<doc id="203754" title="Lleuda" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="85000">
La lleuda era un impost que gravava l'entrada de mercaderies en una ciutat o en un territori.

D'en del segle XIII, es redactaren llistes de productes amb l'impost que calia pagar en concepte de lleuda per cadascun d'ells. Podem destacar la llista d'aranzels de la lleuda de Barcelona (any 1222), la del port de Tamarit (1243), la de Cotlliure (1249), la de Perpiny (mitjan del segle XIII), la de Tortosa (1252), la de Cambrils (1258), etc.

Tamb es cobraven lleudes a Girona, a Vilafranca del Peneds, al Pla de Barcelona, etc. 

La lleuda era una de les principals entrades que rebia el monarca en relaci amb els diferents llocs del patrimoni reial. 

Generalment era arrendada, molt sovint a mercaders del lloc, cada any o cada dos anys.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203755" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-OFC" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="85001">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2010 de la zona ocenica fou organitzada i supervisada per l'OFC.

La classificaci del grup d'Oceania es divideix en tres fases. A la primera s'enfrontaren deu equips en els Jocs del Pacfic Sud. Els tres equips medallistes s'uniren a Nova Zelanda en una segona fase amb un grup nic. El guanyador d'aquesta segona fase haur de disputar el playoff contra el cinqu classificat de la zona asitica.

 Jocs del Pacfic Sud - Primera fase .
 Fase de grups .
 Grup 1 .



 25-8-07 Samoa :          0-1 ;
 25-8-07 Samoa :           16-0 ;
 27-8-07 Samoa :          0-1 ;
 27-8-07 Samoa :            4-0 ;
 29-8-07 Samoa :          1-1 ;
 29-8-07 Samoa :  3-0 ;
 01-9-07 Samoa :      4-1 ;
 01-9-07 Samoa :          0-4 ;
 03-9-07 Samoa :      0-1 ;
 03-9-07 Samoa :  1-1 ;

 Grup 2 .



 25-8-07 Samoa :       12-1  ;
 25-8-07 Samoa :             4-0  ;
 27-8-07 Samoa :        4-0  ;
 27-8-07 Samoa :     0-7  ;
 29-8-07 Samoa :     0-15 ;
 29-8-07 Samoa :               2-1  ;
 01-9-07 Samoa :               4-0  ;
 01-9-07 Samoa :             0-2  ;
 03-9-07 Samoa :               0-3  ;
 03-9-07 Samoa :               1-4  ;

 Semifinals .
 05-9-07 Samoa :     2-3 ;
 05-9-07 Samoa :       3-0 ;

 3r-4t lloc .
 07-9-07 Samoa :     0-2 ;

 Final .
 07-9-07 Samoa :     0-1 ;

 Segona fase .


 17-10-07 Auckland   :        2-0  ;
 17-11-07 Port Vila  :             1-2  ;
 17-11-07 Ba         :                3-3  ;
 21-11-07 Noumea     :      4-0  ;
 21-11-07 Wellington :        4-1  ;
 14-06-08 Port Vila  :             1-1  ;
 21-06-08 Noumea     :      3-0  ;
 06-09-08 Ba         :                2-0  ;
 06-09-08 Noumea     :      1-3  ;
 10-09-08 Port Vila  :             2-1  ;
 10-09-08 Auckland   :        3-0  ;
 19-11-08 Lautoka    :                2-0  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203756" title="Fernando Goi Erice" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="85002">
Fernando Goi Erice (Esteribar, 1973), ms conegut com a Goi III, s un jugador professional de pilota basca a m, en qu ocupa la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar el 1988 al Front Labrit de Pamplona.

 Palmars .
 Campi per parelles, 2001, 2004 i 2005.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203758" title="Oskar Lasa Elizalde" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="85003">
Oskar Lasa Elizalde (Etxarri-Aranatz (Navarra) 1972), ms conegut com a Lasa III, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 1993 al front de Zarautz.

 Palmars .
 Campi per parelles, 2000 i 2002.
 Sub-campi per parelles, 2004;
 Campi per parelles del Pas Basc, 1997.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203759" title="Aitor Elkoro Sarasua" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="85004">
Aitor Elkoro Sarasua (Elgeta (Guipscoa) 1967), conegut simplement com a Elkoro, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 1992 al front de Gernika i es va retirar el 2007.

 Palmars .
 Sub-campi del Manomanista, 1997 i 1999.
 Campi per parelles, 1999;
 Sub-campi per parelles, 1998;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203762" title="Asier Olaizola Apezetxea" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="85005">
Asier Olaizola Apezetxea (Goizueta (Navarra) 1975), ms conegut com a Olaizola I, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Asegarce. Va debutar l'any 1996 al front d'Elizondo. s germ d'Aimar Olaizola, "Olaizola II".

 Palmars .
 Campi per parelles, 1999 i 2001.
 Sub-campi per parelles, 2002 i 2007.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203766" title="Gieen" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="85006">
Gieen Ciutat de Hessen, a la vora del riu Lahn, prop de Frankfurt del Main. 
Tamb te una universitat: Justus Liebig Universitt Gieen. 72.000 persones hi viuen i s coneguda pels Giessen 46ers, un club esportiu (bsquet).

 Personatges illustres de Gieen.
 Justus von Liebig (1803-1873) ;
 Fritz Heichelheim;
 Demis Nikolaidis;
 Wilhelm Liebknecht;
 Friedrich Kellner (1885-1970) ;
 Wilhelm Conrad Rntgen;

 Enllaos externs .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203767" title="Pedro Martinez de Eulate Maestresalas" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="85007">
Pedro Martinez de Eulate Maestresalas (Lizarra (Navarra) 1979), ms conegut com a Eulate, s un jugador professional de pilota basca, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 2001 al Front Labrit de Pamplona.

 Palmars .
 Campi per parelles, 2006 i 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203774" title="Oier Zearra Garabieta" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="85009">
Oier Zearra Garabieta (Galdakao,Pas Basc, 1977), conegut simplement com a Zearra, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Asegarce. Va debutar l'any 1997 al Front Astelena d'ibar.

 Palmars .
 Subcampi per parelles, 2006.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203775" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CAF" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="85010">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona africana fou organitzada i supervisada per la CAF.

La zona africana disposava de 5 places directes per la fase final. Per decidir-les es disputaran tres fases. A la primera s'enfronten els deu equips amb pitjor coeficient FIFA dels quals 5 es classificaran per a la segent fase. La segona fase consta de 12 grups de 4 equips cadascun. Els primers de cada grups i els 8 millors segons passaran a la decisiva tercera fase. En aquesta tercera fase es faran 5 grups de 4 equips dels que els primers classificats de cada grups obtindran un bitllet per a la Copa del Mn 2010.

 Primera fase .
Partits anada;
 14-10-07      6-2 ;
 17-10-07    1-0 ;
Partits anada;
 17-11-07         1-0 ;
 17-11-07   0-0 ;
 17-11-07         0-3 ;
Djibuti, Sierra Leone i Madagascar es van classificar per la segona fase.

 Segona fase (grups) .
Grup 1.




Grup 2.




Grup 3.




Grup 4.




Grup 5.




Grup 6.




Grup 7.




Grup 8.




 va ser suspesa per la FIFA. La seva plaa no l'ocup cap altre equip i els seus partits van ser anulats.

Grup 9.




Grup 10.




Grup 11.




 va decidir retirar-se. La seva plaa no l'ocup cap altre equip i els seus partits van ser anulats.

Grup 12.




 Tercera fase (grups) .
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203776" title="Oinatz Bengoetxea Berasategi" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="85011">
Oinatz Bengoetxea Berasategi (Leitza (Navarra) 1984), ms conegut com a Bengoetxea VI, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Asegarce.

Va debutar com a professional l'any 2002 al Front Labrit de Pamplona, havent guanyat com a aficionat el campionat del mn individual, el campionat d'Espany i el de Navarra.

s nebot dels pilotaris Bengoetxea III i Bengoetxea IV.

 Palmars .
 Campi del Manomanista: 2008;
 Sub-campi per parelles: 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203779" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1952" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="85012">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1952, disputat al Circuit de Zandvoort, el 17 d'agost del 1952.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Alberto Ascari 1' 46. 5 ;
 Volta rpida: Alberto Ascari 1' 49. 8 ;
 Cotxe compartit: Cotxe 16: Landi (43 Voltes) i Flinterman (40 Voltes) ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203780" title="Torneig d'Estocolm" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="85013">
El torneig d Estocolm, tamb conegut amb el nom d  If Stockholm Open, s  una competici tennstica que es disputa a Estocolm, Sucia. 

El 1995 el torneig va perdre l estatus de Super 9, amb 1.72 M$ en premis, i es va convertir en International Series, amb $825.000 en premis.

 Individuals .


 Dobles .


Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203784" title="Mikel Goi Martikorena" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="85014">
Mikel Goi Martikorena (Oronoz-Mugairi, Baztan (Navarra), 1977), ms conegut com a Goi II, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar el 1996 al Front Beotibar de Tolosa.

 Carrera amb daltabaixos .
s un pilotari molt carismtic pel seu estil agressiu, per la seua personalitat (que li ha portat a nombroses discussions sobre la seua vida fra de la cantxa de joc), i per les seues aparcions a televisi (al programa "El conquistador del fin del mundo" a ETB 2).

El 1998 Goi II fitx per l'empresa Aspe i el 2000 ja rebia les primeres advertncies. Durant 2 anys freg el cim de la seua carrera i s'acar a primeres figures com Beloki o Barriola en desafiaments ansiats pel pblic, puix sempre tingu la seua estima. El 2002, per, Aspe el retir del campionat manomanista, perqu no volia arriscar-se a que no passara el control antidopatge. El 2003 la seua adicci a la cocana el for a entrar a un centre de rehabilitaci  . Desprs de diversos retorns a la competici professional, l'empresa Aspe  li rescind el contracte, i el pilotari navarrs fitx per Ordago, amb la qual guany el Campionat d'Espanya manomanista. El 2007 torn a Aspe. 

 Palmars .
 Sub-campi per parelles, 1999.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203786" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1953" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="85015">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1953, disputat al Circuit de Zandvoort, el 7 de juny del 1953.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   1' 51. 1   ;
 Volta  rpida:  Luigi Villoresi   1' 52. 8      ;
 Cotxe compartit: Cotxe 16: Bonetto (25 Voltes) i Gonzalez (64 Voltes). Van compartir els punts de la tercera plaa. ;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203789" title="Llista de municipis de Calvados" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="85016">

Aquesta llista mostra les 706 comunes (communes) del departament de Calvados ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.
(CAC) Communaut d'agglomration Caen la Mer, creada el 2002.



Vegeu tamb.
Calvados;

Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants del Calvados;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203791" title="Frederic Roda i Prez" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="85017">
Frederic Roda i Prez (Barcelona 1924 - 2006) fou un director teatral, crtic teatral i promotor cultural catal, fill de Frederic Roda i Ventura i pare de Frederic Roda i Fbregas.

Estudi dret a la Universitat de Barcelona, i compagin l'advocacia amb una intensa activitat cvica i cultural, que el port a fundar el 1954 amb Jordi Pujol i altres  el grup nacionalista catlic CC. Fou un destacat activista a favor de la pau. El 1967 va fundar l'Institut Vctor Seix de Polemologia amb l'objectiu de motivar iniciatives per a la recerca sobre la pau, a travs de diverses actuacions, entre elles la concessi del Memorial Joan XXIII per la Pau a persones o institucions destacades pel seu comproms en accions a favor de la pau. Fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Prez Esquivel i Arcadi Oliveres fund la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Valls, de la qual fou director fins el 1999.

Alhora, comen la seva activitat teatral dirigint autes sacramentals a Bellaterra. El 1954 va fundar l'Agrupaci Dramtica de Barcelona, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus (William Shakespeare, Joan Brossa, Eugne Ionesco, Salvador Espriu, Brecht, Joan Oliver i Anton Txkhov), per l'estrena de L'pera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht ocasion la suspensi governativa de l'entitat. Aquest mateix any promogu el premi Josep M.de Sagarra, per a obres teatrals indites, i comen a exercir la crtica teatral a Destino (1963-1968) i a La Vanguardia. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l'Institut del Teatre de Barcelona.    

El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2004 reb de l Ajuntament de Barcelona la medalla d or al mrit cultural. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203792" title="Juan de la Coca Prez" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="85018">
Juan de la Coca Prez (Sant Sebasti (Pas Basc) 1973), conegut simplement com a Juantxo Koka, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Asegarce. Va debutar l'any 1993 al Front Astelena d'ibar.

 Palmars .
 Campi per parelles, 2003;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203797" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-AFC" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="85019">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2006 de la zona asitica fou organitzada i supervisada per l'AFC.

La zona asitica disposa de 4 places directes per la fase final, ms una a disputar amb un representant de la CONCACAF. Les eliminatries de l'AFC es desenvoluparen en cinc fases. Les 38 seleccions amb pitjor coeficient FIFA disputaran la primera fase d'on sortiran 19 seleccions. D'aquestes 19 les 11 que tinguin millor coeficient FIFA avanaran a la tercera fase i les altres 8 disputaran la segona fase. A la tercera fase hi haur 20 seleccions repartides en 5 grups de 4. Els primers i segons de cada grup es repartiran en 2 grups de 5 equips. dels quals els 2 primers de cada grup tindran la classificaci per a la Copa del Mn 2010 i els tercers disputaran una eliminatria per a saber qui disputa el playoff contra el guanyador de la zona d'Oceania.

 Primera fase .

Grcies a l'abandonament de , Indonsia es classific directament per a la segona fase.
Grcies a l'abandonament de , Kuwait es classific directament per a la tercera fase.

 Segona fase .


 Tercera fase (grups) .
Grup 1.




Grup 2.




Grup 3.




Grup 4.




Grup 5.




 Quarta fase (grups) .
Grup A.




Grup B.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203798" title="Iigo Pascual Lisarri" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="85020">
Iigo Pascual Lisarri (Abarzuza (Navarra) 1976) s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 1998 a al front de Lizarra.

 Palmars .
 Sub-campi per parelles, 2003;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203801" title="Manuel Sayrach i Fatj dels Xiprers" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="85021">
Manuel Sayrach i Fatj dels Xiprers (Barcelona 1928) fou un escriptor i editor catal, fill de l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras. Amb el seu germ Miquel ngel Sayrach i Fatj dels Xiprers va fundar l'Acadmia de Llengua Catalana de la Congregaci Mariana de Barcelona, des de la qual el 1964 va editar la revista L'Infantil, que ms tard adopt el nom de Tretzevents. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203804" title="Museu Americ d'Histria Natural" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="85022">

El Museu Americ d'Histria Natural (American Museum of Natural History en angls) est situat en l'oest superior de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest. El museu t una plantilla de personal de ms de 1.200 persones, i patrocina 100 expedicions de camp per a recollecci de material tots els anys. 

Histria.
El Museu es va fundar el 1869. El 26 President dels Estats Units, Theodore Roosevelt, va ser el pare del Museu i un dels seus fundadors. La primera seu del Museu era l'Arsenal vell del Parc Central. El 1874, la terra estava llesta per a construir l'edifici present que ocupa la majoria de Manhattan Square. El rang neogtic original (1874 1877), va ser traat per Calvert Vaux i Jacob Wrey Mould que estaven collaborant amb Frederick Law Olmsted en les estructures per al Parc Central. 

Noms famosos associats amb el American Museum Natural History, han estat el paleontleg i geleg Henry Fairfield Osborn, president durant molts anys; el caador de dinosauris del desert de Gobi, Roy Chapman Andrews (una de les inspiracions per a Indiana Jones), George Gaylord Simpson, el bileg Ernst Mayr, el pioner dels antroplegs culturals, Franz Boes i Margaret Mead i l'ornitleg Robert Cushman Murphy. J. P. Morgan s un famosos benefactors del Museu. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203807" title="Bosquers" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="85023">


 Geografia;
 Bosquers (Capmany), venat del municipi altempordans de Capmany;
 Bosquers (Sant Mart de Llmena), disseminat del municipi de Sant Mart de Llmena, al Girons;
 Bosquers (Seriny), venat del municipi de Seriny, a la comarca del Pla de l'Estany;
 Serra de Bosquers, a tocar del venat de Bosquers, entre els municipis de Capmany i Darnius, a l'Alt Empord;
 Crrec i Torrent de Bosquers (0), a prop del venat de Bosquers, a l'Alt Empord;
 Torrent de Bosquers (Girons), a prop del venat de Bosquers, al Girons;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203809" title="Llista d'objectes de Pokmon" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="85024">
Aqu la llista d'Items Pokmon.

Objectes a mltiples jocs.
Motxilla.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: La tens des del principi.
s: Guardar altres items.

Targeta d'entrenador.
No s a la motxilla.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: La tens des del principi.
s: Assenyala el temps jugat, els diners del jugador i les medalles aconseguides, entre d'altres.

Medalles.
No s a la motxilla.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: Gimnasos (guanyant al seu lder).
s: Accedir a la Lliga Pokmon.

Pokdex.
No s a la motxilla.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: Te'l dna el Professor Oak (B/V/G/O/P/C/VFl/VFc), el Professor Birch (R/S/M) o el Professor Rowan (D/P);
s: Registra els Pokmon i en posa informaci, com ara el pes, l'altura i una descripci.

Pokdex Nacional.
No s a la motxilla, aplicaci extra del Pokdex estndard.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: Te'l dna el Professor Oak (VFl/VFc), el Professor Birch (M) o el Professor Rowan (D/P), desprs de l'Elite Four.
s: Registra els Pokmon de qualsevol regi.

Sabates d'esport.
Preu de compra: N/A;
Preu de venta: N/A;
Es pot trobar a: Te'l dna un ajudant del Professor Oak (VFl/VFc) o la teva mare (R/S/M/D/P).
s: Et pots moure rpidament.

Items de recuperaci.
Restauraci d'estats.
Antdot.
Preu de compra: 100$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Cura l'enverinament.

Cura de paralitzaci.
Preu de compra: 200$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts;
s: Cura la parlisi.

Despertar.
Preu de compra: 250$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts;
s: Desperta els Pokmon. Desprs d'obtenir una Pokfaluta o una Flauta Blava, no s necessari.

Cura de cremaci.
Preu de compra: 250$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Cura la cremaci.

Cura de congelaci.
Preu de compra: 250$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Cura la congelaci;

Cura completa.
Preu de compra: 600$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Cura l'enverinament, la cremaci, la paralitzaci, la congelaci o l'adormiment.

Restauraci completa.
Preu de compra: 3000$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: s com una Cura completa i una Poci Mx junts. Cura l'enverinament, la cremaci, la paralitzaci, la congelaci o l'adormiment i cura tots els Punts de Salut.

Galeta Lava.
Preu de compra: 200$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Mt. Chimney, desprs de parar el Team Aqua o Magma (R/S/M), a l'Illa Dos desprs de l'Elite Four (VFl/VFc) o a Valor Lakefront (D/P). ;
s: Cura totalment; elimina els problemes d'estat i omple els PS.

Begudes.
Aigua fresca.
Preu de compra: 200$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Mquines de refrescs i Illa Dos.
s: Restaura 50 PS.

Gasosa.
Preu de compra: 300$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Mquines de refrescs, Illa Dos i Illa Tres.
s: Restaura 60 PS.

Llimonada.
Preu de compra: 350$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a:  Mquines de refrescs, Illa Dos, desprs d'obtenir la Pokdex Nacional (VFl/VFc) i a Mt. Moon (O/P/C).
s: Restaura 80 PS.

Llet Mu-Mu.
Preu de compra: 500$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Granja Mu-mu (Generaci II), Illa Dos, desprs d'obtenir la Pokdex Nacional (Generaci III), a la mquina de refrescos de Pyrite Town (Pokmon XD) i a la Ruta 210 (Generaci IV);
s: Restaura 100 PS.

Suc de baia.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: ?
s: Restaura 20 PS.

Te.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Te'l dna una dona vella de Celadon City.
s: El gurdia de Saffron City et deixa passar si n'hi dones un.

Pocions.
Poci.
Preu de compra: 300$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura 20 PS.

Superpoci.
Preu de compra: 700$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura 50 PS.

Hiperpoci.
Preu de compra: 1500$;
Preu de venta: ?
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura 200 PS.

Poci secreta.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: 0$;
Es pot trobar a: Frmacia de Cianwood City (Generaci II) i te la dna la Cynthia (Generaci IV).
s: Cura qualsevol mal (Generaci II) i calma als Psyducks (Generaci IV).

ters.
ter.
Preu de compra: 600$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura 10 PP d'un atac.

Mx ter.
Preu de compra: 1000$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura tots els PP d'un atac.

Elixir.
Preu de compra: 1500$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura 10 PP de tots els atacs.

Mx Elixir.
Preu de compra: 2250$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Restaura tots els PP de tots els atacs.

Reviure.
Reviure.
Preu de compra: 1500$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: Pok Marts.
s: Reviu un Pokmon fins a mitja vida.

Mx Reviure.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar a: s poc com per les rutes i no s pot comprar als Pok Marts.
s: Reviu un Pokmon i el deixa amb tota la vida.

Herbes Medicinals.
Pols energtica.
Preu de compra: 500$;
Preu de venta: 250$;
Es pot trobar a: Velleta al subsl (OPC) i Store est a Eterna City (DP).
s: Restaura 50 PS. Amarg.

Arrel energtica.
Preu de compra: 800$;
Preu de venta: 400$;
Es pot trobar a: Velleta al subsl (OPC), botiga d'herbes medicinals a Lavaridge Town (RSM) i Store est a Eterna City (DP).
s: Restaura 200 PS. Amarg.

Pols restauradora.
Preu de compra: 450$;
Preu de venta: 225$;
Es pot trobar a: Velleta al subsl (OPC) i Store est a Eterna City (DP).
s: Cura els problemes d'estat. Amarg.

Herba per reviure.
Preu de compra: 2800$;
Preu de venta: 1400$;
Es pot trobar a: Velleta al subsl (OPC) i Store est a Eterna City (DP).
s: Reviu a un Pokmon debilitat fins a mitja vida. Amarg.

Canviador d'habilitat/estat.
Pedres evolutives.
Pedra foc.
Preu de compra: 2100$;
Preu de venta: 1050$;
Es pot trobar: Centre comercial de Celadon City, escolar Alan (C), certs llocs de les rutes i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Vulpix   Ninetales;
Growlithe   Arcanine;
Eevee   Flareon;

Pedra aigua.
Preu de compra: 2100$;
Preu de venta: 1050$;
Es pot trobar: Centre comercial de Celadon City, pescador Tully, certs llocs en les rutes i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Poliwhirl   Poliwrath;
Shellder   Cloyster;
Staryu   Starmie;
Eevee   Vaporeon;
Lombre   Ludicolo;

Pedra tro.
Preu de compra: 2100$;
Preu de venta: 1050$;
Es pot trobar: Centre comercial de Celadon City, noia Dana, certs llocs en les rutes i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Pikachu   Raichu;
Eevee   Jolteon;

Pedra fulla.
Preu de compra: 2100$;
Preu de venta: 1050$;
Es pot trobar: Centre comercial de Celadon City, noia de pcnic Gina, certs llocs en les rutes i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Gloom   Vileplume;
Weepinbell   Victreebel;
Exeggcute   Exeggutor;
Nuzleaf   Shiftry;

Pedra lunar.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Certs llocs en les rutes i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Nidorino   Nidoking;
Nidorina   Nidoqueen;
Clefairy   Clefable;
Jigglypuff   Wigglytuff;
Skitty   Delcatty;

Pedra solar.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Home de Mossdeep City (RSM), Ruin Valley (VFlVFc) i subsl (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Gloom   Bellossom;
Sunkern   Sunflora;

Pedra brillant.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Iron Island i Ruta 228 (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Roselia   Roserade;
Togetic   Togekiss;

Pedra obscura.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Galactic Veilstone i Victory Road (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Murkrow   Honchkrow;
Misdreavus   Mismagius;

Pedra aurora.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Mt. Coronet i Ruta 225 (DP).
s: Evoluciona els segents Pokmon:
Kirlia ( )   Gallade;
Snorunt ( )   Froslass;

Pedra ovalada.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Subsl (DP).
s: Evoluciona Happiny en Chansey de la segent manera: li dnes a un Happiny (no pas l'uses, perqu no funcionar) i el puges un nivell durant el dia, s a dir, entre les 10 h i les 20 h.

Pedraeterna.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Diversos llocs.
s: Quan li dnes a un Pokmon, impedeixes que no evolucioni.

Objectes evolutius.
Els objectes evolutius permeten evolucionar un Pokmon en donar-li i intercanviar-lo amb aquest objecte.

Escama Marina.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Abandoned Ship, en trobar l'escnner (RSM) i algun Chinchou, Lanturn o Relicanth salvatge (DP).
s: Evoluciona Clamperl en Gorebyss en ser intercanviat.

Dent Marina.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Abandoned Ship, en trobar l'escnner (RSM) i algun Carvanha o Sharpedo salvatge (DP).
s: Evoluciona Clamperl en Huntail en ser intercanviat.

Escama Drag.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Mt. Mortar (OPC), Illa Sis (VFlVFc), Torre Batalla (Mode Doble) i algun Horsea o Bagon salvatge (RSM) i algun Horsea, Seadra, Dratini, Dragonair o Bagon salvatge (DP).
s: Evoluciona Seadra en Kingdra en ser intercanviat.

Discextrany.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Ruta 225 (DP).
s: Evoluciona Porygon2 en Porygon-Z en ser intercanviat.

Electrizador.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Alguns Elekid salvatges (DP). Hi ha un 50% de possibilitats que el tengui a Diamant, i un 5% a Perla.
s: Evoluciona Electabuzz en Electivire en ser intercanviat.

Magmarizador.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Alguns Magby salvatges (DP). Hi ha un 5% de possibilitats que el tengui a Diamant, i un 50% a Perla.
s: Evoluciona Magmar en Magmortar en ser intercanviat.

Roca del rei.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Slowpoke Well (OPC), prop de la casa de l'Steven a Mossdeep City (RSM), Sevault Canyon i Torre Batalla (Mode Mixte) (VFlVFc) i alguns Poliwhirl salvatges (DP).
s: Evoluciona Poliwhirl en Politoed i Slowpoke en Slowking en ser intercanviats.

Metal Coat.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: SS Aqua (OPC), New Mauville i alguns Magnemite o Magneton salvatges (RSM), Memorial Pillar i Torre Batalla (Mode "Knockout") (VFlVFc) i Iron Island i alguns Bronzor, Bronzong, Steelix, Magnemite o Beldum salvatges (DP).
s: Evoluciona Onix en Steelix i Scyther en Scizor en ser intercanviats.

Protector.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Ruta 228 (DP).
s: Evoluciona Rhydon en Rhyperior en ser intercanviat.

Ungla afilada.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Ruta 224, Victory Road i es pot comprar a la Torre Batalla (DP).
s: Evoluciona Sneasel en Weavile en pujar un nivell durant la nit. Si ho duu un Pokmon, augmenta les possibilitats de fer un atac crtic.

Queixal afilat.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Zona Batalla i es pot comprar a la Torre Batalla (DP).
s: Evoluciona Gligar en Gliscor en pujar un nivell durant la nit.

Telaterrible.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Ruta 229, Turnback Cave.
s: Evoluciona Dusclops en Dusknoir en ser intercanviat.

Millore.
Preu de compra: 0$;
Preu de venta: ?$;
Es pot trobar: Silph Co. (OPC), Base del Team Rocket (de l'Illa Cinc) i Torre Batalla (Mode Individual) (VFlVFc), Prof. Oak desprs de la Pokdex Nacional (DP) i Mistery Gift per 9600 Pok Coupons (PBR).
s: Evoluciona Porygon en Porygon2 en ser intercanviat.

HP UP.
Preu de compra: 9800$;
Preu de venta: 4900$;
Es pot trobar: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Augmenta 1 punt els Punts de Salut mxims.

A la batalla.
Dire Hit.
Preu de compra: 650$;
Preu de venta: 325$;
Es pot trobar: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Augmenta les possibilitats d'un Pokmon de fer un atac crtic.

Protecci Especial.
Preu de compra: 700$;
Preu de venta: 350$;
Es pot trobar: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Protegeix un Pokmon temporalment d'atacs especials.

Precisi X.
Preu de compra: 950$;
Preu de venta: 475$;
Es pot trobar: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Augmenta temporalment la precisi d'un Pokmon.

Atac X.
Preu de compra: 500$;
Preu de venta: 250$;
Es pot trobar a: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Augmenta temporalment l'atac d'un Pokmon.

Defensa X.
Preu de compra: 550$;
Preu de venta: 275$;
Es pot trobar a: Centres comercials, certs llocs en les rutes.
s: Augmenta temporalment la defensa d'un Pokmon.

Especial X.
Velocitat X.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203810" title="Jordi Torras i Comamala" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="85025">
Jordi Torras i Comamala (Barcelona 1922 - 1999) fou un actor, crtic i historiador cinematogrfic catal. Es llicenci en farmcia per es form com a actor a l'Agrupaci Dramtica de Barcelona. Particip en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya. 

Ha fet de crtic cinematogrfic a Rdio Nacional d'Espanya a Catalunya, en un programa que dirigia Joaqun Soler Serrano, on el 1956 fund, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia. Va fer d'actor de cinema, va promoure sessions de cinefrum i public articles a La Vanguardia i estudis periodstics sobre cinematografia. Tamb va fer teatre i sries de televisi a TVE-Catalunya i a TVC com Laberint d'ombres (1998). El 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Filmografia .
 Bilbao (1978) de Bigas Luna;
 Companys, procs a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa;
 L'home de ne (1988) d'Albert Abril;
 La febre d'or (1992) de Gonzalo Herralde;
 El pjaro de la felicidad (1993) de Pilar Mir;

 Llibres .
 Viajes sentimentales por los cines de Barcelona (1965) ;
 Histria dels cinemes de Grcia (1999);
 Somnis de reestrena (1999);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203811" title="Joan Isaac" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="85026">



Joan Isaac s el nom artstic de Joan Vilaplana i Comn, cantant nascut a Esplugues de Llobregat el 17 de setembre de 1953, compositor i intrpret en llengua catalana. Poeta i msic, Isaac s una de les grans veus de la can.

Trajectria artstica.

Neix el 1953 i passa la seva infantesa i adolescncia a Esplugues de Llobregat, des del 1974 viu a la ciutat de Barcelona, on va estudiar la carrera de Farmcia.

Entre els anys 1969 i 1972 va formar part del grup musical Nosaltres, aconseguint ser el segon classificat darrere de Ramon Muntaner en el II Certamen Promoci de Noves Veus de La Cova del Drac, espai on es trobava la gent de la can en aquells temps, un concurs que es feia amb per iniciativa de la discogrfica Concntric.

El 1973 s'independitza del grup, comenant la seva carrera musical en solitari amb el nom artstic de Joan Isaac.

La producci artstica de Joan Isaac es veu influenciada en els seus primers anys per grans poetes en llengua catalana, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Miquel Mart i Pol i Jaume Vidal Alcover, i ms tard per poetes francesos com Paul Verlaine, Arthur Rimbaud i Louis Aragon. Algunes dels seus primers enregistraments inclouen poemes d aquests autors. Josep Maria Espins i Joan Oll recolzen i assessoren literriament a l artista en els seus comenaments, quan va tenir la seva importncia la experincia de actuar a la ciutat de Lisboa, a mitjans dels 70, poc desprs de la revoluci dels clavells, al costat de Jos Afonso i altres artistes portuguesos.

Totes les manifestacions culturals relacionades amb la msica ren molt polititzades en aquell temps, encara que les seves canons tenien cert aire poltic, Joan Isaac buscava ms la poesia en les seves lletres de carcter autobiogrfic, projectant-se en fets i sentiments universals des de la seva realitat ntima i personal, caracterstica que en els seus comenaments va marcar el tret diferencial amb la resta d artistes de la seva generaci. 

La seva producci discogrfica s inicia el 1974-75, quan Edigsa publica les seves primeres canons en dos singles, un on s inclouen les I som tu i jo i Requiem i un segon que cont Ai amic i Per no em robareu la fora.

El 1975, es publica el seu primer LP tamb amb Edigsa, que es titula s tard, amb arranjaments de Manel Camp. Coincideix en l any de publicaci amb els d altres joves autors: Marina Rossell i Ramon Muntaner, una nova generaci de creadors en el marc de la Nova can, seguint les pases de Els Setze Jutges.

El 1977 es publica el seu segon LP, Viure, en el segell Ariola,  que inclou una traducci dels textes al castell realitzada per l escriptor gadit Jos Manuel Caballero Bonald. En aquest treball s enregistra per primer cop la seva can ms emblemtica: A Margalida, que ha esdevingut una can molt popular a Catalunya, arribant a ser tot un himne contra la pena de mort,  va estar inspirada en la execuci el 1974, a la pres Model de Barcelona del jove anarquista catal Salvador Puig Antich. Aquest LP es va publicar en format CD el 2007. 

El seu tercer LP, Barcelona, ciutat gris, nix l any 1980, tamb publicat per Ariola. s en aquest treball on es veu clarament la seva atracci per la chanson, la can francesa, dedicant-li un tema a Jacques Brel Amic Jacques  i tamb incluint-hi una versi de El Desertor de Boris Vian. En aquest disc col.labora Francesc Pi de la Serra.

El seu segent treball no surt al mercat fins a quatre ayss desprs, es publica amb la companyia Philips, de nom Inesperat, hi col.laboren  Luis Eduardo Aute i Olga Romn. Amb aquest disc, Joan Isaac desapareix de la escena musical catalana per decisi prpia, per les diferents circumstncies i el desinters de la industria discogrfica per la can d autor en catal i per la manca de recolzament tant social com de les institucions culturals.

Catorze anys desprs, Joan Isaac reprn la seva carrera artstica, encara que allunyat dels escenaris no deixa mai de compondre i el 1998 publica Planeta Silenci, amb Stres Music, i arrenjaments de Manel Camp i Joan Garrob, disc que presenta a L Espai de Barcelona. S inclouen en aquest treball vuit canons indites i recupera vuit dels seus clssics, com A Margalida. Aquest nou disc s valorat per la revista Enderrock com el millor disc de can en catal d aquell any.

La carrera de Joan Isaac continua amb la publicaci l any 2000 del cd De Vacances, amb tots els temes amb lletra i msica de l autor, i producci musical de Manel Camp, disc on enregistra una de les seves millors canons Grcies vida, grcies. Aquell mateix any participa com a artista convidat, per primer cop, al festival Tenco de San Remo, fundat el 1972 en homenatge al cantautor itali Luigi Tenco, un dels festivals de ms renom en la can d autor d Itlia i d Europa.

El 2002 amb el segell Discmedi publica Joies robades, una obra formada per grans canons d importants autors i que sn recuperades i adaptades al catal per Joan Isaac, t la particularitat de qu hi participen alguns dels autors originals, acompanyant Isaac en catal, entre ells Silvio Rodrguez,  Luis Eduardo Aute,  Alejandro Filio,  Joan Manuel Serrat i els italians  Roberto Vecchioni i  Mauro Pagani. 

El 2004, tamb amb Discmedi publica una obra pels seus primers cinquanta anys, trenta-cinc dedicats a la msica. El projecte s diu Noms han passat cinquanta anys, presentat i enregistrat en directe en disc al Teatre Nacional de Catalunya amb la col.laboraci de Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Jordi Vilapriny, Moncho, Roberto Vecchioni i Mauro Pagani entre d altres artistes. En aquest disc s inclou un homenatge a la can italiana i a un dels seus ms grans representants, Paolo Conte, amb una versi d Azzurro.

Joan Isaac va ser premiat per la Academia de las Artes y las Ciencias de la Msica en la IX Edicin de los Premios de la Msica que va tenir lloc el 2005, per la millor can en catal de l any, per la can El Pare, que va escriure per ser cantada per Dyango.

El 2006 publica De Profundis, disc inspirat en l obra homnima de Oscar Wilde, coincidint ambdes en la recerca interior de l sser hum. Tamb el 2006 a Caracas i el 2007 a Barcelona, Joan Isaac va unir la seva veu la del cantautor veneol Henry Martnez, en un espectacle titulat Entremares, un pont entre cultures, la uni de dos mars, el Mediterrani i el Carib, mitjanant les canons i la poesia. A Entremares els va acompanyar una de les veus ms importants de la can a Veneuela Cecilia Todd, acompanyats tots al piano de Manel Camp i Otmaro Ruz.

El 2007 enregistra el disc La vida al sol, que ser editat properament, un grapat de canons del particular univers ntim de l autor que sovint s el retrat d una societat que necessita paraules que recuperin oblits i records.

Al gener de 2008 s editat el seu disc La vida al sol, que presenta a l Auditori de Barcelona el 18 de gener de 2008

Discografia.
Requiem (Edigsa, 1974);
Pero no em robareu la fora (Edigsa, 1975);
s Tard (Edigsa, 1975);
Viure (Ariola, 1977);
Barcelona Ciutat Gris (Ariola, 1980);
Inesperat (Philips, 1984);
Planeta Silenci (Stres Music, 1998);
De Vacances (Stres Music, 2000);
Joies Robades (Discmedi, 2002);
Noms han passat cinquanta anys(Discmedi, 2004);
De Profundis (Discmedi, 2006);
Bsic (Discmedi, 2007);
Duets (Discmedi, 2007);
La vida al sol (Discmedi, 2008);

Bibliografia.
Fernando Gonzalez Lucini: Y la palabra se hizo msica. La cancin de autor en Espaa, Ed Fundacin Autor, 2006.
Jordi Garca-Soler: Crnica apassionada de la Nova Can, Flor del Viento Ediciones, Barcelona, 1996.
Xevi Planas: Joan Isaac, el cant frgil. Rockcol.lecci n 18. Revista Enderrock.

Enllaos externs.

Web oficial de Joan Isaac;
Canoner i discografia a cancioneros.com;
entrevista Joan Isaac en cantautors;
Diferents articles sobre Joan Isaac;
La vida al sol en Autaria;
La vida al sol en La Coctelera;
La Vida al Sol a YouTube;
A Margalida a YouTube;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203814" title="La Lira Ampostina" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="85027">
La Lira Ampostina s una societat musical fundada a Amposta el 1916 quan un grup d'aficionats a la msica va organitzar un conjunt de ball per a amenitzar les Festes Majors de 1915. Acabades les Festes, el conjunt va continuar fent petites actuacions en dissabte i diumenge. El director del conjunt, va comenar a donar classes de solfeig als nens que li ho varen sollicitar. Grcies al seu progrs, el professor Francesc Roig i Treig va crear la societat i el 1917 va oferir el primer concert. Va participar en concursos de bandes municipals fins que la seva activitat rest paralitzada per la guerra civil espanyola. Els franquistes la van illegalitzar fins el 1942, quan torn a iniciar les seves activitats. 

El 1977 es crea el Festival de Bandes de La Lira Ampostina, celebrat a l'agost amb motiu de les Festes Majors d'Amposta. El 1986 va fer l'intercanvi cultural amb bandes de msica d'Europa, i el 1991 va fer una gira per Blgica i els Pasos Baixos. El 1993 va estrenar la suit Raimon amb temes d'aquest cantautor englobats dintre del macro concert 30 Anys d'Al Vent, celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant ms de 18.000 espectadors, i amb motiu del Dia Internacional del Voluntari, actu amb Llus Llach i la coral polifnica de Puig-reig al Palau d'Esports de Barcelona. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Conduda per Octavi Ruiz Gisbert, La Lira Ampostina es fa amb un Primer Premi i Premi especial al Millor Solista a la trentasisena edici del Certamen Internacional de Bandes de Msica 'Vila d'Altea'.

 Enllaos externs .
 Pgina de La Lira Ampostina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203821" title="Institut d'Estudis Penedesencs" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="85028">
L'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) s una entitat cultural que t com a objectius la investigaci, l'estudi i la divulgaci de la histria, l'art, el folklore, la llengua, la toponmia, la literatura, la geografia, l'arqueologia, la bibliografia, les cincies naturals, l'economia i d'altres en l'mbit territorial del Peneds histric, que correspon a  les comarques administratives de l'Alt Peneds, el Baix Peneds, el Garraf i el seu entorn. La seu s a Vilafranca del Peneds, per t secretaries a Vilanova i la Geltr i al Vendrell. L'entitat va ser fundada el 1977 per Albert Virella i Bloda.

 Activitats .
Entre d'altres ha dut a termes les segents:
 Publica la Miscellnia Penedesenca  i convoca els Premis Literaris Penedesencs  ;
 Ha publicat ms de 80 volums de monografies;
 Publicaci del butllet trimestral Del Peneds amb informaci destinada als socis;
 Organitzaci de visites col.lectives Coneguem el Peneds que han recorregut tots els municipis del Peneds;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203823" title="Lusaka" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="85029">

 
 
Lusaka s la capital de Zmbia. Est localitzada a la part centremeridional de l'estat, en un altipl a 1.400 metres d'altitud. L'any 2000 tenia una poblaci d'1.640.000 habitants.

Lusaka va ser fundada el 1905 per colons europeus a l'emplaament d'un poblat anomenat igual que el cap de tribu, Lusaaka. A causa de la seva localitzaci central al pas, el 1935 substitueix Livingstone com a capital de la colnia britnica de Rhodsia del Nord. El 1964 es va convertir en la capital de la Zmbia independent. L'1 de mar de 1999 van explotar quatre bombes a Lusaka, una de les quals va destruir l'ambaixada angolesa. El 2011 ser la seu dels Jocs Panafricans. 









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203825" title="Henri Plissier" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="85030">
 
Henri Plissier (Pars, 22 de gener de 1889 - Fourcherolles, 1 de maig de 1935) va ser un ciclista francs, campi del Tour de Frana de 1923. 

A ms de per les victries aconseguides durant la seva carrera, va ser conegut per la llarga, i agre, disputa que mantingu amb el fundador del Tour de Frana, Henri Desgrange, aix com per les protestes que va fer per les dures condicions que havien de suportar els corredors durant aquells anys.

Biografia.

Plissier tenia dos germans ms que, com ell, tamb arribaren a ser ciclistes professionals, Charles i Francis. Henri Plissier va comenar a crrer com a professional el 1911 i va acumular importants victries abans de la Primera Guerra Mundial, incloent la Mil-San Remo el 1912, i tres etapes del Tour de Frana de 1914.

Desprs de la Gran Guerra va reprendre la competici guanyant la Pars-Roubaix el 1919. 

Abans de la Pars-Roubaix de 1921, Henri i el seu germ Francis van exigir al seu patrocinador una retribuci ms gran que la misria que habitualment rebien els corredors. La seva petici fou rebutjada i van inscriure's a la cursa com a corredors independents, sense el finanament d'un equip. Desgrange va prometre que mai no tornarien a aparixer a la portada del seu diari l'Auto. Desprs d'una altra disputa a comenaments de 1923, Desgrange va escriure Plissier mai no guanyar el Tour. No sap patir. Plissier va guanyar aquell Tour. L'any segent es va retirar del Tour per una sanci que va considerar injustificada. En una entrevista va tornar a protestar per les condicions del Tour, dient ens tracten com a bsties en un circ. El periodista, Albert Londres, va encunyar el terme convictes de la carretera", que ha estat aplicat als ciclistes des de llavors.

Plissier era fams per ser discutit i temperamental, incitant amb freqncia companys d'equip i altres ciclistes del pilot. Desprs de la seva retirada, el 1928, la seva personalitat combativa va conduir a la seva vida a un rpid deteriorament. El 1933 la seva esposa Lonie es va desesperar fruit de la seva convivncia amb ell i es va sucidar. Dos anys desprs, la seva nova companya, Camille Tharault, va matar Plissier amb el mateix ganivet amb qu prviament l'havia atacada. 

Palmars.
1910;
 1r a la Pars-Le Havre;
 1r a la Pars-Plage-Pars;
 Una etapa al Tour de Frana dels Independents;
1911;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Mil-Tor;
 1r a la Tor-Florncia-Roma;
1912;
 1r a la Mil-San Remo;
 2n a la Volta a Blgica i guanyador de dues etapes;
1913;
 1r al Giro de Llombardia;
 Una etapa al Tour de Frana;
1914;
 2n al Tour de Frana i guanyador de 3 etapes;
1917;
 1r a la Trouville-Pars;
1919;
 Campi de Frana;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Circuit de Morvan;
 1r del Gran Prix de la Loire a Saint-tienne;
 Una etapa al Tour de Frana;
1920;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Pars-Metz;
 1r al Petit Circuit delss Camps de Batalla;
 1r del Gran Prix de la Loire a Saint-tienne;
 1r del Gran Prix de l'Armistici;
 1r del Challenge de Pars;
 1r a la cursa de la cota de Mont Agel;
 Dues etapes al Tour de Frana;
1921;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la cursa de la cota de Mont Agel;
1922;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Nancy;
 1r del Circuit de Pars;
 1r a la cursa de la cota de Mont Agel;
1923;
 1r al Tour de Frana i guanyador de tres etapes;
1924;
 1r de la Pars-Chauny;
 1r del Gran Prix Automoto a Rouen;

Resultats al Tour de Frana.
1912. Abandona a la 4a etapa ;
1913. Abandona a la 6a etapa i guanyador d'una etapa ;
1914. 2n a la classificaci general i guanyador de tres etapes ;
1919. Abandona a la 5a etapa i guanyador d'una etapa  ;
1920. Abandona a la 5a etapa i guanyador de dues etapes ;
1923. 1r a la classificaci general i guanyador de tres etapes;
1924. Abandona a la 3a etapa ;
1925. Abandona a la 4a etapa ;






Enllaos externs.
Palmars d'Henri Plissier;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203826" title="Maharashtra" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="85031">

Maharashtra s un estat al centre oest de la Repblica de la ndia. La seva capital s Mumbai (abans Bombai), el centre econmic de la ndia. La poblaci de Maharashtra s de 96.752.247 habitants (segons els resultats provisionals del cens de 2001), el que ho fa el segon estat ms populs de la ndia. Noms onze pasos del mn tenen una poblaci major que Maharashtra. L'estat va ser creat l'1 de maig de 1960 per a satisfer les demandes del grup lingstic Marathi, que forma el grup tnic majoritari de l'estat. 
L'antic estat de Bombai (que el 1956 havia estat engrandit per a incloure porcions de Marathi, Hyderabad, Madhya Pradesh i Gujarat) va ser partit en els dos estats de Maharashtra i Gujarat seguint criteris lingstics. 

Vegeu tamb Adas





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203827" title="Pau Roure" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="85032">
Pau Roure s un escriptor i activista cultural nord-catal. Fou un dels fundadors del Grup Rossellons d'Estudis Catalans (GREC) i volia integrar l'aprenentatge del catal dins de l'ensenyament pblic aprofitant la llei Deixonne del 1957. Les divergncies al s de l'organitzaci l'impulsar a crear i dinamitzar el moviment Grup Cultural de la Joventut Catalana el 1967. Ms tard fou impulsor de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent del 1969 al 1977, i director de la revista Sant Joan i Barres del 1971 al 1973. Milit polticament a Acci Regionalista Catalana (ARC) amb Josep Deloncle i Gilbert Grau. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203860" title="Ottavio Bottecchia" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="85033">

Ottavio Bottecchia (San Martino di Colle Umberto, Vneto, 1 d'agost de 1894 - Gemona del Friuli, Fril   Vencia Jlia, 14 de juny de 1927) era un ciclista itali i el primer campi itali del Tour de Frana.

Biografia.
Bottecchia naixia en el s d'una famlia nombrosa a San Martino di Colle Umberto. De jove treball de paleta. Durant la Primera Guerra Mundial form part de l'exrcit itali i cap a la part final de la guerra es convert en pres de guerra, per aconsegu escapar-se. 

Desprs de la guerra es va convertir en ciclista professional. El seu primer xit arribaria el 1923, quan acab cinqu al Giro d'Itlia. Aquell mateix any guanyava una etapa del Tour de Frana i acabava segon a la classificaci general. Un any ms tard signava per a l'equip francs Automoto, en el qual guanyava un sou fora superior al que hagus cobrat a Itlia. El 1924 era un dels favorits per al Tour de Frana, havent establert una reputaci com a escalador. No va defraudar. Va guanyar la primera etapa i ja no deix el maillot groc fins el final de la prova. El 1925 tornava a guanyar el Tour de Frana, amb l'ajuda de Lucien Buysse, el primer gregari de la cursa. El 1926 Bottecchia ha d'abandonar. 

Encara que era un dels ms reeixits ciclistes italians dels anys vint, mai no fou un ciclista popular a Itlia, ja que els seus xits tingueren lloc a Frana. A Itlia es veia eclipsat per Alfredo Binda i Costante Girardengo.

El 14 de juny de 1927 fou trobat en un voral d'una carretera, ple de blaus i amb una important fractura de crani. La seva bicicleta es trobava intacta, recolzada en un arbre prxim. Tot i ser portat rpidament a l'hospital mor poc desprs. Una investigaci oficial dictamin que es tract d'una mort accidental, per molts sospiten que fou assassinat pel creixement moviment feixista itali. 

Palmars.
 1922;
 2n de la Copa Abazia;
 2n del Giro d'Irpinio i Sannio;
 1923;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1924;
 1r del Tour de Frana i de quatre etapes;
 1r del Giro de Mil;
 1925;
 1r del Tour de Frana i de quatre etapes;
 1r del Giro de Mil;
 1r de les 6 hores de Buenos Aires;
 1r a San Giovanni a Teduccio;
 1926;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi ;

Resultats al Tour de Frana.
1923. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1924. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1925. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1926. Abandona (10a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1923. 5 de la classificaci general;






Enllaos externs.
 Palmars d'Ottavio Bottecchia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203867" title="AEiG Montnegre" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="85034">


L'Agrupament Escolta Montnegre s un agrupament escolta de Calella. Forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Va nixer l any 1959 com a entitat ldica per la joventut del poble. Degut als anys que fa que exerceix les seves activitats, s ha convertit en una entitat molt integrada i vinculada al poble de Calella.

Histria.
Els inicis de l agrupament daten de l'abril de 1959 amb la creaci d un grup de minyons anomenats Patrulla de Llops, aquesta primera patrulla estava adscrita a l Agrupament Sant Narcs de Girona.

El primer cau de la Patrulla de Llops va ser la casa particular de l Albert Llus, i el primer cap de l agrupament va ser Jaume Torts.

La flama de l escoltisme s estn rpidament per Calella i cada any sn ms els que s uneixen al grup.
 
El 1961 es dissol la Patrulla de Llops i es crea la Patrulla de Guineus i un any desprs es crea la Secci Escolta Montnegre, que es dona d alta a la Delegaci Diocesana d Escoltisme (DDE) de Girona.

La patrulla de Guineus disposa ja d un local a les dependncies parroquials al carrer Bartrina.

El grup segueix creixent, propiciant la creaci de noves patrulles any rere any, desprs de la dissoluci de les patrulla de Guineus se n crearan de noves com la patrulla d guiles, Esquirols, Isards..

El 1964 la Parrquia cedeix un local de la vella capella del Dolors per fer-hi un cau per a tota la secci perqu l agrupament consta ja de 29 escoltes entre minyons i caps.

A ms aquest mateix any neix la branca de Noies Guies de Calella iniciada per Josefina Mas i la Humil Subir, branca que agafar molta fora i anir creixent cada any.

Durant aquests primers anys d escoltisme a Calella les activitats dels Minyons i de les Guies es feien per separat, i les noies tenien el seu cau a la Rectoria Vella del carrer Jovara.

Aix van passar els anys fins que als inicis dels 70, ms concretament l any 1973 s unifiquen els Agrupaments de Minyons i Noies Guies. Tot i aix encara es fan activitats discriminades entre nois i noies, per la uni server per consolidar el nou model d escoltisme.

Una clara evidncia del canvi que sofria l escoltisme que reflectit en un article de Salvador Constnas i Jordi Sans publicat a la revista La Tralla, el desembre de 1978, que diu el segent:

  qu s l escoltisme?
 , les Patrulles desapareixen, l uniforme ho far de mica en mica; el Cap ja no t aquell carcter quasi sagrat, l ideal   abans cavallers   queda una mica oblidat. Gradualment les Unitats es converteixen en mixtes. El Cap intenta eliminar all que el pot fer semblar una persona autoritria, per remeiar errors de l antic mtode es caur en els oposats   


Amb la uni dels Minyons i les Guies va arribar el canvi de cau. A finals de l any 1976 es deixa definitivament el cau de la capella dels Dolors per passar als locals del cau del carrer Bruguera nmero 51, cau on encara avui s estan realitzant les activitats del cau i on en aquest treball es far el seu aixecament de plnols i estudi de les seves lesions.

Per com tota entitat amb tants anys d histria passa mals moments, i aquests van arribar a finals dels anys 70 que per moments es va debilitar un dels tres pilars en qu es recolza l escoltisme: educaci, fe i pas.

Els dubtes sobre la fe van fer que molts caps renunciessin al seu treball i costa molt trobar caps nous, fet que fa suposar el plantejament d un escoltisme ms laic.

A la falta de caps s afegeix una baixada del nombre de nens i nenes apuntats, fins el punt que l entitat va estar apunt de desaparixer com demostra el segent article de la revista Estela publicada el juliol de 1979.

  escoltisme a Calella: greu situaci actual:

 es viu un moment de plena recerca de la prpia identitat i retorn a les fonts  Cada dia es ms difcil seguir la nostra tasca, han plegat la prctica totalitat dels caps i tots els passos fets fins ara per trobar nova gent, no han donat cap resultat positiu.

Cada any ens es ms difcil de trobar gent per substituir els que anaven plegant, per com aquest any no ens hi havem trobat mai.

Es reclama ajuda perqu el nostre Agrupament no mori i torni a renixer amb nova fora i empenta. 

Per desprs d una baixada sempre ve una pujada i a partir del 1980 el senyor Joan Serras i la senyora Anna Pujol agafen la responsabilitat de Caps d agrupament i gaudeix d una considerable pujada en el nombre de persones inscrites, que l any 1981 arriba a haver-hi un total de 73 persones entre nens, nenes i caps.

Destacar l any 1984, ja que l agrupament complia 25 anys d histria comenant a tenir aix una forta tradici a Calella.

Els anys van passant i l escoltisme de Calella va deixant la seva marca a totes les persones que han passat per l agrupament al llarg de la seva histria.

I entre excursions, reunions i activitats van passant els anys des d aquella primera reuni dels primers Minyons Escoltes de Calella, anys de treball esfor i dedicaci per poder viure la vida des la fe, la naturalesa i la feina pel poble.

Enllaos externs.
Pgina de l'agrupament



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203874" title="Lucien Buysse" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="85035">

 Lucien Buysse (Wontergem, 11 de setembre de 1892 - Deinze, 3 de gener de 1980) va ser un ciclista belga que va guanyar el Tour de Frana de 1926.

Es va convertir en ciclista professional el 1914, any en qu va participar per primera vegada al Tour de Frana, tot i que no va arribar a finalitzar-lo. Desprs de la Primera Guerra Mundial va tornar a participar en l'edici de 1919 del Tour i de nou no va aconseguir finalitzar-lo. Un any ms tard, el 1920, va finalitzar tercer en la clssica Pars-Roubaix i el 1923 va finalitzar el seu primer Tour de Frana acabant en la vuitena posici. En les edicions de 1924 i 1925 de la ronda francesa va tenir dues destacades actuacions finalitzant en tercer i segon lloc respectivament.

El 1926 Buysse es va proclamar vencedor del Tour ms llarg de la histria, amb 5.745 kms recorreguts en 17 etapes. Va aconseguir el liderat de la prova a la desena etapa, desprs d'un atac sota una gran tempesta als Pirineus i el va mantenir fins a l'etapa final de Pars. 

Palmars.
1921;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1922;
 1r a Lier;
1923;
 1r del Critrium d'Amsterdam;
 1r dels 6 dies de Gand (amb Victor Standaert);
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1925;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1926;
 1r al Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
1927;
 1r a Geraardsbergen;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;

Resultats al Tour de Frana.
1914. Abandona (10a etapa);
1919. Abandona (2a etapa);
1923. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1924. 3r de la classificaci general;
1925. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1926. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 8 etapes;
1929. Abandona (9a etapa);
1930. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1921. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Buysse;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203878" title="Labe" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="85036">


Onomstica:

Quint Antisti Labe, jurista rom ;

Marc Antisti Labe, jurista rom ;

Cat Labe, trib de la plebs el 197 aC;

Claudi Labe, notable batau;

Corneli Labe, suposat escriptor rom;

Domici Labe, escriptor de temes jurdics rom ;

Quint Fabi Labe cnsol el 183 aC ;

Pomponi Labe, governador de la provncia de Msia ;

Titidi Labe, pintor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203879" title="Quint Antisti Labe" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="85037">
Quint Antisti Labe (Quintus Antistius Labeo) fou un jurista rom deixeble de Servi Sulpici, que va viure a la meitat del segle I aC.

Va escriure diversos llibres jurdics segons diu Aufidi Namusa. Fou el pare de Marc Antisti Labe. Republic convenut es va unir a la conspiraci de Brut i fou un dels assassins de Juli Csar. Va estar present a la batalla de Filips i desprs de la derrota es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203880" title="Marc Antisti Labe" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="85038">
Marc Antisti Labe (Marcus Antistius Labeo) fou un jurista rom fill de Quint Antisti Labe (Quintus Antistius Labeo), Era republic com el seu pare. Horaci l'esmenta com a Marc per Gneu Gelli com a Quint.

Va estudiar filosofia, lgica i arqueologia i finalment es va dedicar a les lleis. Pomponi diu que fou un innovador (plurima innovate instituit)  i en canvi Gelli diu que va seguir els antics usatges (ratum tamen nil haberet, nisi quod justum sanctumque esse in Romanis antiquitatibus legisset, Gellius 13.12), i sembla que va innovar en llei privada i fou conservador en llei constitucional.

L'any 18 aC August el va nomenar com encarregat de nomenar senadors i va designar a Marc Lpid que no va complaure a l'emperador, amb el que va tenir un enfrontament per aquesta causa que ja venia de lluny per les seves idees republicanes. 

De les seves obres Florent esmenta noms . Al Digest queden segurament diversos escrits seus.

Un Antisti Labe (aquest o el seu pare) va escriure tamb  De Diis Penatibus, De Diis Animalibus, i  De Disciplinis Hetruscis Tagetis et Bacchetidis, De Jure Pontificio, De Oficio Augurum (possible part de De Jure Pontificio i alguna altre sobre mitologia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203882" title="Cat Labe" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="85039">
Cat Labe (Catinus Labeo) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs per l'any 197 aC. Ms tard, el 195 aC apareix com a pretor peregr. s esmentat per Tit Livi (Livius 33.22, 25-Z1, 42-Z1, 43-Z1.). No se sap si s la mateixa persona amb un nom idntic que fou pretor el 190 aC i va rebre com a provncia l'illa de Siclia, que tamb esmenta Livi (Livius 36.45. 37.2.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203883" title="Claudi Labe" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="85040">
Claudi Labe (Claudius Labeo) fou un notable batau, prefecte de l'ala batava que es va passar a Juli Civilis. Aquest era el seu rival local i va desconfiar i el va enviar presoner a territoris dels frisis (frisii), per Claudi es va poder escapar  i es va posar al servei de Dilli Vcula, que li va donar el comandament d'una petita fora amb la que va fer una guerra de guerrilles . Fou finalment derrotat per Civilis , per no el va poder capturar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203884" title="Corneli Labe" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="85041">
Corneli Labe (Cornelius Labeo) fou un suposat escriptor rom.

Es esmentat per Macrobius que diu que va escriure els llibres De Fastis i  De Oraculo Apollinis Clarii, ambds de mitologia, tractant especialment sobre els Penates.

Probablement es una confusi de Macrobi, i en realitat es tractaria d'un Antisti Labe (Quint Antisti Labe o Marc Antisti Labe). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203885" title="Domici Labe" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="85042">
Domici Labe (Domitius Labeo) fou escriptor de temes jurdics rom que va deixar alguns escrits al Digest, tot i que la seva condici de jurista no est acreditada ja que en una carta demostra una manca de coneixements jurdics. Com que esmenta a Antisti Labeo (Quint Antisti Labe o Marc Antisti Labe) va ser posterior i va viure al menys al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203886" title="Quint Fabi Labe" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="85043">
Quint Fabi Labe (Quintus Fabius Labeo) fou un magistrat rom.

Fou qestor urb el 196 aC i junt amb el seu collega Luci Aureli va imposar als ugurs i sacerdots el pagament d'un tribut al que feia anys que es resistien.

El 189 aC fou nomenat pretor i se li va donar el comandament de la flota; amb aquesta va anar d'Efes a Creta on va informar de qu hi havia molts ciutadans romans com esclaus i en va alliberar 4.000. Tamb va exigir al Regne de Macednia la retirada de les seves guarnicions a Enos i Marnia; segons un tractat fet entre el rei de Macednia i Gneu Mali feia poc, es va dirigir tamb a Patres per foragitar a les naus macednies que hi havia en aquest port; desprs va ocupar Telmissos i finalment va tornar a Itlia. Va demanar i obtenir els honors del triomf, tot i l'oposici del tribuns de la plebs.
 
El 185 aC fou candidat al consolat, per fou elegit Publi Claudi. El 184 aC fou nomenat triumvir per fundar colnies a Potentia i Pisaurum. Era la segona vegada que optava a aquesta magistratura.

Finalment el 183 aC fou nomenat cnsol amb Marc Claudi Marcel; els dos cnsols van rebre la provncia de Ligria.

El 180 aC fou nomenat pontfex.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203887" title="Jard Botnic del Museu de Gav" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="85044">

El Jard Botnic del Museu de Gav s un espai de 800 metres quadrats on trobem mostres de la diversitat vegetal que envolta el municipi.

Si fem una volta pel jard podem observar la vegetaci caracterstica del Garraf (alzinar, mquia...); tot i que tamb podem trobar jonqueres de les zones humides del Delta de Llobregat i els cultius tpics de la zona. Presenta un mn ple de sensacions, formes, colors, olors... que fan afavorir l'observaci i la posterior descripci per part del visitant, que pot observar les variacions que fa la vegetaci al llarg de les diferents estacions de l'any.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203888" title="Pomponi Labe" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="85045">
Pomponi Labe (Pomponius Labeo) fou un magistrat rom.

Fou nomenat governador de la provncia de Msia per 8 anys en el regant de Tiberi. El mateix Tiberi el va denunciar al cap d'un temps al senat per mala administraci i Labe en assabentar-se del fet, no va esperar el cstig i es va sucidar (any 34) junt amb la seva dona Paxaea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203889" title="Titidi Labe" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="85046">
Titidi Labe (Titidius Labeo) fou un pintor rom, clebre per les pintures sobre petits panels.

Era de rang pretori i se sap que fou procnsol de la Gllia Narbonense. Va morir ja molt gran d'edat, una mica abans de qu Plini el Vell comencs a escriure. El seu nom podria ser en realitat Ateu (Ateius)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203890" title="Laberi" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="85047">


Onomstica:

Laberi Dcim, escriptor de mims;

Laberi Mxim, governador rom de Judea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203891" title="Laberi Dcim" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="85048">
Laberi Dcim (Laberius Decimus) fou un cavaller rom distingit com escriptor de mims. Va nixer vers el 107 aC i va morir l'any 43 aC, sempre a Puteoli a la Campnia. 

Als jocs triomfals de Juli Csar el 45 aC Csar li va demanar de fer personalment de mim, cosa que era un desmereixement, per va obeir i va aprofitar per fer alguns gestos contra Csar, que no obstant li va permetre desprs conservar la seva cadira entre els equites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203892" title="Laberi Mxim" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="85049">
Laberi Mxim (Laberius Maximus) fou governador rom de Judea el 73 i 74, just desprs de la destrucci del temple de Jerusalem. Fou nomenat per Vespasi i va rebre l'orde de vendre totes les terres de Judea. Probablement ja exercia algun comandament una mica abans, des de vers el 71.

Ms tar apareix un Laberi Mxim en temps de Traj, que fou desterrat com a sospits d'aspirar a l'imperi, per no se sap si fou la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203895" title="Josep Albert" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="85050">

 Josep Albert i Busquets, compositor i msic de cobla catal.
 Josep Albert Morey, escriptor mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203897" title="La vestale" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="85051">

La vestale (La vestal) s una pera en tres actes de Gaspare Spontini (1774-1851), sobre un llibret en francs de Victor-Joseph tienne de Jouy. Va ser estrenada a Pars el 15 de desembre de 1807. s considerada una obra precursora de la Grand Opra francesa.

Histria.
Installat a Pars l'any 1803, Gaspare Spontini, desprs d'haver compost tres opras-comiques per al Thtre Feydeau, buscava un tema rom per a una gran pera que palesara l'esperit de l'poca; a la nova sntesi entre monarquia i repblica, entre l'Antic Rgim i Revoluci, que Napole estava intentant realitzar. tienne de Jouy li va proposar el llibret de La Vestale, que ja havia estat rebutjat per tienne Nicolas Mhul i Franois-Adrien Boeldieu. Spontini, va veure el partit que li podia traure i l'accept.

Com indica Jouy al prefaci, el tema de La Vestale est basat en textos de Johann Joachim Winckelmann. Tamb s'inspira en la tragdia ricie ou la Vestale de Jean-Gaspard Dubois Fontanelle. El tema s d'una gran intensitat dramtica, per alhora permet desplegar vastos recursos escnics, mentre que les referncies romanes; amb les guiles, els ceptres, els soldats i les marxes triomfals, s'acoblen perfectament  malgrat alguns anacronismes  amb la simbologia imperial.

Quan va ser estrenada va causar sensaci i va semblar que encarnava de manera gaireb miraculosa l'esperit de l'Imperi. Amb un repartiment brillant, particularment Caroline Branchu com Julia, l'pera va gaudir de gaireb cent representacions seguides. L'Institut de France la va declarar la millor obra lrica del decenni.

Sinopsi.

Acte I.
Roma, davant del temple de Vesta;
Licinius, general rom, torna a Roma desprs d'una reeixida campanya militar a la Gllia. No obstant s'ha trobat amb una amarga sorpresa. Com li confessa al seu amic Cinna, fa cinc anys, enamorat de Jlia per rebutjat pel pare d'aquesta, va enrolar-se en l'exrcit per a aconseguir els honors que el feren digne de la seua m. Ara, una vegada aconseguit el seu propsit, la seua estimada Jlia ha professat en el culte de Vesta, la deessa de la llar, per desig de son pare al llit de mort. Aquest ingrs suposa un vot de castedat, que separar els dos amants per sempre. Cinna tracta de convncer Licinius de la necessitat de renunciar a aquest amor sacrleg.

Les vestals ixen del temple acompanyades per la Gran Vestal. Aquesta, sospitant la manca de vocaci de Jlia l'adverteix dels perills de l'amor. Una vegada sola, Jlia lamenta el seu dest, mentre en la llunyania s'escolta el corteig triomfal.

Jlia no vol estar present en la cerimnia en qu s'ha d'honorar el triomf de Licinius, per la Gran Vestal rebutja aquest desig. Quan Jlia corona Licinius, aquest li xiuxiueja que planeja raptar-la aqueixa mateixa nit. L'acte conclou amb un llarg ballet triomfal que ocupa la meitat de l'acte.
Acte II.
Interior del Temple de Vesta;
La Gran Vestal encarrega a Jlia la vigilncia el foc sagrat que mai no ha d'apagar-se. En quedar-se sola, Jlia prega a la deesa que l'allibere del sacrileg amor que sent per Licinius. No obstant el desig de reveure'l s ms fort, i Jlia es deixa endur per la passi i obre la porta del temple per a que el seu estimat hi puga entrar. De sobte se sent la veu de Licinius que la crida. Ambds amants entonen un duo d'amor, i mentrestant el foc abandonat s'apaga. Arriba Cinna i adverteix als dos amants de l'arribada de gent i obliga Licinius a fugir. El Summe Sacerdot, colric, acusa Jlia de traci i la commina a denunciar el seu cmplice i amant, per ella s'hi nega. La pena est escrita: Jlia haur de morir soterrada viva.
Acte III.
Un cementeri per a criminals. S'hi veu una tomba amb el nom de Jlia, on aquesta ha de ser soterrada viva.
Licinius i Cinna ho han intentat tot per salvar Jlia, no obstant Licinius fa un darrer intent d'obtenir la clemncia del mateix Summe Sacerdot. Sense obtenir resposta, desesperat, Licinius li confessa que ell s l'amant de Jlia. El Summe Sacerdot, per, li respon que aquesta confesi no servir de res: desprs de l'execuci de Jlia Licinius ser jutjat i probablement condemnat a mort.

La Gran Vestal, compassiva, beneeix Jlia, que apareix coberta amb un vel negre. Aquesta fa un cant de comiat al seu estimat, sense revelar-ne el nom. Llavors apareix Licinius amb el seu exrcit, i ofereix la seua vida a canvia de la de Jlia, qui fingeix no conixer-lo per a salvar-lo. Jlia penetra en la tomba, i el seu vel cau al costat de l'altar.

De sobte una paorosa tronada enfosqueix el cel. Un raig cau damunt del vel de Jlia i el crema. El Summe Sacerdot hi reconeix una intervenci divina per a salvar Jlia.

Jlia s rescatada de la tomba i alliberada dels seus vots. Licinius i Jlia s'acosten a l'altar i contrauen matrimoni.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
  Catherine Scholler, La Vestale entre tragdie lyrique et grand opra a Frum Opra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203898" title="Labi" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="85052">


Onomstica:

Labi, famlia romana;

Quint Labi (poltic), poltic rom;

Tit Labi (trib), trib de la plebs el 63 aC, llegat de Csar i finalment pompei.

Quint Labi (general), fill de Tit Labi i general rom dissident.

Tit Labi (orador), orador i historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203900" title="Antihelmntic" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="85053">
Un antihelmntic s un medicament que actua sobre els cucs intestinals. Hi ha dos tipus d'antihelmntics: els vermfugs, que actuen contra els cucs de dimensions petites, i els tenfugs, que expulsen d'altres ms grans, com les tnies, les solitries, etc.

Entre els antihelmntics vermfugs hi ha la santonina, el quenopodi, la violeta de genciana, el pirvini, la tintura d'all, la piperazina, etc. Entre els tenfugs, la falguera mascle, la llavor de carbassa, etc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203902" title="Quint Labi" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="85054">


Onomstica:

Quint Labi (poltic), poltic rom;

Quint Labi (general), fill de Tit Labi i general rom dissident.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203905" title="Tit Labi" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="85055">


Onomstica:

Tit Labi (trib), trib de la plebs el 63 aC, llegat de Csar i finalment pompei.

Tit Labi (orador), orador i historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203906" title="Labi (famlia)" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="85056">
Labi (Labienus) fou el nom d'una famlia romana que apareix al segle I aC. Els historiadors pensen que fou una branca de la gens tia, per no hi cap proba en aquest sentit. El primer que els va fer membres de la gens tia fou Publi Manuci, per desprs va continuar.

Els personatges principals foren:
Quint Labi (poltic), poltic rom.
Tit Labi (trib), trib de la plebs el 63 aC, llegat de Csar i finalment pompei.
Quint Labi (general), fill de Tit Labi i general rom dissident.
Tit Labi (orador), orador i historiador rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203907" title="Quint Labi (poltic)" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="85057">
Quint Labi (Quintus Labienus) fou un poltic rom.

Es va unir a Saturn quan aquest es va apoderar del Capitoli el 100 aC, i va morir junt amb Saturn i els altres sediciosos. El seu nebot Tit Labi (Titus Labienus) va dir desprs que volia venjar la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203908" title="Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climtic" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="85058">

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic (GIECC), en angls Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), s un organisme dependent de les Nacions Unides amb l'objectiu d'avular el risc del canvi climtic originat per l'home i la seva activitat. Fou guardonat l'any 2007 amb el Premi Nobel de la Pau.

Creaci.
Aquest grup fou creat l'any 1988 per l'Organitzaci Meteorolgica Mundial (OMM) i el Programa Ambiental de les Nacions Unides amb l'objectiu centrat en la recerca al comportament del canvi climtic, realitzant informes cientfics que sn publicats en revistes tcniques i cientfiques. Actualment compta amb ms de 2.000 cientfics centrats en la recerca provinents d'uns 100 pasos.

El GIECC s un organisme multinacional encarregat de portar a terme les negociacions relatives al canvi climtic global, aix com de dirigir la discussi cientfica sobre l'escalfament global, l'emissi de partcules de carboni, l'efecte hivernacle, i d'altrs elements i causes d'aquest canvi climtic. Entre les seves lnies d'acci destaquen els diferents escenaris de canvi climtic global, els mateixos que es plantegen en el marc del Protocol de Kioto. 

El seu president actualment s Rajendra K. Pachauri, crrec que ocupa des de 2002, i t la seva seu a Ginebra (Sussa).

Informes presentats. 
Els Informes d'Avaluaci consten de diversos volums, i proporcionen tot tipus d'informaci cientfica, tcnica i socioeconmica sobre el canvi climtic, les seves causes, els seus possibles efectes i les mesures de resposta corresponents. 

El Primer Informe d'Avaluaci del GIECC es va publicar l'any 1990 i va confirmar els elements cientfics que susciten la preocupaci sobre el canvi climtic. Arran d'aix, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar una Convenci Marc sobre el Canvi Climtic (CMCC), que va entrar en vigor al mar de 1994. 

El Segon Informe d'Avaluaci, "Canvi climtic 1995", es va posar a la disposici de la Segona Conferncia de les Parts a la CMCC, i va proporcionar material per a les negociacions del Protocol de Kyoto derivat de la Convenci. Consta de tres informes de grups de treball i d'una sntesi d'informaci cientfica i tcnica til per a la interpretaci de l'objectiu de la CMCC. 

El Tercer Informe d'Avaluaci, "Canvi climtic 2001", consta tamb de tres informes de grups de treball sobre "La base cientfica", "Efectes, adaptaci i vulnerabilitat", i "Mitigaci", aix com un informe de sntesi en el qual s'aborden diverses qestions cientfiques i tcniques tils per al disseny de poltiques. 

El Quart Informe d'Avaluaci. El novembre de 2003 el grup va aprovar en grans lnies les aportacions dels grups de treball al Quart Informe d'Avaluaci. Aquest informe es completar l'any 2007. 

L'ltima avaluaci del IPCC, divulgada en el Quart Informe, va assenyalar una tendncia creixent en els esdeveniments extrems observats en els ltims 50 anys i considera probable que les altes temperatures, onades de calor i fortes precipitacions continuaran sent ms freqents en el futur per la qual cosa en un anys es pot posar en perill l'equilibre climtic de la humanitat.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, compartit amb Al Gore, pels seus esforos d'obtenci i difusi d'informacions sobre els canvis climtics provocats per l'home i per haver posat les bases per a prendre mesures necessries a la lluita contra aquests canvis.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del IPCC;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2007;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203910" title="Primera Territorial catalana de futbol" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="85059">
La Primera Territorial s un torneig organitzat per la Federaci Catalana de Futbol (FCF). s la setena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B, la Tercera, la Primera Catalana i la Preferent Territorial, i est per sobre de la Segona Territorial.

 Sistema de Competici .
La Primera Territorial, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per sis grups de 18 equips cadascun.

 Equips participants, temporada 2007-08 .				
 Grup 1 .				
				

 Grup 2 .				
				

 Grup 3 .				
						

 Grup 4 .				


 Grup 5 .				


 Grup 6 .				






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203912" title="Tit Labi (trib)" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="85060">
Tit Labi (Titus Labienus) fou trib de la plebs el 63 aC amb Cicer com a cnsol.

Era nebot de Quint Labi i amb el pretext de venjar la mort de l'oncle va acusar de perduellio al vell Rabiri, per en realitat el que volia era agradar a Juli Csar. Rabiri fou defensat per Cicer, que per la seva banda volia satisfer al partit del senat.

Labi va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el collegi de pontfexs ja no escolliria als seus membres per cooptaci, i l'elecci tornava al poble; just per aquesta llei Juli Csar fou escollit Pontfex Mxim. Com que Csar volia compensar a Pompeu, Labi i el seu collega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors pel cap dels optimats.

Csar se'l va emportar el 58 aC a la seva provncia de Gllia Transalpina com a llegat. Labi va portar el ttol de propretor que segurament va obtenir de Csar, i que permetia agafar el comandament en absncia del procnsol. Va seguir al costat de Csar durant la campanya de les Gllies d'aquell any; va derrotar els tigurins i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus mrits per damunt dels del seu cap. Desprs de les campanyes contra helvecis i germnics, va deixar a Labi amb el comandament als quarters de hivern i el conqueridor se'n va anar a la Gllia Cisalpina. 

Probablement l'any segent (57 aC) va deixar la zona doncs no apareix durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per Publi Cras (el fill del triumvir) i hi va romandre fins el 54 aC quan Cras va anar a Sria per acompanyar al seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors Labi torna a aparixer a la Gllia, al territori dels rems (remi) a la frontera amb els trevirs (treviri) on va derrotar a Induciomarus i va sotmetre als trevirs.

A la campanya contra Vercingetorix el 52 aC, hi va tenir una part activa; va ser enviat amb quatre legions contra snons i parisis i va ocupar la seva capital Agendicum, des de on va marxar cap a Lutcia, que fou incendiada quan s'acostava, veient-se obligar a tornar a Agendicum al conixer que els eduins i els bellvacs s'havien revoltat. De cam va derrotar a les forces del gal Camulogenus. Al hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat a Commi, cap dels atrebats, que organitzava una nova revolta, per no va sortir be.

Durant dos anys va restar amb el comandament noms per sota de Csar. El 51 aC era a la Gllia Togada (Togata o Cisalpina) defensant colnies romanes per aviat va retornar a la Transalpina i fou enviat contra els trevirs als que va sotmetre sense problemes per segona vegada. El 50 aC Csar li va donar el comandament de la Gllia Cisalpina.

Totes aquests victries van fer pensar a Labi que era un geni i va comenar a desobeir a Csar. Aquest conflicte fou aprofitat pels optimats per buscar el suport de Labi, i finalment aquest va passar al parit pompei, i quan va esclatar la guerra el 49 aC, Labi es va posar al costat del senat, el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Per ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i Csar va entrar a la Gllia Cisalpina sense trobar resistncia.

El 48 aC va participar com a llegat de Pompeu en la campanya de Grcia on es va distingir per les seves crueltats. Segons Appi fou el seu consell el que va induir a Pompeu a no explotar el seu xit de Dyrrhachium, quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de Csar que havien servit a les seves ordes i eren capturats eren executats. Fins i tot els seus consells a Farslia van contribuir a la derrota.

Desprs de Farslia va fugir a Dyrrhachium, on va trobar a Cicer. De all es va reunir amb Afrani a Crcira amb la idea de unir-se a Cat. De l'illa van anar a Cirene que li va tancar les portes per finalment Labi i Afrani van poder arribar a frica on Escipi i Cat encara disposaven d'un exrcit important. El 46 aC va combatre contra Csar a Ruspina, i encara que va tenir alguns xits fou finalment rebutjat; desprs fou llegat d'Escipi, funcions que va exercir la resta de la campanya.

Desprs de la batalla de Thapsus, Labi va fugir a Hispnia amb Gneu Pompeu el Jove i el 45 aC va ser a la batalla de Munda. Labi va sortir del camp en aquesta batalla per impedir que Bogud II de Mauritnia ocups el campament pompei, per els soldats van pensar que fugia i es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labi va morir i el seu cap fou enviat a Csar.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203917" title="Tigurins" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="85061">
Els tigurins foren una de les diverses tribus del helvecis que vivien al sur de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Moral. Foren derrotats per Tit Labi, llegat de Juli Csar, el 58 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203919" title="Quint Labi (general)" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="85062">
Quint Labi (Quintus Labienus) fou fill de Tit Labi i general rom dissident.

Era membre del partit republic al que es va unir a la mort de Juli Csar (44 aC) i fou enviat a Prtia per demanar ajut al rei dels parts Orodes II de Prtia. Va romandre molt de temps a la cort del rei, i no va obtenir cap resposta concreta, i quan es va saber el resultat de la batalla de Filips (42 aC) i segur de qu si tornava seria executat, va decidir restar a Prsia.

August estava ocupat en la guerra contra Sext Pompeu i el govern de l'Orient va anar a mans de Marc Antoni, i aquest s'havia quedat a Egipte al costat de Clepatra. Labi va aconseguir llavors convncer al rei part d'aprofitar la oportunitat per envair les provncies romanes a sia i el rei va confiar al seu fill Pacoros, i al mateix Labi, un exrcit poders que va envair Sria (40 aC).L'exrcit fou aturat als murs d'Apamea per com que moltes guarnicions eren d'antics soldats de Brut i Cassi que s'havien units als triumvirs desprs de la derrota republicana, la realitat fou que els parts quasi be no van trobar resistncia i molts soldats es van unir a Labi, encara que el governador Decidi Saxa va romandre lleial; Saxa fou derrotat en batalla i Antioquia i Apamea van caure en mans dels parts. 

Aquestos es van dedicar a sotmetre Sria completament i van avanar tamb cap a Palestina cridats per un partit jueu, mentre Labi entrava a sia Menor perseguint a Saxa al que va atrapar i matar a Cilcia. Les ciutats se li anaven sotmeten sense lluita, excepte Alabanda, Milasa, i Estratonicea; les dos primeres les va ocupar per assalt per la darrera va resistir. Labi va agafar segons les monedes el ttol d'emperador dels parts  (les monedes tenien a l'anvers el rostre de Labi i la llegenda Q. LABIENVS PARTHICVS IMP. i al revers un cavall en referncia a la cavalleria dels parts)  i en contrapartida Hibrees, el defensor de Milasa, es va fer dir irnicament "emperador dels caris".

El 39 aC Marc Antoni va enviar un exrcit a l'sia Menor sota el comandament de Ventidi i amb el crrec de llegat. Va arribar prop de les forces de Labi abans que aquest en tingus noticies i sense poder comptar amb els seus aliats parts. Aix Labi va decidir retirar-se a Sria i reunir-se amb Pacoros, per Ventidi li va barrar el pas a les muntanyes del Taure. Aqu van quedar els dos aturats, Ventidi esperant reforos i Labi esperant l'exrcit part.

Els parts que venien en el seu ajut foren rebutjats per les forces de Ventidi i llavors els soldats de Labi es van dispersar. El mateix Labi, disfressat, va fugir cap a Cilcia on va romandre un temps amagat fins que finalment fou descobert per Demetri, un llibert d'Octavi (August) i assassinat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203920" title="Tit Labi (orador)" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="85063">

Tit Labi (Titus Labienus) fou un fams orador i historiador del regnat d'August, possible fill o net de Tit Labi)  el llegat de Juli Csar i desprs pompei.

Fou opositor al rgim imperial i per aix va rebre el renom de Rabi (Rabienus). Amic de Cassi fou enemic declarat de Assini Polli. El vell Sneca el descriu com a pobre, de carcter infame i universalment odiat, per amb grans talents oratoris ja que tot i l'odi general fou fams com orador.

Va morir vers l'any 12 dC. Els seus llibres, prohibits, foren autoritzats desprs per Calgula igual que els de Cremuci Corde i de Cassi Sever.

Noms conten tres discursos: 

Discurs per Fgul contra els hereus d'Urbnia;
Discurs contra Polli;
Discurs contra Btil llibert de Mecenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203922" title="Lbotes" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="85064">

Lbotes (Labotas, )  fou rei d'Esparta.

Fou el quart rei del pas de la lnea agida. El seu regnat va veure el comenament del conflicte entre Esparta i Argos segons Pausnies. Herdot diu que era nebot d'un personatge de nom Licurg i que aquest va ser el seu tutor. Va viure vers la meitat del segle IX aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203923" title="Semnides d'Amorgs" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="85065">
Semnides d'Amorgs fou un poeta imbic grec del Segle VII aC. Nat a Samos, deu el seu cognom per haver fundat una colnia a l'illa d'Amorgs. 

Segons la Suda, va escriure dos llibres de iambes (stires) i algunes elegies. Es conserven de la seva obra 29 fragments, sent el ms fams d'ells un on compara cada "classe de dona" amb un animal concret: les brutes sn com porcs, les astutes com guilles, les obstinades com burres, etc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203924" title="Lacedemoni" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="85066">
Lacedemoni (Lacedemonius, ) fill de Cim, fou un militar atenenc. Va rebre el seu nom en honor dels lacedemonis i perqu la seva mare era arcdia.

Fou comandant de deu vaixells atenenc que foren enviats pel govern (432 aC)  en ajut de Crcira amb la que s'havia signant un tractat d'aliana. Segons Plutarc aquestes forces no eren adequades i foren enviades per Pricles per raons poltiques, per desprs, degut a les demandes generals es van haver d'enviar reforos.

Vegeu tamb Lacedemnia, els habitants de la qual eren anomenats lacedemonis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203926" title="Gai Laceri" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="85067">
Gai Laceri (Caius Lacerius) fou trib de la plebs el 401 aC i fou elegit per designaci dels altres tribuns, pel sistema de cooptaci (cooptatio), sota influncia dels patricis, que volien establir la Lex Trebonia. L'esmentat Tit Livi (Livius, 5.10.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203927" title="Lcares" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="85068">


Onomstica:

Lcares d'Atenes, demagog atenenc del segle III aC;

Lcares, retric atenenc del segle V;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203932" title="Lcares d'Atenes" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="85069">
Lcares  (Lachares, ) fou un demagog atenenc, un dels ms influents de la ciutat, desprs del restabliment de la democrcia per Demetri Poliorcetes.

Cassandre el va subornar i li va suggerir que assols la tirania, per no va poder fer res fins que el 296 aC la ciutat fou assetjada per Demetri; llavors va aprofitar els clams del poble contra el cap local Demcares, que fou expulsat i Lcares va assolir el govern.

Pausnies diu que com tots els tirans fou inhum i contrari als deus, va saquejar temples  i especialment el Parten, dels que va treure els seus tresors, i fins i tot va privar a l'esttua d'Atenea dels seus guarniments. Des del primer moment va prohibir per decret fins i tot pronunciar el nom de Demetri Poliorcetes i va resistir el setge fins que la gana va assolar la ciutat. Llavors, disfressat, es va escapar cap a Tebes. Poli diu que fou perseguit per homes de Demetri per se'n va lliurar llenant algunes monedes d'or que els perseguidors es van aturar a agafar.

Va romandre a Tebes fins que aquesta ciutat va caure en mans de Demetri i desprs va fugir a Delfos, i ms tard a Trcia. 

Durant la captivitat de Lismac de Trcia, Demetri va envair Trcia i va assetjar Sestos, on era Lcares, per va aconseguir fugir cap a Lisimquia . Torna a aparixer el 279 aC a Cassandria, quan fou expulsat per Apollodor sota el crrec de conspiraci per entregar la ciutat al selucida Antoc I Ster. Ja no torna a apareixer a les fonts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203934" title="Lcares (retric)" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="85070">
Lcares (Lachares, ) fou un  retric atenenc del segle V, sota els emperadors Marci i Lle I.

Fou deixeble d'Heracle d'Egipte i va instruir a moltes eminncies del seu temps com Nicolau, Asteri, Procle, Superi i d'altres. A Suides se l'elogia sobre manera, i tant aqu com Mar diuen que era de carcter noble i un orador molt popular. 

A Suides s'esmenten les seves obres, que s'han perdut:

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203936" title="Laques" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="85071">
Laques (Laches, ) (nat vers el 475 aC a Atenes, Grcia; mort el 418 aC a Mantineia, Grcia) fill de Melnopos, fou un aristcrat atenenc del segle V aC i general durant la guerra del Pelopons. 

Va dirigir la primera expedici atenenca a Siclia junt amb Careades (427 aC) amb una flota de vint naus. Careades va morir en combat l'any segent (426 aC) i Laques va assolir la direcci de la guerra: va conquerir Messina i Milae i va aconseguir algunes avantatges sobre Locres Epizefiris. En els inicis de 426 aC degut al recanvi anual de generals, Laques fou substituit per Pitdor amb qui es van unir Sfocles i Eurimed d'Atenes, i fou cridat a Atenes acusat de malversaci, acusaci feta per Cle. Fou declarat innocent en el seu judici, que seria satiritzat per Aristfanes en la seva obra Les Vespes. 

Fou present a la batalla de Dlion el 424 aC. El 423 aC va  intervenir amb xit a l'Assamblea atenenca per aconseguir una treva amb Esparta. Malgrat tot, noms va durar un any. Desprs de la mort de Cle el 422 aC, juntament amb Nicias va negociar la treva de 15 anys entre Atenes i Esparta anomenada la Pau de Nicias (421 aC) i fou un dels signants d'altres tractats amb tercers estats. El 418 aC va dirigir la fora atenenca enviada a Argos, quan Alcibades va induir als argius a trencar la treva feta en nom d'ells amb els lacedemonis per Trsil i Alcifr, i aquell mateix any va morir a la batalla de Mantinea junt amb el seu collega Nicstrat.

Hi ha un altre Laques posterior que fou arcont (400-399 aC), en el temps de la mort de Scrates.

En el dileg platnic Laques, s retratat com a un a general conservador estereotpic.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203937" title="Lac" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="85072">


Onomstica:
Corneli Lac, prefecte del pretori i ministre de Galba;
Grec Lac, militar rom;

 Mitologia;
Lac (fill de Lpat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203938" title="Corneli Lac" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="85073">
Corneli Lac (Cornelius Laco) fou un magistrat imperial rom.

Originriament apareix com a pretor del consell i fou promogut per Galba a camarlenc de la cort (70) i prefecte del pretori. Fou un dels tres favorits de l'emperador, del grup ms influent coneguts com els "pedagogs". En les discussions per el nomenament d'un collega i futur successor de Galba, Lac es va oposar al nomenament d'Ot i degut a la seva amistat amb Rubelli Plaute va donar suport a Pis i desprs es va unir a Icel (Icelus). Galba va enviar a Lac per calmar el descontentament de les legions manades per Vitelli a Germnia, per va refusar anar-hi. Va aconsellar a Galba de presentar-se personalment als pretorians que murmuraven contra ell. 

Segons Tcit, quan Ot va pujar al poder, Lac fou enviat a l'exili per el centuri que el vigilava tenia ordres de matar-lo en secret pel cam cosa que suposadament va fer. Plutarc diu en canvi que va morir junt amb Galba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203940" title="Grec Lac" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="85074">
Grec Lac (Graecinus Laco) fou un magistrat rom.

Fou praefectus vigilum (vigilant nocturn) al divuit any del regnat de Tiberi (31). Quan l'emperador va encarregar a Sertori Macr d'arrestar a Sej, Lac fou estacionat amb els seus homes a la vora del temple d'Apollo on era el senat i a una senyal convinguda de Tiberi, va entrar amb els seus homes i va arrestar a Sej. Per aquest servei, que requeria molt de secret, Lac fou recompensat amb una forta suma i els ornaments de qestor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203943" title="Lcrates" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="85075">
Lcrates (Lacrates, ) fou un general teb.

EL govern de Tebes el va enviar al front de mil infants fortament armats, per ajudar a Artaxerxes III de Prsia Ocus en la seva invasi d'Egipte el 350 aC. Va dirigir la divisi de forces reials que va atacar Pelusium. L'esmenta Diodor de Siclia   (Diodorus 16.44, 49-Z1).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203946" title="Nicolas Frantz" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="85076">







Nicolas Frantz (Mamer, 4 de novembre de 1899 - Luxemburg, 8 de novembre de 1985) va ser un ciclista luxemburgus, professional entre els anys 1923 i 1934, durant els quals va aconseguir 60 victries.

Nicolas Frantz fou un dels esportistes ms llorejats en la histria de Luxemburg. Va ser campi del seu pas entre 1922 i 1934. Al Campionat del Mn de ciclisme va guanyar dues medalles, una de plata i una altra de bronze.

El Tour de Frana va ser la cursa que li va donar fama, desprs de guanyar-lo dos anys consecutius, el 1927 i el 1928, a ms de dos segons llocs i 20 etapes guanyades (4 d'elles en contrarellotge per equips) al llarg de les seves participacions.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional, es va convertir en director esportiu, tenint sota les seves ordres al tamb luxemburgus Charly Gaul. 

Palmars.
1922;
 1r al Campionat de Luxemburg;
1923;
 Campi de Luxemburg;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 1r a la Madrid-Santander;
 1r al Gran Prix Franois Faber;
 1r a la Pars-Li;
 1r a la Pars-Calais;
 1r a la Pars-Reims;
1924;
 Campi de Luxemburg;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 2n al Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
1925;
 Campi de Luxemburg;
 1r al Gran Prix de les Ardenes;
 4t al Tour de Frana i vencedor de quatre etapes;
1926;
 Campi de Luxemburg;
 1r a la Volta a Euskadi;
 1r a la Pars-Hayange;
 2n al Tour de Frana i vencedor de quatre etapes;
 1927;
 Campi de Luxemburg;
 1r al Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r de la Pars-Longwy;
1928;
 Campi de Luxemburg;
 1r al Tour de Frana i vencedor de cinc etapes;
 1r de la Pars-Rennes;
1929;
 Campi de Luxemburg;
 1r a la Pars-Tours;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
 5 al Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
 1930;
 Campi de Luxemburg;
 1r al Gran Prix Franois Faber;
1931;
 Campi de Luxemburg;
 Guanya dues etapes a la Volta a Alemanya;
1932;
 Campi de Luxemburg;
 1r a la Pars-Nancy;
 1r del Critrium de Tournai;
 1r del Circuit Lorena-Borgonya;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
1933;
 Campi de Luxemburg;
 1r del Circuit de la Mosela;
 1r del Gran Prix Terrot a Onans;
1934;
 Campi de Luxemburg;

Resultats al Tour de Frana.
1924. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1925. 4t de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1926. 2n de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1927. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1928. 1r de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1929. 5 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1932. 45 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Palmars de Nicolas Frantz;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203947" title="Lcritos" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="85077">
Lcritos (Lacritus, ) fou un sofista de Faselis esmentat per Demstenes en un discurs dirigit contra ell. Va viure al segle IV aC.

Fou deixeble d'Iscrates d'Atenes. Foci diu que fou l'autor d'alguna de les lleis atenenques per no aclareix quines (Demosthenes  in Lacritus. p. 928; Photius, Cod. 260, 487a; Plutarchus. Dec. Orat. 837b)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203959" title="Leonid Hurwicz" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="85078">


Leonid Hurwicz ( Moscou, 1917 - Minneapolis, 2008) s un economista estatunidenc d'origen polons guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 21 d'agost de 1917 a la ciutat de Moscou en una famlia polonesa de religi jueva refugiats en aquest pas a causa de la Primera Guerra Mundial. Desprs del seu naixement la seva famlia retorn a Varsvia, on va estudiar dret a la Universitat de Varsvia. Llicenciat el 1938, va ampliar els seus estudis a la London School of Economics, i desprs va viure a Sussa, Portugal i finalment als Estats Units d'Amrica, on s'install a la ciutat de Minneapolis (Minnesota). Mor el 24 de juny de 2008 a la ciutat on residia a causa d'una fallida renal.

Recerca econmica.
Coneixedor de diversos camps de l'economia, entre ells l'economia del Benestar, el disseny de mecanismes, les institucions i l'economia pblica i matemtica, ha desenvolupat una investigaci entorn de l'anlisi de sistemes i tcniques de l'organitzaci econmica i l'aplicaci de metes sobre la base de la teoria de jocs. 

L'any 1989 fou nomenat doctor honoris causa a la Facultat d'Econmiques de la Universitat Autnoma de Barcelona, on va introduir a ms el concepte de compatibilitat d'incentius, que alludeix a un procs en el qual tots els participants surten beneficiats quan revelen de forma honesta les informacions privades que se li solliciten. 

Pels seus estudis sobre el mecanisme ptim per a arribar al mateix temps objectius diferents, com el benestar social i els guanys privats, fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2007 juntament amb els economistes Eric Maskin i Roger Myerson, els quals van desenvolupar les seves teories en diversos camps de l'economia i de les Cincies Poltiques en l'mbit de la poltica social.

Enllaos externs.
  Informaci de Leonid Hurwicz a la Universitat de Minnesota;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2007;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203960" title="Maurice de Waele" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="85079">

Maurice de Waele (Lovendegem, 27 de desembre de 1896 - Maldegem, 14 de febrer de 1952) era un ciclista professional belga. De Waele es va fer fams per guanyar el Tour de Frana de 1929. En aquesta mateixa cursa va quedar 2n el 1927, 3r el 1928 i 5 el 1931. Tamb va guanyar la Volta a Euskadi de 1928 i 1929.

Palmars.
1923;
 1r de l'Arlon-Ostende;
 1r de la Le Havre-Rouen-Le Havre;
1924;
 1r del Circuit de les Viles d'aigua d'Alvrnia;
 1r del G.P. Alceida;
1925;
 Campi de Flandes Oriental;
 1r a Balgerhoeke;
1926;
 1r del Critrium de Midi;
 1r de la Pars-Menin;
 1r del Circuit Vosges-Alscia;
 1r de la Saint Brieuc-Brest-Saint Brieuc;
1927;
 1r de la Pars-Menin;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana;
1928;
 1r de la Volta a Euskadi i guanyador d'una etapa;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana;
1929;
 1r del Tour de Frana i guanyador d'una etapa;
 1r de la Volta a Euskadi;
1930;
 1r del Circuit de Blgica;
1931;
 1r de la Volta a Blgica i guanyador d'una etapa;
 1r a Lebbeke;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes ;
1928. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes ;
1929. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1931. 5 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars de Maurice De Waele;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203961" title="Lacumaces" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="85080">
Lacumaces fou un prncep nmida, fill de Ozalces rei dels massils, que fou posat al tron per Mezetulus quan era un infant. Mezetulus havia enderrocat al rei Capusa. Al desembarcar Masinissa I a frica, Lacumaces va anar a la cort de Sifax per demanar ajut per fou atacat pel cam per Masinissa i es va escapar amb dificultat de caure a les seves mans. Desprs va obtenir de Sifax una fora auxiliar important amb la que es va unir al seu guardi Mezetulus, per foren derrotats per Masinissa i van haver de fugir a la cort de Sifax. D'aqu fou convenut de tornar, i Masinissa el va rebre amb els honors deguts al seu naixement reial (vers 205 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203962" title="Circuit de Zandvoort" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="85081">

El Circuit de Zandvoort es un traat apte per la disputa de curses automobilstiques que es troba a Zandvoort, Pasos Baixos, prop de la costa del Mar del Nord.



 Histria .

El circuit va ser inagurat el 7 d'agost de 1948. L'any segent ja va tenir lloc el Gran Premi de Zandvoort . Els anys segents van disputarse ja sota el nom de Gran Premi dels Pasos Baixos, passant a formar del calendari puntuable per la Frmula 1 a la temporada 1952, cursa que es va disputar gaireb tots els anys fins la temporada de l'any 1985. 

Actualment s'hi estan realitzant millores i es possible que en un futur proper es pugui tornar a disputar-hi curses de Frmula 1.
 
 Guanyadors del Gran Premi dels Pasos Baixos de F1 .

Les curses que no van formar part del calendari de la F1 es troben amb un fons de color




 Enllaos externs .

 Circuit Zandvoort ;
 (Google Maps);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203964" title="Eric Maskin" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="85082">


Eric Stark Maskin ( Nova York, EUA 1950 ) s un economista i professor universitari nord-americ que fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 12 de desembre de 1950 a la ciutat de Nova York, en una famlia de religi jueva. Va estudiar matemtiques a la Universitat de Harvard, en la qual es va llicenciar el 1972, i posteriorment es doctor en matemtiques aplicades l'any 1976. Interessat en ampliar els seus coneixements es despla fins a la Universitat de Cambridge, on realitz un mster. L'any 1980 fou nomenat professor assistent a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, i des de l'any 2000 s professor de cincies socials a la Universitat de Princeton.

Recerca econmica.
Maskin va comenar a collaborar en el mn de les subhastes l'any 1980 en un intent de definir quins procediments de venda resulten ms beneficiosos. 

Interessat aix mateix en la teoria econmica i la teoria de jocs, Maskin va aportar altre element clau en l'evoluci de la base terica elaborada per Leonid Hurwicz, la teoria de la implementaci, que permet dissenyar un mecanisme de manera que tots els resultats possibles siguin ptims. L'economista Adam Smith havia partit de la base en les seves teories que en el mercat existeix una espcie de m invisible que, en el cas ideal, li garanteix un funcionament eficient. En la prctica, no obstant aix, les condicions no sn per regla general, ptimes, la competncia no s completament lliure i els consumidors no estan perfectament informats, elements que va tenir en compte a l'hora de desenvolupar la seva teoria del disseny de mecanismes.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, premi que compart amb Leonid Hurwicz i Roger Myerson, per establir les bases de la teoria del disseny de mecanismes.

Enllaos externs.
  Informaci d'Eric Maskin a la Universitat de Princeton;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2007;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203967" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1955" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="85083">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1955, disputat al Circuit de Zandvoort, el 19 de juny del 1955.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio   1' 40. 0  ;
 Volta  rpida:  Roberto Mieres   1' 48. 3  (L'nica de la seva carrera).    ;
 









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203969" title="Roger Bruce Myerson" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="85084">

Roger Bruce Myerson ( Boston, EUA 1951 ) s un economista i matemtic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 29 de mar de 1951 a la ciutat de Boston, ciutat situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar matemtica aplicada a la Universitat de Harvard, en la qual es va llicenciar el 1973 i doctorar el 1976. Interessat en la docncia l'any 1982 va esdevenir professor a la Northwestern University, crrec que ocup fins el 2002, moment en el qual va esdevenir professor d'economia de la informaci a la Universitat de Chicago.

Recerca econmica.
Especialista de la Teoria de jocs i de la teoria de preus, va iniciar la seva recerca al voltant del disseny dels mecanismes que desenvolupen un papel clau en les relacions poltiques i econmiques, teoria formulada durant la dcada del 1960 per Leonid Hurwicz.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Hurwicz i Eric Maskin, per establir les bases de la teoria del disseny de mecanismes.

Enllaos externs.
  Informaci de Roger Myerson a la Universitat de Chicago;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2007;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203973" title="Andr Leducq" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="85085">

 Andr Leducq (Saint-Ouen, 27 de febrer de 1904 - Marsella, 18 de juny de 1980) va ser un ciclista francs que va guanyar el Tour de Frana dels anys 1930 i 1932.

Trajectria.
Leducq va ser dues vegades campi del mn en categoria amateur, abans de fer-se professional el 1927. L'any segent va guanyar la Pars-Roubaix i va ser segon a la classificaci general del Tour de Frana. Les seves victries ms importants sn les dues que va aconseguir al Tour de Frana de 1930 i 1932 (on va guanyar un total de 25 etapes en 9 participacions). El 1931 va guanya la Pars-Tours.

Desprs de la seva retirada va fundar un equip ciclista professional que va competir durant els anys 50. 

Palmars.
1927;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Euskadi;
1928;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Pars-Le Havre;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1929;
 Vencedor de 5 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1930;
 1r al Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
 1r a la Pars-Caen;
1931;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a les 24 hores de Beziers;
1932;
 1r al Tour de Frana i vencedor de sis etapes;
 1r a Li;
1933;
 1r al Critrium Nacional;
 1r a Cannes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1934;
 1r al Critrium d'As;
1935;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1938;
 1r a Boulogne-sur-Mer;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 4t de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1928. 2n de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1929. 11 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1930. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1931. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1932. 1r de la classificaci general. Vencedor de 6 etapes;
1933. 31 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1935. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 30 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Andr Leducq;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203976" title="Farinata degli Uberti" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="85086">

Farinata degli Uberti va ser aristcrata florent, que fou capitost de la facci gibellina de la ciutat.

Va esdevenir el lder dels gibellins contraris al Papa, que va liderar des del 1239. Amb la mort el 1250 del l'emperador Frederic II, la facci rival dels gelfs va aconseguir recuperar el control de Florncia, i es va haver d'exiliar amb els seus partidaris. Van refugiar-se al basti gibell de Siena, des d'on es va aliar amb el fill illegtim de Frederic, Manfred de Siclia, i tot i l'escs suport militar dels seus aliats va aconseguir liderar les forces gibellines a la victria sobre els gelfs a la Batalla de Montaperti. Grcies a la victria va poder recuperar Florncia i expulsar-ne les principals famlies gelfs.

Els aliats de Farinata volien convertir Florncia en un exemple per d'altres ciutats, i seguint el model que els romans havien seguit amb Cartago, van acordar en assamblea d'arrassar la ciutat. Farinata es va plantar cara, afirmant que ell era florent primer i gibell segon, i que si calia defensaria la seva ciutat natal amb la vida. Davant la seva postura, la resta de gibellins es van conformar en enderrocar noms les defenses de la ciutat i les cases dels gelfs ms prominents (en total 103 palaus, 580 cases, i 85 torres). Farinata va morir el 1264.

El 1266 els gelfs recuperaren altre cop el control de la ciutat, i van continuar amb la poltica de demolicions destruint totes les propietats de la famlia Uberti, en el que ara s la Piazza della Signoria i decretant que cap edifici podia ser construt en aquell lloc malet. El 1283 els cossos de Farinata i el de la seva esposa van ser exumats i cremats desprs de ser condemnats a mort en un judici postmortem per heretgia. Les acusacions sostenien que Farinata no creia en la vida desprs de la mort, i que va centrar la vida en la recerca del plaer temporal.

Dante Alighieri compartia la tesi inquisitorial i en la seva obra magna La Divina Comdia va situar Farinata al sis cercle de l'infern, on cremen els heretges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203979" title="Vdua negra" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="85087">

La vdua negra (latrodectus mactans mactans) s l'aranya ms gran de la famlia Theridiidae i una de les ms grans del mn. La femella pot arribar als 35 mm amb les potes estirades, s de color negre atzabeja brillant i t una taca de color vermell i forma de rellotge de sorra a la cara inferior de l'abdomen. El mascle mesura 12 mm i pesa 30 cops menys que la femella.

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203980" title="Escala de Beaufort" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="85088">
L'Escala de Beaufort s una escala que permet mesurar empricament la intensistat del vent basant-se principalment en l'estat de la mar, les onades i la fora del vent. El nom complet s Escala de Beaufort de la Fora dels Vents.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203981" title="Carlos Anaya" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="85089">

Carlos Anaya y Lpez Camelo (Buenos Aires, 1777 - Montevideo, 1862), va ser un militar, historiador i poltic uruguai d'origen argent. Va ser President de la Repblica (inter) entre 1834 i 1835.

Va nixer a l'Argentina el 1777 i el 1797 es va raure a la Banda Oriental (avui, Uruguai). Adherent a l'aixecament de 1811 i a Jos Gervasio Artigas, a la plana major del qual va arribar a figurar, va participar tamb de l'administraci de la Provncia Oriental Autnoma (1815 - 1817). Presoner durant l'ocupaci portuguesa, va ser aviat alliberat i es va dedicar a activitats comercials fins i tot 1825, que va recolzar la Croada Llibertadora (Cruzada Libertadora)  de Juan Antonio Lavalleja. s l'autor del text de la Declaratria de la Independncia de la Repblica Oriental de l'Uruguai del 25 d'agost de 1825, ja que va ser part de l'Assemblea de la Florida.

Senador des de 1832 a 1838, va exercir el Poder Executiu - de forma interina - entre l'acabament del perode de Fructuoso Rivera, el 24 d'octubre de 1834, i l'elecci de Manuel Oribe, l'1 de mar de 1835. Va recolzar a aquest ltim durant la seva presidncia i desprs durant la Guerra Gran (1838 - 1852), desprs de la qual es va retirar de la poltica.

Va deixar escrita una "Memria biogrfica" i unes "Apuntaciones histricas sobre la Revolucin oriental".

Enllaos externs.
Breu biografia de Carlos Anaya ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203982" title="Joaqun Surez" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="85090">


Joaqun Luis Miguel Surez de Rondelo y Fernndez (Canelones, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 18 d'agost de 1781 - Montevideo, 26 de desembre de 1868), va ser un poltic uruguai, prcer de la independncia i President de la Repblica per nou anys, des de 1843 fins a 1852.

La seva tasca durant la Revoluci.

Es va alar en armes al costat de Jos Gervasio Artigas, participant de l'alament oriental de 1811. Promogut a capit, va manar una companyia el 18 de maig de 1811, en la victria de la "Batalla de Las Piedras". Quan Artigas ell es va retirar de Montevideo per acampar a l'Ayu, Surez va acompanyar al cabdill en el xode del Poble Oriental, romanent tretze mesos fora de la seva terra.

Desprs de restablir-se, momentniament, l'harmonia entre els independents i iniciat el lloc de la capital, Artigas va resoldre abandonar de nou el setge, enfrontat amb el comando de la revoluci del Riu de la Plata, per Surez, encara que concordava amb el seu criteri poltic, no va voler acompanyar-lo en l'ocasi, ja que el seu honor l'obligava a mantenir-se ferm davant de l'enemic com. Amb el mateix criteri tampoc no va voler fer armes contra Artigas en la lluita entre orientals i homes de Buenos Aires l'any 1815, va sollicitar el seu retir i va finalitzar la seva trajectria militar.

Membre de l'Ajuntament electe per Montevideo el 1816, i iniciada la lluita contra els portuguesos invasors, va compartir amb el Delegat Miguel Barreiro les funcions executives i va evacuar la plaa el 18 de gener de 1817, gaireb al moment en qu arribaven els enemics.

En l'poca de la dominaci estrangera, no va ocupar cap posici en la vida poltica, on s que van figurar alguns dels seus antics amics personals.

Va cooperar en el moviment llibertador de Juan Antonio Lavalleja el 1825 i va ser electe diputat per Florida per formar part de la Sala de Representants de la Provncia Oriental que va declarar la independncia el 25 d'agost. Governador Delegat per vot pblic el 5 de juliol de 1826, va comptar per ministre general a Juan Francisco Gir. Desposset del comandament violentament per Lavalleja l'octubre de 1827, es va retirar a la vida privada.

La seva tasca desprs de la independncia.

En crear-se l'Uruguai per la Convenci Preliminar de Pau de l'any 1828, va prendre el poder fins i tot l'arribo del Governador Provisori Jos Rondeau. Durant el perode de la seva administraci va ser creada la bandera nacional del nou estat.

Diputat en la legislatura, va ser convocat pel llavors president Fructuoso Rivera el 19 de setembre de 1831 per exercir el Ministeri de Govern i Relacions Exteriors i inter de Guerra, per el 7 de novembre d'aquell mateix any abandona el crrec i s'allunya dels negocis d'Estat.

Va ser reelegit per a representant per Montevideo per a la 2a legislatura, el 1834 i en concloure el seu terme, el 1837, se li va votar senador pel departament de Cerro Largo.

Va ser el mitjancer que va donar fi a la revoluci "riverista" que el 22 d'octubre de 1838 va produir la renncia de Manuel Oribe a la presidncia. El 15 de febrer de 1839 va resultar electe President del Senat, en virtut del qual, absent en campanya el general Rivera, va passar per primera vegada a l'exercici de la Presidncia per exercir-la gaireb un any. En aquest terme, a finals del 1842, el desastre militar de Rivera davant l'exrcit de Juan Manuel de Rosas a Ro Grande va obrir les portes del pas a la invasi del general Manuel Oribe que, al capdavant de les seves tropes uruguaianes i argentines, va poder arribar a les portes de Montevideo, el febrer de 1843.

Resolt a resistir a tot trnsit, Surez va associar els seus esforos al grup d'homes, civils i militars que van fer van organitzar la defensa de la ciutat.

En els vuit anys de la Guerra Gran van ser abundants els episodis dels que no s'exclouen ni revolucions, com la "riverista" d'abril de 1846, ni motins de tropes, ni brots de traci. Surez va actuar moltes vegades com a element conciliador, per sobre de les diferncies.
Andrs Lamas, un dels integrants del govern que va presidir, va escriure d'ell: Rosas i Oribe anomenaven de salvatges i immunds unitaris a tots els seus enemics; per la seva nica excepci quan a ell es referien sempre era el Senyor Joaqun Surez.

La pau es va firmar el 8 d'octubre de 1851, i quan es va tornar al rgim constitucional el 15 de febrer de 1852, Surez va resignar el seu comandament en el president del Senat, Bernardo Prudencio Berro. Es va retirar llavors a la vida privada, a la seva casa del paratge de Montevideo del rierol Seco, semiarrunada per la guerra.

ltims anys.

El 1854 va ser elegit senador pel departament de Canelones, i desprs diputat per Montevideo el 1858, per seu poca salut el va obligar a dimitir amb el qual va passar penries econmiques. Li van votar el 1861 una pensi que a causa de constants conflictes de la hisenda pblica gaireb mai no la cobrava.

Va ser sepultat a la Catedral de Montevideo, al costat de la tomba del general Fructuoso Rivera.

Una llei de 1881 li va decretar una esttua que va ser alada a la Plaa Independencia el 1896 i desprs traslladada a l'actual plaa que porta el seu nom al solar on abans assents la seva casa, en una bifurcaci de l'avinguda Agraciada amb l'avinguda avui coneguda com Joaqun Surez.

Enllaos externs.
Breu biografia de Joaqun Surez ;
Biografia completa de Joaqun Surez ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203983" title="Nuevo Mester de Juglara" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="85091">
Nuevo Mester de Juglara s un conjunt musical de folk castellanolleons originat a Segvia en 1969 i encara en actiu, equiparable a grups com Al Tall en la utilitzaci de la msica popular com a llenguatge d'actualitat a la manera de la Riproposta italiana. Originriament anomenats Clan 5, van ser rebatejats pel locutor de la COPE Juan Pedro Aguilar en afirmar que sonaven com un nou mester de joglaria.

La seua obra ms coneguda s la cantata Los Comuneros (adaptaci del poema pic de Luis Lpez lvarez que narra, en forma de roman, els fets histrics del segle XVI) de la qual la pea final (Castilla: canto de esperanza) s considerada himne no oficial de Castella pel nacionalisme castell. El grup tamb compta en la seua trajectria amb molts altres treballs monogrfics sobre temes tan castellans com el vi, el porc o el Duero.

 Cronologia .



Els Clan 5 van debutar el 16 de novembre de 1969 a Madrid en un festival de nous valors de la msica folk: llavors el grup estava format per Luis Martn, Rafael San Frutos, Fernando Ortiz, Marin Nieto i Milagros Olmos, formaci inaugural que guanyaria el certamen amb el Romance del Conde de Lara. Arrel d'aix van fer una primera aparici radiofnica en la COPE, dins del programa Hombres dos mil de Juan Pedro Aguilar, el qual passaria a la histria del grup en rebatejar-lo amb el nom definitiu desprs de mostrar reticncia a usar aquell altre. Aix, el Nuevo Mester de Juglara es va comprometre a collaborar en rdio i hagu de fitxar un baixista: Francisco Garca, habitual dels assaigs del grup, ocuparia el lloc i passaria a ser conegut com a Paco Mester.

La primera actuaci pagada del nou Mester va tindre lloc el 4 de gener de 1970 en la festa del Crculo Logros, on van compartir cartell amb l'emergent Julio Iglesias, que acabava de guanyar el Festival de la Cancin de Benidorm: els segovians havien d'interpretar quatre peces, per com que Iglesias -que estava ms atent a l'aparici televisiva del seu dol, Raphael, que a la seua prpia actuaci- al final no va aparixer, en tocaren sis per sis mil pessetes; a l'endem obtindrien la primera crtica en premsa. Llavors, en  trobar-se estudiant a Madrid actuaven sovint als diferents escoles de la Complutense fins que van guanyar el Patio Folk, un certamen de msica popular organitzat per la sala Patio de Reyes, que els valgu un contracte amb la discogrfica que editava els discs de Nino Bravo, Fonogram, el director de la qual era membre del jurat; per aix, durant els primers vint-i-cinc anys de carrera tots els seus discs durien el segell de Phillips: el primer, Romances y canciones populares, de l'any 71.

Els components del grup comenaren a fer recerca etnomusical per terres castellanes a la manera de la que ja havia fet Joaqun Diaz (mxima figura de la msica popular en aquell temps) o de la que farien ms tard a terres valencianes Vicent Torrent i companyia per a la Fonoteca de Materials: la primera can recollida (que ms avant seria enregistrada com a Jota de los pollos) els la va cantar l'via del baixista en Aldeonsancho. Durant esta primera etapa d'arreplegada de jotes, mayos i romanos populars van conixer l'etnomusicleg segovi Agapito Marazuela, que els influria durant tota la seua trajectria.

En 1977 Fernando Ortiz se'n va anar a fer el servici militar i el grup es va vore en l'obligaci de trobar-li un substitut temporal: Javier Castro (fundador, junt amb Pedro Piqueras, del duo Carcoma); en llicenciar-se Ortiz, el conjunt va decidir mantindre ambds msics i passava de sis a set components. El 6 de desembre del 78, el Mester va actuar junt amb Jarcha (els de Libertad sin ira) durant la retransmissi de RNE del referndum sobre la Constituci en un programa especial que va durar tota la nit.

Al llarg de la seua trajectria, el conjunt ha rebut diversos guardons: el ms important per a ells, el XI Premio Nacional de Folklore Agapito Marazuela; a banda, van ser nomenats Castellanos de Pro l'any 2004 pel partit Tierra Comunera i han sigut pregoners de les festes de la seua ciutat i de Villalar, on els van dedicar un carrer. Recentment, en juliol de 2004 van actuar en el Frum de Barcelona i en octubre de 2007 a Castell de la Plana.

 Discografia .



A ms a ms, existixen diferents recopilatoris de fins a tres compactes amb etapes selectes de la discografia del grup.

 Bibliografia .

 Aldea, Jos: Nuevo Mester de Juglara: 25 aos de cancin tradicional  (Edyse Ediciones Musicales S.L 1994, Madrid) ISBN: M. 22.683-1995.

 Enllaos externs .

  NuevoMesterdeJuglara.com web oficial del conjunt;
  Foro.NuevoMesterdeJuglara.com frum oficial del grup;
  AplekFolc.com trajectria del Mester;
  ProfesionalesPCM.org gravaci d'un concert a Barcelona en mp3;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203984" title="Batalla de l'Hort de les Bombes" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="85092">










El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successi Espanyola.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. 

Valncia caigu en mans de dom Carles el 15 de desembre de 1705. Els partidaris filipistes es defensaren al principi assetjant Sant Mateu entre el 28 de desembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 i atacant Vila-real el 12 de gener de 1706 al pas de les tropes del comte de les Torres, per acabaren fugint a Castella. 

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Catalunya queda definitivament en mans austraques desprs del fallit setge de Barcelona que intenten els francoespanyols el 1706, del que Felip d'Anjou ha d'acabar fugint per Frana i reentrant a Espanya per Navarra.

La sublevacin austracista de Cartagena marc l'inici efectiu de la guerra al Regne de Mrcia. La rebeli de la flota de Galeres Reials, que tenia al port de Caratagena la seua base naval, cre tal desconcert poltic a la ciutat que facilit als lders austriacistes la ocupaci del poder local.

La sedici del Comte de Santa Cruz, Capit General de Galeres, aix com l'arribada pocs dies desprs de l'aramda anglesa de l'Almirall Leack, precipitarn els aconteixements militars.

El 24 de juny es proclamava a Cartagena, enmig de les salves dels canons i els crits de la multitud, a l'Arxiduc Carles com a nou Rei de la Monarquia Hipnica. I al cap d'un mes desprs aproximadament, es repetia l'escena a Oriola, un cop el seu Governador, el Marqus de Rafal, es decid a unir-se a la sublevaci.

Des de l'aleshores, els enfrontaments entre ambdos exrcits es tornaren ms freqents a l'entron de la Ciutat de Mrcia, el reducte ms important i alhora ms dbil de la causa borbnica. Tot i aix, ni a la mateixa Ciutat de Mrcia existia el consens. Bona part dels seus nuclis dirigents optaren de manera ms o menys explcita per unir-se a la sublevaci. El dirigent ms destacat en fou Don Diego Rejn de Silva, Marqus de Alcantarilla, qui esdevindria un dels generals ms destacats de l'exrcit austriacista.


L'adhesi de la jerarquia noble murcia a la causa austriacista arrosseg gran part dels hortolans de la Vega Baja, degut als lligams de vasallatge. Aix, unit a la manca d'un sistema de defensa adecuat i la debilitat de l'Exrcit Borbnic feia pressagiar que Mrcia seria la segent ciutat en donar obedincia a Carles III.

La batalla.

Per la reacci per part borbnica va venir del Bisbe Luis Belluga y Moncada, qui movilitz les elits socials i enard els vens per a resistir l'aven austriacista, alegant la legitimitat de Felip V. Tota aquesta labor propagandstica cristallitz en la "Gazeta de Mrcia", apareguda entre agost i setembre de 1706. D'altres de les seues maquinacions foren les d'interpretar les llgrimes de la Verge dels Dolors que es trobava en un casero prop de Monteagudo el 8 d'agost de 1706, com  aprova irrefutable de la malcia de la causa austriacista. 

Durant el mes d'agost molts murcians abandonaren la capital mentre n'entraven milicians de la resta del regne i d'Andalusia. Molts enfrotaments es propuren, per el qu tingu ms ress propagandstic fou el del combat de l'Hort de les Bombes.

El 4 de setembre de 1706, un regimient anglo-holands de 6.000 homes d'infanteria, diverses peces d'artilleria i una secci d'enginyers amb un pont porttil de fusta per travessar les squies, va avanar des d'Espinardo, amb la intenci de prendre Mrcia.

Luis Belluga y Moncada va tenir la idea de deixar anar l'aigua de les squies per inundar l'horta, fent impracticable l'avan de la infanteria atacant, de manera que abans de retirar-se, els aliats van obrir foc d'artilleria.

Conseqncies.
L'ofensiva borbnica contra el sud del Regne de Valncia s'inici l'octubre de 1706 quan les forces de Luis Belluga y Moncada s'uniren a les del duc de Berwick, el comandant en cap borbnic, i feren caure Cartagena, Oriola (dia 11) i  Elx (el 21), per la presncia de l'exrcit aliat a Alacant no permetia continuar cap al nord.

Referncies externes.
 Regin de Murcia ;
 Regiment d'Infanteria de Don Diego Rejn, Marqus de Alcantarilla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203986" title="Baraain" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="85093">

Baraain (en euskera, Barain en castell) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Forma part de l'rea metropolitana de Pamplona.  Limita amb els municipis d' Arazuri (Cendea de Olza), Ermitagaa, Mendebaldea i Etxabakoiz (barrios de Pamplona), Zizur Nagusia i Zizur Zendea.

 Llista d'Alcaldes .
Fins el 1987 Baraain formava part del municipi de Zizur Zendea

2008/2011: Jos Antonio Mendive (UPN-PP);
2007/2008: Florencio Luqui (Na-Bai);
2003/2007: Josu Senosiain (PSN-PSOE);
1999/2003: Joaqun Olloqui (CIB);
1994/1999: Juan Felipe Caldern (UPN-PP);
1987/1994: Gregorio Clavero(PSN-PSOE);

Ple. 
El Ple de l'Ajuntament de Barain de les eleccions de 2007, est integrat per 21 regidors. Desprs de les eleccions municipals de 2007, vuit grups municipals van obtenir: 10 regidors de UPN, 6 regidors de Nafarroa Bai, 4 del PSN-PSOE, i 1 de Ezker Batua de Navarra (IU/EB). La llista d'ANB va ser illegalitzada, igual que la llista de 2003 Baraaingo Irrintzia. L'alcalde, Floren Luqui Iribarren, pertany al grup Nafarroa Bai i va ser triat grcies al pacte signat entre PSN i NaBai. El 2008 fou substitut per Jos Antonio Mendive.

Demografia.



Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'Ajuntament;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203987" title="Joan Alemany i Esteve" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="85094">
Joan Alemany i Esteve (Sant Sadurn d'Anoia, Alt Peneds 1920) s un sacerdot catal. Estudi al seminari de Barcelona i, quan acab la guerra civil espanyola es llicenci en filosofia i teologia a la Universitat Pontifcia de Comillas (Santander) i fou ordenat prevere el 1948. 

Desprs va estudiar sociologia a la Universitat Catlica de Lovaina torn a Barcelona i fou professor de l'Escola d'Assistents Socials, del CIC i de l'Escola Betnia. Collabor tamb en la fundaci el 1954 de l'Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona, de l'Escola Patmos el 1959, i de l'Escola de Periodisme de l'Esglsia, de la que en fou director del 1964 al 1974. 

Des del 1968 ha estat rector de la parrquia de Sant Ildefons i el 1981 fou un dels fundadors d'Acci Solidria Contra l'Atur. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2003 li va ser concedida la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona.

Va morir el 12 de Desembre del 2008.Sigueu en Pau.

 Enllaos externs .
  Entrevista a Mn Joan Alemany;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203988" title="Burlata" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="85095">

Burlata (en euskera, i Burlada en castell) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangesa. Forma part de l'rea metropolitana de Pamplona. Limita amb Pamplona i Atarrabia al nord, Uharte a l'est i Eges al sud

 Demografia .


 Personatges clebres .
Fernando Chivite, escriptor.
 Koldo Gil (1978): Ciclista.
 Rubn Beloki (1974): Pilotari. Campe 4 cops del manomanista individual.
 Mateo Garralda (1969): Jugador de handbol.
 Joaqun Asiin (1968): Tenor.
 Jess Artola (1886-1970): Poltic republic. Governador civil de Guipscoa cuando esclat la guerra civil espanyola.
 Hilarin Eslava (1807-1878): Compositor i musicleg.
 Elionor de La Marche (1407-1464): Elionor de Borbn-La Marche. Princesa navarresa nacuda a Burlada; filla de Beatriz i neta de Carles III el Noble.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'ajuntament;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203989" title="Joan Amors i Pla" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="85096">
Joan Amors i Pla s un promotor cultural catal. Ha estat president de l'Acci Escolar del Congrs de Cultura Catalana i del Centre d'Agermanament Occitano-Catal (CAOC). El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i actualment s president de l'Associaci Conixer CATalunya (ACCAT) i director executiu de l'Eurocongrs 2000, del qual en son presidents Robrt Lafont i Joan Triad, i vicepresident Pire Bec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203991" title="Zizur Nagusia" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="85097">

Zizur Nagusia (en euskera, Zizur Mayor en castell) s un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. F forma part de l'rea metropolitana de Pamplona, ciutat de la qual dista 5 km.  Limita al nord amb Baraain, al nord-oest amb Arazuri, al nordest amb Pamplona (barri d'Etxabakoiz), al sud amb Galar i Zizur Zendea, i a l'oest amb Gazolaz. s el cinqu municipi ms poblat de Navarra.

 Topnim . 
El nom Cizur o Zizur s'aplica a una de les cinc cendea que es troben a la Cuenca de Pamplona. El significat etimolgic de Zizur s'ha relacionat generalment amb la paraula basca zintzur (o txintxur), que t el significat de gola, pas estret entre muntanyes o passatge estret. Alguns consideren que pot ser una referncia a la seva ubicaci geogrfica entre la Serra del Perd (mont Erreniega) i l'Ezkaba (San Cristbal); encara que la veritat s que Zizur sol ocupa una part d'aquest espai. Juan Ignacio Iztueta considerava que zintzur significava tamb altura petita.

Demografia.


Administraci.



Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'Ajuntament;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203994" title="Lizarra" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="85098">

Lizarra (en castell Estella) s un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Alln, al sud amb Abern, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Aiegi.

 Etimologia . 
El seu nom oficial s Estella/Lizarra. Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creaci de la ciutat en 1076. En la collecci diplomtica d'Iratxe sn freqents en documents del segle XI les referncies a aquest poblat denominat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liarrara, Lizarara, Liarra i Lizarra. El topnim, inequvocament basc, en algunes ocasions s'ha interpretat com ilizar, "ciutat antiga", i tamb com elizar, "esglsia antiga"; no obstant aix sembla tenir major solvncia l'etimologia lizar, "freixe" en euskera, relacionada amb la possible abundncia d'aquest arbre en el paratge.

 Barris .

Rocamador, San Pedro, San Miguel, San Jun, Remontival, Plaza de Toros y Yerri, Zaldu, El Puy, El Volante, Zalatambor, Lizarra, Navarrera, Calle Mayor, Valdelobos, Pza. Santiago, San Benito, Sector-B, Merkatondoa, San Cristbal y Fuente de la Salud.

 Demografia .


Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Pere de la Ra;
Esglsia de Sant Miquel;
Esglsia del Sant Sepulcre;
Baslica de Nostra Senyora del Puy;
Castell de Zalatambor;
Palau dels reis de Navarra;
Palau de Justcia;

 Administraci .


Personatges clebres.
Miguel de Egua (1495-1544)   Editor.
Adolfo Eraso (1834)   Hidrleg i geleg.
Manuel de Irujo (1891-1981)   Poltic nacionalista basc. Diputat, Ministre de la Segona Repblica Espanyola, Parlamentari Foral i Senador.
Julio Ruiz de Alda (1897-1936)   Aviador del Plus Ultra. Poltic espanyol, un dels fundadors de la Falange Espaola.
Juan Arza (1923)    Futbolista.
 Javier Urra (1957)   Primer Defensor del Menor;
Pablo Hermoso de Mendoza (1966)    Rejoneador.
Francisco Marco (1978)   Torero.
Pedro Martnez de Eulate (1979)   Pilotari;
Patxi Ruiz (1980)   Pilotari;
Javi Martnez (1988)   Futbolista de l'Athletic Club de Bilbao;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'Ajuntament;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203995" title="Tafalla" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="85099">

Tafalla s un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla dins la Merindad d'Olite. Limita al nordoest amb Artajona, al norest amb Pueyo i Leoz, a l'est amb San Martn de Unx, al sudest amb Olite, al sud amb Falces, al sudoest amb Miranda de Arga i a l'oest amb Berbinzana i Larraga.

 Demografia .


 Administraci .


Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'Ajuntament;
Tafalla Pgina web de Tafalla no oficial;
Tafalla Informaci sobre Tafalla;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203996" title="Joan Batlles i Alerm" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="85100">
Joan Batlles i Alerm (la Garriga, Valls Oriental 1917) fou un sacerdot catal. Durant la guerra civil espanyola va estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i fou ordenat prevere el 1943. Fou professor del seminari de Barcelona el 1949, i el 1953 consiliari dioces dels Joves d'Acci Catlica i secretari de l'aleshores bisbe Vicen Enrique i Tarancn.

El 1968 fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Pastorals, amb el que pretenia seguir les consignes del Concili Vatic II, i que dirig fins que en fou destitut el 1993. El 1970-1981 fou vicari episcopal de Barcelona-sud i el 1981-1990 del Valls Oriental i el Maresme. Ha defensat activament l'arrelament de l'Esglsia en la realitat catalana, ra per la qual ha rebut la Creu de Sant Jordi el 1994. El 1995, Foc Nou public en homenatge seu Esglsia i pas. Tres testimonis.

Enllaos externs .
 Entrevista a mossn Batlles;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203997" title="Bandera de la Repblica del Congo" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="85101">



L'actual bandera de la Repblica del Congo es va adoptar per primer cop el 18 d'agost de 1958, tot i que desprs es va abandonar el 1970 i se'n va fer servir una de marcada pel socialisme, inspirada en la bandera de l'URSS, fins al 10 de juny de 1991, quan es va readoptar l'original. 

Els colors sn els tradicionals del panafricanisme i provenen de la bandera d'Etipia: el vermell s la lluita per la llibertat, el verd representa la natura del pas i el groc simbolitza la riquesa de la natura. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203998" title="Bandera de la Costa d'Ivori" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="85102">


La bandera de la Costa d'Ivori compta amb tres bandes verticals amb els colors segents:

 el taronja recorda el color de la terra de les sabanes del centre del pas. Tamb simbolitza el sentit de la lluita;

 el blanc simbolitza l'esperana de la uni en la pau; ;

 el verd s el color de la selva, de la natura i de la fecunditat, la certesa d'un futur millor i l'esperana. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204000" title="Josep Maria Bricall i Masip" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="85103">
Josep Maria Bricall i Masip (Barcelona 1936) s un economista i poltic catal. El 1968 es doctor en dret i el 1975 en cincies econmiques,. Fou professor a ESADE del 1962 al 1969, catedrtic a la Universitat de les Illes Balears el 1981, i professor de la Universitat de Barcelona, de la qual s catedrtic des del 1983. Director d'estudis del Centre d'Estudis de Planificaci (1968), ha participat en alguns treballs collectius, com Estado autonmico y finanzas pblicas (1984) i Universitat 2000, informe sobre l'ensenyament universitari a Espanya del qual ha estat director. 

Form part del govern de Catalunya 1977-1980 presidit per Josep Tarradellas, primer com secretari general de la presidncia (1977-79) i ms tard com conseller de governaci (1979-80). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC (PSC-PSOE), esc al que renunci el 1986 abans d'sser elegit rector de la Universitat de Barcelona, crrec que ocup del 1986 al 1994. En 1994-1998 presid la Conferncia de Rectors Europeus (CRE), i el 2003 fou nomenat membre del Comit National d'Evaluation, organisme de les universitats i escoles superiors franceses.

El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. El 2004 fou nomenat per la Generalitat de Catalunya comissionat per al disseny de l'estructura i funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts, i des del 2006 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 Poltica econmica de la Generalitat (1936-1939), en dues parts:
 Evoluci i formes de la producci industrial (1970);
 El sistema financer  (1979),
 La planificacin econmica (1973);
 Introducci a l'economia (1977);
 Memria d'un silenci (2003);
 Del cot al TGV, un segle d'economia industrial a Catalunya (2000) a L'Aven;
 Repensar la Universitat (2007) a L'Aven;







Enllaos externs.
Josep Maria Bricall i Masip a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204007" title="Manuel Capdevila i Font" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="85104">
Manuel Capdevila i Font (Barcelona, 1931) s un msic catal. Per tal de fomentar la difusi de la msica entre el jovent catal, del 1963 al 1976 fou secretari de les Joventuts Musicals de Barcelona, des d'on ha promocionat a nivell internacional msics i intrprets catalans. Tamb ha estat membre de la Fundaci Pere Tarrs. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Eduard Toldr (1995);
 Disfrutar con la msica clsica : gua bsica (2002);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204009" title="Casino l'Aliana del Poblenou" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="85105">
Casino l'Aliana del Poblenou s una entitat de caire recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per Llus Remisa al barri de Poblenou (aleshores al municipi de Sant Mart de Provenals) com a Societat l'Aliana. En el seu moment era fora representativa del moviment dels ateneus populars que impulsaren la societat civil catalana. La seva primera seu es va inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras, nmero 20. EL 1884 va traslladar-se al mateix carrer, per a la cantonada amb la Rambla del Poblenou, El 1919 s'amplia; avui, en aquest lloc hi ha un bloc d'habitatges. El 1929 es posa la primera pedra de la seu actual, tot i que les obres no acabaran fins al 1944, quan s'inaugura la nova seu.

El 1880 hi incorpor el Cor Apolo, de la Federaci de Cors de Clav, des del 1885 celebr els seus propis Jocs Florals i el 1894 installa un cinematgraf.

L'entitat va entrar en crisi des del 1916, cosa que s'accentu amb l'arribada de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1928 es reconstitueix com a Casino l'Aliana del Poblenou, i el 1941 installa una caseta de banys a la platja. 

El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Teatre.

L'entitat compta des del 1873 amb una secci de teatre i des de 1878, quan se'n va inaugurar la primera seu, amb un local adient per a les representacions. L'edifici actual t un teatre amb platea i un pis de ferradura, i una galeria de llotges al voltant de la platea.

Ha acollit nombroses manifestacions teatrals i musicals d'estils tan diferents com sarsueles, teatre clssic, concerts de jazz, corals, etc. El 1930, Maria Espinalt va cantar-hi Marina i Bohemios; el 1942 hi actu Marcos Redondo. Paco Martnez Soria, Joan Capri, Mary Santpere, Emili Vendrell, Ramon Calduch, Nria Feliu, Tete Montoliu o Enric Maj (fent-hi Terra baixa el 1982). 

La diada de reis de 1968 tamb van fer la campanya Cap nen sense joguina. El 1983 tamb hi celebraren el primer certmen de vdeo d'Espanya i el 1986 el Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana. El grup de jazz La Locomotora Negra s un dels visitants ms assidus.



 Enllaos externs .
 Web del Casino l'Aliana del Poblenou;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204012" title="Lloren Gascon i Fernndez" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="85106">
Lloren Gascon i Fernndez s un empresari catal. Ha estat membre del Collegi d'Economistes de Catalunya, de la Societat Catalana d'Economia i de la  Real Academia de Ciencias Econmicas y Financieras (RACEF), president de La Seda de Barcelona, de la Lliga Europea de Cooperaci Econmica, soci de l'Institut Catal de Cooperaci Iberoamericana (ICCI) i membre de la seva successora, la Fundaci Casa Amrica a Catalunya. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204017" title="Carme Karr i Alfonsetti" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="85107">
 
Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de mar de 1865   29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, musicloga i publicista.

 Biografia .
De mare italiana (morta quan Carme Karr era una nena i criada per la seva dida, que en fou la madrastra) i pare francs (enginyer metallrgic), neboda del novellista Alphonse Karr, es cas amb Josep Maria de Lasarte i de Janer (1890) i tingueren quatre fills: Montserrat, Joan Alfons, Paulina i Carme. Est enterrada al Cementiri de Montjuc (Barcelona).

Va ser una de les promotores ms avanades del feminisme catal de principi del segle XX, com Dolors Monserd, amb qui collabor. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professi com per a la igualtat de drets, va quedar mpliament exposat a Feminal -suplement de La Illustraci Catalana-, revista que dirig des de 1907 fins al 1917 i on tamb signava amb el pseudnim Joana Romeu. Tamb va collaborar al Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or i Grana, (1906-1907, on defens la causa de Solidaritat Catalana), Orfena (1916-17), La Mainada (1922-23), La Actualidad, Da Grfico i Las Provincias de Valncia, de vegades amb el pseudnim de Xnia, que feia allusi al Xnius d'Eugeni d'Ors, amb qui polemitz a "Joventut". 

El 1902 public a Joventut les primeres narracions signades amb el pseudnim L'Escardot i Una liceista, a les quals seguirien els reculls en prosa Volves, 1906, i Clixs, 1906, la seva millor obra, novella centrada en la problemtica de la dona de la mitjana burgesia, i les obres teatrals Un raig de sol, 1908; Els dols, 1911; Caritat, 1918. Altres obres seves sn la novella La vida de Joan Franch, 1912 (premiada als Jocs Florals amb la Copa del Consistori i editada per "Lectura Popular"), i les de narrativa infantil, Contes de l'via (1934), Garba de contes (1935), El libro de Puli (1942), Nick (conte de mitjanit) (1931), Cuentos a mis nietos (1932) i un llarg etctera.

Va ser impulsora i presidenta tant del Comit Femen Pacifista de Catalunya, organitzaci antibellicista creada el 1915, com d'Acci Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residncia per a una ampliaci d'estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona. Tamb reclam el dret de pares i mares de famlia a intervenir en l'ensenyament a les escoles, i a formar part de juntes d'inspecci.

Tingu una actuaci destacada -especialment com a conferenciant (va ser la primera dona a parlar a l'Ateneu Barcelons)- tant en la defensa del millorament (exigint el dret a vot, reinvindicaci que va fer arribar al president Maci) com de la modernitzaci de l'ensenyament de les dones, que els permets de treballar al mateix nivell que els homes i els dons un substrat cultural prou important com en la reivindicaci del dret de vot de les dones; a ms, reivindicava el dret de les dones soles a ser autnomes, a tenir una funci social i un lloc til en la societat; per a les dones treballadores, reclama una borsa de treball, escoles de treball realment professionalitzadores i mutualitats per encarar el tracte laboral discriminatori basat en la maternitat. Va dirigir el Pavell de la Dona a l Exposici Universal del 1929, on mostrava la feina de dones de tota Espanya i intentava desfer prejudicis de l'poca.

Molt afeccionada a la msica, fu conixer un cert nombre de canons, per a una veu i piano, compostes per ella sobre versos de diferents autors, especialment d'Apelles Mestres; el text dels Goigs de la Mare de Du de Pompeia fou el seu obsequi als caputxins. 

La Generalitat de Catalunya va instituir els premis memorial Carme Karr per a la igualtat d'oportunitats home-dona en els mitjans de publicitat i d'informaci periodstica catalans. Se li ha dedicat un carrer a Sarri (Barcelona), Montgat, Sant Vicen de Castellet i Sant Quirze del Valls. Durant molts anys resid al carrer de la Duquessa d'Orleans 17 a Sarri (Barcelona). A Sarri tamb li han dedicat una de les sales de la Casa Orlandai. Ha estat seleccionada com a candidata a persona ms svia de Catalunya, en l mbit de les humanitats, entre 25 persones, a iniciativa de l organitzaci Capital de la Cultura Catalana, i ha estat votada com un dels 5 finalistes en aquest apartat.

 Obres .
Novella
 De la vida d'en Joan Franch. Barcelona: Illustraci Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53, 1913.
 La Fi del Lliure. Barcelona: l'Aven Grafic, La novella d'ara 77, 1924.

Narrativa breu
 Bolves: quadrets. L'Escardot (prleg de Llus Via). Barcelona: L'Aven, Biblioteca popular de L'aven 52, 1906.
 Clixs: estudis en prosa. L'Escardot Barcelona: Joventut Gir, 1906. Barcelona. 268 p. ; 8 mlla. (reedici en curs per Horsori Editorial a la collecci Clssiques Catalanes);
 Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Collecci: La novela femenina; any 1, n. 22.

Narrativa infantil i juvenil
 Nick: conte de mitja nit (amb illustracions de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Peevisi, Cultura i Beneficincia, 1931.
 Cuentos a mis nietos (amb llustracions de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez, 1932.
 Contes de l'via (amb illustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.
 Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors, 1935.
 El libro de Puli; amb illustracions de Mariona Lluch. Barcelona : Ars, 1942.

Teatre
 Un raig de sol, 1908 (comdia).
 Els dols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. De tots colors, 1911.
 Caritat, 1918.

Crtica literria o assaig
 Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L'Aven, 1910. Conferncies donades en l'"Ateneu Barcelons" els dies 6, 13 i 20 d'Abril de 1910.
 (Co-autora) Educacin Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelons, Das 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librera Parera, Barcelona.
 La Llar (el Hogar): residncia d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona : Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d'estada. "Subvencionat en sa fundaci per l'Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Serenssima Sra. Infanta Da. Pau de Borb, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr desde primers de l'any 1913".

Partitures
 Cansons ; lletra de Apelles Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Cont: Preludi de primavera i Cans trista.
 La Mort del rossinyol, 1903;
 Las Aranyas, 1903;
 Flors d'escardot canons catalanes, 1907. Barcelona (Rambla de S. Jos, 29) : Sindicato Musical Barcelons Dotesio, cop. 1907: 1 partitura (15 p.). Amb lletra - Cant i piano. Contingut: Cano de la tarda / poesia d'Apelles Mestres ; Cano d'esperana / poesia de Marian Aguil ; Cano d'abril / poesia d'Apelles Mestres ; Vesprada / poesia d'Apelles Mestres ; Nota de tardor / poesia d'Apelles Mestres ; La dida de l'infant / poesia d'ngel Guimer.
 Orqudea lieder para canto y piano, 1916;
 La Non non dels papellons;
 La filla de Maria;
 La Mort de la Verge;
 Tranzit. Gnere: Lied (sal), 1906. Disposici partitura: 1 V, piano. Edici: Ilustraci Catalana-Feminal, n 31-334, 31-X-1907.
 El testament d'Amlia (1908, sarsuela, amb Joan Baptista Espadaler i Colomer);
 Poema  L enamorat a l enamorada  de Caterina Albert ("La Tralla", 1907), musicat per Carme Karr.

Bibliografia.
 AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti. Feminista : Escriptora" dins Josep M. Ballarn i Monset, Josep M. Ainaud de Lasarte, Mari Busquets i Maria Guilln i Selva: La nostra gent. Histria de Catalunya : Vol. 3. El temps del modernisme. Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1988, p. 57-59;
 AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr, escriptora i feminista" , Serra d'Or (Barcelona), nm. 409, gener 1994, p. 20-23.
 AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti." (llibre en preparaci, amb la collaboraci de Mnica Pags);
 ARAG, Narcs-Jordi: "Carme Karr a la vila morta", Revista de Girona (Girona), nm. 166, setembre-octubre 1994, p. 6.
 ARNAU, Carme: "El feminisme a l Ateneu Barcelons i a Feminal: Carme Karr" , Serra d'Or (Barcelona), nm. 561, setembre 2006.
 ARNAU, Carme: "Carme Karr i Feminal" , Revista de Catalunya (Barcelona), nm. 221, octubre 2006, p. 85-96.
 BABRA BLANCO, Antoni. "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr, dins el catolicisme social de la primeria del segle XX."  Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya. Separata de: Revista catalana de Teologia ; nm XXX/1, (2005) P. 156-183.
 EDO, Pepa: "Dones i ciutat a la Barcelona del segle XX", 2004. Tesi UAB. ;
 PANCHN, Carme i GONZLEZ-AGPITO, Josep: "Carme Karr i el feminisme com a problema d'educaci social" dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed): Pedagogia del segle XX en femen. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 31-36;
 POLO, Irene: "La dona que treballa a l'Exposici", Imatges. Setmanari grfic d'actualitats. (Barcelona), any1, nm. 7, 23 de juliol 1930.
 PESSARRODONA, Marta: "Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana" dins Donasses. Barcelona: Destino, p. 22-31.
 TARROJA MARCO, Rosa: "Carme Karr: ut musica et poesis". Catalunya msica: Revista musical catalana, ISSN 1136-7458, Nm. 207, 2002, pags. 7-8.
 Historia y Vida nm. 84. Extra. 1997.
 CD "Compositores catalanes. Generaci modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La m de guido. Dip.leg. B-45116-2008.

Conferncies (Memorial Carme Karr a l'Ateneu Barcelons; enregistrament sonor):
 Teresa Pmies, "L'obra periodstica de Carme Karr: revista Feminal"; 24-2-1994.
 Maringela Cerd, "L'obra literria de Carme Karr"; 3-3-1994.
 Isabel Segura, "El seu pensament feminista"; 21-3-1994.

Enllaos externs.
Fitxa d'Enciclopdia Catalana.
Carme Karr i Alfonsetti al web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC);
Fons local de publicacions peridiques digitalitzades, on es poden trobar tots els nmeros de Feminal i altres revistes on Carme Karr collabor, al web de la Diputaci de Barcelona.
ARCA Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, on es poden trobar digitalitzades moltes referncies a Carme Karr.
Antoni Babra, "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr dins el catolicisme social de la primeria del segle XX" Revista Catalana de Teologia, 2005, Vol. 30, Nm. 1.
Feminisme catal i presa de conscincia de les dones, per Mary Nash.
A mes filles, LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL FINS A 1931.
1907-2007: 100 anys de Feminal, la primera revista feminista catalana Exposici itinerant organitzada per l'Institut Catal de la Dona, amb textos d'Isabel Segura.
1907-2007: 100 anys de Feminal, la primera revista feminista catalana Fullet de l'Exposici;

Fotografies.


Cites.

- Carme Karr: 
 "Los hombres no saben tratar a las mujeres. Son egostas; cuando saben que son amados, nos olvidan; no se dan cuenta de qu la mujer necesita mas caricias del alma que del cuerpo".
 "No somos, como algunos creen, por ser feministas enemigas del hombre... pero somos enemigas de las injusticias de ciertas leyes, hechas por los hombres".
 "Hay para la mujer una misin especial en la vida, que si bien es tan noble y alta como la maternidad, es indudablemente ms altruista: la de la Humanidad, la de amor al prjimo se su misin social, que ser tanto o ms fecunda como consistente sea el cumplimiento de su mision en el hogar familiar.". "De la misin social de la mujer moderna" a Educacin Femenina, Barcelona: Parera, 1916, pgs. 54 i seg.
 "A mes filles. ;
En l'hort conventual, el maig ha esclatat en gaia brotada de violers i roses; i enfilades de campnules blaves branden llurs cabelleres verdes sota l'oreig primaveral. Sentors de natura fresca i rejovenida entra, pels finestrals oberts, dintre l'esglesieta blanca, encara flairosa de cal i pedra nova. Les monges, l'hbit arremangat, les amples mnigues recollides amb agulles, els vels creuats a l'esquena, escotorides i somrients, feinegen, traginant grans braades de ciris verges i paneraces curulles de flors, per a guarnir l'altar. Amb el nou sol, ha de venir la Pasqua; i entre els grans murs tranquils de la santa casa, les collegiales adolescents se senten vibrar el cor sota una fervorosa brotada d'amor i d'esperana. I en llurs somnis ansiosos, veuen a Jess -el bon i dol Jess de l'Evangeli- amb son somriure divinament tendre, estendre els braos com ales d'una au consoladors, dient a les animetes blanques que dem rebran el Pa dels ngels: "Deixeu que vinguin a mi els infants." (...) Passaran altres primaveres gemades, ardents estius, colorides i vibrants tardors, hiverns desolats i tempestuosos; vindran els onatges amargs i les tormentes negres; i entre els inevitables records, un d'ells portar una inefable llum de reps a l'esperit; i les tristors del present en seran minvades. Aquella recordana de Pasqua, de vels blancs i virginals corones -pura i sencera,- revindr a travs dels anys i de les asprors de la vida, servant perfums d'encens, de violers i de roses i campnules blaves, barrejats amb olors de cal fresca i de pedra novella... Benaventurada l'nima que reveur, aleshores, el bon Jess de l'Evangeli, amb son somriure divinament tendre i dol, obrir els braos com ales d'una au consoladora, i sentir la veu d'amor dir-li aquestes paraules: "Veniu a mi, vosaltres, els pecadors, que hi trobareu misericrdia."
 "Bajo la impresin que tenemos de qu los deberes del hombre son pblicos, parecera que slo y exclusivamente privados deberan ser los de la mujer; pero, podemos admitir que el reino de la mujer est encerrado entre los mueros del jardn donde abren sus flores?". (Conferncia Ateneu Barcelons, 1916.);
 "No es profundamente doloroso que en Espaa exista an quien pueda creer que la solucin al problema femenino est nicamente en el convento cuando falla el matrimonio?" (Conferncia Ateneu Barcelons, 1916, p. 33).
 "Es poch dir -segons afirma el Poeta- que les petjades de la Dna no sols no destrueixen les flors, sin que ni les marceixen; cal que les flors neixin sota sos passos, per un miracle d'Amor y de Pietat, com un dia, en el faldar regal de la Santa Hongria, esclatavan les roses". Feminal, nm. 107; 27 febrer 1916.
 (Clixs, p. 225-231) ;
"Les du del mat han sonat. Al meu devant ha pujat al tramva la hermosa vehina que tot sovint ix al balc ab uns pentinadors blau de cel d'ample mnegues perdudes, la soperba cabellera rutilant mitj desfeta, tota daurada, fent alar en l'ayre'ls ulls als genets y vianants, atrets per aquella gaya taca viva. 
Perl vehinat se'n conten moltes de coses de la vehina nova. Es -diuen- andalua y viu ab un militar de certa edat que les males llenges creuen que no li es marit perque no ms de tant en tant ve a passar uns des a casa seva. 
La dama es alta, ben plantada, de pit exuberant y caderes plenes; porta pel carrer uns trajos virolats en qu hi domina sempre'l vermell, y grans pengerolls de braalets y cadenes. 
Son rostre ni es bonich ni jovenvol, per sota'ls barrets cridaners brilla una soperba cabeller d'or rogench que cau fins a les celles fosques en un gros cargolament, descobrint la nuca carnosa. T'ls llabis prims y la boca desdibuixada, el nas menut, els ulls petits y poch dolos, y demunt d'ells un plech del front contru les celles, treyent al visatge tota expressi de bondat. 
May l'havia vista tan d'aprop com avuy, a la meva vehina. 
El tramva es ple; ella y jo hem hagut de refugiarnos a la plataforma devantera, y durant tot el trajecte m'he saturat d'una forta olor d'ambre. 
De la vora he anat mirant un per un els plechs y els entredosos de la blusa de batista blanca, fresca y estufada, l'atrevit escot que transparenta la rosada carn, y maquinalment m'he deixat anar -per matar la estona- a comptar els botonets de nacre que tanquen la blusa al bell mitj de la opulenta esquena. Un, dos, quatre, set, nou, dotze, quinze... vint, vinticinch... Jess!... Vinticinch justos, tots igualets com gotetes d'pal. Quna paciencia y quina feynada per cordar la bonica blusa ha de tenir la cambrera de ma vehina! 
El conductor dna'l bitllet, els ulls fits en l'escot de la dama. Un jovenet lleig, esprimatxat -ab cara de consuntiu demunt d'un ample cercle de porcellana blanca y lluhenta, ab corbat de color carabaa,- que sent l'escalf de les magnfiques caderes, fa expressives ganyotes a un amich que, ms sorts qu'ell, ha trobat per seure tranquuilament un lloch prop de la porta. 
Dues dnes del poble ab traces de marmanyeres, al costat de la dama la van detallant en silenci, movent les narines per ensumar la bona flayre.
A la f una d'elles ensuma sorollosament, y, fent l'ullet a sa companya, diu ab una veu ronca: 
- Ay, filla! Sembla la Rambla de les Flors! Qunes fragancies!- 
Tothm riu, menys un jove sacerdot d'aspecte distingit, que al travs de ses ulleres d'or guayta toudament qulecm d'invisible en l'horitz. 
Y penso, entre mi, que la gent es ben dolenta y mal pensada. 
El tramva fa sa ruta, y casualment ma vehina y jo arribm fins al lmit de la cursa. 
Al saltar en terra, la dama ensenya als quefes de parada y a un pobre ignocent centinella, dinte d'una envolada de batistes y valenciennes, un peu un poch gran y mitja pantorrilla ferma, elegantment calats y emmitjats de color de canyella. 
Els quefes de parada riuen, dihent en castell un parell d'obscenitats que certament ou ma vehina, car passa a frech d'ells, y del centinella imbcilment boca-badat. Mentres tant ella, movent voluptuosament les opulentes caderes, se pert entre'ls vianants del passeig. 
Y jo vaig fent la meva va, pensant altre cop que la dama no les mereix pas totes aquelles... opinions mal intencionades. 
Es la una. Ab les mans carregades de paquets espero resignadament el pas d'un tramva en qu hi pugui trobar un lloch. 
A la f un s'atura complacent, y puch enquibirme a la plataforma. Hi ha prop meu algunes senyores, dretes, y l'interior es ple d'homes assentats, la major part d'ells en la fora de la edat, llegint els diaris de la tarda. 
No ve d'aqu. Ja hi estn fetes les dnes catalanes a nara dretes al tramva desprs d'haver corregut uns quants kilmetres anant y venint pels carrers, pujant y baixant escales, en quefers actius. D'aquells homes, ms de la meytat sens dubte han passat tres o quatre hores assentats en oficines y despatxos... 
Per sab ferse crrech de tot, la bona catalana; fins sab que t d'agrahir ab un somriure'l lloch que li es galantment, generosament ofert per qualque fumador anyorvol que surt a emmatzinarse a la plataforma. 
Y les dames que'm volten semblen ben resignades a fer el trajecte a peu dret. La qesti es arribar a casa avans que'l marit ols fills o'ls germans, perque no rondinin els homes si el dinar no es a taula. 
Quna bona olor d'ambre que sento!... T! Ma vehina, un altre cop! Quina casualitat! Tornm a casa a la meteixa hora. Vs, pobra senyora: de segur que tamb passa angunia per si fa massa tart! El marit fa cara de mal gnit... Per ara'm recordo que ahir a la tarda'l vaig veure, devant de casa, pujar a un cotxe de la estaci, duhent un patita maleta a la m.
Y sembla com sofocada, la dama. son bust de matrona palpita ab grans onatges. Du venir cansada; son rostre ho sembla fatigat; es tot ullers... Se li nota malgrat la empolvada recent. 
Trobo en sa fesonoma quelcm cambiat, que de moment no m'arribo a explicar. Ay, ay! Qu pot sser? 
Un moviment d'entrants y sortints l'apropa a mi, y torno a tenir a frech de mes robes ses carns rosades que's transparenten sota la batista blanca de la blusa. 
Aquestes batistes que ara's fan, cm se matxuquen desseguida! Quan ha sortit decasa era llisa com un paper fi, y ara vs, fa llstima! 
Y altre cop me poso a contar maquinalment el rengle de botonets de nacre que tanca la fina blusa al mitj de l'esquena de la dama. Un, dos, quatre, set, nou, dotz... dotze... Ay! ay! N'hi manquen dues de gotetes d'pal, dues, al bell mitj de la esquena, y les altres estan cordades de qualsevol manera, com si una m poch hbil l'hagus tornada a botonar a casa de la modista o de la cotillayre, all hont s'ha degut despullar ma hermosa vehina. 
Per quna modista o cotillayre ms maltrauda!... Sembla mentida, tan trencada com hi ha de tenir la m en cordar y descordar robes de dna. 
Un raig de sol se n'entra en la plataforma, a un revolt del tramva, y, a dos dits dels meus ulls, m'enlluherna un espurneig de pedrera... Oh! Que'n sn d'hermoses les pendeloques de brillants que guarneixen les orelles xiques de mavehina! Du venir de c l'argente... perque m'hi he fixat b: al sortir de casa no hi duya res a les orelles, en aqueixes orelletes de color de rosa, mitj ofegades en la onada aurfica dels cabells."
 (Editorial del primer nmero de Feminal, 28 abril 1907) ;
"La nostra finalitat 
Un dels ms grans defectes que la gent de fra troba al home catal, se sa manca de mn, sa poca sociabilitat, son rusticisme -sovint titllat per grossera,- quan podra esser ms justament calificat de timidesa. ax es patrimoni de tots aquells paissos en que, per rahons de consuetut  de denivell intelectual, l'home y la dna tenen entre s poques  nules relacions socials. 
Mercs a Deu, no es de tmer que la dna catalana's masculinisi fcilment; en cambi, sembla que conv feminisarla, elevant son intelecte al nivell de ses reconegudes virtuts morals, per que esdevingui ms qu'ara, la vera companya somniada del home estudis y emprenedor, sense perdre rs de ses gracies y dolsors instintives, ben al contrari. 
La catalana, per temperament y tal vegada per atavisme, es de les poques dnes que poden assolir y guardar el medi just dels seus devers socials en la moderna civilisaci; per essencia es poch arrauxada, sense carxer -per ax,- d'empenta coratjosa; ella estima per damunt de tot, la seva llar y la seva pau, y entenem que, arreu hont vagi per nous camins empresos, ella dur sos amors sants y ses creencies per les grans veritats.
Ara be, partint d'aquest principi, creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dna, qui ja'n sent y ens ne fa sentir una imperiosa necessitat. 
Volem que per cultivar son esperit no li calgui beure forsosament en fonts llunyanes, per que l'aygua ab que s'abeura es filla d'altres terres hont la parla y els costums no sempre s'avenen ab les nostres, hereditaries. D'aquells passos avansats d'ahont ens arriban alenades de feminisme, no'n podem rbreho tot; cal ferne una selecci que s'avingui ab lo qu'es ara Catalunya, y aquesta selecci t d'esser feta paulatinament, interessantla, amanyagantla a la dna, donchs, entenem que, axs com la de les ms cultes nacions, la dna catalana pot y du contribuhir al enaltiment de la seva patria, intruhintse y educantse per obrir nous camps al general avens. 
Es evident que l'home, al costat d'una dna d'esperit cultivat y de seriosa y variada instrucci, se sent sempre menys dplac y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament, y'l da en qu l'home y la dna podrn y sabrn parlar entr'ells lliurement d'altres coses que de futilitats malsanes, aquell dia mimvar la malvolensa, l'odiosa crtica y la consegent calumnia. 
L'home catal devindr aleshores ms refinat, perdent molta de sa duresa instintiva, s'encomenar inconscientment la mondologa, qual manca li resta ara tantes simpaties aqu y al extranger, y que ha d'esser un dels puntals del perfecionament de la nostra rassa. Entretant, la dna, anir devenint ms desitjosa d'apendre, per saber, per ensenyar, per cooperar en les coses grans, tils y belles d'un poble que reneix, y adhuch, per plaure. La dna no tindr -com ara- por de parlar al home, donchs, podr y sabr interessarse per tot all qu'es obgecte dels seus estudis y afanys, sense que l'home -com ara passa tan sovint- se violenti al veures obligat a sostenir ab una dna converses massa... casolanes  massa buydes. Fins avuy, el catal intelectual, cienntfich, artista, ha viscut sense fer rs per la dna, sense interessarse per ella, com si no fos ms que una mquina maternal  un obgecte de luxe; quelcom d'imprescindible, per sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch ms necessari que'l tabach; y adhuc, la dna, quan no veu entre les altres dnes tan ignorants, tan ftils com ella, una vida plena de feynejars de dispesera  de cantarelles y saltirons de canari engaviat, se veu voltada d'un element altament nociu, element de desenfeynats, de intils, de presumptuosos y afeminats qu'aviat ser transforma en cercadors de cmodes aventures. 
FEMINAL, donchs, v a la dna com un amich qui, en la seva llengua li parlar de tot lo que pot esserli til, de tot lo que pot plureli y interessarla en l'actual moment artstich, industrial i social. 
En ses vint planes, decorades, procurarm encabirhi tils y agradables informacions grfiques, y adems d'un conte ilustrat y d'una plana musical, donar 16 planes de follet, comensant pel recull de les Poesies catalanes indites de la senyora Massans. 
Per acabar, sols ens resta dir que, comensant FEMINAL ab el convenciment de qu venima omplir una de les necessitats ms evidents del nostre renaxement, esperem que la nostra tasca ser compresa per l'home y per la dna, y ja que no rebuda ab l'entusiasme que'ns gua als quins la fem, al menys ab el bon desitx d'encoratjar l'idea y la finalitat de FEMINAL." 
 (Cultura femenina, p. 80-82);
"Aqu les dnes, les filles de familia, no apliquen llur inteligencia y llur activitat ms que als afers casolans o a les frivolitats. Es ms: fins, per a moltes d'elles, per a la majoria, una dna que ocupi la seva inteligencia o les seves mans, y sobre tot que guanyi diners, es considerada com un ser de classe inferior a la seva, ser al que es pot ridiculitzar, amb gran menyspreu, encara que aqueixa dna posseeixi una cultura o unes capacitats que li permetin viure sense esser una crrega per a ning, sin tot lo contrari; estat social altament dignificador. 
A proposit d'aquesta opini que solen tenir moltes dnes d'aquestes terres respecte de les capacitats femenines, recordo la trista impressi que em caus una vegada el criteri d'una senyoreta que desitjava agraviar y desprestigiar publicament una senyora qui, per ses especials condicions de cultura, ha arribat a ocupar en l'intelectualitat catalana un lloc que, no solament li ha perms resignar-se a imprevistes adversitats de l'existencia, sin tamb instruir sos fills sense esser una crrega per a ning. 
L'agravi public, l'injuria depriment amb que aquella senyoreta, filla de familia catalana, creia deshonrar la que considerava gratuitament com una enemiga, consistia en declarar-se, en la premsa, "massa noia de sa casa per fer d'escriptora". 
Aquesta trista declaraci va semblar-me terriblement dolorosa per la lamentable eloqncia que encloia. Y una immensa llastima va apoderar-se de mi al pensar en el dest a que's veurien redudes, a catalunya, tantes y tantes noies de sa casa, com aquella, si per desgracia's trobessin davant de certs problemes morals y materials, fills de les contingencies de la vida, amb el sol bagatge de llurs mans blanques y de llur cervell buit, perduda l'auriola de pocs o molts cabals amb que avui disfrecen tantes dnes l'inutilitat y vanitat de llur existencia, la buidor de llur nima, y l'absncia absoluta de tot cultiu moral y intelectual. 
S: vaig sentir una profunda llastima per aquella ingenua declaraci feta publicament per una filla de familia catalana; y alhora s'apoder de mi un ardent desig de posar totes les meves forces al rapid assoliment d'una cultura femenina en nostre pas, que estalvis en endavant coses tant funestes y... vergonyoses com la declaraci que acabo de permetre'm recordar aqu." 
 (Els dols);
"Donya Maria: No diguis aquestes coses!... El teu marit es honrat, es bo y t'estima. 
Joana: No m'estima, perque si m'estims no'm trahiria, no'm dexaria. 
Donya Maria: Ay filla! Ja t'anirs convencent de qu'els homes no'n saben d'estimar com nosaltres! Escolta, Joana, vnam aqui! (La fa assentar aprop d'ella y tenintla abrassada va parlantli ab amor empr ab certa amargura) Tu ets inteligent y sensata. Que no sabs que pera els homes la vida es tot un altre cosa que pera nosaltres? Que tot all qu'en ells es considerat com lleugeresa, en nosaltres es tingut com un crim? Pobre filla meva! y parles de divorciarte? No sabs que tal com est la societat, t, b y esssent la ms irreprotxable de les dones, un cop separada del marit, seres molt ms desconsiderada que no pas ell per haver mancat als seus devers... 
Joana: (Plorant) Aix es horrors! 
Donya Maria: Per aix t'aconsello que reflexionis y apelis a la teva forsa de voluntat pera resignarte a n'aquesta prova de la que per desgracia (suspirant) ben contades esposes se lliuren... 
Joana: Ay mam Potser te rah... Empr dixim creure que d'altra manera s'ho pendria vost si's trovs en el meu lloc. Miri, avuy mateix, quan jo anava a entrar aqu desesperada, si sabs l'impressi que m'ha causat el veure com vost y el pap se despedien, el pet que s'han fet y l'adeu ab que vost l'ha acompanyat desde all... (senyalant la tribuna) Com els he envejat! 
Plora 
Donya Maria: No't donguis pena aixs, Joana! 
Joana: Ay mam! Com vol... Si ja he perdut per sempre la f en el meu marit, en aqueix ser al qui ens diuhen que devem fidelitat y obediencia tota la vida. Oh! 'quanta miseria mare meva! Y qu baix ha caygut el meu dol! 
Donya Maria: Ah! L'dol! Vetaqu l'dol! T tamb! Es clar! Ens en parlen tant de la superioritat de l'home sobre nosaltres desde petites, que acabem per creurehi com en un article de f. Y quant nostre cor se desvetlla al sentir una paraula d'amor, no sabem fer altre cosa que agrahir a n'aqueix ser tant alt, l'haverse dignat ficsarse en nosatra insignificancia. D'aix neixen desprs tants desenganys, tants dolors, (suspirant) y tants drames amagats! (Pausa) Te'n recordes, Joana, de que'ls llibres d'estudi parlen d'un dol d'or que tena els peus d'argila? Vella com soch no l'he oblidada may la llegenda. N'he vist tants jo d'dols brillants apoyarse en la vida sobre peus de fanch! 
Joana: (Plorant Y pensar que no hi ha remey per aquestes miseries. 
Donya Maria: S que n'hi ha!... Es l'experiencia, que ens ensenyen el dolor y el temps. Y ditxosa la dna qui com tu reb la primera lliss quan encara es a temps pera referse una felicitat! 
Joana: Referme una felicitat, diu? Com es possible, mam? 
Donya Maria: Com? No demanant impossibles. 
Joana: No l'entench. 
Donya Maria: Escolta b, filla. (Agafant sa filla pel bras y passejantse amunt y avall se la saleta) Aixs com nosaltres, les dnes ens sentim mares ja, al bressar nostra primera nina, els homes, sense adonarsen, solen restar generalment tota la vida criatures que no devem may abandonar als seus instins, si no's vol que prenguin mal. Ay, senyor! Quantes vegades he pensat qu'en lloch de tantes coses intils com aprenem en els colegis, ens l'hauren d'inculcar aquesta ciencia de compendre l'home, en tots els estats nostres: com a filles, com a germanes, com a esposes, com a mares..."

- Sempronio:
  "A Manuel Ainaud, pare dels meus amics i exemplar ciutadans Joan i Josep Maria Ainaud de Lasarte, el vaig conixer sent jo un marrec a casa de la seva sogra, l'escriptora Carme Karr. Aquesta tenia cura d'una pgina femenina al diari 'El Da Grfico', del qual era redactor en cap el meu pare. A travs del treball, ambds feren bona amistat, traduda en sovintejades visites, la tarda del diumenge, a la joliua residncia de la senyora Karr a Sarri. Filla de l'escriptor francs Alphonse Karr, donya Carme va ser una lder feminista catalana de la qual estimo que haurien d'aprendre moltes de les feministes actuals. Era una dona gentil i gens agressiva, que creia i predicava amb l'exemple la igualtat entre els sexes. Per no a base de denigrar els homes, sin al revs, aspirant a elevar les dones al nivell dels millors exemplars del sexe conceptuat fort. I com a instruments d'aquesta elevaci, recomanava l'educaci i la cultura. La senyora Karr, magnfica periodista, era tamb poetessa i signava les seves poesies amb un pseudnim punxegut, 'l'Escardot', que a mi m'obsessionava, barrinant el seu possible origen. Fins que un dia vaig atrevir-me a desxifrar-lo a la prpia interessada. -Carme Karr, dues vegades car. En castell direm 'car dos', i el 'car dos', tradut al catal, dna escardot... 'Se non  vero,  ben trovato', devia pensar la senyora Karr, i va premiar amb un pet les meves primerenques dots detectivesques." La quitxalla al mar, Revista Club, del RACC, juliol-agost 1980.

- Irene Polo: 
  "La dona que treballa a l'Exposici", Imatges. Setmanari grfic d'actualitats. (Barcelona), any 1, nm. 7, 23 de juliol 1930. ;
Feminisme 
Carme Karr, que ve a sser la Sylvia Pankhurst espanyola n'ha fet de molt bo. Excellent: ha muntat a l'Exposici, en un dels seus palaus, un certamen del treball de les dones de tota Espanya, que val tot el mn. 
Molt b. Aquest feminisme ja ens agrada ms; en aquesta forma, ja l'entenem millor. El feminisme de qu ens ha donat prova (una prova reeixida) Carme Karr, s un feminisme "femen", all, precisament que nosaltres comprenem que ha d'sser el veritable feminisme. 
L'obra de Carme Karr demostra una orientaci justa i noble en la concepci del moviment reivindicatiu de la dona. Per d'una altra banda, s que a la nostra terra, treballada per tants segles de pudor i gravetat, les dones no poden pas sser d'una forma distinta que la de les feministes "autntiques", o sigui les eixalabrades i absurdes senyores angleses, l'nic ideal de les quals s el sufragisme. 
Carme Karr, per a posar en evidncia la importncia de les dones, en lloc d'organitzar una campanya socialista, ha fet quelcom de ms til, de ms assenyat i de ms bell: reunir l'esfor laboris i artista de les dones de tota Espanya, i ensenyar-lo al mn per a fer-li veure unes qualitats d'aplicaci, d'intelligncia i de sentiment, que sn aquelles de les que les dones poden estar veritablement orgulloses. 
Davant el museu de tota mena d'obres d'art i de labor, realitzades per les dones espanyoles, que acaba d'obrir-se al Palau Alfons XIII, davant del b de Du de brodats (la feina romntica de les noies "punt dol" d'aquelles que encara no coneixen el deport ni el cinema), davant de les puntes llegendries d'Arenys de Mar, de les pintures, escultures, vitreries, orfebreries, tapisseries, etc., etc., que hi hem admirat, com una bella negaci de la inutilitat i de l'ociositat de les dones, no ens podem estar d'aplaudir l'entitat organitzadora, que s l'Acci Femenina de Barcelona i Carme Karr, la seva presidenta. 
L'Exposici 
Montserrat Isern, la secretria d'Acci Femenina -una criatura minsa i vibrtil- em fa de "cicerone" a travs de les coses del Pavell: 
- Aix sn les joies que la Montserrat Vidiella, fa a les nits, en sortir del seu empleu del Banc. 
- Aix sn les caravelles de fusta de Sant Jordi... 
Aix s el recull dels dibuixos de la Maria Oller... 
Aix... 
- Nena, Montserrat, no has canviat aquesta ginesta? 
- Dem, senyora Karr... 
Com somriuen els ulls blaus, infantils, de Carme Karr, que acaba de reunir-se'ns; aquesta dona que ha fet tan soroll a Barcelona, i que s tota minscula. 
- Li agrada? - em pregunta. 
- Molt, senyora. Aix s un b de Du. L'art de delicadeses i de treball. I sobretot, d'organitzaci, d'idea, deixi que li digui: aix s feminisme. 
Em mira, una mica irnica: 
- I qu entn vost, per feminisme? 
- Aix mateix; el que vost ha fet. 
- Ah!... El feminisme no s aix, solament... s una cosa tan mplia, tan diversa, tan profunda... Per vaja, reconec que aix ho hem fet b...
- Divinament, senyora Karr. Tan b, que s la millor afirmaci feminista que podien fer. Es veuen aqu moltes coses tan sries, de ben fetes, que sembla mentida que estiguin fetes per dones. 
- I per qu? s que vost tamb creu que les dones no podem fer tot el que fan els homes? 
- Ah, s! Tot menys assemblar-s'hi. Tot menys votar, per exemple. Menys el sufragisme... 
- Perdoni, nena. Vost no en sap gaire de feminisme. Aqu on em veu, jo sc partidria decidida del sufragi femen. Per qu les dones no hem de tenir el dret d'intervenir en all que ens interessa tant com als homes? 
- Poden tenir tots els drets que es vulgui, senyora. Menys el de desfigurar-se. 
- Senyoreta Polo: Vost no ha vist les ms grans sufragistes angleses (angleses, ja ho veu); la Duquesa d'Atholl i Lady Astor, membre de la Cambra dels Comuns, a Londres, assistir a les sessions del Congrs, amb un grapat de mils lliures esterlines damunt, en joies, supremament elegants i supremament femenines. Vost no ha vist aquesta gran poltica, Lady Astor, a Ginebra, durant una reuni de la Societat de les Nacions, portant una esplndida nurse i donant mamar, ella mateixa, a un fill seu de catorze mesos... 
Digui que la dona pot fer-ho tot; tot, fixi's b, menys d'sser dona. Feministes sn i seran sempre aquestes. Les altres, les dones que volen sser iguals que els homes i que fan d'ells uns rivals, sn "masculinistes"... 
L'esperit d'acci femenina 
L'obra de la meva fundaci, s clar, -ens explica l'encantadora velleta- s la de l'elevaci del rang de la dona, un rang postergat i envellit durant una quarantena de segles d'atavismes socials i religiosos, i un apostolat contra la injustcia que se li ha anat fent durant tot aquest temps. Vost creu que la dona s d'una altra espcies que l'home? s clar que no. Per sembla que hom li ha considerat tota la vida. I la meva dria no s ni ms ni menys que aix: desfer aquest error anacrnic en aquesta poca vindicativa i lluminosa i posar, noms, les coses al seu lloc. "Doneu la Csar el que s del Csar..." Doneu a la dona el que s de la seva raa: el dret de viure; de viure en tot i com tots. 
Aix a ms a ms, s d'una necessitat humana i social apremiant. Es pot tolerar que una dona s'hagi de convertir en un blanc de revessos i de misries, pel sol fet de posar a coll l'embalum de la seva feminitat primitiva? 
Pel sol fet que ning li hagi ensenyat a deseixir-se, a treballar, a viure com una persona? Cregui que fa vergonya de veure aquestes dones infelices que no surten soles de casa, que tenen el treball per un pecat i que noms aspiren a casar-se. Casar-se. Est molt b. s el fi natural de la dona. Per les estadstiques han provat que a Barcelona hi ha seixanta-mil dones que no tenen parella, que sobren... Seixanta-mil dones que no es poden casar. I doncs qu han de fer aquestes dones? Treballar, laborar d'una manera o altra, i no esperar a morir-se de fstic; entenc que tota criatura t l'obligaci de guanyar-se la vida que ha de justificar-la. 
Per sobretot, s precs preocupar-se del dest d'aquest contingent de populaci condemnat de l'excedncia. Se l'ha d'aprofitar i s aix el que jo estic fent, el que vaig aconseguint a cpia d'esfor i de lluita. De lluita, abans que res. Ah! Vost no es pot arribar a imaginar qu s el desenvolupament de la meva idea en aquest pas, en aquest ambient... 
Carme Karr 
- Vost deu sser alemanya, oi? 
- No, catalana -la velleta ho diu joiosament, amb el seu gran somriure dol i clar-. El meu pare s que era alemany. Per la meva mare era madrilenya. Jo m'he criat a Frana, per m'estimo Espanya i Catalunya amb deliri. Noms ha de pensar que als vint-i-cinc anys, mal o b, ja escrivia el Feminal de la Illustraci Catalana. D'all va sortir l'Institut de Cultura de la Dona, i totes les principals institucions Feministes catalanes... Abans dels quaranta vaig sser la primera dona que va parlar a l'Ateneu. Va sser desprs de la Setmana trgica. Vost no pot recordar-se'n... per els peridics en van parlar molt. Vaig tronar contra el clericalisme i contra els convents de monges. 
La clerecia es va trasbalsar, va protestar... tot el que vulgui. Per ara recullo els fruits de la meva sembra: Avui en els bons convents de monges, s'us diriament la cambra de bany i a les alumnes se les ensenya cultura grega. 
Un bon elogi 
- Ja ho veu, eh? -em diu Montserrat Isern, graciosament, veient-me completament convenuda. 
- S. Em deixen parada. Vosts desfan la ridcula i a vegades odiosa llegenda del feminisme per tots cantons. Ni sn antiquades ni lletges... Vosts sn delicioses. 
- S, ja li deixo dir -em diu la senyora Karr-. Aquestes nenes -la Montserrat i totes les altres- sn un tresor. Elles han portat d'una manera ideal, tot el pes material -que vost no es pot arribar a imaginar- de la nostra tasca. I ho han fet tan b que fa gaires dies, el general Rubi, va dir: Aquestes dones d'Acci Femenina ens han donat una lli. Amb vuit-mil pessetes s'han fet una exposici que ja no es pot demanar ms. Si arriben a sser elles les que fan l'Exposici general, ens haurem estalviat la meitat de la milionada. Aquest dimoni de dones acabaran demostrant-nos que tenen ra i que, realment, ho saben fer millor que nosaltres. 
Heus ac com una exposici de coses, ms aviat frgils, pot sser un vot a favor del feminisme tan eloqent i tan efica com un parlament a la Cambra, o un acte pblic amb incidents i tot. 
I tot aix sense perdre cap de les grcies femenines que els sn ms essencials."

- Marta Selva Masoliver:
 "El trajecte iniciat per aquelles avantpassades i seguit aqu per les pioneres catalanes que, com Carmen Karr i les seves collaboradores de la revista Feminal, creada el 1907, es van comenar a rebellar, ens ha dut a la situaci actual on no hi ha cap dubte sobre la legitimitat dels drets aconseguits." (Presidenta de l Institut Catal de les Dones; Palau de la Generalitat, 10 de mar de 2008);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204027" title="Fructuoso Rivera" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="85108">

Jos Fructuoso Rivera y Toscana (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 17 d'octubre de 1784 - Melo, 13 de gener de 1854), va ser un militar i poltic uruguai, primer President constitucional, desprs de diverses participacions en les lluites independentistes. Va ser el fundador del tradicional Partit Colorado.

poca del General Artigas.

Veter militar de les gestes del General Jos Gervasio Artigas, desprs de la derrota d'aquest i els orientals a Tacuaremb, inflingida per les tropes del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, Rivera va passar a ser oficial de les tropes invasores, primer com a oficial al servei de Portugal i desprs del Brasil.

L'abraada del rierol Monzn.

El 1825 es produeix la gesta dels Trenta-Tres Orientals, comeno de la Creuada Llibertadora (Cruzada Libertadora) sota el comandament de Juan Antonio Lavalleja i Manuel Oribe, qui desembarquen a la platja de l'Agraciada el 19 d'abril d'aquell any. Desprs de les primeres victries dels llibertadors sobre els invasors, Rivera va tornar amb els seus antics camarades, Lavalleja i Oribe, fet que es coneix com "L'abraada del rierol Monzn" (en castell, El abrazo del Monzn), sent aix un dels tres comandants principals.

Gran estrateg militar, va ser un dels diversos artfexs de la independncia de l'Uruguai, reconquerint pel seu compte, al costat de Estanislao Lpez, les Missions Orientals (actualment regi occidental de Rio Grande do Sul). Pel Tractat Preliminar de Pau (1828) que declarava independent al territori uruguai respecte a l'Imperi del Brasil i tot poder estranger, Rivera va haver d'abandonar les Missions Orientals, establint-se amb diversos refugiats en la poblaci que actualment es anomena Bella Unin.

Primera presidncia.

La histria uruguaiana, en general, sost que l'heroi mxim de la guerra contra els brasilers va ser Juan Antonio Lavalleja, cap dels Trenta-Tres Orientals, fet que, desprs del Tractat Preliminar de Pau, va motivar que el govern del nou Estat recaigus en alg ms acceptable per a l'Imperi del Brasil, Rivera.

Va governar constitucionalment com a President de la Repblica entre el 6 de novembre de 1830 i el 24 d'octubre de 1834. Durant aquest primer perode de govern va enfrontar els greus problemes d'un Estat naixent amb instruments inadequats per resoldre'ls. D'altra banda, Lavalleja va intentar recuperar el comandament que se li havia atorgat el 14 de juny de 1825 al Congrs de la Florida per, amb el suport brasiler, Rivera va poder derrotar-lo.

El primer problema a qu es va haver d'enfrontar s que l'Estat mancava d'eficcia a nivell de l'Administraci Pblica; hi havia organismes per crear funcions per atribuir responsabilitats per delegar, afegit a la falta de persones capacitades per desenvolupar tasques de govern. En segon lloc, el nou Estat havia de fer atenci preferentment a les seves relacions internacionals. Era necessari perfeccionar la independncia amb un tractat que reemplacs la Convenci Preliminar de Pau i era primordial la fixaci amb precisi dels lmits perillosament indefinits amb Brasil. En tercer lloc, l'Estat ja naixia amb deutes.

El cabdill no era home d'Estat, ni entenia de problemes d'administraci. La seva fora arrelava en la vinculaci personal amb la gent de camp, per la qual cosa va abandonar el poder formal de l'Estat a les mans dels "doctors". Al seu torn, aquests van intentar establir una organitzaci estatal per mitj de recursos formals (lleis i decrets), per el pas real escapava a la seva voluntat perqu mancava de fora poltica per imposar-la. El resultat va ser desordre i lentitud en l'organitzaci administrativa del pas naixent.

La matana del Salsipuedes.

Rivera va delegar el poder desprs d'assumir la Presidncia i va abandonar Montevideo, a fi de perseguir bandolers i charras, tnia que havia vingut sent gradualment delmada. Aquests fets van culminar en la matana a vores del rierol Salsipuedes perpetrada per Fructuoso Rivera i el seu nebot Bernab Rivera, l'any 1831. D'aquesta matana van escapar molt pocs individus i se'ls va tenir per exterminats a partir de la tramesa a Pars, a efectes de ser estudiats, dels ltims charras, petit grup format per una dona i tres homes. Aquesta s la ra per la qual es diu que l'Uruguai s l'nic pas americ que no t poblaci indgena nativa.

Segona presidncia.

Durant el seu segon perode de govern (1838-1842), com a conseqncia dels constants enfrontaments entre els seus seguidors i els d'Oribe va esclatar la Guerra Gran, anomenada d'aquesta manera a causa de les aliances internacionals d'ambdues faccions, entre les que es destaquen els Federals de Juan Manuel de Rosas i Justo Jos de Urquiza per una part, aliats a Oribe, i els brasilers i Unitaris de l'Argentina per l'altra, aliats a Rivera.

Al comenament de la Guerra Gran succeeix la Batalla de Carpintera, on per primera vegada s'utilitzen les divises blanques per a Oribe i roges per a Rivera, donant lloc a la fundaci del "Partit Blanco" (rebatejat com Partit Nacional el 1872) i el Partit Colorado, dels quals aquests dos personatges sn considerats fundadors. Aquests sn els anomenats partits tradicionals a l'Uruguai, i continuen existint actualment.

Rivera es va comprometre en la llarga guerra civil argentina iniciada el 1839, recolzant tots els enemics de Rosas. A finals de 1842 va quedar al comandament del que quedava de la resistncia contra aquest, per va ser derrotat per Oribe a la batalla de Ro Grande, a la provncia d'Entre Ros, iniciant-se aix la Guerra Gran.

Desprs de 1843, l'escenari s Montevideo al conegut Sitio de Montevideo, on Rivera exerceix el lideratge del Govern de la Defensa.

Encara que la Guerra Gran acaba el 1852, el llegat guerrer d'Oribe i Rivera perdura a l'Uruguai fins i tot 1904, any on ocorre la Guerra del 4, ltim gran enfrontament entre el Partit Nacional i el Partit Colorado.

Homenatge.

Actualment hi ha un departament al nord-est de l'Uruguai, a la frontera amb el Brasil, que porta el seu nom. Tamb existeixen nombroses avingudes, carrers i places per tot el pas que reben el nom de Rivera en la seva memria.

 Referncies .




Enllaos externs.
Biografia de Fructuoso Rivera ;
Biografia completa de F. Rivera ;
Casa del Gral. Rivera (museu) ;
Article del diari uruguai La Repblica: Se debe hacer un revisionismo histrico? ;
Com Rivera va trencar la legalitat ;
Crnica del genocidi charra, per Daniel Vidart ;
El genocidi charra vist per Roberto Echevarren ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204032" title="Tour de Frana de 1924" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="85109">


El Tour de Frana de 1924 serveix per a qu Ottavio Bottechia es converteixi en el primer itali en guanyar-lo. Maurice Garin era nascut a terres italianes, per competia sota bandera francesa. Botecchia guanyaria tamb 4 etapes. A ms a ms, assoliria un rcord indit, ser el primer en vestir-se de groc a Pars i conservar el maillot fins a tornar a la capital francesa.

Novament es dividiren els ciclistes en tres categories: elit, segona categoria i cicloturistes.Omer Huyse guanyaria en la segona categoria i Ottavio Pratesi en cicloturistes.

Henri Plissier, el vencedor de l'edici de 1923 abandona durant la tercera etapa per protestar pel reglament de la cursa.

Per primera vegada un ciclista catal acabava la cursa. Fou el terrassenc Jaume Janer que acabaria en la posici nmero 30, a ms de 15 hores del vencedor final.

 Resultats.

 Classificaci Final.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1924. Histria del Tour de Frana  ;
 1924. Histria del Tour de Frana ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204038" title="Romain Maes" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="85110">

Romain Maes (Zerkegem, 10 d'agost de 1913 - Groot-Bijgaardens, 22 de febrer de 1983) fou un ciclista belga que es va convertir en professional el 1933 i ho continuar sent fins a 1942. El seu xit ms important fou la victria al Tour de Frana de 1935.

Palmars.
 1933;
 1r del Criteri de l'Oest;
 1r a Stekene;
1934;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Ouest;
 1r a Wevelgem;
 1935;
 1r al Tour de Frana i vencedor de tres etapes, portant el maillot groc durant totes les etapes d'aquella edici ;
 1r de la Pars-Lilla;
 1r del Critrium de Tournai;
 1936;
 1r del Circuit de Pars;
 1939;
 1r al Circuit de les Regions Flamenques;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1942;
 1r del Premi de Pturages;
 1r del Premi de Marcinelle;

Resultats al Tour de Frana.
1934. Abandona (10a etapa);
1935. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1936. Abandona (7a etapa);
1939. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Romain Maes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204039" title="Romain Bellenger" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="85111">

Romain Bellenger  (Pars, 18 de gener de 1894 -Cahors, 25 de novembre de 1981)  fou un ciclista professional entre 1919 i 1929. Durant la seva carrera aconsengu, entre d'altres victries, 6  etapes al Tour de Frana.

 Palmars .
1919;
 1r al Circuit de Pars;
 Vencedor de 2 etapes del Tour del Sud-Est;
1920;
 1r de la Pars-Dunkerque;
 1r de la Pars-Nancy ;
 1r del Criterium des Aiglons ;
 1r al Circuit des villes d'eaux d'Auvergne ;
1921;
 1r al Circuit de Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1922;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1923;
 1r del Tour de Vaucluse ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1924;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1925;
 1r al Giro de la provncia de Mil (amb Achille Souchard);
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1927;
 1r de la Pars-Lilla ;
1928;
 1r de la Pars-Lilla;
 1r de la Pars-Chteauroux;

 Resultats al Tour de Frana .
 Tour de Frana de 1920 : Abandonament a la 7a etapa;
 Tour de Frana de 1921 : Abandonament a la 7a etapa. Vencedor de la 2a etapa.
 Tour de Frana de 1922 : Abandonament a la 6a etapa. Vencedor de la 2a etapa.
 Tour de Frana de 1923 : 3r de la classificaci general. Vencedor de la 3a etapa. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
 Tour de Frana de 1924 : 8 de la classificaci general. Vencedor de la 2a i 14a etapes.
 Tour de Frana de 1925 : 11 de la classificaci general. Vencedor de la 2a etapa.
 Tour de Frana de 1926 : Abandonament a la 14a etapa;
 Tour de Frana de 1929 : Abandonament a la 15a etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204040" title="Catedral de Jan" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="85112">


La Catedral de Jan, en vies de ser proposada per a ser considerada Patrimoni de la Humanitat, s una catedral que es troba situada a la plaa de Santa Maria de la ciutat de Jan. Es tracta d'una construcci d'estil renaixentista, concebuda -en la forma que hom la pot veure avui en dia (any 2007)- el segle XVI i conclosa el 1691, a la qual s'hi feren afegits durant el segle XVIII.

s secularment un lloc de pelegrinatge i custdia de la relquia del Sant Rostre o La Vernica, com se la coneix popularment, que est allotjada a la capella major i s'exposa al pblic tots els divendres de l'any.

Construcci.

Construda en lloc sagrat des de la ms remota antiguitat, i edificada de fet sobre una antiga mesquita aljama,  la catedral primitiva, cap del Sant Regne de Jan desprs de la reconquesta cristiana, fou feta purificar per Ferran III de Castella l'any 1249, que s quan es trasllada la seu episcopal de Baeza a Jan. Es va projectar inicialment en estil gtic, per desprs de sofrir greus desperfectes per la incursi rab l'any 1368, s'ha d'enderrocar i edificar-ne una de nova, durant el mandat del bisbe Nicols de Biedma.

A causa de greus deficincies en la seva construcci, s'ha de tornar a reconstruir a partir de 1494 (l'any 1500 va ser requerit Enrique Egas per a fer una taxaci), amb tanta mala sort, que el 1525 el cimbori t una ensulsiada, quan es torna a emprendre la gran reforma per a canviar fins a l'actual construcci renaixentista. 

Aquesta adaptaci es va anar realitzant en diferents fases i per aix hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gtica poden observar-se principalment a la part baixa de la cara oriental, pertanyent a ells la famosa Mona amb barret, que s'observa asseguda sobre un cant del fris gtic.

Encara que l'obra renaixentista va durar ms de 200 anys (des de 1570 fins a 1802), i van ser molts els arquitectes que van dirigir la seva construcci, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.

Un dels arquitectes que ms van influir en l'obra va ser el renaixentista Andrs de Vandelvira, nascut l'any 1509. Del seu projecte de la catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la cripta o pante, ja que la construcci de la catedral renaixentista es va comenar per la capalera. La sagristia est considerada com una de les arquitectures ms originals dintre del renaixement espanyol, la composici de la qual, amb columnes i arcs, resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor Esteban Jamete per a la realitzaci de la part escultrica de les seves obres per la provncia, se li atribux, a la Catedral de Jan, la realitzaci de l'Ecce Homo, que es troba a la testera de la part dreta del creuer. A partir de la seva mort, l'any 1575, se'n va fer crrec el seu ajudant Alonso Barba,Com el propi Vandelvira ens diu al seu testament el 16 d'abril de 1575 "...faig saber al Illustrssim senyor bisbe de Jan i als molt Illustrssims senyors Den i Cabildo de la Santa Esglsia que la persona que jo tinc ms satisfacci de qu podr fer la referida obra i prosseguir-la i acabar-la com cal s a Alonso Barba el qual a vint anys i ms que en la meva companyia ha ents i entn a aquesta obra i amb el qual tinc molt comunicat els secrets de la referida obra i li deixo el model d'ella i concorrent a la seva persona com concorren la referides qualitats millor en ell que en un altre estar el referit mestratge declara'l per descrrega de la meva conscincia...". (pres de Vandelvira. Fernando Chueca. La referncia original s de la Revista de "Don Lope de Sosa".)
sent fidel seguidor del projecte de Vandelvira. Tot l'interior de la catedral, a pesar dels diversos arquitectes que van passar per la seva construcci, es va realitzar seguint les traces que va deixar Vandelvira. El catedrtic d'Histria de l'Art Pedro Galera Andreu, a la seva obra sobre aquest temple, afirma que "poques catedrals espanyoles oferixen una major unitat estilstica que la de Jan".

Faana principal.

A la faana principal (acabada a la fi del segle XVII), s'observen tres portes d'accs i diverses balconades des de les quals s'exposava el Sant Rostre per a beneir terres i gents. Mesura 32 metres d'altura per 33 d'amplria, sense incloure les torres. 

La faana, realitzada per Eufrasio Lpez de Rojas entre 1667 i 1688, destaca especialment per la posada en escena d'un gran mostrari iconogrfic emmarcat per grans columnes, gaireb tot ell magnficament esculpit per Pedro Roldn, al qual es troben des de significats universals (Pares de l'Esglsia, Salom, Sant Pere i Sant Pau, l'Assumpci de la Verge, etc.) fins a particulars devocions locals (San Ferran, Santa Caterina i, sobretot, el Sant Rostre).

Abans d'arribar a aquesta faana es troba una llotja rectangular tancada per una reixa de ferro forjat realitzada l'any 1800 per Manuel Martnez Rodrguez. 

Sn precisament les dues torres les que donen al conjunt l'aspecte renaixentista, encara que van ser acabades a principis del segle XVIII. S'alcen a seixanta metres, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una balustrada de ferro; el segon cos s octogonal amb vuit obertures acabades amb arcs de mig punt, rematades amb unes cpules esfriques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La torre de l'esquerra s l'anomenada de les Campanes, per haver-hi les nou campanes de les que disposa la Catedral. La ms antiga s de l'any 1546.

Els arquitectes que van intervenir en la seva construcci van ser Eufrasio Lpez de Rojas, el seu deixeble Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.



Portes.
A la faana principal hi ha tres portes d'entrada: 
Porta del Perd o central. Amb relleu a la seva part superior de la Verge de l'Assumpci realitzada per Julin Roldn,a tots dos costats dintre d'unes forncules es troben les representacions de Sant Pere i Sant Pau i sobre la llinda hi ha un balc des d'on es mostra la relquia del Sant Rostre en dies especials. Per la part interior hi ha el relleu del Nen Jess entre els doctors de Pedro Roldn. ;
Porta dels fidels. Amb una escultura de Sant Miquel de Julin Roldn i a la seva part interior amb el relleu de les Noces de Can de Lucas Gonzlez. ;
Porta del clergat. Lucas Gonzlez s l'autor de la imatge de Santa Caterina i al seu interior es troba la Fugida a Egipte de Pedro Roldn. ;


La catedral t dues portes ms:

Portalada del sud. Realitzada per Vandelvira, sobre el fris de la porta es troba un alt relleu de l'Assumpci, la porta t com a remat un front triangular. Al seu interior hi ha els relleus de la Circumcisi de Jess i la Presentaci de Jess al Temple.
Portalada del nord. Realitzada per Juan de Aranda Salazar, amb una Immaculada Concepci a la forncula central sobre la porta i amb les imatges del Rei Salom i David a banda i banda. Tamb hi ha els escuts de la Catedral i del bisbe Baltasar Moscoso y Sandoval (1619-1646). A la seva part interior es representa amb relleus el Naixement i lAdoraci dels Mags, aquests realitzats per Luis de Aguilar l'any 1564. Es va inaugurar l'any 1640 amb gran solemnitat, ja que en aquells dies estava molt arrelada la devoci a la Immaculada. A terra d'aquesta entrada est enterrat el Deg de la catedral, Iigo Fernndez de Crdova, mort el 1624, que aix ho va voler per a "ser trepitjat per tot aquell que la creus".

A la faana oriental, l'escultor Miguel Verdiguier va realitzar les imatges de Melquisedec, Sams, Isaac i David, aix com les del costat nord que representen la Caritat, la Grcia, la Innocncia i la Saviesa.

L'interior.

A l'interior es poden observar diferents estils que van des del renaixement al xoriguerisme, passant pel neoclssic o el barroc. 
Presenta planta de "sal", consta de tres naus dividides per esvelts i elegants pilars cruciformes corintis bastant separats, coronats per voltes vades.
 
L'esvelta cpula del creuer s obra de l'arquitecte Juan de Aranda Salazar, s formada per una circumferncia ornada de 12 metres de dimetre, sota la qual a les seves petxines, es troben els relleus de Sant Miquel, Sant Eufrasi, Sant Jaume i Santa Caterina. De la part superior de la circumferncia s'eleva la volta amb vuit finestres, remata amb una circumferncia de dos metres i mig de dimetre de la qual sorgeix el llantern que t cinc metres d'altura amb vuit finestres i rematat per una semiesfera amb una creu de ferro per l'exterior.

Altar Major.
El presbiteri elevat sobre la resta del temple per cinc graons, est tancat per una reixa realitzada per Clemente Ruiz, ferrer de Mlaga, l'any 1658. En cadascun dels seus quatre angles es troba collocat un ngel sostenint un llum de plata. 

L'altar actual va substituir el de l'any 1660 i va ser encomanat i pagat pel bisbe Agustn Rubn de Ceballos (1789-1793). Situat al ter posterior del presbiteri, s de marbre vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centmetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 centmetres de gruix, tamb de marbre amb remats de bronze; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb adorns de penjolls i flors. El templet s de l'arquitecte Juan Pedro Arnal i va ser elaborat a Madrid. Consta de vuit columnes de serpentina d'estil corinti, al remat de la cpula hi ha una creu de vidre de jaspi emmarcada en bronze. 

Envolten aquest templet les figures de sis ngels de marbre blanc, realitzats els del costat de l'Epstola per Alfonso Giraldo Bergaz i els del costat de l'Evangeli per Juan Adn.

L'actual taula de l'altar junt amb la cadira episcopal sn obra recent de l'escultor d'Andjar Manuel Lpez.

Capella Major.
La primera construcci de la capella Major o del Sant Rostre (nm. 9 del plnol), va ser sota el mandat del bisbe Alonso Surez de la Fuente del Sauce el segle XVI, per va haver de ser enderrocada i les noves obres van ser fetes per l'arquitecte Juan de Aranda Salazar el segle XVII. 

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils dric, jnic i corinti, cobrint tota la capalera de la capella. Fou realitzat pels germans Sebastin i Francisco Sols. 


Al primer cos a la seva part central es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre, cobert amb una taula pintada per Sebastin Martnez. Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre amb dues claus, que dna accs a la caixa forta, la qual t tres claus. Dintre de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que tamb necessita dues claus per a obrir-se i veure a dins la relquia del Sant Rostre . Damunt d'aquesta cmera, hi ha una forncula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gtica, que segons la tradici fou donada a la ciutat per Ferran III el Sant. Es troben tamb en aquest pis del retaule, les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la Trobada de Jess amb la creu i Maria cam del Calvari i Jess despullat de les seves vestidures. 

A la part central del segon cos, d'ordre jnic,  es troba un alt relleu de la Verge de l'Assumpci, obra de Sebastin Sols, mentre que als altres dos carrers estan collocats les pintures del Descendiment de Jess i el Senyor lligat a la Columna.

El tercer cos s d'estil corinti, format per quatre columnes de serpentina i hi ha un grup del Calvari, tamb de l'escultor Sebastin Sols, mentre que als seus laterals hi trobem les imatges de la Verge i Sant Joan; als costats d'aquest ltim cos hi ha allegories escultriques de les virtuts teologals: Fe, Esperana, Caritat i Religi. 

A l'tic del retaule hi ha una imatge del Pare Etern amb l'esfera a la m, coronada per una creu.

Santo Rostro.
Segons una tradici de Jan es diu que a la seva catedral es guarda el llen de la Vernica on hi ha imprs el Sant Rostre de Jess. Com a llegenda popular s'explica  que Sant Eufrasi, (un dels set sants barons que van venir a evangelitzar Espanya) s el que va aconseguir del Sant Pare el regal del Sant Rostre per a Jan. La documentaci que acreditava l'autenticitat de la relquia va desaparixer en una incursi musulmana de l'any 1368.

El Sant Rostre va ser portat des de l'any 1246 per Ferran III el Sant a les seves croades per Andalusia i sense ser tornat a la ciutat per succeir la seva mort el 1252. Va ser el 1376 quan el bisbe de Jan, Nicols de Biedma, la va poder portar des de Sevilla que era on es trobava. Una referncia d'aquest fet s la inscripci que hi ha a un retrat del bisbe que es troba al Palau Episcopal de Jan.Don Nicolas de Biedma de Galcia, Ardiaca d'Ecija, va ser electe bisbe de Jan per Urb V i per Gregori XI. Any 1376. Visitador de diversos bisbats a les ocupacions  i d'altres es va portar amb encert. Se'n diu que va restituir a aquesta Esglsia de Jan la Santa Vernica que s'havia endut a Sevilla. Fou  promogut per Sa Santedat al bisbat de Conca. Any 1378. 
Des d'aquesta data hi ha nombrosos documents en els llibres d'actes capitulars de la Catedral referits al Sant Rostre.

Capelles menors.

Situades a les naus laterals hi ha catorze capelles i dues ms al centre, al costat de la capella major:
Capella del Crist de la Bona Mort (nm. 1 al plnol). Cont la talla del Crist de la Bona Mort de l'escultor Jacinto Higueras. Al lateral esquerre, un retaule d'estil plateresc amb una pintura central de Santo Domingo de Guzmn, de Pancorbo. ;
Capella de Sant Sebasti (nm. 2 al plnol). La pintura s de Sebastin Martnez, al lateral es troba un retaule plateresc amb una escultura de Sant Joan Nepomuceno. ;
Capella de Sant Jeroni (nm. 3 al plnol). Pintura del sant titular de la capella, pintat per Jos Antolnez, al lateral esquerre es trobava un relleu de l'Assumpci de l'escultor Mariano Benlliure que actualment es troba al Museu de la Catedral.  ;
Capella de la Verge dels Dolors i Sant Sepulcre (nm. 4 al plnol). Decorada per Francisco Pancorbo amb representacions de la Transfixi de la Verge, del Descendiment de Crist, Evangelistes i Profetes. A una urna es troba la imatge de Jess dins el sepulcre. ;
Capella de la Verge de les Angoixes (nm. 5 al plnol). La imatge de la Verge s una talla de Jos Mora, damunt es troba un oli de Sant Pere Pasqual, car originalment, aquesta capella estava dedicada a aquest sant. Es troba enterrat a aquesta capella el bisbe Fra Jernimo de Valderas (1669-1671).
Capella de Santa Teresa (nm. 6 al plnol). Presenta un retaule barroc on hi ha les imatges de Santa Teresa de Jess, Sant Joan Baptista i la de Sant Roc. La decoraci s de Pancorbo. ;
Capella de Sant Benet (nm. 7 al plnol). Cont un retaule barroc. Al seu centre, la imatge de Sant Benet. A la seva part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i a la superior una imatge tamb barroca de la Immaculada. En aquesta capella hi ha la sepultura del bisbe Fra Benito Marn (1750-1769).
Capella de Sant Jaume(nm. 8 al plnol). Situada a la part esquerra de la capella major. El retaule s de Manuel Lpez, a la seva coronaci hi ha una pintura de la Verge del Pilar, hi ha les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Toms de Villanueva i Sant Ambrs. ;
Capella de Sant Ferran (nm. 10 al plnol). Situada a la dreta de la capella major. El retaule s de Manuel Lpez, i el quadre de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribux a Valds Leal. Tamb s'hi troba una imatge de la Verge de la Cabeza. ;
Capella de Sant Eufrasi (nm. 11 al plnol). Retaule d'estil neoclssic de Manuel Lpez de 1790 i el conjunt escultric realitzat per Juan Adn. , amb collaboraci de Miguel Verdiguier. Urna amb el cos de Sant Pius mrtir, donat pel papa Pius VII al bisbe Rubn de Ceballos (1780-1793), que tamb es troba enterrat en aquesta capella. ;
Capella de La Immaculada (nm. 12 al plnol). Retaule amb una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat aqu el bisbe Manuel Mara Gonzlez y Snchez (1877-1896). ;
Capella del Nen Jess (nm. 13 al plnol). Imatge del Nen Jess al centre i sobre ell un quadre de la Circumcisi de Zacaras Gonzlez de Velzquez. Es troba en aquesta capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo (1901-1906). ;
Capella de Sant Miquel (nm. 14 al plnol). D'estil barroc amb pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba tamb un quadre de la Verge de l'Alcsser, patrona de Baeza. ;
Capella de Sant Pere Pasqual (nm. 15 al plnol). Pintura de Jos Carazo. ;
Capella de la Verge de la Corretja (nm. 16 al plnol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge amb la corona d'espines a les seves mans. ;
Capella de Sant Josep (nm. 17 al plnol). Retaule de tres carrers amb la figura de Sant Josep al centre, a la part superior un Crist crucificat i als laterals diverses pintures de sants. Hi ha unes talles policromades representant els Evangelistes.

Cor.
L'obra del cor es va comenar l'any 1730 sota la direcci de Jos Gallego y Oviedo, acabant-se el 1736. 

Est separat per una reixa del creuer. La volta s abundant en imatges i allegories, t relleus dels quatre Evangelistes a les seves petxines, que sostenen un doble anell a partir qual es troben vuit figures d'ngels-msics, separats per un doble radi que remata el casquet, on hi ha un gran alt relleu de l'Assumpci de la Verge. 

El cadirat, de fusta de noguera, va ser comenat sota el mandat del bisbe Alonso Surez de la Fuente del Sauce i executada pels tallistes Juan Lpez de Velasco, Jernimo Quijano i Gutierre Gierero durant el segle XVI; es va ampliar el nombre de cadires l'any 1736, sent els seus autors Julio Fernndez i Miguel Arias, amb un estil tan semblant que resulta molt difcil distingir aquesta continuaci d'obra. 

El cadirat baix t 53 seients amb la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central amb l'escut del bisbe Alonso Surez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.

Sobre els seients del cadirat alt, s'hi troben escenes de l'Antic i Nou Testament, Profetes, etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint amb la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe Andrs Cabrejas Molina. Sota el pontificat d'aquest bisbe (1738-1746) va quedar finalitzada l'obra.
Orgue. 
Dintre del cor, destaca el monumental orgue, la caixa barroca del qual s obra de Jos Garca i de Manuel Lpez (1780), i que va servir per a la faana de l'orgue que va construir el 1790 Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins el 1925, quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de Sant Sebasti. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la Catedral, va ser construt a la postguerra per la Casa Amezua i Companyia d'Hernani, inaugurant-se el 3 de juny de 1943 amb una composici semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el 1980. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus mestres de capella, cal destacar el polifonista Francisco Guerrero, que va ser nomenat quan tenia 17 anys d'edat i va ser-hi durant els anys 1545 a 1548. 

Al museu catedralici s'hi troba de l'ordre d'un centenar de llibres corals, aix com nombroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

Rerecor. 

El rerecor s una obra realitzada segons el projecte de Jos Gallego y Oviedo de Portal, l'any 1791. Construt amb diversos marbres: blanc de Carrara, vermell de Cabra i negre de Jabalcuz. Aquest marbre negre forma al centre del retaule un gran arc on est collocada una pintura del valenci Mariano Salvador Maella, representant la Sagrada Famlia, de l'any 1793  , als laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Lloren i Sant Toribi d'Astries, coronant-se amb un medall en forma de triangle on est gravat el nom de Du en lletres hebrees.

Sala Capitular i Sagristia Major.
Ambdues cambres van ser projectades i dirigides per Andrs de Vandelvira i es troben sobre l'antic Pante, actualment Museu de la catedral.

Sala capitular. A l'esquerra de l'altar de la capella de Sant Jaume hi ha una porta per la qual s'accedeix a la sala capitular, tamb dita capella de Sant Pere d'Osma. En ambds costats de la habitaci, de planta rectangular, es troba l'arxiu d'actes capitulars. Al capdavant hi ha un retaule del segle XVI de Pedro Machuca, deixeble de Miquel ngel. Est format aquest retaule per tres carrers de tres quadres cadascun, separats per marcs tallats amb penjolls de parra, a les creus dels quals hi ha medallons d'efgies de sants, i als travessers divisoris tamb hi ha pintures de sants.

A les taules es representen: al primer cos, Pontfexs escrivint; al segon, a la seva part central, Sant Pere d'Osma i als seus costats Sant Pere i Sant Pau; al tercer cos, s'hi troba la Verge amb el Nen i als seus costats els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc. A la coronaci del retaule, en forma d'val, hi ha una taula amb la pintura de la Vernica duent el llen del Sant Rostre.

Sagristia. S'hi entra des del creuer de la part de l'Evangeli. A l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera (1555-1560), sota el mandat del qual es van realitzar aquestes obres. Les mesures de la sala sn de 25 per 14 metres, amb vuitanta columnes cornties, de les quals 36 sn exemptes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. T una doble arcuaci amb coberta de volta de can decorada. Al mur dret t cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. Al costat esquerre, hi ha pintures que sn cpies de quadres de Raffaello Sanzio. Els ornaments que s'empren a les litrgies, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat a la capalera central hi ha un retaule-reliquiari d'Alonso de Mena.

Es troben una srie de pintures murals representant la Verge amb Nen i escuts de bisbes de l'any 1608, a ms a ms d'uns llenos de Santa Maria Magdalena i els evangelistes emmarcats amb pintura mural figurant jaspis. Aquestes pintures van ser restaurades l'any 1992.

Museu Catedralici.
El museu es troba situat sota el pis de la sala capitular i de la sagristia. Aprofitant la seva distribuci tripartida es van habilitar tres sales d'exposici dels tresors artstics de la Catedral i d'altres esglsies de la dicesi. 

Les pintures estan datades entre finals del segle XV i del segle XIX, encara que el perode amb major nombre d'obres s el barroc.
Pietat. Pedro Machuca. Segle XVI.;
 La Sagrada Famlia de la Cinta de Pedro Machuca. Segle XVI. ;
 L'Anunciaci. Escola flamenca. Segle XVI. ;
Flagellaci. Alonso de Baena. Segle XVII;
 Adoraci dels Reis. Escola italiana. Segle XVII. ;
Deixebles d'Emas. Segle XVIII.;
En escultura sobresurten ms obres renaixentistes que no pas barroques.
Sant Lloren .Segle XVI;
Naixement. Relleu policromat. Segle XVI.;

Tamb destaquen les anomenades "obres menors", obres realitzades en alabastre, corall, bronze, forja i orfebreria, entre les quals es poden destacar un retaule petit de fusta i alabastre renaixentista amb el tema de la Crucifixi, un Descendiment d'alabastre inspirat en dissenys flamencs manieristes, el Reliquiari de Santa Ceclia , de fusta de bans amb incrustacions de bronze, d'influncia italiana, o el tenebrari  i l'atxera, de ferro repussat i daurat del mestre Bartolom.

La Custdia. 
La Custdia del Corpus Christi actual s una rplica de l'efectuada per Juan Ruiz "El Vandalino", el qual va signar el contracte per a realitzar-la l'any 1533 i per a aix es va traslladar a viure a la ciutat de Jan, on el captol catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Merc. 

L'obra, realitzada en plata, era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. Al primer cos, estava collocat el viril sostingut per ngels amb un dimetre d'uns dotze centmetres, envoltat per columnetes amb imatges dels apstols; al segon cos hi havia tallats ngels juntament amb Abraham i Isaac; al tercer, hi havia la imatge de la Mare de Du, a la cambra la de Sant Joan i al cinqu i sis, en disminuci fins a acabar amb el remat del Ressuscitat. Media dos metres d'altura i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruda durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936. 

Alexandre de Laborde, va fer una ressenya de la Custdia a la seva obra Itinerari descriptiu de les provncies d'Espanya, de 1809.

Butlles papals.
 
Salvatoris Domini;
El papa Climent VII (1523-1534) va promulgar, l'any 1529, a petici del bisbe de Jan, Esteban Gabriel Merino, una butlla per mitj de la qual concedia indulgncia i absoluci a la cofradia, que podia instituir el bisbe, de vint mil homes i vint mil dones honestes, que contribussin amb la almoina d'un real de plata i a ms, a tots els fidels que visitessin la catedral i es confessessin el Divendres Sant o el dia de l'Assumpci, a ms de contribuir a la seva reedificaci. Aix es concedia perqu
la catedral de Jan pateix gran detriment en la seva fbrica i edifici i a ms en moltes parts amenaa runa.

Desiderantes ;
Aquesta butlla, expedida per Juli III el dia 14 de juliol de 1553 i sollicitada pel bisbe de Jan, Pedro Pacheco Ladrn de Guevara, confirmava i concedia noves grcies a la butlla del papa Climent VII. L'original es conserva a l'arxiu de la Catedral de Jan.

Esglsia del Sagrario.
 
s una edificaci adossada a la faana nord de la Catedral. El projecte d'aquesta obra va ser realitzat per l'arquitecte madrileny Ventura Rodrguez l'any 1764.La primera pedra va ser collocada el 29 de setembre de 1764 pel bisbe Benito Marn. A la mort de Ventura Rodrguez el 1785 se'n va fer crrec de les obres el seu nebot Manuel Rodrguez. 

La portalada, d'estil corinti, est formada per dos grans columnes i els seus capitells sn els que sostenen el entaulament sobre el qual est l'tic. Les escultures que hi ha sobre la portada sn de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau, obres de l'escultor Miguel Verdiguier. La porta dna a una estada on es troben les que comuniquen amb la catedral i amb la de la cripta. Davant, una altra porta ampla per on s'entra al Sagrario, amb planta ellptica, coberta amb cpula amb 288 hexgons escultrics i circulada per 16 columnes tamb del gnere corinti.
 
A l'altar major s'hi troba una pintura de L'Assumpci de l'artista Mariano Salvador Maella i als altars laterals, la Crucifixi i el Martiri de Sant Pere Pascual, tots dos tenen unes mides de 410 X 228 cm. de Zacaras Gonzlez de Velzquez. Sota el sagrari, a la cripta, hi ha el Crist expirant de l'escultor Jacinto Higueras.

Referncies. 


Bibliografia consultada.
Volum 11, (2004) La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297 5439-3.
Alamo Berzosa, Guillermo (1968), Iglesia Catedral de Jan, Historia e imagen, Jan, Obispado de Jan. ;
Galera Andreu, Pedro A. (1993), La Catedral de Jan, Len, Editorial Everest. ISBN 84-241-4884-3.;
Pinero Jimenez, F. (1954),La Catedral de Jan, Jan. ;
Navascus Palacio, Pedro (1997), Catedrales de Espaa, Madrid, Espasa Calpe. ISBN 84-239-7645-9. ;

Enllaos externs.
Campanes de la Catedral de Jan;
Visita amb fotografies de la Catedral;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204046" title="Lligues de futbol d'europa 2006-2007" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="85113">
Resum futbolstic de les principals lligues europees de futbol.

 Alemanya - Bundesliga.

 1.-  VfB Stuttgart;
 2.-  FC Schalke 04;
 3.-  Werder Bremen;
 4.-  FC Bayern Mnchen;
 5.-  TSV Bayer 04 Leverkusen;
 6.-  1. FC Nrnberg;
 7.-  Hamburger SV;
 8.- VfL Bochum;
 9.- Borussia Dortmund;
 10.- Hertha BSC Berlin;
 11.- Hannoverscher SV von 1896;
 12.- DSC Arminia Bielefeld;
 13.- Energie Cottbus;
 14.- Eintracht Frankfurt;
 15.- VfL Wolfsburg;
 16.-  1. FSV Mainz 05;
 17.-  Alemannia Aachen;
 18.-  Borussia VfL 1900 Mnchengladbach;

 Anglaterra - Premier League.

 1.-  Manchester United Football Club;
 2.-  Chelsea Football Club;
 3.-  Liverpool Football Club;
 4.-  Arsenal Football Club;
 5.-  Tottenham Hotspur Football Club;
 6.-  Everton Football Club;
 7.-  Bolton Wanderers Football Club;
 8.- Reading Football Club;
 9.- Portsmouth Football Club;
 10.-  Blackburn Rovers Football Club;
 11.- Aston Villa Football Club;
 12.- Middlesbrough Football Club;
 13.- Newcastle United Football Club;
 14.- Manchester City Football Club;
 15.- West Ham United Football Club;
 16.- Fulham Football Club;
 17.- Wigan Athletic Football Club;
 18.-  Sheffield United Football Club;
 19.-  Charlton Athletic Football Club;
 20.-  Watford Football Club;

 ustria - Bundesliga.

 1.-  FC Red Bull Salzburg;
 2.-  SV Josko Fenster Ried;
 3.-  SV Bauwelt Koch Mattersburg;
 4.-  SK Rapid Wien;
 5.- SK Austria Krnten;
 6.-  FK Austria Wien;
 7.- SK Sturm Graz;
 8.- Sportclub Rheindorf Altach;
 9.- FC Wacker Tirol;
 10.-  Grazer Athletik-Klub;

 Blgica - Jupiler League.

 1.-  Royal Sporting Club Anderlecht;
 2.-  K.R.C. Genk;
 3.-  Royal Standard de Lige;
 4.-  K.A.A. Gent;
 5.- Royale Charleroi Sporting Club;
 6.- Club Brugge KV;
 7.- K.F.C. Germinal Beerschot;
 8.- K.V.C. Westerlo;
 9.- R.A.E.C. Mons;
 10.- Royal Excelsior Mouscron;
 11.- K.S.V. Roeselare;
 12.- Cercle Brugge K.S.V.;
 13.- F.C. Molenbeek Brussels Strombeek;
 14.- S.V. Zulte Waregem;
 15.- K. Sint-Truidense V.V.;
 16.- K.S.C. Lokeren Oost-Vlaanderen;
 17.-  Lierse S.K.;
 18.-  K.S.K. Beveren;

 Dinamarca - Superliga.

 1.-  F.C. Kbenhavn;
 2.-  Football Club Midtjylland;
 3.-  Aalborg Boldspilklub;
 4.- Odense Boldklub;
 5.- Football Club Nordsjlland;
 6.- Brndby IF;
 7.- Esbjerg fB;
 8.- Randers Football Club;
 9.- Viborg Fodsports Forening;
 10.- Alliance Club Horsens;
 11.-  Vejle Boldklub;
 12.-  Silkeborg Idrtsforening;

 Esccia - Premier League.

 1.-  Celtic Football Club;
 2.-  Rangers Football Club;
 3.-  Aberdeen Football Club;
 4.- Heart of Midlothian Football Club;
 5.- Kilmarnock Football Club;
 6.- Hibernian Football Club;
 7.- Falkirk Football Club;
 8.- Inverness Caledonian Thistle Football Club;
 9.- Dundee United Football Club;
 10.- Motherwell Football Club;
 11.- St. Mirren Football Club;
 12.-  Dunfermline Athletic Football Club;

 Frana - Le Championnat.

 1.-  Olympique Lyonnais;
 2.-  Olympique de Marseille;
 3.-  Toulouse Football Club;
 4.-  Stade Rennais Football Club;
 5.-  Racing Club de Lens;
 6.-  Football Club des Girondins de Bordeaux;
 7.-  Football Club Sochaux-Montbliard;
 8.- Association de la Jeunesse Auxerroise;
 9.- Association Sportive de Monaco Football Club;
 10.- Lille Olympique Sporting Club Mtropole;
 11.- Association Sportive de Saint-Etienne Loire;
 12.- Le Mans Union Club 72;
 13.- Association Sportive Nancy-Lorraine;
 14.- Football Club Lorient-Bretagne Sud;
 15.- Paris Saint-Germain Football Club;
 16.- Olympique Gymnaste Club de Nice-Cte d'Azur;
 17.- Valenciennes Football Club;
 18.-  Esprance Sportive Troyes Aube Champagne;
 19.-  Club Sportif Sedan Ardennes;
 20.-  Football Club de Nantes Atlantique;

 Grcia - Super League.

 1.-  Olympiakos Sindesms Filathlon Piraivs;
 2.-  AEK Atenes;
 3.-  Panathinaiks Athlitiks milos;
 4.-  Atlitikos Sillogos Aris;
 5.-  Panionios Gymnastikos Syllogos Smyrnis;
 6.- PAOK Salnica;
 7.-  OFI Creta;
 8.- Atromitos Athens;
 9.- PAE Ergotelis;
 10.-  Athlitiki Enosi Larisas 1964;
 11.- Athletic Club Skoda Xanthi;
 12.- Apollon Kalamarias;
 13.- Gymnastic Club Iraklis Thessaloniki;
 14.-  Athletic Club Kerkyra;
 15.-  PAE Egaleo;
 16.-  Ionikos FC;

 Holanda - Eredivisie.

 1.-  PSV Eindhoven;
 2.-  Amsterdamsche Football Club Ajax;
 3.-  AZ Alkmaar;
 4.-  FC Twente;
 5.-  SC Heerenveen;
 6.-  SV Roda Juliana Combinatie;
 7.-  Feyenoord Rotterdam;
 8.-  FC Groningen;
 9.-  FC Utrecht;
 10.-  NEC Nimega;
 11.-  NAC Breda;
 12.-  SBV Vitesse;
 13.-  Sparta Rotterdam;
 14.- Heracles Almelo;
 15.- Willem II Tilburg;
 16.-  SBV Excelsior;
 17.-  RKC Waalwijk;
 18.-  ADO Den Haag;

 Itlia - Serie A.

 1.-  Internazionale Milano Football Club;
 2.-  Associazione Sportiva Roma;
 3.-  Societ Sportiva Lazio;
 4.-  Associazione Calcio Milan;
 5.-  Unione Sportiva Citt di Palermo;
 6.-  A.C.F. Fiorentina;
 7.-  Empoli Football Club;
 8.- Atalanta Bergamasca Calcio;
 9.-  Unione Calcio Sampdoria;
 10.- Udinese Calcio;
 11.- Associazione Sportiva Livorno Calcio;
 12.- Parma Football Club;
 13.- Calcio Catania;
 14.- Reggina Calcio;
 15.- Associazione Calcio Siena;
 16.- Cagliari Calcio;
 17.- Torino Football Club;
 18.-  Associazione Calcio ChievoVerona;
 19.-  Ascoli Calcio 1898;
 20.-  Football Club Messina Peloro;

 Portugal - BWINLIGA.

 1.-  Futebol Clube do Porto;
 2.-  Sporting Clube de Portugal;
 3.-  Sport Lisboa e Benfica;
 4.-  Sporting Clube de Braga;
 5.-  Clube de Futebol Os Belenenses;
 6.-  Futebol Clube Paos de Ferreira;
 7.-  Unio Desportiva de Leiria;
 8.- Clube Desportivo Nacional;
 9.- Boavista Futebol Clube;
 10.- Clube de Futebol Estrela da Amadora;
 11.- Associao Naval 1 de Maio;
 12.- Club Sport Martimo;
 13.- Associao Acadmica de Coimbra - O.A.F.;
 14.- Vitria Setbal;
 15.-  Sport Clube Beira-Mar;
 16.-  Clube Desportivo das Aves;

 Sussa - Super League.

 1.-  Fussballclub Zrich;
 2.-  Fussballclub Basel 1893;
 3.-  Football Club de Sion;
 4.-  Berner Sport Club Young Boys;
 5.-  FC St. Gallen 1879;
 6.- Grasshopper-Club Zrich;
 7.- Fussballclub Thun 1898;
 8.- Fussball Club Luzern;
 9.-  Fussballclub Aarau 1902;
 10.-  FC Schaffhausen;

 Turquia - Bundesliga.

 1.-  Fenerbahe Spor Kulb;
 2.-  Be ikta  Jimnastik Kulb;
 3.-  Galatasaray Spor Kulb;
 4.-  Trabzonspor Kulb;
 5.- Kayserispor;
 6.- Genlerbirli i Spor Kulb;
 7.- Sivasspor;
 8.- Byk ehir Belediye Ankaraspor;
 9.- Konyaspor;
 10.- Bursaspor Kulb;
 11.- Gaziantepspor;
 12.- Manisaspor;
 13.- MKE Ankaragc;
 14.- Denizlispor Kulb;
 15.- aykur Rizespor Kulb;
 16.-  Antalyaspor Kulb;
 17.-  Kayseri Erciyesspor;
 18.-  Sakarya Spor Kulb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204050" title="Ball de Sant Ferriol" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="85114">
El Ball de Sant Ferriol s una dansa coneguda arreu de Catalunya i que s cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrcoles.

Va unida a una llegenda, la de sant Ferriol: 
Ferriol era capit d'una quadrilla de lladres, que es reunien desprs de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a veure qui podia sostenir l'equilibri fent uns quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intent fer canviar i convertir tamb la seva trepa, per, a ms de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i s que, sant Ferriol, en un acte miraculs, tocava amb el dit la bta. D'aqu la dita de  la Bta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai .

A Besal es venera una relquia del sant i per la seva festa se celebrava un aplec on es ballava molt esbojarradament.

Punts de dansa i figures.
 Galop;
 Gir, postures i moviments contraris.

Posici inicial.
Dos rengles encarats per parelles, tots amb la m esquerra a la cintura i el bra dret enlaire amb el dit ndex estirat (o b en cercles concntrics de parelles encarades).

Moviment i evoluci.
El ball es desenvolupa a mode de rond, on s'anir alternant la primera part (AA'), sempre igual (excepte l'ltima nota (comps 8), que fa d'enlla i indica les noves postures), amb la segona (BB'), que anir variant les postures.

En la primera frase musical (AA') tots fan una volta fent galop sobre ells mateixos en sentit contrari a les agulles del rellotge i queden de nou encarats, per el noi agenollat i la noia de puntetes (comps 8) i resten immbils durant el transcurs de la frase B i B', excepte al comenament de cada dos compassos (comps 10, 12, 14), que aniran alternant el moviment contrari per romandre altre cop quiets; en els dos darrers compassos (15 i 16), aquesta alternana s'accelera a ritme de negres, i en l'ltim moviment (16) quedar la parella dreta amb el bra enlaire i el dit ndex amunt, preparant-se per reprendre la primera part.

Les segents evolucions de la part B sn:
Un girat d'esquena a la parella i aquesta fent una petita torsi acostant-se a aquell.
Un obre els braos i l'altra els encreua sobre el pit.
Un li pica les galtes a l'altre i aquest pica amb les mans.
Encaixen les mans.

Anlisi.


Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penell.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivem d amoretes;
jo i el pastor, que vivem de l amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

B pots ballar si no tens pa i botifarra,
b pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastars, des del nas fins a la boca;
no en tastars, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n hi ha, que m'hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Du ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.


Autors de la msica: TRADICIONAL CATALANA ;
Edats: cicle mitj de primria;
Mtrica: binari simple ;
Comps: 2/4 (u/t negra , u/c blanca);
Tonalitat: Fa Major;
Veus: 1 (mbit: fa3 a re4, Tnica: Fa, Mode: M);
Estructura: A A' B B' ;
Compassos: 16;

Bibliografia.
 LLIBRE DE CANONS - CRESTOMATIA DE CANONS TRADICIONALS CATALANES;
Edici amb les melodies i els textos ntegres, revisats i comentats a cura de Joaquim Maideu i Puig. EUMO Editorial.Biblioteca dels Estudis Universitaris de Vic. Primera edici: novembre de 1992.585 p. 19,5 x 28 cm.ISBN: 84-7602-319-7 
 Canons populars i tradicionals a l'escola. Editat pel Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
 Ball de Sant Ferriol Veure el ball de Sant Ferriol a travs del You Tube.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204051" title="Gustave Courbet" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="85115">

Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, Frana -31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Sussa) pintor francs, fundador i mxim representant del realisme, i comproms activista democrtic. 

Biografia. 
Va nixer a un poble prxim a Besanon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besanon i desprs a Pars (1840). Va viatjar als Pasos Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacion amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de Pars de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongars, gran bevedor, d'una truculncia que entretenia a una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'aix en les seves pintures, de caire ms subtils i elegants, on comenava amb llen oscur, com un mestre clssic. 

Va rebutjar la Legi d'Honor que li volia concedir Napole III i durant la Comuna se li va encarregar l'administraci dels museus de Pars. Desprs de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucci de la columna Vendme. Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de pres i a pagar 300.000 francs. Desprs d'aquests 6 mesos va escapar a Sussa (1873) per a evitar que l'estat l'obligus a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat prxima a Vevey, vctima d'una cirrosi produda pel seu consum abusiu d'alcohol.

Obra.



En un primer moment, pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romntics. Per a partir de 1849 s decididament realista. Courbet s el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tcnica s rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'esptula. Les seves referncies sn els mestres del passat com Velzquez, Zurbarn o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressi de molts pintors, contribuint a enriquir l'obra de Czanne.
La font (1866), oli sobre tela, 120  74,3 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Dona amb lloro (1866), oli sobre tela, 129,5  195,6 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;
Dona reclinada (1866), oli sobre tela, 77  128 cm, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204054" title="Ornans" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="85116">

Ornans s un municipi francs situat al departament Doubs dins la regi de la Franc Comtat.

Situaci.

Ornans, situat a la ribera del riu Loue, es troba al centre del departament del Doubs. 

Administraci.

L'alcalde de la ciutat s Jean-Franois Longeot (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Vegeu tamb.

 Gustave Courbet;
 Llista de municipis del Doubs ;

Galeria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204057" title="Sylvre Maes" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="85117">
 
Sylvre Maes (Zevekote, 27 d'agost de 1909 - Ostende, 5 de desembre de 1966), va ser un ciclista belga que va guanyar el Tour de Frana de 1936 i 1939. 

El 1933 es va fer ciclista professional.  Desprs de guerra va ser director esportiu de l'equip belga Aiglons el 1949, i de l'equip nacional belga de 1950 a 1957. 

Palmars.
 1933 ;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Critrium Internacional de ciclo-cross;
 1r a la Copa Beker-Sels;
 1r al Circuit de Brabant;
 1934;
 1r a Oudenbourg;
 1r a Bar-le-Duc;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1935;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1936;
 1r del Tour de Frana i vencedor de quatre etapes;
 1937;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1938;
 1r a Roulers;
 1939;
 1r al Tour de Frana, vencedor de dues etapes i 1r al Gran Premi de la Muntanya;
 1r del Circuit de Morbihan;
 1r del Critrium de Cannes;
 1941;
 1r a Kessel-Lo;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1935. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1936. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1937. Abandona (17a etapa). Vencedor d'una etapa;
1938. 14 de la classificaci general;
1939. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1947. 5 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars de Sylvre Maes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204061" title="Geleenbeek" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="85118">






El Geleenbeek s un riu que neix a Heerlen al nucli Benzenrade, parcialment canalitzat, parcialment al seu curs natural, passa per Susteren i desboca a Stevensweert al Mosa.

El nom del riu i de la ciutat Geleen prov del mot llat glana que vol dir aigua clara.
Tret del tram a travs de la ciutat de Sittard, la vall del riu s fora rural. A l'era industrial del segle XX, servia per a evacuar les aiges contaminades de dues mines de l'estat: la Staatsmijn Emma i la Staatsmijn Maurits i les de la ciutat. En tancar les mines i tractar les aiges usades, la qualitat de l'aigua es va millorar molt des dels anys 80 del segle XX.

Als anys 1950-1959, moltes parts del riu es van canalitzar. Ja es va comenar un projecte de revertir el curs natural, com es pot veure a Weustenrade i Schinnen on el rierol fa part del parc natural Landschapspark de Graven. Aquest projecte continua i es pensa de revertir tot el rierol per a raons ecolgiques, turstiques, culturals i recreatives.

Per a creuar el Julianakanaal i l'autopista A2, s'ha construt un sif.
Afluents. 


Molins al Geleenbeek. 



(*) Els tres molins de la ciutat de Sittard es troben al Molenbeek, una desviaci artificial del Geleenbeek.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204066" title="Gonneville-en-Auge" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="85119">

Gonneville-en-Auge s un municipi francs, situat al departament de Calvados, dins la regi de la Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 350 habitants.

Situaci.

Gonneville-en-Auge es troba al nord del departament del Calvados. s situat dins el Pays d'Auge.

Administraci.

Gonneville-en-Auge fou nomenada Gonneville-sur-Merville fins l'any 1965.
L'alcalde de la ciutat s Viviane Follezou (2007-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Ciutats agermanades.

Vegeu tamb.

 Llista de municipis del Calvados;

Enllaos externs.

Gonneville-en-Auge al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Gonneville-en-Auge;
Gonneville-en-Auge a WikiMapia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204067" title="Luis Eduardo Prez" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="85120">

Luis Eduardo Prez Pagola (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 1774 - dem, 30 d'agost de 1841), va ser un poltic uruguai, President de la Repblica (inter) entre el 24 d'octubre de 1830 i el 6 de novembre del mateix any.

Integrant de l'Assemblea Constituent encarregada de redactar la primera constituci de l'Uruguai, va ser electe president del Senat en la primera legislatura, exercint la presidncia de la Repblica de manera interina durant un breu perode de temps, des del comenament de la vida democrtica del pas fins que es va donar l'assumpci del qual havia estat electe 1r president constitucional, Fructuoso Rivera.

Enllaos externs.
Declaraci de la Independncia de la Repblica Oriental de l'Uruguai: Fets i primers presidents ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204072" title="S-DMB" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="85121">
S-DMB (Satellite Digital Multimedia Broadcasting) s una de les modalitats del sistema DMB, en aquest cas particular les dades sn transmesses a travs de satellits i tamb repetidors terrestres, treballant en la banda IMT 2000 (International Mobile Telephony 2000). Donat que est enfocat a sistemes mbils ha de ser capa d'adaptar-s'hi, fet que obliga a la compatibilitat amb les xarxes 2G i 3G. Per aix, no s un sistema amb continguts pblics, de lliure accs, sin que est muntat sobre un sistema comercial i que per tant no s gratut, donat que les xarxes on treballa tamb sn comercials.

 Sistema Europeu .
Es basa en l'utilitzaci de les xarxes mbils UMTS 3G terrestres unicast per a la implementaci d'una capa multicast. Per altra banda, t un suport terrestre que permet la interacci amb el servidor, tal i com ho pot arribar a permetre la TDT amb software com el MHP. Amb aix, uns satllits de gran potencia estan encarregats de transmetre'n les dades enfocant diversos feixos sobre Europa, usualment distributs per territoris lingstics (figura 1).



La figura 2 representa l'esquema bsic del S-DMB, que s'explicar al llarg dels segents apartats:



 Projectes encarregats de desenvolupar el sistema .
 S-DMB Radio Phase A .
Les aportacions d'aquest sistema es complementa amb el sistema MAESTRO, explicat a continuaci.
Aquesta es composa de tres aportacions:
Realitzaci d'una eina per a calcular el rendiment de la capa fsica. Alhora, tamb pretn realitzar presuposts dels enllaos tenint en compte diferents configuracions possibles.

Millora de l'eina anterior plantejant els mateixos problemes per per entorns tancats (indoor).

Investigaci de l'apartat del satllit, bsicament per a l'arquitectura preliminar i per a l'anlisi de rendiment.

 Projecte MAESTRO .
El projecte Mobile Applications & sErvices based on Satellite & Terrestrial inteRwOrking realitza l'estudi de les implementacions tcniques per a poder interconnectar xarxes per satllit amb les 3G i superiors.


 Caracterstiques generals .
El sistema S-DMB d'Europa est dissenyat per a cobrir-la amb feixos organitzats per zones lingstiques, tal i com s'ha vist a la figura 1.

En la majoria de casos, la infraestructura permet una disponibilitat mitja del 95% al aire lliure i per a cadascuna de les celles. Per altra banda, quant a la penetraci en edificis, s'utilitzen les segents tcniques:
Satllits de gran potencia amb antenes llargues i desplegables.

Capa de transport basada en FEC i Dispersi;

Suport terrestre en zones de gran densitat demogrfica.

Tal i com mostra la figura 1, el centre de servei (BM-SC) cal que estigui relacionat amb cadascuna de les xarxes interconnectades. La xarxa 2G/3G permet l'intercanvi de seguretat, tarificaci i rentransmissi punt a punt.
El HUB s'encarrega de rebre les dades del MBMS i realitza les emissions en WCDMA, modulant en dues bandes de freqncia FSS (Fixed Satellite System), Ku i Ka, permetent aix un cam directe (hub->satllit->mbil) i un cam indirecte (hub-satllit-repetidor-mbil).


 Caracterstiques tcniques .
 Adaptaci de MBMS a S-DMB .
Amb l'objectiu de millorar l'entrega de serveis MBMS dels sistemes 3G S-DMB utilitza una capa de difusi mitjanant satllits. Per tant, cal que el S-DMB sigui comptible amb MBMS. A continuaci els impactes que ha tingut sobre el sistema MBMS:
 Impacte sobre l'arquitectura .
Equip de l'usuari (User Equipment): Ha de ser un terminal dual per GSM/UTMS, de banda de freqncia estesa, i capa de suportar el mode d'espera (poder mantenir conexi GSM/UTMS mentre hi ha comunicaci S-DMB). ;
Donat que es recomanar fer servir el canal de pujada del satllit cal agafar la xarxa 3G per transmetre informaci, amb la qual cosa els operadors terrestres i satllits hauran de coordinar-se. Alhora, es modifica el procs d'adjuntament de dades per tal de rebre la informaci del canal de transferncia directament, sense comunicar-se amb el satllit.
Per ltim, es fa una modificaci del rake receiver per assegurar la qualitat de recepci.

IMR (Intermediate Module Repeater): Servei per re-amplificar senyals en zones urbanes i suburbanes. Hi ha diferents tipus:
Repetidor conversor de freqncia: Rep la senyal en la banda HDFSS (High Density Fixed Satellite Systems), l'amplifica i ho retransmet en la banda MSS (Mobile Satellite Service).
Repetidor en canal: Rep informaci del satllit en la banda MSS, l'amplifica i la retransmet en els mateixos marges de freqncia. Est limitat en cobertura.
Repetidor de nodes B: Realitza la mateixa conversi de freqncia que abans per ho fa damunt nodes B estandarditzats en 3GPP. El IMR caldr que es controli per RNC (Radio Network Controller).

Segment espacial:
Basat en satllits GEO transparents i de gran potencia, de grans reflectors desplegables. Amb una PIRE de 60 a 72 dBW.
Per l'enlla directe, de satllit a usuari, es converteix la portadora WCDMA a la banda FSS que ve del hub i es retransmet amplificada en la banda MSS.
Per l'enlla indirecte, de satllit a IMR o usuari,  la retransmissi es dur a terme en la banda MSS o HDFSS.

HUB: s l'encarregat de repartir la informaci de la BM-SC. Es compon de tres parts:
Node B, que manega la modulaci.
La RNC, que configura i entrega les dades al node B.
I un radiotransmisor, encarregat de la transmissi de la senyal de rdio al satllit.

BM-SC (Broadcast Multicast Service Center): El primer canvi es poder-lo adaptar a broadcast enlloc d'utilitzar multicast . Per el canvi ms important es fa en la localitzaci, segons el projecte MAESTRO, tenim dues opcions:
Model centralitzat MNO (Mobile Network Operator). El BM-SC es troba a dins de la xarxa MNO, i s'encarrega de proporcionar l'accs.
Model agregat. El BM-SC s extern i pot treballar amb diferents xarxes per tal de donar l'accs.

 Impacte sobre els protocols .
Capa d'accs: Per tal de qu S-DMB sigui el mxim possible amb el T-UMTS s'utilitza WCDMA. I donat que S-DMB s unidireccional s'utilitza tan sols la interfase de descrrega del WCDMA, prescindint aix de diverses funcionalitats de WCDMA. Es pot apreciar aquest fet en la figura 3.



Capa fsica: L'equip d'usuari utilitza, a ms de selective combining, soft combining en els canals fsics (S-CCPCH) que transporten els serveis MBMS. Fet que aporta una major confiabilitat.


 Capa de transport .
 Requisits dels serveis .
Ha de ser capa suportar els segents serveis:
Streaming: L'equip d'usuari ha de ser capa de unir-s'hi en qualsevol moment.
Hot download: Serveis que poden ser accedits offline. El contingut s petit i menys tolerant a prdues que en streaming.
Cold download: Serveis esttics, sense restricci de temps, que no cambien, com el software de l'equip d'usuari.

 Restriccions de la capa .
Donat que el S-DMB s un sistema hbrid es fa la hiptesi de qu l'equip d'usuari tan sols pot rebre una cadena alhora, GSM/UTMS o S-DMB. Amb aix es determinen els segents problemes:
Prdua de dades deguda a telefonades terrestres: Deguda a trucades o SMS (Short Message Services).
Prdua de dades deguda a senyals crtics de la xarxa terrestre: Deguda a senyals de manteniment, i als temps de computaci que poden provocar aquests, que depenen de la DRx (Discontinuous Reception) i el moviment de l'usuari.
Prdues per propagaci: Degudes a bloqueig de la lnia de visi del satllit, interferncies, meteorologia adversa, etc. Roden l'ordre mcrosegons/nanosegons, que poden agreujar-se pel moviment de l'usuari (1 segon, sota d'un pont, 1 minut, sota un tnel).

 Mecanismes per aconseguir confiabilitat .
FEC (Forward Error Correction): S'estableixen blocs de codificaci petits, concretament, no superiors 2 segons, donat que la tassa de transmissi s relativament baixa.
Dispersi (Interleaving): Caldr tenir en compte la profunditat del dispersor per tal que el perode d'entrellaar sigui menor a 2 segons.
Carrusel de dades: Tan sols s'utilitza en cold download, degut a les restriccions dels retards en S-DMB.
Retransmissions: Tcnica utilitzada noms en cold download desprs del carrusel de dades. T dues variants:
Per satllit: Amb el retorn de la xarxa mbil terrestre s'obtenen els paquets perduts i es retransmeten.
Terrestre: Els paquets perduts es retransmeten per la xarxa mbil terrestre. S'activa excepcionalment un cop ha acabat la fase anterior.


 Planificaci de la cobertura .
Fins el moment, el que s'ha vist s que el S-DMB utilitza una arquitectura hbrida entre terrestres (repetidors IMR) i satllits, que utilitza WCDMA, i que s'interrelaciona amb la xarxa UMTS.
 Model de propagaci terrestre i satllit .
Les caracterstiques principals per determinar un model til sn els multitrajectes, determinar per: reflexi en parets, difracci en cantons, zones d'ombra, i el guiat d'ones en street canyons. Les eines de planificaci, RNPT (Radio Network Planning Tool), tenen en compte la segent informaci:
Entorns de propagaci;
Ambient rural: Es tenen en compte els obstacles, aix com tamb la morfologia del terreny (urb, suburb, bosc, aigua, camp, etc.).
Ambient urb/suburb: S'utilitzen bases de dades amb l'orientaci dels edificis, modelats com cilindres amb base poligonal, i tamb les caracterstiques dels materials.
Ambient indoor: Basat en bases de dades de models 3D dels edificis.

Models de propagaci;
Determinstic (Raigs ptics): Basat en l'optica geomtrica. S'utilitza pels raigs entre emissor i receptor, per t un alt cost computacional.
Empric: Models basats en les mesures realitzades en un lloc. Pretn estimar les prestacions dels sistemes.

 Simulador del sistema S-DMB .
Es tenen en compte els retards i atenuacions contemplats en els models anteriors. Tamb es modela el rake receiver per avaluar la cobertura. I tot se simula tenint en compte els parmetres del segment satllit, IMR i l'equip d'usuari.

Aproximaci: Es calcula la potencia de soroll rebuda a partir de la densitat de soroll trmic, el soroll en el terminal de l'usuari i l'amplada de banda del sistema. Com tamb les possibles interferncies entre feixos. I desprs, els camins del satllit i el IMR sn ordenats amb retard creixent.

Receptor de rastell (Rake Receiver): L'inici de la finestra del receptor est determinat per un llindar, i la duraci defineix el temps final. Cadascuna de les contribucions s'assigna a un dit del receptor (si el retard cau en una finestra) o b a una potencia interferent (si cau defora). I si en un mateix dit hi ha ms d'una contribuci es fa superposici coherent o suma de potencies. S'escullen N millors dits, a partir de la relaci C/I (potencia portadora/interferent). I es calculen les diferents sortides per cada canal de dades. Aquests resultats sn especfics per cada canal:
, on G s el guany del processat de dades.
Per calcular la potencia de senyal rebuda, CRx, es fa una una superposici coherent dels N millors dits: ;
I la potencia interferent s la suma de totes les potencies rebudes: ;



A la figura 4 es pot veure l'exemple dels clculs esmentats.

Finalment, pel clcul de la cobertura es t en compte el marge de fading rpid, on, si  s major que  objectiu ms el marge, la localitzaci s correcte.


 Capa fsica .
Els estudis realitzats diuen que el sistema s altament resistent a distorsions no lineals, fading i l'eixamplament Doppler. Per tant, el que requereix el S-DMB s:
Segment espacial eficient en potencia i operant en banda saturada.
Requereix una amplada de banda mnima de 5MHz.
Permet accs mbil i fix.

Degut al WCDMA el sistema est limitat en eficincia en amplada de banda, per aix les taxes sn baixes (2x384 kbps), provocant que sigui molt susceptible a interferncies. Per aix calen sistemes per contrarestar-ho:
Amb un equip d'usuari avanat, que utilitza mitigaci d'interferncies, s'arriba als 3x384 kbps.
Amb un HPA (High Power Amplifier) s'arriba als 4x384 kbps.

Referent al receptor de rastell, grcies a les simulacions, el defineixen amb 6 dits de 40 us de finestra per obtenir un rendiment acceptable.
Valors de  per aconseguir un BLER (BLock Error Rate) del 1%:
Peatons, 10-13 dB, i aumenta amb 6-16 dB en recepci per satllit.
A gran velocitat, es guanyen uns 3-6 dB per a un TTI (Transmission Time Interval) de 10 ms, i 5-9 dB per un de 40ms.

Per ltim s'estableix que la degradaci mxima acceptada del  s al C/I igual a -30 dB.



 Enllaos externs .
 WinProp for the Planning of S-DMB Networks;
 IST MoDiS;
 IST MoDiS - S-DMB System Definition;
 ESA Telecommunications: S-DMB Radio Phase A;
 Development of a Integrated RF Module;
 3G - Satellite DMB for Wireless;
 AsiaMedia - Satellite DMB soars, terrestrial DMB struggles;


 Relacionat amb .
WCDMA;
Rake receiver;
PHY;
DVG-SH;
DMB;
T-DMB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204073" title="Plataforma Autovia No" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="85122">
Plataforma ciutadana ecologista, formada l any 2003 a Mallorca per canalitzar la protesta popular contra l autopista que el govern balear (aleshores governat pel PP) volia construir entre Inca i Manacor, creuant tot el Pla de Mallorca. Juntament amb les altres quatre autopistes i autovies de Mallorca, completava en principi la xarxa viria principal de la illa.

La plataforma estava constituda per diverses entitats (GOB, Uni de Pagesos,...) i agrupacions locals (d Inca, Costitx, Sineu, Maria de la Salut, Ariany, Petra i Manacor), i considerava que la construcci de l autopista no era necessria.

Els motius exposats per la plataforma eren els segents:

 L autopista era totalment innecessria ja que la carretera Inca-Manacor no presentava problemes de fludesa de trnsit.
 Era un atemptat ecolgic per la quantitat de quilmetres de terreny que es destruirien.
 Afectava una zona amb una important activitat agrcola, destruint nombroses edificacions rurals i acabant amb el sistema de vida de les persones que treballaven l agricultura i el camp, i per tant tindria una repercussi econmica negativa en la comarca.
 El comer dels pobles del Pla de Mallorca en sortiria perjudicat, repercutint negativament en les economies locals.
 El cost de la construcci de l autopista suposava uns 150 milions d euros (25.000 milions de les antigues pessetes), ocupant 550 quarterades (100.000 metres quadrats per quilmetre de via), afectant unes 400 finques de propietat privada.

La plataforma recoll 22.300 signatures populars contra el projecte de l autopista, obligant al govern a replantejar la seva necessitat.

El PP, partit governant durant la legislatura en la qual es va plantejar l autopista, retir aquesta del seu programa electoral per les eleccions del 2007. Per altra banda, l actual govern de centre - esquerra no vol aquesta autopista, i tot indica que no es far.

El portaveu de la plataforma era Miquel Gelabert  Fuli  (ara en les llistes de l Agrupaci Electoral Sineuers Independents). Molts membres d aquesta plataforma van formar part de les llistes del Bloc per Mallorca, del PSM, o d ERC, en les passades eleccions municipals.

Vegeu tamb.

 Impacte Ambiental de les vies terrestres;

Enllaos externs.

GOB Mallorca;
Autovia NO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204074" title="Sferisteri" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="85123">
L'sferisteri (itali, "sferisterio" en singular) s la canxa de joc per a les modalitats pallone col bracciale i pallone elastico del joc de pilota itali, el pallone. 



 Canxa .
Un "Sferisterio" s un terreny pla i rectangular, en un dels costats llargs t un mur de recolzament amb una xarxa. Les mesures canvien segons la modalitat que s'hi jugue:
 Pallone col bracciale: 16m. d'ample per 86m. de llarg.
 Pallone elastico: 18m. d'ample per 90m. de llarg.

 Histria .
L'origen del mot s el grec "sphairist rion", un local als gimnasos grecs on es practicava un joc de pilota, el "Follis". Hom suposa que dels grecs pass als romans, i aquest escamparen els jocs de pilota arreu d'Europa, donant aix lloc als esports que compten les "ratlles" (les llargues valencianes, el ballepelote belga, les chazas castellanes i sud-americanes, el joc de pilota a m fris, el laxoa basc, i el pallone itali).

Al s.XIX, amb la popularitat del pallone col bracciale, es construeixen "sferisteri" amb aforament per a milers d'espectadors, com l'sferisterio delle Cascine a Florncia i l'sferisterio di Macerata.

Al s.XX els de ms renom sn per al pallone elastico, com l'sferisterio Edmondo de Amicis de Tor, el primer amb illuminaci artificial.

 Enllaos externs .
Sferisteri de Tor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204076" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1958" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="85124">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1958, disputat al Circuit de Zandvoort, el 26 de maig del 1958.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Stuart Lewis-Evans   1' 37. 1  ;
 Volta  rpida:  Stirling Moss   1' 37. 6      ;
 









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204078" title="Operaci Ur" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="85125">


L'Operaci Ur va ser l'encerclament sovitic de les forces alemanyes durant la Batalla de Stalingrad. El doble embolcallament va iniciar-se el 19 de novembre de 1942, amb dos atacs bessons per trobar-se a Kalach quatre dies desprs.

Els preparatius per l'encerclament havien estat molt esmerats. Stalin va ser persuadit per permetre a Zhukov i a Vasilevsky que tinguessin les condicions i els recursos que necessitaven. L'estratgia de Zhukov era portar subministraments a Stalingrad els recursos estrictament necessaris per mantenir i combatre al 6 Exrcit del Mariscal Paulus deixant-lo exhaust, mentre que amb tropes sovitiques de refresc es construen 5 nous exrcits blindats (la producci de blindats sovitics era desconeguda pels alemanys, que consideraba que l'Exrcit Roig aniria escs d'aquests vehicles. Un cop les forces alemanyes estaven concentrades a Stalingrad, les forces sovitiques van atacar per tot el front, provant de tancar el cercle lluny de la ciutat. Aix es feu aix per dos motius: per atacar fronts febles sostinguts per unes forces romaneses pobrament equipades i per evitar una prompta intervenci del 6 Exrcit. El secretisme tingu xit, en part per les decebedores accions sovitiques i en part per l'escepticisme alemany sobre que els sovitics tinguessin l'habilitat de desenvolupar una acci com aquesta. Un cop la resistncia romanesa havia estat superada, les forces sovitiques avanaren a travs d'una boira gelada. A la zona no hi havia cap fora alemanya prou significativa per oferir resistncia i les pinces nord i sud es trobaren a Kalach, capturant intacte el seu pont vital sobre el Don el 23 de novembre. Un dia desprs d'iniciar-se l'atac sovitic, Hitler divid el Grup d'Exrcits B, creant un nou grup anomenat Grup d'Exrcits del Don, sota el comandament del mariscal Erich von Manstein. No obstant aix, von Manstein no va poder que el passads creat per les tropes sovitiques s'enforts, per disposar de poc temps i uns blindats insuficients: seccions del 4t exrcit panzer tamb es van veure atrapades amb el 6 Exrcit.

Ms d'un quart de mili de soldats de l'Eix van quedar allats dels subministraments, tot just quan comenava un dur hivern. La situaci pels atacants alemanys de Stalingrad semblava ser desesperada, i el 22 de novembre, el General Friedrich Paulus envi un telegrama a Hitler anunciant-li que el 6 Exrcit es trobava envoltat. El missatge va ser interceptat pels sovitics, que es prepararen davant d'un possible intent de rescat (Operaci Wintergewitter.) Els avenos sovitics en el camp de la criptologia contriburen a l'xit de l'operaci.

Davant la impossibilitat de trencar l'encerclament, el 6 Exrcit caigu davant diversos atacs sovitics, comenant el 31 de gener de 1943. Les promeses de la Luftwaffe que seria capa de portar subministraments a la ciutat mai no van ser preses seriosament; a ms, la prdua d'avions era molt greu. El fred intens era un altre enemic per a les tropes i l'efectivitat de l'equipament.

El 2 de febrer, uns 100.000 soldats del 6 Exrcit (dels 250.000 inicials) es rendiren als sovitics, dels quals noms 6.000 sobrevisqueren al captiveri i pogueren tornar a Alemanya anys desprs. L'operaci Ur tingu la seva parallela a Smolensk, amb l'Operaci Mart.

L'Exrcit Roig enlla tan rpid a Kalach que va haver de tornar-ho a fer uns dies desprs perqu pogus ser filmat pels serveis de propaganda. Les forces sovitiques capturaren el pont mentre que els defensors alemanys no podien comprendre que aquells tancs que avanaven amb tots els llums encesos no fossin alemanys (les unitats alemanyes sovint empraven tancs T-34).

El cop moral per la desfeta alemanya, especialment a la Uni Sovitica va ser espectacular: l'Alemanya Nazi havia sofert la major derrota a la guerra fins al moment. 

Durant els darrers dies del setge, Paulus va ser promogut a mariscal de camp. Va ser el primer mariscal alemany a rendir-se. D'acord amb algunes fonts, Hitler orden aquesta promoci especficament amb l'esperana que se sucidaria abans de rendir el seu Bast de mariscal
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204079" title="Cullera de fusta" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="85126">
La cullera de fusta (Wooden spoon en angls), referit al Torneig de les Sis Nacions de rugbi, s el terme amb el qual es coneix al trofeu atorgat a l'equip que al final de la competici no ha sumat cap punt.

L'origen de la cullera de fusta est a l'universitat de Cambridge al 1824. En aquesta universitat, els alumnes eren distributs en tres grups. L'inferior era el denominat com tros de fusta o alguna cosa similar a les serradures. Aquesta expressi evolucionaria anys ms tard a Cullera de Fusta, fent referncia a la dita anglesa nixer amb una cullera de plata.


 Palmars per naci desde 1884 .


 De 1882 a 1909 .


De 1910 a 1999.


 Desde 2000 .


 ,  i  Irlanda no van aconseguir cap cullera de fusta en aquest perode. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204080" title="Broquerer" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="85127">
Un broquerer era un menestral que tenia com a ofici fer broquers o escuts circulars, fets amb fusta de pollancre o figuera i recoberts de cuir.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204083" title="Boter" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="85128">
Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer btes, tines, tonells, etc., destinats a contenir lquids, especialment vi, o pesca salada.

Al segle XIII ja hi havia un gremi de boters a Barcelona i a mitjan segle XV, n'hi havia vint-i-un.

Hi havia boters a totes les ciutats i viles, com ara a Girona, Lleida i Puigcerd.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204085" title="Beiner" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="85129">
Un beiner era un menestral que tenia com a ofici fer beines i vendre-les.

Es troben esmentats, a la documentaci dels darrers segles medievals, en relaci amb Barcelona, Lleida, etc.

A Barcelona, a mitjan segle XV, hi vivien onze beiners.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204087" title="Censura" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="85130">

La censura s l's de poder, per part d'un Estat, organitzaci o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressi. Tamb es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que t la tendncia a que s prohibeix que eixa cosa siga mostrada perqu es considera que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la comunicaci de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix a qualsevol intent de prohibir la informaci, els diferents punts de vista o formes d'expressi com l'art o la parla vulgar entre d'altres. La censura es du a terme amb la fi de mantenir el statu quo, controllant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotms. Es molt comuna la censura a la religi, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant aix, tamb existeixen molts grups en defensa dels  drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de Premsa s commemora el 3 de maig des de 1442.

La censura pot ser explcita, com una llei aprovada per a no permetre que determinades informacions siguen publicades o difoses (per exemple, a Austrlia la legislaci es de les ms restrictives del mn occidental, si be no s'aplica; o en major mesura a Xina, que de vegades no ha perms l'entrada a determinades pagines Web), o implcita, com la intimidaci governamental o la censura popular, sota les quals la gent t por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por a perdre la vida, treball, posici a la societat, o acadmica-cultural.

La censura es un aspecte tpic de les dictadures i d'altres sistemes poltics autoritaris. Sistems politics com els de l'Alemnya nazi, l'Italia feixista o l'Espanya franquista son exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts ambits socials d'aquestos estats. Als pasos suposadament reconeguts com democrtics s generalment molt menys institucionalitzada, ja que a aquestos pasos s dna prou o bastant importncia a la llibertat d'expressi.

Aix i tot, existeixen casos de censura a pasos que tenen governs en semblana democrtics, i no sols a les seues administracions nacionals, sin que tamb els avanos contra la llibertat de premsa es veuen a les administracions municipals i comunals. En aquest cas s'utilitzen mitjos de pressi ms subtils, com eliminar programes crtics amb el govern ja siga directament als mitjans de comunicaci com televisions o rdios pbliques, o per part de pressions poltiques i econmiques als organismes de direcci privats.
 
Davant casos com aquestos, diversos pensadors consideren que els nous mtodes de censura inclouen altres temptatives d'eliminar perspectives o idees, com la propaganda, la manipulaci dels mitjos de comunicaci, les relacions pbliques o la desinformaci.  Mtodes que, collectivament, funcionen disseminant informaci enganyosa, all que fa menys receptiu al pblic a altres idees.



De vegades, una informaci especfica i nica, la existncia de la qual quasi no es coneguda pel pblic, es mantinguda a la situaci d'una subtil aproximaci a la censura, i s considera com  subversiva  o  inconvenient . Per exemple, el texte de Michel Foucault, La llei del pudor, s'edit l'any 1978   originalment publicat com La loi de la pudeur - defensant l'abolici de l'edat de consentiment, i a l'agost de 2006 es quasi totalment invissible a Internet, tant a l'angls, com altres llenges, i no apareix fins i tot a llocs web especialitzats en Foucault.

Altres senyalen com censura la supressi d'accs als mitjans de disseminaci per agncies governamentals com la Comissi Federal de les Comunicacions als Estats Units d'Amrica, per un peridic que no publica comentari amb el qual no estiga d'acord l'editora, o una sala de conferncies que no es deixe alquilar a un orador en particular. Aquesta posici es debatuda per altres, com explica Ayn Rand.

Els  refugis de dades o informaci  i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o altres, poden fer ms difcil la censura. Encara que fets com els banejos d'usuaris per determinades opinions (sempre i quan no siguen per insults ja que estos s podrien considerar un tipus d'agresi cap altres usuaris) no fan sino que afavorir la censura.

 Vegeu tamb .
Heterodxia;
Propaganda;
Desinformaci;
Finlanditzaci, forma d'autocensura;

Enllaos externs.
 Canal 37 censura el valenci en la retransmissi dels Moros i Cristians del Campello.;
 Censura a Internet;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204089" title="Jaume de Borb i Battemberg" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="85131">
Jaume (Jaume Leopold Isabel Enric Alexandre Albert Alfons Victor Acaci Pere Pol Maria) de Borb i Battemberg (La Granja, Segvia, 23 de juny de 1908 - Saint-Gall, Sussa, 20 de mar de 1975). Fill d'Alfons XIII, Rei d'Espanya, i de la seva dona Victria Eugnia de Battenberg. Nascut Infant d'Espanya, per la renuncia del seu germ gran Alfons el va convertir en Prncep d'Astries, al que va haver de renunciar per la seva sordesa. Des de llavors utilitz el ttol de Duc de Segvia.

De petit es va sometre a una operaci, en el que va quedar sord. Va abandonar Espanya molt jove amb la seva familia, quan es va proclamar la II Repblica.

A la renuncia del seu germ Alfons als drets dinstics ell va ser nomenat Prncep d'Astries, crrec que ocuparia durant poc temps perqu va renunciar a causa de la seva sordera, a petici del seu pare, que no el cosiderava capacitat per poder ocupar el tron en cas de qu la monarqua es restaurs. Des de llavors utilitz el ttol de Duc de Segvia. Per al 1941, els legitimistes francessos van considerar a Jaume de Borb i Battenberg com a Cap de la Casa de Borb i pretendent dels carlistes. Els seus partidaris el van anomenar Jaume IV d'Espanya i Enric VI de Frana i Navarra.

En Jaume es cas a Roma, el 4 de mar de 1935, amb Emanuela de Dampierre (n.1913), filla de Roger de Dampierre, Duc de Sant Lloren i Viscomnte de Dampierre i de la Princessa Vittoria Ruspoli. Van tenir dos fills:
 Alfons de Borb i Dampierre, Duc de Cadis (1936-1989). Casat amb Carmen Martnez-Bordi, neta del General Franco.
 Gonal de Borb i Dampierre, Duc d'Aquitnia (1937-2000);

Don Jaume i Emanuela es van divorciar al 1947 a Bucarest. El 3 d'agost de 1949 es va tornar a casar amb una cantant divorciada Charlotte Luise Auguste Tiedemann.

El 6 de desembre de 1949, Jaume va intentar que la seva renuncia als drets dinstics de succeci al tron espanyol fos invlida i es va opondre al seu germ Joan de Borb a que sigues considerat Cap de la Casa Reial. El 3 de maig de 1964 va comenar a utilitzar el ttol de Duc de Madrid que oferia el carlisme. Ms tard, al 1969 va renunciar a declamar els seus drets del tron quan Francisco Franco va designar com a successor al Prncep Joan Carles, fill de Joan de Borb.

Jaume va morir a l'Hospital Cantonal de Saint-Gall (Sussa) el 20 de mar de 1975., Deu anys desprs Joan Carles I va ordenar el trasllat de les seves restes al Monestir de l'Escorial (Madrid).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204090" title="Falange" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="85132">


 Anatomia:
 Falanges de la m;
 Falanges del peu;

 Histria:
 Falange (formaci de combat);
 Poltica:
 Falange Espaola;
 FE/La Falange;
 Falange Espaola Autntica;
 Falange Espaola Independiente;
 Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS;
 Falange Espaola de las JONS Autntica;
 Falanges Libaneses;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204092" title="Assaonador" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="85133">
Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells, aix s agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.

En trobem esmentats en documents dels darrers segles medievals de Barcelona, Lleida, Girona, etc.

Generalment, se situaven en un espai marginal dins la ciutat, proper a l'ocupat pels blanquers.

A Barcelona, a mitjan segle XV, hi havia trenta-nou assaonadors.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204093" title="Bromoform" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="85134">
El bromoform (CHBr3) s el nom com del tribromomet o tribromur de metil, que pertany al grup dels derivats halogenats dels hidrocarburs. s un lquid incolor o de color groc per exposici de la llum i a l'aire. 
s utilitzat com a fluid per a la separaci de minerals en test geolgics, tamb com reactiu de laboratori i a la indstria electrnica en els programes d'assegurament de qualitat. Antigament va ser usat com a dissolvent de ceres, grasses i olis. Tamb s emprat com intermediari a la sntesi de productes qumics i com a calmant.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204102" title="Albardener" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="85135">
Un albardener era un menestral que tenia com a ofici fer albardes, que servien per cavalcar i per dur crrega sobre bsties de peu rod.

Al segle XV, per exemple, treballaven uns quants albardeners a la ciutat de Lleida.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204103" title="Abaixador" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="85136">
L'abaixador era un menestral que tenia com a ofici abaixar el pl dels draps de llana, amb unes grans tisores.

A la Baixa edat mitjana, n'hi va haver a Barcelona, Lleida i Girona, per exemple.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204107" title="Blanquer" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="85137">
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars de cara a l'adob de les pells: remullar-les, encalcinar-les, pelar-les, descarnar-les i adobar-les.

Les cambres on treballaven restaven emblanquinades per la cal que feien servir, d'ac en prov el nom.

A causa de la pudor i de la necessitat de disposar a prop d'una squia, solien tindre llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les ciutats.

N'hi havia un nombre important a Barcelona (des de cap a l'any 1200; a mitjan segle XV n'hi ha trenta), a Lleida, a Girona, etc.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204112" title="Capeller" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="85138">
Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre capells.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204114" title="Conclave" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="85139">


El conclave o conclau s la reuni que celebra el Collegi Cardenalici de l'Esglsia Catlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, crrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontfex i Pastor Suprem de l'Esglsia Catlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vatic. 

El terme conclave procedeix del llat "cum clave" ("sota clau"), per les condicions de reclusi i de mxim allament del mn exterior que ha de desenvolupar-se durant l'elecci, amb la finalitat d'evitar intromissions de qualsevol tipus. Aquest rigurs sistema de tancar als electors del Papa, vigent almenys des del Concili de Li II (1274), va ser mitigat per Joan Pau II en la Constituci Apostlica Universi Dominici Gregis (UDG), sobre la Vacant Apostlica i l'elecci del nou Pontfex (22 de febrer de 1996). S'establix en ella que els electors poden residir, mentre dura el conclave, a la Casa de Santa Marta, una residncia construda per a aquest efecte en el propi Vatic, per mantenint la rigorosa prohibici de qualsevol classe de contacte amb el mn exterior. 

Des de fa segles els conclaves tenen lloc a la Capella Sixtina, dintre del complex Vatic.

Histria. 
Els primers bisbes de l'esglsia eren designats pels apstols o fundadors de les seves esglsies. Posteriorment, per, es va anar introduint el sistema d'elecci pels membres de les comunitats, clergues i laics, aix com pels bisbes de les dicesis prximes. a la ciutat de Roma l'elecci corria principalment a crrec dels clergues que, sota la supervisi dels bisbes, escollien un candidat per consens o per aclamaci, presentant-lo desprs davant el poble perqu aquest el confirms. Els freqents tumults que aquest sistema provocava fou la causa que en ocasions s'escolls a un o ms candidats rivals, anomenats antipapes. 

L'any 769 el Snode Later va abolir el teric dret d'elecci papal que havia tingut el poble de Roma, per el Snode de Roma (862) l'hi va retornar, per limitat a la noblesa de la ciutat. El canvi ms transcendent el va introduir l'any 1059 el Papa Nicolau II, decretant que serien els cardenals els responsables d'escollir un candidat, que noms podria prendre plena possessi desprs d'haver rebut l'aprovaci dels clergues i del poble. Finalment, un nou Snode Later (1139) va eliminar el requisit de l'aprovaci del baix clergat i dels laics. L'elecci papal era ja, com avui, competncia exclusiva dels cardenals, noms qestionada durant el Cisma d'Occident (1378 1418). 



Al costat del propsit d'evitar influncies foranes dels poders civils, l'enclaustrament dels electors va tenir el seu origen en les perllongades situacions de bloqueig que de vegades es donaven en les eleccions papals. Les autoritats van recrrer en ocasions a la reclusi forada dels cardenals electors, per exemple l'any 1216 a Perusa i el 1241 a la prpia ciutat de Roma. s clebre el cas de la ciutat de Viterbo on, desprs de la mort del papa Climent IV (1268) va caldre tancar als cardenals en el palau episcopal. Desprs de gaireb tres anys de Seu Vacant sense que s'arribs a cap acord sobre el nou Pontfex, els desesperats habitants de la ciutat van decidir no subministrar cap aliment als electors, excepte pa i aigua. Un cop entesa la indirecta, els cardenals es van apressar a elegir com a nou papa el qui hauria de ser el beat Gregori X. 

Aquest mateix papa, potser per l'experincia viscuda en la seva elecci, va aprovar normes que  mitjanant la pressi de les incomoditats materials- buscaven reduir al mnim les demores en el conclave. A partir de llavors els cardenals havien de quedar sempre reclosos en un recinte tancat; no se'ls permetien les habitacions individuals, ni disposar de ms d'un servent que els atengus, excepte en cas de malaltia; el menjar se'ls havia de subministrar per una finestra i, a partir del tercer dia de conclave, el subministrament quedava redut a una sola menja al dia. Als cinc dies el rgim es redua a pa i aigua. A ms, mentre durs el conclave els cardenals deixaven de percebre les seves rendes eclesistiques. Adri V va abolir aquestes normes l'any 1276, per Celest V les va reintroduir el 1294, desprs que la seva prpia elecci es produs desprs d'un perode de seu vacant de dos anys. 

Gregori XV va publicar dues butlles pontifcies (1621 i 1622) que regulaven tots els aspectes de la celebraci del conclave. El 1904 sant Pius X va recollir i va unificar gaireb totes les disperses normes dels papes anteriors a ell en una Constituci, introduint certs canvis. Pius XII va afegir noves aportacions l'any 1945, el beat Joan XXIII ho va fer el 1962 i Pau VI el 1975. L'ltima reordenaci en profunditat de la normativa sobre el conclave data de 1996, mitjanant la publicaci de la constituci apostlica Universi Dominici Gregis per part de Joan Pau II. Mitjanant motu proprio de l'11 de juny de 2007 el papa Benet XVI ha matisat aquesta darrera constituci apostlica en el sentit que sempre ha de prevaldre la majoria de dos teros per a l'elecci papal, per b que a partir de la 34a votaci hi pot haver ballottage entre els dos candidats ms ben situats, als quals els s sostret el dret de sufragi actiu.

El lloc de celebraci del conclave no es va estipular oficialment fins al segle XIV. A partir del Cisma d'Occident les eleccions del Papa sempre han tingut lloc a Roma, exceptuant l'elecci de 1800, quan l'ocupaci de la ciutat per tropes del Regne de Npols va obligar a celebrar-lo a la ciutat de Vencia. L'ltim conclave celebrat fora de la Capella Sixtina va ser el de 1846, que va tenir lloc al Palau del Quirinal.

Electors. 
El Collegi Cardenalici ha conegut dimensions diverses, des dels set membres amb que va arribar a contar durant el segle XIII fins als 183 del present. L'any 1587 Sixt V va limitar el seu nombre a 70 membres, dividits en tres ordres: sis Cardenals Bisbes, cinquanta Cardenals Preveres o de Ttol i catorze Cardenals Diaques (encara que repartits nominalment en estaments amb aquests noms, en l'actualitat els cardenals han de ser sempre bisbes, tret que hi hagi una dispensa papal per al titular). 

Al segle XX, sobretot a partir del papat de Joan XXIII, el Collegi de Cardenals va incrementar el seu nombre amb la finalitat de dotar-lo de la mxima representativitat geogrfica i nacional possible. Tot i aix, el 1970 Pau VI (Constituci Apostlica Ingravescentem aetatem) va reservar la condici d'elector als menors de 80 anys i va fixar el seu nombre mxim en 120. Amb la creaci l'any 2003 de 31 nous cardenals, Joan Pau II va elevar el nombre d'electors terics a 135. A l'actualitat (febrer de 2008), dels 199 cardenals amb que compta el Collegi, noms 120 reuneixen la condici d'elector per no haver complert encara l'edat mxima.

Candidats. 

D'acord amb la prctica tradicional de l'Esglsia, qualsevol home batejat pot ser triat Papa. El 1179 el Concili de Leter III va abolir les restriccions que s'havien anat introduint des del segle VIII en el sentit de limitar la condici de candidat, primer als clergues en general, i posteriorment noms als cardenals encara que, en la prctica, l'ltim Papa que no era cardenal en el moment de la seva elecci va ser Urb VI (1378). En cas de resultar escollit un prevere, diaca o laic, i havent acceptat la seva elecci, es procediria a l'acte a la seva ordenaci com a Bisbe. Malgrat tot, i ats que per a ser ordenat bisbe es requereix actualment dur almenys cinc anys com prevere i haver complert els 35 anys, cal pensar que noms qui compls aquestes condicions podria ser objecte d'elecci com Papa. 

No existeix cap requisit referent a la nacionalitat, encara que la tradici de segles va imposar el costum de triar papes italians. El polons Joan Pau II va ser el primer no itali des d'Adri VI, neerlands, escollit el 1522. L'elecci de l'alemany Benet XVI (19 d'abril de 2005) sembla abolir definitivament la tradici en favor dels italians. 

Procediment electoral. 
Els cardenals tenen estrictament prohibit presentar la seva candidatura o fer propaganda de si mateixos. Es permet, per altra banda, l'intercanvi d'opinions i buscar suports per a tercers. 

Tradicionalment, l'elecci del nou Papa podia realitzar-se de tres maneres: 
per "aclamaci", els cardenals escullen el candidat de forma unnime "inspirats per l'Esperit Sant". ;
per "comproms", una situaci forada per sortir de situacions de bloqueig, en les quals de forma reiterada es feia impossible que un candidat arribs als vots suficients. S'escollia llavors una comissi reduda de cardenals que proceds per si mateixa a l'elecci. ;
per "escrutini", s'ecull un candidat per mitj de vot secret i s la forma ms habitual. ;

L'ltima elecci per "comproms" fou la de Joan XXII l'any 1316, i per "aclamaci" la de Gregori XV el 1621. Les noves regles introdudes per Joan Pau II declaren abolits aquests dos procediments, reafirmant que l'elecci haur de ser exclusivament per "escrutini". 

Fins el 1179 va bastar amb la majoria simple en l'elecci. Aquest any, el concili del Later III va incrementar fins als dos teros la majoria requerida i als cardenals no se'ls permetia votar-se a si mateixos. Es va establir un sofisticat procediment per a assegurar el secret del vot, al mateix temps que s'impeds que els cardenals es votessin a ells mateixos. Pius XII (1945) va eliminar aquest sistema, per va incrementar la majoria a dos teros ms un dels vots. El 1996 Joan Pau II va restaurar la majoria de dos teros, per no la prohibici de l'acte-vot. La constituci UDG estableix tamb que passades 34 o 33 votacions fallides (segons s'hagi realitzat la primera votaci el dia de la inauguraci del conclave o el segent), els electors podran decidir, per majoria absoluta, si canvien les normes electorals, per sempre conservant com a requisit el d'exigir-se almenys la majoria absoluta en l'elecci.

De la Vacant Apostlica a l'inici del Pontificat.
La Seu Vacant. 

Dues sn les circumstncies que poden donar lloc al final d'un Pontificat o Vacant Apostlica, iniciant-se amb aix el perode de "Seu Vacant" i la necessitat de convocar el conclave: la defunci del Papa i la seva abdicaci. Una tercera opci, la deposici del Papa, queda totalment exclosa, ja que cap autoritat est per sobre de la seva ni tan solament al seu mateix nivell. 

L'abdicaci d'un Papa s un esdeveniment molt poc freqent en la histria, per s previst en el dret de l'Esglsia. Es requereix que sigui lliure i es manifesti de manera formal encara que, com a mxim legislador, s el propi Papa qui determina de quina forma ha de fer-ho. No cal que la seva dimissi sigui acceptada per ning. Quatre han estat els Papes que al llarg de la histria han declarat la seva renncia al ministeri: Benet IX (1045), Gregori VI (1046), Celest V (1294) i Gregori XII (1415). A Celest V el va condemnar Dante Alighieri a l'infern en la seva obra Divina Comdia per covardia, sent canonitzat l'any 1313 per Climent V en vida del poeta.

El concepte de Seu "Romana Impedida", previst en el Codi de Dret Cannic, es refereix als casos en els quals, "per captivitat, submissi, desterrament o incapacitat" el Papa es trobs totalment impossibilitat per a exercir les seves funcions. Segons el Codi s'ha d'atendre a l'estipulat en "les lleis especials donades per a aquests casos", per no s'ha fet pblica cap norma per a una situaci semblant. De qualsevol manera, sembla que no originaria un perode de Seu Vacant ni la convocatria del conclave. 

Havent-se produt la Seu Vacant el Collegi Cardenalici assumeix el govern de l'Esglsia, per de manera molt matisada. En efecte, noms pot prendre decisions en els assumptes ordinaris i inajornables, aix com referent a la preparaci de les exquies del Pontfex mort i l'elecci del nou. En cap cas poden innovar, particularment pel que fa als procediments electorals, ni tampoc exercir cap classe de "suplncia" del Papa. Les seves disposicions noms seguiran sent vlides en el segent pontificat si el nou Papa les confirma expressament. 

Pel que es refereix als bns materials de la Santa Seu, la seva administraci en aquest perode correspon al Cardenal Camarleng ajudat per tres Cardenals Assistents. 

Mort del Papa. 
 
Una vegada coneguda la mort del Papa, el Cardenal Camarleng s l'encarregat de verificar-la. Tradicionalment realitzava aquesta tasca colpejant amb suavitat el cap del Papa amb un petit martell de plata i pronunciant el seu nom de pila  no el papal  tres vegades. Tamb es collocava una espelma prop del nas del Pontfex i si la flama no es movia, el Cardenal Camarleng constatava la mort del Bisbe de Roma. En la nova ordenaci establerta per la UDG el Camarleng entra a les estances papals juntament amb el Mestre de les Celebracions Litrgiques Pontifcies, els Prelats Clergues i el Secretari i Canceller de la Cmera Apostlica, i una vegada en l'habitaci del Papa el Camarleng s'agenolla en un coix violeta, resa unes oracions per l'nima del difunt i, desprs d'acostar-se al ja, descobreix el rostre del Pontfex i constata pblicament la seva mort declarant: "El Papa realment ha mort". Igualment, la UDG no prohibeix continuar amb les tradicions esmentades. El Secretari del la Cmera Apostlica ha d'estendre llavors l'acta de la defunci, requerint a la sala tamb la presncia de personal mdic. 

Immediatament desprs de declarar oficialment la mort del Papa, el Secretari d'Estat lliurament al Camarleng la matriu del segell de plom i l'Anell del Pescador  amb els quals sn autenticades les Cartes Apostliques  per a ser destruts en presncia del Collegi de Cardenals, per a evitar que es falsifiquin documents papals, sent tamb el Camarleng el responsable tamb de segellar l'estudi i el dormitori del Papa. El personal que l'atenia pot seguir habitant en l'apartament papal noms fins al moment de la seva sepultura, moment a partir del qual haur de ser evacuat i segellat en la seva totalitat fins que prengui possessi d'ell el nou Pontfex. 

Correspon igualment al Camarleng comunicar la notcia de la defunci del Papa al Cardenal Vicari per a l'Urbs  perqu ho notifiqui al poble de Roma , aix com al Cardenal Arxipreste de la Baslica Vaticana. El mateix Camarleng o el Prefecte de la Casa Pontifcia han d'anunciar tamb la notcia al Deg del Collegi Cardenalici. Aquest s el responsable de fer arribar la notcia a tots els cardenals del mn, convocant-los a Roma. Tamb s tasca seva notificar-ho al Cos Diplomtic acreditat davant la Santa Seu. 

Des de Pius IX el repic de les campanes de la Baslica de Sant Pere del Vatic s'han encarregat de fer pblica la notcia de la defunci dels Papes. Si la defunci (o abdicaci) del Papa es produex mentre s'est celebrant un Snode de Bisbes o fins i tot un Concili ecumnic, aquests queden automticament suspesos i no poden continuar per cap ra, encara que sigui gravssima, i molt menys procedir per si mateixos a l'elecci d'un nou Papa. s sempre necessari convocar al Collegi de Cardenals

Les Congregacions de Cardenals. 
Durant la Seu Vacant, els Cardenals desenvolupen les seves funcions mitjanant dos tipus de comissions, anomenades "Congregacions": la Particular i la General. 

Integren la Congregaci Particular el Cardenal Camarleng i tres cardenals "assistents" (un per l'orde dels Bisbes, altre pel dels Preveres i altre pels Diaques escollits per sorteig entre els electors (s a dir, aquells que no han complert els 80 anys) arribats ja a Roma. Cada tres dies es procedeix a un nou sorteig per a renovar als cardenals assistents. La Congregaci Particular s'ocupa dels assumptes ordinaris de menor entitat que es vagin presentant durant la Seu Vacant. El que una Congregaci Particular hagi decidit, resolt o denegat no ho poden revocar les que es constitueixin els dies segents, cessant en les seves funcions en el mateix moment que es tria un nou Papa. 

La Congregaci General est composta per la totalitat del Collegi Cardenalici i est en funcions fins al moment d'iniciar-se el Conclave. Els Cardenals Electors tenen obligaci d'incorporar-se a la Congregaci General tan prompte com els sigui possible, una vegada coneguda la defunci del Papa. En canvi, als no electors se'ls permet abstenir-se de participar si aix ho desitgen. Aquesta Congregaci s'ocupa dels assumptes ms importants que es vagin presentant i t tamb competncia per a revocar les disposicions d'una Congregaci Particular. Les seves trobades se celebren diriament i els presideix el Cardenal Deg. Una vegada iniciat el Conclave, s tamb el Deg qui presideix l'assemblea fins que surti triat un nou Papa. Les decisions es prenen per majoria, sempre mitjanant vot secret. 

Les principals obligacions de la Congregaci General es refereixen a l'organitzaci de les exquies del difunt Papa, determinar la data d'inici del Conclave (entre 15 i 20 dies des que va comenar la Seu Vacant), vetllar per la destrucci de l'Anell del Pescador i el segell de plom, designar a dos eclesistics de provada doctrina (normalment frares o monjos) perqu els dirigeixin sengles meditacions sobre els problemes de l'Esglsia en el moment actual i aprovar les despeses necessries des de la mort del Pontfex fins a l'elecci del successor.

Exquies del Papa. 
Correspon a la Congregaci de Cardenals preparar tot el necessari per a les exquies del difunt Papa i fixar-ne el dia d'inici. En canvi, el que es refereix a la seva sepultura s competncia del Cardenal Camarleng  desprs de recaptar l'opini dels responsables dels tres ordes del Collegi Cardenalici- tret que el mateix Pontfex hagus disposat alguna cosa en vida. Els ltims papes han sigut enterrats a la cripta de la Baslica de Sant Pere del Vatic, prop de la tomba de l'Apstol Sant Pere, per pot realitzar-se en qualsevol lloc. A la mort de Joan Pau II es va especular amb la possibilitat que hagus disposat ser enterrat a la catedral de Cracvia, seu de la qual havia estat bisbe. 

 

Els Cardenals han de decidir, en primer lloc, el dia i hora del trasllat del cadver a la Baslica Vaticana per a ser exposat a la veneraci dels fidels. Abans d'aquest moment, i una vegada preparat el cos del Papa, ha de ser dut a la Capella Clementina, en el Palau Apostlic Pontifici, per a la veneraci privada de la Casa Pontifcia i dels Cardenals. Desprs de la defunci de Joan Pau II (2005) es calcula que entre dos i tres milions de persones van desfilar davant el seu cos  exposat davant del Baldaqu de Sant Pere, a la Baslica de Sant Pere- per a rendir-li el seu ltim homenatge. 

Les exquies del Papa duren nou dies consecutius  denominats amb l'expressi llatina de "novemdiales"  a partir del dia de la Missa exequial, que presideix el Cardenal Deg. Prviament  es colloquen les restes mortals en el fretre. A la seva finalitzaci es procedeix al seu trasllat al sepulcre i al soterrament. 

A ms de les innombrables Misses ofertes en tot el mn pel pontfex mort, les exquies oficials contemplen nou celebracions eucarstiques a Roma, a crrec de diverses comunitats que representen la universalitat de l'Esglsia. L'ordre de les celebracions durant els "novemdiales" s aix: el primer, cinqu i nov dies es realitzen a la Capella Papal; el segon dia es destina als fidels de la Ciutat del Vatic; el tercer a l'Esglsia de Roma; la cambra als Captols de les Basliques Patriarcals; el sis a la Cria Romana; el set a les Esglsies Orientals (o catlics de ritu oriental); el vuit als membres de Instituts de Vida Consagrada.

Inici del Conclave. 
Les normes de la UDG sobre la celebraci del Conclave amplien per primera vegada l'mbit que transcorrer la vida dels Cardenals mentre duri l'elecci del nou Papa. El procs electoral mateix es mant, com s tradici, dintre dels lmits de la Capella Sixtina, per s'incorporen tant la Casa de Santa Marta, residncia vaticana de recent creaci, com les capelles per a les celebracions litrgiques, les rees per on han de desplaar-se els cardenals per a anar d'un punt a un altre, i fins i tot els mateixos jardins vaticans, on poden passejar i descansar. No obstant aix, es mant en peus la prohibici de tot contacte amb el mn exterior (televisi, premsa, rdio, telfon, correspondncia, Internet ), i ning no autoritzat pot acostar-se als cardenals o parlar amb ells mentre dura el Conclave. 

La Universi Dominici Gregis aclareix els motius d'aquesta reclusi cardenalcia: salvaguardar als electors de la indiscreci aliena i dels intents d'afectar a la seva independncia de judici i llibertat de decisi, aix com garantir el recolliment que exigeix un acte tan vital per a l'Esglsia sencera. 

El dia assenyalat per la Congregaci General de Cardenals (entre 15 i 20 desprs de la defunci del Pontfex), t lloc al mat una solemne missa votiva "Pro Pontificem eligendo" (per a l'elecci del Pontfex), normalment presidida pel cardenal Deg, en la qual es demana a Du que illumini les ments dels electors. Ja a la tarda, els cardenals, reunits a la Capella Paulina, s'encaminen en process solemne a la Capella Sixtina  a causa de unes obres en curs, el Conclave de 2005 va partir de la Capella de les Benediccions  cantant les lletanies dels Sants d'Orient i Occident. Una vegada arribats a la Capella Sixtina els electors entonen a l'unson el "Veni Creator", oraci amb la qual s'invoca a l'Esperit Sant, i procedeixen a prestar jurament solemne de guardar les normes que regeixen el Conclave, complir fidelment el ministeri en cas de ser escollits, i mantenir el secret de tot all que es refereixi a l'elecci del nou Pontfex. 

Una vegada prestat el jurament, llegit conjuntament i ratificat de forma individual davant els Evangelis, el Mestre de les Celebracions Litrgiques Pontifcies dna la solemne ordre de "Extra omnes!" (Fora tots!), indicant que tots els aliens al Conclave han de sortir del recinte. Noms romanen ell mateix i l'eclesistic encarregat de predicar als Cardenals la segona de les meditacions sobre els problemes de l'Esglsia contempornia. Acabada aquesta, tant el predicador com el Mestre de les Celebracions han de sortir tamb. Les portes quedaran tancades i amb Gurdies Sussos protegint-les. 

A partir d'aquest moment es pot procedir a la primera votaci (nica del dia) o ajornar-la fins a l'endem. 

Desenvolupament de les votacions. 
El procs de votaci en el conclave es divideix en tres parts: pre-escrutini, escrutini prpiament dit i post-escrutini. 

Comena la fase de pre-escrutini quan, abans de cada sessi de votacions (diriament hi ha dues sessions, una al mat i una altra a la tarda, amb dues votacions en cadascuna, excepte resultat positiu en la primera), l'ltim Cardenal Diaca extreu per sorteig pblic els noms de tres Escrutadors, tres Infermers i tres Revisors. Es distribuxen llavors als Electors dues paperetes de forma rectangular, que duen impresa la frase: "Eligo in Summum Pontificem" (Trio com a Summe Pontfex), i sota un espai en blanc per al nom de l'escollit. Els Cardenals han d'escriure'l amb lletra clara, per el ms annima possible. Si s'escriu ms d'un nom el vot s declarat nul. 

La fase d'escrutini propi s'inicia quan cada Cardenal, per ordre de precedncia, havent doblegat dues vegades la seva papereta de vot, la duu enlaire fins a l'altar, davant del qual estan els Escrutadors i sobre el qual s'ha collocat una urna coberta amb un plat per a recollir els vots. Una vegada all, el Cardenal votant pronuncia en veu alta el jurament: "Poso per testimoni a Crist Senyor, el qual em jutjar, que dono el meu vot a qui, en presncia de Du, crec que ha de ser escollit". Diposita llavors la papereta en el plat i amb aquest la introdueix a la urna, s'inclina davant l'altar i retorna al seu lloc. Si un Cardenal  malalt o anci  no pot acostar-se fins a l'altar, un Escrutador s'acosta a ell, recull el seu jurament i el seu vot i s'encarrega de dipositar la papereta a la urna. Si la seva malaltia li obliga a romandre en la Casa de Santa Marta, sn llavors els Infermers els quals acudeixen a recollir el seu vot seguint un procediment similar al descrit. 

El post-escrutini el porten a terme els tres Cardenals Escrutadors, escollits a l'atzar, comptabilitzant davant de tots els Electors els vots recollits. Si el nombre de vots s diferent del de votants es cremen les paperetes i es repeteix la votaci. Els noms dels votants es van anotant en una relaci, mentre que els vots comptabilitzats es van cosint amb agulla i fil per a mantenir-los units. A continuaci, els tres Revisors supervisen les notes dels Escrutadors i revisen els vots, per a assegurar-se que aquells han complert correctament la seva comesa. 

Si cap dels candidats obt la majoria de dos teros, conclosa cada sessi (dues votacions) es cremen en una estufa les paperetes dels vots juntament amb les notes dels Escrutadors. S'agreguen substncies qumiques al foc perqu el fum sigui negre i indiqui una elecci sense xit. 

La UDG estableix que tot resultat ha de ser registrat en un acta, que s'arxiva al Vatic i que no pot obrir-la ning fins desprs de transcrrer 50 anys.

El conclave dura tot el temps que sigui necessari. No obstant aix, hi ha establerts perodes de descans i colloqui si no s'arriba a acord (dia 5, tarda del 7 i tarda del 9), amb una exhortaci del Cardenal Deg. Arribats al dia 11 si s'aprova aix per majoria absoluta dels Electors, es pot optar per dues solucions de comproms: o rebaixar la majoria de vots requerida dels dos teros a la majoria absoluta, o votar a un dels dos candidats ms votats en l'escrutini precedent i triar el que obtingui la majoria absoluta. 

En cap cas es contempla l'abstenci dels Electors. 

Elecci i acceptaci. 
Aconseguida la majoria necessria en qualsevol votaci, el candidat triat ha d'expressar immediatament la seva acceptaci o no del ministeri. L'ltim dels Cardenals Dicons convoca a la Capella Sixtina al Secretari del Collegi Cardenalici i al Mestre de les Celebracions Litrgiques Pontifcies. Presents aquests, el Cardenal Deg o el que li segueixi en ordre i antiguitat demana el consentiment a l'escollit amb la segent pregunta: "Acceptasne electionem de te canonice factam in Summum Pontificem?" (Acceptes la teva elecci cannica com a Summe Pontfex?) 

Si el candidat electe dna el consentiment, se li pregunta llavors: "Quo nomini vis vocari?" (Amb quin nom vols anomenar-te?) 

El nou Papa indica el nom que ha escollit amb aquestes paraules: "Vocabor N." (M'anomenar N.) exemple: "Vocabor Ioannes Paulus II.", M'anomenar Joan Pau II.. Llavors el Mestre de les Celebracions, en funcions de notari, aixeca acta de l'acceptaci del nou Pontfex i del seu nom. 

En el cas gens freqent que l'escollit no sigui un dels Cardenals presents o, fins i tot, que no resideixi a la ciutat de Roma, s'avisa al Substitut de la Secretaria d'Estat, qui s'encarregar que l'escollit com a nou Papa arribi al Vatic com ms aviat millor, evitant absolutament que s'assabentin els mitjans de comunicaci. Una vegada arribat al conclave, el Cardenal Deg convocar a la resta dels electors a la Capella Sixtina per a procedir al mateix ritual d'acceptaci. Si l'escollit accepta i no s bisbe, el Cardenal Deg l'ordenar immediatament com a tal. 

A partir del moment de l'acceptaci  i ordenaci si escau  l'escollit passa a ser Bisbe de Roma, Papa i Cap del Collegi Episcopal, i en aquest mateix moment adquireix la plena i suprema potestat sobre l'Esglsia universal. Els Cardenals s'acostaran llavors a ell per torn per a expressar-li el seu respecte i obedincia, i tamb podran acostar-se a ell el Substitut de la Secretaria d'Estat, el Secretari de les Relacions amb els Estats (una espcie de Ministre d'Afers exteriors vatic), el Prefecte de la Casa Pontifcia i qualsevol altre que hagi de tractar amb el nou Pontfex assumptes necessaris en aquest moment. 

La primera benedicci "Urbi et orbi". 

Desprs d'haver acceptat la seva elecci el nou Papa s condut pel Cardenal Camarleng i el Mestre de les Celebracions Pontifcies a la sagristia de la Capella Sixtina, anomenada comunament "Sala de les llgrimes", ja que sembla que tots els escollits, sense excepci, ploren all en relativa intimitat davant la magnitud de la responsabilitat que acaben d'assumir. A la sala es troben tres maniqus amb sotanes blanques de diverses grandries: gran, mitjana i petita, que la sastreria romana Gammarelli s'encarrega de confeccionar des del segle XVIII. De ser necessari, un equip de religioses fan els arranjaments pertinents. Tamb hi ha a m un barber per si el Papa necessita un afaitat abans de presentar-se davant el poble. 

Desprs de la manifestaci del respecte dels Cardenals, es canta un Te Deum, oraci de solemne acci de grcies a Du. Immediatament el Cardenal Protodiacon, el primer d'aquest ordre entre els Cardenals, es dirigeix a la balconada principal de la Baslica de Sant Pere del Vatic. All far pblic l'anunci de l'elecci amb lHabemus Papam. 

Pocs instants desprs el nou Papa, precedit per la creu procesional i pels primers dels Cardenals entre els ordres dels Bisbes, Preveres i diaques, surt a la balconada i des d'all saluda al poble amb les primeres paraules del seu pontificat. A continuaci imparteix la benedicci apostlica "Urbi et orbi" ("per a la ciutat i per al mn"), que des d'aquell moment oficiar tan sols el Nadal i Pasqua. 

Missa d'Inauguraci del Pontificat. 
Encara que des del mateix moment de la seva acceptaci -i consagraci episcopal de ser necessria- l'escollit s el veritable Papa, el Pontificat s'inaugura de manera oficial amb una missa solemne que se celebra als pocs dies de finalitzar el conclave, normalment a l'esplanada de la Baslica de Sant Pere del Vatic. En aquesta celebraci el nou Papa s investit dels seus nous smbols: el seu Palli i el seu anell del Pescador. La Tiara Pontifcia, la triple corona papal, no s utilitzada des del papa Pau VI, quan aquest papa va rebutjar els poders terrenals que simbolitza. Avui, cada Papa decideix si es corona o no. 

Tamb en data immediata deur el nou Pontfex prendre possessi de la Baslica de Sant Joan del Later, que s la catedral de Roma i es considera cap i mare de totes les altres esglsies del mn.

Enllaos externs.
  Portal de la Santa Seu;

 

 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204116" title="Activitat econmica" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="85140">
L'activitat econmica s tota activitat humana que supose decidir quines necessitats humanes satisfer amb els recursos limitats dels que es disposa i per tant cada elecci porta incorporat un cost d'oportunitat. Es distingixen tres tipus d'activitat econmica:

Consum: Realitzat principalment per les famlies, encara que tamb consumixen les empreses i l'Estat.
Producci: Realitzat per les empreses.
Distribuci: s el nexe ideal entre la producci i el consum s realitzada principalment per les empreses.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204118" title="B de consum" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="85141">

Sn aquells que s'adquirixen en el mercat pagant per aix un preu. s a dir, bns materials i immaterials que possexen valor econmic i per tant susceptible de ser valorats en termes monetaris. En este sentit, el terme b s utilitzat per a anomenar coses que sn tils als que les usen o possexen. En l'mbit del mercat, els bns sn coses i mercaderies que s'intercanvien i que tenen alguna demanda per part de persones o organitzacions que consideren que reben un benefici a l'obtenir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204121" title="B lliure" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="85142">
Un b lliure s aquell que s'utilitza per a satisfer necessitats, per que no possex ni amo ni preu, s abundant i no requerix d'un procs productiu per a la seua obtenci. Exemple d'ell s l'aigua de mar, la llum solar o l'aire.

Es denominen tamb bns no econmics, en contraposici al b econmic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204123" title="Cantereller" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="85143">
Un cantereller o cantirer era un menestral que tenia l'ofici de fer cntirs i vendre'ls.

A Lleida era un ofici sobretot en mans de membres de la comunitat musulmana.

Altres menestrals que treballaven la terrissa eren els ollers, els rajolers, etc., especialitzats en fer olles o rajoles.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204124" title="Comps (msica)" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="85144">
El comps s l'entitat mtrica musical, composta per diverses unitats de temps. Aquesta divisi es representa grficament des del segle XVI per unes lnies verticals, anomenades lnies divisries o barres de comps que es colloquen perpendicularment a les lnies del pentagrama.

Els compassos formen en una composici, grups rtmics i mtrics d'igual durada i d'accentuaci regular, de manera que un fragment musical estar compost pel conjunt de compassos que el conformen, els quals tindran la mateixa durada fins que es canvi el tipus de comps; aix mateix, la primera pulsaci de cada comps ser sempre ms accentuada que la resta, a no ser que es determini (i s'expressi grficament) el contrari.

Tipus de compassos.
Segons la quantitat de parts o pulsacions de qu consten, es classifiquen en compassos binaris, si tenen dues pulsacions, ternaris, si en tenen tres, o quaternaris, si en tenen quatre. Tamb existeixen altres tipus de compassos amb nombre superiors de pulsacions que sovint s'entenen com a derivades de les tres que s'entenen com a bsiques. 

Cada pulsaci pot ser divisible en dues parts o en tres. Es consideren compassos simples els primers, mentre que els altres es consideren compassos compostos. En aquest darrer cas, la figura que representa la unitat de pulsaci sempre s una figura seguida de puntet.

Xifratge.
El smbol que  expressa el comps sempre adopta forma de trencat. En el cas dels compassos simples el numerador expressa el nombre de pulsacions que t cada comps, mentre que en el cas dels compassos compostos expressa el total de parts ternries de pulsaci que cont el comps. El nombre de pulsacions d'un comps compost s el resultat de dividir el numerador per tres.

El denominador, en el cas dels compassos simples expressa la figura que serveix com a unitat de pulsaci: 2 = blanca; 4 = negra, 8 = corxera, sn les ms habituals. En el cas dels compassos compostos el denominador expressa la figura que serveix com a unitat de part ternria de pulsaci, de manera que la unitat de pulsaci s la que equivaldria a tres d'aquestes figures.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204127" title="Augusta" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="85145">


Augusta s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 33.957 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204128" title="Desio" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="85146">

Desio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 37.262 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204129" title="Factors de producci" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="85147">
Els factors de producci sn els recursos, materials o no, utilitzats en el procs de producci de bns i serveis. Segons l'economia clssica, els factors de producci sn: la maquinria, l'equip, les eines, els serveis del treball, la terra i les primeres matries necessries per a produir les mercaderies o els serveis. Tamb s'anomenen inputs.

Evoluci del concepte.
Els economistes clssics utilitzen els tres factors definits per Adam Smith, cada un dels quals participa en el resultat de la producci per mitj d'una recompensa fixada pel mercat:
 La terra (recompensada per la renda),
 El capital (recompensat per l'inters);
 El treball (recompensat pel salari).

Els economistes de l'escola neoclssica noms utilitzen capital i treball .

Estos tres factors clssics estan en la cincia econmica actual en procs d'evoluci cap a una estructuraci ms complexa:

El factor terra (cada vegada ms alterat per la intervenci humana) es considera hui, b com a component del capital, b com a un component d'un factor natural ms ample (recursos naturals o capital natural)

En l'economia del coneixement i el desenvolupament empresarial produt des de finals del segle XX, es considera que la tecnologia i la seua conjunci amb la cincia (el que s'ha denominat I+D -investigaci i desenvolupament- o incls I+D+I -investigaci, desenvolupament i innovaci-) s un quart factor de producci que caracteritza cada vegada ms la producci en els pasos desenvolupats. Parallelament, a la noci de capital fsic o capital financer s'afig la de capital hum o capital intellectual, incls de capital social, com a variable explicativa de la millora de la productivitat que no resulta dels altres factors.

Per a alguns poden simplificar-se els nous factors de producci en:
 capital natural;
 capital fsic;
 treball material;
 capital immaterial (know-how, organitzaci, actius incorporis per computables, treball immaterial, economia del coneixement).

La inversi permet augmentar el volum dels factors de producci. La formaci pot ser considerada com una forma d'inversi, perqu augmenta les capacitats del treballador.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204131" title="Brugherio" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="85148">

Brugherio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 32.724 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204132" title="Carbonia" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="85149">

Carbonia s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2006 tenia 30.227 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204135" title="Giussano" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="85150">

Giussano s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 22.696 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204136" title="Pasquer" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="85151">
El pasquer era un impost, inicialment pblic, que calia pagar per a l's d'una zona de pastures.

Ja en l'poca carolngia, al bisbat de Girona, fou en part cedit als bisbes d'aquesta seu.

s sinnim de pasturatge.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204138" title="Rovereto" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="85152">

Rovereto s un municipi itali, situat a la regi de Trentino   Tirol del Sud i a la provncia de Trento. L'any 2004 tenia 35.138 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204139" title="Sistema econmic" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="85153">

Un sistema econmic, s un mecanisme (instituci social) que organitza la producci, distribuci i consum en el benefici d'una societat particular.

La idea d'un sistema econmic porta amb si la connotaci articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la consecuci de fins collectius determinats. Durant eixa articulaci de parts cada societat tracta de resoldre el problema fonamental econmic que s la satisfacci de les necessitats bsiques.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204151" title="Economia planificada" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="85154">

Una economia planificada s aquella en qu es prescindix d'un mercat per a l'assignaci de recursos.

Hi ha diversos models de planificaci des del que t sorgix del consens entre els actors econmics, a travs de la socialitzaci dels mitjans de producci en un entorn descentralitzat i de participaci activa dels productors (planificaci collectiva o comunitria) i ciutadans fins a l'imposat per una autoritat central dirigida per tecncrates i burcrates (planificaci centralitzada).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204159" title="Combat de Nictena" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="85155">
 




El Combat de Nictena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angev, de Npols i de Marsella, i les galeres de la Repblica de Pisa, de l'altra.

Antecedents.
Climent IV, preocupat pels avanos gibellins busc ajut en Carles I d'Anjou, el germ petit del seu aliat Llus IX de Frana, a qui conced el regne de Siclia a canvi d'expulsar Manfred de Siclia dels feus papals del sud d'Itlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred mor a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Siclia a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegi front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Npols.  

El 1282 l'influent noble sicili Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitz la revolta general contra el angevins que esclat el 30 de mar del 1282 coneguda com vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'Esglesia, pero amb la negativa de Mart IV, Carles I d'Anjou va desembarcar a l'illa i assetjar Messina per intentar avanar al centre de l'illa ms tard. La delegaci dels rebels an a trobar el rei Pere el Gran al nord d'frica i li oferiren la corona del Regne de Siclia, ats que estava casat amb Constana de Siclia, filla de Manfred. Pere va anar cap a l'illa i desembarc a Trapani el 29 d'agost, quan la ciutat estava a punt de rendir-se i entr a Palerm el dia segent, aixecant el setge de Messina i el bisbe de Cefal el coron rei el 8 de setembre. Carles I de Valois va tornar a Npols el 26 de setembre de 1282.

La batalla.
Malgrat llur superioritat, l'estol angev fou derrotat al combat de Nictena per l'estol de Pere de Queralt i d'Anglesola, perdent els francesos vint-i-dues galeres i quatre-mil homes.

Conseqncies. 
Va comportar el control catalanoaragons de l'Estret de Messina. L'enfrontament de Pere el Gran amb el Papa, que el va excomunicar, va provocar la croada contra la Corona d'Arag, i la coronaci de Carles de Valois com a rei de la Corona d'Arag.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204160" title="Tour de Frana de 1925" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="85156">


El Tour de Frana de 1925 s guanyat per segona vegada consecutiva per Ottavio Bottechia, el qual decideix concentrar tots els esforos de la temporada en guanyar el seu segon Tour de Frana, cosa que aconsegueix molt fcilment. Botecchia es converteix en el quart corredor en guanyar dos Tours de forma consecutiva, desprs de Lucien Petit-Breton, Firmin Lambot i Philippe Thys.

Per primera vegada, cap ciclista francs acaba entre els deu primers de la cursa.

Henri Desgrange estableix una cursa de 18 etapes i el sistema d'equips: "on cada equip tindr 12 corredors, constituint una unitat, i els corredors d'aquesta unitat podran ajudar-se entre s, amb l'objectiu que arribi el mxim nmero a la lnea d'arribada o de fer guanyar la marca que representen".  

 Resultats.

 Classificaci final.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1925. Histria del Tour de Frana  ;
 1925. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204162" title="Moler" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="85157">
El moler era un menestral que tenia l'ofici de fer moles.

A Barcelona, els molers feien les moles amb pedra treta de la muntanya de Montjuc.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204164" title="Arzano" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="85158">

Arzano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 37.994 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204167" title="Llevador de comptes" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="85159">
Un llevador de comptes era un document fet per un senyor, que incloa una llista de les rendes que havia de cobrar.

Era relacionat amb un lloc o amb diversos de la senyoria. S'hi esmentava el nom de la persona o del mas que havia de pagar el cens o b la possessi per la qual el pags havia de pagar.

Tot i que de vegades rebi el nom de caput breuis, conv de diferenciar-lo del capbreu, fet als darrers segles medievals, davant d'un notari.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204170" title="Cornaredo" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="85160">

Cornaredo s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 20.426 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204174" title="Llancer" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="85161">
Un llancer era un menestral que t com a ofici fer llances i vendre-les.

Ja n'hi havia al segle XII a Barcelona; el 1390, es documentada una confraria de Sant Pau, formada per artesans espasers i llancers; a mitjan segle XV, hi havia sis llancers i vint-i-cinc espasers. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204177" title="Gumener" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="85162">
Un gumener era un menestral que tenia com a ofici fer gmenes o cordes gruixudes.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204179" title="Guanter" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="85163">
Un guanter era un menestral que tenia com a ofici fer i vendre guants. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204182" title="Satisfacci" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="85164">

La satisfacci en el seu mbit ms com, s el compliment dels requeriments establerts per a obtenir un resultat. 

La satisfacci en el seu mbit ms general s un estat de la ment produt per una major o menor optimitzaci de la retroalimentaci cerebral, on les diferents regions compensen el seu potencial energtic, donant la sensaci de plenitud i inapetencia extrema. La major o menor sensaci de satisfacci, dependr de l'optimitzaci del consum energtic que faci el cervell. Com ms gran sigui la capacitat de neurotransmitir, major facilitat d'assolir la sensaci de satisfacci. No s'ha de confondre la satisfacci amb la felicitat, encara que si s necessari estar satisfets per a poder entendre qu s la felicitat plena. La insatisfacci produx inquietud i/o sofriment. No obstant aix, ats que la naturalesa del cervell i la prioritat de la ment s la d'establir camins sinpticos que consumen el menys possible, l'home sempre tendir a anar buscant millors maneres d'estar satisfets, pel que en la seva naturalesa est estar constantment inquiet i en constant espectativa de perill per perdre la poca o molta satisfacci que estigui experimentant en la seva prensente, comprometent d'aquesta manera el grau de felicitat final que s'obt.

La falta d'estmul per la qual cosa moure's, actuar i pensar, procedents de la satisfacci plena, solament augmenta el grau d'inquietud per conservar aquest estat de consum mnim el major temps possible. Quan la part racional ha registrat per diverses vegades el cicle satisfacci - estat de plenitud i marca l'objectiu d'aconseguir aquest estat de forma indefinida amb el mnim esfor possible.


s llavors quan es necessitar de la consecuci de l'estmul adequat per a activar la motivaci que ens permetr emprar l'energia per a moure'ns. En ocasions la part racional pot entrar en conflicte: Si empro energia perdo l'estat preferent; per puc obtenir dhuc ms opcions per a sostenir dita estat, si actuo. Quan aquest cicle s'ha realitzat per moltes vegades, es pot entrar en un estat d'apatia, car la part racional pot arribar a la conclusi que l'esfor invertit no mereix la pena, sobretot si hem fracassat moltes vegades o quan ens hem acostumat que alg es molesti per nosaltres i en un moment donat ja no ho tenim a m, o no ho assolim convncer. 

No obstant aix, la ment que es retroalimenta amb el benefici ali establix una excepci a aquesta regla; a aix ho solem cridar amor, i per conclusi, s'establix que l'amor s necessari per a entendre i sostenir la felicitat plena.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204191" title="Irene de Bizanci" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="85165">

Irene () fou emperadriu de Bizanci (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 803.

Per la seva bellesa i intelligncia va atreure l'atenci de l'emperador Lle IV de Bizanci, fill i successor de Constant V Coprnim, que s'hi va casar el 769. Ella era adoradora d'imatges i el seu marit li va imposar la iconoclstia; Lle va pujar al tron el 775 i poc desprs va descobrir que la seva dona continuava amb el culte a les imatges i la va expulsar de palau. Lle va morir el 780 i Irene va passar a ser regent del seu fill menor Constant VI. 

El 786 va celebrar el concili de Constantinoble que tenia com finalitat restablir el culte de les imatges que no es va poder fer deguts al aldarull que van esclatar, per va agafar aix com a excusa per eliminar les tropes que considerava oposades i el 787 va convocar un concili a Nicomdia on el adoradors d'imatges van aconseguir la victria.

Constant VI va voler assolir el govern per si mateix i aix va provocar conflictes amb la seva mare, i finalment aquesta i el seu favorit el general Estauraci, van enviar una banda armada que va matar a Constant (797) i llavors Irene va assolir el tron. 

Llavors es van enfrontar Estauraci amb un altre favorit, Aeci, ja que un estava gels de l'altra, per la oportuna mort d'Estauraci (880) va evitar una guerra civil. En aquest temps va tenir contactes a la cort imperial de Carlemany a Aquisgr i un dels dos emperadors va planejar el casament dIrene i l'emperador de l'Oest, per no se sap quin dels dos.

Al final del seu govern el personatge ms influent fou el tresorer Nicfor que sobtadament, el 802, va donar un cop d'estat i es va proclamar emperador (Nicfor I). Irene li va proposar compartir el tron i Nicfor va accedir i la va anar a veure a palau, i all Nicfor va arrestar a l'emperadriu i la va enviar desterrada a Lesbos sense cap pensi. Irene va morir suposadament el 15 d'agost del 803. L'esglsia grega la va considerar santa i celebra la seva memria el 15 d'agost.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204195" title="Pilates" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="85166">
El Mtode Pilates (o conegut popularment com a Pilates), s un sistema d'entrenament fsic inventat a principis del segle XX per l'alemany Joseph Pilates basant-se en els seus coneixements de diverses especialitats com la gimnsia, la traumatologia, el ballet o el ioga.

En el seu inici el propi Pilates el va anomenar "Contrologia" (en angls Contrology) ja que creia que el seu mtode utilitzava la ment per a controlar els msculs. El mtode pilates es centra en la postura dels msculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que sn essencials per mantenir la columna vertebral. En particular, els exercicis de Pilates ensenyen a ser conscients de la respiraci i l'alineaci de la columna i enforteixen els msculs interns del tors que sn importants per evitar dolors d'esquena.

 Origen, historia i evoluci.
Joseph Pilates fou un nen malalts i aix el dugu a estudiar el cos hum i la manera d'enfortir-lo mitjanant l'exercici. D'aquesta manera, amb el temps va arribar a ser un gran atleta. Va comenar a desenvolupar el seu mtode a Anglaterra en ser internat durant la Primera Guerra Mundial en un camp de concentraci degut a la seva nacionalitat alemanya. Treballant com a infermer desenvolup una metodologia per a millorar l'estat de salut d'altres interns mitjanant l'exercici. Pels ms dbils i malalts constru damunt dels llits un sistema de politges i cordes per exercitar els mscul que fou l'origen d'algunes de les seves posteriors mquines que ell va idear. Amb el temps va desenvolupar un gran nombre d'exercicis per ser realitzats amb aquestes mquines i tamb per ser practicats al terra damunt d'un matals.

El 1923 es trasllad a Estats Units, conegu la seva esposa Clara i obr un estudi per ensenyar el seu mtode a Manhattan. Aviat es va fer popular entre coregrafs i ballarins, les lesions dels quals -derivades de l'entranament intensiu- els obligaven a passar perodes molt llargs de recuperaci i inactivitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204197" title="Canal 4" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="85167">

Canal 4 s un canal de televisi de Mallorca, amb emissions majoritriament en catal, que pertany a l'empresari Emili Bohigas Moreno. Emet per la freqncia 29-39 d'UHF.

Histria.
Canal 4 es pos en funcionament en 1986, quan un grup de quatre amics de Son Sardina, a Palma, entre els quals hi havia el president de l'associaci de vens, Joan Calafat, comenaren a emetre un espai setmanal amb informacions per als habitants de la barriada. s, per tant, la pionera de les televisions locals de Mallorca, i d'aqu deriva el seu nom, ja que aleshores fou la quarta emissora que podien contemplar els espectadors illencs (desprs de TVE1, La 2 i TV3). Posteriorment, Joan Calafat abandonaria el projecte per crear Canal 37, ms tard transformat en M7 Televisi.

Encara que inicialment es tractava d'un projecte molt localitzat a Son Sardina, poc a poc el seu mbit es va anar estenent, primer a Palma i desprs a la resta de l'illa. De la mateixa manera, la seva programaci es va fer ms variada, i sn especialment recordades les pellcules (generalment, pardies de westerns) protagonitzades per vens de la barriada, entre els quals destac la figura d'Antoni Dez, actor amateur desaparegut el 2005.

El 1994, Emili Bohigas, conegut empresari mallorqu del sector de l'espectacle i president del grup de empreses Bravo, va adquirir la majoria de les accions de l'emissora, i amb aix s'inici un procs de profesionalitzaci, fortes inversions i constant expansi.

Des de 1995, Canal 4 transmet igualment teletext.

L'any 2000 (?) s'inauguraren els seus nous estudis al Polgon de Can Valero de Palma, amb 4.000 m de superfcie. Des de 2007 tamb emet des del Parc Bit, a Son Espanyol.

Enllaos externs.
Canal 4






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204198" title="Isaac I Comn" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="85168">

Isaac I Comn (Isaacus I Comnenus, ) fou emperador bizant del 1057 al 1059, i el primer de la famlia Comn que va pujar al tron imperial.

Era el fill gran de Manel Comn,  praefectus totius orientis durant el regnat de Basili II, que va morir quan encara Isaac era jove, i l'emperador va assolir l'educaci d'aquest fill i del seu germ Joan Comn.

Van rebre aviat importants crrec civils i militars en els que Isaac es va destacar i va obtenir la ma de Caterina la filla del rei dels blgars (filla de Samuel o de Joan Vladislau) que estava captiva a Constantinoble. Una poca agitada va venir a la mort de Basili II, amb vuit emperadors en 32 anys (Constant VIII, Rom III, Miquel IV, Miquel V, Zoe, Constant IX,  Teodora de Bizanci i Miquel VI) i noms la prudent conducta d'Isaac li va evitar ensurts greus. 

El 1056 el clergat i els principals nobles i funcionaris, amb suport popular, van decidir deposar a Miquel VI i van oferir la corona al vell general Catacal, un dels caps de la conspiraci, que va refusar l'oferiment degut a la seva edat i el seu naixement obscur, i va recomanar a Isaac Comn, que fou proclamat l'agost del 1057, abans d'estar assabentat dels fets, i que va dubtar en acceptar. Les forces de Miquel foren derrotades a Hades i va proposar a Isaac compartir el poder. Isaac hauria acceptat per Catacal s'hi va oposar i finalment Miquel va haver d'abdicar i fer-se monjo. Joan Comn va estar al costat d'Isaac en tot moment. Els caps de la revoluci foren recompensats amb grans honors per molts d'ells foren enviats a provncies i amb oficis que els donaven un poder moderat.

Les funcions dels curopalates es van repartir entre Catacal i Joan Comn. Per redrear l'economia es va introduir un sistema d'estalvi econmic en totes les branques de l'administraci, i el mateix emperador va donar exemple; els eclesistics es van oposar a noves taxes a l'esglsia i Miquel Cerulari, el patriarca, li va dir: "Li he donat la corona, i s com recuperar-la". 
Immediatament Isaac el va desterrar, i va prendre mesures per evitar una revolta del clergat. 

El 1059 va marxar contra els hongaresos que havien creuat el Danubi, i els va derrotar i obligar a demanar la pau. L'imperi es va recuperar lleugerament en dos anys, tan econmica com militarment. Quan tornava de la campanya militar es va posar malalt amb molta febre; veien que estava proper a la mort va oferir la corona al seu germ Joan, que la va refusar, i llavors va nomenar successor al general Constant X Ducas; no obstant Isaac es va recuperar, per va abdicar voluntriament a favor de Constant i es va retirar a un convent (1059) junt amb la seva dona i la seva filla. 

Va viure dos anys ms; fou visitar alguna vegada per Constant X Ducas que la va consultar afers d'estat. La seva mort est datada el 1061, i no va deixar fills mascles. 

Va deixar escrits sobre l'Ilada, i uns manuscrits anomenats ; altres possibles obres s'han perdut.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204202" title="Isaac II ngel" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="85169">
Isaac II ngel (Isaacus II Angelus, ), fou emperador bizant del 1185 al 1195.

Era el fill gran d'Andrnic ngel i va nixer vers la meitat del segle XII, i per la seva avia Teodora era descendent dels Comn. Sota Manel I Comn va exercir diversos alts crrecs per sempre secundaris. El seu pare Andrnic ngel fou executat per Andrnic I Comn i Isaac va iniciar un odi profund contra aquest emperador. 

Estan absent Andrnic l'estiu del 1185, passant uns dies de descans a sia, va deixar encarregat del govern a Hagiocristofrites, que va ordenar l'execuci d'Isaac (suposadament perqu el seu nom comenava per "I" i el rumor popular deia que Andrnic seria enderrocat per un personatge el nom del qual comenava per "I"). Isaac va rebre una confidncia i es va poder escapar just a temps i refugiar-se a l'esglsia de Santa Sofia. Isaac va fer una crida als enemics d'Andrnic i va comenar a anar gent a la rodalia de l'esglsia, fins que l'afer va degenerar en revolta; els militars enviats per Hagiocristofrites varen ser morts pel poble i Isaac fou proclamat emperador. Andrnic va tornar a la capital per ja no va poder aturar el moviment i fou linxat per la gent, sembla ser que amb el consentiment (sin per orde) d'Isaac.

Una vegada al tron Isaac no fou un bon governant, es va dedicar als plaers, a les festes i al luxe; va arribar a tenir vint mil empleats i eunucs i les seves despeses es van disparar. Les taxes es van apujar desmesuradament.

Un mica desprs de pujar al tron va estar en guerra contra els blgars, sbdits bizantins ara sollevats sota la direcci de Pere i Asen, dos germans de suposada descendncia reial. Els rebels blgars van arribar a Tessalnica on van derrotar i van fer presoner al sebastocrtor Isaac, el general grec, i finalment Asen fou reconegut rei; els blgars van tenir el suport dels vlacs descendents dels antics colons romans a Tesslia i Macednia, que van emigrar de les seves terres cap a ms enll del Danubi per escapar a la rapacitat d'Isaac, i es van barrejar amb tribus d'eslaus originat el poble dels valacs; els que van romandre a Tesslia i Macednia foren els ancestres dels moderns cutzovalacs.

El 1187 va aconseguir una victria sobre Guillem II el Bo que va haver de retornar les conquestes que havia fet dos anys abans a l'Epir, Tesslia i Macednia.

El 1189 l'emperador germnic Frederic I es va presentar a la frontera nord de l'Imperi amb un exrcit de 150000 homes de cam cap a Terra Santa. Tot i les amenaces d'Isaac, Frederic va avanar i va passar el hivern a Adrianpolis i desprs va creuar el Bsfor, negociant secretament l'ajut dels blgars contra els grecs i d'aquestos contra els blgars. Tan va alarmar a l'emperador aquest exrcit croat que Isaac va enviar ambaixadors a Salad oferint la seva aliana contra els llatins a canvi de la devoluci del Sant Sepulcre, aliana que Salad va refusar.

Isaac va perdre tamb Xipre on Aleix Comn es va fer independent, per l'illa li fou arrabassada per Ricard Cor de Lle el 1191 que el 1192 la va cedir al rei Guiu de Jerusalem, i ja els bizantins mai ms la van recuperar. 

El 1193 va lliurar una segona guerra contra els blgars en la que els grecs van obtenir una victria decisiva, per Isaac va haver de reconixer com a rei al successor de Asen, Joannicos o Joan.

Estava de cacera a les muntanyes de Trcia  quan va esclatar una revolta a Constantinoble, i el seu germ Aleix III ngel fou proclamat emperador. Isaac va fugir i es va refugiar a Estagira a Macednia, on fou finalment detingut i portant davant el seu germ, que va ordenar cegar-lo i tancar-lo a la pres (1195). 

El seu fill Aleix es va poder escapar cap a Itlia i va incitar als prnceps llatins contra l'Imperi, que va culminar amb la conquesta de Constantinoble el 1203 i la restauraci d'Isaac que va regnar junt amb el seu fill Aleix IV ngel fins el 1204 quan foren enderrocats per Aleix V Ducas Murzufle  i Aleix ngel va morir. Ducas Murzufle va perdonar la vida a Isaac per aquest va morir poc desprs del disgust per la mort del seu fill. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204204" title="Isaac d'Armnia" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="85170">
Isaac d'Armnia fou un catholicos o patriarca d'Armnia de la meitat del segle XII, sota el nom del qual apareix publicada l'obra Orationes Invectivae II. adversus Armenos,  publicada en grec i llat amb notes de Combfis (Auctuar. Nov. Bibl. vol. 2. p. 317, i ss. i per  Galland, Bibl. Patr. vol. 14. p. 411, i ss. ). Aquest patriarca no ha estat identificat amb cap de la llista i probablement Isaac fou un nom anterior a ser catholicos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204205" title="Sir" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="85171">

Geografia:;
Sir Banu Yas, illa d'Abu Dhabi;
Sir Abu Nuayr, illa de Sharjah;
Sir Darya, riu d'sia Central;
Onomstica:
Isaac Sir o de Sria.
Publi Sir, mimgraf rom;
Societat: ttol angls, equivalent a cavaller. Vegeu sir (ttol).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204207" title="Isaac de Sria" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="85172">


Onomstica:

Isaac de Sria, monjo i sacerdot siri;

Isaac de Sria, bisbe de Nnive del segle VI.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204208" title="Isaac de Sria (monjo)" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="85173">
Isaac de Sria (Isaacus Syrus) fou un monjo natural de Sria que ms tard fou sacerdot a Antioquia i va morir vers el 456. 

Va escriure en sirac i segurament tamb en grec, alguns tractats de matries teolgiques en gran part en oposici als escriptors nestorians i eutiquians. El seu principal treball es De Contemtu Mundi, de Operatione Corporali et sui Abjectione Liber.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204209" title="Isaac de Sria (bisbe)" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="85174">
 
Isaac Sir o Isaac de Sria, fou un bisbe de Nnive que va viure a la meitat del segle VI.

Va deixar el crrec i es va retirar a un convent del que desprs fou escollit abat. Anys desprs va anar a Itlia i va morir a Spoleto. Se'l considera sovint l'autor de De Contemtu Mundi, que sembla que correspondria al seu homnim Isaac de Sria. Obra seva semblen ser  en canvi 87 sermons (Sermones Ascetici) i amb seguretat algunes homilies. Segurament va escriure originalment en sirac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204210" title="Iseu" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="85175">


Onomstica:

Iseu de Calcis, un dels deu oradors tics del cnon alexandr. ;

Iseu d'Assria, sofista i retric nadiu d'Assria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204211" title="Iseu de Calcis" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="85176">
Iseu de Calcis (Isaeus, ) fill de Digores fou un dels deu oradors tics els discursos dels quals sn al cnon alexandr. Va viure a la primera meitat del segle IV aC, i com a molt aviat a partir del 420 aC fins el 348 aC. 

Va nixer a Calcis a Eubea per de molt jove va anar a Atenes. Fou educat en oratria per Lsies i Iscrates d'Atenes i desprs es va dedicar als discursos judicials i va crear una escola de retrics a Atenes on hauria tingut com a deixeble a Demstenes. 

Suides diu que li va fer l'ensenyament de manera gratuta i Plutarc diu que va cobrar deu mil dracmes; Iseu va ajudar a Demstenes a redactar els seus discursos contra els seus tutors.

A l'antiguitat s'esmenten 64 discursos amb el seu nom per noms unes 50 eren reconegudes com autentiques i noms se'n conserven onze, encara que es coneixen els ttols de 56. Tamb va escriure un llibre de retrica titulat  que s'ha perdut.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204212" title="Iseu d'Assria" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="85177">
Iseu d'Assria (Isaeus, ) fou un sofista i retric nadiu d'Assria. De jove es va dedicar als plaers i les festes per va canviar amb la maduresa i va esdevenir una persona respectable i sbria en els seus costums. Sembla que va viure a Roma per un temps, i va coincidir amb Plini el Jove, que en parla de manera elogiosa. Les seves obres no s'han conservat. Filostrat li va dedicar un captol a les seves biografies, per es limita a explicar ancdotes i algunes indicacions dels seus discursos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204213" title="Isgores" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="85178">
Isgores (Isagoras, ) fill de Tisandre, fou un noble atenenc d'una destacada famlia, segons Herdot.

Quan Clemenes I d'Esparta va anar a Atenes el 510 aC per expulsar a Hppies, va establir llaos d'hospitalitat i amistat amb Isgores, per aquest va sospitar una intriga entre la seva dona i el rei espart.

Desprs apareix com a cap del partit oligrquic oposat a Clstenes i quan va considerar que aquest era massa poders va cridar en ajut a Clemenes per el intent espart d'establir l'oligarquia a Atenes va fracassar i quan Clemenes va envair tica per donar el poder a Isgores, tamb va fracassar quan els corintis i el seu collega Demarat es van retirar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204214" title="Josep Isc" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="85179">

Josep Isc (Josephus Iscanus) fou un poeta llat del segle XII, que vivia a les illes Britniques.

Va escriure un poema sobre la guerra de Troia en sis llibres en vers hexmetre, poema que de vegades ha estat atribut a Corneli Nepos. Fou publicat per primer cop a Amsterdam el 1702.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204215" title="Iscgores" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="85180">
Iscgores (Ischagoras, ) fou un militar espart.

Va dirigir els reforos lacedemonis enviats al nov any de la guerra del Pelopons (423 aC) per ajudar a Brsides a la pennsula Calcdica. El rei Perdicas II de Macednia, com a preu del seu tractat amb Atenes, va impedir a Tesslia el pas d'aquestes tropes i noms Iscgores i alguns altres es van poder reunir no obstant aix amb Brsides. 

El 421 aC va dirigir una nova expedici a la mateixa regi, i va demanar a Clerides d'entregar Amfpolis als atenencs tal com establia el tractat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204217" title="Iscolau" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="85181">
Iscolau  o Iscoles (Ischolaus o Ischolas, ) fou un militar espart del segle IV aC.

Quan els tebans van envair el Pelopons el 369 aC estava estacionat a la vila d'Ion o Oion (Ium o Oium) al districte d'Esciritis amb un cos de  i uns 400 exiliats de Tegea. Ocupant el pas d'Esciritis hauria aconseguit impedir el pas dels arcadis (aliats tebans), per va romandre a la vila i fou rodejat i mort amb els seus homes; quan es va veure rodejat i sense esperances va enviar als soldats ms joves a Esparta perqu podien ser tils,  i va restar a la ciutat amb els veterans resistint fins a la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204219" title="Iscmac" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="85182">
Iscmac (Ischomachus, Iscmacos ), fou un atenenc de suposada gran riquesa (setanta talents) que quan va morir els seus hereus van trobar que noms havia deixat menys de 20 talents ja que havia dissipat la fortuna en malgastos i parsits.

Aquest fets foren impactants al seu temps, i en parlen Ateneu, Xenofont i altres. Va deixar una filla que es va casar amb Cllies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204221" title="Isees" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="85183">
Isees (Iseas, ) fou tir de Cerinea a Acaia en el primer perode d'ascens de la Lliga Aquea.

A les quatre ciutats fundadores de la lliga (Dime, Patres, Tritea, i Fares)  s'havien unit Aegion i  Bura, i per seguretat personal va considerar pruent abdicar el poder. Tot seguit les noves autoritats van ingressar a la Lliga Aquea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204222" title="Hematcrit" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="85184">
L'hematcrit s el percentatge del volum de la sang que fa referncia a la fracci dels glbuls rojos. Les xifres normals d'hematcrit a les persones oscillen entre 36%-46% a les dones i 38%-48% als homes depenent de diversos factors fisiolgics, com l'edat i la condici fsica del subjecte.

Vegeu tamb.
 Hematologia;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204223" title="Guadamassiler" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="85185">
Un guadamassiler s un menestral que tenia com a ofici fabricar guadamassils, uns cuirs adornats amb dibuixos estampats en pintura o en relleu.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204224" title="Isidor d'Eges" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="85186">
Isidor d'Eges (Isidorus, ) fou un poeta epigramtic grec nadiu d'Eges (Aegae), del qual figuren cinc epigrames a l'antologia grega. No se sap en quina poca va viure, per per l'estil dels epigrames Brunck suposa que va viure al segle I i que fou contemporani d'Antfilos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204225" title="Isidor de Carax" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="85187">
Isidor de Carax  (Isidorus, ) fou  un escriptor de geografia grec que va viure en temps dels primers emperadors, segurament al segle I desprs del regnat de Tiberi ja que s'esmenta un fet que va passar en el seu regnat. No obstant Lluci l'esmenta d'una manera que sembla indicar que vivia en temps de Ptolemeu I Soter (vers 300 aC), per aix sembla difcil ja que llavors no existia encara l'Imperi Part que descriu.

Va escriure , esmentada per Ateneu. , potser part de l'anterior fou impresa el 1600 en la collecci d'obres de gegrafs menors; aquesta obra incloa un descripci de Prtia i probablement altres llocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204227" title="Isidor de Gaza" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="85188">
Isidor de Gaza  (Isidorus, ) fou un filsof neoplatnic grec amic de Procle i de Mar al que va succeir com a cap de l'escola neoplatnica. Segons el Suides estava casat amb Hiptia, una altra filosofa famosa. La seva mare Teodota tamb va pertnyer a una famlia de filsofs i fou germana d'Egipte l'amic d'Hrmies. Damasci en va escriure una biografia esmentada per Foci, que s'ha perdut. Ja gran es va retirar a la vida privada i va deixar les seves activitats pbliques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204228" title="Isidor de Pelusium" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="85189">
Isidor de Pelusium  (Isidorus, )  fou un escriptor cristi exegtic de finals del segle IV.

Tot i el seu nom era nadiu d'Alexandria per va passar la vida a un monestir prop de Pelusium del que fou abat i on va practicar l'ascetisme. Fou admirador de Joan Crisstom i en la seva defensa va atacar als patriarques Tefil i Ciril d'Alexandria. 

Va morir vers el 450.

Va escriure un llibre contra els gentils que s'ha perdut per es conserven algunes de les seves cartes. (unes dos mil per algunes sn considerades espries).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204229" title="Isidor de Tessalnica" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="85190">
Isidor de Tessalnica  (Isidorus, )  fou arquebisbe de Tessalnica vers el 1401. 

Fou l'autor de quatre homilies de la verge Maria, i altres homilies sobre altres temes, comentaris i cartes diverses o epstoles que en general es conserven. (Fabricius,  Bibl. Graec. vol. 10. p. 498.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204233" title="Orde de Glria" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="85191">

L'Orde de Glria (Rus:      "     " - Transliterat: Orden Slavy) s un orde de la Uni Sovitica, creada el 8 de novembre del 1943 per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS i era atorgada a soldats, sots-oficials i tinents d aviaci per accions de valor i coratge en defensa de la Uni Sovitica. La 1 classe tamb t l estipulaci que la persona ha d haver actuat en especfiques proeses personals. Normalment, la seva concessi portava una promoci al rang.

 Concessi .

Segons els estatuts, sn aptes per rebre-la els que:

 Entrar en primer lloc a les installacions de l'enemic, per la valentia personal que contribueix a l'xit de la causa com;
 Seguir en un tanc incendiat i continuar la tasca de combat;
 Salvar una bandera de mans de l'enemic;
 Matar 10 oficials o 50 soldats amb l'arma personal;
 Destruir 2 tancs de l'enemic amb arma petita;
 Destruir entre 1 i 3 tancs amb granades de m.
 Destruir per foc artiller o de metralladora 3 avions enemics;
 Entrar en primer lloc al fort, trinxera o blindatge enemic, destruint la seva guarnici;
 Descobrir els punts febles de l'enemic com a resultat de l'exploraci personal;
 Capturar un oficial enemic;
 Destruir un lloc de vigilncia enemic;
 Penetrar a una posici enemiga i destruir la metralladora o el llanamines;
 Destruir un dipsit enemic en una sortida nocturna;
 Capturar una bandera enemiga en combat, despreocupant-se del perill personal;
 Sent ferit, tornar a files un cop realitzades noms les primeres cures;
 Destruir un avi enemic amb l'arma personal.
 Obrir pas als filferros de l'adversari sota foc enemic;
 Ajudar a un ferit durant el combat arriscant la vida;
 Aconseguir noticies valuoses de l'enemic mitjanant l'exploraci;
 Destruir de 2 a 4 caces enemics o de 3 a 6 bombarders (pels pilots);
 Destruir de 2 a 5 tancs enemics, de 3 a 6 locomotores o destruir l'estaci ferroviria o al menys 2 avions a terra (pilots);
 Destruir 1  2 avions enemics (pilots primerencs);
 Destruir una estaci ferroviria, un pont, un dipsit de municions o de combustible, un estat major, una central elctrica, un vaixell o llanxa militar, un aerdrom amb al menys 2 avions o minar una presa de dia (tripulacions de bombarders);
 Destruir un dipsit de munici o combustible, un estat major, una estaci ferroviria o un pont (tripulacions de bombarders de proximitat nocturn);
 Destruir una estaci ferroviria, un dipsit de munici o combustible, una construcci porturia, un transport martim o ferroviria o una fbrica (tripulacions de bombarders de gran alada nocturns);
 Tripulacions d'avions de reconeixement per l'xit en la missi, com a resultat de qu es reben dades valuoses de l'enemic.

 Sobre l'Orde .

Els estatuts de l'orde van variar parcialment pels Decrets de la Presidncia del Consell Superior del 26 de febrer de 1947, del 16 de desembre de 1947 i del 8 d'agost de 1957.
Inicialment es rebia el 3er grau, i subseqentment s era promogut al grau segent per accions de valentia posteriors. 

La 1 classe ha estat atorgada 2.582 vegades (entre elles, a 4 dones), la 2 46.362 i la 3, 948.260 vegades. Tots aquells que aconseguien tots 3 graus eren anomenats Polniy Kavaler Ordenov Slava (Cavaller Absolut de l Orde de Glria).

Penja a l'esquerra del pit, i se situa darrera de l'Orde de la Insgnia d'Honor.

El gal s el de l Orde Tsarista de S. Jordi, i s el mateix per les 3 classes (doncs l Orde de Glria es basa directament en l Orde de Sant Jordi)

Va ser institut el mateix dia que l'Orde de la Victria, i era el darrer dels ordes terrestres creats durant els anys de la guerra (desprs ja noms apareixerien els ordes martims (Uixakov i Nkhimov)). 

L'orde tenia algunes diferncies amb la resta: 

 era l'nic destinat exclusivament a tropa i sots-oficials; ;
 es concedia per ordre ascendent (un fet que noms es repet als ordes de Glria Laboral i Pel servei a la Ptria a les Forces Armades de la URSS); ;
 fins al 1974 va ser l'nic orde atorgat noms pels mrits personals, i mai a les unitats militars, fbriques o collectius; ;
 l'estatut preveia l'augment dels cavallers que tinguessin tots 3 graus en un ttol que era l'excepci per al sistema honorfic sovitic; ;
 els colors repetien els de la cinta de l'orde imperial russa de Sant Jordi (un fet com a mnim inesperat en temps de Stalin); ;
 el color i el dibuix de la cinta eren idntics per a tots 3 graus, una cosa normal durant els Tsars, per que mai no s'havia fet a la URSS.

L'orde va ser instituda per la proposta de I.V. Vpervye a Stalin el 20 de juny de 1943, durant les discussions del projecte de l'establiment de l'Orde de la Victria. El comit tcnic de la Direcci General d'Intendncia de l'Exrcit Roig, presidida pel tinent general S.V. Aginskij va rebre l'encrrec a l'agost de 1943, i el 2 d'octubre de 1943, dels 26 esbossos se'n presentaren 4 a Stalin, que escoll el dibuix de N.I. Moskaleva (autor tamb  de l'Orde de Kutuzov, la Medalla dels Partisans i les medalles per la defensa de les ciutats de la URSS (Leningrad, Stalingrad, Kev, Odessa, Sebastpol, Moscou, l'rtic, i el Caucas)

Originalment havia de tenir 4 graus, per Stalin prefer que fossin 3; i tamb va ser ell qui li don el nom d'"Orde de Glria", doncs les "victries sense glria no ho sn".

El dret de concedir l'Orde de 3r grau va ser atorgat als caps de brigada, el 2n grau al comandant d'exrcit/flotilla i el 1r grau noms la Presidncia del Consell Superior de la URSS. Des del 26 de febrer de 1947, noms la Presidncia del Consell Superior de la URSS pogu atorgar-la.

El primer en rebre-la va ser el sapador sergent V.S. Malyshev el 13 de novembre de 1943, per destruir una metralladora enemiga (Malyshev encara rebria la 2 Classe).
Les primeres concessions de la 1 classe foren al juliol de 1944, pel sergent major A.K. Shevchenko i pel sapador M.T. Pitenin. Pitenin moriria abans de rebre-la, per Shevchenko va viure fins desprs de la guerra, obtenint tamb les Ordes de la Bandera Roja, la Guerra Patritica i l'Estrella Roja, sent un fenomen molt estrany que un sergent llus 6 ordes (la qual cosa ja era estranya entre coronels i generals).

Entre els ms de 2.000 Cavallers Absoluts de l'Orde de Glria, 4 sn Herois de la Uni Sovitica:

 Artiller de la Gurdia Sergent Major A.V. Aleshin;
 Pilot Sots-oficial d'Aviaci I.G. de Drachenko;
 Soldat d'Infanteria de Marina de la Gurdia P-H. Dubinda;
 Artiller Sergent Major N.I. Kuznetsov;

A ms, 80 cavallers de 2 Classe i 647 de 3 classe sn tamb Herois de la Uni Sovitica.

Entre els cavallers complets de l'orde hi ha 4 dones:
 Franctiradora N.P. Petrova (desapareguda en combat l'1 de maig de 1945);
 Metralladora sergent D.J. Staniliene;
 Infermera M.S. Nozdracheva;
 Radiotelegrafista starshin N.A.Zhurkina ;

L'Orde de Glria s'esting desprs del collapse de la Uni Sovitica. Al 2.000, l'Orde de Sant Jordi va resorgir.

 Disseny .



La 3 classe s una estrella de 45 mm en plata amb un medall de 23 mm al mig. El medall mostra la Torre Spassky coronada per una estrella vermella esmaltada. El medall tamb est envoltat per una corona de llorer i un gal vermell esmaltat amb la inscripci  Slava  (Glria). Al revers hi ha un cercle de 19mm de dimetre, amb la inscripci "CCCP". Tamb hi pot figurar el nombre de la condecoraci.

La 2 Classe i la 1 sn idntiques a la 3, excepte que el medall s en plata daurada en la 2 i en or en la 1 classe.

La medalla est suspesa en un gal pentagonal amb 3 barres negres de 5 mm alternades amb dues taronges de 5 mm i una de 1 mm taronja als costats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204239" title="Ganiveter" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="85193">
El ganiveter era un menestral que tenia l'ofici de fer i de vendre ganivets. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204240" title="Gerrer" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="85194">
El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa.

A mitjan segle XV, a Barcelona, hi havia nou gerrers.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204241" title="Giponer" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="85195">
Un giponer era un menestral que tenia com a ofici fabricar i vendre gipons (pea de vestir amb mnigues i ajustada al cos, fins a la cintura).

A Barcelona, al segle XIV, ja eren agrupats en una confraria.

A Girona, el 1388, hi havia tres giponers.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204245" title="Lliga nord-irlandesa de futbol" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="85196">
La Lliga nord irlandesa de futbol, oficialment Carnegie Irish Premier League o Irish Premier League, s una lliga semi-professional de futbol per a clubs d'Irlanda del Nord. El nom de Premier League fou adoptat l'any 2003, anomenant-se anteriorment Irish Football League. Per la temporada 2008-09 ser reanomenada IFA Premiership.

El campi es classifica per la Lliga de Campions, el segon per la Copa de la UEFA i el tercer per la Copa Intertoto.

 Histria .
La lliga nord irlandesa (lliga irlandesa originriament) s la segona lliga ms antiga del mn desprs de l'anglesa i per davant de l'escocesa (formada una setmana abans).

Va ser formada l'any 1890 com a lliga de tota Irlanda, tot i que la majoria dels seus membres eren clubs del nord. Esdevingu lliga d'Irlanda del Nord, l'any 1921 desprs de la partici de l'illa. Malgrat aquest fet, actualment mant, oficialment, el nom de lliga irlandesa de futbol, el seu nom original.

Els primers anys fou coneguda a la premsa local com a "Belfast League" pel fet que set dels vuit equips eran de la ciutat. Aquests primers anys, pocs equips de fora de Belfast participaren a la competici, el Milford, Derry Olympic (1892), Derry Celtic (1900) i St Columb's Court (1901). L'any 1903 ingress a la competici el primer club de Dubln, el Bohemians. El segon, Shelbourne, s'afeg el 1904. Aquests equips anaren desapareixent de la lliga amb el pas del temps i l'any de la partici, el 1921, noms un club de fora de Belfast continuava a la lliga, el Glenavon FC de Lurgan. Fou precisament el Glenavon el primer club de fora de Belfast que es coron campi.

 Clubs participants a la temporada 2007-2008 .


 Historial .


1890-91 Linfield F.C.;
1891-92 Linfield F.C.;
1892-93 Linfield F.C.;
1893-94 Glentoran F.C.;
1894-95 Linfield F.C.;
1895-96 Distillery F.C.;
1896-97 Glentoran F.C.;
1897-98 Linfield F.C.;
1898-99 Distillery F.C.;
1899-00 Belfast Celtic F.C.;
1900-01 Distillery F.C.;
1901-02 Linfield F.C.;
1902-03 Distillery F.C.;
1903-04 Linfield F.C.;
1904-05 Glentoran F.C.;
1905-06 Cliftonville / Distillery ;
1906-07 Linfield F.C.;
1907-08 Linfield F.C.;
1908-09 Linfield F.C.;
1909-10 Cliftonville F.C.;
1910-11 Linfield F.C.;
1911-12 Glentoran F.C.;
1912-13 Glentoran F.C.;
1913-14 Linfield F.C.;
1914-15 Belfast Celtic F.C.;
1915-19 no es disput;
1919-20 Belfast Celtic F.C.;
1920-21 Glentoran F.C.;

1921-22 Linfield F.C.;
1922-23 Linfield F.C.;
1923-24 Queen s Island F.C.;
1924-25 Glentoran F.C.;
1925-26 Belfast Celtic F.C.;
1926-27 Belfast Celtic F.C.;
1927-28 Belfast Celtic F.C.;
1928-29 Belfast Celtic F.C.;
1929-30 Linfield F.C.;
1930-31 Glentoran F.C.;
1931-32 Linfield F.C.;
1932-33 Belfast Celtic F.C.;
1933-34 Linfield F.C.;
1934-35 Linfield F.C.;
1935-36 Belfast Celtic F.C.;
1936-37 Belfast Celtic F.C.;
1937-38 Belfast Celtic F.C.;
1938-39 Belfast Celtic F.C.;
1939-40 Belfast Celtic F.C.;
1940-47 no es disput;
1947-48 Belfast Celtic F.C.;
1948-49 Linfield F.C.;
1949-50 Linfield F.C.;
1950-51 Glentoran F.C.;
1951-52 Glenavon F.C.;
1952-53 Glentoran F.C.;
1953-54 Linfield F.C.;
1954-55 Linfield F.C.;

1955-56 Linfield F.C.;
1956-57 Glenavon F.C.;
1957-58 Ards F.C.;
1958-59 Linfield F.C.;
1959-60 Glenavon F.C.;
1960-61 Linfield F.C.;
1961-62 Linfield F.C.;
1962-63 Distillery F.C.;
1963-64 Glentoran F.C.;
1964-65 Derry City F.C.;
1965-66 Linfield F.C.;
1966-67 Glentoran F.C.;
1967-68 Glentoran F.C.;
1968-69 Linfield F.C.;
1969-70 Glentoran F.C.;
1970-71 Linfield F.C.;
1971-72 Glentoran F.C.;
1972-73 Crusaders F.C.;
1973-74 Coleraine F.C.;
1974-75 Linfield F.C.;
1975-76 Crusaders F.C.;
1976-77 Glentoran F.C.;
1977-78 Linfield F.C.;
1978-79 Linfield F.C.;
1979-80 Linfield F.C.;
1980-81 Glentoran F.C.;
1981-82 Linfield F.C.;
1982-83 Linfield F.C.;

1983-84 Linfield F.C.;
1984-85 Linfield F.C.;
1985-86 Linfield F.C.;
1986-87 Linfield F.C.;
1987-88 Glentoran F.C.;
1988-89 Linfield F.C.;
1989-90 Portadown F.C.;
1990-91 Portadown F.C.;
1991-92 Glentoran F.C.;
1992-93 Linfield F.C.;
1993-94 Linfield F.C.;
1994-95 Crusaders F.C.;
1995-96 Portadown F.C.;
1996-97 Crusaders F.C.;
1997-98 Cliftonville F.C.;
1998-99 Glentoran F.C.;
1999-00 Linfield F.C.;
2000-01 Linfield F.C.;
2001-02 Portadown F.C.;
2002-03 Glentoran F.C.;
2003-04 Linfield F.C.;
2004-05 Glentoran F.C.;
2005-06 Linfield F.C.;
2006-07 Linfield F.C.;
2007-08 Linfield F.C.;

Notes
 Ttol compartit desprs de dos partits de play-off (0-0 i 3-3).;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Projecte Irish Football Club;
 Web de la Federaci;
 Irish League Forums;
 BBC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204246" title="Federalisme europeu" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="85197">

El federalisme europeu es un moviment politic i social que te com objectiu la creaci de la Federaci Europea, es a dir, que els estats d'Europa s'unisquen a una federaci.

Partits poltics.
Com cada moviment politic i social, el federalisme europeu tambi s troba representat a l'esfera politica per diversos partits politics, i segons les seues perspectives ens trobem alguns com Els Verds Europeus, el Partit Demcrata Europeu i el Partit Europeu dels Liberals, Democrates i Reformistes. Tamb hi ha altres partits poltics a nivell europeu que tenen com a membres a alguns partidaris federalistes, per exemple, el Partit Popular Social Cristi (de Luxemburg, i membre del Partit Popular Europeu) s federalista, encara que, altres partits membres del PPE o dels seus aliats (com el Partit Conservador britanic, membre dels Demcrates Europeus, aliat parlamentari del PPE, s euroesceptic). El Partit Socialista Europeu tamb te tendencies federalistes, per no tan determinats com els liberals, verds i democrates.

Historia.
El federalisme europeu, a la seva forma moderna, comena la seua gestaci a finals del segle XIX, prenent fora fins als 20 del segle XX, desprs va tindre un perode de decadencia (Gran depresi i Segona guerra mundial), per a desprs tornar a prendre fora, encara que no tanta com als anys 20. A aquella epoca els presidents d'algunos pasos d'Europa Occidental (com Frana, i  rebent suport per Alemanya, Regne Unit i altres) demanaren informes per a unir-se en una federaci.

La situaci actual, amb l'Uni Europea cada volta prenent ms competencies, sembla que va a ser com la dels anys vint. Projectes com les beques Erasmus, l'uni monetaria (euro), l'uni aduanera, el lliure moviment de mercancies i persones... aix ho indiquen, per encara queden molts pasos ms per a que s'arribe al punt de crear una federaci, com les complicacions que te el tractat pel que s'estableix una Constituci per a Europa (criticat pels euroesceptics i europeistes, per anar massa lluny i, a la vegada, per quedar-se curta. Encara aix, els segons li donaren suport majoritariament, entonant un "ms val qualsevol cosa que res"). Tamb per que no te un president escogit per sufragi universal, i perque moltes competencies europees (com els presupostos, o l'elecci del president de la Comisi) no son elegits pel Parlament Europeu, sino pels presidents dels estats membres. Una de les critiques ms exteses als europeistes d'esquerra es que l'Uni Europea actual es solament una uni econmica i no de ciutadans.

Vegeu tamb.

Historia del moviment federalista europeu;
Estats Units d'Europa;
Europa Unida;
Moviment europeu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204247" title="Frener" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="85198">
Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.

A Barcelona, ja n'hi havia des del 1145; el 1257 ja participen en el govern de la ciutat. En aquesta ciutat eren la base de la confraria dels esteves.

Els anys 1445-1452, n'hi havia seixanta-tres, alguns dels quals eren basters, mandreters, pintors, batifullers o illuminadors.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204249" title="Fustanyer" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="85199">
El fustanyer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el fustany, teixit de cot gruixut i pelut per una cara.

Els fustanyers ja sn documentats a Barcelona cap a l'any 1200; a mitjan segle XV n'hi havia deu.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204250" title="Hans Gillisz" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="85200">

Hans Gillisz, conegut per Bollongier o Boulenger (Haarlem, 1600-Haarlem, 1645) fou un pintor neerlands de naturaleses mortes. Es va especialitzar en representar rams de flors, a vegades de grans dimensions.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204251" title="Roger Lapbie" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="85201">

Roger Lapbie (Baiona, 16 de gener de 1911 - Pessac, 12 d'octubre de 1996) fou un ciclista francs.

 Va guanyar el campionat de Frana de carretera de 1933. El 1937 va guanyar el Tour de Frana, adjudicant-se 3 etapes, per en un ambient agitat desprs de l'abandonament de Sylvre Maes i de l'equip de Blgica, els quals consideraven haver estat desafavorits per Henri Desgrange. Desgrange va acusar Roger Lapbie d'haver esquivat el reglament per guanyar el Tour i va vetar la seva participaci l'any segent per la pressi dels dirigents belgues. 

El 1939 es va trencar el genoll a l'arribada de la Bordeus-Pars, cosa que va posar fi a la seva carrera. 

Palmars.
 1932. ;
 1r del G.P.Huet a Argentan;
 Vencedor de 2 etapes del Gran Premi Wolber ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1933;
 Campi de Frana;
 1r de la Pars-Angers;
 1r de la Pars-Saint Etienne;
 1r del Circuit de Morbihan;
 1r del G.P. de l'Echo d'Alger;
 1r del G.P. Gillon a Nantes;
 1r del Critrium de Parme;
 1934;
 1r del Critrium Nacional;
 1r de la Pars-Saint Etienne;
 1r de la Pars-Vichy;
 Vencedor de cinc etapes del Tour de Frana ;
 1935;
 1r de la Pars-Saint Etienne;
 1r dels 6 dies de Pars;
 1936;
 1r del Critrium de Parme;
 1r de les 24h d'Aviny;
 1937;
 1r del Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
 1r de la Pars-Nia;
 1r del Critrium Nacional;
 1938;
 1r de la Pars-Sedan;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1933. 29 de la classificaci general;
1934. 3r de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1935. Abandona (12a etapa);
1937. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;

Enllaos externs.
 Palmars de Roger Lapbie ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204252" title="Fuster" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="85202">


Un fuster s un menestral que t com a ofici treballar la fusta.

Tenien molta importncia en la construcci d'habitatges (algunes vegades, podien sser tamb mestres de cases) i tamb de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona).

Cal fer esment tamb dels fusters que d'en de la darreria de l'Edat mitjana treballaven a les serradores.

Ja com a artistes, podem esmentar els fusters tallistes, que esculpien la fusta per fer cadirats (Pere S'Anglada, Maci Bonaf, etc.).

De fet, a Barcelona, a mitjan segle XV, hom diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204254" title="Flassader" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="85203">
El flassader s un menestral que t com a ofici teixir flassades i vendre-les.

A Barcelona ja tenien una confraria prpia l'any 1331; a mitjan segle XV, n'hi havia vuit. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204256" title="Ferrer" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="85204">
Un ferrer s un menestral que t l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

En trobem tant en el mn rural com en l'urb.

A Barcelona, l'any 1015, ja s esmentada l'existncia d'un ferrer (faber ferranus).

En les ciutats es podien agrupar en una confraria o gremi, en qu tamb hi podien sser inclosos els serrallers o manyans, els daguers, els ganiveters, els espasers, etc.

A Barcelona, a mitjan segle XV, hi havia 81 ferrers; a Girona, l'any 1388, n'hi havia 23, i a Lleida, el 1429, n'hi havia 18, repartits per quatre de les cinc parrquies de la ciutat.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204257" title="Horeftra" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="85205">



Horeftra (en grec         ) s una entitat de poblaci del municipi d'Aristomnis (            ) a la regi peloponesa de Messnia, Grcia. L'any 2001 comptava amb 89 habitants.

s un llogaret dedicat a la ramaderia i a la agricultura, principalment oliveres. 

L'any 2005, en qu gaudia d'electricitat i telfon, Internet patia greus deficincies. Els serveis de salut s'atenen des d'Aristomnis a uns dos kilmetres, per l'hospital mes proper s a ms d'una hora en cotxe.

Destaca per la producci d'oli i de formatge feta casol. Actualment s'hi fan noves plantacions modestes d'oliverars. 

El juny de 2007 Horeftra fou afectada pels focs que van assolar el Pelopons l'estiu d'aquest any.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204258" title="Thesaurus verborum ac phrasium" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="85206">
El Thesaurus verborum ac phrasium s un diccionari llat-castell, obra del jesuta segovi Bartolom Bravo.

L'obra tingu gran difusi. La seva primera edici (suposada) s de 1590, a Pamplona. Posteriorment s'imprim a Valncia (1606), Palma de Mallorca (1607), etc.

D'aquest diccionari llat-castell en sorgiren dues adaptacions al catal, el Fons verborum et phrasium, d'Antoni Font, de 1637, i el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, de Pere Torra, imprs per primer cop el 1640.

 Notes .


 Bibliografia .

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204259" title="Isidor de Sevilla" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="85207">


Isidor de Sevilla  (Isidorus, )  fou un destacat eclesistic, erudit i  orador del seu temps.

Era descendent d'una honorable famlia goda fill de Severi, que fou governador de la provncia Cartaginense, i el seu germ gran Fulgenci fou arquebisbe de Cartago Nova, i un germ tamb ms gran, Leandre de Sevilla,  fou tamb bisbe de Sevilla.

A la seu de Sevilla va passar una anys de joventut Isidor. A la mort de Leandre el 600 o 601 el va succeir en la seu episcopal i va fundar un collegi per educaci de la joventut; desprs va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I, i el 616 o 617 va presidir el II Concili de Sevilla, i el desembre del 633 el IV Concili de Toledo. Va morir a l'esglsia de Sant Vicen el 4 d'abril del 636. Encara es recordat amb elogi a les actes del VIII Concili de Toledo que es va fer 14 anys desprs de la seva mort (Nostri seculi doctor egregius, ecclesiae Catholicae novissimum decus, praecedentibus aetate postremus, doctrinae comparatione non infimus, et, quod majus est, in saeculoram fine doctissimus atque cum reverentia nominandus).

Les seves principals obres sn: 

I. Originum s. Etymologiarum Libri XX. Una enciclopdia de les arts i les cincies ;
II. De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre gramatical en dos parts ;
III. Liber Glossarum Latinarum, collecci de glossaris ;
IV. De Rerum Natura, s. De Mundo, dirigit al rei Sisebut, llibre de filosofia;
V. Chronicon. Llibre d'histria des de la creaci del mon fins al 627;
VI. Historia Gothorum, historia dels gots des del regnat de Valeri i Galli fins a la mort de Sisebut;
VII. Historia Vandalorum, histria dels vndals des de la seva entrada a Hispnia fins a la seva destrucci pels bizantins (ms de 123 anys narrats en noms un foli);
VIII. Historia Suevorum, histria dels sueus des de la seva entrada a Hispnia fins a la seva destrucci pels visigots, 126 anys narrats amb un espai redut ;
IX. Poemata. Collecci de poemes entres els quals el trocaics tetrmetres Lamentum Poenitentiae pro Indulgentia Peccatorum, ;
La resta de la seva obra es de carcter teolgic
X. De Vita et Obitu Sanctorum qui Deo placuerunt;
XI. De Scriptoribus Ecclesiastics Liber, o  De Viris Illustribus, o  Isidori Additio ad Libros S. Hieronymi et Gennadii de Scriptoribus Ecclesiasticis, continuaci de l'obra de Jernim;
XII. De Officiis Ecclesiasticis Libri II ;
XIII. Regula Monachorum;
XIV. Liber Proemiorum, or Proemia in Libros Veteris ac Novi Testamenti ;
XV. Commentaria in Vetus Testamentum, o Quaestiones et Mysticorum Expositiones Sacramentorum in Vetus Testamentum ;
XVI. Allegoriae quaedam Sacrae Scripturae ;
XVII. Expositio in Canticum Canticorum Salomonis ;
XVIII. Sententiarum, s. De summo Bono Libri III ;
XIX. De Nativitate Domini, Passione et Resurrectione, Regno atque Judicio ;
XX. De Vocatione Gentium;
 
Els dos darrers apareixen de vegades en conjunt sota el nom Contra Nequitiam Judaeorum, o, Contra Judaeos Libri II o  De Fide Catholica ex Vetere et Novo Testamento, o Testimoniorum de Christo et Ecclesia Liber. 

XXI. Synonimorum, s. Soliloquiorum Libri II;
XXII. De Contemptu Mundi Libellus ;
XXIII. De Conflictu Vitiorum et Virtutum ;
XXIV. Exhortatio ad Poenitentiam cum Consolatione ad Animam de Salute desperantem ;
XXV. Norma Vivendi ;
XXVI. Oratio de Flendis semper Peccatis ad Correctionem Vitae ;
XXVII. Oratio contra Insidias Diaboli ;
XXVIII. Epistolae. Un nombre considerable de cartes dirigides entre d'altres a Ludifred bisbe de Crdova (Quodnam Episcopi et ceterorum sit Officium in Ecclesia) a Massona bisbe de Mrida ( Qui sunt reparandi post Lapsum vel qui non i  Quare sit institutum post septem Annos in pristinum Statum Poenitentes redire) i altres.
  







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204261" title="Isidor de Beirut" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="85208">
Isidor de Beirut  (Isidorus, )  fou un jurista bizant. Justini I li va dirigir la constitutio Omnem, de Conceptione Digestorum el  533. Generalment se'l suposa mestre a Beirut i no a Constantinoble per no hi cap prova en aquest sentit. Diversos autors l'esmenten com un dels compiladors del Digest igualment sense cap prova documental i no figura entre els comissionats nomenats per l'emperador i probablement noms fa fer alguns afegits o comentaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204262" title="Isidor (escultor)" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="85209">
Isidor   (Isidorus, )  fou un escultor grec de poca desconeguda.

s conegut per la seva esttua d'Hrcules a Prion a la Propntida, que Plini li atribueix si be podria ser una mala lectura. (Plin. Nat. 34.8. s. 19.16.). Una base d'una esttua amb el nom d'Isidor es va trobar tamb a Cumes, al frum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204263" title="Isidor de Milet el Vell" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="85210">
Isidor de Milet el Vell (Isidorus, ) fou un eminent arquitecte de la ciutat de Milet que va viure al comenament del segle VI. Va estar associat amb Antemi de Tralles per restaurar la gran esglsia de Santa Sofia de Constantinoble abans del 537.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204264" title="Isidor de Milet el Jove" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="85211">
Isidor de Milet el Jove (Isidorus, ) fou un eminent arquitecte de la ciutat de Milet que va viure a la meitat del segle VI. Va restaurar una part de la gran esglsia de Santa Sofia de Constantinoble que havia estat damnada per un terratrmol (554) i va fer alguns afegits a l'interior de l'esglsia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204265" title="Almansor (desambiguaci)" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="85212">


 Almansor, lder militar i poltic del Califat de Crdoba.
 El Pic d'Almansor, la muntanya ms alta del Sistema Central a Espanya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204266" title="Lacides" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="85213">
Lacides (Lacydes, ) fill d'Alexandre, fou un poeta grec nadiu de Cirene.

Era molt pobre de jove, per va treballar dur; desprs va anar a Atenes i es afiliar a la nova acadmia. Fou deixeble d'Arcesilau al que va succeir com a president de l'escola, presidncia que va exercir 26 anys; donava les instruccions en el jard anomenat  que li havia concedit el seu amic tal III de Prgam Filometor. A la seva mort el van succeir com a president Telecles i Evnder de Fcida.

Va morir el 241 aC d'un excs de beguda. En general era frugal i va rebre el renom de . Suides esmenta els seus escrits sota el nom general de .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204267" title="Esparter" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="85214">
Un esparter s un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.

Tingu importncia a l'Edat mitjana tardana a Barcelona, a causa d'haver-hi un comer de productes fets amb aquesta planta. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204268" title="Lades" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="85215">
Lades (Ladas, ) fou un fams corredor nadiu de Lacnia que va guanyar la victria a Olmpia a la marat i va morir poc desprs. Se li va dedicar un monument a la vora del riu Eurotes. A Arcdia un estadi port el seu nom a Orcomen. Una esttua seva, feta per Mir, era al temple d'Apollo a Argos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204270" title="Butsnit d'Urgell" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="85216">
Butsnit d'Urgell, oficialment Butsnit de Montgai, s un poble situat a la ribera del Si que pertany al municipi de Montgai, a la comarca de la Noguera. Est situat entre les poblacions de Montgai i Les Ventoses. Aquest ltim poble pertany al municipi de Preixens.

T una poblaci de 260 habitants (2005).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204271" title="Georges Speicher" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="85217">






 Georges Speicher (Pars, 8 de juny de 1907 - Maisons-Laffitteera, 24 de gener de 1978) fou un ciclista francs.

Desprs d'haver estat repartidor en bicicleta als 18 anys va signar pel Bici-Club de Levallois-Perret.

s anomenat El Dandi o el prncep de Montlhry ja que s a l'autdrom de Linas-Montlhry on va guanyar tres campionats de Frana en carretera i el seu Campionat del Mn.

Va guanyar el Tour de Frana de 1933 amb l'equip francs ms prestigis de tots els temps, format per Andr Leducq, Antonin Magne, Charles Plissier, Roger Lapbie, Maurice Archambaud, Ren Le Grevs i Lon Le Calvez. Per primera vegada un mateix corredor guanya el Tour de Frana i el Campionat del mn de ciclisme el mateix any.

Palmars.
 1931;
 1r del Critrium dels Aiglons;
 1932;
 1r al G.P.Grillon de Foyer a Nantes;
 1933;
 Campi del Mn;
 1r al Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
 1r del Tour de Vaucluse;
 1934;
 11 al Tour de Frana i vencedor de cinc etapes;
 1935;
 Campi de Frana;
 1r de la Pars-Angers;
 1r de la Pars-Rennes;
 6 del Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
 1936;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r a Gran Premi de l'Echo d'Alger;
 1937;
 Campi de Frana;
 1939;
 Campi de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Sud-oest;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 10 de la classificaci general;
1933. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1934. 11 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;
1935. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1936. Abandona (7a etapa);
1937. Abandona (7a etapa);
1938. Abandona (8a etapa);


Enllaos externs.
 Palmars de Georges Speicher;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204272" title="Espaser" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="85218">
Un espaser s un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

A Barcelona, a mitjan segle XV, hi havia vint-i-cinc espasers. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204274" title="Porci Laeca" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="85219">


Onomstica:

Porci Laeca, trib de la plebs el 199 aC ;

Porci Laeca, senador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204275" title="Temporada 1981 de Frmula 1" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="85220">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1981. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els onze millors resultats dels grans premis disputats.

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1981 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1981 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1981;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204276" title="Publi Porci Leca" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="85221">
Publi Porci Leca (Publius Porcius Laeca) fou trib de la plebs el 199 aC i va vetar la concessi d'una ovaci a Lluci Manli Acid al seu retorn d'Hispnia, que ja havia estat concedida pel senat. El 196 aC fou un dels triumvirs epulons, magistratura creada aquell any; el 195 aC fou pretor i va estacionar les seves forces a Pisae (Etrria) i va cooperar amb el cnsol Valeri Flac que feia la guerra al nord d'Itlia contra gals i lgurs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204277" title="Porci Laeca (senador)" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="85222">
Porci Laeca (Porcius Laeca) fou un senador rom. Fou un destacat participant a la conspiraci de Catilina. Fou a casa seva que els conspiradors van tenir una reuni de mxim nivell el novembre del 63 aC. (Sal. Cat. 17, 37-Z1; Cicer, in Cat. 1.4, 2.16, pro Sull. 2, 18; Flor. 4.1.3.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204278" title="Estanyer" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="85223">
Un estanyer s un menestral que t com a ofici treballar l'estany.

A Barcelona, els estanyers, que feien plats, safates, canelobres o mesures, foren dels primers a establir un reglament de llur ofici.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204279" title="Llia" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="85224">


Onomstica:

Gens Llia, gens romana plebea;

Llia Major, filla gran de Gai Leli el Savi.

Llia Menor, filla petita de Gai Leli el Savi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204282" title="Gens Llia" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="85225">
Llia fou una gens romana plebea que apareixen als Fasti per primer cop el 190 aC. El seu cognom habitual fou Balbus, i noms es coneix un Leli amb un cognom diferent, un amic d'Escipi Afric el jove, anomenat Sapiens. Es va extingir al cap de quatre generacions en lnia masculina per va seguir en lnia femenina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204283" title="Pic d'Almansor" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="85226">


El Pic Almansor s una muntanya espanyola situada a la provncia d'vila, s la ms alta de la serra de Gredos amb els seus 2.592 metres d'altura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204286" title="Eixaric" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="85227">
Eixaric (de l'rab as-sarik) s el nom que reberen els musulmans que, desprs de la conquesta comtal, continuaren vivint a la regi de Tortosa.

Es dedicaven, sobretot, a l'agricultura i tamb a fer feines artesanals.

La situaci social dels eixarics era semblant a la servitud.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204287" title="Lolli" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="85228">


Onomstica:

Lolli, usurpador del tron imperial rom;
Publi Hordeoni Lolli, sofista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204288" title="Circuit de Las Vegas" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="85229">
El Circuit de Las Vegas s un circuit automobilstic a Las Vegas, Estats Units on es disputava el Gran Premi de Las Vegas i va ser part del campionat mundial de Frmula 1 els anys 1981 i 1982. 

La temporada 1980, quan es va decidir treure Watkins Glen del calendari de la Frmula 1, es va seleccionar Las Vegas com escenari pels propers anys. Aquest fet per, no va aconsseguir que fos molt millor la popularitat de la cursa entre els pilots degut a la intensa calor del desert. 

La carrera es disputava a l'rea d'estacionament de l'hotel Caesar's Palace i, per ser un circuit no permanent, les instalacions estaven fora arranjades. 
Era prou ample per permetre avanaments, amb rees de seguretat amb arena i una superficie tan uniforme com el vidre. Es corria en sentit contrari a les agulles del relotge.


 Guanyadors del GP de Las Vegas .

Les curses dels anys que no van formar part del calendari de la Frmula 1 es troben  amb un fons de color.



 Altres llocs a veure .

 Gran Premi dels Estats Units;
 Gran Premi de l'est dels Estats Units;
 Gran Premi de l'oest dels Estats Units;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204289" title="Corretger" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="85230">
Un corretger s un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges o que preparava les pells per poder-ne fer.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204290" title="Coraller" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="85231">
Un coraller s la persona que t com a ofici treballar el corall.

El corall sobretot es pescava a les costes de la Catalunya del nord-est.

Els catalans tingueren el monopoli del comer del corall en bona part de la Mediterrnia a la baixa Edat mitjana, per exemple, a Tunsia.

El treball del corall, fet pel coraller consistia a torajar (separa la pea), tallar, foradar, enrodonir, polir i enfilar.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204291" title="Colteller" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="85232">
Un colteller era un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre coltells. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204292" title="El mn de Sofia" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="85233">
El mn de Sofia (en noruec, Sofies verden, ttol original de l'obra), de Jostein Gaarder, s una novella que parla del desenvolupament histric de la filosofia al mn occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991.

s la novella ms coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un autntic bestseller, no solament a Europa sin tamb a tot el mn: fou traduda a ms de quinze idiomes. Usant com a pretext una trama novellesca, l'autor fa una guia bsica sobre la filosofia occidental. Aquesta novella desprs va ser feta pellcula (tamb titulada "El mn de Sofia") el 1999 dirigida per Erik Gustavson, tamb noruec.

Argument.

Sofia s una noia que aviat complir 15 anys. Desprs de tornar de l'institut troba a la seva bstia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondncia. Aix comena el mn de Sofia. La noia anir coneixent els grans filsofs de la histria a travs del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i ms tard amb classes "particulars".

A grans trets el llibre parla dels mites, dels filsofs de la naturalesa (Tales, Anaximandre, Anaxmenes, Parmnides, Herclit, Empdocles, Anaxgores...), de Demcrit, del dest, de Scrates, Plat i Aristtil, i de l'hellenisme (cnics, estoics, epicureisme, neoplatonisme i misticisme), de les dues grans civilitzacions (indoeuropeus i semites amb les seves religions respresentatives: hinduisme i budisme per a la primera, i judaisme, cristianisme i islamisme per a la segona). Tamb el llibre repassa l'edat mitjana (Agust d'Hipona i Toms d'Aquino), el Renaixement, el Barroc, Descartes, Spinoza, Locke, David Hume, Berkeley, la Illustraci, Kant, el Romanticisme, Hegel, Kierkegaard, Marx, Darwin, Freud, i el que anomena "el nostre temps", centrant-se en l'existencialisme de Sartre. Finalment, per no menys important, resumeix la histria de l'univers, el Big Bang (la gran explosi), la formaci de galxies i la visi del passat que veiem en veure les estrelles.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204294" title="Cercoler" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="85234">
Un cercoler s un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre crcols, per a les btes o tones.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204295" title="Locke (desambiguaci)" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="85235">

Personatges
John Locke: (1632-1704) Filsof angls.
Kevin Locke: (1954) Msic sioux.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204296" title="Cervellerer" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="85236">
Un cervellerer era un menestral que feia cervelleres.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204302" title="Carnisser" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="85237">
Un carnisser s una persona que t com a ofici matar i vendre caps de bestiar.

En totes les ciutats de la baixa Edat mitjana vivien diversos carnissers (a Girona, el 1388, n'hi havia 17; a Lleida, el 1429, 13).

A Barcelona, al segle XIV, hi havia cinc carnisseries pbliques: al maell major del Mercadal, al portal de La Boqueria, al maell de la Mar, al maell del Pont d'en Campder i al call jueu. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204304" title="Vanover" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="85238">
Un vanover s un menestral que tenia com a ofici fer vnoves i vendre-les.

Els vanovers sovint estaven vinculats amb els teixidors i, especialment, amb els matalassers.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204305" title="Carles Porta i Gaset" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="85239">
Carles Porta i Gaset s un periodista i escriptor catal.

Nasqu a Vila-sana, al Pla d'Urgell l'any 1963. Com a periodista va fer els primers passos al diari lleidat Segre. 

A Televisi de Catalunya va treballar com a enviat especial en conflictes com els de Bsnia, Ruanda, Kosovo o el Prxim Orient entre d'altres. Al mateix canal ha treballat tamb pels serveis informatius, al programa 30 minuts i ha dirigit el programa Efecte Mirall.
Tor.
Els seus treballs al voltant de la histria de Tor, un petit poble dels Pirineus catalans on s'hi van produir una srie de crims relacionats amb la propietat d'una muntanya, han sigut els que l'han fet ms popular. Primerament va fer un reportatge pel programa 30 minuts, per de seguida qued atrapat per la histria i segu investigant. Conegu molts dels protagonistes dels fets i recoll prou informaci per poder escriure la narraci literria , que fou un xit de vendes.
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204306" title="Seller" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="85240">
Un seller s un menestral que t com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204313" title="Canal de l'Ourthe" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="85241">


 Histria .

 El canal de l'Ourthe o el tram Lieja-Comblain-au-Pont  s la nica part d'un projecte gigant amb el fi de connectar el Mosa amb el Mosella mitjanant d'un canal a l'inici del segle XIX. Els treballs van comenar l'any 1827, quan el territori feia part del Regne Unit dels Pasos Baixos. La manca de recursos financers, la incertesa poltica i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. La independncia de Luxemburg desprs del 1839 en significava la fi definitiva.

El tram acabat contenia 17 rescloses.

A la Segona Guerra Mundial gaireb totes les installacions van destruir-se. En perdre el seu paper econmic, no va pas reparar-se, excepte per a la primera resclosa al conflent amb el Mosa. Des d'aleshores, noms el primer tram de 2,5 km s navegable, per poc utilitzat per a la navegaci comercial.

Les disset rescloses.
N 1 Angleur.



La primera resclosa es troba al quilmetre 0,00 a 50m del Mosa]. Ha funcionat del 1847 fins a la seva destrucci durant la guerra. Es va reconstruir el 1945. s l'nica resclosa que s'ha quedat funcional fins a avui.

N 2 Chne.

La resclosa al quilmetre 1,53, va funcionar del 1847 fins al 1944.




N 3 Streupas.

La resclosa al quilmetre 3,77 s'ha enderrocat. Un dic la reemplaa per a reglar el nivell de l'aigua.


Fitxer:Ecluse de Streupas, tte de garde amont.jpg|Restes de la resclosa de Streupas



N 4 Sauheid.
La resclosa es troba al quilmetre 4,59; la cambra ja existeix, tot i ja no tenir portes. El nivell d'aigua s'aregla amb taulons.
N 5 Colonster.
La resclosa es troba al quilmetre 6,03.

N 6 Sainval.

La resclosa es troba al quilmetre 7,83; la part amont s'ha omplert per a fer un carrer i una ruta per a vianants lents. 
N 7 Tilff.

La resclosa que es trobava al quilmetre 8,88 s'ha omplert, la casa del guarda de la resclosa sempre existeix.
N 8 St.Anne.

La resclosa es troba al quilmetre 11,86

N 9 Mery.

De Mery cap a Hony el canal s'ha omplert per a fer una carretera
N10 Hony.


N11 La Roche au Faucon.

N12 Devant Rosires.

N13 Esneux.

N14 Evieux.

N15 Poulseur.




N16 Embierir (Chanxe).


N17 Douxflamme (Comblain).

 Vegeu tamb .

 Histria del Canal de Meuse et Moselle (en francs;
 El canal de l'Ourthe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204314" title="Eduard III d'Anglaterra" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="85242">

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 22 de juny 1377) fou un rei d'Anglaterra, fill gran d'Eduard II d'Anglaterra i d'Isabel de Frana, "la Lloba".  El 1320 el seu pare el nomen comte de Chester i en 1325 el design duc d'Aquitnia, ra per la qual viatj amb la seva mare a Frana per a administrar-lo, i quedant all sota la tutela del seu oncle el rei Carles IV de Frana. 

Torn a Anglaterra el gener de 1327. El seu pare, obligat pel Parlament i la prpia reina Isabel, abdic a favor seu, i fou coronat formalment el 25 d'aquest mes. El 21 de setembre d'aquest any, el rei deposat fou assassinat en el castell de Berkeley on estava empresonat. La reina Isabel empunya les regnes del poder com a regent del regne, amb suport del seu amant, Sir Roger Mortimer fins a 1330 quan Eduard III, encoleritzat per l'execuci del seu oncle Edmon, comte de Kent, ordenada per Mortimer, decideix prendre el control del pas i ordena la seva execuci. Quant a la reina Isabel, Eduard decid confinar-la en el castell de Hereford, on morir en 1358. 

Es va casar a York el 24 de gener de 1328, amb Felipa d'Hainaut, filla de Guillem III, comte de Hainaut i d'Holanda, i de Joana de Valois -filla de Carles I, comte de Valois i germana del rei Felip VI de Frana. D'aquest matrimoni van nixer 14 fills:

Eduard "el Prncep Negre" (n. palau de Woodstock, 15.6.1330 - m. Palau de Westminster, 8.6.1376), duc de Cornualla (13.3.1337) i prncep de Galles (1343). ;
Isabel (n. palau de Woodstock, 16.6.1332 - m. Londres, 4.5.1379), casada amb Enguerrad VII de Coucy, comte de Soissons. ;
Joana (n. palau de Woodstock, II.1335 - m. de plaga, Loremo, Baiona, 2.9.1348), morta en cam a casar-se amb el rei Pere I de Castella. *Guillem (n. Hatfield, 16.2.1337 - m. 8.7.1337). ;
Lionel (n. Anvers, 29.11.1338 - m. Alba, Piemont, 17.10.1368), nomenat Lord-Tinent d'Irlanda (1361-1367), i desprs creat duc de Clarence (14.9.1361). ;
Joan (n. abadia de St. Bavon, Gant, 24.6.1340 - m. castell de Leicester, 3.2.1399), creat comte de Richmond (20.9.1343). ;
Edmon (n. King's Langley, Hertfordshire, 5.6.1341 - m. King's Langley, Hertfordshire, 1.8.1402), creat comte de Cambridge (13.11.1361) i duc de York (6.8.1385). ;
Blanca (n. i m. Torre de Londres, III.1342). ;
Maria (n. Waltham, prop a Winchester, 10.10.1344 - m. 1362), casada amb Joan V l'Anglfil, duc de Bretanya. ;
Margarida (n. castell de Windsor, 20.7.1346 - m. 1.10.1361), casada amb Joan Hastings, comte de Pembroke. ;
Toms (n. castell de Windsor, 1347 - m. 1348). ;
Guillem (n. castell de Windsor, 24.6.1348 - m. 5.9.1348). ;
Joana (n. i m. 1349). ;
Toms (n. palau de Woodstock, 7.1.1355 - m. assassinat, Calais, 8.9.1397), creat comte de Buckingham (1378) i duc de Gloucester (1386). ;

Un cop pres el control total d'Anglaterra, el jove rei inicia la seva lluita contra els escocesos, als quals derrota en la batalla de Halidon Hill (1333), tot capturant el rei David II d'Esccia i reposant en el tron Eduard Balliol, vassall seu; per la seva victria dura molt poc i Baliol fou novament derrotat. Els posteriors intents per tornar-lo a collocar en el tron escocs van resultar intils, i com el 1337 Frana acudeix en ajuda d'Esccia, el rei aprofita l'oportunitat per a reclamar el que, segons ell, li corresponia: la corona de Frana. Havent-se extingit la dinastia Capeta a Frana (1328), Eduard va argumentar tenir ms drets al tron francs per de la seva mare Isabel, germana dels ltims reis de la dinastia: Llus X, Felip V, i Carles IV. Per com la Llei Slica exclou les dones de la successi, puj al tron Felip VI de Valois, membre d'una branca collateral de la famlia. 

Llavors, l'hbil rei angls va afirmar que per la Fragilitas Sexus, les dones estaven, en efecte, excloses del tron, per que podien transmetre els seus drets successoris als seus fills. No obstant aix, Eduard accept el fet consumat i presta homenatge al nou rei pel seu ducat de Guiena, per a assegurar amb aix la pau amb Frana i la no intervenci d'aquest pas en els assumptes d'Esccia, per fracassa en aix, puix que Frana decid seguir donant suport a la seva aliada escocesa. 

A causa de la importncia econmica i militar del ducat de Guiena, el rei francs decid mantenir la seva ingerncia en els afers del ducat i don suport la rebelli a Esccia, diplomticament primer, i amb l'enviament de tropes per a mantenir la seva independncia. Per per la seva banda, Eduard buscava controlar el comtat de Flandes, vassall de Frana, ja que de la seva indstria txtil depenia de la llana anglesa. Primer intent una uni personal, en voler casar al seu fill Edmon amb Margarida, comtessa de Flandes i vdua de Felip de Rouvres, duc de Borgonya, per el Papa Urb VI es nega a donar la dispensa per al matrimoni degut al seu parentiu. Desprs, dna suport la revolta de Jacob van Artevelde, que pacta amb ell, assegurant-se el subministrament de llana. 

El rei francs considera aquest acte com a hostil, i davant el Parlament, confisc el ducat de Guiena a Eduard, i aquest, en resposta, va renegar del vassallatge prestat al rei, reclam els seus drets al tron francs i envi a Paris un desafiament en el que escriv la frase: "per a Felip, qui es diu a si mateix rei de Frana" (1337). L'exrcit angls estava millor entrenat i equipat amb la seva poderosa artilleria i cavalleria. Grcies al seu pacte amb els burgesos flamencs, entr a Frana pel comtat de Flandes, donat suport dels flamencs i amb l'ajuda convinguda de l'emperador d'Alemanya. 

Felip VI envi un exrcit per a barrar-li el pas a l'avantport de L'Ecluse, a Brugge, per fou derrotat. El posterior assalt a Tournai resulta un fracs angls, per l'esgotament de les tropes i la falta de l'ajuda imperial convinguda, ra per la que hagu de signar les treves d'Esplachin. La guerra va poder acabar all, per la disputa dinstica en el ducat de Bretanya va ser l'excusa perfecta per a tornar a la crrega. Eduard III desembarc a Normandia i comen una ferotge cavalcada per Frana. Felip VI sort en la seva persecuci i arrib a Crcy, on, malgrat no estar preparats, els anglesos aconseguiren una aixafadora victria (1346).  L'any segent els anglesos prengueren Calais - que conservaran 200 anys-, i la Pesta Negra oblig Felip VI a demanar una treva, que durar set anys (1347-1354).

En recomenar la lluita, hi havia dos nous lders en ambds bndols: a Frana, el rei Joan II el bo, successor del seu pare Felip VI, mort el 1350, i a Anglaterra, Eduard, prncep de Galles, primognit d'Eduard III, i conegut com el "Prncep Negre". Durant els segents 6 anys van continuar les incursions angleses, que Joan II va tractar de frenar en la batalla de Poitiers (1356), on va ser completament derrotat, malgrat la seva superioritat numrica, grcies a la brillant acci militar del Prncep Negre. A ms, el propi monarca francs va caure presoner, davant la total commoci d'Europa. El 1360 se sign el Tractat de Bretigny, i Joan II fou alliberat, conserv Eduard III la provncia de Calais, va obtenir els ducats de Guiena i Aquitnia, en nomen lloctinent el Prncep Negre; per tamb es va estipular que Eduard renunciava a tot dret a la corona de Frana. En el lloc del rei Joan II quedaren presos familiars seus, per com un d'ells va escapar, el monarca va considerar el seu deure cavalleresc tornar a la captivitat, on va morir el 1364. 
 
Mentrestant, Eduard III afirmava la seva autoritat a Anglaterra: el 1363, sign un tractat amb el seu cunyat David II d'Esccia, pel qual si aquest moria sense hereus, la corona passs a mans seves. Tres anys ms tard, en 1366, Eduard desconegu l'autoritat del Papa en el regne d'Anglaterra, vassall de l'Esglsia des de 1213. Llavors, la sort va canviar per als anglesos: el dof i ara rei Carles V el Savi, regent del regne des de la batalla de Poitiers, aprofit "la pau" per a reorganitzar el govern central i per a evitar lluites internes, envia a Castella les anomenades "Companyies Blanques", comandades per Bertrand du Guesclin, per a donar suport a Enric de Trastmara en la seva lluita contra el seu germ Pere I el Cruel. L'excusa de Carles V per a intervenir a Castella va ser la mort de Blanca de Borb -germana de la seva esposa, Joana de Borb-, primera esposa de Pere I, assassinada per ordre seva. 

Eduard III llavors encarreg al seu fill el Prncep Negre defensar al rei Pere I, amb el que la guerra continuava, per en diferent lloc. Du Guesclin derrot als anglesos i el Trastmara esdevingu rei Enric II de Castella en matar Pere I als camps de Montiel (1369). En no rebre el seu sou de part del rei castell assassinat, el Prncep Negre exig el tribut corresponent als seus ducats de Guiena i Aquitnia. Carles V acud en auxili d'ambds ducats, cosa que provoca la fria del Prncep Negre. Aquesta vegada, els francesos obtingueren una brillant victria, amb l'ajuda de Castella, a La Rochelle, que provoc la signatura del Tractat de Brugge (1375), en el qual Eduard III hagu de renunciar a totes les seves possessions franceses, conservant noms Calais, Bordeus, i Baiona. 

La reina Felipa havia mort en el castell de Windsor, el 15 d'agost de 1369. Des de la seva mort, el rei va caure sota l'influx del seu amant, la bella Alicia Perrers, la qual, en uni de Joan de Gant, tercer fill del rei, controlava el pas, encara ms des de la derrota a Frana, quan el monarca, afligit de senilitat, va deixar el poder totalment en les seves mans. El Prncep Negre mor en el palau de Westminster, el 8 de juny 1376. Va ser un cop del que el rei mai se'n refaria. El Parlament aprofita per a decretar el bandejament de la Perrers. Eduard III va morir en el palau de Sheen, a Surrey, el 22 de juny de 1377, als 64 anys d'edat, i a noms 14 dies del primer aniversari de la mort del seu estimat fill. Va ser sepultat a l'abadia de Westminster. 




Enllaos externs.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204316" title="Tobit" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="85243">

Tobit havia viscut a Tisbe, ciutat de Neftal, a l'alta Galilea, situada entre Qudeix al nord, Hassor a l'oest i Fgor al sud. Des de Tisbe va ser deportat a Assria en temps de Salmanassar, rei d'aquell pas.

Quan la mare de Tobies va morir, ell la va enterrar al costat del pare. Desprs se n'an a Mdia amb la seva dona i va viure a Ecbtana amb el seu sogre Ragel. Tobies va procurar als seus sogres una vellesa feli i els va enterrar a Ecbtana de Mdia. I qued hereu tant del patrimoni de Ragel com del patrimoni del seu pare Tobit.

Tenia seixanta anys quan va perdre la vista i, desprs de recuperar-la, va viure en l'abundncia, fent caritats. Lloava Du ms que abans i proclamava la seva grandesa.

Abans de morir, va ser testimoni de la destrucci de Nnive i va veure com Aquicar, rei de Mdia, hi deportava els habitants d'aquella ciutat. Tobies va beneir Du per tot el que havia fet als ninivites i als assiris. Va tenir aquesta alegria abans de morir i bene el Senyor. Tobit va morir en pau als cent dotze anys i fou sepultat honrosament a Nnive.

Vegeu.
Llibre de Tobies;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204317" title="Lltzer" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="85244">

Lltzer de Betnia s un personatge bblic que apareix noms en el Nou Testament, germ de Maria i Marta de Betnia. Va viure en Betnia, un poble als afores de Jerusalem. En la seva casa es va allotjar Jess almenys en tres ocasions (Mt. 21: 17; Mr. 11:1, 11, 12; Lc. 10:38; Jn. 11:1). s molt fams principalment perqu segons l'Evangeli segons Joan (11:41 44) va ser reviscut per Jess. A partir d'aquesta histria el seu nom s utilitzat freqentment com sinnim de resurrecci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204319" title="Francesc d'Asss Casademont i Pou" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="85245">
Francesc d'Asss Casademont i Pou (Barcelona 1923- Girona, 2007) fou un pintor catal, que es feia anomenar Casademont le vieux. La seva famlia era originria de Figueres. Estudi enginyeria industrial i belles arts a l'escola de la Llotja de Barcelona i es relacion amb el Cercle Maillol (Joaquim Mir,  Claude Collet i Josep Maria Sucre). Sn caracterstics els seus quadre dels seus paisatges de les comarques gironines (principalment Cadaqus i Eivissa) de composici ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats. Inicialment tamb realitz gravats, amb els quals va obtenir el primer premi de La Rosa Vera, 1951, i illustracions per a llibres de biblifil de diverses editorials.

El 1994 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi per la divulgaci pedaggica de l'art i la difusi internacional dels paisatges de l'Empord i de l'art catal contemporani.

 Enllaos externs .
 Pgina de Francesc Casademont;
 Exposici de Francesc Casademont;
  Biografia de Francesc Casademont;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204320" title="Jaume Clavell i Nogueras" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="85246">
Jaume Clavell i Nogueras (Argentona, Maresme 1914 - Begur, Baix Empord 1997) fou un escultor, restaurador, pintor, dibuixaant, decorador, colleccionista i promotor cultural catal. Comen amb un expressionisme que vol reviure l'art romnic i evolucion cap a una depuraci quasi abstracta influda per Constantin Brncu i, per de religiosa espiritualitat. 

s autor d'escultures monumentals, entre elles l'homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona. Particip tamb en la decoraci de Montserrat. Estudis de les arts populars i, colleccionista de terrissa catalana, tingu un paper decisiu en la fundaci del Museu del Cntir d'Argentona el 1975 i l'Arxiu Histric Municipal d'ArgentonaJaume Clavell i Nogueras. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 La Xarbotada. La Festa del Cntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo Museu del Cntir d'Argentona(1976);
 Argetnona. histria i Records. Ajuntament d'Argentona (1991);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204321" title="Manuel Tagea Lacorte" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="85247">
Manuel Tagea Lacorte (Madrid, 1913 - Mxic, 1971) fou un destacat militar de l'Exrcit de la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola.

Llicenciat en Cincies Fsiques, s'adscrigu a les Joventuts Comunistes el 1931.

Quan es produ la rebelli militar va dirigir un grup de milicians a la serra de Madrid, fins a ser nomenat, en aquest mateix front, l'any 1937, cap de la 3 Divisi.

El mar de 1938, durant l'Ofensiva d'Arag, en trencar-se el front a Terol, va ser traslladat a aquest sector per tal de contenir les tropes italianes, cosa que va aconseguir i que li valgu l'ascens a tinent coronel.

Durant la Batalla de l'Ebre, dirig el XV Cos de l'Exrcit Popular Republic sota les ordres de Juan Modesto, responsabilizant-se amb noms 25 anys de tres divisions i essent la seva unitat l'ltima en retirar-se a l'altre costat de riu el 16 de novembre de 1938 desprs de la desfeta republicana.

Durant l'ofensiva contra Catalunya, hagu d'internar-se temporalment, amb les seves tropes, a Frana.

Posteriorment s'exili a la URSS, passant la II Guerra Mundial a l'sia Central. Desprs de la guerra va anar primer a Iugoslvia, on assessor l'exrcit de Tito, i desprs a Brno, a Txecoslovquia, on desenvolup una labor cientfica i estudi la carrera de medicina. Desprs de deixar la poltica activa i renegar de l'estalinisme, s'exili definitivament a Mxic, on va treballar com a assessor mdic en uns laboratoris.

Escrigu una magnfica autobiografia, Testimonio de dos guerras. Tamb sn interessants les memries de la seva esposa, Carmen Parga, Antes que sea tarde, publicades el 1996.

Llurs filles sn ciutadanes mexicanes, dedicades a tasques cientfiques i docents.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204322" title="Entoprocte" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="85248">

Els entoproctes (Entoprocta) constitueixen un flum d'animals aqutics de 0,5 mm a 5 mm. Presenten un loffor i es distingeixen dels altres lofoforats per la posici de l'anus que queda incls en la corona tentacular.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204324" title="Albert Closas i Llur" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="85249">

Albert Closas i Llur (Barcelona, 30 octubre 1921 - Madrid, 19 setembre 1994) fou un actor de teatre i cinema catal. Era fill de Rafael Closas i Cendra, conseller de la Generalitat de Catalunya. Desprs de la guerra civil espanyola es va exiliar amb la seva famlia a Buenos Aires, on estudi art dramtic i treball amb Margarida Xirgu. El 1942 comen a fer cinema a Argentina, per torn a Espanya en els anys 1950 i es dedic a fer cinema en castell, assolint renom pel seu paper de pare de famlia al film La gran familia dirigida por Fernando Palacios (1962), tot i que algun cop actu en catal, com a Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduda per Joan Oliver, el 1970. No abandon pas el teatre, i fou assidu del programa de TVE Estudio 1 que televisava obres de teatre. Tamb ha aparegut en algunes sries televisives, com Sc com sc (1990) de TV3.

El 1966 va rebre el Premi del Sindicat de l'Espectable pel film Operacin Plus Ultra. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi. Mentre representava a Madrid El canto del cisne amb Amparo Rivelles li van diagnosticar un cncer de pulm, del qual moriria poc ms tard. 

Va ser un dels actors que l'any 1971 va reclamar pblicament als empresaris teatrals una millor situaci laboral advocant per una representaci diria, llevat dels dissabtes i diumenges. L'any 1988, el locutor Luis del Olmo, dins del seu programa radfnic Protagonistas va fer-li un homenatge de 4 hores de durada, des del teatre Goya de Barcelona. Tamb va ser empresari del teatre Marquina de Madrid.

Trajectria professional.
Actor.
 1955. De acuerdo, Susana. Estrenada a Madrid.
 1956. Mi adorado Juan de Miguel Mihura. Estrenada al teatre Comdia de Barcelona.
 1957. Lo siento, seor Garca d'Alfonso Paso.
 1957. Una muchacha de Valladolid.
 1967. El cumpleaos de la tortuga. Comdia musical de Carinei i Giovanni. Adaptaci de Gabriel Pea i J.M. Arozamena. Msica de Renato Rascel. Representada al teatre Victria de Barcelona.
 1969, octubre. Flor de cactus de Barillet i Grdy. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona.
 1970. Visquem un somni de Sacha Guitry, amb versi de Joan Oliver. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona.
 1979. La liblula.

Director.
 1967. El cumpleaos de la tortuga. Comdia musical de Carinei i Giovanni. Adaptaci de Gabriel Pea i J.M. Arozamena. Msica de Renato Rascel. Representada al Teatre Victria de Barcelona.

Adaptador.
 1973, juliol. Superboing de Marc Camoletti. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.

Empresari.
 1971. Barcelona 2000. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Televisi.
 1990. Sc com sc (telecomdia de 13 captols). Produda per Televisi de Catalunya. Director: Esteve Duran.

Filmografia.
 1942. P'al otro lado de Jos Bohr;
 1950. El otro yo de Marcela;
 1950. Romance en tres noches  ;
 1951. Vivir un instante ;
 1951. Cuidado con las mujeres ;
 1951. El honorable inquilino;
 1952. Mi mujer est loca;
 1954. La dama del mar ;
 1954. Mi viudo y yo ;
 1954. Tren internacional ;
 1955. Muerte de un ciclista. Director: Juan Antonio Bardem;
 1955. La fierecilla domada Amb Carmen Sevilla de coprotagonista.
 1955. Ensayo final ;
 1955. En carne viva ;
 1956. La vida en un bloc;
 1956. Todos somos necesarios ;
 1957. Distrito quinto de Julio Coll;
 1958. Una muchachita de Valladolid;
 1959. El traje de oro;
 1959. Charlestn;
 1959. El baile;
 1959. Una gran seora;
 1960. Mara, matrcula de Bilbao;
 1960. Navidades en junio;
 1961. Ud puede ser un asesino;
 1962. La gran familia;
 1963. ;
 1963. El diablo tambin llora;
 1964. Casi un cabalero;
 1964. Muere una mujer ;
 1964. Piso de solteros;
 1965. El secreto de Bill North;
 1965. La visita que no toc el timbre;
 1965. De cuerpo presente;
 1965. La familia y uno ms;
 1966. Las viudas;
 1966. La viuda soltera;
 1966. Operacin Plus Ultra;
 1967. Los chicos del Preu. Director: Pedro Lazaga;
 1967. De cuerpo presente;
 1968. Un da es un da ;
 1969. El taxi de los conflictos;
 1969. Sangre en el ruedo;
 1972. Experiencia prematrimonial;
 1975. Bodas de cristal;
 1978. La rabona ;
 1979. La familia, bien, gracias ;
 1984. ltimas tardes con Teresa;
 1989. Esquilache;
 1992. El maestro de esgrima;

 Enllaos externs .
 Albert Closas a l'IMDB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204333" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1959" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="85250">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1959, disputat al Circuit de Zandvoort, el 31 de maig del 1959.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jo Bonnier   1' 36. 0;
 Volta  rpida:  Stirling Moss   1' 36. 7      ;
 









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204335" title="Octavi Fullat i Gens" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="85251">
Octavi Fullat i Gens (Alforja, Baix Camp 1928) s un sacerdot escolapi i filsof catal. El 1961 es doctor en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedrtic de metafsica, qui l'inici en Plat, Sant Toms d'Aquino i Johann Eckart. Viatj fora, conegu Albert Camus i Jean-Paul Sartre, estudi amb Claude Lvi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin.

Fou professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins el 1966 quan fou expulsat per motius poltics. Del 1970 al  1976 ocup diversos crrecs a l'Institut de Cincies de l'Educaci i del 1972 al 1998 fou professor a la Universitat Autnoma de Barcelona, de la que en fou catedrtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l'escolstica, per a posteriorment incloure elements marxistes i freudians i elaborar una filosofia de l'educaci emmarcada en un catolicisme obert, i en la qual s'especialitz en tres lnies: epistemologia de les cincies de l'educaci, antropologia pedaggica i axiologia-teleologia de l'educaci. 

Ha impartit nombrosos cursos i conferncies, ha publicat nombrosos articles al Butllet de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l'educaci. Ha estat  president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d'Avaluaci del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundaci de les Regions Europees per a la Recerca en Educaci i en Formaci (1991-1898). Des del 1995 forma part de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1994 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el premi Jaume Vicens Vives.

 Obres .
 L'home i Du (1961);
 La moral atea d'Albert Camus (1963);
 La pedagogia a la Uni Sovitica (1965);
 La joventut actual: el nostre futur (1968);
 La domesticaci del sexe (1969);
 Educaci i escola, dia rera dia (1973);
 Marx y la religin (1974);
 Educacin: desconcierto y esperanza (1976);
 Filosofas de la educacin (1978);
 La universitat a trossos (1982);
 Verdades y trampas de la pedagoga (1984);
 Diccionari filosfic castell-catal / catal-castell (1984) (director);
 Eullia la ben parlada (1987);
 Viatge inacabat (1990) ;
 Final de viatge (1992);
 Filosofa de la educacin: concepto y lmites (1988);
 La peregrinacin del mal (1988);
 Paideusis. Antropologies pedaggiques actuals (1990);
 Antropologa filosfica de la educacin (1997);
 Filosofa de la educacin (1999) ;
 Pedagoga existencialista y postmoderna (2002);
 La meva llibertat (2006);

 Enllaos externs .
 Ressenya d'Octavi Fullat a l'IEC;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204336" title="Jordi Gal i Herrera" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="85252">
Jordi Gal i Herrera (Barcelona ,1927) s un pedagog catal, fill d'Alexandre Gal i Coll. Del 1946 al 1958 particip activament en el moviment escolta que animava mossn Antoni Batlle. Del 1951 a 1955 dirig el Colegio-Internado La Molina i el fund i dirig l'Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment pedaggic catal i on va divulgar els principis pedaggics que inspiraren el seu pare. Ha publicat llibres de text per a EGB i els escrits de mossn Batlle. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Saint-Exupry o la llibertat d'esperit (1965);
 Didctica del lenguaje (1967);
 El comproms poltic dels germans Chesterton (1974);
 La literatura en lengua catalana (1981);
 La formaci de Catalunya (1986)  ;
 Alexandre Gal i el seu temps (1995);
 La Renaixena catalana. Persones i institucions (1997);
 De la mesura a l'avaluaci (1998);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204337" title="Llista de municipis del Doubs" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="85253">
Aquesta llista mostra les 594 comunes (communes) del departament del Doubs ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.


(CAM) Communaut d'agglomration du Pays de Montbliard, creada el 2000. 
(CAB) Communaut d'agglomration du Grand Besanon, creada el 2001.
 /
(CFD) Communaut de communes du plateau de Frasne et du val du Drugeon, creada el 2003.




Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants del Doubs;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204338" title="Centre Moral i Instructiu de Grcia" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="85254">

Centre Moral i Instructiu de Grcia (CMIG) s una entitat cvica fundada el 1868 per alguns prohoms de Barcelona amb alguns socis dels Llusos de Grcia, amb la finalitat primordial de fomentar les escoles catliques a Barcelona. El seu primer president fou Josep Llobet i Comas, qui inici les activitats del centre el 2 de febrer del 1869. Les escoles del centre comenaren a funcionar el 1871, el 1873 convocaren els seus primers Jocs Florals i el 1886 van fer la primera representaci teatral, Cura de moro de Frederic Soler i Hubert (Seraf Pitarra).

El 1903 assoliren els 800 alumnes, i un grup de socis dissidents funda el Cercle Catlic de Grcia. El 1904 editen la revista El Apostolado Seglar i es creen les seccions de beneficncia (1904), l'Orfe Montserrat (1906) i la biblioteca del centre (1907). EL 1924 van treure la revista Or i flama i la seva secci de teatre i declamaci el 1926 va prendre part a les representacions de l'pera Parsifal de Richard Wagner al Gran Teatre del Liceu.

El centre fou clausurat durant la guerra civil espanyola. El 1939 va reprendre les activitats i el 1946 cre l'Agrupaci Artstica Medea, que va presentar aquell mateix any La Dida de Frederic Soler i Hubert i que el 2 d'abril de 1958 representaria al Teatre Romea l'obra de Francesca Forrellad Pon Pilat. Posteriorment es crearen seccions esportives, un esbart i l'esplai Rikki-tikki-tavi. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Seccions.
De cultura:
Cant Coral;
Colla de Sant Medir "Els Amics";
Concerts;
Concurs de teatre Vila de Grcia;
Concurs literari de contes i poesia;
Conferncies;
Esbart;
Exposicions;
Llibrefrum;
Marat de Corals;
Representaci de Els Pastorets;
Revista Or i flama;
Sopars-colloqui;
Taller literari;
Teatre;
En esport:
Escacs;
Futbol 7;
Tennis taula;
En lleure:
Balls;
Dmino;
Esplai;
Festes socials;
Sortides culturals;

Entitats amb seu al Centre.
Club d'escacs Els tres peons;
Collegi Sant Juli de Vilatorta - Antics alumnes;
Coral Baluern;
Grcia multimdia;
Grup de Teatre Edira;

Vegeu tamb.
 Teatre del Centre Moral Instructiu de Grcia;

 Enllaos externs .
 Histria del CMIG;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204339" title="Jam session" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="85255">
Una jam session pot traduir-se literalment com sessi d'improvisaci.  L'expressi fa referncia a la improvisaci musical en melodies conegudes, sense cap mena de preparaci prvia.

El terme Jam usat en aquest context t els seus origens als anys 20, i fa referncia a un fragment curt, improvisat lliurement, per tot el grup. La derivaci d'aquest s s un xic incert, aix com altres termes que s'introduren a l'idioma angls per mitj de la msica Jazz, com Hip, Hep, o Hepcat.
s fora probable que el terme provingui del Wolof de l'frica oriental.

Les improvisacions poden estar basades lleugerament en una harmonia o partitura suggerida per un dels participants. Excepcionalment, es pot donar el cas d'una improvisaci pura. s a dir que no es treballi sobre cap melodia coneguda, sino que sigui el fruit d'una improvisaci en aquell precs instant. 

En el context novaiorqus del jazz, foren populars les reunions informals de msics en pisos particulars o festes, en les quals improvisaven interpretacions sobre melodies conegudes per tots i escollides en aquell mateix instant.

Les jam session sn consubstancials al jazz en tant que sn, histricament, el seu origen: recreacions espontnies al carrer de melodies populars.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204340" title="Pere Gell i Garriga" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="85256">
Pere Gell i Garriga s un educador social catal. Ha estat fundador i capdavanter del servei de colnies infantils de la Casa Artur Martorell a Calafell, integrada en la Fundaci Pere Tarrs. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Amb els joves, fent pas (1994);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204341" title="Fundaci Pere Tarrs" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="85257">


Fundaci Pere Tarrs s una entitat sense nim de lucre fundada el 1985 per l'arxidicesi de Barcelona que es dedica al treball en l'mbit del lleure infantil i juvenil, amb uns camps d actuaci que es basen en el foment de l educaci en el lleure, la cultura, la vida associativa, l animaci sociocultural i l educaci social. 

T un Servei Colnies de Vacances que gestiona la xarxa ms gran de cases de colnies de Catalunya, amb 127 equipaments, i tamb 25 cases ms fora del nostre pas i 9 terrenys d'acampada a Catalunya i les Illes Balears. Tamb ofereix cursos de formaci.

Articles relacionats.
 Moviment de Centres d'Esplai Cristians;
 EnGrup;
 Revista Estris;
 La Conreria;

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Pere Tarrs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204343" title="Hortol" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="85258">
Un hortol s una persona que t com a ofici conrear els horts.

A Barcelona, al segle XV, estaven organitzats en una confraria, que tenia com a patr els sants Abd i Senen.

A Lleida, l'any 1429, hi havia almenys vint-i-sis hortolans, que conreaven les hortes que hi havia a tot el voltant de la ciutat.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204345" title="Cinema 3D" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="85259">


El cinema en tres dimensions (o "cinema 3D") s aquell en el que l'espectador t sensaci de profunditat, encara que estigui veient imatges en un pla. Aix s'aconsegueix grcies a la visi estereoscpica que t l'sser hum. Els nostres ulls reben cadascun una imatge lleugerament diferent de la mateixa escena, de tal manera que el nostre cervell ho interpreta i pot mostrar-nos la profunditat de les coses del mn real.

Per a poder reproduir aquest efecte, ja sigui en cinema o en fotografia esttica, es fa servir una tcnica molt similar al que fan els nostres ulls. Amb dues cmeres exactament iguals separades una certa distncia, es capta una mateixa escena amb dos angles lleugerament diferents; desprs, a l'hora de reproduir, s'envia una imatge diferent a cada ull, de tal manera que l'espectador pot desxifrar la profunditat d'all que est veient com si fos el mn real.


 Tcniques .

Les maneres d'aconseguir enviar dues imatges diferents simultniament han estat moltes i molt diverses, per les ms conegudes sn:

 Estereoscopi;

El primer mtode per a projectar pellcules en 3D va ser utilitzant dues pantalles i un estereoscopi; una mena de prismtics amb els que podem aconseguir veure la imatge definitiva amb una certa profunditat. 



Aquesta tcnica va aparixer fora abans que la fotografia, i s per aix que les primeres proves de 3D esttic es feien amb pintures fetes a m. Per a cinema no es va arribar a utilitzar mai, per  avui en dia podem trobar estereoscopis com a souvenir amb la fotografia d'algun monument conegut.

 Anaglifs;

Els anaglifs o ulleres anaglifo sn les ulleres amb un vidre de cada color que tothom associa al cinema en 3D. s el mtode ms conegut, i tamb el primer a ser utilitzar no noms de forma anecdtica.

La pellcula es rodava en blanc i negre, desprs la imatge captada per una cmera es pintava de vermell i l'altre es pintava de verd o blau; finalment, l'espectador es posava els anaglifs, d'aquesta manera li arribava una imatge de cada color a cada ull en funci del vidre de les ulleres.

Actualment tamb s'aconsegueix amb imatges en color, per l'espectador percep els color lleugerament distorsionats. Tot i aix, com que s l'nic sistema que es pot fer servir en entorns no cinematogrfics (un llibre, un ordinador) s un sistema que encara est fora vigent.

 Ulleres Polaritzades;

Actualment, quan es visiona una pellcula en tres dimensions al cinema, el que s'utilitza per a aconseguir sensaci de profunditat sn les ulleres polaritzades. Amb alguna petita variaci al llarg del temps, s el mtode ms utilitzat en cinema amb diferncia, ja que no afegeix cap mena de distorsi a la imatge que rep l'espectador i les ulleres utilitzades sn fora fcils de fabricar.

En sistemes analgics es fan servir unes ulleres amb un vidre polaritzat horitzontalment i un altre verticalment, mentre que a la pantalla es projecten les dues imatges, una polaritzada de cada manera.  

Al principi aix s'aconseguia utilitzant dues pellcules i dos projectors sincronitzats, cadascun amb el filtre per aconseguir la polaritzaci corresponent. Posteriorment, aquests projectors sincronitzats es van substituir per un de sol, que permetia projectar ambdues imatges simultniament.  L'aparici d'aquest projector nic va comportar dues millores molt importants.

Un dels problemes principals que es presentava pel fet de tenir dos projectors era la seva sincronitzaci; amb les tcniques de l'poca no era una tasca gens senzilla i era imprescindible per a aconseguir un efecte realista que la sincronitzaci fos perfecta. L'altra millora va ser que des del moment que s'utilitza un sol projector ja no cal tenir mitja pellcula en un rotlle i mitja en un altre. Amb unes pellcules fotogrfiques especials es poden tenir un imatge sobre de l'altra i b una al costat de l'altra, com utilitza el sistema IMAX actualment.

Recentment, ha aparegut un sistema digital de cinema en 3D, el Real D, en el que s'utilitza una polaritzaci circular.  Amb aquest nou sistema es pretn que els cinemes convencionals tamb puguin oferir pellcules en 3D, ja que fins ara estava reservat a sales especialment equipades.

Per altra banda, sigui quin sigui el sistema, analgic o digital, s imprescindible que la pantalla sigui metalitzada (platejada en el cas del REAL D) per tal que la polaritzaci de la llum que surt del projector es mantingui quan es reflecteix a la pantalla.

 Shutter Glasses;



Aquest sistema est dissenyat tant per a s domstic com per a ser utilitzat en sales de cinema, encara que de moment noms es fa servir amb el sistema IMAX slid. El que permet que es pugui utilitzar a casa s el fet que en lloc de projectar-se imatges amb llum polaritzada, es que s'exposen alternativament les dues imatges. Per tal de poder enviar-ne una de diferent a cada ull l'espectador porta unes ulleres amb un obturador de cristall lquid (LCS), de forma sincronitzada amb la pantalla, les ulleres fan que els "vidres" siguin transparents o opacs, en funci de la imatge que s'est projectant.

 Monitor Autoestereoscpic;

Els televisors en 3D encara estan en fase de proves, per sn una evoluci respecte totes les tcniques que hi ha hagut fins ara, ja que per primera vegada no calen ulleres per poder separar la imatge que correspon a cada ull. El televisor, dotat d'unes lents especials, s'encarrega d'enviar a cada ull la imatge corresponent. Aquest mtode significa un gran canvi en el mn de les tres dimensions, per la seva complexitat fa que encara no hi hagi cap mena de projecte per adaptar-ho a una sala de cinema.


 Histria i Evoluci .

 Blanc i Negre;

El primer mtode patentat de cinema en tres dimensions s de finals del segle XIX, i consistia en utilitzar un estereoscopi i dues pantalles una al costat de l'altre. Com que no era un sistema gaire prctic, no va tenir xit i va quedar noms com a curiositat.



L'any 1900 es va inventar la cmera estreo, per no va ser fins al 1915 quan va haver-hi la primera exhibici de cinema en tres dimensions. En aquesta primera experincia es van utilitzar anaglifs verds i vermells, i es van projectar tres curtmetratges: unes escenes rurals dels EUA, una selecci d'escenes de la pellcula Jim the Penman i un documental sobre les cascades del Nigara.

Aquest petit experiment va ser un fracs, ja que les imatges quedaven difuminades; per poc desprs, el 1922, es va presentar el primer llargmetratge en tres dimensions The Power of Love, que tamb va ser el primer pel qual el pblic va pagar per veure.

El mateix any tamb va aparixer la pellcula The Man from Mars, posteriorment retitulada Radio-Mania, en la que s'utilitzava un nou sistema que no va tenir gens d'exit, el Teleview, una mena de precursor de les Shutter Glasses. El Teleview consistia en uns visors installats al bra de la butaca del cinema que anaven sincronitzats amb la pantalla, deixant veure un ull o un altre de forma alternativa en funci de la imatge projectada.

 Color;

L'aparici del color al cinema va fer que s'haguessin de trobar nous mtodes, per tal de poder projectar les imatges sense distorsionar-ne els colors. La soluci a aquest problema van ser les ulleres i els projectors polaritzats.

El 1936 es va fer la primera exhibici d'aquesta nova tcnica, per no se saben els detalls d'aquesta projecci, no se sap ni el ttol pellcula, ni si era en color o en blanc i negre. La primera pellcula en color va ser Zum Greifen Nah, projectada per primer cop el mateix any, per no s'ha pogut trobar cap documentaci que certifiqui que es va fer amb vidres polaritzats, tot i que donat que era la nica tcnica de l'poca que ho permetia, s una suposici generalitzada que va utilitzar el mtode de la llum polaritzada.

Tamb el 1936 va aparixer la primera pellcula en tres dimensions i so: Nozze Vagabonde. Curiosament, tot i que la pellcula era en tres dimensions, el so era monofnic.

El 1939 es va projectar In Tune with Tomorrow la que, oficialment, s la primera pellcula que va utilitzar el mtode de polaritzaci per a poder incloure el color al 3D.

 La Era Daurada i posterior declivi;

Entre els anys 1952 i 1955 el cinema en tres dimensions va experimentar un auge, amb pellcules tant conegudes com Bwana Devil (1952) o House of Wax (1953), que va ser el primer film 3D que va poder comptar amb so estereofnic.

A partir del 1953 va haver-hi una caiguda de la producci, deguda bsicament a les dificultats que comportava la sincronitzaci dels dos projectors. No va ser fins als anys seixanta que van aparixer les tcniques que van permetre que s'utilitzs un sol projector i una sola pellcula. Tot i aix, donat que el fet d'utilitzar una sola pellcula va fer baixar la definici de la imatge, el cinema en tres dimensions va quedar reservat noms per a pellcules d'adults o de terror de poca qualitat, com per exemple Flesh for Frankenstein.

 IMAX;

El 1986 el cinema en tres dimensions va resorgir grcies al sistema IMAX. Aquests cinemes van comenar a oferir documentals de no-ficci amb una gran qualitat. Posteriorment, l'any 1995, es va presentar el primer film de ficci amb aquest sistema: Wings of Courage, sobre l'autor del Petit Prncep.

 Actualitat i futur;



Avui en dia el cinema en tres dimensions encara s'utilitza bsicament per a documentals, tot i que la ficci est entrant amb fora. El 2003 va aparixer Ghost of the Abyss , la primera pellcula de llarga durada feta ntegrament per a ser projectada en una sala IMAX. Va ser dirigida per James Cameron utilitzant un sistema anomenat "Reality System Camera", un sistema en alta definici creat segons les especificacions del propi director.

El 2004 es va poder veure la primera pellcula d'animaci en 3D (Polar Express) i el 2005 Chicken Little va ser la primera pellcula digital en tres dimensions. El format REAL D s el sistema que s'est perfilant com la nova forma de fer cinema en tres dimensions, ja que el canvi de cinema analgic a digital s imminent, i s un sistema que permet tant la projecci de pellcules en dos dimensions com en tres. s per aix que algunes sales de cinema convencional han comenat a adaptar alguna sala per a poder exhibir pellcules en tres dimensions. Beowulf ha estat una de les primeres pellcules (la primera a Catalunya) que s'ha projectat en tres dimensions en un cinema no especialitzat.


Aplicacions.



Els sistemes de tres dimensions avui en dia s'estan utilitzant en molts camps cientfics, des de la medicina fins a l'aeronutica. Per a nivell purament cinematogrfic el cinema en tres dimensions sembla la soluci a tots els problemes de pirateria que hi ha actualment a les sales de cinema.

Amb una cmera domstica no es pot captar la imatge correctament, es capten les dues imatges alhora sense poder-les diferenciar, obtenint un efecte d'imatge duplicada. Utilitzant un filtre polaritzador es pot separar una de les imatges, per al tenir noms la visi corresponent a un ull es perd la "tercera dimensi".

El fet que encara no sigui possible reproduir l'efecte de profunditat als televisors domstics s el que pot engrescar a la gent a anar al cinema i gaudir de la pellcula amb tota la seva espectacularitat.

Vegeu tamb.

 Visi estereoscpica;
 Ulleres anaglifo;
 Polaritzaci electromagntica;
 Cinema;
 Producci de cinema digital;
 Dispositiu Hologrfic;

Enllaos Externs.

 Pgina oficial cinemes IMAX;
 Pgina oficial REAL D;
 Futuroscope;
 Stereoweb;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204346" title="Hisn" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="85260">
Un hisn s un castell andalus.

Els husun (plural de hisn) tenien bsicament la funci d'sser els centres d'administraci d'un territori, de controlar per exemple una via important i, molt sovint, de fer de lloc de refugi en relaci amb els poblets repartits en un espai organitzat al voltant d'una squia, d'una via, etc. A causa d'aquestes funcions, trobem que molts d'aquests husun sn formats per un recinte gran, en un extrem del qual hi podia haver una celquia.

Podem esmentar els exemples d'Ulldecona, Miravet, Gebut, Torreblanca, Castelldans, Carratal, Castells de Vilella, els Castellassos de la Llitera, etc.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204347" title="Pere Grases i Gonzlez" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="85261">
Pere Grases i Gonzlez (Vilafranca del Peneds 1909 - Caracas 2004) fou un escriptor i filsof catal. Es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1931. Collabor a Acci i Gaseta de Vilafranca, de la qual fou codirector, i un dels fundadors de la revista catalana d'avantguarda Hlix. El 1932 fou catedrtic de literatura a l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella i professor de llengua rab a la Universitat Autnoma de Barcelona.  

Exerc tamb com a advocat i, des de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, fou secretari de l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. En comenar la guerra  civil espanyola ajud a salvar molts persones. El 1936 s'exili a Frana i el 1937 s'establ a Caracas (Veneuela), on fou professor de l'Instituto Pedaggico Nacional fins el 1946, i catedrtic i fundador de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Veneuela. 

Va estudiar i revaloritzar figures com Andrs Bello o Simn Bolvar, i public nombrosos treballs i monografies, aix com nombrosos estudis sobre la histria del periodisme, de la impremta i de la bibliografia veneolanes. Parallelament, collabor activament en les tasques del Centre Catal de Caracas. El 1976 don la seva biblioteca particular (uns 65 000 volums) a la Universitat Metropolitana de Caracas, que constru un edifici que porta el seu nom. 

Ha format part de nombroses institucions acadmiques americanes i europees i reb nombrosos honors i condecoracions, entre els quals el ttol de doctor honoris causa de les universitats de Mrida, Santigo de Xile, San Marcos de Lima, Coral Gables de Miami i Barcelona. L'Amherst College de Massachusetts cre el 1982 el Pedro Grases Prize per a estudiants de llengua i cultura hispniques. 

El 1992 form part de la Comissi Amrica i Catalunya, des d'on impuls el Diccionari dels Catalans d'Amrica (1992) amb Prcoro Hernndez i Albert Manent. Sempre mantingu un contacte permanent amb Catalunya, on hi desenvolup una prolfica tasca cultural mitjanant conferncies, publicacions, animaci i promoci d'estudis de temtica catalana. Per aquest motiu el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

 Obres .
 Andrs Bello, el primer humanista de Amrica (1957);
 Estudios bibliogrficos (1961);
 Hores de joventut i maduresa (1975);
 Flix Cardona i Puig. Mite i realitat al cor d'Amrica del Sud (1982);

 Enllaos externs .
 Ressenya sobre Pere Grases;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204349" title="Rosa Leveroni i Valls" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="85262">
Rosa Leveroni i Valls  (Barcelona 1910 - Cadaqus 1985) fou una poetessa catalana. Es titul com a bibliotecria a l'Escola de Bibliotecries de Barcelona, on va tenir com a professor Carles Riba, i es llicenci en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Poticament s deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel A ms de la poesia conre l'assaig i la crtica literria  sobre Ausis March. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i Pars (1948).

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i scia d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 Obres .
 Epigrames i canons (1938) ;
 Presncia i record (1952);
 Poesia (1981);
 Contes (1986);
 Enllaos externs .
 Rosa Leveroni a escriptors.cat;








es titul com a bibliotecria a l'Escola de Bibliotecries de Barcelona, on va tenir com a professor Carles Riba
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204350" title="Gros (moneda)" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="85263">
Un gros era una moneda d'argent mltiple del diner i equivalia normalment a un sou o 12 diners.

Al segle XII es difongu a Itlia.

L'any 1218, Ramon Berenguer V de Provena va fer encunyar un gros de 6 diners a Marsella.

Jaume I en fu emetre ja de 12 diners a Montpeller, d'en del 1273.

Pere II en va fer batre a Siclia, el 1268, amb el nom de pirral.

Finalment, el 1285, fou encunyat a Catalunya, on va rebre el nom de croat.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204353" title="Joan Merli i Pahissa" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="85264">
Joan Merli i Pahissa (Barcelona, 1901-1995) fou un marxant, promotor d'art i editor catal, fill d'un fabricant txtil. Comen a promoure edicions de poesia com "Els Poetes d'Ara", les quals dirigia Toms Garcs (1923-24). El 1924 marx a Pars i va fer de marxanat de l'artista Joan Rebull, al que seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Vill, Emili Grau-Sala, Josep Granyer, i altres que exposaven a la sala que duia el seu nom des del 1929, dins les Galeries Laietanes. Munt l'Organitzaci Joan Merli, que enviava obres d'art als socis que cotitzaven moderades sumes mensuals. 

Tamb fou creador de revistes i publicacions com  La m trencada  (1924-1925), Quatre coses (1925) o Les arts catalanes  (1928-29).

Joan Merli va compartir amistat amb Joan Salvat-Papasseit i va publicar la seva obra pstuma  el 1925. L'escriptor barcelon li va dedicar un dels poemes d'aquest llibre: .

Durant la Segona Repblica Espanyola fou secretari de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona, i director de la revista  Art (1933-36).  en acabar la guerra civil espanyola, durant la qual collabor amb el Comissariat de Propaganda, s'exili a Buenos Aires, on hi fund l'editorial Poseidon i cre la revista Cabalgata, on hi public el seu primer llibre Julio Cortzar. Retorn a Catalunya el 1971, on va continuar amb l'Editorial Poseidor i Fou membre d'honor de la Societat Catalana de Crtics d'Art. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La mort m'ha citat dem (1938) novella;
 3 pintors catalans (1937);
 Isidre Nonell (1938);
 Picasso. (1948);
 Fang a les ales: drama en tres actes (1937);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204356" title="Fogatge" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="85265">
El fogatge era un impost directe creat en l'poca de Pere III.

Fou pactat a les Corts Catalanes per tal que aquest nou impost no sols es cobrs en les terres reials, ans tamb en els dominis dels senyors laics i eclesistics.

L'organitzaci del cobrament dels fogatges i de la confecci dels fogatjaments rest en mans de les Corts i aviat de la Diputaci del General.

Pel que fa a la forma de cobrament, de vegades s'establia una quantitat per foc i de vegades s'establia una quantitat global que calia dividir pel nombre total de focs recomptats. Aix mateix, mentre de vegades foren comptats els masos rnecs (encara el 1358), els focs de musulmans i els de jueus, normalment no fou pas aix.

De vegades, a les Corts tamb es va poder pactar l'establiment d'un nombre convencional de focs que hi havia en algunes grans senyories (cases taxades); s el cas del marquesat de Tortosa, els comtats d'Urgell, de Pallars, d'Empries o els vescomtats de Castellb o de Rocabert. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204357" title="Tintorer" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="85266">
El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matries txtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).

A Barcelona, als darrers segles medievals, ja pertanyien a una confraria; a mitjan segle XV, hi havia deu tintorers de llana.

Tamb els trobem documentats en altres poblacions, com Manresa, Igualada o Reus. 

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204358" title="Tapiner" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="85267">
Un tapiner s un menestral que tenia com a ofici la fabricaci i venda de tapins, una mena de sandlies amb sola de suro.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204362" title="Sastre" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="85268">
Un sastre s un menestral que t com a ofici la confecci de vestits i llur venda.

L'any 1110 ja hi havia un sastre (i sabater) a la vila de Gerri de la Sal.

La confraria dels sastres a Barcelona s documentada d'en del segle XIV; a mitjan segle XV, en aquesta ciutat hi vivien noranta-dos sastres. 

A Puigcerd, el 1345, vivien trenta-tres sastres.

Els sastres restaven molt relacionats amb altres oficis, com els calceters, giponers, pellers i robavellaires, boneters, etc. 

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204364" title="Marc Masdeu Escuder" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="85269">

Marc Masdeu Escuder (Castellar del Valls, 1976). Escriptor.

 Biografia .
Llicenciat en Cincies de la Comunicaci; es va fer conixer amb el poemari El gos autodidacte (2003). Tamb ha publicat Els escalfadors (2004), i Les nanses (2006).
Durant sis anys va dirigir conjuntament amb Pere Ejarque l'espai nopotsermentida a Matadepera Rdio. Tamb ha publicat poemes a les plaquettes Papers de Verslia i a les obres conjuntes El somni d'Adabel (Lleida, 2006) i 50 pintures i 50 escultures d'Albert Novelln.

 Guardons .
 2002: Premi Josep Maria Lpez Pico-Vila de Vallirana per El gos autodidacte;
 2003: Premi Parc Taul per Els escalfadors;
 2006: Premi Les Talries per Les Nanses;

 Enllaos externs .
 Qui s Qui de les lletres catalanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204371" title="Sabater" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="85270">
Un sabater s una persona que t per ofici fer sabates i vendre-les.

A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.

L'any 1110, un sabater -i alhora sastre- s'install a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francol, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175.

El 1203, a Barcelona, ja hi posseen una confraria professional, que tenia com a patr Sant Marc (era un dels gremis ms rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters.

A Puigcerd, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle XV, n'hi havia almenys 66. 

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 226.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204381" title="Mitj" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="85271">

Els mitjons o calcetins sn una pea de roba portada a les cames. Solen cobrir el peu i la part inferior de la cama, encara que sn de llargria variable.

A alguns pasos s costum treure's les sabates dins la casa i llavors es circula en mitjons (o en sabatilles). A d'altres, els mitjons es deixen a Nadal perqu el Pare Noel els ompli de llaminadures i regals.

Enllaos externs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204382" title="Humanitzaci" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="85272">

Els humans, igual que la resta de les espcies animals, hem estat el resultat d'un llarg procs d'evoluci. L'ltim captol d'aquesta evoluci biolgica, almenys pel que fa a la nostra espcie, va ser el procs d'hominitzaci, aquell conjunt de transformacions biolgiques i psicosocials que va portar els antics primats a evolucionar fins a arribar a l'homo sapiens sapiens, s a dir, els humans actuals. 

Es podria dir que arribats a aquest punt l'evoluci biolgica es va detenir en els humans i va ser substituda per l'evoluci cultural. L'originalitat de l'home no ha de buscar-se, doncs, en l'aspecte zoolgic sin en el psicosocial. Grcies al desenvolupament del cervell i a l'alliberament de la m, l'espcie humana va adquirir l'alt nivell de conscincia reflexiva que va fer possible l'aparici del llenguatge com a mitj de comunicaci i va permetre l'organitzaci de societats cada vegada ms complexes. 

La vida en societat representa l instrument ms efica per a l'adquisici, la conservaci, el desenvolupament i la difusi de la cultura humana. Totes les experincies individuals es fonen, a travs de les generacions en un dipsit com, la cultura humana, fonament de la vida en societat. L'home civilitzat no solament incrementa les seves possibilitats d'acci sobre l entorn en proporcions gaireb illimitades sin que trenca la selecci natural. Aquesta ja no exerceix prcticament influncia en ell, car grcies a la cultura humana pot respondre de forma ms efica i rpida a les exigncies de l entorn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204383" title="Protonotari" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="85273">
Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.

Actuava com a secretari i fedatari del rei i era present, per exemple, al seu costat, durant les Corts.

Trobem les seues funcions reglamentades a les Ordinacions de Pere III. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204384" title="Batalla de Smolensk (1941)" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="85274">


La Batalla de Smolensk va ser la major batalla d'encerclament entre el Segon Exrcit Panzer, comandat per Heinz Guderian i el Tercer Exrcit Panzer comandat per Hermann Hoth, ambds del Grup d'Exrcits Centre contra el Front Occidental Sovitic comandat per Semion Timoixenko, el Front de Reserva Sovitic, comandat per Gueorgui Jkov, el Front Central Sovitic, comandat per Fiodor Kuznetsov i el Front de Bryansk, comandat per Andrei Yeremenko.

Els exrcits sovitics 16, 19 i 20 havien quedat encerclats al sud de Smolensk, per grans parts del 19 exrcit aconsegu escapar de la bossa. Com a resultat, Hitler prohib les batalles d'encerclament com a principal mode de derrotar a la Uni Sovitica i orden concentrar-se en danyat l'economia sovitica.

 Preludi .

El 3 de juliol, mentre que Stalin proclamava la Gran Guerra Patritica contra l'invasor nazi, els exrcits d'infanteria dels Grups d'Exrcits alemanys ja havien arribat fins a les posicions dels exrcits panzer i ja podien dirigir-se de nou ms cap a l'est.

La majoria de les forces panzer havien estat esttiques almenys una setmana i en el dia en qu s'havia de rellanar l'ofensiva principal, una tempesta inesperada, tpica d'inicis de juliol, transform els camins en rius de fang, i avanar es torn una tasca impossible per als exrcits durant hores. Mentrestant, la defensa sovitica estava cada cop ms determinada. Molts ponts van ser destruts i, per primer cop, els sovitics plantaven mines per alentir als alemanys, mentre que els alemanys es trobaven confinats a unes poques carreteres.

Els retards van donar temps als sovitics per organitzar un contraatac blindat massiu.

 La Batalla .

L'objectiu final del Grup d'Exrcit Centre era la ciutat de Smolensk, que dominava la carretera cap a Moscou. Davant dels alemanys, entre els rius Dniper i el Dvina havien les fortificacions de la lnia Stalin. Els defensors eren el 13 Exrcit i el 22 Exrcit de la Reserva del Comandament Suprem (STAVKA). A Vitebsk s'estava formant el 19 Exrcit, mentre que el 16 Exrcit estava arribant a Smolensk. Va ser l'amenaa al nord del 39 Cos Panzer, pertanyent al 3r Exrcit Panzer, la que ms preocupava als sovitics. El 6 de juliol, el 20 Exrcit i el 5 Cos Mecanitzat llanaren un atac amb 700 tancs. Els alemanys tenien un gran suport aeri, i al tercer dia de batalla, els dos cossos mecanitzats sovitics estaven virtualment eliminats. 

Mentrestant, la 20 Divisi Panzer (3r Exrcit Panzer) establ un cap de pont a la riba est del Dvina i amenaava Vitbesk. Al sud, lluny de les travesses principals, el 2n Exrcit Panzer llan un atac per sorpresa al Dniper. El 13 Exrcit sovitic es vei obligat a retirar-se, perdent 5 divisions. Mentre que els exrcits panzer alemanys es dirigien cap a l'est, 3 exrcits sovitics, el 20, el 19 i el 16 encaraven la possibilitat se ser encerclats a Smolensk.

Al sud de Smolensk, el 2n Exrcit Panzer de Guderian avanava velo i la seva 29 Divisi Motoritzada prengu la ciutat el 16 de juliol. Al nord, el 3r Exrcit Panzer de Hoth es movia molt ms lentament. El terreny era pantans, la pluja encara era un problema, i els sovitics lluitaven desesperadament per fugir de la trampa que se'ls tancava. El 18 de juliol, les dues puntes de la pina dels 2 exrcits panzer alemanys estaven noms a 10 km per tancar la trampa. Per no ho aconseguirien en 8 dies, i als alemanys encara els cost 10 dies per liquidar la bossa. Al final, encara que uns 300.000 soldats sovitics serien capturats, ms de 200.000 aconseguirien estar entre els alemanys i Moscou.

 Desprs de la Batalla .

Com que els alemanys van fallar al tancar la trampa, permetent que 200.000 sovitics fugissin, Hitler abandon el concepte de les batalles de encerclament. Desprs de quatre setmanes de campanya, per Hitler i pel seu alt comandament era clar que, tot i a les immenses quantitats de baixes humanes i de material de la Uni Sovitica, els flancs del Grup d'Exrcits Centre cada cop ms eren ms vulnerables als contraatacs sovitics. Hitler decid que s'enviarien tancs del Grup d'Exrcits Centre als Grup d'Exrcits Nord i Sud, mentre que Alemanya derrotaria a la Uni Sovitica destruint l'economia. Aix significava capturar rpidament Leningrad al nord i les reserves de gra i petroli del sud. Gaireb tota la ciutat de Smolensk va ser destruda durant la batalla. Al 1985, va rebre el ttol de Ciutat Heroica

Veure tamb. 
 Batalla de Smolensk (1812);
 Batalla de Smolensk (1943);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204385" title="Prot (coet)" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="85275">

El Prot  (        en rus),formalment designat com UR-500, es un llanador no reutilitzable habitualment emprat tant per llanaments comercials internacionals com per llanaments governamentals russos. El primer Prot va ser llanat al 1965 i durant el 2007 encara est en ple us, cosa que el converteix en un dels acceleradors pesats ms reeixits de la histria espacial. Tots el Protons es construeixen a la planta de Khrunichev a Moscou. De d'all son transportats fins al Cosmdrom de Baikonur on es transporten horitzontalment fins a la rampa de llanament on sn alats fins a la posici vertical de llanament. 

El nom de Prot ve d'una srie de grans satllits anomenats aix, que eren una de les primeres crregues tils d'aquests coets. Tamb se'ls coneix com D-1/ D-1e o SL-12/SL-13. Com molts llanadors sovitics el nom de les crregues ms usuals acaba per quedar associat amb el seu llanador.

La capacitat de llanament d'aquestes mquines s d'uns 22.000 kg a una rbita terrestre baixa, d'uns 6.000kg a rbita geostacionria i quelcom ms de 5.000kg a una rbita de transferncia interplanetria. Els llanaments comercials estan gestionats per la companyia ILS (International Launch Services).

Coets comparables:
Delta IV -
Atlas V -
Ariane 5 -
Chang Zheng 5 -
Angara -
Falcon 9

Histria.
El Prot inicialment estava dissenyat per ser un "super ICBM" (Mssil Balstic InterContinental) capa de dipositar una bomba nuclear de de 10 Megatones a una distncia de 13.000 km. De totes maneres, estava tant sobredimensionat per fer de ICBM que mai es va arribar a emprar per aquests menesters i finalment es va fer servir com llanador espacial. 
El disseny d'aquest coet va sorgir de la oficina de Vladimir Chelomei amb la intenci de portar dos tripulants i una astronau Zond al voltant de la lluna, desprs del fracs del llanador N1 de Sergei Korolev.  L'acabament del programa del Saturn V, va fer que el Prot es converts en el llanador no reutilitzable ms potent disponible, fins que van comenar a volar el de la srie Energia l'any 1987.
Entre el seu llanament inicial l'any 1965 i el 1970 aquests coets van fallar dotzenes de vegades. Tot i aix, un cop perfeccionat, es va convertir en un dels llanadors pesants ms fiables. Amb un total de ms de 300 llanaments el seu rati d'xit es del 96%.

El prot va llanar diversos vols circunlunar sovitics, i podria haver estat el primer en portar humans en un vol al voltant de la  lluna si la missi Apollo 8 hagus seguit el pla original que no pretenia orbitar la lluna. Amb aquest coet es van envolar les estacions espacials Saliut, el segment central de la Mir, diversos mduls d'expansi i els mduls Zaria i Zvezda de l'Estaci Espacial Internacional. Tamb va ser emprat per portat sondes a la lluna, mart, venus i fins i tot al Cometa Halley (emprant com a quarta etapa la versi D-1e). En els darrers anys tamb s'empra per portar a rbita satllits comercials, la majoria gestionats per ILS ().

Versions del Prot.
Durant la seva llarga histria han existit diferents models d'aquest llanador

Prot 8K82K.
La versi  8K82K d'aquest coet s denominada habitualment Prot K. Com a propelents usa hidrazina dimetil asimtrica (UDMH) i terxid de dinitrgen (N2O4). Aquests propelents, dels denominats hiperglics, entren en ignici per contacte de manera que no cal disposar de dispositius d'encesa. Un dels altres avantatges en l'us d'aquests propelents, es la possibilitat de poder-los emmagatzemar a temperatura ambient, cosa que evita haver de fer servir components que aguantin be les baixes temperatures i allants, a la vegada que permet que el coet estigui a la rampa de llanament de manera indefinida (o durant un perode de temps molt llarg) abans d'envolar-se. Els coets que fan servir combustibles criognics conservada a baixes temperatures necessiten ser peridicament reomplerts a mesura que aquests es van evaporant. Els Hiperglics tenen per l'inconvenient de ser altament corrosius i txics, requerint-se de grans mesures de seguretat per la seva manipulaci i emmagatzematge. De fet quan la primera i segona etapa cauen a terra desprs d'un llanament, Rssia ha de fer-se crrec dels costos de la neteja del fuel residual.

Cal fer notar que les sis estructures tubulars collocades al voltant de la base del Prot no son acceleradors adossats al coet i que no es desprenen en vol. Aquestes sis estructures sn els diposits de combustible que es disposen al voltant del tanc central d'oxidant. Totes aquestes estructures formen la primera etapa que se separa sencera d'un sol cop de la segona etapa. L'us d'aquests sis tancs externs redueixen el moviment interior del lquid en gran manera, sobretot si es compara amb el que passa amb els tancs de propelents ms amplis emprats en les configuracions estndards en tndem. Una altre avantatge es que sn ms barats de fabricar, tot i que augmenten la possibilitat que el consum de fuel no sigui homogeni i es desestabilitzi la estructura durant el vol.

 La primera etapa fa servir sis motors RD-253 dissenyats per Valentin Glushko. Aquests motors d'una sola cambra de combusti fan servir un cicle de combusti per etapes altament eficient. La guia de la primera etapa es de bucle obert. Tot i ser un mtode molt senzill necessita mantenir en reserva una quantitat important de combustible, cosa que redueix lleugerament la crrega til mxima del coet.

 La segona etapa porta 4 motors RD-0210 i s'encn quan encara est connectada a la primera etapa. Els gasos d'escapament surten per la reixa que uneix les dues etapes. La cpula de la primera etapa est preparada per aguantar aquestes condicions fins que es produeix la separaci definitiva.

 La tercera etapa disposa d'un nic motor RD-0210 amb quatre toveres vernier i altres sistemes comuns. Donat que el motor principal no es mou, les toveres vernier son les que permeten dirigir del coet a la vegada que sn emprats com ajuda en el moment de la separaci de les etapes. La electrnica que controla el guiat d'aquesta etapa tamb te el control durant el funcionament de la primera i la segona.

 La quarta etapa te mltiples variants depenent de l'objectiu de la missi. El ms senzill, el Blok K, es fa servir en missions interplanetries i no disposa de mdul de guia ja que la responsabilitat del control del vol recau en la sonda transportada. Per rbites terrestres elevades es disposa de tres diferents versions de l'anomenat Blok DM (DM, DM2 i DM-2M). Per missions en rbita terrestre baixa habitualment es descarta completament la quarta etapa, per aquest motiu els dispositius de guia estan collocats a la tercera etapa. El Blok D/DM, com a curiositat, disposa d'un tanc de combustible de forma toroidal ubicat al voltant del motor i darrera del tanc d'oxidant convencional.



Prot M.
La darrera versi d'aquest llanador s el Prot M. Aquesta mquina es capa de de pujar 3,2 tones a una rbita geostacionria o b 5,5 tones a una rbita de transferncia geostacionria. Tamb es capa de portar fins a la Estaci Espacial Internacional fins a 22 tones de material (rbita terrestre baixa -LEO- amb una inclinaci de 51,6 graus).

Les millores als Protons M inclouen modificacions a les primeres etapes per tal de reduir el seu pes estructural, augmentar l'empenta i consumir completament els propelents. Emprant bluckes de control tancats, ms moderns a la primera etapa, els propelents es consumeixen ms completament, s'augmenta el rendiment i es redueix l'emissi de a les rees on impacten les etapes un cop alliberades. Una nova quarta etapa Breeze-M substitueix a les velles Block D. Les millores tamb inclouen esforos per reduir la dependncia de provedors de components estrangers (normalment ucranesos).

 Crrega til a LEO: 21,000 kg a una rbita de 185 km amb 51.6 graus d'inclinaci;
 Crrega til: 2,920 kg cap a una trajectria orbital geosincrnica.
 Apogeu: 40,000 km;
 Astronaus associades: Gorizont, Raduga, Spacebus 3000;
 Empenta a l'enlairament: 965,580 kgf (9,469.1 kN);
 Massa total: 712,800 kg;
 Dimetre central: 7.40 m. ;
 Longitud total: 53.00 m.



Prot-M Millorat.
El 7 de juliol del 2007, ILS va llanar el primer Prot Breeze M Enhanced (Prot Breeze M millorat) portant a rbita el satllit DirecTV-10. Aquesta va ser la missi nmero 326 dels coets Prot i la 16ena missi dels Protons M amb l'etapa superior Breeze. Entre les millores que incorpora aquesta plataforma de llanament hi ha la inclusi de motors ms eficients a la primera etapa, una avinica millorada, millors dipsits, uns motors vernier millorats a l'etapa superior Briz-M i una reducci de pes general a tot el coet que inclou dipsits amb parets ms fines per la primera etapa i us de materials compostos ms lleugers a la resta.

 Principals Llanaments.

 Previstos;


Futures Millores.
Totes les millores en les que s'estava treballant per aquest vehicle s'han vist aturades o congelades desprs que s'anuncis la futura arribada del vehicle de llanament Angara. Les variants ms pesades d'aquest nou coet seran ms simples i per tant, ms barates. Al igual que l'Atlas V, aquest nou coet no usar propelent hiperglics, sin que emprar el mateix combustible RP-1 que es fa servir en els coets Soiuz. De totes maneres, els retrassos acumulats en el desenvolupament del nou vehicle farn que els Protons continuin volant durant un temps.

 Referncies .
 a la Wikipdia en angls;
Caracterstiques dels Protons (pdf en angls);
300th Mission Flown by Prot Vehicle;
Prot Verticalization, Pad 39, Baikonur;
Llanament d'un Hotbird per un Prot.
Explosi del Prot que portava l'Arabsat;
Herncia dels Prot;
Coet Prot rocket falla al llanament d'un satllit rab;
Especificacions dels coets Prot;
Exits debut del Prot M;
Prot 8K82K / Briz-M (www.astronautix.com);
ILS Prot llanara un satllit CIEL-2;
DirecTV 10;
Astra 1F;
Missi num 300 d'un Prot;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204386" title="Picapedrer" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="85276">
Un picapedrer s una persona que t com a ofici treballar la pedra per a la construcci.

Sovint restaren agrupats en la mateixa confraria professional que els mestres de cases.

Alguns picapedrers feien, aix mateix, treballs d'escultura.

Hi havia, a ms, una diferncia entre els trencadors, els picadors o els picadors al fi, aquests darrers encarregats de les tasques ms delicades.



Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204388" title="Manuel Delgado Ruiz" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="85277">
Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) s un antropleg i professor universitari. Llicenciat en Histria de l'art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona.

Trajectria professional.
Va cursar estudis de tercer cicle a la Section de Sciences Rligieuses de l cole Pratique des Hautes tudes (Sorbona de Pars). Des de 1986 s professor titular d'etnologia religiosa en el Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes i conferncies a universitats europees i sud-americanes. 

Fa ms de vint anys que publica llibres d'antropologia, la temtica dels quals ha girat al voltant de la violncia ritual i la festa, l'etnologia religiosa, l'anticlericalisme, la persecuci dels immigrants per part de l'administraci pblica i l'antropologia urbana. Resultaria esgotador seguir la pista del llarg reguitzell de captols, prlegs i collaboracions de diferent mena en llibres collectius i obres d'altres autors. 

s director de la collecci  Biblioteca del Ciudadano  de l'Editorial Bellaterra i de la collecci  "Breus clssics de l'antropologia", de l'Editorial Icria. Actualment forma part de la junta directiva de l'Institut Catal d'Antropologia, i s membre del consell de direcci dels Quaderns de l ICA i de la Revista de Antropologa Experimental que dirigeix Jos Luis Anta des de la Universitat de Jan. 

L'any 1991 particip del programa radiofnic nocturn presentat per Jlia Otero, La Radio de Julia, on polemitzava amb Juan Adriansens. Actualment collabora a l'espai pensar por pensar del programa La Ventana, a la Cadena Ser, que dirigeix Gemma Nierga

L'any 1999 va guanyar el XXVII Premi Anagrama d Assaig amb el llibre El animal pblico.

L any 1996 va ser el comissari de l exposici La ciutat de la diferncia que la Fundaci Baruch Spinoza i el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) van presentar a Barcelona amb una guia didctica a crrec d'Antoni Moga i Jordi Dolcet. L exposici va passar tamb per Madrid, Marsella, la Corunya i Sant Sebasti. 

Va ser membre de la Comissi d'Estudi sobre la Immigraci del Parlament de Catalunya.

Bibliografia.
 De la muerte de un dios: La fiesta de los toros en el universo simblico de la cultura popular. Ed. Nexos, 1986.
 La sexualidad en la sociedad contemporanea: Lecturas antropolgicas. Fundacin Universidad-Empresa, 1991.
 Entre bichos anda el juego. Edicions B, 1991.
 La magia: La realidad encantada. Ed. Montesinos, 1992.
 La festa a Catalunya, avui. Ed. Barcanova, 1992. ISBN 84-7533-747-3;
 La ira sagrada: Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la Espaa contempornea. Ed. Humanidades, 1992.
 Las palabras de otro hombre: Anticlericalismo y misoginia. Ed. Muchnik, 1993.
 Antropologia social. Diversos autors. Ed. Proa, 1995.
 Ciutat i immigraci. Centre de Cultura Con-tempornia de Barcelona, 1997.
 Diversitat i integraci: Lgica i dinmica de les identitats a Catalunya. Ed. Empries, 1998.
 El animal pblico. Ed. Anagrama, 1999.
 Ciudad lquida, ciudad interrumpida. Medelln: Universidad de Antioqua, 1999.
 Luces iconoclastas: Anticlericalismo, espaio y ritual en la Espaa contempornea. Ed. Ariel, 2001.
 Movimientos juveniles en la Pennsula Ibrica: Graffitis, grifotas, okupas. Diversos autors. Ed. Ariel, 2002;
 Carrer, festa i revolta: Els usos simblics de l espai pblic a Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2003.
 La otra cara del Frum de les Cultures S.A. Diversos autors. Ed. Bellaterra, 2004.
 Elogi del vianant: Del model Barcelona a la Barcelona real. Edicions de 1984, 2005.
 Sociedades movedizas. Ed. Anagrama, 2007.
 La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del  Modelo Barcelona. Ed. Cataratas, 2007;





Enllaos externs.
 Departament d'Antropologia Cultural i Histria d'Amrica i frica;
 Entrevista publicada a l'espai latac (1998);
 Entrevista publicada a la Revista Consumer (1999);
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204390" title="Plaa Roja" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="85278">


La plaa Roja (en rus                , Krsnaia plixtxad) s la plaa ms famosa de la ciutat de Moscou. La plaa separa el Kremlin, l'antiga ciutadella reial i avui residncia oficial del President de Rssia, d'un histric barri de mercaders, conegut com el Kitai-grod (literalment, Ciutat Xinesa). Com que els carrers principals de Moscou surten des d'aqu en totes direccions, iniciant les carreteres principals que surten de la ciutat, la plaa Roja sovint s considerada la plaa central de Moscou i de tot Rssia.

La plaa s voltada de diversos edificis monumentals, entre els quals la catedral de Sant Basili, el mausoleu de Lenin, els magatzems GUM, la reconstruda catedral de Kazan o el Museu Histric Estatal, a ms a ms del monument als herois Minin i Pojarski.

 Orgens i nom .
La rica histria de la plaa Roja es reflecteix en moltes obres d'art, incloent les pintures de Vasili Srikov, Konstantn Iuon i d'altres. El terreny de la plaa, en un origen, era cobert d'edificis de fusta, per fou buidat arran de l'edicte d'Ivan III del 1493, ja que tots aquells edificis de fusta eren perillosament susceptibles de ser arrasats pel foc. La nova esplanada (originriament coneguda com el "Pojar", literalment l'Incendi) de mica en mica va esdevenir el principal mercat a l'aire lliure de Moscou. Posteriorment s'empr per a diverses cerimnies pbliques i proclamacions, i ocasionalment com a lloc de les coronacions dels tsars de Rssia. D'en de la urbanitzaci de la plaa, ha estat usada per tots els governants russos de les diverses poques per a tota mena de cerimnies oficials.


El nom de la "plaa Roja" no deriva del color dels maons que l'envolten, ni del nexe entre el color roig i el comunisme. El nom prov de la paraula russa         ("krsnaia"), forma femenina de l'adjectiu que tant pot significar roig com bell (aquest darrer significat s arcaic). El mot s'aplicava (en el sentit de bell) a la catedral de Sant Basili, i subseqentment es trasllad a la plaa adjacent. Es creu que la plaa adquir el seu nom definitiu (substituint, aix, l'antic "Pojar") al segle XVII. Diverses antigues ciutats russes, com ara Szdal, Ielets o Pereslavl-Zalesski, tamb anomenen la seva plaa principal Krsnaia plixtxad, igual que la seva homnima de Moscou.

Histria recent .

Durant l'era sovitica la Plaa Roja mantingu el seu significat transformant-se en la plaa principal en la vida del nou estat. Estant al costat de la residncia oficial del govern sovitic, va ser remodelada per permetre les desfilades militats. Es van demolir la Catedral de Kazan i la Porta de la Resurrecci i la Capella Iverskaya per fer espai pels vehicles militars pesats. Tamb s'havia planejat enderrocar la Catedral de Sant Basili, l'edifici ms popular de Moscou. La llegenda diu que Lazar Kaganovich, director del pla de reconstrucci de Moscou, prepar una maqueta especial de la Plaa Roja, en la que la catedral podia ser eliminada, i la present a Stalin perqu veies com la catedral era un obstacle per les desfilades i pel trnsit. Per quan la retir de la plaa, Stalin object: "Lazar! Torna-la!"
 

Dues de les desfilades ms significatives a la Plaa Roja van ser una al 1941, quan la ciutat estava assetjada pels alemanys, i les tropes s'incorporaven al front tot just abandonaven la plaa, i la Desfilada de la Victria de 1945, quan les banderes dels exrcits nazis van ser llenats als peus del Mausoleu de Lenin.

El 28 de maig de 1987, un jove pilot alemany anomenat Mathias Rust aterr amb un avi lleuger a la Baixada de Sant Basili, al costat de la Plaa Roja.

Al 1990, el Kremlin i la Plaa Roja van ser dels primers llocs de la URSS en afegir-se a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO

 Al voltant de la plaa .

Cada edifici de la Plaa Roja s una llegenda per si mateix. Un d'ells s el Mausoleu de Lenin, on reposa el cos embalsamat de Vladimir Lenin, el fundador de la Uni Sovitica. A prop est la elaborada Catedral de Sant Basili i els palaus i catedrals del Kremlin. Al costat est de la plaa hi ha la Catedral de Kazan restaurada. El costat nord est ocupat pel Museu Histric Estatal. L'nic monument escultric de la plaa s una estatua de bronze de Kuzma Minin i Dmitry Pozharsky, que ajudaren a expulsar de Moscou als invasors polonesos al 1612. A prop hi ha el Lobnoye Mesto, una plataforma circular a on tenien lloc les cerimnies pbliques. La p,laa t 330 metres de llarg i 70 metres d'ample.



Vegeu tamb .
 Muralla del Kremlin;
 Necropolis de la Muralla del Kremlin;
 Torres del Kremlin;
 Plaa Lubyanka;
 Jard d'Alexandre;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204391" title="Pmfil" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="85279">

El pmfil era un vaixell de rems, de la famlia de la galera, no gaire gran, per amb una borda ms alta que l'uixer.

Era destinat al comer i no tenia castells a proa o popa.

Solia tindre uns cent rems i noms possea una coberta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204393" title="Mercer" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="85280">
El mercer era un menestral que tenia l'ofici de la venda en una botiga, a la menuda, de teixits i altres objectes relacionats amb els vestits.

A Barcelona crearen una confraria l'any 1392, sota l'advocaci de Sant Juli.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204397" title="Combat de Malta" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="85281">
 




El Combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Climent IV, preocupat pels avanos gibellins busc ajut en Carles I d'Anjou, el germ petit del seu aliat Llus IX de Frana, a qui conced el regne de Siclia a canvi d'expulsar Manfred de Siclia dels feus papals del sud d'Itlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred mor a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Siclia a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegi front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Npols.  

El 1282 l'influent noble sicili Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitz la revolta general contra el angevins que esclat el 30 de mar del 1282 coneguda com vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'Esglesia, pero amb la negativa de Mart IV, Carles I d'Anjou va desembarcar a l'illa i assetjar Messina per intentar avanar al centre de l'illa ms tard mentre una delegaci dels rebels an a trobar Pere el Gran al nord d'frica i li oferiren la corona del Regne de Siclia, ats que estava casat amb Constana de Siclia, filla de Manfred. Pere va desembarcar a Trapani el 29 d'agost quan la ciutat estava a punt de rendir-se i entr a Palerm el dia segent, aixecant el setge de Messina. Carles I de Valois va tornar a Npols el 26 de setembre de 1282. L'estol angev fou derrotat al combat de Nictena per l'estol de Pere de Queralt i d'Anglesola, perdent els francesos vint-i-dues galeres i quatre-mil homes i el control sobre l'Estret de Messina. 

Gualtiero di Caltagirone, contrari tant al domini aragons com a l'angev i defensor d'una repblica tutelada per l'esglsia, es va revoltar al castell de Butera, on fou pres per Alaimo di Lentini, fou condemnat a mort i decapitat en presncia de Pere el Gran el 22 de maig de 1283, fet que va marcar el domini de la Corona d'Arag sobre Siclia. L'enfrontament de Pere el Gran amb el Papa, que el va excomunicar, va provocar la croada contra la Corona d'Arag, i la coronaci de Carles de Valois com a rei de la Corona d'Arag.

La batalla.
Roger de Llria va saber que les galeres angevines de Carles II d'Anjou comandades pels almiralls provenals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonv pretenien socrrer la ciudadella de Malta assetjada pels aragonesos comandats per Manfred Llana, germ de Conrad Llana, i va anar al seu encontre amb galeres tripulades per sicilians i ballesters, catalans, trobant-les al port el 7 de juny de 1283, va envuiar un missatge demanant la rendici. L'endem a trenc d'alba van combatre a les aiges del port, i a migdia, l'almirall Guillem Cornut, veient la seva derrota, es va decidir a embestir la nau capitana de Roger de Llria, abordant-la per proa i morint en els combats a coberta. 

La mort Cornut va significar la victria aragonesa, la captura de deu galeres, i la rendici de les illes de Gozzo, Malta i Lipari, mentre l'estol tornava a Siclia evitant un desembarcament angev a la illa.

Referncies.


Bibliografia.
 Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats;
 Ramon Muntaner, Crnica;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
  Jernimo Zurita: Anales de Aragn;
  Lawrence V. Mott, The battle of Malta, 1283: Prelude to a disaster ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204399" title="Rafael Santos i Torroella" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="85282">
Rafael Santos i Torroella (Portbou, 1914   Barcelona, 2002) fou un crtic d'art, traductor, poeta i dibuixant catal.

 Biografia .
Germ de l'artista ngels Santos Torroella, estudi dret a les universitats de Valladolid i Salamanca. Durant la guerra civil collabor en la revista Juliol (Barcelona, 1936), i el 1938 guany el premi de poesia Combatiente del Este (Valncia, 1938).

Va ser autor de diversos llibres sobre Joan Mir, Pablo Picasso i Salvador Dal, entre d'altres, i contribu a renovar el panorama artstic catal desprs de la guerra, coses que el portaren a ser considerat una autoritat en l'univers artstic. Els seus estudis, especialment els dedicats a Mir i a Dal, es poden consultar en biblioteques arreu del mn.

En el camp literari, Santos public  diversos volums de poesia en castell. Efectu tamb moltssimes traduccions de l'angls i el francs, especialment de llibres infantils i estudis d'art; en ocasions, les sign com R.S.Torroella. Tradu poesies de Fernando Pessoa i Carles Riba. Fou un dels descobridors del talent de Joan Brossa, del qual en data tan primerenca com el 1951 va publicar la primera traducci a l'espanyol.

Fou distingit amb el premi Juan Boscn del 1959, i amb la Medalla d'Or de les Belles Arts que dna el govern espanyol. Tamb fou membre de l'Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 Bibliografia .
 Rubn Daro, ilustraciones de Rafael Santos Los motivos del lobo Barcelona: La Polgrafa, 1950;
 Salamanca Barcelona: Noguer, 1958. El 1964 i 67 n'aparegueren edicions en castell, angls, alemany i francs;
 Rafael Santos; acuarelas de Federico Lloveras Viaje artstico por Espaa Barcelona: Polgrafa, 1975;
 Santos Torroella, de la antologa; acuarelas de Estrada Vilarrasa Pintura. Poesa del mar Barcelona: Aganipe, 1981;
 R.Santos, editor Salvador Dal corresponsal de J.V.Foix, 1932-1936 Barcelona: Mediterrnia, 1986;

 Poesia .
 Ciudad perdida Barcelona: Cobalto, 1949;
 Sombra infiel Madrid: Rialp, 1952;
 Nadie: poemas del avin Melilla: Cremades, 1954;
 Cerrada noche Barcelona: Instituto de Estudios Hispnicos, 1959. Premi Boscn;
 Poesas (1935-1962) Buenos Aires: Losada, 1964;
 4 poemas de Rafael Santos Torroella Barcelona: Sala Gaspar, 1967;
 Sueos Barcelona: Rafael Santos, 1976;
 Cuaderno-77 Barcelona: Rafael Santos, 1977;
 Cuaderno-78 Barcelona: Rafael Santos, 1978;
 Antologa potica Madrid: Visor, 1996;

 Crtica i estudis d'art .
 Valeriano Bcquer Barcelona: Cobalto, 1948;
 El cartel Barcelona: Argos, 1949;
 Salvador Dal Madrid: Afrodisio Aguado, 1952;
 Vilacasas Barcelona: Zen, 1961;
 Corber Madrid: Editora Nacional Magerit, 1962;
 Xavier Regas Madrid: Editora Nacional Magerit, 1962;
 Marcel Mart Madrid: Ateneo de Madrid, 1963;
 Evarist Valls Barcelona: Tall. tip. Ariel, 1964;
 Miguel Capel Barcelona: Galera Ren Metras, 1965;
 Del romnico al pop art Barcelona: Edhasa, 1966;
 Grau-Garriga Madrid: Sala de Exposiciones de la Direccin General de Bellas Artes, 1968;
 Julio Antonio: exposicin antolgica (Barcelona, Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge) Madrid: Direccin General de Bellas Artes, 1969;
 Revisiones y testimonios: dietario artstico Barcelona: Taber, 1969;
 Manuel Capdevila y la "generacin prohibida" Barcelona: Sala Pars, 1972;
 El pintor Francisco Miralles (1848-1901) Barcelona: RM, 1974;
 Dibujos de Grau Sala Madrid: Ibrico Europea de Ediciones, 1976;
 En torno a ngel Lpez-Obrero y su obra ejemplar Crdoba: Librera Luque, 1976;
 Pruna Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976;
 Tharrats Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976;
 Hartung: olis i aiguades damunt cartr 1973-1977 Barcelona: Galeria Joan Prats, 1977;
 "J.Fin" (Jos Vilat Ruiz) 1916-1969 Madrid: Galera Ponce, 1977;
 Jorge Castillo: seis constantes de su pintura Barcelona: Galeria Joan Prats, 1978;
 Agust Ro Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1981;
 Estrada Vilarrasa Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1981;
 Mari Llavanera (1890-1927) Figueres: Museu de l'Empord, 1984;
 La miel es ms dulce que la sangre: las pocas lorquiana y freudiana de Salvador Dal Barcelona: Seix Barral, 1984;
 Rafael Santos, asesor y supervisor Diccionario "Rfols" de artistas contemporneos de Catalua y Baleares Barcelona: Ed. Catalanes, 1985-1989;
 Rafael Santos, director Enciclopdia vivent de la pintura i l'escultura catalanes Barcelona: mbit, 1985;
 Salvador Dal i el Sal de Tardor, discurs d'ingrs de l'acadmic electe Rafael Santos i Torroella Barcelona: Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1985;
 Ramon Pichot Barcelona: mbit, 1986;
 Rafael Santos, Xavier Amir Els realismes de Joan Padern Palafrugell: Xavier Amir, 1986;
 Fortuny Barcelona: Nou Art Thor, 1988. Segona edici;
 Rafael Santos, Mara Jos Casado El Greco Madrid: SARPE, 1988;
 Rafael Santos, Mara Jos Casado Murillo Madrid: SARPE, 1988;
 Rafael Santos, Mara Jos Casado Picasso Madrid: SARPE, 1988;
 Rafael Santos, Mara Jos Casado Sorolla Madrid: SARPE, 1988;
 Rafael Santos, Mara Jos Casado Dal Madrid: SARPE, 1990;
 Dal residente Madrid: CSIC, 1992;
 Natura morta Barcelona: Galera Trama, 1992;
 Vert-Nibet Barcelona: Galeria d'Art Grif & Escoda, 1992;
 Dal, poca de Madrid Madrid: Residencia de Estudiantes, 1994, 2004. 2 edicions;
 35 aos de Joan Mir Barcelona: Parsifal, 1994;
 Rafael Santos, Daniel Giralt-Miracle, Joan Perucho Galeria de retrats: Dibuixos i aquarelles, Museu de l'Empord Figueres: Ajuntament, 1995;
 La trgica vida de Salvador Dal y otras indagaciones dalinianas Barcelona: Parsifal, 1995;
 "Los putrefactos" de Dal y Lorca: historia y antologa de un libro que no pudo ser Madrid: CSIC, 1998;
 Rafael Santos Torroella entrevista a Mir, Dal i Tpies Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004;
 Rafael Santos; edicin de Mara Teresa Bermejo de Santos Torroella, Ricard Mas Peinado El primer Dal, 1918-1929: catlogo razonado Valncia: Institut Valenci d'Art Modern, 2005;

 Traduccions i antologies destacades .
 Luis Cernuda; introduccin y seleccin de Rafael Santos Antologa potica Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1989. Sisena edici;
 E.H.Gombrich; traduccin de Rafael Santos Historia del Arte Madrid: Alianza;
 Fernando Pessoa; traduccin de Rafael Santos Poemas escogidos de Fernando Pessoa Barcelona: Plaza & Jans;
 Carles Riba; Rafael Santos i Paulina Crusat, traductores Antologa potica de Carles Riba Madrid: nsula, 1956 ;
 Seleccin, traduccin i prlogo de Rafael Santos Antologa: texto bilinge Esplugues de Llobregat: Plaza & Jans, 1983;
 Traduccin de Rafael Santos Salvatge Cor = Salvaje corazn Madrid: Visor, 1988;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204400" title="Isaac Titsingh" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="85283">
Isaac Titsingh (Amsterdam, 10 de gener del 1745; Pars, 2 de febrer del 1812) fou un cirurgi, erudit, agent comercial i ambaixador holands.

Titsingh dugu a terme una extensa carrera a l'est d'sia, com a funcionari de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals  (la Vereenigde Oostindische Compagne o VOC). Ell represent de forma oficial i exclusiva la companyia comercial en els seus contactes amb el shogunat Tokugawa del Jap i va viatjar a Edo dues vegades per a tenir audincies amb el Shogun i altres alts funcionaris del bakufu. Posteriorment, va ser el Governador general neerlands a Chunchura, ciutat de Bengala Occidental. Titsingh collabor aix mateix amb Charles Cornwallis, el seu complementari com a Governador general de la Companyia Anglesa de les ndies Orientals.

El 1795, Titsingh va representar els interessos holandesos i de la VOC a la Xina, on la seva recepci a la cort de l'emperador Qianlong, conegut abans com a Chien-lung, va contrastar amb la fredor i el rebuig mostrat a l'ambaixador d'Anglaterra. A la Xina, Titsingh va realitzar una tasca molt efica tant com a ambaixador del seu pas, com tamb en el seu rol de representant comercial de la VOC.

Jap, 1779-1784.
 
Titsingh va ser lopperhoofd o agent comercial de la VOC al Jap durant els perodes que comprenen 1779-1780, 1781-1783, i 1784. La importncia del cap de la VOC al Jap durant aquesta poca cobra especial transcendncia degut a l'allament del Jap.

Durant aquest perode, a causa de les activitats proselitistes desenvolupades per religiosos durant els anys anteriors, no es permetia l'entrada o sortida de ciutadans japonesos o europeus de l'arxiplag japons, i aquell que violava aquesta llei s exposava a la pena de mort. L'nica excepci a aquesta poltica de "portes tancades" era la "fbrica" o parada comercial de la VOC a l'illa de Dejima, a la badia de Nagasaki de l'illa japonesa de Ky sh . 

En aquest entorn controlat, els comerciants de la VOC eren l'nica connexi oficial per al comer i intercanvis cientfics i culturals. A l'agent de la VOC se li atorgava nominalment un estatus similar al d'un daimyo japons durant la visita anual obligatria que havia de realitzar el Shogun a Edo. En aquestes rares oportunitats els contactes informals de Titsingh amb oficials bakufu i estudiosos Rangaku a Edo poden haver estat tan importants com les seves audincies formals amb el Shogun Tokugawa Ieharu. 

India, 1785-1792.  
El 1785, Titsingh va ser nomenat Director del VOC a Chunchura, Bengala Occidental. Chunchura es troba riu amunt de Calcuta, a la riba de l'Hugli, un dels braos del delta del Ganges. Sembla ser que all hi va  gaudir de l'ambient intellectual de la comunitat europea. Titsingh fou anomenat  el Mandar de Chunchura  per William Jones, un filleg i jurista de Bengala.

Batvia, 1792-1793.  
Titsingh va tornar a Batvia (actualment Jakarta, Indonsia) inicialment amb el  crrec de  Ontvanger-Generaal (Tresorer) i posteriorment Commissaris ter Zee (Comissionat martim).

Xina, 1794-1795. 


Titsingh fou designat l'ambaixador neerlands davant la Cort imperial xinesa de cara a les celebracions del seixant aniversari del regnat de l'Emperador Qianlong. A Pequn, la delegaci de Titsingh incloa a Andreas Everardus van Braam Houckgeest i a Chrtien-Louis-Joseph de Guignes, els informes dels quals sobre l'ambaixada davant la Cort xinesa foren publicats als Estats Units i a Europa. 

El dur viatge de Titsingh en ple hivern des de Canton fins a Pequn li permet de veure zones de la Xina inaccessibles fins aleshores als europeus. La comitiva arrib a Pequn a temps per les cellebracions del Nou Any. D'acord amb els estndards xinesos, Titsingh i la seva dellegaci foren rebuts amb inhabituals mostres de respecte i honor a la Ciutat Prohibida i desprs a la Yuang ming yuan (el Vell Palau d'Estiu). A diferncia de la infructuosa ambaixada britnica de l'any anterior duta a terme per Lord George Macartney, Titsingh s'esfor especialment en satisfer les exigncies de la complexa etiqueta de la Cort imperial, fins i tot en all relatiu a reverenciar l'Emperador. Ni els xinesos ni els europeus es podien imaginar llavors que aquella seria la darrera aparici d'un ambaixador europeu a la Cort imperial fins desprs de les Guerres de l'opi del segle segent.

Retorn a Europa, 1796-1812. 
 

Titsingh va tornar finalment a Europa desprs d'esdevenir el primer a introduir les singulars matemtiques Wasan/euclidianes dels sangaku a Occident.

Mor a Pars el 1812 i es troba soterrat al Cementiri del Pre-Lachaise. Sobre la seva lpida hi diu: "Ici repose Isaac Titsingh. Ancien conseiller des Indes hollandaises. Ambassadeur  la Chine et au Japon. Mort  Paris le 2 Fvrier 1812, ag de 68 ans." reposa Isaac Titsingh, antic representant de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals, Ambaixador a la Xina i al Jap. Mort a Pars el 2 de febrer del 1812, a l'edat de 68 anys.

Llegat.


Les experincies i les recerques erudites de Titsingh al Jap foren la base dels seus llibres, publicats pstumament. Els ms notables foren:

 Titsingh, Isaac. (1820). Mmoires et Anecdotes sur la Dynastie rgnante des Djogouns, Souverains du Japon, avec la description des ftes et crmonies observes aux diffrentes poques de l'anne  la Cour de ces Princes, et un appendice contenant des dtails sur la posie des Japonais, leur manire de diviser l'anne, etc.; Ouvrage orn de Planches graves et colories, tir des Originaux Japonais par M. Titsingh; publi avec des Notes et Eclaircissemens Par M. Abel Rmusat. Pars: Nepveu. .

 Titsingh, Isaac. (1822). Illustrations of Japan; consisting of Private Memoirs and Anecdotes of the reigning dynasty of The Djogouns, or Sovereigns of Japan; a description of the Feasts and Ceremonies observed throughout the year at their Court; and of the Ceremonies customary at Marriages and Funerals: to which are subjoined, observations on the legal suicide of the Japanese, remarks on their their poetry, an explanation of their mode of reckoning time, particulars respecting the Dosia powder, the preface of a work by Confoutzee on filial piety, &c. &c. by M. Titsingh formerly Chief Agent to the Dutch East India Company at Nangasaki. Translated from the French, by Frederic Shoberl with coloured plates, faithfully copied from Japanese original designs. Londres: Ackermann.

 Titsingh, Isaac. (1834). Rin-siyo/Hayashi Gah , (1652) Nipon o da itsi ran conegut com a Nihon  dai Ichiran; ou, Annales des empereurs du Japon, tr. par M. Isaac  Titsingh avec l'aide de plusieurs interprtes attachs au comptoir hollandais de Nangasaki; ouvrage re., complt et cor. sur l'original japonais-chinois, accompagn de notes et prcd d'un Aperu d'histoire mythologique du Japon, par M. J. Klaproth. Pars: Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland. --Dos exemplars d'aquest llibre estrany es troven disponibles a la xarxa: (1) el de la llibreria de la Universitat de Michigan, digitalitzat el 30 de gener del 2007; i (2) el de la llibreria de la Universitat de Stanford, digitalitzat el 23 de juny del 2006.  Cliqueu aqu per llegir el text original en francs.;

Referncies.


 Association of American Geographers. (1911). Annals of the Association of American Geographers,  Vol. I....click here for digitized citation snippet;
 de Guignes, C.-L.-J. (1808). Voyage a Pkin, Manille et l'Ile de France. Pars.
 Duyvendak, J.J.L. (1937). "The Last Dutch Embassy to the Chinese Court (1794-1795)." T'oung Pao 33:1-137.
 Edo-Tokyo Museum exhibition catalog. (2000). A Very Unique  Collection of Historical Significance: The Kapitan (the Dutch Chief) Colection from the Edo Period -- The Dutch Fascination with Japan. Catalog of "400th Anniversary Exhibition Regarding Relations between Japan and the Netherlands," a joint-project of the Edo-Tokyo Museum, the City of Nagasaki, the National Museum of Ethnology, the National Natuurhistorisch Museum and the National Herbarium of the Netherlands in Leiden, the Netherlands. Tokyo.
 Jones, W. (1835). Memoirs of the life, writings and correspondence of Sir William Jones, by Lord Teignmouth. Londres.
 Lequin, F. (2005). Isaac Titsingh in China (1794-1796). Alphen aan den Rijn.
 Lequin, F. (2002). Isaac Titsingh (1745-1812): een passie voor Japan, leven en werk van de grondlegger van de Europese Japanologie Leiden.
 Lequin, F. ed. (1990-92). The Private Correspondence of Isaac Titsingh. Amsterdam.
 Nederland's Patriciaat, Vol. 13 (1923). Den Haag.
 O'Neil, Patricia O. (1995). Missed Opportunities: Late 18th Century Chinese Relations with England and the Netherlands. (Ph.D. dissertation, University of Washington).
 Screech, Timon. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. London: RoutledgeCurzon. ISBN 0-700-71720-X -- publisher's info;
 van Braam Houckgeest, A.E. (1797). Voyage de l'ambassade de la Compagnie des Indes Orientales hollandaises vers l'empereur de la Chine, dans les annes 1794 et 1795 Philadelphia; _____. (1798). An authentic account of the embassy of the Dutch East-India Company, to the court of the emperor of China, in the years 1794 and 1795. Londres.

Vegeu tamb.
 Eres del Jap;
 Royal Society -- Titsingh fou elegit membre de la Royal Society el 1797; i la carta de la seva nominaci ha estat penjada per un altre membre en la pgina web de la Royal Society.   Els signants de la carta de nominaci sn: William Marsden, Henry Cavendish, Admiral John Dalrymple, Jos Correa de Serra, Maxwell Garthshore, William Larkins, John Lloyd, Henry Crathorne, Sir Charles Wilkins. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204401" title="Lleny" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="85284">

El lleny (o leny) era un vaixell de rems, ms curt que no pas la galera, ms ample i pla.

Podia tindre de vint a vint-i-cinc bancs per banda, armats a dues tires.

Tenia un tim llat a cada banda i sembla que tenia un aparell llat i un sol arbre.

Tamb pertanyien a aquesta famlia de vaixells el bus, la barca de rems o el llagut.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204402" title="Encimbellament" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="85285">
L'encimbellament era el procs de trasllat de la poblaci a un lloc elevat, en principi a causa d'una situaci d'inseguretat.

Moltes vegades cal relacionar aquest procs amb l'encastellament, per no sempre s aix. Hi hagu, segurament, un encimbellament de la poblaci durant els primers anys de l'Edat mitjana, tal com ha estat estudiat en altres pasos europeus.

Tamb hi hagu un procs de trasllat dels pobladors al cim dels tossals en l'poca andalusina (aix, per exemple, ho veiem en el burj de Solibernat).

Finalment, hi hagu un encimbellament, en l'poca carolngia, en zones properes a la marca, el qual noms podem considerar com un protoencastellament, ats que encara el poder era bsicament en mans de les autoritats pbliques. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204404" title="Draper" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="85286">
El draper era un menestral que tenia com a ofici fabricar draps o teles de tota mena i qualitat i, especialment, vendre'ls.

A la baixa Edat mitjana, en trobem a les principals ciutats:Barcelona, Girona, Lleida, Puigcerd, etc.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204407" title="Daguer" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="85287">
El daguer era un menestral que tenia l'ofici de fer dagues i de vendre-les.

A Barcelona pertanyien a la mateixa confraria de Sant Eloi que els ferrers, juntament amb els argenters, ballesters, calderers, estanyers i ferrers.

En trobem tamb en altres ciutats, com Lleida.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204408" title="Courer" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="85288">
Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina.

A Barcelona, al segle XV, hi havia un gremi de courers i de llautoners.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204422" title="Nicols de Biedma" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="85289">
Nicols de Biedma, Galcia, ? - Jan, 1383. Bisbe de Jen i Conca. Quan era ardiaca de cija va ser nomenat bisbe de Jen l'any 1368, pel papa d'Aviny, Urb V. 

Al veure l'estat que es trobava la catedral va decidir la seva demolici per a construir-la de nou. Tamb grcies a les seves peticions, fou el que va aconseguir la tornada de la relquia del Sant Rostre que des de 1249 es trobava fora de la ciutat, per haver-se-la endut Ferran III el Sant a les seves lluites contra els moriscs a Sevilla i no haver-la retornat per haver ocorregut la seva defunci en aquesta ciutat l'any 1252.
 
A la galeria de bisbes del Palau Episcopal de Jan, a la part inferior del retrat del bisbe Nicols de Biedma hi ha aquesta inscripci:Don Nicols de Biedma de Galcia. Ardiaca de cija, va ser electe bisbe de Jan per Urb V i per Gregori XI. Any 1376. Visitador de diversos bisbats a les ocupacions dels quals i uns altres es va portar amb encert. Es diu que va restituir a aquesta Esglsia de Jan la Santa Vernica que s'havia dut a Sevilla. Va ser promogut per la seva Santedat al bisbat de Conca. Any 1375.

Traslladat al bisbat de Conca l'any 1378 hi va romandre tres anys, al cap dels quals va sollicitar de nou tornar a Jan, li van concedir i ja va romandre al bisbat de Jan fins a la seva mort l'any 1383, essent enterrat al cor de la catedral.

Bibliografia.
Alonso Berzosa, Guillermo (1968), Iglesia Catedral de Jan, Historia e imagen. Jan, Obispado de Jan. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204425" title="Contractualisme" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="85290">




 Histria del Contractualisme modern .
Fins el segle XVII, la literatura sobre l'organitzaci social gira bsicament, a  entorn de la idea que el poder es justifica de manera natural (en Plat l'analogia ciutat-sser hum) o apellant a instncies religioses. D'aquesta manera  ms enll de tot canvi circumstancial, els ssers humans viuen en societats ordenades i regulades conforme a certes regles que excedeixen a la seva capacitat de decisi. Aix el  el senyor feudal o el rei ostenten el poder per una grcia de naixement ( la grcia de Du en les concepcions monrquiques) on els  esclaus ho sn per naturalesa. 

Si b hi van haver intents precedents de trencar amb aquesta concepci, (com per exemple hem analitzat en els sofistes a l'Antiga Grcia, que defensaven el convencionalisme i el relativisme, o per part de Guillem d'Ockham durant el s.XIV, o amb les teories pactistes medievals) la legitimaci ms acceptada  eren les relacions de poder basades en regles invariables i prefixades per la tradici, la naturalesa o la voluntat divina, on la capacitat de decisi dels interessats era irrellevant. 

Tanmateix amb l'adveniment de la modernitat, aquestes concepcions van anar canviant paulatinament, fins al naixement, al llarg del segle XVII, d'una corrent determinant per la teoria poltica: El contractualisme. Tot i que no s una doctrina nica i uniforme, i que  no s difcil trobar-ne precedents, si que presenta uns nexes comuns fora interessants pel tema que ens ocupa: una mateixa estructura conceptual per analitzar l'origen, la naturalesa i la justificaci del poder i l'organitzaci social. Aquesta estructura es basa amb la construcci d'una ficci segons la qual el poder poltic s producte d'un pacte que, adoptat a partir d'un estat de naturalesa inicial, funda un ordre social regulat per aquest mateix pacte.

Les raons d'aquest canvi han estat mpliament estudiades i teoritzades; aqu farem tan sols un breu reps de les que considerem ms rellevants per el desenvolupament del tema que ens ocupa, per sobretot ens detindrem a la darrera, ja que s el nucli embrionari del tema que volem desenvolupar.

 En primer lloc trobem els canvis en l'ordre poltic que sorgeixen a Europa. L'ordre social de l'antic Rgim es caracteritzava per les relacions comunitries de dependncia. Per exemple la dependncia que el vassall ofereix al senyor a canvi de protecci, rentes i treballs a canvi de terres, o obedincia a canvi de protecci davant de la competncia en el cas dels gremis professionals. El sistema resultant era de carcter ms o menys comunitarista i descentralitzat, tot i la forta tendncia a l'acaparament de poder per part dels monarques, procs que es consolidar a la Monarquia Absoluta.  Davant d'aix, els excedents agrcoles i la seva reinversi en sectors econmics independents dels gremis tradicionals, va anar donant lloc paulatinament a l'aparici d'una nova classe social: la burgesia. Aquesta es caracteritzava per la seva independncia poltica i econmica, fet que va comenar a fer aflorar nous valors individualistes dins del pensament de l'poca.  L'augment, tant en nmero com en riquesa d'aquesta nova classe social va fer que les exigncies en el canvi de les estructures poltiques cada cop prenguessin ms fora. Aquest fet culmin amb la Revoluci Francesa de 1789.
 En segon lloc tenim els canvis en l'ordre geopoltic. L'expansi de la cultura poltica occidental ms enll del continent europeu va tenir lloc a partir de l'arribada dels europeus al continent americ. Tanmateix, els processos emancipatoris de les possessions americanes, a finals del s. XVIII i a principis del .XIX, van fer necessari articular un nou model poltic per aquells estats i nacions ja que el model dinstic monrquic europeu es mostrava inservible per satisfer les noves realitats poltiques dels territoris recentment independitzats. Es va iniciar aix un intens procs de reflexi entorn de quin hauria de ser el model poltic. En aquest debat, el contractualisme va tenir un paper central, propiciant l'extensi del constitucionalisme. Els resultats d'aquestes transformacions van retornar al nou continent.
 En tercer lloc la secularitzaci. La lenta prdua de poder i d'influncia de la religi cristiana i especialment l'erosi del Papat coma poder poltic, va proporcionar l'abandonament de teories religioses que explicaven l'ordre social apellant a l'ordre sorgit de la Llei Divina. Si b la influncia de la religi cristiana va seguir tenint una forta presncia en tots els mbits, la burgesia cada cop tenia ms fora dins l'esfera poltica, envaint aix un espai tradicionalment relegat al poder religis.
 En quart lloc, els ideals de la Illustraci, dels que hem parlat en apartats anteriors. El moviment racionalista, els nous valors d'emancipaci i autonomia personal, la Revoluci Cientfica, l'inici de la Revoluci Industrial i en general les transformacions ideolgiques que van tenir lloc durant el s. XVIII van proporcionar la crisis de l'Antic Rgim. El model de sbdit va ser substitut per el de ciutad, dotat de Ra i drets, i inspirat pels ideals de l'individualisme, l'emancipaci poltica i l'autonomia moral. Ja Descartes havia proclamat al s.XVII la independncia epistemolgica de l'individu (establint el subjecte com a criteri ltim de veritat), tendncia clausurada per Kant i el seu ideal d'autonomia moral com a clau de volta del moviment illustrat. El resultat de combinar totes aquestes tendncies, juntament amb altres factors, va tenir com a conseqncia una crisi poltica producte d'una crtica social sense precedents, viscuda en cada territori a ritmes diferents en funci del context poltic i econmic, de manera revolucionria en alguns casos, de manera paulatina en d'altres.

Aix, en el nou fonament teric de l'ordre social les teories basades en fonaments transcendents van anar perdent fora en virtut del contractualisme. 

 El contractualisme clssic .

Hobbes.
L'estructura bsica del contractualisme va ser establerta pel filsof angls Thomas Hobbes. L'objectiu real del seu treball era justificar ideolgicament la Monarquia Absoluta, per paradoxalment, la conseqncia del seu anlisi va ser totalment contrari a la seva intenci inicial, ja que va establir la base terica que portar l'enderrocament d'aquesta forma de govern. Impressionat pels desordres de la Revoluci Anglesa del 1688, va redactar la seva principal obra, El Leviatan, en la qual descriu de manera heurstica sobre l'origen de l'estat. Si b El Leviatan s una obra molt complexa, la seva tesi central s'articula en tres moments, una estructura formal que seguiran la resta de contractualistes:
	
En primer lloc descriu l'estat de Naturalesa, on Hobbes imagina com seria la vida dels ssers humans abans de l'aparici de la societat. Apellant a una concepci de l'sser en qu el caracteritza com a dominat per les seves passions i instints ms animals, descriu l'estat de naturalesa com caracteritzat per la precarietat i la violncia, ja que, si no existeix ni llei ni autoritat, res no s just ni injust, i tothom t dret a tot.) D'aquesta manera regna la llei del ms fort,  i com que, tal com assenyala l'autor, els ssers humans sn aproximadament iguals en fora i maldat, hi ha una situaci de  bellum ominum cotra omnes  (Tots contra tots) s a dir un estat permanent de guerra civil on la vida s breu i insuportable. Hobbes ho resumeix amb la clebre expressi llatina  homo homini lupus  (l'home s un llop per l'home).

Per com que els humans apart de malvats sn intelligents, sorgeix la possibilitat de superar aquesta por constant que produeix la inseguretat d'aquesta situaci: un pacte. Apareix aqu el segon moment, que es basa en el segent raonament:  tots tenim poder (entenent poder com a fora) i per aix som capaos de fer mal als altres, i els altres a mi. En aquesta situaci, si tots cedim el poder, s'acabar la inseguretat i amb ella la por. Aix neix una nova situaci grcies a un pacte consensuat: tots cedeixen el poder i aquest gran poder de tots ha de ser alhora el garant de que no es retrocedeixi a la situaci anterior.  s important assenyalar que el pacte firmat s irrevocable, ja que a l'haver entregat tot el poder, tamb s'entrega la capacitat per trencar-lo.  

D'aquest pacte neix el tercer moment: l'estat de societat. Un cop els individus han subscrit aquest pacte s'instaura la societat, que per Hobbes s equivalent a l'Estat. Aquest gran poder de tots en Hobbes es materialitza en un individu: el monarca, qui ha de garantir l'ordre la seguretat i la pau: queda aix justificat el model de Monarquia absoluta.

Aquesta llbrega concepci antropolgica de l'home i el model de govern que se'n derivava era cada com ms incompatible amb les transformacions poltiques de l'Europa del del s.XVII: La Monarquia Absoluta. Tanmateix, tota l'estructura del raonament de l'organitzaci social, ja no fonamentada en la transcendncia sin en els propis individus i amb la seva capacitat per pactar, representa un canvi de visi de l'sser hum que fonamenta la possibilitat de la Poltica entesa  en sentit  modern .

Locke.
Aquest mateix esquema formal va ser utilitzat per John Locke, (1632-1704) que va arribar a conclusions totalment contrries a les de Hobbes i va establir les bases d'un estat liberal. Tota la seva filosofia poltica parteix de la idea d una llei natural: alhora llei de Du i de la ra, que governa la natura i s, al mateix temps, la llei moral a la qual est sotms l'home; l home est capacitat per comprendre els seus deures morals i el compliment d aquests s, per aquest, raonable. Els deures/drets morals a qu obliga la llei natural sn: la vida, la llibertat i la propietat. Aquests drets/deures existeixen ja en l'estat de natura que l'home es troba abans d iniciar la vida en un Estat poltic, i els elements bsics del qual sn la llibertat i la igualtat; l home raonable aix ho comprn i admet ambdues, per la seva situaci de mera natura -malgrat no ser un estat de guerra de tots contra tots, com en Hobbes- no assegura que aquests drets i deures s aconsegueixin. Per aquesta ra, els homes desitgen viure en una societat on el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat estigui garantit a travs de l existncia d un sistema jurdic i judicial.

Davant de la poca garantia que hi ha del compliment dels seus drets en l'estat natural, els homes decideixen fer un pacte i cedir els seus drets a un sobir (o grup de sobirans) , per tenint en compte que tal cessi no s perptua ni irrevocable: en cas de que el sobir no compleixi amb els lmits del pacte els ciutadans no tenen tan sols el dret, sin la obligaci de revelar-se. 

Es passa aix, de la societat natural a la civil per consens. Els homes s uneixen en societat, no per escapar, com en Hobbes, a l amenaa de mort, sin portats per la llibertat que senten i volen protegir, perqu la veuen amenaada: els homes lliures, iguals i independents es tornen ciutadans per decisi prpia, per consentiment o per convenci, accepten als altres com associats per salvaguardar les seves vides, les seves llibertats i les seves propietats. Es pot identificar, tan en aquesta idea de pacte com d'individu, l'origen del que posteriorment es passar a anomenar-se democrcia liberal, on els individus escullen els seus governants alhora que aquests tenen la missi de garantir l'ordre social. 

Rousseau.
Jean-Jacques Rousseau, tamb pren de Hobbes la mateixa estructura conceptual, per, com Locke, partint d'una visi molt diferent, i arribant a una conclusi totalment oposada. Aix, per Rousseau, l'Estat de Naturalesa, lluny d'sser una guerra civil permanent, es caracteritza per la bondat llibertat i igualtat de la que sn partcips els individus. Els ssers humans viuen en una mena d'innocncia originria (reflectida en el mite del Bon Salvatge) just fins que la progressiva constituci de la societat, i sobretot la de propietat, porta als humans a convertir-se en egoistes i dolents. 

D'aquesta manera la societat, si b s cert que garanteix certes necessitats bsiques, tamb els evoca a una competncia entre ells que els acaba corrompent. Tanmateix, un cop abandonat l'estat d'innocncia original, es impossible tornar endarrere, i noms un acord entre ciutadans pot arribar a mitigar les negatives conseqncies a les que ha portat la societat corruptora: neix aix la necessitat d'un contracte social. Aquest consisteix en l'eliminaci de l'egoisme individualista mitjanant la submissi de cada ciutad a la voluntat general, unnime i assembleria.  El que Rosseau est proposant aqu s el que actualment entendrem com a democrcia directa o assembleria.

 El contractualisme contemporani .
Hem vist fins ara que el contractualisme clssic centrava les seves investigacions en formular hiptesis  de la gnesis de la societat, tant si aquest s considerat com a realitat histrica com a mera hiptesi explicativa. El contractualisme contemporani ja no s'interessa per un desenvolupament d'un procs temporal que expliqui l'origen de la societat, sin que,  integrant el  formalisme kanti i  les teories de la  filosofia del llenguatge, l'inters del contractualisme contemporani s analitzar la lgica interna dels processos de presa de decisions i d'una manera ms clarament directa, l'exercici del poder en relaci als conflictes d'interessos. D'aquesta manera, l'objecte d'estudi ja no s tant les explicacions de perqu s'arriba al pacte, sin la manera com aquest contracte s'elabora.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204426" title="Alessandro Nesta" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="85291">

Alessandro Nesta (Roma, 19 de mar del 1976), s un futbolista itali que juga de defensa. s considerat un dels millors defenses d'Europa per la seva fora i agilitat.
La seva elegncia amaga la seva duresa, i posseeix un sentit del posicionament en el camp impecable.  

Biografia.
Nasqu en Roma, el seu primer club va se el SS Lazio on va defendre el club durant deu anys. Fou capit de la Lazio, fou el primer jugador en alar un trofeu desprs d'aconseguir la Recopa d'Europa en 1999. La segent temporada guany la Lliga italiana de futbol i la Copa d'Itlia, aconseguint que la Lazio fera un doblet per primera vegada en la seva histria.    

Quan els aficionats van conixer la venda de Nesta a l'AC Milan en 2002 s manifestaren pels carrers de Roma.

Des de l arribada al club milans, Nesta form una de les millors duples defensives, junt a Paolo Maldini. Fou un dels pilars per l obtenci de la Copa d Itlia.

En la temporada 2002-03, va aconseguir la Copa d'Europa contra la Juventus FC.

En l'estiu de 2006 s proclam campi del mn amb la selecci italiana. 

En la temporada segent obtingu una altra vegada la Copa d Europa, guanyant 2-1 al Liverpool FC.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204429" title="Nosologia" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="85292">
La nosologia (del grec antic       , malaltia, i      , estudi, tractat o ra explicativa) s la part de la medicina o, ms concretament, la branca de la patologia, que tracta de les malalties en general i les classifica des del punt de vista explicatiu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204436" title="Alins (desambiguaci)" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="85293">

Alins, nom oficial d'Alins de Vallferrera, municipi del Pallars Sobir.
Alins de Llitera (Alins del Monte), poble del municipi de Sanui i Alins, a la Llitera.
Alins d'Isvena, llogaret del municipi de les Pals a la Ribagora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204439" title="Joan Sagals i Angl" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="85294">
Joan Sagals i Angl s un promotor cultural catal originari de Castellterol. Ha estat president de la Comissi Abat Oliba, des de la qual ha participat en la fundaci del Museu Prat de la Riba i ha patrocinat les Cent Conferncies de Castellterol. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi, i forma part del jurat del Premi Prat de la Riba de periodisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204440" title="Comissi Abat Oliba" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="85295">
Comissi Abat Oliba ha estat una entitat, fundada el 1947 a instncies de l'abat Aureli Maria Escarr i Jan i presidida per Joan Sagals i Angl, que va promoure l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947 i patrocin la fundaci del Museu Prat de la Riba. En foren membres Josep Benet i Morell, Flix Escales, Flix Millet i Maristany (secretari general) i Maurici Serrahima i Bofill (secretari executiu), i tamb hi collaboraren gent tan diversa com Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Revents i Carner, Manuel Ibez i Escofet i Anton Caellas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204446" title="Museu Prat de la Riba" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="85296">
   

Museu Prat de la Riba s un museu situat a l'antiga casa Padrs de Castellterol, amb traces del segle XVII, patrocinat per Joan Sagals i Angl, antic president de la Comissi Abat Oliba. Es tracta de la casa on va nixer i va morir el poltic catal Enric Prat de la Riba, un dels principals terics del nacionalisme catal, fundador de la Lliga Regionalista i primer president de la Mancomunitat de Catalunya. La casa fou cedida a la Generalitat de Catalunya el 1984.

El museu permet, endems de fer una repassada al pensament i a la biografia del poltic catal, observar com era una casa rural benestant d'inicis del segle  XX.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204452" title="Carme Llaurad i Mart" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="85297">
Carme Llaurad i Mart, vdua de Sellart, s una mestra catalana. Ha desenvolupat diverses iniciatives a favor de la gent gran a les comarques de Ponent, com la fundaci de casals i promoci de l'extensi universitria. Per aquest motiu va rebre la Creu de Sant Jordi el 1994.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204453" title="Melisma" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="85298">
En msica, melisma (Del grec,        ,  cant ) s la tcnica de canviar l'altura d'una sllaba musical mentre s cantada. Segons Jess Giralt i Radigales i cols. pot fer referncia a la msica grega antiga, en la qual una nota llarga se substitua per una successi de notes breus, o al Cant Gregori en el qual es cantaven diverses notes sobre una mateixa sllaba. A la msica cantada en aquest estil se l'anomena melismtica, oposat a sillbica, on a cada sllaba de text li correspon una sola nota. En les cultures antigues, aquest tipus de tcnica musical s'usava per a assolir un trngol hipntic en aquells que ho escoltaven, la qual cosa era til per a primerencs ritus d'iniciaci musical, (misteris eleusinis) i adoracions religioses. Aquest estil es pot trobar encara avui en part de la msica hind i rab. En la msica occidental, el terme es refereix ms comunament al Cant Gregori, encara que tamb s'utilitza per a descriure msica de qualsevol altre gnere, incloent el cant barroc i els gospel. Aretha Franklin s considerada una de les representants modernes d'aquesta tcnica.

El melisma va comenar a notar-se de forma escrita en alguns dels primitius cants del ritu rom de l'Esglsia Catlica. La font ms antiga data dels voltants de l'any 900. El gradual i l'alleluia, en particular, van ser caractersticament melismtics, al contrari del tracte que s tpicament sillbic. La repetici de models meldics va ser evitada de forma sistemtica en aquest estil.

En la msica bizantina es van donar tamb elements melismtics i va influir aix mateix en el ritu rom que va passar a denominar-se, grcies a Gregorio I, Cant Gregori. L'himne del "Glria" de Edward Shippen Barnes, en el qual es canta l'himne "Angels We *Have Heard On High", cont una de les seqncies ms melismtiques (en la "o" de la paraula "Gloria") de la msica popular cristiana.

El Melisma es presenta tamb amb freqncia en la msica popular d'orient mitj, frica, Balcans i diversos gneres del folklore d'sia i de la msica popular. Tamb apareix en la msica popular occidental per influncia de la msica afroamericana i les tcniques vocals d'artistes de msica popular.

Referncies.
 Richard L. Crocker: "Melisma". Grove Music online, ed. L. Macy, accessed 27 Mar 2005.
 Internet-Encyclopedia article "Melisma";
 David Temperley, The Cognition of Basic Musical Structures. MIT Press, 2001.
 Jess Giralt i Radigales, Monserrat Torras i Conangla, i cols.. Diccionari de la LLengua Catalana. Enciclopdia Catalana. Barcelona. 2002. ISBN: 84-412-0901-4.
 Marisol Pals Castro, i cols.. Gran Enciclopedia Universal. Espasa Calpe, S. A. ISBN: 84-670-1327-3.

Enllaos externs.
 IEC ;
 Maricarmen Gmez muntan Plana sobre el Misteri d'Elx ;
 Gran Diccionari de la LLengua Catalana ;
 American Heritage Dictionary de llengua anglesa, entrada: "melisma" ;
 Virginia Tech Multimedia Music Dictionary, entrada: melisma ;
 The Melisma Music Analyzer ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204454" title="(86) Semele" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="85299">
Semele (sem'-i-lee) s l'asteroide nm. 86 de la srie, descobert el 4 de gener del 1866 per l'astrnom alemany Friedrich Tietjen a Berln. Fou el seu primer i nic asteroide descobert.

s un asteroide gran i molt fosc del cintur principal, probablement composat per carbonats. El seu nom prov de Smele, la mare mortal de Dions de la mitologia grega.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204457" title="Montserrat Pau i Piferrer" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="85300">
Montserrat Pau i Piferrer s una promotora cultural catalana. EL 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de reflectir la catalanitat a les institucions culturals britniques a Catalunya i fomentar les relacions culturals entre Catalunya i la Gran Bretanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204459" title="Roser Rahola d'Espona" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="85301">
Roser Rahola d'Espona s una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d'elaboraci de manuals pedaggics bsics per a l'ensenyament de la cultura catalana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204460" title="Eisteddfod" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="85302">
Un eisteddfod (AFI: , galls //; plural Eisteddfodau  o eisteddfods) s una mena de festival galls de literatura, msica i espectacles de teatre i dansa. Aplecs d'aquesta mena se n'han fet des del segle XII, pel cap baix, quan Rhys ap Gruffydd de Deheubarth presid un festival de poesia i msica a la seva cort d'Aberteifi el 1176, per el posterior declivi de l'activitat brdica interromp la continutat de la tradici. El format actual d'aquesta mena d'actes s fruit d'un renaixement del segle XVIII que port a la realitzaci de diversos eisteddfodau informals, que desencadenarien el fenomen posterior. El mot eisteddfod deriva del verb galls eistedd, que significa seure .

 L'Eisteddfod Nacional .
Vegeu l'article principal: Eisteddfod Nacional de Galles

El ms important dels Eisteddfodau s el Nacional, que t lloc anualment a la primera setmana d'agost. Ms de 6000 persones competiren en l'Eisteddfod del 2006, amb ms de 150.000 espectadors.

 L'Eisteddfod d'Urdd .
Un altre dels eisteddfodau ms importants s lEisteddfod Yr Urdd, o Eisteddfod Juvenil. L'organitza el moviment juvenil ms important de Galles, lUrdd Gobaith Cymru, i aplega nens i joves d'entre 7 i 24 anys, d'arreu del Pas, en una setmana de cant, recitaci, dansa, actuaci i msica en les vacances escolars d'estiu. Els organitzadors el titllen del "festival juvenil ms important d'Europa" . Cada any es fa en un lloc diferent, si b des de l'establiment de les oficines centrals de l'Urdd al Wales Millennium Centre, un de cada quatre es fa a Cardiff.

 L'Eisteddfod Internacional .
LEisteddfod Internacional es fa cada any per juliol a la poblaci de Llangollen (Sir Ddinbych). Corals, grups vocals i folklrics procedents d'arreu del mn presenten la seva cultura popular en un dels grans festivals artstics d'mbit mundial. Es va comenar a fer el 1947 i cada edici s'inaugura amb un missatge de pau.

 Altres  eisteddfodau .
Per tot Galles es fan eisteddfodau a escala reduda i amb mbit local. Hom en pot trobar anuncis en la premsa local o en forma de cartells enganxats a les parets, i organitzats per pubs o entitats diverses. Les escoles fan eisteddfodau interns, especialment pel dia de Sant David (festa nacional de Galles).

 Els eisteddfodau arreu del mn .
 Estats Units .
Malad City (Idaho, Estats Units) celebra un petit eisteddfod en la primera quinzena de juliol. Aquesta ciutat es vanta de tenir la concentraci mundial ms gran de descendents d'emigrants gallesos . El seu eisteddfod es fa des de les darreries del segle XIX, per se suspengu per l'esclat de la Primera guerra mundial. El 2004 es reinstaur el festival amb el nom de Malad Valley Welsh Festival.

 Austrlia .
Els eisteddfods (en el plural australi) han esdevingut part de la cultura del pas austral i, ben b com a l'original, sn competicions individuals de cant, dansa, actuaci i msica. Un dels ms antics s el de la The Royal South Street Society de Ballarat, que des del 1891 ha estat organitzant un eisteddfod o una competici artstica . Normalment, aquestes competicions s'han fet en l'mbit de les escoles de primria i secundria, i els premis sn sovint beques per a estudis superiors. Fora actors i ballarins australians joves intervenen en les diverses competicions que es fan al llarg de l'any. La ms popular s el Rock Eisteddfod, que mou 40,000 estudiants de 400 escoles en la seva competici anual. En els darrers anys aquesta eisteddfods han tingut un costat fosc, amb pares sobre-protectors que han reaccionat amb violncia quan els seus fills no han estat guanyadors.

 Argentina .
Aquest pas sud-americ ha acollit eisteddfodau des dels primers assentaments gallesos a l'Argentina, a finals del segle dinou. En l'actualitat, les competicions sn bilinges, en galls i en castell, i inclouen poesia i prosa, traduccions (galles, castell, angls, itali i francs), actuacions musicals, arts, danses folklriques, fotografia, vdeo i altres manifestacions artstiques. Anualment es fa un eisteddfod juvenil a Gaiman (Chubut) al setembre, i l'eisteddfod principal es fa a Trelew a l'octubre. A banda, anualment tamb se'n fa un altre a Treveln, als Andes .

 Eisteddfodau no gallesos .
La idea de l'eisteddfod ha estat adoptada pels habitants de les Illes del Canal per a la preservaci de les seves llenges prpies, el jerseis i el guernseis. El Mod del Galic escocs tamb t influncies de la festa gallesa. A Cornualla, l'organitzaci Gorsedh Kernow organitza anualment lEsethvos Kernow per a la promoci del crnic.

 Enllaos .
 Web de l'Eisteddfod nacional ;
  ;
 Web de l'Eisteddfod Internacional de Llangollen ;
 Convocatria anual de l'Eisteddfod de Llangollen ;
 web de l'Eisteddfod australi;
 web de l'Eisteddfod de Jersey;

 Notes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204462" title="Albert Prez i Bar" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="85303">
Albert Prez i Bar (Barcelona 1902 - 1989) fou un escriptor i sindicalista catal. Milit a la CNT i collabor als diaris Solidaridad Obrera i El Diluvio. Durant la guerra civil espanyola fou cap de negociat de la conselleria d'economia de la Generalitat de Catalunya i tingu un paper important en l'aplicaci del decret de collectivitzacions. El 1939 es va exiliar, i en tornar a la mort de Franco fou un dels capdavanters de la reactivaci de les cooperatives. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La Biblioteca Popular de Montbau "Albert Prez Bar" porta el seu nom.

 Obres .
 El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), amb Joan Ventosa i Roig ;
 tica y economa cooperativa (1963);
 Cooperaci i cooperativisme (1966);
 Trenta mesos de collectivisme a Catalunya (1970);
 Temtica cooperativista (1971);
 Les cooperatives a Catalunya (1972);
 Autogesti obrera (1974);
 Cent anys de la Cooperativa Teixidors a m (Grcia 1876-1976) (1976);
 Antologia cooperativista (1978) ;
 Els "felios" anys vint (1974) ;
 D'aquell temps, d'aquest pas (1982);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204472" title="Iuri Andrpov" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="85304">


Iuri Vladmirovitx Andrpov (en rus:                              , Yury Vladimirovich Andropov) (Nagutskaia, Cucas, 1914 - Moscou, 1984) va ser un poltic sovitic, mxim dirigent de la Uni Sovitica entre 1982 i 1984. 

Primers anys.
Andrpov era fill d'un ferroviari i probablement va nixer el 2 de juny de 1914 a Nagutskaia, durant el final de l'Imperi Rus. Va estudiar breument a l'Escola Tcnica de Transports Aqutics Rybinsk abans d'unir-se al Komsomol (joventuts del Partit Comunista de la Uni Sovitica) l'any 1930. L'any  1939 es va graduar. Va ser el secretari del Komsomol a l'efmera Repblica Socialista de Carlia  entre 1940 i 1944. 

Durant la Segona Guerra Mundial, Andrpov va combatre amb les forces sovitiques sent partis a Finlndia i Carlia. Desprs de la guerra, es va traslladar a Moscou, i va entrar a formar part del Secretariat del Partit Comunista de la Uni Sovitica.

L'any 1954 fou nomenat ambaixador sovitic a Hongria. En aquest crrec, es va veure afectat per la Revoluci Hongaresa de 1956, i va sser un dels responsables de la invasi sovitica per contrarestar aquesta revoluci.

 Ascens al poder .
Andrpov va tornar a Moscou per dirigir el Departament de Relacions amb els Partits Comunistes i Obrers dels Pasos Socialistes (1957-1967). L'any 1961 va ser escollit membre titular del Comit Central del PCUS i va ingressar al Secretariat un any ms tard.
L'any 1967 fou rellevat de la seva tasca al Comit Central i fou nomenat director del KGB per recomanaci de Mikhal Suslov. Tamb va ingressar al Politbur com a membre suplent, on va ser declarat membre titular l'any 1973. Va ser el cap del KGB que va exercir aquest crrec durant un perode ms llarg, fins que va dimitir l'any 1982, per tornar de nou al Secretariat com a successor de Suslov en qualitat de Secretari responsable d'afers ideolgics. A la mort de Leonid Brjnev, va assumir el crrec de Secretari general del PCUS aquell mateix any. 

Durant la seva activitat com a cap del KGB, Andrpov va escriure molts informes al Comit Central del PCUS sobre les activitats dels activistes que defensaven les llibertats declarades a les lleis sovitiques i va tenir un paper rellevant en la repressi de qualsevol protesta i distribuci d'informaci no autoritzada.

 Andrpov com a dirigent de l'URSS .
Durant el seu mandat, Andrpov va intentar millorar l'economia, augmentant l'efectivitat en la gesti, per no va canviar substancialment els principis de l'economia planificada estalinista. En contrast amb la poltica de Brjnev d'evitar conflictes i dimissions, va comenar a lluitar contra la corrupci, contra la violaci de la disciplina al Partit, a l'Estat i al mn del treball, la qual cosa el va portar a efectuar significatius canvis de personal. Durant els 15 mesos que va ocupar el seu crrec, Andrpov va cessar 18 ministres, 37 secretaris d'obkoms (comits d'oblast), kraikoms (comits de krai) i membres dels Comits Centrals dels Partits Comunistes de  les Repbliques Sovitiques, i es van comenar a presentar casos d'encausament criminal contra alts oficials del Partit i de l'Estat. Per primera vegada, els casos d'estancament de l'economia i els obstacles en el progrs cientfic es varen fer pblics i varen sser criticats.

En poltica exterior, va prosseguir la Guerra d'Afganistan. El mandat d'Andrpov va ressaltar pel deteriorament de les relacions amb els Estats Units. Tot i que va llanar una srie de propostes que incloen la reducci dels mssils nuclears d'abast a Europa i una cimera amb el President dels EUA, Ronald Reagan, aquestes propostes varen sser desodes per les administracions de Reagan, de Franois Mitterrand i de  Margaret Thatcher. Les tensions de la Guerra Freda es varen exacerbar quan els caces sovitics varen fer caure un avi civil sudcore que havia entrat a l'espai aeri sovitic el dia 1 de setembre de 1983. Les converses per al control de l'armament URSS-EUA es varen suspendre per part de la Uni Sovitica el novembre de 1983.
 
Una de les accions ms famoses que Andrpov va realitzar durant el seu curt mandat com a lder de la Uni Sovitica va ser respondre una carta d'una nena nord-americana, Samantha Smith, i convidar-la, juntament amb els seus pares, a visitar l'URSS, cosa que va convertir la menuda en una coneguda activista per la pau. 

Andrpov va morir d'una fallada cardaca el 9 de febrer de 1984 a Moscou, desprs d'uns quants mesos de llarga malaltia, i el va succeir Konstantn Txernenko. Va ser enterrat al Kremlin amb honors d'Estat.

Enllaos externs.
Llista de documents d'Andropov relacionats amb Andrei Sakharov i altres dissidents ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204476" title="Tour de Frana de 1926" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="85305">

El Tour de Frana de 1926, vintena edici d'aquesta cursa, ha estat, fins ara, l'edici ms llarga de la histria de la cursa, i tamb la ms lenta. Per primera vegada la sortida t lloc fora de Pars, a vian-les-Bains, i la cursa trascorre per carreteres prximes a la frontera francesa, el que fa que per tornar a Paris, hi hagi cims que es pugin dues vegades.

Lucien Buysse es llueix als Pirineus, cosa que li permet emportar-se sense problemes la victria al Tour. Abans de l'etapa que acabaria a Luchon Buysse era 8, a 22', del lder. Buysse guanyaria aquella etapa amb un temps de 17h 12' i 4", passant a ser lder de la cursa amb 36' d'avantatge sobre el segon classificat. L'etapa segent, amb final a Perpiny, permetria a Buysse distanciar en ms d'una hora el segon classificat.

L'equip Alcyon no aconsegueix la victria, per colloca a tres dels seus corredors entres els cinc primers de la general. 

 Resultats.
 Classificaci General.



 Etapes.


Enllaos externs.

 1926. Histria del Tour de Frana  ;
 1926. Histria del Tour de Frana ;

 Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204478" title="Lliurecanvisme" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="85306">
El lliurecanvisme s la doctrina econmica que propugna la no intervenci estatal en el comer internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada pas i la competitivitat de les empreses, suposant que amb aix es produir una adequada distribuci dels bns i serveis i una assignaci ptima dels recursos econmics a escala planetria.

El lliurecanvisme s considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comer enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic rgim.
 
S'oposa al proteccionisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204484" title="Eisteddfod Nacional de Galles" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="85307">


L'Eisteddfod Nacional de Galles (Yr Eisteddfod Genedlaethol en galls)  s la mxima expressi de l'Eisteddfod, el festival galls per excellncia. L'Eisteddfod Nacional s el festival ms gran de msica i poesia competitives a Europa.

Aquest Eisteddfod, festival d'arts i llengua gallesa, t una durada de vuit dies de competicions i actuacions en directe, enterament en galls. T lloc anualment a la primera setmana d'agost, i s'hi alternen localitats del nord i del sud de Galles (vegeu-ne la llista de localitzacions al llarg dels anys). Ms de 6.000 persones competiren en l'Eisteddfod Nacional del 2006, amb ms de 150.000 espectadors.

 Llocs on s'ha fet .
 1861 - 1900 .
 1861 : Aber-dr;
 1881 : Merthyrtudful;
 1882 : Dinbych;
 1883 : Caerdydd (Cardiff en angls);
 1884 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra);
 1885 : Aber-dr;
 1886 : Caernarfon;
 1887 : Llundain (Lloegr) (Londres, Anglaterra);
 1888 : Wrecsam;
 1889 : Aberhonddu;
 1890 : Bangor;
 1891 : Abertawe (Swansea en angls);
 1892 : Y Rhyl;
 1893 : Pont-y-pridd;
 1894 : Caernarfon;
 1895 : Llanelli;
 1896 : Llandudno;
 1897 : Casnewydd (Newport en angls);
 1898 : Blaenau Ffestiniog;
 1899 : Caerdydd (Cardiff en angls);
 1900 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra);

 1901- 1950 .
 1901 : Merthyrtudful;
 1902 : Bangor;
 1903 : Llanelli;
 1904 : Y Rhyl;
 1905 : Aberpennar;
 1906 : Caernarfon;
 1907 : Abertawe (Swansea en angls);
 1908 : Llangollen;
 1909 : Llundain (Lloegr) (London, Anglaterra);
 1910 : Baecolwyn;
 1911 : Caerfyrddin;
 1912 : Wrecsam;
 1913 : Y Fenni;
 1914 : (No es va fer);
 1915 : Bangor;
 1916 : Aberystwyth;
 1917 : Penbedw (Lloegr);
 1918 : Castell-nedd;
 1919 : Corwen;
 1920 : Y Barri;
 1921 : Caernarfon;
 1922 : Rhydaman;
 1923 : Yr Wyddgrug;
 1924 : Pont-y-pw^l;
 1925 : Pwllheli;
 1926 : Abertawe (Swansea en angls);
 1927 : Caergybi;
 1928 : Treorci;
 1929 : Lerpwl (Lloegr) (Liverpool, Anglaterra);
 1930 : Llanelli;
 1931 : Bangor;
 1932 : Aberafan;
 1933 : Wrecsam;
 1934 : Castell-nedd;
 1935 : Caernarfon;
 1936 : Baer-gwaun;
 1937 : Machynlleth;
 1938 : Caerdydd (Cardiff en angls);
 1939 : Dinbych;
 1940 : Eisteddfod radiofnic (Bangor);
 1941 : Hen Golwyn;
 1942 : Aberteifi;
 1943 : Bangor;
 1944 : Llandybie;
 1945 : Rhosllannerchrugog;
 1946 : Aberpennar;
 1947 : Baecolwyn;
 1948 : Pen-y-bont ar Ogwr;
 1949 : Dolgellau;
 1950 : Caerffili;

 1951 - 2000.
 1951 : Llan-rw^st;
 1952 : Aberystwyth;
 1953 : Y Rhyl;
 1954 : Ystradgynlais;
 1955 : Pwllheli;
 1956 : Aber-dr;
 1957 : Llangefni;
 1958 : Glynebwy;
 1959 : Caernarfon;
 1960 : Caerdydd (Cardiff en angls);
 1961 : Rhosllannerchrugog;
 1962 : Llanelli;
 1963 : Llandudno;
 1964 : Abertawe;
 1965 : y Drenewydd;
 1966 : Aberafan;
 1967 : Y Bala;
 1968 : Y Barri;
 1969 : Y Fflint;
 1970 : Rhydaman;
 1971 : Bangor;
 1972 : Hwlffordd;
 1973 : Rhuthun;
 1974 : Caerfyrddin;
 1975 : Cricieth;
 1976 : Aberteifi;
 1977 : Wrecsam;
 1978 : Cardiff;
 1979 : Caernarfon;
 1980 : Tre-gw^yr (Dyffryn Lliw);
 1981 : Machynlleth;
 1982 : Abertawe (Swansea en angls);
 1983 : Llangefni;
 1984 : Llanbedr Pont Steffan;
 1985 : Y Rhyl;
 1986 : Aber-gwaun;
 1987 : Porthmadog;
 1988 : Casnewydd (Newport en angls);
 1989 : Llan-rw^st;
 1990 : Rhymni;
 1991 : Yr Wyddgrug;
 1992 : Aberystwyth;
 1993 : Llanfair ym Muallt;
 1994 : Castell-nedd;
 1995 : Baecolwyn;
 1996 : Llandeilo;
 1997 : Y Bala;
 1998 : Pen-coed;
 1999 : Llanbedr-goch;
 2000 : Llanelli;

 2001 en endavant . 
 2001 : Dinbych;
 2002 : Tyddewi;
 2003 : Meifod;
 2004 : Casnewydd (Newport en angls);
 2005 : Y Faenol (Bangor);
 2006 : Abertawe (Y Felindre) (Swansea en angls);
 2007 : Yr Wyddgrug;
 2008 : Caerdydd (Cardiff en angls);

 Enllaos .
 Web de l'Eisteddfod nacional ;
 Web de l'Eisteddfod nacional ;
 Llista de localitzacions per anys ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204501" title="Thrain" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="85308">
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Thrain II s un rei nan de la Casa de Durin. Es mencionat per primer cop a El Hbbit, i a els Contes Inacabats s'expliquen ms detalls de la seva vida. Va ser el pare del conegut Thorin Escutderoure.

Va ser fill del rei Thror, del Regne Sota la Muntanya. Quan el drac Smag va ocupar Erbor, van haver de furgir-ne el rei, Thrain, i tot el clan dels barbesllargues. Es van veure obligats a abandonar el regne i els tots seus tresors excepte l'Anell de Poder.

Poc desprs, Thror va deixar l'Anell a Thrain i va marxar cap a Mria, on mor a mans del capitost orc Azog. D'aquesta manera Thrain esdevenia el rei a l'exili del Regne d'Erbor.

Thrain va enviar missatges a la resta de cases dels nans demanant-los ajuda per tal d'atacar Mria i venjar Thror. A les portes de Mria es lliur la Batalla d'Azanulbizar, entre nans i els orcs, on tot i que els nans sofriren grans prdues Azog va ser decapitat. Ferit de la batalla, Tharin va intentar entrar a Mria per expulsar-ne els orcs, per Dain II Peudeferro s'hi va oposar profetitzant que un poder ms alt havia d'arribar abans de qu la Casa de Durin pogus tornar a Mria.

Desprs de la batalla, Thrain s'establ amb el seu fill Thorin i la resta de la seva casa a les velles mines de les Muntanyes Blaves. A mesura que Thrain es feia vell, el dominava la malcia del seu anell i el desig per l'or creixia al seu cor. Va deixar Thorin i es dirigi a la selvatjor, on va ser capturat i empresonat a Dol Gldur. All li prengueren l'anell i el torturaren.

Gndalf el Gris va entrar a Dol Gldur mentre investigava la identitat del misteris Nigromant que hi governava. Als calabossos hi trob un Thrain moribund, que abans delirant de dolor li va demanar que entregus al seu fill un mapa d'Erbor. El mapa, que Thrain s'havia pogut endur durant la fugida, incloia una porta secreta per on es podia entrar d'amagat per intentar recuperar l'or que el drac els havia arrabassat. Thrain mor poc desprs.

Amb l'entrega del mapa a Thorin, Gndalf desencaden els esdeveniments que es descriuen a El Hbbit.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204506" title="Lia" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="85309">
Segons el Gnesi, Lia (en hebreu         -      L  h bat L v n) fou la primera esposa del patriarca Jacob i mare de sis dels dotze futurs caps de les tribus d'Israel i de l'nica filla del patriarca. 

Lia era la filla gran de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotmia). Un dia el seu pare acoll Jacob, un cos de Lia que venia de Canaan perqu s'amagava del seu germ gran Esa, qui volia assassinar-lo. El jove s'install a casa seva i de seguida s'enamor de Raquel, la germana petita de Lia. 

Va demanar la m de la noia per Laban, seguint la tradici, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Aix fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; desprs de set anys li fou concedida la m de Lia i set anys ms tard, la de Raquel. 

Durant els primers anys de matrimoni, Lia va donar-li a Jacob quatre fills:
Rubn, el primognit;
Sime, el segon fill ;
Lev, futur cap dels sacerdots d'Israel ;
Jud, futur lder d'Israel ;
Jacob va allitar-se amb l'esclava de Lia, Zilp, que va engendrar dos fills. Segons la llei, aquests dos fills tamb eren de Lia:
Gad;
Aser;
Poc desprs, Lia va quedar prenyada de nou i va donar a llum tres fills ms:
Issacar;
Zabul;
Dina, l'nica filla ;

Amb el temps, la famlia de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decid marxar cap a Siquem (Canaan). Un dia la seva filla Dina fou raptada pel prncep local, que la va violar. A continuaci, el pare del violador an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com don les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci fou circumcidada. Dos dies ms tard, per, Sime i Lev entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Aix que se n'assabent, Jacob man desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Van viure un temps prop de Betlem, on va morir la seva germana Raquel, fins que van traslladar-se a Hebron, a la casa d'Isaac, sogre de Lia. Anys ms tard, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren que una fera havia matat Josep, fill del patriarca i Raquel. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.

Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envi els seus fills a Egipte per comprar provisions. Quan van tornar, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germ Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, desprs de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. Tamb li explicaren que Josep els havia demanat que s'installessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.

Aix fou com tota la famlia emigr cap a Egipte. Setanta anys desprs, Lia va enviudar i va tornar a Canaan per enterrar les despulles del seu esps a la Tomba dels Patriarques, prop de la ciutat d'Hebron. Finalment, quan ella va morir, es va complir la seva voluntat i fou enterrada juntament amb el seu marit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204511" title="Raquel" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="85310">
Segons el llibre del Gnesi, Raquel (en hebreu       -      R h l bat L v n) fou l'esposa preferida del patriarca Jacob i la mare dels patriarques Josep i Benjam.


Raquel era la segona filla de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotmia). Un dia el seu pare acoll Jacob, un parent que venia de Canaan perqu s'amagava del seu germ gran Esa, qui volia assassinar-lo. El jove s'install a casa seva i de seguida s'enamor de Raquel.

Va demanar la m de la noia per Laban, seguint la tradici, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Aix fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; desprs de set anys li fou concedida la m de Lia, la filla gran, i set anys ms tard, la de Raquel.

Lia, la germana de Raquel, va donar-li diversos fills a Jacob i Raquel, que no aconseguia quedar-se en estat, es va sentir envejosa. Aleshores va demanar al seu esps que s'allits amb la seva esclava Bilh qui li va donar dos fills:
Dan;
Neftal;

Al cap d'un temps, va aconseguir quedar-se prenyada i va tenir un nad:
Josep, el fill preferit del patriarca Jacob;

Amb el temps, la famlia de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decid tornar a la seva terra, Canaan. S'installaren prop de Siquem per un dia Dina (filla de Jacob i Lia) fou raptada pel prncep local, que la va violar. A continuaci, el pare del violador an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci fou circumcidada. Dos dies ms tard, per, dos dels germans de Dina, Sime i Lev, entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Aix que se n'assabent, Jacob man desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Aleshores van installar-se a Betlem. All, Raquel va quedar en estat i va donar a llum un altre nen:
Benjam;

La noia, per, va morir dels dolors provocats pel part i tota la famlia va enterrar-la en un lloc entre Betlem i Jerusalem.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204514" title="Cendrillon" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="85311">

Cendrillon (La ventafocs) s una pera qualificada de "conte de fades" en quatre actes, amb msica de Jules Massenet sobre un llibret francs d'Henri Cain.  Va ser composta entre 1894 i 1895, per no va ser estrenada fins el 24 de maig de 1899 a l'Opra-Comique de Pars, en la cimera de l'xit de Massenet. Un xit immediat, amb cinquanta representacions en la seua primera temporada, s una de les ms encisadores peres de Massenet, i desprs de Manon i Werther, s una de les ms interpretades entre les seues vint-i-cinc peres, tot i que no s'ha consolidad com a part del repertori operstic estndard.  El llibret est basat en la versi del conte de fades La ventafocs de Charles Perrault.

L'infantvol personatge del Prncep Encantat s un paper transvestit, cantat per una soprano Falcon; o "Soprano de sentiment"  segons indica el llibret, una veu de soprano fosca i dramtica, caracterstica de l'pera francesa. Aquest registre vocal contrasta amb l'escriptura de coloratura de la fada padrina. El toc del Segle XVIII que reclama un personatge transvestit s evocat amb uns enginyosos pastitxes de msica galant, com el trio per a llat, viola d'amore i flauta que no rex a despertar l'inters del melanclic i silencis Prncep Encantat al principi de l'Acte II. Hi ha un brillant i mund ballet, una srie d'entres al ball de princesses que no satisfan el prncep, que contrasta amb l'espectral ballet sota la "llum blavosa" a l'Acte IV, on Cain insereix un episodi nic d'aquesta Ventafocs, en el qual Lucette (com s anomenada Cendrillon) i el seu prncep sn allats i sotmesos a les arts de la Fe (la Fada Padrina) . L'enginys tractament de la lnia de cant, adaptada a l'idioma francs, mant una atmosfera lleugera al llarg de tota l'obra. Les refilades i arpegis de coloratura de la Fada Madrina son especialment mgics.

Sinopsi.

Lloc i temps llegendaris; al voltant del Segle XVIII;
Acte I.
Curt preludi descriptiu d'un temps llegendari. La casa de Madame de Ia Haltire. Una gran sala amb una llar, els servents corren amunt i avall, intentant complir les confuses ordres. "Quina dona!" s el seu crit, per s'aturen un poc, esgotats, quan entra Pandolphe. Somriu, compassiu, dient-los que no es preocupen. Els servents l'informen que com a amo ell els respecta, per que la senyora, "La, la !" s ben b una altra histria. Pandolphe es lamenta d'haver deixat la seua vida tranquilla al camp, amb la seua filla, en haver-se casat amb una dona amb dos filles horribles que maltracten Lucette i que han pres el poder de la casa. No obstant aix, exclama: "Algun dia aconseguir ser l'amo!" Mentre parla, els servents anuncien la seua muller, qui apareix amb les seues orgulloses filles. (Mme. de la Haltire: "Poseu-vos ben belles aquesta nit.") Anuncia a les seues filles que aqueixa nit hi ha recepci a palau, i els dna instruccions de com ha de ser el seu capteniment. "El ball s un camp de batalla," manifesta. "No sigueu banals ni massa originals!" Tamb les fa ballar el minuet, amb gran cerimnia. (Mme. de la H: "Els gestos han de ser graciosos.") Els servents, encara enfeinats, porten els sastres, modistes i perruquers, els quals adornen les noies amb magnificncia, i desprs se'n van. Mentre dura llur toilette, la mare actua convulsivament, semblant tan estranya que tots els presents la miren estupefactes. Apareix Pandolphe, sumptuosament vestit; per les tres dones fan comentaris irnics per la seua indiferncia. "No trobeu res agradable a dir davant de tanta bellesa?" pregunten irades les fillastres. "L'haurem de tancar, s boja," es diu divertit a si mateix a propsit de la seua muller. Tots surten corrents cap al ball (Pandolphe: "La meua pobra Lucette, me'n vaig!"), comentant els seus propers triomfs, mentre els servents comenten com sn de lletges les noies.
La Ventafocs apareix, trista. (Cendrillon: "Con sn de felices les meues germanes!") Les seues germanes assisteixen a balls, i gaudeixen d'una vida indolent, mentre que ella ha de treballar a tothora. Ella s el petit grill, el lloc del qual s la terra, mentre les papallones volen embolcallades per la llum del sol. Asseguda al costat de la llar, s'adorm. La msica es torna suau i dola, i la Fada Padrina entra. (La Fada Padrina: "Dola noia.") Invoca als follets, silfs i gnoms. (Els sis esperits: "Quin s el vostre desig?") Els demana que facen que la Ventafocs siga feli i bonica. (La Fada Padrina: "Feu-li un vestit de mgic teixit.") (Cor de fades: "Tots els ocellets ens prestaran les ales."). A un d'ells li encarrega que faa de cotxer, altre de mosso de cavalls, altre ha de fer un filtre d'amor, altre ha d'actuar com a patge, i la resta com a postillons. Quan tot est enllestit, desperten la Ventafocs, i l'informen que ella tamb anir al ball. De sobte s'adona que est magnificament habillada amb un vestit digne d'una reina. Entusiasmada es posa a ballar, i admira les boniques i petites fades i el luxs carruatge. La Fada Padrina l'adverteix que ha d'abandonar el ball exactament a mitjanit, i li dna una sabata de cristall mgica, que far que la seua madrastra i les germanastres no la reconeguen. Amb gran emoci, i amb totes les fades ballant al voltant, la Ventafocs corre al ball.

Acte II.
El palau reial. La sala de ball i els jardins estan brillantment illuminats. Hi ha un curt preludi i quan s'ala el tel el Prncep Encantat, nic fill del rei, est escoltant la msica d'un llat, tractant d'entretenir-se. El mestre de cerimnies, seguit pels cortesans, s'acosta, pronunciant compliments buits i fent reverncies obsequioses. El prncep ni tan sols s'adona de la seua presncia, i hi ha un mormoleig de disgust quan els cortesans surten. Ara entra un grup de savis, per el coneixement tampoc interessa al prncep, i ni els escolta. Altre grup de poltics rep el mateix tracte. Descoratjats abandonen la sala.  Sospirant, el prncep deplora la seua infelicitat. (Prncep Encantat: "Aneu-vos-en, deixeu-me en el meu tedi.") Somia en trobar una dona a qui puga estimar amb tot el seu cor, per cap no li agrada. El rei apareix amb molta pompa, amb la seua cort (El rei: "Fill meu, has d'obeir"), i anuncia que les filles dels nobles principals del seu regne desfilaran davant del seu fill, i entre totes elles haur de triar una promesa. Aquestes entren, ricament engalanades (Cor: "Tria! Pren la teua promesa!"), i amb gran cerimnia fan una reverncia davant del prncep. Al final de la desfilada apareix Madame de la Haltire amb les seues dues filles, acompanyades pel deg de la facultat, el mestre de cerimnies i el primer ministre. El pobre Pandolphe es queda apart. (Septet: "Som en la seua presncia.") Madame i les seues filles ballent un rgid minuet amb els tres funcionaris. Les noies estan nervioses i emporuguides, i obliden els passos. Enmig de la confusi apareix Cendrillon. El prncep la mira amb delit, i es produeix una espectaci general. (Cor: "Mireu l'extraordinria bellesa!") La madrastra i les seues filles estan enfurides, per grcies a la sabata mgica no reconeixen Cendrillon. Tothom la reconeix com la seua futura reina. Pandolphe est ebri d'admiraci. El prncep s'adrea a Cendrillon apassionadament (Prncep: "Oh somni encisador, que ve sol per mi"), preguntant-li el seu nom. Cendrillon li respon modestament, "Per a vs jo sc l'Inconeguda." (Cendrillon: "Vs ho heu dit; jo sc un somni"; Duet, Cendrillon, el Prncep: "Potser us perdr?.") El prncep, cada vegada ms enamorat, li declara la seua passi i les mirades de Cendrillon li indiquen que s correspost. En el punt culminant de la seua exttica felicitat el rellotge toca les dotze. La Ventafocs se'n va corrents, deixant el prncep completament encisat, per el ball continua i el tel cau.

Acte III.
Igual que a l'Acte I. Entra Cendrillon, sense al i excitada. (Cendrillon: "Al final he arribat!") Narra la seua precipitada fugida a trvs dels jardins del palau, la por que ha sentit en passar al costat de les fantasmals esttues de marbre sota la llum de la lluna, i com ha perdut la mgica sabata de cristall. Piadosament, demana a la seua fada padrina que l'ajude. Sona el carill. Cendrillon, tranquilla, se'n riu de les seues pors; desprs, observant el familiar indret, compara el seu miserable estat amb el seu triomf en el ball. En escoltar els seus pares que arriben, s'amaga a la seua cambra.

Els quatre entren discutint. Pandolphe insisteix que l'encisadora inconeguda s bella; per les altres no veues res en ella. (Quartet: " s cert, s cert!") La madrastra, declara que de fet el prncep ha fet molt b en despatxar-la de mala manera. Pandolphe intenta replicar, per s tallat per la intervenci de la seua muller fent recompte dels seus illustres ancestres. Les filles expressen llur aprovaci, per Pandolphe, resignat, diu que s'estimaria ms ser un plebeu si amb aix tingus tranquillitat. Entra Cendrillon. "Qu us passa, estimat pare," pregunta gentilment. La seua calma exaspera les excitades dones, que intenten contar totes alhora el que ha passat al ball. (Tercet: "Una inconeguda, una intrigant.") Pandolphe no pot dir-hi paraula. Cendrillon pregunta qu ha dit el prncep quan la inconeguda ha desaparegut tan sobtadament. "Ha dit que si b els seus ulls l'han enganyat al principi, l'inconeguda era massa estranya com per a enamorar-s'hi" s la irnica resposta. Cendrillon empallideix. Pandolphe ordena a les tres dones que surten. Elles reaccionen amb insults, i amb salvatge histria se'n van a la seua cambra. Pandolphe intenta consolar la seua filla (Pandolphe, Recitatiu: "Pobra estimada filla meua"; Duet, Pandolphe, Cendrillon: "Anem, abandonem aquesta ciutat"), dient que ambds abandonaran el pas, i tornaran a ser felios. Cendrillon es mostra feli. Plegats, colliran flors, escoltaran el rossinyol, i totes les penes s'oblidaran! Besant-la tendrament, Pandolphe surt. Cendrillon, sola, medita en tot all que ha succet (Cendrillon: "He d'anar-me'n, per sola, benvolgut pare"), cavillant sobre els dubtes del prncep envers ella. Ha somiat en l'amor, per ara que ha despertat vol acomidar-se de tot el que fins ara ha estat la seua vida: les guatlles que ha criat, el ram de Pasqua benet que adorna la xemeneia, i la butaca on tantes vegades ha descansat en braos de sa mare. Plorant, crida sa mare. De sobte s'escolten trons, i Cendrillon se'n va enmig de la tempesta.

Canvi d'escena: el pas de les fades, un bell prat farcit de flors; la mar al fons. s de nit. (Cor d'esperits: "Ah, ombres fugisseres!") Entren tres esperits (Tercet: "All lluny, en la foscor!") ; comuniquen als altres que han vist una criatura mortal que s'acosta. La fada padrina, asseguda en la branca d'un roure, afegeix que hi ha un altre mortal, un bell jove; que ambds estan enamorats per que cap dels dos ha de veure l'altre. (La Fada: "No els deixeu que es puguen veure.") El prncep Encantat i Cendrillon vagarejen enmig pel prat, separats noms per un mur de flors, invisible l'un a l'altre. S'agenollen davant del roure. (Duet, el Prncep, Cendrillon: "Una pobre nima en pena": "Vs que podeu veure-ho tot.") El princep expressa la seua perduda felicitat, i Cendrillon suplica a la Fada que li la retorne. Mentre parlen, reconeixen cadasc la veu de l'altre, per encara no es poden veure. La Fada, fent-se visible davant d'ells, belluga la seua vareta mgica i el mur de flors desapareix. Les fades envolten els dos enamorats, cantant, i amanyagats per llurs veus, cauen en un mgic somieig (Cor d'esperits: "Dormiu, somieu").

Acte IV.
Terrassa de Cendrillon. Curt preludi en clau de pau i felicitat. Pandolphe s'inclina sobre Cendrillon, que dorm. L'ha trobada al costat d'un rierol, insensible, i l'ha portada amb ell. De sobte es desperta, encisada. Son pare la consola, i li conta que en somnis parlava del ball del prncep, d'un roure encantat i d'una sabata de cristall. "Aix que tot ha estat un somni?" pregunta Cendrillon. "Sens dubte, filla, aqestes coses no han succet" s la resposta. Se senten veus de noies en la distncia (Cor: "Obri la teua porta i la teua finestra"), saludant la primavera. Joiosament criden Cendrillon, qui respon (Cendrillon: "Torna la primavera!"). La veu de les noies desapareix. La madrastra s'acosta, i Pandolphe agafa la seu filla de la m i ambds fugen. Madame de Ia Haltire, com de costum, entra precipitadament, seguida d'una colla de criats (Mme. de Ia H.: "Veniu, aneu"). Anuncia que el rei ha enviat a buscar per tot arreu princesses que puguen agradar al Prncep Encantat, per que quan desprs d'examinar-les totes i que cap no li agrade, llavors, ser el torn d'ella i de les seues filles, i segur que una d'aquestes, amb els seus atractius el captivar. Se sent l'herald del rei acostant-se, la madrastra fa una pregona reverncia, i desprs surt precipitadament, empenyent a tort i a dret els criats. L'herald anuncia que el prncep rebr avui les princesses, les quals hauran de provar-se una sabata de cristal que l'encisadora Inconeguda va perdre en el ball. Cendrillon, que acaba d'entrar, oculta als presents exclama: "El meu somni era, doncs, vertader!".

Canvi d'escena: sal del tron, a migdia. (Cor: "Hurra, Hurra, el corteig avana.") Penetra el seguici de les princesses, passant davant del prncep. El prncep es mostra trist i absent; els seus ulls estan fixos en la sabata de cristall i es troba a punt d'esvanir-se. Se sent la veu de la Fada Padrina. (Cor: "Encantament, Meravella.") Demana al prncep que briga els ulls, i en fer-ho veu Cendrillon davant d'ell. Ella li parla dolament, i la fada junta les mans dels dos enamorats. La sabata noms serveix per a ella. Pandolphe abraa amb alegria la seua filla, i la madrastra, la felicita efusivament, amb afectaci: "Filla meua! - La meua estimada Lucette" Pandolphe, adreant-se a la concurrncia declara que tot ha concls feliment, i tots hi estan d'acord. (Chorus: "La funci ha concls!")

Discografia.
 1978 Julius Rudel, direcci d'orquestra. Repartiment: Frederica von Stade (mezzosoprano) Cendrillon; Nicolai Gedda (tenor) Prince Charmant; Jane Berbi (soprano) Madame de la Haltire; Jules Bastin (baix) Pandolfe; Ruth Welting (soprano) La Fe; Teresa Cahill (soprano) Nomie; Elizabeth Bainbridge (mezzosoprano) Dorothe; Claude Mloni (tenor) Le Roi, La Voix du Hraut; Paul Crook (tenor) Le Doyen de la Facult; Christian du Plessis (barton) Le Surintendant des Plaisirs; John Noble (barton) Le Premier Ministre. Ambrosian Opera Chorus i la Philharmonia Orchestra. Enregistrada a la All Saints Church, Londres. Segell: Sony Classical SM2K91178 discos ;

Bibliografia.
 Argument extret de 

Enllaos externs.
Llibret;
 Cendrillon a Jules-Massenet.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204522" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1960" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="85312">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1960, disputat al Circuit de Zandvoort, el 6 de juny del 1960.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Stirling Moss   1' 33. 2;
 Volta  rpida:  Stirling Moss   1' 33. 8      ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204526" title="Isig" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="85313">


Onomstica:

Isig de Nicea, escriptor grec ;

Isig, escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204527" title="Isig de Nicea" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="85314">
Isig (Isigonus, Isigonos, ) fou un escriptor grec esmentat per Esteve Bizant que era natural de Nicea (Ciril diu que era de Cittium, per Nicea s ms probable). La seva poca s desconeguda i Gneu Gelli noms diu que era antic. 

Joan Tzetzes diu que era historiador per la nica obra coneguda es titula  que no sembla ser d'histria. Plini va utilitzar aquesta obra, cosa que indicaria que va viure al menys al segle I aC o abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204528" title="Isig (escultor)" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="85315">
Isig (Isigonus, Isigonos, ) fou un escultor grec.

Fou un dels artistes que va representar les batalles que van lliurar tal i umenes contra els gals vers el 239 aC. (Plini, Histria Natural 34.8. s. 19.24.) el que fa suposar que va viure al segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204530" title="Creu de la Fora Aria (Regne Unit)" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="85316">


La Creu de la Fora Aria (angls: Air Force Cross) s una condecoraci militar atorgada al personal de les Forces Armades del Regne Unit i als oficials dels pasos de la Commonwealth per valentia en missions no operatives contra l'enemic i pel servei meritori en vol.

Va establir-se el 3 de juny de 1918 pel rei Jordi V del Regne Unit. Originalment noms s'atorgava als oficials de la Fora Aria. Des de la II Guerra Mundial tamb s'atorg als oficials d'aviaci de l'exrcit i l'armada, i des de 1993 a tots els rangs, doncs es derog la Medalla de la Fora Aria, i ja no ms pel servei llarg o meritori.

Els receptors poden emprar el post-nominal "AFC". S atorga una barra per cada acci addicional, un cop ja es posseeix l AFC. La barra s platejada amb un liga al centre i l any gravat al revers. 


Durant la I Guerra Mundial se n'atorgaren aproximadament 680. Durant la II Guerra Mundial, se n'atorgaren 2.001 amb 26 barres. Noms s'atorg una segona barra al Comandant d'Ala  H.J. Wilson al 1944. S'ha atorgat en 58 ocasions a tripulacions aries de pasos fora de la Commonwealth a ttol honorfic.

 Disseny .

Una creu platejada, i amb els braos acabats en una bomba. Al damunt hi ha una altra creu, formada per hlix d aeropl, amb el monograma reial gravat al final. Sobre el bra superior hi ha una corona imperial. Al centre hi ha un medall, a on apareix Hermes, muntat en un falc en vol. Al revers apareix el monograma reial vigent sobre la data 1918. L any en que s atorga la condecoraci apareix gravat sobre el bra inferior.

Penja del gal mitjanant una anella subjectada a dues palmes de llorer unides a la barra.

El gal consisteix en franges alternes vermelles i blanques, inclinades cap a l esquerra a 45 de la vertical (el vermell apareix a la punta inferior esquerra). Fins al 1919, les barres eren horitzontals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204531" title="Muller" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="85317">
Sant Jordi de Moll, anomenat tamb "Muller" o "Moll" s una finca rstica de 700 hectrees que ha pertangut desde els seus inicis a la famila Jover. La seva extensi abraa els municipis de La Sentiu de Si, Camarasa i Balaguer.

T un cens de 28 habitants repartits entre les diferents masies, els habitants de les quals que es dediquen majoritriament a l'agricultura, concretament la cria de porcs i el conrreu de cereals tot i que, durant molts anys, s'hi va produir v.

L'ermita de Sant Jordi de Moll, ubicada a "Moll Nou" va ser construda a finals de 1800 i tot i no estar "activa" i ser propietat privada, depn de la parrquia de Balaguer.

Hi ha un sif, una obra hidrulica anomenada Sif del Si.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204533" title="Flame" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="85318">
Flame, o flaming (flamarada), s un terme angls usat en informtica per indicar provocacions i respostes irades entre usuaris d'Internet ("encendre's d'ira"). Com a derivats, un flamer s un provocador i flamewar s una baralla a la xarxa. 

El flame normalment es produeix en contextos interactius com un frum, un grup de discussi, un xat o fins i tot per correu electrnic. Tpicament sn respostes irades a missatges d'altres usuaris sense cap propsit constructiu, d'aclarir una discussi o persuadir els altres. A vegades, els flamers actuen intentant reafirmar la seva autoritat o superioritat. En altres ocasions, un flamer s simplement alg que es creu que t l'nica opini vlida i acaba fent atacs personals a qui mostren desacord. Sovint el flaming es produeix per missatges irats o insultants fets per gent molt sensible en un tema determinat. Les reaccions poden acabar en una baralla dialctica (flamewar). Altres prefereixen ignorar-les deixant que un es desfogui.

 Causes del flame .
No hi ha acord sobre les causes del flaming. Un estudi que aporta evidncies apunta algunes hiptesis: 

 Algunes formes de flaming es poden atribuir a profundes debilitats socials o psicolgiques, probablement des de les mancances de comunicaci fins a un espectre ms ample de disciplines relacionades amb l'autocontrol.
 Els usuaris d'Internet sn ms propensos a encendre's d'ira quan sn en lnia que insultar a altres en el mn real. Mentre que l'ltim pot portar a altercats compromesos i violents, l'anonimat en lnia els permet evitar-los.

Vegeu tamb.
Netiquette;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204535" title="Catastrofisme" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="85319">
El catastrofisme s una teoria segons la qual les diverses variacions d'ssers vius que han hbitat a la terra es deuen a un conjunt de catstrofes que ha sofert el planeta i que desprs de les quals, les espcies han tornat a ser creades de nou. Aquesta teoria postulada per Georges Cuvier intenta reduir el conflicte que es plantejaren els cientfics de l'poca quan aparegueren el primers fssils d'espcies, fins i tot, desconegudes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204540" title="Hitites" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="85320">

Els hitites o hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatlia, l'actual Turquia, al segon millenni aC. Van fundar un gran imperi, l'Imperi Hitita, unificat sota la llengua hitita i la seva capital, Hattusa. La seva fama es deu a que van ser els descobridors de la tcnica per forjar i treballar el ferro, i aix els va donar un gran poder militar i comercial. La pressi d'Assria i Egipte, sobretot, va fragmentar l'imperi en petits regnes que van anar desapareixent.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204545" title="Lamarckisme" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="85321">


Va ser la primera teoria evolucionista mai postulada. La seva hiptesi era que quan uns ssers vius pateixen un canvi climtic o de qualsevol tipus aquests s'adapten mitjanant la variaci, la utilitzaci i la transformaci dels rgans. Els rgans ms utilitzats durant l'adaptaci es desenvolupaven de forma favorable per a l'individu mentre que els no utilitzats s'atrofiaven. Esta llei d's i dess dels rgans es pot sintetitzar en l'aforament "la funci crea l'rgan". Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per via sexual als descendents.

Per aquesta teoria s errnia, ja que, la modificaci de l'rgan per mitj de la seva utilitzaci no queda "gravada" a l'ADN (cid desoxiribonucleic), i per tant, s impossible la seva transmissi per via hereditria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204549" title="Ismnies" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="85322">

Onomstica:

Ismnies de Tebes fou un militar teb, i cap demcrata de Tebes al segle IV aC. ;
Ismnies (beotarca), poltic teb i beotarca de Becia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204552" title="Ismnies de Tebes" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="85323">
Ismnies (Ismenias, ) fou un militar teb, i cap demcrata de Tebes a la primera meitat del segle IV aC. 

Ja apareix el 395 aC quan els exiliats atenencs, encapalats per Trasibul, van trobar llavors auxili a Tebes i altres ciutats de Becia, en bona part degut a Ismnies, el cap demcrata de la ciutat. Poc desprs els tebans, sota la direcci d'Ismnies, van fer una expedici a la Fcida, i entre d'altres fets, Ismnies va ocupar la ciutat de Traquis on van matar a la guarnici espartana, retornant la ciutat als antics habitants oetans i traqunis de la regi; tamb va derrotar els focis prop de Narikos o Narix.

El 387 aC la pau d'Antlcides va posar fi a la guerra del Pelopons i va reconixer la independncia de totes les ciutats gregues. Agesilau II d'Esparta va vetar que Tebes podes exercir hegemonia sobre les ciutats de Becia i les ciutats becies (Platees, Queronea, Tspies Tanagra, Queronea, Orcomen, Livdia i Aliarte) van rebre governs oligrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnici de la qual es va establir a Orcomen i un altre a Tspies, per controlar Becia, i Platees fou reconstruda i posada sota influencia espartana (386 aC). Ismnies i els democrates governaren Tebes.

El 382 aC quant el general espart Fbides anava cap a Acantos i Apollnia d'Illria que havien sollicitat l ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligrquic Leontiades de Tebes, rival d'Ismnies, li va demanar conquerir  i establir una guarnici a Cadmea (la ciutadella de Tebes); els espartans van ocupar Cadmea amb ajut dels oligarques i van enderrocar a Ismnies. Una guarnici tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Aix fou vist a tota Grcia com una traci espartana a Tebes i als termes de la pau del 387 aC. El govern espart va haver de destituir del comandament al general Fbides, per el general va restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes.

Leontiades fou substitut per rquies, que va governar fins el 379 aC quant una revoluci dirigida per Pelpides i que tenia el suport d'Ismnies, el va assassinar i els revolucionaris van expulsar als espartans i van prendre el poder. El 378 aC Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. 

El paper d'Ismnies els segents anys s fora fosc. El 371 aC Epaminondes fou nomenat beotarca i poc desprs Atenes i Esparta van signar la pau (Pau de Cllies) l estiu del mateix any. Ismnies apareix en endavant com proper a Epaminondes per sempre a l'ombra d'aquest o de Pelpides.

El 366 aC els tebans van obtenir de Prsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grcia i el mateix any els generals Pelpides i Ismnies van anar, amb molts pocs soldats, a Tesslia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farslia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tesslia noms es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petici dels soldats. Desprs d aix totes les ciutats tesslies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desaparixer. Aviat una segona expedici dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victria i va obtenir la llibertat dels presoners inclosos Pelpides i Ismnies. 

Desprs Ismnies no torna a aparixer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204557" title="Ismnies (beotarca)" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="85324">
Ismnies (Ismenias, ) fou un poltic teb del segle II aC.

Era del partit favorable a Macednia i oposat a Roma i fou elegit beotarca vers el 172 aC; un bon nombre d'opositors poltics foren enviats a l'exili i condemnats a mort en absncia. Els exiliats es van reunir a Larissa (Tesslia) on es van entrevistar amb els comissionats romans enviats a Grcia el 171 aC, quan es preparava la guerra contra Perseu de Macednia; els exiliats van culpar a Ismnies de l'aliana de Becia amb Macednia. Tot seguir i va haver una segona trobada a Calcis a la que es va presentar el mateix Ismnies, i va proposar la submissi de tot Becia a Roma, per els romans volien dividir als beocis en ciutats i dissoldre la confederaci o Lliga Becia; en el tumult els exiliats van estar a punt de linxar a Ismnies que es va refugiar en un tribunal rom.

El partit prorom es va imposar a la ciutat de Tebes  i va enviar una ambaixada per sotmetre la ciutat als romans i cridar al retorn als exiliats. Ismnies fou empresonat i ms tard va morir o per sucidi o executat (vers 170 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204559" title="Iscrates" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="85325">


Onomstica:

Iscrates d'Atenes (436 aC-338 aC), orador i retric atenenc;

Iscrates d'Apollnia (segle IV aC), orador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204561" title="Darwinisme social" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="85326">

El darwinisme social s un teoria que intenta aplicar les lleis biolgiques de l'evoluci al comportament sociolgic hum. Alguns consideren aquesta teoria equivocada, ja que parteixen de la premisa que l'sser hum evoluciona culturalment i no es regeix pels principis de la selecci natural. 
Multitud d'idelegs i poltics intentren fer de Darwin el seu portaveu cientfic per tal de utilitzar la seva idea per desenvolupar les seves ideolgies socials.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204562" title="Iscrates d'Atenes" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="85327">
Iscrates d'Atenes (Isocrates, ) (436 aC-338 aC), fou un fams orador i retric atenenc, fill de Teodor. 

Era d'una famlia de fabricants d'instruments musicals. Va rebre una bona educaci i entre els seus mestres hi va haver el mateix Scrates. Com que era de constituci dbil no va prendre part a l'activitat poltica i es va dedicar a l'ensenyament i a l'escriptura. No va tenir altre remei que fer d'ensenyant perqu va perdre l'herncia paterna durant la guerra contra Esparta. 

Va obrir la seva primera escola a Quios. Ms tard, de retorn a Atenes, va obrir-hi una escola i va arribar a tenir 100 alumnes que pagaven mil dracmes cadascun. Plutarc diu que Nicocles de Xipre li va pagar 20 talents pels discursos . D'aquesta manera va recuperar la posici econmica personal; fou cridat a exercir la trierarquia (magistratura fora onerosa per a qui l'exercia) i encara que se'n va poder excusar el 355 aC, el 352 aC finalment la va haver d'ocupar. El discurs  fa referncia a aquest fet.

Durant uns anys va viure amb una hetaira atenenca per ms tard es va casar amb Platana (Plathane), vduada de l'orador Hpies d'Elis i va adoptar el seu jove fill Afareu.

Els seus discursos, tot i que limitats a l'escola, van exercir una considerable influncia. A ms a ms els ms grans dirigents atenesos foren deixebles seus. Desprs de Queronea (338 aC), perdudes les esperances d'independncia nacional, i amb 98 anys, es va sucidar.

Els crtics alexandrins li assignen el quart lloc entre els els oradors grecs.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204563" title="Iscrates d'Apollnia" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="85328">
Iscrates d'Apollnia (Isocrates, ) fou un deixeble d'Iscrates d'Atenes que va viure al segle IV aC. 

Va gaudir de considerable reputaci com orador i va competir pel premi d'oratria convocat per Artemsia de Cria en honor del seu marit Mausol (352 aC). Suides esmenta el ttols de cinc dels seus discursos, que no s'han conservat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204564" title="Ister" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="85329">



Onomstica:

Ister de Cirene o Istre,  historiador grec ;

Ister de Calatis, escriptor grec;
Geografia:
Riu Ister, a Trcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204566" title="Ister de Cirene" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="85330">
Ister o Istre (Ister o Istrus, ) fou un historiador grec l'origen del qual es incert ja que se'l fa nascut a Cirene, a algun lloc del Regne de Macednia o a Pafos a l'illa de Xipre. Siebelis pensa que va nixer a Cirene, que era esclau i fou comprat per Callmac i que desprs va anar amb aquesta a viure a Pafos. Desprs de ser esclau de Callmac fou el seu amic. Va florir vers 250 aC-220 aC.

Va escriure gran nombre d'obres, les ms importants de les quals sn:

1. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204567" title="Ister de Calatis" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="85331">
Ister o Istre (Ister o Istrus, ) fou un escriptor grec de Calatis a l'Eux. s esmentat per Esteve Bizant com autor de l'obra . Encara que pel seu nom noms l'esmenta Bizant, s possible que en faci una referncia l'annim autor de la vida de Sfocles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204568" title="Istmac" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="85332">
Istmac (Istomachus, ) fou un escriptor grec.

Fou l'autor d'una obra fora interesant, titulada  (en catal "L'Escola d'Hipcrates") en la que diu que el fams metge va nixer al any de l' olimpada 80 (Sor o Soranus, Vit. Hippocr.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204573" title="Itlic (rei)" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="85333">
Itlic (Italicus)  fou un rei dels sueus que l'any 70 es va unir a Vespasi i junts van lluitar contra Vitelli a Bedriacum a la Gllia Cisalpina (Tcit,  Hist. 3.5, 21-Z1.).

Podria ser el fill d'un altre Itlic esmentat pel mateix historiador (Annals, 11.16)  que l'any 47 fou elegit cap pels queruscs per al cap d'un temps fou expulsat per la seva tirania. Tcit l'esmenta com Ital i com Itlic, i sembla que s aquesta segona forma la correcta. Aquest nom derivava d'haver estat hostatge a Roma, i va substituir al seu nom original germnic que no es coneix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204592" title="Ital" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="85334">
Ital (Italus, ), rei dels pelasgs, sculs i oenotris, del qual la pennsula d'Itlia hauria rebut el seu nom. Gai Juli Higini el fa fill de Telgon i Penlope, i s'hauria aparellat  amb Electra (filla de Llat) amb la que fou pare de Rem (Remus) el fundador de Roma, i tamb amb Lucnia, amb la que fou pare de l'herona Roma, suposada fundadora de la ciutat.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204601" title="Ituri" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="85335">
Ituri (Iturius) fou un client de Jnia Silana, que el va utilitzar per llanar acusaci de majestas contra l'emperadriu Agripina (56). Pels llaos clientelars, Ituri no es podia negar i havia de satisfer les peticions dels seus patrons. 

Quan l'acusaci va fracassar els seus patrons el van desterrar, per desprs de la mort d'Agripina, Ner el va deixar tornar del seu exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204602" title="Miguel Verdiguier" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="85336">
Miguel Verdiguier o Michel de Verdiguier. Marsella 1706 - Crdova 1796. Fou un escultor francs, establert a Espanya. 

Va ser director estatutari de l'Acadmia de Marsella i acadmic de mrit d'escultura de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. 

El Captol Catedralici de Crdova li va encarregar l'any 1765, la construcci del monument al Arcngel Sant Rafael situat al costat de la Porta del Pont. A ell es deuen tamb els plpits xoriguerescs del creuer de la catedral cordovesa i al Museu de Belles Arts de Crdova es conserva part de la seva obra. 

A la faanes de la capella del Sagrario de la Catedral de Jan va realitzar totes les escultures exteriors que la ressegueixen, tamb per a la Catedral de Granada al 1780 juntament amb el seu fill, va treballar els relleus de la seva faana i a la capella de Sant Cecili. Per a la ciutat de Lucena va fer el Crist del Sant Soterrament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204603" title="Juba" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="85337">


Geografia:

Regi de Juba, coneguda com Jubaland, Ultre Giuba, o Transjuba, al sud de Somlia;
Riu Juba entre Kenya i Somlia;
Juba (ciutat), ciutat del Sudan i capital del Sud de Sudan;

Onomstica:

Juba I, rei de Numdia;
Juba II, rei de Numdia i Mauritnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204605" title="Juba I" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="85338">
Juba I () fou rei de Numdia fill de Hiempsal II.

Prcticament no s esmentat durant la vida del seu pare, encara que apareix en un discurs de Cicer el 63 aC. El 62 aC era a Roma, segurament com a delegat del seu pare per obtenir suport per la seva causa contra un  nmida anomenat Masinta (Masintha) i durant la seva estncia va tenir un violent altercat amb Juli Csar que llavors era pretor.

A la mort de Hiempsal (vers 60 aC), Juba fou proclamat rei, i va governar tant sobre Numdia com sobre diverses tribus de gtuls del interior.  Al esclatar la guerra entre Csar i Pompeu (49 aC), Juba va agafar el partit del segon tant per llaos d'amistat hereditaris amb Pompeu com per la disputa que havia tingut amb Csar, i per l'hostilitat personal contra Curi, que era trib de la plebs l'any 50 aC i havia proposat reduir el regne de Numdia a provncia romana.

Quan Curi va desembarcar a frica amb noms dos legions (49 aC) el general pompei Publi Atti Var va aconseguir el suport del rei, per quan aquest va arribar, Var ja havia estat derrotat i estava assetjat a tica; a l'arribada del rei, Curi es va retirar a una posici fortificada prop de la costa anomenada Castra Cornlia; Juba va fer crrer el rumor que tornava al interior i deixava una fora a la vora d'tica dirigida per Saburra i quan Curi va atacar a la avantguarda nmida prop del riu Bagrades, es va trobar rodejat per tot l'exrcit nmida i fou aniquilat, i el mateix Curi va morir. Els que es van poder escapar es van rendir a Var a tica, i quan Juba va arribar els va fer matar, tot i l'oposici del general rom. El senat va recompensar a Juba amb el ttol de rei i diversos honors mentre Csar i els seus el declaraven enemic pblic. 

Va romandre en possessi del regne sense oposici fins el 46 aC quan Csar va anar a frica. Juba va avanar per donar suport a l'exrcit pompei manat per Escipi i Cat d'tica, per de cam va rebre noticies que el seu regne era envat per Boccus II rei de Mauritnia i el general Publi Sitti i que ja havien ocupat Cirta. Llavors va tornar enrere per enviant trenta elefants a Escipi. De les seves operacions contra Sitti i Boccus no se'n coneix cap detall, per al cap de poc temps Escipi el va cridar urgentment i va deixar al seu general Saburra per continuar la guerra contra Sitti i se'n va anar a ajudar als pompeians a la zona d'tica, amb tres legions 'infanteria nmida, 800 cavallers i 30 elefants i nombrosos auxiliars. Quan va arribar fou derrotat pels romans en una batalla per tropes romanes inferiors en nombre. Juba i Labi, general pompei, van aconseguir evitar caure en mans de l'enemic. 

Juba es mostr arrogant amb els generals romans pompeians, fins i tot amb Escipi. Els gtuls desertaven el seu camp en gran nombre atrets per Csar que era presentat per la propaganda com successor de Gai Mari, el nom del qual encara provocava  adhesions entre els gtuls. 

A la batalla final a Thapsus els elefants nmides foren posats en fuita i els nmides ja no van oferir resistncia i el seu camp fou ocupat pels romans sense lluita. Juba va fugir del camp de batalla cap a la fortalesa de Zama on eren les seves dones i fills, i els seus tresors i magatzems militars, per els habitants ja coneixien la victria de Csar i li van tancar les portes. Tamb llavors va conixer la derrota del seu lloctinent Saburra a mans de Publi Sitti i que Cat s'havia sucidat a tica, i ja desesperat es va sucidar junt amb el general rom Marc Petrei que l'havia acompanyat en la fugida (46 aC). El seu regne fou declarat provncia romana (excepte una part que va passar a Boccus II).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204610" title="Juba II" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="85339">

Juba II () fou rei Numdia i de Mauritnia, fill de Juba I.

Quan el seu pare va morir el 46 aC era un infant. Fou portat presoner a Roma i va participar al triomf de Juli Csar; desprs fou ben tractat i va crixer a Itlia rebent una bona educaci, i va arribar a ser un dels homes ms erudits del seu temps.

Ja adult va ser un dels favorits d'Octavi August al que va acompanyar a la seva expedici a l'Orient. A la mort de Marc Antoni va rebre els favors del guanyador (30 aC) que el va restaurar com a rei de Numdia i li va donar la m de Clepatra Selene, filla de Marc Antoni i Clepatra.

El 25 aC August li va bescanviar la Mauritnia (futures provncies de Tingitana i Cesariense) per la Numdia, que va esdevenir altra cop provncia romana. Algunes tribus dels gtuls foren incloses al seu regne i durant el seu llarg regnat noms consta una revolta precisament d'aquest gtuls, revolta que fou no obstant molt important i que Juba no va poder sufocar i va haver de rebre ajut de l'exrcit rom sota el general Corneli Cos (Cossus) que noms va aconseguir la victria desprs d'una tena lluita, que li va valer el renom de Getlic.

La data de la seva mort no es coneix per Estrab escriu vers l'any 20 "Juba, mort fa poc", i hi ha monedes del seu 48 any de regnat (any 18) per lo que probablement la mort es va produir vers el mateix any 18 o l'any 19.

El seu regnat fou en general pacfic, i va fer obres importants com la construcci de la ciutat d'Iol, una vila de tercer ordre esdevinguda una veritable ciutat amb un bon port, anomenada Cesarea, que va esdevenir la seva capital i ho va romandre desprs. Els seus sbdits el van adorar desprs de mort. En vida fou a ms a ms duumvir a Gades i a Cartago Nova, i va tenir una esttua a Atenes. 

Va deixar escrites algunes obres, de les que cal esmentar:

1. Una histria d'frica ;
2. ;
3. Una histria d'Arbia  ;
4. ;
9. Un tractat de medicina;
10. Un tractat de botnica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204614" title="Lucien Pothier" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="85340">

Lucien Pothier (Cuy, 15 de gener de 1883 - Troyes, 29 d'abril de 1957) va ser un ciclista professional francs que va crrer entre 1903 i 1913 i el 1921.

A l'accidentat Tour de Frana de 1904, quan sols tenia 21 anys, va ser desqualificat i sancionat amb tres anys de suspensi. 

 Palmars .
1903;
 2n al Tour de Frana;
1904;
 3r a la Pars-Roubaix;

Resultats al Tour de Frana.
1903. 2n de la classificaci general ;
1904. Desqualificat;
1907. Abandona (4 etapa) ;
1909. Abandona (2 etapa) ;
1910. 28 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Pothier ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204615" title="Juan de Aranda Salazar" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="85341">
Juan de Aranda Salazar. Castillo de Locubn, 1605 - Jan? 1654. Fou un arquitecte espanyol. 

El seu aprenentatge va ser al costat del seu oncle Gins Martnez de Aranda, mestre d'obra de la catedral de Santiago de Compostella i amb treballs a la provncia de Jan. A l'esglsia de Sant Pere Apstol de Castillo de Locubn, van treballar ambds arquitectes. 

Nomenat mestre d'obres a les catedrals de Granada i Crdova, va ser cridat pel bisbe de Jan, Baltasar Moscoso y Sandoval l'any 1634, per a encarregar-li la continuaci de les obres de la catedral, projectada per Andrs de Vandelvira. Aix li va valer gran renom i la intervenci a nombroses construccions, sobretot a Andalusia. Est enterrat a la catedral de Jan.

Obres en les quals va intervenir. 
Esglsia de Sant Miquel. Andjar ;
Esglsia de la Consolaci. Alcal la Real Santuari dels Sants Bonoso i Maximi. Arjona ;
Esglsia Parroquial de Cabra del Santo Cristo ;
Esglsia del Senyor Santiago. Castellar ;
Porta de Sant Pere de l'esglsia de Santa Maria de l'Assumpci. Linares ;
Esglsia de Nostra Senyora de l'Assumpci. Luque ;
Faana principal de l'esglsia de Sant Joan Baptista. Mancha Real ;
Esglsia de l'Hospital. Villacarrillo ;
Esglsia del El Puerto de Santa Mara;
Enllaos externs.
Biografia de Juan de Aranda Salazar del web de l'Ajuntament de Castillo de Locubn



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204616" title="Fernand Augereau" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="85342">

 Fernand Augereau (Naintr, 23 de setembre de 1883 - Combre, 27 de juliol de 1853) va ser un ciclista francs la carrera professional del qual es va desenvolupar entre 1902 i 1911.

Palmars.
 1903;
 3r al Tour de Frana;
 1904;
 1r a la Bordeus-Pars;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204625" title="Hippolyte Aucouturier" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="85343">

Hippolyte Aucouturier (La Celle, 17 d'octubre de 1876 - Pars, 22 d'abril de 1944) fou un ciclista francs.

Biografia.
Hippolyte Aucouturier va debutar professionalment el 1900 i era anomenat El Terrible. El 1901 va acabar segons a la Bordeus-Pars i tercer de la Pars-Brest-Pars. 

El 1903 pren part en la primera edici del Tour de Frana. Es veu obligat a abandonar en el decurs de la primera etapa, per en aquell temps els ciclistes podien continuar competint, tot i que no podien optar al triomf final. s per aquest motiu que pot obtenir dues victries d'etapa en aquella edici.

El 1904 s desqualificat al Tour de Frana, per evita la suspensi. Abans d'aquesta desqualificaci havia acabat quart de la classificaci general.

Palmars.
 1901;
 1r de la Brusselles-Roubaix;
 1903;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Bordeus-Pars;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1904;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1905;
 1r de la Bordeus-Pars;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1903. Abandona (1a etapa). Vencedor de 2 etapes;
1904. Desqualificat un cop acabada la cursa. Havia acabat 4t de la classificaci general;
1905. 2n de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1906. Abandona (7a etapa);
1908. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
 Palmars d'Hippolyte Aucouturier;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204628" title="Konstantn Txernenko" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="85344">


Konstantn Ustnovitx Txernenko (en rus:                                 ) (Bolxaia Tes, Krasnoiarsk, 1911 - Moscou, 1985) va ser un poltic sovitic, mxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985. 

Fill de camperols de Sibria, Txernenko va ingressar al Partit Comunista de la Uni Sovitica l'any 1931, i va participar de forma destacada a la prctica poltica de l'estalinisme. La seva actuaci va acabar conduint-lo a la direcci del Partit al territori de Krasnoiarsk.

L'any 1941, Txernenko fou escollit primer secretari del PCUS de Krasnoiarsk. Entre 1948 i 1956 va dirigir el departament de propaganda del Partit a la RSS de Moldvia. En aquest perode va conixer Leonid Brjnev i es van fer molt amics. L'any 1953 va treballar a l'Institut Pedaggic de Chi in u. 

A la mort de Stalin, Nikita Khrusxov el va succeir al front de la Uni Sovitica i Txernenko va ascendir fins a ocupar importants crrecs a la burocrcia del Partit. L'any 1956 va ser designat Cap d'agitaci i propaganda del Comit Central del PCUS, i quatre anys desprs, cap de recursos humans del Politbur. L'any 1965 va assumir el departament general del Comit Central. 

Durant els anys 70, Txernenko es va convertir en un important membre del Comit Central. L'any 1976 va passar al Secretariat i l'any 1978 a l'escalaf ms alt del Partit, i per tant de l'Estat: el Politbur. L'any 1982, desprs de la mort de Brjnev, Txernenko va perdre la cursa cap a la Secretaria general enfront de Iuri Andrpov. Tanmateix, greus problemes de salut varen conduir Andrpov a la mort l'any  1984, i Txernenko el va succeir com a Secretari general del PCUS, President del Presdium del Soviet Suprem de l'URSS (Cap de l'Estat) i President del Consell de Defensa. Va liderar una reforma educativa i va realitzar diversos ajustaments en l'estructura burocrtica de l'Estat. En poltica exterior, va negociar un pacte comercial amb la RP de la Xina. Tan sols un any desprs d'haver assumit el poder, Txernenko, afectat tamb per greus problemes de salut, va morir el mes de mar de 1985. 

Enllaos externs.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204634" title="Jean-Baptiste Dortignacq" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="85345">

Jean-Baptiste Dortignacq (Arudy, 25 d'abril de 1884 - Peyrehorade, 13 de maig de 1928) era un ciclista francs al qual anomenaven La Gasela. Estigu en actiu entre 1903 i 1910.

 Palmars .
1904;
 2n del Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
1905;
 3r del Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
1906;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana. Abandona a la 10a etapa;
1908;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana. Abandona a la 8a etapa;
1909;
 1r de la Bordeus-Tolosa;
 1r de la Pars-La Mer-Pars;
1910;
 1r del Giro de Romanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia (primera etapa guanyada per un ciclista no itali);

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Baptiste Dortignacq ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204635" title="Mariza" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="85346">

Mariza es el nom artstic de Mariza Reis Nunes (Moambic, 16 de desembre de 1973) s una cantant de fados, una de les ms populars de Portugal i una de les cantants portugueses amb ms projecci internacional.

 Biografia.

De pare portugus i mare moambiquesa, Mariza va crixer en el barri lisboeta de la Mouraria, bressol del fado, escoltant aquesta msica en diferents locals de Lisboa; ms tard es va interessar pel gospel, el blues i la msica brasileira. Mariza va viure uns anys a Brasil. 

Es va donar a conixer el 1999 desprs de la mort de la ms gran fadista de la histria, Amlia Rodrigues, Mariza va participar en els homenatges que se li van retre a la reina del fado. Mariza va publicar el seu primer lbum el 2001, Fado em mim, va arribar a qudruple plat a Portugal. Va continuar amb el disc Fado curvo el 2003 que la va consagrar com artista i li va portar l xit internacional. El 2005 public Transparente. El novembre de 2005, aquest disc es publica a l estat espanyol amb dues versions ms en castell: Hay una msica del pueblo (amb el cantaor Jos Merc) i Mi fado mo. El 2006 s edita el DVD en directe Concerto em Lisboa.

El 2007 participa a la pel.lcula Fados del director espanyol Carlos Saura, en la que interpreta el fado Meu fado meu, aquesta vegada amb el cantaor flamenc Miguel Poveda i  gente da minha terra, peces incloses en la banda sonora original de la pel.lcula.

 Enllaos externs.
 Web oficial de Mariza;
 Mariza Friends Blog ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204638" title="Caf torrefacte" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="85347">

El caf torrefacte o caf torrat es una varietat de caf que s'obt desprs de sotmetre al gra a un procs concret de torrat.

Aquest procs consisteix en posar una quantitat concreta de sucre, (fins a un mxim del 15%) durant el torrat. Fins arribar a temperatures properes als 200 C, el sucre s caramelitza i s'adhereix caf. Per aix els grans brillen especialment ms que els grans que no s'han sotms al procs.

Aquesta tcnica de torrat s desenvolupa per la creena de qu permetia mantenir durant ms temps els aromes i el sabor natural del caf. Avui en dia esta comprovat que no es aix, sin que l'efecte es l'oposat. Encara que si afavoreix a que el tast del cafe de maquina siga ms dol i menys amarg que sense el procs. Aquesta prctica s dna principalment i quasi exclusivament a Espanya, Frana, Portugal, Costa Rica i Argentina, i s prcticament desconeguda a la resta del mn.

 Vegeu tamb .
Caf;
Torrefacci del caf;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204640" title="Charles Laeser" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="85348">
 Charles Laeser (12 de setembre de 1879, Ginebra -   28 de juliol de 1959, Ginebra) s un ciclista sus.

Fou el primer vencedor no francs d'una etapa Tour de Frana.

Palmars.

 1905. Una victria d'etapa Tour de Frana;

Participacions al Tour de Frana.

1903. Abandona a la 3a etapa i vencedor d'una etapaDurant el Tour de 1903 era possible inscriure's per a una sola etapa o continuar participant en cas d'haver abandonat prviament. Va ser el cas de Laeser, que abandon durant la 3a etapa i guany la 4a ;
1904. Abandona a la 1a etapa ;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204644" title="Manuel Oribe" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="85349">

Manuel Ceferino Oribe y Viana (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 26 d'agost de 1792 - dem, 12 de novembre de 1857) va ser un militar i poltic uruguai, segon president constitucional - i cinqu president de la Repblica - entre 1835 i 1838, i considerat com el fundador del tradicional Partit Nacional.

Fill del capit Francisco Oribe i de Mara Francisca Viana, descendent del primer governador de Montevideo, Jos Joaqun de Viana. Al comenament de la Revoluci de Maig (Revolucin de Mayo) es va enrolar a les files patriotes com a voluntari. El seu baptisme de foc va tenir lloc en la batalla de Cerrito, el 31 de desembre de 1812, en el transcurs del segon lloc de Montevideo, combat d'armes que va concloure en una victria dels patriotes. Va participar desprs al costat de Jos Gervasio Artigas de la resistncia dels orientals contra la segona invasi portuguesa de l'any 1816, en la que en pocs mesos les forces d'Artigas van ser desbaratades.

Enemistat entre Rivera i Oribe.

A finals de 1817, caigut ja Montevideo en poder dels portuguesos, Oribe, enganyat per les promeses del director Juan Martn de Pueyrredn, al que noms li movia la tenacitat de restar-li elements a Artigas, va abandonar la lluita i va passar a Buenos Aires junt amb el seu germ Ignacio i el coronel Rufino Bauz, emportant-se amb si el Batall de "Libertos" i un batall d'artilleria.

La versi que aporta l'historiador Francisco Bauz, fill de Rufino Bauz, al final de la seva obra Historia de la dominacin espaola en Uruguay (1880-1882) argumenta que davant de la insistncia gaireb obsessiva d'Artigas en nomenar al seu favorit, Fructuoso Rivera, com comandant militar al sud del Riu Negro per fer front a la invasi, Rufino Bauz i Manuel Oribe s'haurien manifestat en contra, situaci que va generar un violent intercanvi de paraules amb un Artigas al qual ja la situaci militar se'n li anava de les mans. L'enemistat personal entre Rivera i Oribe, que pel que sembla data de tals esdeveniments, va decidir el jove oficial a abandonar el seu irascible cap. Carlos Federico Lecor, comandant de l'exrcit ocupant, no va oposar cap trava al passatge dels oficials orientals a Buenos Aires, per ms que no va poder atreure'ls a la seva causa.

Primer perode a Buenos Aires.

A Buenos Aires, segons se sap per la compulsa de la papereria de l'poca, des de 1819, Oribe, al costat de Santiago Vzquez i altres orientals residents all, oposats per igual a l'ocupaci portuguesa com a Artigas, hauria integrat una societat secreta de carcter paramanic, anomenada Societat dels Cavallers Orientals (Sociedad de los Caballeros Orientales), la qual va esperar almenys fins al Congrs Cisplat de 1821 per emprendre el retorn a la des de llavors anomenada Provncia Cisplatina i comenar els seus treballs per revertir la situaci.

Entretant, desprs de la derrota definitiva d'Artigas (i fins i tot abans d'ella) un altre sector de la classe dirigent oriental s'havia adherit als ocupants, acceptant i collaborant en els fets estretament amb els portuguesos. Aquest sector ser l'nic que estigui representat al Congrs Cisplat de 1821.

L'ocupaci de la Provncia Cisplatina per part de les tropes portugueses havia portat com a conseqncia addicional la fractura dels sectors dirigents, que des de llavors es van alinear en dos grups, de moment escassament diferenciats en composici social, i separats per l'acceptaci o no d'aquella presncia militar: el grup de Montevideo, pro portugus, anomenat Club del Barn, per la seva proximitat al comandant Carlos Federico Lecor, "Bar de la Llacuna", i el grup d'exiliats del port, on Oribe es trobava, fortament influt pel unitarisme, i partidari de la reincorporaci a les Provncies Unides del Riu de la Plata en quant fos possible.

Aquesta divisi s l'antecedent ms remot de l'aparici de les divises tradicionals de l'Uruguai, desprs transformades (quan van tenir un programa escrit) en moderns partits poltics: respectivament el Partit Colorado i el Partit Nacional.

Tornada a Montevideo.

El 1821 Oribe va tornar a Montevideo i el dia en qu es va produir la lluita entre els portuguesos, realistes fidels i els partidaris de l'Imperi del Brasil que venia de proclamar a Pere I de Brasil com emperador, va prendre partit pels portuguesos, mentre els seus companys es movien en el sentit d'involucrar a algunes de les Provncies Unides del Riu de la Plata en el sosteniment de la seva causa. Oribe va rebre el crrec de sergent gran en les forces del general lvaro Da Costa, mentre que Carlos Federico Lecor, tornat al costat brasiler, va mantenir el control de la campanya des de la seva caserna a Canelones, per al qual va comptar amb l'invalorable suport que li donava el tenir del seu costat a l'excomandant "artiguista" Fructuoso Rivera, cooptat pel grup pro portugus (i ara unnimement pro brasiler) el mar de 1820.

Da Costa, sense mitjans per resistir per molt temps, i a dir veritat, en espera d'una definici en la guerra entre Portugal i el Brasil per la independncia d'aquest ltim pas, va embarcar per a Lisboa amb les seves tropes el febrer de 1824, abandonant completament a la seva sort al grup dels Caballeros Orientales que s'havia aferrat a les seves armes com a possibilitat per triomfar. Oribe i el seu cercle, conscients del que els esperava si queien a les mans de Lecor, van abandonar Montevideo, tornant a Buenos Aires per a un segon exili. L'ltim dia de febrer de 1824, Lecor i Rivera van entrar a Montevideo sense disparar un tret, i van comminar a l'Ajuntament a jurar fidelitat a l'emperador Pere I.

Segon exili a Buenos Aires.

Novament el grup dispers va haver de reunir-se a Buenos Aires, ms exactament en un salador del partit de Barracas, del que era administrador l'oriental Pedro Trpani. All, i desprs de les fortes mesures repressives dels brasilers contra els partidaris del moviment de 1822 i 1823, que van arribar fins i tot a les confiscacions de bestiars i bns de grangers de Buenos Aires com Bernardino Rivadavia i Juan Manuel de Rosas, va escampar l'alarma en aquests sectors, que van veure com els caps de bestiar dels camps orientals eren destinats per als saladors de Rio Grande do Sul, que en poc temps van comenar a desbancar a seus similars de Buenos Aires al mercat local.

Els exiliats orientals van rebre la visita i el suport monetari de Juan Manuel de Rosas, poders camperol, que es va convertir en un dels principals finanadors de l'expedici que la histria coneixeria com Creuada Llibertadora (Cruzada Libertadora). s possible que d'aquests fets dati el comenament del vincle, molt estret desprs, entre Manuel Oribe i Juan Manuel de Rosas.

Els Trenta-Tres Orientals.

El 19 d'abril de 1825 es va produir l'ingrs a la Provncia Cisplatina per part d'un petit grup comandat per Juan Antonio Lavalleja i Manuel Oribe, al que es coneixeria com els Trenta-Tres Orientals. Poc ms tard, Oribe arribar davant Montevideo amb forces al seu comandament i posar setge a la ciutat que alliberar desallotjant les tropes brasileres. Va ser promogut a tinent coronel el 19 de setembre de 1825 i es va trobar en la batalla de Sarand el 12 d'octubre pel que es va ascendir a coronel desprs de la victria oriental. Mesos ms tard, el 9 de febrer de 1826, Oribe va obtenir una completa victria sobre la forta columna brasilera al combat del Cerro. Tamb va ser present el 20 de febrer de 1827 en la victria de les armes argent-orientals sobre les imperials brasileres a Ituzaing.

Malgrat estar fortament identificat amb el grup que envoltava Juan Antonio Lavalleja, el 14 d'agost de 1832, durant la primera administraci de Fructuoso Rivera va ser designat coronel gran, i el 9 d'octubre de 1833 va ser nomenat Ministre de Guerra i Marina. Ser ascendit a brigadier general el 24 de febrer de 1835. El propi Rivera va patrocinar la candidatura d'Oribe per a succeir-lo en el comandament presidencial, sent elegit l'1 de mar de 1835 com segon president constitucional.

Final de la presidncia de Rivera i mandat d'Oribe.

El primer govern de Rivera, entre 1830 i 1834, havia transcorregut en seu gaireb totalitat sota la vigncia del rgim de fronteres obertes imposat per la Convenci Preliminar de Pau. La seva administraci, de fet poc efica, ja que va passar la major part del temps al departament de Durazno, ciutat que havia fundat el 1821, va ser portada endavant per un cercle exclusiu de poltics vinculats a l'antic partit pro portugus i pro brasiler: "els Cinc Germans" (Lucas Jos Obes i els seus quatre cunyats), el que va provocar dos moviments insureccionals de Juan Antonio Lavalleja el 1832 i 1834, ambds fcilment derrotats. Manuel Oribe no va prendre part en tals moviments.

La histria uruguaiana ha criticat a Rivera i la seva primera presidncia com exemples d'ineficcia administrativa, contrastant-la amb la solvncia d'Oribe des de 1835. En realitat, es tractava no noms de dos personatges notriament diferents en l'individual i en els estils de comandament, sin de dues situacions diferents del pas. El 1835, venut el termini esmentat abans pel qual la Convenci Preliminar de Pau preveia l'ingrs de forces argentines o brasileres al pas en cas de trobar aquests governs algun perill en la situaci poltica de l'Uruguai, era moment de llanar a caminar l'Estat i posar en plena vigncia la Constituci de 1830, fins llavors gaireb no aplicada.

Aix s el que explica el contingut de la primera presidncia d'Oribe, en la qual des d'un principi no es va voler deixar cap assumpte administratiu per resoldre. Des de l'elaboraci del Gran Libro de Dudas de 1835 (primer esbs de la comptabilitat de l'Estat uruguai), passant per la creaci d'un sistema de jubilacions i pensions aquell mateix any, a la fundaci de la Universitat de la Repblica el 1838, el govern d'Oribe apareix com el primer que llana caminar el projecte de gesti de les classes dirigents de l'Uruguai, sense recolzar-se en cap poder fora de fronteres.

Rivera derrota a Oribe.

El juliol de 1836 Rivera, ofs per les circumstncies a les quals va arribar una comissi nomenada per examinar els comptes del seu perode de govern, va recrrer a les armes, sent derrotat el 19 de setembre d'aquell any en camps de Carpintera, a Durazno, refugiant-se poc desprs al Brasil, on es va vincular a la "Guerra dels Farrapos" de la Repblica Riograndense, a la que s'havien adherit alguns dels seus excamarades d'armes de l'exrcit portugus, com Bento Gonalves Da Silva.

Va tornar a intentar-ho Rivera a l'any segent reforat amb tropes riograndenses, i va aconseguir derrotar a Oribe el 22 d'octubre de 1837, a Yucutuj, departament de Salto. Poc desprs, Rivera s derrotat a l'acci del Y, per la victria "brasiler-riverista" de Palmar, el 15 de juny de 1838, va deixar la Repblica a les mans de Rivera, al qual cal sumar el bloqueig imposat per una flota francesa a Buenos Aires, que va deixar incomunicat el president Oribe de qui ja s'havia manifestat com el seu aliat en aquest conflicte, el cabdill federal i governador de la provncia de Buenos Aires, Juan Manuel de Rosas.

Tercer exili a Buenos Aires.

El 24 d'octubre de 1838, Oribe va renunciar al comandament i va aconseguir travessar el bloqueig i arribar a Buenos Aires, on Rosas el va rebre com a president legal de l'Uruguai, i va utilitzar la seva experincia militar incorporant-lo a l'exrcit que comandava, per llavors en lluita contra el partit unitari. Oribe va combatre a la Coalici del Nord, formada per les provncies de Tucumn, Salta, La Rioja, Catamarca i Jujuy el 1840 i el 1841.

Va batallar contra el general Juan Lavalle, vencent-lo a la "batalla de Quebracho Herrado" el 28 de novembre de 1840, i una altra vegada a la "batalla de Famaill" el 17 de setembre de 1841, va prendre presoner el governador de Tucumn, Marco Avellaneda, al que va fer degollar i exhibir el seu cap en una pica a la plaa pblica de Tucumn. Des d'aqu ara endavant, l'oposici unitria i els seus aliats vermells de l'Uruguai van insistir cada vegada ms en la imatge de l'Oribe "degollador i assass" igual com la de Rosas. La literatura d'opositors poltics a aquest ltim com les Tablas de Sangre escrites pel cordovs Jos Rivera Indarte van carregar les tintes sobre aquest tema, creant la imatge de l'exclusivitat de la violncia pels federals i els blancs, quan el monopoli d'aquesta, en realitat, no pertanyia a cap grup, com pot desprendre's de l'anlisi de la correspondncia de Juan Lavalle, per exemple.

Al capdavant d'un poders exrcit, el 6 de desembre de 1842 va derrotar a l'Arroyo Grande a l'exrcit de Rivera que, en guerra contra Juan Manuel de Rosas des de mar de 1839, havia envat la provncia d'Entre Ros.

Rivera en derrota va repassar l'Uruguai davant Salto, retornant precipitadament a Montevideo on noms va poder lliurar el comandament en el president del Senat Joaqun Surez, i sortir novament a campanya per recompondre el seu exrcit desfet.

El Govern del Cerrito.

Mentre Oribe avanava sobre Montevideo, els membres del Partit Colorado van organitzar l'Exrcit de la Defensa, comandat pel militar unitari argent Jos Mara Paz i l'oriental Melchor Pacheco y Obes. A ell es van sumar diversos grups de les collectivitats francesa, espanyola i italiana que van formar "legions" que numricament van superar en conjunt als propis efectius orientals amb qu comptaven els membres del Partit Colorado.

El 16 de febrer de 1843 Oribe va invadir la ciutat de Montevideo. Seria aquest el tercer dels llocs en qu ell particips, i el ms llarg de tots, ja que duraria vuit anys i mig, fins i tot el 8 d'octubre de 1851. Tot seguit, va organitzar novament el seu govern, com si res no hagus ocorregut des del 24 d'octubre de 1838. Va designar ministres, hi va haver un parlament i es va dictar una ingent quantitat de disposicions legals. Aix va comenar el "Govern del Cerrito", denominat d'aquesta forma per estar installat la caserna general d'Oribe en el Cerrito de la Victoria, on 30 anys abans hagus iniciat la seva trajectria de les armes i establint la capital provisional de l'Uruguai a l'ad hoc ciutat creada de Restauracin (actualment el barri de Villa Unin), va ser en aquesta poblaci que per primera vegada es va retre oficialment homenatge a Jos Gervasio Artigas en ser-li donat el nom del prcer federal a la principal avinguda de Restauracin.

El Govern del Cerrito va controlar la totalitat del pas fins i tot 1851, exceptuant Montevideo i Colonia del Sacramento. Va tenir el seu port d'ultramar alternatiu a la rada del Buceo, a l'est de Montevideo, i va aplicar la Constituci de 1830 com a base del seu ordre jurdic. Algunes figures destacades d'aquella administraci van ser Bernardo Prudencio Berro, Cndido Juanic, Juan Francisco Gir, Atanasio Cruz Aguirre, Carlos Villademoros i altres patricis, alguns d'important actuaci poltica posterior.

Un altre gran tema va ser la proposta de la reunificaci de la Ptria que va realitzar Rosas el 1845, amb la reincorporaci de l'Uruguai a les Provncies Unides del Riu de la Plata, anullant les imposicions de la Convenci Preliminar de Pau, dictada per la convenincia de l'Imperi Britnic al Riu de la Plata, el 1828. Manuel Oribe no va voler decidir o no va tenir l'altura poltica per decidir sobre aquest acte transcendent i va enviar el tema a tractament d'una comissi parlamentria que es va perdre en idillis que a res no van arribar.

Sigui com fos, cap a 1850 la causa d'Oribe i Rosas semblava destinada al triomf. La revoluci de 1848 a Frana, que havia fet caure a la monarquia de Llus Felip I, havia deixat a la intemprie al "Govern de la Defensa" sostingut per aquella. El govern de Montevideo no va acceptar l'oferiment del prncep-president Napole III d'enviar per socrrer a la plaa assetjada als presos poltics de la repressi de les Jornades de juliol, dient per boca de Manuel Herrera i Obes: "Qu seria de nosaltres si vnen els comunistes?".

El 1850, l'enviat de Napole III, Le Predour, va firmar una convenci de pau amb Felipe Arana, canceller de Rosas. Un any abans ho havia fet Southern, enviat de l'Imperi Britnic. El "govern de la Defensa", amb les hores comptades, es va afanyar a involucrar la seva ltima carta: l'Imperi del Brasil i el cabdill d'Entre Ros, Justo Jos de Urquiza.

El Brasil veia amb aversi el triomf de Rosas i Oribe al Plata, i ja des de 1848 aquest ltim va haver de repellir durament diverses incursions brasileres a la frontera nord, dedicades als guarniments de bestiar cap a Rio Grande do Sul. Urquiza, en canvi, buscant una sortida ms gil i directa per a seus guanyats cap als seus compradors de l'exterior, sense passar per la duana de Buenos Aires, que Rosas controlava i les rendes del qual no va socialitzar mai durant els seus gaireb 20 anys de govern, va ser temptat per Manuel Herrera y Obes qui li va oferir el port de Montevideo per a tals efectes.

Ordida la trama, els esdeveniments es van precipitar desprs d'agost de 1851, quan Urquiza es va declarar en rebelli contra Rosas. Poc desprs penetrava en territori oriental, marxant cap al Cerrito per acavar amb Manuel Oribe, el seu antic camarada d'armes. Aquest va ordenar als seus comandants que li detinguessin, per les seves ordres van ser estranyament desobedes. Gaireb en un obrir i tancar d'ulls, Urquiza es va presentar davant de Montevideo, comminant a Oribe a retre's, la qual cosa aquest va fer, abandonat de tots.

ltims anys.

Per llavors Manuel Oribe estava en els trams finals de la seva existncia. El 12 de novembre de 1857 va morir en el Paso Molino, gaireb al final de l'avui cridat carrer Uruguayana.

Durant la seva vetlla, la bandera dels Trenta-Tres Orientals, per la que combats, va ser sostinguda per qui havia estat el capdavanter de l'expedici i incondicional partidari seu, Juan Spikerman. Se li van decretar honors oficials i va rebre sepultura al cementiri del Pas, sent posteriorment traslladat a l'Esglsia de San Agustn, al barri de La Unin (nom que desprs de 1852 es va donar a la vila de la Restauracin, contigua al seu campament militar del Cerrito).

Famlia.

Manuel Oribe s'havia casat amb la seva neboda, Agustina Contucci, el 8 de febrer de 1829, havent-hi 4 fills del seu matrimoni. Anys enrere, el 1816, l'actriu uruguaiana Trinidad Guevara havia tingut amb ell una filla, Carolina, que va ser apadrinada per Gabriel Antonio Pereira.

El seu lloc en la histria oficial.

Manuel Oribe va ser un dels homes pblics de l'Uruguai de reivindicaci ms tardana, sobretot per la llegenda de crueltat encunyada durant la Guerra Gran. Encara el 1919, el destacat lder i estadista del Partit Colorado, Jos Batlle y Ordez escrivia que "ser del Partit Colorado s odiar la tradici de Rosas i Oribe", i la seva premsa alludia sempre al Partit Nacional com el partit oribista. En el centenari de la seva mort (1957) els membres del Partit Colorado al Consell Nacional de Govern de l'Uruguai es van negar a posar-se dempeus per homenatjar-lo. Tamb des de files prpies hi va haver actituds comparables: el diari conservador del Partit Nacional, El Plata, va passar per alt la commemoraci d'aquell aniversari, sense esmentar-ho si ms no.

Bibliografia.

 Carlos Machado, Historia de los orientales, Montevideo, 1973;
 Anbal Barrios Pintos, Los libertadores de 1825, Montevideo, 1976;
 Mateo Magarios de Mello, El Gobierno del Cerrito;
 Francisco Bauz, Historia de la dominacin espaola en el Uruguay, Montevideo, 1929;
 Guillermo Vsquez Franco, Francisco Berra, la historia prohibida, Montevideo, 2001;

Enllaos externs.
Les Batalles de la Histria del Riu de la Plata ;
La Guerra Grande ;
Biografia de Manuel Oribe ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204653" title="Paper electrnic" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="85350">

El paper electrnic, tamb anomenat e-paper, s una pantalla amb la textura, el gruix i la flexibilitat d'un paper corrent. El nou invent reprodueix la informaci que t emmagatzemada en un finssim disc dur amb una qualitat d'imatge superior a la d'una pantalla de cristall lquid, per de moment noms en dos colors: blanc-negre, o b, vermell-blau.

L'e-paper t un gruix d'entre 2 i 3 millmetres i es pot enrotllar, doblegar o desar en una butxaca.

A diferncia de la pantalla d'un ordinador o altres dispositius com telfons mbils, etc., el paper electrnic no emet llum. Llegir un e-paper produeix la mateixa sensaci a la vista que llegir un llibre o una revista de paper.
En un extrem, cont un mdem extrapl -del mateix gruix que el paper- amb el qual podem connectar-nos a Internet.

Encara que el paper electrnic ja estigui en el mercat a un preu no tan desgavellat com podrem imaginar (entre 50 i 200 euros el plec de paper), s encara un producte en fase d'experimentaci i contnua millora.

 Histria .

Al 1975, en el Centre d Investigaci de Xerox, a PARC (Palo Alto Research Center), el cientfic Nicholas Sheridon va desenvolupar el primer prototip, que va anomenar Gyricon; terme provinent del grec:  gyro  i  icon  que signifiquen  imatge que gira . La seva idea consistia en aplicar un camp elctric a una lmina coberta amb diminutes esferes plstiques dipolars bicromades, fent-les girar mitjanant els camps magntics per mostrar un o altre color i aix reproduir imatges.

Anys desprs, al 1990, a l Institut Tecnolgic de Massachussets d'Estats Units (MIT), junt amb cientfics provinents de diverses companyies, varen unificar esforos per a desenvolupar un projecte futurista el qual van anomenar  Gyricon , basant-se en la idea original del seu inventor.

Tamb en els anys 90, Joseph Jacobson va inventar un tipus de paper electrnic utilitzant la tecnologia electrofortica. Aquest utilitzava microcpsules composades per partcules carregades elctricament. A travs de l aplicaci d aquesta nova tecnologia de microcpsules es va aconseguir generar el paper electrnic sobre plstic flexible. A partir d aquesta idea va fundar la corporaci E-Ink. Les tres entitats mencionades (Corporaci E-Ink, companyia Gyricon Media i l Institut Tecnolgic de Massachussets) sn les que han aportat major esfor en el desenvolupament de la tinta electrnica.

La primera aplicaci comercial que es va donar al paper electrnic va ser amb fins publicitaris. Al 1999, l'empresa E-Ink ja ho comercialitzava en diverses botigues de Massachussetts en forma d'anuncis flexibles de 120 x 180 centmetres i 3 millmetres de gruix. El primer establiment on es va incorporar aquesta tecnologia va ser al centre comercial JC Penney de Marlborough (Massachussetts), on es va installar un cartell pel qual anaven passant totes les seves ofertes, i canviaven cada pocs segons sense que ning esborrs un missatge i escrivs un altre. Noms calia un cable que connects aquest cartell a un ordinador i anar escrivint-hi all nous anuncis.

Pel que fa a l'eterna promesa del diari sobre suport electrnic, una de les primeres empreses que ha donat a conixer un prototip de diari electrnic ha estat IBM, una de les companyies que collaboren en el finanament del projecte del MIT. La seva idea va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Societat de Disseny Industrial dels Estats Units el 1999. Tot i aix, el diari electrnic continua essent avui dia un projecte i no una realitat comercialitzada.

A l abril de 2004, Sony va anunciar el pimer paper electrnic disponible per a ser comercialitzat, l anomenat com a Libri, a la venda nicament a Jap. Inicialment, aquest noms permetia llegir textos en un format nic anomenat BbeB (BroadBandeBook), adquirir llibres a la seva tenda exclusiva i una limitaci temporal d s: entre 60 i 90 dies per poder llegir i utilitzar els textos. Es tractava ms d un sistema de lloguer que de compra. 



Libri, de Sony


Dos anys desprs, la companyia ha creat el Sony Reader, un successor del Libri per al mercat nord-americ. Aquest ofereix una major flexibilitat per a compartir formats al facilitar programes de conversi per passar de documents realitzats en Word, Excel, PowerPoint, PDF, HTML o RSS al de BbeB. Tamb ha abandonat els sistemes de caducitat temporal de lectura dels textos.



Sony Reader


Al juliol del 2005, Fujitsu va exhibir el seu prototip de paper electrnic, l anomenat LCD Cholesteric, al Forum Internacional de Tokio.

Un altre dispositiu introduit durant l any 2006 s el producte iLiad, produit per iRex Technologies. Aquest s capa de renderitzar informaci sense restriccions de DRM (Gesti i control dels drets d autor), que en essncia no s ms que la implementaci tecnolgica de la restricci que existia, ja abans d aparixer Internet, per realitzar i difondre copies. D aquesta manera, iLiad promet acabar amb els mercats tancats i limitats als ttols del propi fabricant. A ms, aquest nou dispositiu suporta tant text normal com XHTML i PDF.



iLiad


 Tecnologa .

El paper electrnic est format per una lmina de plstic protectora, un polmer i una malla de microtransmisors elctrics. El polmer cont l anomenada tinta electrnica o en angls  e-ink , que sn les partcules esfriques que reaccionen en resposta a canvis en el camp elctric al que sn sotmeses, canviant el color macroscpic de la lmina. El principi utilitzat per al moviment de les partcules no s ms que la Llei de Coulomb, s a dir, que carregues oposades s atrauen i carregues iguals es repeleixen.




Les dues tecnologies que han perms elaborar-la sn:

 Imatge o esferes giratries ( Rotating ball ): Tecnologia inicial del prototip "Gyricon".

 Materials electrofortics microencapsulats: Tecnologia actual de "e-Ink".

 Imatge o esferes giratries (prototip "Gyricon") .

s la tcnica pionera en aquest camp i va ser desenvolupada, com hem introduit, per Xerox, que pensa inicialment utilitzar aquesta tecnologia per fabricar paper reutilitzable d impresi. Es basa en la tecnologia d esferes giratries. Es conforma en una prima lmina d un plstic (elastmer), d un gruix aproximat de 3mm, i una resoluci de 400x600 pxels, que permet una qualitat d imatge superior a la d una pantalla de cristall lquid.



Tecnologia Gyricon


La tinta electrnica est formada per esferes de polietil d entre 20 i 100 micrmetres amb dues meitats de diferent color (s han construit en blanc-negre i vermell-blau) carregades positiva i negativament formant dipols. Aquestes esferes es troben en microcavitats rodejades d un oli transparent de baixa viscositat, de forma que poden girar lliurement, sota un camp elctric.

El camp es genera situant sota les esferes una matriu de microtransmisors, els quals envien a cada esfera la senyal elctrica. Davant un impuls, algunes esferes giren, quedant a la vista l hemisferi negre, mentre que d altres no ho fan, presentant aix el seu costat blanc.

La suma de petits punts blancs i negres ben ordenats formar una imatge que desapareixer quan es produeixi una altra variaci del camp elctric.

La lmina es monta sobre una base que cont un mdem i un disc dur; el mdem permet la conexi a un servidor d informaci del que podrn obtenir-se revistes, llibres, diaris, o qualsevol document que necessitem llegir, i el disc dur permet a l usuari guardar aquestes dades.

 Materials electrofortics microencapsulats (projecte "e-Ink") .

La tinta electrnica desenvolupada per E-Ink es basa en l s de materials electrofortics microencapsulats, on les microcpsules estn fixes i el moviment el realitzen les micropartcules contenides en elles.

El paper electrnic consisteix en milions de microcpsules de polmer transparent del dimetre aproximat d un cabell hum, cadascuna de les quals cont micropartcules de dixid de titani blanques, fosques i un fluid clar on les partcules estn suspeses.



Tecnologia eInk


Les cpsules sn molt petites, amb prou feines d una dcima de millmetre. En una polzada es podrien posar 300 en fila, lo que proporciona una resoluci de 300 ppp (punts per polzada), que s la que obt aproximadament una impresora comercial, i resulta sis vegades millor que un monitor, que es queda en 75 ppp aproximadament.

Les microcpsules es coloquen entre les dues capes d elctrodes, essent la capa de l elctrode superior transparent. Les partcules blanques tenen crrega positiva i les negres negativa. A l aplicar un camp elctric, les partcules sn estimulades: es mouen cap a la part superior o inferior de la microcpsula buscant la posici de mnima energia. Per consegent, a l aplicar una crrega elctrica positiva en l elctrode inferior, les partcules blanques es repeleixen i se situen a la part superior formant un pxel blanc visible per l usuari; en cas contrari, a l aplicar un camp elctric negatiu, les partcules blanques s atrauen colocant-se en la part inferior de la microcpsula i, per lo tant, les fosques ascendeixen formant un pxel negre.

La companyia E-Ink, ha aconseguit oferir paper d alta resoluci i major definici d imatge desenvolupant el concepte de direccionament de les microcpsules, el qual radica en la divisi de les microcpsules en subcpsules utilitzant una matriu activa de circuits de transistors que controla cada pxel individual.

Cada pxel necessita un circuit, fet de transistors, darrera seu, per conectar-lo. Els transistors han de fabricar-se en un substrat molt prim i flexible.

Cada hemisferi de la microcpsula pot dividir-se en dos, i ambdues parts poden controlar el moviment intern de les micropartcules a l aplica'ls-hi un camp elctric. Aplicar crregues oposades a ambdues divisions de l hemisferi produeix un pxel meitat blanc i meitat negre, equivalent a dos pxels molt menors que el pxel generat per les crregues del mateix signe.

 Avantatges i inconvenients .

Avantatges:

 Permet la lectura en tot tipus de condicions lumniques i des de qualsevol angle, igual que el paper convencional, sense perjudicar la vista com ocorre amb la retroilluminaci de les pantalles d ordinador.
 Consumeix molta menys energia, ja que la imatge no necessita voltatge per a mantenir el seu estat.
 Les partcules que cont ofereixen una gran resistncia a les variacions climtiques, permetent el seu s en condicions extremes de pressi i temperatura molt ms enll que les pantalles de cristall lquid convencionals.
 La resoluci s superior als 160 ppp, mentre que les pantalles tradicionals LCD i TFT noms arriben a resolucions d uns 72 ppp.
 S obtenen imatges quatre vegades ms brillants que amb un monitor LCD.
 Pot doblegar-se fins a corbatures de 2cm.
 s lleuger i resistent.
 s ecolgic, evita dos grans problemes que afecten al medi ambient com sn l'excessiu consum de paper i la contaminaci que el plom de la tinta impresa produeix al filtrar-se des dels abocadors als acufers subterranis.

Inconvenients:

 Noms representa les imatges en blanc i negre. Encara no s han aconseguit pantalles en color.
 No tenen suficient velocitat per cambiar d una imatge a una altra per a reproduir videos o animacions amb massa qualitat.

 Bibliografia .

 Enlla a l'article de la Wikipdia anglesa ;

 Enlla a l'article de la Wikipdia espanyola ;

 ;

 Article de la universitat Pompeu Fabra ;

 Article de El Pas ;

 Article del portal temtic Eureka ;

 Reportatges de El Mundo  ;

 ;

 Article del butllet digital El Escptico ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204655" title="Cotoner (ofici)" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="85351">

Un cotoner s un menestral que tenia com a ofici vendre, batre i filar el cot, el qual hom teixia, sovint, juntament amb el lli, per obtindre el fustany. 

A Barcelona, d'en del 1257, hi havia una confraria de cotoners. 

Eren molt importants en la fabricaci de les teles de lona dels vaixells de vela; a mitjan segle XV, a Barcelona n'hi havia disset. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204657" title="Mole Antonelliana" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="85352">


La Mole Antonelliana s el principal smbol arquitectnic de la ciutat de Tor (Piemont). Pren el nom de l'arquitecte que la va construir, Alessandro Antonelli.

Histria.
La mole s una estructura de maoneria, la construcci de la qual s'inici el 1863 i fa 167 metres d'alada. Originriament havia de ser una sinagoga, ja que tot just s'havia aprovat la llibertat oficial de culte a les religions no catlliques, i la comunitat hebrea de la ciutat volia construir un temple, incloent-hi una escola al seu interior.

L'elecci d'Antonelli com arquitecta no va ser del tot encertada, ja que propos una srie de modificacions que haurien alat l'edifici fins als 113 metres, molt ms enll dels 47 metres originals per la cpula. Aquestes modificacions, aix com l'ampliaci del temps de construcci i costos van provocar que la comunitat hebrea es veis forada a acabar les obres i installar-hi un sostre provisional l'any 1869.

L'any 1873 es produ un intercanvi amb la ciutat de Tor, que proporcion un altre espai per a construir l'actual sinagoga, i prengu a canvi la Mole, que posteriorment seria dedicada al rei Vctor Manuel II d'Itlia.

Antonelli reprengu la construcci amb un conjunt de modificacions que feren augmentar l'alada del temple a 146, 153, i finalment 167 metres, fent-la esdevenir l'edifici en maoneria ms alt d'Europa.

Malauradament, l'obra sofr problemes estructurals, degut a les dimensions relativament redudes de la base i al pes que havia de suportar. El sl sobre el qual s'edific va ser anteriorment un dels bastions que constituen les muralles de la ciutat. Aquestes muralles foren enderrocades per mandat de Napole a principis del segle XIX, i s possible que el terreny no s'hagus reassentat completament quan es van iniciar els treballs de construcci de l'edifici.

Antonelli treball a la Mole fins la seva mort: havia esdevingut llegendari l'espcie d'ascensor accionat d'una corriola que portava l'arquitecte, proper ja als noranta anys, a diverses desenes de metres d'alada per a verificar personalment l'estat de les obres. No obstant aix, Antonelli no va poder veure la finalitzaci de la construcci, que fou duta a terme pel seu fill Constanzo, mentre Annibale Rigotti decor l'interior entre 1905 i 1908.

Seu del Museu del Cinema.
Entre els anys seixanta i noranta, la Mole ha estat utilitzada com a "balc de la ciutat", grcies a l'ascensor que porta als setanta metres del cim de la cpula (on s'hi arriba amb menys d'un minut), on hi ha un petit mirador, aix com per a mostres on s'hi ha exposat tot tipus de material relacionat amb la histria del cinematgraf a Itlia.

La Mole fou un dels primers edificis que gaud d'illuminaci fent servir gas ciutat, cap a voltants del segle XIX. Des de 1898, i degut a la remodelaci de l'illuminaci externa i a la creaci de la manifestaci "Luci d'Artista", al costat de la cpula es pot veure una installaci de Mario Merz, "El vol dels nmeros", amb l'inici de la successi de Fibonacci que s'ala cap al cel.

Adversitats.
La vida de la Mole Antonelliana no ha gaudit mai d'estabilitat. Durant la seva construcci, el terratrmol del 23 de febrer de 1887 va obligar a modificar el projecte per a consolidar-lo. L'ngel collocat a la punta del monument va ser abatut durant el temporal de 11 d'agost de 1904, i fou substitut per un estel de vora quatre metres de dimetre. Actualment, l'ngel es pot veure a l'interior de la Mole.

El 23 de maig de 1953, una altra violentssima tempesta, acompanyada de grans rfegues d'aire, fu caure 47 metres del pinacle, reconstrut l'any 1961 amb una estructura metllica recoberta de pedra. 

Durant els treballs de consolidaci es va decidir estabilitzar l'interior amb grans arcs de ciment, que no obstant, desnaturalitzaven completament l'interior, donant una sensaci desagradable de claustrofbia. Per altra banda, tamb s'havien aixecat veus crtiques, que temien que l'excessiva rigidesa donada a l'estructura amb aquesta cimentaci pogus danyar-la, ja que es reduen les possibilitats d'oscillacions elstiques.


 Imatges.


 Curiositats .


La Mole Antonelliana apareix al dors de la moneda de 2 cntims d'euro encunyades a Itlia, i ha estat utilitzada en el logo dels XX Jocs Olmpics d'Hivern de 2006. Es mostra la figura de la Mole estilitzada amb cristalls de gla blancs i blaus, neu i cel, que formen una xarxa, smbol de l'esperit olmpic.
A l'interior de la Mole Antonelliana s'ha rodat gran part de la pellcula Dopo mezzanotte de Davide Ferrario, en la qual la Mole s una simblica coprotagonista.
Un dibuix de la Mole Antonelliana apareix als ttols de crdit del llargmetratge de Hayao Miyazaki Porco Rosso.

 Enllaos externs .
Histria de la Mole al lloc web de la Regi del Piemont (En Itali);
Fotografies de la Mole Antonelliana;
Fotografies de la Mole;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204658" title="Michel Frdrick" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="85353">
Michel Frdrick (6 de novembre de 1872 -   22 de juny de 1912) s un ciclista sus.

Biografia. 
Vencedor de la primera etapa del Tour de Frana de 1904, Michel Frdrick s el primer lder no francs a la classificaci general. Perd aquesta posici a la classificaci a l'etapa segent i acab abandonant en finalitzar la segona etapa

Palmars.
1896. 2n a la Pars-Mons;
1897. 3r a la Paris-Roubaix;
1899. 3r als Sis Dies de San Francisco;
1904. Una victria d'etapa al Tour de Frana de 1904 i liderat durant un dia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204662" title="Carpologia" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="85354">
La carpologia s l'estudi de les llavors trobades en jaciments arqueolgics.

Bsicament permet de saber quines eren les plantes conreades o silvestres en l'poca estudiada.

Els treballs paleocarpolgics sobre l'Edat mitjana central ms importants fets fins ara sn els relacionats amb els jaciments de l'Esquerda de Roda de Ter i de Solibernat.

Al graner de l'Esquerda hom trob nombroses llavors d'erb, d'ordi, de veces, de civada, de blat (Triticum dicoccum, Triticum aestivum-compactum), etc., destinades a l'alimentaci dels animals i de les persones.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204663" title="Arnau de Gurb" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="85355">

Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284. Abans havia estat canonge de la catedral de Vic, essent bisbe Bernat Calv i el 1248 ja era ardiaca major de Barcelona. Va ampliar el palau episcopal, si b bona part de l'obra que hi va fer ha estat destruda per reformes posteriors, i va fer construir la capella de Santa Llcia, actualment part de la catedral i aleshores part del palau episcopal. 

Amb Jaume I, va participar en la conquesta del regne de Mrcia i va ser ambaixador a la cort de Frana. Va tenir molta relaci amb Sant Ramon de Penyafort i va promoure el culte a la Immaculada Concepci.

Referncies.
DURAN i SANPERE, A. La catedral de Barcelona. Barcelona, 1952. Aym editors ;
Episcopologi a la web de l'Arquebisbat de Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204664" title="Georges Passerieu" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="85356">

Georges Passerieu (Londres, 18 de novembre de 1885 - Peray, 5 de maig de 1928) va ser un ciclista francs que va crrer durant els primers anys del segle XX, fins que la Primera Guerra Mundial l'oblig a deixar-ho.

Palmars.

1906;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1907;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1908;
 1r de la Pars-Douai;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1909;
 1r de la Pars-Dijon;

Resultats al Tour de Frana.
1906. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1907. 4t de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1908. 3r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1911. Abandona (2a etapa);
1913. Abandona (2a etapa);
1914. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Georges Passerieu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204666" title="mile Georget" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="85357">

mile Georget (Bossay-sur-Claise, 21 de setembre de 1881 - Chtellerault, 16 d'octubre de 1960) fou un ciclista francs que fou professional entre 1903 i 1914.

Biografia.

Ciclista complet, destaca en muntanya (va ser el primer vencedor al coll del Galibier, el 1911) i en pista (guanya els Sis dies de Tolosa, el 1906, junt al seu germ Lon).

Palmars.
1905;
 4t del Tour de Frana;
1906;
 1r de les 24 hores de Brusselles (amb Lon Georget);
 1r dels Sis dies de Tolosa (amb  Lon Georget);
 5 del Tour de Frana, vencedor d'una etapa i portant del maillot groc durant una etapa;
1907;
 1r de la Pars-Hesdin;
 3r del Tour de Frana i vencedor de sis etapes;
1909;
 1r de la Pars-La Flche;
 2n de la Mil-San Remo;
1910;
 Campi de Frana;
 1r de la Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1911;
 1r de la Pars-Brest-Pars;
 1r del Circuit de Tourraine;
 3r del Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1912;
 1r de la Bordeus-Pars;

Enllaos externs.
Palams d'mile Georget ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204667" title="Eduard Maristany i Gibert" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="85358">

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascend fins a arribar a ser-ne el director. Entre les seves obres destaca la del tnel de l'Argentera (ms de 4 Km de llargria). Obra de tal magnitud que el va fer mereixedor del ttol de Marqus de l'Argentera atorgat per Alfons XIII (1918). Orden construir l'actual Estaci de Frana de Barcelona.

 Biografia .
Nasqu en una famlia de gran tradici ferroviria. El seu avi era Manuel Gibert i Sans havia estat president durant dues dcades de diverses companyies ferrovires. Primer del Ferrocarril de Barcelona a Matar i posteriorment a Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres

El 1881 deixa l'escola, ja llicenciat, amb el ttol d'enginyer entr a treballar a Divisi de ferrocarrils de l'Estat a Barcelona. Aquesta s'encarregava d'inspeccionar les empreses explotadores del ferrocarril. Maristany s'encarregava de la part tcnica. Havia d'estar al dia de totes les novetats en el camp ferroviari i aix escrivia treballs freqentment sobre la matria amb una visi molt avanada, molts de aquests treballs serien de referncia durant molts anys desprs.

Quatre anys ms tard, exactament l' any 1885, abandon la Divisi i pass a l'empresa privada per treballar a la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana com a Enginyer en cap de la construcci i Estudi de noves lnies.

En aquella poca, la TBF, desprs de absorbir una altra companyia, tenia la concessi de la construcci del Directe a Saragossa. En aquest projecte una de les obres ms singulars era el tnel de l'Argentera, amb ms de 4 km de llargada. Des del 1883 s'hi estava treballant, per els resultat eren ms aviat minsos. Des que Maristany hi va intervenir es va comenar a treballar ininterrompudament i en tres anys va estar acabat. Per rematar la feina va escriure un detallat ttol sobre l'obra, el qual posteriorment va ser l'obra de refrencia per a la construcci de nous tnels.

L'any 1895 l'ascendeixen a Enginyer en cap de Vies i Obres. Aleshores ja era molt conegut i escrivia regularment treballs i estudis a la revista d'obres pbliques.

El 1898 es produeix la fusi entre la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant(MSA) i la TBF, aleshores Maristany passa a ocupar la gerncia de TBF aix va passar tenir el control durant molts anys de la denominada Xarxa Catalana de la MSA.

El 1908 el prestigi que havia anar guanyat el portarien a la Direcci General de tota la MSA. Aleshores es plantejava integrar la xarxa catalana(Antiga TBF encara tenia independncia ) a la xarxa antiga, per Maristany va voler que fos un procs lent, el qual finalment no es produiria realment fins el 1936.

A partir d'assumir la presidncia amb la seva atrafegada activitat, i els difcils equilibris econmics de la companyia no li deixaven temps per escriure llibres.

Al cap de 10 anys ja s'havia fet guanyar tot l'afecte del personal de la companyia de la MSA ( tal com havia passat ja amb la TBF abans). Per aix aquests van demanar al rei un ttol nobiliari que el fes recordar per un dels seus treballs de Enginyeria ms grans. Es realitz al 18 de juny de 1918 quan el rei Alfons XIII el nomen Marqus de l'Argentera.

Tot i estar a Madrid (el seu Domicili era a la mateixa Estaci d'Atocha), els seus viatges a Barcelona eren freqents i mai no va deixar de banda la Xarxa Catalana.

Amb el temps la seva salut va anar empitjorant, curiosament al mateix moment que empitjorava la situaci del ferrocarril, aix el 1934 va demanar la jubilaci.
Se'n torn amb tots els honors a la seva ciutat Barcelona, que hagu ms tard de abandonar a causa de la guerra civil.

Mor el 5 de maig de 1941 als 86 anys d'edat.

Bibliografia.
Wais San Martin, Francisco. Don Eduardo Maristany y Gibert.  108, tomo I (2947): 815-819, Revista de Obras Publicas (novembre 1960).  ;

 Enllaos externs .

Fons documental d'Eduard Maristany  ;
Nomencltor Ajuntament de Vilanova la Geltr ;
Nomencltor Ajuntament de Barcelona  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204668" title="Jos Gervasio Artigas" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="85359">

Jos Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 -   Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i mxim prcer uruguai
. Va rebre els ttols de "Cap dels Orientals" i de "Protector dels Pobles Lliures". Va ser un dels ms importants estadistes de la Revoluci del Riu de la Plata, pel que s honrat tamb a l'Argentina per la seva contribuci a la independncia i l'organitzaci federal del pas.

Va tenir una actuaci destacada en les lluites independentistes i en el predomini de les idees republicanes i democrtiques sobre les monrquiques. Va lluitar successivament contra l'Imperi Espanyol, els unitaris installats a la ciutat de Buenos Aires i Montevideo i el Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve. Va conduir als actuals territoris de l'Uruguai, Santa Fe, Entre Ros, Corrientes i Misiones cap a la independncia respecte a Espanya.

De manera directa, les seves lluites es van orientar a la conformaci de les Provncies Unides del Riu de la Plata organitzades estrictament sobre els principis del federalisme i la repblica, defensant la integraci del que avui s l'Uruguai com Provncia Oriental, amb referncia al fet que el territori s'ubica a la banda oriental del Riu Uruguai. Aquesta s la ra per la qual els uruguaians es denominen a si mateixos, habitualment, amb el gentilici d'orientals.

La seva frria defensa de l'autonomia federal de les provncies va contribuir de manera indirecta a la constituci de la Repblica Oriental de l'Uruguai com a estat independent el 1828, quan ell es trobava ja en el seu llarg exili a Paraguai, pas on va morir.

Biografia.

Del naixement fins als 46 anys.


Fill de Martn Jos Artigas i Francisca Antonia Arnal Rodrguez, segons la partida que llueix al foli 209 del Llibre Primer de Baptismes de la Catedral de Montevideo, el seu avi, Juan Antonio Artigas, havia estat un dels primers pobladors de la ciutat. Formava part d'una de les famlies ms acabalades de Montevideo. El seu pare era propietari de camps i va ser el primer Capit de Milcies, ocupant el crrec d'Oficial Reial. En virtut d'aix, va rebre en la seva infantesa, la millor educaci que en l'poca es podia donar a la seva ciutat; la qual consistia en l'ensenyament primari, impartit pels Pares Franciscans del Convent de San Bernardino.

Als dotze anys es va traslladar al camp i es va dedicar a les tasques rurals, en terres pertanyents a la seva famlia. Observant els habitants del lloc -entre ells, els gautxos- es va fer gil en el maneig de les armes i del cavall.

Tamb es va relacionar amb els aborgens charras de manera intensa. Segons diversos investigadors -entre els que es destaca Carlos Maggi, que exposa aquesta afirmaci al seu llibre "El Caciquillo"- durant el perode que va des de la seva adolescncia fins al seu ingrs al cos de Blandengues, perode en el qual no apareixen referncies a Jos Artigas en els registres de l'poca, va viure amb els charras, arribant a tenir dona i fill dins d'aquesta naci. La seva vida es va desenvolupar al "lluny nord", zona ubicada al nord del Riu Negro i al sud de la zona sota domini portugus, a les Missions Orientals i Ro Grande de San Pedro. Es va dedicar, com molts dels quals poblaven aquesta zona en disputa, a tasques que vorejaven la legalitat, com el contraban i l'abigeat en el marc de la lluita contra els ocupants portuguesos de les Missions Orientals.

Als trenta-tres anys, el 1797, emparant-se en una amnistia per a qui no tinguessin delictes de sang, va ingressar com a soldat ras al cos de nou creat de Blandengues de Montevideo, una milcia especialment autoritzada pel rei al Virregnat del Riu de la Plata, que tenia com a finalitat la de protegir les fronteres. En aquesta funci, Artigas, va participar del control dels avenos portuguesos a la frontera nord i en la lluita contra el contraban i el pillatge.

Poc abans de finalitzar el segle XVIII, Artigas es va trobar a la frontera amb el Brasil, amb un home d'tnia africana nascut a Montevideo, que havia estat capturat pels portuguesos i redut a l'esclavitud. Va decidir llavors comprar-lo per donar-li la llibertat. Des de llavors Joaqun Lenzina, mes conegut com "el negre Ansina", acompanyaria a Artigas durant la resta de la seva vida, convertint-se en el seu millor amic, el seu camarada d'armes i el seu cronista.. A Ansina corresponen aquests versos sobre els anys al cos de Blandengues:

Encara que a Maldonado est;
la caserna general,
el blandengue sempre va;
per tota la terra Oriental.

Artigas ensenya;
a no encendre el fog;
que deixe senyal;
de la seva posici...

Segueix, de nit i de dia,
les empremtes criminals;
buscant amb porfdia;
a homes i animals.;

El 1806, davant de la primera de les Invasions Angleses i l'ocupaci de Buenos Aires per l'exrcit britnic, va collaborar amb Juan Martn de Pueyrredn i va arribar a organitzar per si mateix una fora de 300 soldats que no van arribar a entrar en combat.

El coneixement adquirit va fer que exercs la tasca amb xit, sent ascendit primer a capit de milcies, posici assolida abans pel seu pare i pel seu avi, i desprs ajudant gran.

1810: esclata el procs de la Independncia Hispanoamericana.

El 1808 Napole va aprofitar les disputes pel tron entre el rei espanyol Carles IV i el seu fill, el futur Ferran VII d'Espanya, per intervenir a l'Imperi Espanyol i imposar les anomenades abdicacions de Bayona, per les quals ambds van renunciar successivament al tron d'Espanya en favor de Jos Bonaparte, desprs del qual Ferran va quedar captiu. Per la intervenci francesa va desencadenar un aixecament popular conegut com Guerra de la Independncia Espanyola (1808-1814) que va portar incertesa sobre quina era l'autoritat efectiva que governava Espanya.

Davant de l'absncia d'una autoritat certa a Espanya i el captiveri de Ferran VII, els pobles hispanoamericans, sota la direcci dels criolls, van comenar una srie d'insurreccions desconeixent les autoritats colonials. La primera insurrecci es va produir el 25 de maig de 1809 a la ciutat de Chuquisaca, al Virregnat del Riu de la Plata, que la van seguir aixecaments a tot el continent per formar juntes d'autogovern, donant origen a la Guerra d'Independncia Hispanoamericana.

El 25 de maig de 1810 el poble de Buenos Aires va deposar al virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros, cap del Virregnat del Riu de la Plata, i va elegir una junta per reemplaar-lo, donant inici a la Revoluci de Maig.

Immediatament, el poder espanyol va installar la seva seu a Montevideo, important port competidor del de Buenos Aires, i va reclamar al Consell de Regncia espanyol la tramesa d'un nou virrei, tropes i armes per reprimir l'aixecament.

Aquell mateix any, Artigas, qui per llavors romania en les tropes virreinals, va ser enviat a Entre Ros com a comandant d'un contingent militar colonial en un intent de recuperar per a Espanya els cinc pobles d'aquesta provncia, per va resultar derrotat pels cabdills locals.

El gener de 1811 va arribar a Montevideo el nou virrei, Francisco Javier de Elo. Davant del desconeixement de la seva autoritat per la junta de Buenos Aires, va declarar la guerra el 13 de gener. 

L'ala radicalitzada de la revoluci de Buenos Aires havia posat els seus ulls a Artigas. Mariano Moreno, secretari de la Primera Junta, escrivia ja l'agost de 1810, en el seu Pla Revolucionari d'Operacions, el segent:
Seria molt del cas atreure's dos subjectes per qualsevol inters i promeses, aix pels seus coneixements, que ens consta sn molt extensos a la campanya, com pels seus talents, opinions, concepte i respecte; com sn els del Capit de Dracs el senyor Jos Rondeau i els del Capit de Blandengues, senyor Jos Artigas; els qui, posada la campanya en aquest to i concedint-los facultats mplies, concessions, grcies i prerrogatives, faran en poc temps progressos tan rpids, que abans de sis mesos podria tractar-se de formalitzar el lloc de la plaa...

El capit Artigas va desertar del Cos de Blandengues a Colonia del Sacramento i es va traslladar a Buenos Aires per oferir els seus serveis militars al govern revolucionari, que li va donar el grau de tinent coronel, a 150 homes i 200 pesos per iniciar l'aixecament de la Banda Oriental contra el poder espanyol. Els pobles de l'Amrica espanyola lluitaven per la seva llibertat i Artigas volia defensar aquestes idees a la Banda Oriental. A comenaments d'abril va tornar a la seva ptria amb uns 180 homes; el 11 d'abril va emetre la Proclama de Mercedes, va assumir el comandament de la revoluci a la Banda Oriental i el 18 de maig va derrotar els espanyols en la Batalla de Las Piedras. Desprs va iniciar el lloc (en castell, sitio) de Montevideo i va ser aclamat com Primer Cap dels Orientals.

El 1812 va aconseguir convocar al Congrs Nacional a Maroas, all va proclamar la Provncia Oriental amb un govern federal com modelo a seguir per les altres Provncies Unides del Riu de la Plata.

L'xode oriental.
Com a conseqncia de l'armistici firmat amb el virrei Elo per la Junta de Buenos Aires, les tropes enviades a la Banda Oriental han d'abandonar l'esmentat territori, aixecant el lloc de Montevideo, sent Artigas nomenat "Teniente Governador de Justcia Gran i Capit del Departament de Yapey" llavors a les Misiones. Artigas, disgustat per l'armistici i davant de l'evacuaci de les tropes, compleix amb el seu nou crrec traslladant-se al territori missioner, per la qual cosa decideix passar amb els seus seguidors a la vora occidental del riu Uruguai, fet conegut com l'"xode oriental". Creua el riu Uruguai amb mil carretes i unes 16.000 persones amb seus bestiars i pertinences, en la primera setmana de gener de 1812, installant el seu campament a prop del rierol Ayu Grande, pocs quilmetres al nord de l'actual ciutat de la provncia argentina d'Entre Ros, Concordia, llavors pertanyent a la provncia de Misiones.

Origen del federalisme: les instruccions per a l'Assemblea de l'Any XIII.

Al campament d'Artigas van ser electes els diputats orientals que s'havien de presentar a l'Assemblea Nacional General Constituent a Buenos Aires (Assemblea de l'Any XIII). Artigas els va donar instruccions als seus diputats, les que van ser dictades el 13 d'abril de 1813 i reclamaven bsicament el segent: declaraci de la Independncia, llibertat civil i religiosa, organitzaci poltica federativa, estats autnoms i que Buenos Aires no fos la seu del govern central.

Els diplomes dels diputats orientals van ser rebutjats per l'Assemblea, usant com a argument legal la nullitat de la seva elecci perqu es va realitzar en un campament militar i a ms perqu Artigas els havia donat instruccions malgrat que l'Assemblea s'havia declarat sobirana.

Artigas "trador declarat a la ptria" pel director suprem Posadas.
Desprs del retir del General Artigas del sitio de Montevideo, l'unitari Director Suprem de les Provncies Unides del Riu de la Plata, Gervasio Antonio Posadas, va firmar un decret l'11 de febrer de 1814, declarant a Artigas "trador a la Ptria".

Art.1 - Es declara al senyor Jos Artigas infame, privat de les seves ocupacions, fora de la Llei i enemic de la Ptria.
Art. 2 - Com a trador a la Ptria ser perseguit i morir en cas de resistncia.
Art. 3 - s un deure de tots els pobles i les justcies, dels comandants militars i dels ciutadans de les Provncies Unides perseguir el trador per tots els mitjans possibles.
Qualsevol auxili que se li doni voluntriament ser considerat com a crim d'alta traci.
Es recompensar amb sis mil pesos a qu lliurin la persona del senyor Jos Artigas viu o mort.

La Lliga Federal.



El 1814 va organitzar la "Lliga dels Pobles Lliures", de la que es va declarar "Protector". A l'any segent va alliberar Montevideo del control dels "unitaris" aliats dels de Buenos Aires.

El maig de 1815 va installar el seu campament a Purificacin del Hervidero, sobre el riu Uruguai, pocs quilmetres al sud de la desembocadura del riu Daymn, a prop de l'actual ciutat de Salto, que hauria de transformar-se en la capital de facto de la Lliga Federal. El comerciant escocs John Parish Robertson, que el visits en aquell llavors, descriu aix el lloc:

Tenia al voltant de 1.500 seguidors esparracats al seu campament que actuaven en la doble capacitat d'infants i genets. Eren indis principalment trets dels decaiguts establiments jesutes, admirables genets i endurits en tota classe de privacions i fatigues. Els turons i frtils planes de la Banda Oriental i Entre Ros subministraven abundant pastura per als seus cavalls, i nombrosos bestiars per alimentar-se. Poc ms necessitaven. Chaquetilla i un poncho cenyit a la cintura a tall de "kilt" escocs, mentre un altre penjava de les seves espatlles, completaven amb la gorra de fajina i un parell de botes de poltre, grans esperons, sable, trabuc i ganivet, l'abillament d'Artigas. El seu campament el formaven files de tendals de cuir i "ranxos" de fang; i aquests, amb una mitjana dotzena de cases de millor aspecte, constituen el que es deia Villa de la Purificacin.

El 29 de juny de 1815 es reuneix a Concepcin del Uruguay, Entre Ros, el Congrs dels Pobles Lliures anomenat Congrs d'Orient (Congreso de Oriente). Va ser convocat per Artigas per "tractar l'organitzaci poltica dels Pobles Lliures, el comer interprovincial i amb l'estranger; el paper de les comunitats indgenes en l'economia de la confederaci, la poltica agrria i la possibilitat d'estendre la Confederaci a la resta de l'ex-virregnat". En aquest congrs, les provncies de la Banda Oriental (avui, Uruguai), Crdoba, Corrientes, Entre Ros, Misiones i Santa Fe es declaren independents "de tot poder estranger" mentre es convida a les altres Provncies Unides del Riu de la Plata a sumar-se dins d'un sistema federal ja que la declaraci d'independncia no era una declaraci separatista del Riu de la Plata, per aix va ser enviada una delegaci a Buenos Aires amb la premissa de mantenir la unitat partint dels principis de: "La sobirania particular dels pobles ser precisament declarada i ostentada, com a objecte nic de la nostra revoluci; la unitat federal de tots els pobles i independncia no sol d'Espanya sin de tot poder estranger (...)". Els quatre delegats van ser detinguts a Buenos Aires.

s all on Artigas ratifica l's de la bandera creada per Manuel Belgrano afegint-li una lnia diagonal vermella, des de llavors el signe del federalisme a l'Argentina, i va ser anomenada el Pabelln de la Libertad (Pavell de la Llibertat) per Artigas.

Aquest congrs va sancionar el 10 de setembre de 1815 un "Reglament per al foment de la campanya", que va ser la primera reforma agrria de Llatinoamrica, ja que expropiava les terres i les repartia entre els que la treballaven "amb la prevenci que els ms infelios siguin els ms privilegiats". 

La invasi portuguesa i la guerra contra els unitaris.

El 9 de juliol de 1816 es declara al Congrs de Tucumn la independncia de les Provncies Unides del Riu de la Plata - i, per tant, el naixement d'un nou pas, l'Argentina - per la resta de provncies que no pertanyien a la Lliga dels Pobles Lliures. El constant creixement d'influncia i prestigi de la Lliga Federal va atemorir tant als unitaris de Buenos Aires i Montevideo (pel seu federalisme) com al Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve (pel seu republicanisme), i l'agost de 1816 nombroses tropes de Brasil i Portugal van envair la Provncia Oriental (amb complicitat tcita dels unitaris que s'havien enfortit a la ciutat de Buenos Aires). Amb la intenci de destruir el cabdill i la seva revoluci les tropes portugueses van atacar per terra i mar. En tal desigual enfrontament s acompanyat pels seus lloctinents: Juan Antonio Lavalleja, Fernando Otorgus, Andrs Latorre, Manuel Oribe, el missioner Andrs Guazurary (cognom freqentment escrit, de manera arcaica: Guaurary), sobrenomenat "L'Indi Andresito", (quant a Fructuoso Rivera, aquest ltim es passa a l'exrcit brasiler d'ocupaci).

Les forces portugueses al comandament de Carlos Federico Lecor a causa de la seva superioritat numrica i material van vncer a Artigas i els seus lloctinents, principalment a la batalla de Tacuaremb i van ocupar Montevideo el 20 de gener de 1817, encara que la lluita va continuar per tres llargs anys en el medi rural.

Indignat per la passivitat dels unitaris installats a Buenos Aires, Artigas els va declarar la guerra mentre va enfrontar als portuguesos del Brasil amb exrcits que es van veure delmats per successives derrotes.

Els seus subordinats integrants de la Lliga Federal, Francisco Ramrez, governador d'Entre Ros, i Estanislao Lpez, governador de Santa Fe, van aconseguir dur a terme una lluita victoriosa contra els unitaris (per exemple a la batalla de Cepeda). Per l'esperana va durar poc perqu ambds cabdills, en saber del gaireb aniquilament de les tropes federals a l'est del riu Uruguai per part dels portuguesos van entrar en acords amb Manuel Sarratea -preeminent unitari- firmant el Tractat del Pilar i, encara que tal tractat considerava a Artigas, l'heroi oriental es va considerar ignorat en no haver estat consultat pels subscriptors del mateix.

Conflicte amb Ramrez.
Jos Gervasio Artigas desprs de Tacuaremb va passar a Entre Ros, Francisco Ramrez no va acceptar l'hegemonia del cabdill oriental a la seva provncia i per instigaci dels portuguesos i els unitaris va entrar en obert conflicte. Ramrez va derrotar a les tropes d'Artigas i de Francisco Javier Sit (lloctinent de Guazurary) a Las Tunas (centre d'Entre Ros).

1820-1850: exili i mort a Paraguai.

No va poder realitzar els seus projectes. Els portuguesos i brasilers van atacar de nou la Banda Oriental i van ocupar Montevideo el 1817. Es va crear la Provncia Cisplatina, i ell va seguir la lluita en el camp. A finals de 1819 el dirigent de Misiones, Andrs Guazurary, el ms fidel dels seus seguidors, va ser assassinat pels portuguesos. Artigas va entendre que no podria triomfar sobre enemics tan forts com els portuguesos, brasilers i "unitaris" de Buenos Aires. En aquestes condicions, amb el desig de detenir el vessament de sang, decideix dissoldre les seves tropes i refugiar-se a Paraguai. El 5 de setembre de 1820 va deixar la seva ptria i la seva famlia.

La llavors Provncia Cisplatina, sota el poder de Brasil (desprs de la seva independncia de Portugal, el 1822) es va independitzar el 1828 amb el nom de Repblica Oriental de l'Uruguai, en memria a l'antiga Provncia Oriental creada pel cabdill. Artigas va morir el 23 de setembre de 1850, als 86 anys.

Ideari artiguista.


Les arrels del seu ideari tenen dues fonts principals. Artigas va llegir en la seva adolescncia llibres que provenien d'Europa i dels Estats Units: "Sentit Com" de Thomas Paine, "El Contracte Social" de Jean-Jacques Rousseau, entre altres d'autors de la Illustraci. s educat en una escola catlica de Franciscans, a Montevideo, de la qual va ser expulsat i es retira als camps del seu pare, principalment al que s'ubicava a les actuals terres que afronten la Villa de Casup, "Terra dels Artigas". En la primera etapa de la seva vida no s influt per les seves idees revolucionries. La seva educaci no s molt cuidada, la qual cosa el porta a vincular-se amb la campanya i adquirir una experincia fonamental per a la revoluci que idear. Segons l'opini de l'investigador uruguai Carlos Maggi, el que marca a Artigas en la seva adolescncia s la relaci que t amb els indis, negres, gautxos, etc. Es barregen les seves arrels, la seva avidesa, el que llegeix, el contacte amb l'alta societat de Montevideo i el contacte amb la part marginada de la societat.

L'ideari "artiguista" es compon d'idees poltiques, les que s'expressen en les Instruccions de l'Any XIII i la conformaci de la Lliga Federal, i d'idees socioeconmiques que s'expressen a tres documents: Reglament de Terres, Reglament provisori de 1815 de la campanya i seguretat dels seus hisendats i Reglament Aranzelari.

Homenatges.

En honor a Artigas, l'Uruguai ha adoptat la que fos bandera de la Lliga Federal com un dels seus smbols patris, sota la denominaci de Bandera d'Artigas. La mateixa bandera s avui oficial a la vena provncia argentina d'Entre Ros i la provncia argentina de Misiones t aix mateix la seva bandera inspirada en la d'Artigas. En gran part de les principals ciutats argentines existeixen monuments a Jos Gervasio Artigas, o carrers i fins i tot barris (com ocorre a les ciutats de Crdoba i Concordia) que l'homenatgen portant els seus noms i cognom. Tamb se li ha dedicat un himne denominat Himno a Artigas.

D'altra banda, tamb a l'Uruguai, s'ha creat un departament ubicat al nord del pas: el departament d'Artigas, que porta la seva bandera. Aquesta divisi administrativa, creada a partir de bona part de l'actual departament de Salto, limita, casualment, amb l'Argentina i el Brasil, una cosa que, tanmateix, no fan els altres departaments uruguaians.

El 17 de novembre de 1856 se li va donar sepultura al Pante Nacional de l'Uruguai, amb la solemnitat corresponent als serveis deixats al seu pas, desprs de realitzar-se les cerimnies fnebres a l'Esglsia Matriz.

A la seva lpida es llegia la segent inscripci: "Artigas: Fundador de la Nacionalitat Oriental".  

Per Llei 14.276 de data 27 de setembre de 1974, es va disposar la creaci d'un mausoleu per al dipsit de les restes del General Artigas; el mateix es troba a la Plaa Independncia de Montevideo. Les seves restes van ser retirades del Pante Nacional del Cementiri Central el 1972 i van estar sota la gurdia de l'Exrcit, sent custodiats pels Blandengues, mentre s'acabava la construcci del mausoleu. Van ser traslladats all el 19 de juny de 1977, on descansen actualment.

A Espanya, aix com en altres pasos europeus i americans, hi ha diversos monuments al General Artigas. Els ms importants s'ubiquen a Madrid, Saragossa, Vigo i Barcelona, per tamb n'hi ha a Sevilla i Pas Basc.

Bibliografia.

 Nahum, Benjamn, Manual de Historia del Uruguay 1830-1903;
 Mndez Vives, Enrique, Historia Uruguaya ;
 Blanco Acevedo, Pablo, El Federalismo de Artigas y la Independencia Nacional;
 Demicheli, Alberto, Origen Federal Argentino;
 Fernndez, Ariosto, El xodo del Pueblo Oriental - 1811;
 Lpez, Vicente Fidel, Historia de la Repblica Argentina;
 Prez, Joaqun, Artigas y San Martn;
 Rosa, Jos Mara, Artigas;
 Traibel, Jos Mara, Breviario Artiguista;
 Zorrila de San Martn, La Epopeya de Artigas;

Referncies.




Enllaos externs.
La Biblioteca Artiguista ;
Biografia de Jos G. Artigas: Biografas y vidas ;
Artigas, la Revoluci de Maig i la uni hispanoamericana per Jos Mara Rosa ;
Un altre fragment d'Artigas, la Revoluci de Maig i la uni hispanoamericana per Jos Mara Rosa ;
A Artigas pngale la firma, per Gustavo Verdesio ;
Artigas: Protector dels Pobles Lliures ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204673" title="Andarax" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="85360">

Andarax s un riu d'Andalusia. Neix a la zona oriental de Sierra Nevada, al Tur del Morter. El seu curs ntegre transcorre dins de la provncia d'Almera. Travessa la Vall de l' Andarax, al sud de Sierra Nevada, en direcci est, i s'uneix al riu Nacimiento, el seu principal afluent, a l'altura del poble de Terque. Desprs gira cap al sud i discorre pel Desert de Tavernes, on rep les intermitents aiges de la rambla de Tavernes, ltim curs d'aigua amb aportacions significatius al riu. Al seu pas pels municipis de Rioja, Pechina, Viator i Benahadux alimenta a nombroses finques de ctrics. Finalment arriba a la seva desembocadura als afores d'Almeria, formant un ample delta, sobre el qual s'assenta una frtil vega, avui en procs de desaparici a causa del creixement urb de la ciutat. En temps histrics poseia un cabal gaireb permanent, sent navegable fins al municipi de Pechina (poca romana).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204675" title="La Tour-de-Peilz" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="85361">

La Tour-de-Peilz, s una ciutat i comuna sussa, del cant de Vaud, situada al districte de Vevey, cercle de La Tour-de-Peilz. La comuna est situada en la rivera superior del llac Leman. Limita al nord amb la comuna de Saint-Lgier-La Chisaz i Blonay, a l'est amb Montreux, i a l'oest amb Vevey.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204680" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1961" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="85362">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1961, disputat al Circuit de Zandvoort, el 22 de maig del 1961.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Phil Hill   1' 35. 7;
 Volta  rpida:  Jim Clark   1' 35. 5      ;
 









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204684" title="Gonal Lloveras i Valls" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="85363">
Gonal Lloveras i Valls (Barcelona 1926 - 2003) fou un metge i escriptor catal, especialista en endocrinologia. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona, i desprs fou especialista en endocrinologia i nutrici a l Hospital de Sant Pau i professor Associat de la Universitat Autnoma de Barcelona. Fou fundador de la Instituci Cultural del Centre d'Influncia Catlica. Va treballar en alguns programes de la rdio promovent la dieta mediterrnia, i fou membre del jurat del premi de La Lletra d'Or. Va treballar en la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, fou membre del Consell Assessor de Diabetis, president del Programa d'Alimentaci i Nutrici i directiu del FC Barcelona (1969-1977) sota la presidncia d'Agust Montal i Costa.

Entre 1991 i 1995 va ser president de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears. Tamb ha estat membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Mals pensaments a favor de l'home (1962);
 Agust Pedro i Pons (1964).
 Manual de Obesidad (1981);
 Diabetis (1992);
 Menjar: salut i plaer (2000);

 Enllaos externs .
 Homenatge a Gonal Lloveras de l'Associaci de Diabtics de Catalunya;
 Biografia de Gonal Lloveras;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204689" title="Antoni Pladevall i Font" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="85364">
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) s un sacerdot i historiador catal. Estudi al seminari de Vic i a la Universitat Catlica de Lovaina, i s'orden sacerdot el 1957. 

Collabor amb Eduard Junyent en el Museu Episcopal i l'Arxiu Dioces. Desprs fou redactor del catleg monumental del Servei de Conservaci de Monuments de la Diputaci de Barcelona i professor d'histria eclesistica al seminari de Vic i a la Facultat de Sant Paci de Barcelona. Va ser president dels Amics de l'Art Romnic del 1977 al 1979. Ha estat arxiver municipal de Vic, cap de la secci d'inventari del patrimoni artstic de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1999 i director general del patrimoni artstic del departament de cultura de la Generalitat del 1984 al 1986. Ha publicat monografies locals sobre Centelles, Vidr, Llu, el Fai, la Ral, el Coll, el Far, Sant Hilari, les Guilleries, el Montseny i Viladrau. Collabora sobre temes catalans en el Dictionnaire d'Histoire et de Gographie ecclsiastiques. 

Des del 1990 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans i des del 1998 de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

T la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Els monestirs catalans (1968);
 Els orgens de la famlia Montcada (1969);
 Sibilla de Saga (1973);
 La comtessa Ermessenda (1975);
 Aix s Catalunya. Guia del patrimoni arquitectnic catal (1987);
 Catalunya romnica per Gran Enciclopdia Catalana (1990-1999) com a director;
 Montserrat, natura i esperit (2003);

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Antoni Pladevall a l'IEC;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204692" title="Llibre de text" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="85365">
El llibre de text s aquell llibre que cont els continguts propis de l'ensenyament escolar, amb suggeriments d'exercicis i guia per al professor. El terme a vegades s'usa ampliat a qualsevol manual de suport a un curs. El llibre de text t una llarga tradici histrica, que parteix amb les primeres cartilles de clssics per ensenyar llat. Al segle XX i XXI s'ha vist complementat per una srie de quaderns, obres de refrencia i materials informtic d'ampliaci. A l'Estat espanyol existeix una forta controvrsia sobre el seu s i sobre la seva gratutat, ja que ha esdevingut el centre dels materials didctics, amb un 90% de presncia a l'ESO.

Avantatges de l's del llibre de text.
Facilita la tasca docent, en planificar el temps i els continguts;
Serveix de llibre de consulta per a l'alumne, que pot estudiar de manera autodidacta o completar els seus apunts;
S'adequa perfectament a les exigncies legals sobre temari a impartir i metodologia;
Inclou en un nic materials l'essncia avaluable del curs;

Crtiques al seu s.
Afavoreix un aprenentatge passiu i basat en la memria humana i no en la recerca o la cooperaci;
No respon a la diversitat d'interessos dels alumnes ja que ofereix un itinerari nic;
Actualment pertanyen en rgim d'oligopoli a poques editorials que dicten els continguts i la manera de tractar-los;
No afavoreix la innovaci docent;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204694" title="Collegi Oficial de Metges de Barcelona" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="85366">
Collegi Oficial de Metges de Barcelona s una corporaci de Dret Pblic de carcter professional que fou constituda el 1894 a Barcelona. Hi ha de pertnyer obligatriament tots els llicenciats en medicina que exerceixin la professi dins l'mbit territorial de la provncia de Barcelona, en qualsevol de les seves modalitats, sigui de manera independent o b al servei de les diferents administracions pbliques existents, o d'institucions dependents d'elles, o de qualsevol altra entitat pblica o privada. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 rgans de govern .
El Collegi compta amb els segents rgans interns:
 Comissi Permanent, formada pel president actual, Miquel Bruguera i Cortada, dos vicepresidents, secretari, vicesecretari i tresorer-comptador,
 Junta de Govern, escollida per a un perode de quatre anys. ;
 Assemblea de Compromisaris, formada per 300 delegats escollits per sufragi universal representant totes i cada una de les comarques de Barcelona.
 Assemblea General, constituda per la totalitat dels collegiats, s l'rgan sobir de la representaci collegial, a la qual hauran de donar compte de llur actuaci, si hi fossin requerides, l'Assemblea de Compromissaris i la Junta de Govern.

 Vegeu tamb .
 Collegi Oficial de Metges de Tarragona;
 Collegi Oficial de Metges de Lleida;
 Enllaos externs .
 Pgina del Collegi Oficial de Metges;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204697" title="Taller Escola Barceloneta" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="85367">
Taller Escola Barceloneta s un centre ocupacional creat el 1959 al districte de Ciutat Vella (Barcelona) que actualment funciona com a cooperativa per iniciativa, entre altres, de Jordi Martnez de Foix i Lloren , i que t com a objectiu fomentar la formaci i integraci laboral i social dels disminuts psquics, i que ha estat un centre pioner i exemplar en el camp de la pedagogia teraputica. Per aquest motiu el 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204700" title="Montgr" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="85368">

El Montgr o muntanya de santa Caterina s una muntanya de 303 metres que es troba al Masss del Montgr, dins el municipi de Torroella de Montgr a la comarca del Baix Empord.

Al cim de la muntanya hi trobem el Castell del Montgr.

Enllaos externs.
Ressenya d'una etapa del GR-92;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204701" title="Miquel Pujol i Grau" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="85369">
Miquel Pujol i Grau (Barcelona 1942) s un violoncellista i compositor catal.  Desprs d'estudiar a Barcelona viatj a Galles, Esccia i Bayreuth per a ampliar coneixements. 

Ha actuat com a solista i en conjunts orquestrals, per tamb s'ha dedicat a l'estudi de la relaci entre les arts plstiques i el violoncel i a la recerca de noves sonoritats, i ha dut a terme investigacions sonores sobre obres d'una srie d'artistes catalans, cosa que l'ha fet capdavanter de l'avantguarda musical catalana. Ha compost msica per a curtmetratges sobre pintors catalans i ha realitzat sobre cermica algunes de les seves partitures. Per encrrec de Josep Llus Nez, aleshores president del FC Barcelona, va transformar els entorns del Nou Camp i de La Masia en un parc d'escultures. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
  Gnesi;
 Artexpo 76;
 Vint-i-quatre tons i mig d'un ter de trenta-tres;
 Concert homenatge a Pau Casals;
 Concert per a violoncel sobre teixits coptes;
 Els 85 colors de Joan Mir (amb poema de Corredor Matheos);
 Keramik 2 (sobre deu cermiques dels Vila Clara);
 Vis vitalis (ballet);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204702" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1962" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="85370">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1962, disputat al Circuit de Zandvoort, el 20 de maig del 1962.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: John Surtees   1' 32. 5;
 Volta  rpida:  Bruce McLaren   1' 34. 4      ;
 









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204707" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1963" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="85371">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1963, disputat al Circuit de Zandvoort, el 23 de juny del 1963.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jim Clark   1' 31. 6;
 Volta  rpida:  Jim Clark    1' 33. 7   ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204711" title="Joan Vil i Valent" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="85372">
Joan Vil i Valent (Sallent, Bages 1925) s un gegraf catal. Tot i que el 1947 es llicenci en histria a la Universitat de Barcelona, es decant per la geografia i complet els seus estudis a la Societat Catalana de Geografia, a l'Institut Franais i a la universitat de Bordeus, tenint com a mestres Llus Sol i Sabars, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Reverter i Louis Papy. Inici els seus estudis en histria econmica medieval, per influit pels seus mestres, aviat es decant cap a la geografia regional de la Pennsula Ibrica i d'Amrica llatina

Es doctor a Madrid el 1956 amb una tesi sobre el Bages. El 1958 obtingu la ctedra de la universitat de Mrcia, per el 1965 consegu la de la Universitat de Barcelona, on el 1966 hi cre el departament de geografia i el 1967 inici la Revista de Geografa. Alhora, el 1966 cre els estudis nocturns i la delegaci universitria a Palma de Mallorca, que desprs esdevindria Universitat de les Illes Balears. 

El 1971 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Collabora en nombroses revistes especialitzades com Revista de Geografa i ha dirigit obres de divulgaci i d'ensenyament de la geografia. Del 1980 al 1988 ha estat vicepresident de la Uni Geogrfica Internacional i s membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La pninsule Iberique (1968) ;
 Campo y ciudad en la geografa espaola (1970) amb Horacio Capel.
 El mn rural a Catalunya (1973);
 Geografa de Amrica Latina (coordinador, 1975);
 Introduccin al estudio terico de la geografa (1983);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joan Vil i Valent a l'IEC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204713" title="Selene" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="85373">
Selene, filla d'Hiperon i de Tia, era la deessa de la lluna a la mitologia grega, anomenada Luna pels romans. Se la representa com una dona de rostre blanc que porta un carro amb l'astre, en parallelisme amb el carro del sol que condueix el seu germ Helios. Entre els seus amors, destaca la relaci que va tenir amb el du Pan. Gran part dels seus atribut van quedar absorbits per rtemis.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204719" title="Calceter" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="85374">
El calceter era un menestral que tenia l'ofici de fer calces.

N'hi havia, als darrers segles medievals, a Barcelona, Lleida, etc.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204721" title="Calciner" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="85375">

El calciner era un menestral que tenia l'ofici de fabricar cal, a base de calcinar la pedra calcria en un forn o en una olla de cal.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204724" title="Calderer" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="85376">
El calderer era un menestral que tenia l'ofici de fer calderes o peroles i altres atuells d'aram.

N'hi havia un nombre important a Barcelona i algun a Lleida, a Girona, etc. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204725" title="Ballester" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="85377">
Un ballester era un menestral que tenia com a ofici fer ballestes i vendre-les.

Als segles XIV i XV, treballaven ballesters a Barcelona (a mitjan segle XV, n'hi havia nou), Lleida, Girona, etc. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204726" title="Bernat Roca" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="85378">
Bernat Roca, Catalunya ? - Barcelona, 1388. Arquitecte del segle XIV. 

La documentaci de totes les seves obres sn a Barcelona. 

Realitzador de l'altar major de l'esglsia de la Merc l'any 1361 juntament amb l'escultor Pere Moragues, amb qui tamb va participar a la realitzaci del sepulcre de Nicolau Rossell, cardenal d'Arag al 1364. 

Es troba documentaci d'estar a partir de l'any 1367 executant obres al Palau reial menor, on havia succet en el crrec a l'arquitecte Arnau Artaguil. 

Va ser nomenat mestre major d'obres de la catedral de Barcelona l'any 1358, succeint a Jaume Fabre; a la catedral va comenar el claustre i les torres dels campanars. Va tenir com deixeble a Arnau Bargus, que va arribar a ser tamb mestre d'obra de la catedral l'any 1397.

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204727" title="Tour de Frana de 1927" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="85379">



Nicolas Frantz es converteix en el segon luxemburgus en guanyar el Tour, desprs de les victries de Franois Faber. Va superar amb quasi dues hores el segon classificat.

El Tour d'aquesta edici tindria dues novetats. La primera fou l'increment del nombre d'etapes, passant de 17 a 24. La segona consisteix en l'aposta d'Henri Desgrange en el que avui anomenariem contrarellotge per equips per tal d'animar ms la cursa. Tots els corredors d'un mateix equip sortien junts, i cada 15 minuts sortia un altre equip. La iniciativa fou un fracs ja que el pblic es desorientava i no sabia en cap moment qui anava primer.

 Resultats.

 Classifici General.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
 1927. Histria del Tour de Frana  ;
 1927. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204728" title="Argenter" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="85380">
Un argenter s una persona que tenia l'ofici de treballar l'argent.

L'any 1381, ja hi havia una confraria d'argenters a Barcelona, el patr de la qual era Sant Eloi.

A mitjan segle XV, almenys hi havia quaranta-set argenters en aquesta ciutat.

Tamb treballaven argenters en ciutats com Lleida o Girona.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204729" title="Caixa xinesa" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="85381">
La caixa xinesa s un instrument de percussi consistent en un rectangle de fusta que es toca amb una baqueta. El rectangle t una petita escletxa per permetre la ressonncia i adopta la forma d'un ma. El seu nom ve perqu s una cpia de l'instrument tradicional xins myu. s habitual a les escoles i a grups de jazz, aix com a orquestres grans que tinguin un grup de precussi ampli. Produeix un so indeterminat, per aix serveix per marcar el ritme per no per confegir la melodia de la can que s'estigui tocant. 

La majoria de cultures tradicionals tenen instruments semblants a la caixa xinesa, de diferents mides i formes.  (xins:   , pinyin: my), (japons: mokugyo), (core: moktak)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204732" title="Alos Catteau" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="85382">

Alos Catteau (Tourcoing, 11 d'agost de 1877 - Menin, 1 de novembre de 1939) fou un ciclista belga que fou professional entre 1902 i 1911.

Resultats al Tour de Frana.
1903. 10 de la classificaci general del Tour de Frana.
1904. 3r de la classificaci general del Tour de Frana.
1905. 11 de la classificaci general del Tour de Frana.
1906. 6 de la classificaci general del Tour de Frana.
1907. 9 de la classificaci general del Tour de Frana.
1908. 21 de la classificaci general del Tour de Frana.

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204734" title="Marcel Cadolle" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="85383">

Marcel Cadolle (Pars, 21 de desembre de 1885 - Pars, 21 d'agost de 1956) era un ciclista francs amb una carrera prometedora, per que es va veure estroncada per un greu accident que pat durant el Tour de Frana de 1907. Fou ciclista professional els anys 1906 i 1907. 

Palmars.
1903 (amateur);
 Campi de Frana;
 1r de la Brusselles - Lieja ;
 1906;
 1r a la Bordeus-Pars;
 2n a la Paris-Roubaix;
 Abandona al Tour de Frana (11a etapa);
 1907;
 Vencedor d'una etapa Tour de Frana. Abandona (7a etapa);
 4t a la Bordeus-Pars;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Cadolle;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204736" title="Ataconador" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="85384">
Un ataconador s un menestral que tenia l'ofici d'ataconar o adobar sabates velles.

N'hi havia, per exemple, quatre a la ciutat de Lleida, al segle XV.

Tamb foren anomenats sabaters de vell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204739" title="Georges Paulmier" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="85385">

Georges Paulmier (Frpillon, 24 de setembre de 1882 - Chateaudin, 30 de desembre de 1965) va ser un ciclista francs que va crrer en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. Els seus majors xits foren dues etapes al Tour de Frana, el 1908 i el 1910.

Palmars.
1908;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1910;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
 1908. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1910. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1911. 16 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Georges Paulmier a sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204740" title="Adriana Lima" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="85386">


Adriana Francesca Lima (Salvador da Bahia, 1981) s una model internacional brasilera de fotografia, passarella, spots publicitaris i un dels rostres de Victoria's Secret. T ascendncia africana, amerndia i sussa.

Famlia i infantesa.
Nascuda el 12 de juny de 1981 a Salvador da Bahia, Brasil; es filla de Nelson Torres i Maria da Graa Lima. 

Quan ella tenia 6 mesos, el seu pare va abandonar-les, a ella i la seva mare. Des d'aleshores havia estat distanciada d'ell. Tot i aix, recentment, ella ha provat diverses vegades de reconciliar-se amb el seu pare.

Carrera de model.
Adriana Lima va ser descoberta quan tenia 13 anys mentre comprava en un centre comercial. Quan tenia 15 anys,va participar i va acabar primer al "Brazil's Ford Supermodel of the World Search". Conseqentment, el 1996 va participar al concurs de bellesa Ford Supermodel of the World i va quedar segona. Tres anys desprs, es muda a la ciutat de Nova York, i va signar amb la empresa Elite Model Management. La demanda del seu book va creixer de manera exponencial i fent que aparegues, entre altres, a edicions internacionals de revistes com Vogue o Marie Claire.El seu xit va arribar tambe a les pasarelles on va desfilar per coneguts dissenyadors comVera Wang, Christian Lacroix, Emanuel Ungaro, Giorgio Armani, Fendi, Ralph Lauren, Valentino, entre d'altres. Desprs es va convertir en la imatge de GUESS? apareixent a la campanya GUESS?' Fall 2000. Tamb va aparixer al catleg 'A second decade of Guess? Images'.

El 2001, va aparixer en el curt de BMW anomenat The Follow amb els actors Mickey Rourke, Clive Owen, i Forest Whitaker. El curt fou dirigit pel director de Hong Kong i renom internacional auteur Wong Kar-Wai.

Adriana Lima ha seguit fent gran la seva carrera participant en anuncis de Maybelline, bebe, Mossimo, BCBG i sortint en les portades de les revistes de moda mes famoses comHarper's Bazaar, ELLE, Vogue, GQ, per nombrar-ne algunes. La GQ d'Abril de 2006, on apareixia ella a la portada va ser la mes venuda de l'any. Altres treballs destacables sn la seva aparici al fams Pirelli Calendar 2005 i que fos la imatge corporativa de la empresa telefnica ms important d'Italia, la Telecom Italia Mobile. A Itlia se la va comenar a conixer com la "Catherin Zeta-Jones d'Itlia"."

Segurament per la feina per la qual es coneguda s per la feina feta vestint Victoria's Secret. Va fer la seva primer aparici per la marca en el Victoria s Secret Fashion Show de 1999 i des d'aleshores que ha aparegut en tots els certamens de la firma. Cal destacar la pasarella de 2003, ella fou la primera en desfilar. Ha aparegut diverses vegades en anuncis televisius de la firma, per el ms memorable fou el que apareixia acompanyada de la llegenda musical Bob Dylan l'any 2003  al Victoria's Secret Angel de Vencia. Aquest anunci va rebre tantes lloances com crtiques.She is currently a contract 'Angel' and spokesperson for the brand.

Tamb es molt important la seva carrera com a imatge de la firma Maybelline New York. Es la quarta Supermodel ms ben pagada, fins a 2007.

Vida personal.
La model brasilera parla fluidament el portugus, el castell i l'angls. Assegura, que en el seu temps lliure, li encanta llegir novelles, especialment si sn de Gabriel Garca Mrquez, el seu autor preferit.

Diu que d'adolescent era molt tmida amb els nois i que encara ara ho es un xic. El seu primer pet amb un noi se'l fu quan tenia 17 anys. En una entrevista que aparegu a la GQ d'abril de 2006, Lima diu que s verge. "El sexe s per desprs del matrimoni", ...(els nois)han de respectar-ho, s la meva decisi. Si no em respecten, vol dir que no m'estimen". Adriana Lima es considera catlica i s poc prtidria de trencar els dogmes de la seva religi.

Tot i el que s'hagi arribat a dir, ella sempre ha negat la possible relaci sentimental amb Lenny Kravitz, assegura que ella i l'artista noms sn amics . Tamb se l'ha associat en relacions amb altres famosos, com l'estrella dels New York Yankees, Derek Jeter i el Prncep Wenzeslau de Liechtenstein.

Adriana Lima als mitjans de comunicaci.
Des del seu salt a la fama, s habitualment citada com la persona mes "sexy" del mn. Queda 7a en el ranking "FHM 100 Sexiest Women 2007" dels Estats Units i el maig de 2007 fou triada com la "People Magazine's annual 100 Most Beautiful People in the World". El 13 de juny de 2007, fou premiada com a "Hottest Girl on the Planet" als primersSpike TV Guys' Choice Awards per el premi no fou entregat durant la gala. Tamb fou votada com a numero 53 al  "Maxim Hot 100". El 2005 fou votada com la Dona Ms Desitjable pels visitants del web Askmen.com (ms tard ha quedat 4a el 2006 i el 2007).

Caritat.
Adriana Lima participa en obres de caritat com l'orfenat Caminhos da Luz (Camins de Llum), del seu poble natal. Ajuda aportant capital per tal d'ampliar i millorar l'orfenat i comprant roba per als nens pobres del seu poble.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina de la model;
 ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204741" title="Tour de Frana de 1928" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="85387">


Nicolas Frantz aconsegueix el seu segon Tour consecutiu, dominant la cursa des del primer dia fins a l'ltim. Tot i aix, pateix un ensurt a tres dies del final, quan una avaria mecnica l'obliga a agafar una bicicleta molt ms petita i ha de recrrer 100km amb ella. 

Finalment, conserva el maillot groc, tot i perdre 28 minuts a la lnea d'arribada.  

 Resultats .

 Classificaci Final.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
 1928. Histria del Tour de Frana  ;
 1928. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204743" title="Antic Cafe" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="85388">


, tamb anomenat Antique Cafe o simplement An Cafe, s un grup musical de Visual/Oshare Kei originari de la Regi de Kanto al Jap.

s un dels principals exponents en l'actualitat d'un estil relativament nou que va eixir dins de l'estil Visual, el conegut com Oshare Kei, un estil en general amb msica molt ms alegre i "menys fosca" que el Visual Kei, i tamb amb aparena ms infantil. El conjunt tamb es conegut per la seva constant innovaci, que va de les influncies gtiques franceses a exponents de Visual tradicional.

Histria.

Integrants.
 - VocalistaNom real:  Data de naixement: 5 de gener, 1984 Signe Zodiacal: CapricorniGrup sanguini: AFamlia: Pare, mare, germana menor; i un hmster anomenat Miruku (Milk);

 - BaixNom real:  Data de naixement: 5 de juliol, 1984 Signe Zodiacal: CrancGrup sanguini: OFamlia: Pare, mare, via, germana gran, germ petit; i tamb t un gos anomenat Yukito;

 - BateriaNom real:  Data de naixement: 8 de desembre 1981Signe Zodiacal: SagitariAfici: prendre banys (banyar-se)Grupo sanguini: AFamlia: Pare, mare i dues germanes grans;

 - ex-guitarristaNom real:  Data de naixement: 16 de setembre, 1983 Signe Zodiacal: VergeGrup sanguini: OFamilia: Pare, mare i germana granAfici: gitar-se a dormirData oficial d'eixida del grup: 30 d'abril del 2007;

 - TeclatData de naixement: 29 d'agost,1974Signe Zodiacal: VergeAficions: emborratxar-se sempre que potMenjar favorit: llepolies, picants, i menjars forts, el teriyaki, etc.

Takuya - GuitarraData de naixement: 9 de febrer, 1988 Signe Zodiacal: AquariGrup sanguini: AAfici: Banyar-se (Prendre banys) relaxadamentMenjar favorit: Fruita;

  Informaci no confirmada de manera oficial fins al moment. 
  Anys de naixements dels integrants no revelats oficialment.

Discografia.
lbums.
 (23 de febrer, 2005);
 (9 de novembre, 2005);
 (29 de novembre, 2006);

lbums en collaboraci.
 (11 de gener, 2005);

Senzills.
 (24 de mar, 2004);
 69 (9 de junio, 2004);
 (24 de novembre, 2004);
 (30 de mar, 2005);
 (20 de juliol, 2005);
 (24 d'agost, 2005);
 (21 de setembre, 2005);
 (1 de mar, 2005);
 (17 de maig, 2006);
 (20 de septembre, 2006) - 3.190 cpies venudes;
 (18 d'octubre, 2006);
 (22 d'agost, 2007);
Ryuusei Rocket (7 de novembre, 2007);

Demos.
 (17 de juny, 2003);
 (2 de juliol, 2003);

DVD.
 (2004);
LIVE CAFE 20051203  at SHIBUYA O-EAST (2006);
 (2007);
 (2007);

El mn d'Antic Cafe.
Nom del grup musical.
Al mn occidental -o principalment fora de Jap- ha sorgit bastant confusi respecta a la traducci/transliteraci del nom del grup. El seu nom original en japons es            , mescla de katakana dAntikku i kanji, pronunciat com Kohi-ten o Kofi-ten, que significa "Botiga de Caf", encara que el furigana atorgat oficialment per a aquests kanjis s    , s a dir Caf. Anteriorment, al seu lloc oficial d'internet el nom de la banda tamb estava escrit com           , que romanitzat literalment es tradueix com Antikku Cafe, i aquest es ms que res el nom que ha portat la confusi. "Antikku", que normalment es tradueix en la traducci romaji-angls per "Antique", ha fet que la majoria dels fans, principalment de llengua materna anglesa, reconeguin aquesta com la forma correcta de romanitzar el nom de la banda. Per el katakana        tamb pot romanitzar-se com a "Antic", i aquesta s la forma en la que suposadament la banda vol ser coneguda. A l'nic lloc on ha aparegut de forma oficial el nom de la banda en alfabet llat s a la portada del senzill "Komou ~Cosmos~", on es veu clarament escrit ANTIC CAFE, amb el nom en japons escrit a la part de baix. A banda d'aix, la majoria dels fans a nivell mundial -fins i tot al Jap- els coneixen simplement com An Cafe, una forma reduda d'Antic Cafe.

Vocabulari d'An Cafe.
La banda ha creat les seues prpies definicions per a alguns conceptes, i fins i tot han inventat paraules mencionades a les seues canons. Les ms conegudes son , una tipus informal d'escriure la paraula anglesa Happy, que regularment s utilitzada per convocar a concerts que ells mateixos realitzen, a banda de les dues canons que s'han anomenat NYAPPY in the world, amb una primera i segona part. Una altra de les seves paraules tpiques s , que s la manera en qu es refereixen als seus seguidors.

Part del seu vocabulari, esta vegada no literal, es l's de l'emoticon o(   )o, utilitzat de forma recurrent, i ms recentement a l'ultim lbum de la banda: Magnya Carta.

Enllaos externs.
Lloc official;
Enlla a Oricon Style;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204746" title="Jean Alavoine" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="85389">

Jean Alavoine (Roubaix, 1 d'abril de 1888 - Argenteuil, 18 de juliol de 1943) era un ciclista francs.

Biografia.
Fou ciclista professional entre 1909 i 1925, en qu aconsegu 33 victries, destacant 17 etapes al Tour de Frana i 3 al Giro d'Itlia. Era anomenat "Gars Jean". Fou trobat mort el 1943 desprs d'una cursa ciclista de veterans.

Palmars.
1909;
 Campi de Frana ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;
1911;
 1r de la cursa de Cte de Villennes;
1912;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1914;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1919
 1r del G.P.de l'Armistici;
 1r al GP Sporting;
 1r a l'Estrasburg - Pars;
 Vencedor de 5 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Circuit dels Camps de Batalla;
1920;
 Campi de Frana  ;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
1922
 1r de la Pars-Li (amb Philippe Thys);
 1r de la cursa de Cte de Mont-Chauve;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1923
 1r de la Pars-Li (amb Philippe Thys);
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1924;
 Vencedor d'una etapa de la Bordeus-Marsella ;

Resultats al Tour de Frana.
 Tour de Frana de 1909. 3r de la classificaci general i vencedor de dues etapes ;
 Tour de Frana de 1912. 5 de la classificaci general i vencedor de tres etapes ;
 Tour de Frana de 1913. 19 de la classificaci general ;
 Tour de Frana de 1914. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
 Tour de Frana de 1919. 2n de la classificaci general i vencedor de cinc etapes;
 Tour de Frana de 1920. Abandona (2a etapa) ;
 Tour de Frana de 1921. Abandona (4a etapa) ;
 Tour de Frana de 1922. 2n de la classificaci general i vencedor de tres etapes ;
 Tour de Frana de 1923. 2n de la classificaci general i vencedor de tres etapes;
 Tour de Frana de 1924. 14 de la classificaci general ;
 Tour de Frana de 1925. 13 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
 Giro d'Itlia 1920. 3r de de la classificaci general i vencedor de tres etapes ;

Enllaos externs.
 Palmars de Jean Alavoine;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204748" title="Maridatge (impost)" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="85390">
El maridatge era un impost directe que gravava tots els focs i era destinat a pagar les despeses del casament de les infantes o filles del rei.

Al segle XIV, ja s'havia sollicitat ocasionalment a les ciutats i viles reials un subsidi arran d'algun casament. El 1419, els focs de l'Esglsia tamb hagueren de contribuir al maridatge.

Fou, per, Ferran II qui, el 1493, orden taxar el maridatge segons el darrer fogatjament (menys el deu per cent).

S'ha conservat i publicat la collecta del maridatge de l'any 1496, en relaci amb el bisbat d'Urgell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204749" title="Tour de Frana de 1929" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="85391">

A l'edici del Tour de Frana de 1929 Nicolas Frantz, que havia guanyat les dues anteriors edicions, era el gran favorit per a la victria final. L'altre favorit era el vencedor de l'edici de 1926, Lucien Buysse.

El ciclista que va animar la cursa fou el francs Victor Fontan, que seria lder fins a la 10a etapa, quan va caure i va trencar la bicicleta. Desgraciadament per a ell, el reglament d'aquella edici especificava que qualsevol ciclista que comencs amb una bicicleta havia d'acabar l'etapa amb la mateixa. Fontan, per evitar la penalitzaci, va demanar que li deixessin una nova bicileta i va carregar a les espatlles la bicicleta trencada. Tot i el seu esfor hauria d'abandonar l'etapa plorant. La norma seria abolida en acabar aquesta edici. 

Aquesta situaci deixaria la cursa en mans del belga Maurice De Waele. 

L'altre gran sorpresa fou l'aparici del ciclista valenci Salvador Cardona que guany una etapa i fou quart a la general. Cardona esdevingu el primer ciclista espanyol  en guanyar una etapa del Tour i en entrar al top ten.

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1929. Histria del Tour de Frana  ;
 1929. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204750" title="Mercuri roig" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="85392">
El mercuri roig s una substncia o compost del mercuri que, tericament, pot produir bombes brutes. S'obt per una mescla de mercuri pur i xid d'antimoni de mercuri. Aquest compost, en comprimir-se per una explosi convencional, alliberaria la suficient energia com per a que els toms de triti i de deuteri d'un recipient interior de la bomba s fusionen, sense la necessitat de tenir una bomba de fissi com a  iniciadora , necessria a les bombes H  normals  amb el que comenaria aix una reacci en cadena. En resum, el material pot produir les altssimes temperatures necessries en una explosi de fusi pura. Aquest material no explotava, s'escalfava i quedava intacte: s aix el que definitivament s denomina mercuri roig.

Per a crear un arma de fusi, a diferncia de amb les armes nuclears tradicionals, no es necessita un material fisionable per a produir la cadena que implica l'explosi, aix porta un avantatge tctic perqu el volum que pot omplir un arma d'aquestes caracterstiques s redueix al mnim. A banda de tot aix, l'ona expansiva de l'explosi, composta de neutrons d'alta energia, s molt ms potent que la d'un arma nuclear convencional. Un altre dels grans avantatges d'un arma de fusi pura s el cost econmic, ja que no necessita material com el plutoni - que, per altra banda, esta molt ms controlat i s ms difcil de robar o d'aconseguir-. Tampoc existeix l'"explosi" -no s veuria el conegut fong per a entendre-ho-, pel que no pot estar prohibida actualment per cap tractat de proliferaci d'armes.

s pensa que existeixen trames secretes que comercialitzen el producte al mercat negre, procedint una important quantitat de Rssia degut a la cerca d'una sortida de l'estoc emmagatzemat a l'antiga URSS, on s fabricaven uns seixanta kilograms anualment. Aquest material, segons alguns, s'arribava a pagar a uns 300.000 dlars el gram.

Controvrsia.

A banda d'una llegenda sorgida de l'antiga URSS, quasi ning sembla haver vist mai aquesta misteriosa substancia, que ha sigut objecte d'estafes histriques. Sn molts els informes de fosques trames i tractes respecte a la compra-venda d'este preuat compost. Algunes d'aquestes histries sn especialment violentes, relacionades amb grups terroristes (com la suposada estafa feta als txetxens) i assassinats mai resolts, com el de l'empresari sud-afric Alan Kidger, amb el mercat secret de mercuri roig. A principis dels 90 suposats informes secrets de l'antiga Uni Sovitica, filtrats convenientment parlaven d'aquesta substancia capa d'aliar matries primes amb estronci, cesi i altres istops.

Aquesta substancia ha entrat de ple al terreny de la llegenda, i no s per a menys perqu, segons diverses fonts, el seu preu al mercat illegal s trobaria en uns quants milers d'euros per gram. En aquest cas, como en molts altres, separar el mite de la realitat s'ha tornat molt complicat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204752" title="Mantell (edifici)" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="85393">
Un mantell era una caseta de fusta amb rodes, coberta amb branques i amb fang, que servia per als setges.

S'utilitzaren mantells, per exemple, durant el Setge de Madna Mayrqa, la conquesta de la Ciutat de Mallorca.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204755" title="Cyrille Van Hauwaert" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="85394">

Cyrille Van Hauwaert (Moorslede, 16 de desembre de 1883 - Zellik, 15 de febrer de 1974) fou un ciclista belga que va crrer entre 1907 i 1915. Les seves victries ms significatives foren a les clssiques Bordeus-Pars (1907, 1909), Mil-San Remo (1908) i Pars-Roubaix (1908).

Palmars.
1907;
 1r a la Bordeus-Pars;
1908;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r a la Pars-Roubaix;
1909;
 Campi de Blgica;
 1r a la Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1910;
 1r de la Pars-Menin;
1914;
 1r dels 6 dies de Brusselles (amb John Stol);
1915;
 1r dels 6 dies de Brusselles (amb Joseph van Bever);

Resultats al Tour de Frana.
 1907. Abandona (10a etapa) ;
 1908. Abandona (6a etapa) ;
 1909. 5 a la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
 1910. 4t a la classificaci general ;
 1911. 12 a la classificaci general   ;
 1912. 28 a la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Cyrille Van Hauwaert;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204758" title="Luigi Illica" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="85395">

Luigi Illica (Castell'Arquato, prop de Piacenza, 9 de maig de 1857 - Colombarone, 16 de desembre de 1919) va ser un fams llibretista itali, que va escriure, sol o en collaboraci amb Giuseppe Giacosa, per a Giacomo Puccini, Alfredo Catalani, Umberto Giordano i altres importants compositors d'pera italians. Els seus llibrets van ser adaptats tamb com a base de diverses de pellcules de cinema mut.

Els seus ms famosos llibrets d'pera sn els de La Bohme, Tosca i Madama Butterfly per a Puccini, Andrea Chnier, per a Umberto Giordano i La Wally per a Alfredo Catalani. Tamb va contribuir decisivament al llibret de Manon Lescaut per a Puccini, tot i que no sol ser citat com a coautor d'aquesta obra.

La vida personal d'Illica, a vegades sembla de llibret. Per exemple, la ra que en les fotografies aparega noms el costat esquerre del seu cap s que va perdre l'orella dreta en un duel per una dona.

Incapa de suportar la disciplina familiar, molt jove va abandonar els estudis i va tenir una vida molt aventurera. Va viure primer en Mil i posteriorment en Bolonya, on va fundar una revista literria d'inspiraci republicana. El 1882 va tornar a Mil, on va publicar el seu primer llibre de prosa i poesia Farfalle, effeti di Luce. 



Es va dedicar tamb al teatre, escrivint diverses comdies. A partir de 1892 es va concentrar en la tasca d'escriptor de llibrets d'pera, la majoria de les vegades en estreta collaboraci amb Giacosa. Quan treballaven junts, Giacosa era qui normalment es concentrava en la poesia i el text i Illica s'ocupava ms de l'estructura dramtica, adaptant els textos originals. 

Segons sembla, Puccini valorava ms la labor de Giacosa que la d'Illica, no acceptant que Giacosa abandonara cap dels projectes en qu collaboraven, en alguna ocasi en qu aquest ho va intentar. Desprs de la mort de Giacosa, va intentar prosseguir amb la seua collaboraci amb Puccini, reprenent el projecte d'un drama histric sobre Maria Antonieta. Per malgrat haver treballat plegats durant cert temps en el projecte, Puccini mai no va concloure la partitura.

Illica va morir a l'edat de seixanta-dos anys a Colombarone. Est enterrat al cementeri de Castell'Arquato.

 Bibliografia .
 Puccini's Perennially Youthful Opera, William Weaver, incls en l'edici discogrfica de l'pera dirigida per Herbert von Karajan, 1987, 2. Edici, DECCA.
 The Complete Operas of Puccini, Charles Osborne, 1981, Da Capo Press.

 Enllaos externs.
Museu Luigi Illica a Castell'Arquato;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204759" title="Andelle" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="85396">

El riu Andelle (Alta Normandia, Frana, 56,8 km) forma l'ltim afluent important de la riba dreta del riu Sena. T l aguaneix a Serqueux dins el Pays de Bray i desemboca al riu Sena a Ptres.

Els principals afluents sn el Hron, el Crevon i el Lieure.

 Municips al seu curs .

 Alta Normandia;
 Sena Martim : Serqueux, Forges-les-Eaux, Rouvray-Catillon, Sigy-en-Bray, Nollval, Morville-sur-Andelle, Le Hron, Elbeuf-sur-Andelle i Croisy-sur-Andelle.
 Eure : Vascuil, Perruel, Perriers-sur-Andelle, Charleval, Fleury-sur-Andelle, Radepont, Douville-sur-Andelle, Pont-Saint-Pierre, Romilly-sur-Andelle i Ptres.
 
Enllaos externs.
Sandre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204761" title="Crter volcnic" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="85397">




Un crter volcnic s una depressi aproximadament circular o ellptica que es troba al cim o de vegades sobre els vessants d'un volc i format per l'explosi o l'esfondrament del volc. Pot tenir talles variables anant des d'alguns metres a diverses desenes de quilmetres de dimetre. No obstant aix, ms enll d'una talla de 1 500 metres, es parlar llavors de caldera.

Els crters volcnics es formen durant el transcurs d'una erupci volcnica de diferents formes:

l'acumulaci dels materials volcnics (laves i tefres) al voltant de la xemeneia volcnica pot formar un monticle circular. Quan l'erupci para, el lloc de sortida dels materials forma una depressi quan ella no es reomplerta de materials volcnics o provinents d'erosi ;
 les diferents explosions produdes en el moment de l'ejecci dels materials volcnics poden arrencar parts ms o menys importants de les parets del volc al voltant de la xemeneia volcnica, creant o ampliant un crter ;
 un buidat important de la cambra magmtica pot provocar un enfonsament del volc que dna lloc, en general, a calderes ms aviat que crters.

La gran majoria dels volcans posseeix un o diversos crters. Noms els volcans formats per doms de lava no en posseeixen perqu aquests omplen totalment els eventuals crters creats en el moment d'erupcions precedents. Alguns crters poden encaixar-se (com ara l'Erta Ale) o encavalcar-se (com l'Olympus Mons a Mart).

Els crters es poden omplir d'aigua i formar llacs. Aquests llacs sn en general molt profunds. Poden emmagatzemar gasos volcnics emesos pel volc a les capes profundes d'aigua com s el cas al llac Nyos al Camerun. Quan els crters s'obren al mar, formen badies essent utilitzats com a ports naturals.

Crters volcnics existeixen igualment sobre Mart (planeta)Mart, Venus, Io i la Lluna.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204768" title="L'Accent" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="85398">
L'Accent s un peridic d'informaci general de periodicitat quinzenal d'mbit dels Pasos Catalans. T una tirada regular de 5.000 exemplars (10.000 en algunes ocasions). L'any 2002 es publicaren els primers nmeros de presentaci del projecte, que comen sortir al carrer regularment a partir de 2003 fins a l'actualitat de forma ininterrompuda.

El peridic s de difusi gratuta, si b tamb compta amb nombrosos subscriptors que financen el projecte. La seva lnia editorial se situa en posicons d'esquerres i independentistes.

Segons els seus impulsors l'mbit nacional de L'Accent es fonamentaria tant en els continguts del mitj; en els tres consells de redacci a Valncia, Mallorca i Barcelona i corresponsals arreu de les comarques; i en la distribuci, que abasta totes les comarques catalanes.


Enllaos externs.
 L'Accent;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204781" title="Hanga Roa" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="85399">

La ciutat d'Hanga Roa s la capital de l'Illa de Pasqua, a Xile.

Prcticament la totalitat dels habitants pertanyents a aquesta comuna es localitzen en aquest poblat situat al sud-oest de la illa. Segons el cens de 2002, la poblaci de Hanga Roa era de 3.791 habitants, el que suposa ms del 87% de la poblaci total de la illa.

Possex un carrer principal en direcci nord-sud, l'Avinguda Policarpo Toro, en intersecci amb Te Pito Te Henua, on se situen els edificis pblics i el comer. Hanga Roa tamb possex una bella caleta amb un altar de moais. Possex hotels i hostalatges, banc, hospital i farmcies, carrabiners, restaurants, i un variat i peculiar comer. Hanga Roa rep turistes -prcticament en la seva totalitat- a travs de l'Aeroport Internacional Mataveri, on arriben avions de LAN Airlines. Playa Pea s una petita platja situada al costat sud de la Caleta de Hanga Roa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204783" title="Projecte de Constituci Espanyola de 1873" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="85400">
El Projecte de Constituci Espanyola de 1873 va ser un projecte de constituci redactat durant la fase federal de la I Repblica Espanyola, amb el catal Francesc Pi i Margall com a president. El projecte de Constituci mai va ser aprovat, ja que la Repblica federal no es va arribar a consolidar, per varies raons: en primer lloc, els republicans van arribar al poder profundament dividits i sense cap projecte clar d'Estat; i en segon lloc, sota el mateix concepte de  Repblica federal  hi havia dos models poltics diferents: el d'una confederaci d'estats i el d'un estat federal. Aquesta Constituci preveia la formaci de 15 estats federats, als quals s'hi afegirien amb igualtat de drets les colnies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204784" title="Patrick Stephan Kluivert" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="85401">
 (1 de juliol de 1976, Amsterdam), s un futbolista neerlands actualment al Losc Lille. Forma part del FIFA 100 i a dia d'avui segueix sent el mxim golejador de la histria de la seva selecci amb 40 gols en 79 partits internacionals.

Biografia.
Davanter centre o mitja punta d'una exquisida qualitat tcnica, i un fort fsic (1,88 m i 80 kg), encara que amb escs gol. Kluivert, s un davanter d'equip amb grans recursos, i sempre disposat a donar l'ltima passada als seus companys. Juga molt b d'esquena a porta, pel que, en el seu moment, va ser considerat el millor davanter del mn d'esquena a porteria.

Va despuntar molt jove en el triomfal Ajax Amsterdam de Louis Van Gaal, que a mitjans dels anys 90' faria histria al conquistar tots els ttols disputats tant als Pasos Baixos com a Europa.

Va debutar en aquest club l'any 1995 amb 18 anys i el mateix any va marcar l'nic gol de la final de la Copa d'Europa, gol que li va donar el ttol a l'Ajax per 1-0. Es va convertir, d'aquesta manera, en el jugador ms jove a marcar un gol en una final de Copa d'Europa, entrant aix a la histria. Aquest gran comenament augurava una excellent carrera esportiva, i els grans equips europeus no van trigar en fixar-s'hi.

El 1997, amb 21 anys, i sent ja un dels futbolistes ms cotitzats d'Europa, va fitxar per un dels millors clubs del mn, el AC Milan. No obstant aix, la classe del davanter neerlands no va ser suficient perqu li anessin b les coses a la dura lliga italiana. Va tenir innombrables problemes d'adaptaci, i una agra discussi amb l'entrenador el va dur a la banqueta. Per aix, a l'estiu de 1998, el conjunt itali va traspassar-lo al FC Barcelona, que va pagar 2.100 milions de pessetes per ell.

A Barcelona es va retrobar amb l'entrenador que ms havia confiat en ell a l'Ajax, el tamb neerlands Louis Van Gaal. A ms, tamb va coincidir a Barcelona amb altres set compatriotes seus (Phillip Cocu, Michael Reiziger, Boudewijn Zenden, Ruud Hesp, Frank de Boer, Ronald de Boer i Winston Bogarde) que li van facilitar la integraci al club catal. 

La seva primera temporada va ser probablement la millor en el conjunt blaugrana. Titular indiscutible, va poder demostrar el millor del seu futbol. A ms dels neerlandesos citats, el FC Barcelona tamb comptava amb jugadors de la talla de Rivaldo, Luis Figo, Pep Guardiola, Luis Enrique, Abelardo, Xavi o Sergi. Un gran equip que va guanyar el campionat espanyol de Lliga de forma folgada, amb 11 punts d'avantatge sobre el segon classificat, el Reial Madrid. Kluivert va jugar 35 partits en la Lliga, anotant 15 gols.

En les segents temporades no va poder guanyar cap altre ttol. El Barcelona, va acusar la baixa forma de Kluivert, que unit a la marxa de Luis Figo i al pobre rendiment dels nous fitxatges, com Marc Overmars o Petit, van causar un gran daltabaix que es perllongaria durant 5 llargs anys sense guanyar cap ttol.

La temporada 2003-2004 va ser la seva ltima campanya a l'equip barcelonista. El mal rendiment de l'equip (Kluivert incls) va propiciar al juliol de 2004 una remodelaci drstica de l'equip, a l'accedir Joan Laporta a la presidncia del club. Kluivert, juntament amb altres jugadors de la primera plantilla del FC Barcelona sortirien de Barcelona per la porta de darrere. Kluivert es va divorciar de la seva esposa ngela per aquestes mateixes dates. A ms, una lesi el va mantenir apartat de l'equip durant gaireb tres mesos. Va acabar la temporada amb un balan de tan sols vuit gols, i sent esbroncat en el seu comiat del Camp Nou pel seu propi pblic.
Al mateix temps Kluivert va anar a poc a poc desapareixent dels onzes titulars de la selecci del seu pas, degut al fet que Marc Van Basten sempre ha preferit la joventut a les "velles glries".

Desprs d'aquesta etapa va fitxar per una temporada (2004-2005) pel Newcastle angls. Kluivert havia estat seguit molt de prop per diversos equips anglesos, des de la seva primera temporada al bara, i el jugador mai havia ocultat el seu gust pel futbol angls. No obstant aix, les coses no li van anar gens b a la Premier League. Va arribar a les garses com el substitut ideal de l'Alan Shearer, per el seu rendiment no va ser l'esperat, arribant a l'instant de veure's relegat a la banqueta precisament per l'Alan Shearer, aquell a qui ja volien jubilar. Al final d'any, el club angls no va executar la clusula que li permetia perllongar el contracte.

Amb la carta de llibertat, Kluivert va fitxar, el juny del 2005, pel Valncia CF, club amb el qual es va comprometre per tres temporades i al que arribava com a fitxatge estrella.
Arribat a Valncia com el cap d'un nou projecte liderat per Quique Snchez Flores, va comenar de titular en la disputa de la Intertoto, durant la pretemporada, on fins i tot es va estrenar amb un gol, per a l'inici de la Lliga, va ser relegat a la banqueta. De nou el jugador tornava a mostrar un fons fsic bastant dolent, i la ferotge competncia a la davantera valencianista el deixaria sense massa oportunitats. Al final de la campanya, va rescindir el contracte que l'unia al club.

L'estiu de 2006 va ser llarg pel jugador, va veure com es truncava el seu fitxatge per l'Hamburg, ja que el club alemany va desistir en l'ltim moment, dubtant de l'estat dels seus genolls, que tants problemes li van donar al llarg de la seva carrera. Finalment, i desprs de valorar diverses ofertes, Kluivert va signar amb el PSV Eindhoven holands, tornant aix a la seva terra, en un any marcat pel retorn a la Eredivisie de velles glries del futbol holands, com Edgar Davids i Jaap Stam. Al PSV es va retrobar amb vells companys d'equip, com Cocu i Reiziger, amb qui va coincidir en Bara i en la selecci Orange.

En la seva primera temporada al PSV Eindhoven, les coses li van ser molt b a l'equip, ja que va assolir fer-se amb la Eredivise, i va arribar lluny a la Champions League, no obstant aix, a nivell personal, desprs d'un prometedor comenament de temporada, en Patrick va veure com a poc a poc el peru Farfn li anava llevant la titularitat, i perdia aix a poc a poc la confiana del seu entrenador, Ronald Koeman. Al final de la temporada, va ser totalment marginat per Koeman, i va acabar abandonant el club. Es diu que van sorgir per ell ofertes del futbol mexic, nord-americ i de pasos rabs, per mai es van concretar.

El 30 de juny del 2007 va fitxar pel Lille OSC de la Lligua 1 de Frana.

Selecci nacional.
Actualment s el mxim golejador de la histria de la Selecci de futbol dels Pasos Baixos amb 40 punts en 79 partits, per davant de jugadors histrics com Dennis Bergkamp o Johan Cruyff. Va debutar al 1994, en un partit contra la Repblica Txeca amb tan sol 18 anys. Des de llavors ha disputat 3 Eurocopes (1996, 2000, 2004), sent el pichichi l'any 2000 amb 5 gols, i el Mundial de Frana 98 on va anotar 2 gols. L'eurocopa de Portugal al 2004 va ser l'ltima gran competici que ha jugat amb la taronja mecnica.

Participacions en Copes del Mn.
 Copa del Mn de Futbol 1998, Frana - (amb la Pasos Baixos, va quedar cuarta clasificada del Mundial, va ser eliminada a semifinales pel Brasil.) - 1998;

Participacions a la Eurocopa.
 Eurocopa de futbol del 1996, d'Anglaterra - (Pasos Baixos, va ser eliminada a cuartos de final, Kluivert va jugar en 5 partits i va marcar 2 gols.) - 1996;

 Eurocopa de futbol del 2000, als Pasos Baixos i Blgica - (amb la Pasos Baixos, va arribar fins semifinals, eliminada per Itlia. Kluivert va ser el mxim goleajor del campionat, anotant en 6 partits, 5 gols.) - 2000;

  Eurocopa de futbol del 2004, a Portugal - (amb la Pasos Baixos, va arribar fins a les semifinals.) - 2004;

 Clubs .



Ttols.

Campionats nacionals.
Amb el Ajax Amsterdam:;
2 Lligues dels Pasos Baixos: 1995 i 1996;
2 Supercopes dels Pasos Baixos: 1994 i 1995;

Amb el PSV Eindhoven:;
1 Lliga dels Pasos Baixos: 2007;

Amb el FC Barcelona:;
1 Lligues: 1999.
2 Copes Catalunya: 2000 i 2003. ;
5 Trofeus Joan Gamper: 1999, 2000, 2001, 2002 i 2003.
1 Trofeu Centenari del Ajax d'Amsterdam: 2000.
1 Trofeu Ciutat de la Lnea: 2000.

Amb el Valncia CF;
1 Trofeu Naranja: 2006;

Copes Internacionales.
Amb el Ajax Amsterdam:;
1 Copa Intercontinental: 1995.
1 Copa de Europa: 1995.
1 Supercopa d'Europa: 1995.

Trofeus Individuals.
 Trofeu Bravo al millor jugador jove de l'any 1995.
 Trofeu al millor jugador de la final de la Copa Intercontinental del 1995.
 Trofeu al talent de la liga holandesa al 1995.
 Escollir per Pel a la lista FIFA 100, on estn els 125 millors jugadors (vius) del planeta.
 Mxim golejador en l'histria de la sseva selecci nacional, Selecci de futbol dels Pasos Baixos.
 Pichichi de la Eurocopa de futbol 2000, amb 5 gols.
 Record UEFA de ser el jugador ms jove de tota la histria de la UEFA Champions League en anotar un gol en una final (1995).

Bibliografia.
 L'any 2006 va publicar el seu primer llibre autobiogrfic, titulat: Kluivert.

Enllaos externs.
 Plana oficial dels fans de Patrick Kluivert;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204789" title="Montserrat Andreu Batll" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="85402">
Montserrat Andreu Batll (?   Barcelona, 3 d'agost del 2003) va ser una psicloga i asistent social catalana. En els anys seixanta va visitar Alemanya i descobr la tasca de les Aldees Infantils, creades el 1949. El 1967 es va entrevistar amb el seu fundador, Hermann Gmeiner, i fund a Catalunya la primera de les Aldees Infantils SOS a Sant Feliu de Codines, inaugurada per l'aleshores princesa Sofia de Grcia el 1972. El moviment es va estendre poc desprs a Galcia i finalment a arreu d'Espanya, de manera que el 1981 es va fundar Aldeas Infantiles SOS Espaa sota el patrocini del prncep Felip de Borb. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca.

 Referncies .
 Origen del moviment Aldees Infantils SOS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204792" title="Alexandre Argulls i Marimon" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="85403">
Alexandre Argulls i Marimon s un editor catal. El 1941 va fundar l'editorial Ariel amb Josep Maria Casalmiglia, dedicada a publicar temes d'histria i altres, per que a vegades feia edicions de biblifil d'autors en catal. Va publicar llibres des de les memries de Jos Maria Gil Robles a les impressions de Francesc Candel Tortajada o els assaigs de Manuel Sacristn. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204797" title="Rafael Anglada i Rub" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="85404">
Rafael Anglada i Rub (Santa Coloma de Farners, Selva 1921 - Barcelona 1993) fou un actor i autor de teatre catal. Comen fent programes per a la rdio, i el 1953 comen a fer d'actor de teatre, gareib sempre en obres en catal. S'especialitz en la intepretaci de personatges cmics. Tamb va escriure obres de teatre, algunes d'elles representades al Centre Catlic de Sants.  Ha participat en nombrosos films i en sries de televisi com La saga de los Rius (1976), Tot un senyor (1989) i Els Savis de Vilatrista (1991)

Fou declarat fill predilecte de Santa Coloma de Farners i en honor seu cada any se celebra un concurs de teatre amateur. El 1992 va rebre el Premi Nacional d'Arts Escniques, i el 1993 la Creu de Sant Jordi. Tamb li fou concedida a ttol pstum la medalla d'or al mrit en Belles Arts.

 Obra dramtica .
 1943. Sucedi a las once. Disparate detectivesco en 1 acto. En collaboraci de C. Morera. Estrenat a l'Ateneu Catlic de Sant Gervasi (Barcelona), el 25 d'abril de 1943.
 1955. L'Estrella de Nadal: els Pastorets, en collaboraci de Josep C. Tapias. Espectacle en 3 actes, dividits en onze quadres. Estrenada al teatre Alexis de Barcelona, el 21 de desembre de 1955. Director: Joan Cumellas.
 1956. Ocells de pis. Humorada en 3 actes. ;
 1959. L'amor venia en taxi. Pea cmica en 3 actes. (1959). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el dia 7 de gener de 1959.
 1991. Perruqueria de senyores;
 Teatre .
 1963, novembre. Quan no sigui amb tu de Ventura Porta i Ross. Estrenada al Teatre Romea, de Barcelona.
 Filmografia .
 1960. Gaud, de Josep Maria Argem;
 1976.  Las largas vacaciones del 36, de Jaime Camino;
 1976. La ciutat cremada, d'Antoni Ribas;
 1979. Companys, procs a Catalunya, de Josep Maria Forn i Costa;
 1980. La verdad sobre el caso Savolta, d'Antonio Drove;

 Enllaos externs .
 Rafael Anglada a l'IMDB;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204798" title="Mathilde Bensoussan" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="85405">
Mathilde Bensoussan s una filloga i traductora francesa. Professora de catal i castell a la Universitat de Rennes, on s'hi ensenya el catal com assignatura des del 1969, ha tradut al francs Salvador Espriu, Narcs Oller, Josep Massot i Muntaner, Baltasar Porcel, Isabel-Clara Sim, Pere Gimferrer, Blai Bonet i Jess Moncada. Tamb ha tradut al francs autors en espanyol com Jos Donoso.

El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a la promoci de la cultura catalana a Frana. El 1999 particip en el colloqui de l'Association Franaise des Catalanistes.

 Obres i traduccions .
 Fortuny (1983) de Pere Gimferrer;
 Galop vers les tnbres (1990) de Baltasar Porcel;
 Cimetire de Sinera; suivi de Les Heures; et Semaine Sainte (1991) traducci d'Espriu;
 Printemps et automnes (1993) traducci de Baltasar Porcel;
 Versification espagnole suivi de Petit trait des figures (1994) amb Albert Bensoussan;
 La. fivre de l'or (1996) de Narcs Oller;
 La mer (2002) de Blai Bonet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204799" title="Desfilada de la Victria de Moscou de 1945" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="85406">


La Desfilada de la Victria de Moscou de 1945 va ser una desfilada de la victria realitzada desprs de la desfeta de l'Alemanya Nazi a la Gran Guerra Patritica. Tingu lloc a Moscou, capital de la Uni sovitica, i principalment va ser una desfilada militar per la Plaa Roja. Es celebr un plujs 24 de juny de 1945, poc ms d'un ms desprs del dia de la rendici alemanya als comandants sovitics.

Els Mariscals Gueorgui Jkov (que havia acceptat la rendici alemanya a la Uni Sovitica i Konstantin Rokossovsky cavalcaren sobre un cavall blanc i negre, respectivament. El fet s commemorat per l'esttua eqestre de Jkov davant del Museu Histric Estatal, a la plaa Manege. Stalin presid la cerimnia sobre el Mausoleu de Lenin

Un dels moments ms famosos va ser al final, quan diversos soldats de l'Exrcit Roig portaren diversos estandarts de l'Alemanya Nazi i els llanaren junt al Mausoleu. Un dels estandarts pertanyia a la Leibstandarte Adolf Hitler, el cos d'escorta personal de Hitler que s'elev fins a la mida d'una divisi.



 Veure tamb .
Desfilada de la Victria de Londres 1946;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204802" title="rgan (anatomia)" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="85407">

Un rgan s un conjunt de cllules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funci. Els rgans, depenent de les seves funcions, s'agrupen en sistemes.

 rgans en plantes superiors.
Hi ha determinades estructures presents en els traquefits o plantes vasculars que es consideren rgans:
Arrel;
Tija;
Fulla;
Flor (present noms en els espermatfits);
Fruit (presents noms a les angiospermes);
lucia

 rgans en animals . 
Exemples d'rgans animals sn: el cor, el fetge, l'ull, la pell, etc.

Des del punt de vista anatmic, els diferents rgans que concorren per a executar una funci major s'agrupen en sistemes (com el circulatori, el respiratori, reproductor, etc.). Els sistemes, com a conjunts orgnics sinrgics, al seu torn s'agrupen en aparells per satisfer funcions encara ms complexes (com l'aparell locomotor). 

 Estroma y parnquima .
 Els diferents teixits que componen un rgan constitueixen la seva morfologia (histoarquitectura) i aporten funcionalitat (histofisiologa). L'estroma s la fracci orgnica que es correspon amb els elements estructurals i el parnquima s la fracci fisiolgica de l'rgan. 

 Vsceres  . 
 Una vscera s un rgan contingut en una cavitat esplcnica, com la torcica, l'abdominal i la plvica. A les vsceres tamb se'ls anomena entranyes. La part de l'anatomia que estudia les vsceres s l'esplacnologa. 

rgans massissos i buits  . 
Segons la constituci anatmica o estructural, hi ha dos grandes grups d'rgans:

rgans  massissos o parenquimatosos: sn els rgans que presenten dues parts ben diferenciades a la seva constituci anatmica/histolgica: l'estroma (l'armadura intersticial formada per teixit connectiu) i el parnquima (teixit noble de l'rgan). ;
rgans buits, membranosos o canaliculars: Sn els rgans que presenten morfologa de sac buit que est tapissada per sries de capes de cellules en srie o tniques.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204805" title="Pter Brachfeld Latzko" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="85408">
Pter Brachfeld Latzko s un promotor cultural hongars, fill del filsof Ferenc Oliver Brachfeld, qui es va establir a Catalunya en els anys 1930 i va aprendre catal i castell. Ha estat fundador a Barcelona el 1987 de l'Associaci Cultural Catalano-Hongaresa/Catalan-Magyar Kulturalis Egyesulet. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204809" title="Dispositiu hologrfic" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="85409">

Un dispositiu hologrfic (o holographic display, de l'angls ) s aquell que utilitza els principis de l'holografia per reproduir imatges tridimensionals o pseudo-tridimensionals. s una tecnologia que no necesita d aparells externs de visi per reproduir imatges tridimensionals com 
poden ser ulleres o cascs especials.

Altres sistemes  de reproducci d imatges tridimensionals sn els sistemes esteroscpics o els dispositius volumtrics. 


Holografia.

L  holografa s una tcnica avanada de fotografia que es basa en crear hologrames. Un holograma d un objecte o d una escena s un registre pla, realitzat amb un raig lser sobre una pel#lcula fotosensible, de la interferncia que es produeix entre dos feixos de llum coherents quan la llum d un dels feixos es reflecteix en l objecte. Quan la  pellcula rep la llum des d una perspectiva adecuada es projecta una imatge en tres dimensions.

Visi histrica de l'holografia.

L holografia va ser un descobriment del fsic hongars Dennis Gabor l any 1947. L origen de la seva investigaci era trobar una millora en la resoluci i definici de les imatges del microscopi electrnic. Per la seva contribuci terica a les tcniques hologrfiques va rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 1971.

Els hologrames de Gabor eren molt pobres a causa de les fonts de llum que utilitzava. La tcnica es va millorar any ms tard amb el desenvolupament del lser i amb l aportaci d altres investigadors durant els anys 60 com Emmett Leith i Juris Upatnieks (EEUU) o Yuri Denisyuk (URSS). Van ser els primers en utilitzar l holograma per registrar imatges en tres dimensions utilitzant fonts de llum lser.


Funcionament.

Gravaci.

La llum emesa per un lser es descompon en dos feixos utilitzant un mirall semitransparent. Un dels feixos illumina el negatiu fotogrfic de forma directa. El feix objecte illumina l objecte o escena d inters i la llum reflectada i difractada es dirigeix cap al negatiu on se superposa amb la llum del primer lser. La superposici entre els dos feixos sobre el negatiu produeix la impressi d un trama de franges d interferncia. Sobre el negatiu ha quedat registrat informaci d amplitud i fase de l escena captada.Esquema del procs de gravaci:



Reconstrucci.

Per la reconstrucci d una imatge tridimensional cal illuminar el registre hologrfic amb un raig lser amb les mateixes caracterstiques que el feix de referncia. La llum del feix es divideix en dos feixos, formant un el feix de referncia i l altre illuminant l objecte per formar el feix de l objecte. El lser s utilitzat perqu la coherncia dels feixos permet que es produeixi la interferncia. Esquema del procs de reconstrucci:



Aplicacions.

 A reproductors DVD,targetes de crdit,discos compactes,billets.

 Smbol d oiginalitat i seguretat.

 Reproducci imatge i video tridimensional: mltiples aplicacions en sectors com latelevisi,el disseny industrial,la medicina,l educaci,la investigaci,les comunicacions ;

Exemples de dispositius hologrfics.
El segent apartat mostrar informaci sobre diferents exemples que es poden trobar a l actualitat de dispositius hologrfics.

Cheoptics 360.


El dispositiu  Cheoptics 360  desenvolupat per les empreses viZoo i Ramboll s un sistema de video hologrfic. s un projector format per una pirmide invertida que es capa de generar imatges tridimensionals dins del seu espai de projecci. La imatge projectada es veu totalment en 3D des de qualsevol angle d observaci. Hi ha projectors a cada extrem de l aparell que es combinen per generar la imatge al centre i dona una sensaci de total realisme a l espectador. Es poden proyectar imatges des de 1,5 fins a 30 metres d alada amb qualsevol condici lumnica ambiental (interior o exterior). Tamb permet reproduir videos de pellcules o des de PC.

Heliodisplay.

L Heliodisplay s una tecnologia creada per l empresa IO2Technology que reprodueix hologrames en 2-D sense utilitzar un medi fsic com una pantalla. Permet projectar una imatge esttica o en moviment en l aire una certa qualitat d unes 27 polades sense requerir medis alternatius com fum o aigua i pot ser utilitzat en qualsevol entorn sense instalacions adicionals.

Es pot descriure el dispositiu com una caixa que es pot connectar a travs d un connector USB a una font de video o d imatge com pot ser un DVD o un PC per exemple. Utilitza aire normal per funcionar. El que fa es convertir les propietats del reflex de l aire. L aire s capturat,convertit intantaniament i tornat a expulsar. La imatge es projecta sobre l aire covertit.

Una altra caracterstica important es que la imatge generada s interactiva. Cal dir que la sensaci de la imatge que es projecta no s totalment tridimensional. La sensaci 3D noms s frontal ja que vist de costat la imatge es veu plana.

Mark II.

s un projecte de video hologrfic que s est desenvolupant al Massachusetts Institute of Technology (MIT) per un grup d investigadors dirigits pel professor S. Benton.

Aquest sistema es basa en el clcul mitjanant ordinador de les franges d interferncia que produirien imatges sinttiques. Al sintetitzar aquestes franges mitjanant complexos models matemtics s aconsegueix una reducci important en el nombre de mostres dels hologrames sinttics restringint el parallax de moviment a les direccions amb ms inters. En aquest dispositiu nicament es codifica la informaci de parallax horitzontal perqu se suposa que ser el moviment ms realitzat per l espectador. Amb aix es redueix el nombre de mostres de de les franges d interferncia en un factor de 100.

El sistema es basa en la construcci de les imatges mitjanant una exploraci conjunta de diversos feixos lser  l amplitud de les quals es modula amb concordana amb les franges d interferncies de l holograma calculat previament. La exploraci es realitza mitjanant un conjunt de moduladors acstic-ptics que escombren diferents franges horitzontals de la imatge. Es poden presentar imatges de 150x75x150 mm amb un angle de visi horitzontal de 36 graus i s capa de mostrar una imatge per segon.

Mark III.

El sistema denominat Mark III s una evoluci dels dipositius hologrfics desenvolupats pel MIT durant la dcada dels 80. Els sistemes anteriors eren molt complexos i voluminosos i necessitaven maquinari especialitzat per generar el senyal de vdeo. L objectiu del projecte s el de desenvolupar un sistema de visualitzaci hologrfic d mbit domstic. Formar imatges monocromtiques en 3D amb unes dimensions similars al cub de Rubik.

Per crear un video hologrfic s ha de produir un model tridimensional en temps real dels objectes dins d una escena. A partir d aquest, es calcula el patr de difracci necessari per formar la imatge. El processat s molt complex, per s ha optimitzat perqu treballi amb les targetes grfiques domstiques. El senyal de video generat s envia a un modulador de llum, que s, bsicament una guia d ones coberta d un material pizelctric, que segons el senyal rebut es deforma ms o menys. L ona de llum est compasada de diferents intensitats i freqncies. Al projectarse sobre un cristall translcid les diferents ones interfereixen generant un escena tridimensional. Aquest nou modulador permet emetre llum en vertical i horitzontal evitant aix l s de moltes lents i miralls.


Interactive 360 Light Field Display.

s un dispositiu de video hologrfic desenvolupat en conjunt  per Sony, Fake Space Lab i la Universitat del Sur de Califrnia presentat al SIGGRAPH 2007.

El sistema presentat consta d un videoprojector d alta velocitat, un mirall rotatori cobert per un difusor hologrfic i un circuit semiconductor FPGA (Field Programmable Gate Array) que s encarrega de descodificar la senyal DVI. S utilitza una tarjeta grfica programable i estndard que pot renderitzar ms de 5000 imatges per segon i projectar vistes en 360 graus amb separaci de 1,25 graus. Algunes caracterstiques:

No requereix ulleres especials.
s omnidireccional: Visi en 3D en 360 graus.
No reprodueix color.
Permet la interactivitat amb la imatge hologrfica.

Conclusions.

La utilitzaci de les tcniques hologrfiques en sistemes de video s un procs bastant complex que suposa un repte a nivell tecnolgic. Si es poden resoldre aquests reptes es podria convertir en el sistema que s utilitzaria en una futura televisi tridimensional. Avui en dia existeixen problemas per registrar escenes reals perqu requereixen unes condicions lumniques molt complexes aix com tamb s necessari disposar de dispositius electrnics que permetin captar franges d interferncia amb una resoluci ms elevada de la que podem trobar avui en dia. Un altre dels problemas que caldr solucionar en un futur per poder implementar aquesta tecnologia s la del ample de banda tan gran que s ha d utilitzar per la transmissi d un senyal d aquestes caracterstiques.

Bibliografia.

Francesc  Tarrs. Sistemas audiovisuales   1- Televisin analgica y digital.Edicions UPC ;
Viquipdia: Holografia;
Internet: Article sobre dispositius hologrfics;
Internet: Pgina web de l'empresa responsable d'Heliodisplay;
Internet: Pgina web de l'empresa responsable de Cheoptics 360;
Internet: Article sobre Interactive 360 Light Field Display;
Internet: Imatges del Cheoptics i Heliodisplay extretes d'aqu;

Links externs.

 Video sobre la tecnologia Cheoptics 360;
 Video sobre la tecnologia Heliodisplay ;
 Video sobre la tecnologia Interactive 360 Light Field Display;

Veure tamb.

 Holografia;
 Pantalles de baix consum IMOD;
 Pantalles SED Pantalla SED;
 E-paper Paper Electrnic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204812" title="Casal Catal de Montevideo" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="85410">
Casal Catal de Montevideo s una entitat cultural i recreativa catalana fundada a (Montevideo) Uruguai el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Catal de Montevideo i format per Ramon Panedas, Alb Rosell i Llongueras, Antoni Dur, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castell. El 1990 tenia 250 socis, gaudia d'una biblioteca d'obres catalanes, un grup teatral i un esbart dansaire. El portantveu s la revista escrita totalment en catal Manelic, fundada el 1954.

El 1936 organitz el Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata, i quan Llus Companys fou afusellat, constitu un comit d'homenatge que organitz commemoracions anuals i promogueren la inauguraci d'una plaa amb el nom de Llus Companys i un monument de l'escultor Joan Serra a Montevideo el 1944.  Tamb collabor en l'organitzaci dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo el 1949 i el 1963. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204815" title="Llengua (mscul)" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="85411">


La llengua s un mscul de tipus esqueltic que reposa a la part inferior de la boca. s sensible, est ricament innervada i irrigada, i es mant humida per la saliva.

Com a part de l'aparell digestiu, la seva funci  principal s la de manipular el menjar, ajudant a mastegar i a empassar (degluci). 

La llengua tamb s l'rgan principal del gust. Gran part de la superfcie de la llengua es troba coberta per les papilles linguals (prop d'unes 9000).

La llengua, grcies a la seva gran sensibilitat i mplia varietat de moviments (degut a la gran quantitat de nervis i vasos sanguinis que cont) s un element essencial a l'hora de formar els sons de la parla.  










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204839" title="Histria de la tecnologia" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="85412">
La tecnologia est present en tots els mbits de les societats de pasos industrialitzats. Per aix, el seu grau d'influncia s decisiu a cada societat. La tecnologia no noms s una activitat destinada a generar, crear i produir nous artefactes o objectes, sin que t una perspectiva fins als aspectes socials, cientfics, econmics, mediambientals, etc., d'una zona determinada, el qual s'hi veu involucrada. Aquesta uni de fenmens se'n diu CTS que significa que sn els estudis de Cincia, Tecnologia i Societat.

La tecnologia i la cincia ha anat lligada al pas dels anys i com tamb hi ha hagut una gran evoluci. Avui en dia s difcil intentar separar entre el coneixement tecnolgic i el cientfic.

 Era prehistrica .

Des de les societats prehistriques, la humanitat ha evolucionant i encara ho est fent intentant dominar el medi on viu a travs de la creaci d'eines i estris que han sigut punts clau entre la diferenciaci entre l'animal i l'sser hum. Des del Paleoltic inferior, aquestes societats antigues ja havien creat diverses eines i objectes fets amb pedra, ivori, fusta i ms materials que es podien trobar fcilment. Aquestes eines les utilitzaven per caar, esquarterar animals, cosir pells, etc. Un dels primers objectes utilitzats amb un grau ms de sofisticaci va ser l'arc, que amb tants sols una mica de fora es podia deixar anar la corda o fil per alliberar la fletxa sortint disparada. Altres avenos van ser la utilitzaci de pals aplicant el principi de la palanca per moure pedres com la collocaci de dlmens i menirs.

Al neoltic (8000-3000 aC), es descobreix l'agricultura i la ramaderia, el qual se'n pot dir la primera revoluci tcnica. Per treballar en les diverses activitats es mostra la necessitat de l's de diferents eines, com les arades, pales, aixades, etc., primerament de fusta o pedra, per desprs (quan hi havia l'oportunitat) de coure o ferro, com sistemes de regar camps i de transport. Pels voltants del 3000 aC, apareixen a Sumria (Mesopotmia), les primeres rodes, tot i que els primers terrissaires les utilitzaven per fer cermica. Grcies a la creaci de la roda, s'avana a la construcci de carros pel transport de mercaderies propulsades pels cavalls i/o bous com tamb l'arrossegament de trineus.

En aquesta poca, amb el vent, s'utilitzen les primeres embarcacions per navegar. Al 3500 aC, apareixen alguns metalls, com el coure, el qual va propiciar el desenvolupament de la tcnica de la fosa i la forja, i la construcci i creaci de ms eines d'utilitat com ara forns, martells, vares, encluses, tenalles, etc., per quan la metallrgia pren fora s entre el 1400 i el 1000 aC. Es pot trobar minerals amb ferro en diferents zones de l'escora terrestre per a causa de l'alta temperatura per obtenir-ne de pura, era molt difcil de produir en aquella poca.

L'agricultura tamb va produir canvis socials importants. Moltes persones deixen de ser nmades per esdevenir sedentries. D'aquesta manera, neixen les primeres civilitzacions, els quals les tribus i pobles passen a ser societats d'un aire ms organitzat en diferents classes socials. La gran producci d'aliment propicia la creaci de llocs de treball i oficis especialitzats, malgrat ser encara molt artesanal. Els agricultors poden passa de subsistir dels aliments a poder-los vendre pagant amb aix a canvi d'eines o altres tipus d'aliments.

Al mateix temps apareixen les classes socials dominadores a la resta, com els reis, els exrcits i els representats religiosos que van propiciar el naixement de civilitzacions com la mesopotmica, egpcia, grega, etc.

 Les civilitzacions en l'Edat Antiga .

Moltes civilitzacions com ara la romana, la grega o l'egpcia utilitzaven l'esclavatge per produir els seus bns materials. Les construccions des de petites fins a grans, com vies  de comunicaci, temples, edificis; construdes pels esclaus. S'utilitzaven tants esclaus que no calien gaires mquines  o sistemes per realitzar aquestes tasques. En aquella poca s'avanava (depenent de la zona i context histric) ms en la cincia que en la tcnica, com per exemple la civilitzaci grega. Persones com Pitgores, Plat, Aristtil, Demcrit i Euclides van iniciar i fomentar la filosofia, les matemtiques i del pensament generalment, que encara s'hi estudia. D'altra banda, Arqumedes de Siracusa (287-212 aC) va ser un dels primers en donar a conixer la teoria del funcionament de les mquines simples. En aquell temps, anomenaven les cinc grans la roda, la palanca, el pla inclinat, la falca i el cargol, malgrat que les tres ltimes estan relacionades entres s. Per Plat i Aristtil, la cincia i el pensament era quelcom que no havia de tenir efectes prctics, tot i que Arqumedes tamb ho creia. La  tcnica (o techn) era quelcom per a classes inferiors a persones de culte, s a dir, treballadors o esclaus. Llavors va ser en aquell teps que s'establia una mena de barrera entre cincia i tcnica.

Ctesbios i Her (150-50 aC), el primer va crear el rellotge d'aigua o clepsidra, i el segon diferents artilugis com rodes, politges, engranatges, etc., com tamb la eolpila, que era una turbina de vapor que amb poca fora motiu es movia prou rpid. La major part dels artefactes, artilugis o objectes creats per diferents persones que eren pensadors noms servien per fer jocs i curiositats entretenint a altra gent per que no va servir en tasques de treball. No obstant aix, els artesans i treballadors utilitzaran desprs politges, palanques i sistemes mecnics per treballar.

 Edat mitjana .


La tecnologia va tenir una presncia ms aviat pobre durant l'poca medieval en la invenci de noves tcniques i invents. Per les ja assistents van percebre una considerable millora o evoluci. Les energies del vent i de l'aigua van ser les que van predominar, potser, per la gradual disminuci de l'esclavatge. De totes maneres, la producci agrria i la fabricaci d'objectes va ser molt petita que servia noms per subsistir o sobreviure. Per aquests tenien l'avantatge que els nobles i l'Esglsia els recolzaven amb protecci, malgrat que aquests els hi donaven poques rendes. Com que la producci era petita es feia tot molt artesanalment i d'aqu van sorgir els gremis.

Malgrat el poc aven en noves aplicacions tcniques es van crear serradores, trituradores, molins de vent, rodes hidruliques, martells per forjar o martinets, tot un conjunt de mquines que servien per fer funcions bsiques com moldre el gra dels cereals, tallar millor la fusta, transport d'aigua per regar, etc. Un gran invent en aquesta etapa va ser la invenci del rellotge mecnic que era ms modern i precisiu que els rellotges anteriors com el rellotge de sol o el d'aigua. Aquest era considerat la major mquina en complexitat i utilitat. De la creaci del rellotge mecnic va sorgir una m d'obra especialitzada, malgrat ser encara de manera artesanal, que va propiciar la creaci de ms aparells i objectes fins entrada la revoluci industrial.

A l'Edat Mitjana s'hi feien estudis tecnolgics i cientfics (encara que a petita escala) per el dogmatisme religis era tan gran que no permetia l'aparici de noves idees i coneixements perqu no serien recolzades per les autoritats, sobretot per l'Esglsia.

 poca renaixentista .

Durant el Renaixement hi va haver una millor acceptaci i presncia de la tecnologia a la societat, fins i tot van aparixer figures noves com els enginyers, que juntament amb les matemtiques es creaven diferents objectes. A ms, l'enginyer jugava amb el paper d'artes i artista extenent-ne els camps disciplinatris. Llavors van sorgir diferents personatges que van tenir molt a veure en l'enginyeria, com s el cas de Leonardo da Vinci (1452-1519), qui va crear un gran nombre de mquines, artilugis i invents que van ser molt innovadors en aquella poca degut la gran possibilitat de posar-ho en prctica en l'art i el disseny, com tamb la gran complexitat de les prpies mquines. Molts elements d'aquestes mquines de da Vinci poden ser reflectides en mquines i aparells actuals com el tanc o els avions.

L'experincia i observaci de la natura van ser punts clau en el mtode cientfic durant el Renaixement. s llavors quan la cincia esdev de manera prctica i operativa davant el medi natural per dominar-lo. Aquest argument va ser recolzat per l'angls Francis Bacon (1561-1626) que amb un seguit d'experincies i observacions es podia realitzar un mtode inductiu. Llavors s quan la cincia es pot aplicar al medi i es comena a parlar de tecnologia pura.

Durant el Renaixement van aparixer personatges importants com Galileu Galilei o Isaac Newton acompanyats per la primera revoluci cientfica que va donar impuls per fomentar les bases del coneixement de la cincia i la tcnica. Aquestes persones van crear un gran nombre d'artilugis i mquines com el telescopi de Galileu o la bomba pneumtica d'Otto von Guericke.

Malgrat el gran aven, el dogmatisme religis era encara molt omnipresent en aquella poca (com tamb fins ara malgrat haver-se disminut notablement) i va provocar que no s'acceptessin alguns dels descobriments de molts cientfics, com per exemple; que si la terra era rodona o no, desprs es va debatar que si la terra era el centre de l'univers, com tamb va comportar a greus conseqncies, que podien arribar a la mort.

La tecnologia va anar evolucionant de mica en mica fins al que podem dir l'edat d'or de la tecnologia: les revolucions industrials.

 Edat d'or de la tecnologia: Les revolucions industrials .

 La primera revoluci industrial .


A Anglaterra es va comenar a partir del segle XVII, i com tamb gradualment (per sobretot a partir de la primera meitat del segle XIX) anys desprs als Pasos Catalans, un seguit de canvis socials i econmics com tamb un factible canvi poltic que va fer desaparixer progressivament el sistema feudal substituint-lo per un nou model en diferents mbits, amb el capitalisme com a predominant. En els temps anteriors a aquest hi havia una visi de subsistncia en la producci per durant aquests anys van aparixer la burgesia fent-se propietaris de mines, fbriques i/o tallers per a un objectiu com; produir per vendre.

Els sistemes d'energia per fer funcionar les mquines a les fbriques angleses ja no van ser les rodimentaries i medievals rodes hidruliques ja que va ser el carb el recurs principal. Tot i que no va ser el mateix cas per als Pasos Catalans ja que el carb era car ja que el ms barat venia d'Astries i el transport era la despesa principal, per tot i aix a les zones de costa catalanes on hi havia fbriques s que utilitzaven el carb. Altres maners per fer funcionar les mquines de les fbriques va ser el fenomen de les colnies, que eren sovint fbriques ms o menys grans que s'ubicaven en zones d'interior del pas utilitzant les aiges dels rius per fer funcionar la mquina de vapor, que feia finalment, funcionar les mquines. Aquestes colnies, s'ubicaven a la vora de rius com el Ter, el Llobregat i el Cardener. Al Principat de Catalunya era on majoritriament hi havien aquestes indstries.

A causa de la difcil obtenci del carb per la profunditat dins les mines on es trobava es va necessitar bombejar aigua per fer-la sortir a l'exterior. Aix va comportar una gran demanda de carb, el qual va ser substitut en gran part per la invenci de la mquina de vapor (esmentat ms amunt) grcies a un seguit de personatges. Thomas Savery, Denis Papin, Thomas Newcomen i James Watt entre d'altres van ser els qui van desenvolupar les mquinesde vapor durant el segle XVIII, el qual va ser una energia bsica fins molt entrada la revoluci industrial.

La nova classe dominant, la burgesia, donava el seu suport en l's de la cincia en la prctica. Aix va fer que les invencions de molts cientfics els comports rpidament a la fama i la fortuna per la seva rapidesa en posar-ho en prctica. Com tamb artesans i mestres podien creure's les seves prpies empreses com tallers o fbriques per guanyar diners siguent rpidament en capitalistes. Entre els segles XVIII i XIX, la revoluci industrial es va estendre per tot Europa fent que l'evoluci de la tecnologia augments considerablement ms que en molts anys endarrere.

Als Pasos Catalans, malgrat ser una zona d'important innovaci (majoritriament per temes poltics) en altres mbits, en la revoluci industrial va arribar tard, tot i que s'hi va acabar creant una potent indstria txtil i metallrgica el qual deixava l'economia del pas en dos fronts; l'agricultura i la indstria.

 Segona revoluci industrial .


Desprs de l'xit amb la mquina de vapor durant la revoluci industrial, la energia elctrica i el petroli va desembocar a una segona revoluci industrial que s'inicia a principis dels anys 1900. El naixement de nous sectors productius com les indstries de l'autombil, l'aeronutica, petroqumica, maquinari i la prpia producci elctrica van crear molts llocs de treball i va crear un canvi encara ms radical en l'economia mundial. En aquesta poca es milloren moltes indstries mecanitzant-les de manera parcial. Es van crear nombroses empreses que van potenciar encara ms el capitalisme.

L'actualitat: la "tercera revoluci industrial".
A partir de la Segona Guerra Mundial, l'electrnica ha sigut una de les indstries que van emergir amb ms fora fins ara. Llavors s'anomena tercera revoluci industrial, per tamb s conegut com l'era del silici o dels microxips. Els pasos industrialitzats entren en un gran fase de creixement tecnolgic. Els propis governs ja veuen que s necessari la tecnologia juntament amb la cincia pel creixement dels pasos. La rdio, la televisi i sobretot la informtica han esdevingut una tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparaci amb altres poques anteriors. La informaci i la comunicaci s un punt clau en la tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien ms sectors tecnolgics com la telefonia mbil, Internet, televisi digital, etc. D'aix sen diu tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), juntament amb la informtica

 Recull bibliogrfic .

 Tecnologia Industrial 1. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-4111-3;
 Tecnologia Industrial 2. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-9882-4;

 Vegeu tamb .

Arqueologia industrial;
Cronologia d'invents;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204843" title="Jakab Cseszneky" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="85413">
El Bar Jakab Cseszneky era un aristcrata hongars del segle XIII.

Jakab era el fill de Mihly, membre del clan Bna, i caballerizo del rei Andrs II d'Hongria. Ell es va convertir en portaespases del rei Bla IV i tamb tenia el ttol Conde de Trencsn. Prop de 1263 ell va construir el castell gtic fams de Csesznek a les muntanyes de Bakony i ell i els seus descendents han cridat per castell: Cseszneky. La seva esposa era la filla de Mrk Trencsni, membre del poders clan Csk. Els seus fills, Mikls, L rinc, Szomor i Mihly eren partidaris importants dels reis Ladislao IV i Carlos I d'Hongria i van lluitar amb bravura contra Mt Csk, governador de facto de l'Eslovquia occidental actual.

Fonts.
 Gyrffy Gyrgy: Az rpd-kori Magyarorszg trtneti fldrajza;
 The castle of Csesznek;
 Szilgyi Sndor: A Magyar Nemzet Trtnete;
 Busk Andrs: Lengyel emlkhelyek;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204845" title="L?rinc Wathay" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="85414">
L rinc Wathay (? - 1573) era un noble hongars i castell de Csesznek.

Va servir com oficial militar a Kassa i Transsilvnia i desprs que Blint Trk fos capturat pels Otomans, el rei Ferran I el va designar castell de Csesznek. Wathay va fortificar el castell i en va consolidar la defensa, i aix va poder resistir el setge turc el 1561.

Va morir en un accident el 1573, quan un vell can es va esclatar al castell.

La seva esposa fou Klra Csabi, i el seu fill Ferenc Wathay fou tamb un comandant fams i autor del Llibre de cants de Ferenc Wathay.

Fonts.
 The statue of L rinc Wathay;
 History of Csesznek;
 Geocaching: Csesznek;
 Bethlen Gbor Hagyomny rsg;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204852" title="Pila baptismal" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="85415">

Les piles o piques baptismals sn recipients els quals es cont l'aigua per a impartir el sagrament del baptisme. 

Les piles baptismals es troben ja a les catacumbes i des de la pau de Constant als baptisteris, de fbrica. Les primitives eren grans piles rectangulars i estaven enfonsades a terra, apareixent nicament les vores damunt d'ell com pot veure's a les catacumbes de Sant Ponci, on encara es conserva una amb la particularitat d'introduir-se en ella el peu d'una creu pintada amb gran ornamentaci al mur. 

Va continuar als baptisteris construts des de la pau constantiniana l's de les piles grans i enfonsades, ja fos de forma rectangular, ja fossin poligonals i cilndriques, encara que tamb s'en van disposar desprs d'altres elevades sobre el sl. Aquestes ltimes es feien comunament de pedra, per n'hi va haver debronze, trobant suport les unes amb les altres sobre algun peu o suport unit a elles. 

Suprimit gaireb del tot el baptisme per immersi al finalitzar el segle XIV (encara que va subsistir en alguns llocs durant dos segles ms), les piles es van fer de menor grandria des del segle XV i es van cobrir en aquest segle amb una espcie de torreta o cimbori.

L'exterior de les piles que no estaven enfonsades es va adornar amb relleus propis de l'estil dominant a l'poca de la seva realitzaci i de vegades amb figures i smbols allusius al baptisme. Per l'interior quedava llis, dividit en general a les piles petites per un env de dos compartiments, un com a dipsit i l'altre per a recollir l'aigua que queia del cap del batejat. 

Es conserven a diferents llocs piles dels primers segles de l'edat mitjana com:
la cilndrica de Grottaferrata (prop de Roma), atribuda al segle V ;
la de Baos de Cerrato (Palencia), que pot ser del segle VII, com la seva esglsia i que mesura 1,10 metres de dimetre ;
la de San Isidoro de Lle, rectangular i amb toscs relleus de figures o escenes bbliques, atribuda al segle X ;
la de Beuda, del segle XI ;
la de San Pedro de Villanueva (Astries), de l'any 1107 ;
la de Sant Mart de Peralada, Segle XI-XII;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204854" title="Aiguader" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="85416">
Un aiguader era una persona que tenia com a ofici tindre cura de l'aigua de les squies.

Tamb rebia aquest nom aquell que es dedicava a traginar i vendre aigua a les ciutats.

Trobem, per exemple, documentat aquest ofici a Lleida, al segle XV. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204859" title="Joqubed" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="85417">
Segons el llibre de l'xode, Joqubed (en hebreu            -      Yk bed bat L w) fou la mare biolgica de Moiss.

Joqubed era filla del patriarca Lev (la tradici apcrifa jueva cita que Lev tenia 64 anys quan Joqubed nasqu) i nasqu a Egipte, ja que no s comptada a la llista dels 70 descendents de Jacob que van installar-se al pas del Nil. 

Joqubed es cas amb el seu nebot Amram, amb qui tingu:
Aaron;
Mriam;
Moiss;

Algunes tradicions del judaisme citen que Joqubed es marid amb un home anomenat Elitzaphon Ben Parnach, per no es diu si fou abans o desprs del matrimoni amb Amram.

Quan Joqubed estava embarassada de tres mesos de Moiss, el fara va redactar un edicte pel qual tots els nou-nats hebreus havien de ser llenats al Nil. Aleshores, segons la tradici apcrifa, Amram va abandonar-los per poc desprs la seva filla Mriam el va convncer de tornar. Quan nasqu el nad, el van amagar tres mesos fins que, per evitar ser descoberts, deixaren el nen en una cistella a les aiges tranquilles del Nil. Joqubed fu vigilar la cistella a la seva filla Mriam.

Result que la cistella fou arreplegada per una filla (o germana) del propi fara, qui s'apiad del nen i l'adopt. Llavors, Mriam es present a la dama egpcia i s'ofer per buscar una dida que l'amamants. D'aquesta manera fou com Joqubed va poder cuidar del seu fill durant un temps ms, fins que l'hagu de dur al palau reial d'Egipte.

Desprs, el relat bblic l'oblida i no se'n coneix res ms. Segons la tradici, per, est enterrada a la Tomba de les Matriarques, prop de Tiberades (Israel).

Vegeu tamb.
Jocabel;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204862" title="Ave Caesar, morituri te salutant" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="85418">
Ave Caesar, morituri te salutant (lit. Ave Cesar, els qui moriran et saluden) s la frase en llengua llatina que els gladiadors dirigien a l'emperador rom just abans de l'inici dels jocs de gladiadors. Al llibre De Vita Caesarum, 5 (Divus Claudius), 21, 6, de Suetonius, hi apareix la primera referncia literria a la frase, malgrat que s escrita d'una forma no exactament igual a la coneguda: "Have imperator, morituri te salutant!".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204864" title="Funcionalisme (sociologia)" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="85419">

El funcionalisme s un corrent teric sorgida a Anglaterra en els anys 1930 en les cincies socials, especialment en sociologia i antropologia social. T un enfocament empirista que preconitza els avantatges del treball de camp. Fins al segle XIX, la majoria de les labors es realitzaven en un gabinet, mitjanant relats esbiaixats de viatgers. El funcionalisme va obrir el cam de l'antropologia cientfica, desenvolupant-se desprs amb gran xit en Estats Units.

Sota aquesta mirada, les institucions socials serien mitjos collectivament desenvolupats per a la satisfacci de les necessitats biolgiques i culturals; els defineix, per tant, pel compliment d'una funci social, i no  com es feia generalment  per les circumstncies histriques del seu desenvolupament. Emfatitza, per tant, les mesures que les institucions prenen per a arribar a les fins socialment valorades; en l'escola funcionalista americana, basada sobretot en l'obra de Talcott Parsons, es posa una mfasi particular en el manteniment de la estabilitat social.

Origen del nom funcionalisme.
El nom d'aquesta escola es deriva del fet que per al etnograf polons Bronislaw Malinowski, seguidor de les teories sociolgiques del francs mile Durkheim, les cultures es presenten com tots "integrats, funcionals i coherents". Per tant, cada element allat de la mateixa solament pot analitzar-se considerant els altres. Aquest autor estudia llavors la cultura i altra fets socials, com per exemple les institucions en les quals aquests estan "concentrats", en funci de com s'organitzen per a satisfer les necessitats d'un grup hum, s a dir, totes aquelles tasques o objectius que tendeixen a mantenir i conservar els organismes de la societat i a aquesta com a tal, incloent els seus models culturals..

Plantejaments.
La teoria funcionalista, a diferncia del que opinava la Teoria d'usos i gratificacions considera a la societat com una totalitat marcada per l'equilibri, i en la qual els mitjans tenen una gran importncia dintre de l'estabilitat social. Les societats disposen de mecanismes propis capaos de regular els conflictes i les irregularitats; aix, les normes que determinen el codi de conducta dels individus variaran en funci dels mitjans existents i aix s el que regeix l'equilibri social. Per tant podrem entendre la societat com un "organisme", un sistema articulat i interrelacionat. Una totalitat constituda per parts discretes. Alhora, cadascuna d'aquestes parts t una funci d'integraci i manteniment del propi sistema.

La teoria funcionalista es basa en la teoria de sistemes. Estableix que la societat s'organitza com un sistema social que ha de resoldre quatre imperatius fonamentals per a subsistir:
adaptaci a l'ambient,
conservaci del model i control de tensions,
persecuci de la finalitat,
integraci.

D'acord al rol que assumeixin els subsistemes per a resoldre aquests problemes fonamentals, actuaran com funcionals o disfuncionals.

Per aix, alguns autors pensen que els funcionalistes tenen una visi biologicista de la societat, s a dir, entenen la societat com una entitat orgnica la normalitat de la qual ve postulada per fenmens que es repeteixen regular i sistemticament. La "salut" de la societat depn de la integraci funcional de les seves parts en el conjunt. L'encarregat de la integraci s el sistema institucional, pel que la forma de poder institucional queda aix naturalitzada.

 Bases de la teoria funcionalista .
 Empirisme .
L' empirisme s una de les bases de la teoria funcionalista. s un corrent filosfic del segle XVIII que busca conixer la realitat a travs de l'observaci dels fenmens observables. L'explicaci dels esdeveniments s'obt per als empiristes mitjanant la construcci de lleis generals i les relacions causals entre fenmens observables.

 Positivisme.
Altra doctrina filosfica que va influir en la construcci del pensament funcionalista s el positivisme, escola fundada per Comte que comprn, una teoria de la cincia, una reforma en la societat i una religi. Constituint una teoria del saber que no admet altra realitat que no siguin els fets, ni a investigar altra cosa que no siguin les relacions entre els fets. ( Shoshana Ivaney Hyde )

La seva concepci de la realitat noms se sost en all que pot ser experimentat pels sentits, s a dir, noms el coneixement cientfic pot arribar a ser un coneixement veritable i la mitologia, la religi o la metafsica sn tingudes per falses i intils.

La doctrina positivista pressuposa que l'sser hum pot arribar a la possibilitat d'enunciats tan apegats a l'objectivitat del mn que manquin de tota mediaci per part de la mirada, el subjecte o el discurs.

 La teoria funcionalista de la comunicaci .
En l'mbit de la comunicaci, la teoria funcionalista neix a principis del segle XX amb l'obra de Harold Laswell, World Politics and Personal Insecurity i Propaganda and Promotional Activities; un altre dels autors que ha realitzat grans aportacions a la Teoria funcionalista va ser Paul Lazarsfeld mitjanant la seva treballo The People's Choice. Com totes les teories de la comunicaci, tracta sobre el poder i la influncia dels mitjans de comunicaci en el pblic.

Aquesta teoria afirma que els mitjans de comunicaci, entesos com emissors de informaci, sempre tenen la intenci d'obtenir un efecte sobre el receptor, s a dir, s'intenta persuadir als espectadors. Per a aconseguir-lo es formulen les segents preguntes: qui, qu, a qui, a travs de quin mitj i amb quina finalitat.

Els receptors, per la seva banda, tenen un conjunt de necessitats que els mitjans han de satisfer.

La funci d'aquesta instituci t tres nivells. D'una banda s'estandarditzen els fenmens socials. A ms esclareix les condicions de les maneres de vida i, finalment, analitza les funcions de les operacions repetides dintre d'una societat.

Respecte de la influncia dels mitjans de comunicaci en la societat, la teoria funcionalista parla que els mitjans sn utilitzats per l'Estat (el Govern) per a vigilar l'entorn, controlar-lo i per a transmetre l'herncia social, abans transmesa mitjanant l'educaci.

Els mitjans de comunicaci social sn des d'aquesta perspectiva un subsistema dintre del sistema social.

Com representants d'aquesta teoria tamb podem destacar a M. McLuhan, Berelson i Charles Wright.

Robert Merton -> funcionis dels Mitjans de comunicaci -> determinants de l'estructura social (depenents i condicionaments de canvis socials).

Els Mitjans estableixen la norma social, sn un agent de socialitzaci (que obvia els comportaments desviats).Plantegen una racionalitat normalitzada, repetitiva i institucionalitzada que porta conseqncies (ajustament o adaptaci tecnofuncional d'individus, grups i sistemes socioculturals).Tres factors:

1. Tendncia a l'equilibri del sistema social. La tendncia natural s a l'equilibri, els Mitjans de comunicaci sn instruments de control social que contribuxen a l'equilibri necessari.

2. Organitzaci institucional de les funcions socials. Els Mitjans de comunicaci com instituci contribuxen a satisfer les necessitats de la societat. Funci s aqu una condici, l'estat de les coses, el resultat d'una operaci amb una estructura que t una pauta observable i regular, i que complix una finalitat d'acord a una o ms variables. La funci pot ser manifesta (racionalitzada, resultat instrumental) o latent (no racionalitzada, resultat disfuncional)

3. Interdependncia institucional de les funcions socials. La societat s una estructura interdependent, el canvi en un element repercuteix en la resta. Dintre de l'estructura social trobem institucions socials com els Mitjans de comunicaci. Aquests sn vists com instruccions estabilitzadores que contribuxen a mantenir el status quo, dintre de la lgica reproductora de la Societat. El funcionalisme analitzar els elements que no funcionen per a allar-los i corregir-los, d'aquesta manera la societat podr seguir evolucionant.

La teoria funcionalista centrar les seves investigacions en la capacitat dels Mitjans per a realitzar les seves funcions (conducta dels receptors, interessos de l'audincia, poder i efecte dels Mitjans).

Funcions dels Mitjans de comunicaci.
Segons Wilbur Schramm:
 Funci de contacte, acostament. Mitjans i personalitzaci.
 gesti i exercici de lideratge (poltic), coordinaci de grups.
 Instrucci;
 Entreteniment;

Segons Robert Merton i Paul Lazarsfeld
 Alertar als ciutadans sobre amenaces o perills.
 Proporcionar els instruments necessaris als ciutadans per a la realitzaci d'activitats quotidianes.
 Influir en aquells ciutadans que se sotmeten a la necessitat i el valor d'estar b informats (entendre el missatge en gran part a travs del Receptor);
 Atribuci status/prestigi a persones que sn objecte d'atenci dels Mitjans.
 Disfuncions -> distanciar al ciutad del pblic i narcotizar, generar apatia o inactivitat.


Anlisi funcional dels Mitjans segons Charles Wright:
 Sistema global dels Mitjans d'Informaci en la societat. Conseqncies per a grups/comunitats -> comunicaci de masses: feta per a audincies mplies, heterognia, anonima, rpida i pblica (L'organitzaci dels Mitjans s cara i complexa);
 Models especfics de comunicaci segons el mitj utilitzat;
 importncia de l'entramat organitzatiu i institucional que determina el funcionament dels Mitjans.
 Constatar la centrabilidad de les indstries culturals en la difusi o producci d'informaci.

Punts de forts de la teoria funcionalista aplicada a la Informaci

Els Mitjans sn essencials per a la societat perqu compleixen funcions de: integraci, cooperaci, ordre, control, estabilitat, adaptaci a canvis, mobilitzaci.

Els mitjans efectuen la cohesi social necessria per a la integraci social.



Metodologia d'anlisi

Objectiu investigaci funcionalista = requisits funcionals d'una unitat.

Mtode d'anlisi

-> unitat de fenmens a estudiar

-> Hiptesis en relaci amb el marc (factors que determinen el lmit dintre del com tenen lloc les variacions)

-> Condicions Generals perqu la unitat segueixi en el seu marc sense canvis considerables

ROBERT MERTON -> supsits de la metodologia d'anlisi

 Les activitats socials o elements culturals sn funcionals per al sistema social o cultural enter;
 Tots els elements socials i culturals compleixen funcions sociolgiques;
 Sn elements indispensables.


a)Unitat funcional de la societat - elements del sistema social en harmonia. Els conflictes es resolen per la regulaci del sistema

b)Universalitat del funcionament social - Cultura (funcional) = tot temps i civilitzaci disposa de creences i sistemes materials amb funci vital per a la comunitat. Cultura = funci positiva d'integraci social.

c)Indispensabilitat d'elements funcionals - forma cultural (ritus, costums, idees...) t una funci social (necessitat indispensable per al desenvolupament de formes culturals)

 Vegeu tamb .
Funcionalisme estructuralista;
Funcionalisme lingstic;
Teoria crtica;
Teoria hipodrmica;
Teoria d'usos i gratificacions;

 Referncia .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204866" title="Candidiasi" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="85420">

La candidiasi s una malaltia causada per fongs a la vagina que produeix un excs de mucosa. Es recomana atenci mdica ja que compta amb un tractament efica. La infecci es produeix per transmissi sexual. La candidiasi vaginal es desenvolupa a una alteraci de la microflora vaginal, que afavoreix la proliferaci del fong.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204869" title="Aixovar" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="85421">
Un aixovar (de l'rab assovr) s el nom que rep els bns aportats en dot al cnjuge que tenia el patrimoni principal (en general, era aportat per la dona).

Ja trobem documentada en poca carolngia l'existncia d'aquesta paraula, en front del des aportat pel marit.

L'aixovar es generalitz al segle XII com a dot aportat per les dones (o pels homes que es casaven amb una pubilla).

A la baixa Edat mitjana generalment supos un pagament en metllic, ms roba i paraments del llit.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204872" title="Aljama" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="85422">
Aljama (de l'rab al-jam'a, conjunt de persones) era el nom que, a Catalunya i a l'Edat mitjana, s'aplic a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i que tenien una personalitat jurdica (de vegades, fins i tot, tamb s'aplic a les comunitats jueves).

Els musulmans es regien per llurs autoritats i d'acord amb la llei religiosa.

Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les prpies magistratures i les mesquites. Restaven, per, sotmesos a l'autoritat del rei, que nomenava un batlle i que cobrava importants impostos.

Algunes aljames sarranes, com, per exemple, la de Lleida, rebien el nom de moreries.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204873" title="Juan Lpez de Velasco" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="85423">
Juan Lpez de Velasco, escultor espanyol del segle XVI. 

Es creu d'origen basc, va treballar a la Catedral de Granada entre els anys 1508 i 1513,on va conixer al que seria el seu gendre Jacobo Florentino. 

Es va establir a Jan pel contracte que li va oferir el bisbe Alonso Surez de la Fuente del Sauce per tallar el cadirat del cor de la Catedral de Jan, juntament amb els escultors Gutierre Gierero i Jernimo Quijano amb el qual tamb collabor per a la realitzaci d'escultures per al retaule major d'aquesta mateixa catedral, aix com per al retaule de La nostra Senyora de la Consolaci cap a l'any 1520.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204877" title="AMD64" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="85424">
AMD64, inicialment coneguda com x86-64, s una arquitectura basada en l'extensi del conjunt d'instruccions x86 per a manejar adreces de 64 bits realitzada per AMD. A ms d'una simple extensi contempla millores addicionals com duplicar el nombre i la grandria dels registres d's general i d'instruccions SSE.



El primer processador amb suport per a aquest conjunt d'instruccions va ser el Opteron, llanat a l'abril de 2003. Posteriorment ha estat implementat en mltiples variants del Athlon 64 i del Pentium 4 de Intel, en aquest ltim cas sota una versi de Intel cridada EM64T.



 Descripci de l'arquitectura .

El conjunt d'instruccions del AMD x86-64 (renombrat posteriorment com AMD64) s una extensi directa de l'arquitectura del x86 a una arquitectura de 64 bits, motivat pel fet que els 4GB de memria que sn direccionables directament per una CPU de 32 bits ja no s suficient per a totes les aplicacions. Alguns dels canvis:



Nous registres. El nombre de registres de propsit general s'ha incrementat de 8 en els processadors x86-32 a 16, i la grandria de tots aquests registres s'ha incrementat de 32 bits a 64 bits. Addicionalment, el nombre de registres MMX de 128 bits (usats per a les instruccions esteses SIMD) s'ha incrementat de 8 a 16. Els registres addicionals incrementen el rendiment.



Espai d'adreces major. A causa de l'arquitectura de 64 bits, l'arquitectura AMD64 pot direccionar fins a 18 exabytes de memria. Aix, comparat amb els 4GB del x86-32, dels quals noms la meitat est disponible per a aplicacions en la majoria de les versions de Microsoft Windows, el sistema operatiu dominant en entorns domstics. Les implementacions futures de l'arquitectura del AMD64 pot proporcionar fins a 2 exabytes de memria disponible. Si la paginaci de memria s'utilitza correctament, els sistemes operatius de 32 bits podrien tenir accs a algunes de les extensions d'adrea fsiques sense haver de realitzar l'execuci en manera llarga (long). Encara que la memria virtual de tots els programes en la manera de 32 bits est limitada a 4 GB.



Cridades al sistema ms rpides. Degut al fet que la segmentaci no est suportada en la manera de 64 bits, les cridades al sistema no tenen les latncies associades amb emmagatzemar i recuperar la informaci de segmentaci ni han de realitzar les comprovacions necessries de protecci a nivell de segmentaci. Per tant, AMD ha introdut un nou interfcie de cridades al sistema, al que s'accedeix utilitzant solament la instrucci "SYSCALL". Encara que els sistemes operatius encara poden utilitzar el sistema d'interrupcions per a les cridades al sistema, en la manera de 64 bits utilitzar "SYSCALL" s ms rpid.



Instruccions SSE. L'arquitectura AMD 64 inclou les extensions de Intel SSE i SSE2, les ltimes cpus inclouen SSE3 tamb. Tamb estan suportades les instruccions del x86 i MMX.



Bit NX. El bit NX s una caracterstica del processador que permet al sistema operatiu prohibir l'execuci del codi en rea de dades, millorant la seguretat. Aquesta caracterstiques est disponible en les maneres de 32 i 64 bits, i est suportada per Linux, Solaris, Windows XP SP2, Windows Server 2003 SP1.



 Maneres de funcionament .







 Explicaci del mode de funcionament .

Hi ha dos modes primaris d'operaci per a aquesta arquitectura:

Mode Llarg : s la manera d'operaci principal previst en l'arquitectura; s una combinaci del mode de 64 bits nadiu del processador i un mode de 32 bits per a la compatibilitat. Tamb abandona algunes de les caracterstiques no desenvolupades o menys utilitzades del 80386. S'utilitza pels sistemes operatius de 64 bits. Entre els que donen suport a aquest mode hi ha Linux, alguns BSDs, Solaris 10, Windows XP Professional (edici x64) i Windows Vista (edici x64);



 Ats que el conjunt d'instruccions s el mateix, no hi ha una penalitzaci important en l'execuci del codi x86. Aix no succex en l'arquitectura de Intel IA-64, on les diferncies en el ISA subjacent impliquen que l'execuci de codi de 32 bits equival a utilitzar un processador completament diferent. En tot cas, en AMD 64, les aplicacions de 32 bits del x86 podrien encara beneficiar-se d'una recompilacin a 64 bits. Els registres addicionals disponibles en el codi de 64 bits, poden ser utilitzats per un compilador d'alt nivell per a l'optimitzaci.



 Usant el mode llarg, un sistema operatiu de 64 bits pot executar aplicacions de 32 bits i 64 bits simultniament. Tamb un x86-64 inclou un suport nadiu per a executar les aplicacions de 16 bits del x86. Microsoft ha excls explcitament el suport per a aplicacions de 16 bits en l'edici x64 de Windows XP Professional a causa de els problemes d'aconseguir que el codi de 16 bits del x86 pugui funcionar amb el seu emulador WoW64.



Mode heretat : el mode utilitzat pels sistemes operatius de 16 bits, com MS-DOS, i els sistemes operatius de 32 bits, com Windows XP. En aquest mode, noms es pot executar codi de 16 bits o de 32 bits. Els programes de 64 bits (com el programa d'installaci GUI per a Windows XP Professional x64 i Windows Server 2003 x64) no s'executaran.

 Estudi de mercat .

AMD64 representa un canvi amb el passat de AMD el comportament del qual era seguir els estndards de Intel, encara que mant els comportaments anteriors de Intel estenent l'arquitectura del x86, des dels 16 bits 8086 fins als 32 bits 80386, sempre sense eliminar compatibilitat cap a enrere.

L'arquitectura del AMD64 l'arquitectura de 32 bits del x86 (IA-32) afegint registres de 64 bits, amb maneres de total compatibilitat de 32 bits i 16 bits per a programari ja existent. Fins i tot la manera de 64 bits permet compatibilitat feia enrere, facilitant a les eines del x86, com els compiladors ser modificats a l'arquitectura AMD64 amb un esfor mnim. L'arquitectura del AMD64 disposa de caracterstiques com el bit NX.



 Implementacions .

Els processadors segents implementen l'arquitectura AMD64:

 AMD 64 (K8 - Kryptonite);
 AMD Athlon 64;
 AMD Athlon 64 X2;
 AMD Athlon 64 FX;
 AMD Opteron;
 AMD Turion 64;
 AMD Sempron (tots els que utilitzen sockets 754, 939 i AM2);
 EM64T (Extended Memory 64 Technology);
 Intel Xeon (alguns models des de 'Nocona');
 Intel Pentium 4 (models srie 500, 600');
 Intel Pentium D;
 Intel Pentium Extreme Edition;
 Intel Celeron D;
 Intel Core 2 Duo (Conroe, Allendale);
 Intel Core 2 Quad (Conroe, Kentsfield);

 Enllaos externs .
Documentaci tcnica de AMD per a l'arquitectura AMD64 ;
Documentaci lliure AMD64 en CD-ROM (solament en els I.I.O.O. i Canad), i format de descrrega ;
PlanetAMD64 - lloc amb base de dades de drivers i programari 64bit ;
64-bit computing in theory and practice ;
Guia interactiu de la identificaci del AMD Athlon 64;
Finalment, Intel integra els 64 bits al Celeron D;

 Vegeu tamb .

 Bit NX;
 EM64T (Implementaci de Intel de l'arquitectura de 64 bits);
 IA-64;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204879" title="Jernimo Quijano" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="85425">
Jernimo Quijano (? 1500- Murcia, novembre de 1563) va ser un arquitecte i escultor espanyol. 

Es va formar a Burgos i va comenar el seu treball al cor de la Catedral de Jan l'any 1524. Va succeir Jacobo Florentino com a mestre de la Catedral de Mrcia, des de 1526 fins a la seva defunci. Va desenvolupar la major part del seu treball en aquesta regi i voltants (Lorca, Cehegn, Cartagena, Oriola, Albacete), on va ser una figura clau del renaixement. 

La seva arquitectura monumental, caracteritzada per rics decorats, i les seves composicions esculturals, van estar plenament inspirades en les obres italianes de l'poca. Va ser encarregat tamb de valorar la trona arquebisbal realitzada per Alonso Berruguete per al cor de la catedral de Toledo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204880" title="Gutierre Gierero" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="85426">
Gutierre Gierero . Va ser un escultor nascut a Anvers ? - Jan, 1530. 

Arribat a Jan en 1518, per a collaborar a la realitzaci del cadirat del cor de la Catedral de Jan amb l'escultor Juan Lpez de Velasco, va romandre en aquesta ciutat fins a la seva mort l'any 1530. Per a aquesta mateixa catedral va realitzar el Crist del Refugi i segons Jos Domnguez Cubero, a l'ltima restauraci portada a terme es va demostrar que el Crist de les Misericrdies tamb s obra de Gierero. 

Va treballar a Jan per a la capella de Sant Andreu, on va realitzar un magnfic artesanat a la sala capitular i a la sagristia.
Enllaos externs.
Artesonat a la cappella de Sant Andreu a Jan



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204882" title="Freixenet" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="85427">


Freixenet, o freixeneda, s un lloc poblat de freixes.
Geografia:
Sant Guim de Freixenet s un municipi de la Segarra.
Freixenet, abans Freixenet de Camprodon, s un poble de Camprodon, al Ripolls.
Freixenet de Segarra s un poble de Sant Guim de Freixenet.
Freixinet, o Freixenet, s un poble de Riner, al Solsons.
Economia:
Freixenet S.A. s una empresa de producci de cava.
Esports:
CE Noia Freixenet, entitat esportiva de Sant Sadurn d'Anoia dedicada a la prctica de l'hoquei patins.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204893" title="Guerra de Jugurta" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="85428">
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per Roma contra el Regne de Numdia. La guerra fou narrada per Sallusti i per tant es coneixen fora detalls i per aix t un paper ms destacat a la histria del que correspondria per la seva importncia poltica i militar. Encara que alguns fets van presentar a Jugurta com ms poders del que realment era, la seva capacitat ofensiva quan s'enfront a autntics exrcits romans fou molt limitada. En general cal considerar el conflicte com un pas ms en l'expansionisme rom que en aquesta poca establia regnets "clients". Jugurta esdevingu modernament un heori pels berbers, per en realitat sembla va treballar ms per ell mateix que pel seu poble.

La causa immediata del conflicte fou el conflicte entre Jugurta, rei de Numdia Occidental, i el seu cos Adherbal, rei de Numdia Oriental. La poltica ambiciosa de Jugurta tractava d'unificar ambds territoris, i va envair el regne del seu cos. Adherbal fou derrotat i assetjat a Cirta; desprs de dos ambaixades romanes que no van poder posar fi al conflicte, la ciutat es va rendir sota condici de respectar les vides dels assetjats, per Jugurta no va complir la promesa i els va matar a tots incloent a Adherbal (112 aC).

El suborns de Jugurta li van garantir un cert suport a Roma, i haguera triomfat de no ser pel trib Gai Memi que va imposar la declaraci de guerra. El cnsol Luci Calpurni Bstia fou enviat a frica. Jugurta va tractar de subornar al cnsol i al seu lloctinent Marc Escaure, i sembla que ho va aconseguir, negociant una pau prou favorable, amb un pretesa submissi, l'entrega de 30 elefants i una petita quantitat de diners (111 aC).

Aquest tractat va indignar altre cop a Roma, i Gai Memmi va fer aprovar l'enviament del pretor Luci Cassi, un home molt ntegre. Jugurta fou convidat a anar a Roma a donar explicacions; ho va fer sota salva conducte que fou escrupolosament respectat, encara que no va poder parlar davant el senat ja que alguns nobles ho van impedir. Jugurta va romandre a Roma un cert temps negociant acords diversos de tipus personal i segurament hauria acabat imposant els seus punts de vista si no hagus gosat matar a Massiva, la influencia del qual veia com un perill. Fou impossible justificar o ignorar aquest crim fet als ulls del senat. Bomilcar, l'assass fou portat a judici, i Jugurta expulsat d'Itlia.

El 110 aC va arribar a Numdia per fer la guerra Espuri Postumi Alb, i desprs el seu germ Aule Postumi Alb que va tenir el comandament en absncia del primer, per cap dels dos va donar proves de capacitat. Ambds van acceptar els suborns de Jugurta, i la guerra suposada es va aturar per unes negociacions de fet inexistents, que s'anaven allargant, fins que ja el temps de les operacions militars va passar; Aule, que havia entrat cap a l'interior de Numdia fins una ciutat de nom Suthul, va estar a punt de ser sorprs al seu campament, i gran part del seu exrcit fou destrut i la resta va haver de passar sota el jou.

El tractat signat per Aule fou anullat pel senat i l'any segent (109 aC) es va encarregar al consol Quint Cecili Metel Numdic de fer la guerra. Jugurta se'n va adonar que Metel era un bon general i un home ntegre, i llavors va fer passos per una efectiva submissi. Metel va acceptar per en realitat volia guanyar adhesions entre els propers del rei i mentre va continuar avanant en territori enemic. Jugurta el va atacar sobtadament en la seva marxa per fou derrotat severament. Gran part de Numdia fou devastada per Metel, que no obstant fou rebutjat davant Zama i es va retirar als seus quarters d'hivern.

Aquell hivern Jugurta va oferir la submissi completa i l'entrega de tots els seus elefants i pagar una gran suma, per Metel li va exigir que s'havia d'entregar personalment i Jugurta va trencar les negociacions. 

El 108 aC Jugurta va eludir la persecuci de Metel amb moviments rpids; es va refugiar a Thala, considerada inexpugnable, per en va haver de fugir, i va passar al territori dels gtuls on va poder aixecar un nou exercit amb el que va entrar a Numdia. Al mateix temps Boccus I va pujar al tron a Mauritnia i va aixecar un exercit per auxiliar a Jugurta. Metel, assabentat que havia estat substituir per Gai Mari, va romandre en ofensiva, al mateix temps que negociava amb el rei Boccus.

L'arribada de Mari (107 aC) va renovar el vigor dels romans i van reduir totes les fortaleses del rei nmida incloent aquelles on s'havien dipositat els tresors. Jugurta va decidir jugar-se el futur a una sola batalla i amb molt d'esfor i l'ajuda de Boccus va reunir un exercit i van atacar a Mari quan es retirava als seus quarters d'hivern; Mari fou agafat per sorpresa per la seva percia el va fer guanyar la batalla. 

Jugurta es va escapar del camp de batalla prcticament sol. Va poder reunir un cos de cavalleria nmida per ja la seva nica esperana de reprendre la guerra era Boccus; per aquest fou guanyat a l'aliana romana per Sulla, llavors questor de Mari, i es va unir a un pla per capturar al rei nmida. Cridat a una conferencia, Jugurta i una escorta es van reunir amb Boccus i llavors foren envoltats i els seus escortes eliminats i el rei fet presoner i entregat a Sulla que el va portar davant de Gai Mari. (106 aC). Aquest fou el final de la guerra. El regne fou entregat per Mari a Gauda, excepte ls part de l'oest que fou incorporada al Regne de Mauritnia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204894" title="Almod" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="85429">
Un almod (de l'rab al-mud, mesura de grans) era un edifici o indret on es guardaven els cereals i on eren venuts.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204896" title="Arader" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="85430">
Un arader o aladrer s una persona que t com a ofici fer arades o aladres.

s una professi ja documentada a Lleida al segle XV.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204897" title="Jugurta" nonfiltered="430" processed="430" dbindex="85431">
Jugurta (Jugurtha, ) fou rei de Numdia del 118 aC al 106 aC.

Era el net de Masinissa I i fill de Mastanabal amb una concubina. Degut al seu naixement d'una concubina el seu avi no li va dedicar atenci i va tenir una vida obscura mentre Masinissa va viure. Per vers el 149 aC aquest fou succet en el tron per Micipsa (rei nic el 145 aC), i va adoptar al seu nebot, encara que tenia dos fills que es deien Hiempsal i Adherbal.
 
Per les seves habilitat era molt popular entre el nmides i Micipsa es va donar llavors compte que podia arribar a suplantar als seus dos fills. Per aix el va enviar (amb l'esperana de qu mors a la guerra) a ajudar a Escipi en el setge de Numncia (134 aC); aix noms va servir per que es distings ms encara a la lluita i que es guanys el favor dels seus comandants i tota la noblesa romana, alguns dels quals estimulaven secretament la seva ambici d'esdevenir nic sobir de Numdia.

Al seu retorn Micipsa el va rebre amb honors. Mentre va viure Micipsa no va poder portar a terme els seus plans ambiciosos; al seu llit de mort Micipsa va recomanar cura als seus dos fills, per noms morir, els tres hereus ja es van barallar a la primera entrevista (118 aC).

No gaire desprs Jugurta va aconseguir assassinar a Hiempsal I a la vila anomenada Thirmida , i encara que Adherbal va agafar les armes, els partidaris dels dos germans foren derrotats per Jugurta, i Adherbal es va veure obligat a fugir a territori rom des de on va anar a Roma a reclamar els seus drets (118 aC)

Jugurta va saber jugar amb habilitat amb la corrupci de la noblesa romana i va subornar a diversos notables romans per evitar cap cstig i ca aconseguir eliminar la indignaci del senat; finalment el senat va decidir el repartiment del regne i va enviar una comissi per fer executiva la mesura, per quan van desembarcar va subornar als seus membres i el cap de la comissi, Luci Opimi, va obtenir la part occidental, adjacent al Regne de Mauritnia i la part ms rica i millor del regne (117 aC).

No va deixar de dirigir les seves ambicions cap a la dominaci de tot el regne i contnuament va fer atacs fronterers amb la idea de qu Adherbal respongus amb la guerra, per aquest va seguir una estricta poltica defensiva, fins que finalment Jugurta va envair els seus territoris; Adherbal fou derrotat al primer xoc i va fugir cap a la fortalesa de Cirta on fou assetjat per Jugurta. Estava a punt de conquerir la ciutat quan va arribar una ambaixada romana que va exigir el fi de les hostilitats; Jugurta amb bones paraules i suborns va aconseguir convencer als ambaixadors i quan aquestos van sortir del pas  va reiniciar el setge. Va arribar aviat una segona ambaixada dirigida per Marc Emili Escaure; Jugurta es va presentar davant del rom per no va aixecar el setge i finalment els ambaixadors es van retirar sense aconseguir el seu objectiu. 

Cirta es va rendir sota condici de respectar les vides per Jugurta no va complir la promesa i els va matar a tots incloent a Adherbal (112 aC).

El suborns de Jugurta li van garantir un cert suport a Roma, i haguera triomfat de no ser pel trib Gai Memi que va imposar la declaraci de guerra. El cnsol Luci Calpurni Bstia fou enviat a frica. Jugurta va tractar de subornar al cnsol i al seu lloctinent Marc Escaur, i sembla que ho va aconseguir, negociant una pau prou favorable, amb un pretesa submissi, l'entrega de 30 elefants i una petita quantitat de diners (111 aC).

Aquest tractat va indignar altre cop a Roma, i Gai Memmi va fer aprovar l'enviament del pretor Luci Cassi, un home molt ntegre. Jugurta fou convidat a anar a Roma a donar explicacions; ho va fer sota salva conducte que fou escrupolosament respectat, encara que no va poder parlar davant el senat ja que alguns nobles ho van impedir. Jugurta va romandre a Roma un cert temps negociant acords diversos de tipus personal i segurament hauria acabat imposant els seus punts de vista si no hagus gosat matar a Massiva, la influencia del qual veia com un perill. Fou impossible justificar o ignorar aquest crim fet als ulls del senat. Bomilcar, l'assass fou portat a judici, i Jugurta expulsat d'Itlia; al sortir fou quan va dir la frase " Urbem venalem, et mature perituram, si emptorem invenerit".
 
El 110 aC va arribar a Numdia per fer la guerra Espuri Postumi Alb, i desprs el seu germ Aule Postumi Alb que va tenir el comandament en absncia del primer, per cap dels dos va donar probes de capacitat. Ambds van acceptar els suborns de Jugurta, i la guerra suposada es va aturar per unes negociacions de fet inexistents, que s'anaven allargant, fins que ja el temps de les operacions militars va passar; Aule, que havia entrar cap a l'interior de Numdia fins una ciutat de nom Suthul, va estar a punt de ser sorprs al seu campament, i gran part del seu exrcit fou destrut i la resta va haver de passar sota el jou.

El tractat signat per Aule fou anullat pel senat i els va encarregar al consol Quint Cecili Metel Numdic de fer la guerra a l'any segent (109 aC). Jugurta se'n va adonar que Metel era un bon general i un home ntegre, i llavors va fer passos per una efectiva submissi. Metel va acceptar per en realitat volia guanyar adhesions entre els propers del rei i mentre va continuar avanant en territori enemic. Jugurta el va atacar sobtadament en la seva marxa per fou derrotat severament. Gran part de Numdia fou devastada per Metel, que no obstant fou rebutjat davant Zama i es va retirar als seus quarters de hivern.

Aquell hivern Jugurta va oferir la submissi completa i la entrega de tots els seus elefants i pagar una gran suma, per Metel li va exigir que s'havia d'entregar personalment i Jugurta va trencar les negociacions. Una mica desprs va detectar una conspiraci contra la seva vida encapalada pel seu fidel amic Bomilcar que havia estat guanyat per Metel, juntament amb Nabdalsa, un altre notable nmida; els dos foren executats; recels va fer matar a altres nobles que no havien participar en cap moviment contra ell, i molts van haver de fugir.

El 108 aC Jugurta va eludir la persecuci de Metel amb moviments rpids; es va refugiar a Thala, considerada inexpugnable, per en va haver de fugir, i va passar al territori dels gtuls on va poder aixecar un nou exercit reclutat entre aquest poble, amb el que va entrar a Numdia. Al mateix temps Boccus I va pujar al tron a Mauritnia i va aixecar un exercit per auxiliar a Jugurta. Metel, assabentat que havia estat substituir per Gai Mari, va romandre en ofensiva, al mateix temps que negociava amb el rei Boccus.

L'arribada de Mari (107 aC) va renovar el vigor dels romans i van reduir totes les fortaleses del rei nmida incloent aquelles on s'havien dipositat els tresors. Jugurta va decidir jugar-se el futur a una sola batalla i amb molt d'esfor i l'ajuda de Boccus va reunir un exercit i van atacar a Mari quan es retirava als seus quarters de hivern; Mari fou agafat per sorpresa per la seva percia el va fer guanyar la batalla. 

Jugurta es va escapar del camp de batalla prcticament sol. Va poder reunir un cos de cavalleria nmida per ja la seva nica esperana de reprendre la guerra era Boccus; per aquest fou guanyat a l'aliana romana per Sulla, llavors questor de Mari, i es va unir a un pla per capturar al rei nmida. Cridat a una conferencia, Jugurta i una escorta es van reunir amb Boccus i llavors foren rodejats, els seus escortes eliminats i el rei fet presoner i entregat a Sulla que el va portar davant de Gai Mari (106 aC). 

Va romandre captiu fins al retorn de Mari a Roma (104 aC) quan va ser part del triomf del general i desprs tancat a un calabs i deixat morir de gana. Als seus dos fills, capturats igualment, se'ls va respectar la vida i van romandre captius a Vensia.

 Nota .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204898" title="Judacili" nonfiltered="431" processed="431" dbindex="85432">
Judacili (Judacilius) fou un general itali del segle I aC.

Era nadiu d'Asculum al Pic i fou un dels caps militars dels aliats italians a la guerra social (90 aC). Primer fou comandant a la Pulla on va tenir diversos xits, i diverses ciutats, entre elles Canusium i Vensia li van obrir les portes i altres foren conquerides. Els nobles romans fets presoners foren executats i els esclaus i comuns enrolats a les seves forces. 

Unit a Tit Afrani i Publi Ventidi, va derrotar a Gneu Pompeu Estrab, per desprs aquest va derrotar a Afrani i va atacar  Picenum i Judacili va crrer en ajut de la seva terra nativa i va quedar assetjat amb vuit cohorts; quan va veure que no hi havia esperances, va fer matar a tots els presoners enemics, va fer un banquet amb els seus amics i desprs va fer encendre una foguera i es va prendre ver i s'hi va tirar, desprs d'ordenar als seus companys de fer el mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204899" title="Armorial" nonfiltered="432" processed="432" dbindex="85433">
Un armorial s un recull d'escuts d'armes.

Els armorials catalans ms antics ja sn del segle XVI (cal destacar especialment el conservat a Salamanca o el Tamborino, guardat a Tolosa de Llenguadoc), b que sn fonamentals de cara a l'estudi de l'herldica medieval.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204900" title="Judes (historiador)" nonfiltered="433" processed="433" dbindex="85434">
Judes (Judas, ) fou un historiador i teleg grec, que hauria viscut en temps d'Alexandre Sever (222-235).

Va escriure una obra cronolgica anomenada  que arribava fins a l'any deu del regnat de Sever. Aquesta obra s'ha perdut  (Eusebi Escolstic, Hist. Eccl. 6.7; Nicfor 4.34;  Jernim, Catal. Script. Illustr. 52.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204906" title="Arqueozoologia" nonfiltered="434" processed="434" dbindex="85435">
L'arqueozoologia s l'estudi de les caracterstiques dels animals que hi havia a poques passades i de l's que en feien els humans, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueolgiques dels jaciments.

S'han fet treballs d'aquestes caracterstiques en relaci amb el mas "B" de Vilosiu, amb jaciments de Balaguer, etc.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204907" title="Tablet PC" nonfiltered="435" processed="435" dbindex="85436">

Un Tablet PC s una computadora a mig cam entre una computadora porttil i un PDA, en el qual es pot escriure a travs d'una pantalla tctil. Un usuari pot utilitzar un estil (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o mouse. Aquest aparell va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants.

Aquesta modalitat de computadora porttil ha suposat un avan significatiu en l'aplicaci dels estudis en lingstica computacional.

Existeixen models que noms aporten la pantalla tctil a manera de pissarra, sent aix molt lleugers. Tamb hi ha ordinadors porttils amb teclat i mouse, anomenats convertibles, que permeten rotar la pantalla i collocar-la com si d'una pissarra es tracts, per al seu s com Tablet PC.

El sistema operatiu que utilitzen aquests dispositius s una evoluci del Windows XP Professional optimitzat per a treballar amb processadors mbils, que consumeixen menys energia. El programari especial que ens proporciona el sistema operatiu ens permet realitzar escriptura manual, prendre notes a m alada i dibuixar sobre la pantalla. Aix, s til per a fer treballs de camp.

L'empresa espanyola Tuxum ha creat el primer ordinador pissarra que funciona amb GNU/Linux, concretament amb una metadistribuci de Debian, adaptada per a afegir-li reconeixement d'escriptura.


A pesar de l'avantatge del Tablet sense teclat, la tendncia en 2007 s cap als convertibles, mes pesats.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204910" title="Pantalla" nonfiltered="436" processed="436" dbindex="85437">


 Fitxer:

 la pantalla d'ordinador, un dispositiu de sortida que representa visualment la informaci;

 la pantalla de plasma, un dispositiu generador d'imatges basat en la descrrega de plasma;

 la pantalla de projecci, una superfcie utilitzada per a projectar imatges;

 la pantalla tctil, una pantalla que permet l'entrada de dades mitjanant contacte tctil sobre la seva superfcie;

 el protector de pantalla, un programa d'ordinador dissenyat per a conservar la qualitat del monitor de la PC;

 la pantalla SED, una pantalla basada en la tecnologia SED; ;

  Taula compartiva dels dispositius de reproducci, taula que compara les diferents tecnologies que s'estan utilitzant en les pantalles;



 So:

 la pantalla acstica, un altaveu de tipus panell;

 la pantalla infinita, un sistema de collocaci per a altaveu dinmic molt poc utilitzat;



 Enginyeria civil:

 la pantalla, un tipus de estructura de contenci de terres.



 Altres:

 Pantalla Pinamar, un festival cinematogrfic que es desenvolupa en la ciutat de Pinamar (Argentina).

 Pantalla Oberta, desparegut programa de televisi ems per Canal 13 (Xile).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204915" title="Baptisteri" nonfiltered="437" processed="437" dbindex="85438">


El baptisteri, en l'poca visigtica, era l'espai generalment annex a l'esglsia on hi havia piscines d'immersi per al bateig.

Els de Barcelona i El Bovalar sn els ms famosos de Catalunya.

A partir del segle VII es generalitzaren les piques baptismals.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204921" title="Copa nord-irlandesa de futbol" nonfiltered="438" processed="438" dbindex="85439">
La Copa nord irlandesa de futbol, anomenada per motius histrics Irish Cup (copa irlandesa), s una competici futbolstica per eliminatries que es disputa a Irlanda del Nord. El campi obt una plaa per participar a la Copa de la UEFA.

 Histria .
Va ser creada l'any 1881, essent la quarta competici de futbol ms antiga del mn. El primer campi fou el Moyola Park del comtat de Derry. La competici noms va ser suspesa durant les Guerres Mundials

Abans de la partici de l'illa el 1921, la competici era tant per a clubs del nord com del sud, tot i que els grans dominadors eren els equips del nord. Noms en quatre ocasions clubs de l'actual Repblica d'Irlanda van guanyar la competici. Aquests foren: Shelbourne (de Dubln) el 1906, 1911 i 1920); i el Bohemians (tamb de Dubln) l'any 1908. 

Durant els primers anys cal destacar la participaci d'alguns regiments militars britnics, estacionats a Irlanda, com ara Gordon Highlanders el 1890, Black Watch el 1892 o Sherwood Foresters el 1897. Gordon Highlanders fou l'nic equip militar que guany el campionat.

Actualment s patrocinada per JJB Sports. Anteriorment ho fou per Nationwide Building Society i Bass Ireland Ltd.

Historial.


Artcles relacionats.
Lliga nord irlandesa de futbol;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol;

Enllaos externs.
 Web de la federaci;
 Web de la Premier;
 Irish Football Club Project;
 Irish League Forums;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204922" title="Teoria de la recepci" nonfiltered="439" processed="439" dbindex="85440">
La teora de la recepci, esttica de la recepci o reader-response criticism s un grup d'aproximacions a la comprensi de la literatura que es fixa en el paper del lector o de l'audincia en la creaci del significat i l'experincia de l'obra literria. Aquest corrent va aparixer als anys 60s i 70s, principalment a Alemanya i els Estats Units. Els principals representants d'aquest corrent sn Hans-Robert Jauss, Wolfang Iser, Norman Holland i Stanley Fisch. Es poden considerar els treballs de I.A. Richards, Louise Rosenblatt i C.S. Lewis com a precedents.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204923" title="Al-Idrisi" nonfiltered="440" processed="440" dbindex="85441">

Abu Abd Allah Muhammad al-Idrisi (1100 - 1165 o 1166), en rab                            , o simplement Al-Idrisi, fou cartgraf, gegraf  i viatger rab que visqu a la cort de Roger II de Siclia. Al-Idrisi nasqu a Ceuta (    ), , Espanya, aleshores pertanyent a l'Imperi Almorvid, al si d'una famlia de la noblesa espanyola. En relaci a la seva mort, no existeix constncia del lloc exacte, es barallen les opcions de Ceuta i Siclia.

El 1154, Al-Idrisi confeccion un gran mapamundi orientat en sentit invers a l'utilitzat actualment, conegut com la Tabula Rogeriana, acompanyat per un llibre anomenat Geografia. Roger II don a aquestes obres el nom conjunt de Nuzhat al-Mushtak, encara que Al-Idrisi les batej com Kitab Ruyar ("El Llibre de Roger").

El 1161, Al Idrisi en realitz una segona edici ampliada, amb el ttol de Els jardins de la humanitat i el entreteniment de l'nima, per totes les seves cpies es perderen. Una versi abreviada d'aquesta edici, dita  El Jard dels Goigs, encara que ms coneguda com Petit Idrisi, es public en 1192. 

El llibre no s una font histrica perfecta, car Al-Idrisi, seguint el costum d'aquella poca i de segles posteriors, es bas en d'altres fonts. Per exemple, combin la descripci de Polnia amb la del territori actual de la Repblica Txeca, car escrigu sobre "un pas envoltat per muntanyes". 

Respecte a les caracterstiques i el contingut de la seva obra, hom pot dir que es tracta d'un obra d'entreteniment. Dibuix el mon dividit per set franges paralleles a l'equador i cada regi restava dividida segons els climes occidental i oriental. Fa corografia basada en itineraris on s'esmenta el nom de les ciutats per on passen, aix com la distncia entre elles. Mescla informaci de moltes poques i de vegades no les contrasta.  





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204930" title="Revolta de Berenguer Oller" nonfiltered="441" processed="441" dbindex="85442">
La revolta de Berenguer Oller va sser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de mar de l'any 1285.

Fou la revolta dels artesans pobres contra el patriciat, motivada per l'endeutament dels pobres en benefici d'eclesistics i de jueus, per un any de males collites i per l'augment dels impostos i dels preus, a causa de la guerra entre Pere II i Frana, la Croada contra la Corona d'Arag.

Berenguer Oller i set revoltats ms foren penjats i arrossegats per la ciutat. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204931" title="Demi Moore" nonfiltered="442" processed="442" dbindex="85443">

                      
Demetria Gene Guynes (Roswell (Nou Mxic), 11 de novembre de 1962), ms coneguda com Demi Moore, s una actriu estatunidenca.

 Biografia .
El pare de Moore, Charles Harmon va deixar la seva mare, Victoria abans del seu naixement. Per aix, Demi Moore no va compartir el seu cognom al seu certificat de naixement. El seu padrastre, Danny Guynes, no li va donar molta estabilitat a la seva vida. Freqentment canviava de treballs i va fer que la famlia es canviara de casa un total de 40 voltes. Per a empitjorar aquesta situaci, les operacions al seu ull esquerra durant la seva infantesa la van obligar a usar un peda. Encara que Moore va nixer a Nou Mxic, va passar gran part de la infncia i adolescncia als suburbis de Pittsburgh. Danny i Victoria continuaren bevent, barallant-se i pegant-se mtuament, fins que Danny finalment se sucid.

Llavors, la seva amiga, Nastassja Kinski la va convncer de deixar la Preparatria Fairfax de Hollywood als 16 anys per a convertir-se en actriu. Desprs d'abandonar l'escola, Moore treball com a model fotogrfica. La seua gran oportunitat arrib quan va fer el paper de Jackie Templeton al drama de la cadena estadunidenca ABC "General Hospital", paper que va interpretar del 1982 al 1983.

Des de qu va cobrar els primers salaris de General Hospital, Moore s'anava a festejar i a ms inhalava cocana. La drogaadicci de Moore va durar ms de tres anys, fins que el director de cinema Joel Schumacher la va expulsar del rodatge de St. Elmo's Fire quan arrib al plat intoxicada. Rpidament va rebre tractament, retornant neta desprs d'una setmana, mantenint desprs la seua cura d'intoxicaci. (Casualment, el personatge de Moore a la pellcula, Jules, era tamb adicta a la cocana). Moore tingu que signar un contracte que estipulava que ella deixaria les drogues i l'alcohol, un acord que don un gir a la seva vida.

Ha tingut com a parelles: Freddy Moore (1980 1985), Bruce Willis (1987 2000) i Ashton Kutcher (2005 ).
 
 Filmografia .



 Enllaos externs .
Freeones;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204936" title="Alonso Surez de la Fuente del Sauce" nonfiltered="443" processed="443" dbindex="85444">
Alonso Surez de la Fuente del Sauce, ? Fuente el Sauz (vila) - 5 de novembre de 1520, Jan. Bisbe de Mondoedo (1493); bisbe de Lugo (1494-1500) i bisbe de Jan (1500-1520). 

L'any 1494 va ser nomenat per Isabel I de Castella, inquisidor general i al 1496 comissari de la Santa Croada. 

Va arribar a Jan amb un gran squit d'amics i familiars als quals don collocaci i ocupaci a tots.
 
Se li va cridar el bisbe constructor per les nombroses obres que va realitzar i sufragar: 

Capella a l'esglsia de Fuente del Sauz para el soterrament dels seus familiars. ;
Esglsia de l'Encarnaci a Bailn. 1504 ;
Pont del Bisbe, sobre el riu Guadalquivir a Begjar. 1505 ;
Capella en honor de la Mare de Du al costat del Pont del Bisbe ;
Portada de la capella de San Ildefons. beda ;
Capella Major de la Catedral de Jan. 1509 ;
Faana principal de l'esglsia de Sant Pau.beda. 1511 ;
Esglsia de Sant Andreu de Baeza ;
Esglsia parroquial de Sant Pere de Sabiote ;
El cadirat del cor de la Catedral de Jan. ;
Portada de l'esglsia de l'Assumpci a Villacarrillo. 1510;
"El bisbe insepult". 
Se li va enterrar a la Capella Major de la catedral de Jan, tal com va ser el seu desig, a la data de la seva defunci l'any 1520, fins a l'any 1635, que per motiu d'unes obres de demolici, ho van traslladar a la sacrsta. 

Una vegada finalitzades les obres de la nova capella, el Captol va creure convenient enterrar-lo al cor, on era la destinaci de sepultura dels seus prelats. Els hereus es van negar, volent fer valer el desig del bisbe mort, es va obrir un plet, arribant a un acord: la famlia faria una ofrena anual i si el Captol l'acceptava el bisbe aniria a la Capella Major. El Captol catedralici no va acceptar mai l'ofrena, que any rere any presentaven els hereus. 

Aix durant gaireb quatre segles, ha estat el cos momificat del bisbe en una calaixera, esperant la seva sepultura definitiva. Per fi, el 13 de maig del 2001, es va portar a terme la inhumaci de les restes del bisbe a la seva sepultura definitiva a la Capella Major.
Referncies.
Fernndez de Pearanda, Enrique. Elogio y Nostalgia de un Obispo Don Alonso Surez de la Fuente del Sauce Conferencia pronunciada el 12 de mayo de 2001 en la sacrista de la Catedral de Jan. ;
Alamo Berzosa, Guillermo, Iglesia Catedral de Jan, Historia e Imagen1968. Jan, Obispado de Jan.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204940" title="Melissa Lauren" nonfiltered="444" processed="444" dbindex="85445">

Melissa Lauren es una actriu pornogrfica que va nixer el 16 d'octubre de 1984 a La Rochelle, (Charente Martim, Frana).

Lauren va estudiar tres anys en una escola de cuna, i desprs va treballar durant un any en un restaurant de neue cuisine a Pars, elaborant pastissos.

El juny del 2003 llegeix un anunci en un diari, en el qual un director francs, John B. Root, buscava noies per realitzar pornografia. Sis dies desprs comen a filmar . Els seus pares, que pretenien que la seva filla fos metge o advocada, van descobrir ms envant la feina que realitzava, i van patir un important xoc emocional. Tanmateix, ms tard acabaren acceptant la carrera que la seva filla havia escollit .

Lauren es coneguda per la seva total desinhibici, i la seva disponibilitat absoluta en tot tipus de prctiques sexuals (incloses el lesbianisme, l'A2M, el sadomasoquisme i el BDSM, etc.).

Aquesta explosiva promiscutat li ha costat uns quants ensurts: durant la seva carrera Lauren ha sofert diverses vegades de doloroses malalties de transmissi sexual.

Fitxa personal.



Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204941" title="El Bovalar" nonfiltered="445" processed="445" dbindex="85446">
El Bovalar s un jaciment arqueolgic de l'poca visigtica, situat al municipi de Sers (Segri), format per un vilatge abandonat, per una baslica amb un baptisteri i per una necrpoli.

Les cases apinyades, generalment de tres cambres, fetes de pedres i tpia, s'organitzaven al costat d'un espai comunitari, on hi havia un trull, uns cellers i l'esglsia.

El temple, preexistent, i el vilatge s'abandonaren arran de la invasi musulmana.

Fou excavat des del 1943 fins al 1987. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204946" title="Candeler" nonfiltered="446" processed="446" dbindex="85447">
El candeler era un menestral que tenia l'ofici de fer candeles o ciris de cera.

De vegades, podien tindre una feina molt semblant a la dels cerers. 

Cal diferenciar-los, per, dels candelers de su, que feien les candeles amb greix animal i que, el 1372, ja tenien una confraria (o gremi) a Barcelona.

A mitjan segle XV, a Barcelona hi havia onze candelers de cera i sis de su.

A Lleida, al segle XV, trobem esmentats diversos candelers i cerers.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204954" title="Carcab" nonfiltered="447" processed="447" dbindex="85448">
El carcab era una cambra o corredor situat sota l'obrador del mol.

Cont el rodet que fa moure l'arbre -i la mola- i que s mogut per l'aigua que li cau al damunt amb fora, provinent de la canal, del cup o de la bassa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204955" title="Alonso Barba" nonfiltered="448" processed="448" dbindex="85449">
Alonso Barba, arquitecte de la segona meitat del segle XVI. 

No es tenen dates concretes del seu naixement, per es creu que va ser al voltant de 1524/1525. Quant al seu lloc de naixena, diversos autors li donen tamb poblacions diferents, Galera Andreu ho creu amb arrels de Pegalajar i Pretel Marn ho donava com d'origen manxego. 

Casat a Jan l'any 1554 amb Bernardina de Valncia, van tenir nou fills. La seva mort es va produir a Jan l'any 1595, sent sepultat a l'esglsia de Sant Ildefons d'aquesta ciutat. 

Va treballar principalment per tota la provncia de Jan, encara que la seva aportaci ms coneguda va ser a la seva catedral, primer al costat del seu mestre i amic Andrs de Vandelvira i a la mort d'aquest, com continuador de la seva obra.

Altres obres. 
L'entrada de la faana principal del convent de Sant Domnec. 1582 Jan. ;
Les traces per a la font monumental del Arrabalejo, 1574. Jan. ;
Va continuar les obres, desprs de la mort de Vandelvira, de la catedral de Baeza. ;
Esglsia de La nostra Senyora de l'Encarnaci a Cambil. ;
Les traces de la capella major de la parrquia de Sant Pere Apstol de Castillo de Locubn. ;
La reedificaci de l'esglsia parroquial de Sant Pere de Sabiote. ;
La portada principal de l'esglsia de Sant Pere d'beda. ;
El creuer, gaireb una rplica del de la catedral de Jan, a l'Esglsia de Sant Isidor d'beda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204958" title="Carretal" nonfiltered="449" processed="449" dbindex="85450">
El carretal era un impost que a Barcelona, entre 1330 i 1460, gravava l'entrada de fusta, per a la calefacci o la construcci, tant d'edificis com de vaixells.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204962" title="Bolland (riu)" nonfiltered="450" processed="450" dbindex="85451">



El Bolland  s un petit riu de Blgica que neix a Gurn, un poble del Pas de Herve a la provncia de Lieja i es desemboca al Berwijn a Dalhem. Rega els municipis de Cerexhe-Heuseux, Blegny, Barchon, Housse, Saint-Remy, Feneur, Bolland i Dalhem. 

Desprs de construir una estaci de depuraci a Saint-Rmy, la biodiversitat s'ha tornat al riu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204964" title="Eufrasio Lpez de Rojas" nonfiltered="451" processed="451" dbindex="85452">
Eufrasio Lpez de Rojas, Andjar 1628 - Jan 1684. Va ser un arquitecte espanyol. 

Va nixer a una famlia de picapedrers, aprenent de Juan de Aranda Salazar a Jan, es va casar amb Mara Martnez del Castillo, de famlia tamb de picapedrers. 

Va ser nomenat mestre major de la Catedral de Granada l'any 1666, estant poc temps en aquest lloc, ja que va tornar a Jan al ser nomenat tamb mestre major per a treballar a la seva Catedral; sent la seva faana l'obra per la qual s ms conegut. 

L'any 1679 va executar el cor i la traa de la torre de l'esglsia de Sant Joan Baptista de Mancha Real. 

A Linares va realitzar la faana principal de l'esglsia de Sant Francesc i a Baeza la portada de la parrquia de Sant Pau. 

Va ser enterrat, segons va demanar al seu testament, al convent de les Carmelites Descales de Jan, al costat de l'altar de Sant Josep.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204965" title="Regional Preferent valenciana" nonfiltered="452" processed="452" dbindex="85453">
La Regional Preferent valenciana s un torneig organitzat per la Federaci Valenciana de Futbol (FVF). s la cinquena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B i la Tercera, i est per sobre de la Primera Regional.

 Sistema de Competici .
La Regional Preferent, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per quatre grups de 18 equips cadascun, excepte el grup 4 que, degut a la retirada del Dolores CF, t 17 equips.

 Equips participants, temporada 2007-08 .				
 Grup 1 .				


 Grup 2 .				


 Grup 3 .				


 Grup 4 .				

 El Dolores CF s'ha retirat de la competici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204971" title="Forns de Casa-en-Pon" nonfiltered="453" processed="453" dbindex="85454">
Els Forns de Casa-en-Pon s un jaciment arqueolgic situat als afores de Berga (Bergued), excavat l'any 1959 per A. del Castillo.

S'hi trobaren diversos forns de cermica grisa, datats als segles XII i XIII.

Darrerament s'han fet estudis arqueomtrics destinats a determinar la zona on es venien les peces de terrissa produdes en aquest indret .

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204975" title="Corder" nonfiltered="454" processed="454" dbindex="85455">
Un corder o soguer s una persona que t com a ofici fer cordes i sogues de cnem.

Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gmenes o cordes grosses) i, fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per a aquest instrument musical.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204977" title="Cup (construcci)" nonfiltered="455" processed="455" dbindex="85456">
Un cup s una construcci amb forma de pou, feta normalment amb carreus escairats, sovint amb una planta circular, situada al costat del mol, de vegades al final de la bassa.

Era destinat a aconseguir augmentar la pressi de l'aigua que entra al carcab.

Trobem els primers esments de molins amb cup al segle XII.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204978" title="Ramon Sanvisens i Marfull" nonfiltered="456" processed="456" dbindex="85457">
Ramon Sanvisens Marfull (Barcelona, 18 de mar de 1917 - 1 de mar de 1987) fou un pintor catal.

El 1933 ingress a l'Escola d'Arts i Oficis del Clot on fou deixeble de Domnec Soler. Dos anys desprs ingress a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja, on fou deixeble de Llus Muntan. Amb l esclat de la Guerra Civil fou mobilitzat per anar al front. Posteriorment, es matricul de nou a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on va ser deixeble de Monreal i Tejada, Miquel Farr, Emest Santasusagna, Prez Dolz, Francesc Labarta i Enric Monjo. 

El 1944 realitz la seva primera exposici individual a Galeras Espaolas de Barcelona i el 1945 resid a Pars, on estudi les obres de Van Gogh, Czanne, Gauguin i Bonnard. El 1946 obtingu la pensi El Paular i visqu a Holanda, on estudi Rembrandt, Vermeer i Franz Hals. El 1957 fou nomenat Professor Inter de Pintura a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi; el 1965 guany per oposicions la plaa de Professor Auxiliar Numerari de la mateixa instituci i, el 1971, en fou nomenat Secretari. El 1975 cess en els seus crrecs en aguditzar-se una malaltia a l'ull esquerre i en produir-se els primers smptomes d'una insuficincia respiratria crnica.

El 1986 se celebr la darrera exposici en vida del pintor, organitzada per la Fundaci de la Caixa de Barcelona, mostra que es trasllad desprs a Madrid. La matinada del dia 1 de mar de 1987 mor a la Clnica Sant Josep de Barcelona. Durant el mes segent li fou dedicat un homenatge al Cercle Artstic de Sant Lluc.

 Enllaos externs .
Pgina referencial del pintor Ramon Sanvisens Marfull;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204979" title="Esteban Jamete" nonfiltered="457" processed="457" dbindex="85458">

Esteban Jamete (de nom real Etienne Jamet o Chamet). (1515 - 1565). Escultor d'Orleans, Frana, encara que desenvolup la major part de la seva activitat a Espanya. 

Es coneix la seva estada ja a Espanya l'any 1535, a Medina del Campo treballant al Palau de las Dueas amb diverses obres escultriques. Desprs treballar a Valladolid, Lle, Madrid i beda (1541-1544), lloc on va desenvolupar la seva millor labor a l'Esglsia Sacra Capella del Salvador i moltes altres edificacions en collaboraci amb l'arquitecte Andrs de Vandelvira. A Toledo, a la catedral realitzar treballs al cadirat del cor. Cap a 1545 s'establix a Conca i treballa a la seva catedral. Esculpeix el rerecor, la portada de la Capella de Santa Elena i, sobretot, la portada d'accs al claustre, coneguda com Arc de Jamete (1545-1550), una de les obres mestres del Renaixement espanyol. 

Al 1557, estant a Conca, s detingut per la Inquisici i sotms a procs per heretge, apstata, factor i encobridor d'heretges. Va morir mentre realitzava treballs en Alarcn, provncia de Conca: seva s la portada (i, probablement, el retaule) de l'esglsia parroquial de Santa Mara del Campo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204980" title="Colin Farrell" nonfiltered="458" processed="458" dbindex="85459">


Colin Farrell (31 de maig de 1976) es un actor irlands que est considerat com un dels talents prometedors del moment, caracteritzat, tamb, per la seva turbulenta personalitat.

Fill i nebot de futbolistes, s fill d'Eamon Farrell. Deix la idea de ser futbolista per a estudiar art dramtic. Abans d'acabar, per, els seus estudis a la Gaiety Scholl of Drama, a Dubln , ja havia estat triat en diversos cstings per a participar a algunes sries de televisi. Les seues primeres aparicions al cinema foren en "La zona fosca", "Criminal i decent" (on treball junt a Kevin Spacey) i Tigerland de Joel Schumacher, que va ser la seva primera pe lcula americana. El juliol de l'any 2001 s va casar amb l'actiu Amelia Warner, de la que s va separar pocs mesos desprs. La model Kim Bordenave s la mare del seu nic fill, James. 

Dins dels seus treballs ms descatables hi ha Hart's War, The Recruit i Phone Boot, de Joel Schumacher, qui per segona vegada dirig a Farrell en un concepte innovador: el 90% de la pelcula s desenvolupa dins d'una cabina telefnica on el protagonista s veu amenaat per un psicpata. El 2004 l'actor interpreta Alexandre El Gran a la Alexander, 
dirigida per Oliver Stone. El 2007 interv a Cassandra's Dream, de Woody Allen, junt amb Ewan McGregor, on hi interpreten dos germans.


 Filmografia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204981" title="Flequer" nonfiltered="459" processed="459" dbindex="85460">


Un flequer s una persona que t com a ofici fer pa en una fleca i vendre'l.

A Lleida, el 1429, hi havia set flequers.

Referncies.



Enllaos externs.

 Documental sobre l'ofici de flequer. ;
 Vdeo sobre les tasques prpies del flequer. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204982" title="Tenabo" nonfiltered="460" processed="460" dbindex="85461">


El municipi de Tenabo es troba al nord de de l'Estat de Campeche (Mxic), entre els parallels 1942'20" i 2006'00" de latitud Nord, entre els meridians 8957'00" i 9058'00" de longitud Oest. Limita al nord amb el municipi d'Hecelchakn, a l'est amb el municipi d'Hopelchn, al sud amb el municipi de Campeche i a l'oest amb el Golf de Mxic, a la regi coneguda com "Camino Real", de la que n's la capital. El municipi dista 35 km. de la ciutat de Campeche i 110 km. de la ciutat de Mrida, i la seva capital s la ciutat de Tenabo

 Geografia .
Tenabo t una extensi de 882 km2, que representa l'1,6% del total de l'estat, podent-s'hi distingir tres zones diferenciades:

 la Sierra;
 la Costa;
 el Peten;

 Tenabo es troba assentat en una plataforma conformada per roques calcries marines, que va emergir de les aiges. El seu relleu s una plancia amb petits turons i depressions. Aquestes formen ondulacions d'escassa altura, menors de 300 metres, conegudes a la regi com "la Sierra" o "el Puuc", i es troba en un terreny on predominen les rees planes.

 Poblaci .
El municipi t una poblaci de 9.050 segons el cens del 2005, que es distribueixen en diverses poblacions:

 La capital, Tenabo (6.934 habitants);
 Tinun (928);
 Emiliano Zapata (382);
 Kank (182);
 Santa Rosa (170);
 Xkuncheil (102);

La poblaci de la ciutat de Tenabo d'acord amb l'ltim cens efectuat el 2005 s de 6.900 habitants, en la seva majoria indgenes maies.

 Hidrografia . 
El municipi de Tenabo no t rius, per compta amb un sistema hidrolgic subterrani a causa de la permeabilitat dels sediments calcaris que cont el terra i aix permet la infiltraci de l'aigua, generant-se corrents subterranis. La profunditat del nivell fretic augmenta en allunyar-se de la costa, assolint nivells entre 6 i 40 metres.

 Clima . 
El clima dominant s el clid sub-humit, amb una temperatura que varia en general entre els 20,8 C i els 33,4C, amb pluges a l'estiu. 

 Histria del municipi .
poca Prehispnica

La histria de Tenabo s'inicia amb la civilitzaci Maia en el seu perode clssic, amb la fundaci de Kank, que tingu el seu apogeu entre els anys 600 a 900 de la nostra era, estant ja abandonada cap al 1000. Els Canul que, d'acord amb el Cdex de Calkin, procedien del Petn a Guatemala, van formar la senyoria dels Ah Canul amb capital a Calkin i que formava part de la lliga de Mayapn, juntament amb Uxmal i altres senyories de la zona Puuc. A mitjans del segle XV, en la pugna entre els Xiu i els Cocom, les famlies s'agrupen entorn de senyoria d'Ah Canul, i entre sis germans es reparteixen la zona. Un d'ells funda Tah-Naab el 1450, desprs del qual s'inicia la decadncia de la zona.

Conquesta espanyola

L'inici de la conquesta de Tenabo es va donar al 1540, quan Francisco de Montejo inicia la conquesta de la Pennsula de Yucatn amb la repartici dels pobles que es trobaven entre San Francisco de Campeche i Mrida en "encomiendas". La de Tenabo va ser adjudicada el 1544 a l'espanyol Juan Garca de Llanes, que la batej amb el nom de Tenabo. En acabar-se las "encomiendas", el poble de Tenabo passa a dependre de la municipalitat de Hecelchakn.

La independncia

Desprs de la independncia, i a finals del segle 1858, constitua una municipalitat del partit de Hecelchakn; llavors Tenabo comptava amb 1.410 vens, i la municipalitat amb 2.215.

El ferrocarril

Al setembre de 1880 es van iniciar els trmits entre el Govern de l'Estat de Campeche i la Secretaria de Foment, per a la construcci del ferrocarril que uniria la ciutat de Campeche i Calkin. A mitjans del 1882 es va posar el primer rail a Tenabo, on va comenar a construir-se la lnia cap a Calkin. A finals de 1883 ja funcionava una part de la via, cosa que permetia el trnsit provisional entre Tenabo i Pomuch, en un servei per tracci animal. A l'any 1898 s'iniciava formalment el  trnsit entre les ciutats de Mrida i Campeche amb la companyia dels Ferrocarrils Units de Yucatn, i en el quilmetre 133 s'hi dreava l'estaci de Tenabo.

Creaci del municipi de Tenabo

La Constituci local de 1917, segona de l'estat, fixava la divisi administrativa en vuit municipis, entre els quals el nou de Tenabo que se separava de Campeche.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204983" title="Cambra magmtica" nonfiltered="461" processed="461" dbindex="85462">
Una cambra magmtica s una vasta zona present a la litosfera que cont magma (=roca en fusi). El magma prov de la fusi de roques ms profundes i alimenta la cambra per un o diversos conductes. El magma a la cambra magmtica pot pujar a superfcie i donar lloc a volcans ja siguin de tipus efusius, explosius, de tipus estromboli o a una caldera.

Situada entre 1 i 10 quilmetres de profunditat, una cambra es forma pel bloqueig d'un magma en ascensi (per exemple, quan travessa roques menys denses que ell). Est connectada a la superfcie pel conducte (anomenat tamb xemeneia) volcnic, en general molt estret. Hom representa sovint la cambra magmtica com una enorme bossa plena de magma. Cal representar-la ms aviat com una enorme esponja rocosa. 

Una pujada de magma es pot produir:

 en un context de frontera de plaques tectniques, en una zona de subducci o de collisi de plaques, es troben principalment volcans explosius (exemple : Els Andes), mentre que en una zona de separaci de plaques es troba ms aviat un vulcanisme efusiu (ex. : Islndia);
 en un context intra-placa: s el cas dels punts calents o "hot spots" (ex. : Yellowstone, La Reuni, Hawaii...).

El magma, si no s expulsat en el moment d'una erupci volcnica, es pot quedar en aquesta cambra durant diversos segles i experimentar importants transformacions fisicoqumiques. En particular,la cristallitzaci de diversos minerals. Es diu que la cristallitzaci s fraccionada, ja que els minerals no tenen la mateixa composici que el magma. Aix, la composici del magma evoluciona en el transcurs de la cristallitzaci, i sobretot, la seva densitat disminueix. La disminuci de la densitat del magma pot facilitar la seva pujada a la superfcie a travs d'escletxes a l'escora terrestre, formant llavors un volc. El contingut de la cambra tamb pot cristallitzar completament i donar lloc a roques plutniques (per exemple, el granit o el gabre).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204986" title="Bartolom Bravo" nonfiltered="462" processed="462" dbindex="85463">
Bartolom Bravo (Martn Muoz de las Posadas, Segvia, 1554 - Medina del Campo, Valladolid, 1607), fou un jesuta castell, lingista i pedagog de la llengua llatina

Biografia. 

Profess els tres vots per a l'ingrs a la Companyia de Jess el 1592.

Destin la major part de la seva vida a la docncia de la llengua llatina als joves seminaristes jesutes a Salamanca i a altres escoles de Castella.

s autor dels manuals destinats a l'ensenyament prctic del llat en les escoles de la Companyia, dels que se'n feren gaireb un centenar d'impressions fins al segle XIX.

Les seves obres de divulgaci del llat ms conegudes sn: el Thesaurus verborum, el Liber de octo partium orationis constructione i el Thesaurus hispano latinus, que es publicaren fins als segles XVIII i XIX. 

Tamb feu una versi compendiada i, en part, ampliada, de l'obra de Mario Nizolio.

Obres. 


 Compendium Marii Nizolii siue Thesauri Marci Tulii Ciceronis..., additum dictionarium plurimarum vocum, quae in Ciceronis scriptis desiderantur, ab aliisque latinis scriptoribus ... collectae sunt, Valladolid, Jernimo de Murillo, 1619 ;

Liber de conscribendis Epistolis; cum singulis cuiusque generis Epistolarum exemplaribus y Progymnasmata siue praexercitationes oratoriae, cum singulis cuiusque progymnasmatis exemplaribus, Pamplona, Toms Porrales, 1589.

Liber de conscribendis epistolis, ac de progymnasmatis, seu praexercitationibus Oratorijs cum singulis tum cuiusque generis Epistolarum, tum singulorum progymnasmatum exemplaribus, Segovia, Pedro Rhemense, 1591;

Liber de conscribendis epistolis, exemplaribus cuiusque generis Epistolarum; item Epistolarum libri tres quibus virtutis doctrina iuuentuti accommodata continetur, Medina del Campo, Jacobo del Canto, 1595.

Liber de arte poetica; in quo primum de syllabarum dimensione, ac versificandi ratione agitur, deinde de optimo genere poematis, Medina del Campo, Jacobo del Canto, 1596.

De arte oratoria ac de eiusdem exercendae ratione, tullianaque imitatione, varia ad res singular adhibita exemplorum copia libri quinque, Medina del Campo, Jacobo del Canto, 1596.

Thesaurus verborum ac phrasium ad orationem latine efficiendam et locupletandam, Pamplona, 1590;

Edicions en terres de parla catalana:

Valncia, Felip Mey, 1606.
Palma de Mallorca, Gabriel Guasp, 1607.
Valncia, Pere Patrici Mey, 1608.
Valncia, Benet Mac, 1621.
Barcelona, Sebasti Cormellas, 1626.
Barcelona, Pere Lacavalleria, 1627, 1628.
Barcelona, Sebasti Cormellas, 1635.
Valncia, Jeroni Vilagrassa, 1654.
Valncia, Benet Mac, 1666.
Valncia, Jeroni Vilagrassa, 1672.
Valencia, Jaume de Bordzar, 1698.

Liber de octo partium orationis constructione, Medina del Campo, 1600 ;

Edicions en terres de parla catalana:

Barcelona, , 1728.

Thesaurus hispano latinus utriusque linguae dives opum, Valladolid, Bartolom Portoles, 1654 ;

Edicions en terres de parla catalana:

Valncia, Vicent Cabrera, 1705.
Barcelona, Rafael Figuer, 1714.
Barcelona, Bartomeu Giralt, 1716.
Barcelona, Rafael Figuer, 1717.
Barcelona, Maria ngels Martn, 1757.
Barcelona, Sierra & Mart, 1791.
Barcelona, Joan Francesc Piferrer, 1795.
Barcelona, Joan Francesc Piferrer, 1807.
Barcelona, Sierra i Mart, 1817;
Barcelona,  Germans Joan i Jaume Gaspar, 1824.
Barcelona, Brosi i Ferrer, (entre 1821 i 1857).
Barcelona, Vdua d'Antoni Brosi, 1826.
Barcelona, Sierra i Mart, 1831.
Barcelona, Vdua d'Antoni Brosi, 1831.
Barcelona, Joan Francesc Piferrer, 1833.
Barcelona, Germans Joan i Jaume Gaspar, 1834.
Barcelona,  Antoni i FrancescOliva, 1834.
Girona, Vicen Oliva, 1843.
Barcelona, Vdua i fills de Sierra, 1850.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204989" title="Llaurador" nonfiltered="463" processed="463" dbindex="85464">
Un llaurador o pags s una persona que t com a ofici treballar les terres.

A Barcelona, al segle XV, els llauradors i els hortolans s'agrupaven en la mateixa confraria.

A Lleida, representaven un tant per cent important de la poblaci urbana i, fins i tot, participaven a la paeria.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204990" title="Alonso de Mena" nonfiltered="464" processed="464" dbindex="85465">
Alonso de Mena i Escalante. Granada, 1587 - Granada, 1646. Fou un escultor barroc espanyol. 

Continuador de l'estil de Pablo de Rojas (1580-1607), el seu fill Pedro de Mena, deixeble seu i continuador del taller del seu pare, va arribar a tindre tant o ms renom que el seu progenitor. 

Les seves primeres imatges mostraven certa rigidesa, com Santa Llcia a la catedral de Granada. A l'esglsia de Sant Cecili (Granada), es troba la Verge de Betlem datada l'any 1615, per encrrec del corregidor de Granada, Garca Bravo de Acua, el qual va quedar tan complagut per l'obra que li va pagar 50 ducats ms de l'estipulat. 

Les seves imatges ms clebres sn les Immaculades i els retaules-reliquiaris de la catedral de Jan i els de la Capella Real de Granada. De la seva poca final sn el Crist Expirant per a l'esglsia de Santa Anna de Granada, el Crucificat para la capella dels Caiguts de la Catedral de Mlaga i el Crist del Desemparament per a l'esglsia de Sant Josep de Madrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204992" title="Bel (riu)" nonfiltered="465" processed="465" dbindex="85466">

El Bel  s un petit riu de Blgica que neix a Aubel, un muncipi de la provncia de Lieja i es desemboca al Berwijn a Val-Dieu. 
A prop de l'abadia de Val-Dieu es va construir un rec per a activar el mol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204996" title="Palau de Benicarl" nonfiltered="466" processed="466" dbindex="85467">


El Palau de Benicarl (o Palau dels Borja) s la seu oficial de les Corts Valencianes, situat al casc antic de la ciutat de Valncia. Es tracta d'un edifici del gtic civil, construt a finals del segle XV per a la residncia de la famila Borja, ducs de Gandia. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigu l'Escola d'Art i Gramtica de Valncia des de 1408.

Histria de l'edifici.

El Palau ha estas sempre vinculat amb la casa ducal de Gandia des de molt antic, en 1321 l'infant Pere d'Arag, pare del primer duc, rebia en herncia diversos bns de l'almirall Bernat de Sarri entre els quals hi havia "la seua casa a la ciutat de Valncia a la parrquia de Sant Lloren".  Aquesta casa podia haver tingut com a vena la propietat de Pere de Vilaragut, que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal en 1411 per instalar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupaci de petits habitatges entorn a un pati) davant de l'esglsia de Sant Lloren ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.

Des de la seua creaci, el 1399, el Ducat de Gandia pertanyia a la casa reial, fins que el 1484 Ferran el Catlic el va vendre a Pere Llus Borja.

Aquesta venda incloa el castell de Bairn, la ciutat de Gandia i clar, la residncia dels ducs a Valncia a la parrquia de Sant Lloren. Pere Llus de Borja, senyor de Llombai i fill natural d'Alexandre VI, va afegir en 1484 i 1485 a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar ms gran, destinat a la construcci d'un gran palau. Per la seua mort a Itlia el 1488, ms la del seu hereu i germ, Joan Borja en 1497, feu que el projecte de la construcci del palau recaiguera sobre Joan Borja i Enrquez (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.

L'any 1494 encara estava per acabar, segons el viatger alemany Jeroni Mnzer que al seu pas per Valncia escrigu: "Valncia t moltes altres magnfiques cases, com la del fill del pontfex actual, Alexandre VI, no acabada encara".

El Palau no va quedar concls fins 1520, quan es celebr amb una inauguraci amb un gran banquet, amb un cost superior als 40.000 (segons Gaspar Escolano).

A finals del segle XVI, el  ducat de Gandia es va vincular al comtat d'Oliva, al segle XVIII, extingida la lnia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de Francesc Pimentel i Borja (XIII duc de Gandia). El 1771, amb el matrimoni de la duquessa hereva va passar a la casa d'Osuna. Els seus propietaris van anar abandonant el palau, tenien major inters en altres propietats nobiliries i quasi mai estaven a la ciutat. s en aquesta poca (1768-1774) quan el palau s'utilitza per a la representaci d'peres de companyies italianes itinerants (com la del bolonys Luigi Marescalchi) i tamb balls de gala. Per aquestes funcions es constru un teatre amb llotges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor Filippo Fontana, autor tamb del Teatre Principal.

la Corona, davant del desinters dels propietaris, intent comprar-lo en 1799 per estabir-hi la seu de Capitania General, per al final s'installaria al Palau del Real.

Quasi mig segle desprs, el 1846, Mariano Tllez de Girn, duc d'Osuna ven el palau a l'industrial Francesc Pujals i Santal, provinent d'una famlia catalana establerta a Valncia cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruina de l'edifici l'Acadmia de Sant Carles aprova el projecte del nou propietari, elaborat per l'arquitecte Salvador Monmeneu (1846), de convertir-lo en fbrica de filatures i torcedura de seda. 

Aquesta remodelaci del palau en fbrica va tindre lloc en un moment difcil per a la indstria sedera valenciana, per aix implic una inversi elevada en les mquines ms modernes de l'poca. Per la sua envergadura apareixer a les guies de la ciutat de Vicent Boix (1862) i Constant Llombart (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

Pujals construir una capella per a la residncia familiar, a la zona que recau als jardins, all es collocaran dues lpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856) i als seus pares i la seua dona. El 1859 mor, i en absncia d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituir la firma Viuda de Pujals y Compaa, gestionada per Joan Fonatnals i Nascio. Aquest havia nascut a l'Havana i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es cas amb Assumpci Pujals i perellada. A aquesta ltima amb la mort de germans i parents li pertocar l'herncia, que incloa el Palau (1884).

s l'poca  de la crisi definitiva del sector valenci de la seda, per aquest motiu es decideix desmantellar la fbrica i refer el palau de la manera ms luxosa possible. Aquesta remodelaci va ser executada per Llus Ferreres (1852-1926) o per Joaquim Maria Arnau Miramn. Aquesta reforma  es realitz a mitjans dels anys vuitanta, abans de la mort el 1890 de Joan Fontanals.

El desig d'un ttol nobiliari per part de la famlia es far realitat amb el casam,ent de Maria Rosa Fontanals Pujals amb el comte itali Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant aix no tindran descendncia. L'altra filla, Emlia, casada el 1898 amb l'enginyer Joan Prez de Sanmilln i Miquel, ser qui impulsar noves obres d'embelliment de l'edifici.

Pocs anys desprs, el 1905, els arriba l'ennobliment a aquesta parella de la m d'Alfons XIII en recompensa per la construcci del port de Benicarl; Joan Prez de Sanmilln ara s Marqus de Benicarl, nom que prendr l'edifici.  L'animada vida social del palau arriba al cnit amb les visites reials d'Alfons XIII, una al 1917 per la concessi del ttol de gentilhome al marqus, i una altre el 1923 per la coronaci de la Verge dels Desemparats.

la guerra civil afect direcatament a la casa, el marqus va morir trgicament i el 1937 allotjaria la seu del Govern de la Repblica.

Acabada la guerra el palau va tornar a Guillem Prez de Sanmilln i Fontanals, II marqus de Benicarl. Aquest efectu algunes reparacions, i hi va hostatjar al dictador Franco durant les seus visites a Valncia.

L'any 1973 el palau va ser venut a l'Estat, que tenia la intenci d'installar la Jefatura Provincial del Movimiento Nacional.  Es prepar el projecte de reforma (de Vicent Valls abad i Joaquim Garca Sanz), per apenes s'hi va fer obres.

Amb l'arribada de la "Transici" s'obri un perode d'incertesa sobre els dest de l'edifici, el 1977 es pensa a installar els serveis tcnics del Govern Civil. Per amb l'arribada del Consell del Pas Valenci, el govern per-autonmic, s'utilizt com a seu de la presidncia, i ms tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any 1983 es planteja al Ministeri de l'Interior la cessi de l'edifici per allotjar la futura seu de les Corts Valencianes. El mateix any s'inicien obres d'adapatci dirigides per Carlos Salvadores, el 1988 se'ls encarreg als arquitectes Manuel Portaceli i Carles Salvadores la remodelaci genral de l'edifici, amb la construcci de l'hemicicle i altres dependncies. El 29 de setembre de 1990 s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des de 1992 fins el 1994 s'efectu la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenci ha recuperat la seua factura gtica, respectant elements del segle XIX).

Finalment el conjunt d'edificis (ente els quals s'inclou el Palau de Benicarl) que formen la seu de les Corts Valencianes, s inaugurat el 17 de Novembre de 1994.

Descripci arquitectnica.



 Vegeu tamb .
 Corts Valencianes;

Referncies.


 Enllaos Externs .


 Web de les Corts Valencianes;
 Intervenci arqueolgica al Palau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204997" title="Tour de Frana de 1930" nonfiltered="467" processed="467" dbindex="85468">


Els francesos es presenten al Tour de Frana de 1930 amb un equip molt potent, tot aprofitant la nacionalitzaci de la carrera. 

Andr Leducq s'apoderar del maillot groc a Luchon (9a etapa) i el conservar fins a Pars, malgrat una seriosa caiguda en el descens del Galibier, i grcies a una fantstica persecuci de l'equip de Frana envers els seus principals adversaris Learco Guerra i Jef Demuysre. Sis francesos acaben entre els deu primers de la general.

En resposta als escndols ocasionats pels equips patrocinats per un patrocinador, la direcci del Tour nacionalitza la cursa instituint equips nacionals, per conservant la categoria dels cicloturistes, alguns dels quals es troben organitzats per equips regionals. Totes les despeses passen a crrec dels organitzadors, bicicletes incloses. s el diari L'Auto que compra aquestes ltimes a Alcyon. Tamb tindr lloc l'aparici de la caravana publicitria per tal de finanar el Tour, que gira l'esquena als equips patrocinats per empresses.

Learco Guerra i Vicente Trueba seran els ciclistes revelaci d'aquesta edici. Per contra Alfredo Binda en ser la decepci, tot i guanyar dues etapes, al veure's obligat a abandonar. Binda havia firmat un acord secret amb Henri Desgrange pel qual sols aguantaria unes quantes etapes.

El francs Charles Plissier guanya vuit etapes, entre elles les quatre darreres, d'aquesta edici (s copossedor d'aquest rcord amb Freddy Maertens i Eddy Merckx). Sols en quatre etapes no acaba entre els tres primers de la classificaci.

Durant aquesta edici es realitza el primer reportatge radiofnic en directe, per Jean Antoine i Alex Virot.

Totes aquestes innovacions de l'edici de 1930 suposen un gran pas endavant en la histria del Tour de Frana: l'poca pionera es tancava definitivament. 

 Resultats.

Classificaci General.



Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Ciclistes Participants.



 Referncies.



Enllaos externs.
 1930. Histria del Tour de Frana  ;
 1930. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="204999" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1964" nonfiltered="468" processed="468" dbindex="85469">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1964, disputat al Circuit de Zandvoort, el 24 de maig del 1964.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Dan Gurney   1' 31. 2;
 Volta  rpida:  Jim Clark    1' 32. 8   ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205001" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1965" nonfiltered="469" processed="469" dbindex="85470">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1965, disputat al Circuit de Zandvoort, el 18 de juliol del 1965.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Graham Hill   1' 30. 7;
 Volta  rpida:  Jim Clark    1' 30. 6   a la volta 5.   ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205003" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1966" nonfiltered="470" processed="470" dbindex="85471">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1966, disputat al Circuit de Zandvoort, el 24 de juliol del 1966.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Jack Brabham   1' 28. 1;
 Volta  rpida:  Denny Hulme   1' 30. 6       ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205005" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1967" nonfiltered="471" processed="471" dbindex="85472">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1967, disputat al Circuit de Zandvoort, el 4 de juny del 1967.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Graham Hill    1' 24. 6;
 Volta  rpida:  Jim Clark    1' 28. 08      ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205055" title="Sistema visual hum" nonfiltered="472" processed="472" dbindex="85473">
El Sistema Visual Hum (SVH) es pot dividir en:
 Estructura de l'ull;
 Limitacions;
 Fenmens visuals;

Hi ha unes certes caracterstiques que imposa l'ull, i unes altres que imposa el cervell, amb aix ens basarem en el disseny de dispositius d'adquisici i reproducci per tal que la imatge que reproduim l'observem tal i com l'hauriem d'observar. Aprofitarem les limitacions del nostre sistema visual per simplicar les senyals de vdeo i per fer que els medis audiovisuals reprodueixin moviment de forma correcte.

Estructura de l'ull.


L'ull s l'rgan de percepci visual i consta de diferentes parts:
 La crnia protegeix les parts interiors de l'ull i s transparent per permetre el pas de la llum.
 L'iris s una cortina muscular que regula la quantitat de llum.
 La pupilla s per on entra la llum dintre d'ull.
 El cristall enfoca les imatges a la fvea (la zona de la retina amb major densitat de cons i bastons);

Cllules de la retina.
Els elements fotoreceptors de la retina sn els bastons i els cons que estan distribuits de manera no uniforme en tota la retina.

 Bastons: tenen una elevada sensibilitat a la llum per no detecten els colors. I sn els responsables de la visi en condicions de baixa lluminositat.

 Cons: sn els responsables de la visi en condicions d'alta lluminositat, es considera que existeixen tres tipus de cons que presenten una resposta diferent depenent de la longitud d'ona incident, convinant aquests tres tipus s quan es produeix la sensaci de color.

Limitacions.
Sensaci de color.
Aquesta sensaci noms depn de la distribuci de les excitacions entre els tres tipus de cons (vermell, verd i blau). Encara que dues llums tinguin distribucions espectrals diferents poden generar la mateixa sensaci de color (s'anomenarien colors metmers).

Adaptaci a la brillantor.
El nostre SVH requereix un temps d'adaptaci quan hi ha canvis importants de la luminncia predominant en el camp de visi. Aquesta adaptaci ve determinada per l'obertura i el tancament de l'iris i el canvi en la sensibilitat dels cons i bastons.
Aquest temps depn de la magnitud del canvi i del sentit de l'adaptaci, es tarda ms en adaptar-se d'ambients clars a foscos que no pas a l'inversa.
El nostres sistema visual s capa de detectar al voltant de 10 elevat a 10 nivells de brillantor (no simultanis) per una vegada adaptat, s capa de distingir-ne al voltant de 50 i dintre dels marges de lluminositat de la televisi, se'n poden distingir al voltant de 200 nivells.

Sensaci de profunditat.
Aquesta sensaci s'assoleix a travs d'un procs que compta amb diversos mecanismes com les pistes monoculars (s d'experincies prvies i canvis de posici relativa), acomodaci dels ulls quan enfoquen un objecte i la diferncia entre les dues imatges captades pels ulls (que aporta la informaci ms important que utilitza el cervell).

Resoluci temporal.
Ve marcada per un fenomen de persistncia de la imatge en la retina i varia en funci de les condicions de lluminositat.
Hi ha un llindar a partir del qual el SVH no aprecia pampallugues, i ve donat per la llei Ferry-Porter, que el defineix de l'ordre d'uns 40 - 60 Hz per un nivell de brillantor habitual en les pantalles o en el cinema.

Continutat en el moviment.
El fenomen phi s el responsable que el SVH sigui capa d'interpolar moviments dels que sols se'n disposa informaci fraccionada.
Es pot obtenir sensaci de moviment a partir de les 12 imatges/segon.

Resoluci espacial.
Habilitat de l'ull de distingir dos impulsos lluminosos vens en l'espai. Hi ha dues magnituds per mesurar la resoluci del SVH:
Poder de resoluci: l'angle entre dues lnies negres i l'ull quan el patr reticular est situat a la distncia lmit de les lnies que el formen.
Agudesa visual: nombre de lnies que es poden distingir dins un angle de 1. s l'invers del poder de resoluci.
A continuaci, els valors aproximats d'agudesa visual obtinguts a travs de l'experimentaci:
Visionat de televisi: 60 lnies / grau
Illuminaci diurna: 120 lnies / grau
Illuminaci nocturna: 3 lnies / grau

Camp de visi.
El camp de visi hum s ellptic, s ms ample que alt. Aproximadament, la seva obertura s de 200 en horitzontal i 150 en vertical.

Fenmens visuals.

Emmascarament espacial.
En l'emmascarament espacial es disminueix la visibilitat d'un senyal en presncia d'un altre. El qu passa s que l'umbral canvia de valor per un valor ms alt. Es pot observar en contorns, textures i zones uniformes.

Emmascarament temporal.
L'emmascarament temporal es produeix quan dos estmuls visuals arriben a la nostra visi propers en el temps, aix provoca que un dels dos estmuls no es visioni perqu la visi els integra, per aquesta ra es determinin les caracterstiques anteriorment esmentades per tal d'evitar aquest fenmen que genera redundncia.

Flicker.
El Flicker s un efecte de parpadeig que es produeix quan la freqncia de mostratge d'un senyal est per sota del llindar definit anteriorment.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205075" title="Pigat" nonfiltered="473" processed="473" dbindex="85474">

Onomstica: malnom;
Pasqual Sanchis Moscard, pilotari conegut com a Pigat II.
Eduardo Sanchis Moscard, pilotari conegut com a Pigat III.

Micologia:
 Pixac;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205081" title="Normativa lingstica" nonfiltered="474" processed="474" dbindex="85475">

La normativa lingstica s el conjunt de lleis que regeixen la lingstica.

La lingstica s tot el relatiu al llenguatge, a les llenges i a la lingstica o estudi cientfic del llenguatge i les llenges, a ms de l estudi estructural de la lingstica interna, mentre que la sociolingstica pertany a l estudi de les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment la covariaci entre fets lingstics i fets socials a ms de la dinmica i processos histrics que viu una comunitat lingstica.

La normativitzaci s el procs sociocultural a travs del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulaci ortogrfica, lxica i gramatical (normativitzaci o estandarditzaci) i, al mateix temps, accedeix a mbits d's lingstic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205082" title="Torre de nou" nonfiltered="475" processed="475" dbindex="85476">

 
Castells: ;
Torre de nou amb folre;
Torre de nou amb folre i manilles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205083" title="2 de 9" nonfiltered="476" processed="476" dbindex="85477">

 
Castells: ;
2 de 9 amb folre;
2 de 9 amb folre i manilles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205090" title="Cooficialitat lingstica" nonfiltered="477" processed="477" dbindex="85478">
La cooficialitat lingstica existeix quan, en un mateix territori, es parlen dues o ms llenges i aquestes sn oficials per igual. Per exemple hi ha una part del Canad en la qual es parla tant el francs com l'angls. Tamb en sn exemples algunes zones d'Espanya, com Catalunya, Galcia, Euskadi o algunes zones de Navarra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205093" title="Portal de Magdalena" nonfiltered="478" processed="478" dbindex="85479">
El Portal de Magdalena s un jaciment arqueolgic situat a la ciutat de Lleida.

Durant els anys 1984-1987 s'hi feren unes importants excavacions, que permeteren de descobrir diverses illes de cases d'un raval habitat en l'poca musulmana i tamb els habitatges que s'hi feren a la baixa Edat mitjana i en l'poca moderna.

S'hi trob una gran quantitat de terrissa islmica (segles X-XII). 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205101" title="Medievalitzaci" nonfiltered="479" processed="479" dbindex="85480">
La medievalitzaci s el procs que es produ desprs de la caiguda de l'Imperi rom i que supos l'adquisici de molts dels trets caracterstics del mn medieval.

Es pot parlar d'una medievalitzaci de les institucions, de l'economia, del paisatge (Histria del paisatge), de la societat, de la cultura, etc. 

Dos elements molt caracterstics d'aquest procs foren l'abandonament de les villae de tradici romana i l'aparici d'un poblament semiconcentrat, tpicament medieval, o la substituci de la cermica d'exportaci per una terrissa negrosa de procedncia local.

Aquest canvi, tamb afect l'economia (amb un fort increment de la ramaderia, tal com han demostrat les anlisis pollniques), aix com les caracterstiques de la societat (amb fugides dels esclaus).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205102" title="Enrique Egas" nonfiltered="480" processed="480" dbindex="85481">

Enrique Egas (Toledo, 1455 - 1534) fou un arquitecte i escultor espanyol. 
Fou un dels membres de la famlia Egas, fill de Egas Cueman que l'introdux a la professi en un moment de la histria d'Espanya de gran activitat constructiva religiosa. 

Se'l troba l'any 1495 treballant per a la Catedral de Toledo, on adquirir renom i prestigi i difondr les seves tcniques per tota Castella, Andalusia i Galcia. A la catedral toledana realitza la reforma de la Capella Mossrab al 1519. Va ser tamb mestre constructor a l'Hospital de Santa Creu de Toledo. 

Va ampliar el seu treball desenvolupant-lo a la Catedral Nova de Plasencia, a l'Hospital Real de Santiago de Compostella i, l'any 1505, desprs de la presa de Granada, se li encarrega la direcci de la Capella Real i al 1511 de l'Hospital Real. Va intervenir en altres nombroses construccions com la Catedral de Mlaga, el Monestir de Ucls i la llibreria de la Universitat de Salamanca.

Enllaos externs.
Enrique Egas a Legado Andalusi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205109" title="Gentica molecular" nonfiltered="481" processed="481" dbindex="85482">
La gentica molecular s un camp de la biologia que estudia l'estructura i funci dels gens a nivell molecular. Aquest camp estudia com els gens sn transferits de generaci en generaci. La gentica molecular utilitza mtodes de la gentica i de la biologia molecular. Una rea important dins la gentica molecular s l's de la informaci molecular per a determinar els patrons de descendncia, aix com la correcte classificaci cientfica dels organismes, anomenada sistemtica molecular.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205110" title="Baltasar Moscoso y Sandoval" nonfiltered="482" processed="482" dbindex="85483">
Baltasar Moscoso i Sandoval (Santiago de Compostella, 9 de mar de 1589 - Madrid, 17 de setembre de 1665) fou cardenal, arquebisbe de Toledo i bisbe de Jan.

Fill del comte de Altamira, Lope Moscoso Ossorio i nebot del duc de Lerma i cardenal Francisco Gmez Rojas de Sandoval (1553-1625), valgut del rei Felip III i tamb parent del cardenal Bernardo Sandoval i Rojas (1546-1618). Grcies a la protecci i influncia familiar, va tenir una carrera rpida i brillant. 

Nomenat cardenal, quan tenia 26 anys d'edat, pel papa Pau V, va tenir l'encrrec del rei Felip III per a sollicitar de la Santa Seu a Roma, la seva intervenci contra els protestants. 

A Navalcarnero, el 17 d'octubre de 1649 va ser l'encarregat d'oficiar el casament del rei Felip IV amb Marianna d'ustria. Va ser suprem Canceller de Castella i conseller d'Estat , nomenat per Felip IV. 
Bisbe de Jan del 29 d'Abril de 1619 al 28 de maig de 1646. Durant el seu mandat es van fer grans obres a la catedral. ;
Bisbe de Toledo del 28 de maig de 1646 al 17 de setembre de 1665. ;

Est enterrat a la catedral de Toledo, a la capella del Descendiment.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205112" title="Mercenari" nonfiltered="483" processed="483" dbindex="85484">
Un mercenari s un soldat que fa la guerra per un salari, a diferncia de l'exrcit regular, que mant una vinculaci amb el pas pel qual lluita. El terme ha assolit connotacions despectives per s una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Rom o el persa.

Mercenaris a Catalunya.
Als segles X i XI, probablement, molts homes dels comtats catalans feren de mercenaris en terres d'Al-ndalus. L'exemple ms bo de la importncia d'aquesta activitat s l'expedici de l'any 1010, en qu participaren comtes i bisbes i, en la qual, els beneficis foren importants.

Bona part de les entrades d'or que hi hagu a Catalunya, al segle XI, derivaven d'activitats guerreres. Ms endavant, els almogvers tamb actuaren com a mercenaris, quan lluitaren contra els Anjou, a Siclia, o b quan lluitaren a l'Imperi Bizant (Companyia Catalana a Orient).

Ja al segle XIV, Bertrand Du Guesclin, bret, mercenari, capit de les Companyies Blanques (uns deu mil homes), particip en l'anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1365), al costat de Pere III de la Corona d'Arag i d'Enric de Trastmara, pretendent al tron de Castella.

Referncies.



Enllaos externs.

Note biografiche di Capitani di Guerra e di Condottieri di Ventura operanti in Italia nel 1330-1550 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205113" title="Agustn Rubn de Ceballos" nonfiltered="484" processed="484" dbindex="85485">
Agustn Rubn de Ceballos. Dueas, 24 de juliol de 1724 - Madrid, 8 de febrer de 1793.Bisbe de Jan. 

Va ser canonge de la Catedral de Conca, a la mort del bisbe de Jan, Antonio Gmez de la Torre, el rei Carles III, ho va proposar per a ocupar aquest crrec, a ms ho va fer conseller seu davant la Santa Seu. 

Durant el seu mandat com bisbe de Jan (1780-1793), es va fer crrec de les obres de l'altar major i del retaule de Sant Eufrasi, dedicant-li una capella a la catedral de Jan, amb els diners que, segons el mateix va dir, li corresponia pel seu crrec de Inquisidor general, on va publicar l'any 1790 un nou ndex de llibres prohibits. 

Encara que la seva mort va ser a Madrid, el seu cos va ser traslladat, segons el seu desig, exposat al seu testament, a Jan per a ser enterrat a la Capella de Sant Eufrasi de la catedral.

Enllaos externs.
ndex de llibres prohibits per Agustn Rubn de Ceballos Dialnet






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205115" title="Andrs Cabrejas Molina" nonfiltered="485" processed="485" dbindex="85486">
Andrs Cabrejas Molina, Villarejo Sobrehuerta (Conca), 30 de novembre de 1681-Jan, 4 de setembre de 1746. Fou bisbe de Jan. 

Es trobava de canonge de la Catedral de Conca quan va tenir el nomenament de Bisbe de Jan, mandat al qual va romandre des de 1738 fins a 1746. 

Durant aquest temps es va acabar el cadirat del cor de la Catedral de Jan al centre de la cresteria pot veure's el seu escut tallat, aix com va promoure l'ampliaci del temple de Sant Mateu a la poblaci de Baos de la Encina, on al seu interior, damunt d'una de les finestres dels timpans del creuer es troba el seu escut. 

La seva sepultura es troba al Cor de la Catedral de Jan.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205116" title="Desertitzaci" nonfiltered="486" processed="486" dbindex="85487">
La desertitzaci es el procs que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat d'ssers vius que hi habitaven. Es pot produir a causa de diversos fets, com poden ser la contaminaci, la desforestaci, o el canvi del clima.

La prdua de sl dificulta l'absorci de l'aigua de la pluja i aquesta circumstncia fa que, amb el temps, les terres es convrtisquen en deserts. Aquest procs rep el nom de desertitzaci. La desertitzaci afecta quasi la quarta part de les terres del mn. A Europa, Espanya s un dels ms afectats.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205117" title="Tira fnica" nonfiltered="487" processed="487" dbindex="85488">
La tira fnica s el conjunt de sons que es pronuncien de forma seguida, dins un discurs o dileg. La tira no respecta la divisi entre paraules, de manera que es pot produir algun fenomen fontic entre mots i aix un fonema pot alterar la pronunciaci dels que l'envolten. 

La tira t una entonaci prpia, que marca part del seu sentit, i no respon simpre a les pauses sintctiques o semntiques, sin a la necessitat de respirar o aturar-se per pensar del parlant. Per aix una transcripci estricta del discurs oral no correspon a la seva versi escrita, on la puntuaci i altres convencions eliminen les particularitats d'elocuci, que no responen a cap norma. 

]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205118" title="Paleografia" nonfiltered="488" processed="488" dbindex="85489">
La paleografia s una cincia auxiliar de la histria que estudia les escriptures i, en concret, l'origen i l'evoluci de les formes dels signes grfics, de cara a poder interpretar b els documents escrits.

No sols s'estudien la forma de les lletres i com es produa la successi dels traos, ans tamb els trets propis de cada zona o de cada escriptori.

Pel que fa a l'escriptura, cal diferenciar entre les escriptures cursives, dels documents, i les librries, dels llibres o cdexs.

El suport material de l'escriptura podia sser dur (pedra, metall, terrissa) o b tou (papir, pergam o paper).

Les principals escriptures foren la semiuncial (origen de la minscula i de la cursiva visigtica), la carolina (difosa en l'poca carolngia als comtats catalans des del segle IX) i la gtica (difosa en la versi cursiva i librria als segles XIII i XV). Al final de l'Edat mitjana (segle XV) es comen a difondre la humanstica.

Informaci adicional.
La paleografia i la diplomtica tenen com a objecte facilitar els coneixements teoricotcnics encaminats a facilitar l'accs a les fonts librries i documentals escrites i, sobretot, possibilitar-ne l'estudi i la comprensi, sempre en relaci directa amb la cultura, la histria -general, local i institucional-, el dret, l'economia, la poltica i, en darrer terme, amb la genealogia, l'herldica i la sigillografia.  endinsar-se en la recerca documental implica tenir uns coneixements cientificotcnics d'ordre jurdic, administratiu, histric, institucional i arxivistic, que sn sn facilitats per la paleografia i la diplomtica.  Sense el coneixement del mtode, les tcniques i els principis cientificoculturals que vertebren aquestes cincies no podem aprofundir, comprendre i aplicar els principis i els ensenyaments de les fonts escrites.
El terme "paleografia" deriva del grec palais i graphia, i s la cincia que estudia la histria de l'escriptura en les diferents fases, les tcniques utilitzades per a escriure en les diverses poques, el procs de producci dels testimonis escrits i, a la fi, els productes d'aquest procs, especialment en el seu aspecte grfic, ja siguin llibres, inscripcions, documents escrits de carcter individual i privat.
La SCGHSVN imparteix aquestes displines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enllaos sobre paleografia.  i ;
 Curs en lnia de paleografia llatina. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205119" title="Ludwig Guttmann" nonfiltered="489" processed="489" dbindex="85490">
Ludwig Guttmann (Toszek, Polnia), 3 de juliol de 1899 - 18 de mar de 1980) fou un neurleg.

 Contribucions .

L any 1944, i a proposta del Govern angls, Sir Ludwig Guttmann va crear a Stoke Mandeville, prop de la ciutat de Londres, el primer centre del mn per a la rehabilitaci de persones amb lesi medullar. La seva aportaci cientfica va ser tan decisiva a l hora de canviar el pronstic d aquestes persones que la medicina distingeix entre lesi medullar abans i desprs de la seva intervenci.

A ms de d establir les tcniques i els procediments per al tractament de les persones amb lesi medullar, tamb va incorporar totalment l activitat esportiva al procs de rehabilitaci. El 1952 va impulsar el moviment esportiu mundial "Paralmpic".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205120" title="Paraire" nonfiltered="490" processed="490" dbindex="85491">
Un paraire s un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps. Tamb havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevingus un teixit.

De fet, era el "senyor del drap", que participava en la majoria de les operacions de transformaci o almenys les dirigia (els batedors o els abaixadors noms eren els seus ajudants).

A Puigcerd, per exemple, el 1345, vivien cent trenta paraires.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205127" title="Carta de poblament" nonfiltered="491" processed="491" dbindex="85492">
La carta de poblament o carta pobla era un privilegi en qu el sobir o un senyor concedia a una comunitat de pagesos un indret despoblat o poc habitat, de cara al seu poblament i al conreu del seu terme.

S'hi establien les obligacions que contreien els nous pobladors envers el senyor, en especial pel que fa a censos, mals usos o monopolis. Molt sovint s'establien algunes exempcions o alguns privilegis jurdics (carta de franquesa), de cara a facilitar el poblament de l'indret. El document solia regular tamb aspectes com la quantitat de terra de qu dispondria cada nou poblador, l'obligaci dels nous pobladors de residir per a adquirir la propietat til de la terra, els cens en diners i en especia de quasi la totalitat de les collites o la supervisi i control generalitzat de nomenament i actuaci dels crrecs directius locals (justcia, jutjats).

Arran de la conquesta i la repoblaci de la Catalunya Nova es concediren moltes cartes de poblament, destinades a repoblar les poblacions acabades d'ocupar. Una de les primeres cartes de poblament fou concedida a Cardona (any 880 i 986).

En molts casos la carta de poblament fou fonamental de cara al desenvolupament d'un municipi o entitat local.

 Enllaos externs .
 Un exemple: .

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205132" title="Carta de franquesa" nonfiltered="492" processed="492" dbindex="85493">
La carta de franquesa s un privilegi concedit als habitants d'una poblaci o d'un territori.

Les cartes de franquesa eren destinades a afavorir el poblament d'un indret o b a evitar-ne l'emigraci dels seus pobladors.

S'establien les obligacions privilegiades dels habitants -que hi vivien o que hi podien viure en el futur- envers el senyor i les competncies administratives o judicials que podien tindre.

Trobem les primeres cartes de franquesa a l'poca carolngia (en relaci amb Cardona, el Montmell, Ribes, etc.).

Tanmateix, la major part foren concedides a l'Edat mitjana central, en especial arran de la conquesta de la Catalunya Nova.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205133" title="IES Rocagrossa" nonfiltered="493" processed="493" dbindex="85494">
L'IES Rocagrossa s un institut d'educaci secundria situat a la localitat selvatana de Lloret de Mar. Actualment acull a uns 500 alumnes i s'hi imparteixen els estudis d'ESO, Batxillerat i el cicle formatiu d'esports en l'especialitat de futbol. Aquest institut va comenar a funcionar a l'actual emplaament (c/ Rosa Sensat s/n) durant el curs 2002-2003, substituint a l'antic situat en la Plaa Pere Torrent. Entre els serveis i installacions del Centre en destaca el pavell, les pistes d'esports, l'aula oberta i dues aules d'acollida per atendre als alumnes nouvinguts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205134" title="Rtzia" nonfiltered="494" processed="494" dbindex="85495">
Una rtzia era una expedici militar feta normalment a l'estiu, sobretot per part dels exrcits musulmans.

Hi hagu rtzies especialment al llarg de l'poca carolngia.

La finalitat principal de les expedicions era el saqueig, agafar tresors i persones, que en algun cas podien sser retornades a canvi d'un rescat.

Una de les rtzies ms importants fou la d'Al-Mansur, que l'any 985 saquej la ciutat de Barcelona.

Les grans expedicions s'acabaren vers lany 1008.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205137" title="Vilosiu" nonfiltered="495" processed="495" dbindex="85496">
Vilosiu s un jaciment arqueolgic situat al Bergued (municipi de Cercs), format per diversos masos rnecs.

El mas "A" fou excavat els anys 1960 i 1961, sota la direcci d'Albert del Castillo i de Manuel Riu. L'excavaci del mas "B" fou feta els anys 1984-1986, sota la direcci de Jordi Bols. 

Sn masos horitzontals, primerencs, edificats cap a l'any 1000. El mas "B" era format per un menjador dormitori, un rebost, una cambra on hi havia el forn i unes corts i estables per al bestiar.

Es crearen a la fi del segle X, no es transformaren gaire al llarg de l'edat mitjana central i s'abandonaren al segle XIV.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205138" title="Mas rnec" nonfiltered="496" processed="496" dbindex="85497">
Un mas rnec era un mas abandonat sobretot arran de la crisi demogrfica dels segles XIV i XV.

Aquests masos, tal com reconeix una clusula addicional de la Sentncia de Guadalupe, pogueren engruixir el patrimoni dels masos ms importants del terme poblet.

Han estat excavats diversos masos rnecs a Vilosiu, Creu de Pedra i Tavertet.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205139" title="Xinlone" nonfiltered="497" processed="497" dbindex="85498">
El xinlone (en birm=, MLCTS = hkrang: lum:; ) s l'esport tradicional de Myanmar (Birmnia).

El xinlone s una combinaci de dansa i esport d'equip, sense que hi hagi un equip contrincant. En essncia, el xinlone no s competitiu, per s tan exigent com els esports de pilota ms competitius. L'important no s guanyar o perdre, sin la bellesa dels moviments en jugar-hi. El xinlone requereix una extraordinria habilitat i destresa, en combinaci amb un alt sentit d'expressi artstica i espiritualitat.

 Funcionament del joc .
Un equip de sis jugadors es passa la pilota d'una banda a l'altra amb els seus peus i genolls, a mesura que caminen al voltant d'un cercle. Un jugador va al centre (el solista), creant una dansa de diversos moviments enllaats entre si. El solista s ajudat pels altres jugadors, que intenten tornar la pilota acompanyant-la amb el peu. Quan la pilota cau a terra, s morta, i el joc comena de nou.

Xinlone significa "pilota de canya" en birm. La pilota s teixida de rattan (jonc de les ndies), i fa un so caracterstic en ser colpejat, que forma part de l'esttica del joc. Els jugadors usen sis punts de contacte amb la pilota: la part de dalt dels dits dels peus, la part interna i externa del peu, la planta, el tal, i el genoll. El xinlone es juga descal o en sabates de xinlone, que permeten als jugadors sentir la pilota i el terra tan directament com s possible. El cercle tpic de joc fa 6,7 metres de dimetre. La superfcie ideal de joc s seca, bruta i compacta, per s'hi pot jugar sobre prcticament qualsevol superfcie plana.

Tant homes com dines juguen al xinlone, sovint en el mateix equip. A vegades, adults i nens tamb juguen en el mateix equip, i no s estrany veure gent de ms de 80 anys jugant-hi.

A ms del joc en equip, que s'anomena "wein kat" (tocs circulars), tamb hi ha una variant de solo, que s'anomena "tapandaing". Aquest estil de joc noms el duen a terme dones.

El xinlone t ms de 1.500 anys d'antiguitat, i fou practicat per la reialesa birmana. Al llarg dels segles, els jugadors han desenvolupat ms de dues-centes maneres diferents de xutar la pilota. Molts dels moviments sn similars a la dansa de Myanmar i a les arts marcials. Alguns dels tocs ms complicats es fan d'esquena, sense veure la pilota. La postura s essencial en el xinlone: hi ha una manera correcta de posar les mans, els braos, el tors, i el cap durant els moviments. Un moviment s considera que s'ha efectuat correctament tan sols si la postura ha estat la correcta. Tot l'equip ha d'estar completament concentrat -si es despisten, la pilota cau a terra-. Tots els jugadors seriosos experiment un estat de concentraci mental molt intens, similar al que s'aconsegueix amb la meditaci zen, que anomenen Jhana.

Myanmar s majoritriament budista, i els jocs de xinlone es duen a terme en els festivals budistes que se celebren durant l'any. El ms gran d'aquests festivals dura ms d'un mes, i hi participen fins a mil equips. Un locutor anuncia el nom dels moviments i entret el pblic amb els seus comentaris. Tamb hi ha msica en directe d'una orquestra tradicional, que inspira els jugadors i modela l'estil i el ritme del seu joc. Els jugadors intenten adequar-se a la msica, i els msics accentuen els tocs.

Jocs relacionats.
El xinlone s una famlia de jocs de futbol, jugat per tot el mn. Est relacinat amb altres jocs similars al Sud-est asitic, conegut com a takraw a Tailndia, sepak raga a Malisia, Singapur i Indonsia, sipa a les Filipines, kator a Laos i da cau a Vietnam. Es va dur a terme una variaci competitiva del joc, sobre una xarxa, anomenada sepak takraw, a Malisia, en la dcada de 1940-50.

Els orgens del xinlone podrien estar relacionats amb un joc xins antic, el cuju or tsu chu, que va ser reconegut per la FIFA com la forma ms primitiva de futbol. A Jap, es juga un joc similar que es coneix com a kemari. El xinlone tamb est relacionat amb una altra famlia d'esports on es xuta un objecte volador, conegut com a jianzi a Xina i Taiwan, i jegichagi a Corea. Hi ha evidncies que suggereixen que una variaci d'aquests jocs va viatjar per l'Estret de Bering i va influir els pobles indgenes d'Amrica, que tamb practicaven jocs on havien de mantenir una pilota en moviment amb els peus. Es creu que aquests jocs sn l'origen del footbag (o hacky attack).

Enllaos externs.

  Pgina de xinlone.;
 Vdeo on es veu jugar al xinlone.
 Reportatge fotogrfic de Mandalay, una noia que juga a xinlone.
  Mystic Ball   un documental sobre el xinlone.;
  Article sobre el xinlone de Myanmar.;
  Noms s un joc. Article del diari Irrawaddy.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205146" title="Gradaci dels crrecs a les SS" nonfiltered="498" processed="498" dbindex="85499">


Els carrecs segns la seua responsabilitat o gradaci jerarquica a la SS. La Schutz Staffel o "Escuadrons de Protecci" del Partit Nacionalsocialista Alemany de les Treballadors o NSDAP, eren un grup de protecci per als mitins del partit aix com per a les aparicions d'Adolf Hitler, des d'un principi adoptaren una organitzaci paramilitar jerarquica asignant diferents nivells a les files.

Nivells que s'asignaven d'accord a les apreciacions dels superiors respecte a la trajectoria, antiguitat del servici i actes de valor dels seus membres, aix com al nivell intelectual i d'estudis. Tamb s donaren carrecs Ad-Honorem solament autoritzats pel Reichsfhrer amb el fi d'establir ponts politics entre diferents organismes gubernamentals. Els carrecs de les SS Allgemeine (SS General) no eren els mateixos que per a les Waffen SS (SS Armades) que sorgieren desprs de 1939 i que foren un Exercit elitista de combat. Els membres de les SS no eren membres de les Waffen SS i al endinsarse formar part de l'ltim deurien ser reclasificats per al servici.

Durant el temps d'existencia de l'Alemanya Nazi, s'elaboraren diversos registres nominats Dienstalterliste der SS, consistents en llibres de promoci amb les dades de molts officials del cos armat.

Les Graduacions Officials fins a Superiors que eren necessariament obtingudes pel mig d'estudis a les dos academies de les SS, amb la seua   equivalencia eren:

Reichsfhrer = Mariscal de Camp, que era el Maxim ordre superior de les SS, era un carrec politic nombrat directament per Adolf Hitler;

Generals.

Oberstgruppenfhrer = Capit General, noms otorgada de manera Ad-Honorem, per exemple per als cassos de Rudolf Hess i Franz Xavier Schwartz.

Obergruppenfhrer = Tinent General ;

Gruppenfhrer = General de Divisi.

Brigadefhrer = General de Brigada.

Oficials superiors.

Oberfhrer = General.

Standartenfhrer = Coronel;

Obersturmbannfhrer = Tinent Coronel o denominat Comandant;

Sturmbannfhrer = Major ;

Hauptsturmfhrer = Capit;

Obersturmfhrer = Tinent;

Untersturmfhrer = Subtinent;

Sturmscharfhrer = Alfere;


Suboficials.

Haupscharfhrer =Suboficial Superior (subtinent);

Oberscharfhrer = Sergent Major o Brigada;

Scharfhrer = Sergent Primer;

Unterscharfhrer = Sergent Segon;

Tropa o exrcit.

Rottenfhrer = Cap Primer;

Sturmann = Cap Segon;

Oberschutze = Distinguit;

Schtze = soldat;

Insignies i evoluci de les SS.
 1930 1932 .





 1932 1934 .



 1934 1945 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205150" title="Homiliari" nonfiltered="499" processed="499" dbindex="85500">
Un homiliari s un llibre litrgic on es recollien diverses homilies, que eren predicades durant la missa.

Un dels ms notables sn les anomenades Homilies d'Organy, un dels primers textos escrits en catal, entre els anys el 1080 i el 1095.

Les Homilies de Tortosa, redactades en aquesta mateixa poca, foren escrites en occit.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205156" title="Rpita" nonfiltered="500" processed="500" dbindex="85501">
Una rpita (de l'rab rabita o ribat) era un indret sovint fortificat on els musulmans vivien un tipus de vida cenobtic, dedicats a l'oraci i a l'estudi. Sovint tamb fou un focus de guerrers dedicats a la defensa de l'espai andalus.

A Catalunya, d'acord amb la toponmia, hi havia rpites al Peneds, al Camp de Tarragona, al delta de l'Ebre, al Priorat i a tocar de Balaguer, i eren indrets estratgics de cara a la defensa del territori.

Les restes de la rabita ms ben conservada sn situades a La Rpita (La Noguera). Tot i no sser tan espectaculars com les trobades al nord d'frica o b com les descobertes a Guardamar (Pas Valenci), hi ha una torre de planta rectangular, datada al segle IX i feta amb grans carreus collocats al llarg i de travs.

En la base dels murs, t una sabata lleugerament esglaonada, formada per tres filades.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205161" title="Boris Shaposhnikov" nonfiltered="501" processed="501" dbindex="85502">


Boris Mikhailovitch Shaposhnikov (rus:                           ) (2 d'octubre de 1882   25 de mar de 1945) va ser un comandant militar sovitic. Va nixer a Zlatoust, prop de Chelyabinsk, als Urals. S'un a l'exrcit de l'Imperi Rus al 1901 i es gradu a l'Acadmia General d'Estat Major Nicolau al 1910, arribant al rang de coronel a la divisi de Granaders del Caucas durant la I Guerra Mundial. Al 1917, estrany en un oficial de la seva graduaci, recolz la Revoluci Russa i al 1918 s'un a l'Exrcit Roig

Shaposhnikov era un dels pocs comandants de l'Exrcit Roig amb una preparaci militar acadmica, i al 1921 s'un a l'Estat Major General de l'Exrcit, a on serv fins al 1925, quan va ser nomenat comandant de la regi militar de Leningrad. Entre 1928 i 1932 comand la regi militar de Moscou, i desprs la de Privolzhsk. Al 1932 va ser nomenat Comandant de l'Acadmia Militar de l'Exrcit Roig Frunze, fins al 1935, en qu torn al comandament de la regi de Leningrad- al 1937 va ser nomenat Cap de l'Estat Major General, succeint a Mikhail Tukhachevsky, que havia estat vctima de la Gran Purga de Stalin a l'Exrcit Roig. Al 1940 va ser promogut a Mariscal de la Uni Sovitica.

Tot i al seu passat com a oficial tsarista, Shaposhnikov es guany el respecte i la confiana de Stalin. Tot i al seu estatus com a oficial professional no s'un al Partit Comunista fins al 1930, la qual cosa potser el va salvar de les sospites de Stalin. El preu que hagu de pagar per la seva supervivncia durant les purgues va ser collaborar amb la destrucci de Tukhachevsky i d'altres collegues. L'admiraci de Stalin es mostr pel fet en qu sempre tenia a m una cpia del treball ms important de Shaposhnikov al seu despatx, Mozg Armii           , El cervell de l'Exrcit) (1929).

Afortunadament per a la Uni Sovitica, Shaposhnikov era un bon militar i tenia aptituds administratives. Combin aquests talents amb la seva posici de confiana amb Stalin per reconstruir el lideratge de l'Exrcit Roig desprs de les purgues. Mozg Armii va ser de lectura obligatria per tots els oficials sovitics durant anys. Al 1939 Stalin accept el pla de Shaposhnikov per reforar l'Exrcit Roig. Encara que aquest pla no estava completat abans de la invasi alemanya de juny de 1941, estava suficientment avanat per salvar la Uni Sovitica d'un desastre complert..

Shaposhnikov dimit del crrec de Cap de l'Estat Major General a l'agost de 1940, oficialment per motius de salut, per de fet pel descontent de Stalin amb els resultats de la Guerra d'Hivern. Quan els alemanys envaren la Uni Sovitica va tornar a ser nomenat Cap de l'Estat Major General (fins al maig de 1942), i esdevingu Adjunt del Comissari del Poble per a la Defensa, si b estigu poc temps per motius de salut (fins al 1943). Mantingu el crrec de Comandant de l'Acadmia Militar Voroshilov fins a la seva mort al 1945.

 Condecoracions .

 Orde de Lenin (3) - (31/12/1939, 3/10/1942, 21/02/1945);
 Orde de la Bandera Roja (14/10/1921 , 3/11/1944);
 Orde de Suvorov de 1 Classe (22/02/1944);
 Orde de l'Estrella Roja (15/1/1934, 22/02/1936);
 Medalla de la defensa de Moscou ((1/05/1944);
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig (22/02/1938);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205164" title="Pantalla moduladora interferomtrica" nonfiltered="502" processed="502" dbindex="85503">
Introducci.

Les pantalles dels dispositius mbils (telfons mbils, PDAs, etc.), han anat evolucionant tenint en compte 2 factors molt importants: en primer lloc que pemetin una major duraci de la bateria i en segon que tinguin una millor visi en totes les condicions ambientals.
La tecnologia IMOD (Interferometric Modulator Display) o pantalla moduladora interferomtrica, est pensada per els dispositius mbils, per els 2 motius esmentats anteriorment. Est basat en la tecnologia MEMS (micro-electro-mechanical system), i ofereix una bona visi en quasi totes les condicions ambientals, consumint significativament menys potncia que qualsevol altre dispositiu disponible avui en dia.

IMOD s un dispositiu reflectiu o de tipus biestable. Aix vol dir que s capa de mantenir-se en 2 estats (On i Off). El cristall lquid amb el que est fabricat queda bloquejat en dels dos estats. Aix vol dir que un cop est en una certa configuraci no s necessari de refrescar el dispositiu, i per tant es pot mantenir la ltima imatge mostrada sense consumir potncia (tericament).
Aquest tipus de pantalles estan fabricades amb un mirall prim sobre un substrat transparent, deixant una separaci d'uns cents de nanometres amb aire entre el mirall i el substrat. Per aix quan entra llum ambient en la cavitat i es reflexa en el mirall, interfereix amb si mateixa, produint un color ressonant determinat per la profunditat de la cavitat.

Funcionament.

Bsicament una pantalla IMOD consisteix en una cavitat ptica ressonant, en la que hi ha una membrana reflectiva, una petita separaci amb aire i una pellcula prima d'un material metllic. Quan la llum ambient incideix a la pantalla, la llum de certes longituds d'ona que sn reflectides a la membrana reflectant, estar lleugerament desfasada amb la llum reflectida a la pellcula prima (depenent de la profunditat de la cavitat). Aquesta diferncia de fase provocar interferncies constructives o destructives.



La imatge en una pantalla IMOD pot canviar de color a negre, variant l'estat de la membrana. Aix s'aconsegueix aplicant un voltatge a la pelcula prima, que s elctricament conductora i protegida amb una capa d'allament. Quan s'aplica el voltatge, les forces electromagmtiques causen que la membrana es collapsi. Aquest canvi provoca interferncies constructives a longituds d'ona ultraviolada (no visibles per l'ull hum), per tant la pantalla es veur negra.

Avantatges.

Comsum: El fet que les pantalles IMOD siguin biestables, permet que quan la imatge no varia es consumeixi una potncia gaireb nulla.

Velocitat de conmutaci de colors: La velocitat de canvi d'un color a un altre s extremadament alt, aproximadament 1000 cops superior a les pantalles tradicionals. A ms aquesta es mant aquesta velocitat en un ample marge de temperatures.

Visi en diferents condicions ambientals: Si comparem la visi en les pantalles reflectives amb les pantalles emisives, les emisives noms funcionaran adequadament en condicions de baixa iluminaci, i a mida que s'augmenta la iluminaci la qualitat de la visi cau exponencialment (aix succeeix quan la llum ambient s superior a la llum emesa). Aquest fet provoca que les pantalles emissives siguin poc tils en dispositius porttils en condicions d'exteriors, ja presentarien poc contrast.

Facilitat de fabricaci: El procs de fabricaci d'aquests dispositius requereix menys etapes per construr-se que un LCD.

Robustesa: El major problema en el temps de vida dels LCDs s el fet que utilitzen materials orgnics. En canvi, en les pantalles IMOD no s aix. Aquest fet permet que pugui funcionar a un rang de temperatures superior sense que afecti el temps de resposta.

Bibliografia.
 Qualcomm MEMS Technologies ;

Vegeu tamb.

 Dode orgnic d'emissi de llum (Oled);
 Pantalla de plasma;
 Pantalla de cristall lquid;
 Pantalla SED;
 Paper Electrnic (e-paper);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205165" title="Taifa de Tortosa" nonfiltered="503" processed="503" dbindex="85504">

La taifa de Tortosa es cre arran de la desaparici del Califat de Crdova. 

Tortosa fou ocupada pels musulmans el 714. Inicialment el poder de la taifa estigu en mans Labib Al'Amiri Al-Fat, del clan amirita. El 1061, pass a dependre d'Al-Muqtadir Ibn Hud de la taifa de Saragossa i desprs d'Al-Mundir Imad Al-Dawl. Amb el canvi de segle, pass a dependre dels almorvits.

L'any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona va conquerir Tortosa.

 Vegeu tamb .
Llista dels emirs de Tortosa;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205169" title="Ventura Rodrguez" nonfiltered="504" processed="504" dbindex="85505">

Ventura Rodrguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del segle XVIII, fou un arquitecte destacat a la seva poca, la seva trajectria se situa a cavall entre dues grans corrents artstiques: el barroc i el neoclassicisme. 

Era fill d'un modest paleta que treballava a les obres del Reial Lloc i Vila de Aranjuez. Mentre ajudava al seu pare va donar proves d'una forta i hbil inclinaci cap al dibuix, de manera que no va trigar gaire a trobar ocupaci com delineant dels enginyers francesos que dirigirien les obres (Marchand i Brachelieu). Amb motiu del trasllat de la cort a Aranjuez, l'arquitecte Filippo Juvara (encarregat del projecte del Palau Reial de Madrid) t ocasi de veure uns croquis de Ventura Rodrguez, i sollicita al rei que li fos assignat com delineant. L'arquitecte itali es va convertir llavors en mestre de Rodrguez, de manera que a la seva mort l'any 1736, el seu successor al capdavant del projecte del Palau Reial, Giovanni Battista Sacchetti, ho va mantenir amb ell. L'any 1741 ostentava ja el crrec d'aparellador segon del Palau Reial.

Amb un profund coneixement de l'arquitectura de Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, va anar depurant els seus gustos barrocs per a seguir una lnia ms herreriana. Al 1747 va ser nomenat a Roma acadmic de mrit de l'Acadmia de Sant Lluc.

Va obtenir el ttol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urb de la capital. Va desenvolupar tamb una activitat de gran dimensi fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com exemples la plaa Major de Avila, l'Hospital General de Madrid, la faana de la catedral de Toledo, l'esglsia del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Jan, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la pres de Brihuega, l'esglsia Larravezna, etc 

Entre 1749 i 1753 construx l'esglsia parroquial de Sant Marc a Madrid, amb una planta de cinc ellipses successives (sorprenent per la inversi de valors, l'articulaci dissimtrica dels espais i la ressonncia de les seves voltes ellptiques) i una faana d'ordre gegant flanquejada per antecossos corbs que conformen un atri cncau. L'any 1752 va ser nomenat director dels estudis d'arquitectura de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

Al 1750 va rebre l'encrrec per a la remodelaci i terminaci de la baslica del Pilar de Saragossa. Els anteriors projectes d'Herrera, Perelada i Domingo de Yarza no assolien les tres exigncies del captol catedralici: distncia convenient al riu, orientaci apropiada i alineaci de la fbrica del temple d'acord amb la mirada de la verge. L'hbil projecte de Ventura va satisfer tals requisits i, d'aquesta forma, l'arquitecte es va apuntar un dels seus majors i ms populars triomfs. Va suggerir la soluci de l'allotjament de la capella de la Verge a un templet de planta cuatrilobulada a fora de sectors circulars i volta ellipsodal. s precisament en aquesta capella on es produx la transici de l'estil barroc al neoclssic, manifestant-se aquest ltim a la decoraci de l'interior del temple. 

El captol de la catedral de Conca va reclamar els seus serveis per a aixecar un Transparent (vitrall que illumina i adorna el fons d'un altar) que rivalitzara amb l'aixecat per Narciso Tom a la catedral de Toledo. Rodrguez ho va situar a una girola gtica, de manera que reflects grcies a la illuminaci posterior i indirecta, per lo que s'aconsegueixen uns espectaculars efectes. Al 1754 va edificar la destruda esglsia de Sant Norbert i al 1755 va remodelar la del Reial Monestir de l'Encarnaci a Madrid.

Va obtenir el ttol de Mestre Major de l'Ajuntament de Madrid l'any 1764 i els seus informes van ser decisius per a l'ordenament urb de la capital. Va desenvolupar tamb una activitat de gran dimensi fora de la cort dissenyant ajuntaments, escoles, ponts, escorxadors, etc. Serveixin com exemples la plaa Major de vila, l'Hospital General de Madrid, la faana de la catedral de Toledo, l'esglsia del Sagrario (1761-1764) per a la Catedral de Jan, els banys de Caldas (1773), el sanatori de Trillo (1775), la pres de Brihuega, l'esglsia Larravezna, etc

No obstant aix, gens li va poder compensar de la prdua del favor real, al que es va unir el fracs d'alguns projectes: la porta d'Alcal (construda finalment per Sabatini l'any 1764) o la baslica de San Francesc el Gran (tamb acabada per Sabatini al 1768). A tot aix es va afegir la mort de la seva esposa l'any 1776. 

Finalment, dintre de les obres de la seva ltima etapa, cap citar el palau de Boadilla del Monte per a l'infant don Luis (Madrid, 1776), el palau de Almanzora, a la provncia d'Almeria, encarregat pel marqus de la Romana i la imponent faana de la catedral de Pamplona (1783), amb una portada plenament classicista, a fora de columnata i front, i dues torres-campanar (vestigi de la seva etapa barroca) que confereixen verticalitat al conjunt. 

Va mor a Madrid el 26 d'agost de 1785. Les seves restes reposen a la capella dels arquitectes de l'esglsia de Sant Sebasti, a Madrid.
Enllaos externs.
 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205170" title="Lal Waterson" nonfiltered="505" processed="505" dbindex="85506">
Lal Waterson (nascuda el 15 de febrer de 1943 - morta el 4 de setembre de 1998) fou una cantant de msica folk i escriptora de canons anglesa. Va cantar, entre altres, amb The Watersons, The Waterdaughters i Blue Murder. Va nixer a Hull, East Yorkshire i va morir a Robin Hood's Bay.

Lal Waterson era la germana de Norma Waterson i Mike Waterson, tia d'Eliza Carthy, i cunyada de Martin Carthy. A la seua mort va deixar el seu marit, George Knight, i dos fills, Oliver i Marie, amb qui va enregistrar lbums.

Quan Freddie Mercury va anunciar que estava infectat pel virus de la Sida, el columnista del Daily Mirror Joe Haines va fer alguns comentaris ofensius. En resposta, Lal Waterson va escriure la can "Reply To Joe Haines" (Contestaci a Joe Haines). Mai la va enregistrar, si b apareix en el disc de la seua germana Norma Waterson The Very Thought of You.


 Discografia .
Lal i Mike Waterson Bright Phoebus 1972 ;
Lal i Norma Waterson (i Marie Knight) A True Hearted Girl 1977 ;
Lal Waterson i Oliver Knight Once in a Blue Moon 1996 ;




Lal Waterson i Oliver Knight A Bed of Roses 1999;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205171" title="Envs" nonfiltered="506" processed="506" dbindex="85507">

 Envs .



Es considera un envs tot producte que s'utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricaci, distribuci i consum. 

Dins d'aquest concepte s'inclou nicament els envasos de venda a primaris, els envasos collectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris. 

Les principals funcions de l'envs sn:

 Conservaci i protecci: del contingut de les possibles agressions fsiques, fisicoqumiques o biolgiques de l'entorn. D'aquesta manera l'envs assegura la qualitat del producte i ajuda a mantenir ms temps les seves condicions higiniques i de qualitat. ;

 Contenci i agrupaci: les caracterstiques fsiques del producte poden fer necessria la utilitzaci d'un envs per al seu conteniment o agrupaci.

Amb el creixement del comer i la industrialitzaci de la producci i distribuci han anat apareixent al llarg del temps noves necessitats que han de complir els envasos:

 Que permeti la seva identificaci;
 Que sigui adequat a les necessitats del consumidor en termes de mida, ergonomia, qualitat, etc. ;
 Que s'ajusti a les unitats de carrega i distribuci del producte. ;
 Que s'adapti a les lnies de fabricaci i envasat del producte, i en particular a les lnies d'envasat automtic. ;
 Que compleixi les legislacions vigents. ;
 Que el seu preu sigui adequat a la oferta comercial que es vol fer del producte. ;
 Que sigui resistent a les manipulacions, transport i distribuci comercial.

 Creixement dels envasos .

Des del punt de vista de la gesti dels residus municipals es consideren com a envasos:
 vidre ;
 paper i cartr;
 envasos lleugers: ;
- plstics
- envasos mixtes (brics i altres)
- llaunes

Al Principat, els envasos i embolcalls sn una de les fraccions dels residus que ms ha crescut en els darrers anys, passant de 720.000 tones el 1993 a 1.050.000 tones el 2005; un creixement en xifres absolutes del 43%. 

Aix mateix, els envasos lleugers suposaven un 10% del total de residus produts fa 15 anys i actualment suposen prop del 12%; s'ha passat de 280.000 tones a ms de 480.000 tones el 2005, un increment del 70%

 Resultats de recuperaci - 2007 .

Els resultats de gesti de residus de 2007 al Principat mostren que la recuperaci dels residus d'envasos ha estat la segent:

 vidre (no noms envasos): 70%;
 paper i cartr (no noms envasos): 50%;
 envasos lleugers: 15%;

 	
 Marc legal .

Els envasos i els seus residus estan subjectes a un marc legal per tal de reduir en la mesura possible el seu impacte ambiental.

Normativa comunitria
La Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, segons la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d envasos, estableix el marc normatiu que la legislaci interna de cada estat membre de la Uni Europea ha de desenvolupar per reduir l impacte ambiental dels envasos posats al mercat. Concretament, els objectius sn els segents:

 Abans del 31 de desembre de 2008, es valoritzar o incinerar en installacions d incineraci de residus amb valoritzaci d energia un mnim del 60% en pes dels residus d envasos.
 Abans del 31 de desembre de 2008, es reciclar entre un mnim del 55% i un mxim del 80% en pes dels residus d envasos.
 Abans del 31 de desembre de 2008, s assumiran els segents objectius mnims de reciclat dels materials continguts als residus d envasos:
o 60% en pes del vidre.
o 60% en pes del paper i cartr.
o 50% en pes dels metalls.
o 22,5% en pes dels plstics, comptant exclusivament el material que es torni a transformar en plstic.
o 15% en pes de la fusta.

Normativa estatal
  	
La Directiva 94/62/CE va ser transposada mitjanant la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos i, posteriorment, el Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desenvolupament i l'execuci de la Llei d'envasos.

La Directiva 2004/12/CE va ser transposada a l ordenament jurdic espanyol pel Reial Decret 252/2006, de 3 de mar, pel qual es revisen els objectius de reciclat i valoritzaci establerts en la Llei 11/1997, de 24 d abril, d Envasos i Residus d Envasos, i pel qual es modifica el Reglament per a la seva execuci, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 30 d abril. 

Programes de gesti

A Catalunya, els envasos, com la resta de residus, estan subjectes al Programa de gesti de residus municipals de Catalunya que estableix els segents objectius de recuperaci pel 2006:

- envasos lleugers: 25%
- paper i cartr (no noms envasos): 75% 
- vidre (no noms envasos): 75%

 Referncies .


 enllaos externs .
 Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius;
 Fundaci per a la prevenci dels residus i el consum responsable;
 Agncia de Residus de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205177" title="Anteu (mitologia)" nonfiltered="507" processed="507" dbindex="85508">
Segons la mitologia grega, Anteu era un gegant, fill de Posid i de Gea.

Vivia al desert de Lbia, on assaltava els viatgers i els matava, ja que havia proms aixecar un temple al seu pare fet amb cranis humans.

Heracles lluit amb ell, per cada cop que l'abatia s'aixecava amb ms forces. Finalment, l'heroi comprengu que el contacte amb la seua mare, la terra, el vivificava, i el va estrangular mantenint-lo enlaire.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 20.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205178" title="FICOMIC" nonfiltered="508" processed="508" dbindex="85509">
FICOMIC s una entitat sense nim de lucre. El seu principal objectiu s la difusi, promoci i defensa del cmic i del manga. Des del 1989, s l'nica entitat organitzadora del Sal Internacional del Cmic de Barcelona, i des del 1995 del Sal del Manga de Barcelona.

Enllaos externs.
Pgina web oficial de FICOMIC;
Pgina web no oficial del Sal del Manga ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205189" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1968" nonfiltered="509" processed="509" dbindex="85511">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1968, disputat al Circuit de Zandvoort, el 23 de juny del 1968.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Chris Amon   1' 23. 54;
 Volta  rpida:  Jean-Pierre Beltoise   1' 45. 91 a la volta 6.      ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205191" title="Pedro Pacheco Ladrn de Guevara" nonfiltered="510" processed="510" dbindex="85512">
Pedro Pacheco Ladrn de Guevara, Puebla de Montalbn, 29 de juny de 1488 - Roma, 5 de mar de 1560. Cardenal

Fill de famlia noble, nt de Juan Pacheco, marqus de Villena, va estudiar a Salamanca, sent capell reial de Carles V al 1518, per ordres del rei va visitar les cancelleries de Valladolid i Granada, a partir d'aqu la seva carrera va ser ascendent, marxant a Roma com cambrer privat del papa Adri VI, va participar al Concili de Trento sent clebres les seves intervencions a favor de la doctrina de la Immaculada. 

El 3 de juny de 1553 fou nomenat virrei de Npols pel rei Carles V, per a succeir a Pedro lvarez de Toledo y Ziga que havia mort el 21 de febrer d'aquest mateix any.
Nomenaments.
Bisbe de Mondoedo, 6 de Setembre de 1532 al 11 d'abril de 1537 . ;
Bisbe de Ciutat Rodrigo, 11 d'abril de 1537 al 21 de maig 1539 . ;
Bisbe de Pamplona, 21 de maig de 1539 al 9 de gener de 1545 . ;
Bisbe de Jan, 9 de gener de 1545 al 30 d'abril de 1554 ;
Bisbe de Sigenza,30 d'abril de 1554 a 20 setembre 1557 ;
Bisbe de Albano de la dicesi de Roma, 20 de setembre de 1557 al 5 de mar de 1560( ) ;
Fou nomenat cardenal pel papa Pau III el dia 16 de desembre de 1545 . ;

Temps desprs de la seva mort, les seves restes van ser traslladades al convent de Concepcionistes Franciscanes de La Puebla de Montalbn, fundat precisament per ell i del com s'havia fet crrec de la seva reconstrucci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205195" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1969" nonfiltered="511" processed="511" dbindex="85513">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1969, disputat al Circuit de Zandvoort, el 21 de juny del 1969.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jochen Rindt   1' 20. 85;
 Volta  rpida:  Jackie Stewart   1' 22. 94    a la volta 5.      ;
 









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205200" title="Sura" nonfiltered="512" processed="512" dbindex="85514">
 

Sura (ciutat), una ciutat hitita.

sura (alcor), un captol de l'alcor.

Bruci Sura, militar rom.

Luci Licini Sura, tres vegades cnsol sota l'emperador Traj;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205201" title="Festa de Sant Martiri" nonfiltered="513" processed="513" dbindex="85515">

La Festes de Sant Martiri s la segona cita anual de Banyoles amb la sardana desprs de l'Aplec de Banyoles del ms de juliol. Se celebren el cap de setmana anterior a la diada del sant, el 24 d'octubre, organitzades per Foment de la Sardana de Banyoles.

Les ballades de sardanes formen la part ms important de la Festa Major de Banyoles fins al punt que s'afirma que aquesta s la Festa Major de la Sardana a Catalunya. Consten de diverses activitats fora ritualitzades: la Competncia d'orquestres, la Competncia de cobles, la Festa de la msica per a cobla i el Concurs de colles sardanistes.

Dissabte.

Els actes comencen el dissabte al migdia amb una ballada popular de sardanes.

A la tarda t lloc la Competncia d'orquestres al Pavell de la Draga. Hi participen dues orquestres de msica de ball que toquen, al mateix escenari i consecutivament, una pea de mateix estil cada una. Es tracta d'un acte no competitiu en qu el nombrs pblic assistent escolta les peces cmodament assegut. s un extraordinari concert de festa major, amb l'interpretaci de peces de can catalana, sarsueles, msica de pellcules, sardanes cantades, vals, jotes, etc.

La mateixa tarda del dissabte, a la Plaa Major, hi t lloc la Competncia de cobles joves. La plaa quadrada acull quatre cobles, una a cada cantonada, que van fer rondes interpretant una pea cada una. Aquest acte no s competitiu i s'hi ballen sardanes de forma lliure.

Diumenge.

Diumenge al mat, a la plaa major, se celebra el Concurs de colles sardanistes, que puntua pel Campionat de Catalunya i considerat un dels ms importants del pas. Diumenge a la tarda, a la plaa major, hi t lloc la Competncia de cobles grans, on cada una de les cobles interpreta una sardana correlativament i desprs de cada una de les rondes el pblic vota la que ms li ha agradat.

A la tarda t lloc una audici lliure i gratuta de sardanes a la plaa major. Al voltant de les 8 de la tarda, es balla la "Sardana estereofnica". Els llums de plaa s'apaguen, i el director d'una de les cobles es posa al mig de la plaa i dirigeix la interpretaci conjunta d'una sardana sencera. Cada cobla toca una tirada sense aturar-se i la ltima tirada s interpretada per tots els msics a la vegada. Els participants ballen aquesta sardana amb bengales enceses a la m.

Dilluns.

El dilluns al migdia, al Pavell de la Draga, se celebra la Festa de la msica per a cobla, que consisteix en un concert conjunt de tres cobles de primer nivell del pas. L'acte s de pagament i la gent hi acudeix vestida de gala. S'hi interpreten sardanes i altres peces per a cobla de forma alternativa i tamb conjunta. A la mitja part del concert, s'interpreta l'obra premiada en el Certamen de Composici per a Cobla Ceret-Banyoles, un concurs bianual de composici que t lloc una edici a Ceret i l'altre a Banyoles.

A la tarda, desprs de la darrera ballada de sardanes, es tanca la festa amb la sardana Festa Major de Sant Martiri de Conrad Sal i Ramell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205203" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1970" nonfiltered="514" processed="514" dbindex="85516">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1970, disputat al Circuit de Zandvoort, el 21 de juny del 1970.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jochen Rindt;
 Volta  rpida:  Jacky Ickx   1: 19. 23      ;
 Piers Courage Va tenir un accident mortal a la cursa.









 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205205" title="Sura (alcor)" nonfiltered="515" processed="515" dbindex="85517">
Una sura (paraula procedent de l'rab as-s ra,     ) s un dels 114 captols en qu es divideix l'Alcor, el llibre sagrat de l'Islam.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205206" title="Princesa Peach" nonfiltered="516" processed="516" dbindex="85518">
 

La Princesa Peach, coneguda tamb com la Princesa Toadstool, regne del qual s princesa, s un personatge fictici de la saga Mario de Nintendo. El seu regne est poblat per una espcie de bolets anomenats Toads. Va aparixer per primera vegada en un videojoc l'any 1985, amb el joc Super Mario Bros. i des d'aquell joc ha participat en 54 jocs ms i fins i tot n'ha protagonitzat l'anomenat Super Princess Peach.

Aparicions.

NES;
Super Mario Bros.;
Super Mario Bros. 2;
Super Mario Bros. 3;
Golf;
NES Open Tournament Golf;
Dr. Mario;
Yoshi's Cookie;

Super Nintendo;
Super Mario World;
Yoshi's Safari;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;
Super Mario Kart;
Yoshi's Cookie;

Virtual Boy;
Mario's Tennis;

Gameboy;
Golf;
Dr. Mario;
Yoshi's Cookie;

Gameboy Color;
Mario Tennis;
Mario Golf;
Game & Watch Gallery 3;

Nintendo 64;
Super Mario 64;
Paper Mario;
Mario Kart 64;
Mario Party;
Mario Party 2;
Mario Party 3;
Mario Tennis;
Mario Golf;

Gameboy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;
Mario Kart Super Circuit;
Mario Party Advance;
Mario Tennis: Power Tour;
Mario Golf: Advance Tour;
Mario Pinball Land;

Nintendo Gamecube;
Super Mario Sunshine;
Paper Mario: The Thousand-Year Door;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;
Mario Power Tennis;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Mario Superstar Baseball;
Mario Smash Football;
Super Smash Bros. Melee;
SSX on Tour;
NBA Street V3;

Nintendo DS;
Super Mario 64 DS;
Mario & Luigi: Partners in Time;
New Super Mario Bros.;
Super Princess Peach;
Mario Kart DS;
Mario Party DS;
Mario Hoops 3 on 3;
Mario & Sonic at the Olympic Games;
Itadaki Street DS;

Wii;
Super Paper Mario;
Super Mario Galaxy;
Mario Kart Wii;
Mario Party Wii;
Mario Super Sluggers;
Mario Strikers Charged Football;
Mario & Sonic at the Olympic Games;
Super Smash Bros. Brawl;

Altres;
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart Arcade GP 2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205211" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1971" nonfiltered="517" processed="517" dbindex="85519">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1971, disputat al Circuit de Zandvoort, el 20 de juny del 1971.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jacky Ickx;

 Volta  rpida:  Jacky Ickx    1: 34. 95      ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205214" title="Dr. Mario" nonfiltered="518" processed="518" dbindex="85520">
En Dr. Mario s un personatge que protagonitzava la saga Dr. Mario. El joc va sortir l'any 1990 i era una espcie de Tetris, on en Mario vestit de doctor anava tirant pndoles de colors cap aball, que el jugador havia d'alinear per fer desaparixer un virus. En Dr. Mario ha aparegut en 8 jocs, entre ells el Dr. Mario 64.

 Jugabilitat .
Aquest joc permetia jugar a 1 o 2 jugadors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205224" title="Kirby" nonfiltered="519" processed="519" dbindex="85521">


En Kirby s el personatge protagonista de la saga Kirby, iniciada amb el joc Kirby's Dream Land l'any 1992. Aquest personatge, de forma rodona i pell rosada, es caracteritza per la seva habilitat per copiar les habilitats dels seus enemics desprs de tragar-se'ls. Aquesta caracterstica l'ha acompanyat en els 20 jocs en qu ha sortit.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205227" title="Hemosttic" nonfiltered="520" processed="520" dbindex="85522">
Un hemosttic s aquella substncia que detura l'hemorrgia. Sn plantes hemosttiques el card mari, la ipomoea violacea, la llimona i la potentilla erecta.

Tamb hi ha un mineral, la jarosita que s'utilitza com hemosttic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205249" title="John Travolta" nonfiltered="521" processed="521" dbindex="85523">

John Joseph Travoltanate (Englewood, Nova Jersey, 18 de febrer de 1954), conegut com John Travolta,  es un actor nord-americ d'ascendncia irlandesa i italiana.

 Biografia .
Es va fer fams per les seves actuacions en els films Saturday Night Fever (1977) i Grease (1978), les quals es van estrenar al punt lgid de l'era de la msica disco. Desprs,  per, la seva carrera es va apaivagar fins el 1994, quan va encarnar el personatge de Vincent Vega a la pellcula Pulp Fiction del director Quentin Tarantino, per la qual va rebre una nominaci als Oscars. Tamb va realitzar un paper principal en la pellcula Battlefield Earth, on interpreta el cap d'un grup d'extraterrestres que esclavitzen la humanitat en una Terra futurista. El film va rebre crtiques negatives a gaireb tot el mn i va obtenir pocs guanys. Travolta, que practica la Cienciologia des del 1975 i idolatra el seu creador L. Ron Hubbard (i autor de l'obra en qu es basa el film), esperava que la pellcula fos un xit i es converts en la primera d'una srie d'adaptacions de treballs de Hubbard. 

La seva afiliaci a la Cienciologia ha causat controvrsies. El 1998 el va estar embolicat en una demanda, que tenia a veure amb un ex membre de l'esglsia, que deia que l'esglsia li havia proms que la seva homosexualitat podia ser guarida. La demanda allegava que l'organitzaci freqentment citava a Travolta com prova vivent que l'organitzaci efectivament podia guarir l'orientaci sexual de les persones. Un advocat de Travolta va respondre "Aix sembla una total faula. Travolta s un home feliment casat, la qual cosa demostra que no s homosexual." Malgrat els esforos del seu advocat, les remors sobre l'homosexualitat de Travolta persisteixen.

 Vida personal .


Est casat amb la tamb cienciloga i actriu Kelly Preston, amb qui ha tingut dos fills, Jett i Ella Bleu. Anteriorment estava relacionat amb l'actriu Diana Hyland, que va morir de cncer de mama el 1977 . Travolta s un pilot qualificat i t cinc avions, incloent un Boeing 707 anteriorment de la flota de Qantas. La seva casa en Jumbolair, Florida compte amb una pista prpia i amb un carrer de rodatge fins a la porta de casa seva. T una casa de vacances a Islesboro, Maine. El seu fill Jett va morir amb 16 anys el 2 de gener del 2009.

Filmografia. 


 Premis .


 Oscars .



 Globos d' Or .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205251" title="Cicciolina" nonfiltered="522" processed="522" dbindex="85524">

Anna Ilona Staller (Budapest, 1951), ms coneguda pel sobrenom de Cicciolina, s una actriu pornogrfica i, desprs, poltica italiana.

Biografia.
Va nixer el 26 de novembre de 1951 a Budapest (Hongria). 

El 1964 va comenar a treballar en una agncia de models hongaresa. En les seves memries diu que en aquella poca passava a les autoritats hongareses informaci confidencial sobre diplomtics americans que s hostejaven en un hotel de Budapest, on ella treballava d  assistent . 

Posteriorment es casa amb un itali, adquirint la nacionalitat italiana. L any 1973 comena a treballar amb Riccardo Schicchi, conegut productor de pellcules porno. Es en aquell temps que adopta el nom de Cicciolina (i al seu osset de joguina, que portava sempre amb ella, Cicciolino).

L any 1985 forma part d una candidatura d un partit ecologista. 

El 1991 es casa amb l artista americ Jeff Koons. Koons realitz diverses pintures, fotografies i escultures tenint a Cicciolina com a musa, i en l obra Made in Heaven (fet en el cel) apareixen els dos realitzant l acte sexual. El 1992 es divorcien  i Cicciolina deixa els Estats Units i torna a Europa, amb un fill que havien tingut pocs mesos abans. Aleshores va comenar un plet amb Koons per la custodia del fill.

L any 2007 publica la seva autobiografia.

Carrera com a Actriu.
Com a model, Cicciolina ha posat per la revista Playboy en moltes ocasions: 1988 i 1990 (en l edici d Argentina), 2005 (en les edicions de Srbia, d Hongria, i de Mxic), etc.

Com a actriu porno, Cicciolina es coneguda pel seu atreviment i desinhibici total, tant en les pellcules com en la vida quotidiana: aix per exemple, l any 1978 mostra els pits en un programa de la RAI, essent la primera vegada que aix succea en la televisi italiana.

L any 1983 grava la seva primera pellcula de sexe dur (hardcore). A partir d aquest moment Cicciolina apareix sovint en escenes de sexe mltiple, amb nombrosos actors i actrius, i realitzant tot tipus de prctiques sexuals dures, com ara sexe anal, penetracions dobles (aix es, per la vagina i per l anus, simultniament), cunnilingus, etc.

L any 1985 realitza el primer nuu integral en la televisi pblica espanyola, en el programa de cap d any Viva86!.

L any 1986 Cicciolina participa en una pellcula on es realitza sexe amb animals (zooflia) i on es fa una fellaci a un cavall.

El 1989 roda la seva darrera pellcula, Cicciolina.

Es convidada en la primera fira ertica de Bilbao, EuskalSex, el 2007.

Carrera com a Cantant.
Cicciolina tamb ha intentat fer carrera com a cantant.

La temtica ha estat sempre el sexe, tenint com a objectiu transgredir les normes morals imposades.

Alguns dels seus discos han estat en primer lloc de les llistes durant setmanes, especialment a Frana.

Carrera com a Poltica.
Cicciolina es declara pacifista, contrria a la pena de mort, a l s de pells d animals per a fabricar roba, a l experimentaci amb animals vius, a la despenalitzaci de les drogues, i es mostra partidria d un cnon que gravi els efectes contaminants dels cotxes. Cicciolina es partidria d una llibertat sexual sense lmits, i d una educaci preco (en les escoles) sobre sexualitat.

La primera vegada que Cicciolina participa en poltica es el 1979, quan fou cap de llista del partit ecologista itali  Lista del Sole . El 1985 forma part de les candidatures del Partito Radicale Itliano, basant la seva campanya contra l energia nuclear, contra l OTAN, i contra la fam. El 1987 fou escollida parlamentaria, com a representant del discricte Lazio de Roma (anava segona en la llista).

L any 2002 intenta presentar-se en les eleccions parlamentaries d Hongria, per no aconsegueix el nombre de firmes suficients per presentar la candidatura.

Es va presentar a la batllia de Mil l any 2006. 

El 1990, a punt de comenar la Guerra del Golf, Cicciolina ofer el seu cos a Saddam Hussein per realitzar sexe, a canvi de qu aquest renuncis a la guerra. Posteriorment, el 2006, tamb s ofer a Bin Laden. Cicciolina li record que si Saddam hagus aceptat, qui sap que hagus passat en referncia a la seva anterior oferta. 

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205252" title="Lucas Grabeel" nonfiltered="523" processed="523" dbindex="85525">

Lucas Stephen Grabeel s un actor nord-americ nascut el 23 de novembre de 1984 a Springfield, Missouri, Estats Units. Els seus pares sn Stephen Grabeel i Jean Grabeel i t una germana 2 anys major cridada Autumn Grabeel . 

Biografia.

Lucas Grabeel va nixer el 23 de novembre de 1984 fill de Stephen i Jean Grabeel en Springfield, Missouri sent dos anys menor que el seu germana Autumn. Abans d'atreure l'atenci en High School Musical com el germ de Sharpay (Ashley Tisdale), va treballar en Halloweentown High, altra pellcula de Disney. "El musical s el gnere ms difcil i apassionant. Has de cantar, ballar i actuar al mateix temps" van ser les seves paraules en una entrevista per a Disney Channel. 

L'escola va ser sempre important per a Lucas, va anar a escola primria i secundria de Logan-Rogersville (institut de Rogersville) i desprs a l'institut de Kickapoo en Springfield, Missouri. En l'escola era un presentador molt bo i va guanyar el 5to lloc en els campionats de discurs i de discussi de MSHSAA en 2003. Ell tamb va participar en totes les produccions de teatre de l'escola, estant en vuit diverses produccions de l'escola abans de graduar-se. A ms tamb va estar implicat amb l'I.I.S. Troup en la seva rea. Es va traslladar a Los ngeles en 2003 per a perseguir ms lluny una carrera en el mn de l'hospitalitat. No li va durar i (tres setmanes desprs) va comenar a fer anuncis. Un dia un caa talents ho va descobrir mentre que ell estava parat en lnia per a comprar un smoothie . En El 2004, ja havia tingut el seu primer paper de la televisi en Halloweentown High.

En High School Musical.. .

Per sens dubte va saltar a la fama amb el llanament de High School Musical de Disney que va incloure una banda sonora amb Drew Seeley (cantant que va interpretar les canons de Troy Bolton), Corbin Bleu, Vanessa Hudgens i Ashley Tisdale. 

Ryan s el germ bess de Sharpay, la seva parella d'actuaci i el ms amable dels dos bessons. Ambds han actuat en nombroses obres escolars junts. Ryan t un gust per les boines, ha usat 10 diferents en la pellcula (la primera la va repetir) . El no s molt llest, ja que no va poder llegir molt b "Visqui el club de teatre" en les samarretes dels basketbolistas. En la pellcula demostra molta admiraci i afecte per Sharpay, igual que ella sempre est b vestit (al seu estil). s el co-president del club de teatre juntament amb el seu germana Sharpay. 

Infncia . 
Lucas des de petit juntament amb el seu germana Atumn van demostrar una capacitat facilitat i pasion pel cant i el ball, l'en la seva escola arribo a estar en moltes obres teatrals, Lucas s una persona molt noble i de cor pur, de deb s un dels pocs actors que cal apreciar tant. 

 Filmografia .


 Vegeu tamb .
High School Musical;
High School Musical 2;



 Enllaos externs .
 ;
 Web oficial ;
 Web oficial ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205253" title="Olesya Rulin" nonfiltered="524" processed="524" dbindex="85526">

Olesya Rulin (Rssia, 17 de mar del 1986) s una actriu nord-americana originria de Likhoslavl, Rssia. El seu treball ms conegut ha estat "Kelsi Nielsen" en la pellcula de Disney "High School Musical", fent diverses pellcules ms amb la nomenada factoria. Olesya s'ha entrenat com ballarina de ballet clssic i model. 

Filmografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205260" title="Salvador Cardona i Balbastre" nonfiltered="525" processed="525" dbindex="85527">

Salvador Cardona i Balbastre (Alfauir, 12 de gener de 1901 - Valncia, 15 de gener de 1985), fou un ciclista valenci guanyador d'una etapa al Tour de Frana. El 26 de febrer de 1954 es nacionalitz francs. 

 Biografia.

La carrera professional de Salvador Cardona fou marcada per la seva excellent participaci al Tour de Frana de 1929, sent el primer espanyol en guanyar una etapa i entrar al top ten per davant del campi de l'edici anterior Nicolas Frantz. La majoria de la seva carrera la dedic a fer de gregari de Victor Fontan, tot i que aprofit els moments en els que aquest mostrava debilitat.

Entre els seus xits tamb cal remarcar la Volta a Catalunya de 1931 i diferents etapes a la Volta a Espanya.

 Palmars.
1929;
 1r a la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1931;
 1r de de la Volta a Catalunya;
1933;
 1r a la Volta a Galcia;
 1r a la Prueba de Villafranca de Ordizia ;
1935;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Volta a Mallorca;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Espanya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
1936;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Espanya;

 Resultats al Tour de Frana.
 1928. 15 de la classificaci general;
 1929. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1930. 16 de la classificaci general;
 1931. Abandona (6a etapa);
 1935. 22 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1936. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Salvador Cardona ;
Article sobre Salvador Cardona a El Mundo ;

Notes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205265" title="Commerzbank Tower" nonfiltered="526" processed="526" dbindex="85528">



La Commerzbank Tower (en catal: Torre del Commerzbank) s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 259 metres d'alada i s la seu del Commerzbank.


Enllaos externs.

Informaci i fotografies de la Commerzbank Tower.  i ;

;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205266" title="Ral (desambiguaci)" nonfiltered="527" processed="527" dbindex="85529">


Economia / Numismtica:;
Un ral s un tipus de moneda antiga.
Geografia:;
Ral, o Rahal, s un arabisme que designa molts pobles, barris i camins.
Ral, o Real, s un municipi del Capcir.
La Ral s un poble del municipi de Sant Pau de Segries, al Ripolls.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205268" title="Temporada 1982 de Frmula 1" nonfiltered="528" processed="528" dbindex="85530">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1982. 

 Sistema de puntuaci .

S'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els onze millors resultats dels grans premis disputats.

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1982 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1982 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1982;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205269" title="Hearts grow" nonfiltered="529" processed="529" dbindex="85531">


Hearts Grow s un grup de msica japons sorgit a Motobu (Okinawa). El seu primer single Grow!! que va realitzar la banda de manera independent va ser el 19 d'abril del 2006. El major debut del grup va ser el 18 d'octubre del mateix any, amb el single Road. El seu segon single Yura Yura va ser introdut com a can d'encapalament a la srie japonesa Naruto; i amb Demashita! Powerpuff Girls Z la can del final.



 Membres de la banda .


 Discografia .
 Singles .


 Enllaos externs .
 Webs oficials:;
 Ajisai Music ;
 Hearts Grow ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205280" title="Disney Channel" nonfiltered="530" processed="530" dbindex="85532">
Disney Channel s una canal de televisi per cable propietat de The Walt Disney Company. La programaci de la cadena est destinada especialment a un pblic infantil i adolescent. 
La seva primera emissi va ser el dia 18 d'abril de 1983. La versi per a Llatinoamrica va comenar les seves emissions en 2000 com canal premium. 
El canal es troba en sistema de cable de Argentina, Brasil, Xile, Colmbia, Equador, Guatemala, Mxic, Panam, Per, Repblica Dominicana, Veneuela, entre uns altres. En 2004, es va convertir en canal bsic. Actualment, el senyal s'emet des del complex de The Walt Disney Company Llatinoamrica, situat en Malaver 550, Vicente Lpez, Buenos Aires, Argentina, encara que possex oficines en Miami, Nova York, Ciutat de Mxic, Bogot i Sao Paulo.

 Histria .

24 anys de trajectria.


El canal va iniciar les seves transmissions el 18 d'abril de 1983 a les 7.00 AM en el canal per cable Premium amb un episodi de Good Morning, Mickey, seguit per un captol de Donald Duck Presents.
El canal tamb va publicar una revista complementria,The Disney Channel Magazine. Des dels seus inicis fins a Desembre de 1986 era un canal programat per a 18 hores; entre les 7.00 am i la 1.00 am, des de llavors i durant el segent any es va convertir en un canal de retransmissi les 24 hores del dia. El seu primer logotip era una pantalla de barres blaves, amb una cara de Mickey Mouse, el nom: The Disney Channel, en lletres mayusculas blaves, estava baix del logotip. 
Disney Channel va utilitzar aquest logotip del 18 d'abril de 1983 al 3 d'abril de 1986. Ja en 1986, Disney Channel va deixar a un costat la programaci antiga i a poc a poc va ser complementant la seva programaci amb nous shows en la seva majoria basats d'en personatges de pellcules d'aquests anys. Una de les primeres sries animades a debutar en 1987 va ser ]. 
AL llarg aquest temps es van estrenar diverses sries com Bonkers, L'nec Darkwing, La Tropa Goofy, La Sirenita, Les Noves Aventures de Winnie Pooh, Xip i Dna-li al Rescat,En 1989 el canal llana a l'aire The All-New Mickey Mouse Club un programa musical conformat per nens, alguns d'ells sn els actuals famosos cantants com Britney Spears,Cristina Aguilera i Justin Timberlake 

 Canvi . 


El 1997, la programaci de Disney va canviar per complet. A partir de 1997, s'incloen sries per a adolescents. Entre 1997 i 1999 van debutar sries com Flash Forward, El Fams Jett Jackson i Quin Rar, un dels millors llanaments de Disney Channel. Durant aquests 3 anys, Disney va fer desaparixer el logotip de la pantalla, i va crear els Zoog Disney. El 3 logotip, o 1 Zoog, consistia en una cara quadrada de Mickey Mouse, i duia una imatge de Mickey Mouse dels anys 1930, amb el nom del canal.El logotip , sense contar el 2 zoog, s'uso del 20 de maig de c1997 fins al 8 de setembre de 2002.
En 1997 s'estrena la primera Pellcula Original de Disney, Llums Del Nord. A aquesta pellcula li seguirien ms estrenes, com Brink!,  i Johnny Tsunami. Al gener d'aquest mateix any, Disney Channel era mogut de la TV premium al cable bsic, esdeveniment que sucederia a Llatinoamrica en 2004. En 1998 s'estrena el primer bloc ms durador de Disney, Playhouse Disney, un bloc de TV dirigit a un pblic d'edat preescolar, per va tenir tanta fama en alguns llocs, com Regne Unit, on es va crear fins i tot un senyal germana. 

 El nou Disney Channel . 


Entre 1999 i el 2002, la nova imatge de Disney seria aviat molt famosa, i s'estrenarien noves sries. Desprs de l'xit de grans sries, com Quines Rar, es van estrenar M a m, Lizzie McGuire i sries animades com Kim Possible, La Famlia Proud, i noves produccions originals de Disney, DCOM (Pellcula Original de Disney Channel), com La Cadete Kelly, La Sort de l'Irlands i Halloweentown. Disney ara tenia un 2 logotip Zoog, color morat,variant de la imatge de Mickey dels '30. 

 Disney Channel Avui . 


En el 2003, la imatge de Disney es va complementar un poc ms, el logotip es va modificar a una espcie de silueta de Mickey Mouse animat, el qual adopto el 9 de setembre de 2002. Aquest mateix any s'estrena s Tan Raven, de la qual es van produir 100 captols, superant els 65 habituals per a una producci Disney. Aquest mateix any debuta la pellcula The Cheetah Girls, la primera DCOM on els actors canten. En 2004, s'estrena  Phil del Futur, en 2005, Zack i Cody: Bessons en Acci, en 2006 Hannah Montana i en 2007 Cory En La Casa Blanca (derivat d's Tan Raven), el primer spin-of de Disney. 
Tamb van debutar altres sries animades com Dave el Brbar, Les aventures de Brandy i el Sr. Bigotis, Jake Long: El drac occidental, Maggie, una Mosca amb ona, Les Noves Bogeries de l'Emperador i Els Substituts. 
En l'actualitat les DCOM han tingut major acceptaci, i es van crear: El Concurs del Mili, (2003), Halloweentown High (2004), Brujillizas (2005), High School Musical (2006), (guanyadora d'un Emmy), i The Cheetah Girls 2, Jump In! i High School Musical 2 (Estrenada ja en Estats Units i Llatinoamrica), els ms grans xits de les DCOM, en rating. A ms s'espera Brujillizas 2. 

El canal va canviar la seva cara el 23 de setembre del 2007 a ms va estrenar notcies el segent dia per tamb M'agrada veure 3 dias desprs. El canal tamb va estrenar continutat amb 3 cantants incloent a Pepe Vera. 

 Programaci . 

 

Playhouse Disney. 

Programaci per a nens en edat de preescolar. Mentre s'emeten els programes, en els corts comercials s'emet una programaci original de Disney Channel en la qual dos conductors (diferents en cada zona) llegixen contes als nens, canten, fan manualitats, cuinen i juguen. 

Els programes que es transmeten en el bloc sn:

 Stanley;
 Los Doodlebops;
 Mini Einsteins;
 El Circo De JoJo;
 The Wiggles;
 Los hroes de la ciudad;
 Bear en la gran Casa Azul;
 Manny a la obra;
 La casa de Mickey Mouse;
 Jhonny y las Hadas;
Mis amigos Tigger y Pooh;

 Zapping Zone .


A diferncia d'unes altres dels seus senyals al voltant del mn, Disney Channel de Llatinoamrica t en el seu horari estellar una producci original del canal cridada Zapping Zone. Un programa de dues hores en la zona nord i dues hores i mitjana en la zona sud. En ell es mostren els shows ms populars del moment. El programa s condut per Carla, Roger i Vane para latinoamerica (Veneuela, Centreamrica, El Carib, Repblica Dominicana, Mxic, Colmbia, Equador, etc.), per Car, Dani i Fede en Zona Sud (Argentina, Xile, Per, Bolvia, Paraguai, Uruguai) i per Junior i Fabi para Brasil. La zona nord t 3 sries de base que sn: * Cory en la Casa Blanca (Des de 11 de Juny 2007) * Zack i Cody: Bessons en Acci(Des de 2005) * Hannah Montana (Des de Novembre 2006) La zona sud t 5 sries de base que sn: * Cory En La Casa Blanca (Des de Maig del 2007) * Per qu a mi? (Des d'Abril del 2007) * Hannah Montana (Des de Novembre del 2006) * Ara Zack i Cody: Bessons en Acci s'emet en Les meves Nits Disney, desprs de l'espai de cinema "El meravells mn de Disney". 

 Pellcules Originals de Disney Channel .

Veure: Disney Channel Original Movies.

Algunes d'elles sn: 

 La cadete Kelly ;
 Els detectius ;
 Johnny Tsunami ;
 Kim Possible. Problemes en el temps ;
 Kim Possible. Que Drama ;
 Les noies del surf ;
 Brujillizas ;
 Lluita Cega ;
 La pellcula de la famlia Proud ;
 M a m: la pelicula ;
 Atrapat en els suburbis ;
 Pixelada Perfecta ;
 Wendy Wu: La princesa guerrera ;
 The Cheetah Girls ;
 The Cheetah Girls 2 ;
 Jump In! ;
 High School Musical ;
 High School Musical 2;
  ;
  ;
 ;
 Miracle en la pista ;
 Halloweentown ;
 Halloweentown II: La venjana de Kalabar ;
 Preparatria Halloweentown;
 Retorn a Halloweentown;
 Camp Rock;

 L'actual Cercle d'Estrelles de Disney Channel est conformat per... . 

Emily Osment(Hannah Montana);
Dylan i Cole Sprouse (Bessons en Acci);
Brenda Song (Bessons en Acci);
(Zack i Cody (Bessons en Acci);
Ashley Tisdale (Bessons en Acci o High School Musical);
Miley Cyrus (Hannah Montana);
Mitchel Musso (Hannah Montana);
Jason Earles (Hannah Montana);
Raven Symon (s Tan Raven);
Kyle Massey (Cory en la Casa Blanca);
Jason Dolley (Cory en la Casa Blanca);
Mariara Walsh (Cory en la Casa Blanca);
The Cheetah Girls ;
Lucas Grabeel (High School Musical);
Vanessa Hudgens (High School Musical);
Kay Panabaker (Read It And Weep);
Danielle Panabaker (Read It And Weep);
Corbin Bleu (High School Musical);
Zac Efron  (High School Musical);
Jake T. Austin (Els mags de Weberly Place);
Selena Gomez (Els mags de Weberly Place);
David Henry (Els mags de Weberly Place);
Jonas Brothers: Nick, Kevin i Joe (Camp Rock);
Demi Lovato (Camp Rock);
Alison Stoner (Camp Rock);
Debby Ryan  (Zack & Cody Tots a bord!);
Sabrina Bryan (Cheetah Girls);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205284" title="Rasheed Wallace" nonfiltered="531" processed="531" dbindex="85533">





Rasheed Abdul Wallace (nascut el dia 17 de Septembre de 1974 a Philadelphia, Pennsylvania) s un jugador professional de bsquet, de nacionalitat Nord-Americana i actualment juga als Detroit Pistons de l'NBA.

CARACTERSTIQUES TCNIQUES

Fsicament parlem d'un privilegiat. Medeix 2'13 cm i pesa 105 kg.

La seva posici a la pista i on ha desenvolupat bona part de la seva carrera s la d'aler pivot. A ms a ms, es capa de rendir a un altssim nivell tant com a pivot (si es busca la seva faceta ms agressiva i defensiva) o b d'aler, on deixa a lluir un bon llanament exterior, impossible de taponar grcies a la seva alada i la llargada dels braos.

L'aspecte anotador destaca per ser una de les armes d'aquest jugador. Pur talent ofensiu, qualsevol acci atacant s possible per part d'aquest home: Esmaixades contundents, llanaments de 3 punts, suspensions caient-se al terra d'esquenes... en alguns moments pot mostrar-se errtic o capficat en els llanaments llunyants, per grcies per als aficionats els moments d'inspiraci abunden ms que no pas els d'ofuscaci. 

El valor afegit respecte altres jugadors interiors, i que fan de Rasheed Wallace una de les estrelles de l'NBA s l'enorme capacitat defensiva. Si b ja han quedat enrere les poques on era la primera referncia ofensiva de l'equip (l'etapa a Portland Trail Blazers), Sheed sempre ha estat capa de "secar" l'estrella ofensiva interior rival. I aix, quant durant 82 nits t'enfrontes a Tim Duncan, Kevin Garnett, Shaquille O'Neal, Jermaine O'neal, possiblement alguns dels jugadors ms decisius de la lliga, es converteix de vital importncia per al que de veritat importa a l'equip: guanyar partits. L'alada, fora, velocitat i capacitat intimidatria el converteixen en un rival a tmer per a qualsevol oponent.
Malgrat no ser un gran rebotejador, fa una bona feina cada partit, promitjant vora les 7 captures en ms de 900 partits repartits en 12 temporades.   

Per la seva qualitat, talent, capacitat de llanament, sacrifici defensiu i agressivitat sens dubte es troba entre els grans aler pivots de la dcada dels 90. 
Malgrat potser no s tant conegut pel gran pblic o les seves estadstiques no disposin de la mateixa lluentor que altres rivals en la seva mateixa posici, el nivell de Sheed no t res a envejar als Kevin Garnett, Tim Duncan, Elton Brand o Dirk Nowitzki.

Guerra psicolgica

Una dels aspectes ms coneguts de Rasheed Wallace s la lluita psicolgica que porta a terme al llarg dels partits. Intimida a rivals, rbitres i afici rival, no dubtant a cometre faltes tcniques o personals contundents sempre que l'ocasi ho requereixi (no en va va liderar diversos anys aquesta peculiar classificaci, arribant al mxim de 16 faltes tcniques fa 5 anys.
No s un jugador violent ni antiesportiu, de fet s molt ben valorat entre companys i rivals per la seva professionalitat, educaci, respecte i tracte cap als jugadors joves. No ho s tant per als rbitres, autntic "enemic" i martiri de Wallace, que no dubta en esbroncar-los, tingui o no ra, havent-se guanyat certa fama de rondinaire i antiptic. 
Res ms lluny de la realitat, en la famosa "baralla del Palace", en qu hi van participar els equips de Detroit Pistons i Indiana Pacers el 19 de Novembre del 2004, Rasheed Wallace va rebre per part de l'NBA el reconeixement a "excellent job" (excellent tasca) ja que va intervenir en separar rivals i aficionats de la batussa general. Es tracta del clar exemple de jugador que separa perfectament la rivalitat fins a lmits estrictament esportius i separant perfectament aquesta rivalitat de la vida personal. No en va, la seva fundaci Rasheed A. Wallace Foundation, va sser creada el 1997 per tal de collaborar en la formaci acadmica i esportiva dels joves a Philadelphia, Pennsylvania, Portland, Oregon, i Durham, North Carolina. Ms tard va ser renombrada com a Stand Tall With Sheed. 


TRAJECTRIA PROFESSIONAL

Originalment va ser escollit per Washington Bullets (actualment Washington Wizards)en el nmero 5 del Draft de la nba, procedent de la universitat de North Carolina, la mateixa per on vren passar anteriorment Michael Jordan, Antawn Jamison, Vince Carter, Brendan Haywood i un llarg seguit de grans jugadors NBA. 

Aquella primera temporada va ser escollit en el segon quintet ideal de Rookies. El guanyador d'aquell any va ser Damon Stoudamire, actual company de Pau Gasol als Memphis Grizzlies. En aquell equip de Washington va coincidir amb Chris Webber, a qui les casualitats han fet retrobar al cap de ms de 10 anys, defensant ambds la samarreta de Detroit Pistons. 

L'any segent va arribar al que seria el seu equip durant els propers 7 anys. Arribava a Portland Trail Blazers a canvi de Rod Strickland i Harvey Grant.
A partir d'aleshores va convertir-se en el lder d'un dels equips punters de la lliga, possiblement amb la millor plantilla (Rasheed Wallace, Sabonis, Derek Anderson, Bonzi Wells, Scottie Pippen...) Tot pagat per Microsoft, b, per Paul Allen, fundador amb Bill Gates de l'empresa de Software i que no dubtava a gastar esplndides fortunes en salaris, el contracte de Rasheed incls. En aquella plantilla, un jove Jermaine O'Neal no tenia ni minuts de les escombraries. 

Malgrat aix, mai va arribar a disputar una final de l'NBA, quedant-se a les portes l'any 2000, quan incomprensiblement, en el 7 partit de la final de conferncia, van deixar escapar un marge de 20 punts per sucumbir davant els Lakers de Shaquille O'Neal i Kobe Bryant. Quedava inaugurada l'era daurada a Los Angeles i els 3 anells ja han quedat per a la histria.

 
El Febrer de 2004, i a punt d'esgotar-se el marge per a efectuar previstos, Rasheed s traspassat a Atlanta Hawks. De la relaci d'aquell equip amb Rasheed en queden unes fotos amb la gorra de l'equip, un bon partit (va anotar 20 punts, va posar 5 taps i va capturar 6 rebosts). Immediatament, s traspassat, en una de les operacions clau de la lliga, als Detroit Pistons, grcies a la ingeniositat de Joe Dumars, qui posa a les ordres de Larry Brown un dels millors defensors de la lliga i la pea clau que donava coherncia al joc de Detroit. 

L'arribada de Rasheed suposa un gir de 180 a Detroit. Amb ell es converteixen en grans aspirants al ttol, podent unir al defensor ms intimidador de la lliga, el poders Ben Wallace, amb un anotador de pal baix i mitja distncia, amb una gran capacitat aix mateix d'intimidaci com s Rasheed Wallace. Es crea aix la parella de moda a la lliga, el pentinat "Afro" i la fora de Ben Wallace juntament amb la barba, la taca de naixement al cap i el talent de Rasheed. Wallace & Wallace, o "Wallace x2", com passen a anomenar-los, dominen les pintures de les pistes de l'NBA i Detroit Pistons arriba a la marca de 54-28, la millor de la conferncia Est i el rcord de l'equip des de l'any 1997.

El cam a les finals enfronta a Rasheed i els Pistons amb Milwaukee Bucks, New jersey Nets (a qui vencen en 7 partits desps de remonntar un 2-3 desfavorable) i Indiana Pacers, liderats per l'ex-entrenador dels Pistons Rick Carlisle.

La final els porta a Los Angeles Lakers. Revenjant-se de l'oportunitat perduda 4 anys enrere, els Pistons s'imposen, clara i indiscutiblement per un resultat de 4 a 1. 
L'equip que porta a terme la gesta per els de Detroit queda per al record: Chauncey Billups (MVP de les finals), Richard Hamilton, Tayshaun Prince, Rasheed i Ben Wallace. El de Los Angeles Lakers tamb, car vren perdre clarament amb un quintet que integrava Gary Payton, Kobe Bryant, Devean George (el menys estellar), Karl Malone i Shaquille O'Neal. Aquella desfeta va provocar la desmembraci dels Lakers 3 vegades campions amb el trasps d'O'neal a Miami Heat. 

Enllaos Externs.
 Perfil de l'NBA: http://www.nba.com/playerfile/rasheed_wallace/career_stats.html;
 Pgina personal: http://www.rasheedwallace.com/;
 Club de fans: http://www.geocities.com/Colosseum/Loge/7346/;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205287" title="Jlia" nonfiltered="532" processed="532" dbindex="85534">


Onomstica:

Jlia, tia del gran Juli Csar.

Jlia, mare de Marc Antoni;

Jlia Major,  germana de Juli Csar;

Jlia Menor, germana de Juli Csar;

Jlia, filla de Juli Csar;

Jlia (filla d'August) fou filla d'August i Escribnia;

Jlia, neta d'August;

Jlia Livilla fou filla de Germnic Csar i Agripina;

Jlia Drusa fou filla de Drus Menor i de Cludia Livilla, la germana de Germnic Csar.

Jlia (filla de Titus), filla de Titus (el fill de Vespasi) i de Furnilla. ;

Jlia Mesa, emperadriu, avia d'Elagbal;

Jlia Mamea, emperadriu romana, mare d'Elagbal;

Gens Jlia, gens patrcia de Roma;

Literatura:

Jlia, novella d'Isabel-Clara Sim;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205290" title="Samus Aran" nonfiltered="533" processed="533" dbindex="85535">
La  s un personatge fictici, protagonista de la saga Metroid. Va equipada amb una armadura que incorpora avanades tecnologies, diferents a cada joc. Les caracterstique fonamentals d'aquest vestit sn el can de plasma i l'habilitat d'adoptar la forma Morfosphere. La primera entrega de la interminable saga va ser Metroid, que va sortir l'any 1986.

Caracterstiques.

Nom: Samus Aran;
Espcie: Marciana;
Ocupaci: Caarecompenses;
Edat: Desconeguda;
Orgens: Colnia terrestre K-2L;
Color del cabell: Ros;
Color dels ulls: Blaus;
Alada: 1.90m;
Pes: 90 Kg;
Creador: Makoto Kanoh;
Primer Joc: Metroid (1986);
Veu: Jennifer Hale;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205293" title="Jlia (tia de Juli Csar)" nonfiltered="534" processed="534" dbindex="85536">
Jlia (Julia) fou la filla de Gai Juli Csar i Mrcia, i tia del gran Juli Csar. Es va casar amb Gai Mari el Vell amb el que va tenir un fill, Gai Mari el Jove (el Gai Mari que va morir a Praeneste el 82 aC). 

Jlia va morir el 68 aC i el seu nebot Juli Csar va llegir la oraci funerria en la qual portava el seu origen matern a Anc Marci, quart rei de Roma i a les deitats Venus i Anquises per part dels Julii.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205295" title="Jlia (mare de Marc Antoni)" nonfiltered="535" processed="535" dbindex="85537">
Jlia fou la filla de Luci Juli Csar i Flvia. Es va casar amb Marc Antoni Crtic i, a la seva mort, amb Publi Corneli Lntul Sura que fou executat el 63 aC como a cmplice de Catilina. Amb Marc Antoni Crtic  va tenir tres fills, Marc Antoni (el triumvir), Gai Antoni i Luci Antoni.

Plutarc la presenta com una matrona exemplar. Mentre el seu fill Marc Antoni estava assetjat a Mutina va exercir la seva influncia i la de la famlia per evitar ser declarats fora de la llei pel senat. A la guerra de Perusa va fugir de Roma (41 aC) i es va reunir amb Sext Pompeu a Siclia, que la va enviar amb el seu fill a Grcia; a Atenes Jlia va aconseguir una reconciliaci dels triumvirs i va retornar a Itlia amb Marc Antoni el 39 aC i fou probablement present al seu encontre amb Sext Pompeu a Misenum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205296" title="Jlia Major" nonfiltered="536" processed="536" dbindex="85538">
Jlia Major fou la gran de les dues germanes del mateix nom de Juli Csar, que es va casar (encara que l'ordre es incert) amb Luci Pinari i Quint Pedi. Una de les dues germanes va deposar testimoni contra Publi Clodi el 61 aC en l'acusaci d'impietat per no se sap quina de les dues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205298" title="Jlia Menor" nonfiltered="537" processed="537" dbindex="85539">
Jlia Menor fou la petita de les dues germanes del mateix nom de  Juli Csar. Es va casar amb Marc Aci Balb amb el que va tenir a tia o cia, la mare d'August. Va morir el 52 aC o 51 aC i Octavi (August) va pronunciar la seva oraci fnebre.

Nicolau de Damasc, contemporani dels fets, situa la seva mort tres anys abans (vers 49 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205299" title="Jlia (germana de Csar)" nonfiltered="538" processed="538" dbindex="85540">

Juli Csar va tenir dos germanes de nom, ambdues, Jlia:

Jlia Major;
Jlia Menor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205305" title="Jlia (filla d'August)" nonfiltered="539" processed="539" dbindex="85541">
Jlia  (Julia) fou filla d'August i Escribnia, i la seva nica filla. Va nixer el 39 aC i pocs dies desprs els pares es van divorciar.

Fou educada amb la mxima rigidesa i cura. El 25 aC es va casar amb son cos Marc Marcel, fill d'Octvia, i a la seva va mort el 23 aC, sense haver tingut fills, es va casar amb Marc Vipsani Agripa amb el que va tenir tres fills: Gai Csar, Luci Csar i Agripa Pstum; i dues filles: Jlia i Agripina.

Va acompanyar Agripa a l'sia Menor l'any 17 aC i va estar a punt d'ofegar-se en el viatge. A la mort d'Agripa el 12 aC, August va pensar en un marit de l'orde eqestre i el seu preferit era Gai Proculeu, per desprs la va prometre a un fill de Marc Antoni i ms tard a Cotis rei dels getes (probablement un dels Cotis rei dels odrisis), fins que al final es va decantar per Tiberi que desprs fou emperador.

Aquesta uni no fou afortunada ni duradora. A la mort del fill com recent nascut, a Aquileia, Tiberi, disgustat amb les infidelitats de Jlia, va marxar a un exili voluntari (6 aC). August va saber de la conducta de la seva filla abans de la tornada de Tiberi a Itlia. Encara que la intervenci de Lvia (la mare de Tiberi) la va perjudicar i que els historiadors no li foren favorables, la seva conducta llicenciosa no admetia dubte i tenia relacions i orgies amb tota mena de romans de classes altes i baixes.

Quan August es va assabentar del que tot Roma sabia, es va enfurismar i la va amenaar de mort, per noms la va condemnar a l'exili a l'illa de Pandatria a la costa de Campnia, exili que va compartir amb la seva mare Escribnia; quan ms tard es van rebre peticions per cridar-la no les va atendre. No se li donava cap luxe i no es permetien visites excepte si el mateix August les autoritzava. Cinc anys desprs fou traslladada a Rhegium on es van atenuar les privacions per se li va prohibir sortir de la ciutat. Al seu testament August no li va deixar res i va prohibir que les seves restes fossin enterrades al seu mausoleu.

Quan va pujar al poder Tiberi, l'exili va tornar a ser rigors i finalment fou tancada en solitari en una casa (any 13) i hi va morir l'any 14 als 54 anys. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205306" title="20 minutos" nonfiltered="540" processed="540" dbindex="85542">



20 minutos s un diari gratut en llengua castellana. T edicions a Alacant, Albacete, Algesires, Almeria, vila, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Burgos, Cceres, Cadis, Cartagena, Castell de la Plana, Ceuta, Conca, Crdova, La Corunya, Ciudad Real, Elx, Gijn, Girona, Granada, Guadalajara, Huelva, Jan, Lleida, Lle, Logronyo, Lugo, Madrid, Mlaga, Marbella, Melilla, Mrcia, Osca, Ourense, Oviedo, Palncia, Valncia, Palma, Las Palmas de Gran Canaria, Pamplona, Pontevedra, Salamanca, Sant Sebasti, Santander, Santiago de Compostella, Saragossa, Segvia, Sevilla, Sria, Tarragona, Tenerife, Terol, Toledo, Valladolid, Vigo, Vitria, Xers i Zamora. 

Altres edicions.
 20 minutes s l'edici en francs a Frana.
 20 minuten s l'edici en alemany a Sussa.

Enllaos externs.
Plana web del peridic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205307" title="Alconaba" nonfiltered="541" processed="541" dbindex="85543">

Alconaba s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205308" title="Alcubilla de Avellaneda" nonfiltered="542" processed="542" dbindex="85544">

Alcubilla de Avellaneda s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205309" title="Alcubilla de las Peas" nonfiltered="543" processed="543" dbindex="85545">

Alcubilla de las Peas s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205310" title="Almazul" nonfiltered="544" processed="544" dbindex="85546">


Almazul s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Mazatern, Zrabes, Gmara, Ledesma de Soria i Villaseca de Arciel.

 Demografia .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205311" title="Arcos de Jaln" nonfiltered="545" processed="545" dbindex="85547">

Arcos de Jaln s un municipi ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Dins del territori municipal s'hi troben una srie de localitats que van perdre el seu ajuntament durant els anys 80: Iruecha, Chaorna, Judes, Layna, Sagides, Aguilar de Montuenga, Montuenga de Soria, Soman, Utrilla, Jubera, Velilla i Urex. Limita amb Medinaceli, Santa Mara de Huerta, Monteagudo de las Vicaras i Almaluez.

Una de les particularitats d'aquest municipi sori es la recent declaraci del LIC (Lloc d'inters comunitari) de "Los Sabinares del Jaln". Es tracta de l'extensi forestal de Savinar Albar ms gran d'Europa.

 Administraci .



 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205312" title="Kinder" nonfiltered="546" processed="546" dbindex="85548">


Kinder es el nom de la lnia de productes de xocolata fabricats per la firma de Ferrero.

 Histria .

Al 1967 es va crear la seva primera barra de xocolata pel mercat infantil, Kinder en alemany significa nens.

Cap el 1972, l'enginyer industrial sus Heiri Roth va tindre la idea d'introduirun joguet dintre un ou de xocolata. Dos anys mes tard, al 1974, va aparixer "Kinder berraschung" (ha Espanya es conegut com Kinder Sorpresa) que poc temps desprs es va convertir en un xit mundial de la xocolateria. Els joguets eren d'una sola pea per l'any 1983 van fer en varies peces perqu el nens es poguessin divertir ms.

El 31 de mar del 2004 es va celebrar el 30 aniversari del Kinder Sorpresa.
Kinder va ser des d'un principi dirigit per a nens de 4 a 14 anys, per fa uns anys es va fer la nova barra de xocolta mes gran per adults nombrat com a Kinder Chocolate Maxi.
Des de fa uns anys tamb Kinder a fet nous productes. El ms nou es Kinder Bueno White.

 Productes .

Kinder Chocolate
Barreta de xocolata amb crema de llet dintre de la barreta.

Kinder Chocolate Maxi
Igual que Kinder Chocolate pero mes gran.

Kinder Sorpresa 
Producte en forma d'ou que la superficie interior es recoberta de crema de llet.

Kinder Happy Hippo
Producte en forma d'hipopotam de "Barquillo" farcit de crema de llet i crema de Avellana.

Kinder Bueno 
Barra de chocolata farcit de "Barquillo" i crema d'avellana.

Kinder Bueno White
Igual que Kinder Bueno pero amb xocolata blanca.

Kinder Schoko-Bons
Petits bombons en forma d'ou

Kinder Cereali
Chocolatina farcida de crema de llei i cereals.

Kinder Delice
Es un pastiset de "pa de pesic" de chocolata.

Kinder Pingui
Pastis semblant al Kinder Delice pero es mes bo si es pren fred.

Kinder Sandwich de leche
Pastis de chocolata, llet i mel.

 Enllaos externs .
I Love Kinder;
Magic Kinder;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205313" title="Aldealafuente" nonfiltered="547" processed="547" dbindex="85549">

Aldealafuente s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205316" title="Las Aldehuelas" nonfiltered="548" processed="548" dbindex="85550">

Las Aldehuelas s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205317" title="Aldealpozo" nonfiltered="549" processed="549" dbindex="85551">

Aldealpozo s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205318" title="Aldealseor" nonfiltered="550" processed="550" dbindex="85552">

Aldealseor s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205319" title="Aldealices" nonfiltered="551" processed="551" dbindex="85553">

Aldealices s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205320" title="Jlia (neta d'August)" nonfiltered="552" processed="552" dbindex="85554">
Jlia fou filla de Jlia i neta d'August. Es va casar amb Luci Emili Paulle amb el que va tenir a Marc Emili Lpid, i a Emlia, la primera dona de l'emperador Claudi.

Jlia va heretar els vicis i desgracies de la seva mare. Va tenir una relaci adultera amb Dcim Sil i August la va desterrar a la petita illa de Tremerus a la costa de la Pulla (any 9) on va viure prop de 20 anys dependent de la generositat de l'emperadriu Lvia Drusilla. Un fill nascut ja a l'exili fou declarat espuri per August i exposat.

Julia va morir l'any 28 i fou enterrada a l'illa ja que August tamb havia prohibit enterrar les seves restes al seu mausoleu com havia fet amb la seva mare.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205321" title="Qu!" nonfiltered="553" processed="553" dbindex="85555">
Qu! s un diari gratut en llengua castellana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205322" title="Aldehuela de Periez" nonfiltered="554" processed="554" dbindex="85556">

Aldehuela de Periez s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .


Economia.
L'economia del poble es basa en el cultiu dels cereals, i antigament, en la ramaderia ovina. T mines de pedra arenosa en la "Sierra del Almuerzo".









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205332" title="Jlia Livilla" nonfiltered="555" processed="555" dbindex="85557">
Jlia Livilla o Jlia Lvia (Julia Livia o Julia Livilla) fou filla de Germnic Csar i Agripina Major, nascuda l'any 18. Tamb s'anomen Jlia Lvia.

L'any 33 es va casar amb Marc Vinici. El seu germ Calgula hi va mantenir una continuada relaci incestuosa, per el 37 la va desterrar. 

Claudi la va cridar de l'exili per al cap de poc temps la va fer matar per instigaci de l'envejosa Valria Messallina; fou acusada d'adulteri; el filsof Sneca fou desterrat a Crsega acusat de ser el seu company. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205337" title="ADN (diari)" nonfiltered="556" processed="556" dbindex="85558">
ADN s un diari gratut editat per una societat controlada pel Grupo Planeta. T edicions a l'Arag (Saragossa), Bilbao, Cadis, Castell, La Corunya, Jerez, Lleida, Mlaga, Mallorca, Madrid, Pamplona, La Rioja, Sevilla, Valncia i Vigo. 

Totes les edicions sn en castell tret de la lleidatana, que es publica en catal.

Enllaos externs.
Plana web del peridic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205338" title="Jlia Drusa" nonfiltered="557" processed="557" dbindex="85559">
Jlia Drusa fou filla de Drus Csar i de Cludia Livilla, la germana de Germnic Csar i de Claudi.

Es va casar l'any 20 amb el seu cos Ner Csar, fill de Germnic i Agripina Major i fou una dels espies amb els que la seva mare i Sej van vigilar al seu marit. A la mort de Ner es va casar amb Rubelli Blande amb el que va tenir un fill de nom Rubelli Plaute; aquest matrimoni es va considerar desigual doncs Blande noms era net d'un cavaller de Tibur. 

A petici de Valria Messallina, Claudi la va fer matar el 59 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205339" title="Metro (diari)" nonfiltered="558" processed="558" dbindex="85560">
Metro Directo s un diari gratut en llengua castellana. T edicions a Alacant, Andalusia, Arag, Canries, Castella-La Manxa, Castell de la Plana, Catalunya, Galicia, Euskadi, Madrid, Sevilla i Valncia.

Enllaos externs.
Plana web del peridic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205340" title="Jlia (filla de Titus)" nonfiltered="559" processed="559" dbindex="85561">
Jlia fou filla de Titus (el fill de Vespasi) i de Furnilla.

Es va casar amb Flavi Sab un nebot de l'emperador Vespasi. Va morir a causa d'un avortament causat pel seu oncle Domici amb el que tenia una relaci adultera i incestuosa. Fou enterrada al temple de la gens Flvia i les restes de Domici foren dipositades all ms tard per la seva minyona comuna Fillis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205341" title="Almaluez" nonfiltered="560" processed="560" dbindex="85562">

Almaluez s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205344" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2007" nonfiltered="561" processed="561" dbindex="85563">


El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 2007 a Chia (Sardenya) va ser organitzat per l'Associaci Italiana de Pitch and Putt, sota les directrius de l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA), i va comptar amb la participaci de 10 seleccions nacionals. La selecci d'Irlanda va guanyar per cinquena vegada consecutiva.

Equips.











Ronda de qualificaci.




Quadre pel ttol.




----

----

----

----

----


----

----

----

----

----


----

----

----

----

----





Classificaci final.




Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Campionat d'Europa de Pitch and Putt Associaci Europea de Pitch and Putt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205345" title="Alpanseque" nonfiltered="562" processed="562" dbindex="85564">

Alpanseque s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205347" title="Alentisque" nonfiltered="563" processed="563" dbindex="85565">

Alentisque s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205349" title="Aliud" nonfiltered="564" processed="564" dbindex="85566">

Aliud s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205351" title="Almajano" nonfiltered="565" processed="565" dbindex="85567">

Almajano s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205353" title="Arenillas" nonfiltered="566" processed="566" dbindex="85568">

Arenillas s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205354" title="Arvalo de la Sierra" nonfiltered="567" processed="567" dbindex="85569">

Arvalo de la Sierra s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205355" title="Ausejo de la Sierra" nonfiltered="568" processed="568" dbindex="85570">

Ausejo de la Sierra s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205359" title="Almarza" nonfiltered="569" processed="569" dbindex="85571">

Almarza s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Divisi administrativa .
Est format pels llogarets de:
Almarza;
San Andrs de Soria;
Cubo de la Sierra;
Matute de la Sierra;
Portelrbol;
Segoviela;
Seplveda de la Sierra;
Gallinero;
Tera;
Espejo de Tera;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205360" title="Almenar de Soria" nonfiltered="570" processed="570" dbindex="85572">

Almenar de Soria s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Demografia .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205361" title="Barca (Sria)" nonfiltered="571" processed="571" dbindex="85573">

Barca s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205365" title="Baraona" nonfiltered="572" processed="572" dbindex="85574">

Baraona s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est formada per les localitats de Baraona, Jodra de Cardos, Pinilla del Olmo i Romanillos de Medinaceli.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205367" title="Barcones" nonfiltered="573" processed="573" dbindex="85575">

Barcones s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205368" title="Bayubas de Abajo" nonfiltered="574" processed="574" dbindex="85576">

Bayubas de Abajo s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205371" title="Beratn" nonfiltered="575" processed="575" dbindex="85577">

Beratn s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Administraci.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205372" title="Borjabad" nonfiltered="576" processed="576" dbindex="85578">

Borjabad s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Poblaci.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205375" title="Vent (desambiguaci)" nonfiltered="577" processed="577" dbindex="85579">


Vent (meteorologia);
Vent solar;
Vent (msica);
Vents (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205377" title="Jeroni Alomar Poquet" nonfiltered="578" processed="578" dbindex="85580">
Jeroni Alomar Poquet era un prevere natural de Llub (1894), ex vicari de Son Carri i d'Esporles, era condeixeble del canonge Andreu Caimari i del que fou rector de Santa Eullia de Palma, i de Jaume Sampol Antich, que seria Secretari del Seminari Dioces, i no obstant fou empresonat durant uns mesos i assassinat al cementiri de Palma el 7 de juny de 1937.

Es diu que el prevere en el moment funest es lleva la sotana perqu no volia que es tacs de sang, i just abans dels tirs crid  Viva Cristo Rey! . La reacci dins el clergat mallorqu de l'poca davant aquest afusellament fou molt escassa, i la por s'apoder dels qui vestien sotana o hbit, que era el que volien amb aquella mort els que governaven l'illa. Aquesta por dur molt de temps, sin dura encara, tal com assenyal el bisbe Teodor beda en un serm que feu l'any 1995, en un acte a l'esglsia dels caputxins al mateix temps que l'arquitecte Gabriel Alomar feia una clara defensa de la bonhomia, l'honor, i l'esperit cristi del seu cos afusellat feia 58 anys. Es diu que l'empresonament es produ per la xerrameca de un tal Oliver de Sencelles i de don Andreu Caselles que titllaren al prevere, i alguns diuen que efectivament hi fou trobat, de recollir republicans i enviar-los a Menorca a fi que salvassin la seva vida.

Enllaos externs.
Plana que esmenta el Diccionari Vermell de Lloren Capell;
El Bisbe Miralles i la Guerra Civil;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205378" title="Berlanga de Duero" nonfiltered="579" processed="579" dbindex="85581">

Berlanga de Duero s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Bayubas de Abajo, Tajueco, Valderrodilla i Fuentepinilla, al sud amb Bauelos (Guadalajara), La Riba de Escalote i Rello, a l'est amb Centenera de Andaluz, Velamazn i Caltojar i a l'oest amb Quintanas de Gormaz, Recuerda i Retortillo de Soria. 

 Demografia .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205379" title="Bliecos" nonfiltered="580" processed="580" dbindex="85582">

Blacos s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205380" title="Blacos" nonfiltered="581" processed="581" dbindex="85583">

Blacos s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205385" title="Burgo de Osma-Ciudad de Osma" nonfiltered="582" processed="582" dbindex="85584">

Burgo de Osma-Ciudad de Osma  s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.


























 Poblaci .
El Burgo de Osma compta amb 5.015 habitants (INE 2007).
 


  Situaci .

s a 58 km al sud oest de Sria capital, per la carretera Nacional 122 en direcci a Aranda de Duero (Burgos).

Histria.
 
La primitiva ciutat arvaca d'Uxama va tenir el seu assentament al Cerro Castro, a escassa distncia de l'actual poblaci del Burgo de Osma, i all va romandre durant la dominaci romana. D'ambds perodes queden apreciables restes arqueolgiques que ho testifiquen; tant al tur d'Uxama com al pla, en l'actual nucli d'Osma. En poca visigoda va canviar el seu nom pel d'Oxoma o Osoma, alhora que li era reconeguda la seva importncia en ser elevada al rang de seu episcopal l'any 597. La invasi musulmana tamb va caracteritzar aquesta prspera ciutat que els seus conquistadors van anomenar Waxsima; de la seva permanncia en ella dna fe l'atalaia rab que encara perdura al tur d'Uxama. 

 Durant el segle X, l'Osma cristiana alt-medieval -desplaada en aquell moment al tur ve, al marge esquerre del riu Ucero, presidit pel seu castell- sofreix les mateixes vicissituds blliques que les venes places fortes de Gormaz i San Esteban, passant amb freqent alternana d'unes a altres mans, per acabar definitivament en les cristianes desprs de la desaparici d'Al-Mansur. A partir de llavors i progressivament, la poblaci va ser abandonat el tur del castell i es va traslladar al pla, ocupant el lloc de l'actual poblaci d'Osma, a la vora dreta de l'Ucero. 

 Restaurada la dicesi, Pedro de Bourges (Sant Pere d'Osma) s nomenat bisbe de la mateixa, ocupant la seu entre els anys 1101 i 1109. Se li atribueix la construcci de la primitiva catedral romnica sobre la base d'un antic temple visigot dedicat a Sant Miquel, les restes del qual es trobaven al burg establert al pla de l'altre marge, l'esquerra, del riu Ucero. 

 A partir d'aquest moment, es va produir en el petit nucli burgs una rpida transformaci urbana en detriment d'Osma, assolint entitat jurdica independent d'ella per privilegi d'Alfons VIII, constituint-se la villa dEl Burgo de Osma.

El prelat oxomenc Juan Domnguez que va ocupar la ctedra episcopal entre els anys 1231 i 1240 va ordenar la demolici de la catedral romnica, obsoleta al seu entendre en mida i qualitat, per reedificar-la sota els cnons estilstics del nou art gtic. Un altre mitrat, Pedro de Montoya, dotaria la vila el segle XV de les muralles que avui en dia encara es conserva. 

 Fills illustres .

Mariano lvarez de Castro, actu com a general de la Guerra de la Independncia Espanyola.
Manuel Ruiz Zorrilla, poltic d'esquerres de la Primera Repblica Espanyola.
Jess Gil y Gil, fou empresari i president de l'Atltic de Madrid.
Juan Jos Lucas, fou president de la Junta de Castella i Lle i ministre de la presidncia espanyol.

 Bibliografia .
GARCA GARCA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, n 9 (1959), p. 133-138.
GARCA GARCA, M.: El Colegio-Universidad de Santa Catalina, Celtiberia, n 11 (1961).
IRUELA, J.M.: Una universidad castellana: la de Santa Catalina de El Burgo de Osma, Revista de Soria, n 7-10 (1967-1970).
VV.AA.: Historia de El Burgo de Osma. Soria (2001). ISBN 84-7359-524-6;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205386" title="Buberos" nonfiltered="583" processed="583" dbindex="85585">

Buberos s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205387" title="Borobia" nonfiltered="584" processed="584" dbindex="85586">

Borobia s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s proper a la provncia de Saragossa i limita amb  Ciria, Pomer, Noviercas, lvega i Beratn.

Demografia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205391" title="Cabrejas del Pinar" nonfiltered="585" processed="585" dbindex="85587">

Cabrejas del Pinar s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205393" title="Buitrago" nonfiltered="586" processed="586" dbindex="85588">

Buitrago s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205397" title="Ciria" nonfiltered="587" processed="587" dbindex="85589">

Ciria s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Noviercas, al sud Reznos i a est i oest amb Torrelapaja i Malanquilla, a la provncia de Saragossa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205398" title="Cubilla" nonfiltered="588" processed="588" dbindex="85590">

Cubilla s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205399" title="Deza" nonfiltered="589" processed="589" dbindex="85591">

Deza s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Miana i La Alameda, al sud amb Cihuela, a l'est amb Torrijo de la Caada i Bijuesca, i a l'oest amb Bordalba i Torlengua.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205400" title="Espejn" nonfiltered="590" processed="590" dbindex="85592">

Espejn s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205401" title="Candilichera" nonfiltered="591" processed="591" dbindex="85593">

Candilichera s un municipi espanyol ubicat a la provncia de Sria, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Curiositats.
Durant 1965 s'hi rodaren algunes escenes de la pellcula Doctor Zhivago de David Lean.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205405" title="Territori" nonfiltered="592" processed="592" dbindex="85594">
Es denomina territori a un rea definida (incloent terres i aiges) sovint considerada possessi d'una persona, organitzaci, instituci, animal, estat o pas subdividit.

Geogrficament, el territori s una parcella de la superfcie terrestre en la qual exerceix sobirania. Aquest territori est constitut per tres porcions b diferenciades.

Malgrat ser una definici espacial t fortes connotacions culturals. D'aquesta manera, s'associa territori a la zona d'actuaci d'un determinat grup hum o animal. Aix duu a la confusi generalitzada del concepte territori a causa de la pressi argumental capitalista i illustrada.

El "argument" que defineix al territori respecte als altres s l's o l'activitat, no la propietat. Per exemple, es parla del territori pertanyent a una naci, regi o provncia. En realitat aquest territori no s seu, per a causa de uns acords amb les poblacions venes ha aconseguit gaudir del seu s per un determinat perode histric per no s suficient com per a determinar la seva propietat total. El territori s tamb d'altres agents vius o inertes.

Si allunyant-nos del concepte de naci, imaginssim el territori de la msica clssica, es podrien definir una srie d'espais (teatres, sales d'assajos, botigues) on un grup social determinat exerciria un s del mateix sense ostentar la seva propietat. De la mateixa forma amb el territori d'altres ssers vius (animals i plantes) i inertes, territori s l'espai on aquests desenvolupen la seva activitat.

Aquesta activitat o s s el que diferencia a territori de paisatge. El paisatge defineix una zona de caracterstiques geogrfiques similars. El territori no t per qu tenir aquestes similituds.

Sense descartar les activitats d'altres agents sobre el territori, predomina l'acci humana sobre aquest. Les poblacions desenvolupen les seves activitats donant un s al territori i condicionant la seva transformaci en funci de l's.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205406" title="Agressivitat" nonfiltered="593" processed="593" dbindex="85595">
L'agressivitat s una tendncia de la personalitat caracteritzada per l's de la violncia o el desig d'exercir-la. Es manifesta en el control d'all que es considera propi, en l'intent d'aconseguir alguna cosa vista com a propietat d'un altre o com a tctica defensiva. L'amdgala cerebral s l'rgan encarregat de regular-la.

Si b l'agressivitat s un tret instintiu i que es dn en altres animals, es pot controlar mitjanant l'educaci, canalitzant-la perqu no es manifesti en forma d'agressions reals. Per a Freud constitueix una de les pulsions bsiques de l'sser hum, el tanathos oposat a leros o l'amor i es manifesta en l'odi, l'enveja i conductes predadores. Sol aparixer com a reacci davant un estmul percebut pel subjecte com a amenaa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205407" title="Canal de Lissewege" nonfiltered="594" processed="594" dbindex="85596">


El canal Lisseweegs Vaartje o Lisseweegse Vaart (en flamenc  t Lisseweegs Varretje) s una de les ms velles connexions entre Bruges i el mar que data del segle XIII. Avui ha perdut tot s econmic i noms serveix per a l'evacuaci de les aiges del plder del Oudlandpolder (= plder de la terrra vella) de Blankenberge. Travessa el casc histric del poble de Lissewege, un nucli de la ciutat de Bruges.
Histria.
Si s segur que la vora de la costa flamenca, zelandesa i holandesa va canviar molt des del temps romans fins a avui, amb transgressions i regressions del mar, els terics divergeixen quant a la definici exacta de la lnia costera. Per aquests moviments del mar, els cursos dels rius i de les cales van canviar sovint. Al segle XIII, Lissewege se sobreal fins a 4 metros dels plders es va decidir de connectar el poble al mar i a Bruges en connectar un vell rierol, el Lissewegeree a Ter Doest, amb una cala, el Sint-Pietersvliet mitjanant un canal.

Aquest canal va servir per a transportar les pedres de Tournai per a la construcci de l'esglsia i de l'abadia de Ter Doest. A Zwankendamme es va construir una resclosa que servia tamb per a evacuar les aiges dels plders a marea baixa. Al poble hi ha tres ponts: el Tiendebrug, l' Heulebrug i el Roelandsbrug.

Restauraci del 2004.
A l'inici del segle XXI, la baixa profunditat, la posici sobrealada i la vegetaci prolfica impedien un bon desgus, el que causava la mortalitat dels peixos i un mal olor. Reparacions de fortuna no s'integraven amb l'arquitectura histrica del poble. Per aix, la direcci del Nieuwe Polder van Blankenberge i l'ajuntament de Bruges van decidir de restaurar el canal.

El llit es va cobrir d'una capsa de formig, les marges visibles es van cobrir de maons amb un morter especial que deixa creixer el liquen.

Es va mantenir la berma horitzontal verde amb una combinaci de Clematis integrifolia, Clematis alpina, Eryngium tripartitum, Iris chrysographes, Nepeta faassenii, Nepeta nepetelle i arbrells com Hydrangea macrophylla, Hydrangea serrata Bluebird, Hydrangea macrophylla Blaumeise, Jasminum nudiflorum i Deutzia rosea que donen el carcter particular del canal al seu passatge a travs Lissewege.

El 2005, l'ajuntament de Bruges va obtenir el primer premi de la Vereniging voor openbaar groen (en catal: l'associaci per a la promoci d'espais verds pblics) per a la realtizaci a Lissewege.

Referncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205408" title="Kumrovec" nonfiltered="595" processed="595" dbindex="85597">

Kumrovec s un municipi situat 25 km al nord-oest de Zagreb (Crocia), al comtat de Krapina-Zagorje, a la vora del riu Sutla. 

El municipi de Kumrovec t 1.854 residents (2001), per al nucli urb hi viuen noms 304. All va nixer el president iugoslau Josip Broz Tito, en una casa campestre que ara s un museu. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205409" title="Zwankendamme" nonfiltered="596" processed="596" dbindex="85598">
Zwankendamme s un nucli de Lissewege que ara fa part de la ciutat de Bruges, a la provncia Flandes Occidental situat entre el canal Boudewijnkanaal i el ferrocarril de Bruges a  Zeebrugge.

Fins a l'inici del segle XX, el poble noms comptava quatre masos. Amb la construcci de la coqueria i la fbrica de vidre de Glaverbel la poblaci va augmentar considerablement. Els obrers especialitzats van venir de Valnia i aix s la ra perqu moltes persones grans encara parlen francs. La coqueria es va tancar el que va minvar la contaminaci de l'aire. Ara tamb la terra s'est descontaminant i aix la qualitat de l'aigua del canal de Lissewege s'est millorant. Hi ha una estaci ferroviria. Al 2007, el nucli comptava amb 724 habitants.

Hom hi troba unes restes d'una resclosa al canal de Lissewege, que servia a l'edat mitjana per a reglar l'evacuaci de les aiges dels plders.


Referncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205410" title="Estaci de Frana" nonfiltered="597" processed="597" dbindex="85599">



 

 

 

 

 











L'Estaci de Frana s una estaci de Ferrocarril de Barcelona. Aquesta s capalera dels trens de la lnia R10 de Rodalies Barcelona que es dirigeixen cap a l'Aeroport de Barcelona. A ms de rodalies tamb hi tenen capalera part dels trens de les lnies Ca1 Ca3, Ca4a i Ca6 de Mitjana Distncia Renfe de Catalunya. Per ltim, tamb s capalera de tots els trens de Llarga Distncia que tenen com a capalera Barcelona i es dirigeixen cap a Frana com el Catalan Talgo que es dirigeix cap a Montpeller o els Trenhotel que es dirigeixen cap a Paris, Zuric i Mil.

s la segona estaci ms important de Barcelona desprs de Barcelona-Sants per ser capalera dels trens de Llarga Distncia que es dirigeixen cap a Frana i ser capalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Per s la gran estaci de Barcelona, ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment sin per l'espectacular i monumental arquitectura d'aquesta.

Situaci.
Es troba a l'avinguda del Marqus de l'Argentera, el qual era Eduard Maristany, que fou l'impulsor de l'actual estaci monumental.
s al districte de Ciutat Vella, aprop de la Barceloneta i del Parc de la Ciutadella i no gaire lluny de la La Vila Olmpica del Poblenou. A menys de 500 m hi ha la estaci de Barceloneta de Metro de Barcelona, on es pot agafar la lnia 4.

Histria.



Fou dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, construda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 en motiu de l'Exposici Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metlliques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a ms en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les installacions de l'estaci dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A ms a ms, a la sortida de l'estaci i a l'esquerra del tnel de la lnia general hi ha un altre tnel per al manteniment dels trens. 

Actualment l'estaci de Frana ha recuperat en gran part el seu antic esplendor i hi surten trens de mitjana distncia que van cap al sud i l'oest de Catalunya, el  Cataln Talgo a Montpeller, els Trenhotel a diverses destinacions europees i els trens de rodalies a l'aeroport.

Oferta de serveis ferroviaris.

Renfe Rodalies i Mitjana Distncia Renfe.



Llarga Distncia.

A l'Estaci de Frana acaben els trens procedents de Frana que acaben a Barcelona.



Galeria.



 Vegeu tamb .
Estaci de Barceloneta;
Lnia 10 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;

Referncies.


 Enllaos externs .
Imatges de l'Estaci de Frana a Wefer.com;
L'Estaci de Frana a Trenscat.cat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205412" title="Carlos Mesa Gisbert" nonfiltered="598" processed="598" dbindex="85600">

Carlos Diego Mesa Gisbert (La Paz, 12 d'agost de 1953) s un periodista, escriptor, historiador i poltic bolivi que va ser President Constitucional de la Repblica de Bolvia des del 17 d'octubre de 2003 fins el 6 de juny de 2005.

Obres.
Cine boliviano, del realizador al crtico (coautor, 1979);
El cine boliviano segn Luis Espinal (1982);
Presidentes de Bolivia: entre urnas y fusiles (1983);
Manual de historia de Bolivia (coautor, 1983);
La aventura del cine boliviano 1952-1985 (1985);
Un debate entre gitanos (1991);
De Cerca, una dcada de conversaciones en democracia (1993);
La epopeya del ftbol boliviano (1994);
Territorios de libertad (1995);
La espada en la palabra (2000);
  Las diez mejores novelas de la Literatura boliviana (2005);

Enllaos externs.
Biografia a la Fundaci CIDOB;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205413" title="Sant Pere Nolasc" nonfiltered="599" processed="599" dbindex="85601">


Sant Pere Nolasc va ser un mercader nascut a Barcelona al segle XI.  

Al 1203 el laic Pere Nolasc iniciava a Valncia la redempci de captius, amb el seu propi patrimoni organitza expedicions per a negociar redempcions. La seva condici de comerciants els facilita l'obra. 

Comerciaven per a rescatar esclaus. Quan se'ls va acabar els diners formen grups per a recaptar l'almoina per als captius. 

A la nit del 1 al 2 d'agost de 1218 se li va aparixer la Verge demanant-li que funds una ordre que es dediqus a la redempci dels captius. Juntament amb Ramon de Penyafort l'Ordre de La nostra Senyora de la Merc el 10 d'agost de 1218, amb el consentiment de Jaume I d'Arag l'ordre va quedar establerta. 

El Papa Gregori IX la va aprovar al 1235 donant-los la regla de Sant Agust. Estava composta per religiosos i cavallers que van rebre la instituci cannica del bisbe de Barcelona i la investidura militar de Jaume I.

Els seus membres s'obligaven, per un quart vot, a lliurar-se com ostatges per a l'alliberament dels captius si no tenien els diners necessaris per al seu rescat. 

Els mercedaris pronunciaven quatre vots: pobresa, castedat, obedincia i, quart: estar disposats a lliurar-se com ostatges si aquest ans l'nic mitj de complir amb la seva promesa. Molts eren, en aquells dies, els cristians que eren capturats i venuts com esclaus als musulmans d'frica, el que va ocrrer fins que va desaparixer la pirateria. Els mercedaris van complir amb la promesa feta i a la seva histria consten, perfectament documentades, 344 redempcions i ms de 80.000 redimits. 

Pere Nolasc va ser canonitzat al 1628 i la seva festa se celebra el 6 de maig. 

Se'l representa vestint l'hbit blanc dels mercedaris, amb unes cadenes trencades que simbolitzen l'alliberament dels captius, un estendard amb les armes de la Corona d'Arag, una creu i un ram d'olivera. 

Zurbarn va pintar un cicle de quadres representant-lo per al convent dels Mercedaris de Sevilla. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205417" title="Ireneu Segarra i Malla" nonfiltered="600" processed="600" dbindex="85602">
Jess Segarra i Malla (Ivars d'Urgell el 30 de setembre de 1917 - Montserrat, Bages, 19 de novembre de 2005), conegut com a Pare Ireneu Segarra, fou un msic catal director de l'Escolania de Montserrat durant quaranta-cinc anys. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La seva relaci amb l'Escolania va comenar el 1927 quan Ireneu Segarra va ser escol de Montserrat fins el 1931. Llavors va rebre el mestratge, entre d'altres, d'Anselm Ferrer, que n'era el director i d'ngel Rodamilans, com a professor de piano.

El 1932 el pare Ireneu va ingressar al Monestir de Montserrat, on va fer la professi monstica el 6 d'agost de 1934. En els seus inicis de monjo, fins al 1936, els estudis musicals van passar molt a segon terme. El primer any de la guerra es va refugiar a Barcelona a casa d'una famlia amiga i a partir de novembre de 1937 fins al setembre de 1939 visqu als monestirs benedictins belgues de Maredsous i Saint Andr, on va trobar un ambient intellectual i musical fora propici.

Respecte a la formaci musical del pare Ireneu, cal destacar, a ms del bagatge rebut en els seus anys d'escol de Montserrat, les classes de piano amb Frank Marshall (1941-1950), d'harmonia i contrapunt amb el mestre Josep Barber, de contrapunt, fuga i composici amb el Mestre Cristfor Taltabull (1949-1951), tot aix completat per l estada a Pars el 1952 per assistir a les classes de Nadia Boulanger. Pel que fa al coneixement d altres cors de nois, va ser fonamental el contacte durant el 1953 amb els Nois Cantors de Viena i amb els  Domspatzen  de la catedral de Ratisbona (dirigits per Georg Ratzinger, germ del papa Benet XVI). Tot aix preparava el Ireneu Segarra per prendre les regnes de l'Escolania. El 1953 fou nomenat mestre de l'escolania i capella de Montserrat, que dirig fins el 1997.

De 1943 a 1947 ja n havia estat Prefecte, s a dir responsable de l internat i de la vida domstica dels escolans. El 1941 i el curs 1950-1951 ja havia hagut de suplir com a Director el P. David Pujol. Fou precisament a finals de 1950, que l Escolania s afeg a la peregrinaci de Montserrat a Roma amb motiu de la proclamaci del dogma de l Assumpci de la Mare de Du (1 de novembre de 1950). Amb la intervenci de l Escolania (dirigida pel P. David Pujol) en la Missa papal d aquell dia, comenava la projecci exterior del cor montserrat, que en els anys segents el P. Ireneu portaria a fites molt notables, com s el cas de l enregistrament de la Missa Romana, de Pergolesi, el 1972 (Roma), la participaci en els festivals de Salzburg el 1974 amb la Missa Salisburgensis o dels concerts de les Vespres de la Mare de Du, de Claudio Monteverdi, a Friburg de Brisgvia, Lucerna i Stuttgart (1976). Sota la direcci del P. Ireneu, l Escolana fu concerts encara a Israel, al Jap i al Canad, a ms de visitar molts indrets de Catalunya i d Europa.

A ell es deu la millora substancial del seu estil aix com el prestigi internacional que l Escolania va adquirir. Coincidint amb la seva tasca de Director de l Escolania, el P. Ireneu fund la coral d'Antics Escolans i va desplegar les seves aptituds musicals i la seva sensibilitat artstica en dos altres camps: el de la pedagogia musical i el de la composici.

Realitz ms d'un centenar d'enregistraments en discs, entre els quals destaquen els d'obres de Joan Cererols, Narcs Casanoves i J.A. Mart, que guany el Gran Premi del Disc Catal (msica coral), els de la srie Hispaniae Musica de l'Archiv Produktion, que obtingueren el Grand Prix du Disque, la Missa Salisburgensis, premiat a Alemanya (1975), a Madrid i al Jap, la Missa pro defunctis a sis veus, de T.L. de Victoria, que reb el premi del Disc Alemany (Msica antiga) de l'Acadmia del Disc de Berln (1978). 

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205418" title="Copa de la Lliga nord-irlandesa de futbol" nonfiltered="601" processed="601" dbindex="85603">
La Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol, anomenada oficialment Irish League Cup, s la tercera competici futbolstica d'Irlanda del Nord. Actualment s patrocinada per l'empresa CIS Co-operative Insurance. Anteriorment ho fou per Wilkinson Sword, Coca-Cola, Budweiser i Roadferry. El vencedor de la Copa de la Lliga es classifica per la segent edici de la Setanta Cup.

 Historial .


Enllaos externs.
 Web de la federaci;
 Web de la Premier;
 Irish Football Club Project;
 Irish League Forums;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205421" title="Temporada 1983 de Frmula 1" nonfiltered="602" processed="602" dbindex="85604">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1983. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els onze millors resultats dels grans premis disputats.

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1983 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1983 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1983;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205422" title="IES Jaume Vicens Vives" nonfiltered="603" processed="603" dbindex="85605">

L IES Jaume Vicens Vives s un institut d'ensenyament secundari de la ciutat de Girona. Conegut amb el nom popular d Institut de Girona, t 900 alumnes i un equip docent de 87 professors que imparteix els cursos d'ESO, Batxillerat LOGSE (a les modalitats de dirn, nocturn i a distncia) i del Batxillerat Internacional, del qual s l'nic centre pblic a Catalunya d'oferir-lo.

Directors del centre.


Antics alumnes clebres.
Anna Biruls, exministra de comunicaci del govern espanyol.
Toms Carreras i Artau, filsof;
Dolors Condom i Gratacs, professora de llat;
Josep Cornell, psiquiatra.
Pep Cruz, actor.
Joaquim Nadal i Farreras, exalcalde de Girona (1979 2002), professor d'histria contempornia a la Universitat de Girona i conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya;
Josep Maria Nolla, professor d'histria antiga a la Universitat de Girona i arqueleg;
Anna Pagans i Gruartmoner, alcaldessa de Girona (2002 actualitat);
Miquel de Palol, poeta.
Llus Pericot, prehistoriador i arqueleg;
Josep Pla, escriptor.
Joquim Pla Cargol, historiador.
Antoni Puigverd, escriptor.
Ramon Rovira, periodista.
Jaume Sobrequs i Callic, professor d'histria contempornia de la Universitat Autnoma de Barcelona i director del Museu d'Histria de Catalunya.
Paco Torres Mons, pintor.
Jaume Vicens Vives, historiador.
Jordi Vidal, empresari i mecenes.
Maringela Vilallonga Vives, professora de filologia llatina a la Universitat de Girona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Jordi Xargay, director del Diari de Girona;
Manel Xifra, empresari i director general de COMEXI.

Enllaos externs.
Lloc web del centre  ;
Fitxa del centre a l'IBO ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205423" title="Mestre Eckhart" nonfiltered="604" processed="604" dbindex="85606">


Eckhart de Hochheim O.P. (Turngia, c.1260 - Colnia, 1328), ms conegut arreu del mn com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mrits acadmics assolits durant la seva estana a la Universitat de Pars. Fou un monjo dominic alemany, teleg, filsof i msic, conegut tamb per les seves visions mstiques.

Consegu prominncia durant la decadncia del Papat d'Aviny, en un temps de grans tensions entre els franciscans i l'ordre dels dominics. Fou acusat de diversos crrecs davant de la Inquisici local, dirigida per franciscans. Acusat d'heretgia pel Papa Joan XXII, la seva "Defensa" s famosa pels seus arguments raonats a tots els punts del seu escrit, i la refutaci de la seva heretgia. En aparena, va morir abans que s'arribs a un veredicte, tot i que no hi ha constncia de la seva mort ni de qu mai s'hagi trobat el lloc on va ser enterrat.

Fou ben conegut pel seu treball amb grups piadosos laics com els Amics de Du. El succeren els seus deixebles, ms circumspectes, John Tauler i Henry Suso. En els ltims anys, el Mestre Eckhart ha estat molt revalorat i seguit: en el seu estudi sobre l'humanisme medieval, Richard Southern l'inclou, juntament amb Bede i Sant Anselm, com a emblema de l'esperit intellectual de les darreries de l'edat mitjana.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205425" title="Jordi Miralles i Conte" nonfiltered="605" processed="605" dbindex="85607">

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d'abril de 1962) s membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i, des de l'any 2000, coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa. Llicenciat en histria contempornia, va exercir de funcionari de correus fins incorporar-se a l'activitat poltica institucional.

Entre les responsabilitats poltiques que ha ostentat compten la secretaria general dels CJC-Joventut Comunista, la direcci del diari Avant diari del PCC. Actualment s diputat al Parlament de Catalunya, secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya i vicepresident de la coalici Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, membre de la presidncia federal d'Izquierda Unida, membre del comit executiu del PCC, del Consell de Presidents del Partit de l'Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres.

Enllaos externs.
Foto de Jordi Miralles

Esquerra Unida i Alternativa







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205427" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1973" nonfiltered="606" processed="606" dbindex="85608">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1973, disputat al Circuit de Zandvoort, el 29 de juliol del 1973.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson   1' 19. 47 ;

 Volta  rpida:  Ronnie Peterson    1' 20. 31      ;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205428" title="Sainet" nonfiltered="607" processed="607" dbindex="85609">
El sainet s tipus d'obra teatral de carcter jocs i popular, generalment en un acte, que es representa a l'entracte o a la fi d'una funci.

Sainet valenci.
El sainet valenci pretn ser un reflex de la vida social valenciana. Un dels seus trets recurrents s que els personatges de les classes baixes parlen valenci, mentre que els forasters, els membres de la burgesia o tot aquell qui t una voluntat de desclassament o d'aparenar ms riquesa i educaci, parlen un castell farcit de valencianismes i d'incorreccions. Generalment la crtica lleu que es fa d'aquesta coentor o presumpci s merament moral, no sociolingstica.

Entre els sainetistes valencians ms destacatas hi ha Eduard Escalante, Josep Bernat i Baldov i Francesc Palanca i Roca.

Gnesi i desenvolupament del sainet.

Enllaos externs.
El sainet valenci durant el segle XX















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205431" title="Francisco Javier de Elo" nonfiltered="608" processed="608" dbindex="85610">

Francisco Javier de Elo (Pamplona, 1767 Valncia, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), ltim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capit general. Va ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressi absolutista contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constituci de 1812), o de l'absolutisme a Valncia durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei va instaurar o promulg, precisament a Valncia, un decret que restaurava l'absolutisme). Desprs del triomf de la revoluci liberal del 1820 el capit general va ser executat.

 Enllaos externs .
 Biografa de Francisco Javier de Elo;
 Biografa de la Encarta, Francisco Javier de Elo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205433" title="Centre de massa" nonfiltered="609" processed="609" dbindex="85611">
En fsica, el centre de massa d'un sistema de partcules o un slid continu es poden equiparar dinmicament, en molts aspectes, a una partcula puntual de massa equivalent. La posici d'aquesta partcula s'anomena centre de massa del sistema o slid. El centre de massa d'un sistema de partcules s noms funci de les masses i les posicions de les partcules i en general no cal que coincideixi amb la posici de cap d'elles. En el cas d'un solid el centre de massa s fix respecte d'aquest per no necessriament est en contacte amb ell (per exemple, el centre de massa d'un dnut s al centre del forat).

En el context d'un camp gravitatori uniforme (com s el cas de la superfcie de la Terra amb gran aproximaci)  correspon amb el centre de gravetat. 

 Determinaci terica.
El centre de massa  d'un conjunt de partcules es troba a la mitja de les posicions de les particules  ponderada per les seves masses :

;

on  s la massa total del sistema, igual a la suma de masses de les partcules.

En el cas d'un slid continu amb una densitat , la suma esdev una integral:

;

On 
,  s el diferencial de massa i  s el diferencial de volum.

Si el slid t densitat uniforme el centre de massa correspon al centroide o baricentre de la seva forma geomtrica.

 Determinaci prctica.
Si sostenim un slid per un punt sense produir-li cap parell, aquest assolir l'equilibri quan el seu centre de gravetat estigui sota la vertical del punt de sosteniment. Sostenint-lo des de diferents punts el centre de gravetat ser la intersecci de les diverses verticals.

Aquest mtode fa servir el pes del solid per trobar el centre de gravetat que correspon amb el centre de masses.

 Histria. 
El concepte de centre de gravetat va ser originalment descobert per Arquimedes de Siracusa, fsic, matemtic i inventor de l'antiga Grcia. Arquimedes va demostrar que el parell que exercien diversos pesos distributs sobre una palanca era el mateix que si els movia tots ells a un punt determinat (el centre de gravetat). En el seu treball sobre el principi d'Arquimedes va demostrar que l'orientaci estable d'un cos surant era tal que el seu centre de gravetat resta el ms baix possible. Va trobar la manera de determinar matemticament el centre de massa d'objectes de densitat uniforme i forma ben definida, particularment: el triangle, la semiesfera, i el paraboloide circular truncat.


 Vegeu tamb.
Taula de centroides



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205434" title="C-17" nonfiltered="610" processed="610" dbindex="85612">



L'Autovia C-17 o Eix del Congost uneix Barcelona i Vic. Amb una longitud de 75 km, comena al Nus de la Trinitat de Barcelona i acaba a la sortida 75 a prop de Manlleu. Hi t 34 enllaos, d'ells 11 sn parcials i 21 sn totals. Ben aviat hi haur el desdoblament entre Manlleu i Ripoll. T els enllaos segents:



Vegeu tamb.
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205438" title="Bandera d'Artigas" nonfiltered="611" processed="611" dbindex="85613">

La Bandera d'Artigas s un dels smbols nacionals de la Repblica Oriental de l'Uruguai; va ser declarada com a tal per un decret del 18 de febrer de 1952. Per disposici legal, ha de tenir les mateixes proporcions que la bandera nacional.

La Bandera d'Artigas identifica i fa honor a la figura del Prcer de la Ptria, Jos Gervasio Artigas. Consta de tres franges horitzontals del mateix ample, sent de color blau la superior, i inferior i blanca la del centre. Les franges expressades estan travessades diagonalment per una de color vermell d'igual ample que les anteriors, que s'estn de la part superior, al costat de l'asta, a l'angle inferior oposat.

Origen.
La bandera va ser dissenyada pel propi cabdill oriental, basant-se a la bandera creada el 1812 per Manuel Belgrano, a la qual li va afegir el color vermell per la sang vessada per la independncia i pel federalisme, i amb l'objectiu de ser l'emblema de la Lliga Federal de les Provncies Unides del Riu de la Plata. Al principi constava de tres bandes blau-blanc-blau, on cada una de les bandes blaves tenia dins una banda vermella horitzontal, cada banda (vermella) representava les bandes oriental i occidental del Riu de la Plata a la mateixa bandera. Ms tard s el mateix Artigas que canvia els dos llistons horitzontals per dos en diagonal i desprs per un sol en diagonal, argumentant que "en la distncia era difcil distingir-los". En aquest cas les dues bandes del Riu de la Plata sn les franges blaves i celestes, i el Riu de la Plata s representat amb la franja horitzontal central blanca (en herldica = color plata) i la franja vermella que en creuar-les uneix a totes les bandes, assenyala la uni lliure dels pobles (Uni dels Pobles Lliures).

Context.

Sorgeix com una reacci en contra del govern unitari i centralista de Buenos Aires, esquerp a acceptar el federalisme i temorosa de la situaci internacional imperant. Segons paraules del propi Artigas Font:

1 Mar 1815   la provncia d'Entre Ros enarbora la Bandera d'Artigas, que s'havia hissat per primera vegada al Ctel. Gral. d'Arerungu el 13/I/1815; aquest en ofici de 4/II/1815 al governador de la provncia de Corrientes, Tinent Coronel Jos de Silva, havia disposat els colors a utilitzar-se a la bandera dels "Pobles Lliures",  ...la bandera que s'hi ha manat aixecar als pobles lliures ha de ser uniforme a la nostra, si s que som uns en els sentiments. Buenos Aires fins aqu ha enganyat en mn sencer amb les seves falses intencions poltiques i doblegades. Aquestes hi han format sempre la major part de les nostres diferncies internes, i no hi ha deixat d'excitar els nostres temors la publicitat que mant enarborat el pavell espanyol si per simular aquest defecte ha trobat el mitj d'aixecar en secret la bandera blava i blanca; jo he ordenat en tots els pobles lliures d'aquella opressi, que s'aixequi una d'igual a la del meu Ctel. Gral., blanca, blau als dos extrems, i en mig d'aquests uns llistons vermells
signe de la distinci de la nostra grandesa, de la nostra decisi per la Repblica, i de la sang vessada per sostenir la nostra llibertat i independncia... . (Arxivament, Artigas, vint volum).

Actitud centralista del Govern de Buenos Aires.

El 1812 el rgim unitari establert a la ciutat de Buenos Aires va amonestar i fins i tot va amenaar a Manuel Belgrano per haver creat la bandera blava i blanca que avui s la de l'Argentina i, circumstancialment el patriota Antonio Beruti havia aconseguit fer flamejar la bandera blava i blanca al fort de Buenos Aires el 17 d'abril de 1815, per de nou fins a juliol de 1816 no es va declarar oficial el seu s a la ciutat de Buenos Aires, pel que es va mantenir fins i tot aquest llavors com a oficial la bandera espanyola.

La bandera d'Artigas (s a dir la blava i blanca amb la franja vermella) va ser hissada per primera vegada a la caserna d'Arerungu el 13 de gener de 1815, a la Provncia Oriental (actual Uruguai) el 26 de febrer de 1815 i a Entre Ros (Argentina) el 13 de mar. A Montevideo va ser enarborada per primera vegada el 26 de mar per ordre del governador militar de Montevideo, el coronel Fernando Otorgus.

Lliga Federal.

De la Lliga Federal formavan part la Provncia Oriental (avui, Uruguai), Entre Ros, Santa Fe, Corrientes, Crdoba i Misiones. s per aix que el disseny coincideix amb l'actual bandera de la provncia argentina d'Entre Ros, si b varia el to de blau per poques. Actualment s'utilitza un blau molt fosc a l'Uruguai, i un celeste molt clar a Entre Ros.

Enllaos externs.
Smbols nacionals i militars de la Repblica Oriental de l'Uruguai. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205439" title="Bandera de l'Uruguai" nonfiltered="612" processed="612" dbindex="85614">


La Bandera de l'Uruguai o Pavell Nacional s un dels smbols nacionals de la Repblica Oriental de l'Uruguai. Va ser adoptat per les lleis del 16 de desembre de 1828 i 12 de juliol de 1830. Els seus colors sn el blanc i el blau, tenint el sol, que ocupa el cant, color or. La bandera t les segents proporcions: el llarg i l'ample estan en relaci de 3 a 2 i l'espai que cont el sol consisteix en un quadre en la part superior, al costat de l'asta, que arriba fins a la sisena franja, exclusiva, de color blau. La primera franja i l'ltima sn de color blanc. El dibuix del sol consisteix en un cercle radiant, amb cara, i d'un dimetre d'11/15 del quadre blanc.

La disposici dels elements que componen el pavell nacional uruguai est inspirada a les banderes dels  Estats Units i de Grcia, pel qual les nou franges horitzontals que es distribueixen sobre el camp representen els primers nou departaments del pas. El cant s ocupat pel Sol de Maig, smbol que histricament fa referncia a la independncia respecte a Espanya del Virregnat del Riu de la Plata.


Jurament de Fidelitat a la Bandera Nacional.

Almenys en una ocasi de la seva vida, tot ciutad natural o legal de l'Uruguai est obligat a prestar jurament de fidelitat a la Bandera Nacional, en acte pblic i solemne. En cas de no fer-ho, l'esmentada persona tindr prohibit l'accs a determinades opcions laborals. All se li pren el jurament que expressa:

Jureu honrar la vostra Ptria, amb la prctica constant d'una vida digna, consagrada a l'exercici del b per a vosaltres i vostres semblants; defensar amb sacrifici de la vostra vida si fos precs, la Constituci i les lleis de la Repblica, l'honor i la integritat de la Naci i les seves institucions democrtiques, tot el qual simbolitza aquesta Bandera?

A qu, en prestar el jurament es contesta: S, juro!!.

Altres banderes.

Uruguai s un dels pocs pasos al mn que ha adoptat a tres banderes com a smbol patri.
Els tres pavellons s'alcen conjuntament en ocasions de festa nacional, romanent alineats durant tot el dia. En els collegis i institucions tant privades com pbliques s'elegeix els tres alumnes amb millor rendiment acadmic i se'ls designa una bandera a cada un: la Nacional, la Bandera d'Artigas i la dels Trenta-Tres Orientals. Aix mateix, uns altres sis estudiants actuen d'escortes, dividint-se en dos per capdavanter.



Banderes histriques.

Durant la Guerra Gran, forces lleials al Partit Nacional, al comandament de Manuel Oribe, usaven una versi de la bandera oriental de blau molt fosc, recolzats pels federals argentins, que al seu torn usaven una versi de blau molt fosc a la bandera de la Confederaci Argentina. Al seu torn, les forces de l'assetjada Montevideo, lleials al Partit Colorado, dirigits per Fructuoso Rivera, el color distintiu del qual era abans de la batalla de Carpintera el color celeste, usaven una versi de la bandera uruguaiana de color celeste molt clar, sent recolzats pels unitaris de Buenos Aires en l'exili.



Referncies.




Enllaos externs.
Banderes histriques de l'Uruguai ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205440" title="Setge de Roses (1693)" nonfiltered="613" processed="613" dbindex="85615">





El Setge de Roses fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys

Antecedents.
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688.

L'nic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfibia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Arag, com Barcelona, Vinars, Penscola i Alacant. 

Les forces franceses eren de 12.000 homes el 1690 per van baixar a 10.000 el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven ms tranquils, el front catal va crixer en importncia i les tropes franceses van pujar a 26.000 homes.

El Setge.
Desprs de noms set dies de setge, la Ciutadella de Roses, amb poques tropes, molts d'ells reclutes, i un armament que no estava a l'alada del francs va caure en mans franceses quan Gabriel de Quiones la va rendir desprs que el 8 de juny una bomba va arrencar un bra al comandant de la fortalesa, Pere de Rub i de Sabater, qui va morir de les ferides a Barcelona.

Conseqncies.
Els francesos van vncer als espanyols a la Batalla de Verges el 27 de maig de 1694, prenent Palams el 10 de juny i Girona el 29, i Hostalric i el 8 de setembre, Castellfollit, amb un front que es mantindria estable fins l'ofensiva de 1697, en la que es conqueriria Barcelona.

El 1697, pel Tractat de Rijswijk, el Regne de Frana retorna la plaa.

Referncies.




Vegeu tamb.
Ciutadella de Roses;

Enllaos externs.
 Roses Digital ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205444" title="Bombardeig de Barcelona (1691)" nonfiltered="614" processed="614" dbindex="85616">






El Bombardeig de Barcelona de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys

Antecedents.
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688.

L'nic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de prestar suport suficient. 

El bombardeig.
Els dies 10 i 11 de juliol de 1691 la ciutat de Barcelona pat un bombardeig de l'estol del Regne de Frana de vint-i-cinc galeres.

Conseqncies.
L'estol francs ms tard bombardejaria Vinars i Penscola, i finalment, del 23 al 27 de juliol, llanaren un terrible bombardeig sobre Alacant, el port ms important del Regne de Valncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205445" title="Bourne Shell" nonfiltered="615" processed="615" dbindex="85617">
Bourne shell o sh fou l'intrpret d'ordres per defecte dels sistemes Unix versi 7 reemplaant el Thompson shell, els seus executables s'anomenen sh. Va ser desenvolupat el 1977 per Stephen R. Bourne, als Laboratoris Bell de l'empresa AT&T i distribut amb la versi 7 de unix i continua essent un dels intrprets de comandes ms utilitzats. El programa executable del bourne shell acostuma a ser a /bin/sh a la majoria dels sistemes unix i continua essent l'intrpret de comandes per defecte del superusuari root a la majoria de les implementacions actuals de sistemes unix/linux.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205446" title="Tetramorf" nonfiltered="616" processed="616" dbindex="85618">

Un tetramorf (del grec      , tetra, "quatre", i      , morfe, "forma") s una representaci iconogrfica composta per quatre elements. La ms estesa d'aquestes s cristiana, la tradici de la qual es remunta a l Antic Testament, quan el profeta Ezequiel va descriure en una de les seves visions quatre criatures que frontalment tenien rostre hum, mentre que d'esquena, tenien aparena animal (Ezequiel, 1:10). 
Una visi molt similar apareix en un passatge de l' Apocalipsi de Joan (Apocalipsi, 4:1-9) que descriu a quatre ngels zoomorfos que envolten al Pantocrtor i que els estudiosos han interpretat des del segle VI, en la edat mitjana com els quatre evangelistes:

l ngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comena fent un reps a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home;
el lle s'identifica amb Marc, perqu el seu Evangeli comena parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lle;
el bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comena parlant del sacrifici que va fer Zacaries a Du i, en el bestiari popular, el bou s el signe del sacrifici.
l liga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli s el ms abstracte i teolgic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres.

A ms de la relaci del Tetramorfos amb els quatre evangelistes, s'ha suggerit que Ezequiel es va inspirar en l astrologia zodiacal babilnica (recordem que quan aquest profeta predicava, el poble d'Israel estava pres en Mesopotmia, al segle VI aC, a les mans de Nabucodonosor II): l'home alat seria Acuari, el Lle, seria Lle (constellaci), el bou seria Taure i l'liga seria Escorpi. Tamb s'ha suggerit que fan referncia als quatre elements bsics i, ja que envolten al Pantocrtor, aquest seria el Cinqu Element  unificador.

El Tetramorf i el Pantocrtor sn una constant de l'art cristi medieval, tant en escultura com en pintura (sigui mural o en cdex miniats) 

El Tetramorf en el Llibre de Durrow (Trinity College)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205447" title="Autopista del Nord-est" nonfiltered="617" processed="617" dbindex="85619">



L'Autopista del Nord-Est o AP-2 s una autopista que s'estn entre Alfajarn (Saragossa) i El Vendrell (Tarragona) i que constitueix la prolongaci de l'A-2. Comena en l'enlla 340 de l'A-2 i acaba incorporant-se a l'AP-7. Forma part de la ruta europea E-90. 

El tram comprs entre Saragossa i Alfajarn formava part d'aquesta autopista i era lliure de peatge, per amb el canvi de denominaci d'autopistes i autovies realitzat el 2003 ha passat a formar part de l'A-2. Les obres d'aquesta autopista es van iniciar el 1974 i van finalitzar el 1979 i constitueix una important via de comunicaci entre Catalunya, Madrid i el Pas Basc.

 rees de servei .

L'AP-2 t nou rees de servei:
 Pina de Ebro;
 Els Monegros;
 Fraga;
 Lleida;
 Les Garrigues;
 Montblanc;
 Alt Camp;
 Alt Peneds;
 Baix Peneds;

 Sortides AP-2 .


Trams.




 Vegeu tamb .
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;
Llista d'autopistes i autovies d'Espanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205448" title="Batalla de les Ardenes" nonfiltered="618" processed="618" dbindex="85620">


L'Ofensiva de les Ardenes, anomenada Unternehmen Wacht am Rhein (Operaci vigilncia del Rin) per la Wehrmacht i coneguda popularment en angls com a Battle of the Bulge (Batalla del sortint), s'inici el 16 de desembre de 1944. Wacht am Rheim va ser recolzada per diverses operacions subordinades com Bodenplatte, Greif, i Whrung. L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la lnia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Blgica), i procedint al l'encerclament i destrucci de quatre exrcits aliats, forant als Aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potncies de l'Eix.

L'Ofensiva de les Ardenes va ser planejada en un secret total, gaireb en un silenci radiofnic total. Si b Ultra suggeria un atac alemany, i el Tercer Exrcit dels Estats Units preveia una gran ofensiva alemanya, l'atac aconsegu sorprendre a tothom. A la sorpresa s'afeg la confiana aliada, la seva preocupaci amb els seus propis plans ofensius, un pobre reconeixement aeri i la relativa manca de contacte de combat a la zona del Primer Exrcit americ. Gaireb s'aconsegu una sorpresa total contra una feble secci de la lnia dels aliats durant l'atac, quan les poderoses forces aries aliades havien de quedar-se a terra pel mal temps. La "protuberncia" va ser els sortint que els alemanys van ficar a la lnia aliada al avanar, com es veu als mapes dels diaris de l'poca.

La majoria de les vctimes americanes succeren els 3 primers dies de la batalla, quan dos dels tres regiments la 106 Divisi d'Infanteria dels Estats Units van ser forats a rendir-se. La Batalla de les Ardenes va ser la batalla ms sagnant que les forces americanes van participar a la Segona Guerra Mundial; els 19.000 americans morts no van ser superats en cap altra campanya. Per a l'exrcit americ, la batalla involucr ms tropes que s'enfrontaren a ms tropes que en cap altre combat abans. Al final, els objectius alemanys no es van arribar a acomplir. Davant de la desfeta, moltes unitats alemanyes experimentades van quedar severament mancades d'homes i equipament, mentre que els supervivents es retiraven cap a les defenses de la Lnia Sigfrid.

 Antecedents .

Desprs de la Batalla de Normandia a finals d'agost de 1944, juntament amb els desembarcaments al sud de Frana, els aliats avanaven cap a Alemanya ms de pressa del que havien planejat. Aquest velo aven, juntament amb una manca inicial de ports d'aiges profundes, feia que els Aliats patissin uns enormes problemes de subministraments. Les operacions d'abastiment emprat a zones del desembarcament de Normandia i l'embarcament directe de les LST a les platges superava les expectatives. 

L'nic port d'aiges profundes prop de les platges de la invasi estava a Cherbourg. Encara que el port d'Anvers va ser capturat intacte durant els primers dies de setembre, no es va poder fer servir fins al 28 de novembre, quan el Scheldt, que dna accs directe al port, va ser netejat d'alemanys. Aquest retard va ser causat per la prioritat donada a l'Operaci Market Garden, que mobilitz els recursos necessaris per expulsar les forces alemanyes de les ribes del Scheldt. 

Els alemanys retingueren el control de la majoria de ports principals del Canal de la Mnega fins al maig de 1945 i els ports que caigueren en mans aliades van ser sabotejats per impedir l's immediat pels Aliats. La destrucci causada al sistema ferroviari francs prvia al Dia-D, realitzada per dificultar els moviments als alemanys, tamb va ser perjudicial pels Aliats per la necessitat de reparar les vies i els ponts. Un sistema de camions conegut com el "Red Ball Express" va ser institut per portar subministraments a les tropes del front; per, per cada litre de combustible que arribava al front de Blgica, se n'havien consumit 5 per portar-lo. A inicis d'octubre, el problema dels subministraments havia frenat la major part de les ofensives aliades i s'aturaven per solucionar el problema.

Els Generals Omar Bradley, George Patton i Bernard Law Montgomery pressionaven per que els seus exrcits respectius tingus prioritat en el lliurament de subministraments, per tal de continuar avanant i pressionar als alemanys. El General Dwight D. Eisenhower, preferia una estratgia de front ample, amb prioritat per les forces nord de Montgomery, car a curt termini tenien l'objectiu d'obrir l'urgentment necessari port d'Anvers, i a llarg termini la captura de la Regi del Ruhr, el cor industrial d'Alemanya. Amb els Aliats aturats per la manca de subministraments, Gerd von Rundstedt va poder reorganitzar els exrcits alemanys en una defensa semi-coherent.


L'Operaci Market Garden.
L'Operaci Market Garden del Mariscal de Camp Montgomery, una ofensiva al setembre dissenyada per travessar el Rin i sobrepassar la Lnia Sigfrid va ser un fracs i deix als Aliats pitjor que abans. A l'octubre, el 1r Exrcit Canadenc lluit a la Batalla del Scheldt, netejant el Westerschelde per capturar Walcheren i obrir els ports d'Anvers. A finals de mes la situaci millor: els Aliats aconseguiren el gran port de Marsella, al sud.

Malgrat una pausa al front desprs de les batalles del Scheldt, la situaci dels alemanys seguia sent horrible. Mentre les operacions prosseguien a la tardor, principalment a la Campanya de Lorena, la Batalla d'Aachen i al al bosc de Hrtgen, la situaci estratgica havia canviat poc a l'oest. A l'est, l'Operaci Bagration destru la major part del Grup d'Exrcits Centre a l'estiu; el progrs sovitic era tan rpid que l'ofensiva noms acabava quan les forces de l'Exrcit Roig arribaven al final de les seves lnies de subministrament. Al novembre, era evident que les forces sovitiques es preparaven per a una ofensiva d'hivern.

Mentrestant, l'ofensiva aria aliada d'inicis de 1944 realment havia deixat a terra a la Luftwaffe, impedint-li que pogus efectuar reconeixements sobre les lnies aliades i sense forma d'interferir a les lnies de subministrament aliades. En canvi, qualsevol moviment de dia dels alemanys era observat de seguida, i els atacs a les lnies de subministrament, juntament amb el bombardeig dels camps petrolfers de Romania havien deixat a Alemanya sense petroli ni gasolina.

L'avantatge pels alemanys al novembre de 1944 era que ja no havien de defensar tota l'Europa occidental. Les lnies del front de l'oest eren considerablement curtes i properes a la frontera alemanya, la qual cosa redua els problemes de subministrament. A ms, aix feia que es poguessin comunicar mitjanant el telfon i el telgraf en lloc de la radio, la qual cosa privava als Aliats d'una de les seves armes ms poderoses, les intercepcions d'ULTRA.

 Esbossant l'ofensiva .
Adolf Hitler sent que els seus exrcits podrien ser capaos de defensar Alemanya amb xit a llarg termini, noms si podien neutralitzar el Front Occidental a curt termini. A ms, Hitler creia que podria dividir als Aliats i fer la pau per separat amb els americans i els britnics, independentment de la Uni Sovitica. L'xit a l'oest donaria temps als alemanys per dissenyar i produir armes ms avanades (com els nous avions a reacci, nous dissenys de submarins i tancs super-pesats) i permetre la concentraci de forces a l'est. Aquesta idea normalment s vista com a irreal, donada la superioritat aria aliada per tota Europa i l'habilitat per intervenir de manera significativa en qualsevol ofensiva alemanya.

Diversos oficials superiors alemanys expressaren la seva consternaci referent a que el temps favorable permetria a l'aviaci aliada aturar de manera efectiva qualsevol acci ofensiva. Hitler ignor o desdeny aquests consells, car l'ofensiva estava planejada per finals de tardor, quan l'Europa nord-oest est sovint coberta d'una espessa boira i nvols baixos, per neutralitzar les forces aries aliades.


Quan l'ofensiva aliada als Pasos Baixos (Operaci Market Garden) fracass al setembre de 1944, mentre que a l'est es desenvolupava l'Operaci Bagration, la iniciativa estratgica va pertnyer als alemanys. Donada la manca d'homes en aquell moment, es creia que la millor manera per prendre l'avantatge de la iniciativa seria atacar a l'oest, contra unes forces aliades ms redudes que les sovitiques. Fins i tot l'irreal encerclament i destrucci d'exrcits sencers sovitics encara deixaria als sovitics amb una gran superioritat numrica. Tamb s'havia de tenir en compte que, a l'est, els alemanys encara controlaven la majoria de les lnies defensives "naturals".

A l'oest, els problemes de subministrament comenaven a impedir de manera significativa les operacions Aliades, fins i tot l'obertura del port d'Anvers al novembre de 1944 amb prou feines millor la situaci. Els exrcits aliats estaven sobreextesos (les seves posicions s'estenien entre el sud de Frana i els Pasos Baixos). El pla alemany partia de la premissa de qu un cop d'xit contra la lnia aturaria tot avan aliat al Front Occidental.

Es presentaren diversos plans per grans ofensives a l'oest, per l'Alt Comandament Alemany rpidament es concentr en dos. Un primer pla preveia una maniobra d'encerclament per atacar per les dues puntes dels exrcits americans als voltants d'Aquisgr, esperant encerclar el exrcits 9 i 3r i tornar el control a la Wehrmacht d'un terreny fantstic per a la defensa, on ja havien lluitat amb els americans anteriorment. Un segon pla preveia una maniobra de "Blitzkrieg", atacant mitjanant la Blitzkrieg clssica per la lnia feblement defensada del Bosc de les Ardenes, repetint la triomfant ofensiva alemanya de la Batalla de Frana al 1940, que trencava els nexes entre les posicions americanes i britniques i capturava Anvers. Aquest pla reb el nom de Wacht am Rhein" ("Gurdia al Rin"), nom que provenia d'una popular can patritica. Aquest nom tamb implicava que els alemanys adoptarien una posici defensiva al Front Occidental.

Hitler escoll el segon pla, creient que tenint xit en l'encerclament tindria poc impacte en la situaci i trobant que empitjoraria les relacions anglo-americanes. El conflicte entre Montgomery i Patton eren ben conegudes de tothom i Hitler creia que podria aprofitar-ho. Si l'atac tenia xit, la captura del port d'Anvers deixaria a 4 exrcits atrapats i sense subministraments darrera de les lnies alemanyes.

Ambds plans es centraven en atacar contra les lnies americanes: Hitler creia que els americans no serien capaos de lluitar amb efectivitat, i que l'opini pblica americana es posaria en contra d'una prdua decisiva americana.

Enfeinats en portar a terme l'operaci estaven els Mariscals Walther Model, el comandant del Grup d'Exrcits B i Gerd von Rundstedt, el comandant suprem de les tropes alemanyes a l'oest. Tant Model com von Rundstedt creien que aspirar a conquerir Anvers era massa ambicis, donats els escassos recursos de qu disposava Alemanya a finals de 1944. Al mateix temps, creien que simplement mantenint una posici defensiva (com s'estava fent des de Normandia) noms retardaria la derrota, no l'evitaria. Per tant, van desenvolupar una opci alternativa, un pla menys ambicis que no creuava el riu Mosa, que Model anomen Operaci "Herbstnebel", i von Rundstedt Cas "Martin". Els dos mariscals van combinar els seus plans per presentar una petita soluci a Hitler, que la rebutj enfront de la seva gran soluci.

 Plans .


L'Alt Comandament Alemany decid a mitjans de setembre, per la insistncia de Hitler, que l'ofensiva que es desenvoluparia a les Ardenes es realitzaria igual que la Batalla de Frana al 1940. Mentre que les forces alemanyes en aquella havien travessat les Ardenes abans d'enfrontar-se a l'enemic, el pla de 1944 preveia que l'enfrontament tingus lloc al bosc. Les forces principals havien d'avanar cap a l'oest fins a trobar el riu Mosa, i llavors girar-se cap al nord-oest cap a Anvers i Brusselles. El terreny de les Ardenes faria que els moviments fossin difcils, mentre que a camp obert davant del Mosa s'obria un terreny propici per un avan d'xit cap a la costa.

Es van seleccionar 4 exrcits per a l'operaci:

 El 6 Exrcit Panzer SS, sota Sepp Dietrich. Recent creat, tot just el 26 d'octubre de 1944, i incorporava les formacions ms veteranes de les Waffen-SS, la 1a Divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler i la 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend. El 6 Exrcit Panzer SS havia d'encarregar-se de la part nord de l'atac, amb la captura d'Anvers com a objectiu primari.
 El 5 Exrcit Panzer, sota Hasso von Manteuffel, que ocupava la part central amb l'objectiu de capturar Brusselles.
 El 17 Exrcit, sota Erich Brandenberger, que tenia assignat el sud, amb la tasca de protegir el flanc. Aquest exrcit es constitu noms amb 4 divisions d'infanteria, sense grans formacions blindades. Per tal motiu, va fer pocs progressos durant la batalla. ;
 Tamb hi particip en un paper secundari el 15 Exrcit, sota Gustav-Adolf von Zangen. Recentment reconstrut desprs d'una dura lluita a l'Operaci Market Garden va ser situat al nord de les Ardenes amb la tasca de mantenir les forces americanes a la regi ocupades, amb la possibilitat d'atacar si es donaven possibilitats favorables.

Per que l'ofensiva tingus xit, s'havien d'acomplir 4 criteris:
 L'atac havia de ser una sorpresa absoluta;
 Les condicions atmosfriques havien de ser dolentes per neutralitzar la superioritat aria aliada i els danys que poguessin causar sobre l'ofensiva aliada i les seves lnies de subministrament;
 S'havia de progressar rpidament. Model havia dit que s'havia d'assolir el riu Mosa al 4t dia, si l'ofensiva havia de tenir alguna possibilitat de tenir xit; i;
 S'havien de capturar els dipsits de combustible aliats intactes pel cam, car la Wehrmacht anava curta de combustible. L'Estat Major estimava que noms disposaven d'un ter del combustible necessari per cobrir entre un ter i la meitat del cam fins Anvers en dures condicions de combat.

El pla original requeria unes 45 divisions, incloent una dotzena de divisions Panzers i Panzergrenadier que formarien la punta de llana blindada i diverses unitats d'infanteria formarien una lnia defensiva mentre que la batalla es desenvolupava. L'exrcit alemany patia d'una greu manca d'efectius en aquells moments, per la qual cosa la fora atacant qued reduda a 30 divisions. Si b es mantingueren la major part de les blindades, no hi havia prou unitats d'infanteria per les necessitats defensives de l'est. Aquestes 13 noves divisions van utilitzar part de les darreres reserves de la Wehrmacht. Entre elles estaven les unitats de Volksgrenadier, formades d'una barreja de veterans i reclutes considerats o massa joves o massa vells per lluitar. El temps d'entrenament, l'equipament i els subministraments eren inadequats durant els preparatius. El subministrament de combustible era precari, i les divisions panzer i mecanitzades dependrien enormement del combustible capturat. Per tot plegat, l'inici de l'ofensiva es retard del 27 de novembre al 16 de desembre.

Abans de l'ofensiva, els aliats estaven virtualment cecs respecte als moviments de tropes alemanyes. Durant la reconquesta de Frana, els informes extensos de la Resistncia francesa havia provet d'una gran informaci valuosa per a la intelligncia sobre els dispositius alemanys; per un cop van arribar a la frontera alemanya, aquesta font s'esgot. A Frana, les ordres es transmetien mitjanant enviant per rdio missatges encriptats per la Mquina Enigma, missatges que podien ser interceptats i desxifrats per la Intelligncia aliada (la font ULTRA). A Alemanya, usualment les ordres es transmetien mitjanant el telfon i el teletip, i s'impos un silenci radiofnic sobre qualsevol assumpte relatiu a la imminent ofensiva. A ms, des del Complot del 20 de juliol la seguretat augment molt. A ms, una tardor de boires tamb va impedir als aliats que tinguessin uns bons plans de reconeixement sobre la situaci terrestre.

A ms, l'Alt Comandament Aliat considerava les Ardenes com un sector tranquil, refiant-se dels informes dels seus serveis d'intelligncia que afirmaven que els alemanys eren incapaos de llanar una gran operaci ofensiva a aquelles alades de la guerra, i que els preparatius que es portaven a terme eren per a desenvolupar operacions defensives, no pas ofensives. De fet, donats els esforos alemanys, els Aliats creien que s'estava formant un nou exrcit defensiu als voltants de Dsseldorf al nord del Rin, probablement per defensar-se d'un atac britnic. Aix va ser per l'increment de bateries antiaries a la zona i la multiplicaci artificial de les transmissions de rdio a la zona. Pels Aliats la informaci ja no tenia gaire importncia, i aix port a que l'atac aconsegu sorprendre totalment als americans. Per malgrat tot, el cap d'intelligncia del Tercer Exrcit americ, el Coronel Oscar Koch, va preveure correctament la capacitat ofensiva alemanya.

Donat que les Ardenes eren considerades com un sector tranquil, va fer que es convertissin en una zona d'entrenament per a les noves unitats i com a zona de descans per a aquelles unitats que venien d'una dura lluita. Les unitats desplegades eren una barreja de tropes inexpertes (com les novelles 99 o 106 Divisions, i tropes que venien de durs combats i anaven a la regi a recuperar-se (com la 2 Divisi d'Infanteria.

Es planejaren dues grans operacions especials per a l'ofensiva. A l'octubre es decid que el Obersturmbannfhrer Otto Skorzeny, el comando de les Waffen-SS que havia rescatat a l'ex-dictador itali Benito Mussolini, havia d'encapalar una grup de soldats alemanys que parlessin angls a l'Operaci Greif. Aquests soldats havien de dur uniformes britnics i americans i portar plaques de gos preses de cadvers i presoners. La seva tasca havia de ser anar darrera de les lnies americanes i canviar els senyals de carretera, dirigir malament el trnsit per causar confusi i controlar els ponts sobre el Mosa entre Lieja i Namur. A finals de novembre s'afeg una altra operaci especial tamb molt ambiciosa: el coronel Friedrich August von der Heydte havia de dirigir un atac de paracaigudistes (Fallschirmjger) a l'Operaci Stsser, un llanament nocturn de paracaigudistes darrera de les lnies alemanyes dirigit a capturar un nus de carreteres prop de Malmedy.

La intelligncia alemanya havia disposat que el 20 de desembre comenaria l'ofensiva sovitica prevista, dirigida a esclafar les restes de la resistncia alemanya al Front Oriental i que obriria el cam cap a Berln. S'esperava que Stalin retardaria l'inici de l'ofensiva un cop hagus comenat l'Ofensiva de les Ardenes i espers el resultat abans de continuar.

A l'etapa final dels preparatius, Hitler i el seu estat major van abandonar el quarter general del Cau del Llop a la Prssia Oriental, des d'on havien coordinat gran part de la lluita al Front Oriental. Desprs d'una breu visita a Berln l'11 de desembre, anaren cap al Niu de les ligues, el quarter general de Hitler prop de Bad Nauheim, al sud d'Alemanya, el lloc des d'on havia presenciat la triomfant campanya de 1940 contra Frana i els Pasos Baixos.

 Assalt inicial alemany .





L'assalt alemany s'inici el 16 de desembre de 1944 a les 05:30, amb una gran barrera d'artilleria sobre les tropes aliades davant de la zona del 6 Exrcit Panzer SS. A les 8:00, tots 3 exrcits van atacar per les Ardenes. Al sector nord, el 6 Exrcit Panzer SS assalt la bretxa de Losheim i el Pas d'Elsenborn en un esfor per trencar les lnies americanes i avanar cap a Lieja. Al centre, el 5 Exrcit Panzer avan cap a Bastogne i St. Vith, dos nusos de carreteres de vital importncia; i al sud, el 7 Exrcit avan cap a Luxemburg per assegurar el flanc dels atacs aliats.

Els atacs de les unitats d'infanteria del 6 Exrcit Panzer SS no anaren prou b donada la inesperada resistncia ferotge del la 2 i la 99 Divisions d'Infanteria americanes al Pas d'Eslsenborn, aturant el seu avan, la qual cosa va fer que Dietrich decids fer servir les seves forces blindades abans del previst. Tanmateix, el 16 de desembre comen a nevar, fent que els avions aliats s'haguessin de quedar a terra (tal com desitjaven els aliats), per el mal temps tamb caus problemes als alemanys, car el seu avan es vei dificultat. A ms, el pobre control del trnsit provoc uns grans embussos a les carreteres i que les unitats de vanguardia patissin escassetat de combustible.

Als alemanys els va anar millor al centre (aconseguiren avanar 30km al sector Schnee Eifel), i el 5 Exrcit Panzer atac posicions defensades per les divisions americanes d'infanteria 28 i 106. Els alemanys no tenien les mateixes forces que al nord, per van tenir xit en envoltar 2 regiments (442 i 443) de la 106 Divisi en un moviment de pina que els oblig a rendir-se. El diari oficial de l'Exrcit dels Estats Units descriu que: "Al menys es perderen 7.000 homes, tot i que potser en van ser 8  9.000. Les prdues en armament i equip van ser substancioses. La Batalla de Schnee Eifel representa el revers ms seris patit pels americans durant les operacions de 1944-45 al teatre europeu."

Al sud del front de Manteuffel la principal esperana era totes les divisions que atacaven creuant el riu Our, per incrementar la pressi sobre els nusos de carreteres sobre St. Vith i Bastogne. Les columnes panzer van capturar els pobles dels voltants. La lluita per capturar aquests pobles i la confusi en els transports van alentir encara ms l'atac, permetent a la 101 Aerotrasportada (reforada amb elements de les 9 i 10a Divisions Blindades) arribar a Bastogne a trenc d'alba del 19 de desembre. La ferotge defensa de Bastogne, en la que els paracaigudistes es distingiren en particular, va fer impossible que fos impossible pels alemanys conquerir la ciutat i el seu important nucli de comunicacions. Les columnes panzer passaven de llarg, completant el setge sobre Bastogne el 20 de desembre, per fracassant al assegurar el vital nus de carreteres.

A l'extrem sud, les 3 divisions d'infanteria de Bradenberger van ser provades desprs d'avanar 6,5km per les divisions el 8 Cos Americ; que resist fermament. Noms la 5a Divisi Fallschirmjger va ser capa d'avanar uns 19km.



Eisenhower i els seus principals comandants s'adonaren el 17 de desembre que la lluita a les Ardenes era una gran ofensiva i no un contraatac local, i ordenaren que es reforcs tota la regi. En una setmana s'enviaren uns 250.000 soldats. A ms, la 82a Divisi Paracaigudista va ser llanada a la batalla al nord de la protuberncia, prop del Pas de Elsenborn.

Operaci Stsser .

Originalment planejada perqu es ports a terme a les primeres hores del 16 de desembre, l'Operaci Stsser va retardar-se un dia pel mal temps i l'escassetat de combustible. La nova hora de llanament va quedar establerta per les 03:00 del 17 de desembre; la zona de llanament era a 11km al nord de Malmedy i l'objectiu era el nus de carreteres de Baraque Michel. Von der Heydte i els seus homes havien de capturar-lo i conservar-lo durant aproximadament 24 hores fins a ser rellevats per la 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend.

Just desprs de mitjanit del 17 de desembre, 112 avions de transport Ju 52 amb prop de 1.300 Fallschirmjger a bord s'enlairaren enmig d'una forta tempesta de neu, amb forts vents i molts nvols baixos. Com a resultat, bastants avions prengueren un curs equivocat, llenant els homes a 12km de la zona de llanament,  noms una petita fracci de la divisi arrib a lloc. Els forts vents tamb dificultaren el descens d'aquells paracaigudistes que havien arribat a la zona correcta.

Amb tot, uns 300 aconseguiren reunir-se, per la seva fora era massa petita per causar danys seriosos als aliats. El Coronel von der Heydte abandon els plans de capturar els nusos de carretera, i orden als seus homes que atossiguessin a les tropes aliades amb accions de guerrilla. Donada la extensa dispersi del salt, amb Fallschirmjger per tot el bosc, els Aliats cregueren que s'havia produt un salt de ms d'una divisi, causant una gran confusi i fent que els homes s'afanyessin en assegurar la seva reraguarda enlloc d'enviar els homes al front per encarar la veritable amenaa alemanya.

Operaci Greif .


Otto Skorzeny aconsegu infiltrar un petit grup del seu batall de soldats angloparlants darrera de les lnies enemigues. Si b fracass en la captura dels vitals ponts sobre el Mosa, la presncia del batall port a la confusi molt ms enll de tota proporci a les seves activitats militars, i els rumors s'estengueren rpidament. Fins i tot el general Patton es mostr alarmat, i el 17 de desembre descrigu la situaci al general Eisenhower com que "els Krauts... parlant angls perfectament... creen un infern, tallen filferros, giren els senyals de carretera, espanten divisions senceres i creen una protuberncia dins de les nostres defenses."

Per tota la reraguarda aliada es van establir punts de control, alentint enormement el moviment de tropes i equipament. La Policia Militar interrogava exhaustivament als homes de servei sobre coses que se suposava que tot americ corrent coneixeria, tals com el nom de la xicota de Mickey Mouse, resultats de beisbol o la capital d'Illinois. Aquesta darrera pregunta port a la breu detenci del General Bradley: doncs mentre que ell deia la resposta correcta (Springfield, el GI que l'interrogava aparentment creia que la capital era Chicago

Aquesta vigilncia ms estreta, amb tot, va dificultar ms les coses pels infiltrats alemanys, i alguns van ser capturats. Fins i tot durant els interrogatoris van continuar amb la seva missi de desinformaci: quan se'ls pregunt sobre la seva missi, alguns d'ells van dir que havien d'anar fins a Pars per segrestar o assassinar al General Eisenhower. La seguretat al voltant del general s'increment enormement, i es vei confinat al seu quarter general. Donat que els presoners havien estat capturats amb uniforme americ, van ser afusellats; aquesta era la prctica comuna de tots els exrcits en aquells moments, si b era ambigu sota la Convenci de Ginebra, que especificava que els soldats havien de dur uniformes que els distingissin com a combatants. A ms, Skorzeny sabia que sota el dret internacional una operaci com aquella seria correcta sota els seus terminis sempre i quan portessin uniformes alemanys quan disparessin. Skorzeny i els seus homes eren prou conscients del seu ms que possible dest, i molts portaven els seus uniformes alemanys a sota dels aliats per si els capturaven. Skorzeny evit ser capturat, sobrevisqu a la guerra i sembla ser que va estar involucrat en la ruta d'escapament pels nazis ODESSA.

 La massacre de Malmedy . 



Al nord, la principal punta de llana blindada del 6 Exrcit Panzer-SS era el Kampfgruppe Peiper, consistent en 4.800 homes i 600 vehicles de la 1a Divisi Panzer SS, sota el comandament de l'Oberst de les Waffen-SS Joachim Peiper.  Sobrepassant la punta de Elsenborn, a les 7 del mat del 17 de desembre, van arribar a un dipsit americ de combustible a Bllingen, a on es van aturar per omplir els dipsits abans de prosseguir cap a l'oest. A les 12:300, prop del poblet de Baugnez, a mig cam entre les ciutats de Malmedy i Ligneuville, on es trobaren amb membres del 285 Batall d'Observaci d'Artilleria de camp. Desprs d'un breu combat els americans es van rendir. Van ser desarmats i, juntament amb d'altres americans capturats anteriorment (aproximadament uns 150), van ser portats a un camp prop de l'encreuament de camins a on van ser disparats. No se sap qu va causar el foc i no hi ha evidncia de qu un oficial de les SS dons un ordre d'execuci; execucions de presoners de guerra eren comuns al Front Oriental. La noticia de les morts es va estendre rpidament entre els soldats aliats, i va ser com no fer presoners membres de les SS o dels Fallschirmjger. Els soldats capturats que havien estat membres del Kampfgruppe Peiper van ser jutjats al Judici per la Massacre de Malmedy, desprs de la guerra.

La lluita continu i, al vespre, la punta de llana havia estat dirigida cap al nord per enfrontar-se amb la 99 Divisi d'Infanteria americana i, el Kampfgruppe Peiper arrib al front a Stavelot. Anava endarrerit respecte al programa, car li havia costat 36 hores avanar des d'Eifel fins a Stavelot (mentre que durant la Batalla de Frana de 1940 ho havia fet en 9). A mida que els americans es retiraven, anaven destruint els ponts i els dipsits de combustible, negant als alemanys el combustible que necessitaven desesperadament i alentint encara ms el seu progrs.

 Wereth 11 .

Es va cometre una altra massacre, tot i que molt menor, a Wereth (Blgica), a pocs centenars de metres de Saint-Vith, el 17 de desembre de 1944. 11 soldats americans negres, desprs de rendir-se pacficament, van ser torturats i assassinats per membres de la 1a Divisi Panzer,  pertanyent al Kampfgruppe Hansen. La identitat dels assassins segueix sense saber-se, i no es va castigar als que ho havien perpetrat.

 Assalt del Kampfgruppe Peiper .
Peiper entr a Stavelot el 18 de desembre, per es trob que els americans realitzaven una resistncia ferotge. Incapa de derrotar-los, deix uns petita fora de suport a la ciutat i es dirig cap al pont de Trois-Ponts amb el grup principal de les seves forces, per quan hi arrib, els enginyers americans en retirada ja l'havien destrut. Peiper retroced i es dirig cap al poble de La Gleize i, des d'all, cap a Stoumont. All, mentre que Peiper s'apropava, els enginyers americans destruen el pont i les tropes americanes s'atrinxeraven i es preparaven per a una amarga batalla.

El Kampfgruppe Peiper es vei allat de la fora principal alemanya (i dels subministraments) quan els americans van reconquerir el pobrament defensat Stavelot el 19 de desembre. Com que la situaci a Stoumont era cada cop ms desesperada, Peiper decid retirar-se cap a La Gleize a on havia situat defensors mentre que esperaven el relleu. Com que les tropes de relleu no aconseguiren penetrar per les lnies americanes, Peiper decid el 23 de desembre tornar cap a on es trobaven els alemanys. Els membres del Kampfgruppe van veure's obligats a abandonar els seus vehicles i el seu equipament pesat, si b la major part de la unitat va aconseguir escapar.

St. Vith .

Al centre, la ciutat de St. Vith, un nus de carreteres vital, representava el principal desafiament tant per les forces de von Manteuffel com per les Dietrich. Els defensors, liderats per la 7a Divisi Blindada americana, juntament amb un regiment de la 106 Divisi d'Infanteria i elements de la 9 Divisi Blindada i la 28 Divisi d'Infanteria, tot sota el comandament del General Bruce C. Clarke van resistir amb xit els atacs alemanys, alentint de manera significativa l'avan alemany. Complint ordres de Montgomery, St. Vith va ser abandonada el 21 de desembre; per les tropes americanes es van retirat a posicions atrinxerades a la zona, presentant un obstacle impossible de superar pels alemanys. El 23 de desembre, mentre que els alemanys superaven els flancs, la posici dels defensors va ser insostenible, i els americans es van retirar a l'oest del riu Salm. Mentre que el pla mestre preveia que St. Vith fos capturat a les 18 hores del 17 de desembre, l'acci prolongada present un gran obstacle al seu programa.

 Bastogne .

 


El 19 de desembre, els comandants superiors aliats es va trobar a un bnquer a Verdun. Eissenhower, adonant-se que els Aliats podrien destruir les forces alemanyes molt ms fcilment quan es trobessin a camp obert que si es trobaven a la defensiva, digu als generals, "La situaci actual s'ha de contemplar com una oportunitat per nosaltres i no pas com un desastre. Noms vull veure cares alegres a aquesta taula". Patton, adonant-se del que deia Eisenhower, respongu: "Que carai, tinguem pebrots per deixar que aquests malparits facin tot el cam fins a Pars. Llavors, els esbudellem i els destrum". Eisenhower pregunt a Patton quant temps trigaria en fer girar al seu 3r Exrcit (que es trobava a la part centre sud de Frana) cap al nord per contraatacar. Digu que podia atacar amb dues divisions en 24 hores, davant de la incredulitat de tots els generals presents. Abans d'anar a la reuni, no obstant, Patton havia ordenat al seu estat major que preparar 3 plans per fer girar al menys un cos cap al nord. Quan Eisenhower li pregunt quan temps li portaria, el moviment ja estava en marxa. El 20 de desembre, Eisenhower retir el 1r i el 9 Exrcit americans del 12 Grup d'Exrcits de Bradley i els pos a les ordres del 21 Grup d'Exrcits britnic sota el comandament de Montgomery.

El 21 de desembre, les forces alemanyes havien aconseguit encerclar Bastogne, defensada per la 101a Divisi Aerotransportada i el Comandament de Combat B de la 10 Divisi Blindada. Les condicions dins del permetre eren dures, car la major part dels subministraments mdics i el personal mdic havien estat capturats. El menjar era escs i la munici era tan escassa que els artillers tenien prohibit disparar als alemanys que avancessin a menys de qu n'haguessin molts. Malgrat els decidits atacs alemanys el permetre resist. El comandant alemany envi aquesta petici als comandant americ a Bastogne:

Al Comandant Americ de la ciutat encerclada de Bastogne.;

La fortuna de la guerra varia. En aquest moment les forces americanes de Bastogne i les seves rodalies es troben encerclades per poderoses unitats blindades alemanyes. Ms unitats blindades alemanyes han creuat el riu Our prop d'Ortheuville, han capturat Marche i han arribat a St. Hubert passat Hompre-Sibret-Tillet. Libramont s en mans alemanyes.;

Noms hi ha una possibilitat de salvar les tropes americanes encerclades de l'anihilaci: la rendici honorable de la ciutat encerclada. Per que pugui pensar-s'ho se li atorga un termini de dues hores a partir de la presentaci d'aquesta carta.;

Si aquesta proposta s rebutjada un cos d'artilleria alemany i 6 batallons antiaeris estan preparats per anihilar les tropes americanes de Bastogne. L'orde de disparar es donar quan venci el termini de dues hores.;

Totes les baixes civils causades per aquest foc d'artilleria no es correspondran amb la coneguda humanitat americana.;

El Comandant Alemany.

Quan el General Anthony McAuliffe, comandant en funcions de la 101, va rebre la proposta alemanya a la rendici, respongu "Aw, nuts!" (una traducci aproximada podria ser a fer punyetes!). Desprs de mirar-se al seu estat major, i tot i a algun consell de diplomcia, McAuliffe escrigu directament sobre el paper: Al general alemany: "NUTS!". Quan es lliur als alemanys, s'afeg un "Aneu al Diable!".

Enlloc de llenar un atac simultani per tot el permetre, les forces alemanyes van concertar els seus atacs en diverses localitzacions concretes, atacant en seqncia. Tot i a que aix oblig als defensors a moure constantment els reforos per foragitar cada atac, aix tamb va dissipar l'avantatge numric alemany.

 El Riu Mosa .

Per evitar que els alemanys creuessin el riu Mosa a Givet, Dinant i Namur, el 19 de desembre Montgomery orden defendre els ponts a totes aquelles unitats que ho poguessin fer. Aix va fer que es reuns una fora heterognia formada per tropes de reraguarda, policia militar i personal de terra de la Fora Aria. La 29a Brigada Blindada britnica, que s'havia retirat per reequipar-se, va haver de tornar i dirigir-se cap a la zona. El XXX Cos als Pasos Baixos  tamb comena a desplaar-se cap a la zona.

La 2a Divisi Panzer, pertanyent al 5 Exrcit Panzer, va ser qui va efectuar la penetraci ms profunda a l'oest, arribant a menys de 16km del Mosa el 24 de desembre.

 La contraofensiva aliada .



El 23 de desembre les condicions climatolgiques van comenar a millorar, permetent atacar a les forces aries aliades. Van llanar atacs devastadors sobre els punts de subministrament alemany a reraguarda, i els P-47 Thunderbolts van comenar a atacar a les tropes alemanyes a les carreteres. Les forces aries aliades tamb van ajudar als defensors de Bastogne, llenant-los amb paracaigudes els necessaris subministraments (medicaments, aliments, mantes i munici. Un grup de cirugians voluntaris arrib i comen a operar a un taller.

El 24 de desembre l'avan alemany ja havia quedat aturat davant del Mosa. Unitats del XXX Cos britnic mantenien els ponts a Dinant, Givet i Namur. Els germans havien superat les seves lnies de subministrament, i l'escassetat de combustible i munici arribava a nivells crtics. Amb tot, les prdues alemanyes havien estat lleus, notablement entre els blindats, que gaireb estaven intactes, exceptuant les prdues de Peiper. A l'albada del 24 de desembre, el General Hasso von Manteuffel recoman a l'ajudant militar de Hitler aturar les operacions ofensives i retirar-se a recer de la Muralla Occidental. Hitler es neg.

El Tercer Exrcit de Patton estava batallant per rellevar Bastogne. A les 16:50 del 26 de desembre, la vanguardia del 37 Batall de Tancs de la 4 Divisi Blindada arrib a Bastogne, acabant el setge.

 Retirada alemanya .



L'1 de gener, en un intent de mantenir en marxa l'ofensiva, els alemanys van llanar dues noves operacions. A les 09:15, la Luftwaffe llana l'Operaci Bodenplatte, una campanya contra els aeroports aliats als Pasos Baixos. Centenars d'avions van bombardejar els camps d'aviaci aliats, destruint o danyant uns 465 avions; amb unes prdues de 277 avions: 62 abatuts pels caces aliats i 172 per un inesperat alt nombre de canons antiaeris aliats, emplaats per protegir-se dels atacs de les V-1, per tamb pel foc amic dels canons antiaeris que no van ser informats del gran atac que estaven preparant. Mentre que els Aliats es van recuperar en noms uns dies de les seves prdues, l'operaci va deixar a la Luftwaffe molt afeblida i inefectiva.

El mateix dia, el Grup d'Exrcits G alemany llan una gran ofensiva contra una lnia de 110km, defensada pel 7 Exrcit americ. L'Operaci Vent del Nord, la darrera gran ofensiva alemanya al Front Occidental (el 7 Exrcit havia quedat afeblit desprs d'enviar, seguint les ordres d'Eisenhower, tropes, equipament i subministraments cap al nord per reforar el front de les Ardenes). El 15 de gener, el 6 Cos del 7 Exrcit lluitava per la seva vida en 3 fronts a l'Alscia. Amb cada vegada ms baixes i curt de reserves, tancs, munici i subministraments, el 7 Exrcit es vei obligat a retirar-se cap a posicions defensives a la riba sud del riu Moder el 21 de gener. L'ofensiva alemanya finalitz el 25 de gener. Durant l'amarga i desesperada lluita, el 6 Cos havia suportat la pitjor part, patint un total de 14.716 baixes. No se saben amb certesa les baixes totals del 7 Exrcit, per com a mnim hi ha 9.000 ferits i 17.000 malalts.

Els Aliats prevalen .

Tot i que l'ofensiva alemanya s'havia aturat, encara controlaven una perillosa protuberncia a la lnia aliada. El 3r Exrcit de Patton al sud, situat als voltants de Bastogne, atacaria cap al nord, mentre que les forces de Montgomery al nord es dirigirien cap al sud, i el pla s que ambds es trobessin a Houffalize.

Les temperatures durant el gener de 1945 van ser molt baixes. Els camions havien de funcionar cada mitja hora per evitar que l'oli es congels, i les armes tamb corrien aquest perill. La ofensiva s'anava retardant.



Eisenhower volia que Montgomery inicis la ofensiva l'1 de gener, amb la intenci de trobar-se amb el 3r Exrcit de Patton i tallar per la meitat als atacants alemanys, tancant-los en una bossa. Tanmateix, refusant arriscar infanteria sense preparaci enmig d'una tempesta de neu per a una zona sense importncia estratgica, Montgomery no inici la ofensiva fins al dia 3, motiu pel qual un nombre substancial d'alemanys aconsegu abandonar el setge, si b van haver d'abandonar l'equipament pesat.

A l'inici de la ofensiva, els dos exercits estaven separats per uns 40km. L'avan americ pel sud va ser restringit a 1 quilmetre al dia. La major part de les forces alemanyes van executar una retirada amb xit i van escapar de la zona, si b la situaci del combustible havia esdevingut tan desesperada que la major part dels blindats va haver de ser abandonada. El 7 de gener de 1945, Hitler aprov retirar forces de les Ardenes, incloent les divisions Panzer-SS, finalitzant aix totes les operacions ofensives.

 Controvrsia a l'Alt Comandament Aliat .

El mateix dia en qu Hitler donava l'orde de retirada, 7 de gener, Montgomery realitz una conferncia de premsa a Zonhoven, en la que afirmava que la victria s'havia aconseguit pel "coratge i gran qualitat combativa de les tropes americanes", caracteritzant al americ tipus com a un "valent lluitador que t la tenacitat a la batalla que el converteix en un gran soldat". Continuava parlant sobre el necessari treball d'equip Aliat, i lloava a Eisenhower afirmant que "el treball en equip guanya batalles i les victries a les batalles guanyen guerres. Al nostre equip, el capit s el General Ike".

La conferncia causa certa controvrsia quan els seus comentaris van ser interpretats com a auto-promoci, particularment la seva afirmaci que quan la situaci "comenava a deteriorar-se", Eisenhower el destin al nord. Patton i Eisenhower van sentir que aix era representatiu de com havien compartit el combat els britnics i els americans a les Ardenes. Se sabia la com antipatia entre Montgomery i Patton, i el fet de qu Montgomery no cits a cap general americ llevat d'Eisenhower va ser considerat insultant. Centrant-se noms en el seu propi comandament, Montgomery continu dient que pensava que la contraofensiva havia anat molt b, per no explic el motiu pel seu retard al 3 de gener. Posteriorment s'excus dient que necessitava ms temps per preparar el front nord. Segons Winston Churchill, l'atac des del sud de Patton era molt dur per lent i amb grans prdues, i Montgomery volia evitar aix.

Montgomery subseqentment reconegu el seu error i escrigu posteriorment: "Ara penso que mai hauria d'haver concedit aquella conferncia de premsa. Eren tan grans els sentiments en contra meu dels generals americans que fos el que fos el que digus seria malinterpretat. Hagus estat millor que no hagus dit res" Eisenhower comentava a les seves memries: "Dubto si Montgomery se n'adon mai de fins a quin punt estaven ressentits els comandants americans. Creien que els havia enxiquit, i no van trigar en donar la seva versi"

Bradley i Patton amenaaren de dimitir a menys de qu es modifiqus el dest de Montgomery. Apart, Bradley comena a envoltar-se de premsa, i aviat se n'adonaren que gaireb mai abandonava el quarter general sense almenys 15 periodistes al darrera; i se supos que tant ell com Patton comenaren a deixar anar informaci en detriment de Montgomery. Eisenhower, aconsellat pel seu adjunt britnic Arthur Tedder, havia decidit acomiadar a Montgomery no obstant, la intervenci del Cap d'Estat Major tant de Montgomery com de Eisenhower, el Major General Freddie de Guingand i del Tinent General Walter Bedell Smith permeteren a Eisenhower reconsiderar la situaci i disculpar-se a Montgomery.

 Situaci estratgica desprs de les Ardenes .

Tot i que l'avan alemany havia estat aturat, la situaci en general seguia sent perillosa. El 6 de gener, Churchill deman ajut un cop ms a Stalin; i el 12 de gener l'Exrcit Roig llan l'Ofensiva del Vstula-Oder a Polnia i a la Prssia Oriental. Les fonts sovitiques afirmen que aix s'havia realitzat fora de programa, per gran part de les fonts occidentals ho dubten, afirmant que l'ofensiva sovitica s'havia retardat per la situaci a l'oest, amb Stalin esperant que ambds bndols s'esgotessin mtuament.

La Batalla de les Ardenes oficialment finalitz quan els dos exrcits americans es trobaren el 15 de gener de 1945.

 Desprs de la batalla .


Les estimacions de baixes varien molt. El recompte oficial americ puja a 80.987 baixes americanes, mentre que altres estimacions oscillen entre 70.000 i 104.000. Les baixes totals britniques ascendeixen a 1.400 homes. L'Alt Comandament Alemany comptabilitz 84.834 baixes, mentre que altres estimacions les situen entre 60.000 i 100.000.

A inicis de febrer de 1945, les lnies del front eren aproximadament a on estaven al desembre de 1944. A inicis de febrer, els aliats van llanar un atac a tot el Front Occidental: al nord, sota el comandament de Montgomery cap a Aachen; al centre, sota Courtney Hodges; i al sud, sota Patton. 

Les prdues alemanyes a la batalla van ser molt crtiques en diversos aspectes: s'havien esfumat les darreres reserves alemanyes; la Luftwaffe havia quedat trencada, i l'exrcit alemany a l'oest es batia en retirada. El ms important, el Front Oriental estava preparat per ser pres: a l'est, els alemanys serien incapaos d'aturar el cop sovitic. Les tropes alemanyes es retiraven en ambds fronts i mai ms es recuperarien.

A Henri-Chapelle es va crear un cementiri provisional per a una part dels morts d'aquesta batalla que desprs del transferiment dels cossos als Estats Units va transformar-se en un monument, el Mausoleu i cementiri americ d'Henri-Chapelle.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205449" title="Alfntega" nonfiltered="619" processed="619" dbindex="85621">


Alfntega s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205451" title="Binacet" nonfiltered="620" processed="620" dbindex="85622">


Binacet (en castell i nom oficial Binaced) s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205452" title="Puidemoros" nonfiltered="621" processed="621" dbindex="85623">


Puidemoros (en castell i nom oficial Pueyo de Santa Cruz) s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205453" title="Classificaci dels colepters" nonfiltered="622" processed="622" dbindex="85624">
Aquesta classificaci est basada en Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, refernces and data on family-group names), de Lawrence i Newton (1995), la ms recent i exhaustiva revisi global de la classificaci supragenrica de l'ordre Coleoptera. Com tota classificaci se sens dubte provisional; algunes subfamlies han estat considerades fins no fa gaire com a famlies independents (i alguns autors encara ho segueixen fent) o eventualment poden ser elevades a la categoria de famlia:


ORD. COLEOPTERA LINNAEUS, 1758

Subord. Archostemata Kolbe, 1908
Fam. Jurodidae Ponomarenko, 1985;
Fam. Ommatidae Sharp & Muir, 1912;
Subfam. Tetraphalerinae Croeson, 1962;
Subfam. Ommatinae Sharp & Muir, 1912;
Fam. Crowsoniellidae Iablokoff-Khnzorian, 1983;
Fam. Micromalthidae Barber, 1913;
Fam. Cupepidae Laporte, 1836;




 


















































Subord. Myxophaga Crowson, 1955 
Fam. Lepiceridae Hinton 1936 (= Cyathoceridae);
Fam. Torridincolidae Steffan|, 1964;
Fam. Hydroscaphidae Leconte, 1874 ;
Fam. Microsporidae Crotch, 1873 (= Sphaeriidae);


Subord. Adephaga Schellenberg, 1806
Fam. Aspidytidae Ribera,i cols., 2002;
Fam. Meruidae Spangler & Steiner, 2005;
Fam. Gyrinidae Latreille, 1810 ;
Subfam. Spanglerogyrinae Folkerts, 1979;
Subfam. Gyrininae Latreille, 1810 ;
Fam. Haliplidae Aub, 1836 ;
Fam. Trachypachidae C. G. Thomson, 1857;
Fam. Noteridae C. G. Thomson, 1860 ;
Subfam. Phreatodytinae Uno, 1957;
Subfam. Noterinae C. G. Thomson, 1860;
Fam. Amphizoidae LeConte, 1853;
Fam. Hygrobiidae Rgimbart, 1878 (1837) ;
Fam. Dytiscidae Leach, 1815;
Subfam. Copelatinae Van den Branden, 1885;
Subfam. Laccophilinae Gistel, 1856;
Subfam. Hydroporinae Aub, 1836;
Subfam. Colymbetinae Erichson, 1837;
Subfam. Dytiscinae Leach, 1815;
Subfam. Aubehydrinae Guingot, 1942;
Fam. Rhysodidae Laporte, 1840 ;
Fam. Carabidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Paussinae Latreille, 1807 ;
Subfam. Gehringiinae Darlington, 1933;
Subfam. Omophroninae Bonelli, 1810 ;
Subfam. Carabinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Cicindelinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Hiletinae Schidte, 1847;
Subfam. Loricerinae Bonelli, 1810 ;
Subfam. Elaphrinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Migadopinae Chaudoir, 1861;
Subfam. Siagoninae Bonelli, 1813 ;
Subfam. Scaritinae Bonelli, 1810 ;
Subfam. Trechinae Bonelli, 1810 ;
Subfam. Harpalinae Bonelli, 1810 ;
Subfam. Pseydomorphinae Newman, 1842;
Subfam. Brachininae Bonelli, 1810;

 
Subord. Polyphaga Emery, 1886 

Infraorden Staphyliniformia Lameere, 1900 ;
Superfamilia Hydrophiloidea Latreille, 1802;
Fam. Hydrophilidae Latreille, 1802;
Subfam. Helophirinae Leach, 1915;
Subfam. Epimetopinae Zaitzev, 1908;
Subfam. Georissinae Laporte, 1840;
Subfam. Hydrochinae C. G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Spercheinae Erichson, 1837;
Subfam. Horelophinae Hansen, 1991;
Subfam. Hydrophilinae Latreille, 1802;
Subfam. Sphaeridiinae Latreille, 1802;
Fam. Sphaeritidae Shuckard, 1839;
Fam. Synteliidae Lewis, 1882 ;
Fam. Histeridae Gyllenhal, 1808;
Subfam. Niponiinae Fowle, 1912;
Subfam. Trypeticinae Bickhardt, 1914;
Subfam. Trypanaeinae Marseul, 1857;
Subfam. Saprininae Blanchard, 1845;
Subfam. Dendrophilinae Reitter, 1909;
Subfam. Onthophilinae MacLeay, 1819;
Subfam. Tribalinae Bickhardt, 1914;
Subfam. Histerinae Gyllenhal, 1808;
Subfam. Hetaeriinae Marseul, 1857;
Subfam. Chlamydopsinae Bickhardt, 1914;
Superfamilia Staphylinoidea Latreille, 1802;
Fam. Hydraenidae Mulsant, 1844 ;
Subfam. Prosthettopinae Perkins in Perkins & Balfour-Browne, 1994;
Subfam. Hydraeninae Mulsant, 1844;
Subfam. Ochthebiinae C. G. Thomson, 1859;
Fam. Ptiliidae Erichson, 1845/Motschulsky, 1845 (= Trichopterygidae);
Subfam. Ptiliinae Erichson, 1845/Motschulsky, 1845 ;
Subfam. Nanosellinae Barber, 1924 ;
Subfam. Cephaloplectinae Sharp, 1883;
Subfam. Acrotrichinae Reitter, 1909 (1856) ;
Fam. Agyrtidae C.G. Thomson, 1859 ;
Fam. Leiodidae Fleming, 1821 (= Anisotomidae, Liodidae);
Subfam. Camiarinae Jeannel, 1911;
Subfam. Catopocerinae Hatch, 1927;
Subfam. Leiodinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Coloninae Horn, 1880 (1859) ;
Subfam. Cholevinae Kirby, 1837 ;
Subfam. Platypsyllinae Ritsema, 1869 (= Leptininae);
Fam. Scydmaenidae Leach, 1815 ;
Subfam. Mastiginae Fleming, 1821 ;
Subfam. Scydmaeninae Leach, 1815 ;
Fam. Silphidae Latreille, 1807 ;
Subfam. Silphinae Latreille, 1807 ;
Subfam. Nicrophorinae Kirby, 1837 ;
Fam. Staphylinidae Latreille, 1802;
Subfam. Glypholomatinae Jeannel, 1962;
Subfam. Microsilphinae Crowson, 1950 ;
Subfam. Omaliinae MacLealy, 1825;
Subfam. Empelinae Newton & Thayer, 1992 ;
Subfam. Proteininae Erichson, 1839 ;
Subfam. Micropeplinae Leach, 1815;
Subfam. Neophoninae Fauvel, 1905 ;
Subfam. Dasycerinae Reitter, 1887;
Subfam. Protopselaphinae Newton & Thayer, 1995 ;
Subfam. Pselaphinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Phloeocharinae Erichson, 1839 ;
Subfam. Olisthaerinae C.G. Thomson, 1858 ;
Subfam. Tachyporinae MacLealy, 1825 ;
Subfam. Trichophyinae C.G. Thomson, 1858 ;
Subfam. Habrocerinae Mulsant & Rey, 1877 ;
Subfam. Aleocharinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Trigonurinae Reiche, 1865 ;
Subfam. Apateticinae Fauvel, 1895;
Subfam. Scaphidiinae Latreille, 1807 ;
Subfam. Piestinae Erichson, 1839 ;
Subfam. Osoriinae Erichson, 1839 ;
Subfam. Oxytelinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Oxyporinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Megalopsidiinae Leng, 1920 (=Stylopodinae);
Subfam. Steninae MacLealy, 1825 ;
Subfam. Euaesthetinae C.G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Solieriinae Newton & Thayer, 1992;
Subfam. Leptotyphlinae Fauvel, 1874 ;
Subfam. Pseudopsinae Ganglbauer, 1895 ;
Subfam. Paederinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Staphylininae Latreille, 1802 ;
Infraorden Scarabaeiformia Crowson, 1960 ;
Superfamilia Scarabaeoidea Latreille, 1802 ;
Fam. Lucanidae Latreille, 1804 ;
Subfam. Aesalinae MacLeay, 1819;
Subfam. Nicaginae LeConte, 1861;
Subfam. Syndesinae MacLeay, 1819;
Subfam. Lampriminae MacLeay, 1819;
Subfam. Penichrolucaninae Arrow, 1950;
Subfam. Lucaninae Latreille, 1804 ;
Fam. Passalidae Leach, 1815;
Subfam. Aulococyclinae Kamp, 1868;
Subfam. Passalinae Leach, 1815;
Fam. Trogidae MacLeay, 1819 ;
Fam. Glaresidae Semenov Tian-Shanskij & Medvedev, 1932 ;
Fam. Pleocomidae LeConte, 1861;
Fam. Diphyllostomatidae Holloway, 1972;
Fam. Geotrupidae Latreille, 1802;
Subfam. Bolboceratinae Mulsant, 1842;
Subfam. Geotrupinae Latreille, 1802;
Subfam. Lethrinae Mulsant & Rey, 1871;
Fam. Belohinidae Paulian, 1959;
Fam. Ochodaeidae Mulsant & Rey, 1871;
Subfam. Ochodaeinae Mulsant & Rey, 1871;
Subfam. Chaetocanthinae Scholtz in Scholtz et. al., 1988;
Fam. Ceratocanthidae Cartwright & Gordon, 1971 (= Acanthiceridae);
Fam. Hybosoridae Erichson, 1847;
Fam. Glaphyridae MacLeay, 1819 ;
Fam. Scarabaeidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Aphodiinae Leach, 1815 ;
Subfam. Scarabaeinae Latreille, 1802;
Subfam. Pachypodinae Erichson, 1840 ;
Subfam. Orphninae Erichson, 1847 ;
Subfam. Allidiostomatinae Arrow, 1940;
Subfam. Dynamopodinae Arrow, 1911;
Subfam. Aclopinae Milne-Edwards, 1850;
Subfam. Euchirinae Hope, 1840;
Subfam. Phaenomeridinae Erichson, 1847;
Subfam. Melolonthinae Samouelle, 1819 ;
Subfam. Rutelinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Dynastinae MacLeay, 1819 ;
Subfam. Cetoniinae Leach, 1815 ;
Infraorden Elateriformia Crowson, 1960 (= Dascilliformia, Eucinetiformia) ;
Superfamilia Scirtoidea Fleming, 1821 (Eucinetoidea);
Fam. Decliniidae Nikitsky i cols., 1994;
Fam. Eucinetidae Lacordaire, 1857 ;
Fam. Clambidae Fischer, 1821 ;
Subfam. Calyptomerinae Crowson, 1955;
Subfam. Acalyptomerinae Crowson, 1979;
Subfam. Clambinae Fischer, 1821 ;
Fam. Scirtidae Fleming, 1821 (= Helodidae);
Superfamilia Dascilloidea Gurin-Mneville, 1843 (1834) ;
Fam. Dascillidae Gurin-Mneville, 1843 ;
Subfam. Dascillinae Gurin-Mneville, 1843 ;
Subfam. Karumiinae Escalera, 1913;
Fam. Rhipiceridae Latreille, 1834;
Superfamilia Buprestoidea Leach, 1815 ;
Fam. Buprestidae Leach, 1815 ;
Subfam. Schizopodinae LeConte, 1861;
Subfam. Julodinae Lacordaire, 1857;
Subfam. Buprestinae Leach, 1815;
Subfam. Agrilinae Laporte, 1835;
Superfamilia Byrrhoidea Latreille, 1804 (=Dryopoidea);
Fam. Byrrhidae Latreille, 1804 ;
Subfam. Byrrhinae Latreille, 1804 ;
Subfam. Syncalyptinae Mulsant & Rey, 1869;
Subfam. Amphicyrtinae LeConte, 1861 ;
Fam. Elmidae Curtis, 1830 ;
Subfam. Larainae LeConte, 1861 ;
Subfam. Elminae Curtis, 1830 ;
Fam. Dryopidae Billberg, 1820 (1817);
Fam. Lutrochidae Kasap & Crowson, 1975 ;
Fam. Limnichidae Erichson, 1846 ;
Subfam. Hyphalinae Britton, 1971;
Subfam. Limnichinae Erichson, 1846 ;
Subfam. Cephalobyrrhinae Champion, 1925;
Subfam. Thaumastodinae Champion, 1924;
Fam. Heteroceridae MacLeay, 1825 ;
Subfam. Elythomerinae MacLeay, 1825;
Subfam. Heterocerinae MacLeay, 1825 ;
Fam. Psephenidae Lacordaire, 1854 ;
Subfam. Eubriinae Lacordaire, 1857;
Subfam. Psephenoidinae Hinton, 1939;
Subfam. Eubrianacinae Jacobson, 1913;
Subfam. Psepheninae Lacordaire, 1854 ;
Fam. Cneoglossidae Champion, 1897;
Fam. Anchytarsinae Champion, 1897;
Subfam. Cladotominae Pic, 1914;
Subfam. Apoglossinae Champion, 1897;
Subfam. Araeopidiinae Lawrence, 1991;
Subfam. Ptilodactylinae Laporte, 1836;
Fam. Chelonariidae Blanchard, 1845;
Fam. Eulichadidae Crowson, 1973 (= Lichadidae);
Fam. Callirhipidae Emden, 1924;
Superfamilia Elateroidea Leach, 1815 ;
Fam. Artematopodidae Lacordaire, 1857;
Subfam. Electribiinae Crowson, 1957;
Subfam. Artematopodinae Lacordaire, 1857;
Fam. Brachypsectridae LeConte & Horn, 1883;
Fam. Cerophytidae Latreille, 1834 ;
Fam. Eucnemidae Eschscholtz, 1829 (= Melasidae);
Subfam. Perothopinae Lacordaire, 1857;
Subfam. Phyllocerinae Reitter, 1905;
Subfam. Pseudomeninae Muona, 1993;
Subfam. Palaeoxeninae Muona, 1993;
Subfam. Phlegoninae Muona, 1993;
Subfam. Melasinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Eucneminae Eschscholtz, 1829 ;
Subfam. Macraulacinae Fleutiaux, 1923 ;
Fam. Throscidae Laporte, 1840 ;
Fam. Elateridae Leach, 1815 ;
Subfam. Cebrioninae Latreille, 1802 ;
Subfam. Tetralobinae Laporte, 1840;
Subfam. Thylacosterninae Fleutiaux, 1920;
Subfam. Lissominae Laporte, 1835;
Subfam. Semiotinae Jacobson, 1913;
Subfam. Pityobiinae Hyslop, 1917;
Subfam. Oxynopterinae Candze, 1857;
Subfam. Agrypninae Candze, 1857;
Subfam. Denticollinae Stein & Weise, 1877;
Subfam. Negastriinae Nakane & Kishii, 1956;
Subfam. Diminae Candze, 1863;
Subfam. Cardiophorinae Candze, 1859;
Subfam. Hemiopinae Fleutiaux, 1941;
Subfam. Physodactylinae Lacordaire, 1857;
Subfam. Eudicronichinae Girard, 1971;
Subfam. Anischiinae Fleutiaux, 1936;
Subfam. Subprotelaterinae Fleutiaux, 1920;
Fam. Plastoceridae Crowson, 1972;
Fam. Drilidae Blanchard, 1845 ;
Fam. Omalisidae Lacordaire, 1857 ;
Fam. Lycidae Laporte, 1836 ;
Subfam. Lycinae Laporte, 1836;
Subfam. Leptolycinae Leng & Mutchler, 1922;
Subfam. Ateliinae Kleine, 1928;
Subfam. Metriorrhynchinae Kleine, 1926 ;
Subfam. Erotinae LeConte, 1881 ;
Subfam. Calochrominae Lacordaire, 1857;
Fam. Telegeusidae Leng, 1920 ;
Fam. Phengodidae LeConte, 1861;
Subfam. Rhagophthalminae Olivier, 1907;
Subfam. Phengodinae LeConte, 1861;
Fam. Lampyridae Latreille, 1817 ;
Subfam. Pterotinae LeConte, 1861;
Subfam. Ototretadrilinae Crowson, 1972;
Subfam. Cyphonocerinae Crowson, 1972;
Subfam. Ototretinae McDermott, 1964;
Subfam. Amydetinae Olivier, 1907;
Subfam. Lampyrinae Latreille, 1817 ;
Subfam. Luciolinae Lacordaire, 1857;
Subfam. Photurinae Lacordaire, 1857;
Fam. Omethidae LeConte, 1861;
Subfam. Driloniinae Crowson, 1972;
Subfam. Matheteinae LeConte, 1881;
Subfam. Omethinae LeConte, 1861;
Fam. Cantharidae Imhoff, 1856 (1815) ;
Subfam. Cantharinae Imhoff, 1856 (1815) ;
Subfam. Silinae Mulsant, 1862;
Subfam. Dysmorphocerinae Brancucci, 1980 ;
Subfam. Malthininae Kiesenwetter, 1852 ;
Subfam. Chauliognathinae LeConte, 1861;
Fam. Podabrocephalidae Pic, 1930;
Fam. Rhinorhipidae Lawrence, 1988;
Infraorden Bostrichiformia Forbes, 1926;
Superfamilia Derodontoidea LeConte, 1861 ;
Fam. Derodontidae LeConte, 1861;
Subfam. Peltasticinae LeConte, 1861;
Subfam. Derodontinae LeConte, 1861;
Subfam. Laricobiinae Mulsant & Rey, 1863-64 ;
Superfamilia Bostrichoidea Latreille, 1802 ;
Fam. Dermestidae Latreille, 1804;
Subfam. Dermestinae Latreille, 1804;
Subfam. Marioutinae Jacobson, 1913;
Subfam. Thorictinae Agassiz, 1846;
Subfam. Orphilinae LeConte, 1861;
Subfam. Trinodinae Casey, 1900;
Subfam. Thylodriinae Semenov-Tian-Shanskij, 1913;
Subfam. Attegeninae Laporte, 1840;
Subfam. Megatominae Leach, 1815;
Fam. Endecatomidae LeConte, 1861;
Fam. Bostrichidae Latreille, 1802;
Subfam. Dysidinae Lesne, 1921;
Subfam. Polycaoninae Lesne, 1896 ;
Subfam. Bostrichinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Psoinae Blanchard, 1851 ;
Subfam. Dinoderinae C. G. Thomson, 1863 ;
Subfam. Lyctinae Billberg, 1820 ;
Subfam. Euderiinae Lesne, 1934;
Fam. Anobiidae Fleming, 1821 ;
Subfam. Eucradinae LeConte, 1861 (=Hedobiinae);
Subfam. Ptininae Latreille, 1802 ;
Subfam. Dryophilinae LeConte, 1861 ;
Subfam. Ernobiinae Pic, 1912;
Subfam. Anobiinae Fleming, 1821 ;
Subfam. Ptilininae Schuckard, 1840;
Subfam. Alvarenganiellinae Viana & Martnez, 1971;
Subfam. Xyletininae Gistel, 1856;
Subfam. Dorcatominae C. G. Thomson, 1859;
Subfam. Mesocoelopodinae Mulsant & Rey, 1864;
Fam. Jacobsonidae Heller, 1926;
Infraorden Cucujiformia Lameere, 1938 ;
Superfamilia Lymexyloidea Fleming, 1821 ;
Fam. Lymexylidae Fleming, 1821 ;
Subfam. Hylecoetinae Gistel, 1856 ;
Subfam. Lymexylinae Fleming, 1821;
Subfam. Melittommatinae Wheller, 1986 ;
Superfamilia Cleroidea Latreille, 1802 ;
Fam. Phloiophilidae Kiesenwetter, 1863;
Fam. Trogossitidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Protopeltinae Crowson, 1966;
Subfam. Larinotinae Slipinski, 1992;
Subfam. Peltinae Kirby, 1837 (=Ostominae);
Subfam. Rentoniinae Crowson, 1966;
Subfam. Decamerinae Crowson, 1964;
Subfam. Lophocaterinae Crowson, 1964 ;
Subfam. Calitinae Reitter, 1922;
Subfam. Eugoliinae Lacordaire, 1854 ;
Subfam. Trogossitinae Latreille, 1802 (=Temnochilinae);
Fam. Chaetosomatidae Crowson, 1952;
Fam. Cleridae Latreille, 1802;
Subfam. Thaneroclerinae Chapin, 1924;
Subfam. Tillinae Leach, 1815;
Subfam. Hydnocerinae Spinola, 1844 ;
Subfam. Clerinae Latreille, 1802;
Subfam. Epiphloeinae Kuwert, 1893;
Subfam. Enopliinae Gistel, 1856;
Subfam. Tarsosteninae Jacquelin du Val, 1860;
Subfam. Korynetinae Laporte, 1836;
Fam. Acanthocnemidae Crowson, 1964;
Fam. Phycosecidae  Crowson, 1952;
Fam. Prionoceridae Lacordaire, 1857 ;
Fam. Melyridae Leach, 1815 ;
Subfam. Melyrinae Leach, 1815 ;
Subfam. Rhadalinae LeConte, 1861;
Subfam. Gietellinae Constantin & Menier, 1987 ;
Subfam. Dasytinae Laporte, 1840 ;
Subfam. Malachiinae Fleming, 1821 ;
Superfamilia Cucujoidea Latreille, 1802 (= Clavicornia);
Fam. Protocucujidae Crowson, 1954;
Fam. Sphindidae Jacquelin du Val, 1860 (= Aspidiphoridae);
Subfam. Protosphindidae Sen Gupta & Crowson, 1979;
Subfam. Odontosphindidae Sen Gupta & Crowson, 1979;
Subfam. Sphindiphorinae Sen Gupta & Crowson, 1979;
Subfam. Sphindinae Jacquelin du Val, 1860 ;
Fam. Brachypteridae Erichson, 1845 (= Cateretidae, Kateretidae);
Fam. Nitidulidae Latreille, 1802;
Subfam. Calonecrinae Kirejtshuk, 1982;
Subfam. Carpophilinae Erichson, 1842;
Subfam. Meligethinae C. G. Thomson, 1859;
Subfam. Nitidulinae Latreille, 1802;
Subfam. Cillaeinae Kirejtshuk & Audisio in Kirejtshuk, 1986;
Subfam. Cryptarchinae C. G. Thomson, 1859;
Subfam. Cybocephalinae Jacquelin du Val, 1858;
Fam. Smicripidae Horn, 1879 ;
Fam. Monotomidae Laporte, 1840 ;
Subfam. Rhizophaginae Redtenbacher, 1845 ;
Subfam. Monotominae Laporte, 1840;
Fam. Boganiidae Sen Gupta & Crowson, 1966;
Subfam. Paracucujinae Endrdy-Younga & Crowson, 1986;
Subfam. Boganiinae Sen Gupta & Crowson, 1966;
Fam. Helotidae Reitter, 1876/Chapuis, 1876 ;
Fam. Phloeostichidae Reitter, 1911;
Subfam. Phloeostichinae Reitter, 1911;
Subfam. Hymaeinae Sen Gupta & Crowson, 1966;
Subfam. Agapythinae Sen Gupta & Crowson, 1969;
Subfam. Myraboliinae Lawrence & Britton, 1991;
Subfam. Priasilphinae Crowson, 1973;
Subfam. Tasmosalpinginae Lawrence & Britton, 1991;
Fam. Silvanidae Kirby, 1837 ;
Subfam. Brontinae Erichson, 1845/Blanchard, 1845 ;
Subfam. Silvaninae Kirby, 1837 ;
Fam. Cucujidae Latreille, 1802 ;
Fam. Laemophloeidae Ganglbauer, 1899;
Fam. Propalticidae Crowson, 1952 ;
Fam. Phalacridae Leach, 1815;
Subfam. Phaenocephalinae MAtthews, 1899;
Subfam. Phalacrinae Leach, 1815 ;
Fam. Hobartiidae Sen Gupta & Crowson, 1966;
Fam. Cavognathidae Sen Gupta & Crowson, 1966;
Fam. Cryptophagidae Kirby, 1837 ;
Subfam. Hypocoprinae Reitter, 1879 ;
Subfam. Cryptophaginae Kirby, 1837 ;
Subfam. Atomariinae LeConte, 1861;
Fam. Lamingtonoiidae Sen Gupta & Crowson, 1969;
Fam. Languriidae Crotch, 1873 ;
Subfam. Xenoscelinae Ganglbauer, 1899 ;
Subfam. Setariolinae Crowson, 1952;
Subfam. Languriinae Crotch, 1873  ;
Subfam. Cryptophilinae Casey, 1900 ;
Subfam. Toraminae Sen Gupta, 1967;
Fam. Erotylidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Dacninae Gistel, 1856;
Subfam. Megalodacninae Sen Gupa, 1969;
Subfam. Encaustinae Crotch, 1876;
Subfam. Tritominae Curtis, 1834 ;
Subfam. Erotylinae Latreille, 1802 ;
Fam. Byturidae Jacquelin du Val, 1858 ;
Subfam. Platydascillinae Pic, 1914;
Subfam. Byturinae Jacquelin du Val, 1858 ;
Fam. Biphyllidae LeConte, 1861 ;
Fam. Bothrideridae Erichson, 1845 ;
Subfam. Teredinae Seidlitz, 1888;
Subfam. Xylariderinae Erichson, 1845 ;
Subfam. Anommatinae Ganglbauer, 1899 ;
Subfam. Bothriderinae Erichson, 1845 ;
Fam. Cerylonidae Bilberg, 1820 ;
Subfam. Euxestinae Grouvelle, 1908;
Subfam. Loeblioryloninae Slipinski, 1990;
Subfam. Ostomopsonae Sen Gupa & Crowson, 1973;
Subfam. Murmidiinae Jacquelin du Val, 1858 ;
Subfam. Ceryloninae Bilberg, 1820 ;
Fam. Alexiidae Imhoff, 1856 ;
Fam. Discolomatidae Horn, 1878;
Subfam. Notiophyginae Jacobson, 1915;
Subfam. Discolomatinae Horn, 1878;
Subfam. Aphanocephalinae Grouvelle, 1912;
Subfam. Cephalophaninae John, 1954;
Subfam. Pondonatinae John, 1954;
Fam. Endomychidae Leach, 1815 ;
Subfam. Merophysiinae Seidlitz, 1872 ;
Subfam. Holoparamecinae Seidlitz, 1888 ;
Subfam. Leiestinae C. G. Thomson, 1963;
Subfam. Eupsilobiinae Casy, 1895 ;
Subfam. Endomychinae Leach, 1815;
Subfam. Epipocinae Gorham, 1873 ;
Subfam. Lycoperdininae Redtenbacher, 1844 ;
Subfam. Mycetaeinae Jacquelin du Val, 1857 ;
Subfam. Anamorphinae Strohecker, 1953 ;
Subfam. Pleganophorinae Jacquelin du Val, 1858;
Subfam. Xenomycetinae Strohecker in Arnett, 1962;
Fam. Coccinellidae Latreille, 1807 ;
Subfam. Sticholotidinae Weise, 1901;
Subfam. Coccidulinae Mulsant, 1846;
Subfam. Scymninae Mulsant, 1846;
Subfam. Chilocorinae Mulsant, 1846;
Subfam. Coccinellinae Latreille, 1807 ;
Subfam. Epilachninae Mulsant, 1846;
Fam. Corylophidae LeConte, 1852 ;
Subfam. Peltinodinae Paulian, 1950;
Subfam. Corylophinae LeConte, 1852 ;
Subfam. Sericoderinae Matthews, 1888 ;
Subfam. Parmulinae Poey, 1854 ;
Fam. Latridiidae Erichson, 1842 (= Lathridiidae) ;
Subfam. Latridiinae Erichson, 1842 ;
Subfam. Corticariinae Curtis, 1829 ;
Superfamilia Tenebrionoidea Latreille, 1802 ;
Fam. Mycetophagidae Leach, 1815 ;
Subfam. Esarcinae Reitter, 1882 ;
Subfam. Mycetophaginae Leach, 1815 ;
Subfam. Bergininae Leng, 1920 ;
Fam. Archeocrypticidae Kaszab, 1964;
Fam. Pterogeniidae Crowson, 1953;
Fam. Ciidae Leach in Samouelle, 1819 (= Cisidae);
Subfam. Sphindociinae Lawrence, 1974;
Subfam. Ciinae Leach in Samouelle, 1819 ;
Fam. Tetratomidae Billberg, 1820 ;
Subfam. Piseninae Miyatake, 1960;
Subfam. Tetratominae Billberg, 1820 ;
Subfam. Penthinae Lacordaire, 1859;
Fam. Melandryidae Leach, 1915 (= Serropalpidae);
Subfam. Hallomeninae Mulsant, 1856/Gistel, 1856;
Subfam. Eustrophinae Gistel, 1856 ;
Subfam. Melandryinae Leach, 1815 ;
Subfam. Osphyinae Mulsant, 1856 (1840) ;
Fam. Mordellidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Ctenididae Franciscolo, 1951;
Subfam. Mordellinae Latreille, 1802 ;
Fam. Rhipiphoridae Gemminger & Harold, 1870 (1853);
Subfam. Pelecotominae Seidlitz, 1875;
Subfam. Micholaeminae Vianna, 1971 ;
Subfam. Ptilophorinae Gerstaecker, 1855 ;
Subfam. Hemirhipidiinae Heller, 1921;
Subfam. Rhipidiinae Gerstaecker, 1855 ;
Subfam. Rhipiphorinae Gemminger & Harold, 1870 (1853) ;
Fam. Colydiidae Erichson, 1842 ;
Subfam. Pycnomerinae Erichson, 1845 ;
Subfam. Colydiinae Erichson, 1842 ;
Fam. Monommatidae Blanchard, 1845;
Fam. Zopheridae Solier, 1834;
Subfam. Zopherinae Solier, 1834;
Subfam. Usechinae Horn, 1867;
Fam. Ulodidae Pascoe, 1869;
Fam. Perimylopidae St. George, 1939;
Fam. Chalcodryidae Watt, 1974;
Fam. Trachelostenidae Lacordaire, 1859;
Fam. Tenebrionidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Lagriinae Latreille, 1825 (1820) ;
Subfam. Phrenapatinae Solier, 1834;
Subfam. Zolodininae Watt, 1974;
Subfam. Pimeliinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Tenebrioninae Latreille, 1802 ;
Subfam. Alleculinae Laporte, 1840 ;
Subfam. Diaperinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Coelometopinae Lacordaire, 1859/Schaum, 1859 ;
Subfam. Cossyphodinae Wasmann, 1899;
Fam. Prostomidae C. G. Thomson, 1859;
Fam. Synchroidae Lacordaire, 1859 ;
Fam. Oedemeridae Latreille, 1810;
Subfam. Nacerdinae Mulsant 1858;
Subfam. Calopodinae Costa 1852;
Subfam. Oedemerinae Latreille, 1810;
Fam. Stenotrachelidae C. G. Thomson, 1859 (= Cephaloidae);
Subfam. Stenotrachelinae C. G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Nematoplinae LeConte, 1862;
Subfam. Cephaloinae LeConte, 1862;
Subfam. Stoliinae Nikitsky, 1985;
Fam. Meloidae Gyllenhal, 1810 ;
Subfam. Eleticinae Wellman, 1910;
Subfam. Meloinae Gyllenhal, 1810 ;
Subfam. Nemognathinae Laporte, 1840;
Fam. Mycteridae Blanchard, 1845 ;
Subfam. Mycterinae Blanchard, 1845 ;
Subfam. Lacconotinae LeConte, 1862;
Subfam. Hemipeplinae Lacordaire, 1854;
Fam. Boridae C. G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Borinae C. G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Synercticinae Lawrence & Pollock, 1994;
Fam. Trictenotomidae Blanchard, 1845;
Fam. Pythidae Solier, 1834 ;
Fam. Pyrochroidae Latreille, 1807 ;
Subfam. Tydessinae Nikitsky, 1986;
Subfam. Pilipalpinae Abdullah, 1964;
Subfam. Pedilinae Lacordaire, 1859;
Subfam. Pyrochroinae Latreille, 1807 ;
Subfam. Agnathinae Lacordaire, 1859 (= Cononotinae);
Fam. Salpingidae Leach, 1815 ;
Subfam. Othniinae LeConte, 1862;
Subfam. Prostominiinae Grouvelle, 1914;
Subfam. Agleninae Horn, 1878 ;
Subfam. Inopeplinae Grouvelle, 1908;
Subfam. Salpinginae Leach, 1815;
Subfam. Aegialitinae LeConte, 1862;
Subfam. Dacoderinae LeConte, 1862;
Fam. Anthicidae Latreille, 1819;
Subfam. Eurygeniinae LeConte, 1862 ;
Subfam. Lagrioidinae Abdullah & Abdullah, 1968;
Subfam. Afreminae Levey, 1985;
Subfam. Macratriinae LeConte, 1862;
Subfam. Stenoporinae Jacquelin du Val, 1863;
Subfam. Ischaliinae Blair, 1920;
Subfam. Copobaeninae Abdullah, 1969;
Subfam. Lemodinae, Lawrence & Britton, 1991;
Subfam. Tomoderinae Bonadona, 1961 ;
Subfam. Anthicinae Latreille, 1819 ;
Fam. Aderidae Winkler, 1927 ;
Fam. Scraptiidae Mulsant, 1856/Gistel, 1856 ;
Subfam. Scraptiinae Mulsant, 1856/Gistel, 1856 ;
Subfam. Anaspidinae Mulsant, 1856 ;
Superfamilia Chrysomeloidea Latreille, 1802 ;
Fam. Cerambycidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Vesperinae Mulsant, 1839;
Subfam. Oxypeltinae Lacordaire, 1869;
Subfam. Disteniinae J. Thomson, 1860;
Subfam. Anoplodermatinae Gurin-Mneville, 1840;
Subfam. Philinae J. Thomson, 1860;
Subfam. Parandrinae Blanchard, 1845;
Subfam. Prioninae Latreille, 1802;
Subfam. Spondylidinae Audinet-Serville, 1832;
Subfam. Apatophyseinae Lacordaire, 1869;
Subfam. Necydalinae Latreille, 1825;
Subfam. Lepturinae Latreille, 1802;
Subfam. Cerembycinae Latreille, 1802;
Subfam. Lamiinae Latreille, 1825;
Fam. Megalopodidae Latreille, 1802;
Subfam. Palophaginae Kuschel & May, 1990;
Subfam. Zeugophorinae Bving & Craighead, 1931;
Subfam. Megalopodinae Latreille, 1802;
Fam. Orsodacnidae C. G. Thomson, 1859;
Subfam. Orsodacninae C. G. Thomson, 1859;
Subfam. Aulacoscelidinae Chapuis, 1874;
Fam. Chrysomelidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Sagrinae Leach, 1815;
Subfam. Bruchinae Latreille, 1802;
Subfam. Donaciinae Kirby, 1837;
Subfam. Criocerinae Latreille, 1804;
Subfam. Hispinae Gyllenhal, 1813;
Subfam. Chrysomelinae Latreille, 1802;
Subfam. Galerucinae Latreille, 1802 ;
Subfam. Lamprosomatinae Lacordaire, 1848 ;
Subfam. Cryptocephalinae Gyllenhal, 1813 ;
Subfam. Eumolpinae Hope, 1840 ;
Superfamilia Curculionoidea Latreille, 1802 ;
Fam. Nemonychidae Bedel, 1882;
Subfam. Nemonychinae Bedel, 1882 ;
Subfam. Rhinorhynchinae Voss, 1922;
Subfam. Cimberidinae Gozis, 1882 ;
Fam. Anthribidae Billberg, 1820 ;
Subfam. Anthribinae Billberg, 1820 ;
Subfam. Choraginae W. Kirby, 1819 ;
Subfam. Urodontinae C. G. Thomson, 1859;
Fam. Belidae Schoenherr, 1826;
Subfam. Belinae Schoenherr, 1826;
Subfam. Oxycoryninae Schoenherr, 1840;
Subfam. Aglycyderinae Wollaston, 1864;
Fam. Rhynchitidae Gistel, 1856 ;
Subfam. Rhynchitinae Gistel, 1856 ;
Fam. Attelabidae Billberg, 1820 ;
Subfam. Attelabinae Billberg, 1820 ;
Subfam. Apoderinae Jekel, 1860 ;
Fam. Brentidae Billberg, 1820 ;
Subfam. Brentinae Billberg, 1820 ;
Fam. Apionidae Schoenherr, 1823 ;
Subfam. Apioninae Schoenherr, 1823 ;
Fam. Nanophyidae Gistel, 1856 ;
Subfam. Nanophyinae Gistel, 1856 ;
Fam. Brachyceridae Billberg, 1820 ;
Subfam. Brachycerinae Billberg, 1820 ;
Subfam. Ocladiinae Lacordaire, 1866 ;
Fam. Dryophthoridae Schoenherr, 1825 ;
Subfam. Dryophthorinae Schoenherr, 1825 ;
Subfam. Rhynchophorinae Schoenherr, 1833 ;
Fam. Platypodidae Shuckard, 1840 ;
Subfam. Platypodinae Shuckard, 1840 ;
Fam. Erirhinidae Schoenherr, 1825 ;
Subfam. Erirhininae Schoenherr, 1825 ;
Fam. Raymondionymidae Reitter, 1913 ;
Subfam. Raymondionyminae Reitter, 1913 ;
Fam. Curculionidae Latreille, 1802 ;
Subfam. Curculioninae Latreille, 1802 ;
Subfam. Entiminae Schoenherr, 1823 ;
Subfam. Cyclominae Schoenherr, 1826 ;
Subfam. Hyperinae Lacordaire, 1863 ;
Subfam. Molytinae Schoenherr, 1823;
Subfam. Lixinae Schoenherr, 1823 ;
Subfam. Cryptorhynchinae Schoenherr, 1825 ;
Subfam. Orobitidinae C. G. Thomson, 1859 ;
Subfam. Baridinae Schoenherr, 1836 ;
Subfam. Magdalininae Gistel, 1856 ;
Subfam. Ceutorhynchinae Gistel, 1856 ;
Subfam. Campyloscelinae Schoenherr, 1845 ;
Subfam. Cossoninae Schoenherr, 1825 ;
Subfam. Scolytinae Latreille, 1807;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205455" title="Sol de Maig" nonfiltered="623" processed="623" dbindex="85625">
El Sol de Maig (en castell, Sol de Mayo) s un dels emblemes nacionals de l'Argentina i l'Uruguai, present a les seves banderes.

s una representaci del du del sol Inca, Inti. La versi que figurava en la primera moneda argentina i a la seva actual bandera cont setze llamps rectes i setze llamps ondulats intercalats que surten d'un sol amb rostre hum. Mentre que la versi que utilitza la bandera de l'Uruguai compte amb vuit llamps rectes i vuit ondulats, tamb intercalats.

La denominaci "de Mayo" fa referncia a la Revoluci de Maig, ocorreguda en la setmana del 18 al 25 de maig de 1810, i que va marcar l'inici del procs d'independncia d'Espanya dels actuals pasos que en aquell moment formaven el Virregnat del Riu de la Plata.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205457" title="Tears for Fears" nonfiltered="624" processed="624" dbindex="85626">
Tears For Fears (alguna vegada abreujat TFF) s un grup britnic que va formar part de  la new wave. Es va fundar a principis dels anys 1980 i en 26 anys ha venut 22 milions de discos, dels quals 8 ho han estat als Estats Units.

Biografia.
El grup es va formar el 1981 a Bath, Anglaterra per Roland Orzabal (22-8-1961) i Curt Smith (24-6-1961). En un principi era un duet, els dos components que es coneixien des de l'adolescncia, per rpidament van incorporar altres msics com Ian Stanley i Manny Elias. Amb tot, la cosideraci de duo continuava ja que la part creativa estava a mans de Orzabal/Smith. A poc a poc Stanley va multiplicar les activitats paralleles a TFF, cosa que el va fer deixar el grup per convertir-se en productor de bandes i artistes com Lloyd Cole and the Commotions, Tori Amos, The Human League o A-ha i The Pretenders.

Roland Orzabal, el veritable lder del grup, va donar el nom a la formaci com un eco de la psicoterpia desenvolupada per Arthur Janov i la teoria del Crim primari. Aquesta terpia (de la qual John Lennon en va esdevenir un adepte) tenia com a objectius trobar els problemes psicolgics del pacient i alliberar-lo mentre es buscava la font de la malaltia, que pot representar-se simblicament pel naixement. Cal dir que Orzabal i Smith van crixer en famlies monoparentals, amb unes mares que havien de portar tot el pes de la llar. 

Debut prometedor.
Desprs que els primers singles -Suffer the children i Pale shelter (You don't give me love)- passessin desaparcebuts per al gran pblic, Tears For Fears va tenir al Regne Unit un enorme xit amb el tema  Mad World a finals de 1982. La mquina s'havia llanat i ja res no l'aturaria. 

El 25 de mar de 1983, va aparixer els primer lbum, titulat  The Hurting (El dany, la ferida), produt per Chris Hughes (ex-bateria d'Adam and the Ants) i Ross Cullum; en aquest lbum hi predominen els sintetitzadors i les caixes de ritmes, per hi sn presents tamb els instruments clssics com la guitarra, la bateria, el piano i tamb el saxfon. Els seus temes van ser compostos per Orzabal, que hi evoca els patiments de la infantesa, la recerca de la personalitat i el desig de canvi, sobre les teories d'Arthur Janov. Fou un xit total al Regne Unit, va arribar al nmero 1 i durant un any i mig va estar a les llistes de vendes. A la resta del mn tamb va tenir molt d'xit, sobretot grcies a ttols com Change i una nova versi de Pale Shelter  (tots dos van arribar al Top 5 al Regne Unit), que es van aprofitar de videoclips ben arrodonits amb una atmosfera estranya.

La consagraci.
Desprs d'aquests inicis tan prometedors, el grup no va tonar a treure un tema fins a finals de 1984, amb el ttol Shout, un dels hits ms importants dels anys 1980. Aquesta pea va ser composta per Orzabal ajudat per Stanley, i rpidament va arribar al capdamunt de les llistes d'xit internacionals: Alemanya, Austrlia, Canad, Pasos Baixos... per tamb durant l'estiu segent als Estats Units. 

El febrer de 1985 es va editar el segon lbum Songs from the Big Chair - produt per Chris Hughes i David Bascombe - que, de nou, va tenir molt d'xit i va arribar al nmero 1 de les llistes internacionals. El ttol d'aquest lbum s'inspira en una srie americana emesa durant els anys 1970 titulada Sybil i que tenir per tema el recorregut d'una dona que tenia diferents personalitats, que no sentia la seguretat que el seu psicoanalista, que ella anomenada la "big chair" (divan, gran cadira), un dels smbols tpics de la psicoanlisi. El tema continua l'estil iniciat amb l'lbum anterior, i s una bona mostra de pop electrnic (els sintetitzadors com el Yamaha DX7 i el sampler Fairlight CMI hi predominaven) per tamb amb ms guitarres.

L'xit es va reforar amb l'aparici al mar de 1985 d'un altre 45 revolucions i una nova gira mundial, el tema ms pop Everybody Wants to Rule the World. Rpidament va esdevenir nmero 1 i un exemple de la new wave d'estil Duran Duran i va permetre unes bones vendes als Estats Units, sobretot grcies al fet que va comenar a aparixer molt a la cadena MTV. Per altra banda, Songs from the Big Chair fou un dels primers lbums a aparixer en format Compact Disc. 

El 1986, Tears for Fears va formar part de l'associaci "Sport Aid", derivada del Live Aid, amb un senzill de Everybody wants to run the world, una reescriptura de la seva can mtica. Desprs d'aquests xits i de feina incessant, Manny Elias va deixar el grup i es va convertir en un msic d'estudi molt cotitzat, que va collaborar amb gent com Peter Gabriel. 

Canvis de Cap.
Va caler esperar fins el 1989 per tenir un nou lbum de TFF: The Seeds of Love, lbum que va comptar amb un nou productor: David Bascombe. El so d'aquest nou disc s'allunya lleugerament de l'electro-pop dels dos primers lbums i explora ambients propers al jazz, sobretot amb el ttol Woman in chains -cantada a duet amb Oleta Adams, cantant nord-americana, a qui Orzabal li va produir el primer disc en solitari- o Badman's song. The Seeds of Love compta amb la participaci de ms msics de renom, com Phil Collins i Manu Katch a la bateria, Pino Palladino al baix i tamb -per ltim cop- Ian Stanley. L'lbum vingu precedit pel single Sowing the Seeds of Love, amb influncies evidents dels Beatles, que va ser l'ltim gran xit del grup. Els senzills segents, tot i que tamb tingueren xit, no van arribar als nivells dels dos primers.

Tamb fou el moment que van aparixer les primeres tensions greus entre Orzabal i Smith i va fer que aquest ltim deixs el grup el 1991 i es llancs a una carrera en solitari, que no va tenir massa xit. Desprs de l'edici del single Laid so low (Tears roll down) i la recopilaci Tears roll down: Greatest hits 82-92, Orzabal va continuar enregistrant amb el nom del grup, per en solitari, editant dos lbums, Elemental i Raoul And The Kings Of Spain, i una recopilaci. 

El 2004, per sorpresa, es van tornar a unir amb un lbum anomenat Everybody Loves a Happy Ending, continuaci musical lgica de The Seeds of Love de 1989.

Membres inicials.                                       
Roland Orzabal : veu, composici, guitarra, teclats;
Curt Smith : veu, composici, baix, teclats (de 1981 a 1991 i des de 2004);
Ian Stanley : composici, teclats(de 1982 a 1989);
Manny Elias : composici, bateria (de 1982 a 1986);

Discografia. 

Albums & Singles. 
 The Hurting, (25 mar1983);

 Songs from the Big Chair, (17 febrer1985);

 The Seeds of Love, (27 setembre 1989);

 Elemental, (2 juny1993);

 Raoul And The Kings Of Spain, (16 octubre 1995);

 Everybody Loves a Happy Ending, (14 setembre 2004 als Estats Units / 7 mars 2005 al Regne Unit i Europa);

Live.

 Secret World, (27 fvrier 2006);

Compilacions i Best Of.

 Tears Roll Down (Greatest Hits 82-92), (1992);

 Saturnine Martial & Lunatic, (1 agost 1996);

  , (25 setembre 2001);

Albums Solo.
 Soul On Board (Curt Smith), (1993);
 Mayfield (Mayfield - Curt Smith), (1997);
 Aeroplane (Curt Smith), (2000);
 Tomcats Screaming Outside (Roland Orzabal), (2001);
 Halfway Pleased (Curt Smith), (10 abril 2007);

Vegeu tamb.
Videos.

 Mad world;
 Change;
 Shout;
 Everybody wants to rule the world;
 Sowing the seeds of love;
 Break it down again;

Enllaos externs.
Web oficial de TFF;
Els discos del grup;
Classificaci dels hits de TFF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205458" title="Giuseppe Giacosa" nonfiltered="625" processed="625" dbindex="85627">

Giuseppe Giacosa (Collereto Giacosa, 21 d'octubre de 1847 - Collereto Giacosa, 1 de setembre de 1906) va ser un poeta, llibretista i autor d'obres de teatre, itali. 

Va nixer a Colleretto Parella, poblaci posteriorment anomenada amb el seu nom actual Colleretto Giacosa en el seu honor, prop de Tor. Son pare va ser magistrat. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Tor, tot i que no va exercir mai la carrera.

Va guanyar el seu primer reconeixement amb el drama Una partita a scacchi (Una partida d'escacs) l'any 1871. Es va especialitzar en la dramatrgia, destacant per la seua perspiccia i simplicitat, localitzant al Piemont moltes de les seues histries que tractaven sobre qestions relacionades amb valors burgesos contemporanis. Va escriure tamb La Dame de Challant, per a la famosa actriu francesa Sarah Bernhardt, que la va portar a escena a Nova York l'any 1891.

Per sobretot, s reconegut en l'actualitat por la seua important tasca com a autor dels llibrets per a pera que va escriure en collaboraci amb Luigi Illica i en els que Giacomo Puccini va basar diverses dels seus ms conegudes peres, com La Bohme, Tosca i Madama Butterfly.

Quan treballaven junts, Giacosa era qui aportava la poesia, el text i Illica aportava l'estructura extraient els elements dramtics dels textos originals. Considerant que potser la labor de Giacosa era ms important, Puccini va expressar la seua preocupaci en alguna ocasi durant la creaci de La Bohme quan Giacosa va suggerir abandonar el projecte, per no va fer el mateix quan eventualment va ser Illica qui ho va suggerir.

Bibliografia.
Puccini'S Perennially Youthful Opera, William Weaver, incls en l'edici discogrfica de l'pera dirigida per Herbert von Karajan, 1987, 2. Edici, DECCA.
The Complete Operes of Puccini, Charles Osborne, 1981, Da Capo Press.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205462" title="Xarxa de carreteres europees" nonfiltered="626" processed="626" dbindex="85628">


La xarxa de carreteres europees, tamb coneguda com xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprn el conjunt de carreteres que discorren pels pasos de la Uni Europea. T la seva prpia nomenclatura i numeraci, i amb aix es pretn unificar la numeraci de totes les carreteres europees. La seva nomenclatura s responsabilitat de la Comissi Econmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE). Aquesta xarxa arriba tamb a pasos de l'sia Central com ara Kazakhstan, ats que sn membres de la UNECE.

La numeraci no t en compte ni el tipus de carretera, ni la presncia de mars o muntanyes que puguin interrompre el seu recorregut. En pasos com Espanya o Alemanya, la numeraci europea es realitza al costat de la nomenclatura nacional, com per exemple: A-7 / E15. En altres pasos, com per exemple a Sucia, algunes carreteres porten noms la numeraci europea.

A la majoria de pasos, a les carreteres s'indica la denominaci europea juntament amb la nacional; a d'altres, com ara Sucia, s'hi indica nicament la denominaci europea. A les carreteres de les Illes Britniques, en canvi, la denominaci europea no s'indica, per ats que les seves xarxes nacionals no s'encreuen, bviament, amb les d'altres pasos amb altres numeracions, aix no suposa cap problema.

Altres continents tenen xarxes similars, com ara l'Autopista Panamericana, a Amrica, o la Xarxa d'Autopistes d'sia.

Sistema de codificaci.
El sistema de codificaci o numeraci original de la xarxa, definit per la UNECE el 1975, va experimentar un canvi substancial el 1992 i ara s el segent:

L'any 1975 l'UNECE va definir el sistema de numeraci, i va ser reformat el 1992. El sistema s'organitza de la segent manera:

 Les carreteres de classe A, que tenen dos dgits. Sn els principals eixos de comunicaci de la xarxa. ;
 Les carreteres de classe B, que tenen tres dgits. Sn ramals secundaris i eixos que enllacen carreteres de classe A.

Carreteres de classe A.

 Es divideixen en dos tipus de carreteres: les de referncia i les intermdies.
 Les carreteres que realitzen un recorregut de nord a sud tenen un nombre de dos dgits senar (del 01 al 99), que es va incrementant d'oest a est. Les carreteres de referncia acaben sempre en un 5, collocant-se les intermdies entre elles en funci de la seva ubicaci.
 Les carreteres que realitzen un recorregut d'est a oest tenen un nombre de dos dgits parell (del 04 al 98), que s'incrementa de nord a sud. Les carreteres de referncia acaben sempre en 0, collocant-se les intermdies entre elles en funci de la seva ubicaci.
 Les carreteres amb un recorregut de nord a sud localitzades a l'est de la carretera E99 usen tres dgits (del 101 al 129). Aquestes carreteres sn totes de referncia, i s'inclouen les que no tenen un nmero acabat en 5 i, a ms, no existeixen carreteres intermdies entre elles.

Carreteres de classe B.

 Les carreteres de classe B tenen tres dgits. El primer dgit s el nmero de la carretera de referncia ms propera en direcci cap al nord, el segon dgit s el nmero de carretera de referncia ms propera en direcci cap a l'oest, i el tercer dgit indica l'ordre que ocupa.
 Les carreteres de classe B localitzades a l'est de la carretera de referncia E101 utilitzen el 0 com a primer dgit, i van des del 001 al 099.

 Excepcions .
Algunes carreteres de classe A mantenen l'antiga denominaci, s a dir, la que tenien abans de la reforma del 1992:
 Les carreteres E47 i E55, segueixen anomenant-se E6 i E4 respectivament a Sucia i Noruega.
 L'E67, que va des d'Estnia a Polnia, segueix anomenant-se E75 i E77.
 L'E63 i l'E08 a Finlndia, segueixen anomenant-se E75 i E12 respectvament.
 L'E82 a Espanya i Portugal, segueix anomenant-se E80.

Senyalitzaci.

Les carreteres europees, que s'indiquen amb un senyal rectangular amb carcters blancs sobre fons verd, reben diferents tractaments segons els pasos:

 Sucia, Noruega i Dinamarca han integrat els codis europeus en les seves prpies xarxes, s a dir, que les carreteres tenen una sola codificaci.
 En la majoria de pasos, les carreteres europees formen una xarxa superposada a la xarxa nacional; els senyals verds sn prou freqents per a poder seguir les carreteres, per no solen indicar com arribar-hi.
 En alguns pasos, com ara Alemanya, les carreteres europees estan poc senyalitzades, dificultant-ne el seguiment; els conductors han de utilitzar la xarxa nacional.
 En un redut nombre de pasos, com ara el Regne Unit i Irlanda, les carreteres europees no estan senyalitzades en absolut.

 Carreteres europees als Pasos Catalans .
Per Catalunya i el Pas Valenci discorren les segents carreteres europees:
 L'eix de referncia nord-sud, E15, al llarg de l'AP-7 entre La Jonquera i Alacant, i l'A-7 entre Alacant i Algesires.
 L'eix de referncia est-oest, E90, al llarg de l'A-5 entre Badajoz i Madrid, i l'A-2 entre Madrid i Barcelona.
 La carretera intermdia E09 al llarg de la C-16 entre Puigcerd i Barcelona.
 La carretera de classe B, E901, al llarg de l'A-3 entre Madrid i Valncia.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la UNECE. ;

Articles relacionats.
 E09;
 E15;
 E90;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205463" title="Edat dels metalls" nonfiltered="627" processed="627" dbindex="85629">
L'edat dels metalls s el macroperode histric caracteritzat pel desenvolupament per part de les societats humanes de la metallrgia. Comenaria abans del V Millenni aC i acabaria al I Millenni aC, amb l'entrada ja en la Histria de bona part d'Europa Occidental. Es considera que forma part de la protohistria perqu encara que al Prxim Orient coincideix amb el sorgiment de l'escriptura -i per tant, de la Histria- a la major part del mn encara viuen en la prehistria.

Dins d'aquest macroperode, s'hi inclourien l'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Encara que aquestes sn classificacions vlides per a Eursia i la costa nord d'frica, no ho sn tant per a la resta d'aquest continent i per a Amrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205467" title="Torre del botafoc" nonfiltered="628" processed="628" dbindex="85630">
La Torre del Botafoc s una torre situada dins del terme municipal d' el Vendrell. Va ser construda per tal de vigilar les tropes atacants franceses quan envaren Catalunya. Actualment el seu estat s molt bo encara que no es pot visitar, es pot veure per dins. Aquesta torre es troba al costat de la Riera de la Bisbal i prximament donar nom a la nova urbanitzaci Botafoc.

Aquesta torre es troba en un lloc privilegiat per assabentar-se des d'on podien venir les tropes. A ms d'aquesta torre, tamb n'hi ha d'altres al Vendrell com la torre del Puig i la Torre del Cintoi, aquesta en pitjor estat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205468" title="Premi Crtica Serra d?Or" nonfiltered="629" processed="629" dbindex="85631">
El Premi Crtica Serra d'Or s un guard atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una distinci sense dotaci econmica, per que ha assolit un gran prestigi i renom en l'mbit cultural catal, i que premia, en les seves diferents categories, una obra publicada l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin que el jurat distingeix les obres que, dins l'mbit cultural catal, considera que en sn mereixedores.

El premi, institut el 1967, s'atorga en les segents categories: 

Literatura i Assaig. 

 Vegeu l'article Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig;

Recerca.

 Vegeu l'article Premi Crtica Serra d'Or de Recerca;

Teatre.

 Vegeu l'article Premi Crtica Serra d'Or de Teatre;

Literatura Infantil i Juvenil.

 Vegeu l'article Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205471" title="Santa Maria d'Ull" nonfiltered="630" processed="630" dbindex="85632">

Del monestir de Santa Maria d'Ull, la primitiva cannica es trobava situada als afores de la poblaci d'Ull, propera al riu Ter, a la comarca catalana del baix Empord. 

Histria. 
El monestir va ser fundat l'any 1121 per l'ordre agustiniana, va tenir l'esglsia alguns contratemps, ja que primer va ser assaltada per un grup de pirates sarrans arribats de Mallorca, ms tard va sofrir unes riuades provocades pel riu Ter que van sepultar l'edifici. 

L'any 1181 es va construir un nou temple que es va convertir en collegiata l'any 1592. Pel mal estat que es trobava, la comunitat va haver de traslladar-se a l'esglsia parroquial d'Ull, on es va mantenir activa fins a la desamortitzaci de Mendizbal l'any 1835. 

De l'interior del primitiu monestir, es venera a l'actual esglsia parroquial de Santa Maria d'Ull, la imatge de la Verge de la Fossa, talla romnica, policromada, del segle XII.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205472" title="Sant Vicen de Calders" nonfiltered="631" processed="631" dbindex="85633">
Sant Vicen de Calders s un poble del municipi del Vendrell, situat a 3,4 km al sud-oest del cap del municipi. Fins la dcada del 1940 va ser un municipi independent. T poc ms d'un centenar d'habitants.

Est situat dalt d'un tur, de 10 m d'altitud, amb un nucli de cases del segle XVIII entorn de la plaa Major i prop de l'esglsia de Sant Vicen, documentada al segle XI i reconstruda al segle XVIII. La seva situaci permet unes esplndides vistes sobre el seu barri martim de Coma-ruga.

Al final del segle XIX es van obrir les lnies de ferrocarril de Barcelona a Vilafranca i Tarragona, i de Barcelona a Vilanova i Valls. L'entroncament es produa a 3 km de Sant Vicen provocant la creaci del barri de l'Estaci de Sant Vicen de Calders, avui contigu a Coma-ruga desprs del seu creixement urbanstic. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205473" title="Lucnid" nonfiltered="632" processed="632" dbindex="85634">


Els lucnids (Lucanidae) sn una famlia de colepters polfags de mida mitja a gran (10-90 mm), amb unes 930 espcies descrites. Alguns sn coneguts amb el nom vulgar de escanyapolls, pel gran desenvolupament de les mandbules dels mascles.

Viuen preferentment en boscos de latifolis i s'alimenten de saba, brots tendres o fulles dels arbres. Les femelles dipositen els ous en troncs vells, soques, etc., on es desenvolupen les larves. Algunes espcies, com Lucanus cervus tarden cinc anys o ms a assolir l'estat adult.

Els lucnids sn molt apreciats pels colleccionistes, i existeix un comer internacional, no sempre legal, amb algunes espcies extiques excepcionalment grans o vistoses.

 Referncies .


 Enllaos externs .


 Lucanidae (hi ha una secci sobre la Famlia Lucanidae amb catleg mundial);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205481" title="Deseiximent" nonfiltered="633" processed="633" dbindex="85635">
El deseiximent era el trencament fer per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor.

Amb el temps, per, signific l'acte jurdic pel qual una persona formalitzava l'antagonisme cap a una altra, per tal de solucionar la dissensi mitjanant l's de les armes.

Representava l'inici de les hostilitats entre els afectats i, molt sovint, entre llurs parents, vassalls i amics. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205485" title="Escarabeid" nonfiltered="634" processed="634" dbindex="85636">


Els escarabeids (Scarabaeidae) sn una de les grans famlies de colepters amb gaireb 30.000 espcies descrites. La seva mida oscilla entre 2 i 180 mm, i algunes de les seves espcies es compten entre els insectes actuals ms voluminosos (Goliathus spp., Dynastes hercules).

Presenten una enorme diversitat, tant en aspecte com en modes de vida, des de coprfags (Scarabaeinae, Aphodiinae), fusta en descomposici (Passalidae, Dinastinae), flors o fulles (Rutelinae, Cetoniinae, Melolonthinae), etc.

Moltes espcies sn molt preades pels colleccionistes, existint un comer internacional, no sempre legal, ja que algunes estan protegides per la llei.

Algunes de les famlies llistades en el taxobox han estat considerades en un moment o un altre com a famlies independents (Passalinae, Aphodiinae, Cetoniinae, etc.).

 Referncies .


 Enllaos externs . 


Famlia Scarabaeidae;
Popillia japonica fotos, descripci, historia natural;
Familia Scarabaeidae: descripci, fotos;
Trichiotinus piger: fotos;
Brown Fruit Chafer Euphoria inda reference photographs;
Scarab Beetle Research, Databases, and Links from Scarab Central at University of Nebraska State Museum;
 Catleg electrnic de los Melolonthinae d'Amrica (2005);
 Bibliografia publicada a nivell mundial sobre Scarabaeidae des de l'1 de Gener de 2001;
 Catleg Mundial d'Anoplognathini (2003);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205487" title="Encastellament" nonfiltered="635" processed="635" dbindex="85637">
L'encastellament era el procs de concentraci de la poblaci al costat dels castells, que cal relacionar amb el procs de feudalitzaci que hi hagu al segle XI.

A Itlia, ha rebut, des de fa anys, el nom dincastellamento, i alguns historiadors occitans l'han anomenat encastelament.

Aquest procs comport molt sovint l'abandonament d'un hbitat semidispers anterior i la construcci d'un nou poble en un indret encimbellat. De fet, per, no podem considerar qualsevol encimbellament com un encastellament.

A banda de possibles factors externs, motivadors d'inseguretat, la causa principal que port la gent a fer un nou poble a reds de la fortificaci fou la pressi del senyor del lloc.

Aquest poble castral, molt sovint nou, era clos per un mur o una muralla. Cal assenyalar tamb que, a la Catalunya Nova, de vegades es confon el procs de creaci de vilanoves i de pobles amb una carta de franquesa amb la constituci de vilatges castrals, que podem considerar que foren creats arran d'un procs d'encastellament.

Mentre a Itlia trobem que hi hagu el procs d'encastellament en una data propera a l'any 1000, a Catalunya prengu molta fora sobretot al segle XII. Trobem pobles castrals a totes les comarques. Amb tot, sn predominants a la Catalunya Nova.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205489" title="Juan Pedro Arnal" nonfiltered="636" processed="636" dbindex="85638">

Juan Pedro Arnal, Madrid, 19 de novembre de 1735 - Madrid, 14 de mar de 1805. Fou un arquitecte espanyol. 

De famlia d'origen francs, el seu pare Juan Enrique Arnal va ser plat real de Felip V i Ferran VI, es va form primer al taller del seu pare i ms tard es va trasllad a Tolosa (Frana), on va realitz els estudis d'arquitectura. 

De tornada a Madrid, coneix a l'arquitecte Jos de Hermosilla amb el qual juntament amb Juan de Villanueva i organitzat per la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando viatgen a Crdova i Granada l'any 1765, d'on es guarden uns excellents dibuixos que va realitzar, els quals van ser publicats com Antiguedades rabes de Espaa l'any 1804. 

Aconsegueix entrar al cercle de la noblesa a Madrid, on realitza diverses obres com el Palau de Buenavista (1777), la casa del comte de Baos, la construcci de la Real Casa de Postes (1795/1800), l'altar de Sant Josep per a l'esglsia de Sant Gins de Madrid al 1789, el templete per a l'altar major de la catedral de Jan (1789/1793), va restaurar el Palau del Marqus de Santa Creu a El Viso del Marqus i per a la ciutat de Mxic l'any 1801 el monestir de La Nostra Senyora de Guadalupe. 

Va ser acadmic de mrit de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, arribant a ser nomenat director l'any 1801, crrec que va ocupar fins a la seva defunci al 1805.
Enllaos externs.
Barrio Moya, Jose Luis-Testament i mort del arquitecte Juan Pedro Arnal



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205490" title="Llista de carreteres europees de classe A" nonfiltered="637" processed="637" dbindex="85639">
Aquesta s la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A sn els principals eixos de comunicaci de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups:
 Carreteres de referncia amb el recorregut de nord a sud.
 Carreteres de referncia amb el recorregut d'est a oest.
 Carreteres intermdies amb el recorregut de nord a sud.
 Carreteres intermdies amb el recorregut d'est a oest.

Les abreviatures de pasos pels quals transcorren les carreteres corresponen a la norma ISO 3166-1.

 Carreteres de referncia amb el recorregut de nord a sud .




 Carreteres de referncia amb el recorregut d'est a oest .



 Carreteres intermdies amb el recorregut de nord a sud .



 Carreteres intermdies amb el recorregut d'est a oest .



 Vegeu tamb .
 Llista de carreteres europees de classe B;

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'UNECE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205493" title="Dret d'entrades i eixides" nonfiltered="638" processed="638" dbindex="85640">
El dret d'entrades i eixides era un impost que calia pagar per importar mercaderies o exportar-les, tant per mar com per terra.

Fou creat a les Corts generals de Monts dels anys 1362-1363 i cobrat per la Diputaci del General, juntament amb el dret de la bolla.

Com a terme mitj, aquest impost suposava pagar un deu per cent del valor de la mercaderia, b que podia variar segons els productes i segons si eren exportats o importats.

S'havia de cobrar en uns vuitanta indrets situats al llarg de la frontera de la Corona d'Arag.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205494" title="Dret de la bolla" nonfiltered="639" processed="639" dbindex="85641">
El dret de la bolla era un impost que gravava la producci de teixits, cobrat per la Diputaci del General d'en de les Corts generals de Monts de 1362-1363.

En algunes poblacions es cre la Casa de la Bolla, on es cobrava aquest impost.

L'impost de la bolla estava constitut per tres tipus d'imposicions: 
Dret de bolla de plom, que gravava la fabricaci de draps i teixits de llana i es pagava quan les peces sortien de mans del teixidor i passaven a mans del paraire; ;
Dret de segell de cera, que requeia sobre la venda de teixits de llana, seda i alguns cotons destinats a la confecci de robes, ;
Dret de joies, que es carregava sobre els fils d'or o plata o sobre les joies que adornaven els teixits o els vestits. ;
Les teles de lli i cnem estaven exemptes del pagament dels drets de bolla des de l'inici del segle XVI.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205495" title="Pantalla SED" nonfiltered="640" processed="640" dbindex="85642">

La tecnologia SED s una nova tecnologia per a les pantalles planes, desenvolupada per Canon i Toshiba. Les sigles SED volen dir Surface-conduction electron-emitter display, la seva traducci seria  Pantalla emissora d electrons de superfcie conductiva . El seu funcionament es basa en  la tecnologia dels tubs CRT tradicional tot i que en comptes de tenir un sol tub CRT, tindrem un nanotub CRT per a cada pxel de la pantalla. s una tecnologia que encara no est en el mercat per pretn substituir les pantalles planes actuals, com per exemple les basades en LCD o plasma. 


 Historia . 

La investigaci d aquesta tecnologia va comenar a ser desenvolupada per Canon el 1986 i no va ser fins el 1999 que la empresa d electrnica Toshiba s hi va afegir. Desprs d uns quants endarreriments pel que fa a la data de sortida d aquestes noves televisions al mercat, les dos companyies van anunciar al 2006 que a finals del 2007 es comercialitzar una petita quantitat de pantalles SED per ha mbits professional, ja que ha nivell de gran consum encara no es viable degut al seu elevat preu. Per tenen previst que el 2008 es comenci a produir a gran escala.

Tot i no haver sortit al mercat, a l Octubre del 2006 Canon ja va presentar un model a Paris, mentre que Toshiba ha presentat alguns prototips al CES, la fira internacional d electrnica, amb una mida de 42 polzades, tot i que es possible que al final sigui de 55 polzades.


 Estructura .

L estructura de les pantalles SED s similar a la de les tradicionals pantalles CRT, ja que utilitzen el mateix principi bsic de funcionament. Aquest dispositius contenen dos vidres separats per una petita distancia i connectats entre ells per crear una diferencia de potencial. En un dels vidres tindrem els elements que generaran la imatge. Est composat bsicament per un material fosforescent i un filtre, situat entre el cristall i el material fosforescent, per tal d obtenir els tres colors primaris. A l altre cristall tindrem els emissors d electrons, els quals tindran una mida molt reduda i estaran formats per dos elctrodes separats entre ells per una distancia de pocs nanmetres, s a dir, que entre els dos elctrodes hi haur un espai de nanmetres.

 
 Funcionament .

El funcionament s semblant al dels televisors CRT tradicionals, en qu un can genera un feix d electrons, que al xocar contra els fsfors de la pantalla fa brillar aquests i es genera la imatge.

Els dispositius SED utilitzen bsicament aquest sistema, per en comptes de tenir un sol tub, tindrem un emissor d electrons per a cada pxel de la pantalla. Per crear la imatge s aplica una diferencia de potencial de 10 volts entre els dos elctrodes del emissor d electrons. Un cop aplicada aquesta tensi degut a l efecte tnel, els electrons saltaran d un elctrode a l altre a travs de l espai de pocs nanmetres que hi ha entre ells. Entre els dos cristalls tenim una diferencia de 10 kV que el que far ser guiar una part d aquests electrons que salten cap als fsfors. Al xocar amb el material fosforescent de l altre cristall el far brill i mitjanant el filtre obtindrem el tres colors primaris per a cada pxel i aix poder gener la imatge en la pantalla.


 Avantatges .

S ha de considerar que aquesta tecnologia al ser semblant a la de la CRT ofereix una qualitat d imatge i una brillantor molt bones, fet que en les televisions planes actuals com el LCD o el plasma en alguns aspectes fallen. Tamb s ha de tenir en compte que al no tenir que utilitzar un tub de raig catdics, la profunditat de la pantalla pot se molt menor que les CRT tradicionals i pot ser tan prima com les televisions de plasma actuals. 

A continuaci mencionarem algunes de les avantatges i millores de les pantalles SED respecte les pantalles actuals:

 Tindrem un angle de visi de 180 graus, s a dir, que podrem veure la pantalla des de qualsevol angle sense que hi hagi canvis de color ni de brillantor.
 La potencia utilitzada ser 66% menor que la potencia utilitzada per un CRT i un 33% menor que per un LCD.
 El procs de fabricaci ser ms barat i senzill que el d alguns dispositius, com per exemple el LCD.
 No necessita retroilluminaci.
 El temps de resposta de un SED ser inferior a 1 milisegon, semblant al dels CRT, fet que podr mostrar imatges ms clares i de major definici.
 El contrast (contrast ratio) ser de 100000:1 i podr mostrar un nivell de negre molt bo.

 Desavantatges .

Tot i que les pantalles SED seran ms barates de fabricar que les pantalles planes actuals, quan hagin sortit al mercat seran ms cares per a la mateixa mida que la resta. Es necessitar una producci a gran escala per ser ms barates
Un altre inconvenient s que els emissors d electrons provoquen activitat radioelctrica.


 Futur .

Tot i que encara no ha sortit al mercat degut al seu elevat cost, es preveu que a llarg termini la tecnologia SED substitueixi a les pantalles planes actual com el LCD o el plasma, per actualment no es pot assegurar res, ja que estan apareixent desenvolupant noves tecnologies, com per exemple, OLED. Aix que de moment no se sap si aquesta tecnologia ser el futur respecte les pantalles planes.

Bibliografia.

Pgina web de Canon sobre pantalles SED;
Pgina web on explica el funcionament dels SED;
Pgina web on explica el funcionament de les pantalles SED;

Vegeu tamb.

 Pantalles de baix consum IMOD;
 Pantalles capaces de reproduir en 3D Dispositiu Hologrfic;
 e-paper Paper Electrnic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205503" title="CEIP Els Secallets" nonfiltered="641" processed="641" dbindex="85643">
El CEIP Els Secallets s una escola de Coma-ruga, el barri martim del Vendrell. Va ser inaugurada oficialment l'any 1996.

Fins fa molt poc, ha estat l'nica escola que hi havia, per, degut al progressiu augment de poblaci, els espais van comenar a ser insuficients.

Aquest curs, grcies a l'obertura de la nova escola del barri, el CEIP Coma-Ruga, el CEIP Secallets ha pogut tornar a ser un centre d'una lnia.

Aquest curs 2007-2008, t 229 alumnes matriculats.

El centre disposa de menjador, gimns, taller de plstica, laboratori, biblioteca, aula de psicomotricitat per a prvuls i aula d'informtica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205507" title="Antropologia mdica" nonfiltered="642" processed="642" dbindex="85644">
L'antropologia mdica s un subcamp de l'antropologia social o cultural. s la traducci del terme medical anthropology, que serveix, des de 1963, d'etiqueta identificativa de la investigaci emprica i la producci de teoria per part dels antroplegs sobre els processos socials i les representacions culturals de la salut, la malaltia i les prctiques d'atenci o assistncia que s hi relacionen. A Espanya s'han utilitzat, a ms, les denominacions, antropologia de la medicina, antropologia de la salut o antropologia de la malaltia.

A Europa, el terme antropologia mdica es va fer servir als anys quaranta per designar els estudis filosfics sobre la salut i la malaltia, com a traducci del terme neerlands medische anthropologie, encunyat al segle XIX.

 Els antecedents .

Les relacions entrel' antropologia, la medicina i la prctica mdica sn antigues i ben documentades. La medicina va utilitzar fins a finals del segle XIX tcniques de camp qualitatives, va practicar l' observaci participant  i va produir molta etnografia, ja que formava tamb part de la seva prctica. Lantropologia general ocupava una posici rellevant en les cincies mdiques bsiques (que correspon a les assignatures comunament anomenades preclniques). A mesura que la medicina va anar tancant l'educaci mdica a l'hospital i va adoptar una actitud reticent enfront de l'empirisme dels metges en la seva prctica quotidiana entre la gent, i assumia la medicina experimental a l'hospital i al laboratori com la font bsica de coneixement, els metges van anar deixant l'etnografia en dess. Aquest aband s'efectua quan l'antropologia social adopta l'etnografia com un dels seus senyals d'identitat professionals i abandon el projecte inicial d'antropologia general. La divergncia entre l'antropologia professional i la medicina no va significar mai una escissi completa entre ambdues. Durant el segle XX sn constants les relacions interdisciplinries, fins a arribar a la constituci de l'antropologia mdica durant els anys seixanta i setanta.

 Medicina popular i sistemes mdics .

Durant bona part del segle XX, metges i antroplegs han compartit la noci de medicina popular, tradicional o folk -en angls, folkmedicine. Amb aquest concepte metges, antroplegs i metges antroplegs volien descriure els recursos que la pagesia europea o llatinoamericana utilitzava per resoldre els problemes sanitaris al marge del personal mdic. Tamb designava les prctiques de salut dels aborgens en diferents parts del mn, amb un especial mfasi en els coneixements etnobotnics, fonamentals per allar alcaloides i principis actius farmacolgics. Igualment, el concepte es referia a l'estudi de les dimensions rituals de les teraputiques populars, que servien per discutir, a Occident, tant les relacions entre cincia i religi com les categories psicopatolgiques. Els metges no pretenien, amb el concepte de medicina popular, construir un concepte antropolgic, sin un concepte mdic que els fos til per establir, amb bases cientfiques, els lmits culturals de la biomedicina.

El concepte de medicina popular (folkmedicine) va ser incorporat tamb pels antroplegs professionals de la primera meitat del segle XX amb la intenci d'establir el lmit entre prctiques mgiques, medicina i religi, i explorar el paper i el significat dels guaridors populars (medicine man, curanderos, sanadores, etc...) i de les seves prctiques d'automedicaci. La medicina popular era per a ells un tret cultural particular especfic d'alguns grups humans diferent de les prctiques universals de la biomedicina. Si cada cultura tenia la seva medicina especfica, i es configurava a partir dels trets culturals generals d'aquesta societat, podia proposar-se l'existncia de tants sistemes mdics com cultures i desenvolupar-ne un estudi comparatiu. Els sistemes mdics de les societats aborgens en qu no podien demostrar-se els trets sincrtics de la medicina popular europea es van anomenar medicines primitives o pretcniques, segons que es fes referncia als aborgens actuals o a les cultures anteriors a la Grcia clssica. Les que disposen d'un corpus documental com la tibetana, la tradicional xinesa o layurvdica sn anomenades, de vegades, medicines sistemtiques. L'estudi comparatiu dels sistemes mdics rep el nom d' etnomedicina, o etnopsiquiatria si l'estudi fa referncia a la psicopatologia.

Els sistemes mdics sn, segons aquesta concepci, el producte especfic de la histria cultural de cada grup tnic. La medicina cientfica s un sistema mdic ms, i per aix s una forma cultural que pot estudiar-se com a tal. Aquesta posici, prpia del relativisme cultural sostingut per l'antropologia cultural, va permetre el debat amb la medicina i la psiquiatria entorn d algunes qestions fonamentals:

1) El debat entorn de la influncia relativa dels factors genotpics i fenotpics en relaci amb la personalitat i determinades formes de patologia, especialment psiquitrica i psicosomtica.

2) La discussi sobre la influncia de la cultura en el que es considera normal, patolgic o anormal.

3) La verificaci en distintes cultures de la universalitat de les categories nosolgiques de la biomedicina i de la psiquiatria.

4) La identificaci i descripci de malalties prpies de cultures especfiques prviament no descrites per la clnica: els anomenats trastorns tnics (ethnic disorders), i ms recentment sndromes delimitades culturalment (culture bound syndroms), com el mal d'ull o el tarantisme en el camperolat europeu, la possessi i els estats de trngol en moltes cultures, i l'anorxia nerviosa, els nervis o la sndrome premenstrual en les societats occidentals.

Des de finals del segle XX, els antroplegs mdics treballen amb una concepci molt ms sofisticada de la problemtica de les representacions culturals i les prctiques socials relatives a la salut, la malaltia i les prctiques d'assistncia o atenci, enteses com un universal que adopta formes locals molt diverses que s'articulen en processos transaccionals. L'enlla al final d'aquesta pgina t la voluntat d'oferir un panorama ample de les posicions actuals de l'antropologia mdica a partir d'un recull de bibliografia bsica en llenges llatines. 

 L'antropologia mdica aplicada .

Als Estats Units, Canad, Mxic i Brasil la collaboraci entre l'antropologia i la medicina va  tenir a veure inicialment amb el desplegament dels programes de salut comunitria en minories tniques i culturals i amb l'avaluaci etnogrfica i qualitativa d'institucions sanitries (hospitals, manicomis i serveis d'atenci primria). En el primer cas es tractava de resoldre els problemes d'implantaci de l'oferta de serveis en un mosaic de grups tnics complex; en el segon, d analitzar els conflictes interestamentals dins les institucions: especialment entre metges, personal d'infermeria, personal auxiliar i personal d'administracions que tenien efectes indesitjables en la seva reorganitzaci administrativa i en els seus objectius institucionals. Els reports etnogrfics van demostrar que les crisis interestamentals tenien efectes directes en els criteris teraputics i en l'atenci als malalts. Tamb van aportar nous criteris metodolgics per avaluar les noves institucions producte de les reformes i experiments assistencials, com les comunitats teraputiques.

L'evidncia etnogrfica va sustentar les crtiques al custodialisme institucional i va contribuir de manera decisiva a les poltiques de desinstitucionalitzaci de l'assistncia psiquitrica i social en general. En alguns pasos, com Itlia, van replantejar les directrius en educaci i promoci per a la salut.

Les respostes empriques a aquestes qestions van motivar la incorporaci d'antroplegs en programes de salut comunitria i internacional en pasos en via de desenvolupament, en l'avaluaci de la influncia de variables socials i culturals en l'epidemiologia de certes formes de patologia psiquitrica (psiquiatria transcultural), en estudis sobre les resistncies culturals a la implantaci d'innovacions teraputiques i assistencials, i en estudis sobre guaridors tradicionals, curanderos i llevadores empriques susceptibles de ser reciclats com a agents de salut (els anomenats metges descalos).

Tamb des dels anys seixanta, en els pasos desenvolupats, la biomedicina es veu confrontada a una srie de problemes que exigeixen revisar els anomenats errniament factors predisposadors de naturalesaa social o cultural, reduts a meres variables en protocols quantitatius i subordinats a interpretacions causals de matriu biolgica o gentica. Entre aquests cal destacar:

a) La transici entre un patr dominant de patologia infectocontagiosa aguda a un patr de patologia basat en malalties cronicodegeneratives sense una teraputica etiolgica especfica.

b) L'emergncia de la necessitat de desenvolupar dispositius i estratgies de cures de llarga durada, enfront d'intervencions teraputiques incisives.

c) La influncia de conceptes com la qualitat de vida en relaci amb els criteris teraputics clssics en biomedicina.

A aix s'uneixen els problemes associats al desplegament de dispositius sanitaris comunitaris que evolucionen, des d'una primera fase en qu sn percebuts com a instruments de lluita contra les desigualtats d'accs als serveis de salut, a una nova situaci en qu, un cop desplegada una oferta integral a la poblaci, emergeixen problemes derivats de les diferncies tniques, culturals, religioses, de grups d'edat, gnere o classe social.

Si el primer s'associa al desplegament dels dispositius d'atenci comunitria, un altre efecte es produeix quan se n planteja el desmantellament amb la devoluci als particulars de competncies sobre aquest punt.

En tots aquests mbits, investigacions etnogrfiques de carcter qualitatiu i local sn indispensables per comprendre com els pacients i les seves xarxes socials incorporen el coneixement sobre salut i malaltia, en un context en qu la seva experincia est matisada per influncies culturals complexes, derivades de les caracterstiques de les relacions socials en les societats avanades i del pes dels mitjans de comunicaci social, especialment dels audiovisuals i de la publicitat.


 L'agenda de l'antropologia mdica .

Actualment la investigaci en antropologia mdica s una de les que ms creix en el conjunt de l'antropologia, i s'observen fins i tot processos d'especialitzaci interns molt importants. Per aix qualsevol agenda sempre s discutible. En general podem considerar que hi ha cinc mbits bsics:

 el desenvolupament dels sistemes de coneixement mdic i d assistncia mdica;
 les relacions entre el metge i el pacient;
 la integraci de sistemes alternatius mdics en ambients culturalment diversos;
 les interaccions entre factors biolgics, ambientals i socials que influeixen en salut i malaltia, tant en el pla de l individu com en el de la comunitat;
 els impactes de biomedicina i tecnologies biomdiques en ajustos no occidentals;

S'exclouen camps tan importants com la psiquiatria cultural, transcultural o etnopsiquiatria, que sn camps clnics que tenen connexions amb l'antropologia mdica en l'esfera de la metodologia d'investigaci o de la producci de teoria.

 La formaci dels antroplegs mdics .

Tots els antroplegs mdics tenen formaci en antropologia. Molts procedeixen de professions sanitries, com la medicina o la infermeria, i alguns provenen de la psicologia, el treball social, l'educaci social o la sociologia. Els psiquiatres culturals i transculturals tenen formaci en antropologia i, naturalment, entrenament clnic com a psiquiatres. La formaci en antropologia mdica s'adquireix habitualment en el nivell de mster i de doctorat. Als pasos llatins hi ha msters especfics d'antropologia mdica a Mxic 1, Brasil i Espanya2. Una relaci bastant completa de les formacions postgraduades en diferents pasos (en angls) s a la pgina web de la Society of Medical Anthropology de l'American Anthropological Association 3. A Catalunya, l'antropologia mdica ha estat desenvolupada pels antroplegs del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social  de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona 

 La bibliografia sobre Antropologia mdica .

Hi ha un volum molt important de bibliografia sobre Antropologia mdica en llenges llatines, de manera que resulta fora fcil per alg del domini cultural catal accedir als recursos bibliogrfics sense haver de recorrer a l'angls que s la llenga dominant en aquest camp. El Catleg Collectiu de les Universitats Catalanes  disposa avui del fons ms complet de tot l'Estat en aquest camp de l'Antropologia i t llicenciades prcticament totes les publicacions peridiques importants. La xarxa d'antroplegs mdics del pais (REDAM) te una serie de pgines web que permeten accedir a bibliografies bsiques en llenges llatines i tamb en angls que podens er utils per una primera entrada en el camp . Uns quants manuals generals sobre el tema sn els segents:

Aguirre Beltran, G. (1986) Antropologia Mdica. Mxico, La Casa Chata.
Albretch GL, Fitzpatrick R  Scrimshaw S, (2000) Handbook of Social Studies in Health and Medicine.  London, Sage. 
Anderson, Robert (1996) Magic, Science and Health. The Aims and the Achievements of Medical Anthropology. Fort Worth, Harcourt Brace. 
Baer, Hans, Singer, Merrill, & Susser, Ida (2003)Medical Anthropology and the World System. Westport, CT, Praeger. 
Boixareu, RM (ed.) (2008) De la antropologa filosfica a la antropologa de la salud. Barcelona, Herder.
Brown PJ, ed.(1998) Understanding and Applying Medical Anthropology. Mountain View. 
Comelles, Josep M.; Dongen, Els van (eds.) (2002). Themes in Medical Anthropology. Perugia: Fondazione Angelo Celli Argo.
Comelles, J.M. & Martnez-Hernez, A.. 1993 Enfermedad, sociedad y cultura. Madrid: Eudema. 
Dongen, Els; Comelles, Josep M. (2001). Medical Anthropology and Anthropology. Perugia: Fondazione Angelo Celli Argo. 
Ember; Carol (ed.) 2004 Encyclopedia of Medical Anthropology : Health and Illness in the World's Cultures New York: Springer, 2004 
Geest, Sjaak van der; Rienks, Ari (1998) The Art of Medical Anthropology. Readings. Amsterdam, Het Spinhuis. Universiteit van Amsterdam.  
Gray, A y Seale, C (eds.) (2001) Health and disease: a reader. Buckingham-Philadelphia, PA, Open University Press. 
Helman, Cecil (1994) Culture Health and Illness. An Introduction for Health Professionals. London: Butterworth-Heinemann (new Fifth ed.).
Janzen JM (2002) The Social Fabric of Health. An Introduction to MedicalAnthropology, New York, McGraw-Hill. 
Johnson, Thomas; Sargent, C. (comps.) (1992), Medical Anthropology. Contemporary Theory and Method (reedition as Sargent i Johnson, 1996). Westport, Praeger. 
Loustaunan MO, Sobo EJ. (1997) The Cultural Context of Health, Illness and Medicine. Westport, Conn.: Bergin & Garvey. 
Martnez-Hernez, A. (2008) Antropologa mdica. Teoras sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos.
Menndez, Eduardo L. (2002) La parte negada de la cultura. Relativismo, diferencias y racismo. Barcelona: Bellaterra 
Pizza, G. (2005) Antropologia medica. Saperi, pratiche e politiche del corpo. Roma: Carocci 
Romannucci-Ross L, Moerman DE, Tancredi LR. (1991) The Anthropology of Medicine. From Culture to Method. (2nd ed. 1996) New York: Bergin & Garvey. 
Saillant, Francine; Genest, Serge (2005) Anthropologie mdicale. Ancrages locaux, dfis globaux. Quebec, Les presses de l'Universit Laval.
Saillant, Francine; Genest, Serge (2007) Medical Anthropology. Regional perspectives and shared concerns. Malden, Ma, Blackwell.
Samson C. (1999) Health Studies. A critical and Cross-Cultural Reader. Oxford, Blackwell. 
Singer, Merrill and Baer, Hans (2007) Introducing Medical Anthropology: A Discipline in Action. Lanham, AltaMira Press.
Trevathan,W,  Smith,EO,  McKenna JJ (1999) Evolutionary Medicine: an interpretation in evolutionary perspective. Oxford University Press 
Trevathan,W,  Smith,EO,  McKenna J (2007) Evolutionary Medicine and Health: New Perspectives. Oxford University Press. 
Wiley, AS (2008) Medical anthropology: a biocultural approach. University of Southern California 

 L'Antropologia mdica a Catalunya .

En llengua catalana, foren els folkloristes de finals del s.XIX - com Oleguer Mir i Borrs -, els primers que van interessar-se per establir registres etnogrfics de prctiques populars relacionades amb la salut, la malaltia i la atenci. En castell, els metges catalans, entre el XVIII i el XX van escriure topografies mdiques, sobre uns dos-cents municipis catalans, la major part dels quals estan dipositats a la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona o a la Biblioteca de Catalunya. Sn estudis basats en una matriu de dades procedent dels escrits hipocrtics i sn avui una interesantssima font etnogrfica sobre la vida de les classes populars que va ser estuiada a casa nostra pel gegraf Luis Urteaga i pels antroplegs Cristina Larrea i Lloren Prats de la UB. 

El desenvolupament acadmic de la antropologia mdica catalana ha estat ms modern. El nostre referent internacional ms important s Llus Mallart (Barcelona, 1932).Feu un treball de camp intensiu entre els anys 60 i els noranta al Sur del Camern, entre els grups beti. Professor a la Universitat de Nanterre- Paris X va fundar la Maitrise d'Anthropologie mdicale una de les primeres a Europa i en fou el Director. La seva recerca s'inscriu dins el desenvolupament de l'antropologia mdica francesa. Tornat a Catalunya als primers noranta va publicar "Soc fill dels Evuzok" (Barcelona, La Campana) una auto-etnografia modlica sobre la seva iniciaci com antropleg mdic.

A Catalunya, l'antropologia mdica t el seu punt de partida en les Primeres Jornades d'Antropologia de la Medicina de Tarragona, organitzades pels antroplegs de l'aleshores Facultat de  Filosofia i Lletres de Tarragona  de la Universitat de Barcelona, els quals a partir de 1991 constituirien el Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, dins el qual s'impartiria el primer Mster d'Antropologia de la Medicina de l'Estat (1994-2000), la primera formaci doctoral (Doctorat d'Antropologia de la Medicina 1996-2007, amb menci de qualitat), i que des de 2006 imparteix un Mster oficial en Antropologia mdica i salut internacional". Aquesta instituci organitza anualment un colloqui de caire internacional (Colloquis de REDAM).

Si la producci bibliogrfica de l'antropologia mdica feta a Catalunya s de lluny la ms important de tot l'estat, la major part es publica en castell. Amb tot hi ha una producci significativa en la nostra llengua(Catal/Valenci) de la qual proposem alguns exemples

Barona, Josep L. , Comp. (1994) Malaltia i Cultura. Valncia, Seminari d'Estudis sobre la Cincia.
Boixareu, Rosa, ed. (2003) De l'Antropologia filosfica a l'Antropologia de la Salut. Barcelona, Fundaci Blanquerna.
Comas d'Argemir, Dolors; Bodoque, Yolanda; Ferreres, Silvia ; Roca i Girona, Jordi (1990) Vides de dona. Treball, familia i sociabilitat entre les dones de classes populars (1900-1960). Barcelona, Alta-Fulla. Fundaci Serveis de Cultura Popular.
Comelles, Josep M., Comp. (1984) Antropologia i Salut. Salut i Societat. Seminari 2. Barcelona, Fundaci Caixa de Pensions.
Daz, Aurelio; Barruti, Mila; Doncel, Concha (1992) Les lnies de l'xit? Naturalesa i extensi del consum de cocana a Barcelona. Barcelona, ICESB / Ajuntament de Barcelona.
Mallart Guimer, Llus (1992) Sc fill dels Evuzok. La vida d'una antropleg al Camerun. Barcelona, La Campana.
Mart Prez, Josep (1992) La medicina popular catalana. Barcelona, Labor.
Pallars, Joan (1995) La dola punxada de l'escorp. Antropologia dels ionquis i de l'herona a Catalunya. Lleida, Pags Editors.
Prats i Canals, Lloren (1996) La Catalunya rncia. Les condicions de vida materials de les classes populars a la Catalunya de la Restauraci segons les Topografies mdiques. Barcelona, Alta-Fulla.
Puigdengolas, M.; Miranda, R. (1978) La medicina popular. Conixer Catalunya. Barcelona, Dopesa.

Bibliografia bsica sobre Antropologia mdica 

Revistes internacionals sobre Antropologia mdica o camps afins .

Bibliografia sobre Antropologia mdica a Espanya (1960-2000) i Tesis de Doctorat defensades a Espanya . 
Cont prcticament completa tota la bibliografia publicada en catal i l'accs a totes les tesis presentades a les Universitats catalanes sobre el tema: disponibles en PDF des de 2002. Aquesta bibliografia noms recull la producci referida a l'Estat espanyol, i no inclou la producci feta a fora de l'Estat, cada cop ms nombrosa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205515" title="Can Santeugini" nonfiltered="643" processed="643" dbindex="85645">
Can Santeugini s una urbanitzaci que pertany al terme municipal de Castellbisbal, a la comarca del Valls Occidental. T una poblaci aproximada de 1.041 habitants (2006). 

Es troba situada a uns aproximadament 4 km de Martorell (seguint la carretera C-243-C de Martorell a Terrassa), a uns 6 km de Castellbisbal (seguint la carretera B-151) i a uns 12 de Terrassa (seguint la C-243-C).

Entorn geogrfic.
Ubicada dins la comarca del Valls Occidental, s'emmarca dins el marge esquerre del riu Llobregat en la frontera amb el Baix Llobregat. 

La urbanitzaci es troba envoltada d'una massa boscosa originalment molt espessa que cobreix les elevades formacions muntanyoses entre Martorell i la vall del Llobregat amb Terrassa. Malgrat aix la intensa pressi urbanstica (en 8 anys, del 98 al 2006, Castellbisbal ha passat de 6.700 a ms d'11.000 habitants, IDESCAT 2007), els incendis forestals i el creixement de les infraestructures (Autovia A-2, la lnia d'Alta Velocitat (AVE) degraden el territori i la proximitat a Barcelona ha alterat per sempre l'estructura d'aquesta urbanitzaci, pensada com a retir vacacional i convertida actualment en suburbi de la gran metrpoli que s'estn seguint la vall baixa del Llobregat. La distncia a Barcelona s de prop de 40 Km.

Transports i comunicacions.
La carretera C-243-C divideix el nucli de poblaci en 2 meitats. Es tracta d'una carretera amb fora corves, especialment en el tram fins a Castellbisbal. En poc menys de 4 km des del nucli s'accedeix a la autovia A-2, que permet arribar a Barcelona en aproximadament 35 min.
La mateixa carretera C-243-C porta fins a Terrassa (12 km) o Castellbisbal (6 km). ;
L'accs a la facilitat de transport ms propera s l'estaci de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Martorell-Vila.

Referncies externes.
http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=1&V3=863&V4=435&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B&V1=08054&VOK=Confirmar;
http://www.castellbisbal.org/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205517" title="Mari Homs i Montserrat" nonfiltered="644" processed="644" dbindex="85646">
Mari Homs i Montserrat (Manresa, 1901 - 27 d'octubre de 1975) fou un personatge polifactic portant a terme activitats com a futbolista, msic i poltic.

Fill de pare llauner i mare pagesa, als anys vint va destacar com a futbolista del Centre d'Esports Manresa, arribant a ser davanter del F.C. Barcelona (amb Zamora i Samitier), i del RCD Espanyol.

Musicalment fou subdirector de l'Orfe Manres. A l'any 1927 fund el Trio Ars on hi tocava el viol. Als anys trenta toc en diversos conjunts de ball, especialment a l'orquestra Els Fatxendes. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i altres msics, crearen una orquestra simfnica sota la protecci de l'Associaci de Cultura Musical. Desprs de l assassinat del Mestre Blanch, el 1936, ocup el crrec de director de l'Escola Municipal de Msica de Manresa. Tamb fou president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d'Autors.

En l'mbit de la poltica, milit a Estat Catal, partit del qual en va ser president de les seves Joventuts. El 14 d'abril de 1931 va ser membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa.

L'any 1934 va fundar i dirigir la revista Avanada, que propugnava un republicanisme nacionalista i revolucionari. Aquell mateix any, el 20 de mar fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa. Arran dels Fets del sis d'octubre, fou detingut com a cap dels Escamots d'Estat Catal, sent el primer ciutad manres en ingressar a la pres de la ciutat. Desprs de ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any, abandon la poltica. En acabar la guerra va ser represaliat perdent la plaa de funcionari de l'Ajuntament de Manresa i condemnat a 9 anys de pres por rebelin militar.

Durant el franquisme fou professor de viol i de guitarra i es dedic a la msica popular. Fund la seva prpia orquestra.

L'any 1956, el president del Centre d'Esports Manresa, Jordi Basiana, li encarreg la reconstituci de l'himne del club, actualment encara vigent, amb motiu de les noces d'or del Club. Abans ja havia compost el del Club Nataci Manresa (1945) i desprs tamb va escriure el de l'Escola Joviat (1966).

Se li coneix la sardana Amorosa.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205521" title="Taula comparativa dels dispositius de reproducci" nonfiltered="645" processed="645" dbindex="85647">

La segent taula compara les diferents tecnologies dels dispositius de reproducci que hi ha actualment al mercat o que en futur no gaire lluny s utilitzaran.

 Caracterstiques Generals .



  No s gaire probable que tinguem l efecte Burn in per hi ha un petit risc que passi.

   Com encara no han sortit el mercat no es pot dir amb seguretat si tindran un temps de vida elevat. Per pel que fa l OLED un     dels principals problemes que t, s que actualment t un temps de vida molt baix

    Encara no han sortit al mercat. Per al seu una nova tecnologia el preu en un principi ser elevat

 Bibliografia .

;
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205522" title="Estaci de Martorell-Vila" nonfiltered="646" processed="646" dbindex="85648">








Martorell-Vila s una estaci de ferrocarril de les lnies S4 i S8 de la Lnia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Es troba ubicada dins el terme municipal de Castellbisbal a la comarca del Valls Occidental, malgrat doni cobertura a la part Vella de Martorell (coneguda com la Vila) i a les urbanitzacions del propi terme de Castellbisbal  de Can Santeugini i Costablanca. La poblaci de Martorell s'ubica al marge dret del riu Llobregat, mentre l'estaci es troba frontalment al municipi en el marge esquerre (just davant del Pont del Diable i l'Autopista del Mediterrani AP-7). 

L'estaci disposa d'una mplia superfcie d'aparcament i mquina expenedora de bitllets.


La circulaci diria aproximada s d'uns 39 trens per sentit i dia.

 Histria .

Inicialment construda i explotada per Caminos de Hierro del Nordeste de Espaa fou inaugurada l'any 1912.  s tracta d'una estaci en superfcie. Actualment s explotada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205528" title="Q?f" nonfiltered="647" processed="647" dbindex="85649">
La q f (en rab  ) s la vint-i-unena lletra de l'alfabet rab (dinovena, amb un valor numric de 100, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la q ph fencia.

 s .

Representa el so consonntic uvular .

Algunes pronunciacions descurades a la parla colloquial d'El Caire la fan sonar com a hamza, per no es considera correcte.

Lligada a n n, , en la notaci matemtica moderna, t el mateix s que la r occidental per a representar el radi d'un cercle. Lligada a lif () i a t -lif () representa "secant" i "cosecant", respectivament.

 Escriptura .



La q f es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar q f.

Q f es translitera com a Q al SATTS i a l'alfabet de xat rab. En aquest ltim tamb s'usa el smbol 8.

A la representaci Unicode, q f ocupa el punt U+0642 amb el nom ARABIC LETTER QAF.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xe2.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1602;

 Variants .

Tot i l'aparent semblana, la q f, la f  i la w w no sn variants l'una de l'altra.

Al Magrib la q f pot escriure's amb un sol punt, com la f  a altres llocs, passant a escriure's el punt d'aquesta a la part de sota: .

En l'alfabet xiao'erjing el smbol de la q f pot representar diferents sons quan s'usa per a transcriure el xins.


 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205529" title="Snobol" nonfiltered="648" processed="648" dbindex="85650">
SNOBOL s un llenguatge de programaci de molt alt nivell que va sorgir l'any 1962 als Laboratoris AT&T Bell, en l'equip de treball dirigit per D. J. Farber, R. E. Griswold y F. P. Polensky.

SNOBOL s l'acrnim en angls de StriNg Oriented symBOlic Language, que podrem traduir al catal per: Llenguatge Simblic Orientat a les Cadenes de Carcters. 

Durant les dcades dels cinquanta i dels seixanta del segle vint, hi va haver un important inters en llenguatges de programaci de propsit especial. Snobol va ser un dels llenguatges de programaci orientats a les cadenes de text ms exitosos. 

SNOBOL va ser utilitzat mpliament durant les dcades dels setanta i vuitanta del segle vint (1970s i 1980s) com un llenguatge de manipulaci de text en les disciplines humanstiques, per en anys ms recents la seva popularitat ha minvat, sobretot desprs de l'aparici de nous llenguatges com Awk o el Perl, que han aplicat l's de les expressions regulars per a la manipulaci de cadenes de carcters. Actualment s utilitzat pels aficionats, per difcilment se'n poden veure implementacions recents. La implementaci clssica va ser la PDP-10 i s'ha utilitzat per a l'estudi de teoria dels compiladors, gramtiques formals i intelligncia artificial (especialment els camps de la traducci i comprensi automtica de llenguatges naturals). La implementaci original va ser en un computador IBM 7090 en els laboratoris AT&T Bell a Holmdel, N.J. SNOBOL va ser dissenyat expressament per a ser portable, aix que rpidament va ser exportat a d'altres plataformes. Queda per comprovar el que es diu respecte que l'algorisme de coincidncia de patrons de cerca d'SNOBOL s superior al de les expressions regulars, de manera que programes ben escrits i compilats utilitzant la implementaci SPITBOL de l'SNOBOL4 sn de l'ordre de 10 o ms vegades ms rpids en la seva execuci que els equivalents escrits en Perl.

SNOBOL originalment es va anomenar SEXI, de l'acrnim en angls StriNg EXpression Interpreter, que en catal podria ser tradut com: Intrpret d'Expressions de Cadenes de Carcters. 

La versi SNOBOL4 s la quarta i ms recent encarnaci d'una sries de llenguatges de programaci de propsit especial dedicats a la manipulaci de cadenes de carcters. 

SNOBOL4 suporta una quantitat important de tipus de dades tals com: enters, nombres reals de precisi limitada, cadenes de carcters, patrons de cerca, matrius i taules, aix com la capacitat de permetre al programador definir els seus propis tipus de dades addicionals i noves funcions.

Un patr de cerca d'SNOBOL pot ser molt simple o extremadament complicat. Un exemple de patr pot ser una simple cadena de carcters (p.ex. "abcd"), i un exemple de patr complex pot ser una gran estructura que descrigui la gramtica completa d'un llenguatge de programaci. 

SNOBOL ofereix al programador una mplia varietat de caracterstiques algunes d'elles molt extiques. Per exemple, es permet al programador utilitzar SNOBOL com si fos un llenguatge de programaci orientat a objectes, un llenguatge de programaci lgica, un llenguatge de programaci funcional o un llenguatge de programaci imperativa, simplement canviant el conjunt de caracterstiques utilitzades per a escriure un programa. Tamb concatena cadenes que estiguin una al costat de l'altra en una sentncia, i mant les cadenes en un heap de memria alliberant aix els programadors de les preocupacions del tractament de les assignacions de memria. 

Normalment s'implementa com un intrpret a causa de les dificultats d'implementar algunes de les seves caracterstiques de molt alt nivell. No obstant aix, hi ha un compilador, anomenat SPITBOL compiler, que proveeix de gaireb totes les caracterstiques de la versi interpretada. 

Com a descendent de l'SNOBOL va aparixer el llenguatge de programaci Icon. 


  Hola Mn .
        OUTPUT = 'Hola Mn!'
   END

 Lectures recomanades .
Griswold, Ralph E., J. F. Poage, and I. P. Polensky.  The SNOBOL 4 Programming Language.  Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall, 1968 (ISBN 0-13-815373-6).
Hockey, Susan M.  Snobol Programming for the Humanities.  New York: Clarendon Press; Oxford: Oxford University Press, 1985 (ISBN 0-19-824676-5).

 Enllaos externs .
 Pgina d'aspectes diversos sobre SNOBOL, de Phil Budne;
 Histria de l'SNOBOL4;
 Categoria del projecte Directori Obert 'Open Directory' per a Snobol;
 Catspaw, Inc. ofereix implementacions i suport per a SNOBOL4;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205531" title="MPEG-2 Transport Stream" nonfiltered="649" processed="649" dbindex="85651">
MPEG-2 Transport Stream (tamb anomenat MPEG-2 TS, MPEG TS o simplement TS), s un protocol de comunicaci per a la transmissi d'udio, vdeo i dades en medis susceptibles al soroll, i que es troba especificat dins la part 1 de MPEG-2 (ISO/IEC13818-1) . L'esmentat protocol permet multiplexar diferents tipus de continguts, els quals no necessriament han de pertnyer a una mateixa font, i demultiplexar-los en recepci mantenint-ne la sincronia. s usat en l'estndard DVB aix com en l'ATSC, els quals son sistemes de Televisi Digital. 

Aquest protocol contrasta amb un altre estndard MPEG, com s el MPEG-2 Program Stream, el qual no t en compte la protecci contra errors que el Transport Stream ofereix i que per tant queda relegat a usos en aplicacions lliures d'errors, com s el cas del DVD.


Creaci del Transport Stream.

Abans de generar els paquests o trames del Transport Stream, ens hem d'assegurar que les dades amb les quals treballem siguin i estiguin estructurades d'una manera adequada.


Tractament inicial del contingut.

El primer que tal tenir en compte s quin tipus de dades ens arriben a l'hora de crear una trama. Habitualment, en aquest sistema es treballar amb udio i vdeo comprimits en MPEG, tot i que tamb pot incloure altres tipus de dades. A la sortida del compressor s'obt el que s'anomena Elementary Stream (ES), que s un corrent de bits que correspon a un nic tipus de dades. El primer pas a l'hora de preparar aquests ES per formar part de la Transport Stream s convertir l'Elementary Stream a Packetized Elementary Stream (PES), cosa que consisteix nicament en agafar les dades de l'elementary stream i precedir-les d'una capalera cada cert nombre de bits, el nombre el qual s variable i dependr del dissenyador del sistema. En cap cas per, la mida del paquet, incloent-hi la capalera, no sobrepassar els 64 KBytes.

Dins la capalera d'un PES, hi podem trobar diversos camps, com ara identificadors de l'stream, camps per informar de la mida del PES i de la mida de les dades del PES, i dos flags que anuncien la presncia de certa informaci addicional. Concretament, el flag 2, ens avisa de la presncia de dos camps anomenats Decoding Time Stamps i Presentation Time Stamps (DTS i PTS respectivament), els quals sn el mecanisme que utilitza MPEG pel control del temps a l'hora de la decodificaci de l'stream, i de la seva presentaci en pantalla, ja que, cal recordar que en corrents de vdeo habitualment s necessari decodificar imatges futures per poder fer el pertinent amb les actuals.

Generaci dels paquets de transport.


A l'hora de generar els paquets de transport, s'han de tenir en compte un parell de condicions:

  La longitud del paquet de transport s fixa, de 188 bytes.
  A cada paquet de transport noms s'hi poden introduir dades d'un sol PES.
  El primer que enviem son bits de payload i no pas de capalera, que de fet seran els darrers.


A l'hora de generar els paquets de transport, cal tenir en compte que haurem d'esmicolar els PES en diverses parts habitualment, ja que aquests poden tenir fins a 64 KB mentre que la longitud del Transport Packet no pot superar els 188 bytes. Aix no ha de representar cap problema excepte en l'ltim trencament, ja que les dades podrien no coincidir amb l'espai de payload del Transport Packet. Per solucionar aquest inconvenient s pel que tenim l'Adaptation Field, el qual omple aquells buits que deixarien unes dades petites en el camp de Payload.

Estructura del Transport Stream.

Estructura del Transport Packet.

L'estructura bsica d'un paquet de transport consta doncs d'un payload o crrega til, d'un adaptation field, i d'una capalera. 

El payload s aquell camp que cont les dades tils que provenen del PES packet. L'adaptation field, com ja hem vist, ajusta les mides d'entrada dels PES per a donar una mida constant a la sortida de 188 bytes. A ms, aquest camp s'encarrega tamb de contenir el rellotge de sistema (PCR, Program Clock reference) el qual s particular de l'ES i que ha d'aparixer cada 0,1 segons com a mnim.

Per la seva banda, la capalera duu molta informaci essencial sobre el que transporta. En concret, s important l'existencia d'un camp de la capalera anomenat PID i que s el que identifica el contingut del paquet. Tots aquells paquets que corresponguin a un mateix ES, durant en la capalera el mateix PID. Aquest PID, o Packet Identifier, s de gran importncia com veurem ens l'apartat de la PSI.

Informaci Especfica de Programa (PSI).

Com que el corrent de Transport, consta d'una srie de fluxos que corresponen a programes independents, per que contenen diferents tipus d'streams que van conjuntament (tpicament udio i vdeo), i tenint en compte que cada flux consta d'un identificador (PID), s necessari que hi hagi una relaci de PIDS en algun lloc, on es relacioni aquest conjunt d'streams. 

PAT.


La Program Association Table (PAT), s la ms bsica de les taules contingudes en el Transport Stream. Cont dins seu una relaci dels programes que es transporten en el TS, junt amb el PID de la PMT que correspon a cada programa. Recordem que quan diem programa ens referim a conjunt d'udio i vdeo, com a mnim. (Un canal de televisi per exemple, s un programa). Aquesta taula s la primera que buscar el decodificador en tots els casos, que serveix per identificar els continguts del TS i saber on els ha de buscar. Sempre t el PID 0x00h.

PMT.

Dins la Progam Map Table, el PID de la qual ve indicat dins la PAT, trobem una relaci dels diferents PIDs dels Streams del programa indicat. s a dir, si el programa en qesti consta d'un flux de vdeo amb dos udios i uns subttols, trobarem una relaci de 4 PIDs, 1 per vdeo, 2 per udio i 1 de dades. Aquests PIDs seran ja els dels Paquets de Transport que contenen els Streams desitjats.

A un nivell no tan bsic, aix no s correcte del tot, ja que la PMT porta tamb altres camps, com sn el PID del flux de dades que porta el PCR del programa (aix que de fet hi haur un PID que apareixer dues vegades en la PMT, com a PCR i com a flux de dades).

CAT.

La Conditional Acces Table, ja de menys importncia, s una taula que noms apareix si hi ha algun programa d'acces condicional dins del mltiplex. En aquest cas, la taula cont el PID del programa d'accs condicional i garanteix al desencriptador informaci sobre la encriptaci usada. Aquestes taules es transporten amb PID 0x01 i en l'standard MPEG no se n'especifica l'estructura ja que dependr del sistema d'encriptaci usat.

NIT.

Les Network Information Table, de contingut privat i no especificades per MPEG, contenen tericament, informaci sobre transmissi, modulaci i d'altres caracterstiques del broadcasting.

Referncies bibliogrfiques d'inters.
 Especificaci de l'estndard 13818-1 de la ISO/IEC;
 Indicacions de recepci i tractament de Transport Streams de DVB segons la BBC ;
 Explicaci detallada del sistema de Transport Stream de MPEG-2 per la BBC;
 Apunts de la Universitat Politcnica de Madrid sobre MPEG-2  ;
 Apunts del University College London sobre vdeo ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205540" title="Deutzia" nonfiltered="650" processed="650" dbindex="85652">

Deutzia s un gnere d'arbusts de la famlia de les hidrangecies originari del de l'sia central i oriental (del Himlaia fins al Jap, les Filipines, Amrica Central i tamb Europa. Amb ms de 50 espcies, la ms gran diversitat es troba a Xina 

L'arbust pot crixer entre 1 i 4 m. T les fulles senzilles i oposades amb marge serrata. Tot i unes espcies subtropicals sn perenniflis, la majoria sn caduques.  Sn corimbfers o paniculats amb flors  blancs. Unes varietats ms rares tenen flors de color rosa o vermell. El fruit s capsular amb molts llavors petits.  

La identificaci de les varietats pot mostrar-se fora difcil i cal una inspecci microscpica de les fulles i de l'estructura de les cpsules.

Cultura i s.

Es cultiven com plantes ornementals, apreciades per les flors blanques. N'existeixen molts cultivars i hbrids.

Per exemple, la Deutzia x lemoinei s un hbrid D. gracilis i D. parviflora.  


Espcies.




Enllaos externs.
Flora of China: Deutzia;
Flora of Pakistan: Deutzia;
Flora of Nepal checklist: Deutzia;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205541" title="Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig" nonfiltered="651" processed="651" dbindex="85653">
El Premi Crtica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig s un guard atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una distinci sense dotaci econmica, per que ha assolit un gran prestigi i renom en l'mbit cultural catal, i que premia obres de literatura i assaig publicades l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin que el jurat distingeix les obres que, dins l'mbit cultural catal, considera que en sn mereixedores.

Obres guardonades.

Assaig.

2008 El riure de la mscara. Pere Ballart.
2006 Jo ja he estat aqu. Ficcions de la repetici. Jordi Ball i Xavier Prez.
2003 La poesia en el Boudoir i Els proverbis. Miquel de Palol.
2002 La ciutat interrompuda. Juli Guillamon.
2001 L'Espill de Janus. Enric Sria.
1998 Josep Pla, ficci autobiogrfica i veritat narrativa. Xavier Pla.
1996 El parads de les paraules. Josep Piera.
1995 Formes de l individualisme. Antoni Mar.
1994 Sobre Foix. Carles Miralles.
1990 Qesti de mots. J.N. Santaeullia.
1989 La voluntat expressiva. Antoni Mar.
1988 Marginats i integrats en la novella catalana(1925-1938). Carme Arnau.
1987 La construcci del sentit. Dolors Oller.
1986 Mirador Antoni Comas.
1985 L home de geni Antoni Mar.
1985 Crtica de la naci pura Joan-Francesc Mira.
1984 El llibre de les bsties Xavier Fbregas.
1983 De la vida privada Llus Flaquer.
1978 Lectura de La Terra Gastada de T.S. Eliot Joan Ferrat.
1977 La crisi del Modernisme artstic Francesc Fontbona de Vallescar.
1976 Aspectes del Modernisme Joan-Llus Marfany.
1975 L art contra l esttica Antoni Tpies.
1974 Poesia, llenguatge, forma Mari Manent.
1973 Literatura catalana contempornia Joan Fuster.
1972 Mir llegit Alexandre Cirici.
1972 Lleures i converses d un filleg Joan Coromines.
1971 L art catal contemporani Alexandre Cirici.
1970 Josep Carner i el Noucentisme Albert Manent.
1969 Heretgies, revoltes i sermons Joan Fuster.
1968 Catalanisme i revoluci burgesa Jordi Sol Tura.
1967 Problemes del nostre cristianisme Jaume Lors.

Bio-bibliografia. 

1987 Paper, cartes, paraules. Gabriel Ferrater.

Contes.

1998 La gran novella sobre Barcelona. Sergi Pmies.
1997 Guadalajara. Quim Monz.
1980 Sic trnsit Glria Swanson. Emili Teixidor.
1979 Invasi subtil i altres contes. Pere Calders.
1977 La caiguda de l Imperi Sodomita i altres histries hertiques. Terenci Moix.
1975 Contes i narracions (segon volum). Manuel de Pedrolo.
1971 Difunts sota els ametllers en flor. Baltasar Porcel.
1970 El balc. Jordi Sarsanedas.
1969 Tots els contes. Pere Calders.
1968 La meva Cristina i altres contes. Merc Rodoreda. ;
 

Crtica literria. 

1997 Obra crtica, I. Joaquim Molas. ;

Dietari.
 
2006 La lentitud del mar. Dietari 1989-1997. Enric Sria.
2002 Dies de memria 1938-1940. Diari d'un mestre adolescent.. Joan Triad;
1992 Mentre parlem. Enric Sria.
1985 Temps que fuig. Toms Garcs.
1982 Dietari 1979-1980. Pere Gimferrer.
1983 L aroma d ar. Dietari dispers 1919-1981. Mari Manent. ;

Edici.

1991 Les cartes de Carles Riba, I: 1910-1938. Carles-Jordi Guardiola.
1984 Poesia valenciana completa, de Teodor Llorente. A cura de Llus Guarner. ;

Edici d'obra catalana.
 
1982 Llibre de Consolat de Mar. Germ Coln i Arcadi Garcia. ;

Edici d'obra estrangera.
 
1981 Monsieur Teste, de Paul Valry. Jordi Llovet i lex Susanna. ;

Epistolari. 

1995 Epistolari de Joan Fuster-Vicen Riera Llorca. Joan Pujadas i Josep Ferrer. ;

Estudi literari.
2008 Textualisme i subversi: formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). Edici de Margalida Pons.
2007 Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influncies dantesques en l'obra de Joan Maragall. Francesco Ardolino;
2006 El realisme comproms en la narrativa catalana de postguerra. Vicent Simbor;
2003 Entre l'afirmaci individualista i la desperta collectiva. Dami Pons ;
2001 Verblia. Mrius Serra.
2000 Obra crtica, volum II. Joaquim Molas;
1999 Ausis March o l emergncia del jo. Marie-Claire Zimmermann;
Poesia insular de postguerra: quatre veus dels anys cinquanta. Margalida Pons;
1997 Dos mrtirs de ma ptria, o siga Lluci i Marci de Jacint Verdaguer Ricard Torrents;
1996 Els orgens ideolgics i literaris de Josep Pla. Marina Gust;
Jacint Verdaguer, estudis i aproximacions Ricard Torrents;
1995 Escriptors catalans i comproms antifeixista(1936-1939). Maria Campillo;
1994 Salvador Espriu, els anys d aprenentatge. 1929-1943. Rosa Delor;
1993 Estudi que precedeix a l edici d Excursions i Viatges de Jacint Verdaguer. Narcs Garolera i Carbonell;
1992 Introducci a la poesia de Joan Vinyoli. Ferran Carb;
1991 Aproximaci a Tirant lo Blanc. Mart de Riquer;
1989 De Bernat Metge a Joan Ros de Corella. Lola Badia;
1984 Aproximaci histrica al mite de Sinera. Agust Espriu i Malagelada,Nria Noguera i Bar i M. Assumpci Pons i Recolons;

Histria literria.
 
1984 La literatura catalana d avantguarda 1916-1938. Joaquim Molas. ;

Biografies i memries.

2005 Nstor Lujan. El periodisme liberal. Agust Pons;
2004 Maria ngels Anglada. Passi per la memria. Francesc Folquet;
El quadern de memries. Josep Romeu;
2002  Memries d'un cirurgi. Moiss Broggi.
2000 Un exiliat de tercera. Carles Fontser.
1997 Les fites netes. Dami Huguet.
1996 Santiago Rusiol, el pintor, l home. Josep de C. Laplana.
1994 Josep Pla, el difcil equilibri entre la literatura i la poltica. Cristina Badosa.
1993 Llibre de Durham. Miquel Desclot.
1992 Darrers diaris indits. Blocs 1988-1990. Manuel de Pedrolo.
1991 La memria s un gran cementiri. Manuel Ibez Escofet.
1990 Combat d incerteses. Oriol Bohigas.
Viure i veure Avell Arts-Gener (Tsner).
1989 Els escenaris de la memria. Josep M. Castellet.
1980 El present vulnerable. Feliu Formosa.
1979 Memries de la guerra i de l exili (Volum I). Maurici Serrahima.
1978 Memria personal. Antoni Tpies.
1976 El vel de Maia. Mari Manent. ;

Narraci.

2007 La fora de la gravetat. Francesc Sers.
2006 Sis homes. Josep M. Fonalleras.
2005 La pedra a la sabata. Joan Rend.
2004 La inundaci. Susanna Rafart.
2003 Adu. ngel Burgas.
2002 Ieu Sabi un conte.... Manuel Zabala.
2001 Viatge d'hivern. Jaume Cabr.
2000 Xamfr de tardor. Josep Albanell.
1999 Pell d armadillo. Jordi Punt.
1995 De Famagusta a Antofagasta. Jordi Sarsanedas.
1994 El perqu de tot plegat. Quim Monz.
1993 Histries perverses. Isabel-Clara Sim.
1992 El vas de plata. Antoni Mar.
1991 Disset contes i una excepci. Manuel de Pedrolo.
1990 Alfabet. Josep Palcios.
1986 L illa de Maians. Quim Monz.
1985 Collocaci de personatges en un jard tancat. Jordi-Pere Cerd.
1984 Tot s aprofita. Pere Calders.
1981 Olivetti, Moulinex, Chaffotaux, et Maury. Quim Monz. ;

Novella.

2008 L'illa dels dlmens. Antoni Vidal Ferrando.
2007 El metall impur. Juli de Jdar.
2006 Pandora al Congo. Albert Snchez Piol.
2005 Olympia a mitjanit. Baltasar Porcel.
2004 El nybit. Ramon Monton.
2003 Societat limitada. Ferran Torrent.
2002 L'emperador o l'ull del vent. Baltasar Porcel.
2001 Cap al cel obert. Carme Riera.
2000 Bulbs. J.N. Santaeullia.
1999 El fil de plata. Llus-Anton Baulenas.
1998 Estremida memria. Jess Moncada.
1997 L ombra de l enunuc. Jaume Cabr.
1996 El cam de Vincennes. Antoni Mar.
1995 La passi segons Rene Vivien. Maria-Merc  Maral.
1994 Les hores detingudes. Ramon Solsona.
1993 Cmfora. Maria Barbal.
1992 Senyoria. Jaume Cabr.
1991 L estuari. Miquel Bau.
1990 El jard dels set crepuscles. Miquel de Palol.
1989 Cam de Sirga. Jess Moncada.
1987 La mort i la primavera. Merc Rodoreda.
1986 Al meu cap una llosa. Olga Xirinacs.
1985 Fra Junoy o l agonia dels sons. Jaume Cabr.
1984 Panorama amb dona. Miquel-ngel Riera.
1983 La frontissa. Maurici Serrahima.
1982 Quanta, quanta guerra. Merc Rodoreda.
1981 Crim de germania. Josep Lozano.
1979 Ventada de morts. Josep Albanell.
1978 L Ascensi. El pelegr apassionat. Volum XII. Joan Puig i Ferreter.
1977 Procs de contradicci suficient. Manuel de Pedrolo.
1976 Cavalls cap a la fosca. Baltasar Porcel.
1975 Morir quan cal. Miquel-ngel Riera.
1974 Oferiu flors als rebels que fracassaren. Oriol Pi de Cabanyes.
1973 Siro o la increada conscincia de la raa. Terenci Moix.
1972 Situaci analtica. Manuel de Pedrolo.
1971 Amb perms de l enterramorts. Vicen Riera Llorca.
1970 El dia que va morir Marilyn. Terenci Moix.
1969 Els argonautes. Baltasar Porcel.
1968 Totes les bsties de crrega. Manuel de Pedrolo.
1967 El carrer de les camlies. Merc Rodoreda. ;
 
Obres completes. 

2006 Obra literria completa I. Poesia, teatre i contes. Josep Palau i Fabre.
1988 Histria de la literatura catalana, III. Jordi Rubi i Balaguer.
1987 Obra completa, poesia. Mari Villangmez.
1980 Obres completes, Volum II. J.V. Foix.
1979 Poesia escnica 1958-1962. Teatre complet.Volum III. Joan Brossa.
1976 Obra potica. Pere Quart. ;
 
Poesia.

2008 Diari d'un setembrista. Jordi Llavina. ;
2007 Nura. Pon Pons.
2006 Clcul d estructures. Joan Margarit.
2005 Terra cansada. Jordi Pmias.
2004 El centre del temps. Carles Duarte.
2003 El temps en ordre. Teresa Pascual.
2002 L'enlluernament, el cap del carrer. Jordi Sarsanedas.
2001 Subllum. Mrius Sampere.
2000 Tot jo s una exageraci. Bartomeu Fiol.
1999 Dins l esfera del temps. Montserrat Abell.
1998 Llibre de les solituds. Miquel Mart i Pol.
1997 Vol de cendres. Jaume Pont.
1996 Passat festes. Joan Brossa.
1995 Al llarg de tota una impacincia. Feliu Formosa.
1994 Terra d aigua. Ramon Guillem.
1993 Spiritual. Josep M. Llompart.
1992 La cosa aquella. Enric Casassas i Figueras.
1991 Ra d atzar. Jaume Pont.
1990 Fins a un cert punt. Jordi Sarsanedas.
1989 El vendaval. Pere Gimferrer.
1988 La dona del navegant. Joan Margarit.
1987 Larari. Francesc Prat.
1986 Enigma. Narcs Comadira.
1985 Passeig d aniversari. Joan Vinyoli.
1984 El porxo de les Mirades. Miquel de Palol.
1983 Cants d Hekatnim de Tifundis. Joan Margarit.
1982 A hores petites. Joan Vinyoli.
1981 Mandrgola. Josep M. Llompart.
1980 Poemes 1950-1975. Segimon Serrallonga.
1979 Balan de mar. Vicent Andrs Estells.
1978 Poemes de seny i cabell. Joan Brossa.
1977 Vent d aram. Joan Vinyoli.
1976 Ara que s tard. Joan Vinyoli.
1975 Les pedres de l mfora. Vicent Andrs Estells.
1974 Cappare. Joan Brossa.
1973 Recomane tenebres. Vicent Andrs Estells.
1972 Setmana Santa. Salvador Espriu.
1971 Poesia rasa. Joan Brossa.
1970 L esperana encara. Clementina Arderiu.
1969 Circumstncies. Pere Quart.
1968 Com un nvol lleuger. Mari Manent.
1967 Teoria dels cossos. Gabriel Ferrater ;

Prosa.
 
1999 El canvi. Miquel Bau.
1984 Fortuny. Pere Gimferrer.
1982 Les roques i el mar, el blau. Salvador Espriu.
1981 Viatges i flors. Merc Rodoreda.
1980 Notes de capvesprol. Josep Pla ;

Prosa de no-ficci.
 
1994 Annus Horribilis. Valent Puig.
1977 Articles amb cua. Josep Pla.
1976 Ressonncies. Diari d un escriptor. Joan Puig i Ferreter.
1975 Seixanta anys d anar pel mn. Eugeni Xammar.
1974 Del Prxim Orient. Josep Carner.
Memries fins a 1935. Aurora Bertrana.
1973 El que hem menjat. Josep Pla.
Del passat quan era present. Maurici Serrahima.
1972 Testament a Praga. Toms i Teresa Pmies.
1971 Al llarg de la meva vida. Ferran Soldevila.
1969 A flor d oblit. Mari Manent.
1968 Arran de mar. Baltasar Porcel.
1967 El quadern gris. Josep Pla ;

Prosa periodstica.
 
1995 Mesures, alarmes i prodigis. Pere Calders ;

Prosa potica.
 
1997 L ocell imperfecte. Josep-Ramon Bach.
1975 99 notes sobre ficcions poncianes. J.V. Foix.
1973 Tocant a m... J.V. Foix.
1969 Darrer comunicat. J.V. Foix. ;
 
Reportatge histric.
 
1978 Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig. ;

Traducci de novella.

1993 La llanterna de l ar, de Seamus Heaney. Francesc Parcerisas.
1991 Anunci d una casa on no vull viure, de Bohumil Hrabal. Mnika Zgustov.
1989 Bella del senyor, d Albert Cohen. Jaume Fuster.
1988 Berlin Alexanderplatz, d Alfred Doblin. Carme Serrallonga. ;

Traducci de prosa.

2008 Le benignes de Jonathan Littell. Pau Joan Hernndez.
2007 Assaigs de Montaigne. Vicent Alonso.
2006 Els viatges d Ibn Battuta. Margarida Castells i Manuel Forcano.
2003 Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. Gabriel Sampol i Nicolau Dols.
1999 El Zibaldone dels pensaments, de Giacomo Leopardi. Assumpta Camps.
1997 Les mil i una nits. Dolors Cinca i Margarita Castells.
1997 Viatge a Itlia, de J.W. Goethe. Rafael M. Bofill.
1996 Les metamorfosis, d Ovidi. Jordi Parramon.
1995 Converses amb Goethe, de J.P. Eckermann. Jaume Bofill i Ferro.
1990 Les Confessions, d Agust d'Hipona. Miquel Dol.
1987 La llengua salvada. Carme Gala.
1986 La conscincia de Zeno, d Italo Svevo. Carme Arenas i Elisabetta Sarmanti.
1983 Narracions completes I i II, de Franz Kafka. Josep Murgades.
1982 Ulisses, de James Joyce. Joaquim Mallafr.
1977 Assaig, de Francis Bacon. Josep Carner. ;

Traducci de teatre.
 
1988 Tot va b si acaba b, El Mercader de Vencia i l Amansiment de la fria, de William Shakespeare. Salvador Oliva.
1978 Tragdies de Sfocles i d Eurpides. Carles Riba. ;

Traducci potica.
 
2005 Cants de Giacomo Leopardi. Narcs Comadira.
2004 Khamriyyat. Poesia Bquica d Ab-Nuws. Jaume Ferrer i Anna Gil.
2003 Poemes de Fernando Pessoa, Poemes d'Alberto Caeiro, Poemes d'lvaro de Campos i Odes de Ricardo Reis. Joaquim Sala-Sanahuja.
2002 Clavats a la carn del mn, de Iehuda Amikhai. Manuel Forcano.
2001 Divina Comdia, de Dante Alighieri. Joan F. Mira.
2000 Cartes d aniversari, de Ted Hughes. Josep M. Fulquet i Pauline Ernest.
Saps la terra on floreix el llimoner?, poemes de Dante, Petrarca, Michelangelo. Miquel de Palol.
1998 La Ilada, d Homer. Manuel Balasch.
El Kalevala. La gran epopeia del poble finlands, d'Elias Lnnrot. Ramon Garriga- Marqus i Pirkko-Merja Lounavaara.
1994 Noms un altre any, de Mahmud Darwix. Dolors Cinca.
Tots els sonets, de Shakespeare. Gerard Vergs.
1987 Vell pas natal, de Wang Wei. Maria-Dolors Folch i Mari Manent.
1986 Les flors del mal, Charles Baudelaire. Xavier Benguerel.
1985 Faules, de La Fontaine. Xavier Benguerel.
1984 Trenta-quatre poemes, de W.B. Yates. Mari Villangmez i Llobet.
1983 Poesia Trobadoresca. Antologia.  Alfred Badia.
1982 Poemes d Archibald MacLeish. Mari Manent.
Himnes, de Friedrich Hlderlin. Manuel Carbonell.
1981 Sonets a Orfeu, de R.M. Rilke. Alfred Badia.
1980 Poemes d Emily Dickinson. Mari Manent.
1979 Poesies de Cavafis. Joan Ferrat.
1977 Llibres proftics, de William Blake. Mari Manent.
1976 Vuitanta-vuit poemes de Cavafis. Joan Ferrat.

Jurats.
Composici del jurat en la categoria de Literatura i Assaig:

2008 Sebasti Alzamora, lex Broch, Llusa Juli, Vicen Llorca i Marta Nadal.
2007 Sebasti Alzamora, lex Broch, Llusa Juli, Vicen Llorca i Marta Nadal.
2006 Sebasti Alzamora, lex Broch, Llusa Juli, Vicen Llorca i Marta Nadal.

Vegeu tamb:.

Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil;
Premi Crtica Serra d'Or de Recerca;
Premi Crtica Serra d'Or de Teatre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205543" title="Juli" nonfiltered="652" processed="652" dbindex="85654">


Onomstica:

Juli l'Apstata o Flavi Claudi Juli, emperador rom;

Juli, oficial militar rom del temps de l'emperador Cmmode.

Teti Juli, militar i magistrat rom;

Juli el Mag, destacat filsof neoplatnic del segle II;

Juli l'Egipci, governador d'Egipte i poeta bizant ;

Juli de Cesarea, sofista grec ;

Juli, gramtic grec;

Juli, orador grec.

Antoni Juli, orador rom;

Marc Aquilli Juli, magistrat roma;

Juli Eclanense, escriptor d'histria del segle V ;

Juli, jurista grecorom ;

Juli d'Alexandria, metge grec egipci ;

Salvi Juli, eminent jurista roma del temps d'Adri i els Antonins;

Juli, bisbe de Tortosa (580 - 589);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205546" title="Tractat de Cazola" nonfiltered="653" processed="653" dbindex="85655">
El Tractat de Cazola va sser un acord signat el 20 de mar de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Arag i Alfons VIII de Castella, on s'establiren els lmits de l'expansi a la Pennsula Ibrica d'aquests dos regnes.

Representa una continutat del Tractat de Tudiln.

Alfons I mantenia el dret sobre Valncia, Xtiva i Dnia. Renunciava, per, al regne de Mrcia, situat ms enll del port de Biar (a canvi de no haver de retre vassallatge al rei castell per Valncia).

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205547" title="Llista de carreteres europees de classe B" nonfiltered="654" processed="654" dbindex="85656">
Aquesta s la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B sn els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.




 Vegeu tamb .
 Llista de carreteres europees de classe A;

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'UNECE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205552" title="Juli (militar)" nonfiltered="655" processed="655" dbindex="85657">
Juli (Julianus) fou un destacat oficial militar rom del temps de l'emperador Cmmode.

Fou molt apreciat per l'emperador que el va nomenar prefecte del pretori, per ms tard va caure en desgracia per causes desconegudes, i finalment va ordenar la seva execuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205554" title="Microsoft PowerPoint" nonfiltered="656" processed="656" dbindex="85658">

Microsoft PowerPoint s un popular editor de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. mpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions sn realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part de la conjunt Microsoft Office.

s un programa dissenyat per a fer presentacions prctiques amb text esquematitzat, fcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predisenyades o importades des d'imatges de l'ordinador.

Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animaci.

Aquest tipus de presentacions sol ser molt cridaner i molt ms prctic que els de Microsoft Word.

De totes les funcions per a les quals s til un sistema informtic, sn potser les relacionades amb les imatges les quals criden mes l'atenci: des dels senzills programes de dibuix que van aparixer amb les primeres targetes grfiques, fins als moderns i sofisticats programes de disseny grfic i CAD (Disseny Assistit per Ordinador), passant pels sistemes de tractament d'imatges, tant esttiques com en moviment.

Per una part especial del tractament d'imatges s la qual aquesta formada pels programes de presentaci, que barregen aquestes imatges amb text i sons per a l'exposici de dades en sales amb un pblic ms o menys ampli.

PowerPoint, de la companyia Microsoft, s un dels programes de presentaci ms estesos en l'actualitat. Ve integrat en el paquet Microsoft Office com un membre ms, que pot aprofitar els avantatges que li oferixen els altres components de l'equip per a obtenir un resultat ptim.

Amb PowerPoint podem crear tot tipus de productes relacionats amb les presentacions: Diapositives estndard de 35mm, transparncies, documents impresos per als assistents a la presentaci, aix com notes i esquemes per al presentador.

Enllaos externs.
Microsoft;



Categoria Software no lliure




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205556" title="Jasminum nudiflorum" nonfiltered="657" processed="657" dbindex="85659">


El Jasminum nudiflorum  s un arbust de la espcie dels gessamins de la famlia de les oleaceae que floreix al invern, quan no hi ha fulles, el que explica el seu nom nudi-florum.

T fulles pinnades i opposades de color verd fosc. Les flors solitries tenen sis ptals de color groc clar que creixen a les axilles.
Cultura.
El Jasminum nudiflorum estima el sol o la mitja ombra. s viva. Es pot fora podar i s'ha de podar a a la primavera desprs de la florescncia.  Es capfica per a propagar i hom pot fer-ne bonsais
Enllaos externs.
Jasminum nudiflorum ;
bonsais ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205557" title="Vilatge" nonfiltered="658" processed="658" dbindex="85660">
El mot vilatge ha estat aplicat especialment per designar els pobles abandonats.

Tanmateix, a la Catalunya Nord se sol utilitzar com a sinnim de 'poble', potser per proximitat amb la paraula francesa 'village' amb el significat de poble petit o alqueria i paral.lel amb la castellana 'aldea'. Contraposada al vilatge hi ha la vila.

Pobles abandonats.
Al llarg de tota l'Edat mitjana hi hagu l'abandonament de llocs de poblament, a causa d'actes violents, de canvis econmics, d'unes necessitats defensives diverses, de la pressi senyorial o de transformacions demogrfiques. Al final de les poques visigtiques i andalusina s'abandonaren nombrosos vilatges.

Han estat excavats, per exemple, els del El Bovalar, Vilaclara, Solibernat i Els Safranals.

A l'Edat mitjana central, tot i sser un moment de creixement demogrfic, s'abandonaren tamb vilatges, arran d'un procs d'encastellament (com ara, a la  contrada de Segri o a la de Guissona).

Finalment, el gran moment de l'abandonament foren els darrers segles medievals, l'poca de la crisi demogrfica. Se'n poden esmentar els exemples dels vilatges de Cauls, L'Esquerda de Roda de Ter, Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall, Sant Lloren d'Ares, Oroners, Santa Creu, etc.

En estreta relaci amb l'aparici dels vilatges abandonats, cal parlar del naixement dels masos rnecs. 

L'estudi dels vilatges abandonats, que a Catalunya comen als anys seixanta, ha tingut una gran importncia de cara al coneixement de molts aspectes de la vida en un poble medieval, que hom no podia conixer mitjanant els testimonis escrits.

Un altre poca en qu s'han abandonat uns quants pobles s l'actual, des del darrer ter del segle XX. Podem trobar exemples en zones desavinents per la climatologia o pel seu allament, com s el cas de diversos pobles pallaresos, per exemple (Montad, Puig de l'Anell, Montesquiu, etc.).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205559" title="Juli el Mag" nonfiltered="659" processed="659" dbindex="85661">
Juli el Mag (Julianus Theurgus, ) fou un caldeu del temps de l'emperador Marc Aureli, amb suposats poders mgics i destacat filsof neoplatnic.

L'exrcit de Marc Aureli s'hauria salvat de la destrucci per manca d'aigua degut a les seves habilitats, amb les que va aconseguir fer ploure. Suides diu que va escriure alguns llibres entre ells  i una collecci d'oracles en vers hexmetre. Es conserven alguns fragments sobre temes astrolgics.

Gai Papiri va escriure un llibre sobre Juli que s'ha perdut. Mai pensa que aquest personatge fou el mateix que un astrleg conegut com Juli de Laodicea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205560" title="Juli l'Egipci" nonfiltered="660" processed="660" dbindex="85662">
Juli l'Egipci (Julianus, ) aix anomenat perqu per un temps fou governador d'Egipte, fou un poeta bizant del temps de l'emperador Justini I a la primera meitat del segle VI. 

Setanta un epigrames seus figuren a l'antologia grega, i l'autor es considerat imitador d'anteriors poemes de la mateixa mena, descriptius i referits a obres d'art. Dos dels epigrames parlen d'Hipaci el nebot de l'emperador Anastasi, executat el 532 per ordre de Justini, i un sobre Joan, net d'Hipaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205561" title="Juli de Cesarea" nonfiltered="661" processed="661" dbindex="85663">
Juli de Cesarea (Julianus, ) fou un sofista grec natural de Cesarea a Capadcia, contemporani d'Edesi i deixeble de Mxim d'Efes. Fou un dels principals sofistes del seu temps.

Va ensenyar retrica a Atenes on va gaudir de gran reputaci i va atreure joves d'arreu de Grcia i altres llocs de la Mediterrnea. Tot i se la seva fama no se li coneix cap obra escrita (Eunapi, Vit. Soph. p. 68, & ss.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205562" title="Juli (gramtic)" nonfiltered="662" processed="662" dbindex="85664">
Juli (Julianus, ) fou un gramtic grec.

Segons Foci va escriure un diccionari titulat , obra que s'ha perdut. Fabricius pensa que s el mateix Juli al que Frnic va dedicar un dels seus llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205563" title="Juli (orador)" nonfiltered="663" processed="663" dbindex="85665">
Juli (Julianus, )) fou un orador i gramtic grec.

Fou amic i contemporani de Aule Gelli, que en parla com un mestre pblic d'oratria i l'elogia per la seva eloqncia i pel seu coneixement de l'antiga literatura. Es va dedicar als estudis de gramtica que va colleccionar en els seus Commentarii, obra que s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205564" title="Marc Aquilli Juli" nonfiltered="664" processed="664" dbindex="85666">
Marc Aquilli Juli (Marcus Aquila Julianus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 38 amb Publi Noni Asprenes (Publius Nonius Asprenas) en el regnat de Calgula. L'esmenta Di Cassi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205566" title="Juli Eclanense" nonfiltered="665" processed="665" dbindex="85667">
Juli Eclanense (Julianus Eclanensis) fou un destacat escriptor d'histria del segle V i un dels principals suports de Pelagi.

El seu pare Memori es creu que fou bisbe de Cpua i estava connectat per llaos d'amistat amb Sant Agust i amb Paul de Nola. Aquest darrer va fer la cerimnia nupcial de Juli amb Ia, filla d'Emili bisbe de Benevent.

Es va dedicar a la vida eclesistica i desprs de passar pels graus de lector, diaca i prevere fou ordenat per Innocenci I com a bisbe d'Eclanum a la Pulla el 416.

Va refusar signar la Tractoria o denuncia publica de Celest i Pelagi, acte en el que fou suportat per molts altres prelats del sud d'Itlia i Siclia, i fou desterrat junt amb altres seguidors per un edicte imperial  (418).

Va anar llavors a Constantinoble per expulsat d'aquesta va anar a Cilcia amb Teodor de Mopsustia amb el que va restar uns quants anys. El 428 tornava a ser a Constantinoble patrocinat per Nestori que va escriure al papa Celest I en relaci al seu exili.

El 429 per l'activitat de Mari Marcator fou expulsat de la capital oriental. Fou condemnat pel concili d'Efes el 431 i va viure obscurament  fins el 439 quan va fer un darrer i desesperat esfor per recuperar la seva posici, intent que fou frustrat per Sixt II. Desprs d'aix el seu nom gaireb desapareix de la histria. Va morir en el regant de Valentini III no ms tard del 455 desprs de repartir la seva fortuna entre els pobres.

Hi ha constncia d'alguns escrits de Juli:

1. Epistola ad Zosimum (1418);
2. Epistola communis ei cum plurimis Pelagianis episcopis quam Thessalonicam miserunt ;
3. Libri IV, ad Turbantium episcopum, adversus librum primum Augustini de Concupiscentia ( 419);
4. Liber de Constantiae Bono contra Perfidiazm Jfanichaei;
5. Libri VIII. ad Florum Episcopum adrersus secundum librum Augustini de Nuptiis et Concupiscentia;
6. Liber de Amore, sive Commentarius in Cantica Canticorum ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205567" title="Juli (jurista)" nonfiltered="666" processed="666" dbindex="85668">
Juli (Julianus, ) fou un jurista grecorom esmentat com a professor (antecessor) a Constantinoble en temps de Justini I i una mica desprs (meitat del segle VI).

Se l'anomen "la llum de la llei" i fins i tot tenia una esttua dedicada, per tot i aix no consta la seva participaci en cap dels treballs jurdics del seu temps. Se li atribueixen alguns epigrames entre ells el que comena  on se l'anomena patrici i ex cnsol. Va publicar diverses compilacions de lleis en llat potser per servir a Itlia que havia estat conquerida per l'Imperi Bizant el 554.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205569" title="Juli d'Alexandria" nonfiltered="667" processed="667" dbindex="85669">
Juli d'Alexandria (Julianus, ) fou un metge grec egipci contemporani de Gal (segle II), deixeble d' Apolloni de Xipre, i pertanyent a la secta dels metdics. Va escriure 48 llibres contra els aforismes d'Hipcrates per cap dels seus nombrosos escrits es conserva. Gal escriu  que el va trobar a Alexandria vint anys abans i que encara seguia viu, el que voldria dir encara vivia vers el 180.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205573" title="Salvi Juli" nonfiltered="668" processed="668" dbindex="85670">
Salvi Juli (Salvius Julianus) fou un eminent jurista roma del temps d'Adri i els Antonins. Alguns historiadors el fan nadiu de Mil (Insuber Mediolanensis), per ms modernament se li adjudica naixement  a Hadrumetum, a frica, ambdues suposicions basades en informacions d'Esparti que diu que l'avi patern de l'emperador que va seguir a Pertinax (que fou Didi Juli) era de Mil i l'avi matern d'Hadrumetum; Salvi Juli fou ancestre matern de Didi Juli, per potser fou el besavi i no l'avi. 

La reconstrucci probable de la seva genealogia fins a Didi Juli s:

A) Lnea paterna

Didi Sever (Insuber Mediolanensis) ;
Didi Sever.
Petroni Didi Sever, casat amb Emlia Clara (1);
 Didi Juli (Didius Salvius Julianus Severus Augustus), casat amb Mnlia Escantilla.
Ddia Clara Augusta, casada amb Corneli Repent;
Didi Prcul;
Un fill (nom desconegut);

B) Lnea materna

Salvi Juli el jurista, (nascut a Hadrumetum?);
 Marc Salvi Juli (cnsol 175) executat per Cmmode el 188;
Emlia Clara (1), casada amb Petroni Didi Sever  ;
Salvi Juli;

Va nixer vers el 100 ja amb Traj al tron. Vers el 132 era pretor (l'edat per ser pretor era de 30 anys). Fou tamb cnsol (dos vegades) i prefecte de la ciutat segons Esparti, per el seu nom com a cnsol no apareix als Fasti. Va exercir tamb diversos governs provincials. No se sap la data de la seva mort, i fou enterrat a un mausoleu a la Via Lavicana.

Adri quan presidia judicis es rodejava dels juristes ms reputats entre els quals Juvenci Cels, Salvi Juli i Neraci Prisc. De les seves sentencies es va formar un compendi publicat com edicte per Adri per a s dels seus pretors. La seva autoritat fou esmentada per futurs emperadors fins a Justini I. Volusi Meci i Terenci Climent l'anomenen Julianus noster potser perqu en foren deixebles o associats al consell imperial. Fou tamb citat contnuament pel jurista Afric que segurament fou deixeble seu.

Els seus principals llibres sn:

1. Digestorum Libri XC;
2. Ad Minicium, or Ex Minicio, o Apud Minicium Libri VI;
3. Ad Urseium Libri IV;
4. De Ambiguitaibuis Liler Singulares;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205576" title="Arns" nonfiltered="669" processed="669" dbindex="85671">


L'arns s el conjunt d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall.

Ja en dates properes a l'any 1000, els cavallers anaven protegits amb un asberc o ausberc (cota de malles que protegia el coll i bona part del cos), amb un elm (o casc) i disposaven, com a armament ofensiu, una espasa, una llana i un escut.

Amb el temps, a l'ausberc (tamb anomenat goni o lloriga) s'afeg el perpunt, els sobresenyals (vestits exteriors), les cuirasses (inicialment defenses de cuir),la gorgera (al voltant del coll), el capmall (pea de malles que  cobria el cap), les espatlleres, la ventalla (que protegia el coll i el ment), les faldes (de l'ausberc), les calces de ferro (per les cames), les gamberes (per les cames), cuixeres (que protegien les cuixes), el guant, els vairescuts (discs metllics que protegien algunes parts del cos, ja als darrers segles de l'Edat mitjana), etc.

De vegades, en lloc d'elm, el cap era protegit per un capell de ferro, per la cervellera (o casc rod), pel bacinet, etc.

Al segle XV, hom parla d'arns blanc per a designar l'armadura completa de ferro rgid o d'acer polit. Era format, per a cobrir el cos, per les plates o cuirasses -al davant anomenades peto i pancera- i el faldatge o llagosta. Per a  cobrir els braos, per l'espatlls, el guardabra, la colzera,l'avantbra, la manyopa i el guantellet, i, per a cobrir les cames, pel cuixot, cop o genollera, la greva o gambera i la sabata de ferro.

El cap era protegit per l'elm -de vegades ornat amb una cimera-, la cervellera, el bacinet, que tend a sser substitut per l'elmet -amb una careta i una bavera- o la celada (o casc semiesfric), etc.

Per la seua banda, l'arns del cavall solia sser format per la testera, els colls o collars, les cobertes i els francalets, els pitrals i les groperes. A banda, hi havia les selles, els estreps i les regnes.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205582" title="Bestorre" nonfiltered="670" processed="670" dbindex="85672">
Una bestorre s una torre de planta semicircular o rectangular, molt sovint oberta per una banda, que es troba en molts recintes de muralles.

Podia sser semicircular (com ara, a Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall o a Montsoriu) o quadrangular (Castellv de Rosanes o Pals).

Tanmateix, al primitiu recinte del Castell de Claramunt (Anoia) trobem les dues formes. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205583" title="Iris chrysographes" nonfiltered="671" processed="671" dbindex="85673">

L Iris chrysographes o el lliri negre  s una planta del genere Lliri de la classe del liliopsida de la famlia de les iridaceae .

Prov de Xina i Birm on creix als prats humits, als peus de les colines i a la vorada dels boscs. s un herbaci perenne. 

 Cultura .
Li cal una terra frtil que ha de quedar-se humida durant la creixena. Li cal molta sol. s viva a Catalunya. Es propaga amb llavors o en dividir les rizomes. Els cultivars noms s propaguen per divisi.

Enllaos externs.
Banca de dades de les espcies de lliris http://www.badbear.com/signa/signa.pl?Iris-chrysographes;
Flora de Xina http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=200028158 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205588" title="Espitllera" nonfiltered="672" processed="672" dbindex="85674">


Una espitllera s una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificaci o d'una altra construcci, per la qual era on podien mirar a l'exterior i llanar projectils sense gaire perill d'sser ferit pels de fora.

Podem diferenciar-la de l'espiell, que noms permetia d'entrar una mica de llum. En canvi, s gaireb un sinnim de sagetera, espitllera des d'on es podien disparar sagetes.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205591" title="L'Esquerda de Roda de Ter" nonfiltered="673" processed="673" dbindex="85675">
L'Esquerda de Roda de Ter s un jaciment arqueolgic situat a Osona, format bsicament per un vilatge medieval, bastit sobre un oppidum protohistric.

S'excav una necrpoli de l'alta i de la baixa Edat mitjana i tamb les restes dels habitatges dels segles medievals centrals, de l'esglsia i d'un graner. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205598" title="Insaculaci" nonfiltered="674" processed="674" dbindex="85676">
La insaculaci era una forma d'elecci de crrecs feta per sorteig.

Els noms dels candidats -establerts prviament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'atzar.

Fou emprat, al final de l'Edat mitjana per a procedir a l'elecci de crrecs en els governs municipals, en les confraries o gremis, en els consolats i en la Diputaci del General del Principat de Catalunya. 

En el cas de la Generalitat de Catalunya, s'instaur a les Corts de Barcelona (1493), sota el regnat de Ferran II. La llista dels noms dels insaculats figurava registrada al Llibre de l'nima. El nombre d'insaculats que es va fixar va ser:
66 membres del bra eclesistic.
250 del bra militar organitzat per vegueries.
206 del bra reial de les ciutats i viles de Barcelona, Lleida, Perpiny, Girona, Tortosa, Vic, Puigcerd, Cervera , Besal i Torroella de Montgr. Al 1524 s'afegiren Manresa i Balaguer.
Al 1654, per un decret signat pel rei Felip III d'Arag, els oficis de la Generalitat de Catalunya tamb passan a ser insaculats.
 

 Bibliografia .
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 148.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205599" title="Sext Juli Csar (pretor 208 aC)" nonfiltered="675" processed="675" dbindex="85677">
Sext Juli Csar (Sextus Julius Caesar) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 208 aC i va obtenir la provncia de Siclia. Al seu retorn fou un dels ambaixadors enviats al cnsol Tit Quint Crisp desprs de la mort de l'altra cnsol Marcel, per demanar-li el nomenament d'un dictador si ell mateix no podia anar personalment a Roma per dirigir els comicis (Tit Livi, 27.21, 22-Z1, 29-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205602" title="Luci Juli Csar (pretor 183 aC)" nonfiltered="676" processed="676" dbindex="85678">
Luci Juli Csar (Lucius Julius Caesar) fou fill de Luci Juli Csar, personatge de la famlia del que res se sap. Fou pretor el 183 aC i va rebre com a provncia la Gllia Cisalpina, amb l'encrrec d'impedir que els gals de la Gllia Transalpina que havien anat a Itlia poguessin construir la ciutat d'Aquileia que ja havien comenat (Tit Livi, 39.45.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205605" title="Lladronera" nonfiltered="677" processed="677" dbindex="85679">
Una lladronera s una caixa d'obra, coberta i volada, collocada en llenos i torres.

Era suportada per diversos permdols, entre els quals hi havia uns forats o espitlleres verticals.

Se'n troben exemples a partir del segle XIII.

Quan noms t una sola espitllera i s situat damunt d'una porta rep el nom de matac.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205606" title="Luci Juli Csar (pretor 166 aC)" nonfiltered="678" processed="678" dbindex="85680">
Luci Juli Csar (Lucius Julius Caesar) fou un magistrat rom, fill de Luci Juli Csar (pretor 183 aC).

Fou pretor el 166 aC i va exercir altres magistratures menors. L'esmenta Tit Livi (XIV 44).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205607" title="Clematis alpina" nonfiltered="679" processed="679" dbindex="85681">

La clematis alpina  s una liana o una planta enfiladissa llenyosa de la classe del Magnoliopsida de la famlia de les ranunculaceae.

s una planta robusta enfiladissa que prov dels Alps i que suporta una temperatura fins a -20. S'arrapa a gaireb qualsevol substrat: troncs d'arbres, roques, molses  Les flors simples de color blau clar o fosc en forma de campana floreixen a la primavera als rams de l'any passat. 

Creix a una terra calcinosa. Es troba naturalment als Alps de l'est i del sud-oest, als Pirineus, els Apenins, a la serralada dels Balcans i als Carpats .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205608" title="Vicky Cristina Barcelona" nonfiltered="680" processed="680" dbindex="85682">



Vicky Cristina Barcelona  s una pellcula del director nord-americ Woody Allen, estrenada l'any 2008 i que va ser rodada parcialment a Barcelona amb una gran quantitat d'actors catalans entre el repartiment. L'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres entitats, va subvencionar la pellcula amb l'esperana que serveixi per a promocionar la ciutat i que es converteixi en un reclam per a futurs turistes. L'Ajuntament va aportar 1 mili d'euros, mentre que la Generalitat de Catalunya va aportar 500.000 euros. El rodatge es va fer en diversos punts de Barcelona l'estiu de 2007, entre ells el Port Vell, l'Eixample o el Mercat de la Boqueria, aix com en diverses localitzacions a Astries.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205609" title="Sext Juli Csar (trib militar)" nonfiltered="681" processed="681" dbindex="85683">
Sext Juli Csar (Setus Julius Caesar) fou un militar rom, germ de Luci Juli Csar (pretor 183 aC).

Fou trib militar el 181 aC a l'exrcit del procnsol Luci Emili Paulle. El 170 aC fou enviat com a llegat, juntament amb Gai Semproni Bles, per restaurar la llibertat de la ciutat grega d'Abdera. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205612" title="Sext Juli Csar (cnsol 157 aC)" nonfiltered="682" processed="682" dbindex="85684">
Sext Juli Csar (Sextus Julius Sextus f. L. n. Caesar) fou un magistrat rom.

La seva primera magistratura important fou la d'edil curul el 165 aC en la que va donar un gran espectacle als jocs magalienses, en uni del seu collega Gneu Corneli Dolabella.

El 157 aC fou cnsol juntament amb Luci Aureli Orestes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205613" title="Clematis integrifolia" nonfiltered="683" processed="683" dbindex="85685">


La clematis integrifolia  s una liana o una planta enfiladissa llenyosa  de la classe del Magnoliopsida de la famlia de les ranunculaceae.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205614" title="Sext Juli Csar (pretor 123 aC)" nonfiltered="684" processed="684" dbindex="85686">
Sext Juli Csar (Sextus Julius Caesar) fill de Sext Juli Csar (cnsol 157 aC) fou un magistrat rom.

Va arribar a pretor urb el 123 aC. L'esmenta Cicer (pro Dom. 53; ad Her. II. 13.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205616" title="Castell de Llord" nonfiltered="685" processed="685" dbindex="85687">

El Castell de Llord s situat al municipi d'Isona i Conca Dell, al Pallars Juss i formava part de l'antic terme d'Isona. Est situat un quilmetre al nord-est del poble de Llord, i a la mateixa carena on es troba el poble, per ms enlairat.


Est situat en un lloc estratgicament molt adequat, per a un castell medieval, com es pot comprovar des de gaireb qualsevol punt de la comarca: el castell de Llord s sempre present en el paisatge.

Tanmateix, els anys d'abandonament feren que tot l'espai del castell ans quedant amagat per un bosc d'alzines, a ms de ser el seu conjunt un munt de runes. Aix en dificultava enormement la visita i, encara ms, l'estudi. Els darrers vint anys han vist de primer la neteja de l'espai del castell, i desprs la seva excavaci i reconstrucci, fins arribar al moment actual, en qu torna a ser visitable.


 Histria .
Fou construt entre el segle IX i el XII i esdevingu la residncia d'Arnau Mir de Tost, m dreta del Comte d'Urgell, encarregat de la conquesta del Pallars Juss, de la seva repoblaci i del seu postrior domini. Se'n tenen notcies ja des del 961, com a lloc, per fins el 1033 no hi ha constncia certa i fiable del castell.

La importncia d'aquest castell al llarg dels segles s constant. Fou donat pels comtes d'Urgell Ermengol II i la seva muller Constana a Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsendis, a canvi de 2.000 sous. Arnau Mir de Tost fou l'encarregat de la conquesta i repoblament del Pallars Juss als sarrans, i hi establ el centre neurlgic dels seus dominis. El feia servir com a residncia, i per aix una part del que s'ha conservat s el palau senyorial.

Arnau Mir de Tost el va fer aixecar com un castell capa d'hostatjer una guarnici important, aix com una poblaci civil, en part depenent i lligada amb la militar, amb el seu bestiar. D'aquest fet prov que encara avui dia les restes del castell de Llord siguin imponents i extenses. A causa de la seua funci i de les seues caracterstiques, es diferencia dels castells del segle XI, i s'assembla ms a les fortificacions fetes en dates posteriors.

El castell de Llord pass, per testament, a la filla d'Arnau Mir de Tost, la comtessa Valena, muller de Ramon V de Pallars Juss. En els anys successius, diversos conflictes jurisdiccionals (el ms important, amb l'abat d'ger) feren anar a parar el senyoriu de Llord al bisbe d'Urgell. El 1093, el bisbe Guillem Arnau de Montferrer lleg en testament el castell al seu germ Pere Arnau. El 1128 consta com a senyor de Llord Bernat d'Alp, i el 1201 era empenyorat pel comte d'Urgell, Ermengol, al vescomte Guerau de Cabrera, per aviat torn a mans de l'esglsia, i el captol de canonges de la Seu d'Urgell en mantingu la possessi fins a principis del segle XIX.

Fou abandonat del tot a ran de les desamortitzacions del segle XIX, i al llarg dels darrers dos-cenys an caient fins a convertir-se en un esquelet de castell, que, tanmateix, era visible i punt de referncia des de bona part de la comarca. Havia estat declarat monument histric artstic el 1980, per fins el 1997 no se n'emprengu l'excavaci prvia a la restauraci. El 2008 s'ha acabat la tercera fase de la intervenci en el castell de Llord, i noms queda la quarta, que afectar l'esglsia de Sant Sadurn.

 Descripci .
Constava de tres recintes successius, al capdamunt del qual hi havia el palau senyorial. El recinte extern no era complet, ja que a llevant i a ponent hi ha forts pendents, quasi cingles, que el fan inexpugnable per aquests dos costats. El costat nord no t defenses importants ja que s una part del recinte segon i tercer. S, en canvi, el meridional, que enllaa, tot i que amb un pendent important, amb el poble de Llord i, a travs seu, amb la plana de la Conca Dell. Aquest primer recinte inclou l'esglsia de Sant Sadurn, les dependncies de l'antiga collegiata, i un ample espai que s on degu ser el primer poble de Llord -a ms de la guarnici militar del castell- abans que baixs 168 metres ms avall, al seu emplaament actual. L'esglsia i una part de la collegiata i del mur exterior s tot el que queda d'aquest recinte extern.


Ms amunt i al nord-est, hi ha el doble recint superior, que est tancat per murs que ressegueixen el cingle a llevant i ponent, i barren el pas per la carena al sud i al nord. Aquest recite t una forma triangular, que s la forma marcada pel mateix espai natural on es drea. Noms accessible pel costat de ponent, on devia haver-hi el portal d'accs des del recinte juss. Es conserva bona part de la torre que separava els recintes primer i segon, situada al nord-oest del primer i al sud-oest del segon.


La part superior s ocupada per l'antiga residncia senyorial, que ella mateixa marca una separaci amb el recinte anterior, formant aix el tercer clos, i deixant un estret pas al costat nord-oest per tal d'accedir-hi. s l'edifici ms espectacular, juntament amb l'esglsia, i el ms ben conservat, malgrat que la destrucci tamb hi va arribar. Amb la reconstrucci recent, han quedat netejats els munts de runes que hi havia, refets els panys de parets i sostres caiguts i consolidades les parts que estaven dempeus, de manera que actualment forma un conjunt de gran bellesa i valor histric. Les visites organitzades, a ms, permeten fer-hi un recorregut molt interessant i intelligible. Es fan entre els mesos de juliol i setembre.


Aquest recinte superior presenta un edifici de carcter residencial, amb tres sales superposades, i algunes dependncies ms, entre les quals destaca la cuina. La planta baixa presenta tres naus paraleles, cobertes amb volta de can de bella factura, que devien contenir dependncies auxiliars, com, per exemple, el celler. El superior acollia la sala gran del castell. Presenta tres finestres geminades (dues d'ells refetes seguint el model de la que havia quedat). Encara quedava al damunt seu un segon pis que acollia les cambres dels principals habitants del lloc, que s'obren a l'exterior (noms al sud) a travs d'unes finestres romniques de doble esqueixada.

L'aparell s de darreries del segle XI, per presenta opus spicatum en la part interna d'alguns murs.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Llord", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLS, Xavier. El castell de Llord. Una histria escrita amb pedres. Tremp: Garsineu Edicions, 1993. (Estudis, 4). ISBN 84-88294-24-7;

 BOLS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000. (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Castell de Llord i Sant Sadurn del Castell de Llord", a El Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 (Guies Catalunya Romnica, VIII). ISBN 84-412-0247-8;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. i PONS, J., "Isona", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera, Barcelona, Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Llord", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Castells del Pallars Juss. Llord;
Una interessant fotografia circular del Castell de Llord;
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205617" title="ArXiv" nonfiltered="686" processed="686" dbindex="85688">
ar iv (on la   s la lletra grega Khi) s un arxiu per la publicaci d'articles cientfics en els camps de les matemtiques, fsica, cincies de la computaci i biologia que poden ser obtinguts a travs d'Internet. En molts de camps de les matemtiques i la fsica, gaireb tots els articles cientfics estan a arXiv. A setembre de 2007, arXiv.org cont ms de 440.000 publicacions electrniques, amb uns 4.000 articles nous afegits cada mes.

Histria.

Originalment arXiv fou desenvolupar per Paul Ginsparg i comen el 1991 com a un arxiu per publicacions electrniques de fsica i desprs es va ampliar per incloure astronomia, matemtiques, cincia de la computaci, cincia no lineal, biologia quantitativa i, ms recentment, estadstica. Prest va esdevenir obvi que hi havia una demanda de preservaci per un llarg termini dels articles. Es va adoptar el terme e-Print per descriure els articles. Ginsparg reb el premi MacArthur Fellowship l'any 2002 per la seva creaci d'arXiv.

Originalment estava a un servidor del Laboratori Nacional de los lamos (a xxx.lanl.gov d'aqu el seu primer nom els LANL preprint archive) i ara es troba, i s operat, a la Cornell University, amb  mirrors en tot el mn. Canvi el seu nom i adrea a arXiv.org l'any 1999 per una major flexibilitat. S'ha afirmat equivocadament que l'origen de l'adrea original "xxx" era millor que "www" per molts de motius, per xxx.lanl.gov preced la World Wide Web. Tamb, s'ha dit a vegades que qualque programa de software de control de contingut hauria previngut als usuaris d'accedir a l'adrea precedent, xxx.lanl.gov, degut a que la XXX del nom feia pensar en una plana que podia contenir pornografia; De totes maneres, la legislaci com a la Children's Internet Protection Act no vendria fins ms tard, i no hi ha proves de qu els usuaris haguessin estat destorbats per aquests programes.

La seva existncia fou un dels factors que causaren l'actual revoluci en la publicaci cientfica, coneguda com a moviment d'accs obert, amb la possibilitat d'una eventual desaparici de les revistes cientfiques tradicionals. Els matemtics i cientfics professionals carreguen les seves publicacions regularment a arXiv.org pel seu accs universal i a vegades que siguin revisats abans de publicar-los en revistes revisades de forma parella. 

Actualment arXiv es finanat per la Cornell University i per la National Science Foundation.

Referncies.


Enllaos externs.
arXiv.org;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205620" title="Santa Margarida de Martorell" nonfiltered="687" processed="687" dbindex="85689">
Santa Margarida de Martorell s un jaciment arqueolgic medieval llobregatenc format bsicament per una esglsia i una necrpoli.

S'hi han fet excavacions d'en de l'any 1972, descobrint-hi les restes d'una baslica de tradici paleocristiana, datada entre els segles VI i VII. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre les excavacions arqueolgiques a Santa Margarida de Martorell. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205621" title="Luci Juli Csar (cnsol 90 aC)" nonfiltered="688" processed="688" dbindex="85690">
Luci Juli Csar (Lucius Julius L. f. Sextus n. Caesar) fou un magistrat rom.

Va arribar a la mxima magistratura de cnsol el 90 aC juntament a Publi Rutili Llop quan va esclatar la guerra social. Va tenir com a llegat en aquesta guerra a Sulla, Cras, Publi Lntul, Tit Didi i Marc Marcel. Al comenament de la campanya va atacar als samnites, per fou derrotat pel general Vetti Cat i va fugir a Asrnia que romania lleial al govern de Roma. Va rebre reforos de gals i nmides auxiliars i va iniciar altre cop l'ofensiva i va derrotar a l'enemic a Acerrae a la Campnia, ciutat que els italians estaven assetjant. Aqu van desertar molt nmides i com que sospitava de la seva lleialtat va enviar a la resta a frica. Encoratjat per aquestes desercions, Papi Mtul, el general itali, va atacar el campament de Csar, per fou rebutjat amb prdua de sis mil homes.

Aquesta victria va causar molta joia a Roma, per no fou seguida de resultats importants. Csar es va retirar immediatament dAcerrae sense aconseguir aixecar el setge i mentre l'altre cnsol Rutili Llop fou derrotat i mort per Vetti Cat. Csar va tornar a intentar aixecar el setge dAcerrae i va marxar altre cop cap a aquesta zona, per fou derrotat amb fortes prdues per Mari Egnaci.

Aquestes derrotes, la por d'una guerra amb Mitridates VI Eupator i el perill de revolta dels seus aliats van aconsellar a Csar a oferir una llei que garantia la ciutadania romana als llatins i als aliats que havien restat fidels (Lex Julia de Civitate) amb un pacte pel qual la ciutat que no volgus la ciutadania i podia renunciar i romandria com estat federat.

El 89 aC es va prorrogar el seu comandament i va obtenir una gran victria sobre l'enemic i va assetjar Asculum, davant la qual va morir de malaltia (segons Appi), per en realitat nicament es va haver de retirar per causa d'una malaltia, per no va morir. En el comandament el va substitut Gai Bebi.

Aquell mateix any fou censor junt amb Publi Licini Cras i es va dedicar a imposar la seva prpia llei i la que aquell any havien aprovat Silv i Carb que donava la ciutadania a tots els aliats italians; els nous ciutadans foren inclosos en vuit o deu tribus de nova creaci que s'afegiren a les 35 ja existents.

El 87 aC en esclatar la guerra civil, foren morts per Fmbria, per ser opositors de Gai Mari i Luci Corneli Cinna.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205624" title="Gai Juli Csar Estrab Vopisc" nonfiltered="689" processed="689" dbindex="85691">
Gai Juli Csar Estrab Vopisc (Caius Julius L. F. Sextus Caesar Strabo Vopiscus) fou germ de Luci Juli Csar (cnsol 90 aC).

El 103 aC encara jove va acusar a Tit Albuci (que havia estat pretor a Siclia) de repetundae (extorsi); Gneu Pompeu Estrab, pretor junt amb Albuci, volia conduir l'acusaci, per va haver de deixar el cam a Csar i Albuci fou condemnat. El discurs de Csar fou molt admirat al seu temps i ms tard imitat pel dictador Juli Csar.

El 90 aC fou edil curul quan son germ era cnsol. El 88 aC fou candidat al consolat sense haver estat pretor, i va tenir el suport dels aristcrates, per els tribuns Publi Sulpici i Publi Antisti van allegar que no podia ser cnsol sense violar la llei Annalis i la seva presentaci fou evitada per la fora de les armes. Sulla va entrar al cap de poc a Roma i va expulsar als populars, per enviat a Orient a combatre a Mitridates VI Eupator, els populars van recuperar el poder (87 aC) i Csar fou executat junt amb el seu germ Luci. Llavors era membre del collegi de pontfexs.

Fou considerat un dels principals oradors i poetes del seu temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205625" title="Ubi sunt" nonfiltered="690" processed="690" dbindex="85692">
Ubi sunt s un dels tpics literaris associats amb el temps de ms fama. La frase llatina significa "on sn" i fa referncia a tot el passat que ha quedat enrere pel pas inexorable del temps. S'usa per expressar nostlgia i malenconia recordant els bons moments per tamb s una crida a reflexionar sobre la brevetat de la vida (i per tant sobre la importncia d'aprofitar-la). Alguns autors famosos per l's del tpic sn Jorge Manrique, Ossian o Franois Villon. Impregna la majoria de poemes medievals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205626" title="Luci Juli Csar (cnsol 64 aC)" nonfiltered="691" processed="691" dbindex="85693">
Luci Juli Csar (Lucius Julius L. F. L. N. Caesar), fou fill de Luci Juli Csar (cnsol 90 aC) i un magistrat rom.

Va arribar a la mxima magistratura de cnsol el 64 aC junt amb Gai Marci Fgul II i fou seguidor del partit aristocrtic. El 63 aC en el debat al senat va votar per la pena de mort contra els conspiradors catalinaris tot i que el marit de la seva germana, Publi Lntul Sura era entre els acusats. Va romandre alguns anys a Roma sense anar a cap provncia com a procnsol al menys fins el 52 aC en qu se l'esmenta a la Gllia, per com a llegat de Juli Csar, i hi va romandre fins a la guerra civil (49 aC); llavors va anar a Itlia per no va participar activament a la guerra.

A la mort del dictador el 44 aC va intentar romandre neutral i se'n va anar a Nepolis on Cicer el va veure i diu que estava malalt; aviat es va unir al partit senatorial i a proposta seva el 43 aC la llei agrria de Marc Antoni fou rebutjada, per tamb es va oposar a declarar a Marc Antoni enemic pblic encara que desprs (abril del 43 aC) de la derrota d'aquest va acceptar la declaraci d'enemic. Quan al final del 43 aC es va establir el triumvirat, Luci Juli Csar fou proscrit (el segon de la llista) i el primer del que Juli Csar va dictar l'orde d'execuci. Es va refugiar a casa de la seva germana Jlia, que va aconseguir el seu perd de Marc Antoni, que era el seu fill. Segurament es va retirar i va morir algun temps desprs docs no torna a ser esmentat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205627" title="Jetr" nonfiltered="692" processed="692" dbindex="85694">
Segons el llibre de l'xode, Jetr (en hebreu         Yitr) o Reuel (en hebreu          R   l), era un sacerdot madianita qui esdevingu sogre de Moiss.

Jetr era descendent d'Abraham a travs del seu fill Madian. La tradici islmica considera Jetr (amb el nom de Shoaib, en rab     ) com un profeta nt de Madian. Jetr tenia un fill anomenat Hobab i set filles.

Un dia mentre Hobab era a les muntanyes amb els ramats, les filles de Jetr van anar a vigilar el pou. All es van trobar uns homes i van comenar una discussi molt forta, fins que va aparixer un jove que es va enfrontar als desconeguts i les va salvar. Jetr va convidar l'home a installar-se a casa seva. El nouvingut li explic que es deia Moiss i que era un israelita que havia fugit d'Egipte. Jetr l'accept de totes maneres i li don la m de la seva filla gran, Sipor. D'aquesta manera fou com Moiss es convert en el pastor i vigia de tots els ramats de Jetr.

Quaranta anys desprs, Moiss, Sipor i el seu fill Guerxom se n'anaren a Egipte. Poc desprs, la seva filla torn a casa i explic a Jetr que els jueus havien sortit del pas del Nil guiats pel seu gendre i s'havien installat al peu del Mont Sina.

Quan tingu l'ocasi, Jetr an a visitar-lo i li aconsell d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir justcia, ja que fins aquell moment noms ho feia Moiss i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Aix, solament les causes ms importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Moiss.

Segons els drusos, la seva tomba s a Galilea mentre que per a la resta de musulmans, la seva tomba s a la ciutat de Mahis (Jordnia).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205628" title="Gai Marci Fgul" nonfiltered="693" processed="693" dbindex="85695">


Onomstica:

Gai Marci Fgul I, cnsol rom el 162 aC;
Gai Marci Fgul II, cnsol rom el 64 aC;
Gai Marci Fgul, jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205631" title="Geotrpid" nonfiltered="694" processed="694" dbindex="85696">

Els geotrpids (Geotrupidae) sn una famlia de colepters polfags, amb ms de 600 espcies descrites. La seva mida oscilla entre 5 i 45 mm. La majoria sn coprfags (s'alimenten d'excrements), per tamb hi ha espcies saprfagues (vegetals en descomposici) i micetfages (fongs).

Mascles i femelles excaven conjuntament galeries subterrnies en les quals dipositen reserves d'aliment (fems, restes de fulles) per a les futures larves.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205632" title="Luci Juli Csar Fill" nonfiltered="695" processed="695" dbindex="85697">
Luci Juli Csar Fill (Lucius Julius L. F. L. N. Caesar, de sobrenom Filius o Ad olescen), fou fill de Luci Juli Csar (cnsol 64 aC), conegut com Fill per distingir-lo del seu pare.

Al esclatar la guerra civil el 49 aC es va unir al partit pompei tot i que el seu pare era llegat de Juli Csar. Pompeu el va enviar a Csar a Ariminium amb propostes de pau, i Juli Csar el va retornar amb les seves condicions. Un altre intent negociador tampoc no va reeixir. El mateix any va estar a Minturnae i va sortir amb Pompeu d'Itlia; Csar Fill va anar a frica i se li va donar el comandament de Clupea per la va abandonar quan es va acostar Curi des de Siclia. 

Tres anys desprs el 46 aC era proqestor de Cat a tica. Aquest li va encarregar tenir cura del seu fill abans del seu suicidi. Csar Fill va aconsellar a la ciutat la rendici; el mateix Luci fou perdonat pel dictador segons Hirti o Hirci, mentre altres escriptors diuen que el va fer executar. Fos per orde de Csar o a mans dels soldats de Csar, va morir poc desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205634" title="Gai Juli Csar (avi de Juli Csar)" nonfiltered="696" processed="696" dbindex="85698">
Gai Juli Csar (Caius Julius Caesar) fou l'avi de Juli Csar, segons diuen els Fasti.

No se sap de quina branca familiar provenia. Una suposici (feta per Drumann) diu que podria ser fill de Sext Juli Csar (trib militar) i germ de Sext Juli Csar (cnsol 157 aC). Un senador de nom Gai Juli que va escriure una histria de Roma en grec el 143 aC seria aquest personatge. 

L'nic que se'n sap s que es va casar amb Mrcia de qui Juli Csar deia que era descendent del rei Anc Marci. Plini esmenta un pretor que va morir sobtadament a Roma, del que noms diu que es deia Csar, i que podria ser tamb aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205637" title="Gai Juli Csar (pretor)" nonfiltered="697" processed="697" dbindex="85699">
Gai Juli Csar (Caius Julius Caesar) fou el pare de Juli Csar. Fou fill de Gai Juli Csar.

Fou pretor per no se sap en quin any. Va morir sobtadament a Pisa el 84 aC mentre s'estava vestint. Juli Csar tenia llavors 16 anys d'edat i ms tard (65 aC) va celebrar jocs en el seu honor quan era edil curul.

Estava casat amb Aurlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205639" title="Sext Juli Csar (cnsol 91 aC)" nonfiltered="698" processed="698" dbindex="85700">
Sext Juli Csar (Sextus Julius C. F. Caesar) fou fill de Gai Juli Csar i oncle de Juli Csar el dictador.

Va arribar a la magistratura de cnsol el 91 aC just abans d'esclatar la guerra social. El seu nom apareix en una pedra al Capitoli, per trencada en part, de manera que manquen els ancestres. App el va confondre amb Luci Juli Csar (cnsol 90 aC).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205644" title="Castell de Mataplana" nonfiltered="699" processed="699" dbindex="85701">
El Castell de Mataplana s un jaciment arqueolgic excavat d'en de l'any 1986 al Ripolls. s format per un castell dels segles XII i XIII i per un barri o vilatge abandonat.

La situaci de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota les fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distncia de la seva ubicaci exacta. Aix ho deia el llibre Montgrony entre histria i llegenda  on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana.  

Era, per, una creena infundada ja que la situaci no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder.

Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripolls Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueolgics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicaci i a descobrir unes restes arqueolgiques de gran valor: el castell on havien viscut Pon de Mataplana, tant vituperat per Guillem de Bergued, Hug de Mataplana i on va sorjornar Ramon Vidal de Besal.

Les restes del castell de mota de Mataplana foren localitzades on era previsible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distncia de la capella romnica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetaci. La seva ubicaci era a 1.140 metres d'altitud, entre els 5 45' de Longitud est i els 42 16' 45" de latitud Nord. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margo-calcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i allada. El nom de Mataplana obeeix a la transformaci artificial del tur de pedra calcria aplanat, formant una motta o matta.

En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueolgiques (1986-1998), "no tant sols el pati enlosat del castell sin, fins i tot, bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constitut i la muralla que proteg el recinte, o b l'escala que accedia a la planta noble del pati". 

Les successives campanyes arqueolgiques han perms descobrir "una superfcie edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'mbit de la qual havien quedat enterrats els elements bsics d'un castell-residncia del perode del segon art romnic (segles XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia edificat damunt d'un altre castell tpic del primer art romnic" .

Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben esquadrada de mida mitjana i cal, d'uns sis metres de dimetre (i pot ser d'uns 9 metres d'alada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el cam que pujava per la riba dreta, des de Gombrn vers Castellar de N'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar tota la vall a certa altura i el cam serpentejant que anava pel costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es constru, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del tur, una capella castral aula d'una sola nau amb porta al nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una capella petita, probablement amb coberta de lloses als dos vessants, i sense absis diferenciat.

I fins i tot, s possible tamb que seguint el costum del moment, hom encercls la torre i la capella potser amb un mur de pedra i, ms probablement, per mitj d'una palissada de fusta que podia seguir amb ms facilitat les sinuositats del cim del turonet".

El castell trobador de Mataplana.

Per les restes descobertes en les successives campanyes arqueolgiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romnic.

La pea bsica es la gran torre rectangular del cant oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfcie de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de can seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besal en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que es possible endevinar que degus estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula rab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjanant una porta situada a l'est. 

Posteriorment l'espai interior a la muralla es va anar omplenat d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i la aula-capella s'hi constru una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de can. Sobre aquesta quadra hi hagu una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.

La capella romnica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte amurallat, no fou edificada fins la primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces d'aquesta esglsia conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades a la darreria del segle XII.

A la part septentrional de la muralla s'hi adoss una saleta o magatzem de 5'9 per 3'4 metres. Sobre aquesta sala hi hagu una estana arrebossada i decorada.

Ms tardanament, potser ja a la primera meitat del segle XIV cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt la qual es constru un forn exterior per coure el pa.

El barri de Mataplana i esglsia romnica de Sant Joan de Mataplana.

A la vegada que es construa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es form un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb un fornal i un dipsit de cendres.

A tocar del castell de Mataplana hi ha l'esglsia romnica de Sant Joan de Mataplana, amb una sola nau rectangular amb absis semicircular a l'est i campanar d'espadanya. La capella fou restaurada el 1969, conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta esglsia es conserven dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205645" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1974" nonfiltered="700" processed="700" dbindex="85702">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1974, disputat al Circuit de Zandvoort, el 23 de juny del 1974.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Niki Lauda   1' 18. 31;
 Volta  rpida:  Ronnie Peterson    1: 21. 44    a la volta 63.      ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205647" title="Gai Sext Juli Csar" nonfiltered="701" processed="701" dbindex="85703">
Gai Sext Juli Csar (Caius Sextus Julius Caesar) fou fill de Sext Juli Csar (flammen quirinalis el 57 aC) i net de Sext Juli Csar (cnsol 91 aC). 

Fou governador de Sria (provncia romana) breument el 53 aC a la mort de Marc Licini Cras Dives I el triumvir a Carres. El 49 aC era amb Juli Csar a l'exrcit a Hispnia i fou enviat com ambaixador a Terenci Varr. Al final de la guerra alexandrina (47 aC) fou nomenat altre cop governador de Sria on va morir a l'any segent a mans dels seus propis soldats a instigaci de Quint Cecili Bas, revoltat contra el dictador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205648" title="Luci Juli Csar" nonfiltered="702" processed="702" dbindex="85704">


Onomstica
Luci Juli Csar, ancestre de la famlia Csar;
Luci Juli Csar, pretor 183 aC, fill de l'anterior;
Luci Juli Csar, pretor 166 aC, fill de l'anterior;
Luci Juli Csar, casat amb Popllia, pare del segent;
Luci Juli Csar, cnsol 90 aC, casat amb Flvia;
Luci Juli Csar, cnsol 64 aC, fill de l'anterior;
Luci Juli Csar Fill, mort 46 aC, fill de l'anterior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205649" title="Cor" nonfiltered="703" processed="703" dbindex="85705">
Segons la Bblia, Cor (en hebreu         -        Q rah ben Yiz h r ) era un israelita que es va rebellar contra Moiss.

Cor era fill d'Ishar, nt de Quehat i besnt del patriarca Lev. Era, per tant, cos-germ de Moiss. Un descendent seu seria el profeta Samuel.

Va nixer a Egipte durant el captiveri dels hebreus al pas del Nil. Segons el llibre de les Crniques, els seus descendents foren:
Assir;
Elcan;
Abiassaf, pare de:
Cor;
Assir, pare de:
That, pare de:
Sefoni, pare de:
Azari, pare de:
Joel, pare de:
Elcan, pare de:
Amassai, pare de:
Mhat, pare de:
Elcan, pare de:
Suf, pare de:
Tohu, pare de:
Elih, pare de:
Jeroham, pare de:
Elcan, qui fou pare de:
Samuel, l'ltim jutge d'Israel i pare de:
Abi;
Joel, pare de:
Eman, el cantor escollit pel Rei David i que va tenir tres filles i catorze fills, que eren:
Buquiahu;
Mataniahu;
Uziel;
Xubael;
Jeremot;
Hanani;
Hanan;
Eliata;
Guidalti;
Romamti-zer;
Joixbecaixa;
Mallot;
Otir;
Mahaziot;

Desprs de l'alliberament i durant l'xode del poble jueu pel desert, Cor (anomenat en l'Alcor Qarun) es va rebellar contra Moiss i Du el va castigar; va esberlar el terra de la seva tenda i ell i tota la seva famlia van morir. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205650" title="Sext Juli Csar" nonfiltered="704" processed="704" dbindex="85706">


Onomstica:

Sext Juli Csar, trib militar 181 aC;
Sext Juli Csar, cnsol 157 aC;
Sext Juli Csar, pretor 123 aC;
Sext Juli Csar, cnsol 91 aC;
Sext Juli Csar, flammen quirinalis (sacerdot) 57 aC;
Gai Sext Juli Csar, governador de Sria (tamb anomenat simplement Sext Juli Csar);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205651" title="Alament de Mieres" nonfiltered="705" processed="705" dbindex="85707">
L'Alament de Mieres va sser una revolta que hi hagu el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produda a causa de l'intent de confiscaci de bns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.

Fou l'inici de la Segona Guerra Remena.

Cal situar aquesta revolta en l'ambient creat desprs de la Guerra Civil i arran de l'aprovaci per part del rei, el 1481, d'una constituci favorable a la noblesa i contrria als interessos dels remences.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205659" title="Patrimoni reial" nonfiltered="706" processed="706" dbindex="85708">
El patrimoni reial era el conjunt de bns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya i que eren de titularitat del rei.

Incloa rendes provinents de feus reials, de terres i de viles, lleudes, drets derivats de l'administraci de justcia, censos sobre forns, carnisseries i escrivanies, drets sobre bns vacants, etc.

Incloa, per tant, drets d'origen fiscal i jurisdiccional i altres drets d'origen senyorial.

Era administrat pel batlle general de Catalunya, ofici reglamentat l'any 1347.

Al llarg del segle XIV, una part del patrimoni reial fou alienat, molt sovint amb cartes de grcia. A la fi d'aquest segle hi hagu una poltica reial de recuperaci del patrimoni, molt sovint, a cpia de ser pagat pels mateixos habitants de les viles. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205664" title="Boudewijnkanaal" nonfiltered="707" processed="707" dbindex="85709">


El Boudewijnkanaal o el Canal Brugge-Zeebrugge s un canal de Blgica que enllaa el port interior de Bruges amb el port martim de Zeebrugge. Te una llargada de 12 km. s de la classe VI i accepta embarcacions amb un tonatge fins a 20000 tones. 
Histria.
El 1 de juny 1894 es va signar un accord entre l'Estat belga, l'ajuntament de la ciutat de Bruges, Louis Cloiseau i Jean Cousin per a la construcci d'un port martim, un canal de Brugge al mar i un port interior a Brugge. 

Es va crear una societat, la Compagnie des Installations maritimes de Bruges, (avui amb un nom neerlands Maatschappij van de Brugse Zeevaartinrichtingen o MBZ) del qual la ciutat tenia 50% del capital i els senyors Cloiseau i Cousin la resta.

 Els dos ports i el canal es van construir del 1896 al 1905. Es van inaugurar oficialement el 1907. A l'inici, el trfic no era gaire important: noms uns 250 embarcacions l'any. A la Segona Guerra Mundial va servir de basi per als U-boots de l'exrcit alemany i va sofrir de bombardejos. El port i el canal es van reobrir el 1951. De 1970 a 1985 es va executar un gran projecte per a eixamplar el port i el canal. El 20 de juliol 1985, el rei Baldu van inaugurar les noves installacions. En aquesta occasi, el canal que es deia Zeekanaal Brugge-Zeebrugge va rebatejar-se en Boudewijnkanaal segons el nom neerlands del rei.

Estructures.
El canal noms t dues rescloses: 
la resclosa martima a Zeebrugge anomenada Pierre Vandammesluis (resclosa Pierre Vandamme) segons el nom del burgmestre  de Bruges que va actuar molt per a desenvelupar el port i el canal.  Aquesta resclosa connecta el port exterior amb el port interior i el canal. Les seves dimensions sn 165m x 19m.
la resclosa a Bruges que connecta'l amb els canals Bruges-Oostende i Gant-Bruges. Mesura 115m x 12m.

Referncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205665" title="Gai Agripa" nonfiltered="708" processed="708" dbindex="85710">

Gai Agripa (Caius Agripa) fou fill de Marc Vipsani Agripa i de Jlia la filla d'August. Va nixer el 20 aC i el 17 aC fou adoptat per August com a fill i va agafar el nom de Gai Csar pel que s conegut. 

El 13 aC va participar als anomenats jocs troians i el 8 aC va acompanyar a August en la campanya contra els sigambris.

Aviat va mostrar signes d'arrogancia i junt amb el seu germ Luci Csar (Luci Agripa) va importunar al pare adoptiu i avi amb peticions d'honors; aix fou declarat cnsol (designat el 5 aC, per no va entrar en exercici fins cinc anys ms tard) i prncep de la joventut, encara molt jove (va assolir la toga viril el mateix any 5 aC)

L'any 1 aC fou enviat a sia on l'any segent va exercir el consolat (any 1). Com que el rei Fraates IV de Prtia va ocupar Armnia, Gai es va preparar per anar a la zona, pero els parts van evacuar el regne i van establir la pau en una entrevista amb Gai a una illa de l'Eufrates (any 2) i tot seguit Gai va prendre possessi d'Armnia per davant la ciutat d'Artagera fou traidorament ferit i ja no es va recuperar; va morir a Limira a Lcia el 21 de febrer de l'any 4.

Es va casar amb Cludia Livilla, (que desprs de quedar vdua es va casar amb Drus el Jove) per no va tenir fills.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205672" title="Luci Agripa" nonfiltered="709" processed="709" dbindex="85711">

Luci Agripa (Lucius Agripa) fou fill de Marc Vipsani Agripa i de Jlia la filla d'August. Va nixer el 17 aC i el mateix any fou adoptat per August com a fill (junt amb el seu germ Gai Agripa) i va agafar el nom de Luci Csar pel qual s conegut. 

Aviat Gai i Luci van mostrar signes d'arrogncia i van importunar al pare adoptiu i avi amb peticions d'honors. Van ser nomenats cnsol designats i prnceps de la joventut; el 2 aC va assolir la toga viril.

Luci va morir l'any 2 a Marsella en el seu viatge a Hispnia. El seu cos fou portat a Roma. Alguns historiadors sospiten que fou enverinat per Lvia Drusilla, la dona d'August, que volia aplanar el cam al tron del seu fill Tiberi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205677" title="Cesari" nonfiltered="710" processed="710" dbindex="85712">

Cesari (Cesarion) fou fill de Juli Csar amb Clepatra. Va nixer poc desprs de la sortida de Csar d'Egipte (47 aC) i el seu nom original fou Ptolemeu com els prnceps egicpis. Segurament Clepatra el va portar a Roma en el seu viatge l'any 46 aC, i encara que el dictador no el va reconixer formalment com fill, la rebuda de Clepatra, el permetre-li portar el seu nom i altres detalls fan que fos molt probablement el pare. Marc Antoni va dir al senat que el dictador havia reconegut a Cesari abans de la seva mort (44 aC) per Oppi va escriure un tractat que provava que no era cert. 

El 42 aC els triumvirs van permetre a Cesari portar el ttol de rei d'Egipte tal com demanava la mare. El 34 aC Marc Antoni li va donar el ttol de rei de reis i al seu testament l'esmenta com a fill de Csar. Desprs d'ccium  (31 aC) Cleopatra el va enviar a Etipia i ndia pero el seu tutor Rod el va convncer de tornar. Va caure en mans d'August i fou executat (30 aC).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205678" title="Tixr" nonfiltered="711" processed="711" dbindex="85713">
Tixr o Tishrei s el nom d'un mes del calendari hebreu que correspon, segons l'any, als mesos de setembre i octubre. El seu nom ve d'una paraula accadia que vol dir comenament, ja que dna inici al calendari civil. Aquest nom apareix al Talmud, a la Bblia s'anomena simplement "set mes" (ja que comencen pel mes de Nisan per celebrar en ell la Pasqua). s el mes de la reflexi i el penediment, on s'avalua la prpia vida abans que ho faci Du, per aix en aquest mes tenen lloc les celebracions ms solemnes del judaisme. Desprs de les penitncies t lloc la lectura de la Tor, per culminar amb una festa.

Celebracions.
Roix Haixan;
Iom Kippur;
Sucot;
Es commemora la Creaci d'Adam i Eva;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205680" title="Abraham Simpson" nonfiltered="712" processed="712" dbindex="85714">


Abraham "Abe" Jeremiah Simpson s un personatge de ficci de la srie de televisi Els Simpson. s el pare de Homer Simpson i l'avi de Bart Simpson, Lisa Simpson i Maggie Simpson

 Biografia .

Va nixer l'any 1902. s veter de la Primera i Segona Guerra Mundial, i contnuament est explicant batalles. Va tenir una filla amb una anglesa quan va desembarcar amb les tropes. Grcies a ell la famlia Simpson va poder comprar la seva casa, ja que ell va vendre la que havia guanyat en un concurs anys enrere. 

Segons ell, va iniciar les baralles entre gats i gossos i en un naufragi d'ell i Burns va fer caure al Pare Noel per accident. Pot treure's la roba interior sense treure's primer els pantalons. Odia el xou de Grata i Pica. El seu besavi va inventar un estimulant sexual mentre creava medecines que en realitat causa un lleuger enverinament per la falta d'higiene en la seva preparaci. De nen, desprs d'emigrar d'Irlanda, va viure a l'esttua de la Llibertat. Va ser deixat en una residncia d'ancians per Homer, el seu fill. 

La seva ex-esposa, la mare d'Homer, s una activista pacifista, hippy i prfug de la justcia. En un captol, Abraham Simpson es va enamorar de Jacqueline Bouvier, la mare de Marge, encara que finalment Burns li va arrabassar. Se li coneix pel renom d'"Avi" o "Abe". T un germ, anomenat Cyrus que viu a Tahit amb 15 manilles natives que, segons Abraham, va desaparixer en la Segona Guerra Mundial i no el va tornar a veure ms fins i tot que al captol "Contes de Nadal d'Els Simpson" de la 17a temporada apareix a la histria "I Saw Grampa Cussing Santa Claus". Es diu que per escapar del servei militar en la Segona Guerra Mundial, es va disfressar de dona i va jugar a la lliga femenina de beisbol de Springfield, fins que una vegada li va caure la perruca i va ser descobert.

 Personalitat .

L'avi Simpson s un home vell i bastant senil, que viu al Castell del Jubilat de Springfield; que s un lloc trist, solitari, esguerrat i deprimidor gent vella (un senyal prop de l'entrada diu "Grcies per no parlar del mn exterior"). El seu amic ms proper sembla ser Jaspi, que tamb resideix al Castell del Jubilat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205681" title="Heixvan" nonfiltered="713" processed="713" dbindex="85715">
Heixvan o Marshevan s el nom d'un mes del calendari hebreu que correspon als mesos d'octubre o novembre. El seu nom significa "vuit mes", ja que aquest s el lloc que ocupa en el calendari eclesistic. A la Bblia se l'anomena tamb Bul, una paraula fencia. 

Celebracions.
Durant aquest mes es prega per la pluja que assegura les collites annuals, en record del Diluvi;
Sigd ;
Es recorda la mort d'Isaac Rabin, un dia que ha estat incorporat al calendari d'Israel;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205683" title="Quisleu" nonfiltered="714" processed="714" dbindex="85716">
Quisleu o Kislev s un mes del calendari hebreu que coincideix amb el novembre o el desembre gregorians. El seu nom no apareix als primers llibres de la Bblia, on simplement se l'anomena "nov mes" per la posici que ocupa. La paraula s un manlleu del acadi i va ser adoptada pels jueus exiliats a Babilnia i apareix ja als escrits tardans.

Celebracions.
Hanuk;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205684" title="Tevet" nonfiltered="715" processed="715" dbindex="85717">
Tevet s el des mes del calendari hebreu (ordre eclesistic) i correspon a desembre o gener segons l'any. El nom apareix noms un cop a la Bblia, en el passatge on Ester es fa reina i s un manlleu acadi.

Celebracions.
Dej per recordar la destrucci del temple de Jerusalem i l'exili babilnic;
Kadish per l'holocaust;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205685" title="Shamrock Rovers F.C." nonfiltered="716" processed="716" dbindex="85718">

El Shamrock Rovers Football Club (en irlands: Cumann Peile Ruagair na Seamrige) s un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
El clubs va ser fundat l'any 1901 (tot i que algunes fonts esmenten com a any de fundaci el 1899), al suburbi de Ringsend. El seu nom deriva de l'avinguda Shamrock de Ringsend. Des dels anys 20 fins el 1987, el Shamrock va jugar a Glenmalure Park, a Milltown. Aquest any, l'estadi fou venut i l'equip romangu sense seu fins data d'avui. L'equip jug a Ballsbridge entre 1990 i 1996. Posteriorment jug a Tolka Park. En el futur t previst construir el Tallaght Stadium.

Palmars. 
Lliga irlandesa de futbol: 15 ;
1922-23, 1924-25, 1926-27, 1931-32, 1937-38, 1938-39, 1953-54, 1956-57, 1958-59, 1963-64, 1983-84, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1993-94 ;

First Division: 1;
2006;

Copa irlandesa de futbol: 24 ;
1925, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1944, 1945, 1948, 1955, 1956, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1978, 1985, 1986, 1987;

Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 1;
1976-77;

League of Ireland Shield: 18;
1924-25, 1926-27, 1931-32, 1932-33, 1934-35, 1937-38, 1941-42, 1949-50, 1951-52, 1954-55, 1955-56, 1956-57, 1957-58, 1962-63, 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1967-68.

Leinster Senior Cup: 16;
1923, 1927, 1929, 1930, 1933, 1938, 1953, 1955, 1956, 1957, 1958, 1964, 1969, 1982, 1985, 1997;

Entrenadors.
  John Giles;
  Jim McLaughlin;
  Mick Byrne;
  Damien Richardson;
  Liam Buckley;
  Roddy Collins;
  Pat Scully;

Jugadors destacats.


Enllaos externs.
Web oficial;
Shamrock Rovers a FAI.ie;
Frum de discussi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205687" title="Xevat" nonfiltered="717" processed="717" dbindex="85719">
Xevat s un mes del calendari hebreu que equival a gener o a febrer. El seu nom ve de l'acadi i vol dir "la pluja que cau", per ser l'poca on els rius van ms plens.

Celebracions.
Tu Bixvat;
Es recorda el discurs de Moiss on explica la Tor per primer cop;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205688" title="104 Aquarii" nonfiltered="718" processed="718" dbindex="85720">













104 Aquarii (104 Aqr) s una estrella triple de la Constellaci d'Aquari. 104 Aqr s una binria espectroscpica i probablement variable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205689" title="Adar" nonfiltered="719" processed="719" dbindex="85721">
Adar s un mes del calendari hebreu. En l'any de trasps es duplica, de manera que existeix un Adar I i un Adar II, per adaptar els cicles de la lluna al sol. A vegades al Adar intercalat se l'anomena Aleph Adar, essent Aleph la primera lletra de l'alfabet, i al segon o ordinadi se l'anomena llavors Veadar o Adar Bet. Correspon al mes de mar (i al febrer quan hi ha dos mesos). El nom Adar ve de l'acadi, una paraula que volia dir "graner" o "ennuvolat"

Celebracions.
Purim;
Naixement de Moiss;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205690" title="Catleg General d'Estrelles Variables" nonfiltered="720" processed="720" dbindex="85722">
El Catleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en angls) s una llista d'estrelles variables.  En la seva primera edici, que contenia 10.820 estrelles, fou publicat l'any 1948 per l'Acadmia de Cincies de la URSS, editat per B. V. Kukarkin i P. P. Parenago. La segona i la tercera edicions varen ser publicades l'any 1958 i l'any 1968; la quarta edici, en tres volums, fou publicada 1985-1987. Contenia 28.435 estrelles. Es va publicar ms tard un quart volum que contenia taules de referncia, i tamb un quint volum que contenia estrelles variables fora de la Galxia.

La versi ms actualitzada del CGEV es pot aconseguir a una pgina web. Cont coordenades millorades per les estrelles variables de la quarta edici impresa del CGEV, aix com estrelles variables descobertes massa recentment per haver estat incloses en la quarta edici. Es pot aconseguir una versi ms antiga del CGEV de l'any 2004  del servei VizieR al Centre de dades Astronmiques de Strasbourg sota el nom Catleg General Combinat d'Estrelles Variables (GCVS4.2; VizieR nombre de la base de dades II/250).

Referncies.


Enllaos externs.
 GCVS website;
 Catleg General Combinat d'Estrelles Variables (GCVS4.2), 2004 versi del CGEV, al Centre de Dades Astronomiques de Strasbourg ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205691" title="Nisan" nonfiltered="721" processed="721" dbindex="85723">
Nisan s el primer mes del calendari hebreu segons la Bblia. El seu nom significa "primers fruits" en acadi, ja que correspon al mar o l'abril. Tamb rep el nom d'Aviv a la Tor (que voldria dir "primavera"). Originriament no tenia la primera posici, per el fet de celebrar la Pasqua en ell el va desplaar al primer lloc del calendari religis.

Celebracions.
Pasqua (jueva) o Psakh;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205692" title="Iar" nonfiltered="722" processed="722" dbindex="85724">
Iar, Iyar o Ziv ("llum") s un mes del calendari hebreu que correspon a l'abril o maig gregorians.

Celebracions.
Es recorda la proclamaci de l'Estat d'Israel en 1948 ;
Lag Ba'mer, record de la revolta contra els romans l'any 133;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205693" title="Sivan" nonfiltered="723" processed="723" dbindex="85725">
Sivan s un mes del calendari hebreu que equival als mesos de maig - juny. El seu nom ve de l'acadi, d'una paraula que volia dir alhora "temps" i "estaci", ja que s'inicia l'estiu.

Celebracions.
Xavuot o pentecosta jueva;
En aquest mes es recorda la vida d'Aaron, germ de Moiss;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205695" title="Tammuz" nonfiltered="724" processed="724" dbindex="85726">

Tammuz s un mes del calendari hebreu que equival als mesos de juny i juliol. El seu nom reflecteix el seu origen babilnic, ja que aix es deia una de les divinitats principals d'aquest poble (tamb anomenat Dumuzi)

Celebracions.
Es fa un dej el dia 17 per recordar la caiguda de les muralles de Jerusalem davant dels enemics (babilonis i romans) i les calamitats patides pel poble.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205697" title="Primer Ministre d'Esccia" nonfiltered="725" processed="725" dbindex="85727">
El Primer ministre d'Esccia s el cap de govern i representant d'aquesta naci integrada dins el Regne Unit. Des del 7 de maig de 1999 existeix aquest crrec. El Primer Ministre d'Esccia s Alex Salmond, del Partit Nacional Escocs (SNP) des del 16 de maig de 2007.

Llista de Primers Ministres (1999-actualitat).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205702" title="Av" nonfiltered="726" processed="726" dbindex="85728">
Av s un mes del calendari hebreu equivalent a juliol o agost.  El seu nom ve d'una paraula acdia per "jonc" i no apareix a la Bblia. s un mes considerat de mala sort i patiment perqu moltes de les desgrcies del poble jueu van tenir lloc durant els seus trenta dies.

Celebracions.
Tixa Beav;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205706" title="Elul" nonfiltered="727" processed="727" dbindex="85729">
Elul s el darrer mes del calendari hebreu modern. El seu nom ve d'una paraula aramea que significava "cerca", perqu l'nima jueva es prepara i fa examen de conscincia per a les celebracions del mes segent. Per aix cada dia (excepte el sbbat) es toca el shofar o banya per recordar els creients que han de pensar en els seus actes.

Celebracions.
s el temps de recordar els morts;
Es fan dies de dej per fer penitncia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205711" title="Medalla del Punjab" nonfiltered="728" processed="728" dbindex="85730">
La Medalla del Punjab (angls:Punjab Medal) era una medalla de campanya instituda per la Reina Victria el 2 d'abril de 1849 i atorgada als oficials i tropa de l'Exrcit Britnic i de l'Honorable Companyia de les Indies Orientals que van servir a la Campanya del Punjab de 1848-49, operacions que van acabar amb l'anexi del Pujab pels britnics.

Va ser atorgada a tots aquells que van servir al Punjab entre el 7 de setembre de 1848 i el 14 de mar de 1849 (regiments 10, 24, 29, 32, 53, 60, 61, 98 i 103 de Peu).

 Disseny .

A l'anvers apareix el cap de la Reina Victria amb una diadema i la llegenda "VICTORIA REGINA". Al revers apareix l'exrcit Sikh rendint-se al Major General Sir Walter Gilbert, mentre que al fons es veuen les tropes de la Companyia de les ndies Oriental i la inscripci "ARMY OF THE PUNJAB" amb la data "MDCCCXLIX".

Penja d'un gal blau fosc amb les vores en groc.

 Barres .

Es van aprovar 3 barres: 
	"MOOLTAN"   atorgada a les tropes que van participar al setge de Multan (7 de setembre de 1848   22 de gener de 1849);
	"CHILIANWALA"   atorgada a les tropes sota el comandament de Lord Gough, que van derrotat l'exrcit Sikh de Sher Singh i Lal Singh prop de Chillianwala (13 de gener de 1849);
	"GOOJERAT"   atorgada a les tropes Lord Gough, que van derrotat l'exrcit Sikh de Sher Singh a Gujerat (21 de febrer de 1849);
, per noms se'n podien lluir un mxim de dues.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205713" title="Jul" nonfiltered="729" processed="729" dbindex="85731">


Onomstica:

Gai Juli Jul I, cnsol el 489 aC ;
Gai Juli Jul II, cnsol el 482 aC ;
Vopisc Juli Jul, cnsol el 473 aC ;
Gai Juli Jul III, cnsol el 447 aC i el 435 aC ;
Luci Juli Vopisc Jul, trib amb potestat consolar el 438 aC;
Sext Juli Jul, trib amb potestat consular el 424 aC;
Gai Juli Vopisc Jul, trib amb potestat consular el 408 aC i 405 aC;
Luci Juli Jul I, trib consular el 403 aC ;
Luci Juli Jul II, trib amb potestat consular el 401 aC ;
Luci Juli Jul III, trib consular el 388 aC i el 379 aC;
Gai Juli Jul IV, dictador el 352 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205714" title="Gai Juli Jul" nonfiltered="730" processed="730" dbindex="85732">


Onomstica:

Gai Juli Jul I, cnsol el 489 aC ;
Gai Juli Jul II, cnsol el 482 aC ;
Gai Juli Jul III, cnsol el 447 aC i el 435 aC ;
Gai Juli Vopisc Jul, trib amb potestat consular el 408 aC i 405 aC;
Gai Juli Jul IV, dictador el 352 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205715" title="Luci Juli Jul" nonfiltered="731" processed="731" dbindex="85733">


Onomstica:

Luci Juli Vopisc Jul, trib amb potestat consolar el 438 aC;
Luci Juli Jul I, trib consular el 403 aC ;
Luci Juli Jul II, trib amb potestat consular el 401 aC ;
Luci Juli Jul III, trib consular el 388 aC i el 379 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205716" title="Recognoverunt Proceres" nonfiltered="732" processed="732" dbindex="85734">
El privilegi Recognoverunt Proceres va sser concedit per Pere II a la ciutat de Barcelona l'11 de gener de 1284.

Els primers captols (del 2 al 72) eren costums i privilegis anteriors, que el rei va ratificar. Regulaven aspectes relacionats amb la famlia i les successions i aspectes de dret mercantil i processal.

Un segon grup de captols (del 73 fins al 116) era format per noves franqueses concedides en aquest moment. En aquesta segona part, eren regulats alguns drets dels barcelonins, serveis pblics, la policia de la ciutat, el comer, etc.

Aquest privilegi fou la base del dret municipal de la ciutat de Barcelona. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205717" title="Gai Juli Jul I" nonfiltered="733" processed="733" dbindex="85735">
Gai Juli Jul I (Caius Julius L. F. Julus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 489 aC amb Publi Pinari Mamerc Ruf, consolat en el qual els volscs dirigits per Coriol, van iniciar la guerra contra Roma. A la histria de Tit Livi no hi figuren els cnsols d'aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205718" title="Gai Juli Jul II" nonfiltered="734" processed="734" dbindex="85736">
Gai Juli Jul II (Caius Julius C. F. L. N.  Julus) fou fill de Caius Julius Julus i cnsol el 482 aC juntament amb Quint Fabi Vibul I.

La seva elecci es va produir per un acord entre els dos partits que governaven l'estat, que desprs d'enfrontar-se als comicis, finalment van acordar l'elecci de Jul pels populars i Fabi pels aristcrates. El cnsol va fer la guerra a Ves, per com que l'enemic no li va presentar batalla va tornar a Roma desprs de devastar el territori a l'entorn de la ciutat de Ves.

El 451 aC fou membre del primer decemvirat. Gai Juli va acusar davant el poble, als comicis, a Publi Sesti, un home de rang patrici a casa del qual s'havia trobat el cos d'una persona assassinada. El 449 aC fou un dels tres consulars que foren enviats pel senat als plebeus quan aquestos es van revoltar a Mons Sacer i estaven acampats a l'Avent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205719" title="Vopisc Juli Jul" nonfiltered="735" processed="735" dbindex="85737">
Vopisc Juli Jul (Vopiscus Julius C. F. L. N. Julus)  fou fill de Gai Juli Jul I i germ de Gai Juli Jul II.

Va arribar al consolat el 473 aC junt amb Luci Emili Mamerc. Livi dona com a cnsol d'aquest any a Opiter Verginus per diu que en alguns annals havia trobat el nom de Vopiscus Julius en lloc del de Verginus. 

Aquell any hi va haver seriosos conflictes: l'assassinat del trib Genuci i els aldarulls que van seguir; els cnsols van procedir al reclutament fors fins que es va intentar fer servir a Voler Publili com a soldat, quan anteriorment havia estat centuri i llavors va esclatar una revolta general que va enderrocar als cnsols. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205720" title="Gai Juli Jul III" nonfiltered="736" processed="736" dbindex="85738">
Gai Juli Jul III (Caius Julius C.P.C.N. Julus) fou fill de Gai Juli Jul II.

Fou cnsol per primer cop el 447 aC junt amb Marc Gegani Macer. Fou cnsol per segona vegada el aC amb Luci Vergini Tricost. En aquest darrer any una pesta es va abatre sobre Roma fins el punt que no fou possible fer cap expedici fora del territori i encara es va haver de fer front als atacs de Fidenes i Ves que van arribar fins a la porta Colina o Collina. Juli va defensar la ciutat a les muralles i el seu collega va anar al senat pel nomenament d'un dictador. 

Licini Macer diu que fou elegit cnsol per tercera vegada el 434 aC amb el mateix collega, per els cnsols del 434 aC sn variats segons les fonts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205721" title="Solibernat" nonfiltered="737" processed="737" dbindex="85739">
Solibernat s un jaciment arqueolgic andalus situat a [[]] (Segri), al cim d'un tossal allargat.

Era format per dues torres petites i un conjunt de cambres. 

Era dedicat, sobretot, a activitats ramaderes.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205722" title="Luci Juli Vopisc Jul" nonfiltered="738" processed="738" dbindex="85740">
Luci Juli Vopisc Jul (Lucius Julius Vopiscus F. C. N. Julus) fou fill de Vopisc Juli Jul i un dels tres tribuns amb potestat consolar del 438 aC.

El 431 aC fou magister equitum del dictador Aule Postumi Tubert, que li va encarregar la ciutat juntament amb el cnsol de l'any, Gai Juli Ment, mentre ell marxava contra els eques i volscs. 

El 430 aC fou cnsol amb Gai Papiri Cras; aquell any els tribuns volien modificar la lleu per la qual es pagaven les sancions amb caps de ramat (Lex Aternia Tarpeia del 454 aC) i volien posar en el seu lloc un pagament en metllic; els cnsols es van avanar i van establir el pagament d'una quantitat petita i fixada en metllic en lloc de cada cap de ramat (multarum aestimatio). La imposici de multes per obtenir ramats s'havia convertit en un perill, ja que unes poques famlies estaven acumulant tots el ramats de Roma, mitjanant la imposici de multes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205723" title="Sext Juli Jul" nonfiltered="739" processed="739" dbindex="85741">
Sext Juli Jul (Sextus Julius Julus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 424 aC, crrec que va exercir conjuntament amb altres tres collegues. L'esmenten Tit Livi (4.35) i Diodor de Siclia (12.82.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205724" title="Transcripci fontica" nonfiltered="740" processed="740" dbindex="85742">
La transcripci fontica s la representaci d una srie de sons d una llengua mitjanant els signes d un alfabet fontic. El sistema de transcripci usat per la comunitat cientfica s l'Alfabet Fontic Internacional (AFI).

Se solen distingir dos tipus de transcripci fontica (ampla o estreta), segons si prescindeix dels matisos menys rellevants o intenta representar els mnims detalls. Si la transcripci noms recull els fonemes i arxifonemes, es parla de transcripci fonolgica.



Bibliografia .

Eullia Bonet, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascar, Manual de transcripci fontica, Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1997. 

Jess Tuson (dir), Diccionari de lingstica, Bibliograf, Barcelona, 2000.



Enllaos externs.

Aplicaci al catal dels principis de transcripci de l'Associaci Fontica Internacional , Institut d'Estudis Catalans.

s a dir , Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205725" title="Gai Juli Vopisc Jul" nonfiltered="741" processed="741" dbindex="85743">
Gai Juli Vopisc Jul (Caius Julius L.F. Vopiscus N. Julus) fou nt de Vopisc Juli Jul. Fou trib amb potestat consular el 408 aC amb dos collegues. Gai Juli i un dels seus collegues, Corneli Cos, es va oposar violentament a la nominaci d'un dictador. Fou altre cop trib amb potestat consular el 405 aC amb cinc collegues amb els quals va iniciar el setge de Ves.

El 393 aC fou censor i va morir exercint aquest crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205726" title="Luci Juli Jul I" nonfiltered="742" processed="742" dbindex="85744">
Luci Juli Jul I (Lucius Julius Julus) fou trib consular el 403 aC amb cinc collegues, segons els Fasti Capitolini.
Diodor de Siclia esmenta noms cinc tribuns en total, per Tit Livi ho apuja a vuit. Sis era probablement el nombre correcte (Tit Livi hi hauria afegit, a ms, els dos censors).

Durant aquell any els tribuns van continuar el setge de Ves, fins i tot durant l'hivern.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205727" title="Luci Juli Jul II" nonfiltered="743" processed="743" dbindex="85745">
Luci Juli Jul II (Lucius Julius L. F. Vopiscus N. Julus) fou fill de Luci Juli Vopisc Jul.

Fou trib consular per primer cop el 401 aC amb cinc collegues; en aquest any van entrar en ofici a les calendes d'octubre en lloc de la data habitual, els idus de desembre, degut a la derrota dels seus predecessors davant Ves; tot l'any va estar ple de lluites exteriors i conflictes interns.

Ho fou per segona vegada el 397 aC amb el mateix nombre de collegues; ell i el seu collega Postumi van sorprendre als tarquinians que venien de saquejar la comarca de Roma i els van derrotar recuperant el bot que portaven.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205728" title="Luci Juli Jul III" nonfiltered="744" processed="744" dbindex="85746">
Luci Juli Jul III (Lucius Julius Julus) fou trib consular el 388 aC amb cinc collegues. Fou altre cop tribu consular el 379 aC, aquesta vegada amb set collegues.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205729" title="Gai Juli Jul IV" nonfiltered="745" processed="745" dbindex="85747">
Gai Juli Jul (Caius Julius Julus) fou un magistrat rom. Fou nomenat dictador el 352 aC amb l'excusa de una suposada guerra contra els etruscs, per en realitat per aconseguir l'elecci de dos patricis (en lloc d'un patrici i un plebeu) als comicis consulars, en violaci de la llei Licnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205732" title="Junc" nonfiltered="746" processed="746" dbindex="85748">
Junc (Juncus) fou un filsof rom. 

Va escriure un tractat ("Sobre l'edat antiga", ) del que s'han conservat bastants extractes mercs a Estobeu. L'obra tenia forma de dileg i del text es dedueix que era un filsof platnic. 

De la seva vida gaireb no es coneix res. Fora de saber que era anterior a Estobeu es desconeix en quina poca va viure. Tcit parla d'un senador rom de nom Juncus Vergilianus, que alguns identifiquen amb el filsof, per sembla que la lectura correcta del nom hauria de ser Junius Vergilianus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205737" title="Ortologia" nonfiltered="747" processed="747" dbindex="85749">
El terme ortologia, que ve del grec orthos (recte) i logos (paraula), s la branca de la gramtica normativa que estableix la manera correcta de pronunciar les paraules d'una llengua. 

La representaci grfica d'una paraula indica en molts casos quina s la pronunciaci correcta, per com que l'ortografia s convencional no sempre hi ha una correspondncia unvoca entre un so i una lletra. A ms a ms, cal tenir en compte les diferents variants dialectals del catal, variants que d'alguna manera ja van ser tingudes en compte en el moment d'establir l'ortografia. 

Les primeres normes de pronunciaci es troben disperses en l'obra gramatical de Pompeu Fabra. Actualment, l'Institut d'Estudis Catalans ha dictat unes recomanacions per a la llengua estndard oral que tenen en compte els principals dialectes del catal (septentrional, central, balear, nord-occidental i alguers) i diferents registres (formal i informal). Per assegurar-se de quina s la pronncia correcta d'una paraula es pot consultar un diccionari de pronncia.


Correspondncia entre grafia i so.

La a
  en gral. (pa, rdio);
 [ ] en gral., en cat. or., excepte alg. (sab);
  en alguns cultismes, en cat. or. (arquebisbe, amn);
 muda, al final d'alguns mots esdrixols (famlia), en cat. sept. i bal., en registres informals;
  en gral., en cat. occ. i alg. (sab);
  en el sufix masc- -ista (un turtista), en cat. occ.
 [] final de mots fem. (casa), en part del cat. n-occ., en registres informals;


La b
  inicial i en gral. davant cons. sonora (bonic, objecte);
  assimilada, davant de m (abnegat);
  geminada, en el grup bl, precedida de vocal tnica (poble), en cat. central ;
 [ ] entre vocals (sabata);
  final en gral. i davant cons. sorda (tub, dissabte);
 muda, al final de mot o sllaba, precedida de m (tomb, ambds);
 muda, en paraules amb abs-, obs-, seguits de cons. (abstracte, obstacle), en bal., en registres informals;


La c
  final en gral., davant de a, o, u, l, r  i cons. sordes (foc, carn, conte, cullera, classe, crema, acte);
  final i davant de vocals a, e, i tniques, en part del mall. (crec, 'cap);
  geminada, en el grup cl, desprs de vocal tnica (tecla), en cat. central;
 muda, al final de mot, precedida de n (tronc) i els plurals (bancs), excepte en val.
  davant cons. sonora (ancdota);
  davant de e, i (cel, cirera, acci);

La 
  final i davant a, o, u (feli, lli, venut);
  davant cons. sonora (feliment);


La d
  inicial i davant cons. sonora (dit, adjectiu);
 [ ] entre vocals (cadira);
  final i davant cons. sorda (fred, adquirir);
 muda, en gral., final precedida de l, n (herald, profund) excepte en bal. i val., i en els plurals acabats en -rds (verds);
 muda, en paraules amb ads-, seguit de cons. (adscriure), en bal., en registres informals;
 muda, en paraules amb -ndr- (divendres), en bal i cat. n-or., en registres informals;


La e
  en gral. (ferro, dbil);
  procedent de E tancada en llat vulgar, en cat. central (cadena);
  procedent de E tancada en llat vulgar, en cat. occ. i alg. (cadena);
  procedent de E tancada en llat vulgar, en cat. balear (cadena);
  en gral. (herba, b);
  mitjana, en ross. (ferro, dbil, cadena, herba, b);
  o  en alguns cultismes (efecte, problema);
  en gral., en cat. occ. (home, preg);
  en alguns casos, en cat. occ., en registres informals: mots tradicionals comenats amb les sllabes em-, en-, es- (embut, encara, esperar) i altres (sencer, lleuger, resplendor);
 [ ] en gral., en cat. or. (home, preg);
  en cat. alg. (home, preg);
  en alguns cultismes, en cat. or. (teoria, aeroport);
  en alguns casos, en bal. (pregar, esperar; herbeta, ventada; mnec, crrec);
 muda, en els plurals d'alguns mots esdrixols (grcies), en cat. sept. i bal., en registres informals;


La f
  en gral. (farina, caf, confiar, baf);
  seguida de cons. sonora (afgans);


La g
  davant de a, o, u, i cons. sonora (gat, gos, gust, maragda);
 [ ] final i davant de vocals a, e, i tniques, en part del mall. (jo pag, gall);
 [ ] assimilada, davant de n (signe);
  geminada, en el grup gl, desprs de vocal tnica (regla), en cat. central ;
 [ ] entre vocals (regar);
  en gral., final (llarg, cstig) i els plurals (llargs) ;
 muda, final darrere n (sang);
  en gral., davant e, i, inicial i darrere de cons., en cat. occ. (germ, girar, marge);
  davant e, i, entre vocals, en val. (pgina, pags);
  davant e, i, entre vocals, en alguns mots, en cat. n-occ. (pags);
 [ ]  davant e, i, inicial i darrere de cons., en cat. or. (germ, girar, marge);
  final, precedida de i tnica (mig, desig);

El dgraf gu
  davant e, i (guerra, guitarra);
 [ ] davant e, i, precedit de vocal (guila);

El dgraf tg
  davany e, i (metge);

El dgraf ig
  final i davant cons. sorda (bateig, Puigsacalm);
  davant cons. sonora (Puigmal);

La h
 muda, en gral. (hora, oh!);
  en algunes interjeccions (ehem!);


La i
  en gral. (pi, cam. pasos);
  en gral. (pintar, amonar);
  en diftongs creixents (iogurt, noia, condici);
  en alguns diftongs creixents, en registres formals (condici);
  en diftongs decreixents (mai, reina, boira, avui);
  en el fals dgraf ix (caixa, dibuix), en cat. occ., excepte val. merid., i tarrag.
 muda, en el dgraf ix (caixa, dibuix), en cat. or., excepte tarrag., i val. merid.
 muda, en el dgraf ig (roig, rebuig) ;


La j
  en gral., en cat. occ. i tarrag. (jard), excepte en els dgrafs tg, tj, dj;
  entre vocals, en val. (pluja);
  en alguns mots, entre vocals, en cat. n-occ. (pluja);
  en els mots jo, ja, jas, en val. tarrag. i part del cat. n-occ.
 [ ] en gral., en cat. or., llevat del tarrag. (jard), excepte en els dgrafs tg, tj, dj;

Els dgrafs tj, dj
  en gral. (platja, adjectiu);


La k
  en gral. (kamizake);


La l
  en gral. (abril, maleta);
 [ ] assimilada, davant de g (lgebra);
 muda, en algunes paraules acabades en -ol (plnol);
 muda, en el mot altre i compostos (nosaltres, vosaltres), en registres informals;

La ela geminada (ll)
  en gral. (collegi, illusi);

El dgraf ll
 [ ] en gral. (llet, pollastre);
  procedent de LY, C'L, G'L del llat vulgar (palla, vull), en registres informals, en bal. i part del cat. central ;


La m
  en gral. (mapa, amic, comprar, llum);
 [ ] davant de f i v pron.  (triomf, tramvia);


La n
  en gral. (nas, pena, trenta, quan);
  assimilada, davant de b i m (benmirat), i davant de v pron.  (canvi);
 [ ] assimilada, davant cons. f i v pron.  (confit, canvi);
 [ ] assimilada, davant cons. palatal (ngel, panxa);
 [ ] assimilada, davant cons. velar (conca, sang);


La o
  en gral. (roba, all);
  en gral. (fosc, crrer);
  o  en alguns cultismes (zona, docte);
  mitjana, en ross. (roba, all, fosc, crrer);
  en gral., en cat. occ. i mall. (robar);
  en alguns casos, en cat. occ. i mall. (sortir);
  o  en el pronom ho en posici procltica (ho diu), en cat. occ. i mall. ;
  en gral., en cat. or. excepte en mall. (robar);
  en alguns casos, en cat. or. (pouar);
  en alguns cultismes, en cat. or. (psicoanlisi, sncope);


La p
  en gral. (pes, mapa, plaa, repte, cop);
  davant cons. sonora (capgirar);
  geminada, en el grup pl, desprs de vocal tnica (triple), en cat. central ;
 muda, precedida de m, final o davant de cons. (camp, temps, compte);


La q
  davant  (quatre, qesti, aqfer, quota);

El dgraf qu
  davant e, i (queixal, quilo);


La r
  inicial, davant o darrere cons. (roca, carta, honra);
 muda, la primera del mot arbre;
 muda o no, la primera de l'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i der. (aprendre, comprendre);
 muda, la primera de l'infinitiu, futur i condicional del verb perdre, en val.
 muda, excepcionalment, en el mot dimarts, en val. i part del cat. n-occ. i central;
  entre vocals en els compostos (contrarestar);
 muda, final, en general (llevat de gran part del val. (cantar, fuster);
  final dels infinitius seguits d'un pronom feble amb cons. (dur-la, estimar-nos);
 [ ] final dels infinitius seguits d'un pronom feble amb vocal (anar-hi, fer-ho);
  final, en alguns mots (mar, amor) ;
  final, en gran part del val. (cantar, fuster, amor);
 [ ] entre vocals o darrere cons. oclusiva (cara, prou, bra, tros, drap, crema, gran);

El dgraf rr
  en gral. (arrs);


La s
  inicial i final (sal, fals);
  en gral. darrere cons. (dansa), excepte mots amb dins, fons, trans;
  en mots amb dins, fons, trans (endinsar, enfonsar, trnsit);
  en gral, davant cons. sorda (festa);
 muda, en gral., davant de r (israelita);
 muda, en cat. or., davant [ ], [ ] (desgel, desxifrar);
  en l'increment sc dels verbs incoatius (servisca, patisques), en cat. occ.
  en gral., entre vocals, en general (camisa);
  entre vocals, en compostos (antesala);
 muda, en el sufix -esa (pobresa), en val., en registres informals;
  davant cons. sonora (asma);
 muda, en els plurals -igs, -nxs, -xs (mareigs, esfinxs, apndixs);
 muda, en els mots aquest davant de cons., aquests, posts;

El dgraf ss
  entre vocals (cassola);

El dgraf sc
  entre vocals (piscina);


La t
  en gral. (taula, pota, carta, batre, pot, hort);
  davant cons. sonora (dotze);
  assimilada, en paraules com futbol;
  assimilada, davant l (atleta);
  assimilada, en el dgraf tl procedent de T'L, D'L, J'L (espatla), en bal. i val.
 [ ] assimilada, en el dgraf tll procedent de T'L, D'L, J'L (espatlla), en cat. n-occ, central i sept.
 muda, en el dgraf tll de paraules com bitllet, ratlla, en bal. i val.
  assimilada, davant de m (setmana);
  assimilada, davant de n (cotna);
 muda, en el sufix -itz- (protagonitzar);
 muda, en gral., final precedida de l, n (malalt, font), excepte en bal. i val.
 muda, en general, en els plurals en -rts (forts); tamb excepcionalment en el mot dimarts, en bal. i part del cat. or. i n-occ.
  final dels gerundis seguits de pronom feble amb vocal (acostumant-hi);

La u
  en gral. (salut, msic, rell);
  en gral. (pudent, dirtic);
  en diftongs creixents (quan, paraiger, ping, cauen);
  en diftongs decreixents (caure, peu, riure, moure);
 muda, en els dgrafs qu, gu davant e, i (guerra, guitarra);


La v
  inicial, entre vocals i darrere de cons. (vi, rave, canvi), en val. no apitxat, balear, alg. i part del tarrag.
  inicial i darrere de cons., en parlars betacistes (vi, canvi);
 [ ] entre vocals, en parlars betacistes (rave);
  final (salv, leimotiv);


La w
  en gral. (web, kiwi);
  en gral. (watt, (kuwaiti);
 [ ] en alguns casos, en zones betacistes (kuwaiti);
  en gral., en zones betacistes (watt);


La x
  en gral. (taxi, excursi, apndix);
  en mots comenats en ex- seguit de vocal o cons. sonora (examen, exhalar, inexistent, exmarit);
  inicial i darrere cons., en cat. occ. i tarrag. (xocar, planxa);
 [ ] inicial i darrere cons., en cat. or., excepte tarrag. (xocar, planxa);
 [ ] darrere de i, en alguns casos (guix);

El dgraf ix
 [ ] en cat. or. i val. merid. (caixa, dibuix);
  en cat. occ., excepte val. merid. (caixa, dibuix);
 [ ] davant cons. sonora (baixllat o baixllat);

El dgraf tx
  en gral. cotxe, despatx);


La y

El dgraf ny
 [ ] en gral (nyap, pinyol, pany);


La z
  inicial, entre vocals i entre cons. i vocal (zero, oz, onze);
  final (hertz);


Nota: No s'han tingut en compte ni els estrangerismes ni els fenmens de fontica sintctica.

Bibliografia.

Castellanos, Josep-Anton. Manual de pronunciaci. Vic: Eumo, 1993 (1a ed.), 2004.

Bruguera, Jordi. Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990 (1a ed.), 2004.

Paloma, David; Rico, Albert. Diccionari de pronunciaci en catal. Barcelona: ed. 62, 2000. 

Juli-Mun, Joan; Romero, Slvia; Creus, Imma. El catal nord-occidental. Descripci i orientacions ortopiques. Lleida: Pags Editors, 2004.

Lacreu, Josep. Manual d's de l'estndard oral. Valncia: Institut de Filologia Valenciana, Universitat de Valncia, 1990 (1a ed.)

Moll, Toni. La llengua dels mitjans de comunicaci. Alzira: Bromera: 1990.

Ruaix, Josep. El catal, 1. Temes introductoris, fontica i ortografia. Moi: l'autor, 1984.

Televisi de Catalunya. El catal de TV3: llibre d'estil. Barcelona: Ed. 62, 1995.



Enllaos.

Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana. I: Fontica , Institut d'Estudis Catalans.

Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci , Acadmia Valenciana de la Llengua.

L'estndard oral valenci , Acadmia Valenciana de la Llengua.

s a dir , Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205738" title="Medalla del Bltic" nonfiltered="748" processed="748" dbindex="85750">


La Medalla del Bltic (angls:Baltic Medal) s una medalla de campanya instituda per la Reina Victria a l'abril de 1856 i atorgada a a oficials i tropa de la Marina Reial, els Marines Reials i els Sapadors Reials que van servir al mar Bltic a les operacions navals contra Rssia. 

En un inici noms cobria les accions navals, per tamb va ser atorgada a 100 homes dels Sapadors Reials per la seva tasca a la demolici de les fortaleses russes de Bomarsund i Svealborg.

Disseny.

Una medalla de plata o bronze, de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix la imatge de la Reina Victria coronada amb una diadema. Al revers apareix la Britnia.

Penja d'una cinta blau cel amb les vores grogues (els colors inversos de la Medalla de la Guerra de Crimea).

 Barres .

No es van autoritzar barres per a aquesta medalla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205741" title="Conferncia de Perpiny" nonfiltered="749" processed="749" dbindex="85751">
La Conferncia de Perpiny va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegaci del Concili de Constana, Ferran I de la Corona d'Arag, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.

No s'aconsegu la deposici de Benet XIII d'Aviny, el qual va perdre, per, el suport de Ferran I i de Vicent Ferrer. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205742" title="Energia radiant" nonfiltered="750" processed="750" dbindex="85752">


L'energia radiant s l'energia de les ones electromagntiques continguda en la llum visible i altres formes de radiaci, com els raigs X. Quan la matria absorbeix la  radiaci experimenta un augment de l'energia trmica; tamb es poden experimentar canvis en les substncies.
La quantitat d'energia radiant es pot calcular integrant el flux radiant (o potncia) respecte al temps, com en el cas de qualsevol altre tipus d'energia, en unitats del SI es mesura en joules.

 Definici .
A partir de les equacions de Maxwell la densitat d'energia electromagntica al buit vindr donada per:
;

on
  0 s la permitivitat elctrica del buit,
  0 s la permeabilitat magntica del buit,
  s el vector del camp elctric, i;
  s el vector del camp magntic.

En el cas d'una ona electromagntica, aquesta energia es desplaa; i a partir de les equacions de Maxwell es pot deduir que el flux d'energia vindr donat pel vector de Poynting:
.
El concepte d'ona electromagntica inclou, entre d'altres, les ones de rdio, les microones, la llum, els raigs X o les radiacions gamma.

El treball de Max Planck sobre els cossos negres i el de Heinrich Hertz sobre l'efecte fotoelctric van demostrar que els intercanvis d'energia es feien en quantitats definides o quntum. El 1905, Albert Einstein va introduir el concepte de fot o quntum d'energia electromagntica. El quntum d'energia intercanviat o energia del fot depen de la longitud d'ona, segons l'equaci de Planck:

E = h. ;

on
   s la freqncia de l'ona, expressada en hertz (Hz);
 h s la constant de Planck;

per a qualsevol ona es pot escriure:
  = c/ ;
on 
   s la longitud d'ona, expressada en metres;
 c s la velocitat de la llum;

Les longituds d'ona visibles per a l'ull hum sn les compreses entre 380 nm i 780 nm (per sota de l'ultraviolat i per sobre de l'infraroig.

Aquesta energia electromagntica radiant pot ser recuperada i utilitzada grcies als panells fotovoltaics (que utilitzen la radiaci violada i ultraviolada), o pels escalfadors solars d'aigua (que utilitzen la radiaci infraroja). Les plantes tamb capten aquest tipus d'energia per fer la fotosntesi i les antigues cmeres fotogrfiques per impressionar la pellcula. Els fotons poden provocar la ionitzaci dels toms, de manera que els toms excitats cedeixen part de la seva energia que pot ser captada sota una forma diferent (com l'electricitat o la fotosntesi), o pot modificar l'estructura de la matria (com en el cas de la pellcula fotogrfica). D'altra banda, els fotons tamb poden cedir la seva energia provocant l'agitaci dels toms de la matria, en seria el cas de forn microones. En el cas de les ones hertzianes (rdio, televisi, telfon mbil), l'energia radiant provoca la circulaci d'un corrent elctric a l'antena que s transformat en so o imatges.

Vegeu tamb.
 Electrosttica;
 Energia luminosa;
 Potncia;
 Radiometria;
 Radiaci inonitzant;
 Radiaci no ionitzant;
 Radiaci csmica de fons;
 Efecte fotoelctric;
 Sistema obert;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205743" title="Shelbourne F.C." nonfiltered="751" processed="751" dbindex="85753">


El Shelbourne Football Club s un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
El club va ser fundat a Dubln el 1895 i s'un a la lliga irlandesa (unificada) el 1904. L'any 1921 fou membre fundador de la lliga de la Repblica d'Irlanda. El 1913/14 establ la seva seu al Shelbourne Park a Ringsend. Entre el 1934 i el 1936 s'anomen Reds United FC. La temporada 1955/56 l'equip jug al Irishtown Stadium, per la temporada segent s'establ al Tolka Park.

El Shelbourne es proclam campi de la primera divisi el 2006 per la seva licncia fou revocada per la FAI i l'equip fou descendit a segona.

Jugadors destacats.
  Eric Barber;
   Louis Bookman   ;
  Jason Byrne;
  Peter Desmond;
  Tony Dunne;
  Bob Fullam;
  Stephen Geogeghan;
  Eoin Hand;
  Owen Heary;
  Val Harris;
  Joe Haverty ;
  Bill Lacey;
  Jimmy Johnstone;
  Paddy Moore;
  Tony Sheridan;

Entrenadors destacats.
  David Jack, 1953-55;
  Gerry Doyle, 1957-1965, 1967-1975;
  Eoin Hand, 1993-94;
  Pat Fenlon, 2002-2006;

 Palmars .
 Lliga irlandesa de futbol (13): 1925-26, 1928-29, 1930-31, 1943-44, 1946-47, 1952-53, 1961-62, 1991-92, 1999-2000, 2001-02, 2003, 2004, 2006;
 Copa irlandesa (unificada) (3): 1906, 1911, 1920;
 Copa irlandesa de futbol (7): 1939, 1960, 1963, 1993, 1996, 1997, 2000;
 Gold Cup (1): 1914-15;
 Copa de la Lliga irlandesa de futbol (1): 1995-96;
 League of Ireland Shield (8) : 1922, 1923, 1926, 1930, 1944, 1945, 1949, 1971;

Enllaos externs.
Web oficial;
Reds Independent;
Shelbourne Supporters' Development Group;
Shelshomepage;
Shels Picturehouse;
Shelbourne a fai.ie;
Shelbourne a uefa.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205746" title="Antonio Ghislanzoni" nonfiltered="752" processed="752" dbindex="85754">

Antonio Ghislanzoni  (Lecco, 25 de novembre de 1824   Caprino, Brgam, 16 de juliol de 1893) va ser un periodista, poeta i novellista itali, que va escriure diversos llibrets per a peres de Verdi i d'altres compositors, entre els que cal destacar els de La forza del destino i Ada.

Ghislanzoni va nixer a Lecco en la Llombardia, i va estudiar breument en un seminari, per va ser expulsat per mala conducta l'any 1841. Llavors va decidir estudiar medicina a Pavia, per ho va deixar poc de temps desprs per a dedicar-se al cant com a barton i a la literatura. 

L'any 1848, estimulat per les idees nacionalistes de Mazzini, va fundar diversos peridics republicans a Mil, per al final va haver de refugiar-se a Sussa. Mentre viatjava per Roma, on volia ajudar en la defensa de la naixent repblica, Ghislanzoni va ser arrestat pels francesos i empresonat breument a Crsega.

A meitat dels anys 1850, preveient la seua relaci amb el teatre, Ghislanzoni es va involucrar en activitats periodstiques als cercles bohemis de Mil, exercint com a director d'Itlia musicale i editor de la Gazzetta musicale di Milano. Tamb va fundar L'uomo di pietra i la Rivista minima, on va collaborar entre altres, amb Arrigo Boito.

L'any 1869 va abandonar el periodisme i va tornar a Llombardia, on es va dedicar a la literatura i l'escriptura de llibrets per a peres. Va escriure moltes histries curtes en vers i diverses novelles incloent Un suicidio a fior d'acqua (1864), Angioli nelle tenebre (1865), La contessa di Karolystria (1883). La seua novella sobre la vida teatral Gli artisti da teatro (1865), va ser reditada en el segle XX. Va publicar tamb diversos assajos musicals, entre els que destaca Reminiscenze artistiche.

Ghislanzoni va escriure ms de 85 llibrets, incloent Ednea de Catalani (1866), Ada (1870) i la segona, i ms coneguda, versi de La forza del destino (1869). Tamb va traduir a l'itali l'pera Don Carlos de Verdi.

Va morir en Caprno l'any 1893, als 69 anys.

Llibrets d'pera.
El nom del compositor s'indica entre parntesi, la data s la de l'estrena.

Le due fidanzate (Antonio Baur - 1857);
Il Conte di Leicester (Antonio Baur - 1858);
Maria Tudor (Vladimir Nikiti  Kaperov - 1859);
Marion Delorme (Giovanni Bottesini - 1862);
Cola di Rienzi (Vladimir Nikiti  Kaperov - 1863);
La stella di Toledo (Tommaso Benvenuti - 1864);
I due orsi (Costantino Dall'Argine - 1867);
L'isola degli orsi (Costantino Dall'Argine - 1867);
Gli avventurieri (Gaetano Braga - 1867);
Gli artisti alla fiera (Lauro Rossi - 1868);
Valeria (Edoardo Vera - 1869);
Giovanna di Napoli (Errico Petrella - 1869);
I promessi sposi (Errico Petrella - 1869);
Un capriccio di donna (Antonio Cagnoni - 1871);
Aida (Giuseppe Verdi - 1871);
Pap Martin (Antonio Cagnoni - 1871);
Reginella (Gaetano Braga - 1871);
Adelinda (Agostino Mercuri - 1872);
Caligola (Gaetano Braga - 1873);
Fosca (Carlos Gomes - 1873);
Il parlatore eterno (Amilcare Ponchielli - 1873);
Salvator Rosa (Carlos Gomes - 1874);
Il duca di Tapigliano (Antonio Cagnoni - 1874);
I Lituani (Amilcare Ponchielli - 1874);
Atahualpa (Carlo Enrico Pasta - 1875);
Sara (Luigi Gibelli - 1876);
Francesca da Rimini (Antonio Cagnoni - 1878);
Don Riego (Cesare Dall'Olio - 1879);
Adelina (Luigi Sozzi - 1879);
Mora (Luigi Vicini - 1880);
Edmea (Alfredo Catalani - 1886);
Giovanna la pazza (Eliodoro Ortiz de Zrate - 1886);
I Doria (Augusto de Oliveira Machado - 1887);
Edoardo Stuart (Cipriano Pontoglio - 1887);
Carmosina (Joo Gomes de Arajo - 1888);
Fiamma (Nicol Ravera - 1890);
Andrea del Sarto (Vittorio Baravalle - 1890);
Spartaco (Pietro Platania - 1891);
Celeste (Francesco Spetrino - 1891);
Cleopatra (Melesio Morales - 1891);
Gualtiero Swarten (Andrea Gnaga - 1892);
Frine (Giovanni Carpaneto - 1893);
Il maestro smania (Cesare Clandestini - 1894);
Alda (Luigi Romaniello - 1896);
I mori di Valenza (per a Amilcare Ponchielli, completat per Arturo Cadore - 1914);
Onesta (Nicol Massa - 1929);

Librets per a peres no estrenades.
Alba Barozzi (Paolo Giorza - 1884);
La strega (Luigi Vicini);
Re Lear (Antonio Cagnoni);
Il figlio delle selve (Cesare Dall'Olio);
Evangelina (per a Luigi Sozzi - inconclusa per la mort del compositor);
La Sfinge (per a Giovanni Carpaneto - inconclusa 1890);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205749" title="Medalla de Crimea" nonfiltered="753" processed="753" dbindex="85755">


La Medalla de Crimea (angls:Crimea Medal) s una medalla de campanya britnica aprovada el 15 de desembre de 1854 per la Reina Victria, Atorgada a oficials i tropa de les unitats britniques (de terra i navals) que van lluitar a la Guerra de Crimea de 1854-56 contra l'Imperi Rus.

La medalla s notable perqu llueix unes barres extremadament ornades, amb la forma d'una fulla de roure, un estil que no s'ha emprat mai ms a la Gran Bretanya. La suspensi de la medalla tamb s molt florida.

La medalla s'atorgava sense barra a aquells que van ser presents a Crimea per que no van participar a cap de les accions que qualificaven. Tamb es va atorgar a forces aliades franceses. Aquestes medalles, a ms de les 5 barres britniques, sovint s'atorgaven amb barres franceses (no autoritzades): Traktir, Tchernaia, Mer d'Azoff, i Malakof.

Disseny.

Una medalla de plata o bronze, de 36mm de dimetre. A l'anvers apareix la imatge de la Reina Victria coronada amb una diadema. Al revers apareix la victria coronant de llorer a un soldat.

Penja d'una cinta blau cel amb les vores grogues (els colors inversos de la Medalla del Bltic).  

Barres.

Es van autoritzar 5 barres, 
	 Alma    20 de setembre de 1854;
	 Inkerman    5 de novembre de 1854;
	 Azoff    1854;
	 Balaklava    25 d octubre de 1854;
	 Sebastpol    1854-55;
, per noms se'n podien atorgar un mxim de 4. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205750" title="Colors en srie" nonfiltered="754" processed="754" dbindex="85756">
Colors en srie s una srie de deu captols dedicada als colors creada per Televisi de Catalunya l'any 2007. L'octubre del mateix any es van editar en format DVD i es va fer una exposici al Caixafrum de Barcelona.

El 4 de gener de l'any 2008 es va estrenar un captol especial, Colors d'Europa.


Captols.
 Blanc, del cel a la terra.
 Groc, el cam de la contradicci.
 Taronja, moviment continu.
 Vermell, dna'm la vida.
 Rosa, enganxs o div.
 Verd, de la vida a la mort.
 Blau, confia en mi.
 Marr, la vida secreta de la bellesa.
 Negre, el tnel al final de la llum.
 Plata, el reflex multicolor.

Equip.
Direcci i presentaci per Mai Balaguer i scar Lorca. Coordinaci del gui per Mnica Artigas. Guiper Mnica Artigas, Ral Tidor, Ramn Piqu, Dimas Rodrguez i Chema Argente. Producci per Natlia Cucurella, Carles Rubio, Laura Cuadrado i Hanneke Van Spaandok. Muntatge per Oriol Borbonet. Operador de cmera a crrec d'scar Lorca. Auxiliar de realitzaci a crrec d'Eva Ferr i Matilda Vidal de Llobatera. Postproducci d'udio per Joan Esquirol. Veus en off de Sergi Zamora (verd), Albert Mieza (groc), Cristina Mauri (blau), Isabel Valls (blanc), Txe Arana (vermell), Jordi Royo (marr) i Miquel Roldn (taronja). Muntatge musical per Aleix Sans. Disseny grfic per Sira Violas. Documentaci a crrec de Cristina Borrs. Fotografies a crrec de Francesc Fbregas. Vestuari a crrec de Roser Rebull. Carla d'Arnaude com a estudiant en prctiques. Producci executiva a crrec d'Oriol Sala-Patau. Direcci executiva a crrec de Francesc Fbregas. Collaboracions de Xavi Figueras, Eva Armisn, Juanjo Saz, Jotha, Arkham Studio i Ada Parellada.

Enllaos externs.
Web del programa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205751" title="Khi Aquarii" nonfiltered="755" processed="755" dbindex="85757">


Khi Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la Constellaci d'Aquari.

Khi Aquarii s una estrella gegant vermella del tipus M de la magnitud aparent +4,93. Est aproximadament a 640 anys-llum de la Terra. Est classificada com a una estrella variable irregular i la seva claror varia de +4,90 a +5,06.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205752" title="Jnia" nonfiltered="756" processed="756" dbindex="85758">


Onomstica:

Jnia, mare de Gai Claudi Marcel;

Jnia, dona de Marc Lpid ;

Jnia Trcia o Jnia Tertulla, dona de Gai Cassi;

Gens Jnia, gens romana plebea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205753" title="Jnia (mare de Gai Claudi Marcel)" nonfiltered="757" processed="757" dbindex="85759">
Jnia (Junia) fou la dona de Gai Claudi Marcel, l'ugur, i la mare de Gai Claudi Marcel que fou cnsol el 50 aC. Cicer l'esmenta amb gran respecte en una carta de felicitaci que va dirigir al seu fill per l'elecci com a cnsol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205754" title="Jnia (dona de Lpid)" nonfiltered="758" processed="758" dbindex="85760">
Jnia (Junia) fou la filla de Servlia i de Dcim Juni Sil, cnsol el 62 aC. Fou tamb germanastra de Marc Juni Brut, un dels assassins de Juli Csar, que era fill de Servlia i del seu primer marit Marc Juni (trib de la plebs el 83 aC). Es va casar amb Marc Lpid que desprs fou triumvir.

Quan Cicer va estar a Cilcia el 50 aC va dir que no era fidel a Lpid per ms tard en parla en un dels discursos en termes elogiosos (Probatissima uxor). Jnia, per damunt dels problemes es va saber guanyar l'amor del seu marit; quan es va involucrar en la conspiraci del seu fill Lpid contra la vida d'Octavi (August) desprs d'ccium, el seu marit la va protegir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205755" title="Jnia Trcia" nonfiltered="759" processed="759" dbindex="85761">
Jnia Trcia o Jnia Tertulla  (Junia Tertia o Junia Tertulla) fou la filla de Servlia i de Dcim Juni Sil, cnsol el 62 aC. Fou tamb germanastre de Marc Juni Brut, l'assass de Juli Csar, que era fill de Servlia i del seu primer marit Marc Juni Brut (trib de la plebs el 83 aC). Fou germana de Jnia (dona de Lpid). Es va casar amb Gai Cassi, un dels assassins de Juli Csar i va sobreviure al seu marit ja que va morir el 22 dC, 64 anys desprs de la batalla de Filips, sens dubta molt vella.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205758" title="Gens Jnia" nonfiltered="760" processed="760" dbindex="85762">
Jnia fou una de les principals gens romanes, originalment patrcia i desprs plebea. El primer que va esdevenir cnsol fou Luci Juni Brut, emparentat amb els Tarquinis, per desprs d'aquest i els seus fills, tots els dems membres de la famlia foren plebeus. Van utilitzar els cognoms Brut (Brutus), Bubulc (Bubulcus), Grac (Gracchanus), Norb (Norbanus), Paciec (Paciaecus), Pen (Pennus), Pera, Pulle (Pullus), i Sil (Silanus). Molts pocs apareixen esmentats sense cap cognom especial. A l'imperi van agafar altres cognoms.
Quint Juni, trib de la plebs el 315 aC.
Dcim Juni, militar rom.
Tit Juni, aspirant a trib de la plebs. ;
Gai Juni, edil curul i jutge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205759" title="Bohemian FC" nonfiltered="761" processed="761" dbindex="85763">

El Bohemian F.C.  (en irlands: An Cumann Peile Bithimeach) s un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
Conegut com Bohemians, el club va ser fundat el 6 de setembre de 1890. Els colors del club, el vermell i el negre, van ser adoptats el 1893. El club destac des de la seva fundaci per la defensa de l'amateurisme. No fou fins el 21 de febrer de 1969 que adopt el professionalisme.

 Palmars .
Lliga irlandesa de futbol: 10;
1923/24, 1927/28, 1929/30, 1933/34, 1935/36, 1974/75, 1977/78, 2000/01, 2002/03, 2008;
Copa irlandesa de futbol: 6 ;
1928, 1935, 1970, 1976, 1992, 2001;
Copa irlandesa de futbol (unificada): 1;
1908;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 2;
1975, 1979;
League of Ireland Shield: 6;
1924, 1928, 1929, 1934, 1939, 1940;
Dubln City Cup: 1;
1936;
Dubln and Belfast Intercity Cup: 1;
1945;
Top Four Cup: 1;
1972;
Leinster Senior Cup: 31;
LFA President Cup: 12;
Acieries D'Angeleur: 1;
1929;

Jugadors destacats.


    Robbie Best;
    Ed Brookes;
    Willie Browne;
    Stephen Caffrey;
    Harry Cannon;
    Jimmy Conway;
    Ernie Crawford;
    Gerry Daly;
    Billy Dennis;
    Paul Doolin;
    Plev Ellis;
    Paddy Farrell;
    Pat Fenlon;
    Dominic Foley;

    Johnny Fullam;
    Oliver St John Gogarty;
    Fred Horlacher;
    Jackie Jameson;
    Avery John;
    Peter Kavanagh;
    Paul Keegan;
    Tommy Kelly;
    Billy Jordan;
    Gino Lawless;
    Shaun Maher;
    Mick Martin;
    Jack McCarthy;
    Brian Mooney;

    Rocky O'Brien;
    Tony O'Connell;
    Tony O'Connor;
    Kevin O'Flanagan;
    Mick O'Flanagan ;
    Dermot O'Neill;
    Alex Nesovic;
    Mark Rutherford;
    Harold Sloan;
    Derek Swan;
    Dave Tilson;
    Stephen Ward;


Enllaos externs.
Web oficial ;
Bohemians Community Scheme ;
Bohsnews;
DCU Bohs;
TheBohs.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205764" title="Zazaqui" nonfiltered="762" processed="762" dbindex="85764">
El zazaqui s una de les llenges indoeuropees de la branca indo-iraniana, amb prop de 2 milions de parlants. s la llengua prpia dels zaza, un grup de Turquia. Els primers textos s'escrivien amb l'alfabet rab per el fort contacte dels zaza amb cultures occidentals (fruit d'una dispora de segles) ha provocat que acabin adoptant l'alfabet llat. s un idioma molt proper al kurd, fins al punt que alguns lingistes el caracteritzen com a llengua kurda.











 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205765" title="Medalla del Servei General al Cap de Bona Esperana" nonfiltered="763" processed="763" dbindex="85765">

La Medalla del Servei General del Cap de Bona Esperana (angls:Cape of Good Hope General Service Medal) s una medalla de campanya britnica instituda per la Reina Victria el 4 de desembre de 1900 per ser atorgada de manera retrospectiva als veterans de 3 campanyes de supressi de diversos alaments nadius menors al Cap entre 1880 i 1897, concretament als veterans que van servir a les Forces Colonials del Cap a la Campanya Traskei (1880-1881), la Guerra de Basutoland (1880-1881) i la Campanya Bechuanaland (1896-1897).

Es va atorgar unes 5.000 vegades, i va ser atorgada principalment a unitats locals, excepte potser d'una dotzena d'unitats imperials.

Es va atorgar:
	Sense bara: 10;
	Una barra, Transkei: 562;
	Una barra, Basutoland: 1589;
	Una barra, Bechuanaland: 2483;
	Dues barres; Transkei & Basutoland: 490;
	Dues barres; Basutoland & Bechuanaland: 77;
	Les 3 barres: 23;

Disseny.
Una medalla de plata de 36mm de dimetre amb un suspensori. A l'anvers apareix la imatge de la Reina Victria amb un vel, amb la llegenda VICTORIA REGINA ET IMPERATRIX. Al revers apareix l'escut d'armes de la Colnia del Cap amb una flor de Proteal. Al permetre superior apareix la inscripci CAPE OF GOOD HOPE (Cap de Bona Esperana).
En ocasions el nom del receptor es grava al contorn.

Penja d'un gal blau fosc amb una franja central groga (totes 3 franges tenen la mateixa amplada)

 Barres .

	 Transkei    13 de setembre de 1880   15 de maig de 1881;
	 Basutoland  - 13 de setembre de 1880   27 d'abril de 1881;
	 Bechuanaland    24 de desembre de 1896   30 de juliol de 1897;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205766" title="Imposta" nonfiltered="764" processed="764" dbindex="85766">

A l'arquitectura, es parla genricament d'Imposta a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici. 

Imposta correguda, es denomina a la faixa sortint al parament exterior d'un edifici que indica la divisi dels pisos. 

Tamb es diu imposta, al sortint prismtic a manera de capitell rudimentari que es colloca sobre una pilastra. 

A l'arquitectura clssica, la imposta s al brancal com el capitell a la columna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205767" title="Riu Congost" nonfiltered="765" processed="765" dbindex="85767">



El Congost s un riu de la conca del Bess i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a travs de la Serralada Prelitoral.

 Naixement .
Neix de les aiges dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues.

 Curs mitj i desembocadura.
El riu es troba en la fractura que separa el masss del Montseny dels Cingles de Bert i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acci durant segles ha aconseguit un engorjat important que comena al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figuer per obrir-se a la plana del Valls quan arriba a la Garriga. Desprs travessa tota la plana del Valls, passant per Granollers, i per acabar formant el Bess en la seva confluncia amb el Mogent, que li ve a l esquerra, a l alada de Montmel. No t afluents d importncia, per molts d ells es troben, tamb, engorjats.

 Caracterstiques fluvials .
En total, el Congost t una llargada de 41 quilmetres i una conca de 225 km2, mentre que la seva mitjana de cabal s de 0 56 m3/s. Habitualment, els mesos de mar, maig i setembre s quan hi baixa ms aigua, marcant mnims al mes d agost. Per la seva ubicaci, es tracta d un curs d aigua de rgim mediterrani, per tant no sorprn que pateixi crescudes rpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Aix ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s i una alada de 4,9 metres.

 Aprofitament del riu .
L aprofitament hidrulic havia tingut una certa importncia antigament, mitjanant l s de molins i en els conreus, per la progressiva industrialitzaci de molts pobles del seu curs ha fet que el seu paper disminueixi.

La seva riba s, encara, el millor eix de comunicacions entre el Valls i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerd i l'autovia C-17 (abans N-152), gaireb sempre parallela al traat ferroviari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205768" title="Premi Crtica Serra d'Or de Recerca" nonfiltered="766" processed="766" dbindex="85768">
El Premi Crtica Serra d'Or, en la categoria de Recerca s un guard atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una distinci sense dotaci econmica, per que ha assolit un gran prestigi i renom en l'mbit cultural catal, i que premia obres de recerca publicades l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin que el jurat distingeix les obres que, dins l'mbit cultural catal, considera que en sn mereixedores.

Obres guardonades.

2008 Els poetes de l'escola mallorquina i l'Associaci per la Cultura de Mallorca (Humanitats). Isabel Graa i Zapata.
 El naixement d'una nova conscincia. (Altres Cincies). Eudald Carbonell.
 La memria dels reis. Les quatre grans crniques. (Catalanstica). Stefano Maria Cingolani.
2007 La illusi occitana. (Humanitats). Agust Rafanell;
Biografia del mn. De l'origen de la vida al collapse ecolgic. (Altres Cincies). Jaume Terradas;
Un exilio horizontal. Pere Calders y Mxico. (Catalanstica). Carlos Guzmn Moncada;
2006 Teatre, Guerra i Revoluci a Barcelona, 1936-1939. (Humanitats), Francesc Foguet i Boreu;
Qumica verda. (Altres cincies). Xavier Domnech;
Classicisme i Renaixement: Una idea d'Itlia durant el Noucentisme (Catalanstica). Gabriella Gavagnin;
2005 Els orgens medievals del paisatge catal. Jordi Bols ;
Els dficits de la realitat i la creaci del mn. Ramon Lapiedra ;
La solitud de la paraula. Francesco Ardolino ;
2004 Histria del llibre manuscrit a Catalunya. Jess Alturo i Perucho ;
Un ciutat en guerra. Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939). Joan Sagus San Jos.
El temps i el clima. Javier Martn Vide.
2003 Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) Una Vida per al dileg.  Santi Corts ;
El Montseny. Cinquanta anys d'evoluci dels paisatges. Mart Boada ;
2002 Adri Gual (1891-1902): Un teatre simbolista (Humanitats). Carles Batlle ;
Flora dels brifits dels pasos catalans i molses. (Altres Cincies). Creu Casas. Montserrat Brugus. Rosa M. Cros ;
Estudis de Filologia valenciana (catalanstica). Joseph Gulsoy;
2001 Els Ajuntaments franquistes a Catalunya. Poltica i Administraci Municipal (1938-1979). Mart Marn ;
La biologia a l'alba d'un nou milleni. Jaume Bertranpetit;
Reconeixement de la seva trajectria investigadora i amb motiu de la publicaci "Three Fifteenth-Century Valencian Poets" i de la reedici de "La poesia" de Joan Maragall. Arthur Terry;
2000 Repressi poltica i coacci econmica. Francesc Vilanova i Vila-Abadal;
Escrits fonamentals sobre el segon principi de la termodinmica. David Jou, editor cientfic;
Histria de la filla del rei d'Hungria e altri racconti catalani tardomedievali. Veroniza Orazi;
1999 Histria de la lingstica catalana 1775-1900. Pere Marcet i Salom i Joan Sol;
Gaziel: vida, periodisme i literatura. Manuel Llanas;
Ramon Llull i el naixement del lullisme. J.N. Hillgarth ;
1998 Els museus d'art de Barcelona: antecedents, gnesi i desenvolupament fins l'any 1915. Andrea A. Garcia i Sastre.
Atles corolgic de la flora dels Pasos Catalans, volums 6 i 7. Oriol de Bols i Capdevila (i col.);
Edici de lObra completa d'Ausis March. Robert Archer;
1997 L'ltim Camb (1936-1947). La dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme. Borja de Riquer i Permanyer;
Barcelona, ciutat de transici (1848-1868). El projecte urb a travs dels treballs de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca Ferran Sagarra i Trias;
Traducci de Curial e Gelfa i tota la tasca de catalanstica. Bob de Nijs ;
Revista L'Aven (Esment Especial) En ocasi del seu 20. aniversari, per la seva tasca continuada d'alta divulgaci de la recerca histrica;
1996 Els catalans i el domini napolenic. Maties Ramisa;
De la traducci literal a la creaci literaria. Curt Wittlin;
1995 El bisbe Morgades i la formaci de l'Esglsia catalana contempornia. Jordi Figuerola i Garreta;
Ecologia del foc i regeneraci en garrigues i pinedes mediterrnies. Christian Papi i Perdig ;
Girona al segle XIV. Christian Guiller;
1994 Llengua, literatura i societat a la Mallorca contempornia. Josep Massot i Muntaner;
Flora de Montserrat. Josep Nuet i Badia i Josep M. Panareda i Clops;
Estudis de gramtica histrica. Joseph Gulsoy;
1993 Falange, guerra civil, i franquisme. Joan M. Thoms;
Art romnic i feudalisme al Baix Llobregat. Montserrat Pags i Paretas;
L'astronomia de Jacob Ben David Bonjorn. Josep Chabs i Bergon;
Readers and Books in Majorca (1229-1550). J.N. Hillgarth;
Arxiu de Tetxos Catalans Antics (Esment especial). Josep Perarnau i Espelt;
1992 Robert Gerhard i la seva obra. Joaquim Homs i Oller;
Estudis sobre Ramon Llull. Robert D.F. Pring-Mill;
1991 D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena i Edici Crtica de Tirant lo Blanc. Albert G. Hauf;
Sprach - und nationalbewusstsein in Katalonien Whrend der Renaixena (1833-1891). Irmela Neu-Altenheimer;
1990 Carles Riba (1893-1959). Jaume Medina;
En els orgens de Catalunya: Emancipaci poltica i afirmaci econmica. Michel Zimmermann;
Catalunya 77-88. Fundaci Jaume Bofill;
1989 Esquerra Republicana de Catalunya, I. Maria-Dolors Ivern i Salv;
Sant Vicent Ferrer, Sermons, Volum VI. Gret Schib;
Canoner tradicional del Baix Camp i el Montsant. Gabriel Ferr, Salvador Rebs i Isabel Ruiz;
1988 Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII i XIX). Lloren Ferrer i Als;
Fauna dels briozous dels Pasos Catalans. Mikel Zabala i Limousin;
Els menorquins de la Florida: Histria, llengua i cultura. Philip D. Rasico;
El "cavaller de Vidr" (Esment especial). Ignasi Terrades i Saborit;
1987 Histria de les Institucions i del moviment cultural a  Catalunya de 1900 a 1936. Alexandre Gal;
Francesc Duran i Reynals (1899-1958), un investigador catal de projecci internacional. Antoni Roca i Thomas F.Glick;
El taps de la creaci, de la catedral de Girona (Esment especial). Pere de Palol i Salellas;
La percepci del bosc. La Garrotxa com a espai viscut. Joan Nogu i Font;
1986 Els vitralls medievals de l'esglsia de Santa Maria del Mar. Joan Ainaud de Lasarte, Joan Vila-Grau i M. Assumpta Escudero i Ribot;
Selected Works of Ramon Llull. Anthony Bonner;
1985 Teoria de la llengua segons Fabra. Xavier Lamuela i Josep Murgades;
Els sistemes naturals de les Illes Medes. Joandomnec Ros i Aragons, Ignasi Olivella i Josep M. Gili i Sard;
Tirante il Bianco. A.M. Annicchiarico, M.I. Indini, M. Majorano, V. Minervini, S.Panunzio i C. Zilli, amb prleg de G.E. Sansone;
1984 Estudi lingstic de la metfora en Mrius Torres. Montserrat Badia;
Industrialitzaci a Catalunya, 1960-1977. Centre d'Estudis de Planificaci;
Santiago Rusiol (1861-1931). Heidi Johanna Roch;
1983 Les Germanies als Pasos Catalans. Eullia Duran;
1982 La vegetaci dels Pasos Catalans. Ramon Folch i Guilln;
Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939). Joan Villarroya i Font;
Jaume I i els valencians del segle XIII. Robert I. Burns;
1981 Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana. Joan Coromines;
1980 Quinze segles d'una famlia catalana. Mart de Riquer;
Poltica Econmica i territori a Catalunya. Francesc Roda;
1979 El procs de formaci nacional de Catalunya. Josep M. Salrach;
Catalunya i l'imperi napolenic. Joan Mercader;
1978 Entre dos llenguatges. Joan Coromines ;
1977 Barcelona a mitjan segle XIX. Josep Benet i Casimir Mart;
1976 Arxiu Vidal i Barraquer. Volum II. M. Arbeloa;
Eivissa cartaginesa. Miquel Tarradell i Matilde Font;
1975 El pensament econmic a Catalunya. Ernest Lluch;
Federalisme i Autonomia a Catalunya.  J.A. Gonzlez i Casanova;
1974 Barcelona i la seva histria. Agust Duran i Sanpere;
1973 Lliga catalana. Isidre Molas;

Jurats.

Composici del jurat en la categoria de Recerca:

2008 Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tubols.
2007 Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tubols.
2006 Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B. Culla, Manuel Jorba i Santiago Riera i Tubols.

Vegeu tamb:.

Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig;
Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil;
Premi Crtica Serra d'Or de Teatre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205769" title="Omega1 Aquarii" nonfiltered="767" processed="767" dbindex="85769">




Omega Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

Omega Aquarii s una estrella subgegant del tipus F de la magnitud aparent +4,97. Est aproximadament a 134 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205770" title="Congost" nonfiltered="768" processed="768" dbindex="85770">

Geografia:
Una entitat de poblaci de Celr, al Girons. Vegeu Congost (Celr).
Un riu de Catalunya. Vegeu riu Congost.
Un pas estret d'un riu. Vegeu Congost (hidrografia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205773" title="Juni" nonfiltered="769" processed="769" dbindex="85771">

Onomstica:;
Quint Juni, trib de la plebs el 315 aC;
 Dcim Juni, militar rom.
 Tit Juni, aspirant a trib de la plebs ;
 Gai Juni, edil curul i jutge.
 Juni Cil, governador rom de Bitnia.
 Juni Maurici, jurista.
 Juni Balb, rom de rang consular.
 Juni Llop, senador rom.
 Juni Titi, cnsol rom el 245.
 Juni Marulle, cnsol designat el 67. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205774" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1975" nonfiltered="770" processed="770" dbindex="85772">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1975, disputat al Circuit de Zandvoort, el 22 de juny del 1975.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   1' 20. 29;
 Volta  rpida:  Niki Lauda    1: 21. 54   a la volta 55.    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205776" title="Quint Juni" nonfiltered="771" processed="771" dbindex="85773">
Quint Juni (Quintus Junius) fou trib de la plebs el 315 aC, i en el seu crrec va incitar el poble contra els assassins de Espuri Meli (Spurius Maelius).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205777" title="Fust" nonfiltered="772" processed="772" dbindex="85774">
El fust s la part central de la columna, el tros allargat que li dna altura i forma. Acostuma a ser cilndric o quadrat, si b l'arquitectura moderna contempla columnes de diferents siluetes. El fust pot ser llis o estar ornamentat, usualment amb estries o lnies que el recorren. Subjecta el capitell i parteix de la base de la columna i s la part que exerceix la fora per suportar el pes dels arcs o del sostre de l'edificaci









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205778" title="Dcim Juni" nonfiltered="773" processed="773" dbindex="85775">
Dcim Juni (Decimus Junius) fou un militar rom. Va quedar estacionat a la desembocadura del riu Volturnus amb un contingent,  per ordre del cnsol Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 212 aC, durant la Segona Guerra Pnica (212 aC) i va controlar la zona amb eficcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205779" title="Tit Juni" nonfiltered="774" processed="774" dbindex="85776">
Tit Juni (Titus Junius L. F.) fou un magistrat rom contemporani de Sulla. Possea alguns dots oratries, per no va poder destacar entre els aspirants a trib de la plebs ja que quasi sempre estava malalt. Va acusar a Publi Sexti, pretor designat, per haver coms suborn per guanyar les eleccions, i en va obtenir la condemna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205780" title="Gai Juni" nonfiltered="775" processed="775" dbindex="85777">
Gai Juni (Caius Junius) fou un magistrat rom. Fou edil curul, per no se'n coneix l'any. Va deixar un fill amb el mateix nom.

Fou el president (en qualitat de judex quaestionis) de la cort que va condemnar a Escamandre, Fabrici i Oppinic pel intent d'enverinar al vell Cluenci (any 74 aC). La condemna es va sospitar que s'havia obtingut per suborn i Gai Juni fou un dels ms sospitosos i es va haver de retirar de la vida pblica i la paraula Judicium Junianum (judici juni) va esdevenir sinnim d'un judici corrupte. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205781" title="Juan Adn" nonfiltered="776" processed="776" dbindex="85778">
Juan Adn Morln (Tarazona 1741 - Madrid 1816) fou un escultor espanyol neoclssic. 

Estudia a Saragossa i es colloca d'aprenent al taller de l'escultor Jos Ramrez de Arellano. 

Es trasllada a Roma, on aconsegueix una pensi per a realitzar estudis. Se li nomena membre de l'Acadmia de Sant Lluc i s tamb a Roma on es casa amb Violante del Valle. 

L'any 1774 se li nomena acadmic de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, i regressa al 1776, amb encrrecs per a realitzar diversos retaules. Treballa a la La Seu Vella de Lleida, Catedral de Granada i Catedral de Jan. Sn nombrosos els encrrecs per a realitzar retrats de personatges rellevants i de la noblesa de l'poca. 

Se li nomena l'any 1811 director de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando aix com escultor de cmera del rei Ferran VII l'any 1815.

Obres.
Retrat de Carles IV d'Espanya ;
Retrat de Maria Llusa de Parma ;
Retrat de Manuel Godoy ;
Retrat del Duc de Alcdia. Any 1794 ;
La Pietat. Collegi dels PP Escolapis de Pozuelo d'Alarcn ;
Sant Josep. Esglsia de Sant Gins. Madrid ;
Crist crucificat. Esglsia parroquial de Torrelavega ;
Escultures als Jardins de Aranjuez. 1793;
Enllaos externs.
Biografia de Juan Adn
Bibliografia.
Volum 1 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona-Edicions 62. ISBN 84-297-5429-6. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205782" title="Editorial Espasa" nonfiltered="777" processed="777" dbindex="85779">
L'editorial Espasa s una empresa pertanyent al Grupo Planeta fundada el 1860 a Barcelona. Est especialitzada en obres de consulta, materials didctics i literatura, secci on destaquen els clssics espanyols en format de butxaca (sector on van ser pioners). Des del 1926 el seu nom passa a ser Espasa-Calpe, fruit d'una fusi que li assegur una millor distribuci dels seus llibres.



Enllaos externs.
Web oficial
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205784" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1976" nonfiltered="778" processed="778" dbindex="85780">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1976, disputat al Circuit de Zandvoort, el 29 d'agost del 1976.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Ronnie Peterson   1' 21. 31;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni   1' 22. 59   a la volta 49.    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205790" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1977" nonfiltered="779" processed="779" dbindex="85781">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1977, disputat al Circuit de Zandvoort, el 28 d'agost del 1977.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Mario Andretti   ;
 Volta  rpida:  Niki Lauda  1' 19. 990    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205792" title="Manganime.cat" nonfiltered="780" processed="780" dbindex="85782">
Manganime.cat s una entitat sense nim de lucre que t com a objectiu primordial promocionar el manga i anime en llengua catalana. s la primera entitat amb idntitat prpia de domini .cat. Actualment disposa de ms de 100 membres de tot Catalunya.

 Histria .

Va nixer el 12 d'agost de 2007.

Enllaos externs.
Pgina web oficial de Manganime.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205793" title=".hack" nonfiltered="781" processed="781" dbindex="85783">
.hack s un projecte multimdia de l'empresa japonesa Bandai consistent en explicar una histria fent s de diversos formats: vuit videojocs per a la consola PlayStation 2, quatre dels quals ja han estat publicats en espanyol, quatre sries d'anime i una srie d'oves, varis de manga, tres dels quals ja han estat publicats a Espanya, i, per ltim, unes quantes novelles, algunes d'elles relacionades directament amb les histria d'algunes sries d'anime. 

La histria de .hack comprn la categoria shonen (sent els jocs, a ms, RPG). La histria gira entorn de The World, un MMORPG basat en un escrit de l'autora alemanya Emma Wielant que porta diversos problemes als jugadors que hi han dins.

 Enllaos externs .
Pgina Oficial ;
Dothackers (notcies) ;
The World (primer frum exclusiu)  ;
Portal del Caos ;
.hack//Enciclopedia ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205794" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1978" nonfiltered="782" processed="782" dbindex="85784">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1978, disputat al Circuit de Zandvoort, el 27 d'agost del 1978.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Mario Andretti  1: 16. 36 ;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1: 19. 57    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205796" title="Dundalk F.C." nonfiltered="783" processed="783" dbindex="85785">

El Dundalk Football Club (en irlands: Cumann Peile Dn Dealgan) s un club de futbol irlands de la ciutat de Dundalk.

Histria.
Les primeres notcies de futbol a Dundalk aparegueren al diari Dundalk Democrat el 17 de desembre de 1892. El futbol s'inici al voltant de les infrastructures militars i de ferrocarril. Al tombar de segle un club de la ciutat anomenat Rovers particip a la Leinster Senior League. Aquest club exist fins el 1914.

El setembre de 1903 nasqu el Great Northern Railway Association Club, tamb conegut com Dundalk GNR, embri de l'actual Dundalk Football Club. Compet a la Dundalk and District League des de 1905. Amb la independncia del pas s'un a la Irish Football Association (IFA). El 1926 ingress a la lliga irlandesa de futbol, essent el primer equip de provncies en fer-ho. El 1930 es reanomen Dundalk F.C.. Tamb fou el primer equip de fora de Dubln que guany la lliga el 1932 33. El 1936 es trasllad a Oriel Park. Entre 1903 i 1936 havia jugat a Athletic Grounds.

 Palmars .
Lliga irlandesa de futbol: 9;
1932 33, 1962 63, 1966 67, 1975 76, 1978 79, 1981 82, 1987 88, 1990 91, 1994 95;
 
First Division: 1;
2000 01;

Copa irlandesa de futbol: 9 ;
1942, 1949, 1952, 1958, 1977, 1979, 1981, 1988, 2002;

Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 4  ;
1977-78, 1980-81, 1986-87, 1989-90;

League of Ireland Shield: 2 ;
1966-67, 1971-72;

Top Four Cup: 2 ;
1963-64, 1966-67;

Leinster Senior Cup: 6 ;
1950-51, 1960-61, 1970-71, 1973-74, 1976-77, 1977-78;

President's Cup: 9 ;
1930-31, 1951-52, 1963-64, 1964-65, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1988-89, 1989-90;

Dubln City Cup: 5 ;
1937-38, 1942-43, 1948-49, 1967-68, 1968-69;

Inter City Cup: 1 ;
1942;

Jugadors destacats .


 Synan Braddish;
 Peter Corr;
 Tony Cousins;
 Eamonn Gregg;
 Ken DeMange;
 Eoin Hand;
 Cathal Muckian;
 Tommy McConville;
 Dermot Keely;
 Jimmy Kelly;

 Turlough O'Connor;
 Steve Staunton;
 Tommy Traynor;
 Paul Futcher;
 Mick Hoy;
 Jim McLaughlin;
 Peter McParland;
 Dave D'Errico;
 Bobby Smith;


 Entrenadors destacats .


 Liam Tuohy: 1969-1972;
 Fran Brennan: 1973-1974;
 Jim McLaughlin: 1974-1983;
 John Dempsey: 1983-1984;
 Turlough O'Connor: 1985-1994;
 Dermot Keely: 1994-1996;
 Martin Murray: 2000-2002;
 Jim Gannon: 2004-2005;




 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Histria del Dundalk F.C.;
 Dundalk F.C. Forum;
 The Lilywhite;
 D-Shed Boys Forum;
 Dundalk F.C. Trust;
 Dundalk W.F.C. (equip femen);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205800" title="Charles Crupelandt" nonfiltered="784" processed="784" dbindex="85786">

Charles Crupelandt (Wattrelos, 23 d'octubre de 1886 - Roubaix, 18 de febrer de 1955) fou un ciclista francs.

Biografia.

Fou ciclista professional entre 1904 i 1914. Fou susps a perpetutat el 1914 en resposta a una pena de pres de dos anys.

Palmars. 
 4 victries d'etapes al Tour de Frana;
1907;
 1r a les 24h d'Anvers;
 1r a les 8h d'Andrimon;
 2n a la Pars-Brusselles ;
1910;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1911;
 1r a la Pars-Menin;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 3r a la Pars-Brusselles;
1912;
 1r a la Pars-Roubaix ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 2n al G.P.de Saxe;
1913;
 1r a la Pars-Tours;
 3r a la Pars-Brusselles;
 3r a la Pars-Roubaix;
1914;
 Campi de Frana;
 1r a la Pars-Roubaix ;
 1r a les 24h d'Anvers;
 3r a la Mil-San Remo;

Resultats al Tour de Frana.
Tour de Frana de 1906. Abandona (2a etapa) ;
Tour de Frana de 1907. Abandona (3a etapa) ;
Tour de Frana de 1910. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
Tour de Frana de 1911. 4t de la classificaci general i vencedor de dues etapes;
Tour de Frana de 1912. Abandona (10a etapa) i vencedor d'una etapa;
Tour de Frana de 1913. Abandona (3a etapa) ;
Tour de Frana de 1914. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Charles Crupelandt ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205803" title="Franois Beaugendre" nonfiltered="785" processed="785" dbindex="85787">

Franois Beaugendre (Salbris, 25 de juliol de 1880 - ?) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1903 i 1911. Durant la seva carrera professional aconsegu 3 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana, cursa en la qual particip en les seves primeres edicions.

Palmars.
1904;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1908;
 1r a la Pars-Lilla;
 1909;
 2n al Giro de Llombardia;
 1910;
 1r a la Gnova-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1903. 9 de la classificaci general;
1904. Abandona (5a etapa), vencedor d'una etapa i porta el maillot groc durant una etapa;
1906. Abandona (8a etapa);
1907. 5 de la classificaci general;
1908. 13 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205804" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1979" nonfiltered="786" processed="786" dbindex="85788">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1979, disputat al Circuit de Zandvoort, el 26 d'agost del 1979.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux   1: 15. 461;
 Volta  rpida:  Gilles Villeneuve   1: 19. 438   ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205808" title="Ronnie O'Sullivan" nonfiltered="787" processed="787" dbindex="85789">
Ronald Antonio "Ronnie" O'Sullivan (5 de desembre de 1975 a Wordsley, West Midlands), s un jugador angls professional de snooker. s apodat The Rocket (El Coet) a causa de la velocitat del seu estil de joc. Tamb t altres sobrenoms com The Magician (El Mag) o The Essex Exocet (El Mssil de Essex).

Est considerat per molts com un dels jugadors de ms talent natural que ha donat la histria d'aquest esport, a ms de ser un dels ms populars del circuit. Ha guanyat el campionat mundial de snooker en dues ocasions (200 i 2004). Ronnie ha estat envoltat al llarg de la seva carrera en nombrosos incidents i episodis controvertits.

Tornejos guanyats i rnking .


Torneig ;
 World Snooker Championship   2001, 2004;
 UK Championship   1993, 1997, 2001;
 British Open   1994;
 German Open   1996;
 Regal Scottish   1998, 2000;
 China Open   1996, 1999, 2000;
 European Open   2003;
 Irish Masters   2003, 2005;
 Welsh Open   2004, 2005;
 Totesport Grand Prix   2004;

Altres Tornejos;
 Masters Cup   1995, 2005, 2007;
 Scottish Masters   1998, 2000, 2002;
 Irish Masters   2001;
 Premier League Snooker   2004, 2005, 2006;

Taula de tornejos.



 Trivia .
 Es va convertir en el jugador ms jove a guanyar un torneig de rnquing a l'alar-se amb el UK *Championship a l'edat de disset anys.
 Va guanyar els seus primers 38 partits com internacional, marca que continua vigent.
 s el jugador que ms breaks mxims ha realitzat, nou.
 nic jugador a realitzar ms d'un break mxim en el Campionat del Mn (3);
 Aconsegueix la victria ms rpida en un partit al millor de 11 frames (53 minuts) en les semifinals del Northern Ireland Trophy de 2006 enfront de Dominic Dale.
 nic jugador en la histria a guanyar un partit al millor de 9 frames amb cinc centenes (una d'elles 147). Ho va plantar cara a Ali Carter al Northern Ireland Trophy de 2007.

Bibliografia.
 O'Sullivan, Ronnie; Simon Hattenstone (2004). Ronnie: The Autobiography of Ronnie O'Sullivan, rev. ed., London: Orion. ISBN 0-7528-5880-7.

Enllaos externs.
Plana oficial ;
Perfil del jugador a 110sport.com ;
Profile at World Snooker ;
O'Sullivan a WWW Snooker ;
O'Sullivan al Global Snooker Centre ;
O'Sullivan a snookerclub.com ;
Biografia de Ronnie O'Sullivan's ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205813" title="Paul Duboc" nonfiltered="788" processed="788" dbindex="85790">

 Paul Duboc (Rouen, 2 d'abril de 1884 - Pars, 19 d'agost de 1941) s un ciclista francs, professionat entre 1907 i 1927. Era anomenat La Poma. 

Palmars.
1907;
 1r de la Pars-Rungis;
1909;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1911;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
Tour de Frana de 1908. 11 de la classificaci general ;
Tour de Frana de 1909. 4t de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
Tour de Frana de 1911. 2n de la classificaci general i vencedor de quatre etapes;
Tour de Frana de 1912. Abandona (4a etapa) ;
Tour de Frana de 1913. Abandona (4a etapa) ;
Tour de Frana de 1914. 31 de la classificaci general ;
Tour de Frana de 1919. 8 de la classificaci genera, per desprs desqualificat;
Tour de Frana de 1923. 18 de la classificaci general ;
Tour de Frana de 1926. 27 de la classificaci general ;
Tour de Frana de 1927. Abandona (1a etapa) ;

Resultats al Giro d'Itlia.
 Giro d'Itlia 1914. Abandona ;

Enllaos externs.
Palmars de Paul Duboc ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205814" title="Producte escalar" nonfiltered="789" processed="789" dbindex="85791">
En matemtiques el producte escalar s una operaci entre dos vectors de nombres reals en  que retorna un escalar definit en R (conjunt dels nombres reals). 


 Definici del producte escalar.



El producte escalar de dos vectors  i  pertanyents a  s un escalar en R definit com:

;


On   s l'angle entre els dos vectors i  i  sn els mduls dels vectors.

La notaci habitual es el punt  per distingir-lo de l'aspa o el circumflex que s'usen pel producte vectorial de dos vectors. 

En el cas que els vectors estiguin expressats com a coordenades en una base ortonormal aix s, ortogonal i unitria (s a dir, base amb vectors de mdul = 1 i que sn perpendiculars entres si), el producte escalar tamb pot calcular-se a partir de dites coordenades com:

;


Per exemple, el producte escalar de dos vectors en  4, -3 i 1, -2 s:

;


Usant el producte matricial i tractant els vectors columna com matrius n 1, el producte escalar es pot escriure com:

;


on AT denota la transposta de la matriu A. 

Usant l'exemple anterior, aix resultaria en una matriu 1 3 (vector fila) multiplicat per un vector 3 1  (que com a multiplicaci de matrius resultaria en una matriu 1 1, s a dir un escalar):



 Interpretaci geomtrica .



A l'espai euclidi hi ha una forta relaci entre el producte escalar les longituds dels vectors i l'angle que formen. 

De l'equaci abans esmentada:

;


S'en deriva que l'angle entre els dos vectors s:

;


Com cos 90 = 0, si els vectors sn ortogonals, el seu producte escalar s nul.

El mdul d'un vector es pot trobar com:

;


El mdul correspon a la longitud del vector.

Com  s la projecci escalar del vector  sobre el vector , el producte escalar es pot entendre com el producte d'aquesta projecci per la longitud de  .

 Propietats del producte escalar .

Conmutativa:
 ;


Distributiva:
;


Asociativa:

La propietat associativa no t sentit pel producte escalar perqu l'operaci  s indefinida doncs  s un escalar. 

Malgrat tot, el producte escalar t la segent propietat:

  ;


Essent m un escalar.

El producte escalar s invariant a rotacions dels vectors.


 Enllaos externs .

 mathworld.wolfram.com/DotProduct.html (en angls)

Vegeu tamb.

 Espai vectorial;
 Combinaci lineal;
 Sistema generador;
 Independncia lineal;
 Base (lgebra);
 Base Ortogonal;
 Base Ortonormal;
 Coordenades cartesianes;
 Producte vectorial;
 Producte mixt;
 Producte tensorial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205815" title="Damse Vaart" nonfiltered="790" processed="790" dbindex="85792">


El Damse Vaart, tamb anomenat Napoleonvaart, s un canal de Blgica que enllaava Bruges (Be)  a Sluis (Nl). Te una llargada de 13,6km. Avui, noms els primers 500m a Bruges sn navegables de classe I. 

Histria.
La construcci va comenar al 1810 a l'poca napolenica - d'on el segon nom Napoleonvaart - per les nombroses tribulacions poltiques (la desfeta de Waterloo, la revoluci belga i el multiples tractats entre Blgica i els Pasos Baixos) van fer que l'obra noms va acabar-se a l'any 1856. 


 

El canal hauria hagut d'enllaar Bruges amb l'Escalda occidental. Feia part d'una xarxa de canals per a permettre d'aprovisionar l'exrcit francs, de manera arrecerada de la marina anglesa. Desprs de la desfeta de Napole la construcci es va aturar. El tram d'Hoeke a Sluis noms s va acabar al 1856.

En travessar el centre de Damme, molts edificis nobles i la plaa del mercat del blat Koornmarkt es van derrocar. Els tres rius, el Lieve, el Reie i el Zwin que confluen als centre i el moll es van omplir amb la sorra de l'excavaci del canal.

Entre Damme i Oostkerke, el canal creua el Leopoldkanaal i el Schipdonkkanaal. Dos sifons conduen aquests canals sota el canal de Damme. El 1940 les tropes franceses van dinamitar-los i mai no es van reconstruir desprs de la Segona Guerra Mundial com que el canal va perdre el seu paper econmic.

Avui una presa es va construir a 500m desprs de l'Spuikom de Bruges. La resta ja no t cap paper pel transport, si ms no per a excursions recreatiues. 

El canal fora pintoresc continua a inspirar molts artistes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205817" title="Projecci escalar" nonfiltered="791" processed="791" dbindex="85793">



La projecci escalar d'un vector  en la direcci d'un altre vector  s un escalar definit per:

 ;

on  s l'angle entre els vectors  i , i  s el vector unitari en la direcci de .

Geomtricament la projecci escalar s la longitud de la projecci ortogonal del vector  en la direcci de . 


Vegeu tamb.
 Producte escalar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205818" title="Justini" nonfiltered="792" processed="792" dbindex="85794">



Onomstica:

Justini I el Gran, emperador bizant del 527 al 565 ;
Justini II, emperador bizant del 685 al 695 i del 704 al 711;
Justini, general bizant;
Justini, primer bisbe conegut de Valncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205819" title="Justini II" nonfiltered="793" processed="793" dbindex="85795">
Justini II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, , "El que t tallat el nas") fou emperador bizant del 685 al 695 i del 704 al 711.

Era fill de Constant IV anomenat Pogonat al que va succeir el setembre del 685 quan tenia noms 16 anys. No gaire desprs va signar una treva amb el califa Abd al-Malik pel qual a canvi de la pau el califat pagava diriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armnia, Ibria i Xipre (que quedava sota ocupaci conjunta); a ms a ms els maronites del Lban s'abstindrien d'atacar als rabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Lban el general Leonci II (desprs emperador) que va fer matar al cap maronita Joan i va obligar als maronites a obeir, i a deu mil els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Trcia i Armnia; fins llavors els maronites havien estat una barrera a l'expansi rab a la zona i la seva eliminaci va permetre als rabs disposar de bases solides al Taure i Antitaure i per envair l'sia Menor; els maronites no van perdre la independncia completament per d'altres tribus hostils rabs es van establir als seus dominis.

Va perseguir cruelment als maniqueus i milers foren executats i els que es van salvar van haver de marxar a l'exili. 

El 688 va trencar la treva amb els blgars  i els va derrotar, per desprs el seu exercit fou sorprs pels blgars i la meitat aniquilat. Al mateix temps els rabs van fer la seva quarta invasi d'frica. Justini va enviar forces a Siclia i va aconseguir evitar la conquesta d'frica. No massa desprs els rabs van expulsar als bizantins de Xipre i es van apoderar de l'illa i el 692 van envair sia Menor; Armnia fou conquerida el 693.

Justini es dedic als plaers. Feia construir edificis luxosos que comportaven altes despeses, i aix va haver d'inventar noves taxes. Fou molt ben assistit per Esteve, el seu ministre de finances i mestre en saquejos, i Teodat el logoteta, que feia efectives les mesures recaptatries del seu collega. Els que no pagaven les taxes eren expulsats de casa seva, torturats o penjats; molta gent va haver de triar entre la seva propietat o la seva vida. 

Tanta rapacitat va provocar els primers smptomes de rebelli, i en un moment de fria Justini II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer conixer la noticia i el poble es va revoltar. El general Leonci, enviat uns anys abans contra els maronites, havia esdevingut sospits a la cort i havia estat empresonat tres anys al final dels quals l'emperador l'havia alliberat i l'hi havia donat el govern de Grcia; just quan pujava a una galera per marxar a prendre possessi del crrec, va esclatar la revolta, i una massa de gent feble es va dirigir a ell per suplicar que els salvs de la fria imperial. Leonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revoluci va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justini encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap per Leonci recordant l'amabilitat del pare de Justini, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si be li va fer tallar el nas (695).

Leonci va regnar tres anys al final dels quals fou destronat per Tiberi III Absimar (698) que va regnar fins el 704. 

Mentre Justini a Querson s'havia guanyat l'hostilitat de tota la poblaci. Els habitants, o ms probablement un grup representatiu, va planejar matar-lo, i assabentat, Justini es va escapar cap a  la cort de Busiris, khan dels khzars, on fou ben rebut.

Busiris va donar a Justini una germana seva (coneguda sota el nom grec de Teodora)  en matrimoni i li va donar tamb la ciutat de Fanagria a l'illa de Taman al Bsfor Cimmeri. Tiberi se'n va assabentar i va subornar a Busiris, que va enviar missatgers per matar al seu hoste, per Teodora va descobrir l'afer i el va comunicar al seu marit que va matar als dos missatgers, va enviar a la seva dona amb Busiris i es va escapar a la cort de Terbelis, rei dels blgars.

Terbelis va decidir restaurar a Justini i es va presentar amb 50000 guerrers davant de Constantinoble, abans que Tiberi III conegus tanmateix la fugida de Justini de Fanagria. Alguns partidaris de Justini van introduir als blgars a la ciutat i Tiberi III va haver de fugir. Justini fou restaurat (704). Tiberi, capturat a Apollnia, fou portat davant el nou emperador junt amb el seu germ Heracli; tamb hi fou portat Leonci que estava captiu. Tots estaven al hipdrom i Justini va posar el seu peu a la cara dels seus rivals i els va fer escoltar les canons de joia que el poble (que sol estar sempre amb el guanyador) cantava, i desprs els va fer matar.

A partir de llavors es van organitzar cossos d'informadors i executors tant a la capital com a provncies; milers de persones foren assassinades; a milers tamb es va confiscar la propietat per pagar el que s'havia proms a Terbelis.

El 708 l'amistat entre el rei blgar i l'emperador es va acabar i es va iniciar la guerra. Justini fou derrotat completament a Anquialos i va tornar a Constantinoble derrotat; mentre els rabs van ocupar Tiana a l'sia Menor. Ravenna es va revoltar contra l'exarca per hi fou enviada una expedici que la va recuperar i es van exercir sagnants represlies i el material espoliat fou portat a Constantinoble.

El 710 el papa Constant I fou cridat a Nicomdia a presencia de l'emperador i es va produir una cordial entrevista. El Papa va retornar a Roma l'any segent. No gaire desprs Justini II va haver de sortir de Nicomdia quant els rabs van arribar fins a Calcednia. 

Com que no podia derrotar els rabs va enviar al general Esteve contra Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i la ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar al qui va trobar per noms van ser uns centenars; de tornada una turmenta va destruir la flota i tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir. 

Desprs de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes que va agafar el nom de Filpic (Philippicus o Philepicus). 

Justini va enviar una segona expedici a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; al no atrevir-se a tornar sense haver complert les ordres de Justini, es va passar amb tota la flota a Filpic que llavors, amb aquestes forces i les seves, es va dirigir a Constantinoble. Mentre Justini s'havia dirigit a Sinope per estar proper del teatre d'operacions, i all fou informat de la rebelli i es va dirigir a la capital per preparar la defensa per abans d'arribar va rebre la noticia de qu Constantinoble ja s'havia rendit a Filpic i que el seu fill Tiberi havia estat executat. 

Llavors va retornar a Sinope i mentre dubtava sobre que fer fou atacat per Elies, un antic amic i al que desprs havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711. Elies va tallar el cap del tir i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712. 

Fou el darrer emperador de la casa d'Heracli i el primer que va posar la imatge de Crist a les seves monedes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205820" title="Justini (general)" nonfiltered="794" processed="794" dbindex="85796">
Justini (Justinianus)  (vers 530-despres del 580) fou el segon fill de Germ i nebot de Justini I (vegeu la genealogia a Justini I), i fou un destacat general bizant.

Primer es va destacar a la guerra Gtica (550) quan va ajudar decisivament al seu pare en dirigir l'exrcit que va envair Itlia desprs de creuar Illria, i que el va substituir en el comandament a la seva mort. Al l'any segent va dirigir junt amb el seu germ gran Just, una expedici contra els eslaus, i s esmentat tamb com a comandant dels auxiliars grecs del longobard Albo contra Trasimund, rei dels gpides.

Es va fer universalment conegut quan el regent Tiberi el va nomenar el 574 (o segons alguns el 576) com a comandant en cap de l'exrcit de 150000 germnics i escites mercenaris, contra el rei persa Cosroes, que havia envat Armnia. 

Justini va avanar cap a Capadcia on tamb es va dirigir Cosroes. Els dos exrcits es van trobar a Melitene i els perses foren derrotats i Cosroes es va haver de retirar. La victria fou en part deguda a l'habilitat de Justini i en part a la valentia de Curs, un escita al servei dels grecs. 

Justini va creuar l'Eufrates, va ocupar el nord de Prsia, va entrar als quarters de hivern perses a Hircnia i a la primavera segent va tornar a Armnia; per aqu fou severament derrotat pel general Tamcosroes i les converses de pau que estaven en curs foren sobtadament trencades per Cosroes i la guerra va seguir. Tiberi, descontent de Justini, el va cridar i va donar el comandament a Maurici.

Justini es va sentir maltractat i va entrar en una conspiraci per assassinar a Tiberi el mateix dia que havia de ser coronat com Tiberi II. Finalment li va confessar a Tiberi II els seus plans i fou generosament perdonat (578).

El 579 Tiberi era absent de la capital;  l'emperadriu Sofia que esperava que Tiberi s'hauria casat amb ella i havia quedat defraudada especialment en saber que s'havia casat amb un altre dona secretament, va persuadir Justini de recuperar els seus plans amb la promesa d'ajut dels seus tresors i influncia. El complot fou descobert i la propietat de Sofia confiscada (l'emperadriu fou posada sota vigilncia), per Justini fou altre cop perdonat.

Ja no torna a aparixer i no se sap quan va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205821" title="Just" nonfiltered="795" processed="795" dbindex="85797">



Onomstica:


Just I, emperador bizant 518-527;
Just II, emperador bizant 565-578;
Just, general bizant;
Just, historiador rom ;
Just el Mrtir, filsof i mrtir cristi;
Just de Jerusalem, abat del segle VII;
Just de Siclia, bisbe del segle V;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205822" title="St. Patrick's Athletic F.C." nonfiltered="796" processed="796" dbindex="85798">

El St Patrick's Athletic Football Club s un club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
El St Patrick's Athletic va ser fundat el 1929. La primera temporada va jugar a Phoenix Park, per el 1930 es va moure a Richmond Park. L'any 1951 debut a la lliga irlandesa i en la seva primera temporada es proclam campi, seguit de dos nous campionats els anys 1954/1955 i 1955/1956. La primera copa la guany el 1959, triomf que repet el 1961.

Palmars.

Lliga irlandesa de futbol: 7 ;
1951-52, 1954-55, 1955-56, 1989-90, 1995-96, 1997-98, 1998-99;
Copa irlandesa de futbol: 2 ;
1959, 1961;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 2 ;
2000-01, 2003;
Supercopa irlandesa de futbol: 1 ;
1999;
FAI Intermediate Cup: 3 ;
1947/48, 1948/49, 1952/53;
League of Ireland Shield: 1 ;
1959/60;
Dubln City Cup: 3 ;
1953/54, 1955/56, 1975/76;
Leinster Senior Cup: 6 ;
1948, 1983, 1987, 1990, 1991, 2000;
LFA Presidents Cup: 6 ;
1952/53, 1953/54, 1955/56, 1971/72, 1990/91, 1996/97;

Notes
 Guanyat per l'equip reserva.
 Guanyat sense ser un equip de la lliga.
 Darrer guanyador de la histria.

Jugadors destacats.


1950s
 Shay Gibbons;
 Fergus Crawford;
 Ronnie Whelan;
 Harry Boland;
 Ginger O'Rourke;
 Willie Peyton;
 Joe Haverty;
 Dinny Lowry;
 Tommy Dunne;
 Tommy "Longo" White;

1960s
 Dougie Boucher;
 Jackie Hennessy;
 Mick O'Flynn;
1970s
 Noel Campbell;
 John Minnock;
 Jackie Jameson;
  Alfie Hale;

1980s
 Synan Braddish;
 Dave Henderson;
 Curtis Fleming;
 Paul McGrath;
 Paddy Dillon;
 Mick Moody;
 Damien Byrne;
 Mark Ennis;
 Eamon O'Keefe;

1990s
 Eddie Gormley;
 Ricky O'Flaherty;
 Martin Russell;
 Ian Gilzean;
 Paul Osam;
 John McDonnell;
2000s
 Charles Livingstone Mbabazi;
 Trevor Molloy;
 Kevin Doyle;


Enllaos externs.
Web oficial;
Frum de discussi;
St Patrick's Athletic a FAI.ie;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205826" title="Just (general)" nonfiltered="797" processed="797" dbindex="85799">
Just (Justinus) fou fill del general Germ i el germ de Justini (general). Vegeu la genealogia a Justini I.

El 551 se li va donar el comandament de part de l'exrcit contra els eslaus i va compartir la derrota a la batalla d' Adrianpolis. Contra els perses a la Clquida fou ms afortunat i els va derrotar a Fasis el 555, i li fou donat el comandament en cap en substituci de Mart (Martinus).

Una mica ms tard va descobrir els plans del khan dels vars que havien enviat una ambaixada a Constantinoble sota el pretext de signar un tractat d'aliana per en realitat volien comprar armes per enviar-les a Avria; Just que dominava la frontera del Danubi,  va confiscar les armes.

Quan va pujar al tron el seu cos Just II s'havia previst que Just seria Csar i el seu cos Justi (II) seria august; immediatament de pujar Just II al tron (565) va cridar al seu cos i desprs de romandre un temps a Constantinoble fou enviat com a governador amb els ttols de dux i augustalis a Alexandria, on de fet fou tractat com un presoner i un temps desprs de l'arribada assassinat mentre dormia (vers entre 568 i 572)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205827" title="Just (historiador)" nonfiltered="798" processed="798" dbindex="85800">
Justi (Justinus, ), fou un historiador rom, que va viure probablement al final del segle I aC.
 
Justi era un gal de la tribu dels vocontis i el seu avi havia rebut la ciutadania romana de Gneu Pompeu durant la guerra contra Sertori; el seu oncle patern dirigia  un esquadr de cavalleria de Pompeu en la guerra contra Mitridates VI Eupator, i el seu pare havia servit a les ordres de Juli Csar del que va arribar a secretari privat. 

La seva gran obra es Justini Historiarum Philippicarum Libri XLIV que el mateix autor diu que es derivaci de la Histria Universal (totius Orbis Historias) de Troge Pompeu.  Probablement es va publicar l'any 20 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205829" title="Just de Jerusalem" nonfiltered="799" processed="799" dbindex="85801">
Just de Jerusalem fou un abat del monestir de Sant Anastasi a uns 6 km de Jerusalem, que vivia vers el 620. s esmentat a l' Acta S. Anastasii Persae Martyris, (versi llatina a Acta Sanctorum, Januar. vol. 2. p. 426, & ss) que hauria escrit la  Epistola ad Zenam et Serenum, que tamb s'atribu a Just Mrtir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205830" title="Just de Siclia" nonfiltered="800" processed="800" dbindex="85802">
Just de Siclia fou un bisbe sicili d'una de les seus insulars, sense que es pugui precisar quina, que vivia a la darrera part del segle V i fou present al concili celebrat a Roma el 483 o 484 sota el papa Flix III en el qual Pere Full ), patriarca d'Antioquia, fou condemnat per hertic. Just li va dirigir algunes cartes per treure a Pere del seu error; una carta en la seva versi llatina es conserva sota el nom de  Epistola Justini Episcopi in Sicilia, ad Petrum Fullone s. Cnapheum. Pagi proposa corregir Siclia per Cilcia. Dodwell i altres li atribueixen Responsiones ad Orthodoxos i  Expositio Rectae Confessionis, considerades obres de Just Mrtir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205831" title="Just (desambiguaci)" nonfiltered="801" processed="801" dbindex="85803">


Onomstica:

Just, bisbe d'Urgell;
Just de Galilea, historiador jueu;
Papiri Just, jurista rom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205832" title="Just de Galilea" nonfiltered="802" processed="802" dbindex="85804">
Just (Justus, ) fou un historiador jueu de Tiberades a Galilea, contemporani de Flavi Josep, per hostil a aquest historiador. Foci diu que va escriure una crnica dels reis jueus del temps de Moiss fins a la mort d'Herodes. Foci descriu l'estil com a concs per que ometia importants esdeveniments incloent la histria de Crist que fou practica comuna de tots els escriptors jueus i no jueus; la seva versi de la guerra que va portar a la destrucci del temple estava manipulada i no responia a fets reals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205833" title="Papiri Just" nonfiltered="803" processed="803" dbindex="85805">
Papiri Just (Papirius Justus) fou un jurista rom que va viure en temps dels Antonins (meitat del segle II) i va colleccionar les constitucions imperials en la obra Constititionum Libri XX, del que resten alguns fragments al Digest. Les Constitucions esmentaven tots els rescriptes imperials de Marc Aureli i Luci Aureli Ver.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205835" title="Sant Juvenal" nonfiltered="804" processed="804" dbindex="85806">
Sant Juvenal (Juvenalis) fou un metge de Cartago del segle IV que fou tamb sacerdot cristi. Desprs d'uns anys va deixar la seva provncia i va anar a Roma on fou consagrat bisbe de Narni el 3 de maig del 369. Va convertir a molta gent al cristianisme i segons l atradici cristiana afirma que feu alguns miracles i que les seves relquies els van seguir produint desprs de la seva mort, que es va produir el 7 d'agost del 376. La seva memria es commemora el 3 de maig, dia del seu nomenament com a bisbe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205837" title="Juvenc Vetti Aquil" nonfiltered="805" processed="805" dbindex="85807">
Juvenc Vetti Aquil (Juvencus Vettius Aquilinus) fou un dels primers poetes cristians sota Constant I el Gran. Era nadiu d' Hispnia i descendent d'una famlia illustre, i fou prevere de l'esglsia. El seu record es deu a Sant Jernim.

Les seves obres sn:

1.	Historiae Evangelicae Libri IV, publicada el 332, una vida de Crist en vers hexmetres;
2.	Liber in Genesim, en 1541 hexametres;
3.	Un hexametres sobre els sagraments que s'han perdut;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205838" title="Juvncia" nonfiltered="806" processed="806" dbindex="85808">
Juvncia fou una antiga famlia romana plebea, originaria de Tusculum establerta a Roma probablement en el curs del segle IV aC. El primer personatge esmentat s el trib Tit Juvenci i el primer que fou cnsol fou Marc Juvenci Thalna el 163 aC. Cap membre de la famlia va tenir un paper rellevant a la histria i els personatges ms destacats son dos juristes Juvenci Cels i Gai Juvenci. Luci Juvenci Laterense (Lucius Juventius Laterensis) fou edil plebeu al segle I aC i es va enfrontar a Cicer en un plet, per Cicer nega que aix hagus passat.

Van usar els cognoms Cels, Laterense, Ped, i Thalna. A les inscripcions el nom Juventius apareix tamb de vegades com Jubentius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205839" title="Juvent Albi Ovidi" nonfiltered="807" processed="807" dbindex="85809">
Juvent Albi Ovidi (Juventinus Albius Ovidius) fou un gramtic rom que va escriure trenta cinc dstics anomenats Elegia de Philomela, amb una srie de paraules per expressar adequadament els sons dels ocells, quadrpedes i altres animals. Es creu que fou un cristi. Bernhardy el situa al segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205842" title="Juvenci" nonfiltered="808" processed="808" dbindex="85810">


Onomstica:

Tit Juvenci, trib militar el 197 aC ;

Tit Juvenci, magistrat rom, llegat i pretor;

Publi Juvenci, pretor el 149 aC ;

Gai  Juvenci, jurista rom;

Tit Juvenci, advocat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205843" title="Tit Juvenci (trib)" nonfiltered="809" processed="809" dbindex="85811">
Tit Juvenci (Titus Juventius) fou un magistrat rom.

Fou trib militar el 197 aC,  i va morir en combat,  lluitant fins al final, en la batalla en qu el cnsol Quint Minuci Ruf fou derrotat pels gals cisalpins en un lloc situat al nord de la pennsula d'Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205844" title="Tit Juvenci (pretor)" nonfiltered="810" processed="810" dbindex="85812">
Tit Juvenci (Titus Juventius) fou un magistrat rom.

Tit Livi l'esmenta a la seva obra i diu que fou un llegat enviat a la Pulla i a Calbria per comprar el gra que ers necessitava a Roma,  el 172 aC. Probablement es el mateix Tit Juvenci que apareix com a pretor 22 anys abans, el 194 aC.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205845" title="Publi Juvenci" nonfiltered="811" processed="811" dbindex="85813">
Publi Juvenci (Publius Juventius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 149 aC i fou derrotat i mort a una batalla lliurada a la provncia de Macednia contra el usurpador Andriscos, conegut per Pseudofilip (Pseudophilippus) que deia ser fill de Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205846" title="Gai Juvenci" nonfiltered="812" processed="812" dbindex="85814">
Gai  Juvenci  (Caius Juventius) fou un jurista rom, un dels nombrosos auditores de Muci Escevola el pontfex mxim. 

Pomponi l'esmenta junta a Aquili Gal, Balb Lucili i Sext Papiri com un dels quatre deixebles ms eminents de Muci. Els seus escrits es consideraren de gran autoritat i Servi Sulpici els va incorporar als seus propis escrits.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205847" title="Tit Juvenci" nonfiltered="813" processed="813" dbindex="85815">
Tit Juvenci (Titus Juventius) fou un advocat rom del segle II aC i principis del segle I aC que va treballar en causes privades. 

No fou un gran orador per si un gran polemista; tenia un gran coneixement legal i fou mestre de Quint Orbi que fou contemporani de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205848" title="La Doma" nonfiltered="814" processed="814" dbindex="85816">



La Doma, s un conjunt romnico-gtic format per l'antiga esglsia parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt est envoltat per una tanca que la configura com a esglsia-fortalesa amb murs de protecci, espitlleres i merlets. 

 Edifici .
L'esglsia s un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, s la part romnica de l'edifici. La nau lateral dreta data del segle XVI, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre. Les nervadures de la volta descansen en un costat sobre mnsules esculpides amb caps d'ngels i en l'altre sobre columnes poligonals. La decoraci de les claus de volta s diferent i contenen: un escut de Catalunya, una imatge de santa Caterina i la tercera, Sant Antoni Abat. Al costat esquerra de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI coberta amb volta de creueria recolzada sobre mnsules amb representaci del tetramorfs. La clau de volta t una imatge de sant Jaume.
La sagristia tamb t una volta nervada i una clau amb la inscripci IHS. Damunt la sagristia hi havia hagut l'antiga mongia. A ponent de la nau es troba el cor recolzat sobre un arc rebaixat que acaba en permdols. 

La portalada d'accs s un obra gtica de Bertran Felip acabada el 1563. s d'arc apuntat amb caps d'angelets i monstres a les impostes. A l'extrads hi figuren motius florals i flames. El campanar, del segle XVI, est situat a llevant i s de planta quadrada amb coberta piramidal de teula. Te dues obertures amb arc de mig punt resultat de l'aprofitament de l'espadanya romnica. A l'extrem sud-oest hi ha un comunidor tamb del segle XVI de planta quadrada i coberta sobre pilastres.

 Retaules i altres elements .
A la nau central hi ha un interessant retaule de Sant Esteve Protomrtir (la Garriga), dedicat al patr de la poblaci. Data del perode comprs entre el 1492 i el 1500 i s'atribueix a l'escola pictrica dels Huguet-Vergs. Tamb conserva l'anomenat retaule del Roser dedicat a la Verge del Roser, d'estil plateresc, un banc del segle XVII per a seure el batlle i els jurats, una pica beneitera d'alabastre del segle XV i una pila baptismal del segle XVI.

 El cementiri.



El cementiri municipal es troba dins del recinte de la Doma. L'accs -independent del de l'esglsia- s una portalada obra d'en Joaquim Raspall del 1905 amb un arc carpanell amb totxo a plec de llibre amb una petita cornisa rematada per una creu.

Com succe en altres localitats, els personatges que havien format part d'elit social a comenaments del segle XX, varen fer construir panteons amb una arquitectura entre modernista i neo-gtica. A la Doma destaquen el pante de Maria Esturg, nica obra funerria de Joaquim Raspall amb una destacable obra de forja a la porta i als canelobres laterals; i el pante de la famlia Fargas, obra d'Emili Sala Corts, autor de l'edifici pre-existent reformat per Gaud per fer la Casa Batll. Aquest pante, d'estil neo-gtic amb rosasses, traceries, gablets i grgoles, s molt visible quan s'observa el conjunt monumental, reforant el seu aire medieval.

 Histria .
La primera referncia documental s el testament del 966 del comte Mir I de Barcelona, fill del comte Sunyer I.

L'edifici romnic original estava format per una nica nau que actualment s la central, amb una nau gtica a cada costat datades en 1559 i 1561 segons apareix a la inscripci de la porta de la sagristia: "Any 1560- Sagismon Blancafort-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers". Al segle XVIII s va afegir unes sales en un pis superior. En la restauraci feta entre 1957-1959 impulsada per Josep Maur i Serra es van elliminar les construccions afegides, es restaur el comunidor i s'alliber el campanar.

L'esglsia era servida per tres domers, d'on deriva el seu nom. Va ser seu de la parrquia fins el 1737, data en qu s consagr la nova esglsia barroca construda a l'altre costat del riu Congost, i rea de creixement de la poblaci a tocar del cam ral (actual carrer dels Banys). Aquesta doble parrquia gener alguns problemes i el 1860 el bisbe Palau declar la Doma ajudantia de l'actual parrquia.

A la segona meitat del segle XIX entr en vigor la nova llei de cementiris i el que hi havia a la nova esglsia parroquial del nucli urb es trasllad davant de la Doma, esdevenint el cementiri municipal.

Bibliografia.
 Inventari del patrimoni arquitectnic de la Garriga Ajuntament de la Garriga;
 M.J.Raspall, arquitecte Barcelona: Fundaci "la Caixa", 1997. ISBN 84-7664-563-5 ;
 La Garriga, crnica d'una destrucci Llus Cuspinera: 2000. ISBN 84-7705-086-4. ;
 Histria de la Garriga. vol.1. Josep Maur Serra, (Barcelona,1949);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205851" title="Corts de Vilafranca-Barcelona (1367)" nonfiltered="815" processed="815" dbindex="85817">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Vilafranca del Peneds en 1367. Posteriorment els diputats es reuniren a Barcelona.

La guerra dels dos Peres estava en una situaci d'imps desprs d'una recuperaci parcial dels territoris per part d'Arag que varen ser contrarrestats amb les victries del Prncep Negre, aliat de Castella. En aquets punt, Pere el Cruel pact una treva i el rei aragons decideix preparar-se per a recuperar els territoris perduts, un cop acabi la treva. 
Pere el Cerimonis, convoc les Corts per a demanar el finanament necessri. Tamb deman recursos per la guerra contra els Arborea a Sardenya, si be no comptava amb el suport del bra militar en aquesta demanda.

Es manifest un descontentament per les despesses dels diputats i per com s'haven portat els comptes. Les Corts varen nomenar una comissi formada per Ramon Gener, Ramon de Juli i Ramon Sescomes per a aclarir la situaci i, tot i no existir documentaci sobre el resultat d'aquesta investigaci, sembla evident que les tensions entre els diputats i els representants dels braos a les Corts varen ser molt importants, ja que aquestes corts decideixen deixar en suspens el crrec de diputat resident, nomenant un regent de la Diputaci de Catalunya i mantenint els crrecs d'odors de comptes. El primer regent va ser Pere Vicen.







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205855" title="Universitat de Waseda" nonfiltered="816" processed="816" dbindex="85818">
La Universitat de Waseda coneguda tamb com Soudai s considerada una de les millors universitats privades de Jap. Al costat de la Universitat Nacional de Tquio s una de les ms prestigioses. s tamb una de les universitats de ms difcil ingrs, i molts estudiants deuen acudir a escoles igualment prestigioses per a garantir-se una vacant. El seu lema s "Independncia d'aprenentatge". 

 Histria . 
Va ser fundada per l'erudit samurai i poltic meiji, i ex premier Okuma Shigenobu el 1882, i va ser reconeguda com universitat el 1902. Gran part del campus es va destruir durant els bombardejos sobre Tquio durant la Segona Guerra Mundial, per la universitat va ser reconstruda i reoberta al voltant de 1949. 

El programa de literatura de Waseda s especialment fams, i compte entre els seus graduats als escriptors Haruki Murakami i Tawara Machi. La biblioteca de Soudai tamb posseeix una collecci nica que va sobreviure als bombardejos a Tquio, a diferncia d'altres universitats. Per aquest motiu la seva collecci s una font important en l'estudi de la histria i literatura japoneses anteriors a la guerra.

Waseda s tamb coneguda per ser camp d'entrenament dels poltics japonesos. 5 premieres de la postguerra sn exalumnes de Waseda: Ishibashi Tanzan (1956 1957), Takeshita Noboru (1987 1989), Kaifu Toshiki (1989 1991), Obuchi Keizo (1998 2000), i Mori Yoshiro (2000 2001). 

El lder socialista japons Mosaburo Suzuki tamb va ser alumne de Waseda. Waseda s'ha involucrat recentment en el desenvolupament del WL-16 o "robot errant". Molts estudiants internacionals d'sia o altres regions estan registrats en aquesta universitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205856" title="Corts de Barcelona (1368)" nonfiltered="817" processed="817" dbindex="85819">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Barcelona en 1368-1369, durant el perode de regncia de la Generalitat de Catalunya.

El rei segueix demanant el finanament per a la guerra de Sardenya que no li havia estat concedit a les anteriors Corts i per atendre les peticions de Bertrand du Guesclin que reclamava el pagament pel seu suport contra Castella. Aquest cop rep 150.000 lliures per a aquest fi. Pel que fa a la guerra contra la revolta a Arborea (Sardenya) encapalada per Mari IV d'Arborea, el rei va obtenir unes altres 150.000 lliures. Pere Vicen, el primer regent de la suspesa Diputaci, va passar comptes davant d'aquestes Corts reforant la seva posici.






 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205857" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1980" nonfiltered="818" processed="818" dbindex="85820">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1980, disputat al Circuit de Zandvoort, el 31 d'agost del 1980.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux   1: 17. 44;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1: 19. 35    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205859" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1981" nonfiltered="819" processed="819" dbindex="85821">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1981, disputat al Circuit de Zandvoort, el 30 d'agost del 1981.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 18. 176;
 Volta  rpida:  Alan Jones   1' 21. 83   a la volta 15.   ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205861" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1982" nonfiltered="820" processed="820" dbindex="85822">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1982, disputat al Circuit de Zandvoort, el 3 de juliol del 1982.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux   1' 14. 233;
 Volta  rpida:  Derek Warwick   1' 19. 780   a la volta 13.   ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205867" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1983" nonfiltered="821" processed="821" dbindex="85823">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1983, disputat al Circuit de Zandvoort, el 28 d'agost del 1983.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet   1' 15. 360;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1' 19. 863   a la volta 33.   ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205874" title="Documental" nonfiltered="822" processed="822" dbindex="85824">
 
El documental s un gnere cinematogrfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat. L'organitzaci i estructura d'imatges, sons (textos i entrevistes) segons el punt de vista de l'autor determina el tipus de documental. La seqncia cronolgica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials -completament reals, recreacions, imatges infogrfiques, etctera   donen lloc a una varietat de formats tan mplia en l'actualitat, que van des del documental pur fins a documentals de creaci, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a si mateixos), arribant fins al documental fals. Amb freqncia, els programes de ficci adopten una estructura i manera de narraci molt properes al documental, i al seu torn, alguns documentals reprodueixen recursos propis de la creaci d'obres de ficci.

 Histria del Documental . 
 Orgens: Els Lumire i el Cinematgraf (abans de 1900). 
Cap a 1894 diversos inventors estaven en la carrera per desenvolupar nous aparells per a capturar el moviment a partir de fotografies, entre els quals es trobaven el nord-americ Thomas Alva Edison i els germans francesos Lumire. Aquests ltims aconseguirien el triomf el 1895 amb el seu aparell: el "cinmatographe", o cinematgraf. Aquest aparell era porttil i pesava tan sol cinc quilograms, mentre que el gegantesc "Kinetoscope" o kinetoscopi d'Edison, requeria de diversos homes per a moure'l d'un lloc a un altre i estava generalment ancorat al sl en una espcie d'estudi. 

Aquestes diferncies tcniques van oferir la possibilitat de transportar fcilment el cinematgraf a qualsevol lloc, podent retratar la realitat del mn exterior. A ms aquest aparell oferia altres caracterstiques molt atractives: amb noms uns petits ajustaments es podia transformar en projector i tamb en mquina d'impressi. El mateix Louis Lumire encarnaria la figura creador del documental, no noms amb el seu gran invent, sin tamb amb el primer film documental, el pla seqncia  Treballadors sortint de la Fbrica Lumire, de 1895. Desprs vindria la presentaci pblica de l'invent on Lumire va projectar el film. Desprs d'aquesta presentaci van seguir altres en diferents parts de Frana, creant una gran incertesa. Lumire no noms es va limitar a presentar aquest film, sin que realitzaria d'altres, incloent a personalitats importants que venien a veure el seu invent i que sense saber-lo havien estat capturats per la lent de Lumire, per a desprs, amb gran sorpresa, veure's retratats als films als quals assistien. Per els plans de Lumire no es limitaven a aquestes demostracions. Es va dedicar a contractar i entrenar un petit exrcit de viatgers que s'encarregarien de dur el seu invent a tots els racons del planeta; persones que al mateix temps es van anar a documentar aquests llocs i a mostrar alguns films ja realitzats per Lumire. 

El seu personal es va encarregar de capturar films d'un sol pla, anomenats "pellcules d'actualitat", on es retrataven moments tals com l'arribada de vaixells a un port, l'aproximaci d'un tren, gent treballant...D'aquesta manera, aquesta etapa primerenca del naixement del cinema va estar marcada per la moda de mostrar un esdeveniment en curts lapses de temps, degut principalment que les cmeres noms podien contenir petites quantitats de film, molts d'ells d'un minut o menys de durada.

 Vertov i Flaherty: pares del gnere . 
Si els germans Lumire van ser els encarregats d'asseure les bases de la relaci del cinema amb el mn: mirant al que tenien ms prop, Dziga Vertov i Robert Flaherty van ser dels primers a adoptar el gnere naixent, i ja amenaat per l'objectivitat, i defensar la seva essncia cinematogrfica. Cadascun des de posicions molt diferents, per sempre allunyats del que anys ms tard s'identificaria com documental: el noticiari televisiu o reportatge. 

Dziga Vertov. 

Va ser abans de res un artista i un experimentador. Molt abans de recaure en el cinema, va treballar el so, i la rdio, experimentant amb collages sonors, a la recerca d'un muntatge no necessriament objectiu ni realista. La seva pellcula ms clebre, L'home de la cmera, recull la seva idea de recollir "la vida d'improvs", i suposa una dels cims de la cinematografia mundial per la seva experimentaci formal, el seu muntatge accelerat i el seu moviment del pl i no dintre del pl, com venia sent habitual. La pellcula, rodada a diferents ciutats, recrea un dia en la vida d'un cmera que recorre la ciutat a la recerca d'imatges. A ms de ser una de les primeres pellcules sense interttols, s la primera a desvetllar el procs de creaci de la prpia pellcula, al mostrar a la muntadora triant, tallant i muntant plans, posant en relleu que, tal com defensava Vertov, l'objectivitat no existeix, almenys en el cinema. 

Robert Flaherty. 
 
Considerat el pare del cinema documental. La seva primera pellcula, Nanuk l'esquimal (1922), va haver de rodar-la dues vegades, desprs de perdre tot el material rodat durant anys en un incendi al seu laboratori. Aquest accident li va obrir els ulls, i va decidir no limitar-se a registrar la realitat, per a passar a intervenir en ella ms activament, creant, a partir de materials reals, una narraci complexa. Flaherty asseia aix les bases d'un cinema documental molt allunyat del que posteriorment s'ha vingut a considerar documental: el reportatge televisiu. Les seves posteriors pellcules van continuar aquesta forma de treballar i de concebre el cinema documental, ms com una visi personal de l'autor que com un retrat objectiu de la realitat.

Programes de documentals i reportatges a televisi.
 Informe Semanal- TVE1;
 Crnicas- La2;
 En Portada- La2;
 Documenta 2- La2;
 Documentos TV- La2;
 Redes- La2;
 Lnea 900- La2;
 Grandes Documentales- La2;
 Espejo pblico- Antena 3;
 Teknopolis- ETB1 i ETB2 ;
 Sustraia- ETB1 i ETB2 ;
 Abierto en canal- Canal +;
 Entre lnies- TV3;
 30 minuts- TV3;

Festivals de cinema documental .

Pennsula ibrica:
 Docupolis a Barcelona.
 Documenta Madrid (Festival internacional de cine documental) Documenta Madrid;
 Zinebi a Bilbao;
 Festival Punto de Vista a Pamplona;
 Docusur;
 Cadiz.doc;

Europa:
 IDFA;
 Cinema du rel;
 Visions du rel;
 DocLisboa;
 Viewpoint;
 Etats gnraux du film documentaire;
 Thessaoloniki documentary festival;

Amrica del Nord:
 Silverdocs;
 Hot docs;
 Full Frame ;

Amrica Llatina:
 Bafici;
 FICCO Festival Internacional de Cine Contemporneo de la Ciudad de Mxico;
 Festival del Nuevo Cine Latinoamericano;
 Festival de Cine de Caracas;
 Festival Internacional de Documentales de Caracas;
 Festival de Guadalajara;
 Festival ICARO;
 Festival de Mar de Plata;
 Festival de cine de los pueblos indgenas de Oaxaca;
 Festival de cine de Valparaso;
 Festival de cine de Valdivia;
 Festival de Documentales "Chile Reality", Chilln, Chile.

 Asia:
 Yamagata International Documentary Film Forum;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205875" title="Lumire" nonfiltered="823" processed="823" dbindex="85825">


Biografies: Germans Lumire;
Louis Lumire, inventor del cinematgraf;
Auguste Lumire, inventor del cinematgraf;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205876" title="Documentos TV" nonfiltered="824" processed="824" dbindex="85826">
Documentos TV s un programa de televisi ems per Televisi Espanyola, dedicat a la transmissi de documentals i reportatges de temtica variada. Va comenar la seva emissi el 29 d'abril de 1986. El programa est dirigit i presentat actualment per Pedro Erquicia. Gaireb tots els seus documentals sn programes comprats a l'estranger a altres televisions i en els ltims anys tamb hi ha alguns realitzats per productores espanyoles, mitjanant el sistema de producci delegada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205877" title="Psi3 Aquarii" nonfiltered="825" processed="825" dbindex="85827">




Psi3 Aquarii ( 3 Aquarii/ 3 Aqr) s una estrella binria de la constellaci d'Aquarius. Est a 249 anys-llum de la Terra. La component primria,   Aquarii A, es una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +4,99. La seva companya,   Aquarii B, s una estrella de la 11ena magnitud a 1,5 segons d'arc de la primria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205878" title="Dziga Vertov" nonfiltered="826" processed="826" dbindex="85828">
 
Dziga Vertov (en rus,             ) s el pseudnim de Denis Abramovich Kaufman (Bialystok, actual Polnia, 2 de gener de 1896 - Moscou, 12 de febrer de 1954), director de cinema avantguardista sovitic, autor d'obres experimentals, com L'home amb la cmera (1929), que van revolucionar el gnere documental.

 Biografia . 
Denis Abramovich Kaufman va nixer el 1896 al si d'una famlia jueva a Bialystok, ciutat llavors pertanyent a la Rssia tsarista. Va estudiar msica al conservatori de Bialystok fins que la seva famlia, fugint de l'avan de l'exrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Moscou el 1915. 

Poc desprs, es van installar a Sant Petersburg, on Kaufman va iniciar la carrera de Medicina i va comenar a escriure, tant poesia com narracions satriques i de cincia ficci. Interessat pel futurisme rus, va adoptar el pseudnim de Dziga Vertov, que significa "gira, baldufa" en ucrains. 

El 1918, desprs de la revoluci, el Comit del Cinema de Moscou el va contractar per a treballar a Kino-Nedelia ("Cinema-Setmana", setmanari cinematogrfic de notcies d'actualitat sovitic), a Moscou. Va treballar muntant noticiaris cinematogrfics durant tres anys. Entre els seus companys estaven Lev Kuleshov, que per aquells anys estava portant a terme els seus famosos experiments de muntatge, i Edouard Tiss, futur cmera de Eisenstein.

La seva primera pellcula com director va ser L'aniversari de la Revoluci (1919), seguida de La batalla de Tsartitsyn (1920), El tren Lenin (1921) i Histria de la guerra civil (1922). En aquestes pellcules, Vertov va explorar les possibilitats del muntatge, ensamblant fragments de pellcula sense tenir en compte la seva continutat formal, temporal ni lgica, buscant sobretot un efecte potic que pogus impactar als espectadors. 

El 1919, Vertov i altres joves cineastes, entre els quals es trobava la seva futura dona Elisaveta Svilova, van crear un grup anomenat Kinoks (Cinema-Ull). Ms tard se'ls uniria tamb el germ de Vertov, Mikhail Kaufman. Entre 1922 i 1923, Vertov i Svilova van publicar diversos manifestos en publicacions d'avantguarda, desenvolupant la seva teoria del Cinema-Ull. 

Vertov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prvia d'un gui fins a la utilitzaci d'actors professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la illuminaci, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogrfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conixer una veritat ms profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el propi Vertov, "fragments d'energia real que, mitjanant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global", permetent "veure i mostrar el mn des del punt de vista de la revoluci proletaria mundial". 

El 1922, Vertov va comenar la srie de noticiaris Kino-Pravda (Cinema-Veritat). En la srie Kino-Pravda, Vertov va filmar tot tipus de llocs pblics, en ocasions amb cmera oculta i sense demanar perms. El ms fams noticiari va ser Leninskaya Kino-Pravda, que mostrava la reacci a la mort de Lenin el 1924. 

Durant els anys 20 va rodar diverses pellcules, per destaca sobretot L'home amb la cmera (Cheloviek s Kinoapparatom, 1929). L'home amb la cmera mostra un dia en la vida d'un operador sovitic, dedicat a filmar una ciutat sovitica des de l'alba fins a la nit. S'ha relacionat amb una modalitat de documentals urbans que va tenir xit en l'poca, les "simfonies de grans ciutats", exemplificades per pellcules com Berln, simfonia d'una gran ciutat (1927), de Walter Ruttmann, o Pluja (1929) de Joris Ivens. 

El que distingeix a l'obra de Vertov de les citades s la voluntat de realitzar una anlisi marxista de les relacions socials mitjanant el muntatge. A ms, L'home amb la cmera posa l'accent en el procs de producci i consum del cinema (rodatge, muntatge i contemplaci). Desprs de la seva ltima obra d'importncia, Tres cants a Lenin (Tri pesni o Lenin, 1934), Vertov va ser relegat pel sistema estalinista a la producci de noticiers convencionals. Vertov era germ de l'operador Mikhail Kaufman i del director de fotografia Boris Kaufman.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205883" title="Robert Flaherty" nonfiltered="827" processed="827" dbindex="85829">
Robert Joseph Flaherty (16 de febrer de 1884, Iron Mountain, Michigan - 23 de juliol de 1951, Dummerston, Vermont) va ser un cineasta que va dirigir i va produir el primer documental de la histria del cinema, Nanook l'esquimal, el 1922. Va estar casat amb l'escriptora Frances H. Flaherty des de 1914 fins a la seva mort el 1951. Frances va treballar en diverses pellcules de Flaherty, i fins i tot va rebre una nominaci al Oscar al millor gui original per Louisiana Story (1948). 


Biografia i carrera. 
Desprs d'acabar els seus estudis d'enginyeria de mines, Flaherty va comenar a treballar com explorador de mines de ferro per a una companyia ferroviria a la badia de Hudson, Canad. El 1913, en la seva tercera expedici a la zona, el seu cap, sir William Mackenzie, li va proposar filmar amb una cmera la vida familiar dels orinds de la zona. Flaherty va comenar a interessar-se particularment pels Inuit, i va passar un llarg perode de temps filmant-los, fins al punt que va arribar a desatendre el seu veritable treball (encara que tampoc importava molt perqu qui veien els enregistraments que Flaherty anava filmant li demanaven imatges noves). 

Abans de comenar l'enregistrament de la pellcula, Flaherty va viure amb un Allakariallak (un home pertanyent als Inuit)i amb la resta de la seva famlia durant diversos mesos. Els primers enregistraments realitzades per Flaherty es van cremar en un foc provocat per una burilla del propi Flaherty, pel que no li va quedar ms remei que gravar de nou les imatges. Amb el temps el propi Flaherty va admetre que en el fons aix li havia beneficiat perqu els primers metres de pellcula mai li havien arribat a agradar. Quan va comenar a gravar de nou la pellcula, Flaherty va optar per preparar tot el que anava a gravar, fins i tot el final del documental. Nanook l'esquimal (1922) tindria moltssim xit de pblic, i Flaherty va aconseguir desprs un contracte amb la Paramount per a realitzar altre documental en la lnia de Nanook, pel que Flaherty es va anar a Samoa per a gravar Moana (1926 ). A pesar de les presses de la companyia, Flaherty no conseguia gravar gens interessant perqu el seu mtode consistia a viure durant un perode de temps amb els protagonistes de la seva histria, observar-los, conixer-los a fons i familiaritzar-se amb el seu estil de vida abans d'idear la prpia histria del documental.

L'enregistrament del documental va durar ms d'un any (des d'abril de 1923 fins a desembre de 1924), i la pellcula no es va estrenar fins a gener de 1926. No obstant aix, mai arribaria a l'xit de Nanook el essquimal.

Filmografia.
 Nanook of the North (1922);
 Moana (1926);
 The Twenty-four Dollar Island (1927) petit documental sobre Nova York;
 Tabu (1931) co-dirigida amb F.W. Murnau ;
 Man of Aran (1934);
 Elephant Boy  (1937);
 The Land (1942) ;
 Louisiana Story (1948);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205890" title="Representaci per subpxels" nonfiltered="828" processed="828" dbindex="85830">

La renderitzaci per subpxels s una tcnica que aprofita el fet que els monitors LCD utilitzen tres subpxels (vermell, verd i blau) per a la creaci del color d'un pxel. D'aquesta manera, s'aconsegueix augmentar la definici aparent de la pantalla. Aquesta caracterstica, s utilitzada, sobretot, en la renderitzaci de la tipografia digital i en general, all on es necessiti renderitzar una alta freqncia espacial (canvi brusc de color).

Rerefons.
 
En una pantalla LCD, un sol pxel (unitat mnima que forma una imatge grfica), est format, normalment, de tres subpxels corresponents als colors primaris vermell, verd i blau (ja sigui en aquest ordre o al revs). Grcies a la sntesi que realitza el nostre sistema visual, percebem la suma d'aquests tres primaris com a un sol color.

Aix doncs, la formaci de grfics en un monitor sorgeix de la suma dels pxels encesos, cadascun amb el color que li pertoca.
Aquesta manera de funcionar, per, crea problemes en certs moments. Un dels ms clars s la representaci d'una lnia diagonal negra sobre un fons blanc, que al no respectar cap de les direccions de la graella de pxels (vertical o horitzontal), es mostra com una lnia ms o menys dentada (fenomen popularment conegut com a pixelitzaci).

Una de les solucions proposades per aquest tipus de problema s l'aplicaci d'algun mtode anti-alising, fent creure a l'ull hum que est veient una imatge a una definici ms alta. Aix, la lnia diagonal estaria envoltada de pxels o punts grisos, de diferents intensitats, que farien la transici entre el blanc i el negre d'una manera menys brusca.

Per tant, tan els mtodes d'anti-alising com de renderitzaci basada en subpxels, o una combinaci d'ambds, l'objectiu s la suavitzaci sobretot dels contorns i en especial de les fonts mostrades en pantalla.

Funcionament.


La variaci dels colors d'un subpxel, poden fer variar tant la intensitat com el color del pxel del qual forma part. La renderitzaci per subpxels, bsicament, permet fer els clculs vectorials per dibuixar la tipografia fins al nivell del subpxel (els components vermell, verd i blau del punt). 

D'aquesta manera, s'encenen o s'apaguen els subpxels adjacents als punts necessaris, amb una precisi tres vegades ms alta que si treballssim amb pxels sencers. Aquest funcionament, permet triplicar la definici horitzontal d'una pantalla LCD.

Finalment, el sistema visual hum coopera en aquesta operaci, ja que tendeix a entendre els subpxels com a part dels pxels adjacents.



Exemple del funcionament de la renderitzaci per subpxels. En aquest cas, podem veure com la qualitat de representaci del carcter, augmenta d'esquerra a dreta:;
Representaci sense renderitzaci per subpxels ni anti-alising (pxels sencers).;
Renderitzaci per subpxels sense anti-alising.;
Noms anti-alising.;
Renderitzaci per subpxels amb anti-alising.;

Podem veure com la combinaci de la renderitzaci per subpxels i l'anti-alising obt el resultat ms ptim.

Limitacions.
Dependncia de l'ordre dels pxels.
Les pantalles LCD poden tenir ordenats els seus pxels R-G-B o B-G-R, aix doncs, la renderitzaci per subpxels es tracta d'una tcnica molt lligada a la tecnologia usada per la construcci de cada tipus de pantalla. D'aquesta manera, al existir diferents tipus de construcci de pantalles LCD (diferent ordenaci dels pxels, diferents patrons, etc) fa que els algorismes de renderitzaci per subpxels s'hagin de refer per cada cas.

Cal, doncs, que l'usuari (o el sistema operatiu), conegui les caracterstiques de la pantalla LCD i pugui configurar correctament els parmetres del motor de renderitzaci.

Incompatible amb pantalles CRT.
Les pantalles de tub de raigs catdics utilitzen una tecnologia completament diferent a les pantalles LCD. s per aquesta ra que els algorismes de renderitzaci no els hi sn tils. En les pantalles CRT, l'estat d'un pxel no s completament independent, sin que depn dels pxels adjacents. Cal conixer amb molta precisi el comportament dels feixos d'electrons i la naturalesa dels fsfors per tal d'implementar una bona renderitzaci per subpxels.

Tot i aix, s'ha comprovat com alguns algorismes de renderitzaci per subpxels funcionen per la millora de visualitzaci en pantalles CRT, degut a que tamb s'hi inclou aspectes d'anti-alising.

Noms apasat.

Degut a la distribuci dels subpxels en les pantalles LCD, la renderitzaci basada en subpxels, noms  funciona millorant la definici horitzontal de les pantalles. Si la pantalla s concebuda per utilitzar-la majoritriament en vertical, cal que es fabriqui expressament amb la distribuci dels subpxels de forma vertical (com per exemple en els llibres electrnics).

Histria.
Inicialment desenvolupat per IBM Corp., l'any 1988, els seus enginyers van reduir l'alising cromtic amb un filtre que representa els valors d'un grup de pxels com una mitjana ponderada. Tot i aix, la renderitzaci per subpxels no va ser utilitzada pel gran pblic fins el 1998 amb la tecnologia ClearTypetm, de Microsoft i implementat al SO Windows 98.

Cal dir que, Steve Wozniak, dissenyador d'Apple, reclama que l'any 1976 ja es va desenvolupar la primera tecnologia per la renderitzaci per subpxels. L'ordinador Apple II suportava una forma primitiva de renderitzaci per subpxels al seu mode d'"alta resoluci" (280x192 pxels). Utilitzava una caracterstica del senyal de color NTSC que per coincidncia s molt semblant al que s'usa avui en dia en els monitors LCD amb RGB. Tot i aix, aquest mtode pot arribar a ser vist ms com una limitaci de la manera en qu la mquina genera el color, que no pas una tcnica intencionadament explotada pels programadors per incrementar la definici horitzontal.

Diferncies entre sistemes operatius.
Normalment, la implementaci dels algorismes de renderitzaci per subpxels es duen a terme a nivell de sistema operatiu. D'aquesta manera, totes les aplicacions que hi ha per sobre se'n poden proveir. Aquest fet provoca que cada sistema operatiu realitzi una implementaci lleugerament diferent a la resta, segons la manera d'entendre la idea de renderitzaci per subpxels i els seus objectius.

s a dir, l'empresa o comunitat que hi ha darrere de cada SO t una filosofia diferent, sobretot pel que fa a la renderitzaci de fonts, i l'aplica a la seva manera, obtenint resultats diferents en cada cas.

Windows.
Tots els sistemes operatius Windows de Microsoft utilitzen la tecnologia ClearType des del Windows 98, per no va ser fins al Windows Vista en qu s'activa per defecte. Es diu que aquesta implementaci sobreposa la intelligibilitat de la tipografia, per sobre del respecte al seu disseny. Bsicament, el que fa s adaptar millor els carcters a la graella existent de pxels.

MacOS.
Apple defensa la preservaci del disseny de la tipografia, encara que aix aporti un punt menys de intelligibilitat, compromesa sobretot amb lletres molt petites. D'aquesta manera el MacOS s'ha popularitzat ms entre els dissenyadors grfics.

GNU/Linux.
Els sistemes GNU/Linux disposen de les llibreries FreeType i Cairo per a la renderitzaci per subpxels, ambdues sota llicncies lliures. Aquest fet permet que no s'imposi una filosofia de renderitzaci concreta i que cada distribuci i fins i tot, cada usuari, pugui disposar d'un algorisme lleugerament diferent, i adaptat a les seves necessitats.

Vegeu tamb.
Pxel;
Pantalla de cristall lquid;
Filtre Mosaic de Bayer;
Sistema Visual Hum;

Enllaos externs.
 Renderitzaci per subpxels en pantalles LCD, per H. Dietz.
 Com funciona la renderitzaci per subpxels?, Gibson Research Corporation.
 Conclusions tcniques sobre la renderitzaci per subpxels, Steve Seidel.
 Qui ho va fer primer?, Gibson Reserarch Corporation.
 Intent de millora de la renderitzaci amb els recursos actuals, The Agg Project.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205894" title="Locus amoenus" nonfiltered="829" processed="829" dbindex="85831">
El locus amoenus (literalment lloc agradable) s un tpic literari llat amb molta tradici. Neix a la poesia de Tecrit i Virgili (aquest ltim, de fet, inspira les seves glogues, ambientades en un locus amoenus, en els Idillis de Tecrit) i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge est present a la majoria d'autors del Renaixement, com Garcilaso de la Vega.

El paisatge idlic a vegades s'identifica amb el parads natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres de ficci subverteixen el tpic, de manera que el camp s la barbrie o el lloc cursi i el paisatge urb esdev l'ideal de progrs i acci. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205896" title="Pau de Perpiny" nonfiltered="830" processed="830" dbindex="85832">
La Pau de Perpiny va sser signada el 17 de setembre de 1473 pels procuradors de Joan II de la Corona d'Arag i Llus XI de Frana.

A canvi de cobrar el que li devien, el rei francs reconeixia la sobirania de Joan II sobre els comtats de Rossell i de la Cerdanya.

L'any segent, per, continuaren els enfrontaments.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205899" title="Primcia (impost)" nonfiltered="831" processed="831" dbindex="85833">
La primcia s una renda eclesistica que suposava el pagament per part del pags d'una part de les collites.

Era una quantitat ms petita que la donada pel delme i variava d'una contrada a una altra, segons els costums (podia representar d'una vintena a una seixantena part dels fruits).

Popularment era anomenada promeia.

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 210.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205901" title="Orgull" nonfiltered="832" processed="832" dbindex="85834">

L'orgull s una caracterstica de la personalitat que consisteix en la complaena en els propis mrits en comparaci amb els dels altres. Pot ser vist com a positiu, en tant que l'apreciaci de la prpia vlua i la satisfacci amb el que es fa s un dels requisits per a dur una vida feli, per tamb pot ser vist com quelcom negatiu si s'identifica amb la suprbia o el menyspreu dels altres. Llavors se l'anomena tamb arrogncia. Les persones orgulloses solen tenir problemes per reconixer els seus errors i a vegades usen l'orgull com un mecanisme d'autodefensa davant la por que els altres no les valorin o les ofenguin.

Des de lhybris clssica fins al pecat cristi, l'orgull apareix sempe com una temptaci per a l'home, que vol sortir dels propis lmits. El cientfic boig o els que pacten amb el dimoni a canvi de poder sn persones amb un orgull excessiu que sn castigades per la seva falta. Aquest orgull s'associa amb l'egoisme, ja que l'individu no mira per la seva comunitat sin sols per la seva fama. L'orgull de pertnyer a un determinat grup, en canvi, ha estat sovint exaltat com un valor social, com per exemple el patriotisme o la casta ndia.

El narcissisme o vanitat s un tipus d'orgull basat en els aspectes ms superficials de la persona. Pot esdevenir una malaltia que dificulta la relaci amb els altres o que pot fer caure la persona en un culte excessiu al cos. Artsticament es representa les persones vanes com a joves bells amb un mirall, incapaces de veure ms enll de l'aparena. Nombroses faules, com la Bella i la Bstia, alterten contra aquest defecte i expliquen que l'autntica bellesa es troba a l'interior de la persona i que no cal vanar-se de la prpia figura, que ha vingut donada i no conquerida pels propis mrits.

El contrari de l'orgull s la humilitat. Els smbols tradicionals de l'orgull sn el lle, el pa i al catolicisme Lucifer o el el rat-penat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205902" title="Commonwealth d'Anglaterra" nonfiltered="833" processed="833" dbindex="85835">


La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republic que exist a les Illes Britniques entre el 1649 i el 1660, va succer i va ser succet pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Esccia.

Desprs de qu es produs el regicidi de Carles I el 30 de gener de 1649 a conseqncia de la Guerra Civil Anglesa el Parlament angls declar la instauraci d'aquest sistema de govern republic el 19 de maig de 1649. El govern format entre 1653 i 1659 s'anomen Protectorat, i va adoptar la forma de govern personal i directa per part d'Oliver Cromwell, i desprs de la seva mort pel seu fill Richard Cromwell. 

El terme Commonwealth s, no obstant aix, utilitzat per a descriure el sistema de govern utilizat conjuntament entre 1649 i 1660. 

Interregne angls.

L'Interregne angls fou el perode de Govern desprs de la Guerra Civil Anglesa, comprs entre el regicidi de Carles I el 1649 i la restauraci monrquica de Carles II el 1660.

Aquest perode es pot dividir en quatre etapes: 
 1649 a 1653: el primer perode de la Commonwealth d'Anglaterra;
 1653 a 1659: Protectorat sota Oliver Cromwell ;
 1659: Protectorat sota Richard Cromwell ;
 1659 a 1660: el segon perode de la Commonwealth d'Anglaterra;

Oliver Cromwell era un terratinent acomodat, la seva famlia va comprar terres a l'Esglsia i a ms la seva via era una noble veneciana molt rica. Cromwell era un fervent purit i un home enrgic. Una vegada formada la Commonwealth l'any 1649 aquest sistema acab sent autoritari on fou anomenat "Lord Protector" amb carcter vitalici, per molts historiadors un tracte que pot ser considerat de rei republic. 

Etapes de la Commonwealth.

Cromwell com tenia un exrcit de 30.000 homes necessitava liquiditat pel que va decidir imposar uns imposts regulars, cosa que no va agradar a la poblaci. Va intentar controlar l'administraci territorial deixant de costat als gentry i va dividir el pas en 11 demarcacions governades cadascuna d'elles per un general. El que volia Cromwell s que les antigues oligarquies collaboressin amb els generals, aquest govern per no va ser molt efica ja que els van fer boicot. Cromwell tenia desconfiana de la burgesia i dels gentry, i no rebr mai el suport dels diggers i els levellers que, tot i ser part activa durant la revoluci, van ser desplaats del poder.

El Parlament Rung (1648-1652).
Cromwell lider inicialment una forta repressi contra els catlics irlandesos, sent especialment significativa la batalla de Drogkbeda, i una important expropiaci de les terres. Els catlics tenien en aquell moment el 65% dels terres d'Irlanda, per amb la poltica de Cromwell van passar a tenir un 20%, cosa que li permetr pagar als soldats i l'armament utilitzat. Una part d'aquesta poblaci desplaada va ser duta a terres ms pobres. A Esccia Cromwell elimin el seu sistema poltic passant a ser casi una provncia ms d'Anglaterra, sense produir-se per expropiacions de terres. A Anglaterra Cromwell va combatre els darrers partidaris reialistes i definitivament va vncer el rei Carles II d'Anglaterra el 1651, havent de fugir aquest al Regne de Frana.

El Protectorat (1652-1659).


El govern format entre 1653 i 1659 s'anomen Protectorat i va prendre la forma d'una dictadura d'Oliver Cromwell mitjanant el seu nomenament com a Lord Protector. A la mort de Cromwell l'any 1659 el seu fill Richard Cromwell el succe. 

El Parlament dels Barebons (1653);
En aquesta etapa, que dur 3 mesos de l'any 1653, Cromwell realitz diverses reformes i millores legislatives:
 Depuraci del Parlament.
 Humanitzaci de la societat i les lleis. ;
 Abolici de la pres per deutes a canvi de pagar multes. ;
 Abolici de la llei de la crema de bruixes. ;
 Reconeixement del matrimoni civil. ;
 Foment de l'alfabetitzaci.

L'ltima cosa que va intentar va ser l'abolici dels delmes, per l'exrcit va entrar al Parlament i el va dissoldre. Els barebons signaran una espcie de constituci amb l'ajuda de Cromwell on es triar a un lloctinent i el Parlament ser triennal, s a dir, cada tres anys es triaran als seus representants.

Cromwell tenia una bona capacitat de comandament i va realitzar una poltica exterior molt bona per tal d'afavorir als interessos dels comerciants. Entre 1652 i 1654 va tenir una primera guerra contra la Repblica de les Set Provncies Unides provocada per les Actes de Navegaci, unes lleis mercantilistes en les que Cromwell volia arravatar a Holanda l'hegemonia comercial fent que tot el que es compri ha d'anar en vaixells anglesos o en vaixells del pas d'origen dels productes sense utilitzar els holandesos. Els productes estrelles d'Anglaterra eren en aquells moments els teixits, esdevenint una gran potncia exportadora. En el govern de Cromwell es colonitz Jamaica, esdevenint un dels principals punts d'escala dels contrabandistes anglesos.

Segona Commonwealth (1659 1660).
A la mort d'Oliver Cromwell el 1658 el seu fill Richard fou nomenat Lord Protector i intent conduir d'igual manera el govern com havia fet el seu pare. Als set mesos d'estar en el poder, i incapa de conduir el govern de manera estable, fou destituit per part del Parlament, reinstaurant el Parlament Rump.

El 4 d'abril de 1660 Carles II va emetre la Declaraci de Breda, per la qual acceptava la seva reinstauraci en el poder. El general George Monck, figura clau en aquesta restaruaci, implant la Convenci parlamentria monrquica, que es va reunir el 25 d'abril. El 8 de maig Carles II fou proclamat rei d'Anglaterra legtim des de l'exuci del seu pare Carles I, retornant de l'exili el 23 de maig i entrant a Londres el 29 de maig del mateix any.

Vegeu tamb.
Regne d'Anglaterra;
Regne d'Esccia;
Regne d'Irlanda;
El Protectorat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205903" title="Procurador general" nonfiltered="834" processed="834" dbindex="85836">
El procurador general representava el rei de la Corona d'Arag en relaci amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Desprs d'una primera poca en qu les prerrogatives no eren ben definides, l'any 1309, s'establ que hi havia un nic procurador general per a tota la Corona d'Arag i que era el successor del monarca.

A causa de la seua importnt funci judicial, tenia la seua prpia cort.

En cadascun dels regnes de la Corona d'Arag era representat pel portantveu del procurador reial.

El nom, d'en del 1363, fou canviat pel de governador general.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205907" title="Rec Comtal" nonfiltered="835" processed="835" dbindex="85837">
El Rec Comtal de Barcelona era una squia que servia per a regar i molt sovint tamb per a moure molins. El seu origen cal cercar-lo en l'aqeducte rom que provea d'aigua la ciutat.

Al segle X o b a l'XI es va construir (o es va refer) el nou rec comtal, que agafava l'aigua al Bess, cap a Montcada i Reixac, i servia per a regar i per moure molins.

Est documentat per primera vegada el 1075.

Pel que fa al regadiu, al segle XV, hi havia un centenar de fibles. Quant als molins, al final del segle XIII, hi havia uns tretze casals de molins, alguns de grans (amb sis moles) i d'altres de petits (amb dos molins de cup).

Tamb s'hi van construir molins drapers i una ferreria.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205917" title="Color violat" nonfiltered="836" processed="836" dbindex="85838">
El color violat (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos. Correspon a una longitud d'ona de la llum d'entre 380 i 450 nm i ocupa la part final de l'espectre visible, i en conseqncia de l'arc de Sant Mart. Aquest color no pot ser reprodut de manera exacta (violat espectral) a les pantalles dels ordinadors pels dispositius RGB, per es pot apreciar, per exemple, mirant el reflex del tub fluorescent d'un disc compacte.
Com a color d'addici s composat per una barreja de blau i de roig. Com a color per subtracci s'obt amb una barreja de magenta i cian.

Una mostra del color violat:
 

















 Curiositats sobre el violat .
s el color de molts embolcalls de xocolata europeus;
Hi ha una flor que rep aquest nom per tenir els ptals d'aquest color;
s un dels colors tradicionals de l'aura;
Apareix a la bandera republicana d'Espanya;
S'associa a la noblesa (com el malva o el porprea) per tamb a la gelosia;
s un color d'iniciaci en certs corrents New Age de meditaci;
L'estola dels capellans catlics en temps d'Advent o Quaresma s violeta (a vegades malva);

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205921" title="Pedro Machuca" nonfiltered="837" processed="837" dbindex="85839">
Pedro Machuca, Toledo cap a 1490 - Granada 4 d'agost de 1550. Fou un pintor i arquitecte del segle XVI. 

La seva nica per clebre obra d'arquitectura s el palau de Carles V, un imponent edifici renaixentista encarregat per l'emperador com residncia a la Alhambra de Granada. 

Va nixer a Toledo i es va formar a Itlia, on va ser deixeble de Miquel ngel i va poder conixer a Jacopo Torni. 

De retorn a Espanya l'any 1520, va treballar com pintor en la capella Real de Granada, aix com a la catedral de Jan, Toledo i Ucls. Al 1528 va comenar les obres del palau de l'emperador Carles V. A les seves traces s'aprecia el contacte amb la cultura de l'arquitecte rom Vitruvio a travs dels artistes italians Rafael, Baldassarre Peruzzi i, sobretot, Giulio Romano.

Al museu del Prado a Madrid, es conserva la pintura de teme religis: Descendimiento de la Virgen y las nimas del Purgatorio

Bibliografia.
Volum 12, La Gran Enciclopdia en catal (2004) Edicions 62 ISBN 84-297-5440-7;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205928" title="Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370)" nonfiltered="838" processed="838" dbindex="85840">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370-1371, durant el perode de regncia de la Generalitat de Catalunya.

D'igual forma que en edicions anteriors de les Corts en aquest perode, el tema principal era l'aportaci econmica al rei per al sufragi de la guerra amb Castella. En aquesta ocasi el donatiu total puj a 332.000 florins, si be s'encarreg la seva administraci al regent Bernat Bussot, sempre sota la supervisi dels odors de comptes. Aquest donatiu havia de servir tant per a sufragar la guerra a Sardenya i contra Castella, com per a la constituci d'un exrcit permanent de 400 homes a cavall i 400 ballesters per assegurar la defensa de Catalunya, ja que les tropes implicades en la guerra dels Cent Anys feien incursions de saqueig.

La cort denunci el perjudici que els supos a la Generalitat que el rei encunys florins d'or a Barcelona, Valncia i Saragossa, ja que la Generalitat tenia la concessi de la seca de Perpiny.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205930" title="Club d'Escacs Tordera" nonfiltered="839" processed="839" dbindex="85841">

El Club d'Escacs Tordera s una entitat no lucrativa de Tordera que t per finalitat la promoci en tots els mbits del joc dels escacs.

Fundat l'any 1965, la seva trajectria esportiva ha tingut un creixement sostingut que l'ha portat a ser un club punter a la demarcaci territorial de Girona (demarcaci a la qual est adscrit per raons bsicament geogrfiques).
 
El club ha desenvolupat, i continua fent-ho, una constant feina de divulgaci i promoci de nous valors, especialment en edat escolar. 

El local social est situat al carrer Ciutadans, 14, 1r local "Emili Vendrell"

Enllaos externs.
 Web oficial del Club d'Escacs Tordera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205931" title="Temistocle Solera" nonfiltered="840" processed="840" dbindex="85842">
Temistocle Solera (Ferrara, 25 de desembre de 1815 - Mil, 21 d'abril de 1878) va ser un poeta i llibretista itali. Tamb es va dedicar a la composici d'peres i sembla que va tenir alguna experincia en la direcci d'orquestra.

Va sobreeixir molt jove com a poeta i escriptor de novelles, desprs d'haver realitzat estudis literaris i musicals. Va pertnyer al moviment neogelf.

Entre 1840 i 1845 va compondre quatre peres sobre llibret propi, sense obtenir xit.

Va aconseguir la fama grcies a la seua fructfera collaboraci amb Giuseppe Verdi, per al qual va escriure els llibrets d'Oberto, Conte di San Bonifacio (1839), Nabucco (1842), Giovanna d'Arco (1845) i Attila (1840).

L'any 1845 es va traslladar a Espanya, treballant en diverses ciutats en el mn teatral i component l'pera La hermana de Pelayo, i un poema histric titulat La toma de Loi. Tamb va escriure un llibret per a Emilio Arrieta, aleshores director del Conservatori de Madrid.

En els darrers anys de la seua vida va tornar a Itlia, implicant-se en la vida poltica, actuant d'enlla entre Napole III i Cavour.

Va morir el dia de Pasqua de 1878, en soledat, i el funeral va tenir lloc l'endem al Cementeri Monumental de Mil.

peres.
 Ildegonda (1840);
 Il contadino d'Agliate (1841) (segona versione: La fanciulla di Castelguelfo - 1842);
 Genio e sventura (1843);
 La hermana de Pelayo (1845);

Llibrets.
 Oberto, Conte di San Bonifacio (Giuseppe Verdi, 1839);
 Gildippe ed Odoardo (Otto Nicolai, 1840);
 I Bonifazi ed i Salinguerra (Achille Graffigna, 1842);
 Galeotto Manfredi (Hermann, 1842);
 Nabucco (Giuseppe Verdi, 1842);
 I Lombardi alla prima crociata (Giuseppe Verdi, 1843);
 Giovanna d'Arco (Giuseppe Verdi, 1845);
 Attila (Giuseppe Verdi, 1846);
 La conquista di Granata (Emilio Arrieta, 1850);
 La fanciulla delle Asturie (Benedetto Secchi, 1856);
 Sordello (Antonio Buzzi, 1856);
 Pergolese (Stefano Ronchetti-Monteviti, 1857);
 Vasconcello (Angelo Villanis; 1858);
 Una notte di festa (Angelo Villanis, 1859);
 L'espiazione (Achille Peri, 1861);
 Zilia (Gaspar Villate, 1877);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205933" title="Festa de les falles a Isil" nonfiltered="841" processed="841" dbindex="85843">

Isil, un poble petit d una cinquantena d habitants, ha mantingut viva fins la forma ancestral de celebrar la nit de Sant Joan, amb un culte al foc propi del solstici d estiu. Un mes abans, els joves pugen a l obaga de la muntanya d Airoto a buscar els pins dels que sortiran les falles. Desprs de treure l escora els tallen a una mida de metre i mig, els esberlen per una punta i els atasconen amb falques de teia per mantenir l esberla oberta. Durant un mes, les falles apilades dretes, estan a sol i serena, assecant-se l interior de l esberla per tal que la nit de foc cremin b. 

Cap a les 7 de la tarda del 23 de juny, els cinquanta fallaires d Isil, els vinguts d altres pobles de la vall i alguns d altres indrets del pas, porten les falles fins a la depressi del Faro, on esperen a l entorn de la foguera que es faci fosc. 

Amb la fosca, a Isil s encn la falla gran que hi ha a la plaa del poble. s el senyal per encendre les falles i amb la fosca comena el descens, una corrua de foc que fa ziga-zagues pel dret pends. Un descens que dura una hora llarga per on no hi ha cam. Una desena de falles enceses, les ms grosses, es fan tombar pendent avall pel dret. 

Quan arriben a una clariana prop del poble sn rebuts per tres fadrines que els ofereixen un got de vi, un tros de coca i un pomell de flors. All se ls uneix la canalla amb la seva falla feta a mida. Segueixen fins a la porta del cementiri on amb la punta encesa de la falla fan un senyal a la porta. Desprs de fer un recorregut pel poble saltant una foguera a cada plaa, arriben a la falla gran on hi apilen les falles configurant una gran foguera. 

s l hora de les danses. Primer la Marxa dels fallaires, executada exclusivament pels que han baixat falles. Segueix el Ball de bastons, sobre els bastons creuats a terra al so de la melodia de l Hereu Riera. La tercera s el Ball Pla, obert per les autoritats o capdansers i al qual s hi afegeix tothom. La darrera s la Bolangera, que comencen a ballar les dones i van convidant els homes a entrar a la rotllana. La nit culmina amb ball d orquestra fins a la matinada.

Declarada Festa Tradicional d Inters Nacional el 7 de juny de 1991
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205938" title="Taifa de Dniyya" nonfiltered="842" processed="842" dbindex="85844">

La Taifa de Dnia fou creada a ra de la descomposici del Califat de Crdova, vers el 1010 per l'emir i esclau Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" i tenia Dniyya com la capital de la taifa. Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" conegut pel sobrenom de Muyahid (o Mug hid) era el governador crrec que va portar fins el 1013, per titular-se desprs regent de l'omeia al-Mu'ayt , al que de fet noms va deixar els afers religiosos.

El 1015 va conquerir les illes Balears i els mesos segents va atacar l'illa de Sardenya; va derrotar els sards i es va establir al Campidanu, per en fou expulsat per genovesos i pisans. El 1016 va deposar a al-Mu'ayt  i va donar les seves funcions religioses a  Abdallah ben Obeidallah, del que nominalment fou regent fins al menys el 1018, quan Denia i les Balears van reconixer com califa a Al-Murtada o Al-Mostadi. El 1021 va ocupar Elx, Oriola i Alacant que pertanyien a Khairan d'Almeria; aquest mateix any Muyahid va nomenar al seu nebot Abd Allah com a governador de les Balears (va morir el 1036). En els segents anys va fer diversos atacs navals a les costes catalanes, destacant el del 1023 a Tortosa. El 1038 va ocupar Lorca i el nord de Mrcia. El 1039 va atacar Valncia, l'emir de la qual es trobava a Almeria, per no va aconseguir ocupar-la i el 1040 es va signar la pau; el mateix 1040 va associar al govern al seu fill Hassan per el 1043 el va apartar del poder probablement per conspirar.

Mug hid va convertir el regne en un important centre martim i comercial, fins i tot encunyava la seua prpia moneda que va subsistir fins la invasi almohade. 

Mug hid va morir el 1044 i el va succeir el seu fill 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla. El 1045 Mokatil, probablement germ de Mug hid, fou reconegut com emir a Tortosa. El 1058 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla va atorgar al bisbe de Barcelona jurisdicci sobre les esglsies del seu regne. El mateix any l'antic emir de Tortosa, Labib, amb el suport de Saragossa, va recuperar el poder, per el 1059 Ali va anar a Tortosa amb un exrcit i va posar al tron a Yala al-Amiri. El 1076 Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir de Saragossa va ocupar Tortosa i va seguir contra Dnia que tamb va ocupar. Ali va fugir a les Balears on el governador local 'Abd All h al-Murtad  el va rebre per no el va reconixer com emir, ttol que va assumir ell mateix. Durant cinc anys Dnia va dependre de Saragossa.

Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir va morir el 1081 i va deixar Dnia, Lleida i Tortosa al seu fill Al Mundir Imad al-Dawla que va establir la seva capital a Xtiva, i sovint s'anomena a aquest estat com emirat de Xtiva. Va ocupar Alacant que havia caigut en mans de Mrcia (Regne de Sevilla). El 1082 es va aliar a Berenguer Ramon II de Barcelona contra el seu germ Abu Amir Yusuf ben Ahmad ben Hud al-Mutamin de Saragossa, i forces aliades van assetjar Almenar per foren derrotades pel saragoss i el comte de Barcelona fou fet presoner encara que tot seguit alliberat. El mercenari castell Rodrigo Daz de Vivar, al servei de Saragossa, va fer la guerra a l'emir de Xtiva.

El 1086 el rei Al-Qadir de Valncia va atacar Xtiva, i Al-Mundir va demanar ajut als seus aliats el comte de Barcelona, el rei d'Arag i de Pamplona, i el comte d'Urgell. Quan els catalans van avanar cap a Valncia els valins de Morvedre, Sogorb, Xrica i Almenara es van declarar independents; prop de Xtiva, Al-Qadir fou derrotat i va fugir cap a Valncia. Els catalans estaven disposats a atacar la ciutat quan Al-Mutamin de Saragossa va atacar Lleida, tot i que els aragonesos l'atacaven tamb i li van arrabassar Monts temporalment. El atac saragoss a Lleida fou rebutjat principalment pels catalans.

El 1087 va morir Abdallah al-Murtada de les Balears i les illes van declarar la seva obedincia a Al-Mundir. El 1089 l'emir de Xtiva i els catalans van atacar Valncia aprofitant que el cap mercenari castell Rodrigo Daz havia anat a Castella; per el rei castell li va ordenar de tornar per ajudar al seu protegit el rei de Valncia Al-Qadir, i davant dels mercenaris ben entrenats els catalans i els seus aliats locals es van haver de retirar cap a Requena. A la campanya del 1090, els catalans i castellans es van enfrontar a la batalla de Pinar del Tevar (prop dels ports de Beseit) i Berenguer Ramon II fou derrotat i va caure presoner; per ser alliberat va haver de pagar un fort rescat

El 1090 va morir Al-Mundir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill Sulaiman Sayyid al-Dawla, i Xtiva, Dnia i les Balears per Mobaxer Nasir al-Dawla. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avanar cap al sud i van ocupar Elx i el castell de Polop.

El 1091 l'almorvit Yusuf es va presentar a Dnia que va ocupar fcilment. Mobaxer va fugir a les Balears.

Dnia va romandre en mans dels almorvits fins el 1145. Del 1145 al 1170 va passar a la taifa de Valncia i el 1770 als almohades, fins el 1225. Altre cop va dependre de la nova taifa de Valncia fins el 1244 en qu fou ocupada pels catalans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205944" title="Final Fantasy IX" nonfiltered="843" processed="843" dbindex="85845">


Final Fantasy IX, (en japons            IX), s un videojoc del tipus RPG realitzat per l'empresa japonesa SquareSoft l'any 2000. Aquesta s el novena saga del joc i l'ltim captol realitzat per a la consola Playstation. En aquesta ocasi, Squaresoft va preparar un captol en el qual s'obstaculitza en un mn a mig cam entre el medieval i el fantstic desprs d'optar per una ambientaci futurista en els dos ltims captols de la saga. Yoshitaka Amano torna desprs de dos captols d'absncia al disseny de personatges i escenaris.

 Histria .

La trama del joc es desenvolupa en un mn anomenat Gaia, en el qual la reina d'un pas anomenat Alexandria, la Reina Brahne, sembla haver perdut la ra i desitja fer-se amb el poder absolut dintre i fora del seu continent: El Continent de la Boira. Zidane (Yitn para la versi en castell) s un integrant de la companyia teatral Tantalus i personatge principal del joc.

Zidane juntament amb els seus companys viatgen a Alexandria per presentar una de les seves obres en el castell, Vull ser el teu canari, per en secret reben la missi de segrestar a la filla de Brahne, Garnet Von Alexandros XIII, amb l'objectiu de fer recapacitar a Brahne que li ha declarat la guerra als seus pasos vens.

Garnet es deixa segrestar degut al fet que no es del seu gust el comportament de la seva mare, la reina. I juntament amb la banda decideix fugir al pas ve de Lindblum, acompanyats per un petit mag negre de barret punxegut anomenat Vivi i un general de l'exrcit alexandr, Adelbert Steiner que els est perseguint per a "rescatar" a la princesa.

Ms endavant la histria es torna ms fosca mostrant que darrere del comportament de la malvada reina de Alexandra, s'amaga un altre personatge, un estrany individu anomenat Kuja que es convertir en el archienemic del grup al llarg del joc. Amb el pas del joc es va desvetllant una gran conspiraci duta des de feia anys i que d'un manera afecta als integrants del grup.

La moralitat del joc reflecteix la passi del viure per tot all que estimes, sense tenir-li por a la mort, car si ets fort pots aconseguir el que desitges.

 Sistema de Joc .

En FFIX es torna a utilitzar el denominat sistema de professions (Jobs), pel qual cada membre del grup s'associa en una profesi especfica: Aix tenim a un lladre, Zidane, a un mag negre, Vivi, a un cavaller, Steiner, a una maga blanca/invocadora, Garnet, a una maga blava, Quina, a una caballera drac, Freya, a una invocadora/maga blanca, Eiko, i finalment a un monjo, Amarant. Es torna a emprar el control sobre 4 personatges (i no 3 com en FFVII i FFVIII), rememorant als primers jocs de la saga.

Cadascun dels personatges possex habilitats niques que podr anar aprenent quan s'aconsegueixin determinades armes/armadures/accessoris i els hi utilitzi en els combats. Val la pena destacar que a diferncia d'altres lliuraments del joc en les quals es podia intercanviar professions i habilitats (com el Final Fantasy Tactics) Aqu cada personatge t habilitats i professions fixes.

Les batalles sn per torns. A ms, en les batalles hi ha opci de poder jugar dues persones, escollint en el men quins personatges controla el comandament 1 i quins el comandament 2.

 Msica . 
Final Fantasy IX te una banda sonora amb ms de cent peces compostes pel compositor de Squaresoft Nobuo Uematsu, el qual recupera melodies dels captols ms clssics de la saga i  en crea d'altres totalment noves. El tema principal del joc s "Melodies of Life".

 Els Personatges principals .
Els protagonistes sn:
 Zidane (Yitn Tribal en la versi castellana);
 Vivi Ornitier ;
 Garnet Von Alexandros XIII (Daga);
 Steiner;
 Eiko Carol;
 Freya Crescent;
 Amarant Coral (Salamander en la versi anglesa);
 Quina Quen;

 Personatges Secundaris .

 Baku;
 Beatrix;
 Blank;
 Brahne;
 Cid;
 Cinna;
 Fltley;
 Garland;
 Kuja;
 Lani;
 Marcuz;
 Mikoto;
 Ruby;
 Son;
 Ton;
 Toto;

 Enllaos externs .

  Web oficial americana de Final Fantasy IX ;
 Pgina sobre Final Fantasy IX;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205945" title="Bombardeig d'Alacant" nonfiltered="844" processed="844" dbindex="85846">





El Bombardeig d'Alacant de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys

Antecedents.
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688.

L'nic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de prestar suport suficient. 

Un estol francs comandat per Jean II d'Estres va bombardejar la ciutat de Barcelona els dies 10 i 11 de juliol de 1691 i ms tard bombardejaria Vinars i Penscola.

El bombardeig.
L'estol del Regne de Frana de vint-i-cinc galeres, comandat per Jean II d'Estres finalment bombardej la ciutat d'Alacant del 23 al 27 de juliol.

Conseqncies.
El bombardeig sobre Alacant va destrur prcticament tota la ciutat, que era el port ms important del Regne de Valncia, i va afectar al Castell de Santa Brbara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205951" title="Flauta travessera" nonfiltered="845" processed="845" dbindex="85847">



La flauta travessera  s un instrument musical de vent. El msic que toca la flauta s anomenat flautista. 

Els materials utilitzats per a les flautes poden ser fusta, alpaca (plata alemanya, el material ms com en alumnes) i combinades o totalment fetes d or, plata o plat. El material v determinat pel so, el color, el preu, el gust i altres factors. El so d una flauta d or s ms clid que el so brillant de la plata. El fet que antigament fssin exclusivament de fusta que les classifiquem en la familia de vent fusta en comptes de vent metall. A ms el so de la flauta s molt ms semblant a la fusta que a la trompeta, la tuba, etc.
Els seu registre sn tres octaves des del do4 (C3 en nomenclatura anglosaxona) fins el do7. Es pot ampliar fins a tres octaves i una cinquena  des del si2 fins el fa#7; la nota greu addicional s aconsegueix amb una clau addicional (en alguns casos fins a si bemoll2); i l extrem agut s aconsegueix amb harmnics, per aix ja depn de la capacitat del flautista.

Evoluci.
La flauta travessera tradicional estava fabricada en canya o fusta, y bsicament consistia en un tub en el qual es practicaven els orificis. 
Al segle XIX, Theobald Bhm perfeccion la flauta, modificant el mtode de fabricaci, afegint orificis i introduint el sistema de claus. Aix va fer un instrument ergonmic i don facilitat a la digitaci. Normalment actualment els plats sn oberts, s a dir, hi ha un orifici a les claus que tapen els forats.
Des d aleshores el disseny s ha mantigut sense gaires canvis, per s en el material.

 Primitiva (edat mitjana) .
L origen de la flauta s totalment remot. En tota cultura del mn es desenvoluparen diferents flautes, diverses en el material i la mida per amb una mateixa essncia. Les primeres civilitzacions l associaren a la fertilitat, la vida, el renaixement, etc.
L any 1000 desapareix amb la caiguda de Roma i no reapareix amb fora fins el segle X i XI. Probablement fou introduda a Alemanya pels bizantins. 
Al segle XIV, s acaba d introduir a la resta de pasos europeus. 
Ens trobem a l poca dels inicis de l orquestra: instruments homogenis en grups heterogenis. Es comena a desenvolupar repertori per a flauta solista. La flauta travessera guanya importncia a la dola. El so de la flauta travessera proporcionava un so ms fort, clar, penetrant i amb un tub ms gruixut que facilitava les octaves greus.
Ja al segle XVI, esdev un instrument molt popular a Itlia i ms endavant a Anglaterra (exemple n s la gran collecci de flautes d Enric VIII).

Renaixentista.
El perode renaixentista va marcar la popularitat sobre la flauta de bec, per les flautes travesseres seguien tocant fins mitjans del segle XVII.
En aquesta poca sn flautes d una sola pea, cilndriques, amb sis orificis petits i de so ms pllid.

Barroca.
El Barroc suposa el retorn de la flauta travessera. La flauta ara s cnica amb sis forats i una clau per al re#. Es crea la divisi actual de: peu, cap i cos. L altura comena amb re i t dues octaves. Les altres notes practicables nicament amb combinacions alternatives i estranyes de forats eren atpiques i proporcionaven un so molt ms opac.
Cap al 1700, el cos fou dividit en dues parts i peus extres, o de recanvi, que permetien adaptar l instrument a l afinaci de diferents orquestres. Les flautes treballen millor en re i sol major, per s adaptaven molt b.
El 1722 es creen les claus de do i do#. El flautista i compositor J. Quantz les critica i les acusa d intils i d empitjorar el so.
El 1752, Quantz i Tromlitz publiquen tractats per a les diferents digitacions i opcions per a cada nota.
El 1760, els fabricants Florio, Gedney i Potter afegeixen les claus de: sol #, si bemoll i fa.
Cap a 1790 apareixen flautes de quatre claus a la msica simfnica de Haydn i Mozart.

Clssica.
Cal destacar durant el classicisme l aportaci de Pratton, Carta, Siccama i Radcliff. Desprs de 1800 s afegiren dues claus a les sis ja existents.
Al segle XVIII, coincidint amb la industrialitzaci, s esdevenen un seguit de canvis rpids.
El 1800 les flautes reapareixen a l orquestra (Beethoven).
El 1808, el reverend Frederick Nolan (Anglaterra), inventa la clau oberta de sol. Per primera vegada dos forats sn obturats per mateix dit.
El 1810, Georges Miller fabrica flautins de metall.
El 1820-30, Charles Nicholson (Londres) millora la flauta fent forats ms grans, per l incorrecte mecanisme de les claus n impedeix l xit. Rudall & Rose fabriquen flautes de 8 claus, molt populars a Anglaterra.

 Flauta de Bhm.
El flautista alemany Theobald Bhm, va estudiar les noves tcniques de la flauta i l any 1832, basat en un nou sistema, va crear la flauta actual. Els fonaments d aquesta renovaci sn:
 els forat han de ser ms amples i adequar-se al lloc acsticament correcte;
 la flauta ha tenir claus per tapar tots els orificis;
 totes les claus han d estar obertes en posici de descans (excepte el sol#);
El tub s cnic fins que l any 1846 Boehm crea un tub cilncric amb cap parablic, fet que ajuda a l afinaci i evita variacions de timbre depenent del registre.
El material amb el temps va esdevenir metall totalment, que com ms dur era ms llumins feia el timbre.

Al segle XIX, s utilitzen el flaut, la flauta en sol i la flauta baixa. A finals del mateix segle apareixen obres per a flauta entre el repertori de Brahms, Strauss i Txaikovski; i s expandeix rpidament tamb amb peces de virtuosisme instrumental.

Segle XX.
L any 1948 Alexander Murray, flautista i mestre, collabora amb Albert Cooper i Elmer Cole, en la fabricaci de la flauta Murray, basada en l escala experimental de Cooper.
Entre el 1961 i el 1962 apareix un nou model de flauta Murray, la Mark I.
L any 1967 Murray collabora amb la companyia Armstrong Jack Moore i des del 1972 produeixen flautes i piccolos amb canvis com la clau gizmo.
La companyia Brannen fabrica el sistema Kingma, utilitzat en obres contempornies per la capacitat d emtre altres timbres. 

Flauta actual.
Des d aleshores s ha conservat el mateix model, amb algunes extensions i addicions. La flauta actual s:
 Llargada: 26 5 polzades;
 Dimetre: 0 75 polzades;
 Parts: Cap, cos i peu;
 Forats: Tretze forats que usen vuit dits i el dit polze esquerre;
 Material: Es sol utilitzar la plata esterlina, o nquel amb color de plata, que resulta ms barat. S experimenta amb plat, auromite (or i plata) i titani. La juntura del cap est tancada amb suro;
 Claus noves: S ha afegit un clau amb rodet per al re#. Un mecanisme de mi permet cubrir dues claus, quan normalment noms se n cobreix una, fent aix que el mi3 sigui ms net i amb un millor atac.
 Embocadura: Segons les necessitats del flautista s'agafa una o un altre.

Intrprets.
Inicialment, la flauta travessera no gener solistes destacables. Per aquests comencen a sorgir a la segona meitat del segle XX. Podem destacar en msica clssica a Jean Pierre Rampal, James Galway, Philippa Davies i Emmanuel Pahud. I en la msica popular, el virtuosisme de flautistes com Ian Anderson, lder del grup Jethro Tull, i Herbie Mann, msic de jazz dedicat a la fusi de msiques del mn.

Usos de la flauta.
La flauta travessera s utilitza principalment per a la interpretaci de Msica clssica, per amb el temps s ha incorporat al jazz (acid jazz i jazz fusi), la msica celta (ja sigui en BSO de pellcules piques o en el rock pic) i el rock progressiu; fins i tot en ocasions determinades s utilitza en msica pop, balades o hip hop.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205961" title="Corts de Barcelona (1372)" nonfiltered="846" processed="846" dbindex="85848">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Barcelona, en 1372-1373, durant el perode de regncia de la Generalitat de Catalunya.

El donatiu que s'aporta al rei per lluitar a la revolta de Sardenya, aquesta vegada tindr com a garantia las dcimes que el papa havia donat al rei. L'import va ser de 30.000 florins als que cal sumar altres 10.000 que es deixaren per armar sis galeres per a protegir la costa catalana.

El regent, Bernat Bussot, es va haver d'enfrontar a la negativa dels andorrans a pagar les generalitats, adduint que tenien privilegis reials. Es decid donar-los-hi el mateix tractament que a aragonesos i valencians quena feien comer, cobrant noms l'impost d'entrades i eixides. Tamb es decid disposar guardes als ports dels Pirineus per a evitar que els andorrans entressin mercaderies sense pagar.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205963" title="Agitador magntic" nonfiltered="847" processed="847" dbindex="85849">

Un agitador magntic consisteix en una petita barra magntica (anomenada barra d'agitaci) la qual est normalment coberta per una capa de plstic (habitualment teflon) i una placa davall de la qual es t un magnet rotatori o una srie d'electromagnets disposats en forma circular a fi de crear un camp magntic rotatori. s molt freqent que aquesta placa tengui un arranjament de elctriques amb la finalitat de dotar-lo del calor necessari per escalfar algunes solucions qumiques. Durant l'operaci d'un agitador magntic tpic, la barra magntica d'agitaci (tamb anomenada pua o bala magntica) es deixa lliscar dins d'un contenidor, ja sigui un matrs o un vas de precipitats - de vidre borosilicat preferentment- contenint algun lquid per agitar-lo. El contenidor es posat damunt de la placa on el camp magntic rotatori exerceix la seva influncia sobe el magnet recobert i propicia la seva rotaci mecnica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205966" title="Suda" nonfiltered="848" processed="848" dbindex="85850">

Una suda era l'espai fortificat, ciutadella o alcassaba, de moltes ciutats catalanes en l'poca andalusina.

Al cim del tur de Lleida hi havia la suda andalusina, feta fer Isma'il Ibn Mus al darrer quart del segle IX. Desprs de la conquesta cristiana, s'hi instal.l el castell del rei i, al seu costat, la seu vella.

A Tortosa, la suda, tamb encimbellada, ja era fortificada en l'poca carolngia. Tamb, desprs del 1148, s'hi edific el palau reial.

A Balaguer, la fortificaci era entre la vila i el Pla d'Almat, fou feta vers l'any 898 i va esdevindre, al segle XII, el palau dels comtes d'Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205968" title="Taules" nonfiltered="849" processed="849" dbindex="85851">
Els jocs de taules sn tota una famlia de jocs de tauler jugats des de molt antic. N'hi ha de trobats a Jiroft (Prsia) datats de l'any 2000 aC. Actualment el joc de taules ms practicat s el backgammon, per b que als Pasos Catalans es jugava, i a algun lloc encara es juga, al jaquet o al caix.

Sn jocs de tauler, amb atzar, per a dos jugadors, en qu tots dos competeixen per fer fer a les seves peces un recorregut al llarg del tauler, segons el resultat de la tirada d'uns daus.

El joch de taules ja s esmentat el 1284 i, de vegades, fou prohibit com fou el cas de l'any 1396: "que ning no guos  jugar a ningun joch de daus, taules e naips".

Altres vegades es prohibien els daus, per, en canvi, es permetien les taules.

Bibliografia.

Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 243.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205969" title="Laurisilva" nonfiltered="850" processed="850" dbindex="85852">
La laurisilva s un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades clides, amb un clima subtropical humit, sense estaci freda i amb poca oscillaci trmica. Les precipitacions i la humitat sn abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.

Aquest bioma s caracterstic de la franja oriental dels continents asitic i americ i d'algunes illes, com Nova Zelanda o Les Canries. La varietat d'espcies no s molt elevada, per la vegetaci s densa i de difcil accs. Els arbres, de fulles grans i fora endurides, poden arribar als 50m d'alada i varien segons la regi on es troben. Hi ha alzines, magnlies, llorers o conferes i algun tipus de faig perennifoli que podem trobar a Nova Zelanda.

Els boscos de laurisilva de l'arxiplag de Madeira (Portugal) han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Font.
Geografia. Edeb.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205970" title="Fides" nonfiltered="851" processed="851" dbindex="85853">
Fides era la deessa romana de la fe i la confiana, una virtut bsica per prosperar. Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers. Estava representada com a una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la m i els seus sacerdots anaven vestits de blanc. Se la invocava en tots els tractes i transaccions comercials. Sembla ser la personificaci d'un atribut de Jpiter i t entitat prpia des del segle III aC.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205971" title="Cavalcante dei Cavalcanti" nonfiltered="852" processed="852" dbindex="85854">
Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filsof epicur florent, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.

Cavalcante era un membre benestant de l'artistocrcia gelfa florentina. Amb el consentiment del Papa va deixar durant les croades amb interessos d'usura. Desprs de la derrota dels gibellins sobre els gelfs a la Batalla de Montaperti es va veure obligat a exiliar-se a la ciutat toscana de Lucca. Va tornar del seu exili el 1266 i va casar el seu fill Guido amb la filla de Farinata degli Uberti, un gibell prominent.

Tot i l'alineaci de Cavalcanti amb els partidaris papals, fou denunciat com a heretge. Dante fa aparixer el pare del seu amic al des canto de la seva Comdia, on Cavalcanti i Farinata cremen a la mateixa tomba de l'infern per heretges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205972" title="Terrisser" nonfiltered="853" processed="853" dbindex="85855">
Un terrisser s una persona que t com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.

Segons la mena d'atuell que feien, podien rebre el nom d'ollers, gerrers, cantirers, canterellers, escudellers, rajolers, teulers, etc.

La confraria de terrissers de Barcelona fou fundada l'any 1304.

A banda dels obradors urbans, tamb hi havia forns de terrissa i obradors en zones rurals, al costat de viles o de castells, tal com ha estat estudiat a Forns de Casa-en-Pon, a Cabrera d'Anoia o a Andorra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205974" title="Fora d'Abraham-Lorentz" nonfiltered="854" processed="854" dbindex="85856">
En electrodinmica clssica, la fora d' Abraham-Lorentz s la fora mitjana sobre una partcula carregada en moviment accelerat causada per l'emissi de radiaci electromagntica per part de la partcula. s aplicable quan la partcula viatja a velocitats petites, l'extensi per a velocitats relativistes es coneix com a fora Abraham-Lorentz-Dirac. El nom fa referncia als fsics Max Abraham i Hendrik Lorentz.

Es va pensar que la soluci del problema de la fora d' Abraham-Lorentz predeia que senyals del futur afecten el present, desafiant la intuci de causa-efecte. Les temptatives de resoldre el problema afecta moltes rees de la fsica moderna, tanmateix Arthur Yaghjian ha demostrat que la soluci s fora ms simple.

Definici i descripci.
Matemticament la  fora d' Abraham-Lorentz ve donada per:





per a baixes velocitats. D'acord amb la Frmula de Larmor, una partcula en moviment accelerat emet una radiaci que transporta un moment lluny de la crrega. Ats que el moment es conserva, la crrega s impulsada en direcci oposada a la de la radiaci emesa. La fora d' Abraham-Lorentz s la fora mitjana d'una partcula carregada en moviment accelerat deguda a l'emissi de radiaci.

Derivaci.

Comencem amb la frmula de Larmor per a la radiaci d'una crrega puntual:

.

Si assumim que el moviment d'una partcula carregada s peridic, llavors el treball mig fet sobre la partcula segons la fora d'Abraham-Lorentz s la potncia negativa de Larmor integrada sobre un perode entre  i :

.

Noteu que l'expressi anterior pot ser integrada per parts. Si assumim que hi ha un moviment peridic, els lmits de la integral per parts desapareixen:

.

Clarament podem identificar

.

 Referncies .
;

\n;
F. Rohrlich, Am. J. Phys. 65, 1051 (1997).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205975" title="Antiespanyolisme" nonfiltered="855" processed="855" dbindex="85857">



L'antiespanyolisme s l'aversi per Espanya, o pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola. Existeixen diferents llocs, especialment aquells on existeix un fort sentiment nacional propi i/o poc o gens espanyolista, on hi ha un nombre significant d'entitats, mitjans o individus antiespanyolistes. Algunes entitats minoritries nacionalistes o de caire independentista de Catalunya i del Pas Basc han abanderat l'antiespanyolisme.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Espanyolisme;
Anticatalanisme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205976" title="Tella" nonfiltered="856" processed="856" dbindex="85858">
La tella s un joc que es jugava amb una tella (teula) o una pedra plana circular.

Era un joc de competici individual.

En un document del segle XV, mentre es prohibeix jugar a daus i a qualsevol altre joc on es juguin diners, es permetia de jugar "a taules e a escachs e a balesta e a teylla e a traer de dart e a bylles ".

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 244.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205977" title="Puente la Reina" nonfiltered="857" processed="857" dbindex="85859">

Punte la Reina (en basc i cooficial Gares) s un municipi de Navarra, situat a la comarca de Puente la Reina a 24 km de Pamplona, que compta amb 2.546 habitants (INE 2004) i 39,7 km de superfcie. Limita amb Belaskoain i Zabaltza al nord, amb Mendigorria al sud, amb Guirguillano, Maeru i Artazu a l'oest, i Obanos i Legarda a l'est.

Est composta pels barris de Santiago, la Poblacin, San Pedro, Zubiurrutia, Aloa. Desarrollos modernos en Zabalzagain, Nekeas i la Fuente de la Grana. El seu alcalde s Feliciano Vlez Medrano, de l'Agrupacin Puentecina. s un lloc de pas del Cam de Sant Jaume a Navarra com ho demostra l'important pont que dna nom a la localitat.

Molt a la vora, seguint el Cam de Sant Jaume, hi ha l'esglsia romnica de Santa Maria d'Eunate. El 1823 hi va nixer Emilio Arrieta, compositor d'pera i sarsuela.

 Demografia .



Administraci.



Enllaos externs.
;
http://es.geocities.com/lazurrutia - Lazurrutia.tk - Tot sobre Puente la reina / Gares;
http://www.gareskoauzalan.com/;
http://puentelareina-gares.net/;
http://www.cfnavarra.es/estadistica - Institut d'estadstica de Navarra;
http://idena.navarra.es/ - Infraestuctura de Dades Espaiales de Navarra;
http://perso.wanadoo.es/valdizarb/ - La Valle de Valdizarbe i Puente la Reina.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205979" title="Torrassa" nonfiltered="858" processed="858" dbindex="85860">
Una torrassa, a l'Edat mitjana, era una torre grossa o alta. 

El segle XII s l'poca dels castells concentrats. s a dir, de vegades, tot el castell era una gran torre o torrassa que solia incloure, fins i tot, una sala i on, per tant, l'aspecte residencial era important.

Exemples de torrasses sn les dels castells de Riner o de Gardeny.

Tamb eren una torrassa alguns castells, o cases fortes, ms tardans, com el de La Carrova (comarca del Montsi).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205982" title="Rellotge de sorra" nonfiltered="859" processed="859" dbindex="85861">
Un rellotge de sorra s un instrument per mesurar el temps de manera visual. Consisteix en dos recipients connectats per un conducte molt fi. La sorra es colloca al superior i es va deixant que caigui per la fora de la gravetat fins l'altre recipient. Sempre caur en un temps determinat, que s el que mesura el rellotge. Quan hagi caigut del tot, es pot girar el rellotge i comenar un altre perode idntic.

El seu origen no s clar, sembla que va ser inventat en poca romana per els primers documents on apareix sn pintures medievals. Actualment sn poc usats per mirar l'hora per sn un element com als jocs de taula, on serveixen de cronmetre per als torns dels jugadors.

Simbolitzen la brevetat de la vida, s l'expressi plstica del tempus fugit literari. Per aix apareixen al costat de la mort i els seus smbols. En determinats sistemes operatius, apareix per indicar que l'ordinador est processant una ordre, s el que popularment s'anomena "est pensant" quan triga a realitzar una operaci. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205984" title="Oriol Casassas i Sim" nonfiltered="860" processed="860" dbindex="85862">
Oriol Casassas i Sim (Sabadell, 1923) s un metge catal, especialitzat en pediatria i germ del qumic Enric Casassas i Sim. Es llicenci en medicina per la Universitat de Barcelona el 1949. Del 1974 al 1976 fou president de la Societat Catalana de Pediatria, i tamb fou president del primer Congrs de pediatres en llengua catalana celebrat el 1978 a Girona. Del 1979 al 1981 ha estat president de la Societat Catalana de Biologia i del 1978 al 1982 de l'Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Ha format part del secretariat de redacci de la collecci Monografies Mdiques i del comit executiu del Congrs de Cultura Catalana, que van fer importants aportacions a l'estudi i divulgaci de la terminologia cientfica i mdica en catal. 

Des del 1985 s membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el qual ha dirigit la publicaci del Diccionari Enciclopdic de Medicina. El 1992 va rebre el Premi Jordi Gol. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Jaume I.

 Obres .
 L'ensenyament de la pediatria (1964);
 L'hospitalitzaci peditrica a Catalunya (1966);
 La pediatria en el suburbi (1967);
 La medicina catalana del segle XX (1970);
 Primer  i ltim  llibre d'exercicis (1972);
 Metges de nens: cent anys de pediatria a Catalunya (1993) amb Joaquim Ramis;
 Josep Alsina i Bofill, l'exemple (1996);
 De ginecologia i d'obstetrcia n'haurem de parlar (2002) amb Joaquim Ramis.

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Oriol Casassas per l'IEC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205985" title="Tribunal de les Coltellades" nonfiltered="861" processed="861" dbindex="85863">
El Tribunal de les Coltellades s el nom que hom ha donat a la cria del veguer de Lleida.

S'hi resolien crims comesos bsicament en aquesta ciutat.

En els anomenats Llibres de Crims, conservats a l'Arxiu de la Paeria de Lleida, es copiaren nombrosos judicis celebrats d'en de l'any 1312, que mostren molts aspectes de la vida quotidiana d'una ciutat medieval.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205987" title="Ottaviano degli Ubaldini" nonfiltered="862" processed="862" dbindex="85864">
Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat tamb Attaviano, va ser un cardenal itali. Al seu temps tamb era anomenat simplement "el Cardenal". 

Era original d'una illustre famlia gibellina de Florncia. Va esdevenir Arquebisbe de Bolonya el 1240 (tot i que el nomenament no fou confirmat), i el 28 de maig de 1244 el Papa Innocenci IV el va nomenar cardenal.

Molts comentaristes antics indiquen que era un fervent partidari de la causa gibellina; l'nic a la cort papal. Tanmateix, va comandar un exrcit del Papa per fer front a l'emperador Frederic II (encara que mai va arribar a enfrontar-s'hi).

A la Divina Comdia de Dante el poeta el situa a l'Infern amb els heretges epicurs, cremant al costat del mateix Frederic II.

Va ser oncle de l'arquebisbe Rugguere degli Ubaldini.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205988" title="Hotel (joc)" nonfiltered="863" processed="863" dbindex="85865">
Hotel s un joc de tauler on l'objectiu s guanyar diners i eliminar els contraris. El tauler representa un carrer, per on circueln les fitxes dels jugadors segons el nombre marcat a un dau. Est dividit en zones amb noms de famosos hotels de luxe d'arreu del mn (d'aqu el nom del joc). La mecnica s semblant a la del Monopoly.

Al seu torn, segons la casella on vagi a parar, cada jugador pot comprar un terreny o millorar un hotel de la seva propietat. Quan un altre cau en un hotel propi, pagar el preu de l'habitaci, que pujar com ms gran sigui l'hotel. D'aquesta manera el jugador ha d'intentar invertir b els seus recursos i assegurar-se que, amb sort, els altres visitin els hotels. Hi ha caselles que alteren l'atzar amb bonificacions o penalitzacions


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205993" title="Concili de Troyes" nonfiltered="864" processed="864" dbindex="85866">
Al Concili de Troyes, reunit per Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Llus el Tartamut.

S'hi decid a qui s'havien de cedir els comtats que havia tingut el comte revoltat Bernat de Gtia.

Sembla que hom conced a Guifr el Pils, comte d'Urgell i Cerdanya, les honors dels comtats de Barcelona i Girona. Al mateix temps, el germ de Guifr, Mir I de Conflent, va rebre el Rossell.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205994" title="Fora Abraham-Lorentz-Dirac" nonfiltered="865" processed="865" dbindex="85867">

En electrodinmica clssica, la fora d' Abraham-Lorentz-Dirac s la fora que experimentaria una partcula carregada movent-se a velocitats relativistes a causa d'un camp electromagntic. Es tracta d'una modificaci de la fora d'Abraham-Lorentz que descriu el mateix efecte per sense tenir en consideraci els efectes de la relativitat especial.

Definici.
L'expressi de la fora d'Abraham-Lorentz-Dirac la va derivar Paul Dirac el 1938 i ve donada per:



Aix es pot veure com una manera de manipular l'equaci de temps per a la potncia.

;

La frmula de Larmor descriu la potncia d'un sistema segons una interpretaci no relativista.

Forma no-realativista.
;

Forma relativista.
Alfred Marie Linard va generalitzar la frmula de Larmor per a arribar a una formulaci relativista:

;


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205995" title="Per Denez" nonfiltered="866" processed="866" dbindex="85868">
Per Denez (en francs, Pierre Denis), s un escriptor en bret, nascut a Rennes (Ille i Vilaine) el 1921. Treball com a mestre d'angls a Douarnenez. Ha estat professor de bret a la Universitat d'Alta Bretanya Rennes-2. El 1981, grcies a les seves peticions, es va crear la llicenciatura de llengua bretona per decisi personal de l'aleshores recien escollit president de la Repblica Francesa, Franois Mitterrand.

Ha estat president del Consell cientfic i d'animaci de l'Institut Cultural de Bretanya des del 1984. President de la federaci d'associacions de llengua bretona, Kuzul ar Brezhoneg. President del Comit de suport a Uni Democrtica Bretona a les eleccions regionals de 1998. El mar de 1999 va provocar una forta `polmica quan el diari Armor Magazine li va demanar el nom dels personatges ms significatius de la Bretanya dels trenta darrers anys, i va donar els noms de Jean-Michel Kernaleguen i Christian Le Bihan, militants del Front d'Alliberament de Bretanya. El seu mtode pel bret, com el de Roparz Hemon comporta nombrosos errors segons Jean-Claude Miossec.

Ha fundat les revistes bretones Kened, Ar Vro (1959) i Hor Yezh, de la que n's director, aix com l'editorial Mouladurio Hor Yezh. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .

 Korf an den (El cos de l'home) 1941. Petit manual d'anatomia en bret ;
 Etude structurale d'un parler breton : Douarnenez (1977);
 Glas evel daoulagad c'hlas ha ne oant ket ma re (Blau com esl ulls blaus que no sn pas els meus), Al Liamm, 1979;
 Hiroc'h eo an amzer eget ar vuhez (El temps s ms llarg que la meva vida), Mouladurio Hor Yezh, 1981;
 Evit an eil gwech, MHY, 1982;
  Mont war-raok gant ar brezhoneg, MHY, 1987;
 Eus un amzer 'zo bet, MHY, 1992;
 En tu all d'an douar ha d'an nev, MHY, 1993;
 Geriadur brezhoneg Douarnenez (Diccionari del bret de Douarnenez), 1985;
 Yezh ha bro (Llengua i pas), MHY, 1998. ;
 Bretagne et peuples d'Europe, MHY, 1999;
 Warc'hoazh e tarzho c'hoazh an deiz, MHY 2006;

 Enllaos externs .
 Article d'amnistia.net sobre les declaracions de Per Denez del 1999;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="205997" title="Ramss V" nonfiltered="867" processed="867" dbindex="85869">
Ramss V fou el quart fara de la dinastia XX de l'Antic Egipte.

El seu nom d'Horus fou Kanakhtemenmaat (Brau poders, constant en la justicia), els Horus-hob fou Userenputmitem (poders en el temps com Atom),  el seu Nesut biti fou Usermare Sekhepere (poderosa s la justicia de Ra) i el seu Sa-Ra fou Ramss Amonherkhopsef (engendrat per Ra, Amon s la fora).

Era fill de Ramss IV i de la reina Tentopet.

En el seu regnat (vers 1145-1141 aC) va augmentar el poder dels sacerdots d'Amon que controlaven les terres del temple a tot el pas (aix ho mostra el papir de Wilbour del quart any del regnat de Ramss) i les finances de l'estat en perjudici del fara. Al papir de Tor hi consta un escndol financer que va afectar als sacerdots d'Elefantina. Tamb van continuar les vagues dels treballadors de Deir al-Madinah que construen la tomba (KV9) destinada al fara, i el Papir de Tori esmenta una aturada al primer any de regnat per por de les incursions dels "enemics" segurament libis que havien arribat a la vila de Per-Nebyt i l'havien incendiat, i pocs dies desprs van atacar Tebes. Els treballadors estaven sota l'autoritat de Ramesesnakht, gran sacerdot d'Amon, que  controlava un gran nombre de sacerdots de rang inferior del temple d'Amon. El seu fill Usermaatranakht tamb va conservar el seu alt crrec en les terres d'Amon.

Del seu regnat s'ha trobat una estela a Gebel Silsilh. La seva reina principal fou Taurentere.

Les causes de la seva mort (quan tenia menys de 35 anys) sn desconegudes. S'especula que fou enderrocat pel seu successor, Ramss VI (fill de Ramss III, i per tant germ de Ramss IV i de Ramss V)  ja que aquest va usurpar la seva tomba, i perqu Ramss V no fou enterrat fins al segon any de regnat de Ramss VI, cosa molt irregular, ja que la tradici exigia momificar el cadver i enterrar-lo just 70 dies desprs, per aix podria estar relacionat amb la seguretat de la tomba i la convenincia d'ampliar-la, i al segon any del regnat de Ramss ja la tranquillitat havia tornat a la zona a l'oest de Tebes. L'altre possibilitat s haver estat enderrocat i empresonat, morint al cap de dos anys.

La seva mmia es va trobar a la tomba (fou portada al Museu del Caire el 1905) i del seu anlisis sembla que patia de verola. El crani presenta una ferida que podria haver estat la causa de la mort o provocada pels saquejadors de tombes. 

La seva tomba fou descoberta per Richard Pococke el 1738. Fou explorada el 1824 per  Robert Hay i el 1825 per James Burton; el 1888 la va excavar Georges Daressy i el 1958 Alexandre Piankoff; desprs del 1996 i fins el 2000 hi va fer noves excavacions l'equip d'Adam Lukaszewic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206001" title="Partcula carregada" nonfiltered="868" processed="868" dbindex="85870">
En fsica, una partcula carregada s una partcula amb una crrega elctrica. Pot ser tant una partcula subatmica com un i. Un conjunt de partcules carregades, o un gas que cont una proporci de partcules carregades rep el nom de plasma, i s el quart estat de la matria ats que les seves propietats sn diferents de les dels slids, lquids o gasos. L'estat de plasma s l'estat de la matria ms habitual a l'Univers.

Vegeu tamb.
Plasma (estat de la matria);
Aurora boreal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206002" title="Rec Reial de Tur" nonfiltered="869" processed="869" dbindex="85871">
El Rec Reial de Tur va sser construt per iniciativa del rei de Mallorca, a l'inici del segle XIV, al Rossell.

Tenia una longitud d'uns 35 km, prenia l'aigua a la Tet, prop de Vin, servia per a moure molins i regar, i acab arribant fins a Perpiny, on movia la snia del castell del rei.

Al segle XV, es fu un segon rec reial de Tur, ja que l'antic havia estat destrut per les inundacions del 1421, i tamb un rec reial de la vila de Perpiny.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206003" title="Juan de Valds Leal" nonfiltered="870" processed="870" dbindex="85872">


Juan de Valds Leal. Sevilla, 4 de maig de 1622 -   Sevilla, 15 d'octubre de 1690, pintor i gravador barroc. 
Biografia. 
El 4 de maig de 1622 s batejat a Sevilla Juan de Valds Leal, fill del orfebre lusit Fernando de Nisa i de la hispalense Antonia de Valds Leal, per lo qual el seu nom, conforme als usos actuals, seria Juan de Nisa de Valds. 

Sobre la seva formaci artstica no es disposa d'informaci; pel que sembla, va ser deixeble d'Antonio del Castillo a Crdova i all es va casar, al 1647, amb Isabel, d'illustre famlia, al dir d'Antonio Palomino. Els encrrecs aviat van comenar a aparixer i Valds Leal va disposar de casa prpia amb taller al carrer de la Feria. L'epidmia de pesta que sofreix Crdova l'any 1649 motivar la marxa de Valds Leal i la seva famlia a l'any segent a Sevilla, on arrenda una casa al carrer Boticas. El seu primer encrrec a la capital andalusa est documentat l'any 1652: un cicle de pintures per al convent de Santa Clara a Carmona entre les quals destaca la Retirada de los sarracenos.

Al 1654 de nou regressa a Crdova, batejant a la seva primera filla, Luisa Rafaela. Possiblement a l'any segent realitzaria un breu viatge a Madrid, contractant al 1655 l'execuci del Retaule de l'esglsia del convent dels Carmelites Calats de Crdova. El trasllat de Zurbarn i Herrera el Vell a Madrid durant aquesta dcada de 1650 obriria majors oportunitats a Sevilla, on Murillo quedava com primer pintor. Aquesta seria la ra per la qual Valds Leal es va installar definitivament a la capital sevillana al 1656, fent-se amb una no menyspreable clientela, encara que acontentant-se sempre amb treballs de carcter secundari i a inferiors preus que Murillo. La seva segona filla -Eugenia Mara- neix l'any 1657 i a l'any segent Valds Leal es dirigeix al captol municipal sevill per a sollicitar que se li exims de la realitzaci de l'obligat examen com mestre pintor, alludint a la seva precria economia, situaci que li acompanyar al llarg de la seva vida.El captol li va concedir una llicncia temporal que li va permetre ocupar-se del seu ofici sense cap impediment, arribant l'any 1659 al crrec d'examinador municipal del gremi de pintors sevillans. A l'any segent va fundar -al costat d'Herrera el Jove i Murillo- l'Acadmia de Pintura, ocupant-se a primera instncia de recaptar les quotes dels acadmics per a sufragar les despeses de la instituci. Quan Murillo va abandonar la direcci de l'Acadmia ser Valds Leal l'encarregat de dirigir-la. Va ser triat, per aquestes dates, majordom de la cof radia de Sant Lluc, del gremi de pintors. Al 1661 naixer el seu tercer fill, Lluc, futur hereu del seu taller encara que no del seu talent artstic. Entre 1664 i 1667 naixeran dues filles ms -Maria de la Concepci i Antnia Alfonsa-. Precisament al 1667 ingressar a la Germanor de la Santa Caritat de Sevilla, per a l'esglsia de la qual de l'Hospital realitzaria entre 1671-72 les seves obres ms famoses: els Jeroglficos de las Postrimeras, formant part del programa iconogrfic dissenyat per Miguel Maara, artfex d'aquests magnfics treballs. Destaquen entre aquesta srie de quadres In ictu oculi i Finis gloriae mundi, obres de tema macabre i allusius a la banalitat de la vida terrenal i a la igualtat humana a la vida d'ultratomba que reflecteixen el pessimisme reinant a la fi del barroc espanyol, contrastant amb la dola visi de la vida que oferix el seu contemporani, el pintor Murillo.

Al 1673 va pintar una srie de quadres sobre la vida de Sant Ambrs per l'oratori baix del Palacio Arzobispal de Sevilla per encrrec de l'arquebisbe don Ambrosio Spnola. Tots ells van desaparixer durant la Guerra de la Independncia, quan el mariscal Soult va convertir el Palau a la seva caserna general, i es van donar per perduts fins que van reaparixer els anys 1960 i 1981 al mercat de l'art. Al 1682, a la mort de Murillo, Valds Leal quedava com el ms important pintor a Sevilla, a pesar de sofrir aquest mateix any un atac d'apoplexia que va minvar les seves condicions fsiques. Aquesta darrera dcada la dedicar a la realitzaci d'importants cicles decoratius a diferents edificis religiosos sevillans com l'Hospital de la Caritat, l'esglsia del Monestir de San Climent o l'esglsia de l'Hospital dels Venerables, decoraci aquesta darrera que va compartir amb el seu fill Lluc ja que la seva salut s'anava ressentint a poc a poc. El 9 d'octubre de 1690 Valds Leal redacta el seu testament, morint als pocs dies per a ser enterrat el 15 d'octubre de 1690 a l'esglsia de Sant Andreu a Sevilla.

Obra.
L'obra de Juan de Valds Leal manifesta ja des del principi un estil absolutament barroc, marcadament naturalista i amb tendncia al tenebrisme, amb dibuix contundent, un colorit fort i poc matisat i uns volums monumentals. Possex una particular sensibilitat pictrica inclinada cap al dramatisme, amb gran lleugeresa de toc i un especial inters per l'expressivitat, que protagonitza les seves composicions en detriment de la bellesa i la correcci formal. Tenia inclinaci per la temtica macabra o grotesca, per amb un viu sentit del moviment, brillant colorit i dramtica illuminaci. A pesar de ser contemporani de Murillo, el seu temperament era completament oposat; Valds Leal, nervis i violent, es deixava seduir ms pel moviment desenfrenat i per l'expressi, pel sentit d'un exagerat dramatisme i un intens colorit, que per la dolor i el costumisme burgs d'aquell.

Faceta important tamb a l'art de Valds Leal s la de gravador, gnere al qual va iniciar aix mateix als seus collaboradors i deixebles, igual que ho havia fet a la pintura mural i al qual va deixar exemplars de la qualitat del seu autoretrat (Biblioteca Nacional a Madrid), la custdia de Arfe de la catedral de Sevilla, restaurada sota la seva direcci, i sobretot les lmines del llibre de Fernando de la Torre Farfn sobre les festes celebrades a Sevilla al 1671, amb motiu de la canonitzaci de Sant Ferran. Amb Valds Leal l'escola sevillana de pintura va arribar al moment lgid del seu barroquisme, ats que el seu art, tant pel seu sentit expressionista com per la soltesa dels seus colors, arriba a pressentir a Goya i a exercir influncia sobre romntics i impressionistes francesos. La sala VIII del Museu de Belles Arts de Sevilla est dedicada a Juan de Valds Leal 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206004" title="Vilaclara" nonfiltered="871" processed="871" dbindex="85873">
Vilaclara s un jaciment arqueolgic situat a Castellfollit del Boix (Bages).

s un vilatge del segle VII, compost de tres habitatges, amb un trull collectiu, amb sitges i un forn.

Es pot considerar un vilar, forma de poblament situada a mig cam entre les villae romanes i els masos que es desenvoluparen en el canvi de milleni.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206006" title="Goliard" nonfiltered="872" processed="872" dbindex="85874">
Els Goliards eren persones que havien deixat de ser monjos. Es dedicaven a cantar i recitar poemes en llat i en llenges vulgars. A Beuren (un monestir d'Alemanya), es van trobar poemes goliards escrits al bon beure i al bon menjar. El poema ms important va ser Carmina Burana.

Aquest terme despectiu amb qu fou distingit un tipus especial de religis, eren uns frares mendicants que vivien d'almoina. Realment, havien penjat els hbits i erraven tot portant pel mn una vida llicenciosa. En les seves canons, en lloana del vi, del bon menjar i de l'amor, empraven un llat macarrnic amb el qual, ensems que imitaven els cants religiosos, es mofaven de les coses ms santes i, en general, del que formava la cultura oficial.

Els goliards van formar la primera contracultura de llur temps, s a dir, la cultura underground (avant-la-letre) del seu temps, tant pel que es refereix a llurs creacions com a llur estil de vida: la vagncia.

Una imatge molt grfica, illustrativa del perfil hum d'aquests personatges tan pintorescs, ens s donada pels frares mendicants Varlaam i Mikhail, que apareixen al segon acte de l'pera de Mssorgski Bors Godunov.

El goliard no era inculte. Dotat d'una formaci humanstica apresa al convent, posseeix tamb la tcnica musical i la cincia de la modulaci, per tira per la borda tota la carrega teolgica per llanar-se a vagar pel mn, conservant, per, l'hbit.

Clerici vagante s el nom amb qu es distingiren aquests agents de la propagaci de la cultura, i ells foren els primers que independitzaren la msica de les funcions litrgiques.

L'obra dels goliards es concreta principalment en uns gneres de regust a la vegada erudit i popularista, com sn les Carmina Burana, amb text dels goliards i en el qual aquests sn els protagonistes. 

Referncies.
 Per comprendre la Msica de Manuel Valls, Edicions Destino.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206011" title="Schofar" nonfiltered="873" processed="873" dbindex="85875">

Un schofar (de l'hebreu     ) s un instrument musical de vent format per una banya d'animal caixer. Es fa servir en celebracions jueves, com les del Iom Kippur, i en judeocristianes.

Els diferents sons que emet el schofar tenen profundes connotacions religioses: apareix en nombrosos passatges bblics i llegendes. Per exemple, en la lluita de Jeric dels temps de Josu, va ser grcies als sons dels schofars que es van destruir les muralles i la victria fou assolida.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206017" title="Llus Figa i Faura" nonfiltered="874" processed="874" dbindex="85876">
Llus Figa i Faura (Palams, Baix Empord 1918 - 1996) fou un advocat i jurista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1940, i el 1950 va obtenir una plaa de notari a Barcelona, on va exercir fins a la seva jubilaci. El 1973 fou nomenat deg del Collegi de Notaris. 

Alhora, del 1958 al 1963 fou catedrtic d'organitzaci econmica internacional a la facultat de cincies econmiques de la Universitat de Barcelona. Tamb fou president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d'Andorra. Al Segon Congrs Jurdic Catal aport una notable ponncia sobre l'estatut personal i patrimonial dels cnjuges i va publicar nombrosos articles a la Revista Jurdica de Catalunya.

Fou membre emrit de la secci de Filosofia i Cincies Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Cmo se hace un testamento (1960);
 Manual de derecho civil cataln (1961);
 La validez de los actos y contratos otorgados por las sociedades mercantiles antes de su inscripcin en el registro mercantil (1977);
 Cultura jurdica catalana (1979) a Revista Jurdica de Catalunya;
 El dret civil catal en perill (1993) a Revista Jurdica de Catalunya;
 Josep Maria de Porcioles (1994) a Revista Jurdica de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206025" title="Llus Folch i Camarasa" nonfiltered="875" processed="875" dbindex="85877">
Llus Folch i Camarasa (Barcelona 1913 - 1999) fou un metge i pedagog catal, fill de Llus Folch i Torres. Es llicenci en medicina i s'especialitz en trastorns psicolgics, socials o educatius de la infncia i de l'adolescncia. El 1941 fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fins el 1980, i de l'Hospital de Sant Joan de Du el 1960-1962. Tamb fou professor de la Universitat de Barcelona del 1956 al 1982. El 1990 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i president d'honor de la Societat Catalana de Pedagogia.

El 1985 va rebre el Premi a la Solidaritat Marta Moragas, el  1988 reb la Medalla President Maci de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Educar els fills (1984);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Llus Folch i Camarasa a l'IEC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206029" title="Vilar" nonfiltered="876" processed="876" dbindex="85878">

Un vilar, a l'Edat mitjana, era una agrupaci de diversos habitatges (de dos a deu), que formaven un llogaret.

Tenia una rea d'influncia, que comprenia camps, horts, pastures, boscos, etc. 

Tot i que no es pugui assegurar, s molt probable que molts vilars, que es troben documentats als segles IX i X, i que reben el nom del primer poblador, es creessin en l'poca carolngia.

Amb tot, cal assenyalar que aquesta forma de poblament semidispers fou la ms usual al llarg de tota l'Edat mitjana.

La creaci d'uns pobles ms agrupats (pobles eclesials o pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves) o la dispersi en masos isolats fou un procs desenvolupat sobretot d'en del segle XI.

En les terres pirinenques, aquesta forma de poblament semidispers en vilars o pobles oberts perdur al llarg de tota l'Edat mitjana.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206031" title="Enric Maosas i Barrera" nonfiltered="877" processed="877" dbindex="85879">
Enric Maosas i Barrera (Manresa 1927 - Barcelona 1996) fou un empresari, colleccionista i bibligraf catal. Fou director general i vicepresident del Grup Esteve el 1979. 

Fou membre fundador de l'Agrupaci Folklrica Montserratina el 1943 i president del Consell Dioces d'Acci Catlica de Barcelona el 1949. Tamb fou membre de l'Agrupaci de Biblifils de Barcelona, reun una collecci particular de ms de 17.000 volums, molts d'ells edicions d'autor, relligats i edicions especials. Fou patr de les fundacions Gran Enciclopdia Catalana, Sard-Pujadas i Folch i Torres. Tamb fou membre de l'Associaci d'Esbarts Dansaires. El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206038" title="Xoca (joc)" nonfiltered="878" processed="878" dbindex="85880">
La xoca era un joc medieval que al nord de Frana s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occit, era el joc de chocas. 

El trobem en documents catalans dels darrers segles medievals amb els noms de xoca, curra o ribla.

El joc consistia en qu els jugadors de dos equips, que duien un pal corb, havien d'aconseguir que una pilota supers una de les dues ratlles que hi havia en els extrems d'un camp (de vegades, en lloc d'una lnia, hi podia haver un clot a terra).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206042" title="Associaci Justcia i Pau de Barcelona" nonfiltered="879" processed="879" dbindex="85881">
Associaci Justcia i Pau de Barcelona  s una entitat cristiana que acta a Catalunya des del 1968 i que t per finalitat la promoci i defensa dels drets humans, la justcia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient. Rep suport econmic per al seu funcionament per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Caixa de Terrassa i l'Arquebisbat de Barcelona. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Activitats .
Per tal d'assolir els seus objectius es dedica a la sensibilitzaci i informaci de la ciutadania i a la pressi poltica sobre institucions governamentals i partits poltics, mitjanant activitats diverses, com campanyes pbliques, informes, edici de publicacions, organitzaci de congressos, conferncies, seminaris, jornades, intervencions als mitjans de comunicaci, etc.

Entre d'altres activitats, denuncia casos de tortura i altres violacions de drets humans, desenvolupa accions per promoure l'increment de l'ajut oficial al desenvolupament, l'abolici del deute extern dels pasos pobres, la justcia en les relacions comercials internacionals, per denunciar els efectes perversos del militarisme, la despesa militar i el comer d'armes i pressionar en favor del desarmament, per promoure la banca tica, el comer just i el consum responsable, per exigir mesures de lluita contra la pobresa i la marginaci social, per defensar els drets de les persones empresonades i la seva reinserci social. 

 Organitzaci interna .
L'entitat t naturalesa jurdica d'associaci de dret cannic de l'arxidicesi de Barcelona, inscrita al registre d'entitats religioses del Ministeri de Justcia. Els seus rgans sn l'Assemblea General, que s l'rgan sobir, formada pel conjunt dels socis i la Junta de Govern, que regeix l'entitat, formada per Arcadi Oliveres (president), Tica Font (vicepresidenta primera), Francesc Bentez (vicepresident segon), Joan Gmez (secretari), Pere Ortega, Emili Aldab, Jesus Castro i Enric Muarc (vocals).

 Entitats amb les que hi collabora.
s membre de les federacions i plataformes d'entitats del nostre pas segents: Federaci Catalana d'ONG pel Desenvolupament, Federaci Catalana d'ONG pels Drets Humans, Federaci Catalana d'ONG per la Pau, Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament, Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, Finanament tic i Solidari (FETS), Frum d'Organitzacions Catliques d'Adults, Taula per la Pau i els Drets Humans a Colmbia, Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), Federaci Catalana de Voluntariat Social, Plataforma Aturem la Guerra i Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne.

s membre tamb de les organitzacions internacionals segents: Bureau International Catholique de l'Enfance (BICE), Organitzaci Mundial contra la Tortura (OMCT), Xarxa Europea contra el Comer d'Armes, International Coalition for Development Action, International Service for Humans Rights, International Peace Bureau, Youth for Development and Cooperation, OneWorld, Coalici d'ONG pel Tribunal Pena Internacional, i altres.

 Enllaos externs .
 Pgina de Justcia i Pau de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206044" title="Ramss VI" nonfiltered="880" processed="880" dbindex="85882">
Ramss VI fou el cinqu fara de la dinastia XX d'Egipte. Va regnar des de vers el 1141 al 1133 aC  (segons el papir de Tor va regnar exactament 8 anys i dos mesos). Era fill de Ramss III i de la reina Iset (Isis Ta-Hemdjert). 
 
Els seus nom foren: Horus, Kanenakht Sankhtaui (Brau poders, gran a la victria, pel que reviuen les dos terres); Nebti, Userkhepeshedhefnu (de cop poders, que guanya a tots); Hor Nub, Userenputmitatenen (poders i durador com Tatenen); Nesut Biti, Nebmaatere Meriamon (senyor de la justicia de Ra, estimat d'Amon); i Sa Ra, Ramss Amonhirkhopshef Nekherheqaiunu (engendrat per Ra, poders com Amon, senyor d'Helipolis).

Es pensa que va poder usurpar el tron al seu germ Ramss V ja que va usurpar la seva tomba i no el va enterrar fins al cap de dos anys, cosa molt irregular, ja que la tradici exigia momificar el cadver i enterrar-lo just 70 dies desprs, per aix podria estar relacionat amb la seguretat de la tomba i la convenincia d'ampliar-la, i al segon any del regnat de Ramss ja la tranquillitat havia tornat a la zona a l'oest de Tebes.

De la seva poca sn un temple a Helipolis, algunes obres a Memfis i algunes a Karnak. S'han trobat esttues seves a Bubastis, Coptos i una base d'una esttua de bronze a Megiddo. Tamb consta una estela a Karnak, una inscripci prop de Sehel i algunes inscripcions menors al Sina.

Va residir a la zona del Delta del Nil i va conservar la sobirania sobre Nbia, on apareix en una inscripci a Amara entre la segona i la tercera cascades del Nil, el governador Siese amb el ttol habitual de Fill del rei de Kush. La regi estava dividida en dos districtes, Wawat (o Baixa Nbia) i Kush (al sud de l'anterior) i el governador de la primera es deia Penn i residia a Aniba.

Va deixar diversos fills dels que es coneixen el successor, Ramss VII, Amonherkhoshef, Isis o Iset i Panebenkemit. La filla Isis fou sacerdotessa d'Amon i divina esposa d'Amon. La seva reina principal i mare del successor fou Nubkhesbed.

La seva tomba fou la KV9 (Vall dels Reis n 9) que va compartir amb Ramss V, per noms hi havia un sarcfag. La tomba fou saquejada i la mmia malmesa. Fou descoberta el 1738 per Richard Pococke i explorada el 1824 per  Robert Hay i el 1825 per James Burton; el 1888 la va excavar Georges Daressy i el 1958 Alexandre Piankoff; desprs del 1996 i fins el 2000 hi va fer noves excavacions l'equip d'Adam Lukaszewic. La construcci d'aquesta tomba va provocar la caiguda de materials que van tapar l'entrada de la tomba de Tutankhamon i per aix aquesta es va conservar intacte.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206046" title="Isis Ta-Hemdjert" nonfiltered="881" processed="881" dbindex="85883">
Iset Ta-Hemdjert or Isis Ta-Hemdjert fou una reina egpcia de la Dinastia XX, esposa de Ramss III i mare al menys de Ramss VI i potser de Ramss IV. Era filla d'una dona siriana de nom Hemdjert o Habadjilat o Hebnerdjent, segurament una princesa siriana.

Tenia el ttols de Esposa Reial i de Esposa Divina, i durant el regnat dels seus fills de Reina Mare. Apareix a una esttua de Ramss III al temple de Mut a Karnak.

Encara vivia en el regnat de Ramss VI quan la seva neta Isis va esdevenir sacerdotessa i esposa d'Amon. Fou enterrada a la vall de les Reines a la tomba QV51.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206049" title="Kira (Death Note)" nonfiltered="882" processed="882" dbindex="85884">
Kira es tamb el personatge principal del conegut manga Death Note, que ha causat furor entre milers de fans tant dins de Jap com a fora.

El nom Kira es una combinaci de lletres de la paraula "Kill", en angles matar. Kira es el personatge principal de Death Note, el nostre estimat i respectat Light (o Raito) per als seus fans. En Light posseeix una Death Note que tots els fans voldrien tenir, amb la qual pot assassinar gent on i quan vulgui mentre spiga el seu nom real i el seu rostre. En Light decideix assassinar criminals i aix es converteix en el nostre heroi, conegut internacionalment per Du Kira. Al llarg del seu cam es troba altres persones que o be l'ajuden o be li posen obstacles. L'sser que li atorga la Death Note es un shinigami (Du de la mort) anomenat Ryuk.

Altres personatges de Death Note:
 L;
 Misa Amane;
 Ryuk;
 Rem (Death Note);
 Mikami;
 Mello;
 Near;
 Takada;
 Familia d'en Light ;
 Membres del cos de policia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206051" title="Pere Mir i Puig" nonfiltered="883" processed="883" dbindex="85885">
Pere Mir i Puig s un empresari catal. S'ha dedicat a la investigaci, sntesi i fabricaci de productes qumics, i a la promoci de diverses empreses i patents. Ha estat tamb professor a l'Escola d'Enginyers Tcnics de la Universitat Politcnica de Barcelona i fundador del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona (Pars). El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206055" title="Pastisseria de les festes populars a Amposta" nonfiltered="884" processed="884" dbindex="85886">
La pastissera de les festes populars a Amposta recull les postres i dolos tpics de les festes tradicionals a aquesta localitat.

Nadal.
Pels volts de les festes de Nadal, en els horts de la comarca, creix un tipus d'hortalissa anomenat borraina. Les borraines sn unes fulles de forma oval que tenen la cara inferior recoberta de pls foscos. s tpic, en aquesta zona, de preparar-les amb una lletada d'ou, sif, i farina. Es passen les fulles per aquesta pasta i es fregeixen a la paella. Es posen totes en una plata i se'ls tira un bon raig de mel.

Era tradici, en aquesta poca de l'any, que el jovent ans a cantar "aubades" a les portes de les cases. Com a obsequi els oferien figues seques (preparades igual que les borraines). Com que eren anys de fam, en veure les safates, els nens paraven de cantar i s'abalanaven sobre la llepolia.

A Amposta hi ha una significativa comunitat aragonesa. Va ser precisament a travs d'aquest focus d'emigrants que va arribar-hi el tpic ball de la "jota". Aquestes canons van ser rpidament adoptades pels nens, que les cantaven a les "aubades".

El fet que en treure les llaminadures els xiquets paressin de cantar va fer que les postres anomenades figa en paella passessin, a travs d'una homonimitzaci semntica, a anomenar-se paracota ("paraota" "paraota"). Com b sabem, el so , estrany al parlar catal, va ser adaptat, en una primera fase, com a .


Unes altres postres que se solien preparar per les festes nadalenques, tot i que tamb les trobem en altres poques de l'any, sn els pastissets. Els pastissets es fan amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatell i mig d'ans). Se solen farcir de confitura de cabell d'ngel o b de moniato.

La forma de mitja lluna que tenen fa pals el domini que els rabs van exercir en terres ampostines.

Reis.
El dia de Reis era tpic d'acabar l'pat de festa amb les cabretes i serps de massap. Les terres ms occidentals d'Amposta sn riques en el cultiu de sec, del qual cal destacar l'ametlla. Aquests fruits s'aprofiten a l'hora de preparar postres. L'ametlla barrejada amb sucre forma l'apreciat massap. Aquesta pasta es treballa fins que pren forma de cabreta o de serp. Actualment, donat el cost tan elevat d'aquest producte, hom ha abandonat la tradici de comprar-ne i s'ha apuntat al costum for del Tortell de Reis.

Sant Antoni.
Per sant Antoni, antigament la societat de carreters regalava a cadasc que portava a beneir els animals uns rotllets de Sant Antoni. Els rollets eren fets de pasta de mona i tenien forma rodona. Actualment, encara es regala un rollet a tothom que porta animals a beneir.

La Candelera.
L'pat tpic del dia de la Candelera s'acaba amb el menjablanc. Aquesta no s una llepolia que destaqui pel seu aire festiu ja que s molt barata. Es fa amb farina d'arrs i llet aromatitzada amb llimona i canyella.

Sant Blai.
Sant Blai, tal i com apunta J. Amades en El costumari catal, s "l'advocat contra el mal de coll i de gola". Era tradici entre la gent del poble portar a beneir, en aquest dia, cistelles de fruita i coquetes. Les coquetes de Sant Blai sn uns dolos rodons, de la mida d'una moneda, que a sobre duen dibuixada una creu. Era costum de menjar en acabar de dinar all que s'havia portat a beneir. Hi havia la creena que, d'aquesta manera, quedaven immunitzats contra els mals de coll i de gola.
De coquetes n'hi ha de dos tipus: unes que sn ms rstiques, fetes amb farina de blat, i unes altres, que sol fer el pastisser, confeccionades amb farina d'ametlla.

Pasqua.
Com a la resta del domini, el dilluns de Pasqua els nens mengen la mona que els ha regalat el padr. La pasta de mona es fa amb ous, sucre, oli, llevat i farina. Tenen forma d'"O" allargada i, o b en un extrem o b en tots dos, es colloca un ou dur. La pasta de mona es pot farcir amb cabell d'ngel i, d'aquesta manera, es conserva ms temps.

Com que la confecci de la confitura de cabell d'ngel s molt laboriosa, s'aprofita que se'n fa per les mones, per fer tamb pastissets.

Les mones poden prendre diverses formes; aix fa que rebin noms diferents. Quan la pasta agafa forma allargada, com ara una barreta de pa, s anomenada reganyat. En canvi, si pren forma de "pop amb tres potes" es diu mico.

Les farinoses tenen la mateixa forma que els reganyats, per es farceixen de brossat o b de confitura de cabell d'ngel o moniato.

Sant Isidre.
El dia d'aquest sant s l'nic que es fan primetes de panoli a la pastisseria Alemany d'Amposta. El panoli sn unes postres tpiques fetes d'oli, farina i sucre. Tenen una forma quadrada i un relleu superficial pastat a base de pessics.

Sant Joan (25 de juny).
s pels volts de Sant Joan que es recullen les apreciades pomes, anomenades de l'agredol, que constitueixen l'element primordial del cc de maana. Els ingredients d'aquest cc sn: oli, farina, ous, pomes i sucre.

Sobre un llit de pasta es colloquen les maanes tallades per la meitat, i es cobreix tot plegat d'un bon raig d'oli i d'una abundant capa de sucre.

Darrerament aquestes postres estan perdent vigncia perqu, cada vegada ms, s'est imposant la coca de Sant Joan.

Festes Majors (15 d'agost).
Tres postres sn tpiques de la festa major d'Amposta, que se celebra per la mare de Du d'agost: el panoli, els pastissets i les coquetes de sag. Els dos primers ja han estat explicats en apartats anteriors.

Les coquetes de sag sn unes postres no gaire dolces confeccionades amb sag de porc, ous i farina. S'aromatitzen amb un polsim de canyella i un pessic de sucre.

Tots Sants.
A l'igual que en d'altres zones del Principat s tpica de la festivitat de Tots Sants l'elaboraci dels panellets. Tot i que els de pastisseria sn fets de massap, els casolans es fan amb una barreja d'ametlla picada, sucre, ou i patata o moniato. Poden prendre diferents formes i ornamentacions.

Altres postres populars.
Cal destacar tamb els ccs, que, tot i no ser representatius de cap festa concreta, sn presents en la llar dels ampostins tots els diumenges.

De ccs n'hi ha de moltes varietats. El ms corrent s el cc rpid que es fa amb ous, farina, sucre, oli i llet. Altres ccs ms sofisticats sn el cc borratxo, que es fa de la mateixa manera que el rpid, per es punxa i se li introdueix licor calent barrejat amb sucre, per donar-li un punt de dolor; el cc de maana, en qu el suc de la poma bullit substitueix la llet; el cc de pinya, que es fa seguint el mateix procediment que s'utilitza en el de maana,...

Un altre tipus de postres que se solia preparar a l'inici de la primavera sn les flors de carabassera arrebossades. El pags, com que es llevava d'alba, anava a l'hort i abans que les flors de carabassera s'obrissin les collia. En arribar a casa, les flors s'arrebossaven en una lletada com la que es preparava per a les borraines i es fregien. Un cop fregides, es posaven en una safata i s'empolsinaven amb sucre.

Fonts.
Aquest article s una comunicaci que es va fer al II Congrs de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1995-96 i es troba editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; a ms es va publicar al setmanari "L'Ebre" en data 7 de mar de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206056" title="Marcell Moreta i Amat" nonfiltered="885" processed="885" dbindex="85887">
Marcell Moreta i Amat (Sant Juli de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelons 2004) fou poltic catal. De jove treball a la Banca Arns i el 1932 ingress a les joventuts de la Lliga Catalana, partit en el qual en fou dirigent destacat i collaborador de Francesc Camb. Durant la guerra civil espanyola va romandre a Barcelona, on s'encarreg d'una oficina per a oferir ajut a persones perseguides per motius poltics dins la zona republicana (diners, queviures i ajudar-los a sortir del pas).

Desprs de la guerra treball a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials fins que el 1957 va dirigir una empresa familiar d'arts grfiques.  Josep Maria de Porcioles el nomen regidor de l'Ajuntament de Barcelona sota, el 1965 fou secretari del Consell Econmic i Social de Catalunya i membre de la junta directiva del FC Barcelona, i el 1974 fou nomenat diputat provincial. Aix fou el responsable de la devoluci de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i el primer que deman la devoluci de la documentaci de l'Archivo Histrico Nacional de Salamanca (els papers de Salamanca). 

Durant la transici espanyola fou fundador del grup Concrdia Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a Corts Espanyoles per Uni del Centre Democrtic d'Adolfo Surez, esc que va ocupar fins el 1982. Tamb fou un dels membres de la comissi redactora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Tamb fou president d'honor de la Federaci de Mutualitats de Catalunya i reb la Creu de Sant Jordi el 1993.

 Obres .
 Historias de Barcelona (1972);
 Entorn del mutualisme de previsi social a Catalunya (199?);
 Memries d'un catalanista. Cinquanta anys de vida poltica a Catalunya (1932-1982) (2001);

 Enllaos externs .
 Notcia de la mort de Marcell Moreta a El Pas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206061" title="Accens" nonfiltered="886" processed="886" dbindex="85888">
Accens (Accensi) era un ofici pblic de l'Antiga Roma. Els accens estaven encarregats de convocar les assemblees, i les corts de justicia i de mantenir l'ordre a ambdues, i cridaven la tercera hora, la sexta i la novena. Precedia al cnsol i l'acompanyaven els lictors. Tamb existia aquest ofici a les provncies, generalment exercit per lliberts dels governadors o dels magistrats.

Tamb portava aquest nom un cos militar de reserva que seguia a l'exrcit sense cap missi militar, i que cobrien les vacants que es produen a les legions. Tamb foren anomenats Adscripticii i ms tard  Supernumerarii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206067" title="Francisco Pacheco" nonfiltered="887" processed="887" dbindex="85889">

Francisco Pacheco (1564 - 1654) va nixer en Sanlcar de Barrameda i va morir a Sevilla. Pintor i retratista d'art, la seva obra es caracteritza per la seva manierisme de tall acadmic, seguint les formes dels grans mestres, per l'estatisme de les figures i el marcat dels plecs de les seves vestidures. Donada la seva dedicaci a l'estudi, anlisi i explicaci de l'art, s molt important la seva influncia en la iconografia de l'poca. s molt singular la seva pintura hagiogrfica, principalment els seus frescs de la Casa de Pilatos (Sevilla), realitzats en 1603, de contingut mitolgic. Com historiador d'art, no solament les seves obres sn fonamentals en dades, tant de tendncies, escoles i artistes, si no tamb per l'explicaci puntual de tcniques pictriques, especialment per les normes sobre la policromia d'escultures. Igualment sn de summe inters els retrats que va realitzar a llapis dels prohoms hispalenses, uns 160, que van passar per la seva tertlia al llarg de 54 anys, el quadern dels quals es troba en el Museu Lzaro Galdiano, de Madrid. El Sant Ofici li va comissionar perqu vigils l'ortodxia de les pintures sagrades; va mantenir amistat amb El Greco i Carducho; se li considera el mestre de Velzquez, el seu yerno, al que va ajudar de forma notria. Es va declarar admirador i seguidor d'Antonio dna Correggio. Entre els seus textos destaca Art de la pintura (llibre) (1649), un dels millors tractats artstics del barroc espanyol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206078" title="Aurlia Muoz Ventura" nonfiltered="888" processed="888" dbindex="85890">
Aurlia Muoz Ventura (Barcelona 1926) s una artista tapissera catalana. Estudi a l'Escola d'Arts Aplicades i a l'Escola Massana de Barcelona. Des del 1970, emprengu una tasca de renovaci i de recerca dins el gnere del taps, basada en la investigaci dels nusos i les robes antics i en les possibilitats de l'obra tridimensional, de tal manera que ha reivindicat l'artesania i el teixit com a forma d'expressi cultural.

El macram s la base de les seves tapisseries. Ha fet estendards, indumentries, grans cilindres i peces transformables, amb suport de cordes de sisal. s una de les tapisseres catalanes amb ms projecci internacional. Ha exposat arreu d'Europa i als EUA. Ha obtingut la medalla d'argent de la Ville de Paris el 1968, el Premi al Millor s del Jute de Convergence 76 a Pittsburgh el 1976, el Premi del ministeri de cultura de 1980, el Premi del Taps a la Biennal de l'Esport de 1982 i la creu de Sant Jordi de 1993.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206086" title="Ignasi Ponti i Grau" nonfiltered="889" processed="889" dbindex="85891">
Ignasi Ponti i Grau (mort l'agost de 1993) fou un enginyer industrial, promotor i mecenes cultural catal. Ha fomentat l'edici de la literatura i de la msica en catal com a membre de la Fundacin Albniz, i el 1980 form part de la junta de promotors de la cooperativa de Rdio Associaci de Catalunya (RAC), de la que en fou vicepresident el 1983 i president el 1985 fins a la seva mort. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206087" title="Castell Forms" nonfiltered="890" processed="890" dbindex="85892">
El Castell Forms fou un castell andalus (hisn) i, desprs, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

Ferran d'Antequera el man enderrocar el 1413, desprs de la seva victoria contra la revolta del comte d'Urgell.
S'hi han fet campanyes d'excavaci d'en de l'any 1967.

Referncies.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206096" title="Complantaci" nonfiltered="891" processed="891" dbindex="85893">
La complantaci, a l'Edat mitjana, era un contracte establert entre un pags i el senyor d'una terra, pel qual aquest darrer cedia al pags la terra perqu hi plants vinyes.

Passat un termini de temps (quatre, cinc, set anys), la meitat del tros de terra plantat de ceps retornava al senyor i l'altra meitat esdevenia, en principi, propietat alodial del pags (de fet, al segle XII, molt sovint no era pas aix).

Trobem exemples de contractes de complantanci al segle X a la Catalunya Vella. Desprs de la conquesta de Lleida i de Tortosa, al segle XII, tamb es fu servir la complantaci per a difondre la vinya en aquestes contrades de la Catalunya Nova.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206098" title="Moodswinger" nonfiltered="892" processed="892" dbindex="85894">



El moodswinger s un instrument musical de corda creat por Iuri Landman.

 Afinaci i harmnic.

L'afinaci de Moodswinger s un cercle de quintes E-A-D-G-C-F-A#-D-G#-C#-F#-B.

 Harmnics .
Les posicions dels harmnics:


Referncies.
 Pdf download 9 Mb Article de l'Amsterdam Weekly vol.4, nmero 35, 30 aug-5 sept 2007, pgina 15.
  Entrevista a Pitchfork Media, 28-09-07;
Article - modernguitars.com;

Enllaos externs.
www.hypercustom.com;
Moodswinger a Oddmusic.com;
Pgina de Yuri Landman;
Entrevista a Yuri Landman Moodswinger & Moonlander (revu.nl), 19-10-2007;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206099" title="Emmasament" nonfiltered="893" processed="893" dbindex="85895">
A l'edat mitjana, l'emmasament fou el procs de dispersi de la poblaci i que supos la creaci de nombrosos masos isolats.

Tot i que  la dispersi s un procs normal en moltes contrades catalanes, cal limitar l'emmasament a la dispersi esdevinguda arran de la feudalitzaci.

Comen en les terres marginals, ms muntanyoses. El moment clau fou, per, al segle XI i sobretot al XII, quan, en zones amb un poblament semidispers, hi hagu la creaci de nous masos, que suposaren la desintegraci de l'antic poblament (vilar).

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 110.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206100" title="Francesc Prat i Puig" nonfiltered="894" processed="894" dbindex="85896">
Francesc Prat i Puig (la Pobla de Lillet, Bergued 1906 - Santiago de Cuba 1997) fou un arqueleg catal. Es llicenci en arqueologia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El seu primer treball fou un estudi de l'aqeducte rom de Pineda de Mar, sobre el que public El acueducto romano de Pineda.

Durant la segona repblica espanyola altern els treballs per a l'Institut d'Estudis Catalans en la elaboraci del mapa arqueolgic del Maresme, i la seva militncia a Esquerra Republicana de Catalunya i durant la guerra civil espanyola lluit com a voluntari amb el grau de tinent. Exiliat a Frana, fou internat en un camp de concentraci, on descobr un poblat iber en els seus terrenys i aconsegu perms per excavar-hi. El 1939 marx a Amrica i s'establ a Santiago de Cuba, on grcies a l'ajut de la Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya treball com a de professor d'histria de l'art a la universitat. Fou fundador de la Casa del Caribe de Santiago i impulsor del Museo de Arte de la ciutat. El 1952 realitz al parc Cspedes el disseny del projecte per a la construcci d'un nou ajuntament a Santiago de Cuba i el 1952-1962 dirig els treballs de restauraci del Castillo del Morro, a Santiago de Cuba. El 1963 dirig les obres de restauraci de la Casa de Velzquez, residncia del qui fou primer governador espanyol de Cuba. Ha rebut les ms altes condecoracions del govern cub i el 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 El prebarroco en Cuba (1947);

 Enllaos externs .
  Centenari de Francesc Prat i Puig;
  Biografia de Francesc Prat i Puig;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206103" title="Centre Comarcal Lleidat" nonfiltered="895" processed="895" dbindex="85897">
Centre Comarcal Lleidat s una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1927 que duu a terme diverses iniciatives culturals, com cursets de catal, d'angls de pintura a l'oli, de terrissa i de cant coral. Des del 1956, ha exercit una gran influncia cultural amb la publicaci d'un butllet interior mensual, gaireb tot en catal, i la celebraci de cursets, sessions literries i exposicions, i alhora va fer una defensa aferrissada de la catalanitat de les terres de Lleida davant els intents de determinades autoritats franquistes de separar la provncia de Lleida de la resta de Catalunya. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1993 i el 2002 van rebre la Medalla d'or del Mrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. L'actual president s Josep Bellet i Falc.

Tamb ha cedit el seu local per a la celebraci d'activitats diverses, com la Festa Firefox organitzada per Softcatal, Vilaweb, Rac Catal ,  i Mozilla Europe l'octubre de 2006, diverses per a la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya o la Festa Antihispanitat organitzada per Rac Catal l'octubre de 2007.

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre Comarcal Lleidat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206104" title="Llotja" nonfiltered="896" processed="896" dbindex="85898">

Una llotja, a l'Edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.
 
A Barcelona, tamb hi podia tindre la seu el tribunal de cnsols (consolat) o el Consell de la Mercaderia.

A la Ciutat de Valncia la llotja de la seda albergava la seu del Consolat de Mar, i durant algunes dcades la Taula de Canvis i Depsits de la Ciutat.

Inicialment les llotges podien sser situades en espais oberts o en edificis senzills. Aviat es feren construccions ms grans i tancades, com, per exemple, la Llotja de Mar de Barcelona, comenada el 1339, data en qu s'establ una taxa que gravava el comer martim i que era destinada a fer l'edifici. Fou acabada l'any 1392.

La Llotja de Palma fou construda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447. s un dels principals edificis gtics civils d'Europa.
 
Pel que fa a la Llotja de la Seda de Valncia, Pere Compte s'inspir en la llotja de Palma per fer-la, encara que presenta una mida i una ornamentaci ms gran que la mallorquina. El Sal Columnari (cos principal de l edifici) el fu en noms quinze anys (1483-1498). El Consolat del Mar, edifici annex a l anterior, fou acabat el 1548. s un dels principals edificis gtics civils d'Europa i la UNESCO el declar Patrimoni de la Humanitat el 1996.

Segons el Diccionari Catal-Valenci-Balear, el nom de llotja prov de l'itali loggia, que segons la Wikipedia italiana  vol dir edifici obert per un o ms costats, que normalment s sostingut per pilars o columnes.

Cal dir que a la ciutat de Valncia aquest edifici s anomenat popularment la Llonja, i no pas la Llotja. El mateix cas s'esdev a Palma, on l'edifici homnim s conegut com sa Llonja. La forma llonja no s pas un castellanisme; ans al contrari, segons Joan Coromines, la paraula castellana lonja derivaria del catal llonja, emprat al Pas Valenci i a les Illes Balears.


Referncies.
 Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 159.
 Coromines, Joan: Breve Diccionario Etimolgico de la Lengua Castellana. Gredos, Madrid. Quarta reimpressi (1987) de la Tercera Edici (1973), plana 365.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206108" title="Ossets (joc)" nonfiltered="897" processed="897" dbindex="85899">
El joc dels ossets fou practicat al llarg de tota l'Edat mitjana, en bona part d'Europa. 

Es pot veure en diverses representacions d'poca medieval.

Rebia molts noms i es podia jugar de maneres diverses.

Una de les variants ms usuals era el joc del botx.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206109" title="Orde de l'Amistat dels Pobles" nonfiltered="898" processed="898" dbindex="85900">




L'Orde de l Amistat entre els Pobles (rus:                    ) s un orde de la Uni Sovitica institut l'1 d'octubre de 1972 per la Presidncia del Consell Superior de la URSS.

Era atorgat:
	Per una gran aportaci al reforament de l'amistat i la cooperaci entre les nacions socialistes;
	Pels mrits en la construcci nacional de la URSS;
	Per les fites aconseguides en el camp del desenvolupament de l'economia nacional de la URSS i les repbliques de la Uni.
	Per l'activitat especialment fructfera en el desenvolupament de la cincia, l'apropament i cooperaci de les cultures de les nacions i la participaci activa en l'educaci del poble sovitic en l'esperit de l'internacionalisme proletari i la fidelitat a la Ptria Sovitica.
	Pels mrits especials en el reforament de la defensa de les relquies de la URSS;
	Pels grans mrits en el desenvolupament de l'amistat i cooperaci entre els pobles dels pasos socialistes i el reforament de les relacions amistoses entre els pobles del mn.

 Histria .
Va ser creat per commemorar el 50 aniversari de la formaci de la URSS. Els estatuts de l'orde es modificaren parcialment el 18 de juliol de 1980.

Es colloca a l'esquerra del pit i va immediatament desprs de la Bandera Roja del Treball.
Pot ser atorgada tant a individuals com a collectius, aix com a estrangers. 

s un dels ordes ms rars i estimats de la URSS del perode posterior a la II Guerra Mundial, doncs t un disseny molt bonic, obra del pintor Alexander Borsovich.

Les primeres condecoracions es realitzaren el 29 de desembre de 1972, rebent-la les 15 repbliques de la uni, les repbliques autnomes, les regions autnomes i els districtes nacionals (un total de 53 condecoracions). La primera va ser per Rssia (RSFSR) i la segona per Ucrana. Els primers ciutadans en rebre-la van ser treballadors de l'aviaci civil (199) el 9 de febrer de 1973, per "les fites en l'execuci de les tasques planificades pels transports aeris, l'aplicaci de l'aviaci a l'economia nacional i l'assimilaci de la nova tcnica de l'aviaci".

La primera organitzaci social en rebre-la va ser el Comit de les Dones Sovitiques (6 de mar de 1973), per les fites de les dones sovitiques en la construcci comunista de la URSS, per l'activitat en el moviment internacional femen i per l'aportaci al desenvolupament i reforament de l'amistat del poble sovitic amb els altres pobles" (orde n54).

La primera fbrica en rebre-la va ser la Fbrica Kirov de Leningrad (30 d'abril de 1976). Ams, tamb la reberen el Circ de Leningrad (1978), el diari literari (1979), el diari "Les novetats de Moscou" (1980), el teatre gitano "      " de Moscou (1981), el Conjunt de Dansa Popular de la URSS (1981), la revista "Al voltant de la Llum" (1982).

Els cosmonautes sovitics la rebien (juntament amb l'estrella d'Heroi de la Uni Sovitica) a l'igual que els astronautes de pasos occidentals que participaven en vols comuns (si b aquests darrers no eren nomenats Herois).

En total va ser atorgada en 72.760 ocasions.

Va desaparixer amb la dissoluci de la URSS al 1991, si b es transform en l'Orde de l'Amistat dels Pobles de la Federaci Russa.

 Disseny .

Una estrella de 5 puntes en plata lleugerament convexa en esmalt vermell amb les vores daurades, amb raigs d'or que divergeixen entre els braos de l'estrella. Al centre hi ha un medall d'esmalt amb l'escut de la Uni Sovitica, amb una corona de llorer a la part inferior i la inscripci en lletres daurades "              " (Amistat entre els pobles). Al voltant del medall hi ha un anell en plata amb tot d'encaixades de mans. A la part inferior de l'anell, i entre les puntes inferiors de l'estrella hi ha una cinta en esmalt vermell amb la inscripci "CCCP". El revers s llis, amb el nom de l'orde gravat i el nmero de concessi.

Penja d'un gal pentagonal de 24mm. Al centre hi ha una franja vermella de 13mm amb dues franges estretes grogues. A l'esquerra de la franja vermella hi ha una franja blava i a la dreta en verd, cadascuna de 4mm, i a les puntes hi ha una franja blanca 1,5mm.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206110" title="Llus Riu Bertran" nonfiltered="899" processed="899" dbindex="85901">
Llus Riu Bertran (mort el 1998) fou un empresari catal del sector turstic, fill de Joan Riu Casamitjana, originaris d'Olot (La Garrotxa). Desprs de tornar de Veneuela, on va tenir contacte amb l'hosteleria, entr en el negoci turstic a la Costa Brava i a Mallorca. El 1953 compr lHotel San Francisco, de S'Arenal, de vuitanta llits, i el 1985 s'expandiren pel Carib. Fou director del grup hoteler Riu Hotels fins a la seva mort i cre a Girona la Fundaci Joan Riu que es dedica a l'acolliment i ajuda a les persones amb disminucions. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206114" title="Riu Hotels" nonfiltered="900" processed="900" dbindex="85902">
Riu Hotels & Resorts s una cadena hotelera espanyola, fundada per Joan Riu Casamitjana i el seu fill Llus Riu Bertran en 1953 i que pertany en un 50% al grup turstic alemany TUI. Els hotels i resorts de RIU es troben en zones de sol i/o platja, amb installacions destinades a l'oci i vacances. 
 Presncia al mn . 
 109 hotels a 18 pasos ;
Aruba ;
Bahames ;
Cuba ;
Jamaica ;
Mxic ;
Repblica Dominicana ;
EUA - Miami ;
Espanya ;
Portugal ;
Madeira ;
Cap Verd ;
Bulgria ;
Xipre ;
Crocia ;
Malta ;
Marroc ;
Tunis ;
 74 781 llits;

 Histria . 
 1953 Joan Riu i el seu fill Llus Riu Bertran compren l'hotel San Francisco a Palma de Mallorca. ;
 1962 Acord de collaboraci amb l'operador turstic Dr. Tigges, que pertanyia a TUI des de 1968 ;
 1963 Construcci de nous hotels a Platja de Palma. ;
 1976 Fundaci de l'empresa Riu Hotels S.A. amb el seu tradicional soci l'operador turstic TUI. ;
 1988 Expansi nacional. ;
 1991 Expansi internacional. ;
 1996 Adquisici de la cadena hotelera Belhaven ;
 1998 Llus Riu moria a l'edat de 65 anys. Els seus fills Carmen Riu Gell i Luis Riu Gell sn els successors. ;
 1999 Els hotels de la cadena Iberotel a Bulgria, Xipre, Marroc i Tunis sn integrats en la cadena RIU.

Enllaos externs. 
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206115" title="Juan Ruiz "El Vandalino"" nonfiltered="901" processed="901" dbindex="85903">
Juan Ruiz "El Vandalino", Orfebre de finals del segle XV. Es creu nascut a Andalusia pel seu lies. 

Deixeble d'Enrique de Arfe, famosa famlia d'orfebres . Va signar el contracte per a realitzar la custdia de la Catedral de Jan l'any 1533, on a ms va treballar en uns candelers segons consta a les actes capitulars d'aquest temple. 

De Jan, una vegada acabat el treball, es va traslladar a Sevilla on va realitzar encrrecs , com els diferents treballs d'argenteria per als ducs de Marchena. 
Altres obres. 
Cruz. Zafra ;
Custdia. Esglsia de Sant Pere Apstol de Mengbar ;
Custdia atribuda, a la parrquia de La Nostra Senyora del Castell de Fuente Obejuna.1550;
Custdia de seient. Catedral de Santo Domingo. Repblica Dominicana. 1540 ;
Enllaos externs.
Blanca Santamara,Platera civil andaluza: Juan Ruiz "el Vandalino". Aproximaci documental a la seva vida i a la seva obra 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206119" title="Carta de precria" nonfiltered="902" processed="902" dbindex="85904">
La carta de precria, a l'Edat mitjana, era un contracte pel qual el propietari cedia l'usdefruit d'unes terres, per a un cert temps, en principi, a precs d'un pags, que es comprometia a pagar un cens.

Hom distingeix:

 La precaria data, quan el propietari cedia l's del predi noms a canvi del cens.
 La precaria oblata, quan concedia a cens l'usdefruit de les terres que abans ja havien estat lliurades pel pags.
 La precaria remuneratoria, quan el pags rebia un predi ms gran que les terres que havia cedit al propietari.

Aquesta mena de contracte t l'origen en l'poca romana. Tanmateix, en la documentaci de l'poca carolngia i de l'Edat mitjana central es troben nombrosos exemples de cartes de precria, diferents del contractes de complantaci o dels establiments emfitutics.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206123" title="Kappa Aquarii" nonfiltered="903" processed="903" dbindex="85905">


Kappa Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella binria de la constellaci d'Aquarius. Es coneguda tamb amb el nom tradicional de Situla, que deriva del Llat i que significa "gerra d'aigua".

La component primria, Situla A, t una temperatura de superfcie de 4550 K i est classificada com a estrella gegant taronja del tipus K de la magnitud aparent +5,04. La seva companya, Situla B, est localitzada a 98,3 segons d'arc i s de la magnitud aparent +8,8. Situla est a 234 anys-llum de la Terra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206124" title="Ezzelino da Romano" nonfiltered="904" processed="904" dbindex="85906">


Ezzelino III da Romano (25 d'abril de 1194   7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, poltic i soldat itali. Exerc de podest de Verona entre 1226 i 1230, un altre cop el 1232, i finalment el 1259. Tamb fou podest de Vicenza de 1236 a 1259, a travs del seu regent Ansedisio Guidotti.

Biografia.

Ezzelino era fill d'Ezzelino II da Romano, governador de Bassano i membre d'una famlia d'origen germnic, i Adelaida degli Alberti di Mangona. Sempre aliat de l'emperador Frederic II i dels gibellins, va ser nomenat podest pel senat de Verona i amb l'ajuda de Frederic va saquejar els territoris de Mntua, Brescia i Vicenza

Quan l'emperador va tornar al nord per combatre el duc d'ustria, Ezzelino es va quedar com a comandant en cap de l'exrcit imperial al nord d'Itlia, i com a lder visible de la causa gibellina.

El 1234 Ezzolino va esposar Selvaggia, una filla natural de Frederic. Ezzelino va conquerir Verona i, amb tradoria, Pdua, arrabassant el ttol de podest de la ciutat. Va ser un dels protagonistes de la victria gibellina a la Batalla de Cortenuova (1238), i va ser nomenat vicari imperial de la Marca de Treviso. La seva prolongada disputa amb el duc d'Este va acabar amb la derrota absoluta d'aquest, i l'anexi dels seus territoris al que ja era un petit imperi governat per Ezzelino. Va adquirir reputaci de cruel i es deia que torturava sense pietat els seus enemics.

El 1254, quatre anys desprs de la mort de Frederic II, va ser excomunicat pel Papa Innocenci IV, que emprengu una croada contra seu. Tot i que obtingu diverses victries, va ser ferit a la Batalla de Cassani d'Adda i fou capturat mentre es retirava. Va morir uns dies desprs, amb ms de seixanta anys d'edat, a causa de les ferides rebudes durant la batalla.

La majoria de les fonts sobre Ezzelino provenen d'una tradici literria que el va identificar com el smbol de la crueltat i la tirania. Els poetes i cronistes immediatament posteriors a ell evoquen les seves contnues transgressions morals i el seu s arbitrari del poder. A la Divina Comdia de Dante Alighieri, apareix al set cercle de l'infern entre els violents contra els seus vens (Canto XII). La seva germana petita Cunizza tamb s citada pel poeta al Parads.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206127" title="Complot de Sant Maties" nonfiltered="905" processed="905" dbindex="85907">
El Complot de Sant Maties va esdevindre el 24 de febrer de 1462 a  Barcelona.

Fou un intent de collaboraci entre la reina Joana Enrquez i els sndics dels Tres Estaments i poble de Barcelona, contra l'oligarquia de la Biga, que ja havia recuperat el poder desprs del breu parntesi del govern buscaire, i va servir com l'excusa que feren servir els membres de la Biga per a poder condemnar diversos membres de la Busca, doncs es va jutjar i condemnar a mort per conspiraci als consellers Pere Destorrent i Francesc Pallars, junt amb Bernat Turr, Mart Solzina i Joan de Mitjavila, membres del partit buscaire presos, acusats de conspirar en favor de Joan II i altres membres foren exiliats.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206129" title="Corts de Lleida (1375)" nonfiltered="906" processed="906" dbindex="85908">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Lleida, en 1375, i varen posar fi al perode de regncia de la Generalitat de Catalunya.

 Antecedents .
L'any 1374 va ser especialment dur al Principat amb terratrmols, epidmies de pesta i plagues que varen arruinar les collites de blat. A aquestes calamitats naturals cal sumar les constants incursions de tropes mercenries entrenades a la guerra dels Cent Anys, procedents de Frana. El regent de la Generalitat, en Bernat Bussot, tenia la responsabilitat de pagar les tropes que les Corts de Barcelona (1372-1373) havien decidit reclutar per a defensar-se, per aparegu un nou front, ja que l'infant Jaume de Mallorca amena en envair Catalunya en la seva pretensi de recuperar el regne del seu pare. Bernat Bussot reclam la convocatria urgent de Corts, per no va ser fins el 1375 que es varen poder celebrar a Lleida.

 Celebraci .
Destaca en aquestes Corts la restituci del crrec de President de la Generalitat desprs d'estar susps i sota l'administraci d'un regent des de 1367. El 24 de juliol de 1375, nomen nou diputat resident a Romeu Sescomes, que ja havia estat al crrec entre 1363 i 1364. Aquesta nova estructura de diputats va durar noms un any, ja que a les Corts de Monts (1376) es nomenaren nous diputats.

Pel que fa a la defensa davant de Jaume de Mallorca, les Corts havien avanat al rei a principis de 1375 la suma de 114.000 florins. A l'estiu es concedeixen 90.000 florins ms per contractar 1000 llances durant un parell de mesos. Finalment, l'infant Jaume va entrar a Catalunya pel Conflent, per va travessar cap a Castella amb pocs enfrontaments.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206141" title="Llista d'episodis d'Els Simpson" nonfiltered="907" processed="907" dbindex="85909">
Aquesta s una llista d'episodis de la srie de televisi Els Simpson, estrenada el 17 de desembre de 1989

Fins al 20 de maig de 2007, van ser emesos 400 episodis. La llista s ordenada per les dates d'emissi originals dels episodis i inclou el nom original del captol i una traducci al catal.





 Temporada 1 .



 Temporada 2 .



 Temporada 3 .



 Temporada 4 .


 Temporada 5 .


 Temporada 6 .


 Temporada 7 .


 Temporada 8 .


 Temporada 9 .


 Temporada 10 .


 Temporada 11 .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206144" title="Taula de Puntuacions Unificada 2006" nonfiltered="908" processed="908" dbindex="85910">
La Taula de Puntuacions Unificada 2006 (TPU 06) s la taula castellera que associa cada castell a una puntuaci en base a la dificultat del castell.
Aquesta taula va ser consensuada al 2006 entre l'organitzaci del XXI Concurs de castells de Tarragona i els periodistes especialitzats, per tal d'utilitzar tots la mateixa alhora de configurar els diversos rnquings. Va prendre com a referncia la Taula de Puntuaci Castellera Desc.20 (2004). 

Aquesta taula pot ser revisada i modificada durant any de concurs (anys parells) sempre que es cregui necessari i amb el consens necessari de les parts.

Taula de puntuacions.



Llegenda: a:agulla, ps:per sota, f:folre, m:manilles, p:puntals.

Referncies.
Taula de puntuacions a la web oficial del Concurs de Castells de Tarragona ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206148" title="Orn" nonfiltered="909" processed="909" dbindex="85911">
Orn s un cmic fet pel comicaire catal Quim Bou.

El protagonista, l'Orn, s un gos d'atura antropomrfic. Tots els habitants conscients del planeta sn animals antropomrfics i es divideixen en "dirns", "nocturns" i "aqutics". L'ambient s semblant al de l'Europa medieval. Els dirns i nocturns fan servir insectes gegants com a bestiar, i els aqurics calamars.

Llibres publicats.
Integral Dues espases;
Histria Universal.
Herdez;
L'illa formiga;

Enllaos externs.
Maqui edicions;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206150" title="Laenes" nonfiltered="910" processed="910" dbindex="85912">
Laenes (Laenas) fou un distingida famlia plebea de la gens Popllia.

Segons Cicer el seu nom derivava de la capa sacerdotal (laena) que el cnsol Marc Popilli quan era flamen carmentalis, va utilitzar en un sacrifici pblic per calmar als plebeus que estaven en plena revolta. El nom s'escriu als Fasti com Laenas i no com Lenes (Lenas) com apareix alguna vegada a Diodor de Siclia i a Tit Livi.

Personatges destacats de la famlia foren:
Marc Popilli Laenes I cnsol el 359 aC, 356 aC, 350 aC, i 348 aC.
Marc Popilli Laenes II, cnsol el 316 aC ;
Marc Popilli Laenes  III, cnsol el 173 aC;
Publi Popilli Laenes , triumvir.
Gai Popilli Laenes, cnsol el 172 aC i el 158 aC.
Marc Popilli Laenes  IV, cnsol el 139 aC ;
Publi Popilli Laenes, cnsol el 132 aC ;
Gai Popilli Laenes, orador rom.
Gai Popilli Laenes, militar rom ;
Publi Popilli Laenes, trib de la plebs el 85 aC ;
Popilli Laenes, senador rom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206151" title="Josep Romeu i Figueras" nonfiltered="911" processed="911" dbindex="85913">
Josep Romeu i Figueras (dena, Anoia 1917 - Barcelona 2004) fou un poeta i crtic literari catal. Es form a l'Ateneu Igualad de la Classe Obrera, estudi a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Es llicenci en filologia hispnica i va fundar amb altres el grup cultural Anabis (1944-1948), la Societat Catalana d'Estudis Histrics, el Centre d Estudis Comarcals d Igualada (1947) i la revista Ariel (1946-1951).

Ha fet crtica literria d'autors catalans com Joan Maragall, Josep Vicen Foix i Bartomeu Rossell-Prcel. Del 1971 al 1984 ha estat professor d'investigaci al CSIC adscrit a l'Institut Espanyol de Musicologia, i del 1969 al 1984 i professor de la facultat de lletres de la Universitat Autnoma de Barcelona. El 1972 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i s membre d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

Ha publicar articles a les revistes Serra d'Or, Els Marges o Revista de Catalunya. Ha rebut els premis Menndez Pelayo del CSIC de 1947 i del certamen de poesia de l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947, el premi Mil i Fontanals de l'IEC de 1955, i la Creu de Sant Jordi de 1993.

 Obres .
 Poesia .
 Obra potica (1951) ;
 Tots els poemes (1993);
 Temps (1995);
 Versos a mitja veu (2000);
 sser i estar (2001);
 Imatges i metfores (2002);
 Immers en la paraula (2003);
 Quadern de memries (2003) ;
 Assaig i crtica .
  El mito de "El comte Arnau" en la cancin popular, la tradicin legendaria y la literatura (1948);
 Canons nadalenques del segle XV (1949);
 Teatre hagiogrfic (1957);
 Teatre prof (1962);
 El Cancionero Musical de Palacio (1965) ;
 La lgende de Judas Iscarioth dans le thtre catalan et provenal (1957);
 El davallament de la Creu a Catalunya (1967);
 El fragment indit d'Ulldecona (1967);
 Joan Timoneda i la "Flor de enamorados" (1972);
 Poesia popular i literatura (1974);
 Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984);
 El teatre assumpcionista de tcnica medieval als Pasos Catalans (1984);
 "Sol, i de dol", de J.V. Foix (1985, premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya);
 Materials i estudis de folklore (1993);
 Lectura de textos medievals i renaixentistes (1994);
 Teatre catal antic (1994);
 Assaigs i altres indagacions crtiques (1996);
 Corpus d'antiga poesia popular (2000);
 Poesia catalana de Pere Seraf (2001) ;
 Llegendes de la Garrotxa (2004) ;

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Josep Romeu i Figueras, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia de Josep Romeu i Figueras a escriptors.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206152" title="Marc Popilli Laenes" nonfiltered="912" processed="912" dbindex="85914">


Onomstica:

Marc Popilli Laenes I cnsol el 359 aC, 356 aC, 350 aC, i 348 aC;

Marc Popilli Laenes II, cnsol el 316 aC ;

Marc Popilli Laenes  III, cnsol el 173 aC;

Marc Popilli Laenes  IV, cnsol el 139 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206153" title="Gai Popilli Laenes" nonfiltered="913" processed="913" dbindex="85915">


Onomstica:

Gai Popilli Laenes (cnsol), cnsol el 172 aC i el 158 aC;

Gai Popilli Laenes (orador), orador rom.

Gai Popilli Laenes (militar), militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206154" title="Publi Popilli Laenes" nonfiltered="914" processed="914" dbindex="85916">


Onomstica:

Publi Popilli Laenes , triumvir;

Publi Popilli Laenes, cnsol el 132 aC ;

Publi Popilli Laenes, trib de la plebs el 85 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206155" title="Cesreo Rodrguez-Aguilera Conde" nonfiltered="915" processed="915" dbindex="85917">
Cesreo Rodrguez-Aguilera Conde (Quesada, Jan, 1916 - Barcelona, 2006) s un jurista i crtic d'art espanyol. Es doctor en dret el 1948 a la Universitat de Madrid, i poc desprs va exercit de jutge a Barcelona. El 1953 ascend a magistrat i fou enviat a Palma de Mallorca, per deman l'excedncia i exerc d'advocat a Barcelona del 1954 al 1961, quan reingress a la carrera judicial. El 1978 fou president de l'Audincia territorials de Palma i el 1983 la de Barcelona, i el 1985 vocal del Consell General del Poder Judicial (1985). A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit senador pel PSC-PSOE. El 1987 fou nomenat defensor del client de les caixes d'estalvi de Catalunya.

Interessat per l'art, durant l'estada a Barcelona va contactar amb el grup Dau al Set i va fer crtica d'art a la seva revista. Va promocionar l'obra de Rafael Zabaleta, collabor amb Eugeni d'Ors als Salones de los Once i a les exposicions de l'Academia Breve de la Crtica de Arte, i presid l'Associaci d'Artistes Actuals de Barcelona del 1956 al 1960. s membre de l'Academia de San Fernando i va obtenir la Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Manual de derecho de Marruecos (1952);
 El lenguaje jurdico (1969) ;
 La realidad y el derecho (1974);
 Pintura catalana contempornea (1952);
 Antologa espaola del arte contemporneo (1955);
 Picasso 85 (1968);
 Antonio Machado en Baeza (1967);
 Crnica de arte contemporneo (1972);
 L'art catal contemporani (1982);
 Zabaleta de Quesada. Del pueblo a la modernidad (1990);
 Antologa breve (1986, 1998);
 Viajes, dilogos e ideas con Camilo Jos Cela (2001);

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat d'Espanya de Cesreo Rodrguez-Aguilera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206156" title="Marc Popilli Laenes I" nonfiltered="916" processed="916" dbindex="85918">
Marc Popilli Laenes (Marcus Popillius M. F. C. N. Laenas) fou cnsol el 359 aC. Suposadament va aturar uns disturbis civils amb la seva eloqncia, per Tit Livi parla d'un sobtat atac a la nit dels tiburtins, que finalment fou rebutjat al dia segent. El 358 aC apareix perseguint a Gai Licini Estol per violar la seva prpia llei i posseir ms 500 jugueres de terra. El 357 aC fou pretor segons Figi (Pighius, Annales, vol. 1. p. 284) per Livi no ho confirma i fins i tot sembla improbable, i ms aviat hauria estat edil.

El 356 aC fou cnsol per segona vegada i va rebutjar altre cop atacs dels tiburtins.

El 350 aC fou cnsol per tercera vegada i va lluitar contra els gals als que va derrotar en una batalla en la que va resultar ferit; per aquesta victria va obtenir els honors del triomf, el primer obtingut per un plebeu.

El 348 aC fou altre cop cnsol per quarta i darrera vegada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206157" title="Marc Popilli Laenes II" nonfiltered="917" processed="917" dbindex="85919">
Marc Popilli Laenes II (Marcus Popillius M. F. M. N. Laenas) fou cnsol de Roma el 316 aC (Tit Livi, 9.21)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206158" title="Marc Popilli Laenes III" nonfiltered="918" processed="918" dbindex="85920">
Marc Popilli Laenes  III (Marcus Popillius P. F. P. N. Laenas) fou un magistrat rom.

Fou nomenat triumvir per establir una colnia prop de Pisae. El 176 aC fou nomenat pretor i va obtenir la provncia de Sardenya per si la concedir romandre a Roma, i el comandament a Sardenya es va donar a al propretor Ebuci.
 
El 173 aC fou cnsol i va ser enviat amb un exrcit contra els lgurs muntanyesos, als que va derrotar en una disputada batalla, desprs de gran mortaldat; els que es van escapar es van rendir tot seguit i foren venuts com esclaus i les seves ciutats incendiades i destrudes; el senat assabentat va desaprovar els mtodes de Popilli i va decretar la restituci de la llibertat als lgurs, tot i les protestes de Laenes, i en la mesura del possible les seves propietats. 

Popilli no va acatar el decret i no va fer res per la seva execuci i fins i tot va mantenir les seves ordres anteriors. Quan va tornar a Roma fou cridat pel senat per respondre dels seus actes, per se'n va sortir sense cstig per la influncia de la seva famlia. 

El 159 aC va obtenir la magistratura ms honorable, la de censor, que va exercir amb vigor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206159" title="Publi Popilli Laenes (triumvir)" nonfiltered="919" processed="919" dbindex="85921">
Publi Popilli Laenes (Publius Popillius Laenas) fou un magistrat rom.

Fou nomenat triumvir, junt amb el seu germ Marc Popilli Laenes  III (Marcus Popillius P. F. P. N.  Laenas) i un altre, per l'establiment d'una colnia romana a la rodalia de la ciutat de Pisae. L'esmenta Tit Livi (Livius, 40.43).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206160" title="Gai Popilli Laenes (cnsol)" nonfiltered="920" processed="920" dbindex="85922">
Gai Popilli Laenes (Caius Popillius P. F. P. N. Laenas) fou un magistrat rom, germ del cnsol Marcus Popillius P. F. P. N. Laenas.

Fou cnsol el 172 aC l'any segent que son germ. Va donar suport a la actuaci del seu germ i va impedir el seu cstig. Fou el primer plebeu que va tenir per collega al consolat a un altre plebeu Publi Eli Lige. Desprs del seu any de consolat va servir com a llegat a Grcia.

Fou ambaixador davant el rei selucida Antoc IV Epfanes al que va advertir de no fer la guerra a Egipte i li va transmetre una carta del senat en aquest sentit, que el rei va prometre prendre en consideraci; llavors Popilli va traar un cercle a l'entorn del rei i el va comminar a no travessar aquest cercle sense prendre una decisi. El rei va haver d'acceptar la imposici romana.

Fou cnsol per segona vegada el 158 aC juntament amb Marc Emili Lpid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206161" title="Manuel Saderra i Puigferrer" nonfiltered="921" processed="921" dbindex="85923">
Manuel Saderra i Puigferrer (Tortell, Garrotxa, 21 de juliol de 1908 - Porqueres, Pla de l'Estany, 7 de mar de 2000) fou un msic i compositor de sardanes, 
gran innovador del gnere, la versi coral de Somni (1947) ha obtingut una gran difusi. Sovint s anomenat  Puigferrer  per diferenciar-lo del seu germ Josep.

Manel Saderra s el darrer d'una nissaga d'onze germans dels quals, el ms gran, el popular Josep Saderra  el noi , vint-i-cinc anys ms gran, en fou el primer mestre juant al seu pare.

Actu com a trompeta de les cobles La Principal de Banyoles i, sobretot, a La Principal de Girona, de la qual n'esdevingu director fent importants gravacions amb Pau Casals com a director. L'any 1959 fund la coral Agrupaci Polifnica de Banyoles.

Com a compositor, la seva primera sardana, Carme (1936), no satisf el mestre i decideix no continuar, per el dest s'encarreg de capgirar el seu propsit ja que, a conseqncia d'un accident (durant la convalescncia) ho intenta de nou i escriu Record del Collell, obra que fu albirar uns dots extraordinaris per la msica.

La tercera sardana, Llac encantat (1942), sorprn l'ambient sardanista i musical per la seva fora innovadora amb estil molt personal i peculiar que ms endavant seria qualificat d'estil Puigferrer, estil que un redut nucli, poc receptiu a les innovacions, va criticar molt durament. Aquestes crtiques s'ofegaren definitivament quan estren la sardana Somni, la sardana que al llarg de la seva vida li prodig ms popularitat.
  
Autor de ms noranta sardanes a mig cam entre el registre culte i el popular, amb el pas dels anys les seves estrenes eren cada vegada ms esperades i celebrades.
  
Al llarg de la seva vida obtingu els mxims guardons: Creu de Sant Jordi (atorgat per la Generalitat de Catalunya), Premi Jaume I d'Actuaci Cvica Catalana (lliurat per la Fundaci Jaume I) i la Medalla al Mrit Musical (la primera, concedida per l'Obra del Ballet Popular). Tamb reb innombrables homenatges arreu de Catalunya. Un dels ms importants fou al seu poble natal, a Tortell. El 29 d'abril de 1985 se'l va reconixer com un dels seus fills illustres, cosa que comport dos anys ms tard, a donar-li el seu nom a un carrer de la vila.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206162" title="Marc Popilli Laenes IV" nonfiltered="922" processed="922" dbindex="85924">
Marc Popilli Laenes  IV (Marcus Popillius M. F. P. N. Laenas) fou fill de Marcus Popillius M. F. M. N. Laenas i fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 139 aC i l'any segent va rebre Hispnia com a procnsol i fou severament derrotat pels numantins.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206163" title="Publi Popilli Laenes (cnsol)" nonfiltered="923" processed="923" dbindex="85925">
Publi Popilli Laenes (Publius Popillius C. F. P. N. Laenas) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 132 aC just l'any segent de l'assassinat de Tiberi Grac. Fou encarregat pel victoris partit aristocrtic de perseguir als seguidors de Grac i aquesta tasca li va comportar l'odi personal i a tota la famlia. Gai Grac pensava en ell quan va fer aprovar una llei contra tots aquells que havien condemnat a un ciutad sense judici. Laenes es va retirar voluntriament a l'exili i no va tornar a Roma fins a la mort de Gai Grac.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206164" title="Gai Popilli Laenes (orador)" nonfiltered="924" processed="924" dbindex="85926">
Gai Popilli Laenes  (Caius Popillius Laenas) fou un magistrat rom, fill del  cnsol  Publi Popilli Laenes (Publius Popillius Laenas). Cicer l'esmenta con un eloqent orador. Segurament s el mateix Gai Popilli que Cicer esmenta com encausat per haver-se enriquit injustament (peculatus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206165" title="Gai Popilli Laenes (militar)" nonfiltered="925" processed="925" dbindex="85927">
Gai Popilli Laenes (Caius Popillius Laenas) fou un militar rom que va servir com a llegat a sia Menor i va ser el comandant junt amb Minuci Ruf, d'una flota romana que va prendre part a la guerra contra Mitridates VI Eupator, rei del Pont. L'esmenta Appi com Caius Popillius, per el cognom Laenes no hi figura, i s noms suposat que el portava realment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206166" title="Publi Popilli Laenes (trib)" nonfiltered="926" processed="926" dbindex="85928">
Publi Popilli Laenes (Publius Popillius Laenas) fou trib de la plebs el 85 aC i un destacat seguidor de Gai Mari. Va fer tirar al seu predecessor Lucili de la roca Tarpeia i als seus collegues els va fer desterrar. L'esmenta l'historiador Velleu Patrcul.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206167" title="Popilli Laenes" nonfiltered="927" processed="927" dbindex="85929">
Popilli Laenes (Popillius Laenas) fou un senador  rom que va tenir una conversa privada amb Juli Csar al senat una mica abans del seu assassinat. Els conspiradors van pensar que Laenes els havia trat i havia revelat el complot. Ho esmenta Appi (Appianus, App. BC 2.115, 116-Z1.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206169" title="Marc Laeni Flac" nonfiltered="928" processed="928" dbindex="85930">
Marc Laeni Flac o Marc Leni Flac (Marcus Laenius Flaccus o Marcus Lenius Flaccus) fou un amic d'tic que tot i l'edicte de Publi Clodi del 58 aC (Lex Clodia in Ciceronem) va allotjar a Cicer a la seva casa prop de Brundusium fins que va poder embarcar cap a l'Epir. El pare, el germ i els fills de Marc estaven tamb amenaats d'exili.

Marc Laeni es va trobar amb Cicer el 51 aC a sia Menor i li va demanar una sotsprefectura a Cilcia on Laeni tenia interessos per Cicer no li va donar perqu havia proms no concedir crrecs a negociants; en canvi va recomanar a Laeni a Publi Sili Nerva, propretor a Bitnia i el Pont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206170" title="Lespdies" nonfiltered="929" processed="929" dbindex="85931">
Lespdies (Laespodias, ) fou un dels tres comandants atenencs que amb una fora de trenta vaixells es van unir als argius per assolar la costa lacedemnia (414 aC). Aquest fets donaren excusa als espartans per obrir les hostilitats quan ja Gilip havia embarcat cap a Siracusa. 

El 411 aC fou un dels tres ambaixadors enviats pel govern atenenc dels Quatre Cents a tractar amb Esparta. El seu vaixell anomenat Paralos, es va aturar a Argos, i la tripulaci es va amotinar i es va unir a la flota atenenca revoltada a Samos. Lespdies fou entregat als argius que el van mantenir en custodia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206171" title="Cercle Artstic de Sant Lluc" nonfiltered="930" processed="930" dbindex="85932">
Cercle Artstic de Sant Lluc s una associaci artstica fundada a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacci a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artstic de Barcelona, que consideraven frvol. Es caracteritzaven per la seva moral rgidament catlica (que fins i tot prohibia el nu artstic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals. 

El seu president era Llus Serrahima, i entre els seus membres hi podem comptar Dions Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaud, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Renart i Garcia,  Ramon Sunyer i Clar, aix com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vils, Francesc d'Asss Gal, Eugeni d'Ors i altres artistes aconfessionals que assistien a les seves aules de dibuix. Hom considera que van marcar moltes de les caracterstiques del noucentisme.

Desprs de la guerra civil espanyola es reorganitz i proteg les activitats de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d'Els Joglars, i fund el Premi de Dibuix Joan Mir. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Cercle Artstic de Sant Lluc;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206173" title="Laetori" nonfiltered="931" processed="931" dbindex="85933">


Onomstica:

Marc Laetori, primer magistrat plebeu el 495 aC;

Gai Laetori, trib de la plebs el 471 aC;

Marc Laetori Merge, trib militar;

Marc Laetori Planci, magister equitum ;

Gai Laetori, pretor rom;

Luci Laetori, edil plebeu el 202 aC ;

Gneu Laetori, llegat ;

Laetori, amic de Gai Grac.

Marc Laetori, senador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206174" title="Marc Laetori (edil)" nonfiltered="932" processed="932" dbindex="85934">
Marc Laetori (Marcus Laetorius) fou un centuri primi pili esmentat com a primer magistrat plebeu el 495 aC, escollit suposadament ja abans de la secessi de Mons Sacer i l'elecci dels primers tribuns de la plebs. Fou encarregat de mercats (collegium mercatorum), d'una dedicatria al temple de Mercuri i de la superintendncia del mercat del gra, pel que sembla ostent el crrec d'edil plebeu, crrec que hauria precedit al tribunat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206175" title="Marc Laetori" nonfiltered="933" processed="933" dbindex="85935">


Onomstica:

Marc Laetori, primer magistrat plebeu el 495 aC;

Marc Laetori Merge, trib militar;

Marc Laetori Planci, magister equitum ;

Marc Laetori, senador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206177" title="Gens Samper Triedu" nonfiltered="934" processed="934" dbindex="85936">
Gens Samper Triedu s un religis escolapi i educador catal. Membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat, ha promogut l'escoltisme catlic a Catalunya i a la presncia internacional de l'escoltisme catal. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi. Entre 1976 i 1979 va ser rector de la parrquia de Sant Josep de Calassan de Barcelona i actualment (2008) n's de la parrquia de Sant Feliu del Rac .

 Obres .
 Cada dia s Pasqua, de Joan Trenchs i Gens Samper. Barcelona: Centre Escolapi de Pastoral, 1978;
 Catalnia religiosa: atles histric, dels orgens als nostres dies  Barcelona: Claret, 1991. ISBN 84-7263-726-3;
 50 anys d'escoltisme catal: 1927-1978 Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut, 1993;
  Doctor Ramon Masnou. Miscellnia de reconeixement Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 978-84-8415-936-0;
 L'escoltisme Catal (1911-1978), amb Albert Balcells i Gonzlez. Barcelona: Barcanova, 1993. ISBN 84-7533-920-4;
 La joventut fa Catalunya 1900-1985. Aproximaci a la histria de les associacions de joves Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Joventut, 1987. ISBN 84-393-0870-1;
 Mil noms de la fe a mig escriure Barcelona: Minyons Escoltes/Guies Sant Jordi de Catalunya, 1977;
 Mossn Antoni Batlle. Miscellnia d'homenatge, a cura d'Albert Manent i Gens Samper. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 84-7826-318-7;
 Mossn Antoni Batlle, sitget i excursionista Sitges: Grup d'estudis sitgetans, 2006;
 La nostra escola. 300 anys de l'Escola Pia contats als nois, de Bonaventura Pedemonte i Gens Samper. Barcelona: Escola Pia de Catalunya, 1984;
 Paraules de festa Barcelona: Centre Escolapi de Pastoral, 1978;
 Qui som: Minyons escoltes, Guies Sant Jordi de Catalunya, selecci i compilaci Gens Samper. Barcelona: ME/GSJ de Catalunya, 1983;
 Quin es Jess de Nazaret? Madrid: Don Bosco, 1976, 1981;
 Quien es Jess de Nazaret? Gua del profesor Madrid, Don Bosco, 1976;
 Reflexions sobre colnies de vacances i moviments de joves Barcelona: Escola de l'Esplai, 1986;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206178" title="Gai Laetori (trib)" nonfiltered="935" processed="935" dbindex="85937">
Gai Laetori (Caius Laetorius) fou trib de la plebs el 471 aC. Va imposar una llei coneguda com Lex Publilia per la qual els comicis obtenien el dret de legislar i s'elegirien magistrats plebeus, tribuns i edils, que serien escollits pels comicis centuriats o curiats (no est clar quin dels dos). s molt possible que fos parent de Marc Laetori, el primer magistrat plebeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206179" title="Moshe Dayan" nonfiltered="936" processed="936" dbindex="85938">
Moshe Dayan (        ) (Degania lef, Palestina, 20 de maig de 1915 - Tel Aviv, Israel, 16 d'octubre de 1981), va ser un militar i poltic israeli; va ser cap d'Estat Major de l'exrcit israeli, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies.

 Biografia .

 Infncia .

Dayan va nixer al kibbutz Degania lef, a la riba del Mar de Galilea, al que llavors era una provncia de l'Imperi Otom. Quan tenia 14 anys va ingressar a la Hagan, l'organitzaci militar sionista, on ser marcat per la influncia del Major Orde Charles Wingate, oficial britnic pro-sionista, qui ensenyar a l'embri de l'exrcit jueu els mecanismes de la guerra moderna (combats de nit, accions de guerilla).



 Segona Guerra Mundial .

El 1939, com a causa del rol actiu de la Hagan en la introducci illegal d'immigrants jueus  majoritriament fugitius del rgim nazi  dins del protectorat, el govern britnic de Palestina va declarar illegal l'organitzaci. Dayan, llavors sergent, fou detingut i empresonat. Va ser alliberat el 1941, juntament amb bona part dels seus companys, per sumar-se a les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. El van destinar a Sria formant part de la 7a Divisi Armada de l'exrcit australi; en accions contra l'exrcit de Vichy, va perdre l'ull esquerre. Va dur un pegat tota la vida. Va ser condecorat amb l'Ordre de Serveis Distingits per les seves accions.

 Comandant militar .

El 1948, essent coronel de la Hagan, va participar a la guerra del 48 israeliana com a cap de la defensa de la vall del Jord, lloc que el va veure nixer. El 1953 va ser escollit cap de l'Estat Major de l'Exrcit Israeli. L'octubre de 1956 es va encarregar de les operacions de penetraci militar sobre la franja de Gaza i la Pennsula del Sina durant la crisi del Canal de Suez, que el govern de Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat i tancat al trnsit israeli. Aquesta operaci, li va valer un ampli reconeixement popular

 Guerra dels Sis Dies .

El 1958 va abandonar l'exrcit per dedicar-se a la poltica. L'any segent va entrar a les files del Mapai, bloc d'esquerres liderat per David Ben-Gurion. Va ser ministre d'Agricultura fins el 1964. El juny de 1967, quan la tercera guerra entre Israel i la Lliga rab semblava imminent, fou nomenat ministre de Defensa en mans del primer ministre Levi Eshkol i va comandar les operacions de la Guerra dels Sis Dies.

 Guerra de Yom Kipur .

Tanmateix, els esdeveniments d'octubre de 1973, quan les forces sries i egpcies van llanar un atac sorpresa sobre posicions israelianes contra les quals no en van poder fer front, van precipitar la seva sortida del govern. La seva negativa d'atacar preventivament va ser una de les causes de les catstrofes militars dels primers dies. Tot i aix, va poder recompondre les accions militars i acabar el conflicte de manera victoriosa.



 Servei com a ministre d'Afers Exteriors .

Moshe Dayan va tornar a la primera plana de l'actualitat poltica el 1977, quan fou nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern del primer ministre Menjem Beguin, un gir cap a la dreta que va ser interpretat per molts dels seus antics companys com a una traci. Durant els anys que va ser al front d'aquesta cartera fou un dels arquitectes dels Acords de Camp David, que van segellar la pau amb Egipte. L'octubre de 1979, desprs d'enfrontar-se amb Menjem Beguin per la seva poltica sobre los territoris ocupats de Cisjordnia, va presentar la dimissi.

 Mort .

El 1981 Dayan va formar un nou partit, Tlem, que proposava la cessi incondicional i unilateral dels territoris ocupats. Fou escollit a la Knset per Tlem, per complicacions d'un cncer de clon que patia el van dur a la mort poc temps desprs a Tel Aviv.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206180" title="Marc Laetori Merge" nonfiltered="937" processed="937" dbindex="85939">
Marc Laetori Merge (Marcus Laetorius Mergus) fou un trib militar durant la Tercera Guerra Samnita (298-290 aC) . Fou acusat d'adulteri pel trib de la plebs Comini. Es va escapar i finalment es va sucidar, per ja mort encara es va dictar la sentncia condemnatria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206182" title="Marc Laetori Planci" nonfiltered="938" processed="938" dbindex="85940">
Marc Laetori Planci  (Marcus Laetorius Plancianus) fou un magistrat rom.

Fou  magister equitum del dictador Quint Ogulni Gal el 257 aC, segons esmenten els Fasti Capitolini.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206183" title="Gai Laetori (pretor)" nonfiltered="939" processed="939" dbindex="85941">
Gai Laetori (Caius Laetorius) fou un magistrat rom.

Apareix com edil curul el 216 aC i desprs de l'exercici d'aquesta magistratura fou enviat pel senat com ambaixador als consols Appi Claudi Pulcre  i Quint Fulvi Flac (212 aC). El 210 aC apareix com a pretor i el 209 aC com a decemviri sacris faciundis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206184" title="Luci Laetori" nonfiltered="940" processed="940" dbindex="85942">
Luci Laetori (Lucius Laetorius) fou un magistrat rom.

Fou escollit edil plebeu el 202 aC per fou obligat a renunciar a aquesta magistratura degut a que la seva elecci fou declarada anullada per motius religiosos. 

Ho esmenta Tit Livi (Livius 30.39)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206185" title="Gneu Laetori" nonfiltered="941" processed="941" dbindex="85943">
Gneu Laetori (Cnaeus Laetorius)  fou un magistrat rom.

La seva actuaci ms destacada fou quan va actuar com a llegat del pretor Luci Fulvi Purpuri en una baralla contra els gals lliurada a l'any 200 aC. 

Ho esmenta Tit Livi (Livius 31.21)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206186" title="Laetori (amic de Gai Grac)" nonfiltered="942" processed="942" dbindex="85944">
Laetori (Laetorius) fou un amic de Gai Grac.

La seva lleialtat es va posar de relleu quan en el moment en qu Gai s'escapava i va passar un pont de fusta, Laetori es va quedar a un extrem per impedir el pas dels perseguidors. Com que no els va poder aturar es va matar voluntriament. 

Ho esmenta Valeri Mxim. Plutarc l'anomena Licini (Licinius) en lloc de Laetori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206187" title="Marc Laetori (senador)" nonfiltered="943" processed="943" dbindex="85945">
Marc Laetori (Marcus Laetorius) fou un senador rom.

Fou partidari del partit popular que encapalava Gai Mari. Quan Luci Corneli Sulla va triomfar fou declarat enemic pblic i es va haver d'escapar de Roma. 

Va estar un temps exiliat i desprs va retornar amb Mari. 

L'esmenta Appi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206189" title="Antoni Serra i Santamans" nonfiltered="944" processed="944" dbindex="85946">
Antoni Serra i Santamans s un empresari catal, germ de Jess Serra i Santamans. El seu pare era un botiguer del Pont de Vilomara. S'ha distingit en camp de les assegurances i del mutualisme, aix com en el foment de la prevenci de malalties i accicdents de treball. Va ser president de la mtua Asepeyo, fundada per la seva famlia el 1944. Va crear la Fundaci Antoni Serra Santamans per ajudar als discapacitats. Ha estat membre de la Fundaci del Cercle d'Economia i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206190" title="Let" nonfiltered="945" processed="945" dbindex="85947">



Onomstica:

Let o Laet, escriptor grec ;

Quint Emili Let, prefecte del pretori i revolucionari rom;

Let, militar i lloctinent de Septimi Sever.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206191" title="Let (escriptor)" nonfiltered="946" processed="946" dbindex="85948">
Laet o Let (Laetus, ) fou un escriptor grec d'poca incerta. Se sap que va traduir a la llengua fencia un llibre de Teodot (Climent d'Alexandria, Strom. 1. p. 140; Eusebi Escolstic Praep. Ev. 10.11).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206194" title="Quint Emili Let" nonfiltered="947" processed="947" dbindex="85949">
Quint Emili Let (Quintus Emilius Laetus) fou prefecte del pretori sota l'emperador Cmmode.

Let fou uns dels que van assassinar a Cmmode juntament amb Eclecte, i el tron vacant fou ofert a Pertinax. Per contra aquest Let i Eclecte foren els primers a revoltar-se i van proclamar emperador a Sosi Falc que era cnsol. Aquesta revolta va poder ser apaivagada. Desprs de la mort de Pertinax, Let no van donar suport actiu a Didi Juli, i la seva carrera fou liquidada per aquest que el va fer matar sota la sospita de qu era favorable a Septimi Sever


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206195" title="Louis Mottiat" nonfiltered="948" processed="948" dbindex="85950">

Louis Mottiat (Bouffioulx, 6 de juliol de 1889 - Gilly, 5 de juny de 1972), fou un ciclista belga que fou professional entre 1912 i 1925. Durant la seva carrera esportiva aconsegu nombroses victries, destacant 8 etapes del Tour de Frana, dues edicions de la Volta a Blgica i les clssiques Bordeus-Pars (1913), Lieja-Bastogne-Lieja (1921) i Pars-Tours (1924).

Palmars.
1912;
 1r a la Pars-Calais;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1913;
 1r a la Bordeus-Pars;
 1914;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a la Volta a Blgica ;
 1920;
 1r a la Volta a Blgica  ;
 1r a la Pars-Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1921;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r a la Pars-Brest-Pars;
 1r a Marche-en-Famenne;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1922;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r al Circuit de la Meuse;
 1r a Gembloux;
1924;
 1r a la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1925;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Participacions al Tour de Frana.

1912. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa ;
1913. Abandona (7a etapa);
1914. Abandona (9a etapa);
1919. Abandona (7a etapa);
1920. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa i lder durant 1 dia;
1921. 11 a la classificaci general. Vencedor de quatre etapes ;
1923. 28 a la classificaci general.
1924. 18 a la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;
1925. 31 a la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Mottiat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206196" title="Let (militar)" nonfiltered="949" processed="949" dbindex="85951">

Let (Laetus) fou un dels lloctinents de Septimi Sever.

Va acompanyar a l'emperador en la seva campanya contra els rabs i els parts el 195. Ms tard, el 199, va obtenir gran prestigi per la seva valenta defensa de Nisibis contra un sobtat atac del rei  Vologs IV de Prtia.

Tot i el seu prestigi i els serveis a l'emperador aquest el va fer matar un temps desprs per la desconfiana que li inspirava degut a la seva popularitat entre els soldats. (Di Cassi , 9, 10.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206197" title="Lev (desambiguaci)" nonfiltered="950" processed="950" dbindex="85952">


Onomstica:
 Antic Testament: Lev, tercer fill del patriarca Jacob.
 Antiga Roma: Lev (cognom), cognom de la gens Valria;
 Publi Valeri Lev, cnsol el 280 aC ;
 Marc Valeri Lev, cnsol el 210 aC.
 Gai Valeri Lev (cnsol), cnsol el 176 aC.
 Gai Valeri Lev (pretor), pretor el 177 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206198" title="Llus Pujals i Carretero" nonfiltered="951" processed="951" dbindex="85953">

Llus Pujals i Carretero (Berga, 1966) s el tible solista de la cobla La Principal de la Bisbal i compositor de sardanes.

Comen a estudiar solfeig als 8 anys amb Montserrat Perayre i clarinet amb Ramon Sobrevies. Als 10 anys form part de la cobla Pirineu de Berga. Polifactic instrumental, ha estudiat tible i saxo amb Francesc Elias, obo amb Francesc Castillo i harmonia, arranjaments i improvisaci amb Antonio Peral. Tamb ha exercit la docncia musical en diversos centres.

Desprs d'haver participat en diverses formacions: cobles-orquestres, Bing-Band i d'altres, actualment s el tible solista de la cobla La Principal de la Bisbal.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206199" title="Guillem Viladot i Puig" nonfiltered="952" processed="952" dbindex="85954">
Guillem Viladot i Puig (Agramunt, Urgell 1922 - Barcelona 1999) fou un escriptor catal. Estudi farmcia i va fer de farmacutic a la seva vila molts anys. Va collaborar a les revistes i diaris La Maana, Segre, La Vanguardia, Diari de Lleida, El Observador, Avui, El Peridico (suplement de Lleida), Destino, Si, Oriflama i Serra d'Or. 

La seva obra es desenvolup independent i al marge dels circles literaris, s impregnada d'un esperit de revolta contra qualsevol forma d'autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements molt ms personals i interioritzats, en una orientaci molt influda per la psicoanlisi (el pare, du, les inhibicions sexuals i el llenguatge), per tot i aix fa  una escriptura de fort component ldic (jocs de paraules, humor absurd,) i amb el jo com a matria d'indagaci. Elseu estil s acurat i original i amb un fort esperit de recerca creadora.

Va fundar el centre Lo Pardal, on exposava els poemes objecte creats per ell, i que el 2000 esdevingu museu. Ha estat soci honorari de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Poesia .
 Sopes amb pa torrat (1965) ;
 Contrapoemes (1972) ;
 Entre Opus i Opus (1973);
 Amor fsic (1983);
 Urc del cos (1985);
 Res com (1997);
 Poesia completa (1990-1996) (1998) ;
 Papers de l'oblit (2000);
 Prosa .
 Memria de Riella (1959-1974), tetralogia;
 Erill avall (1966);
 La cendra (1970);
 Ricard (1976);
 L'amo (1980);
 Discurs horitzontal (1982);
 Memorial de Na Nona (1983);
 Autostop a la ciutat submergida (1984);
 Simetria (1986);
 Ciutad 000000000001 (1989);
 Joana (1991);
 Carles (1994);
 La gent i el vent (1996, premi Vctor Catal);
 Autobiografia de Du (1998);
 Els ulls (1999) ;
 Ruth (2000);
 Altres .
 La finestra induda (1980), assaig ;
 El vell ocell (1982), per a infants ;
 Simbad, el mariner (1982) ;
 Professor Fluss. El televisor vivent (1982).

 Enllaos externs .
 Pgina de Guillem Viladot a escriptors.cat;
 Biografia de Guillem Viladot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206200" title="Lev (cognom)" nonfiltered="953" processed="953" dbindex="85955">
Lev  (Laevinus) fou un dels cognoms de la gens Valria. Apareix per primer cop als Fasti el 280 aC i encara existia en temps d'August i ms tard sota Domici i Nerva. Una Levina s esmentada per Marc Valeri Marcial.

Personatges destacats foren:
Publi Valeri Lev, cnsol el 280 aC ;
Marc Valeri Lev, cnsol el 210 aC.
Gai Valeri Lev, cnsol el 176 aC.
Gai Valeri Lev, pretor el 177 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206202" title="Publi Valeri Lev" nonfiltered="954" processed="954" dbindex="85956">
Publi Valeri Lev (Publius Valerius Laevinus) fou cnsol el 280 aC va obtenir com a provncia el sud d'Itlia i la direcci de la guerra contra Pirros rei de l'Epir que havia desembarcat feia poc a Trent. Levi es va traslladar a Lucnia i va observar a l'enemic. Pirros va oferir ser l'rbitre entre Roma d'una part i els tarentins i els seus aliats italians de l'altra. Algunes de les cartes que es van intercanviar foren reprodudes per Dions que les va copiar segurament de Jernim de Crdia que al seu torn havia consultat les memries de Pirros a la campanya d'Itlia.

Els dos exrcits estaven acampats a parts oposades del riu Siris; un espia epirota fou capturat pels romans que li van mostrar el seu superior exrcit i el van reenviar a Pirros. Aquest tot i els informes, va atacar i va derrotar els romans, que van haver de fugir cap a Vensia.

El mateix any Lev va defensar Cpua i no fou atacat per Pirros ni a l'anada cap a Roma ni a la tornada. L'exrcit de Lev fou castigat per la seva derrota a romandre en un campament al peu de les muntanyes samnites l'hivern segent.

El seu nom ja no torna a aparixer.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206205" title="Marc Valeri Lev" nonfiltered="955" processed="955" dbindex="85957">
Marc Valeri Lev (Marcus Valerius Laevinus) fou un magistrat rom. Probablement fou nt de Publius Valerius Laevinus.

Fou pretor peregr el 215 aC, per degut a la derrota romana a la batalla de Cannes del 216 aC tots els funcionaris civils foren empleats en comandaments militars i se li va encarregar el comandament d'unes legions que havien tornat de Siclia i que foren estacionades a la Pulla (a Lucria), aix com una flota de 25 galeres, amb tot el qual havia de controlar la costa de Brundusium a Trent. Aviat va interceptar a uns ambaixadors de Filip V de Macednia que anaven a veure a Annbal. Lev va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenfanes, a Roma. 

A la tardor va ocupar les ciutats dels hirpins que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Trent i a Rhegium i amb una legi va passar el hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasi macednia. Van arribar missatgers d'Oricum que anunciaren la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'Apollnia d'Illria. Lev va creuar la mar Adritica, va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per Quint Nevi Crista que va aixecar el setge d'Apollnia, i va ocupar el campament macedoni; llavors es va establir una aliana amb la Lliga Etlia.

El 214 aC fou reelegit com a propretor i desprs fou reelegit cada any fins el 211 aC. El hivern del 214 al 213 aC el va passar a Oricum. Desprs (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de Filip V de Macednia a Acaia i Etlia.

Als comicis del 211 aC, pels seus serveis, fou escollit en absncia cnsol per l'any 210 aC. A finals del 211 aC va expulsar als macedonis de Zante, d'Oeniades i Nasos a Acarnnia; i va passar l'hivern a Crcira. A la primavera del 210 aC va ocupar Antcira abans d'assabentar-se que havia estat escollit cnsol. Tot i aix no va tornar a Roma fins a l'estiu.

Noms desembarcar a Itlia li foren presentades queixes contra el procnsol Quint Fulvi Flac i tamb de sicilians contra Marc Claudi Marcel. Lev va informar al senat del seus actes els darrers tres anys a Grcia i se li va donar la provncia d'Itlia, per per consens va canviar la provncia per la de Siclia amb el seu collega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa.

Un decret va autoritzar al cnsols a portar subministraments a la flota el que va alarmar a les ciutats i aliats, ja sobrecarregats de taxes per la guerra. Lev va proposar que tots els que havien exercit alguna magistratura curul donessin les seves joies i or al tresor, cosa que fou aprovada i es va complir i va calmar el descontentament de la poblaci afectada pels alts impostos. Desprs va anar a Siclia i a la tardor va informar de l'expulsi completa del cartaginesos de l'illa. Va entrar a Agrigent on Mutines, un cap nmida enemistat amb els cartaginesos, li va obrir les portes i van seguir altres 66 ciutats: sis ciutats foren preses per assalt, 20 capturades per traci, i 40 rendides voluntriament. Lev va encoratjar als sicilians a reprendre el cultiu del gra, del que sempre havien estat el graner de Roma. Als esclaus fugitius, criminals, desertors i altres elements perillosos els va enviar a Rhegium on van formar un cos contra Annbal i van fer bons serveis al Bruttium.

A finals d'any va haver de tornar a Roma per dirigir els comicis consulars per l'any 209 aC per al arribar es va saber que els cartaginesos havien envat altre cop Siclia i el senat li va demanar de nomenar un dictador per presidir el comicis i retornar a l'illa. Lev no volia nomenar dictador fins al seu retorn a l'illa i es va enfrontar al senat ja que la llei obligava a fer el nomenament dins el territori d'Itlia. Un trib de la plebs va fer aprovar una llei per imposar obedincia a Lev, per aquest va sortir de Roma sense obeir i el nomenament de dictador el va fer el seu collega Marcel.

Lev va seguir a Siclia com a procnsol el 209 aC. El seu exercit el formaven les restes de les legions de Gai Terenci Varr i Gneu Fulvi Flac que per les seves derrotes a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC) havien estat castigades a romandre en peu de guerra fins el final de la guerra, i els auxiliars sicilians i nmides a ms d'una flota de 70 galeres. El seu govern fou encertat, va prevenir qualsevol intent cartagins i va construir i omplir uns magatzems de Catana per subministrar gra a Roma.

El 208 aC encara procnsol va creuar a frica amb unes 100 galeres i va assolar la regi de Clupea rebutjant un contraatac d'una flota cartaginesa, i amb el bot va tornar a Lilibea. El 207 aC va repetir l'expedici amb el mateix xit a la zona d'tica. 

El 206 aC va portar les seves forces a Itlia i es va estacionar a Arretium i el 205 aC va lluitar contra Mag a Ligria.

Un mica desprs fou enviat a Delfos i a la cort d'tal I de Prgam, per demanar la portada de la deessa Gran Mare Frgia a Itlia.

El 204 aC va impulsar al senat la devoluci dels pagaments que s'havien fet sis anys abans i el 203 aC va participar a la discussi sobre les condiciones que s'havien d'oferir a Cartago per la pau i va defensar continuar la guerra, consell que fou seguit.

Al comenar la guerra contra el Regne de Macednia el 201 aC fou enviat com a propretor amb una flota i un exrcit al nord de Grcia.

Va morir el 200 aC i els seus fills Publi i Marc li van dedicar uns jocs funeraris.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206206" title="Federaci de Joves Cristians" nonfiltered="956" processed="956" dbindex="85958">
La Federaci de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) era un moviment juvenil promogut a Barcelona el 1931 per Albert Bonet i Marrugat, activista catlic influt pels sokols txecs i pels Sacerdots Amics dels Joves, arran d'uns articles de Bonet a El Mat titulats Un viatge de cara als joves.

El mar del 1931 se'n va constituir el Consell provisional, presidit per Flix Millet i Maristany. En foren vicepresidents el pare Pere Tarrs i Claret i Alexandre Simn i com a secretari Ferran M. Ruiz-Hbrard. El seu rgan fou el diari Flama.

Pretenia ser un gran moviment de joventuts catliques no adherit a cap partit poltic i per damunt de tots els partits i les escoles. Adoptaren com a lema la frase atribuda a Josep Torras i Bages Catalunya ser cristiana o no ser. Editaren el manifest Als joves cristians de Catalunya.

El moviment va patir fortes suspiccies. Els partits de dreta els acusaven de ser nacionalistes catalans, com el tamb moviment catlic Palestra i oposats a l'Obra d'Exercicis Parroquials i a les Congregacions Marianes, mentre que els d'esquerres els acusaven, sense embuts, de feixisme. 

Tot i aix, el 1932 es crearen les seccions davantguardistes (nois de 10 a 14 anys), que des del 1933 tingueren com a rgan L'Avant, i a poc a poc s'organitzaren les distintes sotsfederacions professionals (agrcola, escolar, obrera, de dependents, universitria) i les agrupacions que promovien la cultura, el cant, l'esport i l'excursionisme. Pel juliol del 1936 tenia 14.000 afiliats d'edats entre 15 i 35 anys, uns 8.000 avantguardistes, i controlava publicacions com El Mat. Polticament eren propers a la Uni Democrtica de Catalunya i a la Lliga Catalana

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, Flix Millet i altres membres fugiren a Burgos en un intent de salvar la vida i collaboraren amb els insurrectes franquistes. Bona part dels qui restaren a Catalunya foren afusellats i perseguits per elements incontrolats d'esquerra, d'altres lluitaren a l'exrcit republic.

Ruiz-Hbrard fou escollit president el 1937 i mir de treballar per la pau i per la reconciliaci, per no fou possible. En acabar la guerra civil el 1939, l'administrador apostlic Miguel de los Santos Daz de Gmara, que malfiava d'ells, no els va permetre existir com a organitzaci. Foren el precedent de l'actual Federaci de Cristians de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Relaci de membres de la FJCC assassinats durant la guerra civil;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206207" title="Gai Valeri Lev (cnsol)" nonfiltered="957" processed="957" dbindex="85959">
Gai Valeri Lev (Caius Valerius Laevinus) fou fill de Marc Valeri Lev (Marcus Valerius Laevinus) i per part de mare era germanastre de Marc Fulvi Nobilior I (cnsol el 189 aC).

Va acompanyar a Nobilior al setge d'Ambrcia. Amb els etolis va heretar els llaos d'amistat del seu pare i el van elegir com el seu patr i Nobilior va permetre la seva mediaci i va garantir als ambraciotes i etolis termes favorables enviant als delegats a Roma perqu el senat ratifiqus la pau. 

El 179 aC fou un dels quatre propretors nomenats segons la llei Bbia i va obtenir com a provncia la illa de Sardenya.

El 176 aC Gneu Corneli Escipi Hispal (Cneus Cornelius Scipio Hispallus) va morir sobtadament durant l'exercici del seu crrec i Lev fou nomenat cnsol al seu lloc. Noms tres dies desprs va abandonar Roma per agafar el comandament de la legi de Ligria i va derrotar els lgurs el 175 aC.

El 174 aC fou enviat amb altres comissionats a Delfos per aclarir alguns problemes interns de la Lliga Etlia. El 173 aC va anar a la cort macednia i desprs a Alexandria per renovar l'aliana amb Ptolemeu VI Filomtor. El 172 aC va tornar a Roma procedent de Grcia.

Va optar a la censura el 169 aC per no fou elegit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206208" title="Gai Valeri Lev (pretor)" nonfiltered="958" processed="958" dbindex="85960">
Gai Valeri Lev (Caius Valerius Laevinus) fou un magistrat rom fill del cnsol Caius Valerius Laevinus. Fou nomenat pretor el 177 aC i va obtenir com a provncia la Gllia Cisalpina. L'esmenta Tit Livi .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206210" title="Acerra (caixa)" nonfiltered="959" processed="959" dbindex="85961">
Acerra era la caixa usada en els sacrificis religiosos del romans. Estava plena d'encens que era cremat a l'altar. 

Tamb portava aquest nom un petit altar on els perfums eren cremats.

A la llei de les Dotze Taules una norma restringia l's de l'acerra als funerals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206211" title="Federaci de Cristians de Catalunya" nonfiltered="960" processed="960" dbindex="85962">
Federaci de Cristians de Catalunya (FCC) s una una associaci privada de fidels cristians, constituda a la dicesi de Barcelona, que t per objecte la preparaci i l'exercici de l'apostolat de l'evangelitzaci i la difusi dels principis cristians i la seva aplicaci. Es considera successora de la Federaci de Joves Cristians. El seu president actual s Josep M. Genesc i Vidal. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de la FCC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206215" title="Acinaces" nonfiltered="961" processed="961" dbindex="85963">
Acinaces fou una espasa persa o mede que es penjava a la dreta o al front del cos,  mentre al mon rom i grec normalment l'espasa es penjava a l'esquerra. 

Era estreta i curta. La portaven el nobles perses i sovint era concedida d'or pels reis als nobles com a marca d'honor. El poble dels caspis tamb la utilitzaven, i els escites i altres pobles esteparis li dedicaven fins i tot culte religis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206217" title="ccia" nonfiltered="962" processed="962" dbindex="85964">
ccia (Actia)  fou un festival que es feia cada quatre anys  a Nicpolis a l'Epir.

Fou institut per Octavi August per commemorar la seva victria a ccium (31 aC) sobre Marc Antoni i Clepatra, i probablement revivia un antic festival que es feia al temple d'Apollo. Al festival hi havia danses, jocs, musica, carreres i lluites navals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206218" title="Orde Hospitalari Sant Joan de Du" nonfiltered="963" processed="963" dbindex="85965">
Orde Hospitalari de Sant Joan de Du (Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.), s un orde religis de l'Esglsia Catlica, fundat per Sant Joan de Du. L'orde fou aprovat pel papa Pius V el 1572. Els seus membres es coneixen com a Germans de Sant Joan de Du. 
Histria.
Sant Joan de Du comen el 1539 la seva tasca d'atenci i lliurament als pobres, els malalts i els desfavorits, a Granada. All utilitz d'antuvi, les cases dels seus benefactors per a acollir malalts i desfavorits de la ciutat. Posteriorment, organitz el seu primer hospital. La fama de Joan va crixer a Granada. Acollia tots els pobres invlids que trobava, als nens orfes i abandonats, a les prostitutes, als captaires, i a tot aquell que necessitaven cures i no disposaven de recursos econmics. Al seu llit de mort, el 1550, Joan don la seva herncia a l'arquebisbe i al seu successor Antn Martn: el Llibre dels deutes i els malalts assistits. 

L'Orde Hospitalari de Sant Joan de Du, que s'ha convertit, des de llavors, en una de les organitzacions internacionals de cooperaci sense nim de lucre ms grans del mn, continua la seva tasca com a Institut Religis de Vida consagrada. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en ocasi del seu 125 aniversari de servei de comunitat a Catalunya i pel 25 aniversari de la fundaci de l'Hospital de Sant Joan de Du, que presta atencions hospitalries i sn capdavanters en l'atenci peditrica.

 Enllaos externs . 
Web oficial;
Orde Hospitalari de Sant Joan de Du a Espanya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206221" title="Consell Superior d'Investigacions Cientfiques" nonfiltered="964" processed="964" dbindex="85966">

El Consell Superior d'Investigacions Cientfiques o CSIC s el ms gran Organisme Pblic d'Investigaci d'Espanya. Adscrit al Ministeri d'Educaci i Cincia, el CSIC t carcter multidisciplinar, i realitza investigacions avanades en tots els camps de la cincia grcies a les seves ms de cent centres repartits arreu d'Espanya. La delegaci de Catalunya est situada al barri del Raval de Barcelona.
Histria. 

 
El CSIC actual entronca amb la Junta per a Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques (1907-1939) que, sorgida en el si de la Institucin Libre de Enseanza i inspirada en la filosofia krausista, fou la instituci encarregada, amb alguns xits notables, de treure la cincia espanyola del seu endarreriment. No obstant aix, la JAE va ser desmantellada per un decret del govern de Burgos de 19 de maig de 1938, traspassant els seus serveis a l' Institut d'Espanya i a les universitats.  

El Consell Superior d'Investigacions Cientfiques va ser creat desprs de la guerra civil  sobre la base organitzativa i estructural que havia establert la Junta per a Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques (JAE) des de 1907 , encara que la incorporaci dels bns de la JAE en el recin creat CSIC no fou ni amable ni integradora.  La llei fundacional, de 24 de novembre de 1939, resumia aix les fins als quals havia de servir:  Cal imposar, en suma, a l'ordre de la cultura, les idees essencials que han inspirat el nostre Gloris Moviment, en les quals es conjuguen les llions ms pures de la tradici universal i catlica amb les exigncies de la modernitat. 

L'esperit que animava al seu fundador i primer president, Jos Ibez Martn, ho expressen aquestes paraules del seu discurs inaugural: Volem una cincia catlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les herejas cientfiques que van assecar i agostaron les lleres de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadncia. % La nostra cincia actual, en connexi amb la qual en els segles passats ens va definir com naci i com imperi, vol ser abans de res catlica.

El primer president del CSIC fou Jos Ibez Martn, de l'Associaci Catlica Nacional de Propagandistes, que era tamb Ministre d'Educaci en el segon govern de Franco i President del Consell d'Estat; vicepresident va ser fra Jos Lpez Ortiz, desprs bisbe de Tui; i secretari general, i ideleg, Jos Mara Albareda Herrera, membre de l'Opus Dei. 

No obstant aix, desprs d'haver passat ms de seixanta anys d'aquell traumtic procs, hom pot afirmar que el CSIC i algunes de les seves institucions annexes, com la coneguda Residncia d'Estudiants, han contribut a articular i desenvolupar l'esperit de la Transici, identificant-se millor amb l'antiga Junta per a Ampliaci d'Estudis de Cajal, Cabrera o Bolvar, que amb el CSIC del perode fundacional, el d'Ibez Martn i Albareda. 

Pel que fa a la continutat material, ja que no de filosofia, amb la Junta per a Ampliaci d'Estudis, cal dir que els responsables de la fundaci del CSIC (en particular el seu primer secretari general, Jos Mara Albareda, catedrtic de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Madrid i responsable primer de les caracterstiques organitzatives i funcionals sobre les que es va edificar el Consell) decidissin mantenir la seu central de l'organisme en el complex dels Alts del Hipdrom. La dinmica del CSIC va determinar la construcci de nous edificis: tamb el CSIC va integrar fundacions de la JAE, com el Museu de Cincies Naturals, el Centre d'Estudis Histrics (situat al carrer de Medinaceli) i l'emblemtic Institut Rockefeller, avui Institut de Qumica-Fsica Rocasolano, contribuint aix a enfortir, malgrat tantes circumstncies poltiques contrries, els nexes histrics d'uni entre la vella JAE i el CSIC. 

El Consell va haver d'afrontar molt aviat la qesti de l'expansi. El perode autrquic va reclamar del CSIC el suport tecnolgic per a mantenir la supervivncia de la indstria. D'aquesta tasca es va encarregar el Patronat Juan de la Cierva. Aquest Patronat va incorporar a l'Institut de la Construcci Eduardo Torroja, i va desenvolupar instituts i centres orientats al suport de la indstria, com l'Institut de Fsica Aplicada Torres Quevedo i el Centre Nacional de Qumica Orgnica, avui dedicat a Manuel Lora-Tamayo, i altres centres tecnolgics com l'Institut del Fred i el Centre d'Investigacions Metallrgiques (CENIM). El segent pas en l'expansi dels centres i instituts tecnolgics del binomi Patronat Juan de la Cierva-CSIC, en rees emergents com automtica i robtica, fermentacions industrials, cermica i vidre, que requerien espais per a plantes industrials, va optar per situar-los a Arganda del Rey. 

El desenvolupament de la biologia, un rea en la que el CSIC ha destacat segons la tradici espanyola, es va iniciar amb l'inici dels anys cinquanta del Centre d'Investigacions Biolgiques (CIB) i es va completar amb el nou edifici de l'Institut Cajal. La gran explosi de la investigaci en bioqumica i biologia molecular i en la qual el CSIC va assumir el lideratge en l'mbit espanyol, va reclamar una estratgia expansiva i de collaboraci amb la Universitat Autnoma de Madrid, que va ser receptiva institucionalment al desafiament que es presentava. La Facultat de Medicina va acollir l'Institut de Enzimologia, liderat pel gran bioqumicc espanyol Alberto Sols. Posteriorment, el campus de Canto Blanco va anar el lloc escollit per a la installaci del Centre de Biologia Molecular, una unitat mixta CSIC-UAM. Com fruit d'aquesta lnia de collaboraci entre el CSIC i la Universitat Autnoma de Madrid, donada suport aquesta per la capacitat territorial del campus de Canto Blanco, nous centres i instituts del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques, el Centre Nacional de Biotecnologia, l'Institut de Materials, l'Institut de Catlisi, l'Institut de Cermica i Vidre s'han installat en aquest campus o estan en vies de fer-ho. 

 Funcions . 
Els objectius i funcions actuals del CSIC, d'acord amb la Llei de Foment i Coordinaci General de la Investigaci Cientfica i Tcnica (Llei 13/1986 de 14 d'abril) i amb el seu reglament (RD 140/1993 de 29 de gener), sn els segents: 
 Realitzaci de projectes d'investigaci cientfica i tecnolgica. ;
 Assessorament a les administracions pbliques en matria cientfica. ;
 Foment de la Cincia. ;
 Collaboraci amb les comunitats autnomes en les seves prpies activitats d'investigaci. ;
 Collaboraci amb les universitats en les seves prpies activitats d'investigaci. ;
 Formaci d'investigadors i tcnics cientfics. ;
 Collaboraci amb els Plans Nacionals d'I+D . ;
 Principals Centres del CSIC. 
Centre de Astrobiologia (CAB), centre mixte CSIC-INTA ;
Centre Andals de Biologia del desenvolupament (CABD) ;
Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO) ;
Centre de Cincies Mediambientals (CCMA) ;
Centre de Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS) ;
Centre d'Estudis Avanats de Blanes (CEAB) ;
Centre de Fisica Miguel A. Catalan (CFMAC) ;
Centre d'Humanitats (CH) ;
Centre d'Informaci i Documentaci Cientfica (CINDOC) ;
Centre d'Investigacions Biolgiques (CIB) ;
Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) ;
Museu Nacional de Cincies Naturals (MNCN) ;
Reial Jard Botnic (RJB);
Institut de Cincies del Mar (ICM);

Adrea de la seu principal. 
Carrer Serrano nm. 117, Districte Postal 28006 - Madrid ;
Telf. +34 91 5855000/5001/5050. Fax: +34 91 41113077. ;
 Presidents del CSIC . 



 Enllaos externs .
  Pgina principal del CSIC;
  Pgina principal del CINDOC;
  Biblioteca Virtual del CSIC;
Referncies.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206226" title="Ortogonal" nonfiltered="965" processed="965" dbindex="85967">
En matemtiques, el terme ortogonal, s una generalitzaci del concepte geomtric perpendicular.  

Etimolgicament ve del Grec antic ( orthos), que vol dir "recte" i ( gonia), que vol dir angle.

Habitualment s'empra perpendicular per referir-se a l'espai euclidi i ortogonal quan es parla de vectors i sistemes de coordenades.

 Definici .
Dos vectors  i  sn ortogonals si el seu producte intern (producte escalar) s zero.

Dos subespais vectorials  i  sn ortogonals si cada vector en  s ortogonal a tots els vectors en .

Una transformaci lineal  s'anomena ortogonal si preserva el producte escalar dels vectors transformats. Aix s, si parells de vectors preserven l'angle entre ells i els vectors les seves longituds.

El terme normal s sovint usat enlloc d'ortogonal. Nogensmenys, normal pot tamb referir-se a vectors unitaris. En particular es diu ortonormal d'un conjunt de vectors que sn ortogonals i normals (de mdul 1). Per tant s preferible usar el terme ortogonal. 


Ortogonalitat en espais vectorials euclidians.

En un espai euclidi de 2 o 3 dimensions 2 vectors sn ortogonals si el seu producte escalar s zero, s a dir, fan entre ells un angle recte. 

En 3 dimensions el complement ortogonal d'una lnia es un pla i viceversa 

En un espai euclidi de 4 dimensions el complement ortogonal d'una recta s un hiperpla i viceversa i el d'un pla un altre pla.

Exemple . 
Els vectors (1, 0, 0), (0, 0, 1) i (0, -1, 0) sn ortogonals entre si. Es pot comprovar fent el producte escalar  de dos en dos. El resultat ser sempre 0. A ms, com tots ells tenen mdul unitari, aquest conjunt de vectors forma una base ortonormal.


 Funcions Ortogonals .

Entre dues funcions f and g es pot definir un producte intern de la forma:

;

on  s una funci de pes (o ponderaci) no negativa.

Hom diu que les funcions sn ortogonals si el seu producte intern s zero:

;

Exemples.

Les funcions quadrtiques  (2t + 3) i (5t2 + t   17/9). sn ortogonals respecte una funci de pes unitria en l'interval entre -1 i 1:



;

;

;

 Les funcions (1), (sin(nx)), (cos(nx)) : n = 1, 2, 3, ... sn ortogonals en respecte la mtrica de Lebesgue en l'interval entre 0 i 2 . Aquesta s la base terica de les series de Fourier.

 Diverses series de polinomis sn polinomis ortogonals.  En particular:
Els polinomis d'Hermite sn ortogonals en respecte la distribuci normal  amb esperana matemtica 0.
Els polinomis de Legendre sn ortogonals en respecte la distribuci uniforme a l'interval entre  1 i 1.
Els polinomis de Laguerre sn ortogonals en respecte la distribuci exponencial o la funci gamma.  ;
Els polinomis de Chebyshev de primera mena sn ortogonals en respecte la funci ;
Els polinomis de Chebyshev de segona mena sn ortogonals en respecte la funci semicircular de Wigner.

Estadstica .
En anlisi estadstica, les variables que afecten un resultat s'anomenen ortogonals si sn independents. Aix s, que els seus efectes es poden predir per separat sense interacci entre ells. 

Si hi ha correlaci entre dues variables aleshores no sn ortogonals. Noteu que hi ha fora semblana entre el calcul de la correlaci de dues series de dades i el producte escalar de dos vectors.

;

Enllaos externs.
(Tots ells en angls)
 http://mathworld.wolfram.com/Orthogonal.html]http://mathworld.wolfram.com/Orthogonal.html ;
 http://mathworld.wolfram.com/OrthogonalFunctions.html]http://mathworld.wolfram.com/OrthogonalFunctions.html;
 http://mathworld.wolfram.com/FourierSeries.html]http://mathworld.wolfram.com/FourierSeries.html;
 http://mathworld.wolfram.com/ChebyshevPolynomialoftheFirstKind.html]http://mathworld.wolfram.com/ChebyshevPolynomialoftheFirstKind.html;
 http://mathworld.wolfram.com/LegendrePolynomial.html]http://mathworld.wolfram.com/LegendrePolynomial.html;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206228" title="Wavre" nonfiltered="966" processed="966" dbindex="85968">
Wavre (en neerlands  Waver, en val Wve) s una ciutat belga, capital de la provncia del Brabant Val en la regi de Valnia que t 32.201 habitants. El municipi inclou les viles de Limal i Bierges. Forma part de la Comunitat Francesa de Blgica.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206231" title="Marcel Buysse" nonfiltered="967" processed="967" dbindex="85969">

Marcel Buysse (Wontergem, 11 de novembre de 1889 - Gant, 3 d'octubre de 1939) fou un ciclista belga. Neix en el s d'una famlia de ciclistes: els seus germans Lucien, Cyriel i Jules, els seus fills Albert i Norbert i el seu nebot Marcel. Fou professional entre 1909 i 1926, aconseguint 15 victries.

Palmars.
 1910;
 1r del Premi de Moorslede ;
 1913;
 1r de la 3a etapa de la Volta a Blgica ;
 Vencedor de 6 etapes al Tour de Frana;
 1914;
 1r del Tour de Flandes;
 Vencedor de la 1a etapa de la Volta a Blgica  ;
 1920;
 1r dels 6 dies de Bruselles ;
 1921;
 1r de l'Arlon-Ostende;
 1r de la Pars-Dinant;
 1922;
 1r dels 6 dies de Vlaanderen-Gant;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 4t de la classificaci general;
1913. 3r de la classificaci general, vencedor en sis etapes i lder de la cursa durant dos dies;
1914. Abandona (9a etapa);
1919. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1919. 3r de la classificaci general;
1920. 6 de la classificaci general;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206288" title="Oscar Egg" nonfiltered="968" processed="968" dbindex="85970">
Oscar Egg (2 de mar de 1890, Schlatt, Sussa -   9 de febrer de 1961, Nia, Frana) fou un ciclista sus. Abans de la Primera Guerra Mundialaconsegu tres vegades el Rcord de l'hora. Tamb va guanyar diverses etapes al Tour e Frana i Giro d'Italia. 

El rcord de l'hora.
 Entre 1907 i 1914 Oscar Egg i Marcel Berthet van millorar el rcord de l'hora sis vegades entre ambds. La marca que Egg assol el 1914, amb 44,247 km no fou superada fins 1933. Oscar Egg assol els seus tres rcords al Veldrom Buffalo de Pars. La pista era a l'aire lliure, amb 333 m de corda i recoberta de formig. 

La succesi de les marques an de la segent manera:

 20 de juny de 1907. Marcel Berthet, Pars: 41,520 km;
 22 d'agost de 1912. Oscar Egg, Pars: 42,122 km;
 7 d'agost de 1913. Marcel Berthet, Pars: 42,741 km;
 21 d'agost de 1913. Oscar Egg, Pars:  43,525 km;
 20 de setembre de 1913. Marcel Berthet, Pars:  43,775 km;
 18 d'agost de 1914. Oscar Egg, Pars:  44,247 km;

Sols Chris Boardman i Oscar Egg han igualat la proesa de Berthet d'aconseguir el rcord de l'hora tres vegades.

Palmars en carretera.

1911. 3 etapes al Tour dels Independents;
1914. Campi de Sussa;
1914. 1r de la Pars-Tours;
1917. 1r de la Mil-Tor;
1917. 1r de la Mil-Mdena;

Resultats al Tour de Frana.
1912. Abandona (6a etapa);
1914. 13 de la classificaci general i vencedor de dues etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1919. Abandona i vencedor d'una etapa;

Palmars en pista.
1913. 1r al Bol d'Or de Jupille amb Charles Deruyter;
1914. Campi de Sussa de velocitat;
1914. Rcord del mn del Quilmetre llanat;
1914. 1r dels 6 dies de Chicago;
1915. 1r dels 6 dies de Chicago amb Francesco Verri;
1916. 1r dels 6 dies de Nova York Marcel Dupuy;
1917. Rcord del mn de 500m;
1917. Rcord del mn de 50km;
1917. Rcord del mn de 100km;
1921. 1r dels 6 dies de Nova York amb Piet van Kempen ;
1921. 1r dels 6 dies de Pars amb Georges Srs;
1922. 1r dels 6 dies de Gant amb Marcel Buysse;
1923. 1r dels 6 dies de Chicago amb Maurice Brocco;
1923. 1r dels 6 dies de Pars amb Piet van Kempen ;
1924. 1r al Bol d'Or ;
1924. 1r dels 6 dies de Chicago amb Alfred Grenda;
1926. Campi de Sussa de velocitat;









Enllaos externs.
Palmars d'Oscar Egg ;
UCI (pgina dels rcors oficials) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206290" title="Tornada" nonfiltered="969" processed="969" dbindex="85971">
A nivell musical, la tornada  s una frase o secci de la melodia que reapareix diverses vegades en el decurs d'una composici. A la tornada d'una can popular tamb se l'anomena recoble. La tornada apareix tamb en els poemes populars o narratius, en record del seu origen musicat.

La tornada s el fragment que acostuma a ser ms reconeixible, juntament amb l'inici i s el que sovint es taralleja quan una persona es refereix a la can o pea. Pot tenir un ritme diferent de la resta per marcar el contrast. En msica rock i els seus derivats fins i tot hi ha dues tornades, la principal rpida i cap al final una igual per ms lenta abans del clmax que suposa la repetici de la tornada.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206291" title="Corts de Monts (1376)" nonfiltered="970" processed="970" dbindex="85972">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Monts, en 1376, sent President de la Generalitat en Joan I d'Empries, qui va ser substitut per Guillem de Guimer i d'Abella. 






 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206292" title="Bandera de Corea del Nord" nonfiltered="971" processed="971" dbindex="85973">


La bandera de Corea del Nord va ser adoptada el 8 de setembre de 1948. 

s formada per dues bandes blaves i una de vermella, que simbolitzen la pau i el socialisme respectivament. 

Les dues bandes blanques permeten l'associaci dels tres colors tradicionals de Corea, que tamb es troba en els uniformes dels escolars coreans. 

A l'esquerra, una estrella vermella, que representa el socialisme, figura dins un disc blanc que s'associa a la representaci de l'univers, del yin i el yang.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206294" title="Bandera de Corea del Sud" nonfiltered="972" processed="972" dbindex="85974">


La bandera de Corea del Sud s'anomena Taegeukgi. La bandera s blanca, amb un taijitu que simbolitza el yin i el yang, per amb l'equivalent core que s'anomena Um Yang i s de color vermell a sobre i blau a sota, que simbolitzen l'inici de tot el mn. En les quatre diagonals de la bandera s'hi disposen quatre trigrames del Llibre de les mutacions que representen els quatre elements: la terra, el cel, el foc i l'aigua. Cada smbol t el seu complementari (aire/terra, foc/aigua, yin/yang): aquesta s la idea d'harmonia universal que guia la concepci d'aquesta bandera. 

 Geon ( ) =    ( ) = haneul (l'aire), a dalt a l'esquerra;
 Ri ( ) =   ( ) = bul (el foc), a baix a l'esquerra;
 Gam ( ) =   ( ) = mul (l'aigua), a dalt a la dreta;
 Gon ( ) =   ( ) = ttang (la terra), a baix a la dreta;

Creada per Park Yeonghyo (   ) a l'agost de 1882 en el regnat del rei Gojong de la dinastia Joseon. Va esdevenir oficial el 6 de mar de 1948, per les especificacions exactes van ser establides el 15 d'octubre de 1945. 

Enllaos externs.
 Bandera de la Repblica de Corea  ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206298" title="Bandera de la Repblica Democrtica del Congo" nonfiltered="973" processed="973" dbindex="85975">









La bandera de la Repblica Democrtica del Congo s de color blau cel, amb una estrella de cinc puntes al cant superior esquerre. Una banda vermella, ribetejada de groc pels dos costats, la travessa en diagonal des del cant inferior esquerre fins al superior dret. 

El blau cel simbolitza la pau, la banda vermella representa la sang dels mrtirs i el color groc s un signe de la riquesa del pas, mentre que l'estrella groga vol transmetre la idea d'un pas unit i amb un futur prometedor. 

 Histria .
La primera bandera del Congo va ser creada per l'Associaci Internacional Africana del rei Leopold II de Blgica, i tenia una estrella de cinc puntes al centre sobre un fons blau fosc. Es diu que fou dissenyada per Henry Morton Stanley, i representava la llum de la civilitzaci sobre l'frica negra. Aquesta bandera va ser usada per l'Estat independent del Congo.

Desprs de la independncia del Congo, el 30 de juny de 1960, s'hi van afegir sis estrelles, que representaven les sis provncies que componien el Congo Belga de l'poca.

El 1963, desprs de la rebelli de Katanga i el cop d'estat del general Mobutu Sese Seko, es va adoptar una nova bandera, tamb de color blau, amb una sola estrella groga al cant superior esquerre i una franja diagonal de color vermell ribetejada de groc. 

El 1971 la bandera va canviar al mateix temps que el nom del pas. La bandera de la Repblica del Zaire tenia el fons verd clar, amb un disc groc al centre, on s'hi trobava una m que portava una torxa amb flames vermelles. 

El 1997, amb la caiguda del rgim del general Mobutu, es va adoptar de nou la bandera de la independncia. 

El 2005, la nova constituci preveia de restablir una bandera semblant a la de 1966. Desprs de l'adopci de la constituci, aquesta bandera s oficial i hissada des del 18 de febrer del 2006. 

Herldicament la bandera es pot descriure de la manera segent: d'atzur, una barra de gules ribetejada d'or, acompanyada al cant destre del cap d'una estrella de cinc puntes d'or. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206306" title="3 de 7" nonfiltered="974" processed="974" dbindex="85976">
El 3 de 7 s un castell de 7 pisos d'alada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que sn formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i l'enxaneta.

Un dels dosos es colloca dret sobre les espatlles del quart, culminant el pilar sovint anomenat rengla, mentre que l'altre dos es colloca de cames obertes sobre l'espatlla dreta d'un quart (el de la dreta de la rengla) i l'espatlla esquerra de l'altre quart (el de l'esquerra de la rengla). Aix, cadascun dels pilars es distingeix amb el nom de rengla, dreta (o plena) i esquerra (o buida).

s un castell assolit per moltes colles, possiblement s el castell que obre cam per passar de ser colla de 6 a colla de 7 (aquella colla que fa construccions de set pisos).

Vegeu tamb.
3 de 8;
3 de 9 amb folre;
3 de 10 amb folre i manilles;
3 de 7 amb l'agulla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206309" title="Avatar (icona)" nonfiltered="975" processed="975" dbindex="85977">
Un avatar s un personatge virtual definit amb els trets individuals escollits per un/a internauta que representa en un videojoc cadascuna de les persones que hi participen o al ciberespai cadascun dels participants en una tertlia o qualsevol altra activitat en lnia.

Origen.
El terme avatar prov del mot snscrit avat ra que significa encarnaci on fa referncia als descens deliberat d'un sser immortal o div al mn dels mortals amb una missi especfica. Va aparixer en textos hinds. Per exemple, Krishna s el vuit avatar de Vixnu, el Conservador, venerat com a du per molts hinds.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206310" title="Avatar" nonfiltered="976" processed="976" dbindex="85978">


Informtica: Vegeu Avatar (icona) Per a l'imatge.
Televisi: Vegeu Avatar (srie) Per a la srie de Tv;
Cinema: ;
Avatar (pellicula) de Llus Qulez;
Avatar (2009), de James Cameron.
Mitologia: Avatar (mitologia) canvi de forma de manifestar-se;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206314" title="Joan Manuel Margalef i Ayet" nonfiltered="977" processed="977" dbindex="85979">

Joan Manuel Margalef i Ayet (Benissanet, Ribera d'Ebre, 19 de novembre de 1970) s un instrumentista de tromb i fiscorn, compositor de sardanes i actual segon fiscorn de la cobla La Principal de la Bisbal.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206316" title="Dolmatovia" nonfiltered="978" processed="978" dbindex="85980">





Dolmatovia s un joc en lnia creat a Espanya. Consisteix, bsicament, en un simulador poltic en el que els usuaris en lnia (qualsevol que hi estigui interessat) adopten, entre d'altres, un rol de poltic, periodista, empresari, jutge, clergue o ciutad com, mitjanant una simple petici a l'Administraci a www.simulatronia.com/dolmatovia

A ms d'aquests rols, el joc compta amb administradors, que sn aquells companys que vetllen pel correcte funcionament del joc i, en alguns casos, resolen fets relatius a la evoluci de la histria i d'altres que tenen a veure amb el context, a ms d'aportar nous elements per a la jugabilitat. A ms, en base a uns criteris mpliament elaborats, debatuts i consensuats, determinen els percentatges de les diverses consultes electorals i altres valoracions pertinents.

 Enllaos externs .
 Dolmatovia;
 Reportatge a Hattrick i Dolmatovia a Chilevisin (mar de 2006);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206320" title="Massa (desambiguaci)" nonfiltered="979" processed="979" dbindex="85981">


 Massa, una propietat fsica que es mesura en quilograms.
 Massa atmica, una propietat caracterstica dels toms que es mesura en Unitats de massa atmica.
 Massa molecular, una propietat caractersitca de les molcules que es mesura en Unitats de massa atmica.
 Massa molar, la massa d'un mol d'una substncia determinada.

 Diferents conceptes relacionats amb la massa:
 Massa crtica, una propietat d'un istop radioactiu.
 Centre de massa, un concepte utilitzat en mecnica del slid rgid.
 Llei de Conservaci de massa, una llei fonamental de la fsica.
 ndex de massa corporal, una mesura de la obesitat.

 Diferents mltiples i submltiples de massa amb nom propi:
 Massa de Planck;
 Massa Solar;
 Unitat de massa atmica;

 Diferents persones amb aquest cognom:
 Felipe Massa, pilot de Frmula 1.
 Salvador Massa i Passapera, poltic de la Uni Catalanista.
 Beneta de Massa, jutgessa de Cller.

 El nom de diferents ciutats italianes:
 Massa (Toscana).
 Massa Veternensis.

El nom de diferents regions italianes:
 Massa Trabria.
 Provncia de Massa-Carrara.

Una llengua i una famlia de llenges afroasitiques:
Llengua massa;
Llenges masses;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206321" title="Lliga de Campions de la UEFA 2001-02" nonfiltered="980" processed="980" dbindex="85982">
La Lliga de Campions de la UEFA 2001 02 fou la 47ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 10a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Reial Madrid derrotant el Bayer Leverkusen amb un gol de Zinedine Zidane. El Bayer havia eliminat els tres clubs anglesos en el seu cam a la final: Arsenal a la segona fase de grups, Liverpool a quarts i Manchester United a la semifinal. Ruud van Nistelrooy fou el mxim golejador de la competici amb 10 gols des de la fase de grups a la final.

Fase de classificaci.
Primera ronda de classificaci.











|}

Segona ronda de classificaci.















|}
* La tornada acab amb 4 0 pel Maccaba Haifa per fou atorgat 0 3 en contra per alineaci d'un jugador susps.

Tercera ronda de classificaci.

















|}

Primera fase de grups. 
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Segona fase de grups . 
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Fase d'eliminatries.
Quadre.


Quarts de final.





|}

Anada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----

----

----


Tornada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----

----

----


Semifinals.



|}

Anada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----


Tornada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----


Final.




Enllaos externs.
 Temporada 2001-02 al web de la UEFA;
 RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206324" title="Komsomol" nonfiltered="981" processed="981" dbindex="85983">


El Komsomol (en rus         ) era l'organitzaci juvenil del Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS). El terme s una contracci de Kommunisttxeski Soiuz Molodoji (                              ), Uni Comunista de la Joventut. Creada el 29 d'octubre de 1918, des de 1922 el nom oficial va passar a ser Uni Comunista Leninista de la Joventut de la Uni (abreviat      , VLKSM).

A la seva poca de ms auge, durant la dcada del 1970 i principis dels 80, el Komsomol va arribar a tenir ms de 40 milions de membres, i es calcula que al voltant de dos teros de la poblaci adulta actual de la Federaci Russa en va ser membre en algun moment. Es va dissoldre el setembre de 1991, desprs del cop d'estat fallit del mes d'agost d'aquell any, i tres mesos abans que la Uni Sovitica deixs d'existir.

 Estructura i organitzaci .

Es podia ingressar al Komsomol als 14 anys, i s'hi podia romandre fins als 28, el lmit d'edat. De tota manera, els funcionaris de l'organitzaci solien sser antics militants, que per tant eren ms grans que els membres regulars. Per als menors de 14 anys, existia l anomenat Moviment de Pioners. En l'mbit internacional, el Komsomol era el membre ms important de la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica (FMJD).

Tot i que la influncia que exercia el Komsomol sobre el Partit Comunista de la Uni Sovitica era limitada, l'organitzaci feia un paper important en la introducci de la joventut en els principis i valors del PCUS i servia de porta d'accs a la poltica de la Uni Sovitica. Els membres ms actius rebien premis i privilegis; per exemple, Iuri Andrpov, Secretari General del Partit desprs de la mort de Leonid Brjnev, va comenar la seva carrera des de la secci del Komsomol de Carlia. L'estructura jerrquica del Komsomol, organitzada seguint un esquema federal, era molt similar a la del PCUS.

 Decadncia i dissoluci .

Durant les primeres etapes de la perestroika, quan es varen anar introduint progressivament les companyies privades, el Komsomol va tenir prioritat per obrir empreses, amb el pretext que la mesura incentivaria el jovent i li donaria la possibilitat de tenir un futur millor. Al mateix temps, molts dels seus dirigents van comenar a fer campanya perqu l'estat perds el monopoli econmic que havia estat el puntal de l'economia planificada de la Uni Sovitica. Com a resultat, molta de la nova oligarquia russa es va formar amb quadres del Komsomol.

El 19 d'agost de 1991 la lnia dura del PCUS va intentar, mitjanant un cop d'estat que va fracassar, revertir les reformes de Gorbatxov i retornar a l'"ordre sovitic". En el XXII Congrs del Komsomol, que es va celebrar el setembre d'aquell mateix any, es va determinar que l'organitzaci havia complert els objectius per als quals s'havia creat, i es va procedir a la seva dissoluci. Tres mesos desprs, el 26 de desembre, Mikhal Gorbatxov anunciava el desmembrament formal de la Uni Sovitica. L'rgan oficial del Komsomol, el diari Komsomlskaia Pravda (literalment La Veritat del Komsomol), va sobreviure a aquesta dissoluci.

Enllaos externs.

Pgina oficial del Komsomlskaia Pravda ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206325" title="ButlleTIC" nonfiltered="982" processed="982" dbindex="85984">
El ButlleTIC s una publicaci peridica de la Unitat de Projectes TIC per a l Educaci del Departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya, que pretn informar i orientar el professorat de l ensenyament no universitari sobre recursos didctics presents a la xarxa.

Breu histria.

Orgens.

Va aparixer l'octubre de 2005 amb una periodicitat mensual. En principi, va ser concebut com un butllet distribut a travs del correu electrnic dels usuaris i usuries de la Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC). El curs 2006-2007 va adoptar el format bsic d'un bloc, basat en el gestor de continguts WordPress amb l'objectiu de potenciar-ne tant la interacci amb el pblic de professorat a qu s'adrea com l'emissi puntual de notcies. Tanmateix, la convivncia amb el format de missatge de correu electrnic mensual ha dificultat el desenvolupament d'aquest segon aspecte.

Actualitat.
El ButlleTIC consta de les seccions (o categories) segents:

 Novetats, secci que incorpora les principals notcies d'abast general relacionades amb l's didctic de les TIC;
 Escola Oberta, subdividida en tantes subseccions com mbits curriculars dels ensenyaments obligatoris;
 Fem... i pensem les TIC, apartat destinat a destacar iniciatives rellevants en l's didctic d'aquestes tecnologies o b a la reflexi sobre el seu s tic i legal;
 Projectes, secci dedicada a fer el seguiment d'iniciatives de llarg termini i ampli abast al voltant de les TIC educatives;
 Infantil i primria, apartat especficament dedicat a materials adequats a aquests nivells educatius.

Enllaos externs.
ButlleTIC





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206327" title="Josep Gispert i Vila" nonfiltered="983" processed="983" dbindex="85985">
Josep Gispert i Vila (Pbol, Baix Empord, 6 de desembre de 1950) s un instrumentista de flauta, flaut, saxo i sobretot de tenora, i compositor de sardanes. s el tenora solista de la cobla La Principal de la Bisbal.

Desprs de passar per les cobles La Moderna, La Principal de Llagostera i La Principal de Girona, entr a la cobla dels Montgrins el 1975.

Va estudiar amb Ricard Viladesau, qui va escriure per Gispert la majoria de les obligades i que li han proporcionat importants triomfs en aplecs i ballades: La placeta dels llops, El carrilet, Flors esventades (de tible i tenora), Baralla de galls (de fiscorn i tenora), etc. Igual que el seu mestre, Gispert excelleix en tot tipus de sardanes i msica per a cobla.

L'any 1983 s'incorpor a La Principal de la Bisbal on continua la seva carrera.

Com a compositor, ha escrit tres sardanes obligades de tenora.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206328" title="Luci Calpurni Bbul" nonfiltered="984" processed="984" dbindex="85986">
Luci Calpurni Bbul fou fill petit de Marc Calpurni Bbul. 

Era jove quan el seu pare va morir (48 aC) i va viure a Roma amb Marc Juni Brut, que es va casar amb la seva mare Prcia, filla de Marc Cat. El 45 aC va anar a Atenes per seguir els seus estudis. 

El 44 aC es va unir al seu padrastre desprs de l'assassinat de Csar, i fou proscrit pels triumvirs. El 42 aC va ser present a la batalla de Filipi i poc desprs es va rendir a Marc Antoni que el va perdonar i li va donar el comandament de la seva flota. Fou utilitzat per Antoni a les negociacions amb August i desprs li va donar el govern de Sria on va morir por desprs de la batalla d'ccium (31 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206330" title="Francis Plissier" nonfiltered="985" processed="985" dbindex="85987">
 
Francis Plissier (Pars, 16 de juny de 1896 - Mantes-le-Jolie, 22 de febrer de 1959) fou un ciclista francs.

Germ d'Henri Plissier, s anomenat El Gran o El Bruixot de la Bordeus-Pars.  Fou ciclista professional entre 1919 i 1931. Un cop acabada la seva carrera professional es dedic a fer de director esportiu, feina que desenvolup durant una trentena d'any. Va dirigir Jacques Anquetil, a l'equip de La Perle, durant els seus primers anys com a professional, de 1953 a 1955.

Palmars.
1919;
 1r de la Pars-Dijon;
 1r de la Pars-Nancy;
 Vencedor d'una etapa al Tour de 1919;
1920;
 1r de la Tor-Florncia-Roma;
 1r del Gran Premi de Provena;
 1r del Gran Premi de Sporting amb Henri Plissier;
 1r del Circuit de la Creuse;
1921;
 Campi de Frana;
 1r de la Pars-Tours;
 1r del Circuit d'Aisne-Oise;
1922;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r de la Pars-Montceau-les-Mines;
1923;
 Campi de Frana;
1924;
 Campi de Frana;
 1r de la Volta a Euskadi;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r de la Pars-Chauny;
1926;
 1r al Gran Premi Wolber;
 1r del Critrium d'As;
 1r del Critrium Internacional de cyclo-cross;
1927;
 Vencedor de la primera etapa del Tour de Frana i lder durant cinc dies;

Resultats al Tour de Frana.
1919. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1920. Abandona;
1923. 23 a la classificaci general;
1924. Abandona;
1925. Abandona;
1927. Abandona. Vencedor d'una etapa i lder durant cinc etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Francis Plissier;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206331" title="Castlania" nonfiltered="986" processed="986" dbindex="85988">
La castlania era el conjunt de bns o drets que depenien d'un castell i que havien de permetre el sosteniment del castl i de la seua guarnici.

Als documents sovint es troba escrit aquest mot com a castellania o castlania.

Molt sovint la castlania era formada per unes terres situades dins el terme castral. De vegades, per, tamb podia sser una quantitat en metllic.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206332" title="Prcia" nonfiltered="987" processed="987" dbindex="85989">


Onomstica:

Prcia (germana de Cat), germana de Cat d'tica;

Prcia (filla de Cat), filla de Cat d'tica i de Mrcia;

Gens Prcia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206333" title="LZ 129 Hindenburg" nonfiltered="988" processed="988" dbindex="85990">


LZ 129 Hindenburg s el dirigible o zepel ms conegut de la companyia Zeppelin anomenat aix pel president o canceller alemany Paul von Hindenburg. Va cremar-se en un accident el 1937 quan arribava a Nova Jersey desprs d'haver creuat tot l'Atlntic.

El LZ 129 Hindenburg i el seu model germ LZ 130 Graf Zeppelin II foren els dos majors dirigibles construts, i les aeronaus ms grans mai construdes.

El Hindenburg.


El dirigible prenia un nou disseny, completament fet de duralumini: 245 m de llarg, 41 m de dimetre, 16 bosses (14 d'hidrogen i 2 Ballonets d'aire) amb una capacitat de 200.000 m de gas, amb una empenta til de 112,1 tones (1.099 MN), grcies a quatre motors disel Daimler-Benz de 1.200 CV (890 kW). Amb una velocitat mxima aproximada de 135 km/h.

Enllaos.
Vdeo del viatge del Hindenburg, incloent-hi l'accident.
Vdeo de l'accident amb la narraci d'Herbert Morrison. ;
Investigaci de l'FBI sobre el desastre. ;
Pgina de l'empresa Zeppelin, encara en actiu. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206347" title="Primera Regional valenciana" nonfiltered="989" processed="989" dbindex="85991">
La Primera Regional Preferent valenciana s un torneig organitzat per la Federaci de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV). s la sisena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B, la Tercera i la Regional Preferent, i est per sobre de la Segona Regional.

 Sistema de Competici .
La Primera Regional, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per set grups de 16 equips cadascun.

 Equips participants, temporada 2007-08 .				
 Grup 1 .				


 Grup 2 .				


 Grup 3 .				


 Grup 4 .				


 Grup 5 .				


 Grup 6 .				


 Grup 7 .				





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206348" title="Puig d'en Boronet" nonfiltered="990" processed="990" dbindex="85992">
El Puig d'en Boronet s un tur de 315 m en el terme municipal de Sitges. Situat en el Parc Natural del Garraf, s un mirador excellent, amb vistes a Sitges i Ribes.

Diversos camins permeten ascendir-ne al cim: des de Sitges, per la urbanitzaci de Quintmar, des de Ribes per la urbanitzaci Mas Alb, des de Vallcarca per ermita de la Trinitat.

En el cim del Puig es drea la Creu de Sant Isidre, bastida entre 1953 i 1955 per un grup de membres de lAgrupaci Excursionista de Sitges "Amunt". El monument, de vuit metres d'alada,  t una base de tres graons, sobre els que s'ala  un tronc cnic rematat  per una creu, tot en pedra. L'escultura est decorada amb l'escut de l'Agrupaci Excursionista i vuit terracotes, dues de grans (representant el Sant Crist i la Mare de Du del Vinyet), i sis de menors (Sant Lloren i Sant Isidre, noms de cims vens, Sant Bernat de Menthon, patr dels excursionistes,  Sant Bartomeu i Santa Tecla, patrons de Sitges, i Sant Sebasti, nom molt vinculat a aquesta poblaci).

 Enllaos .
 Descripci del puig i itineraris per accedir-hi des de Sitges;
 Itinerari i mapa per pujar des de Vallcarca;
 Fotografia de la creu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206350" title="Stop" nonfiltered="991" processed="991" dbindex="85993">
Stop s una can del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd que va aparixer a l'lbum The Wall. Va ser escrita per Roger Waters. La pea s coneguda per ser la can ms curta de totes les del repertori del grup. 

Histria.
Com les altres canons del disc, explica una part de la histria de Pink, el presonatge principal. Aqu sembla ser un feixista, un dictador i l'allucinaci acaba. Tamb en t prou del mur que dna ttol al disc i es fa ell mateix un procs de construcci mental. 

Crdits.
Roger Waters - veu;
Bob Ezrin - piano;

Enllaos.
Fonts;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206358" title="Arnau Bassa" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="85995">
Arnau Bassa. Pintor catal del segle XIV. 

Fou fill i deixeble del tamb pintor Ferrer Bassa, amb qui va collaborar en nombrosos treballs. 

Introductor a la seva pintura d'elements procedents de l'escola d'Aviny, encara que definitivament es va decantar pel gtic italianitzant, sent un dels mxims exponents d'aquest gnere a Catalunya. 

La seva obra individual, est documentada entre els anys 1345 i 1348, encara que se sap que treballava al taller del seu pare des d'abans d'aquestes dates. 

El gremi de sabaters de Barcelona, a un document datat el 11 de desembre de 1346, fa esment al retaule de Sant Marc encarregat per a la capella que el gremi tenia a la catedral de Barcelona, que ms tard es va traslladar a la Collegiata Baslica de Santa Maria de Manresa. 

Al 1347, juntament amb el seu pare signen per a la realitzaci del retaule de Sant Jaume per al monestir de Jonqueres, la figura de Sant Jaume est atribuda a Arnau. 

Va participar al retaule de la Capella Reial pel Palau de l'Almudaina de Palma (conservat al Museu Nacional de Lisboa), la figura de Santa Anna s d'una clara intervenci d'Arnau, aquest retaule va ser acabat pel taller de Ramon Destorrents, a la mort dels Bassa (pare i fill) al voltant de 1348 per causa de l'epidmia de pesta.
Bibliografia.
Volumen 3 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5431-8 ;
Volumen 8 (1998), Art de Catalunya, Pintura antiga i medieval, Barcelona, Educuons L'isard. ISBN 84-89931-06-2;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206360" title="Josep Lorman i Roig" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="85996">
Josep Lorman i Roig (Barcelona, 1948) s un gegraf i escriptor catal. Usa com a noms de ploma Josep Lorman i J.L. Roig.

T una relaci molt estreta amb el mn de la imatge i el cinema. El 1995 obt el premi de literatura juvenil Joaquim Ruyra amb El gali de les illes Cies i repeteix el premi el 1997 amb El malefici dels Da. Altres obres de literatura juvenil de l'autor sn: L'esfera maragda i Ebre avall

Enllaos externs.
ndex de l'AELC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206361" title="Curt Smith" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="85997">
Curt Smith, (Bath, Anglaterra, 1961) s un msic angls. Quan tenia 13 anys va conixer Roland Orzabal amb qui temps desprs va formar el grup Tears for Fears, una banda de la msica new wave molt important durant la dcada de 1980. Curt era el vocalisata (amb Orzabal) i baixista del grup. La can Shout fou la pea que els va catapultar a la fama, juntament amb el seu segon lbum Songs from de big chair, aparegut el 1985. El 1991 va deixar el grup i va comenar una carrera en solitari per sense massa repercussi. El 2005 va retornar a Tears for Fears i van enregistrar el disc Everybody loves a happy ending. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206362" title="Martiri Font i Coll" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="85998">

Martiri Font i Coll (Bordils, Girons, 1923) s instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla. Des del 1957 viu a Banyoles.

Iniciat en la msica pel seu pare, Josep Font i Grau, tamb msic de cobla, fou un dels fundadors l'any 1943 de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgr, encara que abans ja havia actuat amb la cobla Victria de Verges (1939-1940), amb l'Emporitana (1940-1941) i amb La Principal de l'Escala (1941-1942). La major part de la seva vida artstica per l'ha dedicat a la cobla-orquestra Els Montgrins, en dues etapes: del 1946 al 1963 i del 1978 fins la seva jubilaci l'any 1988. Tamb n'esdevingu director. Entre la seva producci cal esmentar Dol record, M i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Tamb exerc de professor de tible amb alumnes destacats com Joaquim Portas, de La Caravana,  i Joan Pars, de La Principal de la Bisbal.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206364" title="Roland Orzabal" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="85999">
Roland Jaime Orzabal de la Quintana, va nixer a Portsmouth (Regne Unit) el 22 d'agost de 1961, d'una famlia d'arrels basques. Als 13 anys va conixer Curt Smith, amb qui al 1981 va crear el grup Tears for Fears. 

No era una banda convencional, ja que estava entre dos moviments: la nova msica romntica i la new wave. Van debutar el 1983 amb el disc The Hurting, un lbum que va tenir tres singles d'xit relatiu: Mad World, Change i Pale Shelter. L'xit massiu va arribar amb el segon disc Songs from the Big Chair aparegut el 1985. Aquest s una obra mestra de l'anomenat synth pop. Peces com Everybody Wants to Rule the World o Shout es van convertir en nmero 1 del Billboard i els van convertir en estrelles del pop. 

El 1989 va aparixer The Seeds of Love, el darrer disc en conjunt. El 1992 va aparixer el recopilatori Tears Roll Down: Greatest hits 82-92 i Curt Smith va deixar el grup, aparentment barallat amb Orzabal, que es va quedar el nom del grup i va treure dos discs ms: Elemental amb el tema Break It Down Again va tenir un notable xit el 1993 i Raoul & the kings of Spain (1995).

El 2001, Roland Orzabal va deixar el nom del grup i es va llenar a una carrea en solitari amb un nic lbum anomenat Tomcats Screaming Outside.

Finalment, el 2004 Roland i Curt es van reconciliar i van treure un nou disc com a Tears for Fears anomenat Everybody Loves A Happy Ending. 

Com a productor, Orzabal ha treballat i escrit canons per al dis d'Emiliana Torrini Love in the time of Science.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206366" title="Pau Barcel i Faix" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="86000">
Pau Barcel i Faix (Barcelona 1910 - 1997) fou un fotgraf catal. Abans de la guerra civil espanyola es dedicava a fer retrats, per des del 1950 altern aquesta feina amb treballs publicitaris. Tamb va fotografiar tots els muntatges de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona del 1955 al 1963, i aix s'especialitz com a fotgraf d'espectacles i de concerts. Va reunir un gran arxiu que anys desprs va vendre a l'Institut del Teatre (Arxiu Barcel). Tamb collabor en la illustraci de llibres de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i del DINSIC. 

Hom considera que la sobrea obra s un testimoni grfic de primer ordre perqu ha sabut captar la sensibilitat i el pols de la vida dels darrers cinquanta anys. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Fotografia de Pau Barcel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206367" title="Antoni Batllori i Jofr" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="86001">
Antoni Batllori i Jofr (Barcelona 1915 - 1999) s un dibuixant catal, pare de Toni Batllori. Se'l considera un dels darrers rerpesentants de l'escola d'illustradors amb influncia de Joan Junceda. Abans de la guerra civil espanyola public dibuixos i acudits a En Patufet,  Esquitx, Pocholo i TBO. Desprs de la guerra continu publicant dibuixos al  TBO i tract d'impulsar el cmic en catal a travs d'Els Infants el 1956 o el nou Patufet (1970). Tamb va illustrar llibres, realitz ex-libris i intervingu en el muntatge de pellcules de dibuixos animats. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2003 la seva vdua va cedir el seu fons bibliogrfic i de dibuixos a l'ajuntament de Tei.

 Enllaos externs .
 Fons Batllori i Jofr a Tei;
  Cmics de Batllori;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206368" title="Coral Regina" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="86002">

La Coral Regina s una coral fundada l'any 1987 a Manlleu per un grup de 6 estudiants de msica. La coral Regina compta amb un repertori que comprn ms de 500 anys de la histria de la msica. L'actual director s Jordi Lluch.

La coral ha divulgat sovint l'obra de compositors arrelats a la comarca d'Osona com: Josep Aulet, Josep Baucells o Jordi Domnech. L'any 1997 va enregistrar el seu primer disc compacte, L'estel de Natzaret, amb msica de Josep Aulet.

En motiu del seu vint aniversari, la Coral Regina estren la cantata Les dotze van sonant, formada per 12 nadales europees i harmonitzades per Jordi Domnech. L'obra est composta per a cor mixt, cor infantil, cor de noies, cor de pblic i orgue.

Referncies.

La Coral Regina celebra 20 anys;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206369" title="Maria Antnia Besora i Soler" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="86003">
Maria Antnia Besora i Soler, vdua de Balaguer, ha estat membre de la Creu Roja de Manresa i de l'Associaci Espanyola Contra el Cncer. Tamb ha estat membre del Grup Catalnia, amb el qual ha promogut la creaci de llars-residncies per a malalts. Per aquest motiu va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206373" title="Maria del Carme Bustamante i Serrano" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="86004">
Maria del Carme Bustamante i Serrano (Totana, regi de Mrcia 1938) s una soprano catalana. Estudi al Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona amb Dolors Frau, on hi obtingu el Premi Santa Ceclia i on posteriorment hi va fer de professora de cant. Continu els estudis amb Gall i Marcoff. 

Va assolir un gran xit al Gran Teatre del Liceu amb un gran nombre d'peres. Tamb ha actuat sovint al Palau de la Msica Catalana i en altres ciutats d'Europa i sia, amb orquestres de renom internacional. Ha guanyat l'Orphe d'Or per la seva activitat discogrfica. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206378" title="Enric Casassas i Sim" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="86005">
Enric Casassas i Sim (Sabadell 1920 - Barcelona 2000) fou un qumic catal, germ del pediatre Oriol Casassas i Sim, marit de l'escalenca i tamb qumica, Pepita Figueras i Cros (1922), i pare del poeta, Enric Casasses i Figueres, de la traductora, Anna Casassas i Figueras i de la dissenyadora grfica, Maria Casassas i Figueras. Es doctor a la Universitat de Barcelona i el 1955 treball als EUA amb Izaak Maurits Kolthoff sobre polarografia. Va ostentar la ctedra de qumica analtica a la universitat de La Laguna del 1967 al 1969 i a la Universitat Autnoma de Barcelona  del 1969 al 1976, de qumica inorgnica i analtica a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona en el mateix perode, i de qumica analtica a la Universitat de Barcelona del 1976 al 1987.

Es va especialitzar en diversos aspectes de la microanlisi, com les tcniques electroanaltiques. Va traduir al catal les normes internacionals de nomenclatura de qumica analtica  amb Salvador Alegret (1987) i inorgnica amb J. Sales (1997). El 1972 fou membre i el 1982-1986 president de l'Institut d'Estudis Catalans, en reorganitz tamb la Societat Catalana de Cincies Qumiques, Fsiques i Matemtiques. Particip  en el Congrs de Cultura Catalana el 1975-1977 i fou rector de la Universitat Catalana d'Estiu del 1988 al 1992. 

Tamb va escriure poesia, que rest indita en la seva vida. El 2002 va aparixer un recull de la seva poesia, amb prleg del seu fill, intitulat A la dula vs, publicat per Llibres del Segle, Gases (Empord), com a nmero 11 de la srie Culip. 

Va publicar un dietari del seu viatge a la Uni Sovitica el 1991: Rssia: quatre trossets de guia. Crnica del Segon Seminari Catalanosovitic sobre Estructura Atmica i Propietats Fsiques de Cristalls, 7-26 de juny de 1991 (Valncia: Edicions 3i4, 2006). 

Ha rebut la medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya, i el 1992 el Premi d'Honor de la Fundaci Jaume I, la Medalla d'Or de l'IECE i la Creu de Sant Jordi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206380" title="Amics de Corbera" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="86006">
Amics de Corbera s una entitat organitzadora, des del 1962, del primer Pessebre Vivent de Catalunya a Corbera de Llobregat. Es representa des del primer cap de setmana de desembre fins al penltim de gener. Ha tingut vora 16.000 espectadors. El seu president actual s Jaume Canals.

El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi per haver recuperat una tradici nadalenca i haver-ne fet una tradici arrelada.

 Enllaos externs .
 Web d'Amics de Corbera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206383" title="AMPANS" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="86007">
AMPANS (Associaci Manresana de Pares de Nens Subdotats) s una entitat d'mbit comarcal, sense finalitat de lucre, que des del 1965 es dedica a l'atenci integral de les persones amb disminuci psquica de Manresa i la comarca del Bages. La seva missi s aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones amb disminuci psquica del Bages. T 410 usuaris i 390 persones contractades. Declarada d'utilitat pblica el 1986, el 1991 va rebre el Premi Bagenc i el 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web d'AMPANS;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206412" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1984" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="86008">
Resultats del Gran Premi dels Pasos Baixos de Frmula 1 de 1984, disputat al Circuit de Zandvoort, el 26 d'agost del 1984.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 13. 567;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1' 19. 465   a la volta 64.   ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206424" title="Gran Premi dels Pasos Baixos del 1985" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="86009">
Resultats del Gran Premi d'Holanda de Frmula 1 de 1985, disputat al Circuit de Zandvoort, el 25 d'agost del 1985. Aquesta ha estat fins ara l'ultima vegada que s'ha disputat la cursa de F1 als Pasos Baixos.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet  1' 11. 074;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 16. 538   a la volta 57. ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206430" title="Arqueologia industrial" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="86010">

Es parla d'arqueologia industrial quan es vol recuperar i preservar les diferents invencions i tcniques tecnolgiques creades durant la histria, per aix, poder-les estudiar i admirar per comprendre la histria. Els estudis de CTS (Cincia, Tecnologia i Societat) han donat impuls per recuperar les diverses invencions i avanos materials de la tecnologia per a ser mostrats en espais adequats per a elles. La principal funci de l'arqueologia industrial s que aquests invents, s a dir, mquines i aparells creats per les persones, no es quedin a l'oblit.

Totes les mquines, dispositius o aparells creats durant la histria, que van tenir una o diverses funcions durant una poca determinada a les fbriques, tallers, a la llar o al carrer, sn part del patrimoni tecnolgic de la humanitat. Per tant, per estudiar diversos aspectes i situacions de la histria, s'ha de comptar amb el progrs i l'evoluci de la tecnologia que ha estat present al llarg dels anys. Grcies ha aquests coneixements, dna una nova perspectiva als historiadors i socilegs per poder entendre les situacions historiogrfiques que hi ha hagut.

Als Pasos Catalans, hi ha hagut diverses iniciatives per recuperar i preservar el patrimoni tecnolgic. Al Principat, al 1988 es va crear el Museu Nacional de la Cincia i la Tcnica de Catalunya (MnacTec), amb la seu a la ciutat de Terrassa, que actualment compta amb vint-i-cinc subseus repartides per tot el Principat.

En l'mbit europeu s'ha de destacar el Deutsche Museum de Munich, el qual, s un dels millors museus tecnolgics del mn. Tamb cal citar el museu de La Vilette a Pars.

Aquests espais o museus mostren a la gent el patrimoni tecnolgic des de fa molts anys fins ara, exposant-ne exemples d'avenos tecnolgics com l'autombil, el txtil, l'obtenci, transformaci i utilitzaci d'energia, l'aeronutica, la mecnica, etc.

 Recull bibliogrfic .
 Tecnologia Industrial 2. Ed. Mc Graw Hill. ISBN: 84-481-9882-4;

 Enllaos externs .

 Museu Nacional de la Cincia i la Tcnica de Catalunya;
  Deutsches Museum de Munich;
  Monsacro.net Revista de Patrimoni Industrial i Tecnolgic;
  INCUNA;
  Informaci i imatges sobre l'Arqueologia i el Patrimoni industrial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206434" title="4 de 9" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="86011">
El 4 de 9 o 4 de 9 net s un castell de 9 pisos d'alada i 4 persones per pis de tronc. Aquest castell es considerat de mxima dificultat degut a la seva fragilitat, car s una estructura que s'acostuma a fer amb una pinya suplementria, el folre.
El pom de dalt el formen, com en la majoria de castells, una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

El primer 4 de 9 net del segle XX, el van fer els Minyons de Terrassa a Girona el 25 d'octubre de 1998 per Sant Narcs.

 Colles que han fet el 4 de 9 .


D=Descarregat   C=Carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent
              

Poblacions on s'ha fet el 4 de 9.


Vegeu tamb.
4 de 8;
4 de 9 amb folre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206437" title="Puma" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="86012">

El puma (Puma concolor) o lle de muntanya s un mamfer de la famlia Felidae, nadiu d'Amrica. Aquest gran gat solitari s el mamfer salvatge terrestre ms nombrs de l'Hemisferi Occidental, s'estn des del Yukon, al Canad, fins al sud dels Andes d'Amrica del Sud. El puma s adaptable i generalista, pel que es troba en els principals hbitat de tota Amrica. 

s el segon major fel d'Amrica, desprs del jaguar, i el quart ms alt del mn, desprs del tigre, el lle, el jaguar, encara que est ms estretament relacionat amb felins ms petits.

Un caador i depredador d'emboscada, el puma persegueix una ampla varietat de preses. El seu principal aliment sn els ungulats com el crvol, en particular en la part septentrional de la seva rea de distribuci, per tamb caa espcies tan petites com insectes i rosegadors. Prefereix hbitats amb densa vegetaci durant les hores d'aguait, per pot viure en zones obertes. 

El puma s territorial i t una baixa densitat de poblaci. Cada territori dependr de les grandries del terreny, la vegetaci, i l'abundncia de les preses. Encara que s un gran depredador, no sempre s l'espcie dominant en la seva rea de distribuci, com quan competeix amb els animals de presa com el llop gris. Es tracta d'un gat solitari i en general evita les persones. Atacs als ssers humans segueixen sent escassos, a pesar d'un recent augment en la freqncia. 

A causa de la persecuci, com una perillosa plaga, arran de la colonitzaci europea d'Amrica, i el continu desenvolupament hum dels hbitat del puma, les poblacions han disminut en moltes parts del seu rang histric. En particular, el puma va ser extingit en la part oriental d'Amrica del Nord, amb excepci d'un cas allat de la subpoblaci a Florida. L'animal pot recolonitzar part del seu antic territori oriental. Amb la seva ampla gamma, el puma t desenes de noms i s esmentat amb diverses referncies en la mitologia dels pobles indgenes de les Amriques i tamb en la cultura contempornia.

 Taxonomia i evoluci . 
El puma se situa en la subfamilia Felinae, dels gats petits, mentre que els grans gats sn collocats dintre de la subfamilia Pantherinae. L'origen de la famlia Felidae a sia est aproximadament fa 11 milions d'anys. Per desgrcia, la investigaci taxonmica en els felins segueix sent parcial i gran part del que es coneix sobre la histria evolutiva de flids es basa en l'anlisi de l'ADN mitocondrial,  com els gats estan escassament representades en el registre fssil, i hi ha grans intervals de confiana amb dates proposades. 

En l'ltim estudi dels genomes Felidae, l'ancestre com de l'actual Leopardus, Lynx, Puma, Prionailurus, i altres llinatges Felis van emigrar a travs del pont de l'Estret de Bering cap a Amrica, aproximadament fa 8 a 8,5 milions d'anys enrere. Posteriorment, els llinatges van divergir en aquest ordre.  Els felinos d'Amrica del Nord van envair desprs Sud-Amrica com parteix de la Great American Interchange, arran de la formaci de l'Istme de Panam. 

El puma s'havia pensat que pertanyia a Felis, el gnere que inclou el gat domstic, per ara es colloca en Puma juntament amb la jaguarundi, un gat un poc ms d'una desena part del seu pes.


Els estudis han indicat que el puma i la jaguarundi es troben estretament relacionats amb els moderns guepards d'frica i sia occidental, per la relaci no s'ha resolt. S'ha suggerit que els llinatges de guepards s'allunyen del llinatge del Puma d'Amrica (veure guepards americans) i han emigrat de tornada a sia i frica, 
mentre que altres estudis suggereixen que van divergir en el Vell Mn. L'esquema de la migraci dels petits felinos cap a Amrica per tant, s poc clar. 

Estudis recents han demostrat un alt grau de similitud gentica entre les poblacions de puma d'Amrica del Nord, el que indica que tots ells sn descendents bastant recents d'un petit grup ancestral. Culver i el seu equip afirmen que la poblaci original de pumes d'Amrica del Nord es va extingir en el Plistoc al voltant de 10.000 anys enrere, quan altres grans mamfers, com el Milod tamb va desaparixer. Amrica del Nord hauria estat repoblada per un grup de pumes d'Amrica del Sud.

 Subespcies . 
Fins a finals del decenni de 1990 s'havien registrat 32 subespcies, no obstant aix, un recent estudi gentic d'ADN mitocondrial va mostrar que molts d'ells sn molt similars a ser reconeguts com diferents en un nivell molecular. Desprs de la investigaci, el cannic Mammal Species of the World (3 edici) reconeix sis subespcies, dels quals cinc es troben nicament a Amrica Llatina: 

 Puma argent (Felis concolor cabrerae): inclou les subespcies anteriors i sinnims hudsonii i puma (Marcelli, 1922); ;
 Puma de Costa Rica (Felis concolor costaricensis); ;
 Puma oriental Sud-americ (Puma concolor anthonyi): inclou les subespcies anteriors i sinnims acrocodia, borbensis, capricornensis, concolor (Pelzeln, 1883), greeni i negra; ;
 Puma nord-americ (Puma concolor couguar): inclou les subespcies anteriors i sinnims arundivaga, asteques, browni, californica, coryi, floridana, hippolestes, improcera, kaibabensis, mayensis, missoulensis, menzbier, oregonensis, schorgeri, stanleyana, vancouverensis i youngi; ;
 Puma Sud-americ del nord (Puma concolor concolor): inclou les subespcies anteriors i sinnims bangsi, incarum, osgoodi, soasoaranna, soderstromii, sucuacuara i wavula; ;
 Puma Sud-americ del sud (Puma concolor puma): inclou les subespcies anteriors i sinnims araucanus, concolor (Gai, 1847), patagonica, pearsoni i el puma (Erythrocebus, 1904). ;

La situaci de conservaci de la pantera de Florida, que s el Puma d'Amrica del Nord, segueix sent incerta. Encara s regularment reconeguda com subespcie el Puma concolor coryi, inclosos els directament interessats en la seva conservaci. S es va observar una variaci "microsatllit" en la pantera de Florida, possiblement a causa de la consanguinitat; en resposta a la investigaci, un equip de conservaci suggereix "el grau que la comunitat cientfica ha acceptat els resultats de Culver i altres. I el canvi proposat en la taxonomia no es resol en aquest moment."

 Biologia i comportament . 
 Caracterstiques fsiques . 
Els pumes sn felins esvelts i gils. La talla adulta dempeus s d'al voltant de 6 a 8 dm d'altura en els muscles. La longitud dels mascles adults s d'al voltant de 2,4 m de llarg del nas a la cua, encara que en general oscilla entre 1,5 i 2,75 m del nas a la cua. Els mascles tenen un pes terme mitj d'entre 53 a 72 kg. En casos rars, alguns d'ells poden arribar a pesar ms de 120 kg. El pes mitj de les femelles est entre 34 i 48 kg. La grandria del puma s ms petita prop de l'Equador, i sn ms grans en les poblacions ms properes als pols. 

El cap del puma s rodona i les seves orelles estan alades. Les seves poderoses potes davanteres, coll, mandbula i ullals li serveixen per a atrapar i matar grans preses. T cinc arpes retrctils a les seves potes davanteres, i quatre a les posteriors. La major part de les seves potes davanteres i arpes sn adaptacions per a aferrar-se a la presa.

El puma pot ser tan gran com el jaguar, per sn menys musculosos i poderosos. On les distribucions de poblaci se superposen, el nombre de pumes tendeix a ser inferior a la mitjana. El puma, en terme mitj, s ms pesat que el lleopard. A pesar de la seva grandria, no s normalment classificat entre els "grans felins" perqu no pot rugir, ja que manquen de la laringe especialitzada i l'os hioide del jaguar. Igual que els gats domstics, els pumes vocalitzen baixos, xiulades agudes, grunyits, ronronejos, aix com gorgogeig i xiulades. Sn coneguts pels seus crits, com es fa referncia en alguns dels seus noms comuns, encara que aquests poden ser mal interpretats amb freqncia com cridades d'altres animals. La coloraci del puma s plana (d'aqu el nom llat concolor), per pot variar molt entre els individus i fins i tot entre germans. El pelatge s generalment groguenc, per t un rang de color gris plateajat o vermells, amb lleugers pegats en el cos, fins i tot prop de les mandbules, la barbeta i el coll. S'observa que les criatures neixen amb ulls blaus i anells en les seves cues; els cadells sn ms pllids, i les taques segueixen en els seus flancs. Pumes completament negres mai han estat documentats. 
El terme "pantera negra" s'usa colloquialment per a referir-se als individus abundants en altres espcies, en particular jaguars i lleopards.

Els pumes tenen grans potes; proporcionalment les majors potes posteriors en la famlia dels felins. Aquest fsic els permet un gran salt i una capacitat de carrera curta. Tenen una excepcional capacitat de salt vertical: s'han reportat salts de fins a 5,4 metres. En salts horitzontals se suggereix la capacitat que t va des de 6 fins a 12 m. El puma pot crrer fins a a 55 km/h, per est millor adaptat per a la carrera curta, de gran abast, en lloc de persecucions. s expert en escalada, el que li permet eludir competidors canins. Encara que no est molt associat amb l'aigua, pot nedar.

 Caa i dieta . 
 
L'xit de depredadors generalistes es deu al fet que el puma va a menjar qualsevol animal que pugui capturar, des d'insectes als grans ungulats. Igual que tots els felins, es tracta d'un carnvor obligat, d'alimentaci noms de carn. Les seves disposicions ms importants sn les diverses espcies de crvol, en particular a Amrica del Nord; el crvol mula, el crvol de Virgnia i fins i tot els grans ants sn caats pel puma. Un estudi d'investigaci nord-americ va trobar que el 68% de les preses sn ungulats, sobretot crvols. Noms en la pantera de Florida es van mostrar variacions, ja que sovint prefereixen porcs ferals i armadillos. Una investigaci al Parc Nacional de Yellowstone de l'ant crvol mula seguit pel puma va mostrar que aquesta presa s compartida amb la poblaci dels llops grisos, amb qui el puma competeix pels recursos. Un altre estudi sobre l'hinvern (de novembre a abril) a Alberta va mostrar ungulats que representaren ms del 99% de la dieta del puma.

En Amrica Central i del Sud la proporci de crvol en la dieta disminueix. Prefereixen els petits i mitjans mamfers, inclosos els grans rosegadors, com el capibara. Els ungulats representen noms el 35% de les preses, aproximadament la meitat que la d'Amrica del Nord. La competncia amb els grans jaguars ha suggerit la disminuci en la grandria de la presa dels pumes. Altres espcies enumerades com preses del puma inclouen ratolins, porc esp, i llebres. Aus i petits rptils sn de vegades presa en el sud, per aix rares vegades es registren a Amrica del Nord.

En condicions de vent, el puma s tpicament un depredador d'emboscada. S'amaga entre els arbres i a travs de cartelles, amagatalls, espera abans de donar un poders salt cap a la part del darrere de la seva presa i asfixiar-la amb una mossegada al coll. T una columna vertebral flexible que l'ajuda en la seva tcnica de matar.

Referncies.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206439" title="Ian Stanley" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="86013">
Ian Stanley s un compositor, msic que toca el piano i productor musical angls, nascut el 28 de febrer de 1957 a Bath, Anglaterra. 

Va ser un membre actiu del grup Tears for Fears des de 1982 a 1989, abans de llanar-se definitivament a la producci. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206442" title="Manny Elias" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="86014">
Manny Elias s un msic angls, nascut a Calcuta el 1953. A ms de tocar la bateria tamb es va dedicar a la composici de temes. 

Fou un dels membres del grup Tears for Fears des de 1982 a 1986. Tamb havia participat com a bateria d'altres grups new wave abans com ara en el grup Interview.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206445" title="The Hurting" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="86015">
The Hurting fou el primer lbum del grup angls Tears for Fears aparegut el 25 de mar del 1983 sota el segell de Mercury Records. Va ser produt per Chris Hughes i Ross Cullum. La durada total s de 41 minuts i 39 segons.

Ttols.
 The Hurting (4.19);
 Mad World (3.35), single el 1982;
 Pale Shelter (4.34), single, primera versi el 1982 i reeditat el 1985, segona versi el 1983;
 Ideas As Opiates (3.45);
 Memories Fade (5.06);
 Suffer The Children (3.52), single, primera versi el 1981 i reeditat el 1985;
 Watch Me Bleed (4.17);
 Change (4.14), single el 1983;
 The Prisoner (2.55);
 Start Of The Breakdown (5.00);

Single fora de l'lbum.
The way you are, 1983;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206446" title="4 de 9 amb folre i agulla" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="86016">

El 4 de 9 amb folre i agulla s un castell de gamma extra de 9 pisos d'alada i 4 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 pisos.

L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 4 de 9 amb folre per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 4 i comena a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, noms es considera carregat quan el pilar al complert resta sobre el folre, s a dir, quan l'estructura del 4 s'ha desmuntat.

Encara que la estructura amb agulla es caracterstica dels castells de 4, tamb s'ha fet en en ocasions en castells de 3, com el 3 de 6 amb l'agulla, el 3 de 7 amb l'agulla o el 3 de 8 amb l'agulla.

El primer 4 de 9 amb folre i agulla de la histria, el van fer els Castellers de Vilafranca a Vilafranca l'1 de novembre de 1995 per Tots Sants.

 Colles que han fet el 4 de 9 amb folre i agulla.


D=Descarregat   C=Carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent


Poblacions on s'ha fet el 4 de 9 amb folre i agulla.


D=Descarregat   C=Carregat   ID=Intent Desmuntat   I=Intent


Vegeu tamb.
4 de 8 amb l'agulla;
3 de 8 amb l'agulla;

Referncies.
Taula a 7dies;
Moncasteller;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206449" title="Mercury Records" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="86017">
Mercury Records s un segell discogrfic fundat el 1945 per Irving Green, Berle Adams i Arthur Talmadge. Actualment depn de l'Universal Music Group.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web amb histria del segell;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206463" title="The Seeds of Love" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="86018">
The Seeds of Love fou el tercer lbum del grup angls Tears for Fears aparegut el 27 de setembre de 1989. Va ser produt per David Bascombe en el segell Mercury Records i Fontana. En total dura 47 minuts i 52 segons. 

Ttols.
 Woman In Chains, single el 1989 i reeditat el 1992;
 Badman's Song;
 Sowing the Seeds Of Love, single el 1989;
 Advice For The Young At Heart, single el 1990;
 Standing On The Corner Of The Third World;
 Swords And Knives;
 Year Of The Knife;
 Famous Last Words, single el 1990;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206472" title="Elemental" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="86019">
Elemental s el quart disc del grup angls Tears for Fears aparegut el 22 de juny de 1993, produt per Roland Orzabal, Tim Palmer i Alan Griffiths en el segell Mercury Records. La durada total s de 46 minuts i 51 segons. Fou el primer disc que no compt amb Curt Smith com a membre del grup. 

Ttols.
 "Elemental" (5:30), single el 1994;
 "Cold" (Orzabal) (5:04), single el 1993;
 "Break It Down Again"  (4:31), single el 1993;
 "Mr. Pessimist"  (6:16);
 "Dog's A Best Friend's Dog"  (3:38);
 "Fish Out Of Water"  (5:07);
 "Gas Giants"  (2:40);
 "Power"  (5:50);
 "Brian Wilson Said"  (4:22);
 "Goodnight Song"  (3:53), single el 1993;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206490" title="IPv5" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="86020">

El Internet Stream Protocol (ST) va ser un protocol experimental definit el 1979 a l'IEN 119 (Internet Engineering Note). Fou ms tard revisat al RFC 1190 (ST2) i RFC 1819 (ST2+). ST era un protocol experimental per al transport de paquets no IP en temps real.
La idea de ST era la de ser el complement orientat a connexi de IPv4, per mai va arribar al pblic. Molts dels conceptes proposats per ST es poden trobar avui dia en MPLS.

El nmero de versi assignat a la capalera IP s el de versi 5.

Vegeu Tamb.
MPLS;
Internet;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206500" title="Medalla de la Guerra 1939-1945" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="86021">


La Medalla de la Guerra 1939-45 (angls:War Medal 1939-1945) s una condecoraci britnica atorgada a tots aquells que van servir a les Forces Armades i a la Marina Mercant a temps complert almenys durant 28 dies entre el 3 de setembre de 1939 i el 2 de setembre de 1945. A la Marina Mercant, els 28 dies havien de ser al mar.

Alguns civils, com els corresponsals de guerra o els pilots de ferry que tamb haguessin participat en escenaris de guerra tamb podien rebre-la. Se'n van atorgar unes 700.000.

Una fulla de roure damunt del gal significa la Menci als Despatxos, i la fulla de roure en plata significa la Distinci del Rei per Conducta Valerosa. 

Descripci.
 Una medalla circular platejada de 36mm de dimetre.
 A l'anvers apareix l'efgie de Jordi VI i la inscripci GEORGIUS VI G.BR.OMN.REX ET INDIAE IMP. ;
 El  revers mostra un lle que s'est al damunt d'un drac de 2 caps (els caps del drac sn el cap d'un liga i el d'un drac, significant els principals enemics a orient i occident. A la part superior, a la dreta del centre hi ha les dates 1939/1945 en dues lnies.
 Penja d'una cinta amb 7 franges de color: vermell, blau fosc, blanc, vermell (centre), blanc, blau fosc i vermell, representant els colors de la Union Jack.

Barres.

Una fulla de roure damunt del gal significa la Menci als Despatxos, i la fulla de roure en plata significa la Distinci del Rei per Conducta Valerosa. 

Vegeu tamb.
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella d'frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206511" title="25 Aquarii" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="86022">
25 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,10.

Segons la base de dades SIMBAD, 25 Aquarii s la mateixa estrella que d Aquarii (d Aqr), i s del tipus espectral K0III.

Enllaos externs.
Plana de SIMBAD sobre 25 Aquarii;
Imatge (Aladin);
Imatge (Aladin);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206513" title="Fora inercial" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="86023">



Una fora inercial s una fora que associem a l'acceleraci que apareix sobre un cos quan aquest es observat des d'un sistema de referncia no-inercial (s a dir, accelerat).
Altres noms per a la fora inercial sn:
 fora fictca o pseudofora: posant l'mfasi sobre el fet que aquestes forces, des d'un punt de vista fsic, no sn forces generades per cap altre cos i, per tant, no pertanyen a un parell de forces acci-reacci (vegeu Tercera Llei de Newton).
 fora de d'Alembert: el filsof i matemtic francs Jean le Rond d'Alembert va ser el primer a fer servir les forces inercials presentant un estudi detallat del seu s per a sistemes dinmics accelerats al seu Trait de dynamique (1743).
 fora no-inercial: posant l'mfasi sobre el fet que aquestes forces es fan servir, des d'un punt de vista matemtic, quan es vol ampliar formalment la Segona Llei de Newton per a aplicar-la a l'estudi d'un fenomen dinmic des d'un sistema de referncia no-inercial.

L'expressi matemtica general d'una fora inercial s:



on  correspon a l'acceleraci del sistema de referncia no-inercial i  s la massa del cos al que associem la fora inercial. Es pot observar a partir d'aquesta expressi que una caracterstica fonamental de les forces inercials s que sn sempre proporcionals a la massa del cos que s'est considerant.

Origen i evoluci del concepte de fora inercial.


La fora inercial va aparixer definida per primera vegada a l'obra del fsic angls Isaac Newton Philosophiae Naturalis Principia Mathematica l'any 1687. A la definici III va escriure "La fora innata (vis insita) de la matria s un poder de resistncia de tots els cossos pel qual cada cos, i tot el que es troba en ell, roman en el seu estat, ja sigui de reps o de moviment uniforme en lnia recta." 

En l'explicaci afegida darrere de la definici Newton va posar a la fora innata de la matria el nom de fora d'inrcia, aclarint que aquesta fora d'inrcia i la inrcia mateixa sn dos conceptes fsics intrnsecament relacionats: "Aquesta  sempre s proporcional al seu cos, i es diferencia de la inactivitat (inertia) de la massa noms en la manera de concebre-la. Per la natura inert de la matria (inertiam materiae), succeeix que els cossos no deixen el seu estat de reps o de moviment si no s amb una certa dificultat. Per aix, aquesta fora innata (vis insita) pot ser anomenada amb el nom molt ms significatiu de fora d'inactivitat (vis inertiae)."

La natura d'aquesta fora d'inrcia la va explicar tamb en aquest mateix pargraf: "Per un cos noms exerceix aquesta fora quan una fora  externa actua sobre ell alterant el seu estat, i l'exercici d'aquesta fora  es pot considerar com resistncia i com mpetu: resistncia en tant que el cos s'oposa a la fora externa per a mantenir el seu estat actual; mpetu en tant que el cos, sense cedir fcilment a la fora externa exercida per un altre cos, s'esfora en canviar l'estat d'aquest altre cos." (es pot llegir el text original en llat de les definicions al  i una traducci anglesa al ).

Per tant, segons Newton, la inrcia s alguna mena de fora latent que s inherent a la matria. Aquesta fora latent noms es manifesta realment (i llavors rep el nom de fora d'inrcia) quan s'exerceix sobre un cos una fora externa que intenta canviar el seu estat de moviment.

El concepte de fora que va presentar Newton als Principia va ser criticat per diversos filsofs de l'poca. Aquestes crtiques van comenar dirigides cap a la fora gravitatria (pel seu carcter de fora a distncia) per aviat es van ampliar fins al concepte mateix de fora per se. Aix, filsofs com George Berkeley o Pierre Louis Moreau de Maupertuis van considerar les forces introdudes per Newton no com una qualitat fsica real sin com una hiptesi matemtica. I la filosofia empirista de David Hume va aconseguir que la comunitat de filsofs i cientfics de l'poca estigus cada vegada ms convenuda de qu la noci cientfica de fora no tenia res a veure amb les explicacions causals i que, a ms, la connexi entre causa i efecte en cincia no era una qesti de lgica sin una d'experincia emprica o observaci.



Va ser en aquest clima de crtica constant al concepte de fora que Jean le Rond d'Alembert, al seu Trait de dynamique (1743), va fer servir un punt de vista completament empric en afirmar que "tot el que es pot percebre de forma clara en el moviment d'un cos s el fet que aquest travessa una certa distncia en un cert temps. I aquesta s l'nica idea d'on s'han d'extreure els principis de la mecnica ; per tant, ning estar sorprs de que, com a conseqncia, deixi de banda les causes motrius per ocupar-me'n noms del moviment que aquestes produeixen." D'aquesta manera, d'Alembert s'estalviava fer cap mena de consideraci sobre la natura de les forces en general i, en particular, sobre la natura de la fora inercial que ell mateix anava a fer servir en els seus clculs posteriors.

Al llarg de la resta del segle XVIII i fins mitjans del segle XIX, es van presentar diverses concepcions de la fora, ja sigui com a noci intutiva de la que es t coneixement empric (seguint la definici IV dels Principia) i se'n deriva la massa, o ja sigui com a magnitud derivada de l'acceleraci i la massa (prenent la Segona LLei de Newton com a definici de fora). L'any 1865, el fsic francs Adhmar Jean Claude Barr de Saint-Venant va escriure el que es podria considerar un resum de la idea que molts cientfics de l'poca tenien sobre les forces: "sigui quin sigui el problema de mecnica considerat (terrestre o celeste), les forces mai apareixen entre les dades a considerar o entre les solucions del problema en qesti. Aquestes sn introdudes noms com a conceptes auxiliars amb l'objectiu de facilitar la resoluci del problema i, finalment, ser elliminades per a poder donar la soluci en termes de distncies, temps i velocitats." Aix, les forces anaven perdent el seu carcter de concepte fonamental relacionat amb les causes del moviment (enfront d'altres conceptes que guanyaven el carcter de fonamentals, com l'energia) per a convertir-se en un pas metodolgic dintre del clcul de fenmens dinmics.

Per d'aquestes afirmacions no s'havia de derivar automticament que les forces fossin una simple ficci. De fet, l'nic que s'estava afirmant era que:
 les forces no podien pertnyer al conjunt de conceptes que poden fonamentar la mecnica (conceptes ms adients per a fonamentar-la eren, per exemple, l'energia, la quantitat de moviment o el treball),
 per tant, les forces noms es podien derivar d'altres conceptes que s eren fonamentals (producte de la massa per l'acceleraci, variaci de la quantitat de moviment respecte del temps, variaci de l'energia respecte de l'espai),
 en qualsevol cas, independentment de qu alguns autors incidissin en el carcter antropomrfic de l'origen del concepte de fora (com va fer Henri Poincar a la seva obra La Science et l'Hypothse, 1902), o fins i tot que uns altres afirmessin que la noci de fora no era ms que un fantasma producte de l'antic espiritualisme de l'sser hum (Karl Pearson a Grammar of Science, 1892), el cert s que l'sser hum tenia la necessitat inelludible d'associar alguna mena de causa als canvis de moviment que observava al seu voltant, i a aquesta causa, fos quina fos la seva naturalesa i encara que ja no forms part del conjunt de conceptes fonamentals de la fsica, l'anomenava fora.



Dintre d'aquest esperit de finals del segle XIX, encarnat per fsics com Ernst Mach o Gustav Kirchhoff, en el que semblava voler-se desterrar definitivament el concepte de fora dels fonaments de la fsica, Heinrich Rudolf Hertz va escriure el seu tractat de mecnica Die Prinzipien der Mechanik in neuem Zusammenhang dargestellt (publicat pstumament l'any 1894). En aquest tractat, Hertz presentava una mecnica fonamentada noms en els conceptes de massa, espai i temps. Segons Hertz era necessari no noms donar compte de les forces electrodinmiques (tema central de les seves investigacions) sin tamb de les forces gravitatries, de totes les forces a distncia i en definitiva de totes les forces mecniques. 

La seva crtica al concepte tradicional de fora newtoniana la va fer mitjanant l'exemple d'una pedra lligada a una corda girant al voltant de la m d'una persona: aquesta persona s clarament conscient d'estar exercint una fora sobre la pedra (la fora centrpeta), aquesta fora fa que constantment la pedra es desvi del cam rectilini per a seguir una trajectria circular, per "la Tercera Llei de Newton requereix una fora oposada a la fora feta per la m sobre la pedra. Respecte a aquesta fora oposada l'explicaci usual s que la pedra reacciona fent una fora sobre la m que correspon a la fora centrfuga, i que aquesta fora centrfuga es de fet exactament igual i de sentit contrari a la fora exercida per la m. Ara b, s aquesta manera d'expressar-se correcta? Aix que anomenem fora centrfuga s quelcom ms que la inrcia de la pedra? Podem, sense destruir la claredat dels conceptes, prendre en consideraci l'efecte de la inrcia dues vegades --primer com a massa i segon com a fora? En les nostres lleis del moviment, la fora era la causa del moviment, i estava present abans del moviment. Podem, sense confusi, comenar a parlar de forces que apareixen amb el moviment? Que sn conseqncia del moviment? Podem comportar-nos com si ja hagussim establert alguna cosa sobre les forces d'aquest nou tipus a les nostres lleis, com si pel fet d'anomenar-les forces ja pogussim investir-les de les propietats de les forces? Aquestes preguntes tenen com a nica resposta una negativa." D'aquesta manera Hertz va arribar a la conclussi de qu all que normalment s'anomenava fora centrfuga no era, parlant amb propietat, cap fora. De fet, era noms una qesti de tradici histrica haver-la anomenat com tal. A part d'aix, Hertz no va aclarir res ms sobre l's del concepte de fora inercial, encara que la seva conclusi respecte a la fora centrfuga ha quedat per a la posteritat.

Un fet remarcable de l'evoluci de totes aquestes concepcions sobre les forces s que cap dels autors esmentats anteriorment va parlar mai de les forces inercials com forces associades a sistemes de referncia no-inercials. Aquesta relaci va aparixer explcitament a la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein.

Avui en dia, els experts encara discuteixen, no noms la natura del concepte de fora o del de fora inercial, sin tamb com s'han d'interpretar les explicacions que Newton va exposar als Principia sobre aquestes. Dels resultats d'aquestes investigacions s d'on surten les diferents concepcions sobre fora i sobre fora inercial que tenim actualment.

Exemples de forces inercials.
Avui en dia, s'anomena fora inercial a la fora que s'associa matemticament (i de fet, tamb instintivament, donada la necessitat de l'sser hum d'associar alguna mena de causa als canvis de moviment que observa al seu voltant) a l'acceleraci que apareix sobre un cos quan aquest s observat des d'un sistema de referncia no-inercial (accelerat). En el cas particular en qu tant el cos com l'observador es troben tots dos dintre del mateix sistema de referncia accelerat, hom associa aquesta fora inercial amb la inrcia que presenten els cossos de manera similar a com ho va fer Newton als seus Principia.

Moviment rectilini accelerat.
Quan una persona es troba dintre d'un vehicle que accelera, aquesta t immediatament la sensaci de qu ha aparegut una fora que l'empeny en sentit contrari a l'acceleraci del vehicle, fora que ha de compensar ja sigui mantenint l'equilibri si es troba dempeus (s a dir, fent ella mateixa una fora amb una de les cames sobre el terra del vehicle per a aprofitar el fregament amb el terra), aprofitant la fora de contacte amb el seient si es troba asseguda, o agafant-se a qualsevol objecte fix al vehicle. Tanmateix, si es penja un pndol del sostre del vehicle, s'observa com aquest es mant desplaat en sentit contrari a l'acceleraci tot el temps que aquesta duri. Noms quan el vehicle deixa d'accelerar i es mou a velocitat constant, el viatger deixa de sentir la fora que l'empeny cap enrere i el pndol recupera la seva posici vertical.

Des d'un sistema de referncia no-inercial.
De fet, l'nica cosa que es pot afirmar des de la perspectiva d'un observador no-inercial que es trobi tamb dintre del vehicle s que, durant el temps que el vehicle accelera,  tant la persona com el pndol pateixen una acceleraci cap a la part posterior del vehicle durant un petit interval de temps i que tots dos han aconseguit quasi immediatament una nova posici d'equilibri grcies, respectivament, a la fora de fregament amb el terra i a la tensi de la corda.

Des d'un punt de vista formal, si es representen sobre la persona i sobre el pndol totes les forces que hi actuen, s'observa que cadascuna d'elles (representades en blau en el grfic) t el seu corresponent parell d'acci-reacci (representades en carbassa); per tamb s'observen dues caracterstiques especials:
 cap de les forces s per si mateixa la responsable de l'acceleraci que tots dos cossos pateixen (cap d'elles apunta en el sentit de l'acceleraci apareguda),
 si es fa la suma vectorial de totes les forces aplicades sobre cada un dels cossos (representades en blau), la suma no s nulla encara que els cossos es troben en equilibri respecte a l'observador no-inercial.
D'aqu, els cientfics infereixen que ni el criteri d'equilibri esttic per a moviments de traslaci (la suma de forces no est donant zero encara que els cossos es troben en equilibri) ni la Segona Llei de Newton (la suma de forces no est donant el producte de la massa de cada un dels cossos per l'acceleraci que ha aparegut en els cossos abans que aquests aconseguissin l'equilibri) sn aplicables quan s'observa un fenomen fsic qualsevol des d'un sistema de referncia no-inercial.

No obstant aix, si s'associa una nova fora a l'acceleraci que s'observa (la fora inercial, representada en verd), aleshores el criteri d'equilibri esttic i la Segona Llei de Newton tornen a ser aplicables.



D'aquesta manera, la Segona Llei de Newton aplicada al pndol i a la persona pren la forma de les equacions respectives:






On  s la tensi de la corda que mant el pndol en suspensi,  l'angle que aquesta corda fa amb la vertical, i  s la fora que la persona fa per mantenir-se en equilibri i no caure cap enrere vctima de l'acceleraci que ha adquirit quan el vehicle s'ha posat en marxa. A ms,  i  sn les forces inercials associades al pndol i a la persona, respectivament.

El valor que ha de tenir el mdul de cada una de les forces inercials associades per tal que es compleixi la Segona Llei de Newton s precisament el producte de la massa de cada un dels cossos per l'acceleraci del sistema no-inercial i, per tant, les equacions de la dinmica des del sistema de referncia no-inercial prenen la forma definitiva:






Des d'un sistema de referncia inercial.
Considerant un sistema de referncia inercial que es trobi fora del vehicle accelerat, a l'anlisi de forces anterior no hi ha cap fora inercial, per, en canvi, el vehicle t una acceleraci  que evidentment tamb tenen tant el pndol com la persona. En aquest cas, la Segona Llei de Newton aplicada a ambds cossos t la seva forma estndard:





Moviment circular: fora centrfuga.
Un efecte similar a l'anteriorment esmentat succeeix quan s'observa el que sent una persona o el desplaament que pateix un pndol a dintre d'un vehicle que gira a velocitat constant. En aquest cas, la fora inercial (anomenada fora centrfuga) sembla empnyer la persona i el pndol cap enfora de la trajectria circular. En el cas de la persona, aquesta es veu obligada una vegada ms a compensar l'aparici d'aquesta fora centrfuga aprofitant el fregament amb el terra, el contacte amb el seient o agafant-se a algun objecte fix a l'interior del vehicle. En el cas del pndol aquest es veu desplaat fins que adquireix un angle amb la vertical adequat per a que part de la tensi de la corda que el sost i la fora centrfuga quedin en equilibri (vegeu fora centrfuga).

Des del punt de vista d'un sistema de referncia inercial, no hi ha cap fora centrfuga a l'anlisi de forces. De fet, les niques forces que hi sn presents sn una part de la tensi de la corda per al pndol i la fora de fregament per a la persona. Aquestes forces reben el nom de forces centrpetes donat que apunten cap al centre de la trajectria circular (vegeu fora centrpeta).

Moviment circular: fora de Coriolis.
Un tercer exemple de fora inercial es pot trobar en l'anomenat efecte Coriolis. La fora inercial associada (anomenada fora de Coriolis) apareix com a conseqncia del desplaament d'un cos dintre o a sobre d'un sistema en moviment circular. Tot i aix, aquest fenomen noms es pot observar de forma relativament fcil quan el sistema que gira s de dimensions molt grans (com la Terra) i el cos que es troba dintre del sistema est a la seva vegada desplaant-se grans distncies respecte d'aquest (un projectil, un avi o la prpia atmosfera terrestre). Per exemple, si es menysprea el fregament amb l'aire, un objecte que es deixa caure des de 50 metres d'alada a un punt de l'equador terrestre impactar sobre el terra en un punt situat a 7,7 mm de distncia de la vertical cap a l'est degut a la fora de Coriolis (vegeu fora de Coriolis).

El carcter aparent de les forces inercials.
El carcter aparent de les forces inercials, motiu pel qual hi ha cientfics que les anomenen forces fictcies o pseudoforces, es pot comprendre millor si es comparen les dues situacions segents:
 el cos observat i l'observador es troben tots dos a dintre del mateix sistema accelerat (cas exposat ms amunt),
 l'observador es troba a dintre d'un sistema accelerat per el cos observat no est dintre d'aquest mateix sistema.

El que se sent.
En el cas en qu el cos observat i l'observador es troben tots dos a dintre del mateix sistema accelerat (en el grfic, el vehicle), en el moment mateix en qu el vehicle comena a accelerar l'observador veu com tant el pndol com la persona s'acceleren automticament cap a la part posterior del vehicle. 

En el cas del pndol, el fet que aquest estigui lligat al sostre del vehicle implica que hi ha una fora de contacte que impedeix que el pndol s'allunyi indefinidament de la seva posici original respecte del vehicle. Aquesta fora es propaga al llarg del pndol molt rpidament, per no instantniament, la qual cosa fa que la part del pndol ms allunyada del sostre trigui una mica a patir els efectes de la fora de contacte. Quan l'efecte de la fora de contacte arriba a l'extrem inferior del pndol, aquest deixa d'accelerar-se, perqu la fora li ho impedeix, aconseguin un estat d'equilibri amb un cert angle d'inclinaci. Des de la perspectiva de l'observador que l'acompanya dintre del vehicle, considerant un punt de vista newtoni (s a dir, com si el vehicle no es trobs accelerat) i, de fet, considerant el punt de vista del seu "sentit com inercial", ha d'haver-hi alguna fora que fa que el pndol es trobi inclinat cap enrere. Aquesta fora s precisament la fora d'inrcia de la que va parlar Newton als seus Principia, i per tant, aquesta fora no s ms que la manifestaci de la inrcia del cos.

En el cas de la persona, aquesta no es troba lligada a cap part del vehicle, i per tant ha d'espavilar-se per mantenir l'equilibri aprofitant el fregament amb el terra si vol continuar movent-se alhora que el vehicle. Una vegada ms, aquesta fora de contacte no es propaga instantniament al llarg del cos de la persona, cosa que fa que aquesta es trobi lleugerament corbada cap enrere. Aquesta persona i l'observador estaran d'acord en qu alguna mena de fora empeny la persona: la fora d'inrcia.



El que es calcula.
En el cas en qu noms l'observador es troba a dintre del sistema accelerat, de tal manera que els cossos observats (el pndol i la persona) es troben a dintre d'un vehicle que est en reps respecte del terra, el fenomen canvia fora d'aspecte.

L'observador veu com el pndol i la persona s'allunyen amb una acceleraci . Tanmateix, el pndol i la persona no pateixen els efectes d'aquesta acceleraci, en el sentit de qu no han d'adquirir cap mena de nova posici d'equilibri per a mantenir-se dintre de l'autobs. Si l'observador insisteix a fer servir la Segona Llei de Newton per a justificar l'acceleraci que el pndol i la persona tenen des del seu punt de vista, ha d'associar una vegada ms una fora inercial a aquesta acceleraci. Per en aquest cas resulta ms difcil de creure que aquesta fora que l'observador fa servir en els seus clculs t cap mena de relaci amb la inrcia del pndol i de la persona (segons Newton, si la persona i el pndol no pateixen una fora externa horitzontal, la inrcia no es manifesta en la forma de fora, sin que es mant latent).





Derivaci matemtica de les forces inercials.

Derivaci matemtica general.

Sigui una partcula de massa  i posici  en un sistema de referncia inercial A.  Sigui tanmateix un sistema de referncia no-inercial B per al qual  indica la seva posici relativa respecte del sistema de referncia A.  Com B s no-inercial, aleshores  d2X/dt2 (l'acceleraci del sistema de referncia B respecte del sistema de referncia A) s diferent de zero.  Si  s la posici de la partcula en el sistema de referncia B, aleshores es compleix la relaci 

 

Fent la derivada segona respecte del temps s'obt 



Les forces aplicades sobre la partcula sn les que s'observen al sistema de referncia A (l'inercial), i per tant, fent servir la Segona Llei de Newton



Si ara es treballa en el sistema de referncia B, s til considerar el conjunt de forces que apareixen en aquest sistema com les forces efectives 



Si es defineixen les forces inercials com


s'obt l'expressi final



Amb aquesta expressi es poden resoldre problemes dinmics en el sistema de referncia no-inercial B fent servir la Segona Llei de Newton amb les variables d'aquest sistema i considerant Fi com una fora adicional. En aquest desenvolupament s'ha considerat en tot moment que la massa de la partcula es mant constant amb el temps.

Derivaci matemtica per a un sistema de referncia en rotaci.
Quan un sistema dinmic es troba en rotaci, s til fer servir un sistema de referncia no-inercial B per analitzar la dinmica del fenomen. En aquest sistema de referncia, degut a l'acceleraci present en qualsevol moviment de rotaci, sempre apareixer una fora inercial que pot simplificar els clculs matemtics.

La relaci entre l'acceleraci en el sistema de referncia inercial A i l'acceleraci en el sistema de referncia en rotaci B amb una velocitat angular  es pot expressar com





on s'ha fet servir la relaci de la derivada temporal d'un vector en un sistema de coordenades en rotaci per a un vector qualsevol 





Com , l'acceleraci passa a ser





o, escrit d'una altre manera,





L'acceleraci en el sistema de referncia en rotaci B s, per tant,





Finalment, com la fora efectiva en el sistema de referncia en rotaci s  i, per definici, , la fora inercial queda  





En aquesta expressi es pot identificar la fora de Coriolis en el primer terme, la fora centrfuga en el segon terme, i la fora d'Euler en el tercer.  En el cas d'un planeta, com la velocitat angular no canvia amb el temps, la fora d'Euler s zero.

Referncies.


Vegeu tamb.

 Lleis de Newton;
 Sistema de referncia inercial;
 Sistema de referncia no-inercial;
 Fora de Coriolis;
 Fora centrfuga;
 Fora centrpeta;
 Gravetat;
 Relativitat general;
 Principi de d'Alembert de les forces inercials;


Enllaos externs.
 Perqu alguns cientfics anomenen la fora centrfuga "fora fictcia"? - Richard C. Brill, Honolulu Community College ;
 La fora centrfuga: s realment una fora fictcia? - NASA's Observatorium ;
 Fora de Coriolis ;
 Moviment sobre una superfcie plana Applet de Java fet per Brian Fiedler illustrant les forces inercials. L'applet mostra les dues perspectives: la d'un sistema de referncia en rotaci i la d'un sistema de referncia inercial. ;
 Moviment sobre una superfcie parablica Applet de Java fet per Brian Fiedler illustrant les forces inercials. L'applet mostra les dues perspectives: la d'un sistema de referncia en rotaci i la d'un sistema de referncia inercial. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206531" title="Putifar" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="86024">
Segons el llibre del Gnesi, Putifar (en antic egipci p-di-p-r i en hebreu            Ptp r) fou l'home que compr el patriarca Josep quan aquest era un esclau.


Putifar era un home de la sacerdot que vivia a Helipolis (Egipte) i era el cap de la gurdia personal del fara. Tenia una esposa i una filla, que en algunes versions s'identifica amb Assenat, futura esposa del patriarca Josep.

Un dia va comprar un esclau canaaneu de 17 anys a un mercader ismaelita. L'esclau s'anomenava Josep i era molt eficient. Poc a poc, es va anar guanyant la confiana de Putifar fins que aquest el va nomenar administrador de la casa. Temps desprs, quan tornava d'un viatge, l'esposa de Putifar va sortir a rebre'l tot plorant i cridant i li va explicar que l'esclau Josep havia intentat violar-la.

Putifar fu agafar l'esclau i li va demanar la seva versi dels fets. L'esclau va relatar com l'esposa de Putifar va voler mantenir relacions sexuals amb ell i ell la va refusar. Tot i ser veritat la versi de Josep, Putifar es va creure la seva esposa i l'esclau fou enviat a la pres.

Anys ms tard, Josep va sortir de la pres i el fara el va nomenar regent del pas. Algunes fonts del judaisme narren que el propi rei d'Egipte fu casar Josep amb la filla de Putifar, Assenat, com a disculpa per haver-lo enviat a la pres.

Putifar a la histria.
Segons l'historiador bielorus Immanuel Velikovsky, Putifar podria ser un oficial del fara Amenemhet III (que va regnar aproximadament del 1860 aC al 1814 aC) anomenat Ptahwer. Aquest era un militar d'alta graduaci; tot i ser un eunuc estava casat per tenia una dona que desitjava molts amants.

Altres estudiosos afirmen que el nom egipci p-di-p-r tenia el significat de nadiu d'Egipte i no era un nom de persona.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206533" title="Herk" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="86025">

L Herk  s un petit riu de Blgica que neix a Rukkelingen-Loon, un nucli del muncipi Heers de la provncia de Limburg i es desemboca al Dmer a Halen. Rega els municipis de Heers, Sint-Truiden, Wellen, Alken, Herk-de-Stad i Halen. Va donar el seu nom a dues entitats: Herk-de-Stad i Sint-Lambrechts-Herk, un antic municipi que s'ha fusionat amb la ciutat d'Hasselt.

El nom prov d'un mot cltic arika (un diminutiu d ara, riu) i significa doncs rierol.

Desprs de l'obertura d'una estaci de depuraci el 1998 a Alken, la qualitat de l'aigua del riu que abans era molt contaminada per els vessaments de la fbrica de cervesa Alken-Maes va millorar-se molt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206534" title="John von Neumann" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="86026">
John von Neumann (Nom original hongars, Margittai Neumann Jnos Lajos) (Budapest, 1903 - Washington, 1957)) cientfic, fsic i matemtic. Considerant per alguns com un dels ms importants cientfics del segle XX.



Ja des de ben xicotet va mostrar geni i bona memria, realitzant complicades operacions matemtiques o poguent incls memoritzar pagines completes de la guia telefnica. Sense anar molt a classe, obtingu brillants qualificacions en matemtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar qumica a Berln i, desprs, s va graduar en Enginyeria qumica a Zurich. Es doctor en Matemtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc ja era considerat un geni per a la comunitat de matemtics. Al 1933 junt a Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemtiques  del institut per a l'Estudi Avanat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.

Junt a Oskar Morgenstern, al 1944 public, "Teoria de jocs i comportaments econmics", que va revolucionar l rea de l economia, introduint nous mtodes matemtics per a l anlisi de problemes econmics. Fou un dels iniciadors de les cincies de la computaci, i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memria. Durant la Segona Guerra Mundial fou conseller de les Forces Armades dels Estats Units, va formar part del Projecte Manhattan i va contribuir a la fabricaci de la bomba d hidrogen.

Vegeu tamb.
Arquitectura de von Neumann;
Conceptes de Neumann;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206537" title="Flix Sellier" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="86027">

 Flix Sellier (Spy, 2 de gener de 1893 - Gembloux, 16 d'abril de 1965) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1920 i 1928. D'entre les seves nombroses victries destaquen 3 etapes al Tour de Frana, dues Volta a Blgica, un campionat del seu pas i les clssiques Pars-Roubaix (una) Pars-Brusselles (tres edicions).

Palmars .
1919;
 1r de la Volta a Blgica;
 1r del Circuit Dinantais;
 1r de l'Ostende-Anvers;
1920;
 1r a Mettet;
 1r a Merchienne-au-Pont;
 1r a Namur;
 1r a Moustier;
1921;
 1r a Jameppe-sur-Sambre;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1922;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r de l'Orlon-Ostende;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1923;
 Campi de Blgica;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Circuit de Midi;
1924;
 1r de la Volta a Blgica;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del G.P.Sporting amb Emile Masson;
 1r a Gembloux;
 1r a Oupeye;
1925;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a Gembloux;
 1r del Premi de Soissons;
1926;
 Campi de Blgica;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1927;
 1r a Gembloux;
1928;
 1r als 6 dies de Brusselles;
 1r a St.Servais;

Resultats al Tour de Frana.
1920. Abandona (3a etapa);
1921. 16 a la classificaci general. Una victria d'etapa;
1922. 3r a la classificaci general. Una victria d'etapa;
1923. Abandona (2a etapa);
1924. Abandona (7a etapa);
1925. 9 a la classificaci general;
1926. 5 a la classificaci general. Una victria d'etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Flix Sellier;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206540" title="Teresa Rebull i Pi" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="86028">
Teresa Rebull (Sabadell, 1919), s el nom artstic de la cantautora Teresa Soler i Pi. Fou militant del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM). Desprs de la guerra civil espanyola, s'establ a Banyuls de la Marenda al Rossell, on particip en la Resistncia contra l'ocupaci nazi. 

Desprs de la guerra contact amb l'esquerra de Pars i conegu Jean-Paul Sartre, Juliette Greco i Albert Camus. Desprs del maig de 1968 particip en el moviment de la Nova Can catalana, arrelada a la seva comarca d'adopci. 

Ha musicat poemes de poetes com Joan Salvat-Papasseit (Mester d'amor, 1977), amb el que va rebre el Premi Charles Cros, Josep Sebasti Pons (Cam de l'argilada, 1986) i Maria Merc Maral.

El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L'any 1999 va publicar Tot cantant, la seva autobiografia.

El 2000 va treure el disc Tot Cantant i el 2006 Visca l'amor, que pren el nom del poema homnim, incls en el disc, de Joan Salvat-Papasseit.

 Bibliografia .

Tot cantant, Teresa Rebull, Columna, 1999

 Enllaos externs .
 Teresa Rebull a Fundacin Nin;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206546" title="Centre de gravetat" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="86029">
El centre de gravetat (CG) s el punt d'aplicaci de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribuci de masses d'un cos. Noteu que a diferncia del concepte centre de massa el centre de gravetat no s intrnsec al cos doncs depn del camp gravitatori on aquest es trobi, s per aix que en dinmica s'empra preferentment el concepte de centre de massa.


Determinaci del centre de gravetat d'un cos.

El centre de gravetat d'un cos K de massa M, distribuci de densitat  i sotms a un camp gravitatori  s defineix pel vector  que compleix:
;

on  sn els vectors als diferencials de volum que formen el cos.

En el cas que  (camp gravitatori) sigui constant, l'equaci del centre de gravetat correspon a la del centre de massa.
es el punt d'aplicacio

Conceptes relacionats.

En fsica, existeix el concepte de centre de massa, que en general, noms coincideix amb el centre de gravetat quan el cos s en un camp gravitatori uniforme, aix s, si l'acceleraci de la gravetat coincideix en mdul i direcci en tots els punts del cos (com s en el cas de la superfcie de la Terra amb gran aproximaci) . 

En geometria, existeix el concepte de centroide, o baricentre, que en general, noms coincideix amb el centre de gravetat quan el cos t densitat uniforme i s en un camp gravitatori uniforme.


Esttica i centre de gravetat.

Un cos recolzat sobre una base plana de forma convexa noms estar en equilibri estable si el seu centre de gravetat est sobre la vertical de la seva base.

Un problema clssic sobre l'assumpte s el problema de la pila de llibres: Quant pot sobresortir una pila de llibres (de longitud 1 i amb el centre de gravetat a 0.5) sobre la lleixa on es recolzen sense perdre l'equilibri?

La resposta ve donada per la segent equaci:
 
;

Per un llibre: , per dos: , per tres: , i aix successivament.


Vegeu tamb.
Centroide;
Baricentre;
Centre de massa;
Taula de centroides;

Enllaos externs.
 http://mathworld.wolfram.com/BookStackingProblem.html ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206551" title="Castrojeriz" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="86030">





Castrojeriz s un poble de la provncia de Burgos. Es troba a uns 50 Km. de la capital. El sector agrcola s l'activitat econmica principal. Est situat al costat del riu Odra. 

Era l'antiga Castrum Sigerici. Segons el Dr. Rafael Lapesa, aquesta regi va servir de refugi als visigots. El nom est format per un nom com llat i un nom propi visigot.  

El poble est situat al peu d'un castell del segle IX, agafa la forma del peu de l'elevaci i forma un llarg carrer principal considerat el ms llarg de "carrer-cam" del Cam de Santiago.

Els dos albergs per a pelegrins sn un punt de parada quasi imprescindible per als qui van cap a Santiago de Compostela.
 
L'any 974 el comte Garca Fernndez va donar els primers furs ("Fueros de Castilla a la villa de Castro Xeriz") que igualaven els cristians i els jueus;  a qualsevol pags que disposs d'un cavall se'l considerava "infanzn".

El poble t un gran patrimoni artstic:

 Esglsia de "San Juan". Gtic. Segle XIII. T aspecte de fortalesa i ha estat el mausoleu de les famlies nobles. Recentment se n'ha restaurat el claustre gtic, petit i molt interessant.

 "Colegiata de Nuestra Seora del Manzano". Gtic Segle XIII. Fundada per Berenguela, mare de "Fernando el Santo". A l'interior hi ha obres de Mengs. "La Virgen del Manzano" apareix citada a les Cntigas.

 Esglsia de "Santo Domingo". Gtic tard del segle XV amb importants retaules.

 Convent de Santa Clara. Segle XIV. Amb monges de clausura; sn molt populars les seves galetes i pastissos que venen des d'un antic torn.

 Hospital de San Antn. Gtic, segle XII. Situat als afores del poble, actualment en runes.

 Creuer TAU, marca del cam de Santiago.

 Casa de Gutirrez Barona, del segle XIV.

Les festes majors sn per Sant Joan (juny) i Santa Caterina (novembre). El mes de juliol celebren la "Fiesta del ajo" molt concorreguda aquests ltims anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206558" title="Castl" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="86031">
Un castl era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'un castell i sovint tamb del seu territori o terme.

Als documents de l'Edat mitjana sn anomenats castellanus o castlanus.

Molt sovint conv de diferenciar, en relaci a un mateix castell, l'existncia d'un castl major i d'un castl menor o sotscastl.

El castl podia sser un cavaller, molt sovint de procedncia no noble, que reb, a l'Edat mitjana central, d'un magnat, un vassall del comte, l'encrrec temporal o no de tindre un castell, amb les terres i drets que en depenien.

El castl normalment tenia els seus propis cavallers.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206563" title="Club d'Amics de la Unesco de Barcelona" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="86032">
Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona s una associaci creada el 1959 a Barcelona per Anton Sala-Cornad, Carles Muoz Espinalt i altres amb l'objectiu de difondre els ideals de la UNESCO, en especial la difusi de la pau per mitj de l'educaci i la cincia, i en especial, per preservar la diversitat cultural i en defensa de la llengua i cultura catalanes.

El 1984 fou l amfitriona de diferents representants de Clubs Unesco de tot el mn, per a les sessions preparatries a la creaci de la Federaci Mundial d Associacions i Clubs Unesco. EL 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 la Medalla d'Honor de Barcelona. El president actual s Josep Maria Samaranch.

 Enllaos externs .
 Pgina del Club d'Amics de la UNESCO;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206565" title="Azzo VIII d'Este" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="86033">
Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Va heretar les terres familiars del seu pare Opizzo II. L'inici del seu regnat va estar marcat per les contnues guerres: contra Pdua al moment de la seva ascensi i contra Parma i Bolonya entre 1295 i 1299. Els seus contemporanis l'acusaren de l'assassinat del potestat de Bolonya Jacopo de Cassero, que s'havia oposat a l'expansi territorial d'Este.

Va aconseguir obtenir de Carles II de Npols la m de la seva filla Beatriu. L'acord matrimonial, molt beneficis per Azzo, va ser notori a l'poca. El pacte, tal i com es conserva als arxius d'Este, estableix que Azzo concedia al seu futur sogre 51.000 florins i es comprometia a establir la primogenitura a les terres d'Este, contrriament al costum establert i desheretant explcitament el germ d'Azzo Francesco. 

Azzo apareix a la Divina Comdia de Dante, patint turments a l'infern. El poeta florent suggereix que Azzo havia assassinat el seu pare Obizzo, i critica el seu matrimoni dient que Carles de Npols "va vendre la seva filla i negoci amb ella com ho fan els corsaris amb els esclaus."






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206568" title="Camarlenc" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="86034">
Un camarlenc era un funcionari que, a la Corona d'Arag i als darrers segles medievals, havia de vetllar per la seguretat del sobir, fer-se crrec dels seus vestits i armes i tindre cura del segell secret.

Era cap de la Cambra del rei i era part del Consell Reial.

Depenia del majodorm i tenia a les seues ordres els cambrers, apotecaris, escrivans, etc., que estaven al servei del monarca.

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 54.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206577" title="Cervellera" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="86035">
Una cervellera s un casc d'armadura rod ajustat a la forma del cap que arriba fins a mig front.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206578" title="Joan Ardvol i Oliv" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="86036">

Joan Ardvol i Oliv (Alforja, 27 de juny del 1861 - Cambrils, 28 de maig del 1941) fou un mestre que exerc la seva tasca pedaggica a Cambrils entre 1884 i 1924.

Joan Ardvol va anar a escola a Cambrils, per ampliar desprs la seva formaci estudiant Magisteri a Tarragona i a Barcelona. Un cop titulat, es present a oposicions i guany plaa a la Seu d'Urgell. Poc desprs, obtingu el trasllat a Cambrils, on exerc quaranta anys fins a la jubilaci. Ultra la seva tasca pedaggica, Ardvol fund el sindicat agrcola de la poblaci (1902) i va ser president del Cercle Catlic d'Obrers (1905).

El tamb mestre i alcalde de Cambrils, Josep Ortoneda i Bud, feu possible al 1961 la creaci del primer collegi pblic a Cambrils, el "Collegi Joan Ardvol", actualment "CEIP Joan Ardvol", aplegant les diverses aules disseminades per la poblaci.

 Enllaos externs .
 CEIP Joan Ardvol de Cambrils;
 Resum biogrfic i fotografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206579" title="Giovanni Brunero" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="86037">

Giovanni Giuseppe Brunero (San Maurizio Canavese, 15 de mar de 1898 - Ciri, 23 de novembre de 1934) fou un ciclista itali, professional durant els anys 1920.

Ja com a amateur va ser campi nacional de fons en carretera el 1919. El 1920 va passar a ser professional i va aconseguir el campionat nacional jnior. Al mateix temps va obtenir altres grans resultats, com ara el segon lloc al Giro de Llombardia, el tercer lloc del Campionat d'Itlia de ruta i 5 a la Mil-San Remo.

Va ser un dels ciclistes dominadors del Giro d'Itlia durant els anys 20, guanyant les edicions de 1921, 1922 i 1926 i sent segon el 1923 i el 1927.

Al Tour de Frana sols destaca una victria d'etapa el 1924.

Palmars.
1920;
 1r del Giro d'Emlia;
1921;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 1r del Giro del Piemont;
1922;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor de dues etapes;
 1r de la Mil-San Remo;
 Campi del Piemont;
1923;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro de Romanya;
1924;
 1r del Giro de Llombardia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1925;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1926;
 1r del Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1924. Abandona (14a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1920. Abandona;
1921. 1r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1922. 1r a la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1923. 2n a la classificaci general ;
1925. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1926. 1r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1927. 2n a la classificaci general ;
1928. 9 a la classificaci general ;







Enllaos externs.
Palmars de Giovanni Brunero;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206580" title="Vladimir Horowitz" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="86038">

Vladimir Samoylovich Horowitz ( en ucrans:                             , Volodymyr Samiilovych Horovyts - en rus                            , Vladimir Samojlovi  Gorovits.) (1 d'octubre de 1903 - 5 de novembre de 1989) va ser un pianista clssic nord-americ nascut a Ucrana. En el seu moment fou considerat un dels pianistes ms distingits de la histria. La seva tcnica llegendria va destacar per l'excitaci emocional i la seva riquesa tonal. Malgrat que alguns crtics van ressaltar la seva tendncia manierista i l'exagerada teatralitzaci de les seves interpretacions, els seus seguidors l'han considerat un dels grans pianistes del segle XX.

Biografia.
Tot i que el mateix Horowitz deia que havia nascut a Kev , Ucrana, sota l'Imperi Rus, diferents fonts han afirmat que realment va nixer a Berditxev . La seva cosina Natasha Saitzoff, en una entrevista del 1991, assegur que els quatre germans Horowitz havien nascut a Kev. Tanmateix la seva dona, Wanda Toscanini, s'inclinava per acceptar Berditxev com a veritable lloc de naixement de Vladimir Horowitz. 

Una altra curiositat del seu naixement s que el seu pare va ocultar un any de vida del seu fill amb l'objectiu d'evitar el servei militar. Per aix es troben encara avui algunes referncies que diuen errniament que la seva data de naixement va ser el 1904, malgrat que el mateix Horowitz sempre digus que havia nascut el 1903.

Horowitz va comenar a aprendre piano de molt jove, a crrec de la seva mare que tamb era pianista. El 1912 va ingressar al conservatori de Kev, on va estudiar amb Vladimir Puchalski, Serguei Tarnowski i Felix Blumenfeld. Es va graduar el 1919 interpretant el Concert per a piano nm. 3 de Rakhmninov. El seu primer recital com a solista va tenir lloc l'any 1920. 

La seva fama va crixer rpidament, i poc desprs va iniciar una gira per Rssia, en la que freqentment li pagaven amb pa, mantega i xocolata en lloc de diners, debut a la runa econmica del pas .

Durant la temporada 1922-1923 va realitzar 23 concerts amb onze programes diferents solament a Sant Petersburg  i el 2 de gener de 1926 hi va haver la seva primera presentaci fora de Rssia, a Berln. Desprs de Berln va tocar a Pars, Londres i Nova York. s en aquesta poca que Horowitz va conixer a Serguei Rakhmninov; els dos pianistes van esdevenir rpidament bons amics. Rakhmninov va declarar, sobre el seu tercer concerto, que no hagus imaginat mai que alg el pogus tocar d'una manera tan brillant com Horowitz. Ja el 1940, desprs d'un perode en qu va viure a Pars, es va installar definitivament als Estats Units, d'on en va obtenir la ciutadania quatre anys desprs.

Carrera als Estats Units .

El debut americ de Horowitz va tenir lloc al Carnegie Hall el 12 de gener de 1928 interpretant el Concert per a piano nm. 1 de Txaikovski sota la direcci de Sir Thomas Beecham, qui tamb debutava als EUA. En aquesta ocasi Vladimir Horowitz va demostrar la capacitat que mantindria durant tota la seva vida artstica per emocionar les audincies. 

El 1932 va tocar per primer cop sota la direcci d'Arturo Toscanini, en una interpretaci del Concert per a piano nm. 5 "L'Emperador" de Beethoven. Tots dos van continuar tocant junts.

Tot i les clides recepcions de les audincies, Horowitz se sentia sovint insegur de les seves dots com a pianista. Arrel d'aix, molts cops va renunciar a donar concerts ja programats i desprs de 1965 els seus recitals com a solista van ser molt ocasionals.

Gravacions.

A partir de 1928, desprs d'establir-se als Estats Units, Horowitz va realitzar nombroses gravacions, la primera de les quals per a RCA Victor. A causa de l'impacte econmic de la gran depressi, RCA va permetre als seus artistes de continuar gravant amb segells europeus associats, com ara el HMV de Londres. Aix doncs, la primera gravaci a Europa, el 1930, va incloure l'estrena mundial del Concert per a piano nm. 3 de Rakhmninov, amb l'Orquestra Simfnica de Londres dirigida per Albert Coates. Fins el 1936 Horowitz va continuar gravant obres per a piano solista a travs de HMV, incloent tamb la seva famosa interpretaci de 1932 de la Sonata en Si menor de Liszt. 

A partir de 1940 les gravacions van tornar a realitzar-se als Estats Units. El 1941 realitz la seva primera gravaci del Concert nm. 1 per a piano de Txaikovski amb l'orquestra dirigida per Arturo Toscanini. El 1959 la RCA va editar el seu concert en directe realitzat el 1943 amb el mateix director, que alguns crtics consideren d'una qualitat superior a les gravacions posteriors. El seu primer enregistrament en estreo data del 1959, amb les Sonates per a piano de Beethoven. 

Des del 1953, ja iniciant un perode de retirada pblica, es van gravar diverses obres a la seva casa de Nova York, incloent peces de Aleksandr Skriabin i Muzio Clementi. Aquests perodes d'allunyament dels escenaris van ser fora repetits (1936-1938, 1953-1965, 1969-1974 i de 1983-1985) i responien a moments de profunda depressi de l'artista, contribuint a la imatge romntica que es desprn del seu personatge. De fet, Horowitz va conixer de primera m la desgrcia quan va perdre la seva nica filla, Sonia, morta a Ginebra el 1975. 

El 1962 inici una srie gravacions per la Columbia Records, entre elles el seu retorn al Carnegie Hall de 1965 i la gravaci el 1968 de l'especial per televisi "Horowitz on Television" . Entre les seves gravacions premiades, es troba el seu enregistrament del 1969 de la Kreisleriana de Robert Schumann.

Vladimir Horowitz va morir a casa seva, a Nova York, el 5 de novembre de 1989, d'una crisi cardaca. Va ser enterrat a la tomba familiar dels Toscanini, a Mil.

Premis.

Grammy Award for Best Classical Performance - Instrumental Soloist or Soloists (with or without orchestra):
Vladimir Horowitz for Horowitz in Concert (Haydn, Schumann, Skriabin, Debussy, Mozart, Chopin) (1968);
Vladimir Horowitz for Horowitz on Television (Chopin, Skriabin, Scarlatti, Horowitz) (1969);
Vladimir Horowitz for Horowitz   The Studio Recordings, New York 1985 (1987);

Grammy Award for Best Instrumental Soloist(s) Performance (with orchestra):
Carlo Maria Giulini (conductor), Vladimir Horowitz & the La Scala Opera Orchestra for Mozart: Piano Concerto No. 23  (1989);
Eugene Ormandy (conductor), Vladimir Horowitz & the New York Philharmonic for Rakhmninov: Con. No. 3 in D Minor for Piano (Horowitz Golden Jubilee) (1979);

Grammy Award for Best Instrumental Soloist Performance (without orchestra):
Vladimir Horowitz for Horowitz Plays Rachmaninoff (Etudes-Tableaux Piano Music; Sonatas) (1972);
Vladimir Horowitz for Horowitz Plays Chopin (1973);
Vladimir Horowitz for Horowitz Plays Skriabin (1974);
Vladimir Horowitz for Horowitz Concerts 1975/76 (1977);
Vladimir Horowitz for The Horowitz Concerts 1977/78 (1979);
Vladimir Horowitz for The Horowitz Concerts 1978/79 (1980);
Vladimir Horowitz for The Horowitz Concerts 1979/80 (
Vladimir Horowitz for Horowitz in Moscow (1988);
Vladimir Horowitz for Horowitz   Discovered Treasures (Chopin, Liszt, Scarlatti, Skriabin, Clementi) (1993);
Vladimir Horowitz for The Last Recording' (1991);

Grammy Award for Best Classical Album:
Vladimir Horowitz for Columbia Records Presents Vladimir Horowitz;
Thomas Frost (producer) & Vladimir Horowitz for Horowitz at Carnegie Hall   An Historic Return (1966);
Thomas Frost, Richard Killough (producers) & Vladimir Horowitz for Horowitz Plays Rakhmninov (Etudes-Tableaux Piano Music; Sonatas) (1972);
Thomas Frost (producer), Leonard Bernstein (conductor), Dietrich Fischer-Dieskau, Vladimir Horowitz, Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropovich, Isaac Stern, Lyndon Woodside & the New York Philharmonic for Concert of the Century (1978);
Thomas Frost (producer) & Vladimir Horowitz for Horowitz in Moscow (1988);
Thomas Frost (producer) & Vladimir Horowitz for Horowitz   The Studio Recordings, New York 1985 (1987);

Grammy Lifetime Achievement Award, 1990

Grammy Award for Best Engineered Album, Classical:
Fred Plaut (engineer) & Vladimir Horowitz for Horowitz at Carnegie Hall   An Historic Return (1966);
Paul Goodman (engineer) & Vladimir Horowitz for Horowitz   The Studio Recordings, New York 1985 (1987);

 Referncies .



 Enllaos externs .
Els documents de Horowitz del Yale University Irving S. Gilmore Music Library ;
Sony Classical ;
Vladimir Horowitz Website ;
Vladimir Horowitz Experience ;
Vladimir Horowitz interpreta la primera balada de Chopin (Vdeo);
Vdeo clips de Horowitz;
Vladimir Horowitz interpretant Traumerei (Vdeo);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206581" title="Francesc Angls i Garcia" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="86039">

Francesc Angls s un metge i escultor nascut a Terrassa l'any 1938. L'any 1963 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per l'Universitat de Barcelona. El 1970 va comenar els seus primers treballs com a escultor.

Les escultures de Francesc Angls es caracteritzen per la presencia de figures humanes i en els seves obres en grup que prenen una atmosfera semblant a la realitat. Francesc Angls es conegut per les escultures de color blanc i per la temtica humana, tanmateix, s'atreveix amb tot tipus de materials com pot ser la pedra, el bronze o la fusta. 

 Obres ms importants .

 "Monument als castellers" va ser un monument construt a la Rambla de Tarragona al 1999 i representa un castell de 4 de 8 de 222 figures humanes.

 "La Cobla" va ser una escultura en escaiola feta al 1976 on es combinen els elements reals com poden ser les trompetes i teles en les senyeres.

 "La partida" s representa una partida de domin en un bar. Aquesta obra es propietat de la famlia Fernandez i Guimer. ;

 "Quirfan";

 Referncies .

 Diccionario Rfols. Vol.1, Pg. 30. Barcelona-Bilbao 1980.
 Gran Enciclopdia Catalana. 1 Edici: Vol.17, Pag.56 - 2 Edici: Vol.2, Pag.170;
 Enciclopedia del Erotismo. Camilo Jos Cela. 1Edicin: Vol.2, Pag.400;
 Enciclopdia Vivent de la Pintura i l Escultura Catalanes. Rafael Santos Torroella. 1Edici Vol.1, Pgs.217 a 228;
 Diccionario de la Pintura y la Escultura del siglo XX. Vol.1, Pg.158 ;

 Enllaos externs .
 Pgina sobre l'autor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206583" title="Taula de centroides" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="86040">
La segent taula s un recull de centroides o baricentres de diferents formes planes.





Vegeu tamb.

Baricentre;
Centroide;
Centre de massa;
Centre de gravetat;

Enllaos externs.
(En angls)
 http://www.engineering.com/content/ContentDisplay?contentId=41005016;
 http://www.efunda.com/math/areas/IndexArea.cfm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206584" title="Audincia Reial" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="86041">
L'Audincia Reial era un rgan, presidit pel rei de la Corona d'Arag, juntament amb membres de la cort, que escoltava les peticions presentades, tant si tenien un carcter judicial com si no era aix, i que tenia competncies de govern i de justcia (en relaci amb la noblesa, com a tribunal d'apellaci, etc.).

Aquesta instituci fou regulada l'any 1286.

L'Audincia era formada per un president -en principi el rei o algun dels grans oficials de la cort- i per odors, escrivans i oficials.

A banda del rei, el governador general tamb tingu la seua Audincia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206588" title="Adscripci" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="86042">
A l'Edat mitjana, l'adscripci era la vinculaci d'una o de ms persones, amb llurs descendents, a la terra que conreaven, amb prdua de la llibertat.

A l'alta Edat mitjana, el rgim de colonat, de tradici romana, ja suposava l'adscripci del colon a la terra que treballava pel senyor.

A l'Edat mitjana central, com a conseqncia de la feudalitzaci, l'adscripci es va generalitzar, sobretot d'en del segle XII.

Al segle XIII, fou codificada i esdevingu general el pagament de la redempci o remena, que permetia l'alliberament del pags.

Als segles XIV i XV, les tensions derivades de la crisi varen provocar un seguit de revoltes per part dels pagesos de remena, que portaren a la promulgaci de la Sentncia de Guadalupe, que supos la fi dels mals usos (un dels quals era la remena).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206594" title="Canal Kortrijk-Bossuit" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="86045">


El Canal Kortrijk-Bossuit s un canal de Blgica que enllaa el Leie a Kortrijk amb  l'Escalda a Bossuit. Te una llargada de 15,2 km. s de la classe IV i I. 
Histria.

El canal va construir-se a la segona meitat del segle XIX, in principis per a facilitar el transport del carb de les mines del Borinage. Als anys 70 del segle XX 12,1km del canal entre Bossuit i Stasegem es van eixamplar per a acceptar embarcacions fins a 1350 tones (classe IV). La resta del canal (3,113km), amb tres rescloses catalogades, romn limitada a 300 tones (classe I).

Rescloses i altres infraestructures.
El canal original tenia 11 rescloses, un estaci de bombatge i un tnel per a superar el desnivell. Desprs de la modernitzaci, noms en romanen 6: tres modernes i tres rescloses histriques del tram entre Kortrijk i Stasegem (les n11, 10 i 9).

El 1970, un nova estaci amb bombes de capacitat ms llarga va inaugurar-se. Des de 1990, l'antiga estaci de bombatge restaurada serveix de centre d'atenci als turistes. Es pot visitar les antiges installacions. El tnel   localment conegut com el souterrring - va derrocar-se.  Les vores del canal fan part d'una ruta turstica per a ciclistes.





 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206597" title="Corts de Barcelona (1377)" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="86046">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimer i d'Abella.

Noms un any ms tard de les Corts Generals de Monts es tornen a convocar corts. En aquesta edici es posa en qesti l'actuaci dels diputats de la Generalitat, especialment de Guillem de Guimer i d'Abella, a qui s'acus d'irregularitats econmiques en favor prpi i de l'Orde de l'Hospital, de la que era gran Prior. Tot i alguns encrrecs que reb de les corts per participar en comissions de treball i de representaci davant el rei, a la sessi del 28 d'agost de 1377, en Joan I d'Empries present una proposta de revocaci general d'oficis de la Generalitat, des dels diputats i consellers a odors, porters i escrivans, a exepci d'Hug de Santapau, odor militar. Aquesta proposta, aprovada amb molts diputats absents, arrib al rei qui la revoca per defecte de forma i de quorum. Tot i salvar els crrecs dels diputats, aquests renunciaren per una qesti d'honor. A Guillem de Guimer, en reconeixement d'aquesta injustcia, se li va concedir el privilegi de triar el nou representant del bra eclesistic, fet que recaigu en Galceran de Besora i de Cartell, nomenat nou President de la Generalitat de Catalunya en la sessi del 16 d'octubre de 1377. Amb tot, l'humiliaci que li va representar i la incomprensi de la classe dirigent el feu deixar la poltica i dedicar-se a les activitats en el gran priorat de Catalunya.

Per la crisi no es considerava acabada i la cort, al final del seu funcionament a l'agost de 1378, decideix nomenar una comissi reorganitzadora per re-adrear la instituci. Formada per nou persones amb poders absoluts tenia temps fins setembre de 1378 per emetre una proposta. La comissi va acabar recomanant la destituci dels diputats acabats de nomenar just un any abans i tornar-los a nomenar amb una retribuci inferior. Els membres de l'efmera diputaci varen protestar i, finalment, foren destituits i es varn ocupar d'afers de defensa martima contra el duc d'Anjou que amenaava les costes valencianes.

Ramon Gener, que formava part de l'esmentada comissi, va ser escollit nou President el 7 de gener de 1379, per no tindr tots els poders fins que el rei ratific el nomenament el 10 de mar de 1379. En aquests dos mesos, els odors de comptes no varen reconixer la decissi de la comissi i es negaren a lliurar els segells i els llibres de comptes als nous diputats.


La cort tamb decid atorgar un complement de 110.000 lliures al donatiu atorgat a Monts; 30.000 per fogatge, 50.000 per venda de censals de la Generalitat i 30.000 ms del fogatge, per noms si el comte d'Anjou atacava Catalunya, cosa que no va succeir.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206598" title="Setge de Girona (1694)" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="86047">


El Setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys

Antecedents.
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amrica del 1688 al 1697, entre Frana i la Lliga d'Augsburg com a resistncia a l'expansionisme francs al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revoluci Gloriosa d'una possible restauraci de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colnies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va comenar amb la invasi francesa del Palatinat el 1688.

'nic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles noms podien oferir resistncia, i els aliats eren incapaos de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Arag, com Barcelona, Vinars, Penscola i Alacant. 

Les forces franceses eren de 12.000 homes el 1690 per van passar als 10.000 homes el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven ms tranquils, el front catal va crixer en importncia i les tropes franceses van poder incrementar els efectius fins als 26.000 homes, i Anne-Jules de Noailles pot iniciar una ofensiva que pren Roses desprs d'un setge curt, i desprs de la victria a la Batalla de Verges arriba a les portes de Girona.

El setge.
Un cop la ciutat assetjada, l'artilleria francesa van comenar a atacar el fort dels Caputxins i el fort del Conestable. El 28 de juny de 1694 els assetjadors aconseguiren obrir una esquerda a les muralles i l'endem es va firmar la capitulaci davant d'una resistncia que es preveia intil enfront de l'exrcit del mariscal Carles de Guero.

Conseqncies.
Amb aquesta victria els francesos passaren a controlar el territori, i amb la caiguda d'Hostalric i, el 8 de setembre, tamb de Castellfollit de la Roca el front es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206599" title="Eudald Jaumeandreu i Triter" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="86048">
Eudald Jaumeandreu i Triter (Barcelona, 1774-1840) fou un economista catal. El 1814 va donar classes a la nova Ctedra d'Economia Poltica de Ciutat de Mallorca, i del 1814 al 1824 i del 1835 al 1840 a la Ctedra d'Economia Poltica de la Junta de Comer de Barcelona.

Es proposava construir una visi del mn, de la societat i de l'economia catalanes propera a les necessitats de la poblaci. Definia l'economia com a cincia que ensenyava els mitjans per a proporcionar l'abundncia als individus d'un estat i com la cincia que ensenya a combinar l'inters pblic i l'inters individual.

Entre els seus alumnes hom pot destacar Joan Gell i Ferrer, Josep Sol i Padrs, Laure Figuerola i Ballester, Joan Illas i Vidal, Joaquim Rubi i Ors, Manuel Mil i Fontanals o Bonaventura Carles Aribau.

 Obres .
 Economa poltica (1816);

 Referncies .
 Ernest Lluch i altres El pensament econmic a Catalunya, 1760-1840  Edicions 62, Barcelona, 1973.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206604" title="Bandera de Costa Rica" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="86049">



La bandera de Costa Rica es va adoptar oficialment el 27 de novembre de 1906. 

Els tres colors (blau, blanc i vermell) estan inspirats en la bandera de Frana. L'escut de Costa Rica s'inclou a la bandera nacional, per noms en la bandera militar; en la bandera civil no cal. 

 El blau simbolitza el color del cel, de les oportunitats, de l'idealisme, de la perseverana, l'eternitat i el pensament intellectual, aix com els ideals elevats. ;
 El blanc s smbol de la pau, la saviesa, el bon humor i la bellesa del cel. ;
 El vermell s la sang vessada per la independncia, aix com la generositat, l'escalf i la joia de viure del poble de Costa Rica. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206605" title="Bandera de Crocia" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="86050">




La bandera de Crocia s composta per tres bandes horitzontals, vermella, blanca i blava. Al mig hi ha l'escut del pas. 

Els tres colors sn utilitzats des de 1848. Mentre Crocia va formar part de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, la bandera va adoptar una estrella de cinc puntes amb un perfil groc al lloc de l'escut. L'estrella va ser substituda el maig de 1990, poc temps desprs de les primeres eleccions multipartidistes. Els colors de l'escut croat tradicionals van ser invertits per no confondre'ls amb els smbols de l'Estat independent de Crocia que va existir de 1941 a 1945. La bandera actual i l'escut van ser adoptats el 21 de desembre de 1990, uns 10 mesos desprs de la declaraci d'independncia. 

L'escut s un escacat de gules i d'argent. Abans era d'argent i de gules. Est coronat per una sanefa de cinc petits escuts que representen les regions constitutives del pas. 

 D'atzur, una estrella de sis puntes d'or al cap i una lluna creixent d'argent al peu, en representaci de Zagreb i la Crocia central en general. ;
 D'atzur, dues faixes de gules, en representaci de l'antiga Repblica de Ragusa, avui Dubrovnik.
 D'atzur, tres caps de lleopard coronats d'or, disposats dos i un, en representaci de Dalmcia.
 D'atzur, una cabra d'or, amb les banyes i pelles de gules, en representaci d'stria.
 D'atzur, una faixa abaixada de gules ribetada d'argent carregada d'un mart corrent de sable amb la panxa d'argent, acompanyada al cap d'una estrella d'or de sis puntes, en representaci d'Eslavnia.

 Banderes antigues .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206607" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="86051">


El Gran Premi dels Estats Units Oest va ser una carrera vlida pel Campionat mundial de la Frmula 1 entre els anys 1976 i 1983 que es disputava al circuit de Long Beach, situat a prop de Long Beach, California.


 Guanyadors del Gran Premi de l'oest dels Estats Units .




 Enllacos externs .
 Long Beach F1 - Imatges;


 Vegeu tamb .
 Gran Premi dels Estats Units;
 Gran Premi de l'est dels Estats Units;
 Gran Premi de Las Vegas;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206609" title="Bandera de Cuba" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="86052">


La bandera de Cuba, composta per tres franges blaves i dues de blanques, amb un triangle vermell al pal carregat d'una estrella blanca de cinc puntes, va ser dissenyada per Miguel i Emilia Teurbe Toln (una parella de cubans exiliats a Nova York) el 1849, a petici del general Narciso Lpez, un filibuster veneol que volia alliberar Cuba. 

Histria.
Narciso Lpez (1797-1853), militar veneol que havia esdevingut un home de negocis a Cuba desprs d'haver-se casat amb la rica propietria cubana Dolores Fras, germana del comte de Pozos Dulces, havia organitzat una conspiraci contra el govern colonial espanyol coneguda com la Conspiraci de la Mina de la Rosa Cubana. Un cop descobert el complot, es va haver d'exiliar als Estats Units, on des de Nova Orleans va preparar la primera invasi independentista de l'illa. Amb aquest objectiu, va reclutar veterans de la guerra contra Mxic, soldats nord-americans preparats, remunerats, per lluitar contra els espanyols. El 19 de maig de 1850, a bord del vaixell Creole, acompanyat de 608 homes, va desembarcar a la localitat de Crdenas, propera a Matanzas, a la part oest de Cuba. La presa de la ciutat va tenir un carcter simblic perqu hi fou hissada per primer cop a l'illa la bandera cubana amb l'estrella solitria. El segon intent d'invasi de Narciso Lpez fou a l'oest de l'Havana, a la regi costanera de Playitas. Per all la invasi encara va tenir menys xit i es van dispersar els homes; de resultes d'aix, Lpez va ser detingut i condemnat a morir al garrot. 

La bandera es va adoptar el 20 de maig de 1902, un cop instaurada la Repblica de Cuba, que s'havia independitzat d'Espanya el 1898. 

Interpretaci.
L'estrella blanca s coneguda com lestrella solitria i s'identifica amb la llibertat. El triangle s la representaci manica de la igualtat, i el seu color vermell s la sang vessada pels combatents de la independncia. Les franges blaves representen els antics departaments que controlaven l'illa i els blancs simbolitzen la pau. 

Els tres colors (blau, blanc i vermell) recorden el trptic de la Revoluci Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. 

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206611" title="47 Aquarii" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="86053">


47 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,12.

Enllaos externs.
Base de dades SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206615" title="Polfag" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="86054">


Els polfags (Polyphaga) constitueixen el subordre ms extens i divers dels colepters. Els polfags comprenen 144 famlies repartides en 16 superfamlies, i presenta una gran diversitat d'especialitzacions i adaptacions, amb ms de 300.000 espcies descrites, o aproximadament el 90% de les espcies d'escarabats conegudes.

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206618" title="Frederic Guisset i Fontourci" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="86055">

Frederic Guisset i Fontourci (Vlizy-Villacoublay, Illa de Frana, 26 de maig de 1970) s instrumentista de flabiol a la cobla Millenria de la Catalunya Nord i compositor de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206624" title="1 Aquarii" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="86056">



|-
! style="background-color: #FFFFC0;" colspan="2" | Astrometria (1 Aqr A)
|- style="vertical-align: top;"
| Parallaxi ( )
| 13,330,88 msa
|- 
| Distncia
|  24516 anys-llum755 pc





1 Aquarii, o tamb 1 Aqr, s una estrella mltiple de la Constellaci d'Aquari.

1 Aqr A s una gegant de la classe K. T dues companyes ptiques: B i C, que no tenen cap relaci fsica amb 1 Aqr A.

1 Aquarii s coneguda per ser una font de radiaci infraroja. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206626" title="Ferdinand Le Drogo" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="86057">







Ferdinand Le Drogo (Pontivy, 10 d'octubre de 1903 - Saint-Gildas-de-Rhuys, 1 d'abril de 1976) fou un ciclista francs, que fou professional entre 1926 i 1937. 

Palmars.
1926;
 1r del Tour de les Cornualles;
 1r de la Nantes-Les Sables d'Olonne;
 1r del Circuit dels Asos de l'Oest;
1927;
 Campi de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor en dues etapes de la Volta a Catalunya;
1928;
 Campi de Frana;
1930;
 1r al Gran Premi de Poitiers;
 1r a Chtellerault;
1931;
 1r a la Rennes-Pars-Rennes;
 1r al Circuit d'Aulne;
 1r a les 24 hores de Beziers amb Andr Leducq;
 2n al Campionat del Mn de Ciclisme;
1932;
 1r al Circuit d'Aulne;

Enllaos externs.
Palmars de Ferdinand Le Drogo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206628" title="Aranzel" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="86058">
Un aranzel s un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies i els productes exportats i importats. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci aranzelria del Centre Internacional del Comer. ,  i ;
 Assaig sobre aranzels a l'Enciclopdia Britnica. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206629" title="Ren Picamal i Coma" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="86059">

Ren Picamal i Coma (Perpiny, Rossell, 8 de juliol de 1961) s un interpret de fiscorn a la cobla Millenria de la Catalunya Nord i compositor de sardanes.

Als 14 anys s'inicia en la interpretaci de guitarra. L'any 1991, es decideix per comenar els estudis d'all que el feia gaudir: la sardana, la msica i la cobla. Va comenar aprenent el tromb a l'escola de msica de Ceret i al conservatori de msica de Perpiny. La seva faceta de compositor autodidacta ha estat prolfica, amb una producci d'una trentena de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206633" title="Cooperativa de consum" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="86060">
Una cooperativa de consum s una associaci de consumidors per beneficiar-se de la compra en grup i evitar els marges de distribuci.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de Cooperatives Europe. ,  i ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206634" title="Ciutat fortificada de Carcassona" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="86061">


La Ciutat fortificada de Carcassona (en occit "Ciutat de Carcassona", en francs "Cit de Carcassone") s el conjunt urb i arquitectnic a la vila antiga de Carcassona construda a l'Edat mitjana bastida com a defensa per la contnua inestabilitat poltica i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997 . Durant la segona meitat del segle XIX Eugne Viollet-le-Duc la va restaurar com a monument, essent a hores d'ara un dels centres turstics ms visitats de Frana.

La ciutat fortificada, en un tur a la riba dreta del riu Aude s front la ciutat moderna, i mostra en els seus diferents edificis i elements arquitectnics defensius la petja del temps i les diversos poblaments: Un enclavament protohistric, una ciutat galla, una plaa forta visigoda, una vila musulmana, capital del Comtat de Carcassona, del Vescomtat de Carcassona, i, finalment, quartter general de l'exrcit reial francs com a senescalia de Carcassona.



Envoltada per una doble muralla de 3km. de llargria, el seu interior mant l'aspecte d'una vila medieval europea amb els carrers estrets i recargolats, edificis de faanes amb entramats, barris d'artesans i gremis, el castell dels comtes de Carcassona i la baslica de Sant Natzari.

 Situaci geogrfica .


La vila alta (la "Cit") s al sud-est de l'actual Carcassona, a l'altra riba del riu Aude sobre un petit tur. Construda sobre un oppidum (plaa forta emmurallada) hom s'assegurava una font segura de subministrament d'aigua potable i el control de les vies de comunicaci a la zona, les quals confluen en aquell gual.

Adjacent a la "Cit" hi ha la "ciutat baixa" o "bastida de Sant Llus", enrelitat un barri de l'actual ciutat moderna, que ocupa l'espai lliure entre la "Cit" i el riu Aude, junt al "Pont Vell" que la connecta al casc urb.

El castell, el vertader nucli urbanstic, s al nord, front el gual i el pont actual.

Referncies.


 Bibliografia .
 Cronologia d'histria del mn. Diversos autors. Edic.62, Barcelona, 1999. ISBN 84-297-4618-8;
 Viatge al pas dels ctars. Itinerari histric i turstic pel Llenguadoc ctar.  Jess Mestre. Edic.62, Barcelona, 1996. ISBN 84-297-3937-8;

 Vegeu tamb .
 Carcassonne, joc de taula basat en Carcassona.

 Enllaos externs .

 La Ciutat fortificada de Carcassona, Ministeri de Cultura de Frana: histoire et visite virtuelle   ;
 Histria i arquitectura ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206635" title="Cooperativa de producci" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="86062">
Una cooperativa de producci (tamb anomenada cooperativa de treball associat) s aquella associaci d'obrers per constituir una empresa de la qual sn treballadors i propietaris alhora.

Vegeu tamb.
 Cooperativa;

Referncies.


Enllaos externs.
 Histria de les cooperatives de producci als Estats Units. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206636" title="108 Aquarii" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="86063">
108 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,17. s una estrella variable tamb coneguda com a V* ET Aqr.

Enllaos externs.
Plana de la base de dades SIMBAD sobre 108 Aquarii;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206637" title="Creixement vegetatiu" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="86064">
El creixement vegetatiu (tamb anomenat creixement natural) s la diferncia anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una poblaci determinada.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206638" title="Luci Postumi Alb (cnsol 234 aC i 229 aC)" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="86065">

Luci Postumi Alb (Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus) fou fill de Aule Postumi A. F. L. N. Alb, i fou cnsol el 234 aC i el 229 aC. Al seu segon consolat va fer la guerra contra els Illiris. El 216 aC fou nomenat pretor i enviat a la Gllia Cisalpina, i mentre era all fou nomenat cnsol per tercera vegada pel 215 aC, crrec que no va arribar a ocupar ja que fou derrotat pels bois al bosc de Litana, a la Gllia Cisalpina i va morir a la batalla. El seu cap fou consagrat pels bois als dus i usat com a got sagrat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206639" title="Luci Postumi Alb (cnsol 173 aC)" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="86066">

Luci Postumi Alb (Lucius Postmius A. F. A. N. Albinus) fou germ d'Espuri Postumi A. F. A. N. Alb Paullule i d'Aule Postumi A. F. A. N. Alb, que fou pretor el 180 aC i va obtenir la provncia d'Hispnia Ulterior. El seu mandat fou perllongat un any. Va dominar als vacceus i als lusitans i va retornar a Roma el 178 aC on va rebre els honors del triomf. 

Fou cnsol el 173 aC junt amb Marc Popilli Laenes III, i foren encarregats de dirigir la guerra a Ligria, per prviament Luci Postumi Alb fou enviat a Campnia per separar les terres de l'estat de les terres dels particulars, i com que aix el va ocupar fins finals d estiu, ja no va poder arribar a Ligria. Va establir un dret de peatge als aliats per viatjar per territori rom i va restaurar la Florlia. 

El 171 aC fou enviat com ambaixador a Masinissa I i als cartaginesos per demanar forces contra Perseu de Macednia. El 169 aC va fracassar en les seves aspiracions a ser censor. El 168 aC va servir amb Emili Paulle a Macednia i va dirigir la segona legi a la batalla contra el rei macedoni; desprs fou enviat a saquejar el pas dels enis (aenii) i ja no torna a ser esmentat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206640" title="Crisi de subsistncia" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="86067">
Una crisi de subsistncia era cada un dels perodes crnics de fam caracterstics de les societats agrries anteriors a la Revoluci Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o ms anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).

Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de la poblaci. 


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206641" title="Preston" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="86068">
Preston s una ciutat d'Anglaterra situada al comtat de Lancashire. T uns 132.000 habitants i destaca per la seva activitat universitria i per ser la seu del museu de la FIFA

Histria.
Es creu que els primers habitants es van installar a la zona el segle VIII, si b hi havia una ciutadella romana als voltants. Durant l'Edat Mitjana va ser un important punt comercial del comtat per va ser la revoluci industrial la que va fer augmentar la seva importncia al pas, pel trfic de mercaderies pel seu riu i les seves fbriques que treballaven amb el cot. La novella de Charles Dickens Temps difcils s'inspira en aquesta ciutat i el cot per a la seva Coketown

Personatges importants.
Richard Arkwright;
Nick Park ;


Agermanaments.
 Almelo, Pasos Baixos;
 Kalisz, Polnia;
 Nmes, Frana;
 Recklinghausen, Alemanya;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206642" title="Antonin Magne" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="86069">







Antonin Magne (Ytrac, 15 de febrer de 1904 - Arcachon, 8 de setembre de 1983) fou un ciclista francs, guanyador dues vegades del Tour de Frana i una del Campionat del Mn de Ciclisme.

Va debutar al Tour de Frana el 1927 en companyia d'Andr Leducq. El 1931 va guanyar el seu primer Tour, malgrat les caigudes que pat i els atacs incessants de l'itali Pesanti i del belga Demuysre que el van deixar esgotat. Fins al punt que no va prendre la sortida a l'edici de l'any segent. El 1934 tornar a guanyar, demostrant la seva gran classe. Va ser el primer vencedor d'una etapa contra-rellotge individual al Tour. 

El 1936 va guanyar el Campionat del Mn de ciclisme i fou segon al Tour de Frana. 

Corredor seris metdic i discret va ser estimat pel pblic.

En acabar la seva carrera professional exercir de director esportiu de Louison Bobet i ms tard de Raymond Poulidor.

Va viure una part de la seva vida a Livry-Gargan, a Sena Saint-Denis. El 2004, centenari del seu naixement, el Tour de Frana l'homenatj fent una etapa a la ciutat.

Palmars.
1923;
 1r al Circuit dels Monts de Roannais;
1926;
 1r a la Pars-Sant Quentin;
1927;
 1r a la Pars-Limoges;
 1r al Gran Premi Wolber, formant part de l'equip Alleluia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1928;
 1r a Yverdon;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana;
1929;
 1r a la Pars-Limoges;
 1r al Circuit de les Viles d'Aigua d'Auvergne;
 1r a Saignes;
 1r al G.P.del Textil a Charlieu;
1930;
 1r a la Pars-Vichy;
 1r a Beziers;
 2n a la Volta a Euskadi i vencedor de dues etapes;
 3r al Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1931;
 1r del Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1932;
 1r del Circuit dels Pirineus Orientals;
 1r a Villeneuve-sur-Lot;
1933;
 1r a Villeneuve-sur-Lot;
 1r a Nia;
 2n del Campionat del Mn de ciclisme;
1934;
 1r del Tour de Frana i vencedor de dues etapes;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 1r a Malo-les Bains;
 1r a Pau;
1935;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 1r a Cannes;
1936;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 2n del Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1937;
 1r del Critrium d'Europa a Tolosa;
1938;
 1r a Saint-Jean-d'Angly;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana;
1939;
 1r del Gran Premi d'Europa a les Tuileries;
 1r del Circunt Grand-Combain;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 6 a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1928. 6 a la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1929. 7 a la classificaci general ;
1930. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1931. 1r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. 8 a la classificaci general ;
1934. 1r a la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1935. Abandona (7a etapa);
1936. 2n a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1938. 8 a la classificaci general i vencedor de dues etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. 29 a la classificaci general ;
1932. 34 a la classificaci general;










Enllaos externs.
Palmars d'Antonin Magne;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206643" title="Explosi demogrfica" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="86070">
Una explosi demogrfica s la segona fase de la transici demogrfica dels pasos desenvolupats, caracteritzada pel descens rpid de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat elevada, la qual cosa provocava un creixement molt accelerat de la poblaci total.

Es produ durant la Revoluci Industrial.

Un fenomen similar s l'anomenat boom demogrfic dels pasos subdesenvolupats, caracterstic del segle XX.


Referncies.



Enllaos externs.

 Web de The Population Project. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206644" title="Latifundi" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="86071">
Un latifundi s una explotaci agrria de gran extensi, caracteritzada per l's inefica dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnolgic i m d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).


Referncies.





El latifundi era una gran extensio

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206646" title="Minifundi" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="86072">
Un minifundi s una finca rstica de dimensions redudes, la producci de la qual s insuficient per a l'abastiment de la famlia propietria.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206647" title="Moviment obrer" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="86073">



El moviment obrer s el conjunt d'agrupacions, moviments i prctiques de la classe obrera creats amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotaci capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjanant una revoluci social.

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialitzaci i el capitalisme. Mitjanant un llarg procs de lluita, en qu es va adquirir la conscincia col lectiva de pertnyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicaci, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

 Evoluci moviment obrer .

Al primer quart del s.XIX tenen lloc les primeres manifestacions obreres amb el moviment conegut com a ludisme. Els obrers destrueixen les filadores i el Vapor de Bonaplanta de Barcelona (1835). Tamb es rebellen contra les selfactines a travs de vagues i la crema de fbriques.

Cap al 1830 comena a divulgar-se l'associacionisme obrer, sent la primera associaci organitzada a Espanya l'Associaci de Teixidors de Barcelona, la qual lluitava pels drets dels treballadors com l'atur, els salaris i unes mnimes condicions, en aquella poca infrahumanes.

El moviment obrer va tenir perodes d'expansi durant la regncia d'Espartero (1840-43), el Bienni Progressista (1854-56) i el mxim apogeu va ser durant el Sexenni Democrtic o Revolucionari(1868-74).

El 1864 es funa l'Associaci Internacional de Treballadors (AIT) a Londres, coneguda com a la Primera Internacional. Dins d'aquesta associaci trobem dos tendncies: marxistes o comunistes (Marx) i anarkistes o bakunistes (Bakunin).

El 1870, un itali anomenat Fanelli membre de l'AIT visita Espanya, en concret Barcelona, per transmetre les idees i intencions d'aquesta mobilitzaci obrera, fundant a Espanya la Federaci Regional Espanyola de l'AIT (FRE). A causa de les divergncies entre marxistes (majoritaris a l'AIT i Madrid) i anarquistes (majoritaris a Catalunya i Pas Basc) ja que uns eren partidaris del moviment pacifista i els altres violent respectivament, el 1872 els anarquistes sn expulsats de l'AIT, i a causa d'aquest fet els marxistes sn expulsats de la FRE, funant seguidament la Nova Federaci Madrilenya, partit que esdevindr el PSOE el 1879.

Durant la I Repblica el moviment obrer gaudeix de gran expansi per el 1874 amb el cop d'estat del general Pava s durament reprimit i passa a la clandestinitat.

El 1881 amb Sagasta al cap del Govern, els partidaris del moviment obrer es reuneixen al congrs de Barcelona, donant pas a la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE) i portant a terme manifestacions pacfiques com la Diada del Primer de Maig reivindicant unes millores laborals com la jornada de 8h.

Les dos darreres dcades del s.XIX es realitzen atemptats terroristes principalment contra les collites. Dos dels ms significatius van ser la Mano Negra el 1883 i la presa de Jerez el 1892, per fracassen i els obrers sn castigats, en el cas de Catalunya per mitj del Procs de Montjuc on Cnovas pressiona als obrers a confessar veritats sobre les revoltes i els condemna majoritriament a cadena perptua. Desprs d'aquest procs Cnovas s assassinat pels obrers en venjana de la seva crueltat.

El 1879 l'agrupaci socialista madrilenya passa a anomenar-se Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) encapalat per Pablo Iglesias en la illegalitat.

El 1906 sorgeixen els primers sindicats agraris. El 1909 es desencadena la Setmana Trgica a causa de l'enviament de reservistes a la guerra del Marroc, la majoria catalans i pares de famlia. El 1910, es constitueix la Confederaci Nacional de Treballadors (CNT) i les associacions que abans estaven agrupades per gremis, passen a agrupar-se en sindicats per localitats. El 1919 ingressa a la CNT la Federacin Nacional de Agricultores (anarquistes) i es barregen dos tendncies dins aquesta fora sindical: anarcosindicalistes i anarquistes.

El 1919 t lloc la vaga de La Canadenca, que era l'empresa de subministrament de llum. La mobilitzaci consistia a paralitzar tots els sectors que depenssin d'aquesta energia (sobretot indstria i ferrocarril). Finalment, aconsegueixen la jornada laboral de 8h per el capit general no allibera a tots els detinguts, qesti pactada amb anterioritat fet pel que els treballadors reprenen la vaga i es declara l'estat de guerra.

Sorgeix un terrorisme anomenat pistolerisme que eren personatges armats contractats per empresaris i es tractava d'un terrorisme protegit pels governadors civils. El 1921 el governador de Barcelona idea la Llei de fugues.

Socialisme Utpic.

Tendncia d ordenar la societat d una manera collectiva en oposici de les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema d organitzaci social. El concepte socialisme utpic va sser posat per Marx per tal de definir les teories socialistes anteriors al marxisme com un intent bonic de canviar la societat per inefica, el de Marx en canvi era un socialisme cientfic.

Col lectivitzaci:tendncia en ordenar la societat d una forma col lectiva en oposici de les idees liberals com a norma suprema de organitzaci social. Petites colnies on els seus habitants o comparteixen tot.  

Socialitzaci: Gesti dels bns i mitjans de producci per part de l Estat

Socialistes utpics:

Saint Simon: D origen aristcrata, el seu punt de partida es trobar el principi de ordenar la nova societat industrial. Creu que l Estat a de deixar de estar governat per militars i advocats i ha de passar a ser-ho per a les classes productores entre elles els obrers i empresaris. Defensa la propietat privada, per tamb l obligaci de la seguretat social i la retribuci del obrer d acord amb el seu treball.

Charles Fourier: Fill de comercial, el seu punt de partida per anlisi sociolgic es el caos que es troba emergida aquesta societat, el culpable del caos es la infelicitat humana i la destrucci de les lleis de la naturalesa causada per les institucions com: la famlia, la ptria i la religi. Fourier busca la soluci de l harmonia i la pau entre les maneres diferents de ser les persones. Cal organitzar la societat en falansteris, que consisteix en la creaci d una ;
comunitat de vida i de producci en la que la propietat sigui col lectiva i les tasques rotatries. Les 1600/1800 persones seleccionades d acord amb la compatibilitat dels seus carcters. 

 Proudhon: Fill de famlia pobra pagesa es pot considerar el teric precursor del anarquisme i en alguns casos del premarxisme. Considera que la propietat es un robatori, que l home es noms lliure quan actua mogut pel seu principi de ra, mai accepta un partit organitzat on les ordre vinguin de dalt. Defensa l organitzaci federal.

 Robert Owen: s l anima d un projecte innovador; s la colnia txtil New Lanak, on tots els seus treballadors tindran part dels beneficis generats per la fbrica, a dems aquesta colnia gaudia de molts serveis dirigits a satisfer les necessitats del obrer, gaudir tamb d escoles amb mtodes molt moderns a l poca.

Aportacions britniques al moviment obrer.

Ludisme

L any 1779 Ned Ludd, un obrer del sector txtil va destruir les mquines d on treballava acusant-les de la provocaci del atur. El parlament Britnic reacciona amb duresa: va prohibir les associacions de obrer i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort a consequnica   Bretanya per aviat es difondr arreu de Europa. A Catalunya els primers atemptats foren a la fbrica de Bonaplata.


Trade Unions 

Organitzaci sorgida a Londres l any 1720 que organitza els obrers txtils amb una caixa de resistncia, enregistrament d afiliats i reivindicacions laborals. Varen aconseguir mltiples millores, com augment de sous, disminuci de la jornada. Aconsegueixen  la primera llei laboral que consistia en reduir la jornada de treball dels nens a 12 hores. Tamb sorgeixen els primers lders obrers que aconsegueixen l abolici de les combination laws. Tamb obligaven el descans els dissabtes i al 1832 s aprova la llei dels burgs podrits; des d ara podran votar 800.000 britnics ms, disminua les zones rurals i augmentaven les cuitats cosa que significa el triomf de la mentalitat burgesa. Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades dels infants aquest cop a 9 hores.

Cartisme

Moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 que reivindicava les millores laborals, drets poltics dels obrers, millores socials.... Ben aviat per aquest moviment es divid en dues parts: Pacfics i violents. Va sser per aquesta ra que al 1848 va fracassar.

Socialisme revolucionari (Marxisme).

Marx era fill d'un jueu alemany que s exili a Pars, on coneix a Engels, Bakunin i Proudhon. 
Marx funda un diari que aviat ser prohibit i marxa a Blgica amb Engels i poc abans d esclatar la revoluci de 1848 publica el manifest comunista, desprs fou expulsat de blgica i marx cap a Alemanya per intentar atreure a la burgesia amb les seves idees. A 1865 s instal la a Londres a un dels barris ms marginals i a 1865 escriu  el capital  on explica la seva teoria sobre el procs de transformaci del sistema capitalista al socialista:

- Materialisme histric: Segons Marx la histria evoluciona seguint un esquema dialctic. El moviment inicial s anomena tesi: situaci que en el decurs del temps marxa cap a la situaci oposada anomenada anttesi fins anar a parar a una situaci final anomenada sntesi, la qual actua com a nova tesi per a la fase histrica segent. El motiu de canvi entre una fase i altra sn les tensions entre possedors i despossets. En un moment determinat apareixen obstacles per a un normal desenvolupament de les forces de producci i fa que s obri una nova poca d evoluci social, aix doncs per a moure el motor de la histria s l odi i la lluita entre classes. Per Marx la revoluci industrial ser un fet de tesis en el qual les forces de producci tindrien la situaci oposada en la burgesia i els obrers. L anttesi s esdevindria en el moment que en que mitjanant la lluita de classes es faci possible la situaci contraria es a dir la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la histria i veu diferents moments on es veu la teoria tesi-anttesi; Antiga Roma (esclaus-lliures), Edat mitjana (senyors feudals-vasalls) i la Edat Moderna que toca el seu fi entre burgesia-proletariat ser el final de la edat moderna i segons ell l ltim episodi de la societat de classes. 

- Dictadura del proletariat: Transici entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, l abolici de la propietat privada i la socialitzaci dels mitjans de producci per tal de eradicar la plusvlua.

- Plusvlua: En l anlisi de la societat capitalista Marx va descobrir l origen de les desigualtats socials: l enriquiment dels empresaris motivat per l apropiaci individual en una part del benefici produt i no retribut pel obrer. 

- Socialisme cientfic: Socialisme proposat per Karl Marx en haver descobert que les lleis que regeixen la histria humana tindran les claus que presentin el futur.

Anarquisme.

Teoria revolucionaria socialista que rebutja qualsevol manera d autoritat tant de l Estat com  de l esglsia. Volen la supressi de l activitat privada mitjanant la col lectivitzaci. Pensa que la societat es pot dirigir per si sola. Els anarquistes creuen en la lluita espontnia de les masses obreres per tal de destruir l Estat. Es Considera que l educaci s una de les eines que cal tenir en compte per aconseguir el canvi social. Bakunin fou el principal teric i activista del moviment anarquista.

La Primera Internacional - AIT.

A Londres a 1864 els delegats de les delegacions obreres de diferents pasos van organitzar la primera internacional o AIT (Associaci Internacional de Treballadors) Marx fou l encarregat d escriure el manifest inaugural i els estatuts que i va incloure aspectes fonamentals del seu pensament.
1- la emancipaci  havia de ser obra dels treballadors.
2- la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participaci de la vida poltica.
Per Bakunin es va ingressar al 1868 i es van produir les primeres diferncies ja que Bakunin rebutjava la organitzaci de partits poltics obrers. Alguns guanys de la Primera AIT foren la creaci de smbols com ara la celebraci del primer de Maig i el himne de la internacional.

Referncies.


Bibliografia.
 Robert N. Stern, Daniel B. Cornfield: The U.S. labor movement:References and Resources, G.K. Hall & Co, 1996.
 John Hinshaw i Paul LeBlanc (ed.): U.S. labor in the twentieth century : studies in working-class struggles and insurgency,  Amherst, Nova York: Humanity Books, 2000.
 Philip Yale Nicholson: Labor's story in the United States, Filadelfia, Pa. : Temple Univ. Press 2004 (Series  Labor in Crisis ), ISBN  1-59213-239-1.
 Beverly Silver: Forces of Labor. Worker's Movements and Globalization since 1870, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-52077-0.
 St. James Press Encyclopedia of Labor History Worldwide, St. James Press, 2003, ISBN 1-55862-542-9.
 Lenny Flank (ed): IWW: A Documentary History, Red and Black Publishers, St Petersburg, Florida, 2007.  ISBN 978-0-9791813-5-1.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206648" title="Mark Knowles" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="86074">

Mark Knowles (Nassau, Bahames, 4 de setembre de  1971) s un jugador professional de tennis. Ha destacat especialment en la modalitat de dobles, especialitat en la qual arrib a ocupar el primer lloc del rnquing mundial. Amb el seu company Daniel Nestor han assolit les finals dels 4 Grand Slam, de la Tennis Masters Cup de dobles i de 8 dels 9 Masters Series.

Ttols de Grand Slam.
 Campi en dobles (3).


 Finalista en dobles (6).


Ttols (57; 3+54).
Individuals (3).


Dobles (54).


 Enllaos externs .

  Perfil de l'ATP;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206650" title="Joan Sans i Balsells" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="86075">
Joan Sans i Balsells (La Riba, Alt Camp, 5 de febrer de 1912 - Barcelona, 19 de febrer de 1999) fou un organista i compositor catal. Quan ingress a l'orde caputx prengu el nom de Robert de la Riba, amb el qual signava les seves composicions. Tamb ha deixat una collecci de fotografia prpia. 

Als deu anys va iniciar els estudis musicals a l'Escolania del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, que dirigia l'organista i mestre de capella Antoni Catal, que en veure els seus dots el va conduir a iniciar els estudis de piano amb Joan Pellicer, professor de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. El 1925 comen els estudis religiosos al seminari d'Igualada i es va consagrar a l'estudi del seu instrument predilecte: l'orgue. L'any 1935 fou ordenat sacerdot

L'any que esclat la guerra civil estudiava harmonia amb Jaume Pahissa. El juliol del 1937 va creuar la frontera per anar al convent de Tolosa de Llenguadoc; d'all es dirig, a travs dels convents de l'orde, vers Gnova i, finalment, Mil, on complet els estudis de piano, orgue i composici amb Alceo Galliera al Conservatori milans.

El 1940 retorn a Catalunya i s'instal.l a Igualada, iniciant una estreta collaboraci musical amb Joan Just, mentre acabava els estudis de composici amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois.

El 1943 va inaugurar l'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l'orgue, duent a terme una continuada labor pedaggica i musical, a travs de l'assdua interpretaci del repertori sacre dels segles XVI al XX. Durant aquest perode es va dedicar amb molta intensitat a la composici. D'aquesta poca daten algunes de les seves composicions ms emblemtiques com la Rapsdia Nadalenca per a orquestra i cor, estrenada sota la seva direcci al Palau de la Msica Catalana, la Simfonieta concertant, Missa catalana (1965) o la srie de sardanes, en les seves diverses versions.

Al llarg dels anys 50, la seva popularitat concertstica va augmentar arran de la seva presncia habitual en els cicles dels "Concerts Populars" del Palau de la Msica Catalana, on hi oferia, al costat del repertori organstic tradicional, transcripcions prpies d'obres simfniques de Mozart, Beethoven, Mendelssohn i Grof.

A travs dels seus setmanals concerts d'orgue durant ms de quaranta anys convert l'esglsia de Pompeia en l'nic baluard barcelon de la msica organstica, divulgant el repertori organstic europeu dels segles XVI al XX. Dins del seu extens repertori hi ocupava un lloc primordial l'obra d'orgue de J. S. Bach, lopera omnia del qual va interpretar quatre vegades; tamb va donar a conixer per primera vegada al pblic barcelon les obres completes d'orgue de Mozart, Mendelssohn, Franck i Liszt.

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Robert de la Riba;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206651" title="Copa d'frica de Nacions 2008" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="86076">
La XXVI Copa d'frica de Nacions es realitz a Ghana entre el 20 de gener i el 10 de febrer de 2008. Aquesta competici tamb s coneguda com MTN Africa Cup of Nations, degut al seu patrocinador, MTN. La selecci d'Egipte va guanyar a la del Camerun per 1-0 a la final i representar la Confederaci Africana de Futbol a la Copa Confederacions 2009.

Ghana va aconseguir el dret a organitzar l'esdeveniment guanyant per 9 a 3 la votaci davant de Lbia, feta pels membres del comit executiu de la CAF a El Caire. Sud-frica va renunciar a l'organitzaci desprs de saber que seria el pas anfitri de la Copa del Mn de Futbol 2010.

Classificaci.



La classificaci va tenir lloc entre el 2 de setembre de 2006 i el 13 d'octubre de 2007.
Vegeu Copa d'frica de Nacions 2008 (Classificaci).

Seleccions participants.

   Amfitri, 16a aparici (4 ttols);
   Guanyador del grup 1, 17a aparici (1 titol);
   Guanyador del grup 2, 21a aparici (5 ttols) ;
   Guanyador del grup 3, 15a aparici (2 ttols);
   Guanyador del grup 4, 7a aparici (1 titol);
   Guanyador del grup 5, 15a aparici (4 ttols);
   Guanyador del grup 6, 4a aparici;
   Guanyador del grup 7, 11a aparici;
   Guanyador del grup 8, 9a aparici;
   Guanyador del grup 9, 5a aparici;
   Guanyador del grup 10, 2a aparici;
   Guanyador del grup 11, 13a aparici;
   Guanyador del grup 12, 13a aparici (1 titol);
   Segon del grup 4, 13a aparici (1 titol);
   Segon del grup 9, 2a aparici;
   Segon del grup 11, 7a aparici (1 titol);

Vegeu Copa d'frica de Nacions 2008 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Seus.



rbitres i Assistents.



rbitres:
 Mohamed Benouza;
 Devine Evehe;
 Yuchi Nichimura;
 Abderrahim El Arjoun;
 Jerome Damon;
 Kokou Diaoupe;
 Kacem Bennaceur;
 Djamel Haimoudi;
 Coffi Codjia;
 Modou Sowe;
 Alex Cotey;
 Koman Coulibaly;
 Badara Diatta;
 Eddy Maillet;
 Muhamed Ssegonga;
 Kenias Marange;


Assistents:
 Brahim Jezzar;
 Evarist Menkouande;
 Toru Sagara;
Redouane Achik;
 Enock Molefe;
 Komi Konyoh;
 Bechir Hassani;
 Jeong Hae Sang;
 Celestin Ntagungira;
 Angesom Ogbemariam;
 Desire Gahungu;
 Lassina Par;
 Bechir Hassani;
 Inacio Manuel Candido;
 Nasser Sadek Abdel Nabi;
 Kenneth Chichenga;


Fase de grups.
Grup A.










Grup B.










Grup C.










Grup D.










Segona Fase.


Quarts de final.








Semifinals.




Tercer Lloc.


Final.


Premis individuals.


MVP del torneig.
 Hosny Abd Rabo;

Pichichi.
 Samuel Eto'o - 5 gols;


Millor Onze del torneig.
Els seguents jugadors varen ser seleccionats com els millors en les seves respectives posicions, basant-se en les seves actuacions al llarg del torneig.



Substituts;
 Richard Kingson;
 Hany Sad;
 Ahmed Fathy;
 Frej Saber;
 Stphane Mbia;
 Didier Drogba;
 Abdul Kader Keta;

Golejadors.


5 gols;
 Samuel Eto'o;

4 gols;
 Manucho;
 Hosny Abd Rabo;
 Mohamed Aboutreika;
 Amr Zaky;

3 gols;
 Didier Drogba;
 Salomon Kalou;
 Abdul Kader Keta;
 Boubacar Sanogo;
 Junior Agogo;
 Sulley Muntari;
 Soufiane Alloudi;

2 gols;
 Geremi Njitap;
 Joseph-Dsir Job;
 Stphane Mbia;
 Mohamed Zidan;
 Michael Essien;
 Pascal Feindouno;


2 gols, cont.
 Brian Brendell;
 Yakubu Aiyegbeni;
 Elrio van Heerden;
 Chaouki Ben Saada;
 Francileudo dos Santos;
 Chris Katongo;

1 gol;
 Flvio;
 Razak Omotoyossi;
 Achille Emana;
 Alain Nkong;
 Aruna Dindane;
 Bakari Kon;
 Yaya Tour;
 Marco Zoro;
 Ahmed Fathy;
 Haminu Dramani;
 Asamoah Gyan;
 Quincy Owusu-Abeyie;
 Ismal Bangoura;
 Oumar Kalabane;

1 gol, cont.
 Souleymane Youla;
 Frdric Kanout;
 Hicham Aboucherouane;
 Abdeslam Ouaddou;
 Tarik Sektioui;
 Monsef Zerka;
 Mikel John Obi;
 Moustapha Bayal Sall;
 Henri Camara;
 Abdoulaye Diagne-Faye;
 Diomansy Kamara;
 Katlego Mphela;
 Yassine Chikhaoui;
 Issam Jema;
 Mejdi Traoui;
 James Chamanga;
 Felix Katongo;
 Jacob Mulenga;

En prpia porta;
 Mohammed Ali El Khider;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206653" title="Julien Vervaecke" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="86077">

Julien Vervaecke (Dadizele, 3 de novembre de 1899 - Roncq, 24 de maig de 1940) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1926 i 1935. Destaquen les dues etapes guanyades al Tour de Frana en les 5 edicions en qu hi prengu part.

Palmars.
1924;
 1r a Menin;
 1r a Loeve;
1925;
 1r del Circuit Franco-belga;
 1r del Circuit Miner i Metallrgic del Nord;
1926;
 1r del Circuit Franco-belga;
1927;
 1r del Circuit Franco-belga;
 3r del Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1928;
 1r al Gran Premi Wolber;
 1r del Circuit de Blgica;
1929;
 1r de la Pars-Lens;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r a la Pars-Roubaix;
1931;
 1r del Gran Premi Berchem-Audenaerde;
1932;
 1r a la Pars-Brusselles;
1933;
 1r del Critrium de Berchem;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1928. 5 a la classificaci general ;
1929. 8 a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1931. 6 a la classificaci general ;
1933. Abandona (7a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. 11 a la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Julien Vervaecke;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206654" title="Daniel Nestor" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="86078">

Daniel Nestor (Belgrad, Srbia, 4 de setembre de 1972) s un jugador professional de tennis. Nacionalitzat canadenc, ha destacat especialment en la modalitat de dobles, especialitat en la qual arrib a ocupar el primer lloc del rnquing mundial.

Ttols de Grand Slam.
 Campi en dobles (3).


 Finalista Dobles (6).


Campi en dobles mixtos (1).


Ttols (52; 4+48).
Individuals (4).


Dobles (48).


 Enllaos externs .
 Perfil de l ATP  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206662" title="Els tres tambors" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="86079">
Els tres tambors s una can popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; t un engrescador ritme de marxa, que est potenciat per la reiteraci onomatopica del so del tambor. Pot ser d origen provenal. Tamb s una irnica histria amorosa, en la que el ms petit dels "tres tambors que venen de la guerra", finalment, rebutja l amor de "la filla del bon rei".

Fruit de la seva popularitat, diversos compositors n'han fet versions i arranjaments musicals, com ara l'harmonitzaci per a cor d'Amadeu Vives o la glosa per a cobla de Joaquim Serra.

Les canons populars, segons Oriol Martorell, s han anat creant annimament segons les circumstncies i costums de cada moment. S han anat transmetent oralment de generaci en generaci fins que, davant de noves modes i nous tipus de vida i cultura, van comenar a oblidar-se i a perdre s. Malgrat aix, a partir de la Renaixena, alguns historiadors, literats i msics van intentar recollir-les, estudiar-les, revaloritzar-les i fer-les conixer de nou.

La msica popular s un dels aspectes ms distintius del tarann artstic d un determinat poble o grup tnic i cultural. Les nostres canons responen i tradueixen les essncies ms ntimes de l esperit musical catal i per aix en els nostres temps no ens ha estat difcil tornar-les a sentir.


 Referncies .

Video a Youtube amb una interpretaci deTeresa Rebull;
Partitura;



 Bibliografia .

 Canons per al poble d'infants. Preparaci de Mn. Josep Soler, harmonitzacions de Manuel Oltra, Illustracions de Cesc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206669" title="Rgim demogrfic modern" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="86080">
El rgim demogrfic modern s la fase actual de l'evoluci demogrfica dels pasos desenvolupats, caracteritzada per l'existncia de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca l'envelliment progressiu de la poblaci i, en alguns pasos, una disminuci de la poblaci total.

Vegeu tamb, Rgim demogrfic antic

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206671" title="Rgim demogrfic antic" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="86081">
El rgim demogrfic antic s la fase primitiva de l'evoluci demogrfica de totes les societats, caracteritzada per l'existncia de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, cosa que provocava un creixement de la poblaci molt baix a llarg termini.

A Europa va durar fins a la Revoluci Industrial.

Vegeu tamb, Rgim demogrfic modern
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206672" title="Constituci sovitica" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="86082">
Constituci de la Uni Sovitica s el nom genric que es dna al conjunt de les diferents constitucions que van regir polticament la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS) entre la seva fundaci l any  1922 i la seva dissoluci el desembre de 1991. Hi va haver un total de quatre constitucions:

La Constituci de 1918, sancionada desprs de la Revoluci d Octubre. No es va aplicar, en principi, a la Uni Sovitica  encara no existia   sin a la que ms endavant seria el seu component ms important:  la Repblica Socialista Federativa Sovitica de Rssia.
La Constituci de 1924, sancionada desprs de la creaci de l URSS i que legitimava la seva formaci, a ms de  reestructurar els rgans de govern sovitics. Va ser la primera de carcter federal.
La Constituci de 1936 o Constituci de Stalin, que contenia grans canvis respecte l anterior. ;
La Constituci de 1977 o Constituci de Brjnev, la darrera i ms extensa de les quatre. ;

Les constitucions de la Uni Sovitica, sobretot les de 1936 i 1977, van servir de model per a prcticament tota la resta de constitucions socialistes que es van redactar des d aleshores. Juntament amb els fonaments principals del sistema legal socialista, la seva influncia es pot trobar encara l any 2007 en pasos tan distants com Vietnam i Cuba.


 Conceptes generals .
D'acord amb la teoria marxista-leninista, l'objectiu de les successives constitucions de la Uni Sovitica era, un cop superat el capitalisme, establir les bases per al desenvolupament del socialisme, de tal manera que finalment es pogus arribar a la fase final del desenvolupament hum, el comunisme. 

Com que l'any 1918 Rssia era el primer i nic Estat socialista del mn, els bolxevics van considerar necessari l'ordenament constitucional, per van rebutjar totalment els models vigents a altres pasos -principalment liberals-, que van considerar inadequats per a la construcci del nou rgim. Veien la democrcia representativa tradicional i el seu multipartidisme com un model burgs, oposat a la democrcia socialista que volien implementar.

 Organitzaci de l'Estat, l'economia i la societat .



El primer article de les quatre constitucions definia la naturalesa de l'Estat, tal i com el recull el de la Constituci de 1936:

La Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques s un Estat socialista d'obrers i camperols.
El sistema econmic, considerat la base de la societat, era una de les primeres coses que institucionalitzava la Constituci. 
L'article Quatre de la Constituci de 1936 establia que la base econmica de l'URSS la constituen el sistema socialista d'economia i la propietat socialista dels instruments i mitjans de producci, com a resultat de la supressi del sistema capitalista d'economia, de l'abolici de la propietat privada dels instruments i mitjans de producci, i de l'anullaci de l'explotaci de l'home per l'home.

Per la seva banda, la Constituci de 1977 afirmava que:
L'objectiu suprem de la producci social sota el socialisme s el de satisfer en la major mesura possible les creixents necessitats materials, culturals i espirituals del poble.

La Constituci de 1977 va convalidar la propietat socialista dels mitjans de producci i el control centralitzat i planificat de l'economia, tot i que va especificar que aquesta organitzaci es complementava amb un marc d'independncia per a cada empresa, cooperativa o altres formes organitzatives. De tota manera, durant el govern de  Mikhal Gorbatxov es van introduir una srie de reformes, en el marc de l'anomenada perestroika, que van donar lloc a un canvi radical dels articles relatius a l'economia, amb l'objectiu de facilitar la transici cap a l'economia de mercat.

Desprs, en una srie de captols clarament diferenciats, es detallaven, entre altres coses, l'estructura de l'Estat i els seus rgans de govern, les repbliques federades i les competncies dels seus governs locals, i l'organitzaci dels poders executiu, legislatiu i judicial. Cal ressaltar que, si b existia la divisi de poders, el Soviet Suprem  legislatiu  era qui designava els altres dos. El fet que els poders executiu i judicial quedessin, en certa mesura, supeditats al legislatiu, es fonamentava en el principi que els soviets de diputats eren els mxims dipositaris de la voluntat popular, d'acord amb el sistema electoral previst per la Constituci.

A partir de la Constituci de 1936, va quedar oficialment establert el sufragi universal, igual, secret i obligatori. Tots els ciutadans ms grans de 18 anys tenien dret de vot, i els ms grans de 21 anys tenien dret a ser elegits. Addicionalment, es conferia potestat a les principals organitzacions de masses  com el Komsomol o els sindicats  per a proposar candidats. Quedava tamb fixat el rol del Partit Comunista, definit al prembul de la Constituci de 1977 com a "avantguarda de tot el poble".

A ms, s'establien una srie de drets considerats inalienables, com l'educaci pblica, la seguretat social, el dret a un medi ambient saludable, i altres drets culturals i socials. En contraposici al principi de la propietat privada, s'instaurava l'anomenada propietat personal, que emparava els bns propis de cada ciutad. Addicionalment, es garantien, entre altres, les llibertats d'expressi, premsa i mobilitzaci, que s'asseguraven "posant els edificis pblics, carrers i places a disposici del poble treballador i les seves organitzacions, i difonent mpliament la informaci, amb l'oportunitat de servir-se de la premsa, la televisi i la rdio". Els opositors al sistema sovitic afirmen que aquestes llibertats noms eren nominals i no es respectaven de fet.
Finalment, quedaven instaurats oficialment l'escut, la bandera, l'himne i la capital de l'Estat. Les disposicions finals establien el procediment per reformar la Constituci.

 Drets i deures constitucionals.

El reconeixement dels drets individuals i poltics, i tamb les obligacions dels ciutadans sovitics es troben al Captol X, Arts. 118-133. 
Cal ressaltar com a Drets reconeguts: Dret al treball, Dret a la pensi, Dret a l'educaci, i el reconeixement de la paritat - igualtat entre homes i dones. Els articles 127, 128 i 130 parlen de Drets de carcter processal (inviolabilitat del domicili, principi de subjecci a la Constituci i habeas corpus). A l'Art. 124, es recalca la lacitat de la Uni de Repbliques. Finalment, la Constituci instaura el servei militar obligatori i afirma el deure que tenen els ciutadans de defensar la ptria.

Enllaos externs.
 Constituciones de la URSS - Recull de constitucions de l'URSS a la biblioteca virtual de la UJCE;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206675" title="Bullangues" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="86083">
Les Bullangues sn els avalots que es produren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de Bullangues cal distingir dos perodes. El primer comena amb la crisi final del sistema absolutista, desencadenada per la mort de Ferran VII el 1833, i conclou amb la consolidaci del rgim liberal al final de 1837. El segon, que arrenca el 1840 i acaba al tombant de 1843-1844, s'explica pels desajustaments socials provocats per la resoluci de la Primera Guerra Carlina i pel malestar originat entre el poble menut i alguns sectors de la burgesia pel caire que havia pres el sistema liberal. 

En conjunt, per, les Bullangues sn l'expressi de les tensions socials sorgides al si de la societat catalana arran de l'extensi de les relacions socials capitalistes.

La primera onada de Bullangues s'inici quan, arran de les cremes de convents, al juliol de 1835, alguns sectors del liberalisme barcelon decidiren aprofitar el malestar popular per forar el govern de l'Estatut reial a entrar en el cam de les transformacions liberals. La por que es produs una repressi generalitzada va desencadenar la primera ran bullanga en el moment de l'entrada a la ciutat del general Bassa, el 5 d'agost. El general fou assassinat, van ser abatuts monuments en homenatge a Ferran VII, smbol de l'absolutisme espanyol, i foren incendiades fbriques propietat de la burgesia catalana.

L'any 1840, just acabada la Primera Guerra Carlina, s'inici el segon cicle de Bullangues. L'estiu d'aquell any, la cort (amb regncia de Maria Cristina, esposa del difunt Ferran VII) es trasllada a Barcelona en creure que la capital catalana era ms segura que Madrid. Les revoltes, per, no s'aturen i el poble es concentra el 18 de juliol a la Plaa de Sant Jaume per manifestar-se contra el govern. La conseqncia ms directa dels avalots s la fugida a Frana de la regent que desemboca en una pujada al poder del general Espartero, tampoc gens af a les revoltes populars. 

Per entendre les Bullangues hem de situar-nos histricament. Els fets es produeixen bsicament a la dcada de 1830, un moment de plenes tensions a l'estat. Ferran VII, un dels reis mes desitjats de la histria (els enfrontaments entre el seu pare, Carles IV, i Napole Bonaparte van deixar un buit de govern, i el seu retorn fou molt aclamat pel poble) va resultar ser tamb uns dels ms dspotes. Quan mor, l'any 1833, sorgeix l'esperana de canviar el sistema, ja que la seva filla Isabel era encara una criatura i l'estat quedava en mans d'una regncia. Va esdevenir el que ara anomenen la revoluci liberal. Per aix les Bullangues lluitaren contra cap nova imposici del govern, el poble va lluitar com mai per defensar els seus legtims drets.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206676" title="Fortress of Fear" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="86084">
Fortress of Fear s un joc per a Game Boy de Nintendo que es va publicar l'any 1990. Es tracta d'un joc d'aventures en 2D en qu cal anar derrotant enemics en un castell poblat de monstres.

 Jugabilitat .

Hi pot jugar 1 jugador.

 Trucs . 
Vides infinites: 010221C3

Salut illimitada: 010C22C3

Claus infinites: 010945C3



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206677" title="El Mariner" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="86085">
El Mariner s una can de temtica amorosa ja que s un dileg entre una donzella i un mariner.
Tot i que s de tradici catalana s coneguda arreu d'Europa, sobretot als pobles mariners. Tanmateix, tamb es canta a Esccia.
A Mrcia els nens la canten fent un joc dansat (ball rod).

Aquesta can s una balada. Aquest gnere es caracteritza per la seva duraci, que sol ser llarga. Normalment el tema que predomina s el narratiu o lriconarratiu, acompanyat de msica majoritriament sillbica, de ritme mesurat i en mode major. Aquest tipus de can s'utilitzava en diversos contextos: a l'interior de grups laborals agraris (sega, aplega d olives, espellofades), fent cam cap al lloc de la feina, dintre de determinat tipus de tallers (txtils, costura), a casa (teixint, per fer dormir les criatures) o en ocasions festives (aplecs i fontades, matances, etc.) 

El dileg est dividit en unitats sempre de vuit sllabes o menys i t una rima assonant.
Tot i aix tamb en trobem de 7 sllabes com El rossinyol, de 10 (5+5: L'hereu Riera, Sant Ramon de Penyafort; 6+4: El fill del rei), d'11 (7+4: El mariner), de 12 (6+6: L'hostal de la Peira), entre d altres.


 Partitura .




 Bibliografia .
Llibres on es pot trobar la can i fonts consultades:
 A. Capmany. Canoner popular, Mestres editora, SA. Barcelona 1980, pgs. 41-44;
 P.Bohigas. Canoner popular catal, volum I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1983, segona edici, pg.71.
 AAVV. Canons per al poble. D'excursi, volum 4, Claret. Barcelona, pgs. 82-83;
 F.Pelay. Cansons de la terra, volum I, llibreteria de E. Fernando Roca. Barcelona 1866, pgs. 116-120;
 J. Maideu. Llibre de canons. Crestomatia de canons tradicionals catalanes, Eumo. Barcelona 1994 segona edici, pgs. 197-198.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206683" title="Reformisme" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="86086">
El reformisme s una tendncia poltica partidria de la transformaci progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjanant reformes legislatives successives i sense recrrer a la violncia.

El reformisme entn que la societat qualsevol pas o instituci est sotms al temps i a l'evoluci i per tant mant una constant arrel de transformaci que necessita per seguir essent un instrument til. El reformisme no defensa la Revoluci o els actes violents que es desenvoquen de la demanda de canvis. Un reformista s en realitat un anti-revolucionari que s'hi oposa per entendre que s ms til els canvis pausats i estudiats.

Referncies.



Enllaos externs.

 Assaig Reform o revolution de Rosa Luxemburg, escrit entre 1900 i 1908. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206687" title="Jordi Vilar i Sarradell" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="86087">

Jordi Vilar i Sarradell (Badalona, 11 d'abril de 1965) s interpret de tible de la cobla La Principal del Llobregat, compositor de sardanes, director de la cobla Iluro i professor de tible de l'ESMUC.

Va comenar a tocar el tible l'any 1979 quan s'iniciava la cobla juvenil Marinada de Badalona. Desprs, l'any 1986 va passar a la Principal de Barcelona, i desprs, el 1991, a la cobla La Principal del Llobregat.

De moment ha escrit cinc sardanes i estudia direcci amb Salvador Brotons.

Com a curiositat, va tocar el tible en Un pont de mar blava de Llus Llach.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206688" title="Grigory Kulik" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="86088">

Grigory Ivanovich Kulik (Rus:                       ) (9 de novembre de 1890   24 d'agost de 1950), va ser un comandant militar sovitic, va nixer a una famlia camperola prop de Poltava, Ucrana. Soldat a l'exrcit de l'Imperi Rus a la I Guerra Mundial, s'afili al Partit Bolxevic al 1917 i a l'Exrcit Roig al 1918. Durant la Guerra Civil Russa esdevingu comandant d'artilleria, entrant en acci a Kharkov i altres ciutats.

Al 1937 Kulik esdevingu cap del principal Directori d'Artilleria de l'Exrcit Roig, i romangu com a comandant de les forces d'artilleria sovitics fins al 1941. Va ser tant un estalinista lleial com un militar conservador, oposat a les reformes radicals proposades per Mikhail Tukhachevsky durant la dcada dels 30. Per aix sobrevisqu a la Gran Purga a l'Exrcit Roig de Stalin al 1937-38, sent Adjunt al Comissari de Defensa al 1939 i prenent part en l'ocupaci sovitica de Polnia oriental al setembre. Comand l'artilleria sovitica a l'atac sobre Finlndia a l'inici de la Guerra d'Hivern, i nomenat Heroi de la Uni Sovitica en reconeixement al seus serveis extraordinaris al pas i al coratge personal.

El 8 de maig de 1940, Kulik va ser promogut a Mariscal de la Uni Sovitica, juntament amb Semin Timoshenko i amb Boris Shaposhnikov. Tenia reputaci d'incompetent, per la seva proximitat a Stalin el posava enll de tota crtica. No va poder protegir la seva esposa, Kira Simonich, que va ser arrestada per ordres de Stalin dos dies desprs de promoure a Kuliv, sent subseqentment executada.

Kulik s'aprofit de la seva posici per oposar-se a la campanya de Timoshenko per desenvolupar les forces mecanitzades de l'Exrcit Roig i usar camps de mines com a mesura defensiva, opinant que les mines eren un arma del diable.  Aquesta resistncia a les reformes tingu greus conseqncies per a la Uni Sovitica. Kulik tamb subestim el paper dels subfusells metralladors a la guerra contempornia, afirmant que eren "un arma de la policia", donada la seva relativa manca d'efectivitat (comparada amb el fusell) al ser disparada. Fins i tot en l'artilleria, que intent promoure a expenses dels altres serveis, la seva influncia va ser negativa. 

Quan tot just va ser nomenat cap del Directori d'Artilleria don instruccions a Boris Vannikov, el Comissari d'Armament, que volia "canons bells", que va ser acomiadat posteriorment per aquelles bestieses i que desenvolup l'artilleria sovitica sense fer cas a Kulik. Aviat, no obstant, Vannikov hagu d'encarar una demanda de Kulik on ordenava que s'havia de rescindir la comanda pels nous canons de 76mm antitanc. Al seu lloc, Kulik volia fer servir obusos de 107mm de la I Guerra Mundial, afirmant que no existien proves que demostressin que els alemanys havien fet un blindatge molt ms gruixut pels seus tancs. Vannikov, espantat, es neg a realitzar aquesta demanda surrealista, afirmant que era "desarmar-se amb la guerra al damunt". Conseqentment va ser purgat i empresonat (la guerra portaria la seva posada en llibertat i la seva rehabilitaci), i els obusos antitanc van tenir els resultats desastrosos ja previstos.  Kulik tamb s'opos vehementment a la motoritzaci de l'artilleria, preferint que els seus "bells canons" fossin arrossegats per "bells cavalls".

Quan l'Alemanya nazi enva la Uni Sovitica al juny de 1941, Kulik prengu el comandament del 54 Exrcit al front de Leningrad. Aqu s on es pos de manifest tota la seva incompetncia, estant al capdavant de tots els desastres que van resultar en el Setge de Leningrad. Al mar de 1942 va ser sotms a una cort marcial i degradat al rang de Major General. El seu estatuts com a un dels amics de Stalin el salv de l'escamot d'afusellament, com els succea als altres generals derrotats. A l'abril de 1943 esdevingu comandant del 4t Exrcit de la Gurdia. Entre 1944 i 1945 va ser Adjunt al Cap del Directori de Mobilitzaci, y Comandant del Districte Militar del Volga.

Desprs d'un respir que dur fins poc desprs de la guerra, Stalin i el seu cap de policia, Lavrenti Bria comenaren una nova ronda de purgues entre els militars, donada la gelosia de Stalin i la seva suspiccia sobre l'ascendent popular dels generals. Kulik va ser retirat de tots els seus carrecs i al 1946, escoltes telefniques del NKVD el sentiren queixant-se de qu els poltics estiguessin robant el crdit dels generals. Va ser detingut al 1947, romangu a la pres fins al 1950, en qu va ser condemnat a mort i executat per traci. Va ser rehabilitat per Nikita Khrusxov al 1956, i restaurat al seu rang de Mariscal de la Uni Sovitica a ttol pstum.

 Condecoracions .
 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin (3);
 Orde de la Bandera Roja (3);
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206694" title="Revoluci" nonfiltered="1086" processed="1084" dbindex="86090">
;

Una revoluci s una transformaci profunda i rpida de l'estructura social, econmica i poltica d'una societat, en general mitjanant l's de la violncia. 

Els canvis revolucionaris, a ms de radicals i aportar consceqncies trascendentals, han de percebre's com violentes, com una roptura de l'ordre establert. Si no s aix, s'hauria de parlar millor d'una evoluci, d'una transici o d'una crisi. Si el que falta s el carcter trascendental, s'hauria de parlar millor d'una revolta. Les revolucions sn consceqncia de processos histrics i de construccions collectives. Perqu una revoluci sigui possible s necessari que hi hagi una nova uni d'interessos fent front a uns altres interessos.

En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
 revoluci poltica;
 revoluci social;
 revoluci econmica;

Referncies.



Bibliografia.

 Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolucin", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5. ;
 Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolucin. Madrid: Unin Editorial. ISBN 84-7209-034-5. ;

Vegeu tamb.
 Rebelli;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206699" title="Tractat de Pars (1898)" nonfiltered="1087" processed="1085" dbindex="86091">
El Tractat de Pars de 1898 va posar fi a la Guerra Hispano-estatunidenca del mateix any.

En el susdit tractat l'Estat espanyol va cedir Puerto Rico, les Filipines i Guam als Estats Units i va reconixer Cuba com una repblica independent sota el protectorat dels Estats Units. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Debat al Senat estatunidenc sobre la ratificaci del Tractat de Pars de 1898. ;
 Text ntegre del Tractat de Pars de 1898. ;
 Text ntegre del Tractat de Pars de 1898. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206700" title="Augsburg" nonfiltered="1088" processed="1086" dbindex="86092">

Augsburg s una gran ciutat i districte urb de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regi Administrativa de Subia, situada a la confluncia dels rius Wertach i Lech.

A Augsburg, es va fer la dieta on Mart Luter es va reunir amb l'Emperador Carles i el cardenal enviat pel papa.

Va fugir escoltat pels soldats del prncep elector de Saxnia fins a la seua fortalesa.
Va agafar el nom de cavaller Jordi amb el qual va escriure alguns llibres fins que va tornar a aparixer pblicament.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206701" title="Regionalisme" nonfiltered="1089" processed="1087" dbindex="86093">
El regionalisme s un moviment cultural i poltic de recuperaci de la identitat prpia (idioma, histria, dret, tradicions i altres peculiaritats) sorgit a Catalunya i en altres zones de l'Estat espanyol durant els primers anys de la Restauraci borbnica (darrer ter del segle XIX).

Polticament, els regionalistes eren partidaris de la descentralitzaci administrativa i, en algun casos, de l'autonomia.


Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206703" title="Reforma agrria" nonfiltered="1090" processed="1088" dbindex="86094">


Una reforma agrria s un procs poltic que t com a objectiu modificar de manera rpida i profunda el rgim de propietat i el sistema d'explotaci de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producci agrria.


Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la reforma agrria zimbabwesa. ;
 Llei de Reforma Agrria escocesa, aprovada l'any 2003. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206705" title="Sindicat vertical" nonfiltered="1091" processed="1089" dbindex="86095">
Un sindicat vertical, en el rgims feixistes, s una organitzaci sindical obligatria que agrupava conjuntament empresaris i treballadors d'un determinat sector de la producci, ordenada jerrquicament sota la direcci de l'Estat (durant el franquisme, sota control de dirigents falangistes).

Defensava sistemticament els interessos de la patronal.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206706" title="Eisleben" nonfiltered="1092" processed="1090" dbindex="86096">


Eisleben (Lutherstadt Eisleben) s una vila del Districte de Mansfeld-Sdharz, la segona segons la poblaci, situada al sud de la regi de les muntanyes de Harz, al land de Saxnia-Anhalt. s coneguda per ser la vila natal de Mart Luter, de fet, el nom oficial de la vila s Lutherstadt Eisleben, Ciutat luterana de  Eisleben.
Eisleben s mencionada per primer cop el 994 com un mercat denominat Islebia i el 1180 com a vila. Va pertanyr al comtat de Mansfeld fins que va passar a Saxnia el 1780. El 1815 va ser assignada a Prssia. La vila es divideix en dues parts,  Altstadt i Neustadt (vila vella i vila nova), la segona va ser creada al segle XIV pels miners.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206707" title="Josep Farrs i Casliva" nonfiltered="1093" processed="1091" dbindex="86097">
Josep Farrs i Casliva (Berga, Bergued, 13 d'agost de 1965) s el tenora solista de la cobla Selvatana i compositor de sardanes.

Als 7 anys inicia els estudis a l'Escola Municipal de Msica de Berga. Tres anys desprs amplia estudis de clarinet i saxfon al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. Estudia tenora amb els mestres Josep Gispert, Francesc Elias i Ricard Viladesau. Actualment forma part de la cobla-orquestra Selvatana com a solista de tenora, clarinet i saxo. Tamb realitza tasques de representaci.

s autor d'una vintena de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206710" title="Purgatori" nonfiltered="1094" processed="1092" dbindex="86098">

El Purgatori s el lloc on els cristians creuen que van les nimes dels morts que no van al cel ni a l'infern.
Esperaran all fins el dia del judici final.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206711" title="Santa Maria del Pi" nonfiltered="1095" processed="1093" dbindex="86099">




L'esglsia de Santa Maria del Pi s a la plaa del Pi de la ciutat de Barcelona.
Histria.
L'esglsia del Pi est documentada des del 987. El seu cementiri era de l'any 1074 i des de l'any 1188 ja estava com a parrquia. No s'han localitzat restes de l'edifici d'aquell temps, que devia ser d'estil romnic, el que ha fet suposar que es trobava al mateix lloc que l'esglsia gtica actual, el subsl de la qual no ha estat excavat. En aquest cas, l'esglsia romnica devia ser ms petita que la gtica (com passa tamb amb la catedral), ja que es conserven registres de donacions i adquisicions de terrenys per la construcci de l'edifici actual. 

La construcci de l'actual temple gtic es deu a la primeria del segle XIV. Consta el 1321 l'existncia de la capella de Sant Climent i de Sant Lloren i el 1332 es treballava en el quart tram de la nau, que fou coberta a la segona meitat del segle XIV.

Pere el Cerimonis fu donacions l'any 1379 per comenar el campanar, que s'acab durant les obres que va dirigir el mestre major Bartomeu Mas, entre 1460 fins a la seva mort l'any 1497.

Va ser afectat pels bombardeigs del 1714 durant la guerra de successi espanyola i fou cremada l'any 1936. Desprs de la guerra civil espanyola, s'emprengueren diverses obres per reparar els desperfectes.

L'edifici.
Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 15,50 metres d'amplada i l'alada de 27 metres), amb absis poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts gtics. L'absis es cobert per una volta radial que agafa tamb el primer tram de les capelles, set voltes ms hi ha a la resta de la nau. Als peus del temple es troba el cor.

Exterior.

La faana principal, te damunt de la portalada, una gran rosassa de dotze braos del segle XIV, destruda en l'incendi del 1936 i reconstruda entre 1939 i 1943 per l'arquitecte Josep Maria Jujol, basant-se en fotografies i tamb en l'estudi de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat. La faana s presidida per dues torres octogonals, una a cada costat. Tamb de planta octogonal es l'enorme campanar al costat meridional de la capalera, de cos exempt, de 54 metres d'altura i amb murs que a la base tenen un gruix de 3,55 metres. A la banda contraria, hi ha la faana lateral i l'absis que presenten un mur continu amb finestrals entre els contraforts, sobre aquests es veu una torreta vuitavada que cont una escala de cargol que permet l'accs a la coberta. Sobre els contraforts de la faana lateral encara es poden contemplar les restes dels campanars de cadireta, on devien ser les campanes abans de la construcci del campanar actual.
Porta principal, presidida per la imatge de la Mare de Du amb Nen que hi ha al timp, es una excellent escultura gtica. A la seva llinda hi ha els bustos de Maria entre apstols. A l'entorn de la porta, de una manera semblant al portal de San Iu de la catedral, hi ha unes arcuacions cegues acabades en una motllura horitzontal.
Porta lateral, coneguda com de l'Avemaria, s situada al centre de la faana lateral. Data del segle XII, pels seus capitells esculpits amb elements romnics, per l'estructura dels arcs apuntats i de les arquivoltes sn de l'poca gtica.
Porta de l'absis. Aquesta porta data de l'any 1578 i comunica amb la sagristia.



Interior.


Altar. 
L'altar actual fou projectat l'any 1967, per Joaquim de Ros i de Ramis i el presideix una gran imatge de la Verge Maria, obra de l'escultor Enric Monjo de l'any 1973. Al presbiteri s'han succet nombrosos retaules; el del segle XIV va ser substitut per un realitzat entre 1508 i 1514 pel pintor Joan de Borgonya, el qual va ser destrut en la guerra de successi espanyola l'any 1714 i n'hi va haver un altre de l'any 1736 desaparegut a les reformes efectuades l'any 1868 en qu se'n va installar un de neogtic, projectat per l'arquitecte Frances de Paula Villar i que fou cremat el 1936. Des del 1986 s'hi pot veure un cadirat rococ de Josep Mas i Dordal de l'any 1771, que havia estat installat originalment en aquest mateix lloc, fins que se'l substitu el 1868 per un de Francesc de Paula Villar que destru l'incendi de 1936.

El sepulcre del patr de vaixell Arnau Ferrer, mort el 1394 durant el setge de Catnia, s al mur de la dreta de l'absis, es tracta de un sarcfag de pedra sobre dos lleons. La sagristia s a continuaci.

Capelles.
Entre les capelles destacables hi ha:
Capella dels Dolors, antiga de la Mare de Du de Grcia.
Capella de Sant Josep Oriol. Amb motiu de la beatificaci de Josep Oriol el 1806 s'hi va fer un retaule, i quan va ser canonitzat al 1909 l'hi fou dedicat un altar dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell amb una imatge del sant de l'escultor Venanci Vallmitjana i Barbany. A les cantonades s'hi installaren quadres del pintor Llimona. Tot plegat fou cremat l'any 1936, i actualment hi ha una imatge antiga del sant, de Ramon Amadeu.;
Capella de la Mare de Du de Montserrat. S'hi troba enterrat Sant Josep Oriol que fou prevere de aquesta esglsia entre 1687 i 1702.
Capella de la Immaculada, antiga de Sant Miquel, que allotj el retaule de Sant Miquel pintat per Jaume Huguet el 1455 - 1460, del qual se conserven unes taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hi ha en aquesta capella el sepulcre del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1775).
Capella de Sant Miquel, amb una escultura del sant del segle XVIII.
Capella Mare de Du dels Desamparats, obra del artista Ramon Amadeu i Grau del segle XVIII.
Capella de la Purssima Sang. El retaule que cont s una cpia d'un d'estil barroc de l'any 1670 que havia fet l'escultor Joan Grau i tamb cremat el 1936.

Capella de Msica.

Activa documentalment entre el segle XVII i l'any 1936, fou recuperada el 1990 per iniciativa de Jordi Sacasas i David Malet.

Mestres de capella.

Pere Joan Llonell;
Manuel Cabero i Vernedas;

Enllaos externs.
Inventari de les campanes de Santa Maria del Pi ;
Web de la Capella de Msica de Santa Maria del Pi.


Bibliografia.
Ramos, M. Llusa, Catedrals monestirs i grans edificis religiosos 2005 Barcelona, SGIT Geoestel SA ISBN 84-96295-16-X;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206712" title="Cria Pontifcia" nonfiltered="1096" processed="1094" dbindex="86100">
La cria pontifcia s el grup d'eclesiastics que es reuneixen per a decidir qestions de fe i de l'esglsia.
En un principi, la cria podia destituir un papa i moltes vegades va passar que els destituiren amb l'ajuda d'alguns reis.
Ara mateixa no es podria perque finalment els papes canviaren les lleis i ells tenen ms poder que la cria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206714" title="Congregaci" nonfiltered="1097" processed="1095" dbindex="86101">
Lloc on es reunixen els cristians per a les seues celebracions religioses.
Solen tindre forma de creu i una cpula. Al final , hi ha un altar.

Una congregaci s una associaci de fidels d'una mateixa tradici religiosa, generalment cristiana. En el cas dels cristians, estan units sota l advocaci d un sant, i es reuneixen per fer exercicis de pietat.

A l'Esglsia catlica, el terme t diverses aplicacions, i aix s'anomena a:
 El cos o comunitat de sacerdots seculars, dedicats a l'exercici dels ministeris eclesistics. ;
 Qualsevol de les juntes disposades de cardenals, prelats i altres persones que hi ha al Vatic. Per exemple, la Congregaci de Ritus. ;
 Un institut religis, fundat en poca moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual fan noms vots simples i es dediquen a tasques d apostolat, assistncia i ensenyament. Per exemple, una congregaci de missioners. ;
 El conjunt dels creients o fidels de l'esglsia universal.

En el protestantisme aix s'anomena a:
 Una agrupaci de creients units, no per un credo, sin per un conveni o acord establert entre els seus membres.
 Les esglsies amb una poltica congregacionalista; sn esglsies autnomes que s'uneixen lliurement a altres de semblants per formar una denominaci religiosa o associaci de congregacions, que permet la seva coordinaci i ajuda mtua a nivell regional, nacional o internacional.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206715" title="Crisi del Petroli" nonfiltered="1098" processed="1096" dbindex="86102">


La Crisi del Petroli va sser una crisi econmica de llarga durada, iniciada el 1973 a causa de l'ala sobtada dels preus internacionals del petroli, que va comportar una profunda transformaci de les estructures econmiques dels pasos desenvolupats.

Les seues manifestacions ms importants van ser la devaluaci del dlar estatunidenc, la reducci de la demanda, la caiguda de la producci i l'increment de l'atur.

Font d energia i de conflictes.

Les primeres perforacions es van realitzar el 1859 aPennsilvnia, a crrec d un empresari anomenat Edwin Drake. Trenta anys ms tard, el procs ja era irreversible; s extreien ms de tres milions de tones de petroli brut a Europa  amb Rssia inclosa  i 6,4 milions als EUA. Des d aleshores en, la seva extracci no ha parat de crixer.
          
Crtel del petroli.

La histria del petroli com mercaderia va ntimament lligada al nom de John Rockefeller, que el 1883 va organitzar la companyia Standard Oil Trust, la qual va assolir el control del mercat petrolier nord-americ i bona part del mundial. Per la llei antitrust va obligar Rockefeller a diversificar-ne les companyies i crear-ne tantes com Estats de la Uni hi havia. D aquestes, les tres ms importants van ser: l Standard Oil of New Jersey, l Standard Oil of California i l Standard Oil of New York. A l altra banda de l Atlntic dues companyies competien oberta-ment amb les tres anteriors; l anglo-holandesa Royal Dutch-Shell i la britnica British Petroleum (BP). Aquestes set companyies es disputarien el puixant mercat mundial del petroli fins a la Segona Guerra Mundial, quan noves empreses van comenar a ser presents en el mercat mundial del petroli, intentant trencar el monopoli de les set grans companyies. Es tracta de les anomenades companyies independents nord-americanes i, tamb, de les companyies estatals de diversos pasos europeus i del Jap. Malgrat el trencament del monopoli mundial del crtel, aquest continua sent, encara avui, l eix de producci, el transport, la refinaci i la distribuci del petroli al mn.
La mesura ms important en el procs de resistncia al crtel del petroli va ser la creaci de l Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli  el 4 de setembre de 1960 a la Conferncia de Bagdad.

Primera crisi del petroli (1973).

Quan el 1973 els pasos de l OPEP van decidir augmentar els preus del petroli, la crisis mundial ja havia comenat. En efecte, des del 1967 ja havien aparegut smptomes clars de crisi, i la pugna monetria entre els EUA, el Jap i Europa occidental va ser una de les formes de manifestar-se. Pels economistes convencionals, les anomalies que es produen eren simples reaccions de re equilibri dels mercats o meres recessions conjunturals, per el cas era que la crisi s agreujava.
Els augments de preu del petroli i el seu agent decisori, l OPEP, van venir com l anell al dit als economistes i als altres publicistes del capitalisme. Com que la crisi no es podia negar, s havia de buscar un boc expiatori, que va ser identificat amb els pasos de l OPEP. Va resultar bastant fcil fer derivar el malestar de la ciutadania dels pasos rics vers  els rabs  i els pasos productors i exportadors de petroli, els quals, a partir de l octubre del 1973, van esdevenir els causants aparents de tots els mals dels ciutadans occidentals i, encara ms, els causants mateixos de la crisi. D aleshores en, aquesta famosa crisi de superproducci i de sobre acumulaci s ha anomenat  la crisi del petroli .

En el marc general de desajust econmic internacional, provocat pel deteriorament de la balana comercial nord-americana i els creixents supervits d Alemanya i el Jap, i amb uns ritmes de creixement de la productivitat favorables a aquests dos ltims pasos, l economia mundial va entrar en un procs de crisi i de pugna entre les principals potncies occidentals, la qual cosa va provocar la crisi monetria que va originar l enfonsament del sistema monetari creat el 1944 a la reuni de Bretton Woods. El 15 d agost del 1971, quan el president Nixon va decidir suspendre la convertibilitat del dlar, Estats Units vivia un dficit pblic com a conseqncia de les despeses militars i creixents de la guerra del Vietnam. Per tant, aquest necessitava llibertat per practicar poltiques ms inflacionistes i tamb per devaluar la moneda si ho necessitava a causa de les dificultats pressupostries i comercials. La inflaci i la desocupaci van comenar a fer acte de presncia i la correlaci entre les diferents monedes va deixar de ser l adequada. Tot aix va ocasionar moviments a l ala dels preus dels productes industrials, que van repercutir negativament en els pasos importadors de productes industrials, entre els quals hi havia els pasos petroliers. D altra banda, la devaluaci del dlar va implicar una caiguda drstica dels ingressos dels pasos que efectuaven el comer internacional amb aquesta moneda. Els pasos petroliers, altament dependents de les exportacions de petroli, van veure que els ingressos provinents del mercat exterior es reduen perillosament i, contrriament al que fins llavors era habitual, van reaccionar conjuntament i van elevar els preus del petroli, amb la qual cosa acabava una era d energia abundant i barata.

Causes.
Les causes directes de la crisi del petroli van ser cinc:

Les devaluacions del dlar del desembre del 1971 i del febrer del 1973, que van disminuir considerablement els ingressos per l exportaci de petroli. En vista d aquesta situaci, l OPEP va decidir a Ginebra (1972) establir un mecanisme d ajut automtic entre els preus del petroli i la paritat dlar/or. La paritat es va convertir, ms endavant, en un determinat ajust respecte a l evoluci dels preus dels productes importats dels pasos centrals.

L exhauriment de les reserves petrolieres als EUA, que van passar de ser estimades en 35-40 anys de durada terica a saber-ho nicament en 10 anys. Els intents d evitar l exhauriment van convertir els EUA en un fort demandant de petroli en els mercats exteriors, la qual cosa va incrementar enrgicament la pressi de la demanda.

La intenci d exportar els jaciments d'Alaska i del mar del Nord va induir les grans companyies petrolieres a acceptar l ala de preus, perqu aix permetia la rendibilitat d aquestes explotacions.

L ala dels preus del petroli, el 1970, en un 200%.

El fet que els pasos productors s adonessin de la prdua dels ingressos procedents de l exportaci de petroli. En les reunions de l OPEP de Teheran, Trpoli i Ginebra, celebrades entre el 1971 i el 1973, es va decidir un augment del preu del petroli brut d una mitjana de 2 dlars/barril a 3,5 dlars/barril. ;

A ms d aquestes causes de fons, hi havia una ra de carcter poltic: la guerra rab-israeliana del Yom Kippur o del Ramad, del 1973, en qu les potncies occidentals, amb els EUA al capdavant, es van alienar amb Israel. Els pasos rabs  tant els radicals com els moderats- no van acceptar aquesta actuaci i la reacci va ser el llanament d una actitud col lectiva al si de l OPEP per modificar l estatus quo regnant en el mercat petrolier. Aix, el 16 d octubre del 1973, l OPEP va ordenar l augment del preu del barril de 3,5 dlars a 5,5 amb la intenci d elevar-lo a 11 dlars el gener del 1974. Aquesta mesura va ser respectada per tots els pasos de l OPEP i va ser seguida pels pasos exportadors de petroli que no eren membres de l OPEP  Mxic, Canad, i altres.-, a excepci de l URSS, que va conservar el preu de 2 dlars/barril per als pasos del CAME.

Aquesta actitud, a ms de permetre incrementar els ingressos dels pasos productors, convertia les grans companyies en entitats subordinades als interessos nacionals i no a l inrevs, com havia estat fins aleshores. Tot aix, per, no va impedir que les grans companyies continuessin incrementant els beneficis i creixent en el rnquing mundial de les empreses multinacionals.

L'increment del preu del petroli va augmentar immediatament el preu de l'energia, els seus productes derivats com els plstics i els costos de funcionament de les empreses que el feien servir. Aix va provocar que la inversi i el consum es redussin a la majoria de llocs i que l'economia mundial entrs en recessi i que aquesta fos accentuada per la inflaci que va anar accelerant a la majoria de pasos.

Cal destacar que el petroli havia substitut totalment al carb en tots els usos energtics i per tant la demanda del cru dels pasos importadors era molt rgida.

Tota aquesta crisis va provocar una pujada a nivell general dels preus. Hem d'afegir-hi la pressi inflacionista mundial que havia estat acumulada des dels anys seixanta amb la fixaci dels salaris tot i anar incrementant l'atur. Tamb va incidir l'encariment de totes les matries primeres ja que els especuladors anaven acumulant les existncies d'aquelles que s'esperaven que els preus augmentessin. A ms, des de 1972 hi va haver un seguit de pertorbacions negatives de l'oferta que van fer que els preus agrcoles pugessin i aix tamb va incidir en la inflaci. Ens estem referint a les males collites a Estats Units i a la Uni Sovitica.

Molts economistes han parlat estagflaci per descriure les condicions econmiques de 1974-1975. Aquesta paraula combina l'alta inflaci i l'estancament de la producci. Podem afirmar que s resultat de dos factors:
Increment dels preus dels productes, la qual cosa fa augmentar la inflaci mentre disminueix la seva oferta i la seva demanda agregada.
Expectatives d'inflaci futura que van fer augmentar els salaris i altres preus, tot i la recessi i el creixement de l'atur.

Respostes a la crisi.

Pasos com Sucia i Espanya; els governs d'aquests pasos pensaven que la crisi seria transitria i que la prdua de capacitat adquisitiva del pas es podia solucionar amb el pressupost pblic. Els preus del cru no van repercutir directament a la poblaci i l'estat es va conformar amb una disminuci dels imposts que cobrava de la venda dels derivats del petroli. Durant el 1974-1975 aquests pasos van tenir taxes de creixement ms superiors, per no van poder escapar-se del xoc petrolfer. D'aquesta forma, no van preparar a la poblaci per cap estalvi energtic ni per una actitud de reacci cooperativa davant l'empobriment.

Poltiques de translaci dels nous preus al pblic, van ser les que van realitzar-se a pasos com Frana, Gran Bretanya i Itlia. Aquestes van consistir a afrontar la crisis amb una voluntat d'estalvi energtic, per la poltica de rendes va continuar inalterable i els sindicats van aconseguir augmentar els salaris en consonncia amb l'augment dels preus. Per quadrar el cicle els governs van haver d'acceptar poltiques inflacionistes.

En canvi a la Repblica Federal Alemanya i al Jap van acceptar que s'havien empobrit.
Jap va augmentar el preu del petroli i els seus derivats. Una vegada va haver assimilat la nova estructura de preus va tornar a crixer i va desenvolupar sectors poc intensius en energia com l'electrnica de consum.
En la Repblica Federal Alemanya, el Bundesbank va mantenir la inflaci, la qual cosa va obligar als agents econmics a reajustar els ingressos. D'aquesta manera va sortir de la crisis amb una moneda ms forta, amb baixa inflaci, ms competitiva, amb una estructura renovada i alleujada dels sectors ms consumidors de cru.

Cal dir que hi havia pasos que eren autosuficients com els Estats Units i la Uni Sovitica i per tant estaven resguardats de la crisis ja que eren grans productors amb una exposici moderada al comer exterior. Els Estats Units va superar la crisis amb un esfor d'estalvi energtic discret i la Uni Sovitica va encarir el petroli per augmentar l'esfor exportador i obtenir ms guanys en el mercat mundial.

Els pasos que ms van notar la crisis van ser els de l'anomenat Tercer Mn o Subdesenvolupats. La crisis de 1973 els hi va suposar un augment del deute exterior, un fre pel creixement econmic i un empobriment generalitzat. Tot i aix, hi va haver pasos com Iran, Iraq, Algria, Veneuela, Indonsia i Nigria que van comenar programes industrialitzats i de benestar social.

A partir d aquesta crisi, tot el mn industrialitzat va posar en marxa ambiciosos programes de generaci trmica d electricitat i d energia  nuclear, la qual cosa va provocar una davallada important de la demanda  i del preu del petroli a nivell mundial.

Referncies.


Bibliografia.
 Alan S. Blinder: Economic Policy and the Great Stagflation (Nova York: Academic Press, 1979).
 Otto Eckstein: The Great Recession (Amsterdam: North-Holland, 1979).
 Paul M. Johnson i William R. Thompson (editors): Rhythms in Politics and Economics (Nova York: Praeger, 1985);
Vidal Villa, J.M.;  L energia: el conflicte del petroli  a Vidal Villa, J.M.; Cap a una economia mundial. Nord-Sud cara a cara, Estudi General, Cincies Jurdiques, Econmiques i Socials, Publicacions Universitries de Barcelona, Barcelona, 1995, pp. 121-136.
Vidal Villa, J.M. i Martnez Peinado, J.; Estructura econmica y sistema capitalista mundial, Pirmide, Madrid, 1987.
P. Massa, G. Bracco, A. Guenzi, G.L Fontana, J.A Davis i A. Carreres; " Historia econmica de Europa s. XV-XX";  Coord Antonio Di Vittorio; Crtica 2003.
 Uribe Raya. B; " El mercado mundial del crudo petrolfero"; Univeritat de Granada 1997.
P. Delfaud, C.L.Grard, P. Guillaume, J.A.Lesourd: "Nueva Historia econmica mundial s. XIX-XX"; Vicens Vives. 1980;
P.R Krugman, M.Obsfeld: " Economia Internacional. Teora y Poltica." Addison Wesley, 5 ed.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre la Crisi del Petroli del 1973. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206717" title="Frente de Juventudes" nonfiltered="1099" processed="1097" dbindex="86103">
El Frente de Juventudes va sser una organitzaci juvenil de Falange, creada el 1940.

Tenia per finalitat la formaci dels joves en els principis del Movimiento Nacional, aix com la seua preparaci esportiva i premilitar (i, en el cas de les noies, l'aprenentatge de les feines de la llar).

Els alumnes de primria i secundria hi havien de pertnyer de manera obligatria.

Va ser substituda el 1960 per l'OJE (Organizacin Juvenil Espaola).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206722" title="Llei de Premsa de 1966" nonfiltered="1100" processed="1098" dbindex="86104">
La Llei de Premsa de 1966 va sser una llei franquista que va suprimir la censura prvia de qualsevol tipus de publicacions, fins llavors obligatria.

Aprovada a proposta de Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informaci i Turisme, va permetre una certa ampliaci de la llibertat d'informaci en llibres, diaris i revistes, encara que amb importants restriccions (respecte a les lleis del rgim poltic, dipsit previ de les publicacions abans de la seua difusi i capacitat del govern espanyol per tancar-les de forma temporal o definitiva).


Referncies.



Enllaos externs.

 Text ntegre de la Llei de Premsa espanyola de l'any 1966. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206723" title="Agust Serratac i Costa" nonfiltered="1101" processed="1099" dbindex="86105">

Agust Serratac i Costa (Sant Feliu de Codines, 6 de juliol de 1955) s el tenora solista de la cobla Mediterrnia, del qual n's el fundador, i compositor de sardanes.

Als cinc anys comena els seus estudis de solfeig i als deu s'incorpora a l'Escolania de Montserrat. Estudia tenora amb el mestre Josep Colomer i harmonia amb Flix Martnez Comn. Desprs d'un parntesi de 5 anys reprn la seva tasca d'instrumentista de tenora com a fundador de la cobla Contempornia i com a compositor.

s autor d'una vintena de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206729" title="Farinetes" nonfiltered="1102" processed="1100" dbindex="86106">

Farinetes o farro s un plat tpic de l'hivern i econmic. Es consumeix a l'Arag i l'interior del Pas Valenci, especialment als Ports. El seu ingredient principal sol ser farina de blat de moro, encara que a cada poble t una composici diferent.

A Herbers (Ports) es fan aix: farina de guixes , cigrons i altres cereals, si s'escau; es posa un grapat d'aquesta farina amb aigua per persona i es mescla per a que quede tot dilut; es fa bullir regirant sense parar (sempre en la mateixa direcci); quan ja quasi estan fetes s'hi posen les xixorrites (trossos de greix de gorrino o trossos de pa fregits amb oli que s'hi posen per millorar el seu sabor); i a menjar-les rpidament perqu sin se fan dures.

Vegueu tamb.
 Gachas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206730" title="Escoltes i Guies de Mallorca" nonfiltered="1103" processed="1101" dbindex="86107">

Escoltes i Guies de Mallorca (abans Escoltes de Mallorca) s una associaci escolta laica de Mallorca.

Histria.
Es form per una escissi de l'associaci escolta Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Les desavinences tengueren el punt lgid en la Diada del pensament de 1975. Aquestes sorgiren en diversos mbits, el ms simblic dels quals era el tractament de la fe als agrupaments. Alguns dels membres discrepants deixaren l'associaci, per no fou fins el curs 1977-1978 que els agrupaments laics foren obligats a deixar els seus locals dependents del Bisbat de Mallorca. Foren acollits a la seu de l'Obra Cultural Balear.

L'entitat es constitu oficialment el 1979 i en fou el seu primer president Josep Quevedo. Parallelament nasqu l'escola de formaci Centre d'Estudis de l'Esplai, que posteriorment es desllig de la nova associaci escolta. En aquest temps, dels cinc agrupaments que s'escindiren, ja noms en quedava un: l'Agrupament escolta La Soledat.

Durant els anys posteriors, nasqueren els dos agrupaments que avui en dia continuen actius: l'Agrupament escolta Gabriel Alomar i Villalonga, amb la seva seu a Palma i que es trasllad posteriorment a Establiments i l'Agrupament escolta Nuredduna, de Palmanyola.

L'associaci organitz l'arribada de la flama de la llengua a Mallorca entre els anys 1981 i 1986. Durant els anys 90, form part d'ESLAK, la Coordinadora d'associacions laiques d'escoltisme, juntament amb altres associacions escoltes laiques de Catalunya, Euskadi i Galcia.

El 1995 ingress a la Federaci Espanyola de Guiatge, a travs de la qual s reconeguda internacionalment.

Vegeu tamb.
 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca;
 Escoltes de Menorca;
 Escoltes Catalans;

Referncies.
 L'escoltisme a Mallorca 1907-1995. Mateu Cerd Martn. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-8415-046-6;
 Excursionisme i escoltisme. Eduard Vallory i Subir. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 978-84-7826-530-5;
 Escoltisme laic i transformaci social. Diversos autors. Eumo, S.A. ISBN 978-84-9766-129-4;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 5.

Enllaos externs.
 Web de l'associaci;
 A.E. Nuredduna;
 A.E. Gabriel Alomar;
  A la web de la Federaci Espanyola de Guiatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206735" title="Llista de municipis del Nord" nonfiltered="1104" processed="1102" dbindex="86108">
Aquesta llista mostra les 652 comunes (communes) del departament del Nord ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.





Enllaos externs.
 Gentilicis dels habitants del Nord  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206741" title="Songs from the Big Chair" nonfiltered="1105" processed="1103" dbindex="86109">
Songs from the Big Chair s el segon disc del grup angls Tears for Fears aparegut el 17 de febrer de 1985 sota el segell Mercury Records. La durada total s de 42 minuts i 21 segons. Va tenir un xit mundial molt important i des de la seva sortida ha venut ms de 10 milions de cpies, sobretot grcies als singles Shout i Everybody wants to rule the world.

Ttols.
 "Shout" (6:33), single aparegut el 1984;
 "The Working Hour" (6:31);
 "Everybody Wants to Rule the World" (4:11), single aparegut el 1985;
 "Mothers Talk" (5:06), single aparegut el 1984;
 "I Believe" (4:54), single aparegut el 1985 (sota la forma remixada anomenada "A Soulful Re-recording");
 "Broken" (2:38);
 "Head Over Heels" (4:32), single aparegut 1985 / "Broken (live)" (0:30);
 "Listen" (6:54);

En aquest mateix any, Roland Orzabal i Ian Stanley van compondre una pea per a la banda sonora original del film  Karate Kid 2 . Aquesta pea es diu Fish for life i editada amb el pseudnim Mancrab, tot i que no va tenir massa xit en les llistes d'xit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206742" title="Fish for life" nonfiltered="1106" processed="1104" dbindex="86110">
Fish for life s un tema de la banda sonora original de la pellcula Karate Kid 2. Va ser composta el 1985 pels britnics Roland Orzabal i Curt Smith, components del grup Tears for Fears, amb el pseudnim de Mancrab. No va ser una pea que tingus gaire xit fora de la pellcula. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206743" title="Raoul And The Kings Of Spain" nonfiltered="1107" processed="1105" dbindex="86111">
Raoul And The Kings Of Spain s el cinqu lbum del grup angls Tears for Fears, per noms gestionat per Roland Orzabal ja sense Curt Smith. Va aparixer el 6 d'octubre de 1995, sota el segell Epic i produt pel mateix Orzabal, Tim Palmer i Alan Griffiths. 

Ttols.
 "Raoul and the Kings of Spain", single aparegut el 1995;
 "Falling Down";
 "Secrets", single aparegut el 1995;
 "God's Mistake", single aparegut el 1996 (1995 als Estats Units);
 "Sketches of Pain";
 "Los Reyes Catlicos";
 "Sorry";
 "Humdrum and Humble";
 "I Choose You";
 "Don't Drink the Water";
 "Me and My Big Ideas";
 "Los Reyes Catlicos" (Reprise);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206744" title="Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca" nonfiltered="1108" processed="1106" dbindex="86112">

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca s una associaci escolta catlica de Mallorca, que pertany al Moviment Scout Catlic. Fou fundada l'any 1956 per Eladi Homs i Maria Ferret.

Vegeu tamb.
 Escoltes i Guies de Mallorca;
 Escoltes de Menorca;
 Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya;

Referncies.
 Converses sobre escoltisme. 25 Anys d'Escoltisme a Mallorca. XXV Aniversari, 1956-1981. Palma, 1981.
 L'escoltisme a Mallorca 1907-1995. Mateu Cerd Martn. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-8415-046-6;
 50 anys d'escoltisme a Mallorca (1956-2006). Miquel March Manresa, Bernat Sureda Garca. Editorial Di7. Binissalem, 2006. ISBN 84-89754-88-8;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 5.

Enllaos externs.
 Web de l'associaci;
 Fundaci Maria Ferret;
 Qu s el MEGM? al web de l'A.E. Reina Constana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206745" title="Vall de Santa Creu" nonfiltered="1109" processed="1107" dbindex="86113">
La vall de Santa Creu, geogrficament i histrica de la Fenolleda i administrativament de l'Aude, s l'alta vall de la Bolzana, afluent de l'Agl.

Comprn els municipis de Montfort, Gincl, Salvesines i la Pradella-Puilloren. Histricament tamb s'inclouen el municipis vens a la dreta de l'alta conca del riu Aude: Consols, Santa Coloma de Rocafort, Atsat i Sant Mart de Les.

Geografia.
La vall del riu Bolzana s'estn de sud a nord des de les serralades del Tuc Dormidor (1.843 m) i la serra d'Escales (1.724 m) fins que, passat Puilloren, es troba amb la serralada de les Corberes i gira d'oest a est fins que es troba amb l'Agl prop de Sant Pau de Fenollet.

Tant la vall de Santa Creu, com l'alta vall de l'Aude, unides histricament, sn un conjunt d'altiplans de roques tallades en gorges i amb gran abundncia de coves. Abunden els boscos de faigs, pins i avets.

Histria.
La vall va formar part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda. En la divisi departamental del 1790 va ser incorporada al departament de l'Aude, separada de la resta inclosa als Pirineus Orientals. Aix va provocar la protesta dels seus habitants que argumentaven les relacions preferents amb el Rossell.

Referncies.
Geografia Comarcal de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206750" title="Atsat" nonfiltered="1110" processed="1108" dbindex="86114">


Atsat (en francs Axat) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a l'alta conca del riu Aude, forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

s cap de cant i t estaci de ferrocarril.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206754" title="Consols" nonfiltered="1111" processed="1109" dbindex="86115">


Consol (en francs Counozouls amb una S abusiva. font:www.geocities.com/toponimiaoccitana) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Comprn gaireb tota l'alta vall de l'Aigueta, afluent del riu Aude per la dreta. Forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

Llocs d'inters sn:
Les cascades de l'Aigueta.
Un gran menhir.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206756" title="Ginclar" nonfiltered="1112" processed="1110" dbindex="86116">


Ginclar (en francs Gincla) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a la vall de Santa Creu, a banda i banda del riu Bolzana, forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206764" title="Montfort (Aude)" nonfiltered="1113" processed="1111" dbindex="86117">


Montfort, o Montfort de Bolzana (en occit Montfrt, en francs Montfort-sur-Boulzane) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a la vall de Santa Creu, a la capalera de la Bolzana, forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

El terme comprn, a ms, els nuclis de Falgaret i Aussiras.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206772" title="David Cards i Pascual" nonfiltered="1114" processed="1112" dbindex="86118">
David Cards i Pascual (Barcelona 1922 - Houston, Texas 2003) fou un metge catal. El 1949 es llicenci en medicina per la Universitat de Barcelona i ampli els estudis a Frana i Anglaterra. Des del 1957 ha residit als EUA, on ha estudiat matemtiques a la universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitaci de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de matemtiques a la Rice University de Houston. 

Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l'exercici i de l'espai, de tal manera que collabor en la preparaci de la primera missi tripulada de la NASA, i tamb en la medicina de la rehabilitaci i les aplicacions informtiques a la medicina. El 1979 fund The American Institute for Catalan Studies, i des del 1998 fou tamb vicepresident de la Federaci Internacional d'Entitats Catalanes. Ha collaborat a nombroses revistes cientfiques, ha rebut l'orde d'Isabel la Catlica, la medalla Narcs Monturiol el 1984 i la Creu de Sant Jordi el 1992.

 Obres .
 A Hispanic Look at the Bicentennial (1976);

 Enllaos externs .
 Biografia de David Cards  ;
 Notcia de la mort de David Cards;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206774" title="Salvesines" nonfiltered="1115" processed="1113" dbindex="86119">


Salvesines (en occit Salvesinas, en francs Salvezines) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a la vall de Santa Creu, a l'esquerra de la Bolzana, forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

El terme inclou, a ms, el nucli de Lo Caunilh (en francs Le Caunil).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206780" title="Escoltes de Menorca" nonfiltered="1116" processed="1114" dbindex="86120">

Escoltes de Menorca s una associaci escolta catlica de Menorca que pertany al Moviment Scout Catlic.

Tot i que ja hi havia hagut agrupaments escoltes a l'illa, l'associaci actual fou fundada el gener de 1971 amb el nom d'Associaci Diocesana d'Escoltisme de Menorca.

Aquests sn els agrupaments que el formen actualment:
 Agrupament escolta Federico Pareja (Ciutadella);
 Agrupament escolta Sant Antoni Maria Claret (Ciutadella);
 Agrupament escolta Sant Rafael (Ciutadella);
 Agrupament escolta Sant Bartomeu (Ferreries);
 Agrupament escolta Cristfol Barber (Es Migjorn Gran);
 Agrupament escolta Santa Eullia (Alaior);
 Agrupament escolta Sant Climent (Sant Climent);
 Agrupament escolta Sant Llus (Sant Llus);
 Agrupament escolta Santa Maria (Ma);
 Agrupament escolta Sant Antoni Abat (Ma);
 Agrupament escolta Paco Ramonell (Ma);
 Agrupament escolta ngel Ruiz i Pablo (Es Castell);

Vegeu tamb.
 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca;
 Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya;

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206782" title="Sant Mart de Les" nonfiltered="1117" processed="1115" dbindex="86121">


Sant Mart de Les (en occit Sant Martin de Les, en francs Saint-Martin-Lys) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a l'alta conca del riu Aude, s el ms nord-occidental dels municipis de la Fenolleda histrica.

Hi ha les restes de l'antic monestir benedict de Sant Mart de Les, del segle IX.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206783" title="Marc Timn i Barcel" nonfiltered="1118" processed="1116" dbindex="86122">


Marc Timn i Barcel (Castell d'Empries, Alt Empord, 5 de mar de 1980) s un artista polifactic, periodista, escriptor, pianista, interpret de tible a la cobla Marinada i compositor de sardanes i de bandes sonores. 

Inicia els seus estudis a l'Escola Municipal de Msica Antoni Agramont de Castell d'Empries. L'any 2002 va obtenir el ttol de Grau Mitj al Conservatori Isaac Albniz de Girona. Actualment est cursant el grau Superior de Composici a l'ESMUC de Barcelona. Ha sigut intrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets de Castell d'Empries i a la Marinada.

En la faceta de composici, s autor d'una trentena de sardanes, ha estat premiat en diferents concurs, especialment el de Joves Compositors de Blanes. A finals de 2003 va ser primer Premi i Premi Popular del Concurs de Composici Ceret-Banyoles per la sardana 5445 d.C.. El 2007 fou distingit amb el Premi Francesc Basil per la sardana 100 anys de fraternitat.

L'any 2007, el seu treball Havanera s guardonat amb el Premi Internacional Jerry Goldsmith per la millor banda sonora de projectes en desenvolupament. Estrenada el 30 d'abril de l'any anterior al Teatre Jard de Figueres per l'Orquestra Filharmnica de Rivne, d'Ucrana.

Com a escriptor han obtingut dos primers premis consecutius del concurs literari Vila de Roses els anys 1999 i 2000 per Espanya va bien?! i Absurd, incongruncies de la vida.

L'any 2008 la Federaci Sardanista de Catalunya li atorg el Premi Federaci escollit pels mitjans comunicaci per a la sardana 100 anys de fraternitat.

Enllaos externs.
Pgina de Marc Timn;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206784" title="Francesc Catal Roca" nonfiltered="1119" processed="1117" dbindex="86123">
Francesc Catal Roca (Valls, Alt Camp 1922 - Barcelona 1998) fou un fotgraf catal, fill del tamb fotgraf Pere Catal i Pic i germ de Pere Catal i Roca. Treball per a les revistes i publicacions Revista, Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. Durant aquests anys tamb realitz fotografies per a cartells de cinema des del seu propi estudi, obert el 1947.

El 1953 va fer la primera exposici individual dels seu treball de creaci a la Sala Caralt de Barcelona, i tamb ha illustrat un nombre considerable de llibres de tema artstic o de reportatges: i els diversos volums d'una , entre molts d'altres. La seva fotografia parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista inslit i, sobretot, l'ambientaci humana del tema. s considerat per molts crtics el fotgraf catal ms important del segle XX.  El 1988 l'Institut d'Estudis Vallencs va fer una exposici de fotografies seves d'obres d'Antoni Gaud

Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona el 1951 i el 1952, els premis nacionals de les arts plstiques del ministeri de cultura el 1983 i de la Generalitat de Catalunya el 1991, la Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d'Or al mrit artstic el 1993. Deix un arxiu de ms de 350 000 fotografies a l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya.

 Llibres que ha illustrat .
  Barcelona (1954);
 Tauromquia (1962);
 Les cases pairals catalanes (1966);
 Els monestirs catalans (1968);
 El Pirineu (1970);
 Cermica popular espaola (1973);
 Los espacios de Chillida (1974);
 Arquitectura de Sert (1977);
 El que hem menjat (1981);
 Veure Barcelona (1984);
 Histria de l'Art Catal (1983);

 Enllaos externs .
 Biografia de Catal Roca  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206798" title="Museu de Montserrat" nonfiltered="1120" processed="1118" dbindex="86124">


Museu de Montserrat es una instituci musestica catalana, existent al monestir de Montserrat (Monistrol).

Format mica en mica, en principi amb materials de l'Orient bblic portats pel P. Bonaventura Ubach dels seus viatges al Sina, l'enriqu l'abat Marcet amb pintura italiana de l'poca clssica adquirida a Roma amb voluntat de colleccionisme d'art sacre de la millor qualitat,com un Caravaggio de primer ordre. El gran pas endavant, per, va ser l'acceptaci del llegat del centenari colleccionista Josep Sala Ardiz, que enriqu el museu amb una extraordinria collecci especialment d'art catal dels segles XIX i XX (Ramon Mart Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiol, Ramon Casas, Nonell, Mir, el Picasso jove, etc.). Altres grans colleccions posteriors que s'hi afegiren foren la Sensat, la de l'arquitecte Xavier Busquets, que incorpor pintures dels impressionistes francesos (Monet, Sisley, Degas, Pissarro, etc.), i diverses peces procedents de la famlia Cus (especialment un extraordinari Dal de primera poca i diversos dibuixos del mateix artista).

Diversos monjos han estat responsables del museu, per la gran empenta li don el P.Josep de C. Laplana, historiador de l'art, que ha donat un relleu extraordinari a l'entitat i l'ha situat entre els grans museus de Catalunya.

Enllaos externs.
museudemontserrat.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206799" title="Santa Coloma de Rocafort" nonfiltered="1121" processed="1119" dbindex="86125">


Santa Coloma de Rocafort, o Santa Coloma d'Aigueta (en occit Santa Coloma d'Aigueta, en francs Sainte-Colombe-sur-Guette) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Situat a l'alta conca del riu Aude, a la uni amb la riera d'Aigueta, forma part de la Fenolleda histrica, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

Hi ha restes d'un antic castell, i l'esglsia conserva un retaule barroc del segle XVIII.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206802" title="Josep Cdol i Margarit" nonfiltered="1122" processed="1120" dbindex="86126">
Josep Cdol i Margarit (1916   Igualada, 6 de gener del 1994) fou un religis catal. Durant la guerra civil espanyola va contribuir a salvar imatges religioses de ser destrudes per elements incontrolats. Impuls nombroses iniciatives de carcter social, com la promoci d'habitatges per a la gent desfavorida, la creaci d'un centre de formaci professional o la fundaci de l'Agrupament Escolta Jaume Caresmar - Maria Antnia Salv (1953) i el Casal Interparroquial d'Igualada (1957). Tamb va exercir mestratge entre els futurs poltics de la comarca vinculats a UDC i a CDC. Per tot aix va rebre la Creu de Sant Jordi el 1992.

Modernament, l'Ajuntament i la Fundaci del Sant Crist d'Igualada convoquen un premi de narrativa breu que porta el nom "Premi Mossn Cdol" (1999; segona edici el 2002).

 Bibliografia .
 La devoci al Sant Crist d'Igualada a la llum del Concili Igualada: Poncell, 1972 anteriorment a la revista Vida nm. 30 (1970);
 Igualada a l'ombra del Sant Crist: resum histric dedicat als nois d'avui Igualada: Priors del Sant Crist, 1984 (2a. edici, 1987);
 Igualadins "olmpics": atletes de Crist Igualada: Priors del Sant Crist, 1993;
 Itinerari artstic a l'entorn del Sant Crist d'Igualada Igualada: Priors del Sant Crist, 1988;
 El Sant Crist d'Igualada contribuci al volum Igualada, patrimoni cultural Igualada: Ajuntament d'Igualada, 1984;
 Sant Crist d'Igualada: crnica del quart centenari (1989-1990) Igualada: Priors del Sant Crist, 1991;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206803" title="Bernat Pelegr" nonfiltered="1123" processed="1121" dbindex="86127">
Bernat Pelegr. Bisbe de Barcelona (1288- 1320). 

Frare francisc, va ser designat bisbe per a succeir a Arnau de Gurb, pel papa Nicolau IV, a la butlla del 4 de juny de 1288. 

Sota el seu mandat va tenir lloc l'inici de la catedral gtica de Barcelona. Juntament amb el rei Jaume II, abans del seu viatge a Siclia per la campanya per a la possessi de la illa, van collocar la primera pedra de la nova catedral l'any 1298, segons consta a unes lpides collocades al portal de Sant Iu de la catedral.

Vegeu tamb Llista de bisbes de Barcelona
Enllaos externs.
Episcologi de Barcelona al web de l'arquebisbat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206810" title="Xavier Corber i Olivella" nonfiltered="1124" processed="1122" dbindex="86128">
Xavier Corber i Olivella (Barcelona, 1935) s un escultor catal. Estudi a l'Escola Massana de Barcelona (el seu pare en va ser un dels fundadors), i a la Central School of Arts and Crafts de Londres, i treball a la foneria Medici de Lausana, on hi va viure un perode clau de la seva formaci. Va estar influt per Pau Gargallo i Henry Moore. Del 1966 al 1968 edit sries d'aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.

Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i a Salons de Maig de Barcelona, on obtingu els premis Manolo Hugu (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposici individual a Munic, on reb la medalla d'or de l'estat de Baviera, a Pittsburg, a Nova York i al Jap. Ha exposat a diversos pasos europeus, Nova York i el Jap, i t obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d'Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres. Resideix alternativament a Pars, Barcelona i Nova York. Ha creat en el cor del barri vell d'Esplugues de Llobregat un complex de cases antigues destinades a servir de residncia a artistes que visitin Barcelona. 

Va jugar un destacat paper com a assessor de l'Ajuntament de Barcelona en la tria d'obres d'autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olmpics d'estiu 1992. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.

A les olimpiades de 1992 va ser l'escultor escollit per fer les medalles olmpiques.

 Enllaos externs . 
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206813" title="Lleis Fonamentals" nonfiltered="1125" processed="1123" dbindex="86129">



Les Lleis Fonamentals (en castell, Leyes Fundamentales) eren el conjunt de lleis bsiques del franquisme, que regulaven l'organitzaci i les atribucions de les institucions poltiques del rgim poltic franquista.

No eren una constituci, ja que no es basaven en la sobirania nacional, sin en la voluntat autoritria d'un dictador que havia arribat al poder com a conseqncia de la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939.

N'eren vuit:

 Fuero del Trabajo (1939).
 Ley Constitutiva de las Cortes (1942).
 Fuero de los Espaoles (1945).
 Ley de Referndum (1945).
 Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado (1947).
 Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958).
 Ley Orgnica del Estado (1967).
 Ley para la Reforma Poltica (1976, aprovada durant la transici a l'actual perode poltic).

Van ser derogades per la Constituci espanyola de 1978.

Referncies.



Enllaos externs.

 Text ntegre del Fuero del Trabajo de 1938. ;
 Text ntegre de la Ley Constitutiva de las Cortes de 1942.;
 Text ntegre del Fuero de los Espaoles de 1945.;
  Text ntegre de la Ley de Referndum de 1945.;
 Text ntegre de la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado de 1946.;
 Text ntegre de la Ley de Principios del Movimiento Nacional de 1958.;
 Text ntegre de la Ley Orgnica del Estado de 1967.;
 Text ntegre de la Llei per a la reforma poltica de 1977.;
 Esquema didctic de les Lleis Fonamentals del rgim franquista.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206817" title="Amadeu Fontanet i Clec" nonfiltered="1126" processed="1124" dbindex="86130">
Amadeu Fontanet i Clec (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1982) fou un pintor catal. La seva obra s de marcada temtica paisatgstica, i ha traslladat al llen nombrosos indrets de Catalunya amb un llenguatge i sensibilitat propis. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi a ttol pstum.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206819" title="Estat de Dret" nonfiltered="1127" processed="1125" dbindex="86131">
L'Estat de Dret s un sistema institucional en qu un Estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicaci de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanci de les conductes illegals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Aquest es crea quan tota acci social i estatal troba sosteniment en la norma; s aix que el poder de l'Estat queda subordinat a l'ordre jurdic vigent per complir amb el procediment per a la seva creaci i efica quan s'aplica en la realitat amb base en el poder de l'Estat a travs dels seus rgans de govern, creant un ambient de respecte absolut del ser hum i del rden pblic. 

Aquest ordenament ha de reunir una srie de requisits, aquests requisits sn: 

Han de crear-se diferents rgans de poder de l'Estat lliurant-li a cadascun d'ells una de les funcions de govern.
Aquests rgans de poder de l'Estat han d'actuar autnomament uns d'uns altres.
Ha d'estar establerta la forma que es nomenen els titulars del respectiu rgan, i les solemnitats i procediments per a posar terme als seus crrecs.
El poder ha d'estar institucionalitzat i no personalitzat, val dir, ha de recaure en institucions jurdic-poltiques i no en autoritats especfiques, les quals sn detentadores temporals del poder mentre revesteixen el seu crrec.
Tal vegada el requisit ms important diu relaci amb que tant les normes jurdiques del respectiu Estat, com les actuacions de les seves autoritats a l'aplicar aquestes normes jurdiques, han de respectar, promoure i consagrar els drets essencials que emanen de la naturalesa de les persones i dels cossos intermedis que constituxen la trama de la societat.

El terme Estat de Dret t el seu origen en la doctrina alemanya (Rechtsstaat). El primer que ho va utilitzar com a tal va ser Robert von Mohl en el seu llibre Die deutsche Polizeiwissenschaft nach donin Grundstzen donis Rechtsstaates . En tradici anglosaxona el terme ms equivalent en termes conceptuals s lal Rule of law. 

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206824" title="Club Excursionista de Grcia" nonfiltered="1128" processed="1126" dbindex="86132">
Club Excursionista de Grcia s una entitat dedicada a l'excursionisme fundada a Grcia (Barcelona) el 13 de gener de 1922 per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agust Sobrevia, aleshores amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrere per tal de salvar unes imposicions de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1927 va fundar l'Arxiu de Grcia per iniciativa d'Eudald Canivell, el 1931 va promoure el Cmping Club de Grcia, el 1940 la Secci de Muntanya i el 1941 cre un grup especial d'escalada. Ms endavant van promoure un grup de cantaires muntanyencs (1950) i el Grup d'investigacions Espeleolgiques el 1953.

Ha collaborat en les tasques del Congrs Excursionista Catal, ha estat promotor de la Comissi Excursionista del Congrs de Cultura Catalana, ha tingut cura en diverses ocasions de la renovaci de la Flama de la Llengua Catalana. Convoc i form part de les comissions per l'aniversaris de Jacint Verdaguer i darrerament del monument a Josep Maria Batista i Roca. Tamb ha proposat la creaci de la Federaci Catalana de Muntanyisme. El 1992 va rebre la Creus de Sant Jordi i el 2004 la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina del Club Excursionista de Grcia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206825" title="Els Dotze Regnes" nonfiltered="1129" processed="1127" dbindex="86133">
Els Dotze Regnes (     J ni Kokuki), tamb conegut en japons com Juuni Kokki, o 12 Kokki, i en angls The Twelve Kingdoms, s una srie d'animaci (anime) japonesa de fantasia escrita per Fuyumi Ono. Els Dotze Regnes consisteix en 11 novelles, una collecci curta i 45 episodis de la srie anime. La producci s'ha dut a terme per Studio Pierrot, al 2002. Es basa en la mitologia i el sistema xins antic en un mn influenciat per la Era-Han Xina.

La primera novella fou publicada a Jap en el 1991 i el volum passat 2001. Les novelles sn llicenciades als Estats Units per Tokyopop i el primer volum fou llanat com hardcover en Mar de 2007, com part de la seva lnia Pop Fiction. La serie sencera d'anime ha sigut llanada en DVD en els Estats Units per Media Blasters.

 Histria .

La histria de l'anime es centra als voltants d'una noia anomenada Youko Nakajima, de Jap, que es transporta sobtadament a un altre mn i descobreix eventualment que ella s la reina del regne de Kei. Aquesta part de la histria es basa en la novella  Tsuki no Kage, Kage no Umi  (L'ombra de la lluna, el mar de les tenebres). Aquesta novella, i aix l'anime, segueixen el patr general de Monomyth, per varies inversions del patr no donen originalitat.

Similar a Fishigi Y gi, Els Dotze Regnes no s un anime romntic, sin remunten el desenvolupament de l'herona, Yuko, descrivint com ella troba un lloc per a si mateixa, en aquell estrany nou mn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206831" title="Violeta Denou" nonfiltered="1130" processed="1128" dbindex="86134">
Violeta Denou s el pseudnim amb el que signen Carlota Goyta Vendrell, Assumpci Esteban Noguera i Ana Vidal, illustradores dedicades sobretot a la illuestraci infantil, amb ms de 100 obres realitzades, per conegudes especialment per la seva obra Teo, que ha estat publicada arreu el mn en un total de 19 llenges.

s a ra d'en Teo que han rebut nombrosos permis internacionals de literatura infantil.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Violeta Denou;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206835" title="La Histria Interminable" nonfiltered="1131" processed="1129" dbindex="86135">
La Histria Interminable (en alemany Die unendliche Geschichte) s una novella de temtica fantstica de l'escriptor Michael Ende, l'any 1979.

Argument.

En Bastian Baltasar Bux s un nen grassonet i sapastre que pateix els insults i molsties dels seus companys de l'escola, i per aquesta ra es considera un nen rebutjat i pensa que l'escola no s un lloc per a ell. Fugint dels seus assetjadors, en Bastian arriba a una llibreria una mica especial on coneix el senyor Karl Konrad Koreander, el llibreter, que en aquell moment llegiex un llibre que de seguida li crida l'atenci: La Histria Interminable. El llibre, amb les seves tapes daurades, l'atrau tant que, quan el senyor Koreander agafa el telfon, el roba i surt corrents. En arribar a l'escola, s'adona que s tard i, com que no hi ha ning pels passadissos, decideix no entrar a classe. Aix que en Bastian s'amaga a les golfes de l'escola, comena de llegir el llibre tapat amb una tela, tot escoltant, a travs de la finestra, el so de la pluja. 

La histria comena amb la problemtica que existeix a Fantasia, el lloc on transcorre l'argument. El No-res s'est apoderant del regne i l'Emperadriu Infantil, reina de tot el mn de Fantasia, es troba malalta. Per aquest motiu, a l'Atreiu, un jove indi verd, li s encomanada la tasca de salvar Fantasia i l'Emperadriu.

Al llarg del llibre, l'Atreiu viatja per Fantasia per trobar-ne la cura i passa per diferents proves i aventures. Parallelament, en Bastian s'adona que alguna cosa estranya succeeix quan llegeix el llibre, ja que sembla que ell i l'Atreiu estiguin connectats. L'Atreiu descobreix que la soluci a la malaltia de l'Emperadriu s donar-li un nou nom i en Bastian s'adona que, cada vegada ms, s ell qui l'hi ha de donar, per les seves pors no l'hi permeten. Aix que, en un moment desesperat, l'Emperadriu decideix intervenir mitjanant el Vell de la Muntanya Errant, i l'home comena a llegir de nou la histria perqu en Bastian vegi que s ell qui ha de donar el nom a l'Emperadriu.

Quan en Bastian s'atreveix a pronunciar el nom nou de l'Emperadriu, s enviat al mn de Fantasia: s'esdev aix la histria d'en Bastian, la histria de Fantasia.




Personatges principals.

Bastian: s un nen d'uns deu anys aproximadament, grassonet i marginat, que s'esvaeix del mn llegint llibres. Grcies a aquesta afici, s'endinsar al mn de Fantasia i aconseguir lliurar-lo del No-res i salvar la l'Emperadriu Infantil.

Atreiu: pertany a la tribu dels indis verds. Fou escollit per l'Emperadriu per trobar el remei contra el No-res i, acompanyat per en Fuixur, es veur envoltat en ms d'una prova.

Artax: s el fidel cavall que acompanya l'Atreiu.

Fuixur: s un drac blanc de la sort que els acompanyar.

Emperadriu Infantil: s la reina de tots els pasos que formen el regne de Fantasia. Malgrat tenir el rostre d'una noia jove, l'Emperadriu s un dels ssers ms antics de Fantasia. Poseeix un penjoll mgic, l'AURYN, anomenat de diverses maneres alternatives a causa de la seva grandesa, que s el smbol del seu poder.

Personatges secundaris.

Karl Konrad Koreander: s un vell llibreter que coneix en Bastian un dels dies que fugia dels seus companys d'escola. Al senyor Koreander no li agraden els nens, per sembla que simpatitza amb en Bastian. Grcies a ell, en Bastian aconsegueix el llibre de la Histria Interminable.

Blubb: s un foc follet enviat a veure a l'Emperadriu, perqu la seva terra est afectada pel No-res. 

Uckuck: s un nan missatger tamb enviat des de la seva terra a veure l'Emperadriu. Aquest viatja amb un cargol sper velo.

Vschvusul: s un sser nocturn enviat, com els altres dos, tamb per resoldre el problema del No-res.

Pyernrajzark: s un menja roques missatger del seu pas a la Torre de l'Emperadriu per resoldre el problema del No-res, com els anteriors personatges. 

Cairon: s un metge centaure (meitat del cos s hum, l'altra meitat s un cavall) del regne de Fantasia. L'Emperadriu li encarrega la missi de trobar l'Atreyu.

Morla: s una tortuga gegant que t un pas sobre d'ella. Amb els anys, s'ha tornat una mica excntrica i parla com si fos dos tortugues a l'hora.

Trolls: sn tres trolls del bosc de Haule que han perdut part dels seus cossos per culpa del No-res. Aquests ensenyaran a l'Atreyu qu s el No-res.

Ygamul: s un monstre blau ple d'insectes que va canviant de forma.

Enguivuck: s un nan que ha estudiat durant tota la seva vida, la manera d'anar a veure l'Oracle del Sud. Ajudar l'Atreyu a trobar-la.

Urgl: s la dona d'Enguivuck. s una experta curandera i aconsegueix guarir l'Atreyu quan estava mal ferit. 

Uyulala: s l'Oracle del Sud, no t cos, noms s'escolta la seva veu. 

Lirr, Baureo,Schirk, Mayestril: sn els gegants del vent. El primer s el del nord, el segon el de l'est, el tercer el del sud i l'ltim el de l'oest. 

Gmork (Bstia - llop): s una bstia misteriosa que, al llarg de la histria, persegueix a l'Atreyu, al final del llibre tenen un enfrontament.

El vell de la Muntanya Errant: s un dels ssers ms antics de Fantasia, s l'encarregat d'escriure tot el que ocrrer mentre en Bastian va llegint.

Graograman: s un lle molt gran, la seva pell i la seva cabellera canvien de color quan trepitja terres diferents. s anomenat la Mort multicolor, ja que tot el que est al seu voltant, es converteix en cendres.

Hnreck: s un heroi enamorat de la princesa Oglamar. 

Oglamar: s la princesa de la qual est enamorat en Hnreck i filla del rei Lunn.

Hkron, Hsbald, Hydorn: sn els tres amics guerrers d'en Hnreck.

Els Ayayai: sn un ssers que viuen en les profunditats de la terra. Fan objectes de plata netejnt-la amb les seves llgrimes. 

Xayide: s la dona ms poderosa i dolenta del regne de Fantasia. Durant la seva aventura, aconsegueix posar en Bastian en contra de l'Atreyu i en Fyur. 

Aiuola: s un sser mig planta mig persona fora peculiar molt hospitalria amb en Bastian.

Yor: s un miner ceg, gran i vell.

Curiositats.
 La Histria Interminable s una de les obres ms importants de Michael Ende.
 L'edici original d'aquest llibre, respectada tamb en moltes edicions i traduccions, s impresa en dos colors diferents: en tinta vermella, quan llegim qu li passa a en Bastian, i en tinta vermella, quan som dins el llibre.
 Se n'han fet tres adaptacions al cinema, per les dues darreres, si b mantenen els personatges de la histria original, tenen un fil argumental totalment diferent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206843" title="Preservaci digital" nonfiltered="1132" processed="1130" dbindex="86136">
La preservaci digital es basa en la cerca de mtodes per garantir que la informaci emmagatzemada digitalment en qualsevol tipus de format, programari, maquinari o sistema continu sent accessible tot i el rpid desenvolupament de les noves tecnologies.

Introducci.

Actualment a la nostra societat existeixen una gran quantitat de mtodes digitals que permeten l'emmagatzematge d'informaci, per existeix una gran controvrsia. Les tecnologies avancen molt rpid el que fa que la majoria de formats, suports, programari i maquinari quedin obsolets en un breu perode de temps i amb la problemtica conjunta de la incompatibilitat entre sistemes nous i antics. Tot aix fa que la societat busqui mtodes per no perdre la gran quantitat d'informaci emmagatzemada durant anys. La preservaci 
digital, s'encarrega de cercar solucions per poder accedir, visualitzar, editar i recuperar arxius digitalitzats, sigui quin 
sigui el seu format.

Estratgies de preservaci.
 
Les colleccions digitals actuals estam habitualment formades per dades o arxius amb una durada i inters social i intellectual bastant considerable. Aquesta selecci ha d'estar recolzada per una poltica de preservaci ben definida econmicament, i ha de ser sotmesa a una supervisi junt amb els documents a preservar. Per dur a terme aquesta tasca de manteniment de la informaci s'utilitzen mtodes com els que es descriuen a continuaci:

Metadades.

La creaci de metadades pot tenir lloc durant la producci dels documents o es poden crear unes metadades bsiques ampliables. Hi ha dos tipus de metadades: 
	
Descriptors d'objectes (permeten la recuperaci)
	
De conservaci (descriuen com accedir a les dades) necessiten dos tipus d' informaci:

 	De contingut: detalls sobre la representaci del format de les dades( aquestes metadades canvien i s'actualitzen). 

 	Descriptiva: inclou identificadors, dades bibliogrfiques, sobre els propietaris, la histria, la validaci de formats i el nexe amb la resta.

Preservaci de la tecnologia.

Consisteix en el manteniment de l'aparell amb la que es van crear els arxius , incloent programari, maquinari, etc. No s una soluci vlida ja que amb el pas del temps el manteniment es veur dificultat per la falta de peces i els avenos tecnolgics que deixaran enrere a la computadora.

Migraci.

Aquest mtode fa la conversi de documents emmagatzemats a nous formats per no perdre la informaci. S'aconsegueixen preservar les caracterstiques essencials de les dades, tot i que els canvis entre tecnologies poden produir canvis que amb el pas del temps, i de consecutives migracions poden acumular-se. Per tant, aquest s un procs poc fiable si es van utilitzar components especfiques del software, el que comportaria una incompatibilitat entre sistemes.
La migraci tamb pot utilitzar-se sobre l'extensi o format dels documents, per exemple, traslladar un document en format Microsoft Word 95 a un Microsoft Word 97/2000/XP, per augmentar la seva funcionalitat.

Emulaci.

La emulaci permet simular el comportament del software original amb el que van ser creats els arxius, de manera que, puguin ser executats i utilitzats prescindint de l'origen. 
El problema es que el procs requereix el manteniment d'una gran quantitat d'informaci  (emulador, SO, aplicaci i dades). Per saber quines dades han de  preservar-se no s sempre tan trivial, afegint el fet de qu qualsevol prdua en alguna de les dades faria que la informaci fos inaccessible per l'usuari.

Replicat (cpia de seguretat).

Est basat en la realitzaci de duplicats de les dades emmagatzemades. s una tcnica que no es pot utilitzar pensant en llargs perodes de temps, ja que, el seu s sol estar restringit a prdues de dades degudes a errors de programari, maquinari, virus, etc. Normalment s'utilitza a nivell domstic o en centres de processament de dades. El que sovint no es t en compte s el fet de qu els mtodes d'emmagatzematge tamb queden obsolets, per lo que cal una transferncia a nous mitjans.

Arqueologia digital.

Aquesta  tcnica recupera informacions amb prdues, malmeses o massa antigues, a causa de un mal tractament de les dades (pel que fa a la  conservaci, manteniment, etc).

Implementaci.

Els arxius o imatges digitals estan formats per un conjunt de pxels distributs en un nmero predefinit de files i columnes. Les dades es transformen en mapes de bits mitjanant dispositius electrnics com escners o cameres. Durant la transformaci es capta una determinada resoluci i posteriorment s'encapsulen les dades en un format d'emmagatzematge. Tot aix fa que hi hagi certs aspectes a tenir en compte quan executem un sistema de preservaci digital.

Conversi.

Els programes de digitalitzaci capturen i presenten el format digitalitzat de tot el contingut de l'arxiu transformat, de manera que estigui concatenat en un nic document o en una petita collecci. Per determinar quines sn les parts importants del document es compara la imatge o imatges digitals amb l'original tenint en compte la qualitat, resoluci presa en la transformaci, etc. Tot per determinar quina s la millor forma de realitzar la conversi, de la informaci en paper a digital, per al seu emmagatzematge.

Qualitat.

Per tal de garantir que les dades digitals tenen la mxima similitud, principalment en els fragments importants, amb el document original s imprescindible tenir un bon control de la qualitat, per minimitzar errors (que podrien acumular-se per transformacions successives). No existeix cap norma que estandarditzi aquest control de qualitat, ja que cada document, requereix un tracte diferent basat en les caracterstiques ms bsiques de l'arxiu.

Tramitaci de la collecci.

La permanncia al llarg del temps d'una collecci digital no noms depn de factors de qualitat o de conversi, si no tamb d'una bona gesti, referint-nos, a l'emmagatzematge acurat de les dades escanejades, mitjanant organitzaci ( per mida, nom, etc.),nomenclatura adequada i una bona descripci de les dades.   Per fer una tramitaci adient cal identificar cadascun dels arxius com a nic dins del conjunt, acompanyant-lo d'una descripci i si es necessari, per l's de metadades.

Organitzaci.

Prviament a la nominaci i descripci dels documents s necessari definir com seran emmagatzemats. El mtode ms usual s organitzar les dades tal i com ho faria l'ordinador, per lo que s'han de tenir en compte els avenos tecnolgics per evitar incompatibilitats entre mquines, assegurant que la collecci pugui preservar-se i crixer.

Caracteritzaci.

Els ordinadors no sn capaos per si sols de relacionar els arxius pel seu contingut, s a dir, no poden identificar punts comuns entre dos o ms documents. Hi ha dos mtodes establerts per caracteritzar o identificar les imatges:

 	Utilitzar una numeraci predeterminada que es memoritzi.

 	Utilitzar els noms complerts dels documents.

Per establir la identificaci de les dades s'adopta un dels criteris, tenint en compte que el que escollim s'haur d'utilitzar a  tota la collecci sense possibilitat de canvi.

Descripci.

Per dur a terme la descripci de cadascun dels documents s necessari recrrer a l's de les metadades per facilitar tant la tramitaci de la collecci com l's de les dades que aquesta cont. Hi ha projectes actuals que distingeixen fins a tres categories o tipus de metadades:

 	Descriptius per la descripci i identificaci de les fonts d'informaci.

 	Estructurats per a la navegaci i presentaci.

 	Administratius per a la tramitaci i el procs.

Segons el projecte o collecci que duem a terme utilitzarem un tipus de metadades o un altre.


Iniciatives i projectes.

PREMIS working group (OCLC): 

PADI Preserving Access to Digital Information: 

ERPANET: 

The Library of Congress. Digital Preservation: 

Digital Preservation Coalition: 

La preservacin digital y las universidades: 

UK national preservation initiatives: 

Digital library federation:  

National Digital Preservation Initiatives: 

CEDARS Curl exemplars in Digital Archives: 

DELOS Network of Excellence on Digital Libraries: 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206848" title="Bahir Dar" nonfiltered="1133" processed="1131" dbindex="86137">

 
Bahir Dar s una ciutat situada al nord-oest d'Etipia  i s cabdal de la regi administrativa d'Amhara (kilil). La ciutat se situa en la riba meridional del llac Tana, la font del Nil Blau (o riu Abay), en la antigament coneguda com provncia de Gojjam. Es troba a 1700 msnm. La seva poblaci s de 177.428 habitants (2006). La ciutat est aproximadament a 310 km al nord-oest d'Addis Abeba. Les lnies aries etops ( Ethiopian Airlines ) operen entre les 2 ciutats. Les cataractes del Nil Blau estan situades a uns 30 km al sud.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206849" title="Aqueu" nonfiltered="1134" processed="1132" dbindex="86138">
Un aqueu s un membre d'un poble indoeropeu que va poblar part de Grcia i va donar nom a l'Acaia. Se'ls identifica amb els Ahhiyawa dels hitites.

Vegeu tamb per onomstica: Aqueos (desambiguaci)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206850" title="Fier" nonfiltered="1135" processed="1133" dbindex="86139">
Fier (en albans Fier o Fieri) s una ciutat del sud-est d'Albnia, capital del districte del mateix nom. Actualment tenen prop de 60.000 habitants i s un dels principals nuclis industrials del pas. L'actual ciutat de Fier es troba a 12 km de l'antiga ciutat corntia dApollonia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206851" title="Ibadan" nonfiltered="1136" processed="1134" dbindex="86140">

Ibadn s una ciutat de Nigria, capital de l'estat d'Oyo al sud-oest del pas. Hi ha 2.550.593 habitants, sent la segona ciutat del pais desprs de la ciutat de Lagos. La ciutat va ser fundada pel poble ioruba el 1830. A Ibadan s'hi troba la universitat ms important de Nigria.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206855" title="Louis Aragon" nonfiltered="1137" processed="1135" dbindex="86141">
Louis Aragon (Pars, 3 d'octubre de 1897 - 24 de desembre de 1982) va ser un poeta i novellista francs. 

Biografia. 

Desprs de participar al dadaisme, va ser un dels fundadors del surrealisme (Le Paysan de Paris) al costat d'Andr Breton i Philippe Soupault. Posteriorment va militar al Partit Comunista Francs, on va romandre la resta de la seva vida encara que sense perdre el seu esperit crtic (Odes  Maurice Thorez). Va ser juntament amb Robert Desnos, Paul luard, Jean Prvost, Jean-Pierre Rosnay i d'altres, entre els poetes que van prendre decididament partit, durant la Segona Guerra Mundial, per la Resistncia contra el nazisme (Le Crve-Coeur).

La seva poesia est inspirada des dels anys 1940 per l'amor a la seva esposa, Elsa Triolet (Les Yeux d Elsa), cunyada de Maiakovski. La seva obra duu tamb entrellaada la secreta ferida de no haver estat reconegut pel seu pare, Louis Andrieux, diplomtic, 30 anys major que la seva mare, que va decidir, per a preservar l'honor de la seva famlia i del seu amant, fer-lo passar pel seu germ petit. Evoca el que va ser el secret de la seva vida en el llibre de poemes titulat Domaine Priv. 

Triat Acadmic de la Goncourt el 1967, va dimitir l'any segent. Va ser inhumat al parc del Mol de Villeneuve, de la seva propietat, a Saint-Arnoult-en-Yvelines, al costat de la seva dona Elsa Triolet que reposa all des de 1970.

Obra.
Poeta de l'amor, Aragon signa una obra potica plural, on el vers lliure disputa amb la poesia la manera de renixer. La seva producci novellstica s'adapta als variats estils del seu segle: novella dadaista, novella realista, nova novella...




 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206857" title="Castell de Bufalaranya" nonfiltered="1138" processed="1136" dbindex="86142">

El castell de Bufalaranya (o d'en Bufalaranya) s una fortificaci situada al municipi de Roses (Alt Empord), sobre un petit tur cnic entre els km 5-6 de l'actual carretera de Roses a Cadaqus, a l'rea coneguda com Serrat de Can Berta.

Histria.
El castell est documentat des del segle X, com a possessi del monestir de Sant Pere de Rodes. Fins fa poc es pensava que havia estat abandonat ja al segle XI, per recents campanyes arqueolgiques han demostrat que tingu ocupaci fins al segle XIV.

El castell de Bufalaranya (nom modern) s'identifica amb el castell de Pinna Nigra (Roca Negra) esmentat en documents de finals del segle X relatius a Sant Pere de Rodes i al castell de Verdera, al terme del qual pertanyia. Aix apareix consignat a la important donaci del comte Gausfred I d'Empries-Rossell al cenobi de l'any 974, a les confirmacions papals del mateix 974 i del 990, i al precepte ratificatori del rei franc Lotari del 982.  

Des d'aquest tur arrecerat vora els serrats immediats a la serra de Rodes es domina la badia de Roses i part de la plana de l'Alt Empord. Un orifici singular al mur E de la torre de l'homenatge permetia la comunicaci visual amb el puig del Pen, on hi devia haver una installaci de guaita sobre la costa. s possible que aquesta fos tamb la funci, si ms no original, del castell.

s possible que, com en el cas del castell de Verdera, una reforma i ampliaci posterior a la construcci original expliqui el canvi de nom, documentat al segle XIV (castell de Bufagranges), que al segle XVII ja s'havia convertit en Brufaganyes o Brufaganya i que acab derivant, en el segle XIX, en el nom actual.

Estructura.

s un edifici de planta irregular, adaptada al desnivell del terreny, format per dos planells esglaonats que ocupen la part superior del tur.

Al repl ms elevat, a l'extrem N, hi ha un edifici de planta rectangular (11 x 7 m), murs espitllerats de gran amplada (1,80 m) i, actualment, de ms de 3 m d'alada. Aquest edifici, sens dubte la torre de l'homenatge, t un aparell de lloses de pissarra negra sense treballar ms o menys aliniades, en el qual destaca una enorme filada ornamental d'opus spicatum. Tamb t una pilastra rectangular al centre, que havia sostingut un trespols de fusta, els encaixos del qual encara sn visibles al mur lateral. Al mur E d'aquesta torre s'obre l'esmentada mira vers el Pen. Al S d'aquest edifici se n'adossa un altre tamb rectangular, per ms estret, del que en perviuen noms els fonaments. Al S d'aquest ltim se n'adossa encara un altre de les mateixes caracterstiques. Aquest sector N s datable en els segles IX-X.

El repl ms baix estava clos per una muralla que envolta tot el conjunt, tamb pel N. Aquesta muralla, ms mal conservada, t un parament de pedres petites, amb poques i descurades filades d'opus spicatum, i probablement fou feta o refeta en poca posterior. Els sectors de muralla ms ben conservats sn els que donen al N i a l'E, en els quals hi ha petites espitlleres situades regularment a dos nivells diferents. Adossat al SO d'aquest recinte murallat hi ha un altre estret edifici rectangular amb una porta oberta a l'E. Al SE es dintingeix encara un altre espai trapezodal clos.

El recinte est protegit pel costat N, el ms accessible del tur, per un doble vall en part tallat a la roca. La porta est situada al cant SE de la muralla. El cam d'entrada est flanquejat per murs amb parament d'espiga. 

Les recents campanyes arqueolgiques han deixat al descobert una major part de la torre de l'homenatge, estances i sectors de muralla al S i algunes portes. El jaciment s considerat d'una importncia extraordinria per a la histria de les fortificacions altomedievals a l'Empord.

Protecci.
El castell de Bufalaranya est afectat per les disposicions espanyoles de protecci del patrimoni histric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993.

Galeria d'imatges.






Bibliografia.
J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 216-218, 246 (notes) i 251 (il.);
 F. del Campo i Jord, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l'Alt Empord, 2a ed., Figueres, Carles Valls, 1991.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Roses".
Marc Sureda i Jubany, Jordi Sagrera i Aradilla, i Gemma Vieyra Bosch, "El castell de Bufalaranya (Roses, Alt Empord): del segle IX al segle XIV", Tribuna d'Arqueologia, 2002-2003 (2005), 117-128.

Enllaos externs.

Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Bufalaranya;
Portal Giron d'Histria i Genealogia: Excavacions recents al castell de Bufalaranya;
Roses Digital: Nova campanya d'excavacions arqueolgiques al Castell de Bufalaranya;
Castillos medievales de Catalunya ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206868" title="Philippe Soupault" nonfiltered="1139" processed="1137" dbindex="86143">
Philippe Soupault. (2 d'agost de 1897 - 12 de mar de 1990) fou un poeta, novellista, crtic i poltic francs que va participar activament en la creaci del moviment dadaista i posteriorment va fundar, al costat d'Andr Breton el surrealisme, encara que va ser expulsat del grup sis anys desprs, el 1926, per mostrar-se contrari a la seva organitzaci. 

Biografia.
Va viure a Tunis. Durant la Segona Guerra Mundial va ser pres pels nazis per una vegada alliberat el 1943 es va establir a l Alger. A l'acabar el conflicte es va marxar a viure a Estats Units, retornant ms tard a Frana. Entre les seves obres destaquen Els camps magntics (1920) que va elaborar juntament amb Breton, inici del moviment surrealista. Del mateix any s la seva obra potica Rosa dels Vents. De les novelles destaquen El bon apostol (1923) i Les ltimes nits de Pars (1928). De la seva incursi al terreny dels assajos s singular Guillaume Apollinaire (1928). Amb Memries de l'oblit, en la dcada dels vuitanta del segle XX, va finalitzar la seva mplia producci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206869" title="Artiga" nonfiltered="1140" processed="1138" dbindex="86144">
Una artiga s un tros de terra erma o boscosa que es preparava per ser explotada temporalment.

El procs d'artigatge suposava el desforestament i la crema de tots els arbres i herbes del tros, les cendres resultants s'escampaven i es feien servir desprs com a adob.

L'explotaci de les artigues es feia ininterrompudament fins que s'exhauria la fertilitat del sl, moment en qu la terra s'abandonava.

L'artigatge era com a les zones de muntanya, a les propietats amb grans masses forestals i als municipis amb terres comunals.

Bibliografia.


Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 24.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206870" title="Levi" nonfiltered="1141" processed="1139" dbindex="86145">
Levi  (Laevius) fou un obscur poeta i escriptor rom, esmentat diverses vegades sota els noms de Laevius, Livius, Laelius, Naevius, Novius, Pacuvius i altres. Va viure en poca republicana probablement al segle I aC i fou contemporani d'Hortensi i Cicer. 

Va escriure una collecci de peces lriques conegudes per  Erotopaegnia. Un fragment de sis lnies fou preservat per Apuleu i dues lnees ms per Aule Gelli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206872" title="Copacabana" nonfiltered="1142" processed="1140" dbindex="86146">
Copacabana s una petita ciutat boliviana molt propera al Llac Titicaca, i capital de la provncia de Manco Kapac del departamento de La Paz, Bolvia














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206875" title="Batalla de Lleida (1642)" nonfiltered="1143" processed="1141" dbindex="86147">





La Batalla de Lleida, tamb coneguda com la batalla de les Forques de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII.

La batalla.
Felip IV d'Espanya, veient que la major part de Catalunya estava en mans franceses i catalanes, va decidir llanar una ofensiva per pendre Lleida. Tropes de Saragossa i Tarragona dirigides per Diego Mesa Felpez de Guzmn, marqus de Legans i virrei de Catalunya, van ser enviades per atacar als francesos de Lleida, que es van trobar al pla de les Forques, i els espanyols van acabar derrotats.

Conseqncies.
Les tropes catalanes i franceses van continuar avanant fins conquerir Monts i intentar conquerir Tortosa sense xit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206877" title="Pere Mercader i Terrades" nonfiltered="1144" processed="1142" dbindex="86148">
Pere Mercader i Terrades (Cass de la Selva, 20 d'agost del 1916 - 24 de desembre del 1971). Estudi amb Frank Marshall i Ramon Serrat i Fajula. Fill de Pere Mercader i Andreu, compongu una quarantena de sardanes, sarsueles, msica per a l'orquestra i piano.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206878" title="Cispi Leu" nonfiltered="1145" processed="1143" dbindex="86149">
Cispi Leu (Cispius Laevus) fou un militar rom amic i llegat de Luci Munaci Planc.

Va enviar cartes altament confidencials a Cicer quan era prefecte de la Gllia Transalpina, el 44 aC, moment en qu Cicer estava a Roma. Tit Livi esmenta el nom de Laevus con d'origen lgur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206879" title="Lagi" nonfiltered="1146" processed="1144" dbindex="86150">
Lagi  (Lagius, Lgios ) fou un dirigent de la Lliga Aquea, membre del partit prorom.

Metel el va enviar a Dieu per oferir la pau el 146 aC i el cap aqueu el va empresonar junt amb altres collegues, per ms tard els va alliberar a canvi d'una quantitat de diners, desprs de les queixes de la poblaci de Corint ja molesta per la execuci del general Soscrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206882" title="Lagos (desambiguaci)" nonfiltered="1147" processed="1145" dbindex="86151">



Onomstica:

Ricardo Lagos, president xil;
Lagos (pare de Ptolemeu), pare de Ptolemeu I Ster;
Lagos fou fill de Ptolemeu I Ster i de la cortesana Thais.

Geografia

Lagos, principal ciutat i antiga capital de Nigria;
Regi de Los Lagos, regi de Xile.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206883" title="Ren Crevel" nonfiltered="1148" processed="1146" dbindex="86152">
Ren Crevel (Pars,10 d'agost de 1900   18 de juny de 1935) va ser un escriptor francs integrant del moviment surrealista. 

Biografia. 
Va nixer a Pars, en el si d'una famlia burgesa. Va estudiar angls a la Universitat de Pars. Al costat d'Andr Breton i d'altres va participar en la creaci del moviment surrealista el 1921, del que va ser excls el 1925, poca en la qual va escriure Mon corps et moi i va conixer a l'escriptor alemany Klaus Mann. 

El 1926 se li va diagnosticar tuberculosi. El 1929, l'exili de Trotsky el va animar a reincorporar-se al moviment surrealista que tractava de manifestar-se sobre el succs, unint-se de nou al grup de Breton. En aquesta poca abandona la novella per a orientar els seus esforos en els assajos de caire poltic. El 1935 s'integra en la Associaci d'Escriptors i Artistes Revolucionaris (vinculada al Partit Comunista de Frana), distanciant-se definitivament de la resta del grup de Breton que no donen suport a aquesta iniciativa. Finalment, se sucida al prendre conscincia de la gravetat de la seva malaltia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206884" title="Fidelitat" nonfiltered="1149" processed="1147" dbindex="86153">
La fidelitat (del llat fides, fe) s un dels actes bsics en els pactes feudo-vassalltics.

El jurament de fidelitat implicava el comproms del vassall de no actuar mai en perjudici del senyor.

Tamb era conegut amb el nom de sagrament.

Als comtats catalans el vassall feia el jurament damunt els quatre Evangelis i repetia frmules  estereotipades que podien ser en llat o fins i tot en catal.

Segons l'historiador Pierre Bonnassiees poden distingir dos tipus de jurament de fidelitat: el que noms comportava una promesa de fidelitat i el que implicava una srie d'obligacions per part del vassall, com serveis militars, serveis de cort, etc.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206885" title="Lagos (pare de Ptolemeu)" nonfiltered="1150" processed="1148" dbindex="86154">
Lagos (Lagus, ) fou el pare o suposat pare de Ptolemeu I Ster. Lagos era un general macedoni d'obscur origen i es va casar amb Arsinoe, una de les concubines de Filip II de Macednia; el rumor deia que Arsinoe estava embarassada quan es va casar amb Lagos i per aix es va suposar sovint que Ptolemeu era fill en realitat de Filip i no de Lagos.

Ms tard va estar casar amb Antgona la neboda d'Antpater, amb la que fou pare de Berenice I, germanastra i esposa de Ptolemeu.

El seu nom va donar origen a la dinastia lgida, coneguda tamb com Dinastia Ptolemaica





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206887" title="Orde del Tois d'Or" nonfiltered="1151" processed="1149" dbindex="86155">

L'Orde del Tois d'Or s una orde civil i de cavalleria fundada l'any 1429.
Histria.
El fundador fou el duc de Borgonya i comte de Flandes Felip III de Borgonya per festejar el seu matrimoni amb la princesa portuguesa Isabel de Portugal, filla del Rei de Portugal Joan I de la dinastia Avs, a la vila de Bruges (encara que es va crear amb l'objecte de recordar la gran batalla que l'israelita Gede va guanyar als madianites per a la defensa de l'esglsia de Du). Va ser creada seguint el model de l'Orde de la Lligacama anglesa, de la qual Felip havia estat nomenat membre l'any 1422, per dedicada a Sant Andreu (Felip havia rebutjat l'elecci per no ofendre al rei de Frana, Carles VII).

Igual que el seu model angls, l'orde estava restringida a un nombre limitat de cavallers, primer 24 per incrementat a 30 l'any 1433 i a 51 l'any 1516. Els membres de l'orde no podien ser "heretges" i per tant es va convertir en una distinci exclusivament catlica durant la Reforma Protestant, tot i que l'elecci d'un smbol pag com a smbol d'una orde cristiana va causar certa controvrsia. 
 

La insgnia consisteix en una pell de molt d'or (recordant la llegenda del Vell d'or que Gede va oferir a Du en sacrifici i acci de grcies per la victria aconseguida contra els madianites), suspesa en un collaret. El collaret comprn una alternana d'encenedors (instrument d'acer en forma de B per fregar els pedrenyals, que era l'emblema de Felip el Bo) i de pedrenyals o pedres fogueres d'on emergeixen de les flames. Aquests smbols illustren la divisa de l'orde : Anta Ferit Quam Flamma Micet (Fereix abans que la flama brilli). Alguns pensen tamb que l'encenedor s estilitzat en dues B entrellaades recordant la sobirania dels ducs sobre "les dues Borgonyes" (el ducat de Borgonya i el Comtat de Borgonya). Els cavallers de l'orde tamb poden portar la insgnia en un cord vermell penjat al coll.

La butlla de confirmaci de l'Orde i d'aprovaci de les seves constitucions i ordenances les va donar el papa Eugeni IV el 7 de setembre de 1433 sent les dignitats de l'Orde quatre: el canceller, el tresorer, el rei d'armes i el secretari, corresponent el gran Mestrat al rei d'Espanya per butlles dels pontfexs Gregori XIII, de 1574 i de Climent VIII de 1600. En casar-se l'hereva de la casa de borgonya, Maria amb el arxiduc Maximili I d'Habsburg, l'orde va quedar vinculada a la Casa d'ustria, i posteriorment als ustries espanyols.

1. Felip III; Duc de Borgonya (10 gener 1430 - 15 juny 1467);
2. Carles "el Temerari" ; Duc de Borgonya (15 juny 1467 - 5 gener 1477);
3. Maximili I; Emperador Germnic (30 abril 1478 - 27 mar 1482);
4. Felip I; Rei d'Espanya, Duc de Borgonya (27 mar 1482 - 25 setembre 1506);
5. Carles V; Emperador Germnic, Rei d'Espanya (25 setembre 1506 - 22 octubre 1555);
Carles V va celebrar el primer captol d'aquesta orde a Espanya a la catedral de Barcelona l'any 1520, les armes dels cavallers participants, encara es conserven a les pintures del cadirat del cor. 
6. Felip II; Rei d'Espanya i Portugal (22 octubre 1555 - 13 setembre 1598);
7. Felip III; Rei d'Espanya i Portugal (13 setembre 1598-31 mar 1621);
8. Felip IV; Rei d'Espanya i Portugal (31 mar 1621 - 17 setembre 1665);
9. Carles II; Rei d'Espanya (17 setembre 1665 - 1 novembre 1700);

A la mort de Carles II de Castella, els dos pretendents al tron, Felip de Anjou (futur Felip V) i el arxiduc Carles d'ustria (futur emperador Carles VI) van ostentar la dignitat de gran mestre de l'orde. Pretendents:
10. Felip V; Rei d'Espanya (1 Novembre 1700 - 14 gener 1724) i (31 agost 1724 - 9 juliol 1746) legtim.
10. Carles VI; Arxiduc d'ustria (1 Novembre 1700 - 1725) Carles VI; Gran mestre de l'Orde (1725 - 20 Octubre 1740). ;

Al 1725 un tractat entre ambds sobirans va reconixer a Carles VI la dignitat de gran mestre de forma vitalcia. No obstant aix, a la seva mort, els emperadors del Sacre Imperi primer i els d'ustria desprs van seguir ostentant el gran Maestrat de la branca austraca de l'orde, sense atendre les protestes dels sobirans espanyols, els quals van qestionar sempre la seva legitimitat.

El Tois d'Or a Espanya. 
Casa de Borb. 
11. LLus I; Rei d'Espanya (1724, 14 gener -- 31 agost). ;
12. Ferran VI; Rei d'Espanya (9 juliol 1746 - 10 agost 1759). ;
13. Carles III; Rei d'Espanya (10 agost 1759 - 14 desembre 1788). ;
14. Carles IV; Rei d'Espanya (14 desembre 1788 - 19 mar 1808).

Van existir certes controvrsies sobre la seva concessi durant la Guerra del Francs. El fet que Josep I Bonaparte fora gran mestre de l'orde i conceds el Tois d'Or a Napole va causar l'empipament de l'exiliat rei de Frana Llus XVIII, que va retornar la seva distinci en protesta. Al seu retorn, el rei Ferran VII va revocar totes les distincions concedides per Josep Bonaparte. 

L'any 1812, la Regncia espanyola va concedir el Tois d'Or al duc de Wellington, que va ser confirmat pel rei Ferran VII al prendre el poder al 1813 desprs de consultar-lo amb el papa Pius VII. D'aquesta forma, el duc de Wellington va ser el primer protestant a ostentar aquesta distinci. Posteriorment, tamb cristians ortodoxos van rebre aquesta dignitat. 

Tamb durant les guerres carlistes, els partidaris de Carles Maria Isidre de Borb van qestionar la legitimitat d'Isabel II d'Espanya com gran mestre de l'orde i el seu dret a atorgar el Tois d'Or.

Carlistes (1833 - 1936) ;

Isabelina (1833 - 1936);
 
17. Isabel II; (29 setembre 1833 - 30 setembre 1868), Reina a l'exili (30 setembre 1868 - 29 desembre 1874). ;
18. Alfons XII; (29 desembre 1874 - 25 Novembre 1885) ;
19. Alfons XIII; (17 maig 1886 - 15 gener 1941) de l'Orde del Tois espanyol i (gener 1919 - 15 gener 1941) Gran Mestre del Tois d'Or; Rei d'Espanya (17 maig 1886 - 14 abril 1931). Al 1936 hereta tots els possibles drets carlistes. ;
20. Joan de Borb; Gran Mestre del Tois (15 gener 1941 - 1957), del Tois espanyol (1957 - 14 maig 1977) i Cap de la Casa Reial Espanyola, Comte de Barcelona (15 gener 1941 - 14 maig 1977) any de la seva abdicaci formal. ;
21. Joan Carles I, Rei d'Espanya (des de 22 novembre 1975), ( Gran Mestre des de 14 maig 1977). La dignitat de gran mestre va quedar en les seves mans desprs de la renncia formal a la Prefectura de la Casa Real de part del Comte de Barcelona, el seu pare, (14 maig 1977).

Actualment, noms catorze persones sn cavallers de l'Orde del Tois d'Or (branca espanyola). D'aquestes, una reb l'Ordre de mans de l'infant Joan de Borb, mentre que les tretze restants ho reberen de mans del rei Joan Carles I d'Espanya. Aquests sn: 
 el rei Joan Carles I d'Espanya (1941) ;
 l'infant Carles de Borb-Dues Siclies;
 el rei Constant II de Grcia (1964), ;
 el prncep Felip de Borb (1981);
 el rei Carles XVI Gustau de Sucia (1983), ;
 el Gran Duc Joan I de Luxemburg (1983);
 l'emperador Akihito I del Jap, ;
 la reina Margarida II de Dinamarca;
 la reina Beatriu I dels Pasos Baixos,
 la reina Elisabet II del Regne Unit (1988), ;
 el rei Albert II de Blgica (1994) ;
 el rei Harald V de Noruega (1995).
 Sime II de Bulgria, Tsar of Bulgria (1943-1946) i Primer Ministre de Bulgria (2001-2005) ;
 Bhumibol Adulyadej, Rei de Tailndia;
 el Gran Duc Enric I de Luxemburg;
 Adolfo Surez Gonzlez, Duce de Surez, Primer Ministre d'Espanya;
 Abdullah, Rei de l'Arbia Saudita;

El Tois d'Or a ustria.
10. Carles VI; Emperador del Sacre Imperi (1725 - 20 octubre 1740) ;
11. Francesc I; Emperador del Sacre Imperi i Duc de Lorena (20 octubre 1740 - 18 agost 1765), *va succeir al seu sogre Carles VI. ;
12. Josep II, Emperador del Sacre Imperi (8. agost 1765 - 20 febrer 1790) ;
13. Leopold II; Emperador Sacre Imperi (20 febrer 1790 - 1 mar 1792) ;
14. Francesc II; Emperador del Sacre Imperi (1 mar 1792 - 6 agost 1806) i d'ustria (6 agost *1806 - 2 mar 1835) ;
15. Ferran I; Emperador d'ustria(2 mar 1835 - 2 desembre 1848) ;
16. Francesc Josep I; Emperador d'ustria (fins a 1867) i d'ustria-Hongria (2 desembre 1848 - 21 novembre 1916) ;
17.Carles I; Emperador d'ustria-Hongria (21 novembre 1916 - 1 abril 1922);

Desprs de la desaparici de l'Imperi Austrohongars, el rei dels belgues, Albert I va reclamar que la dignitat de gran mestre i el tresor de l'ordre li fossin transferits com sobir de les antigues terres de Borgonya. Aquesta reclamaci va arribar a ser considerada seriosament durant les negociacions del Tractat de Versalles, per finalment rebutjada a causa de la intervenci del rei d'Espanya, Alfons XIII, que va prendre possessi de les propietats de l'ordre en nom del destronat emperador Carles I d'ustria-Hongria. 

18. Ot d'Habsburg-Lorena; Cap de la Casa Imperial (1 abril 1922 - 30 novembre 2000) El govern de la Repblica Austraca va reconixer al 1957 la personalitat jurdica de l'ordre a ustria, assignant la dignitat de gran mestre al arxiduc Ot, cap de l'antiga Casa Imperial. ;

19. Arxiduc Carles d'Habsburg-Lorena "Carles II d'ustria" ; Cap de la Casa Imperial (des de 30 novembre 2000) El seu actual gran mestre s el cap de la casa imperial Carles.

Enllaos externs.   
Llista de cavallers de l'orde del Tois d'Or  ;
;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206888" title="Lagores" nonfiltered="1152" processed="1150" dbindex="86156">
Lagores (Lagoras, Lagras, ) fou un soldat mercenari cretenc.

Va servir a Ptolemeu IV Filoptor. Un general d'aquest, Nicolau, el va enviar a ocupar els passos del Mont Lban a la zona de Beirut per controlar l'avan d'Antoc III el gran que marxava cap a Ptolemais (Acre) el 219 aC. El rei selucida el va derrotar i el va foragitar de les seves posicions.

El 215 aC va servir a Antoc en la guerra contra el general Aqueos, i va ser ell qui va localitzar una zona desguarnida de Sardes mercs a la qual Antoc va poder ocupar la ciutat. Lagores fou un dels que van entrar per aquesta zona a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206889" title="Lais" nonfiltered="1153" processed="1151" dbindex="86157">

Onomstica:;
Lais la Vella, una corintia, la ms bella del seu temps;
Lais la Jove, una siciliana que va rivalitzar en bellesa amb Lais de Corint;
Lais (cortes);
'Literatura:
lais (poema);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206891" title="Robert Desnos" nonfiltered="1154" processed="1152" dbindex="86158">
Robert Desnos (Pars,4 de juliol de 1900 - 8 de juny de 1945) va ser un poeta surrealista francs. 

Biografia.
Nascut a Pars, els primers poemes de Desnos es van publicar el 1917 a La Tribune des Jeunes. El 1919 va conixer al poeta Benjamin Pret qui li va introduir en el grup dadaista a Pars i li va presentar a Andr Breton. Mentre treballava com columnista del diari Paris-Soir, Desnos es va convertir en un membre actiu del grup surrealista i va desenvolupar un talent especial per a l'escriptura automtica. 

Encara que Breton li va elogiar en el seu Manifest du Surralisme (1924) dient que era el "profeta del moviment", Desnos va seguir amb el seu treball com periodista. La seva incredulitat pel surrealisme aix com la seva relaci amb els poltics comunistes va provocar discrepncies entre Desnos i Breton. El 1926 va escriure The Night of Loveless Nights, poema lric sobre la solitud, escrit amb un estil clssic, ms semblant al de Baudelaire que a Breton. Es va enamorar de la cantant Yvonne George per els seguidors d'Yvonne van fer que es converts en un amor impossible. Va escriure diversos poemes dedicats a la seva amant, entre ells la collecci La libert ou l'amour! (1927). 

El 1929, Breton va condemnar definitivament a Desnos ja que s'havia unit a la revista Documents de Georges Bataille i havia sigut un dels signants d' Un Cadavre, escrit que atacava a Breton. 

La seva carrera en la rdio va comenar el 1932 amb un espectacle dedicat a Fantomas. Durant aquesta poca, es va fer amic de Picasso, Hemingway, Artaud i John Dos Passos i va publicar diverses crtiques sobre jazz i cinema a la vegada que s'incrementava la seva participaci en assumptes poltics. 

Durant la Segona Guerra Mundial, Desnos va ser un membre actiu de la Resistncia francesa publicant sovint sota pseudnim, i va ser detingut per la Gestapo el 22 de febrer de 1944. 

Va ser deportat a Auschwitz, Buchenwald, Flossenbrg i finalment a Trzin a Txecoslovquia el 1945. All va morir de tifus setmanes abans que el camp fora alliberat. Est enterrat al Cementiri de Montparnasse.

Obres.
 Rrose Slavy  (1922-1923);
 Le plican;
 Langage cuit (1923);
 Deuil pour deuil (1924);
 La Libert ou l'Amour (1927);
 Les Tnbres (1927);
 Corps et biens (1930);
 Sans cou (1934);
 Fortunes (1942);
 tat de veille (1943);
 Le Vin est tir (1943);
 Contre (1944);
 Le Bain avec Andromde (1944);
 Chantefables et chantefleurs (1970), pstuma.
 Destine arbitraire (1975), pstuma.
 Nouvelles-Hbrides et autres textes (1978), pstuma.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206892" title="Lais la Vella" nonfiltered="1155" processed="1153" dbindex="86159">
Lais la Vella fou una dona de Corint del segle V aC  que en el seu temps fou considerada la ms maca del mon; la seva figura fou especialment admirada; era notable tamb per la seva avarcia i pels capricis.

Va tenir nombrosos amants entre ells el filsof Aristip que li va dedicar dues obres (); desprs va estar aparellada amb Eubotes de Cirene que desprs de la seva victria a Olmpia va complir a la seva manera la paraula de portar-la a Cirene (es va emportar un retrat). 

Quan ja era gran va esdevenir alcohlica. Va morir a Corint i se li va erigir un monument a una cova anomenada . Va originar el proverbi .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206893" title="Lais la Jove" nonfiltered="1156" processed="1154" dbindex="86160">
Lais la Jove, fou la filla de Timandra i una dona de grega d'extraordinria bellesa, que va viure al final del segle V aC. Va nixer a Hiccara a Siclia.

Apellas de Cirene diu que fou induda a entrar en la vida de cortesana, i fou contempornia i rival de Firna (Phyrne). Es va enamorar d'un tessali de nom Hippoloc o Hipostrat i va anar amb ella  Tesslia on una dona gelosa de la seva bellesa la va matar d'un cop de pedra al Temple d'Afrodita. Fou enterrada a la riba del Peneos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206894" title="Lala" nonfiltered="1157" processed="1155" dbindex="86161">
Lala fou una pintora grega de Czic que vivia a Roma quan Marc Terenci Varr, que l'esmenta, era encara jove (vers 74 aC). Les seves obres eren a pinzell per tamb pintava sobre vori. Pintava principalment dones i va fer un autoretrat.

Pintava a gran velocitat per les seves obres eren molt apreciades. Va romandre soltera tota la vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206895" title="Investidura" nonfiltered="1158" processed="1156" dbindex="86162">
La investidura era un dels rituals que s'efectuaven en els pactes feudo-vassalltics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.

La investidura consistia en el lliurament d'un objecte simblic que es lliurava al vassall: una branca, un grapat de terra o alguna altra cosa que reflects el feu investit.

Aquest lliurament es feia desprs del jurament de fidelitat i l'homenatge.

Als comtats catalans, la investidura era duta a terme abans de qualsevol altre acte, ja que la importncia del feu dictava la durada i la importncia dels compromisos del vassall.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206896" title="Lmac" nonfiltered="1159" processed="1157" dbindex="86163">
Lmac (Lamachus, Lmachos  ) fill de Xenfanes, fou un militar grec.

Plutarc diu que Pricles li va encarregar el comandament de tretze vaixells a l'Eux per ajudat al poble de Sinope contra el tir Timesilau, i que desprs de l'expulsi d'aquest va establir 600 colons atenencs a la ciutat. Aquest fet no s pot datar exactament per seria anterior al 445 aC.

A l'octau any de la guerra del Pelopons el 424 aC amb un destacament de 10 vaixells, va sortir de l'Eux  i va arribar a la boca del Calex prop d'Heraclea del Pont on les naus foren destrudes per una turmenta; va aconseguir arribar a Calcednia amb un nic vaixell. 

El 421 aC apareix entre els signants del tractat amb Esparta.

El 415 aC apareix com a collega d' Alcibades i Ncies a l'expedici a Siclia, on va donar suport al primer que proposava la negociaci (Ncies volia retornar a Atenes) per finalment va optar per aconsellar un atac a Siracusa i l'ocupaci de Megara com a base per futurs atacs. Va morir en la lluita l'any segent (414 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206898" title="Coral Eswrtia" nonfiltered="1160" processed="1158" dbindex="86164">
Coral Eswrtia s la secci de cant coral del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, creada l'any 1977.

El nom Eswrtia prov d'una flor del Pirineu que recorde els seus inicis de cant muntanyenc. 
Els seus directors Imma Serra i Joan Maria Bozzo amb altres co laboradors molt actius han portat a aquesta coral a fer interpretacions per Frana i Itlia, oferint un repertori de msica tradicional catalana i clssica, actualment (any 2008) t una cinquantena de cantaires.

Junt a  l'Uni Musical del Bages i d'altres corals han interpretat un ampli repertori: Cor de gitanos,Va pensiero, Cor de pelegrins i les sardanes Marinada i La Santa Espina. Tamb han  participat en l'enregistrament d'un disc de Danses del Bages.

En la celebraci del seu 25 aniversari varen organitzar un concert, que tingu lloc al Teatre Conservatori de Manresa. Un recent concert molt treballat de la Coral Eswrtia, ha estat Carmina Burana.

Enllaos externs.

Pgina de la coral;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206906" title="Opizzo II d'Este" nonfiltered="1161" processed="1159" dbindex="86165">
Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marqus d'Ancona.

Fou un fill natural fruit d'una relaci extramatrimonial del seu pare, Rinaldo I d'Este, un fill del margrave Azzo VII d'Este. Va ser legitimitzat durant els seus primers anys de vida, ja que Rinaldo necessitava un hereu per continuar la nissaga.

El 1264 va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara, el 1288 senyor de Mdena, i el 1289 de Reggio. El seu govern va marcar la fi del perode comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdur fins al segle XVII. La seva filla Beatriu d'Este es cas, successivament, amb Huguet Visconti de Gallura i Gales I Visconti.

Obizzo II d'Este apareix a l'Inferno de Dant, on se suggereix que va ser assassinat pel seu fill Azzo VIII d'Este.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206907" title="Eswrtia" nonfiltered="1162" processed="1160" dbindex="86166">

L'eswrtia (Swertia) s una herba de tija de poques fulles present en el Pirineu. Floreix els mesos de juliol, agost i setembre. La coro la est formada per 5 ptals i s d'un violeta negrs amb estries fosques, encara que pot tenir una coloraci ms clara, fins i tot blanca. El seu fruit s una cpsula.

Diferents espcies:
Swertia angustifolia;
Swertia bimaculata ;
Swertia chinensis ;
Swertia chirayita ;
Swertia dilatata ;
Swertia hookeri ;
Swertia japonica ;
Swertia multicaulis ;
Swertia perennis - eswrtia;
Swertia purpurascens ;
Swertia radiata ;
Swertia tongluensis ;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206908" title="Tour de Frana de 1931" nonfiltered="1163" processed="1161" dbindex="86167">


 El Tour de Frana de 1931 s el XXV. El vencedor final ser el francs Antonin Magne, que agafar el liderat als Pirineus i ja no l'abandonar tot i els intents dels seus perseguidors. L'itali Rafale Di Paco i el francs Charles Plissier guanyen cadascun 5 etapes. 

Durant aquest Tour es redueixen els dies de descans a 3 i es limita la inscripci dels cicloturistes, els quals sn repartits en equips regionals. A ms, s'estableix un bonificaci de 3 minuts pel vencedor de l'etapa si acabava amb ms de 3 minuts per davant del segon.

 Resultats.

Classificaci General.



Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1931. Histria del Tour de Frana  ;
 1931. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206909" title="Joan de Socarrats" nonfiltered="1164" processed="1162" dbindex="86168">
Joan de Socarrats, o Joan Socarrats, (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484), fou un jurista catal del segle XV. 

Biografia. 

Fou nomenat notari reial l'any 1450. Inici la seva carrera com a escrivent a Olot, d'on va ser notari, i a la cria senyorial, com a jutge, a partir de 1459.

Del 1460 en endavant consta com a jutge de les vegueries de Besal i Camprodon. 

Es tracta, doncs, d'un notari que passa a jurisconsult, a semblana de Toms Mieres. Si b consta com a llicenciat i doctor en lleis, es desconeix en quin Estudi general es va formar.

En el marc de la guerra civil catalana cal situar-lo al costat del bndol de la Generalitat i, per tant, dels candidats reials que aquesta instituci propugn enfront del rei Joan. 

Entre 1462 i 1463 actua com a assessor jurdic de quatre capitans de la Generalitat, documentats a Vic i rodalies en uns anys en qu la ciutat i la seva comarca sn amenaades pels remences de Verntallat i Vilacetr, els francesos i els rumors d'una expedici del rei Joan a Girona; els capitans en qesti sn Bernat de Guimer, veguer de Barcelona, Arnau de Vilademany, fra Joan Galceran de Pins i Ramon Planella.

Est documentada la presncia de Socarrats a l'Audincia del lloctinent Joan de Beaumont, per primer cop, a la sessi celebrada a Barcelona el 21 de novembre de 1463. 

A partir del mes d'abril de 1464, quan ja governava Pere el Conestable de Portugal (Pere IV de Catalunya), tamb forma part del Consell reial, que acompanya per diverses poblacions del Principat. La seva activitat judicial continu sota els angevins. 

Segons els manuscrits conservats de Socarrats, aquest va prendre part en causes judicials  presentades entre 1467 i 1480 a les Audincies i als Consells de Joan de Lorena (lloctinent de Renat d'Anjou), Joan II i Ferran II, a l'Audincia del governador general de Catalunya i a la cort del batlle de Barcelona. .

De ben segur que estava inscrit a la Matricula jurisperitorum, dels juristes de Barcelona,  que es custodiava a la cort del veguer, ja que consta que feia funcions de jutge o assessor a les cries del veguer i del batlle de Barcelona, el que constituia un deure dels inscrits en tal matrcula, coincidint tamb en tals tasques amb Toms Mieres i Joan Ramon Ferrer.  El 1481 fou elegit prior dels juristes. Tamb exerc com a jutge a l'Audincia del governador general de Catalunya, com Jeroni Pau i Joan Ramon Ferrer. 

Tot i haver donat suport a la Generalitat i als monarques patrocinats per aquesta instituci, no consta que pats cap represlia poltica un cop Joan II entr a Barcelona, l'octubre de 1472, com a vencedor en la guerra civil. Tot al contrari, hi ha dades de qu la dinastia trastmara li feu confiana. Aix, el mes de novembre est documentada la seva presncia a l'Audincia. Posteriorment, el 1474 consta que actuava al Consell reial, on hi fou fins a principis de 1483. 
L'obra que li don fama, els Comentaria, la dedic, quan era conseller reial de Joan II, a l'infant Ferran. 

Mor el 1483 o 1484. 

Obres.

Repertorium (manuscrit). Compilaci jurdica amb tractats i qestions de Bartolo de Sassoferrato, Baldo i Angelo degli Ubaldi, Guido da Suzzara, etc., i qestions prctiques sobre dret catal. Socarrats hi cita, com a fonts dels seus arguments, a juristes com Jaume Calls, Esperandu Cardona, Jaume Desfar, Guillem Despabord, Jaume Marquilles, Jaume de Montjuc, Bertran de Seva, Guillem i Jaume de Vallseca, etc., que tamb apareixen com a tals als Commentaria. ;

In tractatum Petri Alberti, canonici barchinonensis, de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vasallos ac nonnullis aliis, quae Commemorationes Petri Alberti appellantur, doctissima ac locupletissima commentaria (Barcelona, Joan Guardiola, 1551, i Li, Antoine Vincent, 1551). Coneguda com a Commentaria, s l'obra ms difosa de Socarrats i un clar exponent de la recepci del dret com a Catalunya. Pretn ser una eina per a l'acci de govern de l'infant Ferran, a qui va dedicada l'obra,  tant en temps de guerra com de pau. Bartolo de Sassoferrato s qui hi consta ms citat, junt amb Baldo. .

Glosses a l'usatge "Auctoritate et rogatu" ;
Additiones pacis et treugae (obra no localitzada), citada als Commentaria.

Referncies.



Bibliografia.
 Maria Toldr Biografia de Joan de Socarrats a la Biblioteca Digital "Studia Humanitatis" de la Universitat de Girona);
 Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0);
 Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836;

Enllaos externs.
 Biografia de Joan de Socarrats, a cura de Maria Toldr (abans citada) Disponible en lnia a Biblioteca Digital "Studia Humanitatis" de la Universitat de Girona;
 Bibliografia sobre Joan de Socarrats, a cura de Maria Toldr Disponible en lnia a Biblioteca Digital "Studia Humanitatis" de la Universitat de Girona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206918" title="Cacophony" nonfiltered="1165" processed="1163" dbindex="86169">

Cacophony s un grup de msica estatunitenc del decenni que va dels anys 80 als anys 90 xopat per un estil speed metal barrejant-lo amb un extrem virtuosisme a les guitarra/es, llur solos tenen reminiscncies de la msica clssica ms barroca.
La banda est encapalada per en Jason Becker, un de les guitarristes capaos de dur a terme majors floritures dins del Heavy Metal i la msica amb guitarra elctrica en general, ms especficament el metal neoclssic. L'altre membre del grup s en Marty Friedman, mestre virtus i filigrana ex guitarrista de Megadeth.
Tanmateix cal dir que si b aquesta banda romangu dins la xarxa "underground", va ser qui va marcar la pauta i el desenlla de l'ltima poca del heavy metal cap al final de la dcada dels 80.
Aquesta colla de msics no va continuar composant car en Jason Becker va desenvolupar una malaltia al cap de poc. En concret va contraure esclerosi lateral amiotrfica (ELA, la malaltia d'en Lou Gehrig), un malaltia que l'afecta tot paralitzant-lo i impedint-li progressivament l's de llur aparell motor, cosa que el dugu a l'aturada definitiva de l'activitat ensems que al final de Cacophony. Aquest fou el final d'un dels grups que ms han proms de la histria del Heavy Metal.

 Histria .

El seu primer lbum Speed Metal Symphony, va ser predominantement instrumental, va mesclar estil clssic i hard rock amb les escales extiques de Friedman (Molt esclaridor s al tema "The Ninja"). Aquest disc ens ofereix msica excepcionalment presta, meldica i tcnica. 

El seu segon llanament Go Off! va ser un disc ms encarat als temes vocals tot i que seguien fatxendejant amb sengles guitarres. 	
A ms a ms d'en Becker, d'en Friedman i d'en Marrino, va entrar un nou baixista i un nou bateria.  La bateria fou tocada per en Deen Castronovo. Tanmateix per la imatge del nou bateria Kenny Stavropoulos estava inclosa a la coberta del radera del disc. Les  guitarres en aquest disc sn ms tcniques i l'harmonitzaci de les lnies i dels solos s diferent del que se sol veure en temes de heavy metal com per exemple Iron Maiden o Judas Priest.

 Trencament .

Tot i que el segon disc no va anar b comercialment, Cacophony no es va dissoldre degut a o. El grup va acabr llurs dies degut a qu en Jason Becker es va unir amb en David Lee Roth i en Marty Friedman es va unir a Megadeth. En Becker al cap de poc va deixar el grup degut a la malatia i en Friedman va deixar Megadeth molt ms endavant. Ambds tenen diversos lbums com a solistes que inclouen un bon reguitzell d'estils musicals diferents. L'lbum d'en Jason Becker Perpetual Burn s considerat un dels millors lbums shred neoclssics de tots els temps.

Discografia.

Cacophony:

Speed Metal Symphony - 1987;
Go Off! - 1988;

Jason Becker (en solitari):

Perpetual Burn - 1988 ;
Perspective - 1996 ;
The Raspberry Jams - 1999 ;
The Blackberry Jams - 2003 ;

Marty Friedman (en solitari):

Dragon's Kiss Shrapnel Records - 1988 ;
Scenes Shrapnel Records - 1992  ;
Introduction Roadrunner Records - 1995  ;
True Obsessions Shrapnel Records - 1996  ;
Music For Speeding Favored Nations - 2003  ;
Loudspeaker Avex Trax - 2006  ;

Membres.
Marty Friedman - Guitarrista;
Jason Becker - Guitarrista;
Peter Marrino - Vocalista;
Oriax Beniz - Baix;
Deen Castronovo - Bateria;
Kenny Stavropoulos - Bateria;
Craig Swain - Baix;

 Enllaos externs .

Pgina Oficial d'en Jason Becker;
Pgina Oficial d'en Marty Friedman;
Els 10 grans shredders de tots els temps ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206919" title="Batalla d'ccium (31 aC)" nonfiltered="1166" processed="1164" dbindex="86170">


La segona batalla naval d'ccium o ctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Csar Octavi, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, davant el golf d'Ambrcia i el promontori d'ccium. La batalla va acabar amb la victria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.

Antecedents.
La propaganda oficial d'August, unida a la negligent actuaci d'Antoni, a la seva aliana amb la reina Cleopatra i a la deserci i fugida dels cnsols i 300 senadors partidaris d'Antoni aquell any 31 aC, provocaren l'esclat de les hostilitats entre ambds triumvirs.

Octavi i Agripa portaren llurs tropes a l'altre costat de l'Adritic, evitant que el conflicte armat arribs a Itlia. Amb la victria naval aconseguiren tallar les lnies de subministre de l'exrcit d'Antoni a travs del Golf d'Ambrcia.

A la desesperada, Antoni va cercar endebades la confrontaci per terra, que l'hagus estat favorable, mentre s'anava produint la deserci en gran escala dels prnceps orientals que el recolzaven, d'una part de l'exrcit (descontent i mal alimentat) i dels senadors que tampoc veien amb bona cara l'ascendncia de Cleopatra.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206921" title="Snode" nonfiltered="1167" processed="1165" dbindex="86171">
Un snode s una reuni del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesistiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte div i la prctica religiosa.

No sembla que se celebressin de manera regular, tot i l'existncia de l'obligatorietat de celebrar anyalment un snode establert en el Concili d'Osca del 598.

Durant l'Alta Edat mitjana hi ha snodes com el de Toluges (Elna) de l'any 1027, en el qual es promulg la Pau i Treva de Du o els de Vic dels anys 1030 i 1033.

Amb tot, no s'establiran ni s'organitzaran de manera regular fins al segle XIII.

 Bibliografia .

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 135.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206924" title="Acragas (gravador)" nonfiltered="1168" processed="1166" dbindex="86172">
Acragas fou un gravador de plata grec del que parla Plini, qui diu que juntament amb Boet i Mis eren els tres ms importants, noms superats per Mentor, el ms gran artista del gremi. Els seus treballs eren sobretot a temples de Rodes i en concret en el de Baccus. Va viure al segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206931" title="Plaa Reial" nonfiltered="1169" processed="1167" dbindex="86173">

La Plaa Reial est situada al costat de la Rambla, a la Ciutat Vella de Barcelona. Es va anomenar aix perqu es va voler dedicar a Ferran VII, que havia estat rei durant el temps de construcci, i tamb per enaltir la monarquia.

En un principi, abans de ser construda, s havia pensat dir-ne "Plaa dels herois espanyols", per passats uns anys amb diferents opcions de construcci i a causa de l absolutisme implantat per Ferran VII, es va manar eliminar tots aquells noms de carrers i places que tinguessin relaci amb el liberalisme.
 

Projectes inicials.


Les idees per reconvertir l'antic convent de Santa Madrona, dels caputxins, van comenar a sorgir al 1822 i desprs de la crema de convents (1835), va comenar-ne el desmantellament per convertir l'espai en galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-s'hi dos de diferents: el de Josep Oriol Mestres i el de Francesc Daniel Molina i Casamaj. Mentre es decidia la resoluci, l'Ajuntament ced l'espai per a la seva explotaci, i entre 1842 i 1848 hi va funcionar un teatre, el Teatre Nou.



La inauguraci del Gran Teatre del Liceu, el 1847, va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaa al 1848. Va ser dissenyada i construda per l arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamaj.

Funci original i funci actual.

s una de les places ms distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla a m esquerra i s la nica plaa porticada de la ciutat, cosa que li dna carcter i la converteix en excepcional. Limita amb la Rambla de les Flors, el carrer Ferran, el carrer Colom i el carrer Escudellers. Tamb topa amb el primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, el de Bacard, no gaire ben conservat.

Funci original: Antigament estava ocupat per un solar d un antic convent anomenat  convent dels caputxins . Aquest va ser destrut l any 1835. Des dels seus primers temps, a mitjans del segle XIX, els barcelonins i els visitants s han dirigit a la plaa per gaudir del seu cel i dels seus establiments. En un principi tota la gent que hi vivia al voltant eren de classe benestant, fins que es va comenar a popularitzar i va perdre el seu encant.

Funci actual: La plaa s actualment un punt de reuni d un pblic molt heterogeni, perqu s un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, tamb s bastant freqent trobar gent ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica, com per exemple  La Pipa . s una de las places amb ms vida i ambient tant dirn com nocturn. A ms els caps de setmana a la plaa es pot veure les reunions de colleccionistes de monedes i segells.

Tamb es un lloc molt utilitzat per a celebrar esdeveniments de la capital catalana, com per exemple: durant les festes de la Merc va ser el lloc escollit per fer els balls tpics de la Festa Major.

Relaci amb aspectes estudiats del s.XVIII al XIX.
El poble espanyol desprs de la guerra del Francs, es va debatre entre l'absolutisme i el liberalisme. L'any 1814 Ferran VII es va anomenar rei, implantant l absolutisme a l estat Espanyol. Per aix va voler eliminar qualsevol ideal amb el liberalisme i un dels fets va ser canviar els noms d alguns dels carrers i places que tenien alguna relaci amb personatges que havien collaborat amb els liberals.

Altres aspectes a destacar.

A la plaa existeix una font central de ferro anomenada  Tres Grcies  i els seus dos fanals amb forma d arbre sn obra d Antoni Gaud. Al seu voltant es poden contemplar la decoraci amb palmeres reials i els edificis que l envolten sn uniformes, porticats, decorats amb motiu de terra cuita hellenitzants, bustos de navegants i d exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. 
La plaa va ser renovada totalment l any 1982.

Tamb cal destacar que l any 1988 va ser considerada agermanada de la Plaa Garibald (Mxic D.F.) i s per aix que del 10 al 16 de setembre d aquest any s ha celebrat la setmana de Mxic a Barcelona, i com no, a la Plaa Reial.

Literatura .
 Bonet, Lloren / Casas, Roger: Gua de Arquitectura de Barcelona, Barcelona 2004, p. 60ss. ISBN 8-49624-164-5;
 Estanislau Roca i Blanch, Estanislau Roca, Dani Mdol i Deltell: El Projecte de L'espai Viari, Universitat Politcnica de Catalunya, Barcelona 2004, p. 34s., ISBN 8-48301-747-4;

 Enllaos externs .
 Carres i places de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206933" title="Agrupament Escolta Rocafort" nonfiltered="1170" processed="1168" dbindex="86174">

L'Agrupament Escolta Rocafort s l'agrupament escolta de Cardedeu, al Valls Oriental.

Fundat al 1995 compta actualment amb uns 90 minyons i s  membre d'Acci Escolta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206934" title="Villa" nonfiltered="1171" processed="1169" dbindex="86175">
Una villa, a l'Imperi rom, era un centre d'explotaci agrria que en alguns casos esdevingu segona residncia de patricis que vivien a la ciutat construda durant la repblica romana i l'Imperi Rom. La villa tenia una part urbana on habitava el propietari de l'explotaci, una part rustica reservada als treballadors (esclaus), les |eines i els animals, i una part fructuaria on s'elaboraven i es conservaven els productes que havia generat l'explotaci agricola de la villa. Una vila va ser originalment una casa de camp romana construda per a la classe alta. Hi ha dos tipus de viles: la vila urbana, que va ser seu d'un pas que podria ser fcilment accessible des de Roma (o una altra ciutat) per una nit o dues, i la vila rstica, la granja-casa finca permanentment ocupades pels agents que havien encarregat de la massa. La vila rstica centrada en la vila en si, tal vegada ocupada noms estacionalment. En el marc de l'Imperi hi va haver una concentraci de Imperial viles prop de la badia de Npols, sobretot a l'Illa de Capri, en el Monte Circeo a la costa i en Antium (Anzio). Rics romans escapaven de la calor de l'estiu als turons ronda de Roma, especialment als voltants de Frascati (veieu Villa Adriana). Cicer es diu que possea no menys de set viles, la ms antiga de les quals va ser cerca de Arpinum, que ell va heretar. 

La tardana Repblica Romana va ser testimoni d'una explosi de la construcci vila a Itlia, especialment en els anys posteriors a la dictadura de Sila. A Etrria, a la vila Settefinestre s'ha interpretat com un dels latifundis, o grans esclau termini viles, que han participat en gran escala la producci agrcola. En Settefinestre i en altres llocs, la central de l'habitatge com un aeroport no va ser nomenat ricament. Altres viles a l'interior de Roma s'interpreten a la llum dels tractats agrria escrit per l'anci Cat, Varrn i Columella, dos dels quals va tractar de definir l'estil de vida adequat conservador dels romans, almenys en termes idealistes. 

L'Imperi que figuren molts tipus de viles, no tots ells ricament nomenat amb pisos de mosaic i frescos. Alguns eren cases d'plaer com els que-com la Vila Adriana en Tivoli, que van ser situats a les fredes muntanyes a l'abast de la m de Roma o com a la Vila dels papirs en Hercul, en els llocs pintorescs amb vistes a la badia de Npols. Algunes viles eren ms com el pas cases d'Anglaterra o Polnia, la seu visible del poder d'un magnat local, com el fams palau redescubierto en Fishbourne en Sussex. Villas suburbanes en la perifria de les ciutats tamb eren coneguts, com ara el Medi i Tard Republic viles que envaeix al Campus Martius, en aquell moment a les afores de Roma, i que tamb pot ser vist fora de les muralles de la ciutat de Pompeia. Aquestes primeres viles suburbanes, com la Roma en un Auditori del lloc o en Grottarossa a Roma, demostren l'antiguitat i el patrimoni de la vila suburbana en el centro de Itlia. s possible que aquests primers, de rodalies tamb van ser viles, de fet, els seients de poder (potser fins i tot els palaus), d'homes forts regionals o caps d'importants famlies (gents). Un tercer tipus de la vila siempre que el centro de organitzaci dels grans latifundis anomenat explotacions, que produeixen i exporten productes agrcoles, com un aeroport podria ser sense luxes. En el 4t segle, simplement vila podria connota una explotaci agrcola: Jerome traduir l'Evangeli segons Marc (XIV, 32) corion, que descriu l'oliverar de Getseman, amb la vila, sense una inferncia que existeixen habitatges existeix en tots els (Enciclopdia Catlica "Getseman").

Aquestes villes no van noms donar origen a moltes de les actuals poblacions de Catalunya, sin que tamb esdevingueren en molts casos la base dels grans dominis medievals. 

Els seus orgens es remunten a les viles gregues del segle V a. C. i apareixen a la zona del Laci un segle ms tard. Aquestes propietats podien consistir en petites hisendes dependents de treball familiar o pel contrari en grans Propietats, amb treballadors esclaus o servents. En els segles II i I a. C. es produeix un creixement econmic i la paulatina desaparici dels petits agricultors paral  lela a un augment significatiu dels latifundis. Aix repercuteix positivament en les Villae, la part residencial passa a ser cada vegada ms sofisticada i elegant constituint-se en magnfiques domus. Construdes freqentment al voltant d'un pati, comena a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un administrador (vilicus). La majoria d'aquestes construccions sn abandonades a finals del segle II d. C. i les que perduren sn transformades de manera radical. Les causes sn, fonamentalment, un reestructuracions de la producci motivat per la concentraci de terres i la competncia amb la producci africana. A partir del segle IV moltes es transformen en llocs de culte i algunes compaginen ambdues funcions, constituint-se en un factor important de la cristianitzaci del mn rural. Aa valle del Guadalquivir perduren algunes viles fins al segle VII transformades en esglsies cristianes. Les invasions brbares unides a un canvi en la cultura i la propietat acaben amb les ltimes aeroport. 

La vila suburbanae (urbanes): Residncia de l'aristocrcia romana, t el seu origen al palau hel  lenstic. A partir del segle I a. C. el peristil s l'espai dominant, desplaant a l'atri. S'han trobat en la Campania i el Laci. La millor conservada s La vila dels misteris a Pompeia del segle II a. C. L'aeroport suburbanae poden ser de diverses classes: amb atri; amb atri i peristil, amb peristil, amb pavellons i en forma d'hemicicle o de "U". 

Les vil.les imperials: Sn edificacions on residia l'emperador, per aix estan ben protegides i la seva grandiositat i exquisida decoraci donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del segle I d. C. amb l'arribada del nou regimen.La ms antiga de les conegudes s la de l'emperador Tiberi Capri, construda en una illa. La vila de Adriano a Tvoli s una de les ms impressionants i s'hi donen cabuda els monuments ms representatius de l'imperi.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 147.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206937" title="Norma de Freycinet" nonfiltered="1172" processed="1170" dbindex="86176">
La norma Freycinet (francs: gabarit Freycinet) s una norma que regeix les dimensions de les rescloses. Fou creada el 5 d'agost 1879 per Charles de Freycinet, aleshores primer ministre de Frana.

Aquesta llei va decretar les mides mnimes de les rescloses  (i per extensi per a les embarcacions, els canals i els rius navegables). Imposava una llargada de 39 m, una amplada de 5,2 m i una profunditat de 2,2 m com a mnims, de tal manera que embarcacions de 300 a 350  tones podien passar.

Les barques (xalanes o  pniches) que es van construir de conformitat amb aquesta norma no podien pas superar una llargada de 38,5m, una amplada de 5,05m i un calat de 1,8m. Aquesta norma correspn a la classe I CEMT de la classificaci europea de les vies navegables proposada per a la CEMT o la Conferncia europea dels ministres del transport.

Al 2001, 5800 km de les vies navegables franceses corresponien a aquesta norma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206938" title="Tour de Frana de 1932" nonfiltered="1173" processed="1171" dbindex="86177">


 El Tour de Frana de 1932 es troba marcat per la clara superioritat d'Andr Leducq, el qual agafar el maillot groc a la segona etapa i ja no l'abandonar fins a Pars. A ms a ms guanya 6 etapes, tres d'elles de muntanya.

Kurt Stoepel es converteix en el primer alemany en portar el maillot groc i a pujar al podi final. 

El vencedor de l'any anterior, Antonin Magne, i Charles Plissier, gran animador de les dues anteriors edicions no prendran part en aquest Tour.

S'estableixen bonificacions pels tres primers de cada etapa: 4, 2 i 1 minut respectivament, ms 3' pel guanyador de l'etapa si ho fa amb ms de tres minuts sobre el segon.

 Resultats.

Classificaci General.



Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1932. Histria del Tour de Frana  ;
 1932. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206940" title="Vitella" nonfiltered="1174" processed="1172" dbindex="86178">
La vitella (del llat vitula, diminutiu de vitella, vedella) s un tipus de pergam d'excellent qualitat amb una textura gaireb transparent en la qual s'escrivia o es pintava.

La vitella es feia a partir de la pell d'animals molt joves o nonats, generalment vedells, i se seguia per a la seua elaboraci el mateix procs que amb la resta de pergamins, si b en resultava un tipus de suport ms blanc, fi i flexible.

En ser un tipus molt difcil d'aconseguir, noms s'emprava en cdexs molt luxosos.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 148.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206941" title="Estaci de Barcelona-Sants" nonfiltered="1175" processed="1173" dbindex="86179">








Barcelona Sants s la principal estaci de ferrocarril de Barcelona. Aqu hi fan parada gran part dels trens de Catalunya, connectant-la amb la resta d'Espanya i amb el sud de Frana.
Actualment, i en motiu de l'arribada del tren d'alta velocitat (AVE) a l'estaci, s'est realitzant una important ampliaci del vestbul. 

L'altre servei d'alta velocitat, operatiu des de 1997, s el tren Euromed, que circula en ample de via ibric.

 Ubicaci .
Es troba ubicada al barri barcelon de Sants. Disposa d'accessos a la Plaa dels Pasos Catalans i la Plaa Joan Peir (davant del parc de l'Espanya Industrial).
 
 Distribuci de les vies .
 
La estacin compta, desprs de les obres fetes entre 2003 i 2008, amb 14 vies, 6 d'ample internacional (1 a 6) i 8 d'ample ibric. Desde setembre de 2007 funcionen les vies d'ample ibric i les d'ample internacional estan en obres.



 Oferta serveis ferroviaris .

Renfe Operadora Rodalies.

Totes les lnies tenen correspondncia en aquesta estaci.


Regionals cadenciats;
Capalera d'aquesta lnia per a 2/3 trens diaris per sentit amb destinaci o origen Maanet-Massanes, aquesta destinaci es complementa amb trens regionals cadenciats amb destinaci Cervera de la Marenda o origen Portbou.
Alguns rodalies de la R2 no efectuen parada entre Gav i Sants, sent la segent o anterior Gav.

Renfe Mitjana Distncia (Renfe Media Distancia).


 Alguns regionals no efectuen parada a Vilanova i la Geltr, sent la segent o anterior Sant Vicen de Calders.

Renfe Llarga Distncia .



Fins que no es resolgui la continutat de la lnia d'alta velocitat en direcci nord (Girona, Frana) a travs del centre de Barcelona pel tnel del carrer de Mallorca, Sants-Estaci tindr com a nica possible sortida la direcci Sud a travs del tnel de Bellvitge i el Prat de Llobregat (el corredor ferroviari ms transitat de l'estat espanyol).

En el moment en qu es posi en marxa el nou tnel, Sants quedar com l'estaci terminal per les destinacions cap a Europa mentre que la Sagrera ser l'estaci terminal del trens interestatals.

Estaci de Metro de Barcelona.


 Lnia 3 Zona Universitria - Trinitat Nova;
 Lnia 5  Cornell Centre - Horta.

A Sants-Estaci (denominada aix a Metro) hi conflueixen les lnies 3 i 5 del Metro de Barcelona. S'hi pot accedir des de la mateixa terminal ferroviria o b a travs de l'accs del carrer Numncia.



Oferta de serveis d'autobs.

Autobs Urb TMB.


Autobs interurb.

Lnia A1 (Aerobus)

Autobs de llarg recorregut.

Notcies.

 L'Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya exigeix millores en el servei de rodalies de RENFE, maig del 2005;
 El Congrs aprova una moci de CiU que obliga a Renfe a millorar el servei de rodalies, 29 de novembre del 2005.
 Unes obres a l'estaci de Sants causaran restriccions nocturnes a cinc lnies durant tres mesos, 2 d'abril del 2007.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Trens d'Alta Velocitat;
Renfe Avant;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206942" title="Lmia (cortesana)" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="86180">
Lmia () fou una famosa cortesana atenenca, filla de Cleanor.

Va comenar la seva carrera com a cantant en la que va obtenir un notable xit, per va deixar la professi per fer d'hetera (prostituta).

Per circumstncies desconegudes era a bord d'una nau de la flota de Ptolemeu I Ster a la gran batalla naval de Salamina del 306 aC i va caure en mans de Demetri Poliorcetes, sobre el que aviat va obtenir una gran influncia. La seva relaci amb el gran soldat va durar uns quants anys tot i que segons sembla no era massa maca, per si molt hbil sexualment i exercia una gran atracci en Demetri. Es va fer notar per alguns gran banquets que va oferir al seu amant.

Els atenencs, per complaure a Demetri, van erigir un temple a Lmia (Temple de Lmia Afrodita) i els tebans van seguir el seu exemple. Va tenir una filla de Demetri (segons Ateneu) que es va dir Fila. 

Digenes Laerci esmenta que Demetri de Falron tamb va viure amb una dona anomenada Lmia que diu que era atenenca i de noble naixement i que es desconeix si s la mateixa persona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206943" title="Lmia (cognom)" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="86181">
Lmia  (Lamia) fou un nom familiar dins de la gens lia que reclamava descendncia del mtic heroi Lamus. Realment no apareixen fins al final de la repblica i al temps de l'imperi foren inclosos entre les famlies nobles de Roma.

Personatges destacats foren:

Luci Eli Lmia, cavaller roma, edil i pretor;

Luci Eli Lmia, cnsol l'any 3.

Luci Eli Lmia Emili, cnsol sufecte l'any 80;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206944" title="Luci Eli Lmia (pretor)" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="86182">
Luci Eli Lmia (Lucius Aelius Lamia) fou un cavaller roma, que va donar suport a Cicer en la supressi de la conspiraci de Catilina. 

Ms tard el partit popular el va desterrat (relegatus) a petici dels cnsols Aule Gabini i Pis (58 aC), per al cap d'un temps fou cridat de l'exili. Durant la guerra civil fou del bndol de Juli Csar (49-48 aC). El 45 aC fou edil curul. Cicer el va recomanar per obtenir la pretoria i segurament va exercir aquest crrec el 43 aC. Un Lucius Lamia praetoris vir, segurament aquest mateix personatge, s esmentat com la persona que fou posada a la pira funerria i va reaccionar quan ja estava cremant i no es va poder fer res per salvar-lo.

Se'l considera el fundador de la branca familiar dels Lmia de la gens lia, i va adquirir una fortuna en els seus negocis. El seus jardins a Roma (Horti Lamiani) foren famosos a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206945" title="Luci Eli Lmia (cnsol)" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="86183">
Luci Eli Lmia (Lucius Aelius Lamia) fou fill de Luci Eli Lmia (Lucius Aelius Lamia) i fou un magistrat roma. 

Amic d'Horaci (que li va dedicar dues odes), va arribar a cnsol l'any 3. Tiberi el va nomenar governador de Sria per no va arribar a exercir. A la mort de Pis l'any 32, el va succeir com a Prefecte de la ciutat (praefectus urbi). Va morir a l'any segent (33).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206946" title="Luci Eli Lmia Emili" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="86184">
Luci Eli Lmia Emili (Lucius Aelius Lamia Aemilianus) fou un membre de la famlia Emlia que fou adoptat per la gens lia. El seu nom original fou Luci Eli Plauci Lmia.

L'any 80 fou cnsol sufecte durant el regnat de Titus. Es va casat amb Domcia Longina, la filla de Corbul; en temps de Vespasi la seva dona li fou arrabassada per Domici que primer va viure amb ella com amant i desprs s'hi va casar. Quan Domici va pujar al tron el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206951" title="Martirologi" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="86185">
Un martirologi s un llibre litrgic en qu es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any. s una evoluci del calendari, del qual es diferencia pel seu carcter hagiogrfic.

A l'Edat mitjana es van crear els martirologis histrics que contenien, a ms de les notcies primitives, notes biogrfiques ms mplies.

Entre aquests martirologis cal destacar els de Beda el Venerable, Florus, Ad i Usard. L'any 1586 es va publicar el Martyrologium Romanum, obra del cardenal Cesare Baronio.

Bibliografia.
Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 88.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206954" title="Actuari" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="86186">



Joan Actuari, vegeu Joannes;
Actuari (ofici);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206956" title="Canonge" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="86187">


Un canonge s un eclesistic membre d'un captol, d'una catedral o d'una collegiata.

Cal diferenciar entre els canonges seculars i els regulars, com ara els agustinians, els premonstratesos o els del Sant Sepulcre.

Les antigues dignitats que corresponien als canonges catalans ja al segle X eren l'ardiaca, l'arxipreste, el sagrist i el cabiscol. 

La contnua evoluci d'aquesta instituci ha anat creant noves canongies fins al punt que, segons el concordat de l'any 1851, el nombre de canonges de les seus metropolitanes era de 24 i el de les sufragnies, de 16.

Bibliografia.
Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 40.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206959" title="Cabiscol" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="86188">
El cabiscol era un mestre o responsable de l'ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l'Edat mitjana.

Vers el segle X, les funcions del cabiscol o mestrescola se centraven ms en l'organitzaci de l'escola i l'administraci dels seus bns, deixant l'ensenyament en mans dels gramtics.

Ms endavant, el cabiscol seria l'encarregat de l'ensenyament d'humanitats i cant.

Gerbert d'Orlhac va ocupar aquest crrec a Reims fins a l'any 989.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 39.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206960" title="Classificaci CEMT" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="86189">
La classificaci europea de les vies navegables o classificaci CEMT s una norma de classificaci de les vies navigables (canals i rius) proposada al 1992 per a la Conferncia europea dels ministres del transport o la CEMT, per a les vies a Europa occidental. Per a raons histriques, les normes per a les vies est de l'Elba per a les embarcacions motoritzades, sn una mica menys llargues.




Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206961" title="Campos do Jordo" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="86190">



Campos do Jordo s una ciutat turstica de muntanya de l'estat de So Paulo, en Brasil. Fundada el 29 d'abril de 1874. Localitzada en la Serra da Mantiqueira, (latitud 2244'22" sud, longitud 4535'29" oest), estant a una altitud d'1.628 metres. La seva poblaci estimada en 2006 era de 49.512 habitants.

Est situada 165 km a l'est de la capital, on s'arriba per modernes carreteres: la Ruta President Dutra i les Rutes Ayrton Senna i Carvalho Pinto. En el hivern rep molts turistes atrets pel seu clima, que recorda el de regions alpines (la temperatura pot caure fins a -1C en les muntanyes venes). Els seus cafs, els seus hotels d'estil alp, i el seu Festival d'Hivern de msica erudita reben, en l'hivern, milers de visitants i tamb estudiants de msica que busquen estudiar amb les orquestres que es presenten en el Festival.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206963" title="Chevrolet Chevy" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="86191">
El Chevrolet Chevy o tamb conegut com a Chevy es un cotxe fabricat per Chevrolet a Mxic a la planta de Ramos Arizpe, Coahuila des de l'any 1996. D'en al 2006, s'han fabricat ms de 580.000 i el model ostenta una quota de mercat del 33% (any 2006).

 Histria .

Al desembre de 1993 GM de Mxic decideix comercialitzar el Chevy,un vehicle que a Europa era comercialitzat sota el nom d'Opel Corsa, en concret, de la 2 generaci d'aquest. Al poc temps el Chevy tingu una bona acollida al mercat mexic.

En concret, es va comercialitzar el model espanyol, amb el paquet "Joy" (equipament estndard) i el "Swing" (equipament complet) i disponible amb 3 i 5 portes. Mecnicament era propulsat per un motor 1.4L de 82 cv.

A partir del 1995 deixa d'importar-se i passar a ser fabricat a Mxic. L'any segent, apareix el paquet d'equipament "Pop", que oferia el cotxe a un preu ms econmic, ja que en aquells temps el pas va sofrir una important crisi econmica.

Ms endavant arribaran de Brasi el Chevy Pickup (una espcie de camioneta petita), Chevy Station Wagon (versi familiar), Chevy Monza (la versi sedan, amb 4 portes). El paquet "Joy" per al model de 3 portes i el "Swing" per al de 5 van marcar una renovaci de la mercadotecnia de GM, encara que el motor emprat era el mateix 1.4L en 68 y 78 cv.

Al 1999 es presenta una versi conmemorativa, el Chevy M2K, equipada amb un motor 1.6L. Posteriorment, els models d'importaci procedents de Brasil equiparan el motor 1.6L MPFI de 89 cv i direcci hidrulica i aire condicionat en opci.

Els anys 2000 i 2001 el paquet d'equipament "Pop" rep modificacions esttiques provinents dels models brasilenys; aquesta tendncia ser implementada en la resta de models.

L'entrada del Chevrolet Corsa influir ms endavant amb el Chevy, encara que ser a partir del 2003 quan apareixeran nous models d'aquest que provocaran al 2004, un canvi esttic amb aquest. Aquest mateix 2003, el motor del Chevy augmenta la potncia a 95 cv.

 Chevy C2 .

Novembre de 2003 GM presenta un nou Chevy anomenat "C2" que inclou ms de 100 millores respecte del model anterior, tot i que segueix emprant la mateixa plataforma. La versi Monza passa a incorporar-se com a "C2 Sedan". Els encarregats d'aquest nou disseny van ser 3 persones del Centre Tcnic de Toluca (a part d'ingeniers i mercatlecs i colaboradors): Miguel Caldern, Humberto Ortz i Jorge Rodrguez.

Les millores es centraven en els fars davanters i posteriors, para-xocs nous, graella nova, disseny interior millorat amb una instrumentaci nova (exceptuant detalls que seguien heretats de l'anterior Chevy) i el mateix motor, el 1.6L, i la possibilitat d'elecci entre una transmissi manual de 5 velocitats o una automtica de 4.

L'any 2006 passa dels 95 cv als 100 cv. Es presenta una edici especial a 700 unitats del Chevy per commemorar els 10 anys de producci nacional d'aquest model amb un equipament especial.

C2S

Al 2005 es va presentar aquest paquet esttic i d'equipament. Es tracta d'una edici limitada a 500 unitats que presenta petits canvis esttics, com un para-xocs distints, adornaments esttics exteriors (llantes d'aliatge de 14") i un interior amb seients tapissats amb la inscripci "C2S" i altres retocs cosmtics. El motor es el mateix 1.6 amb la potncia de 100 cv. Noms esta disponible amb carrosseria de 3 portes i transmissi manual.

 Enllaos d'inters .

 Histria del Chevy ;
 Pgina web oficial ;
 El rediseo del Chevy C2 (Terra.com.mx) ;
 Pone GM deportivo al Chevy (Vanguardia.com.mx) ;
 Edici limitada Chevy 2006 (media.gm.com) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206966" title="Jaume Marxuach i Flaquer" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="86192">
Jaume Marxuach i Flaquer (Barcelona, 1906 - Calella, 1966) fou un advocat, escriptor i erudit.

Estava emparentat amb la famlia Flaquer Barraquer i era una persona que sempre s'havia interessat per la histria del poble. Va collaborar amb la revista Recull de Blanes fins que el 1933 es va crear el prestigis setmanari Cap-Aspre, una publicaci que sempre va treballar a favor del catalanisme. Jaume Marxuach va deixar Calella el 1936 i hi va tornar tres anys ms tard. Al setembre de 1956 va fundar el peridic Estela, una publicaci que encara es mant. Al marge de tot aix, Marxuach va fundar la secci excursionista de Calella, el cercle filatlic i el Museu Arxiu Municipal. L'any 1940 va reprendre la tradici de fer l'aplec de la Sardana, que s'havia perdut durant la guerra.

Obres Recopilades.

Calella tpica II : pgines viscudes calellenques - Josep Andreu i Gay, Josep Esteve Bartrina i Vilar, Jaume Marxuach i Flaquer; recopilaci de Lluis Campeny i Coll.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206967" title="Georges Bataille" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="86193">

Georges Bataille (10 de setembre de 1897   9 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antropleg i filsof francs, encara que evitava el qualificatiu de filsof. 

Vida i Obra. 
Bataille volia ser sacerdot als seus inicis i va atendre un seminari catlic, per va perdre la seva fe el 1922. Freqentment se li cita anomenant als bordells de Pars les seves autntiques esglsies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball. 

Desprs va treballar com a bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille s l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'economia, de passada sobre poesia, filosofia, les arts, l'erotisme). Algunes vegades va publicar amb pseudnims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva poca, i menyspreat per contemporanis seus com Jean-Paul Sartre pel seu suport al misticisme, per desprs de la seva mort ha influenciat autors postmoderns com Michel Foucault, Philippe Sollers i Jacques Derrida, tots ells afiliats a la publicaci Tel Quel. Ms recentment ha influenciat el treball de filsofs anglosaxons notables com Crispin Sartwell. 

Bataille va ser membre de l'altament influent Collegi de Sociologia de Frana entre la Primera i Segona guerres mundials. 

Les seves influncies principals van ser Hegel, Freud, Marx, Marcel Mauss, el Marqus de Sade, i Friedrich Nietzsche. A l'ltim el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiaci pels Nazis. Fascinat pel sacrifici hum, va fundar una societat secreta, Acphale (sense cap), el smbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religi, i planejava sacrificar a la seva amant al moment de l'inauguraci. 

Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari, va usar diverses influncies i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball. 

La seva novella La histria de l'ull, per exemple, publicada sota el pseudnim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va ser inicialment llegit com pura pornografia, en tant la interpretaci del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filosfica, caracterstiques d'altres escriptors categoritzats dins de la "literatura de la transgressi". Les imatges de la novella estan construdes sobre una srie de metfores que al seu torn fan referncia a edificacions filosfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra i el testcle.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206968" title="John Dos Passos" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="86194">
John Rodrigo Dos Passos, (Chicago, Illinois, 14 de gener de 1896 - Baltimore, Maryland, 28 de setembre de 1970) va ser un novellista i periodista nord-americ. 

 Biografia . 
Nascut a Chicago, en la seva infncia i joventut va viatjar, al costat dels seus pares, per Mxic i alguns pasos d'Europa (especialment Blgica, el Regne Unit i Espanya). El 1916 es va graduar en Arts per la Universitat d'Harvard. A l'iniciar-se la intervenci nord-americana en la Primera Guerra Mundial es trobava de viatge per Espanya, i es va allistar voluntari en les ambulncies militars d'Itlia. 

Publica el 1919 una novella de caire autobiogrfic, La iniciaci d'un home. Desprs de la guerra, va tornar a viatjar per Espanya i al seu retorn va publicar Rocinante torna al cam. El 1925 publica la novella que li va donar fama i rellevncia mundial: Manhattan Transfer, escrita com un mosaic pel qual passegen els diversos personatges, amb breus relats fragmentaris el conjunt dels quals retrata una idea fidel de la Nova York de l'poca que descriu. Aquest mateix estil s el que utilitzaria en la seva trilogia U.S.A. 

El 1927 va fer pblica la seva postura contrria a l'execuci dels anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti i va ser empresonat per aix. Encara que inicialment va mantenir una ideologia propera al socialisme, una visita a la Uni Sovitica a la fi dels anys 20 el va fer ser bastant ms crtic. El 1937 va tornar de nou a Espanya per a collaborar amb Ernest Hemingway en el gui del documental La terra espanyola, per al conixer la desaparici del seu amic i traductor de la seva obra Jos Robles, presumiblement a les mans dels serveis secrets sovitics, va trencar definitivament amb la ideologia comunista. A aquesta poca corresponen algunes de les seves novelles, com Aventures d'un jove, Nombre u o La gran destinaci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206974" title="Smbols jueus" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="86195">

En la religi jueva hi ha diferents smbols:

Kip.

El kip s un casquet utilitzat pels homes jueus. No est prescrit per la llei bblica, per s'entn que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per  recordar que Du est sobre ell i per abaixar la suprbia humana. Maimnides va condemnar el cap descobert perqu  considerava que era una frivolitat . En el segle XI d.C, aquest pensador jueu andalus va fer un intent de racionalitzar la fe judaica, que passava per la seva reconstrucci i per explicar-la a la llum de la ra (Cbala). Els Hasidim sn una branca del judaisme ultraortodoxe i apareixen a finals del s.XVII a l Europa de l Est, liderats pel Rab Baal Shem Tov. Els homes  duen una vestimenta peculiar de color negre que t el seu origen en la indumentria de l aristocrcia de la Polnia medieval.  Aquesta vestimenta consisteix en: un barret negre que en shabat sovint se substitueix per un barret gran ornamentat amb pells d animals, una jaqueta llarga de color negre i una camisa blanca sense corbata i altres peculiaritats com la barba prominent i el cabell rapat amb rnxols que surten de les patilles i que s'anomenen Payot. Aquesta vestimenta t dues raons de ser: en primer lloc, posa de manifest una actitud humil, ja que recorda que ells sn menys que Du i no els deixa sentir-se vanitosos; en segon lloc, s un senyal de dol pel temple que no ser reconstrut fins el retorn del Messies.

Talit.

El talit s un mantell ritual amb el que es cobreix diariament l home jueu en les seves oracions. T quatre cantonades de les quals surten uns serrells  anomenats Tzitzith. Aquests serrells tenen  613 nusos, que corresponen als 613 preceptes de la Tor, anomenats Mitsvot, dels quals 365 sn prohibicions i 248  prescripcions. Hi ha un Talit ms gran especfic per la pregria, per ja que les instruccions de la Tor demanen dur el Tzitzith durant tot el dia, els jueus ortodoxes porten un talit petit permanentment sota la camisa; que rep el nom de talit katan.  Malgrat les clarssimes instruccions de la Tor  respecte el color blau d aquests serrells, actualment  sn de color blanc, com ho s tot el talit. El color blau apareix noms en unes franges  als extrems del mantell. Aquestes franges de color blau  antigament s'aconseguien amb el tint d'un mollusc anomenat murex de les platges de Fencia i era la matria prima del que s'obtenia la porpra. Els fenicis ho van descobrir i van saber comercialitzar-ho. D' aqu que  la bandera d'Israel porti tamb dues franges blaves. El tzitzith es feia servir com a segell; desprs de llegir la Tor s'agafava el tzitzith i amb la m es premia damunt del text sagrat, acte que significava imprimir la prpia personalitat en la lectura de la Tor. El primer home que va fer-ho servir s Jud.

Tefilin.

El tefilin sn dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergam quatre passatges de la Tor  que sn anomenats Parsha. Cada paraula inicial d aquests pargrafs serveix per anomenar cadascun d'aquests quatre preceptes de la Tor: 
1. Kadesh: Cont el deure del poble jueu de recordar-se que ha estat alliberat de l esclavitud d Egipte. ;
2. VeHayah Ki YeViaCha: A cada jueu s imposa el deure d ensenyar i transmetre aquesta obligaci als seus fills. ;
3. Shem:Afirma el principi de la Unicitat de Du i el vincle mutu d amor. ;
4. VeHaya Im Sh moa: Declara la responsabilitat de l home vers Du. ;
Els jueus es posen els Tefilins cada dia. D aquesta manera manifesten que tot  l'sser  est vinculat amb Du : la intelligncia (el tefilin posat enmig del front), els sentiments i accions (el tefilin lligat sobre el bra i posat enfront del cor). Cada home es posa els Tefilins a partir dels 13 anys.  Hi ha el costum d habituar el noi  algunes setmanes abans de tenir aquesta edat. Tothom es posa  els Tefilins cada dia, excepte el dissabte i les Festes, sobre el bra esquerre i enmig del front; ambdues parts del cos han d estar nues (els esquerrans han de tenir el perms especial d un rab per posar-se l en el bra dret). Desprs es lliga la tira de cuir enrotllant-la dues vegades sobre la capsa de manera que formi la lletra shin, que fa referncia a la paraula Shadai que s una forma d anomenar Du a l'Antic Testament.  S han de dur principalment al principi de la pregria del mat, per si no ha estat possible es pot posar ms tard , sempre abans de la posta del sol. 
Les tires de cuir, tant les del cap  com les del bra, han de tenir sempre la part negre cap a l exterior. Aquest ritus de posar-se els Tefilins s ha de fer amb respecte i mai pot ser interromput. Els Tefilins han de ser verificats per una persona qualificada almenys dues vegades en set anys. 
Des de fa gaireb 1500 anys la Tor oral va ser transmesa de mestre a deixeble i , per tant, tots els manaments de la Tor es compleixen des d aquest moment.

Mezuz.

A l'entrada de la casa jueva, en un rac apropiat, es guarda la mezuz, estoig que cont un pergam on es recorda que Du s omnipresent i vigila tots els actes dels homes. Aquest sentiment de la proximitat de Du es reflecteix en una srie de normes estrictes que regeixen la vida quotidiana dels jueus.

Menor.

La Menor s un canelobre de set braos que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de l'Aliana. Simblicament cada un d'aquests set braos correspon a cada un dels set dies de la Creaci.

Hanuk.

Una hanuk s un canelobre de nou braos que s'utilitza durant la festa de Hanuk, festa de la llum o dedicacions (25 de Kisleu, Novembre-Desembre). L'origen d'aquesta festa es remunta al  S. II aC en poca d'Antoc IV Epfanes, el qual va atemptar amb el ms sagrat del judaisme: el Temple i el monoteisme religis. Davant de la resistncia dels jueus a acceptar l'Hellenitzaci va arribar a prohibir els sacrificis en el Temple, la prctica del dissabte, la circumcisi i els llibres sagrats, orden la construcci de temples a divinitats gregues i en el mateix temple de Jerusalem va fer aixecar un altar a Zeus Olmpic. A l'any 164 Judes Macabeu conquereix de nou Jerusalem, s purificat el Temple i es reprenen els sacrificis. Aquesta purificaci va durar vuit dies que sn les vuit espelmes que es troben als extrems del canelobre i la del mig  rep el nom d'espelma servidora, ja que s la que encn les restants. Segons el Talmud es va alimentar el canelobre durant tota una setmana amb unes poques gotes d'oli, que noms haguessin servit per unes hores. Es va enviar a buscar ms oli per illuminar el canelobre i van trigar una setmana. Durant tota aquesta setmana l'oli no es va acabar i s per aix que la festa dura vuit dies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206976" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1976" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="86196">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1976, disputat al Circuit de Long Beach, el 28 de mar del 1976.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Clay Regazzoni   1' 23. 099;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni   1' 23. 076   a la volta 61.    ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206979" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1977" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="86197">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1977, disputat al Long Beach, el 3 d'abril del 1977.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   1' 21. 630;
 Volta  rpida:  Niki Lauda    1' 21. 650       ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206981" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1978" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="86198">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit de Long Beach, el 2 d'abril del 1978.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Carlos Reutemann   1' 20. 636;
 Volta  rpida:  Alan Jones    1' 22. 215    a la volta 27.       ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206991" title="Aloer" nonfiltered="1195" processed="1193" dbindex="86199">
L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o crrega senyorial.

La majoria de pagesos aloers dels comtats catalans posseen les terres per aprisi, un antic dret visigtic que donava la propietat d'una terra erma o del fisc a qui la conreava de bell nou durant trenta anys.

El sistema alodial va ser emprat pels comtes per repoblar els territoris de frontera, difcils i inestables polticament.

Els pagesos aloers eren fora comuns a la Catalunya Vella al principi de l'Edat mitjana, per a mesura que avan el segle XI i augment la violncia i la pressi dels senyors feudals, les terres esdevingueren tinences senyorials.

Amb l'aven cap a la Catalunya Nova va augmentar el nombre d'aloers en les terres de conquesta, afavorits amb les cartes de poblament i les franqueses.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 18.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206992" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1979" nonfiltered="1196" processed="1194" dbindex="86200">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1979, disputat al circuit de Long Beach, el 8 d'abril del 1979.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Gilles Villeneuve   1' 18. 825;
 Volta  rpida:  Gilles Villeneuve    1' 21. 200           ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206994" title="Marcel Artiaga i Valls" nonfiltered="1197" processed="1195" dbindex="86201">

Marcel Artiaga i Valls (Canovelles, Valls Oriental, 7 de maig de 1965) s interpret de tible i compositor de sardanes.

L'any 1978 debut amb la cobla Jovenvola de Sabadell on va romandre durant 14 anys. Des de 1992 s el tible solista de la cobla-orquestra Montgrins. Com a compositor ha escrit una trentena de sardanes; en la majoria, el tible hi t una paper destacat. L'any 1993 va obtenir el primer premi en el concurs per a joves compositors celebrat a Mollet del Valls.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="206999" title="Manuel Joaquim Sanelo" nonfiltered="1198" processed="1196" dbindex="86202">
Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xtiva, 1760-1827), va ser un metge i lingista valenci.

Manuel Joaquim Sanelo va ser un defensor de la llengua. Francesc Ferrer Pastor cita en el seu Diccionari de la Rima aquestes paraules que l'autor xativ escrigu en el Diario de Valncia referint-se a la llengua i el seu cultiu: "...haguda que sia (la llavor), de mantinent s'ha de percurar lo camp a s e costum de bon pags, dant-li les relles o recs que haja ops son temps, femetjant-lo b e birbant-lo de les males herbes e veces que proxca, perqu no faa damnatge als esplets.".

Escriv, entre altres, les obres:
 Diccionario Valenciano-Castellano (1800), indit i conservat a la Biblioteca Mazarina de Pars, fins que es public el 1964 (quan se'n feu una edici a crrec de Joseph Gulsoy).
 Ensayo de un Diccionario Valenciano-Castellano amb un apndix de verbs. Del 1800, indit tamb fins al 1964.
 Silabario Valenciano-Castellano (c. 1805) de Manuel Joaquim Sanelo.

Manuel Joaquim Sanelo va restar prcticament desconegut fins que el filleg canadenc d'origen armeni Joseph Gulsoy va fer un estudi sobre ell. Actualment t un carrer dedicat a Xtiva.

Bibliografia.
 J. Gulsoy  El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaqun Sanelo (Inclou el diccionari i l'assaig). Edici, estudi de fonts i lexicologia, Castell de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1964;
 J. Gulsoy en El Silabario de vocablos lemosines o valencianos de Manuel Joaquim Sanelo, dins Miscellnia Sanchis Guarner, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 1992, pp. 217-237;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207001" title="Albat" nonfiltered="1199" processed="1197" dbindex="86203">
Un albat (del llat albatus, blanc) s una criatura morta abans d'arribar a tindre s de ra, per la qual cosa es creia que no tenia la marca del pecat original.

Era molt estesa la creena que els albats protegien com a esperits benfics els membres de la famlia a la qual pertanyien. Com a conseqncia, i durant els primers segles de l'Edat mitjana, era habitual el costum d'enterrar-los al subsl de la llar o al davant de la casa, per tal que l'esperit de l'infant no inquiets i continus protegint els vius.

Aquest costum ancestral, documentat en jaciments ibrics, va perdurar fins i tot desprs de la implantaci del cristianisme. Se'n troben alguns exemples al Bergued (Castellot de Viver) i al poblat de Sant Miquel de la Vall, a la conca de Tremp, datables entre els segles IX i XII.

Durant l'Edat mitjana trobem tamb enterraments d'albats prop dels presbiteris de les esglsies, i en la majoria dels casos eren venerats com a relquies.

Actualment, en algunes comarques valencianes perviu la tradici de la Dansa de l'Albat en qu amb canons de joia i alegria es narra l'ascensi d'un ngel al cel.

Articles relacionats.
 Lar;

Bibliografia.
Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, planes 15-16.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207004" title="Ardiaca" nonfiltered="1200" processed="1198" dbindex="86204">
L'ardiaca era el diaca principal d'una esglsia.

Apareixen a partir del segle II, en les primeres comunitats cristianes, com a ajudants escollits pel mateix bisbe.

Les funcions de l'ardiaca eren l'administraci dels bns eclesistics i l'atenci als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularitzaci d'aquest crrec, anirien assumint noves responsabilitats. Aix, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant i vicari del bisbe, l'encarregat de l'educaci dels clergues, del control de la disciplina eclesistica i de l'administraci de bns i patrimoni de la dicesi, amb poder judicial sobre els clergues. En moments de seu episcopal vacant, l'ardiaca era qui representava el bisbe. A ms a ms de totes aquestes funcions, als segles VIII i IX tamb era l'encarregat de les visites pastorals.

Arnulf, bisbe de Vic, fou ardiaca de Barcelona abans de ser escollit per ocupar la seu osonenca, just durant l'atac d'Almansor a la ciutat.

Una prova de la importncia del crrec s que els musulmans se l'emportaren d'hostatge segurs d'aconseguir d'aquesta manera un molt bon rescat.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 22.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207005" title="Breviari" nonfiltered="1201" processed="1199" dbindex="86205">
Un breviari (del llat breviarium, compendi) s el llibre en qu es recullen totes les lectures i pregries prpies de les hores canniques que resen els clergues, pblicament o privada, en una catedral, una collegiata o un monestir. Actualment, el breviari s'anomena "Litrgia de les Hores". 

El contingut de l'ofici div es configura en les comunitats monstiques al voltant dels segles IV-V, i a partir del segle V en els presbiteris de la catedral. Caldr esperar, per, fins al segle IX per trobar recollit tot el material anterior abreujat al qual es donar el nom de breviari.

Els primers breviaris es fan per a l's dels clergues de la Cort Pontifcia i fixen les hores canniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes. 

A Catalunya, durant els segles XI i XII es troben breviaris que combinen antfones i lectures diverses, enriquides posteriorment amb el salteri i altres textos.

Actualment es conserven un parell de fragments de breviaris del segle XI de Vic i Solsona, per les restes ms ben conservades pertanyen al segle XII. A la Biblioteca Nacional de Pars es conserva un breviari tamb d'aquest segle, provinent del monestir de Ripoll que s un bon exemple d'estudi de la litrgia a Catalunya.

Bibliografia.
 Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 37.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207006" title="Infeudaci" nonfiltered="1202" processed="1200" dbindex="86206">
La infeudaci s el nom amb qu es coneix l'acte pel qual el senyor lliurava un feu a un vassall a canvi de la seua fidelitat i de determinats serveis.

La infeudaci comportava en un sentit ampli l'homenatge, el jurament de fidelitat i la investidura prpiament dita, tot i que no sembla que als territori catalans la investidura comports, com en la resta d'Europa, cap ritu especial com era el lliurament de smbols o objectes, sin noms la declaraci del feu cedit.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 78.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207008" title="Valeri" nonfiltered="1203" processed="1201" dbindex="86207">


Onomstica:

Valeri I, emperador rom 253-260;
Valeri el Jove, fill de l'emperador Valeri I, i germanastre de Galli.
Gai Plini Valeri, metge rom ;
Valeri de Cemelium, bisbe de Cemelium;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207011" title="Tinena" nonfiltered="1204" processed="1202" dbindex="86208">
Una tinena s cadascuna de les parcelles propietat d'un senyor o sobir que se cedien a camperols per a la seua explotaci directa a canvi d'una renda fixa o una proporci de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.

L'extensi de les tinences era variable. 

Durant l'Edat mitjana els tinents podien ser serfs del senyor i restar adscrits vitalciament a la terra que treballaven o b lliures, en cas que poguessin anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 141.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207013" title="Uncial" nonfiltered="1205" processed="1203" dbindex="86209">


L'escriptura uncial t forma de majscules gregues i llatines, s arrodonida i es va emprar en els cdexs des del segle IV fins al IX.

Una de les caracterstiques principals d'aquest tipus d'escriptura s la coexistncia de lletres capitals o majscules amb algunes minscules com la h i la q.

Alguns autors consideren que aquesta tipologia de lletra prov de l'anomenada lletra capital rstica romana, encara que hi ha diferents teories sobre el tema. Sembla que la introducci dels nous costums escriptrics (pergam, aparici de la ploma en substituci del clam...) va ser definitiva en la formaci dels alfabets mixtos de les escriptures uncials i semiuncials.

Al segle VII s l'escriptura librria ms comuna i s emprada en la majoria de cpies de la Bblia pertanyents a aquest perode.

A partir del segle VIII, per, haur de competir amb les anomenades escriptures nacionals o precarolines que sorgiran arreu d'Europa.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 143.

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207017" title="Mare de Du de la Pertusa" nonfiltered="1206" processed="1204" dbindex="86210">

L'ermita de la Mare de Du de la Pertusa est situada a Cor, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorana, cam del congost de Mont-rebei, i s un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i el Montsec. Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, s romnica i es conserva fora b. Ms avall hi ha restes d'una esglesiola anterior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207018" title="Joan Druguet i Sallent" nonfiltered="1207" processed="1205" dbindex="86211">

Joan Druguet i Sallent (Centelles, Osona, 2 d'abril de 1977) s el contrabaix de la cobla La Principal del Llobregat i compositor de sardanes.

Anteriorment havia tocat a la cobla Llusos de Taradell i a la Jovenvola de Sabadell. Tamb forma part de l'orquestra del Conservatori de Badalona. s membre del grup de msica tradicional Bitayna, de Vic.

La seva sardana Bombolles d'amistat (2005) va ser finalista del premi Sardana de l'Any .

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207019" title="Carl Van Vechten" nonfiltered="1208" processed="1206" dbindex="86212">

Carl van Vechten (Cedar Rapids, Iowa, 17 de juny de 1880   Nova York, 21 de desembre de 1964) escriptor i fotgraf nord-americ, patr de la Harlem Renaissance i Nachlass de Gertrude Stein, a qui va conixer a Pars el 1913.

 Biografia . 
Es va llicenciar a la Universitat de Chicago el 1903. El 1906, es va anar a viure a Nova York. Va treballar com a periodista i va tenir un matrimoni poc avingut amb l'actriu Fania Marinoff el 1914. Entre 1915 i 1920 es van publicar diversos llibres dels seus assajos que versaven sobre temes com literatura o msica i entre 1922 i 1930 Knopf va publicar set de les seves novelles, comenant amb Peter Whiffle: His Life and Works i acabant amb Parties. 

L'interessaven els artistes i escriptors negres i va promocionar a diversos en la Harlem Renaissance, entre ells a Langston Hughes, Richard Wright, o Wallace Thurman. La seva controvertida novella Nigger Heaven va ser publicada el 1926. I Vanity Fair va publicar un assaig de "Negro Blues Singers" el 1926. 

Durant els anys 30, van Vechten va comenar a treballar de fotgraf. Va fotografiar a Gertrude Stein, F. Scott Fitzgerald, Bessie Smith, Marc Chagall, Horst P. Horst, Georgia O'Keeffe, Gore Vidal, Sidney Lumet, Marlon Brando, Alfred Stieglitz, Truman Capote o Billie Holiday. Desprs dels 1930 va publicar poques novelles encara que va seguir cartejant-se amb diverses persones. Diversos d'aquests escrits es troben a la Beinecke Library de la Universitat de Yale. 

Encara que va arribar a casar-se amb Fania Marinoff, era homosexual i diverses de les seves obres relacionades amb la seva orientaci sexual es van mantenir en secret durant 25 anys desprs de la seva mort. Va morir a Nova York als 84 anys. Hi ha una biografia seva de Bruce Kellner, Carl Van Vechten and the Irreverent Decades,























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207023" title="Sidney Lumet" nonfiltered="1209" processed="1207" dbindex="86213">

Sidney Lumet (Filadlfia, Pennsilvnia, 25 de juny de 1924) s un director de cinema estatunidenc. Format en la direcci teatral, pertany a l'anomenada "generaci de la televisi".

Format al teatre i a la televisi, Sidney Lumet debuta en la carrera cinematogrfica a finals de la dcada de 1950. Cineasta prolfic, amb una obra molt heterclita, desenvolupa un estil caracterstic al si de dos gneres concrets: el cinema policac i la pellcula de judicis,  dos estaments en els quals se sostenen les democrcies i que esdevenen un focus de corrupci latent.

Henry Fonda li dna la seva gran oportunitat en el cinema confiant-li la realitzaci de dues pellcules protagonitzades per ell: Dotze homes sense pietat (1957), versi cinematogrfica d'un drama per a la televisi amb una realitzaci summament teatral, seguida de Stage Struck (1958), en la qual l'escenari es converteix en el protagonista. L'pera primera de Sidney Lumet es va revelar com un ttol ja mtic fonamentalment per una suprema direcci d'actors i en l'honestedat dels seus plantejaments, dos dels trets ms caracterstics d'aquest cineasta. Algunes de les seves pellcules posteriors seran adaptacions d'obres de teatre  de Tennessee Williams, Anton Txkhov o Arthur Miller, entre els autors ms coneguts, o b estaran impregnades d'alguna manera d'inspiraci teatral com Tarda negra (1975). Les seves caracterstiques serien la unitat de lloc i d'acci, abundncia de dilegs, posada en escena basada en la interpretaci dels actors, utilitzaci recurrent del plnol seqncia. 

A finals dels anys 50, ja dirigeix a les estrelles ms grans en superproduccions com That Kind of Woman (1959) amb Sophia Loren i The Fugitive Kind (1960) amb la inslita parella Marlon Brando i Anna Magnani. Lumet s encara un cineasta molt jove, per la seva capacitat per treballar rpida i eficament  adquirida a la televisi, constitueix una marca de fbrica especialment valorada en el sistema de Hollywood, desitjs de rendibilitat.

Al llarg de la dcada segent, al costat de coproduccions europees tpiques d'aquella poca, com Trucada per a un mort (1967), una pellcula clssica d'espies clssica, firma una srie de pellcules amb temes ms ambiciosos, en les que fa gala d'un tractament formal sovint original, com Long Day's Journey Into Night (1962), amb Katharine Hepburn com a mare de famlia; Punt lmit (1964), una pellcula futurista que condemna en plena guerra freda la carrera armamentista, novament amb Henry Fonda; The Pawnbroker (1964), on el trauma patit per un supervivent dels camps de la mort (Rod Steiger) s expressat mitjanant un muntatge inventiu; The Hill (1965), la primera de les seves cinc collaboracions amb Sean Connery Gran robatori a Manhattan (1971). 

A partir de la dcada de 1970 la seva filmografia s cada vegada ms eclctica. Lumet passa d'un gnere a un altre: del clssic amb grans estrelles com Assassinat a l'Orient Express (1974), adaptaci d'una obra d'Agatha Christie, a Network (1976), un allegat contra els mitjans de la televisi; de l'intimista i psicoanaltic Equus (1977), al remake urb de El mag d'Oz, El mag, amb Diana Ross i Michael Jackson (1978).

Al si d'una obra rica i variada, Sidney Lumet ha aconseguit igualment desenvolupar un estil caracterstic entorn de temtiques recurrents. Igual com Scorsese, passeja la seva cmera pels carrers i els baixos fons de Nova York, el decorat de la majoria de les seves pellcules. Filma la seva ciutat fetitxe amb tota la seva majestuositat, per tamb en el seu costat ms brut (magatzems abandonats, comissaries insalubres). Desprn un cert naturalisme, completat per segons rols pintorescos, en pellcules que solen tenir com a marc els ambients cnics i corruptes de la policia, com per exemple Serpico, 1973; El prncep de la ciutat, 1981; Districte 34: corrupci total, 1990; La nit cau sobre Manhattan, 1996, o de la justcia Veredicte final, 1982; Poder, 1986; L'advocat del diable, 1993.

El 2005 va rebre l'Oscar honorfic per la seva trajectria. Les seves pellcules ms recents sn Declareu-me culpable (2006), que es basa en la histria real, i Before the Devil Knows You're Dead (2007), la trama de la qual gira entorn de dos germans que organitzen el robatori de la joieria dels seus propis pares, per el pla no resulta tan perfecte com estava previst. Aquestes dues ltimes obres d'un Sidney Lumet octogenari, i en especial la ms recent, han recuperat el prestigi crtic del director.   


Filmografia.

 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207024" title="Poemes al nas de la lluna" nonfiltered="1210" processed="1208" dbindex="86214">


Poemes al Nas de la Lluna s una associaci cultural enfocada especialment en la poesia en catal. Creada i dirigida per la poeta Maica Duaiges, organitzen diversos actes per promoure els poetes i rapsodes catalans i d'arreu, i des de fa un parell d'anys administren un frum potic on tothom hi pot participar, donar-se a conixer i interactuar amb altres poetes i aficionats: 

2007: Premiats com a millor portal de l'any de poesia en catal per l'equip de poesiaencatala.tk

Actualment presenten actes setmanals a la sala Vivaldi de Barcelona, i collaboren en diverses activitats amb l'Ajuntament de Calafell (Tarragona).

Enllaos externs.
 Web de l'associaci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207025" title="Mila Segarra i Neira" nonfiltered="1211" processed="1209" dbindex="86215">
Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1950) s una filloga catalana. s llicenciada en Filosofia i Lletres l'any 1974 per la Universitat Autnoma de Barcelona i professora del mateix centre des del curs 1974-1975. Ha publicat diverses obres sobre la llengua catalana, d'entre les quals destaca la Histria de la normativa catalana i la Histria de la normativa catalana, ambdues de 1985.

s tamb membre numerria de l'Institut d'Estudis Catalans.

Enllaos externs.
Biografia de Mila Segarra al web de l'IEC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207027" title="Semiuncial" nonfiltered="1212" processed="1210" dbindex="86216">
La semiuncial s un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clssica.

Apareix en els llibres dels segles III al IX, i t influncies tant de la lletra uncial com de la minscula cursiva. La seua principal caraterstica s l'alternana entre minscules i majscules sense que hi hagi una proporci fixa, aix fa que sigui difcil determinar-ne els orgens i l'evoluci.

L'aparici d'aquest tipus mixt d'escriptura cal cercar-lo, com en el cas de l'escriptura uncial, en els canvis de costums escriptrics. La substituci del papir pel pergam, per exemple, supos la utilitzaci de la ploma en lloc del clam, fet que afavor l'aparici de nous carcters.

S'ha intentat establir la diferncia entre els textos uncials i semiuncials basant-se en les formes minscules de determinades lletres. Sn semiuncials els textos que presenten la b, la d, la m i la r en forma minscula, o, de vegades, la b, la g, la m i la s, segons sigui la combinaci.

A Catalunya noms s'ha trobat un cdex escrit amb semiuncial, que procedeix d'Urgell i es troba actualment a la Biblioteca Municipal d'Autun.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, planes 132-133.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207028" title="Esttua" nonfiltered="1213" processed="1211" dbindex="86217">

 
Una esttua s generalment el producte de la escultura, que s una de les belles arts. L'esttua pot ser una obra esculpida, tallada, o produda per tcniques diverses, com pot ser l'abocament de bronze, etctera. Amb ella se sol assolir la imitaci del natural evocant una persona, animal, vegetal, representant una escena o commemorant un fet histric o mitolgic. 
Les esttues han estat un element constant en moltes cultures i societats. Algunes sn creades per a embellir llocs freqentats pel pblic; d'altres s'exhibeixen en museus pel seu valor ja sigui arqueolgic o econmic, depenent de la fama de l'obra mateixa, de l'autor o de la seva antiguitat. El que el concepte de l'esttua inspira, ha estat incls en obres creatives, des del joc infantil, fins a la pera "Don Giovanni" de Mozart.

Materials.
Els materials amb el que les esttues sn fetes sn variats, i generalment sn elecci de l'artista o de la persona que encarrega l'obra; aquests inclouen el bronze i el marbre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207029" title="Ofensiva de Yelnia" nonfiltered="1214" processed="1212" dbindex="86218">


L'Ofensiva de Yelnia de l'Exrcit Roig (30 d'agost de 1941   8 de setembre de 1941) va ser part de la Batalla de Smolensk durant la Gran Guerra Patritica.

L'Ofensiva va ser contra el sortent semi-circular de Yelnia, on la Wehrmacht havia establert posicions a 50km a l'est de Smolensk, formant una base de llanament per un atac contra Moscou. El 26 d'agost, la Stavka orden al 24 Exrcit, comandat pel Major General Konstantin Rakutin, que comencs una ofensiva contra el salient pel 30. El 3 de setembre, sota l'amenaa de quedar encerclats, els alemanys van comenar a retirar-se del sortent mentre que mantenien la resistncia als flancs. El 6 de setembre, Yelnia va ser reconquerida. L'ofensiva sovitica contribu fins al 8 de setembre, quan s'atur davant la nova lnia defensiva alemanya.

Aquest va ser el revers ms substancial que pat la Wehrmacht fins a la data, aix com la primera operaci ofensiva sovitica planejada i que obtingus l'xit en la Guerra Germano-Sovitica. Les prdues alemanyes a l'operaci van ser de 45.000 morts. El General Rakutin caigu durant la batalla juntament amb un nombre extremadament alt dels seus homes. 

L'Ofensiva de Yelnya tamb s'associa amb la creaci de les unitats d'ellit de la Guardia Russa










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207031" title="Love Hina" nonfiltered="1215" processed="1213" dbindex="86219">




 s un manga i anime de Ken Akamatsu. Ha estat premiada del Premi K dansha al millor manga al 2001 dins la categoria . Se sol classificar com seinen o shonen (nois adults i nois adolescents respectivament), tot i que s una comdia d'amor.

Al abril del 2000 es va estrenar al seu pas d'origen, a la TV Tokyo. Ms tard es van estrenar dos especials de televisi i tres OVAs.

 Argument .

Tot va comenar un dia fa molts anys quan en Keitaro va prometre a la seva millor amiga de la infncia que un dia es trobarien a la Universitat de Todai. Si aconsegueix que aquesta promesa es compleixi obtindr l'amor etern. Els anys passen i s l'hora de complir la promesa. I en aquest punt s quan comena la histria de "Love Hina" i els problemes per al Keitaro. El pobre noi far els impossibles per poder accedir a la Todai, per tot s ms difcil del que es pensava. A ms, el pobre Keitaro tampoc no recorda com es diu la noia a qui va fer la promesa.

A tots aquests embolics s'ha de sumar el fet que en Keitaro entrar a treballar d'encarregat a la residncia Hinata, una residncia de noies on coneixer, entre d'altres, la Naru i la Mutsumi, dues possibles candidates a ser la nena de la seva infncia. Naru? Mutsumi? La intriga est servida.

 Manga .

"Love Hina" va sortir setmanalment en la revista Sh nen Magazine de Kodansha. Compost per 118 captols en 14 toms. A Espanya, el manga va ser publicat per Glnat entre 2001 i 2003. Tamb va ser publicat a Mxic pel grup Editorial Vinya.

Actualment est sent editat en catal per Glnat. Se n'han publicat 3 toms.

 Enllaos externs .
 Love Hina en TV Tokyo ;
 Pgina oficial de Ken Akamatsu ;
 Srie de TV i Manga a Anime News Network ;
 Love Hina a Jonu Media ;
 Love Hina Espanya - Informaci sobre el manga, srie, etc ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207032" title="Konstantin Rakutin" nonfiltered="1216" processed="1214" dbindex="86220">
Konstantin Ivanovich Rakutin (rus:                           ), (21 de maig de 1901- 7 d'octubre de 1941) va ser un Major General del NKVD.

Nasqu a Vadskogo, a la regi de Novgorod. Ingress a l'Exrcit Roig al 1919. Particip a la Guerra Civil Russa al 473 d'Infanteria al Front Occidental, i desprs va ser destinat a l'Extrem Orient.

Cap al 1929 serv amb les tropes frontereres de l'Extrem Orient. Al 1931 es gradu a l'Escola Superior de Fronteres, i al 1936, a l'Acadmia Militar Frunze, donant classes a les escoles militars. Al 1938-39 s Cap de les Tropes de Frontera a Bielorssia. Al 1939 s nomenat Cap d'Estat Major de les Tropes de Frontera del KVD de Leningrad; al 1940, General Comandant de les Tropes Frontereres del NKVD de Leningrad i des de juliol de 1940, s General Comandant de les Tropes Frontereres del NKVD Bltic.

Participa a la Gran Guerra Patritica des de l'inici. Des del 1941 s Cap de Seguretat de la Rereguarda del Front Nord-occidental, participant a les defenses de Liep ja, Tallin i d'altres ciutats del Bltic, i s comandant dels Exrcits 31 i 24. Sota la seva direcci, els soldats del 24 Exrcit trenquen el sistema defensiu de l'enemic i alliberen la ciutat de Elnju (els soldats del 24 Exrcit van convertir-se en el 4t Exrcit de la Gurdia.

Va morir el 7 d'octubre de 1941 durant l'Ofensiva de Yelnia. Al 1996 les seves restes foren traslladades a Moscou.

El 5 de maig de 1990 va ser nomenat Heroi de la Uni Sovitica a ttol pstum, mitjanant el Decret del President de la URSS n.114, per la direcci reeixida de les seves unitats, aix com pel seu valor personal i heroisme, unint-se a l'Orde de Lenin que ja tenia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207038" title="Grgola de panical" nonfiltered="1217" processed="1215" dbindex="86221">

La grgola de panical (Pleurotus eryngii, del grec eryngion -panical-) s un bolet d'excellent qualitat gastronmica, encara que poc conegut als Pasos Catalans pel fet de sortir molt poc. En canvi, a la resta d'Ibria s molt ms freqent i a Castella, amb ben poca tradici boletaire, ha estat sempre cercat i apreciat. Potser la clau del seu xit, en un pas en qu no es menjaven els bolets de cap altra mena, rau en la facilitat de conixer-lo, ms que per la seua fesomia pel lloc on creix: sobre les arrels del panical (Eryngium campestre), que a Castella es coneix per cardo corredor i aquest bolet per seta de cardo. 

Morfologia.

Es tracta d'un bolet molsut que es pot fer relativament gros, amb un barret de 3 a 12 cm, d'un color terrs, tancat quan surt i aplanat amb el temps, a sota del qual hi ha lmines molt decurrents, blanquinoses, desiguals, amb laminetes curtes intercalades.

El peu s curt i afuat, i b que algunes vegades est situat al bell mig del barret, el ms freqent s que surti tirat cap a un cant.

La carn s compacta, blanca, i de gust dol.

Hbitat.

Surt a la tardor en erms i camps abandonats on creixen els panicals, i tamb prop de la platja (sobre les arrels del panical mar i de la canyaferla), a les vores dels camins i a muntanya.

Comestibilitat.

Per les seues virtuts a la cuina, s'ha conreat amb xit en alguns pasos europeus.

Bibliografia.
 Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Prtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Collecci Els manuals de Prtic, nm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 136-137.

Enllaos externs.

 Informaci culinria sobre la grgola de panical. ;
La grgola de panical a l'Index Fungorum. ;
 Fotografies del conreu de la grgola de panical. ;
 Fotografies de grgoles de panical en diferents estats de maduresa. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207045" title="Francesc Castell i Aleu" nonfiltered="1218" processed="1216" dbindex="86222">
Francesc Castell i Aleu (Alacant, 1914 - Lleida, 1936) fou un enginyer catal executat durant la Guerra Civil per la seua militncia catlica. 

Va nixer a Alacant el 10 d'abril de 1914, on residia la seua famlia per motius laborals. El juny d'aquell mateix any mor son pare i es trasllad a Lleida juntament amb sa mare i les seues germanes. Del 1923 al 1930 estudia en el Collegi dels Germans Maristes de la mateixa ciutat. Del 1930 al 1933 estudia l'Institut Qumic de Sarri i el 1934 es llicencia d'Enginyeria qumica a la Universitat d'Oviedo. L'any segent comena a treballar a la factoria Cros de Lleida.

L'any 1932 inicia la seua militncia cristiana entrant a la Federaci de Joves Cristians de Catalunya. L'1 de juliol de 1936, Castell ingressa a l'exrcit com a soldat de de complement. El 20 de juliol del mateix any s detingut i empresonat. El 29 de setembre s jutjat i condemnat a mort pel Tribunal Popular de Lleida i executat la mateixa nit.

L'11 de mar de 2001 fou beatificat pel Papa Joan Pau II.

Enllaos externs.
Biografia de Francesc Castell al web del Bisbat de Lleida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207047" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1980" nonfiltered="1219" processed="1217" dbindex="86223">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1980, disputat al circuit de Long Beach, el 30 de mar del 1980.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet   1' 17. 694;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet    1' 19. 830     a la volta 38.       ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207050" title="Bromosa" nonfiltered="1220" processed="1218" dbindex="86224">

La bromosa (Clitocybe nebularis, del llat nebula -nvol, boira- ja que fa referncia al color grisenc i trist d'aquest bolet) s un bolet que cont una substncia anomenada nebularina, de propietats antibitiques i que pot ser la causant de la seua toxicitat. La nebularina s soluble en aigua i aix explica la convenincia de bullir les bromoses i llenar l'aigua resultant de la cocci.

Morfologia.
La bromosa s un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alria i un pam de rdol del barret. s molsut i de carn ferma i dura que fa una olor especial, potser de florit, difcil de trobar-li pari, per no gaire agradable.

El barret comena cnic i segueix el procs tpic d'obrir-se, aplanar-se i prendre forma d'embut, segons que passa el temps.

El peu s gruixut, ms ample a sota i ms prim al capdamunt.

Tot el bolet pren una coloraci grisenca, ms o menys esblanqueda (de vegades es troben bromoses amb tonalitats ocrcies, brunes o que sn gaireb blancs), i la part central del barret sol ser ms fosca.

Les lmines, decurrents pel peu, tiren a color crema rosat.

Hbitat.
Surt en boscos de tota mena durant la temporada de tardor.

Comestibilitat.
s comestible (de gran estima per a alguns i completament rebutjable per altres) per tamb motiu de controvrsia entre els cercadors de bolets. Si ms no, cal advertir que sol ser indigest i que no conv menjar-ne massa de seguits, que cal coure'l b, millor a banda del guisat, i llenar l'aigua on s'ha cuit, i insistir, com sempre, que noms s'han de fer servir les bromoses joves i sanes.

Bibliografia.
 Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Prtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Collecci Els manuals de Prtic, nm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 130-131.
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2. ;
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0. ;
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5. ;
 Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0. ;
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4. ;
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.
 Larousse des champignons, edici de l'any 2004 sota la direcci  de Guy Redeuilh- ISBN 2-03-560338-2. ;

Enllaos externs.
 ;
 La bromosa a l'Index Fungorum. ;
 Descripci de la bromosa. ;
 Descripci i fotografies de la bromosa. ;
Fotografies de bromoses en diferents estats de maduresa.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207053" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1981" nonfiltered="1221" processed="1219" dbindex="86225">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit de Long Beach, el 15 de mar del 1981.


 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Riccardo Patrese   1' 19. 399;
 Volta  rpida:  Alan Jones    1' 20. 901     a la volta 31.       ;









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207055" title="Eaces" nonfiltered="1222" processed="1220" dbindex="86226">
Eaces (Aeaces, Aikes ) fou fill de Silos (Syloson) i nt d'Eaces (el pare de Silos i de Polcrates).

Fou tir de Samos per fou privat de la tirani per Aristgores de Milet quan els jnics es van revoltar contra els perses (500 aC). Llavors va fugir amb els perses i va induir als habitants de Samos a separar-se de la rebelli i a la flota a desertar al mig d'una batalla contra els perses. A la batalla naval els jnics foren derrotats i els perses el van restaurar com a tir de l'illa (494 aC). L'esmenta Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207056" title="Joseph Mauclair" nonfiltered="1223" processed="1221" dbindex="86227">

Joseph Mauclair (Clichy, 9 de mar de 1906 - Crteil, 5 de febrer de 1990), s un ciclista francs. Fou professional entre 1926 i 1936 i aconsegu 6 victries. 

Palmars.
1928;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1930;
 1r a la Sydney-Melbourne, amb una victria a la 5a etapa;
1931;
 1r de la 4a etapa de la Volta a Alemanya;
1935;
 1r de la Pars-Sedan;
1936;
 1r de la Pars-Estrasburg;

Resultats al Tour de Frana.
1928. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. Abandona (9a etapa);
1931. 27 de la classificaci general ;
1932. Abandona (5a etapa);
1935. 19 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa de Joseph Mauclair a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207058" title="Lorenzo Ghiberti" nonfiltered="1224" processed="1222" dbindex="86228">

Lorenzo Ghiberti (Florncia, 1378 - id., 1 de desembre de 1455). Escultor,orfebre, arquitecte i escriptor d'art itali del Quattrocento. 

Biografia.
Va comenar la seva activitat artstica com orfebre. No obstant aix, no va guanyar fama fins a 1401, quan va participar en el concurs per a decorar les segones portes del baptisteri de la catedral de Florncia, resultant guanyador, al renunciar al premi ex aequo Brunelleschi, l'altre finalista. 

El seu triomf al concurs va resultar decisiu per a la seva vida, ja que la magnitud de la tasca va requerir la creaci d'un taller de gran grandria, que es convertiria en el principal de la ciutat durant mig segle. En ell es van formar figures destacades del Renaixement, com Donatello, Michelozzo, Uccello, Masolino i Filarete. 

El treball en aquestes portes va durar ms de vint anys (de 1403 a 1424), i es van incloure vint episodis de la vida de Crist i vuit talles de sants, d'un estil minucis, proper al gtic. 

La seva obra va tenir tant xit que posteriorment el gremi de comerciants de Florncia li va encomanar l'encrrec d'executar per al mateix baptisteri una tercera doble porta, que va acabar el 1452. Est decorada amb deu baix relleus de bronze daurat que representen escenes de l'Antic Testament, en un estil totalment diferent a l'anterior, en el qual s'apliquen conseqentment les regles de la perspectiva renaixentista. 
Miquel ngel va batejar aquesta porta com Porta del Parads, nom amb que es coneix actualment. Va resultar tamb finalista al costat de Brunelleschi en el concurs per a la construcci de la cpula de la catedral de Santa Maria del Fiore, per aquesta vegada el treball li va ser encarregat a Brunelleschi.

Ghiberti va esculpir tamb algunes esttues de bronze per a l'esglsia florentina d' Orsanmichele. En els seus ltims anys va escriure els tres toms de I Commentarii (Els Comentaris), on s'incloen amb valuoses referncies a pintors i escultors italians, aix com una autobiografia, que s la primera que es conserva d'un artista.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207059" title="Esteban Gabriel Merino" nonfiltered="1225" processed="1223" dbindex="86229">
Esteban Gabriel Merino, Santisteban del Puerto, 1492 - Roma, 4 d'agost de 1535. Cardenal de San Vital (1530-1534) i de Sant Joan i Sant Pau (1534-1535) a Itlia. Arquebisbe de Bari (1513-1535). Bisbe de Lle (1517-1523) Bisbe de Jan (1523-1535). 

La seva famlia era natural de Lle i va arribar a Jan a causa de ser el seu pare soldat a les tropes del comte de Santisteban per servir al rei de Castella a les seves lluites contra els sarrans de Granada. Orfe de pare molt jove, va ser instrut per un sacerdot que li va aconsellar la seva marxa a Roma, on va viatjar l'any 1490 a estudiar teologia. Va estar desprs onze anys a les milcies dels famosos teros d'Espanya, participant a les campanyes de Flandes i Alemanya entre els anys 1492 i 1496. 

Al 1507 s ardiaca de la catedral de Baza. 

El papa Lle X li nomena al 1513 arquebisbe de Bari i al 1517 bisbe de Lle. Va ser el papa Climent VII l'any 1523 quan el va nomenar bisbe de Jan, la catedral d'aquesta ciutat amenaava runa, aix que va demanar al papa que conceds una butlla per a aconseguir donacions per a la seva reedificaci. Una vegada promulgada la butlla, va contractar a l'arquitecte Andrs de Vandelvira per a dur a terme les obres de la Catedral de Jan.

L'any 1530 se li concedeix el ttol de cardenal de Sant Vital pel mateix papa, assistint amb aquest crrec a la coronaci de Carles V. El 1534 s el papa Pau III el que li dna el ttol de cardenal de Sant Joan i Sant Pau. 

Fou un gran defensor d'Erasme de Rotterdam. 

El seu sepulcre es troba a l'esglsia de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols a Roma.
Enllaos externs.
El cardenal Esteban Gabriel Merino i el moviment erasmiste   ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207060" title="Entides" nonfiltered="1226" processed="1224" dbindex="86230">
Entides (Aeantides ) fou un poeta grec egipci.

Fou un dels poetes trgics d'Alexandria (a Egipte) considerat un dels sets poetes que van formar l'anomenada pleiada trgica. Va viure en temps del rei Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC), es a dir a la primera meitat del segle III aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207064" title="Bandera de Dinamarca" nonfiltered="1227" processed="1225" dbindex="86231">




La bandera de Dinamarca tamb anomenada Dannebrog (vestimenta vermella o  vestiment dans) s de color vermell amb una creu blanca estesa fins als costats, es tracta d'una creu escandinava tamb dita creu de Sant Olaf. Aquesta creu tamb es troba en les banderes de Sucia, Noruega, Islndia, Finlndia i a les de les bandera de les illes Froe i Aland. s una bandera derivada dels croats. 

Ordre.
L'ordre del Danebrog s dans i es va fundar el 1219 pel rei Valdemar II en memria d'una batalla guanyada als estonians on va aparixer un estandard miraculs dit el Danebrog. Fou renvovat el 1671 per Christian V i reformada de nou el 1808 per Frederic VI. L'orde est destinat a recompensar totes els serveis, militars o civils. La insgnia s una creu blanca, bordada de vermell i or, amb els molts Gud or Kongen (Du i el rei), la banda s blanca, amb uns rivets de vermell. 

Llegenda.
La llegenda vol que la bandera fos dissenyada per Du durant la batalla de Reval, actualment Tallinn a Estnia, entre el rei Valdemar II i esl estonians. La bandera de Letnia tamb t els mateixos colors. 

Una altra llegenda vol que a la sortida d'aquesta batalla, la tnica blanca del rei Valdemar queds plena de sang dels seus adversaris, a l'excepci d'on portava el cintur. 

Adopci.
Les antigues armes de Lbeck eren igualment vermelles amb una creu blanca. El primer rei dans conegut amb una creu blanca fou tamb rei d'aquesta ciutat. Fins el 1397 no fou adoptat oficialment per la famlia reial danesa. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207065" title="Josep Cervera i Rocalba" nonfiltered="1228" processed="1226" dbindex="86232">
Josep Cervera i Rocalba (la Selva de Mar, Alt Empord, c. 1830 - Peralada, Alt Empord, 1910) fou un msic i primer conegut d'una nissaga de msics.

Del seu pare Antoni Cervera, de la Selva de Mar, solament se sap que era msic i corder. Josep Cervera, va nixer cap l'any 1830 a la Selva de Mar i s'establ a Castell d'Empries on exerc el seu ofici de corder. D'aqu el mot de Can Corderet amb el qual es coneixia als membres de la famlia Cervera. Els caps de setmana es traslladava a peu des de Castell a Roses per anar a tocar a la sala Bosch els dissabtes i diumenges. All hi compra l'any 1856 una botiga d'instruments per 300 duros.

Casat amb Isabel Marqus, de Begur, va tenir quatre fills: Jaume, Felip, Agust (tots ells msics) i Narcisa, l'nica noia. L'any 1882 el seu fill Jaume s nomenat director de l'Escola de Msica del Castell de Peralada, i l'any 1884, Josep Cervera va ingressar a la orquestra de Peralada junt amb els seus altres dos fills, Felip i Agust.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207066" title="Slayer" nonfiltered="1229" processed="1227" dbindex="86233">

Slayer s un grup estatunidenc de thrash metal format a Califrnia l'any 1981. Es va formar pels guitarristes Jeff Hanneman i Kerry King a Huntington Park, Califrnia. Per completar la seva formaci, King i Hanneman van reclutar al baixista i vocalista d'origen xil Tom Araya i el bateria d'origen cub Dave Lombardo. Aquest ltim ha estat fluctuant dins i fora de la banda durant diversos anys. Slayer va assolir la fama grcies a l'edici de Reign in Blood, qualificat com l'lbum ms heavy de tots els temps segons la revista Kerrang!. Grcies a aquesta fama, el grup va ser incls durant els anys vuitanta dins dels quatre grans del thrash metal juntament amb Metallica, Megadeth i Anthrax.

Slayer ha estat fortament criticada per grups religiosos de ser una banda de rock satnic, a causa que tant les seves lletres com les portades dels seus lbums tracten temes com el satanisme, la violncia, assassinats en srie en guerres, i se li ha acusat de recolzar el nazisme. Aquesta ltima acusaci va ser formulada a causa de l'afici de Jeff Hanneman de colleccionar material de temtica nazi i per lletres com la de la can Angel of Death, que tracta sobre la figura de Josef Mengele. Els membres del grup sempre han negat aquestes imputacions, assegurant que simplement estan interessats en el tema.

Des del seu debut el 1983, la banda ha llanat dos lbums en directe, dos recopilatoris i nou lbums d'estudi, i ha venut ms de quatre milions d'lbums noms en els Estats Units. Ha rebut dos premis Grammy: un el 2007 per la can Eyes of the Insane i un altre el 2008 pel tema Final Six, i han liderat festivals mundials com el Ozzfest i el Download Festival.

 Histria .

 Primers dies .

Slayer es va formar el 1981, quan Kerry King va conixer a Jeff Hanneman mentre estaven fent proves per entrar en un grup de heavy metal. Aquests dos van contractar al vocalista i baixista d'origen xil Tom Araya al bateria cub Dave Lombardo, a qui van conixer mentre treballava com a repartidor de pizzes. El grup va comenar a versionar canons d'Iron Maiden i Judas Priest en clubs musicals del sud de Califrnia. Les seves primeres actuacions incloen imatges satniques i creus invertides, aix com altres parafernlies anticristianes. Durant un d'aquests shows, la banda va cridar l'atenci de Brian Slagel, un periodista que havia fundat recentment el segell Metal Blade Records, que va oferir a la formaci un contracte discogrfic. Existeix un rumor que afirma que la banda es va dir al principi Dragonslayer a causa de la pellcula del mateix nom (en angls). Tanmateix, aquest rumor va ser negat en una entrevista pel guitarrista Kerry King, que va dir: Mai no ens anomenen aix. Aix s un mite.



Al grup se li va oferir un concert com a teloners de Bitch en el club Woodstock de Los Angeles, on van interpretar vuit canons, de les quals sis eren versions d'altres artistes. Brian Slagel va ser un dels assistents al concert, i va quedar impressionat per la posada en escena del grup. Grcies a aix, es va reunir una vegada acabat el concert per demanar-los que gravessin una de les canons originals que havien tocat en el concert per incloure-la al recopilatori del segell, Metal massacre III. La can Aggresive perfector va aconseguir una moderada acollida dins del panorama underground angelical, amb el que Slagel va oferir un contracte oficial a la banda al seu segell, Metal Blade.
 Show no mercy (1983-1984) .

Sense cap tipus de pressupost, el grup va haver de finanar-se l'enregistrament del seu primer lbum, Show no mercy. Grcies als diners cobrats per Araya, que treballava com a paramdic (terapista respiratori), i als diners deixats pel pare d'en King, el grup va entrar en l'estudi el novembre de 1983. Tres setmanes desprs, l'lbum ja estava gravat i llest per ser comercialitzat, pel que va ser llanat el desembre de 1983 per Metal Blade Records. Les vendes del disc van superar les 20.000 cpies als Estats Units i unes altres 20.000 ms a la resta del mn.

El grup, grcies a l'edici d'aquest disc, va aconseguir una certa popularitat en els Estats Units malgrat les males crtiques rebudes, i va comenar la seva primera gira pel seu pas d'origen. Actualment, no gaudeix de la rellevncia que tenen els lbums ms recents, per encara est considerat una obra clssica per alguns i cont alguns favorits dels admiradors com Die by the sword, The antichrist i Black magic. Era essencial per al grup guanyar un culte seguidor i respecte en la comunitat del metal, de manera que se li va introduir a l'lbum influncies del NWOBHM.

El segon llanament del grup, un EP anomenat Haunting the chapel, era considerablement ms fosc i ms orientat al thrash metal que el seu predecessor, i es considera que va constituir les bases del so clssic del grup. Cont els temes Chemical warfare, Captor of sense i Haunting the chapel. La publicaci del seu primer EP va donar la possibilitat a Slayer de realitzar els seus primers concerts a Europa, obrint per a UFO a Blgica en el festival Heavy Sounds.



Desprs del llanament de l'EP Kerry King es va unir momentniament a Megadeth, amb els que va tocar noms cinc concerts abans de tornar a Slayer. La seva marxa es va deure a una discussi entre Dave Mustaine i King, que deia que Megadeth li treia massa temps. La negativa de King a formar part permanent de Megadeth no va sentir-li b en Mustaine, que va congelar les relacions entre els dos grups durant un llarg perode de temps. Desprs de la tornada de King, Slayer es va embarcar en la seva gira Combat Tour el 1984 amb Venom i Exodus, on suposadament es va gravar el disc en directe Live undead editat el novembre encara que realment aquest disc no va ser gravat en directe si no en estudi amb 50 fans seleccionats i certs arranjaments per donar-li aquest ambient de gran estadi.

 Hell awaits (1985-1986) .

El 1985, Slayer va tornar a l'estudi, encoratjats per les 40.000 cpies que havia venut Show no mercy, per gravar, aquesta vegada amb un pressupost aportat per la discogrfica, el seu segon LP, contractant el productor Rom Fair grcies als diners de la companyia.

El seu segon llanament, Hell awaits, va aprofundir la foscor de Haunting the chapel, on l'infern i Satans van ser els principals objectes de les canons. L'obra s probablement la ms progressiva del grup, contenint set canons la majoria ms llargues que la resta del seu repertori musical. La can d'obertura t una veu demonaca dient Join us -uneix-te a nosaltres- al revs, responsable de la idea cristiana del backmasking usat per difondre missatges anticristians a travs de la msica.

 Reign in blood (1986-1987) .

Desprs de l'xit del seu ltim treball, Rick Rubin, que havia fundat feia poc el segell Def Jam Records, va oferir al grup un nou contracte. El grup va acceptar grcies al major pressupost ofert per Def Jam i per treballar amb un productor experimentat com en Rubin.

El resultat va ser Reign in blood, publicat el 1986. En aquest lbum, Slayer va accelerar significativament el tempo de les canons, oposant-se a l'estil ms lent i gaireb progressiu de Hell awaits amb una durada de poc menys de mitja hora, una cosa poc comuna. Columbia Records es va negar a distribuir l'lbum a causa de la seva portada i a la temtica de les seves canons, entre les que destaca Angel of death.  Finalment, Reign in blood va ser distribut per Geffen Records i va arribar a les botigues el 7 d'octubre, tot i que no va aparixer al catleg de la companyia distribudora a causa de l'agra polmica que havia envoltat al disc abans de la seva sortida a la llum. s probable que va ser aquesta controvrsia el que va fer que el treball fos un xit, convertint-se en el primer disc del grup en entrar en el Billboard 200 (lloc 94), i arribant a aconseguir un disc d'Or als Estats Units.

Poc desprs de la seva publicaci, Slayer es va embarcar en la gira Reign in Pain amb Overkill als Estats Units i Malice a Europa. A ms, va aconseguir obrir a la gira americana de W.A.S.P., per un mes desprs, el bateria Dave Lombardo va abandonar la formaci a causa d'interessos econmics: No estava guanyant res de diners. Vaig pensar que si ens unem a un segell gran, professionalment, tindria els meus lloguers pagats. A canvi, s'uneix l'exintegrant de Whiplash, Tony Scaglione, que va haver de deixar el grup a causa de la tornada de Lombardo, convenut per la seva dona per tornar al grup. Grcies a la insistncia de Rubin, Slayer va gravar una versi de In-A-Gadda-Da-Vida, una de les canons mes conegudes d'Iron Butterfly, per a la pellcula menys que zero. Encara que la banda no va quedar molt satisfeta amb el resultat de la versi, aquesta va assolir bastant importncia en les rdios americanes.

 South of heaven (1988-1989) .

South of heaven, llanat el 1988, va marcar un canvi musical lleu. En contrast amb l'agressivitat present a Reign in blood, van disminuir la velocitat dels temps en algunes canons, agregant elements com les guitarres no distorsionades i van atenuar els estils vocals no sentits en lbums anteriors. Alguns crtics els van elogiar en demostrar el seu desig de crixer musicalment i evitar ser repetitius. Per els nous sons van decebre alguns dels seus admiradors, que estaven acostumats a l'estil dels seus anteriors discs. Encara que els fantics segueixen dividits en el tema, dues canons de l'lbum, Mandatory suicide i South of heaven, s'han convertit en permanents addicions a la llista en directe. Hanneman va declarar sobre aix: No podem millorar Reign in blood pel que vam haver d'alentir. Sabem que qualsevol cosa que fssim anava a ser comparada amb Reign in blood, i em acord que finalment l'alentim. Era rar; mai no havem fet aix en un lbum, ni abans ni desprs. South of heaven es va convertir en la seva poca al disc ms venut de la banda, debutant al lloc 57 del Billboard 200, i assolint per segona vegada en la seva carrera un disc d'or als EUA.

 Seasons in the abyss (1990-1993) .

Slayer va tornar a l'estudi en 1989 amb el productor Andy Wallace per gravar la continuaci de South of heaven. Seasons in the abyss va ser una tornada al so de Reign in blood encara que va romandre un so lleugerament ms meldic heretat del seu treball antecesor. El disc va sortir en venda en 1990 al nou segell de Rick Rubin, Def American Records, que s'havia separat de Def Jam per diferncies amb Russell Simmons, copropietari de la marca. Seasons in the abyss va debutar en el lloc 44 del Billboard 200, i va assolir el disc d'or en 1992. El videoclip de la can homnima al disc, segon de la carrera de Slayer, va ser gravat en les pirmides d'Egipte poc abans de la Guerra del Golf. D'aquest disc es destaquen temes com War ensamble, Seasons in the abyss, Spirit in black i Dead skin mask. Tcnicament parlant, es dobla la veu d'en Tom a Temptation i s'incorpora la veu d'un nen a Dead skin mask (can que tracta sobre l'assass en srie nord-americ Ed Gein).

Amb l'objectiu de presentar el disc, Slayer es va unir a grups de la talla de Megadeth (acabant aix amb les seves passades diferncies), Anthrax, Testament, Suicidal Tendencies o Alice in Chains, on van gravar un disc doble en directe anomenat Decade of aggression el 1991, com a celebraci dels deu anys d'existncia de la banda. L'lbum va assolir en la seva primera setmana el lloc 55 de la llista de la revista Billboard.

El maig de 1992, Dave Lombardo va deixar la banda a causa de conflictes amb els seus membres, ja que Lombardo volia portar a la seva dona de gira amb la banda, per formar Grip Inc. El seu substitut va ser Paul Bostaph, qui havia militat anteriorment en Forbidden. El seu debut va esdevenir en 1992, en el festival Monsters of Rock ubicat al castell de Donington, Regne Unit.



 Divine intervention (1994-1995) .

Slayer va editar el seu segent disc en 1994, desprs d'un descans de dos anys, sota el nom de Divine intervention. El disc es va convertir en la seva poca en el ms venut de la discografia de la banda en arribar en la seva primera setmana al vuit lloc del Billboard 200. Divine intervention cont canons sobre el genocidi nazi Reinhard Heydrich (el ttol SS-3 es refereix al nmero de placa del seu autombil) i de l'assass en srie Jeffrey Dahmer (el ttol 213, es refereix al nmero del departament on va violar i va assassinar disset vctimes). La resta de la temtica del disc gira entorn dels assassinats en srie i la religi cristiana.

Com a promoci del disc, Slayer va comenar una gira mundial en 1995 amb Biohazard i Machine Head, en el que es va gravar l'lbum en directe Live intrusion que cont una versi del tema de Venom Witching hour amb Machine Head. Des de llavors, les relacions entre Slayer i Machine Head se n'han anat deteriorant progressivament. Una vegada finalitzada l'esmentada gira, Slayer es va embarcar en el festival Monsters of Rock com a quart cap de cartell per sota de Metallica.

 Undisputed attitude (1996-1997) .

Undisputed attitude (1996) va ser un conjunt de versions de hardcore punk de grups com Minor Threat, T.S.O.L., D.R.I., The Stooges o Verbal Abuse, entre altres artistes. Aquest disc cont tamb tres canons originals, Gemini, Can't estand you i Ddamm, escrites per Hanneman per a un projecte parallel anomenat Pap Smear. Paul Bostaph va deixar la disciplina del grup poc desprs de l'edici de l'lbum per formar el seu propi projecte, The Truth about Seafood, pel que es va contractar a John Dette (ex de Testament) per suplir la seva marxa. Ja amb totes les places cobertes, Slayer va liderar el 1996 el festival Ozzfest amb Ozzy Osbourne, Danzig, Biohazard, Sepultura i Fear Factory. Dette va ser acomiadat abans d'acabar la gira a causa de discussions amb la resta de membres, i Paul Bostaph va tornar per cobrir el seu partida.

Aquell mateix any 1996, els pares d'Elyse Pahler, la filla del qual havia estat assassinada recentment, van acusar i van demandar al grup argint que el contingut de les lletres de Slayer van encoratjar als assassins de la seva filla. La petita va ser drogada, estrangulada, torturada i violada abans de ser sacrificada al diable per tres admiradors del grup. La causa va ser desestimada l'any 2000 a causa de la decisi del jutge, que es va remetre a la existncia de llibertat d'expressi i va exposar que el contingut de les lletres del grup sn un pla de mrqueting. Una segona demanda va ser interpellada per la famlia, aquesta vegada contra la banda, la companyia distribudora dels seus discs i el segell discogrfic, per va resultar desestimada de nou.

 Diabolus in musica (1998-2000) .

Diabolus in musica va ser publicat en 1998, debutant en el Billboard 200 al lloc 31. El disc va ser rebut amb diversitat d'opinions per la crtica i el pblic, ja que presenta caracterstiques del nu metal en les seves composicions. Tanmateix, va vendre 46.000 cpies en la seva primera setmana. Poc desprs, Slayer i la banda de hardcore digital Atari Teenage Riot van gravar junts el tema No remorse (I wanna die) per a la banda sonora de la pellcula Spawn'. Slayer tamb va gravar en aquest perode una versi del tema del Black Sabbath Hand of doom per ser inclosa al disc Nativity in black II un tribut a la banda anglesa.

Una gira mundial va seguir l'edici de Diabolus in musica, en la que la banda va fer una aparici en l'Ozzfest de 1998 amb Black Sabbath, Foo Fighters, Ozzy Osbourne, Pantera, Soulfly, Fear Factory i Skid Row.

 God hates us all (2001-2005) .

Desprs de diversos retards rebarrejant el nou treball i realitzant portades alternatives, ja que l'original va ser titllada com a massa grfica, God hates us all va sortir al mercat el 11 de setembre de 2001. La promoci de l'lbum i la seva temtica van originar una connexi no intencionada amb els atemptats terroristes d'aquell dia. Slayer va aconseguir la seva primera nominaci a un premi Grammy per Disciple, per va perdre davant de Schism de Tool.

Els antentados de l'11 de setembre van paralitzar la gira que la banda tenia pensat que ell es dugui a terme per Europa a causa de les restriccions en els vols de tot el mn. La majoria de les bandes originals que anaven a prendre part en ella van preferir tornar a casa, deixant sols a Slayer i Static X. Cradle of Filth, Amorphis, In Flames, Moonspell, Children of Bodom i Necrodeath van substituir a Pantera, Biohazard i Vision of Disorder. El baterista de la banda, Paul Bostaph, es va veure forat a abandonar la banda a causa d'una lesi crnica al seu colze que li impedia tocar amb facilitat, i va ser substitut per Dave Lombardo per finalitzar la gira europea.



Ja en 2003, la banda va tocar sencer el disc Reign in blood en la seva gira Still reigning. Raining blood -Plovent sang-, la can final de tots els concerts d'aquesta gira, solia acabar amb una pluja de sang falsa sobre l'escenari. Un concert d'aquesta gira va ser gravat a Augusta, Maine, el juliol de 2004, i va sortir al mercat baix el nom de Still reigning DVD. Tamb es va editar un altre DVD de la banda, War at the Warfield, i un box set, Soundtrack of the Apocalypse que inclou canons indites, temes en directe i diversos posters i fotografies de la banda.

Entre el 2002 i 2004, la banda va realitzar al voltant de 250 concerts, encapalant festivals com l'Ozzfest de 2004, el Download Festival i una gira europea amb Slipknot. En el Download Festival, la bateria de Metallica, Lars Ulrich, va tenir que ser traslladat a l'hospital amb una misteriosa malaltia, i Dave Lombardo i Joey Jordison (de Slipknot) van tocar amb la banda en algunes canciones.

 Christ illusion (2006-actualitat) .

El nou disc de Slayer, Christ illusion, estava pensat per ser editat el 6 de juny de 2006 a causa de connotacions satniques (6-6-6), convertint-se al primer lbum amb Dave Lombardo a la bateria des de Seasons in the abyss al 1990. Tanmateix, la banda va decidir retardar la publicaci del treball ja que, segons una entrevista a Kerry King, no volien ser entre la majoria d'estpides bandes perdedores que pensaven editar els seus treballs el mateix dia.  Tanmateix, Slayer va publicar el EP Eternal pyre aquell dia, i va deixar la publicaci de Christ illusion per al dia 8 d'agost de 2006.

El disc va debutar al cinqu lloc del Billboard 200 en vendre 62.000 cpies en la seva primera setmana, convertint-se aix a l'lbum que ms alt ha arribat de tots els treballs de la banda fins a la data, superant el vuit lloc de Divine intervention. Tanmateix, malgrat les extraordinries vendes inicials, el disc va descendir dels primers posats a la segent setmana, collocant-se en el nmero 44. 

La gira The Unholy Alliance es va portar per tot el mn per presentar el disc. Aquesta pensava iniciar-se el 6 de juny, per va haver de posposar-se a causa de qu Tom Araya va tenir que sotmetre's a una operaci quirrgica en seu vescula biliar. La gira va comptar amb In Flames, Mastodon, Children of Bodom, Lamb of God i Thine Eyes Bleed, la banda del germ d'Araya, Johnny. Aquestes bandes, amb l'excepci de Thine Eyes Bleed, es van reunir per tocar en el festival Loud Park en Jap el 15 d'octubre del mateix any.

El senzill Eyes of the insane va rebre una nominaci als premis Grammy en la categoria de Millor Interpretaci de Metall resultant guanyador, encara que la banda no va poder ser present per rebre el premi a causa d'obligacions amb el seu gira. Aquesta mateixa can apareix a la banda sonora de la pellcula Saw III. Una setmana desprs de rebre el Grammy, Slayer va tocar un concert en una base militar nord-americ a l'Alemanya on es troben les forces aeronutiques.  Slayer tamb va realitzar una gira per Austrlia i Nova Zelanda amb Mastodon i va participar en el festival Rock am Ring i en el Download Festival.

Abans d'acabar-ne 2006, la banda havia editat una nova edici de Christ illusion amb una nova portada i una can extra, Final six. El maig de 2007, el lloc web 'Blabbermouth.net' va anunciar que s'estava duent a terme una biografia de la banda a llengua anglesa, escrita pel britnic Joel McIver. En una entrevista, el vocalista Tom Araya va admetre que no pensava continuar amb l'activitat de la banda fins una edat avanada, advertint que el grup pensaria sobre el seu futur una vegada acabat el seu contracte amb la seva companyia discogrfica, que expira amb el seu segent trabajo.

La 50 edici dels premis Grammy va atorgar a la banda un nou guard en la mateixa categoria que Eyes of the insane, Millor Interpretaci de Metall aquesta vegada pel tema Final six.

 Estil .

Els primers treballs de la banda van ser b rebuts per la crtica grcies a la seva rapidesa i al seu poder instrumental en combinar l'estructura del hardcore i del speed metal. Reign in blood s l'lbum ms rpid de la banda, gravat a una mitjana de 250 beats per minute. God hates us all va ser gravat amb guitarres de 7 cordes, el que li va guanyar l'apellatiu de nu metall per alguns admiradores.

Els sols de guitarra de King i Hanneman han estat categoritzats com|com a catics i enrevesadamente geniales. Dave Lombardo usa dos bombos en lloc d'un doble pedal i un noms bombo. L'agressivitat i velocitat de Lombardo van aconseguir que la revista Drummerworld li nomens el padr del doble bombo, i est considerat com una pea clau en el so de la banda.

Encara que la banda ha estat inclosa normalment dins del thrash metal, els seus components han dit que el seu estil no s thrash metal ni speed metal; s noms Slayer.

 Influncies .

Slayer est acreditada com un dels quatre grans del thrash metal junt amb Metallica, Megadeth i Anthrax, qui tamb van assolir la fama en els anys '80.  Entre aquestes quatre bandes, Slayer s la que es presenta en una actitud|postura ms extrema en incorporar elements del death metal. El estil purament thrash metal de la banda ha influt en nombrosos artistes i grups posteriors. Molts grups han retut tribut a la banda en diversos discs recopilatoris, com Slatanic Slaughter 1 & 2 o Gateway to Hell. Slayer tamb sembla tenir influncia en el desenvolupament del hardcore punk. Moltes bandes d'aquest estil van gravar el disc tribut Covered in Blood, que cont versions de totes les canons del disc Reign in blood. Segons la MTV, Slayer ha influt a totes les bandes d'hardcore grcies al seu estil de guitarra, l'esttica dels seus discs i les lletres violentes. Tamb admet que va poder ser la banda responsable de la popularitat que va assolir l'emergent death metal i la va collocar al sis lloc de la seva llista de les bandes ms grans de la histria. Slayer tamb ha estat inclosa en la llista de VH1 dels 100 artistes ms grans de hard rock al lloc 50.  Per la seva part, Kerry King i Jeff Hanneman han sigut inclosos des lloc a la llista dels 100 guitarristes ms grans de tots els temps segons la revista Guitar World. Per ltim, en una enquesta feta per la revista nord-americana Revolver, Slayer apareix en els cinc primers llocs en les categories de el millor grup de la histria, el millor grup en directe i grup de l'any (en aquest cas el 2007). En aquesta mateixa enquesta Dave Lombardo va ser nomenat millor bateria, i el duet King - Hanneman, millor guitarrista / equip de guitarristes.

Reign in blood ha significat una forta influncia en les bandes posteriors de thrash metal i metall extrem des de la seva publicaci. Va ser nomenat com el definidor del gnere (segons la revista Stylus) i una pea clau des de la seva publicaci (segons All Music). En 2006 va ser nomenat el millor lbum de metal dels ltims vint anys segons la revista Metal Hammer. 

Dave Lombardo ha estat una gran influncia en moltes bateries modernes de metal, entre els que destaquen Ray Herrera (Fear Factory), Pete Sandoval
(Morbid Angel), Joey Jordison (Slipknot), Brd Faust (Emperor i
Blood Tsunami), Adrian Erlandsson
(Cradle of Filth) i Max Kolesne
(Krisiun).

Es pot destacar que Slayer s la banda de metal ms versionada
de la histria juntament amb Metallica. A ms, un
grup d'admiradors van instaurar el 6 de juny de 2006 el dia
nacional de Slayer en els Estats Units, el que apareix
reflectit en aquesta pgina web.
Aquesta publicaci va ser titllada d'engendrar la violncia i el vandalisme per comentaris com mata al gos del teu ve i llana la culpa a Slayer a tall de sarcstics manaments, ja que la banda ha estat criticada nombroses vegades per diversos grups socials.

 Polmiques .

Slayer ha estat acusada nombroses vegades de ser una banda simpatitzant amb el moviment nazi, especialment grcies al logo de la banda (ja que la S de Slayer s'assembla bastant al logotip de la SS alemanya de la Segona Guerra Mundial) i a la lletra de Angel of death, inspirada en el metge nazi Josef Mengele, que feia experiments amb bessons i discapacitats en els quals normalment morien els seus pacients durant la Segona Guerra Mundial, en el camp de concentraci d'Auschwitz.
Mengele va ser anomenat com l'ngel de la mort del camp a causa d'aquests experiments, ra del ttol de la can.
Jeff Hanneman, el seu compositor, va declarar sobre aix: Record haver-me detingut en algun lloc i comprar dos llibres sobre Mengele.
Vaig pensar, Aix ha de ser una merda malalta. Aix que quan va venir el temps de realitzar el disc aix seguia en la meva ment.
D'all s d'on ve la lletra "Angel of death". A ms a ms, l'escut de la banda s l'guila de l'exrcit del Tercer Reich. El grup ha estat sovint titllada de nazi, per aquesta se sol defensar dient que simplement estan interessats en la materia.

La versi que el grup va fer del tema de Minor Threat, Guilty of being white -Culpable de ser blanc- va fomentar diverses opinions que afirmaven que existia un possible missatge sobre la supremacia de la raa blanca en la msica de la banda. La polmica va venir de la m del canvi de l'ltim vers de la can, que clamava el ttol de la can, en lloc de guilty of being right -culpable de tenir ra.  El cantant de Minor Threat, Ian MacKaye, va dir que aix era molt ofensiu per a ell.

Slayer. ]]

En una entrevista en 2004 al vocalista Tom Araya, a la
pregunta de: S'adonaven els crtics que vosts estaven utilitzant en la parodia?, Araya va dir:
No. La gent pensava que era seriosament... I desprs est el PMRC que van prendre tot literalment seriosament quan en realitat el que ests intentant s crear-te una imatge.
Estan intentant espantar a la gent a propsito. Araya va negar tamb que els membres de la banda fossin satnics, per que troben el satanisme interessant, dient:
"Tots estem en aquest planeta per aprendre i experimentar".

La can Jihad present en l'ltim
treball del grup fins a la data, Christ illusion, parla de la polmica entre les famlies de les vctimes dels atemptats de l'11 de setembre. La can pren la perspectiva d'un terrorista religis. El grup va argir a aix que la can est narrada des d'aquesta perspectiva sense ser comprensiu amb la causa, i no recolza cap costat del conflicto. Diecisiete seients|assentaments de l'autobs oficial de la banda que promocionaven el disc van ser titllats d'ofensius per la policia local de Fullerton, Califrnia, en sostenir que el anticrist i la calavera presents en els dibuixos dels seients eren inapropiades, creient tamb que el nom de la banda (Slayer es tradueix com Assass) es referia a un verdader assass.
La policia de la ciutat va contactar amb la companyia discogrfica de la banda i va exigir que els seients fossin trets.

En la ndia, el disc va ser rebatejat per EMI desprs
d'algunes protestes dels grups cristians del pas a causa de
l'ofensiva portada del mateix, que presenta a Jesucrist mutilat en
un mar de sangre. La portada original va ser dissenyada per Larry Carroll, que havia dissenyat moltes portades dels anteriors discs de la banda. El 11 d'octubre de 2006, EMI va anunciar que totes les existncies del disc presents a l'ndia serien destrudes, i no ha expressat el desig de tornar a editar el disc en un futur.

 Enfrontaments .



Slayer i Megadeth han sostingut un enfrontament verbal que
t les seves arrels en 1984. Dave Mustaine, lder de Megadeth, es trobava per aquell moment buscant membres per consolidar la seva nova banda.
Kerry King es va oferir voluntari per collaborar amb ella, compaginant la seva activitat amb Slayer.
Tanmateix, King noms va durar a Megadeth cinc concerts, ja que va dir que la banda li treia massa temps perqu volia centrar-se en Slayer.
Aix no va asseure gaire b a Mustaine, que va insultar als membres de Slayer cridant-los creguts. Las relacions es van veure trencades entre les dues formacions, fet reforat en el Clash of Titans de 1991, quan Mustaine li va dir a Araya que li lleps|xucls el pene. Araya va contestar cridant-lo homosexual en escena. Des d'aquest enfrontament, King ha mantingut en totes les entrevistes que se li ha realitzat que Mustaine s un chupapenis, que tot el mn li odia i que s un dictador.
Recentment, King ha adms que l'admira com a guitarrista per que ho considera un hipcrita.

D'altra banda, la banda tamb ha sofert enfrontaments amb els membres de
Machine Head, especialment quan King va dir que la banda
s'havia venut desprs del llanament de Supercharger, en
2001. King va dir tamb que l'esmentada banda s la responsable que existeixi el rap metal, em van enganyar dient que eren una banda de metal, sentenciant que no tenen integridad. Robb Flynn, vocalista de Machine Head, va dir que King no va ser provocat i que aquests comentaris no havien vingut de cap costat.
Flynn va contestar sarcsticament a King: El senyor Sum 41 no t cap puta integritat ara?
Dimonis!, desprs que King aparegus en el vdeo del tema Whay we're all about de Sum 41.
Flynn tamb va contestar que King n'havia menjat tantes hamburgueses de formatge que se li ha remollit el cervell.

 Formaci .

 Actual . 
Tom Araya (xil) - Vocalista i baixista (1982 - actualitat) ;
Jeff Hanneman (nord-americ) - Guitarrista (1982 - actualitat) ;
 Kerry King (estatunidenc) - Guitarrista (1982 - actualitat) ;
 Dave Lombardo (cub) - Bateria. (1982 - 1986; 1987 - 1992;
2001 - actualitat)

 Passada . 
 Paul Bostaph: Bateria (1992 - 1996;
1997 - 2001) 
 John Dette: Bateria (1996 - 1997);
 Tony Scaglione: Bateria (1986);

 Lnia del temps .


TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
ImageSize = width:750 height:250
PlotArea = width:700 height:200 bottom:20 left:20
Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(0.96,0.96,0.6)
BackgroundColors = canvas:canvas
Period     = from:1982 till:2008
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1982 gridcolor:grid1
BarData=
  barset:Bandmembers
PlotData=
 set defaults;
  width:25 fontsize:L textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars
  barset:Bandmembers

  from:1982 till:2008 text:"Tom Araya" 
  from:1982 till:2008 text:"Jeff Hanneman"
  from:1982 till:2008 text:"Kerry King" 
  from:1982 till:1986 text:"Dave Lombardo"
  from:1986 till:1987 text:"Tony Scaglione"
  from:1987 till:1992 text:"Dave Lombardo"
  from:1992 till:1996 text:"Paul Bostaph"
  from:1996 till:1997 text:"John Dette"
  from:1997 till:2001 text:"Paul Bostaph"
  from:2001 till:2008 text:"Dave Lombardo"



 Discografia . 


 lbums d'estudi .


 EP's .



 Recopilatoris .


 Directes .


 Senzills .


 Videografia .
 DVDs/VHS .


 Videoclips . 
 "War Ensemble" del disc Seasons in the abyss - 1990 ;
 "Seasons in the abyss" del disc Seasons in the abyss - 1990;
 "Raining blood / Black magic" del disc de 1991 Decade of aggression ;
 "Serenity in Murder" del disc Divine intervention - 1994 ;
 "Dittohead" del disc Divine intervention - 1994 ;
 "I hate You" del disc Undisputed attitude - 1996 ;
 "Bloodline" del disc God hates us all - 2001 ;
 "Eyes of the insane" del disc Christ illusion - 2006;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web de colleccionistes de vinils;
 Slayer  Pgina oficial;
 MySpace Espai oficial;
  Anlisi al Warhead Anlisi al disc Christ illusion;
Slayer al Billboard;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207068" title="Tour de Frana de 1933" nonfiltered="1230" processed="1228" dbindex="86234">

El Tour de Frana de 1933 t com a principal novetat la introducci d'una nova classificaci: el Rei de la Muntanya, sent l'espanyol Vicente Trueba el primer en obtenir-lo.

La meitat de les etapes sn guanyades pel belga Jean Aerts (6 etapes) i l'itali Learco Guerra (5 etapes). Amb tot, el guanyador de la classificaci general ser el francs Georges Speicher. 

Durant la 10a etapa, i com a resposta a la gran quantitat de corredors endarrerits, l'organitzaci decideix posar el termini de fora de control del 8 al 10%, ja que si no sols haurien quedat 6 corredors en cursa.

S'estableixen 4 dies de descans pels corredors durant aquesta edici.

 Resultats.

Classificaci General.



Gran Premi de la Muntanya.


Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1933. Histria del Tour de Frana  ;
 1933. Histria del Tour de Frana ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207069" title="Jaume Cervera i Marqus" nonfiltered="1231" processed="1229" dbindex="86235">
Jaume Cervera i Marqus (Castell d'Empries, Alt Empord, 1858 - Barcelona 1950) fou un msic i compositor de sardanes.

Era fill de Josep Cervera, de qui va aprendre els primers passos de l'art musical. Aviat, per, adquireix grans coneixements, domina diversos instruments, aix com composici i harmonia. Resideix una temporada a Torroella de Montgr a fi d'aprendre l'ofici de taper, all hi escriu les primeres composicions.

Vers l'any 1875, Antoni de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver, comte de Savall, resident habitualment a Pars juntament amb el seu germ Toms, comte de Peralada, decidiren retornar a terres empordaneses per endrear les seves possessions. Antoni, advocat, home de lletres i reconegut admirador de Verdaguer, sembla que fou el fundador d'una Escola de Primeres Lletres gratuta (coneguda com l'Escola de Palaci), en la qual es combinava l'ensenyament bsic amb les arts i oficis, les arts plstiques, el teatre, la msica, la gimnstica i la jardineria. Tamb hi fund un teatre, un cor i la Biblioteca del Palau de Peralada, amb 13.000 volums. La direcci de l'escola de msica fou encomanda a Jaume Cervera l'any 1882, primerament destinada als fills dels empleats del castell, i poc desprs ampliada de manera gratuta a la resta de mainada de Peralada i els pobles de l'entorn.

Jaume Cervera va dedicar la seva vida a l'escola de msica fins que va desaparixer 33 anys desprs. En aquesta escola es formarien celebrats msics com Josep Serra i Bonal, el seu germ Miquel, Josep Ferrer i Torres, pare del compositor Rafael Ferrer i Fit, els tenores Mari Calvet i Josep Lleons i Casanovas, etc. L'any 1890 Miquel Serra reun diversos dels deixebles de l'Escola i fund la cobla La Principal de Peralada amb la segent formaci: Mart Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Mari Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda (trompetes), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix). Aquesta cobla arribaria a sser una de les primeres del pas.

El comte de Savall moria l'any 1887 i els anys segents el seu germ i la seva germana. L'escola molt aviat an decaient fins al tancament definitiu el juliol de 1914 quan Jaume Cervera deixa la plaa de director desprs de 33 anys en el crrec. Poc abans, Jaume Cervera s'havia traslladat a Roses, donat que no cobrava el sou que tenia estipulat a l'escola i s'encarregava de tirar endavant una botiga que el seu pare havia comprat l'any 1856.

Llavors es dedic al comer, a donar classes particulars de msica i a tocar a l'esglsia. Grcies a les seves habilitats manuals: arreglava rellotges, feia de fuster, confeccionava els plnols d'una casa, marcava les divisions de les parcelles d'un camp, etc.

Jaume Cervera i Marqus moria a Barcelona on residia la seva filla Isabel l'any 1950. Als 85 anys, concretament el 22 de juliol de 1943, encara havia escrit una sardana dedicada als seus fills: Hojas de una flor, amb el ttol en castell tal com marcava la repressi de l'poca.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207073" title="Antoni Esteva Mestre" nonfiltered="1232" processed="1230" dbindex="86236">
Antoni Esteva Mestre (Sineu, 1967), es el coordinador general del partit ecologista Els Verds de Mallorca.

Esteve es diplomat en Treball Social per l'Escola Universitria de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears des de l'any 1992. 

Es militant d'Els Verds de Mallorca des de l'any 1995 i membre de la Mesa Permanent des de 1999. Del 2003 al 2007 fou regidor del Grup Municipal d'Esquerra Unida - Els Verds a l'Ajuntament de Palma de Mallorca. Des del 30 de juny de 2007 s coordinador del partit. A l'agost del 2007, i arrel del pacte per la governabilitat establert per PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, Uni Mallorquina, i Eivissa pel Canvi, fou nomenat director-gerent de l'Agncia de Cooperaci Internacional del Govern de les Illes Balears.

Tamb ha estat coordinador de l'Associaci Gai i Lesbiana de les Illes Balears, Ben Amics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207077" title="Tour de Frana de 1934" nonfiltered="1233" processed="1231" dbindex="86237">


El domini francs ser total durant el Tour de Frana de 1934, guanyant 19 de les 23 etapes i duent el mallot groc durant totes les etapes. 

Durant aquesta edici es far la primera contra rellotge individual de la histria del Tour de Frana. Seran 90 km entre La Roche-sur-Yon i Nantes que ser guanyada pel guanyador final de la carrera, Antonin Magne.

La cinquena etapa t dos guanyadors ex aequo.

S'estableixen bonificacions d'1'30" i 45" pel primer i segon classificat de cada etapa. A ms, si la victria es fa en solitari s'afegeix una bonificaci igual al temps que es tregui al segon classificat, amb un mxim de 2'. La mateixa regla s'aplica als colls del Gran Premi de la Muntanya.

 Resultats.

Classificaci General.



Gran Premi de la Muntanya.


Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1934. Histria del Tour de Frana  ;
 1934. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207079" title="Antonio Muoz Molina" nonfiltered="1234" processed="1232" dbindex="86238">
Antonio Muoz Molina (beda, 10 de gener de 1956) s un escriptor espanyol comproms amb la societat i amb el passat histric del poble espanyol. s un autor emocionat per la seva prpia histria personal i la de tota la collectivitat. A la seva obra intentar salvar o fins i tot justificar aquell qui ha patit la derrota.

Va estudiar Histria de l'Art a la Universitat de Granada i tamb la llicenciatura de Periodisme a la Universitat de Madrid. Actualment s membre de nmero de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola (RAE). Va ser escollit el 8 de juny de 1995 i va prendre possessi del crrec el 16 de juny de 1996. Est casat amb la tamb escriptora Elvira Lindo, la creadora del fams Manolito Gafotas. 

 Obres .

 1984 El Robinson urbano.
 1985 Diario del Nautilus.
 1986 Beatus Ille.
 1987 El invierno en Lisboa.
 1988 Las otras vidas. ;
 1989 Beltenebros ;
 1991 El jinete polaco.
 1991 Crdoba de los Omeyas.
 1992 Los misterios de Madrid.
 1992 La verdad de la ficcin.
 1993 Nada del otro mundo . ;
 1993 La realidad de la ficcin.
 1994 El dueo del secreto.
 1995 Ardor guerrero.
 1995 Las apariencias.
 1996:La huerta del Edn;
 1996 Destierro y destiempo de Max Aub.
 1997 Plenilunio;
 1997 Escrito en un instante.
 1998 La colina de los sacrificios.
 1998 Pura alegra.
 1999 Carlota Fainberg.
 1999 La huella de unas palabras. ;
 2000 En ausencia de Blanca.
 2000 Unas gafas de Pla.
 2001 Sefarad.
 2002 La vida por delante.
 2004 Ventanas de Manhattan.
 2005 La poseda.
 2006 El viento de la Luna.
 2007 Das de diario.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207087" title="Ester" nonfiltered="1235" processed="1233" dbindex="86239">
Ester s un nom d'origen persa que significa estrella. La celebraci d'aquest sant s l'1 de juliol o el 8 de desembre. 

 Histria .
Aquest nom apareix a l'antic testament i explica la vida d'una jueva anomenada Ester, una noia orfe jueva que va arribar a ser reina de Prsia. s un dels episodis ms emocionants de la Histria Sagrada que narra com Ester, en quedar-se orfe, s adoptada per Mardoqueu, sacerdot jueu. Aquesta jove, de gran bellesa, s vista pel rei dels perses que decideix posseir-la i esposar-la. Per aquesta ra rebutja la seva esposa Vasti i aconsegueix que Mardoqueu accepti el matrimoni entre ell i la bonica Ester. Parallelament el primer ministre del rei, Aman, que sent un gran odi vers els jueus intenta que el rei mati tot el poble jueu en un sol dia. Per grcies a la intervenci d'Ester, aquest crim no es duu a terme i Aman s aniquilat. A partir d'aquesta data, 1 de juliol, es commemora cada any la salvaci del poble jueu. Aquesta festa es anomenada festa de Purim.

 Literatura .
Aquest episodi de la Bblia, dins l'Antic Testament, s la base que Salvador Espriu va utilitzar per escriure la seva conegudssima obra La primera histria d'Ester.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207089" title="Abinadab" nonfiltered="1236" processed="1234" dbindex="86240">

En l'Antic Testament apareixen dos personatges anomenats Abinadab:

Abinadab, germ de David.
Abinadab (en hebreu,              -    Avinadav ben Yishay) era el segon fill del betlemita Jess, de la tribu de Jud. Vivia a casa del seu pare juntament amb els seus nou germans.

Un bon dia es va allotjar a casa seva el profeta Samuel, qui va beneir el seu germ petit David abans d'anar-se'n. Poc desprs, Abinadab i els seus germans Eliab i Xim van ingressar a l'exrcit que formava el rei Sal per lluitar contra els filisteus, que havien invadit Israel.

Un dia de campanya reb la visita del seu germ petit, David, qui a l'arribar al campament, va demanar autoritzaci per enfrontar-se al gegant Goliat que atemoria els hebreus. Abinadab va presenciar atnit com David va derrotar el filisteu amb una fona i una pedra.

Desprs ja no apareix ms a la Bblia.

Abinadab, fill de Sal. 
Abinadab (en hebreu,              -     Avinadav ben Sha'ul) fou un prncep d'Israel, ja que era fill del rei Sal i la seva esposa Ahinam.

Va participar en diverses guerres al costat del seu pare i va ser mort a la Batalla de Guilboa, on els filisteus van aniquilar els hebreus i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Sal. El rei va quedar ferit i mentre fugia de la batalla, es va sucidar per no donar opci als enemics a matar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207091" title="Tour de Frana de 1935" nonfiltered="1237" processed="1235" dbindex="86241">


El Tour de Frana de 1935 ser dominat per Romain Maes, el qual s'apodera del maillot groc a la primera etapa i el mantindr fins a la darrera. 

Aquesta ser una edici molt trgica i accidentada: Gustave Danneels i Antonin Magne sn atropellats per un cotxe i hauran d'abandonar a la 7a etapa. Jules Merviel, anant al capdavant de la 12a etapa s atropellat per un cami i s grument ferit. Per l'accident ms greu s el que pat l'espanyol Francisco Cepeda en el descens del Coll del Galibier que li provoc la mort. 

En aquesta edici els corredors individuals tenen la possibilitat d'integrar-se als seus equips nacionals si un dels titulars abandona.

 Resultats.

Classificaci General.



Gran Premi de la Muntanya.


Classifiaci per equips.



 Etapes.


 Referncies.



Enllaos externs.
 1935. Histria del Tour de Frana  ;
 1935. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207105" title="Castell de Rocabruna" nonfiltered="1238" processed="1236" dbindex="86242">



El Castell de Rocabruna es troba situat al venat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urb de Camprodon i el venat de Beget. 

En concret, el castell domina un tur envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l Alta Garrotxa. Els seus orgens es remunten al segle X (hi ha documentaci del 1070), i actualment est abandonat. Sembla que el nom del castell prov del color del sl i de les pedres de l entorn (i de les que formen part dels murs), que s molt ennegrit o bru. L accs al castell s bastant difcil, ja que el tur es troba completament envoltat de bosc; tan sols s possible d arribar-hi a travs d un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Moll - Beget.

Arquitectnicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L element que ms destaca d aquest conjunt del s la torre de l'homenatge, situada al lmit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, per encara s possible d advertir-hi algunes espitlleres. Tamb s aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependncies que formaven part de la fortificaci. Una part remarcable de l edifici s un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com s l  opus spicatum  (obra amb forma de punta o espiga). Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Lloren, i de a torre circular, molt deteriorada.



Podem esmentar els senyors del castell a travs de la histria : 

El primer s un tal Pere l'any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d'Almansor.

Raimon Adalbert (1111-1112);
Guillem Gaufred (1117-1131);
Godofred (1158);
Arnald de Creixell (1198-1200);
Guillem de Cervi (1258);
Ermengol de Cervi (1258) que ven el castell a Raimon de Milany (1258-1279);
Marquesa (1279) filla de Raimon de Milany, que segurament el reb com a dot pel seu casament amb Jaume de Besora;
Jaume de Besora (1279-1308);
Pere de Rocabruna (1320-1354) que va formar part en l'expedici a Sardenya l'any 1330;
Dalmau de Rocabruna (1366);
Ramon de Rocabruna (1377);
Dalmau de Rocabruna (1399-1447) vengu el castell a la famlia Desbach.
Pere Desbach (1409);
Pere Desbach (1469-1477), fou conegut per la seva fidelitat a Joan II i per la seva poltica pro remences. Protagonitz incursions armades al Vallespir i al Ripolls a Sant Joan, Camprodon, Olot i a Ripoll.

A principis del s. XVII el castell pass a la famlia Descatllar pel casament d'una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.

A l'entorn del castell s'expliquen moltes llegendes. Una diu que en temps dels rabs, estant assetjada Rocabruna, els seus habitants van fer una llarga mina per tal de baixar a cercar aigua al riu. s la llegenda del setge de la fam.

s diu que al castell hi ha un bou d'or enterrat. s tan ferma la creena que una vegada hi caigu un llamp i els vens hi anaren amb l'esperana que l'enderroc d'un pany de muralla interior fet pel llamp hagus exposat a l'exterior el fams bou d'or.

A la Tuta de Maimons, sota la cinglera de Coll de la Mola al davant de La Guardiola, en dies de vent, surten follets a recrrer aquells cims embolcallats amb un gran llenol. A la casa que els agafessin mai ms no els faltaria roba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207122" title="Eli Promot" nonfiltered="1239" processed="1237" dbindex="86243">
Eli Promot (Aelius Promotus, ) foiu un metge grec d'Alexandria probablement del segle I aC encara que alguns historiadors el consideren ms antic, excepte Choulant que el considera del segle I per desprs de Crist.

s probablement el metge esmentat per Gal amb el nom d'Aelius (De Compos. Medicam. secund. Locos, 4.7, vol. 12. p. 730).

Va escriure alguns llibres de medicina dels que es conserven alguns fragments de  (Medicinalium Formularum Collectio), de  Mercurialis, i de De Venenis et Morbis Venenosis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207124" title="Sebasti-Daniel Arbons Subirats" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="86244">
Sebasti-Daniel Arbons Subirats, conegut professionalment com a Sebasti Darb o Professor D'Arb, nasqu el 25 de novembre de 1947 a Tortosa (Baix Ebre).

D'entre les seves ocupacions hi ha: psicleg, periodista, escriptor, guionista, realitzador de radio i televisi, director cinematogrfic, editor i productor. Per pel que ms se'l coneix, s per la tasca de divulgaci en premsa escrita com en rdio i televisi, de temes esotrics o de fenmens paranormals.

Durant els ltims anys s l'organitzador del Mgic Internacional i tamb s el presentador del programa de rdio Misteris a RAC 1.

 Enllaos externs .
 Darb Productions, S.L. - La Plataforma del Millennium;
 Mgic Internacional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207126" title="Societat Catalana de Biologia" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="86245">
La Societat Catalana de Biologia s una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l any 1912 i entre els seus objectius principals cal destacar la difusi de la cincia realitzada als Pasos Catalans. Actualment, l'associaci compta amb ms de 1500 socis i s una de les filials de l'IEC amb major nombre d'activitats. La Societat est alhora dividida en diverses seccions.

Seccions temtiques
Biofsica;
Biologia del Desenvolupament;
Biologia Evolutiva;
Biologia i Indstria;
Biologia Molecular;
Biologia Molecular del Cncer;
Biologia de la Reproducci;
Biologia i Societat;
Ecologia Aqutica;
Ecologia Terrestre;
Ensenyament;
Estudiants;
Fisiologia Vegetal;
Microbiologia;
Neurobiologia Experimental;
Senyalitzaci cellular i metabolisme;
Virologia;


Seccions territorials
Secci de la SCB a Alacant;
Secci de la SCB a Balears;
Secci de la SCB a Lleida;
Secci de la SCB a Pallars;
Secci de la SCB a Valncia;
Secci de la SCB a Vic;


Enllaos externs.
 Pgina web de la Societat Catalana de Biologia;
 Pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207133" title="Emlia (esposa d'Escipi)" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="86246">
Emlia (Aemilia) fou la filla de Luci Emili Paulle (mort a la batalla de Cannes el 216 aC), esposa d'Escipi Afric el Vell, mare de Cornli i avia dels Gracs.

Les seves propietats, que eren molt importants, les va heretar a la seva mort el seu net adoptiu Escipi Afric el Jove que las va donar a la seva mare Papria quan es va divorciar del seu pare Luci Emili.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207135" title="Casimir Mart i Mart" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="86247">
Casimir Mart i Mart (Vilanova i la Geltr, Garraf 1926) s un sacerdot i historiador catal. Fou ordenat sacerdot durant el Congrs Eucarstic Internacional de 1952. Es doctor en teologia a la Universitat de Salamanca i en cincies socials a la Universitat Gregoriana de Roma. Des del 1963 collabor habitualment a El Correo Cataln, Quaderns de Pastoral, Serra d'Or, Qestions de Vida Cristiana, Iglesia Viva i Pastoral Misionera. 

Ha estat professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l'Institut Catlic d'Estudis Socials, s'ha especialitzat en moviment obrer i en la histria religiosa dels segles XIX i XX. El 1980 fou nomenat director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, crrec del que es jubil el 1991. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1994 ha fundat i dirigit la revista El Preg.

 Obres .
 Orgenes del anarquismo en Barcelona (1959), amb prleg de Jaume Vicens i Vives;
 Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1975-76), amb Josep Benet i Morell;
 L'Esglsia de Barcelona (1850-1857) (1984);
 L'integrisme a Catalunya. Les grans polmiques: 1881-1888 (1990);
 Vilanova i la Geltr 1850-1975, vol. I: Expansi i crisis de la indstria i de la democrcia 1850-1936 (1997);
 Santa Maria del Gornal. 25 anys (2001) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207136" title="Jean Dargassies" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="86248">

Jean Dargassies (Grisolles, 15 de juliol de 1872 - Grisolles, 7 d'agost de 1965) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1902 i 1907. Durant la seva carrera no aconsegu cap victria.

Palmars.
1904. 2n a la Bordeus-Pars;

Resultats al Tour de Frana.
1903. 11 de la classificaci general ;
1904. 4t de la classificaci general  ;
1905. Abandona (1a etapa) ;
1907. Abandona (5a etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa de Jean Dargassies a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207138" title="Genoveva Masip i Torner" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="86249">
Genoveva Masip i Torner (nascuda a Sabadell) s una religiosa catalana, de l'Orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal. s fundadora i directora de la Fundaci Acollida i Esperana, de l'Obra Social Santa Llusa de Marillac al barri de la Barceloneta (Barcelona), que ha treballat sempre per la reinserci de marginats socials, i principalment dels qui pateixen drogaadicci, alcoholisme i sida, estant socialment desasistits. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1998 va rebre la Creu Blanca a l'Orde del Mrit del Pla Nacional sobre Drogues de 1998, el 2004 el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Jaume I i el 2007 el Premi Esglsia Plural.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207140" title="Julien Maitron" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="86250">

Julien Maitron (Dompierre-sur-Nivre, 20 de febrer de 1881 - Tourriers, 20 d'octubre de 1972) s un ciclista francs que fou professional entre 1904 i 1912.

Palmars.
1910. Una victria d'etapa al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1904. 5 de la classificaci general ;
1905. 10 de la classificaci general  ;
1907. Abandona (12a etapa) ;
1908. Abandona (4a etapa) ;
1909. 11 de la classificaci general ;
1910. 9 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1911. 14 de la classificaci general ;
1912. 27 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa de Julien Maitron a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207141" title="Augustin Ringeval" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="86251">

Augustin Ringeval (Aubigny, 13 d'abril de 1882 - Amlie-les-Bains, 5 de juliol de 1967) s un ciclista francs que fou professional entre 1905 i 1913. No se li coneix cap victria.

Palmars.
1905;
 2n a la Pars-Valenciennes ;
1906;
 2n a la Bordeus-Pars ;
1908;
 4t a la Pars-Roubaix ;
 4t a la Mil-San Remo;
 5 a la Bordeus-Pars ;
 5 a la Pars-Brusselles ;
1910;
 4t a la Bordeus-Pars ;

Resultats al Tour de Frana.
1905. 6 de la classificaci general ;
1906. Abandona (7a etapa) ;
1907. 8 de la classificaci general ;
1908. Abandona (4a etapa) ;
1909. Abandona (12a etapa) ;
1910. 19 de la classificaci general ;
1912. 30 de la classificaci general ;
1913. Abandona (2a etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207143" title="Michel Meslin" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="86252">
Michel Meslin (Pars, 1926) s un historiador francs, professor d'histria comparada de les religions i d'antropologia religiosa a la Universitat de la Sorbona, de la que n'ha estat president. Durant el seu mandat contribu activament a la creaci de la ctedra de catal, ra per la qual fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1992. Tamb fund l'Institut de Recherches pour l tude des religions (IRER).

 Obres .
 Les Ariens d'Occident (1968);
 Pour une science des religions  (1973);
 L'Exprience humaine du divin (1988);
 Benot de Nursie (1989);
 L'homme romain : des origines au 1er sicle de notre re (2001);
 Le Souci du passage (2004);
 Actualit de Jean Danilou (2006);
 Des mythes fondateurs pour notre humanit (2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207145" title="douard Wattelier" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="86253">

douard Wattelier (Chaumontel, 12 de desembre de 1876 - Chaumontel, 18 de setembre de 1957) s un ciclista francs que fou professional entre 1896 i 1911

Palmars.

1898;
 3r de la Pars-Roubaix ;
1901;
 1r a la Tolosa-Luchon;
 3r de la Pars-Tours;
1902;
 2n de la Pars-Roubaix;
1902;
 1r de la Bordeus-Pars ;

Resultats al Tour de Frana. 
1903. Abandona (1a etapa) ;
1905. Abandona (1a etapa) ;
1906. 7 de la classificaci general ;
1907. Abandona (1a etapa) ;
1908. 28 de la classificaci general ;
1909. Abandona (1a etapa) ;
1911. Abandona (10e etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207148" title="Antlop" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="86254">


El nom antlop es dona globalment a tots individus que pertanyen a diversos gneres, i a qualque artiodctil, no bvid, com s el cas de l'antlop americ. De les 90 espcies d'antlop distribudes en 30 gneres, unes 15 estan en perill. Els antlops tenen en com les formes elegants i esveltes, les dimensions petites o mitjanes i un tipus de vida propi. Tenen les potes llargues i primes, acabades en dits fins protegits per pelles. El coll s allargat. Tenen banyes caviformes, ben desenvolupades en els mascles i ms petites o absents en les femelles. L'antlop s un mamifer herbvor. Sn animals nocturns. Els antlops tenen, en general, un dimorfisme sexual acusat. 

Espcies i distribuci geogrfica.
Viuen en regions desrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus. Qualque espcie habita a l'sia, per la gran majoria viu a l'frica, especialment a la part oriental, on sn protegits amb el propsit d'evitar llur extermini. Si b s'ha introdut l'antlop blackbuck en els Estats Units amb el propsit de fer  caceres extiques , una activitat molt comuna a Texas, no hi ha un vertader antlop nadiu d'Amrica, i l' Antlop pronghorn  dels Grans Plans pertany a la famlia Antilocapridae. Als boscs occidentals d'frica tamb hi podem trobar qualque espcie d'antlops i tamb hi trobam subspcies i races locals, basades en les diferncies de color i d'estructura de les banyes. Apart dels antlops anomenats aix justament (antlop negre, antlop afric, etc), cal considerar tamb com a antlops l' addax, el bongo o bocerc, el cob,  el congoni, el cud. El blesbok o damalisc, els disc-discs, els duikerbok, les gaseles, el guerenuc, l' impala o palla, lontrag, el niala, el nilgau, els nyus, l' orango, els rinxs, la saiga, el steenbok i el springbok o antlop saltador. Tamb haurem d'esmentar com a noms d'antlops l' antlop afric (Taurotragus oryx, un antlop de gran mida; l' antlop americ (Antrocapra americana) remugant, l'nica espcie actual de la famlia dels antilocprids; l' antlop aqutic (Kobus allipsiprymus), un antlop gros amb banyes llargues de la regi compresa entre Somlia i el riu Limpogo, molt semblant al K.  defassa del Senegal i est d'frica fins a Rhodsia; l' antlop-cavall (Hippotragus equinus), un antlop de gran dimensions, de Mesopotmia, Arbia i Etipia; l' antlop-cavall negre (Hippotragus niger) molt semblant a l'antlop-cavall; anomenat tamb egcer; l' antlop impala: impala; l' antlop nan: nom que es dona a diversos gneres (Oreotragus, Dorcatragus, etc) de petites dimensions que habiten a frica; l' antlop negre (Antilope cervicapra) d'uns 80 cm d'alada i dimorfisme sexual molt acusat; l' antlop reial (Neotragus Pygmaeus), un petit antlop de la mida d'una llebre, que viu a Guinea, Nigria i Costa d'Or, tamb anomenat netrag.

Taxonomia.
En general es pot dir que els antlops sn artiodctils , s a dir mamfers terrestres amb membres xnics i unglots, que pertanyen als crvols i afins. Les 171 espcies actuals d'artiodctils s'agrupen en els subordres dels suns i els remugants. Els remugants presenten dents hipodontes, tenen un parell de canines superiors o no en tenen cap, les incisives superiors o les canines (semblants a les incisives) es troben separades per un diastema; les molars sn selenodontes i l'estmac presenta diverses cambres. L'aliment, desprs d'estar a la primera cambra, torna a la boca on s mastegat per segona vegada. Els remugants es poden dividir en dos grups els tilpodes i la pcora. Els remugants del grup de la pcora inclouen una gran diversitat d'espcies: prcticament tots els remugants vivents. Les seves extremitats noms toquen a terra pels dos dits centrals recoberts distalment per unglots (els laterals ms curts, solen conservar-se). Els molars sn del tipus selenodont, com ja s'ha esmentat. Els cervoideus agrupen formes amb cranis amb defenses cobertes de pell (com en el cas dels girfids) o banyes no recobertes que es renoven peridicament (crvids).

Comportament.
Amb un aliment que no es mou, els antlops (igual que altres herbvors) no necessiten una gran intelligncia. De totes maneres, necessiten ser capaos de reaccionar davant la presncia de predadors, per tant tenen tendncia a ser corredors rpids. Sn gils (poden executar corregudes rpides) i tenen una bona resistncia (Poden crrer durant un temps). Aix son avantatges quan sn perseguits per predadors saltadors com el lleopard, que s l'animal terrestre ms rpid, per que es fatiga aviat.

Les diferents espcies tenen un comportament diferent en presncia de predadors, i aquestes diferncies s'associen a l'hbitat. Qualque espcie dels boscos oberts s'ajeu fins el darrer minut i llavors bota enrgicament. Les espcies de les planes, com les gaseles, no tenen aquesta oportunitat i han de fugir rpidament quan el predador s'acosta. Les reaccions varien segons les espcies dels predadors i el seu comportament. Per exemple, les gaseles poden no fugir d'un lle fins que est a uns 200 metres els lleons cacen per sorpresa, sovint  a l'aguait, un que pot ser vist clarament es improbable que ataqui. De totes maneres els lleopards que depenen de l'arrencada rpida poden causar les gaseles fugin a una distncia  de uns 800 metres.

Les espcies del forest, bosc o dels llocs on hi ha molts d'arbusts tenen tendncia a ser sedentaris, per moltes de les espcies de les planes emprenen migracions dures. Aquestes  migracions fan que les espcies per poder menjar herba segueixin les pluges. Els nyus i les gaseles d'frica de l'est fan algunes de les migracions ms impressionats i massives de tots mamfers.

Bibliografia.
Ramon Folch i Guilln. Histria Natural dels Pasos catalans. Enciclopdia Catalana. Barcelona, primera edici, octubre de 1987.
Glria Estruch i Roser Nos. Gran Enciclopdia Catalana. Enciclopdia Catalana S. A. Segona edici (1986). Segona reimpressi, mar 1989. Diputaci, 250. 08007. Barcelona.
Kingdon, Jonathan. 1997. The Kingdon Field Guide to African Mammals. Academic Press, San Diego & London. Pp. 346 446. (ISBN 0-12-408355-2);

Enllaos externs.
Plana de zoologia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207149" title="Gabriel Moy Niell" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="86255">
Gabriel Moy Niell (Sineu, 1949), bileg, investigador de la Facultat de Cincies, i ex-vicerrector d'Infraestructures i Medi Ambient de la UIB. 

Moy es va llicenciar en biologia per la Universitat de Barcelona l'any 1974, i es va doctorar per la Universitat de les Illes Balears el 1981 amb la tesi "Estudio limnolgico de los embalses de la Sierra Norte de Mallorca: el embalse de Cber", per la qual tamb va rebre el premi extraordinari de doctorat.

Professor de la universitat balear des del 1974 (aleshores encara es deia Universitat de Palma i depenia de la Universitat Autnoma de Barcelona), s titular d'ecologia des del 1985 i va ser vicedeg de la Facultat de Cincies entre el 1995 i el 1999. Des del juny del 1999 fins a l'abril de 2007 va ser vicerector d'Infraestructures i Medi Ambient de la UIB. Moy es tamb investigador a l'IMEDEA (Institut Mediterrani d'Estudis Avanats).

Perfil investigador.

Moy es especialista en ecologia aqutica. La seva feina de recerca se centra en els ecosistemes aqutics continentals i marins de les Illes Balears, incidint en aspectes de producci, qualitat de l'aigua i processos de depuraci. 

T publicats un centenar de treballs d'investigaci a revistes nacionals i internacionals especialitzades en ecologia aqutica. Es soci fundador de la Sociedad Espaola de Limnologa (AEL) (1981), pertany a la Societat Catalana de Biologia (SCB), a la Societat Catalana d'Histria Natural (SCHN), a la Societat Internacional de Limnologia (SIL) i a la American Society of Limnology and Oceanography (ASLO).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207151" title="Organitzaci Mundial del Moviment Escolta" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="86256">
L'Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (World Organization of the Scout Movement, WOSM) s la Organitzaci no governamental que regeix a la major part dels moviments escoltes nacionals, amb ms de 28 milions de membres. La WOSM es va fundar el 1920 i t la seva Seu Central a Ginebra, Sussa. Es troba agermanat amb l'Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS).

La missi de la WOSM s contribuir a l educaci de la gent jove a travs del sistema de valors basats en la Promesa Escolta i la Llei Escolta, ajudant a crear un mn millor on les persones siguin autnomes i, alhora, puguin prendre rols constructius en la societat. La WOSM s organitza en regions i opera a travs d una Conferncia, un Comit i un Boreau. 

Conferncia Mundial Escolta.
La Conferncia Mundial Escolta (en angls,  World Scout Conference ) s l rgan de govern principal i es reuneix cada tres anys, precedida del Frum Mundial d Escoltisme Juvenil. La Conferncia Mundial Escolta s una assemblea general de l Escoltisme i est composta per sis delegats de cadascuna de les Associacions Escoltes que en formen part. Si un estat disposa de ms d una associaci, aquestes formen una federaci per a coordinar-se i escollir la seva representaci mundial. Les bases perqu s accepti el reconeixement internacional i per entrar a formar part de la Conferncia Mundial Escolta, passen per l adhesi als principis de l Organitzaci Mundial del Moviment Escolta i l acceptaci de la independncia de cadascun dels membres de l associaci dels poders poltics.

A la Conferncia Mundial Escolta s'acorden els esforos bsics de cooperaci i s'adopta un pla de coordinaci mtua. La ltima Conferncia Mundial Escolta es dugu a terme l any 2005 a Hammamet, Tunsia. La propera Conferncia tindr lloc l any 2008 a Corea.

Comit Mundial Escolta.
El Comit Mundial Escolta (en angls,  World Scout Comitee ) s el principal rgan executiu, sorgit de la Conferncia Mundial Escolta i format per un grup de voluntaris escollits. El Comit Mundial Escolta representa a la Conferncia Mundial Escolta en el perode entre les reunions del plenari de la Conferncia. Els membres del Comit Mundial Escolta son escollits per perodes de sis anys i les eleccions es fan sense tenir en compte les nacionalitats de cadasc.

Llop de Bronze.
El Llop de Bronze s la nica distinci que atorga la WOSM. El concedeix el Comit Mundial Escolta per reconixer serveis excepcionals a la comunitat escolta mundial. El primer premiat va ser el propi Robert Baden-Powell, per decisi unnime del que llavors era el  Comit Internacional , el 1935 a Estocolm el mateix dia en qu es va instituir la condecoraci.



El Bureau Mundial Escolta.
El Bureau Mundial Escolta (en angls,  World Scout Bureau ; antigament  International Bureau ) s el secretariat que porta a terme les instruccions del Comit i de la Conferncia Mundial. El Bureau s administrat pel Secretari General del Moviment Escolta, que es recolza en un petit grup de tcnics. Les oficines del Bureau ajuden a millorar a les associacions i a fer crixer l Escoltisme a travs de la formaci de professionals i voluntaris; establint poltiques financeres i tcniques de captaci de recursos, facilitats comunitries i procediments; i assistint en l obtenci de les diverses ajudes nacionals que ofereix a l escoltisme cada pas.

Tamb prepara esdeveniments d abast mundial com les Jamboree Mundial Escolta, alhora que encoratja i recolza altres esdeveniments regionals. Actua com a enlla entre el Moviment Escolta i les altres organitzacions internacionals. Posa un gran esfor en l extensi de la filosofia escolta en les nacions emergents, contribuint aix al seu desenvolupament.

La Seu Central del Bureau es troba actualment a Ginebra, Sussa i t oficines en cadascuna de les sis divisions regionals:

Regi Europea: Ginebra, Sussa; Brusselles, Blgica i Belgrad, Srbia.
Regi Arbiga: El Caire, Egipte;
Regi Africana: Nairobi, Kenya; Ciutat del Cap, Sud-frica; i Dakar, Senegal;
Regi del Pacfic: Makati, Filipines; Austrlia; i Tquio, Jap;
Regi Interamericana: Santiago de Xile, Xile;
Regi Eurasitica: Gurzuf a prop de Ialta, Ucrana i Moscou, Rssia;

L Organitzaci Mundial del Moviment Escolta est associat amb el Centre Escolta Internacional de Kandersteg a Kandersteg, Sussa, que s gestionat per una organitzaci sense nim de lucre independent.

La Jamboree Mundial Escolta se celebra cada quatre anys sota la direcci de la WOSM i amb la participaci com a convidades de membres de la WAGGGS. A ms, tamb s organitza la World Scout Moot, una Jamboree per a caps escoltes entre 17 i 26 anys; i la World Scout Indaba, una trobada de dirigents escoltes. La Fundaci Mundial Escolta s una fundaci perptua, gestionada per un Consell Directiu independent i recolzada en les donacions, que porta a terme programes de desenvolupament de l escoltisme arreu del mn.

La WOSM s una organitzaci no governamental (ONG) que representa al Moviment Escolta davant les Nacions Unides (ONU). La WOSM i la WAGGGS, conjuntament, tenen l estatus de Membre Consultiu en el Consell Econmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides.


Escut.
El signe identificatiu dels membres de l Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM), conegut per  World Crest , s un escut circular de color porpra amb una flor de llis central rodejada d una corda que a l extrem inferior es lliga amb si mateixa en un nus pla. La flor de llis s un smbol molt antic que Baden-Powell recuper i utilitz per identificar els escoltes allistats a l Exrcit Britnic, i que el Moviment Escolta va apropiar-se amb les modificacions corresponents.

La punta superior de la flor de llis representa el Nord de la brixola, simbolitzant aix que l escoltisme guia al jove pel bon cam, el del servei al altres. Les tres puntes de la flor de llis simbolitzen els tres destinataris de les accions d un escolta: per Du, pels altres i per tu mateix. Les dues estrelles de cinc puntes representen els deu punts de la Llei Escolta. El lla que envolta la flor simbolitza la unitat i la germanor dels escoltes arreu del mn.


Histria.
Com a resultat de la Primera Jamboree Mundial, celebrada a Olympia (Londres) el 1920, els diversos lders escoltes van crear la Conferncia Internacional dels Nois Escoltes (en angls, Boy Scouts' International Conference). Els 31 pasos assistents a Olympia es van convertir en els membres fundadors (entre ells la  Asociacin de Exploradores de Espaa ). La Seu es va establir prop del Buckingham Palace, a Londres, i el comissionat del Regne Unit, Hubert S. Martin, va ser escollit Director Honorfic. La Conferncia Internacional es convertiria anys desprs en la Conferncia Mundial Escolta.

Les necessitats del jove Moviment Escolta davant de situacions inusuals van comportar alguns canvis interessants, respostos directament pel Bureau (oficina) Mundial Escolta. Durant alguns anys hi van haver escoltes actius dins de les Nacions Unides amb algunes tropes a Parkway Village, dins la ciutat de Nova York, per amb ja noms 14 membres el 1959. Tamb registrats directament al Bureau Mundial foren els 900 membres dels Escoltes del Canal de Panam, aix com els 84 escoltes de la Comunitat Europea del Carb i l Acer, precursor de la Uni Europea.


Vegeu tamb.
 Escoltisme;
 Llista dels membres de l'Organitzaci Mundial del Moviment Escolta;
 Centre Escolta International Kandersteg;

Enllaos externs.
 Organitzaci Mundial del Moviment Escolta ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207163" title="(88) Thisbe" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="86257">
Thisbe s l'asteroide nm. 88 de la srie. Fou descobert per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890) el 15 de juny del 1866 a Clinton (EUA).

s un asteroide gran del cintur principal d'aproximadament 232 quilmetres (segons es desprn de l'ocultaci d'una estrella observada el 7 d'octubre del 1981 ). El seu nom es deu a l'herona, Tisbe, de la faula "Pram i Tisbe" d'Higini de la mitologia romana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207166" title="Manuel de Muga i Toset" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="86258">
Manuel de Muga i Toset (mort a Barcelona el 18 de juliol de 2006) s un editor catal. Ha estat capdavanter en el sector de els arts grfiques i director d'edicions La Polgrafa, fundada per ell el 1961, i que va publicar llibres d'art d'alta qualitat sobre la biografia i obra d'Hermen Anglada Camarasa, Pablo Picasso, Diego Velzquez, Joan Mir, Antoni Tpies, Francis Bacon, Henry Moore, Max Ernst o Francisco de Goya. En els darrers anys de la seva vida tamb ha estat galerista. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207171" title="Antoni Maria Muntaola i Tey" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="86259">
Antoni Maria Muntaola i Tey (mort a Barcelona el 20 de maig de 2006) fou un advocat, jurista i professor universitari catal, especialitzat en dret administratiu. Ha estat president de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas des del 1975 fins a la seva mort. Des del seu crrec es caracteritz per la seva defensa de les lliberatts democrtiques i nacionals de Catalunya, ra per la que el 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207172" title="Institut d'Estudis Eivissencs" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="86260">

Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) s un institut d'estudis locals fundat el 1949 i integrat dins el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC). Es va fundar al despatx de l'aleshores alcalde d'Eivissa, Csar Puget Riquer, qui reun la comissi gestora formada per Josep i Antoni Costa Ramon, Enric Fajarns Cardona, Alexandre Llobet Ferrer, Isidor Macabich Llobet, Jos Mara Ma de Angulo, Narcs Puget, Jeroni Roig Binimelis, Jos Sez Martnez, Manuel Sor Bonet, Bartomeu Tur Guasch, Josep Tur Riera, Manuel Verdera Ferrer, Mari Villangmez Llobet i Josep Zornoza Bernabeu. 

Fins al final dels anys seixanta va tenir escassa incidncia pblica i edit la revista Ibiza i les obres d'historiadors i erudits eivissencs com Isidor Macabich i Llobet, Enric Fajarns Cardona i Antoni Costa Ramon. En comenar els anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre ells Isidor Mar i Mayans i Josep Mar i Mar, influts per l'Obra Cultural Balear, aconseguiren de l'ajuntament d'Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el trasps de funcions, i l'objectiu prioritari fou la conservaci del patrimoni d'Eivissa i Formentera. El 1972 publicaren els primers texts en catal, Endevinetes  i Curs d'iniciaci a la llengua. Des d'aleshores ha publicat molts llibres i ha dut a terme moltes activitats de dinamitzaci de la cultura catalana a les Illes Pitises, entre elles la recepci a les illes de TV3.

Actualment, l'IEE s membre de la Coordinadora de Centres d'Estudis Locals de Parla Catalana, de la Confederaci Espanyola de Centres d'Estudis Locals i entitat adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut el premi Savina del Grup d'Estudis de la Naturalesa de 1989, la Creu de Sant Jordi de 1992 i el premi Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear el 1990.

Des de gener de 2008, l'Institut d'Estudis Eivissencs s Entitat d'Utilitat Pblica pel Ministeri de Cultura. 

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207174" title="Trenta i quaranta" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="86261">
El trenta i quaranta s un joc d'atzar pur originari de Frana, al segle XVII. s un joc de contrapartida que enfronta els jugadors contra la banca. Es juga amb sis baralles del tipus francs de 52 naips. Les figures valen 10 punts i les dems mantenen el seu valor nominal. Els jugadors poden apostar a quatre combinacions diferents: vermell-negre, color-inversa. El crupier distribueix els naips formant dues rengleres: primer la fila vermella, a la seva esquerra, i desprs la fila negra a la seva dreta. Es reparteixen cartes fins que cada renglera sumi un resultat comprs entre 30 i 40. Guanya la fila que obt 31 punts o que ms s'hi acosti. Hi ha color si la fila guanyadora es del mateix color que la primera carta de la fila negra. En el cas contrari guanya la sort d'inversa. En cas d'empat a punts es repeteix la jugada excepte si la suma es trenta-u. Aquesta s la combinaci guanyadora de la casa ja que la banca cobra virtualment la meitat de totes les apostes.

Exemple:



Aquest joc fou incls a la llista dels jocs illcits l'any 1771.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207175" title="Felip Cervera i Marqus" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="86262">
Felip Cervera i Marqus (Castell d'Empries, Alt Empord, 18 de novembre de 1863 - Figueres, Alt Empord, 14 d'octubre de 1930) fou un compositor prolfic, tant en el camp prof com en el religis: peces per a concert, msica religiosa, caramelles, marxes, sardanes, etc.

Fill de Josep Cervera i Rocalba, va residir quasi sempre a Figueres passant temporades a casa dels seus pares a Roses. Ja des de petit es dedic plenament a la msica rebent els primers estudis del seu pare, l'nic mestre que va tenir. Es pot considerar prcticament autodidacte i amb unes grans aptituds musicals. Va tenir un domini global de tots els instruments de la cobla i orquestra, encara que sobretot el piano, el flabiol i dels instruments que interpretava habitualment com el clarinet i sobretot la tenora.

Es trasllad a Barcelona per aprendre l'ofici de sabater, per gaireb no arrib a exercir-ne. Juntament amb els seus germans Agust i Jaume, tamb msics, regentaven un negoci de venda, lloguer i reparaci de pianos a Figueres. Amb tot, per, va seguir la seva dedicaci a la msica. Aix l'any 1884 ingressava a cobla de Peralada juntament amb el seu pare Josep i el seu germ Agust. Cap a l'any 1900 s'integr a la cobla Antiga Pep de Figueres, on hi rest 10 anys. Tamb a Figueres dirig el cor de la Societat Coral Erato, fou professor de msica del col.legi dels Germans de les Escoles Cristianes i mestre de capella de la parrquia de Sant Pere.

Malgrat haver composat una gran quantitat d'obres, malauradament es conserva ben poc de la seva producci ja que feu cremar pel seu fill Josep Maria i davant seu totes les seves composicions. Acci difcil d'entendre malgrat s'hagi considerat com un acte d'humilitat. El seu fil va poder salvar furtivament la pea coral La Fira de Santa Creu i el cntic religis Sia vostra gran puresa.

De les moltes sardanes que compos noms se salvaren que havia repartit a altres cobles.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207182" title="Jaume Bau Coll" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="86263">
Jaume Bau Coll, "Barona", s entrenador professional de futbol i exjugador del RCD Mallorca.

Trajectria.
Bau va nixer el 15 de Febrer de 1959 a Sineu. Va cursar estudis de magisteri i ha exercit durant anys de mestre d'escola. Es casat amb la que va ser nedadora professional, Antnia Real.

Bau va defensar els colors del Real Mallorca com a futbolista durant dues temporades. Entre l'any 1992 i l'any 1995 va ser tcnic del primer equip del Real Mallorca, quan aquest militava encara a segona divisi, i el metge i copropietari de la Policnica Miramar Miquel Dalmau (tamb sineuer) n'era el president. Posteriorment va exercir com a entrenador del Club Esportiu Constncia d'Inca (en tercera divisi) durant diverses temporades. La temporada 2005-2006 Bau entrena un equip serbi, el FK Smederevo (Futbol Club Smederevo), al que aconsegueix mantenir en primera divisi srbia. L'estiu del 2006 Bau torna al Real Mallorca, per exercir d'entrenador del Real Mallorca B (juntament amb el tamb exmallorquinista Vicente Engonga) en principi fins al juny del 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207183" title="Santiago Cabrera" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="86264">


Santiago Cabrera (5 de maig de 1978), s el protagonista de la srie nord-americana Herois (NBC).

Va nixer a Veneuela, mentre els seus pares de nacionalitat xilena complien missions diplomtiques, pel que t aquesta darrera nacionalitat. Va viure a Anglaterra, Itlia i Romania, abans de tornar a la seva llar a Xile als 14 anys, on va comenar a estudiar teatre.

La seva carrera com actor es va iniciar protagonitzant la minisrie nord-americana de la cadena ABC Empire, on va interpretar al jove Octavio. Actualment s un dels protagonistes de la srie Herois, transmesa per la NBC, fent el paper de Isaac Mendez, un pintor que pot predir el futur a travs dels seus quadres. 

Ha fet dues incursions en el cinema: Heaven al costat de Orlando Bloom i Love and other disasters al costat de Brittany Murphy i ha debutat en el cinema parlat en espanyol a  de Jorge Olgun, una pellcula xilena.

Filmografia.
 2008 The Argentine - Camilo Cienfuegos;
 2007 Caleuche: El llamado del mar - Simon;
 2006 Herois - Isaac Mendez;
 2006 Love and Other Disasters - Pablo Sarmiento;
 2005 The Taming of the Shrew;
 2005 Empire - Octavius;
 2004 Toca Race Driver 2 - Cesar Maques;
 2004 Haven (Paraso de violencia);
 2003 Judge John Deed - Carlos Fedor;
 2003 Spooks - Camilo Henriquez;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207189" title="Karel Van Miert" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="86265">

Karel Van Miert ( Oud-Turnhout, Blgica 1942 ) s un poltic belga que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1993 i 1995.

Biografia.
Va nxier el 17 de gener de 1942 a la ciutat de Oud-Turnhout, poblaci situada a la provncia d'Anvers. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat de Gant, en la qual es va llicenciar el 1966. 

Membre del Consell d'Administraci de Vivendi, ha estat membre del consell d'administraci de diverses empreses i, des del juliol de 2006 s membre del grup Think tank fundat per Jacques Delors l'any 1996.

Activitat poltica.
Membre del Socialistische Partij Anders, l'any 1976 es va convertir en secretari adjunt nacional i dos anys ms tard es va convertir en president del seu partit. El 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, crrec que va mantenir fins el 1985. Aquell any abandon el Parlament Europeu per esdevenir diputat a la Cambra de Representants de Blgica, crrec que va desenvolupar fins l'any 1989.

El 1989 fou nomenat Comissari Europeu del Transport i d'Assumptes dels Consumidors en la Comissi Delors II. El 1993 va esdevenir Vicepresident de la Comissi i Comissari Europeu de la Competncia en la Comissi Delors III, crrec aquest ltim que conserv en la Comissi Santer l'any 1995.

Enllaos externs.
  Informaci de Karel Van Miert al Parlament Europeu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207192" title="Peter Fonda" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="86266">
 
Peter Fonda, ( Nova York, 23 de febrer de 1940), s un actor nord-americ, fill de Henry Fonda, germ de Jane Fonda i pare de Bridget Fonda, tots ells tamb actors. No noms ha destacat per les seves actuacions, sin que tamb ha tingut participaci en algunes pellcules com a guionista. Es va fer mundialment fams per la seva actuaci al film Easy Rider, pellcula on, a ms, va collaborar en el gui, pel que va ser nominat al Oscar al Millor Gui.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207200" title="Fetge de vaca" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="86267">


El fetge de vaca (Fistulina hepatica, del llat fistula -tub- perqu fa referncia als tubs de sota del capell que acullen l'himeni d'aquest bolet; i del grec modern hepatik -relatiu al fetge- per la seua similitud amb un fetge) s un estrany i inconfusible bolet de tardor molt corrent en alguns indrets i fora rar en altres.

Morfologia.

T forma de llengua o de fetge (de vegades forma 2 o 3 lbuls), d'un color roig viu o roig brunenc, talment "color de fetge", que pot fer un pam d'amplada i 3 o 4 cm de gruix.

La part de sota s grogosa i porta tubets amb els porus grocs o rosats.

Pot tindre un peu lateral molt curt o no tindre'n i aguantar-se directament del tronc on surt.

La seua carn s fibrosa, de la qual regalima un suc vermell quan es talla, de gust una mica cid i agradable.

Hbitat.

Surt dels troncs de castanyers i de roures vells. 

Comestibilitat.

s comestible. Es menja cru, tallat a flocs i afegit a les amanides. Tallat a llesquetes i ben fregit tamb s ben bo.

Bibliografia.
 N. Arlott, R. Fitter i A. Fitter: Collins Complete Guide: British Wildlife, ISBN 1-85927-092-1.
 Marchand, Andr: Champignons du Nord et du Midi, volum IV/IX, Hachette 1976, ISBN 84-399-4768-2.


Enllaos externs.

 El fetge de vaca a l'Index Fungorum. ;
 Descripci del fetge de vaca. ;
 Fotografia i informaci d'aquest bolet. ;
 Fotografies i illustracions d'exemplars de fetge de vaca en diferents estadis de maduresa.;
 Descripci i informaci relativa al fetge de vaca. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207209" title="Luigi Ganna" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="86268">

Luigi Ganna (Induno Olona, 1 de desembre de 1883 - Varese, 2 d'octubre de 1957) s un ciclista itali de primers del segle XX i vencedor de la primera edici del Giro d'Itlia, el 1909.

Era anomenat El Luisin o Luison i estava dotat d'un fsic portents.

Els seus xits esportius s'inicien el 1905, quan acaba tercer al Giro de Llombardia. el seu any daurat s el 1909, quan asoleix el triomf al Giro d'Itlia, a ms de tres etapes, i a la Mil-San Remo. En l'edici de 1910 va guanyar tres etapes ms i acab tercer a la classificaci general. 

Palmars.
1906;
1r a la Mil-Piano dei Giovi-Mil ;
1r a la Copa Val d'Olona ;
1907 ;
1r a la San Remo-Ventimglia-San Remo ;
1r a la Tor-Mil;
1r a la Mil-Tor;
Vencedor de dues etapes al Giro de Siclia;
1909;
1r del Giro d'Itlia 1909 i vencedor de tres etapesa ;
1r a la Mil-San Remo ;
1910;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Giro de l'Emlia;
 3r del Giro d'Itlia 1910 i vencedor de tres etapes;
1911;
 Vencedor d'una etapa a la Corsa delle Tre Capitali (Tor-Florncia-Roma) ;
1912;
 1r a la Cursa Gran Fons (Mil-Mil, sobre 600km);

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. 1r de la classificaci general i vencedor de tres etapes;
1910. 3r de la classificaci general i vencedor de tres etapes;
1911. Abandana (3a etapa);
1912. Abandona (5a etapa);
1913. 5 de la classificaci general ;
1914. Abandona (5a etapa);






Resultats al Tour de Frana.
1907. Abandona (8a etapa);
1908. 5 de la classificaci general;
1909. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Luigi Ganna ;
Palmars de Luigi Ganna ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207211" title="Henning Christophersen" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="86269">

Henning Christophersen (Copenhaguen, Dinamarca 1939) s un poltic dans que fou diverses vegades ministre al seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea entre 1985 i 1995.

Biografia.
Va nixer el 8 de novembre de 1939 a la ciutat de Copenhaguen. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat de Copenhaguen, on es va llicenciar el 1965.

Activitat poltica.
Membre del partit liberal Venstre, l'any 1978 fou escollit president del seu partit, crrec que desenvolupar fins el 1984.

Membre del Parlament de Dinamarca des de l'any 1971, fou escollit l'agost del 1978 Ministre d'Afers Exteriors per part del Primer Ministre de Dinamarca Anker Jrgensen, desenvolupant el crrec fins l'octubre de 1979. Posteriorment el setembre de l'any 1982 fou escollit Ministre de Finances per part de Poul Schlter, ocupant aquest crrec fins el juliol de 1984.

El gener de 1985, en la formaci de la Comissi Delors I fou nomenat Vicepresident de la Comissi Europea i Comissari Europeu de Programaci Financera, Pressupostos i Assumptes Administratius. L'any 1989 fou nomenat en la Comissi Delors II Comissari Europeu de Coordinaci dels Fons Estructurals i d'Assumptes Econmics i Monetaris, cartera aquesta ltima que conserv en la Comissi Delors III.

Membre de la Convenci Europea, fou un dels redactors de la Constituci Europea.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207212" title="Copa Amrica d'hoquei patins masculina 2007" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="86270">


Entre el 29 d'octubre i el 3 de novembre del 2007 es va disputar a Recife (Brasil) la Copa Amrica 2007 amb les seleccions masculines d'hoquei patins de Brasil, Argentina, Catalunya, Colmbia, Xile, Sud-frica i els Estats Units. Va ser el primer campionat oficial mascul en qu va prendre part la selecci catalana d'hoquei patins com a membre adherit de la Confederaci Sud-americana del Pat, ja que en categoria femenina ja havia disputat l'edici 2006 i la 2007. D'altra banda, la selecci de Sud-frica i la d'Estats Units van participar-hi en qualitat d'equips convidats per la CSP. En el cas afric, fou la primera vegada que disputava el torneig, mentre que la selecci nord-americana ho havia fet anteriorment en categoria femenina (edici 2007).

Els rbitres que van prendre part en aquesta competici foren: Leandro Agra (Brasil), Jim Jost (Estats Units), Romario Soares (Brasil), Eduardo Daz (Xile), Luis Antonio (Brasil) i Gerard Gorina (Catalunya).

La televisi pblica catalana va retransmetre sis dels vuit partits que va disputar Catalunya. Tots ells van ser emesos en directe, i la majoria pel canal 33, a excepci de la final que va ser emesa per TV3. Els partits van ser els disputats contra Argentina (23:30h del dilluns 29), Colmbia (23:30h del dimarts 30), Estats Units (16h del dimecres 31), Brasil (23:45h del dijous 1), Xile (23h del divendres 2) i Argentina (24h del dissabte 3).

Durant el mat del primer dia de competici, els equips van tenir l'oportunitat de provar el Pavell del Club Portugus de Recife, pista on es va disputar tot el campionat. Els primers van ser els sud-africans (9h), els segons els argentins (9:15h) i els tercers els catalans (9:30h). Posteriorment, en van tenir l'oportunitat les seleccions de Xile (9:45h), Colmbia (10h) i Estats Units (10:15h).

El dissabte 3 de novembre, la CSP va convocar una reuni extraordinria informativa per anunciar, entre d'altres coses, les prximes seus de la Copa Amrica. En categoria masculina es van fer pbliques les eleccions d'Argentina 2008, Catalunya 2010, Colmbia 2012 i Xile 2014. En categoria femenina es va anunciar Brasil 2011, tot recordant que el 2009 se celebrar a Colmbia, tal i com ja es va anunciar en finalitzar la Copa Amrica femenina 2007.  En aquella reuni, hi van assistir: Armando Quintanilla, president de la CSP, la vice-president, l'equatoriana Marisol Andrade, juntament amb els delegats d'Argentina, Colmbia, Xile, Brasil i Catalunya, a ms dels de les seleccions convidades en aquella edici de la Copa Amrica. Parallelament a les designacions dels indrets per les properes competicions es va oferir la possibilitat de qu Estats Units i Sud-frica se sumessin a la CSP com a membres adherits amb les mateixes condicions que Catalunya, s a dir, amb dret a veu per no a vot.

Participants.




Argentina.	 
La selecci d'Argentina, quatre vegades campiona del mn (1978, 1984, 1995 i 1999), es va presentar com una clara aspirant a conquerir el ttol desprs d'haver quedat en tercer lloc al Campionat del Mn "A" 2007 disputat a Montreux (Sussa). Tanmateix, el seleccionador argent va convocar un equip ple de jugadors joves, de cara al tercer Campionat del Mn sots-20 que es va disputar un mes desprs a Santiago de Xile (Xile).




Brasil.
La selecci canarinha es va prendre de bon principi aquesta competici com una oportunitat d'or per maximitzar resultats, ja que jugava a casa i va poder comptar amb el jugadors brasilers que competien a Europa. El seus darrers resultats en competici oficial havien estat un vuit lloc al Campionat del Mn "A" 2005 i un set al Campionat del Mn "A" 2007.




Catalunya.

Catalunya, sent una de les potncies ms importants en l'hoquei patins, era una clara aspirant al ttol. Ara b, la convocatria d'una selecci de jugadors majoritriament de l'OK Lliga va fer que no es convoqus un equip de primeria lnia per no pertorbar aquesta lliga. La candidatura a la victria d'aquesta edici de la Copa Amrica estava avalada per l'obtenci del Campionat del Mn "B" 2004 i la Golden Cup 2004 i 2005.

La selecci catalana es va traslladar a Recife a primera hora del mat del 28 d'octubre, liderada per Judit Martnez, cap de l'expedici de la Federaci Catalana. Per a Xavier Llad i Oriol Pons aquesta competici suposava el seu debut oficial amb la selecci. La tarda del dimecres 31 d'octubre, la selecci catalana va aprofitar el seu descans en la competici per passejar i conixer la ciutat de Recife. La tornada va finalitzar amb l'arribada dels jugadors a l'aeroport del Prat el dilluns 5 de novembre a les 10:25h. El divendres 9 de novembre, la secretria general de l'Esport, Anna Pruna, i el Conseller de la Vicepresidncia del Govern, Josep-Llus Carod-Rovira, van rebre el combinat catal al Palau de la Generalitat de Catalunya .




Colmbia.
Desprs del descens consumat al Campionat del Mn "A" 2007 (juntament amb els Pasos Baixos i Estats Units) degut a la catorzena posici, pocs s'esperaven la participaci d'aquesta selecci a la Copa. Finalment, Colmbia va disputar el torneig amb un equip compost de joves jugadors en perspectives al Campionat del Mn sots-20 2007. El resultat ms destacable d'aquesta selecci en els darrers anys fou la victria del Campionat del Mn "B" 2002.




Estats Units.
La selecci nord-americana es va plantejar el torneig com a plataforma de promoci d'aquest esport dins del seu pas i de ress en el panorama internacional. Les seves esperances de treure bons resultats eren poques i de bon principi se la va considerar la ventafocs de la competici. El darrer resultat en competici internacional havia estat un setz lloc al Campionat del Mn "A" 2007.




Sud-frica.
La selecci africana es va presentar com la gran desconeguda, ja que participava a l'esdeveniment en condici d'equip convidat. Tot i aix, el cinqu lloc al Campionat del Mn "B" 2006 l'avalava com un equip que dificilment fes nosa als favorits. La selecci sud-africana assistia a la Copa Amrica com una prova d'aptituds de cara al Campionat del Mn sots-20 2007 i el Campionat del Mn "B" 2008, amb la clara voluntat d'ascendir a la primera categoria.




Xile.
La selecci andina es va presentar a la Copa Amrica amb les credencials d'haver quedat desena al Campionat del Mn "A" 2005 i onzena al Campionat del Mn "A" 2007. Per el seleccionador xil, Rodolfo Oyola, va apostar en aquesta ocasi per un equip molt jove, concretament el que pocs dies desprs disputaria el Campionat del Mn sots-20.




Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Brasil (zona horria: UTC-3), als Pasos Catalans sn 4 hores ms.

Llegenda.
A les taules segents:


Classificaci.


Resultats.



























Fase Final.




Del cinqu al set lloc.




Semifinals.




Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Mxims golejadors.



Premis.
 Mxim golejador:  Pablo Saavedra;
 Millor jugador:  Lucas Ordez;
 Millor porter:  Octavi Tarrs;
 Premi al joc net:  Colmbia;

Enllaos externs.


Pgina oficial de la Copa Amrica 2007 ;
Fotografies de l'esdeveniment;
Federaci Catalana de Patinatge - Copa Amrica 2007;
Fotografies de l'esdeveniment;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207214" title="Xeringa" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="86271">


Una xeringa (del grec syrinx, "tub") consisteix en un mbol insertat en un tub, el qual t una petita obertura en un dels seus extrems.

Les xeringues sn utilitzades per introduir petites quantitats de gasos o lquids en rees inaccessibles. Normalment, se l'omple introduint l'agulla en el lquid i estirant l'mbol. A continuaci, amb l'agulla cap amunt es pressiona l'mbol per expulsar les bombolles d'aire que hagin quedat i posteriorment s'introdueix l'agulla i s'expulsa el lquid pressionant l'mbol.

El procs d'administrar una substncia amb una xeringa s'anomena injecci.

Vegeu tamb.
Agulla hipodrmica;
Injecci (medicina);
Injecci intramuscular;
Terpia intravenosa;
Via d'administraci;

Enllaos externs.

;
Inventors de la xeringa;
Xeringues i reducci de danys;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207215" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1982" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="86272">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit de Long Beach, el 4 d'abril del 1982.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Andrea de Cesaris   1' 27. 316;
 Volta  rpida:  Niki Lauda    1' 30. 831     a la volta 12.       ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207217" title="Quadrivi" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="86273">
El quadrivi era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmtica, msica, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.

El quadrivi proporcionava a l'estudiant que ja havia superat l'aprenentatge bsic un major coneixement i una ms profunda saviesa en introduir-lo en les cincies superiors.

Va sser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre ms impuls amb els mltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple es troba en els avanats estudis matemtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe At de Vic durant la seua estada a Catalunya.

A travs de l'Islam es van conixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronmiques, l's de les xifres rabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre lgebra en el mn cristi.

Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmtica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207218" title="Francisco Javier Farins Zapata" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="86274">
Francisco Javier Farins Zapata ms conegut esportivament i simple com a Farins. Es un futbolista nascut a Valncia el 29 de mar de 1978. Que juga a la posici de migcampista. Ha estat internacional amb la selecci valenciana de futbol.

Trajectria.
Iniciat a la professionalitzaci als juvenils del Valncia CF. De fet s va iniciar al futbol professional de la m del Valncia B a la 2 Divisi B. Va passar al primer equip a la temporada 1996-97. Arribant a integrar el plantell del Valncia CF des de la temporada 96-97 fins a la 1999-2000. On va arribar a destacar esportivament desprs de grans demostracions de bon futbol igualment a la Lliga espanyola com a Champions League o altres competicions, arribant a interessar-se pel seu fitxatge diversos clubs europeus.

A la temporada 2000-2001 fou traspassat l'Inter de Mil on va estar fins a la temporada 2002-2003, darrere del que va passar una temporada dins del Vila-real CF retornant novament al Inter a la 03-04. Fou transferit al Reial Mallorca a la temporada 2004-2005. Actualment forma part de l'equip alacant de l'Hrcules CF

Ttols.
Copa del Rei, 1999 (Valencia C.F);
 Subcampi d'Europa o Champions League, 2000 (Valencia C.F);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207220" title="Adu" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="86275">



Adu, formula per acomiadar-se;
Adu de Macednia, poeta grec;
Adu de Mitilene, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207221" title="Adu de Macednia" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="86276">
Adu de Macednia o Addu  (Adaeus o Addaeus, ) fou un epigramtic grec, nadiu segurament de Macednia ja que apareix en un document esmentat com Macedonius (). 

Va viure al segle IV aC en temps d'Alexandre el Gran ja que parla de la seva mort. Segurament fou un personatge diferent d'Adu de Mitilene.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207222" title="Adu de Mitilene" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="86277">
Adu de Mitilene o Addu (Adaeus o Addaeus, ) fou un poeta grec nadiu de Mitilene a l'illa de Lesbos, que va escriure alguns epigrames, per segurament personatge diferent d'Adu de Macednia encara que Reiske teoritza que poden ser el mateix.

La seva obra apareix a l'antologia grega sota el nom de  (Adu Mitilenios). Va escriure tamb , dues obres en prosa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207223" title="Lampadi" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="86278">
Lampadi (Lampadius) fou un senador rom que es va destacar pel seu patriotisme i principis en un temps en qu el senat era servil al poder. El 408 el rei Alaric I dels visigots va oferir els seus servis a l'emperador Honori a canvi de diverses provncies i un tribut anyal de quatre mil peces d'or; Estilic propos acceptar aquestes condicions ja que els disturbis a la Gllia eren urgents i no es podien resoldre sense el seu ajut, per Lampadi es va aixecar i va dir la clebre frase " Non est ista pax, sed pactio servitutis !" (aix no s la pau, aix s un pacte de servitut). La proposta no obstant fou aprovada i Lampadi es va haver de refugiar en una esglsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207224" title="Lamp" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="86279">
Lamp  (Lampon) fou un poltic i  endev d'Atenes, expert especialment en interpretar els oracles. El seu carcter fou satiritzat per Crat a la seva comdia . L'esmenta tamb Aristfanes. 

El 444 aC es va unir a Xencrit per dirigir una colnia a Thuris per substituir a l'antiga Sbaris. Un Lampon apareix com a signant de la pau del 421 aC entre Atenes i Esparta per probablement s un personatge diferent a l'endev.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207225" title="Millenarisme" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="86280">
El millenarisme va sser una doctrina molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop venut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra un regne de pau que hauria de durar mil anys abans del judici final.

Els orgens d'aquesta creena es troben en la religi hebrea, en l'esperana del poble d'Israel en un regne messinic a la fi del temps. Els millenaristes es basaven en la interpretaci d'un passatge de l'Apocalipsi de Sant Joan (20, 1-3) i en la segona epstola de Sant Pere (3,13).

Els principals representants d'aquesta doctrina van ser Sant Papies de Hierpolis, Sant Just, Sant Ireneu, Tertulli i Lactanci.

Al voltant de l'any 1000 el millenarisme va adquirir nova fora en estendre's la creena de l'arribada del judici final coincidint amb els mil anys de la presncia del cristianisme a la Terra.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 89.

 Cohn, Norman: The Pursuit of the Millennium: Revolutionary Millenarians and Mystical Anarchists of the Middle Ages. Nova York: Oxford University Press, 1990. ISBN 0-19-500456-6.
 
 Kaplan, Jeffrey: Radical Religion in America: Millenarian Movements from the Far Right to the Children of Noah (Syracuse, NY: Syracuse University Press, 1997). ISBN 0-8156-2687-8.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207226" title="Marc Lamponi" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="86281">
Marc Lamponi (Marcus Lamponius) fou un militar itali nadiu de Lucnia, un dels principals capitans en la guerra dels aliats italians contra Roma (90 aC a 88 aC). 

Fou el cap dels italians a la seva provncia i va derrotar a Publi Licini Cras a la vora de Grumentum (90 aC).

El 83 aC, quan els samnites i lucans eren aliats dels populars de Gai Mari, Lamponi va acompanyar a Ponci de Telsia en el seu avan cap a la capital, fins a la victria de Sulla. Llavors va desaparixer entre els fugitius. Diodor de Siclia li dona el nom de .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207227" title="Lmpries" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="86282">


Onomstica:

Lmpries (Lamprias) fou l'avi de Plutarc ;
Lmpries (Lamprias) fou el germ de Plutarc, i seguidor de la filosofia peripattica;
Lmpries, fill de Plutarc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207228" title="Lmpries (fill de Plutarc)" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="86283">
Lmpries (Lamprias) fou el fill de Plutarc que va fer una llista de totes les obres del seu pare, llista que es conserva i fou publicada per primera vegada per  Hoeschelius a la ciutat de Florncia.

Com que la llista inclou ttols que foren escrits molt ms tard de la mort del seu pare, es molt probable que la llista hagus estat manipulada en temps posteriors amb alguns afegits, per alguns autors la consideren fins i tot, falsa completament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207229" title="Lampri Eli" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="86284">
Lampri Eli o Eli Lampri (llat Lamprius Aelius o Aelius Lamprius) fou un dels sis escriptors que van participar en la confecci de l'anomenada Histria Augusta ("Scriptores Historiae Augustae").

El seu nom est lligat a les biografies de Cmmode, Marc Aureli, Elagbal i Alexandre Sever per no se sap qui les va escriure realment, i es possible que la seva intervenci a l'obra fos en realitat  sobre altres parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207230" title="Lamprocles" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="86285">


Onomstica:

Lamprocles () fou el fill gran de Scrates;

Lamprocles d'Atenes, poeta ditirmbic i msic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207231" title="Lamprocles d'Atenes" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="86286">
Lamprocles () fou un poeta ditirmbic i msic atenenc del segle VI aC i potser principis del segle V aC, esmentat per Ateneu. Plutarc esmenta uns arranjaments que havia fet d'un musical anomenat  Mixolydian. 

Suposadament fou deixeble d'Agtocles i de Mid i mestre de Damon. Frnic li atribueix una oda a Palles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207233" title="Lampre" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="86287">



Onomstica:

Lampre d'Atenes, msic grec;
Lampre d'Eritrea, filsof grec;
Lampre (empresa), una empresa siderrgica italiana;
Lampre (ciclisme), equip ciclista patrocinat per aquesta empresa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207235" title="Lampre d'Atenes" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="86288">
Lampre d'Atenes  o Lampros (Lamprus, ) fou un mestre de musica atenenc que vivia en temps de Scrates (quan aquest era jove) i s esmentat per Plat i altres. Ateneu diu que era un msic molt fams i que fou mestre de Sfocles em msica i dansa. Totes les indicacions fixen el seu temps a la primera meitat del segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207236" title="Lampre d'Eritrea" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="86289">
Lampre d'Eritrea o Lampros (Lamprus, ) fou un filsof grec de l'escola peripattica. Al Suides se l'esmenta com a mestre de Aristox (Suidas  s. v. )


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207238" title="Lanassa" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="86290">
Lanassa () fou filla d'Agtocles, el tir de Siracusa.

Es va casar amb Pirros rei de l'Epir  i li va aportar en dot la important illa de Crcira (Corf) . Fou la mare de dos fills del rei epirota: Alexandre (que fou el successor) i Helenos. Indignada perqu el seu marit la deixava de costat en favor de dues altres esposes, ambdues d'origen brbar, se'n va anar a Crcira i va oferir a Demetri Poliorcetes de Macednia la seva ma i l'illa. Demetri va acceptar i va anar a Crcira on es va casar amb Lanassa, deixant desprs guarnici per assegurar la seva nova possessi. Al cap de poc temps Demetri fou derrotat i enderrocat (288 aC) i Lanassa ja no torna a ser esmentada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207240" title="Lanat" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="86291">
Lanat (Lanatus) fou un nom de famlia de la gens Mennia,  esmentada entre el 503 aC i el 376 aC, que van portat personatges distingits al comenament de la repblica. Els primera Lanatus foren patricis, per desprs la famlia va esdevenir plebea.

Noms van emprar el cognom Lanat (Lanatus). L'orador Cicer esmenta una tribu romana de nom Mennia, i Appi un Meneni que fou proscrit pels triumvirs l'any 43 aC i va ser lliurat de la mort per la devoci d'un dels seus esclaus.

Els principals membres de la famlia foren:
Agripa Meneni Lanat, cnsol el 503 aC. ;
Tit Meneni Agripes Lanat, cnsol el 477 aC. ;
Til Meneni Agripes Lanat, cnsol el 452 aC.
Luci Meneni Agripes Lanat, cnsol el 440 aC.
Agripa Meneni Agripes Lanat, cnsol el 439 aC, i el 419 aC i 417 aC trib amb potestat consular ;
Luci Meneni Lanat, quatre vegades trib amb potestat consular al segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207241" title="Agripa Meneni Lanat" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="86292">
Agripa Meneni Lanat (Agrippa Meneni C.F. Lanatus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 503 aC juntament amb Publi Postumi Tubert, i va derrotar els sabins, obtenint els honors del triomf. En la lluita contra els plebeus va representar el sector ms moderats del patricis, i fou apreciat per ambds bndols. Va fer de mediador quan els plebeus van fer secessi a Mons Sacer i va aconseguir un final feli (493 aC). Va morir poc desprs, a finals del mateix any. No va deixar prou diners per un funeral ordinari i fou enterrat a costa de l'erari pblic; una collecta que es va fer entre els plebeus fou donada als fills del difunts ja que el senat va insistir en pagar totes les despeses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207242" title="Tit Meneni Agripes Lanat" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="86293">
Tit Meneni Agripes Lanat (Titus Menenius Agrippae F. C. N. Lanatus) fou fill del cnsol Agrippa Meneni C.F. Lanatus i magistrat rom.

Fou cnsol el 477 aC junt amb Gai Horaci Plvil. En aquest any els Fabis foren derrotats pels etruscs a Cremera i Lanat, que tenia el seu campament ben prop, va deixar que fossin destruts tal com volia el partit dirigent al senat de Roma. Per aquest acte el va pagar car ja que els etruscs tamb el van atacar i el van derrotar i es van apoderar del mont Jancul.

L'any segent (476 aC) els tribuns de la plebs el van encausar per haver perms la destrucci dels Fabis i no haver anat en el seu ajut, per se'n va sortir amb una multa de 2.000 asos; tot i aix la vergonya que li va comportar el va induir al sucidi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207243" title="Til Meneni Agripes Lanat" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="86294">
Til Meneni Agripes Lanat (Tilus Menenius Agrippae F. Agrippae N. Lanatus) al que Tit Livi anomena Titus, per Dions anomena Luci (Lucius) i altres com a Tilus, fou un magistrat rom.

Fou cnsol junt amb Publi Sesti Capitol Vatic el 452 aC. Segons Pescenni Fest els cnsols d'aquest any van fer alguna cosa amb la lex Aternia Tarpeia, que havia estat aprovada dos anys abans, per el text s incomprensible.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207244" title="Luci Meneni Agripes Lanat" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="86295">
Luci Meneni Agripes Lanat (Lucius Menenius T. F. Agrippae N. Lanatus) fou fill de Titus Menenius Agrippae F. C. N. Lanatus. Fou un magistrat rom, cnsol el 440 aC juntament amb Procule Gegani Macer.

Durant el seu govern i va haver un perode de fam a Roma i es va crear la figura del praefectus annonae, sent el primer que va exercir el crrec Luci Minuci Augur, per encara va poder evitar la lluita entre els patricis i Espuri Meli.

El seu germ Agrippa Menenius T. F. Agrippae N. Lanatus fou tamb cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207245" title="Agripa Meneni Agripes Lanat" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="86296">
Agripa Meneni Agripes Lanat (Agrippa Menenius T. F. Agrippae N. Lanatus) fou germ del cnsol Luci  Meneni Agripes Lanat (Lucius Menenius T. F. Agrippae N. Lanatus). Fou cnsol el 439 aC juntament amb Tit Quint Capitol Barbat II.

Van exercir molt poc el govern, ja que es va nomenar un dictador (Luci Quint Cincinnat I) per combatre contra Espuri Meli. El 419 aC fou trib amb potestat consular i el 417 aC va repetir aquest mateix crrec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207246" title="Luci Meneni Lanat" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="86297">
Luci  Meneni Lanat (Lucius Menenius Lanatus) fou trib amb potestat consular quatre vegades, la primera el 387 aC; desprs va estar set anys en qu va exercir altres crrec i el 380 aC ho fou per segon cop: per tercer cop ho fou  dos anys desprs (378 aC) i per darrera vegada el 376 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207247" title="Langaros" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="86298">
Langaros (Langarus)  fou rei dels agrians (meitat del segle IV aC), contemporani d'Alexandre el Gran, del que fou un bon amic ja abans de pujar al tron. Li va fer diversos bons serveis al rei quan va arribar al tron, especialment durant les expedicions contra els illiris i els taulantis, ja que va envair el territori dels autariates,  impedint aix a aquestos que ataquessin a Alexandre durant la marxa tal com tenien planejat. Alexandre li va donar diversos honors i li va prometre la ma de la seva germanastre Cinana, per va morir al tornar al seu regne i l'enlla no es va arribar a fer efectiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207248" title="Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1983" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="86299">
Resultats del Gran Premi de l'oest dels Estats Units de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit de Long Beach, el 27 de mar del 1983.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Patrick Tambay   1' 26. 117;
 Volta  rpida:  Niki Lauda    1' 28. 330     a la volta 42.       ;









 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207250" title="Nissan Tsuru" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="86300">
El Nissan Tsuru es un cotxe fabricat per Nissan a Mxic a la planta de Cuernavaca, Morelos des de l'any 1991. D'en al 2006, s'han fabricat ms de 1.400.000 vehicles . El vehicle s'exporta a 18 pasos del Carib, Centre i Sud Amrica. El Tsuru es el cotxe ms venut del mercat mexic del 1996 al 2005  i en l'actualitat segueix essent comercialitzat.

El nom de Tsuru prov del japons i significa "grulla"; una llegenda explica que el Tsuru viu ms de 1000 anys i segueix essent fidel tota la seva vida. En certa manera el Nissan Tsuru ho esta sent del mercat Mexic amb els ms de 20 anys que porta comercialitzats en aquest.

El Tsuru es venut a Xile com a Nissan V16

 Histria i especificacions tcniques .

El Tsuru va iniciar la seva comercialitzaci a Mxic l'any 1984. Es tractava d'un Nissan Sentra amb el xasss B11, amb l'excepci que l'actual generaci de Tsuru es la corresponent a la del Sentra del 1990-1994 (xasss B13) amb el que el vehicle veritablement no es gens nou i t ja una antiguitat superior als 10 anys. Degut a la seva fiabilitat i gran economia (18 litres per 100 km en el model GS I), segueix tenint un bon nivell de ventes i es elegit mpliament per taxistes a Mxic.

Mides del Tsuru:

Llargada: 4,324 mm

Amplada: 1,640 mm

Alada: 1,369 mm

Batalla: 2,430 mm

Portaequipatges: 338 dm3

Pes: 968 kg (GS I)

Capacitat del dipsit: 50 litres

Mecnicament, s'ofereix actualment (2005-2008) amb un motor 1.6 GA16DNE de 105 cv, transmissi manual de 5 velocitats o automtica de 4.

En paquets d'equipament, sn 2: GS I i GS II.

 GS I: Es el bsic, tan auster que no incorpora ni direcci hidrulica i volant de 2 radis.
 GS II: L'equipat, amb direcci hidrulica, tacmetre, volant de 3 radis o radio CD amb 4 altaveus. En opci hi ha l'aire condicionat.

Al 2006 va oferir-se una edici especial, la "Special Edition" (basada en el GS I) que destacava els segents canvis:

 Defenses i miralls exteriors del color de la carrosseria.
 Tap de les rodes a la mida de la llanta.
 Consola central.
 Emblema "Special Edition" a la carrosseria.
 Disponible en 5 colors: vermell bordeus, blau mar, plata glacial, capuccino i vert acerada.

 Vegeu tamb .

 Nissan Sentra;

 Enllaos d'inters .

 Pgina web oficial ;
 Feliz cumpleaos Nissan Tsuru! (Terra.com.mx) ;
 Nissan Tsuru 2006 Special Edition (Terra.com.mx) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207251" title="Bioconductor" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="86301">
Bioconductor s un entorn de desenvolupament de software lliure i de codi obert per a l'anlisi i comprensi de dades genmiques. Est disponible per als sistemes operatius Windows, Mac OS X i Linux.
El projecte comen la tardor del 2001 i recollect i integr software per a l'anlisi estadstica de dades provinents de laboratoris humits dins de camp de la biologia molecular. Est basat en el llenguatge de programaci estadstica R. La seva principal aplicaci s l'anlisi de microchips d'un canal Affymetrix i de cDNA/Oligonucleotid de dos o ms canals.

 Objectius .

Les principals metes del projecte sn:
Proporcionar accs a un ampli ventall de potents mtodes estadstics i grfics per a l'anlisi de dades genmiques.
Facilitar la integraci de meta-dades biolgiques en l'anlisi d'experiments. Per exemple, amb la literatura de PubMed o anotacions de LocusLink.
Permetre el rpid desenvolupament de software extensible, escalable i inter-operatiu.
Promoure la documentaci d'alta qualitat i la reproducibilitat de la recerca.
Entrenar en l's de mtodes computacionals i d'anlisi estadstica en l'anlisi de dades genmiques.


 Llibreries .

Un dels punts forts de Bioconductor rau en qu qualsevol usuari pot contribur-hi llibreries, sempre i quan compleixin uns criteris mnims de qualitat. Les llibreries contenen programes que realitzen taques d'un cert tipus, aix com documentaci que explica com emprar-les. D'aquesta manera, quan un usuari installa Bioconductor no cal que obtingui tot el programa sencer, sin que n'hi ha prou amb obtenir les llibreries que haur de necessitar. En realitat, les llibreries de Bioconductor sn fora similars a les de R, excepte que la documentaci sol ser de ms qualitat i ms fcilment reproduble.

Una bona part dels mtodes per analitzar dades de genmica que apareixen en publicacions cientfiques sn programats en llibreries de Bioconductor, de manera que aquest software representa una de les eines ms avanades per a l'anlisi estadstica de dades d'aquest tipus.

 Veieu tamb .

Bioinformtica;
Affymetrix;

Enllaos.

 Pgina web oficial;
 El projecte R  GNU L'R s un llenguatge de programaci gratut per a la computaci estadstica.
 La comunitat de la distribuci Debian GNU/Linux, que atempta montar les llibreries de Bioconductor de forma automatitzada  per a la seva distribuci. BioKnoppix i Quantian sn projectes que extenen Knoppix i que han contribut CDs d'installaci per a Debian GNU/Linux.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207253" title="Setge de Tortosa" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="86302">


 1148: Conquesta catalana de Ramon Berenguer IV. Vegeu Setge de Tortosa (1148);
 1642: Setge fallit francocatal durant la Guerra dels Segadors. Vegeu Setge de Tortosa (1642);
 1648: Setge reeixit francocatal durant la Guerra dels Segadors. Vegeu Setge de Tortosa (1648);
 1708: Setge fallit francocastell durant la Guerra de Successi Espanyola. Vegeu Setge de Tortosa (1708);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207260" title="Alfred Sisley" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="86303">
Alfred Sisley (Pars, 30 d'octubre de 1839 - Moret-sud-Loing 29 de gener de 1899) pintor francs.

De pares anglesos, va ser enviat a Anglaterra per a aprendre l'idioma i realitzar estudis de comer, contraris als seus desitjos artstics. Comena a pintar com afeccionat i ingressa en l'estudi de Charles Gleyre on coneix a Renoir i Bazille. La guerra franc-prusiana de 1870 va arrunar a la seva famlia i va obligar a Sisley a marxar a Londres. Decideix llavors ser pintor. 

El 1874 va exposar en la primera exposici dels impressionistes i ho continuaria fent el 1876, 1877 i 1882. Sisley va ser eminentment un pintor paisatgista, que es va distingir dels seus collegues impressionistes per la decisiva intervenci als seus quadres dels elements ms imponderables: l'aigua, la neu, el cel, la boira, de tal forma que ha estat considerat, al costat de Monet, com un dels impressionistes ms purs. 

Entre 1872 i 1880 va realitzar el millor de la seva producci: paisatges de gran espontanetat dels voltants de Pars, de Marly, Louveciennes, Bougival, Svres, Saint-Cloud o Meudon. Va morir com havia viscut, en la pobresa, abans de poder contemplar com els seus quadres, que en angoixants moments de penria havia venut a preus irrisorios, poc desprs de la seva mort comenaven a ser apreciats per la crtica i el pblic i arribaven a elevades cotitzacions al mercat artstic.

A Catalunya s representat al MNAC i al Museu de Montserrat. 
Obra.
Pont a Villeneuve-la-Garenne 1872, oli sobre tela, 49,5  65,4 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207262" title="Romancero gitano" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="86304">
Romancero Gitano s una obra potica de Federico Garcia Lorca, que va ser publicada el 1928. Els temes principals sn: la nit, la mort, l'amor, el cel i la lluna i com diu el seu nom la vida i els valors del poble gitano com a metfora de llibertat que viu al marge de la societat i s perseguit per l'autoritat.

Demostra una voluntat d'enaltir la poesia popular allunyant-se del costumisme i folklore. s una obra de gran lirisme que segueix la tradici dels "romances".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207263" title="Novella negra catalana" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="86305">

Al llarg del segle XX han estat diversos els escriptors que s han aventurat a escriure novel.la negra. Tot va sser fruit d escriptors europeus com Georges Simenon, d origen belga i sobretot anglesos, com Arthur Conan Doyle i Agatha Christie, inspirada en aquest darrer, aquests marcats per un caire ms d investigaci creant una srie de personatges com ara Miss Marple, Hrcules Poirot o Sherlock Holmes i Watson.
Per l altra banda de l atlntic van destacar autors com Raymond Chandler, ms influenciats pels crims i la mort en les seves novel.les. Tots aquests autors van portar a una gran passi a les nostres terres. I grcies a aquesta passi que venia del gnere americ d inicis del segle XX, a Catalunya, el col.lectiu Oflia Dracs, destac com a un dels pares de la novel.la policaca catalana, fins a esdevenir un dels gneres ms importants i amb un pblic fidel i generador de ms seguidors. Llavors, a poc a poc van comenar a sorgir escriptors del calibre de Manuel de Pedrolo, amb obres com "Joc Brut", Jaume Ribera i Andreu Martn, creador del detectiu cmic Flanagan, que va aparixer en deu novel.les, Ferran Torrent, promotor del gnere a les terres valencianes, amb "Grcies per la propina" o "Un negre amb saxo", o Jaume Fuster amb "La corona valenciana", en foren els principals capdavanters a les nostres terres.

 Vegeu tamb .
Hard-boiled;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207270" title="Agrupament Escolta Torxa" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="86306">



L'A.E.Torxa s un agrupament escolta d'Igualada que porta ms de 35 anys dins l'escoltisme i est afiliat al C.M.S. (Centre Marista d'Escoltes).

 Una mica d'histria .
La histria de l'A.E.Torxa va comenar el setembre de 1972. Els germans maristes ngel Berned, Enric Planes, Jaume Miarnau i Crescenciano Rodrguez reparteixen una circular als alumnes de cinqu, sis, set i vuit d EGB del collegi dels maristes d'Igualada on s'explica la formaci d'un grup de muntanyisme. Aix neix el que va ser el  CLUB DE MONTAA . Un cap de setmana es feia excursi i el segent es feia Cau. 

Aquest grup no es dedic sols a fer sortides, sin que tamb s'encarreg de la formaci dels nois d'una forma integral en els aspectes morals com educatius. Al principi, aquest grup estava format per alumnes dels Maristes, per es va generalitzar i obrir a la resta de gent d Igualada ja que no sols era un grup excursionista i d'amics sin un grup d escoltes que creien en les idees de Baden Powell.

L'any 1977 aparegu el C.M.S. i es canvi el nom, pass a ser el CEMI (Centre Escolta Maristes Igualada). A partir de llavors creix molt l entitat: comencen a acceptar nenes, es canvi de local social, es crea la branca de peus tendres (nom antic dels castors), s'edita el llibre  Un riu anomenat Anoia  que guany el premi Baldiri i Reixach el 1980. A mitjans de la dcada de 1980 hi hagu una escissi que es recuper rpidament amb diversos canvis i amb el canvi de local per l'estat runs de l anterior; comencen a funcionar els Castors i els Rvers. 

Els anys 90 foren temps d'estabilitat per l'agrupament: ja funcionen de forma estable totes les branques i el nombre d'escoltes s'estabilitza entre setanta i noranta. En aquests ltims anys s'ha ampliat el cau amb la incorporaci del 1r pis i s'ha editat el llibre dels Rvers Anoia, terra de camins, guanyador d'un dels premis del certamen Jaume Ciurana (2001). Finalment, el cau ha inaugurat les seves noves installacions al carrer del Bruc nm. 9 d'Igualada i deixa definitivament les que tenia al carrer sant Roc. Actualment est format per 18 monitors, 80 famlies i un centenar d'escoltes, a punt de celebrar el seu 35 aniversari.


 Qu fa l'A.E.Torxa? .
Durant aquests 34 anys els monitors i les monitores que porten el grup escolta han intentat formar la persona mitjanant el mtode escolta dictat per Baden Powell i la manera d'sser, sentir i actuar de Marcell Champagnat. Tot aix s'ha anat treballant a travs de la vida en grup, de les jornades de convivncia, les excursions, acampades i, de les activitats religioses. Per tant, l'agrupament parteix d una visi cristiana de la persona, de l educaci i de la vida. Est basat en l'autogesti progressiva de l'escolta tot adquirint responsabilitats i treballant diferents valors com l'estima a la natura, l'esfor, la relaci amb els altres per arribar a assumir un comproms de servei amb la societat.

L'agrupament est format pels monitors, escoltes i les famlies de cada escolta. Els monitors sn els encarregats de portar a terme les activitats de l'agrupament tot intentant obrir cam, formant un estil de vida que deixi una empremta d amor i de pau per tot all que ens envolta. Que sempre i en cada moment un spiga dir algun dels nostres lemes:  Riu amunt! ,  Tant com puc! ,  Sempre a punt! ,  Servim! . I que els nois no oblidin mai el missatge va deixar el seu impulsor:  Procurem deixar aquest mn una mica millor de com l'hem trobat  . 

Jerarquia.
Els monitors de l'agrupament formen part del Kraal de Monitors (conjunt de monitors). El cap d'agrupament rep el nom de coordinador. El kraal de Branca el formen els monitors de cada branca. Les branques sn els diferents grups d edat que hi ha dins l agrupament. Les branques sn, repartides segons edats:

 Castors i Lldrigues (7-9);
 Llops  i Daines (9-11);
 Rngers i Guies (11-14);
 Pioners  i  Caravel.les (14-17);
 Rvers (ms de 17);
	
Cada Branca t el seu cap i els seus crrecs interns com si fos un Kraal per en petit.

L'A.E. Torxa est afiliada al C.M.S. El Centre Marista d'Escoltes, que s una entitat que busca el desenvolupament dels nens i joves a travs del mtode escolta ideat per Baden Powell i amb l'estil educatiu Marista. El seu projecte s el mateix que el de l'A.E.Torxa per en un mbit ms gran. El C.M.S el formen 10 agrupaments escoltes repartits per tots els collegis Maristes de Catalunya. D'aquesta manera es fa present a Barcelona (amb 3 grups), a Badalona, a Rub, a Sabadell, a Girona, a Matar, a Lleida i a Igualada. I resten oberts a tots aquells nens i nenes que vulguin compartir amb ells aquest cam de creixement i maduraci.

Les activitats que es realitzen en l agrupament sn molt diverses per sempre s'intenta seguir l'estil de vida de Baden Powell. Baden Powell volia que es fessin les activitats en la natura, per aix fer-ho ara sempre s molt difcil. Aix que cada dissabte els i les escoltes es troben al Cau (local social)  i el kraal de la branca organitza les seves activitats (jocs, tallers, cants, dinmiques, excursions...) segons la seva metodologia. 

 Els Castors i els Llobatons (de 7 a 11 anys) centren la seva activitat bsicament en el joc, petites sortides i l'aprenentatge de diferents tcniques (orientaci, animaci, cuina, ...).
 Els Rngers i els Pioners (de 12 a 17) ja comencen a escollir i organitzar les seves prpies activitats mitjanant l'Operaci i l'Empresa respectivament.
 Les activitats i el servei dels Rvers (ms de 17 anys) depenen totalment d'ells mateixos.

A l'estiu tots fan una activitat conjunta: Castors, Llops i Rngers fan el campament amb tendes. Els Pioners sempre fan una travessa o ruta; i els Rvers tenen un ventall de possibilitats que ells mateixos trien (camps de treball, collaboracions al campament, casals, travessa...).
	
A nivell de C.M.S. es troben tots els agrupaments d'arreu de Catalunya en les celebracions conjuntes de la Psqua per branques, la Trobada General cada dos anys i diferents trobades que s'organitzen per grups d'edats (trobades esportives, excursions,...).

L'Agrupament Escolta Torxa es mou en un mbit molt ample com s la ciutat d'Igualada i rodalies; el local social est situat al carrer de del Bruc de la mateixa ciutat. Al ser una entitat relacionada amb l'escola Maristes t dret a utilitzar les installacions de l'escola; aquesta possibilitat s molt utilitzada per manca d'espai del local social perqu tot i ser molt gran, la quantitat d'escoltes fa que sigui insuficient. Dins del nostre agrupament hi ha gent d'arreu de la ciutat i dels pobles vens com poden ser Castellol, la Pobla de Claramunt, etc... 

L'A.E.Torxa t un organigrama dels diferents crrecs que sn permanents durant tot l'any. Aquests estan recollits dins del  FAMS DOSSIER GROC  que s el Projecte d organitzaci i estructurament de l'agrupament. Rep aquest nom perqu groc s el color bsic de l'escut de l'agrupament. 

Hi ha els crrecs de secretaria, administraci i coordinaci (SAC) que sn els que s'encarreguen de la part ms burocrtica i de gesti de l'entitat i, tamb n'hi ha altres que s'ocupen ms del funcionament intern i que no falti res a l'hora de realitzar les activitats com sn l'encarregat de material, de la farmaciola, de manteniment, d'autocars, de biblioteca, de premsa, fotografia, de l'APIME (Associaci de Pares i Mares d Escoltes), i de l'ordinador. La interrelaci dels diferents crrecs dna lloc a que l'entitat funcioni adequadament.

 Enllaos externs .
 web de l'agrupament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207271" title="Guillermo Gonzlez Gilbey" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="86307">

Guillermo Gonzlez Gilbey (1926-1987) fou el fundador de l'Institut Guttmann.

Va patir un accident de trnsit que el va deixar tetraplgic l any 1958. Per tal de rebre l'assistncia mdica i rehabilitadora adequada, el Sr. Gonzlez Gilbey va haver de ser traslladat a Anglaterra on, grcies a les noves tcniques desenvolupades pel doctor Guttmann, va poder adquirir, en menys d un any, el grau de rehabilitaci necessari per ser un home novament emprenedor, tot i les grans limitacions fsiques i l'obligada cadira de rodes. Quan va tornar a Barcelona, va crear un centre hospitalari especialitzat que pogus proporcionar als paraplgics i tetraplgics l'assistncia sanitria i el tractament de rehabilitaci que ell va rebre a l'estranger.

El 27 de novembre de 1965, va inaugur a Barcelona el primer hospital d Espanya dedicat al tractament i la rehabilitaci integral de les persones afectades per lesions medullars. Aquest primer centre es va construir a l'antic Hospital de la Magdalena, situat al barri de la Sagrera de Barcelona que, en aquell moment, no s estava utilitzant, i es va adaptar per fer realitat aquest projecte.

El nou hospital va rebre el nom d'Institut Guttmann en honor del Dr. Sir Ludwig Guttmann el qual, desprs de la Segona Guerra Mundial, i en veure les desoladores conseqncies dels lesionats medullars, va instaurar unes bases renovadores per al seu tractament i rehabilitaci.

 Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Guttmann;
 Guillermo Gonzlez Gilbey - Institut Guttmann;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207272" title="Constant Mnager" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="86308">

Constant Mnager (Rouen, 15 d'abril de 1889 - Amiens, 19 de desembre de 1970) s un ciclista francs que fou professional entre 1907 i 1914 i el 1919. Durant la seva carrera aconsegu 2 victries, una d'elles una etapa al Tour de Frana. 

 Palmars .
1909;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1r a la Imola-Piacenza-Imola;

 Resultats al Tour de Frana.
1907. Abandona (7a etapa) ;
1908. Abandona (4a etapa) ;
1909. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1910. 18 de la classificaci general ;
1911. 22 de la classificaci general ;
1912. Abandona (4a etapa) ;
1913. Abandona (3a etapa) ;
1914. 34 de la classificaci general ;
1919. Abandona (2e etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa de Constant Mnager ;
Fitxa de Constant Mnager ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207274" title="Ernest Paul" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="86309">

Ernest Paul (Villotte-sur-Ource, 5 de desembre de 1881 - Saint-Gatien-des-Bois, 9 de setembre de 1964) va ser un ciclista francs que fou professional de 1908 a 1914 i de 1919 a 1922. Era  germanastre del ciclista luxemburgus Franois Faber.

 Palmars.
1908;
 3r de la Pars-Lilla;
1909;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 3r a la Pars-Tours;
1910;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1911;
 3r a la Pars-Brest-Pars;
1919;
 1r a la Nia-Annot-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1908. 18 de la classificaci general ;
1909. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1910. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1911. 8 de la classificaci general ;
1912. Abandona (4a etapa) ;
1913. Abandona (3a etapa) ;
1914. 12 de la classificaci general ;
1921. 27 de la classificaci general ;
1922. 30 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars d'Ernest Paul ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207277" title="Sbastien Bourdon" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="86310">
 
 
 
Sbastien Bourdon (Montpeller, 2 de febrer de 1616 - Pars, 8 de maig de 1671) fou pintor de l'escola barroca francesa. Retratista, paisatgista, pintor de temes religiosos i aiguafortista. Cofundador de la Acadmia Reial de Pintura i Escultura de Pars. Pintor de cmera de la cort de la reina Cristina de Sucia.

Biografia. 
Fill de Morin Bourdon i Jeanne Gaultire, provinents de modestes famlies d'artesans, de fe calvinista. A l'edat de sis anys va ser enviat pel seu pare a Pars, com aprenent de pintor. El 1630 va deixar l'aprenentatge i va viatjar a Bordeus i Tolosa de Llenguadoc, realitzant alguns treballs menors. 

Dotat d'un gran talent per a copiar a altres pintors, va viatjar a Roma el 1634, on sobreviuria realitzant cpies de pintors de moda: Claude Lorrain , Van Laer (Bamboccio)... Va estudiar l'obra de Nicolas Poussin, la qual va influenciar el seu propi estil. 

El 1637 va haver d'abandonar Roma per a fugir dels crrecs d'heretge ordenats per la Inquisici, donada la seva fe calvinista. Va viatjar a Vencia, on va romandre un curt temps abans de regressar a Pars. Amb tot, li va donar temps a absorbir certes receptes escenogrfiques i de color de clssics com Paolo Veronese. A Pars va ser rebut pel seu amic el pintor Luis de Guernier, i el 1641 es va casar amb la germana d'aquest. 

En aquest perode Bourdon va comenar a desenvolupar un estil ms personal i definit. El 1643 va pintar per a la Catedral de Notre Dame de Pars, la seva obra El Martiri de San Pere, continuant els seus treballs amb altres obres importants. El 1648 va formar part del grup fundador de l'Acadmia Real de Pintura i Escultura de Pars, conegut com els 12  antics  . El mateix any va esclatar la revolta popular coneguda com la Fronda, la qual va tenir l'efecte de reduir els seus encrrecs de treball, la qual cosa va fer que el 1652 accepts la invitaci de la reina Cristina de Sucia per a treballar com pintor de cmera de la cort de la sobirana. 

Va realitzar nombrosos retrats i la coneguda obra Cristina de Sucia a cavall, la qual va ser regalada per la reina sueca al rei espanyol Felip IV. Amb l'abdicaci de Cristina de Sucia el 1654, Sbastien Bourdon va retornar a Pars, on assumiria com rector de l'Acadmia de Pintura i Escultura. 

El 1657 es va traslladar a la seva ciutat natal, Montpeller. All va realitzar nombrosos retrats, i les obres La Caiguda de Simn el Mag i Les Set Obres de Misericrdia per a la catedral de San Pere de Montpeller. Sembla que va acaparar tants encrrecs, que va treure treball a altres artistes del lloc, el que va provocar recels. 

El 1663 va regressar a Pars, on seguiria treballant en importants obres fins a quan la seva salut es va deteriorar. En aquesta ciutat va morir el 8 de maig de 1671. Entre els seus exemples a museus de l'estat espanyol, destaquen: La serp de metall (Museu del Prado) i una "Sagrada Famlia" (Museu Thyssen-Bornemisza). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207278" title="Eugne Christophe" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="86311">

 Eugne Christophe (Malakoff, 22 de gener de 1885 - Pars, 1 de febrer de 1970) s un ciclista francs. Era sobrenomenat El Vell Gal. Abans de fer-se ciclista professional era many. 

Biografia.
La seva carrerca ciclista est plena de moments de mala sort que li impediren assolir majors xits. 

Al Tour de 1912 el sistema de classificaci per punts evita que Christophe el guanyi. Durant la cursa va demostrar ser el ms fort, per la uni de tots els belgues va fer que guanyessin els punts necessaris per obtenir la victria final. Com a resultat d'aquestes tctiques el Tour de 1913 torn a una classificaci general basada en el temps assolit. 

Al Tour de 1913 s atropellat per un cotxe tot baixant el Tourmalet. La seva bicicleta es trenca i com el reglament del moment prohibia tota assistncia en carretera va haver d'anar a buscar una farga, a 15 km, on ell mateix es repar la bicicleta. L'incident li fa perdre quatre hores respecte els primers classificats, esvaint-se de cop tots els somnis de victria final..

Al Tour de 1919, Eugne Christophe fou el primer portador del maillot groc a la sortida de l'11a etapa entre Grenoble i Ginebra sobre una idea d'Henri Desgrange que desitjava distingir ms fcilment i honorar el lder de la classificaci general. Slid lder amb 28 minuts d'avantatge sobre el segon classificat a dues etapes del final trenca la bicicleta. Ell mateix haur de reparar la bicicleta, sense cap mena d'ajuda, cosa que li far perdre ms d'una hora i el maillot groc, que passa a mans de Firmin Lambot. La popularitat del Christophe es troba en aquells moments en el mxim apogeu i el diari L'Auto llana una subscripci per tal de recompensar aquest corredor desgraciat. 

Va disputar dues vegades la Mil-San Remo, que va guanyar el 1910 amb diverses hores d'aventatge sobre el segon, desprs d'haver rodat durant bona part del recorregut per zones amb ms de 30cm de neu. Dels 63 ciclistes que prengueren part d'aquella edici sols 4 l'acabaren.

Palmars.
1903;
 2n a la Pars-Rouen;
1907;
 3r a la Pars-Rungis;
1909;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r (ex-aequo) de la Pars-Calais;
1910;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r a la Mil-San Remo;
1911;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 2n a la Volta a Blgica;
1912;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 2n al Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
1913;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
1914;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r de la Polymultiplie;
1917;
 3r de la Pars-Tours;
1919;
 3r del Tour de Frana. 1r ciclista en dur el maillot groc;
1920;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r de la Pars-Tours;
 2n de la Pars-Roubaix;
1921;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r de la Bordeus-Pars;
 2n de la Pars-Brest-Pars;
1925;
 1r del Circuit de Bourbonnais;
1926. ;
 1r del Circuit de Bourbonnais;
 1r a Annemasse;

Resultats al Tour de Frana.
1909. 9 de la classificaci general ;
1911. Abandona (12a etapa) ;
1912. 2n de la classificaci general i vencedor de tres etapes;
1913. 7 de la classificaci general ;
1914. 11 de la classificaci general;
1919. 3r de la classificaci general;
1920. Abandona (7a etapa) ;
1921. Abandona (8a etapa) ;
1922. 8 de la classificaci general;
1925. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Eugne Christophe ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207279" title="Sant Ferriol mrtir" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="86312">


Ferriol (en llat Ferreolus) va ser un militar rom i un mrtir, que fou decapitat a Viena del Delfinat, prop de la ciutat de Li (l'antiga Lugdunum), durant la persecuci de l emperador Diocleci, al segle IV. Va ser decapitat en el moment que va fugir del calabs on estava empresonat.

La llegenda catalana de sant Ferriol.
Tradicionalment, s'explica la histria d'en Ferriol com a cap d'una colla de bandolers de la vila de Besal, a la Garrotxa. Ferriol tenia el costum d anar a la taverna desprs de robar, on s'apostava qui podia mantenir l equilibri havent begut fora vi. Com que en Ferriol era molt creient tamb anava a confessar-se desprs de delinquir, per sempre tornava a robar, fins que un dia va decidir practicar la fe cristiana i deixar de robar, aix que els seus companys lladres el prengueren per trador. Aleshores, van decidir matar-lo i l'enterraren al celler de la taverna sota una bta de vi. Miraculosament, el vi d'aquella bta mai deixava de rajar, fins que un dia el taverner el va descobrir enterrat i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bta. Des d'aquell moment en Ferriol es convert en sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s'acabava, el conegut ball de Sant Ferriol. 
Actualment Sant Ferriol s considerat el patr dels lladres.

 Enllaos .
 Resum biogrfic; altres sants Ferriol ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207280" title="El Canto del Loco" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="86313">
El Canto del Loco (ECDL) s un grup de pop espanyol que es va crear l'any 2000. 

Es distingeixen d'altres grups per les seves canons rtmiques i enganxoses, amb les lletres i temtiques de les quals els joves s'hi senten molt identificats i a ms troben molt divertides, per exemple La madre de Jos, Volver a disfrutar. Presenten canons romntiques amb una miqueta de "xuleria" i positivitat. Al 2005 van guanyar el premi a la millor actuaci espanyola als MTV Europe Music Awards.

Actualment (2007) estan preparant un nou lbum d estudi, que eixir l'1 d'abril del 2008. 

 Reconeixements .
ECDL ha rebut tres premis musicals: el MTV Europeu, l'Ondas i el Premi de la Msica. 

A ms han estat:
 Nominats a la IV edici dels Premis Amigos a les categories  Millor Grup Nacional  i  Grup Revelaci Espanyol , al 2002. No van poder arravatar el premi a Estopa.
 Nominats a la IX edici dels MTV Europe Music Awards a la categoria de  Millor Grup Espanyol , al 2003, a Edimburg.
 Guanyadors en la X edici dels MTV Europe Music Awards en la categoria de  Millor Grup Espanyol , el 2003, a Edimburg. ;
 Guanyadors del Premi Ondas Especial del Jurat 2004 a la millor categoria de  Millor Grup en Directe :  Per la gran capacitat de connexi amb un pblic que ha omplert ms de 200 concerts durant aquests dos ltims anys.  El premi va ser entregat per Iaki Gabilondo i Gemma Nierga.
 Guanyadors del seu segon premi MTV Europe Music Awards a la categoria de  Millor Grup Espanyol , al 2005 a Lisboa.
 Guanyadors del Premi Ondas 2005, per segon any consecutiu. Aquesta vegada en la categoria de segon Millor Grup espanyol  per:  Convertir-se amb un fenomen de massa com feia temps que no se'n vivia a la msica espanyola . El premi va ser entregat per: Carles Francisco i ngels Barcel.
 Guanyadors de dos Premis de la Msica al 2006 com  Millor Grup  i  Millor Gira  pels concerts realitzats juntament amb  Hombres G , que van compartir amb ells.
 De tots els membres del grup, s coneguda la presncia d'una figura que els acompanya des dels seus comenaments all a l'any 2000. Amb presncia en ms de 50 concerts d'El Canto del Loco, Fernando Lorente ha estat nomenat pel grup "El 5 de la banda". ;
 Pel seu lliurament al pblic se'ls va concedir el 2005 el premi als "Models de la Joventut" atorgat per la Fundaci Bip-Bip a Madrid.
 Premiats amb 3 Premis Principals (2006): millor grup nacional, millor gira nacional (En gira Zapatillas '06) i millor can nacional (Volver).

 Components del grup .

Dani Martn (vocal);
David Otero (guitarrista);
Chema Ruiz (baix);
Jandro Velzquez (bateria);

 Discografia .

lbums d estudi.

El Canto del Loco (2000), BMG Music Spain, S.A.

L lbum debut del grup madrileny va sortir en venda el 19 de juny. L lbum, que va comptar amb la producci d'Alejo Stivel, inclou una versi de "Vivir as es morir de amor", de Camilo Sesto. D'aquest lbum van aconseguir vendre 100.000 cpies (disc de plat) a Espanya.

A Contracorriente (2002), BMG Music Spain, S.A.

El segon disc del grup va sortir en venda el 4 de mar. Entre les canons s inclou una versi del clssic Crash, de The Primitives; a ms, compta amb la collaboraci especial d'Amaia Montero, la vocalista de La Oreja de Van Gogh, en la can "Puede ser". Les vendes d'aquest treball van ascendir a ms de 300.000 cpies (triple plat).

Estados de nimo (2003), BMG Music Spain, S.A.

El 26 de maig es va publicar el tercer disc d estudi de ECDL. De nou, el grup va comptar amb la producci de Nigel Walker. El primer single va ser  La madre de Jos . Les ventes d aquest treball, van seguir ascendint, aconseguint aquesta vegada el triple plat a Espanya per la venda de 300.000 cpies.

Zapatillas (2005), BMG Music Spain, S.A.

El 21 de juliol es va publicar el quart lbum d estudi del grup ECDL, que es va llanar amb el single homnim al disc. 13 canons i un DVD amb 14 temes gravats al seu local d assaig, entre les quals s inclou el tema indit  Quiero . Inclou la primera can cantada a duo per Dani i David,  Tal como eres . Ara per ara, s han venut ms de 400.000 cpies, i ha estat en el TOP 100 de vendes ms de 100 setmanes, en part per la reducci de preus del seu CD en la majoria de comeros.

Personas (2008), BMG Music Spain, S.A.

 Singles .
2000 Pequeita;
2000 Llueve en m;
2001 Eres un canalla;
2001 Y si el miedo;
2001 Vivir as es morir de amor;
2002 Son sueos;
2002 Puede ser (amb Amaia Montero);
2002 A contracorriente;
2002 Crash;
2002 Contigo;
2003 La madre de Jos;
2003 Volver a disfrutar;
2003 Ya nada volver a ser como antes;
2004 Insoportable;
2004 No voy a parar;
2004 Una foto en blanco y negro;
2004 Despirtame;
2005 Zapatillas;
2005 Volver;
2006 Besos;
2008 Personas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207282" title="Louis Heusghem" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="86314">

Louis Heusghem (Ransart, 26 de desembre de 1882 - Montignies-le-Tilleul, 26 d'agost de 1939), va ser un ciclista belga que va crrer entre 1911 i1922. Els seus xits ms importants foren dues etapes al Tour de Frana i una Pars-Tours.

Palmars.
1912;
 1r a la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1920;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana. 
1911. 5 de la classificaci general ;
1912. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1913. Abandona (7a etapa) ;
1914. 10 de la classificaci general ;
1920. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1921. Abandona (2a etapa) ;
1922. 19 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa de Louis Heusghem ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207284" title="Marcel Godivier" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="86315">

Marcel Godivier (Versailles, 17 de gener de 1887 - Dreux, 9 de febrer de 1963) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1907 i 1922. Durant la seva carrera professional destaquen les dues etapes guanyades al Tour de Frana de 1911.

Palmars.
1909;
 1r a la Pars-Chateauroux;
1911;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
 1r a la Pars-Beaugency;
1913;
 3r al Giro de Llombardia ;
1917;
 1r a la Le Mont St Michel-Pars;
 2n a la Pars-Tours;

Resultats al Tour de Frana.
1910. Abandona (14a etapa) ;
1911. 6 de la classificaci general i vencedor de dues etapes  ;
1912. Abandona (10a etapa) ;
1913. Abandona (4a etapa) ;
1914. 30 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Godivier ;
Fitxa de Marcel Godivier a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207286" title="El Canto del Loco (disc)" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="86316">
El Canto del Loco s el primer lbum d'estudi de la banda espanyola El Canto del Loco, llanat el 16 de juny de 2001 a Espanya.

Llista de canons.
 Volver a disfrutar	3:11;
 La madre de Jos	3:11;
 Ya nada volver a ser como antes	2:55;
 Insoportable	4:08;
 Dentro de m	3:28;
 Otra vez	3:22;
 Siempre cerca	3:43;
 Como un perro ladrando	2:38;
 Ekix	3:39;
 Una foto en blanco y negro	3:29;
 No voy a parar	3:17;
 Te recuerdo	2:36;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207287" title="C-4" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="86317">
 El C-4 o  Composition C-4  s una varietat com d'explosiu plstic d's militar. El terme  composition  s usa amb angls per a qualsevol explosiu estable, i la "composition A" i la "composition B" sn altres variants conegudes.

 Composici .

El C-4 es compon de explosiu, aglomerant plstic, plastificant i, generalment, marcador o productes qumics adjunts tals com 2,3-dimetil-2,3-dinitrobut (DMDNB) per ajudar a detectar l explosiu i a identificar la seva font. Com amb molts explosius Plstics, el material explosiu del C-4 es RDX (tamb conegut com ciclonita o  trinitaminaciclotrimetil), que forma al voltant del 91% del pes del C-4. El plastificant s dietilhexil o el dioctil sebacat (5,3%), i l aglomerant s el polisobutil (2,1%). Un altre plastificant usat s el dioctil adipat (DOA). Una quantitat petita d oli de motor SAE 10 (1,6%) s agrega tamb. El C-4 detona a prop de 8.050 m/s.

 Fabricaci .

El C-4 es fabrica combinant la mescla de RDX amb el conglomerant dissolt a un solvent. El solvent llavors s evapora, i s asseca i es filtra la mescla. El material final s un slid griss amb una aparena semblant a argila de modelar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207288" title="Brutal death metal" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="86318">

El Brutal death metal o simplement Brutal death, s un subgnere del fenomen musical anomenat death metal. 
Va sorgir a principis dels anys 80, concretament a l any 1984 en un conflictiu barri de Nova York. 
El primer grup de msica que es va atrevir amb aquest subgnere del metal va ser Hellhammer, seguit de Cannibal Corpse, Vital Remains i Suffocation. 

El brutal death es caracteritza per una bateria molt rpida, guitarres distorsionades, i baixos de dos pedals d'efecte, enlloc d'un.
Els cantants fan servir aparells que canvien la veu per aconseguir sons guturals i greus i impossibles de entendre.	

El brutal death narra les histries de conqueridors especialment cruels, de pactes satnics, d'ngels de la mort i de futurs apocalipsis. 

Ara, en l actualitat, el brutal death porta un gran nombre de seguidors a les espatlles, igual que el gran nombre de grups que condueixen aquest moviment musical a ser un dels ms afamats de la histria.

Entre el grups del brutal death cal destacar: Slayer, Kreator, Sodom, Sepultura, Wormed i Possessed.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207289" title="Jules Masselis" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="86319">

Jules Masselis (Moorslede, 19 de novembre de 1886 - Roulers, 29 de juliol de  1965) fou un ciclista belga. Les seves victries ms importants foren la Volta a Blgica de 1910 i dues etapes al Tour de Frana.

 Palmars .
1909;
 1r a la Pars-Lieja;
1910;
 1r a la Volta a Blgica;
1911;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1912;
 1r a la Pars-Menin;
1913;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1911. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1913. Abandona (5a etapa) i vencedor d'una etapa ;
1920. Abandona (7a etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa de Jules Masselis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207290" title="(89) Julia" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="86320">
Julia s l'asteroide nm. 89 de la srie. Fou descobert per l'douard Stephan a Marsella el 6 d'agost del 1866, i fou el primer dels seus dos asteroides descoberts.

s un asteroide gran del cintur principal. Es creu que el nom es deu a Santa Jlia de Crsega.

 Enllaos externs .
Simulaci orbital en format JPL (Java) / Efemrides;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207292" title="Bagra" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="86321">


La bagra (Leuciscus cephalus) s un peix tpic del curs mitj dels rius del Principat de Catalunya, tot i que no fa gaires anys era abundant tamb als cursos baixos, per, per culpa de la contaminaci, n'ha desaparegut de la majoria.

Costums.

A diferncia de la majoria de ciprnids, es mant en activitat durant tot l'any, no enllotant-se a l'hivern, preferint els corrents rpids i poc contaminats a la semblana dels salmnids.

Alimentaci.

s el peix autcton ms depredador. Els grans exemplars poden arribar a 2 kg de pes, alimentant-se de tota classe d'invertebrats, dhuc granotes, peixos i fruits.

Distribuci.

s un peix present a la fauna europea i d'algunes zones de l'Orient mitj. A Catalunya, el trobem al riu Llobregat, on antigament abundaven en tot el seu curs, per, avui dia ms al sud d'Olesa de Montserrat, les captures sn gaireb excepcionals. A la resta, les seues poblacions fluctuen depenent de la contaminaci.

En general, les poblacions sn joves i els exemplars no ultrapassen els 30 cm. De fet, aquestes poblacions es mantenen mercs a les existents a les rieres dels marges del Llobregat que sn el principal refugi de cria per a l'espcie.

Tamb n'hi ha a l'alt curs del riu Ripoll, de la riera de Caldes, i en algunes rieres del vessant del riu Ripoll.

Enllaos externs.

 Fotografies de bagres en diferents estadis de maduresa.;
 Descripci de la bagra. ;
 La bagra a la Llista d'Espcies Amenaades. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207294" title="Digital Asset Management" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="86322">
Digital Asset Management (DAM) pot traduir-se com a Gesti de recursos digitals. Tamb se l pot anomenar Digital Asset Manager si es parla de l encarregat d implementar la tecnologia. Aquesta permet, tant en l'mbit personal com en el professional, l'emmagatzematge de dades digitals d'una manera endreada. En aquesta tecnologia s'han d'incloure, tamb, processos d'indexaci, cerca i recuperaci de les dades. T l'objectiu de facilitar l'accs a diferents persones des de diferents ubicacions.
Tamb se l'anomena MAM(Multimedia Asset Management) en el moment en qu el sistema controla les dades abans de ser digitalitzades.

Motivaci.
Els gestors de continguts no es una cosa nova ja que des del moment que van comenar a emmagatzemar-se tota mena de documents ja va aparixer la necessitat de tenir-los ben organitzats. Les necessitats dels primers gestors no eren massa dispars de les dels gestors actuals, tals com els DAM.
La reducci del preu de l emmagatzematge, les millores en digitalitzaci, l augment dels amples de banda disponibles i la diversitat de dispositius electrnics disponibles, fan que la quantitat de recursos digitals hagi crescut d una forma espectacular.
El creixement ms gran ha estat, per, al mn audiovisual, en gran part grcies a Internet i a nous codificadors de vdeo i udio.
Degut a aquesta proliferaci de continguts digitals, apareix la necessitat de disposar d un bon gestor de recursos digitals (Digital Asset Manager, DAM).

Usos.
Dintre dels DAM poden ser dividits bsicament en dos mbits: el professional i el domstic. A continuaci s'explica amb ms profunditat cadascun.

mbit professional.
Quan es parla d mbit professional es fa referncia a grans empreses i corporacions que mouen un gran volum de dades les quals han de ser fcilment recuperables. La utilitzaci de DAMs en mbits professionals t infinites possibilitats i avantatges. Permet un estalvi enorme de temps que pot ser emprat en altres tasques. Tamb permet un gran estalvi de suports fsics d emmagatzematge com ara el paper, paper fotogrfic, suport fsic per a vdeo (pellcula cinematogrfica, CD, DVD, etc), suports fsics per a msica (cinta magntica, DAT, etc), etc. Com a contrapartida implica l s de sistemes d emmagatzematge verstils i de gran capacitat.
En aquesta direcci van les iniciatives de paperless office (oficina sense paper) on es promou el no s de paper a les oficines ja que t un clar impacte al medi ambient i tamb econmic.
En el mn professional podem trobar diferents sistemes desenvolupats per diverses empreses. Tenim,per exemple, La suite Digition de Activa Multimdia o el software DSpace del MIT amb collaboraci de HP.


mbit domstic.

En ser un producte orientat al gran pblic ha de ser un sistema molt ms simple i econmic que els DAM orientats a grans empreses.
En l mbit domstic es disposa, tpicament, d un ordinador personal on hi ha diferents tipus d arxius digitals emmagatzemats i, un cop ms, interessa tenir-los organitzats de forma que puguin ser buscats, utilitzats i modificats amb facilitat.
En l actualitat el mes com s tenir diverses aplicacions que controlin diferents tipus de dades segons les seves caracterstiques. Normalment hi ha un programa especialitzat en l organitzaci de msica i vdeos (com ara iTunes de Apple o Creative MediaSource Organizer de Creative Labs). Aquest s el camp ms exts avui en dia grcies a la gran proliferaci de dispositius mbils audiovisuals.
Grcies tamb a l augment del nmero de cmeres digitals disponibles i a l abaratiment de l emmagatzematge, el volum de fotografies augmenta cada vegada ms. Amb aix, la necessitat de tenir-les organitzades, un cop ms per al seu fcil accs, s ms gran. En aquest mbit tenim programes com ara Picasa de Google, Adobe Photoshop Lightroom de Adobe o Aperture de Apple, que ens permeten tenir organitzades totes les fotografies emmagatzemades i afegir-hi metadades per tal de poder tenir una organitzaci ms ptima.
El gran salt en els DAM orientats a fotografies el va fer Sony amb el seu dispositiu GPS-CS1. Aquest t la funci d emmagatzemar la localitzaci exacta d una fotografia en el moment de fer-la. 
Altres especialitzacions de DAM a nivell domstic, com ara l organitzaci de documents de text, no estan tan desenvolupats degut a la falta de demanda sobre aquest camp.


DAM Online.
A banda dels DAM que un usuari o empresa pugui tenir, n hi ha d un altre tipus que s anomenen DAM Online. Aquests, normalment, ofereixen un servei d allotjament , organitzaci i compartici d arxius. Tpicament sn capaos de manegar tot tipus de dades. Tant imatges, com documents passant per msica i vdeo.
Aquest servei normalment l ofereixen empreses per a altres empreses. Solen ser, per tant, serveis de pagament.
Com a exemple d aquesta modalitat de DAM trobem el sistema Fluxion de l empresa wollzelle.
Un altre estil de DAM Online el proposa grup iking networks amb el software Image Arcadia. Aquest s open source i s un programari que permet ser installat en un servidor de pgines web amb l objectiu d organitzar els arxius d aquella pgina web. Tamb suporta tot tipus d arxius. El valor afegit que proporciona s el fet de qu el programador s estalvia hores de programaci ja que el software s encarrega de, per exemple, organitzar les galeries d imatges i crear el codi HTML amb les miniatures d aquestes.




Esquema de funcionament.

----

A/D.
Convertidor Analgic/Digital. Aquest bloc no forma part del DAM per s molt important perqu, juntament amb un transductor, permet la digitalitzaci de les dades.

Emmagatzematge.
s el primer pas que realitza el DAM. L nic propsit que t s el d introduir les dades digitalitzades al sistema. Pot ser realitzat alhora el procs d indexaci per tal d introduir des d un bon principi les dades ben indexades.

Indexaci.
Aquest bloc t com a objectiu principal el facilitar l accs a les dades a travs de la introducci de metadades associades. El procs pot fer-se just desprs de ser emmagatzemat un fitxer al sistema o en qualsevol moment que es vulgui canviar les seves metadades associades.
Per una ptima indexaci  de les dades es pot utilitzar l estndard MPEG-7 que se centra en la descripci del procs d indexaci.
Val a dir que el procs d introducci de metadades pot fer-se de forma manual o automtica. En cas que es faci de forma manual consisteix en alguna persona que visiona les dades i, seguint un criteri, les indexa. La forma automtica, en canvi, consisteix en un procs realitzat per una aplicaci que extreu caracterstiques, sense supervisi humana, de les dades i fa la indexaci automticament. Aquesta ltima forma, per, est en un procs molt prematur de desenvolupament.

Edici.
Un bon DAM ha de disposar d aquest bloc. No s, per, indispensable. Ens permet editar els diferents tipus de dades. Fer retocs a una imatge o ampliar el contingut d un document de text, per exemple.

Cerca.
El bon funcionament d aquesta part est estretament lligada a la correcta implementaci del bloc de indexaci. La cerca es basa en les metadades associades a cada fitxer.
La funcionalitat d aquest bloc no s ms que la de cercar i entregar els resultats segons algun parmetre introdut per l usuari.
Un cop tenim les dades emmagatzemades, si volem tornar a accedir-hi per ampliar metadades o editar, haurem d utilitzar el cercador per trobar l arxiu desitjat.

D/A.
Per ltim trobem el convertidor Digital/Analgic i un altre transductor. Com el A/D, no formen part del DAM. Tot i aix aquest ltim pas s necessari per tal que l usuari pugui visualitzar les dades.

Enllaos externs.
Intro to Digital Assetm Management  Introducci a la gesti de recursos digitals ;
What's the DAM difference?  Article sobre sobre millores i avantatges dels DAM respecte els seus antecessors ;
DAM Trends  Pgina amb noticies sobre el mn dels DAM ;
The DAM Forum  Frum sobre DAM;
Digition Suite  Pgina oficial del Digition;
Digition Suite  PDF oficial del Digition;
Manage This - The Extensis Community Blog covering Font Manage, Digital Asset Management and info for Creative Professionals  Blog sobre DAM i altres amb objectius creatius ;
Fluxiom  Pgina oficial del sistema Fluxiom ;
Via2 Platform  Pgina d'un DAM amb moltes funcionalitats ;
DSpace  Pgina oficial de DSpace ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207296" title="Andoni Zubizarreta Urreta" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="86323">

Andoni Zubizarreta Urreta s un ex futbolista espanyol, nascut a Vitria (laba). Va jugar en la demarcaci de porter. Form part d'alguns dels millors clubs de futbol espanyols de la seva poca (Athletic Club de Bilbao, Futbol Club Barcelona i Valncia Club de Futbol) amb els quals va aconseguir 12 ttols nacionals i internacionals (entre ells la Copa d'Europa). Va disputar 126 partits amb la selecci espanyola.

Biografia. 
Va nixer en Vitria per la falta d'un hospital ms proper al seu poble, Aretxabaleta. Es va iniciar jugant en la Unin Deportiva Aretxabaleta (UDA) d'Aretxabaleta. Posteriorment va fitxar pel Deportivo Alavs de Vitria, abans d'ingressar en el filial de l'Athletic, el Bilbao Atltic. Va debutar a primera amb l'Athletic Club de Bilbao el 19 de setembre de 1981 en el partit Atltic de Madrid 2:0 Athletic, la porteria del qual va defensar durant diverses temporades, sent el porter titular del llegendari Athletic que, amb Javier Clemente en la banqueta, va conquistar dues Lligues consecutives, en les temporades 1982-1983 i 1983-1984, una Copa del Rei (1984) i una Supercopa d'Espanya (1984). 

En 1986, desprs de disputar el Mundial de Mxic (1986), i considerat ja el millor porter d'Espanya, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, club on aconseguiria la seva plenitud futbolstica i els seus majors xits professionals. A pesar d'uns inicis molt difcils (noms arribar, li va llevar el lloc a Urruti, que era un dol per a l'afici cul), va acabar demostrant la seva vlua grcies a la confiana del tcnic angls Terry Venables, i va poder desenvolupar una gran temporada, la 1986-1987, en la qual va acabar guanyant el Trofeu Zamora, al ser el porter menys golejat de la lliga.

Va ser un porter sobri, poc donat als adorns esttics, per destacava pel seu gran sentit de la collocaci, la seva seguretat, el domini del joc aeri, i el seu gran carcter i personalitat. Va ser un dels lders del FC Barcelona, i capit de l'equip durant diverses temporades. El seu punt ms feble era el joc amb els peus, faceta en la qual va haver de millorar molt a partir de 1989 quan Johan Cruyff, nou tcnic barcelonista, va implantar un sistema de joc molt ofensiu que sovint deixava desprotegida la defensa i obligava a Zubizarreta a jugar molt avanat.

Els vuit anys que va defensar la porteria del Barcelona sn considerats el perode ms brillant de la histria del club. Van ser els anys de l'anomenat "Dream Team" de Johan Cruyff, en els quals va compartir vestuari amb jugadors com Bakero, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoichkov, Josep Guardiola o Romrio.

Va abandonar el club en 1994, desprs de la final de la Copa d'Europa d'Atenes que el FC Barcelona va perdre davant l'AC Mil per 4-0. Sempre s'ha considerat que Zubizarreta va ser injustament tractat com un dels culpables d'aquella derrota, que el club va prescindir d'ell precipitadamente, i sense dispensar-li el comiat que hagus merescut. La seva marxa, a ms, va deixar un buit en la porteria que el club barcelonista va trigar molt a cobrir.

Desprs de marxar del FC Barcelona va fitxar pel Valncia CF, club en el qual va jugar quatre temporades al mxim nivell. 

Es va retirar com jugador en actiu en 1998 havent acumulat un impressionant palmars, i amb el rcord d'haver estat el primer jugador de la histria a haver jugat ms de 50.000 minuts en la Lliga espanyola. En total va disputar 622 partits en Primera divisi. 

Actualment segueix vinculat al mn del futbol desprs d'haver estat el Director General Esportiu del Athletic Club de Bilbao durant tres temporades. 

A ms de collaborar com comentarista en mitjans esportius, tamb s soci de l'empresa Makeateam.

Selecci nacional. 
Andoni Zubizarreta Urreta va ser, durant diverses temporades, el porter titular indiscutible de la Selecci espanyola de futbol. El seu debut com internacional va ser el 23 de gener de 1985 en el partit Espanya 3:1 Finlndia. Possex el rcord de ser el jugador que ms partits ha disputat amb la selecci: 126. Zubizarreta ha encaixat un total de 99 gols en les seves participacions com internacional.

Palmars.
1 Copa d'Europa (FC Barcelona, 1992);
1 Recopa d'Europa (FC Barcelona, 1989);
1 Recopa d'Europa (FC Barcelona, 1992);
6 Lliga espanyola de futbol:
 2 amb Athletic Club de Bilbao: 1983 i 1984;
 4 amb FC Barcelona: 1991, 1992, 1993 i 1994;
3 Copa espanyola de futbol:
 1 amb Athletic Club de Bilbao: 1984;
 2 amb FC Barcelona: 1988 i 1990;
3 Supercopa espanyola de futbol:
 1 amb Athletic Club de Bilbao: 1984;
 2 amb FC Barcelona: 1991 i 1992;

Distincions Individuals.
1 Trofeu Zamora (FC Barcelona, temporada 1986-1987);

 Enllaos externs .
 Pgina Web Oficial del jugador;
 Zubizarreta a www.lfp.es;
 Fitxa de Zubizarreta como a jugador de la Selecci espanyola;
 Zubizarreta como soci de l'empresa Makeateam;
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207297" title="TTA (Cdec)" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="86324">


True Audio Codec (TTA) s un cdec d'udio simple sense prdues en temps real. Est basat en pronstics de filtres adaptatius els quals han mostrat resultats satisfactoris comparats amb la majoria dels seus anlegs moderns. TTA ofereix nivells de compressi elevats, mantenint la rapidesa d'operaci.

Descripci.

 Algorismes de codificaci i decodificaci a temps real.
 Fins a un 30% de compressi sense prdues.
 Alta velocitat d'operaci i requeriments mnims del sistema.
 Compilat i executat en diferents sistemes operatius.
 Codi i software lliures.
 Suport hardware.


El cdec d'udio TTA realitza una compressi multicanal de 8, 16 i 24 bits de dades d'arxius d'udio WAV. Aquests cdecs sense prdues comprimeixen sobre un 2:1 o un 4:1. Ms o menys 3 minuts d'udio es pot comprimir en 18 MB. Segons el tipus de msica que comprimim tindrem coeficients de compressi al voltant del 30%-70%. Permet l'emmagatzemament de fins a 20 Cd's d'udio en un DVD-R (aprox. 4GB) mantenint la qualitat d'udio original.

Format.

El format de dades del True udio cdec t una estructura senzilla. 

Capalera.
El arxiu de capalera cont l'identificador del format seguit de dos blocs de dades. El primer bloc cont les dades necessries per recuperar el senyal original (nombre de canals, bits per mostra, etc...) i el segon bloc cont una taula de punters. Aquest bloc deu tenir el mateix nombre de punters que de mostres per trama. Cada punter utilitza 4 bytes i cont la longitud en bytes de la mostra a la que apunta.
Cada bloc de dades acaba amb un CRC de 32 bits (Algorisme de control d'errors).

Les mostres comprimides de cada canal es guarden seqencialment, tal i com es fa en el format PCM.

Trama.
A continuaci de la capalera tenim la trama de dades:

 
La durada d'una mostra en TTA s'ha fixat en un segon aproximadament. Aix doncs, cada trama en una seqncia t el mateix nombre de mostres, excepte l'ltima trama.

Teoria de Compressi.

s difcil comprimir dades d'entrada arbitrries, com s el cas de l'udio, sense tenir cap prdua. Per obtenir un alt nivell de compressi per dades d'udio s'haur d'utilitzar un algorisme on es compti amb les dades ms caracterstiques de l'arxiu de dades. El cdec TTA s'utilitza per a la compressi d'udio sense prdues (cdecs sense prdues) de 8, 16 i 24 bits de dades multicanal que s'emmagatzemaran en arxius WAV . 

Gaireb tots els compressors de dades sense prdues utilitzen variants del algorisme Lempel-Ziv. Per aquest no dna bons resultats per a la compressi de dades multimdia. En aquests tipus d'algorismes no es t en compte la gran dependncia entre mostres venes que tenen els arxius d'udio, tamb s difcil trobar mostres del senyal repetides en udio i, per tant, la relaci de compressi ser prou baixa. 
Aix doncs, el que es fa per a dades multimdia s afegir dues etapes preliminars: una etapa de decorrelaci intra-canal i altra de pronstic de modelaci del senyal.

El compressor d'udio TTA, com els compressors d'udio sense prdues,  inclou quatre etapes. Desprs de la descomposici per blocs, les dades passen a ser analitzades per la decorrelaci entre canals. Un cop fet, les motres passen a l'etapa de predicci del senyal on s'ultilitzen mtodes lineals de predicci (LPC). A continuaci, la diferncia entre el senyal original i el senyal pronstic es transfereix al codificador de l'entropia per eliminar redundncies. 


Descomposici del senyal per blocs.

La mida ptima dels blocs depn de l'algorisme escollit. Generalment, la reducci de la mida del bloc contribueix a augmentar la quantitat de trames capalera, el que fa que es redueixi el nivell de compressi. Per a la compressi de dades d'udio TTA s'utilitzen trames amb una durada aproximada de 1 segon.  

Decorrelaci intra- canal.

Les dades d'entrada multicanal utilitzen la decorrelaci intra-canal. Per, en qu consisteix aquesta decorrelaci?
Per exemple, si tenim dos canals d'entrada aquestos es transformen en dos canals diferents: el canal diferncia i el canal mitja.
Aquests seguirien les segents frmules:

	diferencia=primer-segon
	mitja= (primer+segon)/2

Per, per evitar prdues de dades, el TTA utilitza les segents frmules per a aquests nous canals:
	
	diferencia=primer-segon
	mitja= (primer+diferencia)/2
	
Per a arxius d'udio multicanal amb bona correlaci entre canals vens, aquest procediment ajuda a ampliar la taxa de compressi.

Pronstic del senyal.

El objectiu clau per modelar el compressor TTA s minimitzar la diferncia entre el senyal obtenido del compressor i el senyal original (anomenat error o residu).  
El mtode que s'ha utilitzat per construr el compressor s el que modela amb filtres adaptatius. Aquest mtode utilitza filtres IIR  on els parmetres van canviant durant els procs de treball segons les caracterstiques del senyal. El TTA es diferncia una mica del algorisme general d'aquest tipus de filtres. T un primer nivell on s'utilitza un predictor de nivell zero, aix el senyal error ser el segent:

e=x-k*x on k es proper a 0

I l'etapa final de filtratge es composa d'un sistema de filtres d'ample de banda diferents segons les caracterstiques del senyal.
Aquesta tcnica s la ms eficient per la precissi de predicci i la velocitat del procs.


Codificaci entrpica.

La codificaci entrpica es fa servir per eliminar la redundncia que pugui haver-hi en el senyal obts e. Aquest procs s important perqu ens permetr comprimir les dades amb una major taxa. s important recalcar que, donat que estem en codificaci sense prdues, no hi ha prdua
d'informaci en aquest procs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207298" title="Maurice Brocco" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="86325">

Maurice Brocco (Fismin, 28 de gener de 1883 - rign, 26 de maig de 1965) s un ciclista francs que fou professional entre 1908 i 1927. 

Palmars.
1908;
 1r de l'Herve-Tirlemont-Herve;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi Wolber;
1909;
 1r de la Rennes-Brest;
1910;
 1r de la Pars-Brusselles;
1911;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1914;
 1r de la Pars-Nancy;
1920;
 1r als 6 dies de Nova York, amb Willly Coburn;
1921;
 1r dels 6 dies de Nova York, amb Alfred Goullet;
1923;
 1r dels 6 dies de Chicago, amb Oscar Egg;
1924;
 1r dels 6 dies de Nova York, amb Marcel Buysse;

Resultats al Tour de Frana.
1908. Abandona (9a etapa) ;
1910. Abandona (6a etapa) ;
1911. eliminat (9a etapa) i vencedor d'una etapa * ;
1912. Abandona (3a etapa) ;
1913. Abandona (3a etapa) ;
1914. 23 de la classificaci general ;

Brocco s eliminat a la 9a etapa, per guanya la 10a. S'aprofita del reglament que autoritza els eliminats a seguir el trajecte del Tour sense figurar a la classificaci general.   

Resultats al Giro d'Itlia.
1910. Abandona ;
1911. Abandona ;

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Brocco;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207304" title="Diputats al Parlament de Catalunya (VIII Legislatura)" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="86326">
Llista completa dels 135 Diputats al Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura.

President del Parlament;
 Ernest Benach i Pascual (ERC) ;

Vicepresident primer;
 Higini Clotas i Cierco (PSC-CpC);

Vicepresident segon;
 Ramon Camp i Batalla (CiU) ;

Secretria primera;
 Ldia Santos i Arnau (PSC-CpC);

Secretari segon;
 Antoni Castell i Clav (CiU) ;

Secretari tercer;
 Jordi Miralles i Conte (ICV-EUiA);

Secretari quart;
 Rafel Luna i Vivas (PP) ;

Diputats i diputades (per ordre alfabtic);
 Pere Aragons i Garcia (ERC) ;
 Mila Arcarons i Oferil (PSC-CpC);
 Jordi Auss i Coll (ERC) ;
 Josep Maria Balcells i Gen (PSC-CpC);
 Dolors Batalla i Nogus (CiU) ;
 Albert Batalla i Siscart (CiU) ;
 Juan Bertomeu i Bertomeu (PP) ;
 Uriel Bertran i Arru (ERC) ;
 Meritxell Borrs i Sol (CiU) ;
 Pere Bosch Cuenca (ERC) ;
 Pia Bosch i Codol (PSC-CpC);
 Jaume Bosch i Mestres (ICV-EUiA);
 Francesc Xavier Boya i Als (PSC-CpC);
 Maria ngels Cabass i Piqu (ERC);
 Dolors Camats i Luis (ICV-EUiA);
 Marta Camps Torrens (PSC-CpC);
 Montserrat Capdevila Tatch (PSC-CpC);
 Josep-Llus Carod-Rovira (ERC) ;
 Judit Carreras Tort (PSC-CpC);
 Eudald Casadess i Barcel (CiU) ;
 Antoni Castells Oliveres (PSC-CpC);
 Mohammed Chaib Akhdim (PSC-CpC);
 Marta Cid i Paella (ERC) ;
 Merc Civit Illa (ICV-EUiA);
 Dolors Clavell i Nadal (ICV-EUiA);
 Josep Llus Cleries i Gonzlez (CiU) ;
 Antoni Comn Oliveres (PSC-CpC);
 Llus M. Corominas i Daz (CiU) ;
 Xavier Crespo i Llobet (CiU) ;
 Nria de Gispert i Catal (CiU) ;
 Sergi de los Ros i Martnez (ERC) ;
 Manuela de Madre Ortega (PSC-CpC);
 Joan Manuel del Pozo i lvarez (PSC-CpC);
 Xavier Dilm i Vert (CiU) ;
 Jos Domingo Domingo (Grup Mixt) ;
 Ramon Espadaler i Parcerisas (CiU) ;
 Miquel ngel Estrad i Palau (ERC) ;
 Teresa Estruch Mestres (PSC-CpC);
 Antoni Fernndez Teixid(CiU) ;
 Joan Ferran i Serafini (PSC-CpC);
 Rosa Maria Ferrer Valls (PSC-CpC);
 Anna Figueras i Ibez (CiU) ;
 Carme Figueras i Siol (PSC-CpC);
 Daniel Font i Cardona (PSC-CpC);
 M. Rosa Fortuny i Torroella (CiU) ;
 Josep Maria Freixanet i Mayans (ERC) ;
 Patrcia Gom i Pons (ERC) ;
 Josep Grau i Seris (CiU) ;
 Francesc Homs i Molist (CiU) ;
 Miquel Iceta i Llorens (PSC-CpC);
 Roberto Edgardo Labandera Ganachipi (PSC-CpC);
 M. Assumpci Lalla i Jou (CiU) ;
 Marina Llansana Rosich (ERC);
 Josep Llobet Navarro (PP) ;
 Marta Llorens i Garcia (CiU) ;
 Agust Lpez i Pla (CiU) ;
 Rafael Lpez i Rueda (PP) ;
 Maria Dolores Lpez Ortega (PSC-CpC);
 Benet Maim i Pou (CiU) ;
 Alexandre Martnez Medina (PSC-CpC);
 Roco Martnez-Sampere Rodrigo (PSC-CpC);
 Artur Mas i Gavarr (CiU) ;
 Laura Massana Mas (ICV-EUiA);
 Carina Mejas Snchez (PP) ;
 Caterina Mieras i Barcel (PSC-CpC);
 Salvador Mil i Solsona (ICV-EUiA);
 Josep Enric Millo i Rocher (PP) ;
 Anna Miranda i Torres (CiU) ;
 Carmel Mdol i Bresol (ERC) ;
 Jordi Montanya i Mas (PP) ;
 Jos Montilla i Aguilera (PSC-CpC);
 M. Dolors Montserrat i Culler (PP) ;
 Joan Morell i Comas (CiU) ;
 Joaquim Nadal i Farreras (PSC-CpC);
 Joan Miquel Nadal i Mal (CiU) ;
 Montserrat Nebrera Gonzlez (PP) ;
 M. ngeles Olano i Garca (PP) ;
 Esteve Orriols i Sendra (CiU) ;
 Joana Ortega i Alemany (CiU) ;
 Laia Ortiz Castellv (ICV-EUiA);
 M. Beln Pajares i Ribas (PP) ;
 Joaquim Josep Paladella Curto (PSC-CpC);
 Xavier Pallars i Povill (CiU) ;
 Francesc Pan Sans (ICV-EUiA);
 Agns Pardell Ve (PSC-CpC);
 Josep Maria Pelegr i Aixut (CiU) ;
 Carles Pellicer i Punyed (CiU) ;
 David Prez Ibez (PSC-CpC);
 Daniel Pi i Noya (ICV-EUiA);
 Pilar Pifarr i Matas (CiU) ;
 Josep Pont i Sans (CiU) ;
 Llus Postigo i Garcia (ICV-EUiA);
 Consol Prados Martnez (PSC-CpC);
 Felip Puig i Godes(CiU) ;
 Joan Puigcercs i Boixassa (ERC) ;
 Carles Puigdemont i Casamaj (CiU) ;
 Esteve Pujol Bad (PSC-CpC);
 Oriol Pujol i Ferrusola (CiU) ;
 Alfons Quera i Carr (ERC) ;
 Josep Maria Ra i Blasco (PSC-CpC);
 Joan Ravents i Pujad (CiU) ;
 Joan Recasens i Guinot (CiU) ;
 M. Glria Renom i Vallbona (CiU) ;
 Elena Ribera i Garijo (CiU) ;
 Joan Ridao i Martn (ERC) ;
 Irene Rigau i Oliver (CiU) ;
 Albert Rivera Daz (Grup Mixt) ;
 Antonio Robles Almeida (Grup Mixt) ;
 Maria Merc Roca i Perich(ERC) ;
 Santi Rodrguez i Serra (PP) ;
 Maria Dolors Rovirola i Corom (CiU) ;
 Meritxell Ruiz i Isern (CiU) ;
 Josep Rull i Andreu (CiU) ;
 Carles Sala i Roca (CiU) ;
 Francesc Sancho i Serena (CiU) ;
 Joan Saura i Laporta (ICV-EUiA);
 Nria Seg Ferr (PSC-CpC);
 Anna Sim i Castell (ERC) ;
 Daniel Sirera i Bells (PP) ;
 Jordi Terrades i Santacreu (PSC-CpC);
 Jordi Turull i Negre (CiU) ;
 Francesc Vendrell i Bayona (PP) ;
 Xavier Vendrell i Segura(ERC) ;
 Nria Ventura Brusca (PSC-CpC);
 Maria Carme Vidal i Huguet (CiU) ;
 Pere Vigo i Sallent (ERC) ;
 Santiago Vila i Vicente (CiU) ;
 Laura Vilagr i Pons (ERC) ;
 Flora Vilalta Sospedra (PSC-CpC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207308" title="Agust Cervera i Marqus" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="86327">
Agust Cervera i Marqus (Castell d'Empries, Alt Empord, 15 de gener de 1870 - Barcelona, 16 de desembre de 1947) fou msic i compositor de sardanes. Va ser un dels membres de la nissaga Cervera i el tercer fill de Josep Cervera i Rocalba.

Com els seus germans Jaume i Felip, estudia msica a l'escola del seu pare encara que tamb se'l pot considerar autodidacte. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, per no tant com el seu germ Felip. A la cobla interpretava normalment el primer tible i a l'orquestra el viol, tocant tamb acceptablement el flabiol i el piano.

Actu a la cobla de Peralada i a la cobla Antiga Pep de Figueres, de la qual en fou director uns deu anys. Fou qui enlair el nivell de la cobla fent durant la seva estada els primers viatges a Pars. L'any 1910 deixa la cobla per dedicar-se a l'ensenyana de la msica i el viol. Uns anys ms tard ingressa la cobla Art Giron i tamb dirig el cor de la Societat Coral Erato.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207320" title="Muntanyes del Canig (can)" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="86328">

Muntanyes del Canig s una can tradicional catalana de carcter amors i d enyorana. El seu text descriu un ambient muntanyenc i pagesvol, caracterstica prpia de moltes canons populars catalanes. 

El text est basat en el poema Canig de Jacint Verdaguer i forma part del repertori de canons del Canig. El masss del Canig, de ms de 2.000 metres, s la serralada pirinenca ms propera a la Mediterrnia. Se situa a la Catalunya Nord, damunt les planes del Conflent i el Rossell, d una banda, i del Vallespir i de l Alt Empord, de l altra.

Les dues canons principals que fan referncia al Canig, Muntanyes del Canig i Muntanyes regalades, tenen en com els versos inicials:  Muntanyes del Canig, fresques sn i regalades... /  Muntanyes regalades, Sn les del Canig... . De totes dues se n han fet nombroses versions.



 Anlisi .
Autor: Tradicional Catalana;
Edats: cicle superior ;
Mtrica: ternari simple ;
Comps: 3/4 (unitat de temps: negra , unitat de comps: blanca amb punt) ;
Tonalitat: Fa Major ;
Veus: una (mbit: fa3 a fa4);
Tnica: Fa;
Mode: Major ;
Estructura: A (a1-a2)-B (b1-b2-b2);
Compassos: 11;
Particularitats meldiques: Comenaments anacrsics i final femen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207322" title="Braatge" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="86329">
El braatge era una prestaci territorial que equivalia generalment a una setzena part de la collita, tot i que apareix en alguns costums de la Baixa Edat mitjana, com els Costums de Girona, equiparat a la tasca (una onzena part).

Apareix per primera vegada al voltant del segle XI amb la revolta feudal, i s una de les mltiples crregues de les quals han de respondre els pagesos davant del seu senyor.

A la Baixa Edat mitjana va tendir a commutar-se i ja al segle XVIII sembla en vies de desaparici.

Bibliografia.

Sadurn i Puigb, Nria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 37.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207324" title="Yves Tanguy" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="86330">
Raymond Georges Yves Tanguy, (Pars,5 de gener de 1900   15 de gener de 1955), va ser un pintor surrealista francs. 

Biografia. 
Era fill d'un capit de marina retirat. Els seus pares eren ambds d'origen bret. A la mort del seu pare el 1908, la seva mare va tornar al seu poble natal, Locronan, Finisterre, i Tanguy va conviure la major part de la seva joventut amb altres familiars. El 1918, es va embarcar en un navili mercant abans d'unir-se a l'exrcit, on es va fer amic de Jacques Prvert. A l'acabar el servei militar el 1922, va tornar A Pars, on va treballar en diversos oficis. Per casualitat va veure un quadre de Giorgio de Chirico i va quedar tan impressionat que va decidir convertir-se en pintor encara que no tenia la ms mnima educaci formal per a dedicar-se a aix. 

Tanguy tenia el costum de quedar totalment absorbit per l'obra en la qual estigus treballant. Aquesta forma de crear una obra d'art pot obeir que el seu taller era molt petit i noms podia albergar amb comoditat nicament una obra assecant-se. Grcies a la seva amistat amb Jacques Prvert, Tanguy va ser adms al voltant de 1924 en el cercle de surrealistes d'Andr Breton. Tanguy va desenvolupar amb rapidesa el seu propi estil pictric, celebrant la seva primera exposici individual el 1927 a Pars. Aquest mateix any es va casar per primera vegada. Durant aquesta poca tan ocupada de la seva vida, Breton va celebrar amb Tanguy un contracte per a pintar 12 quadres a l'any. Amb els seus ingressos fixats, va pintar menys i va acabar fent noms 8 obres d'art per Breton. 

Al llarg dels anys trenta, Tanguy va dur la vida bohmia de l'artista que lluita per obrir-se pas, el que amb el temps va dur al fracs del seu matrimoni. El 1938, desprs de veure l'obra de l'artista Kay Sage, Tanguy va comenar una relaci amb ella que, amb el temps, li duria al seu segon matrimoni. A l'esclatar la Segona Guerra Mundial, Sage va tornar a la seva ciutat natal, Nova York, i Tanguy, al que es va considerar no apte per al servei militar, la va seguir.

Va passar la resta de la seva vida als Estats Units. Sage i Tanguy es van casar a Reno, Nevada el 17 d'agost de 1940. Quan la guerra anava a acabar, la parella es va traslladar a Woodbury, Connecticut i van transformar una antiga granja en un estudi per a artistes. Viurien all la resta dels seus dies. El 1948 Tanguy es va convertir en ciutad nord-americ. 

Al gener de 1955, Tanguy va tenir un infart a Woodbury. El seu cos va ser incinerat i conservat fins a la mort de Sage, el 1963. Les seves cendres van ser espargides juntes pel seu amic Pierre Matisse a la platja de Douarnenez en la seva estimada Bretanya. 

Obra.
Els quadres de Yves Tanguy tenen un estil nic, reconeixible rpidament, d'un surrealisme abstracte. Mostren paisatges vasts i abstractes, en la seva major part amb una gama de colors molt limitada, mostrant noms centelleigs de colors que contrasten. Tpicament, aquests paisatges de somni estan poblats per formes abstractes variades, de vegades angulars i agudes com fragments de vidre, altres vegades amb un aspecte orgnic introgante, com amebes gegants sobtadament petrificades.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207326" title="Douarnenez" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="86331">
Douarnenez s una comuna francesa pertanyent al departament de Finisterre a  Bretanya. Es tracta alhora d'un important port pesquer i esportiu. El gentilici dels seus habitants s, en francs Douarnenistes, encara que se'ls atorga igualment el sobrenom (especialment a les dones) de Penn sardine, fent referncia a la cfia que duen les dones i que s'assembla a un cap de sardina (penn significa cap en bret). La comuna es va ampliar el 1945, fusionant-se amb les comunes venes de Ploar, Pouldavid-sud-Mer i Trboul.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207328" title="Antoine Bourdelle" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="86332">


mile Antoine Bordelles, ms conegut com Antoine Bourdelle (Montauban, 30 d'octubre 1861 - Le Vsinet-Yvelines, 1 d'octubre 1929). Escultor francs, un dels ms destacats de la Belle poque i al mateix temps antecedent de l'escultura monumental del segle XX.

Biografia.
Nascut mile Antoine Bordelles a Montauban del departament de Tarn i Garona, el cognom patern va ser mal escrit en la seva partida de naixena, Bourdelles en comptes de Bordelles perqu la o occitana sona  a manera semblant del dgraf francs ou. 

Va concloure als 13 anys l'escola primria, dedicant-se gaireb immediatament a treballar com grabador de fusta al taller d'ebenisteria del seu pare. Va aprendre dibuix grcies a Ingres.

Bourdelle va estudiar a l'escola de Belles Arts de Tolosa, desprs, el 1884 va anar a residir a Pars, on va ingressar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts on va tenir per mestres a Falguire i Dalou.

Entre 1896-1904 va continuar el seu estudis tenint com mestre a Rodin del com hereta el que es diu una lnia experimental. Encara que l'estil de Bourdelle t certs trets romanticistes que atenuen l'"expressionisme" de Rodin. Com Rodin entre altres trets, va posseir cert gust per la monumentalitat, no obstant aix Bourdelle va evolucionar cap a una plasticitat ms esquemtica inspirada en les escultures gregues arcaiques i en menor mesura en les gtiques, en tal sentit s que dna un pas ms cap a les avantguardes del segle XX que Rodin. 

Encara que com Rodin hagu de dividir la seva obra en la "alimentria" (s a dir la qual li permetia obtenir diners) i la netament artstica, la primera es mant en l'academicisme amb elements neoclssics, la segona s menys estereotipada i -com s'ha indicat- ms prxima a les avantguardes del segle XX, en ambds casos va donar especial importncia a la interacci entre l'escultura i el paisatge on qual est immersa. 

El 1924 va ser guardonat amb la Legi d'Honor. Actualment el Museu Bourdelle es troba a la rue (carrer) N18 anomenada Antoine Bourdelle de Pars, en el qual fs el seu antic taller de 1884 a 1929. Mentre que en la seva ciutat natal part de les seves obres s'exposen al Museu Ingres. 

Entre les seves escultures es destaquen el Monument als caiguts en la Guerra Franco-prusiana (obra ca. 1870), Hrcules arquer (1909) (al Museu Bourdelle de Pars), El naixement de Venus al Teatre de Marsella, la Mort del centaure, la srie de relleus per al Teatre dels Champs lyses (1912), nombrosos busts ( de Beethoven, Rodin, Anatole France etc.), una monumental Verge amb el Nen i, emplaades a la ciutat argentina de Buenos Aires, les valuoses escultures de L'ltim centaure i del Monument ecuestre a Carlos Mara d'Alvear, a aquest conjunt s'afegix el disseny del gegantesc monument-cementiri per als milers de morts en el combat Vieil Armand durant la Primera Guerra Mundial.

Influncies.
Bourdelle aix com va tenir grans mestres, aix mateix va tenir grans deixebles destacant-se entre ells:
Pablo Curatella Manes, Argentina ;
Alberto Giacometti, Sussa ;
Ren Ich, Frana ;
Aristides Maillol, Frana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207339" title="Cobla La Principal de Peralada" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="86333">
La cobla La Principal de Peralada fou una cobla fundada el 1890 pels germans Josep i en Miquel Serra i que va arribar a tenir molt de prestigi com una de les millors cobles de l'poca.

Els msics provenien de l'Escola de msica del castell de Peralada, a la que Jaume Cervera i Marqus havia dedicat 33 anys de la seva vida. La primera formaci de la cobla fou: Mart Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Mari Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda (trompetes), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix).

La cobla fins al 1936, tenint un paper important en la revitalitzaci de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894. Enric Morera sempre volgu que fos aquesta cobla qui estrens les seves sardanes. L'any 1914, l'Orfe Catal fu un memorable viatge a Pars i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perqu acompanys els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran xit.

Obtingu un gran nombre de premis i grav a Frana els primers discos de sardanes. La dirig des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), castellon, i hi actuaren com a membres destacats entre molts d'altres msics que en formaren part l'instrumentista de tenora Mari Calvet. Foren compositors i intrprets Josep Ferrer i Torres (1878-1952), pare del msic Rafael Ferrer i Fit (1911-1988), i Josep Lleons i Casanovas (1877-1949).

Bibliografia.

PADROSA GORGOT, Ins. La principal de Peralada, 1990.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207340" title="Sarah Jessica Parker" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="86334">

Sarah Jessica Parker (25 de maig de 1965) s una actriu dels EUA, coneguda per la seva interpretaci d'una columnista de sexe en la serie de la HBO "Sex in the City".

 Biografia .
Quarta filla del matrimoni format per Steve Parker i Barbara Forste; Sarah Jessica va comenar als vuit anys a formar-se en el ballet de Cincinnati. Posteriorment, tota la familia es va traslladar a Englewood, Nova Jersey, on va continuar els seus estudis. Aquest cop a lAmerican Ballet Theatre, fet que li va donar la oportunitat de aparixer en obres com "el trencanous".

 Filmografia .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207344" title="Jaume Ferrer-Calbeto Ferrer" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="86335">
Jaime Ferrer-Calbeto Ferrer va sser farmacutic, president del Centro Monrquico (nucli que durant la II Repblica es vincul a Renovacin Espaola/Derecha de Catalua, calvosotelista i batlle d'Arenys de Mar entre 1939 i 1952. 

Durant la Guerra Civil espanyola fou condecorat i, en acabar la contesa adquir com a excombatent la consideraci de militant de FET y de las JONS.

No simultanej el crrec de batlle amb el de Jefe local del Movimiento Nacional, ja que ambds crrecs es van mantindre separats fins molt tard a Arenys de Mar. Fou, aix s, diputat provincial des de 1949 fins que cess. Els seus anys de govern significaren l'apartament dels crrecs de responsabilitat dels cercles catalanistes conservadors, integrats en la Lliga Regionalista, dominants a la vila durant els anys trenta.

Bibliografia.

 Marn, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida, Pags Editors. Col.lecci Seminari, 12. 495 pp.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207346" title="Mikhal Tukhatxevski" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="86336">


Mikhal Nikolayevich Tukhatxevski (rus:                                 ; polons: Micha  Tuchaczewski) (16 de febrer de 1893   12 de juny de 1937), va ser un militar sovitic, cap de l'Exrcit Roig (1925-1928), i una de les vctimes ms prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dcada dels 1930.

 Inicis .
Tukhatxevski va nixer a Alexandrovskoye (avui al districte de Safonovsky, Provncia de Smolensk, al s d'una famlia d'aristcrates d'origen polons. Es gradu a l'Escola Militar Aleksandrovskoye al 1914, unint-se al Regiment de Gurdies de Semyenovsky. Amb rang de Tinent de 2 durant la Primera Guerra Mundial, obtingu diverses condecoracions per valentia personal en combat. Desprs d'haver estat fet presoner pels alemanys al febrer de 1915, fug en 4 ocasions dels camps, sent capturat posteriorment, sent internat finalment a la fortalesa d'Ingolstadt, a on coincid amb un altre pres incorregible, el llavors capit Charles de Gaulle.

La seva cinquena evasi va tenir xit, i torn a Rssia a l'octubre de 1917. Desprs de l'esclat de la Revoluci Russa, s'un al Partit Bolxevic.

 Guerra Civil .

Esdevingu oficial de l'Exrcit Roig i ascend rpidament a l'escalaf donada la seva gran habilitat. Durant la Guerra Civil Russa tingu la responsabilitat de defensar Moscou. El Comissari de Defensa Bolxevic Leon Trotsky don a Tukhatxevski el comandament del 5. Exrcit al 1919, i dirig la campanya de capturar Sibria a les Forces Blanques d'Aleksandr Kolchak. Tamb ajud a derrotar el General Anton Denikin a Crimea al 1920.

 La supressi dels alaments anti-bolxevics .

Tant la Rebelli Kronstadt com la rebeli camperola de Tambov van ser suprimides per forces sota el comandament de Tukhatxevski. Sota ordres directes seves, l'Exrcit Roig empr per primer cop armes qumiques, dirigides a la poblaci civil durant la rebelli de Tambov.

 Durant la Guerra Poloneso-Sovitica .
Tukhatxevski comand als exrcits sovitics durant la Guerra Poloneso-Sovitica al 1920, sent derrotat per Jzef Pi sudski als afores de Varsvia. Va ser durant la guerra amb Polnia quan Tukhatxevski entr en conflicte per primer cop amb Stalin. Cadascun culpava a l'altre del fracs sovitic al capturar Varsvia, que port a la derrota sovitica a la guerra. Tukhatxevski s sovint criticat pel control inadequat de les seves forces. Les seves ordres eren freqentment desobedes, fins i tot pels seus oficials d'alt ranc, que va fer que els exrcits sovitics tinguessin greus errors durant la campanya. Per un altre costat, Tukhatxevski afirm que no podia triar els seus comandants de divisi o moure el seu quarter general de Moscou per motius poltics. L'animositat entre ell i Stalin prossegu durant la dcada dels 30. 

 La reforma de l'Exrcit Roig .
Tukhatxevski serv com a Cap d'Estat Major de l'Exrcit Roig (1925-1928, i com a Adjunt al Comissari de Defensa. Intent transformar els destacaments revolucionaris irregulars de l'Exrcit Roig en un cos de militars professionals preparats. Particularment, advoc per a una modernitzaci industrialitzada de l'Exrcit Roig, reemplaant les forces de cavalleria per blindats. En aquestes etapes inicials, les seves idees van ser rebutjades per Stalin, aix com pels alts comandaments sovitics ms conservadors, i va ser retirat de l'Estat Major i censurat per Stalin per animar el "militarisme roig". Com a resposta, escrigu diversos llibres sobre la guerra moderna i, al 1931, desprs de qu Stalin accepts la necessitat d'una milcia industrialitzada, s'atorg a Tukhatxevski un paper principal en la reforma de l'exrcit. Tamb present idees avanades sobre l'estratgia militar, en particular sobre l's combinat dels tancs i els avions en operacions de combat.

 La teoria de les operacions profundes .

La seva teoria de les operacions profundes, on formacions combinades de les diferents armes atacaven profundament darrera de les lnies enemigues per destruir la rereguarda enemiga i la seva logstica va rebre l'oposici de la major part dels alts comandaments (doncs era una contradicci amb les tcniques clssiques de combat d'aquells moments), per finalment va ser adoptada per l'Exrcit Roig a mitjans de la dcada dels 30. Van manifestar-se a les Regulacions de combat de l'Exrcit Roig de 1929 i ms desenvolupades a Instruccions de combat profund de 1935. El concepte finalment es codific a l'exrcit al 1936 a les Regulacions provisionals de combat de 1936. Un exemple inicial de l'efectivitat del potencial de les operacions profundes s'observa a la Batalla de Khalkhin Gol (agost i setembre de 1939), on un cos sovitic sota el comandament de Gueorgui Jkov derrot una fora japonesa superior. 

Amb la Gran Purga del cos d'oficials de l'Exrcit Roig entre 1937 i 1939, les operacions profundes van caure en desgrcia, sent noms readoptades desprs de com es va empantanar l'Exrcit Roig durant la Guerra d'Hivern de 1939-40, quan la Uni Sovitica enva Finlndia. Es van emprar amb gran xit durant la Gran Guerra Patritica en victries com Stalingrad i a l'Operaci Bagration.

 La Caiguda .

Al 1935, Tukhatxevski va ser promogut a Mariscal de la Uni Sovitica, amb noms 42 anys. Al gener de 1936, Tukhatxevski visit Gran Bretanya, Frana i Alemanya. Durant aquestes visites contact amb russos exiliats antiestalinistes i comena a conspirar contra Stalin.

Tukhatxevski va ser arrestat el 22 de maig de 1937, sent acusat de "conspiraci militar trotskysta" i d'espionatge per l'Alemanya Nazi. Desprs d'un judici secret, conegut com el Cas de l'Organitzaci Trotskysta Militar Anti-Sovitica, Tukhatxevski i 8 alts comandants militars ms van ser condemnats i executats el 12 de juny de 1937.

El 31 de gener de 1957, Tukhatxevski i els seus companys van ser declarats innocents de tots els crrecs contra ells i van ser rehabilitats; per ja abans de la caiguda de la Uni Sovitica van haver escriptors que van suggerir que realment havia existit una conspiraci militar contra Stalin, en la que Tukhatxevski realment havia estat involucrat.

Al seu llibre The Great Terror, l'historiador britnic Robert Conquest afirma que agents alemanys, sota la iniciativa de Heinrich Himmler, oblidaren documents que implicaven a Tukhatxevski en una conspiraci amb l'Estat Major alemany, amb tal de qu Stalin sospits d'ell, i s'afebls la capacitat de defensa de la Uni Sovitica. Aquests documents (com diu Conquest), van passar al President de Txecoslovquia Edvard Bene, que els envi de bona fe a Stalin.

Al llibre The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression, s'afirma que la confessi de Tukhatxevski (escrita per ell mateix) estava tacada de sang. Podem imaginar que tant ell com molts dels altres oficials que van ser executats van ser torturats.

 Vegeu tamb .
 Mariscal de la Uni Sovitica;
 Judicis de Moscou;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207348" title="Valle Nevado" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="86337">
Valle Nevado, estaci d'esqu situada a 46 kilmetres a l'orient de Santiago, la capital de Xile.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207354" title="Josep Maria Pons i Guri" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="86338">
Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 1909 - 2005), jurista, historiador, deg dels arxivers catalans, arxiver emrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.

Activitat acadmcia i professional. 

Personatge illustre i una de les ments ms lcides en el camp de la recerca de la histria jurdica de Catalunya. Com a responsable de l'Arxiu Histric Fidel Fita d'Arenys de Mar va poder desenvolupar una tasca lloable d'investigaci a la comarca i, sobretot, a la zona de l'antic vescomtat de Cabrera. 

Va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1931 es va especialitzar en histria del dret i sis anys desprs encapalava el dipsit d'arxius de Manresa. Va investigar en els principals arxius de Catalunya i d'altres de l'Estat espanyol.

Autor prolfic, Pons i Guri va rescatar la histria de les institucions de la Catalunya medieval. Tamb va publicar molt en matria de metodologia histrica i paleografia. L'historiador va ser durant anys un habitual en els cercles de debat sobre la realitat territorial de la comarca, de la qual negava l'existncia. El Maresme no existeix, s una realitat oficial, deia. En aquest sentit, quan va sorgir la nova distribuci del Maresme, Pons i Guri la va aplaudir. Si ordenem tal com volem l'rea metropolitana creixer b. Tot el que es coneix com a Baix Maresme, fins i tot Matar, ja s rea metropolitana, defensava.

Malgrat que el reconeixement del seu poble no va arribar en vida a Josep Maria Pons i Guri, l'Ajuntament d'Arenys de Mar va nomenar-lo arxiver emrit i fill predilecte de la vila, a ttol pstum. L'historiador, per, ha estat guardonat en la seva dilatada vida amb la Creu de Sant Jordi, el 1987, la medalla d'honor del Collegi d'Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra i, fa noms uns mesos, amb la Medalla del President Francesc Maci. 

Entre les obres publicades de Pons i Guri destaca Estudi dels pilots (1960), El llibre de la Universitat de la Vila de Blanes (1969), Senyors i pagesos (1978), Entre l'emfiteusi i el feudalisme (1984), Aspectes judicials de la Cort General a l'poca medieval (1991), Diari d'uns anys de guerra, 1808-1814 (1993), Quan nasqu, s'emancip i s'organitz una vila (1999) i Viatge a l'infern d'en Pere Porter (1999). Ara b la seva obra magna van ser els quatre volums de Recull d'Histria Jurdica Catalana. 

Activitat poltica. 

Va ser president de l'Acci Catlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar durant els anys trenta i batlle d'Arenys de Mar entre 1952 i 1957.

Durant la Segona Repblica fou batlle per elecci el 1934 i, durant la Guerra Civil espanyola, va passar la contesa ocult a Barcelona i al mateix Arenys de Mar.

Nomenat batlle, incorpor d'altres antics lliguers al consistori i convert la vila en un espai de trobada del monarquisme joanista.

S'enfront al seu primer tinent d'alcalde i cos, Joaquim Doy Guri, alineat amb el falangisme, el qual acab derrotant-lo i succeint-lo.

El 1954 va sser diputat provincial fins al seu cessament. 

La seua activitat joanista continu en els anys seixanta.

Durant la transici al actual perode histric esdevingu simpatitzant de Convergncia Democrtica sense arribar a militar-hi. 

A primers dels anys noranta treballava com a responsable de l'Arxiu Histric Fidel Fita d'Arenys de Mar. 

Bibliografia.
 
 MARN, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida. Pags Editors. Col.lecci Seminari, 12. 495-496 pp.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207361" title="Christian Payan" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="86339">

Christian Payan va ser un futbolista francs dels anys 80 i 90 que jugava de porter. Actualment s representant de futbolistes.

 Biografia .
 Christian Payan s un antic futbolista francs professional que jugava a la demarcaci de porter, nascut el 1967, era cos de l'antic ciclista professional Andr Payan.

Efectua els seus primers passos com a futbolista al petit club aficionat de la ciutat de Rognac (Frana) als anys 70. Ingress al club professional de FC Martigues (Frana) el juliol de 1986.

Payan des dels anys 80 defensar els africans contra el racisme i participar en el gran Jubileu Roger Milla a Yaound (Camerun) el gener de 1988 guardant els objectius de la selecci dels jugadors de Roger Milla. Participar igualment als Jubileu de Saar Boubacar el 1986 i Jubileu Ibrahima Ba Eusebio el 1989 a Dakar (Senegal). El 1993 ser el principal jugador actiu en el moment de l'ocupaci dels locals de la FFF per protestar per les decisions de la LNF contra l'ascens del AS Lyon-Duchre a la Lliga 2. El gener de 1996 organitzar una vaga indita dels jugadors de Lyon Duchre (ms pagats) just abans d'un partit contra l'AJ Auxerre. L'abril de 1996 ser el 3r francs en haver jugat al campionat Nord Americ de Soccer (futbol). Terminar la seva carrera de jugador per la temporada 1998/1999 en companyia de Jean-Luc Sassus i Alberto Marcico al club CF Labge. Christian Payan jugar el seu ltim partit oficial el desembre de 1999, quan ja havia deixat de jugar, quan el club de Labge el crida per al partit de 32ens de copa de Frana contra el Nimes Olympique.

Se'n va anar de Frana el 1999 i es convert en agent de jugadors acceptat per la FIFA el 2000, convertint-se en un dels agents ms jove del moment.

El 2002 s el primer agent que, en companyia del jugador Ferdinand Coly, assol suspendre un club de la lliga italiana, el Verona, per la proliferaci de crits de simis de carcter racista a les tribunes.

Fa signar Sylvain Wiltord a l'Olympique de Li l'agost de 2004.

Fa signar Ferdinand Coly al Parma AC el 2005.

Fa signar Juan-Pablo Sorn al SV Hamburgo el 2006.

s tamb agent afiliat FA (Federaci d'Anglaterra).

 Trajectria esportiva .
1985/1986: Sport Luynes (Frana) ;
1986/1988: FC Martigues (Frana) ;
1988/1990: JGA Nevers (Frana) ;
1990/1993: FC Villefranche Beaujolais (Frana) ;
1993/1996: AS Lyon-Duchre (Frana) ;
03/1996-08/96: Impact de Montreal (Canad)(Liga USA - APLS) ;
1996/1998: Athltic Club Arlsien (Frana) ;
1998/1999: C. Labge EF (Frana);

Referncies.


Enllaos externs.
Diari Haberler - Manisa: Vestel Manisaspor, Sinan zkaan ile 4 yillik szlesme imzaladi ;
Retall d'un article belga sobre Christian Payan;
Retall article a la revista francesa Entreprendre sobre Christian Payan ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207370" title="Joaquim Doy i Guri" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="86340">
Joaquim Doy i Guri va sser advocat i batlle d'Arenys de Mar entre 1958 i 1972.

Fou militant de la Lliga Regionalista i regidor d'aquest partit poltic el 1934. En va dimitir a finals de 1934 per ocupar el crrec de jutge municipal.

Durant la Guerra Civil espanyola es va mantindre ocult en diversos llocs de Barcelona. De tornada a Arenys de Mar s'afili a FET-JONS i collabor amb la CNS local (en fou assessor jurdic primer i delegat desprs). Parallelament, dins del partit fou promocionat al crrec de secretari local.

Fou triat regidor en les eleccions del ter familiar de 1948 i prengu possessi de la segona tinncia d'alcaldia (el 1952 arrib a la primera).

Proclamat el 1955 pel mateix ter sense necessitat de comicis, mantingu la primera tinncia fins que fou nomenat batlle.

Fou diputat provincial des de 1958 fins al seu cessament. Ja, a la fase final del seu mandat, hi va haver molts enfrontaments en el si de la prpia corporaci.

Bibliografia.

 Marn, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida. Pags Editors. Col.lecci Seminari, 12. 496 pp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207373" title="Ventura Pascual i Beltran" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="86341">
Ventura Pascual i Beltran (Xtiva, 1873-1953) era un historiador, poeta i mestre de Xtiva.

Historiador.
Va contribuir decissivament a la conscincia dels xativins sobre la seua histria escrivint ms de 80 treballs, la majoria editats a Xtiva. Escrigu tamb per a la premsa local i per al butllet del "Crculo de obreros catlicos". 

Poeta.
Va escriure poesia en catal i tamb en castell, i reb nombrosos premis a Barcelona, Tortosa, als Jocs Florals de Lo Rat Penat, a Xtiva, Benimaclet i Cartagena.

Mestre.
Com a mestre destac per ser partidari de l'ensenyament en la prpia llengua juntament amb l'ensenyament amb el castell. Segons Pascual, era impossible que els alumnes aprengueren b el castell sin coneixien la seua llengua tamb. A aquesta postura l'anomen valencianisme pedaggic i l'exposa en el seu assaig breu: El Valenciano en las escuelas y la vida social que va publicar el 1918 acompanyat del breu escrit en catal Postals Valencianes . 

Bibliografia.

El Valenciano en las escuelas y la vida social, Imprenta Virgen de la Seo, 1918, edici fac-smil amb estudi introductori de Vicent Torregrosa de Matu Editors, Xtiva, 2007.
Datos para la historia del exterminio de Jtiva, 1925, edici fac-smil, Amics de La Costera, Xtiva, 2007.
Jtiva biogrfica, en tres volums, el darrer de 1931.
Un ilustre setabense, desconocido en Jtiva, celebrado en Amrica: D. Rafael Minvielle Lamaneta, 1942.
Acerca de Alejandro VI, 1943.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207374" title="Stan Lee" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="86342">

Stanley Martin Lieber, conegut com Stan Lee, s un escriptor, editor i productor nord-americ que va nixer a Nova York el 28 d'octubre de 1922. Encara que ha treballat amb molts autors, s la seva feina amb Steve Ditko i amb Jack Kirby la que li ha donat la fama: va ser amb ells que va crear personatges com Spiderman, Els 4 Fantstics, X-Men, Hulk, El poders Thor, Daredevil o El Doctor Estrany, introduint aix la complexitat de carcter i personalitat en el mn del cmic de Superherois. A ms a ms va ser durant anys el cap de Marvel Comics, la casa de les idees.

Biografia.
Infncia i joventut.
Stan Lee va nixer a la ciutat de Nova York a l'apartament dels seus pares (uns immigrants jueus de Romania anomenats Celia Solomon i Jack Lieber), a la cantonada de la West End Avenue i el carrer 98, a Manhattan. Per arran de la Gran Depressi el seu pare noms treballava espordicament, aix que la famlia es va haver de mudar a Fort Washington Avenue.

Quan Lee tenia vuit anys va nixer el seu nic germ, Larry Lieber. Les mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la secundria. Ja en aquesta poca era un lector vora i un escriptor aficionat, i fins i tot va arribar a treballar escrivint necrolgiques per a una agncia de notcies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre moltes altres feines.

El 1939, amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de l'editor de revistes pulp i cmics Martin Goodman, grcies a la qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisi de la companyia de Goodman: Timely Comics (anys desprs, a la dcada dels 60, Timely es va convertir en Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va contractar, tot i que no est clar com va anar: a la seva biografia Excelsior! The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va comenar tot; per en algunes conferncies ha dit que va veure un anunci al diari i que ni tan sols sabia que publicaven cmics.

El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain America Foils de Traitor's Revenge, al nmero 3 de Captain America Comics. Ja utilitza el pseudnim d'Stan Lee. Segons ha confessat en alguna ocasi, la seva intenci era mantenir el seu nom real per a propsits ms "literaris". Pel que fa al cmic en qesti, Lee va introduir-hi el fams escut del Capit, tota una icona del personatge.

Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al nmero 6 de Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van aparixer Father Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.

Pocs mesos desprs una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissi d'aquest i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb noms 19 anys, nou editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir al crrec fins que al 1972 succe Goodman.

El 1942 Lee va ingressar a l'exrcit, on es dedic a escriure manuals i eslgans i a dibuixar. 

El 5 de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb la que el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.". El 1953 van tenir una altre filla, Jan, que va morir al cap de tres dies.

Els anys 50, quan la companyia era coneguda com Atlas Comics, Lee va escriure histries de tots els gneres, des de terror fins a western, passant pel romntic i la cincia ficci. Aix el va portar a un desencant amb la seva trajectria fins a plantejar-se, a finals de la dcada, abandonar. Per aleshores va arribar el que s'anomena la  Revoluci Marvel 

Revoluci Marvel.
L xit de DC Comics a finals dels 50 amb els cmics de Flash i La Lliga de la Justcia van fer que Goodman encarregus a Lee de crear un altre  sper equip . Parale lament, la dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantstics.

L xit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova srie de personatges. Amb el propi Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poders Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge ms fams de la Marvel: Spiderman.

Per la revoluci Marvel va anar ms enll dels personatges, tractant la mateixa relaci entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va introduir una prctica avui molt habitual, com s la d'incloure en la splash page inicial un rtol amb els noms, no noms del guionista i el dibuixant, sin tamb de l'entintador i el retolista. A ms, cada publicaci incloa notcies sobre l'entorn Marvel en un estil amists i senzill. 

Durant aquesta dcada dels 60, Lee va estar implicat en la creaci de la major part de les sries de Marvel. A ms a ms, feia de moderador en la secci de cartes dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Satan's Soapbox.

Lee va utilitzar un sistema de creaci, no inventat per ell, per s popularitzat, que degut al seu xit va passar a anomenar-se el  sistema Marvel : consistia en la creaci d'una idea original entre Lee i el dibuixant que, posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (ms que no pas un gui) pel seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les pgines que hagus de tenir la histria; a continuaci, Lee hi escrivia els globus; i, finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. s a dir, que ambds creadors eren co-guionistes.

Una conseqncia d'aquesta forma de treballar s que el crdit de molts dels cmics Marvel de l poca est fora discutit, i que molts historiadors considerin que autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creaci del personatge als crdits de les pe lcules de Sam Raimi.

A banda de polmiques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir els cmics de Lee d'un massiu pblic adolescent que va connectar amb els seus personatges. 

El 1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto. El departament de Salut, Educaci i Benestar del Govern dels EUA li va demanar que fes una histria sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una histria en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'alter ego de Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La histria havia de sortir als nmeros 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, per l'autoritat responsable del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perqu hi sortia el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la histria. Lee, amb el consentiment del seu cap, va publicar el cmic sense el segell de la CCA. Els cmics es van vendre b i van guanyar premis per la seva tasca de conscienciaci social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per permetre, entre d'altres coses, l'aparici de les drogues en contexts en qu se les presents com a negatives.

A ms, Lee va defensar l's del cmic com a eina de denncia social, apareixent en les seves obres sovint denncies del racisme i l homofbia. I, a diferncia d'altres editorials adreades al pblic juvenil, Lee va incorporar un lxic ms sofisticat als seus dilegs. En referncia a aix, el propi Lee ha arribat a dir: "If a kid has to go to a dictionary, that's not the worst thing that could happen" ("Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no s el pitjor que podria passar").

Desprs de la revoluci.
Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de cmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferncies en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisi dels personatges Marvel. All va conixer l'advocat Peter Paul, que va aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en la vida de Lee, grcies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un nou projecte de superheris, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media. 

Malauradament, l'any 2000 es va descobrir un frau per part de Peter Paul i un directiu, Stephan Gordon, i l'any segent l'empresa va fer fallida i gaireb va desaparixer. Paul va fugir al Brasil, d'on va ser extraditat, jutjat i condemnat. Lee, per, mai va ser implicat en l'afer.

Al nou mi lenni, Lee ha treballat per la gran rival de la Marvel, la DC, traient la lnia Just Imagine..., en la qual va repensar els grans herois d'aquesta editorial, com ara Superman, Batman o Wonderwoman.

L'any 2005 va guanyar un plet contra la Marvel Comics pels drets de les adaptacions al cinema dels seus personatges. Aix no obstant, la seva relaci amb la "casa de les idees" no es va deteriorar, i l'any segent van commemorar junts el seu 65 aniversari traient una lnia de cmics en qu el propi Lee interactuava com a personatge amb les seves creacions. Per un nou plet sobre es drets dels personatges va sorgir, i el 2007 la Stan Lee Media va aconseguir guanyar la co-propietat dels personatges i una indemnitzaci de 5 bilions de dolars.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207376" title="Mariano Salmern Lpez" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="86343">
Mariano Salmern Lpez va sser batlle d'Arenys de Mar entre 1972 i 1979.

Tamb fou comptable i cap de personal de Destilleries Mollfulleda, S.A. (identificables durant molts anys amb el licor Calisay).

Milit en la Federaci de Joves Cristians (abans de la Guerra Civil) i desprs en l'Acci Catlica. Parallelament ho fu tamb en el Frente de Juventudes. Identificat amb FET-JONS, fou conseller local del Movimiento Nacional i lloctinent de la Gurdia de Franco.

Dins la CNS presid la secci local d'Industrias Varias. Fou regidor pel ter sindical el perode 1955-1961 sense arribar a ocupar cap tinncia d'alcaldia.

Fou elegit batlle en tant que falangista moderat (tal com deia l'informe del servei d'informaci del Govern Civil: "si bien procede de FET y de las JONS, ha sabido evolucionar" (5-III-1972).

En la transici opt finalment per la retirada desprs de ser objecte dels atacs de l'oposici, especialment centrats en qestions urbanstiques.

Bibliografia.

 Marn, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida. Pags, Editors. Col.lecci Seminari, 12. 496 pp.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207378" title="Censura a Algria" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="86344">
Les condicions de treball dels periodistes a Algria han evolucionat des de la independncia de 1962. El 1990 es va suprimir el Codi de Premsa, la qual cosa permet una major llibertat de premsa. Tanmateix, a la guerra civil dels anys 1990 ms de 70 periodistes van ser assassinats, tant per les forces de seguretat com pels islamistes. Seixanta periodistes van morir assassinats entre 1993 i 1998.

 Anys 1990 i 2000 .

Recentment, el president Abdelaziz Bouteflika ha ordenat diversos tancaments de peridics, ha empresonat alguns periodistes, com ara Mohammed Benchicou, director del diari Le Matin i autor d'una biografia crtica del president, i ha forat diversos periodistes a exiliar-se, sobretot a Frana.

L'ndex de llibertat de premsa mundial de Reporters Sense Fronteres (RSF) dna aproximadament un 40 a Algria des de fa cinc anys (2007) i la xifra ha anat augmentant. Juntament amb el diari L'Humanit RSF denunci l'empresonament de Benchicou, que va ser condemnat a dos anys de pres per denunciar la corrupci del pas. Benchicou va guanyar el 2006 el Premi a la Llibertat de Premsa PEN/Barbara Goldsmith.

Algria ha patit en els darrers anys un seguit d'atacs contra la llibertat d'expressi, a banda de l'empresonament de Benchicou. El diari La Tribune fou clausurat el 1996. Sam blog -un programa radiofnic al voltant del mn dels blocs- va ser censurat el mar de 2006, desprs de ser acusat per un diari en rab d'incitar a l'homosexualitat. El Watan, un altre diari en francs, tamb va rebre atacs del govern algeri el 1998. Els seus reporters van ser assenyalats com a objectiu tant pel govern com pels insurgents islamistes, segons RSF i el Comit de Protecci de Periodistes. Alguns periodistes de La Libert i Le Matin  van ser forats a exiliar-se a Frana.

 El simposi de febrer de 2007 sobre els desapareguts .

Les autoritats algerianes impediren, el 7 de febrer de 2007, la realitzaci d'un simposi amb el ttol Pour la Verit, la Paix et la Conciliation (Per la veritat, la pau i la conciliaci) organitzat pel CFDA (Collectif des familles de disparus en Algrie, Collectiu de Famlies de Persones Desaparegudes a Algria), SOS Disparus (SOS Despareguts), Djazairouna, la ANFD (Associaci nacional de famlies de desapareguts) i Somoud. Aquesta nova forma de censura a un congrs relatiu a les desaparicions que van tenir lloc durant la guerra civil dels anys 90 ha sigut criticada per l'ACAT-France (Action des Chrtiens pour l'abolition de la torture; Acci dels cristians per l'abolici de la tortura), la Federaci Internacional dels Drets Humans (IFHR), i l'Organitzaci Mundial Contra la Tortura (WOAT). A ms a ms, els crtics amb la Carta per la pau i la reconciliaci nacional -una mena de llei de punt final per als crims de la guerra civil-, aprovada el 29 de setembre de 2006, han sigut empaitats per les autoritats, fins i tot amb procesos judicials a advocats i defensors dels drets humans.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Notcies sobre censura a Algria al web de l'IFEX ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207379" title="Circuit de Long Beach" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="86345">


El Circuit de Long Beach s un circuit urb pels carrers de Long Beach, California,  on van tenir lloc varies curses de Frmula 1.

Sota la denominaci de Gran Premi de l'oest dels Estats Units es van disputar entre les temporades  que van del 1976 a la de l'any 1983 les curses puntuables pel campionat de la F1.

Posteriorment a aquests any s'ha seguit disputant la cursa per ja dins del campionat de la Champ Car.


 Guanyadors del Gran Premi de l'oest dels Estats Units .




 Enllaos externs .
 Long Beach F1 - Video de F1;


 Vegeu tamb .
 Gran Premi de l'oest dels Estats Units;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207381" title="Gerundi" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="86346">

El gerundi s una forma no personal del verb que t un carcter molt proper a l'adverbi. Pot actuar com a adverbi i com a verb alhora. 

Aquesta forma verbal s part integrant, com a segon terme, de les perfrasis verbals:
 
Durativa- ESTAR + GERUNDI (estan jugant a futbol)

Reiteratives- ANAR + GERUNDI  / SEGUIR + GERUNDI / CONTINUAR + GERUNDI (ho va explicant, ho segueix explicant, ho continua explicant).

Cal dir que la perfrasi VENIR + GERUNDI no s una construcci genuna de la llengua catalana. 

La terminaci d'aquesta forma s -nt: cantant, tement, dormint... Els gerundis acabats en -guent no sn correctes (poguent, sapiguent...). Les formes correctes sn podent, sabent...

El gerundi pot expressar una acci simultnia o immediatament anterior a la del verb principal (vaig ensopegar anant a l'escola). En aquest cas, l'acci s simultnia i es pot invertir l'ordre de l'oraci (anant a l'escola, vaig ensopegar). Mai pot expressar una acci posterior a la del verb principal (el van portar a l'hospital, morint al cap de poc). Aquesta frase no s correcta i s'ha de construir d'una altra manera: utilitzant una conjunci o un relatiu (el van portar a l'hospital i mor al cap de poc / el van portar a l'hospital, on mor al cap de poc).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207385" title="Jean-Baptiste Greuze" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="86347">

Jean-Baptiste Greuze (1725, Tournus   1805, Pars) va ser un pintor francs. 

Biografia.
Desprs de realitzar els seus primers estudis de pintura amb Grandon a Li, Greuze es va anar a Pars el 1750 i va entrar, com alumne de Natoire en la Acadmia Real. 

El 1755, el seu quadre Pare de famlia explicant la Bblia als seus fills va obtenir un gran xit. La seva popularitat es va confirmar amb altres quadres melodramtics i Diderot li va elogiar per la moralitat de les seves imatges. La seva Set-Sever retraient a Caracalla l'haver atemptat contra la seva vida (1769) li va permetre ingressar en l'Acadmia el mateix any. 

Va pintar nombrosos retrats i va rebre algunes crtiques per les seves pintures libertines. Va pintar, aix mateix, diferents temes alegrics: L'Ofrena d'amor (1769), mitolgics: Dana; o religiosos: Santa Maria la Egipcia; per no van tenir repercussi alguna. 

La Revoluci Francesa de 1789 posa de moda l'antic i les pintures de Greuze cauen en l'oblit, obligant-li a viure de les seves classes. El retrat de Napole Bonaparte, que li va encarregar en els seus ltims anys, no va evitar que mors en la misria. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207397" title="Josep Canudas i Busquets" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="86348">
Josep Canudas i Busquets (Barcelona, 1898 - Sussa, 1975) va sser pilot i un dels principals propagadors de l'aviaci a Catalunya.

Fou periodista esportiu i cofundador de l'Aeroclub de Catalunya (1915). El 1917 obtingu el primer ttol de pilot atorgat a Catalunya de l Escola Catalana de l Aviaci de la qual fou professor i pilot en cap. L any 1922 fund la Penya de l Aire i la Societat Aerdrom Canudas que promogueren l inters pels vols amb passatgers i l Escola de Barcelona per a pilots.  

Fou el cap de la primera lnia aria d Espanya (Sevilla-Larraix, 1921) i de la lnia Barcelona- La Seu d'Urgell (la primera dels Pasos Catalans l'any 1932).  El 1933 la Generalitat de Catalunya el nomen cap dels serveis d aeronutica. Durant la Guerra civil espanyola fou pilot d enlla al Front d Arag i director de l Escola d Aviaci Militar de Barcelona.

S exili el 1939, primer a Frana desprs a Amrica i finalment a Sussa on mor.
 
Bibliografia.  

 Josep Canudas. Histria de l aviaci catalana (1908-1936). Edicions de la Magrana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207400" title="Pantone" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="86349">
 
Pantone Inc. s una empresa amb seu a Carlstadt, Nova Jersey (Estats Units), creadora d'un sistema de control de color per a les arts grfiques. El seu sistema s el ms reconegut i utilitzat pel que normalment es diu Pantone al sistema de control de colors. 

Histria.
Pantone va ser fundada el 1962 per Lawrence Herbert, avui el seu conseller delegat, director i president. 

Al comenament, Pantone era un petit negoci que comercialitzava targetes de colors per a companyies de cosmtics. Herbert aviat adquiriria Pantone, creant el primer sistema de emparellament cromtic el 1963. 

El sistema es basa en una taula o gamma de colors, les Guies Pantone, de manera que sempre s possible obtenir altres per barreges de tints predeterminades que proporciona el fabricant. Per exemple, s un sistema molt emprat en la producci de pintures de color per barreja de tints.

Aquestes guies consisteixen en un gran nombre de petites targetes (155 cm aproximadament) de cartr, sobre les quals s'ha imprs en un costat mostres de color, organitzades totes en un quadern de petites dimensions. Per exemple, una pgina concreta podria incloure una gamma de grocs variant en lluminositat del ms clar al ms fosc. 

Les edicions de les Guies Pantone es distribuxen anualment a causa de la degradaci progressiva de la tinta. Per a poder aconseguir el resultat que s'espera s'ha de tenir unes mostres de colors sobre diferents tipus de paper a manera de comprovaci. L'avantatge d'aquest sistema s que cadascuna de les mostres est numerada i una vegada seleccionada s possible recrear el color de manera exacta. 

Pantone i les banderes.
Els colors Pantone, descrits numricament, han trobat un buit dins de la legislaci, especialment en les descripcions dels colors de banderes. El Parlament Escocs va debatre la definici del color blau de la bandera escocesa com Pantone 300. Aix mateix, altres pasos com Canad, Espanya i Corea del Sud indiquen colors Pantone especfics per a la producci de banderes. 

Arribat el moment, Pantone podria canviar els seus codis cromtics, encara que no tindria cap sentit fer-lo. Per contra, altres pasos utilitzen sistemes diferents per a legislar, com el CIELAB, menys comercials que el Pantone, i, per tant, mes complexos d'aplicar. Pantone afirma que la seva llista de nombres cromtics s propietat intellectual de la companyia i que el seu s lliure no est perms. Aquesta s una ra de pes per la qual els colors Pantone no poden ser usats per programes de programari lliure com per exemple GIMP, ni tampoc solen trobar-se en aplicacions de baix cost.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207403" title="Obscured by Clouds" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="86350">
Obscured by Clouds s el set disc del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd, aparegut el 3 de juny de 1972. 

Fou la banda sonora original de la pellcula La Valle de Barbet Schroeder. L'lbum va ser enregistrat a al Chteau d'Hrouville a Hrouville a la Val d'Oise de Frana.

L'lbum va ser enregistrat desprs d'una pausa durant la creaci de l'lbum The Dark Side of the Moon. Pink Floyd estaven molt satisfets de la BSO anterior More. Desprs dels problemes amb la societat de producci del film, Pink Floyd va decidir treure el disc amb un altre nom que el de la pellcula Obscured by Clouds.

S'hi pot destacar el tema Free Four, on Roger Waters hi fa una allusi al seu orfelinat en els vers You are the angel of death/ and I am the dead man's son (tu ets l'ngel de la mort7 i jo sc el fill de l'home mort). 

En pblic, noms es van tocar a les gires de 1972 i 1973, els ttols Obscured by Clouds, When You're In i Childhood's End que es va desenvolupar en llargues improvitzacions de deu minuts. Per altra banda, durant les gires de 2006 David Gilmour va interpretar Wot's... Uh The Deal amb Richard Wright, invitat a tocar en la seva gira. 

 Llista de temes .
Totes les lletres sn de Roger Waters.

 "Obscured by Clouds" (David Gilmour, Roger Waters)   3:03;
 "When You're In" (David Gilmour, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   2:30;
 "Burning Bridges"  (Roger Waters, Richard Wright)   3:29;
 "The Gold It's In The..." (David Gilmour, Roger Waters)   3:07;
 "Wot's... Uh The Deal" (David Gilmour, Roger Waters)   5:08;
 "Mudmen"  (David Gilmour, Richard Wright)   4:20;
 "Childhood's End" (David Gilmour)   4:31;
 "Free Four" (Roger Waters)   4:15;
 "Stay" (Roger Waters, Richard Wright)   4:05;
 "Absolutely Curtains" (David Gilmour, Roger Waters, Richard Wright, Nick Mason)   5:52;

 Crdits.
David Gilmour   guitarra, veu, VCS 3;
Roger Waters   baix, veu, VCS 3;
Richard Wright   teclats, chant, VCS 3;
Nick Mason   bateria, percussi;

 Ancdotes.
 La pellcula La Valle va aparixer el 27 d'agost de 1972 al Festival de Vencia. ;
 L'lbum va ser enregistrat en mensy de 2 setmanes. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207406" title="Obscured by Clouds (can)" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="86351">
Obscured by Clouds s el tema d'obertura de l'lbum Obscured by Clouds de Pink Floyd aparegut el 1972. s un tema instrumental compst per David Gilmour i Roger Waters. Aquest tema est directament lligat al segon ttol de l'lbum, When You're In, fins i tot les msiques es confonen a la transici. Fou enregistrat al Castell d'Hrouville, al costat de Pontoise a Frana.

Aquest tema instrumental va servir d'obertura als concerts finals de la gira de The Dark Side of the Moon. La versi live t una introducci ms llarga que la vesi d'estudi. 

 Crdits.
 David Gilmour   sintetitzador VCS3, guitarra;
 Roger Waters - baix;
 Nick Mason   bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207408" title="When You're In" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="86352">
When You're In s la segona pea del disc Obscured by Clouds del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd. Com el primer tema del disc s una pea instrumental aparegut el 1972. 

Aquests tema instrumental es va tocar als concerts del final de 1972 i a continuaci en l'obertura d'alguns concerts de la gira de 1973 per a The Dark Side of the Moon.

El ttol fa referncia a un gimmich pronunciat regularment per un antic mnager de la gira del grup. 

 Crdits .
 David Gilmour   sintetitzador VCS3, guitarra;
 Richard Wright   orgue;
 Roger Waters - baix;
 Nick Mason   bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207409" title="Childhood's End" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="86353">
Childhood's End s una pea del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Figura com a set tema de l'lbum Obscured by Clouds. Fou la darrera pea de Pink Floyd escrita totalment per David Gilmour abans de l'lbum A Momentary Lapse of Reason.

L'escriptura de la can four marcada per la influncia de l'escriptor Arthur C. Clarke i la novella homnima de Childhood's End. Les lletres de la can reenvien directament a la descripci dels darrers dies de Jan Rodricks, principal personatge de la novella i darrer home vivent a la terra. 

 Crdits.
David Gilmour - guitarra i veu;
Roger Waters   baix i efectes sonors;
Richard Wright   sintetitzador i orga;
Nick Mason   bateria i percussions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207411" title="Eric Woolfson" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="86354">
Eric Woolfson s un compositor, cantant i co-fundador del grup The Alan Parsons Project nascut el 18 de Mar del 1945 a Glasgow, Esccia.

Biografia.

Quan Eric Woolfson, que prov d'una famlia jueva, era petit tenia un tiet que tocava el piano i del seu exemple en va treure la voluntat de convertir-se, de gran, en msic. Per desgrcia aviat va abandonar les classes que li donava el seu tiet i va decidir ser auto-didacta, quelcom molt merits si tenim en compte que no sabia ni llegir les partitures. 


D'adoslecent va fer una incursi totalment fracassada en la professi de contable. Quan ho va deixar va dir que hagus estat un millor aprenent en un circ. Poc desprs, als 18 anys, va anar a Londres i es va instalar al carrer Denmark tamb conegut com Tin Palley Alley. 


Un cop all va aconseguir feina com a pianista i va poder treballar amb msics com Jimmy Page i John Paul Jones, que poc desprs formaria part de la banda Led Zeppelin. John Paul Jones va aconseguir que Eric pogus tenir una reuni amb el llegendari productor  i co-manager dels Rolling Stones, Andrew Loog Oldham. Desprs d'estar esperant durant ms de quatre hores, Oldham finalment va aparixer i va demanar a Woolfson que li toqus el que havia escrit. Desprs d'haver tocat una sola can, Oldham es va posar de peu, va dir que pars i li va dir 'You're a f****** genius!' (Ets un p*** geni!) i immediatament li va oferir un contracte per tal que treballs en la nova companyia que havia fundat Oldham, Immediate Records. Oldham va demanar a Woolfson que composs temes per alguns msics fora coneguts com Marianne Faithfull, Frank Ifield, Jo Dassin, The Tremeloes, Marmalade i Dave Berry. Una de les seves composicions va arribar a les mans de Mick Jagger, cantant dels Rolling Stones, el qual va decidir incluir-la en la cara-B del primer lbum que Jagger produia per un altre msic, en aquest cas Chris Farlowe.


s, doncs, quan Eric Woolfson va firmar alguns contractes amb d'altres companyies i el seu repertori va crixer de forma exponencial i a repartir-se per tot el mn. Grcies al contracte que va firmar amb la companyia Southern Music, va coneixer a dos autors desconeguts aleshores com Tim Rice i Andrew Lloyd Webber. D'aquests amics seus, Woolfson sempre recorda que els dos van pendre la decisi, poc desprs, de deixar d'escriure temes per altres msics i dedicar-se als musicals, on les seves creativitats eren molt ms lliures. Woolfson en va pendre bona nota ja que des d'aquell moment sempre va tenir la idea d'escriure, algun dia, un musical.


El 1965, Eric Woolfson va ser contractat per la agncia musical de Manchester Kennedy Street Enterprises. En aquesta va poder treballar amb els Herman's Hermits. Tot i participar en un principi com a pianista invitat, Woolfson tenia moltes esperances de convertir-se en un membre fix de la banda per com que no li garantien el lloc va decidir tornar a Londres.  


Ms o menys per aquestes dates Woolfson va comenar a tenir la idea de crear un lbum inspirat en l'obra d'Edgar Allan Poe. Va escriure part del material que una dcada desprs formaria part del primer lbum de The Alan Parsons Project i, incls, en va gravar algunes demos amb el guitarrista del grup The Tremeloes, Rick Westwood.  Eric va pagar les gravacions per no estava del tot convenut amb el resulta final i va decidir aparcar el tema. 


Com que ser l'autor de canons per altres grups no li era suficientment rentable, va decidir passar-se a la producci. Els seus dos primers clients van ser Carl Douglas que acababa d'aconseguir un gran xit al Regne Unit amb el tema Kung Fu Fighting i Alan Parsons, un productor que acababa de conixer als estudis Abbey Road. Parsons feia poc que havia decidit ser productor i amb l'ajuda d'Eric Woolfson van aconseguir produir dos nmeros 1 de la llista britnica amb els grups Pilot i Cockney Rebel. Tamb van aconseguir un bon xit amb el cantant John Miles i el msic Al Stewart. 


Aleshores, el 1975, Eric Woolfson va decidir mostrar a Alan Parsons el material que havia escrit sobre Edgar Allan Poe i aprofitar el seu talent com a enginyer de so per millorar els temes que havia escrit. La idea que tenia en ment Woolfson, com diu ell mateix, era la d'adoptar un paper similar al que Stanley Kubrick exercia en els rodatges de les seves pellcules, on el director s ms important que els actors que les interpreten. Woolfson seria el "director", fent la msica i les lletres i Alan Parsons seria "l'actor", interpretant la msica de Woolfson i donant-li el seu toc especial. L'lbum Tales of Mystery and Imagination veuria finalment la llum el 1976, al mateix moment que oficialment neixia el grup The Alan Parsons Project.


Posteriorment el tndem Woolfson-Parsons va compondre 9  projectes  ms, entre els que cal destacar I Robot(1977), Eye in the Sky(1982) i Ammonia Avenue(1984). Tots ells escrits per Eric Woolfson. 

Desprs dels 10 lbums, Eric volia definitivament dedicar-se a escriure musicals. El seu primer intent, basat en el fams psicoanalista Sigmund Freud, va ser titulat Freudiana. Woolfson es va inspirat en els llibres sobre Freud que la seva dona, que estudiava psicologia, deixava per la casa. Aquest musical va aconseguir ser estrenat a l'histric teatre An Der Wien. Per desgrcia, el productor de Freudiana i Woolfson van mantenir un dur contencis legal pel domini de l'obra i com que Brian Brolly, el productor, va guanyar el litigi, Woolfson va declarar-se en bancarrota. 


Tot i aix, l'xit de Freudiana va ser una empenta per Woolfson que es va decidir a escriure, el 1993, el seu segon musical, aquest cop sobre l'arquitecte catal Antoni Gaud. Aquesta segona obra va estrenada a Aachen (1994) i interpretada a Alsdorf (1995) i Colonia (1996). Quasi mig mili de persones van anar a veure  i totes van acabar ovacionant l'espectacle. 


Per al seu segent musical, Gambler, Eric Woolfson va recuperar les seves experincies quan vivia a Montecarlo. La majoria dels temes de The Turn Of A Friendly Car van ser incluides en l'obra (Turn Of A Friendly Card, Snake Eyes, Games People Play i Time).  L'obra va ser estrenada a Monchengladbach (1996) i s'ha reproduit sis vegades a Corea i dues a Jap (2002 i 2005).


El 2003 Eric Woolfson va escriure el seu ltim disc d'estudi. Woolfson va recuperar part de les idees que encara tenia sobre Edgar Allan Poe i en va escriure la segona part, titulada . El disc va ser gravat, de nou, als mtics estudis Abbey Road.


Finalment, el 2007 Woolfson va escriure, conjuntament amb Ariel Dorfman, el musical Dancing With Shadows, una obra que es va estrenar a sia. 


Woolfson va ser membre i militant actiu del partit britnic Social Democratic Party (SDP). Actualment Eric Woolfson viu a Londres amb la seva dona Hazel amb la que es va casar el 1969. Woolfson t dues filles, Sally i Lorna, i dos nets, Toby i Amelie.

Treballs.
1990   Freudiana;
1991   Black Freudiana (German Original Cast Musical Soundtrack);
1996   Gaudi (Musical);
1997   Gambler (Das Geheimnis Der Karten);
2003   Poe: More Tales of Mystery and Imagination;


Enllaos externs.
 Eric Woolfson;
 Poe CD;
 Pgina oficial dels fans de The Alan Parsons Project;
 Pgina web oficial de The official Alan Parsons Project;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207412" title="Free Four" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="86355">
Free Four s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el vuit ttol de l'lbum Obscured by Clouds.

El seu ttol prov del descompte tradicional del rock and roll one, two, three, four.... La can tracte dels temes propers a Waters, com la mort del pare i dels problemes de la indstria del disc. 

Free Four va sortir com a single el juliol de 1972 i va entrar al top 50 de la rdio FM a Anglaterra. 

 Crdits .
Roger Waters   baix, veu i percussi;
David Gilmour - guitarra;
Richard Wright - sintetitzador;
Nick Mason   bateria i percussi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207413" title="Baquelita" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="86356">

La baquelita fou la primera substncia plstica totalment sinttica, creada el 1909 i anomenada aix en honor al seu creador, el belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Qumica Adolf von Baeyer experiment amb aquest material el 1872 per no va completar el seu descobriment). La baquelita va entrar a la indstria l'any 1907. Es tracta d'un fenoplstic que avui en dia encara t aplicacions d'inters. Es sintetitz a partir de molcules de fenol i formaldehid. Aquest producte pot moldejar-se a mesure que es forma i esdev dur al solidificar. Es allant de l'electricitat, es resistent a l'aigua i als solvents, per fcilment mecanitzable.

El seu ample espectre d's la va fer aplicable a les noves tecnologies de l'poca, com carcasses de telfons, rdios i fins i tot estructures de carburadors. S'ha utilitzat fins avui dia en nanses de cassoles.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207415" title="Josep Maria Llad Bausili" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="86357">
Josep Maria Llad Bausili va sser batlle d'Igualada en dues etapes (1939-1941 i 1955-1956), simultanejant aquest crrec amb el de cap local de FET-JONS

Va ser escollit regidor pel ter corporatiu el 1952 i era primer tinent quan va haver de rellevar Francisco Llansana.

Fou tamb fabricant txtil i vocal de la junta del Crculo Mercantil d'Igualada.

Mor prematurament als cinquanta-quatre anys essent encara batlle i diputat provincial (exercia aquest darrer crrec des de 1952).

Bibliografia.

 Marn, Mart: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979). Lleida. Pags Editors. Col.lecci Seminari, 12. Plana 506.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207416" title="Antoni Llopart Rovira" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="86358">
Antoni Llopart Rovira va sser batlle de Sant Sadurn d'Anoia entre 1939 i 1942.

Fou propietari agrcola, militant de l'UP primer, desprs de la Lliga Regionalista i, finalment d'Accin Ciudadana.

Ocult durant la guerra civil espanyola i amb les seues propietats confiscades, a la postguerra s'afili a FET-JONS.

Com a batlle fou confirmat en el crrec en la renovaci de 1941.

Bibliografia.

 Mart Marn Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Poltica i administraci municipal 1938-1979) Lleida: Pags Editors. Collecci Seminari, 12. Plana 517.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207418" title="Kroke" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="86359">

Kroke s un trio musical polons que es va formar al 1992. Els seus components sn amics graduats a l Acadmia de Msica de Cracvia: Tomasz Lato (contrabaix), Tomasz Kukurba (viola i viol) i Jerzy Bawol (acordi) sn virtuosos en els seus instruments. El nom Kroke s la paraula jiddisch per anomenar la ciutat de Cracvia.

Se ls coneix com a banda de msica klezmer, encara que la seva msica ha aconseguit una complexitat molt ms gran. En general s inspiren en la msica klezmer o sefard tradicional per creen composicions originals on hi tenen cabuda els seus profunds coneixements del jazz o la msica clssica. En les seves actuacions en directe impressionen les seves improvisacions, el domini virtuosstic dels instruments i la sensaci de novetat tot i reconeixent les arrels de la msica jueva. A partir de l any 2003 s ha afegit al trio com a collaborador habitual el percussionista Tomasz Grochot. 

Al llarg dels ltims anys han anant adquirint notorietat participant en importants festivals de msica europea i fent collaboracions amb artistes importants com el violinista Nigel Kennedy en l lbum East Meets East.

Discografia.
Trio -Klezmer Acoustic Music (RIENCD04) (Oriente 1996);
Eden (Oriente 1997);
Live at the Pit (Oriente 1998);
Sounds of the Vanishing World (RIENCD24) (Oriente 1999);
Ten Pieces to Save the World (Oriente 2003);
East Meets East (EMI 2003);
Quartet - Live at Home (RIENCD48) (Oriente 2004);
Seventh Trip (Oriente 2007);


Curiositats.
Moltes de les peces que interpreten sn sintonies de coneguts programes de rdio. Time s utilitzada al reps de notcies d'actualitat al programa El caf de la Repblica de Catalunya Rdio; Aide Jano a l'inici del programa L'ofici de viure de Catalunya Rdio.

Enllaos externs.
http://www.kroke.krakow.pl/;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207420" title="Bilabial" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="86360">
Un so bilabial s punt d'articulaci que permet classificar els sons consonntics que es produeixen mitjanant el contacte o l'acostament dels llavis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207421" title="Emlia Xargay i Pags" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="86361">
Emlia Xargay i Pags (Sarri de Ter, Girons 1927 - l'Escala, Alt Empord 2002) fou una pintora, ceramista i escultora catalana. Es form com a pintora al taller de Joan Orihuel, i va fer la primera exposici als disset anys. Desprs abandon la pintura ms academicista per buscar la seva prpia esttica, marcada per la presncia geomtrica d'una realitat figurativa base d'un gran expressionisme, molt influda pels seus viatges a Amrica del Sud.  El 1951 va fundar el grup Indika i form part del Cercle d'Art d'Avui. El 1963, es va iniciar en l'escultura.

Va treballar amb diferents tcniques, totes elles impregnades de la voluntat d'experimentaci i en constant evoluci: pintura, escultura, orfebreria, mural, cermica, esmalt, dibuix, cartells, taps. Ha exposat a Argentina, Estats Units, Cuba, Frana, Alemanya i Mxic. Te obres als museus de So Paulo, Perpiny i al Museu d'Art Modern de Barcelona. Entre altres premis, ha rebut el 1955 el Premi del Ministeri d'Instrucci Pblica de Brasil a la III Biennal Hispanoamericana d'Art de Barcelona, el premi Ynglada-Guillot o la Creu de Sant Jordi el 1992.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Article sobre Emlia Xargay;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207427" title="Labiodental" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="86362">
Punt d'articulaci que caracteritza els sons consonntics que es produeixen mitjanant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207428" title="Dental" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="86363">
Una dental t un punt d'articulaci que caracteritza els sons consonntics que es produeixen mitjanant el contacte o acostament de l'pex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors, com els son  o 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207429" title="Alveolar" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="86364">
L'alveolar s un punt d'articulaci que caracteritza els sons consonntics que es produeixen mitjanant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la regi alveolar (la transcripci de l'AFI no distingeix entre les dues formes d'articular el so). Exemples d'alveolars serien , com a "dit" o , com a "suc".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207430" title="Arnau Puig Grau" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="86365">
Arnau Puig Grau (Barcelona, 1926) s un crtic i socileg de l'art catal. Es llicenci en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s'especialitz en sociologia de la cultura i de l'art a la Universitat de la Sorbona ( Pars), on fou fortament influt per l'existencialisme. Fou un dels principals impulsors de l'avantguardisme a Catalunya.

Fund les revistes Algol i Dau al set, de la qual en sort el grup d'art del quan el fou teric. Ha collaborat a Siglo 20, Cpula, Presncia, La Vanguardia, Nueva Forma, i El Pas, i ha exercit la crtica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plsticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francs de Barcelona. Ha estat professor a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autnoma de Barcelona i ha estat catedrtic d'esttica a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. 

Fou director de l'Institut d'Histria i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques a Roma. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l'Associaci Catalana de Crtics d'Art i el 2004 la medalla al mrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. s membre d'honor de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207432" title="Enric Ras i Oliva" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="86366">
Enric Ras i Oliva (Tarragona, 1915 - Benicarl 2007) ha estat un enginyer i cientfic catal. Es llicenci en enginyeria industrial i en cincies exactes a la Universitat de Barcelona. Ha estat catedrtic d'Electrotcnia a l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politcnica de Catalunya. Tamb s ha dedicat a la tecnologia aplicada a la indstria privada (fou director d'AEG a Espanya) i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978.

Ha estat president de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Barcelona i membre de l'Acadmia de Cincies i Arts. Ha rebut la Creu d'Alfons el Savi, la Medalla d'Or al mrit electrotcnic de l'Associaci d'Electrotcnia Espanyola i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1992.  Ha escrit nombrosos llibres de text i ha tradut de l'alemany tractats electrnics. 

 Obres .
 Teora de lneas elctricas  (1973);
 Teora de circuitos (1988);
 Diccionario conceptual de electrotecnia (1989-1992);
 Diccionari multilinge de l'electrotecnia (1996);
 Transformadores de potencia, de medida y proteccin (1998);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207433" title="Abr de bedoll" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="86367">

L'abr de bedoll (Leccinum scabrum) s un bolet boletal comestible.

 Enllaos externs .

 Fotografies d'abrons de bedoll en diferents estadis de maduresa.;
 Fotografia d'aquest bolet. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207439" title="Pere Ribera i Ferran" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="86368">
Pere Ribera i Ferran s un pedagog catal. S'ha destacat per la seva dedicaci a l'ensenyament i a les aportacions pedaggiques encaminades a una formaci plurilingstica, amb l's formatiu de les noves tecnologies i amb orientaci heurstica dels aprenentatges. Va treballar molts anys al Liceu Francs de Barcelona i fund i dirig l'Escola Aula de Barcelona, en la que estudiaren personatges com Artur Mas. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207443" title="Matana de Hamdania" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="86369">


La Matana de Hamdania sn els crims de guerra comesos per membres de la Marina dels Estats Units en relaci amb la mort, durant un tiroteig, d'un home iraqui no armat el 26 d'abril de 2006 a Al Hamdania, un petit poble a l'oest de Bagdad i prop d'Abu Ghraib. 

Una investigaci del Servei d'Investigaci Criminal de la Marina va qualificar l'incident "d'assassinat, segrest i conspiraci associat amb encobriment dels fets". Els acusats sn set marines i un soldat de l'armada de Corpsman. 

A partir del febrer de 2007, cinc dels acusats es van declarar culpables de les acusacions menors de segrest i conspiraci i van testificar contra els acusats restants que s'enfronten amb acusacions d'assassinat. A ms, un membre pertanyent al mateix batall s'encara amb acusacions menors com agressi relacionada amb l's de la fora fsica durant interrogatoris d'insurgents sospitosos.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207444" title="Albert Sans i Ars" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="86370">
Albert Sans i Ars s un coregraf i mestre de dansa catal. Ha estat director artstic de l'Esbart Dansaire de Rub del 1955 al 1990, i durant aquest temps ha fet grans aportacions a la coreografia. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207445" title="Martin Bangemann" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="86371">

Martin Bangemann ( Wanzleben, Alemanya 1934 ) s un advocat i poltic alemany que fou lder de la FDP i Vicepresident de la Comissi Europea entre el gener de 1988 i el gener de 1995.

Biografia.
Va nixer el 15 de novembre de 1934 a la poblaci de Wanzleben, situada a l'estat alemany de Saxnia-Anhalt. Va estudiar dret a la Universitat de Tbingen i la Universitat de Munic, on es va doctorar el 1962.

Activitat poltica.

Membre del Freie Demokratische Partei (FDP) l'any 1973 fou nomenat membre del Parlament Europeu dins l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa, crrec que va mantenir fins el 1984. Aquell any retorn a la poltica nacional del seu pas per esdevenir secretari general i lder del FDP entre 1985 i 1988 i formar part del govern del canceller Helmut Kohl, que el nomen Ministre d'Economia i Finances entre 1984 i 1988.

L'any 1989 abandon la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Delors II, fent-se crrec d'una vicepresidncia i esdevenint Comissari Europeu del Mercat Interior i d'Empresa i Indstria. En la formaci de la Comissi Delors III mantingu els seus crrecs de vicepresident, Comissari de Mercat Interior i Indstria, als quals afeg el de Poltica de la Informaci. En la formaci l'any 1995 de la Comissi Santer i l'any 1999 de la Comissi Marn mantingu els crrecs de Comissari d'Indstria i Empresa aix com el de la Poltica de Comunicaci.

Polmica.
L'1 de juliol de 2000 fou nomenat executiu de la companyia espanyola de telecomunicacions Telefnica. El seu nomenament en aquesta companyia cre controvrsia dins la Uni Europea per la possible aparici de conflicte d'interessos amb el seu anterior crrec com a comissionat de telecomunicacions dins la UE. La demanda interposada per la mateixa UE fou anullada quan Bangemann va prometre no comenar a treballar per a un tercer abans del 2001. Des de juliol d'aquest any ha estat membre de la junta directiva de Hunzinger Information Ag. 

Enllaos externs.
  Informaci de Martin Bangemann al Parlament Europeu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207446" title="Institut d'Estudis Nord-americans" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="86372">
Institut d'Estudis Nord-americans (IEN) s una entitat cultural fundada el 1951 a Barcelona com a associaci sense nim de lucre amb la finalitat de promoure l'intercanvi cultural des de Catalunya amb els Estats Units d'Amrica. La seva activitat principal s l ensenyament de la llengua i la cultura nord-americanes, amb un sistema d'ensenyament basat en la interacci a la classe entre el professor i l alumne.

S'hi realitza tota mena de cursos de llengua i cultura nord-americanes per a totes les edats, professions i utilitats, organitzats per tal d'oferir una mplia varietat d horaris. s Centre oficial per als exmens de TOEFL, GRE, SAT, USMLE i altres exmens indispensables per a estudiar a les Universitats dels EUA. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEN;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207447" title="Abr vermell" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="86373">

L'abr vermell (Leccinum aurantiacum) s un bolet comestible de l'ordre dels boletals.

 Bibliografia .
 Edible Wild Mushrooms of North America: A Field-to-kitchen Guide (1992) ISBN 0-292-72080-0.
 Mushrooms of Northeastern North America (1997) ISBN 0-8156-0388-6.

 Enllaos externs .
 Fotografies d'abrons vermells en diferents estadis de maduresa.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207457" title="Lanice" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="86374">
Lanice o Hellanice() fou la dida d'Alexandre el Gran. Era germana de Clit. Quint Curti Ruf l'anomena Hellnica.

Tenia dos fills (un d'ells anomenat Protees, molt aficionat a la beguda) que van acompanyar a Alexandre a sia i van morir en batalla abans de la mort de Clit, sembla ser que ambds en el assalt de Milet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207470" title="Cama-sec de soca" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="86375">


El Cama-sec de soca -tamb anomenat popularment com a alzinoi, pollancr o rour- (Armillaria mellea) s un fong freqent als Pasos Catalans, especialment a l'illa de Mallorca, i es pot comportar com un parsit molt perjudicial i provocar problemes greus en explotacions forestals. L'any 1903 es va descriure una plaga en els tarongers de la vall de Sller (Mallorca) que afect d'una manera molt negativa en l'economia de la comarca. 

Morfologia.

Tpicament creix en grups de nombrosos individus i damunt soques d'alzines encara que es pot desenvolupar en molts tipus d'arbres diferents. El fet que creixin en flotes fa que sovint els capells d'aquests bolets estiguin 'tacats' de blanc per la caiguda de les espores dels que es troben damunt. 

Els exemplars ms joves presenten el capell tancat i tot el conjunt s'assembla a un clau, d'aqu ve el nom popular d'aquest bolet en itali: chiodini (clauet) . 

Capell: de 5 a 15 cm. de dimetre, de color mel, primer globs, tancat, amb petites esquames o punxes atapedes al centre que no perduren amb l'edat, desprs obert, amb un mamell ms obscur.
 
Himeni: format per lmines un tant decurrents, poc atapedes, desiguals, de color blanc a groc pllid, amb tonalitats rogenques als exemplars ms adults.

Peu: llarg, ample, corbat, robust encara que buit amb el temps, fibrs, sovint bulbs a la base, de color mel ms pllid a la part superior i obscur a la part inferior. 

Anell: Amb un anell membrans ben evident incls en els exemplars ms adults, de color groc pllid. 
 
Carn: llenyosa al peu, de color blanc, d'olor fngica i gust un tant amargant en cru.
 
Espores: ellptiques, esporada blanca, de 7-9 x 5-6 micres.

Hbitat.
 
Damunt soques d'alzines en grups de nombrosos individus, encara que es desenvolupen damunt molts tipus d'arbres i arbusts diferents com el roman i les estepes.

Risc de confusi amb altres bolets.
 
Es pot confondre amb Hypholoma fasciculare que s un fong txic que apareix tamb sovint formant flotes normalment a pins i s de color ataronjat, presenta una cortina fuga de color groc, t les espores de color terrs i les lmines grogues quan es jove passant desprs a color verd, verd-marr i gris. 

Comestibilitat.
 
Els exemplars joves sn bons comestibles una vegada rebutjat el peu, que s molt fibrs. Es sap que aquest bolet pot ser mal tolerat per algunes persones provocant problemes gastrointestinals pel que es recomana, la primera vegada que es consumeix, fer-ho en poca quantitat.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest bolet. ;
 Fotografies d'alzinois en diferents etapes de desenvolupament.;

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207475" title="Alonso Zamora Vicente" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="86376">
Alonso Zamora Vicente (Madrid, 1 de febrer de 1916 - id. 14 de mar de 2006) va ser un dels fillegs, dialectlegs i lexicgrafs ms importants de la llengua espanyola. Tamb va ser escriptor.

Biografia.

Va estudiar al Collegi espanyol-francs de Madrid i curs batxillerat a l'Institut San Isidro de la mateixa ciutat. All va coincidir amb qui esdevindria desprs un dels seus amics, Camilo Jos Cela. La Guerra Civil va interrompre els seus estudis universitaris, fets entre 1932 i 1936, anys en els quals va assistir a les classes de Toms Navarro Toms i va treballar al Centro de Estudios Histricos amb aquest, amb Ramn Menndez Pidal i Amrico Castro. El seu amic Dmaso Alonso el va encoratjar a acabar la carrera el 1940. Aquell mateix any va aprovar les oposicions a Ctedra de l'Instituto Nacional de Bachillerato i se'n va anar a ocupar una plaa a Mrida. Durant la seua carrera va conixer Mara Josefa Canellada, tamb filloga, amb qui es casaria ms tard. Va editar les obres de Tirso de Molina, Torquemada, Lucas Fernndez, va escriure estudis sobre les vocals de l'andals i les vocals caduques de l'espanyol mexic. 

Fou un lector assidu de Marcel Proust, John Dos Passos i del Retrat de l'artista adolescent de James Joyce tradut pel seu amic Dmaso Alonso. Tamb havia llegit tots els autors de la Generaci del 98 i va arribar a conixer personalment a un gran nombre dels de la Generaci del 27. Es va doctorar en Filologia Romnica (1941) grcies al treball El habla de Mrida (estudi que va servir desprs de model a una part important de les recerques dialectolgiques que es feren a Espanya) i va succeir Dmaso Alonso a la Ctedra de Filologia Romnica de la Universitat de Madrid. Com a Secretari Perpetu de la Real Acadmia Espanyola quan Dmaso Alonso va ser el seu director, i desenvoluparen conjuntament una tasca fructfera que va tenir, nogensmenys, entrebancs per culpa de les dificultats econmiques de la instituci. La seua estada a Mrida li va resultar til per mor d'estudiar el dialecte extremeny i la literatura regional de Jos Mara Gabriel y Galn i Luis Chamizo. Va estudiar tamb a Juan Pablo Forner i a Francisco de Aldana. Aix va acumular una biblioteca enorme que va donar a la Universitat d'Extremadura (que es diu "Fundacin Biblioteca Zamora Vicente"). A hores d'ara es pot consultar aquesta biblioteca en un edifici del casc antic de Cceres. 

En el curs 1942-43 es va traslladar a la Ctedra de llengua i literatura espanyoles de l'institut mascul de Santiago de Compostella per va haver d'anar a Madrid a impartir l'assignatura de dialectologia espanyola. El 1943 obtingu, arran d'una oposici, la Ctedra Universitria de Llengua i Literatura espanyoles a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Santiago de Compostella al voltant de 1946, data en qu es va traslladar a la Universitat de Salamanca per a ocupar com a numerari la Ctedra de Filologia Romnica, fins al 1959 i finalment va prendre possessi de la Ctedra de Filologia Romnica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid, que esdevingu ms tard la Universitat Complutense de Madrid, fins que es jubil el 1985. De 1948 a 1952 dirig l'Institut de Filologia de la Universitat de Buenos Aires on fund i dirig la prestigiosa revista Filologa. Eduardo Mallea el va incitar a escriure prosa literria en La Nacin i poc de temps desprs va estendre les seues collaboracions a Azul de Montevideo. Fou all on conegu Julio Cortzar, Daniel Devoto, Josefa Sabor i Enrique Anderson Imbert. D'aqueixa poca daten l'edici de Por el stano y el torno, de Tirso de Molina, De Garcilaso a Valle-Incln, Presencia de los clsicos, Las sonatas de Ramn del Valle-Incln. Contribucin al estudio de la prosa modernista etc... En 1952 torn a Espanya, a Salamanca, des d'on continu collaborant a La Nacin, Azul i nsula, i alguns anys desprs al diari Ya. El 1954 va iniciar diversos viatges com a professor extraordinari, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Colnia, a Heidelberg, a Praga, a Pars, a Itlia, a Blgica i a Holanda. 

El 1960 fou nomenat Director del Seminari de Filologia Hispnica del Collegi de Mxic i professor extraordinari a la Universitat Nacional de Mxic, l'any segent fou professor (1961) al Departament d'Estudis Hispnics de la Universitat de Puerto Rico. Se n'an desprs als Estats Units i, quan torn a Europa, el 1963, va visitar les universitats de Copenhaguen, Estocolm... i, finalment, Madrid. Durant aquells anys va publicar Primeras hojas, Smith y Ramrez, S.A., La voz de la letra, Lope de Vega. Su vida y obra, Qu es la novela picaresca?, Un balcn a la plaza, Lengua, literatura e intimidad, etc. Fou elegit acadmic al maig de 1966 (desde 1961 era membre del Seminari de Lexicografia); va llegir el discurs de recepci sobre Asedio a Luces de Bohemia, el primer esperpent de Ramn del Valle Incln. Va ser Secretari Perpetu de l'Instituci des del 1971, en qu va succedir a Rafael Lapesa Melgar, fins al 1989, any de la seua renncia. El discurs fou reelaborat al llibre La realidad esperpntica (Aproximacin a Luces de Bohemia), que obtingu el Premi Nacional de Literatura Miguel de Unamuno de Ensayo el 1969. Tamb va dedicar a  Valle-Incln: Valle-Incln, novelista por entregas, les edicions crtiques de Luces de Bohemia i Tirano Banderas, entre d'altres treballs.
Va coordinar el Diccionario Manual e Ilustrado de la Reial Acadmia i escrigu la Historia de la Real Academia Espaola, una de les seues darreres obres. Casat amb l'escriptora asturiana Mara Xosefa Canellada Llavona, fou membre fins a la seua mort de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA).

Com a narrador els seus escrits es fonamentaven essencialment sobre elements populars quotidians i li agradava especialment la narrativa breu. La seua prosa s molt sovint irnica, farcida de reticncies, amplificacions, hiprboles i antfrasis, i al capdavall mostra una gran preocupaci per una societat espanyola, marcada i deformada pel passat de la Guerra Civil. Muchos de ells tienen lemas de Csar Vallejo i s un element important el humor, que pot semblar ingenu a Primeras hojas o Examen de Ingreso, grotesc a Smith y Ramrez, S.A. o realista a Un balcn a la plaza, Desorganizacin, Sin levantar cabeza, El mundo puede ser nuestro, A traque barraque, Estampas de la calle, Voces sin rostro, Hablan de la feria, Historias de viva voz, Mesa, sobremesa (Premio Nacional de Literatura 1980) y Vegas bajas.

Va morir a Madrid el 14 de mar de 2006.

Obra.

Estudis crtics.

Al trasluz de la lengua actual ;
Aos difciles : Valle-Incln y la Fundacin San Gaspar;
Asedio a "Luces de Bohemia" primer esperpento de Ramn del Valle Incln discurso ledo el da 28 de mayo de 1967 ;
Camilo Jos Cela : (acercamiento a un escritor) ;
Carta de Alonso Zamora Vicente sobre una pelcula espaola;
Compostela, aos atrs;
De Garcilaso a Valle-Incln  ;
Estudios de dialectologa hispnica  ;
Una introduccin a la "Comedia do viuvo"  ;
Lengua, literatura, intimidad  ;
Lxico rural asturiano: palabras y cosas de Libardn (Colunga) ;
Manual de dialectologa espaola, 1960 y 1967 ;
Libros, hombres, paisajes ;
Lope de Vega: su vida y su obra;
Nuevas precisiones sobre Luces de Bohemia ;
La otra esquina de la lengua  ;
Para el entendimiento de "La dama boba"  ;
Presentacin a los Entremeses de Miguel de Cervantes ;
Qu es la novela picaresca ;
Una cuartilla sobre Amrico Castro  ;
Valle-Incln, novelista por entregas;

Obra literria.
Estos pobres diablos!;
Primeras hojas;
Sin levantar cabeza ;
A traque barraque    ;
Mesa, sobremesa ;
Vegas bajas;

Edicions.
Lope de Vega, Las bizarras de Belisa;
Francisco de la Torre, Poesas ;
Tirso de Molina, Don Gil de las calzas verdes ;
Lope de Vega, La dama boba;

Enllaos externs.
Portal de Alonso Zamora Vicente a la Biblioteca Virtual Cervantes;
Portal de la Fundacin Biblioteca Alonso Zamora Vicente. Cuesta de Aldana, 5 -10003 Cceres;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207479" title="Filippo Maria Pandolfi" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="86377">

Filippo Maria Pandolfi ( Brgam, Itlia 1927 ) s un poltic itali que fou ministre diverses vegades al seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea entre 1989 i 1993.

Biografia.
Va nixer l'1 de novembre de 1927 a la ciutat de Brgam, poblaci situada a la regi italiana de la Llombardia. Va estudiar filosofia a la Universit Cattolica del Sacro Cuore de la ciutat de Mil.

Activitat poltica.
Membre de la Democrcia Cristiana fou escollit diputat al Parlament d'Itlia en les eleccions de 1968, 1976, 1979, 1983 i 1987 per la circumscripci de Brscia-Brgam.

En la formaci de govern del primer ministre Aldo Moro l'any 1974 fou nomenat Sotssecretari de Finances. Sota els governs de Giulio Andreotti fou nomenat el juliol de l'any 1976 Ministre de Finances i el mar de 1978 Ministre del Tresor, crrec que va mantenir fins l'octubre de 1980 en el govern de Francesco Cossiga. El desembre de 1980 fou nomenat per Arnaldo Forlani Ministre d'Indstria, Comer i Artesanat, crrec que va mantenir fins el juny de 1981. Amb el nomenament d'Amintore Fanfani com a primer ministre fou nomenat el desembre de 1982 novament Ministre d'Indstria, Comer i Artesanat. Desprs de la victria de Bettino Craxi en les eleccions legislatives de 1983 fou nomenat Ministre d'Agricultura l'agost d'aquell any, crrec que ocup sota els governs d'Aminatore Fanfani i Giovanni Goria fins l'abril de 1988.

El 6 de gener de 1989 fou nomenat Comissari Europeu de la Comissi Delors II, ocupant els crrecs de Vicepresident i Comissari Europeu de Cincia, Recerca, Desenvolupament, Telecomunicacions i Innovaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207480" title="Jean-Baptiste Treilhard" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="86378">
Jean-Baptiste Treilhard (2 o el 3 de gener el 1742 a Brive-la-Gaillarde, Corrze -  5 de desembre del 1810 a Paris) va ser un poltic francs de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. 

Va ajudar bastant a la revoluci francesa i a l'Imperi.

 Llocs web .
  Veure la fitxa de Jean Treilhard  elecci politica ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207481" title="Laodice" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="86379">


Onomstica:

 Laodice de Macedonia, mare de Seleuc I Nictor fundador de la dinastia selucida;
 Laodice I reina selucida, esposa d Antoc II Thes rei de Sria, i mare de Seleuc II Callnic;
 Laodice, filla d Antoc II Thes i Laodice I i esposa de Mitridates II del Pont;
 Laodice II, reina selucida, esposa de Seleuc II Callnic;
 Laodice , filla suposada de Seleuc II Callnic i esposa d Heliocles I de Bactriana;
 Laodice III, reina selucida, filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selucida Antoc III el Gran ;
 Laodice del Pont, filla de Mitridates II del Pont, i esposa del general selucida Aqueu o Aqueos.
 Laodice IV, filla d Antoc III el Gran i de la reina Laodice III, i possible esposa de Seleuc IV Filoptor;
 Laodice V, filla de Seleuc IV Filoptor i esposa de Perseu de Macednia ;
 Laodice VI, filla d Antoc IV Epfanes, i possible reina a la mort de Demetri I Ster;
 Laodice Major, filla d Antoc VII Sidetes.
 Laodice Menor, filla d Antoc VII Sidetes;
 Laodice, filla de Demetri II Nictor i esposa de Fraates II de Prtia;
 Laodice, esposa del rei Eucrtides I de Bactriana;
 Laodice VII Thea, filla del rei Antoc VIII Grypos i mare del rei Antoc I Thes de Commagene;
 Laodicea Nisa, esposa de Ariarates V de Capadcia ;
 Laodice (esposa de Mitridates VI del Pont), filla de Mitridates V Evergetes i germana i esposa de Mitridates VI Eupator del Pont;
 Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadcia), filla de Mitridates V Evergetes i germana de Mitridates VI Eupator del Pont i esposa de Ariarates VI de Capadcia i de Nicomedes III de Bitnia;
 Laodice, reina del poble dels Galadens;
 Laodice (reina), reina mitridtica del Pont (120 aC-115 aC);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207483" title="Laodice de Macedonia" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="86380">
Laodice (Laodike ) fou la dona d'Antoc, un dels generals del rei Filip II de Macednia, i mare de Seleuc I Nictor fundador de la dinastia selucida. 

Segons deia, el verdader pare de Seleuc era el deu Apollo. El seu fill va donar el nom de la seva mare a no menys de cinc ciutats de les que va fundar (vegeu Laodicea).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207488" title="Laodice I" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="86381">
Laodice (Laodike ) fou la dona d'Antoc II Thes rei de Sria, i mare de Seleuc II Callnic. Era filla d'Aqueu i probablement germana d'Antioquis, la mare d'tal I de Prgam. Poli la fa filla d'Antoc I Soter per aix sembla ser un error.

A la pau del 248 aC entre Antoc i Ptolemeu II Filadelf es va establir el casament del rei siri amb Berenice, germana del rei egipci, i com a conseqncia Laodice seria desterrada i la seva descendncia declarada illegtima. Antoc va complir inicialment el tracte per a la mort de Ptolemeu va abandonar a Berenice i va tornar amb Laodice i va reconixer als seus fills com legtims.

Laodice, per por d'un segon canvi d'opini, va enverinar al seu marit (246 aC) i va aconseguir que el seu fill Seleuc II fos proclamat rei. Els soldats que li eren lleials van matar a Antioquia al fill infant de Berenice, per evitar reclamacions al tron. Tot seguit va fer executar a la seva rival Berenice, assassinada a la cova de Dafne on s'havia refugiat, per que abans de morir va poder demanar ajut al seu germ Ptolemeu III Evergetes d'Egipte, el que va originar la III Guerra Sria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret. Ateneu explica que no foren les niques vctimes de la seva venjana.

Les hostilitats amb Egipte  es van iniciar el 245 aC quant el governador de Xipre, germ de Ptolemeu III, va desembarcar a Selucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota egpcia va ocupar Solos, a Cilcia. Els soldats egipcis van entrar a Sria sense trobar gaireb resistncia i van arribar fins el sud de les muntanyes del Taure, i a l'est fins al riu Eufrates. No se sap perqu a finals d any Ptolemeu III va tornar a Egipte, per es possible que fos al conixer que Berenice era ja morta; tot i aix els egipcis van mantenir l ocupaci de Sria.

Mentre, Seleuc II es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues del sia Menor, especialment Esmirna, amb la nica excepci d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolemeu. Seleuc va fer aliana amb el rei del Pont (la germana de Seleuc, que es deia Laodice com la mare, es va casar amb l hereu del Pont, Mitridates). Seleuc II va ordenar la construcci d una flota per reconquerir Sria, Efes i Solon. El 244 aC Seleuc II es va presentar a Sria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l estiu); els egipcis per van conservar la Celesria i Fencia, aix com la base de Selucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port). El 243 aC Seleuc va concedir al seu germ Antoc Hierax (Antoc el voltor) el govern de les regions del sia Menor al nord del Taure. Antoc es va comportar com a sobir independent i va enfortir l aliana amb el rei Ariobarzanes III del Pont, i va cercar tamb l aliana dels glates.

La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau pel qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jnia, Cria, Lcia, Pamflia, Cilcia Occidental i Celesria, aix com els territoris que dominava a Trcia (Abdera, Cipsela, Samotrcia, Sestos i els Quersons Traci i Quersons Turic.

Appi diu que Laodice va caure en mans dels egipcis i fou executada. Plutarc en canvi diu que va sobreviure a la guerra i va encoratjar  al seu fill Antoc Hierax a la revolta contra Seleuc que el 236 aC va degenerar en l'anomenada guerra dels germans.

Laodice va deixar, a ms dels dos fills esmentats, dues  filles una de les quals, tamb anomenada Laodice,  es va casar amb Mitridates que desprs fou el rei Mitridates II del Pont, i l'altra Estratnice es va casar amb Ariarates III de Capadcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207490" title="Laodice II" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="86382">
Laodice (Laodike ) fou la dona de Seleuc II Callnic. Polibi diu expressament que era germana d'Andrmac, el pare del general Aqueu.

Fou la mare de Seleuc III Ceraune i d'Antoc III el Gran.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207491" title="Laodice III" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="86383">
Laodice (Laodike ) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selucida Antoc III el Gran amb el que es va casar el 222 aC poc desprs de pujar al tron. Antoc i Laodice foren coronats reis a Antioquia abans que el primer sorts en expedici contra el strapa rebel Mol de Mdia, i en absncia del rei va nixer el primer fill Antoc. Va tenir quatre fills ms i quatre filles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207492" title="Charles Garnier" nonfiltered="1380" processed="1378" dbindex="86384">
 
Charles Garnier (Pars, 6 de novembre de 1825 - id., 3 d'agost de 1898) va ser un arquitecte francs. 

Biografia.
Desprs d'acabar els seus estudis d'arquitectura va viatjar per Itlia, Grcia i Turquia. 

Desprs de regressar a Pars el 1854 va resultar guanyador del concurs per a realitzar el teatre de la pera, edifici emblemtic del Segon Imperi francs. 

 Obra rellevant .
pera de Pars (1861-1875);
Cercle de la Librairie (1880), a Pars. ;
Panorama Franais (1882), a Pars. ;
Observatori, a Nia. ;
Casino (1882) , a Vittel. ;
Casino de Montecarlo (1878-1879).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207493" title="Laodice del Pont" nonfiltered="1381" processed="1379" dbindex="86385">
Laodice (Laodike ) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del general selucida Aqueu o Aqueos. De jova va crixer a Selge a Pamflia, sota la custodia de Logbasis, un destacat ciutad de Selge. Desprs es va casar amb Aqueos.  Quan el seu marit va caure en mans d'Antoc III el Gran (214 aC) Laodice va quedar en possessi de la ciutadella de Sardes que va conservar per un cert temps per finalment, pels conflictes entre les seves mateixes forces, es va haver de rendir a Antoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207495" title="Laodice IV" nonfiltered="1382" processed="1380" dbindex="86386">
Laodice (Laodike ) fou la filla d'Antoc III el Gran i de la reina Laodice III.

Es va casar amb el seu germ gran Antoc, que va morir en vida del pare el 195 aC. Froelich suposa que es va casar desprs amb el seu germ petit Seleuc que desprs fou Seleuc IV Filoptor, i fou per tant mare de Demetri I Ster (Demetri el jove), per aquesta suposici no ha trobat comprovaci ferma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207496" title="Sebastin Martnez" nonfiltered="1383" processed="1381" dbindex="86387">
Sebastin Martnez Domecel (Jan 1599 - Madrid, 30 d'octubre de 1667) fou un pintor espanyol. 

Nascut a Jan, es creu va conixer a Alonso Cano i va ser deixeble de Velzquez, amb el qual va mantenir una bona relaci, pel que a la mort de Velzquez, va ser nomenat pintor de cambra del rei Felip IV.

Les seves obres van ser d'estil manierista- barroc. Va treballar especialment per a Madrid, Crdova i Jan, on en aquesta darrera ciutat al seu Museu catedralici es troben uns llenos del Crist Crucificat i la Verge de l'O (1662). A una capella de la catedral de Jan t la pintura El Martiri de Sant Sebasti. I per al retaule de l'altar major va executar la taula que cobreix el reliquiari del Sant Rostre. El Museu de Jan ha adquirit recentment (2007), la pintura Sant Joan Baptista, per a incorporar-la als seus fons musestics. Obra seva s la Verge adolescent del convent de les dominiques de Crdova.

Enllaos externs.
Imatge de la Verge de l'O;
Capel Margarito, Manuel - Sebastin Martnez, discpulo de Velzquez y pintor de cmara de Felipe IV, en la Catedral de Jan ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207497" title="Laodice V" nonfiltered="1384" processed="1382" dbindex="86388">
Laodice (Laodike ) fou la filla de Seleuc IV Filoptor.

Es va casar amb el rei Perseu de Macednia. Polibi situa aquest matrimoni a l'any 177 aC. La reina ja no torna a ser esmentada. Pel regnat del seu marit (179 aC a 168 aC)  vegeu Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207498" title="Laodice VI" nonfiltered="1385" processed="1383" dbindex="86389">
Laodice (Laodike ) fou la filla d'Antoc IV Epfanes

Va acompanyar al ministre Herclides a Roma, quan aquest va decidir presentar les reclamacions al tron de l'usurpador Alexandre Balas, que desprs fou rei (154 aC-147 aC) en contra de Demetri I Soter. En el decret del senat en favor de Balas, Laodice fou associada al seu suposat germ i potser fins i tot fou proclamada reina amb ell a la mort de Demetri I. Tit Livi esmenta una " Laodice regina" executada per ordre d'Ammoni, ministre de Balas, que fou probablement aquesta reina (encara que altres suposen que fou la dona de Demetri I). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207500" title="Laodice (esposa de Mitridates VI del Pont)" nonfiltered="1386" processed="1384" dbindex="86390">
Laodice () (  ) fou una filla de Mitridates V Evergetes i germana i esposa de Mitridates VI Eupator del Pont.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207504" title="Laodice VII Thea" nonfiltered="1387" processed="1385" dbindex="86391">
Laodice Thea (Laodike ) fou la germana i esposa de Mitridates VI Eupator rei del Pont.

Absent el marit va rebre informacions de qu havia mort i va tenir llavors diverses relacions amoroses. Assabentada de qu el rei seguia viu es va alarmar pel cstig que li podia caure al damunt, i va intentar enverinar al seu esps, per Mitridates se'n va assabentar i la va fer matar immediatament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207509" title="Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadcia)" nonfiltered="1388" processed="1386" dbindex="86392">
Laodice () fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont. Es va casar amb Ariarates VI de Capadcia per aquest va morir jove el  sembla ser que enverinat per Gordi (un servidor fidel de Mitridates VI Eupator).

Laodice es va casar llavors amb Nicomedes III de Bitnia, que va esdevenir rei de Capadcia com a regent d Ariarates VII. El , morts els seus dos fills   Ariarates VII i Ariarates VIII  , Mitridates VI Eupator del Pont va establir el seu poder sobre el regne. 

Llavors Laodice va anar a Roma i va intentar establir al tron un usurpador declarant que havia tingut tres fills d Ariarates VI, i no dos com es pensava; per el Senat rom va rebutjar la seva reclamaci i la corona fou donada a un noble d origen persa de nom Ariobarzanes I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207510" title="Laodice (reina dels galadens)" nonfiltered="1389" processed="1387" dbindex="86393">
Laodice (Laodike ) fou reina del poble dels galadens. 

L'esmenta Flavi Josep que diu que estava en guerra contra els parts, i que en aquesta lluita va rebre l'ajut del rei selucida Antoc X Eusebi (que governava vers l'any 90 aC), per va morir en una batalla contra els parts


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207511" title="Donald Judd" nonfiltered="1390" processed="1388" dbindex="86394">
Donald Judd (1928 - 1994), artista nord-americ. La seva obra es basa en l'espai i la realitat. 

Biografia.
Judd va comenar a treballar com a pintor, per el seu treball va evolucionar a objectes independents en tres dimensions, sobre sl o paret que usen formes senzilles, sovint repetides, que al seu torn exploren l'espai i l's de l'espai que es troben. A partir de 1963, Judd va comenar a fer servir colors ms cridaners i diferents materials per si mateixos. Entre altres materials que va utilitzar durant la seva carrera abunden el metall, el contraxapat, i el plexiglas. En altres obres, va utilitzar ciment i blocs d'atov. s freqent el trobar a Judd incls en el grup minimalista d'artistes, per ell mateix es va oposar a acceptar el terme com identificatiu de la seva obra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207514" title="Laomed" nonfiltered="1391" processed="1389" dbindex="86395">


Onomstica:

Laomed de Troia, rei mtic de Troia;

Laomed de Mitilene, general d'Alexandre el Gran, strapa de Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207515" title="Jannis Kounellis" nonfiltered="1392" processed="1390" dbindex="86396">
Jannis Kounellis (23 de mar de 1936 a El Pireu, Grcia) s un pintor i escultor grec.

Biografia.
Va estudiar en la Acadmia de Belles Arts de Roma. El 1963 va comenar a utilitzar objectes en les seves pintures, entre ells animals vius, foc, terra, tela de sac o or. Va canviar el marc dels seus quadres per marcs de llits, portes, finestres o va utilitzar les galeries d'art com marc per a la seva obra. El 1967 Kounellis es va unir a l'Art Povera de Germano Celant. El 1969 va exposar cavalls de deb en la galleria l'Attico, de Roma. 

Gradualment, Kounellis va introduir nous materials en les seves installacions (fum, carb, carn, etc.) i l'entorn de la galeria d'art va ser reemplaat per llocs histrics (principalment industrials).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207518" title="Laomed de Troia" nonfiltered="1393" processed="1391" dbindex="86397">
Segons la mitologia grega, Laomed o Laomedont (en grec  Laomdon) fou el rei mtic de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Laomed era fill d'Ilos, fundador de la ciutat de Troia, i la seva esposa Eurdice. La famlia reial es completava amb les dues germanes de Laomed; Temista i Teleclea. 

De jove, Laomed va mantenir una relaci amb la nimfa niade Caliba qui li va donar un fill:
Bucoli;

Posteriorment es va casar amb una dona que rep diversos noms (Estrimo, Rhoeo, Plcia, Thoosa, Zeuxippa) i desprs amb Leucippa.
Els seus fills amb Estrimo foren:
Titonos, fet immortal pel du Zeus.
Lampos;
Clit;
Hiceta;
Podarces, qui el succe com a rei de Troia amb el nom de Pram.
L'escriptor grec del segle II aC Apollodor d'Artemita esmentava tamb diverses filles seves:
Hesone, salvada i segrestada per Hracles i casada amb Telam.
Cilla;
Astoque, esposa de Tlef, fill d'Hracles.
Etilla;
Medesicaste;
Prclia.

Durant el regnat de Laomed es va remodelar la ciutat de Troia fins convertir-la en una de les ciutats ms importants del mn grec antic. Per fer-ho va rebre l'ajut de Posid i Apollo, expulsats temporalment de l'Olimp per rebellar-se contra Zeus; Posid va construir les muralles i Apollo les edificacions del Mont Ida.

Desprs d'acabar la feina, Laomed no els va donar la recompensa promesa (tot el bestiar nascut en un any) i els va expulsar dels seus dominis; com a cstig Apollo envi una epidmia de pesta mentre que Posid va enviar un monstre mar a assolar la costa del pas. Un oracle va dictaminar que s'havien d'oferir sacrificis humans al monstre; una vegada li va tocar el sacrifici a una filla de Laomed, de nom Hesone. En aquell temps, Heracles es trobava a la Trade, de cam cap al pas de les amazones, i s'ofer a alliberar-la a canvi d'uns cavalls divins propietat del rei. Aquest accept el tracte, per desprs que Heracles hagu alliberat la seua filla es neg a complir la seua part. 

Heracles, en revenja, va atacar Troia i va matar a Laomed i tots els seus fills, excepte Podarces que va donar-li un vel daurat per salvar la vida (des de llavors fou conegut com Pram, que significa el que compra). A ms, Hesone fou donada a l'argonauta Telam.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 133.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207519" title="Laomed de Mitilene" nonfiltered="1394" processed="1392" dbindex="86398">
Laomed de Mitilene (Laomedon, Laomdon ) fill de Lric, fou un general d'Alexandre el Gran que ja servia al prncep quan encara vivia el seu pare Filip II de Macednia; aquest el va desterrar juntament amb el seu germ Erigi, i Ptolemeu, Nearc i altres, acusats de prendre part en les intrigues del prncep. 

Quan Alexandre va pujar al tron foren cridats immediatament. Laomed va acompanyar a Alexandre a sia, i com que parlava persa fou anomenat encarregats dels presoners. 

A la mort del rei va obtenir la satrapia de Sria que va conservar a la segona divisi de Triparadisos. Una mica desprs Ptolemeu I Soter d'Egipte va oferir a Laodem la compra de Celesria i Fencia, per el strapa ho va rebutjar. Llavors Ptolemeu va enviar a Nicnor amb un exrcit i Laomed no va poder oferir cap resistncia seriosa i fou fet presoner i enviat a Egipte.

All es va poder escapar i es va reunir amb Alcetes a Psdia, i va participar junt amb Alcetes, tal i els dems partidaris sobrevivents de Perdicas d'Orstia, en la lluita contra Antgon el borni. La seva sort en la derrota final (320 aC) no s esmentada per cap historiador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207520" title="La" nonfiltered="1395" processed="1393" dbindex="86399">
La (Laon, Lon fou un poeta cmic atenenc de data incerta, ja que no s'ha pogut establir clarament si va pertnyer a la vella comdia o a la comdia mitjana. Tampoc se sap res de la seva vida.

L'esmenta Estobeu i de la seva obra noms es conserva una lnia preservada per Dicearc de Messana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207521" title="Redmond" nonfiltered="1396" processed="1394" dbindex="86400">


Redmond s una ciutat localitzada a King County (Washington, Estats Units). Est situada a la vora est de l'rea metropolitana de Seattle. El 2003 el Census Bureau va estimar que la ciutat tenia una poblaci total de 46.391 persones. Redmond s coneguda com la casa de Microsoft i Nintendo of America.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207522" title="Lafes" nonfiltered="1397" processed="1395" dbindex="86401">
Lafes (Laphaes,  ), fou un escultor grec natural de Flios, un dels ms antics escultors grecs. 

Va esculpir una esttua d'Hrcules en fusta a Sici que s esmentada per Pausnies. Se suposa que l'esttua colossal de fusta d'Apollo a Egira, a l'Acaia, fou tamb obra seva ja que els estils d'aquesta esttua i la d'Hrcules sn molt similars.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207523" title="Tri-Cities" nonfiltered="1398" processed="1396" dbindex="86402">

Tri-Cities (tres ciutats en catal) s una aglomeraci urbana al sud-est de l'estat de Washington (EUA), formada per les ciutats de Kennewick, Richland i Pasco, i situades en la confluncia dels rius Yakima, Snake, i Columbia. Pasco est situada al nord del Columbia, al Comtat de Franklin, mentre que Kennewick i Richland ho estan al sud, al comtat Benton. La poblaci combinada ascendeix a unes 160.000 persones, calculada el 2005. 

La seva economia es basa en la agricultura, ramaderia, i en la planta nuclear de Hanford Site, part del Projecte Manhattan, utilitzada per a produir la bomba que va destruir Nagasaki. El blat s el producte agrcola ms com en la zona, per s'obtenen patates, pomes i ram, de les que es fa vi fi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207524" title="Jarama" nonfiltered="1399" processed="1397" dbindex="86403">

El Jarama s un riu d'Espanya. s un dels afluents ms importants del Tajo.

Neix a vora de la Pea Cebollera, a la Sierra de Aylln (Sistema Central), exactament al punt en qu conflueixen les provncies de Madrid, Guadalajara i Segvia.

Flueix per les provncies de Guadalajara i Madrid. Els seus afluents sn els rius Lozoya, Guadalix i Manzanares a la riba dreta, i l'Henares i el Tajua a la riba esquerra.

A la primera part del seu recorregut, passa per la vora de la fageda de Monteja, i constitueix el lmit entre les provncies de Madrid i Guadalajara. S'interna a la provncia de Guadalajara a l'alada de La Hiruella. Flueix per Colmenar de la Sierra, Matallana i El Vado, on se n'emmagatzema l'aigua a l'embalsament d'El Vado. Torna a la provncia de Madrid a l'alada de Patones de Abajo, on rep el cabdal del riu Lozoya. A partir d'aqu segueix una direcci nord-sud, passant per Talamanca de Jarama i deixant a la dreta la ciutat de Madrid a l'alada de l'aeroport de Barajas. Un cop passat l'aeroport, rep l'aigua dels seus afluents principals: l'Henares, el Tajua i el Manzanares. Acaba desembocant al Tajo una mica abans d'Aranjuez.

El 1937 hi tingu lloc la Batalla del Jarama. Forces nacionalistes creuaren el riu en un intent de tallar la carretera principal de Madrid a Valncia per allar la capital republicana. Les forces nacionalistes, encapalades per la Legi Espanyola i soldats marroquins, es trobaren amb la resistncia de forces republicanes, incloent-hi la 15 Brigada Internacional. Tot i que provocaren importants prdues a l'enemic, els nacionalistes no aconseguiren el seu objectiu. Desprs d'un temps de guerra de trinxeres, la Brigada Internacional es retir.

Enllaos externs.
Informaci sobre el Jarama al web de la Comunitat de Madrid;
Informaci sobre el Jarama a elsoto.org;
El Jarama a la guerra civil espanyola;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207539" title="Apagallums de cama blanca" nonfiltered="1400" processed="1398" dbindex="86404">


L'apagallums de cama blanca (Macrolepiota rhacodes) s un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Bibliografia.

 Dr. Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8. ;
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.

Enllaos externs.

 Fotografies d'apagallums de cama blanca en diferents estats de desenvolupament.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207547" title="Auriana" nonfiltered="1401" processed="1399" dbindex="86405">

L'auriana o orellana (Pleurotus ostreatus) s un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aurianes en diferents etapes de desenvolupament. ;
 Article relacionant el consum d'aurianes amb el descens del colesterol en les rates. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207549" title="La bogeria" nonfiltered="1402" processed="1400" dbindex="86406">
La bogeria s una novella de l'escriptor catal Narcs Oller publicada el 1898.

 Anlisi .

La novella s un estudi psicolgic de la malaltia mental i de les conseqncies socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el de narrador, que a la vegada s tamb un personatge (actitud humanitria); el d'un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d'un doctor (actitud cientfica i positivista). La novella t dues caracterstiques essencials:    l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herncia (pare dement i sucida, mare mstica i histrica, una germana malformada i epilptica i una altra de nimfmana). La bogeria s una novella programtica que no s'aparta gaire dels casos cientfics tractats per Zola.

Amb aquesta novella Oller tanc el cicle que inici amb Vilaniu i continu amb La febre d'or, cicle que t com a precedent immediat la "comedia total" segons els esquemes de Balzac. En totes tres, l'escenari s limitat a Barcelona i Vilaniu (ciutat fictcia que hom suposa que fa referncia a Valls); alguns personatges reapareixen encara que s'hagin traslladat d'ambient i en totes tres, tamb, s'estableixen les relacions entre la ciutat i el camp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207551" title="La Maternitat i Sant Ramon" nonfiltered="1403" processed="1401" dbindex="86407">
La Maternitat i Sant Ramon s un barri de Barcelona del districte 5 (les Corts) que llinda amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207552" title="Waterford United F.C." nonfiltered="1404" processed="1402" dbindex="86408">

El Waterford United s un club de futbol irlands de la ciutat de Waterford.

 Histria .
El club va ser fundat el 1930 amb el nom de Waterford F.C. Va participar per primer cop a la lliga irlandesa el 1930-1931. La seva primera copa l'assol el 1937 derrotant el St. James's Gate F.C.. L'any 1965-1966 guany la seva primera lliga iniciant una brillant poca d'xits, amb un total de 6 triomfs finals fins el 1973. El 1982 esdevingu Waterford United F.C.

Originriament el seu estadi era el Kilcohan Park abans de traslladar-se al Waterford Regional Sports Centre. Els seus colors sn el blau i el blanc.

 Palmars .
Inclou els ttols guanyats pel Waterford F.C.;
Lliga irlandesa de futbol: 6;
1965-66, 1967-68, 1968-69, 1969-70, 1971-72, 1972-73;
Copa irlandesa de futbol: 2;
1937, 1980;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 2;
1973-74, 1984-85;
FAI First Division: 3;
1989-1990, 1997-1998, 2002-2003;
Munster Senior Cup: 11;
1934-35, 1945-46 (compartit amb Cork United), 1947-48, 1955-56, 1956-57, 1965-66, 1966-67, 1975-76, 1980-81, 1985-86, 1986-87, 2007;
Top Four Cup: 5;
1967-68,1968-69,1969-70,1970-71,1972-73 ;
League of Ireland Shield: 5;
1930-1931, 1936-1937, 1952-1953, 1958-1959, 1968-1969;

Jugadors destacats.


Entrenadors destacats.
  Con Martin;
  Frank Davis;
  Paddy Coad;
  Alfie Hale;
  Johnny Matthews;
  Jimmy McGeough;

Enllaos externs.
Web oficial;
Waterford United a FAI.ie;
Waterford United Web de seguidors;
Waterford United a Myspace;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207555" title="Lar (nom etrusc)" nonfiltered="1405" processed="1403" dbindex="86409">
Lar o Lars (grec: ) fou un nom etrusc que van portar entre d'altres Porsenna i Tolumni  i que desprs, dels etruscs, va passar als romans i aix consta un Lar Hermini que fou cnsol el 448 aC.

La paraula s'especula que podria voler dir "senyor" o "heroi" en etrusc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207556" title="Frans Andriessen" nonfiltered="1406" processed="1404" dbindex="86410">

Frans Andriessen ( Utrecht, Pasos Baixos 1929 ) s un poltic neerlands que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1985 i 1993.

Biografia.
Va nixer el 2 d'abril de 1929 a la ciutat d'Utrecht, poblaci situada al Randstad.

Activitat poltica.
Membre del Katholieke Volkspartij (KVP), en fou el seu lder entre 1971 i 1977 i fou escollit membre de la Tweede Kamer, nom amb el qual es refereix a la cambra baixa del pas per primer cop l'any 1967. L'any 1977 fou nomenat Ministre de Finances pel Primer ministre dels Pasos Baixos Dries van Agt, crrec que ocup fins el 1980, moment en el qual decid abandonar aquest partit per ingressar a la Christen Democratisch Appl (CDA).

El 6 de gener de 1981 fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Thorn responsable de Relacions amb el Parlament i de la Competncia. En la formaci de la Comissi Delors I, el gener de 1985, fou nomenat Vicepresident i Comissari Europeu d'Agricultura i d'Assumptes Pesquers, passant a ser Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Comer en la Comissi Delors II, alhora que mantenia la vicepresidncia de la instutuci. Abandon la poltica europea el gener de 1993.

Enllaos externs.
  Informaci de Frans Andriessen al Parlament dels Pasos Baixos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207559" title="Pars-Brusselles" nonfiltered="1407" processed="1405" dbindex="86411">
La semiclssica Pars-Brusselles, tamb dita Cursa de les Dues Capitals, s una de les carreres ciclistes ms antigues que es disputen actualment.

Fou creada el 1893 pels periodistes Lucensky i Minart de la Bicyclette, per no ser fins el 1906 quan es disputi de manera continuada. Les dues primeres edicions foren disputades per aficionats, per a partir de 1907 seran els ciclistes professionals els encarregats de participar-hi. Durant molts anys form part de les Clssiques de Primavera, disputant-se a finals d'abril, entre la Pars-Roubaix i la Gent-Wevelgem. A partir de 1966 la prova perd part del seu prestigi, quan les autoritats ciclistes holandeses decideixen promoure la seva prpia Clssica de Primavera, l'Amstel Gold Race. A ms a ms la cursa es veu cada vegada ms afectada per problemes de trnsit entre les dues capitals i far que no es corri entre 1967 i 1972. Quan la cursa es torni a fer el 1973 es far a finals de setembre, abans de la la Pars-Tours. 

La cursa.
Fins el 1926 la cursa sempre superava els 400 km de llargada, per a partir d'aquell moment es va anar reduint fins els 225 km de l'edici de 2004. L'edici ms rpida de la cursa fou el 1975 amb Freddy Maertens com a vencedor final amb un velocitat mitjana de 46,11 km per hora.

Actualment la cursa comena a Soissons, a la Picardia, 85 km al nord-oest de Pars, tot i que en anys anteriors havia partit de Noyon o Senlis. 

La cursa t un perfil bsicament pla durant bona part de la ruta, per cap al final de la cursa hi ha uns quants trams empedrats com el d'Alsemberg, Mont Saint Roch i Keperenberg. 

El 1996 es feu un altre canvi, quan es trasllad la prova d'entre setmana a dissabte. La qualitat dels participants a la prova s'ha vist afectada pel trasllat de la Volta a Espanya al setembre, el 1995, cosa que ha fet que els millors esprnters vagin a la Vuelta. 

La cursa durant molts anys acab a Anderlecht, al davant de l'estadi de futbol Vanden Stock Constant a la Plaa de Linde. El 2005 es feu un canvi i es trasllad el final al centre de Brusselles, al davant de l'Atomium.

El 2005 es va fusionar amb el Gran Premi Eddy Merckx per tal d'afrontar amb millors garanties les dificultats financeres i per tal de dinamitzar-la.

Llista de guanyadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207563" title="Joan Sard" nonfiltered="1408" processed="1406" dbindex="86412">

Joan Sard i Dexeus (1910-1995), economista.
Joan Sard i Lloret (1851-1898), traductor i crtic literari.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207565" title="Cork City F.C." nonfiltered="1409" processed="1407" dbindex="86413">


El Cork City F.C. s un club de futbol irlands de la ciutat de Cork.

Histria.
El club va ser fundat l'any 1984 i immediatament fou escollit per a la lliga irlandesa, continuant una llarga tradici del futbol a Cork.

El Cork City F.C. s el segon club de la ciutat en usar aquest nom. El primer jug a la lliga irlandesa una temporada el 1938-39. Guany la Munster Senior Cup el 1939. Aquest club fou la continuaci de dos altres clubs de la ciutat, el Fordsons F.C. (1912) i el Cork F.C. (1930). El 1939 esdevingu Cork United F.C. i el 1948 Cork Athletic F.C.. El club desaparegu el 1958.

El 1984, dos anys ms tard de la desaparici d'un altre Cork United es fund aquest nou club, a partir de membres del propi Cork United i del Avondale United. El 1986 es trasllad al seu actual estadi, Turners Cross.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol:
1992-93, 2005;
Copa irlandesa de futbol;
1998 ;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol;
1987-88, 1994-95, 1998-99;
Munster Senior Cup;
1987-88, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05;

Hall of Fame.
El Cork City Official Supporters Club Hall of Fame va ser inaugurat el 2006.


Colors.




Els colors del club sn els tradicionals colors verd i blanc del futbol a Cork. Els uniformes tamb acostumen a tenir detalls vermells influenciat pels colors del County Cork, del futbol galic. Amb aquest colors base l'uniforme ha anat adoptant diferents combinacions, com ara franges horitzontals, verticals, etc. . Un uniforme vermell i blanc fou adoptat el 1997, trencant amb la tradici verda i blanca, que fou represa el 2002.

Enllaos externs.
Web oficial;
Uniformes;
Frum Commandos 84 ;
Cork City a FAI.ie;
Frum no oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207566" title="Lleterol de bedoll" nonfiltered="1410" processed="1408" dbindex="86414">

El lleterol de bedoll (Lactarius torminosus) s un bolet indigest ja que pot produir violents vmits si s menjat cru. Tanmateix, a Finlndia, Rssia i altres pasos europeus s consumit desprs d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo cuit.

Enllaos externs.
 Exemplars de lleterol de bedoll en diferents estadis de creixement.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207570" title="Roca d'en Toni" nonfiltered="1411" processed="1409" dbindex="86415">
El dolmen de la Roca d'en Toni es troba situat en el terme municipal de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme.

El dolmen va ser documentat per primera vegada l any 1904 per Francesc Carreras Candi, que diu: "Se l coneix en la contrada per la Roca d en Toni, i s tan complet, est situat en un lloc tan visible i crida l atenci de tal manera dels pagesos d aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui."

Per accedir-hi des de Vilassar de Dalt cal sortir del nucli urb pel carrer ngel Guimer. Desprs comenar a pujar la Serralada Litoral pel Cam de la Costa fins a arribar a la creu de Can Boquet, on hi ha un punt d informaci del Parc de la Serralada Litoral. Des d all s ha de girar a m dreta seguint la pista uns 800 m. En direcci a Cllecs i rrius. A m dreta, a la crulla que forma la pista, hi ha ben assenyalada i delimitada la Roca d'en Toni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207572" title="Julien Moineau" nonfiltered="1412" processed="1410" dbindex="86416">

Julien Moineau (Clichy, 27 de novembre de 1903 - La Teste, 14 de maig de 1980) s un ciclista francs que fou professional entre 1927 i 1937, en qu aconsegu 22 victries. 

Palmars.
1927;
 1r de la Pars-Le Havre;
 1r del Critrium National de Printemps;
 1r del Circuit de Bourbonnais;
 1r del Circuit de la Borgonya;
 1r al Gran Premi Wolber, formant part de l'equip Alleluia;
1928;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 1r del Circuit de la Mayenne;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r de la Pars-Limoges;
 1r del Circuit de Bassin d'Arcachon;
 1r del Circuit de Forez;
1931 ;
 1r de l'Arcachon-Biarritz;
 1r del Premi de Lomagne;
1932 ;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de la Pars-Limoges;
1933;
 1r de la Pars-Limoges;
 1r del Gran Premi de les Estacions Termals de Cominges;
1935;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 8 de la classificaci general;
1928. 17 de la classificaci general i una victria d'etapa;
1929. Abandona (17a etapa) i una victria d'etapa;
1932. 25 de la classificaci general;
1935. 30 de la classificaci general i una victria d'etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Julien Moineau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207577" title="Isaac Shamir" nonfiltered="1413" processed="1411" dbindex="86417">

Isaac Shamir (en hebreu,                , Yitzjak Shamir) (R ana, Polnia (avui Ruzhany, Bielorssia), 15 d'octubre de 1915) fou Primer Ministre d'Israel entre 1983 i 1984 i altre cop del 1986 al 1992. 

El seu nom de naixement s Icchak Jaziernicki. Es va traslladar a Varsvia, on es va llicenciar en dret per la Universitat de Varsvia. El 1935 va arribar fins el Mandat Britnic de Palestina i va canviar el seu cognom per Shamir. 

Va ser membre de l'organitzaci Irgun Tzeva Leum, una organitzaci armada sionista de dretes de l'poca, que va cometre nombrosos atemptats contra civils rabs palestins entre 1936 i 1939, perode de la gran revolta rab a Palestina. El 1940 aquest grup es va dividir i Shamir va seguir la facci ms militant, dirigida per Abraham Stern; Aquest grup ser conegut amb el nom d'Stern o Lehi. Shamir va ser del triunvirat dirigent del Lehi el 1943 (desprs de la mort d'Abraham Stern) i un dels responsables directes de dues de les accions ms importants del grup: l'assassinat del ministre d'Estat britnic per a Orient Mitj el 1944 (Lord Moyne) i del representant de l'ONU a la regi el 1948 (Folke Bernadotte). 

Un cop creat l'estat d'Israel, el 1948, el Lehi es va dissoldre. Shamir va ingressar al Mossad el 1955, on va servir fins 1965. La seva carrera com a crrec poltic s'inici amb la seva elecci com a diputat al Knset el 1973 amb les llistes del Likud.  

Funcions poltiques a l'estat d'Israel.

 Del 10 de mar 1980 al 10 d'octubre de 1983 : Ministre d'Afers Estrangers.
 Del 10 d'octubre 1983 al  13 de setembre de 1984 : Primer Ministre i Ministre d'Afers Estrangers.
 Del 13 de setembre 1984 al 20 d'octubre de 1986 : 1er Vice-primer Ministre i Ministre d'Afers Estrangers.
 Del 20 d'octubre 1986 al 13 de juliol de 1992 : Primer Ministre.
 Del 22 de desembre 1988 al 13 de juliol de 1992 : Ministre de Treball.
 Del 11 de juny 1990 al 13 de juliol de 1992 : Ministre de Medi Ambient.
 Del 27 de novembre 1990 al 13 de juliol de 1992 : Ministre d'Afers de Jerusalem.







Enllaos externs.

 Biografia d'Isaac Shamir ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207578" title="Verderol (bolet)" nonfiltered="1414" processed="1412" dbindex="86418">


El verderol (Tricholoma equestre) s un bolet que pot ser mortal si arriba a ser consumit en grans quantitats. Tot i que s gastronmicament apreciat al sud-oest de Frana, s'ha comprovat que el seu ver acumulat al cos hum al llarg de continus pats contenint aquest bolet pot provocar la mort al cap de pocs dies.

Enllaos externs.

 Article comentant la toxicitat d'aquest bolet. ;
 Fotografies de verderols en diferents estadis de maduresa.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207581" title="Setge d'Harfleur" nonfiltered="1415" processed="1413" dbindex="86420">
El setge d'Harfleur per Enric V d'Anglaterra va comenar el 18 d'agost de 1415 i va durar fins la rendici de la vila d'Harfleur, el principal port del nord de Frana, desprs d'un mes de combats el 22 de setembre durant la Guerra dels Cent Anys. 

El dimarts 13 d'agost de 1415, la flota d'Enric V, formada de 1.600 naus, estava al davant de Chef-de-Caus, a l'estuari del Sena. El desembarcament va tenir lloc l'endem, dia 14, amb un exrcit de 30.000 homes, 6.000 homes d'armes i 24.000 arquers. 

Enric V d'Anglaterra va posar setge a Harfleur i desprs d'un mes de setge la vila es va rendir, desprs d'haver demanat ajuda a l'exrcit francs estacionat a Vernon i haver refusat un primer atac. Enric V preveia fer el mateix que havia fet a Calais, s a dir, transformar-la en una colnia anglesa. Hi va deixar una guarnici i va deixar la ciutat el dia 7 d'octubre amb la resta del seu exrcit per tal de reconquerir Calais. Va remuntar per la riva esquerra del Somme per trobar un pont o un gual mal defensat i travesar-lo. Aquesta recerca va conduir va portar l'exrcit a l'altipl on est situat la vila d'Azincourt, on va tenir lloc la batalla d'Azincourt. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207582" title="Lorenzo Natali" nonfiltered="1416" processed="1414" dbindex="86421">

Lorenzo Natali (Florncia, Itlia, 1922 - Roma 1990) fou un periodista i poltic itali, figura destacada de la Uni Europea (UE), i que fou diverses vegades ministre al seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea en dues ocasions. 

Biografia.
Va nixer el 2 d'octubre de 1922 a la ciutat de Florncia. Membre de les forces partizanes del seu pas durant la Segona Guerra Mundial, fou finalment ferit i condecorat per la seva lluita en favor de la llibertat. 

Mor el 29 d'agost de 1989 a la seva residncia de Roma.

Activitat poltica.
Membre de la Democrcia Italiana, desprs de la Guerra fou escollit diputat i membre del Consell Nacional del seu partit. Al llarg de la seva carrera poltica particip en diversos governs, sent nomenat l'any 1955 sotsecratari de la Presidncia del Consell de Ministres italians per part del Primer Ministre Antonio Segni. Posteriorment fou nomenat sotsecretari del Ministeri de Finances (maig 1957-febrer 1959) i del Ministeri del Tresor (mar 1960-desembre 1963). L'any 1966 Aldo Moro el nomen Ministre de Marina Mercant, per esdevenir Ministre d'Infraestructures sota el govern de Giovanni Leone el juny de 1968; de Turisme i Espectacles per part de Mariano Rumor entre desembre de 1968 i agost de 1959 i d'Agricultura entre el mar de 1970 i juliol de 1973.

El 6 de gener de 1977 fou nomenat Vicepresident de la Comissi Europea en la Comissi Jenkins, crrec que va desenvolupar fins el gener de 1985. Aix mateix fou nomenat Comissari Europeu responsable de l'Ampliaci, Medi Ambient i Seguretat Nuclear. En la formaci de la Comissi Thorn fou nomenat Comissari Europeu de poltica mediterrnia i de Comunicaci, mantenint aix mateix la cartera responsable de l'ampliaci de la Uni Europea, sent un dels principals responsables de l'entrada de Grcia, Espanya i Portugal a la UE. Membre de la Comissi Delors I, fou nomenat novament Vicepresident de la mateixa i responsable de Cooperaci i Desenvolupament aix com de l'Ampliaci de la UE.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207584" title="Instruments musicals xinesos" nonfiltered="1417" processed="1415" dbindex="86422">
Els instruments musicals xinesos neix de la msica oriental, la qual t uns 3.000 anys de tradici i un sistema propi de notaci i afinaci, tipus de gneres musicals i instruments gaireb desconeguts a la cultura occidental.  

Entre els principals instruments musicals xinesos es poden destacar els segents:

 La Pi-Pa: s un dels ms antics amb ms de 2.000 anys d'antiguitat. Es creu que aquesta mena de llat va arribar a Xina procedent de Prsia a travs de la ruta de la Seda entre les dinasties Hang i Tanhg. s un instrument extremadament expressiu i ric en matisos, per que requereix d'un gran virtuosisme. La pipa t quatre cordes i es fan sonar mitjanant el pinament d'aquestes amb les ungles. L'instrument cont dos tipus de trasts: els que hi ha al mstil i els que hi ha a la tapa harmnica , entre 19 o 20. La caixa de ressonncia t forma de mitja pera. La longitud total de l'instrument oscilla entre 90 i 100 cm. Els intrprets d'aquest instrument el colloquen en posici vertical sobre les cames i arribant a tocar-se l'orella esquerra amb les clavilles. Una de les intrprets ms virtuoses d'aquest instrument s Liu Fang. ;
 L'Erhu: "instrument brbar de dues cordes" rep aquest nom quan va ser importat de l'sia Central durant la dinastia dels Tang (s. VIII-X). Est format per dues cordes metlliques o de seda i una caixa de ressonncia hexagonal recoberta amb una pell de serp. Aquest instrument no s'ha desenvolupament plenament fins a l'establiment de la Repblica Popular de Xina. El so de l'instrument s'aconsegueix movent horitzontalment un arc entre les dues cordes, mentre l'intrpret est assegut amb l'instrument collocat en posici vertical sobre la cama esquerra. T una extensi de tres octaves. Liu Tian-Hua s el solista ms conegut d'aquest instrument.

 El Yangqin: prov del santour persa. Va arribar a la Xina al segle XVI. s un instrument de corda percutida. El formen una caixa de ressonncia trapezoidal i dues o ms files de ponts amb un mnim de set ponts per fila entre els que es colloquen cordes dobles o triples. El yangqin es percuteix amb dues baquetes de bamb de la mateixa mida dels estris utilitzats per menjar (reben el nom de qinzhu). Virtuosos del yangqin: Vivian Xia, Cheng Hua, Eric Ho;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207586" title="Cogoma groga" nonfiltered="1418" processed="1416" dbindex="86423">

La cogoma groga (Amanita citrina) s comestible per de molt baixa qualitat. A ms, la possibilitat de confondre aquest bolet amb altres espcies txiques s tan elevada, que cal recomanar que no es consumeixi.

 Bibliografia .
 Les Champignons, Roger Phillips, ditions Solar, ISBN 2-263-00640-0. ;
 Champignons du Nord et du Midi, Andr Marchand, volum I / IX, Hachette, ISBN 84-499-0649-0.

 Enllaos externs .
 Descripci i fotografies de la cogoma groga. ;
 Fotografies de cogomes grogues en diferents estadis de desenvolupament.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207590" title="Orde de la Guerra Patritica" nonfiltered="1419" processed="1417" dbindex="86425">

L'Orde de la Guerra Patritica (Rus:                         ; transliterat: Orden "Otechestvennoj Vojni") era un orde de la Uni Sovitica atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, tropes de seguretat i partisans pels fets heroics durant la Gran Guerra Patritica. Va ser creada per Stalin el 20 de maig de 1942.

La 1a Classe va ser atorgada sobre unes 324.903 vegades, i la segona sobre unes 1.350.000.

El 19 de juny de 1943 es van establir certes modificacions en la descripci de l'orde (especialment en el disseny, en qu passava de penjar d'un gal rectangular vermell a penjar-se directament mitjanant un cargol), i de nou es modificaren els estatuts el 16 de desembre de 1947.

Va ser la primera medalla sovitica establerta durant la guerra, i tamb va ser la primera en estar dividida en classes. Durant 35 anys tamb va ser l'nic orde sovitic que s'atorgava a la famlia com a recordatori del difunt (la resta d'ordes s'havien de tornar a l'Estat a la mort del possedor).

La condecoraci pot ser atorgada repetides vegades per noves proeses. 

Es llueix a la dreta del pit, i immediatament desprs de l'Orde d'Alexandre Nevski. La de 2n grau llueix a continuaci de la de 1r grau.

 Concessi .

La 1a classe la reben aquells que:

 Descobreixi i destrueixi un objecte especialment important a rereguarda de l'enemic;
 Compleixi amb valentia les obligacions a la tripulaci d'un avi a una missi de combat;
 Formant part de la tripulaci d'un avi compleixi amb xit:
 Bombarders pesats - 20 missions de combat;
 Bombarders de llarg abast   25 missions de combat ;
 Bombarders de curt abast   30 missions de combat;
 Aviaci d'assalt pesada   20 missions de combat;
 Aviaci d'assalt de llarg abast   25 missions de combat ;
 Aviaci d'assalt de curt abast   30 missions de combat;
 Caces   60 missions de combat;
 Observaci   15 missions de combat;
 Enllaos   60 missions de combat embarcant a territori propi i 30 en territori enemic;
 Transport   60 missions de combat embarcant a territori propi i 15 en territori enemic;
 Formant part de la tripulaci d'un avi s'aconsegueixin:
 avions pesats   4 victries;
 avions de llarg abast   4 victries;
 avions de curt abast   5 victries;
 aviaci d'assalt   7 victries;
 caces   4 victries;
 Organitzi de manera precisa i contnua missions d'aviaci;
 Organitzi el treball precs i planificat de l'Estat Major;
 Hagi sabut arreglar l'avi danyat en territori enemic desprs de realitzar un aterratge fors i pogus tornar a enlairar-se;
 Hagi reparat almenys 10 avions en un aerdrom avanat sota foc de l'enemic;
 Sota foc enemic ha sabut endur-se'n totes les reserves de l'aerdrom i, havent-lo minat, hagi impossibilitat que l'enemic en faci s.
 Hagi destrut personalment 2 tancs pesats o 3 tancs lleugers (cotxes blindats) de l'adversari ;
 Hagi destrut 3 tancs pesats o 5 tancs lleugers (cotxes blindats) de l'adversari formant part de la dotaci d'una pea d'artilleria;
 Hagi destrut mitjanant foc d'artilleria no menys de 5 bateries de l'enemic;
 Hagi destrut mitjanant foc d'artilleria 3 avions enemics;
 Formant part de la tripulaci d'un tanc, compleixi amb xit 3 missions de combat o destrueixi 4 tancs enemics;
 Penetri en primer lloc al fort (trinxera o blindatge) enemic, menyspreant el perill, permetent la captura rpida de l'enclavament;
 Sota el foc enemic, tendeixi un pont, corregeixi el pas, complint ordres destrueixi un pont o el pas per retenir els moviments de l'enemic;
 Sota el foc enemic, estableixi enlla tcnic o personal, arregli els mitjans tcnics destruts per l'enemic i, per tant, fa que hagi continutat en la direcci de les operacions militars;
 Comandant una subdivisi de tropes, destrueixi una fora superior de forces enemigues;
 Sent membre de cavalleria, penetri enmig les forces enemigues i les destrueixi;
 Capturi una bateria enemiga durant el combat;
 Estableixi els punts febles de l'enemic mitjanant l'exploraci ;
 Formant part de la tripulaci d'un vaixell, avi o una bateria costanera, enfonsi un vaixell de combat o dos vaixells de transport enemics;
 Organitzi i realitzi un desembarcament d'xit en territori enemic;
 Sota foc enemic retiri del combat un vaixell danyat;
 Hagi capturat i portat a la base un vaixell de combat enemic;
 Realitzi amb xit la plantaci de mines sobre els accessos a les bases de l'adversari;
 Realitzi un rastreig reiterat amb xit de l'activitat bllica de la flota;
 Organitzi perfectament la logstica de l'exrcit;

La 2a classe la reben aquells que:
 Compleixi valentament les obligacions a la tripulaci d'un avi juntament amb l'execuci de la missi de combat, per la que al pilot o al navegant se li ha atorgat l'Orde de la Bandera Roja.
 Formant part de la tripulaci d'un avi s'aconsegueixin:
 Avions pesats   3 victries;
 Avions de llarg abast   4 victries;
 Avions de curt abast   6 victries;
 Aviaci d'assalt   2 victries;
 Caces   2 victries;
 Formant part de la tripulaci d'un avi compleixi amb xit:
 Bombarders pesats - 15 missions de combat;
 Bombarders de llarg abast   20 missions de combat ;
 Bombarders de curt abast   25 missions de combat;
 Aviaci d'assalt pesada   15 missions de combat;
 Aviaci d'assalt de llarg abast   20 missions de combat ;
 Aviaci d'assalt de curt abast   25 missions de combat;
 Caces   50 missions de combat;
 Observaci   10 missions de combat;
 Enllaos   50 missions de combat embarcant a territori propi i 20 en territori enemic;
 Transport   50 missions de combat embarcant a territori propi i 10 en territori enemic;
 Arregli i empri un avi capturat en condicions de combat;
 Arregli almenys 5 avions a un aerdrom avanat sota foc enemic;
 Hagi destrut personalment 1 tanc pesat o mitj o 2 tancs lleugers (cotxes blindats) de l'adversari;
 Hagi destrut 2 tancs pesats o mitjans o 3 tancs lleugers (cotxes blindats) de l'adversari formant part de la dotaci d'una pea d'artilleria;
 Destrueixi els mitjans de foc de l'enemic per foc artiller o llanamines;
 Hagi destrut mitjanant foc d'artilleria no menys de 3 bateries de l'enemic;
 Hagi destrut mitjanant foc d'artilleria 2 avions enemics;
 Formant part de la tripulaci d'un tanc, compleixi amb xit 3 missions de combat o destrueixi 3 tancs enemics;
 Formant part de la tripulaci d'un tanc destrueixi 3 punts forts enemics permetent l'avan de la nostra infanteria;
 Mitjanant granades o ampolles amb combustible destrueixi un tanc enemic;
 Comandant tropes envolti l'adversari i el derroti sense prdua d'armament o propietat militar;
 Penetri a les posicions enemigues i destrueixi 3 llanamines o 3 metralladores;
 Hagi destrut de nit el post de vigilncia (patrulla o secret) enemic o l'ha capturat;
 Hagi abatut un avi enemic amb l'arma personal;
 Enfrontant-se a forces enemigues superiors no ha lliurat ni un pam de terreny i li hagi causat greus prdues;
 Hagi organitzat l'enlla continuat enmig de les condicions difcils de combat del comandament amb l'exrcit en batalla i, per tant, contribueixi a l'xit;
 Formant part de la tripulaci d'un vaixell, avi o una bateria costanera, causi danys a un vaixell de combat o un vaixell de transport enemic;
 Hagi capturat i portat a la base un transport enemic;
 Pel descobriment oport de l'adversari hagi previst l'atac al vaixell o a la base;
 Hagi abastat les maniobres del vaixell, i com a resultat s'hagi enfonsat o danyat un vaixell enemic;
 Hagi realitzat una tasca hbil i precisa durant l'activitat de combat al vaixell;
 Hagi organitzat la logstica ininterrompuda de les parts;

 Histria .

El 10 d'abril de 1942, Stalin encarreg al General Hrulevu que elabors i presents el projecte d'un orde per condecorar als militars que es distingissin en la lluita contra l'invasor feixista. Originriament s'havia d'anomenar "Pel valor militar". Per realitzar el disseny es crid als pintors Sergei Ivnovich Dmitriev (autor de les medalles "Per Valentia", "Per Mrit de Guerra" i "XX anys de l'Exrcit Roig) i Aleksandr Ivanovich Kuznetsov. En tan sols 2 dies ja van presentar els primers esbossos, i el 18 d'abril de 1942 els models van ser presentats per a l'aprovaci. Es decid agafar el projecte de Kuznetsov, si b la idea de la inscripci "Guerra Patritica" sobre la insgnia va ser presa del projecte de Dmitriev.

Als estatuts de l'orde, per primer cop dins del sistema honorfic sovitic, s'especificaven les fites concretes per les que es podia optar a la condecoraci.

Els primers receptors van ser els artillers sovitics: el decret de la Presidncia del Sviet Suprem de la URSS del 2 de juny de 1942 atorg l'Orde de la Guerra Patritica de 1a Classe al Capit I.I. Kriklij (la seva companyia va destruir 32 tancs enemics a la regi de Jarkov. La seva bateria en va destruir 5, per ell va morir al combat), al Comissari Poltic I.K. Statsenko (per destruir diversos tancs enemics i inspirar als seus subordinats amb el seu exemple) i al Sergent Major A.B. Smirnov (per destruir 6 tancs enemics, quan tota la dotaci de la seva bateria havia mort i ell estava ferit a una m). Per la condecoraci nm. 1 va ser atorgada al comissari poltic V.P. Konjuhov, que mor el 25 d'agost de 1942 per l'impacte directe d'un projectil enemic. El primer civil en rebre-la va ser el president del Consell Ciutad de Sebastpol L.P. Efrem (24 de juny de 1942).

El primer en rebre l'Orde de la Guerra Patritica de 2a Classe va ser el tinent explorador P.A. Razhkin, que la reb a ttol pstum.

La mxima quantitat aconseguida coneguda s de 5 cops (comptant els dos graus). Va ser el Coronel Ivan Evgrafovich Fedorov, amb 4 ordes de 1a classe i una de 2a (acab la guerra rebent l'Estrella d'Heroi de la Uni Sovitica, i les ordes de Lenin, 4 de la Bandera Roja, la d'Alexandre Nevski, la de l'Estrella Roja i 4 Guerres Patritiques i diverses medalles ms. La 5a Guerra Patritica la reb al 1985 de manera commemorativa).

Podia ser atorgada a estrangers, rebent-la soldats del cos polons, txecoslovac, francs, americans i britnics.

Entre les collectivitats que la reberen hi ha 7 unitats militars i 79 empreses, entre els que figura el diari "Pravda" (1945) o el constructor d'avions Tupolev.

Al 1946 els koljos la reberen pel salvament de la collita en un any especialment rid.

Pel decret de la Presidncia del Soviet Suprem de 15 d'octubre de 1947 es va abandonar la concessi a civils, i la concessi a militats pass a ser molt rara.

Desprs de l'ascens al poder de Brjnev i de l'establiment del Dia de la Victria com a festa nacional comen una etapa nova en la histria de l'orde: comen a concedir-se a les ciutats els habitants de les quals van participar a les batalles defensives de 1941-43. Al 1966 la van rebre les ciutats de Novorossisk i Smolensk, posteriorment nomenades Ciutat heroica, aix com el poble eslovac de Sklabinja. Tamb la reberen Voronets (1975), Kursk (1980), Rostov (1982), Murmansk (1982), entre d'altres.

Al 1985, tot just abans de celebrar el 40 Aniversari de la Victria, l'Orde de la Guerra Patritica de 1a classe va ser atorgada a tots els combatents actius, incloent els guerrillers partisans o militants d'una organitzaci clandestina. A ms de tots els mariscals, generals, almiralls i membres de qualsevol orde o possedors de les medalles "Al valor", "pel Servei de Combat", "Nkhimov", Uixakov o dels Partisans; aix com als invlids de guerra. Els veterans supervivents que no tenien algun dels ordes o medalles citades rebien la 2a classe. En total es van atorgar 2.054.000 de 1a classe i 5.408.000 de 2a classe.

 Disseny .

La insgnia de l'Orde de 1a Classe s una estrella de 5 puntes convexa de 44mm en esmalt vermell amb raigs d'or que divergeixen entre les puntes de l'estrella. Al centre hi ha un medall amb la fal i el martell daurats a un camp d esmalt vermell. Al voltant hi ha  un anell en esmalt blanc amb la inscripci                     (Guerra Patritica) en or i una estrella de 5 puntes a la part inferior. L'amplada total de l'anell s de 22mm de dimetre. Darrera de l estrella hi ha un sabre i un fusell amb la baioneta creuats. La culata del fusell est a la dreta i el puny del sabre a l'esquerra. Ambds sn de plata.

La insgnia de la 2a classe s idntica, excepte que els raigs sn en plata.

Queda subjectada mitjanant un cargol.

El gal s de 24mm de seda grana. La 1a classe t una franja central vermella de 5mm, i la 2a classe t una franja vermella. als costats de 3mm d'ample.

La 1a variant penjava d'un gal vermell de 32mm d'ample i 18mm d'alt.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207591" title="Farinera" nonfiltered="1420" processed="1418" dbindex="86426">

La farinera (Amanita ovoidea) s un bolet que apareix freqentment als terrenys calcaris en tota mena de boscos i voreres d'aquests. 

Morfologia.

Tpicament presenta una mena de farina. D'ac li ve el nom popular, que envolta els marges del capell i la superfcie del peu, formada per milions d'espores blanques i restes de vel universal. Aquesta es desprn fcilment i "embruta" les mans de blanc quan es toca. 
 
Primordi: en forma d'ou, rod a la part superior i cobert d'un gruixut vel universal d'1 m.
 
Capell: de 10 a 20 cm. de dimetre, primer hemiesfric i desprs obert, de color blanc, amb cutcula brillant, separable, normalment llisa per algunes vegades amb restes del vel universal en forma d'esquames planes i irregulars. Marge lliure, gruixut, farins i flocons. 
 
Himeni: cobrint la part inferior del capell, format per lmines blanques, desiguals, serrades i juntes.
 
Peu: gruixat, de 10-20 x 2-4 cm., robust, cilndric, un poc bulbs a la base, de color blanc, flocons.
 
Anell: Anell frgil, poc consistent, farins i de color blanc.

Volva: Volva ampla, alta, membranosa, que persisteix en els exemplars adults, de color blanc a blanc grogs.
 
Carn: gruixuda, consistent, de color blanc, d'olor i sabor de farina.
 
Espores: nombroses formant una mena de massa farinosa que cobreix el marge del capell i el peu, amb espores ellptiques, amiloides, de color blanc en massa i de 10 x 7 micres. 

Hbitat.
Terrenys calcaris, en alzinar, pinar, voltants dels boscos i voreres de camins.

Risc de confusi amb altres espcies de bolets.
Es pot confondre amb Amanita proxima Dume, espcie que es considera txica, molt semblant a A. ovoidea per de mida ms petita, amb l'anell bastant persistent i estriat i la volva d'un marcat color ocre. 

Comestibilitat.
s comestible per es considera de baixa qualitat gastronmica, no es recomana el consum per evitar confusions amb Amanita proxima.

Enllaos externs.
 Descripci de la farinera. ;
 Descripci i fotografies d'aquest bolet. ;
 Fotografies de farineres en diferents estadis de maduresa.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207595" title="Flammulina" nonfiltered="1421" processed="1419" dbindex="86428">

La flammulina (Flammulina vetulipes) s un bolet de cama vellutada i barret viscs que creix de manera natural a la tardor sobre les soques tallades i fusta morta de Celtis sinensis var. japonica, un arbre molt proper al lledoner.

Els conreadors d'aquest bolet no volen obtindre el mateix bolet que creix al bosc ja que aleshores t un gust poc interessant. El conreen de manera que aconsegueixen que s'allargui molt la cama i que formi unes flotes amb el barret minscul. Aleshores, el bolet desenvolupa un sabor molt atractvol.

A la primera imatge es pot observar la forma conreada i a la segona la forma silvestre.

Bibliografia.

 Der groe Pilzatlas. Knemann, Colnia, 1999. ISBN 382901726X.
 Hobbs, Christopher: Medicinal Mushrooms. Botanica Press, Santa Cruz, 1995. ;

Enllaos externs.

 Fotografies de flammulines en diferents estadis de creixement.;
 Conreu de la flammulina. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207597" title="Gaston Rebry" nonfiltered="1422" processed="1420" dbindex="86430">

Gaston Rebry (Rollegem-Kapelle, 29 de gener de 1905 - Wevelgem, 3 de juliol de 1953) s un ciclista belga que fou professional entre 1926 i 1940, assolint 16 victries. Era anomenat el buldog. Les seves grans victries les aconsegu a la Pars-Roubaix, en qu aconsegu 3 victries, cosa que li valgu el sobrenom de Monsieur Paris-Roubaix. Tamb guany una edici del Tour de Flandes i 4 etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1926.
 1r a la Pars-Nantes;
 1r a la Li-Belfort;
1928;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1931 ;
 1r a la Pars-Roubaix;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1932 ;
 1r al Premi de Bissegem;
 1r al Premi d'Oostkamp;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1933;
 1r al Premi de Tielt;
 1r al Premi de La Panne;
1934;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Pars-Nia;
1935;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Premi de Bruges;

Resultats al Tour de Frana.
1927. Abandona (12a etapa);
1928. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1929. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant una etapa;
1931. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1932. 20 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1933. 14 de la classificaci general;
1934. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Gaston Rebry ;
Palmars de Gaston Rebry ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207599" title="Gran Premi d'Alemanya del 1951" nonfiltered="1423" processed="1421" dbindex="86432">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de 1951, disputat al circuit de Nrburgring  el 29  de juliol del 1951.

 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Alberto Ascari   9' 55. 8;
 Volta  rpida:   Juan Manuel Fangio    9' 55. 8;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207601" title="Escriboni Llarg" nonfiltered="1424" processed="1422" dbindex="86433">
Escriboni Llarg (Scribonius Largus) fou un metge rom a vegades esmentat amb el renom de Designati (Designatianus). Va viure a Roma al segle I i es diu que era el metge de l'emperador Claudi i que el va acompanyar a Britnia. Ell mateix esmenta a Valria Messallina, la dona de "Dei nostri Caesaris". 

Fou deixeble de Tripli i d'Appuleu Cels. Va escriure diverses obres en llat de les que noms resta " Compositiones Medicae" o "De Compositione Medicamentorum". 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207602" title="Laroni" nonfiltered="1425" processed="1423" dbindex="86434">
Laroni (Laronius) fou un militar rom.

Fou oficial d'Octavi (August) a Siclia durant la guerra contra Sext Pompeu (36 aC). Estava al front de tres legions enviades per Agripa per rescatar a les forces de Luci Cornifici, en situaci molt perillosa a Tauromenium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207604" title="Lrcia" nonfiltered="1426" processed="1424" dbindex="86435">
Lrcia o Lrtia (Lartia) fou una gens romana patrcia, que es va destacar al comenament de la repblica mercs a dos dels seus membres, Tit Larci el primer dictador, i Espuri Larci, el company dels Horacis al pont de fusta. Aviat el nom va desaparixer.

El seu origen era etrusc amb l'arrel etrusca Lar que vol dir "senyor" (que apareix a les tombes sota les formes Larth, Lart, Laris, i fins i tot Laree). Tit Livi sempre utilitza la forma Larci (Lartius). Dions utilitza  i diu que van portar el cognom Flau (Flavus).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207605" title="Larci Licini" nonfiltered="1427" processed="1425" dbindex="86436">
Larci Licini (Lartius Licinius) fou un magistrat rom contemporani de Plini el Vell.

Fou propretor a Hispnia i desprs fou governador (llegat) a una provncia imperial. Va morir abans que Plini. Probablement era la mateixa persona que Plini el Jove esmentat com Llargi Licini (Largius Licinius) al que el seu oncle havia fet una important venda. La forma correcta del nom resulta d'una inscripci reportada per Gruter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207607" title="Gran Premi d'Alemanya del 1952" nonfiltered="1428" processed="1426" dbindex="86437">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de 1952, disputat al circuit de Nrburgring  el 3 d'agost del 1952.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   10' 04. 4;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari   10' 05. 1;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207610" title="Lastenes" nonfiltered="1429" processed="1427" dbindex="86438">


Onomstica:

Lastenes d'Olint, comandant de la cavalleria d'Olint ;

Lastenes, cap mercenari cretenc i desprs ministre principal de Demetri II Nictor;

Lastenes de Creta, dirigent cretenc i cap de la resistncia als romans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207611" title="Lastenes d'Olint" nonfiltered="1430" processed="1428" dbindex="86439">
Lastenes d'Olint (Lasthenes, Lasthnes ) fou un militar grec. Fou nomenat comandant de la cavalleria d'Olint (348 aC) i quan va tenir oportunitat va entregar al rei de Macednia un cos de 500 cavallers que foren fets presoners sense resistncia, minvant seriosament la capacitat defensiva d'Olint.

Fou acusat per Demstenes d'haver entregat el seu pas a Filip II de Macednia pel que hauria estat subornat. Desprs de la caiguda d'Olint el rei macedoni no el va tractar massa be, ja que no el necessitava ms. En anys posterior va residir a la cort macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207613" title="Lastenes (ministre selucida)" nonfiltered="1431" processed="1429" dbindex="86440">
Lastenes (Lasthenes, Lasthnes ) fou un cap mercenari cretenc. 

Va facilitar a Demetri II Nictor un cos de mercenaris amb els que va desembarcar a Sria per lluitar contra Alexandre I Balas. Lastenes acompanyava a Demetri i quan aquest finalment va assolir el tron fou nomenat ministre principal i se li va encomanar la direcci dels afers del regne. Bona part de les causes que van provocar l'hostilitat del poble contra Demetri es deuen a la mala gesti del seu ministre. 

Lastenes va convncer al rei de llicenciar les seves forces i quedar-se noms amb el cos de mercenaris cretencs; l'exrcit va donar llavors el suport a Diodot Trif (138 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207614" title="Jef Demuysere" nonfiltered="1432" processed="1430" dbindex="86441">

Jef Demuysere (Wervik, 22 d'agost de 1907 - Anvers, 2 de maig de 1969) s un ciclista belga que fou professional entre 1928 i 1938, aconseguint 14 victries. Destaquen les seves bones actuacions a les Grans Voltes. Al Tour de Frana aconsegu acabar dues vegades tercer de la classificaci general (1929 i 1930) i una segon (1931),a banda de guanyar tres etapes; mentre que al Giro d'Itlia ho feia dues vegades en segona posici (1932, 1933). El 1934 guany la Mil-San Remo.

Palmars.
1926 ;
 1r de la Pars-Arras;
1927;
 1r del Tour des Flandres dels Independents;
1929;
 1r de la Pars-Longwy;
 1r del Gran Premi de Lilla;
 1r a Wervik;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1930 ;
 1r del Circuit de Morbihan;
1931 ;
 1r del Circuit de les Regions Flamenques ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1932 ;
 Campi de Blgica de ciclo-cross ;
1933 ;
 1r de la 1a etapa de la Volta a Catalunya ;
1934 ;
 1r de la Mil-San Remo ;
1935 ;
 1r del Premi de Poperinge;

Resultats al Tour de Frana.
1929. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. 3r de la classificaci general;
1931. 2n de la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1932. 8 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 2n de la classificaci general;
1933. 2n de la classificaci general;
1934. 11 de la classificaci general;
1935. 40 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jef Demuysere ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207615" title="Lastenes de Creta" nonfiltered="1433" processed="1431" dbindex="86442">
Lastenes de Creta (Lasthenes, Lasthnes ) fou un dirigent cretenc que va prendre part activa en convncer als illencs de resistir l'atac de Marc Antoni Crtic el 73 aC. 

Quan desprs de la derrota d'Antoni els cretencs van enviar una ambaixada a Roma, per demanar la pau, el senat va imposar com a condici la rendici i entrega dels caps principals oposats a Roma: Lastenes i Panares, per aix fou rebutjat pels cretencs i va seguir la guerra que va portar Quint Cecili Metel Crtic (68 aC) en la que Lastenes fou un dels principals caps de la resistncia cretenca; juntament amb Panares va reunir un exrcit de 24000 homes amb els que van fer front als romans durant uns tres anys gracies a la habilitat dels arquers i a la seva actuaci personal.

Finalment Lastenes fou derrotat per Metel prop de Cidnia i va fugir cap a Cnossos, on fou assetjat pel general rom. Lastenes va incendiar la casa on vivia i aprofitant la confusi es va escapar a Littos, per finalment es va haver de rendir amb la condici de salvar la vida. Metel va voler conservar a Lastenes i a Panares com a presoners per adornar el seu triomf a la tornada a Roma, per els va haver d'entregar a Gneu Pompeu sota la protecci del qual s'havien posat els cretencs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207616" title="Las (poeta)" nonfiltered="1434" processed="1432" dbindex="86443">
Las (Lasus, Lsos ) fou un destacat poeta lric grec nadiu d'Hermone a l'Arglida, fill de Cabr o Carm. Va fundar l' escola atenenca de ditirmbics i fou mestre de Pndar. Fou contemporani de Simnides (del que fou rival) i va viure sota el patronatge d'Hiparc. Va viure a la part final del segle VI aC i fou mestre de Pindar en poesia lrica vers el 506 aC.

A Suides es diu que va ser l'introductor (vers el 508 aC) dels concurs ditirmbics de la manera com es feien els de les obres dramtiques. Tamb va inventar algunes adaptacions musical a la poesia ditirmbica i en general va introduir una gran llibertat en aquesta poesia.

Va escriure un himne a Demter (que era adorat a Hermione) en dialecte dric, i una oda titulada  ambdues notables per no incloure cap lletra . 

A ms de poemes va escriure msica i es diu que fou el primer que va escriure composicions musicals. Camale d'Heraclea va escriure un llibre sobre Las.

Joan Tzetzes l'anomena  i Estobeu 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207617" title="Gran Premi d'Alemanya del 1953" nonfiltered="1435" processed="1433" dbindex="86444">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de 1953, disputat al circuit de Nrburgring  el 2 d'agost del 1953.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   9' 59. 8;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari   9' 56. 0;
 Cotxes compartits: Cotxe n1: Ascari (9 Voltes) i Villoresi (8 Voltes);  Cotxe n4: Villoresi (10 Voltes) i Ascari (5 Voltes);







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207620" title="Agapit de Rodes" nonfiltered="1436" processed="1434" dbindex="86445">
Agapit (Agapetus, ) fou bisbe de Rodes el 457. L emperador Lle li va demanar l opini de la dicesi sobre el concili de Calcednia que ell va defensar contra Timoteu Auleci en una carta que encara es conserva en la traducci llatina publicada a "Conciliorum Nova Collectio a Mansi"



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207621" title="Gran Premi d'Alemanya del 1954" nonfiltered="1437" processed="1435" dbindex="86446">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1954, disputat al circuit de Nrburgring  el 1 d'agost del 1954.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio   9' 50. 1;
 Volta  rpida:  Karl Kling   9' 55. 1;
 Cotxes compartits: Cotxe n1: Gonzlez (16 Voltes) i Hawthorn (6 Voltes). ;
 La mort del pilot Onofre Marimon a les prctiques del GP va ser la primera mort de la F1.







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207622" title="Agapit de Constantinoble" nonfiltered="1438" processed="1436" dbindex="86447">
Agapit  (Agapetus, ) fou diaca de l esglsia de Santa Sofia el 527.

Fou tutor de Justini I al que, quant fou proclamat emperador va escriure una carta amb consells, carta que se inicia amb les paraules  per les que s coneguda, i que fou publicada a Vencia el 1509 i traduida al francs el 1612.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207624" title="IJse" nonfiltered="1439" processed="1437" dbindex="86448">

L'IJse s un afluent del Dijle que neix al nucli Groenendaal, al bell mitg del Zoninwoud, una selva a la crulla de les tres regions de Blgica. 

s un dels nombroses rius dels quals el nom prov d'un nom com (fris of frncic) 'i' o 'is' que significa i que s etimologicament aparentat amb la paraula  aigua  (altres exemples sn: l'Isar, l'Eijserbeek, l'Aa, l IJ (estany), l IJzer ).

Les principals localitats regades pel riu sn Groenendaal, Sint-Genesius-Rode, Hoeilaart, Overijse, Huldenberg, Loonbeek i Neerijse.


----








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207626" title="Agatarc" nonfiltered="1440" processed="1438" dbindex="86449">


Onomstica:

Agatarc, nom alternatiu d'Agatrquides;
Agatarc, vegeu Agatarcos (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207627" title="Mar i cel" nonfiltered="1441" processed="1439" dbindex="86450">
Mar i Cel s una obra de teatre escrita per ngel Guimer l'any 1888.

Es tracta d'un tragdia romntica escrita durant la primera etapa de Guimer com a escriptor, que arriba fins l any 1890. Est escrita en vers i s de tipus historicoromntic. En ella ja s aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romntics. 

L acci de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulm i una noia cristiana.



Sad s el capit d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians desprs d'assaltar la seva nau.

Com que est ferit, Sad ordena que li portin una noia cristiana perqu li curi les ferides: aquesta noia s Blanca.
Agrat per la cura, Sad li otorga a Blanca ms privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Sad li explica a Blanca la histria dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprn que tamb s'ha enamorat de Sad, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mns diferents i oposats i saben que el seu amor no ser ben vist per ning.

Al final Joanot, un cristi renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulm i intenta matar a Sad disparant-li, per Blanca es posa al mig i s ferida per la bala.
Sad agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207629" title="Gran Premi d'Alemanya del 1956" nonfiltered="1442" processed="1440" dbindex="86451">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1956, disputat al circuit de Nrburgring  el 5 d'agost del 1956.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio   9' 51. 2;
 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   9' 41. 6;
 Cotxes compartits: ;
Cotxe n5: Alfonso de Portago (10 Voltes) i Peter Collins (4 Voltes); ;
Cotxe n24: Luigi Musso (8 Voltes) i Eugenio Castellotti (3 Voltes). ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207631" title="IJssel" nonfiltered="1443" processed="1441" dbindex="86452">


El riu IJssel (tamb anomenat Geldersche IJssel) s una ramificaci del Rin als Pasos Baixos que comena a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i desprs a l IJsselmeer. 

Geografia.
De Deventer fins a Hattem el riu fa la frontera entre Gueldre i Overijssel. Les localitats ms importants als marges de l IJssel sn Zutphen, Deventer i Kampen i els cascs histrics Doesburg i Hattem.

Els afluents sn l Oude IJssel, el Berkel i l Schipbeek. El Ganzediep s una vella derivaci del riu.

El nom de la senyoria Overijssel, una de les Disset Provncies i l'actual provncia Overijssel prov del riu i significa ultra l'IJssel. 

 Histria .
A l'origen, el riu era un canal que els Romans van foradar per a conectar el Rin amb l Oude IJssel. Aquest Oude IJssel va esdevenir un afluent.

Galeria.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207633" title="Henry Engler" nonfiltered="1444" processed="1442" dbindex="86454">
Henry Engler Golovchenko (Paysand, 1946) s un metge uruguai, especialista en patologia i malalties degeneratives, el treball del qual sobre la malaltia d'Alzheimer s considerat, per la comunitat cientfica en general, com un dels avenos ms importants per eradicar el trastorn neuronal que comporta al seu manifest.

Engler va nixer a la ciutat de Paysand, capital del departament homnim, al nord-oest de l'Uruguai. La seva famlia, i en concret els seus avis, eren d'origen nrdic. Va realitzar els seus estudis a la seva ciutat natal fins que el 1964 es trasllada a Montevideo per cursar estudis universitaris de medicina.

Desprs del cop d'Estat de 1973, Engler s'uneix al moviment d'esquerra radical conegut com tupamaros, que combatia contra el rgim dictatorial que va presidir el pas durant ms d'una dcada. Detingut aquell mateix any, ell empresona ordre expressa del llavors president de la Repblica, Juan Mara Bordaberry. Va ser subjecte a tortures al costat d'uns altres vuit ostatges i presoners poltics fins que, el 1985, desprs de tretze anys de captiveri i reclusi al penal de Libertad, va ser alliberat per les forces militars que l'havien capturat anteriorment.

Desprs de recobrar la llibertat, amb l'arribada del rgim democrtic al pas i la presidncia de Julio Mara Sanguinetti, per les files del Partit Colorado, Engler s'exilia a Uppsala, Sucia, on viu des de fa ms de vint anys.

La seva ideologia revolucionria i els seus pensaments liberals associats amb la violncia tupamara - de la qual van formar part activa altres poltics i illustres del moment -, Engler confessa haver sofert moments d'aclaparament i de bogeria mentre va estar recls, en l'extrem d'identificar-se amb el propi Jesucrist i autoproclamar-se com el Messies. Malgrat que no es considera un poltic, sin una nima lliure, creu que cincia i religi sn compatibles.

El setembre de 2003 va rebre el premi Schering - Molypharma, a San Francisco (California), pel seu treball cientfic sobre trastorns en la memria com l'Alzheimer. Va ser candidat al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 2004. Tres anys desprs, el 2007, s homenatjat per la Facultat de Cincies de la Universitat de la Repblica, a Montevideo.

Entre altres reconeixements, va obtenir un premi de farmacologia a Versalles, Frana, pel seu concepte de microdosing, mtode per determinar la toxicitat a determinades substncies. Aix mateix, en una Conferncia Mundial sobre l'Alzheimer, que va tenir lloc a Filadelfia, va ser guardonat, al costat del doctor William Klunk, amb el premi al millor article cientfic publicat al mn entre 2002 i 2004.

En l'actualitat, ocupa el crrec de cap del Departament Mdic del Centre PET Imanet d'Uppsala, on al costat d'un altre grup de metges suecs, nord-americans i europeus treballa en el camp de la gentica molecular, que permet, entre altres coses, detectar malalties degeneratives de l'organisme hum abans de temps.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207634" title="Cristina Peri Rossi" nonfiltered="1445" processed="1443" dbindex="86455">
Cristina Peri Rossi (Montevideo, 12 de novembre de 1941) s una escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana que es va exiliar a Espanya desprs de la dictadura militar que va tenir lloc amb el cop d'Estat de 1972.

Rossi va nixer a Montevideo, ciutat on va viure fins a 1972, quan els militars van aconseguir el poder i el govern de l'Uruguai. Desprs d'haver estat acomiadada de la Universitat de la Repblica, on impartia literatura comparada, i desprs que moltes de les seves obres fossin destrudes i prohibides pel rgim dictatorial uruguai, Rossi es va establir a Barcelona i, des d'all, va escriure durs articles contra la dictadura del seu pas. Tanmateix, les seves polmiques acusacions i la seva actitud d'esquerra li van provocar enemics que donaven suport al franquisme. Per aquest motiu, el 1974 decideix exiliar-se a Pars, on roman fins a la fi del rgim franquista i la fi de la dictadura i l'opressi a Espanya.

Desprs del seu retorn a Barcelona, va obtenir la nacionalitat espanyola i es va dedicar a escriure assajos i articles a favor dels drets humans i en defensa del feminisme i el respecte als homosexuals. Molts dels seus articles han aparegut en peridics espanyols i estrangers, entre ells: El Pas, Vanguardia, El Mundo, el Peridico de Barcelona, etctera.

Com a escriptora, Rossi va explorar molts gneres (poesia, assaig, relat, novella) i les seves obres han estat tradudes a ms de catorze llenges diferents.

Va ser tertuliana fixa del programa "Una nit a la Terra" de Catalunya Rdio fins que va ser acomiadada l'octubre de 2007 desprs d'haver-hi treballat durant ms de trenta anys. La ra per la qual va ser rellevada del crrec va ser per no parlar catal en un mitj de comunicaci a tal propsit. Arran d'aquest incident, s'han obert moltes postures contraposades: qui condemnen l'acci de la rdio, qualificant-la de discriminatria, i qui, d'altra banda, justifiquen la mesura en exposar que Rossi no va demostrar cap inters per aprendre la llengua catalana en les ms de tres dcades que duu vivint a Catalunya.

Algunes obres.

Julio Cortzar (assaig);
Viviendo (1963);
Los museos abandonados (1968);
El libro de mis primos (1969);
Indicios pnicos (1970);
Evoh (1971);
Descripcin de un naufragio ;
Dispora (1976);
La tarde del dinosaurio (1976);
Lingstica general (1979);
La rebelin de los nios (1980);
El museo de los esfuerzos intiles (1983);
La nave de los locos (1984);
Una pasin prohibida (1986);
Europa despus de la lluvia (1987);
Solitario de amor (1988);
Cosmoagonas (1988);
Fantasas erticas (1990;
Acerca de la escritura (1991).
Babel brbara (1991), ;
La ltima noche de Dostoievski (1992);
La ciudad de Luzbel y otros relatos (1992);
Otra vez Eros (1994);
Aquella noche (1996);
Inmovilidad de los barcos (1997);
Desastres ntimos (1997);
Poemas de amor y desamor (1998);
Las musas inquietantes (1999) ;
El amor es una droga dura (1999);

Referncies.




Enllaos externs.

Biografia, obres i traduccions de Cristina Peri Rossi ;
Cristina P. Rossi a escritoras.com ;
Breu biografia de Cristina Peri Rossi ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207636" title="Setge de Tortosa (1642)" nonfiltered="1446" processed="1444" dbindex="86456">





El Setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII.

Les tropes franceses i catalanes van intentar consolidar el domini sobre les terres de ponent i el sud de Catalunya assetjant Tarragona, atacant Monts, defensant Lleida i finalment va intentant recuperar Tortosa.

El setge.
Com a pas previ per la conquesta de Tortosa, Philippe de La Motte Houdancourt va conquerir Ulldecona, un nus de comunicacions entre Tortosa i el nord del Pas Valenci, per tallar les lnies de subministrament de la ciutat.

El 3 de maig de 1642, desprs d'un mes de setge, les tropes francocatalanes es van retirar sense conquerir la ciutat en vista del fracs del bombardeig i l'assalt del dia anterior, el general de La Motte aixec el setge i se n torn pel Coll de l'Alba

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207642" title="Gran Premi d'Alemanya del 1957" nonfiltered="1447" processed="1445" dbindex="86458">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1957, disputat al circuit de Nrburgring  el 4 d'agost del 1957.

 Resultats .
Per incrementar el nombre de participants, els organitzadors van obrir la carrera als vehicles de la Frmula 2 (marcats amb fons groc) encara que aquests no es tinguessin en compte de cara a les classificacions del campionat.
 






 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio   9' 25. 6;
 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   9' 17. 4;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207646" title="Gran Premi d'Alemanya del 1958" nonfiltered="1448" processed="1446" dbindex="86459">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1958, disputat al circuit de Nrburgring  el 3 d'agost del 1958.

 Resultats .
Per incrementar el nombre de participants, els organitzadors van obrir la carrera als vehicles de la Frmula 2 (marcats amb fons groc) encara que aquests no es tinguessin en compte de cara a les classificacions del campionat.
 




 Altres .

 Pole:  Mike Hawthorn    9' 14. 0;
 Volta  rpida:'  Stirling Moss    9' 09. 2;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207650" title="Fredolic gros bord" nonfiltered="1449" processed="1447" dbindex="86460">


El fredolic gros bord (Tricholoma pardinum) s un dels bolets ms txics del gnere Tricholoma ja que ha estat relacionat en nombrosos casos d'enverinament degut a la seua semblana amb espcies comestibles. La seua ingesti, fins i tot en petites quantitats, causa una gastroenteritis persistent degut a la presncia d'una micotoxina desconeguda.

Referncies.
;

Enllaos externs.
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de maduresa. ;
 Informaci i fotografia del fredolic gros bord. ;
 Descripci i fotografia del fredolic gros bord. ;
 El fredolic gros bord a l'Index Fungorum. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207654" title="Gran Premi d'Alemanya del 1959" nonfiltered="1450" processed="1448" dbindex="86462">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1959, disputat al circuit de AVUS  el 2 d'agost del 1959.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Tony Brooks   2' 05. 9;
 Volta  rpida:'  Tony Brooks   2' 04. 5;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207658" title="Maneta arrissada" nonfiltered="1451" processed="1449" dbindex="86464">


La maneta arrissada (Sparassis crispa) s un bolet comestible per que cal netejar amb molta cura. 

Bibliografia.

 Carluccio, A.: The Complete Mushroom Book. Quadrille, 2003, ISBN 1-84400-040-0.
 Blanco-Dios JB, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2006.  Mycological Research 110:1227 1231. ;
 Burdsall HH, Jr. 1988. . Mycotaxon 31:199 206.
 Desjardin DE, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2004.  Mycologia 96:1010 1014.
 Dai YC, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2006.  Mycologia 98:584 592.
 Wang Z, Binder M, Dai Y-C, Hibbett DS. 2004.  Mycologia 96:1013-1027.

Enllaos externs.

 Fotografies de manetes arrissades en diferents estadis de desenvolupament.;
 Descripci i fotografies de la maneta arrissada. ;
 Informaci i fotografia sobre aquest bolet. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207660" title="Gran Premi d'Alemanya del 1961" nonfiltered="1452" processed="1450" dbindex="86466">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1961, disputat al circuit de Nrburgring  el 6 d'agost del 1961.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Phil Hill   8' 55. 2;
 Volta  rpida:  Phil Hill   8' 57. 8;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207665" title="Gran Premi d'Alemanya del 1962" nonfiltered="1453" processed="1451" dbindex="86467">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1962, disputat al circuit de Nrburgring  el 5 d'agost del 1962.

 Resultats .
 







 Altres .

 Pole:  Dan Gurney   8' 47. 2;
 Volta  rpida:  Graham Hill   10' 12. 2;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207667" title="Robert Putnam" nonfiltered="1454" processed="1452" dbindex="86468">
 
Robert David Putnam (Rochester (Nova York) 9 de gener de 1941) s un socileg i politleg nord-americ. Exerceix com professor en la Universitat d'Harvard. 

En el seu treball ha tractat especialment els temes de la confiana social, conscincia cvica i el capital social. En 1995 va publicar "Bowling Alone: America's Declining Social Capital" en Journal of Democracy. L'article va ser molt influent i li va revertir molta atenci, incloent una invitaci per a reunir-se amb el llavors president Bill Clinton. El 2000 va estendre aquest assaig en el llibre Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. La tesi de Putnam s que als Estats Units des de la dcada de 1960 s'ha produt un declivi en la societat, el civisme i la vida poltica (capital social) de conseqncies negatives. Encara que va amidar aquest declivi amb molts conjunts de dades diferents l'argument ms important fou que gaireb tota organitzaci tradicionalment cvica, social i fraternal  emprant com paradigma les lligues de bitlles- han experimentat una forta disminuci de membres, mentre que el nombre dels "que juguen sols a bitlles" s'ha incrementat enormement. 

Putnam distingeix entre dues classes de capital social: el capital vincle i el capital pont. El capital vincle es dna quan la persona se socialitza amb altres semblants: de la mateixa edat, raa, religi, etc. Per per a crear societats pacfiques en un pas multitnic es necessita altra classe de vincle que tendeix ponts. Els ponts es tendeixen quan es creen llaos amb gent diferent, com els seguidors d'un equip de futbol. Putnam afirma que els que conten amb ambds tipus de vincles s'enforteixen mtuament. En conseqncia, el declivi del capital vincle inevitablement produeix el declivi en el capital pont, el que desencadena tensions tniques i religioses. 

 Els crtics .
Alguns crtics, com el socileg Claude Fischer centren les crtiques a Putnam en tres punts: 1) per una banda, es concentra en formes organitzades de capital social i presta menys atenci a les xarxes de capital social interpersonal. 2) Desatn l'emergncia de noves organitzacions i d'internet. 3) La dcada de 1960 s un punt de partida que duu a equvocs, car era una poca amb un nombre inusualment alt d'organitzacions tradicionals. 

 Bigliografia . 
Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton University Press, 1993, ISBN 0691078890 ;
Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. Nova York: Simon & Schuster, 2000 ;
Gesellschaft und Gemeinsinn. Sozialkapital im internationalen Vergleich. Gtersloh: Bertelsmann 2001, ISBN 3892048401. ;

 Enllaos externs . 
Harvard University (petita biografia) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207669" title="Greixa d'avet" nonfiltered="1455" processed="1453" dbindex="86469">


La greixa d'avet (Hericium coralloides) s un bolet comestible.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest fong en diferents estadis de desenvolupament.;
 Descripci i fotografies d'aquest bolet. ;
 Distribuci de la greixa d'avet a la Pennsula Ibrica. ;
 Informaci i fotografies de la greixa d'avet. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207672" title="Gran Premi d'Alemanya del 1963" nonfiltered="1456" processed="1454" dbindex="86471">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1963, disputat al circuit de Nrburgring  el 4 d'agost del 1963.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:  Jim Clark   8' 45. 8;
 Volta  rpida:  John Surtees   8' 47. 0;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207674" title="Joan Roig (pare)" nonfiltered="1457" processed="1455" dbindex="86472">


Joan Roig (?, 1629/1635 - Barcelona?, 1697), escultor catal d'estil barroc. Fou deixeble de l'escultor Domnec Rovira.
 
Desprs d'una srie d'encrrecs sense gran importncia, a part d'obres que es creuen desaparegudes o per estudiar dins del catleg d'annims, li van contractar l'any 1688 la realitzaci dels retaules de la Merc i Sant Pere Nolasc i de Sant Paci per la catedral de Barcelona. Es t constncia que va treballar junt amb el seu fill Joan, tamb escultor, en aquests retaules, que sn un clar exemple de composici barroca i de l'esperit realista de les figures.
 
Al segon ter del segle XVII va executar la pila baptismal de la Catedral de Girona, gravada amb les dotze imatges dels apstols; i per a l'esglsia parroquial de Sitges conjuntament amb el seu fill (o aquest darrer en solitari) va realitzar el retaule de la Mare de Du dels Dolors (1699) aix com per a la mateixa esglsia la caixa de l'orgue (1695).

Bibliografia.
 Art de Catalunya, Escultura moderna i contempornia Barcelona, Edicions L'Isard, 1998. ISBN 84-89931-03-8;
 Isabel Coll i Mirabent Els retaules barrocs i l'orgue de l'esglsia parroquial de Sitges Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans   Parrquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, 1993 ;
 Vinyet Panyella L'orgue barroc de la vila de Sitges: histria de la seva construcci Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1988;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207675" title="Gran Premi d'Alemanya del 1964" nonfiltered="1458" processed="1456" dbindex="86473">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1964, disputat al circuit de Nrburgring  el 2 d'agost del 1964.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  John Surtees   8' 38. 4;
 Volta  rpida:  John Surtees   8' 39. 0;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207678" title="James Prescott Joule" nonfiltered="1459" processed="1457" dbindex="86474">

James Prescott Joule FRS (24 de desembre del 1818   11 d'octubre del 1889) fou un fsic (i cerveser) angls nascut a Salford, Lancashire. Estudi la naturalesa de la calor i en descobr la relaci amb el treball mecnic (vegeu energia). Aix dugu a la teoria de la conservaci de l'energia, que dugu al seu torn al desenvolupament de la primera llei de la termodinmica. L'unitat d'energia del SI, el joule, li deu el seu nom. Treball amb Lord Kelvin per desenvolupar l'escala absoluta de temperatura, fu observacions sobre la magnetostricci, i descobr la relaci entre el flux d'un corrent per una resistncia i la calor dissipada, actualment anomenada llei de Joule.

Infantesa i joventut.
Fill de Benjamin Joule (1784-1858), un cerveser prsper, Joule fou educat a casa fins el 1834, quan ell i el seu germ gran Benjamin foren enviats a estudiar amb John Dalton a la Manchester Literary and Philosphical Society. Noms reberen dos anys d'educaci en aritmtica i geometria abans que Dalton s'hagus de retirar per un accident vascular cerebral. Tanmateix, Dalton influ Joule, aix com ho feren els seus socis, el qumic William Henry i els enginyers de Manchester Peter Ewart i Eaton Hodgkinson. Ms endavant, Joule fou educat per John Davies. Joule estava fascinat per l'electricitat. Ell i el seu germ experimentaven donant-se xocs elctrics l'un a l'altre i als criats de la famlia.

Joule esdevingu gerent de la cerveseria i hi jug un paper actiu fins que el negoci fou venut el 1854. La cincia era una afecci, per aviat comen a investigar la plausibilitat de substituir la mquina de vapor de la cerveseria amb un motor elctric, aleshores recentment inventat. El 1838 contribu amb els seus primers treballs acadmics sobre electricitat als Annals of Electricity, la revista cientfica fundada i dirigida pel soci de Davies William Sturgeon. Descobr la llei de Joule el 1840 i intent impressionar la Royal Society per descobr, no per ltima vegada, que se'l veia com un mer principiant de provncia. Quan Sturgeon es mud a Manchester el 1840, Joule i ell esdevingueren el centre d'un cercle d'intellectuals de la ciutat. Ambds compartien la creena que la cincia i la teologia havien d'integrar-se. Joule enseny a la Royal Victoria Gallery of Practical Science de Sturgeon.

Descobr que cremar una lliura de carb en una mquina de vapor produeix cinc vegades el treball del consum d'una lliura de zinc en una cllula de Grove, una de les primeres bateries elctriques. La unitat estndard de treball de Joule era l'habilitat d'alar una lliura a una alada d'un peu, el peu-lliura.

Joule fou influenciat pel pensament de Franz Aepinus i prov d'explicar els fenmens de l'electricitat i el magnetisme en termes d'toms envoltats per un "ter calorfic en estat de vibraci". 

Tanmateix, l'inters de Joule canvi d'un inters purament financer de quanta feina es podia extreure d'una nica font, portant-lo a especular sobre la convertibilitat de l'energia. El 1843 public els resultats dels seus experiments, que demostraven que l'efecte d'escalfament que havia quantificat el 1841 es devia a la generaci de calor al conductor i no a la seva transmissi d'una altra part de l'equipament. Aix era un repte directe a la teoria del calric, que sostenia que la calor no es podia ni crear ni destruir. La teoria del calric havia dominat el pensament en la cincia de la calor des que Antoine Lavoisier l'havia introdut el 1783. El prestigi de Lavoisier i l'xit prctic de la teoria del calric de la mquina de vapor de Sadi Carnot des del 1824 feren que el jove Joule, que treballava fora dels mbits acadmic i d'enginyeria, tingus un cam difcil per recrrer. Els valedors de la teoria del calric indicaren la simetria de l'efecte Peltier-Seebeck per afirmar que la calor i el corrent sn convertibles, almenys aproximadament, per un procs reversible.

L'equivalent mecnic de la calor.
En la seva obra del 1845, Joule escrigu:

... el treball mecnic exercit en girar una mquina magnetoelctrica es converteix en calor creada pel pas de corrents inductius a travs de les seves bobines; i, d'altra banda, que el poder motil del motor magnetoelctric s'obt a expenses de la calor a causa de les reaccions qumiques de la bateria que la fa treballar.


En aquest passatge, Joule adopta el llenguatge de la vis viva (energia), possiblement perqu Hodgkinson havia llegit una revisi de l'obra d'Ewart On the measure of moving force a la Literary and Philosophical Society l'abril del 1844.

Experiments i mesures posteriors fets per Joule el portaren a calcular que l'equivalent mecnic de la calor era de 838 peus-lliura per elevar la temperatura d'una lliura d'aigua en un grau Fahrenheit. J/caloria. Per tant, l'estimaci de Joule era de 4,51 J/cal, en comparaci al valor acceptat a principis del segle XX de 4.186 J/cal (M.W. Zemansky (1968) Heat and Thermodynamics, 5th ed., p. 86). Anunci els seus resultats a una trobada del departament de qumica de la British Association for the Advancement of Science a Cork el 1843, per es trob amb un silenci.

Joule no es desanim i comen a cercar una demostraci purament mecnica de la conversi de treball en calor. Forant aigua a travs d'un cilindre perforat, fou capa de mesurar el lleuger escalfament viscs del fluid. Obtingu un equivalent mecnic de 770 peus-lliura/UTB (4,14 J/cal). El fet que els valors obtinguts tant per mitjans elctrics i purament mecnics es corresponguessin a almenys un ordre de magnitud era, per a Joule, evidncia convincent de la realitat de la convertibilitat de treball en calor.

Joule prov un tercer cam. Mesur la calor generada amb el treball fet en comprimir un gas. Obtingu un equivalent mecnic de 823 peus-lliura (4,43 J/cal). De moltes maneres, aquest experiment es convert en l'objectiu ms fcil pels crtics de Joule, per Joule s'encarreg de les objeccions anticipades mitjanant experiments intelligents. Tanmateix, la seva obra fou refusada per la Royal Society i s'hagu de contentar amb publicar-la a la Philosophical Magazine. En aquesta obra quedava evident el seu refs del raonament calric de Carnot i mile Clapeyron, per tamb eren evidents les seves motivacions teolgiques:

Concebo que aquesta teoria... s'oposa als principis reconeguts de la filosofia perqu duu a la conclusi que la vis viva es pot destruir mitjanant una configuraci incorrecta de l'aparell: per tant, el Sr. Clapeyron infereix que "sent la temperatura del foc entre 1.000C i 2000C superior a la de la caldera, hi ha una enorme prdua de vis viva en el pas de la calor del forn a la caldera." Convenut que el poder de destruir coses pertany nicament al Creador, afirmo... que qualsevol teoria que, quan posada en prctica, requereix l'aniquilaci de fora, s necessriament errnia.



El 1845, Joule lleg la seva obra On the mechanical equivalent of heat a la reuni de la British Association a Cambridge. En aquesta obra, explic el seu experiment ms conegut, utilitzant un pes caient per fer girar un rodet en un barril d'aigua allat, del qual mesur l'increment de temperatura. La seva nova estimaci de l'equivalent mecnic era de 819 peus-lliura/BTU (4.41 J/cal).

El 1850, Joule public una mesura refinada de 772,692 peus-lliura/BTU (4,159 J/cal), ms propera a les estimacions del segle XX.

Recepci i prioritat.
Per la controvrsia sobre la prioritat amb Mayer, vegeu aquest article.;

Gran part de la resistncia inicial a l'obre de Joule es devia a la seva dependncia de mesures extremament precises. Afirmava poder mesurar temperatures amb un marge d'error de noms 1/200 de grau Fahrenheit. Una tal precisi era certament rara en la fsica experimental dels seus temps per els seus crtics podrien haver negligit la seva experincia en l'art de la cerveseria i en el seu accs a tecnologies prctiques. Tamb reb el suport del fabricant d'instruments cientfics John Benjamin Dancer.

Tanmateix, l'alemany Hermann Helmholtz descobr l'obra de Joule i l'obra similar del 1842 de Julius Robert von Mayer. Malgrat que ambds havien estat negligits des de les seves publicacions, la declaraci definitiva del 1847 de Helmholtz de la conservaci de l'energia donava crdit a tots dos.

Tamb el 1847, a una de les exposicions de Joule a la British Association a Oxford hi assistiren George Gabriel Stokes, Michael Faraday, i el preco i independent William Thomson que ms tard esdevindria Lord Kelvin i que acabava d'aconseguir el lloc de catedrtic de filosofia natural a la Universitat de Glasgow. Stokes se sent "inclinat a ser un Joulita" i "Faraday" en fou impressionat, tot i que tenia dubtes. Thomson estava intrigat per romania escptic.

Thomson i Joule es trobaren d'imprevist ms tard aquell any a Chamonix. Joule es cas amb Amelia Grimes el 18 d'agost i la parella marx de lluna de mel. Deixant de bande l'entusiasme marital, Joule i Thomson decidiren intentar un experiment uns dies ms tard per mesurar la diferncia de temperatura entre la part superior i la part inferior de la Cascada de Sallanches, tot i que ms tard aix es revel imprctic.

Malgrat que Thomson sentia que els resultats de Joule exigien una explicaci terica, defens amb vigor l'escola de Carnot i Clapeyron. En el seu tractat sobre la temperatura absoluta del 1848, Thomson escrigu que "la conversi de calor (o calric) en efecte mecnic s probablement impossible, i certament no ha estat descoberta" - per una nota a peu de pgina demostr els seus dubtes sobre la teoria calrica, referint-se als "descobriments molt remarcables" de Joule. Sorprenentment, Thomson no envi a Joule una cpia de l'obra, per quan aquest eventualment el lleg, escrigu a Thomson el 6 d'octubre, afirmant que els seus estudis havien demostrat la conversi de calor en treball per que estava planejant ms experiments. Thomson respongu el dia 27, revelant que estava planejant els seus propis experiments i que esperava una reconciliaci de les seves dues teories. Malgrat que Thomson no fu ms experiments, al llarg dels dos anys segents es desencant amb la teoria de Carnot i es convenc de la de Joule. En la seva obra del 1851, Thomson no desitjava arribar ms lluny que un comproms i declar que "tota la teoria del poder motil de la calor es basa en... dues... proposicions... degudes respectivament a Joule, i a Carnot i Clausius."

Tan aviat com Joule lleg l'obra, escrigu a Thomson amb els seus comentaris i preguntes. Aix comen una collaboraci fructfera, tot i que essencialment epistolar, entre ambds homes, amb Joule duent a terme experiments i Thomson analitzant-ne els resultats i proposant-ne de nous. La collaboraci dur del 1852 al 1856, i els seus descobriments inclogueren l'efecte Joule-Thomson, i els resultats publicats contriburen molt a l'acceptaci general del treball de Joule i de la teoria cintica.

Teoria cintica.

La cintica s la cincia que estudia el moviment. Joule fou alumne de Dalton i no s sorprenent que desenvolups una ferma creena en la teoria atmica, tot i que molts cientfics de la seva poca encara eren escptics. Tamb fou una de les poques persones receptives a l'obra negligida de John Herapath sobre la teoria cintica de gasos. Tamb fou profundament influenciat per l'obre de Peter Ewart del 1813 On the measure of moving force.

Joule perceb la relaci entre els seus descobriments i la teoria cintica de la calor. Les seves notes de laboratori revelen que creia que la calor era una forma de moviment ms rotacional que translacional.

Joule no pogu resistir trobar antecedents de les seves creences en Francis Bacon, Isaac Newton, John Locke, Benjamin Thompson i Humphry Davy. Tot i que aquestes creences estan justificades, Joule calcul un valor per l'equivalent mecnic de la calor de 1.034 peus-lliura a partir de les obres de Thompson. Alguns estudiosos actuals han criticat aix argumentant que els experiments de Thompson no representaven pas mesures quantitatives sistemtiques. En una de les seves notes personals, Joule argumenta que la mesura de Mayer no era ms precs que el de Thompson, potser esperant que Mayer no hagus anticipat la seva obra.

Honors.

Joule mor a la seva casa a Sale i est enterrat al cementiri de Brooklands. La lpida porta la inscripci "772,75", la seva mesura culminant de l'equivalent mecnic de la calor (1878), i una cita de l'Evangeli de Joan, "Mentre s de dia, he de fer les obres del qui m'ha enviat: per ara s'acosta la nit, quan ning no pot treballar" (Joan, 9:4).

Fellow of the Royal Society, (1850);
Royal Medal, (1852);
Copley Medal (1870);
President de la Manchester Literary and Philosophical Society, (1860);
President de la British Association for the Advancement of Science, (1872);
Doctorats honoris causa:
LL.D., Trinity College Dublin, (1857);
DCL, University of Oxford, (1860);
LL.D., University of Edinburgh, (1871).
El 1878 reb una pensi de  200 per any per serveis a la cincia;
Albert Medal de la Royal Society of Arts, (1880).
Al cor de l'Abadia de Westminster hi ha un monument a Joule, tot i que no hi est enterrat malgrat el que diuen algunes biografies.
A la casa de la vila de Manchester hi ha una esttua de Joule esculpida per Alfred Gilbert, just davant una de Dalton.

Enllaos externs.
Documents clssics del 1845 i del 1847 al web de ChemTeam On the Mechanical Equivalent of Heat i On the Existence of an Equivalent Relation between Heat and the ordinary Forms of Mechanical Power;
El rodet de Joule al London Science Museum;
Some Remarks on Heat and the Constitution of Elastic Fluids, l'estimaci de Joule de la velocitat d'una molcula de gas (1851).
 University of Manchester: material sobre Joule - inclou fotografies de la casa i tomba de Joule;
 Dictionary of National Biography (1892) - entrada de Joule;

Referncies.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207680" title="Mataparent de cama roja" nonfiltered="1460" processed="1458" dbindex="86475">

Hbitat.

El mataparent de cama roja (Boletus erythropus) creix en boscos de conferes a l'estiu i a la tardor. A Europa s troba sovint als mateixos indrets que el Boletus edulis. 

Comestibilitat.

Aquest bolet s comestible desprs d'haver estat cuit. Si s menja cru pot causar problemes gstrics. A ms, t una substncia que destrueix els glbuls vermells per que amb deu minuts de cocci, com a mnim, desapareix.

Risc de confusi amb altres bolets.

Pot ser confs amb el verins Boletus satanas (encara que aquest darrer t un barret pllid) i amb altres bolets (Boletus luridus, Boletus queletii, Boletus rhodopurpureus, Boletus dupainii, etc.), per la qual cosa es recomana que sigui evitat per boletaires novells.

Bibliografia.
 Phillips, R., (1985): Mushrooms and other fungi of Great Britain and Europe. Pan Books. ISBN 0-330-26441-9.  ;
 Zeitlmayr, L., (1976): Wild Mushrooms:An Illustrated Handbook. Garden City Press, Hertfordshire. ISBN 0-584-10324-7.  ;
 Rgis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.
 Larousse des champignons, edici del 2004 sota la direcci de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest bolet en diversos estadis de maduresa.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207682" title="Gran Premi d'Alemanya del 1965" nonfiltered="1461" processed="1459" dbindex="86477">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1965, disputat al circuit de Nrburgring  el 1 d'agost del 1965.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Jim Clark   8' 22. 7;
 Volta  rpida:  Jim Clark   8' 24. 1 a la volta 10.








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207686" title="Pebrs lleter de riberada" nonfiltered="1462" processed="1460" dbindex="86478">

El pebrs lleter de riberada (Lactarius controversus) s un bolet del gnere Lactarius amb una carn de sabor coent i que desprn un lquid llets.


Hbitat.

Creix en terrenys argilosos a l'estiu i a la tardor.

Comestibilitat.

No s comestible ja que provoca problemes gstrics.

Risc de confusi amb altres bolets.

Pot sser confs amb el Lactarius piperatus i el Lactarius pergamenus. 

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest bolet en diferents estats de maduresa.;
 Descripci i fotografia del pebrs lleter de riberada. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207691" title="Bola-de-neu" nonfiltered="1463" processed="1461" dbindex="86480">



El bola-de-neu (Agaricus arvensis) s un bolet que pot arribar als 20 cm de llarg i t la carn blanca.

Comestibilitat.

s comestible encara que sn preferibles els exemplars joves.

Risc de confusi amb altres espcies.

Pot ser confs amb l'Agaricus xanthoderma (txic), l'Amanita verna, l'Amanita virosa i l'Amanita phalloides var. alba (mortal). 

Referncies.

 Lincoff, Gary: The Audubon Society Field Guide to North American Mushrooms. Chanticleer Press: Nova York, 1981. ;
 Miller, Orson: Mushrooms of North America. Nova York, E.P. Dutton, 1984. ;

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de maduresa.;
 Descripci i fotografies del bola-de-neu. ;
 Informaci i fotografia del bola-de-neu. ;
 El bola-de-neu a l'Index Fungorum.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207695" title="Pebrassa vellutada" nonfiltered="1464" processed="1462" dbindex="86482">

La pebrassa vellutada (Lactarius vellereus) s un bolet amb un barret de color blanc de 10 a 25 cm de dimetre.

Comestibilitat.

s un bolet comestible per de poca qualitat a causa del seu sabor acre. Tanmateix, a Rssia s consumit rostit.

Bibliografia.

 Vidal JM, Prez-De-Gregorio MA, Gins C, Puigvert J, Carb J, Torrent A.: Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona, 1996, Girona.
 Rgis Courtecuisse, Bernard Duhem : Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt : Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi : Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaos externs.

 Fotografies de pebrasses vellutades en diferents estadis de maduresa.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207699" title="Antoni Amatller i Costa" nonfiltered="1465" processed="1463" dbindex="86485">
Antoni Amatller i Costa (Barcelona, 1851-1910) fou un empresari catal. Era nt de Gabriel Amatller, originari de Molins de Rei que va installar vers el 1797 una fbrica de xocolata artesanal al Born, Xocolates Amatller, i fill  d'Antoni Amatller i Rfols.

Desprs de tornar d'un viatge d'estudis a Frana i Sussa, va traslladar la fbrica a Sant Mart de Provenals i va modernitzar la producci seguint els models europeus, controlant la qualitat de les plantacions de cacau de Cuba. Tamb va introduir els cartells i els cromos com a tcnica de publicitat del seu producte, encarregant el disseny a artstes com Ramon Casas, Apelles Mestres i Alphonse Mucha, a qui li va encarregar el cartell del centenari.

Va combinar aquesta activitat amb el colleccionisme i la fotografia. Era propietari de la collecci privada espanyola ms important de vidre rom i vidre decorat. Fou membre de l' Association Belge de Photographie de Brusselles i va obtenir molts premis de fotografia, tot destacant en el retrat i fotografia costumista. va fer reportatges dels viatges que va fer a Tnger, Egipte, Pars i viatj amb lOrient Express.

Alhora, el 1898 va encarregar a l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch la transformaci d'un bloc de pisos al passeig de Grcia de Barcelona, que esdevingu l'anomenada Casa Amatller. Actualment hi s la seu de l'Institut Amatller d'Art Hispnic, creat per la seva filla Teresa Amatller i Cros.

Referncies i fonts.

Fundaci La Caixa.
Fitxa biogrfica;
Entrevista a Monserrat Blanch, membre del Patronat de l'Institut Amatller d'Art Hispnic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207701" title="Primers documents llatins" nonfiltered="1466" processed="1464" dbindex="86486">

ELS MONUMENTS MS ANTICS DE LA LLENGUA LLATINA

1.	Introducci
2.	Tradici oral i literria
3.	Preparaci per a la histria
4.	El dret i la tradici jurdica
5.	El primer escriptor llat: Appi Claudi el Cec

ELS MONUMENTS MS ANTICS DE LA LLENGUA LLATINA

1.	Introducci

No podrem classificar els monuments ms antics de la llengua llatina de literaris. Alguns collegis de sacerdots, com per exemple el dels Salis, sacerdots de Mart, conservaven religiosament algunes frmules o cants, per en temps de la Roma clssica ja gaireb no s entenien i la seva interpretaci s del tot incerta.

2.	Tradici oral i literria

La Llei de les XII Taules era apresa a les escoles de Roma, per tamb es transmetien generaci darrera generaci oralment. I per a qu un tradici oral adquireixi un cert grau de solidesa s imprescindible que estigui sotmesa a un cert escrpol religis o estigui recolzada en certs punts de referncia immutables. s per aix que noms en matria d histria i d art dramtic sembli possible parlar de tendncies preliterries nacionals.

3.	Preparaci per a la histria

L aristocrcia dirigent, poltica i religiosa, havia acumulat una documentaci en la qual satisfeia el seu esperit de continutat, la seva passi organitzadora i la seva vanitat de nobles.. Estem parlant, per exemple, d un Calendari, una relaci de dies festius, o dels Fastos consulares, una llista de magistrats anuals. Tamb dels Comentarii, llibres que registraven els actes ms importats de reis, pontfexs i augurs, o dels Annales on es registraven anualment els grans esdeveniments de la histria de la ciutat.

4.	El dret i la tradici jurdica

El dret, en desenvolupar-se des d una base substancialment llatina, formul els seus principis d una manera tan original que la Llei de les XII Taules es pot considerar la primera expressi artstica de la prosa llatina amb qualitats literries indiscutibles. 

5.	El primer escriptor llat: Appi Claudi el Cec

Nascut al si de la noblesa sabina, no deix mai de defensar una poltica revolucionria a favor de la plebs. El seu patriotisme i les seves aficions, clarament hellenitzades, es conjugaven amb una admirable visi de futur. Deix escrits discursos que evidenciaven un cert grau d eloqncia i una collecci de sentncies morals escrites en saturnis, el vers tpicament rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207702" title="David Held" nonfiltered="1467" processed="1465" dbindex="86487">
David Held (1951) s un socileg angls, professor de Poltica i Sociologia de la Open University i catedrtic de Cincia Poltica en la ctedra Graham Wallace de cincies poltiques en la London School of Economics. 

Es va formar en Gran Bretanya, Frana i Estats Units. Fou cofundador de l'editorial Polity, especialitzada en temes de cincies socials i humanitats.

Obres principals.
Introduction to Critical Theory: Horkheimer to Habermas (1989);
Models of Democracy (1987), fully revised 2nd edition (1996), 3a edici (2006);
Political Theory and the Modern State (1989);
Democracy and the Global Order: From the Modern State to Cosmopolitan Governance (1995) ;
Global Transformations: Politics, Economics and Culture, co-autor (1999);
Globalization/Anti-Globalization co-autor (2002), 2a edici (2007);
Cosmopolitanism: A Defence (2003);
Global Covenant: The Social Democratic Alternative to the Washington Consensus (2004);

Enllaos externs.
Pgina al LSE ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207705" title="Carlo Maria Giulini" nonfiltered="1468" processed="1466" dbindex="86488">
Carlo Maria Giulini (Barletta, 9 de maig de 1914   Brescia, 14 de juny de 2005) va ser un director d'orquestra i violista itali.

Biografia.
Giulini va nixer a Barletta, Itlia i va estudiar viola i composici en l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, a Roma. Desprs va estudiar direcci d'orquestra amb Bernardino Molinari.

Giulini va treballar en la Rdio de Mil des de 1946 a 1951, on va rescatar diverses peres oblidades, incloent-hi algunes d'Alessandro Scarlatti. Arturo Toscanini el va escoltar en una producci de Haydn, Il mondo della luna; i el va recomanar per a la direcci de La Scala, on va romandre des de l'any 1953 al 1956. 

L'any 1958 va dirigir una producci de Don Carlos, de Verdi, en la Royal Opera House amb un gran xit. Durant els anys 1960 va ser reclamat com a director invitat per les ms importants orquestres del mn, i va fer nombrosos i reeixits enregistraments amb l'Orquestra Philharmonia de Londres (entre d'altres).

Desprs de 1968 Giulini va abandonar l'pera, concentrant-se noms en treballs orquestrals. Va ser rincipal director invitat de l'Orquestra Simfnica de Chicago de 1969 a 1978, i va ser nomenat director musical de l'Orquestra Simfnica de Viena l'any 1973. De 1978 a 1984, va ser principal director i director musical de l'Orquestra Filharmnica de Los Angeles, debutant-hi amb la Simfonia nm. 9  de Beethoven. L'any 1982 va tornar una vegada ms a l'pera, dirigint una controvertida producci de Falstaff, de Verdi.

Els seus enregistraments d'pera ms notables inclouen les versions de 1959 de l'Orquestra Philarmonia de les peres de Mozart, Les noces de Fgaro i Don Giovanni per al segell EMI, a ms de La Traviata (19955) de Verdi amb Maria Callas. Els enregistraments simfnics ms valorats sn la Simfonia nm. 3 de Beethoven amb l'Orquestra Filharmnica de Los Angeles, i la vuitena i novena simfonies d'Anton Bruckner, ambds amb l'Orquestra Filharmnica de Viena. Aquests discos van ser enregistrats per a la companyia discogrfica Deutsche Grammophon.

Giulini i la seua esposa, Marcella (que va morir l'any 1995), van tenir tres fills. Va morir a Brescia, Itlia als 91 anys.

Referncies.


Enllaos externs.
Discografia Completa ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207708" title="Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa" nonfiltered="1469" processed="1467" dbindex="86489">

L'obra Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa consta d una lletra dedicatria i sis colloquis.

La lletra dedicatria serveix a Cristfor Despuig per explicar quins temes tracta l obra i l estil i la llengua que utilitzar. Dins aquesta dedicatria, hi ha uns epigrames escrits en llat humanstic plens d allusions clssiques i mitolgiques tal i com diu Eullia Duran en la seva introducci.

Els sis colloquis introdueixen diferents temes que s aniran composant a partir dels interlocutors. En quasi tots hi ha allusions clssiques per el ms representatiu s el colloqui IV, que es centra entorn la civilitzaci clssica.
Tal i com diu Josep Solervicens, al comenament del segon colloqui, quan els interlocutors de l'obra estableixen quin s el seu concepte de l amistat, Despuig t ben presents passatges del Laelius. De amicitia de Cicer (autor clssic). En aquest cas, tots tres interlocutors estan d acord amb el concepte d'amistat.

En aquest segon colloqui discuteixen sobre l'inici d'aquesta ciutat (Tortosa) i fan referncia a els pobles grecs i romans, entre altres.
Quan parlen de la conquista per part dels cristians enfront dels moros l'any mil cinc-cents cinquanta-set, expliquen que es va fer grcies a un enginy de fusta en el qual s'hi van introduir una srie d'homes per poder-se introduir a la ciutat i guanyar als moros. Aix podria fer referncia a la histria de Paris (guerrer troi) i Helena (herona grega, filla de Zeus i Leda); segons una llegenda, Paris va raptar Helena i aix va causar la guerra entre els grecs i els troians. Per poder entrar a la ciutat de Troia, els grecs van construir un gran cavall de fusta i a la seva panxa s hi van introduir els guerrers. Van fer veure que era un regal i, quan el cavall va sser dins la ciutat, els guerrers van sortir i van guanyar. Aquesta va ser la causa de la destrucci de Troia.

En el colloqui tercer fa referncia directe a aquesta histria sobre Troia i els grecs ja que ho compara amb l'invent que van usar els cristians contra els moros.

En el segent colloqui, quart, Lcio parla del descobriment d'unes medalles, monedes i altres troballes arqueolgiques que ajuden a explicar el naixement del nom  i de la ciutat. Introdueix el nom d'un gegraf i historiador grec que ens dna molta informaci sobre els Pasos Catalans a l'poca antiga. Diu que de medalles anomenades Dertosa no en queden, per que s que n'hi ha d'antiqussimes on hi ha retrats de personatges clssics (referncia a Bruto i a Roma). I torna a fer referncia a Tubal com a primer fundador de Tortosa.
En el colloqui cinqu cita a Ner (emperador rom), Herodes (rei de Judea i gran partidari de Roma), Aristtil (filsof grec),...
En el colloqui sis, no hi ha referncies clssiques.

Pel que fa a la forma que utilitza Despuig en aquesta obra, el dileg, s'ha de remarcar que s un gnere que pertany a una tradici que prov de l'poca clssica grega i llatina, i podem citar noms d autors destacats com Aristtil, Plat, Cicer, Plutarc o Lluci de Samsata.
El dileg s'havia anat utilitzant per el seu renaixement ser durant l'poca del Renaixement. Durant l'Edat Mitjana tamb es va utilitzar per d'una manera diferent a l'estil clssic i el que proposa el Renaixement s tornar als cnons clssics del dileg per amb alguns canvis. Torna a ser un gnere narratiu en prosa, torna a optar per les ficcions versemblants i, finalment, torna a voler semblar ms una conversa que no pas un florit debat teric; tal i com ens explica Josep Solervicens en El dileg renaixentista: Joan Llus Vives, Cristfor Despuig, Llus del Mil, Antoni Agust.
Com ha he dit el dileg renaixentista es basa en el dileg clssic per amb certes innovacions.

Per crear un dileg s necessari crear uns personatges que parlin entre ells i discuteixin sobre diversos temes per poder exposar diferents opinions. s un recurs que serveix a l autor per poder expressar les seves idees i contraposar-les amb unes altres per tenir diferents visions d'un mateix tema. En el cas de Despuig tamb li va servir per poder parlar sobre temes tab en la seva poca i dir la seva opini sense que la Inquisici el fes cremar, ja que al mateix temps que dna una opini la contraresta amb l'opini contrria, per tant no el poden acusar d'heretge ja que no diu quina s la seva opini.

El que pretenia Despuig era fer una obra amb intencions poltiques basant-se amb la Histria, centrada a Tortosa per fer apologia de la mateixa i tamb criticar-la, com assenyala Josep Romeu i Figueras.
Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa sn una sntesi dels corrents tosc i erasmi, els quals utilitza tant per la forma literria com per la temtica i la manera com aquesta s tractada. Aquests dos corrents que he esmentat sn de l'poca renaixentista.
Podem afirmar, igual que Eullia Duran, que aquesta obra es pot considerar l obra en catal ms representativa del Renaixement.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207709" title="Miquel Sarrias Domingo" nonfiltered="1470" processed="1468" dbindex="86490">

Miquel Sarrias i Domingo (Barcelona, 19 de gener de 1930 - 2002) fou un metge i director de l'Institut Guttmann.

Es llicenci en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1955, entre 1958 i 1961 va ser deixeble del Dr. Josep Trueta en Oxford, on es va especialitzar en cirurgia ortopdica i traumatologia. 

El 1964, Guillermo Gonzlez Gilbey li va proposar la direcci mdica del primer hospital a Espanya dedicat al tractament de les persones amb lesions medullars, desprs que passs set mesos estudiant amb el Dr. Ludwig Guttmann a Stoke Mandeville, hospital britnic especialitzat en el tractament de persones amb lesions medullars. 

El nou hospital va ser inaugurat el 27 de novembre de 1965, i en honor a Sir Ludwig Guttmann, va adoptar el nom "Institut Guttmann, Centre de Lesionats Medullars". 

Des de llavors i fins a la seva jubilaci el 1997, el Dr. Sarrias va dirigir l'hospital, guiant-lo fins a convertir-lo en un referent nacional. El seu lideratge es va caracteritzar pel rigor en la prctica assistencial, el tracte hum a les persones ateses i l'exploraci constant de noves maneres de tractar als pacients, destacant, per exemple, en la promoci de la  tcnica de Barcelona  per a la implantaci del SARS (electroestimulaci de les arrels sacro anteriors). 

Al mateix temps, va desenvolupar el programa de formaci de nous especialistes i va ajudar tant l'avan de l'especialitat com les associacions acadmiques espanyoles i internacionals. Va ser el representant espanyol de la IMSOP (International Medical Society of Paraplegia), aix com iniciador i president de la SEP (la Societat Espanyola de Parapleja). Va ser membre de la junta editorial de la revista Paraplegia-Spinal Cord. El 1992 va organitzar la Reuni Cientfica Anual de la IMSOP, a Barcelona, coincidint amb els Jocs Paralmpics. En el mateix any va ser condecorat amb la medalla d'or del Club Europeu de Salut i va ser triat membre vitalici de la Academie Mdicale Europene de Readaptation.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207727" title="Xarxa ambiental" nonfiltered="1471" processed="1469" dbindex="86491">
Xarxes Ambientals (Ambient Networks en angls) s una soluci als actuals problemes d'integraci de xarxes per canviar d'una a altra mantenint contacte amb el mn exterior. Aquest projecte vol aconseguir desenvolupar una xarxa dirigida per una infraestructura de programari que s'executar a totes les infraestructures de xarxa actuals o futures per a proveir una forma per a interconnectar dispositius i a travs d'ells connectar al mn exterior.

El concepte de Xarxes Ambientals prov del projecte "IST Ambient Network", el qual s un projecte de recerca subvencionat per la Comissi Europea anomenat Sixth Framework Programme (FP6).

 El Projecte de Xarxes Ambientals .
Ambient Networks s un projecte a gran escala de collaboraci dins el Sixth Framework Program de la Uni Europea, que investiga el futur dels sistemes de comunicacions a travs de les xarxes mbils actuals i de tercera generaci. Aix s part de la Wireless World Initiative. El projecte funciona com un nou concepte anomenat Xarxes Ambientals, per a proveir una tecnologia de xarxes mbils adequades pel futur dels ambients de comunicacions mbils i inalmbriques. Les Xarxes Ambientals tenen com a objectiu proveir una concepte de xarxa unificada que es pot adaptar a entorns molt heterogenis de tecnologies de distint radi i serveis i entorns de xarxes. L'objectiu central s facilitar la competitivitat i la cooperaci entre diversos agents de mercat definint interfcies, les quals permetin la negociaci d'acords. Aquest enfoc va clarament ms enll de l'interfuncionament dels protocols ben definits i s'espera un efecte a llarg pla en els negocis del Mn Wireless (Wireless World). Bona part del projecte es centra en el concepte de la composici de xarxes, la qual s un enfocament per a abordar la naturalesa dinmica de l'entorn. L'enfocament es basa en un marc obert per al control de la funcionalitat de la xarxa, que pot ser exts amb noves capacitats tan bones com operabilitat sobre intraestructures de connecci existents.

Fase 1: (2004-2005) definici dels fonaments conceptuals. La entrega D1-5 "Ambient Networks Framework Architecture" resumeix el treball d'aquesta fase i recopila enllaos cap a altre material rellevant.

Fase 2: (2006-2007) es centra en aspectes de validaci. Una clau del resultat de la fase 2 s un prototipus integat que s'emprar per a estudiar la viabilitat del concepte de les Xarxes Ambientals per a un conjunt de situacions tpiques de xarxes. El prototipus ACS ser emprat per a provar iterativament els components desenvolupats per al projecte a una implementaci real. En parallel, el treball est essent continuat, el que proporcionar una refinada Especificaci del Sistema. Aquest document, la Especificaci del sistema, est disponible al web de Ambient Networks. A ms, la estandaritzaci de la composici del concepte est dirigit a 3GPP.

 Interfcies i el seu s .
Els Espai de Control d'Ambient (en angls: ACS, Ambient Control Space) s l'interior d'una Xarxa Ambiental. Aquest t les funcions a las que es pot accedir i te el control complet dels recursos de la xarxa. La infraestructura de la Xarxa Ambiental no es tracta de nodes, si no de xarxes, encara que, en principi, totes les "xarxes" noms poden consistir en un sol node: aquestes "xarxes" necessiten fusionar-se per a formar una xarxa en el sentit original de la paraula. Una establiment de la composici consisteix en la negociaci i llavors amb la realitzaci de l'Acord de la Composici. Aquesta fusi pot ser totalment automtica. La decisi de fusionar o no s decideix emprant poltiques preestablertes.

Hi ha tres interfcies presents per a comunicar-se amb ACS. Aquestes sn:
ANI: Ambient Network Interface (Interfcie de Xarxa Ambiental). Si una xarxa vol unir-se, aquesta ha de fer-ho a travs d'aquesta interfcie.
ASI: Ambient Service Interface (Interfcie de Servei Ambiental). Si s'ha d'accedir a una funci dins l'ACS, s'empra aquesta interfcie.
ARI: Ambient Resource Interface (Interfcie de Recursos Ambientals). Si s'ha d'accedir a un recurs de dins la xarxa (p.ex. el volum del trfic), s'empra aquesta interfcie.

Les interfcies s'empren per a amagar la estructura interna de la xarxa subjacent.

Si dues xarxes es veuen, i decideixen unir-se, es crear un nou ACS a partir d'ambds (encara que les dues xarxes tendran el seu propi ACS i interfcies dins el nou ACS global). La nova ACS composta, per descomptat que te la seva prpia ANI, ASI i ARI i emprar aquestes interfcies per a fusionar-se amb altres Xarxes Ambientals. Altres opcions per a compondre s no fusionar les dues Xarxes Ambientals (Interfuncionament de Xarxes) o establir un nou ACS virtual que exerceix el control conjunt d'un determinat conjunt donat de recursos compartits (Control de compartici).

 ACS: Entitats Funcionals .
Les funcions estan dividides en Entitats Funcionals (en angls: FEs, Functional Entities). ACS proveeix un marc flexible i extensible per a executar aquests FEs com a un sistema distribut. Exemples:
 Entitat Funcional de Composici (Composition Functional Entity): Control de composici de Xarxes Ambientals;
 Portador de la gesti de FEs;
 Superposici de la gesti de FEs;

Es pot trobar ms informaci sobre FEs a:
"Ambient Networks Framework Architecture" i a la darrera versi de "System Description".

 Exemple de situaci .
N'Alice te una PAN, una Xarxa d'rea Personal en el seu cos: ella te un Bluetooth activat PDA, telfon mbil i ordinador porttil que ella carrega, i tots ells estan encesos, i formant una xarxa. El seu ordinador porttil tamb te la capacitat de connectar-se a una WLAN, i el seu mbil te la capacitat de connectar-se via GPRS, per GPRS s ms lent i molt ms car per na Alice. Ella s'est movent, i el seu porttil est descarregant els seu correu emprant la connecci GPRS del mbil:

Porttil -> (Bluetooth) -> Mbil -> (GPRS) -> Xarxa del telfon mbil;

Mentre camina, ella entra a una rea amb cobertura de WLAN gratuta (un punt d'accs WI-FI): El seu PAN, ara, decideix immediatament connectar-se al punt d'accs. Aix s'anomena "fusi" (en angls: "merging") de xarxes (entre la del punt d'accs i la del seu PAN). Una vegada la fusi s'hagi completat, la descrrega del seu correu continua inalterada, per en lloc d'emprar la cara i lenta connexi GPRS, ara est emprant la recentment establerta connexi WLAN. Si ara ella vol navegar pel web amb la seva PDA, la PDA tamb emprar la connexi WLAN del porttil:

PDA-> (Bluetooth) -> Porttil -> (WLAN) -> Punt d'accs;

 Enllaos Externs .
 Lloc web oficial;

 "Dynamic and Automatic Interworking between Personal Area Networks using Composition";
 "Sixth Framework Programme";
 "Wireless World Initiative";
 "Ambient Networks Framework Architecture";
 "Standardization of composition in 3GPP";
 smartnfc.com -  "Intra Body Communication and Personal Area Networks";
 ASPAN - "Next Generation Personal Area Networks";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207732" title="(90) Antiope" nonfiltered="1472" processed="1470" dbindex="86492">
Antiope (an-tye'- -pee)s l'asteroide nm. 90 de la srie. Fou descobert l'1 d'octubre del 1866 a Dusseldorf per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900). 

Antiope orbita fora del 3r nucli del cintur principal, i forma part del grup familiar de Themis, i com la majoria dels asteroides d'aquesta regi, s fosc (de la classe C) i de composici carbnica. La baixa densitat (1.30.2 g/cm3) dels seus components sugereixen que s fortament pors (>30%). 

Grcies a l'observaci d'una ocultaci estellar s'aconseguiren dades sobre Antiope l'11 de juny del 180. Les observacions de VLT del 2007 mostren que s una asteroide doble amb un satllit natural S2000 (90) 1 (llegiu ms endavant).

El seu nom es deu a Antope, filla d'ol, de la mitologia grega per tamb coincideix amb Antope l'amazona.


 Asteroide doble.

La principal caracterstica d'Antiope s que est compost per dos components de mida aproximada (la diferncia de la massa s d'aproximadament  el 2.5%) i per tant s un veritable "doble" asteroide. Aquesta binria naturalesa fou descoberta el 10 d'agost del 2000 per un grup d'astrnoms que empraren unes ptiques adaptatives al telescopi "Keck" (Keck Telescope) on Mauna Kea IAUC 7503. El "secundari" s'anomen S/2000 (90) 1.  

Cadascun d'aquests component t prop de 861 km de dimetre, amb els seus centres separats per noms uns 170 quilmetres, cosa que significa que la bretxa que separa ambdues meitats sn de prop de 60 km. Els dos cossos orbitals comparteixen el mateix centre de massa. El perode orbital s d'aproximadament unes 16.50 hores, l'excentricitat de 0.03 (0.01  0.02).

 Enllaos externs .
Descobriment dels "Companions" dels asteroides 762 Pulcova i 90 Antiope SWrI Press Release.
Dades de (90) Antiope de l'arxiu Johnston (manteniment per W. R. Johnston);
Dades en lnia del sistema Antiope mantingut per F. Marchis; inclou imatges i simulacions d'ocultaci.
ESO Press-Release, publicaci del 29 de maig del 2007 Els germans impossibles ("The Impossible Siblings").
UC-Berkeley Press-Release publicaci del 29 de maig del 2007 Asteroide binari com a doble amuntegament de runes ("Binary asteroid revealed as twin rubble piles");
Antiope, un veritable asteroide binari, The Planetary Society weblog, E. Lakdawalla, 11 d'abril del 2007.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207737" title="Can Bartomeu Carbonell" nonfiltered="1473" processed="1471" dbindex="86493">

Can Bartomeu Carbonell, tamb conegut per la Casa del Rellotge s un dels edificis ms coneguts de Sitges, al Garraf.

La casa Bartomeu Carbonell s una construcci modernista entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat. T tres portes, la principal a la plaa del Cap de la Vila i les altres dues als carrers ngel Vidal i Major, respectivament. L'edifici fou un encrrec de l'importador de teixits Bartomeu Carbonell i Mussons (1859-1947) a  l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (autor, entre d'altres obres, de la plaa de toros Monumental de Barcelona), i la seva construcci es va acabar el 1915.

En destaca, especialment, a la cantonada amb el carrer Major, una torre -molt caracterstica- amb cinc estretes teulades de trencads a dues vessants per dessobre l'emblemtic rellotge que dna nom a la casa. Tamb sn d'inters la tribuna de fusta del segon pis, els esgrafiats, les cermiques i els ferros que ornamenten la faana. L'edifici va ser restaurat al 2006.

 Bibliografia .

 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Descripci, fotografia i mapa;
 Descripci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207739" title="Peter Buck" nonfiltered="1474" processed="1472" dbindex="86494">

Peter Lawrence Buck  (Berkeley, Califrnia, Estats Units, 6 de desembre de 1956) s el cofundador i guitarrista principal del grup R.E.M., una de les bandes pioneres del denominat rock alternatiu.

Provinent de Athens, Georgia, una de les bandes ms populars de les dcades dels anys 1980 i els 90.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207743" title="Can Robert (Sitges)" nonfiltered="1475" processed="1473" dbindex="86495">

Can Robert (tamb conegut per Casa Antoni Robert i Camps) s un edifici d'entre 1892 i 1894 d'estil renaixentista, a la garrafenca vila de Sitges.

La casa Robert s un edifici entre mitgeres situat al carrer Illa de Cuba 13, obra de Salvador Vinyals i Sabat, un arquitecte amb nombroses obres a l'Eixample de Barcelona. Est format per planta baixa, pis, golfes i una torre mirador-tic que corona el conjunt.

Les obertures, dues finestres i la porta d'accs a la planta baixa, i els tres balcons del primer pis, tenen arcs de mig punt i estan emmarcades per pilastres, recordant l'arquitectura italiana del segle XVI. Les carteles, decorades amb fulles d'acant, les baranes del balc del primer pis i el templet de l'atic -en estil palladi- sn alguns altres dels elements a destacar en la construcci.

En l'actualitat, Can Robert acull l'hotel Renaixena.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207745" title="Josep Maria Brull i Pags" nonfiltered="1476" processed="1474" dbindex="86496">

Josep Maria Brull i Pags va nixer a Asc l'any 1907, per va residir a Tivissa, on el seu pare exercia de mestre. No s fins al 1927 que arriba a Ripollet, llicenciat en magisteri i havent iniciat ja el seu cam com a artista. Brull consolida el seu aprenentatge artstic entre La Llotja de Barcelona i l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, on entra en contacte amb els cercles culturals de la mateixa ciutat.

La passi per ampliar el seu cam artstic el porta fins a Olot, punt de trobada de molts artistes del moment, on experimenta amb noves tcniques i materials. Per la Guerra civil espanyola i la victria dels 'nacionals' marquen el canvi ms significatiu de la seva vida. Josep Maria Brull s acusat de catalanista i separatista, i desposset del ttol de magisteri, per la publicaci d'uns escrits a la revista Germanor. s per aix que el matrimoni Brull Braut ha de construir de nou tot all que havia aconseguit desprs de molts anys i decideix installar-se definitivament a Ripollet. Hi obren una escola privada on Encarnaci Braut, la seva muller i reconeguda pintora ripolletenca, imparteix classes. L'escola va restar oberta fins als anys setanta.

El 1944 va comenar a donar classes de modelatge i cermica a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, on va exercir durant ms de 30 anys.

Va participar en diverses exposicions i va guanyar nombrosos premis de gran renom. Tamb va destacar com a escultor pessebrista i en els mosaics romans.

Josep Maria Brull i Pags va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.

El 18 d'abril de 2008 el ple municipal de Ripollet va aprovar l'himne oficial Cant a Ripollet, amb lletra de Josep Maria Brull i msica d'Antoni Oliva i Oliva. Aix, Ripollet esdev el primer municipi de Catalunya amb himne oficial.

 Enllaos externs .
Fitxa de l'Associaci de Pessebristes de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207746" title="Domnec Rovira" nonfiltered="1477" processed="1475" dbindex="86497">

Domnec Rovira, Sant Feliu de Guxols 1608- 1670. Escultor catal del barroc.

Defengu juntament amb altres escultors , entre ells Francesc Santacruz, el dret dels escultors per a poder contractar obres, ja que els ensambladors-fusters volien seguir mantenint la contractaci nica per part d'ells. Va ser Carles II, qui al 1680, permet la seva emancipaci. 

Installat a Barcelona des de 1630, executa per a l'esglsia de Santa Maria del Mar, l'any 1639, el retaule de Sant Felip i Sant Pau, obra de la qual van quedar molt satisfets, pel que al 1641, li encarreguen un tabernacle amb quaranta-vuit escultures d'ngels, personatges de l'Antic Testament, virtuts, etc. Tot aix va desaparixer durant l'incendi que va sofrir el temple. Quan, al monestir de Sant Feliu de Guxols, es va retirar el retaule de Llus Borrass, li van encarregar la realitzaci d'un de nou l'any 1657. Tamb s obra seva el retaule de la Verge de l'Aigua de Vilafranca del Peneds.

Bibliografia.
 Volum 18, La Gran Enciclopdia en catal Barcelona: Edicions 62,2004. ISBN 84-297-5446-6;
 Martn Gonzlez, Juan Jos Escultura Barroca en Espaa 1600/1770 Madrid: Ediciones Ctedra, 1983. ISBN 84-376-0392-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207751" title="Casa Manuel Planas" nonfiltered="1478" processed="1476" dbindex="86498">

La Casa Manuel Planas s un edifici modernista de Sitges, a la comarca del Garraf.

La casa, encrrec de l'indi Manuel Planas i Carbonell (1854-1936), va ser una reforma total d'una construcci anterior -del 1881, com indica la dovella de la porta d'entrada- que es va fer el 1908 en estil modernista. En destaca, especialment, la gran tribuna que ocupa la cantonada de l'edifici, en la crulla Illa de Cuba amb Sant Gaudenci. La seva autoria ha estat controvertida; tradicionalment atribuda al mestre d'obres Gaiet Miret i Ravents, a l'Arxiu Histric de Sitges es conserv un projecte signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207754" title="Casa Sim Llaurad" nonfiltered="1479" processed="1477" dbindex="86499">

La Casa Sim Llaurad s un edifici entre mitgeres d'estil modernista situat a la vila garrafenca de Sitges.

Obra del 1908 mestre d'obres Gaiet Miret i Ravents, est situat al passeig de la Ribera 20, cantonada amb el carrer de Sant Pau. Originalment de planta baixa i dos pisos, una reforma del 1956 de Josep Maria Martino i Arroyo li afeg un pis en l'estil del projecte original.

El primer pis t un balc que fa cantonada, amb una obertura dividida en dos per una columna. A banda i banda hi ha balcons amb obertures d'arc conopial. El segon pis t cinc conjunts de finestres tripartides amb columnes salomniques. L'edifici est rematat per una barana escalonada, i decorat amb tota mena d'elements modernistes: motllures, vidres, trencads. Per als paraments de la faana, s'arreboss simulant carreus.

En l'actualitat acull l'hotel Celimar.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Descripci, fotografia i mapa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207759" title="Carles Card i Sanjoan" nonfiltered="1480" processed="1478" dbindex="86500">
Carles Card i Sanjoan (Valls, 1884   Barcelona, 24 de mar del 1958) fou eclesistic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista. En el camp poltic fou un ideleg del moviment catalanista i, en el camp religis, promotor del cristianisme social. Va usar els pseudnims Levissimus, R. Vespella i J. Torell.

Biografia.
Va estudiar al seminari de Tarragona i va ser ordenat el 1908. Es va doctorar en teologia, en dret cannic i en filosofia. Desprs d'exercir de professor al seminari, el 1918 era nomenat canonge de la seu de Barcelona.

Es va iniciar aviat, el 1910, en el camp periodstic collaborant al diari La Cruz de Tarragona, i a Ptria de Valls. Des del 1920 ho va fer a La Veu de Catalunya i, ms espordicament, a El Mat, La Publicitat, Vida Cristiana, Quaderns d'Estudi i Claror. El 1925 va fundar La Paraula Cristiana que va dirigir i des d'on va exercir una gran influncia intellectual, poltica, sociolgica i religiosa. El 1927 va fundar El Bon Pastor, revista dirigida a la clerecia amb carcter pastoral i homiltic. Els llibres Dileg interior (1934) i La nit transparent (1935) sn un recull dels seus assaigs i articles.

Com a traductor, va collaborar amb la Fundaci Bblica Catalana, entre 1928 i 1948, traduint dotze llibres de la Bblia dels quals destaca els Salms amb una extraordinria recreaci potica. Per a la Fundaci Bernat Metge va traduir i comentar tretze volums de l'obra filosfica de Sneca, entre 1924 i 1959. 

El 1936, ajudat per la Generalitat, s'exilia a Tor. Tres anys desprs, davant l'avan feixista de Mussolini, es torna a exiliar a Friburg. A l'exili sus coincideix amb el cardenal Vidal i Barraquer, de qui defensa l'actitud de propugnar una soluci negociada de la guerra civil, i fa amistat amb Ramon Sugranyes de Franch catedrtic de llengua a la Universitat de Friburg, el filsof Jacques Maritain i el teleg Charles Journet. A la Universitat de Friburg coneix al filleg Gianfranco Contini que el posar en contacte amb Pier Paolo Pasolini i a qui ajudar a escriure Fiore di poeti catalani, una selecci de poesia catalana traduda a l'itali.

Durant l'exili va collaborar a Quaderns de Perpiny i a Revista de Catalunya de Pars. L'obra que va causar ms polmica va ser l'assaig Histria espiritual de les Espanyes. Les autoritats franquistes van pressionar per evitar la seva publicaci i, fins i tot, van intentar comprar l'edici sencera per evitar la seva distribuci. Un dels instigadors era Rafael Calvo Serer, aleshores professor del futur rei Joan Carles. El llibre es va publicar en francs, el 1946, i l'original catal no es va poder publicar fins el 1977. El captol VIII, sobre els esdeveniment contemporanis, va quedar indit fins el 1994 per voluntat expressa de Card. En aquesta obra Card analitza les relacions histriques entre Catalunya i Espanya, i denuncia la catstrofe del 1936 culpant als eclesistics espanyolistes, per tamb al govern de Companys.

Ja malalt, el 1954 va tornar a Barcelona on va morir quatre anys ms tard.

Obra.
Carles Card va ser un home polifactic. Iniciat en el periodisme, va reeixir com a traductor, poeta i assagista. En total va escriure uns mil cinc-cents articles. El seu estil s qualificat d'elegant estilista i intelligent apologeta.

Com a traductor, en l'article Del plaer i del turment de traduir, Card expressa la necessitat d'avanar en el cam de les traduccions per crear formes de llenguatge nostrades. Aix el porta a fer-se servir, quan conv, d'arcaismes, dialectalismes o neologismes, convertint-se en un artfex de la llengua.

A ms, guarda especial inters la llarga correspondncia que mantingu amb diverses personalitats.

Pensament poltic.
Carles Card va participar en debats pblics sobre temes poltics, socials i religiosos. Va militar al moviment catalanista i va ser un dels idelegs d'Uni Democrtica de Catalunya.

Defineix la naci constituda per uns elements bsics (cultura, llengua, histria) i per la conscincia de posseir-los i la voluntat de mantenir-los. Nega el dret a la sublevaci des d'una ptica cristiana, per defensa el dret a la desobedincia. Cites seves clebres que mostren el seu pensament sn:
 Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nacionalitat o que no ho sigui, t poca importncia  Essent intensament ho ser ms que afirmant-ho entusiastament.
 La independncia no es demana, es proclama i es defensa.
Desprs de les conseqncies de la guerra civil, denuncia l'egoisme de la dreta catalana i el messianisme imperialista de la dreta espanyola. Propugna una soluci negociada de l'Espanya plurinacional i federal.

Pensament espiritual.
Mossn Card era un contemplatiu i apologista. Observa els esdeveniments del seu temps amb perspectiva moralista. De formaci tomista amb ideals de cristiandat cultural, aviat condemna la imposici forada i l'esperit de croada propugnant un cristianisme social que faci arribar l'Esglsia i l'Evangeli al poble. Acaba sent un dels promotors a Catalunya dels moviments d'avantguarda cristiana: bblic, social i litrgic.

s hereu espiritual de Torras i Bages i de Balmes. Ms tard, mostra afinitats amb la filosofia humanista de Jacques Maritain i amb la doctrina eclesistica de Charles Journet, futur cardenal. Com a teleg, moralista i apologista s el pensador ms influent a Catalunya entre la dictadura de Primo de Rivera i la Repblica.

Bibliografia.
La bibliografia completa es troba a Miscellnia Carles Card (Barcelona:Ariel, 1962), obra homenatge de diversos autors.
Doctrina esttica del Dr. Torras i Bages, Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
Polmica sobre la religiositat a Catalunya, amb Ferran Soldevila, 1929.
El dileg interior, Trrega: F. Camps Calmet, 1934. Selecci d'articles publicats a El Mat.
La nit transparent, 1935. Selecci d'articles publicats a La Paraula Cristiana.
Histoire spirituelle des Espagnes: tude historico-psychologique du peuple espagnol, Paris: Editions des portes de France, 1945. Editat en catal com Les dues tradicions: Histria espiritual de les Espanyes, Barcelona: Editorial Claret, 1977. ISBN 84-7263-030-7;
El cntic nou, Barcelona: Ariel, 1951. Poemes religiosos.
 Meditaci catalana, Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1953. Assaig poltic distribut inicialment com annim.
L'Evangeli d'avui, Barcelona: Ariel, 1954. Recull d'homilies publicades a El Bon Pastor i La Veu de Catalunya.
Emmanuel, Barcelona: Ariel, 1955. Estudis sobre Jesucrist.
La moral de la derrota i altres assaigs, Barcelona:Ariel, 1959. L'assaig que dna ttol al llibre va ser publicat per primer cop el 1936 a La Paraula Cristiana.
El gran refs, captol VIII de Les dues tradicions, indit fins el 1994, Editorial Claret. ISBN 84-7263-933-9;

Traduccions.
De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providncia, de Sneca, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1924.
De la ira, de Sneca, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1924.
Consolacions, de Sneca, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1925. ISBN 978-84-7225-889-1;
Dilegs a Ser. De la clemncia a Ner Csar, de Sneca, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1926.
Lletres a Lucili, de Sneca. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1928.
Dels beneficis, de Sneca. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1933.
Qestions naturals, de Sneca. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1956.
La sagrada Bblia: versi dels.textos originals, amb Antoni Maria de Barcelona i J. Mills Vallicrosa, Barcelona: Alpha, 1928-1946.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207762" title="Tic@'t" nonfiltered="1481" processed="1479" dbindex="86501">

El tic@'t, tamb conegut com "ticat" o "Cursos tic@ t", s una associaci per la difusi de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en l'ensenyament i en l'aprenentatge. 

Basada en la Universitat d'Alacant, ofereix cursos d'eines informtiques i de temtica diversa. Els cursos compten amb diploma de la Universitat d'Alacant.

L'aula de tic@'t, (des del 2005 usant la plataforma d'aprenentatge Moodle) fa cursos d'aplicaci de la informtica (TIC) en entorns educatius de tots els nivells, i cursos de formaci contnua del professorat. La seua finalitat inicial era l'alfabetitzaci informtica, i "cursos ABC per a profans" de: fsica, formaci de formadors, eines per a l'ensenyament i l'aprenentatge, comunitats digitals, etc. 



Des del 2006, tic@'t organitza cursos en collaboraci amb el Centre d'Estudis sobre la Dona de carcter ms general com "Feminismes", "Sexualitat" i "Cincia i Dona".

Tamb collabora en l'organitzaci de cursos l'AEFiQ-Curie, Associaci per a l'Ensenyament de la Fsica i la Qumica, que compta amb quasi 200 socis, la majoria professors de fsica i qumica d'IES.

 Enllaos externs .
Pgina principal del tic@'t;
Centre d'Estudis sobre la Dona;
AEFIQ-Curie;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207763" title="Gran Premi d'Alemanya del 1966" nonfiltered="1482" processed="1480" dbindex="86502">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1966, disputat al circuit de Nrburgring  el 7 d'agost del 1966.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:  Jim Clark   8' 16. 5;
 Volta  rpida:  John Surtees   8' 49. 0;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207767" title="Joan Tena i Aran" nonfiltered="1483" processed="1481" dbindex="86503">
Joan Tena i Aran (Barcelona, 1923-2007) fou un coregraf i professor de dansa catal. S'inici en la dansa clssica amb Joan Magri, i va ser un dels pioners a l'hora de fundar una companyia independent de dansa a Barcelona. Conegut com el Diguilev catal, va ser un gran innovador de la dansa a la dcada dels 50 a l'introdur el dodecafonisme en les coreografies. Va oferir propostes trencadores, per el seu somni era aconseguir la creaci del Ballet Nacional de Catalunya 

Ha dirigit diverses companyies de dansa i ha deixat una destacada empremta com creador. Entre les agrupacions que va fundar i va liderar es troben el Ballet de Joan Tena (fundat el 1954), el Ballet de Cambra i el Joan Tena Ballet Drama, creat a finals dels anys 70. Fou amic i collaborador d'Antoni Tpies, Joan Brossa, Josep Guinovart o Xavier Montsalvatge. El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi FAD d'honor.

 Coreografies .
 Barcelona blue de Xavier Montsalvatge.
  La Rambla, amb msica de Joan Comellas i decorats de Josep Guinovart. ;
 El mandar meravells, ballet expressionista de Bla Bartk, amb decorats de Joan Josep Tharrats;
 El cigne, film amateur del cineasta reusenc Vctor Guix Castellv rodat al 1969 al llac de Banyoles. A l'any segent el mateix autor filma el film amateur "Bagatela" a l'escola de dansa de Joan Tena.
 Campanades a mort i El meu amic el mar, ambdues de Llus Llach.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207774" title="Mariano Salvador Maella Prez" nonfiltered="1484" processed="1482" dbindex="86504">
Mariano Salvador Maella Prez (Valncia, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) fou un pintor valenci. 

La seva primera formaci artstica fou del seu propi pare, pintor tamb. Desprs es va desplaar a Madrid on Felip de Castro li va fer classes introduu'n-hi a la pintura neoclssica al gust de l'poca. Tamb De Castro li va permetre continuar la seva formaci a la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando i va ser acollit amb especial inters per Antonio Gonzlez Velzquez (amb la filla del qual es casaria anys ms tard). 

L'any 1757 la seva famlia, i els tres premis obtinguts a l'Acadmia, li van permetre finanar un viatge a Roma on va reforar el seu gust academicista. Va regressar a Espanya al 1765 on va treballar a la remodelaci del Palau Reial de Madrid sota l'empar de Mengs, del que rebr una notable influncia.

Inicia a Madrid una vertiginosa carrera, ingressant com acadmic de la de San Fernando, de la qual va arribar a ser Director General de 1795 a 1798. Va ser nomenat pintor de cambra l'any 1774, on es va reconixer la seva esplndida tcnica per al retrat. A partir d'aquest moment s'integra de ple a les obres de tot el patrimoni reial. Ja no noms treballa al Palau, sin a la La Granja de San Ildefons, el Palau de El Pardo i el Palau de l'Escorial. La Illustraci marcava l'poca i Maella s'adaptava a la perfecci, recollint l'admiraci de la Casa Borb. Els treballs se succexen amb altres obres al fresc que ha d'atendre per inters de la Corona com la decoraci de les Catedrals de Toledo i de Burgo de Osma, al mateix temps que anir incrementant els seus treballs com retratista oficial de la Casa Real o l'elaboraci de patrons per a tapissos a la Real Fbrica de Tapissos amb qui va ser durant tota la seva vida el oponent ms ferm a Maella, Francisco Bayeu.

Quan havia arribat a ser Primer Pintor de Cambra al 1799 i encarregat de la custdia i restauraci de tots els Reials Llocs, es produx la caiguda de Carles IV i l'arribada de Josep I. B fora per la temptaci dels 50.000 reals anuals que cobrava, b per conviccions prpies, no va dubtar a servir al monarca francs, del que va rebre honors. Aquesta situaci va ser, al final, la qual va provocar el seu ocs. Acusat d'afrancesat, al retorn de Ferran VII va ser apartat de la Cort, pensionat amb una cinquena part del sou i substitut per Vicente Lpez Portaa, tant davant el monarca com a la prpia Acadmia.

Referncies.
Boletn de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Primer y segundo semestre de 2002. Nmeros 94 y 95. Un apunte sobre Mariano Salvador Maella., de Antoln Abad. ;
Morales y Marn, Jos Luis. Mariano Salvador Maella. Vida y obra. Zaragoza, 1996. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207776" title="Gran Premi d'Alemanya del 1967" nonfiltered="1485" processed="1483" dbindex="86505">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1967, disputat al circuit de Nrburgring  el 6 d'agost del 1967.

 Resultats .
Per reunir una participaci ms elevada van pendre part de la cursa els vehicles de la Frmula 2, (amb un fons de color) que no es tenien en compte per la classificaci del mundial de pilots i de constructors de la F1.
 



 Altres .

 Pole:  Jim Clark   8' 04. 1;
 Volta  rpida:  Dan Gurney   8' 15. 1;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207777" title="Karl-Heinz Narjes" nonfiltered="1486" processed="1484" dbindex="86506">

Karl-Heinz Narjes ( Soltau, Alemanya 1924 ) s un poltic alemany que fou vicepresident de la Comissi Europea entre 1985 i 1989.

Biografia.
Va nixer el 30 de gener de 1924 a la ciutat de Soltau, poblaci situada a l'estat alemany de la Baixa Saxnia. Desprs de realitzar els estudis secundaris a Neustrelitz (Mecklemburg   Pomernia Occidental) va entrar a la Marina alemanya i va participar a la Segona Guerra Mundial com a soldat en l'exrcit alemany. Desprs de ser capturat el febrer de 1944 per l'exrcit britnic, fou alliberat i, un cop finalitzada la guerra, va estudiar dret a la Universitat d'Hamburg, on es va llicenciar el 1949 i doctorar el 1952.

Activitat poltica.
Desprs d'ocupar un crrec d'assessor fiscal a Bremen, el 1955 fou nomenat agregat al servei de l'Oficina d'Afers Exteriors. El 1958 fou nomenat cap de la Delegaci Alemanya a la Comissi de la Comunitat Econmica Europea (CEE), convertint-se el 1963 en cap de gabinet del President de la CEE i el 1968 Director General de Premsa i Informaci de la Comissi de la Comunitat Europea (CE). 

Membre de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) des de l'any 1967, el 1969 fou nomenat Ministre d'Economia i Transport de l'estat de Schleswig-Holstein, crrec que va mantenir fins el 1973.

L'any 1981 abandon la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Thorn. En la formaci d'aquesta Comissi fou nomenat Comissari Europeu de Mercat Interior, d'Afers industrials, d'Uni Aduanera, Medi Ambient, Assumptes dels Consumidors i Seguretat Atmica. Posteriorment en la formaci de la Comissi Delors I fou nomenat Vicepresident de la mateixa i Comissari de Tecnologia de la Informaci i Cincia i Recerca, mantenint aix mateix la cartera referent als Afers Industrials.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207778" title="Bandera de Djibouti" nonfiltered="1487" processed="1485" dbindex="86507">

La bandera de Djibouti est formada per dues bandes horitzontals, una de blava que simbolitza el mar i el cel, i una altra de verda que representa la terra; a ms, hi ha un triangle issceles blanc que representa la pau situat al costat del pal. Aquest triangle posseeix una estrella de cinc puntes vermella, que simbolitza les regions del pas. Es va fer servir per primer cop arran de la independncia de l'estat, el 27 de juny de 1977.  






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207779" title="Joan Torrent i Fbregas" nonfiltered="1488" processed="1486" dbindex="86508">
Joan Torrent i Fbregas (Regla, l'Havana, Cuba 1901 - Barcelona 1996) fou un historiador, erudit i bigraf catal. Pertanyia a una famlia de comerciants catalans establits a Cuba, de molt petit va tornar a Catalunya. Estudi al seminari de Girona fins a primer de teologia, per ho va abandonar. 

El seu treball se centr en la figura de Jacint Verdaguer, del qual public deu volums de l'epistolari en collaboraci amb Josep Maria de Casacuberta del 1966 al 1993. Tamb va escriure molts articles sobre Sant Feliu de Guxols als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins i a l'Institut d'Estudis del Baix Empord. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Jacint Verdaguer. Resum biogrfic (1952);
 Sant Antoni Maria Claret (1953);
 La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) ;
 Mossn Cinto a la Gleva (1966).  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207782" title="Bandera d'Eritrea" nonfiltered="1489" processed="1487" dbindex="86509">


La bandera d'Eritrea actual va ser adoptada el 5 de desembre de 1955. La disposici prov de la bandera del Front Popular d'Alliberament d'Eritrea, amb l'afegit del llorer i d'una branca d'olivera, smbols derivats de la bandera de 1952. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207788" title="Montserrat Trueta i Llacuna" nonfiltered="1490" processed="1488" dbindex="86510">
Montserrat Trueta i Llacuna (Barcelona, 1932) s filla del doctor Josep Trueta i Raspall i vdua de Ramon Trias Fargas, amb qui es cas el 1954 a Oxford. Va passar la seva infantesa a l'exili d'Itlia i Anglaterra. Ha estat fundadora amb el seu marit el 1984 i presidenta del patronat del a Fundaci Catalana per la Sndrome de Down. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Montserrat Trueta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207790" title="Maria Vilardell i Vias" nonfiltered="1491" processed="1489" dbindex="86511">
Maria Vilardell i Vias (nascuda a Barcelona) s una pianista i promotora musical catalana, nta del cantant Francesc Vias i esposa de Miguel Lerin. Des de molt jove demostra una gran predisposici i sensibilitat artstica per la msica. Es form amb el professor Frank Marshall i perfeccion amb Alcia de Larrocha i de la Calle. 

Ha fet nombrosos enregistraments de rdio i ha gravat dos discs dedicats a la msica espanyola. El seu repertori comprn les obres de compositors clssics, romntics i contemporanis amb especial atenci a la msica espanyola, partint de les fonts tradicionals de l'escola d'Enric Granados. Tamb s l'organitzadora del Concurs Internacional de Cant Francesc Vias, que se celebra anualment a Barcelona i es complementa amb els Cursos Internacionals d'Interpretaci Musical, en collaboraci amb les figures ms importants de l'escena operstica. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207791" title="Arthur Francis Cockfield" nonfiltered="1492" processed="1490" dbindex="86512">

Arthur Francis Cockfield (Horsham, Anglaterra 1916 - Oxford 2007) fou un economista i poltic angls que fou vicepresident de la Comissi Europea entre 1985 i 1989.

Biografia.
Va nixer el 28 de setembre de 1916 a la poblaci de Horsham, situada al comtat de West Sussex. Va realitzar els estudis secundaris a la ciutat de Dover i posteriorment estudi economia a la London School of Economics.

Ingress l'any 1938 al "Inland Revenue", organisme britnic regulador dels impostos, en la qual va esdevenir Director de la Secci d'Estadstica entre 1945 i 1952.

L'any 1973 fou nomenat Caveller de l'Imperi Britnic per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, i l'any 1978 li fou concedit el ttol de "Bar Cockfield". Mor el 8 de gener de 2007 a la seva residncia de la ciutat d'Oxford.

Activitat poltica.
Membre del Partit Conservador, pass a esdevenir assessor en termes d'impostos i matria econmica als ministres d'Economia Iain Macleod i Anthony Barber. Amb l'elecci el maig de 1979 de Margaret Thatcher com a Primera Ministra del Regne Unit fou nomenat Ministre d'Estat del Tresor, crrec que va mantenir fins l'abril de 1982, moment en el qual pass al Ministeri d'Indstria. Desprs de les eleccions generals de 1983 fou nomenat Chancellor of the Duchy of Lancaster, membre del govern i assessor directe de la primera ministra.

L'any 1984 abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Delors I el gener de 1985, sent nomenat Vicepresident de la mateixa i Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Uni Aduanera. Tot i pertnyer al mateix partit euroescptic que Margaret Thatcher fou un dels principals impulsors del Mercat nic Europeu, creat finalment l'any 1992. No fou escollit per a realitzar un segon mandat al capdavant de la Comissi Europea i fou substitut per Leon Brittan.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207792" title="Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears" nonfiltered="1493" processed="1491" dbindex="86513">
Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears s una instituci mdica cultural fundada a Barcelona el 5 d'abril de 1878, que pretn ser una tribuna i lloc de reuni dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les cincies de la salut en tots els seus aspectes. T la seu al carrer Major de Can Caralleu, de Barcelona. L'rgan s Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Mdicas de Catalua, editat en catal des del 1907. Actualment t ms de 10.000 socis.

 Histria .
Es va crear de la fusi de dues entitats independents. Per una part, El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina (entre ells Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer) decebuts per l'ensenyament rutinari i excessivament teric; i per l'altra, l'Academia de Ciencias Mdicas, fundada el 1877 per Jaume Pi i Sunyer, Llus de Gngora, Joaquim Bonet i Amig i Agust Pri. Ambdues entitats es fusionaren el 5 d'abril de 1878. El seu primer president fou Llus Gngora. 

Aviat es va fer ress de la medicina experimental de Claude Bernard, i impulsar treballs d'investigaci, i cursos de bacteriologia i d'histologia. Per suggeriment de Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, va promoure la celebraci del Primer Congrs de Metges de Llengua Catalana el 1913, presidit per Miquel A. Fargas. El 1927, quan els centres ja disposaven de bons laboratoris, es dedicaren a l'engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80.000 volums i a les 500 revistes; des del 1984 s regida per un Patronat conjuntament amb el Collegi Oficial de Metges de Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola li canviaren el nom d`Acadmia i Laboratori de Cincies Mdiques de Catalunya pel dAcademia de Ciencias Mdicas; el 1967 recuper la seva denominaci actual. 

Ha promogut les dues edicions del Vocabulari mdic (1974 i 1979), la collecci Monografies Mdiques (des del 1969), lndex farmacolgic (1980 i 1984) i, el 1990, un Diccionari Enciclopdic de Medicina. A comenaments dels anys 1980 la biblioteca pass a anomenar-se Centre de Documentaci Mdica (CDM), centre peoner en la teledocumentaci biomdica. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 rgans de Govern .
El principal s l'ssemblea General, rgan sobir de l'entitat composta per tots els socis, la Junta Consultava, que elegeix la Junta de Govern, formada pel president, quatre vicepresidents, secretari general, vicesecretari, vuit vocals i 15 presidents d'Associacions d'Estudiants de Cincies de la Salut.

 Presidents .
 Llus de Gngora (1878-1880);
 Bartomeu Robert i Yarzbal (1880-1884);
 Pere Esquerdo i Esquerdo (1884-1888);
 Ramon Turr i Darder (1908-1910);
 Joaquim Trias i Pujol (1928-1930);
 Joan Freixas i Freixas (1930-1932);
 Manuel Corachan i Garcia (1932-1934);
 Boi Guilera i Molas (1934 - 1936);
 Antoni Trias i Pujol (1936 - 1938);
 Joan Soler i Juli (1938 - 1939);
 Agust Pedro i Pons (1939 - 1958);
 Joan Gibert i Queralt (1958 - 1966);
 Jaume Pi - Figueras (1966 - 1970);
 Josep Laporte i Salas (1970 - 1974);
 Josep Alsina i Bofill (1974 - 1978);
 Oriol Casassas i Sim (1978-1982);
 Mrius Foz i Sala	(1982-1990);
 Gonal Lloveras i Valls	(1990-1995);
 Joaquim Ramis i Coris (1995 - 2002);
 Josep Antoni Bomb i Latorre (2002 -;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACMCB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207797" title="Uni Excursionista de Catalunya" nonfiltered="1494" processed="1492" dbindex="86514">
Uni Excursionista de Catalunya (UEC) s una entitat excursionista formada a Barcelona el 1931 amb el nom dUni Excursionista de Barcelona de la fusi de l'Associaci Joventut Excursionista Avant (creada el 1904), el Centre Excursionista Ptria (1915), la Secci Excursionista de la Penya Irnica (1925), el Grup Excursionista de la Uni Professional (1928) i el Grup Excursionista Isards (1929). 

El 1933 va adoptar el nom actual i cre diverses sucursals arreu de Catalunya: Olesa de Montserrat (1935), Matar (1935), Ripoll (1936), Grcia (1940), Cornell de Llobregat (1947), Figueres (1948), l'Hospitalet de Llobregat, Centre i Collblanc, (1949), Llan (1952), Bag (1953), Vilajuga (1953), Sant Joan de les Abadesses (1953), Tortosa (1954), el Prat de Llobregat (1955), Sant Boi de Llobregat (1955), Girona (1955), Campdevnol (1960), Molins de Rei (1961), Igualada (1964) i la vall del Tenes (1975), que actualment agrupen vora 5.000 socis.

T un carcter collectiu i ha desenvolupat una xarxa de refugis de muntanya, publica la revista Excursionisme, ha creat l'Arxiu Bibliogrfic Excursionista i l'organitza cursos, aplecs i marxes excursionistes. Les diferents delegacions s'organitzen amb seccions prpies d'especialitats prpies de la muntanya (excursions, senderisme, alta muntanya, escalada, esqu, espeleologia, bicicleta de muntanya), i d'altres de carcter cultural (biblioteca, fotografia, arxiu, coral). El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La UEC de Sants ha realitzat expedicions al Nanda Devi el 1994, al Nun el 1997, a l'Aconcagua els 1997 i 1998 i a l'Annapurna el 1999, mentre que la de Girona ho ha fet al Tirich Mir Oest el 1982, al Kanchenjunga el 1986, al Broad Peak el 1988, al Makalu el 1991, al Nanga Parbat el 1993, al Cho Oyu el 1993, al Shisha Pangma el 1995 i al Gasherbrum II el 2000.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'UEC de Barcelona;
 Pgina de l'UEC d'Horta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207809" title="Celler Gell" nonfiltered="1495" processed="1493" dbindex="86515">

El Celler Gell s una edificaci modernista situada en el nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).

A l'any 1871, Eusebi Gell adquir al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavell de caa, que no s'arrib a fer. Temps desprs encarreg un celler amb habitatge annex.

s un conjunt d'edificacions -celler, residncia i capella- en estil gaudini. D'autoria i dataci discutida, alguns historiadors l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l'hauria bastit en la darrera dcada del 1800, i altres autors, com el gran expert gaudini Joan Bassegoda i Nonell, en fan co-autor el propi Gaud.

En destaquen els arcs parablics, l's del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referncies medievalistes. De composici orgnica, mur lateral i teulada es fonen en un nic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.

La construcci ha esdevingut modernament un establiment de restauraci.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;
 Joan Bassegoda i Nonell El gran Gaud Sabadell, Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2;

 Enllaos .
 Descripci i fotografies;
 Descripci, fotografies i mapa;
 Plana del restaurant que l'ocupa ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207811" title="Cognom Sbat" nonfiltered="1496" processed="1494" dbindex="86516">

Sbat s un cognom ests arreu de Catalunya. Actualment el porten unes 700 persones, per la comarca on ms n'hi ha s a l'Alt Peneds.
D'origen incert, s'ha especulat que podria venir de la contracci de l'article salat (procedent de lIPSE llat) amb el crrec eclesistic (abat), d'una reuni de bruixes i bruixots, del dissabte jueu... No hi ha dubte, per, que l'origen el trobem a Gelida (poblaci de l'Alt Peneds) ja que hi ha una masia anomenada Can Sbat de la Pujada. s una masia desapareguda documentada des de l'any 1346.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207812" title="La Pleta (Sitges)" nonfiltered="1497" processed="1495" dbindex="86517">

La Pleta s un edifici modernista en el Parc Natural del Garraf, en el terme municipal de Sitges.

La Pleta es va construir per a corrals de bestiar. L'obra s del 1894 i s'atribueix a Francesc Berenguer i Mestres, autor tamb del Celler Gell, en el ve poble de Garraf.

La construcci consta de tres cossos, el central ms avanat, amb un pou annex rematat per un con de ma i pedra en l'estil d'una xemeneia de fbrica. L'edifici principal, amb teulada a dues vessants, t quatre estretes finestres formant una mena de galeria. En l'actualitat acull l'oficina i el centre d'informaci del Parc Natural.

 Bibliografia .
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enlla .
 Descripci i fotografies;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207820" title="Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza" nonfiltered="1498" processed="1496" dbindex="86518">
Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, poltic i diplomtic catal, marqus de Castelldosrius i vint-i-tres virrei del Per (1707-1710).

Desprs de cursar estudis a la Universitat de Barcelona va fer una carrera militar i poltica rpida. Va ser nomenat mestre de camp d'infanteria el 1675, governador de Tarragona el 1677, tinent general del regne de Mallorca (1681-1688) i ambaixador espanyol a Portugal el 1691. El 1696 el rei Carles II li va atorgar el ttol de primer marqus de Castelldosrius, i dos anys desprs el va designar ambaixador a Frana. Oms pertanyia a una famlia filofrancesa que es va posar al costat de Felip V durant la Guerra de Successi, i per aix el rei el va nomenar virrei del Per el 1704, encara que no va ocupar el crrec fins al 1707. Va ser destitut el 1709 per escndols (corrupci, contraban, etc.), per va ocupar-lo de nou poc abans de morir (no va estalviar, per, que li confisquessin els bns a Catalunya, potseriorment retornats als seus hereus).

A banda de la seva carrera poltica, va ser un amant de les lletres. Va traduir a l'espanyol els Himnes de Sant Toms d'Aquino; va escriure un drama titulat El mejor escudo de Perseo i se li atribueix tamb un poema llarg en catal titulat En alabana dels bolets.

 Bibliografia .
200 catalans a les Amriques, Comissi Catalana del Cinqu Centenari del Descobriment d'Amrica, Barcelona, 1988, ISBN 84-393-0893-0;
Enciclopedia de historia de Espaa (tomo IV: Diccionario biogrfico), M. Artola (director), Madrid, 2001, ISBN 84-206-5240-7;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207822" title="Facund Bacard i Mass" nonfiltered="1499" processed="1497" dbindex="86519">
Facund Bacard i Mass (Sitges, 1815   Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886), empresari, comerciant i industrial.

Era fill de Joan Bacard, un paleta de la Secuita que s'establ a Sitges el 1780, on es cas amb Maria Mass. El 1828 en Facund obtingu la llicncia per establir-se a Amrica, i feu cap a Santiago de Cuba, on treball en una botiga del seu germ Joan, primer, per comerciar ell mateix amb teixits i altres mercaderies, desprs.

Dedicat al comer de vins i licors a partir de 1840, del 1852 endavant investig el destillat d'aiguardent de canya de sucre i n'obtingu un rom suau i lleuger. Adquir una antiga destilleria santiaguea i el 4 de febrer del 1862 hi fund l'empresa Bacard, per a fabricar i comercialitzar la nova beguda. El 1876 es retir de la companyia, que pass a les mans dels seus fills Emili, Facund i Josep. 

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;
 200 catalans a les Amriques Barcelona: Comissi Catalana del Cinqu Centenari del Descobriment d'Amrica, 1988. ISBN 84-393-0893-0;
 David Jou i Andreu Els sitgetans a les Amriques i Diccionari d'"americanismos" Sitges: 1994;

 Enllaos .
La historia del ron Bacard, per Carlos Daz ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207830" title="Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms" nonfiltered="1500" processed="1498" dbindex="86520">

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms (Palma, 1687 - Barcelona, 1754) va ser el tercer marqus de Castelldosrius i bar de Santa Pau. Fou germ de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207835" title="WPS" nonfiltered="1501" processed="1499" dbindex="86521">
WPS (Wi-Fi Protected Setup) s un estndard promogut per la Wi-Fi Alliance per a la creaci de xarxes WLAN segures. En altres paraules, WPS no s un mecanisme de seguretat per se, es tracta de la definici de diversos mecanismes per facilitar la configuraci d'una xarxa WLAN segura amb WPA2, pensant a minimitzar la intervenci de l'usuari en entorns domstics o petites oficines (SOHO).
Concretament, WPS defineix els mecanismes a travs dels quals els diferents dispositius de la xarxa obtenen les credencials (SSID i PSK) necessries per iniciar el procs d'autenticaci.

WPS defineix una arquitectura amb tres elements amb rols diferents:
 Registrar: dispositiu amb l'autoritat de generar o revocar les credencials a la xarxa. Tant un AP com qualsevol altra estaci o PC de la xarxa poden actuar de Registrar. Hi pot haver ms d'un Registrar en una xarxa.
 Enrollee: dispositiu que sollicita l'accs a la xarxa WLAN.
 Authenticator: AP funcionant de proxy entre el Registrar i lEnrollee.

WPS contempla quatre tipus de configuracions diferents per a l'intercanvi de credencials, PIN (Personal Identification Number), PBC (Push Button Configuration), NFC (Near Field Communications) i USB (Universal Serial Bus):
 PIN: ha d'existir un PIN assignat a cada element que vagi a associar-se a la xarxa. Aquest PIN ha de ser conegut tant pel Registrar, com per l'usuari (Enrollee). s necessria l'existncia d'una interfcie (e.g pantalla i teclat) perqu l'usuari pugui introduir l'esmentat PIN.
 PBC: la generaci i l'intercanvi de credencials sn desencadenats a partir que l'usuari pressiona un bot (fsic o virtual) en l'AP (o en un altre element Registrar) i un altre al dispositiu. Notar que en el curt lapse de temps entre que es pressiona el bot en l'AP i es pressiona al dispositiu, qualsevol altra estaci propera pot guanyar accs a la xarxa.
 NFC: intercanvi de credencials a travs de comunicaci NFC. La tecnologia NFC, basada en RFID permet la comunicaci sense fil entre dispositius propers (0 -20 cm). Llavors, el dispositiu Enrollee s'ha de situar al costat del Registrar per desencadenar l'autenticaci. D'aquesta manera, qualsevol usuari que tingui accs fsic al Registrar, pot obtenir credencials vlides.
 USB: amb aquest mtode, les credencials es transfereixen mitjanant un dispositiu de memria flaix (e.g. pendrive) des del Registrar a lEnrollee.

Els mtodes PBC, NFC i USB poden usar-se per configurar dispositius sense pantalla ni teclat (e.g. impressores, webcams, etc.), per tot i que l'estndard contempla NFC i USB, encara no se certifiquen aquests mecanismes. Actualment noms el mtode PIN s obligatori a totes les estacions per obtenir la certificaci WPS; PBC s obligatori noms en APs.

Enllaos Externs.

 Pgina oficial de la Wi-Fi Alliance;
 Wi-Fi Protected Setup Knowledge Center;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207838" title="Benot Faur" nonfiltered="1502" processed="1500" dbindex="86522">

Benot Faur (Saint-Marcellin-en-Forez, 11 de gener de 1900 - Montbrison, 16 de juny de 1980) s un ciclista francs. Era conegut entre els ciclistes com el somriure

s fill del ciclista Antoine Faur. Es va fer professional el 1925 i ho continuar fins el 1951. Durant aquests anys aconsegu 38 victries.

Palmars.
1927 ;
 1r del Circuit de l'Allier;
 1r del Circuit de Forez ;
 1r del Circuit de Roulire;
1928;
 1r del Circuit de l'Allier;
 Vencedor de 4 etapes del Tour del Sud-Est;
1929 ;
 1r del Gran Premi de Thizy;
 1r del Gran Premi d'Aix-les-Bains i vencedor d'una etapa;
 1r a Li ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930 ;
 1r a la Vichy-Nevers-Vivhy;
 1r a la Li-Gnova-Li;
 1r del Circuit del Mont-Blanc;
 1r del Circuit de Bourbonnais i vencedor de 3 etapes ;
1932 ;
 1r a la Pars-Caen;
1934 ;
 1r al Tour de Corrze;
 1r a la Bourg-Ginebra-Bourg;
 1r al Premi de Chteaurenard;
1935 ;
 Vencedor de dues etapes de la Volta a Sussa ;
1936 ;
 1r a la Pars-Nantes;
 1r al Premi d'Issoire ;
1937 ;
 1r a la Pars-Angers;
1939 ;
 1r a la Marsella-Tol-Marsella;
 1r de la Saint-Etienne-Li ;
1941 ;
 1r del Critrium nacional;
 1r del Gran Premi de la Indstria de la bicicleta;
 1r de la Copa Marcel Vergeat;
1943 ;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r de la Valence-Annecy;
1950 ;
 1r del Gran Premi de Gueugnon;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 23 de la classificaci general;
1929. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. 8 de la classificaci general;
1931. 13 de la classificaci general;
1932. 12 de la classificaci general;
1933. Eliminat (2a etapa);
1935. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Benot Faur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207840" title="Alida" nonfiltered="1503" processed="1501" dbindex="86523">
Alida, Elida, Alidia o Alide s un nom femen d'origen grec. Aquest nom prov de l'Elida, regi del Pelopons.

El 26 d'abril s Santa Alida.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207841" title="Ienissei" nonfiltered="1504" processed="1502" dbindex="86524">

L'Ienissei (del rus       ) s el ms gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'Oce rtic i el cinqu riu ms llarg del mn. Neix a Monglia i es dirigeix cap al nord per desembocar al Mar de Kara en estuari, tot drenant una gran part de la Sibria Central, amb el recorregut ms llarg seguint l'Ienissei   Angara   Selenga   Ider, d'uns 5.500 km.

El curs alt, subjecte a corrents rpids i inundacions, recorre rees amb escassa poblaci. Al curs mitj hi abunden les preses hidroelctriques, construdes parcialment per treballadors del gulag en temps sovitics, que donen energia a gran part de la indstria russa. La contaminaci continua essent un problema difcil de subsanar en aquesta rea. Durant el curs per la taig, l'Ienissei rep les aiges de nombrosos afluents i finalment arriba al Mar de Kara en un entorn de tundra, on es mant glaat ms de sis mesos l'any.

 Curs alt .
L'Ienissei sorgeix amb dos corrents principals: el Bolxoi (gran) Ienissei, conegut tamb amb el nom de Bii-Khem (   -   ), Neix a la regi de Tuv, al flanc sud del Saian oriental i al nord de les muntanyes Tannu-Ola, al punt 52 20' N, 97 30' E; el Malii (baix) Ienissei, conegut tamb amb el nom de Kaa-Khem (   -   ) neix a la Vall de Darhat (rift), a Monglia. S'ha demostrat que l'estreta sortida cap a la Vall de Darhat ha estat regularment bloquejada pel gla, formant aix un llac tan gran com el seu ve, el Llac Khovsgol, quan el gran bloc de gla es retirava (l'ltim cop fa 9.300 anys), una volum de 500 km d'aigua podia quedar lliure, descendint possiblement de forma violenta i catastrfica.

Aquests dos corrents principals flueixen cap a l'oest i convergeixen a Kizil i, desprs de rebre les aiges del riu Khemtxic (      ), cap al nord seguint les valls del Saian oriental. En aquesta zona hi trobem la presa Saiano-Xuxenskaia, que alimenta la planta hidroelctrica ms gran de Rssia, completada el 1989, que produeix 6.400 MW destinats a la producci d'alumini. 25 km ms avall, on l'Ienissei emergeix de les muntanyes en una rea d'estepa, hi trobem la presa de Maina, de 30 m d'alada.

Uns 120 km riu avall l'Ienissei passa per Abakan, la capital de Khakssia, i per Minusinsk. 300 km ms i arriba a Krasnoiarsk, desprs d'acostar-se a 10 km del Txulim (afluent de l'Obi) i de trobar-se la presa de Krasnoiarsk, just abans de la ciutat, que s un port important i t connexi amb el Transiberi.

70 km riu avall, la ciutat tancada de Zheleznogorsk no apareix a la majoria de mapes ja que era un centre d'armament nuclear i base per satllits sovitics. L'estat dels residus nuclears no es coneix amb certesa, per l'Ienissei continua essent contaminat per algunes filtracions. A uns 200 km riu avall hi trobem la confluncia amb el riu Angar (el tram final del qual es coneix amb el nom de Tunguska Superior [                ]).

 Llac Baikal .
La part alta del riu Angar (320 km navegables en part) desemboca a l'extrem nord del Llac Baikal provinent de la Repblica de Buritia, per el cabal ms important que rep el llac s del riu Selenga, que forma un delta a la part del sud est del llac. Els rius ms llargs que hi aporten les aiges provenen de la cara est de les muntanyes Khangai, a la Monglia central. El Tuul passa per la capital de Monglia, Ulan Bator, i l'Egiin Gol drena el llac Khovsgol.

 El riu Angar .
L'Angar (del rus       ) drena el llac Baikal i s'allunya d'Irkutsk (la capital de la regi) 1840 km per convergir amb l'Ienissei a Strelka (58,101 N, 92,998 E). en el seu recorregut hi trobem quatre preses que donen electricitat a la indstria local. La presa d'Irkutsk (44 m) produeix 650 MW. La de Bratsk (124 m), 500 km riu avall, va ser construda als anys 60 i produeix 4.500 MW. El pant que en resulta rep el nom de Llac del Drac per la seva forma. Els rius Oka i Iia, provinents dels vessants nord del Saian oriental, en formen les "mandbules" i 400 km del riu Angar en formen la "cua", Hi ha preses noves tan grans com les anteriors a Ust-Ilimsk, 250 km riu avall (el pant tamb afecta el riu Ilim), i la de Bogutxani (no operacional), 400 km ms avall. S'ha planejat construir ms embassaments, per les conseqncies que comporta per a l'entorn el fet de barrar completament el pas al riu Angar fa que sorgeixin protestes que en poden prevenir la financiaci.

Angarsk, a 50 km d'Irkutsk, s el centre en expansi de la indstria petroliera de la Sibria Oriental i seu d'una enorme refineria de Yukos. Un gran oleoducte porta petroli cap a l'oest i se'n construeix un altre cap a l'est per abastir el Jap des del port de Nakhotka, al mar del Jap. El potencial exacte de la Sibria Oriental s desconegut, per hi ha dos centres petroliers ms: les terres de Kovuktinskoie, prop de Zhigalovo, 200 km al nord d'Irkutsk, i les remotes terres de Verkhnekhonskoie, 500 km al nord d'Irkutsk, a l'Altipl de la Sibria Central.

 Curs baix .
El gran Kaz s'ajunta amb l'Ienissei 300 km riu avall des de Strelka. s important perqu s'hi troba la connexxi amb el riu Obi mitjanant el canal Obi-Ienissei el riu Ket.
El riu comena a eixamplar-se i el seu llit queda ple d'illes a mesura que nombrosos rius n'augmenten el cabal, en particular el Podkamennaia (Pedregs) Tunguska (1.800 km) i el Nizhniaia (Inferior) Tunguska a Turukhansk, tot drenant l'Altipl de la Sibria Central des de l'est. La remota regi de Tunguska s ms coneguda per l'impacte del meteorit del 1908 (vegeu: Esdeveniment de Tunguska), per actualment s'hi realitzen prospeccions per trobar petroli. Ms enll de Turukhansk, el riu s'endinsa a la tundra.

L'Ienissei est glaat durant ms de la meitat de l'any i, si no es revisa, el gel forma preses que podrien causar inundacions desastroses. S'utilitzen explosius per mantenir l'aigua fluint. L'ltima ciutat important s Dudinka, connectada amb Krasnoiarsk per vaixells de l'nia regular. L'Ienissei desemboca al Mar de Kara en un estuari de 50 km d'amplada i 250 km de llargada, els ports del qual resten oberts mitjanant trencagels.

Durant l'ultima glaciaci, la ruta cap a l'rtic estava bloquejada pel gel. Es creu que l'Ienissei havia format un enorme llac que ocupava la major part de la Sibria Occidental, i que possiblement desembocava al Mar Negre (vegeu: West Siberian Glacial Lake ).

 Navegaci .
El primer equip que va navegar per la totalitat del riu Ienissei, incloent-t'hi la violenta part part del curs alt a Monglia, va ser format per Ben Kozel, Tim Cope, Colin Angus i Remy Quinter, provinents d'Austrlia i Canad. Kozel i Angus van escriure un llibre cadasc amb els detalls d'aquesta expedici. Tamb se n'ha produt un documental de la National Geographic Television.

 Histria .
Les antigues tribus nmades ket i iugh vivien a les ribes del riu Ienissei. Els kets, unes 1.000 persones, sn els nics supervivents de tots aquells que originalment vivien a la part central del sud de Sibria, prop de les ribes dels rius. Els pobles extingits sn els kotts, els assans, els arins, els baikots i els pumpokols, que vivien riu amunt cap al sud. Els kets actuals vivien a la riba oriental de l'Ienissei abans de ser polticament assimilats per la Rssia dels segles XVII al XIX.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207843" title="Bel Air" nonfiltered="1505" processed="1503" dbindex="86525">
Bel Air s un barri residencial exclusiu a uns 19 quilmetres a l'est de la ciutat de Los Angeles, Califrnia, Estats Units. L'elegant comunitat va ser fundada per Alphonzo I. Bell el 1923 i formava part de l'anomenat "Golden Triangle" (triangle daurat) juntament amb Beverly Hills i Holmby Hills. 

 Demografia . 
L'ltim cens, realitzat l'any 2000, havia 7.928 residents permanents dels quals el 86.24% eren de raa blanca, 1.93% de raa negra, 0.06% d'indis , 6.84% de raa asitica, i 4.80% d'altres races. Prop del 4.65% de la poblaci s d'origen hisp.

 Residncies . 
A Bel Air es troben les mansions ms luxoses de l'rea, les propietats poden arribar a costar 20 milions de dlars. Algunes persones prefereixen el baix Bel Air perqu est ms proper a Sunset Boulevard. Nombroses personalitats viuen en aquest barri, com l'expresident Ronald Reagan, que va viure al 668 de St. Cloud Road (formalment era el 666, es va canviar per alludir a un numero Satnic).

 Televisi . 
Diverses sries de televisi s'han filmat a Bel-Air, la ms destacada s, sens dubte, El Prncep de Bel-Air, encara que hi ha moltes altres. 

Enllaos externs.
 Bel-Air Association Official Website;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207846" title="WAPI" nonfiltered="1506" processed="1504" dbindex="86526">
WAPI (WLAN Authentication and Privacy Infrastructure) s un estndard nacional de Xina per proporcionar seguretat en xarxes WLAN.

WAPI es basa en l'existncia d'una Unitat de Servei d'Autenticaci (ASU) centralitzada, coneguda per estacions clienta i APs. L'ASU exerceix d'entitat certificadora que assegura l'autenticaci mtua. La confidencialitat s'aconsegueix mitjanant un mecanisme de clau simtrica i el xifrat de bloc amb SMS4, un algoritme propietari.

Malgrat els intents de la Xina per convertir WAPI en un estndard internacional, va ser desestimat el juliol de 2006 per ISO/IEC en favor de les propostes del IEEE 802.11i, i encara que s'estudia la possibilitat que es forci la presncia de WAPI als dispositius com a condici per a la seva venda a la Xina, avui en dia noms es promociona en sistemes pertanyents al govern xins.

Enllaos Externs.
 SunTzu International LLC on WAPI;
 ISO/IEC JTC 1 N7904;
 Xinhua May 29, 2006, report on appeals to ISO;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207847" title="Joaquim Espalter i Rull" nonfiltered="1507" processed="1505" dbindex="86527">
Joaquim Espalter i Rull (Sitges, 8 d'octubre del 1809   Madrid, 16 de gener del 1880) va ser un pintor que desenvolup la seva carrera principalment a Madrid.

De famlia barcelonina temporalment refugiada al Garraf per la guerra del Francs, acabada la contesa estudi als escolapis a Barcelona, i curs estudis comercials a Montpeller (1822). Entre 1823 i 1828 visqu novament a Barcelona i aprengu pintura a l'Escola de la Llotja.

Desprs d'un breu pas per l'Escola de Nobles Arts de Marsella, a finals del 1929 an a Pars, on va ser deixeble d'Antoine-Jean Gros, amb qui perfeccion la tcnica del color. El 1833 el trob vivint a Roma, on s'integr al grup dels natzarens catalans (Pau Mil i Fontanals, Claudi Lorenzale i Pelegr Clav). Copi diverses obres de Fra Angelico i Giotto; el 1839 particip en l'Exposici de Belles Arts de Florncia amb dues composicions.

El 1842 par casa a Madrid, i a l'any sobre fou adms a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Fou nomenat pintor honorari (1846) i pintor de cambra d'Isabel II, i enseny dibuix a lEscuela Superior de Pintura, Escultura y Grabado (1860).

Com a pintor aconsegu anomenada per les seves pintures murals, per b que modernament se'n valoren ms els retrats. El 1899 l'ajuntament de Sitges atorg el seu nom al que avui s un dels carrers ms cntrics de la vila.

 Obres .
 Retrat d'Octavi Carbonell 1842, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona;
 Retrat de Bonaventura Carles Aribau 1844, a la Llotja de Mar de Barcelona;
 Retrat de la famlia de Jordi Flaquer 1845, al Museo Romntico de Madrid;
 El suspiro del moro 1855, de temtica historicista;
 Retrato dels esposos Muntades 1856, al Museu d'Art Modern de Barcelona;
 La era cristiana 1871;

 Pintures murals .
 Decoracions del Teatro Espaol de Madrid, 1849;
 Sostre del paranimf de la Universidad Central, 1853-1858;
 Saln del Trono del Palacio de la Diputacin de Navarra, 1864-1865;
 Frescos dels salons de la presidncia del Congrs de Diputats, Madrid;

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Antoni Vig i Marc Joaquim Espalter Rull Sitges: 1980;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207855" title="Nick Cave" nonfiltered="1508" processed="1506" dbindex="86528">

Nicholas Edward Cave ms conegut com Nick Cave (Warracknabeal, Austrlia, 22 de setembre de 1957) s un msic, escriptor, actor i compositor de cinema australi. Actualment resideix a Hove, Anglaterra.

La seva fama es deu, en major part, a la seva banda "Nick Cave & The Bad Seeds". Amb una llarga marxa que va comenar a principis dels anys 70, la seva msica es caracteritza per un to de desolaci fosc i sinistre. A pesar que molts grups musicals produeixen msica etiquetables de la mateixa manera, el so de Nick Cave evita els recursos habituals del gnere, com msica "fantasmagrica" afectada o distorsions digitals. Amb una important base de guitarres elctriques (i piano en els ltims lbums de The Bad Seeds) i unes lletres cuidades en extrem, Nick Cave podria agrupar-se entre grups i cantautors com Tom Waits, PJ Harvey, Leonard Cohen, Shane MacGowan, entre d'altres, tots ells seguidors d'una esttica bohmia i urbana, per alhora altament espiritual i humana.

Biografia.

La joventut.

Warracknabeal s un poble molt petit a l'estat australi de Victria. Nick Cave t dos germans ms grans, Timothy i Peter, i una germana ms petita, Julie. Des de petit es trasllada a Wangaratta. El seu pare, Colin Cave, era professor de literatura i la seva mare, Dawn, bibliotecria. Els seus pares eren anglicans, i la famlia   assisteix a la catedral de Wangaratta, on el petit Nick canta al cor infantil. El 1970, el jove Cave t problemes amb les autoritats escolars de la seva escola, i els seus pares decideixen enviar-lo a l'Escola Gramatical Caulfield de Melbourne. All s'uneix al cor de l'escola i practica el piano. El 1971 la seva famlia es muda amb ell a Melbourne.

Desprs de la seva educaci secundria Nick estudia pintura a l'Institut Tecnolgic de Caulfield entre 1976 i 1977. A prop d'aquestes dates comena el seu consum d'herona. El seu pare mort en un accident automobilstic quan Nick tenia 19 anys.

Inicis musicals.

El 1973 Cave coneix a Caulfield Grammar a Mick Harvey, Tracy Pew i Phill Calvert, respectivament el guitarrista, baixista i bateria del que seria la seva primera banda. Mentre eren estudiants, el seu repertori es componia d'interpretacions de msica de Lou Reed, David Bowie, Alice Cooper, Roxy Music i Alex Harvey. Desprs de deixar l'escola el 1977 van batejar la seva banda amb el nom The Boys Next Door i comencen a tocar i cantar material original. Rowland S. Howard s'uneix a la banda el 1978 com a guitarrista.

Des de 1977 fins a la seva dissoluci el 1984 la banda The Boys Next Door va explorar amb diverses variants del punk: des de riffs inspirats en els de Ramones fins una renovada ona d'inspiraci en David Bowie i una espcie d'expressionisme postpunk, per acabar en una barreja de soroll i art-rock.

The Boys Next van formar part de l'escena postpunk de Melbourne de finals dels setanta i van tocar en diversos concerts en viu per tota Austrlia fins que el 1980 van canviar el nom de la banda a The Birthday Party i es van mudar a Londres i desprs a Alemanya Federal. La cantautora Anita Lane, xicota de Nick Cave, els va acompanyar a Londres. La banda va guanyar una notria reputaci grcies a les lletres provocatives de Cave i a les seves escandaloses actuacions en viu; en aquestes Cave cridava, xisclava i s'arrossegava per l'escenari al ritme estrident de rudes guitarres distorsionades.

Desprs de conrear un estatus de culte a Austrlia i Europa, The Birthday Party es va desintegrar el 1984. Rowland S. Howard i Nick Cave van trobar dificultats per continuar treballant junts, i ambds es trobaven exhaustos per l'abs d'alcohol i drogues.

The Bad Seeds.

Nick Cave i Mick Harvey van formar el primer acoblament de Nick Cave & The Bad Seeds. Aquest nou nom emfatitza el rol de Cave com a lder de la banda i no com a simple membre. Nick Cave comena a escriure lletres ms lriques i narratives, en contrast amb l'expressionisme que havia usat en els seus projectes anteriors. The Bad Seeds va ser conceptualitzat com un acoblament de msics internacionals, principalment amb el guitarrista alemany Blixa Bargeld (de la banda Einstrzende Neubauten), el baixista angls Barry Adamson i el guitarrista australi Hugo Race. Tamb Anita Lane va escriure canons per a The Bad Seeds. Aquesta alineaci va gravar l'lbum debut From Her to Eternity, llanat el 1984.

Cave es va separar d'Anita Lane a mitjan la dcada dels vuitanta i va comenar una relaci amb Elisabeth Recker. Durant l'estada de la banda a Berln, es van llanar quatre bums: The Firstborn Is Dead, Kicking Against the Pricks, Your Funeral... My Trial i Tender Prey.

Mentre viu a Berln Oest, Cave comena a treballar en la seva futura primera novella: And the Ass Saw the Angel (1989). Existeix una significativa intertextualitat entre la seva novella i les lletres que Cave va escriure per a les ltimes canons de The Birthday Party i les etapes primerenques de la seva carrera amb The Bad Seeds.

Desprs d'acabar And the Ass Saw the Angel, Cave deixa Berln poc desprs de la caiguda del mur i es va muda a So Paulo, el Brasil, on coneix Viviane Carneiro. Els dos tenen un fill, Luke, l'any 1991. La parella mai no va contreure matrimoni. Cave t un altre fill, Jethro, tamb nascut el 1991; aquest viu amb la seva mare, Beau Lazenby, a Austrlia.

Va ser al Brasil on va gravar, el 1990, el seu lbum The Good Son, una de les cimeres de la seva carrera. Aquest preciosista disc, lric i orquestral, i mancat de la fria i l'esquin anteriors, va suposar el definitiu divorci entre Cave i cert sector del seu pblic.

El 1992 publica  Henry's Dream, disc produt per David Briggs. El 1993, deixa el Brasil i es mudar Londres, Anglaterra. Aquell mateix any publica un lbum en viu, Live Seeds, gravat durant la gira de presentaci dHenry's Dream. Un any desprs, 1994, treu la seva segent obra, Let Love IN, un dels seus discs ms ben rebuts tant per la crtica com pel pblic.

El 1996, Nick Cave & the Bad Seeds llancen Murder Ballads, una collecci de canons sobre assassinats. L'lbum inclou Henry Lee, un duet amb la cantant britnica PJ Harvey (amb qui va tenir una breu relaci amorosa), i Where the Wild Roses Grow, un duet amb Kylie Minogue (qui tamb va ser la seva xicota). Aquesta ltima can va ser un xit popular a Austrlia, on li va aportar a la banda tres premis ARIA, incloent "Can de l'any".

El segent lbum, The Boatman's Call (1997), Nick Cave es desvia de les narratives genriques i violentes del seu passat com a compositor cap a canons amb una lletra biogrfica i confessional sobre les seves relacions amb Carneiro i PJ Harvey. Aquest va ser tamb el primer lbum que se centraria majoritriament al piano, tocat per Cave.

Desprs de The Boatman's Call va prendre un descans per recuperar-se de l'addicci a l'herona i l'alcohol que l'atribolava des de feia vint anys. Durant aquest perode va conixer la seva parella actual, la model britnica Susie Bick. Es van casar el 1999, i avui tenen una parella de bessons, Arthur i Earl Cave. Completament recuperat, Cave va ressorgir amb el complex, malenconis i altament elogiat lbum No More Shall We Part que va llanar amb la seva banda el 2001. Desprs del llanament de l'lbum Nocturama (2003), Blixa Bargeld va anunciar la seva retirada de la banda, deixant Mick Harvey com l'nic membre original de The Bad Seeds, a part del mateix Nick Cave. Tanmateix, el segent any la banda va treure el seu primer disc doble: Abattoir Blues/The Lyre of Orpheus, que va tenir gran acceptaci entre els crtics.

El 2005 Nick Cave & the Bad Seeds van llanar B-Sides & Rarities, una collecci de 56 canons en tres discs, incloent peces poc conegudes i canons que havien aparegut en bandes sonores de pellcules.

Desprs de gravar un disc sota el nom de Grinderman el 2007 (una banda formada al costat d'uns altres 3 dels Bad Seeds, on explorava el rock i el blues ms primitiu, proper en ocasions a la msica que els Bad Seeds feien en la seva primera poca), el 2008 Nick Cave torna a gravar amb tots els Bad Seeds un disc, titulat Dig, Lazarus, dig!!!, que beu de les influncies de Grinderman.

 Discografia de Nick Cave amb The Bad Seeds . 
lbums d'estudi.
From Her to Eternity (1984);
The Firstborn Is Dead (1985);
Kicking Against the Pricks (1986);
Your Funeral... My Trial (1986);
Tender Prey (1988);
The Good Son (1990);
Henry's Dream (1992);
Let Love In (1994);
Murder Ballads (1996);
The Boatman's Call (1997);
No More Shall We Part (2001);
Nocturama (2003);
Abattoir Blues/The Lyre of Orpheus (2 CDs) (2004);
The Kindness Of Strangers  (2005);
Grinderman - Limited edition (2 CDs) (2007);

Msica pel cinema.
Ghosts... of the Civil Dead amb Harvey & Bargeld;
To Have and to Hold amb Harvey & Bargeld;
The Proposition (2005) amb Warren Ellis;
The Assassination of Jesse James by the Coward Robert Ford (2007) amb Ellis;
And the Ass saw the Angel amb Mick Harvey;
The Road (2008) amb Ellis;

 lbums en directe i recopilacions .
Live Seeds (1993);
The Best of Nick Cave and the Bad Seeds (1998);
B-Sides & Rarities (3 CDs) (2005);

DVD i vdeo.
 The Road to God Knows Where - Documental sobre una gira per Estats Units;
 Live at the Paradiso - En viu a Amsterdam;
 Nick Cave and the Bad Seeds: The videos;
 God is in the house - En viu a Li, Frana;

 Llibres publicats .
 And the Ass Saw the Angel - Nick Cave (1989) ISBN 1880985721;
 King Ink - Nick Cave (1988) ISBN 188098508X;
 King Ink II - Nick Cave (1997) ISBN 2842610539;
 The Pocket Canons Bible Series: Authorised King James Version: The Gospel According to Mark: Introduction - Nick Cave (1998) ISBN 0862417961;
 Complete Lyrics - Nick Cave (2001) ISBN 0141005157;
 Smack my Crack-Nick Cave amb altres autors;

 Premis .
 2005 Q magazine: Q Classic Songwriter Award ;
 2005 AFI Awards: Best Original Music Score (The Proposition);
 2005 Inside Film Awards: Best Music (The Proposition);
 2005 Film Critics Circle Of Australia Awards: Best Musical Score (The Proposition);
 2001 ARIA Awards: Best Male Artist (No more shall we part);
 2001 APRA Music Awards: The Ship Song ;
 1997 APRA Music Awards: Songwriter of the year;
 1997 ARIA Awards: Best Original Soundtrack (To have and to hold);
 1996 ARIA Awards: Song of the Year & Single of the Year & Best Pop Release (Where the wild roses grow);
 1996 MTV Europe Music Awards;
 1990 Time Out Magazine: Book Of The Year (And The Ass Saw The Angel);

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207858" title="Text argumentatiu" nonfiltered="1509" processed="1507" dbindex="86529">
Un text argumentatiu s aquell on predomina l'argumentaci i que exposa l'opini de l'autor sobre un assumpte.

Definici.

Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lgica unes opinions per tal de convncer alg que manifesta una altra opini. L'argumentaci s un exercici discursiu i dialctic al llarg del qual l'argumentador tracta d'influir en el pensament del seu interlocutor amb l'objectiu de fer-li creure all que exposa i de fer-li canviar el punt de vista.

En un text argumentatiu hi predominen els judicis de fet (objectius) per sobre dels judicis de valor (subjectius). Els discursos poltics, els assaigs, els articles d'opini, els editorials, els sermons, les queixes, etc. sn part dels textos que formulen arguments.

Estructura.



A ms d'afirmar o negar una cosa, el text argumentatiu ha de presentar els arguments. Per dur-ho a terme, es divideix en les segents parts:
L'exposici: es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar.
La demostraci: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per convncer l'interlocutor.
La conclusi: recull i enuncia de manera sinttica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous temes per tractar en un futur.

Recursos lingstics.

La presentaci de la tesi ha de procurar atreure l'ineters del receptor, cosa que es pot aconseguir utilitzant frmules diverses:
La utilitzaci de la ironia. De vegades alguns arguments sn reforats per frases o expressions irniques. ;
Contar un relat. En alguns casos, quan es vol convncer alg, abans es prepara el seu estat d'nim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'all que  s'exposar. Una manera d'aconseguir-ho s relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar. ;
La utilitzaci de la repetici, s a dir, de la insistncia i del bombardeig d'arguments. ;
Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quanes fa allusi a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc. ;
L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a qu es refereix, o b, en el seu estatus social. ;
Les qestions retriques. Jocs de paraules, als recursos grfics i al recurs de la interrogaci retrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retrics, per centrar l'atenci i l'inters del receptor cap a all que exposa l'emissor.

Referncies.

Font: Llengua catalana: 1 Batxillerat, Ed. Barcanova, p.66 i 67


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207860" title="Tom Waits" nonfiltered="1510" processed="1508" dbindex="86530">

Thomas Alan Waits ms conegut com Tom Waits (Pomona, Califrnia, 7 de desembre de 1949) s un pianista, cantant, compositor i actor nord-americ, fams per les seves canons de to aspre inspirades en escriptors de la generaci Beat, especialment Jack Kerouac i Charles Bukowski. 

Biografia. 
El 1967 va comenar a treballar en els cabarets de Los Angeles, ambient que li va influir molt per a les canons del seu primer disc, Closing Time (1973), encara que aquest lbum es va veure eclipsat per The Eagles i Tim Buckley. Va ser amb l'lbum Heart of Saturday Night (1974) el que va donar a conixer el seu personal estil. 

Ms tard el 1975 amb el disc en directe Nighthawks at the Diner combina canons molt personals (entre elles Better of without a wife) amb entretinguts monlegs introductoris. Desprs de Small Change (1976), els seus segents discos no van aconseguir situar-se a les llistes d'xits. 

En aquests anys va interpretar petits papers a pellcules com La cuina de l'infern (1978, de Sylvester Stallone) o One from the Heart (1981, de Francis Ford Coppola), per a la qual tamb va compondre la msica. Va tornar a les llistes de vendes en la dcada de 1980 amb Swordfishtrombones (1983), Rain Dogs (1985) i Frank s Wild Years (1987), discos on van confluir una gran varietat d'estils des del blues fins al tango, que van donar a les seves canons una atmosfera especial que li va assegurar l'xit de vendes i l'acceptaci del gran pblic. Tamb va participar en pellcules com Sota el pes de la llei (1986, de Jim Jarmusch) i Vides creuades (1993, de Robert Altman) amb papers de ms importncia que en les seves anteriors incursions en el cinema. 

Aix mateix, va compondre la msica de la pellcula Nit en la Terra (1991, de Jim Jarmusch). Desprs de gravar Bone Machine (1992). Un any ms tard va collaborar amb William S. Burroughs en l'pera cmica de carcter sinistre The Black Rider basada en l'argument de l'pera clssica "El caador furtiu" Der Freischtz de Carl Maria von Weber . 

El 2002 va ser un any especialment prolfic amb la publicaci de dos discos: Alice i Blood Money. Ms recentment, a l'octubre de 2004, publicaria Real Gone un dels discos ms representatius fins a la data d'aquesta particular mescla caracaterstica de Tom Waits. I l'ltim treball de Waits, un triple lbum, es publica el 2006 amb el nom d' Orphans. El 2005 apareix cantant en un somni que dna motiu a tota la pellcula El tigre i la neu.

Els dies 14 i 15 de juliol del 2008 va actuar a Barcelona a l'Auditori de l'Edifici Frum.

Discografia.
1973 Closing Time;
1974 The Heart Of Saturday Night;
1975 Nighthawks At The Diner;
1976 Small Change;
1977 Foreign Affairs;
1978 Blue Valentine;
1980 Heartattack and Vine;
1982 One From The Heart;
1983 Swordfishtrombones;
1985 Rain Dogs;
1987 Frank s Wild Years;
1988 Big Time;
1992 Bone Machine;
1992 Night On Earth;
1993 The Black Rider;
1998 Beautiful Maladies;
1999 Mule Variations;
2001 Used Songs;
2002 Alice;
2002 Blood Money;
2004 Real Gone;
2006 Orphans;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Tom Waits ;
 Tom Waits Library ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207863" title="Tim Buckley" nonfiltered="1511" processed="1509" dbindex="86531">

Timothy Charles Buckley III  simplement Tim Buckley (14 de febrer de 1947   29 de juny del 1975) va ser un msic nord-americ de rock d'avantguarda, amb influncies de jazz, psicodlia, funk i soul. La seva carrera va ser curta, entre finals dels anys 60 i els primers anys 70. La veu de Buckley arribava a abastar tres octaves i mitja. El seu talent amb la veu est pals en lbums com Goodbye and Hello (1967), Lorca (1970) i Starsailor (1970). Es va casar amb Mari Guibert, amb la qual va tenir un fill, Jeff Buckley, conegut per la seva veu de tres vuitenes i mitja, que va morir el 1997.

 Discografia .
 Tim Buckley (Asylum, 1966);
 Goodbye and Hello (Asylum, 1967);
 Happy Sad (Asylum, 1969);
 Blue Afternoon (Straight, 1970);
 Lorca (Asylum/Elektra, 1970);
 Starsailor (Rhino, 1970);
 Greetings from L.A. (Rhino, 1972);
 Sefronia (Manifesto, 1973);
 Look at the Fool (Manifesto, 1974);
 Dream Letter: Live in London 1968 (Rhino, 1990);
 Peel Sessions (1991);
 Live at the Troubadour 1969 (Rhino, 1994). Disc en directe.
 Once I Was (Varese, 1999). Disc en directe.
 Works in Progress (Rhino, 1999). Recopilatori.
 Copenhagen Tapes (2000). Disc en directe..
 Morning Glory: The Tim Buckley Anthology (Rhino, 2001). Doble CD recopilatori.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207864" title="Christopher Tugendhat" nonfiltered="1512" processed="1510" dbindex="86532">

Christopher Samuel Tugendhat ( Londres, Anglaterra 1937 ) s un poltic angls que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1981 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 15 d'octubre de 1937 a la ciutat de Londres, en una famlia catlica d'origen austro-polonesa. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Cambridge, en la qual fou professor. Aix mateix ha estat rector de la Universitat de Bath.

L'any 1993 li fou concedit el ttol de "Bar Tugendhat".

Activitat poltica.
Membre del Partit Conservador, fou escollit diputat al Parlament de Westminster l'any 1970 per les circumscripcions de Londres-Westminster, restant en aquesta cambra fins el 1977.

Aquell any abandon la poltica nacional per ser escollit Comissari Europeu en la Comissi Jenkins responsable dels Pressupostos. En la formaci de la Comissi Thorn l'any 1981 fou nomenat Vicepresident de la Comissi i Comissari Europeu de Fiscalitat, mantenint aix mateix la cartera de Pressupostos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207868" title="Later (desambiguaci)" nonfiltered="1513" processed="1511" dbindex="86533">


Geografia: ;
El Later, emplaament de la ciutat de Roma pertanyent antigament a la famlia dels Laterans i que va passar a mans de l'Esglsia Catlica; avui dia s propietat del Vatic. Hi destaquen la baslica de Sant Joan del Later i el Palau del Later, on es van signar els Pactes del Later, el concordat entre la Santa Seu i el Regne d'Itlia.

Histria. Els Laterans foren una famlia de l'antiga Roma. En destaquen:
Luci Sext Sext Later, trib de la plebs (376 a 367 aC) i cnsol el 366 aC. ;
Tit Sext Magi Later, cnsol l'any 94.
Tit Sext Later, cnsol l'any 154.
Appi Claudi Later, cnsol el 197.
Plauci Later, amant de Messalina, l'esposa de l'emperador Claudi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207870" title="Luci Sexti Sext Later" nonfiltered="1514" processed="1512" dbindex="86534">
Luci Sext Sext Later (Lucius Sextius Sextinus Lateranus) fou un partidari de Gai Licini Calb Estol quan aquest va voler aconseguir el consolat pels plebeus. Fou collega de Licini com a trib de la plebs (376 aC a 367 aC) i va aconseguir fer aprovar les anomenades lleis Licnies (367 aC). 

El 366 aC fou elegit cnsol, crrec que fou el primer plebeu que el va exercir. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207872" title="Tit Sext Magi Later" nonfiltered="1515" processed="1513" dbindex="86535">
Tit Sext Magi Later  (Titus Sextius Magius Lateranus)  fou un magistrat rom membre de la famlia dels Laterans (Lateranus) a la que va pertnyer el primer cnsol plebeu Luci Sext Sext Later (Lucius Sextius Sextinus Lateranus) el 366 aC.

Fou cnsol l'any 94 sota l'emperador Domici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207873" title="Tit Sext Later" nonfiltered="1516" processed="1514" dbindex="86536">
Tit Sext Later (Titus Sextius Lateranus)  fou un magistrat rom membre de la famlia dels Later (Lateranus) a la que va pertnyer el primer cnsol plebeu Luci Sext Sext Later (Lucius Sextius Sextinus Lateranus) el 366 aC.

Fou cnsol  l'any 154 sota l'emperador Anton Pius




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207874" title="Charles Plissier" nonfiltered="1517" processed="1515" dbindex="86537">

Charles Plissier (Pars, 20 de febrer de 1903 -  Pars, 28 de maig de 1959) fou un ciclista francs que fou professional entre 1922 i 1939, en qu aconsegu 29 victries. Era el petit dels germans Plissier i l'anomenaven Valentino o l'Estimat.

Amb 8 etapes assolides durant el Tour de Frana de 1929  obstenta el rcord de victries per a un sol corredor durant una sola edici. Aquesta marca s compartida amb Freddy Maertens i Eddy Merckx.

Palmars.
1925;
 1r a la Pars-Arras;
 1r al Circuit de l'Allier;
 1r Circuit de Cantal;
1926;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r del Circuit del Centre;
1927;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r de la cursa de la cota de Mont Faron;
1928;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
 1r de la cursa de la cota de Mont Faron;
1929;
 1r al Circuit de Martonnais;
 1r al Critrium de tardor d'Angoulme;
 Una victria d'etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r als 6 dies de Pars;
 8 victries d'etapa al Tour de Frana;
1931;
 5 victries d'etapa al Tour de Frana;
1933;
 1r al Critrium d'As;
 1r a Troyes;
1934;
 1r al Circuit de Pars;
 1r a Gnova;
1935;
 2 victries d'etapa al Tour de Frana;
1938;
 1r al Premi de Saint-Germain;

Resultats al Tour de Frana.
1929. 28 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. 9 de la classificaci general i vencedor de 8 etapes;
1931. 14 de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1933. Abandona;
1934. Abandona;
1935. 13 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Vegeu tamb.
 Francis Plissier;
 Henri Plissier;

Enllaos externs.
Palmars de Charles Plissier;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207875" title="Plauci Later" nonfiltered="1518" processed="1516" dbindex="86538">
Plauci Later (Plautius Lateranus) fou un dels amants de Valria Messallina l'esposa de l'emperador Claudi. 

L'emperador el va condemnar a mort l'any 48, per finalment fou perdonat segons Tcit, per consideraci als serveis del seus oncle (probablement aquest oncle fou Aule Plauci, conqueridor de Britnia). Va perdre el seu rang de senador que desprs li fou restaurat al pujar Ner al poder el 56. 

El 66 fou elegit cnsol  tot i aix va participar a la conspiraci de Pis contra l'emperador; descobert es va negar a revelar el nom de cap dels seus cmplices i va afrontar la mort amb gran fermesa i dignitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207876" title="Appi Claudi Later" nonfiltered="1519" processed="1517" dbindex="86539">
Appi Claudi Later (Appius Claudius Lateranus) fou lloctinent de l'emperador Septimi Sever en  l'expedici contra rabs i parts (195) en la que va tenir paper destacat un altre lloctinent de nom Let (Letus).

Fou cnsol el 197.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207881" title="Laterense" nonfiltered="1520" processed="1518" dbindex="86540">
Laterense (Laterensis) fou el nom d'una famlia plebea de la gens Juvncia. Cicer errniament els qualifica de patricis.

Els personatges ms destacats de la famlia foren:
Marc Juvenci Laterense, pretor el 51 aC. ;
Luci Juvenci Laterense llegat i pretor rebel a l'Hispnia Citerior (49 aC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207884" title="Marc Juvenci Laterense" nonfiltered="1521" processed="1519" dbindex="86541">
Marc Juvenci Laterense (Marcus Juventius Laterensis) fou un magistrat rom descendent per pare i mare de branques consulars. Va servir a la guerra contra Mitridates VI Eupator i pel seu rang va esdevenir candidat a les magistratures.

Fou qestor en any desconegut, quan va donar uns jocs a Praeneste; desprs fou proqestor a Cirene. El 59 aC fou candidat a trib de la plebs per es va retirar ja que per ser elegit s'havia de comprometre a mantenir les lleis agrries de Juli Csar aprovades aquell mateix any. Va esdevenir llavors amic de Cicer. La seva oposici a Csar va provocar que Luci Vetti el denuncis com un dels pretesos conspiradors contra la vida de Gneu Pompeu el 58 aC.

El 55 aC fou candidat a edil curul junt amb Gneu Planci, Aule Ploti i Quint Pedi. Les eleccions es van ajornar i a l'estiu del 54 aC foren elegits Planti i Ploti (o Ploci). Laterense, amb el suport de Luci Cassi Long, va acusar a Planci del crim de sodalitium (suborn dels tribuns). Cicer era amic d'acusador i acusat, per Planci quan era qestor de Macednia li havia donat allotjament quan fou desterrat i l'havia protegit en un moment en qu Cicer pensava que la seva vida estava en perill, i finalment Cicer va defensar a aquest, que fou finalment absolt.

Laterense va ser pretor el 51 aC. Desprs no torna a aparixer fins el 45 aC que apareix com un dels ugurs. Desprs fou llegat a l'exrcit de Marc Emili Lpid que era governador d'Hispnia Citerior i Gllia Narbonense (43 aC). Quan Marc Antoni va aparixer per la Gllia va intentar que Lpid confirms el seu suport al senat, esforos que foren en debades ja que els soldats de Lpid van obrir les portes del campament a Marc Antoni. Desesperat, Laterense es va sucidar. El senat li va decretar l'honor de funeral pblic i una esttua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207886" title="Luci Juvenci Laterense" nonfiltered="1522" processed="1520" dbindex="86542">
Luci Juvenci Laterense (Lucius Juventius Laterensis) fou un militar rom.

Fou llegat a l'exrcit de Quint Cassi Long a l'Hispnia Citerior (49 aC) i fou proclamat pretor pels soldats en la conspiraci contra la vida de Cassi, al que els conspiradors pensaven que havien eliminat. 

Cassi Long en realitat s'havia escapat de les mans dels assassins i tot seguit va recuperar el control de la situaci, i llavors va fer executar a Laterense i als principals implicats a la conspiraci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207887" title="John Fante" nonfiltered="1523" processed="1521" dbindex="86543">
John Fante (Colorado, 8 d'abril de 1909 - Woodland Hills, Califrnia, 1983) fou un escriptor nord-americ. Nascut en una famlia humil d'origen itali, va estudiar a la Universitat de Colorado i es va mudar a Califrnia, on va ambientar la majoria de les seves novelles. Sn constants de les seves obres la pobresa, el catolicisme en relaci a la comunitat italo-americana i la incomunicaci, en la famlia o en la parella. 

Encara que es considera a Charles Bukowski com el mxim representant del "realisme brut", aquest ha reconegut en realitat es va inspirar en John Fante, afirmant que ell era el seu Du. En els ltims temps, i grcies tamb a Bukowski, l'obra de Fante ha estat reeditada i divulgada.

Obra.
The Road to Los Angeles (indita fins 1985);
Wait until Spring, Bandini (1938);
Ask the Dust (1939) ;
Dreams from Bunker Hill (1982) ;
Full of life (1952) ;
The brotherhood of the grape (1977) ;
1933 was a bad year (1985, sense finalitzar);

Relats.
West of Rome (1986);
The Wine of Youth (1985);

Vegeu tamb.
Realisme brut;
Charles Bukowski;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207888" title="Llat Latiaris" nonfiltered="1524" processed="1522" dbindex="86544">
Llat Latiaris (Latinus Latiaris) fou un magistrat rom.

Fou pretor en el regnat de , per no se sap en quin any. Era un instrument de Sej i va voler eliminar a Tit Sab que havia molestat a Sej per la seva amistat amb Agripina I (o Agripina Major) i els seus fills (any 28) i per aix el va provocar per parlar mal de Sej.

Desprs de la caiguda de Sej, Tiberi el va marcar per eliminar i el senat el va condemnar a mort i fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207891" title="Neuilly" nonfiltered="1525" processed="1523" dbindex="86545">


 Neuilly  s una comuna i poblaci de Frana, situada en la regi de Borgonya, departament de Nivre, al districte de Clamecy i cant de Brinon-sud-Beuvron. La seva poblaci en el cens de 1999 era de 151 habitants. Est integrada en la Communaut de communes du Val du Beuvron.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207893" title="Llat (desambiguaci)" nonfiltered="1526" processed="1524" dbindex="86546">


Onomstica:

Llat (Latinus), rei mtic del Latium;
Llat (mim), cantant i mim;
Llat (escriptor), escriptor grec;

Lingstica:

Llat, llengua;

Etnologia:

Llatins, poble;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207894" title="Llat (mim)" nonfiltered="1527" processed="1525" dbindex="86547">
Llat (Latinus) fou un clebre cantant rom que participava a les representacions de mims, que vivia en el regnat de Domici, del que fou un dels seus favorits i al que va servir com a delator. L'esmenta Marc Valeri Marcial que en parla en termes favorables. 

Treball normalment amb una mima anomenada Timela (Thymele).

Juvenal esmenta un Llat que diu que fou executat per orde de Ner acusat de l'adulteri amb Messallina Estatlia, per no era el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207895" title="Quaderns Virtuals" nonfiltered="1528" processed="1526" dbindex="86548">
Quaderns Virtuals s un entorn d'aprenentatge digital que neix i es desenvolupa al Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat de portar a la xarxa els Quaderns d'exercicis tradicionals. El projecte est format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que faciliten al professorat de qualsevol nivell i rea educatius la creaci de recursos didctics multimdia per tal d'avaluar el progrs i rendiment de l'alumnat.

Quaderns Virtuals aposta per la compatibilitat, accessibilitat i difusi d'estndards, ja que permeten afavorir l'intercanvi, accessibilitat i compatibilitat de recursos entre diferents sistemes. Per a aquest motiu el contingut del Quadern s'emmagatzema seguint l'estndard QTI (Question&Test Interoperability) que defineix l'estructura dels fulls i preguntes del quadern aix com la seva avaluaci.



 Estructura .

Els Quaderns Virtuals, igual que els quaderns tradicionals, estan formats per un conjunt de fulls en els que es distribueixen preguntes i material addicional de referncia i consulta. A ms, les preguntes poden tenir punts de dileg , que permeten a l'alumnat i professorat escriure-hi comentaris i dubtes.

La flexibilitat de la seva estructura permet al docent crear diferents propostes educatives per grups heterogenis, tenint en compte les seves necessitats particulars i ritme d'aprenentatge. A ms, poden ser utilitzats com a material de treball per qualsevol rea i nivell educatiu.

A nivell intern de l'aplicaci, cada Quadern est representat per un fitxer XML i un conjunt d elements multimdia (imatges, vdeos, udios...). Aquest fitxer XML, que segueix l estndard QTI, defineix l estructura dels fulls i preguntes del quadern aix com la seva avaluaci.

puja

Enllaos externs.
Quaderns Virtuals


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207897" title="Llat (escriptor)" nonfiltered="1529" processed="1527" dbindex="86549">
Llat (Latinus) fou un escriptor en grec de data incerta. 

D'aquest autor noms es coneix una sola obra, que va rebre el ttol en grec de ; l'obra fou recollida per Fabricius a la seva "Biblioteca grega" (volum 2, pagina 456).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207900" title="Txernbil" nonfiltered="1530" processed="1528" dbindex="86550">
Aquest article tracta de la ciutat ucranesa. Vegeu CIH pel virus informtic.;
Txernbil (         , Chornobyl' en ucrans ,           Chernobyl' en rus i           Charnobyl' en bielorrs) s una ciutat abandonada al nord d'Ucrana, a l'blast de Kev propera a la frontera amb Bielorssia. 

La ciutat va ser abandonada el 1986 a causa de l'accident ocorregut en la Central Nuclear de Txernbil, que es troba a 14,5 quilmetres (9 milles) al nor-norest de la ciutat. La central nuclear va ser nomenada aix per la ciutat, i es trobava al Raion de Txernbil, per la ciutat i la planta no estaven directament relacionades. Al mateix temps que es construa la planta, es va construir la ciutat de Prpiat per als treballadors de la central. Les cases encara habitades no sn molt diferents de la resta, i els seus habitants usen smbols per a avisar que "l'amo d'aquesta casa viu aqu". Aix tamb, els vigilants i el personal administratiu de la zona d'exclusi estan allotjats a l'extrem de la ciutat mes distant a la central. Abans de l'accident, ja 14.000 residents havien abandonat la ciutat.

Histria .

Txernbil era una vila real del Gran Ducat de Litunia durant el segle XIII, al territori ucrans proper a Kev. Se li va concedir com Feu personal a Filon Kmita, capit de la cavalleria real, el 1566. 

La provncia que englobava a Txernbil va ser transferida al Regne de Polnia el 1569, i desprs annexionada per l'Imperi Rus el 1793. Des de poc abans del segle XX, la ciutat estava poblada per servents rutens i polonesos, i per una gran comunitat jueva. 

Des dels comenaments de la segona meitat del segle XVIII, la ciutat es va convertir en un dels majors centres del Judaisme jasdic. La dinastia jasdica de Txernbil va ser fundada per Menachem Nachum Twersky. Gran part de la poblaci jueva va ser vctima de pogroms a l'octubre de 1905 i al mar i abril de 1919, en els quals molts jueus van perdre la vida i les propietats de molts altres van ser ultratjades. El 1920, els hereus de Twersky van deixar Txernbil, i la ciutat va deixar de ser un centre jasdic. 

Durant les guerres civils que van assotar la regi durant li perode 1917-1920 va ser ocupada primer pel Exrcit Blanc i desprs pel Exrcit Roig. El 1921 Txernbil va passar a formar part de la RSS d'Ucrana. 

Durant el perode 1929-1933 Txernbil va sofrir morts massives durant la Stalinitzaci, al Holodomor i en la subsegent fam. La comunitat polonesa de Txernbil va ser deportada a Kazakhstan el 1936, fent la travessia en molt dolentes condicions, on la majoria dels deportats van morir de fam i de fred. 

Durant la segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada de l'any 1941 al 1944. La comunitat jueva de la ciutat va ser finalment exterminada durant aquest perode. 

Amb el collapse de la Uni Sovitica el 1991, la ciutat va passar a formar part d'Ucrana.

 Accident nuclear . 

en 1997.]]

 
El 26 d'abril de 1986, el quart reactor de la Central Nuclear de Txernbil, va explotar a la 01:23 am hora local. Bsicament s'estava experimentant amb el reactor per a observar quanta energia es podia produir. Per la mquina que controlava el combustible (dixid d'Urani i altres compostos radioactius) ho va mantenir dins del reactor durant massa temps, i finalment va explotar, creant un gran forat en el sostre de la planta i emetent un gegantesc nvol radioactiu cap a tota Europa. Tots els residents permanents de la ciutat i aquells que vivien en la zona d'exclusi van ser evacuats degut al fet que els nivells de radiaci van sobrepassar tots els estndards de seguretat.

La ciutat de Txernbil i els suburbis adjacents sn ara llar de cientfics, oficials de manteniment de la Central Nuclear, liquidadors, doctors i fsics especialitzats en radiaci. Encara que Pripyat (una ciutat vena a Txernbil i ms propera a la Central Nuclear que aquesta) roman sense manteniment, Txernbil ha estat renovada i s ara llar de ms de 2000 persones, incloent a eventuals visitants a la Zona d'exclusi, qui s'allotgen en els sectors de la ciutat mes distants a la Central Nuclear.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207902" title="Abiatar" nonfiltered="1531" processed="1529" dbindex="86551">
Segons la Bblia, Abiatar (en hebreu,             -            Eviatar ben Ahimlekh) fou Summe Sacerdot d'Israel en temps del Rei David per fou deposat per Salom d'Israel.

Abiatar era una levita descendent del fill petit d'Aaron, Itamar. La seva famlia s'havia anat traspassant el Summe Sacerdoci d'Israel; el seu pare Ahimlec, el seu avi Ahi i el seu besavi Ahitub (nt d'El, tamb jutge d'Israel) havien ocupat aquest crrec abans que ell.

El seu pare era una sacerdot que ajud David durant el seu exili. En assabentar-se'n Sal, l'assassin. Aleshores Abiatar s'un al grup de rebels de David que lluitaven contra el rei d'Israel Sal. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207906" title="Marc Porci Latr" nonfiltered="1532" processed="1530" dbindex="86552">
Marc Porci Latr (Marcus Porcius Latro) fou un clebre retric rom del temps d'August.

Era hisp de naixement i amic i contemporani del vell , amb el qual va estudiar a les classes de Marilli (Marillius), i que l'esmenta sovint. Va florir vers el 17 aC ja que en aquest any va declamar davant l'emperador i d'Agripa.

La seva escola fou una de les principals de Roma, i entre els alumnes hi va haver Ovidi. Tenia una memria prodigiosa i una gran energia i vehemncia i va rebre el renom de  auditores.

Alguns contemporanis no es van estar de criticar-lo, com Mesalla que li retreu el seu llenguatge i altres retrics que li critiquen la composici dels seus discursos.

Tot i ser un gran retric no era un gran orador i fins i tot una vegada que va haver de parlar en pblic al frum (a l'aire lliure) a  Hispnia, va renunciar fins que l'acte fos traslladat a la baslica, ja que mai havia parlat al aire lliure. 

Va morir el 4 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207907" title="Laverna" nonfiltered="1533" processed="1531" dbindex="86553">
Laverna fou la detat romana protectora dels lladres i els impostors. 

Tenia una cova consagrada al seu culte a la via Salria i un altar proper a la porta Lavernlia (porta que agafava el nom de la detat). El seu nom, probable contracci de Lativerna, podria derivar del verb latere, el grec  i el snscrit labh, o de levare i levator (lladre).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207908" title="Publi Lavini" nonfiltered="1534" processed="1532" dbindex="86554">
Publi Lavini (Publius Lavinius) fou un escriptor rom.

Va escriure un llibre anomenat De Verbis Sordidis, que s esmentat per Aule Gelli (Gellius  20.11). Es possible que sigui el mateix escriptor que s esmentat amb el nom de Laevinius per Macrobi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207909" title="Leana" nonfiltered="1535" processed="1533" dbindex="86555">
Leana (Leaena, Laina ) fou una hetera (prostituta) atenenca, amant d'Aristogit (Ateneu diu que el seu amant fou Harmodi). 

A la mort d'Hiparc fou torturada com a sospitosa de participar a la conspiraci i va morir a causa dels patiments infringits sense haver dit res. Es diu que es va tallar la llengua d'una mossegada per no parlar. Els atenencs li van dedicar una esttua de bronze sense llengua, que es va collocar al vestbul de l'acrpoli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207910" title="Leagre" nonfiltered="1536" processed="1534" dbindex="86556">
Leagre (Leagrus, ) fill de Glauc, era un atleta grec que juntament amb Sfanes va dirigir un cos de colons atenencs que es volien establir a Amfpolis i que van morir tots a Dranescos o Datos (465 aC).

Va deixar un fill de nom Glauc, que juntament amb l'orador Andcides va dirigir l'expedici d'ajut a Crcira el 432 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207911" title="Leandre" nonfiltered="1537" processed="1535" dbindex="86557">


Onomstica:

 Leandre de Sevilla, bisbe i sant;
 Leandre de Milet, historiador grec;

Mitologia:

 Leandre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207913" title="Leandre de Milet" nonfiltered="1538" processed="1536" dbindex="86558">
Leandre de Milet  (Leander o Leandrius, ) fou un historiador grec.

Va escriure una historia de la seva ciutat natal, Milet, de les que es conserven alguns fragments, que no permeten determinar l'poca en la que va viure. L'esmenten entre d'altres Digenes Laerci i Climent d'Alexandria.

 Vegeu tamb .
Meandri (historiador);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207914" title="Learc de Rhgion" nonfiltered="1539" processed="1537" dbindex="86559">
Learc de Rhgion (Learchus, ) fou un artista i escultor grec al llinda entre el perode mtic i el perode histric.

Se'l suposa deixeble de Ddal o de Dip. Pausnies diu que va veure una esttua de bronze seva a Esparta junt amb el deu Zeus que diu que era l'esttua de bronze ms antiga que havia vist, per si fou de l'poca en qu encara no es feien esttues de bronze no podia ser deixeble de Dip ja que aquest va inventar les esttues de marbre precursores de les de bronze, i per tant seria d'uns 200 anys abans. Els inventors de les esttues de bronze, Rhoec i Teodor, sn situats generalment a l'poca de la primera olimpada.

A un passatge de Pausnies se l'esmenta com  Clearc o  Klarchos  que probablement s el nom correcte, i en un altre passatge anomena un Clearc de Rhgion com mestre de Pitgores de Rhgion i deixeble d'Euqueri de Corint; aquest Clearc hauria viscut vers el 500 aC, uns 80 anys abans que Dip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207915" title="Lecani" nonfiltered="1540" processed="1538" dbindex="86560">


Onomstica:

Gai Lecani, cnsol l'any 65;

Lecani, soldat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207916" title="Gai Lecani" nonfiltered="1541" processed="1539" dbindex="86561">
Gai Lecani (Caius Lecanius) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 65. probablement s el mateix personatge esmentat per Plini amb el nom de Quint Lecani Bas, que va morir per una infecci al bra esquerre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207917" title="Lecani (soldat)" nonfiltered="1542" processed="1540" dbindex="86562">
Lecani (Lecanius) fou un soldat rom.

s un dels soldats als que s'atribueix la mort de l'emperador Galba l'any 69, segons diu Tcit a la seva Historia (Tacitus, Historia, 1.41).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207918" title="Lmur (mitologia)" nonfiltered="1543" processed="1541" dbindex="86563">

Lmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius. Moltes vegades eren confosos amb les Larves, amb les quals tenen trets en com. Els escriptors descriuen els lmurs en general com esperits de la mort.

Les Lemuralia era la festa privada per espantar als Lmurs, es cellebrava al maig.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 135.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207919" title="Uni Musical del Bages" nonfiltered="1544" processed="1542" dbindex="86564">
Uni Musical del Bages s una associaci musical manresana creada el 15 de desembre de 1995.

La primera manifestaci fou la creaci de la Banda de Msica: agrupaci flexible amateur basada en instruments de vent i percussi amb capacitat d arribar a diferents espais, llocs i actes pblics amb relativa facilitat i cost redut.

La Banda de la Uni Musical del Bages fou presentada pblicament el 18 de mar de 1996 i la primera actuaci fou el 24 de mar de 1996. Han fet actuacions a la comarca del Bages i per tot Catalunya.


 Enllaos .
 Plana de l'entitat;
 Carmina Burana al Kursaal. Juliol del 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207920" title="Leneu" nonfiltered="1545" processed="1543" dbindex="86565">

Leneu (Lenaeus) fou un llibert de Pompeu Magne (per aix de vegades es anomenat Pompeu Leneu) nadiu d'Atenes. 

Tenia bons coneixement d'histria natural i parlava varies llenges. Pompeu li va donar la manumissi. Va acompanyar al seu patr en quasi totes les seves expedicions i va traduir la llat l'obra de Mitridates VI Eupator sobre peixos. A la mort de Pompeu va dirigir una escola a Roma a les Carines, prop del temple de Tellus, al districte on Pompeu havia viscut. 

Va escriure una stira contra Sallust que havia criticat a Pompeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207921" title="Licini Lentcula" nonfiltered="1546" processed="1544" dbindex="86566">
Licini Lentcula (Licinius Lenticula) tamb esmentat (per Cicer) com Licini Dentcula (Denticula) fou un company de Marc Antoni en les seves festes i orgies.

Fou condemnat per joc (que implicava la prdua d'alguns drets de ciutadania) per Marc Antoni ms tard el va restaurar al seu antic status. Di Cassi diu que fou cridat del seu desterrament per segurament s tracta d'un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207923" title="Verderol anisat" nonfiltered="1547" processed="1545" dbindex="86567">


El bolet anisat o bolet d'ans (Clitocybe odora) s un fong freqent als alzinars i pinedes. El fort aroma anisat que desprn la carn fa que es spiga de la seua existncia al bosc abans de veure'l ja que impregnen l'ambient d'un agradable olor ben caracterstic.

Morfologia.

Capell: de 4 a 8 cm de dimetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, ms pla i ests i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. T la cutcula llisa, de color blau griss a blau verds.

Himeni: format per lmines un poc decurrents, denses i atapedes, d'un color ms pllid que el capell.
 
Peu: cilndric, curt, fibrs, llis, del mateix color que el capell, per ms clar.
 
Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a ans.
 
Espores: ellptiques de 6-7 x 3-4 micres, esporada blanca.

Hbitat.

Creix en alzinars i pinedes.

Comestibilitat.

s un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats, per el fort aroma que desprn fa que quedi amagat el sabor de la resta. Es recomana emprar aquest bolet, assecat i polvoritzat, com a condiment.

Risc de confusi amb altres espcies.

El color del seu capell i el caracterstic aroma que desprn la carn, fa molt difcil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'ans i sn txics com Clitocybe fragans per s de color pllid i de mida molt ms petita.

Enllaos externs.

 Fotografies de verderols anisats en diferents estadis de desenvolupament.;
 Recepta de gelat de Boletus edulis amb crema de verderol anisat. ;
 Estudi de l'aroma del verderol anisat. ;
 Descripci i fotografia del verderol anisat. ;
 Informaci i fotografia del verderol anisat. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207924" title="Lentidi" nonfiltered="1548" processed="1546" dbindex="86568">
Lentidi (Lentidius) fou un dels lders de les milcies organitzades per Publi Clodi amb esclaus i gladiadors (gener del 57 aC) que encapalava un grup quan Publi Sexti, trib de la plebs, fou assaltat i deixat per mort al temple de Castor, al frum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207927" title="Cesenni Lent" nonfiltered="1549" processed="1547" dbindex="86570">
Cesenni Lent (Caesennius Lento) fou un poltic rom, seguidor de Marc Antoni. 

Aquest el va nomenar com un dels set comissionats agraris (septemvirs) el 44 aC per distribuir les terres de Campnia i algun altre districte. 

Durant el setge de Mutina (43 aC), Lent va romandre estacionat a Etrria vigilant les comunicacions amb Roma per la via Cssia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207928" title="Sebasti Llull Melis" nonfiltered="1550" processed="1548" dbindex="86571">
Sebasti Llull Melis, tamb conegut com el Sams de Sant Lloren, el Sams mallorqu, o el Sams del segle XX, va nixer a Manacor l'any 1930 era un home bondads, dotat d'una fabulosa fora fsica.

A la Mallorca afamegada i miserable de la postguerra va fer de la seva fora fsica el seu modus vivendi. Llull era el menor de onze germans. Primer va usar la seva fora a les canteres de mars, fent de picapedrer, excavant pous, o sembrant arbres, usant com a nica mquina la fora dels seus braos. Desprs, veient que l'Estat promocionava l'esport, va voler provar sort en la lluita lliure i la lluita grecoromana entre Barcelona i Sant Lloren des Cardessar, el poble on vivia, encara que aquestes activitats noms eren a temps parcial, i d'oci. Desprs va fer de les demostracions de fora la seva forma de vida, primer a la pennsula, i desprs a Amrica del Sud i a la resta d'Europa. Arrib a aixecar 125 quilos amb una sola ma, o arrossegar un cami ple de gent amb les dents.

L'any 1963 va haver de deixar aquestes demostracions degut a un problema de salut. Ms tard feria de cuiner al seu propi bar-restaurant, i desprs de venedor d'olives al mercat de Manacor. Minvada la seva salut canviaria la fora fsica per els escacs i les dames, jocs en els que tamb seria campi.

Va morir el 22 d'octubre de 2007 a Manacor.

Referncies.
Tomeu Ferrer. El Sams Mallorqu (Sebasti Llull Melis). Edicions Documenta Balear. 2002. ISBN: 84-95694-47-6;

Enllaos externs.
Plana de Diario de Mallorca sobre Sebasti Llull;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207929" title="Museu Gran Mariscal d'Ayacucho" nonfiltered="1551" processed="1549" dbindex="86572">
El Museu Gran Mariscal d'Ayacucho (en castell: Museo Gran Mariscal de Ayacucho) s un museu situat a Cuman (Veneuela) que t per missi destacar la vida i obra d'Antonio Jos de Sucre, a travs de la promoci i difusi de tots els aspectes relacionats amb el militar veneol. 

L'edifici, fou construt l'any 1945 com a seu del consell municipal en ocasi del 150 aniversari del naixement de Sucre; per decret presidencial del general Isaas Medina Angarita. Fou dissenyat per l'arquitecte Luis Yez i construt per Torcuato Yez. Concretament est situat a l'avinguda Humbolt, edifici Seu Museu Antonio Jos de Sucre "Gran Mariscal d'Ayacucho".

L'any 1974 fou creat el museu, en commemoraci dels 150 anys de la batalla d'Ayacucho, per iniciativa de la professora Zenaida Varela, Lucas Arias i el Dr. Jos Mercedes Gmez. Fou a partir d'aleshores que la municipalitat de Cuman ced l'espai per a s cultural.

Actualment, el museu s una fundaci que compta amb l'assessorament i recolzament de l'Estat de Sucre, creada pel governador Dr. Ramn Martnez Abdenur arran del bicentenari del naixement de Sucre, i presidida actualment per la llicenciada Reina Uzctegui de Gonzlez. Ms enll de destacar l'obra poltica de Sucre, tamb es pot gaudir de la d'altres herois de carcter regional, nacional i internacional lligats a les lluites socials i poltiques dels segles XVIII i XIX. 

El preu de l'entrada s voluntari i els horaris de visita sn de dimarts a divendres de 9 a 12h i de 15 a 18h, i dissabte i diumenge de 15 a 19h. El telefax de contacte s el 58-0293-4321896 i el correu electrnic l museu-ajsucre@cantv.net.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207933" title="94 Aquarii" nonfiltered="1552" processed="1550" dbindex="86573">
94 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,20.

Segons la base de dades SIMBAD, 94 Aqr s una binria espectroscpica, tamb coneguda com a HD 219834.

Enllaos externs.
Plana de la base de dades SIMBAD;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207936" title="Temple de Jerusalem" nonfiltered="1553" processed="1551" dbindex="86574">
El Temple de Jerusalem (Beit Hamikdash,           en llengua hebrea) fou un santuari del poble d'Israel, situat en l'explanada del mont Moria, en la ciutat de Jerusalem, a on actualment hi han les mesquites de La Roca i Al-Aqsa.

El Primer Temple.

El primer Temple o Temple de Salom es construeix en el segle X aC (aproximadament en la dcada de 960 aC), per substituir el Tabernacle que durant segles, des de L'xode, es venia utilitzant com a lloc de reuni i de culte a Jehov. El Temple el formaven un gran pati murallat i un edifici central de 30 metres de llarg per 10 d'ampla i 10 d'alada. En la construcci participaren artesans de Tir i Hiram.
A l'entrada del temple hi havia dues columnes, anomenades Yajin i Boaz. Els sacerdots i el rei entraven en el Temple per una gran porta xapada d'or, de aproximadament 10 metres d'alt per 4 d' amplada. Darrera la porta es trobava el vestbul d'entrada, el Ulam. Desprs seguia l'estana principal, el Heijal o Sant, i luminat a travs de unes finestres altes. L'amplada i longitud guardaven una proporci de 1:2. Les parets del "Sant" es cobriren amb lmines de cedre, portades de les muntanyes del Lban, del mateix material eren les bigues del forjat.
La tercera cambra, el Santsim (sancta sanctorum), es trobava a un nivell mes alt que el Heijal, i sls si podia accedir pujant per una escala. El Santsim tenia la forma de un cub de aproximadament 10x10x10 metros, i en el centre s'ubic l'Arca de l'Aliana. Aquesta era una gran caixa, feta de fusta d'accia, coberta de planxes d'or i amb quatre anelles a les que es posaven dues vares per transportar-la. Dins de l'Arca es guardaven les Taules de la Llei, que segons la Bblia, Du don a Moiss. En aquestes Taules hi havia gravats els Deu Manaments.
Desprs de la mort de Salom, el temple pat varies profanacions no sls per invasions sin amb la introducci de detats siri-fencies com a l'poca de Manasss que va dividir el temple en diverses seccions per a honrar diferents dus i sls es restaur en els regnats de Ezequies i Josies. Finalment fou destrut pel rei babilnic Nabucodonosor II en 587 aC, que port captius a una gran part dels habitants del regne de Jud a terres caldees.

Segon Temple.

Desprs del captiveri de Babilnia, en el 517 a.C. els perses autoritzaren als jueus a reconstruir el temple, no accent de problemes poltics i tnics. Encara que es van tornar els tresors del Temple, aquest no torn a gaudir de l'anterior fastuositat.

Amb les influencies hellenstiques posteriors a Alexandre Magne, el Temple entr en risc de ser profanat per aquestes influencies fins que Antoc IV Epifanies prengu Jerusalem i el seu Temple per posar all una esttua del du grec Zeus. Aix port a la revolta dels Macabeus liderada per Judes Macabeu, fins que es torn la llibertat del pas i es restaur el temple a mitjans del 150 a.C.

La arribada dels romans amb Pompeu Magne fins la seva destrucci, el Temple estigu novament amenaat de profanaci, fins que en el any 21 a.C. el rei Herodes el Gran decid la seva restauraci respectant la planta fsica del edifici, ampliant els patis i afegint els murs exteriors amb vuit entrades. El mur que actualment queda es el occidental o tamb el Mur de les Lamentacions. Posteriorment s'afeg al nord la clebre Torre Antnia, fortalesa militar de construcci romana i al sud, un edifici destinat a la purificaci dels sacerdots.

Desprs de la restauraci, el temple no va sobreviure per gaire temps a cause de la rebe li dels zelotes, que port a la guerra amb el Imperi Rom i que culminaria amb la destrucci de la ciutat i el Temple en el any 70 per les legions de Titus.

Desprs de la destrucci s'intent reconstruir el Temple, per aquesta vegada per convertir-lo en temple de Jpiter, lo que provocar una nova rebe li en el any 132-135 que va ser reprimida amb severitat i provoc la prohibici de viure a Jerusalem als jueus, fins el segle VII, en temps del Imperi Bizant. Totes les rames del judaisme ortodox creuen en la reconstrucci del temple en la era messinica. Avui en dia existeixen grups a Israel com els denominats Neemane Har Habayit o fidels del mont del temple, que busca'n reconstruir el temple.

Sacerdots.
Segons la Bblia, Du tri a una de les dotze tribus, la de Lev, representada per Aaron, germ de Moiss, per a dedicar-se a cuidar del Arca de l'Aliana i del culte a la divinitat. El propi Aaron seria el primer sacerdot hebreu. La dita responsabilitat seria hereditria i passaria de generaci en generaci. D'entre els sacerdots, el cap de la casa d'Aaron (el seu primognit, a qui seguiria el seu primognit) seria el Summe Sacerdot, s a dir, el mxim representant de la tribu de Lev per a conduir el culte. Aquesta organitzaci sacerdotal que ve de la primera religi monoteista del mn, aconseguiria el seu esplendor durant els regnats de David i Salom els quals construirien el temple de Jerusalem. La ruptura de la successi levtica, especialment de l'elecci del Summe Sacerdot, el qual tindria una figura poltica tan forta com la del rei d'Israel, portaria seriosos conflictes. Cap al segle II aC (any 152 aC), l'elecci de Jonatan del llinatge Macabeu, per no levtic, com a Summe Sacerdot, crearia la secessi de la comunitat esenia de Qumram i la completa enemistat del partit dels Fariseus.

Els sacerdots rebien del poble jueu:
El dcim regular;
El preu per els primognits;
El pa de la proposici;
Les primcies del gra i del vi;

Els deures dels sacerdots en el santuari eren: 
Degollar els animals que portava el poble i ruixar la sang sobre el altar ;
Tallar els animals sacrificats, ;
Mantenir viu el foc i coure la carn ;
Cremar encens sobre el altar d'or.

Per ser sacerdot calia ser descendent de Aaron i no tenir malformacions fsiques. 
Per servir en el temple tenien que rentar-se les mans i els peus, no veure vi ni licors, no tenir conducte immoral i no estar contaminat per la mort d'un parent.

Santsim.
Era la sala ms sagrada del Temple. Noms el Summe Sacerdot en el "Da de Expiaci" podia traspassar la cortina que separava el Sant del Santsim. Entrava tres cops, el primer amb el encens del altar, el segon cop amb la sang del toro, com ofrena pel pecat per la tribu sacerdotal, i finalment entrava amb la sang del boc, la ofrena pel pecat del poble. Dins del Santsim el Summe Sacerdot esquitxava la sang dels animals en el terra davant de l'Arca.  

Culte.

A part del culte a Jehov, la Bblia esmenta, que en el Temple de Jerusalem, s'havia practicat veneraci a altres divinitats. Aix:
El rei (Josies) va ordenar al gran sacerdot Helquies  que traguessin del santuari de Jahv tots els objectes dedicats al culte de Baal, d'Astarte... i els que oferien perfums a Baal, al sol, a la lluna, als planetes i a tota l'estelada... dins del Temple de Jahv, on les dones teixien mantells per a Astarte(2 Reis 23:4-7).
Seguidament ens diu: El rei enderroc tamb els altars que els reis de Jud havien fet... els altars que Manass havia erigit als dos atris del temple de Jahv... que Salom, rei d'Israel, havia construt a Astarte... (2 Reis 23:12-13).
De Salom a Josies avarca un perode de aproximadament 360 anys de culte a dus pagans. 
El culte d'aquest dus ser substitut pel culte monoteista a Jahv. Tamb es prohibir l'accs dels estrangers i les dones al recinte principal del temple.

Enllaos externs. 
 http://www.mgar.net/africa/jerusale.htm ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207937" title="97 Aquarii" nonfiltered="1554" processed="1552" dbindex="86575">
97 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,19.

Segons SIMBAD s una estrella doble o mltiple, tamb est catalogada com a CCDM J23227-1502AB.

Referncies.
Plana de SIMBAD sobre 97 Aqr;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207939" title="psilon Aquarii" nonfiltered="1555" processed="1553" dbindex="86576">


psilon Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la Constellaci d'Aquari.

psilon Aquarii s una estrella subgegant blanca-groga del tipus F de la magnitud aparent +5,21. Est aproximadament a 74,2 anys-llum de la Terra. s una estrella amb un elevat moviment propi.

Enllaos externs.
SIMBAD, psilon Aquarii;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207946" title="Riu Arieja" nonfiltered="1556" processed="1554" dbindex="86577">

El riu Arieja (en occit Arija, en francs Arige) s un riu de Frana del vessant atlntic. Neix a la Catalunya del Nord, a l'estany de Fontnegra (Alta Cerdanya), i fa de lmit entre aquesta comarca i Andorra. S'uneix per la dreta a la Garona, prop de Tolosa. Rgim nivopluvial. Producci d'electricitat a les centrals de l'Hospitalet de l'Arija i Aston.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207948" title="Pipa (bolet)" nonfiltered="1557" processed="1555" dbindex="86578">


La pipa (Ganoderma lucidum) s un bolet afilloforal que creix normalment damunt calcinals d'alzina i pot viure com a parsit durant diversos anys, a causa de la seva estructura externa coricia. 

Morfologia.
 
Capell: en forma de pipa, de fins a 15 cm. de dimetre, amb la part superior formant capes concntriques amb una coloraci marronosa rogenca 'envernissada' ms o menys fosca depenent de l'edat, de manera que els exemplars ms vells sn totalment marronosos rogencs. Si est en creixement el marge es completament blanc.
 
Himeni: format per tubs llargs, blanquinosos i color canyella amb l'edat, acabant en uns porus petits i atapets del mateix color.

Peu: lateral, irregular, cilndric, cobert, com el capell, d'una capa marronosa rogenca "envernissada".
 
Carn: fibrosa, dura, de color beix groguenc que s'accentua amb l'edat. 
 
Espores: ovoides, berrugoses, de 10-14 x 6-8,5 micres, esporada de color terrs.

Comestibilitat.

No s un bolet comestible ja que la seua carn s coricia per, a la Xina i al Jap, es comercialitza pols de pipa per a fer infusions. Tamb s apreciada en aquests pasos per les seues importants i nombroses propietats medicinals, de manera que la conreen i la comercialitzen tamb en forma d'injectables i comprimits, amb aquesta finalitat.

Risc de confusi amb altres espcies.
 
La seua confusi es difcil per es podria arribar a confondre amb espcies properes del gnere Ganoderma, per el peu llarg de Ganoderma lucidum i gaireb absent a les altres espcies en fan molt fcil la seua identificaci.

Bibliografia.
 ;
 ;
 
 Chang, R. (1994). Effective dose of ganoderma in humans. In Proc. Contributed Symposium 59A, B. 5th Intl. Mycol. Congr., Buchanan PK, Hseu RS and Moncalvo JM (eds), Taipei, p. 101-13. ;
 Lee, SS., Chen, FD., Chang, SC., i cols. (1984). In vivo anti-tumor effects of crude extracts from the mycelium of ganoderma lucidum. J. of Chinese Oncology Society 5(3): 22-28. ;
 Gesellschaft fr Vitalpilzkunde e.V.: Vitalpilze. Eigenverlag, ISBN 3-00-018106-7. ;
 Jan Lelley: Die Heilkraft der Pilze. ECON, Dsseldorf, Munic, 1997, ISBN 3-430-15953-9. ;
 Christopher Hobbs: Medicinal Mushrooms. Botanica Press, Santa Cruz 2003, ISBN 1570671435. ;

Enllaos externs.
 Fotografies d'exemplars de pipa i de preparats mdics fets amb aquest fong.;
 Fotografia i descripci de la pipa. ;
 s de la pipa en diversos tractaments mdics. ;
 Propietats medicinals de la pipa. ;
 Efectes medicinals del consum de la pipa. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207957" title="Vladimir Propp" nonfiltered="1558" processed="1556" dbindex="86581">


Vladimir Jakovlevich Propp (en rus:                         ), (Sant Petersburg; 29 d'abril de 1895 - Leningrad; 22 d'agost de 1970) fou un erudit rus dedicat a l'anlisi dels components bsics dels contes populars russos per identificar els seus elements narratius irreductibles ms simples.

La seva obra cabdal, Morfologia del conte (Morfologija skasky) es public en rus l'any 1928; tot i que influ Claude Lvi-Strauss i Roland Barthes, fou prcticament ignorada a occident fins que fou traduda a l'angls als anys 1950.

Analitz els contes populars fins que descobr una srie de punts recurrents que desenvolupaven una estructura constant en totes aquestes narracions. s all que es coneix com a "les funcions de Propp". Els seus crtics li retreuen que oblidi la construcci verbal dels contes tot i ser sobretot literatura.

 Les funcions de Propp .

Sn una srie de trenta-un punts recurrents en tots els contes de fades populars. Malgrat que no tots surten en tots els contes, la seva funci bsica sovint roman i l'ordre s sempre el mateix.

 Allunyament. Un dels membres de la famlia s'allunya.
 Prohibici. Una prohibici recau sobre l'heroi.
 Trangressi. Es transgredeix la prohibici.
 Coneixement. L'antagonista entra en contacte amb l'heroi.
 Informaci. L'antagonista rep informaci sobre la vctima.
 Engany. L'antagonista enganya l'heroi per apoderar-se d'ell i dels seus bns.
 Complicitat. La vctima s enganyada i aix ajuda l'agressor.
 Malifeta. L'antagonista origina un perjudici a un dels membres de la famlia.
 Mediaci. Es fa pblica la malifeta, hom formula una petici o ordre a l'heroi, se li ho permet o se l'obliga a marxar.
 Acceptaci. L'heroi decideix marxar.
 Marxa. L'heroi marxa.
 Prova. El donant sotmet l'heroi a una prova que el prepara per rebre una ajuda mgica.
 Reacci de l'heroi. L'heroi supera o no una prova.
 Regal. L'heroi rep un objecte mgic.
 Viatge. Es condueix l'heroi a un altre regne, on hi ha l'objecte que cerca.
 Lluita. L'heroi i el seu antagonista s'enfronten en un combat directe.
 Marca. L'heroi queda marcat.
 Victria. L'heroi ven l'antagonista.
 Esmena. Es repara la malifeta.
 Retorn. L'heroi torna a casa.
 Persecuci. Es persegueix l'heroi.
 Socors. S'auxilia l'heroi.
 Retorn d'incgnit. L'heroi retorna, a casa seva o a un altre regne, sense que el reconeguin.
 Fingiment. Un falso heroi reivindica els xits assolits que no li corresponen.
 Tasca difcil. Hom proposa a l'heroi una missi difcil.
 Compliment. L'heroi du a terme la missi difcil amb xit.
 Reconeixement. Hom reconeix l'heroi.
 Desenmascarament. El fals heroi queda en evidncia.
 Transfiguraci. L'heroi rep una nova aparincia.
 Cstig. L'antagonista s castigat.
 Noces. L'heroi es casa i puja al tron.

Personatges tipus.
Tamb desenvolup una srie de persinatges arquetpics de tots els contes populars:
L'heroi o protagonista;
El dolent;
El donant (la persona que ajuda l'heroi amb un objecte o consell);
El mag ;
La princesa;
El rei o pare de la noia;
El desencadenant de l'acci;
L'usurpador;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207958" title="Brtolo de Sassoferrato" nonfiltered="1559" processed="1557" dbindex="86582">

Brtolo de Sassoferrato (Sassoferrato (Itlia), 1314 - Perusa (Itlia), 13 de juliol de 1357), fou un dels ms insignes juristes de l'Europa continental del segle XIV, i el major exponent de l'escola jurdica dels comentaristes o post-glossadors. 

Biografia.

Estudi dret civil a la universitat de Perusa i a la universitat de Bolonya, on aconsegu la licentia docenti el 1334. Fou deixeble de Cino de Pistoia.

El 1339 comen la docncia del dret a Pisa i posteriorment a Perusa, d'on n'obtingu la ciutadania honoraria el  1348. L'any 1355, l'emperador Carles IV el nomen consiliarius seu.

A Perusa tingu com a deixebles, entre altres, Baldo degli Ubaldi i els germans d'aquest, Angelo i Pietro. 

Mor a l'edat de 43 anys.

Obres.

Malgrat la seva vida breu, Brtolo va deixar un extraordinari nombre d'obres.

Va escriure comentaris sobre totes les parts del Corpus iuris civilis de Justini (llevat de les Institucions).

Escrigu tamb nombrosos tractats sobre matries especfiques, entre els quals el seu fams llibre sobre el dret dels rius  (De fluminibus seu Tyberiadis). Fou tamb un prolfic autor de dictamens jurdics (se'n coneixen com a mnims  400 consilia), escrits a petici de particulars. 

Sn molt rellevants les seves concepcions jurdiques relatives a les relacions entre l'Esglsia i l'Imperi- Amb el seu tractat sobre el dret de represlia esdevingu un dels fundadors del dret internacional privat. 

A ell es deu la introducci d'un gran nombre de conceptes jurdics, que han passat a formar part de la tradici jurdica europea, en particular en l'rea dels conflictes jurisdiccionals --un camp de gran actualitat en el segle XIV a Itlia, on cada ciutat tenia les seves lleis o estatuts i els seus propis costums--.

Empremta en el lxic.

La paraula catalana brtul ("agafa els brtuls i ves-te'n d'aqu"), no recollida en el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, per s en el Diccionari catal-valenci-balear , prov del mot castell "brtulos" que segons Joan Coromines t per orgen la referncia als llibres de Brtolo de Sassoferrato.


Bibliografia.
 Maria Ada Benedetto (1958) . Bartolo da Sassoferrato. A Novissimo Digesto Italiano. Vol 2. ISBN 88-02-01797-2. pp. 279-280. (en itali);
 Friedrich Carl von Savigny (1850). Geschichte des rmischen Rechts im Mittelalter. Vol. 6. pp. 137-184. (en alemany);
 Walter Ullmann (1962). Bartolus and English Jurisprudence. A Bartolo da Sassoferrato. Studi e Documenti per il VI centenario. Vol. 1. pp. 47-73. (en angls);
 Diego Quaglioni. Politica e diritto nel Trecento italiano : il De tyranno di Bartolo da Sassoferrato, 1314-1357 / Diego Quaglioni ; amb l'edici crtica dels tractats De guelphis et gebellinis, De regimine civitatis i De tyranno. - Firenze : L. S. Olschki, 1983. - 257 p (en itali).

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207959" title="Museu Picasso de Mlaga" nonfiltered="1560" processed="1558" dbindex="86583">
 

El Museu Picasso de Mlaga, inaugurat el 27 d'octubre de 2003, t la seva seu al Palau de Buenavista de Mlaga i en ell s'exposen de forma permanent ms de 200 obres de Pablo Picasso, entre pintures, dibuixos, escultures, cermiques i gravats, que abasten tots els perodes del pintor. 

Les obres de remodelaci del Palau de Buenavista han propiciat el descobriment en el subsl d'antigues restes fenicis (datats a partir del segle VI aC), romans, que s'han respectat i integrat en la nova disposici de l'edifici, i que poden tamb ser visitats pel pblic, juntament amb les creacions de Picasso. 

Histria del museu.
El 1996 la Junta d'Andalusia va adquirir el Palau dels Comtes de Buenavista, antic Museu de Belles Arts, amb la intenci de convertir-lo en el primer museu dedicat a l'obra de Picasso de Mlaga, la seva ciutat natal. 

El 21 d'octubre de 1997, es va constituir la Fundaci Museu Picasso (de carcter cultural i privat) per la qual es va signar un acord de cessi d'obres entre Christine Ruiz Picasso i Bernard Ruiz i la Junta d'Andalusia. En la constituci de la qual la Junta d'Andalusia cedeix l's durant 50 anys del Palau de Buenavista i Christine Ruiz Picasso el ple domini d'obres de Pablo Ruiz Picasso. La seva primera directora va ser Carmen Gimnez, promotora de dues exposicions sobre Picasso organitzades a Mlaga en els anys 90 i una de les impulsores del museu. 

El 2006, amb 342.824 visites, va ser el segon museu ms visitat d'Andalusia, desprs del Museu Taur de la Real Maestranza de Cavalleria de Ronda.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207961" title="68 Aquarii" nonfiltered="1561" processed="1559" dbindex="86584">
68 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,24. s una estrella amb un elevat moviment propi. T la designaci HD 215721 en el Catleg Henry Draper.


Enllaos externs.
SIMBAD, 68 Aquarii;
Imatge Aladin sky atlas;
Imatge Aladin previewer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207962" title="Jean Renoir" nonfiltered="1562" processed="1560" dbindex="86585">

Jean Renoir (15 de setembre, 1894 - 12 de febrer, 1979), va ser un director de cinema, guionista i actor francs. Era el segon fill del fams pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir. Les seves pellcules, que durant molt temps van ser menyspreades i incompreses, apareixen avui dia com obres clau dins del desenvolupament de la histria del cinema francs entre 1930 i 1950, abans que s'inicis a Frana la Nouvelle vague. La influncia sobre el cinema de Franois Truffaut s especialment notable.

 Biografia .

 Inicis .

Desprs d'uns estudis mediocres, Jean Renoir s'allista en el cos de dragons en 1912. Soldat durant la Primera Guerra Mundial, servir en l'aviaci a partir de 1916. Patix una ferida en la cama que el far coixejar tota la vida. 

En 1920, es casa amb una de les models de son pare, Andre Heuchling, i obri un taller cermic. L'estrena, en 1921, de la pellcula de Erich von Stroheim, Manilles frvoles (Foolish Wives) ser determinant en la seua futura carrera com a cineasta.

El seu primer llargmetratge, La Fille de l'eau (1924), s una faula buclica amb esttica impressionista, en el que participen la seua jove esposa, que havia adoptat el pseudnim de Catherine Hessling, i el seu germ major, Pierre Renoir. La tbia acollida que es dispensa a la pellcula no desanima el cineasta, que poc desprs s'aventurar en una costosa producci, Can de bressol, basada en la novela homnima de mile Zola, en 1926. Per a finanar-la vendr alguns dels llenos de son pare que havia heretat. Ms avant es llanar a una srie de pellcules d'inspiraci diversa (La Petite Marchande d'allumettes, basada en el relat de Hans-Christian-Hans-Christian Andersen, 1928 ; Tire-au-flanc, comdia militar, 1928 ; On purge Beb, basat en Georges Feydeau, 1931) que no sempre van convncer el pblic.

 El perode realista .

La Berganta (1931) marca un canvi en l'obra de Jean Renoir. s una de les primeres pellcules sonores, adaptada partint d'una novella de Georges de La Fouchardire; La Berganta va donar a Michel Simon un dels seus millors papers, el d'un petitburgus zels, assass i desmanotat.

Desprs de La Nuit du carrefour (basada en Georges Simenon, 1932), en la que Pierre Renoir interpretava al comissari Maigret, el director dirigir una srie impressionista d'obres mestres: Boudou salvat de les aiges (una altra vegada amb Michel Simon, 1932), El crim de Monsieur Lange (amb Jules Berry, 1935), Una partida de camp (1936) en la que el seu nebot Claude Renoir s l'autor de la fotografia, i Els baixos fons (amb Louis Jouvet, 1936). Buscant inspiraci en les novelles de Gorki o en els relats de Maupassant, Jean Renoir demostra un agut sentit de la realitat, que posa al servei d'un autntic naturalisme potic.

 El comproms poltic .

A poc a poc anir buscant la collaboraci de Jacques Prvert i Roger Blin, que donen a la seua producci una dimensi obertament poltica, marcades per les idees del Frente Popular: La vie est  nous, (1936), El crim de Monsieur Lange, La Marsellesa, (1938). Aquesta tendncia obrir el cam al neorealisme italian.
Abans de la Segona Guerra Mundial, Jean Renoir tracta de promoure un missatge de pau amb La gran illusi (1937), en la que participen (en un homenatge) son pare espiritual Erich von Stroheim i Jean Gabin. En La bstia humana (1938), tracta de posar davant de la pantalla els compromisos socials de l'poca. En la seua obra mestra, La regla del joc (1939), preveu l'afonament dels valors humanistes i traa un quadro sense cap condescendncia sobre els costums de la societat francesa.

 L'etapa nord-americana .
 
Exiliat en els Estats Units en 1940 (deixar inconclusa una adaptaci de Tosca de Victorien Sardou, que al final rodar Carl Koch), Jean Renoir adquirix la nacionalitat nord-americana. Encara que s'adapta difcilment a l'univers de Hollywood, dirigix a pesar de tot algunes pellcules per encrrec, en especial pellcules de propaganda, com Aquesta terra s meua, amb Charles Laughton en  1943 o Salute to France 1944 i adaptacions literries (Memries d'una donzella, basat en Octave Mirbeau, 1946), abans de viatjar a la ndia per a rodar El riu (The River, 1951), pellcula en color, contemplativa i serena, amb un humanisme a vegades desencantat. Aquesta pellcula desenvolupar una important influncia en el propi cine de l'ndia.

 Les seues ltimes pellcules .

De volta a Europa a principis dels anys 1950, Jean Renoir encara rodar Li Carrosse d'or (basat en Prosper Mrime, 1952), French Cancan (amb Jean Gabin i Franoise Arnoul, 1955), Elena i els hmens (amb Ingrid Bergman i Jean Marais, 1956) i Li Caporal pingl (basat en Jacques Perret, 1962). 

En trobar-se cada vegada amb majors dificultats per a produir la seua pellcules, es dedica a la televisi (Li Petit Thtre de Jean Renoir, 1969-1971) i es dedica amb major inters a l'escriptura: publica un llibre sobre son pare, Renoir, mon pare (1962), la seua autobiografia, La meua vida i les meues pellcules (1974), un assaig (Escrits 1926-1971, 1974), algunes obres de teatre (Orvet, 1955) aix com diverses novelles (Els Quaderns del capit Georges, 1966 ; El crim de l'angls, 1979). 

En 1970, es retira i se'n va a viure a Beverly Hills, on mor en 1979.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207963" title="CEMT" nonfiltered="1563" processed="1561" dbindex="86586">
La Conferncia europea dels ministres de transport o CEMT, en  European Conference of Ministers of Transport (ECMT) s una organitzaci intergovernamental que es va crear a Brusselles el 17 d'octubre de 1953. 44 socis, 7 estats associats i un estat observador formen la conferncia.

A Europa, el CEMT vol estimular la creaci d'un sistema de transport integrat que s a la vegada secur, efica, rendible i ecolgic.

A la reuni de Dubln al maig de 2006 el consell dels ministres va decidir de crear l International Transport Forum (ITF), un grup molt ms ample. Els socis fundadors sn els 51 estats i estats associats. S'espera que altres pasos s'ajuntaran aviat. Aquest frum procurar cada any una oportunitat als ministres de transport de discutir junts amb organitzacions no governamentals, subjectes d'importncia mundial referent al transport. Uns dels seus projectes s la normalitzaci i la classificaci de les vies navegables, coneguda com la classificaci CEMT.

Centre de recerques.
Al 2004, la CEMT i la OCDE van decidir de fusionar els seus serveis de recerques en crear el Joint Transport Research Centre o JTRC. Aquest centre condueix programes de recerca cientfica respecte a tots els modes de transport interior i els enllaos intermodals que han d'ajudar els poltics als estats membres de determinar la seva estratgia de desenvolupament.

Socis.
Albnia, Alemanya, Armnia, Austrlia, ustria, Azerbaidjan, Blgica, Bielorssia, Bsnia i Hercegovina, Bulgria, Canad, Corea del Sud, Crocia, Dinamarca, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Estats Units, Estnia, Finlndia, Frana, Gergia, Grcia, Hongria, Irlanda, Islndia, Itlia, Jap, Letnia, Liechtenstein, Litunia, Luxemburg, Macednia, Malta, Mxic, Moldvia, Montenegro, Noruega, Nova Zelanda, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Regne Unit, Romania, Rssia, Srbia, Sucia, Sussa, Turquia, Txquia, Ucrana.

Enllaos externs.
CEMT  i ;
JTRC  i ;
ITF  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207967" title="Gegants de Montblanc" nonfiltered="1564" processed="1562" dbindex="86587">

Els gegants de Montblanc van ser construts a Barcelona l'any 1864 per un import de 300 duros i sn  considerats uns dels gegants ms antics del Principat. Montblanc, vila de la Conca de Barber, s una vila amb gran tradici gegantera i l'any 2006 va ser proclamada Ciutat Gegantera de Catalunya. La vila compta amb una parella de gegants, datats de l'any 1864, i una colla de capgrossos anomenats popularment nanos, datats de finals del segle XIX o principis del segle XX ja que se'n desconeix la data exacta de construcci.

 Descripci .
Els gegants de Montblanc no tenen noms propis i la poblaci els coneix com el Gegant i la Geganta. El Gegant, dissenyat per adoptar un aire senyorial i d'autoritat propi del senyor de la vila, subjecta la carta de poblaci atorgada pel comte-rei Alfons I el 1163. En canvi, la Geganta, molt elegant i noble, porta un ram de flors a la m dreta i un fi mocador de seda a la m esquerra.

 El ball .
Durant els primers anys d'existncia, els gegants de Montblanc ballaven giravoltant i fent-se mtues reverncies al comps d'un flaviol. A principis del segle XX, els gegants van comenar a ballar al so de la banda municipal que acompanya el consistori, i partir de la dcada de 1920, es va introduir el ball del pasdoble que s'ha mantingut, amb petites variacions, fins a l'actualitat. Entre els pasdobles ballats pels gegants de Montblanc cal destacar l'Amparito Roca, un pasdoble compost el 1925 pel msic i compositor barcelon Jaume Teixidor (1884-1957). Els gegants de la vila ducal ballen al comps d'aquest emblemtic pasdoble acompanyats pels crits dOl! de la gent en els moments lgids de la pea.

 Actualitat .
Des del 1992 la vila disposa d'una rplica de la parella centenria de gegants, feta amb fibra de poliester. Amb aquesta reproducci es va aconseguir reduir el pes dels gegants de manera considerable. Aix, el Gegant ha passat de 71,5 Kg a 52 Kg i la Geganta ha passat de 60,5 Kg a 42 Kg.

 Els Nanos .
Els Nanos s el nom com es coneixen els capgrossos de Montblanc. Se'n desconeix la data exacta de la seva construcci, encara que s molt probalble que es fessin al poc temps d'adquirir els gegants, ja que a l'any 1911 es trobaven en fora mal estat i requerien reformes importants.

Inicialment, els Nanos eren 12 capgrossos, sis homes i sis dones, que formaven sis parelles. Els homes portaven tricorni i perruca i les dones vestien cfies de diferents colors. Botaven i ballaven al voltant del gegants al so del flaviol i eren controlats per un diable que portava un vestit vermell amb banyes i cua. 

Els nous Nanos sn iguals que els anteriors i es van presentar a la poblaci el dia 6 de setembre de 1981 en el marc de les Festes de la Mare de Du de la Serra com a quatre parelles. Finalment, l'any 2006, tamb en el marc de les Festes de la Mare de Du de la Serra es van presentar dues noves parelles que van completar les sis parelles que hi havia inicialment. La presentaci dels nous Nanos es va realitzar enmig d'un espectacle de Comediants.

Normalment dansen conjuntament amb els gegants, al so de la mateixa msica, per tamb tenen balls prpis com el Ball de Nanos'.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207969" title="Orde de Bogdan Khmelnitsky" nonfiltered="1565" processed="1563" dbindex="86588">

L'Orde de Bogdan Khmelnitsky (Rus:                          ) s un orde militar sovitic, establert en honor a Bogdan Khmelnitsky (un prncep ucrans del segle XVII), establert pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. Consta de 3 classes, sent el grau superior la 1 classe. La 1 i la 2 Classe van ser instaurades el 10 d'octubre del 1943, i la 3 el 14 de gener del 1944.

Es colloca a la part dreta del pit. Se situa desprs de l'Orde de Nkhimov del grau que correspongui. La 3 classe se situa desprs de l'Orde de Kutuzov de 3 classe.

La 1 classe va ser atorgada 323 cops (amb 10 unitats condecorades); la 2, 2390 (850 unitats), i la 3, 5.738 vegades (216 unitats).

 Requeriments .

Atorgada als oficials i homes de l'Exrcit, Flota de Guerra, Lders Partisans i Guerrillers pel valor en les operacions de combat, la decisi especial i les habilitats en les operacions de combat, aix com per la valentia, l'abnegaci i el patriotisme en la lluita per l alliberament de la Ptria dels invasors nazis. 

La 1 Classe la reben els comandants de front, de flota, d'exrcit, de flotilla, els seus suplents, els caps d'Estat Major, els caps de direccions operatives dels departaments i els caps dels destacaments de guerrillers per:
 Aplicar amb xit maniobres que tenen com a resultat l'alliberament de la regi o ciutat que tenen una significaci especial;
 Per les accions partisanes que tenen com a resultat la destrucci de l'estat major enemic, la conquesta de la seva base militar, per la destrucci de grans transports amb tropes i material enemic, i per les accions de combat realitzades juntament amb l'Exrcit Roig que tenen com a conseqncia l'alliberament de parts importants de territori sovitic.
La 2 Classe la reben els caps de cos, de divisi, de brigada i regiment, els seus suplents, els caps d'estat major, els caps dels destacaments de partisans, els seus suplents i els seus caps d'estat major per:
 La ruptura de les lnies de l'enemic, l'xit operatiu per l'acceleraci de cursos d'aigua, per l'exploraci profunda a rereguarda que t com a resultat la pertorbaci de les comunicacions de l'enemic i es causen danys a les seves bases de rereguarda;
 Per les accions partisanes que tenen com a resultat l'alliberament de sovitics presos dels alemanys, son pertorbades les comunicacions i enllaos o sn destruts els transports enemics.
La 3 classe la reben des dels soldats fins als caps de batall per:
 La iniciativa i decisi del cap de sotsdivisi en l'operaci de combat que ha ajudat a la derrota enemiga o a la captura d'una localitat o posici important.
 Pel valor i ingeni del cap de partisans per la realitzaci amb xit de les operacions de combat que porten al fracs de les mesures militars enemigues i grans prdues.
 Per la iniciativa personal, valor i persistncia en l'execuci de la missi de combat que contribueix a l'xit.

 Histria .

Va ser instituda als dies de l'alliberament d'Ucrana, desprs de la proposta del General d'Exrcit N.S. Hrushcheva, membre del Consell de Guerra del 1r Front Ucrans, i la causa va ser rpidament recolzada pel director de cinema ucrans A.P. Dovzhenko i pel poeta Mikola Bazhan. 

Si b als estatuts de l'orde no s'estipulava que el Front Ucrans tingus preponderncia per obtenir-la, la veritat s que la majoria dels receptor formaven part d'aquest front. Aix probablement tamb s'explica pel fet de l'enorme quantitat de partisans que operaven a Ucrana (aquests eren mpliament condecorats amb aquest orde, tamb pel fet de qu Bogdan Khmelnitsky s l'heroi nacional d'Ucrana).

El projecte del disseny recaigu sobre el pintor A.S. Pastxenko. La comissi aprov el seu disseny, per per a l'elaboraci definitiva del projecte tamb collabor el pintor N.I. Moskaleva (autor dels ordes de Glria i de Kutuzov). El cisellat definitiu va ser fet pel gravador V.Sokolov.

L' Orde de Bogdan Khmelnitsky de 1 classe n1 va ser concedida pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 26 d'octubre de 1943 al Major-General A.I. Danilovu, del 12 Exrcit del 3r Front Ucrans per l'alliberament de la ciutat de Zaproroje (el mateix dia va ser ascendit a Tinent General). Entre la resta de receptors, figuren els futurs Mariscals de la Uni Sovitica Sergei Biriuzov, Kirill Moskalenko, Matvei Zakharov i Petr Koxevoi.

La primera concessi de la 2 classe va ser el 26 d'octubre de 1943 pel cap de batall major B.V. Tarasenko, pel manteniment del pas per un pont al Dniper durant un atac.
Entre els receptors de la 2 classe hi ha diversos empleats a les seccions de contraespionatge i del NKVD, entre ells el Cap del Departament Especial del 3r Front Ucrans General d'Exrcit Ivaxutina i el Cap de la Divisi del NKVD Tinent General Donskova.

La primera concessi de la 3 classe va ser el 14 de gener de 1944. Al decret de concessi es citen les operacions  reeixides del grup partis ucrans que particip en l'alliberament de la ciutat d'Ovruch. Entre els receptors de la 3 classe figura l'infant de marina P.H. Dubinda, Heroi de la Uni Sovitica i que obtingu de forma simultnia els 3 graus de l'Orde de Glria. 

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, el president d'Ucrana Leonid Kuchma la va restablir el 3 de maig de 1995, commemorant el 50 aniversari de la Victria a la Gran Guerra Patritica.

 Disseny . 

Una estrella de 5 puntes convexa, de la que surten feixos raigs piramidals entre les puntes. Al centre hi ha un medall amb la imatge de Bogdan Khmelnitsky, amb un ceptre a la m dreta. A la part superior del medall apareix el seu nom en carcters ucranesos "BOGDAN             ". Al voltant del medall hi ha una filigrana gravada i dues simitarres.
 
La insgnia de 1 classe fa 55mm d'ample i, els raigs, 48mm. El medall t 22mm d'ample. La insgnia s de plata, llevat el medall i els raigs sn d'or.
La 2 classe s idntica a la primera, llevat que els raigs sn de plata. 
La 3 classe fa 45mm d'ample i, els raigs, 48mm, i s tota de plata.

Queden subjectes a l'uniforme mitjanant un cargol. 

El gal de l'orde s de seda de color blau, de 24mm d'ample, amb franges verticals blanques: el de 1 classe t una franja al mig de 5mm d'ample; el de 2 classe t dues franges als laterals de 3mm d'ample, i el de 3 classe t una franja al mig i als costats de 2mm cadascuna.
La 1 classe s blau amb una franja grisa al mig. La 2 classe s blau amb una franja grisa als costats, i la 3 classe s blau amb una franja grisa als costats i al mig.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207970" title="Carles Galts de Ruan" nonfiltered="1566" processed="1564" dbindex="86589">
Carles Galts de Ruan , anomenat tamb mestre Carl a Barcelona i Lleida i maestre Carln a Sevilla, (Rouen, Frana, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gtic francs. 

Coneixem la seva procedncia per l'acta al Tribunal de les Coltellades del 20 de gener de 1413 als Llibres de Crims, on compareix per una baralla i que diu: ..mestre Carl piquer, mestre de la Seu de Lleida natural de la ciutat de Ruan del regne de Frana.. 

Es va desplaar a Barcelona per a treballar a la seva catedral, on va projectar en paper de pergam, l'any 1408, les traces de la faana principal, que a pesar de no haver-se portat a terme, a la fi del segle XIX la realitzaci de la faana neogtica es va executar per Josep Oriol Mestres inspirant-se en el seu projecte. 

Va dirigir la construcci de la La Seu Vella de Lleida des del 28 de mar de 1410 fins a l'any 1427, segons la darrera documentaci. La construcci del campanar i el seu tancament va ser obra d'ell. 

A Sevilla va treballar a la seva catedral de l'poca gtica, coneixent-se-li amb el nom de maestre Carln, documentat des del 25 de maig de 1435 amb el pagament de 1000 morabats com mestre major i segueix sortint a diverses notes fins a 1448 que, a un document, s'indica que ja no habita la casa dels mestres majors de la catedral, creient-se que va ocrrer la seva mort per aquesta data.

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona;

Referncies.
CARRERAS CANDI, F. Les obres de la catedral de Barcelona, Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, 1913-1914, p. 443. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207972" title="La flor romanial" nonfiltered="1567" processed="1565" dbindex="86590">
La flor romanial s una rondalla ambientada a l'illa de Mallorca. Surt recollida al tom II de l'Aplec de Rondalles Mallorquines recopilades per Antoni M. Alcover i editada per Francesc de Borja Moll.

Argument.


s la histria d'un rei que t una malaltia difcil de curar. Per guarir-lo, noms existeix una flor, la flor romanial, que no ha vist ning mai. Llavors, el rei envia els seus tres fills a cercar aquesta flor, amb la promesa de donar la corona en morir a qui la trobi. Els tres germans queden en un punt i acorden veure's en aquell punt un any desprs. El germ petit, en Bernadet, que actua d'heroi, rep l'ajuda d'una guila  que era maltractada pels altres dos germans  que l'ajuda a cercar la flor romanial. Quan ja l'han agafat, ja passat l'any, tornen al punt de partida, on es troba amb Joanot, el germ gran, el qual, tot gels, l'enterra i li pren la flor. Joanot i l'altre germ tornen a palau i ofereixen la flor al pare, la qual el guareix en noms tocar-li la ferida. Quan el rei era a punt de nomenar successor el germ gran, un pastor passa per l'arena on enterraren en Bernadet, per on havia sortit un cabell de canya, que bufa el pastor i del qual sonen les paraules de Bernadet:
Oh pastor, lo bon pastor,
tu em toques i no em fas por,
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Llavors, el pastor acudeix a palau a mostrar aquella canya, per on bufen tots els membres de la famlia, l'ltim del quals fou Joanot que, en fer sonar la canya, sort:
Oh germ, lo mal germ,
tu em toques i em fas mal.
M'enterrares dins l'arena
per la flor romanial.
Tot d'una, acudeixen all on Bernadet est enterrat i el troben viu  un brot de la flor romanial que duia el feia inmune a les agressions , per la qual cosa el germ gran s desposset de la corona, que passa a ser de Bernadet.

 Versions .

Aquesta rondalla ha estat condensada en un poema de Gabriel Janer Manila i Feliu Gasull i musicat per Maria del Mar Bonet.
Tamb ha estat versionada en dibuixos animats per Roser Capdevila a Les tres bessones i fou gravada per Xesco Boix en el disc La flor romanial.

Enllaos externs.

 Versi lrica de Janer Manila i Gasull;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207975" title="Gran Premi d'Alemanya del 1968" nonfiltered="1568" processed="1566" dbindex="86591">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1968, disputat al circuit de Nrburgring  el 4 d'agost del 1968.

 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Jacky Ickx   9' 04. 0;
 Volta  rpida:  Jackie Stewart   9' 36. 0     a la volta 8.








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207976" title="Baldo degli Ubaldi" nonfiltered="1569" processed="1567" dbindex="86592">
Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itlia, 2 d'octubre de 1327   Pavia, Itlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista itali, deixeble de Brtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pdua i Pavia. 

Biografia.

Germ dels juristes Angelo i Pietro, estudi dret civil a Perusa i, probablement, dret cannic a Siena. A Perusa fou mestre de Paolo di Castro i del cardenal Francesco Zabarella, i posteriorment de Pierre Roger de Beaufort, que el 1370 fou elegit papa amb el nom de Gregori XI. 

Desprs del cisma d'occident (1378), el papa Urb VI el requer al seu costat com a conseller jurdic per a recolzar-lo enfront de l'antipapa Climent VII d'Aviny. 

Obres.

Fou autor de nombrosos Comentaris a les diverses parts del Corpus Iuris Civilis de Justini, als tres llibres de les Decretals i als Libri feudorum.

En el dret pblic segu la via traada per Brtolo i va estendre el principi rex in regno suo est imperator als municipis, respecte als quals sostingu que, malgrat estar subjectes a l'autoritat imperial, tenien el dret d'elegir lliurement els seus governants, essent suficient a tal fi el consentiment tcit de l'emperador  (teoria posteriorment represa per Coluccio Salutati). 

Entre les seves principals obres destaquen: els Tractats de syndicatu officialium, de duobus fratribus, de significatione verborum, de pace Constantiae, de feudis i la Summula respiciens facta mercatorum, que cont una srie d'observacions i principis  (Consilia) que va formular quan era consultor de l'art del comer de Perusa, i que van assentar les bases per a la formaci del dret mercantil. 

A Baldo es deu, tamb, el primer estudi sobre la lletra de canvi. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207981" title="Lntul" nonfiltered="1570" processed="1568" dbindex="86593">
Lntul (Lentulus) fou el nom d'una de les principals famlies patrcies de l'Antiga Roma, branca de la gens Cornlia. Ms tard apareixen alguns Lntuls plebeus (fins que aquesta divisi va deixar de ser rellevant) per no eren membres originals de la famlia sin descendents de lliberts. El nom derivava de "lens" (llenties). Una branca de la famlia fou la dels Lntul Marcell (Lentuli Marcellini) i una altre la dels Cornelis Lntuls de renom Caud. Al principi de l'Imperi, amb el nom d'Escipi, es van arrogar la propietat del monument funerari de la Torre dels Escipions a Tarraco.

 Genealogia dels Lntuls .

 Branca antiga .
Luci Corneli Lntul, senador;
 Luci Corneli Lntul I, cnsol;
 Servi Corneli Lntul, cnsol;
 Tiberi Corneli Lntul;
 Luci Corneli Lntul II, cnsol;
Luci Corneli Lntul Caud, cnsol;
Luci Corneli Lntul Caud, edil curul;
Gneu Corneli Lntul I,  cnsol;
Luci Corneli Lntul Llop, cnsol;
Luci Corneli Lntul III, cnsol;
Publi Corneli Lntul, cnsol;
Publi Corneli Lntul, magistrat;
Publi Corneli Lntul Sura, cnsol;
Publi Corneli Lntul Caud , pretor;
?Corneli Lntul, pretor;
?Gneu Corneli Lntul III, cnsol;
Gneu Corneli Lntul Clodi, cnsol;
Gneu Corneli Lntul Clodi;
Publi Corneli Lntul Caud , cnsol;


Branca segona .

Servi Corneli Lntul, edil curul;
Servi Corneli Lntul, ambaixador i pretor;
Luci Corneli Lntul, pretor ;
Publi Corneli Lntul, ambaixador;

 Lntuls a l'Imperi .

Gneu Corneli Lntul IV, ugur i cnsol;
Cos Corneli Lntul Getlic, cnsol;
Cos Corneli Lntul, cnsol;
Cos Corneli Lntul, cnsol;
Gneu Corneli Lntul Getlic, cnsol;

Tots els Lntuls destacats .
Luci Corneli Lntul, senador rom. ;
Luci Corneli Lntul I, cnsol el 327 aC ;
Servi Corneli Lntul, cnsol el 303 aC;
Luci Corneli Lntul II, cnsol el 275 aC;
Luci Corneli Lntul Caud, cnsol el 237 aC;
Publi Corneli Lntul Caud, cnsol el 236 aC;
Luci Corneli Lntul Caud, edil curul el 209 aC.
Publi Coprneli Lntul Caud, pretor el 204 aC ;
Publi Corneli Lntul, pretor a Siclia el 214 aC;
 Gneu Corneli Lntul I, cnsol el 201 aC;
Luci  Corneli Lntul III, cnsol el 199 aC;
Luci Corneli Lntul Llop, cnsol el 156 aC;
Corneli Lntul, pretor el 134 aC ;
Gneu Corneli Lntul  III, cnsol el 97 aC;
Publi Corneli Lntul, cnsol sufecte el 162 aC;
Publi Corneli Lntul, magistrat rom;
Publi Corneli Lntul Sura, cnsol el 71 aC ;
Publi Corneli Lntul Espinter, cnsol el 57 aC ;
Publi Corneli Lntul Espinter, proqestor i propretor d'sia;
Gai Corneli Lntul (Caius Cornelius Lentulus), un dels triumvirs coloniae deduc. de l'any 199 aC;
Gneu Corneli Lntul II, cnsol el 146 aC;
Gneu Corneli Lntul Clodi, cnsol el 72 aC ;
Gneu Corneli Lntul Clodi, militar rom;
Luci Corneli Lntul Crus, cnsol el 51 aC ;
Servi Corneli Lntul, edil curul el 207 aC;
Servi Corneli Lntul, ambaixador rom;
Publi Corneli Lntul, ambaixador rom;
Luci Corneli Lntul pretor, crrec que va tenir el 140 aC.
Luci Lntul, comissionat rom;
Gneu Lntul Vtia (Cnaeus Lentulus Vatia), notable rom esmentat per Cicer el 56 aC (ad Q. Fr. 2.3.5).
Luci Corneli Lntul Nger, flamen martialis;
Luci Corneli Lntul, flamen martialis;
Lntul Cruscelli, poltic rom;
Gneu Corneli Lntul IV, cnsol el 18 aC;
Gneu Corneli Lntul ugur, cnsol el 14 aC;
Luci Corneli Lntul IV, cnsol el 3 aC ;
Cos Corneli Lntul Getlic, consol el 1 aC ;
Cos Corneli Lntul, cnsol el 25 ;
Gneu Corneli Lntul Getlic, cnsol el 26;
Cos Corneli Lntul, cnsol l'any 60;
Lntul, actor de mims rom;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207982" title="Ou del diable" nonfiltered="1571" processed="1569" dbindex="86594">


L'ou del diable o fallus impdic (Phallus impudicus) presenta una peculiar forma de dispersi que consisteix en atreure insectes amb la forta olor que desprn la gleva, provocant que es dipositin damunt el cos fructfer i omplin les seves potes de la substncia gelatinosa que cont les espores, aconseguint aix la seva distribuci. 

Morfologia.
 
Cos fructfer: al principi en forma d ou, semienterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior del mateix color. En aquesta fase es pot reconixer si es talla per la meitat perqu presenta una zona central blanca, una capa intermitja de color verd oliva que correspon a la gleva i a la zona ms externa, davall la cutcula, una capa ocrcia gelatinosa que recobreix el cos fructfer. Quan el peridi s'obre, emergeix el cos fructfer, de 3 a 5 cm. d alt, de color blanc, en forma cnica, amb reticulacions que sobresurten, que s a on es disposa la gleva. La gleva s gelatinosa, de color verd oliva clar, inclou les espores i desprn una forta i desagradable olor a carn podrida.
 
Peu: d entre 10-20 x 2-3,5 cm d alt, esponjs, de color blanc.
 
Espores: ovalades, de 3-5 X 1,5-2 micres, disposades en la gleva, esporada groc pllid.

Hbitat.
 
Aquest bolet es troba des de la primavera fins a l'hivern en zones de pineda, encara que s'ha observat la seua presncia en alguns alzinars de l'illa de Mallorca, aix com a zones de bosc mixt.
 
Risc de confusi amb altres espcies. 

Es pot confondre amb Phallus hadriani que t l'ou de color rosa o violaci i creix a jardins. En l'estat primari es podria confondre a simple vista amb Clathrus ruber ja qu al principi tamb es desenvolupa sota terra en forma d ou.

Comestibilitat.

Quan es troba en l'etapa d'ou, la capa ms interna pot sser retallada amb un ganivet i menjada crua ja que s cruixent i amb un sabor atractvol. 

Aquest bolet es menja a Frana i Alemanya on s venut fresc, en conserva o emprat en l'elaboraci de botifarres.

A l'Edat mitjana va sser utilitzat per guarir la gota i com a una poci d'amor.

Bibliografia.

 Marchand, A. (1976) - Champignons du nord et du midi, volum IV (Gasteromycetes) pgina 376, Ed. Socit mycologique des pyrnes mditerranennes, Diffusion Hachette 1976, ISBN 84-399-4768-2.
 Lamaison, J.-L. et Polese, J.-M. (1998) - Grand guide encyclopdique des champignons, , Artmis ditions 1998, ISBN 2-84416-0005-0.

Enllaos externs.


 Fotografies d'ous del diable en diferents estats de maduresa.;
 L'ou del diable a l'Index Fungorum. ;
 Fotografia i informaci de l'ou del diable. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207990" title="Gran Premi d'Alemanya del 1969" nonfiltered="1572" processed="1570" dbindex="86596">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1969, disputat al circuit de Nrburgring  el 3 d'agost del 1969.

 Resultats .
Per incrementar el nombre de participants, els organitzadors van obrir la carrera als vehicles de la Frmula 2 (marcats amb fons groc) encara que aquests no es tinguessin en compte de cara a les classificacions del campionat.
 





 Altres .

 Pole:  Jacky Ickx   7' 42. 1;

 Volta  rpida:  Jacky Ickx   7' 43. 8  a la volta 7.








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207992" title="Charles de Freycinet" nonfiltered="1573" processed="1571" dbindex="86597">

Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un poltic francs que va nixer a Foix el 14 de novembre 1828 i mor a  Pars el 14 de maig 1923.

Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest perode va contribuir a l'expansi de la xarxa ferroviria i a la modernitzaci de les vies navegables. Va decretar una classificaci per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.

Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia lacitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatria. Es present com a candidat a la presidncia el 1885, sense xit.

El 1886 expuls els Pretendents a la corona de Frana. Es present altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.

El 1889 va esdevenir el primer ministre francs de la guerra que no era un militar. Port el servei obligatori a tres anys i modernitz l'equipament de l'exrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escndol de Panam, per torn aviat com ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclat, va prendre posici en contra d'ell.

Va ser membre de l'Acadmia Francesa de les Cincies des del 1882 i de l'Acadmie franaise des del 1890.

 Publicacions .
Trait de mcanique rationnelle (1858);
De l'analyse infinitesimale (1860 ; 1881);
Des pentes conomiques en chemin de fer (1861);
Emploi des eaux d'gout en agriculture (1869);
Principes de l'assainissement des villes (1870);
Trait d'assainissement industriel (1870);
Essai sur la philosophie des sciences (1896);
La Question d'gypte (1905);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207993" title="Gran Premi d'Alemanya del 1970" nonfiltered="1574" processed="1572" dbindex="86598">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1970, disputat al circuit de Hockenheimring  el 2 d'agost del 1970.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Jacky Ickx   ;
 Volta  rpida:  Jacky Ickx    2: 00. 5;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207995" title="Fetj" nonfiltered="1575" processed="1573" dbindex="86599">


El fetj o patata de bosc (Rhizopogon roseolus) s un fong semihipogeu, s a dir, es desenvolupa mig enterrat sota terra. 

Morfologia.

Esporfor: de 2 a 4 cm., en forma de patata, semihipogea, amb alguns rizomorfs, amb la cutcula un tant clivellada, d un color primer blanquins i aviat rosat o bru vermells. El peridi s rogenc violaci al tall i al seu interior es troba la gleva, a on es troben les espores. Aquesta al principi s de color crema a verds, passant a ser ms obscura fins a marr fosc en els exemplars de ms edat. La gleva est formada per petits lculs que fan que sigui espongiforme. Olor i sabor inapreciable, desagradable en els exemplars vells. 
 
Espores: ovalades, llises amb dues gotes lipdiques, de 7,5-11 x 3-3,5 micres, color groc plid. 
 
Hbitat.

Creix associat a pins i s prou freqent a Mallorca i Eivissa.

Risc de confusi amb altres espcies.
 
Es pot confondre amb altres espcies de Rhizopogon, totes bastant semblants entre s, com per exemple Rhizopogon luteolus que es de color oliva i no envermelleix.

Comestibilitat.
 
s comestible de jove encara que de poca qualitat.

Enllaos externs.

 Fotografies de fetjons en diversos estadis de maduresa.;
 Fotografia i descripci del fetj. ;
 Bibliografia sobre aquest bolet. ;
 Distribuci d'aquest bolet a la Pennsula Ibrica, a les Balears i a les Pitises. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="207997" title="Tremella mesenterica" nonfiltered="1576" processed="1574" dbindex="86601">



La tremella mesenterica (Tremella mesenterica) s un fong saprfit que es desenvolupa damunt troncs d arbres morts i es pot trobar en qualsevol poca de l any en alzinars si la humitat ambiental s elevada. 

Morfologia.
 
Cos fructfer: en forma de massa globosa, lobulada, ondulada i amb plecs que recorden un cervell o la part interna d un intest (d ac prov el seu nom cientfic), de 2 a 6 cm. de llarg per 1 a 3 cm. d altura, d un color groc molt viu amb tonalitats blanquinoses o fosques.
 
Himeni: es troba recobrint tota la superfcie del bolet. 
 
Peu: inexistent.
 
Carn: presenta una gran capacitat de retenci d aigua en temps humit, per la qual cosa presenta una consistncia gelatinosa i viscosa, sense olor o gust apreciables.
 
Espores: ellipsoidals de 9-15 x 8-12 micres, esporada blanca.

Hbitat.
 
Damunt branques d'alzina.

Risc de confusi amb altres espcies.
 
Es pot confondre amb Tremella encephala encara que la carn d aquesta s de color blanc o rosa blanquins, clarament diferenciable del groc viu de la Tremella mesenterica. 

Comestibilitat.
 
Comestible per sense valor culinari.

Bibliografia.

 Rgis Courtecuisse, Bernard Duhem : Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt : Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi : Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest fong en diferents estadis de desenvolupament.;
 Fotografia i descripci d'aquest fong. ;
 Article sobre aquest fong. ;
 Fotografia i descripci d'aquesta espcie. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208031" title="Camembert" nonfiltered="1577" processed="1575" dbindex="86603">



Camembert s un poble fancs del departament d'Orne, a la Baixa Normandia. s molt conegut per donar nom a un formatge, el Camembert.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208032" title="Brie" nonfiltered="1578" processed="1576" dbindex="86604">

En geografia, fa referncia a diferents localitats franceses:
 Brie (regi), una regi a prop de Pars, actual departament de Seine-et-Marne;
 Brie (Aisne), poble de l'Aisne (Picardia).
 Brie (Arige), poble de l'Arija (Migdia-Pirineus).
 Brie (Charente), poble de Charente.
 Brie (Ille-et-Vilaine), poble de l'Ille i Vilaine.
 Brie (Deux-Svres), poble de Deux-Svres.
 Brie (Somme), poble de Somme.

En gastronomia
 Un fams formatge, el Brie (formatge), de la regi del mateix nom a prop de Pars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208035" title="Guy de Montfort" nonfiltered="1579" processed="1577" dbindex="86605">
Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sis comte de Leicester Sim de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.

Va participar a la Batalla d'Evesham contra l'exrcit reialista del seu oncle, el rei Enric III d'Anglaterra, i el seu cos, el prncep Eduard. Tant el seu pare com el seu germ gran van morir durant la batalla, i Guy de Montfort va ser greument ferit i fet presoner.

Va estar presoner al Castell de Windsor fins la primavera de 1266, quan va subornar els seus captors i va fugir a Frana per reunir-se amb la seva famlia exiliada. Guy i el seu germ, Sim el jove, van voltar per Europa durant uns anys fins que van acabar establint-se a Itlia.

Guy va entrar al servei de Carles d'Anjou, servint-lo com a vicari general a la Toscana. All va casar-se amb una noble italiana, Margherita Aldobranderschi, amb qui tingus dues filles: Anastsia, que seria esposa de Romano Orsini, i Tomasina, que es casaria amb Pietro Vico.

Pel seu paper destacat a la Batalla d'Alba, Carles d'Anjou el nomen senyor de Nola.

El 1271 Guy i Sim van descobrir el seu cos Enric d'Almain (fill de Ricard, bar de Cornualla) a Viterbo, a l'esglsia de Sant Silvestre. Com a revenja de les morts del seu pare i germ a Evesham, Guy i Sim van assassinar Enric mentre suplicava pietat aferrat a l'altar. Per aquest crim els germans Montfort van ser excomunicats.

Sim va morir al mateix any a Siena. Guy, desposset de tots els seus ttols, es va veure obligat a tornar a entrar al servei de Carles d'Anjou. El 1287 va ser capturat pels almogvers a la batalla naval dels Comtes durant les vespres sicilianes. Va morir a la pres.

Entre els seus descendents directes, a travs de la seva filla gran Anastsia, hi trobem reis de Npols (s. XV), governants de Polnia (s. XVI), Ducs de Ferrera i Ducs de Guise.

Dante Alighieri situa a Guy, a la seva obra magna La Divina Comdia, al set cercle de l'infern, submergit en sang bullent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208037" title="Bandera de la Repblica Dominicana" nonfiltered="1580" processed="1578" dbindex="86606">

La bandera de la Repblica Dominicana s la bandera d'aquest pas del Carib.
La bandera nacional es composa dels colors blau mar i vermell fosc en els quarters alternats, aix el primer quarter blau s a la part superior esquerra, separats per una creu blanca, llarga com la meitat de l'alada d'un quarter i porta al centre l'escut de la repblica. La bandera de la marina mercant s el mateix que el nacional, sense l'escut (Article 95 de les disposicions generals de la constituci de la Repblica Dominicana)

 La histria de la bandera dominicana.



La bandera t els seus orgens en la bandera d'Hait de 1844 que, per la seva banda, prov de la bandera francesa sense la banda blanca, ja que els blancs van ser expulsats. 

L'historiador haiti Thomas Madiou aporta que el 26 de febrer de 1844 els insurgents no s'havien posat d'acord sobre la bandera que havia de ser hissada. Alguns deien que els colors de la bandera d'Hait havien de canviar, per Jos Joaqun Puello insistia en el fet que es podien usar aquests colors sobretot perqu si no ho feien podien haver-hi incidents greus. Per tant, es va deixar tal i com era i quan es fes la constituci ja canviaria. Juan Pablo Duarte va dir que hi introduirien una creu blanca i la proposici fou acceptada, ja que la creu esdevenia un smbol de llibertat. 

Aquesta primera bandera nacional presentava la mateixa distribuci que les bandes de colors de la bandera d'Hait: els quarters blaus a sobre i els vermells a baix. Les primeres banderes les van confeccionar diferents dones, de les quals Mara Trinidad Snchez, Mara Jess Pia, Isabel vente], Conception Bonn. Les senyoretes Villa van confeccionar la primera bandera dominicana que fou hissada a les terres de Cibao i que va arribar el 4 de mar a la ciutat de Concepcin de la Vega. Posteriorment, aquesta distribuci de quarters va canviar per tal que els colors s'alternessin com s en l'actualitat, aquest s la segona bandera nacional. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208038" title="Bandera d'Eslovquia" nonfiltered="1581" processed="1579" dbindex="86607">

La bandera d'Eslovquia s la bandera oficial d'aquest estat de l'Europa oriental. 

El territori d'Eslovquia va pertnyer durant molt temps al regne d'Hongria, per b que la majoria de gent era de parla eslava. Durant l'ocupaci otomana de la plana de Pannnia, la capital hongaresa fou Pressburg, l'actual Bratislava.

Els eslovacs es van associar amb els txecs el 1918 quan l'Imperi Austrohongars es va desmbembrar desprs de la Primera Guerra Mundial sobre la base del dret dels pobles, en el nou estat de Txecoslovquia. Quan el primer de gener de 1993 Eslovquia es va separar per segona vegada al segle XX de la Repblica Txeca, es va adoptar la bandera dels tres colors paneslaus (tres bandes horitzontals, blanca, blava i vermella). L'escut nacional, de tipus neogtic, est situat a la bandera per distingir-la d'altres banderes properes i est situat proper al pal, ocupant part de les tres bandes. 

L'escut reprn els tres colors eslaus i representa la creu patriarcal (amb doble travessa) d'argent (blanc), plantada sobre una muntanya de tres cims d'atzur (blau), sobre un camper de gules (vermell). Els tres cims representen els monts Tatra, Fatra i Matra. Durant la independncia de 1939 es va fer servir la mateixa bandera. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208039" title="Pier della Vigna" nonfiltered="1582" processed="1580" dbindex="86608">
Pier della Vigna (Cpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II

Nascut a Cpua en el s d'una famlia humil, va estudiar dret a Pdua i grcies a la seva capacitat per parlar llat i als seus dots potics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el crrec de secretari personal i, ms tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de Pulla, protonotari i canceller.

L'emperador, de qui segons Dante en possea les claus del cor, el va enviar a Roma el 1232 i el 1237 per negociar amb el Papa, a Pdua el 1239 per convncer els ciutadans d'acceptar la protecci imperial, a anglaterra el 1234 per arranjar el matrimoni entre Frederic i la germana del rei Enric III Isabella.

Fou un diplomtic hbil, i va defensar pesistentment els interessos de l'emperador. Per eventualment caigu en desgrcia, i Frederic el va fer empresonar i deixat cec sota acusacions de traci. Pier va morir a la pres, probablement per sucidi.

Com a sucida, s condemnat a l'Infern a l'obra de Dante la Divina Comdia, al canto tretz, on apareix convertit en arbre al Bosc dels Sucides. Tanmateix, Dante no l'acusa del pecat d'alta traci.

Pier della Vigna va ser un home culte, que va promoure la cincia i les belles arts. Les seves cartes, escrites en llat (la majoria en nom de l'emperador) destaquen per l'estil de la retrica i per la detallada informaci que donen sobre la histria i cultura del segle XIII). Tamb va compondre algunes obres en llenga vernacle, de les que es conserven dues canons i un sonet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208040" title="Bandera d'Eslovnia" nonfiltered="1583" processed="1581" dbindex="86609">




La bandera d'Eslovnia actual data del 2 de mar de 1990. Fins llavors Eslovnia formava part encara de l'antiga Iugoslvia i la bandera tenia els tres colors paneslaus i una estrella roja rivetejada de groc al centre. Quan l'estat federal eslov fou suprimit, es va incorporar l'escut regional a la bandera, que van esdevenir escut i bandera nacionals amb la independncia del 25 de juny de 1991. Les proporcions de la bandera sn de 1:2. 

L'escut herldic est situat al costat del pal, a cavall de les bandes blanca i blava, i representa els tres cims d'una muntanya d'argent, el mont Triglav, en camper d'atzur. Les dues faixes ondades d'atzur a la punta de l'escut representen la faana martima i els rius del pas. Les tres estrelles d'or de sis puntes situades a sobre el mont Triglav recorden les armes de la famlia dels comtes de Celje, que va dominar Eslovnia a partir de 1130. L'escut est envoltat d'un rivet vermell. 

Sense l'escut, la bandera d'Eslovnia s molt semblant a moltes altres banderes eslaves i igual que la de Rssia, per b que les proporcions sn diferents. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208041" title="Bandera de Dominica" nonfiltered="1584" processed="1582" dbindex="86610">


La bandera de Dominica s la bandera nacional d'aquest estat situat en una illa del Carib.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208043" title="Pierre-Auguste Renoir" nonfiltered="1585" processed="1583" dbindex="86611">

Pierre-Auguste Renoir (Limoges, 25 de febrer de 1841-3 de desembre de 1919), s un dels ms clebres pintors francesos. No s fcil classificar-lo, va pertnyer a l'escola impressionista, per es va separar d'ella rpidament pel seu inters per la pintura de cossos femenins sobre els paisatges, el pintor Rafael va tenir una gran influncia en ell. 

L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representaci del mn espontnia i directa. Renoir, ofereix una interpretaci ms sensual de l'impressionisme. Es posa en relaci amb els pintors del segle XVIII que mostraven la societat galant del Rococ. En les seves creacions mostra l'alegria de viure, fins i tot quan els protagonistes sn treballadors. Sempre sn personatges que es diverteixen, en una natura agradable. Va tractar temes de flors, escenes dolces de nens i dones i sobretot el nu femen, que recorda a Rubens per les formes gruixudes. Renoir posseeix una vibrant i lluminosa gama de colors que fa d'ell un impressionista molt especial. La llotja, El gronxador, Ball al Moulin de la Galette, Le djeuner des canotiers, Les grans banyistes, sn algunes de les seves obres ms representatives. 

Biografia.
El 1845, Renoir i la seva famlia es van mudar a Pars provinents de Llemotges. All, Pierre-Auguste va continuar els seus estudis fins a l'edat de 13 anys. Ja com adolescent, va treballar al taller dels germans Lvy on va pintar arranjaments florals sobre porcellana fins als 17 anys. 

Els primers quadres.

  
El 1858, Renoir realitza pintura sobre ventalls. En aquesta activitat va adquirir el gust per les peces de gran lluminositat i de pinzellades rpides. El 1862, Renoir, al captar atenci per les pintures que va haver de fer en unes missions religioses, va postular a l'Escola de Belles Arts i va entrar al taller de Gleyre, on va conixer a Monet, Bazille i Sisley. Els seus primers quadres d'estil clssic, romntic i realista no van ser inicialment ben rebuts per la crtica. No obstant aix, la primera obra que exposa en la galeria l'Esmralda el 1864 va rebre una molt bona acollida, per desprs de l'exposici la va destruir. 

Va pintar gran quantitat de paisatges i de cossos humans, principalment femenins (sobretot el de Lise Trhot qui va ser la seva amant). Aquesta jove va tenir una importncia vital en l'obra del pintor, ats que al trencar-se la relaci, va haver un canvi en l'estil de l'autor. 

La carrera de Renoir realment s'inicia el 1867 amb l'exposici de la Lise  l'ombrelle.  El perode impressionista de Renoir dura entre 1870 i 1883. Pinta gran quantitat de paisatges per les seves obres ms caracterstiques tenen per tema la vida social urbana. En tots els seus temes l'mfasi el posa en la joventut i la vitalitat. La seva ms gran obra durant aquest perode s Djeuner des canotiers. D'aquesta poca data la seva Retrat de Madame Charpentier, encara impressionista.

Perode Ingresc.
Desprs del seu viatge a Itlia, decideix revisar el seu estil. Els contorns dels seus personatges es tornen ms precisos. Dibuixa les formes amb gran precisi, els colors es tornen ms freds. Al convertir-se en pare per primera vegada deixa la pintura per un temps. Al regressar al treball realitza la ms important obra d'aquest perode Les grans banyistes, quadre que va trigar tres anys a completar. 

De 1890 a 1900, Renoir canvia novament el seu estil. Ara s una barreja dels seus estils impressionista i ingresc. Mant els temes Ingres per amb la fludesa en les pinzellades del seu perode impressionista. La seva primera obra d'aquest perode  Jeunes filles au piano, s adquirida per l'estat francs per a ser exposada al Museu de Luxemburg.

Perode de Cagnes.
El 1894, Renoir s pare per segona vegada. La mainadera dels seus fills, Gabrielle Renard, es converteix en un dels seus models preferits. Entre 1900 i 1919, Renoir entra al seu perode de Cagnes. En aquesta poca sofreix greus crisis de reumatisme. Amb el naixement del seu tercer fill el 1901 la seva pintura pren un nou mats. Al morir la seva dona Aline el 1915, Renoir, ja en cadira de rodes, continua pintant per a ofegar la seva pena. Tornat A Cagnes va continuar pintant fins a acabar la seva composici Descans desprs del bany, i una natura amb pomes. 

Pierre-Auguste Renoir moriria el 3 de desembre de 1919 desprs de visitar per ltima vegada el Louvre on ja s'exposaven les seves pintures, tot passada una forta pulmonia, i seria enterrat als tres dies a Essoyes al costat de la seva esposa. 

Va ser pare del destacat cineasta francs Jean Renoir. Com els restants impressionistes, va ser un autor absent als museus espanyols fins a l'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza. 

La Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, exposada en una ampliaci del mateix museu, conta tamb amb exemples seus. La Casa d'Alba compte amb un Bust de dona amb barret de cireres (Palau de Llria, Madrid) que va ser adquirit per l'actual duquessa en la seva joventut.

Alguns quadres destacats.
Ball al Moulin de la Galette (1876), oli sobre tela, 131  175 cm, Museu d'Orsay, Pars;
El gronxador (1876);
Nu (1876);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208051" title="Vincenzo Borgarello" nonfiltered="1586" processed="1584" dbindex="86612">

Vincenzo Borgarello (Cambiano, 9 de maig de 1884   Tor, 6 de juny de 1969) s un ciclista itali que fou professional entre 1910 i 1914. 

Va crrer als equips Peugeot, Legnano i l'Atala. El 1912 fou escollit pels aficionats italians com el ciclista ms fams del moment en una enquesta promoguda pel diari la Gazzetta dello Sport desprs d'haver guanyat etapes a Giro i Tour.

Palmars.
1910;
 1r al Giro del Piemont ;
1911;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1912;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1911. Vencedor d'una etapa ;
1912. Vencedor de tres etapes ;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 13 a la classificaci general i vencedor de dues etapes. 1 dia com a lder de la cursa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Vincenzo Borgarello ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208052" title="Falin Cceres" nonfiltered="1587" processed="1585" dbindex="86613">

Rafael Cceres i Cano, ms conegut per Falin Cceres, (Constant, Tarragona, 27 de juliol del 1963) s un msic d'Els Pets.

 Enllaos externs .
 Components d' "Els Pets";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208053" title="Foc de Castell" nonfiltered="1588" processed="1586" dbindex="86614">
El foc de Castell fou una batalla ocorreguda prop de Castell d'Empries, la nit del 3 de novembre de 1874, que va enfrontar els carlins de Francesc Savalls i els liberals del brigadier Moya, que defensava la poblaci, en el decurs de la Tercera Guerra Carlina.

Les tropes de Francesc Savalls van atacar per sorpresa als liberals del brigadier Moya que defensaven Castell. Savalls fing una retirada i el seu adversari va caure en el parany; aix va permetre la victria dels carlistes. Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i fu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

La meitat de la poblaci va quedar arrunada i cremada. La documentaci de l'poca ens parla de la mort de molts vens, la destrucci de diverses cases i altres destruccions, malgrat que la poblaci no es va mostrar mai partidria de cap dels dos bndols.

Actualment es conserva la Torre Carlina, una de les quatre que protegien l'entrada de la vila, construda pel regiment Toledo que estava destinat a la poblaci amb l'objectiu de fortificar-la.

Antoni Agramont, en la seva sardana ms popular, El foc de Castell, hi fa intervenir trets de trabuc per fer ms real l'evocaci de la gesta.

Des de l'any 2006, se celebra una festa a Castell que t com a protagonista la recreaci teatral i histrica de la batalla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208055" title="Gran Premi d'Alemanya del 1971" nonfiltered="1589" processed="1587" dbindex="86615">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1971, disputat al circuit de Nrburgring  el 1 d'agost del 1971.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jackie Stewart   ;
 Volta  rpida:  Franois Cevert   7: 20. 1;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208057" title="Ichthyornis dispar" nonfiltered="1590" processed="1588" dbindex="86616">

Ichthyornis dispar s una espcie d'au marina del Cretaci superior de Nord-amrica. Se n'han trobat restes a guixos turonians-campanians d'Alberta, Alabama, Kansas, Nou Mxic, Saskatchewan i Texas, en estrats que foren dipositats a la Via martima interior occidental; alguns fssils trobats a llocs com Argentina o sia central han estat relacionats amb aquest txon.

Es pensa que l' Ichthyornis era l'equivalent ecolgic del Cretaci d'aus actuals com ara les gavines, els petrells o els becs de tisora. Feia 60 cm, aix que era de la mida d'una gavina.

Malgrat que les ales i l'estrnum tenen una aparena molt moderna (cosa que suggereix una gran capacitat de volar), les seves mandbules tenien moltes dents petites i afilades. A diferncia d'altres aus ms primitives, com els enantiornis, sembla que arribava a l'adultesa en un procs ms aviat curt per continuat.

Fou descobert l'any 1870 per Benjamin Franklin Mudge. El monogrfic que Othniel Charles Marsh escrigu sobre els Odontornithes l'any 1880 continua sent la referncia general ms important sobre aquest animal. De les diverses espcies d' Ichthyornis descrites, Ichthyornis dispar s l'nica reconeguda actualment, des de de la revisi de Clarke (2004). Nogensmenys, hi ha moltes espcies d'aus que difereixen molt poc en els esquelets, i com que el material fssil de lIchthyornis s'ha trobat a una gran varietat d'estrats diferents, s possible que exists ms d'una espcie, essent-ne la Morfologia tan bona que hi hagu pocs canvis. L'anomenat Ichtyornis minusculus de la formaci Bissetky (Cretaci inferior) de Kyzyl Kum a l'Uzbekistan s probablement un enantiorni.

El material fssil trobat cont ossos d'individus immadurs. No ha estat analitzat segons les diferncies de mida ontogniques, car per aix caldria destruir els fssils.

Sistemtica.

L' Ichthyornis s proper als avantpassats de les aus actuals, els Neornithes, per representa un llinatge diferent. Es cregu durant molt de temps que estava properament relacionat amb altres txons del Cretaci, coneguts a partir de restes molt escasses -Ambiortus, Apatornis (que incloa els ara separats Iaceornis i Guildavis- per sembla que aquests txons eren encara ms propers als avantpassats de les aus actuals. Noves dades trobades sobre la radiaci d'aquestes ltimes, que se sap que va comenar ja al Cretaci (veieu Vegavis), podria aclarir una mica la relaci exacta entre aquests txons. Desprs de la revisi de Clarke (2004), l'antiga ordre Ichthyornithiformes i l'antiga famlia Ichthyornithidae foren substitudes per la subclasse Ichthyornithes, que tamb fou definida en aquest document segons la taxonomia filogentica.

Hi ha hagut una important confusi quant a l'atribuci del material fssil: la semblana de la mandbula inferior i de les dents amb les dels mosasaures (rptils marins que s'alimentaven de peixos) s tan gran que fins el 1952 s'argument que en realitat pertanyia a una espcie diminuta o era un exemplar immadur del gnere Clidastes o d'un gnere relacionat. Ms tard fou descrit com a Colonosaurus mudgei.


De les diverses espcies descrites, noms se'n sol reconixer una, desprs del treball de Clarke (2004). Nogensmenys, s perfectament possible que haguessin existit diverses espcies, tenint en compte l'mplia finestra temporal i espacial en qu se n'han trobat els fssils.

Sinnims:
 A nivell de subclasse;
 Odontotormae ;
 A nivell de gnere;
 Plegadornis ;
 Angelinornis ;
 A nivell d'espcie;
 Colonosaurus mudgei ;
 Ichthyornis anceps ;
 Ichthyornis agilis ;
 Ichthyornis victor ;
 Ichthyornis lentus ;
 Ichthyornis tener ;
 Ichthyornis validus ;
 Ichthyornis antecessor ;

Vegeu tamb.
Confuciusornis;
Presbyornis;

Enllaos externs.
 Ichthyornis dispar: Una au dentada i voladora del Cretaci inferior de Kansas, per Mike Everhart, al web Oceans of Kansas. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208059" title="Ernesto Azzini" nonfiltered="1591" processed="1589" dbindex="86617">

Ernesto Azzini (Rodigo, 17 d'octubre de 1885   Mil, 14 de juliol de 1923) s un ciclista itali que fou professional entre 1907 i 1921. Era anomenat el dos metres per la seva gran alada. Durant els seus anys de professional va crrer als equips Atena, Legnano i Stucchi. Fou el primer itali en guanyar una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1906. ;
 1r a la Mil-Verona;
1907.
 1r del Gran Premi Peugeot;
 2n al Giro de Llombardia;
1908;
 1r a la Mil-Verona;
 1r a la Copa del Re;
 1r a la Sanremo-Ventimiglia-Sanremo;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Siclia;
1910.
 1r de la Copa Savona;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia i lder durant una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1912.
 1r del Campionat de la U.S.Milanesa;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. 6 a la classificaci general;
1910. Abandona i vencedor d'una etapa. Maglia rosa durant una etapa;
1911. Abandona;
1912. 6 a la classificac general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1910. 13 a la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Ernesto Azzini ;
Palmars i biografia d'Ernesto Azzini ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208060" title="Gae Aulenti" nonfiltered="1592" processed="1590" dbindex="86618">

Gaetana Aulenti, (Palazzolo della Stella, Udine,1927) s una arquitecta italiana. 

El 1954 es llicencia en la Facultat d'Arquitectura del Politcnic de Mil, i comena una collaboraci amb la redacci de la revista Casabella dirigida per Ernesto Nathan Rogers. Aulenti s una de les poques dones que han deixat un profunda petjada, de vegades polmica, en l'arquitectura internacional, aix com en l'escenografia teatral i en el disseny industrial. Entre els seus projectes arquitectnics ms destacats cap assenyalar el Pavell d'Itlia en la Exposici Universal de Sevilla 1992. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208062" title="Luci Corneli Lntul (senador)" nonfiltered="1593" processed="1591" dbindex="86619">
Luci Corneli Lntul (Lucius Cornelius Lentulus) fou un senador rom.
 
s el primer dels Lntuls que apareix a la histria. Consta que va votar en contra de comprar la retirada de Brennus i els seus gals el 387 aC. Fou pare del cnsol Luci Corneli Lntul I (Lucius Cornelius Lentulus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208064" title="Luci Corneli Lntul I" nonfiltered="1594" processed="1592" dbindex="86620">
Luci Corneli Lntul I (Lucius Cornelius L. F. Lentulus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 327 aC i va dirigir un exrcit d'observaci dels samnites just dos anys abans de la segona guerra samnita (el 324 aC). Durant la guerra fou llegat a la campanya Caudina (322 aC) i va aconsellar als cnsols d'acceptar els termes que l'enemic havia proposat.

El 321 aC fou dictador i fou el que va venjar el desastre de les Forques Caudines i per aix els seus descendents van agafar el cognom de Caud (Caudinus), reclamant aquest honor (que es disputat).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208066" title="Luci Corneli Lntul II" nonfiltered="1595" processed="1593" dbindex="86621">
Luci Corneli Lntul II (Lucius Cornelius Tiberius F. Servius N. Lentulus) fou fill de Tiberius Cornelius Lentulus i nt de Servius Cornelius Lentulus, fou cnsol de Roma el 275 aC segons els Fasti Capitolini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208067" title="Luci Corneli Lntul Caud (cnsol)" nonfiltered="1596" processed="1594" dbindex="86622">
Luci Corneli Lntul Caud (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) fou fill de Lucius Cornelius Tiberius F. Servius N. Lentulus i el primer que va portar el cognom Caud (Caudinus) encara que s possible que el seu pare ja el ports (els Fasti estan mutilats en aquest punt). 

Va exercir algunes magistratures entre elles les d'edil curul, Pontfex Mxim i el 237 aC cnsol; durant el seu consolat va derrotar els lgurs. Va morir el 213 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208069" title="Luci Corneli Lntul Caud (edil)" nonfiltered="1597" processed="1595" dbindex="86623">
Luci Corneli Lntul Caud (Lucius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus) fou fill del cnsol del 237 aC, Luci Corneli Lntul Caud (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) i fou un magistrat rom. La magistratura ms rellevant que va exercir fou la d'edil curul el 209 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208070" title="Giovanni Micheletto" nonfiltered="1598" processed="1596" dbindex="86624">

Giovanni Micheletto (Sacile, 22 de gener de 1889 - Sacile, 9 de setembre de 1958) s un ciclista itali. 

D'origen noble era conegut com el el Compte de Sacile o Nan. Aconsegu els seus xits ms importants abans de la Primera Guerra Mundial, ja que en acabar-se aquesta es dedic al comer del vi

Palmars.
1910;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro de Toscana;
1911;
 1r del Giro de Romanya;
 Vencedor d'una etapa de la Tor-Florncia-Roma;
1912;
 Vencedor de dues etapes al Giro d'Itlia;
1913;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Giro d'Itlia.
1912. Vencedor del Giro d'aquest any formant part de l'equip Atala i vencedor de dues etapes. Aquest any la classificaci es fa sols per equips.

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (3a etapa), vencedor d'una etapa i lder durant una etapa;
1914. Abandona (1a etapa);

Enllaos extenrs.
Palmars de Giovanni Micheletto ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208071" title="Luci Corneli Lntul III" nonfiltered="1599" processed="1597" dbindex="86625">
Luci  Corneli Lntul III (Lucius  Cornelius L. F. L. N. Lentulus) probablement fill de Lucius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus, que fou edil curul el 209 aC), fou un magistrat rom. Va morir el 173 aC.

Probablement s el Lntul que fou decemviri sacrorum el 213 aC. Fou pretor a Sardenya i Crsega el 211 aC; desprs va anar a Hispnia on va romandre onze anys, i va substituir a Escipi com a procnsol a l'Hispnia Citerior (205 aC), per al seu retorn a Roma noms li fou concedida una ovaci, ja que el seu rang era nicament proconsular i no consular; a Hispnia, durant el seu govern de ms de quatre anys, va recaptar 44.000 lliures de plata i 2.500 d'or.

Mentre era a Hispnia, el 204 aC va ser nomenat edil curul junt amb el seu germ Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus tot i que ja havia estat pretor, una magistratura superior, per que segurament interessava per les seves aspiracions al consolat, el qual va obtenir a l'any segent del seu retorn, el 199 aC; el 198 aC fou procnsol a la Gllia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208072" title="Luci Corneli Lntul Llop" nonfiltered="1600" processed="1598" dbindex="86626">
Luci Corneli Lntul  Llop (Lucius Cornelius Cn. F. L. N.  Lentulus Lupus) fou fill del cnsol del 201 aC, Cnaeus Cornelius L. F. L. N.  Lentulus i fou un magistrat rom.

Fou edil curul el 163 aC, cnsol el 156 aC i finalment va exercir la important magistratura de censor el 147 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208073" title="Gran Premi d'Alemanya del 1972" nonfiltered="1601" processed="1599" dbindex="86627">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1972, disputat al circuit de Nrburgring  el 30 de juliol del 1972.

 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Jacky Ickx;
 Volta  rpida:  Jacky Ickx   7: 13. 6;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208075" title="Luci Corneli Lntul Crus" nonfiltered="1602" processed="1600" dbindex="86628">
Luci Corneli Lntul Crus (Lucius Cornelius Lentulus Crus) fou un magistrat rom. L'origen del seu renom, Crus, s desconegut. El 61 aC fou el principal acusador de Publi Clodi per haver violat els misteris de la Bona Dea. El 58 aC fou pretor. Crus esperava que Gneu Pompeu protegiria a Cicer, per no fou aix.

El 51 aC no fou elegit cnsol, ja que ho va impedir Publi Dolabella, per va arribar a aquest crrec el 50 aC junt amb Gai Marcel, tot i la seva hostilitat a Juli Csar. En el seu consolat va comenar la guerra i va intentar que els optimats agafessin les armes i s'enfrontessin a Csar, per no ho va aconseguir; Csar diu que el que volia en realitat era refer la seva fortuna i esdevenir un Sulla i Cicer indirectament dona suport a aquesta apreciaci. 

Les violentes mesures preses pel senat van fer passar als tribuns al bndol de Csar a Ravenna. Lntul va fugir de la ciutat quan Csar es va acostar i Cicer el va veure a Formiae el 23 de gener del 48 aC, molt desmoralitzat, i el dia 27 era a Cpua. Finalment va acceptar les ofertes de Csar. 

Mentre Gneu Pompeu va reunir forces a la Pulla i va ordenar als cnsol unir-se a ell en aquesta regi deixant una guarnici a Cpua. Mentre Pompeu es retirava cap a Brundusium, Balb fou enviat per Csar per convncer a Lntul de tornar a Roma, i li va oferir una provncia per el cnsol, amb el seu collega i les forces de les que disposaven, va anar cap Illria i poc desprs va aixecar dues legions ms en favor de Pompeu. 

Quan els dos exercits van acampar prop de Dyrrhachium, Balb altre cop intent convncer a Lntul, per aquest va demanar un preu massa alt. Desprs de la batalla de Farslia va fugir amb Pompeu; els hi fou refusada l'entrada a Rodes i van seguir cap Egipte. Lntul va arribar a Egipte al dia segent de la mort de Pompeu. Fou empresonat per orde de Ptolemeu XIII Filoptor i executat poc desprs a pres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208076" title="Luci Corneli Lntul (pretor)" nonfiltered="1603" processed="1601" dbindex="86629">
Luci Corneli Lntul (Lucius Cornelius Servius F. Servius N. Lentulus) fou un magistrat rom que fou fill de l'ambaixador Servi Corneli Lntul (Servius Cornelius Servius F.  Lentulus). 

De les magistratures que va exercir la ms rellevant fou la de pretor, crrec que va tenir el 140 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208077" title="Luci Corneli Lntul Nger" nonfiltered="1604" processed="1602" dbindex="86630">
Luci Corneli Lntul Nger (Lucius Cornelius Lentulus Niger) fou un magistrat rom.

Fou flamen martialis (sacerdot de Mart). Va donar un sumptus dinar quan fou nomenat per Juli Csar que llavors era ugur. El 58 aC va aspirar al consolat, per Csar no el volia al lloc i el va implicar en l'atemptat contra la vida de Gneu Pompeu, procediment que sembla no va seguir endavant, per li va impedir la presentaci.

El 57 aC fou un dels sacerdots als que es va consultar sobre si la casa de Cicer estava en lloc sagrat. El 56 aC era jutge i va morir aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208078" title="Luci Corneli Lntul (sacerdot)" nonfiltered="1605" processed="1603" dbindex="86631">
Luci Corneli Lntul (Lucius Cornelius L. F.  Lentulus) fou un magistrat rom fill de Luci Corneli Lntul Nger (Lucius Cornelius Lentulus Niger).

Fou com el seu pare flamen martialis (sacerdot de Mart). El 54 aC va defensar a Marc Emili Escaure quan fou acusat d'extorsi. Va acusar a Aule Gabini d'altra traci, per fou sospits de collusi. A les filpiques s esmentat com amic de Marc Antoni, el qual li va donar el govern d'una provncia, per no va fer servir el nomenament (44 aC). 

El 20 aC encara va emetre alguna moneda o medalla com a flamen martialis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208081" title="Manuel Valls" nonfiltered="1606" processed="1604" dbindex="86632">



 Manuel Valls: poltic francs, alcalde d'vry ;

 Manuel Valls Gorina: msic i compositor catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208083" title="Luci Corneli Lntul IV" nonfiltered="1607" processed="1605" dbindex="86633">
Luci Corneli Lntul IV (Lucius Cornelius L. F. Lentulus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 3 aC juntament amb Marc Valeri Messall. Encara que en alguns escrits apareix com a Gneu, el seu nom correcte fou probablement Luci. Es pensa que era el germ de Gneu Corneli Lntul III (Cnaeus Cornelius L. F. Lentulus). Alguns pensen que s el mateix personatge que Luci Corneli Lntul (Lucius Cornelius L. F. Lentulus) el fill de Luci Corneli Lntul Nger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208085" title="Servi Corneli Lntul" nonfiltered="1608" processed="1606" dbindex="86634">


Onomstica:

Servi  Corneli Lntul, cnsol el 303 aC;

Servi  Corneli Lntul, edil curul el 207 aC;

Servi  Corneli Lntul, ambaixador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208086" title="Servi Corneli Lntul (cnsol)" nonfiltered="1609" processed="1607" dbindex="86635">
Servi  Corneli Lntul (Servius Cornelius Cn. F. Cn. N. Lentulus) fou un magistrat rom. Si fou el fill de Lucius Cornelius Lentulus no s'ha pogut comprovar. L'esmenta Tit Livi. 

Fou cnsol el 303 aC. Va deixar un fill de nom Tiberi Corneli Lntul (Tiberius Cornelius Lentulus) que no consta que tingus cap crrec destacat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208087" title="Servi Corneli Lntul (edil)" nonfiltered="1610" processed="1608" dbindex="86636">
Servi Corneli Lntul (Servius Cornelius Lentulus) fou un magistrat rom.

Va exercir diverses magistratures menors i desprs va arribar a la magistratura d'edil curul el 207 aC. Ms tard fou trib militar el 205 aC, crrec que va exercir a les legions que operaven a Hispnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208090" title="Servi Corneli Lntul (ambaixador)" nonfiltered="1611" processed="1609" dbindex="86637">
Servi Corneli Lntul (Servius Cornelius Servius F.  Lentulus) fou un magistrat rom fill de  Servi Corneli Lntul (Servius Cornelius Lentulus).

El 171 aC fou enviat com ambaixador a Grcia abans de la guerra contra el rei Perseu de Macednia; formaven l'ambaixada quatre persones, entre les quals hi havia son germ Publi Corneli Lntul.

El 169 aC fou pretor a Siclia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208091" title="Manuel Valls i Gorina" nonfiltered="1612" processed="1610" dbindex="86638">
Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona 1984), compositor, msic, professor i crtic musical catal.

 Biografia .
Estudi Dret a la Universitat de Barcelona i Msica al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestraci i composici). De formaci esttica independent, va conrear la majoria dels gneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual. Va pronunciar conferncies a diversos indrets de la pennsula (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la msica espanyola de l'O.R.T.F. de Pars, dins la srie La rose des vents. 

Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'mbit de la msica del Congrs de Cultura Catalana, aix com membre de la Junta Consultiva d'mnium Cultural. En el terreny periodstic va publicar articles i crtiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la critica musical en el diari El Pas, edici de Catalunya.

 Obra musical .
Les seves obres ms remarcables foren les segents:
 Estudi de dansa en 5/8;
 Preludi per a piano;
 Concert de guitarra i orquestra;
 Tocata per a piano;
 Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano;
 Fantasies en forma de concert per a  flauta solista i corda;
 La Mare de Du (tradicional catalana) per a coral;
 Poemes de Patrcia: Renaixena, Mn, Nit per a coral;

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular s molt coneguda la seva musicaci del poema de Josep Maria Espins i Jaume Picas, el Cant del Bara, que es convert en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representaci de la societat catalana.

 Obra escrita .
A part dels seus nombrosos escrits en revistes i diaris, tamb escrigu un llibre:
 Msica de tota mena. Barcelona, ed. Clivis, 1982. ISBN 84-85927-04-4.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208092" title="Esglsia de Betlem" nonfiltered="1613" processed="1611" dbindex="86639">

L'esglsia de Betlem s una esglsia barroca situada a la Rambla de Barcelona. Va ser l'esglsia dels jesutes fins a la seva expulsi d'Espanya el 1767, i havia format el nucli d'un conjunt d'edificis d'aquest orde. Est construda al mateix lloc que una esglsia anterior del 1553 incendiada el 1671.

Projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuta pare Tort i per Ddac de Lacarse, es va construir entre el 1680 i el 1729, tot i que la seva decoraci interior es va allargar fins el 1855. Fins el 1936, en qu va ser incendiada, tenia l'interior ms sumptus de les esglsies barcelonines (la decoraci interior de l'esglsia de la Merc dna una idea de com devia ser la de Betlem).




s d'una sola nau, disposada parallelament a la Rambla. A la faana principal, que dna al carrer del Carme per s visible parcialment des de la Rambla grcies a un eixamplament que fa en aquest punt, la porta apareix emmarcada per columnes salomniques (columnes helicodals) amb les escultures dels sants jesutes Ignasi de Loiola i Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala. Sobre la porta hi ha una nativitat (representaci del naixement de Jess, com un pessebre) obra de Francesc Santacruz i allusiu a la dedicaci de l'esglsia. A l'extrem esquerre de la faana, a la cantonada amb el carrer de Xucl, hi ha en una forncula una imatge de Sant Francesc Xavier, tamb jesuta, i tamb obra de Francesc Santacruz.

La faana lateral, que dna a la Rambla, t un encoixinat que s'estn tamb a la part baixa de la faana principal, i t dues portes. La ms propera a la principal est coronada pel nen Jess, de Francesc Santacruz; i l'altra s una cpia moderna de l'anterior, i fou construda el 1906 sota la direcci d'Enric Sagnier i la guarneix la imatge de Sant Joan Baptista nen.

Referncies.
CIRICI A. Barcelona pam a pam. Barcelona 1971 (7a ed. 1985) Ed. Teide. ISBN 84-307-8187-0;
Amelang, J., Gil, X., McDonogh, G. Dotze passejades per la histria de Barcelona. Barcelona, 1992. Edita Olimpada Cultural i Ajuntament de Barcelona ISBN 84-7609-530-9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208093" title="Publi Corneli Lntul" nonfiltered="1614" processed="1612" dbindex="86640">


Onomstica:


Publi Corneli Lntul Caud, cnsol el 236 aC;

Publi Corneli Lntul Caud, pretor el 204 aC ;

Publi Corneli Lntul, pretor a Siclia el 214 aC ;

Publi Corneli Lntul, cnsol sufecte el 162 aC  ;

Publi Corneli Lntul, magistrat rom;

Publi Corneli Lntul Sura, cnsol el 71 aC ;

Publi Corneli Lntul Espinter, cnsol el 57 aC ;

Publi Coneli Lntul Espinter, proqestor i propretor d'sia;

Publi Corneli Lntul, ambaixador rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208094" title="Publi Corneli Lntul Caud (cnsol)" nonfiltered="1615" processed="1613" dbindex="86641">
Publi Corneli Lntul Caud (Publius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) fou fill de Lucius Cornelius Tiberius F. Servius N. Lentulus i germ del cnsol del 237 aC, Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus, fou un magistrat rom. Fou cnsol rom el 236 aC a l'any segent que ho va ser el seu germ.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208095" title="Publi Corneli Lntul Caud (pretor)" nonfiltered="1616" processed="1614" dbindex="86642">
Publi Corneli Lntul Caud  (Publius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus)  fou fill del cnsol del 237 aC,  Luci Corneli Lntul Caud  (Lucius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus) . Fou un magistrat rom. 

Va estar a Hispnia amb Publi Corneli Escipi el 210 aC per no consta amb quin crrec.

El 204 aC fou pretor, i el 196 aC fou un dels deu ambaixadors enviats a Filip V de Macednia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208096" title="Publi Corneli Lntul (pretor)" nonfiltered="1617" processed="1615" dbindex="86643">
Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius P. L. F. N. Lentulus) fou fill del cnsol del 236 aC, Publi Corneli Lntul Caud  (Publius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus). Fou un magistrat rom. 

Fou pretor a Siclia el 214 aC i va romandre a la seva provncia durant els dos anys segents.  El 189 aC fou un dels deu ambaixadors enviats a sia desprs de la rendici del rei selucida Antoc III el Gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208097" title="Primer ministre d'Eslovquia" nonfiltered="1618" processed="1616" dbindex="86644">


El Primer Ministre de Eslovquia (eslovac: Zoznam predsedov vldy Slovenska) s el cap de govern d'Eslovquia. 

Primers Ministres d'Eslovquia (1939-1945).



Primers Ministres d'Eslovquia (1993-actualitat).



Vegeu tamb.
President d'Eslovquia;
President de Txecoslovquia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208098" title="Publi Corneli Lntul (cnsol)" nonfiltered="1619" processed="1617" dbindex="86645">
Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius L. F. L. N. Lentulus) fou probablement fill del cnsol del 199 aC, Lucius  Cornelius L. F. L. N. Lentulus. Fou un magistrat rom.

Va exercir com edil curul el 169 aC juntament a Escipi Nasica i va celebrar uns jocs dedicats a Circe en els que es van exhibir elefants i ossos.

El 168 aC va anar amb dos llegats ms a negociar amb Perseu de Macednia sense resultat. El 162 aC fou cnsol sufecte junt amb Domitius i com que l'elecci dels cnsols fou declarada nulla, va exercir el crrec.

Desprs va rebre el ttol de princeps senatus. 

Va viure fins avanada edat perqu encara apareix en les lluites contra Gai Grac el 121 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208099" title="106 Aquarii" nonfiltered="1620" processed="1618" dbindex="86646">




|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | Catleg Hipparcos (posici);  Bright Star Catalogue (5th rev. ed.) (altres)


106 Aquarii, tamb coneguda com 106 Aqr, s una estrella de classe B de la seqncia principal de la Constellaci d'Aquari.





Enllaos externs.
SIMBAD, 106 Aqr ;
Aladin previewer, imatge ;
Aladin sky atlas, imatge  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208100" title="Publi Corneli Lntul (magistrat)" nonfiltered="1621" processed="1619" dbindex="86647">
Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius Lentulus) fou fill del cnsol del 162 aC Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius L. F. L. N. Lentulus) i pare de Publi Corneli Lntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus). L'esmenten els Fasti, per no consta quines magistratures va exercir encara que cap d'elles degu ser una magistratura important.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208101" title="Jos de Madrazo" nonfiltered="1622" processed="1620" dbindex="86648">
Jos de Madrazo y Agudo (Santander, 22 d'abril de 1781 - Madrid, 8 de maig de 1859), fou un pintor i gravador espanyol, tant barroc com neoclssic. Pare de Federico Madrazo i avi de Raimundo Madrazo.

Vida.
Va estudiar amb Gregorio Ferro, qui li enseny l'estil i la tcnica de la pintura d'Anton Raphael Mengs, en la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. A partir de 1803, va estudiar a Pars, amb Jacques-Louis David, on es va formar com a veritable pintor neoclssic i entaul amistat amb Ingres. Sota el govern de Josep Bonaparte va estar becat a Roma.

Anys a Roma.
L'any 1806, Madrazo, convenut pel seu mestre David, qui l'animava a estudiar les obres clssiques al natural, va traslladar-se amb el seu amic Ingres, tamb alumne de David, a Roma, on va completar la seva formaci.

A Roma va aconseguir un discret xit amb La mort de Viriat, que va pintar en els anys en qu estudiava en l'Acadmia de Sant Lluc.

Durant el perode de la conquesta francesa d'Espanya, Madrazo, trobant-se en l'estranger, va ser un dels primers opositors al govern de Josep Bonaparte, i a conseqncia d'aix, juntament amb altres artistes espanyols a Roma va ser fet presoner pels francesos i empresonat al Castell Sant'Angelo i desprs a l'Ambaixada Espanyola. All va conixer als reis espanyols, Carles IV i Maria Llusa de Borb-Parma als quals Napole havia imposat l'exili.

El 2 de setembre de 1809 es va casar a Roma amb Isabel Kuntz i Valentini, filla del pintor silesi Tadeusz Kunst.

L'any 1813 va ser nomenat pintor de cambra de Carles IV, i desprs Acadmic de Mrit de l'Acadmia de Sant Lluc. En els anys romans, Madrazo es va dedicar sobretot a fer retrats, sent nombroses les obres que representen a artistes i nobles de la societat romana que freqentava sobretot, d'Antonio Canova i Vincenzo Camuccini.

L'any 1815, les tropes del lloctinent Joachim Murat, rei de Npols durant l'Imperi Napolenic, van entrar a Roma, envaint els estats Pontificis, en un intent desesperat, desprs de la caiguda de Napole, d'unificar Itlia sota el seu control. Aix va impulsar als reis espanyols a abandonar el seu exili rom, el que va fer perdre a Jos Madrazo el seu ttol honorfic.

Retorn a Espanya.
Va obtenir un gran poder dintre dels cercles artstics amb l'arribada al poder de Ferran VII a la caiguda de Napole.

L'any 1818 va tornar a Madrid amb els quadres de la collecci del pare del rei Ferran VII. A Madrid reorganitz el Museu del Prado. Es va ocupar de la catalogacin de les Colleccions Reials de pintura, que el rei pretenia collocar en el nou Museu del Prado. Va crear per al museu un catleg en el qual es reproduen litogrficament totes les pintures principals presents en la collecci. Va ser un dels pioners de la litografia, i el primer que va introduir aquesta nova tcnica a Espanya.

El 1823 va ser nomenat Director de l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando i desprs, del Museu del Prado.

Iniciaria una llarga dinastia d'artistes. Pintors van ser els seus fills Federico, Luis i Juan, aix com els seus nts Raimundo Madrazo i Ricardo Madrazo.

Obra.
Va pintar quadres de temes religiosos i histrics. Va iniciar, al costat de Jos Aparicio, el corrent pictric histrico-patritic, un corrent artstic neoclssic, amb base en temes patritics.

S'emmarca en un estil classicista pur, caracteritzat per la seva extrema teatralitat i per la temtica histrica d'exaltaci patritica, seguint el model de David. Ramrez Domnguez el qualifica d'afectat i fred, amb exageracions grandiloqents i patrioteres:

Jess davant el Summe Sacerdot (1805).
La mort de Viriat (1814, Museu del Prado), s un dels quadres ms representatius del neoclassicisme espanyol.
La mort de Lucrcia.

Quan abandona la pintura histrica i es dedica al retrat, revela tendncies romntiques: Carles IV, Isabel II, Comte de Requena.

Referncies.
Ramrez Domnguez, J.A., "Clasicismo y romanticismo en la pintura", a Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9;
Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
Catleg de l'exposici, Jos de Madrazo, Santander, Fundaci Marcelino Botn, 1998, Madrid, Museu Municipal, 1998, amb direcci de Jos Luis Dez, ISBN 84-87678-69-6.
Catleg de l'exposici, Le Noclassicisme en Espagne, Journes d'tudes, 20-21 juillet 1989, Castres, Muse Goya, article de Jean-Louis Aug  Quelques prcisions d'archives sur Aparicio, lvarez y Cubero, Lacoma et Madrazo , pgs. 114-130, ISBN 2-905828-19-3.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208102" title="Publi Corneli Lntul Sura" nonfiltered="1623" processed="1621" dbindex="86649">
Publi Corneli Lntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) fou un magistrat rom. 

Fou qestor de Sulla el 81 aC. Va agafar testimoni a Verres de les quantitats que havia rebut com a qestor a la Gllia Cisalpina i ms tard ell mateix va haver de testimoniar sobre el mateix tema, per fou absolt. s possible que el renom Sura li fos donat en aquesta ocasi. 

Ms tard fou pretor i Hortensi en va obtenir l'absoluci de Terenci Varr de l'acusaci d'extorsi.

El 71 aC fou cnsol; el 70 aC fou expulsat del senat amb seixanta tres altres senadors per les seves formes de vida infames i al cap d'un temps, potser en revenja, es va incorporar a la conspiraci de Catilina; un oracle li va predir que un tercer Corneli regiria Roma (els primers Cornelis foren Luci Corneli Cinna i Luci Corneli Sulla) i esperava que, pel seu rang, seria el cap dels conspiradors. 

El 63 aC va obtenir el crrec de pretor i quan Catilina va sortir de Roma, va agafar la direcci de la conspiraci a la ciutat i probablement a la seva manca de decisi es degu el que la ciutat no fou incendiada. Quan Cicer va conixer la conspiraci fou deposat de la pretoria i va quedar en libera custodia al crrec de l'edil Publi Corneli Lntul Espinter; fou assassinat a la pres del Capitoli el 5 de desembre del 63.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208103" title="Bola-de-neu pudent" nonfiltered="1624" processed="1622" dbindex="86650">


El bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xants -groc- i drma -pell- pel seu color groc) es pot considerar l'espcie txica ms coneguda dins de l'ordre dels agaricals. 

Morfologia.

Capell: pot arribar als 10 cm de. De primer, s campanulat i finalment aplanat, de color blanc bru amb el centre ms fosc. 

Lmines: sn de color blanc, desprs rosades i finalment marrons i violcies.

Peu: s cilndric, blanc, amb un anell poc consistent de base bulbosa, i es taca amb el tacte.

Hbitat.

A l'estiu i a la tardor creix en grups als prats i als marges dels camins.

Es troba mpliament distribut per Nord-Amrica, Europa i el nord d'frica i, darrerament, ha estat introdut a Austrlia.

Comestibilitat.

s un bolet txic i la seua intoxicaci s benigna ja que es limita a lleugers trastorns estomacals.

Risc de confusi amb altres espcies.

Es reconeix fcilment per la seua desagradable olor (que recorda la tinta o el iode) al revs de les espcies mengvoles d'aquest mateix ordre, que sovint fan olor d'ans. A ms, quan es trenca o es talla, es taca immediatament de groc, sobretot a la base del peu.

Referncies.



Bibliografia.
 Collins Gem Guide: Mushrooms and Toadstools, Stefan Buckzacki (1982). ;


Enllaos externs.
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de desenvolupament.;
 Descripci d'aquest bolet. ;
 Informaci sobre aquest bolet. ;
 Fotografies i informaci d'aquest fong. ;
 El bola-de-neu pudent a l'Index Fungorum.;
 Descripci del bola-de-neu pudent i d'altres agaricals. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208104" title="Publi Corneli Lntul Espinter" nonfiltered="1625" processed="1623" dbindex="86651">



Onomstica:

Publi Corneli Lntul Espinter, cnsol el 57 aC ;

Publi Coneli Lntul Espinter, proqestor i propretor d'sia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208106" title="Publi Corneli Lntul Caud" nonfiltered="1626" processed="1624" dbindex="86653">


Onomstica:

Publi Corneli Lntul Caud, cnsol el 236 aC;

Publi Corneli Lntul Caud, pretor el 204 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208109" title="Publi Corneli Lntul Espinter (cnsol)" nonfiltered="1627" processed="1625" dbindex="86654">
Publi Corneli Lntul Espinter (Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther) fou un magistrat rom fill d'un rom de nom Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius L. F. Lentulus). El seu renom derivava de la seva ressemblana amb un fams actor de nom Espinter (Spinther) i el seu fill tamb el va portar.

Fou edil curul el 63 aC i li fou encarregada la custodia de Publi Corneli Lntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus Sura) i tamb es recordat per uns jocs esplndids, i per la toga, amb vora de porpra de Tir, que no va agradar; el 60 aC fou pretor i el 59 aC propretor a l'Hispnia Citerior, amb el suport de Juli Csar; va romandre a la Citerior bona part de l'any 58 aC i va retornar per optar al consolat que va obtenir pel 57 aC, altre cop amb suport de Csar.

El 1 de gener del 57 aC, d'acord amb el seu collega Metel Nepos (que curiosament tenia tamb molta ressemblana amb un actor de nom Pmfil), va cridar de l'exili a Cicer. Tot i el seu deute moral amb Juli Csar va prendre partit per l'aristocrcia encara que es va oposar a promoure a Gneu Pompeu a la suprema superintendncia del mercat del gra. 

Va obtenir un decret a favor de la restauraci de Ptolemeu XII Auletes com a rei d'Egipte i es preparava per anar a aquest pas quan una esttua de Jpiter fou destruda per un llamp (desembre) al Mont Alb, i consultats els llibres sibillins i un oracle, la restauraci mitjanant la fora fou prohibida. Cat que llavors era trib, va esdevenir l'enemic de Lntul i va donar suport a l'oracle, que probablement havia estat pensat principalment contra Pompeu, i va ordenar als quindecemvirs de llegir-lo en pblic. Lntul va tenir el suport d'Hortensi i Luculle, i el parit aristocrtic dirigit per Bbul va optar per una soluci intermdia, demanant enviar a tres ambaixadors a Egipte, proposta rebutjada.

El nou cnsol Marcell va procurar ajornar la qesti sine die i aix va quedar fins que el 55 aC el governador de Sria Aule Gabini va ignorar l'autoritat del senat i va efectuar la restauraci.

El 56 aC Espinter fou procnsol a Cilcia, on va restar fins el 53 aC i on va fer una campanya a les muntanyes Amanus amb un notable xit; Cicer va donar suport a la seva reclamaci dels honors del triomf que no li foren atorgats fins el 51 aC quan Cicer era a Cilcia. 

La darrera cosa que se sap es que va haver de haver de vendre la seva villa a Tusculum una mica desprs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208111" title="Publi Corneli Lntul Espinter (proqestor)" nonfiltered="1628" processed="1626" dbindex="86655">
Publi Corneli Lntul Espinter (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus Spinther) fou fill del cnsol del 57 aC Publi Corneli Lntul Espinter (Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther).

El 57 aC quan el seu pare fou cnsol, va assolir la toga viril el que voldria dir que va nixer el 74 aC. El mateix 57 aC va ser escollit ugur i fou adoptat per la gens Mnlia que aix van obtenir un lloc al collegi d'ugurs. Va seguir a Gneu Pompeu i sembla que va anar a Alexandria desprs de la mort d'aquest per intercedir davant Juli Csar pels pompeians i per ell mateix. Csar el perdon i desprs va tornar a Itlia.

El 45 aC es va divorciar de la seva dona Metella (Metella). Ms tard va visitar a Cicer; a la mort de Csar el 44 aC es va unir obertament als conspiradors republicans i el senat el va enviar com a proqestor a l'sia, al servei del procnsol Gai Treboni que governava la provncia en nom dels republicans. Quan Treboni fou mort per Dolabella, Espinter va assolir el ttol de propretor i va enviar un informe en el que exagerava els seus propis serveis.

Va donar diners a Cassi i va lluitar contra Dolabella. Va acompanyar a Cassi en la lluita i va emetre moneda en el seu nom amb la figura i ttol de Libertas; va lluitar tamb per Cassi contra Rodes i per Brut a Lcia. Desprs de la batalla de Filips es va poder escapar i llavors es perd la seva pista fins el 27 aC en qu apareix com ugur sota August el 27 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208112" title="Publi Corneli Lntul (ambaixador)" nonfiltered="1629" processed="1627" dbindex="86656">
Publi Corneli Lntul (Publius Cornelius Servius F.  Lentulus) fou un magistrat rom fill de  Servi Corneli Lntul (Servius Cornelius Lentulus).

El 171 aC fou enviat com ambaixador a Grcia abans de la guerra contra el rei Perseu de Macednia; formaven l'ambaixada quatre persones, entre les quals hi havia son germ Servi Corneli Lntul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208116" title="Gneu Corneli Lntul" nonfiltered="1630" processed="1628" dbindex="86657">


Onomstica:

Gneu Corneli Lntul I, cnsol el 201 aC;

Gneu Corneli Lntul II, cnsol el 146 aC;

Gneu Corneli Lntul  III, cnsol el 97 aC;

Gneu Corneli Lntul Clodi, cnsol el 72 aC ;

Gneu Corneli Lntul Clodi, militar rom;

Gneu Lntul Vtia (Cnaeus Lentulus Vatia), notable rom esmentat per Cicer el 56 aC (ad Q. Fr. 2.3.5).

Gneu Corneli Lntul IV, cnsol el 18 aC;

Gneu Corneli Lntul ugur, cnsol el 14 aC;

Gneu Corneli Lntul Getlic, cnsol el 26;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208117" title="Setge de Monts (1643)" nonfiltered="1631" processed="1629" dbindex="86658">




El Setge de Monts de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII.

Les tropes franceses i catalanes van intentar consolidar el domini sobre les terres de ponent i el sud de Catalunya defensant Lleida, assetjant Monts i atacant les viles de la franja de Ponent, i intentant recuperar Tortosa sense xit.

El setge.
El 4 de desembre de 1643, les tropes aragoneses i castellanes comandades per Felipe da Silva van pendre el castell desprs del setge tot i la ferotge resistncia dels defensors.

Conseqncies.
Les tropes castellanes, que controlaven Tortosa i Monts, el 1644 van pendre Lleida, fet que li va costar el virreinat a Philippe de La Mothe-Houdancourt, que va ser substut per Henri Harcourt de Lorena. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208119" title="Niki de Saint Phalle" nonfiltered="1632" processed="1630" dbindex="86659">
Catherine Marie-Agnes Fal de Saint Phalle, ms coneguda com Niki de Saint Phalle (29 d'octubre de 1930 - 21 de maig de 2002) escultora, pintora i cineasta francesa. 

 Biografia . 
Va nixer a Neuilly-sud-Seine, Pars. Filla de Jeanne Jacqueline (abans Jeanne Harper) i de Andre Marie-Fal de Saint Phalle. La famlia es va traslladar des de Frana a Estats Units el 1933. Durant el transcurs de la seva adolescncia, va ser model. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208121" title="Gneu Corneli Lntul Clodi (cnsol)" nonfiltered="1633" processed="1631" dbindex="86660">
Gneu Corneli Lntul Clodi (Cneus Cornelius Lentulus Clodianus)  fou un magistrat rom del segle I aC. 
Se'l considerava un bon orador.

De naixement es deia Clodi, i era membre de la famlia Cludia, per fou adoptat pels Cornelis, probablement per Gneu Corneli Lntul III (cnsol el 97 aC) i va agafar el nom esmentat.

Fou elegit cnsol el 72 aC juntament amb Luci Gelli Publicola. Va presentar diverses lleis importants, una de les quals donava la ciutadania romana als que havien lluitat per la llibertat i havien rebut la concessi de Gneu Pompeu; un altre per la qual les persones que eren de viatge a provncies no podien ser jutjats en absncia per crims capitals (aquesta llei volia protegir a Esteni de Termes a Siclia, contra les maquinacions de Verres; i una per la qual els que havien rebut terres publiques de Sulla havien de pagar una quantitat fixada. 

Desprs del consolat va lluitar contra Esprtac. Un general d'aquest, de nom Crixus (o Crixius) fou derrotat a la batalla de Gargano, i Lntul va empaitar Esprtac cap els Alps, per fou derrotat per l'antic gladiador a una ciutat dels Apenins suposadament anomenada Lentula (71 aC), entre les provncies modernes de Bolonya, Prato i Pistoia.
 
Fou censor el 70 aC juntament tamb amb Gelli, i en el seu perode va expulsar del senat a 64 membres per indignitat, entre els quals Publi Corneli Lntul Sura i Gai Antoni (que desprs fou collega de Cicer en el consolat del 63 aC), per la majoria dels expulsats van recorre als tribunals i foren restaurats. Va fer el lustrum i va determinar una poblaci a l'entorn de 450.000 ciutadans.

Desprs va servir com a llegat de Pompeu contra els pirates (67 aC i 66 aC). Tamb va tenir bones qualitats d'orador.

Fou desprs, encara amb Gelli, llegat de Pompeu contra els pirates i es va encarregar de la flota de la mar Adritica (66 aC i 67 aC). Fou partidari de Pompeu al senat i va demanar per a ell el comandament de les legions per lluitar contra Mitridates VI Eupator donant suport a la llei Manlia que va atorgar a Pompeu aquest comandament. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208123" title="Gneu Corneli Lntul Clodi (militar)" nonfiltered="1634" processed="1632" dbindex="86661">
Gneu Corneli Lntul Clodi (Cnaeus Cornelius Lentulus Clodianus) fou un magistrat fill de Gneu Corneli Lntul Clodi (Cnaeus Cornelius Lentulus Clodianus) i un militar rom. 

Va tenir diverses missions. El 60 aC fou enviat junt amb Quint Cecili Metel Crtic i Luci Valeri Flac a vigilar la pretesa invasi dels helvecis a la Gllia Transalpina, per la seva intervenci no fou necessria. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208124" title="Roig (publicaci)" nonfiltered="1635" processed="1633" dbindex="86662">
Roig s una publicaci en llengua catalana publicada a Barcelona per la Joventut Socialista de Catalunya. El seu mbit territorial de difusi, en format paper, s el territori de Catalunya. En format digital (PDF), est disponible a la pgina web oficial de la JSC.

Es caracteritza per ser un rgan de premsa de partit, en aquest cas pertanyent a la organitzaci juvenil del moviment socialista de Catalunya. La seva lnia editorial i tendncia s doncs socialista, republicana, catalanista i federalista, car es tracta d'una publicaci portaveu de la JSC.

En l'aspecte formal, Roig es caracteritza actualment per estar editada en format tabloide i comptar amb una periodicitat trimestral, ha optat per un tractament de la fotografia i la infografia propers a les noves tendncies en l'edici de premsa escrita, amb un cos de lletra, tipografia i maquetaci tendents a la claredat i a la facilitaci d'una lectura cmoda. 

Histria.

Fundada l'any 1981, tres anys ms tard del congrs d'unitat socialista que va donar lloc a la creaci de la  Joventut Socialista de Catalunya, la publicaci "Roig" ha viscut tot tipus de vicissituds lligades a l'evoluci de la vida poltica i orgnica de l'organitzaci que l'edita, i en determinats perodes ha desaparegut. En determinades etapes ha estat substituda per publicacions anomenades "La Veu del Carrer" i "A cop d'ull". No obstant aix, la capalera "Roig" s considerada la capalera histrica de l'actual JSC, establint-se un cert parallelisme amb la capalera Endavant, rgan d'expressi del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya).

La publicaci visqu el seu moment de mxima difusi i de consolidaci a mitjans i finals dels anys vuitanta, sota la direcci del militant socialista Carles Mart, que actualment s el Primer Tinent d'Alcalde de la ciutat de Barcelona.

Desprs d'uns anys de silenci, l'any 2007 la capalera ha reaparegut en la seva cinquena etapa totalment renovada en el seu format, i convertida en l'nic rgan portaveu de la JSC que es publica peridicament a nivell nacional, complementant la tasca que fan els diversos butlletins publicats per les Federacions i Agrupacions de la JSC, entre els quals es troba el veter Districte Roig, publicat ininterrompudament durant 15 anys per la JSC-L'Eixample, o l'igualment histric Roig de Ponent, publicat des de finals dels anys vuitanta per la Federaci de Terres de Lleida de la JSC.


 Enllaos externs .
 Nmero 0 de la revista Roig, en PDF;
 Pgina oficial de la JSC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208125" title="107 Aquarii" nonfiltered="1636" processed="1634" dbindex="86663">







107 Aquarii (107 Aqr), s una binria visual de la Constellaci d'Aquari.




Enllaos externs.
SIMBAD, 107 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208127" title="Gneu Corneli Lntul I" nonfiltered="1637" processed="1635" dbindex="86664">
Gneu Corneli Lntul I (Cnaeus Cornelius L. F. L. N. Lentulus) fou un magistrat rom, probablement fill de Lucius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus, que fou edil curul el 209 aC) per les inicial L.F.L.N., per el nom indit de Gneu i l'absncia del cognom Caud s'oposen a aquesta teoria. 

Fou qestor el 212 aC, edil curul amb el seu germ Luci Corneli Lntul III el 204 aC i cnsol el 201 aC. Volia la provncia d'frica per acabar la guerra contra Cartago, per aquesta gloria va ser donada pel senat a Escipi; Lntul va dirigir la flota romana a la costa de Siclia amb ordres d'anar a frica si calia. 

Desprs fou procnsol a l'Hispnia Citerior el 199 aC i a la tornada va rebre una ovaci pels seus serveis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208128" title="Gneu Corneli Lntul II" nonfiltered="1638" processed="1636" dbindex="86665">
Gneu Corneli Lntul II (Cnaeus Cornelius Lentulus) fou un magistrat rom que va viure al segle II aC, i del qual no es coneix la relaci familiar que tenia amb altres membre de la famlia dels Lntuls.

Fou cnsol el 146 aC juntament amb Mummi i l'esmenten Cicer, Velleu Ptercul i els Fasti.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208130" title="Gneu Corneli Lntul III" nonfiltered="1639" processed="1637" dbindex="86666">
Gneu Corneli Lntul  III (Cnaeus Cornelius Lentulus) fou un magistrat rom. 

No se sap la seva relaci familiar amb altres Lntuls. Els Fasti l'esmenten com a cnsol el 97 aC. Probablement fou el pare adoptiu de Gneu Corneli Lntul Clodi (Cnaeus Cornelius Lentulus Clodianus) que fou cnsol el 72 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208131" title="Gneu Corneli Lntul IV" nonfiltered="1640" processed="1638" dbindex="86667">
Gneu Corneli Lntul IV  (Cnaeus Cornelius L. F. Lentulus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 18 aC juntament amb Publi Lntul Marcell, en temps de l'emperador August i quan la magistratura de cnsol ja no tenia poder executiu efectiu. L'esmenta a una de les seves obres Di Cassi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208132" title="Gneu Corneli Lntul ugur" nonfiltered="1641" processed="1639" dbindex="86668">
Gneu Corneli Lntul ugur (Cnaeus Cornelius Cn. F. Lentulus ugur) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 14 aC juntament amb Marc Licini Cras. Fou un home molt ric per poc decidit. La seva riquesa va cridar l'atenci de l'emperador Tiberi, que el va sotmetre a tanta pressi que finalment es va sucidar deixant la seva fortuna a l'emperador. 

Un Lntul ugur apareix esmentat per Tcit l'any 22, i podria ser aquest mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208133" title="Henk Vredeling" nonfiltered="1642" processed="1640" dbindex="86669">

Henk Vredeling (Amersfoort, Pasos Baixos 1924 - Zeist 2007) fou un poltic neerlands que fou Ministre de Defensa al seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea entre 1977 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 20 de novembre de 1924 a la ciutat d'Amersfoort, poblaci situada a la provncia d'Utrecht.

Mor el 27 d'octubre de 2007 a la poblaci de Huis ter Heide, situada al municipi de Zeist.

Activitat poltica.
Membre del Partit Laborista (PvdA) fou escollit la Tweede Kamer (cambra de representants neerlandesa) per primer cop l'any 1956. Escollit membre del Parlament Europeu en representaci del seu pas l'any 1958, ocup el crrec d'eurodiputat fins l'any 1973.

Aquell any abandon la poltica europea per retorn al seu pas per ser nomenat Ministre de Defensa per part del Primer Ministre Joop den Uyl, crrec que va mantenir fins el 1977. Aquell any fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Jenkins, ocupant el crrec de Vicepresident i Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials, fent-se crrec aix mateix de les responsabilitats d'Educaci i Formaci. Abandon la poltica europea el 1981.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208136" title="Gneu Corneli Lntul Getlic" nonfiltered="1643" processed="1641" dbindex="86670">
Gneu Corneli Lntul Getlic (Cnaeus Cornelius Cossi F. Cn. N. Lentulus Gaetulicus) fou un magistrat rom fill de Cos Corneli Lntul Getlic (Cossus Cornelius Cn. F. Lentulus Gaetulicus).

Fou cnsol el 26 junt amb Gai Calvisi Sab. 

Desprs va tenir el comandament de les legions de la Germnia Superior per deu anys i fou fora popular entre les tropes perqu era suau amb els cstigs. Tamb era apreciat per l'exrcit de la Germnia Inferior on era comandant el seu sogre Lluci Aproni. 

La seva influncia entre els soldats el va salvar quan va caure Sej, el fill del qual estava proms amb la seva filla. Fou l'nica relaci familiar de Sej que Tiberi no va eliminar amb l'execuci i Tcit diu que Lntul havia escrit a l'emperador assegurant-li la seva lleialtat mentre el mantingus en el comandament de l'exrcit per advertint d'una revolta si n'era privat; Tiberi va considerar prudent no fer res, per Calgula, considerant la seva influncia entre els soldats massa gran, el va fer matar el 39. La seva mort no va provocar cap revolta i el comandament de la Germnia Superior fou donat a Galba que ms tard va esdevenir emperador.

Fou tamb historiador i poeta. Suetoni esmenta les seves obres histriques, que no es conserven, i les seves poesies (resten tres lnees reprodudes per Probe en la seva scholia sobre Virgili). Nou epigrames a l'antologia grega sota el nom de Getlic alguns pensen que tamb li corresponen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208138" title="Corneli Lntul" nonfiltered="1644" processed="1642" dbindex="86671">
Corneli Lntul (Cornelius Lentulus) fou un magistrat rom. 

No se sap la seva relaci familiar amb altres membres de la famlia dels Lntuls, ni el seu primer nom. El 134 aC fou pretor a Siclia, i a l'illa va participar a la guerra servil o dels esclaus, i fou derrotat per aquestos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208139" title="Luci Lntul" nonfiltered="1645" processed="1643" dbindex="86672">
Luci Lntul (Lucius Lentulus) fou un oficial rom.

Fou un dels enviats romans (llegats senatorials) que va portar al Regne de Macednia les ordres i instruccions del senat rom pel cnsol Emili Paulle desprs de la derrota del rei Perseu de Macednia el any 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208140" title="Lntul Cruscelli" nonfiltered="1646" processed="1644" dbindex="86673">
Lntul Cruscelli (Lentulus Cruscellius) fou un roma d'origen desconegut, suposadament un membre de la famlia dels Lntuls (o be un llibert) que per raons poltiques fou proscrit (junt amb molts altres) pels triumvirs el 43 aC, per es va poder escapar i es va unir al Sext Pompeu que dominava la illa de Siclia; all se li va reunir la seva dona Sulpcia tot i l'oposici de la mare d'aquesta, Jlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208142" title="Cos Corneli Lntul Getlic" nonfiltered="1647" processed="1645" dbindex="86674">
Cos Corneli Lntul Getlic (Cossus Cornelius Cn. F. Lentulus  Gaetulicus) fou un magistrat rom, probablement fill de Gneu Corneli Lntul ugur  (Cnaeus Cornelius Cn. F. Lentulus ugur); apareix tamb esmentat a algunes monedes com Gneu Corneli Lntul Cos, per amb aquest darrer nom al davant s ms habitual i tamb hi apareix a les monedes. Probablement portava tant el nom de Gneu com el de Cos; aquest darrer era un nom familiar de la gens Cornlia, adoptat com a nom per aquest Lntul. 

Fou cnsol el 1 aC juntament amb Luci Calpurni Pis; l'any 6 fou enviat a l'frica on va derrotar als gtuls (gaetuli) que havien envat el regne de Mauritnia on regnava Juba II i per aquesta victria va rebre el sobrenom de Getlic i ornaments triomfals.

Quan Tiberi va pujar al tron, va acompanyar a Drus a calmar la revolta de les legions (14) i era temut pels soldats perqu per la seva edat i experincia militar es suposava que seria ms dur, i per aix va estar a punt de morir a mans dels legionaris.

Torna a ser esmentat l'any 16 en un debat al senat sobre Lib i en 22 en un debat sobre Sil; el 24 fou acusat (falsament) de majestas (traci), per Tiberi no va deixar seguir l'acusaci.

Va morir el 25 ja fora vell. Era pobre quan va comenar la seva carrera, per va morir molt ric.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208143" title="Campinas" nonfiltered="1648" processed="1646" dbindex="86675">



Campinas s una ciutat brasilera situada en l'estat de So Paulo. Est al nord de So Paulo, a una distncia de 90 km d'aquesta. T una superfcie de 796 km, i una poblaci estimada, l'any 2006 d'1.000.000 habitants. L'rea metropolitana est constituda per 19 municipis, i compte amb una poblaci estimada de 3,2 milions d'habitants (6,75% de la poblaci de l'Estat) sent la segona aglomeraci de l'Estat de Sao Paulo i una de les deu mes grans del Brasil.



Campinas s un gran centre urb, possedor d'un variat i prosper aparell industrial que li ha fet guanyar un lloc privilegiat dintre del panorama econmic del Brasil, aix es reflecteix en el fet que aquesta ciutat destaca per la seva qualitat de vida i per posseir una de les classes mitges i altes ms nombroses del pas. La ciutat s cridada afectuosament com la Princesa de l'Oest. s coneguda tamb com la Ciutat de les Orenetas, ja que la ciutat estava en la ruta d'aquestes aus durant l'poca dels barons del caf. Campinas est formada per quatre districtes: Joaquim Egdio, Sousas, Baro Geraldo i Nova Aparecida.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208144" title="Cos Corneli Lntul (cnsol any 25)" nonfiltered="1649" processed="1647" dbindex="86676">
Cos Corneli Lntul (Cossus Cornelius Cossi F. Cn. N. Lentulus) fou un magistrat rom que va viure al segle I, fill del cnsol Cos Corneli Lntul Getlic (Cossus Cornelius Cn. F. Lentulus  Gaetulicus).

Fou cnsol l'any 25 juntament amb Marc Asini Agripa. L'esmenten els Fasti que confirmen qui era el pare, per no s'esmenta el renom de Getlic, que generalment es solia heretar de pares a fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208145" title="Cos Corneli Lntul (cnsol any 60)" nonfiltered="1650" processed="1648" dbindex="86677">
Cos Corneli Lntul  (Cossus Cossi F. Cornelius Lentulus) fou un magistrat rom que va viure al segle I, fill del cnsol de l'any 25, Cos Corneli Lntul (Cossus Cornelius Cossi F. Cn. N. Lentulus).

Fou cnsol l'any 60 en temps de l'emperador Ner. Tcit l'esmenta als seus Annales (Tacitus,  Annales 14.20).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208147" title="Lntul (mim)" nonfiltered="1651" processed="1649" dbindex="86678">
Lntul (Lentulus) fou un actor de mims rom, que tamb va escriure algunes obres de mims, que va adquirir considerable celebritat i s esmentat per nombrosos escriptors.

Era suposadament un rom d'alt rang i va viure al segle I si be les dates dins d'aquest segle no es coneixen. (Schol. ad Juv. Sat. 8.187; Tertull. Apolog. 15, de Pallio, 4; Bothe, Pot. Lat. Scenic. Fragm. vol. ii. pp. 269, 270.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208149" title="Murano" nonfiltered="1652" processed="1650" dbindex="86679">

Murano s normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que com Vencia, s realment un arxiplag d'illes unides per ponts. Es troba aproximadament a 16 quilmetres de Vencia i s famosa per les seves obres en cristall, particularment pels seus llums.

Histria.
Murano va ser fundada pels romans, i des del segle VI va ser habitada per gents procedents d'Altino i Oderzo. Al principi, la illa va prosperar com port pesquer i grcies a la producci de sal. Era, aix mateix, un centre de comer. Amb el port controlaven la illa de Sant Erasme. Des del segle XI, la ciutat va comenar a caure en decliu degut al fet que molts habitants es van mudar a Dorsoduro. 

Tenien un gran ajuntament, com el de Vencia, per des del segle XIII Murano ha estat governada per un podest veneci. 

En el segle XV, la ciutat es va fer popular com lloc de vacances dels venecians, i es va construir un palau, per aquesta moda es va passar ms tard. El camp de la illa era conegut pels seus arbres fruiters i els seus jardins vegetals fins al segle XIX, quan van comenar a construir-se ms cases. Les atraccions de la illa sn la Esglsia de Santa Maria i Sant Donato, coneguda pels seus mosaics bizantins del segle XII i perqu es diu que alberga els ossos d'un drac que va matar Sant Donato; la Esglsia de Sant Pietro Martire i el Palau da Mula. Les atraccions relacionades amb el cristall inclouen moltes obres en aquest material, algunes d'elles de l'poca medieval i que estan obertes al pblic. Aix mateix hi ha un Museu del Cristall que es troba al Palau Giustinian.

Economia.
A diferncia d'altres illes de la llacuna, Murano encunyava les seves prpies monedes. El 1291, tots els vidriers de Vencia es van veure forats a mudar-se a Murano a causa del risc d'incendis. Durant el segent segle, les exportacions van comenar i la illa va guanyar fama, inicialment per la fabricaci d'abaloris de cristall i de miralls. El cristall aventurine es va inventar en la illa i, durant algun temps, Murano va arribar a ser el major productor de cristall d'Europa. 

La illa, ms tard, es va fer coneguda per les seves aranyes de llums. Encara que va haver un important decliu durant el segle XVIII, la cristalleria segueix sent la indstria ms important de la illa. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208150" title="Burano" nonfiltered="1653" processed="1651" dbindex="86680">

Burano s una illa de la llacuna veneciana, situada a 7 quilmetres de Vencia, Itlia, que es recorre en 40 minuts amb el vaporetto. La seva poblaci actual ronda els 7.000 habitants. Destaquen les seves faanes de colors, aix com la esglsia de Sant Martino i el seu campanile. La illa s famosa per la producci de punta de fil, i s ptria del compositor Baldassare Galuppi que dna nom a la via principal de la illa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208152" title="Mestre (Vencia)" nonfiltered="1654" processed="1652" dbindex="86681">
Mestre s una localitat pertanyent al municipi de Vencia, Itlia. Est situada en terra ferma, enfront de la illa de Vencia. La poblaci resident al nucli de la llacuna de Vencia s de 70.000 habitants, mentre que al costat dels altres dos nuclis de Mestre i Marghera sobrepassa els 200.000. El centre histric de la Vencia insular viu principalment del turisme, present tot l'any, mentre que Mestre ha crescut grcies al pol industrial de Marghera. Hi ha un projecte per a separar Mestre de Vencia, creant dos ajuntaments (comunes) distints, ms als quatre referndum populars celebrats els anys 1979, 1989, 1994 i 2003, els ciutadans s'han expressant en contra de la separaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208153" title="Paul Fuster" nonfiltered="1655" processed="1653" dbindex="86682">
Paul Fuster, de vegades tamb escrit Paul Fustr, s un msic, cantant i compositor estatunidenc d'origen catal. Nascut a Minnesota, es va traslladar de ben jove a Nova York, desprs de fer un seguit de viatges pels Estats Units, on va comenar a aprendre msica, centrant-se sobretot en la percussi.

L'any 1997 va visitar Cardona, municipi natal de la seva mare, i va decidir quedar-s'hi. Va ser llavors quan comen la seua carrera com a cantautor en angls. Ha recorregut gran part del circuit catal de sales de concert i ha actuat a un bon nombre de festivals a tot el pas. Tamb ha fet actuacions a diverses ciutats espanyoles i europees.  

La seva msica es mou dins els parmetres del folk-rock d'arrels nord-americanes. Ha publicat tres elaps. La can "Montserrat", de 36 Weeks, va ser inclosa a la banda sonora de la pellcula Krmpack de Cesc Gay.

Tamb s un dels membres del projecte Proton-Proton, format per ell, Aron Sanchez i Jarrod Ruby, en una lnia de msica ms experimental.

 Discografia .
 En solitari .
 1998 36 Weeks;
 1999 Battleship;
 2002 Happy Nothing (Quisso Records);

 Amb Proton-Proton .
 2005 Proton-Proton Ep No. 1;
 2005 Proton-Proton Ep No. 2;

 Enllaos externs .
 Paul Fuster a MySpace;
 Proton-Proton a Myspace;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208156" title="Catleg d'Estrelles Dobles Washington" nonfiltered="1656" processed="1654" dbindex="86683">
El Catleg d'Estrelles Dobles Washington, conegut tamb per les seves sigles en angls WDS (Washington Double Star Catalog), s un catleg astronmic d'estrelles dobles, mantengut a l'Observatori Naval dels Estats Units. Aquest catleg cont les posicions, magnituds, el moviment propi i el tipus espectral i t (juliol de 2006) 102.387 entrades d'estrelles dobles. Aquest catleg tamb inclou estrelles mltiples. En general, una estrella mltiple amb n components pot ser representada per entrades en el catleg de n-1 parells d'estrelles.

Histria.
La base de dades usada per construir el WDS fou produda a l'Observatori Lick, on va ser usada per construir l'ndex del Catleg d'Estrelles Dobles Visuals, publicat el 1963. L'any 1965, sota la iniciativa de Charles Worley, fou transferit a l'Observatori Naval. Fou augmentat amb un gran nombre de mesures, del Catleg Hipparcos and Tycho, interferometria, i altres fonts.

 Enllaos externs .

 El WDS a l'Observatori Naval dels Estats Units;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208157" title="Parramatta" nonfiltered="1657" processed="1655" dbindex="86684">

 
Parramatta s un districte de Sydney, Austrlia situat al Ponent del centre de la ciutat, en la Comuna de Parramatta. Parramatta est vora del Riu Parramatta. s un suburbi de 22,809 habitants. L'any 1883 es va celebra un exposici Universal












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208158" title="Adela Popescu" nonfiltered="1658" processed="1656" dbindex="86685">


Adela Elena Popescu (Dr g  ani, Romania, 8 d'octubre del 1986) s una cantant pop i actriu romanesa. 

Discografia.
 2005   Lacrimi de iubire;
 2006   Iubire ca n filme;
 2008   R spunsul meu;

Filmografia.
 2002   n familie (serial TV);
 2004   Numai iubirea (serial TV);
 2005   Lacrimi de iubire (serial TV);
 2006   Prea trziu;
 2006   Iubire ca n filme (serial TV);
 2006   Lacrimi de iubire - filmul;

Enllaos externs.

A IMDb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208159" title="Seattle" nonfiltered="1659" processed="1657" dbindex="86686">

Seattle s la ciutat ms gran de l'Estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units d'Amrica. La ciutat est situada entre el Llac Washington i la badia coneguda com Puget Sound, al costat de l'oce Pacfic. Es troba a 155 quilmetres al sud de la frontera entre Estats Units i Canad al Comtat de King. Va ser fundada en la dcada de 1850, en territoris del cap indgena Seattle, a qui deu el seu nom. 

El 2004, l'Oficina del Cens dels Estats Units va estimar que la poblaci de la ciutat era 571.480 habitants. Amb data 2006, la ciutat t una poblaci metropolitana de prop 3.8 milions en un rea de 23.000 km2. Seattle est en el centre econmic de la regi coneguda com "Greater Puget Sound". El seu sobrenom oficial s "La Ciutat Maragda" a causa dels boscos d'aquest ric color. Seattle s coneguda com "Rainy City" (La Ciutat de la Pluja), encara que en realitat t menys pluja que moltes altres ciutats nord-americanes; no obstant aix es destaca pel gran nombre de dies nuvolosos o plujosos a l'any. La s anomenada "Jet City", a causa de la gran influncia del fabricant d'aeronaus Boeing. 

Seattle s famosa per ser la terra natal de la msica grunge, i pel gran consum de caf (aqu va nixer la cadena de cafeteries Starbucks). El 1999 va ser el lloc on es va celebrar el cim de la Organitzaci Mundial del Comer, marcada per les protestes antiglobalitzaci conegudes com N30. Els cientfics de la Universitat Central de Connecticut li van donar a la ciutat la distinci de ser la ciutat que ms alfabetisme t als EUA el 2005. Cal destacar tamb la torre anomenada Space Needle, que s'ha convertit, d'en de la seva construcci, en un smbol per a la ciutat.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208160" title="Universitat Central de Connecticut" nonfiltered="1660" processed="1658" dbindex="86687">
La Universitat Central de Connecticut s una universitat estatal situada a Nova Bretanya, Connecticut. s la universitat pblica amb ms antiguitat, i est en tercer lloc si es prenen en compte totes les universitats de Connecticut, havent estat fundada el 1849. 

 Escola normal de Nova Bretanya .
En un comenament l'escola va ser fundada com una escola normal per a formar professors, sent la sisena escola normal a ser fundada als Estats Units.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208163" title="Reig de fageda" nonfiltered="1661" processed="1659" dbindex="86688">


El reig de fageda o reig bord (Amanita muscaria, del llat muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de matar mosques) s un bolet que, antigament, es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

Morfologia.

El barret pot arribar als 18 cm. T les lmines molt juntes, sn amples i de color blanc. L'esporada s blanca.

El peu s de color blanc bru, bulbs a la base. T un anell ample, frgil i membrans, de color blanc. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sin granulacions molt bastes en forma de quadrets.

Hbitat.
Es fa en boscos de conferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor.

Comestibilitat.
Contrriament a la creena popular no es tracta d'una espcie metzinosa, per s indigesta a causa del seu contingut en micoatropina (que causa vmits) i psicotrpica degut al seu contingut en muscarina. La seua ingesti no produeix gaireb mai intoxicacions mortals, per s una mala estona a aquells que l'hagin confs amb l'Amanita Cesria, car en les fases tempranes s'assemblen fora.

Bibliografia.
 Mushrooms of Northeastern North America (1997) ISBN 0-8156-0388-6.
 Hgberg O. Flugsvampen och mnniskan (en suec) ISBN 91-7203-555-2.
Captol 2.;
 Michelot D, Melendez-Howell LM. (2003) Amanita muscaria: qumica, biologia, toxicologia i etnomicologia. Mycological Research 107:131 146.
 Schultes RE, Hofmann A, Rtsch C. (2001). Plants of the gods: their sacred, healing, and hallucinogenic powers (2nd ed). ISBN 0892819790;
 Peter Lamborn Wilson. "Ploughing the Clouds: The Search for Irish Soma";
 Hawk and Venus. Sacred Soma Shamans;

Enllaos externs.


Fotografies d'exemplars de reig de fageda en diferents estadis de creixena.;
Article sobre el reig bord. ;
Descripci i fotografies del reig bord. ;
Informaci sobre aquest bolet. ;
mplia informaci sobre aquest fong. ;
Article que suggereix que les modernes tradicions nadalenques sn basades en l's d'aquest fong per xamans antics. ;
Videoclip sobre el reig de fageda.;
Article sobre la toxicitat d'aquesta espcie. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208165" title="Daejeon" nonfiltered="1662" processed="1660" dbindex="86690">
 

La ciutat metropolitana de Daejeon est situa al centre de Corea del Sud, a 167 quilmetres sud de Sel, i s la capital de la provncia de Chungcheong del Sud. s la cinquena ciutat ms gran de Corea del Sud, amb aproximadament 1.5 milions d'habitants.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208169" title="Murten" nonfiltered="1663" processed="1661" dbindex="86693">


Murten (Morat en francs), s una comuna sussa del cant de Friburg, situada al districte de See, del que s capital. Limita al nord amb les comunes de Muntelier, Galmiz i Bchslen, a l'est amb Lurtigen, al sud amb Salvenach, Mnchenwiler (BE) i Courgevaux, i a l'oest amb Greng, Meyrier, Haut-Vully i Bas-Vully. Limita tamb amb les comunes de Ried bei Kerzers i Mntschemier (BE).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208170" title="Yverdon-les-Bains" nonfiltered="1664" processed="1662" dbindex="86694">
Yverdon-les-Bains s una ciutat i comuna sussa del cant de Vaud, situada al districte de Yverdon, del que n's capital. 

 Geografia . 
Es troba a les ribes del Llac de Neuchtel. Limita amb les comunes de Belmont-sud-Yverdon, Cheseaux-Noraz, Cuarny, Ependes, Grandson, Gressy, Montagny-prs-Yverdon, Pomy i Treycovagnes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208172" title="Mervyn LeRoy" nonfiltered="1665" processed="1663" dbindex="86695">
Mervyn LeRoy (15 d'octubre de 1900 - 13 de setembre de 1987) va ser un director de cinema, productor i actor nord-americ. 

Biografia.
Nascut de pares jueus a San Francisco, Califrnia, la seva famlia es va arrunar amb el terratrmol de 1906. Per a guanyar diners va vendre diaris i va comenar a cantar. Va comenar treballant en cinema mut. 

El 1938 va ser triat com cap de producci de MGM. Grcies a ell els estudis van produir El mag d'Oz (1939) i va ser responsable del descobriment de Clark Gable, Loretta Young, Robert Mitchum i Lana Turner. 

En els anys 50 va dirigir diversos musicals. Aix com la pellcula Quo Vadis?. Va ser nominat el 1943 com Millor Director per Random Harvest i el 1940 com productor de El mag d'Oz (1939). A ms va rebre el Oscar Honorfic el 1946. LeRoy es va retirar el 1965 i va escriure la seva autobiografia Take One, el 1974. Va morir a Beverly Hills, Califrnia. T una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al nmero 1560 de Vine Street.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208178" title="32 Aquarii" nonfiltered="1666" processed="1664" dbindex="86696">




|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (posici i dades astromtriques, octubre 2007)


32 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,29. Segons la Base de dades SIMBAD s una binaria espectroscpica.





Enllaos externs.
SIMBAD, 32 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208179" title="Agariccia" nonfiltered="1667" processed="1665" dbindex="86697">



Les agariccies (Agaricaceae) sn una famlia de fongs basidiomicets que inclou organismes abans coneguts com a Tulostomataceae i Lepiotaceae.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208180" title="Maurice Chevalier" nonfiltered="1668" processed="1666" dbindex="86698">
 

Maurice Chevalier (Pars, 12 de setembre de 1888 - 1 de gener de 1972),  intrpret francs de pellcules musicals dels anys 20 i 30.

Va tenir un modest debut als (cafs-concert) de Mnilmuche (Mnilmontant) a finals del segle XIX. Va ser desprs de la Primera Guerra Mundial quan Mistinguett el va descobrir i el va convertir el seu partenaire. A partir de llavors va personificar la figura del dandy frvol que parla amb un accent suburbial que aconsegueix mantenir tot i que parla angls a la perfecci. 

El fongraf va recollir els seus xits sobre l'escenari amb diverses revistes i operetes. Valentine i Dans la vie faut pas s'en faire sn alguns dels seus triomfs en els anys 20. 

El 1928 va comenar la seva carrera cinematogrfica a Hollywood, que li va mantenir allunyat de Frana fins el 1935, desprs de destacar en les versions anglesa i francesa de La vdua alegre (The Merry Widow), de Ernst Lubitsch, el 1934. 

A la seva tornada a Frana, obt nous xits musicals: Prosper (1935), Dt. Pomme (1936), Y a d'la joie (1938) i la Marxe de Mnilmontant (1941). Smbol de l'ascens d'un jove d'origen humil, Maurice Chevalier garantia amb el seu cndid bon humor l'ordre establert. Fins i tot durant l'ocupaci, no va semblar expressar que aquest hagus estat comproms per l'invasor. Actitud que li va costar un descens de popularitat a l'arribar l'Alliberament. 

Rpidament va tornar a encastellar-se en els anys 60 en un gnere insospitat: el twist (Avec mon canotier). De la segona meitat de la seva carrera cinematogrfica cal recordar les seves aparicions amb Rene Claire (Le silence est d'or), la comdia musical Gigi (1958), de Vincent Minnelli, i la seva participaci al 'remake' americ de la trilogia de Marcel Pagnol: Fanny (1961), de Joshua Logan, on va interpretar el personatge de Panisse. 

El 1968 es va acomiadar dels escenaris i el 1972 va morir, a l'edat de 83 anys. Va ser enterrat al cimetire nouveau (cementiri nou) de Marnes-la-Coquette,Hauts-de-Seine, (Frana).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208181" title="Judy Garland" nonfiltered="1669" processed="1667" dbindex="86699">


Judy Garland (10 de juny de 1922 - 22 de juny de 1969), nom artstic de Frances Ethel Gumm, va ser una popular actriu i cantant nord-americana de l'poca Daurada dels musicals de Hollywood. Amb una carrera que va cobrir 45 dels seus 47 anys de vida, Garland va sobresortir en el panorama internacional no noms com una magnfica actriu tant de musicals com de drames, sin tamb com una bona cantant tant en els estudis com en els escenaris.

Al comenar fent vaudevilles amb les seves germanes, Judy va firmar un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer sent encara una adolescent. Amb ells va fer al voltant de dues dotzenes de pellcules, incloent-ne nou amb Mickey Rooney i la pellcula per la qual ha estat ms identificada, El mgic d'Oz (1939). Desprs de quinze anys, Garland va ser acomiadada de l'Estudi i es va dedicar a la msica, tenint un formidable xit amb els seus concerts, dels quals destaca el que va fer al Carnegie Hall de Nova York. En poc temps va tornar a gravar pels estudis cinematogrfics comenant amb A Star Is Born l'any 1954. 

Malgrat els seus continus xits professionals, Garland va haver de fer front a nombrosos problemes personals al llarg de la seva vida. Insegura sobre la seva imatge, i tenint en compte que alguns executius cinematogrfics li havien comentat que tenia sobreps i no era atractiva, Judy Garland no va dubtar en sotmetre's a tractaments mdics per tal de controlar el seu pes i augmentar la seva productivitat. Tota aquesta situaci li va comportar una llarga i dura dependncia dels frmacs. A ms, la seva vida tant financera com amorosa era fora inestable. Casada cinc cops, quatre d'ells es va acabar divorciant. Va patir diversos intents de sucidi. Per, al final, va morir per una sobredosi accidental a l'edat de quaranta-set anys, deixant tres fills: Liza Minnelli que havia tingut amb el director de cinema Vincente Minnelli, Lorna Luft i Joey Luft. 

 Filmografia seleccionada .
1939 - The wizard of Oz ;
1944 - Meet me in St. Louis;
1948 - The pirate ;
1954 - A star is born ;
1961 - Judgement at Nuremberg ;

 Enllaos externs .
 L'habitaci de la Judy (En angls);
 Pgina de Judy Garland (En angls);
 El museu de Judy Garland (En angls);
 La base de dades de Judy Garland (En angls);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208185" title="Ruse" nonfiltered="1670" processed="1668" dbindex="86700">

 
Ruse s una ciutat de Bulgria, situada en la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva poblaci aproximada s de 178.000 habitants, el que la converteix en la cinquena ms poblada del pas.

Histria. 
Ruse era una ciutat romana que l'emperador Octavi August va ordenar construir. La ciutat va ser atacada nombroses vegades per eslaus i Blgars en els segles VI i VII. Durant l'ocupaci blgara es va construir la muralla que encara es conserva en l'actualitat. Durant l'ocupaci turca es va convertir en un centre de celebraci de festes, pel que se la hi va conixer com "l'altra Viena".

Esport. 
El principal club esportiu de la ciutat s el club de futbol Dunav Ruse, que juga a l'estadi Gradski (Estadi Municipal).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208187" title="Agton d'Atenes" nonfiltered="1672" processed="1669" dbindex="86702">
Agton o Agat (Agathon, ) fou un poeta trgic atenenc nascut el 447 aC a una rica famlia. 

Fou contemporani de Scrates i Alcibades. Fou amic d'Eurpides. Va obtenir la seva primera victria al concurs de Leanea el 416 aC quant tenia 30 anys. 

Deu anys desprs va visitar la cort d'Arquelau de Macednia (407 aC) on va trobar el seu amic Eurpides. Va morir vers el 400 aC. 

Va escriure fora obres, per va introduir a les representacions espais intermedis amb msica (intercalaris) que es van posar de moda per van fer decaure la tragdia ja que feien perdre el fil.

La seva obra s perduda i noms es coneixen el ttols de quatre tragdies (la Thyestes, la Telephus, lAerope i lAlcmaeon).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208189" title="Agton de Macednia" nonfiltered="1673" processed="1670" dbindex="86703">
Agton o Agat (Agathon, ) fou fill de Filotes i germ de Parmeni i Asandre. Fou donat com hostatge a Antgon el borni el 313 aC per son germ el strapa Asandre de Cria, per fou retornat al cap de pocs dies. Va deixar un fill de nom Asandre com el seu oncle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208190" title="Giurgiu" nonfiltered="1674" processed="1671" dbindex="86704">

Giurgiu (blgar:         Gurgyevo, genovs: Sant Giorgio, turc: Yerky) s una ciutat situada al districte Giurgiu, Muntnia, Romania situada en la riba del Danubi i enfront de la ciutat blgara de Ruse. T la poblaci de 73.587 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208195" title="Brunetto Latini" nonfiltered="1675" processed="1672" dbindex="86705">

Brunetto Latini (vers 1220 - 1294) un notari, filsof, i canceller de la repblica florentina. Va ser un personatge clau del pensament poltic humanista durant de l'Edat mitjana. 

Va nixer a Florncia, fill de Buonaccorso Latini. Membre de la facci dels gelfs, va haver d'exiliar-se desprs de la derrota a la Batalla de Montaperti, que succe mentre ell es trobava a Castella com a ambaixador a Alfons el Savi intentant d'obtenir ajuda per Florncia i contra els Sienesos. Va refugiar-se durant sis anys (1260-1266) a Frana, fins que quan els gelfs van recuperar Florncia retorn a la Toscana on ocup diversos crrecs. 

Va adquirir prestigi com a filsof i mestre de retrica, i fou autor de diverses obres en prosa i vers.  Mentre era Frana va escriure escriure el poema Tesoretto, en itali, i Els Llibres del Tresor, en francs, on es resumeix el coneixement enciclopdic de l'poca. Tamb va tradur a l'itli la Rettorica de Cicer.

Els darrers anys de la seva vida els dedic a l'ensenyana. Va esdevenir amic i mestre de Dante Alighieri, que el va immortalizar a la seva Divina Comdia. Dante el fa aparixer a l'Infern, al tercer anell del set cercle on sn castigats els sodomites. Resulta sorprenent que Dante acusi el seu amic d'aquest pecat especialment quan cap altra font coneguda parla de la suposada homosexualitat de Latini. s possible, per, que a l'poca en qu Dante escrigu la "Comdia" aquest fos un fet mpliament conegut a Florncia i el poeta no volgus ocultar-ho demostrant que fins i tot els ms grans homes tamb podien ser pecadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208197" title="Setge de Monts (1642)" nonfiltered="1676" processed="1673" dbindex="86706">


El Setge de Monts de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII.

El setge.
A principis de 1642 les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt van assetjar la vila de Monts, que va caure el 19 de maig de 1642. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208198" title="Amanitcia" nonfiltered="1677" processed="1674" dbindex="86707">


Les Amanitcies (Amanitaceae) sn una famlia de fongs basidiomicets.  La famlia, comunmen anomenada la famlia Amanita, es de l'Ordre dels Agaricals.  Bsicament consisteix en el gnere Amanita, per tamb inclou el gneres Limacella i Torrendia. 

 Algunes espcies notables d'amanitcies . 
 Amanita caesarea, Ou de reig;
 Amanita muscaria, Reig bord ;
 Amanita pantherina, Pigat;
 Amanita phalloides, Farinera borda;

 Enllaos externs . 
 Informaci sobre les amanitcies ;
 Imatges ;
 Ms imatges;
 Pgina molt completa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208199" title="Carme Aymerich i Barbany" nonfiltered="1678" processed="1675" dbindex="86708">
Carme Aymerich i Barbany (Barcelona,1915-2001) fou una mestra i pedagoga catalana. Mestra especialitzada de l'ajuntament de Barcelona, des del 1958 promogu dins l'escoltisme catal les activitats d'expressi de tot tipus i oganitz molts cursets d'expressi per a mestres responsables de grups d'infants i joves. Treballava per transformar l'educaci, entesa en un sentit ampli, desenvolupant la creativitat a travs de l'expressi-comunicaci, i impulsar nous mtodes basats en l'expressi i la motricitat. El 1974 va fundar l'Escola d'Expressi i Psicomotricitat. 

El 1966 va rebre el Premi de Pedagogia Antoni Balmanya, i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva activitat adreada a l'atenci i recuperaci de nens amb dificultats d'aprenentatge i a la formaci de mestres.

 Obres .
 L'expressi, mitj de desenvolupament (1967) amb la seva germana Maria Aymerich i Barbany   ;
  Per un llenguatge expressiu del nen (1983);
 Signes de la comunicaci: gest, verb i grafia (1985);
 L'expressi de la informaci: oral, escrita i no verbal (1996);

 Enllaos externs .
 Biografia de Carme Aymerich;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208201" title="Adeje" nonfiltered="1679" processed="1676" dbindex="86709">

Adeje s un municipi canari, pertanyent a la provncia de Santa Cruz de Tenerife. Est situat a l'oest de l'illa de Tenerife. El municipi tamb ha estat denominat Adexe, degut al fet que en el castell antic el fonema s'escrivia X.

La principal activitat econmica s el turisme, en la zona de Playa de las Amricas particularment, on ha avanat molt en els ltims anys, grcies a altre sector bastant avanat, la construcci. s una de les zones visitades pels turistes per les seves platges i el seu clima 
 Llocs d'inters . 
Entre els seus atractius ms importants es troba el centre turstic del municipi Costa Adeje, que a l'estar prop de Los Cristianos i de la Playa de las Amricas, en els ltims anys ha evolucionat molt. El Barranco del Infierno s un dels ms coneguts de la illa i visitat per excursionistes i turistes al llarg de l'any. L'Esglsia de Santa Ursula i El Convent amb nombroses obres del denominat Art Sacre La Casa Fuerte. Actualment la part que queda d'ella es troba en estat runs. Est present en l'escut de la ciutat i forma parteix de la histria del municipi i de la illa, amb la presncia de la famlia Ponte, guanxes sotmesos i esclaus, molts procedents d'frica. 

Es va construir en el segle XVI per a evitar les incursions dels pirates, no obstant aix, va ser visitada pel corsari John Hawkins, que mantenia una relaci comercial amb la famlia ama de la Casa i del Marquesat. s Monument Histric Artstic. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208204" title="Manuel Balasch i Recort" nonfiltered="1680" processed="1677" dbindex="86710">

Manuel Balasch i Recort (Cornell de Llobregat 1928) s un eclesistic i hellenista catal. Ha estat catedrtic de grec a la Universitat Autnoma de Barcelona, ha collaborat en la segona Antologia potica universitria (1950) i ha escrit alguns estudis sobre escriptors catalans com Carles Riba. 

Ha publicat traduccions de clssics llatins i grecs per a la Fundaci Bernat Metge i per a d'altres editorials catalanes (Juvenal, Baqulides, Sfocles, Aristfanes, Polibi, Tucdides, Safo, Pndar, Plat), ha tradut al castell per al CSIC i ha participat en algunes gramtiques de grec i de llat per a batxillerat i universitaris. El 1998 va rebre el premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crtica Serra d'Or per la traducci al catal de la Ilada.  

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Des del 2000 s membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (2000).

 Algunes obres .
 Lrica grega arcaica (1963);
 Carles Riba hellenista i humanista (1984) ;
 Carles Riba, poeta i humanista cristi (1991);
 Dos motius grecs en la poesia de Rainer Maria Rilke (1996);
 A propsito de Platn. De la perplejidad al sistema, de Josep Montserrat (1996) ;

 Enllaos externs .
 Pgina de Manuel Balasch;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208213" title="Pinetell bord" nonfiltered="1681" processed="1678" dbindex="86711">



El pinetell bord (Lactarius scrobiculatus, del llat scrobicula -fossa o clotet-) s un bolet txic que no s'ha de confondre amb el rovell. La seua ingesti afecta la mucosa gstrica.

Morfologia.

s de capell molsut, convex, enfonsat al mig, de color groguenc o lleugerament ataronjat, una mica clapat al marge.

T les lmines juntes, de color groc o quasi ataronjat.

Desprenen un ltex blanc, crems, que en contacte amb l'aire esdev groc.

L'esporada s groga o lleugerament amarronada.

Posseeix un peu dur, cilndric, envoltat de foradets de color ms fosc.

Hbitat.

s un bolet molt com a les pinedes, on creix formant grups o erols. s el tpic "enredaboletaires" ja que pel seu aspecte semblant al rovell ha estat collit i consumit per boletaires inexperts.

Comestibilitat.

Aquest bolet s txic i produeix trastorns gastro-intestinals. L'individu es veu afectat per forts vmits i diarrees que acostumen a durar dos o tres dies amb reps i dieta adequada. Tanmateix, el pinetell bord s cuinat i menjat a l'est d'Europa per, tot i aix, no arriba eliminar totalment la seua toxicitat. 

Risc de confusi amb altres espcies.

Cal recordar que la diferncia ms notable entre aquest bolet i el rovell s que el pinetell bord t les lmines grogues i no ataronjades, i que el ltex tamb s groc i no ataronjat o de color vermell intens.

Referncies.

 Mabey, Richard (1993). Mushrooms & Toadstools of Britain and Europe. David & Charles, 106.

Enllaos externs.

 Fotografies de pinetells bords en diferents estadis de maduresa.;
 El pinetell bord a l'Index Fungorum. ;
 Fotografies i descripci dl pinetell bord. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208222" title="Sinusoide" nonfiltered="1682" processed="1679" dbindex="86713">

Un sinusoide o ona sinusodal s una funci freqent en matemtiques, fsica, processament de senyals, enginyeria electrnica, i molts d'altres camps. En la seva forma ms simplificada s:

;

que descriu una funci d'x en forma d'ona on:
A s l'amplitud (o desviaci mxima respecte el centre);
 s la freqncia angular;
  s la fase;

Ocurrncies.
El model d'ona sinusoidal s habitual a la natura, incloent-hi les ones martimes, sonores, o de llum. Les grfiques de temperatures mitjanes diries o del voltatge de corrent altern tamb segueixen el model sinusoide.

Qualsevol ona no sinusoidal, com ones quadrades o fins i tot les ones de so irregulars emeses en la parla humana, poden ser representades com un seguit d'ones sinusoidals de diferents perodes i freqncies. La tcnica per transformar formes d'ona complexes en components sinusoidals s anomenada transformaci de Fourier.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208223" title="Tricolomatcia" nonfiltered="1683" processed="1680" dbindex="86714">

Les Tricolomatcies (Tricholomataceae) sn una gran famlia de fongs agaricals.

Arnolds (1986) i Bas (1990) tamb inclouen el gnere (biologia) Hygrophorus en aquesta famlia, encara que aquesta classificaci no s acceptada per la majoria del taxonomistes dels fongs. (Young, 2003)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208229" title="Agimes" nonfiltered="1684" processed="1681" dbindex="86715">

Agimes s un municipi espanyol pertanyent a la provncia de Las Palmas. Est situat al sud-est de la illa de Gran Canria (Canries). Posseeix diversos espais naturals protegits. El municipi disposa d'hotels i casa de curt allotjament per a poder desenvolupar el turisme rural, el que atreu diversos centenars de visitants a l'any. Posseeix tamb un polgon industrial (el d'Arinaga) en el qual s'allotgen ms de 700 empreses.

 Poblaci .
 Evoluci demogrfica anyal .


 Distribuci de la poblaci (2006) .
 Cruce de Arinaga: 7.629 ;
 Playa de Arinaga: 7.786 ;
Agimes (casco): 5.878 ;
Polgono de Arinaga: 1.603 ;
Montaa Los Vlez: 1.401 ;
Las Rosas: 490 ;
La Banda: 484;
Temisas: 369 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208233" title="Enric Borrs i Oriol" nonfiltered="1685" processed="1682" dbindex="86716">
	
Enric Borrs i Oriol (Badalona, 1863 - Barcelona, 1957) fou un primer actor del teatre catal.

Considerat mtic dins la seva generaci, va estrenar nombroses obres dramtiques i el seu personatge emblemtic va ser el Manelic de Terra baixa d'ngel Guimer. Va ser tamb el gran creador dEl mstic de Santiago Rusiol.

Tamb va actuar molt en castell, tant a Espanya com a l'Amrica Llatina. El seu amic Llus Bagaria va fer nombroses caricatures d'ell.

Bibliografia.
 Pablo Vila San-Juan. Memorias de Enrique Borrs. Editorial A H R. Barcelona, 1956;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208234" title="Pop rock" nonfiltered="1686" processed="1683" dbindex="86717">

El Pop Rock s un gnere musical que combina elements del rock amb melodies suaus. Les canons sn identificades per ser d'estructura simple, melodia atrapant i repetici del cor o tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elctrica i el teclat. Literalment, pop rock s la traducci abreujada de l'angls "Popular Rock" (Rock Popular), que s'evoca a un pblic pertanyent a l'mbit i global.

El terme va ser utilitzat per primera vegada, per descriure les reeixides canons de The Beatles, tamb van ser inclosos dins d'aquest gnere The Grass Roots, Gary Pucket & The Union Gap i The Buckinghams.

Sovint s'utilitza tamb l'etiqueta pop rock per designar a la msica rock moderna encara que s ms factible la paraula soft rock (en qualsevol dels seus subestils), per que tendeix a ser msica de radiofrmula, (en angls se solen utilitzar els termes "Radi Friendly" i "Mainstream music"), comercialitzada al mn "popular". En el pop, a diferncia del soft rock, la instrumentaci est en segon pla, no hi ha clarament riffs i, si hi ha guitarres i bateria, sn generalment suaus.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208236" title="Joan Bastardas i Parera" nonfiltered="1687" processed="1684" dbindex="86718">
Joan Bastardas i Parera (Barcelona 1919) s un llatinista i romanista catal, fill d'Albert Bastardas i Sampere. Ha estat catedrtic de la Universitat de Barcelona i ha centrat els seus treballs en l'estudi del llat medieval hispnic. s cap de redacci del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, projecte de glossari del llat migeval de fonts catalanes dut a terme  per la Instituci Mil i Fontanals del CSIC, amb la collaboraci de la Universitat de Barcelona i del'IEC. Tamb s collaborador de l'Enciclopedia Lingstica Hispnica. 

Particip  activament en l'Ateneu Enciclopdic Popular, des del 1972 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans, del que en fou vicepresident el 1983-1986, i de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1977, ha obtingut el premi Manuel Sanchis Guarner de 1996, el premi d'assaig de la Instituci de les Lletres Catalanes de 1997, la Creu de Sant Jordi el 1991 i la medalla de l'IEC el 1997.

 Obres .
 Particularidades sintcticas del latn medieval (cartularios espaoles de los siglos VIII al XII) (1953);
 Usatges de Barcelona (1984) editor;
 La llengua catalana mil anys enrere (1995);
 Dilegs sobre la meravellosa histria dels nostres mots (1997);
 Els camins del mar i altres estudis de llengua i literatura catalana (1998);

Enllaos externs.
Joan Bastardas i Parera a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208237" title="Unitat de mesura" nonfiltered="1688" processed="1685" dbindex="86719">
Una unitat de mesura s una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud fsica. En general, una unitat de mesura pren el seu valor a partir d'un patr o d'una composici d'altres unitats definides prviament. Les primeres es coneixen com unitats fonamentals, mentre que les segones es diuen unitats derivades.

Cada unitat t un smbol associat a ella, el qual se situa a la dreta d'un factor que expressa quantes vegades aquesta quantitat es troba representada. s comuna referir-se a un mltiple o submltiple d'una unitat, els quals s'indiquen situant un prefix davant del smbol que la identifica.

Un conjunt consistent d'unitats de mesura en el qual cap magnitud tingui ms d'una unitat associada s denominat sistema d'unitats.

Totes les unitats denoten quantitats escalessis. En el cas de les magnituds vectorials, s'interpreta que cadascuna de les components est expressada en la unitat indicada.

Sistema Internacional d'Unitats.

El Sistema Internacional d'Unitats, de vegades confs amb l'obsolet sistema mtric decimal, estableix les unitats que han de ser utilitzades internacionalment. Va Ser creat per la Conferncia General de Pesos i Mesures a proposta del Comit Internacional de Pesos i Mesures amb seu a Frana. Va establir 7 magnituds fonamentals i va crear els patrons per a amidar-les:


 Longitud;
 Massa;
 Temps;
 Crrega elctrica;
 Temperatura;
 Intensitat lluminosa;
 Quantitat de substncia;

I altres 2 magnituds complementries:

 Angle pla;
 Angle slid;

Tamb va establir moltes magnituds derivades, que no necessiten d'un patr, per estar compostes de magnituds fonamentals.

Patr de mesura.
Un patr de mesures s el fet allat i conegut que serveix com fonament per a crear una unitat de mesura.

Moltes unitats tenen patrons, per en el sistema mtric noms les unitats bsiques tenen patrons de mesures.

Els patrons mai varien el seu valor. Encara que han anat evolucionant, perqu els anteriors establerts eren variables i, es van establir altres diferents considerats invariables.

Exemple d'un patr de mesura seria: "Patr del segon: s la durada de 9 192 631 770 perodes de radiaci corresponent a la transici entre 2 nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'tom de Cesi 133". Com es pot llegir en l'article sobre el segon.

De tots els patrons del sistema mtric, noms un existeix de forma material, s el quilogram, conservat en l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. D'aquest patr s'han fet diverses cpies per a diversos pasos.

Taules de conversi.
Les unitats del SI no han estat adoptades en el mn sencer. Els pasos anglosaxons utilitzen moltes unitats del SI, per encara empren unitats prpies de la seva cultura com el peu, la lliura, la milla, etc. En la navegaci encara s'usen la milla i llegua nutiques. En les indstries del mn encara s'utilitzen unitats com: el PSI (lliures per polzada quadrada), la BTU (unitat trmica britnica), galons per minut, galons per gra, barrils de petroli, etc. Per aix encara sn necessries les taules de conversi, que converteixen el valor d'una unitat al valor d'altra unitat de la mateixa magnitud. Exemple: Amb una taula de conversi es converteixen 5 p al seu valor corresponent en metres, que seria de 1,524.

Errors de conversi.
Quan es converteixen unitats es cometen inexactituds, perqu el valor convertit no equival exactament a la unitat original, degut al fet que el valor del factor de conversi tamb s inexacte.

Exemple: 5 lb (lb: pound, en catal se sol traduir per lliure, encara que si b la pound est definida dins el sistema d'unitats britniques no s ben exacta, i la lliure podria fer referncia a diferents unitats segons els llocs o les poques) com sn aproximadament 2,268 kg, perqu el factor de conversi indica que 1 lb val aproximadament 0,4536 kg.

Per 5 lb equivalen a 2,26796185 kg perqu el factor de conversi indica que 1 lb equival a 0,45359237 Quilograms. No obstant aix, l'exactitud al convertir unitats no s prctica, doncs basta tenir valors aproximats, per en algunes ocasions si s necessari convertir amb exactitud.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208240" title="gies d'Argos" nonfiltered="1689" processed="1686" dbindex="86720">
gies d'Argos (Agias, ) fou un escriptor grec.

Fou autor d'una obra sobre l'Arglida que esmenta Ateneu sota el nom de  (Atheneus 3. 86f.). El mateix Ateneu, en un altre passatge, l'anomena  (Athenaeus 14. 626f.), per probablement es refereix a un altra persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208241" title="Finn Olav Gundelach" nonfiltered="1690" processed="1687" dbindex="86721">

Finn Olav Gundelach ( Vejle, Dinamarca 1925 - Estrasburg, Frana 1981 ) fou un poltic dans que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1977 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 23 d'abril de 1925 a la poblaci de Vejle, situada a la Regi de Syddanmark. Va estudiar economia a la Universitat de Vejle i Aarhus, dedicant-se posteriorment a la docncia.

Va morir el 13 de gener de 1981 a la ciutat d'Estrasburg a causa d'una insuficincia cardaca.

Activitat poltica.
L'any 1955 fou nomenat representant del seu pas davant l'ONU a Ginebra, el 1962 fou nomenat Director i Secretari Executiu Adjunt de l'Acord General sobre Comer i Arancels (GATT) i el 1967 fou nomenat ambaixador del seu pas a la Comunitat Econmica Europea (CEE), sent un dels principals artfexs de l'adhesi del seu pas en aquesta organitzaci. 

Amb l'entrada del pas a la CEE fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Ortoli, sent el responsable de les carteres de Mercat Interior i Uni Duanera. En la formaci de la Comissi Jenkins l'any 1977 fou nomenat Vicepresident de la Comissi i Comissari Europeu d'Agricultura i Pesca, crrecs aquests dos ltims que mantingu en la Comissi Thorn a partir de 1981.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208243" title="Pasos enll del Mosa" nonfiltered="1691" processed="1688" dbindex="86722">
Els Pasos enll del Mosa o Overmaas   o  Pays d'Outre-Meuse  s el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa. 

Geografia.
El nom Overmaas prov de la uni poltica entre aquests territoris i el Brabant, amb el qual no hi havia cap continutat geogrfica. Del punt de vist del centre del ducat, es trobaven de l'altre marge: 

 el pas de Valkenburg;
 el pas de 's-Hertogenrade (que signfica Rade del duc (=hertog) en contraste amb el poble ve Kerkrade o Rade de l'esglsia).
 el pas de Dalhem. ;

S'ha de distinguir els pasos enll del Mosa del ducat de Limburg. Sovint hi ha confusi com que ambds feien part d'una uni personal amb Brabant. Tamb s'ha de distingir d'Outre-Meuse, un barri histric de la ciutat de Lieja, situat enll del riu Mosa i fora de les muralles.

Histria.
El Ducat de Brabant adquir el comtat de Dalhem al 1244. Desprs de la seva victria a la Batalla de Woeringen al 1288, s'afeg el ducat de Limburg i la senyoria de 's Hertogenrade i finalment i el Pas de Valkenburg al 1347. 

Fins als segles XVII i XVIII, els tres pasos tenien els seus propis estats als negociacions amb Brusselles: el tercer estat, la noblesa i el clergat (l'abat de Val-Dieu per a Dalhem i l'abat de Rolduc per a 's-Hertogenrade. 

Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla.  Durant la guerra dels vuitanta anys, Espanya i la Repblica sovint van enfrontar-s hi. Desprs de la pau de Munster al 1648, les hostilitats van continuar fins al Tractat de partici de 1661, quan van dividir-se en una part espanyola i una part que esdevingu terra de la Generalitat o Staats-Overmaas. A diversos nuclis de Staats-Overmaas, la repblica introdu el simultaneum, un decret que estipulava que els creients protestants i catlics havien de compartir les mateixes esglsies. 

Al 1785, Dalhem pass a la corona d'ustria com part dels Pasos Baixos austracs. De 1795 a 1815, Frana va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments de l'Ourte i el del Mosa inferior sense cap relaci amb les subdivisions de l'antic rgim.

Els pasos enll del Mosa avui.
El 1815, el congrs de Viena atorg 's-Hertogenrade o Herzogenrath i Eupen a Prssia i la resta al Regne Unit dels Pasos Baixos.  Guillem I canvi el nom del departament de l'Ourte en provncia de Lieja i el Mosa inferior en provncia de Limburg, una denominaci que no correspon gaire als territoris histrics (la part major del ducat de Limburg es va trobar a la provncia de Lieja).

Al 1839, el tractat de Londres atorg Overmaas als Pasos Baixos excepte una part del pas de Dalhem i els nuclis Moelingen, 's-Gravenvoeren,  Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren del territori que s avui el municipi de Voeren. Aleshores la provncia de Limburg es va escindir en les provncies de Limburg (Blgica) i Limburg (Pasos Baixos).

Les llenges als Pasos enll del Mosa.
De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabanona del neerlands. La gent parlava uns dialectes  limburguesos excepte per la part meridional de Dalhem on es parlava val i francs. A poc a poc, la frontera lingstica romanogermnica va pujar al nord. La llengua de l'administraci de Warsage (Weerst) pass del neerlands al francs al 1630, Bombaye (Bolbeek) i Saint-Jean-Sart (Sint-Jans-Rade) van passar al francs ms tard al mateix segle. Durant l'ocupaci francesa, el francs va esdevenir obligatori per a tots. Desprs de 1839, el francs esdevingu obligatori a Blgica i el neerlands als Pasos Baixos. Poc a poc, les parts de parla neerlandesa a Blgica van adquirir drets nous fins a la demarcaci de la frontera lingstica al 1963. El moviment de francesitzaci es va parar al segle XX. Noms al municipi de Voeren subsisteix un conflicte quant a l s de les llenges.

Enllaos externs.
 Mapa dels Pasos enll del Mosa;
El ducat de Brabant i els tres pasos enll del Mosa al 1661 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208248" title="Sligo Rovers F.C." nonfiltered="1692" processed="1689" dbindex="86723">

L'Sligo Rovers F.C. (en irlands: An Cumann Peile Ruagair Shligigh) s un club de futbol irlands de la ciutat d'Sligo.

 Histria .
El club va ser fundat el 17 de setembre de 1928 com a resultat de la fusi de dos clubs jniors de la ciutat, el Sligo Town i el Sligo Blues. Fou escollit per disputar la lliga irlandesa l'any 1934. Cal destacar que durant la Segona Guerra Mundial el club sign al llegendari Bill "Dixie" Dean, el mxim golejador de la lliga anglesa de futbol. En el seu palmars destaquen dues lligues d'Irlanda.

 Palmars .
Lliga irlandesa de futbol: 2;
1937, 1977;
Copa irlandesa de futbol: 2;
1983, 1994;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 1;
1998;

Entrenadors destacats.
 2007 Paul Cook;
 2006 Rob MacDonald;
 2004 Sean Connor;
 2001 Don O'Riordan;
 1999 Tommy Cassidy;
 1999 Jim McInally;
 1997 Nicky Reid;
 1996 Jimmy Mullen;
 1995 Steve Cotterill;
 1994 Lawrie Sanchez;
 1992 Willie McStay;
 1989 Dermot Keely;
 1988 David Pugh;
 1986 Gerry Mitchell;

Enllaos externs.
Web oficial;
Seguiodrs the Bit O'Red;
Frum;
Estadi;
Frum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208250" title="Pas de Dalhem" nonfiltered="1693" processed="1690" dbindex="86724">
El pas de Dalhem o el comtat de Dalhem era un petit comtat. A l'origen es deia comtat de Voeren, fins que els comtes van transferir-se del castell de 's-Gravenvoeren (=Voeren del comte) al castell fortificat de Dalhem. De vegades es parla aleshores de 's-Gravendalhem. El 1244, el ducat de Brabant adquir el territori que sdevingu aix un dels tres Pasos enll del Mosa. El 1661, desprs del Tractat de partici el seu territori ser compartit entre Castella i la repblica de les Set Provncies Unides.

El comtat comprenia els pobles de 
avui als Pasos Baixos: Cadier, Mheer, Noorbeek, Oost;
avui a Flandes: Moelingen, 's-Gravenvoeren, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren;
avui a Valnia: Aubel, Bombaye o Bolbeek, Cheratte, Dalhem, Feneur, Housse, Julmont, Mortier, Neufchteau,   Olne, Richelle, Trembleur i Warsage o Weerst.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208254" title="Francesc Josep Vlez" nonfiltered="1694" processed="1691" dbindex="86725">
Francesc Josep Vlez  (Barcelona, 14 de novembre del 1961) s un escriptor catal. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, tanc els seus anys universitaris amb la tesina La lluita contra el caos. Aproximaci al pensament tic i poltic de Joan Maragall. s professor d'Histria de la Filosofia a l'Escola Snion de Barcelona. 

 Obra .
 Poesia .
 Cants d'Esblada, Premi de poesia Maria Merc Maral 2002 (Lleida: Pags Editors, 2002);
 La mirada de Tirsies, prleg de Jordi Pmias i Grau, Premi de poesia Les Talries 2003 (Lleida: Pags Editors, 2003);
 Cant de la devastaci, prleg de Jordi Juli i Garriga, Premi de poesia Sant Celoni 2005 (Barcelona: Viena Edicions, 2005);
 La llum de l'escultor, prleg de Jordi Caixs i Borrell, amb illustracions de Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona: Querol, CCQQVV, 2006);
 El lament d'Europa, prleg de Jess Revelles i Esquirol (Palma, Mallorca: Lleonard Muntaner, Editor, 2008);

La Revista Poesa 080 (Barcelona, Invierno 2006) ha publicat en edici bilinge catal-castell poemes de La mirada de Tirsies i altres poemes.

 Narrativa .
En el camp de la narrativa breu s autor del contes:

 L'escorp (dins Telefona'm i altres narracions, Lleida: Pags Editors, 2005);
  L'nima de les basses, Premi Vent de Port 2006 (dins L'nima de les basses i altres narracions, Lleida: Pags Editors, 2006) ;

 Referncies .
Home ocupat en escatir all que no preocupa els homes i que no obstant aix els determina, el 1984 obtingu el reconeixement oficial als coneixements estndards que, dissortadament, noms serveixen per obtenir el grau de llicenciat en Filosofia. Conscient de la nescientia de l'aprs intenta confirmar-ho-refutar-ho-refundar-ho mitjanant l'exercici de la intuci potica. Per aix ens ha regalat les premiades obres: Cants d'esblada (2002), IV Premi Maria Merc Maral; La mirada de Tirsies (2003), XIII Premi Les Talries; Cant de la devastaci (2005), Premi Sant Celoni de Poesia 2005; el conte L'escorp, dins Telefona'm i altres narracions. Recull de contes del premi Vent de Port 2005, i el conte L'nima de les basses, premi Vent de Port 2006, les quals obres ha exposat a la nostra contemplaci i edificaci. I, conscient que aquestes no arriben al cap de cap cam, de ben segur que, per illuminar-se ell i nosaltres, s'endinsar en noves destillacions

Enllaos externs.
 http://lamiradadetiresies.wordpress.com/;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208256" title="Alczar de San Juan" nonfiltered="1695" processed="1692" dbindex="86726">

Alczar de San Juan s un municipi situat al norest de la provncia de Ciudad Real, Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa. Est situat a 150 km al sud de Madrid i al lmit amb la provncia de Toledo. 

A l'oest d'Alczar de San Juan existeixen tres llacunes, anomenades "La Veguilla", "Laguna del Cam de Villafranca" i "Llacuna de Les Eges", que s'han convertit en un important refugi d'aus a causa de la reducci d'altres espais com les Taules de Daimiel, on durant tot l'any poden trobar-se aus com flamencs i garces.

 Histria . 
Conserva valuosos restes de la seva poca romana, en la qual es creu que va ser fundada la vila amb el nom d'Alces, campament militar de Roma assentat en les proximitats de l'emplaament actual, encara que es troba als afores. Els seus principals monuments histrics sn la Torrassa del Gran Prior (o de Joan d'ustria, segle XIV), els Molins de Vent, l'Esglsia de Santa Mara la Major (ss. XIII-XV), la de Sant Francesc d'Asss (ss. XIV-XV) i el convent de Santa Clara (s. XVI). 

A mitjan segle XIX arriba el ferrocarril a aquesta localitat, el que conseqentment provoca un creixement espectacular, convertint-se en nucli principal de la xarxa ferroviria espanyola. Del segle XX podem destacar que durant el perode de la II Repblica va tornar a canviar el seu nom pel d'Alczar de Cervantes. 










Durant la Guerra Civil Alczar fou un centre estratgic pel seu nucli ferroviari i per ser seu de la 3 brigada mixta, durant els anys posteriors es va fer una gran repressi cap a aquesta poblaci, el que queda reflectit en el seu cementiri on es troba una fossa comuna amb ms de 400 vctimes de la repressi. 

Recentment se'ls han fet un monument d'homenatge i se'ls han collocat els noms a aquestes vctimes. Durant l'edat mitja, la ciutat va estar envoltada d'una muralla, de la qual avui es conserva la Torrassa de Joan d'ustria. Aquesta torrassa apareix en l'escut de la ciutat. 

 Personatges illustres d'Alczar de San Juan . 
 Ferran IV de Castella (1285-1312) Rei de Castella i de Lle des de 1295 fins a la seva mort i fill de San IV el Brau i de Mara de Molina, nt d'Alfons X el Savi. ;
 Antonio Daz-Miguel (1933-2000) - Entrenador de la Selecci Espanyola de Bsquet. ;
 Jos Antonio Redondo Ramos - Jove ciclista de l'Andaluca-Caja Sur. ;
 Fra Juan Cobo - Religis dominic, fou el primer ambaixador i missioner espanyol a Jap. ;
 Diego Barroso - Pintor i escultor. ;
 Miguel Barroso - Pintor i escultor a El Escorial i pintor de cmera del rei Felip II d'Espanya. ;
 Vicente Paniagua Logronyo - Jugador Real Madrid Bsquet (1964-1974) i de la Selecci Espanyola de Bsquet. ;
 Vicente Arias Castellanos, luthier, un dels creadors de la guitarra moderna.
 Fra Juan Serrano - Religis francisc bisbe d'Arceno (Itlia) i escriptor de diversos temes marianolgics. ;
 Fra Juan Snchez Cotn - Religis cartujo, pintor a la Cartoixa de Granada. ;
 Pedro Daz Morante (1565-1636) - Callgraf i secretari de Felip II. ;
 ngel Lizcano Monedero (1846-1929) - Fams pintor i professor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. ;
 Antonio Fernndez Molina (1927-2005) - Poeta i pintor vinculat amb el Postisme. Nomenat Fill Predilecte en 2006. ;
 Jos Corredor Matheos - Poeta i crtic d'art de la Generaci del 50. Premi Nacional de Poesia 2005 ;
 Antonio Gallego Campo - Pintor identificat fortament amb els trens.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Alczar de San Juan;
 Oficina de turisme d'Alczar de San Juan;
 Patronat de cultura d'Alczar de San Juan;
 Informaci general sobre la localitat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208257" title="Pas de 's-Hertogenrade" nonfiltered="1696" processed="1693" dbindex="86727">

El pais de 's-Hertogenrade era una senyoria als entorns de la ciutat del mateix nom (en alemany: Herzogenrath) fins al 1288. El castell fortificat de Rode, al marge esquerre del riu Worm (riu) i l'abadia de Kloosterrade o Rolduc i el nucli de Kerkrade en formaven el centre. Des del 1288 va fer part dels pasos enll del Mosa del ducat de Brabant, al qual va mantenir certes institucions prpies. 

El 1661, el Tractat de partici entre Espanya i repblica de les Set Provncies Unides va atorgar el territori a la Repblica. Desprs del Tractat de Pars (1815), el pas s'esquinar entre el Regne Unit dels Pasos Baixos i Prssia.

Geografia.
El mot rade o rode (i les variacions roth, raedt, rath ) que hom troba en molts topnims significa terres que provenen de selves arrabassades.

Els pobles n'eren
avui a Alemanya: Herzogenrath, Merkstein, bach i Welz;
avui als Pasos Baixos: Gulpen, Kerkrade, Margraten, Simpelveld, Ubach over Worms i Vaals.

Vegeu tamb.
Per a la histria desprs del 1288, vegeu tamb pasos enll del Mosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208258" title="Alcobendas" nonfiltered="1697" processed="1694" dbindex="86728">


Alcobendas s un municipi pertanyent a la Comunitat Autnoma de Madrid. Situat a 13 km al nord de la capital, limita amb els municipis de San Sebastin de los Reyes al nord, a l'oest i al sud amb el de Madrid, i a l'est amb el de Paracuellos de Jarama.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208260" title="Alcorcn" nonfiltered="1698" processed="1695" dbindex="86729">

Alcorcn s una ciutat de l'rea metropolitana de Madrid, situat a 13 km de Madrid en direcci sud-oest. La seva poblaci actual s de 164.633 habitants (cens oficial a 1 de gener de 2006) en continu creixement, la formen sobretot emigrants d'altres regions d'Espanya. El poble afronta un enorme desenvolupament urb en la iniciativa denominada Eixample Sud d'Alcorcn. Recentment ha obtingut el ttol de "Gran Ciutat de la Comunitat de Madrid", ttol que se li concedeix als municipis de ms de 150.000 habitants amb uns mnims de ciudadibilitat.

 Demografia .





 Vens illustres .
Mariano Mariano. Humorista.
Javier Basilio. Periodista.
Inma del Moral. Presentadora.
Maribel Verd. Actriu.
Sber. Grup de rock.
Meswy. Cantant de hip-hop.
Znit. Cantant de hip-hop.
Arturo Fernandez. Actor.
Luca Asue. Reportera.

 Enllaos externs .
Agrupacin Extremea Ftbol7;
Associaci Folklrica Nuestra Seora de los Remedios de Alcorcn;
Salvemos el Parque. Plataforma Ciudadana por la defensa del Parque de los Castillos;
Ajuntament d'Alcorcn;
Alcorcn a Google Maps;
Predicci meteorolgica a Alcorcn;
Tu Ciudad en Internet (Portal Digital Independent d'Alcorcn) ;
Alcorcon.net;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208261" title="Algete" nonfiltered="1699" processed="1696" dbindex="86730">


Algete s un municipi de la provncia de Madrid situat a 30 quilmetres al nord de la capital. Es troba enclavat en la comarca natural de La Campia, en la Cuenca del Medio Jarama.  Limita amb Fuente el Saz de Jarama, San Sebastin de los Reyes, Alalpardo-Valdeolmos, Cobea, Daganzo de Arriba, El Molar, San Agustn de Guadalix i Colmenar Viejo.

 Histria . 
No es t constncia clara de l'inici de la poblaci del municipi. Existeixen restes d'assentaments humans en l'Edat del Ferro, pertanyent a la cultura canpaniforme trobats en la vega del Jarama. S'han trobat tamb restes de viles romanes i d'assentaments visigots. 

Se sap que ja estava habitat en poca rab per l'existncia de qanats o vies d'aigua subterrnia. D'aquesta poca pot provenir el seu nom, derivat del-Satt, que significa la ribera (pel riu Jarama). Altra teoria advoca per una procedncia iber. El primer document histric data de l'any 720, quan en el qual s'assenyala que Triq ibn Ziyad es dirigeix cap al nord, deixant una companyia vigilant en un tur el cam i el riu. Aquesta companyia, anomenada Al-Satt, estaria circumscrita, probablement, al Regne de Toledo. En 1081, Alfons VI de Castella va comenar la reconquesta de la conca del Jarama, expulsant als musulmans i repoblant la zona amb cristians provinents del nord. 

En el segle XV disminu la intensitat circulatria per aquesta zona, pel que gran nombre de famlies jueves van fugir per a mantenir el seu negoci. En el segle XVI Algete va arribar el ttol de vila. A mitjan segle es reconstrux l'esglsia, possiblement sobre altra anterior d'origen romnic. En 1579, Gregori XIII desafecta Algete del Arquebisbat de Toledo i el trasfer a la Corona. Aix, Felip II ho ven per vint mil ducats a Garca Hurtado de Mendoza, Marqus de Caete i Virrey del Per. 

En el segle XVIII arriben de les cases senyorials. Diversos documents d'aquesta poca testimonien diverses visites del rei Carles III a la "Villa de Argete". En 1728, Felip V erigeix el Ducat de Algete amb Grandesa d'Espanya a favor de Cristbal de Moscoso y Montemayor. Les dades cadastrals d'aquesta poca parlen d'una poblaci de "290 vens que viuen en 282 cases", augmentant el nombre d'habitants a 1.263 en tan solament uns anys. Ja en el segle XIX, Alfons XII visita el municipi en 1883, i en 1891 es construxen les primeres escoles municipals. 

En el segle XX, iniciada la Guerra Civil, l'esglsia s saquejada i usada com centre d'intendncia de les milcies republicanes, installant-se a Soto del Duque un petit camp d'aviaci. Acabada la guerra, les tropes nacionals van prendre el poble.  En la dcada dels seixanta arriba a poc a poc el desarrollismo al municipi: neixen les primeres zones industrials, es canalitza l'aigua, s'eixamplen carreteres, es reforma l'enllumenat pblic. En els setanta es construxen l'Ajuntament; en la dcada dels vuitanta s'aixeca la plaa de toros i es desenvolupa el Poliesportiu en uns terrenys cedits pel duc d'Alburquerque, i en els noranta es construeix el nou Centre de Salut i alguns centres educatius. Igual que moltes ciutats dels voltants de Madrid, va experimentar un creixement desmesurat durant els anys vuitanta i noranta a causa de l'emigraci procedent del medi rural.

 Enllaos externs .
Crnica Norte Informaci d'Algete;
Pgina no oficial de Algete;
Club Deportivo Algete;
Partido Socialista de Algete;
los Verdes de Algete;
Izquierda Unida Algete;
Partido Popular de Algete.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208262" title="Cork Celtic F.C." nonfiltered="1700" processed="1697" dbindex="86731">
El Cork Celtic F.C. va ser un antic club de futbol irlands de la ciutat de Cork.

 Histria .
El club disput la lliga irlandesa entre 1951 i 1959 amb el nom d'Evergreen United. Aquest darrer any canvi el seu nom pel de Cork Celtic Football Club i continu a la lliga fins el 1979. Fou campi irlands el 1974, participant la segent temporada a la Copa d'Europa on foren eliminats a la segona ronda. El 1979 desaparegu. Jugava a l'estadi de Turners Cross.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol: 1;
1973-74 ;
League of Ireland Shield: 1;
1960-61;
Dubln City Cup: 1 ;
1961-62;
Munster Senior Cups: 5;
1960, 1962, 1964, 1972, 1974;
Top Four Cup: 1;
1976;

Cork Celtic F.C. a Europa.


Jugadors destacats.
  Alfie Hale;
 Geoff Hurst;
 Bobby Tambling;
  George Best;
 Billy McCullough;
 Uwe Seeler;

 Entrenadors destacats .
 Bobby Tambling;
  Alfie Hale;

Posicions finals a la lliga.


Enllaos externs.
Article sobre Hurst, Best, Tambling i Seeler jugant pel Celtic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208271" title="Caleb" nonfiltered="1701" processed="1698" dbindex="86732">


Caleb (tamb anomenat Carm), segons l'Antic Testament, pertanyia a la tribu de Jud. Era fill d'Hesron, nt de Peres i besnt del patriarca Jud.

Caleb va nixer durant el perode a Egipte dels fills d'Israel. Segons el Llibre de les Crniques de la Bblia, Caleb fou el pare d'una famlia molt nombrosa; ell mateix es va casar fins a quatre vegades i tingu nombroses concubines.

La primera esposa fou Azub que li va donar una filla:
Jeriot, que fou mare de:
Jixer;
Xobab;
Ardon;

En enviudar, Caleb es cas amb una dona anomenada Ef o Efrata,  qui li don:
Hur. Aquest va va aguantar els braos de Moiss juntament amb Aaron a la batalla de Josu contra els amalequites. Hur fundaria posteriorment la ciutat d'Etam. Fou pare de:
Xobal, fundador de Quiriat-Jearim i antecessor dels itrites, els putites, els xumateus, la meitat dels manahatites, els mixrates, els sorates i els eixtaolites. El seu fill es deia:
Haro o Reai, que fou pare de:
Jhat, l'antecessor dels sorates i pare de:
Ahumai;
Lhad;
Salm, fundador de Betlem. Els seus descendents formarien les tribus dels netofatites, Atrot-Betjoab, l altra meitat dels manahatites, els sorates, els 55 i les famlies dels escribes soferites que habitaven Jabs, els tiratites, els ximatites i els sucateus. Aquests eren els quenites descendents d Hammat, pare de la casa de Recab.
Haref, fundador de Betgader;
Ur, pare de:
Bessalel;
Jizreel;
Ixm;
Idbaix;
Selelpon, una filla d'Hur;
Peniel, que fou el fundador de Guedor;
zer, qui fund Huix;

Quan va morir el seu pare Hesron, Caleb va unir-se amb la seva viuda Efrata amb qui tingu:
Aixhur, pare de:
Tecoa, que es cas dues vegades i va engendrar:
Ahuzam, fill de Naar;
Hfer, fill de Naar;
Temn, fill de Naar;
Ahaixtar, fill de Naar;
Sret, fill d'Hel;
Shar, fill d'Hel;
Etnan, fill d'Hel;
Cos, fill d'Hel, i pare de:
Anub;
Sobeb;
Harum, que fou pare de:
Aharhel;

Ef, concubina de Caleb, li va infantar:
Haran;
Moss;
Gazez;

Caleb va mantenir relacions tamb amb la seva concubina Maac, que li va infantar:
Xber;
Tirhan;
Xaf, que va ser pare de:
Madmann;
Xev, pare de:
Macben;
Guib. ;

Altres fills de Caleb sn:
Meix, el primognit. Meix fou pare de:
Zif;
Mareix, pare de:
Hebron, pare de:
Crah;
Tapah;
Rquem, que fou pare de:
Xammai, pare de:
Maon, que fou pare de:
Betsur;
Xema, pare de:
Rham, que fou pare de:
Jorqueam ;
Acs, filla de Caleb;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208272" title="Luci Corneli Lntul Caud" nonfiltered="1702" processed="1699" dbindex="86733">


Onomstica:

Luci Corneli Lntul Caud, cnsol el 237 aC;

Luci Corneli Lntul Caud, edil curul el 209 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208273" title="Pas de Valkenburg" nonfiltered="1703" processed="1700" dbindex="86734">
El Pas de Valkenburg s un antic comtat. La casa de Valkenburg mor sense progenitura el 1352 i poc desprs el comtat pass als pasos enll del Mosa del ducat de Brabant. El 1400, el duc va vendre les ciutats de Sittard, Born i Munstergeleen al duc de Jlich.

El 1661, el Tractat de partici entre Espanya i la repblica de les Set Provncies Unides va atorgar tot el territori a la Repblica.

Geografia.
El pas de Valkenburg contenia els pobles de Valkenburg, Schin op Geul, Oud-Valkenburg, Strucht, Meerssen, Houthem, Klimmen, Heerlen, Hoensbroek, Nuth, Schinnen, Oirsbeek, Brunssum, Geleen, Beek, Geulle, Bunde, Ulestraten, Itteren, Borgharen i Eijsden, avui tots a la provncia de Limburg i fins al 1400 les localitats de Sittard, Born i Munstergeleen.

Vegeu tamb.
Per a la histria desprs del 1352 vegeu tamb pasos enll del Mosa







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208278" title="Front Islmic de Salvaci" nonfiltered="1704" processed="1701" dbindex="86735">
El Front Islmic de Salvaci (FIS), s una organitzaci poltica de carcter islamista algeriana fundada el 20 de febrer de 1989 i declarada illegal des de mar del 1992.

s l'organitzaci poltica islmica ms important d'Algria. El FIS naix amb la revolta juvenil a Alger de 1988 on els estudiants demanaven una islamitzaci social. Arran d'aquests esdeveniments, l'organitzaci es va fundar oficialment en 1989 i legalitzat en 1990.

El FIS va guanyar les eleccions municipals del 1990 obtenint el 65% dels sufragis i dominant clarament les principals ciutats algerianes. 

En les eleccions generals del 1991 va obtindre en la primera volta un 24% del cens electoral. A va provocar un autocolp pel president Chadli Bendjedid que va tractar d'impedir en la segona volta el triomf electoral dels islamistes, declarant l'estat d'excepci i anullant el procs electoral. Es va acordar la dissoluci del FIS i l'empresonament dels seus dirigents, Abassi Madani i Ali Belhadj, la qual cosa va intensificar els atacs als militars i el govern algeri a travs del seu bra armat, l'Exrcit Islmic de Salvaci. El 13 de gener de 1995, el FIS illegalitzat, dirigit per Abdelkader Hachani, junt amb altres xicotetes formacions algerianes oposades al rgim van firmar un acord pel qual es creava una nica organitzaci opositora, la Plataforma de Roma. Desprs de l'alto el foc del 1997 i l'acord de pau del 1999, el FIS va abandonar les seues reivindicacions de lluita armada, encara que mant els seus principis islmics.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208283" title="Triacilglicrid" nonfiltered="1705" processed="1702" dbindex="86736">

Els triacilglicrids o triglicrids sn acilglicerols, un tipus de lpids formats per una molcula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres cids grassos saturats o insaturats. 

Els triglicrids formen part dels greixos, sobretot d'origen animal. Els olis sn "greixos" lquids d'origen vegetal o que provenen del peix. 

Els cids grassos estan units al glicerol per un enlla ster: 

 CH2COOR-CHCOOR'-CH2-COOR";

on R, R', i R" sn cids grassos; els tres cids grassos poden ser diferents, tots iguals, o noms dos iguals i l'altre distint. 

R1-COOH + R2-OH <--
</doc>
<doc id="208284" title="Llista de reis d'Esparta" nonfiltered="1706" processed="1703" dbindex="86737">
Els reis d'Esparta eren sempre dos, ja que era una diarquia i no una monarquia. Regnaven al mateix temps les dinasties europntida (o prclida) i agada.

 Dinastia dels agades .

Eurstenes ? - c. 930 aC.
Agis I c.930 aC - c. 900 aC.
Equestrat c. 900 aC - c. 870 aC.
Lbotes c. 870 aC - c. 840 aC.
Doris c. 840 aC - c. 820 aC.
Agesilau I c. 820 aC - c. 790 aC.
Arquelau c. 790 aC - c. 760 aC;
Telecle c. 760 aC - c.740 aC.
Alcmenes c. 740 aC - c. 700 aC.
Polidor c. 700 aC - c. 665 aC.
Eurcrates I c. 665 aC - c. 640 aC.
Anaxandre c. 640 aC - c. 615 aC.
Eurcrates II o Euricrtides c. 615 aC - c. 590 aC.
Lle c. 590 aC - 560 aC.
Anaxndrides II c. 560 aC - c. 520 aC.
Clemenes I c. 520 aC - c.490 aC.
Lenides I c.490 - 480 aC.
Pleistarc 480 - c.459 aC.
Pleistoanax c.459 - 444 aC.
Pausnies 444 - 426 aC;
Pleistoanax (segona vegada) 426 - 408 aC;
Puasnies (segona vegada) 408 - 395 aC.
Agespolis I 395 - 380 aC.
Cleombrot I 380 - 371 aC.
Agespolis II 371 - 370 aC.
Clemenes II 370 - 309 aC.
reu I 309 - 265 aC.
Acrotat 265 - 262 aC.
reu II 262 - 254 aC.
Lenides II 254 - 243 aC.
Cleombrot II 243 - 240 aC.
Lenides II 240 - 235 aC (segona vegada);
Clemenes III 235 - 222 aC.

 Dinastia dels prclides o euripntides .

Procles - c. 930 aC.
Soos ? - c. 890 aC.
Eurip c. 890 aC - c. 860 aC .
Pritanis c. 860 aC - c. 830 aC.
Polidectes c. 830 aC - c. 800 aC.
Eunom d'Esparta c. 800 aC - c. 780 aC;
Carilau c. 780 aC - c. 750 aC.
Nicandre c. 750 aC - c. 720 aC.
Teopomp c. 720 aC - c. 675 aC.
Anaxndrides I c. 675 aC - c. 645 aC.
Zeuxidames c. 645 aC - c. 625 aC.
Anaxdam c. 625 aC - c. 600 aC.
Arquidam I c. 600 aC - c. 575 aC.
Agasicles c. 575 aC - c. 550 aC.
Arist c. 550 aC - c. 515 aC.
Demarat c. 515 aC - c.491 aC.
Leotquides c.491 - 469 aC.
Arquidam II 469 - 427 aC.
Agis II 427 - 398 aC.
Agesilau II 398 aC - 360 aC.
Arquidam III 360 - 338 aC.
Agis III 338 - 331 aC.
Eudmides I 331 - c.305 aC.
Arquidam IV c.305 - c.275 aC.
Eudmides II c.275 - c.245 aC.
Agis IV c.245 - 241 aC.
Euridmides 241 - 228 aC.
Arquidam V 228 - 227 aC.
Euclides 227 - 221 aC (Euclides fou de la branca agiada, Clemenes III va deposar al collega euripntida i va posar a son germ al tron).

 Desprs de la batalla de Sellsia .

Derrotat Clemenes III a la batalla de Sellsia per Antgon III Dos rei de Macednia i la Lliga Aquea, el sistema espart es va enfonsar i es va establir la repblica del 221 al 219 aC.

Agespolis III (Agada) 219 - 215 aC;
Licurg d'Esparta (Euripntida) 219 - 210 aC.
Macnides (tir) 210 - 207 aC.
Plops (Euripntida) 210 - 206 aC;
Nabis (tir usurpador) 206 - 192 aC.
A la Lliga Aquea 192 aC.

 Enllaos externs .
Livius;
Eurypontids and Agiads per Jona Lendering;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208290" title="Teixit adips blanc" nonfiltered="1707" processed="1704" dbindex="86738">
 

El teixit adips blanc s el principal teixit de reserva en mamfers, acumulant grans quantitats de triacilglicrids en el citoplasma de les seves cllules, dins d'una gran vescula lipdica que ocupa la major part de la cllula o adipcit. El protoplasma i el nucli queden reduts a una petita rea prop de la membrana. La resta s ocupat per una gran gota de greix. 

El teixit adips, que manca de substncia fonamental, es troba dividit per fines trabcules de teixit fascicular en lbuls. 

El greix de les cllules es troba en estat semilquid i est compost fonamentalment de triacilglicrids. S'acumula preferentment al teixit subcutni, la capa ms profunda de la pell. Les seves cllules, adipcits, estn especialitzades en sintetitzar i emmagatzemar greix. Aquesta capa es denomina, panicle adips i fa d'allant del fred i de la calor. Actua com un coixinet i tamb com un magatzem de reserves energtiques. 

Aquest tipus de teixit compleix funcions d'emplenat, especialment en les rees subcutnies. Tamb serveix de suport estructural. Finalment t sempre una funci de reserva. El greix varia, s de diferent consistncia, lquida o slida. 

El creixement d'aquest teixit es pot produir per proliferaci cellular (creixement hiperplsic), on augmenta el nombre d'adipcits per divisi mittica o per augment de volum de la cllula adiposa per acumulaci d'una major quantitat de lpids en les cllules ja existents (creixement hipertrfic). 
Durant la infantesa i l'adolescncia el creixement s generalment, hiperplsic i en l'individu adult hipertrfic.

 Vegeu, a ms .
Teixit adips marr




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208291" title="Luigi Lucotti" nonfiltered="1708" processed="1705" dbindex="86739">

Luigi Natale Lucotti (Voghera, 18 de desembre de 1893   Voghera, 29 de desembre  de 1980) s un ciclista itali que fou professional entre 1913 i 1926. Era conegut com l' dol de Voghera. Els seus xits ms importants els assol al Giro d'Itlia i al Tour de Frana. Durant els darrers anys de la seva carrera esportiva fou gregari de Costante Girardengo. En retirar-se obr un negoci de bicicletes.

Palmars.
Resultats al Giro d'Itlia.
1914. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1919. 7 a la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1921. 4t a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1925. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Luigi Lucotti ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208295" title="Xiriminim" nonfiltered="1709" processed="1706" dbindex="86740">
El Xiriminim s una dansa catalana procedent de Vilarnadal (Alt Empord), poble adherit al municipi de Masarac. El Xiriminim es cantava i ballava en temps de veremes, abans de plegar de la feina i en estones de lleure que tenien els veremadors.  

Diu la tradici que el mot  xiriminim  podria ser una referncia irnica al broc de banya de les botelles de cuir, anomenat  xeremina , i que es relacionaria b amb els moments en qu es feia el ball, molt escaient per a fer crrer la bta.

Punts de dansa i figures.
Compost: Es tracta d'un punt saltat 
 S'avana el peu dret ;
 S'avana el peu esquerre;
 S'avana el peu dret i tot recolzant-lo a terra, s'ala l'esquerre;
 Es fa un saltir amb el peu dret i seguidament s'avana ja el P.E. per comenar el punt segent, per comenant amb l'altre peu, i per tant saltironant desprs amb el peu esquerra.

Posici inicial.
Dues rengleres encarades de balladors (homes i dones per igual) amb els braos avall.

Moviment i evoluci.
La dansa consta de tres figures (a cada figura es canta tota la can sencera)

FIGURA 1
Partint de la posici inicial cada ballar s'entrecreua amb la seva parella tres vegades fent els punts de la dansa. A la quarta vegada, en el moment en qu es troben (corresponent a la lletra "ni tenir" de la can), resten formant una sola filera. 

FIGURA 2
La filera formada avana fins a dir "Roma" la primera vegada; fa 1/2 volta i avana en sentit contrari fins a dir "vi"; torna a girar i avana fins a dir "Roma" per segona vegada i durant la darrera frase ("no es podia ni tenir") es colloquen tal com marca el grfic 2. 

FIGURA 3
En aquesta posici i sense para de fer el punt, es desplacen conservant la creu, els uns en sentit contrari als altres i canviant a cada verset de la can. Els extrems recorren ms distncia i, per tant, han de tenir molta agilitat. Es va repetint tantes vegades com es pugui. Sovint es forma un aiguabarreig de balladors que marca el final de la dansa.

Partitura i lletra.


Xiriminim se'n va anar a Roma,
Xiriminim per beure vi,
i, quan va tornar de Roma,
no es podia ni tenir.


Vols escoltar-la?.
Si vols saber com sona la dansa pots fer clic a continuaci: 

Anlisi.
Autors de la msica: TRADICIONAL CATALANA ;
Edats: cicle superior de primria;
Mtrica: binari simple ;
Comps: 2/4 (u/t negra , u/c blanca);
Veus: 1 (mbit:do3 a do4, Tnica: Do, Mode: M);
Estructura: A A' B B' ;
Compassos:8;
Inici anacrsic i final mascul;






Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208297" title="Custdia" nonfiltered="1710" processed="1707" dbindex="86741">

A la custdia se l'anomena tamb ostensori o ostensorium del llat ostent re.

Al culte catlic, s la pea d'or, o altre metall precis, on es colloca l'hstia, desprs de consagrada, per a adoraci dels fidels. Les seves formes sn variades, per una de les ms comuns s la de sol, de l'origen del qual es tenen discrepncies.
Histria.
Les custdies o ostensoris tenen el seu origen a la instituci de la festa anomenada del Corpus a mitjan segle XIII. Per s molt rar trobar-les abans del segle XIV i no es fixen les seves formes sin des de ja entrat el segle XV. Es van emprar per a aquest objecte al principi imatges, creus, reliquiaris acomodant-los a la seva nova destinaci. Per des de mitjans del segle XV es va adoptar la forma de torreta o templet ogival (gaireb sempre de plata) estarrufat de pinacles i sostingut per una base artstica quedant al mig, una lnula o viril de plata o or per a collocar en ell visiblement l'hstia. 

A l'poca del Renaixement es van construir aix mateix en forma de templet per d'estil rom i des de fins del segle XVI es comencen a donar les que avui estan ms en s en forma de sol radiant, les quals al segle XVIII duen cercles de caparrons d'ngels envoltant al viril central. 

A Espanya, es va establir a mitjan segle XV el costum de dur sobre una carrossa i sobre un tron la custdia a les processons del Sagrament. Per les carrosses que avui existeixen sn generalment de fusta tallada i orada i d'estil Xorigueresc del segle XVIII.
Custdies destacades.
Les majors i ms artstiques custdies del mn es troben a les catedrals d'Espanya i entre elles, destaquen en estil gtic: 
la de la catedral de Vic per la seva antiguitat, ja que data del 1413 ;
la de la catedral de Toledo, per la seva riquesa artstica ;
la de la catedral de Barcelona, per la seva pedreria ;
la de la catedral de Cadis per la seva elevaci, doncs medeix quatre metres ;
Fora d'Espanya, sn notables les custdies colonials de la Collecci d'Art del Banc de la Repblica a Bogot, Colmbia. Una d'elles, coneguda popularment com La Lechuga, fabricada per Jos de Galaz en 1707, est ornada per ms de 1480 maragdes.
Enllaos externs.
Imatge de la custdia La Lechuga;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208299" title="Honor Barthlmy" nonfiltered="1711" processed="1708" dbindex="86742">

Honor Barthlmy (Pars, 25 de setembre de 1890 - Campigny, 2 de maig de 1964) s un ciclista francs que fou profession al entre 1911 i 1927. El seu major xit l'assol el 1919 quan guany quatre etapes del Tour de Frana i qued en cinquena posici de la classificaci general.

Palmars.
1911;
 1r de la Pars-Dieppe;
1912;
 Campi de Frana;
 1r de la Reims-Dinant;
1919;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1921;
 1r de la Pars-Saint tienne i vencedor d'una etapa;
 1r a Anvers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1924;
 Vencedor de dues etapes del Tour del Sud-est;
1925;
 1r del Bol d'Or;
1927;
 1r del Bol d'Or;

Resultats al Tour de Frana.
1919. 5 a la classificaci general i vencedor de quatre etapes;
1920. 8 a la classificaci general ;
1921. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1922. Abandona (11a etapa);
1923. Abandona (3a etapa);
1924. Abandona (6a etapa);
1925. Abandona (7a etapa);
1927. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Honor Barthlmy;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208300" title="Jose Gontzalo Zulaika" nonfiltered="1712" processed="1709" dbindex="86743">

Jose Gontzalo Zulaika o Aita Donostia (Pare Donstia, en catal), (Donstia, Euskadi, 10 de gener del 1886 - 30 d'agost del 1956) fou un escriptor i msic basc. Tamb se'l considera musicleg i organista, essent un dels compositors bascos ms destacats de la histria.

Comen els seus estudis musicals el 1896 a Lekaroz (Nafarroa) i amb 11 anys va compondre la seva primera obra, Diana (1897), per a orquestra. El 1908, desprs de fer-se capell, va ampliar la seva formaci musical a Barcelona i entre el 1912 i el 1918 va compondre l'obra Preludios vascos, un conjunt d'obres populars arreglades per a piano. I tot i que aprengu euskera fora de casa va arribar el 1932 a  ser euskaltzain, membre de la Euskaltzaindia (Reial Acadmia de la Llengua Basca).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208301" title="Cork Hibernians F.C." nonfiltered="1713" processed="1710" dbindex="86744">
El Cork Hibernians F.C. va ser un antic club de futbol irlands de la ciutat de Cork.

 Histria .
El Cork Hibernians va ser fundat l'any 1957. S'un a la lliga irlandesa desprs de l'expulsi d'un altre club de la ciutat, el Cork Athletic F.C.. El club ja existia abans de ser membre de la lliga amb el nom de AOH (Ancient Order of Hibernians). Era un club estrictament amateur, cosa que l'impedia ser escollit per a la mxima competici del pas, per finalment fou encoratjat per crear un club professional, i com a resultat nasqu el Cork Hibernians Football Club.

Cork Hibernians tenia la seu a Flower Lodge i durant molts anys mantingu forta rivalitat amb l'altre equip de la ciutat, el Evergreen United F.C./Cork Celtic F.C.. El club desaparegu el 1977 a causa de problemes econmics, essent reemplaat pel Albert Rovers F.C., de la mateixa ciutat.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol: 1;
1971;
Copa irlandesa de futbol: 2 ;
1972, 1973;
Blaxnit Cup: 1;
1972 ;
Dublin City Cup: 3;
1965, 1971, 1973 ;
League of Ireland Shield: 2 ;
1970, 1973,
Munster Senior Cup: 7;
1961, 1965, 1968, 1969, 1970, 1971, 1973, 1975;

Cork Hibernians F.C. a Europa.




Posicions finals a la lliga. 


Entrenadors.


Jugadors destacats.
  Miah Dennehy;
  Tommy Eglington;
  Dave Bacuzzi ;
  Rodney Marsh;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208304" title="Disseny universal" nonfiltered="1714" processed="1711" dbindex="86745">
El disseny universal s el disseny que t en compte diversitat humana, la inclusi social i la igualtat: "El bon disseny capacita, el mal disseny discapacita".

 Pautes del Disseny Universal .

 Flexibilitat: El disseny ha de poder adequar-se a un ampli rang de preferncies i habilitats individuals. ;

 Simple o intutiu: El disseny ha de ser fcil d entendre independentment de l'experincia, els coneixements, les habilitats o el nivell de concentraci de l usuari.

 Informaci fcil de percebre: El disseny ha de ser capa d intercanviar informaci amb l usuari, independentment de les condicions ambientals o les capacitats sensorials del mateix.

 Tolerant a errors: El disseny ha de minimitzar les acciones accidentals o fortutes que poden tenir conseqncies fatals o no desitjades.

 Escs esfor fsic: El disseny ha de poder ser utilitza eficament i amb el mnim esfor possible.

 Igualtat d us: El disseny ha de ser fcil d usar i adequat per a totes les persones independentment de les seves capacitats i habilitats.

 Dimensions apropiades: Les mides i espais han de ser apropiats per l abast, manipulaci i s per part de l usuari independentment de la seva mida, posici i mobilitat.

 Conclusions .

 Les tecnologies per a discapacitats no sn rentables econmicament (tot i que s ho sn socialment).

 El Disseny Universal s una utopia ara per ara.

 Les tecnologies per facilitar la vida a la gent gran comencen ha ser  una realitat.

Enllaos externs.
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208307" title="Wilhelm Haferkamp" nonfiltered="1715" processed="1712" dbindex="86746">

Wilhelm Haferkamp ( Duisburg, Alemanya 1923 - Brusselles, Blgica 1995 ) fou un poltic alemany que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre els anys 1967 i 1981.

Biografia.
Va nxier l'1 de juliol de 1923 a la ciutat de Duisburg, poblaci situada a l'estat alemany de Rin del Nord - Westflia.

Mor a la seva residncia de Brusselles el 17 de gener de 1995.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) particip com a independent en la Comissi Rey esdevenint Vicepresident de la Comissi (crrec que desenvolup de forma ininterrompuda durant 14 anys i sota 5 presidents diferents fins l'any 1981) i Comissari Europeu d'Energia. L'any 1970 en la Comissi Malfatti incorpor a les carteres anteriors la responsabilitat sobre el Mercat Interior, mantenint aquest crrecs durant la Comissi Mansholt. L'any 1973 en la formaci de la Comissi Ortoli fou nomenat Comissari Europeu d' Economia, Finances, Crdits i Inversions, i el 1977 fou nomenat en la Comissi Jenkins Comissari Europeu de Relacions Exteriors, crrec que va mantenir tamb sota la Comissi Thorn a la qual se li afeg la responsabilitat en Energia Atmica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208310" title="Intensitat lluminosa" nonfiltered="1716" processed="1713" dbindex="86747">
En fotometria, la intensitat lluminosa es defineix com la quantitat de flux llumins, propagant-se en una adrea donada, que emergeix, travessa o incideix sobre una superfcie per unitat de angle slid. La seva unitat de mesura en el Sistema Internacional d'Unitats s la candela (cd), que s una unitat fonamental del sistema. Matemticament, la seva expressi s la segent:

;

on:

 s la intensitat lluminosa, mesurada en candeles.
 s el flux lluminoso, en lumens.
 s el element diferencial d'angle slido, en estereorradiants.

La intensitat lluminosa es pot definir a partir de la magnitud radiomtrica de la intensitat radiant sense res ms que ponderar cada longitud d'ona per la corba de sensibilitat de l'ull. Aix, si  s la intensitat lluminosa, representa la intensitat radiant espectral i  simbolitza la corba de sensibilitat de l'ull, llavors tenim:

;

Intensitat lluminosa i diferents tipus de fonts.

En fotometria, es denomina font puntual a aquella que emet la mateixa intensitat lluminosa en totes les direccions considerades. Un exemple prctic seria un llum incandescent. Per contra, es denomina font o superfcie reflectora de Lambert a aquella en la qual la intensitat varia amb el cosinus de l'angle entre l'direcci considerada i la normal a la superfcie (o eix de simetria de la font).

Unitats.

Una candela es defineix com la intensitat lluminosa d'una font de llum monocromtica de 540 THz que t una intesitat radiant de 1/683 watts per estereorradiant, o aproximadament 1,464 mW/sr. La freqncia de 540 THz correspon a una longitud d'ona de 555 nm, que es correspon amb la llum verda pllida prop del lmit de visi de l'ull. Ja que hi ha aproximadament 12,6  estereorradiants en una esfera, el flux radiant total seria d'aproximadament 18,40 mW, si la font emets de forma uniforme en totes les direccions. Una espelma corrent produx amb poca precisi una candela d'intensitat lluminosa.

En el 1881 Jules Violle va proposar la Violle com a unitat d'intensitat lluminosa. Va ser la primera unitat d'intensitat que no depenia de les propietat d'un llum determinat. No obstant aix va ser substituda per la candela en el 1946.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208315" title="Ducat de Limburg" nonfiltered="1717" processed="1714" dbindex="86748">
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermnic i una de les Disset Provncies.

Geografia.
El territori es troba avui per a la part major a la provncia de Lieja de Blgica i es va dividir en cinc jutjats:

Jutjat de BaelenLimburg, Baelen, Bilstain, Eupen, Gulke, Henri-Chapelle (Hendrik-Kapelle), Welkenraedt, Herbesthal i Membach. ;
Jutjat d'HerveHerve, Clermont, Thimister, Chaineux, Dison, Soiron i Charneux.
Jutjat de Montzen Gemmenich, Homburg, Kelmis, Montzen, Moresnet, Sippenaeken i Teuven.
Jutjat de Walhorn Eynatten, Hauset, Hergenrath, Raeren, Walhorn i Lontzen. ;
Jutjat d Sprimont Aquest jutjat era un territori exclavat dins del principat de Lieja a Sprimont, Neupr, Esneux i parts d'Anthisnes.

S'ha de distinguir el ducat de Limburg situada enll del Mosa del punt de vist de Brabant dels tres pasos enll del Mosa (Valkenburg, Dalhem i 's-Hertogenrade). Hi ha fora confusi com que tots feien part de la mateixa uni personal.

Histria.

La histria del ducat va comenar al segle XI, d'antuvi com un comtat, quan el duc de Luxemburg, Federic II va fer construir el castell al promontori de Limburg, que va donar el seu nom al ducat i a la ciutat. 

La filla nica de Federic, Judith, va casar el 1065 el comte d'Arlon, Walram-Udo, i aport el comtat com dot. El seu fill, Enric I, nebot de l'emperador Enric IV, el ttol de duc de la Lotarngia inferior. Es va seguir una baralla entre els comtes de Lovaina i de Limburg per a saber qui tenia el dret de portar el ttol. El 1128, l'emperador Lotari III l'atorg a Walram II, fill d'Enric I. El 1139, el ttol torn al Brabant.

Quan Ermengard, filla nica de Walram IV mor al 1283, una guerra de successi esclat. Desprs de la batalla de Woeringen es va concloure un tractat de pau que atorga la sobirania del ducat en uni personal als ducs de Brabant. Des d'aleshores, el ducat va seguir la histria de Brabant: passar a la uni personal de les Disset Provncies borgonyons, desprs als Pasos Baixos espanyols, als Pasos Baixos austracs fins borgonyons, fins a l'abolici de les ntigues provncies desprs de l'annexi a Frana al 1793. Des d'aleshores, la part major del seu territori es va afegir al departament de l'Ourte.

Desprs del congrs de Viena i el Tractat de Pars (1815) la part oriental del ducat amb Eupen com a ciutat principal, fera part de Prssia, el reste pass al Regne Unit dels Pasos Baixos. La nova frontera era totalment arbitrria. Del seu costat de la frontera, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, tot i canviar el nom del departament de l'Ourte en provncia de Lieja. 

Desprs de la revoluci belga del 1830 i el tractat de Londres de 1839, pass a Blgica, que va mantenir les subdivisions administratives francesos i la denominaci de Guillem I. El 1919, desprs de la desfeta prussiana a la Primera Guerra Mundial, el cant d'Eupen va ser afegit a Blgica.

Notes.
De l'actual provncia de Limburg (Blgica), noms els nuclis Teuven i Remersdaal eren parts de l'antic ducat de Limburg.

De 1839 a 1866 es va crear un nou ducat de Limburg, al territori de l'actual provncia del Limburg neerlands per a compensar en Guillem I per a la perdua de la part occidental del Luxemburg. Guillem I n'era el sobir i en reb el ttol. Era una provncia neerlandesa que al mateix temps era membre de la confederaci germnica. La provncia (o el ducat) tenia representants al parlament de La Haia i al parlament de la confederaci a Francfort. Al 1866, en sortir de la confederaci la provncia va perdre el ttol de ducat. Al 1867, Otto von Bismarck va exigir que torns a la confederaci i amenaava breument d'atacar els Pasos Baixos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208316" title="Lleterola roja" nonfiltered="1718" processed="1715" dbindex="86749">


La lleterola roja o lleterola sastre (Lactarius volemus, del llat pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la m) s, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat.

Morfologia.

T un capell que pot assolir el 15 cm de dimetre, s una mica vellutat i de color marr ataronjat. Presenta les lmines molt juntes, que primer sn de color crema i desprs es tornen fosques.

El peu s masss, dur, del mateix color que el barret. Si li rasquem el peu o el capell secreta un lquid dol i blanc com la llet que deixa taques terroses.

T una carn espessa, blanquinosa, que s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'un sabor dol, amb una olor caracterstica que recorda l'arengada.

Hbitat.

Si les pluges han estat favorables, el trobarem des de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana, roures, alzines, rarament a les pinedes.

Comestibilitat.

s comestible per t poc valor culinari. Tot i aix, la millor preparaci culinria s a la brasa o al forn acompanyant carns. 

Bibliografia.

 Carles i Font, Jaume: Anem a buscar bolets. Editorial Alta Fulla, Collecci Els Tres Mussols, nm. 7. Barcelona, setembre de 1996. ISBN 84-7900-071-6.

Enllaos externs.

 Fotografies de lleteroles roges en diferents estadis de maduresa.;
 Fotografia i descripci de la lleterola roja. ;
 Informaci i fotografies d'aquest bolet. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208318" title="Quadern" nonfiltered="1719" processed="1716" dbindex="86751">



 Sinnim de llibreta;
 Nom amb el que es coneix la revista sabadellenca Quadern de les idees, les arts i les lletres;
 Premi Quadern;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208319" title="Abreviaci" nonfiltered="1720" processed="1717" dbindex="86752">
Acci i procediment d'abreujar una paraula o un grup de paraules. Segons el procediment, en resulten: abreviatures (abreviaci per contracci, abreviaci per suspensi), sintagmes abreujats (per contracci, per suspensi), mots escurats (truncament per afresi i/o sncope), acrnims (acronmia), mots creuats (per apcope del primer element i afresi del segon; per apcope de tots els elements), sigles (siglaci), suspensi per reticncia (reticncia), llenguatge SMS, smbols, abreviaci per procediments irregulars (abreviaci irregular).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208324" title="Manon" nonfiltered="1721" processed="1718" dbindex="86753">

Manon s una Opra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret francs d'Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut de l'Abat Prvost. Va ser estrenada a l'Opra-Comique de Pars el 19 de gener de 1884.

Manon s una de les peres ms populars i representades de Massenet, havent mantingut una posici destacada en el repertori operstic des de la seua estrena.  s considerada un dels ms representatius exemples de l'encs i la vitalitat de la msica i la cultura del Pars de la Belle poque.  La cantant que va estrenar el paper de Manon fou Marie Heilbron. Altres intrprets destacades han estat Sybil Sanderson (la favorita de Massenet), Fanny Heldy, Bidu Sayao, Victria dels ngels, Beverly Sills, Rene Fleming, i ms recentment Anna Netrebko.

Sinopsi.

Temps: el regnat de Llus XV de Frana

Acte I.

El bullicis pati d'una posada a Amiens. De Brtigny, un noble, acaba d'arribar en companyia de Guillot, un vell llibert (s el Ministre de Finances), i tres llicencioses joves actrius, Poussette, Javotte i Rosette. Mentre el taverner serveix el sopar a aquest grup, la gent es congrega per assistir a l'arribada del cotxe procedent d'Arras. Entre la gentada es troba Lescaut, un gurdia, qui informa als seus camarades que assisteix a rebre a una jove parenta seua. Aviat arriba el cotxe i entre la multitud Lescaut identifica de seguida la seua frgil i bonica cosina, Manon, la qual demana perd pel seu atordiment (Je suis toujours tout tourdie); aquest s, al cap i a la fi, el seu primer viatge, i el que la portar a ingressar com a novcia en un convent. 

Manon es queda sola per un instant, i Guillot aprofita per fer-li proposicions; li diu que t un cotxe esperant, i que hi podrien fugir plegats. Aquest maldestre intent de seducci, que provoca les burles de les tres joves actrius, s interromput pel retorn de Lescaut, qui reny la seua cosina (Regardez-moi bien dans les yeux) recordant-li quin ha de ser el capteniment adequat d'una jove membre de la famlia Lescaut. Tanmateix, temptat amb una sessi de joc amb els seus amics, Lescaut torna a deixar sola Manon. Sola, expressa la seua admiraci per la luxosa aparena de les tres actrius, i desprs es reprotxa a si mateixa aquesta mena de pensaments (Voyons, Manon), jurant-se, de manera poc convincent, no tornar a caure en aquests desitjos mundans. 

Un somniador i jove cavaller, des Grieux, en un viatge vers la casa familiar per reunir-se amb son pare, no deixa de mirar a Manon. Enamorat a primera vista, s'acosta, mentre ella, al seu torn, queda captivada amb la galant aparena del jove (Et je sais votre nom). La seua conversa gira rpidament vers una mutua declaraci d'amor. Els projectes de viatje; ell cap a casa i ella vers el convent, sn abandonats, decidint fugir plegats (Nous vivrons  Paris). Per ja s'hi deixen veure senyals d'una divergncia d'aspiracions: mentre ell repeteix tous les deux (tots dos), la frase que ella deixa anar s  Paris. Aprofitant el cotxe del vellard Guillot, els amants fugen.

Acte II.
Pars, l'apartament de Manon i des Grieux. Ell, sense massa esperana, escriu una carta a son pare, implorant-li el seu perms per a casar-se amb Manon. Piquen a la porta, i entra Lescaut, intentant muntar una escena. Tanmateix, el seu recurs de famlia ofesa s noms el camuflatge dels seus tractes econmics amb Brtigny, el qual l'acompanya disfressat com un company gurdia. Per a donar prova de les seues honorables intencions, des Grieux mostra la carta que escriu a son pare. Per mentrestant, Brtigny adverteix apart a Manon que aquesta mateixa nit, des Grieux, per ordres de son pare, ser segrestat i portat a sa casa familiar. Tamb li insinua que, si esdevinguera una protegida seua, i atesa la seua posici i riquesa, li esperaria un luxs futur. 

Desprs de l'eixida dels dos visitants, Manon sembla vacillar entre acceptar l'oferta de Brtigny o quedar-se amb des Grieux, advertint-lo de l'intent de segrest. Per quan el jove surt a trametre la carta, Manon s'acomiada emotivament de l'humil llar que han compartit (Adieu, notre petite table), deixant clar que ha decidit anar-se'n amb Brtigny. En tornar, ignorant de tot, des Grieux evoca la seua ms modesta visi d'un futur de felicitat, en la famosa ria En fermant les yeux. En eixir de casa per a investigar un aparent tumult, s segrestat.

Acte III.
Escena 1.
Pars, el passeig de Cours-la-Reine en un dia de festa. Entre la gentada que assisteix a la festa i els venedors ambulants de mercaderies de tota mena, apareix Guillot, encara coquetejant frenticament amb les tres joves actrius. Tamb hi s Lescaut, cantant els plaers del joc (Pourquoi bon l'conomie?). Arriba Brtigny, aviat seguit per Manon, ara sumptuosament vestida i amb un seguici d'admiradors. Canta una petita romana sobre la seua nova posici (Je marche sur tous les chemins), i desprs una viva gavota (Obissons quand leur voix appelle) sobre la joia de l'amor i la joventut. 

El pare de des Grieux, el comte, saluda a Brtigny. Manon pot escoltar que el seu antic amant ja no s chevalier sin Abb (rector), en haver ingressat al seminari de Saint-Sulpice. Acostant-se al comte, Manon confirma la notcia, i intenta esbrinar si el fill del comte encara l'estima. Segueix un ballet, per Manon, atrapada pel desig de tornar a veure des Grieux, fuig vers Saint-Sulpice.

Escena 2.
Saint-Sulpice. Surt de la capella una muni de gent extasiada, lloant el serm del nou rector (Quelle loquence!). Entra des Grieux, vestit amb hbit, i son pare uneix la seua veu a les lloances, tot i que intenta dissuadir el seu fill d'aquesta nova vida que ha triat, ats que noms ell pot perpetuar el nom de la famlia (Epouse quelque brave fille). 

Havent fracassat en trcer la resoluci del seu fill, se'n va, i des Grieux, sol, lluita contra els tenaos records de Manon (Ah! Fuyez, douce image). Mentre prega, apareix Manon per a implorar-li perd per la seua infidelitat. Enfurit, ell intenta rebutjar-la, pero quan ella evoca llur passada intimitat, ell perd tota ressistncia, i llurs veus s'uneixen en una apassionada i mutua declaraci d'amor. 

Acte IV.
Sal de joc a l'Htel de Transylvanie. Lescaut i Guillot estan jugant, i les tres joves actrius estan disposades a adossar-se al guanyador. Arriba Manon amb des Grieux. Tot i que des Grieux ja no es fa illusions amb el tarann de Manon (Manon! Manon! Sphinx tonnant) no pot ms que admetre que es troba completament esclavitzat per ella. Jugar amb la intenci de fer la fortuna que ella tant necessita. Juga a cartes amb Guillot, i guanya. Continua a guanyar mentre Guillot dobla i redobla l'aposta. Mentre Manon es troba exultant, Guillot acusa des Grieux de fer trampes. Des Grieux nega amb vehemncia l'acusaci. Guillot se'n va, per aviat torna amb la policia, acusant des Grieux de tramps i a Manon de dissoluta. 

El vell des Grieux apareix en escena i li diu al seu fill que si b pot intercedir per ell, no far res per salvar a Manon. Una gran escena de conjunt, amb Guillot exultant per la seua venjana, Manon lamentant el final de tota felicitat, des Grieux jurant defensar-la i la resta dels presents expressant consternaci i horror, conclou amb l'arrest dels dos amants. 

Acte V.
(Acte IV, escena dos en la versi original) ;
Un desolat indret prop de la carretera a Le Havre. Manon ha estat condemnada a ser deportada com a dona de vida llicenciosa. Des Grieux, alliberat per intervenci de son pare, i un penedit Lescaut, ara el seu aliat, esperen interceptar el comboi en el qual Manon, en companyia d'altres convictes, sn transportats al port. Arriba un destacament de soldats amb presoners. Els pretesos rescatadors han de reconixer la seua desesperada situaci, i les poques possibilitats de vncer davant la fora pblica. Per finalment Lescaut rex a subornar el sergent, per a que deixe que Manon hi romanga darrere fins a la nit. El comboi es posa en marxa, i una exhausta i malalta Manon cau a terra als peus de des Grieux. 

En els braos de des Grieux, delirant, Manon recapitula les escenes  i les melodies  de llur passada felicitat compartida. Des Grieux li diu que el passat pot encara reviscolar, per Manon, ara en calma, sap que n's massa tard. Amb les paraules Et c'est l l'histoire de Manon Lescaut, mor.

ries clebres.
Acte I - Manon: "Je suis encore tout tourdie";
Acte II - des Grieux: "En fermant les yeux";
Acte II - Manon: "Adieu, notre petite table";
Acte III - Manon: "Obissons quand leurs voix appelle";
Acte III - des Grieux: "Ah, fuyez douce image";

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Prximes representacions a Operabase.com ;
Manon a Jules-Massenet.com ;
Llibret;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208328" title="Llora blanca" nonfiltered="1722" processed="1719" dbindex="86754">



De la famlia de les russulcies, la llora blanca o llora clapada (Russula virescens, del llat virescens -que es torna verda-) s la ms apreciada.

Morfologia.

El seu barret pot arribar als 15 cm i s molt slid. Primerament arrodonit, desprs ms ests, s de color blanquins i est cobert per una cutcula clivellada que, a mesura que el fong es faci adult, esdevindr verdosa.

Les lmines sn blanques, molt acostades, frgils, de vegades amb taquetes groguengues.

El peu s esponjs, cilndric, blanc, pruns i sovint tacat de marr.

T una carn molt consistent, blanca, amb una forta olor de fong i de sabor dol.

Hbitat.

Neix des de la primavera fins a la tardor en boscos de planifolis.

Risc de confusi amb altres espcies.

La llora clapada es pot confondre amb altres rssules de tonalitat verdosa. Per exemple, la llora (Russula cyanoxantha), que tamb s comestible, t el capell griss per, de vegades, pren reflexos verdosos. Amb tot, el tret ms caracterstic de la llora blanca s que presenta el capell clivellat.

Per assegurar-nos que es tracta d'un exemplar comestible, a ms, podem tastar-ne un bocinet: si s coent s'ha de rebutjar per, si la carn s dola, es pot consumir perfectament.

Comestibilitat.

s un bolet comestible excellent i, fins i tot, pot menjar-se crua en amanides. La gent que la coneix b la qualifica del nivell del cep o de l'ou de reig. 

Amb tres o quatre exemplars bens sans es pot fer un bon pat.

Al Pas Basc s dels bolets ms apreciats.

Bibliografia.

 Carles i Font, Jaume: Anem a buscar bolets. Editorial Alta Fulla, Collecci Els Tres Mussols, nm. 7. Barcelona, setembre de 1996. ISBN 84-7900-071-6.

Enllaos externs.

 Fotografies de llores clapades en diferents estadis de maduresa.;
 Fotografia i informaci sobre aquest bolet. ;
 Descripci i fotografies de la llora clapada. ;
 Fotografies i informaci de la llora clapada. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208330" title="Christopher Soames" nonfiltered="1723" processed="1720" dbindex="86756">

Arthur Christopher John Soames ( Penn, Anglaterra 1920 - Woodstock 1987 ) fou un poltic angls que va ser Vicepresident de la Comissi Europea entre els anys 1973 i 1977.

Biografia.
Va nixer el 10 d'octubre de 1920 a la poblaci de Penn, situada al comtat de Buckinghamshire. Fill d'un capit de l'exrcit i provinent d'una famlia adinerada, foou assisten militar destinat a Pars. Es cas l'any 1947 amb Mary Churchill, filla petita del Primer Ministre del Regne Unit Winston Churchill.

El 1978 li fou concedit el ttol de "Bar de Soames". Mor el 16 de setembre de 1987 a la seva residncia de Woodstock, poblaci situada al comtat d'Oxfordshire a conseqncia d'una pancreatitis.

Activitat poltica.
Membre del Partit Conservador fou escollit diputat al Parlament de Westminster per la circumscripci de Bedford l'any 1950, acta que conserv fins el 1966. L'any 1958 fou nomenat Secretari d'Estat per la Guerra per part del Primer Ministre Harold Macmillan i l'any 1960 Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, crrec que va mantenir sota el govern d'Alec Douglas-Home. L'any 1968 fou nomenat per part de Harold Wilson ambaixador a Pars, crrec que va mantenir fins el 1972.

El 1973 abandon la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Ortoli, de la qual en fou nomenat Vicepresident i Comissari Europeu de Relacions Exteriors.

L'11 de desembre de 1979 fou nomenat Governador de Rhodsia del Sud, crrec que exerc fins el 18 d'abril de 1980, esdevenint l'ltim governador d'aquest territori fins la seva independncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208332" title="Fanfilm" nonfiltered="1724" processed="1721" dbindex="86757">
Es defineix com fanfilm la producci audiovisual creada per afeccionats d'un determinat personatge o histria.  La disponibilitat de cmeres econmiques i eines d'edici de vdeo en ordinadors domstics permet la realitzaci de pellcules a qualsevol persona que disposi de temps suficient i pugui organitzar un grup de persones afins.

A la prctica, un fanfilm es distingeix d'un curtmetratge d'afeccionats per l'argument, normalment basat en pellcules, sries o llibres, els drets dels quals sn propietat de tercers.  Un fanfilm pertany a l'mbit de la "fanfiction", s a dir, lnies argumentals realitzades per tercers sense el consentiment del propietari dels drets.  Per els fanfilms poden estar tolerats pel propietari dels drets, promoguts per aquest d'alguna manera, o ser vistos amb recel.

Un fanfilm no s part del cnon d'una srie, s a dir, all que succeeixi a la pellcula d'afeccionats no es considera oficial ni t repercussi a l'univers fictici de la srie, aix com no s'ajusta als principis determinats pels autors originals o creadors de la lnia argumental.

Mentre que alguns fanfilms sn petites pardies i escenes realitzades de forma casolana sense pretendre major trascendncia, altres produccions assoleixen el rang de miniproduccions professionals, en involucrar-se professionals del medi que dediquen part del seu temps lliure a participar en un fanfilm.

Alguns fanfilms....
Star Trek: New Voyages (+ info);
World's Finest: Superman-Batman;
Batman Dead End;
La llamada de Cthulhu;
Fanfilms d'Star Wars;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208333" title="Charlotte Bront" nonfiltered="1725" processed="1722" dbindex="86758">

Charlotte Bront (Thornton, 1816 - Haworth, 1855) s la ms gran de les tres germanes Bront, una de les sagues d'escriptors ms importants de la literatura universal. La rgida disciplina imposada pel seu pare, un pastor anglic, i la prematura mort de la seva mare i de dues de les seves germanes van perfilar la narrativa d'aquestes escriptores: Emily Bront, autora de la clebre Cims borrascosos (1847), Anne i, especialment, Charlotte, dominada per la sensibilitat i la fantasia romntiques. 

La publicaci de Jane Eyre (1847), que va tenir un gran xit, va consagrar Charlotte com a escriptora desprs que la seva primera novella, The professor, publicada pstumament el 1856, fos rebutjada per diversos editors. Altres obres d'aquesta escriptora sn Shirley (1849) i Villette (1853).

Edici del llibre en catal: Jane Eyre. Charlotte Bront. Traducci de Jordi Arbons i Montull. Editorial Columna














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208337" title="Moelingen" nonfiltered="1726" processed="1723" dbindex="86759">
Moelingen (Moelenge (en limburgus), Mouland ) s un nucli del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica.

s l'nic nucli de la regi flamenca que pertoca al marge dret del Mosa, al conflent amb el Berwijn, que hi forma la frontera amb la ciutat valona de Vis.

Hom hi troba una esglsia del segle XIV en estil gtic mos, amb un campanar romnic del segle XII, unes cases nobles en estil renaixena mos i uns molins. 

Fins al 1793, el poble feia part del Pas de Dalhem, de 1995 a 1815 del departament de l'Ourte i fins al 1963 de la provncia de Lieja.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208338" title="Henri Franois Simonet" nonfiltered="1727" processed="1724" dbindex="86760">

Henri Franois Simonet ( Brusselles, Blgica 1931 - d. 1996 ) fou un poltic belga que va ser Vicepresident de la Comissi Europea entre 1973 i 1977 aix com diverses vegades ministre al seu pas.

Biografia.
Va nixer el 10 de maig de 1931 a la ciutat de Brusselles. Va morir el 15 de febrer de 1996 a la seva residncia de Brusselles.

Activitat poltica.
Membre de l'ala dretana del Partit Socialista (PS) va iniciar la seva activitat poltica esdevenint alcalde de la ciutat d'Anderlecht, crrec que va ocupar entre 1966 i 1984 i durant el qual va emprendre una reforma integral de la ciutat.

El 1972 fou nomenat Ministre d'Assumptes Econmics en el govern de Gaston Eyskens, abandonant el 1973 la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Ortoli, passant a ocupar la Viceprsidncia de la instituci i responsable de les carteres de Fiscalitat i Energia. L'any 1977 retorn a la poltica nacional per ser nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el govern de Leo Tindemans, ocupant aquest crrec fins el 1980.

L'any 1985 abandon el Partit Socialista per integrar-se al Partit Reformista Liberal (PRL), on va adoptar possicions properes a la xenofbia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208343" title="41 Aquarii" nonfiltered="1728" processed="1725" dbindex="86761">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (posici i dades astromtriques, octubre 2007)


41 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,33. Segons la Base de dades SIMBAD, aquesta estrella pertany a un sistema doble.






Enllaos externs.
SIMBAD, 41 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208346" title="Pilar Bays i de Luna" nonfiltered="1729" processed="1726" dbindex="86762">
Pilar Bays i de Luna (Vic, Osona 1941) s una dibuixant i ninotaire catalana, ms coneguda com a Pilarn Bays. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantvol i ingenu per alhora ple de grcia i d'ironia, d'encuny molt personal. 

Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort,en la qual ha collaborat des del 1964, i ha illustrat tamb molts llibres de caire didctic o narratiu, auques, cartells, etc, com El meu pardal (1964), de l'editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga. Ara si que ho he canviat, osona! Si b la seva producci va principalment dirigida a un pblic infantil i juvenil, tamb ha publicat caricatures a peridics (El Correo Cataln, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web personal de Pilarn Bays;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208347" title="Josep Buch i Parera" nonfiltered="1730" processed="1727" dbindex="86763">
Josep Buch i Parera (Barcelona, 1902- 1991) fou un excursionista, historiador local i arxiver catal. Fou fundador i primer president del Club Excursionista de Grcia el 13 de gener de 1922 i va impulsar-hi la Secci d'Estudis i l'Arxiu Histric de Grcia. Tamb va escriure El Cavall Bernat de Montserrat i Els castells catalans. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al a seva dedicaci.

 Enllaos externs .
 Josep Buch i Parera a Graciapdia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208349" title="Stampa" nonfiltered="1731" processed="1728" dbindex="86764">
Stampa s una comuna sussa del cant dels Grisons, situada al districte de Maloja, cercle de Bregaglia. La comuna es troba dividida en dues parts, la primera, on es troba el nucli urb principal, es troba tancada per les comunes de Soglio (nord i oest) i Vicosoprano (est) i Bondo (sud). La segona part, es troba enclavada ms cap a l'occident, limita al nord amb la comuna de Bivio, a l'aquest amb Sils im Engadin/Segl, al sud amb Chiesa in Valmalenco (IT-SOTA) i Val Masino (IT-SOTA), i a l'oest amb Vicosoprano i Soglio.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208350" title="Pedro Roldn" nonfiltered="1732" processed="1729" dbindex="86765">

Pedro Roldn y Nieva (?, 1624 - Sevilla, 1699) fou un escultor destacat del barroc andals i espanyol. Pare de l'escultora Llusa Roldn, La Roldana.

Biografia.
Durant diverses dcades d'aquest segle es va considerar que era natural de Antequera (Mlaga) o de Orce (Granada). Gallego i Burn va publicar al 1925 la partida matrimonial de Roldn amb Teresa de Jess Ortega i Villavicencio, que el seu casament es va celebrar a l'esglsia de Sant Nicolau de Granada el 1 d'octubre de 1642. Segons aquest autor Roldn era natural de Antequera. 

Heliodoro Sancho Corbacho (1950), va publicar l'expedient matrimonial incoat per descendents de Roldn, en el qual consta la declaraci del propi artista que manifesta ser natural de Orce, on vivia amb els seus pares. Es forma a Granada amb Alonso de Mena i l'any 1646 obre el seu propi taller a Sevilla. Un escultor vinculat estretament amb l'obra d'altres artistes com Murillo i Valds Leal, mestre de mestres.

De formaci naturalista, les seves talles evolucionen cap a un major barroquisme, amb un estil personal tan elegant com lliure de formes.
Obres ms destacades. 
Part escultrica del retaule de l'esglsia de Santa Anna de Montilla ;
Retaule El descendiment de les Vizcanas (Esglsia del Sagrari, a Sevilla). ;
Retaule del Soterrament de Crist de l'Hospital de la Caritat de Sevilla. ;
Escultures dels Quatre Evangelistes, els Quatre Doctors de l'Esglsia i Sant Ferran per a la faana de la Catedral de Jan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208353" title="Auguste Verdijck" nonfiltered="1733" processed="1730" dbindex="86766">

Auguste Verdijck (Shoten, 8 de febrer de 1902 - 14 de febrer de 1988, Merksem) fou un ciclista belga professional entre 1914 i 1936. Fou germ del tamb ciclista Lucien Verdijck. Els seus xits esportius ms destacats foren la Volta a Euskadi de 1925 i una etapa al Tour de Frana del mateix any.

Palmars.
1924;
 1r a la Pars-Nantes;
1925;
 1r de la Volta a Euskadi i vencedor d'una etapa;
 1r a la Pars-Nantes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1928;
 1r a Zwijndrecht;
1929;
 1r al Premi de Timbre Vert a Malines;
1931;
 1r a Wilrijk;

Resultats al Tour de Frana.
1925. 8 a la classificaci general;
1929. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Auguste Verdijck;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208356" title="Partit per Catalunya (Catalunya del Nord)" nonfiltered="1734" processed="1731" dbindex="86767">

El Partit per Catalunya fou un partit poltic de la Catalunya Nord de caire nacionalista creat l'any 1996 arran de l'escisio d'ERC protagonitzada al sud per ngel Colom i Pilar Rahola que crearen el Partit per la Independncia. La major part dels militants de la federacio regional de Catalunya del Nord seguiren els passos d'Angel Colom i crearen aquest nou partit. El dirigents del PPC foren Jordi Vera, Alexandre Pano, Eric Forcada,... El 2001 el Partit per Catalunya deix d'actuar i s'integr juntament amb bona part dels militants d'Unitat Catalana al Bloc Catal.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208357" title="Carlo Scarascia-Mugnozza" nonfiltered="1735" processed="1732" dbindex="86768">

Carlo Scarascia-Mugnozza ( Roma, Itlia 1920 - d. 2004 ) fou un poltic itali que va ser Vicepresident de la Comissi Europea entre 1973 i 1977.

Biografia.
Va nixer el 19 d'abril de 1920 a la ciutat de Roma. Va participar en la Segona Guerra Mundial, sent condecorat a la fi de la contesa amb la Medalla al Valor. 

Entre 1982 i 1990 va ser president del Centre Internacional d'Alt aprenentatge Agrcola del Mediterrani, amb seu a Pars. Va morir el 13 de maig de 2004 a la seva residncia de Roma.

Activitat poltica.
Membre de la Democrcia Cristiana (DC) des de 1945, l'any 1953 fou escollit diputat al Parlament d'Itlia, sent reescollit en les eleccions de 1958, 1963 i 1968, i formant part del Govern de Amintore Fanfani com a sotsecretari d'Instrucci Pblica entre 1962 i 1963

Entre 1961 i 1972 fou eurodiputat al Parlament Europeu, esdevenint l'any 1972 membre de la Comissi Mansholt i responsable de la cartera d'Agricultura. Posteriorment en la formaci de la Comissi Ortoli fou nomenat Vicepresident i Comissari Europeu de Relacions amb el Parlament, Medi Ambient i Transport.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208359" title="Alphaville" nonfiltered="1736" processed="1733" dbindex="86769">

Alphaville s un grup de la new wave alemany, per que canta en angls, que va comenar la seva carrera al principi dels anys 1980. El grup estava compost per Marian Gold, Bernhard Lloyd i Frank Mertens.

Van treure el primer lbum el 1984 que es va titular Forever young, que va tenir un gran xit mundial grcies a temes com Big in Japan (nmero 1 a Alemanya, Sucia i Sussa l'abril de 1984, nmero 2 a Itlia, 4 a ustria i Irlanda, 8 al Regne Unit, 5 a Sud-frica i al Pasos Baixos, per noms 66 als Estats Units. Sounds like a melody tamb va tenir un xit notable i formava part del mateix lbum. Desprs de l'aparici del disc, Frank Mertens va deixar el grup i va ser substitut per Ricky Echolette.

Alpaville va treue el seu segon lbum el 1986 titulat Afternoon in utopia i de nou fou un gran xit grcies al single Dance with me, seguit de l'lbum Breathtaking blue aparegut el 1989, de nou amb el mateix xit que els dos precedents. 

Amb Prostitute de 1994, Alphaville va canviar l'estil. L'lbum va tenir un xit menor. La darrera producci, Salvation, de 1997, s menys sensible i ms dance que els precedents. 

Discografia.
lbums.
1984, Forever young ;
1986, Afternoons in utopia ;
1988, ;
1989, The Breathtaking Blue;
1992, First Harvest 1984-92 (Best of)    ;
1994, Prostitute;
1997, Salvation;
1999, Dreamscapes;
2000, Stark Naked and Absolutely Live (Concert);

 Enllaos externs .
 Web oficial del group;
Discografia d'Alphaville;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208361" title="ARTIUM" nonfiltered="1737" processed="1734" dbindex="86770">


ARTIUM o Centre-Museu Basc d'Art Contemporani s una instituci musestica (inaugurada el 26 d'abril de 2002) amb seu a Vitria (laba) que compta amb una important i ampla collecci d'art modern i contemporani. Encara que la seva trajectria com museu s encara curta, les seves colleccions sn d'inusual riquesa grcies a una labor de selecci que es remunta als anys 70. Produeix exposicions temporals prpies o realitzades en collaboraci amb altres museus espanyols i europeus de prestigi i organitza activitats educatives i d'acci cultural.

Histria.
El museu va sorgir de la collaboraci de la Diputaci Foral d'laba (propietria de la major part dels fons que integren la Collecci Permanent i titular de l'edifici) amb el Govern Basc, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Vitria. 

L' ARTIUM d'laba constitueix un dels principals museus d'art contemporani de l'estat espanyol i un dels actius fonamentals del panorama artstic ibric. 

Collecci.
La seva collecci compta amb obres dels artistes (per ordre alfabtic): 
Ana Laura Alez, Txomin Badiola, Miquel Barcel, Joseph Beuys, Joan Brossa, Rafael Canogar, Juan Francisco Casas, Jacobo Castellano, Jake & Dinos Chapman, Eduardo Chillida, Salvador Dal ("Retrato de la Sra. Fagen"), Oscar Domnguez, Equipo Crnica, Alberto Garca Alix, Luis Gordillo, Eva Lootz, Manolo Millares, Joan Mir, Juan Muoz, Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo, Guillermo Prez Villalta ("El bao"), Pablo Picasso ("Mosquetero con pipa"), Antonio Saura, Jos M Sicilia, Antoni Tpies, Daro Urzay, Juan Usl y Daro Villalba, entre molts d'altres.

 Enllaos externs .
Web d'ARTIUM;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208362" title="Bolet de soca vellutat" nonfiltered="1738" processed="1735" dbindex="86771">



El bolet de soca vellutat (Inonotus hispidus) t un barret en forma de mitja lluna.

Morfologia.

El barret t una amplada de fins a uns 20 cm, fins i tot ms, i una profunditat d'uns 10 o 12 cm en els exemplars ben desenvolupats. Est unit directament a l'escora del tronc sobre el qual viu, sense peu, generalment sobre esquerdes o ferides. La superfcie s recoberta de pls rgids i erectes en els exemplars joves, per amb el temps van caient i quan el bolet s vell ja no en t.

Pren un color grogs o rosat que a mesura que passa el temps s'enfosqueix. Els exemplars ms vells sn gaireb negres, per en qualsevol moment el marge s sempre ms clar que la resta.

Sota el barret porta tubs fins, d'uns 4 mm de llargada, amb els porus petits, grocs o vermellosos, que s'enfosqueixen al tacte.

Carn esponjosa o dura, segons l'edat, de color groc o brunenc, que traspua gotes aquoses per la part inferior del bolet.

Hbitat.

Ix des de darreries d'estiu sobre arbres molt diversos, tant forestals (alzines, roures, faigs...) com fruiters (pereres, pomeres, etc.), i en parcs i jardins (pltans, robnies, etc.).

Comestibilitat.

No s comestible a causa de la consistncia de la seua carn.

Risc de confusi amb altres espcies.

s possible confondre'l amb altres bolets de soca (Ganoderma, Fomitopsis, Phellinus, etc.) dels quals se separa fcilment si s'observa un bolet jove i s'hi veuen els pls rgids caracterstics d'aquesta espcie.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 56.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest bolet en diversos estats de desenvolupament.;
 Fotografia i informaci d'aquest bolet ;
 Fotografies i descripci d'aquest bolet. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208364" title="Centre Andals d'Art Contemporani" nonfiltered="1739" processed="1736" dbindex="86773">
 
El Centre Andals d'Art Contemporani (CAAC) s un museu dedicat a l'art contemporani situat a Sevilla, concretament al Monestir de Santa Maria de les Coves. Es va inaugurar l'1 de gener de 1998, si b s'havia creat ja el 1990, i constitueix un dels principals espais d'Andalusia que alberguen art contemporani, tant de manera contnua com a travs de diverses exposicions temporals.

Enllaos externs.
 Web del CAAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208367" title="Veurs" nonfiltered="1740" processed="1737" dbindex="86774">

El Veurs  s un rierol de Blgica que neix al nucli de Veurs a Sint-Martens-Voeren, un dels sis antics municipis que constitueixen avui el muncipi de Voeren a la provncia Limburg (Blgica). Es desemboca al Voer a Sint-Martens-Voeren. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208368" title="42 Aquarii" nonfiltered="1741" processed="1738" dbindex="86775">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (posici, tipus espectral
i dades astromtriques, octubre 2007)



42 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. La seva magnitud aparent s 5,34.





Enllaos externs.
SIMBAD, 42 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208369" title="Marcel Bidot" nonfiltered="1742" processed="1739" dbindex="86776">

Marcel Bidot (Pars, 21 de desembre de 1902 - Saint-Ly, 1 de gener de 1995) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1923 i 1939. 

Desprs d'una carrera respectable, Marcel Bidot va tenir un gran xit com a director esportiu de l'equip ciclista de Frana, el qual dirigir entre 1953 i 1961. El seu nom anir sempre associat al de Jacques Anquetil.

Palmars.
1920;
 Campi de l'Aube;
 1r de la Troyes-Arcis sur Aube-Troyes;
1922;
 1r de la Pars-Rouen;
 1r del Circuit de Touraine;
1923;
 1r del Circuit de Touraine;
1924;
 1r de la Pars-Bourges;
1925;
 1r de la Pars-Montargis;
 1r del Gran Premi de Souvenir a Dijon;
 1r de la Troyes-Reims-Troyes;
 1r del Gran Premi Thomann a Troyes;
1926;
 1r del Gran Premi Thomann a Troyes;
1928;
 1r de la Marsella-Li;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 Campi de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r al Bol d'Or amb Antonin Magne;
1931;
 1r del Circuit de l'Allier;
1932;
 1r de la Poitiers-Saumur-Poitiers;
1933;
 1r del Gran Premi de la Rche Moderne a Troyes;
1934;
 1r de la Pars-Troyes;
 1r del Gran Premi de Torcy a Sedan;
 1r a Saint-Ly;
 1r del Gran Premi de la Rche Moderne a Troyes;
1936;
 1r al Tour dels Vosges;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 10 a la classificaci general;
1928. 8 a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1929. 16 a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1930. 5 a la classificaci general;
1932. 30 a la classificaci general;

 Bidot com a director esportiu .
Marcel Bidot s sobretot conegut com a director tcnic:
 de l equip de Frana de 1953 a 1961.
 de l equip de Frana al Tour de Frana;
 de l equip de Frana al Campionat del Mn el 1967 i 1968.

Ell s el que va escollir Jacques Anquetil com a nou lder de l'equip francs pel Tour de 1957 amb els gregaris: Bauvin, Bergaud, Bouvet, Darrigade, Forestier, Mah, Privat, Stablinski i Walkowiak.

Enllaos externs.
Palmars de Marcel Bidot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208371" title="Altes Museum" nonfiltered="1743" processed="1740" dbindex="86777">
 
Altes Museum, edifici del classicisme dissenyat per l'arquitecte alemany Friedrich Schinkel. La seva construcci va ser acabada el 1828. Est situat en la "Museumsinsel" (Illa dels Museus) en la ciutat de Berln i alberga la collecci d'antiguitats dels museus estatals de la ciutat. 

Des de 2005 fins a la finalitzaci prevista per a 2009 se situa all l'exposici del "gyptische Museum" (museu egiptolgic). L'edifici s considerat com un dels ms importants exemples del Neoclassicisme. Va ser dissenyat entre 1822 i 1823 per tan sols es va poder comenar la construcci el 1825. Desprs de la seva finalitzaci el 1828 va ser inaugurat com museu el 1830. 

s el primer museu del mn dissenyat com a tal. L'edifici t una longitud de 87 m i una amplria de 57 m. Consta d'un cos cbic amb teulada plana. Les sales d'exposici estan agrupades al voltant de dos patis interns. Als seus voltants es troben avui el "Neues Museum" (museu nou) i el Museu de Prgam ("Pergamonmuseum")























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208373" title="Collegi La Salle Sant Celoni" nonfiltered="1744" processed="1741" dbindex="86778">
El Collegi La Salle Sant Celoni s un centre de caire privat-concertat que imparteix estudis d'educaci infantil, educaci primria i E.S.O. situat a la ciutat de Sant Celoni.

 Enllaos externs .

Web de la Salle Sant Celoni;
Diari Esportiu La Salle Sant Celoni;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208374" title="Museu de Prgam" nonfiltered="1745" processed="1742" dbindex="86779">

El Museu de Prgam (en alemanyPergamonmuseum) forma part del complex conegut com lIlla dels Museus, que agrupa diversos dels edificis ms representatius de la ciutat de Berln. L'originalitat d'aquest museu, inaugurat el 1930, resideix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construt per a albergar obres d'art, sin que primer es van portar les obres d'art i desprs, al seu voltant, es va construir l'edifici. D'aquesta manera, les meravelles mateix, la major part arquitectniques, constitueixen les parets i les columnes d'aquest museu. 

Les zones ms destacades del museu sn les dedicades a l'Islam, Roma, Grcia i el perode hellenstic (incloent la ciutat de Prgam, que s la que dna nom al museu), i sobretot Mesopotmia i el Prxim Orient. Entre algunes de les obres que cal esmentar-ne, es troben l'Altar de Zeus de la ciutat de Prgam, la porta del mercat rom de Milet, les portes d'Ishtar de Babilnia, esttues hellenstiques com el fams Espinari i, fins i tot, part de la residncia d'un califa.





Enllaos externs.
 Pgina oficial del museu  ;

;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208376" title="Acadmia Catlica de Sabadell" nonfiltered="1746" processed="1743" dbindex="86780">
Acadmia Catlica de Sabadell s un centre educatiu religis fundat a Sabadell el 1871 per Flix Sard i Salvany i Llus Carreras i Mas, aleshores representants del sector ms integrista del catolicisme. 

Actualment realitza activitats de formaci com cursets, conferncies, i seminaris de temtica cultural i religiosa. Volen potenciar les tradicions religioses sabadellenques: romeria a Montserrat, Aplec de la Salut i Aplec de Togores. Edita el butllet mensual Jcc Joventut Cultura Cristiana i disposa d'una biblioteca de temtica religiosa amb els llegats de Sard i Salvany i Camil Geis. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu comproms amb els valors cristians i d'arrelament a la histria de Sabadell.

 Seccions .
 Amics de Togores;
 Casal de Joves l'Arrel;
 Coral Sol Ixent i Coral Infantil Sol Ixent;
 Grup d'Esplai la Teranyina;
 Acci Social;
 Romeria de Montserrat;
 Vida Creixent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208378" title="Jan Mertens" nonfiltered="1747" processed="1744" dbindex="86781">

Jan Mertens (Hoboken, 2 de mar de 1904 - 21 de juny de 1964) s un ciclista belga que fou professional entre 1926 i 1931. La seva victria ms destacada fou el Tour de Flandes de 1928.

Palmars.
1924;
 1r a la Brusselles-Luxemburg-Montdorf;
1926;
 1r a la Copa Sels;
 Vencedor d'una etapa al Critrium dels Aiglons;
1927;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1928;
 1r al Tour de Flandes;
1929;
 1r a Erembodegem-Terjoden;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 26 de la classificaci general;
1928. 4t de la classificaci general;
1930. 15 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jan Mertens;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208380" title="Sint-Martens-Voeren" nonfiltered="1748" processed="1745" dbindex="86782">
 Sint-Martens-Voeren  ( S'n Maete  (en limburgus), Fouron-Saint-Martin (en francs) s un nucli del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica

 El Veurs s'hi barreja amb el Voer.
Hom hi troba una esglsia del segle XVIII en estil barroc mos, amb un campanar romnic del segle XII, unes cases nobles en estil renaixena, del qual el centre cultural flamenc Veltmanshuis s un exemple molt bonic, i uns molins. 

Fins al 1793, el poble feia part del Pas de Dalhem, de 1995 a 1815 del departament de l'Ourte i fins al 1963 de la provncia de Lieja. De 1921 a 1956 hi va haver-hi una estaci amb un arrest a la lnia ferroviria Vis-Montzen el que va fer crixer el poble ms que l'antiga capital de la regi 's-Gravenvoeren. Avui aquesta lnia noms s'utilitza pel transport de mercaderies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208381" title="Bolet de noguer" nonfiltered="1749" processed="1746" dbindex="86783">



El bolet de noguer (Polyporus squamosus), degut al seu llarg perode de creixement, es pot trobar gaireb durant tot l'any.

Morfologia.

El barret fa de 5 a 30 cm d'amplada, o ms i tot, en forma de ventall, de color blanc brut o b grogs, recobert d'escames amples, de color bru fosc. El carpfor, que s de creixement molt lent, es pot mantindre durant molts mesos.

A la part inferior, l'himeni entapissa l'interior de tubets molt fins, de fins a 7 mm de longitud, a penes decurrents pel peu, amb porus de color blanc o crema.

El peu s gruixut i rabassut, de 3 a 10 cm, generalment en posici lateral, amb la base de color bru en els bolets joves i negra en els ms vells.

Carn tendra al principi, ms tard coricia i molt dura al final, amb olor de farina rncia i gust dolcet.

Hbitat.

Viu sobre fusta, preferentment d'arbres de boscos de ribera (salzes, pollancres, freixes...), sobre troncs caiguts o damunt dels arbres vius, a les ferides i a les branques esqueixades.

Comestibilitat.

Els exemplars molt joves, de carn tendra, es poden menjar desprs d'una cocci prolongada a fi d'estovar-los. No es tracta, per, d'un bolet amb tradici ni vocaci culinria.

Possibles confusions amb altres bolets.

s un bolet relativament fcil d'identificar que se distingeix d'altres espcies prximes del gnere Polyporus, per la seua mida i pel seu hbitat.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 57.
 Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2;
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaos externs.

 Fotografies de bolets de noguer en diferents estadis de creixena. ;
 Fotografies i descripci d'aquest bolet. ;
 El bolet de noguer a l'Index Fungorum. ;
 Informaci taxonmica d'aquest bolet. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208382" title="Setge de Tarragona (1641)" nonfiltered="1750" processed="1747" dbindex="86784">






El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641), i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on Pedro Fajardo de Ziga y Requesens seria substitut per Federico Colonna. 

Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori catal.

El setge.
El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i el Ter de Santa Eullia dirigit per Pere Joan Rossell. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona: El comboi espanyol que havia sortit a farratjar a la Pineda de Vila-seca fou obligat a retirar-se el 5 de maig, el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i la batalla de Constant va tenir lloc el 13 de maig, convertint aquesta vila en la base d'operacions del setge d'una ciutat que s'havia anat fortificant des de l'arribada de les tropes castellanes en retirada de Barcelona. Josep Margarit i de Biure amb les seves tropes catalanes va vncer la batalla del Catllar el 10 de juny contra les forces sortides de Tarragona per tal de recollir farratge. 

Els 4 i 5 de juliol, l'estol francs que bloquejava Tarragona sostingu un combat naval amb el de Garca de Toledo, marqus de Fernandina. El 20 d'agost, quan la plaa estava a punt de retre's, arrib a les aiges tarragonines l'estol filipista del duc de Maqueda, superior al francs que va optar per retirar-se a Barcelona. Aquest fet permet d'aprovisionar la ciutat i provoc la retirada del mariscal La Mothe a Valls. Amb tot, les forces franceses continuaren encerclant Tarragona amb les guarnicions de Constant, Salou, Vila-seca, Tamariu, Altafulla i Torredembarra.

Conseqncies.
Les tropes franceses i catalanes van intentar consolidar el domini sobre les terres de ponent i el sud de Catalunya assetjant Miravet, atacant Monts, defensant Lleida i finalment va intentant recuperar Tortosa.

La ciutat de Tarragona tornaria a ser assetjada el 1644.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208389" title="Marn (Pontevedra)" nonfiltered="1751" processed="1748" dbindex="86785">

Marn s una ciutat de la provncia de Pontevedra, a Galcia, Espanya, situada a la comarca do Morrazo. Limita al nord amb la ria de Pontevedra, a l'est amb Pontevedra, al sud amb Vilaboa i Moaa i a l'oest amb Bueu. La poblaci de Marn s de 26.190 habitants (INE 2006) repartits en una extensi de 35,9 km. El seu port pesquer s el ms important de Galcia.

Antigament, Marn es cridava Sant Xiao de Ancorados pels vaixells que fondejaven en les seves proximitats, per pot sr una deformaci popular de Encoirados. El pare Sarment afirma que el seu nom ve de la paraula llatina mare, que significa mar, per avui se sap que deriva del nom Marinus.

 Singularitat religiosa .

La congregaci evanglica es de las ms numeroses d'Espanya, i es el municipi amb mes percentatge d'habitants d'aquesta confesi (el 10%, segons fonts de la matexa Iglesia Evanglica de Marn) y es exemple de convivncia interconfesional a la seva comunitat autnoma i tamb al reste de l'estat. La congregaci mes grossa en nmero de'assistents es reuneix al centre de la poblaci, a un edifici de gran aprecio arquitectnic per el seu estil catal decimonnic, i per ser centenari (inaugurat el 31 de decembre de 1899). Altres congregacions  Marn sont l'Iglesia Evanglica de Seixo, que es reuneix en altre edifici centenari  Seixo, i una altra congregaci de tall pentecostal al centre de Marn.

 Economia .


La pesca s la seva activitat econmica principal. El seu port pesquer (42 24' N, 8 42' W) s el ms important tant a nivell regional (el primer de Galcia en captures, per davant del port de Vigo i el port de La Corunya) com a nivell nacional, amb un trfic de 2 milions de tones l'any 2002.

 Festes .

Hi ha moltes festes a Marn, entre elles cap destacar: 

 Les Festes del Carmen, 16 de juliol, que sn les ms importants de la vila amb la celebraci de nombrosos actes al llarg dels 10 dies que dura oficialment la festivitat.
 La Festa de Sant Miquel, 29 de setembre. En aquest dia es realitza la "Danza das espadas".
 La festa de la Sidra i de la poma, en Sant Tom de Pieiro, on els productes d'aquesta terra sn la base de la festa. ;
 El "Entroido", on els marinenses i els visitants es disfressen. Compte amb nombroses actuacions en els seus carrers a ms de desfilades i concursos. El dia gran d'aquest "Entroido" s el anomenat "Enterro da sardia". ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208391" title="Bolet de soca versicolor" nonfiltered="1752" processed="1749" dbindex="86786">




El bolet de soca versicolor (Trametes versicolor) s un fong molt bonic que s'asseca i es conserva durant molt temps. En els pasos nrdics t tradici a l'hora de guarnir la casa per Nadal i tamb se'n fan objectes d'adorn, com ara agulles per a barrets.


Morfologia.

Aquest bolet apareix sempre en colnies de molts individus aplegats, que es disposen per pisos, amb els barrets sovint imbricats els uns amb els altres formant conjunts molt vistosos.

El barret, en forma de ventall, fa de 3 a 10 cm d'amplada i fins a 5 de sortida, de forma plana, de secci rectangular, amb un gruix inferior als 4 mm. Pot prendre colors molt variats des de gaireb blanc a bru fosc, grogs o blau i, fins i tot, negre, alternant amb zones concntriques de color ms clar. Els barrets surten directament del tronc on viuen, sense cap peu que els aguanti. La superfcie del barret s vellutada i les bandes de color s'alternen, unes de ms brillants i unes altres mat.

A sota porta tubs molt curts amb porus rodons, molt petits, blancs o grogosos.

Carn coricia, blanca.

Hbitat.

Es pot trobar durant tot l'any en indrets humits, sobre soques tallades i branques caigudes, gaireb sempre de planifolis. Molt com.

Comestibilitat.

No s comestible per la consistncia de la seua carn.

Possibles confusions amb altres espcies.

s difcil de confondre amb cap altre bolet si s'observen amb atenci totes les seues caracterstiques. Potser el ms semblant sigui Trametes multicolor, molt ms rar, diferenciable per la secci triangular que s'observa en tallar un barret amb el ganivet.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 58.

Enllaos externs.
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de desenvolupament.;
 El bolet de soca versicolor a l'Index Fungorum. ;
 Fotografia i descripci d'aquesta espcie de bolet. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208393" title="Sant Andreu de la Vola" nonfiltered="1753" processed="1750" dbindex="86788">
Sant Andreu de la Vola s una entitat de poblaci del municipi d'Osona de Sant Pere de Torell. Es troba al nord del terme municipal, al costat de la carretera BV-5224 que la connecta amb Sant Pere de Torell pel sud i amb la Vall de Bas pel nord a travs del coll de Bracons. La construcci de l'autovia C-37 de Vic a Olot permetr la connexi amb la comarca de la Garrotxa a travs del tnel de Bracons, la boca osonenca del qual se situa en aquest poble.

La seva poblaci a 1 de gener de 2006 era de 16 habitants (7 barons i 9 dones).

Histria.
El lloc de La Vola apareix documentat des de l'any 923 amb la forma Avetola. El 1826 les masies de Sant Pere de Torell es van unir al municipi de Curull i La Vola per formar un nou municipi amb el nom de Masies de Sant Pere de Torell. El 1926 aquest municipi es va fusionar novament amb Sant Pere de Torell incloent La Vola i Curull.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Andreu de la Vola, d'origen romnic, molt modificada.
 Ermita de Sant Nazari.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament de Sant Pere de Torell ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208394" title="Bartolom Esteban Murillo" nonfiltered="1754" processed="1751" dbindex="86789">
Bartolom Estebn Murillo. Sevilla, 31 de desembre de 1617 - Cadis, 3 d'abril de 1682. Fou un pintor andals del segle XVII. 

s una de les figures ms importants de la pintura barroca espanyola, que desprs d'haver decaigut en estimaci a principis del segle XX, torna a gaudir d'important reconeixement mundial.
Vida i obra. 
Va nixer l'any 1617 a la ciutat de Sevilla, fill menor d'una famlia de catorze germans. El seu pare era un cirurgi barber, Gaspar Esteban i la seva mare s'anomenava Mara Prez Murillo, de qui va prendre el cognom per a signar la seva obra. Al morir els seus pares quan tan sols tenia 10 anys, passa a cura d'una de les seves germanes majors, Ana, casada amb un barber cirurgi de nom Juan Agustn de Lagares, amb qui el jove Bartolom mantindria molt bona relaci. Encara que inculcat pel seu pare ja era aficionat al dibuix, es va formar al taller del seu parent Juan Castillo, respectat artista de Sevilla, on aviat va comenar a destacar d'entre els seus deixebles. Va arribar a passar 5 anys, sent un dels seus companys de taller el pintor granad Alonso Cano. 

Per a aportar alguns diners a la casa, als 14 anys d'edat pintava petits quadres, o b feia dibuixos per a les comunitats religioses. Als 22 anys va decidir establir un taller de pintura barata que li permetia vendre quadres sobretot a les fires dels pobles, per a pesar que es venien b, aix no acabava de satisfer a l'artista, tant s aix que desprs de conixer cpies de Van Dyck, portades a Sevilla per Pedro de Moya, va sorgir en ell un fort desig de perfeccionar la seva pintura, i s que encara que no es coneix que viatgs a l'estranger, va conixer b la pintura flamenca, degut entre altres coses a la possible rellevncia de Sevilla com important ciutat comercial, i aix va afavorir el coneixement exterior. No obstant aix, va prendre la resoluci d'abandonar la seva ciutat almenys per un temps; l'inconvenient seria la seva situaci econmica, pel que desprs de comprar una pea de tela i fer-la trossos, va poder pintar en cadascun d'ells un quadre que vendria a un mercader que embarcava per a ndies.
   

L'any 1645 pinta tretze quadres per al claustre de San Francesc el Gran de Sevilla, que li proporcionen un justificat renom. Es casa aquest mateix any amb Beatriz Cabrera, amb la qual tindr nou fills. Arran d'un parell de quadres que porta a terme per a la Catedral de Sevilla, comenar a especialitzar-se en els dos temes que ms fama li han proporcionat, les verges amb nen i les Immaculades.    
    
Desprs d'una estada a Madrid l'any 1658, on sembla va conixer a Diego Velzquez. Al 1660, va intervenir a la fundaci de l'Acadmia de Pintura a Sevilla, la direcci de la qual va compartir amb Herrera el Jove. En aquesta poca de mxima activitat va rebre importants encrrecs, com el retaule del Monestir de Sant Agust; els quadres per a Santa Maria la Blanca, conclosos al 1665; les pintures per al retaule major i els altars de les capelles laterals de l'Esglsia del Convent de Caputxins de Sevilla, un dels seus ms importants conjunts pictrics, i Sant Toms de Villanueva repartint almoina tamb per als caputxins de Sevilla; o els quadres sobre les obres de misericrdia per a l'Hospital de la Caritat.   
   
Murillo va destacar tamb com creador de tipus femenins i infantils: del candor de La noia amb flors al realisme viu i directe dels seus nens del carrer, i captaires, que constituxen un prodigis estudi de la vida popular. Desprs d'una srie dedicada a la Parbola del fill prdig, se li va encomanar la decoraci de l'esglsia del convent dels caputxins de Cadis, de la qual noms va concloure els Desposoris de Santa Caterina, ja que va morir mentre treballava , a conseqncia d'una caiguda des d'una bastida.   
   
Bibliografia.   
August Mayer (1913). Murillo. Stuttgart, Berlin.    ;
A. Seeman (1933). Murillo. Brgamo.    ;
A. Muoz (1942). Murillo. Novara.    ;
E. Lafuente Ferrari (1953). Breve historia de la pintura espaola. Madrid.    ;
Jonathan Brown (1976). Murillo and his drawings. Princeton.    ;
J.A. Gaya Nuo (1978). La obra completa de Murillo. Barcelona.    ;
J. Brown (1980). Imgenes e ideas en la pintura espaola del siglo XVII. Madrid.    ;
ANGULO IIGUEZ, DIEGO (1980). Murillo. I, Su vida, su arte, su obra. Espasa-Calpe, Madrid.    ;
ANGULO IIGUEZ, DIEGO (1981). Murillo, . II, Catlogo crtico. Espasa-Calpe, Madrid.    ;
ANGULO IIGUEZ, DIEGO (1981). Murillo, . III, Lminas. Espasa-Calpe, Madrid.    ;
Catlogo de la exposicin (1982). Murillo (1617-1682). Museo del Prado, Madrid-Royal Academy, Londres, Madrid.    ;
N. Ayala Mallory (1983). Bartolom Esteban Murillo. Madrid.    ;
J. Gllego (1987). Visin y smbolos en la pintura espaola del Siglo de Oro. Madrid.    ;
Ye. Vaganova (1988). Murillo and His Time. Mosc.    ;
GARCIA FELGUERA, MARIA DE LOS SANTOS (1989). La Fortuna de Murillo (1682-1900). Diputacin Provincial de Sevilla.    ;
VALDIVIESO GONZALEZ, ENRIQUE (1990). Murillo, sombras de la tierra, luces del cielo. Madrid.    ;
N. Ayala Mallory (1991). Del Greco a la pintura de Murillo. La pintura espaola del Siglo de Oro 1556-1700. Madrid.    ;
Karin Hellwig (1991). Vom Reiz des Alltglichen- Barolome Esteban de Murillo, in Henrik Karge Vision oder Wirklichkeit- die spanische Malerei der Neuzeit. Klinkhardt u.Biermann.    ;
F. Calvo Serraller (1991). Teora de la pintura del Siglo de Oro. Madrid.    ;
VALDIVIESO GONZALEZ, ENRIQUE (1994). Murillo. Alianza, D.L., Madrid.    ;
Encyclopedic Dictionary (1999). Painting of Europe. XIII-XX centuries. Iskusstvo, Mosc.  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208395" title="Abreviaci per procediments irregulars" nonfiltered="1755" processed="1752" dbindex="86790">
L'abreviaci per procediments irregulars s la que s'obt mitjanant mtodes diferents dels regulars o combinant-ne alguns. Es tracta de diferents tipus d'acronmia. Pot aplicar-se a una paraula o a un nom compost format per sintagmaci, i tant a noms comuns com propis.

Tipus d'abreviacions irregulars.
 Abreviaci d'un nom format per sintagmaci, amb combinaci de les inicials en majscula d'algunes paraules, apcope d'una altra, de la qual noms es representa en majscula la inicial, i exclusi de la resta.
D(iccionari) E(timolgic i Complementari de la Llengua) Cat(alana): DECat.(Abreviatura creada per Joan Coromines).
 Abreviaci per combinaci del resultat de l'apcope d'algunes de les paraules que formen el nom d'una entitat, amb exclusi de les altres, tot en majscules o tamb mantenint en majscula la inicial de cada component i en minscula la resta.
(Centre de) Term(inologia) Cat(alana): TERMCAT.
Ob(servatori de) Neo(logia): ObNeo. ;
Combinaci de la forma apocopada d'un element d'un nom format per diferents paraules amb les inicials d'alguns dels elements restants i exclusi de la resta (tot en majscules).
Gn(eres) t(extuals per a la) t(raducci): GENTT; ;
C(oneixements,) R(epresentacions i) Us(os del) Cat(al): CRUSCAT.
 Combinaci de les lletres inicials, seguides de punt, dels lexemes d'unitats lxiques formades per sintagmaci, un element de les quals t dos lexemes ats que s un mot compost.
f(ora) e(lectro)m(otriu): f.e.m.
 Combinaci de les consonants inicials de les sllabes d'un mot, de vegades amb conservaci d'algunes consonants de fi de sllaba interior. No s una abreviatura per contracci perqu hi manca la lletra final.
t(e)l()f(on): tlf.; M(a)ng(o): MNG; B(ar)c(elo)n(a): BCN.
 Combinaci de sigles amb smbols matemtics.
r(ecerca) ms d(esenvolupament): R+D.
 Combinaci d'una lletra de l'alfabet en majscula, usada com a complement del nom, amb un substantiu. Es tracta d'una abreviaci anglesa en la qual la primera lletra s'ha d'entendre precedida de l'expressi en forma de.
 T (shape) shirt: T-shirt; V (shape) neck (sweater): V-neck.

Bibliografia.
Josep M. Pujal - Joan Sol, Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grfic, Ed. Columna, Barcelona, 1995. ISBN: 84-7809632-9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208397" title="Hanamachi" nonfiltered="1756" processed="1753" dbindex="86791">


Un hanamachi s un barri d una ciutat japonesa a on es poden trobar geishes i, en temps passats, tamb s exercia la prostituci. La traducci literal del terme hanamachi (  ) s  ciutat de les flors .

Actualment, el terme hanamachi s utilitza al Jap modern per referir-se a les rees on poden trobar-se geishes en actiu. Tanmateix, a Kyoto, al districte de Gion, encara s utilitza l antic terme de Kagai. Per altra banda, kagai tamb pot ser utilitzat per referir-se als districtes de plaer autoritzats en els quals es pot trobar restaurants, okiyes (cases de geishes), i ochayes (cases de te).

Els hanamachi sn barris d arquitectura tradicional japonesa on encara es mantenen les tpiques machiyes. Acostumen a trobar-se vora un temple, i la ra del seu origen cal cercar-la en les ochayes que s installaren en el passat per donar descans i diversi als peregrins que s apropaven al temple. 

Un Hanamachi s un barri format per un conjunt d institucions autoritzades relacionades amb el mn de les geishes. Un hanamachi normalment est format per un conjunt d okiyes i ochayes, junt amb un Kamburenjo. El kamburenjo s el lloc de trobada de les Geishes; normalment consta d un teatre, sales on les geishes prenen les seves llions, i les oficines del Kemban, on es realitzen tots els pagaments i les tasques administratives referents al mn de les geishes. El kemban funciona a mode d interventor de comptes del hanamachi; en ell es registren els guanys de cadascuna de les geishes i les maikos i els resultats es fan pblics. D aquesta manera es pot saber quines han estat les ms populars i sollicitades pels clients en l ltim perode de temps. 

Per tamb formen part del hanamachi totes aquells establiments  on es desenvolupen les ocupacions que, d una manera o altre, estan relacionades amb el mn de les geishes: fabricants i venedors de kimonos, modistes, perruquers i fabricants de perruques, venedors d instruments tradicionals i accessoris diversos per les geishes, professors de les diverses arts tradicionals, etc. El hanamachi de Gion tamb posseeix una escola vocacional de geishes de gran anomenada, la Yasaka Nyokoba. Molts dels professors i professores d aquesta instituci estan considerats com a Tresors nacionals vivents. Avui en dia, els hanamachi sn estranys fora de Kyoto.

Cada hanamachi s autnoma i no t cap relaci amb el govern local de la ciutat. Per ltimament, degut a la disminuci en el nombre de geishes, han rebut ajudes econmiques del govern a travs de les Ookini zaidan per tractar de millorar la seva situaci .


Llistat de Hanamachi.

Tota gran ciutat japonesa ha tingut el seu hanamachi, per en l actualitat noms a Kyoto conserven el seu carcter tradicional. Tokyo encara t tres hanamachis actius per la seva vitalitat s est reduint amb gran rapidesa.

Kyoto .
 Gion (Gion Kobu and Gion Higashi);
 Miyagawach ;
 Kamishichiken;
 Pontoch ;
 Shimabara;

Tquio .
 Shinbashi;
 Akasaka;
 Asakusa;
 Yoshich ;
 Kagurazaka;
 Mukojima;

Hanamachi a prop de Tquio.
 Hachi ji;

Arees historicament reconegudes com a hanamachi / kagai.
 Atami;
 Torimori;
 Shintomich ;
 Fukagawa;
 Maruyamach ;
 Yanagibashi;
 Nakano Shinbashi;

Yoshiwara fou un barri de Tokyo on s'exercia la prostituci i a vegades s'ha fet referncia a ell com a hanamachi.

Hanamachi a Osaka.
 Kita Shinchi;
 Minami Shinchi;
 Shinmachi;

Hanamachi a Kanazawa.
 Higashi Chaya;
 Nishi Chaya;

 Notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208398" title="Bossa (bolet)" nonfiltered="1757" processed="1754" dbindex="86792">




La bossa (Clavariadelphus pistillaris) s un bolet d'estranya fesomia en forma de m de morter.

Morfologia.

Arriba als 15 o 20 cm d'alria i 5 de gruix, de superfcie llisa o b solcada de dalt a baix, d'un groc net en els exemplars joves, ocraci en els ms desenvolupats, amb taques rogenques en els llocs fregats o ferits.

L'himeni recobreix tota la superfcie del bolet.

Carn ferma, blanquinosa, s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'olor suau i gust amarg.

Hbitat.

Ix a la tardor, solitari o en grupets, en boscos caducifolis i mixtos.

Comestibilitat.

s un bolet comestible de molt baixa qualitat, tant per la textura de la seua carn com pel seu gust amarg. A ms, s purgant.

Possibles confusions amb altres espcies.

Hi ha una espcie propera, Clavariadelphus truncatus, que se'n diferencia per ser eixamplat i pla a la part superior i pel gust dolcet de la seua carn, cosa que fa que se'l consideri comestible de millor qualitat.

Bibliografia.
 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 62.

Enllaos externs.
 Fotografies de bosses en diferents estats de maduresa.;
 Fotografia i descripci d'aquest bolet. ;
 La bossa a l'Index Fungorum ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208405" title="Clssica dels Alps" nonfiltered="1758" processed="1755" dbindex="86795">
 La Clssica dels Alps era una prova ciclista nica en el seu gnere, ja que era l'nica clssica que es desenvolupava en muntanya.

Fou una cursa creada el 1991, per que va desaparixer del calendari el 2004 desprs de l'aparici de l'UCI-ProTour. La prova recorria la vall de la Charteuse pujant diversos colls de muntanya de la zona. El recorregut duia els corredors de Chambry fins a Aix-les-Bains. 

Charly Mottet fou el primer en guanyar la cursa i scar Pereiro el darrer. Laurent Jalabert, amb dos triomfs, s el ciclista que ms vegades l'ha guanyat.

Palmars.



Enllaos externs.
Web oficial de la prova;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208406" title="Ro Aquarii" nonfiltered="1759" processed="1756" dbindex="86796">


Rho Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la Constellaci d'Aquari. 

Ro Aquarii s una gegant blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent s 5,35. Est aproximadament a 740 anys-llum de la Terra.





Enllaos externs.
SIMBAD, Ro Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208421" title="103 Aquarii" nonfiltered="1760" processed="1757" dbindex="86797">




|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | Catleg Hipparcos (posici);  Bright Star Catalogue (5th rev. ed.) (altres)


103 Aquarii s una gegant del Tipus K de la constellaci d'Aquarius.





Enllaos externs.
SIMBAD, 103 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208423" title="Amanita rubescent" nonfiltered="1761" processed="1758" dbindex="86798">



L'amanita rubescent o vinosa (Amanita rubescens) tendeix a envermellir-se quan es fa vella o quan se la frega amb els dits.

Morfologia.

Aquest bolet t la tpica fesomia de les amanites, amb un barret de 5 a 15 cm de dimetre, convex al principi i que s'aplana amb el temps, de color variable, sovint bru rogenc, semblant al vi de taula (a aquesta caracterstica es refereix el seu nom popular de "vinosa"), per tamb rosat i grogs, amb esquames desiguals de color grisenc o rosat irregularment repartides. Lmines blanques, atapedes, que amb el temps, o si se les toca, prenen coloracions rosades.

Peu de fins a 20 cm d'alria, blanc o rosat tacat de vermell a la base i a les ferides, guarnit amb un anell blanc o rosat, membrans, estriat. La base acaba amb un bulb de forma ms o menys arrodonida, de vegades en forma de nap, on a penes es veuen restes del vel, ja que gaireb tot ell queda enganxat sobre el barret en forma d'esquames i no hi ha volva.

Carn blanca, tova, rosada en contact amb l'aire o si se es toca, sovint atacada de larves.

Hbitat.

Surt a l'estiu i a la tardor, tant a les pinedes com en boscos de caducifolis, sense preferncies marcades.

Comestibilitat.

s un bolet comestible sense valor, que conv coure molt b si alg pretn menjar-ne. Millor rebutjar-lo per la possibilitat de confondre'l amb les amanites metzinoses.

Possibles confusions amb altres espcies.

Potser es pot confondre amb altres amanites com el pixac (Amanita pantherina), de tonalitats ms brunes i esquames del capell blanques, i amb la cua de cavall grossa (Amanita spissa) de peu radicant. Cap d'aquests dos bolets enrogeix com l'amanita rubescent.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 73.
 Rgis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot i C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.
  Larousse des champignons, edici de l'any 2004 sota la direcci de Guy Redeuilh- ISBN 2-03-560338-2.

Enllaos externs.

 Fotografies de vinoses en diferents estadis de creixena. ;
 Fotografies i descripci de l'amanita rubescent. ;
 Fotografies i informaci sobre aquest bolet. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208430" title="Pentinella rosada" nonfiltered="1762" processed="1759" dbindex="86799">

La pentinella rosada (Laccaria laccata) deu el seu nom cientfic al seu aspecte llis i brillant que sembla envernissat.

Morfologia.

Tant el barret com el peu i les lmines d'aquest bolet prenen una coloraci entre brunenca i rosada, com ara de carn. El barret fa de 2 a 6 cm de dimetre, convex al principi i ests a la fi, amb la vora ondulada i el marge aparentment estriat per la visi de les lmines per transparncia.

Lmines espaiades, gruixudes, recobertes d'un polsim blanquins, les espores madures, en els exemplars ben desenvolupats.

Peu prim i fibrs, sovint sinus, tena.

Carn molt escassa, d'un rosa pllid, ms fosca en els exemplars hidratats, dola.

Hbitat.

Surt a qualsevol tipus de bosc i s molt abundant a la tardor.

Comestibilitat.

s un bolet comestible poc apreciat ja que no t a penes carn i s fora inspid. S'aprofita en barreges de bolets.

Possibles confusions amb altres bolets.

s possible confondre-la amb altres espcies d'aquest mateix gnere, entre les quals hi ha la pentinella morada (Laccaria amethystina) de semblant fesomia per d'un bell color ametista, n's la ms comuna i de millor qualitat a la cuina.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 89.
 Arora, David, 1986: Mushrooms Demystified. Ten Speed Press: Berkeley, CA. ISBN 0-89815-169-4.

Enllaos externs.
 Fotografia i descripci d'aquest bolet. ;
 Fotografies de pentinelles rosades en diferents estadis de desenvolupament.;
 Fotografies i informaci d'aquesta espcie de bolet. ;
 La pentinella rosada a l'Index Fungorum. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208433" title="Orellana" nonfiltered="1763" processed="1760" dbindex="86800">


Francisco de Orellana, descobridor;
Provncia d'Orellana, Ecuador;
Auriana, bolet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208434" title="Trepatge d'instruccions" nonfiltered="1764" processed="1761" dbindex="86801">

L'amuntegament d'instruccions es dna quan les instruccions augmenten en nombre i mida en el temps fins que es tornen ingestionables. Pot ser perjudicial per a l'xit de grups grans com ara corporacions. S'origina per la ignorncia del principi KISS i resulta en una superposici de procediments complexos que sovint no sn ben entesos i seguits d'una gran irritaci, o ignorats.

La fallcia fonamental de l'amuntegament d'instruccions es la creena de qu la gent llegeix instruccions amb el mateix nivell d'atenci i comprensi, independentment del volum o la complexitat d'aquestes instruccions. Una conseqncia s la creaci de moltes regles que intenten deliberadament controlar a unes altres per imposici, sense considerar cap consens ni collaboraci. Aix tendeix a antagonitzar a altres, incls quan als instigadors els sembla que estan actuant encertadament.

L'amuntegament d'instruccions s com en organitzacions complexes, on les regles i les pautes sn creades per grups canviants de persones a travs de llargs perodes de temps. L'estat constant de flux en aquests grups sovint els porta a afegir ms instruccions, en comptes de modificar o consolidar les existents. Aix pot esdevenir en un solapament considerable en el missatge o l'esperit de les directrius, a costa de la claredat, l'eficincia i la comunicaci.

Vegeu tamb.

 Trepatge de funcions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208440" title="La plaa del Diamant (pellcula)" nonfiltered="1765" processed="1762" dbindex="86805">

La plaa del Diamant s una adaptaci de la novella del mateix ttol de l'escriptora Merc Rodoreda. Fou portada al cinema l'any 1982 pel director Francesc Betriu. Slvia Munt va interpretar la Colometa i  Llus Homar va ser en Quimet. Posteriorment se'n va realitzar una adaptaci per a la televisi.

La novella tamb ha estat portada al teatre. L'any 2004, Montserrat Carulla, Rosa Renom i Merc Pons es van encarregar d'interpretar les diferents etapes de la vida de la Colometa.

Sinopsi.

Amb el rerefons de l'arribada de la Repblica i de la Guerra Civil, narra la histria de Natlia, una jove com tantes altres de la seva poca, que accepta sense queixar-se tot all que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canvin el nom pel de  Colometa . Aquesta resignaci acaba al finalitzar la guerra. Natlia es rebella per fi contra tot el que considera injust. Al final de la novella deixar de ser  Colometa  per a convertir-se en  la senyora Natlia . Un canvi de nom que significa tamb un canvi de personalitat. La novella s tamb una crnica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest perode histric als seus habitants. Com en altres novelles de l'autora, La plaa del diamant juga amb els smbols. Les colomes que la protagonista criatura en la seva casa li serveixen a Merc Rodoreda d'element simblic per a anar mostrant l'evoluci en la vida de Natlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense illusions les colomes del seu colomer es van marxant o morint. Alliberant a les colomes, Natlia s'allibera tamb per una banda del seu passat. Utilitzant com recurs expressiu el monleg, i un naturalisme esquinador Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments ms profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i pla, carregat de poesia, adequat a la innocncia i ingenutat de la protagonista. A pesar del dramatisme de l'obra, Merc Rodoreda utilitza cert grau d'humor, adequat tamb al carcter del seu personatge. 

Premis.
Premi CEC a millor Actriu - Slvia Munt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208444" title="Gran Premi d'Alemanya del 1973" nonfiltered="1766" processed="1763" dbindex="86806">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1973, disputat al circuit de Nrburgring  el 5 d'agost del 1973.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Jackie Stewart;
 Volta  rpida:  Jos Carlos Pace   7' 11. 4;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208446" title="Gran Premi d'Alemanya del 1974" nonfiltered="1767" processed="1764" dbindex="86807">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1974, disputat al circuit de Nrburgring  el 4 d'agost del 1974.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   7' 00. 8;

 Volta  rpida:  Jody Scheckter   7' 11. 1 a la volta 11.








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208448" title="Gran Premi d'Alemanya del 1975" nonfiltered="1768" processed="1765" dbindex="86808">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1975, disputat al circuit de Nrburgring  el 3 d'agost del 1975.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   6' 58. 6;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni   7' 06. 4   a la volta 7.








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208451" title="Trepatge d'abast" nonfiltered="1769" processed="1766" dbindex="86809">

Trepatge d'abast (tamb anomenat trepatge de requeriments, trepatge de funcions) en gesti de gesti de projectes fa referncia a canvis incontrolats en l'abast del projecte. Aquest fenomen pot ocrrer quan l'abast d'un projecte no est adequadament definit, documentat o controlat. Es considerat generalment un fet negatiu a evitar.

Tpicament, l'increment de l'abast consisteix en nous productes o noves funcions per a dissenys de productes ja aprovats, sense els corresponents increments en recursos, calendari o pressupost. Com a resultat, l'equip del projecte corre el risc de sortir-se del seu propsit original i dedicar-se a afegiments no planificats. A mesura que l'abast d'un projecte creix, ms tasques han d'sser completades dintre del pressupost i el calendari originalment dissenyats per a un conjunt ms petit de tasques. D'aquesta forma, el trepatge d'abast pot tenir com a resultat que l'equip de projecte excedeixi el seu pressupost i calendari originals. Si el pressupost o el calendari sn incrementats juntament amb l'abast, el canvi es normalment considerat com un afegiment acceptable al projecte, i el terme 'trepatge d'abast' no s'utilitza.

El trepatge d'abast pot ser resultat de:
 Control de canvis pobre;
 Falta d'identificaci inicial adequada de qu s'ha de portar a terme sobre els objectius del projecte;
 Gestor de projectes dbil;
 Comunicaci pobre entre parts;

El trepatge d'abast s un risc en molts projectes. Molts megaprojectes cauen vctimes del trepatge d'abast.

Veure tamb.
 Trepatge d'instruccions;

Referncies.
 Wideman Comparative Glossary of Project Management Terms by R. Max Wideman P.Eng. FCSCE, FEIC, FICE, Fellow PMI;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208452" title="Gran Premi d'Alemanya del 1976" nonfiltered="1770" processed="1767" dbindex="86810">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1976, disputat al circuit de Nrburgring  el 1 d'agost del 1976.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  James Hunt   7' 06. 5;
 Volta  rpida:  Jody Scheckter   7' 10. 8   a la volta 13.
 En aquest GP va tenir lloc un dels accidents ms famosos de la F1, el de Niki Lauda greument ferit i cremant-se sent salvat per altres pilots.







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208455" title="Vibrfon" nonfiltered="1771" processed="1768" dbindex="86811">
Un Vibrfon s un instrument de percussi de so definit, identificat com a idifon segons la histria de la classificaci dels instruments musicals.


Caracterstiques.
s un instrument format per lmines d'una aliacci de metalls, les quals poden compondre tres o quatre octaves i mitja.

Per un costat, aquestes lmines es troben dipositades en una estructura, normalment de fusta, que mant les lmines a l'aire perqu el seu estat de vibraci no sigui interromput. A ms, a ms, tamb duu un pedal incorporat que fa moure una barra de feltre; d'aquesta manera, la lmina pot vibrar un temps determinat o fins que el temps d'oscillaci desaparegui per si sol. Aix doncs, a diferncia del xilfon o la marimba (instruments tamb formats per lmines), l'intrpret pot controlar la duraci de les notes mitjanant el pedal; apretant-lo perqu duri o deixant-lo anar perqu s'aturi la vibraci.

Per un altre costat, per ser un instrument de lmines, t un seguit de caracterstiques: 
 Posseeix uns tubs metllics a sota mateix de les lmines per amplificar, naturalment, el seu so.
 T la mateixa disposici tonal que el piano i els altres instruments de lmines (s a dir: t les notes "blanques" o naturals sota les notes "negres" o alterades).

Baquetes.
Les baquetes utilitzades per projectar els sons del vibrfon sn, normalment, de fil de llana, per es poden usar altres materials.
El vibrfon, al igual que la marimba s'acostuma a tocar amb quatre baquetes; no obstant, pel vibrfon s'empra una tcnica diferent, la qual va crear en Gary Burton.


Intrprets.
El vibrafonista ms conegut per excelncia s en Gary Burton, el qual ha participat en numbrosos projectes musicals tant en solitari com en conjunts de jazz; duets amb Chick Corea i Astor Piazzolla, etc.

D'altra banda com a influncia solista del vibrfon a Catalunya, hi ha l'aportaci d'en Geni Barri.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208456" title="Lle d'Esparta" nonfiltered="1772" processed="1769" dbindex="86812">
Lle d'Esparta (Leo o Leon, ), fill d'Eurcrates II, fou el 14 rei de la dinastia dels agades d'Esparta.

En el seu temps els espartans van lliurar una guerra contra Tegea. El seu fill Anaxndrides II,  contemporani de Cressos, el va succeir en el tron vers el 560 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208457" title="Lle d'Atenes" nonfiltered="1773" processed="1770" dbindex="86813">
Lle d'Atenes (Leo o Leon, ) fou un militar atenenc que fou enviat amb deu vaixells el 412 aC per collaborar amb l'esquadr de Diomed. El 411 aC els dos generals es van unir al moviment revolucionari de la flota a Samos contra el govern dels Quatre-cents.

El 407 aC fou nomenat per substituir a Alcibades (aqu Xenofont es contradiu en dos passatges, car un diu aix per l'altre diu que el substitut fou Lsies, i Diodor de Siclia esmenta com a substitut a Lisnies). La teoria de Thirlwall s que Lle fou nomenat inicialment per poc desprs va caure en mans de Callicrtides a Mitilena i Lsies fou nomenat al seu lloc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208458" title="Lle (ambaixador)" nonfiltered="1774" processed="1771" dbindex="86814">
Lle (ambaixador) (Leo o Leon, ) fou un dels tres ambaixadors enviats per Esparta per dissuadir als atenencs de la seva aliana amb Argos el 420 aC. Algun l'identifiquen amb el pare d'Antlcides i amb l'for espart  del 14 any de la guerra del Pelopons (418 aC) i amb un Lle que fou enviat el 412 aC com   (de significat desconegut) i a la mort de Pedarit fou nomenat per  succeir-lo en el comandament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208459" title="Lle (orador)" nonfiltered="1775" processed="1772" dbindex="86815">
Lle (Leo o Leon, ) fou un orador i ambaixador atenenc que junt amb Timgores fou enviat el 367 aC a la cort persa, on tamb van anar al mateix temps ambaixadors de Tebes, Esparta i altres estats grecs. Pelpides va obtenir del rei persa tot el que li va demanar i Lle va protestar en debades contra un decret que obligava a Atenes a entregar els seus vaixells. Timgores en canvi va guanyar el favor del rei persa, quan li va donar la ra i va donar suport a les seves concessions a Tebes.

Aquesta conducta no fou apreciada per Lle que a la tornada va denunciar al seu collega que finalment fou condemnat a mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208460" title="Lle de Salamina" nonfiltered="1776" processed="1773" dbindex="86816">
Lle de Salamina (Leo o Leon, )  fou un ciutad atenenc que era natural de Salamina, i l'execuci del qual fou ordenada pels Trenta tirans. Lle havia fugit a Salamina i els va enviar per agafar-lo a Scrates , Melet i tres ms. Scrates no va complir l'ordre per ho van fer els altres quatre. 

Xenofont diu que era una persona respectable i innocent de qualsevol crim. Andcides diu que fou condemnat sense judici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208461" title="Lle (poltic)" nonfiltered="1777" processed="1774" dbindex="86817">
Lle (Leo o Leon, )  fou un poltic atenenc del partit favorable a Roma. El 192 aC va acusar a Apollodor de Susiana  de fomentar la revolta contra Roma i a favor d'Antoc III el Gran, i va aconseguir que fos enviat a l'exili. 

Probablement s el mateix personatge que un Lle fill d'Icsies  que el 189 aC apareix davant el senat rom per donar suport a la petici de pau de la Lliga Etlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208464" title="Lle III de Bizanci" nonfiltered="1778" processed="1775" dbindex="86818">
Lle III  (Leo o Leon, ) anomenat Lle III l'Isauri, fou emperador bizant del 718 al 741, fundador de la dinastia isuria.

Era nascut a Isuria i fill d'un granger que es va establir a Trcia. El seu nom original fou Con (Conon) i de jove va ingressar a l'exrcit on va arribar al crrec d'espatari (spatharius) amb Justini II, i desprs es va destacar pel seu talent militar.

Anastasi II (713-716) li va donar el comandament suprem a sia que encara exercia quan Teodosi III va deposar a Anastasi el gener del 716; el nou emperador el va convidar a reconixer la nova situaci per Lle el va tractar d'usurpador i es va revoltar allegant que volia restaurar a Anastasi.  Va rebre el suport d'Artabaces, comandant de les legions armnies i d'altres amics que tenia a l'exrcit. Quan aix passava Lle estava fent front als rabs que havien assetjat Armorium (Galcia). Lle va anar a Capadcia on la poblaci estava al seu favor per el seguia de ben prop el general Muslima, aix que va desistir d'actuar a la zona i va anar a marxes forades cap a Constantinoble.

A Nicomdia fou aturat per les forces sota comandament del fill de Teodosi III, a les que va derrotar i va fer presoner al prncep; tot seguit va marxar a Constantinoble i Teodosi, sense esperances de poder fer front a les millors tropes de l'imperi, va abdicar (mar del 718) i es va retirar a un convent a Efes (on va viure en pau durant ms de 30 anys). Una vegada a Constantinoble Lle es va fer coronar, i va enviar una expedici per sotmetre l'illa de Rodes que s'havia perdut i el control de la qual fou assegurat el mateix any 718.

Molt pocs desprs de la coronaci va aparixer davant la ciutat una flota del califa Solim. La capital fou assetjada per tercera vegada pels rabs, en un setge que va durar dos anys (15 d'agost del 718 al 15 d'agost del 720) encara que Solim va morir al poc temps per el seu successor Omar va continuar el setge;  les sortides de Lle i el anomenat foc grec, van anar minvant les forces rabs que van patir diverses derrotes a la mar; les forces de terra foren derrotades severament en una batalla a comenaments de l'agost del 720 (uns 28000 rabs van morir) i finalment els musulmans es van retirar, quan ja noms restava un part de la seva fora inicial i una part important encara fou destruda per una turmenta de cam cap a Sria, de manera que noms va quedar un ter de la flota.

Durant el temps que havia durat el setge havia nascut un fill de l'emperador, Constant V, que fou declarat csar (719). Tamb es va establir una nova divisi administrativa per sia Menor, i els tres themes de Opsici, Armnia i Anatlia van passar a ser quatre al ser creat el de Cibirra (segregat d'Anatlia).

Per a les provncies s'havia escampat el rumor de qu la capital ja havia caigut i de qu el califa era ara emperador. El governador de Siclia, Sergi, va acceptar aquesta versi i es va proclamar independent a Siracusa, collocant com emperador al seu amic  Gregori o Basili segons les fonts  (que va agafar el nom de regnat de Tiberi) amb govern de Siclia i Calbria. Lle III va enviar a la zona al general Pau (Paulus) amb forces veteranes, que aviat va posar fi a la revolta al aconseguir l'obedincia de les mateixes tropes locals que havien donat suport a l'aixecament. Ms tard Sergi fou perdonat i amnistiat i encara va recuperar el govern de Siclia.

Un altre conspiraci fou la de l'antic emperador Anastasi II, en nom del qual s'havia revoltat Lle, i que aprofitant el setge havia intentar recuperar el tron. La conspiraci no fou descoberta fins el 721, i va acabar amb la decapitaci d'Anastasi.

El califa Omar va reprendre la guerra i el 726 va conquerir Cesarea de Capadcia i Neocesarea al Pont, per Lle els va poder fer front amb eficcia.

El mateix 726 Lle es va declarar obertament contrari al culte a les imatges i va emetre un decret en aquest sentit. Es pensa que amb aquesta poltica Lle es volia assegurar una certa simpatia dels musulmans i jueus contraris a les imatges en les seves religions. Es va ordenar retirar la pintura de Crist del gran palau, i quan es va intentar la gent es va amotinar i un dels soldats que anava a complir l'ordre va morir; ms soldats finalment van retirar la imatge i les manifestacions populars contraries foren reprimides. 

Roma, on l'abolici del culte de les imatges era impensable, es va declarar en contra i va deixar d'enviar el tribut a l'emperador; l'exarcat de Ravenna es va revoltar en contra de la imposici de la iconoclstia i l'exarca Pau va morir en la rebelli dels contraris a la iconoclstia que es van fer amb el poder. Es va formar una aliana entre els longobards, el Papa i les ciutats italianes contra els bizantins. 

L'emperador Lle III llavors va enviar a Eutiqui per reprendre el control. Eutiqui va arribar a Npols on va ordenar l'assassinat del papa Gregori II per l'atemptat va fallar, i llavors va intentar subornar als longobards cosa en la que va tenir ms xit; el rei Liutprand va rebre ajut bizant per controlar als ducs de Benevent i Spoleto que escapaven de la seva autoritat, per se li demanava donar suport a la destituci del Papa a canvi. Per el papa Gregori es va entrevistar amb Liutprand i el va convncer d'abandonar la seva idea. Tot i aix Eutiqui va enviar tropes per combatre la revolta a Ravenna, provocant en la seva marxa el conflicte amb els longobards. Germ patriarca de Constantinoble, Joan Damasc i Joan Crisorroes foren (junt amb el papa Gregori II) els principals caps del partit favorable a les imatges.

La revolta es va estendre a la Grcia Central i Pelopons, i a les illes Cclades, i els grecs van atacar Constantinoble per mar, per Lle els va rebutjar i els va sotmetre. A la mateixa capital Lle va aconseguir deposar a Germ i nomenar al seu ajudant, ms obert a l'iconoclasta, Anastasi (730). El 731 Gregori III, successor de Gregori II, va reunir un Concili a Roma, on es va condemnar la iconoclstia. 

El 733, desprs d'una aliana amb els khzars (que va durar cent anys) va enviar a Itlia una expedici formada  per una poderosa flota, que volia recuperar Ravenna i Roma, per que fou destruda per una turmenta a la mar Adritica sense aconseguir-ho, i llavors el 734 l'emperador va decidir confiscar les propietats de l'esglsia a Itlia del sud i separar Illria de l'autoritat de Roma (va passar a dependre del patriarcat de Constantinoble). Els longobards van ocupar finalment la ciutat de Ravenna  el 737. La guerra amb els longobards es va aturar un temps per es va reprendre el 739. El Papa Gregori III havia donat suport als ducs d'Spoleto i Benevent contra el rei Liutprand, i ara aquest va envair la Itlia central, l'exarcat i el ducat de Roma, que foren assolats. El 740 Eutiqui, l'exarca de Ravenna (que no dominava pas aquesta ciutat)  va demanar ajut a Vencia, i els venecians van poder recuperar Ravenna pels bizantins.

El mateix any el Papa va demanar ajut als francs que eren dirigits per Carles Martell. El 741 va pujar al soli pontifici Zacaries I i Liutprand va planejar altre cop reconquerir Ravenna. Zacaries va anar a l'exarcat, va trobar a Eutiqui a Rimini, i junts van entrar a Ravenna davant la joia de la poblaci. Desprs el Papa va seguir cap a la capital dels longobards, Pavia, on va convncer al rei Liutprand de parar l'expedici contra els bizantins i retornar els territoris que els hi havia pres. Poc anys desprs (quant Lle ja no era  emperador) el nou rei longobard Aistulf va entrar a Ravenna el 751, i en les lluites que van seguir Eutiqui va morir el 752 i els longobards van quedar amos de tot l'exarcat. El Papa va reclamar el territori i va donar suport als francs per la seva conquesta. Finalment el 756 el franc Pip va obligar a Aistulf a cedir l'Exarcat al Papa Esteve II.

Durant tots aquest anys la guerra amb els rabs va continuar. El califa Hixem va enviar a un aventurer que es feia passar per Tiberi, fill de Justini II, que va entrar a Jerusalem amb les robes i atributs de l'emperador bizant, per el intent no va tenir continutat. El 739 el general rab Solim va envair territori imperial amb 90000 homes, dividits en tres cossos: un que va entrar a Capadcia (que fou assolada); el segon dirigit per Malik i Sad al-Batak, que va arribar fins a Frgia; i el tercer, sota el mateix Solim, que cobria la retirada dels altres dos. Lle va reunir tropes i el general Acron va derrotar el cos que havia anat a Frgia en una batalla en la que van morir els seus dos caps. Solim es va haver de retirar a Sria.

L'octubre del 740 un fort terratrmol va afectar diverses ciutats de l'imperi i fins i tot a la capital es van ensorrar edificis i Trcia es va cobrir de runes; la ciutat de Nicea fou destruda del tot (noms es va salvar una esglsia)  i Nicomdia i Prenestos seriosament damnades.

Encara abans de morir un nou canvi administratiu va tenir lloc al thema d'Anatlia, que fou dividit en dos: el dels Tracessis (que va agafar aquest nom per les forces de Trcia que hi havia acantonades)  i el d'Anatlia (la part oriental de l'antic thema).

L'emperador va morir el 18 de juny del 741 i el va succeir el seu fill Constant V, de renom Coprnim.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208465" title="Lle IV de Bizanci" nonfiltered="1779" processed="1776" dbindex="86819">
Lle IV  (Leo o Leon, ) (Constantinoble 25 de gener del 750- 9 de setembre del 780)  o Flavi Lle Khzar, fou emperador bizant del 775 al 780. Fou el fill gran i el successor de Constant V. El seu renom deriva de qu la seva mare, Irene, eren una princesa dels khzars.

Va succeir al seu pare el 14 de setembre del 775. El seu fill gran Constant VI, encara un infant, fou declarat csar i coronat a l'any segent. Els germans de l'emperador Nicfor, Cristfor, Nicetes, Antemeu i Eudoxes van fer sagrat jurament de reconixer al jove prncep com el seu futur emperador (jurament no  respectat ja que a la mort de l'emperador van participar en una conspiraci que va fracassar  i foren castigats amb mutilaci i exili, per acabar finalment la seva vida a Atenes).

El 777 Teleric, el rei dels blgars, enfrontat a una revolta, va haver de fugir a la cort de Constantinoble i fou ben rebut tot i que s'havia portat malament amb Constant V. El 778 els rabs van envair l'Imperi i Lle va enviar contra els invasor sota el comandament de Lacan Drac que els va derrotar severament a Germancia (batalla en la que va morir Otman, el fill del califa Mahdi)  i encara va obtenir diverses victries a Sria. 

La noticia de la victria va arribar a Constantinoble molt poc desprs de la mort de l'emperador, que va esdevenir el 9 de setembre del 780. El va succeir el seu fill Constant VI (de 10 anys) sota regncia de la seva mare Irene.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208466" title="Pressupost participatiu" nonfiltered="1780" processed="1777" dbindex="86820">
El pressupost participatiu s el mecanisme de democrcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos pblics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjanant processos de participaci ciutadana.

La primera experincia de pressupost participatiu (Oramento Participativo) va nixer a la ciutat de Porto Alegre (Ro Grande do Sul, Brasil) l'any 1989 desprs de l'accs al poder del Partido dos Trabalhadores. En un context de fortes desigualtats socials i escassetat de recursos, el nou govern municipal no podia fer front a totes les necessitats de la poblaci ni donar resposta a les expectatives que havia creat entre els ms desafavorits. Calia marcar les prioritats d'acci i, per a fer-ho, va comptar amb la societat civil fortament organitzada, donant la paraula als moviments socials. A travs d' un sistema assembleari, es va crear una estructura que permets a la ciutadania decidir com calia distribuir la despesa municipal. 

L'objectiu principal del pressupost participatiu a Porto Alegre se centrava en la justcia social: donar poder als qui no en tenen ( empowerment ) i aconseguir que les necessitats dels ms desvalguts, sovint oblidades, passin a un primer pla (inversi de prioritats). 
L'experincia continua vigent, tot i que el canvi de govern municipal l'any 2004 ha introdut modificacions substancials en el procs i els objectius.


Altres ciutats a l'Amrica Llatina i, ms tard, a Europa, han adoptat el pressupost participatiu com a forma de participaci ciutadana i de gesti dels recursos municipals, adaptant l'experincia de Porto Alegre al seu propi context i tradici democrtica. Existeix actualment una gran riquesa i diversitat de models i experincies.

A Catalunya, s'estan desenvolupat experincies de pressupost participatiu a municipis petits, com Santa Cristina d'Aro, Figar-Montmany  o Parets del Valls, i tamb en ciutats com Sabadell o Sant Boi de Llobregat.

 Enllaos externs .
 Pressupost participatiu a Santa Cristina d'Aro ( Girona) ;

Pressupost participatiu a Figar-Montmany ( Barcelona);

Pressupost participatiu a Parets del Valls ( Barcelona);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208468" title="Lle VI de Bizanci" nonfiltered="1781" processed="1778" dbindex="86821">
Lle VI (Leo o Leon, ) (865-911) anomenat Lle el Savi o Lle el Filsof,  fou emperador bizant del 886 al 911. Era el segon fill de Basili I el Macedoni, amb la seva segona dona Eudxia.

Fou proclamat august en vida del seu pare. Quan encara no tenia 20 anys fou acusat pel ministre Santabaren de planejar la mort del pare, i encara que no era culpable va estar a punt de ser castigat amb la pena capital. Va succeir al seu pare el 1 de mar del 886.

Va fer destituir al patriarca Foci que donava suport a Santabaren i a aquest el va fer arrestar, li va treure els ulls i el va desterrar a un remot lloc d'sia Menor.

El 887 i 888 els rabs van envair l'imperi, i al mateix temps desembarcaven a Itlia i Siclia i atacaven l'illa de Samos i altres illes. Fins el 891 no va poder restablir el control als dominis italians.

Els blgars tenien un intens comer amb els bizantins i especialment activa era la factoria que tenien a Tessalnica on gaudien de privilegis comercials. El primer ministre Estili (sogre de l'emperador) va suprimir aquests privilegis i va exposar als comerciants blgars a les humiliacions i vexacions, provocant la guerra amb Bulgria. El rei Sime va assolar Macednia i va derrotar a l'exrcit bizant dirigit per Lle Catacal i Teodosi (aquest darrer va morir a la lluita). Estili va perdre la confiana de l'emperador i la mort poc desprs de la seva filla, l'emperadriu, el va acabar d'ensorrar i va morir de pena i vergonya (894) . Lle es va treure de damunt als blgars empenyent-los a una guerra contra els hongaresos.

En els anys segents hi van haver algunes conspiracions: el 895 es va descobrir a temps gracies a un tal Samones que fou creat patrici; uns anys desprs Lle va patir un atac a una esglsia per se'n va lliurar i l'atacant fou executat.

Els rabs van tornar a envair Siclia i van ocupar Tauromenium i el 904 es van presentar amb una flota davant de Tessalnica, mal guarnida encara que amb muralles poderoses, i se'n van apoderar; en van destruir una gran part i la van saquejar durant deu dies i la van abandonar emportant-se bot i captius; la histria d'aquesta conquesta la va escriure Joan Cameniata en la seva obra "La captura  de Tessalnica" 

En aquest temps es va abolir el senat que havia estat en vigor 1400 anys primer a Roma di desprs a Constantinoble. 

El 910 Samones fou condemnat a pres perpetua per abusar de la confiana de l'emperador. El 911 els rabs van derrotar a una flota grega dirigida per Rom Lecap (ms tard emperador) a Samos. 

Poc desprs va morir l'emperador el 11 de maig o el 11 de juliol del 911, de disenteria.

Es va casar quatre vegades (i per aix l'esglsia li va negar la comuni, ja que l'esglsia grega noms tolerava dos matrimonis, i havia censurat el tercer per condemnat el quart com a cosa atro). La primera emperadriu fou Teofano (la filla de Constant Martinaci); la segona Zoe, viuda de Teodor Guniatzita i filla d'Estili que port el ttol de basileoptor; la tercera Eudxia, una dona de gran bellesa; i la quarta Zoe Carbonopsina.

El va succeir el seu fill infant Constant VII Porfirognit, nascut de la seva quarta muller Zoe. El seu germ petit Alexandre II de Bizanci, nominal emperador junt amb Lle per que havia preferit el luxe, els negocis i la bona vida i havia deixat el govern en mans del seu germ, tamb va reconixer a Constant. 

De Lle destaca la seva legislaci, en la que el va ajudar el comandant de la gurdia imperial Sabati (Sabathius). La versi grega es coneguda com  o abreujadament , en llat Basilica, equivalent a Constitucions imperials o lleis, dividida en 60 llibres subdividits en ttols, incloent tota la legislaci de Justini (els Instituts, el Digest, el Cdex, i el Novellae) i les emeses pels successors de Justini fins al mateix Lle VI. Algunes lleis del Digest foren omeses i en canvi altres anteriors i foren incloses 

Els principals llibres escrits per l'emperador sn: 

 conegut com "Tctica," un assaig sobre l'art de la guerra;
 probablement fragments de Tctica;
XVII Oracula, en vers imbic grec ;
Orationes XXXIII, sobre temes teolgics;
Epistola ad Omarum Saracenum de Fidei Christianae Veritate et Saracenorum Erroribus, en llat d'un original grec;
Canticum Compunctionis ex Meditatione extremi Judicii, en grec i traduda al llat;
Carmen iambicum de misero Graeciae Statu, versi llatina de l'original grec;
XXII Versus Retrogradi ();
,  Dispositio facta per Imperatorem Leonem Sapientem quem ordinem habeant throni Ecclesiarum *Patriarchae Constantinopolitano subjectarun ;
, In Spectaculum Unius Dei, epigrama;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208469" title="Lle Acadmic" nonfiltered="1782" processed="1779" dbindex="86822">
Lle Acadmic  (Leo o Leon Academicus, ), esmentat com Lenides per Just i a Suides. Fou un escriptor grec nascut a Heraclea del Pont deixeble de Plat. 

Fou un dels conspirador del grup de Qui que en el regne d'Artaxerxes III de Prsia Ocus (vers 353 aC) van assassinar al tira d'Heraclea, Clearc. Els conspiradors van morir quasi tots a mans dels gurdies o executats desprs, per Lle es va escapar. 

Ncies de Nicea i Favor li atribueixen el dileg Alcyon (), que ms tard es va atribuir a Plat .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208472" title="Lle d'Acris" nonfiltered="1783" processed="1780" dbindex="86823">
Lle d'Acris (Leo o Leon, ), o Lle d'Acrdia (moderna Ochrida a Albnia) fou un bisbe grec dels blgars amb seu a Ochrida.

El 1053 es va unir a Miquel Cerulari, patriarca de Constantinoble, en escriure una carta contra el papa que fou enviada a Joan, bisbe de Trani a la Pulla, per ser distribuda entre el clergat llat. Baronius en dona una traducci. El Papa Lle IX, per mig del llegat cardenal Humbert, el va excomunicar junt amb Cerulari el 1054. Lle va escriure altres cartes la major part de les quals es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208473" title="Lle Egipci" nonfiltered="1784" processed="1781" dbindex="86824">
Lle Egipci (Leo o Leon Aegyptus, ), fou un sacerdot pag egipci anterior al comenament del cristianisme, segons Sant Agust d'alt rang; en la controvrsia entre els pagans i els cristians, aquestos l'esmenten com la persona que va admetre que els deus pagans havien estat originalment homes. Fou contemporani de Evemer i era sacerdot quant Alexandre el Gran va estar a Egipte (332-331 aC). Potser era d'origen grec i Arnobi el vell l'esmenta com Lle de Pella i Worth l'identifica amb Lle de Lmpsac, el marit de Temista o Temisto, la filosofa epicria. Arnobi diu que els seus escrits sobre la natura humana dels deus pagans estaven accessibles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208474" title="Lle d'Alabanda" nonfiltered="1785" processed="1782" dbindex="86825">
Lle d'Alabanda (Leo o Leon  ), fou un historiador i retric grec d'Alabanda a Cria de data desconeguda, per amb molta probabilitat de la segona meitat del segle IV aC.

Va escriure:

;

Totes les obres s'han perdut.

Va escriure tamb histories locals de Cria i Lcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208475" title="Lle de Bizanci" nonfiltered="1786" processed="1783" dbindex="86826">
Lle de Bizanci (Leo o Leon  ), fou un historiador i retric grec de Bizanci que vivia al segle IV aC en temps de Filip II de Macednia i potser del seu fill Alexandre el Gran.

Filostrat diu que fou deixeble de Plat, i Suides el fa deixeble d'Aristtil i l'anomenen peripattic. Tenia un crrec dirigent a Bizanci en el moment en qu la ciutat fou atacada per Filip II, segons Hesiqui de Milet era strategos. Bizanci fou conquerida pels macedonis per els bizantins van resistir obstinadament i quan van arribar reforos atenencs dirigits per Cares (340 aC) i per Foci els macedonis es van haver de retirar. Lle fou enviat com ambaixador a Atenes per en quin moment exacte no se sap.

Segons Hesiqui va morir durant la guerra abans de l'arribada de Cares amb la flota atenenca; segons Suides, Lle fou acusat pels bizantins d'haver ofert l'entrega de la ciutat a Filip a canvi de diners i el poble s'ho va creure i el va matar o el van obligar a sucidar-se, per aquesta versi no t prou credit ja que Suides diu tamb que havia escrit una historia d'Alexandre, i no pot ser correcte si havia mort abans.

Va escriure:
 
;

No es conserva cap d'aquestes obres .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208476" title="Lle de Calcednia" nonfiltered="1787" processed="1784" dbindex="86827">
Lle de Calcednia (Leo o Leon  ) fou arquebisbe de Calcednia en temps d'Aleix I Comn (1081-1118). 

Va escriure una carta sinodal que s esmentada per Fabricius. La carta tracta de l'adoraci de les imatges i utilitza un llenguatge heterodox.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208478" title="Lle Diaca" nonfiltered="1788" processed="1785" dbindex="86828">
Lle Diaca (Leo o Leon  ) fou un historiador bizant del segle X del que es coneix molt poc de la seva vida personal. Va nixer a Caloe, al peu del Mont Tmolos prop de les fonts del Caistros, fill de Basili. Va anar a Constantinoble on va seguir els seus estudis (966) on fou partidari de Nicfor III Focas, i ell mateix es descriu com un jove en aquest temps (hauria nascut vers el 950) . Era a sia quan fou deposat el patriarca Basili I de Constantinoble i fou elegit el seu successor Antoni III (973 o 974)  i explica que en aquest temps va veure dos bessons d'uns trenta anys ajuntats pels costats.

Fou ordenat diaca i com a tal va acompanyar a Basili II en la seva desgraciada campanya contra els blgars el 981; desprs del setge de Tralitza (antiga Srdica) es va escapar per poc de la captivitat i va fugir a terres segures. Ms tard ja no se sap res per la seva historia es va escriure desprs del 989 ja que esmenta la revolta i mort de Focas Bardes que va passar aquest any. 

Va viure probablement fins almenys el 993 ja que diu que l'emperador Basili II va restaurar en sis anys la cpula de Santa Sofia destruda per un terratrmol que va passar el 987.

Les seves obres sn:

, Historia Libris decem ;
2. Oratio ad Basilium Imperatorem ;
3. Homilia in Michaelem Archangelum. ;

De les dos darreres es conserva un exemplar. La histria inclou un relat de l'expedici a Creta de Nicfor Focas sota Rom II (959), la mort de Joan I Zimisces (975), les victries de l'emperador Nicfor i Zimisces sobre els musulmans a Cilcia i Sria i la reconquesta d'aquestes terres o de gran part d'elles; i les guerres contra blgars i russos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208480" title="Lle Gramtic" nonfiltered="1789" processed="1786" dbindex="86829">
Lle Gramtic (Leo o Leon  ) fou un historiador bizant.

Va continuar la histria que va iniciar Tefanes Isuric. La seva histria segons el mateix llibre fou acabada el 8 de juliol del 1013, per sembla que la data es referida a la compilaci i no a la mateixa obra. En un escrit porta el renom de Tzicandal ( i diu que fou governador civil i militar del thema de Cibirra i de la casa imperial o amic de l'emperador (l'expressi   es ambigua).

Es probablement el mateix personatge que Cedr esmenta com a Lle de Cria (el thema de Cibirra incloa Cria i tot el sud-oest) i potser tamb el mateix que Lle Asine (Asinus o Asinos) esmentat per Joan Escilitzes.

El llibre principal de Lle s , Chronographia Res a Recentioribus Imperatoribus Gestas Complectens, una historia entre l'arribada al tron de Lle V de Bizanci (813) i la mort de Rom I Lecap (948) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208481" title="Lle Magent" nonfiltered="1790" processed="1787" dbindex="86830">
Lle Magent o Lle Magent (Leo o Leon Megentenus o Magentinus  ) fou un escriptor bizant comentarista d'Aristtil que va viure al segle XIV. Fou monjo i ms tard bisbe de Mitilene. 

Va escriure:

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208483" title="Lle Mal" nonfiltered="1791" processed="1788" dbindex="86831">
Lle Mal (Leo o Leon Maleinus  ) fou un funcionari imperial bizant, governador de diverses ciutats de l'imperi com Hierax i Stylos i algunes altres. Consta que vivia a la meitat del segle XII.

Es conserva un decret que en fa referncia, en versi llatina (Montfaucon, Palaeographia Graeca, p. 410, i ss. )


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208484" title="Lle de Metapont" nonfiltered="1792" processed="1789" dbindex="86832">
Lle de Metapont (Leo o Leon Metapontus  ) fou un filsof pitagric grec natural de Metapontum.

L'esmenta Imblic (Pythag. Vit. 100.36) que no en dona cap detall ni tampoc l'poca. Se l'ha identificat amb el Lle al que Alcme de Crotona (segle VI aC) va dedicar el seu llibre , o el Lle fill de Neoclis, autor de , Elementa sc. Geometrica (segle V aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208485" title="Lle Estipiota" nonfiltered="1793" processed="1790" dbindex="86833">
Lle Estipiota o Lle Estipa  (Leo o Leon Stypiota o Styppa  ) fou patriarca de Constantinoble al segle XII (1134-1143) . Va morir just abans de la pujada al tron de l'emperador Manel I Comn que va nomenar al seu successor Miquel Curcuas un monjo d'Oxeia. 

Un decret seu sobre matrimonis fou publicat al Jus Orientale i al Jus Graeco-Romanum. Sovint s esmentat com Nicolau Comn Papadopoli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208488" title="Lle de Tessalnica" nonfiltered="1794" processed="1791" dbindex="86834">
Lle de Tessalnica (Leo o Leon  ) fou un filsof i eclesistic  bizant del segle IX. Fou parent del patriarca  iconoclasta Joan, que era de la famlia illustre dels Morocarzamis o Morocardanis, el qual fou tutor de l'emperador Tefil i finalment patriarca de Constantinoble del 832 al 842.

Ell mateix diu que va estudiar gramtica i poesia "mentre estava a Constantinoble" (el que voldria dir que no n'era natural) i va estudiar retrica, filosofia i aritmtica amb Miquel Pselle a Andros. Va adquirir tamb coneixements de astronomia, geometria, astrologia, msica. Un deixeble seu, fet presoner a Amorium, el va donar a conixer al Califa Al-Mamun, un patr de les cincies (839) que el va convidar a Bagdad. Per aquestes circumstancies fou conegut de Tefil i nomenat arquebisbe de Tessalnica;  a la mort de l'emperador (842) la seva vdua Teodora va quedar de regent del fill Miquel III i va canviar la tendncia iconoclasta deposant al patriarca Joan i a Lle de les seves seus, encara que el segon es va lliurar dels penediments del seu parent. 

Encara vivia el 869.

Va inventar un sistema de comunicaci telegrfica per mitja d'una cadena de focs que anaven de Sria a Constantinoble i que cremaven a hores determinades segons la natura de l'incident del que informaven.

Lle Allaci li atribueix  , Versus Carcini Leonis Philosophi.  Combfis li atribueix  ,  Oracula, generalment considerada obra de l'emperador Lle VI de Bizanci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208489" title="Lle Bituricense" nonfiltered="1795" processed="1792" dbindex="86835">
Lle Bituricense (Leo o Leon  ) fou bisbe de Bourges a la meitat del segle V.

Va participar en diversos concilis a la Gllia com el d'Angers (Concili Andegavense del 453) i el de Tours (Concili Turonense del 461).

Va escriure una carta el 454 junt amb els bisbes Vucturi i Eustoqui anomenada Epistola ad Episcopos et Presbyteros Ecclesiarum Provinciae Turonicae, (el ttol correcte fou establert com Epistola ad Episcopos et Presbyteros Ecclesiarum Provinciae tertiae Lugdunensis s. Turonicae).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208490" title="Lle (jurista)" nonfiltered="1796" processed="1793" dbindex="86836">
Lle (Leo o Leon  ) fou un jurista bizant que va viure en temps de Teodosi II o una mica desprs.

Es esmentat per Sidoni Apollinar que diu: "Sive ad doctiloqui Leonis aedes, Quo bis sex tabulas docente juris, Ultro Claudius Appius lateret, Claro obscurior in decemviratu.". En temps de Justini I hi va haver tamb un jurista amb el mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208491" title="Lle (prefecte)" nonfiltered="1797" processed="1794" dbindex="86837">
Lle (Leo o Leon  ) fou un prefecte del pretori d'Orient sota l'emperador Anastasi I de Bizanci. Fou probablement l'autor de lEdictum esmentat per Teodor. Cal no confondre aquest Lle amb el personatge del mateix nom que fou prefecte del pretori d'Itlia en temps de Justini I vers el 563.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208492" title="Lle (metge)" nonfiltered="1798" processed="1795" dbindex="86838">
Lle (metge) (Leo o Leon  ) fou un metge anomenat  que fou autor d'una obra curta de medicina en set llibres titulada , Conspectus Medicinae. Descriu unes dos-centes malalties i en gran part est agafada de Gal. 

Va viure vers el segle VIII o el segle IX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208493" title="Lle (pintor)" nonfiltered="1799" processed="1796" dbindex="86839">
Lle  (Leo o Leon  ) fou un pintor grec de fets i poca desconeguts.

Plini esmenta una obra d'aquest pintor consistent en una pintura de Safo (Plinius,  Nat. 35.11. s. 40.35).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208494" title="Leobotes" nonfiltered="1800" processed="1797" dbindex="86840">
Leobotes  (Leobtes ) fou la forma jnica (dialecte del grec) del nom Lbotes (Labotas, ) amb la que tamb fou conegut un dels reis d'Esparta. Vegeu la forma: Lbotes

Vegeu tamb: Llista de reis d'Esparta


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208495" title="Labotes" nonfiltered="1801" processed="1798" dbindex="86841">


Labotes o Leobotes  () fou governador espart de la colnia d'Heraclea. 

Va morir en un combat contra el poble dels oetes juntament amb uns set cents colons, per la traci dels seus aliats aqueus (409 aC). Probablement s el mateix personatge al que Plutarc dona el nom de Labotos  (Apoph. Lac. p. 140.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208496" title="Farena" nonfiltered="1802" processed="1799" dbindex="86842">
Farena s un poblet situat al municipi de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp, a uns 13 quilmetres del centre urb de la Riba. El tram de carretera entre la Riba i Farena s un paratge natural molt destacat per la seva flora. Actualment el poble es troba prcticament deshabitat, especialment a l'hivern. A l'estiu, en canvi, es converteix en un poble plenament turstic, amb cases molt ben rehabilitades.

Farena es troba a les muntanyes de Prades, a una altitud d'uns 610 metres. El nucli urb presenta el desnivell caracterstic d'un poblet de muntanya, amb pujades i baixades fora notables, i no s'hi pot accedir amb cotxe. El principal monument d'inters histric s l'esglsia romnica de Sant Andreu, del segle XII. El riu Brugent, al seu pas per Farena, acostuma a portar aigua i atreu fora banyistes. El 10 d'octubre de 1994 hi va haver la riuada de Sant Toms de Vilanova, que va desfigurar completament el paisatge natural del riu Brugent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208497" title="Forever young" nonfiltered="1803" processed="1800" dbindex="86843">
Forever Young, fou el primer lbum del grup alemany de new wave Alphaville. Editat el 1984 pel cantant Marian Gold, est compost per deu temes que van tenir un xit rotund, els va catapultar cap a la fama i els va convertir en un dels grups ms destacats de la dcada de 1980, especialment pels hits  Forever Young y Big in Japan.


 Llista de temes .
 A victory of love;
 Summer in Berlin;
 Big in Japan;
 To Germany with love;
 Fallen angel;
 Forever Young;
 In the mood;
 Sounds like a melody;
 Lies;
 The jet set;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208498" title="Corts de Barcelona (1379)" nonfiltered="1804" processed="1801" dbindex="86844">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.

Les corts convocades per a obtenir fons per lluitar en la revolta de Sardenya i per intervenir a Siclia a on el rei tenia interessos successoris. En els Captols de Corts aprovats el 3 de desembre de 1379, el bra reial i eclesistic prometeren un donatiu de 150.000 lliures condicionat a la participaci del bra militar. S'aprov una bestreta inicial de 50.000 lliures per les accions de defensa ms urgents. La resta estava tamb condicionat a que l'expedici es realitzes abans d'un any, cosa que no succe.

El 17 de gener de 1380 la cort nomen els nous diputats de la Generalitat de Catalunya amb Felip d'Anglesola al front. De resultes dels consell donats per la comissi re-organitzadora de la Generalitat que s'havia nomenat a les corts anteriors, es decid estalviar diners i no nomenar odors de comptes, assignant les funcions d'administrador al diputat reial. Tamb s'acord assignar una retribuci de 150 florins anuals a cada diputat.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208499" title="First Harvest 1984-92" nonfiltered="1805" processed="1802" dbindex="86845">
First Harvest 1984-92 s un lbum recopilatori que recorre la discografia del grup new wave alemany Alphaville, des del seu primer lbum Forever young fins al 1992. Hi ha temes que van ser retocats, com s el cas de A Victory Of Love o Sound Like A Melody.

 Llista de temes .
 Big In Japan;
 Sound Like A Melody;
 Sensations;
 The Mysteries of Love;
 Lassie Come Home;
 Jerusalem;
 Dance With Me;
 For A Million;
 A Victory Of Love;
 The Jet Set;
 Red Rose;
 Romeos;
 Summer Rain;
 Forever Young;
 Big In Japan ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208505" title="Medalla per la Conquesta de Knigsberg" nonfiltered="1806" processed="1803" dbindex="86846">


La Medalla per la Conquesta de Knigsberg (Rus:                       - Transliterat: Za vsyatie Kenigsberga) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (KGB) que van participar en la Batalla de Knigsberg del 23 de gener al 10 d'abril de 1945.

Va ser atorgada sobre unes 760.000 vegades. 200 soldats van ser nomenats a ms Heroi de la Uni Sovitica, i unes 80 divisions sovitiques van ser honorades amb el ttol "Knigsberg".

Va ser instituda desprs de la petici del Comissari del Poble, sent publicat el decret a la "Diari del Soviet Suprem de la URSS" n34. Va ser dissenyada pel pintor A.I. Kuznetsov, autor d'altres condecoracions.

Els homes desmobilitzats la rebien d'acord a certificats especials o altres documents confirmant la seva participaci a la batalla de Knigsberg.

Segons decret de 5 de febrer de 1951, un cop traspassava el possedor la famlia es quedava amb la medalla i el seu certificat.

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla per la Conquesta de Budapest.

Disseny.

s una medalla de coure de 32mm de dimetre amb la inscripci "                     " (Conquesta de Knigsberg) al mig.  A sota hi ha una branca de llorer a la punta superior hi ha una estrella de 5 puntes de la que surten raigs de llum. Al revers apareix la data 10        1945 (10 d'abril 1945) sota una estrella de 5 puntes.

Es suspn sobre un gal pentagonal de 24mm amb 5 franges (tres negres i dues verdes) totes de la mateixa mida. A la punta hi ha una franja verda molt fina.

 Vegeu tamb .

 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla per la Conquesta de Budapest;
 Medalla per la Conquesta de Viena;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208510" title="Federaci Catalana de Bitlles i Bowling" nonfiltered="1807" processed="1804" dbindex="86847">
La Federaci Catalana de Bitlles i Bowling (FCB) s l'organisme esportiu que dirigeix la prctica dels esports de les bitlles i el bowling a Catalunya. s reconeguda internacionalment per la Federaci Internacional de Bowling des de l'any 2007.

Histria.
La Federaci catalana de bitlles i Bowling va ser fundada l any 1949.


Reconeixement internacional.
La Federaci Catalana de Bitlles i Bowling s reconeguda internacionalment de manera oficial el 30 d'agost de 2007 al congrs ordinari de la Federaci Internacional de Bowling (FIQ) a Monterrey, dos dies ms tard que el Presidium de la FIQ n'acords la condici de membre provisional  . De manera automtica va passar a ser membre de la World Tenpin Bowling Association (WTBA) i de la European Tenpin Bowling Federarion (ETBF).  La Federaci Catalana esdev el membre 50 de la Federaci Europea.

Al mateix congrs de Monterrey el president de la Federaci Catalana, Joan Ricart, va ser escollit vecepresident de la FIQ, a proposta de les federacions d'Alemanya i Luxemburg.

El 16 d'octubre de 2008, el Tribunal Federal de Sussa va desestimar el darrer recurs presentat per la Federaci Espanyola de Bowling contra la resoluci del TAS que donava per bona l'oficialitzaci de la Federaci Catalana al si de la Internacional (FIQ).

Modalitats.
Bowling;
Tenpin (10 bitlles);
Ninepin (9 bitlles);
Bitlles catalanes;
Bolos palma;
Bolos lleonesos;


Referncies.



Article al Bowlers Journal amb els detalls del Congrs de la FIQ en el que es va admetre la Federaci Catalana ;


Enllaos externs.
Lloc web de la FCB;
Federaci Internacional de Bowling;
Federaci Europea Tenpin;
Secci Internacional Ninepin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208511" title="Federaci Internacional de Bowling" nonfiltered="1808" processed="1805" dbindex="86848">
La Federaci Internacional de Bowling (FIQ) (en francs, Fdration Internationale des Quilleurs) s l'organisme internacional que regeix i promou la prctica de les bitlles i el bowling.

Aquesta federaci fundada l'any 1952 t el reconeixement del Comit Olmpic Internacional des de l'any 1979.

Modalitats.
La FIQ regula dues modalitats de bitlles, Ninepin i Tenpin (9 i 10 bitlles) a travs de dues associacions mundials:
 World Ninepin Bowling Association (WNBA);
 World Tenpin Bowling Association (WTBA);
 Zona Americana;
 Federaci Asitica de Bitlles;
 Federaci Europea de 10 bitlles;


Les 9 bitlles es practiquen bsicament a Europa, i les 10 bitlles es practiquen principalment en tres zones: sia, Amrica i Europa.


Enllaos externs.
Federaci Internacional de Bitlles;
Associaci Mundial de 10 bitlles;
Federaci Europea de 10 bitlles;
Federaci Asitica de 10 bitlles;
Federaci Americana de 10 bitlles;
Associaci Mundial de 9 bitlles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208514" title="Dr?g??ani" nonfiltered="1809" processed="1806" dbindex="86849">


Dr g  ani s un municipi situat al sud-est de Romania amb una poblaci de 22.499 habitants i una superfcie de 44,57 km.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:340 height:220
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:25000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

  bar:1930 text:1930
  bar:1948 text:1948
  bar:1956 text:1956
  bar:1977 text:1977
  bar:1992 text:1992
  bar:2002 text:2002
  

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1930 from:0 till: 7002
  bar:1948 from:0 till: 9737
  bar:1956 from:0 till: 9963
  bar:1977 from:0 till: 15579
  bar:1992 from:0 till: 22126
  bar:2002 from:0 till: 20798
  
PlotData=

  bar:1930 at: 7002 fontsize:S text: 7.002 shift:(-7,5)
  bar:1948 at: 9737 fontsize:S text: 9.737 shift:(-11,5)
  bar:1956 at: 9963 fontsize:S text: 9.963 shift:(-15,5)
  bar:1977 at: 15579 fontsize:S text: 15.579 shift:(-15,5)
  bar:1992 at: 22126 fontsize:S text: 22.126 shift:(-15,5)
  bar:2002 at: 20798 fontsize:S text: 20.798 shift:(-15,5)



}















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208519" title="Joan Reig i Soler" nonfiltered="1810" processed="1807" dbindex="86850">

Joan Reig i Soler (Constant, Tarragona, 16 de mar del 1963) s el bateria d'Els Pets i Mesclat.

 Enllaos externs .
 Components d' "Els Pets";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208525" title="Giuseppe Pancera" nonfiltered="1811" processed="1808" dbindex="86851">

Giuseppe Pancera (San Giorgio in Salici, 10 de gener de 1899   Castelnuovo del Garda, 19 d'abril de 1977) fou un ciclista itali que fou professional entre 1925 i 1934.

Palmars.
1926;
 Campi d'Itlia en ruta (categoria independent) ;
 1r a la Copa Bernocchi ;
 1r a la Copa d'Hivern;
 1r al Critrium d'obertura ;
1927;
 1r a la Copa Bernocchi ;
 1r a la Roma-Npols-Roma (Cursa del XX de setembre);
1928;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1930;
 Vencedor de tres etapes a la Volta a Catalunya;

Resultats al Giro d'Itlia. 
1927. 5 a la classificaci general ;
1928. 2n a la classificaci general ;
1929. 7 a la classificaci general ;

Resultats al Tour de Frana. 
1929. 2n a la classificaci general ;
1930. 20 a la classificaci general ;
1931. Abandona;
1932. 32 a la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Giuseppe Pancera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208526" title="Gran Premi d'Alemanya del 1977" nonfiltered="1812" processed="1809" dbindex="86852">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1977, disputat al circuit de Hockenheimring  el 31 de juliol del 1977.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jody Scheckter  ;
 Volta  rpida:  Niki Lauda  1' 55. 990.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208527" title="Bola-de-neu de bosc" nonfiltered="1813" processed="1810" dbindex="86853">


La bola-de-neu de bosc o Rubiol de bosc (Agaricus silvicola) s un dels bolets ms corrents entre els d'aquest gnere.

Morfologia.

Quan surt s blanc del tot, per amb el temps es taca de groc, sobretot al peu i all on es toca amb els dits.

El barret pot fer de 4 a 10 cm de dimetre i de jove est tancat, amb el marge incorbat. La superfcie s seca, llisa, sedosa i brillant. Porta lmines lliures que, com les de tots els Agaricus, comencen blanques, passen per un to rosat i acaben de color bru xocolata, quan les espores sn madures.

El peu s esvelt i se separa fcilment del barret amb un cop. s un xic engruixit cap a la base i porta un anell membrans i rebregat.

Carn blanca i tova, amb una suau i agradable olor d'ans.

Hbitat. 

Ix des de final d'estiu fins a la tardor en boscos, preferentment de planifolis, sovint en grupets.

Comestibilitat.

s un bon comestible que, com tots els seus congneres, s bo per guisar. Conv menjar-se'l abans no s'enfosqueixin del tot les lmines.

Possibles confusions amb altres bolets.

Hi ha espcies properes, tamb bons comestibles, com ara el camperol (Agaricus campestris) i la bola-de-neu (Agaricus arvensis), per que una equivocaci no revesteix cap perill. 

En canvi, cal evitar no confondre aquest bolet amb la bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus), txic o, si ms no, indigest i de gust desagradable, que se'n diferencia per la seua olor, que no s d'ans, sin de tintura de iode o de tinta i per una tendncia a tacar-se de groc intens tan bon punt se'l toca. El peu, a la part de sota, s sempre groc, si ms no, a la part interna.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 94.
 Phillips, Roger: Les Champignons, ditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
 Marchand, Andr: Champignons du Nord et du Midi, volums I / IX, Hachette ISBN 84-499-0649-0.

Enllaos externs.
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de maduresa. ;
 Fotografia i descripici del rubiol de bosc. ;
 Fotografia i informaci d'aquest bolet. ;
 mplia informaci sobre aquest fong. ;
 Informaci sobre aquest bolet. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208534" title="Batrachognathus" nonfiltered="1814" processed="1811" dbindex="86856">

Batrachognathus ("mandbula de granota") fou un pterosaure ramforincodeu del Jurssic superior que habit al que actualment s la repblica del Kazakhstan, sia. 
Noms es coneix per restes incompletes del esquelet que consisteixen en fragments del crani, les mandbules, vrtebres, costelles, cames, i ossos de les ales. El cap de Batrachognathus era curt i contenia una ampla boca plena de petites dents ganxudes. s probable que tingus una dieta insectvora.

Es creu que est estretament emparentat amb Anurognathus. 

Referncies.
 Dinosaurs and other Prehistoric Creatures, editada per Ingrid Cranfield, 2000 Salamander Books Ltd pg 280-281.
 Rjabinin A. N., 1948, "Remarks on a flying reptile from the Jurassic of the Kara-Tau", Akademia Nauk, Paleontological Institute, Trudy, 15(1): 86-93;
 Enciclopedia Ilustrada de los Pterosaurios. Dr. Peter Wellnhofer. Susaeta Ediciones S.A, 1991.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208535" title="Cortinari rutilant" nonfiltered="1815" processed="1812" dbindex="86857">



El cortinari rutilant o cortinari de muntanya (Cortinarius orellanus) s un bolet de color vermell.

Morfologia.

T un barret cnic, al principi, que aviat s'estn i en resta una mamella al mig, testimoniatge de la seua forma primitiva, d'un color vermell de foc, de 4 a 8 cm de dimetre. Lmines espaiades, del mateix color del barret, que s'enfosqueixen quan maduren les espores.

Peu groc, amb estries rogenques de dalt a baix, de fins a uns 8 cm d'alria, afuat i, gaireb sempre, retort.

Carn grogosa sense altres carcters remarcables.

Hbitat.

Apareix a la tardor en boscos de planifolis i mixtos. Rar.

Comestibilitat.

s un bolet txic mortal, tan perills com la farinera borda (Amanita phalloides) ja que ocasiona uns smptomes i uns efectes similars. No es donen accidents amb aquest bolet, potser perqu el seu aspecte ja el fa sospits de la seua malesa i perqu es ben diferent de qualsevol espcie comestible tradicional.

s un bolet molt enganys, ja que el ver actua al cap de dotze o tretze dies desprs de la seua ingesti, afectant principalment el fetge i els ronyons provocant formes molt greus de necrosi que acaben amb la mort de la persona intoxicada. Als anys cinquanta, aquest fong fou el responsable d'ocasionar ms d'un centenar de morts a Polnia. 

Risc de confusi amb altres espcies.

Hi ha altres bolets d'aquest mateix gnere de similar aspecte (Cortinarius speciosissimus, Cortinarius cinnamomeus, etc.), metzinosos o sospitosos de ser-ho. s perills fiar-se de bolets rogencs i petits, d'espores fosques i fesomia de cortinari.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 97.
 Spoerke, David G.; Rumack H Rumack, Barry H Rumack: Handbook of Mushroom Poisoning: Diagnosis and Treatment. CRC Press, gener de 1994,  ISBN 0-8493-0194-7.  ;


Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de maduresa.;
 Estudi sobre la toxicitat del cortinari rutilant. ;
 Estudi de la substncia anomenada orellanina i que cont aquest bolet. ;
 Fotografia i breu descripci d'aquest bolet. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208536" title="Marc Grau" nonfiltered="1816" processed="1813" dbindex="86858">

Marc Grau fou guitarrista i principal productor de discs del rock catal i membre d'Els Pets. 

Biografia.

El msic havia comenat la seva carrera el 1980 al costat de Jaume Sisa i aviat es va distingir com a productor de discs dels grups de rock catal. Membre d'El ltimo de la Fila entre 1982 i 1992, Grau havia participat en una trentena de produccions de discs de grups com La madam, Sopa de Cabra, Umpah-pah, Lax'n'Busto, Bars, Sau i Els Pets. 

Grau tenia previst participar en l'homenatge a l'actor i cantant Carles Sabater celebrat el 28 d'abril en el Palau Sant Jordi. Marc Grau, va morir a Barcelona als 44 anys, vctima d'un cncer, i les seves restes mortals van ser traslladades al tanatori de Collserola on van ser incinerades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208538" title="Bartolomo Aymo" nonfiltered="1817" processed="1814" dbindex="86859">

Bartolomo Aymo (Carignano, 25 de setembre de 1889   Tor, 11 de desembre de 1970) s un ciclista itali que fou professional entre 1919 i 1930. Va destacar en curses per etapes. Va participar set vegades al Giro d'Itlia entre 1919 i 1928, guanyant quatre etapes i acabant quatre vegades al podi. Al Tour de Frana va guanyar dues etapes i acab dues vegades tercer i una quarta.

Palmars.
1919;
 1r a la Npols-Potenza;
1920;
 1r del Giro dels Alps Apuans;
 Guanyador de dues etapes al Giro dels Tres Mars;
1922;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1923;
 1r al Giro del Piemont ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1924;
 1r al Giro de la Provncia de Mil amb Giovanni Brunero;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1925;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1926;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Giro d'Itlia.
1919. Abandona;
1920. Abandona;
1921. 3r a la classificaci general ;
1922. 2n a la classificaci general i vencedor de dues etapes ;
1923. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1924. Abandona i vencedor d'una etapa ;
1928. 3r a la classificaci general ;

Resultats al Tour de Frana.
1924. 4t a la classificaci general ;
1925. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa  ;
1926. 3r a la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Bartolomo Aymo ;
Palmars i biografia de Bartolomo Aymo ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208543" title="Cuartillo" nonfiltered="1818" processed="1815" dbindex="86860">
El cuartillo s una mesura castellana per a lquids. Equivalia a 0,512 litres i era la quarta part d'un azumbre. Fins molt desprs de la implantaci del Sistema mtric decimal, es va seguir utilitzant el nom per la mesura de mig litre.

Tamb s'utilitzava una mesura agrria similar en algunes parts d'Espanya, especialment per als cereals. A Castella, equivalia a aproximadament 1,15 litres. La mida real canviava segons les regions i, fins i tot, les localitats. Quatre cuartillos feien un celemn. No s'ha de confondre amb la cuartilla, quarta part d'una fanega. A La Mancha i per als lquids, como el vi, llet, oli, s'utilitzava el(cuartillo), equivalent a la quarta part d'un litre, tamb s'utilitzava  la panilla, preferentment per a mesurar l'oli. Era equivalent a mig cuartillo,(0 129)l.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208549" title="Rock&Cat" nonfiltered="1819" processed="1816" dbindex="86863">

Rock&Cat s una pellcula rodada al 2006. El director i guionista s Jordi Roig. Dura aproximadament 90 minuts. La companyia productora s Utopia Global TV3, Televisi de Catalunya (TVC). La distribudora s Filmax. Durant el perode que es va emetre en els cinemes va recaptar 66.784,38 , essent vista per 13.364 espectadors. Est considerada apta per a tots els pblics.

 Repartiment .

 Duble Buble;
 Gossos;
 Cris Juanico ;
 Montse Llars;
 Quim Mandado ;
 Els Pets ;
 Adri Punt;
 Gerard Quintana;
 Llus Gavald;
 Pep Sala;
 Josep Thi;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la pellcula;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208557" title="Java Message Service" nonfiltered="1820" processed="1817" dbindex="86864">
L'API de Java Message Service s una API Message Oriented Middleware de Java (MOM) per l'enviament de missatges entre dos o ms clients. JMS s una especificaci desenvolupada sota la Java Community Process.

Histric de versions.
 JMS 1.0.2b (25 de juny del 2001);
 JMS 1.1 (18 de mar del 2002);

 Elements .

Els segents elements sn JMS : 

 JMS provider;
 Una implementaci de la interfcie JMS per un Message Oriented Middleware (MOM). Els provedors estan implementats tant com a implementaci d'un JMS de Java com un adaptador d'un MOM que no sigui Java.
 JMS client;
 Una aplicaci o procs que produeix i/o consumeix missatges.
 JMS producer;
 Un client JMS que crea i envia missatges.
 JMS consumer;
 Un client JMS que rep missatges.
 JMS message;
 Un objecte que cont les dades a ser transferides entre clients JMS.
 JMS queue;
 Una rea d'espera que cont missatges que han estat enviats i esperen a ser llegits. Com el propi nom de cua suggereix, els missatges es lliuren en l'ordre enviat. Un missatge s eliminat de la cua un cop ha estat llegit.
 JMS topic;
 Un mecanisme de distribuci per publicar missatges que sn lliurats a mltiples subscriptors.

 == Models ==
L'API de JMS suporta dos models:
 punt a punt o model de cua;
 Model publicar i subscriure ;

Al model punt a punt o de cua, un productor envia missatges a una cua particular i un consumidor llegeix missatges de la cua. Aqu, el productor coneix la destinaci del missatge i envia el missatge directament a la cua del consumidor. Es caracteritza pel segent:
 Noms un consumidor rep el missatge;
 El productor no ha d'estar executant al moment que el consumidor rep el missatge, ni el qui rep ha d'estar corrent al moment de l'enviament.
 Cada missatge processat amb xit, s confirmat per receptor.

El model publicar/subscriure suporta publicar missatges per un tema concret. S'hi poden registrar zero o ms subscriptors interessats en rebre missatges en un tema en particular. En aquest model, ni el publicador ni el subscriptor saben res un de l'altre. Un smil adequat seria el d'un butllet d'enviament annim. Les segents sn caracterstiques d'aquest model:
 Mltiples consumidors poden obtenir el missatge;
 Hi ha una dependncia de temps entre publicadors i subscriptors. El publicador ha de crear una subscripci perqu els clients s'hi puguin subscriure. ;
 El subscriptor ha de romandre continuadament actiu per rebre missatges, a no ser que hi hagi un terme per la subscripci. En aquest cas, els missatges publicats mentre el subscriptor no est connectat es redistribuiran quan es reconnecti. ;
Usant Java, JMS aporta una manera de separar l'aplicaci de la capa de transport o provement de dades. Les mateixes classes Java poden ser usades per comunicar amb diferents provedors JMS usant la informaci JNDI pel provedor desitjat. Les classes primer usen una factoria de connexions per connectar a la cua o tema i llavors usen, emplenen i envien o publiquen els missatges. A la part de la recepci, els clients llavors reben o se subscriuen als missatges.

 API .
La JMS API s proveda pel paquet Java .

 Interfcie  .
Un objecte administrat que el client usa per crear una connexi al provedor JMS. Els clients JMS accedeixen a la factoria de connexions a travs de interfcies portables de manera que el codi no necessita ser canviat si canvia la implementaci de sota. Els adminsitradors configuren la factoria de connexions a l'espai de noms Java Naming and Directory Interface (JNDI) aix que els client JMS el poden esbrinar. Depenent del tipus de missatge, els usuaris usaran una factoria de connexions en cua o per tema.

 Interfcie  .
Una vegada hem obtingut una factoria de connexions, una connexi a un proveidor JMS pot ser creada. Una connexi representa un enlla de comunicaci entre l'aplicaci i el servidor de missatges. Depenent del tipus de connexi, les connexions permeten que els usuaris cren sessions per enviar i rebre missatge d'una cua o tema.

 Interfcie  .
Un objecte administrat que encapsula la identitat de la destinaci d'un missatge, que s on els missatges sn lliurats i consumits. s o una cua o un tema. L'administrador JMS crea aquests objectes i els usuaris els descobreixen usant (JNDI). Com la factoria de connexions, l'administrador pot crear dos tipus de destinacions: cues per Punt a Punt i temes per Publicar/Subscriure.

 Interfcie  .
Un obejcte creat per una sessi. Rep missatges enviats a una destinaci. El consumidor pot rebre missatges sncronament (blocant) o asncronament (sense blocar) tant per missatgeria per cua com de tipus tema.

 Interfcie  .

Un objecte creat per una sessi que envia missatges a una destinaci. L'usuari pot crear i enviar a una destinaci especfica o crear un enviador genric que especifica la destinaci al temps que el missatge s enviat.

 Interfcie  .

Un objecte que s enviat entre consumidors i productors, s a dir, d'una aplicaci a una altra. Un missatge t tres parts principals:
 Una capalera de missatge (opcional): Cont configuracions operacionals per identificar i enrutar missatges;
 Un conjunt de propietats de missatge (opcional) : Cont propietats addicionals per suportar compatibilitat amb d'altres provedors o usuaris. Pot ser usat per crear camps personalitzats o filtres (selectors).
 Un cos de missatge (opcional) : Permet als usuaris crear cinc tipus de missatges (missatge de text, missatge de Map, missatge en bytes, missatge en stream i missatge objecte).

El missatge d'interfcie s extremadament flexible i proveeix nombroses maneres de personalitzar els continguts d'un missatge.

 Interfcie  .

Representa un context de fil nic per l'enviament i recepci de missatges. Una sessi s de fil nic aix que els missatges se serialitzen, cosa que implica que es reben d'un en un, en l'ordre que sn enviats. El benefici d'una sessi s que suporta transaccions. Si l'usuari selecciona suport de transacci, el context de la sessi sost un grup de missatges fins que la transacci rep el commit, llavors s quan els missatges sn lliurats. Abans de fer el commit, l'usuair pot cancellar els missatges usant una operaci de rollback. Una sessi permet els usuaris crear productors de missatges per enviar-ne i consumidors de missatges per rebre'n.


 Implementacions de fabricant .

;

Per usar JMS, cal tenir un provedor que manegui les sessions i les cues . N'hi ha de codi obert i de propietries.

Articles sobre fabricants de codi obert:
 Apache ActiveMQ;
 OpenJMS de l' OpenJMS Group;
 JBoss Messaging de JBoss;
 Joram d' Objectweb;

Articles sobre fabricants proprietaris:
 Progress Software;
 webMethods Broker Server de webMethods ;
 WebSphere Application Server d' IBM ;
 WebSphere MQ d' IBM (antigament MQSeries);
 SAP NetWeaver WebAS Java JMS de SAP AG;
 Oracle AQ;
 Sun Java System Message Queue ... tamb disponible com Open Source;
 BEA Weblogic;
 TIBCO Software;

Una matriu de comparaci exhaustiva de provedors JMS pot ser trobada a : http://www.theserverside.com/reviews/matrix.tss

Tot els servidors d'aplicacions J2EE 1.4 i posteriors tenen com a requeriment contenir un JMX implementat.

 Enllaos externs .

 Visi general del JMS de Sun;
 JSR 914 (JMS 1.0 i 1.1);
 Generic Resource Adapter de JMS;
 ;

Veieu tamb.
 Microsoft Message Queuing - tecnologia similar, implementada per .NET;

Categoria : Plataforma Java

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208559" title="Berenguer de Bardaix" nonfiltered="1821" processed="1818" dbindex="86865">


Berenguer de Bardaix i Lpez de Ses, cavaller i jurista del segle XIV.
Berenguer de Bardaix i Ram, noble del segle XIV.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208561" title="Luis Eugenio Melndez" nonfiltered="1822" processed="1819" dbindex="86866">

Luis Egidio Melndez (Npols, 1716-Madrid, 1780) pintor espanyol d'origen itali.

Va fer quasi tota la seva carrera a Madrid i se'l considera un dels millors pintors de natures mortes del segle XVIII. A pesar de la seva reputaci, va conixer una gran miseria. El seu pare i Louis Michel van Loo (1707-1771) el van formar com a pintor. Va ser assistent de van Loo de 1742 a 1748. Per treure'l de les seves penes, la Casa Real li va  encaregar una extensa serie de bodegons, de les quals es conservan varies decenes en el Museo del Prado.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208568" title="Nematoloma rogenc" nonfiltered="1823" processed="1820" dbindex="86867">



El nemalotoma rogenc o bolet de pi rogenc (Hypholoma sublateritium) s un bolet que creix en grups nombrosos.

Morfologia.

Capell de 4 a 10 cm, globuls o hemisfric, segons l'edat, molsut, llis i eixut, de color roig teula, ms fosc a la part central i ms clar cap al marge. A sota porta lmines fines i atapedes, de color grisenc que s'enfosqueixen fins a un to olivaci fosc, gaireb negre, quan maduren les espores.

Peu de fins a 6 cm d'alria, grogs al capdamunt i bru rosat a la base. Una cortina blanquinosa, fugissera, que uneix la vora del capell amb el peu en els exemplars joves, deixa sovint les restes a la part alta del peu, on es posa de manifest en ennegrir-se per les espores caigudes que hi queden atrapades.

La carn s grogosa, sense olor apreciable, amargant.

Hbitat.

s un bolet que forma feixos de molts individus, damunt de soques velles i fusta morta, a l'estiu i a la tardor, per s un bolet que es pot trobar tot l'any.

Comestibilitat.

A Europa se'l considera que s un bolet no s comestible pel seu gust amarg molt desagradable. A ms, s sospits de toxicitat. No obstant aix, als Estats Units i al Jap s consumit.

Possibles confusions amb altres bolets.

s possible confondre l amb altres bolets de pi com ara Hypholoma fascicilare, ms petit, de color ms clar, amb lmines de color groc sofre en els exemplars joves i amb Hypholoma capnoides, amb les lmines d'un gris blavs, de carn dola. Tots aquests bolets creixen sobre fusta formant feixos i sn rebutjables des d'un punt de vista culinari.

Tamb s possible la confusi amb Galerina marginata.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 99.

Enllaos externs.
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estadis de creixena. ;
 Fotografies i descripci d'aquest bolet. ;
 El nematoloma rogenc a l'Index Fungorum. ;
 mplia informaci sobre aquest bolet. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208571" title="Antoni Brusi" nonfiltered="1824" processed="1821" dbindex="86870">

Antoni Brusi i Mirabent (1782 - 1821), impressor i llibreter.
Antoni Brusi i Ferrer (1815 - 1878), director del Diari de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208573" title="Esglsia de Sant Lloren de Lleida" nonfiltered="1825" processed="1822" dbindex="86871">

L esglsia de Sant Lloren de Lleida s d'estil romnic, per amb ampliacions i acabaments gtics. s la segona en importncia de la ciutat desprs de la Seu Vella.

T tres naus de la mateixa altura, amb tres absis. La nau central, d'estil romnic, s la ms antiga. Les altres dues naus laterals sn d'estil gtic. La construcci es va iniciar a finals del segle XII mitjanant els escultors i artesans que treballaven amb Pere de Coma, mestre de La Seu Vella. Les capelles laterals i el campanar octogonal - del segle XV - sn d'estil gtic. L'edifici conserva quatre importants retaules gtics, el ms gran dedicat a Sant Lloren, el de Santa rsula (atribut a Jaume Cascalls), el de Sant Pere i el de Santa Llcia. A la porta gtica de la plaa de Sant Josep sn visibles els blasons de Berenguer de Gallart. L'esglsia, seu catedralcia en dues ocasions, cont diferents peces d'art pertanyents al Museu Dioces de Lleida.

Destaquen l'escultura de la Mare de Du dels Fillols, procedent de la Seu Vella i un quadre gtic del segle XV, Santa Maria de la Candelera, atribut al pintor Mateu Ferrer i que representa Sant Blai. A la mateixa esglsia es troba el sepulcre de Ramon de Trrega i el Sant Crist Trobat, imatge restaurada per Jaume Perell. L'any 2002 es va dur a terme la restauraci del campanar que ha recuperat la seva bellesa grcies a la reproducci artesanal dels calats de la barana i de les grgoles originals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208593" title="Cualbra retgera" nonfiltered="1826" processed="1823" dbindex="86872">

La cualbra retgera o puagra groga (Russula aurea) s un bolet de coloraci daurada ataronjada.

Morfologia.

Barret de fins a 10 cm de dimetre, amb lmines lliures de color groc crema, fines i atapedes.

Peu de fins a 8 cm d'alria, blanc, grogenc a la base.

Carn blanca, que fcilment s'esmicola entre els dits, sense olor remarcable i suau gust dol.

Hbitat.

s molt primerenca i surt ja a la darreria d'estiu, preferentment en boscos de caducifolis, i va apareixent durant tota la tardor.

Comestibilitat.

s un bolet comestible fora apreciat, per difcil de trobar-lo sa, ja que gaireb sempre es troba envat de larves.

Possibles confusions amb altres bolets.

Es pot confondre amb altres rssules vermelles, generalment de lmines blanques (Russula emetica, Russula sanguinea, etc.) que sn molt coents i anomenades escaldabecs per aquesta ra. Es distingeix amb facilitat pel gust de la carn en cru.

Tamb es pot confondre amb l'ou de reig, ja que moltes vegades el barret s del mateix color taronja viu. De fet, la confusi noms s possible pel color del barret, ja que el reig t el peu embolcallat per una volva i guarnit amb un anell.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 108.

Enllaos externs.

 Fotografies de cualbres retgeres i altres rssules en diferents estats de creixena.;
 Fotografies i descripci d'aquest bolet. ;
 Fotografies i informaci de la cualbra retgera. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208601" title="Gran Premi d'Alemanya del 1978" nonfiltered="1827" processed="1824" dbindex="86875">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1978, disputat al circuit de Hockenheimring  el 30 de juliol del 1978.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Mario Andretti   1: 51. 90  ;
 Volta  rpida:  Ronnie Peterson   1: 55. 62;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208615" title="Benjam de Tudela" nonfiltered="1828" processed="1825" dbindex="86876">
Benjam de Tudela (1130 - 1173) fou un rab espanyol fams per les crniques dels seus viatges. Coneixedor de diverses llenges i desitjs d'aventures, va emprendre un viatge d'uns catorze anys (potser tamb per comerciar amb pedres precioses, si b aquesta dada no est confirmada) i va recollir les seves impressions en un llibre anomenat Sefer Maasaot.

El seu viatge comena a la seva Tudela natal. Benjam va recrrer la vall de l'Ebre fins a Barcelona, va pujar fins a Girona i Marsella per agafar all un vaixell fins a Itlia, on visit les ciutats ms importants, com Pisa o Roma. Desprs va baixar fins a Otranto, on s'embarc per arribar a les illes gregues (destaca la seva estada a Corf). A continuaci estigu uns mesos a Constantinoble, ciutat que va descriure amb fora precisi. Visit Xipre i Antiquia i va entrar a Palestina, on de nou va realitzar una curosa descripci del mode de vida de la gent senzilla, a ms de les condicions dels llocs de pelegrinatge. Posteriorment va anar a Bagdad, potser l'indret que descriu ms extensament a la seva obra. Des d'all realitz petits viatges per Mesopotmia i Prsia, recollint llegendes sobre els llocs del seu inters. Tamb va rebre notcies de les comunitats jueves asitiques, situades en indrets massa llunyans per anar-hi personalment. Aleshores va baixar cap a Egipte, pas on estigu prop d'un any. Per acabar, va navegar cap a Siclia i des d'all retorn a Espanya, recopilant histries dels jueus del nord d'Europa per a la seva crnica.

La seva obra va assolir gran xit per la descripci de llocs remots i costums dels jueus d'arreu del continent. Va reeditar-se diverses vegades, sobretot al segle XVI, quan va ser traduda a les principals llenges europees. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208616" title="Polpot" nonfiltered="1829" processed="1826" dbindex="86877">
El polpot o polptoton s una figura retrica que consisteix en fer servir una mateixa paraula amb diferents morfemes flexius. Exemple: Visc avui, visqu ahir i sembla que viur sempre.

No s'ha de confondre amb la derivaci, que consisteix en fer servir paraules diferents que tenen un mateix lexema i diferents morfemes derivatius. Exemple: Hem enterrat el gos a terra al soterrani


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208617" title="Molleric clapat" nonfiltered="1830" processed="1827" dbindex="86878">



El molleric clapat o mataparent clapat (Suillus variegatus) s un bolet molt abundant.

Morfologia.

Barret molsut, de fins a 15 cm de dimetre, de color ocre brunenc i tacte vellutat, hemisfric de jove i aplanat a la fi. A sota porta tubs que acaben en porus molt petits de color groc olivaci, que blavegen si es premen o es freguen.

El peu, que pot atnyer fins a 10 cm d'alria, s gruixut, ple, del mateix color del barret o un xic ms clar.

Carn groguenca, que blaveja, poc o molt, en contacte amb l'aire, amb olor suau de lleixiu i gust dolcet.

Hbitat.

Ix al final d'estiu i durant la tardor, a les pinedes, preferentment de pi roig.

Comestibilitat.

s un comestible de poca qualitat. Conv menjar-se estrictament la carn del barret, sense la cutcula ni els tubs i rebutjar el peu sencer.

Possibles confusions.

Amb altres mollerics, tots de baixa qualitat gastronmica, per cap de metzins.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 113.

Enllaos externs.

 Fotografies de mollerics clapats en diferents estats de maduresa. ;
 Fotografies i descripci d'aquest bolet. ;
 Fotografia i descripci d'aquesta espcie. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208620" title="Joan Ferrandis d'Herdia" nonfiltered="1831" processed="1828" dbindex="86881">

Joan Ferrandis d'Herdia i Dies de Calataiud (Pas Valenci, 1480/85 - 1549) fou un cavaller i literat valenci. Fou un personatge important del Cercle de la Cort de Germana de Foix.

Escriv la major part de la seva producci en castell. Tot i aix la seva obra potica catalana s fora interessant. Segueix el model d'Ausis March i mostra una gran afecci a la lrica tradicional. Gaud d'un gran prestigi com a poeta i home de lletres (el 1511 ja li foren publicats poemes en el Cancionero general d'Hernando del Castillo). La seva obra potica fou recollida en un volum pstum  que inclou tamb el Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y plticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitasobra de teatre coneguda popularment com La Vesita  publicat a Valncia el 1562.

La seva producci teatral, doncs, tamb fu meritria. Les obres de teatre prof del segle XVI que conservem sn un producte sorgit en l'ambient de la cort renaixentista de Germana de Foix i, per tant, sn obres que imiten el teatre renaixentista itali. Reflecteixen l'estat de la llengua entre l'aristocrcia valenciana. La Vesita (1524/25) n's un exemple. Els personatges fan servir tres llenges (catal, castell i portugus) i mostra un retrat viu i detallat de la realitat cortesana de Valncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208622" title="Torres de Fals" nonfiltered="1832" processed="1829" dbindex="86882">

Les torres del castell, juntament amb l antiga esglsia parroquial, s alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa.

Aquest castell servia de defensa d un territori que formava el seu terme que comprenia la major part de l actual terme de Fonollosa, llevat dels territoris nord-occidentals que comprenen les parrquies de Fonollosa i Camps.

El castell de Fals no era format per un sistema normal de la resta de castells, ja que t dues torres ben separades, una protegeix el conjunt d edificacions entorn de l esglsia i l altra des d un altre punt contribueix a la defensa del lloc. Aquesta torre ms llunyana t un mur atalussat que l envolta, d poca moderna, ja que estava preparat per a les armes de foc i l artilleria.

La situaci del castell relativament enclotada feia necessria una torre de guaita, que es conserva prcticament sencera al mas la Torra.

Aquest castell s documentat des del 995. De l antic castell de l alta edat mitjana, probablement, noms en resta una torre situada dalt un pujol que domina la confluncia d una torrentera amb la riera de Fonollosa.

La forma de la planta d aquesta torre s circular, encara que, com s edev en la major part d aquestes torres rodones primerenques, s una mica deformada. Especialment la seva base s molt irregular; noms a partir dels 3 m d alada la construcci comena a prendre la seva forma circular.

El dimetre exterior de la torre s de 9 m i t una alria d uns 19,50m.

La segona torre, situada a migjorn de la primera, s una construcci tamb cilndrica, d estructura molt simple, que es drea fins a uns 17,20 m d alada a partir d un pla circular, que ve donat per un dimetre extern de 9 m i per un altre d intern que supera lleugerament els 4 m, la resta del quals confereix a les parets un gruix de 247 cm, mida que, en no haver-hi cap desgruixament, es fa constant a tot el llarg de la torre, amb la consegent repetici dels dimetres a tots els compartiments.

L'indret de les Torres de Fals s el marc que acull des de fa ms de 30 anys, la representaci del Pessebre Vivent del Bages.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208625" title="Generacions (llibre)" nonfiltered="1833" processed="1830" dbindex="86883">
Generacions s el titol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generaci com a unitat cultural i que afirma que durant tota la histria recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.

Les 4 generacions.
Les generacions estan marcades pel context histric, que s cclic (seguint les teories de Hegel) i es caracteritza per crisis peridiques i posteriors recuperacions.

profeta/idealista: s una generaci nascuda en un moment de recuperaci, que viu l'edat adulta en una poca d'esplendor. Es caracteritza per tenir fe en el futur i en la comunitat i per donar molta importncia a la moral;
nmada /reactiva: fills dels anterior, sn realistes, a vegades cnics i individualistes;
heroica/ cvica: viuen durant una poca de crisi, creuen en els lders, en la tecnologia i en el treball;
artstica /adaptativa: nascuts a la crisi, viuen l'etapa adulta en un perode de recuperaci i tenen la mxima fe en la justcia (com a concepte);

El cicle complet seria per tant una generaci cvica -  adaptativa - proftica i reactiva, fins tornar a completar la roda.

L'evoluci histrica.
L'anlisi histrica que efectuen els autors comena al segle XV i s fora anglocntrica per dibuixa un panorama complet dels canvis generacionals. S'enumeren a continuaci les generacions considerant les dates de naixement i el tipus bsic, essent H l'heroico/cvica; A l'artstica/adaptativa; P la proftica/idealista i R la reactiva/nmada

1433-1460: generaci artrica (H);
1461-1482: generaci de l'humanisme (A);
1483-1511: generaci de la Reforma (P);
1512-1540: generaci de la represa (R);
1541-1565: generaci isabelina (H);
1566-1587: generaci parlamentria (A);
1588-1617: generaci del puritanisme (P);
1618-1647: generaci de cavallers (R);
1648-1673: generaci gloriosa (H), anomenada aix per ser la primera americana;
1674-1700: generaci de la Illustraci (A);
1701-1723: generaci del despertar (P);
1724-1741: generaci de la llibertat (R);
1742-1766: generaci de la Repblica (H), es refereix a l'americana per tamb a la Revoluci Francesa;
1767-1791: generaci del comproms (A);
1792-1821: generaci trascendental (P);
1822-1842: generaci daurada (R);
1843-1859: generaci progressiva (A);
1860-1882: generaci missionera (P);
1883-1900: generaci perduda (R);
1901-1924: generaci de l'exrcit (H);
1925-1942: generaci del silenci (A);
1943-1960: generaci del baby-boom (P);
1961-1981: generaci 13 (R), coincideix en gran mesura amb la Generaci X dels socilegs (el 13 es compta des de la independncia americana);
1982-2001: generaci del millenni (H), inclou l'anomenada Generaci Y o Next en sociologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208627" title="La vida es sueo" nonfiltered="1834" processed="1831" dbindex="86885">

La vida es sueo s una obra teatral de Pedro Caldern de la Barca escrita el 1635. 

 Breu resum de l'argument .
Tracta de la vida de Segismundo, fill del rei-astrleg Basilio, de Polnia, que va tancar al seu propi fill dins una torre desprs d'interpretar l'horscop (que li deia que el naixement del seu fill li aportaria moltes desgrcies). Amb el pas del temps el Rei ordenar que treguessin de la pres al seu fill, per aquest es comportar d'una manera incivilitzada i tornaran a tancar-l'hi. El poble lliurar el prncep Segismundo quan s'assabenti que torna a estar empresonat.

 Gnere .
L'obra t un to dramtic, encara que no sigui una tragdia. Podem considerar-la teatre popular del barroc, instaurat per Lope de Vega.

 Personatges .
Segismundo: protagonista, porta el pes de l'obra. Descrit com a nima reprimida, reflexiu, greument afectat per la seva llarga reclusi. Es comporta de forma cruel i despietada, per desprs hi trobem accions ms humanes.

Rosaura: coprotagonista. Junt amb Segismundo intentar impedir que Astolfo es converteixi en rei. Oculta la seva identitat fent-se passar per una criada. s filla de Clotaldo i finalment es casa amb Astolfo.

Basilio: rei de Polnia, pare de Segismundo. Dbil i indecs. Patint perqu Segismundo sigui un rei tira el tanca en una torre, perqu li ho diu un oracle. Acaba admetent els seus errors.

Clotaldo: guardi de la torre de Segismundo i el seu mestre. Pare secret de Rosaura.

Astolfo: duc de Moscvia, triat pel rey Basilio per succeir-lo, proms amb Estrella encara que estima a Rosaura. Aconsegueix casar-s'hi.

Estrella: infanta de la cort de Basilio i promesa amb Astolfo per ser reina. S'acaba casant amb Segismundo.

Clarn: criat i caompany de Rosaura. Astut i espavilat, correspon a la figura del "gracioso".

 Estructura .
L'obra de Caldern est dividida en tres actes:
 Acte primer: des que Clarn i Rosaura arriben a la torre on es troba empresonat Segismundo fins a l'alliberament de Rosaura i Clarn.
 Acte segon: des del despertar de Segismundo al palau reial fins al fams monleg d'aquest (toda la vida se sueo / y los sueos, sueos son).
 Acte tercer: des que el poble vol alliberar Segismundo de la torre (on ha estat novament empresonat) fins que el Rei reconeix Segismundo com a futur Rei de Polnia.

 Mtrica .
La obra consta d'un total de 3.319 versos organitzats en un total de 6 estrofes diferents, les cuals sn:

 Al 1r acte: silves (del vers 1 al 102), dcimes ( del v.103 al 272), romanos (del v.273 al 474 i del 600 al 985) i quintetes (del v.475 al 599).
 Al 2n acte: romanos (del v. 986 al 1223 i del v. 1724 al 2017), "redondillas" (del v. 1224 al 1547), silves (del v. 1546 al 1723) i dcimes (del v. 2018 al 2187).
 Al 3r acte: romanos (del v. 2188 al 2427, del v. 2690 al 3015 i del v. 3098 al 3319), octaves reials (del v. 2426 al 2491), "redondilles" (del v. 2492 al 2655 i del v. 3016 al 3097), silves ( del v. 2656 al 2689).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208644" title="Govern de Navarra" nonfiltered="1835" processed="1832" dbindex="86886">
 
El Govern de Navarra o Diputaci Foral (Nafarroako Gobernua) Va quedar regulat en la "Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra" de 1982 en el seu Captol III Art. del 23 al 28. 

Malgrat la doble denominaci de la instituci, s la primera la qual s'empra actualment, aix permet distingir-la de l'antiga Diputaci Provincial existent fins a 1982 que tenia carcter de corporaci local, mentre que aquesta t caracter d'rgan executiu. L'amillorament li assigna la funci executiva, reglamentria i administrativa i la de vetllar especialment per la defensa de la integritat del rgim foral de Navarra, havent d'explicar al Parlament de Navarra de qualsevol contrafur que pogus produir-se. Aix mateix la figura del President del Govern de Navarra est establerta al captol IV Art. 29 i 30, s triat pel Parlament de Navarra, designa i separa als altres membres del Govern i ostenta la ms alta representaci de la Comunitat Foral i l'ordinria de l'Estat a Navarra. Pot cessar si el Parlament aprova una moci de censura o si li denega la seva confiana.


Presidents del Govern de Navarra.
Desde 1983 han ocupat la presidncia:

 1979-1983: Jaime Ignacio del Burgo (UCD);
 1983-1991: Gabriel Urralburu Tainta (PSOE);
 1991-1995: Juan Cruz Alli Aranguren (UPN);
 1995-1996: Javier Otano Cid (PSOE);
 1996-actualitat: Miguel Sanz Sesma (UPN);

Enllaos externs.
 Govern de Navarra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208645" title="Joan Garca" nonfiltered="1836" processed="1833" dbindex="86887">

 Joan Garcia, organista, compositor i mestre de l'Escolania de Montserrat en el segle XVII;
 Joan Garcia del Muro (1961), filsof catal.
 Joan Garca Junceda i Supervia (1881-1948), dibuixant i illustrador.
 Joan Garca Oliver (1901-1980), dirigent anarcosindicalista catal.
Joan Garca Ripolls, artista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208648" title="Josep Juan" nonfiltered="1837" processed="1834" dbindex="86888">

Josep Juan Cardona (1960), poltic eivissenc.
Josep Juan i Domnech (1900-1979), anarco-sindicalista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208652" title="Telenotcies vespre" nonfiltered="1838" processed="1835" dbindex="86889">
El Telenotcies Vespre s el principal butllet informatiu del dia a TV3. Actualment s co-presentat per Ramon Pellicer i Raquel Sans. El Telenotcies Vespre ha estat en emissi des del inicis del canal sofrint diverses remodelacions. En la ms recent, el butllet es va moure a les 9 del vespre per competir amb les emissores estatals, se'n va retallar la durada i es van canviar els presentadors, a ms de lleugeres alteracions a l'estudi.

El Telenotcies Vespre s regularment el programa informatiu ms vist a Catalunya, i un dels ms vists de TV3.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208653" title="Francisco Cepeda" nonfiltered="1839" processed="1836" dbindex="86890">

Francisco Cepeda (Sopuerta, 8 de mar de 1906 - La Tronche, Frana, 14 de juliol de 1935) fou ciclista en ruta basc, que es convert en la primera vctima mortal del Tour de Frana

 Biografia.

Conegut com el negre de Sopuerta per la seva pell, debut amb la secci ciclista de l'Athletic Club de Bilbao, on va correr durant dos anys. Durant el servei militar, Cepeda, seria cedit a l'equip ciclista del Reial Madrid.

Mica en mica, s'aniria convertint en la gran esperana del ciclisme espanyol, tot i tenir que abandonar a les edidicons del 1931 i 1933. A l'edici de 1935, durant el descens del Coll del Galibier patiria una caiguda que el deix greument ferit i que l'obligaria a ser trasladat a Grenoble, on moriria tres dies desprs, convertint-se en el primer ciclista mort a la cursa.

Palmars.
1925;
 1r al Circuit de Getxo;
1929;
 1r al Circuit de Getxo;
 1r al GP Pascuas;
 1r a la Volta a laba;

Enllaos externs.
Fitxa de Francisco Cepeda a sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208654" title="Rijksmuseum" nonfiltered="1840" processed="1837" dbindex="86891">
 
El Rijksmuseum d'Amsterdam (Museu Estatal d'Amsterdam) es troba situat a Amsterdam (Pasos Baixos). Est dedicat a l'art, l'artesania i la histria. Posseeix una extensa collecci de pintures del Segle d'or holands i una substancial collecci d'art asitic. Rijksmuseum vol dir Museu Estatal i s un nom usat per altres museus, per el d'Amsterdam s conegut com el Rijksmuseum per excellncia. 

El Rijksmuseum allotja obres de Fra Angelico, Geertgen tot Sint Jans, Ferdinand Bol, Nicolaes Maes, Guerrit Dou, Jacob Ruysdael, Lucas van Leyden, Jan Brueghel el Vell, Frans Hals, Peter Paul Rubens, Johannes Vermeer, Adriaen van Utrecht, Jan Vermeer i el mestre Rembrandt van Rijn. Destaquen les obres d'aquest ltim: La ronda de nit, La nvia jueva, L'arbre de Jes, La mort dels innocents i diversos paisatges de l'antiga Holanda.

 Histria . 
 
Aquest museu va ser fundat el 1800, promogut pel financer Alexander Gorel. Va obrir el 31 de maig del mateix any, seguint l'exemple del Louvre. El primer lloc d'exposici va ser el Palau de Frederik Hendrik i Huis ten Bosh prop de L'Haia , per a exhibir les colleccions dels estatders holandesos.

Per aquella poca se li coneixia com la "Galeria Nacional d'Art" Nationale Kunst-Gallerij. El 1808 va ser traslladat a Amsterdam per ordre del rei Luis Napole, germ de Napole Bonaparte. La collecci d'art es va installar en una sala gran i dues sales petites del Palau Reial, al principi constava de la collecci del Museu Nacional de L'Haia i els quadres pertanyents a la ciutat d'acollida, tals com La ronda de nit, es van convertir en part de la collecci. Durant tot el segle XIX el museu va ser mudat diverses vegades i es va anar ampliant la collecci, es van adquirir 63 obres d'una collecci de Rotterdam i ms de 587 obres a finals de 1814. 

Finalment, el 13 de mar de 1885 es va traslladar a la seva actual ubicaci, construt per l'arquitecte holands Pierre Cuypers, qui va combinar elements gtics i renaixentistes i ricament decorat amb referncies a la histria de l'art holands. 

L'edifici.
L'edifici ocupa un destacat lloc en la Museumplein (plaa dels museus), prop del Museu van Gogh i el Museu Stedelijk. Des del 2003 el museu es troba en restauraci, a partir de 2005 el 95% va ser tancat per obres de renovaci, per les obres de les colleccions permanents se segueixen exhibint en una sala especial anomenada Les obres mestres al pavell Philips.

 Collecci . 
 
El Rijksmuseum disposa d'una brillant collecci de pintura dels Pasos Baixos, del perode comprs entre els segles segle XV i XX, entre les quals destaca la del segle XVII. Posseeix aix mateix una collecci de pintura estrangera, amb algunes obres de Goya i una mostra de la pintura italiana del Renaixement i Barroc.

La primera collecci d'art holands va ser portada a terme per l'Arxiduc Leopold Guillem a Brusselles (1646), per encrrec del rei d'Espanya Felip IV, l'esdeveniment va ser pintat per David Teniers (1611-1690), l'obra es troba al Museu del Prado de Madrid.

Obres destacades en exposici permanent. 
La ronda de nit, de Rembrandt;
Els sndics dels drapers de Rembrant;
La nvia jueva, de Rembrandt;
La lletera, de Vermeer ;
L'alegre bevedor, de Frans Hals;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208672" title="Llus Nicolau" nonfiltered="1841" processed="1838" dbindex="86892">

Llus Nicolau i Fort, anarquista catal.
Llus Nicolau d'Olwer (1888-1961), poltic i escriptor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208673" title="Guerrit Dou" nonfiltered="1842" processed="1839" dbindex="86893">
Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom sn: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden; 7 d'abril de 1613 - id. 9 de febrer de 1675) va ser un pintor holands del Barroc. 
El seu primer instructor en dibuix i disseny va ser el gravador Bartomeu Dolendo, i desprs va aprendre pintura sobre cristall amb Peter Kouwhoorn. Als quinze anys va passar a ser alumne de Rembrandt , amb qui va estudiar durant tres anys. Del gran mestre de l'escola holandesa, Dou va adquirir el maneig del color, i la tcnica del clarobscur . L'estil de Rembrandt es reflecteix en les seves primeres obres, notablement en un autorretrat als 22 anys, i en la pintura "El cec Tobes anant a trobar-se amb el seu fill".

Obres. 
 
1623-65: Escola nocturna. Rijksmuseum, Amsterdam ;
1628: Astrnom. Museu Hermitage, Sant Petersburg ;
1630s: La mare de Rembrandt. Rijksmuseum, msterdam ;
1630s: Retrat d'una jove. Manchester Art Gallery ;
1631: Prncep Robert. J. Paul Getty Museum, Los Angeles) ;
1635-36: Passatemps amb un nen bufant bombolles de sab. National Museum of Western Art, Tquio ;
1635-1640: Retrat d'un home. National Gallery de Londres. ;
1637: Interior amb un jove violinista. National Gallery , Esccia ;
1640s: Retrat de jove dona. National Gallery, Londres ;
1640-1645: Retrat d'un home. Hermitage Museum, Sant Petersburg ;
1642-1647: San Jernimo en el desert. Memorial Art Gallery ,Universitat de Rochester, Nova York) ;
1645: Mestre d'escola. Fitzwilliam Museum, Cambridge ;
1650s: Autorretrat. Rijksmuseum, msterdam;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208679" title="Jan Brueghel el Vell" nonfiltered="1843" processed="1840" dbindex="86894">
 
Jan Brueghel el Vell (Brusselles, 1568 - Anvers, 1625), va ser un pintor flamenc, fill de Pieter Brueghel el Vell i pare de Jan Brueghel el Jove. Va ser anomenat Brueghel "el Vellut", "la Flor" o "el Parads", deguts els dos ltims noms als seus temes favorits i el primer al seu costum de vestir vellut. Prolfic pintor de naturaleses mortes, sovint de flors i paisatges, va crear un estil ms independent del del seu pare que el del seu germ Pieter el Jove. Les seves primeres obres sovint sn paisatges amb escenes bbliques o histriques, en particular escenes boscoses mostrant la influncia del mestre Gillis van Coninxloo. Ms tard va evolucionar a pintura de paisatge pur, o vistes urbanes, i cap a naturaleses mortes al final de la seva carrera. Molts dels seus quadres sn collaboracions en els quals altres autors, com Peter Paul Rubens, Hendrick de Clerk , Franken II, Paul Brill, Joost de Momper i Hendrick van Belin pintaven figures.


Arbre genealgic de la famlia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208680" title="Els Pets (disc)" nonfiltered="1844" processed="1841" dbindex="86895">
Els Pets s el primer lbum musical del grup Els Pets. Va sortir en venda al mercat catal el 1989. El CD consta de 12 canons originals.

 Canons .
 Qui s'ha llufat;
 No n'hi ha prou amb ser catal;
 Perdut al mig de Sitges;
 Terra-Billy;
 Ests perdut;
 Ella m'estima;
 Tu, de qu vas;
 Mentre el cos aguanti;
 Profilctic;
 Jo anava per milionari;
 En tinc disset;
 Vespre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208681" title="Doris (mitologia)" nonfiltered="1845" processed="1842" dbindex="86896">


Segons la mitologia grega, Doris fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Casada amb Nereu, fou la mare de les Nereides.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 68.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208683" title="Museu van Gogh" nonfiltered="1846" processed="1843" dbindex="86897">
El Museu van Gogh s un museu d'art situat a Amsterdam, Pasos Baixos, que alberga la collecci d'obres del pintor holands Vincent van Gogh. 

 Histria .
Al morir Vincent van Gogh a l'edat de 37 anys, va deixar un llegat extens de la seva obra d'aproximadament 900 pintures i uns 1.100 dibuixos. D'aquests havia assolit vendre pocs i regalat alguns a les seves amistats. Els seus bns van ser heretats al seu germ menor, el comerciant d'art, Theo van Gogh. Aquest havia colleccionat, a ms de les obres de la seva germ Vincent, obres dels artistes Paul Gauguin, Henri de Toulouse-Lautrec, Lon Lhermitte i Jean-Franois Millet. Lamentablement Theo va morir un any desprs de Vincent, pel que l'herncia va ser administrada per la seva vdua Johanna van Gogh. Ella va tornar als Pasos Baixos, on va organitzar les primeres exhibicions amb les obres de Vincent van Gogh i va contribuir fonamentalment a la difusi i el coneixement pblic de l'artista. 

El 1905 va tenir lloc la primera gran exposici al Stedelijk Museum a Amsterdam, mentres que el Rijksmuseum es va negar a acceptar obres de Vincent en prstec. Degut al fet que Vincent va fer diverses versions del mateix tema, Johanna van Gogh va poder vendre algunes pintures de la collecci, sense fer l'efecte general de reduir-la. Johanna van Gogh va promoure tamb primerencament la publicaci de les cartes del seu marit en diversos idiomes. Desprs de la mort de Johanna van Gogh el fill, l'enginyer Vincent Willem van Gogh (1890-1978), va heretar la collecci. El va posar la collecci a la disposici de diversos museus en qualitat de prstec, fins que el 1960 va crear la Fundaci Vincent Van Gogh, la qual va encomanar la collecci. 

Les pintures es van exhibir en exposici permanent al Stedelijk Museum, fins que el 1973 el Museu van Gogh va obrir les seves portes. 

 Edifici .
El museu consta de dos edificis. La construcci original s obra de l'arquitecte holands Gerrit Rietveld (1888-1964) i va ser inaugurat el 1973. L'arquitecte de l'ala d'exposicions va ser Kisho Kurokawa, la qual va ser acabada el 1999 per Gojko. 

 Collecci .
El museu posseeix ms de 200 pintures de Vincent van Gogh de tots els seus perodes de creaci i uns 400 dibuixos. De les obres principals exposades es troba  Els comensals de papes ,  La recambra d' Arles  i una versi dels  girasols . A ms el museu t la custdia de la majoria de les cartes de Vincent van Gogh. 

La collecci d'obres d'artistes del segle XIX iniciada per Theo van Gogh ha estat estesa contnuament amb recursos de la fundaci, de manera que el museu compta amb obres d'artistes com: Alma-Tadema, Bernard, Boulanger, Breton, Caillebotte, Courbet, Couture, Daubigny, Denis, Gauguin, Israls, Jongkind, Manet, Mauve, Millet, Monet, Pissarro, Puvis de Chavannes, Redon, Seurat, Signac, Toulouse-Lautrec, van Dongen i von Stuck.

 Obres en exhibici .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208691" title="Paul Signac" nonfiltered="1847" processed="1844" dbindex="86898">
 
Paul Signac (11 de novembre, 1863 - 15 d'agost, 1935) va ser un pintor neoimpressionista francs fams pel seu desenvolupament de la tcnica puntillista al costat de Georges Seurat. 

Signac, fill nic d'un comerciant, pot ser considerat pintor autodidacta. El 1882 s'inscriu en la Escola de Belles Arts. Al costat de Seurat, el 1884, va fundar la Societat dels Artistes Independents. Va ser Paul Signac el qual va ensenyar a Georges Seurat la tcnica del puntillisme, sent considerats aquests dos artistes com els principals impulsors de l'anomenat  Moviment del Divisionisme, tambim conegut com neoimpressionisme o Puntillisme.

Signac va pertnyer tamb al grup dels artistes conegut com  Grup dels XX. Com amant que era dels vaixells, va posseir al llarg de la seva vida prop de 30 vaixells. Aix li va permetre fer diversos viatges que el van inspirar per a l's de nous tons, perqu la claredat dels seus paisatges s diferent de regi en regi. El 1899 Signac va publicar la seva obra De Eugne Delacroiz al Neoimpressionisme. El 1908 va ser triat president de la Societat dels Artistes Independents, mantenint el crrec fins a 1935, any en el qual mor.

Galeria.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208693" title="Federico Correa i Ruiz" nonfiltered="1848" processed="1845" dbindex="86899">
Federico Correa i Ruiz o tamb Frederic de Correa i Ruiz (Barcelona, 1924) s un arquitecte i dissenyador catal que treballa en equip amb Alfons Mil i Sagnier. Estudi arquitectura i el 1953 treball un temps en el taller de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Del 1959 al 1966 fou Professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona, per en fou desposset amb 68 professors ms per donar suport al Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. El 1977 hi obtingu la ctedra de projectes, i des del 1967 tamb s professor de l'escola Eina. Tamb collabor a les revistes Quaderns d'Arquitectura i Serra d'Or. 

La seva obra t una gran perfecci formal i ha influt molt sobre els arquitectes ms joves. Al principi es van dedicar sobretot a la decoraci i als habitatges unifamiliars, per ms endavant han dirigit la construcci de grans edificis d'oficines. Cal destacar-ne la casa a Esplugues de Llobregat (1958), el projecte ETADE, a Barcelona (1962), el restaurant Reno, de Barcelona (1962), la fbrica Montesa (1963) i la casa Mil, a Esplugues de Llobregat (1964), la fbrica God i Trias, a l'Hospitalet de Llobregat, i l'edifici la Talaia, a Barcelona (1972, premi FAD d'Arquitectura), la reforma de la Plaa Reial (1981) i la Diputaci de Barcelona (1987). Ha fet nombroses decoracions d'interiors, com les dels locals comercials per a Olivetti (1968-1969), el restaurant Giardinetto (1974) i les botigues Furest (1974-1977), a Barcelona. 

Tamb ha collaborat en el projecte de l'anella olmpica de Barcelona (1984), i ha dissenyat la nova seu de la Diputaci de Barcelona. El 1976 fou elegit president de l'ADI-FAD i el 1991 va obtenir la Creu de Sant Jordi. El 2003 fou nomenat membre de la Comissi del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208696" title="Maqueta (Els Pets)" nonfiltered="1849" processed="1846" dbindex="86900">
Maqueta s el primer lbum musical del grup Els Pets. Va sortir en venda al mercat catal el 1985. Amb 16 canons prpies, la qual venen de m en m i exhaureixen en menys d'un mes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208706" title="Jean-Franois Millet" nonfiltered="1850" processed="1847" dbindex="86901">

Jean-Franois Millet (Gruchy, La Hague, Normandia, 4 d'octubre de 1814 - 20 de gener de 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de la Escola de Barbizon a la Frana rural. Es destaca per les seves escenes de camperols i grangers. 

Biografia.
Va nixer al poble de Gruchy, per es va mudar a Pars el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadmic amb Paul Dumouchel, i amb Jrome Langlois a Cherbourg. Desprs de 1840 es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la infuencia de Honor Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, aix com la construcci del cos hum, amb simplicitat de volums. El 1849 va arribar A Barbizon, entrant al cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet, possea un profund sentit de la natura, igual que Thodore Rousseau, interpretant la naturalesa, ms que reflectint-la, comprenent les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava sentir en la natura ms del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar i Rousseau, amb ms recursos econmics ajudava al pobre Millet. Ambds van morir a Barbizon amb pocs anys de diferncia i es troben enterrats a molt poca distncia un de l'altre.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208707" title="Gerrit Rietveld" nonfiltered="1851" processed="1848" dbindex="86902">

Gerrit Rietveld (24 de juny de 1888 a Utrecht   26 de juny de 1964), va ser un arquitecte i dissenyador neerlands. 

El 1911, Rietveld va engegar la seva prpia fbrica de mobles, mentre estudiava arquitectura. El 1918 va dissenyar la Cadira Vermella i Blava, influenciat pel moviment De Stijl, al que va entrar a formar part el 1919, el mateix any que es va graduar. El 1924 va projectar la Casa Schrder, a Utrecht, la seva obra ms important. Rietveld va trencar amb el moviment De Stijl el 1928 i es va unir al Nieuwe Zakelijkheid. Aquest mateix any es va adherir al Congrs Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM). El 1934 va dissenyar la cadira Zig-Zag i va comenar el projecte del Museu van Gogh a Amsterdam.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208714" title="Albinov" nonfiltered="1852" processed="1849" dbindex="86903">


Onomstica:

Gai Ped Albinov, poeta pic rom;
Publi Tuli Albinov, poltic roma del segle I aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208719" title="Aule Postumi Albe Regillense" nonfiltered="1853" processed="1850" dbindex="86904">


Onomstica:;
Aule Postumi Albe Regillense, dictador rom el 498 aC i cnsol el 496 aC;
Aule Postumi Albe Regillense, cnsol el 464 aC;
Vegeu tamb: ;
Aule Postumi Alb Regillense, trib amb potestat consolar el 397 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208726" title="Antoni Tolmos i Tena" nonfiltered="1854" processed="1851" dbindex="86905">
Antoni Tolmos, Lleida, 1970. Pianista i compositor. s titulat Superior en Piano, Llenguatge Musical i Teoria de la Msica. s Doctor en improvisaci musical i Premi Extraordinari de Tesis Doctoral. Actualment s professor d'Educaci Musical a la Universitat de Lleida i ha estat Vicedeg de la Facultat de Cincies de l'Educaci. 

Becat com a pianista en dues ocasions per la Diputaci de Lleida ha rebut classes de concertistes com Margarida Serrat, Jordi Benseny, Luiz de Moura Castro, Manel Camp, Robert Levin etc. i tcniques de composici funcional, arranjaments de msica moderna i jazz al Taller de Msics de Barcelona. 

s arranjador i director artstic de diferents produccions discogrfiques i ha composat la msica o els arranjaments d'obres de teatre com "El club dels poetes morts", "El geperut de Notre Dame" per a Zum-zum teatre (Grec 97), "Mercedes" de Tomas Bracht (Trrega 97) etc., la banda sonora de pel.lcules mudes com "Before to Hollyvood", "Los Nibelungos" etc. Ha obtingut el primer Premi de composici coral "Ciutat de Reus" 1999 i l'accssit al mateix concurs al 1997. 

La seva msica ha estat programada per diferents emissores i televisions d'mbit nacional on tamb hi ha actuat en directe. Realitza regularment concerts i imparteix cursos sobre improvisaci al piano i sobre les noves tecnologies aplicades a la msica en Conservatoris i Universitats de pasos com Espanya, Andorra, Frana, Hongria, Polnia i Repblica Txeca. T editats quatre CDs "Cristall" (DiscMedi 1999), "Silencis" (Satchmo 2001), "Blanc" (Satchmo 2003) i  Sons de ciutat  (DiscMedi 2005), i el DVD "RECITAL ANTONI TOLMOS" (HM 2006) de msica original per a piano. T publicades diverses obres i articles per diferents editorials. s autor de la Tesi Doctoral sobre la improvisaci pianstica com eina pedaggica.

Enllaos d'inters.
http://www.antonitolmos.com







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208733" title="Josep Eritja i Novell" nonfiltered="1855" processed="1852" dbindex="86906">
Josep Eritja i Novell (Sudanell, Segri 1915 - Lleida, Segri 1994) fou un pastisser i pastor catal, defensor de la identitat de Catalunya. Noms va fer estudis secundaris, per va participar activament en la fundaci d'entitats de suport als disminuts, com  el Centre Ginesta de Torrefarrera (Segri). Tamb va fer algunes collaboracions a La Vanguardia. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 20 anys de nadales;
 Intimitats (1984);
 Pastissos casolans (1988);
 Intimitats : 2 (1992);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208740" title="Joan Ferrndiz i Castells" nonfiltered="1856" processed="1853" dbindex="86907">
Joan Ferrndiz i Castells (Barcelona 1919 - 1997) fou un pintor i escriptor catal, germ de l'actriu Paquita Ferrndiz.

Estudi a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i desprs va fer dibuixos animats. Collabor al film rase una vez (1948-1950) i escriv i illustr molts llibres per a infants com Mantingueu net el cor i Siguem-hi tots, per a les editorials Bagu, Chamartn i Bruguera. Des del 1952 ha estat reconegut internacionalment com a autor d'un tipus de nadala amb pastors o ngels estilitzats, riallers i bonhomiosos, que ha estat molt imitat. Dibuixos seus illustraren el catleg del Festival Pau Casals d'Acapulco el 1960, editat amb motiu de la primera audici mundial dEl Pessebre.

Endems, ha obtingut l'englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Lausana de 1976 i l'accssit a l'Englantina en els Jocs Florals de Barcelona de 1979. El 1991 va obtenir la Creu de Sant Jordi. Fou membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 Obres .
 La nena que va deixar de plorar ;
 Pl Ros i Poruquet. El valent Tonet.;
 Piu, Repiu i els ocells. Barcelona (1966);
 Nria la pastora (1966) ;
 El valent Tonet. Barcelona (1967);
 Peret escombriaire (1969);
 Anna la barquera (1969);
 Cuallarg i Mr. Cuc (1969);
 En Cau Coniller (1971);
 Minus i els ratolins (1971);
 Les obres de misericrdia (1971);
 Siguem-hi tots (1973);
 Mireia la pastora. Pius i els ocells (1973);
 Paqui-Derm i Trompa (1975);
 Jo sc un ocell. Un petit pas (1975);
 Mosa i Octavi. Mantingueu net el cor. (1975);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208741" title="Cork United F.C." nonfiltered="1857" processed="1854" dbindex="86908">
Cork United F.C. s el nom que van tenir dos clubs de futbol irlandesos de la ciutat de Cork. Ambds disputaren la lliga irlandesa de futbol, el primer als anys 40 i el segon als anys 80.

 Histria .
El primer Cork United nasqu l'any 1939 i jug a la lliga irlandesa fins el 1948. Fou el resultat de l'evoluci del Fordsons F.C., club fundat el 1912 i que canvi de nom diversos cops: Cork F.C. (1930), Cork City F.C. (1938), Cork United (1939) i Cork Athletic F.C. (1948). El club desaparegu el 1958. El club visqu la seva poca daurada a inicis dels 40, perode en el que guany 5 ttols de lliga.

El segon Cork United aparegu el 1979. Nasqu uns anys abans, el 1976, amb el nom d'Albert Rovers F.C., que canvi per Cork Albert F.C. el 1977. L'United disput tres temporades a la lliga irlandesa, abans de ser expulsat per problemes econmics el 1982.

Palmars.
Cork City

Munster Senior Cup: 1;
1939 ;

Cork United I

Lliga irlandesa de futbol: 5;
1941, 1942, 1943, 1945, 1946;
Copa irlandesa de futbol: 2;
1942, 1947;
League of Ireland Shield: 2 ;
1943, 1948;
Munster Senior Cup: 4;
1941, 1945, 1946, 1947;

Cork United II

Munster Senior Cup: 2;
1980, 1982;

Posicions finals a la lliga. 


Jugadors destacats.

Cork United I

 Frank O'Farrell;
 Tommy Moroney;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208871" title="Francesc Prat" nonfiltered="1858" processed="1855" dbindex="86909">

Francesc Prat i Figueres (1950), poeta catal.
Francesc Prat i Puig (1906-1997), arqueleg catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208898" title="Josep Maria Garrut i Rom" nonfiltered="1859" processed="1856" dbindex="86910">
Josep Maria Garrut i Rom (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) s un escriptor, historiador i pessebrista catal. Ha estat conservador del Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaud de Barcelona, membre fundador de l'Associaci Amics de Gaud, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica i fundador, l'any 1946 junt amb Agust Duran i Sanpere, de l'associaci Amics de Barcelona Histrica i Monumental. Ha publicat diversos treballs d'histria anecdtica de Barcelona i crtica d'art, i ha conreat tamb la pintura. s membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2005 va fer donaci de la seva collecci a l'Associaci de Pessebristes de Barcelona i el 2006 va ser nomenat fill adoptiu de Folgueroles.

 Obres .
 600 anys de plaa Nova (1955), Ed. Selecta;
 Barcelona, vint segles d'histria (1963), amb Frederic Udina ;
 Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974);
 L'Exposici Universal de Barcelona de 1888 (1976);
 Jacint Verdaguer, "prncep" dels poetes catalans (1977)  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="208981" title="Alceu (poeta)" nonfiltered="1860" processed="1857" dbindex="86911">
Alceu (Alcaeu, ) fou un poeta grec. Suides el fa natural de Mitilene, per no ha de ser confs amb el poeta lric Alceu de Mitilene, i probablement aix fou el que va passar a Suides.

Pertany a la vella comdia, o ms exactament a la transici entre la comdia vella i la mitjana. El 388 aC va escriure  que va presentar a concurs i va obtenir noms el cinqu lloc. Va deixar escrites deu comdies de les que es coneixen els segents ttols:
;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209099" title="Kentwood" nonfiltered="1861" processed="1858" dbindex="86912">

Kentwood s una ciutat rural a Tangipahoa Parish, Louisiana prop de la frontera de Mississippi. La poblaci era 2,205 al cens de 2000.

S'embotella aigua des de Kentwood i popularment es comercialitza a Nova Orleans sota l'etiqueta de Fonts Kentwood. Kentwood s tamb "La Capital de Lleteria del Sud." Kentwood solia tenir una desfilada de lleteria cada novembre on la gent venia productes i elements diversos. El festival no s'ha tingut durant uns quants anys a causa de raons desconegudes. Tanmateix, Kentwood s ms conegut com l'"hometown" del cantant pop Britney Spears i la germana Jamie Lynn Spears.

 Histria .

Fundat per Amos Kent el 1893.

 Geografia .

Segons l'Escriptori de Cens dels Estats Units, la ciutat t una rea total de 17.9 km (6.9 mi). 17.9 km (6.9 mi) d'aix s terra i un 0.14% s aigua.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209140" title="Speak & Spell" nonfiltered="1862" processed="1859" dbindex="86913">


Speak and Spell s el primer disc de Depeche Mode. Enregistrat durant l'any 1981, va aparixer al mes de novembre. 

s l'nic lbum del grup amb Vince Clarke com a membre, car poc desprs de la seva edici deix Depeche Mode per formar Yazoo. La majoria de les canons foren compostes per ell, incloent-hi els seus tres senzills promocionals; noms en els dos temes escrits per Martin Gore s'hi poden veure indicis de l'orientaci musical que seguiria posteriorment el grup. Pel que fa a la resta, les altres canons tenen ritmes ballables i melodies originals, un dels segells caracterstics de les composicions de Vince Clarke. 

Per tot aix, "Speak & Spell" no t massa relaci amb el material present a la resta de la discografia de Depeche Mode, que comenaria a prendre tonalitats ms obscures ja a partir del seu segent treball.

La primera edici europea de "Speak & Spell" en disc compacte inclou el disc sencer i li afegeix cinc temes extra, entre ells "Dreaming of me", les cares B dels senzills extrets de l'lbum i el "Schizo mix" del seu gran xit "Just can't get enough". En una reedici posterior s'hi afeg ms material extra, incloent-hi un documental que mostra les evolucions del grup durant el perode d'enregistrament del disc.

Temes.

LP Stumm 5 (versi europea).

 Cara A;

 New life - 3:43;
 I sometimes wish I was dead - 2:14;
 Puppets - 3:55;
 Boys say go! - 3:03;
 Nodisco - 4:11;
 What's your name? - 2:41;

 Cara B;

 Photographic - 4:44;
 Tora! Tora! Tora! - 4:34;
 Big muff - 4:20;
 Any second now (Voices) - 2:35;
 Just can't get enough - 3:40;

LP / CD (versi americana).

 New Life (Remix) - 3:56;
 Puppets - 3:57;
 Dreaming of Me - 3:42;
 Boys Say Go! - 3:04;
 Nodisco - 4:13;
 What's Your Name? - 2:41;
 Photographic - 4:58;
 Tora! Tora! Tora! - 4:24;
 Big Muff - 4:21;
 Any Second Now (Voices) - 2:33;
 Just Can't Get Enough (Schizo Mix) - 6:41;

CD Stumm 5 (versi europea).

 New life - 3:46;
 I sometimes wish I was dead - 2:18;
 Puppets - 3:58;
 Boys say go! - 3:07;
 Nodisco - 4:15;
 What's your name? - 2:45;
 Photographic - 4:44;
 Tora! Tora! Tora! - 4:37;
 Big muff - 4:25;
 Any second now (Voices) - 2:35;
 Just can't get enough - 3:44;
 Dreaming of me - 4:03;
 Ice machine - 4:05;
 Shout - 3:46;
 Any second now - 3:08;
 Just can't get enough (schizo mix) - 6:44;

Reedici de l'any 2006 (Mute: DM CD 1 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 5 (CD/SACD)).

El disc 1 s hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou el disc Speak & Spell en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 New Life - 3:46;
 I Sometimes Wish I Was Dead - 2:18;
 Puppets - 3:58;
 Boys Say Go! - 3:07;
 Nodisco - 4:15;
 What's Your Name? - 2:45;
 Photographic - 4:44;
 Tora! Tora! Tora! - 4:37;
 Big Muff - 4:24;
 Any Second Now (Voices) - 2:35;
 Just Can't Get Enough - 3:44;
 Dreaming of Me - 4:03;

Temes extra

En DTS 5.1, Dolby Digital 5.1, PCM Stereo:

 Ice Machine - 4:05;
 Shout - 3:46;
 Any Second Now - 3:08;
 Just Can't Get Enough (Schizo mix) - 6:44;

Material addicional

Depeche Mode 80-81 (Do we really have to give up our day jobs?) (Vdeo, 28 minuts).

Singles.

 Dreaming of me / Ice machine (20 de febrer de 1981).
 New life / Shout (13 de juny de 1981).
 Just can't get enough / Any second now (7 de setembre de 1981).

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Vince Clarke, Martin Gore, Andrew Fletcher.
 Enregistrat als estudis Blackwing, Londres.
 Totes les canons escrites per Vince Clarke, menys "Tora! Tora! Tora!" i "Big muff", escrites per Martin Gore.
 Temes cantats per David Gahan, menys "Any second now (Voices)" (veu: Martin Gore) i "Big muff" i "Any second now" (instrumentals).
 Produt per Depeche Mode i Daniel Miller.
 Enginyers de so: Eric Radcliffe, John Fryer.
 Disseny: T&CP Assoc.
 Fotografia: Brian Griffin.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "Do we really have to give up our day jobs?";



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209171" title="Josep Maria Gasol i Almendros" nonfiltered="1863" processed="1860" dbindex="86914">
Josep Maria Gasol i Almendros (Manresa, Bages 1924) s un sacerdot, historiador i arxiver catal. Curs estudis al seminari de Vic i el 1953 es gradu a l'institut arqueolgic de Roma. El 1960 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, arxiver de l'Arxiu Histric de Manresa i cronista oficial de la ciutat. s autor de diverses obres, guies i articles histrics i arqueolgics de carcter preferentment manres. Ha fet conferncies per als Amics de l'Art Romnic del Bages i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Manresa, panorama d'una ciutat;
 La histria de Manresa explicada als infants (1970);
 La Seu de Manresa. Monografia histrica i guia descriptiva (1975) ;
 Tradici vincola del Bages (1987);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209357" title="Esplugu" nonfiltered="1864" processed="1861" dbindex="86915">

Natural d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).
Natural de l'Espluga de Francol (Conca de Barber).
Vegeu tamb.
Espluguenc, natural de l'Espluga Calba (Garrigues).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209397" title="Santjoanenc" nonfiltered="1865" processed="1862" dbindex="86916">


 Gentilici de:;
 Sant Joan Desp;
 Sant Joan les Fonts;
 Relatiu a les Festes de Sant Joan;
 Esport:
 Club Poliesportiu Santjoanenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209446" title="Pante de Roma" nonfiltered="1866" processed="1863" dbindex="86917">


El Pante (en itali Pantheon) s un dels edificis de l'antiga Roma ms ben conservats, construt originriament com a temple dedicat a tots els dus (aix s el que vol dir el nom grec        , Pntheon), o ms aviat a les set divinitats planetries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Jpiter, Mercuri i Mart). En textos ms moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l'anomenen popularment la Ritonna (la Rotonda), i d'aqu prov el nom de la plaa on s'aixeca. 

L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el poltic i general rom Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Ms tard, va patir un parell d'incendis fins que Adri el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys 118 i 128. 

La faana est formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cpula s un prodigi arquitectnic. Noms hi existeix una entrada de llum, l'cul situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos.

L'edifici fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980.

Disseny anglic i no hum. (Miquel ngel);

El ms bell record de l'antiguitat romana s, sense cap dubte, el Pante. Aquest temple ha patit tan poc, que sembla estar igual que en l'poca dels romans. (Stendhal);

 El Pante d'Agripa .

M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIUM.FECIT;
Marc Agripa, fill de Luci, cnsol per tercera vegada, (el) va construir;

Aquesta s la inscripci que pot llegir-se en el fris del prtic d'entrada. Atribueix la construcci de l'edifici a Marc Vipsani Agripa, amic i gendre de l'emperador August. L'any del tercer consolat d'Agripa fou el 27 aC. A ms, Di Cassi l'enquadra a les obres realitzades per Agripa a la zona de Roma coneguda com el Camp de Mart l'any 25 aC.

Durant segles es va pensar que aquesta inscripci feia referncia a l'edifici actual. Aix no obstant, desprs de les investigacions  efectuades per Georges Chedanne al segle XIX, es va saber que en realitat el temple d'Agripa havia estat destrut, i que el que existeix ara s una reconstrucci realitzada en temps d'Adri.

Les restes descobertes a finals del segle XIX ens permeten saber que el temple original tenia semblana amb l'actual. El que avui s un prtic d'entrada va ser originriament la faana d'un temple perpter. L'entrada s'efectuava pel costat oposat, cap al sud, ja que a la rotonda actual hi havia una plaa circular porticada. A l'altre costat d'aquesta plaa es trobava la baslica de Nept.


El primer temple era rectangular, amb la cella disposada transversalment, igual que en el temple de la Concrdia del Frum, o en el petit temple de Viovis al tossal del Capitoli. Estava construt amb blocs de travert i folrat de marbre. Tamb se sap que els capitells eren de bronze i que la decoraci incloa caritides i esttues frontals. A l'interior del pronaos hi havia sengles esttues d'August i Agripa.

Per Di Cassi sabem que la denominaci de Pante no era l'oficial de l'edifici, i que la intenci d'Agripa era la de crear un culte dinstic, probablement dedicat als protectors de la gens Jlia: Mart, Venus i el Divus Iulius, s a dir, Juli Csar divinitzat.

L'edifici va patir danys per un incendi l'any 80, dels quals va ser reparat per Domici, tot i que va patir una nova destrucci en temps de Traj, l'any 110.

 El Pante d'Adri .
En els temps d'Adri l'edifici va ser completament reconstrut. El seu nom no apareix a les inscripcions a causa que aquest emperador no volia que el seu nom figurara a les obres dutes a terme sota el seu mandat, ben al contrari que el seu predecessor Traj.

Les marques de fbrica trobades a les rajoles corresponen als anys 123 125, la qual cosa permet suposar que el temple va ser inaugurat per l'emperador durant la seua estada a la capital entre el 125 i el 128. Tot i que no se sap amb certesa qui en va ser l'arquitecte, el projecte se sol atribuir a Apollodor de Damasc.

Es va canviar l'orientaci respecte del Pante precedent, ja que es va collocar la faana principal cap al nord. L'edifici va quedar compost per una columnata a manera de pronaos, una mplia cella redona i una estructura prismtica intermdia. El gran pronaos i l'estructura d'uni amb la cella van ocupar completament l'espai del temple anterior, mentre que la rotonda va ser construda sobre l'espai de la plaa augstia que separava el Pante de la baslica de Nept. Davant del temple es va edificar una plaa porticada en tres dels seus costats i pavimentada amb lloses de travert.

 Caracterstiques .
La inserci d'una mplia sala redona adossada al prtic d'un temple clssic s una innovaci en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una volta s'havia utilitzat a la mateixa poca en les grans sales termals, per era una novetat usar-lo en un temple. L'efecte de sorpresa en creuar el llindar de la porta devia ser notable.


La construcci d'una cpula semiesfrica sobre una estructura circular era un tret tpic de l'arquitectura de l'poca. S'observa en la Villa Adriana a Tvoli, a les termes d'Agripa i les de Caracalla i, en general, a les sales dels primers temps de l'Imperi. Les petxines no es generalitzarien fins a una poca ms tardana, en temps de Diocleci.

L'espai intern de la rotonda est constitut per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre t una altura igual al radi, i l'altura total s igual al dimetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. El dimetre de la cpula s de 43,44 m, la qual cosa la converteix en la major cpula de fbrica de la histria. La cpula de la baslica de Sant Pere va ser construda un poc ms petita per respecte a aquesta.

 Simbolisme .
Vaig voler que aquest santuari de tots els dus representara el globus terrestre i l'esfera celeste, un globus dins del qual es tanca la llavor del foc etern, tot contingut en la Cova esfrica. (Marguerite Yourcenar);

El Pante va ser inicialment un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.

D'altra banda, la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representaci de la concepci cosmognica d'Aristtil. D'una banda, el mn infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El mn supralunar, l'esfera celeste, s la volta, en la qual l'cul central fa de Sol. L'edifici estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, per sobretot amb l'emperador, que era proclamat un du als ulls del poble,

 El pronaos .

El pronaos octstil, amb vuit columnes a la faana i quatre als laterals, t unes dimensions de 34,20 x 15,62 m, i es troba 1,32 m sobre el nivell de la plaa, de manera que s'hi accedeix pujant cinc esglaons. L'altura total de l'ordre s de 14,15 m, i els fustos tenen un dimetre d'1,48 m a la base.

El fris cont la inscripci d'Agripa en lletres de bronze. A l'arquitrau es va gravar posteriorment una segona inscripci relativa a la restauraci realitzada en temps de Septimi Sever. El front havia d'estar decorat amb esttues de bronze, subjectades amb perns, i avui perdudes. Per la posici dels orificis s'especula que va poder ser la figura d'una guila amb les ales desplegades.

A l'interior, dues files de quatre columnes divideixen l'espai en tres naus, amb la central i ms mplia que condueix a la gran porta d'accs a la cella, mentre que les dues laterals acaben en dos amplis nnxols que havien d'albergar esttues de Csar August i de Marc Vipsani Agripa, traslladades des de l'antic edifici.

El fust de les columnes era de granit gris (a la faana) o roig, provinents de les pedreres d'Egipte. Tamb els prtics que rodejaven la plaa eren de granit roig, encara que de menor dimensi. Els capitells corintis, les bases i els elements d'enlla sn de marbre pentlic, provinent de Grcia. L'ltima columna del lateral oriental, perduda en el segle XV, va ser substituda per una altra de granit gris en temps d'Alexandre VII. La columna de l'extrem oriental de la faana va ser igualment substituda amb un fust de granit roig sota el pontificat d'Urb VIII. D'aquesta manera es va modificar l'alternana de colors original.

La coberta a dues aiges est suportada per cintres de fusta, recolzades sobre una estructura de mur que es recolza per mitj d'arcs a les columnes. La coberta original estava formada per cintres de bronze, amb perfils en forma d'U, segons les va descriure Andrea Palladio. Van ser espoliades pel papa Urb VII, que les va fer fondre per a fabricar cent canons per al castell de Sant'Angelo. El paviment s de peces de marbre de color, collocades formant cercles i quadrats.

 El cos intermedi .

El cos intermedi que connecta el pronaos amb la cella est construt en opera latericia i consta de dos grans pilars adossats a la cella. Els pilars flanquegen el pas d'accs a la rotonda, que s la prolongaci de la nau central del pronaos. D'altra banda, entre els pilars i la cella queda un espai residual en qu s'ubiquen dues escales d'accs a la part superior de la cpula.

A l'exterior, l'estructura t la mateixa altura del cilindre de la rotonda, i havia de tenir un revestiment d'estuc i morter avui desaparegut. Sobre aquest cos hi ha un segon front de rajola, d'una altura major que la del prtic d'entrada, i que es preveia que es veis noms des de gran distncia. Les lnies de cornisa, que recorren l'exterior de la rotonda marcant els pisos, continuen en aquest cos sense soluci de continutat.

La diferncia de nivell entre els dos frontons ha fet suposar que estava previst un pronaos de majors dimensions, amb columnes de 50 peus d'alt (14,80 m), ms grans fins i tot que les de l'accs nord del frum de Traj. El projecte va haver de ser modificat, en no poder-se subministrar columnes de tan grans dimensions.

 L'interior de la rotonda .

Al nivell inferior s'obrin vuit mplies exedres, de planta trapezial i semicircular alternativament. Els nnxols estan emmarcats per un ordre de pilastres i de columnes, amb un entaulament corregut en tot el permetre, excepte en l'exedra de l'eix principal. En aquestes, cobertes mitjanant voltes, l'entaulament s'interromp ja que les columnes intermdies no sn necessries. Entre les exedres, als fragments de mur intermedis, apareixen edicles amb peralts triangulars i circulars alternats.


En un segon nivell, des de l'entaulament fins a la imposta de la volta, hi ha una fila de finestres. Aquestes finestres, que obrin a una galeria superior, coincideixen en vertical amb els nnxols i els edicles. La decoraci romana original va ser substituda en el segle XVIII per la que s'hi pot veure actualment, realitzada probablement entre els anys 1747-1752. El sector sud-occidental ha patit diverses restauracions, no del tot apropiades, que n'han alterat l'aspecte inicial.

El paviment de la rotonda s lleugerament convex, amb la part central 30 cm ms alta que el permetre, perqu la pluja que entre per l'cul flusca cap al canal situat en tot el permetre. El revestiment s de taulells, amb un disseny de quadrats en els quals s'inscriuen alternativament quadrats i cercles ms petits.

 La cpula .


La cpula est decorada a l'interior amb cinc files de caselles de dimensions cada vegada menors, i al centre presenta un cul de 8,9 m de dimetre. L'cul estava rodejat per una cornisa de bronze fixada a la cpula en l'ltima fila de cassetons. Els buits a la fbrica suggereixen que tant les caselles com l'espai intermedi estaven folrats de bronze.

A l'exterior, la cpula arranca d'una sobreelevaci del mur, a 8,40 m per damunt de l'arrancada interior de la volta. Es troba articulada per mitj de set anells superposats, l'inferior dels quals conserva encara el revestiment de marbre. La resta es trobava cobert per planxes de bronze daurat, avui perdut a excepci del permetre de l'cul, encara al seu lloc. Les planxes de bronze van ser arrancades l'any 663 per ordre de Constant II, emperador de Bizanci, i s'hi va collocar una coberta nova de plom l'any 735.

 La tcnica constructiva .


Les tcniques constructives romanes han perms a la cpula resistir dinou segles sense necessitat de reformes o]] reforos. Sn diversos els factors tcnics responsables que la cpula haja arribat fins als nostres dies en perfectes condicions.'T   jhggext en cursiva
La cpula es recolza sobre un gros anell murari d'opera latericia (formig amb parets de rajola), en la qual es van practicar obertures que es corresponen amb els tres nivells compositius. En part, aquestes obertures eren funcionals, ja que formaven les exedres, per sobretot eren estructurals, perqu formaven un esquelet intern d'arcs de descrrega. Aquests arcs, resistents i flexibles, formen una carcassa que s visible a la paret posterior ara que s'ha perdut el revestiment original. Auguste Choisy descriu detalladament aquest procs constructiu.

Pel que fa a la composici del formig rom, el ciment es mesclava en petites quantitats drenant d'aquesta manera l'aigua sobrant. En el formig modern, com ms aigua s'empra en el pastat, major s la porositat una vegada que l'aigua s'evapora, reduint-se la capacitat resistent. Aix s'aconseguia eliminar de manera parcial o total les bombolles d'aire que normalment es formen durant el forjat, amb qu es conferia al material una resistncia notable. El formig s'abocava en capes primes alternant-les amb filades horitzontals de pedra. En ser collocat en petites quantitats, es redueix la retracci del ciment, i per tant la possibilitat d'assentaments o clivellaments.

D'altra banda, es va cercar reduir el pes de la cpula per dos mitjans: alleugerint els materials (en lloc del travert emprat en la fonamentaci, a la cpula es va utilitzar pedra tosca) i reduint gradualment la grossria de la corfa del mur cap amunt (des de 5,90 m inicialment fins a 1,50 m). A ms, els nnxols, les galeries i les finestres practicades als murs, aix com els cassetons i l'cul de la volta, disposats entre els arcs principals, alleugereixen la construcci a les zones de farciment.

 Histria posterior .

Se sap d'una reparaci realitzada per Anton Pius. D'altra banda, una inscripci de menors dimensions  recorda una altra restauraci a crrec de Septimi Sever l'any 202.

L'edifici es va salvar de la destrucci al principi de l'edat mitjana, perqu ja l'any 608 l'emperador bizant Focas el va donar al papa Bonifaci IV, que el va transformar en esglsia cristiana (Santa Maria dels Mrtirs). s el primer cas d'un temple pag convertit al culte cristi. Per aquesta ra va ser l'nic edifici de l'Antiga Roma que va romandre intacte i en s ininterromput.

Al segle XV, el pante s enriquit amb frescs: el ms notable el de L'Anunciaci de Melozzo da Forl, collocat a la primera capella a la dreta de l'entrada. El 1435 es du a terme la demolici de les construccions medievals annexes. A partir del Renaixement el Pante s utilitzat com a seu de l'Acadmia dels Virtuosos de Roma i servir de sepulcre a grans artistes italians com Rafael o Vignola. Al segle XVII es van afegir als costats del front dos campanars, obra de Gian Lorenzo Bernini, batejats popularment com les orelles d'ase, i eliminats l'any 1893.

El rei Vctor Manuel II, el seu fill Humbert I i la seua esposa Margarida reposen en una de les capelles del Pante. Aquestes tombes sn mantingudes per voluntaris d'organitzacions monrquiques. Hi ha contnues polmiques sobre si haurien de traslladar-se les restes, a causa del comportament de la Casa de Savoia en el curs de les dues guerres mundials.

Tot i que les despeses de conservaci del Pante sn a crrec del Ministeri de Bns Culturals d'Itlia, continua sent una esglsia en qu se celebren misses i sobretot bodes. L'any 1980, el centre histric de Roma, incloent el Pante, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.



 Influncia posterior .


El Pante ha tingut una enorme transcendncia en l'arquitectura occidental. Durant el Renaixement, els artistes i arquitectes que van inspirar-se en l'antiguitat clssica no podien obviar un dels edificis ms bells i millor conservats de tot Roma. Brunelleschi va estudiar el Pante per a la construcci de la cpula del Duomo de Florncia, punt de partida de l'arquitectura renaixentista. Bramante i Miquel ngel el van recrear en obres com el templet de San Pietro in Montorio o la baslica de Sant Pere del Vatic.

Durant el neoclassicisme itali, Antonio Canova va projectar un temple a Possagno, la seua ciutat natal, basant-se en el disseny del Pante.

La seua influncia es deixa notar a Anglaterra i Amrica del Nord, sobretot grcies a Andrea Palladio, que va ser molt imitat fins al segle XIX. Moltes sales cviques, universitats i biblioteques reutilitzen la forma de cpula amb prtic: l'esglsia del cementeri monumental de Staglieno, l'esglsia de Sant Francesc de Paula a Npols, la villa Capra de Vicenza, la rotonda de Thomas Jefferson de la Universitat de Virgnia, la biblioteca de la Universitat de Columbia o la Biblioteca Estatal de Victria a Melbourne.

 Notes .


 Bibliografia .
 Montero Fernndez, Francisco Javier. El Panten: Imagen, tiempo y espacio. Proyecto y patrimonio. 2004, Sevilla: Universidad de Sevilla. Instituto Universitario de Ciencias de la Construccin. ISBN 84-472-0824-9;
 Choisy, Auguste. L'art de btir chez les Romains. 1873, Pars: Librarie Gnrale de l'Architecture et des Travaux Publics et Cie.
 Lanciani, Rodolfo. Rovine e scavi di Roma antica. 1897, Extracte en angls;
 Vighi, R. Il Pantheon. 1959;
 Fine Licht, K. The Rotunda in Rome. A study of Hadrian's Pantheon. 1968;

 Vegeu tamb .
Obres d'Agripa: Mausoleu d'August   Termes d'Agripa   Saepta Julia;
Altres cpules: Pante de Pars   Esglsia de Santa Sofia   Villa Capra   Baslica de Sant Pere del Vatic;
Altres monuments de Roma: Frums Imperials   Colosseu   Circ Mxim;
Tradicions arquitectniques: Arquitectura romana   Arquitectura grega clssica   Arquitectura etrusca   Tholos;

 Enllaos externs .
Imatges

WebCam del Pante;
Foto aria a Google Maps;
Imatges del Pante a Flickr;
El Pante en vdeo;
Passeig virtual pel Pante;

En castell
Informaci per a visitar el Pante d'Agripa Situaci, mapa, transport, horaris, etc.
El Pante dins artehistoria.com;
Anlisi del Pante dins arqweb;

En angls
The Pantheon Project dins Karman Center;
El Pante en el diccionari de l'Antiga Roma de la Universitat de Chicago;
El Pante dins Great Buildings Online;
El formig rom;
El Pante dins monolithic.com;
Conferncia sobre el Pante i el seu simbolisme a crrec de Peter Wilkins;
Anlisi de la geometria de la cpula;

En itali
El Pante dins Academia Italica;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209541" title="Institut Francs de Barcelona" nonfiltered="1867" processed="1864" dbindex="86918">
Institut Francs de Barcelona (IFB) s un instituci educativa fundada a Barcelona el 1919 per Ernest Merime, deg de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Franaise  Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francs Carrer Sepulveda, fundades el 1898. Es va posar en marxa el 1921. El 1924 va posar en marxa cursos de secundria i organitz conferncies d'intellectuals francesos com Paul Valry. 

Fou clausurat durant la guerra civil espanyola. El 1939 en fou nomenat director Pierre Deffontaines (qui ocup el crrec fins el 1964), qui tot i ser amic personal de Henri Philippe Ptain es va posar de part de la Frana Lliure el 1943. Des del 1945 els efectius de l'Institut es multiplicaren i va comptar amb una gran biblioteca, el Cercle Maillol i diversos cercles i activitats de difusi de la cultura francesa (literatura, cinema, esport). Aix va fer que fos un referent cultural per als intellectuals catalans de la posguerra fins a comenaments del 1970. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi 

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Francs de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209755" title="Sincretisme" nonfiltered="1868" processed="1865" dbindex="86919">
El sincretisme s la visi del mn o la cultura basada en la fusi d'elements provinents de l'adopaci d'elements d'altres cultures; s el mestissatge aplicat a la concepci filosfica. Aix, es parla d'ideologies o religions sincrtiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. 

La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincrtics perqu cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o est influt per la filosofia grega. Per normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusi, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una sntesi de dos autors precedents enfrontats.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209760" title="Jerahmeel" nonfiltered="1869" processed="1866" dbindex="86920">
Segons l'Antic Testament, Jerahmeel pertanyia a la tribu de Jud. Era el fill primognit d'Hesron, nt de Peres i besnt del patriarca Jud.

Jerahmeel va nixer durant el perode a Egipte dels fills d'Israel. Al Llibre de les Crniques de la Bblia es citen els seus descendents. Jerahmeel es va casar dues vegades:

1) De la primera esposa van nixer:
Ram, el primognit. Fou pare de:
Maas;
Jamn;
quer;
Bun;
Oren;
ssem;
Ahi;

2) La segona esposa de Jerahmeel fou Atar, amb qui tingu un fill:
Onam, pare de:
Xammai, pare de:
Abixur, qui es cas amb Abihail i engendr:
Ahban;
Molid;
Jad, pare de:
Jter, va morir sense fills;
Jonatan, que tindria dos nens:
Plet;
Zaz ;
Nadab, que fou pare de:
Sled, que va morir sense fills;
Apaim, que va tenir un fill:
Ix, pare de:
Xeixan, pare de:
Ahlai, la filla que van casar amb un esclau egipci de Xeixan anomenat Jarh, ja que el pare de la noia no tenia fills barons i volia que els seus descendents fossin el ms purs possibles. Ahlai va engendr un nen:
Atai, pare de:
Natan, pare de:
Zabad, pare de:
Eflal, pare de:
Obed, pare de:
Jeh, pare de:
Azari, pare de:
Heles, pare de:
Elass, pare de: ;
Sismai, pare de:
Xallum, pare de:
Jecami, que fou pare de:
Elixam;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209793" title="Carles Pons" nonfiltered="1870" processed="1867" dbindex="86921">

Carles Pons (Figueres, 1982) s dibuixant i illustrador, conegut principalment per la seva participaci en la revista satrica El Jueves. La seva srie Sauna Paradise ha marcat un abans i un desprs dins d'aquesta publicaci, car suposa el primer cmic de temtica gai en els seus 30 anys d histria

Altres treballs.
A ms del cmic i la illustraci, tamb s'ha dedicat a la rdio per al Rony Produccions (productora de la qual n's cofundador), a la realitzaci de videoclips (Un, deux, trois d'Electronikboy) i a altres projectes artstics (Transart5).

Enllaos externs.
 Plana personal;
 El Rony Produccions;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209884" title="Aplec del Caragol de Lleida" nonfiltered="1871" processed="1868" dbindex="86922">



Amb la creaci de la primera colla de l'Aplec: l'Ordre del Cargol. La colla de l'Ordre del Caragol va ser la colla mare de l'Aplec. L'Ordre del Cargol havia reunit un grup de 18 colles per passar el dia vora el riu Segre. Aix van demanar la collaboraci i l'autoritzaci a l'Ajuntament de Lleida per fer un Aplec al xoperal del riu al barri de Cappont. L'any 1980, amb prop de 12 colles naixia un aplec, incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida. Durant un cap de setmana del mes de maig, la ribera del riu Segre i els Camps Elisis es converteixen en l'escenari de l'Aplec del Caragol. Un centenar de colles, el caragol i la msica sn els principals protagonistes d'aquesta festa. Uns 300 collistes van participar en la primera festa de l'Aplec i prop de 4.000 visitants van assistir a la primera manifestaci gastronmica de Lleida.

 1981. L'1 d'abril de 1981, l'Ordre del Cargol enviava la primera circular a les colles on s'hi informava dels principals acords aprovats en la darrera reuni de representants de colles i de la inscripci de 34 colles i d'uns 2.300 participants al segent Aplec del Caragol. Aquest segon Aplec del Caragol, celebrat el dia 10 de maig de 1981.

 1982. La tercera edici de l'Aplec del Caragol. L'edici d'aquell any va congregar 70 colles, uns 5.100 collistes i uns 26.000 visitants i es calcula que es van consumir uns 4.000 litres (?) de caragols. ;

 1983. La celebraci del 4t Aplec del Caragol, en aquesta edici de l'Aplec es va gravar un disc amb canons populars de Lleida, entre les quals es va incloure una dedicada al caragol.L'Aplec de 1983 va tenir 93 colles, 20 xarangues, 6.800 collistes i uns 34.000 visitants. ;

 1984. El 5 Aplec va estar ple de novetats: va ampliar-se la seva durada a dos dies, es va organitzar un concurs de cartells de l'Aplec i, per primer cop, la rua va tenir un nic lloc de concentraci, el carrer Doctor Fleming.

 1985. L'Aplec va incrementar el nombre de colles fins a arribar a les 118, i va comptar amb 30 xarangues, 9.800 collistes i 46.000 visitants. ;

 L'any 1986 s'hi van inscriure 120 colles amb 10.900 collistes, 36 xarangues i 52.000 visitants. Un any ms l'xit de l'Aplec continu creixent.Per primer cop, l'Aplec del Caragol s'inclou dins del programa de la Festa Major de Lleida.

 1987. A l'Aplec del 87 s'hi van comptabilitzar 120 colles, 40 xarangues, 11.800 collistes i 61.000 visitants.

 1988. Una setmana abans de la celebraci de l'Aplec, el 8 de maig de 1988, Lleida va entrar al Llibre de rcords Guiness en aconseguir un rcord mundial: la realitzaci de la llauna de caragols ms gran del mn. ;
L'Aplec del 88, que va patir uns reestructuraci de parcelles de darrera hora a causa de les pluges del mes de maig que van fer crixer el riu, va comptar amb 120 colles, 42 xarangues, 12.200 collistes i uns 66.000 visitants. 
 
 1989. El 10 Aplec del Caragol va enregistrar el rcord de colles inscrites -125- encara que sols van assistir-hi 110 colles, uns 14.000 collistes i uns 75.000 visitants.  ;
 
 1990. L'Aplec del Caragol del 90 va presentar com a novetat l'edici del disc de l'Aplec del Caragol amb 9 canons populars de Lleida amb lletra i msica dels germans ngel i Joan Martnez i amb la collaboraci de Manuel Peralta, Eduardo Quijada i la Fecoll (Federaci de Colles de l'Aplec). L'Aplec t per primer cop una durada de tres dies i, malgrat que el nombre de colles disminueix a 108, el de collistes es mant en 12.000 i es contracten 47 xarangues, el nmero ms alt de la histria de l'Aplec.  ;

 1991. Aquesta edici va reunir 109 colles, uns 12.000 collistes i uns 150.000 visitants. ;
 
 1992. El 13 Aplec del Caragol es va celebrar per ltim cop al xoperal de Cappont i va enregistrar la inscripci de 109 colles, 12.000 collistes, 44 xarangues i 170.000 visitants. ;

 1993. El trasllat de la ubicaci de l'Aplec del Caragol del xoperal de Cappon als Camps Elisis de Lleida, va ser la principal novetat de l'Aplec de 1993.Hi van assitir 98 colles, uns 12.000 collistes, 38 xarangues i uns 180.000 visitants. ;
 
 L'any 1994 es va constituir la primera junta democrtica de l'Aplec. ;
 
 El 1995 la Federaci de Colles va comptabilitzar 101 colles, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 193.000 visitants.

 1996;
El nombre de colles inscrites va ser de 102, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 200.000 visitants.

 L'aplec de l'any 1997 va estar protagonitzat per la celebraci de la primera Setmana Cultural. La celebraci del primer Caragol Rock (Terrovision, Los Sencillos i Cafe Soul) ;
 
 L'aplec de 1998, ser un any recordat per tots els collistes i lleidatans com la primera edici sense en Manolo Calpe i en Manel Peralta. ;
 
 1999 fou el vint aniversari de l'aplec va estar un any de celebracions contnues.  ;
 
 2000. El darrer Aplec del segle fou una manifestaci inequvoca de la gran projecci de la festa arreu de l'Estat. ;

 2002. L'any 2002, els collistes de l'Aplec reben amb entusiasme la declaraci de Festa Nacional d'Inters Tradicional, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement recolza un fet que ja s indiscutible: l'Aplec del Caragol s la gran festa gastronmica de Catalunya.

 2003. L'aplec, en portes del XXV Aniversari, assoleix una de les edicions ms populars de la festa. Ms de 250.000 visitants s'apropen al recinte per compartir l'esdeveniment amb els 12.000 collistes. ;
 
 2004. L'any de l'aniversari dels vint-i-cinc anys.

 2005-2007. El centenar de colles aplegar 12.000 penyistes que, al voltant de les llaunes de caragols, gaudiran de tres dies de festa i d un acurat programa d activitats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209895" title="Potabilitzaci" nonfiltered="1872" processed="1869" dbindex="86923">



La potabilitzaci s el conjunt de processos que transformen les aiges naturals en aptes per al consum, s a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les concentracions dels seus components perqu no suposen un factor de risc per a la salut humana i no tinguin caracterstiques organolptiques repulsives.

El tractament de potabilitzaci inclou dos tipus de processos:

Processos fsics.
Els processos fsics com la sedimentaci, la filtraci i la decantaci per eliminar la matria orgnica i les partcules responsables de la terbolesa i el color fosc de l'aigua sense tractar.

Processos qumics.
Els processos qumics que tenen com a finalitat eliminar una altra srie d'elements de l'aigua. Per a aix, s'utilitzen sals minerals que precipiten quan es combinen amb aquests elements. Posteriorment, s'eliminen aquests precipitats.
En una fase posterior, s'eliminen els microorganismes patgens afegint-hi clor o sometent l'aigua a oz o a radiacions ultraviolades. La cloraci s barata i efica, per deixa en l'aigua un sabor especial de clor. Els altres tractaments sn encara ms eficaos per tamb ms cars. Amb la cloraci s'eviten la majoria de les malalties que es transmeten per l'aigua, com el clera i les disenteries bacterianes.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="209903" title="Antoni Malaret i Amig" nonfiltered="1873" processed="1870" dbindex="86924">
Antoni Malaret i Amig (Sant Just Desvern, 1917 - 2001) fou un poltic catal. Estudi a l'escola catalana de l'Ateneu Santjustenc i de ben jove ingress com a funcionari a l'Ajuntament, on era alcalde Daniel Cardona i Civit. El 1937 lluit en la guerra civil espanyola a les files de l'exrcit republic i ascendit a sergent per mrits de guerra per la seva participaci en les operacions militars que culminaren amb l'ocupaci de la ciutat de Terol. El 1939 fou detingut, empresonat i sotms a consell sumarssim de guerra del qual en surt exculpat, per va perdre l'ocupaci municipal. Mobilitzada la quinta de 1938, fa el servei militar a Orense i en ser llicenciat reingressa a l'Ajuntament de Sant Just Desvern, on exerceix durant dos anys com a secretari habilitat. El 1952 inicia, amb el seu germ Rafael Malaret i Amig, un negoci de construcci i promoci immobiliria fins que cess per dificultats econmiques el 1982. 

Fou militant del Front Nacional de Catalunya des del 1940, i en form part de la direcci fins a la seva dissoluci el 1990. Fou present en la constituci de l'Assemblea de Catalunya, el 1971, forma part del Comit local del Congrs de Cultura Catalana i de la Comissi de Forces Poltiques de Sant Just Desvern. El 20 d'abril de 1979 fou elegit alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern en les primeres eleccions municipals de la transici com a cap de llista de la coalici del Front Nacional de Catalunya(FNC) amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Dimit el 1982 i posteriorment ha estat regidor independent de la candidatura de Convergncia i Uni (CiU) fins a l'any 1991. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre Antoni Malaret;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210044" title="Andreea Balan" nonfiltered="1874" processed="1871" dbindex="86925">

Andreea Balan s una cantant romanesa (23 de juny de 1984).

 Biografia .

Noms li van fer faltar 11 anys per triomfar a TVR (Televisi de Romania).

Al 1998, Andreea Balan, va obtenir el trofeu "Mica Printesa" en el festival internacional "Micul Print". Tamb aquest any va participar a la Gala d'Eurovisi, per no representant Romania. El representant romans aquell any fou Malina Olinescu.

A la primavera del 1999 va llenar al mercat el seu primer lbum "La intalnire". Al agost d'aquest any rep el trofeu de Mamaia amb la can "Libera la mare". Desprs va llenar el ser segon lbum "Noapte de vis" i al novembre va treure el videoclip d'aquest lbum.

A la primavera del 2000 va treure el seu tercer lbum  "Prima iubire" i al abril va treure el videoclip "Lasa-ma papa la mare" del lbum. A la tardor torna a llenar el seu quart disc: "Am sa-mi fac de cap" i al novembre treu el seu videoclip.

Al 2001 obt el trofeu "Otto Bravo". al febrer treu al mercat el videoclip "Flori de tei" del lbum "Am sa-mi fac de cap". I a la primavera posa al mercat en cinqu disc: "Best of Andre". I a l'abril treu el videoclip "Suna-ma" del lbum "Am sa-mi fac de cap". A la tardor treu el sis lbum titulat "O noapte si o zi" i al octubre treu el videoclip d'aquest CD.

Al 2002 li premien 4 disc de plat amb 1.500.000 exemplars venuts. I treu el videoclip "Te joci cu mine". I al juny llana a la venda l'lbum "Te joci cu mine". Al novembre treu l'lbum "Libera din nou" amb el seu videoclip. 

Al 2003 treu una edici limitada del single"Plang de dor". I al juny treu el videoclip "Nopti de vara" de l'album "Libera din nou". I desprs queda n1 al festival de Mamaiaamb la can "Nopti de vara"

Al gener del 2004 treu el videoclip "Aparente" del lbum "Asa sunt eu", i desprs al juny treu l'album "Asa sunt eu". Al juny treu el videoclip "Oops eroare!" de l'lbum "Asa sunt eu"

Al febrer del 2005 treu el videoclip "Evadez" de l'lbum "Asa sunt eu". I li donaren el primer premi  dels premis MTV. Al juliol tragu el videoclip "Invidia" de l'lbum "Asa sunt eu". Al novembre va treure al mercat el videoclip "O straina"  de l'lbum "Asa sunt eu".

L'octubre del 2006 llen al mercat el videoclip "Nu stiu sa fiu numai pentru tine" de l'lbum "AndreeaB" i aix al novembre tragu l'lbum "AndreeaB"

 Discografia .

 Ametiti de fum (1994);
 La intalnire (1999);
 Noapte de vis (1999);
 Prima iubire (2000);
 Am sa-mi fac de cap (2000);
 Best of Andre (2001);
 O noapte si o zi (2001);
 Te joci cu mine (2002);
 Libera din nou (2002);
 Plang de dor (2003);
 Asa sunt eu (2004);
 AndreeaB (2006);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210092" title="Piteu" nonfiltered="1875" processed="1872" dbindex="86926">

Piteu de Trez;
Sant Lloren de Morunys;
Fileu (arquitecte);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210408" title="Aigera" nonfiltered="1876" processed="1873" dbindex="86927">

 Aigera, pica per a rentar els plats. Vegeu pica (arquitectura);
 Gentilici de les habitants d'Aiges, municipi de la comarca de l'Alacant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210584" title="Morellana" nonfiltered="1877" processed="1874" dbindex="86928">
La morellana s una preperaci gastronmica tpic de Morella i la comarca dels Ports.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210612" title="Teisme" nonfiltered="1878" processed="1875" dbindex="86929">
En la filosofia i la religi el  teisme (del grec theos, "du") s el pensament, doctrina o creena en l'existncia d'un du o dus. 

De manera especfica, s la creena en un sser suprem que ha creat i que sost l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, s la creena en un du personal, creador i provident. 

El teisme s un pensament eminentment teolgic, per pot ser tamb una opci filosfica o espiritual personal, sense el recolzament de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'existncia d'un du que ha creat l'univers i el transcendeix. 

Aquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'existncia de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'existncia o no d'un du o una mitologia de detats s desconeguda i, per tant, irrellevant. 

A diferncia dels deistes, que tamb afirmen l'existncia d'un du per noms en tant que sser creador, negant-ne la trascendncia, els teistes sostenen que du interv activament en els afers humans i que, a ms, hom pot reconixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipotncia, l'omniscincia, la immutabilitat i la impassibilitat). 

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210778" title="Florianpolis" nonfiltered="1879" processed="1876" dbindex="86930">

Florianpolis s la capital de l'estat brasiler de Santa Catarina, nomenada aix en homenatge al president Floriano Peixoto, en reemplao de la seva anterior denominaci "Nossa Senhora do Desterro" (Nostra Senyora del Bandejo).

La ciutat es troba a l'est de l'estat i s banyada pel Oce Atlntic. Gran part (97,23%) est situada en l'illa de Santa Catarina, on es troben gaireb 100 platges, moltes en estat verge i poc conegudes pels turistes. Existeixen a ms dues grans llacunes: Lagoa da Conceio (Llacuna d'aigua salada) i Lagoa do Peri (Llacuna d'aigua dola).



Fundada en 3 de mar de 1726, per colons dels Aores, actualment s un centre de comer, serveis i turisme.



 Geografia .

Florianpolis s una de les tres illes-capitals del Brasil (les altres sn Vitria i So Lus). L'rea del municipi, comprenent la part continental i l'illa, comprn 436,5 km. Formen part del municipi de Florianpolis els segents districtes: Sede, Barra da Lagoa, Cachoeira do Bom Jesus, Campeche, Canasvieiras, Ingleses do Rio Vermelho, Lagoa da Conceio, Pntano do Sul, Ratones, Ribeiro da Ilha, Santo Antnio de Lisboa i So Joo do Rio Vermelho.

 Relleu .

L'illa de Santa Catarina posseeix una forma allargada i estreta, amb largura mitja de 54 km i amplria mesurava de 18 km. Amb litoral bastant retallat, posseeix diverses enseadas, puntes, illes, badies i llacunes. L'illa est situada de forma parallela al continent, separades per un estret canal.

El seu relleu s format per crestas montaosas i descontnuas, servint com divisor d'aiges de la illa. Les altituds varien entre 400 i 532 metres. El punt ms alt de la illa s el Morro do Ribeiro, amb 532 metres d'altitud.

Paralelamente a la muntanyes sorgeixen esparsas planes, en adrea vas llegir i en la porci nord-oest de la illa. En la fa vas llegir de la illa, hi ha presncia de dunas formades per l'acci del vent.

La mesoregi va ser denominada de "Gran Florianpolis" pel govern de l'estat. El que s molt contestat per gegrafos una vegada que el terme 'gran' geogrficamente noms pot ser denominat per a regions metropolitanes.

 Clima .

Florianpolis presenta les caracterstiques climtiques inerentes al litoral sud-brasiler. Les estacionis de l'any sn b caracteritzades, estiu i hivern b definits, sent el tardor i primavera de caracterstiques semblants.La mitjana de les mximes del mes ms calent varia de 26C a 31C i la mitjana de les mnimes del mes ms fred, de 7,5C a 12C. La temperatura mitja anual est entorn de 24C. La temperatura ms baixa registrada en la ciutat va ser de -2C en 1975 i la mxima va ser de 39C. Gelades no sn freqents, per ocorren espordicamente en l'hivern. A causa de la proximitat del mar, la umidade relativa de l'aire s del 80% en mitjana. La precipitaci s bastant significativa i ben distribuda durant l'any. La precipitaci normal anual per al perode de 1911-1984 va ser de 1521 mm. No existeix una estaci seca, sent l'estiu generalment l'estaci que presenta el major ndex pluviomtrico (Hermann et alii, 1986). Elevades precipitacions ocorren de gener a mar, amb mitjana de 160 mm mensuals, sent que d'abril a desembre hi ha poca variaci, amb una mitjana entorn de 100 mm mensuals. Els valors ms baixos ocorren de juny a agost.

 Platges .



Es considerava que Florianpolis tenia 42 platges, sent est durant dcades un dels slogans del municipi. Per encomana del Institut de Planificaci Urbana de Florianpolis es va realitzar, per primera vegada, un aixecament complet sobre les platges de la capital catarinense. Van ser mapeadas ms de 100 platges. Com l'objectiu del treball era toponmico, per a complir llei municipal que determina la sinalizaci de totes les platges, van quedar de fora ms d'una desena que, de tan desconegudes, ni posseen denominaci. Actualment proves de balneabilidade comproven diversos punts imprprios per a banho, principalment en les platges situades al Nord de la Illa.

Les 100 platges catalogadas sn reconegudes com tals per la poblaci local, tenint, en alguns casos, ms d'un nom. Algunes encara sn poc conegudes dels turistes. En l'Illa de Santa Catarina existeix una gran llacuna: Llacuna da Conceio i una gran llacuna: Llacuna del Peri. Una altra porci de la ciutat est localitzada en el continent, on es troben barris importants com Estreito, Coqueiros, Bom Abrigo, Itaguau, Abrao, Capoeiras i Balnerio, entre altres.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="210905" title="Long" nonfiltered="1880" processed="1877" dbindex="86931">


Long, soldat rom que segons la tradici va clavar la llana a Jesucrist;
Emili Long, soldat rom que va matar a Dilli Vcula ;
Corneli Long, poeta en grec ;
Dions Cassi Long, filsof grec,
Pompeu Long, militar rom del segle I;
Cassi Long, famlia plebea romana;
Quint Cassi Long (trib militar), trib militar el 252 aC.
Quint Cassi Long (cnsol 164 aC) , cnsol el 164 aC ;
Luci  Cassi Long Ravilla, cnsol el 127 aC ;
Luci Cassi Long  (cnsol 107 aC), cnsol el 107 aC f;
Luci  Cassi Long  (trib 104 aC), trib de la plebs el 104 aC;
Gai  Cassi Long  (cnsol 96 aC), cnsol el 96 aC ;
Gai  Cassi Long  (cnsol 171 aC), cnsol el 171 ;
Gai  Cassi Long (cnsol 124  aC) , cnsol el 124 aC ;
Gai  Cassi Long  Var, cnsol el 73 aC;
Gai  Cassi Long (assass de Csar), autor de la conspiraci que va acabar amb l'assassinat de Csar el 44 aC;
Luci Cassi Long (trib 44 aC), trib de la plebs el 44 aC;
Luci Cassi Long (governador), govern suplent de Sria;
Quint Cassi Long (trib 49 aC), trib de la plebs 49 aC;
Quint Cassi Long (llegat), llegat a Hispnia el 48 aC ;
Luci Cassi Long (magistrat) magistrat rom abans del 63 aC;
Luci Cassi Long (cnsol any 30), cnsol l'any 30;
Gai Cassi Long (governador), jurista i governador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211065" title="Pedai" nonfiltered="1881" processed="1878" dbindex="86932">
Segons l'Antic Testament, Pedai fou el tercer fill del rei de Jud Jeconies, que fou deportat a Babilnia per Nabucodonosor II. 

El seu avi Joiaquim era rei de Jud amb el perms de Babilnia, que havia ocupat el regne. Un dia es va rebellar per fou aplastat per l'exrcit de Nabucodonosor II.

Aleshores, el tron fou ofert al prncep hereu Jeconies a canvi d'una promesa de no-sublevaci. Les tropes babilniques van saquejar Jerusalem poc desprs i es van produir enfrentaments entre els soldats i la poblaci que acabaren quan Nabucodonosor II va decidir deportar a Babilnia disset mil jueus: el rei Jeconies i tota la famlia reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis. Tan sols a la gent ms pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

D'aquesta manera, Pedai visqu amb la famlia reial de Jud a Babilnia en condicions pssimes durant els trenta-set anys que el seu pare Jeconies fou tancat al calabs.

Segons la Bblia el seu fill fou Xim. Hi ha confusi sobre la paternitat de Zorobabel, ja que el Llibre de les Crniques l'esmenta com a fill de Pedai mentre que en els Evangelis apareix com a fill del germ de Pedai, Salatiel.

Alguns estudiosos de la Bblia opinen que la confusi prov del fet que, tal i com era costum en l'antiguitat, un home es casava amb la viuda el seu germ. Aix, Pedai es casaria amb la vdua del seu germ Salatiel i adoptaria Zorobabel com a fill seu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211492" title="Alcmenes" nonfiltered="1882" processed="1879" dbindex="86933">

Alcmenes (Alcimenes, ) fou un poeta cmic atenenc, contemporani probablement d'squil. Una de les seves obres s titul  (Les dones nadadores). Les seves obres foren molt elogiades per Inic, un jove contemporani d'squil.

Un poeta trgic del mateix nom, nadiu de Megara, s esmentat a Suides.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211510" title="Asociacin de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A." nonfiltered="1883" processed="1880" dbindex="86934">
La Asociacin de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A. (AIADHESA), ms coneguda com a Gelats Alacant per la seua principal marca comercial, s una empresa del sector gelater que t seu social a Alacant. Va ser fundada en l'any 1972 com a resultat d'una fusi de petits artesans del gelat. Hui dia ocupa el primer lloc de posici en facturaci entre les empreses del sector amb capital 100% espanyol. s constituda per ms de 200 socis, i els seus productes es venen a ms de 22.000 punts a tot arreu d'Espanya i tamb per a l'exportaci. Les seues marques comercials sn Helados Alacant i Antiu Xixona Helados.

 Enllaos externs .

 http://www.heladosalacant.com Lloc web de l'empresa.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211539" title="Alfonso Giraldo Bergaz" nonfiltered="1884" processed="1881" dbindex="86935">
Alfonso Giraldo Bergaz, Mrcia, 23 de gener de 1744 - Madrid, 19 de novembre de 1812. Fou un escultor espanyol. 

Fill de l'escultor Manuel Bergaz, es va traslladar a Madrid amb la seva famlia molt jove, on es va estar formant amb l'escultor de cmera de Ferran VI, en aquell moment Felip de Castro. Va guanyar la medalla d'or l'any 1763 al concurs de segona classe d'escultura de l'Acadmia i al 1766 es presenta al concurs d'escultura de primera classe i guanya el segon premi. 

L'any 1744 se li concedeix el nomenament d'acadmic de mrit de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando, sent nomenat director de la mateixa l'any 1807. 

Amb ocasi de la coronaci de Carles IV al 1789 i per encrrec de l'arquitecte Juan Pedro Arnal, va decorar amb escultures i ornats diverses faanes de Madrid, com la Reial Casa de Correus, Reial Acadmia de les tres nobles Arts i la casa del Marqus de Astorga. 

Juntament amb l'escultor Juan Adn, va collaborar al 1791 per a la realitzaci del templet, que en principi havia de ser per al creuer de la catedral de Salamanca, per per raons econmiques no va arribar a collocar-se. Amb aquest mateix escultor (Juan Adn), va realitzar els ngels de marbre per al templet de l'altar major de la catedral de Jan. 

Va fer nombroses obres per a esglsies i ordes religioses, com el retaule major per a la parrquia de Renteria, les escultures de Sant Francesc de Sales i Santa Juana Francisca Frmyot para la faana de les Salesses Reials a Madrid, talla de San Francesc per Laguardia.

Per a la plaa major de Burgos va realitzar l'esttua de Carles III al 1783. 

La seva ltima obra l'any 1807 va ser la gran talla del Crist de l'Agonia que es troba a l'interior de l'esglsia de Sant Gins de Madrid.
Enllaos externs.
Rodrguez Rico, Carmen - Alfonso Giraldo Bergaz y su relacin con la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Biblioteca Virtual Miguel Cervantes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211541" title="Josep Torres" nonfiltered="1885" processed="1882" dbindex="86936">

Josep Torres i Clav (1906-1939), arquitecte i dissenyador catal.
Josep Torres Riera (1942), enginyer formenterer.
Josep Torres i Vilalta (1869-1937), locutor de rdio catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211559" title="Gali" nonfiltered="1886" processed="1883" dbindex="86937">

Un gali s una embarcaci a vela utilitzada des de mitjans del segle XVI. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acci del vent. Es una derivaci de la carraca combinada amb la velocitat de la caravella. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de crrega i van ser usats en travesses transatlntiques per protegir i transportar las riqueses d'Amrica. 

Un gali generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc mstils, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotaci de 800 tripulants. La relaci entre mnega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perqu, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posici. 

Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potncia de foc.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211560" title="Jos ngel Cilleruelo" nonfiltered="1887" processed="1884" dbindex="86938">
Jos ngel Cilleruelo (Barcelona, 1960) s poeta, narrador, traductor i crtic.

Obra.

Novella.
 El visir de Abisinia (2001);
 Trasto (2004);
 Domnica (2007)  ;

Llibres de relats.
 Ciudades y mentiras (1998);
 Cielo y sombras (2000) ;
 De los tranvas (2001) ;

Obra potica.
 El don impuro (1989);
 Maleza (1995);
 Salobre (1999);
 Formas dbiles (2004);

Estudis i antologies.
 Nrdica (1994, estudi sobre la poesia asturiana recent) ;
 Antologa de la Poesa Romntica Espaola (1997) ;
 Antologa de la Poesa Espaola Contempornea (2002) ;

Traduccions.
 Ha tradut a poetes portuguesos i brasilers com Eugnio de Andrade, Jorge de Sena, Joaquim Machado de Assis, Vincius de Moraes, Manuel de Freitas, etc.

Altres llibres.
 Barrio Alto (1997, llibre sobre Lisboa qu inclou textos narratius, assagstics i potics);

Premis literaris.
 Premi Ciudad de Crdoba-Ricardo Molina (1999);
 Premi Hermanos Argensola (2004);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211679" title="Alexandre de Laborde" nonfiltered="1888" processed="1885" dbindex="86939">

Alexandre Louis Joseph, marqus de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arqueleg i poltic francs, nascut a Pars el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.
Biografia.
Fou el quart fill del financer Jean-Joseph de Laborde (1724-1794), que mor al patbul, i de Rosalie de Nettine (1737-1820). Alexandre de Laborde va estudiar en Oratoriens al collegi de Juilly. Al moment de la Revoluci Francesa, va ser enviat pel seu pare a Viena, prop de l'emperador Josep II, a qui se li va demanar el trobar-li una ocupaci, i encara que molt malalt en aquella poca, va donar instruccions precises perqu fos adms a l'exrcit austrac. El 10 de desembre de 1789, a l'edat de disset anys, el jove va ser nomenat oficial al tercer regiment d'infanteria a Olomouc (Morvia). Nomenat capit al sis regiment dels genets de l'antiga cavalleria lleugera a l'octubre de 1791, va lluitar l'any segent contra els exrcits revolucionaris francesos, sobre les fronteres flamenques i luxemburgueses, destacant per la seva generositat pel que fa als seus compatriotes ferits o empresonats. En 1795, es va prendre un perms llarg per a retrobar-se amb la seva mare i la seva germana a Sussa, i desprs amb el seu germ a Anglaterra. Va tornar a l'exrcit austrac a les files dels hssars de Kinski, on va fer amistat amb Neipperg, abans de deixar el servei amb grau de cap d'esquadr. 

Desprs d'haver viatjat per Alemanya, Holanda i per Itlia, va aconseguir ser excls de la llista dels emigrats grcies a certificats de complacncia desprs de la pau del Tractat de Campo Formio, al 1797, i va poder tornar a Frana, on va entrar al Ministeri de Relacions Exteriors amb Talleyrand, que ho va prendre sota la seva protecci. A la mateixa poca, compartia amb Berthier els favors de la marquesa Visconti di Borgoratto. Era llavors un home "amable, divertit i original", dotat d'un encant especial, com diu la Senyora de Genlis.

Sota el Consulat i el Primer Imperi.
Amb un gran inters per les arts, Laborde va viatjar per Anglaterra, Holanda, Itlia i Espanya. Protegit per Luci Bonaparte , va treballar el 1800 a l'ambaixada de Madrid. Aquesta es va acabar amb la conclusi del tractat d'Aranjuez el mar de 1801. Luci i Laborde van tornar llavors a Frana. A travs de Laborde, Luci va conixer al castell de Mrville (on estava de majordoma), a la molt bella Alexandrine Jacob de Bleschamp, vdua d'un agent de canvi i borsa, de qui es va enamorar intensament i amb qui es va casar el juny de 1803, ocasionant una desavinena duradora amb Napole Bonaparte.

Comproms durant un temps per la seva participaci indirecta a aquest matrimoni, Laborde es va consagrar a l'edici de grans llibres sobre Espanya. Durant l'poca de la seva missi diplomtica, va tenir l'oportunitat de conixer la bellesa d'aquest pas i de prendre inters per ell, que a ms relacionava amb els orgens de la seva famlia paterna. Va contractar a un equip d'artistes al capdavant del com va romandre durant molt temps. Ajudat per un equip d'autors entre els quals es trobava el seu amic Franois-Ren de Chateaubriand, va publicar lItinraire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu d'Espanya) (1809, 5 volums i 1 atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne (Viatge pintoresc i histric a Espanya) (1807-1818, 4 volums). Va consagrar una gran part de la seva fortuna a la segona d'aquestes publicacions, realitzada amb molta cura, d'erudici i de puntualitat, que cont ms de 900 gravats i un compendi d'histria poltica i civil. La guerra de 1808, va parar la venda d'aquest llibre, comprometent la fortuna de l'autor que, estret per les necessitats de la seva famlia, a la qual mantenia, es va decidir a entrar a l'administraci.

Fou nomenat, l'any 1808, odor del Consell d'Estat i cavaller de la Legi d'Honor el 1809. La funci llavors era poc prestigiosa i el treball corresponia a un tipus d'escola d'administraci on l'Imperi formava als seus alts funcionaris. Laborde va prendre la seva situaci amb humor. Diuen que Napole I, creuant-se amb ell, un dia a les Tulleries, li hauria dit: " heus aqu el fill major dels meus odors! ", al que Laborde hauria respost: " s, Senyor, i el fill menor de les seves preocupacions! " 
En aquest mateix any 1808, l'Emperador el va dur amb ell a Madrid, com a bon coneixedor d'Espanya, mentre que la seva dona va ser nomenada dama d'honor de l'emperadriu Josefina de Beauharnais. Van quedar satisfets amb la missi de Laborde i va ser nomenat comte de l'Imperi el 9 de gener de 1810.

Poc desprs, va ser enviat com a secretari de la delegaci extraordinria, presidit pel mariscal Berthier, encarregat de demanar oficialment la m de l'arxiduquessa Maria Llusa. Grcies a les seves nombroses relacions a Viena i al seu coneixement perfecte de la llengua alemanya, Laborde va fer meravelles en aquesta missi delicada. Va arribar a apartar els dubtes emesos pel clergat viens sobre la regularitat del divorci entre Napole i Josefina i a apaivagar les inquietuds sobre els riscos que podria crrer a Frana la jove neboda de Maria Antonieta. Va rebre com a recompensa dues tabaqueres guarnides de diamants i la creu de comenador de l'ordre de Saint-Etienne.

Va aprofitar la seva missi per a efectuar un viatge llarg als estats austracs i reunir material per a escriure Voyage pittoresque en Autriche (Viatge pintoresc a ustria), que va publicar l'any 1821. 

A la seva tornada a Frana, Laborde va ser encarregat de presidir la comissi de liquidaci dels comptes del Gran Exrcit. Desprs va ser collocat al capdavant del Servei dels camins, canals i ports del departament del Sena (1812). En aquestes funcions, va proposar diversos projectes d'embelliment de la capital (establiment de safarejos pblics, creaci de voreres, collocaci de bombes per a foc) entre els quals, alguns, van ser realitzats posteriorment.

Laborde havia concebut el projecte de fer un inventari complet de les riqueses arqueolgiques de Frana. Va aconseguir del comte de Montalivet, ministre de l'Interior, que envis una circular als prefectes demanant la seva collaboraci per a fer-lo. La iniciativa no va tenir una bona resposta. Laborde intentaria tornar a llanar la seva idea sota la Restauraci, per va ser realment engegada noms sota el Segon Imperi.

Oficial de la Legi d'Honor al 1813, va ser cridat, el 29 de gener del mateix any, a l'Institut de Frana (Classe d'histria i de literatura antiga) en substituci de Toulongeon. Es va llanar a publicacions arqueolgiques i histriques molt luxoses, illustrades per artistes de renom, que no va arribar a rendibilitzar i que van acabar, degut a les seves nombroses prodigalitats, posant en un estat llastims la seva fortuna: va ser perseguit fins a finals dels seus dies pels seus creditors. 

Figura de la societat imperial, amic de l'nima de la reina Hortense d'Holanda, passa per ser l'autor veritable de les romances atribudes a aquesta, com "Le Bon Chevalier" ("El Bon Caballer"), "En soupirant j'ai vu natre l'aurore" ("Sospirant vaig veure nixer l'aurora"), o la clebre "Partant pour la Syrie" ("Marxant cap a Sria"), himne oficial del Segon Imperi. 

Va ser alcalde de Mrville del 1805 al 1814.

Sota la Restauraci.

Oficial auxiliar de comandant de batall de la gurdia nacional al 1814, va exercir un temps el comandament del Palau de les Tulleres i va rebre la missi d'anar al camp rus a Pars, a la nit del 31 de mar, per a negociar la capitulaci de la gurdia nacional. Llus XVIII li va nomenar llavors Coronel d'Estat Major i cavaller de l'orde reial i militar de Sant Llus. Fou en aquella poca quan va refer el ttol de marqus de Laborde que desprs va ser dut pels seus descendents. 

Es va anar a Anglaterra per a estudiar el mtode d'ensenyament mutual popularment dit "Lancaster", i es va fer a la seva volta, sota la Segona Restauraci, el seu propagador actiu a Frana, particularment en qualitat de secretari de la Societat central d'ensenyament mutual. En la mateixa poca, va donar suport al coronel Amoroso per a promoure la prctica de la gimnstica a les escoles. Precursor del sindicalisme, tamb va sostenir "l'esperit d'associaci dins la comunitat". Va militar per fi a les causes nacionalistes a Grcia i a Polnia.

Fou nomenat a l'Acadmia de les inscripcions i llenges antigues per la real orde del 21 de mar de 1816, a favor de la reorganitzaci de l'Institut de Frana.

Va acabar l'any 1818 el seu Voyage en Espagne (Viatge per Espanya) i va entrar al Consell d'Estat com matre des requtes. Triat diputat del collegi de departament del Sena el 17 de maig 1822, va ocupar un esc al centre esquerra i va combatre els sistemes financers del ministeri, les lleis restrictives de la llibertat, i vivament es va oposar a la guerra d'Espanya, sobretot per la ra que seria impossible abastir la cavalleria. Un diari de l'poca va resumir la seva opini de aquesta forma: "heno de la guerra d'Espanya!" Aquesta actitud independent ho va fer excloure's del Consell d'Estat abans de les eleccions del 25 de febrer de 1824. Va treure profit del seu oci per a efectuar, en companyia del seu fill, un llarg viatge de prop de quatre anys per Itlia, Grcia, Turquia, Palestina i Egipte, i va redactar una relaci indita.

Va saber a Alexandria, al febrer de 1828, que havia estat reelegit delegat el 24 de novembre de 1827 pel gran collegi del Sena. Va deixar al seu fill prosseguir sol el viatge i va tornar de seguida a Pars. El seu mandat li va ser renovat el 19 de juliol 1830. El ministeri Martignac li havia retornat el seu seient al Consell d'Estat. Alexandre de Laborde, que reunia al seu sal la fracci liberal de la cambra, va entrar a l'oposici al ministeri Polignac, es va oposar a l'expedici d'Alger i va signar l'adrea dels 221. A la tarda del 26 de juliol, reuneix a la seva casa a una quinzena de diputats liberals, desprs, a l'endem, es va posar al capdavant del moviment popular, va pujar sobre les barricades amb entusiasme, revestit d'un uniforme de fantasia, seguit pel seu ajuda de cambra Luci, i es va fer aclamar a les oficines del Nacional, com ho conta Chateaubriand.

Sota la monarquia de juliol.
Nomenat prefecte del Sena el 29 de juliol de 1830 per la Comissi municipal de Pars, es va quedar poc temps en aquest, ja que va deixar el 20 d'agost quan va ser nomenat conseller d'Estat, comendador de la Legi d'Honor, general de brigada de la gurdia nacional i ajuda de camp de Llus Felip I de Frana. Va perdre breument les seves funcions al 1831 per haver-se adherit a una societat patritica d'inspiraci republicana, per no va trigar a recobrar-les, grcies a la benevolncia del rei.

A causa del seu nomenament al Consell d'Estat, hagu de representar als seus electors, no sense haver rebutjat a ser "Pairie de France", perqu desitjava continuar ocupant un esc al Palau Bourbon, on va ser reelegit el 28 d'octubre 1830. Els electors del 7 districte de Pars ho van reexpedir successivament a la cambra el 5 de juliol 1831, desprs el 21 de juny 1834. El mateix dia, va ser tamb triat pel 4 collegi de Seine-et-Oise (tampes). Va optar per tampes on va ser reelegit el 4 de novembre 1837 i el 2 de mar 1839. Va presentar la seva dimissi l'any 1841 i va ser reemplaat, el 7 de maig, pel seu fill, Len de Laborde. 

Durant els anys que va ocupar un esc a la cambra, on va ser una de les figures del centre esquerra, evolucionant ms cap a l'esquerra, al final de la seva vida, es va mostrar partidari de mesures liberals, va demanar particularment l'afegiment de les capacitats als consells generals. Complix, a partir de 1831, les funcions de qestor el que li va permetre disposar d'un habitatge per a funcionaris al Palau Bourbon.

Regularment va ser consultat per Llus Felip I, que apreciava el seu esperit , particularment sobre diversos projectes importants tals com l'erecci de l'obelisc de Luxor sobre la plaa de la Concrdia o la transformaci del Palau de Versalles en Museu de la Histria de Frana. Familiar del sobir, es va lliurar de la mort, per altra banda, al moment de l'atemptat de Fieschi al juliol de 1835.

Era una de les personalitats a la monarquia de juliol, amic dels pintors Ary Scheffer i Horace Vernet, del violinista Paganini, de la comtessa de Boigne, Girardin, Greffulhe, Broglie, del vell prncep de Ligne; era clebre pel seu esperit , responent per exemple, durant un sopar, a alg que ho advertia contra les intencions que podien tenir els seus criats, amb els seus comentaris, ja que podrien repetir-se'ls a la policia: " oh! Pobra gent! Si estigus segur d'aix, diria molt ms, per a fer-los guanyar un poc de diners.".

Gran Mestre adjunt de Gran Orient de Frana de1835 a 1842, fou tamb triat membre de l'Acadmia de les Cincies Morals i Poltiques (secci d'Economia poltica) al moment de la seva nova creaci el 27 d'octubre de 1832.

A la fi de la seva vida, perseguit pels seus creditors, va acceptar, a l'octubre de 1840, la invitaci d'anar a Florncia del gran duc de Toscana, Leopold II, desprs va viatjar a Atenes i a Roma i va tornar a l'estiu de 1842 a Pars, on va morir el 20 d'octubre, a un hotel modest del carrer Saint-Lazare. Fou enterrat al cementiri de l'esglsia de Saint-Pierre-de-Montmartre, al costat de la seva mare.
Obres.
Description d'un pav en mosaque dcouvert dans l'ancienne ville d'Italica, 1802 ;
Lettres sur les sons harmoniques de la harpe, 1806 ;
Voyage pittoresque et historique en Espagne, Paris, 1807-1818 ;
Description des nouveaux jardins de la France et de ses anciens chteaux, Paris, 1808-1815 ;
Discours sur la vie de la campagne et la composition des jardins ;
Itinraire descriptif de l'Espagne, Paris, 1809 ;
Des aristocraties reprsentatives, 1814 ;
De la reprsentation vritable de la communaut, 1815 ;
Rapport sur la mthode de Lancaster, 1816 ;
Projets d'embellissement de Paris, 1816 ;
Quarante-huit heures de garde aux Tuileries, pendant les journes des 19 et 20 mars 1815. Par un grenadier de la Garde Nationale, 1816 ;
Les monuments de la France, classs chronologiquement et considrs sous le rapport des faits historiques et de l'tude des arts, Paris, 1816-1826 ;
De l'esprit d'association dans tous les intrts de la communaut, 1818 ;
Plan d'ducation pour les enfants pauvre, 1819 ;
Voyage pittoresque en Autriche, avec un prcis historique de la guerre entre la France et l'Autriche en 1809, Paris, 1821-1823 ;
Aperu de la situation financire de l'Espagne, 1823 ;
Prcis historique de la guerre entre la France et l'Autriche en 1809, 1823 ;
Collection de vases grecs explique, 1824-1828 ;
Au roi et aux chambres, sur la question d'Alger, 1830 ;
Paris municipe ou tableaux de l'administration de la ville de Paris, Paris, 1833 ;
Versailles ancien et moderne, 1839-1840 ;

Referncies.

Enllaos externs.

El viatge a Espanya d'Alexandre de Laborde;

Bibliografia.
Franois d'Ormesson et Jean-Pierre Thomas, Jean-Joseph de Laborde, banquier de Louis XV, mcne des Lumires, Paris, Perrin, 2002 - ISBN 2-262-01820-0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211738" title="Gallecs" nonfiltered="1889" processed="1886" dbindex="86940">

Gallecs s un espai rural envoltat de grans nuclis urbans a cavall de les comarques del Valls Oriental i Valls Occidental. Administrativament pertany als municipis de Santa Perptua de Mogoda, Mollet del Valls, Palau-solit i Plegamans, Parets del Valls, Montcada i Reixac, Lli d'Amunt i Lli de Vall. 

El seu gran inters paisatgstic es deu al fet que es tracta d'un dels ltims espais sense urbanitzar de les comarques abans esmentades. A ms, s un connector biolgic entre les serres del litoral i els espais naturals de l'interior. s un espai frgil i vulnerable de gran inters ornitolgic per espcies nidificants, migradores i hivernants. A Gallecs s'hi practica l'agricultura sostenible i s a ms un espai de lleure. Les masses forestals estan formades per boscos mixts d'alzines i pins amb roures.

Respecte al seu patrimoni cultural destaca l'esglsia de Santa Maria de Gallecs (romnica) i masies com Cal Veira, Ca l'Estany, Can Ferran, Can Cruz, Can Jornet i la Torre d'en Malla.

L'any 1968 el Pla director de l'rea metropolitana de Barcelona preveia la construcci d'una gran ciutat per uns 130.000 habitants en aquesta zona. Tot i que es van dur a terme algunes expropiacions, la gran pressi popular i l'arribada de la democrcia van impedir la realitzaci d'aquest projecte. 

L'any 1981 es va firmar un conveni entre l'Ajuntament de Mollet del Valls i la Generalitat de Catalunya que va posar fi definitivament a aquest projecte. Actualment s un espai agrcola i de lleure de gran valor, ja que est envoltat de zones urbanes i de polgons industrials.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211746" title="Josep Puig" nonfiltered="1890" processed="1887" dbindex="86941">

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte catal.
Josep Puig i Esteve (1876-1931), sindicalista catal.
Josep Puig i Pujades (1883-1949), escriptor i poltic catal.
Josep Puig d'Asprer (1870   1938), advocat i poltic catal.
Josep Puig (msic);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211752" title="La Bordeta (Sants-Montjuc)" nonfiltered="1891" processed="1888" dbindex="86942">
La Bordeta s un dels barris que conformen el districte de Sants-Montjuc, a Barcelona.

Aquest barri es va desenvolupar al llarg de la carretera de Barcelona a Sant Boi de Llobregat, en la zona compresa entre Hostafrancs i l'Hospitalet de Llobregat. En els darrers anys, s'hi est desenvolupant un important procs de reurbanitzaci de la Plaa Cerd i el seu entorn. Aquestes transformacions han estat criticades des de diverses associacions de vens i venes de la zona. 

 Espais referencials .
Un dels espais ms caracterstics del barri s el conjunt industrial de Can Batll. Establert en el darrer quart del segle XIX, va ser la seu de la fbrica txtil de Can Mangala fins la seva transformaci, a partir de 1964, en un peculiar model d'agrupaci de petites i mitjanes indstries i tallers en un espai com. 

La parrquia de Sant Medir, construda a l'any 1949 al costat de Can Batll, ha estat des d'aquella data un dels principals centres d'activitat social i cultural del barri. Es va convertir en un pol dinamitzador poltic i social amb projecci fins a Sants, Hostafrancs i d'altres barris del districte, aix com en un dels bressols de la poltica clandestina de la ciutat i del pas durant la postguerra i en les acaballes del franquisme. Una mostra ms del vessant social impulsat des de la parrquia va ser la constituci d'una cooperativa per a la construcci d'edificis per vivendes socials, inaugurades a l'any 1957. Quant a l'activitat de la parrquia en l'mbit cultural, cal destacar la concessi anual del Premi Amadeu Oller de poesia, per a poetes indits, des de l'any 1965 fins al present.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211760" title="Font de la Guatlla" nonfiltered="1892" processed="1889" dbindex="86943">
La Font de la Guatlla s un dels barris que conformen el districte de Sants-Montjuc. 

Aquest barri s'estn entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuc, prcticament en tot el tram comprs entre les places d'Espanya i Cerd. 

 Espais referencials .
El conjunt arquitectnic ms singular del barri s el petit grup de cases baixes amb jard, en la part ms propera a la muntanya, que contrasten amb els edificis alts del sector ms proper a la Gran Via. Molts dels seus carrers tenen nom de flor (Dlia, Lotus, Hortnsia, Begnia, Crisantem), en referncia a la seva vocaci inicial com a ciutat jard. 

Un altre espai significatiu del barri s la fbrica Casarramona, ocupada durant molts anys per casernes de la policia nacional, i on actualment s'installa la Fundaci Caixafrum. L'edifici s representatiu de l'arquitectura industrial d'obra de ma vist. Va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que tamb tamb s autor del restaurant de la Font del Gat i d'altres obres d'urbanitzaci en el parc de la muntanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211761" title="Franciscus Accursius" nonfiltered="1893" processed="1890" dbindex="86944">
Franciscus Accursius (en itali: Francesco d'Accorso; 1225   1293) va ser un jurista itali, fill del clebre jurista i glosador Accursius (amb el qui s confs sovint).

Nascut a Bolonya, va ser professor de dret civil de la univesitat de la ciutat fins que el rei Eduard I d'Anglaterra, tornant de Palestina, se'l va endur amb ell a Anglaterra el 1273. Va ser lector a la Universitat d'Oxford, fins que el 1282 va tornar a Bolonya on practicar dret fins a la mort.

Dante Alighieri el fa aparixer a l'Infern de la Divina Comdia, amb els sodomites.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211762" title="Basilica" nonfiltered="1894" processed="1891" dbindex="86945">

La Basilica s una obra jurdica de Lle VI de Bizanci amb un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors. Fou compilada per ordre de l'emperador i amb l'ajut del comandant de la gurdia imperial Sabati (Sabathius).

La versi grega es coneguda com  o abreujadament , en llat Basilica, equivalent a Constitucions imperials o lleis. Est dividida en seixanta llibres subdividits en ttols, incloent tota la legislaci de Justini I (els "Instituts", el "Digest", el "Cdex" i els Novellae) i les emeses pels successors de Justini fins al mateix Lle VI. Algunes lleis del Digest foren omeses i en canvi altres anteriors i foren incloses.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211763" title="Charles-Franois Daubigny" nonfiltered="1895" processed="1892" dbindex="86946">

 
Charles-Franois Daubigny (15 de febrer de 1817 a Pars   19 de febrer de 1878 a Pars) va ser un dels pintors de la Escola de Barbizon, i s considerat un important precursor de l'Impressionisme. 

Biografia.
Daubigny va nixer en el si d'una famlia de pintors. L'art li va ser ensenyat pel seu pare, Edmond Franois Daubigny, i pel seu oncle, el miniaturista Pierre Daubigny. Als seus comenaments Daubigny pintava en un estil tradicional, per aix va canviar a partir del 1843 quan es va establir a Barbizon per a treballar en la natura. Encara ms important va ser la seva trobada amb Camille Corot el 1852 a Optevoz (Isre). Sobre el seu fams vaixell Botin, que havia convertit en un estudi, va pintar al llarg del Sena i l'Oise, generalment en la regi al voltant d'Auvers. 

Des de 1852 va estar influenciat per Gustave Courbet. El 1866, va visitar Anglaterra, havent de retornar el 1870 a causa de la Guerra Franco-prusiana. A Londres va conixer a Claude Monet, i junts van viatjar als Pasos Baixos. De retorn a Auvers, va conixer a Paul Czanne, altre important impressionista. Es creu que aquests joves artistes van ser influenciats per Daubigny. 

Els quadres ms fins de Daubigny van ser pintats entre 1864 i 1874, en la seva majoria conformats per curosos paisatges amb arbres, rius i alguns necs. S'ha dit que quan a Daubigny li agradaven les seves pintures agregava un nec o dos, pel que el nombre d'necs usualment indica la major o menor qualitat artstica de les seves obres. Un de les seves dites va ser "Els millors quadres no venen", en veure freqentment que els seus ms fins assoliments eren poc entesos.


Obra.
Daubigny s preferit principalment per les seves obres de la riba del riu, les quals va pintar en gran nombre, per encara que hi ha dos grans paisatges de Daubigny al Louvre, cap s d'aquest estil. La pinzellada una miqueta solta, "malament acabada" segons els acadmics, va produir daltabaixos sobre la seva estimaci. Va participar en els Salons oficials amb desiguals resultats. Els seus treballs ms ambiciosos sn: "Springtime" (1857), al Louvre; "Borde de la Cure", Morvan (1864); "Villerville sud Mer" (1864); "Moonlight" (1865); "Andrsy sud Oise" (1868); i "Return of the Flock" (1878). 

El Museu Thyssen-Bornemisza compte amb exemplars seus. Va produir abundants gravats a l'aiguafort, que en alguns casos es van publicar en revistes de l'poca, pel que sn encara ara bastant assequibles. Els seus seguidors i alumnes van anar: el seu fill Karl (qui en ocasions pintava tan b que els seus treballs poden confondre's amb els del seu pare, encara que poques vegades ho iguala en mestratge), Oudinot, Delpy i Damoye.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211768" title="Barbizon" nonfiltered="1896" processed="1893" dbindex="86948">
 
Barbizon s un poble i una comuna francesa del departament de Seine-et-Marne, a Frana, localitzat prop del bosc de Fontainebleau. L'any 1999 contava amb una poblaci de 1.490 habitants. La Escola de Barbizon de pintors rep el seu nom d'aquest poble; Jean-Jacques Rousseau i Jean-Franois Millet, lders d'aquesta escola, van establir les seves llars i van morir en aquest lloc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211771" title="Iacopo Rusticucci" nonfiltered="1897" processed="1894" dbindex="86949">
Iacopo Rusticucci va ser un poltic florent del segle XIII, militant de la facci dels gelfs. D'orgens humils en una famlia de la baixa noblesa florentina, va adquirir gran fortuna i prominncia com a poltic i diplomtic. Rusticucci era un diplomtic actiu entorn el 1255 quan Florncia va estendre el seu poder sobre les ciutats venes de Pistoia, Siena, i Pisa. Tamb va servir com a capitano del popolo a Arezzo el 1258.

Rusticucci apareix entre els sodomites al set cercle de l'Infern, la primera part de La Divina Comdia de Dante Alighieri. All conversa amb Dant, culpant la seva esposa de la seva sodomia, i preguntant sobre la situaci de Florncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211773" title="Escola de Barbizon" nonfiltered="1898" processed="1895" dbindex="86950">
 
La Escola de Barbizon de pintura (aprox. 1830 1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn del poble de Barbizon, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin Pars per a refugiar-se en un petit poble ja s una actitud d'oberta oposici al sistema vigent, no noms en l'mbit plstic, sin tamb en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictric francs, que va sorgir en reacci al ms formalista Romanticisme de Gricault o Delacroix. 

 Orgens i fundaci . 
Al principi del segle XIX, els criteris artstics giraven al voltant de la tradici neoclssica, seguint al pintor Jacques-Louis David. Al marge d'aquest academicisme, el Romanticisme formalitzat per Gricault, Bonington o Delacroix creixia. 

El 1824, el Sal de Pars va exhibir una exposici de John Constable. Les seves escenes rurals van influenciar a alguns artistes joves, fent que abandonessin el formalisme i academicisme per a buscar la seva inspiraci directament en la Naturalesa. 

Les escenes naturals van ser la temtica ms recurrent, com element protagonista de la seva pintura i no com mer tel de fons de fets dramtics o escenes mitolgiques. Durant les revolucions burgeses de 1848, un grup d'artistes va comenar a reunir-se al poble de Barbizon per seguir les idees de Constable sobre la pintura i el naturalisme. 

Els integrants fundadors de l'escola de Barbizon van ser Thodore Rousseau, Jean-Baptiste Camille Corot, Jean-Franois Millet i Charles-Franois Daubigny. Altres membres van ser Jules Dupr, Narcisso Virgilio Daz de la Pea, Henri Harpignies, Flix Ziem, Alexandre DeFaux, Constant Troyon i Jules Jacques Veyrassat. 

Estil de Barbizon. 
 
Mantenen un estil realista, per d'entonaci lleugerament romntica, que es caracteritza per la seva especialitzaci gaireb en exclusiva en el paisatge i el seu estudi directe del natural. Aix influir en la resta de la pintura francesa del segle XIX, especialment en el Impressionisme. Usualment prendran els seus apunts a l'aire lliure per a realitzar les seves obres definitives en els seus estudis. 
Van renunciar a l'estampa pintoresca de la vida campestre i es van llanar a analitzar d'una manera gaireb escrupolosa la Naturalesa. Aquesta observaci del natural produeix efectes sentimentals en l'nima del pintor, pel que els seus paisatges adquireixen una qualitat dramtica bastant perceptible. 

Millet, ms enll de Barbizon. 
Un d'ells, Millet, va anar ms enll de la idea original, incloent figures en els seus paisatges, com estampes de la vida camperola i el seu treball en el camp. Per a ell era ms important l'home que l'escenari natural. Exemple d'aix ho tenim en el quadre Les espigadores on el mestre francs plasma una escena de la collita del blat. A diferncia d'altres escenes del realisme, en aquesta no hi ha dramatisme, ni intenci de denncia social, sin simplement la constataci de la realitat. 

Curiositats. 
Tan units a aquest lloc van estar aquests pintors que Rousseau (1867) i Millet (1875) van morir a Barbizon. ;
La novella de Jules i Edmond de Goncourt titulada Manette Salomon (1867) tracta sobre la vida d'aquests pintors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211776" title="OpenID" nonfiltered="1899" processed="1896" dbindex="86951">
OpenID s un sistema d'identificaci digital descentralitzat, amb el qual un usuari pot identificar-se a una pgina web a travs d'un URL (o un XRI a la versi actual) i pot ser verificat per qualsevol servidor que suporti el protocol. La idea que hi ha al darrere s, doncs, que no calgui diferents comptes per entrar a diferents llocs web, sin que amb una nica dada identificadora es pugui entrar en ms d'un espai: un compte d'usuari OpenID facilita l'accs als llocs que suporten aquest protocol i no cal tenir un identificador per a cada lloc web que es vulgui visitar.

Als llocs que suportin OpenID, els usuaris no s'han de crear un nou compte per tenir-hi accs: noms els cal disposar d'un identificador creat a un servidor que verifiqui OpenID, anomenat provedor d'identitat o IdP. 

El provedor d'identitat pot confirmar la identificaci OpenID de l'usuari en un lloc que suporti aquest sistema.

A diferncia d'arquitectures d'autenticaci nica, OpenID no especifica el mecanisme d'autenticaci. Per tant, la seguretat d'una connexi OpenID depn de la confiana que tingui el client OpenID en el provedor d'identitat. Si no hi ha confiana en el provedor, l'autenticaci no ser adequada per a serveis bancaris o transaccions de comer electrnic. Tanmateix, el provedor d'identitat pot emprar una autenticaci forta que pugui ser emprada per a aquestes finalitats.

OpenID va prenent fora grcies a l'anunci de l'adopci d'aquest sistema per part d'alguns llocs grans, com Technorati. El programaria mediawiki t una extensi per permetre l's mitjanant Open ID, per encara no s'est fent utilitzant als servidors de la Wikipedia. AOL ja actua com a provedor d'OpenID. A ms, Firefox s'ha plantejat com una de les prioritats del projecte 3 la integraci d'OpenID i Microsoft est treballant per implementar Open ID 2.0 al Windows Vista.

Desenvolupament.
El protocol OpenID va ser desenvolupat originriament per Brad Fitzpatrick, fundador de LiveJournal, tot i que David Recordon de VeriSign, Josh Hoyt de JanRain i Dick Hardt de Sxip en sn ara coautors. Les futures especificacions d'OpenID estaran desenvolupades en una meritocrcia i basades en la llista de distribuci. Per donar suport a la implantaci d'OpenID, un grup d'empreses va anunciar a l'agost de 2006 un programa de contribucions de desenvolupament, que oferia 5000$ a deu primers projectes de programari lliure que implements total compatibilitat amb OpenID.
A partir de la versi 1.1, Open ID fa servir el protocol de cerca de serveis Yadis. Avui dia s'est desenvolupant la versi 2.0 de l'autenticaci Open D, tot i que OpenID est esdevenint un marc que suportar altres serveis d'identificaci a ms de l'autenticaci.

Terminologia.
Un glossari bsic dels termes emprats amb OpenID:


 Usuari final: persona que vol accedir amb la seva identitat digital a un lloc.
 Identificador: l'URL o XRI triats per l'usuari final com el seu identificador OpenID.
 Provedor d'identitat: un provedor de serveis que ofereix registre d'URL o XRI OpenID i facilita autenticaci OpenID.
 Part confident: lloc que vol identificar la identitat de l'usuari final.
 Servidor o agent servidor: servidor que verifica la identitat de l'usuari final. Tant pot tractar-se del mateix servidor de l'usuari final (com ara el del seu bloc) com d'un servidor gestionat per un provedor d'identitat.
 Agent de l'usuari: programa (com ara el navegador) que l'usuari final utilitza per accedir a un provedor d'identitat o a una part confident.



Com funciona OpenID.
Un lloc web, anomenem-lo exemple.cat, que vol oferir accs als seus visitants a travs d'Open D, colloca un formulari d'identificaci a alguna de les seves pgines. Al contrari que els tpics formularis d'identificaci que pregunten a l'usuari pel seu nom i contrasenya, en aquest cas noms existeix un camp per a l'identificador OpenID. El lloc web pot optar per mostrar un petit logo OpenID al costat del camp. Aquest formulari estar connectat a una implementaci de la biblioteca client OpenID.
Si, per exemple, la Griselda vol accedir a exemple.cat fent servir l'identificador OpenID, griselda.provedor-openid.org que ella ha registrat prviament al provedor d'identitat  provedor-openid.org, simplement va a exemple.cat i tecleja  griselda.provedor-openid.org a la caixa d'identificaci d'OpenID. A partir de la versi 2.0 de l'autenticaci OpenID (i en algunes de les implementacions d'OpenID 1.1), la Griselda tamb pot identificar-se escrivint un i-nom com ara =exemple.griselda o =exemple.comunitat*griselda.

Si l'identificador s un URL, la primera cosa que ha de realitzar la part ( exemple.cat) s transformar-la en una forma cannica del tipus http://griselda.proveidor-openid.org. Amb OpenID 1.0, la part confident sollicita aleshores la pgina web situada a l'esmentat URL i, mitjanant una etiqueta HTML d'enlla, descobreix que el servidor del provedor s, suposem, http://proveidor-openid.org/openid.auth.php. Tamb descobreix si cal que utilitzi o no una identitat delegada (vegeu ms avall). A partir d'OpenID 1.1, el client arribar a conixer aquestes dades sollicitant el document XRDS (anomenat tamb document Yadis) amb el tipus de contingut application/xrds+xml, que pot estar disponible a l'URL esmentat i que sempre estar disponible a travs d'una XRI.

Hi ha dues maneres a travs de les quals la part confident pot comunicar-se amb el provedor d'identitat:

 checkid_immediate, orientat a la identificaci automtica i on qualsevol comunicaci entre els dos servidors es realitza com una tasca de fons, sense que l'usuari en sigui conscient;

 checkid_setup, en qu l'usuar es comunica directament amb el servidor provedor fent servir el mateix navegador web que fa servir per accedir al lloc d ela part confident.

La segona opci s ms popular al Web. Ara b, tamb pot passar que un checkid_immediate acabi esdevenint un checkid_setup si l'operaci no pot automatitzar-se.

En primer lloc, la part confident i el provedor (opcionalment) estableixen un secret compartit que la part confient s'encarrega d'emmagatzemar. Si es fa servir checkid_setup, la part confident redirigeix el navegador web de l'usuari cap al provedor. A l'exemple, el navegador de la Griselda seria redireccionat a proveidor-openid.org de manera que la Griselda es pogus autenticar contra el provedor.

El mtode d'autenticaci pot variar, per normalment un provedor d'OpenID demana una contrasenya (i aleshores possiblement emmagatzema la sessi de l'usuari fent servir galetes, tal i com fan molts llocs amb autenticaci basa en contrasenya). En el cas que la Griselda no tingus una sessi activa al proveidor-openid.org, aquest li sollicitaria la seva contrasenya. Un cop tingus la sessi oberta, el servidor li preguntaria sobre la confiana que li ofereix http://exemple.cat/openid-retorn.php (la pgina designada per exemple.cat com a dest al qual l'usuari hauria de tornar desprs d'haver completat l'autenticaci per rebre-hi els detalls de la seva identitat). Si la Griselda respon positivament, l'autenticaci OpenID es considera reeixida i el navegador s redireccionat a la pgina de retorn indicada amb les credencials atorgades. Si la Griselda decideix no refiar-se del lloc de la part confident, el navegador tamb ser redireccionat, per es notificar el rebuig a la part confident, de manera que exemple.cat com a contrapartida es negar a autenticar la Griselda.

No obstant aix, el procs de connexi encara no ha acabat perqu en aquesta etapa, exemple.cat no pot decidir si les credencials rebudes realment van ser rebudes des de  proveidor-openid.org. Si ells havien establert prviament un secret compartit, la part confident pot validar el secret compartit rebut amb les credencials que tingus desades prviament. Cada part confident s anomenada en condicions perqu des el secret compartit entre sessions mentre que una part confident sense condicions o muda haur de fer una petici ms a fons (check_authentication) per assegurar-se que les dades van venir de veritat de proveidor-openid.org.

Desprs que l'identificador de la Griselda hagi estat verificat, se la considerar registrada a exemple.cat com a griselda.proveidor-openid.org. El lloc pot aleshores desar la sessi o, si aquest s el seu primer registre, demanar a la Griselda que introdueixi informaci especfica per a exemple.cat per acabar el registre.

Fundaci OpenID.
La Fundaci OpenID (als EUA) i la seva filial OpenID Europa es van crear el 2007. Sn organitzacions sense nim de lucre el paper de les quals s l'organitzaci i el desenvolupament del marc OpenID per a la comunitat i l'administraci de la propietat intellectual que se'n deriva.

Identificadors OpenID.

A partir de la versi 2.0 de l'autenticaci OpenID (i en algunes implementacions d'OpenID 1.1), hi ha dos tipus d'identificadors: URLs i XRIs.

URLs.
Hi ha dues formes d'obtenir un URL OpenID vlid que pugui ser emprat per registrar-se en tots els llocs que suportin OpenID.
 Fer servir un URL existent que l'usuari final controli (com el seu bloc o pgina personal) i, si sap editar HTML, podr inserir al codi les etiquetes OpenID escaients tot seguint les instruccions de les especificacions d'OpenID (http://openid.net/specs.bml). Emprant un subdomini, es pot aconseguir que l'OpenID de cadsc sigui ms fcil d'escriure, per no s imprescindible.
 Registrar l'identificador d'OpenID de l'usuari final en un provedor d'identitats. Aquests ofereixen la possibilitat de registrar URLs (habitualment, tercers nivells de domini) configurats de forma automtica per ser emprats amb serveis d'autenticaci OpenID.

XRIs.

Els XRIs (acrnim d'eXtensible Resource Identifier) sn un nou sistema d'identificaci a Internet, dissenyat especficament per a identitats digitals de domini creuat. Els XRIs sn de dos tipus: i-noms i i-nmeros que sn, normalment, registrats simultniament com a equivalents. Els i-noms sn reassignables (semblants a noms de domini), mentre que els i-nmeros mai no sn reassignats. Quan un i-nom s emprat com a identificador OpenID, aquest s resolt immediatament per l'i-nmero equivalent (l'element CanonicalID d'un document XRDS). Aquest i-nmero s l'identificador OpenID emmagatzemat per la part confident. Aix, l'usuari i la part confident estan protegits contra els canvis d'identitat que podria haver-hi amb una URL basada en un nom DNS reassignable.

Referncies.


 The Case for OpenID   Article de ZDNet que compara OpenID amb altres sistemes d'identitat digital escrit per Johannes Ernst (NetMesh) i David Recordon (aleshores a VeriSign);
 OpenID: The RESTful approach to Single Sign-On - Breu aproximaci ;
 OpenID for non-SuperUsers - de Sam Ruby ;


Enllaos externs.
 OpenID.net Lloc oficial d'OpenID ;
 OpenIDSource.org OpenID Source ;
 Llista de llocs provedors d'identitat ;
 openid.es Servidor d'OpenID a Espanya;
 openid.blogs.es Servidor de blocs OpenID a Espanya;
 OpenID Enabled   recursos per a usuaris i desenvolupadors d'OpenID ;
 identity.eastmedia.com   Informaci sobre OpenID i Identitat Digital ;
 OpenID Europe Foundation   Organitzaci sense nim de lucre destinada al desenvolupament del sistema OpenID a Europa ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211777" title="Lecares" nonfiltered="1900" processed="1897" dbindex="86952">


Onomstica:

Lecares el Vell, escultor grec del segle IV aC;

Lecares el Jove, escultor grec del segle I aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211778" title="Castell de Vilarig" nonfiltered="1901" processed="1898" dbindex="86953">
El castell de Vilarig, actualment una masia, es troba situat al municipi de Cistella, a peu de la carretera que porta a Vilarig. Est documentat des del 978. 

Enllaos externs.
Castell de Vilarig






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211779" title="Lecares el Vell" nonfiltered="1902" processed="1899" dbindex="86954">
Lecares  (Leochares,  ) fou un escultor grec, un dels mxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxteles. 

Plini l'esmenta junt amb Policles, Cefisdot i Hipatordor vers la 102 olimpada, el 372 aC.

Va treballar al monument funerari de Mausol de Cria i tamb va servir a Filip II de Macednia pel monument commemoratiu de la victria de Queronea el 338 aC. La seva obra mestre fou el rapte de Ganmedes, en bronze, que va tenir moltes copies la majoria en marbre i pedra.

A una base de marbre trobada a Itlia hi havia la inscripci  que proba que Lecares era d'Atenes. 

Pausnies tamb esmenta algunes de les seves obres: una esttua de Zeus i una representaci del poble atenenc al Pireu,  un altre Zeus a l'acrpoli d'Atenes, i un Apollo al Cermic. Plini parla d'un Jpiter "tonans" al Capitoli, i un Apollo amb diadema; i Vitrubi d'una esttua colossal de Mart a Halicarns. 

De les seves esttues de persones les ms famoses foren les de Filip II, Alexandre el Gran, Amintes, Olmpies i Eurdice, fetes de vori i or, i collocades a Filipeion, un edifici circular a l'Altis d'Olmpia erigit per Filip II per la seva victria a Queronea. Tamb va fer una esttua de Iscrates d'Atenes, que era a Eleusis i suposadament l'esttua d'un esportista de nom Autlic (ms dubtosa per problemes cronolgics).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211780" title="Lecares el Jove" nonfiltered="1903" processed="1900" dbindex="86955">
Lecares el Jove (Leochares, ) fou un escultor atenenc probablement descendent del gran Lecares, per d'un perode fora posterior, probablement del segle I aC. Ottfried Mller va trobar a Atenes una base amb una inscripci, d'una esttua que correspon a un Marc Antoni, molt probablement el triumvir, i en tot cas posterior al segle IV aC en el que va viure el seu homnim.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211781" title="Jules Dupr" nonfiltered="1904" processed="1901" dbindex="86956">

Jules Dupr (Nantes,1812- Nantes, 1889) va ser un pintor francs. 

Biografia.
Era un dels principals membres de l'escola de Barbizon de pintors paisatgistes. Era el fill d'un fabricant de porcellana, i va comenar la seva carrera amb els treballs del seu pare, decorant la porcellana d'on ell va anar a la fbrica de porcellana del seu oncle a Svres. 

Desprs d'estudiar sota les ordres Dibold, un pintor de rellotges, va haver de passar per un perode curt sense pintar, fins que atragus l'atenci d'un patr ric, que va venir al seu estudi i va comprar tots els estudis sobre les parets al preu exigit per l'artista de 20 francs cadascun. 

Dupr va exhibir per primera vegada al sal de 1831, i tres anys ms tard se li va concedir una medalla de la segona-classe. El mateix any va anar a Anglaterra. All va aprendre com expressar el moviment de la natura. Els districte de Southampton i de Plymouth, amb les seves amples extensions d'aigua, cel i terra, li van donar bones oportunitats per a estudiar el moviment de les tempestes i els nvols i del moviment de les fulles condudes pel vent. Va rebre la Legi d'Honor el 1848. 

Obra.
El color de Dupr s sonor i ressonant; els temes per als quals va demostrar preferncia marcada sn efectes dramtics de la posta del sol, cels i mars tempestuosos. Ms tard va canviar el seu estil va arribar a una major simplicitat en les seves harmonies del color. Entre els seus principals treballs estan el mat i la tarda al Louvre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211782" title="Lecrates" nonfiltered="1905" processed="1902" dbindex="86957">
Lecrates (Leocrates, ) fill d'Stroebus,  fou el comandant dels atenencs a la gran batalla naval d'Egina del 457 aC. Els atenencs van capturar uns setanta vaixells enemics i Lecrates va desembarcar i va assetjar la ciutat d'Egina; mentre les forces cornties que havien envat tica, foren derrotades per Mirnides. Segons Plutarc, tant Lecrates com Mirnides  foren collegues d'Aristides a la campanya de Platees





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211783" title="La Vila Olmpica del Poblenou" nonfiltered="1906" processed="1903" dbindex="86958">

La Vila Olmpica del Poblenou s un dels barris que conformen el districte de Sant Mart de Barcelona. 

El barri es desenvolup arrel de la intervenci urbanstica pels Jocs Olmpics de 1992. En una vella zona industrial del Poblenou, anomenada Icria en record dels antics socialistes utpics, es va construir la Vila Olmpica com a residncia dels esportistes participants en els Jocs Olmpics de 1992.

El disseny del conjunt, i la seva posterior transformaci en barri residencial, es va fer de la m d'un equip d'arquitectes composat principalment per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomnech. L'operaci urbanstica suposava, alhora, la recuperaci d'aquest front litoral per la ciutat i la creaci d'espais de lleure com el Port Olmpic, els parcs del Port i de la Nova Icria i la platja d'aquest mateix nom.

En aquest barri s'emplaa la Universitat Pompeu Fabra, ubicada a les renovades installacions d'uns antics quarters militars. La biblioteca de la Universitat ocupa el singular edifici del Dipsit de les Aiges, que antigament alimentava la font del ve Parc de la Ciutadella.

Es tracta d'un barri molt popular entre visitants estrangers, per la seva proximitat a les platges de Barcelona i la zona d'oci nocturn del Port Olmpic, aix com per uns cinemes que projecten versions originals amb subttols al centre comercial del barri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211787" title="Lecrit" nonfiltered="1907" processed="1904" dbindex="86959">


Onomstica:

Lecrit d'Atenes, militar atenenc ;

Lecrit, general de Farnaces, rei del Pont.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211788" title="Lecrit d'Atenes" nonfiltered="1908" processed="1905" dbindex="86960">
Lecrit (Leocritus, ), fill de Protarc, fou un destacat militar atenenc que es va distingir en l'atac al Museu d'Atenes, dirigit per Olimpidor d'Atenes, quan els atenencs van expulsar a Demetri Poliorcetes el 287 aC. 

Lecrit fou el primer que va accedir al lloc i va morir en la lluita; en el seu honor el seu escut es va penjar al temple de Zeus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211790" title="Lecrit (general)" nonfiltered="1909" processed="1906" dbindex="86961">
Lecrit (Leocritus, )  fou un general de Farnaces I, rei del Pont.

En la guerra del Pont contra umenes II de Prgam, fou enviat a envair Galcia el 181 aC. Les seves campanyes son pocs conegudes per consta que no era personatge de fiar ja que quan la guarnici de Tium (potser Tios)  a Paflagnia es va rendir sota promesa de salvar la vida, els va matar a tots tan bon punt van sortir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211792" title="Llat tard" nonfiltered="1910" processed="1907" dbindex="86962">

Llat tard (s. III dC-s. VII dC): es considera que la fi d aquest perode s el moment en el qual el llat i la llengua parlada sn percebuts com dues entitats diferents, una percepci que no apareix de cop i volta ni a tot arreu alhora. Durant aquesta fase s accentuen les diferncies entre el llat literari i el vulgar, d una banda, i entre les varietats dialectals. Tanmateix el llat parlat interfereix molt sovint en l escrit. Dins el llat tard s integrar el llat cristi, que introdueix manlleus o calcs del grec i canvis de significats principalment per la necessitat d anomenar conceptes propis de la nova religi cristiana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211793" title="Ledames" nonfiltered="1911" processed="1908" dbindex="86963">
Ledames (Leodamas, ) fou un orador atenenc natural d'Acarnes (Acharnae), educat a l'escola d'Iscrates d'Atenes i squines. 

Aquest darrer diu que fou superior a Demstenes, encara que el seu judici no es imparcial. Els seus discursos no s'han conservat per se sap que va fer discursos d'acusaci contra Callstrat d'Afidnes i contra Cbries, i que es va defensar a si mateix de les acusacions que li havia fet Trasibul. Devia tenir una certa activitat poltica ja que Plutarc diu que va dirigir una ambaixada atenenca a Tebes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211794" title="Legores" nonfiltered="1912" processed="1909" dbindex="86964">
Legores (Leogoras, ), fill d'Andcides, fou un poltic atenenc. Era atacat pels poetes per la seva extravagncia i el seu viure luxs.

Va prendre part a la signatura de la pau entre Atenes i Esparta probablement el 445 aC. El 415 aC fou arrestat acusat de ser un dels participants a les mutilacions d'Hermes, acusaci que li va dirigir suposadament el seu propi fill Andcides l'orador, per que ms tard aquest va salvar al pare quan va convncer a les autoritats de qu Legores podia donar informaci important, i llavors va revelar els nom de gran quantitat de persones als que va acusar de crims diversos, i a canvi fou deixat lliure. Andcides va negar ms tard tota la histria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211797" title="La Llar dels Vailets d'dena" nonfiltered="1913" processed="1910" dbindex="86965">
La Llar dels Vailets es una escola bressol situada al municipi d'dena (Anoia), de titularitat municipal, subvencionada pel Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya i gestionada per la societat cooperativa "La Llar dels Vailets".

La Llar dels Vailets d'dena, comen la seva cavalcadura l'any 1979 arrel la iniciativa d'un grup de pares i mares de l'AMPA de les  Escoles Pbliques d'dena . El seu manteniment suposava un alt cost per l'associaci de pares i va passar a fer-se n crrec l ajuntament. A partir de l'1 de gener del 1989 passa a ser una cooperativa sense afany de lucre. 

En un principi va est situada al carrer Pompeu Fabra s/n fins que el propi ajuntament va cedir un local reformat i habilitat al carrer Verdaguer, 2.

El 24 de setembre de 1993 s'inaugur el nou edifici de la Llar amb l'assistncia del delegat de zona, l'alcalde i el regidor d ensenyament juntament amb l'equip educatiu, sent oberta la Llar a tots els infants del municipi d dena.

A partir del 28 de setembre de 2004, la Llar dels Vailets passa a ser de titularitat municipal, i l'ajuntament adjudica en concurs pblic a la cooperativa "La Llar dels Vailets SCCL" el contracte de la gesti d'aquest servei pblic d'escola bressol de 0-3 anys en la modalitat d'arrendament.

El Consell Rector s l'rgan gestor de la Cooperativa "La Llar dels Vailets SCCL", i el formen set membres: 1 representant de l'ajuntament (regidor d educaci), 4 pares o mares i 2 educadors/es.

Enllaos externs.
 Plana de la instituci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211803" title="Torrejn de Ardoz" nonfiltered="1914" processed="1911" dbindex="86966">
 
Torrejn de Ardoz s un municipi de la Comunitat de Madrid. 

Est situat en la subcomarca del Corredor del Henares en la Comarca de Alcal (a l'est de la comunitat), dins l'rea metropolitana de Madrid. El seu nucli urb s'ha desenvolupat en parallel a l'autovia A-2 Madrid-Barcelona. Els municipis limtrofs sn: Ajalvir i Daganzo de Arriba al nord, Paracuellos de Jarama al nord-oest, Alcal de Henares a l'est i San Fernando de Henares al sud i a l'oest.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211804" title="Orde de la Bandera Roja del Treball" nonfiltered="1915" processed="1912" dbindex="86967">




L'Orde de la Bandera Roja del Treball (Rus:                                 ; transliterat:Orden Trudovogo Krasnogo Znameni) era un orde de la Uni Sovitica atorgada per les fites en sel servei civil i laboral.

Va ser instituda per Stalin el 7 de setembre del 1928, com a divisi civil de l'Orde de la Bandera Roja.

Poden rebre-la els ciutadans sovitics; les empreses, associacions, organitzacions i les divisions administratives de l'Estat, aix com tamb els ciutadans i organitzacions estrangeres. 

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de l'Orde de la Bandera Roja.

Va ser atorgada ms de 1.224.590 cops.

 Concessi .

S'atorga:
 Per les grans fites en el foment de la indstria, l'agricultura, el transport, la construcci i altres branques de l'economia nacional; en l'augment de l'eficincia de la producci pblica, per l'augment dels ndex de rendiment al treball, per la millora de la qualitat de la producci, l'elaboraci i la introducci a la producci de millors processos tecnolgics;
 Pels alts resultats aconseguits de manera estable en l'execuci de les tasques planificades i les obligacions socialistes;
 Pels grans xits a l'augment de la fertilitat a l'agricultura i la ramaderia;
 Pels grans mrits en el desenvolupament de la cincia i la tcnica, la introducci de noves fites a l'economia nacional, per les invencions i propostes de racionalitzaci tecnolgic;
 Pels grans mrits en el reforament de la capacitat defensiva del pas;
 Per l'activitat especialment fructfera a la cultura, la literatura i l'art sovitic;
 Pels grans mrits en l'ensenyana i l'educaci comunista de la infncia, la preparaci dels quadres d'alta qualificaci al camp de la sanitat pblica, el desenvolupament del comer, l'alimentaci pblica, l'habitatge, per les fites especials al desenvolupament de la cultura fsica i l'esport;
 Pels mrits importants al camp de l'activitat pblica estatal, al reforament de l'orde legal i jurdic socialista;
 Pels grans mrits en el desenvolupament econmic, cientfic, tcnic i per la collaboraci cultural entre la Uni Sovitica i altres estats.


 Histria .

S'institu el 7 de setembre de 1928, confirmant-se el 15 de desembre. El 7 de maig de 1936 s'aprovaren modificacions als estatuts, que tornaren a modificar-se el 19 de juny de 1943, el 16 de desembre de 1947 i, finalment, el 28 de mar de 1980.

Va ser la segona orde sovitica que s'establ (desprs de l'Orde de la Bandera Roja). El model de 1928 va ser obra del pintor V.K. Kuprijanov, i el de 1935 va ser de l'encunyador de moneda V.V. Golenetskij. 

El 28 de desembre de 1920 va ser instituda com la "Bandera Laboral Roja RSFSR" al VIII Congrs del Soviets Russos, i posteriorment tamb s'institu a la resta de les repbliques, fins al seu establiment generalitzat i la conseqent derogaci de les condecoracions locals. Entre les primeres concessions figura la fbrica d'armament Tula el 25 d'abril de 1921, per l'execuci del programa de producci de fusells i munici durant l'amenaa de conquesta de l'Exrcit Blanc. El primer particular que reb la Bandera Laboral Roja RSFSR va ser el camperol Bihovskogo, de la provncia de Menchukov, el 28 de juliol de 1921, per la defensa abnegada del moviment dels gels. 

La primera concessi de l'Orde de la Bandera Roja Laboral de la URSS va ser a la fbrica Kirov de Leningrad. Els primers individus en rebre-la van ser uns mecnics per la seva participaci en l'expedici de salvament del dirigible "Itlia", que va tenir una avaria al Pol Nord.
Els mxims receptor de l'orde van ser la ballarina Tamara Hanum, l'historiador L.F. Ilichev i el fsic M.A. Leontocich (5). Amb 4 condecoracions trobem la ballarina Galina Ulanova, l'actriu Natalia Uzhvy o el compositor Meliton Balanchivadze.

El 9 de febrer de 1945 va ser atorgada al 2n Secretari de l'Ambaixada de Gran Bretanya a la URSS Sir Arthur Gerbert pel seu extraordinari treball entre les delegacions britnica i sovitica a la Conferncia de Teheran.

Entre les empreses que la reberen apareixen l'Institut de Mines de Moscou (1969), el Teatre de l'Opereta de Moscou (1977), l'Institut de Carreteres de Moscou (1980), el Teatre Svetlana de Leningrad (1942 i 1966), l'Institut de Medicina de Kev (1944), l'Institut d'Enginyers d'Aviaci Civil de Kev (1966), els diaris "Noticia" (1949), el "Treball" (1951), "Pravda" (1968), "L'Esport Sovitic" (1974), "La veritat d'Ucrana" (1975), "La Cultura Sovitica" (1979), les revistes " Treballadores" (1933), "Una Jove Guardia" (1969), "Els Sindicats Sovitics" (1977), "Un Jove Comunista" (1977), "Al volant" (1978), etctera. 
Els darrers esportistes en rebre-la van ser els alpinistes Gennady Vasilevich Kopejka i Aleksandr  Vasilevich Shevchenko.

 Disseny .

La medalla consisteix en una roda dentada de plata amb un esmalt blanc entre els radis de la roda. Al voltant de la roda hi ha la inscripci "                   ,             !" (Proletaris de tots els Pasos, Uniu-vos!). Al centre de la roda hi ha un medall amb un anell de fulles de roure amb la imatge d una presa i un riu en esmalt. Al sobre del dic hi ha la fal i el martell. El medall s coronat per una bandera roja d esmalt amb les lletres daurades  C.C.C.P.  A sota hi ha unes espigues de blat amb la estrella roja en esmalt.

La primera versi, vigent fins a 1936 era de disseny molt bast. El medall s sense esmalt, i hi apareix una carretera davant d una ciutat sobre una muntanya. Al darrera hi ha un triangle d esmalt vermell que apunta cap a baix, i a la punta apareix una roda dentada.

Des de 1943, la medalla se suspn sobre un gal pentagonal blau cel amb una barra blau fosc de 3 mm a les puntes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211806" title="Lenides II" nonfiltered="1916" processed="1913" dbindex="86968">
Lenides II (Leonidas, ),  fou rei d'Esparta el 17 de la lnea agada. Fou fill de trador Clenim, i el 28 rei dels agades.
 
Va passar la seva joventut a la cort de Seleuc I Nictor i es va casar amb una dona asitica amb la que va tenir dos fills. 

Va ser regent pel seu parent reu II i a la mort d'aquest a l'edat dels 8 anys va pujar al tron (vers 254 aC) ja amb una certa edat. 

Va agafar les costums orientals molts diferents de l'austeritat espartana, per no per aix va afavorir les reformes que volia imposar el seu collega Agis IV (245 aC-241 aC) al que acusava de voler la tirania empenyent al pobres contra els rics.
Va aconseguir que el senat espart rebutges les propostes d'Agis, i aquest, per mitj de l'for Lisandre, va treure una antiga llei que prohibia a un heraclida de casar amb dones estrangeres sota pena de mort. Cada nou anys els fors observaven el cel i segons la posici de les estrelles sabien si venia alguna desgracia i Lisandre va dir que a la seva observaci (que corresponia llavors) havia vist una senyal que indicava una actuaci illegal de Lenides i s'havia de consultar a l'oracle de Delfos i mentre el rei havia de quedar susps del seu crrec; a ms fou acusat de participar a la traci de Clenim i haver treballar per la caiguda d'Esparta; Lenides no es va arriscar a un judici i es va refugiar al Temple d'Atenea on se li va unir la seva filla Quilonis; en absncia fou condemnat a ser deposat i el tron entregat al seu gendre Cleombrot II i com que els fors del segent any van fallar en redrear la situaci i imposar-se als fors Lisandre i Mandrclides, Lenides va haver de marxar a l'exili a Tegea.

La mala conducta d'Agesilau, l'oncle d'Agis IV, va permetre la seva restauraci vers el 240 aC i per intercessi de la seva filla Quilonis va respectar la vida de Cleombrot que fou desterrat, per Agis IV fou executat. El germ d'Agis, Arquidam, va fugir del pas, i la vdua Agiatis fou forada a casar-se amb Clemenes, fill de Lenides; el fill d'Agis, Euridmides, si es que fou rei ho fou nominalment, ja que Lenides va controlar tot el poder.

Va morir vers el 235 aC i el va succeir el seu fill Clemenes III.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211807" title="Amfiarau" nonfiltered="1917" processed="1914" dbindex="86969">


En la mitologia grega Amfireu (en grec          , Amphiraos), era fill Ocles i d'Hipermnestra. Va succer el seu pare com a rei d'Argos, i espos a Erfila. Zeus i Apollo el van afavorir, i Zeus li va concedir el do de la profecia. 

La seva esposa, havia estat subornada amb un collaret per Polinices, el va convncer perque particips a l'expedici dels Set contra Tebes, tot i que ell sabia que hi moririra. Abans de partir, va demanar als seus fills Alcme i Amfloc que vengessin la seva mort. Durant el cam cap a la batalla, sovint va advertir als altres guerrers de qu l'expedici fracassaria, i culpava a Tideu per haver-la impulsat. Durant la batalla va matar Melanip, per no va ser capa de fer front a Poricliment. Quan el fill de Poseid el perseguia per matar-lo, Zeus va llenar un llamp que va obrir la terra, i Amfirau i el seu carro desaparegueren per l'esvoranc.

El seu fill Alcme va venjar-ne la mort matant a la seva mare, i per aquest crim de parricidi va ser perseguit per les ernnies.

A la ciutat costanera d'Oropos, al nord-est de l'tica, Amfireu era venerat com un heroi sanador i hi havia un oracle amb el seu nom.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211812" title="La vie, mode d'emploi" nonfiltered="1918" processed="1915" dbindex="86970">
La vie, mode d'emploi (La vida, instruccions d's), s una novella de Georges Perec de l'any 1978. Explica la vida dels habitants d'un bloc d'apartaments amb restriccions formals prpies de la literatura experimental. Significativament, l'obra est dedicada a Raymond Queneau, fams pels seus exercicis d'estil.

Les restriccions.
L'autor va explicar les restriccions formals a la gnesi de la novella en un quadern adjunt, on inclou tamb les fitxes que va usar en la seva redacci i que constitueixen un valus document per a l'estudi de la creaci literria.

Perec planteja l'edifici com un tauler d'escacs de 10x10 caselles, cadascuna un apartament o tros de la construcci. Cada captol se centra en una casella i l'ordre ve determinat pels moviments del cavall. A ms a ms en cada casella ha de parlar d'un esdeveniment actual o histric i han d'aparixer una srie de mots o objectes d'una llista a l'atzar, que inclou tamb cites literries que han de servir d'inspiraci per a determinades escenes. 

L'estil.
L'estil s semblant al del naturalisme, amb una descripci dels objectes prpia del moviment de la Nouvelle Roman. L'acci est congelada en el temps, ja que l'autor explica uns fets com si veis l'edifici sense la faana (com indica el plnol que encapala l'obra). Aix explica el distanciament del narrador, ali als esdeveniments (tot i que apareixen diversos episodis autobiogrfics dins el llibe). No obstant aquest fet, apareixen regressions en el temps i narracions de fets anteriors, aix com histries d'antics habitants de la casa ja morts.

El narrador barreja elements suposadament reals, com diaris, fotografies i altres documents propis de la vida a qu fa allusi el ttol de la novella, amb l'objectiu de descriure la manera de viure d'un segle, ja que apareixen referncies a fets des de 1875 fins 1975, amb especial mfasi a la postguerra dels anys 50 i 60.

La trama est totalment supeditada a les restriccions formals. La histria que serveix de nexe com entre els diferents episodis, i la que estructura l'eix cronolgic, s la de Bartlebooth, un aristcrata avorrit que dedica la seva vida a un projecte aparentment sense sentit: recorre el mn per pintar aquarelles que envia a un ve fuster; aquest les transforma en puzzles que desprs l'home munta en retornar a casa i que han de ser destruts en el mateix lloc on van ser pintats. El calendari que es marca s un parallelisme de la restricci formal que governa l'obra. El fracs de la seva idea (l'acci comena just en el moment de la mort del protagonista, a punt d'acabar un trencaclosques) s un dels temes centrals i marca el to fred i pessimista de tot el llibre.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211816" title="Roger van der Weyden" nonfiltered="1919" processed="1916" dbindex="86971">
 
Roger van der Weyden tamb conegut amb el nom Roger de la Pasture (Tournai, Hainaut, Blgica, 1399/1400 - Brusselles, 18 de juny de 1464), va ser el pintor ms clebre i influent de la escola flamenca en el perode gtic.

Bigorafia. 
Va ser aprenent de Jan van Eyck i Robert Campin. s nomenat mestre a Tournai el 1432. El 1435 s'installa a Brusselles, que es va convertir en la seva residncia habitual, on va crear un taller i va ser nomenat pintor oficial de la vila (1436). Va estar a Itlia el 1450, a  Roma i possiblement tamb a Ferrara. El seu fill, Pierre, tamb va ser pintor. Va influir en altres artistes posteriors, com Hugo van der Goes, Hans Memling, Petrus Christus, Dirk Bouts i Gerard David. 

Obra. 
Es distingeix fonamentalment en la interpretaci de temes pattics i marians. Pinta a l'oli sobre fusta, en panell nic, dptics o polptics. En les seves primeres obres, el seu estil s marcadament gtic, hiertic, i realitza fons daurats. Posteriorment evoluciona cap a lnies sinuoses i fluides en els cossos i en els drapejats. Els seus personatges sn realistes, amb expressions pattiques i dramatisme.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211819" title="Matilde Ridocci i Garcia" nonfiltered="1920" processed="1917" dbindex="86972">
Matilde Ridocci i Garcia (Xtiva, 12 de setembre de 1843   24 de juliol del 1922) va ser una mestra, pedagoga i escriptora valenciana de Xtiva.

Biografia.
Matilde Ridocci comen com a mestra d'elemental en Teulada d'on passa el 1869 a l'Escola Superior Normal de Valncia que hagu d'abandonar per motius familiars. Ja el 1878 obtingu per oposici un plaa de primria a Xtiva, i el 1899 obtingu una plaa en l'Escola Normal, com a professora numerria i per oposici, sent nomenada directora del centre a l'any segent.

Escrigu diferents llibres de pedagogia i ensenyament (alguns es convertiren en llibres de text) i la seua reputaci li va permetre obtindre una audincia amb Alfons XII arran de la qual es va equiparar a les mestres amb els mestres quant a sou. A banda d'aix, cultiv tamb la pintura, el dibuix i la poesia.

Actualment, el carrer de Xtiva on va nixer porta el seu nom i en ell hi ha una placa commemorativa que li van dedicar les seues alumnes i companyes.

Algunes obres.
Nociones de Higiene privada general para las Escuelas Normales y Superiores de primera enseanza, 1876;
Nociones de Higiene privada general, al alcance de los nios, para las escuelas elementales,1876;
Nociones de Fsica, Qumica e Historia Natural para las Escuelas Normales, 1901;
Urbanidad para las Escuelas Normales;

Referncies.
L'informador de La Costera, Xtiva, pg.15, 19 de maig, de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211821" title="Monrose" nonfiltered="1921" processed="1918" dbindex="86973">


Monrose s un grup de pop alemany format l'any 2006.

Membres.
Mandy Capristo (21 de mar 1990 de Mannheim);
Senna Guemmour (28 de desembre 1979 de Frankfurt am Main);
Bahar Kizil (5 d'octubre 1988 de Freiburg im Breisgau);

Discographie Monrose.
Albums.



 Singles .


Enllaos externs.

 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211823" title="Lenides d'Heraclea" nonfiltered="1922" processed="1919" dbindex="86974">
Lenides d'Heraclea o Lle d'Heraclea (Leonidas, )  fou un jove noble de Heraclea del Pont que fou un dels que va donar mort al tir Clearc el 353 aC, juntament amb altres conspiradors, encapaalats per Qui fill de Matris (que era parent del tir). Clearc fou ferit greu d'un cop d'espasa per Qui quant estava fent un sacrifici als dus i va morir de la ferida al cap de dos dies. Segons Memn, els conjurats van morir quasi tots, alguns per obre de la gurdia personal del tir al moment dels fets i d'altres agafats mes tard, i morts desprs de ser torturats. La sort concreta de Lenides no s coneguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211826" title="Louis-Michel van Loo" nonfiltered="1923" processed="1920" dbindex="86975">
  
Louis-Michel van Loo (Tol, 2 de mar de 1707 - Pars, 20 de mar de 1771) va ser un pintor francs. 

El seu estil pot considerar-se del barroc final, enllaant amb l'academicisme del neoclssic. Va estudiar amb el seu pare, el tamb pintor Jean-Baptiste van Loo, a Tor i Roma, i va guanyar un premi en la Acadmie Royale de Peinture et de Sculpture de Pars el 1725. Amb el seu oncle, el tamb pintor Charles-Andr van Loo, va estar a Roma entre 1727 i 1732. 

El 1736 va arribar a sser pintor de cmera de Felip V d'Espanya a Madrid, on va ser membre fundador de la Acadmia de Belles Arts de San Fernando el 1752. Testimoniatge d'aquesta relaci s el seu quadre "Venus i Mercuri", conservat en aquesta instituci. 

La seva obra ms important d'aquest perode s un retrat collectiu d'extraordinries dimensions: La Famlia de Felip V (1743), en el qual apareix el rei envoltat dels seus fills (entre ells els futurs reis Ferran VI i Carles III) i la seva segona dona, Isabel de Farnesio. 

Va tornar A Pars el 1753, on va pintar nombrosos retrats de Llus XV de Frana. El 1765 va succeir a Charles-Andr com director de l'escola especial de la Acadmia Francesa coneguda com  cole Royale des lves Protgs (escola real d'alumnes protegits). Entre els seus germans van estar els tamb pintors Franois van Loo (1708 1732) i Charles-Amde-Philippe van Loo (1719 1795).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211834" title="Charles-Amde-Philippe van Loo" nonfiltered="1924" processed="1921" dbindex="86976">
 
Charles-Amde-Philippe van Loo (25 d'agost de 1719   15 de novembre de 1795) va ser un pintor francs de retrats i allegories. El seu pare, el pintor Jean-Baptiste van Loo, ho va educar a Tor i Roma, on el 1738 va guanyar el Premi de Roma, a Ais de Provena, abans de regressar a Pars en 1745. Va ser convidat a unir-se a la Acadmia Real de Pintura i Escultura de Pars el 1747, aquest mateix any es va casar amb Marie-Marguerite Lebrun, filla del pintor Michel Lebrun (va morir el 1753). Els seus germans van ser els pintors Franois van Loo (1708 1732) i Louis-Michel van Loo (1707 1771).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211835" title="Primera batalla naval de Tarragona" nonfiltered="1925" processed="1922" dbindex="86977">







La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori catal.

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i Constant el 13 de maig. Josep Margarit i de Biure amb les seves tropes catalanes va vncer la batalla del Catllar el 10 de juny contra les forces sortides de Tarragona per tal de recollir farratge. 

Tarragona estava a punt de la rendici per manca d'aliments i es va ordenar a Garca lvarez de Toledo y Mendoza, el marqus de Villafranca del Bierzo que a tota costa hi fes arribar queviures, aix que va reunir a Penscola els estols de galeres de les Espanyes: les del Regne de Npols comandades per Melchor de Borja, les del Regne de Siclia de Francisco Meja, les de la Repblica de Gnova de Juanetn Doria, a part de les d'Espanya basades a Cadis.

La batalla.
L'armada espanyola, composada per 14 galeres de castella, 7 genoveses, 14 napolitanes i 6 sicilianes es van concentrar a Salou van arribar a Tarragona el 30 de juny de 1641 per enfrontar-se amb l'estol francs que bloquejava el port.

Es van formar tres columnes, que van entretenir les franceses maniobrant i disparant, creant una cortina de fum que Garca de Toledo va aprofitar per travessar la lnia enemiga i arribant a port amb la seva columna, en la que estaven les vuit carregades de queviures mentre la resta de galeres es retirava a Tamarit. Els francesos van respondre llevant ncores i havent de remolcar els galions a les posicions de batalla per la manca de vent, enfonsant o cremant set galeres, fent encallar tres i una ltima que va ser destruda o capturada, segons les fonts. 

Conseqncies.
Tot i que els supervivents es van haver de refugiar en la ciutat, el lliurament de les provisions que va van arribar al port va permetre a la ciutat aguantar el seu setge fins el 20 d'agost, quan es va lliurar la segona batalla naval de Tarragona, alliberant definitivament el setge. 

En total, els espanyols van perdre 11 galeres al port i dues que s'havien capturat al mar. La resta de l'estol, amb el marqus de Villafranca, que va poder fugir del port amb la seva galera, es retiraria de nou a Penscola el 4 de juliol, des d'on, amb els reforos incorporarats va tornar a atacar la ciutat.

La presncia de la flota francesa a Barcelona va impedir que els reforos espanyols i les provisions arribessin al nord del Principat, cosa que va facilitar l'ocupaci francesa de les viles i fortaleses que encara quedaven en mans castellanes (Perpiny i Roses).

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211837" title="Betatester" nonfiltered="1926" processed="1923" dbindex="86978">


Un Beta tester s un usuari de programes els quals executables estan pendents d'acabar la seva fase de desenvolupament, o assolir un alt nivell de funcionament, per que encara no sn completament estables. Els beta testers usen els seus coneixements informtics i el seu temps per detectar errors en el programari i aix poder informar d'aquests perqu els desenvolupadors els corregeixin, o corregir-los ells mateixos. Algunes companyies els contracten per assegurar-se que els seus programes funcionaran el millor possible al mercat. Un altre tipus de beta testers sn els que treballen desinteressadament oferint suport i ajut a la comunitat GNU.

Generalment el betatester comparteix una certa afinitat amb l'eina posada a prova en qesti, d'all l'entusiasme per provar-la, verificar noves funcionalitats i detectar anomalies darrere millorar el desenvolupament de l'eina en qesti.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211840" title="Ponte Vecchio" nonfiltered="1927" processed="1924" dbindex="86979">

El Ponte Vecchio i els vells edificis que l'acompanyen formen la imatge ms coneguda de Florncia. La seua histria es remonta a l'poca romana, quan la Via Cassia travessava l'Arno pel seu pun ms estret (120 a.C.). Les crescudes del riu  s'emportaven cada vegada el pont, reconstruint-se cada vegada, ja que era l'nic pont que travessava l'Arno, essent de vital importncia per a les comunicacions entre el vell centre i el barri d'Oltrarno. Aix va ser aix fins que el 1218 es constru el pont de Carraia. La recosntrucci del 1345 es la que serveix de base al pont actual. 
El Ponte Vecchio en el segle XIII ja estava ocupat per locals de comerciants i artesns, a ms del curtidosr que necessitaven l'aigua per al seu treball, i tamb hi abundaven els pescadors. Posteriorment els carnissers s'imposaren al pont, sent cadadia majors en nombre . La carn no venuda i les deixalles es tiraven directament al riu.
En 1565 Giorgio Vasari acab la cosntrucci de l'anomenat corredor (Corridoio Vasariano) que enllaa els Uffizi amb el Palazzo Pitti a travs del Ponte Vecchio. El gran duc Ferran I, expuls en 1593 els carnissers del pont, per no poder suportar les olors d'aquestos comeros que considerava vulgars. volia evitar aqueix espectacle als visitants estrangers en el seu trajecta a la seu de la famlia granducal, el Palau Pitti, aix les carnisseries foren substituides per joieries i orfebreries, que encara hui dia segueixen ocupant els eixintss que caracteritzen el pont.

L'abril del 1944 fou l'nic pont de Florncia que van respectar els nazis en retirada per ordre expressa de Hitler. El 1966 tamb es va salvar de les terribles inundacions que van provocar la mort i la destrucci de bona part de Florncia.

El seu nom, Pont Vell, el distingia del Ponte alla Carraia, construt originalment el 1218.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211842" title="Lenides de l'Epir" nonfiltered="1928" processed="1925" dbindex="86980">
Lenides de l'Epr (Leonidas, )  fou un parent de la reina Olmpies de Macednia la mare d'Alexandre el Gran, i per tant un epirota. 

Se li va assignar l'educaci del jove Alexandre als primera anys abans que esdevingus deixeble d'Aristtil. Era un home auster i va entrenar al jove prncep amb hbits durs i d'auto exigncia. El mateix Alexandre diu que Lenides li va proporcionar un excellent entrenament. Una vegada li va limitar la quantitat d'encens per un sacrifici, i li va dir que no ni hauria prou fins que conquers el pas on creixia. 

Quan Alexandre era a sia li va enviar una gran quantitat d'encens i mirra, "per qu mai ms tingus manca del producte".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211845" title="Religions abrahmiques" nonfiltered="1929" processed="1926" dbindex="86981">

Les religions abrahmiques sn aquelles que tenen Abraham (hebreu: Avraham           ; rab: Ibrahim         ) com a personatge com i com a figura important en llur histria i teologia sagrada, i que s'originaren a l'Orient Prxim. Les tres grans religions monoteistes  el judaisme, el cristianisme i l'islam  sn abrahmiques, aix com ho sn els samaritans, els carates o els drusos, entre altres. De vegades, encara que no sempre, s'hi inclouen altres religions que s'identifiquen amb aquesta tradici com ara el bahaisme.  Els adherents de les religions abrahmiques agrupen ms de la meitat de la poblaci mundial; s a dir, al voltant de 3.800 milions de seguidors.

Les religions abrahmiques comparteixen les segents caracterstiques:
 el monoteisme: totes creuen en un sol Du, encara que el cristianisme creu en el concepte de la Trinitat, que, segons algunes interpretacions de les altres dues religions abrahmiques, s equivalent al politeisme.
 una tradici proftica: totes reconeixen personatges anomenats profetes, i comparteixen alguns profetes tot i que les interpretacions i el seu paper proftic difereixen;
 orgens semtics: totes sn originries dels pobles semites;
 un fonament en la revelaci divina que contrasta amb l'especulaci filosfica com s el cas de les religions asitiques;
 una orientaci tica: totes defineixen l'elecci entre el b i el mal i demanen l'obedincia als preceptes establerts per Du.
 un concepte lineal de la histria, comenant amb la creaci i amb la participaci activa de Du, en contraste amb el concepte circular de les religions asitiques (un exemple del qual s el concepte de la reencarnaci);
 devoci a les tradicions de la Bblia i l'Alcor, texts sagrats que comparteixen les histries d'Adam, No, Abraham i Moiss. ;

Del personatges i figures que comparteixen les tres religions, Abraham t un paper important per a les tres grans religions abrahmiques:
 per al judaisme, Abraham es considera l'avantpassat dels israelites o jueus, a partir de la lnia del seu fill Isaac; s conegut com Nostre Pare Abraham.
 per al cristianisme, Abraham s l'avantpassat dels jueus poble del qual va sorgir el Messies, Jesucrist, i a ms, en la teologia paulina, s considera el pare de la fe ja que el seu exemple de fe en Du es considera la imatge de la salvaci en fe per mitj de Jesucrist; la obedincia d'Abraham en voler oferir Isaac, es considera tamb la imatge de l'oferiment del fill de Du per la humanitat.
 per a l'islam, Abraham s l'avantpassat dels rabs a partir de la lnia del seu fill Ismael (Isma'il), de la qual descendeix Mahoma; es considerat tamb Nostre Pare Abraham o Abraham el Monoteista.

Altres religions poden compartir algunes caracterstiques amb les religions abrahmiques per no son classificades com a tals per diferents raons. El zoroastrisme, tot i que s monoteista, proftic, tic, fonamentat en la revelaci amb un concepte linear de la histria, s d'origen indoirnic i no pas semtic, i no s'identifica amb els personatges i els esdeveniments de la Bblia i l'Alcor. 

Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211846" title="Lenides de Trent" nonfiltered="1930" processed="1927" dbindex="86982">
Lenides de Trent (Leonidas, ) fou un poeta grec d'poca desconeguda.

Va escriure al tomb d'uns cent epigrames en dialecte dric, que foren inclusos a la Garlanda de Meleagre. S'ha pogut comprovar que alguns d'aquestos epigrames eren en realitat obre de Lenides d'Alexandria, per altres sn realment obra seva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211847" title="Lenides d'Alexandria" nonfiltered="1931" processed="1928" dbindex="86983">
Lenides d'Alexandria (Leonidas, ) fou un poeta grec de la meitat del segle I.

Va nixer segons el mateix diu, a la vora del Nil, i desprs va anar a Roma on va ensenyar gramtica i va esdevenir finalment popular i va rebre el patronatge de la famlia imperial (Ner) i es va mantenir actiu fins al temps de Vespasi. A l'antologia grega hi ha 43 epigrames que se li atribueixen, per alguns corresponen a Lenides de Trent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211848" title="Illa Taquile" nonfiltered="1932" processed="1929" dbindex="86984">

L'illa Taquile es troba al llac Titicaca, a uns 35 quilmetres de la ciutat de Puno a Per. T una llargria de 6 quilmetres. S'hi arriba amb unes barques des de Puno. Per accedir des del moll a la plaa central, i punt neurlgic de l'illa, cal pujar uns cinc-cents esglaons (uns 20 minuts aproximadament).
Poblaci.
Pel que fa als seus habitants (uns 2.000) pertanyen a l'tina qutxua. La seva llengua (qutxua) prov de la famlia amerndia. Es tracta d'un poble amb una cultura bsicament tradicional. Viuen de la pesca, agricultura, artesania i, els darrers anys, del turisme. s una societat bsicament endogmica, normalment es casen entre ells. El terreny passa de pares a fills en la mesura que es van produint nous matrimomis.
s molt tpica la indumentria dels seus habitants. Els homes vesteixen camisa blanca, pantalons negres, faixa i una gorra chullo de llana teixida per ells mateixos de diferents colors. La diferncia de colors s el que marca el lloc que ocupa cada home dins de la comunitat Taquile; vermell (casats), blanc i vermell (solters) i combinaci de colors (situaci de poder actual o passada). Pel que fa a les dones vesteixen una brusa brodada i unes faldilles de capes de colors o polleras superposades.

Clima i paisatge.
El clima i paisatge de l'illa s el tpic de l'altipl peru. Contrasta el to vermells de la terra amb el color blau del llac i el blanc de la neu de les muntanyes de Bolvia que es divisen des de l'illa. s molt recomanable gaudir de la posta de sol des del punt ms alt de l'illa, tot envolatat de restes de cultura inca.
Tradicions.
Si es visita l'illa els dies festius es podran apreciar celebracions tpiques amb dansa i msica tradicional, al mateix temps que es podr gaudir de la vistositat dels vestits tpics de cada festivitat:


El 25 de juliol se celebra la festa patronal de San Diego.

A principis d'agost es fan les ofrenes a la Mare Terra Pachamama.

Turisme.
Actualment es practica a l'illa turisme comunal. Els habitants comparteixen les seves humils cases amb els turistes. El menjar que s'ofereix als restaurants s poc variat; peix (pescat al llac), patates, arrs i ous. Cal tenir present que fins l'any 1990 no s'hi van instal.lar les primeres plaques solars. Avui en dia sn molt poques les cases que tenen llum. L'aigua la pugen directament del llac.

Ensenyament.
s curis trobar enmig d'aquesta illa dues construccions relativament ms modernes on s'hi troben ubicats un institut i una escola de titularitat pblica. Els docents de l'illa viuen durant tota la setmana a l'illa en uns humils habitatges sense els serveis bscis de llum i aigua. Els caps de setmana es poden desplaar a Puno per visitar la seva famlia.

L'illa Taquile, tot i els inconvenients que presenta derivats de la manca d'infraestructures modernes, s un lloc on s'hi respira una pau i tranquil.litat especial que val la pena experimentar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211849" title="Lenides de Bizanci" nonfiltered="1933" processed="1930" dbindex="86985">
Lenides de Bizanci  (Leonidas, ), fill de Metrdor, fou un escriptor grec d'poca desconeguda.

Ateneu l'esmenta i diu que va escriure una obra que portava el ttol de  (Athenaeus. 1. 13c.). La esmentada obra s repetidament citada com a referncia per Eli (N. A. 2.6, 50, 3.18, 12.42).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211850" title="Lenides de Rodes" nonfiltered="1934" processed="1931" dbindex="86986">
Lenides de Rodes  (Leonidas, ) fou un antic filsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del segle I.

L'esmenta Estrab (Strabo, 14. p. 655) i s segurament el mateix personatge de nom igualment Lenides que va escriure un treball sobre Itlia que s esmentat per Joan Tzetzes (Schol. ad Lycophr. 756).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211851" title="Lenides de Constantinoble" nonfiltered="1935" processed="1932" dbindex="86987">
Lenides de Constantinoble   (Leonidas, ) fou un jurista bizant.

Era  patronus causarum al tribunal del prefectes del pretori a la capital imperial Constantinoble. Fou un dels setze comissiones encarregats per Justini I de  compilar el Digest, que van treballar sota la presidncia de Triboni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211852" title="Lenides (metge)" nonfiltered="1936" processed="1933" dbindex="86988">
Lenides   (Leonidas, )  fou un antic metge grec nadiu d'Alexandria que va pertnyer al grup anomenat dels episinttics. s esmentat per Celi Aureli, i ell mateix esmenta a Gal per lo que va viure al menys al segle II i probablement al segle III. 

Les seves obres foren principalment sobre temtica de cirurgia, i noms en resta uns petits fragments conservats per Aeci i Paule Egineta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211853" title="Lenides (general)" nonfiltered="1937" processed="1934" dbindex="86989">
Lenides  (Leonidas, )  fou un general d'Antgon el borni que el 320 aC es va enfrontar a una revolta de 3000 soldats macedonis a Licania, i va aconseguir dominar la rebelli amb una estratagema que Poli no detalla. 

Alguns pensen que desprs va deixar el servei d'Antgon i va passar al de Ptolemeu I Ster, i que el 310 aC fou enviat a ocupar les posicions costeres d'Antgon a Cilcia que pel tractat del 311 aC Antgon havia d'evacuar  (cosa en la que Antgon no estava d'acord); inicialment va ocupar les ciutats de la costa per llavors va arribar Demetri Poliorcetes i el va derrotar recuperant les ciutats perdudes. 

Desprs Ptolemeu va restablir la llibertat de les ciutats gregues i va nomenar a Lenides governador de Grcia (probablement el 308 aC).

Altres historiadors pensen que el general d'Antgon i el de Ptolemeu eren personatges diferents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211872" title="QTI" nonfiltered="1938" processed="1935" dbindex="86990">
L'especificaci de l'estndard IMS Question and Test Interoperability(QTI) defineix un llenguatge XML per a l'intercanvi de preguntes i avaluaci entre diferents sistemes.

Consisteix en un model de dades que defineix estructures de preguntes, avaluacions i resultats, tots junts vinculats en un XML que principalment defineix un llenguatge per a l'intercanvi de preguntes i altres materials d'avaluaci. El lligam XML s mpliament utilitzat per a l'intercanvi de preguntes entre diferents eines d'autor i pels editors. Les parts d'avaluaci i de resultats de l'especificaci sn menys utilitzades.


Antecedents.
QTI va ser creat per l'IMS Global Learning Consortium, que s un consorci acadmic que desenvolupa especificacions per fer interoperables les tecnologies d'aprenentatge. QTI s'inspira en la necessitat d'un disseny interoperable de preguntes i per evitar a la gent que perdi o que hagi de tornar a escriure preguntes cada cop que la tecnologia canvia. El desenvolupament i validaci de preguntes bones porta temps i s altament recomanable poder crear-les en una plataforma i amb un format tecnolgic neutre.

La versi 1.0 de QTI es basava en el llenguatge propietari QML definit per Questionmark.

La versi ms estesa de QTI s la 1.2, que va veure la llum en 2002. Funciona molt b per a l'intercanvi de tipus de preguntes simples i est suportada per la gran majoria d'eines que permeten crear preguntes.

La versi 2.0 va ser alliberada en el 2005 i inclou importants millores que la fan ms precisa. Malgrat aix, de moment, no acaba d'enlairar-se.


Enllaos externs.
 Portal web d'IMS QTI;
 Portal web d'IMS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211874" title="Onomasticon Cataloniae" nonfiltered="1939" processed="1936" dbindex="86991">
L'Onomasticon Cataloniae s un ampli recull d'onomstica que enregistra i explica etimolgicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingstic catal: Principat de Catalunya, Rossell, Pas Valenci, Illes Balears i la zona oriental d'Arag. s obra de Joan Coromines, amb la collaboraci de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascar Pasarius, Philip D. Rasico i Xavier Terrado. Fruit de ms de seixanta anys de dedicaci (1931-1994), cont ms de 400.000 topnims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir antropnims i topnims antics registrats a documents antics i moderns consultats pel propi Coromines.

La metodologia per la recollida d aquests noms va ser la segent:
 Revisi i buidatge de mapes, plans, cadastres, guies, monografies municipals i llistes indites realitzades per amics i corresponsals.
 Recorregut a peu per tots els indrets del domini lingstic catal on interroga a gent del pas, tot anotant un gran nombre de noms de lloc. Les preferncies eren un pags, un caador, un guia, un gurdia forestal o en tot cas un pastor si no s taciturn. L'enquesta es fa al cim d'un pujol per aix tenir una visi de tot l'indret. Desprs continua amb un interrogatori per grups semntics (fonts, partides, construccions...) i s insisteix en els accidents geogrfics ms fcils d'oblidar (coves, ermites, ...);
 El material escrit i oral es recull en cdules i es transcriu en llistes.

Comentaris sobre l obra titnica d en Joan Coromines sn, entre molts d'altres, aquestos dos: el primer d un amic personal seu i el segon del seu editor.
"M'ha interessat moltssim el projecte. Ser una obra d'importncia capital no sols per als fillegs, sin tamb per als historiadors. La toponmia s l'arxiu anterior als arxius documentals. Els exemples que doneu parlen d'una manera eloqent. Si encara persistiu en la idea del comit de patronatge, estar molt honrat de comptar-m'hi, tant ms que s un estudi que m'havia temptat." Llus Nicolau d'Olwer, 1953.

"Per, de fet, l'enorme producci de Joan Coromines, fruit no solament d'una excepcional capacitat intellectual i d'una dedicaci total, sin tamb de la seva completssima formaci lingstica (que inclou el coneixement de tota la gamma de llenges indoeuropees, del basc i d'algunes de semtiques), aix com de la seva condici d'humanista, han perms que Catalunya s'hagi enriquit amb uns instruments de coneixement de la llengua com pocs pasos disposen." Max Cahner, 1976.

Pla de l'obra:

Onomasticon Cataloniae   Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Barcelona 1989 1997, ISBN 84-7256-331-6:
 Volum I, Toponma antiga de les Illes Balears, ISBN 84-7256-330-8, 1a edici, 1989;
 Volum II, A   BE, ISBN 84-7256-889-X, 1a edici, 1994;
 Volum III, BI   C, ISBN 84-7256-902-0, 1a edici, 1995;
 Volum IV, D   J, ISBN 84-7256-825-3, 1a edici, 1995;
 Volum V, L   N, ISBN 84-7256-844-X, 1a edici, 1996;
 Volum VI, O   SAI, ISBN 84-7256-852-0, 1a edici, 1996;
 Volum VII, SAL   VE, ISBN 84-7256-854-7, 1a edici, 1997;
 Volum VIII, VI   Z, ndex, ISBN 84-7256-858-X, 1a edici, 1997;

 Enllaos externs .
 Onomasticon Cataloniae;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211879" title="Cork Athletic F.C." nonfiltered="1940" processed="1937" dbindex="86992">
El Cork Athletic F.C. va ser un antic club de futbol irlands de la ciutat de Cork.

 Histria .
El club jug la lliga irlandesa entre els anys 1948 i 1958. El 13 de febrer de 1948, quan el Cork United sort de la lliga, el Cork Athletic fou immediatament format amb el mateix personal de l'United, essent escollit per substituir l'antic club. L'any 1958 desprs d'una reuni general especial de la lliga, el club fou expulsat de la competici a causa dels problemes econmics que patia.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol: 2;
1950, 1951;
Copa irlandesa de futbol: 1;
1954;
Munster Senior Cup: 3;
1951, 1953, 1955;

Posicions finals a la lliga. 


Entrenadors destacats.
 Raich Carter;
 Jimmy Delaney;

Jugadors destacats.
 Florrie Burke;
 Noel Cantwell;
 Jimmy Delaney;
 Raich Carter;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211881" title="Batalla de Cambrils" nonfiltered="1941" processed="1938" dbindex="86993">





La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. Les tropes surten en direcci a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistncia a el Perell i al Coll de Balaguer, a prop de l'Hospitalet de l'Infant.

La batalla.
L'exrcit filipista assetja Cambrils durant dos dies, i els catalans, comandats pel bar de Rocafort, Antoni d'Armengol, el sergent de la plaa Carles Bertrol i de Calds i el governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, resisteixen com poden sense artilleria i miren d'emboscar els assaltants als afores de la vila, atrapant la cavalleria espanyola que d'lvaro Surez de Quiones. Davant de la muralla s hi va produir una topada amb la gent que entrava i sortia. Segons el cronista de la campanya, Francisco de Melo, hi van morir quatre-cents catalans, per els castellans hi responen bombardejant la vila. La resistncia s allarga cinc dies dins la ciutat, fins que els catalans es rendeixen i pacten la capitullaci per l'endem.

Conseqncies.
Quan part dels venuts surten desarmats per una de les portes de la muralla sn morts pels atacants, en mig d'una espantosa matana que deixa prop de set-cents cadvers per terra. A ms a ms, els tres caps militars de la plaa (Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa i Carles Bertrol i de Calds), aix com el batlle i els jurats (regidors) de la vila sn jutjats sumarssimament (no cal dir que sense cap possibilitat de garantia processal ni de defensa) i aquella mateixa nit sn morts al garrot. L'endem pel mat es troben les persones de renom i les autoritats penjades al llarg de tot el permetre de la muralla. La ciutat s repartida entre les tropes i saquejada i s'enderroca una part de les muralles. 

L'exrcit continua avanant en direcci a Barcelona i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforos francesos grcies al temps que van donar els resistents de Cambrils.

 Referncies .


 Bibliografia .
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
  Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cdiz. ISBN 84-7786-021-1. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211883" title="Mare de Du del Vilar" nonfiltered="1942" processed="1939" dbindex="86994">
El Santuari de la Mare de Du del Vilar, a 4 km. de Blanes s un important centre d atracci per a tota la comarca des del 1012, any en qu el 5 d agost fou trobada la imatge de la Mare de Du del Vilar.

L'any 1794 comena la invasi francesa. A causa del devastament de gran nombre de pobles, un pnic terrible s apoder de tota la regi. En aquest moment, Blanes es recorda de la Mare de Du del Vilar i el 3 de desembre de 1794 s portada a la Vila per a demanar la seva protecci. 
La invasi fou rebutjada i l exrcit francs no pogu travessar la lnia del riu Fluvi. Un cop acabada la guerra, Blanes, agrada, fa el vot del poble a la Verge del Vilar i la retorna a la capella el 24 d octubre de 1795. Des d aleshores es mant la tradici: el poble renova el vot de Vila en un acte solemne que se celebra cada any el darrer diumenge d octubre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211886" title="Batalla de Martorell (1641)" nonfiltered="1943" processed="1940" dbindex="86995">





La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Pedro Fajardo, Marqus de Los Vlez va ocupar Tortosa, el desembre, desprs de la batalla de Cambrils, la ciutat de Tarragona, avanant en direcci a Barcelona.

Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, que va esdevenir quarter general de Catalunya desprs que Roger de Bossost, el bar d'Espenan, rends la ciutat de Tarragona i fugs amb les seves tropes a Frana.

La batalla.
El Marqus de los Vlez va enviar un important nombre de tropes el dia 20 de gener per Gelida i Castellv de Rosanes, que havien de tallar la possible retirada catalana per la riba dreta del Llobregat, que foren rebutjats pels miquelets comandats per Ddac Vergs.

El dia 21 el gruix de l'exrcit castell amb la infanteria dirigida pel marqus de San Jorge, va arribar al Llobregat, provocant la retirada catalana de Martorell, travessant el Pont del Diable i coberts per l'artilleria francesa, per tal de no quedar allats. Els castellans van entrar a la vila provocant una nova massacre. Quan la cavalleria castellana dirigida pel marqus de Torrecuso va travessar el Llobregat, els catalans i francesos van haver de retirar-se a Barcelona.

Conseqncies.
La derrota a Martorell, amb la presncia de l'exrcit espanyol a les portes de Barcelona va portar als catalans a proclamar Comte de Barcelona a Llus XIII de Frana el 23 de gener, el qual enviaria un exrcit a Catalunya per recolzar als seus nous sbdits, que derrotaran l'exrcit comandat pel Marqus de los Vlez, unes setmanes ms tard a la Batalla de Montjuc.

Bibliografia.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211889" title="Aleix II Comn" nonfiltered="1944" processed="1941" dbindex="86996">
Aleix II Comn (Alexius II Comnenus, ) (1167-1183), fou emperador bizant del 1180 al 1183.

Era fill de l'emperador Manel I Comn, nascut el 1167 segons Nicetes. Als tretze anys (1179) es va casar amb Agnes o Anna de Frana, filla del rei Llus VII de Frana. A la mort del seu pare el va succeir en el tron sota regncia de la seva mare Maria d'Antioquia, filla del prncep Raimon d'Antioquia.

En un cop d'estat Andrnic I Comn va obligar al jove emperador a signar l'orde d'execuci de la regent. Tot seguit el va fer matar i es va proclamar emperador (1183).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211897" title="Josep Maria Soler" nonfiltered="1945" processed="1942" dbindex="86997">

Onomstica;
Josep Maria Soler i Canals: (1946) Eclesistic catal, abat de Montserrat des del 2000.
Josep Maria Soler i Montaner: (1872-1936) Msic i compositor catal.
Josep Maria Soler i Soler, director del peridic L'Eco de Sitges, Premi Ploma d'or de 1967.

 Altres;
 CEIP Josep Maria Soler i Gen, centre educatiu de Montbri del Camp (Baix Camp).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211904" title="Brad-dr" nonfiltered="1946" processed="1943" dbindex="86998">
Brad-dr ("Torre Fosca" en sindarin), coneguda tamb com a Lugburz en llengua negra (amb el mateix significat) s la fortalesa del senyor fosc Suron al mn fantstic de J.R.R. Tolkien. Des del capdamunt de la seva torre ms alta l'Ull de Suron vigilava Mrdor i tota la Terra Mitjana.

Va ser construda durant la Segona Edat per Suron, amb el poder de l'Anell nic. La construcci va trigar sis-cents anys, i va ser la fortalesa ms gran de la Terra Mitjana des de la caiguda d'ngband.

A la fi de la Segona Edat, Brad-dr va ser assetjada durant set anys per l'ltima Aliana d'Elfs i Homes. Amb la derrota de Suron, Brad-dr va ser arrassada, per no se'n van poder destrur els fonaments perque l'Anell amb que s'havien construt no fou eliminat. Per aix, quan Suron va poder tornar a Mrdor milers d'anys desprs va poder reconstrur la fortalesa rpidament.

Tolkien no ofereix cap descripci detallada de Brad-dr. Era tan gran que gaireb semblava irreal, i sovint es percep com a fosca i envoltada d'ombra. Des d'mon Hen, Frodo Saquet la veu com "murada rere murada, merlet rere merlet, negra, incommensurablement forta, muntanya de ferro, porta d'acer, torre inexpugnable".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211907" title="Partit Catal d'Europa" nonfiltered="1947" processed="1944" dbindex="86999">

El Partit Catal d'Europa es un partit poltic registrat el 1998 per l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall en una notaria de la ciutat de Tarragona, desprs d'haver deixat l'alcaldia de Barcelona l'any anterior.

El fet que fs ell qui va registrar aquest partit poltic va ser revelat per ell mateix el 20 d'octubre de 2007  durant una roda de premsa a la qual anunci que patia un principi de la malaltia d'Alzheimer. El 31 de gener del 2008, poc temps abans de les eleccions generals espanyoles de mar, Maragall va anunciar mitjanant un article publicat al diari ADN que es plantejaria si el PCd'E concorreria a les eleccions generals o si es presentaria desprs del 9 de mar. Finalment, el partit no es va presentar a aquesta cita electoral.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211908" title="Codificaci entrpica" nonfiltered="1948" processed="1945" dbindex="87000">
Codificaci entrpica s un mtode de codificaci sense prdues. Aquest mtode de codificaci es basa en un coneixement previ sobre els smbols que sorgiran en una trama binaria.

L'entropia s un factor per avaluar els codificadors. Es calcula amb els nombre de bits per smbol usats.

 Zig-zag .

El mtode de lectura en zig-zag llegeix la matriu de smbols en forma de ziga-zaga. Va llegint en diagonal en lloc de per files o columnes com seria habitual.

 RLE (Run-length encoding) .
 
La compressi RLE guarda el valor del smbol i conta quants smbols iguals hi ha consecutius. Per tant el que fa es generar una seqncia de valors on primerament es diu el nombre de smbols que hi hauran i desprs ens diu quin tipus de smbol.

Per exemple:

En la seqncia binaria:  A A A A A A B B B B B B A A B B B B A A A B B  hi apliquem RLE el que sortiria seria: 6A 6B 2A 4B 3A 2B

 DPCM (Differential PCM) .

DPCM Codifica la diferncia entre un valor i l'anterior.

En molts casos la diferncia entre dos smbols consecutius s mnima, per exemple si codifiquem una imatge on hi ha una gran part de cel, aleshores enviarem nombres ms petits, ja que la diferncia amb l'anterior valor ser quasi 0. Si no utilitzessin la codificaci DPCM els valors serien molt ms grans, cosa que equival a ms bits en binari.

 VLC (Variable Length Coding) .

Tamb anomenat Huffman.
S'assigna una longitud variable de bits a cada smbol segons la seva probabilitat d'aparixer en la seqncia a enviar. s a dir, els smbols amb probabilitat ms alta de ser enviats sn codificats amb un nombre de bits menor i a l'inversa.


Per exemple:

Es vol codificar la seqncia: 0 1 2 3 0 0 4 5 3 2 3 0 4 2 2 2 0 2 0 4 1 2 3 3 3

En binari: 000 001 010 100 000 000 100 101 011 010 011 000 100 010 010 010 000 010 000 100 001 010 011 011 011 (75 bits)




Codificat: 00 1110 01 10 00 00 110 1111 10 01 10 00 110 01 01 01 00 01 00 110 1110 01 10 10 10 (59 bits)


Es pot observar a la taula anterior que els smbols amb ms probabilitat de sortir es codifiquen amb menys bits i els que tenen menys probabilitat amb ms bits. D'aquesta forma s'aconsegueix que la seqncia codificada redueixi clarament els bits necessaris. 

En aquest cas l'entropia seria 2.36 bits per smbol

L'assignaci de bits s amb una topologia d'arbre, la qual cosa vol dir que si s'utilitza una combinaci per codificar un smbol totes les combinacions que comencin amb aquella combinaci smbol queden descartades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211910" title="Garsa" nonfiltered="1949" processed="1946" dbindex="87001">

La garsa (Pica pica) s un dels ocells ms coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica fcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centmetres de llargada. Habita a tot Europa, excepte a Islndia, Crsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'sia, a l'frica septentrional i a l'oest de l'Amrica del Nord. Existeixen nombroses subespcies.



Pertany a l'ordre dels passeriformes, que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius ms o menys complexos, a terra o elevats. La posta s de sis a vuit ous. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la famlia dels crvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n's la caracterstica distintiva.  

s un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaa en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols ms grans. s omnvor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, ram, fruita en general, patates i pastanagues. 

D'altes espcies d'ocells tamb s'anomenen garsa: la garsa blava, la garsa de mar i la garsa groguera, entre altres. 

En catal, hi ha una dita popular "donar garsa per perdiu" o b "donar garsa per colom", que s'utilitza quan es vol enganyar a alg tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a all que espera.

 Subespcies .

Pica p. pica,
 P. p. asirensis,
P. p. bactriana,
P. p. bottanensis,
P. p. fennorum,
P. p. galliae,
P. p. germanica,
P. p. hemileucoptera,
P. p. hudsonia,
P. p. jankowskii,
P. p. japonica, 
P. p. kamtschatica,
P. p. leucoptera, 
P. p. mauritanica,
P. p. melanotos,
P. p. nuttalli,
P. p. sericea]]


Referncies.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211911" title="Magnetotrmic" nonfiltered="1950" processed="1947" dbindex="87002">

Un interruptor magnetotrmic basa el seu funcionament en dos dels efectes produts per la circulaci de corrent elctric per un circuit, el magntic i el trmic (efecte Joule). El dispositiu consta, per tant, de dues parts, un electroimant i una lmina bimetllica, connectades en srie i per les quals circula el corrent que va cap a la crrega.

 Funcionament .

En circular el corrent l'electroimant crea una fora que, mitjanant un dispositiu mecnic adequat (M), tendeix a obrir el contacte C, per noms podr obrir-lo si la intensitat I que circula per la crrega sobrepassa el lmit d'intervenci fixat. Aquest nivell d'intervenci sol estar comprs entre 3 i 20 vegades la intensitat nominal (la intensitat de disseny de l'interruptor magnetotrmic) i la seva actuaci s d'aproximadament unes 25 millsimes de segon, fent-ho molt segur per la seva velocitat de reacci. Aquest s la part destinada a la protecci davant els curtcircuits, on es produeix un augment molt rpid i elevat del corrent.

L'altra part est constituda per una lmina bimetllica (representada en vermell) que, en escalfar-se per sobre d'un determinat lmit, sofreix una deformaci i passa a la posici assenyalada en lnia de traos el que, mitjanant el corresponent dispositiu mecnic (M), provoca l'obertura del contacte C. Aquesta part s l'encarregada de protegir de corrents que, encara que sn superiors a les permeses per la installaci, no arriben al nivell d'intervenci del dispositiu magntic. Aquesta situaci s tpica d'una sobrecrrega, on el consum va augmentant aix que es van connectant aparells.

Ambds dispositius es complementen a la seva acci de protecci, el magntic per als curtcircuits i el trmic per a les sobrecrregues. A ms d'aquesta desconnexi automtica, l'aparell est provet d'una palanca que permet la desconnexi manual del corrent i el rearmament del dispositiu automtic quan s'ha produt una desconnexi. No obstant aix, aquest rearmament no s possible si persisteixen les condicions de sobrecrrega o curtcircuit. Fins i tot tornaria a saltar, encara que la palanca estigus subjecta amb el dit, ja que utilitza un mecanisme independent per desconnectar el corrent i baixar la palanca.

El dispositiu descrit s un interruptor magnetotrmic unipolar, per tant noms talla un dels fils del subministrament elctric. Tamb existeixen versions bipolars i per a corrents trifsics, per en essncia tots estan fundats en els mateixos principis que el descrit.

Es diu que un interruptor s de tall omnipolar quan interromp el corrent a tots els conductors actius, s a dir les fases i el neutre si est distribut.

Les caracterstiques que defineixen un interruptor magnetotrmic sn l'amperatge, el nombre de pols, el poder de tall i el tipus de corba de tret (B,C,D,MA). (per exemple, Interruptor magnetotrmic C-16 A-IV 4,5kA).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211913" title="Plus Ultra" nonfiltered="1951" processed="1948" dbindex="87003">


Plus Ultra (hidroavi). Hidroavi de l'aeronutica militar espanyola.
Plus Ultra (lema llat). (Del llat que significa "Ms enll").
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211917" title="Aleix III ngel" nonfiltered="1952" processed="1949" dbindex="87004">
Aleix III ngel (Alexius III Angelus, ) (vers 1153- desprs del 1211) fou emperador bizant del 1195 al 1203.

Era fill d'Andrnic ngel i d'Eufrosina Castamonitisa, i amb el seu pare va passar una anys a l'exili i va estar en diverses corts incloent la de Salad. El seu germ Isaac II ngel amenaat de mort per l'emperador Andrnic I Comn el va aconseguir enderrocar l'1 de setembre del 1185.

Aleix va anar llavors a la cort del seu germ que li va donar el crrec de sebastocrtor (1190). El 1195 mentre el seu germ era de cacera a Trcia, el va enderrocar amb el suport de les tropes i de l'emperadriu Eufrosina Ducaina Camatera. Isaac II fou capturat a Stagira (Macednia) i Aleix el va fer cegar i empresonar. Com que era descendent d'Aleix I Comn per la filla d'aquest, Teodora (que era la seva avia, mare d'Andrnic ngel), va assolir el nom familiar de Comn tot i que generalment se'l coneix pel seu propi d'ngel o be com ngel-Comn.

Immediatament l'emperador Enric VI li va exigir un tribut de 5000 peces d'or. L'emperadriu Eufrosina va tractar d'arranjar la situaci amb reformes,  per el seu favorit Vatatzes que les podia portar a terme, fou executat per ordre d'Aleix III

El 1197 i 1198 va fer la guerra contra l'Imperi Seljcida i el Soldanat Seljcida de Rm), i va patir diverses derrotes. Els blgars i valacs tamb van atacar pel nord les planes de Macednia i Trcia i diverses zones foren annexades pel tsar blgar Caloyan, incloent diverses ciutats.

El 1202 es va iniciar la IV Croada. El nebot de l'emperador Aleix III, Aleix ngel, fill d'Isaac II Angel,  s'havia escapat feia poc de Constantinoble i havia anat a Itlia, i ara havia aconseguit convncer als croats de restablir al seu pare al tron i a canvi acabaria amb el cisma d'Orient. El juny de 1203 els croats eren davant de la capital imperial, i el 17/18 de juliol del 1203 uns vint mil croats dirigit pel dux veneci Enric Dndolo van atacar Constantinoble i la van ocupar; Aleix III, que havia llicenciat part de l'exrcit perqu no el podia pagar (ja que gastava els diners en luxes i en tributs i suborns) i noms disposava de 20 vaixells (la resta de la marina s'havia venut) va fugir del seu palau amb la seva filla Irene, i es va escapar a Develtos, a Trcia, amb deu mil peces d'or, on el van seguir la seva muller i altres filles. La capital va quedar sota ocupaci del croats i els caps de l'expedici van posar al tron al cego Isaac II ngel i al seu fill Aleix IV ngel

Aleix III va intentar organitzar la resistncia i primer es va establir a Adrianpolis i desprs a Mosinpolis. Quan Aleix V Murzufle o Ducas Murzufle, que havia usurpat breument el poder a la capital, va fugir, es va refugiar amb Aleix III (abril del 1204). Aleix III li va donar en matrimoni a la seva filla Eudxia, per una mica desprs el va fer cegar, i el va abandonar, fugint cap a Tesslia on finalment es va entregar junt amb l'emperadriu Eufrosina al marqus Bonifaci I de Montferrat, que s'havia proclamar rei de Tessalnica. Una mica desprs va tractar de desfer-se de la tutela de Bonifaci buscant la protecci de Miquel I Ducas que s'havia erigit en sobir a l'Epir (1205) per fou empresonat per Bonifaci i enviat a Montferrato a Itlia fins el 1209 en qu va ser retornat a Tessalnica i rescatat a canvi de diners per Miquel I de l'Epir, que el va enviar a l'sia Menor amb el seu gendre Teodor I Lscaris, proclamat emperador a Nicea.

A Nicea va demanar al seu gendre de reconixer la seva autoritat, per Teodor s'hi va negar i llavors va conspirar contra ell amb el suport de Kai Khusraw I sold de Konya o Rum a la cort del qual va fugir el 1210. A la batalla del riu Meandre el 1211 les forces del sold i d'Aleix III foren derrotes, el sold va morir i l'antic emperador fou capturat per les forces lleials a Teodor. Aquest el va enviar a un monestir a Nicea on va morir un cert temps desprs ja a avanada edat.
 
Del seu matrimoni amb Eufrosina va tenir tres filles:

 Irene Angelina, casada amb Andrnic Contostesf i en segones noces amb Aleix Paleleg. D'Aquest segon matrimoni fou l'avia de Miquel VIII Paleleg.

 Anna Angelina, casada amb el sebastocrtor Isaac Comn, besnebot de Manel I Comn, i en segones noces amb Teodor I Lscaris, emperador de Nicea.

 Eudxia Angelina, casada amb el rei Esteve I de Srbia; en segones noces amb l'emperador Aleix V Murzufle o Ducas Murzufle; i en terceres amb Lle Sgouros, senyor de Corint.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211920" title="Gorky's Zygotic Mynci" nonfiltered="1953" processed="1950" dbindex="87005">
Gorky's Zygotic Mynci era un grup de rock galls fundat a Caerfyrddin en 1991 i dissolt el 2006; els Gorkys (nom associat sovint amb Maksim Gorki, per sense cap relaci ni significat aparent) cantaven tant en angls com en la seua llengua materna: el galls.

Recentment, el ttol d'una de les canons ms antigues del conjunt, If Fingers Were Xylophones (si els dits foren xilfons, de 1995), ha sigut amprat indirectament per batejar el segon disc de Mazoni.

 Cronologia .

Els membres fundadors del grup van ser Euros Childs, John Lawrence i Richard James durant la seua poca d'estudiants a Ysgol Bro Myrddin (Childs llavors tenia quinze anys): la primera maqueta, Allumette, la gravaren en casset en 1991 amb la participaci de Sion Lane en els teclats i Steffan Cravos al viol; en acabant, ambds deixarien el grup (Cravos fundaria Tystion, un grup de rap en galls) i la segona gravaci, Peiriant Pleser, la farien en 1992 amb l'ajuda del bateria Osian Evans. En entrar Megan Childs (la germana d'Euros) com a violinista, el grup fitxaria pel segell independent Ankst.

Aix, el primer llanament oficial del grup va ser el disc Patio, una recopilaci de diferents gravacions cassolanes, en viu o en estudi que seria ampliat en la versi en CD; en 1994 aparegu el seu primer disc d'estudi, Tatay, i a l'any segent Euros Rowlands substituria Evans a la bateria en el segon disc, Bwyd Time: Alan Holmes va produir ambds discs i en va dissenyar les portades coloristes. La primera etapa dels Gorkys presentava un compendi d'influncies i d'estils que passava per la delicadesa de l'harmnium de Thema o Cartref en Tatay, l'aparent homenatge al capit Beefheart en When You Hear the Captain Sing (quan sentes cantar el capit) o la psicodlia dAmsermaemaiyndod/cinema, amb una can en el canal dret i una altra diferent en l'esquerre.

D'en, el conjunt comen a ser promogut sovint pel mtic locutor John Peel des de la BBC, un dels pocs espais on no era gens usual sentir msica en galls. Els Gorkys encara van traure uns quants discs senzills i mitjans durant la seua etapa en Ankst, caracteritzada per una espontanetat experimental inspirada per l'escena musical de Contuberi entre els anys 60 i 70: de fet, el disc Shooting at the Moon de Kevin Ayers apareix ressenyat com el millor disc de la histria en els crdits del Tatay, el qual tamb inclou una versi de lO, caroline de Robert Wyatt; el Bwyd Time presenta una mplia gama d'instruments musicals com, per exemple, la celesta i el sitar acreditats en Iechyd Da. El disc Introducing Gorky's Zygotic Mynci del 1996 recopilava les millors peces per al mercat Americ.

El disc segent, Barafundle (editat per Fontana l'any 97), els el va produir Gorwel Owen, qui havia treballat amb els Super Furry Animals: encara que conservava la instrumentaci exagerada (en Diamond Jew, per exemple, la sanfnia t un paper protagonista) i el toc psicodlic, el disc s molt ms descansat que els anteriors i s'orienta ms cap al folk. La direcci perfilada es va mantindre i refinar en tots els treballs posteriors, encara que no faltaven peces ms marxoses com Poodle Rockin  en Spanish Dance Troupe o Mow the Lawn en Sleep/Holiday. L'any 2000, els Gorkys aparegueren en la pellcula Camgymeriad Gwych, un documental sobre l'escena musical gallesa on tocaven O Caroline II junt amb John Cale: l'ex membre galls de la Velvet Underground ja havia proclamat el Patio com el seu disc preferit de tots els temps.

Spanish Dance Troupe, presentat a la Plaa de Bous de Valncia en 1999 (junt amb Al Tall, Kepa Junkera i Sopa de Cabra), va ser l'ltim disc amb John Lawrence abans que deixara el grup, i Sleep/Holiday l'ltim de Gorky's Zygotic Mynci: quan el conjunt va anunciar la dissoluci en 26 de maig del 2006, Euros Childs i Richard James ja treballaven en les respectives carreres en solitari.

 Discografia .

Maquetes.



Discs.



Senzills.

Els Gorkys tenen el dubts honor de ser l'nic grup amb huit senzills entre els setanta-cinc millors sense arribar a estar mai entre els quaranta millors, malgrat haver aplegat als llocs 41, 42 i 43; altres artistes com That Petrol Emotion o BK tamb han arribat a estar entre els setanta-cinc millors sense arribar mai al 40.



 Enllaos externs .
  Gorkys.com web oficial;
  BBC Wales Music informaci sobre els Gorkys;
  Ritmes.cat pgina sobre el grup;
 You Tube vdeos dels Gorkys;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211925" title="Aleix IV ngel" nonfiltered="1954" processed="1951" dbindex="87006">

Aleix IV ngel (Alexius IV Angelus, ) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador bizant del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204. Era fill de l'emperador Isaac II ngel i l'emperadriu Irene, i nebot de l'emperador Aleix III ngel.

El 1195 Aleix III ngel va enderrocar al seu pare al que va fer cegar, i el va empresonar. Aleix fou tamb empresonat. El 1201 es va poder escapar amb l'ajut de dos vaixells pisans, que el van portar al Sacre Imperi on es va refugiar amb el seu cunyat Felip de Subia. A la cort d'aquest es va trobar amb el marqus Bonifaci I de Montferrat, cos de Felip, que acabava de ser elegit cap de la quarta croada amb objectiu principal Egipte, i que havia deixat als croats ocupats en el setge de Zara, per anar a veure al seu cos. Aleix i Bonifaci van discutir de desviar la croada a Constantinoble per restaurar al tron al seu pare, que estava presoner all; a canvi va oferir deu mil soldats bizantins per desprs anar a Egipte, mantenir 500 cavallers a Terra Santa, el servei de la marina bizantina per transportar als croats a Egipte, diners que es pagarien als croats i que avanaria Vencia  (200000 marcs de plata) i a ms prometia que les esglsies oriental i occidental s'unirien i s'acabaria el cisma, quedant l'esglsia grega sota autoritat del papa.

Aleix va anar amb Bonifaci que va trobar als croats a Corf; els venecians van acceptar el pla. Quan els croats van arribar a la vora de la ciutat no hi van haver smptomes de rebelli contra Aleix III. Els croats van decidir prendre la ciutat que fou assaltada la nit del 17 al 18 de juliol del 1203. Aleix III va fugir i al mat del dia 18 els croats dominaven la situaci. Isaac II fou tret de la pres pel poble i proclamat emperador tot i que la ceguera li impedia exercir el crrec segons la llei. Els croats no ho van acceptar i van imposar l'associaci amb el fill. El 29 de juliol del 1203 Aleix IV era coronat emperador junt amb el seu pare i l'1 d'agost va fer el seu primer acte oficial.

Isaac sabia que no podria pagar les sumes promeses per Aleix va aconseguir ms de la meitat expropiant als enemics i alguns tresors de les esglsies. Tamb va intentar eliminar al seu oncle Isaac III que mantenia el control de part de Trcia i Grcia, i va enviar soldats a saquejar Trcia cosa que va enemistar als ciutadans de Constantinoble amb l'emperador i amb els croats. 

El desembre de 1203 van esclatar disturbis entre el poble i els croats; molts estrangers foren massacrats per les masses enfurismades. Els croats van exigir a Aleix el compliment de les seves promeses per aquest no podia fer res ("no puc fer ms del que ja he fet", va dir). Aleix havia perdut el suport popular i tanmateix el del seu pare que de fet havia estat privat de tot poder i no estava content de compartir el poder; sembla que fou el mateix pare el que va fer crrer els rumors sobre la depravaci sexual d'Aleix, al que es deia que s'havia vist en companyia d'altres homes depravats. El gener del 1204 Aleix va intentar eliminar als croats incendiant 17 vaixells croats i empenyent-los contra la flota veneciana; el intent va fracassar.

A finals de mes va esclatar una revolta popular i els rebels van intentar proclamar un nou emperador. Llavors Aleix va probar de reconciliar-se amb els croats i buscar el seu suport i va encarregar la missi de negociar amb els caps de la croada al cortes Aleix Ducas conegut per Murzufle (Murtzuphlos) que era oposat a la presencia dels occidentals. Aquest va aprofitar la situaci, va donar un cop d'estat i va empresonar a Aleix IV i al seu pare Isaac II la nit del 27 al 28 de gener del 1204. Isaac va morir rpidament, segons uns per l'edat, segons altres per un xoc causat pels esdeveniments, i segons d'altres enverinat. Aleix fou executat el 8 de febrer. Aleix Ducas es va proclamar emperador (Aleix V Murzufle)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211928" title="Aleix V Murzufle" nonfiltered="1955" processed="1952" dbindex="87007">
Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (Alexius V Ducas Murzuphlus, ) conegut per Murzufle, una paraula grega per designar la proximitat de les celles o algun caracterstica similar relacionada amb les celles, fou emperador bizant del 28 de gener del 1204 al 11 d'abril de mateix any.

De la seva vida abans de ser emperador no se'n sap gaire cosa.  Nicetes Coniates diu que sempre havia estat ambicis i voluptus i que era un home de gran coratge i energia. El 1200 fou detingut per la seva participaci en el complot que volia portar al tron a Joan Comn i va romandre tancat fins el juliol del 1203 quan Isaac II ngel fou restablert. Era protovestiari quan Aleix IV ngel li va encarregar de negociar el suport dels croats davant els intents de revolta popular, ja que el poble el considerava el seu lder en l'oposici als occidentals. Va donar un cop d'estat la nit del 27 al 28 de gener de 1204 i va detenir a Isaac II ngel (que va morir del xoc) i Aleix IV ngel. Fou coronat el 8 de febrer de 1204 el mateix dia que va fer executar al seu antecessor Aleix IV ngel, al que havia enderrocat onze dies abans, execuci que va presenciar abans de la coronaci. 

Noms prendre el poder, els croats, que eren acampats a la vora de Constantinoble, van iniciar el setge a la ciutat. Aleix V es va preparar per resistir i va rebre el suport de Teodor Lscaris, gendre d' Aleix III ngel. Va intentar un atac sorpresa al campament dels croats que va fracassar. El 9 d'abril va rebutjar un fort atac a la ciutat.  Just abans que la ciutat fou conquerida pels croats en el segon atac (12 d'abril), va fugir amb la seva amant Eudxia Angelina i la seva sogre Eufrosina Ducaina Camatera, cap a Trcia i Macednia, al territori d'Aleix III ngel que el va acollir be a la seva residncia a Mosinpolis, i li va donar la ma de la seva filla Eudxia. Molt poc desprs, per impossibilitar-lo per regnat, fou cegat per ordre del seu sogre; davant l'avan dels llatins  va fugir cap al Pelopons, per fou detingut pels croats dirigits per Thierry de Loos (novembre del 2004) i enviat a Constantinoble on fou condemnat a mort per traci (contra Aleix IV) i el van matar llenant-lo des de la part alta de la columna de Teodosi (desembre de 1204)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211935" title="Agregat" nonfiltered="1956" processed="1953" dbindex="87008">
L'agregat es un funcionari amb acreditaci diplomtica, assignat a una representaci diplomtica per un ministeri diferent al d'Afers Exteriors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211936" title="Armistici" nonfiltered="1957" processed="1954" dbindex="87009">
L'armistici es un acord entre estats belligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra. s de carcter temporal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211937" title="Lleonat" nonfiltered="1958" processed="1955" dbindex="87010">
Lleonat  o Leonat o Leonnat (Leonnatus, Leontos ) fou un macedoni de Pella, un dels generals d'Alexandre el Gran. Segons  Quint Curti Ruf era descendent d'una casa reial (la dels Lincestes) i potser per aix ocupava una posici destacada a la cort de Filip II de Macednia del que fou un dels oficials escollits de la seva gurdia personal () i fou un dels que va venjar la mort del rei matant al seu assass Pausnies d'Orstia. 

Desprs d'Issos fou enviat a l'esposa de Darios III de Prsia per anunciar les condicions per la seguretat del seu marit. Estant Alexandre a Egipte (331 aC) fou nomenat per substituir a Arribes com un dels set  i en endavant el seu nom s'esmenta sovint, parell als d'Hefesti, Perdicas d'Orstia i Ptolemeu. Fou un dels que va formar el consell que va decidir sobre la culpabilitat de Filotes, i va tractar d'aturar la fria del rei contra Clit Meles; tamb va tenir un paper en el cstig de l'anomenada conspiraci dels patjes. Al rei li va dir que considerava ridcula la costum persa de la postraci tot i que podia tenir una reacci airada.

Militarment fou ferit junt amb Alexandre i Ptolemeu a la fortalesa de Coriana (Chorienes) i les lluites contra els pobles salvatges de la vall del Choes; tamb va dirigir una divisi contra els indis muntanyencs; i es va distingir especialment a la lluita contra la ciutat de Malli, on Lleonat i Peucestes de Mieza van salvar la vida d'Alexandre. Va dirigir una divisi de cavalleria que va acompanyar per la riba dreta a la flota d'Alexandre que va baixar per l'Indus; a la tornada va lluitar contra els oreites i altres tribus brbares. Com a recompensa Alexandre li va donar corona d'or a l'arribar a Susa (325 aC) com va fer amb els ms destacats.

A la mort d'Alexandre, a la primera reuni del consell de generals, es va proposar a si mateix i a Perdicas com regents associats del fill del rei encara no nascut (Roxana estava embarassada); finalment en les decisions preses, se li va atorgar la satrapia de Frgia Hellespntica, que no el va satisfer, per no va dir res. Just arribar al seu govern va rebre un missatge d'Antpater que li demanava ajut per lluitar contra els revoltats grecs i al mateix temps una carta de Clepatra, la germana d'Alexandre, que li demanava ajut contra Antpater i li oferia la seva ma. Lleonat va decidir aprofitar la ocasi i primer ajudaria a Antpater i quan el perill hagus passat l'expulsaria de Macednia i es casaria amb Clepatra i seria rei.

No va aconseguir el suport d'umenes de Crdia per tot i aix va reunir un fort exrcit de vint mil homes amb el que va creuar a Europa i es va dirigir a Lmia on Antpater estava assetjat per les forces combinades dels grecs. Va lliurar una batalla contra els atenencs i els seus aliats, dirigits per Antfil, i encara que l'exrcit macedoni va obtenir la victria, la cavalleria, dirigida pel mateix Lleonat, fou derrotada i el seu cap va morir de les ferides desprs de lluitar amb gran coratge com feia sempre.

Com a caracterstica personal seva la gran afici que tenia per les caceres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211938" title="Dret d'asil" nonfiltered="1959" processed="1956" dbindex="87011">
El dret d'asil es la potestat que tenen els estats per a oferir protecci a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecuci o violncia, o es trobin amenaats en el seu pas d'origen o tercers pasos. L'asil comporta els efectes de no devoluci, no expulsi i no extradici de la persona que gaudeix d'aquest estatut. 

Els seus orgens es remunten a Grcia, on el terme "asyla" tenia un doble sentit. En el seu aspecte poltic suposava la garantia que una ciutat oferia a la vida i propietats d'un individu durant la seva estada en ella. En l'aspecte religis, constitua el dret de certs temples a oferir inviolabilitat a qualsevol que busqus protecci dintre dels seus murs.

Amb la "tesi d'extraterritorialitat de les ambaixades i legacions" de Grotius, es considerava que l'asil diplomtic era un corollari de l'asil brindat per un estat estranger, pel qual el delinqent quedava asilat no noms si aconseguia escapar a territori estranger, sin tamb si obtenia asil en la legaci o ambaixada d'un pas estranger. Avui pot dir-se que el dret d'asil diplomtic per als delinqents poltics no s una instituci reconeguda pel dret internacional general de base consuetudinria: s un prctica de base convencional i consuetudinria que lliga gaireb exclusivament als pasos d'Amrica Llatina, un costum regional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211939" title="Leonnorius" nonfiltered="1960" processed="1957" dbindex="87012">
Leonnorius fou un dels caps dels gals en la seva invasi de Macednia i pasos adjacents. Quan Brennus va avanar cap a Macednia i Grcia (279 aC) Leonnorius i Lutarius, amb 20000 homes, es van dirigir a Trcia on van assolar la regi a la vora de l'Hellespont; els bizantins els van haver de pagar tribut, i es van apoderar de Lisimquia. 

Leonnorius va anar a Bizanci on va demanar els mitjans per passar a l'sia i mentre Lutarius va capturar alguns vaixells amb  els que va poder transportar totes les seves forces a travs de l'Hellespont. 

Leonnorius era encara a Bizanci quan el rei  Nicomedes I de Bitnia va demanar el seu suport en una guerra que mantenia contra un germ i contra Antoc I Ster, rei selucida,  i va acceptar pagar a les tropes de Lutarius i de Leonnorius i donar-los-hi els mitjans per creuar a sia (278 aC). Leonnorius va passar a Bitnia on se suposa que va ajudar a Nicomedes contra el seu germ Zipetes i va participar en expedicions a diverses zones (el gals va romandre un temps per sia Menor fins que es van establir al territori que va prendre el nom de Galcia). El seu nom no torna a aparixer desprs de creuar a sia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211940" title="Leonteu" nonfiltered="1961" processed="1958" dbindex="87013">
Leonteu (Leonteus, ) fou un poeta trgic d'Argos, que fou esclau del rei Juba II de Mauritnia.

El seu sobir va ridiculitzar la seva obra Hypsipyle en un epigrama que fou conservat per Ateneu (Athenaeus, 8. 343e. f.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211947" title="Ourthe (departament)" nonfiltered="1962" processed="1959" dbindex="87014">
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, s un dels departaments francesos fora de la Frana actual, creat durant l'ocupaci francesa de 1793 fins al 1815. La capital n'era Lieja. Comprenia parts del principat de Lieja, del pas de Dalhem (una possessi brabanona), gaireb tot el ducat de Limburg i uns territoris a Prssia: ,  i . El seu nom prov del riu Ourthe que rega una gran part del territori.
----

Al 1815, desprs del congrs de Viena, el tractat de Pars va atorgar els parts de parla francesa i neerlandesa al Regne Unit dels Pasos Baixos al qual van formar la provncia de Lieja, Malmedy i els parts germanfons a Prssia. Als 1830, la provncia va esdevenir belga. Al 1919, Eupen, Malmedy i Sankt-Vith van passar de Prssia a Blgica.

El departament es va subdividir en tres arrondissements:
 Lieja: amb els cantons Dalhem, Flron, Glons, Herve, Hollogne, Lige, Louveign, Seraing i Waremme. ;
 Huy: amb els cantons Avennes, Bodegne, Ferrires, Hron, Huy, Landen i Nandrin.
 Malmedy amb els cantons Aubel, Eupen, , Limburg, Malmedy, Sankt-Vith, ,  Spa, Stavelot, Verviers i Vielsalm.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211951" title="Autenticaci" nonfiltered="1963" processed="1960" dbindex="87015">
L'autenticaci del text d'un tractat internacional es l'acte pel qual els representants dels Estats sobirans que han adoptat el text d'un tractat certifiquen que el text s aquell respecte del qual han arribat a un principi d'acord, i n'estableixen la seva autenticitat. 

L'Autenticaci d'un Tractat pot fer-se de diverses formes. El procediment usual s realitzar-la mitjanant la anomenada rbrica, utilitzada en tots els casos en els quals el Tractat ha de ser sotms a una aprovaci ulterior per rgans diferents als negociadors. La signatura d'un Tractat, quan els negociadors estan autoritzats a realitzar-la, equival tamb a l'autenticaci. 

En els Tractats adoptats a l'acabament d'una Conferncia Internacional l'autenticaci del text es fa per la simple signatura de l'Acta final.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211953" title="Autoritzaci" nonfiltered="1964" processed="1961" dbindex="87016">
Lautoritzaci es el terme utilitzat per alguns estats sobirans com a sinnim d'aprovaci d'un tractat internacional, en el sentit d'acte pel qual un rgan intern, - sigui del Poder executiu o del legislatiu - autoritza a l'Estat a manifestar la seva voluntat de quedar obligat per un Tractat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211955" title="State Department" nonfiltered="1965" processed="1962" dbindex="87018">
El State Department s el nom que rep el Ministeri d'Afers Exteriors dels Estats Units d'Amrica. Es troba a la ciutat de Washington.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211956" title="MINREX" nonfiltered="1966" processed="1963" dbindex="87019">
El MINREX s el nom que rep el Ministeri d'Afers Exteriors de Cuba, i s en realitat l'agregaci de les sigles corresponents a "Ministerio de Relaciones Exteriores". Es troba ubicat a la ciutat de L'Havana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211957" title="Edifici Tlatelolco" nonfiltered="1967" processed="1964" dbindex="87020">

L'Edifici Tlatelolco (Torre Nueva de Tlatelolco) s el nom que rep la seu de la Secretaria de Relacions Exteriors de Mxic, un edifici situat a la Ciutat de Mxic, a l'Avinguda Jurez que compta amb 9 ascensors i un heliport.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211959" title="Bloqueig" nonfiltered="1968" processed="1965" dbindex="87021">
El terme bloqueig en el dret internacional clssic  s'aplicava preferentment a la prohibici que, en estat de guerra imposaven els belligerants a tota comunicaci entre l'alta mar i el litoral enemic, sota amenaa de capturar els vaixells que el violessin (encara que fossin mercants neutrals) i la finalitat del qual era l'allament mes complet possible de l'altre belligerant (bloqueig martim). 

En l'actualitat, el terme s'aplica amb mes freqncia, indistintament amb l'embargament, per a referir-se a diversos tipus de sancions econmiques que impliquen una prohibici de comerciar amb algun Estat sobir (bloqueig d'importacions, bloqueig total o parcial d'exportacions) o una interdicci de disposar per part d'aquest de determinats actius financers (bloqueig de fons).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211961" title="Bons oficis" nonfiltered="1969" processed="1966" dbindex="87022">
S'enten per "bons oficis" la intervenci amistosa d'un tercer Estat entre dos o (ms) Estats que es troben en conflicte (armat o no) tendent a obtenir l'inici o la represa de negociacions directes entre els litigants o belligerants. Poden ser a petici de les parts o per prpia iniciativa, i poden ser acceptats o no. Es diferencien de la mediaci en la mesura que en els bons oficis, el tercer Estat es limita a intentar l'acostament de les parts sense fer cap proposta per a la soluci del conflicte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211962" title="Carta (diplomcia)" nonfiltered="1970" processed="1967" dbindex="87023">
Carta es la denominaci que es dna a certs tractats internacionals generalment constitutius d'una Organitzaci Internacional o que revesteix una particular transcendncia. Com exemples caracterstics dels primers poden citar-se la Carta de les Nacions Unides signada a San Francisco (E.U.A.) el 26 de Juny de 1945 per la qual es va constituir l'Organitzaci de les Nacions Unides, aix com la Carta constitutiva de l'Organitzaci dels Estats Americans reformada a Buenos Aires (Argentina) el 26 de febrer de 1967. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211964" title="Concordat" nonfiltered="1971" processed="1968" dbindex="87025">
Un Concordat s un acord en forma de tractat internacional entre un estat sobir i la Santa Seu. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211965" title="Espcia" nonfiltered="1972" processed="1969" dbindex="87026">

Les espcies sn parts de plantes aromtiques de sabor fort o tamb preparacions fetes a partir de  barreges d'aquestes plantes. Sn utilitzades en petita quantitat en la cuina com a conservador, amaniment o colorant. 
Les espcies s'han de diferenciar d'altres productes utilitzats per a perfumar els plats, com ara les herbes aromtiques o les fruites. Sn per a la majoria productes extics. Les espcies eren un dels productes comercials ms costosos durant l'Antiguitat i l'edat mitjana. Un gran nombre d'espcies eren utilitzades abans en medicina.

Espcies comunes .

La sal comuna s un amaniment extremadament corrent, sovint considerat com una espcia ; tanmateix, s un producte mineral.

Les espcies es poden classificar en diferents tipus:

 les fulles i/o branques de les plantes aromtiques de les quals es pot utilitzar tot o part de la planta segons el seu inters aromtic. L'alfbrega, el roman, la farigola, el julivert, l'anet, l'orenga, l'estrag, o el llorer en sn de bons exemples.
 els fruits madurs o llavors de plantes. Es pot citar el pebrot, el fonoll, el coriandre, el cardamom, el pebre, o la mostassa.
 les arrels o els bulbs de certes plantes com ara el gingebre o l'all.

Algunes barreges comunes d'espcies .


 Curry. Nom occidental emprat per a anomenar una barreja de diferents espcies utilitzades a l'ndia, com ara alfbrega, safr, canyella, cardamom, ceba seca, api, com, gingebre, mostassa, nou moscada, pebre de Caiena, pebre i altres. ;
 Fines herbes. Designa habitualment una barreja particular de 4 herbes aromtiques: cibulet, cerfull, julivert i estrag.
 Herbes de Provena. Barreja d'herbes aromtiques seques originries de les zones de la mediterrnia, especialment de la Provena, entre les que hi podem trobar roman, alfbrega, orenga, llorer, cerfull, lavandula, fonoll, estrag i altres.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211969" title="Laure Figuerola i Ballester" nonfiltered="1973" processed="1970" dbindex="87027">
Laure Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 1816 - Madrid, 1903) fou un economista i poltic catal, que estudi filosofia i dret.

Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedrtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que abandon el 1853 per la de la Universitat de Madrid. El mateix any fund l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economa Poltica amb Pastor, Rodrguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.

Desprs de la revoluci de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Uni Monetria Llatina, creada el 1865 a Pars, i formada per Frana, Blgica, Sussa i Itlia. El 1869 tamb  va iniciar una poltica aranzelria moderadament lliurecanvista, influda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauraci borbnica d'Alfons XII i s'adher al Partit Republic. 

El 1876 fou separat de la ctedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institucin Libre de Enseanza, de caire laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. Va morir a Madrid, per per voluntat seva i de la seva esposa fou enterrat a Girona.

 Obres .
 Causas que contribuyeron a dar a Roma el dominio del mundo antiguo (1852);
 Gua legislativa e inspectiva de instruccin primaria (1844);
 Estadstica de Barcelona en 1849 (1849);
 Organizacin poltica de los Estados (1854);
 La reforma arancelaria de 1869 (1879);
 La ciencia del Derecho en las formas sucesivas de su desenvolvimiento y su estudio en las Universidades (1865);
 Filosofa del trabajo (1861);
 Cuestiones que entraa el problema social (1878);
 Conveniencia e inconveniencia de la libertad de comercio, atendidas las actuales condiciones de Espaa (1884);
 El crdito agrcola (1887);
 Valor econmico de Espaa (1894);
 El socialismo en Suiza y Francia (1894) ;

Referncies.
 "Laurea Figuerola i la peseta" Societat Catalana d'Economia, 2003;
 Alberto Rull Sabater Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX) Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1991;
 Miguel Martorell Linares y Francisco Comn Laureano Figuerola: el ministro de Hacienda de la Revolucin Gloriosa, article a l'obra de Francisco Comn, Pablo Martn Acea y Rafael Vallejo (eds.) La Hacienda por sus ministros. La etapa liberal de 1845 a 1899 Zaragoza: PUZ, 2006. Pg. 299-339. ISBN 84-7733-779-9;
 Manuel J. Pelez Albendea, editor Diccionario crtico de Juristas espaoles, portugueses y latinoamericanos L. A. Sneca a 2005 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211970" title="Gran Premi d'Alemanya del 1979" nonfiltered="1974" processed="1971" dbindex="87028">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1979, disputat al circuit de Hockenheimring  el 29 de juliol del 1979.

 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Jean Pierre Jabouille   1: 48. 48  ;
 Volta  rpida:  Gilles Villeneuve   1: 51. 89;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211974" title="Gran Premi d'Alemanya del 1980" nonfiltered="1975" processed="1972" dbindex="87029">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1980, disputat al circuit de Hockenheimring  el 10 d'agost del 1980.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Alan Jones   1: 45. 85   ;
 Volta  rpida:  Alan Jones   1: 48. 49;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211977" title="Gran Premi d'Alemanya del 1981" nonfiltered="1976" processed="1973" dbindex="87030">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1981, disputat al circuit de Hockenheimring  el 2 d'agost del 1981.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 47. 50   ;
 Volta  rpida:  Alan Jones   1' 52. 42   a la volta 4.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211982" title="Gran Premi d'Alemanya del 1982" nonfiltered="1977" processed="1974" dbindex="87031">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1982, disputat al circuit de Hockenheimring  el 8 d'agost del 1982.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Didier Pironi   1' 47. 947  ;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet   1' 54. 035   a la volta 7.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211984" title="New wave" nonfiltered="1978" processed="1975" dbindex="87032">
El terme New Wave (New Wave rock music, en angls) s'utilitza generalment per definir un gnere musical originat en el rock a finals de la dcada de 1970 i durant els anys 1980, com un derivat del punk rock. La new wave va sorgir com una nova forma de rock que es basava en el so del rock and roll dels anys 1960, aix com el punk es va basar en el rock dels anys 1950. El gnere es va caracteritzar per mesclar habitualment elements del funk, reggae i ska, i tamb l's de de sintetitzadors.
 
 Histria .
El concepte new wave fou el comod utilitzat pel periodisme, la gent de les discogrfiques i els programadors radiofnics per tal de designar els nous sons que comenaven a sorgir a principis de la dcada dels vuitanta. 

El final de l'era punk com una alternativa comercial, obligava als diferents actors musicals a buscar qualsevol reminiscncia del llegat de rudesa, de missatges escandalosos i directes, que havia portat aquest corrent a travs del post punk. En aquest context va aparixer el new wave, que alludia a un moviment artstic i intellectual, suposadament semblant al fet que estava passant en l'ambient social. 

Als Estats Units, per exemple, es va donar una dicotomia bastant estranya entre el que era punk i el que es considerava New wave. Dins del primer estil s'hi consideraven bandes com The Ramones i Richard Hell, mentre que en el segon cas hi havia Blondie i Talking Heads.

Optar per l'etiqueta new wave era adquirir un estatus difrent, i a ms, tenir ms possibilitats de ser contratat per una multinacional. Aix s'hi van apuntar grups com The Cars, The Motels, The Go Go's, Pere Ubu, Jonathan Richman, The B-52's, R.E.M., Devo, X, The Blasters, The Residents i moltes altre que havien fet del punk la base de la seva sonoritat. 

Tot era new wave i amb aquesta premissa dins d'uns lmits hi entraven projectes tan diferents com el grup The Motels o l'estrany art punk de Pere Ubu (que va prendre el nom d'un personatge de l'obra literria Ub rey, escrita pel dramaturg Alfred Jarry a principis del segle XX).

Bandes revisionistes del rock com The Blasters eren new wave, per tamb ho era el dance punk, d'esttica kitsch dels B-52.

Amb tot, amb esforos podem trobar caracterstiques que creuen l'estil i van ms enll del que s noms msica, aix el sintetitzador es va convertir en un instrument musical ms, i s una mostra de la tecnologia aplicada a la msica. Parallelament, es va valorar molt l'esttica, que el punk havia oblidat completament, la idea era acompanyar la msica amb un concepte visual de fcil identificaci.

Per alguns, aquestes inclinacions eren part de la prpia vocaci de vida. Per exemple, David Byrne Chris Franz i Tina Weymouth (del grup Talking Heads) es van conixer en l'Escola de Diseny de Rhode Island, lloc on van concebre formar un grup musical. Les inquietuds artstico-intelectuals es van reflectir tant en el so com en la imatge. La preocupaci per tot all extern era tamb un signe d'una dcada i del canvi de paradigma que s'havia gestat, cap al postmodernisme, mutant tamb el que bans s'entenia com a art. 

La new wave inaugurava amb els sons creatius i les melodies innovadores una nova dcada al voltant del mn i el Regne Unit no en fou una excepci. L'heterogenetat tamb fou una regla en aquest pas: hi havia el so rpid dels Rezillos (la versi escocesa dels B-52's) i el depressiu post punk de Joy Division -ms tard, els integrants d'aquest grup van formar la banda de techno New Order, desprs del sucidi del vocalista, Ian Curtis-, el noise-rock de Pop Group, el New wave-reggae meldic de The Police, el reggae-funk amb missatge feminista The Slits i el rock gtic de The Cure.

Molts d'aquests grups que van passar per la msica new wave van inaugurar noves corrents. The Cure i Joy Division, per exemple, es van sumar a altre com Siouxsie and the Banshees per assentar les bases del que seria la dark wave.

En rock alternatiu hi ha el dest de la new wave. Actualment, el que fou la new wave s el rock alternatiu i tamb els grups que fan una relectura del punk de principis de la dcada de 1970 i que al final d'aquesta dcada ja no era comercial. 

Amb tot, les grans bandes del new wave foren transcendents, com s el cas de The Cure i molta de la msica que avui t un deute amb aquella, que va marcar una part important de la histria del rock contemporani. 

Estils dins de la new wave.
Rock gtic;
Mod Revival;
Synth pop;
Nous romntics;
Moguda Madrilenya;

Moviments parallels.
Pub rock;
Post punk;
No Wave;
Darkwave;
Coldwave;
Neue Deutsche Welle;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211987" title="Suprematisme" nonfiltered="1979" processed="1976" dbindex="87033">
 
El suprematisme s una tendncia artstica, derivada del cubisme, en la qual els elements formals es reduxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle; els elements cromtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendncia defensa un art alliberat de fins prctiques i esttics, l'abstracci pura, expressada per mitj de les figures geomtriques, prescindint de l'aparena dels objectes. Un exemple dels lmits que duu aquest tipus d'art s l'obra del propi Malvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color. 

El nom li fou donat per Kazimir Malvitx, teoritzat primer en el manifest de 1915, escrit pel pintor en collaboraci amb el poeta Vladmir Maiakovski, i ms tard en el seu assaig de 1920 El suprematisme o el mn de la no representaci.

El suprematisme va tenir una gran influncia en pintors com Wassily Kandinsky i en la Bauhaus alemanya, encara que no va aconseguir interessar a molts artistes russos. El suprematisme roman lligat essencialment al seu creador, encara que la seva potica sobrepassa la pintura i els models arquitectnics de l'artista. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211988" title="Talk Talk" nonfiltered="1980" processed="1977" dbindex="87034">
Talk Talk s un grup del Regne Unit de msica pop, afiliat al moviment new wave, que va estar actiu entre 1981 i 1991. Estava compost per Mark Hollis (cantant, nascut el 1955 a Londres, Anglaterra), Tim Friese-Green (pianista), Paul Webb (baixista, nascuts el 1962) i Lee Harris (bateria, nascut tamb el 1962). Simon Brenner, al sintetitzador va participar al primer disc homnim als Estats Units i va deixar el grup el 1983. 

Amb un principi de msica de sintetitzadors i new wave, en l'lbum The Party's over (1982), la msica de Talk Talk va esdevenir ms pop, amb lbums com It's my life (1984) i The Colour of spring (1986) que representen els grans xits del grup, abans de prendre un viratge a la msica experimental, a mig cam del jazz rock revisat amb el neoclassicisme en els darrers lbums  Spirit of Eden (1988) i, sobretot, Laughing Stock (1991).

El cantant del grup, Mark Hollis, va treue el 1998 un lbum en solitari Mark Hollis.

Els altres membres del grup van reaparixer en diversos projectes, es pot citar .O.rang, autor de dos lbums remarcats per una crtica del rock. 

Altres compilacions de Talk Talk existeixen, la ms venuda i difosa s Natural History : The Very Best of Talk Talk de (1990).

 Discografia.

lbums.

The Party's Over (1982);
It's My Life (1984). Aquest lbum va tenir molt d'xit a Europa continetal grcies als temes "Such a shame" i sobretot amb "It's my life", que van arribar al hit-parades. En canvi, al Regne Unit no va tenir l'xit del continent. ;
The Colour of Spring (1986). L'xit ms gran del grup en l'lbum d'estudi.
Spirit of Eden (1988);
Natural History: The Very Best of Talk Talk (1990, compilation). Fou l'xit de vendes del grup i millor classificat en les llistes de vendes, com a nmero 3. ;
Laughing Stock (1991). ltim lbum d'estudi del grup.
Natural History (R-dition) 1994;
The Party's Over (R-dition)1997;
It's My Life (R-dition)1997;
The Colour Of Spring (R-dition)1997;
Spirit Of Eden (R-dition)1997;
The Very Best of Talk Talk (1997, compilaci);
Asides Besides (1998, compilaci);
London 1986 (live) (1999);
The Collection (2000, compilaci);
The Collection (R-dition) 2001;
Missing Pieces (2001, compilaci);
Essential (2003, compilaci);
Introducing (2003, compilaci);
Time It's Time (2003, compilaci);
The Collection (reedici) 2003;
Popstars of the 20th century (2004, compilaci);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211990" title="La forja de Vulc" nonfiltered="1981" processed="1978" dbindex="87035">

La forja de Vulc (ttol original: La fragua de Vulcano) s un quadre del pintor espanyol Diego Velzquez pintat el 1630.

Ingressa al Museu del Prado (Madrid) el 5 d'agost de 1819 on encara continua amb nmero d'inventari 1.171.

Pintat el 1630 a Roma durant el primer viatge de l artista sevill. El pintor va pintar aquest quadre, juntament amb l obra La tnica de Josep, sense encrrec reial, encara que poc desprs van ingressar a les colleccions reials, La tnica de Josep al Monestir de l'Escorial i La Forja de Vulc al Palacio del Buen Retiro.

Es creu que un gravat d'Antonio Tempesta (Florncia, 1555 - Roma, 1630) podria haver servit d inspiraci a Velzquez en aquesta ocasi.

Aquesta pintura narra el moment en qu el jove du Apollo comunica a Vulc (du del foc i protector dels ferrers) l adulteri de la seva dona Venus amb Mart (du de la guerra) per qui est forjant una armadura.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211991" title="Petites histries" nonfiltered="1982" processed="1979" dbindex="87036">

Petites histries s una iniciativa que neix i es desevolupa al Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya.

Petites histries s un aplicatiu que permet que cada alumne/a cre per escrit una histria a partir d'imatges predeterminades. Per elaborar la histria, l'usuari/ria podr triar blocs de tres, sis o nou imatges. L'extensi de la histria dependr de la imaginaci i dels coneixements de la llengua que tingui cadasc, per la qual cosa Petites histries s'adapta a tots els nivells del marc com de referncia per a les llenges.

Aquest aplicatiu ha sorgit a partir de la idea de la mestra: Dola Vert

Caracterstiques.

L'aplicatiu permet als alumnes crear per escrit una histria a partir d'un conjunt d'imatges que han d'ordenar. Es poden crear histries de 3, 6 i 9 imatges. Un cop creada la histria, l'alumne pot triar entre imprimir-la en paper o desar-la en format PDF.


Enllaos externs.

Petites histries


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211993" title="Caragol de terra" nonfiltered="1983" processed="1980" dbindex="87037">



Els cargols de terra son molluscs gasterpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat un pulm per a respirar l'aire atmosfric; tenen la conquilla helicodal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espcies. El cap s provet de quatre tentacles: els inferiors sn petits, i els superiors, ms llargs; hi porten dos ulls simples a l'extrem.

El terme cargol de terra no t cap significat taxonmic donat que dins l'ordre dels pulmonats hi nombroses famlies que inclouen tant cargols de terra, d'aigua dola com llimacs.

Sn molt apreciats tant amb fins colleccionistes com gastronmics.

Espcies comestibles als Pasos Catalans.
A Catalunya i a la Comunitat Valnciana hi ha una gran tradici gastronmica al voltant dels cargols de terra; les espcies ms recollectades i/o criades sn:

Cornu aspersum - Caragol bover, cargol cristi;
Otala punctata - Caragol jueu, caragol moro;
Theba pissana - Caragolina;
Cernuella virgata - Caragolina;
Iberus gualterianus alonensis - Vaqueta, el cargol ms apreciat en gastronomia.
Helix aspersa (Mller) - Cargol catal de Lleida i Girona;

- Per a ms informaci sobre granges de cargols visitar la pg. web 

Vegeu tamb.
Cargols a la llauna;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="211996" title="Learco Guerra" nonfiltered="1984" processed="1981" dbindex="87038">








Learco Guerra (San Nicol Po, 14 d'octubre de 1902 - Mil, 7 de febrer de 1963) s un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1943, en els que aconsegu 72 victries.

Amb una forma fsica imponent fou anomenat la locomotora humana. Sempre somrient, va saber conquerir el cor de la gent i es va fer molt popular. 

Learco Guerra va debutar als 26 anys, una edat tardana, per aix no va impedir que aconsegus un gran palmars. Va guanyar el Campionat del Mn de ciclisme el 1931, la Mil-San Remo el 1933 i el Giro d'Itlia el 1934. Va ser el primer ciclista en dur la maglia rosa del Giro d'Itlia en guanyar la primera etapa de l'edici de 1931, any en qu aquest maillot s'instaur.

Una vegada penj la bicicleta es convert en director esportiu. Sota les seves ordres va tenir, entre molts d'altres, a Hugo Koblet i Charly Gaul. 

Palmars.
 1929;
 Campi d'Itlia de mig fons en ruta;
 1r de la Copa Apenino;
 1r de la Copa Diamant;
 1r del Circuit de Ronco Ferraro;
 1930;
 Campi d'Itlia;
 1r del Circuit Monte Berici;
 1r de la Predappio-Roma;
 1r de la Copa Caivano;
 1r del Critrium dels Asos de Tor;
 3 etapes al Tour de Frana;
 2 etapes al Giro d'Italia;
 1931;
 Campi del Mn de Ciclisme;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro de Calbria;
 1r al Circuit de Padua;
 1r del Critrium dels Asos de Mil;
 4 etapes al Giro d'Italia;
 1932;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro de la Toscana;
 1r al Giro de la Campnia;
 1r de la Predappio-Roma;
 1r del Critrium dels Asos de Tor;
 1r al Gran Premi de Mntua;
 6 etapes al Giro d'Italia;
 1933;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Circuit de Bolonya;
 1r del Critrium dels Asos de Mil;
 1r al Circuit de Belfiore a Mntua;
 5 etapes al Tour de Frana;
 3 etapes al Giro d'Italia;
 1934;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Italia i vencedor de 10 etapes;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de la Campnia;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Gran Premi de la Vall Scrivia;
 1r a la Roma-Npols-Roma (Cursa del XX de setembre);
 1r al Critrium de Pvia;
 1r al Gran Premi FCI;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Domenico Piemontesi;
 1r del Critrium dels Asos de Mil;
 1r al Critrium de Florncia;
 1r al Critrium de Nia;
 1r al Critrium de Lugano;
 1935;
 1r al Giro de la Romanya;
 1r al Giro de la Campnia;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Giro de Vencia;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Fabio Battesini;
 1r als 6 dies d'Anvers, amb Giuseppe Olmo;
 5 etapes al Giro d'Italia ;
1936;
 1r al Gran Premi de la Indstria;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Gino Bartali;
 1937;
 1r a Cuneo;
 1r al Critrium de Lugano;
 1 etapa al Giro d'Italia ;
1938;
 1r de la Copa Ciutat de Mil;
1940;
 1r del Critrium de Casalecchio de Reno;
1942;
 Campi d'Itlia de mig fons;

Resultats al Giro d'Itlia.
 1929. 24 a la classificaci general;
 1930. 9 a la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
 1931. Abandona (9a etapa) i vencedor de 4 etapes;
 1932. 4t a la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
 1933. Abandona (6a etapa) i vencedor de 3 etapes;
 1934. 1r a la classificaci general i vencedor de 10 etapes;
 1935. 4t a la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
 1936. Abandona (13a etapa);
 1937. Abandona (9a etapa) i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
 1930. 2n a la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
 1933. 2n a la classificaci general i vencedor de 5 etapes;










Enllaos externs.
Palmars de Learco Guerra ;
Palmars i biografia de Learco Guerra ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212005" title="Frans Bonduel" nonfiltered="1985" processed="1982" dbindex="87039">

Frans Bonduel (Baasrode, 26 de setembre de 1907 - Baasrode, 25 de febrer de 1998) s un ciclista belga que fou professional entre 1928 i 1947. Durant la seva carrera professional aconsegu 53 victries, d'entre les que destaquen un Tour de Flandes (1930), dues Pars-Brusselles (1934, 1939) i  una Pars-Tours (1939). 

Palmars.
1929;
 1r del Critrium de Midi i una victria d'etapa;
 1r del Circuit de Blgica;
 1r del Gran Premi de Wilrijk;
1930;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Pars-Lilla;
 1r de la Copa Sels;
 1r del Gran Premi de Wilrijk;
 1r del Gran Premi de Stekene;
 1r del Gran Premi de Mere;
1931;
 1r del Circuit de Morbihan i d'una victria d'etapa;
 1r del Premi de Lokeren;
1932;
 Campi de Flandes Occidental;
 1r del Circuit del Pas Flamenc;
 1r del Premi de Dendermonde;
 1r del Premi d'Hemiksem;
 1r del Premi de Sint-Niklaas;
1933;
 1r del Tour de Limburg;
1934;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Premi de Troyes;
1935;
1r del Premi d'Hesbaye;
1936;
 1r del Gran Premi de Saint-Junien;
 1r del Premi de Lochristi;
 1r del Premi de Mons ;
 1r del Premi de Waregem;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1937;
 1r de la Copa Sels;
 1r de la Marsella-Li;
1938;
 1r del Premi de Pont-de-Loup;
 1r del Premi de Ligny;
 1r del Premi de Dendermonde;
1939;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Brusselles;
1941;
 1r del Premi de La Louvire;
 1r del premi d'Yvoir;
1942;
 1r del Premi de Deerlijk;
 1r del premi d'Alken ;
 1r del Premi de Sint-Gillis-Waas;
1943;
 1r del Premi de Puurs;
1946;
 1r del Premi de Spalbeek;
 1r del Premi de Herstal;
 1r del Premi de Diepenbeek;

Resultats al Tour de Frana.
1929. 12 de la classificaci general;
1930. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1932. 6 de la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1934. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Frans Bonduel ;
Palmars de Frans Bonduel ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212006" title="Louis Peglion" nonfiltered="1986" processed="1983" dbindex="87040">

Louis Peglion (Marsella, 9 de mar de 1906 - 15 d'agost de 1986) s un ciclista francs que fou professional entre 1930 i 1933, aconseguint dues victries.

Palmars.
1930. 1r al Critrium de Var;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1930. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1931. 7 de la classificaci general ;
1932. 47 de la classificaci general ;
1933. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Louis Peglion ;
Palmars de Louis Peglion ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212012" title="Energia (coet)" nonfiltered="1987" processed="1984" dbindex="87041">
El coet Energia (       ) va ser dissenyat per la companyia 'NPO Energia' a l'antiga Uni Sovitica (U.R.S.S.). La seva missi era la de servir tant com a llanador pesat no reutilitzable, com a accelerador pel transbordador espacial sovitic Buran. Tenia la capacitat de pujar fins a una rbita terrestre baixa prop de 100 tones mtriques de crrega.
 Historia .

 Desenvolupament .
Les feines de disseny amb els sistemes Energia/Buran van comenar cap a l'any 1976 desprs de qu es prengus la decisi de cancellar el programa del coet tripular lunar N-1. Totes les installacions i infraestructures del N-1 va ser reaprofitades pel programa Energia, especialment el monumental edific de muntatge horitzontal. La NASA va fer el mateix amb les installacions del Saturn V que desprs va aprofitar per construir la llanadera espacial (Space Shuttle). 
Energia va substituir el concepte de Vulkan (en el que es basava el coet Proto) ja que feia us extensiu dels mateixos propellents hiperglics altament txics, per era ms gran i molt ms potent.
 Primer llanament .
El primer llanament de proves d'aquest coet es va produir el 15 de maig del 1987 a les 21:30 transportant una nau Polyus (Prototip d'una arma orbital anti-satllit). Si b L'Energia en si va funcionar correctament, el Polyus no va aconseguir d'entrar en rbita per culpa d'un problema en el seu control de posici un cop es va haver separat del coet principal.
 Segon llanament .
Aquest va ser el segon i ltim llanament orbital de l'Energia. En ell, el 15 de novembre del 1988, va transportat a rbita una versi no tripulada de la llanadora sovitica Buran. La plataforma reutilitzable Energia-Buran (MKS) pretenia igualar les capacitats que els americans pretenien aconseguir amb el seu programa Space Shuttle.
 Final .
La producci dels coets Energia es va acabar amb el final de la Uni Sovitica i la cancellaci del projecte de llanadora espacial Buran. De d'aquell moment sempre han persistit el rumors del retorn a la producci d'aquest coet, per a aquestes alades sembla fora improbable. Tot i que aquest coet no es troba en producci, els seus acceleradors laterals Zenit se segueixen fabricant i fent servir. Aquests quatre acceleradors de propulsi lquida (cremant queros i oxigen lquid) sn la base dels coets Zenit que fan servir els mateixos motors, els RD-170, potents, moderns i amb un disseny eficient. La plataforma Zenit es fa servir en llanaments, tant des de terra (Baikonur) com des de la plataforma flotant Sea-Launch. Un derivat d'aquests motor amb la meitat de mida (el RD-180) es fa servir als coets Atlas V. Un altre derivat de la quarta part de mida (el RD-190) es el que es far servir en el nou coet rus Angara.

Variants.

Hi havia tres variants principals preparades per seguir a la configuraci original, cadascuna d'elles amb capacitats de crrega extremadament diferents.

Energia M.
La versi Energia M havia de ser la ms petita disponible. Noms portava 2 acceledarors Zenit, en lloc de 4, i el cos central disposava d'un motor RD-0120 en lloc dels quatre de la versi pesant. Es va dissenyar amb l'esperana de substituir els coets Prot per va ser descartat al 1993 en favor del nou disseny Angara.

Energia II ("Uragan").
El projectat coet Energia II (anomenat Uragan -      -, hurac en rus) havia de ser el primer completament reutilitzable que tenia l'habilitat de poder aterrar en una pista convencional. Contraniament al que passava amb l'Energia, que era noms parcialment reutilitzable, el disseny  de l'Uragan havia de permetre la recuperaci complerta de tots els elements del Buran/Energia. El nucli central del Energia II havia de ser capa  de reentrar i planejar fins a la pista d'aterratge, presumiblement emprant la tecnologia desenvolupada  per la llanadora Buran.

Vulkan-Hercules.
Aquesta configuraci havia de ser la ms gran de les projectades. Amb 8 acceleradors Zenit i fent servir el mdul central d'un Energia M com a etapa final, el Vulkan (que curiosament tenia el mateix nom que un altra llanador pesat sovitic cancellat anys abans) o Hercules (nom inicialment destinat als tamb cancellats coets N-1) havia de ser capa de portar a rbita fina a 175 tones.

Enllaos Externs.
Encyclopedia Astronautica: Energia;
Pgina web oficial  energia.ru;
Lloc web del Buran-Energia;
Pgina de l'Energia K26;
Pgina sobre el coet energia al lloc web de l'astronau Buran (rus);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212014" title="Jules Merviel" nonfiltered="1988" processed="1985" dbindex="87042">

Jules Merviel (Saint-Beauzly, 29 de setembre de 1906 - Toulon, 1 de setembre de 1976) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1929 i 1944, aconseguint 16 victries. 

Palmars.
1926;
 2n del Campionat del Mn amateur en ruta ;
1927;
 Campi de Pars (amateur);
1928;
 1r de la Pars-Evreux (amateur);
1929;
 1r a la Pars-Caen;
 1r del Circuit de Rodez;
 1r a Dreyron;
1930;
 1r a Yverdon;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1931;
 1r a Yverdon;
1933;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de les 24 hores de Montpellier, amb Gabriel Marcillac;
1934 ;
 1r de la Pars-Nevers;
 1r a Touquet;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1937;
 1r del Circuit de l'Allier;
 1r del Circuit del Maine i Loira;
 1r del Critrium de Var;

Resultats al Tour de Frana.
1929. 24 de la classificaci general;
1930. 21 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1935. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 49 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jules Merviel;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212025" title="Prtic" nonfiltered="1989" processed="1986" dbindex="87043">

S anomena prtic a l espai cobert i amb columnes, situat davant dels temples o d altres edificis monumentals. El prtic exterior del monestir de Santa Maria de Ripoll sembla que fou aixecat per l abat Ramon de Vilaregut (1280-1310). Aquest prtic que arrecera la portada principal s obert mitjanant cinc arcs en ogiva damunt feixos de columnes gtiques. En l extremitat occidental fou erigida una capella amb l altar de Sant Vicen, per l abat Jaume de Vivers (1351-1363). Al cap de poc temps, el 1733, el monjo sagrist N. Umbrells, complet aquest conjunt amb unes altres portes d entrada al temple.
Actualment, els grans arcs que formen el prtic del monestir es troben tancats per unes grans vidrieres per impedir que la forta corrosi ambiental acabi consumin la portada, autntica Bblia esculpida en pedra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212027" title="Juli Palanca i Massi" nonfiltered="1990" processed="1987" dbindex="87044">
Juli Palanca i Massi (Sagunt, 1883 - ?, 27 d'octubre de 1964) va ser deixeble d'Antoni Palanca, Emili Vega i Felip Pedrell. Director de bandes i orquestres, guany la plaa de msic militar i fou professor de Francesc Basil quan dirigia la Banda Militar de Granollers. Efectu nombroses transcripcions de msica per a banda, la sarsuela En los Naranjos, la revista Escena romntica, una sardana, Vicentina (1953), i diverses composicions per a banda.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212031" title="Temporada 2007-08 de l'NBA" nonfiltered="1991" processed="1988" dbindex="87045">
La Temporada NBA 2007-08 s la seixantasegona de la histria de la competici nord-americana de bsquet. Els 1.230 partits programats de la lliga regular comenaran el dimarts 30 d'octubre de 2007 i acabaran el 16 d'abril de 2008. Els playoffs comenaran el 19 d'abril i s'allargaran fins a mitjans de juny de 2008.

Aspectes a destacar.
 L'All-Star Game es va disputar al New Orleans Arena, pista de joc dels New Orleans Hornets, el cap de setmana del 15 al 17 de febrer del 2008.
 Els Hornets retornen definitivament a New Orleans, desprs d'haver compartit ciutat amb Oklahoma City durant dues temporades degut a l'hurac Katrina.
 La NBA ha ampliat els seus contractes per 6 anys ms amb les cadenes de televisi TNT, ABC i ESPN, fins l'any 2016.
 L'escorta de Sacramento Kings Ron Artest i el base de Golden State Warriors Stephen Jackson estan sancionats durant els set primers partits de la lliga ;
 Desprs de 12 temporades a Minnesota Timberwolves, Kevin Garnett jugar aquest any amb els Boston Celtics.

Classificaci.



* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries

Play-offs.
Primera Ronda.
Conferncia Est.




















Conferncia Oest.




















Semifinals de Conferncia.
Conferncia Est.










Conferncia Oest.










Finals de Conferncia.
Conferncia Est.





Conferncia Oest.





Final NBA.





Quadre Resum.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212032" title="Juan Miguel Villar Mir" nonfiltered="1992" processed="1989" dbindex="87046">
Juan Miguel Villar Mir (Madrid, 30 de setembre de 1931 - ) Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politcnica de Madrid i llicenciat en Dret per la Universitat Complutense. Empresari, catedrtic, poltic, advocat i candidat a la presidncia del Reial Madrid.

Dades biogrfiques.
 1958 Funcionari al port de Cadis;
 1961 sotsdirector general de Ports i Senyals Martims;
 1964 Director General d'Ocupaci;
 1967 President del Fons Nacional de Protecci del treball;
 1968 President de Altos Hornos de Vizcaya;
 President Altos Hornos del Mediterraneo;
 President dHidronito Espaola;
 President del Comit Agroeconmic de la IFA(International Fertilizer Association) ;
 1975 Vicepresident per a Assumptes Econmics i el Ministeri d'Hisenda en el Govern d'Arias Navarro;
 1987 funda el Grupo Villar Mir, un immens conglomerat que inicia amb la compra de Obrascn (OHL) per una pesseta. Altres components d'aquest grup sn: el Grupo Ferroatlntica,el Grupo Fertiberia i el Grupo Inmobiliaria Espacio.
 1996-2000 President de la Fundacin Agustn de Betancourt;

L'any 2000, un grup d'accionistes de Recol Networks interposa una demanda judicial a deu gestors de la mateixa empresa. Baltasar Garzn va obrir diligncies a Ignacio Ozcariz, Carlos de Andrs Ruiz i Juan Miguel Villar Mir per desviament de fons i falsedat documental l'any 2006.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212035" title="Copa Masters masculina 2007" nonfiltered="1993" processed="1990" dbindex="87047">
La Tennis Masters Cup Shanghai 2007, va ser la XXXVIII edici del torneig. Es va jugar entre l'11 i el 18 de novembre de 2007. Roger Federer era el defensor del ttol que va revalidar guanyant a la final al valenci David Ferrer en 3 sets.

Carrera de Campions 2007.



 David Nalbandian va renunciar a ser suplent de la competici de la mateixa manera que els 9 tenistes classificats entre Tommy Robredo i Juan Ignacio Chela, d'aquesta manera aquests dos sn els suplents que van assitir a Shanghai.



Fase de grups.
Grup Vermell.



Posicions.


Resultats.


Grup Daurat.



Posicions.


Resultats.


Semifinals.


Final.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212038" title="Alfredo Binda" nonfiltered="1994" processed="1991" dbindex="87048">









Alfredo Binda (Cittiglio, 11 d'agost de 1902 - Cittiglio, 1 de gener de 1986) va ser un ciclista itali, anomenat La Gioconda per la seva elegncia i somriure permanent. Est considerat com el primer gran corredor de la histria del ciclisme. Assol ms de 100 victries durant els seus anys de professional

Encara que va nixer a Cittiglio va crixer a Nia. La seva principal qualitat ciclista era la d'escalador.

Es va convertir en professional el 1922. La seva consagraci va arribar el 1925 en guanyar el Giro d'Itlia i el Giro de Llombardia. Va dominar ambdues curses els anys segents, tot guanyant el Giro d'Itlia els anys 1925, 1927, 1928, 1929 i 1933 i el Giro de Llombardia el 1925, 1926, 1927 i 1931.

El seu domini al Giro fou espectacular: a ms de les cinc victries a la general va guanyar 41 etapes, un rcord que es mantingu fins el 2003, quan Mario Cipollini el super. El 1927 va guanyar 12 de les 15 etapes, i el 1929 8 etapes consecutives. Degut a aquesta superioritat se li oferiren diners per no competir al Giro de 1930 per tal que aquest torns a guanyar en inters. s per aquest motiu que aquell any va crrer el Tour de Frana on va guanyar dues etapes abans d'abandonar.

Va ser el guanyador de la primera edici del Campionat del Mn de ciclisme, guanyant el ttol en tres ocasions: 1927, 1930 i 1932, un rcord igualat ms tard per Rik Van Steenbergen, Eddy Merckx i scar Freire. A ms, va quedar tercer el 1929. Altres victries de Binda comprenen els campionats d'Itlia (quatre vegades) i la Mil-San Remo (dues vegades). 

Palmars.
1925;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 1r al Giro de Llombardia;
1926;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de Toscana;
1927;
 Campi del Mn;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 12 etapes;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de Toscana;
1928;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 6 etapes ;
 1r al Giro del Veneto;
1929;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 8 etapes;
 1r a la Mil-San Remo;
Giro de Romanya;
1930;
 Campi del Mn;
1931;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Giro de Llombardia;
1932;
 Campi del Mn;
1933;
 1r al Giro d'Itlia, vencedor de 6 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1925. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1926. 2n de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1927. 1r de la classificaci general i vencedor de 12 etapes;
1928. 1r de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1929. 1r de la classificaci general i vencedor de 8 etapes;
1931. Abandona (7a etapa) i vencedor de 2 etapes;
1932. 7 de la classificaci general;
1933. 1r de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1934. Abandona (6a etapa);
1935. 16 de la classificaci general ;

Resultats al Tour de Frana.
1930. Abandona (10a etapa) i vencedor de dues etapes;













Enllaos externs.
Palmars d'Alfredo Binda ;
Palmars i biografia d'Alfredo Binda ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212040" title="Antoni Cruanyes i Plana" nonfiltered="1995" processed="1992" dbindex="87049">
Antoni Cruanyes i Plana, Toni Cruanyes, (Canet de Mar, 1974) s el director en funcions del diari Avui.

Llicenciat en Periodisme i Cincies Poltiques per la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb ha fet ampliacions d'estudis a les Universitats de Stirling, Esccia (1996) i de Florncia (1998). 

Des de 1999 fins a 2003 va ser reporter del Servei Mundial de la BBC, a Londres, en angls i en espanyol per al pblic llatinoameric. D'aquesta experincia en va sortir el llibre El llarg adu de Pinochet, on explica la detenci i posterior alliberament del dictador xil en territori britnic.

Des de Londres va collaborar amb el setmanari El Temps, el diari El Punt i els programes radiofnics Els matins d'Ona Catalana, de Josep Cun, i L'hora del pati  de RAC1, amb Albert Om. Per pel qu se'l reconeix ms s per la seva feina al capdavant de la corresponsalia de TV3 a Londres. Des d'all va cobrir els ltims anys al poder de Tony Blair, les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq i els atemptats del 7-J al metro de Londres.

L'any 2004 va treballar a la rdio de Nacions Unides, a Nova York. Des d'all va continuar collaborant amb mitjans de comunicaci catalans. Fins que a finals d'aquell any es va incorporar definitivament a la redacci de TV3, a Sant Joan Desp.

A Televisi de Catalunya ha desenvolupat tasques de presentador al canal de notcies 3/24. Com a redactor de la Secci d'Internacional ha enviat crniques des de Washington, Cuba, Argentina i el Lban. Durant dues temporades ha estat el responsable de la informaci internacional del programa "La Nit al Dia", de Mnica Terribas, fins que el novembre de 2007 ha passat a ser el director adjunt de l'Avui. Un any desprs, l'1 de desembre del 2008, esdev director en funcions del diari en substituci de Xavier Bosch.

Participa peridicament a les tertlies radiofniques dEl mn a RAC1 i L'Oracle, de Catalunya Rdio.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212046" title="Orelletes" nonfiltered="1996" processed="1993" dbindex="87050">

Les orelletes sn un dol fregit i ensucrat, tpiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d'Urgell, i amb el mateix nom per una recepta distinta d'El Vendrell i el Baix Peneds. No se sap quan es va comenar a fer aquestes postres, per sembla que venen d'antic.

Al Pla d'Urgell se'n fan generalment durant les diferents Festes Majors d'hivern. Els ingredients principals sn: els ous, la farina, el llevat, l'ans, el moscatell, la matafaluga i l'oli.

Al Vendrell les orelletes sn associades amb Carnestoltes i Quaresma. Al Baix Peneds l'orelleta es fa amb farina fina, ous, llet, llimona, sal i llevat. Cal dir que s idntic a les orejuelas, un dol de Castella.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212060" title="Batalles de Rjev" nonfiltered="1997" processed="1994" dbindex="87051">


Les Batalles de Rjev (Rus:               ) s un terme general per referir-se a una srie d'ofensives durant la Segona Guerra Mundial que es llanaren entre el 8 de gener de 1942 i el 22 de mar de 1943 per l'Exrcit Roig en direcci de Rjev, Sichiovka i Viazma contra el sortent que tenia l'Alemanya a les rodalies de Moscou, conegudes com la "picadora de carn de Rjev" ("                  "), per les grans prdues que hi hagueren. 

Aquesta part de la Gran Guerra Patritica va ser pobrament cobert per la historiografia militar sovitica, i gaireb el seu coneixement data des de la dissoluci de la Uni Sovitica, quan per fi els historiadors van poder accedir a documents reveladors. Les dates exactes de les batalles en particular, els seus noms, significat o prdues s'han perdut o mai no han estat prou ben clarificats.

Un recordatori d'aquestes batalles sense nom s un poema d'Aleksandr Tvardovsky, que cont una frase ben evocadora: "Em van matar prop de Rjev..." (                  , (1945-1946)).

Les operacions principals que s'han pogut identificar sn conegudes com la Primera Ofensiva Rjev-Viazma, la Primera Ofensiva Rjev-Sichiovka, la Segona Ofensiva Rjev-Sichiovka (nom clau "Operaci Mart") i la Segona  Ofensiva Rjev-Viazma

 Histria .
Durant la contraofensiva sovitica de l'hivern de 1941 i la Primera Ofensiva Rjev-Viazma d'entre gener-abril de 1942 (una de les ofensives sovitiques ms sanguinolentes), les forces alemanyes van ser allunyades de Moscou. Com a resultat, es form un sortent a la lnia del front en direcci a la capital, que va ser conegut com el "Sortent Rjev-Viazma". Era estratgicament important pel Grup d'Exrcits Centre alemany, donada l'amenaa que representava per Moscou, per la qual cosa va ser fortificat a conscincia i fortament defensat.

Les forces sovitiques del Front de Kalinin i el Front Occidental atacaren als alemanys a l'oest de Rjev al gener, per per una mala ruta de subministrament les tropes del Exrcits Sovitics 22, 39 i 29 van quedar encerclades. Per eliminar aquesta amenaa a la reraguarda del 9 Exrcit alemany, aquests iniciaren l'Operaci "Seydlitz" el 2 de juliol. Aquesta operaci finalitz amb la completa eliminaci de les tropes sovitiques atrapades el 12 de juliol.

Entre juliol i octubre les forces sovitiques van fer mltiples intents de trencar el sortent, per tornaren a fracassar. La lnia del front, no obstant, s'aprop ms a la ciutat de Rjev. Durant aquest perode la ciutat de Subzow torn a mans sovitiques.

La nova Ofensiva Rjev-Sichiovka de novembre-desembre de 1942, amb nom clau "Operaci Mart", va ser tan sanguinolenta com la primera, i tamb fracass, per els sovitics van tenir ocupades forces alemanyes que podrien haver estat emprades per intentar ajudar i rellevar la guarnici de Stalingrad. La informaci sobre l'ofensiva va arribar als alemanys per un doble agent del NKVD com a part per distreure les forces alemanyes de Stalingrad.

Tanmateix, donat el curs general de la guerra, Hitler orden a les forces alemanyes que abandonessin la posici al mar de 1943, durant l'Operaci "Buffel". Aix es transform en una persecuci sovitica dels alemanys en retirada.

 Prdues .
Si b les xifres no estan clares, es calcula que els sovitics van perdre entre 500.000 i 1.000.000 d'homes durant les batalles de Rjev.

Les prdues alemanyes s'estimen entre 300.000 i 450.000 homes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212092" title="OHL" nonfiltered="1998" processed="1995" dbindex="87052">
Obrascn Huarte Lain (OHL) s un grup dedicat a la construcci i als serveis. Neix de la fusi de dues empreses basques Obrascn i Huarte l'any 1997 que a la vegada es fusion el 1999 amb Construcciones Lain filial anglesa del grup britnic John Laing Construction.
 Vegeu tamb .
 Juan Miguel Villar Mir;
 Enrique de Aldama y Min;
 Enllaos externs .
 OHL;
 Caso Recol El Mundo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212099" title="Partido dos Trabalhadores" nonfiltered="1999" processed="1996" dbindex="87053">
El Partit dels Treballadors o PT (en  portugus: Partido dos Trabalhadores) s un partit poltic d esquerra brasiler, un dels ms importants del pas, i el representant ms destacat de l  oposicin en els diferents governs desprs de la restauraci de la democrcia al Brasil en els anys 80.

El PT sorg del sindicalisme espontani d obrers de So Paulo ( Brasil) a finals dels anys 70. Des de la seva  fundaci, representa la defensa del socialisme com a  forma d organizacin social. El seu mxim lder,  Luiz Incio Lula da Silva, assum la presidencia del pas l any 2003, desprs  d  un meteric ascens atribut  al descrdit dels partits de centre i de dreta de Brasil, aix com al seu programa d esquerra moderada. L any 2005 va patir un fort cop en ser acusats de corrupci diversos membres del seu partit, donant lloc a l escndol de les mensualitats.

Enllaos externs.

web oficial Partido dos Trabalhadores




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212100" title="Pere Vives i Clav" nonfiltered="2000" processed="1997" dbindex="87054">
Pere Vives i Clav (Barcelona, 24 de febrer de 1910 - Mauthausen, 30 d'octubre de 1941) Professor de matemtiques i d'idiomes, home culte i de gran sensibilitat, Pere Vives ingress a l'Escola de Guerra, el 1936, i esdevingu tinent d artilleria. El 1939 emprengu l exili creuant la frontera francesa. De primer, conegu les penalitats dels camps de concentraci francesos d Argelers, Agde i Saint-Cyprien. Fou al camp d Agde on conegu Agust Bartra, amb qui inici una forta amistat:  tres mesos d una amistat nica i fervorosa, de tracte continu i intens, de coincidncies de sensibilitat, i visi dels homes i de la histria, i de ferides profundes, i de somnis de futur  (Prleg d Agust Bartra a Pere Vives i Clav, Cartes des dels camps de concentraci. Barcelona: edicions 62, 1972).

El 1939 fou mobilitzat per l exrcit francs, amb la 109 Compagnie de Travailleurs Espagnols. El 1940 se'l localitza a les fortificacions de Lorena i Belfort, des d on intent passar a Sussa, per fracass. Fou retornat a Frana i fou aix com caigu presoner a mans dels alemanys. Mor al camp d extermini de Mauthausen, el 30 d octubre de 1941, per efecte d una injecci de benzina al cor.

Des de l exili francs i fins al camp d extermini on trob la mort, fou company de Joaquim Amat-Piniella, el qual li dedicar, anys ms tard, la seva novella K.L. Reich. A ms de la dedicatria que encapala la novella, el personatge principal, en Francesc, tamb s un clar tribut a l amic i company de periple, Pere Vives.

L edici pstuma de Cartes des dels camps de concentraci s un recull de 42 escrits que Pere Vives adre a l amic Bartra i a la seva mare i germanes. En destaquen tant l inters documental que aporten com la prosa amb qu foren escrites.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212111" title="Josep Maria Gins i Pous" nonfiltered="2001" processed="1998" dbindex="87055">
Josep Maria Gins i Pous (Girona, 1918-2007) fou un empresari catal, cap de l'empresaIndustrial Gins SA (IGSA), distribudora de materials elctrics i de calefacci i president de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Girona del 1977 al 1991.

Era fill d'un operari electricista i es va incorporar l'empresa familiar IGSA el 1931, per la seva carrera empresarial es va veure truncada per la guerra civil espanyola, que el va obligar a creuar la frontera juntament amb el seu cos, l'escriptor Josep Maria Gironella. En 1939 va tornar a Girona com redactor del diari Los Pirineos, on al cap de poc es va convertir en redactor en cap. 

Es va incorporar al consell executiu de la Cambra de Comer de Girona el 1968 com a president de la comissi d'expansi. El 1976 ven fou nomenat vicepresident i el 1977 president fins a 1991. Durant els seus anys de president va collaborar amb el Certamen Agrcola i Comercial de Girona, amb l'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica, amb el Collegi Universitari de Girona, amb la UNED i amb el Polgon Industrial de Celr. Tamb ha estat president de la Comissi de Comer Interior del Consell de Cmeres de Catalunya (1979-1991), president de la Patronal de l'Escola Politcnica Superior (1991-1996) i president de la Comissi Universitat-Empresa del Consell Econmic de la Universitat de Girona (1992-1996).

Entre altres condecoracions, ha rebut la Medalla al Mrit de les Cmeres, l'Encomana de l'Ordre del Mrit Civil, la Medalla de la Universitat de Girona i la Creu de Sant Jordi de 1991.

 Obres .
 Cartes a l'home i a l'empresari: (cent apel.lacions axiolgiques i culturals) (1997);
 Ministral i la revista "Vida Catlica" a Revista de Girona, 1999;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212116" title="Els Hostalets de Baleny" nonfiltered="2002" processed="1999" dbindex="87056">
Els Hostalets de Baleny s una entitat de poblaci del municipi de Baleny, Osona. En el cens de 2005 tenia 3.219 habitants i s el cap del municipi de Baleny.
Antigament l'actual municipi de Baleny s'anomenava aix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212120" title="La Fortesa" nonfiltered="2003" processed="2000" dbindex="87057">


La Fortesa s una entitat de poblaci del municipi de Piera, situada a l'extrem sud, just on acaba la comarca de l'Anoia i comena l'Alt Peneds. Aquesta ubicaci fa que la zona presenti unes caracterstiques ms semblants a les penedesenques. De fet, la vinya s un dels conreus que podem trobar al voltant de poble. A part, tamb s molt habitual la producci de fruita dola, sobretot, el prssec. Aquesta producci gaudeix d'un merescut mrit a la seva qualitat a travs de la Denominaci d'Origen Fordal. 

La poblaci de La Fortesa s d'aproximadament unes 70 persones, i la majoria es dedica a l'agricultura. Tot i que cal dir que cada cop  sn menys les persones que hi exerceixen i que ens els darrers anys l'envelliment de la poblaci ha fet que moltes cases es tanquessin. 

El poble compta amb una esglsia construda als anys 60 pels mateixos vens i una ermita anomenada Santa Creu de Creix, allunyada del nucli i que tamb fa de cementiri per als habitants de La Fortesa i dels de Can Canals de Masbover. Cal dir que aquesta ermita s'esmenta ja en l'any 1018 amb el nom de Santa Creu de Palau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212123" title="Cassi Maria Just i Riba" nonfiltered="2004" processed="2001" dbindex="87058">
Cassi Maria Just i Riba (Barcelona, 1926 - Montserrat, 2008) fou un religis i msic catal, de nom Joan Just i Riba. El 1939 va ingressar a l'escolania de Montserrat, on va estudiar msica amb Anselm Ferrer i David Pujol i Roca, i fou ordenat de sacerdot el 1950. Va fer estudis superiors d'orgue i de cant gregori al Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma. Del 1955 al 1956 ampli a Pars els coneixements d'orgue amb Andr Marchal i Norbert Dufourcq i treball la composici amb Andr Jolivet. Com a organista, ha escrit composicions polifniques.

El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i el 1966 fou escollit abat en substituci de l'exiliat Aureli Maria Escarr i Jan, del qual, tanmateix, segu la lnia de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, tot mantenint la projecci nacional i internacional de Montserrat, vetllant per mantenir una bona convivncia i defensant el patrimoni histric i cultural del monestir. 

En la seva empresa de defensa dels drets humans es va enfrontar en diverses ocasions als governadors civils de Barcelona acollint, la trobada d'intellectuals, artistes i professionals l'any 1970 reunits en protesta al consell de guerra contra sis militants d'ETA amenaats de pena de mort, conegut com a procs de Burgos. Ms tard apadrin altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat i les vagues de fam de Llus Maria Xirinacs. Tamb es pos al costat de la famlia de Salvador Puig i Antich, en el procs judicial contra ell al final del franquisme.

El 1989 va deixar el crrec i fou elegit visitador general de la Congregaci Benedictina de Subiaco, a la qual pertany el monestir de Montserrat. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Aquell mateix any va crear la Fundaci Cassi Just per a la integraci sociolaboral de les persones amb problemes. La matinada del 12 de mar de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys desprs d'haver patit una emblia tres dies abans i arrossegar un cncer.

Enllaos externs.
 Notcia de la seva mort a Vilaweb;
 Notcia de la seva mort a El Peridico de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212128" title="Josep de Mir i Argenter" nonfiltered="2005" processed="2002" dbindex="87059">
Josep de Mir i Argenter (Sitges, 4 de mar del 1851  - Marianao Cuba, 2 de maig del 1925), militar i escriptor, general de divisi en la Guerra d'Independncia de Cuba.

 Biografia .
Fill de l'advocat Josep de Mir i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Estudi a Barcelona. Es gradu de Batxiller en Arts el 1869 i cursa dos anys d'estudis de medicina, carrera que interromp. Als voltants de 1872-1873 combat en les guerres carlistes; allistat en les forces del general Castells, particip en diverses batudes en les comarques del Peneds. Aconsegu el grau de tinent i comand una companyia carlina. Desprs de la pau de Sagunt es neg a entrar a l'exrcit regular com a oficial.

El 1874 emigr a Cuba, sembla que desterrat, i comen a treballar com a dependent de comer de la companyia Barahona i Domnech. Dos anys ms tard s'establ a Santiago de Cuba, on treball per a la firma Catass Hermanos i, alhora, feia de corresponsal del peridic La Llumanera de Nova York, publicaci que dirigia Artur Cuys i Armengol. Als voltants de 1877-1878, els Catass l'atorgaren el crrec de majoral de lingenio Ro Grande, que era una plantaci de canya de sucre amb fbrica transformadora.

El 1878 conegu el Major General Antonio Maceo quan aquest s'entrevist amb Martnez Campos. Public un article de denncia al peridic santiagueny La Nueva Era que caus que fos desterrat a Holgun. Imbut pels ideals d'independncia de l'illa, all hi fund el 1887 el diari La Doctrina; el seu article El juez y el negro li comport tres anys de pres. Es refugi a Manzanillo, on dirig El Liberal (1893), peridic amb qu port a terme apassionades campanyes periodstiques.

 Actuaci militar en la guerra d'Independncia cubana .
Quan esclat la revolta el 1895, Mir s'afeg a la revolta, amb un primer combat el 14 d'abril a Ciego La Rioja. En tornar Maceo a l'illa el confirm com a coronel i l'incorpor en el seu Estat Major. Desprs de destacar-se en l'enfrontament de Peralejo fou ascendit a general de brigada. Al novembre fou promogut al crrec de cap d'Estat Major de la columna que part de Baragu.

Combat juntament amb Maceo en tota la Campaa de Occidente, participant en les batalles d'Iguar, La Lechuza, Cacarajcara, Rub i Bejerano. Fou ferit a San Pedro, on mor en Maceo el desembre del 1896. Pels seus mrits en la Batalla de Mal Tiempo va ser proposat per al crrec de general de divisi, que no li seria atorgat fins a acabada la guerra.

 Postguerra .
Acabada la contesa fou nomenat director dels arxius de l'exrcit. Es dedic a la histria i al periodisme -dirig La Democracia, de Manzanillo- i esdevingu membre de lAcademia de la Historia. Public diverses obres, entre les que destaquen Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), la molt reeditada Crnicas de la guerra (1909) i la novella autobiogrfica Salvador Roca (1910).

El seu germ Joaquim va ser un pintor catal molt vinculat a Sitges. El seu fill, Jos Mir Cardona, va ser primer ministre (per uns dies) i ambaixador de la Cuba post-Batista.

 Bibliografia .
 Obres de Josep Mir .
 Apuntes de la vida de Antonio Maceo Grajales Veracruz: Tip. Las Selvas, 1897 (1898);
 Crnicas de la guerra 1895-1896 La Habana: Letras Cubanas, 1981;
 I. La campaa de Invasin;
 II. La campaa de Occidente;
 Jos Penino, Jos Mir Argenter Homenaje a Ferrer La Habana: Cubana, 1909;
 Jos Mir Argenter, Toms Estrada Plama La invasin de Occidente: partes oficiales New York: S.Figueroa, 1896;
 Jornadas de gloria La Habana: Imprenta La Prueba, 1916;
 Muerte del general Maceo (relato del suceso), seguido de una refutacin a la farsa oficial Cayo Hueso: Imp. de El Yara, 1897;
 El pacfico, drama en tres actos La Habana: Rambla y Bouza, 1914 ;
 Salvador Roca: drama humano La Habana: Rambla y Bouza, 1910;

 Obres sobre Josep Mir .
 Martha Mara Fernndez Rodrguez Jos Mir Argenter: el cataln mamb Holgun: Ediciones Holgun, 2005;
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 David Jou i Andreu Els sitgetans a les Amriques i Diccionari d'"americanismos" Sitges: 1994;
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;
 Eduard Vinyamata Josep Mir i Argenter, de nacionalista catal a heroi de la independncia de Cuba article publicat a Revista de Catalunya nm. 52 (1991), p. 33-43;
 Leticia Daz Gngora Jos Mir Argenter, periodista y guerrero Holgun: Comit Provincial del Partido, 1988;
 Juan J. Rmos y Rubio El general Mir Argenter, guerero y cronista de la invasin La Habana: Academia de Historia de Cuba, 1952;
 Fernando Figueredo Socars Elogio del general Jos Mir y Argenter La Habana: 1926;

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;

 Notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212139" title="Concepci Martnez i Tud" nonfiltered="2006" processed="2003" dbindex="87060">
Concepci Martnez i Tud s una mestra terapeuta catalana. Ha estat pionera de l'ensenyament actiu a travs de la pedagogia de l'expressi, i ha destacat per la dedicaci als infants deficients i a la formaci del personal especialitzat des de l'Escola Ariadna, de la qual n'ha estat fundadora. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212146" title="L'Estanyol" nonfiltered="2007" processed="2004" dbindex="87061">
L'Estanyol s un despoblat, per que compta com a entitat de poblaci, del municipi del Brull a la comarca d'Osona. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212150" title="Granollers de la Plana" nonfiltered="2008" processed="2005" dbindex="87062">

Granollers de la Plana s una entitat de poblaci del municipi de Gurb, a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 347 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212153" title="Sant Juli Sassorba" nonfiltered="2009" processed="2006" dbindex="87063">


Sant Juli Sassorba s una entitat de poblaci del municipi de Gurb, a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 93 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212154" title="Emili Mir i Fons" nonfiltered="2010" processed="2007" dbindex="87064">
Emili Mir i Fons (El Vendrell, Baix Peneds, 1900- Terrassa, 1993) fou un casteller catal, conegut popularment com L'Avi Emili. Fou  un apassionat dels castells i la seva bellesa esttica. 

El 1935 es va traslladar a viure a Terrassa, on va ser fundador dels Minyons de Terrassa el 1979 i els Castellers de Terrassa el 1980. Tamb actuava de manera molt activa amb els Xiquets de Valls, colla en la que es va formar, quan aquests actuaven a la seva vila natal. El 1977 fou elegit patriarca per totes les colles en el Congrs de Cultura Catalana i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres . 
 Histria dels castellers. Els Nens del Vendrell 1926-1957 (1957);

 Enllaos externs .
 Biografia d'Emili Mir i Fons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212158" title="Vespella" nonfiltered="2011" processed="2008" dbindex="87065">

Vespella s una entitat de poblaci del municipi de Gurb, a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 163 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212162" title="Santa Eullia de Puig-oriol" nonfiltered="2012" processed="2009" dbindex="87066">


Santa Eullia de Puig-oriol s una entitat de poblaci del municipi de Llu, a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 161 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212164" title="Joan Oliu i Pich" nonfiltered="2013" processed="2010" dbindex="87067">
 Joan Oliu i Pich (Sabadell, 1921-1998) fou un directiu bancari catal. El 1977 fou nomenat conseller director general del Banc de Sabadell, entitat en la que hi treballava des del 1939, com a successor de Francesc Monrs, crrec que ocup fins el 1990. Des del seu crrec va promoure l'activitat exportadora i va fer del Banc una entitat molt vinculada a la vida social i cultural de Catalunya, ra per la qual el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El seu fill, Josep Oliu i Creus, el va succeir en el crrec. 

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212166" title="Exactitud" nonfiltered="2014" processed="2011" dbindex="87068">
L'exactitud s una caracterstica d'una mesura (o de l'aparell utilitzat per fer-la) que indica en quin grau s'acosta al valor real a determinar. No s'ha de confondre amb la precisi ni amb la fidelitat d'una mesura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212174" title="Metodologies i atenci a la diversitat de l'alumnat" nonfiltered="2015" processed="2012" dbindex="87069">

Aplicar diferents metodologies a l aula per atendre la diversitat de ritmes d aprenentatge entre l alumnat pot facilitar la tasca dels docents.

Entenen el concepte de metodologia com el  com  ensenyar. I tenim en compte que no existeix una metodologia ideal que es pugi aplicar mecnicament a tots els grups classe. L equip de docents del centre escolar hauria de decidir quina s la manera ms adequada de potenciar l adquisici dels coneixements i en aquest cas dels recursos lingstic pel seu alumnat. Per sovint hi ha variacions en la metodologia utilitzada segons l etapa educativa, el cicle o les caracterstiques d un grup classe.

Tenim clar que tots els mestres des de qualsevol rea estem ensenyant i per tant tamb avaluant l aprenentatge de la llengua tant parlada com escrita.

Existeixen estratgies que faciliten l atenci a les necessitats de tot l alumnat com : projectes, treball per racons, tallers, treball cooperatiu...

Tamb es poden oferir suports a l aula ordinria amb diverses finalitats com: doblament del professorat, entrada d especialistes, alumnes en prctiques, rtios baixes, agrupaci per nivells, materials adaptats o diversificats, materials de suport, aules especfiques ...

A continuaci farem una exposici breu d algunes de les  metodologies que es poden utilitzar:

Desdoblament llengua catalana / educaci fsica (Rtio disminuda)

Aquesta metodologia es pot combinar amb les rees que el centre determini, tant sols s ha de tenir en compte que una de les dues rees requereixi que els alumnes marxin de l aula ordinria. En concret aquesta experincia est pensada per escoles de doble lnia, tot i que es pot adaptar a la resta de tipologia d escoles.
Amb l objectiu de millorar l atenci a cadascun dels alumnes i poder proposar altres maneres de treballar ms participatives es pot  disminuir la rtio aquest curs durant 2 hores de llengua catalana ( pels alumnes ) i 4 hores ( pel mestre ). El mestre tutor treballa amb 12 o 13 alumnes ( en el cas que els grups siguin de 25 alumnes ) . La resta de la classe es barreja amb l altra meitat del grup classe parallel i van a fer educaci fsica. Si hi  ha algun  curs que coincideix que l especialista d educaci fsica s el tutor. Aquest curs fa el desdoblament aprofitant 1 hora de msica  i 1 hora d angls. ( Totes dues rees s han de fer  en aules d educaci musical o d idiomes ).

Tallers internivell

El taller s un espai social que permet a l alumnat establir el lligam entre la seva activitat directa i la construcci social dels coneixements. Els tallers poden estar dins o fora de l aula. Poden referir-se a qualsevol rea. Solen estar lligats entre ells per un eix temtic determinat.
Aquesta metodologia es pot aplicar a una o ms rees, segons les possibilitats de l escola, requereix poder disposar de ms d un docent per grup classe per permet, al igual que la metodologia anterior, donar una resposta ms individualitzada als alumnes. A ms a ms amb el valor afegit de poder barrejar alumnes de diferents edats d un mateix cicle o no.

Doblatge de mestres

Utilitzem aquest recurs quan es fan racons a l aula. Per tal que funcioni hi ha d haver una bona entesa entre tots dos ensenyants. Ens permet millorar l atenci de l alumnat, fer observacions sobre les dinmiques individuals i reflexionar conjuntament sobre l experincia viscuda pels dos ensenyants, cadascun dels quals pot aportar el seu punt de vista i la seva interpretaci a l activitat realitzada.

Treball per projectes

Hi ha centres que utilitzen aquesta metodologia en totes les rees. Tot i aix tamb es pot fer  de manera puntual a l rea de coneixement del medi natural i social o a d altres rees. Els trets comuns que els descriuen sn: es parteix dels interessos i necessitats dels alumnes, es negocien els objectius, hi ha una relaci clara i directa entre les idees que es treballen i les accions que es duen a terme, es treballen de manera integrada els continguts, promou el paper actiu de l estudiant, el resultat del treball t una projecci externa...
Moltes vegades assegura la motivaci dels alumnes.  Ja que el contingut a treballar ha de ser proposat pels mateixos alumnes.

Treball per racons

Partim de la idea que els racons fomenten el treball autnom i donen resposta a objectius diversos. Es caracteritzen per ser tasques concretes i diferents que  els/les alumnes fan a l aula en el mateix moment. Diferents nens/es poden estar simultniament en diferents espais de l aula fent diferents activitats, de diferents rees, amb diferents materials. Els racons sn un mitj molt potent per treballar l opcionalitat.

Proposem treballar-los de dues maneres diferents  : Racons fixes i  Racons espordics.
A continuaci us exemplifiquem una de les possibles maners per poder-los utilitzar:

Racons fixes

A l aula hi ha quatre racons fixes que serveixen per donar resposta tant als alumnes amb dificultats d aprenentatge com amb els que mostren facilitat pels aprenentatges i sovint necessiten fer activitats d ampliaci. Els treballs proposats als racons poden anar variant segons l rea d aprenentatge que s est treballat i segons els resultats de l avaluaci formativa.   El rac de l aula que fan referncia directa a l rea de llengua catalana s el rac   les lletres divertides   (jocs autnoms ) . Tamb trobem el rac   juguem amb els nombres     observem el que ens envolta  i el rac  de l ordinador( on sempre es programa una activitat TIC per reforar o ampliar el que s est treballant a l aula.) Tots els racons tenen una graella d autoregistre.
Els alumnes saben que un cop han acabat les feines poden anar a un dels quatre racons de l aula. A ms a ms per compensar l alumnat que generalment t un rtme de treball ms lent cada dia hi ha un nen/a que t l oportunitat d anar al rac que vulgui. A la classe hi ha un cartell que diu   avui s el dia de...  i cada dia s el dia d un nen/a diferent, d aquesta manera tots poden gaudir del material dels racons que sovint s intenta que sigui atractiu i motivador pels alumnes i  a ms a ms permet el treball autnom.

Racons espordics

Aquesta modalitat dels racons s utilitza quan es programa una unitat didctica que es vol treballar per racons. Es canvia el material que normalment hi ha als racons i en ocasions tamb s incorporen d altres racons utilitzant les taules dels alumnes , la pissarra...
Aquesta modalitat se sol realitzar amb dos mestres a l aula. 

Algunes de les  metodologies que s poden utilitzar per a donar resposta a la diversitat dels ritmes d aprenentatge sn:

Treball cooperatiu

Per aconseguir que l alumnat treballi per treball cooperatiu cal alguna cosa ms que distribuir les taules formant grups ms reduts dintre de l aula. Esdev una estratgia molt potent per atendre la diversitat dins l aula. s un instrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l ajuda mtua.
Es subdivideix la classe amb grups de 5 alumnes ( grups base ), seguidament els membres d aquest grup s agrupen amb d altres companys per treballar un tema amb  profunditat ( grup d experts). Un cop s han informat tornen al seu primer grup i cadasc aporta el que ha aprs treballant amb el grup d experts.
El grup realitza un producte final que s el resultat del treball realitzat per cada membre. Es crea una interdependncia molt positiva entre tots els membres del grup, ja que cada persona necessita all que fan les altres. No noms s avalua el resultat final, sin tamb el procs i especialment la dinmica de treball i el paper de cadasc.

Programaci multinivell

Es tracta de programar a diferents nivells. Podrem posar com a exemple una unitat didctica que s ha dissenyat a 4 nivells. Pensant en el grup d alumnes molt avanats, el grup d alumnes que va seguint els aprenentatges, el grup d alumnes que t dificultats per seguir els aprenentatges i el petit grup d alumnes d educaci especial o b amb greus problemes d aprenentatge. 
Es presenta el mateix material a tots per les activitats, els objectius i els continguts varien segons el seu destinatari. Aquesta metodologia pot suprimir l elaboraci d adaptacions curriculars individualitzades (ACI).   
       

A l escola s hauria de tenir clar que les activitats d ensenyament-aprenentatge independentment amb la metodologia que les duem a terme cal organitzar-les de manera que facilitin a l alumnat la construcci de nous sabers. Del constructivisme es desprn que el disseny de les activitats no ha d estar basat en la lgica de la disciplina, sin en la lgica de qui aprn. Els dispositius pedaggics constructivistes solen basar-se en cicles d aprenentatge en els quals es poden reconixer diferents fases (Jorba i Caselles):

Fase d exploraci o d explicitaci ( en aquesta fase segons el tipus de contingut que es vol ensenyar podrem plantejar propostes metodolgiques per intentar obtenir indicacions sobre els coneixements previs de l alumnat que permetin fer l avaluaci inicial de cada alumne/a i del grup en general per tal de poder ajustar la intervenci pedaggica a les necessitats detectades.
Fase d introducci de conceptes/ procediments o de modelitzaci i de confrontaci. En aquesta fase es proposen activitats orientades a la construcci dels nous aprenentatges. Les propostes metodolgiques poden ser diferents. El model constructivista centre en aquesta fase el canvi conceptual. El professorat ha de procurar presentar els continguts ben estructurats, plantejant situacions progressivament ms abstractes per tal que els alumnes pugin contrastar-los amb els seus coneixements previs i anar conformant l aprenentatge significatiu envers un contingut.
En aquesta fase no s han d obviar passos que puguin ser importants per la construcci del coneixement.
Fase d estructuraci del coneixement. En acabar les diverses seqncies d aprenentatge de la fase de desenvolupament   per facilitar  l estructuraci sn les  activitats de sntesi, recapitulaci, mapes conceptuals, reflexions sobre el que s ha aprs en un diari de classe...
Totes aquestes activitats ajuden al professorat a detectar dificultats i oferir noves activitats de suport.
Fase d aplicaci  Un cop adquirit un nou aprenentatge  s important aplicar-lo en exercicis acadmics per tal de familiaritzar-se amb el contingut introdut.

Per comenar, una escola es podria plantejar utilitzar diferents metodologies (racons, tallers, projectes, treball cooperatiu) segons la unitat didctica o diferents organitzacions de l alumnat, professorat, espai i temps (dos mestres a l aula, alumnes en prctiques, aula educaci especial...).
D aquesta manera els docents podrien anar comprovant quines sn les que s adapten millor al ritme d aprenentatge i necessitats de l alumnat, tot i aix haurem de tenir la pretensi de  trobar una lnia de treball com a l escola i establir unes metodologies de treballa comunes en tota l etapa i adaptades a les caracterstiques del nostre alumnat concret.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212178" title="Amastris (desambiguaci)" nonfiltered="2016" processed="2013" dbindex="87070">



Onomstica:

Amastris, ciutat de Paflagnia;
Amastris (riu), riu que passava per la ciutat d'Amastris.
Amastris d'Heracleia, neboda de Darios III de Prsia, esposa del tir Dions d'Heraclea Pntica i de Lismac  ;
Amastris (princesa), dona de Xerxes I de Prsia i mare d'Artaxerxes I de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212181" title="Parrquia de Sant Andreu de Palomar" nonfiltered="2017" processed="2014" dbindex="87071">


Parrquia de Sant Andreu de Palomar est situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona. El temple fou construt a finals del segle XIX. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Casa Asil de Sant Andreu, creat el 1866 i vinculat a la parrquia.

 Histria .
El primer esment documental ms antic de l'existncia del temple de Sant Andreu data del 966, del 985 el primer on se'ns parla de la seva destrucci a mans d'Al-Marred, i de l'any 990 la primera referncia a una parrquia pertanyent al temple de Sant Andreu. 

El 992 Na Mel i l'abat Oth de Sant Cugat van heretar una terrenys amb el topnim de Palomar (del llat palumba, colom). El 1100 el bisbe Berenguer bene l'esglsia, per el 1115 fou destruda per un atac almorvit. Per aix, el 1131 l'arquebisbe sant Oleguer defineix els terrenys del temple i el 1132 el bene.

El 8 de juny de 1640 ms de 3.000 camperols i segadors, presidits per la imatge del Sant Crist (dels Segadors) de la parrquia de Sant Andreu de Palomar, es dirigiren cap a Barcelona a protestar contra el virrei pels abusos dels soldats en el conegut Corpus de Sang.

El 1850 l'esglsia es qued petita i es decid reconstruir-la per ampliar-la, amb el material del temple antic, a crrec de Pere Falqus i Urp. El dia de Corpus de 1881 s'inaugura l'absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri i la cpula. Per el 9 d'agost de 1882 caigu la cpula ocasionant 7 morts i 11 ferits. Falqus abandona l'obra, que fou encarregada a Josep Domnech i Estap, qui reconstru la cpula, fent-la doble i de 68 metres d'altura. El 5 de mar de 1889 s'acaba el campanar i el 1904 la faana. Per altre cop, durant la Setmana Trgica (27 i 29 de juliol de 1909) l'esglsia fou incendiada pels seguidors radicals de Josep Miquel i Bar. El 30 de novembre del 1910 fou restaurada, i beneda pel prroc D. Mari Casals.

De nou, durant la guerra civil espanyola, el 1936, el temple fou incendiat i fins el 1939 no s reconstrut. L'aparena de l'esglsia no era molt bona, per aix Mn Josep Casanovas contracta al pintor Josep Verdaguer, qui entre 1954 i 1960, amb un ajudant, pinta tots els murals de l'esglsia que encara avui podem admirar.

Durant les obres de prolongaci del metro de Barcelona de 1965 a 1967, es causen unes grans esquerdes al temple i fins 1981 no es comencen les obres de reparaci grcies a Mn Jaume Serrano, que van durar fins 1985 i van permetre recuperar l'espai que no es feia servir per precauci. 

 Enllaos externs .
 Pgina de la Parrquia de Sant Andreu de Palomar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212193" title="Pmies (desambiguaci)" nonfiltered="2018" processed="2015" dbindex="87072">

Geografia:;
Pmies s un municipi francs, situat al departament d'Arija.
Personatges:;
Isidre Pmies i Borrs fou un guerriller carl del segle XIX.
Teresa Pmies i Bertran (1919), s una escriptora catalana.
Sergi Pmies i Lpez (1960), s una escriptor i crtic de televisi catal, fill de Teresa Pmies.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212194" title="Lars Sderberg" nonfiltered="2019" processed="2016" dbindex="87073">
Lars Sderberg (Estocolm, Sucia, 1931) s un poeta i escriptor suec. Ha organitzar les Jornades Internacionals de Poesia a Malm des del 1986, alhora que ha tradut les obres de Joan Brossa del catal al suec i ha donat a conixer la literatura catalana a Sucia, ra per la qual el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb ha tradut autors en llengua castellana al suec, ra per la qual el 2007 va rebre la Medalla Neruda del govern de Xile.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212228" title="Jos Mir Cardona" nonfiltered="2020" processed="2017" dbindex="87074">
Jos Mir Cardona (L'Havana, 22 d'agost del 1902   San Juan de Puerto Rico, 10 d'agost del 1972) va ser un advocat i professor cub que presid, per poc temps, el govern Urrutia, que succe Fulgencio Batista a Cuba.

Mir fou fill del catal i heroi de la guerra d'Independncia cubana Josep Mir i Argenter. Va ser catedrtic de la Universitat de l'Havana. Opositor a la dictadura de Batista, fou primer ministre sota la presidncia de Manuel Urrutia Lle, del 5 de gener al 16 de febrer del 1959, quan el reemplaa Fidel Castro. Nomenat ambaixador de Cuba a Espanya, a finals del 1960 decid exiliar-se i es convert en un dels principals opositors del rgim castrista. Vinculat a l'intent d'invasi de Baha de Cochinos, estava estipulat que en cas d'xit esdevindria President Provisional de Cuba.

 Enllaos .
 Necrolgica ;

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212233" title="Oar grcia" nonfiltered="2021" processed="2018" dbindex="87075">

 Breu hitria: .


El club d'handbol OAR Grcia de Sabadell,  va nixer d'un grup d'amics que tenien la parrquia del barri de Grcia com a punt de reuni. Seguint el corrent del moment, ja que l'handbol era l'esport de moda a la ciutat, van decidir formar un equip per participar en els nombrosos torneigs que s'organitzaven. Aix esdevenia el gener de 1953. 
El 1972, el club havia obert les portes a l'handbol femen, no abandonant la tasca de planter d'on sortirien els futurs jugadors de l'equip snior. Els fruits de l'esport base van anar madurant: la temporada 1979-80 es va ascendir a 2 Nacional i el 1982 es puj a 1 nacional i es guanyava, per primera vegada, la Copa de Catalunya. 
No van voler ser menys les noies. Ben aviat van aportar xits ja que el 1983 van ser campiones provincials i van repetir el 1985, aconseguint tamb el sots-campionat d'Espanya i l'ascens a la 1 Nacional femenina.


 Palmars: Ttols, distincions i fites aconseguides: .

       
        
	
    1959 -Sot-Campi de Catalunya i d'Espanya 

   
 	1961 -	Campi de Catalunya

 	1965 -	Campi Copa Catalana juvenil mascul

 	1966 -	Campi provincial

 	1967 -	Campi provincial

 	1970 -	Ascens a Divisi d Honor masculina

 	1978 -	Campi provincial de veterans

 	1982 -	Ascens a 1 Divisi masculina
                Campi de la Copa Catalana masculina
                Millor entitat esportiva de Sabadell

 	1983 -	Campi provincial femen

 	1983 -	Campi provincial femen 
                Ascens a 1 Nacional femenina 
                Placa de la Federaci Territorial a la promoci de 
                l esport base

 	1987 -	Sots-campi de la Copa Catalana masculina 

 	1988 -	Ascens a Divisi d Honor femenina
                Campi de la Copa Catalana masculina

 	1990 -	Campi d Espanya de 1 Nacional B masculina 
                Ascens a 1 Nacional A masculina 
                Campi de Catalunya juvenil femen 
                Campi territorial alev mascul 
                Placa de la Federaci Espanyola al Mrit Esportiu 
                Millor club catal de la temporada 1989-90 

 	1991 -	Campi de la Copa Catalana masculina

 	1992 -	Campi de Catalunya de 1 Catalana femenina

 	1994 -	Ascens a Divisi d Honor B masculina 
                Campi de la Copa Catalana masculina

 	1995 -	Campi de la Copa Catalana masculina 
                3r. classificat Campionat d Espanya jnior mascul 
                Participaci a la Fase final del Campionat d Espanya juvenil mascul

 	1997 -	Fase final del Campionat d Espanya de 1 Nacional 
                (5 classificat) 
                Sots-campi Copa Catalana snior i juvenil mascul 
                Trofeu Federaci Catalana a la promoci de l handbol

 	1998 -	4t. classificat Lliga Catalana jnior mascul 
                4t. classificat Lliga Catalana juvenil mascul 
                4t. classificat Lliga Catalana cadet mascul 
                Placa Ajuntament de Sabadell a la promoci de l esport

 	2001 -	Ascens del snior B a 2 Catalana
                Campi de 1 Catalana jnior 
                4t.classificat Lliga Cat. juvenil masc. 
                Participaci a les fases de sector del campionat d Espanya juvenil mascul 
                Campi Copa Fed. Catalana Handbol infantil mascul 
                Juvenil mascul: campi Memorial Salvador Gomis
                Semifinalista Copa catalana snior i jnior

 	2002 -	MEDALLA D HONOR DE LA CIUTAT DE SABADELL 
                3r classificat a l elecci de MILLOR ENTITAT ESPORTIVA de Sabadell de l any 2001 
                2 Catalana: segon classificat a la lliga i participaci a la fase d ascens a 1 Catalana 
                Sotscampi de Catalunya de veterans 
                Semifinalista de la Copa Catalana snior masc. 
                Semifinalista de la Copa Catalana cadet masc. 

	 
 	2004 -	3r classificat a l elecci de MILLOR ENTITAT ESPORTIVA de Sabadell de l any 2003

 	2005 -	2 Catalana: Ascens a 1 Catalana

 	2006 -	1 Nacional: Campi de la Copa Catalunya i de la Copa dels Pirineus 
                Mster femen:Campi Lliga Catalana
                Mster femen: Sotscampi Copa Catalunya

 	2007 -	3r classificat a l elecci de MILLOR ENTITAT ESPORTIVA de Sabadell de l any 2006 
                Campi de la Copa Catalunya snior mascul 
                3r clas. Lliga de 1 Catalana juvenil masc. 
                Alev: campi Lliga Consell Valls Occidental.



 Actualitat: .


Avui dia l'Oar Grcia s el club ms gran i amb ms tradici d'handbol a la ciutat de Sabadell, est situat al barri de Grcia per aplega jugadors de tot sabadell.
Ms enll de la bessant esportiva el club fa una important tasca social, es celebren festes com ara, Castanyada, Nadal, Carnaval, calotades, colnies d'estiu...

          
                               
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212236" title="Joaquim de Mir i Argenter" nonfiltered="2022" processed="2019" dbindex="87076">
Joaquim de Mir i Argenter (Sitges, 3 de febrer del 1849   18 de febrer del 1914) va ser un pintor catal.

Germ de l'heroi de la guerra d'Independncia cubana, Josep de Mir i Argenter. Encara que de formaci generalment autodidacta, va ser deixeble del pintor Arcadi Mas i Fontdevila. A l'any 1877 ajud Joan Soler i Casanovas en la decoraci del Casino Prado de Sitges. Particip en els concursos barcelonins dels anys 1888, 1894 i 1896. Molt vinculat a la seva poblaci natal, de la prcticament no es mogu, excell en paisatges (marines, horts i masies) a l'oli, amb influncies fortunyianes; les seves pintures retraten l'evoluci de la seva vila natal entre els anys 1880 i 1910. El Cau Ferrat conserva al Maricel obres seves, com La Malvasia, del 1895. Va ser oncle del tamb artista pintor, i gravador, Joaquim Sunyer i de Mir.

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212237" title="Manuel Oms i de Prat" nonfiltered="2023" processed="2020" dbindex="87077">
Manuel Oms i de Prat (Manresa, 1834-1907) va ser un manres destacat pel fet de ser el principal promotor de la Caixa d'Estalvis de Manresa. Era advocat i jutge, periodista, director de El Manresano i tamb va ser dos cops alcalde de Manresa (1874-77, 1884-86). Cal destacar, alhora, que va ser fundador del Teatre Conservatori, membre de la Junta de la Squia de Manresa i de la Junta d'Aiges Potables de la ciutat. 

Des del primer dia i fins a la seva mort, va ser l'administrador de la Caixa Manresa; a la primera junta de govern ostent el crrec de vocal, i ms endavant en va ser director vicepresident i president. El mar de 1870, Caixa Manresa va ser traslladada al carrer de Sobrerroca, 38, entresol. Era la casa del mateix Manuel Oms i de Prat, on l'advocat tenia un despatx de corredor d'assegurances. Oms el va convertir en l'oficina de la Caixa, sense cobrar-ne lloguer, durant 43 anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212248" title="El capvespre dels dus" nonfiltered="2024" processed="2021" dbindex="87078">

El capvespre dels dus () s la darrera de les quatre peres que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung), de Richard Wagner. Va ser estrenada al Bayreuth Festspielhaus el 17 d'agost de 1876, com a part de la primera representaci completa de L'Anell.

El ttol s una traducci a l'alemany de l'expressi Ragnark, que en nrdic antic i en el context de la mitologia germnica es referia a la profetitzada guerra entre els dus que conduiria a la fi del mn. Tanmateix, com en la resta de l'Anell, la narraci de l'apocalipsi que fa Wagner, difereix significativament de les antigues fonts nrdiques.

 Histria .



 Sinopsi .

 Prleg .

Les tres Nornes, filles d'Erda, es congreguen al costat de la roca de Brunilda, teixint la corda del dest. Canten sobre el passat i el present, aix com tamb del futur, quan Wotan calar foc al Valhalla com a senyal de la fi dels dus. En un descuit, la corda es trenca. Lamentant-se de la prdua de llur saviesa, les Nornes fugen.

A l'alba, Sigfrid i Brunilda surten de la seua cova. Brunilda envia Sigfrid a la recerca de noves aventures, demanant-li que sempre tinga present el seu amor. Com a penyora de la seua fidelitat, Sigfrid li dna l'anell, que al seu torn havia furtat a Fafner. Habillat amb la cuirassa de Brunilda i muntant el cavall d'aquesta, Grane, Sigfrid s'allunya.

 Acte I .
L'acte comena en el palau dels Gibichungs, una estirp que habita junt al Rin. Gunther, senyor dels Gibichungs, seu al tron. El seu mig-germ Hagen li aconsella de prendre muller i tamb de trobar un marit per a la seua germana Gutrune. Suggereix Brunilda com muller per a Gunther, i a Sigfrid com marit per a Gutrune. Ha donat a Gutrune una poci per a fer que Sigfrid oblide a Brunilda i s'enamore de Gutrune; sota la seua influncia, Sigfrid podr conquerir Brunilda per a Gunther.

Sigfrid arriba al palau dels Gibichungs, amb el propsit de veure's amb Gunther. Gunther li ofereix la seua hospitalitat, i Gutrune li fa beure el filtre d'amor. Ignorant la conspiraci, Sigfrid brinda per Brunilda i pel seu amor. En beure la poci perd la memria, oblidant-se de Brunilda i enamorant-se de Gutrune. Sota la influncia de l'encantament, Sigfrid s'ofereix a aconseguir una muller per a Gunther, i aquest li parla de Brunilda i del foc mgic que l'envolta. Ambds es juren com a germans de sang, i Sigfrid surt vers la roca de Brunilda.

Mentrestant, Brunilda rep la visita de la seua germana valquria Waltraute, la qual li conta com Wotan va tornar un dia dels seus vagarejos amb la seua llana trencada. (Wotan es troba consternat amb la prdua de la llana, ats que tots els pactes i acords a qu havia arribat  tot all que li donava poder estaven inscrits en el seu mnec.) Wotan encarreg que li portaren branques d'Yggdrasil, l'arbre del mn, i que foren apilades al voltant de Valhalla; va enviar els seus corbs a espiar arreu del mn i a portar-li notcies; i ara es troba a Valhalla esperant el final. Waltraute suplica a Brunilda que torne l'anell a les filles del Rin, ats que ara la maledicci est perjudicant son pare, Wotan. Per Brunilda es nega a desfer-se de la penyora d'amor de Sigfrid, i Waltraute fuig desesperada.

Arriba Sigfrid, que ha pres l'aparena de Gunther usant el Tarnhelm, i reclama a Brunilda com a esposa. Tot i que Brunilda s'hi resisteix amb violncia, Sigfrid aconsegueix dominar-la, arrabassant-li l'anell i posant-se'l ell mateix en la m.

 Acte II .

Hagen, esperant a la vora del Rin, rep en somnis la visita de son pare, Alberich. Davant la insistncia d'Alberich, Hagen jura fer-se amb l'anell. Sigfrid arriba amb l'alba, havent recuperat en secret la seua vertadera fesomia i intercanviat el seu lloc amb Gunther. Hagen convoca als gibichungs per a donar la benvinguda a Gunther i la seua promesa.

Gunther arriba amb una desolada Brunilda, que es queda estupefacta en albirar Sigfrid entre els presents. En veure l'anell en la m de Sigfrid, conclou que ha estat trada. Denuncia Sigfrid davant dels vassalls de Gunther. Per Sigfrid jura davant l'espasa de Hagen que les acusacions de Brunilda sn falses. Desprs condueix Gutrune i els presents a la festa de noces, deixant Brunilda, Hagen i Gunther sols al costat del riu. Pregonament avergonyit per l'acusaci de Brunilda, Gunther decideix, per suggeriment de Hagen, que Sigfrid ha de morir per a que ell recupere l'honor. Brunilda, veient l'oportunitat de venjar-se de la traci de Sigfrid, s'uneix al complot i confessa a Hagen quin s l'nic punt feble de Sigfrid. Ella va usar el seus poders mgics per a fer-lo immune a les armes, per convenuda que un heroi tan gran mai no donaria l'esquena a l'enemic, va deixar-li les espatlles lliures del sortilegi. Hagen i Gunther decideixen portar a Sigfrid de cacera i assassinar-lo.

 Acte III .

En els boscos de la ribera del Rin, les filles del Rin lamenten la prdua de l'or. Sigfrid apareix, separat de la seua partida de cacera. Les filles del Rin li demanen amb vehemncia que retorne l'anell al riu i aix podr evitar la seua maledicci, per ell ignora llurs vaticinis de dissort. Les filles del Rin se'n van nadant, i prediuen que Sigfrid morir i que la seua successora, una dama, els donar un tracte ms just.

Sigfrid es reuneix de nou amb els caadors, incloent-hi Gunther i Hagen. Mentre descansen, narra les aventures de la seua joventut. Hagen li dna a beure una poci que li fa tornar la memria, i llavors conta el descobriment de l'adormida Brunilda, i com la va despertar amb un bes. De sobte, dos corbs surten d'un arbust, i en quedar-se mirant-los, Hagen el travessa per l'espatla amb l'espasa. Els altres caadors queden horroritzats, i Hagen amb calma s'allunya dins del bosc. Sigfrid mor recreant-se en els seus records de Brunilda. El seu cos s transportat en un solemne seguici fnebre.

De nou al palau dels gibichungs, Gutrune espera el retorn de Sigfrid. Hi arriba Hagen, encapalant la process fnebre. Gutrune reacciona amb una pregona desesperaci en veure el seu proms mort. Gunther condemna l'assassinat de Sigfrid a mans de Hagen, i aquest replica que Sigfrid havia faltat a la seua paraula, i reclama l'anell que Sigfrid porta a la m com a dret de conquesta. Quan Gunther hi refusa, Hagen l'ataca i l'assassina. Tanmateix, quan Hagen es diregeix a arrabassar l'anell, la m del difunt s'ala amenaant, i Hagen recula.

Entra Brunilda i dna odres per a que s'eleve una pira funerria al costat del riu, i envia els corbs de Wotan amb el seu amo, per a que li porten les "notcies tan de temps esperades".  Pren l'anell i es dirigeix a les filles del Rin, dient-los que l'agafen entre les cendres, qual el foc haja netejat en ell la maledicci. La pira est en flama. Brunilda munta el seu cavall Grane i cavalca dins del foc.

El que segueix s potser una de les escenes ms difcils de realitzar per a un director d'escena en tota la histria de l'pera: el foc s'enlaira mentre el Rin es desborda del seu llit, portant les filles del Rin sobre les ones. Hagen desapareix entre les aiges. Les filles del Rin fugen nadant, portant l'anell en triomf. El palau dels gibichungs es collapsa. A mesura que les flames creixen en intensitat, Valhalla comena a veure's en el cel. Brillants flames semblen atnyer el palau dels dus, en el qual poden veure's aquests, que van desapareixen poc a poc de la vista. Cau el tel.

 Fragments clebres .
Hi ha dos fragments orquestrals  "Alba i viatge de Sigfrid pel Rin," un abreujada versi del prleg sense els cantants; i "Seguici fnebre de Sigfrid," pres sense cap tall de l'acte III  que se solen interpretar com a peces de concert i que es poden trobar publicades de manera independent. Les versions inicials d'aquestes peces van ser aprovades pel mateix compositor. Aquests fragments inclouen finals compostos ad hoc per a arrodonir la seua execuci independent.

Altres fragments notables sn
 Duo de Sigfrid i Brunilda (Prleg);
 Consell de Hagen (Acte I);
 Hagen i cor dels vassalls. Marxa Nupcial. (Acte II);
 Escena de la immolaci de Brunilda (Acte III);

D'acord amb Albert Speer, la darrera interpretaci de l'Orquestra Filharmnica de Berln abans de la seua evacuaci de Berln en la Segona Guerra Mundial va ser l'escena de la immolaci de Brunilda al final de l'pera.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Richard Wagner - Gtterdmmerung. Una galeria de targetes postals antigues amb motius de les peres de Richard Wagner.
 Wagner Operas. Una web amb fotografies de representacions, enregistraments, llibrets i fitxers de so ;
 Partitura vocal de Gtterdmmerung;
  El llibret de Gtterdmmerung;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212250" title="Jefunn" nonfiltered="2025" processed="2022" dbindex="87079">
Segons l'Antic Testament, Jefunn fou el lder dels quenazites i l'avi del primer jutge d'Israel Otniel.

Jefunn formava part de la tribu dels quenazites (descendents d'Esa per mitj del seu nt Quenaz). Aquest grup s'un als hebreus durant l'xode pel desert i els acompanyaren durant molt anys fins que s'establiren amb els israelites a Canaan i acabaren per assimilar-se a la tribu de Jud.

En els temps de Moiss, Jefunn tenia ja una edat avanada i havia pujat tres fills:
Caleb, que acompany Moiss durant l'xode. Segons la Bblia, desprs de la conquesta de la Terra Promesa, a Caleb li van concedir algunes ciutats dels voltants d'Hebron, al territori de la tribu de Jud. Era pare de:
Ir;
El, que fou pare de:
Quenaz;
Nam;
Quenaz, qui fou pare de:
Otniel. Otniel fou el primer jutge d'Israel, escollit desprs de la mort de Josu.
Serai, pare de:
Joab, el fundador de Gueharaixim;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212257" title="Estandarditzaci" nonfiltered="2026" processed="2023" dbindex="87080">
L'estandarditzaci o normalitzaci s el procs d elaboraci, aplicaci i millora d'un estndard, normalment aquest procs es reflexa en la redacci i aprovaci d'unes normes defineixen els parmetres i les caracterstiques aplicables a les activitats cientfiques, industrials, i econmiques, i als productes, bens i serveis que s'en deriven.

La meta de l'estandarditzaci s organitzar i millorar les activitats sobre les que s'aplica, de manera que, per exemple, es pugui garantir el correcte acoblament d elements construts independentment, i assegurar que aquests es puguin reposar en cas que sigui necessari, que siguin fabricats amb qualitat i amb la correcta seguretat pel seu funcionament. Els estndards que en resulten d'un procs d' estandarditzaci poden ser obligatoris o voluntaris i poden comportar un mtode formal de verificaci.

L'estandarditzaci es basa principalment en tres objectius:

 Simplificaci: Consisteix en reduir els models quedant-se nicament amb els imprescindibles.
 Unificaci: Per a permetre l'intercanvi a nivell internacional.
 Especificaci: S intenten evitar errors d identificaci, tot creant un codi clar i precs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212259" title="Psicopatia" nonfiltered="2027" processed="2024" dbindex="87081">

 Psicologia d'un psicpata .

La paraula psicpata prov del grec, i vol dir malalt de la ment.

En l'actualitat, per, no es considera del tot com una malaltia, sin com una alteraci o trastorn de la personalitat, ja que les capacitats cognitives i de percepci de la realitat d'un psicpata estan intactes.

Els psicpates no tenen sentiments, ni alegria ni tristesa; per aix interactuen amb les dems persones com si fossin objectes, les utilitzen per aconseguir els seus objectius. No necessriament han de causar algun mal, per si fan alguna cosa en benefici d'alg s noms per egoisme, per al seu benefici propi.

En alguns casos, les persones psicpates tenen conductes criminals; i sempre sense cap sentiment de culpabilitat, a pesar que tenen plena conscincia dels seus actes; ho fan d'una forma totalment racional, i s per aix que en un jutjat se'ls castiga amb la mateixa pena que a una persona normal.

Una personalitat psicoptica no es restringeix a l'assass en srie, tal i com es presenta l'estereotip de psicpata ms ests en la nostra societat. Un psicpata pot ser una persona simptica i amb un comportament relativament hum. No dubtaria, per, en cometre un crim quan li convingus; i, com s' ha mencionat anteriorment, ho faria sense sentir-se culpable. 

La major part dels psicpates no cometen crims, per no dubten en mentir, manipular, enganyar i fer mal per aconseguir els seus objectius sense sentir cap por o remordiment.



 El cervell d'un psicpata .

Mitjanant un escner, es pot observar com els estmuls relacionats amb les capacitats d'empatia es troben absents en el lbul prefrontal de l'encfal en el cas dels psicpates, ja que pel que se sap de neurologia, el lbul prefrontal s el mecanisme principal dels nostres raonaments morals, i en el cas del psicpata, es troba inactiu davant un estmul que suggereixi empatia cap a les persones.



 Tractaments .

La psicopatia s incorregible, encara que es poden utilitzar medicaments antipsictics per a reduir la impulsivitat i es pot dur a terme una rehabilitaci conductual amb una alta disciplina; per les terpies de rehabilitaci habituals no noms son ineficaces, sin perilloses. Ja que un psicpata s incapa d'empatitzar, i que l'empatizaci cap a les seves vctimes s el pilar principal de tot procs de rehabilitaci social pel que passen els delinqents, la rehabilitaci dels psicpates s'est basant en l'egoisme d'ell mateix, fomentant una conducta que li reporti beneficis i eviti problemes.



 Causes fsiques de la psicopatia .

El que determina que una persona tingui una conducta de tendncia psicoptica, t a veure amb l'ADN, que seria responsable d'una predisposici gentica. A vegades, per, amb aix no n'hi ha prou; i hi juga un paper important l'entorn en qu ha crescut l'individu.
Per altra banda, si la persona ha tingut una infncia dura ja sigui per maltractaments per part dels pares o alguna vivncia que l'hagi traumatitzat, aquesta persona t un percentatge elevat de probabilitats de desenvolupar una personalitat psicoptica; sempre que hi hagi la predisposici gentica.


 Caracterstiques d'un psicpata .

Als jutjats dels Estats Units, per determinar si una persona s psicpata o no, es fa servir una llista de caracterstiques elaborada pel fams psicleg Robert Hare.
Si una persona compleix ms de cinc d'aquestes caracterstiques, seria un indici que t un trastorn de personalitat de tendncia psicoptica.

 Absoluta tranquillitat: independentment de la situaci, sempre sn freds com el gel.

 Gran autoestima: no saben veure les seves debilitats, es pensen que sn els millors.

 Sense sentiments: com no senten res, busquen situacions extremes per, al menys, sentir alguna cosa.

 Grans mentiders: com que no tenen mala conscincia, sn uns grans mentiders. Un detector de mentides no serviria en un psicpata.

 Grans manipuladors: Encara que no sentin res, sn capaos de manipular els sentiments d'altres persones per al seu inters.

 Culpabilitat zero: com que no tenen mala conscincia, sn incapaos de sentir culpabilitat.

 Irresponsabilitat total: no es poden imaginar cap cosa negativa que sigui conseqncia dels seus errors.

 Estil de vida parasitari: s'aprofitaran tant com puguin de qualsevol persona, no tenen lmits.

 Relacions amoroses inestables: sn incapaos de relacionar-se amb una parella com les persones normals. Per aix canvien de parella constantment.

 Comportaments infantils inhabituals: ja que un psicpata neix sent-ho, s possible que els smptomes apareixin a la infncia.

 Sense futur: com no poden imaginar-se una vida satisfactria, no tenen projectes per al futur, la seva vida no t sentit.

 Energia criminal: independentment de si sn delictes grans o petits, els psicpates ignoren la llei.

 Impulsivitat: un psicpata s imprevisible. De vegades actuen de forma espontnia i inesperada.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212260" title="Aula d'acollida" nonfiltered="2028" processed="2025" dbindex="87082">
L'aula d acollida s una eina de treball creada per atendre a la diversitat en els diferents centres d ensenyament a l'ampar del Pla per la Llengua i la Cohesi Social, posat en marxa pel Departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya.

L'aprenentatge del catal, coma llengua vehicular, els aspectes de carcter pedaggic i l'integraci social i cultural dels nouvinguts sn els objectius principals de l'aula d'acollida.

Amb els alumnes de nova incorporaci es procura que assisteixin a l'aula d'acollida d'entre 6 i 9 hores, depenent de l'alumne/a i les seves caracterstiques personals, com per exemple, la seva llengua de procedncia, edat, moment del curs en qu ha arribat,etc. s important que aquests alumnes no perdin la referncia del seu grup classe,ja que, un altre objectiu de l'aula d'acollida s que els alumnes es puguin incorporar el ms aviat possible al ritme normal de les classes, amb els seus companys i companyes.

En principi, un alumne pot estar en l'aula d'acollida un mxim de 24 mesos, cal tenir en compte, per que la seva llengua materna s la que far, en principi, que la seva estada sigui ms o menys llarga.

Per tal de coordinar les classes a les aules d'acollida, se segueix la programaci preparada pel Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya per al nivell inicial de catal. En aquesta programaci es tracten temes com les salutacions, el cos, la famlia, etc.

Pel que fa a la metodologia cal intentar desenvolupar les quatre competncies bsiques de la llengua, es a dir, la comprensi oral, la comprensi escrita, l'expressi oral i l'expressi escrita. Per tal de consolidar els coneixements adquirits, sovint les activitats es reforen mitjanant jocs.


Enllaos externs.
 Pgina preparada pel Departament d'Educaci de la Generalitat per al nivell inicial de catal;
 Enlla on es poden trobar recursos i materials per l'aula d'acollida;
 Materials preparats per edu365 sobre materials per l'aula d'acollida;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212266" title="Turcs i cavallets" nonfiltered="2029" processed="2026" dbindex="87083">
Els Turcs i cavallets sn una de les comparses que formen part de la Patum de Berga. Aquesta festa, considerada Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2005, se celebra per Corpus a la capital del Bergued. Els Turcs i cavallets surten, amb la resta de comparses, a la Plaa Sant Pere els dijous i diumenges de Patum. Al migdia, sortint d'ofici, es fa La Patum de llument, en qu es fa tota la representaci un sol cop; al vespre i nit totes les comparses surten quatre vegades. Els Turcs i cavallets tenen un origen incert, per actualment s'interpreta que els cavallets sn els cristians i els turcs els rabs. N'hi ha quatre de cada que ballen en cercle seguint la melodia prpia de la comparsa. El punt final i lgid s quan cada cavallet mata el turc corresponent, excepte en algun cas en qu aquest s'escapa. Les figures actuals dels cavallets daten del 1890.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212272" title="Jaleo" nonfiltered="2030" processed="2027" dbindex="87084">



Les festes populars de Menorca sn protagonitzades pels cavalls (adornats amb llaos, brodats i clavells multicolors) i el  caixer  (genet vestit de blanc i negre). Es reviu cada any un ritual que neix a principis del segle XIV i s d origen religis. Els diferents caixers representen els estaments socials. Parlem de: caixer senyor, caixer fadr, caixer batlle, sa capellana... i els que representen el poble (pagesos)... 
Els caixers es van arreplegant amb el  fabioler  al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaa del poble a celebrar el tradicional  Jaleo . Els caixers fan botar els seus cavalls mentre sona la msica tpica d aquest. La gent participa d aquesta festa ajudant a botar el cavall i donant nims al seus genets.
El Jaleo s acaba amb l entrega de canyes i una cullereta de plata. La msica que sona s diferent a la d abans.
Aquestes festes se celebren al llarg de tot l estiu menorqu als diferents pobles de l illa.
Cada poble t les seves particularitats a l hora de celebrar la festa.
Les primeres festes en celebrar-se sn les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Du de Grcia a Ma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212295" title="The Buggles" nonfiltered="2031" processed="2028" dbindex="87085">

The Buggles (o, simplement, Buggles) va ser una banda de msica pop anglesa formada el 1977, formada per Geoff Downes (percussions, sintetitzadors) Trevor Horn (baix, guitarra, percussions, veus). El seu tema ms fams s "Video killed the radio star", que arrib al nmero 1 britnic el 1979.

Biografia.

El 1977 el grup estava format per Downes, Horn i Bruce Woolley; tots tres van enregistrar la primera maqueta de la banda, amb les primeres versions de "Video killed the radio star" i d'altres canons; havien escollit el nom "The Buggles" com a referncia irnica als Beatles. Desprs de portar una nova maqueta del grup per diverses companyies discogrfiques, una cpia va arribar a mans del cap d'Island Records, que vei les possibilitats del grup i envi una carta a les oficines de la discogrfica a Londres perqu els contractessin. En aquella poca (principis de 1979) Woolley ja havia deixat la banda per acabar formant Camera Club juntament amb Thomas Dolby i Hans Zimmer.

Aix, ja amb el contracte d'Island Records, Horn i Downes van enregistrar el seu primer senzill, "Video killed the radio star" (amb "Kid Dynamo" a la cara B). Publicat a l'agost de 1979, en sis setmanes arrib al nmero 1 britnic i fou tamb un gran xit a diversos estats europeus com Itlia (on tamb coron les llistes d'xits), Alemanya o l'estat francs. Durant la resta de l'any, The Buggles van compondre i enregistrar les canons que acabarien formant el seu lbum de debut, The Age of Plastic, que aparegu a principis de 1980. Els temes d'aquest disc parlen sobretot de la tecnologia i el seu impacte en la vida quotidiana de les persones; la instrumentaci, d'acord amb la temtica general, s fonamentalment electrnica.

Tanmateix, els senzills posteriors ("Living in the plastic age" i "Clean clean") no van tenir un xit comparable al de "Video".

Desprs de la promoci de l'lbum, quan Horn i Downes comenaren els preparatius del que havia de ser el seu segent disc, van coincidir a un estudi d'enregistrament amb el grup de rock simfnic Yes, que acabava de perdre dos membres, el cantant Jon Anderson i el teclista Rick Wakeman; els membres restants de Yes van suggerir a Horn i Downes que entressin al grup per substituir-los, i ells acceptaren. Els resultats es poden sentir al disc Drama; tot i que va ser ben rebut tant pels seus fans com per la crtica, al final de la seva gira promocional Yes es van dissoldre temporalment, mentre Horn i Downes sortiren definitivament del grup.

Desprs de la seva breu participaci amb Yes, Horn i Downes ressuscitaren breument The Buggles, per enregistrar el seu segon disc, Adventures In Modern Recording (1981); desprs Horn fund el segell discogrfic ZTT Records i comen una lloada carrera com a productor, treballant amb artistes com Frankie Goes To Hollywood, Art Of Noise, Simple Minds o els Pet Shop Boys, i el 2006 form un nou grup, The Producers. Downes, d'altra banda, form la banda Asia el 1982.

Discografia.
 The Age of Plastic (1980);
 Adventures In Modern Recording (1981);

Enllaos externs.

 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212299" title="Jeff Buckley" nonfiltered="2032" processed="2029" dbindex="87086">
Jeffrey Scott Buckley (17 de novembre del 1966 - 29 de maig de 1997) va ser un cantautor i guitarrista nord-americ. Conegut per la seva peculiar veu d'almenys quatre Octaves i mitja, els crtics van considerar a Buckley com un dels artistes ms prometedors de la seva generaci desprs de la publicaci el 1994 del seu lbum debut Grace. No obstant aix, al cim de la seva popularitat, Buckley va morir ofegat mentre nedava. El seu treball i estil segueixen sent reconeguts per la crtica i pels msics.

Discografia.
 1993 - Live at Sin-;
 1994 - Grace;
 1995 - Live from the Bataclan;
 1998 - Sketches for My Sweetheart the Drunk;
 2000 - Mystery White Boy;
 2001 - Live a L'Olympia;
 2002 - Songs To No One 1991-1992;
 2002 - The Grace EPs;
 2003 - Live at Sin- (Legacy Edition);
 2004 - Grace (Legacy Edition);
 2007 - So Real: Songs from Jeff Buckley;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212306" title="Joan Pon" nonfiltered="2033" processed="2030" dbindex="87087">


 Biografia;
 Joan Pon o Joan Pons (Palma de Mallorca, ca 1445   ?), bisbe d'Elvas (1504);
 Joan Pon i Bonet (Barcelona, 1928   St-Paul-de-Vence, 1984), artista plstic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212309" title="Secret compartit" nonfiltered="2034" processed="2031" dbindex="87088">
En criptografia, un secret compartit s una pea de dades que noms s coneguda per les parts involucrades en una comunicaci segura. El secret compartit pot ser una contrasenya, una frase d'accs, una xifra gran o una matriu de bytes escollits a l'atzar.

El secret compartit es pot acordar prviament entre les parts de la comunicaci. Aleshores, se'l pot anomenar clau precompartida. Tamb es pot crear a l'inici de la sessi de comunicaci utilitzant un protocol per acordar la clau, per exemple utilitzant criptografia de clau pblica.

El secret compartit pot ser utilitzat per a l'autenticaci (per exemple en connectar-se a un sistema informtic remot) fent servir mtodes com ara el repte-resposta o ser convertit en una funci de derivaci de clau per produir una o ms claus per ser utilitzades en l'encriptaci i/o en la codificaci de l'autenticaci de missatges (MAC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212311" title=".post" nonfiltered="2035" processed="2032" dbindex="87089">
.post s un domini d'internet de primer nivell elevat al ICANN per a la seva aprovaci com un com un domini patrocinat. El seu s estaria restringit per a serveis postals nacionals i regionals, aix com tamb per a empreses privades que brindin serveis similars. Est patrocinat per Universal Postal Union, una organitzaci internacional localitzada a Berna, Sussa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212313" title="Amarant (Final Fantasy)" nonfiltered="2036" processed="2033" dbindex="87090">


Amarant s un personatge del videojoc Final Fantasy IX per a Playstation.

Biografia.
 

Amarant Coral (anomenat Salamander en la versi japonesa del joc) s un caatalents conegut per la gent com "Amarant el Vermell". T un carcter solitari, i detesta parlar sobre la seva vida personal amb els altres. En el passat va treballar com guardaespatlles en la Mansi King, a Treno, fins que va ser acomiadat per culpa de Zidane, que l'engany i el va inculpar d'un robatori, provocant que a Treno posessin preu al seu cap, treballant des de llavors com lladre/caatalents a sou.
 
En un moment del joc ell i la seva companya de treball, Lani, intenten robar el penjoll de Garnet treballant per a la reina Brahne. Per, a Madain Sari, el poble dels Invocadors que es troba en el Continent Exterior, Lani pren com ostatge a Eiko, el que desemboca en una baralla entre Zidane i ell, ja que ell no vol prendre ostatges. Amarant s derrotat i decideix unir-se a Zidane, amb l'objectiu de descobrir la ra per la qual aquest viatja en grup.
 
Durant l'aventura, Amarant creua poques paraules amb la resta de l'equip, llevat de Zidane i Freija. 

Quan l'equip visita el Antic Castell de Ipsen, Amarant qestiona de nou la decisi de viatjar en grup, i decideix entrar sol en el castell. s atacat, i est a punt de morir, per Zidane l'ajuda. Aix demostra a Amarant la resposta que buscava i el seu carcter canvia lleument a partir de llavors. 

En el final del joc, es pot veure com Amarant es retroba amb Lani i ambds segueixen un cam mutu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212316" title=".web" nonfiltered="2037" processed="2034" dbindex="87091">
.web s un domini d'internet de primer nivell, no oficial, que duu proposat des de 1995. En l'ltima revisi de 2000, en la qual es van afegir set nous dominis, la ICANN, no va aprovar la sollicitud del domini .web. No obstant aix, aquesta tampoc va ser oficialment rebutjada, podent tornar-se a presentar la sollicitud. La temtica de les pgines amb el domini .web pretn ser genric.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212321" title="Leontiades" nonfiltered="2038" processed="2035" dbindex="87092">


Onomstica:

Leontiades, comandant de les forces tebanes a les Termpiles;

Leontiades de Tebes, polemarc de Tebes el 382 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212324" title="Leontiades (comandant)" nonfiltered="2039" processed="2036" dbindex="87093">
Leontiades () fou el comandant de les forces tebanes a les Termpiles. Els tebans foren considerats ms hostatges que combatents pel rei Lenides I. A la batalla els tebans es van rendir i van obtenir una treva, per desprs alguns foren assassinats i altres, entre els quals el mateix Leontiades, venuts com esclaus per ordre de Xerxes I de Prsia. Plutarc dona una versi diferent a la d'Herdot  i diu que el comandant dels tebans es deia Anaxandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212325" title="Leontiades de Tebes" nonfiltered="2040" processed="2037" dbindex="87094">
Leontiades () fill d'Eurimac, fou nt del Leontiades que va manar als tebans a la batalla de les Termpiles, i fou polemarc de Tebes el 382 aC. 

En aquell any el comandant espart Febides es va aturar a Tebes en la seva marxa a Olint. Ismnies de Tebes, el collega de Leontiades, que era del partit democrtic, no ho va aprovar, per Leontiades, del partit aristocrtic, va rebre a l'espart amb honors i d'acord amb rquies i Filip, els altres caps dels aristcrates, el va convidar a ocupar la ciutadella de Cadmea.

Febides ho va fer aix i llavors Leontiades va publicar un decret anunciant els fets, amenaant amb cstigs als que s'hi oposessin i destituint a Ismnies que fou empresonat i la seva vacant coberta per rquies. Leontiades va anar a Esparta per obtenir del seu govern l'aprovaci del que s'havia fet. Els espartans van enviar comissionats a Tebes que efectivament ho van aprovar i van condemnar a Ismnies a mort.

El govern, amenaat per quatre cents exiliats refugiats a Atenes, va quedar cada vegada ms depenent d'Esparta. Va enviar emissaris a Atenes per assassinar als principals caps dels exiliats per noms ho van aconseguir amb Andrclides. El 379 aC Pelpides, Cefisdor, Damclides i Fillides, amb el suport dels exiliats  van preparar el seu cop i es van presentar a la casa de Leontiades mentre Mell i altres ho feien a la casa d'rquies. Pelpides i els seus van entrar amb dificultat i Leontiades va aconseguir matar a Cefisdor, que fou el primer a entrar, per desprs d'una obstinada lluita fou mort per Pelpides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212326" title="Leontisc" nonfiltered="2041" processed="2038" dbindex="87095">



Onomstica:

Leontisc d'Egipte, fill de Ptolemeu I Ster ;

Leontisc de Sici, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212327" title="Thea Beckman" nonfiltered="2042" processed="2039" dbindex="87096">
Thea Beckman (Rotterdam, 23 de juliol de 1924 - Bunnick, 5 de maig de 2004) fou una escriptora neerlandesa de literatura infantil i juvenil.

Biografia.

Nascuda Thea Petie, va canviar de nom en casar-se amb Dirk Hendrik Beckmann. Va tenir dos fills i una filla. Va morir a casa seva, a Bunnick, a l'edat de vuitanta anys. La majoria de les seves novelles tenen un alt contingut histric, una de les seves passions.

Premi Thea Beckman.
Des que va morir, la revista Historisch Nieuwblad organitza el premi Thea Beckman de novella literria juvenil.

Obra en catal.
Croada en texans (1973), basada en la llegendria croada dels nens de 1212. Ttol original: "Kruistocht in spijkerbroek". Se'n va fer una pellcula l'any 2006.


Obra en neerlands.
 Met Korilu de Griemel rond (1970);
 Kruistocht in spijkerbroek (1973);
 Mijn vader woont in Brazili (1974);
 La trilogia Geef me de ruimte! (1976), Triomf van de verschroeide aarde (1977) i Het rad van fortuin (1978) - sobre la Guerra dels Cent Anys entre Frana i Anglaterra.
 Stad in de storm (1979; Zilveren Griffel 1980);
 Wij zijn wegwerpkinderen (1980);
 De gouden dolk (1982) - sobre la Segona Croada de 1147-1149;
 Hasse Simonsdochter (1983);
 Wonderkinderen (1984);
 La trilogia Kinderen van Moeder Aarde (1985), Het helse paradijs (1987) i Het Gulden Vlies van Thule (1989) - una srie futurista situada deu segles desprs de la Tercera Guerra Mundial;
 De val van de Vredeborch (1988);
 Een bos vol spoken (1988);
 Het wonder van Frieswijck (1991);
 De stomme van Kampen (1992) - sobre el pintor sord Hendrick Avercamp;
 De doge-ring van Veneti (1994);
 Saartje Tadema (1996);
 Vrijgevochten (1998) ;
 Gekaapt! (2003);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212328" title="Leontisc d'Egipte" nonfiltered="2043" processed="2040" dbindex="87097">
Leontisc (Leontiscus, ) fou fill de Ptolemeu I Ster i de la famosa cortesana Thais. 

El 306 aC va caure presoner de Demetri Poliorcetes a la gran batalla naval de Xipre juntament amb el seu oncle Menelau, per Demetri el va retornar ben aviat al seu pare, mitjanant el pagament d'una certa quantitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212329" title="Leontisc de Sici" nonfiltered="2044" processed="2041" dbindex="87098">
Leontisc (Leontiscus, ) fou un pintor grec de l'escola de Sici, contemporani d'rat de Sici del qual va pintar el seu retrat. Segurament representava el moment de la victria d'rat sobre Aristip, el tir d'Argos, el que situaria l'obra vers el 235 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212330" title="Lencia" nonfiltered="2045" processed="2042" dbindex="87099">
Lencia (Leontium, ) fou una hetera atenenca, alumne i amant d'Epicur.

Va escriure un tractat contra Teofrast; segons Plini l'audcia d'aquest intent va originar el proverbi: suspendio arborem eligere. Plini diu que Teodor en va fer un retrat on se la representava en actitud meditativa. 

Entre els seus nombrosos amants hi hagu Metrdor deixeble d'Epicur, i Hermesianax de Colof.

La seva filla Danes (Danae) fou tamb una hetera d'una certa notorietat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212332" title="X Alfonso" nonfiltered="2046" processed="2043" dbindex="87100">
Equis Alfonso va nixer el 13 de setembre de 1972 a la Havana, Cuba. Va crixer en un ambient de famlia de msics, i va iniciar els seus estudis musicals amb 7 anys a l   Escuela de Msica elemental 'Manuel Saumell' ; fent l especialitat de piano. Posteriorment va cursar els estudis de nivell mig a l  Escuela Superior de Arte (E.N.A.), que va acabar el 1990. Va comenar al mn de la msica professional amb el grup musical Sntesis, dirigit pels seus pares. 

El seu primer disc en solitari va ser Mundo Real, (2000) i va ser prenominat pels Grammy llatins d aquell mateix any. El 2001 va aparixer el seu segon disc X Mor, amb la collaboraci dels grups Sntesis i Free Hole Negros.  Amb Civilizacin, 2004, va rebre el Premio Cubadisco 2004, com a homenatge al millor disc de l any de la msica cubana. Amb la banda sonora de la pellcula Habana Blues va aconseguir fama internacional i un premi Goya a la millor msica internacional a la XX edici d aquests premis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212333" title="Comissi Medi Ambient Ajuntament de Masquefa" nonfiltered="2047" processed="2044" dbindex="87101">

La COMAM (Comissi Medi Ambient Ajuntament de Masquefa), fundada l'any 1985, disposa de l'nic Centre de Recuperaci de Fauna Salvatge de l'Estat especialitzat en amfibis i rptils, el C.R.A.R.C. Els Centres de Recuperaci sn, genricament, institucions dedicades a la rehabilitaci de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hbitat natural.

El centre esmera esforos en la gesti de rptils i amfibis autctons, diferents espcies e quelonis, lacrtids i ofidis reben atenci a les seves dependncies. Alguns sn objectes de projectes especfics, com la tortuga mediterrnia, re introduda al Parc Natural del Garraf dins un pla general que coordina la Generalitat de Catalunya.

La investigaci representa un puntual dins l'organigrama del Centre donat que la formaci continuada s plenament necessria per a gestionar correctament fauna salvatge. Aix doncs, s'han fet nombrosos treballs de recerca sobre reproducci, malalties, biometria, comportament, etc., que han generat diverses ponncies en congressos i articles en revistes cientfiques.

Dins el programa de treball diari el Centre posa especial inters en la divulgaci mediambiental.

Enllaos externs.
Web oficial del C.R.A.R.C. - COMAM;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212334" title="Leonci" nonfiltered="2048" processed="2045" dbindex="87102">


Onomstica:

Leonci o Lleonci pot significar:

Leonci o Lleonci, tamb Leonci I o Lleonci I, emperador bizant rebel del 483 al 488.
Leonci o Lleonci, tamb Leonci II o Lleonci II, emperador bizant del 695 al 698;
Leonci d'Antioquia, religis grec del segle IV;
Leonci d'Arabissos, bisbe de Arabissus o Arabissos a Capadcia ;
Leonci d'Arle, bisbe de la ciutat d'Arle (Arelatum) de la meitat del segle V;
Leonci de Constantinoble, escriptor eclesistic grec ;
Leonci de Bizanci, escriptor bizant que va viure en temps de Constant VII Porfirognit;
Leonci Lasciu, mestre de gramtica de Bordeus;
Leonci Mecnic, matemtic grec del segle VI;
Leonci de Nepolis, bisbe xipriota de la ciutat de Nepolis o Hagipolis;
Leonci Filsof o Leonci Sofista, filsof i sofista atenenc;
Leonci Pilat, bisbe grec de Tessalnica del segle XIV.
Leonci de Sant Saba, escriptor eclesistic grec;
Leonci Escolstic, poeta bizant;
Leonci (jurista segle V), jurista bizant del segle V;
Leonci de Beirut  el Vell, jurista bizant ;
Leonci de Beirut el Jove, jurista bizant ;
Leonci, jurista bizant;
Leonci (jurista segle VI), jurista bizant del segle VI;
Leonci (patr de causes), jurista bizant ;
Leonci (metge),  metge, sant i mrtir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212335" title="Lleonci I" nonfiltered="2049" processed="2046" dbindex="87103">
Lleonci I o Leonci I (Leontius, ), fou un oficial bizant d'origen siri, amb rang de patrici, i amb gran prestigi dins l'exrcit, que fou proclamat emperador vers el 483 per Illos, revoltat contra Zen. 

Els rebels van derrotar a l'exrcit de Zen a Antioquia i va aconseguir el suport dels isauris, amb el que es va apoderar de la fortalesa de Papurios on va trobar a l'emperadriu Verina, a la que van alliberar i la  van obligar a coronar a Lleonci a Tars. Verina tamb va haver d'enviar una carta als oficials imperials a Antioquia, Egipte i Orient que els demanava que s'unissin a Lleonci I. Seguidament Verina fou tancada altre cop a Papurios on poc desprs va morir.

Zen va enviar contra els rebels a un exercit reclutat entre macedonis i escites (probablement ostrogots) dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i per Teodoric l'Ostrogot que en aquest moment era cnsol. Aquest exrcit, sota la direcci de Joan, va derrotar els rebels prop de Selucia a Isuria i va obligar als rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats. 

Trocondus, germ d'Illos,  va intentar escapar i reunir forces per fou capturat i executat. Illos i Lleonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, un suposat endevi que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir ms de tres anys per en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Illos va fer matar a Pamprepi per falsari. Una mica desprs, per una traci del cunyat de Trocondos, enviat des de Constantinoble per Zen, la fortalesa fou ocupada i Illos i Lleonci capturats i decapitats (488) i els seus caps enviats a l'emperador.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212338" title="Lleonci II" nonfiltered="2050" processed="2047" dbindex="87104">
Lleonci II o Leonci II (Leontius, ), o simplement Leonci o Lleonci (el seu nom real era Lle per les crniques bizantines l'esmenten com a Leonci, nom pel que s conegut)  fou emperador bizant del 695 al 698. Era natural d'Isuria.

Va seguir la carrera militar i apareix per primer cop com a comandant de les tropes del thema d'Anatlia sota Constant IV. El 686 Justini II el va nomenar cap de l'exrcit contra els rabs a Gergia i Armnia, i va lliurar combats fins a Aghunia, i els seus xits van forar el tractat de pau entre Bizanci i el califat, amb certes concessions a l'imperi.

Llavors fou nomenat comandant de les forces enviades contra els maronites; va fer matar al cap maronita Joan i va obligar als maronites a obeir, i a deu mil els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Trcia i Armnia; fins llavors els maronites havien estat una barrera a l'expansi rab a la zona i la seva eliminaci va permetre als rabs disposar de bases solides al Taure i Antitaure i per envair l'sia Menor; quan es va renovar la guerra amb els rabs el 692, Leonci fou derrotat a la batalla de Sebastpolis, quan un important contingent eslau va desertar, i a la tornada a Constantinoble, l'emperador furis per la prdua de l'exrcit, el va fer empresonar. Tot i aix era molt popular entre el poble i l'emperador no es va arriscar a un judici pblic i el va tenir tancat sense judici durant tres anys i al final el va deixar anar amb la condici e deixar la capital, per podia assolir la comandncia militar a Grcia (695). 

Aquest fets van coincidir amb els primers smptomes de rebelli, i en un moment de fria Justini II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer conixer la noticia i el poble es va revoltar. Just quan Leonci pujava a una galera per marxar a prendre possessi del seu crrec, va esclatar la revolta, i una massa de gent feble, probablement dirigida per amics de Leonci, es va dirigir a ell per suplicar que els salvs de la fria imperial. Leonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revoluci va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justini encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap per Leonci recordant l'amabilitat del pare de Justini, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si be li va fer tallar el nas (695).

El primer any de govern fou de pau excepte una sagnant revolta a Ravenna. El 697 els venecians que depenien del govern d'stria,  havien assolit un bon nivell de riquesa i estaven cansats de les revolucions i contrarevolucions a Constantinoble, i es van erigir en entitat autnoma escollint a Pau Lluc Anafest (conegut per Paoloccio) com a dux, sembla ser que amb l'acord del governador bizant, ja que les relacions entre Vencia i Bizanci van romandre bones en els segents anys. El mateix 697 els rabs van envair per cinquena vegada l'frica i van conquerir Cartago, que desprs van perdre per que van reconquerir el 698. 

Per recuperar els dominis africans, Leonci va enviar al governador, el patrici Joan, un exrcit de refor, que va aconseguir forar l'entrada del port per finalment fou rebutjat i Cartago va quedar destruda i va desaparixer com a ciutat. Joan es va embarcar cap a Constantinoble per aconseguir un exrcit i tornar a provar la reconquesta. Un dels seus caps militar, Absimar, va convncer als soldats de qu la derrota havia estat causada pel seu cap Joan i els soldats es van revoltar quan van arribar a Creta. Joan fou assassinat pels amotinats i Absimar proclamat emperador. La flota va seguir cap a Constantinoble en estat de rebelli; Tiberi va subornar als gurdies del port i va entrar a la ciutat sense resistncia; Leonci fou fet presoner, i Absimar va ordenar de tallar-li el nas i tancar-lo a un convent.

Absimar es va coronar amb el nom de Tiberi III (o Tiberi III Absimar). Quan Justini II va recuperar el poder el 705, va fer executar tant a Lleonci com a Tiberi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212340" title="Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles" nonfiltered="2051" processed="2048" dbindex="87105">



La Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004. El 2005 es va dividir en ADIF, ens gestor de les infraestructures ferroviries espanyoles, i Renfe Operadora, companyia que es va quedar amb l'explotaci dels ferrocarrils.

Va ser fundada el 24 de gener de 1941 resultat de la nacionalitzaci de diverses companyies ferroviries . Algunes van ser Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, la Companyia del Oest, la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos i Ferrocarril Metropolit de Barcelona, entre altres.


Cronologia.
 El 24 de gener de 1941, el govern del dictador Franco aprov la Llei de Bases d'Ordenaci Ferroviria i dels Transports per Carretera que establia la nacionalitzaci i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 metres de l'estat espanyol, que passaven a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles, RENFE. En el moment de l'expropiaci Renfe disposava de 12.401 km de vies.
 El 13 de novembre de 1951 s'inaugur l'arribada del ferrocarril a la La Pobla de Segur a lnia de Lleida a La Pobla de Segur;
 El 27 de febrer de 1984, amb vistes a l'entrada a la Uni Europea, se sign el primer "contracte-programa" entre Renfe i l'Estat espanyol, que per primera vegada suprimia les subvencions a fons perdut a la companyia. Aix comport el tancament de les lnies "altament deficitries", les quals quedaven inclosos el tram de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (clausurat el 1985), i la lnia de Lleida a La Pobla de Segur. La qual fou salvada grcies a que la Diputaci de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren les prdues a partir d'aleshores . A tot l'estat es van tancar 1.003 km de vies deficitries.

 Tancament del ramal de Les Franqueses a Granollers.
 Aprovaci de la directiva europea 91/440, que implicava la paulatina liberalitzaci del transport a Europa.  Obligava al ferrocarril a ser competitiu i a no dependre de les subvencions pbliques.
 L'abril de 1992 s'inaugur la Exposici Universal de Sevilla, i la primera lnea d'Alta Velocitat d'Espanya (AVE), que va unir la ciutat andalusa i Madrid. ;
 L'octubre de 2003 s'inaugur la lnia de l'AVE Lleida-Madrid.
 31 de desembre de 2004 L'empresa es divid entre dos ens: ADIF s'encarregaria de la gesti de les infraestructures, Renfe Operadora s'encarregaria de l'explotaci.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat;
 FEVE;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 FGC;

Enllaos Externs.
 Histria de Renfe;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212341" title="Leonci d'Antioquia" nonfiltered="2052" processed="2049" dbindex="87106">
Leonci d'Antioquia (Leontius, ) fou un religis grec del segle IV, nascut a Frgia, deixeble del mrtir Luci. Va entrar en religi i fou ordenat prevere. 

Per evitar l'atracci que tenia per la seva jove amant Eustlia, es va castrar ell mateix, per ni aix es va escapar de les sospites i fou deposat. Al cap d'un temps fou deposat el bisbe Esteve d'Antioquia i amb el suport de l'emperador Constanci II i dels arrians fou nomenar bisbe d'Antioquia el 348 o 349. 

Fou un dels mestres de l'heresiarca Aeci, al que va nomenar diaca, per el va haver de destituir per pressions del partit contrari encapalat per Diodor i Flavi. 

Va morir el 358.

Va deixar nombrosos escrits que no s'han conservat excepte un petit fragment que probablement correspon a Oratio in Passionem S. Babylae, on diu que l'emperador Filip l'rab i la seva dona eren cristians.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212343" title="Leonci d'Arabissos" nonfiltered="2053" processed="2050" dbindex="87107">
Leonci d'Arabissos (Leontius, ) fou un bisbe de Arabissus o Arabissos a Capadcia d'poca incerta. 

Foci esmenta dues de les seves obres:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212344" title="Leonci d'Arle" nonfiltered="2054" processed="2051" dbindex="87108">
Leonci d'Arle (Leontius, ) fou un bisbe de la ciutat d'Arle (Arelatum) de la meitat del segle V. va deixar diverses cartes dirigides al papa Hilari I (461-467). Va presidir un concili a Arle vers el 475 on va condemnar una doctrina que circulava sobre la predestinaci. 

Va morir vers el 484. L'esmenta Sidoni Apollinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212345" title="Leonci de Constantinoble" nonfiltered="2055" processed="2052" dbindex="87109">
Leonci de Constantinoble (anomenat tamb de vegades Leonci Escolstic) (Leontius o Leontius Scholasticus, ) fou un escriptor eclesistic bizant de finals del segle VI i comenaments del segle VII. 

Als seus suposats escrits (sota el nom de Leonci) apareix tamb amb el nom de Bizant (o de Bizanci), Leonci Prevere, Constantinopolit, Xipriota, Leonci de Jerusalem, Monjo, Napolit, Prevere i Abat de Sant Saba i aix indicaria que corresponen a ms d'un personatge, i per tant els seus escrits propis sn difcils de determinar. 

Se li atribueixen els segents:

, Scholia,
2. Contra Eutychianos et Nestorianos Libri Tres. s. Confutatio utriusque Fietionis inter se contrariae;
3. Liber adversus eos qui proferunt nobis quaedam Apollinarii, falso inscripta nomine Sanctorum Patrum s. Adversus Fraudes Apollinaristarum. ;
4. Solutiones Argumentationum Severi. 5. Dubitationes hypotheticae et definientes contra eos qui negant in Christo post Unionem duas veras Naturas. ;
5. Apologia Concilii Chalcedonensis. ;
6. Adversus Eutychianos (s. Severianos) et Nestorianos, in octo libros distinctum. ;
7. Liber de Duplici Natura in Christo contra Haeresin Monophysitarum. ;
8. Nicfor Callisti  diu que va escriure una obre en trenta llibres sobre l'heretgia de Joan Filop, per aquesta obra no s'ha conservat;
9. Homilia titulada  Oratio in medium Pentecostem et in Caecum a Nativitate, necnon in illud: Nolite iudicare secundum faciem;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212348" title="Asndeton" nonfiltered="2056" processed="2053" dbindex="87110">
L'asndeton s la supressi de conjuncions que servirien usualment d'enlla (especialement conjuncions copulatives). Amb aquest recurs literari es vol donar la sensaci de rapidesa, vivesa, etc., majoritriament en un vers.

 Exemples .
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l'aire l'envolta.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212351" title="Ateneu instructiu" nonfiltered="2057" processed="2054" dbindex="87111">
L'Ateneu instructiu s una escola privada-concertada de Sant Joan Desp (Baix Llobregat) que va comenar a funcionar l'any 1882 quan un grup de pares de la poblaci van veure la necessitat de crear una escola per educar els seus fills.

El que va comenar com una classe on hi havia alumnes de diverses edats, s'ha convertit al cap de 125 anys en una escola de dues lnies on hi ha nens i nenes des de P3 fins a segon de Batxillerat.

Durant el curs 2006-2007, l'escola va celebrar el seu 125 aniversari i tothom es va avocar a les celebracions. Es va proposar als alumnes un concurs per poder crear la mascota i d'aqu va nixer en Punxes, un llapis molt simptic que va acompanyar a tots els alumnes al llarg del curs i que encara avui els saluda cada dia quan entren.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212352" title="Leonci de Bizanci" nonfiltered="2058" processed="2055" dbindex="87112">
Leonci de Bizanci (Leontius, ) fou un suposat escriptor bizant que va viure en temps de Constant VII Porfirognit, del que suposadament fou amic personal.  Va continuar l'obra histrica (Cronographia) de Tefanes Isuric, i abraa fins el segon any de l'emperador Rom I Lecap acabant sobtadament, i de la que la darrera part fou feta per un altre ma desconeguda. L'obra, titulada , Chronographia, va quedar formada doncs per tres parts de diferents escriptors: 

1. De l'emperador Lle V de Bizanci  fins a Lleonci II, escrites per Tefanes, va derivar del material facilitat per Constant VII;
2. Els regnats de  Basili el Macedoni i el mateix Constant VII foren escrites segurament per aquest darrer encara que atribudes al suposat Leonci de Bizanci.
3. Els regnats de Lle VI de Bizanci, Alexandre de Bizanci i el comenament del regnat de Rom I Lecap foren escrits per un autor desconegut i la diferencia d'estil es notable;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212355" title="Leonci Lasciu" nonfiltered="2059" processed="2056" dbindex="87113">
Leonci Lasciu  (Leontius, ) fou un mestre de gramtica de Bordeus. El seu renom, segons diu Ausoni, era contrari a la puresa de la seva vida. Fabricius pensa que s el mateix personatge que Leonci Mitgraf, un escriptor de cert mrit.

Un Ponci Leonci de Bordeus, esmentat per Sidoni Apollinar, en un dels seus poemes descriu el seu castell a la confluncia entre la Garona i el riu Dordonya, per sembla que fou d'una generaci posterior. Altres personatges de l'poca podrien ser aquest autor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212357" title="Leonci Mecnic" nonfiltered="2060" processed="2057" dbindex="87114">
Leonci Mecnic  (Leontius, ) fou un matemtic grec probablement posterior a Claudi Ptolemeu, que alguns assignen al segle VI. Va escriure una nica obra dedicada a un amic seu de nom Teodor. Podria ser l'enginyer que va defensar Dara en la guerra entre Justini I i Cosroes I de Prsia.

A la seva obra diu que havia construt una esfera segons la descripci d'rat, per encrrec d'Elpidi que podria ser l'ambaixador d'aquest nom que l'emperador Maurici va enviar al khan dels vars el 583. La seva obra porta el ttol de , De Constructione Sphacrae Arati, basat en l'obra Phaenomena d'rat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212358" title="Leonci de Nepolis" nonfiltered="2061" processed="2058" dbindex="87115">
Leonci de Nepolis   (Leontius, )  fou un bisbe xipriota de la ciutat de Nepolis o Hagipolis. Baronius no obstant li assigna com a seu la de Constncia (Salamina de Xipre) per al concili de Nicea del 787 expressament signa com bisbe de Nepolis de Xipre. Va morir vers el 620/630.

Les seves principals obres foren:
 
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212359" title="Leonci Filsof" nonfiltered="2062" processed="2059" dbindex="87116">
Leonci Filsof o Leonci Sofista (Leontius, ) fou un destacat atenenc, filsof i sofista, pare d'Atenais, desprs anomenada Eudxia, dona de Teodosi II i emperadriu. Va viure al segle V. Fou anomenat tanmateix filsof i sofista per les seves dues activitats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212361" title="Leonci Pilat" nonfiltered="2063" processed="2060" dbindex="87117">
Leonci Pilat (Leontius Pilatus o Pylatus, )  fou un bisbe grec de Tessalnica del segle XIV.

Fou deixeble de Barlaam.  Va trobar a Vencia a Boccacio,  amb el que va visitar Florncia i Roma, on va obtenir una plaa de mestre pblic que va exercir tres anys. Va donar llissons privades a Bocacci sobre Homer, i l'alumne deix dit que era una inesgotable font de coneixements sobre literatura grega, historia, art i mitologia (Boccacio,  Deorum). 

Malgrat aix sembla que no va deixar escrita cap obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212362" title="Leonci de Sant Saba" nonfiltered="2064" processed="2061" dbindex="87118">

Leonci de Sant Saba  (Leontius, ) fou un escriptor eclesistic grec de confosa personalitat ja que diversos Leoncis de la mateixa o propera poca es confonen un amb l'altra. Hauria estat un monjo del monestir de Sant Saba proper a Jerusalem probablement vers el segle X.

Va escriure una vida de Sant Gregori d'Agrigent que porta el nom de , Leontii Presbyteri et Abbatis Coenobii S. Sabae (urbis Romae, sc. Novae s. CPoleos) Liber de Vita et Miraculis S. Patris nostri Gregorii Agrigentini.
 
Hi ha la tendncia general a considerar-lo el mateix personatge que Leonci de Bizanci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212364" title="Leonci Escolstic" nonfiltered="2065" processed="2062" dbindex="87119">
Leonci Escolstic  (Leontius Scholasticus, ) fou un poeta grec de Constantinoble autor de diversos epigrames que figuren a l'antologia grega entre els quals el principal s el titulat  en honor de Gabriel prefecte sota Justini I (segle VI)
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212365" title="Leonci (jurista segle V)" nonfiltered="2066" processed="2063" dbindex="87120">
Leonci (Leontius, ) fou un jurista bizant que vivia en temps de Teodosi II vers el 425. Era mestre a Constantinoble i fou honorat amb una comitiva primi ordinis, una dignitat que s'assolia per 20 anys de serveis. 

No consta cap mestre de lleis abans que aquest Leonci, per poc desprs de ser nomenat, es va atorgar el mateix nomenament a un segon mestre.

Podria ser el mateix personatge que deu anys desprs s esmentat com prefecte de Constantinoble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212366" title="Leonci de Beirut el Vell" nonfiltered="2067" processed="2064" dbindex="87121">
Leonci de Beirut  el Vell  (Leontius, ) fou un jurista bizant,  fill de Patrici (Patricius), que vivia a Beirut i va succeir a un Patrici (persona diferent al seu pare) com a mestre de lleis a la ciutat. 

Va viure al segle V i segle VI. Al passatge on se l'esmenta se li dona el ttol de " virum gloriosissimum praefectorium consularem".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212367" title="Leonci de Beirut el Jove" nonfiltered="2068" processed="2065" dbindex="87122">
Leonci de Beirut el Jove (jurista)  (Leontius, ) fou un jurista bizant fill d'Eudoxi, del segle VI, que vivia a Beirut i era probablement parent (potser fins i tot el fill) de Leonci de Beirut el Vell. 

Fou el pare d'Anatoli, un destacat professor de lleis a Beirut i un dels compiladors del Digest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212368" title="Leonci (prefecte)" nonfiltered="2069" processed="2066" dbindex="87123">
Leonci (prefecte) (Leontius, ) fou un jurista bizant, prefecte del pretori en temps de l'emperador Justini I. 

Va publicar un edicte que es conserva a la collecci Edicta Praefectorum Praetorio, publicada per C. E. Zacaries el 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212369" title="Leonci (jurista segle VI)" nonfiltered="2070" processed="2067" dbindex="87124">
Leonci (Leontius, ) fou un jurista bizant.

Fou nomenat per l'emperador Justini I com a membre de la comissi dels deu que havia de compilar el cdex. Portava el ttols de "vir eminentissimus, magister militum, consularis atque patricius". Ms tard l'emperador el va utilitzar per altres compilacions legals per no fou membre de la comissi dels setze, si be un altre Leonci si que en fou membre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212370" title="Leonci (patr de causes)" nonfiltered="2071" processed="2068" dbindex="87125">
Leonci (Leontius, ) fou un jurista bizant assenyalat com un patronus causarum en el tribunal del prefecte del pretor a Constantinoble. 

Fou un dels setze membres de la comissi nomenada per Justini I per compilar el Digest, sota la presidncia de Triboni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212371" title="Leonci (metge)" nonfiltered="2072" processed="2069" dbindex="87126">
Leonci (Leontius, ) fou un metge, sant i mrtir probablement d'origen rab per nascut a Vicentia (Vicenza) al Vnet al segle III. Ms tard va anar a viure a Aquileia en companyia de Sant Carpfor que probablement era el seu germ o un amic molt proper. 

Per alguna ofensa fou portat davant el governador rom Lsies i desprs de ser torturat en diverses formes de les que segons la llegenda es va lliurar miraculosament, finalment fou decapitat, vers l'any 300. La seva memria es commemora el 20 d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212373" title="Lefanes" nonfiltered="2073" processed="2070" dbindex="87127">
Lefanes (Leophanes, ) fou un metge grec que va viure vers el segle IV o potser una mica abans. s esmentat per Aristtil, que descriu el seu mtode per generar mascle o femella, mtode que reprodueix desprs Plutarc, el qual el seigna amb el nom de Clefanes. Tamb l'esmenta Teofrast.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212374" title="Sintagma nominal" nonfiltered="2074" processed="2071" dbindex="87128">

El sintagma nominal (SN) s format per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli. Molts cops aquest nucli t determinants i/o complements. Juntament amb el verb, forma l'estructura bsica de l'oraci. 

Per tant, l'estructura bsica d'un sintagma nominal s:
(Determinant)   +   Nucli    +    (Complement nominal);

Determinants.
Els determinants que poden acompanyar el nucli d'un sintagma nominal sn:
articles: el noi;
articles + possessius: el nostre cotxe;
demostratius: aquella noia;
numerals: tres dies;
indefinits: fora diners;
interrogatiu: quina sabata?;
exclamatiu: quin estiu!;

Complements del nom.
Les estructures que poden fer la funci de complement nominal sn:
adjectiu qualificatiu: el gos petit;
sintagma preposicional (preposici + sintagma nominal): caf amb llet;
nom en aposici: el riu Bess;
oraci subordinada adjectiva: la casa que comprar ...

Funcions del sintagma nominal.
Les funcions sintctiques que pot realitzar un sintagma nominal en l'oraci en catal sn:
subjecte: els joves prenien un refresc;
complement directe: La mare far un pasts;
atribut: El metge s el meu cos;
predicatiu: Tothom el considera un lladre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212375" title="Leofr" nonfiltered="2075" processed="2072" dbindex="87129">
Leofr (Leophron, ) fill d'Anxiles, fou tir de Rhgion. 

Segons Dions d'Halicarns va succeir al seu pare com a tir. Probablement era el fill gran dels dos fills de Anxiles, per encara menor quan el pare va morir, i va assolir la regncia en nom seu Mcit (Micythus) fins que Leofr va arribar al poder amb el suport de Hier I de Siracusa. Va regnar sis anys  (467 aC-461 aC).

Es esmentat ms tard fent la guerra a Locris i participant als jocs olmpics. Fou enderrocat per una revolta popular que va esclatar a Rhgion i Zancle el 461 aC. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212376" title="Leos" nonfiltered="2076" processed="2073" dbindex="87130">

Leos () fou un dels herois epnims dels atenencs, suposat fill d'Orfeu. Quan Atenes patia una plaga de fam, l'oracle de Delfos va exigir el sacrifici de les filles de Leos, i aquest va obeir a l'oracle; les joves desprs foren honorades pels atenencs que van erigir el Leocorion (derivat de ). Eli anomena a aquestes filles amb el nom de Praxitea (segons Foci Fasitea), Teope i Eubula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212377" title="Lestenes" nonfiltered="2077" processed="2074" dbindex="87131">


Onomstica:

Leostenes, almirall atenenc ;

Leostenes d'Atenes, gerneral atenenc a la guerra de Lmia el 323-322 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212378" title="Lestenes (almirall)" nonfiltered="2078" processed="2075" dbindex="87132">
Lestenes (Leosthenes, Leosthnes  ) fou un almirall atenenc que va dirigir la flota i exrcit atenenc a les Cclades el 361 aC. Es va deixar sorprendre per Alexandre de Feres, i fou derrotat, perdent cinc trirrems i 600 homes, per lo que a la tornada fou condemnat a mort pels atenencs, com a cstig.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212379" title="Lestenes d'Atenes" nonfiltered="2079" processed="2076" dbindex="87133">
Lestenes (Leosthenes, Leosthnes ) fou un comandant atenenc que va dirigir les forces combinades gregues a la guerra de Lmia. Quan apareix a la histria ja gaudia d'una gran reputaci militar per no se'n coneixen les causes, ja que no fou esmentat mai abans. D'un passatge d'Estrab s'ha cregut entendre que havia servit a Alexandre el Gran a sia, per aix sembla molt improbable.

Poc abans de la mort d'Alexandre es va organitzar un cos militar grec que va estacionar  al Tenaros, format amb grecs de diverses satrapies d'sia. Al conixer la noticia de la mort del rei, Leostenes fou enviat al Tenaros per aconseguir el servei d'aquestes tropes, uns vuit mil homes, amb les que va anar a Etlia on va aconseguir que els etolis s'unissin a la lluita per l'alliberament contra el Regne de Macednia.

Els van seguir els locris, focis, doris i part dels tessalis, aix com diversos estats del Pelopons, i Leostenes fou nomenat comandant en cap i va establir els seus quarters a les Termpiles.  Els beocis, per por de la restauraci de Tebes, s'havien adherit a la causa macednia, i van reunir un contingent per impedir als atenencs reunir-se a aquestes forces, per Leostenes va anar en ajut del contingent atenenc i va derrotar totalment als beocis. 

Pel nord ja avanava Antpater per amb forces inferiors als aliats grecs, i fou derrotat en el primer combat a les Termpiles, quedant assetjat a la vila de Lmia. Leostenes va iniciar el setge  per els seus atacs foren rebutjats una i altra vegada i finalment va haver de recrrer al bloqueig. En una sortida els macedonis van causar forces baixes i el mateix Leostenes fou ferit al cap d'una pedrada de la que va morir tres dies desprs (finals del 323 aC).

La seva mort va desmoralitzar als grecs i Pausnies diu que fou la causa de la seva derrota final. Va rebre un enterrament pblic al Cermic i Hiprides va pronunciar l'oraci funerria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212380" title="Leostrtides" nonfiltered="2080" processed="2077" dbindex="87134">
Leostrtides (Leostratides) fou un argenter d'origen grec que vivia a Roma en temps de Pompeu Magne. Va executar diverses obres en les que representava batalles entre homes armats. Plini corromp el seu nom i li diu Laedus Stratiates. El nom original exacte no es conegut i podria ser tamb  Lisistrtides i altres variacions; Leostrtides ssent simplement el ms probable o el ms citat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212381" title="Leotrfides" nonfiltered="2081" processed="2078" dbindex="87135">
Leotrfides (Leotrophides,  fou un poeta ditirmbic atenenc de finals del segle V aC.

Fou un dels poetes ridiculitzats per Aristfanes  (Av. 1405, 6). La seva figura aix com la seva poesia el feien objectiu dels poetes cmics. L'esmenten Aristfanes, Suides i Ateneu (Scholia in Aristophanes. l. c.; Suidas. s. v.; Athenaeus. 12. 551a. b.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212382" title="Ashera" nonfiltered="2082" processed="2079" dbindex="87136">
Ashera era la deessa de la terra i de la fertilitat, tenia un temple a Tir.

S'identifiquen amb Ashera:
Astarte: divinitat fencia de la fecunditat.
Athar: divinitat de la fecunditat i la pluja a Arbia del sud.
Isthar: divinitat de Mesopotmia.
Astar: divinitat d'Abissnia (actual Etipia).

Bblia.
Segons alguns autors, el llibre Cntic dels Cntics podria ser un ritual dedicat a la deessa Ashera. A Jeremies 44:17 se l'esmente com a Reina del Cel i les dones de Patrs li feien ofrenes i preparaven coques amb la seva efgie.
 
La Bblia diu que el seu culte havia estat practicat dins del Temple de Jerusalem. Aix, el rei Josias, vers -630 a.C. ordena  de retirar del santuari de Yahv tots els objectes de culte que havien estat fets per Baal, per Ashera...(2 Reis 23:4). 

Esposa de Jehov.
En una gerra de cermica trobada a Kuntillet Ajrud i datada entre el 950 i el 850 aC es va trobar la inscripci: "A Yahweh de Samaria i a la seva Ashera".

En una altra inscripci trobada en una tomba de Jirbet el-Qom datada entre el 800 i 700 aC hi diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Ashera l'ha salvat dels seus enemics."

Asherah era una divinitat que s identificada en molts pobles semtics. Cap la possibilitat de qu Jehov evolucions d'un consort de la deessa que va acabar adoptant el paper principal.

http://www.ieab.es/asherah.html

Bibliografia.
"Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud." de W. G. Dever. Bulletin of the American Schools of Oriental Reseach n 255. Pp. 21-37. 1984.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212405" title="Elvira de Hidalgo" nonfiltered="2083" processed="2080" dbindex="87137">

Elvira Juana Rodrguez Rogln coneguda artsticament com Elvira de Hidalgo (Valderrobres, Terol; 28 de desembre de 1891 -   Mil; 21 de gener de 1980); soprano de coloratura i mestra de cant espanyola.

Va ser important representant del bel canto, amb papers com Rosina en Il barbiere di Siviglia, La sonnambula, La fille du rgiment i Lucia di Lammermoor. Com a mestra, va tenir un important paper en el renaixement del bel canto desprs de la segona guerra mundial. La seva alumna ms clebre va ser la soprano grega Maria Callas.

Biografia.

De menuda es va traslladar a Barcelona, on va comenar els seus estudis de cant amb el mestre Bordalba. Els va culminar a Mil amb el mestre Vidal. Es va presentar per primera vegada l'any 1908 en el Teatro di San Carlo de Npols, cantant la Rosina de Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini.



Es va iniciar una brillant carrera que la va dur pels principals teatres de Itlia, Europa i per tota Amrica. Reconeguda com una de les millors soprani d agilit de la seva poca, dna vida a les protagonistes de Linda di Chamounix, Rigoletto, I Puritani, Lucia di Lammermoor i altres personatges d'aquesta corda. El Teatro Real de Madrid tamb va ser testimoni dels seus xits; en ell va actuar per ltima vegada el 1923.

Retirada de l'escena, va dedicar la seva activitat a l'ensenyament. A Atenes va formar a Maria Callas als anys 1938 - 1943. El 1949 va passar a Ankara, i el 1959 es va establir definitivament a Mil. Des de 1947 ha estat reconeguda sobretot com "la mestra de la Callas".

La seva personalitat d'intrpret va ser reconeguda no noms per la seva preparaci com a soprano de coloratura, sin com a qualc que dotava als seus personatges d'una gran veracitat. La Rosina dIl barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini, va ser un dels personatges millor representats en els teatres de Mil i Npols. La seva veu clida i cristallina, possea a ms una tessitura mplia i de gran fortalesa, inusual en les sopranos lleugeres.

Bibliografia.

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212408" title="Premi Crtica Serra d'Or de Teatre" nonfiltered="2084" processed="2081" dbindex="87138">
El Premi Crtica Serra d'Or, en la categoria de Teatre s un guard atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una distinci sense dotaci econmica, per que ha assolit un gran prestigi i renom en l'mbit cultural catal, i que premia obres i muntatges de teatre, aix com activitats i trajectries teatrals. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin que el jurat distingeix les obres que, dins l'mbit cultural catal, considera que en sn mereixedores.

Guardons.

2008 L'ham, de Gemma Rodrguez (premi al text de teatre catal donat a conixer per l'estrena o l'edici).
Leonci i Lena, de Georg Bchner, dirigit per Pep Pla (premi a l'espectacle teatral).
L'actor Quimet Pla, per la seva rica i variada trajectria (premi a l'aportaci ms interessant).
2007 Hardcore videogames, una trilogia, de Jordi Casanovas (premi al text de teatre catal donat a conixer per l estrena o l edici).
J arrive...!, de Marta Carrasco (premi a l espectacle teatral).
Diccionari del teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas i Vives (premi a l aportaci ms interessant).
2006 La pell en flames. Guillem Clua (premi al text de teatre catal donat a conixer per l'estrena o edici).
UUUH!!, de Gerard Vzquez, dirigit per Joan Font (premi a l'espectacle teatral),
Slvia Bel, per la seva interpretaci a La xarxa, de Joan Brossa (premi a l'aportaci ms interessant).
2005 Teoria de les catstrofes. Toni Cabr.
Esquena de ganivet. Pep Tosar.
Les portes del cel. Josep Peyr. ;
2004 El retratista. Gerard Vzquez i Jordi Barra.
El mestre i Margarida. Xicu Mas.
(Aportaci ms interessant) Paco Azorn ;
2003 Dramtic. Albert Mestres.
Tatuatge. Dea Loher, dirigit: Pep Pla.
Amb: Rosa Cadafalch, Jordi Martinez, Nria Font, Meritxell Santamaria i Pau Derqui.
Textos a part. Arola Editors, dirigida per Joan Cavall.
2002 Tractat de Blanques. Enric Nolla.
La dona incompleta. David Plana, Dirigit per Sergi Belbel.
Lali Barenys. Per l'espectacle Tens por? d'Isa Fernndez, i per la coherncia, la continutat i la independncia professional que representa.
2001 Hurracan Enric Nolla.
Por menjar-se nima de Rainer Werner Fassbinder. Dirigit per Carme Portaceli.
Teatre del Ponent de Granollers. Per l'aportaci ms interessant.    ;
2000 Navegants. Toni Cabr.
Ultramarins. Ivette Vigat.
La Cnica / Lacnica i M.A.L. Per l espectacle Trans Fugues. ;
1999 Dinastia Ming. Joan Cavall.
Perifria Kolts. Rafel Duran.
Sala Villarroel. Per la continutat, no sempre fcil, durant 25 anys d una empresa privada al servei d una activitat teatral diversa i amb una gran conscincia cvica. ;
1998 Mala sang. David Plana.
La pantera imperial. Carles Santos.
Carme Sansa. Per les mltiples aportacions a un teatre potic i musical de petit format. ;
1997 Paraules encadenades. Jordi Galceran.
L'amant. Harold Pinter. Direcci: Pere Sagrist.
Teatre Lliure de Barcelona. Pel conjunt de l Exposici Fabi Puigserver i el llibre Fabi Puigserver. ;
1996 Les llgrimes del viens. Alexandre Ballester.
El rei Joan.  William Shakespeare. Direcci: Calixto Bieito.
Josep Romeu i Figueras. Per Teatre catal antic, aplec complet dels seus estudis i treballs sobre el tema.  ;
1995 E.R.. Josep M. Benet i Jornet.
A la meta. Thomas Bernhard. Direcci: Xavier Albert.
Consorci del Teatre Fortuny.  Per l edici del llibre Teatre Fortuny, ms d un segle. Vol. I:1882-1939.
1994 Desprs de la pluja. Sergi Belbel.
Dansa d agost.  Brian Friel. Direcci: Pere Planella. ;
Edicions 3 i 4. Per l edici del teatre complet de Merc Rodoreda publicat amb el ttol El torrent de les flors.            ;
1993 Nus. Joan Casas.
El temps i els Conway.  J.B. Priestley. Direcci: Mario Gas.
Josep Salvador  Per la seva activitat de ms de 40 anys al davant del Taller d'escenografia Germans Salvador.
1992 Somni de mala lluna. Josep Maria Muoz Pujol.
La vida perdurable. Narcs Comadira.
Home per home.  Bertolt Brecht. Direcci: Pau Monterde.
Teresa Cunill. Per la seva continuada dedicaci al teatre catal i per la seva intervenci a La vida perdurable de Narcis Comadira.  ;
1991 Residuals. Jordi Teixidor.
Quatre dones i el sol. Jordi-Pere Cerd. Direcci: Ramon Sim.
La Missi. Heiner Mullr. Direcci: Carme Portacelli.
Moviment Rialles de Catalunya. Per la seva tossuda i continuada dedicaci, des de 1972, a la promoci d'espectacles per a nois i noies.  ;
1990 Capvespre al jard. Ramon Gomis.
Columbi Lapsus. Els Joglars.
Desig. Josep Maria Benet i Jornet.
Revista Escena. Per recuperar la tradici de la premsa especialitzada en catal.
La Fura dels Baus per la seva campanya internacional.  ;
Gran imprecaci davant la muralla de la ciutat. (Menci especial). ;
1989 Cavalls de mar. Josep-Llus i Rodolf Sirera.
Set i mig. La Gbia, Teatre.
Teatre Teixidors-Teatreneu.  Com a valuosa iniciativa privada ha obert i gestiona un nou local dedicat a la dramatrgia contempornia. ;
Grup Zotal (Menci especial).  Per la qualitat del seu treball d investigaci i creaci teatrals. ;
1988 Lorenzaccio, Lorenzaccio. Teatre Lliure de Barcelona.
Jos Sanchis Sinisterra  Per la seva trajectria de recerca i revisi del llenguatge teatral i per la producci de l'espectacle MINIM.MAL SHOW.     ;
Jordi Bertran  (Premi especial). Pel seu treball amb l espectacle de titelles ANTOLOGIA. ;
1987 Teatre Lliure. Pels seus deu primers anys d activitat.
Pep Cruz.  Per la seva aportaci global al mn del Teatre.
Per un s o per un no.  Nathalie Sarraute. Direcci: Simone Benmussa. ;
1986 El manuscrit d Al Bei Josep M. Benet i Jornet.
Un dels ltims vespres de carnaval. Carlo Goldoni. Muntatge: Llus Pasqual.
Xavier Fbregas.  Per la seva aportaci, durant vint anys, en tots els aspectes del teatre. ;
1985 Mgic concert i altres peces, Joan-Manuel Gisbert.
Al. Els comediants.
La Fura dels Baus.  Per la seva tasca de recerca formal.
L pera dels tres rals. Bertolt Brecht. Direcci: Mrius Gas. ;
1984 Al vostre gust.  William Shakespeare. Companyia Estable delTeatre Lliure. Direcci: Llus Pasqual;
Carme Serrallonga. Per la seva tasca de traducci. ;
1983 Olympic Man Movement. Els Joglars.
Pau Barcel  Per la seva labor de documentaci com a fotgraf de teatre. ;
1982 Terra baixa, d'ngel Guimer. Companyia d Enric Maj. Direcci: Josep Muntanys i Josep M. De Segarra;
El Globus, de Terrassa. Per la seva campanya de 1981. ;
1981 Bloody Mary Show. Rodolf Sirera.
El balc.  Jean Genet. Direcci: Llus Pasqual.
La primavera al Tinell. Els Comediants.
Llus Mill. Per la seva tasca editorial. ;
1980 Un collaret d agulles vermelles. Jaume Melendres i Joan Abellan.
Les tres germanes.  Anton Txkhov. Teatre Lliure. Direcci: Llus Pasqual.
Albert Vidal L aperitiu.
Esteve Grasset Magrinyana. ;
1979 Antaviana. Pere Calders. Estrenat pel Grup Dagoll Dagom. ;
El despertar de la primavera.  Franz Wedekin. Muntat pel Teatre de Trnsit. Direcci: Jordi Mesalles ;
Feliu Formosa. Obra de traductor. ;
1978 Jas i Medea. Rom Comamala.
La Torna. Els Joglars.
Temporada del Teatre Lliure ;
1977 El brunzir de les abelles Josep-Llus i Rodolf Sirera.
Temporada del Teatre Grec . Assemblea d Actors i Directors.
Quiquirib.  Direcci: Fabi Puigserver i Guillem-Jordi Graells. ;
1976 Teatre complet. Joan Brossa.
La Setmana Trgica. Escola de Teatre de l Orfe de Sants. Direcci: Llus Pasqual.
Cicle Cavall Fort. Mart Olaya. ;
1975 Plany en la mort d Enric Ribera. Rodolf Sirera.
lias Serrallonga. Els Joglars. ;
1974 Poesia escnica. Joan Brossa. ;
1973 Mary d ous. Els Joglars. ;
1972 L ombra de l escorp. Maria-Aurlia Capmany. ;
1971 Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna. Josep Maria Benet i Jornet. ;
1970 La terra es belluga. Jordi Bordas.

Jurats.

Composici del jurat en la categoria de Teatre:

2008 Joan-Anton Benach, lex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonal Prez de Olaguer.
2007 Joan-Anton Benach, lex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonal Prez de Olaguer.
2006 Joan-Anton Benach, lex Broch, Joan Casas, Francesc Massip i Gonal Prez de Olaguer.

Vegeu tamb:.

Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig;
Premi Crtica Serra d'Or de Recerca;
Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212411" title="Altos Hornos de Vizcaya" nonfiltered="2085" processed="2082" dbindex="87139">

Altos Hornos de Vizcaya (AHV) empresa creada el 29 d'abril de 1902 a Bilbao de la fusi de tres empreses siderometallrgiques: Altos Hornos y Fbricas de Hierro y Aceros de Bilbao, La Vizcaya i La Iberia, empreses que van anar en augment laseva competitivitat durant tota la dcada anterior exportant ferro i acer bisca a tota Europa. En la seva fundaci era la major empresa del pas i el seu emplaament era a Sestao, proper als jaciments de ferro, amb port de mar i d'alta tradici metallrgica. 

La creaci de AHV i la posterior substituci del carb vegetal pel carb de coc de major poder calorfic, impulsaria el comer: exportaci d'acer i importaci de coc, estimulant la creaci de vaixells d'acer i vapor. A conseqncia es van crear noves drassanes (Drassanes del Nervin, Companyia Euskalduna). 

AHV subministrava acer per requria mineral, m d'obra, eines, i una extensa xarxa ferroviria el que va generar la gran industrialitzaci de Biscaia i la diversificaci de les empreses. 

Desprs de la guerra civil, al quedar la indstria basca gaireb intacta, serveix com destinaci atractiva per a l'xode rural i el desenvolupament econmic de la zona. Convertint El Gran Bilbao en un dels majors nuclis urbans d'Espanya. Com a conseqncia de l'execuci "Plan de Competitividad Conjunto AHV - Ensidesa", al desembre de 1994 t lloc la constituci del grup CSI, (Corporacin Siderrgica Integral), la reorganitzaci de la qual dna lloc el 1997 a la creaci de Aceralia Corporaci Siderrgica, actualment secci del grup Arcelor.

Avui dia, desprs d'una reconversi i canvi de nom a Acera Compacta de Bizkaia, segueix produint acer mitjanant la tecnologia CSP tenint una capacitat propera als 3 milions de tones.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212412" title="Gran Premi d'Alemanya del 1983" nonfiltered="2086" processed="2083" dbindex="87140">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1983, disputat al circuit de Hockenheimring  el 7 d'agost del 1983.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Patrick Tambay   1' 49. 328  ;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1' 53. 938   a la volta 12.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212414" title="Gran Premi d'Alemanya del 1984" nonfiltered="2087" processed="2084" dbindex="87141">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1984, disputat al circuit de Hockenheimring  el 5 d'agost del 1984.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 47. 012  ;
 Volta  rpida:  Alain Prost  1' 53. 538   a la volta 31.









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212416" title="Batalla naval de Barcelona (1642)" nonfiltered="2088" processed="2085" dbindex="87142">


La Batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641), i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori catal assetjant Tarragona, atacant Monts, defensant Lleida i finalment va intentant recuperar Tortosa.

La batalla.
El 30 de juny de 1642 els espanyols van avistar l'estol francs al port de Barcelona, i tot i el mal temps, van atacar. Desprs de tres dies de combat, l'estol espanyol es retiraria a Mallorca per fer reparacions. 

Conseqncies.
La victria a Barcelona, i la d'uns mesos ms tard a Cartagena foren decisives pel domini francs del Mediterrani durant la Guerra dels Segadors i la Guerra dels Trenta Anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212417" title="Domnec Pallerola i Munn" nonfiltered="2089" processed="2086" dbindex="87143">
Domnec Pallerola i Munn (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) fou un escriptor catal, ms conegut pel pseudnim de Domnec de Bellmunt. Estudi dret i collabor als diaris La Publicitat, D'Ac d'All, La Nau i L'Opini. Durant la Segona Repblica Espanyola exerc l'advocacia i fou secretari de Llus Nicolau d'Olwer. 

Desprs de la guerra civil espanyola s'establ a Tolosa de Llenguadoc, on dirig la revista Foc Nou. Fou membre d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

 L'organitzaci internacional del treball (1930);
  Biografia de Llus Companys (1945);
 Causes de l'anticlericalisme espanyo (1967) ;
 Cinquanta anys de periodisme catal (1975) ;
 Anecdotari indit de cinquanta anys de periodisme catal: (1920-1978) (1978);
 De Les Penelles a Castellser: insurrectes contra bigotuts; aventures dels vailets de l'Urgell (1980);
 Vida i miracles del Pilar d'Almenara (1984);
 Teora fluvial de l'humor catal (1985);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212418" title="Joan Potau i Farr" nonfiltered="2090" processed="2087" dbindex="87144">

Joan Potau i Farr (Sarral, Conca de Barber 1907 - ?) fou un magistrat i comerciant catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1931. Simpatitzant d'ERC, durant la guerra civil espanyola fou jutge de primera instncia i d'instrucci de Lleida, i magistrat de l'Audincia de Lleida a Solsona. 

En acabar la guerra, es va exiliar a Frana fins el 1942, any en el qual es trasllad a Mxic. Treball com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves i desprs com a director general d'un laboratori farmacutic. Ha estat un dels elements ms actius de la Comunitat Catalana de Mxic. Dedicat tamb al periodisme, dirig la revista de l'Orfe Catal de Mxic de 1962 a 1985 i collabor a l'Esquerra (1961) amb el suport del seu amic, l'editor Bartomeu Costa-Amic. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212419" title="Climent Pujol i Villegas" nonfiltered="2091" processed="2088" dbindex="87145">
Climent Pujol i Villegas (Vinyoles d'Ors, al municipi de les Masies de Voltreg, Osona 1908 - Roma 1998) fou un sacerdot catal, membre de la Companyia de Jess, canonista i orientalista. Estudi al seminari de Vic, es doctor en teologia a Comillas, i a Roma, en dret cannic. Ordenat de sacerdot, collabor a "Catalunya Social". Ingressat a la Companyia de Jess, enseny a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona el 1941 i a l'Institut Oriental Pontifici de Roma des del 1943. Ha escrit diverses obres sobre dret cannic dels catlics orientals, en castell i llat, publicades sovint a la revista Orientalia Christiana Periodica. El 1991 va rebrea la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212420" title="Maria Assumpci Ravents i Torras" nonfiltered="2092" processed="2089" dbindex="87146">
Maria Assumpci Ravents i Torras (Sant Sadurn d'Anoia, Alt Peneds 1930) s una pintora, gravadora i tapissera catalana. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual en fou desprs professora de dibuix. 

Inicialment es dedic al gravat, per desprs es dedic a la creaci tapissera com a membre preeminent de l'Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando a Sant Cugat del Valls. S'inici en la tcnica de l'alt lli, el teler i els materials txtils i experiment tcniques no habituals que la conduren, mitjanant la inserci de relleus, volums, serrells, nusos, talls i protuberncies d'influncia cubista i expressionista, a una expressi tridimensional propera a l'escultura. 

Durant els anys 1990 ha tornar a dedicar-se a la pintura, consistent en masses de color subtilment disposades. Ha exposat als Pasos Catalans, Espanya, els EUA, Frana, Sucia, el Jap, Itlia, Alemanya, Sussa, Mnaco, Iugoslvia i Blgica i ha obtingut el primer premi de gravat de l'Exposicin Nacional de Bellas Artes (1971), el premi Ciutat de Barcelona de gravat (1973), la medalla d'or del Crculo de Bellas Artes de Madrid (1976) i al Sal Internacional de Marsella (1983), premi a la Biennal Internacional Txtil de Bratislava (1987), i la Creu de Sant Jordi de 1991.

 Enllaos externs .
 Biografia de Ma Assumpci Ravents;
 Exposici virtual, entre d'altres, d'Assumpci Ravents;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212424" title="Copa Amrica d'hoquei patins" nonfiltered="2093" processed="2090" dbindex="87147">

La Copa Amrica d'hoquei patins s una competici internacional d'hoquei patins amistosa organitzada per la Confederaci Sud-americana del Pat (CSP) disputada des de l'any 2006, que compta amb el reconeixement del Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH). Aquest reconeixement com a competici internacional per part del CIRH implica que la reglamentaci segueix els cnons internacionals oficials. Malgrat que la competici es digui Amrica, hi poden participar totes les seleccions membres de la CSP, independentment de si sn originries d'aquest continent, aix com qualsevol selecci convidada per la Confederaci. Catalunya s l'nic equip de fora d'Amrica que ha disputat el ttol sense ser selecci convidada, grcies a l'adhesi definitiva a la CSP l'11 de febrer de 2007. 

El dissabte 3 de novembre, en ocasi de la Copa Amrica masculina 2007, els delegats de la CSP es van trobar a Recife, seu del torneig, en una reuni extraordinria per anunciar les prximes seus de la Copa Amrica. En categoria masculina es va fer pblic les eleccions d'Argentina 2008, Catalunya 2010, Colmbia 2012 i Xile 2014. En categoria femenina es va anunciar Brasil 2011, tot recordant que al 2009 se celebrar a Colmbia, tal i com ja es va anunciar al finalitzar la Copa Amrica femenina 2007. 

 Historial .
 Categoria masculina .


 Categoria femenina .


Palmars.
 Categoria masculina .


 Categoria femenina .


 Enllaos externs .
Confederaci Sud-americana del Pat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212429" title="Mart Gironell i Gamero" nonfiltered="2094" processed="2091" dbindex="87148">

Mart Gironell i Gamero (Besal 1971), escriptor i periodista catal.

Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va comenar la seva carrera periodstica quan tenia 14 anys a Rdio Besal. La va continuar a Rdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Rdio, on ha fet diversos programes, com el Catacrack, D Inters General o El Pont de les Formigues. Parallelament, va collaborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Peridico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisi va presentar el programa En Directe i els informatius del Canal 3/24. Actualment treballa als Serveis Informatius de Televisi de Catalunya. s autor de La ciutat dels somriures (Cossetnia, 2005) i de la novella El pont dels jueus (Columna, 2007).

L'any 2008 va rebre el premi Nstor Lujn per la novella La venjana del bandoler.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212436" title="Solidificaci" nonfiltered="2095" processed="2092" dbindex="87149">
La solidificaci s un procs fsic que consisteix en el canvi d'estat de la matria de lquid a slid. Aix es pot fer refredament, el ms habitual, per augment de la pressi o per una combinaci d'aquests dos fenomens. s el procs invers a la fusi.

La solidificaci es fa generalment per precipitaci, es produeix la formaci de microestructures slides dins del lquid i desprs el creixement d'aquestes estructures.

A una pressi constant, la solidificaci de materials purs es fa a temperatura constant, la calor alliberada per la solidificaci (calor latent de fusi) compensa la calor perduda a causa del refredament.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212437" title="Sublimaci inversa" nonfiltered="2096" processed="2093" dbindex="87150">
La sublimaci inversa s un canvi d'estat de la  matria consistent en el pas directe de l'estat gass al slid.

Un exemple de sublimaci inversa s el del vapor d'aigua que es converteix en gel per efecte del refredament de l'aire sense passar per l'estat lquid. Aquest s el procs que provoca la formaci de la neu dins dels nvols i el gebre a terra.

Un altre exemple s el procs de deposici fsica en fase vapor que s'utilitza per dipositar un pellcula fina de diferents materials sobre certes superfcies, un exemple en seria el Transistor de Pellcula Fina.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212441" title="Condensaci" nonfiltered="2097" processed="2094" dbindex="87151">

La condensaci s el canvi fsic que fa una substncia en passa de gas o vapor a lquid a una temperatura inferior a la d ebullici. Habitualment la condensaci es produeix com a conseqncia del refredament del gas, per tamb es pot provocar per compressi (augmentant la pressi) o combinant les dues tcniques.

Un giny utilitzat per condensar un gas en lquid s el condensador, que s'utilitza als intercanviadors de calor, part dels equips de climatitzaci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212445" title="Michael Lochner" nonfiltered="2098" processed="2095" dbindex="87152">

Michael Lochner, fou un escultor d'origen alemany mort a Barcelona l'any 1490.

Introductor del gtic germnic a Barcelona, va executar per a la porta de la Pietat de la catedral de Santa Eullia, un relleu en fusta representant La Pietat, a l'actualitat es conserva al museu catedralici i al seu lloc d'origen es troba una cpia. Va ser l'encarregat l'any 1483 de les talles dels pinacles que coronen el cadirat del cor de la catedral. 

Va realitzar l'any 1487 el retaule de Sant Pere per a Premi de Dalt, destrut durant la guerra civil espanyola (1936).

Bibliografia.
Volum 12,La Gran enciclopdia en catal, 2004,Barcelona,Edicions 62 ISBN 84-297-5440-7;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212446" title="30 minuts" nonfiltered="2099" processed="2096" dbindex="87153">
30 minuts s un programa informatiu de Televisi de Catalunya que s'emet per TV3, i que t una durada, tal i com el seu nom indica, de mitja hora. S'emet els diumenges al vespre desprs del Telenotcies. Va comenar a emetre's l'any 1984 i des de llavors ha tractat, ininterrompudament, temes molt diversos (normalment d'actualitat) tant de creaci prpia com documentals provinents d'altres pasos. Bona part d'aquests programes han estat d'una qualitat contrastada.
El format s sempre el mateix: comena amb una presentaci, habitualment del director Joan Salvat, i desprs s'emet el documental.
El dimarts es reemet pel canal 3/24 a les 5h i el dilluns a les 21:30h s'emet el programa del diumenge anterior.

Enllaos externs.
30 minuts;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212448" title="(91) Aegina" nonfiltered="2100" processed="2097" dbindex="87154">
Aegina (ee-jye'-n ) s l'asteroide nm. 91 de la srie. Fou descobert per l'astrnom douard Jean-Marie Stephan a Marsella (Frana) el 4 de novembre del 1866. Fou el seu segon i darrer asteroide descobert.

s un asteroide gran del cintur principal, amb una superfcie acolorida i molt fosca, i probablement amb una composici de carboni. 

El seu nom es deu a Aegina de la mitologia grega, figura associada a l'illa del seu mateix nom, Egina.  T un dimetre de 109,8 quilmetres i el seu perode rotatiu s de 6,025 hores.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212451" title="Vinyamala" nonfiltered="2101" processed="2098" dbindex="87155">

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occit, Comachibosa en aragons o Vignemale en francs) est situat als Pirineus. s el pic ms alt del Pirineu francs i del masss al que pertany.

 Geografia .
Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sudest la d'Ara. El masss s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue s el segon en extensi de gel del Pirineu, desprs del de l'Aneto, si b conserva la caracterstica forma de llengua que li dona el seu aspecte alp.

 Apunts d'histria . 
Posiblement, la primera ascensi fou protagonitzada pels cartgrafs Capdevile i Guicharnaud al 1792, i la segona pels guies Cazaux i Guillemberta al 1837. No obstant, la primera ascensi documentada s de l'any 1838, per Anne Lister amb els guies Cazaux i Clarles.
L'atracci d'aquest pic feu que l'aristcrata romntic Henry Russell s'hi construs set grutes a diferents punts de la muntanya, tres d'elles molt properes al cim.

 Muntanya i turisme .
Com a pic emblemtic dels Pirineus, el Vinhamala s molt freqentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta ms transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqent s atacar el cim des de la vall d'Ara.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212452" title="Josep Oriol Mestres i Esplugas" nonfiltered="2102" processed="2099" dbindex="87156">

Josep Oriol Mestres i Esplugas, Barcelona 1815 - 1895. Arquitecte. 

De famlia d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura. 

Entre les seves obres cal destacar la realitzaci del primer edifici de l'Eixample barcelon, la casa Gibert, l'any 1861. 

Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Desprs de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar tamb de la seva reconstrucci. 

Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio Lpez y Lpez -l'autor de l'escultura fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany-, que es va inaugurar l'any 1884. 

Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plnols complets del temple i, grcies a la donaci de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realitzaci de la faana neogtica, seguint les traces fetes per mestre Carl el 1408. 

Deix escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.

Fou membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880.

Fills seus foren Arstides i Apelles Mestres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212453" title="Vampiromorf" nonfiltered="2103" processed="2100" dbindex="87157">

Els vampiromorfs (Vampyromorphida) constitueixen un ordre de cefalpodes que cont una nica espcie viva (Vampyroteuthis infernalis) i nombrosos taxons extingits.

Classificaci.
Ordre Vampyromorphida;
?Subordre  Kelaenina;
Famlia  Muensterellidae;
Subordre  Prototeuthina;
Famlia  Loligosepiidae  ;
Famlia  Geopeltididae  ;
Famlia  Lioteuthididae ;
Famlia  Mastigophoridae ;
Subordre  Mesoteuthina;
Famlia  Palaeololiginidae;
Subfamlia  Teudopseinae;
Subfamlia  Palaeololigininae;
Subordre Vampyromorphina;
Famlia Vampyroteuthidae;

Referncies.
 Fischer, Jean-Claude & Riou, Bernard (2002): Vampyronassa rhodanica nov. gen. nov sp., vampyromorphe (Cephalopoda, Coleoidea) du Callovien infrieur de la Voulte-sur-Rhne (Ardche, France). Annales de Palontologie 88(1) 1 17. with English abstract (HTML abstract);
The Taxonomicon: Order Vampyromorphida;
Mikko's Phylogeny Archive: Vampyromorpha;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212456" title="Antonio Pesenti" nonfiltered="2104" processed="2101" dbindex="87158">

Antonio Pesenti (Zogno, 17 de maig de 1908 - Brgam, 10 de juny de 1968), era un ciclista itali que fou professional durant els anys 30 del segle XX. Era anomenat Il gatto di Zogno. 

El seu major xit com a ciclista professional va ser la victria al Giro d'Itlia 1932. 

Va participar en dues ocasions al Tour de Frana, assolint el pdium en l'edici de 1931.

Palmars.
1928;
 1r a la Copa Caldirola;
1930;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1932 ;
 1r de la classificaci general del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Giro d'Itlia.
1930. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1931. 7 de la classificaci general;
1932. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1936. 19 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona ;
1931. 3r de la classificaci general;
1932. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;





Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Antonio Pesenti ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212462" title="Alfred Hamerlinck" nonfiltered="2105" processed="2102" dbindex="87159">

Alfred Hamerlinck (Assenede, 27 de setembre de 1905 - Gant, 10 de juliol de 1993) era un ciclista belga que fou professional entre 1927 i 1936, en qu aconsegu ms de 50 victries. 

Palmars.
1927;
 1r al Gran Premi de Primer de maig d'Hoboken;
 1r a Balgerhoeke;
 1r a Maldegem;
 1r a Blankenberge;
 Vencedor d'una etapa al Circuit du Midi;
1928;
 Campi de Flandes Oriental;
 1r a Balgerhoeke;
 1r a Jabbeke;
 1r a Waarschoot;
 1r a Vichte;
1929;
 Campi de Flandes Oriental;
 1r al Gran Premi Wolber;
 1r a la Copa Sels;
 1r al Circuit de Dendre;
 1r a Wondelgem;
 1r a Brasschaat;
 1r a Heusden;
 1r a Meire;
 1r a Maldegem;
 1r a Balgerhoeke;
 1r a Harelbeke;
 1r a Jabbeke;
1930;
 Campi de Flandes;
 1r a l'Anvers-Namur-Anvers;
 1r a la Brusselles-Oostende;
 1r al Gran Premi de Wanze;
 1r a Landegem;
 1r a Temse;
 1r a Eeklo;
 1r a Nederbrakel;
 1r a Harelbeke;
1931;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana i portador del maillot groc per un dia;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Blgica;
 1r al Circuit de Pars;
 1r al Gran Premi de St.Michel i vencedor de dues etapes;
 1r a Overmere;
 1r a Brasschaat;
 1r al Critrium de Gnova;
 1r a Deinze;
 1r a Ieper;
 1r a Eeklo;
 1r a Jabbeke;
 1r a Vichte;
1932;
 1r al Circuit de les Regions Flamenques;
 1r al Gran Premi de Timbre Vert a Lier;
 1r al Gran Premi del Nord a Ertvelde;
 1r a Oedelem;
 1r a Zelzate;
 1r a Deinze;
 1r a Evergem;
 1r a Gant;
 1r a Gistel;
 1r a Bazel Waas;
 1r a Temse;
 1r a Kruibeke;
 1r a Stekene;
 1r a Zwijnaarde;
 1r a Vichte;
1933;
 Campi de Flandes Oriental;
 1r a Monthlry;
 1r al Gran Premi del Nord a Ertvelde;
 1r a Hemiksem;
 1r a St Kruis;
 1r a Lochristi;
 1r a Geraardsbergen;
 1r a Hasselt ;
 1r a Vichte;
 1r a Limburgse Dageraad a Sint-Truiden;
 1r a Zwijndrecht;
 1r a Mere;
 1r a Lovaina;
 1r a Petegem;
 1r a Jabbeke;
1934;
 1r a Sint-Niklaas-Waas;
 1r a Vilvorde;
 1r al Critrium d'Aalst;
 1r a Mere;
 1r a Geraardsbergen;
 1r a Hamme;
 1r a Vichte;
1935;
 1r a Vichte;
 1r a les 6 hores de Brusselles;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 1 etapa ;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfred Hamerlinck ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212469" title="Josep Llus Sagarra i Zacarini" nonfiltered="2106" processed="2103" dbindex="87160">
Josep Llus Sagarra i Zacarini s una advocat i jurista catal. S'ha dedica a la promoci de la documentaci i la terminologia jurdica en catal, aix com la normalitzaci del catal en l'mbit del dret. S'ha destacat per la seva tasca en favor del dret catal i com a assessor jurdic de diferents associacions catalanes.

Fou membre de la junta de la Societat Catalana d'Economia del 1953 al 1963, president de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia durant la postguerra i el 1977-1978 fou deg de l'Illustre Collegi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat. Tamb fou soci de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212474" title="Casa Asil de Sant Andreu" nonfiltered="2107" processed="2104" dbindex="87161">
Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar s una fundaci privada fundada el 1866 a Sant Andreu de Palomar (avui districte de Sant Andreu de Barcelona) per la religiosa Anna Maria Janer Anglarill, fundadora tamb de la congregaci de religioses Sagrada Famlia d'Urgell, quan en una estada va veure que una epidmia de clera havia deixat molta gent gran desamparada amb la mort dels joves de les seves famlies.

S'instal a la casa anomenada El Sal del carrer Tramuntana (avui anomenat Carrer Gran) i posteriorment fou traslladat als terrenys d'una antiga fbrica de cermica del carrer de Santa Anna (avui carrer Agust Mil). Es constitu un Patronat format per persones representatives del Municipi i representants de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, sota la presidncia del Rector de la Parrquia de Sant Andreu de Palomar, mossn Pere Xercavins. El 1879 es va obrir un collegi als locals annexos.

En esclatar la guerra civil espanyola el 1936, la casa fou evacuada de religioses i residents i convertida en magatzems del ram de la construcci. L'escola continu i s'adaptaren locals per installar-hi l'Escola Municipal "Ignasi Iglsias" del passeig Torras i Bages, per la seva proximitat de les casernes i per por dels bombardeigs. En acabar la guerra es va tornar a reobrir l'asil i l'escola

Actualment hi ha 160 places de residncia, 40 de centre de dia i imparteix ensenyament a ms de 1000 alumnes a l'escola. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Parrquia de la que depn.

 Enllaos externs .
 Web de la Casa Asil de Sant Andreu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212475" title="Max Bulla" nonfiltered="2108" processed="2105" dbindex="87162">

 Mx Bulla (26 de setembre de 1905, Viena - 3 de juliol de 1990, Pitten) era un ciclista austrac que fou professional entre 1926 i 1949, aconseguint 17 victries.

Palmars.
1926;
 Campi d'ustria;
1927;
 Campi d'ustria;
1931;
 1r del Gran Premi de Zuric;
 1r de la Marsella-Li;
 1r de la Volta al Llac Lman;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya ;
1933;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor de dues etapes;
 1r al Critrium de Luxemburg;
1934 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1935 ;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Espanya ;
1936 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 15 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes. Porta el maillot groc durant un dia;
1932. 19 de la classificaci general;
1933. Abandona (8a etapa);
1936. Abandona (10a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 4t de la classificaci general i vencedor de dues etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Max Bulla ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212478" title="Castell de Peralada" nonfiltered="2109" processed="2106" dbindex="87163">

El castell de Peralada, esmentat ja al segle IX amb el nom de castell Tol, fou el centre del comtat de Peralada.

La dinastia dels vescomtes de Peralada es va iniciar amb Berenguer, fill del comte Pon I d'Empries, que en morir el seu pare va esdevenir senyor de Peralada. Ms tard, els vescomtes dugueren els cognoms de Querman i Rocabert. El 1285, durant la invasi francesa de l'Empord, durant la Croada contra Catalunya de Felip l'Ardit, el castell va ser destrut i la poblaci incendiada. Les restes d'aquest primitiu castell i de la primitiva esglsia parroquial de Sant Mart sn a la part superior del nucli urb.

A mitjan segle XIV fou bastit un segon i nou recinte de muralles, ms ampli, i el nou palau dels Rocabert s'aixec extramurs. L'any 1472, durant la guerra dels Remences, el rei Joan II va tornar a envair i ocupar el castell i anys desprs, el 1599, el vescomte Francesc Jofre de Rocabert va ser investit comte de Peralada per Felip III de Castella. 

Ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions; la faana oriental s d'estil Renaixement i a la fi del segle XIX fou novament ampliat, sota la direcci de l'arquitecte francs Grant. L'envolta un gran jard.

El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi apleg una notable collecci d'art (vidres, cermica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocin l'edici de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Avui, la propietat segueix sent privada i no es pot visitar en la seva totalitat. No obstant aix, en una part del castell es troba el casino, i els jardins romanen oberts al juliol i agost amb motiu del Festival Internacional de Msica de Peralada.

Bibliografia.
Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artstic nacional (Museu del Prado) i collecci Mateu, quan la Guerra Civil, i notcies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
Josep Clavaguera i Canet, "L'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 291-296.
Josep Clavaguera i Canet, "Els pergamins de l'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 259-270.
Ins Padrosa Gorgot, "Biblioteca del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 297-306.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212479" title="Yutaka Kume" nonfiltered="2110" processed="2107" dbindex="87164">
Yutaka Kume (Tquio, 1921) s un empresari japons, fill d'un petit comerciant i set de nou germans. Es llicenci en enginyeria aeronutica. El 1946 comen a treballar a l'empresa Nissan Motors, de la que en fou president del 1985 al 1992 i des del seu crrec va impulsar un canvi intern en l'organitzaci i en la producci de nous models de vehicles que va facilitar l'expansi mundial de l'empresa i la seva introducci al mercat europeu i nord-americ, amb l'obertura d'una factoria a Sunderland (Anglaterra) el 1986. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per haver impulsat la creaci a Catalunya de la factoria Nissan-Motor Ibrica a la Zona Franca de Barcelona.

 Enllaos externs .
  Petita biografia a la secci d'economia de la CNN online;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212481" title="Llarga Marxa (coet)" nonfiltered="2111" processed="2108" dbindex="87165">



Els coets Llarga Marxa () sn una famlia de llanadors no recuperables, desenvolupats i operats per la Repblica Popular de la Xina sota els auspicis de de L'Acadmia Xinesa de Tecnologia de Llanament de Vehicles. La nomenclatura que s'empra per anomenar-los tant pot ser LM- (Long March en angls) o be CZ- (Chang Zheng). El nom d'aquesta famla de llanadors prov de la Llarga Marxa a travs de l'interior de Xina que van seguir les tropes del Partit Comunista de Xina entre els anys 1934 i 1935, fugint de l'exrcit de la Repblica de Xina.

Origens.
Aquesta famlia de coets est emparentada amb les primeres versions del mssils Dongfeng (cal tenir en compte, que la denominaci Dongfebg es un genric emprat per anomenar a tots els mssils balstics intercontinentals -ICBM- amb base a territori xins). Al final, tal i com havia passat als Estats Units i a la Uni Sovitica anys abans, les diferncies en els requeriments d'un mssil i d'un coet espacial van provocar que els projectes acabessin divergint. El principal objectiu d'un coet espacial es intentar pujar a rbita la mxima crrega possible, mentre que en un mssil el que es valora es la capacitat de ser llanat rpidament i sobreviure aix a un primer atac. Aquesta separaci ha quedat manifestada a la darrera generaci de coets llarga marxa que fan servir propelents criognics, mentre que els darrers models de mssils sn mbils i empren combustible slid.

Historial de llanaments.
Els primers llanaments comercials d'aquesta famlia de coets van estar farcits de problemes. Al 26 de gener del 1995 un coet Llarga Marxa 2E va canviar de direcci dos segons desprs de l'enlairament des de Xichang i va esclatar provocant la mort de, com a mnim, sis persones. El 15 de febrer del 1996, un problema similar durant el llanament de l'Intelsat 708 amb un LM-3B va acabar igual, amb un nombre indeterminat de baixes. Despres de sortir de la torre de llanament, el coet va virar espectacualarment, estavellant-se en un poble proper. La premsa estrangera quantific el nombre de baixes d'entre 200 i 500. Desprs de l'accident del 1996, es van implementar una srie de millores que van augmentar espectacularment la fialbilitat d'aquests coets, amb cap llanament fallit des d'aquell moment.
El 15 d'octubre del 2003, el coet Llarga Marxa 2F va posar en rbita satisfactriament l'astronau Shenzhou 5 que portava a l'espai al primer astronauta xins. Aquesta missi va ser seguida el 12 d'octubre del 2005 per la Shenzhou 6 amb dos astronautes. D'aquesta manera la Xina es va convertir en el tercer estat que enviava homes a l'espai pels seus propis mitjans desprs de la Uni Sovitica/Rssia i els Estats Units.
El 24 d'octubre del 2007 (18:05 GMT+8), un coet Llarga Marxa 3A va enlairar-se portant la sonda Chang'e 1 que ha d'arribar a la lluna i entrar-hi en rbita per portar a terme diversos experiments cientfics. Aquesta missi va iniciar-se des del centre de llanament de satllits de Xichang.

 Specifications of Long March rocket family .


Propelents.
Al 2003, les etapes principals i els acceleradors empraven propelents emmagatzamables amb UDMH com a combustible i Terxid de dinitrgen com a oxidant. Les etapes superiors dels coets Llarga Marxa 3, amb motors YF-73 i YF-75, consumien combustibles criognics -hidrgen (LH2) i oxgen lquids (LOX)-.

 Bases de llanament.
Actualment a Xina hi ha quatre llocs des dels que es produeixen els llanaments d'aquest coets. Sn:

Centre de llanaments de Satllits de Jiuquan;
Centre de llanaments de Satllits de Xichang;
Centre de llanaments de Satllits de Taiyuan;
Centre de llanaments de Satllits de Wenchang;

La majoria de satllits comercials que usen els coets Llarga Marxa s'enlairen des de la base de Xichang a la provncia de Sichuan. La base de Wenchang, a la provncia de Hainan, s'est ampliant actualment i s'espera que acabi sent la base principal de llanament de satllits comercials. Els llanaments dels Llarga Marxa tamb es produeixen des de la base (ms militar que comercial) de Jiuquan a la provincia de Gansu. Des d'aquesta base es de d'on s'han enlairat els vols tripulats de les naus Shenzhou. El centre de llanaments de Taiyuan (a la provincia de Shanxi) es fa servir principalment per missions de satllits que han d'acabar tenint una rbita heliosncrona.

Serveis de llanaments comercials.
La Xina ven els seus serveis de llanament de vehicles a travs de la . Els esforos xinesos per llanar satllits de comunicacions van topar, de de mitjans dels anys 90, amb la prohibici Nord Americana d'exportar tecnologies a la Xina que impedia que satllits amb components americans poguessin ser llanats amb coets xinesos. Tot i aix la companyia Thales Alenia Space va ser capa de construir el Chinasat-6B sense cap component americ, cosa que va permetre orbitar-lo sense infingir la normativa americana . Un coet Llarga Marxa 3B el va posar en rbita el 5 de juliol del 2007.

Crregues.
El primer llanament xins d'un satllit, anomenat Dong Fang Hong 1 ("l'est es roig") sobre un coet Llarga marxa, va tenir lloc el 24 d'abril del 1970. Aquest fet va convertir a la Xina en el cinqu pais en obtenir capacitat de llanament pels seus propis mitjans. Les astronaus Shenzhou i la sonda lunar Chang'e 1 tamb han estat crregues habituals del coets Llarga Marxa. La crrega mxima que poden pujar a una rbita terrestre baixa es de 9.200 kg (CZ-2F), mentre que a un rbita geostacionaria pot pujar fins a 5.200 kg (CZ-3B). La variant 5 de la familia s'espera que pugui augmentar enacara ms la crrega til que es capa de transportar.

 Referncies .
Missile Failures Led To Loral-China;
"2 U.S. space giants accused of aiding China Hughes, Boeing allegedly gave away missile technology illegally";
China launches satellite despite restrictions;

Enllaos externs.
 Information extensiva del programa espacial xins;
 Corporaci Industrial Gran Muralla;
 Llistat internacional de llanaments;
 Accident del Llarga Marxa 3;
 Llista de Motors dels Llarga Marxa;
 Coets i tecnologia espacial;
 Go Taikonauts!;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212485" title="Tuixent" nonfiltered="2112" processed="2109" dbindex="87166">

Tuixent, s una poblaci situada al vessant meridional de la Serra del Cad, al municipi de Josa i Tuixn, a la comarca de l'Alt Urgell. 

 Geografia .

 Emplaament .

El poble de Tuixent es situa a la confluncia dels rius  de la Mola i Josa, s'ajunten per formar el riu la Vansa, que dna nom a tota la vall que comena aqu.

Est limitat, al nord, per la Serralada del Cad i al sud per la Serra del Verd. A l'oest hi ha la muntanya de l'Arp, on s'hi situen les pistes d'esqu nrdic de Tuixent - la Vansa

 Accs .

Es pot accedir a Tuixent de diverses maneres, segons d'on es ve:

 Des de la Seu d'Urgell;
 Des de Berga, passant per la carretera que va a Saldes i Gsol;
 Des de Solsona, passant per Sant Lloren de Morunys i l'embassament de la Llosa del Cavall, o b per Port del Comte.

Una altra manera d'accedir al poble s a travs de la pista que passa per Montan de Tost. Aquest cam, per, s poc recomanable a causa del mal estat de la pista, ja que no est asfaltada.

 Histria .

 Origen del nom .

L'origen del nom Tuixent s incert, potser antroponmic. En documentaci antiga del segle IX apareix com Tuxn. El nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya de la Generalitat escribia el nom sense la lletra t i amb accent tancat a la e: Tuixn fins a l'actualitzaci al maig del 2008 on es recupera el nom tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.

Economia.

Es tracta d'una poblaci tradicionalment dedicada al sector primari, amb explotaci de boscos i bestiar, i actualment basada en el sector terciari, sobretot el turisme, restauraci, cases de pags i l'estaci d'esqu nrdic.

 Cultura .

 Festes .

El 25 de Juliol, per Sant Jaume, es celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.

La Festa Major es celebra el segon cap de setmana de setembre.

Antigament la Festa Major es celebrava el 12 d'octubre i, per tradici, encara ara es celebra la festa petita o segona Festa Major.

 Activitats .

A finals de maig es celebra la Festa de les Trementinaires, amb actes diversos no tan sols a Tuixent, sin tamb a molts pobles de la vall.

A principis de desembre, generalment pel pont de la Purssima, es celebra la Fira d'artesania de la Vall, on artesans locals i tamb d'arreu de la comarca i del pas venen els seus productes.

 Llocs d'inters.

El Museu de les Trementinaires, on s'explica aquest ofici practicat, antigament, per gran part de les dones d'aquesta poblaci i de les poblacions venes.

L'esglsia de Sant Esteve de Tuixent ubicada al nucli de la poblaci i la capella de Sant Jaume, a la carretera que va a Gsol passant per Josa,  sn un clar testimoni del romnic del nostre pas.

 Serveis .

El poble disposa d'escola pblica de primria.

A 500 metres del poble hi ha situada la pista poliesportiva.

 Vegeu tamb .

 Estaci d'esqu nrdic de Tuixent - la Vansa;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212486" title="Yoshio Maruta" nonfiltered="2113" processed="2110" dbindex="87167">
Yoshio Maruta (en japons           ) (Nagano, Jap, 1914- 2006) s un empresari japons. Es doctor honoris causa en humanitats a la Xavier University de Filipines, es doctor en enginyeria per la Universitat de Kyoto, va crear 16 patents i el 1971 fou nomenat president de l'empresa qumica i cosmtica Kao Corporation, on va assolir fama de lder carismtic i agressiu fins que fou substitut per Fumikatsu Tokiwa el 1990. Va introduir a l'empresa la filosofia de servei al consumidor, ideal d'igualtat humana i mobilitzaci d'experts. 

El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a les inversions que l'empresa va fer a Molins de Rei el 1978 i que des del 1990 va expandir-se als centres de Barber del Valls, Olesa de Montserrat i Mollet del Valls.

 Referncies .

 Enllaos externs .
  Pgina de la histria de Kao amb una referncia a Yoshio Maruta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212489" title="Manolito Gafotas" nonfiltered="2114" processed="2111" dbindex="87168">
El personatge de Manolito Gafotas pertany a una srie de novelles escrites per l'autora espanyola Elvira Lindo, en les quals es narra la histria d'un nen i la seva famlia en el barri madrileny de Carabanchel Alt i que destaca per la caracteritzaci d'uns personatges que sn tpics de la societat espanyola. Descriuen la vida d'un grup de persones d'un barri normal, sense molts luxes. L'xit obtingut amb aquests llibres ha estat increble quant al seu volum de vendes. Tamb s'han fet diverses pel.lcules basades en els llibres i una srie de televisi.

Casada amb el tamb escriptor Antonio Muoz Molina, Elvira Lindo es considerada i reconeguda com a una de les escriptores ms importants del moment.

Ttols.

 Manolito Gafotas (1994);
 Pobre Manolito (1995) ;
 Cmo molo!: (otra de Manolito Gafotas) (1996) ;
 Los trapos sucios de Manolito Gafotas (1997) ;
 Manolito on the road (1998) ;
 Yo y el Imbcil (1999) ;
 Manolito tiene un secreto (2002);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212490" title="A Betlem me'n vull anar" nonfiltered="2115" processed="2112" dbindex="87169">
A Betlem me'n vull anar s una nadala tradicional catalana.

La lletra de la can fa referncia als animals de granja ms comuns a Catalunya, com sn la gallina, el pollet, el gat, el gos i el porc. S afegeixen sons onomatopeics de cada animal, i fins i tot, de dos instruments molt tradicionals en la cultura catalana: el xiulet i el timbal.

Anlisi.

La can est composta en mtrica binria i en mode major, amb un mbit d'octava des de la tnica. A nivell d'estructura consta de quatre frases A A' B C.

Vegeu tamb.
Nadal;

Enllaos d'inters.

 Partitura de la can;
 Una versi en mdi;
 El text de la can i una proposta d'acords;

Bibliografia.

 MAIDEU, Joaquim: Llibre de canons. Crestomatia de canons tradicionals catalanes, Barcelona: EUMO (1992, 1 ed.);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212491" title="Catedral de Tortosa" nonfiltered="2116" processed="2113" dbindex="87170">

La Catedral de Tortosa est sota l'advocaci de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta poblaci, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici s gtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romnic; fou consagrat per primera vegada el 1441 i continuant les fases de construcci fins arribar a la faana barroca acabada el 1757. Les excavacions arqueolgiques, han fet pals que aproximadament en aquest mateix lloc havia hagut el frum rom.

Aquesta catedral ostenta el ttol de Baslica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Monumento Histrico Artstico de inters nacional. La contemplaci de l'edifici es veu dificultada perqu est envoltada de construccions que l'amaguen; un bon punt per veure-la s des del Castell de la Suda.

 Histria .
Quan el 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat va concedir a Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona i bisbe provisional de Tortosa, la mesquita ms gran de la ciutat i totes les seves possessions, aquest bisbe la va convertir tot seguit en catedral i aprofitant les edificacions mulsumanes les va reconvertir en estances per al monestir, es va anomenar bisbe a Gaufred d'Aviny (1151-1165) abat de la cannica de Sant Ruf de Tortosa.  En temps del bisbe Pon de Torrella (1213-1254) es van anar ampliant els dominis de la dicesi amb l'annexi dels territoris valencians de Morella i Borriana, construint-se un palau episcopal sota el mandat del bisbe Berenguer de Prat (1316-1340).

El claustre junt amb les dependncies canonicals van ser construdes durant els segles XII i XIII.

L'actual catedral de Santa Maria es va comenar a construir al 21 de maig del 1347, quan el bisbe Arnau de Llordat en colloc solemnement la primera pedra. Es sap de les existncia de dos projectes datats tots dos de l'any 1345 d'Antoni Guarc i Benet Basques de Montblanc, pel que es creu que va haver-hi una espcie de concurs per adjudicar les obres. A l'arxiu de la catedral es guarda el dibuix original de Guarch, que correspon a una planta de tres naus amb deambulatori i un absis amb nou capelles radials. Va ser finalment un tercer mestre d'obres Bernat Dalguaire, qui al maig de 1346 va signar les capitulacions del contracte, sent anomenat com a mestre picapedrer, es creu que s possible que fes alguna adaptaci de l'anterior projecte d'Antoni Guarc.

A la cronologia de l'obra de l'absis es pot observar de tan rdua i llarga que es va presentar. Durant els anys 1366 fins finals de 1381 es va ocupar d'elles el mestre d'obres Andreu Juli, que ms tard va ser l'autor de la famosa "torre del Micalet", campanar de la catedral de Valncia. Cap a 1400 es van acabar les capelles radials i constaven com a mestres d'obres el 1416 Pasqual de Xulbi i com ajudant el seu fill Joan de Xulbi, treballant tamb a l'absis. Al 1430, constava com mestre Joan Folquer amb la construcci de les voltes de la girola i el 1433, s'anomena a Francesc Mart, amb la collocaci de la clau de volta central del presbiteri i els treballs de  pavimentaci. L'altar es consagrava el 1441.

La construcci de la nau va ser igualment molt lenta i amb interrupcions freqents. Grcies a les donacions fetes el 1487 per Miquel Terga, es va poder acabar la primera volta de la nau desprs de l'altar i el 1496 es pintava la clau de volta d'aquest tram aix com la seva pavimentaci. L'any 1586 s'arribava als pilars del tercer i quatre tram i s'obria una porta que comunicava el tercer tram amb el claustre. Sense esperar l'acabament de les obres, l'any 1597 es va procedir a una nova consagraci pel bisbe Gaspar Punter i Barreda, en aquest mateix any es va collocar la primera pedra del baptisteri i de la torre. 

El captol catedralici va decidir d'adoptar les noves formes barroques per completar l'obra a la faana, que es va prolongar fins la meitat del segle XVIII. Des d'aqu l'activitat d'aquest perode es demostra sobretot per la gran quantitat de capelles que es van realitzar com la de la Mare de Du de la Cinta realitzada entre els anys 1672 i 1725. 

 Cannica de Tortosa .
Sota l'orde de Sant Agust, la vida cannica va ser establerta el 1153 per Gaufred d'Aviny i els seus monjos mitjanant un document anomenat Prima ordenatio ecclesie Dertusensis, on s'anomenen els crrecs de prior, cambrer, sagrist, procurador i hospitalari, ms endavant el nombre de canonges va augmentara dotze, estructurant-se definitivament el 1178 sota el mandat de Pon de Monells provinent del monestir de Sant Joan de les Abadesses que a ms a ms va ser el que va portar del seu monestir original, alguns cdexs litrgics, que es guarden a l'Arxiu Capitular de Tortosa. El bisbe Arnau de Jard, el 1278, va establir que totes les possessions dels canonges una vegada morts passessin a ser propietat del captol. Fins l'any 1369 els bisbes noms podien ser escollits entre els canonges. A una butlla atorgada pel papa Benet XIII el 1414, s'anomena que sn vint els monjos que hi havia en aquesta poca. Es va mantenir la vida monstica fins l'any 1772 quan el papa Climent XIV va secularitzar la cannica.

 Catedral romnica .
Desprs de pocs anys des de la consagraci de la mesquita per al seu s cristi, en 1158 es va comenar una nova construcci romnica, sota l'advocaci de Santa Maria, constava de planta llatina, i no es conserven ms que restes de murs i alguna finestra. La seva consagraci va ser feta per l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls el dia 28 de novembre de 1178 sota el mandat del bisbe Pon de Monells i amb la compareixena d'Alfons II d'Arag i la seva esposa Sana de Castella. Totes aquestes dades es poden veure a una placa commemorativa, conservada a l'escala que comunica el claustre amb la plaa de Palau, i des de desembre de 2007 es troba a l'exposici permanent oberta a la Catedral.ANNO INCARNACIONIS DNI CE M L VIII COEPIT HOC TEMPLU AEDIFICARI ET XX ANNIS EDIFICATU FUIT 
(Any de l'encarnaci del Senyor mil cent cinquanta i vuit va comenar a edificar-se aquest temple i va ser edificat en vint anys)

 Catedral gtica .
 Interior .

T planta basilical de tres naus separades per pilars i amb capelles laterals entre els contraforts, amb volta de creueria quadrangular que a l'absis sn en forma de trapezi i triangles totes convergeixen a la gran clau de volta central del presbiteri, on est esculpida i policromada la representaci de la Coronaci de la Verge pel seu fill. La capalera est formada per un absis semicircular, envoltat per una doble girola, l'nica d'aquesta classe que existeix a Catalunya, la primera formada per la prolongaci de les dues naus laterals i la segona per les capelles radials amb una separaci entre l'absis i la girola amb dos nivells d'arcs ogivals, l'inferior calat amb traceria gtica flamgera. La disminuci progressiva de l'alada dels cossos de l'absis, deambulatori i capelles radials aconsegueixen el poder tenir tres nivells de vitralls que inunden de llum l'interior del temple.

La nau consta de cinc trams amb voltes de creueria sostingudes per grans pilars que recorden la catedral de Barcelona, per la diferncia entre l'alada de la nau central, les naus laterals i les capelles van permetre la collocaci de vitralls als dos murs superiors per a la illuminaci de l'interior. Els arcs ogivals dels finestrals aix com els de les capelles van rebaixant els arcs ogivals a mesura que s'avana cap als ltims trams dels peus del temple, a causa de la durada de les obres i el pas d'un estil arquitectnic a un altre. A les capelles de l'ltim tram tamb se substitueix les voltes de creueria per la volta de can amb cassetons. 

La capella del Baptisteri, conserva una pila baptismal octogonal del segle XIV amb l'escut de Benet XIII.

La capella de la Mare de Du del Roser cont el sepulcre alabastr de Joan de Girona (s. XV), el ms espectacular de la catedral. El retaule del Roser, realitzat a la segona meitat del segle XVIII continuant l'esttica rococ.

Del segle XVI cal destacar el retaule del Nom de Jess, amb talles dels escultors Vicent Rodorat i Baptista Vazquez i un interessant Crist obra d'Antonio Soto. Del segle XVIII hi ha dos interessants exemples de retaules: el de Sant Josep, on es combinen elements de talla i pintures (aquestes ltimes del segle XVI).

Dels antics retaules medievals de la catedral se n'ha de destacar el de Pere Serra. Conegut pel retaule de la Mare de Du de la cadernera, la seva part central i la predella formen part de la collecci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
 Altar major .
L'altar major est presidit per un retaule dedicat a la Mare de Du de l'Estrella, antiga titular de la Catedral, construt a mitjan segle XIV en fusta policromada i daurada presentant la forma d'un polptic, amb escultures a la part interna i pintures a l'externa. Realitzat l'any 1351 amb clara influncia italiana. La part escultrica consta de vint-i-quatre escenes que narren la vida de Jess i la Verge Maria, repartides al llarg de tres pisos i en vuit carrers damunt cada un d'ells es troba el coronament amb un glabet amb traceries de forma lobulada, al centre es troba una imatge exempta de la Verge de l'Estrella amb el Nen en braos, completat amb altres quatre imatges de sants a la intersecci dels batents del retaule, sobre la imatge central de la Verge i d'aquests sants estan collocats uns alts pinacles. 

La part pictrica representa la Passi i Resurrecci de Crist, atribudes a Francesco d'Oberto. 

Tradicionalment la part escultrica havia estat relacionada amb autors italians i realitzada a Itlia, aquesta proposta, en les ltimes restauracions, ha estat rebutjada en trobar-se dins de la decoraci, rebuts en catal enganxats amb cola de fuster, el que esclareix que el lloc de la seva construcci havia de ser a Catalunya i no a Itlia. Pel que fa al seu autor, els ltims estudis ho relacionen amb Pere Moragues,  per la seva semblana amb obres d'aquest mateix artista i per les dates que es trobava com a mestre major de la catedral de Tortosa. La relaci amb altres retaules d'orfebreria des d'un punt de vista iconogrfic sn amb el de Santa Maria de Salas (Osca) i el retaule major de la catedral de Girona.

A la tesi doctoral de Victria Almuni l'any 2002, ja manifesta que el mencionat retaule es va haver de collocar a l'esglsia romnica i segurament no es va traslladar al presbiteri actual fins 1441, any de la seva consagraci com a catedral gtica. Va sofrir una repintada l'any 1545, segurament desmuntant-ho i canviat l'ordre de les escenes.
 

El retaule es mostrava tancat i noms s'obria els dies de festa assenyalats dedicats a la Verge i a Crist, aquest costum es va haver de perdre amb el temps ja que l'any 1935 consta que les taules pintades de les portes es guardaven al dormitori de la cannica de la catedral.

Durant la guerra civil espanyola, va ser desmuntat per protegir-ho. Als anys setanta del segle XX van ser robades dues figures: la Verge de l'Epifania i l'escena de la Resurrecci. L'any 1983 es va realitzar una restauraci per tcnics de la Generalitat de Catalunya. 

A una capella del deambulatori a la part posterior de l'altar es trobava el retaule de la Transfiguraci de l'ltim ter del segle XV i atribut al taller del pintor Jaume Huguet. Des de desembre de 2007 es troba exposat al refetor. 

De la segona meitat del segle XV, amb influncia de l'escola flamenca, sn els dos plpits de pedra, que contenen la representaci dels Evangelistes i dels Sants Pares de l'Esglsia. En ells s'exhibeix l'herldica de la famlia Soldevila.

 Reixa del presbiteri .
Va ser sufragada pel bisbe Gaspar Punter (1590-1601), per tancar el presbiteri i que actualment es troba a l'ltim tram, als peus de la nau central, respon a models renaixentistes castellans, est constituda per barres cilndriques i poligonals i barres transversals que formen una doble reixa a la part baixa, amb arcuacions ogivals a la part superior i acabats amb pues i flors de lis, est adornada amb aplicacions de bronze i motius grotescs formats amb xapa calada.
 Cor .
El cor d'estil renaixentista va ser realitzat per Cristbal de Salamanca,escultor nascut a vila, que ja havia treballat al cor superior del monestir de Montserrat (destrut per un incendi l'any 1811), i que va ser ajudat entre d'altres, pel fuster de la catedral Gabriel Sit. El contracte entre el captol i l'autor es va signar el 15 de setembre de 1587, el captol subministraria la fusta de roure de Navarra, que ja tenien comprada i guardada a un magatzem des de feia un any, aquest cadiratge substitua a un anterior. L'escultor va morir el 1591, abans de poder acabar completament l'obra, acabant-la definitivament l'any 1593 els operaris del seu taller. Estava formada per 47 setials al pis superior representant figures de sants i 28 a l'inferior amb decoraci de talla geomtrica. Durant la guerra civil espanyola, a causa d'un bombardeig es va quedar en fora mal estat, una vegada restaurat ha estat emplaat a l'antic dormitori canonical.

 Capella de Sant Pere .
Aquesta capella s la primera del costat septentrional de la girola. Cont uns relleus que podrien assignar-se a Pere Moragues, amb escenes de la vida i martiri de sant Pere, no tots semblen del mateix autor, es relaciona amb Pere Moragues, qui representa la conversa entre sant Pere i Jess a les muralles de Roma.

 Capella de la Verge de la Cinta .
Coneguda tamb com Capella Reial, s aquesta capella una luxosa obra barroca, de dimensions ms grans que les altres capelles, consta de planta llatina, coberta amb volta de can de dos trams, amb una gran cpula sobre petxines al creuer. Iniciada la seva construcci l'any 1672 segons projecte de Diego Martnez est decorat amb gran luxe a base de jaspis i diferents tipus de marbre. 

A la capalera t un retaule de marbre amb la imatge de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat, realitzada l'any 1822, inaugurat l'any 1825 pel bisbe Damin Saez. A l'altar dintre d'una forncula es troba una urna d'argent realitzat pels escultors Francesc i Josep Tramulles l'any 1727 amb decoraci de fulles, fruits i ngels, on es guarda la relquia de la Santa Cinta. Emmarquen aquest altar dues grans columnes de jaspi amb capitell daurat amb una cornisa que en el seu centre est la representaci de la Verge de la Cinta entre ngels i nvols tot tallat en marbre, en una part ms inferior i a tots dos costats es troben les escultures de sant Pere i sant Pau tamb en marbre.

Els frescs de la capella van ser pintats a partir de 1721 per Dions Vidal i Josep Medina. Les escenes de les pintures van ser dirigides pel cannic Vicent Gomis: La Verge descendeix del cel al presbiteri i a la cpula, dividida en vuit parts, estan representades la figura de la dona en diferents fets bblics, Dbora, Judit, Rebeca, Abigail, Jael, Maria, Raquel i Ester. Al segent tram la Verge passar sobre la ciutat per tornar al costat del seu fill Jess i el Pare Etern ja a l'entrada de la capella. A les petxines estan representats els profetes Moiss, Isaes, Jeremies i Ezequiel. 

Les pintures que representen l'Anunciaci  i l'Adoraci dels Reis sn cpies de llenos de Anton Raphael Mengs realitzades per Vicente Lpez Portaa. Els quadres van ser regalats per Manuel Guerra, deg de la catedral, el 12 d'abril de 1799. Vicente Lpez t a la catedral tres obres ms tanmateix una d'elles es va perdre el 1938.

La tomba del bisbe de Tortosa i president de la Generalitat de Catalunya (1617-1620), Llus de Tena, es troba en aquesta capella.
Reliquiaris de la Santa Cinta. ;
Segons una tradici aquesta Verge es va aparixer a un canonge de la catedral, donant-li una cinta del seu vestit, que li feia de faix, com a signe del seu amor als tortosins, dient-se des d'aleshores la "Santa Cinta". Segons l'inventari de la sagristia, la relquia de la Santa Cinta des de l'any 1333 es guardava en una capsa, l'any 1453 consta que hi havia dues peces que contenien la Cinta ja dividida en dues parts, el 10 d'octubre de l'any 1619 el bisbe Llus de Tena va fer donaci d'un gran reliquiari per guardar la part ms gran de la Cinta, aquest Reliquiari Major, obrat en argent, que tenia una alada de 75 centmetres i pesava 6.600 grams, va ser sostret al final de la guerra civil d'un dipsit del Banc d'Espanya i embarcat a bord del iot Vita, segons sembla, amb dest a Mxic.

La part petita va ser guardada a capsa d'argent fins la creaci del Reliquiari Menor l'any 1742, de 43 centmetres d'alada amb un pes de 2.035 grams, reproducci en mida ms reduda de l'antic reliquiari Major. El reliquiari ms petit tamb va ser evacuat per les autoritats republicanes en 1938 per a diferncia del major va ser recuperat a la localitat de Darnius.

 Exterior . 
A l'exterior s'aprecia la diferncia entre els murs que corresponen a la nau amb grans contraforts i els de l'absis on hi ha un doble joc d'arcbotants que acaben en unes petites torres poligonals que havien d'anar coronades per pinacles que mai no van arribar a realitzar-se.
 Faana principal .

L'any 1625 el mestre d'obres Mart Abaria va realitzar un projecte per a la faana principal amb el nou estil predominant a l'poca: el barroc. Aquest projecte no es va portar a terme fins el segle segent entre els anys 1728 i 1757, ja amb una simplificaci ms classicista feta per Antoni Ferrer. Aquesta era formada per cinc cossos separats per grans pilastres amb capitells decorats i coronats per una cornisa motllurada i amb decoraci vegetal. A la part central es troba la porta d'entrada flanquejada per dues gruixudes columnes i amb un front superior en forma curvilini. L'obra ha quedat inacabada, car ,noms ha arribat fins el segon nivell dels cinc traaments ni les dues torres de 61 metres d'alada que havien d'estar situades a cada costat de la faana. Es van utilitzar per a la seva construcci pedres de Flix, Vinebre, Asc i Riba-roja d'Ebre. 

El projecte de derrocar els edificis situats en front de la faana barroca funciona, amb la qual cosa als prxims anys el temple quedar finalment obert al riu Ebre.

 Porta de l'Olivera .
S'utilitza per a l'accs a la catedral a travs del claustre. Consta d'una portalada emmarcada per columnes salomniques sobre bases rectangulars i a mitja alada adossades a aquestes columnes, s'observen les imatges de santa Cndida i Santa Crdula. Aquesta portalada est rematada per una cornisa i damunt seu, al centre, es troba la imatge de la Verge de la Cinta i als seus costats les escultures de sant Pere i sant Pau, acabat tot amb un front barroc.

 Campanar .
El campanar es troba situat a la part dreta sobre la faana principal, s de planta quadrada de poca alada i amb dos o tres obertures a tots els seus costats, la catedral disposava de campanes abans d'sser construt el campanar, ja que hi havia un de provisional. T set campanes al campanar de torre, una al campanar de cadireta i dos ms al rellotge.

 Claustre .


El claustre del segle XIII, es troba adossat al mur sud de la catedral i consta de planta trapezoidal, amb galeries cobertes i formades per arcs ogivals sobre columnes amb capitells sense decoraci. Noms a la porta d'accs al jard del claustre els capitells estan tallats amb escenes historiades representant la passi de Crist i sn de l'poca tardoromnica reaprofitats d'alguna obra desapareguda, a la part dreta hi ha l'escena de l'entrada de Jess a Jerusalem i la visita de les tres Marias al sepulcre, a la part esquerra es veu a Jess davant de Pilat i el Descendiment de la Creu.

A l'edat Mitjana el consell de la ciutat es reunia a les seves galeries, existeix una lpida en els seus murs on es representa l'escut de la ciutat, la Verge i l'atxa, smbols dels estaments municipals.

A les parets del claustre hi ha una interessant collecci de lpides funerries medievals amb epgrafs de personatges relacionats amb el captol de canonges, a ms de sis curiosos rellotges de sol. Al mur que dna a la capella del Sagrari es troba la lpida, record dels jueus, visigtica trilinge (llat, hebreu i grec). 

En el seu entorn es troben les dependncies de l'antiga cannica, entre les que estan el refetor, l'Aula major, el dormitori i l'aula Minor, on ara com ara es conserva l'arxiu capitular. Es pot veure al claustre una finestra visigtica amb dues columnes de marbre una verda i una altra vermella. 

Sota el claustre es conserva un gran refugi antiaeri construt el 1937-1938 i visitable en bona part.

 Tresor catedralici .
Conserva una gran quantitat d'objectes litrgics, d'orfebreria i de fons documentals en el seu Arxiu Capitular, ax com una important documentaci relativa a la Mare de Du de la Cinta. Al desembre de 2007 la Catedral de Santa Maria va obrir al pblic una exposici permanent on s'exhibeixen algunes peces artstiques.
Una arqueta rab rectangular i amb tapa, realitzada amb marqueteria de fustes i ivori. Datada del segle XII. ;
Procedent del parament funerari del bisbe Arnau de Jard (1271-1306), obert l'any 1964, es mostra l'anell, uns guants i com ms destacat la part superior del bcul pastoral.
L'anell s de forma oval de bronze daurat amb un bany d'or, de 43 mm. X 36 mm.(la part exterior de l'oval) i 31 mm. d'alada. T una pedra fssil central envoltada de tretze petites de vidre verd.;
Els guants datats de la segona meitat del segle XIII, estan treballs amb seda de color daurat llisos, amb una sanefa a la part del canell formada per dues franges vermelles estretes i emmarcant una altra franja ms ampla amb flors de color vermell i beix, es trobaven fora deteriorats, restaurant-se l'any 1989, al taller del Museu Txtil i d'Indumentria de Barcelona.;
El bcul s d'ivori amb la part dreta rectangular i la voluta superior del bcul episcopal de tipus "serp" amb el cap esquemtic amb quatre fulles tallades a la part exterior i dins del cercle de la voluta es representa un relleu calat, les figures de dos homes, un barbut assegut a un banc i recolzant els seus peus sobre un banquet, davant seu es troba l'altre home semi-agenollat sobre el cap de la serp, sense barba i tots dos personatges amb barret semiesfric i acarats. Tenen les mans destrudes i persisteix una mica de la policromia original daurada. Est datat a principis del segle XIII, i va aparixer restaurat amb quatre plaquetas per a fer la uni d'un trencament, es creu que ja que el bisbe va ser consagrat el 1272, s possible que a l'aixovar funerari se li poss aquest bcul anterior per ser una pea trencada i ja intil.  ;
Entre els reliquiaris en forma de bust, es troben els de les Santes Crdula de l'any 1351 i Cndida del segle XV i un de l'poca renaixentista-italiana de Sant Eulali. ;
Una custdia realitzada a Valncia per Eloi Camanyes i Agust Roda el 1638.  ;
Una imatge de la Verge de la Cinta de l'orfebre barcelon Francesc Via, encarregada l'any 1704 i enllestida en argent l'any 1706 segons el canonge Ramon O'Callaghan. ;
Una pea molt important s el missal de Sant Ruf d'Avi del segle XII amb les cobertes d'esmalt amb la tcnica del champlev (esmalt buidat). ;
Aix relacionat amb l'escriptori de Ripoll, del segle XIII, es conserva el cdex Civitates Dei de Sant Agust.
La catedral tamb conserva diverses lpides, inscripcions romanes i capitells antics, que hom pot veure en el subterrani del refetor.

 Vegeu tamb .
Llista de bisbes de Tortosa;
 Referncies .


 Bibliografia .








 Enllaos .
 Web de l'ajuntament de Tortosa sobre la Catedral.;
 Plana del Bisbat de Tortosa;
 Cannica de Tortosa.;
 Descripci molt completa;
 Descripci i fotografies;

 Vegeu tamb .
Bisbat de Tortosa











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212495" title="Cala del Pilar" nonfiltered="2117" processed="2114" dbindex="87171">


La Cala del Pilar s una cala de Menorca. Es troba al nord de l'illa. Anant en direcci Ciutadella per la carretera que uneix l'illa d'un extrem a l'altre. Es troba un indicador que diu "Cam dels Alocs". Primer s'ha d'anar per un tram de carretera asfaltada, i desprs seguir fins a la platja per un cam de sorra. La primera cala que es troba, per, de palets, no s la Cala del Pilar. A la Cala del Pilar no s'hi arriba en cotxe, ni hi ha cap zona habilitada d'aparcament ni d'avituallament. L'nic accs des de l'illa s a peu. Al final de l'accs amb vehicles motoritzats s'ha de prendre un petit cam que queda a l'esquerra i anar seguint el sender que han obert les petjades dels seus visitants.

Una altra manera d'accedir-hi s per mar. Per, com ja hem dit, s una cala que est situada al nord, amb tots els perills que aix comporta, de tramuntana i mala mar, ja que est orientada cap al golf de Gnova.

La dificultat d'accs ha ajudat a preservar-la i a fer que resti en bones condicions naturals, amb les seves dunes mbils i la seva sorra vermellosa i gruixuda.

S'hi solen realitzar banys de fang. No obstant quan hi bufa vent del nord, la mar hi fa arribar residus abocats al mar i no s rar tampoc que hi arribin meduses creant un cert risc de picades si s'hi pretn banyar-se. Degut a la gran distncia que separa aquesta cala de les zones habitades, s molt aconsellable portar la prpia intendncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212497" title="Cy Young" nonfiltered="2118" processed="2115" dbindex="87172">

Denton True "Cy" Young (29 de mar, 1867   4 de novembre, 1955) fou un jugador de beisbol estatunidenc el qual va ser llanador de cinc equips de beisbol professionals diferents entre 1890 i 1911. Va establir nombrosos rcords com a llanador professional durant els 22 anys de la seva trajectria en la Major League Baseball (MLB), molts dels quals han roms un segle.  Young es retir amb 511 carreres, el nombre ms alt en tota la histria de la MLB i 94 ms que Walter Johnson, el segon de la llista.

En honor a les aportacions de Young, la MLB va crear el Premi Cy Young, que anualment es dna al llanador ms efectiu d'entre les dues lligues, elegit per votaci. El sal de la fama del beisbol va afegir Young el 1939. En la seva carrera professional, en Young va guanyar ms de 30 jocs en cinc temporades, aix com 20 o ms en deu altres temporades. A ms, va aconseguir tres cops un no-hitter (partit en qu un dels equips aconsegueix que cap jugador de l'altre equip faci un hit, s a dir, arribi a una base), essent un d'ells el primer perfect game (un no-hitter total, en qu l'equip que el rep no arriba a cap base de cap manera) de la histria moderna del beisbol.

A ms del de victries, en Young t els rcords MLB de innnings pitched (7.355), major nmero de carreres comenades (815) i jocs complets (749). A ms, va obtenir 316 losses (l'altre nic en arribar als 300 va ser Pud Galvin). Tamb va tenir 76 career shoutouts, essent el quart en la classificaci histrica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212505" title="Llenguatge visual" nonfiltered="2119" processed="2116" dbindex="87173">
Un llenguatge visual s un conjunt de prctiques per les quals les imatges poden usar-se per a comunicar conceptes. La creaci d'una imatge per a comunicar una idea pressuposa l's d'un llenguatge visual. De la mateixa manera que les persones poden verbalitzar la seva manera de pensar, poden visualitzar-la. Els elements en una imatge representen conceptes en un context espaial, en comptes de la forma lineal usada per a les paraules. El discurs i la comunicaci visual sn parallelament i usualment interdependents d'aquesta manera els collectius humans intercanvien informaci. Un diagrama, un mapa, o una pintura sn tipus de llenguatges visuals.

 Morfologia visual .
El sentit de vista funciona selectivament. La percepci no s una captaci passiva de tot el que apareix davant dels ulls; s un judici continu de les relacions d'escala i de color, i inclou fer categories de formes per a classificar imatges i formes del nostre voltant.

 Elements visuals bsics . 
Elements formals que integren qualsevol representaci grfico-plstica.

El punt;
s la unitat formal mnima del llenguatge visual. El punt s un element de referncia emprat en els diversos mbits de l'expressi grfica: en el dibuix, la pintura o la fotografia. Un agrupament de punts pot crear un sistema visual amb un significat explcit, delimitar el contorn d'objectes reconeixibles o marcar un sentit direccional. 

El puntillisme va ser un corrent d'avantguarda que va emprar de manera sistemtica el punt per a realitzar les obres pictriques.

La lnia;
La lnia s l'element visual bsic generat pel moviment d'un punt. s emprada fins el punt d'esdevenir l'element principal del dibuix i un element fonamental de les diferents disciplines en les arts visuals. Convertint-se en la base de la majoria de treballs artstics o d'expressi.
Existeixen diverses tipologies de lnies: rectes, corbes, trencades, uniformes (variables) i contnues (discontnues). 
La lnia transmet significat per ella mateixa.


La taca;
s un element visual bsic equivalent a una determinada figura de grans dimensions. Pot ser generada per una successi de lnies tant creuades com paralleles o per aplicaci directa d'una substncia amb poder colorant.
L'esmentda figura s un espai bidimensional o rea limitada pel contorn d'una lnia tancada.

La taca es pot descompondre en dos elements: el contorn extern que s all immediatament sensible i l'esquelet estructural, les lnies invisibles que defineixen el cos de la taca. La forma de la taca aix com la pinzellada o la factura aporten significat al conjunt.

El cos;
s l'element visual bsic tridimensional. s pot obtenir per translaci o rotaci d'una determinada figura o per generaci variable. La constituci del cos tamb aporta expressivitat a l'obra.

 Propietats dels elements visuals bsics .
Les propietats sn les qualitats formals o expressives dels elements visuals bsics.
Dimensi;
Mesura d'una figura o cos en funci de la seva llargada, alada i amplada.
proporci;
Relaci d'una realitat fsica amb una altra quant a dimensi. Relaci d'una part amb el tot o de les parts entre si.
Moviment;


Generaci d'una sensaci visual de dinamisme a partir de diferents factors (dimensi, proporci, direcci, color...) Hem de considerar el moviment en un sentit molt ampli: moviment real d'un mbil, representaci d'una realitat en moviment o sensaci visual de moviment a partir d'una realitat esttica.
L'Op Art va generar sensaci de moviment a partir d'elements esttics. En canvi els mbils de Calder disposen d'una possibilitat real de moviment.
Direcci i sentit;
Especificaci del moviment o de la seva sensaci. El moviment s ms o menys dinmic, possiblement amb un origen i un final determinats i amb una estructura concreta.
Color;
Capacitat que posseeix un element visual bsic per reflectir llum d'una determinada longitud d'ona.
Textura;
La disposici dels elements visuals bsics damunt de les superfcies determinen l'aspecte d'aquestes. La textura dna expressivitat als dibuixos. Existeixen molts tipus de textures, cada objecte en t una, per les podem classificar en dos grans grups. 
Textures regulars: Aquelles que sn molt repetitives, montones i homognies.
Textures irregulars: Aquelles que no es regeixen per un patr definit; estan en funci dels interessos de l'artista. Resulten ms interessants des del punt de vista esttic.

 Composici. 
Compondre s ordenar els elements visuals bsics de l'obra.
Es pot considerar la composici com la sintaxi del llenguatge pictric.

 Elements compositius . 
Format;
Lmits o marges de la superfcie de representaci. L'aspecte formal de l'obra transmet significat. Aix s visible quan comparem formats quadrats, rectangulars verticals o rectangulars apasats.
Punt de vista;
Posici que adopta qui fa la representaci grfica respecte l'objecte representat. Tres sn les variables per a determinar la posici:
Angle. Aquest pot variar en els 360 horitzontals (posicions frontals, perfils...) ;
Alada.
Picat ;
Normal ;
Contrapicat;
Aproximaci. Distncia a l'objecte a representar.

Enquadrament;
Selecci de la realitat a representar, compresa entre els lmits del format.
El mn del cinema ha imposat la classificaci ms coneguda en les arts visuals pel que fa a tipus d'enquadrament. Agafant com a escala de valor el cos hum es poden distingir els segents enquadraments:
Pla general;
Pla de conjunt;
Pla sencer;
Pla americ;
Pla mig;
Primer pla;
Pla de detall;

 Esquemes compositius .
Simetria;
Simetria s el moviment que relaciona dos punts, lnies o figures de tal manera que en girar una d'elles amb relaci a un punt o lnia, coincideix amb l'altre.
Secci uria;
Llei de la balana;

Esquema compositiu s semblant al d'una balana. L'espai central d'aquesta s ocupat per la figura de majors proporcions o major inters de tot l'esquema compositiu, a les dues meitats en qu queda dividit aquest se situen formes, personatges, o grups de personatges. Aquest esquema compositiu acostuma a ser molt rgid.

L'escola d'Atenes s un exemple de pintura que segueix l'esquema compositiu anomenat llei de la balana. Representa els filsofs que excelliren  en l'antiguitat clssica; al centre Plat i Aristtil, als dos costats conjunts de personatges que s'equilibren els uns als altres.
Llei de la compensaci de masses;
La forma principal desplaada del centre de la composici, i per tant ms propera a un dels marges, queda en equilibri mitjanant una forma o formes secundries situades ms properes del marge oposat o per estar situades en un pla ms lluny.

Referncies.

 Mara F Guzmn Prez, Pintura percepcin y conocimiento, Editorial Comares, 1994, ISBN 84-8151-089-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212507" title="Bonavista" nonfiltered="2120" processed="2117" dbindex="87174">

Bonavista s un barri de Tarragona situat a l'oest del terme i entre les carreteres de Reus i de Valncia. El 2005 tenia 7.970 habitants.

S'hi troba l'Escola Joan XXIII, centre educatiu privat, promogut per l'Arquebisbat de Tarragona i gestionat pels Germans Maristes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212512" title="Llat clssic" nonfiltered="2121" processed="2118" dbindex="87175">
El llat clssic s una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, aix com tamb a l'alta edat mitjana als pasos de la Romnia, fins al moment en qu es produ al pas a les respectives llenges nacionals. Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes. s originari de la regi del Laci i procedia de l'indoeuropeu, b que pass diversos estadis intermedis abans d'arribar a la seua forma clssica.

Els escriptors llatins, i especialment Cicer, sotmeteren la llengua a un procs tena d'elaboraci literria. La creaci del llat clssic o literari en va ser el resultat. L'afany de puritat i el rigor de les mateixes normes fan del llat clssic una llengua neta, severa i concisa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212518" title="Esferificaci" nonfiltered="2122" processed="2119" dbindex="87176">
L' esferificaci o encapsulaci en alginat sdic s un procs fisicoqumic mitjanant el qual s'obt esferes d'alginat sdic contenint els soluts presents en la mescla lquida quan s'addiciona gotes individuals d'aquesta mescla en una soluci de clorur clcic. 

Fonament.
En entrar en contacte les gotes de la mescla d'alginat sdic i altres soluts amb la soluci de clorur clcic, t lloc el bescanvi del sodi pel calci i per tant, la formaci d'un polmer d'alginat, s a dir, la solidificaci o gelificaci de la soluci contenint alginat.

Es tracta d'una tcnica emprada des de fa anys en diversos camps. En bioqumica, ha estat emprada per exemple, per a fixar un enzim o complex enzimtic i poder obtenir, en continu, el producte de la reacci enzimtica que es duu a terme. En aquest exemple, l'enzim incls o encapsulat dins la resina (esferes d'alginat), es troba dins un tanc en qu, per un extrem es fa entrar el substrat a un flux adequat i per l'atre s'obt el producte, podent-se reaprofitar l'enzim durant ms temps. Anteriorment, aquest tipus de reaccions tenien lloc en  successives incubacions on en cadascuna, calia barrejar substrat i enzim i passat un temps determinat, recollir el producte barrejat amb l'enzim, amb l'inconvenient d'haver de purificar el producte i perdre grans quantitats d'enzim.  

La tcnica s'ha fet famosa posteriorment en haver estat redescoberta i aplicada a la cuina  per Ferran Adri, cuiner del restaurant El Bulli. En aquest cas es prepara una mescla lquida del menjar a esferificar ms alginat sdic que en addicinar-se gota a gota a una soluci aqosa de clorur de calcic, permet obtenir les esferes d'alginat amb el sabor triat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212519" title="Front Astelena" nonfiltered="2123" processed="2120" dbindex="87177">


El Front Astelena s el front de capalera a ibar.

Actualment n's propietari l'ajuntament de la vila guipuscoana, per va ser fundat l'any 1904 per iniciativa privada. s un front curt, de 36m, apte doncs per a jugar a pilota a m o a pala curta, amb capacitat de fins a 1.250 persones, per aix ha sigut seu de les finals dels campionats Manomanista i Quatre i Mig.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Front Astelena;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212520" title="Front Ogueta" nonfiltered="2124" processed="2121" dbindex="87178">


El Front Ogueta s el front ms important a Vitria.

Inaugurat el 31 de mar de 1979 per l'Ajuntament que n's propietari, s un front curt, apte doncs per a jugar a pilota a m o a pala curta amb un aforament de fins a 2.155 espectadors. s per aix que s'hi solen disputar les finals de campionats tan rellevants com el Quatre i Mig, per tamb de l'individual o per parelles.

Rep el nom com a homenatge al millor pilotari alabs de tots els temps, Ogueta.

Desprs de ser reformat el front mesura 38,5m de llarg per 10m d'ample, amb un frontis de 9,5m d'alt ( s, 50cm ms baix del reglamentat). 

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Fitxa del front Ogueta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212525" title="Front Atano III" nonfiltered="2125" processed="2122" dbindex="87179">


El Front Atano III s el front de capalera a Sant Sebasti.

Essent-ne propietari l'ajuntament, fou inaugurat el 17 de juliol de 1963 com a Front Anoeta, per canvi de nom el 1995 arran d'unes reformes per tal d'homenatjar el millor pilotari guipusco  de tots els temps, Mariano Juaristi Mendizabal (Atano III).

s un front curt, de 36m, apte doncs per a jugar a pilota a m o a pala curta, amb capacitat per a fins 1.856 persones. Per aix sol ser seu de la final del campionat ms important de la temporada, el Manomanista.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Front Atano III;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212527" title="Front Adarraga" nonfiltered="2126" processed="2123" dbindex="87180">




El Front Adarraga s el front de capalera a Logronyo.

El front forma part del complex esportiu del mateix nom a la capital riojana. Fou inaugurat el 24 de setembre de 1964 per l'ajuntament de la ciutat. s un front curt de 35'8m de llarg per 11m d'ample, apte doncs per a jugar partides de pilota a m o de pala curta, amb capacitat per a fins a 1.518 persones. Rep sovint partides de campionats professionals, i, a ms, s seu del Trofeu de Sant Mateu.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Front Adarraga;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212529" title="Cap Tourin" nonfiltered="2127" processed="2124" dbindex="87181">
Situat ms a l'Oest que el Cap de Finisterre, el Cap Tourin s el punt ms occidental de la Pennsula Ibrica. Aquest sortint de costa de ms de 2km va ser degudament senyalitzat l'any 1898 amb la construcci d'un far per guiar les embarcacions durant la seva travessia per aquestes perilloses aiges. Tot i aix molts vaixells hi han quedat sepultats al llarg dels anys.

L'encant de Tourin no s noms el seu senzill far, sin la soledat que dna contemplar el mar des d'aquest punt . Els seus penya-segats donen una imatge de vertigen. A la dreta queden les poblacions de Camarias i Muxa i a l'esquerra es troben les platges de Rostro i Mar de Fora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212530" title="Anna Barrachina" nonfiltered="2128" processed="2125" dbindex="87182">

Anna Barrachina (Sitges, 20 de febrer del 1968), actriu de teatre i televisi, coneguda especialment pels papers d'"Estrellita Verdiales" a Cegada de amor i "Nuri Soler" a Ventdelpl.

 Biografia .
Comen estudis de filosofia, que no continu. Als 18 anys entra a la companyia de teatre sitgetana  La Cubana, on s'estigu del 1987 al 1998. Del seu pas per aquesta companyia en destaca el paper protagonista d'"Estrellita Verdiales" en l'obra Cegada d'amor (1993-1998) , en qu a ms d'actuar tamb cant les canons Mancheguita, El mundo es maravilloso, Clic clac Rock, Nazareno, La saeta de la luz, Veo veo veo, Ni veritat ni mentida, Un verano en la ciudad, Adu, adu Barcelona.

A partir del 2005, TVC emet la srie Ventdelpl, amb Anna Barrachina en un dels papers principals, el de "Nuri Soler". En la temporada 2007/2008 va ser "Ambaixadora de la Ruta del Xat" .

 Obres de teatre .
  Carta d'una desconeguda (2007) de Stefan Zweig, dirigida per Fernando Bernus;
 Donesipunt!, d'ngel Alonso ;
 Chicas malas (2001-2002), d'ngel Alonso;
 Cegada de amor (1993-1998), amb La Cubana;
 Cubana marathon dancing (1992), amb La Cubana;
 Cmeme el coco, negro (1989), amb La Cubana;
 Cubanades a la carta (1988), amb La Cubana;
 La tempestad de William Shakespeare (1986), amb La Cubana;

 Sries i programes de televisi .
 Ventdelpl (2005- ), 212 episodis;
 Los ochenta (2004), 4 episodis;
 Dona'm una pista (2000), presentadora d'aquest concurs de ball;
 El comisario (2000), 2 episodis;
 Raquel busca su sitio (2000);
 Al salir de clase (1997);
 Telecena (1994);
 Teresina S.A. (1992);
 Els Grau (1991);

 Pellcules .
 Atlas de geografa humana (2007), d'Azucena Rodrguez;
 Mola ser malo (2005), d'lam Raja, curt metratge;
 Projecte Cassandra (2005), de Xavier Manich, telefilm;
 Tapas (2005), de Jos Corbacho i Juan Cruz;
 El trnsfuga (2003), Jess Font, telefilm;
 Cabell d'ngel (2001), d'Enric Folch, telefilm;
 El olor de las manzanas (1999), de Juan Cruz, curt metratge;
 Un negre amb un saxo (1988), de Francesc Bellmunt;
 Bar (1987), curt metratge;

 Enllaos .
 Fotografies en la plana del TNC;
 Plana de l'IMDB ;
 Entrevista en vdeo;
 Plana de La Cubana amb la llista d'obres, ms talls de veu de les  canons cantades per Anna Barrachina ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212531" title="Mari Alemany Lamana" nonfiltered="2129" processed="2126" dbindex="87183">
Mari Alemany Lamana (Barcelona, 1946) s catedrtic de Nutrici i Bromatologia de la Universitat de Barcelona.

Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (1968), on tamb es va doctorar en Cincies Biolgiques (1972). Va realitzar estudis postdoctorals (1973-74) a la Washington University de St. Louis, als Estats Units. 

Professor de la Universitat de Barcelona (1968-1977), Universitat de les Illes Balears (1977-1982), Universitat de Barcelona a Tarragona (1982-1986) i altre cop de la Universitat de Barcelona, on s catedrtic a la Facultat de Biologia des de 1986. Tamb ha estat professor adjunt de Fisiologia (1974), agregat (1977) i catedrtic de Bioqumica (1981) i de Nutrici (2001). 

Ha tingut una intensa activitat docent, d innovaci de la docncia, de gesti i de formaci d investigadors les tres universitats en qu ha treballat. Pel que fa a la recerca, ha estudiat diversos aspectes del metabolisme nitrogenat i intermediari en la gestaci i desenvolupament, durant l exercici i tamb la seva modulaci per la dieta. El seu camp principal de recerca ha estat l estudi de les interrelacions entre nutrients i metabolisme, centrat especialment en els mecanismes de control del pes corporal. El principal objectiu d aquesta investigaci s l estudi de l obesitat. 

Fruit d'aquests estudis, ha publicat ms de 300 treballs i 6 patents, i ha dirigit 17 tesines i 16 tesis. T 7 trams docents i 6 de recerca. 

Recentment ha impulsat la creaci del grup de recerca Nitrogen-Obesitat i d una empresa biotecnolgica:  Oleoyl- Estrone Developments, SL (primera Spin-Off de la Universitat de Barcelona), derivada del treball d aquest grup a la Universitat i que est dedicada a la recerca de frmacs contra l obesitat a partir de la molcula "oleoyl-estrone". Aix va donar lloc a una collaboraci de desnvolupament, entre els anys 2002 i 2007, amb la farmacutica Manhatan Pharmaceuticals (EEUU).
 
Entre altres ha estat guardonat amb el premis  Danone  (1995),  Francisco Grande Covin  (1996) per la seva recerca en nutrici i la  Wasserman Lecture 2001" per la seva recerca en el camp de l obesitat. Ha obtingut la medalla Narcs Monturiol 2003 de la Generalitat de Catalunya a la trajectria investigadora i docent en el camp de la Nutrici.

Ha publicat diversos llibres tcnics, lexicogrfics, d assaig i de divulgaci, aix com de ficci d'entre els que destaquen:

 Prcticas de Bioqumica (1982, Editorial Alhambra);
 Obesidad y Nutricin (1992, Alianza Editorial);
 El virus de la glria (1994, Edicions la Campana), primer premi de novella cientfica de la Fundaci Catalana per la Recerca. ;
 Enciclopedia de las dietas y la Nutricin (1995, Editorial Planeta);
 Investigar en Espaa es Llorar (1999, Publicacions UB);
 Bioqumica de la Nutrici. Diccionaris d especialitat 1  (1999 Edicions de la Universitat de Barcelona & Eumo Editorial).






Pgina web de Mari Alemany - Candidatura al Rectorat de la Universitat de Barcelona 2008
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212533" title="Casa Isabel Ferret" nonfiltered="2130" processed="2127" dbindex="87184">

La Casa Isabel Ferret (o Isabel Ferret Martorell) s una construcci d'estil eclctic amb elements gtics, al passeig de la Ribera, 29 de la garrafenca vila de Sitges.

Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres. Obra de 1899 de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, se'n poden destacar els diferents tipus d'obertures de les tres plantes: arcs lobulats a nivell de carrer, llindes i rebranques adovellades al primer pis i una galeria de cinc arcs flamgers al segon pis.

La part ms alta de l'edifici est formada per una barbacana de fusta i teula i una barana imitant merlets de castell.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Descripci i fotografia;
 Descripci i fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212536" title="Casa Josep Freixa" nonfiltered="2131" processed="2128" dbindex="87185">

La Casa Josep Freixa s una construcci d'estil eclctic amb elements clssics i noucentistes de la garrafenca vila de Sitges, al passeig Martim, 69-70.

Es tracta d'un edifici allat de planta baixa i dos pisos, una de les primeres (entre 1919 i 1923) que s'alaren a la nova urbanitzaci de Terramar.  s obra de l'arquitecte Josep Maria Martino Arroyo, molt vinculat a aquesta urbanitzaci i a l'arquitectura sitgetana de l'poca.

A primera lnia de mar i amb una vista excellent, la faana est formada per un cos central amb dos de ms baixos als costats. La coberta del cos central s a dues vessants, amb un rfec molt decorat i que forma un front. El cos esquerre s una porxada amb terrat suportat per columnes i pilars.

La part ms decorada s la faana central, amb un portal d'entrada plantejat com un prtic, amb dues columnes jniques que emmarquen la porta, rematades per una cornisa sobre la que se sustenten dos gerros amb fruites de pedra artificial.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Enllaos .
 Descripci, fotografia i mapa;
 Relaci de la abundosa documentaci referent a la construcci de la casa que es conserva al fons Martino Arroyo del COAC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212539" title="Palau del Rei Moro" nonfiltered="2132" processed="2129" dbindex="87186">

El Palau del Rei Moro s una edificaci de la garrafenca vila de Sitges, al carrer d'en Bosch 10.

Es tracta d'un casal d'origen medieval, probablement del segle XIV, encara que considerablement modificat. En la postguerra fou restaurat pel mestre de cases Frederic Montorns.  Consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula rab.

La porta d'accs s d'arc de mig punt, de dovelles, i al pis hi ha dues finestres geminades d'arc lobulat. Els murs sn de carreus i s conserven en l'interior diversos elements d'origen gtic.

De propietat particular fins als primers anys del segle XXI, la famlia propietria el vengu en excellents condicions a l'Ajuntament. El casal acull diverses entitats sitgetanes, com l'Agrupaci de Balls Populars, el Grup Pessebrista de Sitges i la Colla Jove de Castellers de Sitges. S'hi fan diversos actes culturals al llarg de l'any, com les exposicions de diorames nadalencs  i de calvaris .

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;

 Enllaos .
 Plana de l'Agrupaci de Balls Populars de Sitges ;

Notes. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212550" title="Arthur Antunes Coimbra" nonfiltered="2133" processed="2130" dbindex="87187">
Arthur Antunes Coimbra, mes conegut com Zico, futbolista de Brasil nascut el 3 de mar de 1953 a Rio de Janeiro, Brasil. Migcampista ofensiu de gran i perillosa pujada a l'atac, de molt bona tcnica, meravelloses volees i xilenes, talent, exquisit control de la pilota i entre d'altres coses especialista als llanaments de falta. Es conegut tamb com a el "Pel blanc" i com "El Galinho de Quintino". 

 Biografia .
Va iniciar-se a l'infantil del Flamengo on an ascendint fins al primer equip del club. Zico era el menor de tres germans, tamb futbolistes. s i va ser durant la major part de la seua carrera com a futbolista uns dels millors migcampistes del mn. En 1971, va debutar professionalment al Flamengo, a la primera divisi, amb 18 anys, i marc 20 gols en 22 partits. 

Va disputar ms de mil partits i va marcar 729 gols, 591 d'ells amb la samarreta del Flamengo.

 Internacionalitat .

Form part de la selecci brasilenya. Participa a 71 partits internacionals aconseguint 48 gols, xifra noms superada per Pel amb 77 gols en 91 partits. Es produ el seu debut internacional el 1976 enfront Uruguai marcant un dels millors gols de sa carrera com a futbolista.

 Estadstiques .



 Ttols .

 Flamengo .
 Copa Intercontinental de futbol: (Flamengo, 1981);
 Copa Libertadores: (Flamengo, 1981);
 Campionat brasiler de futbol: (Flamengo, 1980, 82, 83 i 87);
 Campionat carioca (7) (Flamengo, 1972, 74, 78, 79 (Especial), 81 i 86) ;
 Taa Guanabara (9) (Flamengo, 1972, 73, 78, 79, 80, 81, 82, 88 i 89) ;
 Trofeu Ramn de Carranza (2) (Flamengo, 1979 i 80) ;
 Torneio de Gois (Flamengo, 1975) ;
 Torneio de Jundia (Flamengo, 1975) ;
 Taa Rio de Janeiro (Flamengo, 1986) ;
 Taa Euzbio de Andrade (Flamengo, 1987) ;
 Copa Kirin (JAP) (Flamengo, 1988) ;
 Trofeu Colombino (Flamengo, 1988) ;
 Torneig de Mato Grosso (Flamengo, 1976) ;
 Trofeu Ciudad de Santander (Flamengo, 1980) ;
 Torneig de Npols (Flamengo 1981) ;
 Torneig d'Hamburg (ALE) (Flamengo, 1989) ;
 Campionat Carioca Infantil (Flamengo, 1969);
 Campionat Quadrangular Infantil (Flamengo, 1969);
 Campionat Carioca Juvenil (Flamengo, 1972);

 Selecci brasilera .
 Torneig Preolmpic (Selecci brasilera, 1971) ;
 Copa Roca (Selecci brasilera, 1976) ;
 Copa Rio Branco (Selecci brasilera, 1976) ;
 Mundialet de Cali (COL) (Selecci brasilera, 1977);
 Torneig Bicentenari dels EUA (Selecci brasilera, 1976) ;
 
 Selecci brasilera Masters .
 Copa do Craque (Seleo Brasileira Masters, 1990);
 Copa Pel (Seleo Brasileira Masters, 1991)  ;

 Selecci brasilera de futbol platja .
 Mundial de futbol platja (2) (Selecci brasilera, 1995 e 1996);
 Copa Amrica de futbol platja (2) (Selecci brasilera 1995 e 1996) ;
 Torneig Internacional de futbol platja (JAP) (Selecci brasilera);

 Udinese .
 Torneig Quadrangular d'Udine (Udinese, 1983) ;

 Kashima Antlers .
 Copa Muroran (JAP) (Kashima Antlers, 1992) ;
 Copa Suntory (1 fase) (JAP) (Kashima Antlers, 1993) ;
 Meiers Cup (JAP)  (Kashima Antlers, 1993) ;
 Pepsi Cup (JAP) (Kashima Antlers, 1993);

 Com a tcnic .
 Copa d'sia (Selecci japonesa, 2004/05);
 1r lloc de les eliminatories asitiques per a la Copa del Mn d'Alemanya (2006);
 2007 Campi de Turquia amb el Fenerbahe;

 Premis .
 Melhor Jogador do Futebol Brasileiro nos ltimos 30 anos - Rede Globo/Globo Esporte (BRA) - (2003);
 Melhor jogador das Amricas eleito pelo jornal "El Mundo" (VEN) - (1977);
 Melhor jogador do mundo eleito pelo "Guerin Esportivo" (ITA), "El Baln" (ESP), "El Mundo" (VEN) e revista "Placar" - (1981);
 Melhor jogador das Amricas eleito pelos jornais "El Grfico" (ARG) e "El Mundo" (VEN) - (1982);
 Melhor drible do Fifa Street 2 - "Ginga" - (2006);
 Bola de Prata - Revista Placar - (1987);
 Bola de Prata - Revista Placar - (1982);
 Bola de Ouro - Revista Placar - (1982);
 Bola de Ouro - Revista Placar - (1980);
 Bola de Prata - Revista Placar - (1977);
 Bola de Prata - Revista Placar - (1975);
 Bola de Prata - Revista Placar - (1974);
 Bola de Ouro - Revista Placar - (1974);

 Memorials .
 Maior vencedor de todos os tempos do prmio Bola de Prata/Bola de Ouro da Revista Placar.
 Pichichi de la lliga brasilera - 59 gols - 1982 ;
 Recorde de gols pelo Flamengo em uma s temporada - 49 gols - 1974 ;
 Recorde de gols pelo Flamengo em uma s temporada - 56 gols - 1976 ;
 Recorde de gols em partidas seguidas no Campeonato Japons - 11 gols em 10 jogos seguidos - 1992;
 Maior artilheiro de todos os tempos do Estdio Mrio Filho (Maracan);

 Artilharia .
 Campionat Carioca de Escolinha - 26 gols - 1970 ;
 Campionat Carioca Infantil 1 - 9 gols - 1971;
 Campionat Carioca Profissional - 30 gols - 1975 ;
 Taa Guanabara - 10 gols - 1975 ;
 Campionat Carioca - 27 gols - 1977 ;
 Campionat Carioca - 19 gols - 1978 ;
 Campionat Carioca - 26 gols - 1979 ;
 Campionat Especial - 34 gols - 1979 ;
 Torneio Ramn de Carranza  - 3 gols - 1979 ;
 Torneio Ramon de Carranza (ESP) - 2 gols - 1980 ;
 Torneio de Santander (ESP) - 3 gols - 1980 ;
 Campionat Brasileiro - 21 gols - 1980 (Rendendo tambm o prmio de Bola de Prata da Revista Placar);
 Taa Libertadores da Amrica - 11 gols - 1981 ;
 Torneio de Npoles (ITA) - 4 gols - 1981 ;
 Campionat Brasileiro - 21 gols - 1982 (Rendendo tambm o prmio de Bola de Prata da Revista Placar);
 Taa Guanabara - 12 gols - 1982 ;
 Campionat Carioca - 21 gols - 1982;
 Campionat Itali - 19 gols- 1983;
 Campionat Japons - 21 gols - 1992;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Zico;
 Youtube, Zico goals;
 Matria especial sobre Zico, no auge de sua carreira pela Revista Veja;
 Homenagem aos 50 anos do Zico, com entrevistas e depoimentos;
 Homenagem ao Zico no site oficial da Udinese "ARRIVA SUA MAESTA' ZICO ";
 Homenagem do site Globo.com, pelos 25 anos da conquista do Mundial Interclubes;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212571" title="Josias" nonfiltered="2134" processed="2131" dbindex="87188">
Josias Rei de Jud s un dels personatges de l'Antic Testament, esmentat en els llibres bblics de Reis i Crniques. Josias fou el rei del regne de Jud durant 31 anys. Fill de Amon rei de Jud, i de Jedid, filla d'Adaya (2 Reyes 22:1). Tingu almenys dos esposes:Hamutai i Zebid (2 Reyes 23:31,34,36). Va netejar el Temple de Jerusalem de dols pagans i instaur el monoteisme a Jehov. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212580" title="Discografia d'Elvis Presley" nonfiltered="2135" processed="2132" dbindex="87189">

 Anys 50 .

Elvis (19 d'octubre, 1956) US #1 (5 setmanes) ;
Loving You (1 de juliol, 1957) US #1 (10 setmanes) - part d'una BSO ;
Elvis' Christmas Album (15 d'octubre, 1957) US #1 (4 setmanes) ;
Elvis' Golden Records (21 de mar, 1958) US #3 - compilaci;
King Creole (19 de setembre, 1958) US #2 - BSO ;
For LP Fans Only (6 de febrer, 1959) US #19 - compilaci;
A Date With Elvis (24 de juliol, 1959) US #32 - compilaci;
Elvis' Gold Records Volume 2 (13 de novembre, 1959) US #31 - compilaci ;

 Anys 60 . 

Elvis Is Back! (8 d'abril, 1960) US #2 ;
G.I. Blues (1 d'octubre, 1960) US #1 (9 setmanes) - BSO ;
His Hand in Mine (10 de novembre, 1960) US #13 ;
Something for Everybody (17 de juny, 1961) US #1 (3 setmanes) ;
Blue Hawaii (1 d'octubre, 1961) US #1 (18 setmanes) - BSO ;
Pot Luck (5 de juny, 1962) US #4 ;
Girls! Girls! Girls! (9 de novembre, 1962) US #3 - BSO ;
It Happened at the World's Fair (10 d'abril, 1963) US #4 - BSO ;
Elvis' Golden Records Volume 3 (11 d'agost, 1963) US #3 - compilaci ;
Fun in Acapulco (1 de novembre, 1963) US #3 - BSO ;
Kissin' Cousins (2 d'abril, 1964) US #6 - BSO ;
Roustabout (20 d'octubre, 1964) US #1 (1 setmana) - BSO ;
Girl Happy (1 de mar, 1965) US #8 - BSO ;
Elvis for Everyone (10 d'agost, 1965) US #10 - compilaci ;
Harum Scarum (3 de novembre, 1965) US #8 - BSO ;
Frankie and Johnny (1 de mar, 1966) US #20 - BSO ;
Paradise, Hawaiian Style (10 de juny, 1966) US #15 - BSO ;
Spinout (31 d'octubre, 1966) US #18 - BSO ;
How Great Thou Art (20 de febrer, 1967) US #18 ;
Double Trouble (1 de juny, 1967) US #47 - BSO ;
Clambake (10 d'octubre, 1967) US #40 - BSO ;
Elvis' Gold Records Volume 4 (2 de gener, 1968) US #33 - compilaci ;
Speedway (1 de maig, 1968) US #82 - BSO ;
Elvis (NBC-TV Special) (22 de novembre, 1968) US #8 - TV BSO ;
Elvis Sings Flaming Star (Abril de 1969) US #96 ;
Originalment es grav "Singer Presents Elvis Singing Flaming Star and Others" a l'octubre del 1968;
From Elvis in Memphis (17 de juny, 1969) US #13 ;
From Memphis To Vegas/From Vegas To Memphis (14 d'octubre, 1969) US #12 ;

  Anys 70 .  

Let's Be Friends (Abril de 1970) US #105 ;
On Stage: February 1970 (23 de juny, 1970) US #13 ;
Worldwide 50 Gold Award Hits Vol. 1 (Agost del 1970) US #45 - compilaci;
Almost in Love (1 de octubre, 1970) US #65 - compilaci ;
Elvis' Christmas Album (Novembre de 1970) -nova edici corregida de l'lbum del 1957 ;
Elvis In Person at the International Hotel i Back In Memphis aquests dos discos son part de:
From Memphis To Vegas/From Vegas To Memphis un doble LP;
That's the Way It Is (11 de novembre, 1970) US #21 - part de BSO ;
Elvis Country (I'm 10,000 Years Old) (2 de gener, 1971) US #12 ;
You'll Never Walk Alone (22 de mar, 1971) US #69 - compilaci;
Love Letters from Elvis (16 de juny, 1971) US #33 ;
C'mon Everybody (Juliol de 1971) US #70 - compilaci ;
The Other Sides - Elvis Worldwide Gold Award Hits Vol. 2 (Agost del 1971) US #120 - compilaci;
I Got Lucky (Octubre de 1971) US #104 - compilaci ;
Elvis Sings The Wonderful World of Christmas (20 d'octubre del 1971) ;
Elvis Now (20 de febrer, 1972) US #43 ;
He Touched Me (3 d'abril, 1972) US #79 ;
Elvis Sings Hits from His Movies (Juny de 1972) US #87 - compilaci;
Elvis: As Recorded At Madison Square Garden (18 de juny del 1972) US #11 ;
Burning Love and Hits From His Movies (1 de novembre del 1972) US #22 - compilaci ;
Separate Ways (Genero de 1973) US #46 - compilaci ;
Aloha From Hawaii: Via Satellite (4 de febrer del 1973) US #1 (1 setmana) - TV BSO ;
Almost in Love el 1970 amb una can ms (Mar del 1974) - compilaci ;
Elvis (16 de juliol del 1973) US #52 ;
Raised on Rock/For Ol' Times Sake (1 d'octubre del 1973) US #50 ;
Elvis: A Legendary Performer Volume 1 (2 de gener del 1974) US #43 - compilaci ;
Good Times (20 de mar, 1974) US #90 ;
Elvis: As Recorded Live On Stage In Memphis (7 de juliol del 1974) US #33 ;
Having Fun With Elvis On Stage (Agost del 1974) US #130 - lbum parlat  ;
Promised Land (8 de gener, 1975) US #47 ;
Pure Gold (Mar de 1975) - compilaci ;
Today (7 de maig, 1975) US #57 ;
Double Dynamite (Desembre de 1975) - compilaci;
Elvis: A Legendary Performer Volume 2 (8 de gener del 1976) US #46 ;
The Sun Sessions (22 de mar del 1976) US #76 - compilaci ;
His Hand in Mine d'un LP de 1960 (Mar del 1976) ;
From Elvis Presley Boulevard, Memphis, Tennessee (20 d'abril del 1976) US #41 ;
Frankie and Johnny (Novembre de 1976) - compilaci ;
Welcome to My World (17 de mar del 1977) US #44 - compilaci ;
Moody Blue (19 de juliol del 1977) US #3 ;
Elvis in Concert (3 d'octubre del 1977) US #5 - part d' un concert per TV;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212582" title="Marimunt" nonfiltered="2136" processed="2133" dbindex="87190">

La partida de Marimunt s una zona del terme municipal de Lleida. Essencialment rural que limita amb la ciutat de Lleida (barri Sec Sant Pere) per la banda sud, per la banda nord limita amb la poblaci de Torrefarrera i Torre-serona, per la banda est amb Torre-serona, Llvia i per l'oest limita amb Gualda.

Actualment la partida de Marimunt ha sofert canvis en la seva imatge, els agricultors alguns joves i la majoria gent gran (que ha treballat la terra tota la seva vida) han contribuit al canvi. Els camps de regadiu han estat plantats per arbres joves, de reg de gote. Al camp treballen amb maquinria moderna que facilita molt la feina.

D'altra banda la construcci de noves infraestructures com l'autovia dna una imatge ms urbanita a les terres.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212593" title="Spice Girls" nonfiltered="2137" processed="2134" dbindex="87191">

The Spice Girls (Les Noies Picants) sn un grup de msica de msica pop d'Anglaterra, que va ser format a Londres el 1994. Les Spice Girls consisteixen en 5 integrants: Victria Beckham, Melanie Brown, Emma Bunton, Melanie Chisholm i Geri Halliwell. 

A la dcada dels 90 van suposar una revoluci en la indstria musical i es van convertir en el grup femen amb majors vendes de la histria. Tingueren un gran impacte social en diversos llocs del mn, especialment en el Regne Unit, reivindicant el feminisme popularitzant el lema Girl Power. 
Van llanar tres lbums d'estudi i es van separar en el 2001 encara que aix mai va ser anunciat formalment per a seguir amb les seves carreres de solistes. El 28 de Juny de 2007, van anunciar l'edici d'un lbum de grans xits Greatest Hits, i una gira mundial, The Return of the Spice Girls.

 L'xit .
 
El 8 de juliol de 1996 van publicar el seu primer single, Wannabe, al Regne Unit. Va entrar a les llistes d'xit al nmero 3, per a la segona setmana ja era nmero 1, i all va romandre durant set setmanes, i es va convertir en el segon single ms venut de l'any. En els mesos segents, la can es va estendre per diversos pasos d'Europa i, ms tard, als Els Estats Units. 

Els segents singles, d'un tall ms lent quant a melodia, van ser igualment un xit. A ltims d'any, es va publicar el seu primer lbum, Spice, que es va mantenir quinze setmanes a dalt de tot de les llistes de venda. Les Spice Girls es van convertir en el primer grup a aconseguir situar els seus primers quatre singles al nmero 1 de llistes de venda al Regne Unit. Wannabe s el single que va ocupar el primer lloc durant molts d'anys als pasos europeus. Les Spice van guanyar un premi per Wannabe a la millor can i "Say you'll be there" al millor vdeo. 

 Spiceworld .

A l'octubre del 1997, les Spice Girls van comenar a promocionar les canons del seu segon lbum. Es corregeix, en aquest moment, el desfasament de temps que tenien entre diferents mercats com l'europeu i el nord-americ, i en aquesta ocasi porten a terme la promoci de forma mundial. La data de llanament va ser estratgicament retardada per a substituir ms fcilment al, en aquells dies, nmero u, el single Candle in the Wind, de Elton John. Les noves canons mostraven certa evoluci del grup i les crtiques rebudes eren millors que les del primer lbum. Van aconseguir vendre 18 millions de cpies. Al Nadal de 1997, les Spice Girls es convertien en el primer grup en tenir els seus sis primers singles al nmero 1 de les llistes de vendes en el Regne Unit. La revista TOTPva posar a les Spice Girls els sobrenoms de Scary (Mel B), Baby (Emma Bunton), Ginger (Geri Halliwell), Posh (Victria Beckham) i Sporty (Melanie C). El sobrenom de Geri era originalment 'Sexy Spice' per es va canviar per 'Ginger'. 

Davallada.
En aquells dies, les "noies picants" ja havien acomiadat a la seva manager, Simon Fuller, la qual cosa es va traduir en certa controvrsia en la seva prpia relaci. Unit a aix, Stop, el seu sis single, es va quedar en portes del ja tpic n1, arribant al segon. 

Uns mesos desprs, el grup va comenar una gira mundial que recorreria els principals pasos d'Europa i Amrica. A portes d'embarcar-se en els concerts a l'altre costat del toll. Al gener del '98, David i Victoria, anuncien el seu comproms i posteriorment al maig Geri abandona el grup.

Viva Forever.

Viva forever va ser l'ltim single de les Spice Girls amb la companyia de Geri Halliwell. Les noies no van tenir temps per a fer un vdeo musical per a aquesta can en persona,per aix, aquest va tractar d'unes fades de joguina que feien i actuaven com elles. Aquest single anava a ser editat juntament amb "Never Give up on the Good Times", per l'anada de Geri del grup va provocar que tot aix no s'arribs a fer.

Geri. 

Ja a la fi de l'any 1997, Geri Halliwell (Ginger Spice)de 25 anys, va abandonar la seva imatge com a Spice Girl. Al maig de 1998, l'ltim concert de les Spice Girls i la seva ltima entrevista juntes, Geri no es mostrava molt feli. Desprs de moltes discussions amb les seves companyes, Ginger Spice abandona el grup per les seves diferncies i per continuar la seva carrera en solitari. Tamb es diu que l'abandonament fou a causa d'una discussi entre ella i Mel B. El seu missatge per als fans va ser, "Tristament, he de deixar el grup per causa de les nostres diferncies i el meu desig de treballar en solitari. Espero que segueixin fent un bon treball i que siguin les millors. 
P.D.: Tornar. 

Al 1998, les Spice Girls van escriure Goodbye i Tell me Why en honor a Geri Ginger Spice. El Single Nadalenc (Goodbye) no va sortir a la venda fins al nadal del mateix any i la can va ser inclosa en l'lbum de 'Holler', . A l'any 1999 , Victoria Adams es cas amb el fams jugador de futbol angls David Beckham. Durant 1998 i 1999 les Spice van donar diversos concerts alguns com "Back in Britain Live @ Wembley Stadium" i "Live @ Earls Court". 

Forever. 
La resta del grup, per la seva banda, continuava unit i preparant el seu tercer lbum, Forever, el qual va tenir un comportament acceptable en tot el mn superant els 4 milions de cpies. Els dos singles extrets d'aquest lbum, Holler i Let love lead the way, van ser n1 en el Regne Unit i altres pasos com Brasil. No obstant aix, les noies picants van decidir cancellar la gira mundial que tenien preparada. L'any 2001, es dissolgu el grup i cadascuna de les noies van continuar amb les seves carreres com a solistes.

El retorn. 

Al juny del 2007 van assistir a una conferncia en la qual es van convocar nombrosos mitjans de tot el mn, on les Spice van anunciar que farien una gira per diversos pasos durant el 2007 i 2008, The Return of the Spice Girls, i l'edici d'un lbum recopilatori que, finalment, porta 2 temes indits anomenats "Headlines" i "Voodoo".

Discografia. 
Spice Girls han venut al voltant de 64 milions de cpies entre singles i lbums fins el 2001.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212595" title="Festival internacional de Blues de Cerdanyola" nonfiltered="2138" processed="2135" dbindex="87192">
El Festival internacional de Blues de Cerdanyola s un festival de msica que t lloc un cop cada any durant el mes d'octubre a Cerdanyola del Valls, que engloba un conjunt d'actuacions i activitats relacionades amb el blues. El 2007 es va celebrar la vintena edici.

 Histria .
El Festival internacional de Blues de Cerdanyola va nixer l any 1987, amb un nic concert d'estiu. Aquest festival s ha pogut realitzar des de llavors, anualment, amb la collaboraci d entitats com l Ajuntament de Cerdanyola, Cerdanyola Radio, l'Associaci d'Amics del Blues de Cerdanyola i el finanament de la Caixa de Sabadell.

Any rere any ha anat millorant la professionalitat i la diversitat de l'oferta. Es tracta actualment d'un festival referent a nivell estatat dins del gnere del blues. En el marc del festival han actuat figures de renom per primera vegada a la pennsula. Als seus escenaris han actuat msics com:

 Big Mama;
 Keith B. Brown;
 Llibert Fortuny;
 Charlie Wood;
 Poppa Chubby;
 Willy de Ville;
 Alvin Youngblood Hart;
 The Blind Boys of Alabama;
 Johnny Mars;
 Lousiana Red;
 Duke Robillard;
 Otis Rush;
 Philip Walker;
 Carles Brown ;
 Hubert Sumlin;
 Edgar Winter;
 Buddy Guy;
 Bob Brozman;
 Matt Guitar Murphy;
 Mick Taylor;
 The Holmes Brothers;
 Lucky Peterson;
 John Primer;
 The Real Deal;
 Raimundo Amador;
 Rick Derringer;
 Solomon Burke;
 Johnny Copeland;
 Bob Margolin;
 Ike Turner;
 
 Barbecue & Blues  .
Una de les activitats amb ms renom, semblant al Pcnic Jazz que es realitza al Festival de Jazz Terrassa, s el Barbercue & Blues, un seguit de concerts durant tot el dia a l aire lliure, a ms de paradetes on s'hi pot comprar menjar, beguda, samarretes...

 Enllaos externs .
 Web Oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212596" title="Shark" nonfiltered="2139" processed="2136" dbindex="87193">
Shark s una srie Nord-Americana de la cadena, tamb americana, CBS. La srie, produda per Brian Grazer (el codi da Vinci) i creada per Ian Biederman, narra la histria de Sebastian Stark (James Woods) un advocat defensor de gran xit de Los Angeles, que es veu involucrat en un cas en qu el seu client, al que ha salvat de la pres, assassina a la seva dona. Aquell cas el deixa tocat fins que l alcalde de la ciutat, Manuel Delgado (Carlos Gmez),  que s amic seu, li ofereix dirigir una nova unitat de la Fiscalia de Los Angeles. Tot i que Stark al principi s hi resisteix, acaba acceptant la feina.

Dins de la Fiscalia, a Stark se li assigna un grup de joves advocats per que l ajudin a tancar els criminals. Aquest equip est format per Raina Troy (Sophina Brown), Madeline Poe (Sarah Carter), Casey Woodland (Samuel Page) i Martin Allende (Alexis Cruz). Tamb a la fiscalia, haur de rebre ordres de la Fiscal del districte Jessica Devlin (Jeri Ryan), antiga rival seva. 

Stark, viu amb la seva filla adolescent, Julie Stark (Danielle Panabaker), que s el seu principal problema tot i que la tingui per al ms important de la seva vida.

-	A la srie, s introdueixen nous personatges, que sn Isaac Wright (Henry Simmons) i a la segona temporada apareixen tamb el nou Fiscal del Districte Leo Cutler, (Kevin Pollak) i el fiscal adjunt Danny Reyes (Kevin Alejandro)

 Curiositats .

- L'episdi pilot va ser dirigit per Spike Lee.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212599" title="David Santsalvador" nonfiltered="2140" processed="2137" dbindex="87194">
David Santsalvador (Nia 1909 - Front de l'Ebre 1938), que en realitat es deia Desir Santsalvador, fou un dibuixant catal.

Assidu del Cercle Artstic de Sant Lluc (des 1930), es dedic al dibuix professionalment des del 1932. Form part d'un grup que es deia Associaci dels Idealistes Prctics, i collabor com illustrador de premsa a diverses publicacions, amb un estil sinttic i precs ("La Humanitat", "L'Instant", "El Noticiero Universal", "Solidaridad Obrera", "Brisas", "Clarisme", "Nova Ibria", "La Rambla", ...). Va fer una mplia galeria de dibuixos de personatges catalans de la seva poca, al carbonet, que no desdiu de sries semblants anteriors com les de Ramon Casas o Ferran Calic. El gruix dels seus dibuixos es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Mobilitzat per la guerra civil, mor al front.

 Fonts .
Llusa SALA: David Santsalvador, dibuixant (1909-1938), Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1997.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212609" title="Can Bondia" nonfiltered="2141" processed="2138" dbindex="87195">

Can Bondia s una entitat de poblaci del municipi de les Masies de Voltreg a la comarca d'Osona i on se situa l'ajunatament d'aquest municipi. En el cens del 2006 comptava amb 49 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212612" title="Histria de la fotografia" nonfiltered="2142" processed="2139" dbindex="87196">
 
La Histria de la fotografia s la branca de la historiografia que es basa en l'estudi de l'extensi artstica de la fotografia al llarg de tota la histria de la humanitat i la seva posterior classificaci i interpretaci. 

 Fotografia . 
 Antecedents . 
L'antecedent de la creaci fotogrfica, s la necessitat de l'home modern, de plasmar la realitat a travs d'una nova forma de veure el temps, expressat amb l'ajuda de les cmeres i no de l'expressi artstica, com ho havia estat fins a la data. Com antecedents de la fotografia se sol anomenar la cmera obscura, a diverses investigacions sobre la reacci de les sals de plata a la llum, aix com a les tcniques artstiques de la figura. 

Cronologia.
1521 La primera publicaci sobre la cmera obscura s la de Cesare Cesariano, un alumne de Leonardo durant el Renaixement. Per la seva banda, el cientfic Georgius Fabricus experimentava ja amb les sals de plata, notant algunes de les seves propietats. ;

1558, Giovanni Battista della Porta per les seves publicacions sobre la cmera obscura es va fer popular entre els pintors de l'poca. Gerolamo Cardano suggereix una important millora, una lent en l'obertura de la cmera. ;

1600, durant el segle XVII, la cmera que fins a aquest moment era una habitaci com a tal es transforma en un instrument porttil de fusta. Johann Zahn va transformar aquesta caixa en un instrument semblat a l'usat en els principis de la fotografia. En aquest segle els cientfics continuaven experimentant amb clorur de plata, notant com s'enfosquien amb l'acci de l'aire i del Sol, sense saber que era la llum la qual els feia reaccionar, fins que cientfics com el suec Carl Wilhelm Scheele i el sus Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l'acci de la llum. ;

1685, d'acord a tractats publicats per Zahn la cmera ja estava llesta per a la fotografia, per van haver de passar 130 anys ms perqu pogus donar els primers fruits concrets, encara els qumics no estaven llests. ;

1777, el suec Carl Wilhelm Scheele publica el seu tractat sobre el clorur de plata i l'acci de la llum en llat i alemany, el 1780 en angls i un any ms tard en francs. En l'estil de les pintures d'artistes coneguts d'aquest segle com Canaletto o Jean Auguste Dominique Ingres, sembla evident l's d'aquesta poderosa eina, la cmera obscura. Una cmera d'aquest tipus que t gravat el nom de Canaletto, es conserva a Vencia, encara que no est confirmat que efectivament va pertnyer a l'artista. Artistes que comercialitzaven amb xit retrats, com el de Maximilien Robespierre, feien s de tot tipus d'instruments per a assolir treballs gaireb perfectes. El Physionotrace per fer perfils inventat per Gilles Louis Chretien van despertar en la burgesia francesa l'apetit per la iconografia, aix, poques dcades faltaven per a l'aparici de l'invent que ens interessa. ;

1801, pocs anys abans de la seva mort l'angls Thomas Wedgwood va fer els ltims descobriments en els procediments per a capturar imatges, per fins a la seva mort el 1805 no va assolir fer-les permanents.

 Inicis . 

La Histria de la Fotografia inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el cientfic francs Nicphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogrfiques, encara que la fotografia ms antiga que es conserva s una imatge obtinguda el 1826 amb la utilitzaci d'una cmera obscura i un suport sensibilitzat mitjanant una emulsi qumica de sals de plata. Niepce va comenar les seves investigacions, necessitant vuit hores d'exposici a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. El 1839 Louis Daguerre va fer pblic el seu procs per a l'obtenci de fotografies basat en la plata denominat Daguerrotip, que resolia alguns problemes tcnics del procediment inicial de Niepce i redua els temps necessaris d'exposici. El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantnia de Polaroid. Gaireb al mateix temps Hrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mtodes diferents. El creat per William Fox Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata que s molt ms proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgs. Per aquests temps el Daguerrotip era molt ms popular ja que era particularment til per als retrats, costum com entre la classe mitja burgesa de la Revoluci Industrial. s un fet que grcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt ms barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement.

 Innovacions tcniques i cientfiques . 
 
Per a la captaci de les imatges es va emprar la cmera obscura que va sofrir constants millores en el seu disseny i grandria, aix com en les lents ptiques o objectius utilitzats, a causa de les aportacions de diferents investigadors. D'altra banda, els procediments fotogrfics utilitzats durant el segle XIX van ser el daguerrotip, el calotip, el colodi humit i el gelatino-bromur. Aquests dos ltims sn els que ms van evolucionar el coneixement fotogrfic mitjanant una srie de millores al Calotip creat per William Fox Talbot. 

No han d'oblidar-se les aportacions de George Eastman i la seva empresa Kodak, que ens permeten concloure el cam cap a la instantnia fotogrfica. En el camp de les investigacions cientfiques efectuades amb la utilitzaci de la fotografia han de ressaltar-se els estudis sobre locomoci humana i animal d'tienne Jules Marey i Eadweard Muybridge. 

La fotografia va tenir el seu esplendor comercial a partir de 1888 quan Kodak va treure al mercat una cmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars, i sobretot a causa de la industrialitzaci del procs d'impressi de pellcula fotogrfica. Per a l'usuari del carrer, molt poc ha canviat des de llavors, tret que la fotografia en color s'ha imposat com estndard, i que les ajudes en l'enfocament i el clcul automtic de la velocitat d'exposici i obertura del diafragma sn ara habituals. Tal com per als afeccionats de la fotografia en blanc i negre prcticament no ha canviat res des de la introducci en el mercat de la Leica 35mm el 1925.

La fotografia en color.
 
La fotografia en color va ser desenvolupada durant el segle XIX. Els experiments inicials no van ser capaos d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel fsic James Clerk Maxwell el 1861. No obstant aix, la primera pellcula fotogrfica en color -Autochrome- no va arribar als mercats fins a 1907. La primera pellcula fotogrfica en color moderna, KodaChrome, va ser utilitzada per primera vegada el 1935. Les ms modernes, llevat de aquesta, han estat basades en la tecnologia desenvolupada per Agfacolor el 1936.

 Gneres fotogrfics del segle XIX . 
 
Els primers gneres conreats pels fotgrafs del moment van ser el retrat fotogrfic -on van destacar figures com Nadar, Disdri o David Octavius Hill-, i la fotografia de paisatge -gnere on hem d'incloure les imatges de paisatges dels pioners de la fotografia, Niepce, Daguerre, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot o projectes com les "Excursions daguerrianes" i la iniciativa de carcter cientfic del Bar Jean Baptise Louis Gros. Posteriorment, i parallelament a l'ocorregut en altres disciplines artstiques, es va desenvolupar la fotografia academicista, molt patrocinada per la classe poltica dominant, en la que van destacar les figures d'Oscar Gustav Rejlander, Henry Peach Robinson, Disdri o Julia Margaret Cameron, aix com la recuperada obra de l'espanyol Fernando Navarro. 

El Pictorialisme. 
Dins de la controvrsia existent sobre si la fotografia podia ser art o no, va sorgir un moviment cridat pictorialisme per a oferir-nos una visi de les imatges fotogrfiques com objectes artstics nics, que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. Els seus representants ms destacats van ser Peter Henry Emerson, Robert Demachy, i Alfred Stieglitz. Aquest ltim, de nacionalitat nord-americana, al regressar a Nova York desprs de la seva formaci a Europa, va crear el grup Photo-Secession el 1902, i a partir d'ell va difondre la fotografia artstica als Estats Units, a travs de la revista Camera Work i la galeria 291. 

Si b Photo-Secession va comenar sent un grup de fotografia pictorialista, va evolucionar buscant major autonomia per a l'obra d'art fotogrfica i va asseure les bases dels moviments de fotografia pura que van sorgir en els anys 30: el Grup f/64 a Estats Units i la Nova objectivitat a Alemanya. Ambds moviments, oposats a la manipulaci pictorialista i a l'experimentaci avantguardista amb la fotografia, buscaven una bellesa especficament fotogrfica, registrant objectes simples i quotidians, posant l'accent en la composici i en el maneig de la tcnica fotogrfica "pura". 

Fotografia documental. 
La fotografia documental ha estat potser el gnere ms desenvolupat des dels inicis de la fotografia, per aquella associaci immediata que es fes de la tcnica fotogrfica a una major "objectivitat" en la captaci de la realitat que altres formes de representaci visual. En aquest sentit, recordem que l'invent de la fotografia es va presentar a l'Acadmia de Cincies de Pars, i el seu presentador va fer una forta mfasi en les possibilitats que brindava aquest nou invent per a l'arqueologia, la biologia, l'astronomia i per a la divulgaci d'aquestes cincies, en la mesura que permetia a moltes ms persones veure imatges de fenmens distants i inaccessibles. Les primeres aplicacions documentals van ser la fotografia de viatges i la fotografia de guerra. 

La fotografia de guerra del segle XIX apareix basada en una idea primitiva de reportatge fotogrfic, on van destacar Roger Fenton a la Guerra de Crimea (1855), amb la primera documentaci fotogrfica de guerra que es coneix, realitzada amb moltes limitacions tcniques (colodi humit) i ideolgiques, ja que la documentaci de Fenton va estar finanada pel govern perqu les seves fotos duguessin tranquillitat als familiars dels soldats. 

Poc desprs, Mathew B. Brady, documenta la Guerra de Secessi dels Estats Units (1865), com un projecte comercial independent: la realitzaci d'un lbum al finalitzar el conflicte. Tamb trobem altres iniciatives similars en la Guerra de la Triple Aliana (Argentina-Brasil-Uruguai contra Paraguai el 1865) per Esteban Garca, per encrrec de la casa Bats d'Uruguai, i en la Guerra del Pacfic (1879-1884) a crrec de la societat Daz i Spencer (del Xil Carlos Daz Escudero i el nord-americ Eduard Clifford Spencer). 

Aliens a aquests moviments, i centrats en treballs de documentaci fotogrfica de la realitat, desenvolupen els seus treballs fotgrafs com Arnold Genthe, Frances Benjamin Johnston, entre d'altres.

s important recordar que el fotoperiodisme encara no es desenvolupa degut al fet que la tcnica d'impressi de fotografies en els diaris i revistes (el sistema de mitjos tons o Impressi Offset) s'inventa el 1880. 

 Gneres fotogrfics del segle XX . 
 Fotografia en el segle XX fins a la Segona Guerra Mundial . 
 
L'aproximaci a aquest perode histric de la fotografia ens duu ineludiblement a l'anlisi del periodisme fotogrfic, la relaci de les avantguardes histriques i la fotografia i a una exposici dels diferents realismes fotogrfics que es desenvolupen en aquests anys. 

El periodisme fotogrfic s el que ens dna a conixer per mitj d'una foto tot el que passa en un lloc, aquestes visualitzacions ens conten molt i per aix ja tenim idea visual del que passa en un lloc. La possibilitat d'imprimir fotografies al costat del text en diaris i revistes va ser investigada durant el segle XIX mitjanant diferents possibilitats, com la litografia.

El 1880 es va inventar la tcnica d'impressi en mitjos tons, que s l'antecessora de l'actual procediment d'offset i fotocromia. No obstant aix, el fotoperiodisme tamb s'enfrontava a problemes tcnics en la presa fotogrfica, ja que les emulsions encara tenien sensibilitats molt baixes, pel que prendre fotos en interiors o de nit es limitava a l's irreemplazable del flaix (de magnesi, per aquell temps). Sumat a aquesta dificultat, les cmeres de gran format i la freqent necessitat d'usar trpode feien que els fotoperiodistes estiguessin molt limitats en les seves possibilitats de treballar el "discurs fotogrfic documental". 

El fotgraf que va assolir superar aquestes limitacions va ser Erich Salomon a Alemanya, a partir de 1925. Salomon va crear un estil fotogrfic documental conegut com foto live o fotografia cndida. Les seves fotos es caracteritzen per mostrar als subjectes espontniament, sense posi ni arranjament, moltes vegades sorpresos pel fotgraf.

 La Fotografia a partir de 1945 .

Tots els gneres fotogrfics sorgits en moments histrics anteriors tenen la seva continuaci desprs de la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial. Especial rellevncia presenta l'evoluci en aquests anys del fotoperiodisme, en l'mbit de la fotografia documental i els nous dilegs que s'estableixen entre la fotografia i les arts plstiques, que comencen a fondre's en la denominaci genrica d'arts visuals. 

Assistim, igualment a l'aparici d'altres usos de la fotografia en aquest perode, aix com al desenvolupament de noves visions de la Fotografia de paisatge i de l'ocupaci massiva de la fotografia en color, grcies a l'obra de William Eggleston. 

En aquests anys mereixen especial esment les obres de Robert Doisneau i Robert Frank. 

Cronologia. 
1947 Es funda l'Agncia Magnum: una cooperativa de fotgrafs preocupats per la manipulaci de la informaci fotogrfica en els mitjans de premsa. ;
1950, nous procediments industrials permeten incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en blanc i negre. La velocitat d'aquestes ltimes es va elevar des d'un mxim de 100 ISO fins a altre teric de 5.000 ISO, mentre que en les de color es va multiplicar per deu. ;
1960, que els primers VTR (Video Tape Recorder que el 1951,ja eren capaos de capturar imatges de televisi, convertir-les en un senyal elctric i guardar-les en suports magntics) sn utilitzats per la NASA, per a captar les primeres fotografies electrniques de Mart. ;
1969, s considerat l'inici de la carrera digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bsica del primer CCD (acrnim de Charge Couple Device o Dispositiu de Crrega Acoblada) Aquest dispoditiu CCD plantejat com un sistema per a l'emmagatzematge d'informaci s utilitzat un any ms tard, pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo.
1981 Surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una ressoluci de 100 x 100 pxels;
1990 Apareix la primera versi d'Adobe Photoshop, un programa informtic de retoc de fotografies;
1997 Es crea la tecnologia CMOS, que revolucionaria la creaci digital d'imatges;

 El segle XXI per a la Fotografia . 
Nous reptes es plantegen per a la fotografia en el segle XXI amb la irrupci de la holografia i la fotografia digital. Aquesta ltima ha vingut a solucionar un dels veritables problemes dels fotgrafs situats en llocs remots, com els corresponsals, que no tenien accs a mitjans de processat de fotografies. La recerca de nous mitjans per a poder servir imatges tan aviat com fora possible, es troba en la base de l'aparici el 1990 de la primera cmera digital. 

Encara que al principi el seu preu les feia inaccessibles per al gran pblic, avui dia les cmeres digitals estan a l'abast de la majoria, disminuint els costos dels materials i en paulat augment de la seva qualitat tcnica. En el camp de la producci existeixen unes ltimes tendncies fotogrfiques que ens permeten endevinar com ser el cam a recrrer en aquest inici de segle.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212619" title="Torrelodones" nonfiltered="2143" processed="2140" dbindex="87197">


Torrelodones s un municipi de la Comunitat de Madrid.

Est situat al nord-oest de la regi, a uns trenta quilmetres de Madrid. Pel seu enclavament a cavall entre la serra i l'rea d'influncia de la capital, se'l vincula tant amb la comarca de la Serra del Guadarrama com amb la corona metropolitana de Madrid.

El nucli urb es troba a una altitud de 844 m sobre el nivell del mar. Limita amb els municipis de Galapagar (a l'oest), Hoyo de Manzanares (al nord), Las Rozas de Madrid (al sud) i Madrid (a l'est), a travs de la foresta d'El Pardo. El poble, que possex un interessant patrimoni artstic i natural, forma part de dues rutes turstiques de la Comunitat de Madrid. Per la seva vinculaci amb el cam reial cap al Monestir de l'Escorial, s un dels punts de destinaci de la Ruta Imperial.

Pel que fa als seus valors mediambientals, s, juntament amb Galapagar, l'nic municipi de la Comunitat de Madrid integrat dins de dos parcs regionals: el Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares i el Parc regional del curs mig del riu Guadarrama i el seu entorn. 

Enllaos externs.
Ajuntament de Torrelodones ;
Asociacin de Vecinos de Torrelodones por la Naturaleza y el Desarrollo Sostenible ;
Club de bsquet de Torrelodones ;
Escola nutica de Torrelodones ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212633" title="Graziella Pareto" nonfiltered="2144" processed="2141" dbindex="87198">
Engrcia Pareto i Homs coneguda amb el nom artstic de Graziella Pareto va nixer a Barcelona l'any 1889 i mor a Roma el 1 de setembre de l'any 1973. Va ser una de les tres grans sopranos coloratura barceloneses de la seva poca, junt amb Maria Barrientos i Mercedes Capsir, de les que es diferenciava per la morbidesa de la seva veu. Estudi a Barcelona, on va debutar l'any 1906 en el paper de Micaela de Carmen de Bizet. Si b el seu debut oficial fou al Teatro Real de Madrid (1908) amb La sonnambula, considerada una de les millors sopranos cromtiques del mn, actu a Parma, Roma, la Scala de Mil, el Covent Garden, a la Fenice, entre altres teatres. Enregistr molts de discos. El seu repertori de lric-lleugera incloa Il barbiere di Siviglia, Rigoletto, La sonnambula, Lucia di Lammermoor, Don Pasquale i el Hamlet d'Ambroise Thomas, de la que feia el paper dOflia. Es va casar amb el compositor itali Gabriele Sibella del que va gravar la can Bimba bimbetta en un disc molt divulgat. Quan es cas per segona vegada, va abandonar la seva carrera i es va installar definitivament a Itlia. Desprs de la seva mort, a Roma, com ja s'ha esmentat fou enterrada a Npols.

Bibliografia.


Enllaos externs.
Plana sobre Graziella Pareto;
El nomenclator de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212638" title="Autoescola" nonfiltered="2145" processed="2142" dbindex="87199">
Una autoescola s un centre formatiu on es fa simultniament l'ensenyament teric i el prctic per poder obtenir el perms de conducci o llicncies vries. s un centre reglat amb professorat titulat que acostumen a oferir un horari de classes adaptat a cada alumne.

A les autoescoles, a part de poder obtenir el carnet de cotxe B1, que s el ms sollicitat, tamb hi poden obtenir altres permisos de conducci com poden ser els de motocicleta, cami,...i llicncies com les de ciclomotor o de transport de mercaderies perilloses. Per a totes l'alumnat ha de passar una srie de proves terico-prctiques que s'hauran estudiat i practicat a les classes de l'autoescola.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212640" title="Leotquides" nonfiltered="2146" processed="2143" dbindex="87200">


Onomstica:

Leotquides (rei) rei espart del 491 aC al 469 aC. ;
Leotquides (prncep), net del rei Arquidam II d'Esparta i fill del rei Agis II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212641" title="Leotquides (rei)" nonfiltered="2147" processed="2144" dbindex="87201">
Leotquides (Leotychides, ) (545 aC - 469 aC) fou un rei espart de la casa dels euripntides. Que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament

Va pujar al tron al ser deposat Demarat, amb el suport de Clemenes I i de l'oracle de Delfos. Va acompanyar a Clemenes a Egina i el va ajudar a agafar els hostatges que abans, per la intervenci de Demarat no havia pogut agafar. 

Poc desprs (vers 490 aC) va morir Clemenes i llavors els eginetes es van queixar a Esparta de l'entrega dels hostatges a Atenes i el govern espart va decidir enviar a Leotquides per a proposta de Tesides es va decidir que prviament a anar a Egina, Leotquides passaria per Atenes per recollir els hostatges. Els atenencs es van negar a entregar els hostatges allegant que se'ls havien entregat dos reis i que ara noms hi havia un d'ells per recollir-los. Leotquides va retornar a Esparta sense complir l'encrrec.

El 479 aC, desprs de la lluita amb Xerxes I de Prsia, Leotquides va agafar el comandament de la flota grega a Egina (cosa no habitual en un rei espart)  i va avanar cap a Delos i desprs de rebre missatgers de Quios i Samos, es va dirigir a aquesta illa per ajudar als jnics en la seva planejada revolta contra els perses. Quan va arribar, l'exrcit persa va fugir cap a Micale, i es va estacionar all amb els vaixells a la costa. Els grecs tamb van anar a la zona i van desembarcar i va seguir la batalla de Micale en la que els perses foren derrotats.

Desprs d'aix fou enviat amb un exrcit a Tesslia per castigar a les ciutats que havien ajudat als perses i va derrotar els aliats perses sometent tota Tesslia, per no es va poder resistir als suborns dels aleuades, i per aix fou portat a judici al seu retorn, i  fou deposat i enviat a l'exili a Tegea (469 aC) on va morir. 

La seva casa a Esparta fou arrasada fins els fonaments. Com que el seu fill Zuxidam havia mort abans de la seva deposici, el va succeir el seu net Arquidam II. Amb una segona esposa havia tingut una filla de nom Lampito, que es va casar amb Arquidam.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212642" title="Leotquides (prncep)" nonfiltered="2148" processed="2145" dbindex="87202">
Leotquides  (Leotychides, ) fou net del rei Arquidam II d'Esparta i fill del rei Agis II. 

Es va sospitar que fou el producte de la relaci adultera de la reina Timea (esposa d'Agis II) amb Alcibades, sospita incrementada per algunes expressions del mateix Agis i Timaea. No obstant Agis es va penedir abans de morir de tot el que havia dit, i pblicament va reconixer a Leotquides com el seu fill. Tot i aix, a la mort del pare (vers el 400 aC) fou excls de la successi allegant la esmentada circumstancia, principalment per influencia de Lisandre, i el seu oncle Agesilau II el va substituir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212643" title="Emlia Lpida" nonfiltered="2149" processed="2146" dbindex="87203">


Onomstica:
Emlia Lpida (filla de Paulle Emili Lpid) ;
Emlia Lpida (germana de Marc Emili Lpid);
Emlia Lpida (rebesnta d'August);
Emlia Lpida (filla de Marc Emili Lpid);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212644" title="Emlia Lpida (filla de Paulle Emili Lpid)" nonfiltered="2150" processed="2147" dbindex="87204">
Emlia Lpida (Emilia Lepida) fou filla de Paulle Emili Lpid, cnsol el 34 aC, i de Cornlia. Va nixer el 22 aC quan el seu pare era censor.

Es desconeix la data de la seva  mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212645" title="Emlia Lpida (germana de Marc Emili Lpid)" nonfiltered="2151" processed="2148" dbindex="87205">
Emlia Lpida (Emilia Lepida) fou germana de Marc Emili Lpid, cnsol l'any 11.

Descendia de Sulla i Pompeu i fou promesa a Luci Csar el net d'August, per finalment es va casar a Publi Quir, que se'n va divorciar, i al cap de 20 anys (vers l'any 20) la va acusar d'haver prets que havia tingut un fill amb ell quan no era cert i la va acusar d'adulteri, enverinament i d'haver consultat als caldeus (mags) contra la famlia imperial; aquesta acusaci va despertar molta compassi entre el poble, per Tiberi donava suport a la persecuci i fou condemnada pel senat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212646" title="Emlia Lpida (rebesnta d'August)" nonfiltered="2152" processed="2149" dbindex="87206">
Emlia Lpida (Emilia Lepida) fou rebesnta d'August, fill de Luci Emili Paulle, consol l'any 1, i de Jlia, la neta d'August. 

Fou casada amb Claudi, abans de ser emperador, per o es va morir o Claudi se'n va divorciar ja que no torna a aparixer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212648" title="Emlia Lpida (filla de Marc Emili Lpid)" nonfiltered="2153" processed="2150" dbindex="87207">
Emlia Lpida (Emilia Lepida) fou filla de Marc Emili Lpid, cnsol l'any 6, que es va casar amb Drus Csar, fill de Germnic Csar i d'Agripina Major. Va denunciar alguna vegada al seu marit amb el propsit de complaure a Tiberi, que la tenia en gran estima. 

Mort Tiberi l'any 33, al 36 fou acusada de relaci adultera amb un esclau, i com que no va poder negar l'acusaci, es va sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212649" title="Panteres Negres" nonfiltered="2154" processed="2151" dbindex="87208">

El Partit Pantera Negra (en angls Black Panther Party originalment anomenat Partit Pantera Negra d'Autodefensa,  popularment conegut com les Panteres Negres) es una organitzaci poltica afroamericana dels Estats Units, fundada a Oakland, Califrnia a l'octubre de 1966 per Huey P. Newton, Bobby Seale i David Hilliard. 

Newton i Seale, influenciats pels pensaments de Malcolm X, fundaren a l'Universitat de Merrit, Oakland, al Concili Assessor de l'nima dels Estudiants. A l'any segent de l'assassinat de Malcolm, durant els actes de conmemoraci de l'aniversari, proposaren endur-se al campus un esquadr de joves armats, proposta que fou rebujada. Desprs d'eixe accident, deixaren el Concili i decidiren formar el Partit Pantera Negra. 

L'ideologia inicial del grup s'articulava en respecte a l'anomenat "Programa dels Deu Punts":

1-Volem la llibertat, volem el poder de determinar el dest de la nostra comunitat negra; ;
2-Volem complet treball per a la nostra gent; ;
3-Volem la fi del caos de la nostra comunitat negra per part de l'home blanc; ;
4-Volem vivendes decents, adaptades a l'sser hum; ;
5-Volem per la nostra gent una educaci que mostre la veritable natura d'esta societat americana decadent. ;
6-Volem una educaci que ensenye la nostra veritable histria i el nostre paper a la societat actual; ;
7-Volem que tots els homes negres siguem exemps del servici militar; ;
8-Volem la fi immediata de la BRUTALITAT POLICIAL i DE l'ASSASSINAT de la gent negra; ;
9-Volem la llibertat per a tots els homes negres detinguts en les presons federals, estatals, de comptat i municipals; ;
10-Volem que tota la gent negra enviada a judici siga juzgada en tribunals paritaris o de gent de la comunitat negra, com est previst a la constituci dels Estats Units; ;
Volem terra, aliments, vivenda, educaci, vestit, justcia i pau.

A partir d'agost de 1967, l' FBI va comenzar a actuar contra els grups reivindicatius afroamericans, i des de 1969 els Panteres Negres constituiran el principal objectiu en aquesta rea.

El 17 de gener de 1969, Bunchy Carter i John Huggins, responsables de l'organitzaci a Los Angeles sn assasinats per membres de United Slaves, un grup nacionalista afroameric rival creat en 1965. A la dcada de 1970 el partit caur en numeroses divisions i enfrontaments, quedant redut i inoperant.

A 1989, un grup originriament dividit del partit, forma el New Black Panther Party (NBPP, Nou Partit Pantera Negra) a Dallas, Texas, atacat pels restes del partit original; deu anys ms tard el NBPP s'integrar en l'organitzaci nordamericana panafricanista Nation of Islam (NOI).

El 31 de juliol de 2004 s va formar amb molts dels antics membres una nova "National Alliance of Black Panthers", amb l'intenci de revitalitzar l'antic moviment.

Membres famosos.
Mumia Abu-Jamal;
Ashanti Alston;
Richard Aoki;
Elaine Brown;
H. Rap Brown;
Stokely Carmichael;
Bunchy Carter;
Mark Clark;
Eldridge Cleaver;
Kathleen Neal Cleaver;
James Cromwell;
Angela Yvonne Davis;
Aaron Dixon;
Gregory Despres;
Mark Essex;
Lorenzo Komboa Ervin;
Danny Glover;
Steve Green;
Fred Hampton;
Tina Harris;
David Hilliard;
Bobby Hutton;
George Jackson;
Johnny Spain;
Huey P. Newton;
Pete O'Neal;
Geronimo Pratt;
Malik Rahim;
Nile Rodgers;
Bobby Seale;
Assata Shakur;
Afeni Shakur, la mare del raper Tupac Shakur;
Mutulu Shakur;
Karen Tustin;
Bobby Rush;
Jamal Joseph;
Toni Watkins;
Eric Gershman;
Dwight York;
Betty Van Patter;


Curiositats.
Sn mencionats a diverses pellcules com "Forrest Gump" i altres com el film "Panther" (1995) de Melvin Van Peebles  (art. en angls Melvin Van Peebles) es basen completament en l'organitzaci.

Van ser els primers grups socials i revolucionaris que van sofrir l'infiltraci i manipulaci policial, aconseguint l'FBI quasi aniquilar el moviment.

Enllaos externs.
Black Panthers;

Vegeu tamb.
Malcolm X;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212651" title="Lpid" nonfiltered="2155" processed="2152" dbindex="87209">


Lpid (Lepidus), famlia romana de la gens Emlia;

Marc Emili Lpid, cnsol el 285 aC;

Marc Emili Lpid, cnsol el 232 aC;

Marc Emili Lpid, pretor el 218 aC ;

Marc Emili Lpid, pretor el  213 aC;

Marc Emili Lpid , cnsol 187 aC ;

Marc Emili Lpid, cnsol el 158 aC ;

Marc Emili Lpid, trib dels soldats el 190 aC;

Marc Emili Lpid  Porcina, cnsol el 137 aC ;

Marc Emili Lpid, cnsol el 126 aC ;

Quint Emili Lpid, avi de Lpid el triumvir;

Marc Emili Lpid, pare de Lpid el triumvir, cnsol el 78 aC;

Mamerc Emili Lpid Livi, cnsol el 77 aC ;

Marc Emili Lpid, cnsol el 66 aC ;

Luci Emili Paulle, cnsol el 50 aC;

Marc Emili Lpid, conegut simplement com Lpid o Lpid el triumvir, cnsol i triumvir;

Emili Lpid Escipi, militar rom.

Paulle Emili Lpid, cnsol el 34 aC;

Marc Emili Lpid, conspirador contra August;

Quint Emili Lpid, cnsol el 21 aC;

Luci Emili Paulle, consol l'any 1;

Marc Emili Lpid, cnsol l'any 6;

Marc Emili Lpid, cnsol l'any 11;

Emili Lpid, marit de Drusilla, germana de Calgula;

Lpid, historiador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212652" title="Marc Emili Lpid (cnsol 285 aC)" nonfiltered="2156" processed="2153" dbindex="87210">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Lepidus) fou cnsol el 285 aC. El seu nom nicament s'esmenta als Fasti.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212653" title="Marc Emili Lpid (cnsol 232 aC)" nonfiltered="2157" processed="2154" dbindex="87211">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom.

Fou ugur i desprs cnsol el 232 aC, en el que es va aprovar la llei agrria de Gai Flamini, i suposadament fou cnsol una segona vegada, probablement nicament cnsol sufecte, el 220 aC.

Va morir el 216 aC i els seus fills van fer uns jocs funeraris en el seu honor que van durar tres dies i en els que van lluitar 22 parelles de gladiadors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212654" title="Marc Emili Lpid (pretor 218 aC)" nonfiltered="2158" processed="2155" dbindex="87212">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom, fill de Marcus Aemilius M. F. M. N.  Lepidus.

Fou pretor el 218 aC i va tenir com a provncia l'illa de Siclia; el 217 aC l'esmenta Tit Livi com a pretor a Roma, per probablement era noms propretor. El 216 aC fou candidat al consolat per no fou elegit. 

Tenia dos germans: Luci Emili Lpid i Quint Emili Lpid, que no van exercir cap crrec destacat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212656" title="Marc Emili Lpid (pretor 213 aC)" nonfiltered="2159" processed="2156" dbindex="87213">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Lepidus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 213 aC. Tit Livi l'esmenta com Marcus, per es possible que el seu nom correcte fos Manius (Mani) usat com a distinci d'altres parents amb el mateix nom; seria suposadament el pare del cnsol Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212657" title="Marc Emili Lpid (cnsol 187 aC i 175 aC)" nonfiltered="2160" processed="2157" dbindex="87214">

Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom, fill de Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus. 

Va servir de molt jove a l'exrcit i va matar a un enemic salvant la vida a un ciutad rom. Fou un dels ambaixadors enviats pels romans el 201 aC a la cort egpcia, que havia sollicitat l'enviament d'un dignatari per administrar el pas durant la minoria de Ptolemeu V Epfanes, i encara que era el ms jove dels tres enviats sembla que fou el que va exercir ms influncia i se'n parla com a tutor (com si fos nic) del rei; es possible que romangus a Egipte com a tutor mentre els seus collegues van tornar a Roma. Tamb fou enviat com ambaixador nic a Filip V de Macednia que per haver iniciat el setge d'Abydos s'enfrontava als romans. 

No se sap quan de temps va restar a Egipte, per el 199 aC fou elegit a Roma com un dels pontfex i es de suposar que per l'elecci va tornar a Roma, encara que potser desprs va retornar a Egipte. 

El 192 aC fou edil curul, el 191 aC pretor amb Siclia com a provncia, i el 187 aC cnsol (desprs d'haver perdut abans dos comicis) En el consolat va tenir per collega a Gai Flamini, i junts van derrotar els lgurs. El 180 aC fou nomenat Pontfex Mxim i el 179 aC censor junt amb Marc Fulvi Nobilior I. El 175 aC fou cnsol per segona vegada. Per sis vegades els censors el van nomenar princeps senatus. Va morir el 152 aC.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212664" title="Vicente Trueba Prez" nonfiltered="2161" processed="2158" dbindex="87215">

Vicente Trueba Prez (Sierrapando de Torrelavega, 16 d'octubre de 1905 - 10 de novembre de 1986) va ser un ciclista espanyol, professional durant els anys 1930. Rebia el renom de La Pulga de Torrelavega, sobrenom atorgat per Henri Desgrange, director del diari L ' Auto i organitzador del Tour de Frana.

La seva especialitat eren les etapes de muntanya. Va ser el primer Rei de la Muntanya del Tour, el 1933, en qu va participar-hi a ttol individual, sense equip i sense cap tipus de suport econmic. Aquell any Trueba va ser un dels quatre nics corredors que van aconseguir finalitzar totes les etapes amb el control de temps obert . Aquell any, l'organitzaci va decidir relaxar la normativa i permetre aix que un major nombre de ciclistes acabessin la prova. En cas de no haver estat aix, Trueba hauria estat el vencedor del Tour.

Va participar cinc vegades ms al Tour de Frana, sent la seva millor participaci la de 1933, en la que acab 6. 

Va participar junt als seus germans Fermn i Manuel en la primera edici de la Volta a Espanya.

El 2005, en motiu del seu centenari, va rebre la medalla del Tour a ttol pstum .

Palmars.
1930;
 1r al Gran Premi Pascuas;
1933;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana;
1935;
 1r a la Pujada a Arantzazu;

Resultats al Tour de Frana.
1930. 24 de la classificaci general;
1932. 27 de la classificaci general;
1933. 6 de la classificaci general i vencedor del Gran Premi de la Muntanya;
1934. 10 de la classificaci general;
1935. Abandona;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. 43 de la classificaci general;
1934. 37 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. Abandona;
1936. Abandona;

Enllaos externs.
Biografia de Vicente Trueba ;

Notes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212667" title="Michael Young" nonfiltered="2162" processed="2159" dbindex="87216">
Michael Young, Bar Young de Dartington (Manchester, 9 d'agost de 1915 - 14 de gener de 2002) fou un socileg, activista social i poltic del Regne Unit. 

Durant la seva vida va fundar o va ajudar a fundar un nombre important d'organitzacions socials. Aquestes inclouen la "Consumers' Association", El Consell nacional del Consumidor, la Open University i la companyia telefnica Language Line. 

Al llarg de la seva vida i particularment en els seus ltims anys, Young estava preocupat pels adults majors i va dedicar esforos a que la societat prengus conscincia d'ells. Va ajudar a fundar la Universitat de la Tercera Edat i Linkage, reunint adults majors sense nts amb gent jove sense avis. Pel seu treball, va rebre el grau de Bar Young de Dartington, en el comtat de Devon en 1978. 

Enllaos externs.
 Fundaci Young ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212669" title="Margaret Archer" nonfiltered="2163" processed="2160" dbindex="87217">
Margaret Archer s una sociloga britnica, una de les ms influents teriques a la tradici del realisme crtic.  

Professora de la University of Warwick des de 1973, fou la primera dona escollida presidenta de l'Associaci Internacional de Sociologia, al 12 Congrs de Sociologia (1990). 

 Bibliografia .
M. Archer (1988) Culture and Agency: The Place of Culture in Social Theory, Cambridge University Press, Cambridge.

M. Archer (1995) Realist Social Theory: The Morphogenetic Approach, Cambridge University Press, Cambridge.

M. Archer, R. Bhaskar, A. Collier, T. Lawson and A. Norrie (eds) (1998) Critical Realism: Essential Readings, Routledge, London.

M. Archer (2000) Being Human: The Problem of Agency, Cambridge University Press, Cambridge.

M. Archer and J. Tritter (eds) (2000) Rational Choice Theory: Resisting Colonisation, Routledge, London.

M. Archer (2003) Structure, Agency and the Internal Conversation, Cambridge University Press, Cambridge.

M. Archer, A. Collier and D. Porpora (eds) (2004) Transcendence: Critical Realism and God, Routledge, London.

M. Archer (2007) Making our Way Through the World, Cambridge University Press, Cambridge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212670" title="Esteban Salazar Chapela" nonfiltered="2164" processed="2161" dbindex="87218">
Esteban Salazar Chapela (Mlaga, 1900 - Londres, 1965) fou un escriptor espanyol. Per les seues idees poltiques, es va comprometre amb la defensa de la Segona Repblica durant la Guerra Civil Espanyola, ra per la qual hagu d'exiliar-se al Regne Unit en acabar el conflicte.

 Biografia .

Nascut a Mlaga, al si d'una famlia de la petita burgesia, realitz estudis de Magisteri a l'Escola Normal de Mestres de la seua ciutat natal. Publica els seus primers textos a la revista malaguenya Ambos que havien fundat els seus amics Jos Mara Souviron, Jos Mara Hinojosa i Manuel Altolaguirre. Desprs es trasllada a Madrid, on collaborar en diverses publicacions: El Estudiante, Revista de Occidente, Gaceta Literaria, el diari El Sol, entre d'altres.

Amb l'arribada de la Segona Repblica, Salazar forma part del grup d'intellectuals partidaris de la nova situaci i s'afilia a Izquierda Republicana. El 1933 es casa amb l'anglesa Elizabeth Rainnie Middlenton. Desprs del colp militar de juliol de 1936 que provoc la guerra civil, Salazar es mant comproms amb la causa de la Repblica. Primer roman a Madrid i ms tard es trasllada a Valncia, el 9 de gener de 1937, on treballar al Servei Espanyol d'Informaci, juntament amb un altre escriptor, Arturo Soria. Certes desavinences poltiques amb el comunistes feren que aviat intentara trobar un altre crrec. El seu amic Julio lvarez de Vayo, ministre d'Estat, el nomen secretari del consolat espanyol a Glasgow. Des d'aquesta posici treball en la recaptaci d'ajuda internacional per a l'Espanya fidel al govern, en collaboraci amb lSpain Aid Movement. Pel febrer de 1939, quan ja semblava evident que el govern britnic reconeixeria el govern de Franco, Salazar deixa el seu crrec i es trasllada a Londres, ciutat en la que residiria la resta de la seua vida, davant la impossibilitat de tornar a Espanya atesa la seua condici de republic notori.

All va treballar a la BBC i tamb com a professor a la Universitat de Cambridge. El 1944 particip en la fundaci de lInstituto Espaol de Londres, un projecte del govern republic espanyol en l'exili amb el que es pretenia contribuir a la caiguda del rgim feixista. En aquells anys de la Segona Guerra Mundial els republicans espanyols tenien encara l'esperana que les potncies aliades entrarien a Espanya per fer caure el govern feixista desprs de vncer Alemanya i Itlia.

Durant els anys de l'exili va anar escrivint les seues Cartas de Londres, nom que fa referncia a les Cartas de Espaa de l'escriptor del segle XIX Jos Mara Blanco White, tamb andals, que tamb an a viure a Anglaterra fugint de la situaci poltica espanyola. Aquests articles es publicaven a diferents peridics hispanoamericans. Va publicar alguns textos a Espanya, a la revista nsula, amb el pseudnim Antonio Meja.

L'estiu de 1961 va visitar per primera i ltima vegada l'Espanya de la dictadura. El 1965 va morir a Londres.

 Obra .

 1931 Pero sin hijos;
 1947 Perico en Londres;
 1959 Desnudo en Picadilly;
 1966 Despus de la bomba;
 1995 En aquella Valencia (pstuma);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212672" title="Batalla de Barcelona" nonfiltered="2165" processed="2162" dbindex="87219">



Guerra dels Dos Peres
 9 a l'11 de juny de 1359: Batalla naval de Barcelona (1359);

Guerra Civil Catalana:
 Setge de Barcelona (1462);
 Setge de Barcelona (1465);
 Setge de Barcelona (1472);

Guerra dels Segadors
 26 de gener de 1641: Batalla de Montjuc (1641);
 1 al 3 de juliol de 1642: Batalla naval de Barcelona (1642);
 octubre de 1651 al 13 d'octubre de 1652: Setge de Barcelona (1652);

Guerra dels Nou Anys
 10 i 11 de juliol de 1691: Bombardeig de Barcelona (1691);

Guerra de Successi Espanyola
 27 al 31 de maig del 1704: Desembarcament de Barcelona;
 13 al 17 de setembre del 1705: Batalla de Montjuc (1705);
 14 de setembre al 9 d'octubre del 1705: Setge de Barcelona (1705);
 10 de setembre de 1713: Combat del Convent de Santa Madrona;
 19 d'octubre de 1713: Atac a Can Navarro;
 24 de febrer de 1714: Batalla naval de Barcelona (1714);
 17 de maig de 1714: Batalla del Convent dels Caputxins;
 13 de juliol de 1714: Atac a la primera parallela;
 13 i 14 d'agost de 1714: Batalla del Baluard de Santa Clara;

Guerra del Francs
 2 de setembre al 17 de desembre de 1808: Bloqueig de Barcelona;

Guerra Civil Espanyola
 23 de desembre de 1938 al 26 de gener de 1939: Batalla per Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212674" title="Ruleta" nonfiltered="2166" processed="2163" dbindex="87220">

La ruleta s un joc d'atzar pur i de contrapartida. Es tracta d'una roda que gira sobre el seu eix horitzontalment. El permetre d'aquest plat est dividit en 37 compartiments numerats sense cap ordre (del 0 al 36) i pintats de colors vermell i negre. El crupier tira una petita bola de marfil (modernament de tefl) en direcci contrria al sentit del plat i dna diverses voltes a l'interior d'un tambor esttic que envolta la roda. Finalment la bola cau en un dels nmeros que resultar el guanyador. La taula de ruleta est coberta per un tapet que t dibuixats els nmeros sobre els quals els jugadors emplacen les seves fitxes. Aquest joc permet mltiples tipus d'apostes i combinacions.

Histria.
Els antecedents d'aquest joc es remonten a les rodes de la fortuna romanes o al joc de la baboia. La ruleta moderna fou inventada a Frana a finals del segle XVIII. Sorgeix com una evoluci del joc d auca i del biribs als que se ls incorpora una ruleta similar a la que s utilitzava per jugar a  even and odd . Les primeres noticies sobre a quest joc a Catalunya sn de 1881. El 1908 va ser incls dins la llista dels jocs illcits.

Regles de joc.

Els jugadors fan les seves apostes sobre les caselles que hi ha en el tapet. En el joc de ruleta hi ha dos tipus d apostes: les sorts senzilles i les sorts mltiples.
Les sorts senzilles sn vermell o negre, parell o senar, manca o passa. Juguen 18 nmeros. Aquesta aposta t gaireb la meitat de les probabilitats de sortir guanyadora. Les postes guanyadores es paguen 1 vegada. Quan surt el cero, totes les sorts senzilles perden virtualment la meitat del seu valor.

Les sorts mltiples sn: muchos;
Ple. Juga 1 nmero. Es guanya 35 vegades l aposta;
Cavall. Juga 2 nmeros. Es guanya 17 vegades l aposta.
Transversal. Juga 3 nmeros. Es guanya 11 vegades l aposta.
Quadre. Juga 4 nmeros. Es guanya 8 vegades l aposta.
Sisena. Juga 6 nmeros. Es guanya 5 vegades l aposta.
Columna i dotzena. Juguen 12 nmeros. Es guanya 2 vegades l aposta.
Doble columna/dotzena. Juguen 24 nmeros. Es guanya   vegada l aposta.

Porta.
La porta, o esperana matemtica, s la quantitat de diners que el casino guanya, de mitjana, en cada aposta. En la ruleta un nmero guanya 1/37 i perd 36/37:
 1*36/37 + 35*1/37 =  0,0270 (2,70% porta);

La ruleta americana es diferencia de la francesa perqu t un '0' ms. Les probabilitats canvien i fa el joc encara ms avantatjs pel casino.
 1*37/38 + 35*1/38 =  0,0526 (5,26% porta);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212677" title="Vilaniu" nonfiltered="2167" processed="2164" dbindex="87221">
Vilaniu s l'elaboraci literria que Narcs Oller fa de Valls, la ciutat on va nixer. All  hi transcorren, del tot o en part, tres de les seves novelles ms conegudes: Vilaniu, La bogeria i La febre d'or. L'autor evoca, seguint els cnons romntics, els personatges, els llocs i els costums de la vila, per alhora fa un retrat fora crtic del seu ambient tancat,  ensopit i estret de mires.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212684" title="Premi Crtica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil" nonfiltered="2168" processed="2165" dbindex="87222">
El Premi Crtica Serra d'Or, en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil s un guard atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.

Es tracta d'una distinci sense dotaci econmica, per que ha assolit un gran prestigi i renom en l'mbit cultural catal, i que premia obres de literatura infantil i juvenil publicades l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin que el jurat distingeix les obres que, dins l'mbit cultural catal, considera que en sn mereixedores.

Obres guardonades.

2008 Dos fils, text de Pep Molist i illustraci d'Emilio Urberuaga.
El testament de John Silver, de Josep Vallverd.
La meva primera histria de Catalunya, de Marta Luna.
2007 El nen gris, text de Llus Farr i illustraci de Gusti (categoria Infantil).
M, de Lolita Bosch, categoria Juvenil (Creaci).
Cuinem junts, d Eullia Fargas, categoria Juvenil (Coneixements).
2006 Vull una corona!. Text de Ramon Portell i illustraci d'Ignasi Blanch, categoria Infantil.
Edici juvenil de Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, categoria Juvenil, (Creaci).
Qu li passa a aquest nen?. ngels Ponce. Illustraci: Miquel Gallardo, categoria Juvenil (Coneixements).
2005 Contes terrorfics de fantasmes. Joan de Du Prats.
Les veus protectores. Maria ngels Boguny.
Collecci  Em dic... . Parramn Ediciones ;
2004 Banyeta. Teresa Duran i Neus Bruguera
La mala bstia. Antoni Garcia Llorca;
Rocaguinarda. Oriol Garcia i Quera. ;
2003  La nit de Sant Joan. Text: Xavier Carrasco i illustracions: Sebasti Serra.
Disfresses. Josep M. Sala-Valldaura.
Internens. Les eines per a un s enriquidor i responsable d'internet, text: Marta Luna i Toni Matas. Illustracions: Picanyol.
2002  Endrapallibres. Text i illustraci de Llus Farr.
L'Ovella negra'. Pasqual Alapont.
Abecedari Pictric de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb pintures del Museu de Montserrat. ;
2001 Adormits. Text de Llus Rius. Illustracions de Montse Ginesta.
El cam del far. Miquel Ray.
Intermn.  Per la collaboraci en "Alfabet Solidari".    ;
2000 En Cosme i els monstre menjamots. Nria Carol i Isidro Ferrer.
Tots els ports es diuen Helena. Joan Barril.
Collecci Descobrim. La Galera. ;
1999 Ni or, ni encens, ni mirra. Ton Lleonart i Daniel Jimnez.
L ombra del Stuka. Pau-Joan Hernndez. ;
Barcelona Multimedia. Per la guia multimdia Guia per a  conixer els arbres de F. Masclans, ed. actualitzada pel Dr. Oriol de Bols. ;
1998 Les endevinalles, de Lloren Lloren Gimnez, Montse Gisbert i Carmela Mayor.
Flanagan Blues Band. Andreu Martn i Jaume Ribera.
Collecci Jo sc de.... La Galera i Associaci de Mestres Rosa Sensat. ;
1997 4 primers volums de la col.lecci Popof i Kocatasca. Teresa Duran i Max.
Ulls d ocell. Antoni Garcia Llorca.
Terra de Gantes. (Histria dels aiguamolls de l Empord segons la cigonya Guita). Toni Llobet, Josep Espigul,  Rosa Llins, Deli Saavedra i  Jordi Sargatal.
1996 Mn de mumerons. Esther Prim i Marta Balaguer.
La fbrica de mentides. David Cirici.
Collecci Biblioteca de la classe Editorial Gra. ;
1995 El pitjor llop. Teresa Duran.
Cor de roure. Emili Teixidor.
Els artstics casos d en Fricand. Montse Ginesta i Arnal Ballester.
I van seguir un estel llumins.  (Esment especial). Joan Alavedra i Ulises Wensell. ;
1994 Un conte sense cap ni peus. Maria-ngels Oll i Imma Pla.
L exrcit dels innocents. Eusbia Ray.
Collecci El tinter dels clssics. Publicacions de l Abadia de Montserrat. ;
1993 Brrrrrgg!. Jaume Escala i Carme Sol.
Qu farem, qu direm? Pep Coll.
Petites histries. Pilarn Bays.
Bestiolari de la Clara. Miquel Desclot. ;
1992 La lluna i els miralls. Merc Escard i Gemma Sales.
Interfase amb mosca. Joaquim Carb.
Merc Rodoreda. Merc Ibarz. ;
1991 Marieta i el telfon. Fina Masgrau i Lourdes Bellver.
El bes de la nivaira. Joaquim Borrell.
Collecci Visions d histria de Catalunya. Sebasti Sorribas. ;
1990 Un bigoti i en Joan. Jordi Sarsanedas i Montserrat Ginesta.
L illa d Omar. Maria de la Pau Janer.
La Bblia. Josep M. Rovira i Belloso i Carme Sol Vendrell. ;
1989 Abecedari de diumenge. Empar de Lanuza i Carme Grau.
Qualsevol nit pot sortir el sol. Joaquim Mic.
Collecci Una vegada hi havia.... Glria i Oriol Vergs. ;
1988 Fira de tresors. Josep M. Rius (Joma).
El tigre de Mary Plexigls. Miquel Obiols.
Collecci El fanal de Proa. Edicions Proa de la Fundaci Enciclopdia Catalana.
Carme Suqu i d Espona. (Esment especial) En homenatge pstum. ;
1987 Marina. Olga Xirinacs.
Ostres tu, quin cacau. Maite Carranza.
Qomolangma. Antoni Ricart.
Collecci L esparver-Poesia. (Esment especial). Edicions de la Magrana. ;
1986 La nana Brunilda menja malsons. Merc Company.
El llapis fantstic. Joles Sennell.
Pels camins de la histria d Igualada. Antoni Dalmau.
Collecci L Arca, narracions de la Bblia. Editorial La Galera. ;
1985 Adu, bon viatge! Marta Balaguer.
El corsari de l illa dels conills. Gabriel Janer Manila.
Collecci Les arrels. Oriol Vergs.
Xesco Boix. Per la seva aportaci al mn infantil i juvenil. ;
1984 Marduix. Enric Larreula.
La cinquena grcia de Collpelat. Sebasti Sorribas.
Estimeu el vostre entorn. Sebasti Estrad.
Merc Llimona. Per la seva obra, tant de text com d illustraci. ;
1983 En Gil i el paraigua mgic. Merc Company.
El malefici de la reina d Hongria. Maria-Aurlia Capmany.
Viatge potic per Catalunya. Joaquim Molas. ;
1982 Raspall. Pere Calders.
Un armariet, un cofre i un diari. Maria-ngels Gardella.
Galing-Galong. Xesco Boix. ;
1981 El nvol de la son. Joles Sennell.
La histria que en Roc Pons no coneixia. Jaume Cabr.
La fantasia inacabable d Antoni Gaud. Merc Canela. ;
1980 L estel de colors. Joles Sennell.
Calidoscopi de l aigua i del sol. Joaquim Carb.
Histria de Lleida explicada als joves. Josep Vallverd. ;
1979 Guara. Versi d Anna Muri.
El superexecutiu. Oriol Vergs.
Festes tradicionals a Catalunya. Joan Soler i Amig. ;
1978 Rondineta i lleugera. Escola El Puig.
Ai Filomena, Filomena! i altres contes. Miquel Obiols.
Geografia de Catalunya. J.M. Panareda. ;
1977 Bombolleta vola. Montserrat Ginesta.
L Eduard el mariner i el pas de sota l aigua. Jordi Sarsanedas.
L abat Oliba. Oriol Vergs. ;


Jurats.

Composici del jurat en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil:

2008 Mnica Bar, Montse Ginesta, Teresa Ma, Joan Portell i Nria Ventura.
2007 Mnica Bar, Montse Ginesta, Teresa Ma, Joan Portell i Nria Ventura.
2006 Mnica Bar, Montse Ginesta, Teresa Ma, Joan Portell i Nria Ventura.


Vegeu tamb:.
Premi Crtica Serra d'Or de Literatura i Assaig;
Premi Crtica Serra d'Or de Recerca;
Premi Crtica Serra d'Or de Teatre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212689" title="Fritz Hellwig" nonfiltered="2169" processed="2166" dbindex="87223">

Fritz Hellwig ( Saarbruecken, Alemanya 1912 ) s un poltic alemany que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 3 d'agost de 1912 a la ciutat de Saarbruecken, poblaci situada avui en dia a l'estat alemany de Saarland per que en aquells moments formava part de la Provncia del Rin de Prssia. Desprs de finalitzar els estudis secundaris a la seva ciutat natal va desplaar-se fins les ciutats de Marburg, Viena i Berln per estudiar filosofia, economia i cincies poltiques, doctorant-se el 1933 a la Universitat Humboldt de Berln.

Treballador de la Cambra de Comer i Indstria de Saarbruecken entre 1933 i 1939 i desprs d'un breu pas com a professor a la Universitat de Saarbruecken, l'any 1939 va esdevenir director d'una empresa productora de ferro a Dsseldorf.

Activitat poltica.
Membre del Partit de Centre, l'any 1947 pass a militar a la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), immediatament es convert en membre del comit poltico-econmic per la Rennia. 

L'any 1953 fou escollit membre del Bundestag per la circumscripci de Colnia, crrec que va desenvolupar fins el novembre de 1959. Membre del Consell d'Europa entre 1953 i 1956, fou aix mateix membre del Parlament Europeu entre el febrer de 1959 i el setembre del mateix any. 

Membre de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), l'any 1967 quan aquesta es reconvert en la Comissi Europea fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Rey sent nomenat Vicepresident i Comissari Europeu de Recerca i Tecnologia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212690" title="FORTA" nonfiltered="2170" processed="2167" dbindex="87224">
La Federacin de Organismos o Entidades de Radio y Televisin Autonmicos (Federaci d'Organismes o Entitats de Rdio i Televisi Autonmics) (FORTA), neix el 1989, coincidint amb l'aparici dels primers Ens Pblics de Rdio i Televisi Autonmics amb la finalitat de cooperar i ajudar a les seves entitats associades al compliment i desenvolupament de les seves atribucions. Per aix, procura conjuminar esforos i fomentar la cooperaci i la solidaritat entre els diferents membres de la Federaci a les mltiples activitats que desenvolupa, amb el ple respecte a la independncia de les seves entitats associades.

A l'actualitat, desprs d'un important procs de consolidaci i creixement, la FORTA est integrada per dotze ens de rdio i televisi autonmics:

Est conformada per:
 1982;
 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA);
 Euskal Irrati Telebista (EiTB);
 1984;
 Compaa de Radio-Televisin de Galicia (CRTVG);
 1988;
 Radio Televisin de Andaluca (RTVA);
 Radiotelevisi Valenciana (RTVV);
 1989;
 Ente Pblico Radio Televisin Madrid  (EPRTVM);
 1999;
 Radio Televisin Canaria (RTVC);
 2000;
 Ente Pblico de la Radio-Televisin de Castilla   La Mancha (RTVCM);
 2005;
 Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears (EPRTVIB);
 Corporacin Aragonesa de Radio y Televisin (CARTV);
 Radiotelevisin del Principado de Asturias  (RTPA);
 Radiotelevisin de la Regin de Murcia (RTRM);


Per la seva organitzaci i funcionament, la FORTA es constitueix, conformement a la Llei d'Associacions, com a una associaci sense nim de lucre, i queda aix inscrita al Registre d'Associacions del Ministeri de l'Interior.

Els objectius de la Federaci es recullen als seus Estatuts, i se sintetitzen al ja mencionat esperit de cooperaci entre els seus membres, afavorit per la comunicaci i dileg entre els socis, de forma que la presa de decisions es du a terme de manera participativa.

Per la consecuci d'aquests objectius, la FORTA s'estructura mitjanant els n representatiu de la Federaci. s rotatria, cada 6 mesos, entre els Directors Generals dels Ens Pblics associats.
 Presidncia: Mxim rgan representatiu de la Federaci. s rotatria, cada 6 mesos, entre els Directors Generals dels Ens Pblics associats.
 Junta General: Mxim rgan directiu de la Federaci, est format pels Directors Generals dels Ens Pblics associats.
 Secretaria General: rgan executiu de la Federaci. Entre les seves funcions fonamentals estan:
 La Coordinaci i canalitzaci de tota la informaci entre les Comissions de Treball i els rgans directius de la Federaci. ;
 Execuci dels plans disenyats per la Junta General.
 Comissions Consultives i de Treball, que tenen carcter temtic i estan compostes per representants de cadascun dels socis:
 Comissi Jurdica;
 Comissi Econmico-Financera;
 Comissi Comercial;
 Comissi d'Audincies;
 Comissi de Compra de Drets de Producci Aliena;
 Comissi d'Informatius;
 Comissi d'Esports;
 Comissi Tcnica;
 Comissi de Compra de Drets Antena i Producci de TV Movies;
 Comissi de Programes;
 Comissi de Seguiment de la Televisi Digital Terrestre;

Aquesta estructura permet que la FORTA estigui present en totes les activitats dels seus socis, aporti facilitat a la comunicaci entre elles, rapidesa en l'execuci de les decisions una vegada adoptades, l'optimitzaci dels recursos i la reducci de costos. 

El fruit del treball conjunt permet la participaci de les televisions associades en importants contractes d'adquisici de drets d'emissi, aix com l'intercanvi permanent de continguts informatius, la producci conjunta, o la comercialitzaci d'espais publicitaris, entre altres moltes activitats. 

A ms, la FORTA recull les delegacions de les Televisions Autonmiques a Madrid, i les dota d'un espai fsic i d'una potent infraestructura tcnica pel desenvolupament de la seva activitat informativa.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la FORTA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212692" title="Marc Emili Lpid (cnsol 158 aC)" nonfiltered="2171" processed="2168" dbindex="87225">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom, possiblement fill de Marcus Aemilius Lepidus.

Fou cnsol el 158 aC juntament amb Gai Popilli Laenes sent esmentat nicament per Plini i els Fasti.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212693" title="Marc Emili Lpid (trib militar)" nonfiltered="2172" processed="2169" dbindex="87226">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Lepidus) fou un militar rom, fill de Marc Emili Lpid  (Marcus Aemilius M. F. M. N.  Lepidus).

Fou trib dels soldats durant la guerra contra el rei selucida Antoc III el Gran el 190 aC. No consta que exercs cap magistratura civil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212694" title="Marc Emili Lpid Porcina" nonfiltered="2173" processed="2170" dbindex="87227">
Marc Emili Lpid  Porcina  (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina) fou un magistrat rom fill de Marcus Aemilius Lepidus.

Fou cnsol el 137 aC. Durant el seu consolat fou enviat a Hispnia per substituir el seu collega Gai Hostili Manc que havia estat derrotat pels numantins i mentre esperava reforos, ja que no disposava de prou forces per combatre contra Numncia, va decidir atacar els vacceus, sota l'acusaci d'haver ajudat els numantins. Com que l'atac fou vist com una manera de fer mrits, el senat rom va enviar una delegaci per ordenar parar el conflicte, per Lpid ja havia comenat l'atac i havia obtingut el concurs del seu parent Dcim Brut, governador de l'Hispnia Ulterior que era un general amb experincia, per tot i aix no va aconseguir cap xit i es va haver de limitar a devastar el territori dels vacceus (la moderna provncia de Palncia) i assetjar Palantia, la seva capital, per finalment es va haver de retirar per manca de subministraments i durant la retirada va perdre una part de les seves forces; aix ja va passar quan era procnsol i quan la noticia es va saber a Roma fou privat del seu govern proconsular i condemnat a pagar una multa.

El 125 aC fou ugur i fou amonestat pels censors, Gneu Servili Cepi IV i Luci Cassi Long, per haver-se construt una casa massa luxosa.

Fou un bon orador, per coneixia molt poc les lleis romanes. Pertanyia al partit aristocrtic i durant el seu consolat es va oposar a la lex tabillaria introduda per Luci Cassi Long, que introdua el desempat (segona volta) en els comicis; tamb va votar per la derogaci de la lex Aemilia, probablement una llei sumpturia proposada pel cnsol Marc Emili Escaure el 115 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212695" title="Marc Emili Lpid (cnsol 126 aC)" nonfiltered="2174" processed="2171" dbindex="87228">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom fill de Marcus Aemilius Lepidus i suposat germ de Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina, cosa dubtosa al dir-se els dos Marc (Marcus) si be es van donar alguns casos. Fou cnsol el 126 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212696" title="Quint Emili Lpid (avi de Lpid)" nonfiltered="2175" processed="2172" dbindex="87229">
Quint Emili Lpid  (Quintus Aemilius M. F. M. N.  Lepidus) fou un magistrat rom suposat fill de Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Lepidus) i per tant germ de Marc Emili Lpid  Porcina (cnsol 137 aC)  (Marcus Aemilius M. F. M. N.  Lepidus Porcina).

No va ocupar cap alta magistratura per fou l'avi de Lpid el triumvir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212697" title="Marc Emili Lpid (cnsol 78 aC)" nonfiltered="2176" processed="2173" dbindex="87230">
Marc Emili Lpid  (Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom fill de Quint Emili Lpid (avi de Lpid) (Quintus Aemilius M. F. M. N. Lepidus). Fou el pare de Lpid el triumvir.

El 81 aC fou pretor a Siclia on es va destacar per la seva rapacitat noms inferior a la de Verres. A la guerra entre Sulla i Gai Mari havia estat partidari del dictador i havia obtingut una considerable propietat per la compra a preu baix de les propietats confiscades, per ms tard va voler ser cap del partit popular, crrec al que devia pensar que tenia dret per haver-se casat amb Appulea, la filla del fams trib de la plebs Appuleu Saturn; amb aquesta finalitat va optar al consolat el 79 aC en oposici al mateix Sulla; aquest, que ja havia renunciat, va considerar que ho havia deixat tot lligat i no va fer cap esfor per oposar-se a la seva candidatura; Lpid va rebre no obstant el suport de Gneu Pompeu que volia un candidat contrari a Sulla, i aix va aconseguir l'elecci amb ms vots que el candidat oficialista Quint Lutaci Catul i fou cnsol el 78 aC. Sulla es va limitar a advertir a Pompeu que no convenia reforar a qui podia ser en el futur el seu rival.

Sulla va morir durant la primera part de consolat de Lpid, i aix aquest va decidir abolir les seves lleis i enderrocar la constituci aristocrtica. Per les colnies militars de Sulla garantien que no es podien canviar massa les coses al menys fins a obtenir major suport. Lpid va buscar l'ajut de Pompeu, que romania lleial als optimats i va intentar evitar el funeral de Sulla al Camp de Mart, cosa que no va aconseguir ja que Pompeu no hi va donar suport. 

Desprs va proposar diverses lleis per abolir les de Sulla, de les quals no se sap el contingut, excepte algunes lnies mestres com cridar als exiliats i restaurar les propietats confiscades. El seu collega Catul es va oposar a aquestes mesures i va aconseguir el veto d'un trib a aquestes normes. La situaci es va fer molt tensa entre ambds sectors i el senat va exigir als dos cnsols un jurament de qu es farien la guerra un a l'altre, que finalment els dos van acceptar a l'espera d'una nova oportunitat.

Aquesta va arribar quan el senat va assignar les provncies als cnsols pel 77 aC; Itlia i Gllia Transalpina havien estat declarades provncies proconsulars, i aquesta darrera fou assignada a Lpid, principalment per allunyar-lo d'Itlia.

Lpid encara cnsol va sortir cap a la seva provncia amb les tropes i diners assignats per es va aturar a Etrria on va reclutar un exrcit major. El senat li va ordenar de tornar a Roma per dirigir els comicis per Lpid, suposant que en realitat el volien tenir en les seves mans, no va obeir i aix va acabar l'any, i al comenar l'any 77 aC el senat el va declarar enemic pblic.

Sense esperar les forces de Marc Brut, governador de la Gllia Cisalpina, que s'havia declarat al seu favor, Lpid va avanar cap a Roma on Pompeu i Catul ja l'esperaven; es va lliurar la batalla sota els murs de la ciutat al Camp de Mart i Lpid fou derrotat i va haver de fugir. Pompeu va anar contra Brut a la Cisalpina i el va derrotar i matar. Catul va seguir a Lpid a Etrria i el perseguit es va haver d'embarcar cap a Sardenya, on fou rebutjat pel propretor de l'illa.

Va morir no gaire temps desprs, segons es diu del disgust que va tenir quan va saber que la seva dona li era infidel.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212698" title="Mamerc Emili Lpid Livi" nonfiltered="2177" processed="2174" dbindex="87231">
Mamerc Emili Lpid Livi (Mamercus Aemilius Mamercus F. M. N. Lepidus Livianus) fou un magistrat rom nt de Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) per adopci.

Fou cnsol el 77 aC juntament amb Dcim Juni Brut. Fou membre del partit aristocrtic i una de les persones que van aconseguir que Sulla no fes matar al llavors jove Juli Csar. Abans de ser cnsol va competir un altra vegada, per no fou elegit perqu se suposava que tot i ser molt ric havia rebutjat la magistratura d'edil curul perqu comportava moltes despeses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212699" title="Marc Emili Lpid (cnsol 66 aC)" nonfiltered="2178" processed="2175" dbindex="87232">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Mamercus F. M. N. Lepidus) fou un magistrat rom, possible germ de Mamerc Emili Lpid Livi (Mamercus Aemilius Mamercus F. M. N. Lepidus Livianus) si be aquest darrer era adoptat.

Fou cnsol el 66 aC junt amb Luci Vulcaci Tulle, el mateix any que Cicer fou pretor. Cicer l'esmenta repetidament per mai va ser un personatge de massa rellevncia. Era membre del partit aristocrtic i en esclatar la guerra civil el 49 aC es va retirar a la seva villa de Formiae per veure que passava. Va tornar aviat a Roma i ja no va participar ms en poltica.

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212700" title="Tatuatge" nonfiltered="2179" processed="2176" dbindex="87233">

Un tatuatge (del polinsic: tatau, dibuix) s una marca feta a la pell insertant-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius en canvi als altres animals solen ser per identificar-los. El tatuatge s'ha practicat des de temps immemorials al Jap, Nova Zelanda, Xina, frica, etc. per tribus natives.

 Histria .
El tatuatge no es un fet recent, ens acompanya desde fa milers d'anys, per no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples ms antics dels que disposem a la actualitat sn els tatuatges a les mmies. En concret a una mmia d'un caador de l'era neoltica que es trob l'any 1991. Fins aleshores l'exemple ms antic de tatuatge era una sacerdota de l'antic Egipte (2000 a.C.). A l'Egipte era realitzat per dones i era smbol de valentia ja que solia ser un procs dolors.

En moltes cultures el tatuatge est relacionat amb animals. Algunes cultures on es realitzaba el tatuatge eren: antic Egipte, Bali i Java, Polinsia, Gran Bretanya, Grcia, etc..

Al 1769 el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinsia. A partir d'aquell moment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del segle XIX.

Es considera que el primer tatuador profesiona va ser C.H.Fellows, per el 1870 Martin Hildebrandt obr el primer estudi de tatuatges a Nova York. El 1891 s'invent la primera mquina de tatuar, patentada per Samuel O Reilly, que s'inspir en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Units.

Actualment el tatuatge es considera un art i s'ha convertit en un fet usual i a vegades de rebeli en les persones joves, sobretot en la societat occidental.

 Utilitat .
Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificaci, decoraci esttica, cosmtica, religi, bruixeria sn els exemples mes comuns. Un exemple de tatuatges per identificaci es el cas de la Segona Guerra Mundial, en qu els nazis marcaven als jueus als camps de concentraci.

 Perdurabilitat .
Hi ha tatuatges que desapareixen al poc temps d'haver-se realitzat i n'hi ha que perduren per a tota la vida, ja que es dipositen a la derma una capa de la pell inferior a la epidermis. La epidermis est en constant canvi, pel contrari la derma no, aquesta es la ra per la qual alguns tatuatges romanen per sempre.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212701" title="Luci Emili Paulle (cnsol 50 aC)" nonfiltered="2180" processed="2177" dbindex="87234">
Luci Emili Paulle (Lucius Aemilius M. F. Q. N.  Paullus) fou un magistrat rom fill de Marc Emili Lpid  (Marcus Aemilius Q. F. M. N.  Lepidus) i germ de Lpid el triumvir. Antigament, pel seu cognom Paulle, es va pensar que era adoptiu, per Drumann va demostrar que era germ biolgic del triumvir i probablement va rebre el nom per decisi paterna, en honor al fams Luci Emili Paulle conqueridor de Macednia, que sembla que va morir sense deixar descendents, i que el pare volia assolir (per aix va donar al fill gran el nom de Luci i el cognom Paulle, i el seu propi nom, Marc, el va donar al segon fill contra la costum romana de donar-lo al primer).

No va seguir l'exemple patern i va comenar la seva carrera al s del partit aristocrtic. El 63 aC va dirigir l'acusaci de Catilina conforme a la Lex Plantia, el que li va suposar l'enemistat del partit popular.

El 60 aC fou qestor i el 59 aC fou proqestor a Macednia sota el propretor Gai Octavi, i fou acusat per Luci Vetti de conspirar contra la vida de Gneu Pompeu, acusaci que no va tirar endavant. s esmentat el 57 aC com un dels que van demanar i obtenir la crida de Cicer del seu desterrament. 

Fou edil curul el 55 aC i va restaurar l'antiga baslica al centre del frum i en va comenar un altra de ms gran i luxosa.
El 53 aC fou pretor per no va exercir fins el juliol ja que els disturbis a Roma van impedir les eleccions fins aquella data.

El 50 aC fou cnsol junt amb Marc Claudi Marcel (un dels principals enemics de Juli Csar), per va defraudar les expectatives dels aristcrates doncs aviat fou guanyat per Csar a la seva causa, per un suborn de 1500 talents que es diu que va gastar en l'acabament de la baslica. Al acceptar aquest suborn va perdre la confiana de tots els partits i no va participar a la guerra entre Csar i Pompeu (49 aC-48 aC).

A la mort de Csar (44 aC) Paulle es va decantar pel partit senatorial i fou un dels que van declarar al seu germ Lpid com a enemic pblic (30 de juny del 43 aC) per haver-se unit a Marc Antoni, i quan a la tardor es va formar el triumvirat, el seu nom fou incls entre els proscrits; els mateixos soldats enviats a matar-lo li van permetre de fugir segurament amb la complaena del seu germ, i es va reunir amb Brut a sia, i desprs de la mort d'aquest va arribar a Milet on va romandre sense voler tornar a Roma tot i que havia estat perdonat pels triumvirs.

Ja no torna a ser esmentat i probablement va morir no gaire desprs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212702" title="Lpid el triumvir" nonfiltered="2181" processed="2178" dbindex="87235">
 
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius M. F. Q. N. Lepidus) fou nt de Quint Emili Lpid (Quintus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) i fill de Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus. s conegut com a Lpid el triumvir. Apareix esmentat per primer cop el 52 aC quan fou nomenat pel senat com interrex a la mort de Publi Clodi, amb la finalitat de celebrar comicis, per degut a l'anarquia regnant no va voler celebrar comicis consulars allegant que no era habitualment la feina de l'interrex; casa seva fou atacada per la gent de Clodi i es va escapar per poc. La seva dona fou Jnia la germana de Brut (assass de Csar).

Pretoria.
Al iniciar-se la guerra entre Juli Csar i Gneu Pompeu (49 aC) era pretor i es va unir al partit del primer i com que els cnsols havien fugit amb Pompeu cap a Grcia, Lpid fou el magistrat de ms rang que va restar a Itlia. Tot seguit Csar va anar a Hispnia a fer la guerra contra els pompeians Luci Afrani i Marc Petrei i aix va restar altre cop el virtual governant de Roma encara que depenia de Marc Antoni per la conservaci de la pau a Itlia. En absncia de Csar, va celebrar comicis sembla ser que desprs de ser nomenat dictador a fi i efecte de fer-los.

Proconsolat.
El 48 aC se li va donar el govern de l'Hispnia Citerior com a procnsol, i a aquesta provncia va deixar veure la seva vanitat i la seva avarcia. Va posar pau entre el procnsol Quint Cassi Long de l'Hispnia Ulterior i el seu qestor Marcel que es feien la guerra, i va assolir el ttol d' Imperator (sense les connotacions posteriors) sense haver lliurat cap combat. Va tornar a Roma el 47 aC i Csar li va atorgar un triomf. El mateix any Csar el va nomenar magister equitum i el 46 aC el va fer el seu collega en el consolat. El 45 aC i 44 aC fou nomenat novament magister equitum.

Assassinat de Csar.
El 44 aC se li va donar el govern de la Gllia Narbonense i l'Hispnia Citerior per no va deixar Roma i va governar per llegats; romania a Roma quan Csar fou assassinat; just la nit abans (nit del dia 14 de mar) Csar i Lpid van sopar junts i al dia segent era a la Cria quan es va produir l'assassinat. Els conspiradors en un moment donat havien planejat tamb de matar-lo aix com a Marc Antoni, per finalment aix fou descartat. 

Va sortir de l'edifici del senat amb altres fidels de Csar i es va reunir amb les tropes que preparava per anar a les seves provncies i semblava que tenia el poder suprem al seu abast. La nit del dia 15 va ocupar el frum i al dia 16 va fer una proclama contra els assassins; Antoni li va desaconsellar recrrer a la violncia i a les negociacions que van seguir amb els aristcrates Lpid va compartir les posicions de Marc Antoni. Aquest en compensaci li va donar suport per ser elegit Pontfex Mxim, crrec vacant per mort de Csar que era qui la tenia, i a ms a mes la filla de Marc Antoni fou promesa al fill de Lpid.

Tot seguit va anar a les seves provncies amb l'objectiu de reconciliar a Sext Pompeu amb els nous governants de Roma, tot planificat per Antoni que esperava que Pompeu aniria a Roma i privaria aix al senat de bona part dels seus efectius militars si esclatava la guerra. Lpid va tenir xit en la seva missi i va rebre distincions de les dues parts: del senat el 28 de novembre, i de Marc Antoni.

Triumvirat i optimats.

No gaire desprs Antoni i el senat van trencar. Antoni havia rebut en comicis la provncia de Gllia Cisalpina que estava en mans de Dcim Juni Brut que es va negar a entregar-la, i el senat li va donar suport. Antoni va atacar a Brut que no va poder resistir i va quedar assetjat a Mutina. Lpid tenia la clau de la situaci ja que les seves forces a la Narbonense podien decidir la balana; el senat per atreure'l, lo va donar nous ttols honorfics: a proposta de Cicer se li va erigir una esttua i se li va donar el ttol d' Imperator, per Lpid dubtava i esperava el resultat de la lluita per decidir. Ni tant sols va donar gracies al senat pels honors rebuts i quan els senadors li van encarregar assistir als cnsols Pansa i Hirti per aixecar el setge de Mutina, noms va enviar un petit destacament a travs dels Alps sota el comandament de Marc Silv, per aquest tenia unes ordres confoses de manera que finalment, en lloc del que suposadament havia de fer es va unir a Marc Antoni.

L'aristocrcia va comenar a veure com enemic a Lpid especialment quan aquest va escriure al senat i va demanar la pau amb Marc Antoni. A l'abril els combats a Mutina van obligar a Antoni a aixecar el setge i fugir a la Gllia, Lpid va decidir que ja no podia romandre ms neutral i les seves forces es van unir a Antoni (28 de maig del 43 aC). El 30 de juny el senat va declarar a Lpid enemic pblic i va ordenar enderrocar la seva esttua. Octavi encara romania al costat del senat per se'n va adonar que aquest no podria resistir les forces militars ara unides i el va abandonar. Asini Polli, governador de l'Hispnia Ulterior, i Luci Munaci Planc, governador de la Gllia Transalpina, tamb es van unir a Lpid i Antoni, que es van preparar a creuar els Alps amb un formidable exrcit. A l'agost Octavi va obligar al senat a reconixer-lo com a cnsol i anullar els decrets contra Lpid i Antoni i al final d'octubre els tres homes es van reunir a Bonnia i es va formar el triumvirat. 

Els triumvirs es van repartir les provncies i Lpid va rebre les que ja tenia (Citerior i Narbonense)  que governaria per un llegat per poder romandre a Itlia el 42 aC com a cnsol; Octavi i Antoni ferien la guerra a Brut i Cassi; de l'exrcit de deu legions, tres van quedar per Lpid, i la resta es van repartir entre Antoni i Octavi (Lpid fou aix el ms perjudicat i de seguit es va veure que seria el comparsa).

Quan els triumvirs van tornar a Roma es van publicar unes llistes de proscrits en les quals s'havia incls fins i tot al seu germ Luci Emili Paulle  (cnsol 50 aC)  (Lucius Aemilius M. F. Q. N.  Paullus). Al final d'any Lpid va celebrar un triomf concedit pel senat feia un any.

Consolat.
El 42 aC Lpid va romandre a Roma com a cnsol i a la divisi de provncies entre Octavi i Antoni desprs de la batalla de Filips, Lpid fou privat de les seves provncies sota acusaci de relacions amb Sext Pompeu, per es va decidir que en cas de resultar innocent rebria frica en compensaci de les que havia perdut. Els dos triumvirs no van poder provar res contra Lpid, per fins a la guerra de Perusa (40 aC) Octavi no va permetre a Lpid de prendre possessi d'frica i segurament no hauria obtingut aix si Octavi no hagus tingut inters en tenir a Lpid al seu costat per si esdevenia el trencament amb Antoni.

Lpid va romandre a frica fins el 36 aC. El triumvirat fou renovat nominalment per cinc anys el 37 aC, per Lpid hi tenia una representaci nominal. El 26 aC Octavi el va cridar a Siclia per ajudar-lo en la guerra contra Sext Pompeu, per cansat de ser tractat com un comparsa va decidir d'apoderar-se de l'illa i recuperar el seu poder, i va deixar frica el 1 de juliol del 36 aC i va desembarcar a Siclia actuant pel seu compte sense consultar a Octavi. Va ocupar Lilibea i ciutats de la vora i desprs va marxar contra Messana que tamb va ocupar; les vuit legions pompeianes d'aquesta ciutat se li van unir, i aix va disposar de 20 legions.

Quan Octavi va arribar, Lpid va reclamar la possessi de Siclia i la mateixa part que els altres triumvirs en el govern. La guerra semblava inevitable, per els soldats no confiaven en Lpid i Octavi no va tardar en convncer a una part de les seves legions de passar al seu bndol. Un dia es va presentar al campament de Lpid i va demanar a les tropes d'evitar la guerra civil, i de moment va fracassar i es va haver de retirar per en els dies segents els destacaments de Lpid van anar desertant fins que el mateix Lpid es va haver de rendir. Octavi li va concedir salvar la vida per el va deposar del triumvirat, del comandament i de les provncies i li va ordenar viure a Circeis on quedaria sota vigilncia; la seva fortuna privada no fou tocada i va conservar la dignitat de Pontfex Mxim.

Desprs de la victria a ccium (31 aC) August el va cridar a Roma (el 30 aC) i el va tractar tan malament com va poder i el va omplir d'insults. Va viure a Roma fins a la seva mort el 13 aC. A la seva mort August va assolir el crrec de Pontfex Mxim.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212703" title="Emili Lpid Escipi" nonfiltered="2182" processed="2179" dbindex="87236">
Emili Lpid Escipi (Aemilius Lepidus Scipio) fou germ de Lpid el triumvir. Sembla que fou adoptat per un membre de la famlia Escipi. nicament se l'esmenta lluitant al costat del seu pare Marcus Aemilius Q. F. M. N.  Lepidus (cnsol el 78 aC) contra l'aristocrcia, i va morir en un dels combats l'any 77 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212704" title="Lon Le Calvez" nonfiltered="2183" processed="2180" dbindex="87237">

Lon Le Calvez (Molan-sur-Mer, 14 de mar de 1910 - Creteil, 7 de juliol de 1995) era un ciclista bret. El 1931 i 1933 s seleccionat per formar part de l'equip de Frana que havia de participar al Tour de Frana, al costat d'Antonin Magne i Andr Leducq.

Entre 1952 a 1956 ser director de l'equip de l'Oest al Tour de Frana, seleccionant Jean Robic i Jean Malljac.

Palmars.
1932;
 1r del Critrium Internacional;
1935;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (14a etapa). Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1933. 17 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Lon Le Calvez ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212706" title="Gran Premi d'Alemanya del 1985" nonfiltered="2184" processed="2181" dbindex="87238">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1985, disputat al circuit de Hockenheimring  el 4 d'agost del 1985.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Teo Fabi   1'  17. 429  ;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1' 22. 806   a la volta 53.









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212707" title="Rafale di Paco" nonfiltered="2185" processed="2182" dbindex="87239">

Rafale Di Paco (Fauglia, 7 de juny de 1908 - Fauglia, 21 de maig de 1996) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1944. Durant aquests anys aconsegu 53 victries.

Era especialista de carreres per etapes, sent vencedor de 16 etapes del Giro d'Itlia i 10 al Tour de Frana.

Durant la Segona Guerra Mundial Rafale Di Paco es va exiliar a l'Argentina. 

Palmars.
1928;
 1r al Gran Premi de Treviso;
 1r al Gran Premi d'Udine;
1929 ;
 1r a la Mil-Savona;
 1r al al Gran Premi de Treviso;
 1r al Circuit del Piave;
 1r de la Copa San Vito;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Campnia;
1930;
 1r de la Copa Auricchio;
1932 ;
 1r del Giro de la Provncia de Mil, amb Alfredo Binda;
1934 ;
 1r ex-aequo de la Mil-Ascoli ;
 1r del Gran Premi de Brasschaat;
1935 ;
 1r del Premi de Gnova ;
1936 ;
 1r de la Mil-Mntua;
 1r del Gran Premi de Brasschaat;
 1r del Circuit de Selecci;
 1r del Premi de la FCI;
 1r del Premi de Lugano;
 Vencedor d'una etapa al Derby del Nord;
1938 ;
 1r del Premi de Lugano;
1940 ;
 1r dels 6 dies de Buenos Aires, amb Gottfried Hrtgen;
1941 ;
 1r de la Volta a Buenos Aires i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de l'Argentina;
 1r de la Doble Campana;
1942 ;
 1r de les 24 hores de Santiago de Xile, amb Aldo Bertola;
1944 ;
 1r dels 6 dies de Buenos Aires, amb Frans Slaats;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 17 de la classificaci general, vencedor de 5 etapes i porta el maillot groc durant 3 dies;
1932. 33 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1933. Abandona (7a etapa);
1934. Abandona (2a etapa);
1935. Abandona (12 etapa) i vencedor de 2 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1929. 22 de la classificaci general;
1930. Abandona (15a etapa) i vencedor d'una etapa;
1931. 33 de la classificaci general;
1932. Abandona (8a etapa) i vencedor d'una etapa;
1934. Abandona (3a etapa);
1935. 32 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1936. 41 de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1937. Abandona (10a etapa) i vencedor de 2 etapes;
1938. 47 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1939. Abandona (16a etapa);

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Rafale Di Paco ;
Palmars de Rafale Di Paco ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212709" title="Gran Premi d'Alemanya del 1986" nonfiltered="2186" processed="2183" dbindex="87240">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1986, disputat al circuit de Hockenheimring  el 27 de  juliol del 1986.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Keke Rosberg   1' 42. 013 ;
 Volta  rpida:  Gerhard Berger   1' 46.604    a la volta 35.









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212712" title="Paulle Emili Lpid" nonfiltered="2187" processed="2184" dbindex="87241">
Paulle Emili Lpid (Paullus Aemilius L. F. M. N. Lepidus) fou fill de Luci Emili Paulle (cnsol 50 aC)  (Lucius Aemilius M. F. Q. N.  Paullus). El seu nom presenta confusi ja que s esmentat tant com a Paulus o Paullus Aemilius Lepidus, com Aemilius Paullus o Aemilius Lepidus Paullus. La forma ms correcte segons Smith s Paullus Aemilius Lepidus.

Probablement va fugir amb el seu pare cap a la zona dominada per Brut, i aquest li va encarregar la defensa de Creta. Desprs de Filips va recollir les restes de l'exrcit republic i les tropes cretenques i va salpar cap a la mar Jnica. Un temps desprs va negociar la pau amb els triumvirs i apareix acompanyant a Octavi en la seva campanya contra Sext Pompeu a Siclia el 36 aC.

El 34 aC fou cnsol sufecte i el 1 de juliol d'aquell any va inaugurar l'anomenada Baslica Emlia que havia erigit inicialment el seu pare que fins i tot s'havia deixar subornar per poder-la acabar, i que ara havia estat restaurada. El 22 aC fou censor amb Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) i  va morir en el crrec.

Es va casar amb Cornlia, la filla de Corneli Escipi i Escribnia, que desprs fou la dona d'August, del que va esdevenir fillastre. El seu fill Luci Emili Paulle es va casar amb Jlia, filla de la Jlia que encara que era de diferent pare i mare es podia considerar la seva germana al ser filla d'August.

Paulle va tenir amb Cornlia tres fills: Luci Emili Paulle, Marc Emili Lpid i Emlia Lpida












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212714" title="Marc Emili Lpid (conspirador)" nonfiltered="2188" processed="2185" dbindex="87242">
Marc Emili Lpid (Marcus Aemilius Lepidus) fou fill de Lpid el triumvir i de Jnia.

L'any 30 aC va planejar una conspiraci contra August al que pretenia assassinar quan torns a Roma desprs d'ccium. Mecenes, encarregat de la ciutat, se'n va assabentar i va detenir a Lpid i el va enviar a August a Orient; August el va fer matar El seu pare no sabia res de la conspiraci per la seva mare si que n'estava assabentada.

Es va casar dues vegades: amb Antnia la filla de Marc Antoni, i amb Servlia, que es va sucidar quan la conspiraci del seu marit fou descoberta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212715" title="Quint Emili Lpid (cnsol el 21 aC)" nonfiltered="2189" processed="2186" dbindex="87243">
Quint Emili Lpid (Quintus Aemilius Lepidus) fou un magistrat rom. El seu origen no est determinat. Se l'esmenta a una inscripci que recull Fabricius en la que es diu que junt amb Lolli va restaurar el pont Fabrici. Fou cnsol el 21 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212716" title="Luci Emili Paulle (cnsol any 1)" nonfiltered="2190" processed="2187" dbindex="87244">
Luci  Emili Paulle (Lucius Aemilius Paullus) fou un magistrat rom fill de Paulle Emili Lpid (Paullus Aemilius L. F. M. N. Lepidus) i de Cornlia. Es va casar amb Jlia, neta d'August per la seva mare Jlia.

Fou cnsol l'any 1 junt amb Gai Csar, germ de la seva dona i igualment net d'August. Tot i la proximitat a la famlia imperial va entrar en una conspiraci contra August de la que no es coneix cap detall.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212717" title="Marc Emili Lpid (cnsol any 6)" nonfiltered="2191" processed="2188" dbindex="87245">
Marc Emili Lpid  (Marcus Aemilius Lepidus) fou un magistrat rom, fill de Paulle Emili Lpid (Paullus Aemilius L. F. M. N. Lepidus) i de Cornlia. Sempre fou fidel a August que li va confiar la guerra contra els dlmates (any 9). 

Abans de morir August deia que Marc Emili Lpid era un home capa de dirigir l'imperi. 

Mort August, el seu successor Tiberi no el va apreciar massa, per per la seva prudncia es va saber mantenir a distncia i no donar cap motiu de queixa i aix va restar en termes de respecte amb l'emperador. L'any 21 no va voler acceptar el proconsolat d'frica, i el mateix any es va distingir en el debat del senat sobre el cstig de Gai Lutori Prisc; el 26 fou nomenat governador d'sia.

Va morir el 33.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212718" title="Marc Emili Lpid (cnsol any 11)" nonfiltered="2192" processed="2189" dbindex="87246">
Marc Emili Lpid (consol any 11) (Marcus Aemilius Q. F. Lepidus ) fou un magistrat rom fill de Quint Emili Lpid  (Quintus Aemilius Lepidus).

Fou cnsol l'any 11 juntament amb Tit Estatili Taure. Es probablement el Lpid que va defensar a Pis l'any 20 i amb tota seguretat va defensar a la seva germana Emlia Lpida. El 21 fou nomenat governador d'sia i encara que Sext Pompeu va declarar al senat que n'havia de ser privat ja que era un dropo i a ms a ms pobre, el senat al contrari va elogiar la seva pobresa a pesar de la qual havia sabut mantenir una vida digna, el que era ms un honor que una desgrcia.

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212719" title="Emili Lpid" nonfiltered="2193" processed="2190" dbindex="87247">
Emili Lpid (Aemilius Lepidus) fou fill de Luci Emili Paulle (Lucius Aemilius Paullus) i de Jlia, la neta d'August, del que per tant era besnt.

Fou molt amic de Calgula que li va donar a la seva germana preferida, Drusilla, com a dona i a ms li va permetre tenir relacions sexuals tamb amb les altres dues germanes Agripina i Livilla. Per al cap d'un temps, a l'any 39, Calgula el va acusar de conspirar contra ell i el va fer executar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212720" title="Lpid (historiador)" nonfiltered="2194" processed="2191" dbindex="87248">
Lpid (Lepidus) fou un escriptor roma de data desconeguda, que escrivia en llengua grega.

Va escriure en grec una historia del mon de la qual Esteve Bizant esmenta els llibres primer i octau (s. vv. ).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212721" title="Lpid (famlia)" nonfiltered="2195" processed="2192" dbindex="87249">
Lpid (Lepidus) fou una famlia romana de la gens Emlia, una de les ms antigues famlies patrcies que va donar personatges celebres a partir del comenament del segle III aC i fou una de les ms distingides de l'estat, i finalment va connectar per matrimoni amb la famlia imperial Jlia-Cludia. Va desaparixer a finals del segle I.

La seva genealogia  probable s la segent (pels personatges principals vegeu la pagina de desambiguaci Lpid)

Marc Emili Lpid (cnsol 285 aC);
Marc Emili Lpid;
Marc Emili Lpid (cnsol 232 aC).
Marc Emili Lpid (pretor 213 aC).
Marc Emili Lpid (cnsol 158 aC);
Marc Emili Lpid;
Mamerc Emili Lpid Livi, cnsol 77 aC.
Marc Emili Lpid (cnsol 66 aC);
Marc Emili Lpid;
Marc Emili Lpid (pretor 218 aC);
Marc Emili Lpid (cnsol 187 aC i 175 aC);
Marc Emili Lpid (trib militar);
Marc Emili Lpid Porcina, cnsol 137 aC;
Marc Emili Lpid (cnsol 126 aC);
Quint Emili Lpid;
Marc Emili Lpid (cnsol 78 aC);
Luci Emili Paulle (cnsol 50 aC);
Paulle Emili Lpid, cnsol el 34 aC.
Luci Emili Paulle (cnsol any 1);
Emili Lpid, casat amb Drusilla.
Emlia Lpida, esposa de l'emperador Claudi;
Marc Emili Lpid (cnsol any 6);
Emlia Lpida esposa de Drus Csar;
Emlia Lpida;
Marc Emili Lpid (Lpid el triumvir);
Marc Emili Lpid (conspirador);
Emili Lpid Escipi;
Luci Emili Lpid;
Quint Emili Lpid.

Branca d'origen incert.

Quint Emili Lpid, cnsol 21 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol any 11;
Emlia Lpida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212722" title="Batalla de Constant" nonfiltered="2196" processed="2193" dbindex="87250">







La Batalla de Constant de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, Marqus de Los Vlez va ocupar Tortosa, el desembre, desprs de la batalla de Cambrils, la ciutat de Tarragona, avanant en direcci a Barcelona. El 12 de gener les tropes de Josep Margarit sorprengueren la guarnici de Constant i alliberaren presoners catalans tancats al castell. El 17 de gener de 1641, desprs de la derrota a la batalla de Martorell i davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb Frana. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641), i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori catal.

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig 

La batalla.
A les 10 del mat del 13 de maig s'iniciava l'atac francs a la vila de Constant, iniciat amb tres hores de foc d'artilleria que va fer rendir la guarnici, que es va refugiar a Tarragona.

Conseqncies.
Constant es convertiria en la base d'operacions del setge de Tarragona. Josep Margarit i de Biure amb les seves tropes catalanes va vncer la batalla del Catllar el 10 de juny contra les forces sortides de Tarragona per tal de recollir farratge. Els 4 i 5 de juliol, l'estol francs que bloquejava Tarragona sostingu un combat naval amb el de Garca de Toledo, marqus de Fernandina. El 20 d'agost, quan la plaa estava a punt de retre's, arrib a les aiges tarragonines l'estol filipista del duc de Maqueda, superior al francs que va optar per retirar-se a Barcelona. Aquest fet permet d'aprovisionar la ciutat i provoc la retirada del mariscal La Mothe a Valls. 

Amb tot, les forces franceses continuaren encerclant Tarragona amb les guarnicions de Constant, Salou, Vila-seca, Tamarit, Altafulla i Torredembarra.Les tropes franceses i catalanes van intentar consolidar el domini sobre les terres de ponent i el sud de Catalunya assetjant Tarragona, atacant Monts, defensant Lleida i finalment va intentant recuperar Tortosa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212723" title="Corts de Monts-Fraga (1383)" nonfiltered="2197" processed="2194" dbindex="87251">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimonis a Monts, entre juny de 1383 i juliol de 1384, sent President de la Generalitat en Pere de Santamans. Foren les darreres Corts del rei Pere III.

Les sessions es celebraren a Monts, Tamarit de Llitera i Fraga degut a un brot de pesta al 1384.

Les llargues guerres contra Castella (des de 1356), la Repblica de Gnova (des de 1351) i la revolta dels Arborea a Sardenya (des de 1364) protagonitzades per Pere III deixaren al pais en la ruina econmica. Els braos assistiren a les Corts disposats a demanar responsabilitats als cortesans i consellers reials. Al mar de 1383 havia estat assassinat Hug III d'Arborea qui estava revoltat contra Arag. Per aquest magnicidi havia tingut els suport dels genovesos, tamb en guerra amb Arag, i significava la ms que possible prdua de l'illa de Sardenya. Pere III deman a les corts un donatiu per atendre aquestes necessitats, per li fou denegat fins que no es tractessin els temes de justcia contra els oficials reials.
Finalment, el 4 de juliol de 1384, es va concedir en format de prstec de 60.000 florns, i no com a donatiu.


Altre punt, relacionat tamb amb la guerra a Arborea, fou atendre les peticions de suport que Brancaleone Doria feia per la seva dona Leonor d'Arborea, regent desprs de la mort del seu pare Hug III d'Arborea, qui disputava amb la seva germana l'herncia d'Arborea. La cort malfi del que podia passar en retornar a Sardenya. Brancaleone propos un complicat pla posant com a garantia el seu fill Frederic I d'Arborea. Finalment, Brancaleone retorn a Sardenya on va ser empresonat durant uns anys, al negar-se la seva dona Leonor a lliurar al seu fill com a ostatge.

El rei va voler procedir contra el seu gendre, el comte Joan I d'Empries, per deslleialtat. Aquest cstig va originar una guerra civil a l'Empord i la derrota de Joan I.

A la sessi del 4 de juliol de 1384 es varen escollir els nous diputats mantenint les competncies fixades a les darreres corts, s a dir, el diputat reial actuava com a administrador prescindint dels odors de comptes. S'elegeix Arnau Descolomer com a nou diputat eclesistic. Aquesta nova Diputaci es mantindr fins comenades les Corts de Monts (1388).







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212739" title="Josep Maria Roma i Roig" nonfiltered="2198" processed="2195" dbindex="87252">
Josep Maria Roma i Roig (Alguaire, 26 de gener del 1902 - La Floresta, 14 de febrer del 1981) va ser pianista i organista, compositor i director d'orquestra. Co-fundador de l'Acadmia Albniz, compongu la msica de l'pera Celos, an del aire matan, les obres per  a orquestra Obertura mediterrnia i Brises de maduresa, i les sardanes Amorosvola, Maria i Nadalenca








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212742" title="Gran Premi d'Alemanya de 1987" nonfiltered="2199" processed="2196" dbindex="87253">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1987, disputat al circuit de Hockenheimring  el 26 de  juliol del 1987.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell   1: 42. 616 ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 45. 716    a la volta 24.









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212750" title="Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul 2003" nonfiltered="2200" processed="2197" dbindex="87254">


El primer campionat del mn d'hoquei patins mascul exclusivament per a jugadors per sota els 20 anys d'edat, es disput l'any 2003 a Montevideo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212751" title="Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul 2005" nonfiltered="2201" processed="2198" dbindex="87255">


El segon campionat del mn d'hoquei patins mascul exclusivament per a jugadors per sota els 20 anys d'edat, es disput l'any 2005 a Malarge (Argentina).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212752" title="Gimns Olmpic de San Miguel" nonfiltered="2202" processed="2199" dbindex="87256">


El Gimns Olmpic de San Miguel, abreviat com a GOM i oficialment conegut com a Gimns Olmpic Municipal de la comuna de San Miguel, s un pavell esportiu d'hoquei patins situat a Santiago de Xile (Xile).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212753" title="Presbyornis" nonfiltered="2203" processed="2200" dbindex="87257">

Presbyornis s un gnere extingit d'aus anseriformes. Cont dues espcies unnimament acceptades, el conegut P. pervetus i el molt ms desconegut P. isoni. El  P. pervetus era ms o menys de la mida d'una oca per tenia les potes ms llargues; el P. isoni, conegut a partir d'uns pocs ossos, era molt ms gran, superant la mida d'un cigne.

El registre fssil de P.pervetus inclou molts esquelets complets de la Formaci Green River (Eoc inferior), cosa que suggereix que aquesta au feia els seus nius en colnies i era possiblement vulnerable al botulisme, com moltes aus aqutiques o de costa avui en dia. El P. isoni es coneix a partir de la Formaci Aquia (Thaneti) de Maryland, on s'en trob un hmer i una falange que en feren possible la primera descripci, aix com d'uns hmers que foren inicialment atributs a Headonornis. Com que aquests fssils son de l'Eoc superior o fins i tot l'Rupeli, s possible que pertanyin a un txon diferent. El P. recurvirostris s una espcie discutida que podria ser sinnima del P. pervetus; se la coneix a partir d'un fragment d'ala trobat als sediments eocnics de la Formaci Colton a prop d'Ephraim, Utah. Tamb es coneixen fssils no descrits del Paleoc d'Utah i possiblement l'Eoc inferior de Monglia, aix com una apfisi coracoide atribuda encara a l'Headonornis, podrien pertnyer a aquest gnere.

El Presbyornis fou un dels primers anseriformes. A causa del seu coll i cames llargues, al principi es pens que es tractava d'un flamenc, per ms endavant fou classificat dins els anseriformes quan se'n descobr l'anatomia, semblant a la dels necs, del crani i el bec. Ms tard, es pens que representava una transici entre els anseriformes i els charadriidae, per se'l considera part d'un grup extingit d'anseriformes, els Presbyornithidae, relacionats amb els necs i oques. Segons les troballes de fssils, es creu que el Presbyornis vivia en colnies al voltant de llacs somers. Utilitzava el seu bec ample i aplanat per filtrar aliments (petites plantes i animals) de l'aigua, com els necs actuals.

Veieu tamb.
Confuciusornis;
Ichthyornis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212756" title="Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul 2007" nonfiltered="2204" processed="2201" dbindex="87258">


El tercer campionat del mn d'hoquei patins mascul exclusivament per a jugadors per sota els 20 anys d'edat, es disput l'any 2007 a Santiago de Xile (Xile). Els partits del torneig es disputaren al Gimns Olmpic de San Miguel. 

El rbitres que prengueren part en el campionat foren: Luis Reyes Cataln (Xile), lvaro Meza (Xile), Manuel Ros (Xile), Eduardo Daz (Xile), Roberto Pablo Gonzlez	(Argentina), Mario Prudencio Mrquez (Argentina) Leandro Agra (Brasil), Joan Molina (Catalunya), Jos Manuel Silva (Portugal) i Gianni Fermii (Itlia). 

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Xile (zona horria: UTC-3), als Pasos Catalans sn 5 hores ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Cerimnia d'inauguraci.


Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Fase Final.



Del nov al setz lloc.









Quarts de final.









Del tretz al setz lloc.





Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Mxims golejadors.
Article principal: Llista completa de golejadors




Premis.
 Mxim golejador:  Diogo Rafael;
 Millor jugador:  Nicols Fernndez;
 Millor porter:  Xavier Melian;

Enllaos externs.
Web oficial del Campionat del Mn sots-20 2007 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212763" title="Pacte de Ceret" nonfiltered="2205" processed="2202" dbindex="87259">
El Pacte de Ceret fou un tractat entre Catalunya i el Regne de Frana.

El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya, Ramon de Guimer i Francesc de Vilaplana, nebot de Claris, van signar un pacte a Ceret amb Bernard Du Plessis-Besanon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representaci de Llus XIII de Frana pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la Monarquia Hispnica i quedaria constituda com a repblica lliure sota la protecci del rei francs. 

Pau Claris havia convocat les corts generals el 10 de setembre de 1640, per parallelament, i sense consultar a les ciutats, havia comenat els contactes amb els francesos.

Pau Claris convoc la Junta General de Braos, que s'erig en la instituci rectora de la nova situaci, va fer oficials els compromisos amb Frana i la secessi i va emetre deute pblic per finanar les despeses militars. L'esclat definitiu de la Guerra dels Segadors i l'avan victoris de les tropes castellanes per Cambrils, Tarragona i Martorell entre d'altres, fu que la Junta ceds a les pressions franceses i proclams Llus XIII comte de Barcelona el 23 de gener de 1641, tres dies abans de la batalla de Montjuc, que detur l'atac a Barcelona.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212766" title="Llei de Fick" nonfiltered="2206" processed="2203" dbindex="87260">
La llei de Fick s una llei quantitativa en forma d'equaci diferencial que descriu diversos casos de difusi de matria o energia en un medi en el que inicialment no existeix equilibri qumic o trmic. Rep el nom d'Adolf Fick, que deriv aquestes lleis el 1855.

En situacions d'existncia de gradients de concentraci o temperatura d'una substncia, es produeix un flux de partcules o de calor que tendeix a homogenetzar la  i uniformitzar-ne la concentraci o la temperatura. El flux homogenetzador s una conseqncia estadstica del moviment atzars de las partcules que dna lloc a la segon principi de la termodinmica, conegut tamb com a moviment trmic casual de les partcules. Aix, els processos fsics de difusi poden ser vistos com a processos fsics o termodinmics irreversibles.


Introducci.
El flux es mour en sentit oposat al gradient i, si aquest s dbil, podr aproximar-se al primer terme de la srie de Taylor, resultant-ne la llei de Fick



essent  el coeficient de difusi de l'espcie de concentraci .
En el cas particular de la calor, la llei de Fick es coneix com a llei de Fourier i s'escriu tal com



essent  la conductivitat trmica. 

De combinar la llei de Fick amb la llei de conservaci per a l'espcie c



en resulta l'equaci de difusi o segona llei de Fick:



Si existeix producci o destrucci de l'espcie (per una reacci qumica), cal afegir a l'equaci un terme font en el segon membre.

Per al cas particular de la temperatura, si s'aplica el fet que l'energia interna s proporcional a la temperatura, en resulta l'equaci de la calor.



amb  la capacitat calorfica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212767" title="Mrio de Andrade" nonfiltered="2207" processed="2204" dbindex="87261">
 
Mrio Raul de Morais Andrade (So Paulo, 9 d'octubre del 1893- 25 de febrer de 1945) va ser un poeta, novellista, assagista i musicleg brasiler. 

Va ser un dels membres fundadors del Modernisme brasiler. Cal tenir en compte que en les literatures lusfones el modernisme es correspon amb el que en les literatures de llengua espanyola es denomina avantguardisme. En 1922 va participar activament en la Setmana d'Art Modern de So Paulo, que va tenir una gran influncia en la renovaci de la literatura i de les arts a Brasil. El seu segon llibre de poesia, Paulicia desvairada, publicat aquell mateix any, marca per a molts l'inici de la poesia modernista brasilera. 

Durant els anys 20 va continuar la seva carrera literria, al mateix temps que exercia tamb la crtica musical i d'arts plstiques en la premsa escrita. En 1928 va publicar la seva novella ms reconeguda, Macunama, considerada una de les obres cabdals de la narrativa brasilera del segle XX.

Biografia. 
Anys de formaci.
Andrade va nixer a So Paulo, ciutat en la qual va viure durant prcticament tota la seva vida, en el nmero 320 de la Rua Aurora, on residien els seus pares: Carlos Augusto de Moraes Andrade i Maria Lusa Leite Moraes Andrade. En la seva infncia va ser considerat un nen prodigi com pianista. Al mateix temps, estudiava histria, art i, especialment, poesia. Tenia un slid domini de la llengua francesa, i va llegir durant la seva infncia Rimbaud i els principals poetes simbolistes francesos. Encara que va escriure poesia de molt jovenet (el seu primer poema data de 1904),  la seva primera vocaci va ser la msica, i en 1911 es va matricular en el Conservatori de So Paulo.

En 1913 el seu germ Renato, que tenia llavors catorze anys, va morir a conseqncia d'un cop rebut mentre jugava a futbol, la qual cosa va causar a Mrio una profunda commoci. Va abandonar el conservatori i es va retirar a la hisenda familiar d'Araquara. Aquest incident va significar el final de la seva projectada carrera com concertista de piano, ja que li va produir un tremolor en les mans que en endavant li va impedir tocar. Per aix, va decidir convertir-se en professor de msica, al mateix temps que comenava a prendre un inters ms seris per la literatura. En 1917, any que va concloure els seus estudis de piano, va publicar el seu primer llibre de poemes, H uma gota de sangue em cada poema, amb el pseudnim de Mrio Sobral. L'obra cont ja indicis de la creixent sensibilitat de l'autor cap els trets distintius de la identitat brasilera, per, com ocorre amb la major part de la poesia brasilera de l'poca, no destaca per la seva originalitat: s evident el seu deute amb la poesia europea de l'poca, particularment francesa.

Desprs de la publicaci del seu primer llibre de poemes, Andrade va decidir ampliar l'mbit de la seva escriptura. Va deixar So Paulo para viatjar al camp, i va iniciar una activitat que continuaria durant la resta de la seva vida: la meticulosa documentaci sobre la histria i cultura (sobretot la msica) de l'interior de Brasil, tant a l'estat de So Paulo i a Mines Gerais, que li va interessar profundament pel seu art barroc d'poca colonial, com en les rees ms agrestes del nord-est del pas. Va publicar assajos en revistes de So Paulo, que de vegades illustrava amb fotografies de la seva autoria, i va anar, sobretot, acumulant informaci sobre la vida i el folklore brasilers. Al mateix temps que emprenia aquests viatges d'investigaci, Andrade impartia classe de piano en el Conservatori, i en 1921 es va convertir en professor d'Histria de l'Art d'aquesta instituci.

El Grup dels Cinc. La Setmana d'Art Modern (1922). 
Per la mateixa poca que Andrade portava a terme els seus intensos treballs com investigador del folklore brasiler, va fer amistat amb un grup de joves artistes i escriptors de So Paulo que, com ell, estaven interessats pel naixent modernisme europeu. Alguns d'ells s'integrarien ms endavant en l'anomenat Grup dos Cinc: el propi Andrade, els poetes Oswald de Andrade (sense cap relaci de parentiu amb Mrio de Andrade, a pesar de la coincidncia dels cognoms) i Menotti del Picchia, i les pintores Tarsila do Amaral i Anita Malfatti. Malfatti havia visitat Europa en els anys previs a la Primera Guerra Mundial, i havia estat la introductora de l'expressionisme a Brasil.

En 1922, mentre preparava la publicaci de Paulicia desvairada, Andrade va collaborar amb Malfatti i Oswald de Andrade en l'organitzaci d'un esdeveniment que tenia com propsit difondre les creacions del grup modernista de So Paulo entre un pblic ms ampli: la Setmana d'Art Moderna ("Setmana d'art modern"), que es va desenvolupar en el Teatre Municipal de la ciutat brasilera entre els dies 11 i 18 de febrer. A ms d'una exposici de quadres de Malfatti i altres artistes vinculats al modernisme, durant aquestes jornades es van portar a terme lectures literries i conferncies sobre art, msica i literatura. Andrade va ser l'organitzador principal i un dels ms actius participants en l'esdeveniment, que, encara que va ser inicialment saludat amb escepticisme, va congregar a un nombrs pblic. Andrade mateix va impartir diverses conferncies. Una d'elles seria possiblement el germen d'un text programtic que publicaria en 1925, amb el ttol de Escrava que no  Isaura.

Els membres del Grup dels Cinc van continuar treballant junts durant la dcada de 1920, durant la qual la seva reputaci va crixer i l'hostilitat cap a les seves innovacions va anar gradualment disminuint. Mrio de Andrade va collaborar, per exemple, en la Revista de Antropofagia, fundada per Oswald de Andrade en 1928. Mrio i Oswald de Andrade van ser els principals impulsors del moviment modernista brasiler. Segons Paulo Mendes de Almeida, que va ser amic d'ambds:

Aquests dos tipus tan diversos d'intellectual es complementaven admirablement. Mrio era rumiant. Desconfiava del fcil i fins i tot de la mateixa facilitat. Era home de pensar i de repensar. A ell, doncs, s'adequava, perfectament, el paper de teoritzador documentat. Oswald, per contra, es lliurava a les primeres idees, quan encara eren ms prpiament sensacions o sentiments que idees.  I van ser aix ells, l'element de cohesi de tot el grup, al qual transmetien audcia, seguretat i entusiasme.  

No obstant aix, a l'any segent, els dos poetes es van enemistar, el que va suposar la ruptura del Grup dels Cinc. De les estelles del grup original van sorgir no obstant aix grups nous. De fet, gran part dels moviments vinculats al modernisme brasiler tenen el seu origen en la Setmana d'Art Modern.

ltims anys. 
Quan, en 1930, Getlio Vargas es va convertir en dictador, Andrade, que pertanyia a la classe terratinent, va veure declinar les seves perspectives laborals. Va assolir conservar el seu lloc en el Conservatori, on era catedrtic d'Esttica i Histria de la Msica, i va continuar investigant la msica folklrica: durant la dcada de 1930 va reunir una ingent collecci d'enregistraments de camp de canons i altres formes musicals.

En 1935, durant una poca inestable del govern de Vargas, va organitzar, al costat de l'escriptor i arqueleg Paulo Duarte un Departament de Cultura unificat per a la ciutat de So Paulo (Departament de Cultura i Recreao da Prefeitura Municipal de So Paulo), del que el mateix Andrade es va convertir en director. El Departament de Cultura tenia com finalitat declarada, segons la seva acta de fundaci, "conquistar i divulgar per a tot el pas la cultura brasilera". L'mbit de competncies del recent creat Departament de Cultura era bastant ampli: supervisava la investigaci cultural i demogrfica, estava encarregat de la construcci de parcs i llocs d'esbarjo i contava amb una important secci de publicacions. Andrade va exercir el seu crrec amb l'ambici que el caracteritzava, utilitzant-lo per a ampliar el seu treball sobre folklore i msica popular, al mateix temps que organitzava nombroses representacions, conferncies i exposicions. Va traslladar la seva collecci d'enregistraments al Departament de Cultura. Acrixer la collecci es va convertir en una de les principals funcions del Departament, sota la supervisi d'una antiga alumna d'Andrade, Oneyda Alvarenga. Els fons discogrfics, denominats Discoteca Municipal, eren "possiblement els millors i millor organitzats de tot l'hemisferi".

En el marc del Departament de Cultura va realitzar les seves primeres investigacions l'antropleg Claude Lvi-Strauss, llavors professor visitant en la Universitat de So Paulo. Un altre dels seus grans assoliments va ser l'anomenada Missi de Perquisicions Folklriques (Misso de Pesqusas Folclricas), que en 1938 va visitar ms de trenta localitats en sis estats brasilers diferents a la recerca de material etnogrfic, especialment pel que concerneix la msica. La missi hagu d'interrompre's, no obstant aix, quan, en 1938, poc desprs que Vargas instaurs el rgim conegut com Estat Novo, Andrade va dimitir del seu crrec en el Departament de Cultura.

Desprs de la seva dimissi, Andrade es va traslladar a Rio de Janeiro per a prendre possessi d'un nou crrec a la Universitat Federal. Durant la seva permanncia en la universitat, va dirigir el Congresso da Lngua Nacional Cantada (Congrs de Llengua Nacional Cantada), important esdeveniment sobre folklore i msica folklrica. En 1941 va regressar a So Paulo i va recuperar el seu antic lloc en el Departament de Cultura, encara que no va treballar amb la mateixa intensitat que abans en l'organitzaci de les seves activitats.

Andrade va morir en la seva residncia de So Paulo a causa d'un infart de miocardi, el 25 de febrer del 1945, quan tenia 52 anys. Donades les seves diferncies amb el rgim, no va haver una reacci oficial significativa davant la seva defunci. Deu anys desprs, no obstant aix, quan es van publicar, en 1955, els seus Poesies completes, ja mort Vargas, va comenar la consagraci d'Andrade com una de les principals personalitats culturals de Brasil. En 1960 se li va donar el seu nom a la Biblioteca Municipal de So Paulo. 
     
La poesia. 
Com poeta, Mrio de Andrade s considerat un dels fundadors del modernisme brasiler. Encara que ja en 1917 havia publicat el seu primer llibre de poemes, H uma gota de sangue en cada poema, aquesta obra, d'influncia parnassiana i d'intenci pacifista, no va suposar una ruptura amb la poesia anterior. Caldria esperar al seu segon llibre, Paulicia desvairada, perqu prengus forma la nova esttica modernista.

Paulicia desvairada.
Jack I. Tomlins, traductor a l'angls del segon llibre d'Andrade, relata en la seva introducci a la citada obra els esdeveniments que van precedir a l'escriptura del segon llibre d'Andrade. En 1920 el poeta acabava de conixer a l'escultor modernista Victor Brecheret, i havia adquirit una escultura seva, titulada "Busto de Cristo", en la qual el fundador del cristianisme era representat com un brasiler amb trenes. A la famlia d'Andrade li va molestar aquesta obra, la qual cosa va desconcertar al poeta, que es va retirar a la seva habitaci. Ms tard recordaria, en una conferncia, que, encara "delirant", va treure el cap pel balc i "va mirar a la plaa de baix sense veure-la realment".

Sorolls, llums, l'ingenu bromejar dels taxistes: tot aix surava davant meu. Estava aparentment tranquil i pensava en no-res en particular. No s qu se'm va ocrrer de cop i volta. Vaig anar al meu escriptori, vaig obrir un quadern, i vaig escriure un ttol que mai abans se m'havia passat pel cap: Paulicia Desvairada   

Mantenint aquest ttol, que en catal podria traduir-se, segons Jos Mara Valverde, per "Sanpaulada desvariada", Andrade va treballar en el seu nou llibre durant els dos anys segents. Aviat va produir un "cntic brbar", com ell mateix ho va denominar en una conferncia, i a poc a poc va ser reduint-lo fins que que es va quedar en la meitat de la seva extensi original.

Aquests poemes eren enterament diferents de la seva obra anterior, ms formal i abstracta. Els versos, de molt diferent extensi i estructura sintctica, consistien fonamentalment en una srie de descripcions impressionistes i fragmentries, en les quals s'intercalaven, com si s'escoltessin per casualitat, fragments de discurs en el dialecte de So Paulo. El jo lric d'aquests poemes sovint sembla aclaparat pel laberint de dilegs que constantment li interromp, com en el poema "Colloque Sentimental".  

Poesia posterior. 
El segent llibre de poemes d'Andrade, Losango cqui (publicat en 1926, per escrit en 1922), continua en la mateixa lnia que la seva obra anterior. En Cl do jabuti (1927) i Remate de males (1930), fa un ampli s de les seves investigacions etnogrfiques.

A partir de 1930, coincidint amb la Revoluci del 1930, la seva obra potica canvia de rumb. Part de la seva obra posterior, com Poesa (1942), evoluciona cap a un to ms intimista i reflexiu, al mateix temps que mant un altra lnia de denncia poltica i social, amb obres com O carro da misria i Lira paulistana (1946).

A aquesta ltima obra pertany un llarg poema titulat "Meditao Sbre o Tiet", una obra densa i complexa, que va ser desestimada pels seus primers crtics per considerar-la "carent de significat", encara que la crtica recent sobre el poema es manifesta en termes bastant ms falaguers. David T. Paterson l'ha comparat amb el poema Paterson de William Carlos Williams, un poema pic inacabat amb una construcci summament complexa. 
La Meditao s un poema sobre la ciutat: se centra en el riu Tiet, que travessa So Paulo. El poema s al mateix temps una summa de la trajectria potica d'Andrade, en dileg amb altres poemes escrits molt abans, i un poema d'amor al riu i a la prpia ciutat.

Obres (selecci).


Poesia.
H uma gota de sangue em cada poema (1917);
Paulicia desvairada (1922);
Losango cqui (1926);
Cl do jabuti (1927);
Remate de males (1930);
Poesas (1941);
Publicados pstumamente:
Lira paulistana (1946);
O carro da misria (1946);
Poesas completas (1955).


Assaig, crtica i musicologia.
A escrava que no  Isaura (1925);
Ensaio sobre msica brasileira (1928);
Compndio de Histria de Msica (1929);
O Aleijadinho de lvares de Azevedo (1935);
Lasar Segall (1935);
O Movimento Modernista (1942);
O baile das quatro artes (1943);
O empalhador de passarinhos (1944);
Pstumas:
Ensaio sobre a msica brasileira (1962) aumentada.
O banquete (1978).



Novelles.
Amar, Verbo Intransitivo (1927);
Macunama (1928);

Relats i crniques.
Primeiro andar (1926);
Belasarte (1934);
Os filhos da Candinha (1943);
Pstumos:
Contos novos (1947);

Diaris.
Pstumos:
O turista aprendiz (1977);


Traduccions al castell.

 Msica del Brasil. Buenos Aires: Schapire, 1944.
 Macunama. Barcelona: Seix Barral, 1977.
 Obra escogida : novela - cuento - ensayo - epistolario. Caracas: Biblioteca Ayacucho, 1979. ;
 Amar, verbo intransitivo: idilio. Caracas: Monte vila, 1982.
 Macunama. Barcelona: Octaedro, 2004.

Referncies.


Biblografia.
En castell.
 Alonso, Rodolfo: "Vanguardia y nacionalismo en la poesa de Mrio de Andrade". Plural: Revista Cultural de Excelsior, 206 (noviembre de 1988); pp. 4-15.
 Trias Folch, Luisa. Literatura brasilea. Madrid: Sntesis, 2007. ISBN 84-9756-446-4.
 Giobellina Brumana, Fernando: "Mrio de Andrade y la Misso de Pesqusas Folclricas' (1938): Una etnografa que no fue", en Revista de Indias 237 (2006); pp. 545-572.

En angls.
 Albuquerque, Severino Joo. "Construction and Destruction in Macunama." Hispania 70, 1 (1987), 67 72.
 Filho, Joo Freire and  Micael Herschmann. "Debatable Tastes! Rethinking Hierarchical Distinctions in Brazilian Music." Journal of Latin American Cultural Studies 12, 3 (2003), 347-58.
 Gabara, Esther. "Facing Brazil: The Problem of Portraiture and the Modernist Sublime." CR: The New Centennial Review 4,2 (2004) 33 76.
 Green, James N. "Challenging National Heroes and Myths: Male Homosexuality and Brazilian History." Estudios Interdisciplinarios de Amrica Latina y el Caribe 12, 1 (2001).  Online.
 Haberly, David T. "The Depths of the River: Mrio de Andrade's Meditao Sbre o Tiet." Hispania 72,2 (1989), 277 282.
 Lpez, Kimberle S. "Modernismo and the Ambivalence of the Postcolonial Experience: Cannibalism, Primitivism, and Exoticism in Mrio de Andrade's Macunama".  Luso-Brazilian Review 35, 1 (1998), 25 38.
 Luper, Albert T. "The Musical Thought of Mrio de Andrade (1893 1945)." Anuario 1(1965), 41 54.
 Nunes, Maria Luisa. "Mrio de Andrade in 'Paradise'." Modern Language Studies 22,3 ((1992), 70 75.
 Popson, Drew. "Brazilian Modernism: Landscapes, Cityscapes, and National Identity" 2004 Bridges Summer Research Report, Center for Latin American Studies, University of California at Berkeley.
 Willis, Bruce Dean. "Necessary Losses: Purity and Solidarity in Mrio de Andrade's Dockside Poetics." Hispania 81, 2 (1998), 261 268.

Enllaos externs.
 Mrio de Andrade, cronologia de l'autor, a www. releituras.com ;
 Macunama - Estudo e resumo da obra, per Dcio Antnio de Castro i Frederico Barbosa. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212768" title="Francesc Torres Mons" nonfiltered="2208" processed="2205" dbindex="87262">
Francesc Torres Mons (Girona, 1922) s un escultor catal Estudi a l'Escola de Belles Arts de Girona amb Joan Orihuel i treball a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clar. La seva obra primera s d'antuvi academicista, influda per Arstides Maillol i Clar, per la influncia de Jean Rodin l'incit a la construcci de masses animades. 

El 1950 fund el grup Postectura i particip al Tercer Sal d'Octubre. Aleshores fou infljut profundament per l'expressionisme angls. Particip en els Salons d'Octubre i el 1954 guany una beca de l'Institut Franais per a anar a Pars. All augment el seu expressionisme a la recerca d'un rigor formal, molt influt per Juli Gonzlez. La seva Maternitat guany el primer premi d'escultura a la Tercera Biennal d'Alexandria. A principis dels anys 1960 es va deixar influir per l'art abstracte, per poc desprs torn a un expressionisme figuratiu amb contingut sarcstic i un tractament de la matria progressivament ms destructiu. El 1969 comen a treballar el polister i les resines sinttiques, i introdu el color en les seves composicions, ara amb influncies del pop art.

Gran part de la seva obra s exposada al MACBA. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2002  fou nomenat president de l'Associaci d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC).

 Enllaos externs .
  Biografia;
  Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212773" title="Domnec Umbert i Vilaser" nonfiltered="2209" processed="2206" dbindex="87263">
Domnec Umbert i Vilaser (Barcelona 1916 - 1993) fou un artes catal, constructor de gegants, nans i altre bestiari. El 1929, amb noms dotze anys, entr d'aprenent en una fbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on va fer cavalls de cart i en va aprendre la tcnica. El 1952 pass a treballar al taller d'Escal i Llus Sabadell, on a part de fer gegant o capgrs, es dedic tamb a fer maquetes per a arquitectes i escenografies per a teatre i cinema. 

El 1967 tenia un taller de maniquins propi. L'arribada de noves tcniques i del polister provoc un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deix la tcnica artesanal del cart. La seva ltima etapa estigu vinculada a l'escola dels Pares Escolapis del carrer de Sant Quint, de Barcelona, on hi tenia el taller i va fer tres parelles de gegants per al mateix collegi. El seu ltim treball fou el Iaio del Bara, gegant de la colla del barri de les Corts de Barcelona. El 1987 li fou concedida la Carta de Mestre Artes i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212774" title="Josep Viader i Moliner" nonfiltered="2210" processed="2207" dbindex="87264">
Josep Viader i Moliner (Girona 1917) s un msic, compositor, instrumentista i pedagog catal.

En una primera poca va tocar el contrabaix a La Principal de Girona. Ha compost diverses sardanes i harmonitzacions per a cor. Tamb ha estat director del conservatori de msica de Girona i de l'Escola Normal de Girona, aix com director de la Coral Polifnica de Girona. Ha estat autor d'una de les versions corals dEls Segadors. El 1991 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212775" title="Joan Vil i Moncau" nonfiltered="2211" processed="2208" dbindex="87265">
Joan Vila i Moncau (Vic, Osona 1924) s un pintor catal. Estudi primer a Vic, desprs a l'Escola de la Llotja de Barcelona i finalment a l'cole du Louvre, de Pars el 1954. Especialitzat en la pintura mural, ha fet obres d'aquesta mena a Vic, Olot, la Seu d'Urgell, Ripoll. Particip als Salons d'Octubre de Barcelona i als Salons de Maig. Expos sovint integrat a Els Vuit de Vic, i individualment, a Sabadell (1957), Madrid (1962), Vic (1962 i 1964), Barcelona (1967 i 1975) i Figueres (1974). Des del 1970 ha estat director de l'Escola de Belles Arts d'Olot. El seu estil s una modernitzaci del realisme ms fidel, especialment centrat en paisatges urbans, per tamb ha assajat el surrealisme. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
 Gravats de Joan Vila;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212776" title="Josep Virgili i Sanrom" nonfiltered="2212" processed="2209" dbindex="87266">
Josep Virgili i Sanrom (Tarragona, 1895- 1993) ha estat un impressor i bibligraf catal, conegut popularment com l'avi Virgili. Des de petit s'aficion a transcriure les notes locals que apareixien als diaris i revistes de l'poca. Estudi a l'escola pblica Pau Delcls i entr d'aprenent d'impressor a la casa d'Ars, on aprengu l'ofici de linotipista. Durant la postguerra pass uns dies a la pres per imprimir fulletons antifranquistes. Considerat el deg dels escriptors de la ciutat de Tarragona, l'ajuntament de Tarragona li va concedir el diploma dels Serveis Distingits per Santa Tecla de l'any 1973. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Tarragona i la seva premsa 1900 - 1980;
 Llegendes i narracions de Tarragona;

 Enllaos externs .
 Biografia de l'Avi Virgili;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212777" title="Escola Pia de Catalunya" nonfiltered="2213" processed="2210" dbindex="87267">

Escola Pia de Catalunya s la secci catalana dels escolapis, orde religiosa fundada per Josep de Calassan el 1597 a Roma. El 1638 el bisbe d'Urgell, Pau Duran, sign el decret pel qual dna llicncia per a la fundaci de l Escola Pia a Guissona, per la guerra dels Segadors va fer que s'ajorns el projecte. Cinc escolapis napolitans s'establiren a Moi el 1683, grcies als esforos del p. Agust Passante i la voluntat de Mn. Jaume Boix. El 1691 profess el primer religis catal, Sebasti Badia. S'obriren altres cases a Oliana (1690-1844), a Balaguer (1699-) i a Castellb (1709-1718). Les escoles eren municipals, gratutes i amb preferncia per les primeres lletres i l'aritmtica prctica o comercial; per tamb s'ensenyava el llat i la retrica.

La Guerra de Successi oblig als religiosos italians a marxar de la Pennsula i les cases quedaren a mans d'escolapis catalans i aragonesos. Es fundaren noves escoles a Puigcerd (1728-1972), Igualada (1732-) i Matar (1737-) i Solsona (1757-1837). Des del 1751 esdevingueren provncia autnoma de Roma, i des del 1775 celebraren exmens pblics que es conserven impresos. Alhora, el 1796 es va aprovar un Mtode Uniforme d'ensenyament per a tots els collegis.  Tamb patiren els efectse de la Guerra Gran (1795) i de la Guerra del Francs (1808-1814). El P. Jaume Vada public un poema en catal el 1802,  La Fama en lo Parns i el 1810 enard els mataronins amb un fams serm contra els francesos en catal a l'esglsia de Santa Anna de la capital del Maresme.

Durant el segle XIX fundaren els collegis de Sant Antoni a Barcelona (1815-), el de Sabadell (1818-) i el de Calella (1819-), es publicaren llibres escolars i es cre una editorial o distribudora escolar.  Aconseguiren que no els tanquessin les escoles durant el Trienni Liberal (1820-1823) i la desamortitzaci de 1835. Les Corts espanyoles aprovaren la restauraci de l'Escola Pia a Espanya el 1845, per quedant subjecte en qestions d'ensenyament a les lleis de l'Estat. Aix facilit l'expansi de l'orde, que fund noves escoles a a Olot (1858-), Reus (1858-1870), Terrassa (1864), Vilanova i la Geltr (1877-), Trrega (1884-), Barcelona Calassanci (1893-), Palma de Mallorca (1893-1904), Valls (1893-1905), Sarri (1894-), Castellar del Valls (1896-1939), Barcelona Balmes (1899-), Terrassa (1901-), Caldes de Montbui (1909-), Alella (1916), Granollers i Sitges (1933)

Durant la Setmana Trgica fou cremada l'escola de Sant Antoni. Durant la Segona Repblica Espanyola van aconseguir mantenir les escoles obertes, per durant la guerra civil espanyola van haver de tancar-les; 71 religiosos varen ser assassinats, molts empresonats, altres aconseguiren exiliar-se. Desprs de la guerra aconseguiren reobrir-les i fundaren noves escoles al barri de la Mina i Wad Ras. A la fi del franquisme adoptaren el catal com a llengua normal i prpia en l'ensenyament i la coeducaci de sexes. El 1983 van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Escola Pia de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212779" title="Gino Bartali" nonfiltered="2214" processed="2211" dbindex="87268">

Gino Bartali (Ponte a Ema, 18 de juliol de 1914 - Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista itali, professional entre 1935 i 1954, en qu aconsegu 91 victries.

Biografia.
Va ser el gran rival de Fausto Coppi, rivalitat que dividia els italians, tant esportivament com polticament i religiosament (les seves postures poltiques i religioses tamb estaven enfrontades). Tanmateix, per sobre d'aquella rivalitat, Coppi i Bartali compartien una gran amistat. Van compartir equip durant anys i en moltes ocasions l'un va actuar de gregari de l'altre i a l'inrevs. El Tour de Frana 1949, que guanyaria Coppi per davant de Bartali, podria ser la millor mostra d'aix. Ambds italians van destrossar la cursa als Alps, per sempre de la m.

El 1936, amb un Giro d'Itlia ja guanyat, Bartali va estar a punt d'abandonar el ciclisme degut a la mort del seu germ Giulio, per s'ho va repensar i va continuar competint.

La seva vida esportiva es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Abans d'aquesta, el 1939, no va poder defensar la seva victria en el Tour de Frana de l'any anterior. Gino Bartali prendria la revenja el 1948, aconseguint el seu segon Tour d'una forma espectacular, amb set victries d'etapa.

Bartali va ser un excepcional escalador, vencedor del gran premi de la muntanya del Giro d'Itlia en set ocasions i del Tour de Frana en dues. Va ser pioner en utilitzar el canvi de marxes Campagnolo. Anteriorment, les bicicletes incorporaven dos plats i el canvi entre ells significava haver de parar i realitzar el canvi de forma manual. Amb aquest nou sistema el ciclista podia realitzar el canvi de plat sense necessitat de baixar de la bicicleta. Aquesta operaci es va convertir rpidament en un senyal que Bartali estava disposat a llanar un atac.

A ms de les victries en Grans Voltes, Bartali va guanyar el campionat nacional itali i algunes clssiques d'un dia, com la Mil-San Remo i el Giro de Llombardia.

Principal palmars.
1935;
 Campi d'Itlia per punts;
 1r a la Volta a Euskadi i vencedor de 3 etapes;
 1r del Gran Premi Reus-Barcelona;
 1r del Giro de les Dues Provncies;
1936;
 1r al Giro d'Itlia, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya ;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
1937;
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Itlia, vencedor de 3 etapes i del Gran Premi de la Muntanya ;
 1r al Giro del Piemont;
1938;
 1r al Tour de Frana, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya  ;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
1939;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro de Toscana;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de la Provncia de Mil;
1940;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro de Toscana;
 1r al Giro de Campnia;
1945;
 1r al Giro de Campnia;
1946;
 1r al Giro d'Itlia i del Gran Premi de la Muntanya;
 1r a la Volta a Sussa i vencedor de 4 etapes ;
 1r al Campionat de Zuric ;
1947;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r a la Volta a Sussa, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1948;
 1r al Tour de Frana, vencedor de 7 etapes i del Gran Premi de la Muntanya ;
 1r al Campionat de Zuric ;
1949;
 1r al Tour de Romandia;
1950;
 1r a la Mil-San Remo;
 1r al Giro de Toscana;
1951;
 1r al Giro de Piemont;
1952;
 Campi d'Itlia;
 1r del Giro d'Emlia;
 1r del Giro de Calbria;
1953;
 1r del Giro d'Emlia;
 1r al Giro de Toscana;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. 7 de la classificaci general, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya;
1936. 1r de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1937. 1r de la classificaci general, vencedor de 5 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1939. 2n de la classificaci general, vencedor de 5 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1940. 9 de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1946. 1r de la classificaci general i del Gran Premi de la Muntanya;
1947. 2n de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1948. 8 de la classificaci general i del Gran Premi de la Muntanya;
1949. 2n de la classificaci general;
1950. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 10 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1952. 5 de la classificaci general;
1953. 4t de la classificaci general;
1954. 13 de la classificaci general;








Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (12a etapa) i vencedor d'una etapa;
1938. 1r de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1948. 1r de la classificaci general, vencedor de 7 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1949. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1950. Abandona (12a etapa) i vencedor d'una etapa;
1951. 4t de la classificaci general;
1952. 4t de la classificaci general;
1953. 11 de la classificaci general;







Enllaos externs.

Pgina de Gino Bartali ;
Palmars de Gino Bartali ;
Vdeo de vilaweb.cat;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212780" title="Fets de Montejurra" nonfiltered="2215" processed="2212" dbindex="87269">
Fets de Montejurra van esdevenir el 9 de maig de 1976, en els inicis de la transici, en el romiatge anual que des dels anys quaranta del segle XX els carlins seguidors de Francesc Xavier de Borb i Parma realitzaven al tur de Montejurra (Navarra). Durant el romiatge, va tenir lloc un atemptat terrorista contra el Partit Carl, organitzat pel franquisme poltic que encara controlava els ressorts de l'Estat i els sectors ultradretans del carlisme, agrupats al voltant de Sixte de Borb-Parma, germ del pretendent carl Carles Hug i enfrontat a ell. 

En els successos de Montejurra van prendre part tamb terroristes neofeixistes italians i argentins. En els incidents morir dues persones, els participants en el romiatge (Ricardo Garca Pellejero i Aniano Jimnez Santos), i va haver diversos ferits.

Antecedents. 
Desprs del Decret d'Unificaci promulgat per Franco el 1937 (que integrava falangistes i tradicionalistes en un partit nic, la Falange, a partir de l'anomenada Tradicionalista: el Moviment Nacional), es va produir un gran malestar a les files de carlisme, que es va aguditzar desprs del final de la Guerra Civil. Els partidaris de Javier de Borb-Parma, nomenat regente desprs de la mort d'Alfons Carles de Borb i ustria-Est, no van acceptar la unificaci (el 1937 el regent va declarar expulsats de la famlia carlina als qui havien acceptat la unificaci) i van prosseguir la seva actuaci poltica, que va evolucionar, al marge del carlisme oficial, cap al socialisme autogestionari. El 1972, Javier de Borb-Parma va abdicar en el seu fill Carles Hug, creador del modern Partit Carl. 

El romiatge de Montejura de 1976. 
En un ambient de gran crispaci poltica, el Partit Carl va convocar la pujada anual a Montejurra, des del Monestir d'Irache, amb el lema Una cita per al poble. Van ser-hi convidats una vintena de partits i organitzacions poltiques de l'esquerra i la ultraesquerra (PCE, PSUC, PTE, ORT, MCE, PSP, PSOE...) 
El complot. 
Des dels sectors ultradretans del carlisme, agrupats al voltant de Sixte de Borb-Parma, germ del pretendent  Carles Hug, es pretenia neutralitzar la facci esquerrana del carlisme. El complot fou organitzat pels aparells de seguretat de l'Estat, a travs de l'anomenada Operaci Reconquesta. El general de la Gurdia Civil Jos Antonio Senz de Santamara, aleshores cap de l'Estat Major de la Gurdia Civil i persona molt rellevant durant la Transici, abans de morir, va revelar que va ser el propi Estat qui, davant l'evoluci del carlisme, va tractar de crear un "contrapoder" al voltant de la figura de Sixte de Borb, per mitj del servei d'intelligncia SECED, creat per Luis Carrero Blanco (substitut en 1977 pel CESID, actual CNI). 

L'Operaci Reconquesta contava amb les benediccions dels estaments superiors incloent Fraga (ministre de Governaci) i Arias Navarro (President de Govern). El grup de Sixte de Borb tamb rebia suport d'alts crrecs del rgim com Antonio Mara de Oriol y Urquijo, llavors president del Consell d'Estat; el general Angel Campano, director de la Gurdia Civil (en el despatx de la qual es va gestar l'operaci); Jos Mara Araluce, president de la Diputaci de Guipscoa, i Jos Ruiz de Gordoa, governador civil de Navarra:

Per la seva banda, el general Senz de Santamara, qui era aleshores cap de l'Estat Major de la Gurdia Civil, va afirmar que el Seced havia facilitat als mercenaris estrangers gran quantitat de bastons per a agredir als carlins i que el finanament de l'operaci va crrer a crrec de senyor Oriol Urquijo.

Els mercenaris van participar en els incidents produts en la part baixa del tur, on va morir Aniano Jimnez per tirs realitzats per Jos Luis Marn Garca-Verde, conegut com lhome de la gavardina. Els tirs de metralladora que van provocar la mort de Ricardo Garca Pellejero i van ferir a diversos carlins en el cim del tur van ser efectuats per ciutadans espanyols, simpatitzants de Comuni Tradicionalista. 

Es va decidir que un nodrit grup de membres de la facci ultradretana del carlisme, Comuni Tradicionalista Carlista, membres de Guerrilleros de Cristo Rey, falangistes, militants d' Unin Nacional Espaola (UNE) -el partit de Fernndez de la Mora- i un comando integrat per ms de 20 mercenaris italians i argentins d'ideologia ultra (entre els quals es trobava tamb el francs Jean Pierre Cherid, qui moriria en 1984 en una acci dels GAL quan collocava una bomba en els baixos del vehicle d'un dirigent etarra) acudissin al romiatge i ataquessin als participants. Uns dies abans, el governador civil de Navarra, Jos Ruiz de Gordoa, va reservar 20 habitacions a l'hotel Irache d'Estella, perqu s'allotgessin Sixte de Borb i el seu escorta.

 Els incidents . 
Els incidents van tenir lloc primer en la part baixa del tur. Aqu els participants del romiatge van ser atacats amb pedres i altres objectes contundents, sent aqu on van prendre part fonamentalment els mercenaris. L'agressi va culminar amb un tir efectuat pel falangista Jos Luis Marn Garca-Verde, conegut com l'home de la gavardina, fou ferit Aniano Jimnez Santos, que moriria uns dies desprs. 

Posteriorment van esdevenir nous incidents en el cim, quan els agressors van tractar d'impedir-hi l'accs als seguidors de Carles Hug. Marn Garca-Verde, juntament amb altres participants en l'agressi, ciutadans espanyols, simpatitzants de Comuni Tradicionalista, van causar la mort de Ricardo Garca Pellejero i van ferir diversos carlins amb tirs d'arma curta. Aquests crims es van executar en presncia i amb la collaboraci de les forces de seguretat, sense que fossin detinguts els autors ni requisades les armes emprades. Aquests actes terroristes han estat relacionats amb l'Operaci Gladio i amb la trama de terrorisme d'Estat que posteriorment originaria els GAL . Rodolfo Eduardo Almirn, ex membre de la Triple A argentina que posteriorment seria cap de seguretat d'Aliana Popular i guardaespatlles personal de Manuel Fraga durant els ltims anys de la dcada de 1970 i primers de la dcada de 1980, i Stefano Delle Chiaie, terrorista d'ultradreta itali amb vincles amb l'organitzaci anticomunista de l'OTAN, Gladio, hi eren aquell dia a Montejurra. 

 Conseqncies. 
Arran dels incidents, Sixte de Borb va ser expulsat d'Espanya, sense que se li prengus declaraci judicial. Posteriorment, i a requeriment de tercers i de l'acusaci gestionada pel partit Carlista, van ser detingudes algunes persones acusades d'homicidi. La investigaci va acabar en el Tribunal d'Ordre Pblic, el jutge del qual la va tancar el 4 de gener de 1977 amb el processament de tres persones: Jos Luis Marn Garca-Verde, com a responsable dels assassinats, Arturo Mrquez de Prado i Francisco Carrera, com a dirigents de l'acci violenta. 

Els advocats de l'acusaci no van assolir que atests Manuel Fraga, ministre de la Governaci i que el dia dels successos es trobava en viatge oficial a Veneuela (quan va tornar, manifestaria que els incidents no havien estat ms que una baralla entre germans). No obstant aix, a aquests crims els va ser aplicada la Llei d'Amnistia de 1977, i els acusats, sense haver estat jutjats, van ser alliberats, al quedar extingida la seva responsabilitat penal. En sentncia de la Audincia Nacional de 5 de novembre de 2003 es va reconixer als dos assassinats com a "vctimes del terrorisme", remetent-se a la Sentncia dictada pel tribunal Suprem de 3 de juliol de 1978, i fou lliurada a una de les seves vdues la "Medalla d'Or" de Navarra.

 Referncies .



Enllaos externs.
Visi del Partit Carl:
 Los crmenes de Montejurra (inclou fragment del llibre de Diego Carcedo, Senz de Santamara: el general que cambio de bando, ISBN 8484603091);
Visi dels partidaris de Sixte de Borb:
 Montejurra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212784" title="Giovanni Battista della Porta" nonfiltered="2216" processed="2213" dbindex="87270">
Giovanni Battista della Porta, ms conegut com Giambattista della Porta (1538-1615). Erudit i astrnom itali autor de nombrosos descobriments experimentals tals com la cmera obscura i la "llanterna mgica" (tamb atribuda al jesuta Athanasius Kircher), aix com les primeres i rudimentries idees o propostes sobre com construir un telescopi o fins i tot una mquina de vapor. 

Obres.
Mgia naturalis (1558);
Phytognomonica (1583) ;
De furtivis litterarum notis, vulgo de ziferis (1563);

En aquestes obres presenta un mtode Criptogfico basat en taules de lletres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212786" title="Trepatge de missi" nonfiltered="2217" processed="2214" dbindex="87271">
Trepatge de missi s l'expansi d'un projecte o missi ms enll dels seus objectius originals, sovint desprs de tenir xit inicial.  L's del terme sovint implica una certa desaprovaci dels nous objectius adoptats per part de l'usuari. El trepatge de missi s habitualment considerat indesitjable a causa del cam perills que suposa que cada xit assolit doni lloc a nous objectius ms ambiciosos, fins que arribi un error final i sovint catastrfic. El terme va ser originalment aplicat exclusivament a operacions militars, per recentment ha estat aplicat a diversos camps, principalment al creixement de les burocrcies.

Redescobriment.
La frase "trepatge de missi" va aparixer en articles relacionats amb la missi de manteniment de la pau de Nacions Unides a Somlia al The Washington Post al 15 d'abril de 1993 i al New York Times al 10 d'octubre de 1993. Aquests dos articles van ajudar al pas a donar-se compte de qu havien tingut trepatges de missions previs en altres temps.

Titulars.
Els primers dos articles en fer servir el terme al Wasington Post van ser del columnista Jim Hoagland ("Prepared for Non-Combat", 15 d'abril de 1993 i Beware 'mission creep' in Somalia, al 20 de juliol de 1993). El New York Times va fer servir el terme per primer cop en l'article del corresponsal John H. Cushman, Jr. escrit desprs del tiroteig del 4 d'octubre de 1993 a Somalia, Muqdisho, on 16 nord-americans van resultar morts.

La missi d'Estats Units a Somalia i la posterior de les Nacions Unides semblarien ser els clssics exemples de trepatge de missi. Comenada a final de 1992 com a una operaci d'ajuda humanitria nord-americana als mesos finals de l'administraci de George H. W. Bush, la intervenci es va convertir en una operaci de Nacions Unides el 4 de juny de 1993. Mentre que la justificaci de la administraci Bush inicial per entrar a Somalia es centrava en "assistncia humanitria", la realitat a peu de carrer va contribuir a fer requeriments sempre creixents. Al 5 de juny de 1993, les forces del clan del lder militar somal Mohamed Farrah Aidid van matar 23 soldats pakistanesos que formaven part de la missi UNISOM II. Aquesta batalla va portar a una decisi del Consell de Seguretat de l'ONU per capturar als responsables per la mort dels soldats pakistanesos. 

Juntament amb els objectius creixents cercant estabilitat a llarg terme (ms que asistncia humanitria a curt terme), la cerca de Aideed va fomentar un entorn ms confrontacional durnat l'estiu de 1993. A l'octubre de 1993, 18 soldats americans van morir a la Batalla de Muqdisho. Aquest incident va portar a una presncia molt ms defensiva d'Estats Units i les Nacions Unides a Somalia. Les forces d'Estats Units es van retirar a principis de 1994 i totes les forces de Nacions Unides es van retirar entre finals de Febrer i principis de Mar mitjanant l'operaci United Shield.

Altres exemples.
Un exemple anterior de trepatge de missi, aparentment abans de qu el terme fos utilitzat per primer cop, es la Guerra de Corea. Va comenar com un intent de salvar Corea del Sud de la invasi per part de Corea del Nord, per desprs d'aquell xit inicial, es va expandir com a un intent de reunificar la pennsula, un objectiu que finalment es va provar insostenible. Aquell intent va donar lloc a una llarga i costosa retirada a travs de Corea del Nord desprs de la intervenci de Xina.

Encara que el terme trepatge de missi es relativament nou, es poden observar exemples a travs de la histria militar. Per exemple, moltes de les guerres de Llus XIV de Frana van comenr amb un nombre limitat d'objectius, que rpidament van crixer a afers molt ms grans.

Quan no es produeix trepatge de missi tamb es poden produir crtiques. Desprs de la derrota de les potncies totalitries d'Alemanya, Itlia i Jap a la Segona Guerra Mundial, alguns van pensar que els aliats haurien d'haver continuat a partir del seu xit i haver atacat a l'Espanya de Francisco Franco o a la Uni Sovitica. Existeixen crtiques continuades de qu la coalici americana hauria d'haver expulsat a Saddam Hussein al final de la primera Guerra del Golf, desprs de la facilitat amb qu les forces Iraquianes van ser expulsades de Kuwait

Veure tamb.
 Featuritis s un fenmen anlog en enginyeria de software.
 Trepatge d'abast s un fenmen anlog en gesti de projectes.
 L'efecte trinquet s la incapacitat d'un sistema per a redur el seu abast un cop s'ha expandit.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212787" title="Artes" nonfiltered="2218" processed="2215" dbindex="87272">
Els artesans sn persones que es dediquen a l'artesania.

Els artesans no tan sols constueixen els objectes, els artefactes i els productes, sin que tamb els inventen. 

Per inventar-los, els era molt til l'observaci del seu entorn, i l'enginy.

En canvi, per construir-ne, necessitaven conixer molt b els materials i les eines i tenir gran destresa a l'hora d'utulitzar-los.

Avui dia els processos d'elaboraci de productes o de construcci d'objectes no segueixen un procs artesanal, sin que es duen a terme en fbriques i indstries on treballen moltes persones que fan tasques diferents i amb moltes mquines.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212788" title="Hrcules Florence" nonfiltered="2219" processed="2216" dbindex="87273">
 
Hrcules Florence (Nia, 1804   Campinas, 1879) va ser un inventor i fotgraf francs, establert des de jove a Brasil. s considerat un dels pares de la fotografia, al costat de Nipce, Daguerre, William Fox Talbot i Hippolythe Bayard, per inventar l'any 1833 un procediment fotogrfic al que va anomenar fotografia per primera vegada en la histria. 

Acuitat per problemes econmics, motivat principalment per l'elevat nombre de fills que tenia, va pensar en l'aplicaci de la cmera obscura a la reproducci de documents tals com textos, diplomes, etiquetes, etc., amb la finalitat d'obtenir diners rpidament. El seu procediment suposava la captaci d'imatges amb la cmera obscura i la utilitzaci del paper com suport, adequadament sensibilitzat mitjanant nitrat de plata. Igualment va emprar les plaques de cristall amb una emulsi ideada per ell mateix. Els seus descobriments, no obstant aix, no van tenir continuaci alguna per part d'altres investigadors, i van ser rescatats de l'oblit l'any 1976 grcies a la labor investigadora de Boris Kossoy.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212790" title="Hippolyte Bayard" nonfiltered="2220" processed="2217" dbindex="87274">
Hippolyte Bayard (20 de gener de 1801- 14 de maig de 1887) fou un inventor i fotgraf francs. s considerat un dels pares de la fotografia, al costat de Niepce, Daguerre, William Fox Talbot i Hrcules Florence, per les seves investigacions en la fixaci de les imatges.

Va ser inventor l'any 1837 d'un procediment fotogrfic de positivat directe, a l'estil del daguerrotip, mitjanant l'ocupaci de la cmera obscura i el paper com a suport. 

A les imatges obtingudes per aquest procediment les va anomenar dibuixos fotognics. Funcionari del Ministeri d'Hisenda aFrana en les seves hores de treball i membre de la bohmia parisenca en el seu temps lliure, Bayard va assolir realitzar imatges fotogrfiques abans que el daguerrotip es fes pblic l'any 1839. 

Els seus dibuixos fotognics es caracteritzen per presentar un aspecte molt diferent del dels daguerrotips. Presenten un major contrast entre blancs i negres, contant amb menors detalls, havent donat compte de l'absncia de grisos. Segons s'ha dit, les seves imatges s que tenen en com amb els daguerrotips el tractar-se de positius directes, sent per tant imatges niques. Bayard va tractar que el govern francs comprs o subvencions el seu projecte en la mateixa mesura que havia fet amb el daguerrotip. 

No obstant aix, Franois Arag, el poltic implicat en l'assumpte, va tractar d'ocultar les seves investigacions per a no enfosquir el paper de Daguerre. L'nica compensaci que va obtenir van ser sis-cents francs, enfront de les pensions vitalcies concedides a Daguerre i al fill de Niepce. Desencantat, va abandonar les seves investigacions fotogrfiques, passant a utilitzar la resta de procediments fotogrfics que van anar sorgint. 

Com fotgraf es va dedicar a la realitzaci de bodegons, paisatges i retrats. Va participar en la Missi Heliogrfica i va ser membre fundador de la Societat Heliogrfica i de la Societat Francesa de Fotografia. Grcies a la seva tasca es va organitzar la primera exposici fotogrfica de la histria, per a ajudar a les vctimes d'un terratrmol, al juny de 1839.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212793" title="Objectiu" nonfiltered="2221" processed="2218" dbindex="87275">
 

Un objectiu s un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'ptica d'una cmera tant fotogrfica com de vdeo. La seva funci s rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcci fins a crear la imatge ptica, rplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llanar contra el suport sensible: Sensor d'imatge en el cas d'una cmera digital, i pellcula sensible en la fotografia qumica. 

Histria.
El forat de la cmera obscura va ser considerat com el primer objectiu ja que permetia fer passar per ell la llum provinent d'una escena exterior i projectar-la sobre les parets interiors o sobre un llen. Amb el temps aquest forat va ser substitut inicialment per una lent esfrica que concentrava una major quantitat de llamps en un mateix punt, i ms endavant per un sistema de lents que corregiria les aberracions ptiques.

Caracterstiques. 

Lluminositat. 
La lluminositat, obertura relativa o nmero f d'un objectiu s el quocient entre la distncia focal d'un objectiu i el mxim dimetre del seu diafragma i ens dna una indicaci sobre la quantitat de llum que pot deixar passar. La lluminositat d'un objectiu est determinada doncs per: 
 La distncia entre l'objectiu i la imatge projectada, la qual cosa s funci de la distncia focal. ;
 El dimetre del feix de llum que penetra per l'objectiu, la qual cosa depn del disseny i construcci del propi objectiu. El valor mxim d'aquest dimetre (amb mxima obertura del diafragma) s conegut com obertura efectiva. ;

Distncia focal. 
Indica la distncia en millmetres des del centre ptic de l'objectiu al plnol focal i defineix la potncia o poder de desviaci d'una lent o objectiu. La distncia focal d'un objectiu est determinada per: 
 Angle d'incidncia de la llum sobre la lent o, a efectes prctics, curvatura de la lent (a major rdio de curvatura menor distncia focal). ;
 ndex de refracci de la lent, el qual vindr determinat per la composici qumica del vidre de la mateixa. ;
 Longitud d'ona de la llum incident, aix s, color de la llum; si b actualment la major part dels objectius estan formats per grups de lents convergents i divergents que compensen les possibles aberracions cromtiques derivades d'aquest aspecte. ;

Tipus d'objectius. 
Existeixen diferents tipus d'objectius segons la distncia focal de la lent utilitzada: 
 Objectius gran angulars: Objectiu l'angle del qual de visi s major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180). S'utilitzaran per als plnols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visi. La seva caracterstica principal s que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les lnies rectes. ;
 Objectiu normal: Amb un angle d'entre 40 i 65 s'assemblen a la visi de l'ull hum. La seva utilitat es centra en la representaci d'escenes sense crrega dramtica. La seva profunditat de camp s moderada. No sol presentar-se distorsi de la imatge com en els angulars, conservant-se la perspectiva original. A ms, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat. ;
 Teleobjectius: L'angle de visi s menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30). Permeten acostar objectes situats a grans distncies. Aix aconsegueixen augmentar la grandria de les imatges respecte a l'objecte real. Per contra la seva profunditat de camp s reduda i el seu punt d'enfocament crtic. ;
 Objectius zoom: Sn objectius de distncia focal variable. Destaquen per la seva comoditat ja que eviten el canvi d'objectius de distncies focals fixes (angulars, normals i teleobjetius). Com contrapartida, a causa de la seva construcci, solen ser menys lluminosos que els objectius equivalents de focal fixa. ;
 Objectius macro: Permeten l'enfocament a molt curta distncia. S'utilitza per a objectes molt petits situats a poca distncia de la lent. ;
 Objectiu ull de peix: Es tracta d'un angular extremadament ampli, arribant fins als 180. Proporcionen una profunditat de camp extrema, i les imatges es veuen corbes com si estiguessin reflectides en una esfera.

Altres objectius especials.
 Objectius flou, que posseeixen un determinat nivell d'aberraci esfrica que produeix cert grau de difusi o efecte d'halo, en alguns el grau de difusi pot variar-se a voluntat. S'usen per a retrats, nus i per a aconseguir cert ambient romntic. Aquest efecte tamb pot assolir-se mitjanant filtres o altres trucs simples. ;
 Objectius submarins, que estan dissenyats per a refractar la llum de forma ptima sota aigua.
 Objectius medical, que sn bsicament objectius macro amb un flaix anular automtic incorporat per a evitar ombres. Solen ser d'una alta qualitat i el seu s principal, com el seu nom indica, s la fotografia mdica. ;
 Objectius shift, en els quals es pot desplaar l'eix ptic, controlant aix la perspectiva de la cmera. S'usen molt en arquitectura, per exemple per a corregir la fugida de lnies que es produeix al fer un contrapicat d'un edifici. ;
 Objectius UV, que posseeixen lents de quars o fluorur de quars per a poder fotografiar en la regi de llum ultraviolada. ;
 Objectius anamrfics, usats habitualment en el cinema (per exemple en Cinemascope) per a estrnyer les imatges sobre la pellcula i comprimir aix vistes panormiques. bviament, desprs s'utilitzen tamb objectius d'aquest tipus en el projector per a reconstruir les relacions originals.

Identificaci dels objectius. 
Per a facilitar l's tots els objectius posseexen una srie de dades identificadores en la seva carcassa. Aquesta informaci serveix per a decidir quin objectiu s'utilitzar segons el tipus d'enquadrament requerit o la quantitat de llum present en l'escena: 
 Distncia focal: expressada en millmetres. En els objectius zoom s'expressa un rang de valors indicant la mnima i mxima distncia focal. ;
 Lluminositat: indica el major i menor valor d'obertura del diafragma. S'expressa a travs dels nmero f. En el cas dels objectius zoom s'expressen tamb dos valors distints indicant la lluminositat per a la mnima i mxima distncies focals. ;
 Dimetre de filtre: A travs del smbol () el fabricant indica el dimetre del filtre que es pot acoblar. ;
 Tractament superficial de les Lents: indica el tractament ptic de la superfcie de les lents a travs de les paraules "coated" o "multicoated". ;
 Correcci d'aberracions ptiques: Mitjanant les expressions "aspheric" i "apochromatic" el fabricant fa saber si ha aplicat un especial grau de correcci als objectius. ;
 Nombre de srie de fabricaci: Important conixer aquesta dada per a cas de robatori o prdua.

Qualitat dels objectius. 
Existeixen mltiples parmetres amb els quals poder atribuir major o menor qualitat a un objectiu; alguns poden ser: 
 Muntura metllica, ms resistent i duradora. ;
 Major pes, que encara que sense relaci aparent sol indicar la utilitzaci de materials de major qualitat en la seva construcci. ;
 Amb mecanismes de correcci de certes aberracions ptiques (per exemple, objectius aspheric). ;
 Definici, s a dir, la nitidesa amb la qual poden reproduir les imatges. ;
 Contrast, s a dir, que reflecteixin fidelment els contrastos d'intensitat de llum del motiu retratat sense apagar els tons. ;
 Fabricant, ja que alguns fabricants sn referncies clau en qualitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212801" title="Centre Catal de Luxemburg" nonfiltered="2222" processed="2219" dbindex="87276">

El Centre Catal de Luxemburg (Ltzebuegerkatalanen Zentrum en luxemburgus) s un casal catal amb seu a Luxemburg reconegut per la Generalitat de Catalunya. Va ser fundat a principis d'octubre de 1987.

Des de la fundaci, els objectius ms importants han estat, en primer lloc, afavorir el coneixement de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes al Gran Ducat de Luxembourg i a les regions venes i, en segon lloc, afavorir la integraci de les comunitats catalanes al pas d'acollida. Per aquesta ra, el CCL impulsa nombroses activitats que permetin la mxima participaci de totes les persones residents a Luxemburg. El Centre Catal de Luxemburg ha organitzat concerts, conferncies, exposicions cursos de llengua catalana (per a nens i per a adults), cinema (el cicle de cinema catal a Luxemburg compta amb 14 edicions) i festes populars (castells, havaneres, calotades, caga ti, sardanes, correfoc).

El Centre Catal de Luxemburg s membre de la FIEC (Federaci Internacional d'Entitats Catalanes) que agrupa les associacions catalanes presents arreu del mn. Un membre del Centre Catal de Luxemburg forma part del Consell Consultiu de les Comunitats Catalanes de l'Exterior (creat per la Generalitat). D'altra banda, fins al 2007 cinc membres del CCL han estat honorats amb el Premi Batista i Roca per part de l'IPECC (Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana).

Enllaos externs.
Pgina web del Centre Catal de Luxemburg;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212802" title="Casals Catalans" nonfiltered="2223" processed="2220" dbindex="87277">
Els Casals catalans o Comunitats catalanes de l'exterior sn associacions de catalans residents fora de Catalunya. Durant anys, han tingut un paper clau en la difusi de la cultura catalana i, en especial, de la llengua catalana. En l'actualitat, es compten ms d'un centenar de casals establerts en uns quaranta pasos.

La Generalitat de Catalunya els dna cobertura i suport des de la Secretaria d'Afers Exteriors.
 Comunitats catalanes de l'exterior  .

 frica .
 Marroc.
 Casal de Cultura Catalana al Nord del Marroc ;

 sia .
 Jap .
 Centre Catal de Kansai;

 Xina .
 Associaci Catalana de Xina ;
 Casal Catal de Beijing ;
 Casal Catal de Shanghai ;

 Europa .
Alemanya.
 Casal Catal de Berln ;
 Casal Catal de Hannover;
 Associaci Germano-Catalana  (entitat de carcter acadmic);
 Centre Cultural Catal de Colnia ;
 Associaci Catalana d'Essen ;
 Associaci Catalana d'Hamburg ;
 Associaci Catalana de Frankfurt (Catalans de Frankfurt)  ;

 Anglaterra .
 Casal Catal de Londres;
 Catalans UK ;

 Arag .
 Casa Catalana de Saragossa ;

 Arpitnia .
 Casal Catal de Grenoble;
 Centre Catal de Lausana ;

ustria.
 Casal Catal de Viena ;

 Blgica .
 Casal Catal de Brusselles ;

 Canries .
 Casa Catalana de Las Palmas ;

 Dinamarca .
 Casal Catal de Cultura a Copenhaguen ;

 Esccia .
 Centre Catal d'Esccia ;

 Espanya .
 Centre Catal de Crdoba;
 Cercle Catal de Madrid ;
 Casal de Catalunya de Sevilla;
 Casal Catal de Menorca ;

 Frana .
 Casal de Catalunya de Pars ;
 Amicale dels Catalans d'Alscia;
  Casal Catal de Grenoble;

 Itlia .
 Associaci Catalans a Roma ;

 Irlanda .
 Catalans a Dubln ;

Luxemburg.
 Centre Catal de Luxemburg ;

 Occitnia .
 Cercle Catal de Marsella;
 Casal Catal de Tolosa de Llenguadoc ;
 Cadres Catalans de Tolosa de Llenguadoc ;

 Pas Basc .
 Cercle Catal d'Araba;
 Asociaci Espai Catalunya Topalekua ;

 Pasos Baixos .
 Casal Catal dels Pasos Baixos ;

 Sucia .
 Les Quatre Barres ;

 Sussa .
 Casa Nostra de Baden-Wettingen;
 Casa Nostra de Basilea ;
 Amics Catalans de Berna ;
 Casa Nostra de Winterthur i Schaffhausen;
 Casa Nostra de Zuric ;
 Casa Nostra de Sussa ;

 Amrica .

Argentina.
 Casal Catal de Baha Blanca;
 Casal Catal de Crdoba ;
 Casal Catal de Mar del Plata;
 Casal de Catalunya de Buenos Aires ;
 Casal dels Pasos Catalans de La Plata;
 Associaci Catalana de Socors Mutus "Montepio de Montserrat";
 Centre Catal de Mendoza ;
 Les Quatre Barres;
 Mutual Catalana Germanor;
 Agrupaci Cultural Catalana de Mendoza;
 Casal de Catalunya de Paran ;
 Agrupaci Catalana Pergamino;
 Centre Catal de Rosario ;
 Casal de Catalunya de Santa Fe ;
 Centre Catal de Venado Tuerto ;

 Brasil .
 Associao Cultural Catalonia ;
 Instituto Brasileiro de Filosofia e Cincia Raimundo Llio  (entitat de carcter acadmic);
 Club Brasilero-Catal de Negocis  (entitat de carcter empresarial);

 Canad .
 Casal dels Pasos Catalans de Toronto ;
 Casal Catal de Vancouver ;
 Casal catal del Quebec;

 Colmbia .
 Casal Catal d'Antioquia;
 Comunitat Catalana de Colmbia;

 Costa Rica .
 Casal Catal de Costa Rica ;

 Cuba .
 Societat de Beneficncia de Naturals i Descendents de Catalunya;

 El Salvador .
 Casal Catal d'El Salvador ;

 Equador .
 Casal Catal de Guayaquil ;
 Casal Catal de Quito ;
 Associaci Catalana-Equatoriana de Negocis  (entitat de carcter empresarial);

 Estats Units d'Amrica .
 American Institute for Catalan Studies ;
 Associaci de Catalans de la Universitat de Califrnia ;
 Casal Catal del Nord de Califrnia ;
 Casal dels Catalans de Califrnia ;
 Casal dels Pasos Catalans a Califrnia ;
 Casal dels Pasos Catalans a Cleveland ;
 Catalan Institute of America ;
 Friends of Catalonia Miami ;
 Fundaci Paul Bellet ;
 North American Catalan Society  (entitat de carcter acadmic);

 Guatemala .
 Casal Catal de Guatemala ;

 Hondures .
 Associaci Catalana d'Hondures;

 Quebec .
 Casal Catal del Quebec;

 Mxic .
 Centre Catal de Guadalajara;
 Orfe Catal de Mxic ;
 Casal Catal de Puebla ;
 Casal Virolai de Quertaro;
 Casal Catal de la Pennsula de Yucatn;
 Club d'Empresaris Catalans a Mxic (entitat de carcter empresarial);

 Paraguai .
 Centre Catal d'Asuncin;

 Per .
 Casal Catalunya;

 Republicana Dominicana .
 Casal Catal de Santo Domingo;

 Uruguai .
 Casal Catal de Montevideo;
 Associaci d'Empresaris d'Ascendncia Catalana a l'Uruguai  (entitat de carcter empresarial);

 Veneuela .
 Centre Catal de Caracas ;
 Associaci "Nova Catalunya" de Joan Orp;
 Associaci Veneolana d'Empresaris d'Ascendncia Catalana  (entitat de carcter empresarial);

 Xile .
 Centre Catal de Santiago de Xile ;
 Centre Catal de Via del Mar;
 Agrupaci d'Empresaris d'Ascendncia Catalana  (entitat de carcter empresarial);
 Federaci d'Entitats Empresarials d'Ascendncia Catalana d'Amrica  (entitat de carcter empresarial);

 Oceania .
Austrlia.
 Radiodifusi Catalana ;
 Casal Catal de Victria ;
 Casal Catal of New South Wales;
 Casal Catal de Sydney;

Vegeu tamb.
 Catalans;
 Comunitats Balears a l'Exterior;

Enllaos externs.
Comunitats Catalanes de l'Exterior;
Catalans al mn;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212822" title="Manuel Pellegrini" nonfiltered="2224" processed="2221" dbindex="87278">

Manuel Luis Pellegrini Ripamonti, (16 de setembre de 1953) s un ex futbolista xil i actual director tcnic del Vila-real. Va jugar com defensa central des de 1973 fins al 1986 per la Universidad de Chile, i es va destacar per la seva entrega i competitivitat.

Entrenador.
Com a entrenador, la seva trajectria l'ha portat per diversos clubs xilens, equatorians i argentins, abans de fer el salt al futbol europeu.

 Universidad de Chile (1987-1989);
 Palestino (1990-1991);
 O'Higgins (1992-1993);
 Universidad Catlica (1994-1996);
 Palestino (1998);
 Liga de Quito (1999-2000);
 San Lorenzo (2001);
 River Plate (2002-2003);
 Villarreal (2004-actualitat);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212829" title="Bandera de Gergia" nonfiltered="2225" processed="2222" dbindex="87279">






La bandera de Gergia actual fou adoptada el 14 de gener de 2004. Representa una creu de Sant Jordi vermella sobre un fons blanc; a cada un dels quarters tamb hi ha una petita creu vermella. s coneguda com la bandera de les cinc creus. 

Aquesta bandera fou usada pels senyors georgians de l'edat mitjana i s l'emblema del Moviment Nacional Unificat, el partit en el poder. Des de l'arribada d'aquest partit al govern amb la Revoluci de les Roses, la bandera del partit ha estat la bandera del pas. 

Banderes antigues .

En el temps de l'URSS, Gergia va fer servir diverses versions derivades de la bandera sovitica. Al final es va fixar una bandera vermella amb una estrella al cant superior esquerre, a ms d'una fal i un martell en un sol blau; una barra blava tallava en dues parts la part superior de la bandera. Aquesta bandera fou suprimida el novembre de 1990. 



La bandera de l'esquerra, dissenyada per Jakob Nikoladze, fou adoptada el 1918 per Gergia, desprs fou prohibida pel poder sovitic el 1921. Va ser readoptada el novembre de 1990 i abandonada de nou el 2004 per ra de l'associaci de la histria catlica dels primers anys de la nova independncia de Gergia. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212830" title="Bandera de Ghana" nonfiltered="2226" processed="2223" dbindex="87280">


La bandera de Ghana s composta de tres bandes horitzontals de color vermell, groc i verd, els colors del panafricanisme. Al centre hi ha una estrella negra de cinc puntes que recorda que fou el primer pas afric que va obtenir la independncia al segle XX. 

El color groc representa la riquesa de Ghana, l'or. El verd s el color de la natura i els recursos naturals, i el vermell s la sang vessada per la independncia. Aquesta s la bandera oficial del pas des del 6 de juny de 1957. Durant un breu perode la banda groga fou substituda per una de blanca, de l'1 de gener de 1964 al 28 de febrer de 1966. 

 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212831" title="Pfungstadt" nonfiltered="2227" processed="2224" dbindex="87281">

Pfungstadt (24790 hab. el 31/12/2006) s una ciutat del sud de Hessen, dins el districte de Darmstadt-Dieburg, la capital de la regi administrativa s Darmstadt.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212832" title="Bandera dels Estats Federats de Micronsia" nonfiltered="2228" processed="2225" dbindex="87282">


La bandera dels Estats Federats de Micronsia fou adoptada el 10 de novembre de 1979. El camp blau representa a l'Oce Pacfic, mentre que els quatre estels blancs representen als quatre grups d'illes que formen la Federaci: Chuuk, Pohnpei, Kosrae i Yap.

Entre 1965 i 1978 s'utilitz un disseny similar amb sis estels i no quatre per al Territori Fiduciari de les Illes del Pacfic. Aquestes estrelles representaven als territoris esmentats abans (Kosrae era llavors part de les illes Pohnpei, de manera que ambdues eren representades per una mateixa estrella), aix com a Palau, les Illes Marshall i les Marianes Septentrionals, que decidiren no integrar-se a la Federaci.

Banderes histriques.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212833" title="Histria dels videojocs" nonfiltered="2229" processed="2226" dbindex="87283">


Els videojocs van ser introduts com a entreteniment comercial a mitjans de l'any 1971, el qual va comenar com a base important en la indstria de l'entreteniment a la recta final de la dcada de 1970 i principis de la dcada de 1980 als Estats Units, el Jap i Europa. Desprs d'una greu crisi de la indstria l'any 1983 i una subsegent renaixena dos anys desprs, la indstria del videojoc ha anat guanyant experincia i beneficis amb una inversi de 10 bilions de dlars en gaireb quatre dcades, amb la rivalitat de la indstria del cinema com la indstria d'entreteniment ms rendible del mn.

 Orgens .

La indstria dels videojocs des dels inicis fins al dia d'avui ha sigut compresa en dos tipus de maneres o fonts per guanyar beneficis. La primera que va existir era collocar les mquines en locals de diversi i entreteniment, per exemple en sales recreatives, bars, clubs etc., en el qual la gent havia d'introduir monedes, i llavors, de manera mecnica deixava la mquina recreativa operativa per poder-hi jugar. 

Quan va es va comenar, l'any 1948, la jukebox va esdevenir la mquina recreativa "de monedes" amb ms rendibilitat, per la mquina-joc ms important per l'xit que va tenir va ser el pinball. A principis de l'any 1931, quan David Gottlieb va crear la mquina Baffle Ball,  va ser la segona mquina pinball i la primera en haver-se produt amb xit, la indstria del pinball va agafar fora als anys 50 durant el boom econmic d'Estats Units desprs de la Segona Guerra Mundial. El negoci del pinball va ser responsable de la creaci i producci, distribuci i publicitat per la nova indstria d'entreteniment en pocs dies, i importants empreses americanes com Bally Manufacturing (fundat l'any 1932), Williams Manufacturing (fundat l'any 1943), i Midway Games (fundat l'any 1958 i comprat per Bally el 1969) van apostar per la creaci del pinball i altres sistemes de joc d'introduir "monedes". 

A ms a ms del pinball, aquestes empreses van crear jocs mecnics d'esports, conducci i tir utilitzant sistemes de joc que sn precursors en tots els gneres dels videojocs.


Durant la Guerra de Corea, la forta presncia militar americana al Jap, tamb va servir per expandir la indstria de la diversi en mquines de "insert coin(s)" en aquell pas. Com que en la Segona Guerra Mundial la producci de qualsevol producte es veia molt reduda, al principi les empreses de les mquines recreatives al Jap eren sovint estrangeres i molts eren productes americans importats. Com que l'economia japonesa va millorar notablement i els locals de diversi amb mquines recreatives es van fer populars, un gran nombre d'empreses japoneses van guanyar terreny en aquest negoci. 

Taito, fundada pel rus Jew Michael Kogan al 1953, va ser la primera empresa important centrat en aquest negoci al Jap, que va es va unir a Service Games, fundat el 1952 per l'americ Marty Bromley per portar les mquines del servei americ al Jap i llavors va sorgir la major marca en jukeboxes al Jap sota el nom de Sega i Rosen Enterprises, establert pel veter americ en la Guerra de Corea, en David Rosen,  que va importar l'any 1954, i com a mnager de mquines recreatives a principis de l'any 1956. Al 1964, Rosen va proposar la fusi de Sega i Rosen Enterprises a Sega Enterprises, que va comenar a crear les seves mquines de jocs al 1966 amb el Periscope, el qual va resultar a Estats Units i Europa un alt cost d'importaci, deixant-ho a 25 cntims la partida.

Al mateix temps els negocis de les mquines recreatives va anar evolucionant, i importants avanos de l'electrnica van fer que es creessin els primers ordinadors entre els anys 1937 i 1945 als Estats Units, Alemanya i el Regne Unit. Els primers ordinadors eren mquines gegants que solien ocupar diversos metres ocupant habitacions que costaven centenars de milers de dlars i que, com a resultat, noms es podien trobar en algunes universitats importants i institucions governamentals que s'hi feien estudis de recerca. 

Com que el transistor va substituir el tub buit i el circuit integrat es va poder produir en massa, els ordinadors que es creaven eren ms petits i el preu era ms viable per a ms persones, estenent-se a totes les universitats i es va comenar a ser adoptat en els negocis en els anys 50 i 60. Va ser en aquestes mquines que els estudiants universitaris van comenar a dissenyar alguns dels primers "jocs electrnics" entre els anys 60 i 70, i es van establir els gneres bsics que encara perduren avui en dia.


El primer concepte d'un joc electrnic va ser un programa anomenat el Tub de raigs catdics de la diversi patentat als Estats Units per Thomas T. Goldsmith Jr. i Estle Ray Mann al 1948. El programa s'usava en vuit tubs buits per simular un mssil que havia d'anar a parar en un objectiu utilitzant poms giratoris per controlar el llanament i la velocitat del mssil. Els primers programes creats per a que funcions un joc en un ordinador van ser programes revisadors creat per Christopher Strachey al 1951 en el Pilot ACE i Manchester Mark I i un programa tic-tac-toe anomenat OXO creat per A.S. Douglas el 1952 en un ordinador EDSAC per demostrar la seva tesis en la interacci ordinador-hum. 

Tamb al 1951, el NIMROD, va ser un ordinador dissenyat especialment per jugar al joc Nim, que va ser mostrat per primera vegada al Festival of Britain i va ser mostrat durant diversos mesos. Potser el primer joc electrnic de veritat que no era una representaci d'un joc de taula, va ser creat al 1958 en un oscilloscopi per William Higinbotham anomenat Tennis for Two. Dissenyat per entretenir als visitants al "Dia dels Visitants" que se celebrava anualment en la Brookhaven National Laboratory, el videojoc tractava de fer una partida de tennis a vista alada (o des de sobre o a dalt) i per controlar el videojoc es requeria una mena de pom giratori i un bot. En aquest simple videojoc de tennis, el primer jugador tria un angle i fa el servei amb la pilota, i llavors el segon jugador ha de donar-li abans que la pilota passi pel seu extrem-xarxa que sn els dos costats dels jugadors. Malgrat haver-se fet popular al dia dels visitants, Higinbotham mai va patentar ni comercialitzar el videojoc, el qual el va desmuntar al 1959.

 El naixement de la indstria .


Tot i que la indstria dels videojocs no es va establir al mercat fins al 1972, els tres majors factors del mercat, els videojocs d'ordinador, els videojocs de consola i els videojocs recreatius se situen a principis dels anys 70. El videojoc que finalment va ser creat juntament amb la tradici dels ordinadors de grans proporcions i els videojocs recreatius va ocorre al MIT l'any 1961 per un grups d'amics incloent'hi l'Steve Russell, Wayne Witanen i J. Martin Graertz, membres d'una organitzaci anomenat Tech Model Railroad Club, interesat en les novelles de cincia ficci i les pellcules. 

Quant el MIT va substituir el seu vell ordinador TX-0 pel PDP-1 de la DEC, que tenia un monitor incorporat, Russell, Witanen i Graetz van voler crear un programa que es podia provar i aportava les noves capacitats dels ordinadors, i llavors, van decidir amb el seu amor a la cincia ficci crear un joc que tracts de naus espacials. Primerament, Russell va ser responsable del disseny del joc, que va ser acabat al 1962. Anomenat Spacewar!, el producte final hi apareixien dos naus, el "Wedge" i el "Needle" amb les seves prpies armes que es podien controlar per dos jugadors movent-se per tota la pantalla, el qual, l'objectiu era tirar mssils entre ells fins que una nau sigus destruda. El videojoc es va fer cada vegada ms complex ja que els amics d'en Russell van continuar modificant-lo, amb l'aportaci d'importants efectes de gravetat a partir d'un sol i una funci de teletransportaci que feia que la nau es pugus teletransportar en qualsevol lloc de la pantalla. La DEC va decidir distribuir l'Spacewar! com un programa de demostraci a cada ordinador PDP que es venia, exposant el videojoc als estudiants d'universitats de tot el pas. Desprs de l'Spacewar!, hi va haver uns petits avenos en els videojocs d'ordinadors en la resta de la dcada de 1960. Mentre que es creaven videojocs de gran innovaci en aquest perode, no s'aconseguia trobar la manera de distribuir-los arreu pas. L'Spacewar! Es va convertir en un fenomen nacional (als laboratoris de les universitats com a mxim) per la DEC no va decidir posar el videojoc al seus ordinador. I llavors, aquests videojocs que es van crear desprs van quedar a l'oblit a causa de que, a part que no es podien distribuir, els ordinadors es van acabar trencant o la memria va acabar esborrada.

Al 1971, dos estudiants de la Universitat d'Stanford van exposar l'Spacewar com a producte comercial al PDP-11 que anava amb un monitor i una ranura per anar introduint monedes, anomenat Galaxy Game, i es podia jugar a deu cntims la partida. Desprs d'alguns problemes tcnics, el videojoc va continuar utilitzable des del 1972 a 1979 quan va ser desmantellat ja que el monitor tenia problemes. Es va realitzar un altre clon important de l'Spacewar! al 1971 per Nolan Bushnell i Ted Dabney. Bushnell va exposar l'Spacewar! a la Universitat d'Utah als anys 60 i tamb va tenir la idea de crear mquines recreatives totalment electrniques per desprs ser utilitzades en un estiu a una sala recreativa. Es va poder realitzar aquesta proposta ja que Ampex Corporation, Bushnell i Dabney van construir un sistema de joc que reprodua l'Spacewar! anomenat Computer Space que funcionava amb un dispositiu d'introducci de monedes que permetia realitzar partides. Nutting Associates va fer la producci de 1.500 unitats. La mquina recreativa electrnica tenia moltes pgines d'instruccions i un complex sistema de controls que no es va traduir b del laboratori de computaci a la gent que l'utilitzava, aix va comportar finalment al fracs. De totes maneres, Bushnell i Dabney van crear l'empresa Atari Inc. el 27 de juny del 1972 per continuar creant videojocs recreatius.


Mentre que Nolan Bushnell encara era a l'escola, Ralph Baer, era un cap de Grup de Disseny i d'Equip i va defensar juntament amb Sanders Associates la idea que es va argumentar durant els anys 50 (la idea del videojoc en una pantalla de televisi). Al 1966 ell va reunir un petit equip per fer aquest concepte en realitat, i al 1967 van fer un videojoc en qu el jugador estava representat per un punt i que havia de perseguir a un altre jugador representat tamb per un altre punt en un laberint. Desprs, es va dissenyar una pistola magntica que disparant apareixien punts a la pantalla, i llavors van aparixer els paddles (controlador de joc amb un joystick i un bot) per manipular el punt dins un videojoc de tennis. El prototip final es va crear aviat amb alguns videojocs utilitzant una srie de interruptors per canviar de videojoc i es va demostrar a les majors empreses de televisi. Aquest dispositiu es va produir i comercialitzar sota el nom de Magnavox Odyssey que es va poder comprar a partir de l'any 1972. Com el prototip, el sistema es podia jugar a diversos videojocs, de diferents tipus, de tir i videojocs utilitzant el paddle que van ser dissenyats durant el desenvolupament, la Odyssey utilitzava targetes de circuits. El sistema no podia produir so, tenia grfics en blanc i negre i noms tenia el poder necessari per crear punts, paddles i algunes lnies. El controlador consistia de tres discos pels moviments horitzontals, verticals i giratoris, i un rifle de llum que es venia separadament. Amb un preu d'uns 100 dlars, les vendes de la Magnavox no van ser gaire significatives ja que els consumidors veien que els videojocs noms funcionaven en televisions de la Magnavox, el qual van vendre 100.000 unitats en tota la seva vida comercial.

 Inicis dels videojocs arcade .

Poc desprs de la creaci d'Atari, Bushnell i Dabney van contractar a Al Alcorn com el primer enginyer de jocs de l'empresa. Aleshores, Bushnell estava treballant en un videojoc de curses utilitzant la fsica del Computer Space i va intentar posar pinzellades del pinball de Bally Manufacturing en el videojoc. Bushnell li va dir a Alcorn que Atari tenia un contracte de General Electric per crear  un videojoc de ping-pong i li va demanar que el dissenys. No se solien fer contractes per crear videojocs de ping-pong, per Bushnell va considerar que un joc de ping-pong s quelcom fcil de dissenyar per a que Alcorn estigus en el negoci. Alcorn va dissenyar un joc de tennis que era un espai dividit en dos parts iguals i a cada part hi havia dos segments movibles amunt i avall  que s'utilitzaven per picar amb la pilota, i que s'accelerava al pas del temps fent-los ms emocionants. Bushnell  va decidir que era prou bo per llanar-lo i va parlar amb Bally per portar-ho aterme. Bally no ho va fer fins que no s provs abans de llanar-lo, per tant Bushnell va crear un prototip. La mquina que va crear funcionava amb monedes, per Bushnell, en lloc de vendre-la a Bally la va vendre per ell mateix, per la seva empresa de departament d'Atari, el qual s'hi creaven videojocs i llavors venien les llicncies a les empreses per a que les produeixin a gran escala i les distribueixin. A la mquina li va posar Pong, el joc era amb una jugabilitat simple per molt addictiva i va resultar amb molt d'xit de seguida des del seu llanament al 1972, que no va ser el cas del Computer Space. 

Atari en va vendre unes 8.000 unitats, ms que les mquines pinball populars de l'poca, i aix s com els videojocs van comenar a introduir-se en la cultura de l'oci de la societat. Aquestes 8.000 mquines van representar noms una tercera part dels jocs que utilitzaven el paddle al mercat, no obstant aix, petites i grans empreses de mquines recreatives van fer les seves propies versions del Pong. A la Magnavox tamb s'hi mostra el Pong, especialment en el joc de tennis, el qual el va demandar. Alcorn va explicar que no va agafar la idea de la Magnavox quan va dissenyar el Pong, per cal recordar que Bushnell va explicar el projecte a Alcorn desprs que la consola Odyssey s llancs al mercat. 

Les altres empreses, de seguida es van adonar del potencial d'Atari quan va esdevenir la distribudora oficial de la mquina recreativa del Pong. Poc desprs del llanament del Pong, Bushnell va acomiadar el seu soci, en Ted Dabney, perqu esdevingui ell sol, l'nic propietari de la companyia.


Al 1973, Atari va crear una empresa rival anomenada Kee Games i va nomenar a la segona persona ms important desprs de Bushnell, Joe Keenan, que dirigs aquesta nova empresa, el qual creava clons de productes d'Atari. Atari va fer aix perqu les altres empreses deixesin de crear clons dels productes d'Atari i comencessin a tenir contractes de treball amb aquesta empresa. Kee Games va crear un altre gran xit al 1974, anomenat Tank, dissenyat per Steve Bristow. 

Tank va ser un joc que va obtenir molt d'xit, on el jugador havia de controlar un tanc que s'havia de moure dins d'un laberint per intentar destruir el tanc rival d'un altre jugador. Com en el Pong, un gran nombre d'empreses van fer jocs (anomenats clons) amb una jugabilitat semblant, els quals s'hi pot trobar tancs i avions. Les bones relacions entre Atari i Kee Games van estar en secret fins el desembre de 1974. Tank va ser un gran xit, no obstant aix, that totes les empreses volien ser distribudores o tenir un paper important en els grans xits. Les dues empreses es van fusionar, el qual en Joe Keenan va esdevenir president d'Atari. Atari tamb va ser responsable durant aquells temps en la creaci del primer videojoc on es podia jugar fins a quatre jugadors simultniament (1973, Pong Doubles). 

Al 1974 es va fer el Quadra Pong, el primer videojoc arcade on s'havia de buscar coses en un laberint, el Gotcha (1973), el primer videojoc de conducci/curses, el Gran Trak 10 (1974), el primer videojoc de conducci en vista en primera persona, el Night Driver (1976), el qual era el primer videojoc on s podia asseure's en la mquina recreativa. El primer gran xit d'Atari va ser el Pong, no obstant aix, va ser amb el Breakout, una versi semblant al Pong, d'un sol jugador, on el paddle (barra movible) era al fons de la pantalla i el jugador havia de moure-la per tocar la bola que anava trencant els maons a dalt de tot de la pantalla. Es va llanar al 1975 i es van vendre unes 15.000 unitats.


Mentre que gaireb cada empresa dedicada als pinballs van llanar videojocs recreatius semblants al Pong entre el 1972 i 1973, algunes empreses es dedicaven noms en la creaci de videojocs.  L'empresa ms important va ser Bally Manufacturing, el qual els videojocs recreatius llanats al mercat van ser sota la marca Midway. Midway va crear el seu primer gran xit al 1975 amb el Gun Fight. El Gun Fight es va vendre al mercat de videojocs japons abans de la importaci al mercat americ, amb la marca Taito com a creadora original del videojoc, que tractava de dos vaquers en parts oposades de la pantalla, el qual s'hi esdevenien duels. En Dave Nutting a l'empresa Midway va millorar els grfics i hi va collocar obstacles, usant el primer microprocessador en una mquina recreativ, per poder vendre-la a travs d'aquesta empresa. 

Al 1976, Nutting va dissenyar un joc de submarins anomenat Sea Wolf, esdevenint el segon gran xit de Midway venent unes 10.000 unitats. Una altra empresa que va tenir protagonisme en els inicis dels videojocs va ser la californiana Gremlin, que va tenir un granxit al 1976 amb Blockade, on el jugador havia de controlar un vehicle que havia de dibuixar lnies a la pantalla intentant forar a l'altre jugador perqu s'hi xoqus. L'empresa japonesa Sega tamb va tenir protagonisme al 1976, creant el primer videojoc de boxa, el Heavyweight Champ, i un dels primers videojocs de motocicletes, The Fonz. 

Sega i Gremlin van comenar junts a desenvolupar i llanar alguns videojocs a partir del 1977, i al 1982, Sega va comprar Gremlin per tenir ms presncia als Estats Units. Al 1976 tamb s'hi va veure la primera major protesta contra la violncia d'un videojoc quan l'empresa anomenada Exidy va llanar Death Race, on el jugador havia de crrer per sobre de "gremlins" que s'assemblaven a persones humanes. Desprs d'un primer perode d'xit, el mercat va comenar a declinar-se a finals del 1976 quan no hi havien gaires novetats de ms videojocs.

 L'edat d'or dels videojocs recreatius .

Desprs d'un breu perode de declivi, la indstria de les mquines recreatives va arribar a aconseguir molta creativitat i popularitat al 1978 comenant el que es diu l'edat d'or dels videojocs recreatius. En aquell temps hi havien dos companyies que donaven gas a la indstria, Atari i Taito, els quals creaven videojocs ben diferents. Toshihiro Nishikado, suposadament, va ser la persona que a travs d'un somni va reflectir a la seva creaci d'Space Invaders, per tot i l'origen, el videojoc va crear una moda amb la seva jugabilitat, ja que aquest addictiu videojoc permet al jugador controlar una nau situada a la part inferior de la pantalla que pot llanar mssils i els ha d'encastar als extraterrestres, els quals van avanant cap avall en forma de lnia a mesura que passa el temps. 

Mentre que el jugador no pot "guanyar" mai el joc, mirant de destruir a tots els ovnis, a l'Space Invaders es pot memoritzar els punts obtinguts, aix feia que els jugadors lluitessin per altres reptes no noms de guanyar pantalles sin pels punts (l'Space Invaders no s el primer videojoc en qu es podia posar les inicials a la pantalla de resultats; l'Star Fire creat el 1979 s el primer). Al Jap, al principi, no tenia gaire popularitat l'Space Invaders, per gradualment, el videojoc va vendre unes 100.000 unitats i va resultar ser un fenomen nacional ja que la manca de monedes de 100 iens que es requerien a les mquines va fer que el govern japons hagus d'augmentar la producci de monedes. Taito va llanar el videojoc a travs de Midway als Estats Units, el qual es van vendre unes 60.000 unitats i va ser un joc model en el gnere del Shoot 'em up. 

Al mateix temps, Atari va llanar un nou revolucionari joc d'esports, anomenat Atari Football, que va ser el primer videojoc amb una pantalla de pla i el primer en utilitzar el trackball com a controlador. Llanat en un principi amb mode multijugador de dos persones i desprs de quatre, l'Atari Football s'havia de controlar amb el trackball giratori per fer crrer el futbolista. Llavors s quan va ser que va superar a l'Space Invaders, en vendes a tots els Estats Units fins a principis de 1979 quan la temporada de futbol es va acabar.


Desprs de l'xit de l'Space Invaders, un gran nombre d'empreses de mquines recreatives van desaparixer desprs de llanar clons del Pong o es van unir a les gegants empreses del pinball com Williams i Gottlieb i/o empreses japoneses de mquines recreatives com Konami (creat el 1969 llogant jukebox i reparant mquines del negoci) i Namco (creat el 1955 com una empresa fabricant de cavalls mecnics). 

Per al mateix temps tamb van nixer noves empreses com Irem (creat el 1974), SNK (creat el 1978) i Technos Japan Corporation (creat el 1981). L'acci espacial, com l'Space Invaders o el multi-direccional Spacewar!, van marcar el gnere "arcade" al 1980 i van continuar sent populars fins anys desprs, incloent'hi el Galaxian de Namco (fet el 1979, s un clon de l'Space Invaders el qual va ser el primer videojoc amb grfics de tres canals de colors RGB) i la seva continuaci, el Galaga (1981), el Ozma Wars de SNK (fet el 1979, el primer shoot 'em up amb molts nivells), el Defender de Williams (fet el 1980 per Eugene Jarvis, s un complex videojoc que tracta de rescatar astronautes capturats per extraterrestres, es van vendre 55.000 unitats i va ser el primer scrolling shoot 'em up), el Phoenix d'Amstar (fet el 1980, un altre clon de l'Space Invaders el qual va ser el primer videojoc en incloure un monstre o cap final a l'ltima pantalla), l'Scramble de Konami (fet el 1981, un d'acci vist horitzontalment, el qual s un joc model en el gnere de l'scrolling shoot 'em up on el jugador ha de travessar una srie de nivells mentre es troba amb obstacles i enemics), el Xevious de Namco (fet el 1982, el primer shoot 'em up vist verticalment) i el Zaxxon de Sega (1982, s un videojoc d'acci que va ser el primer de tots els gneres dels videojocs en usar una perspectiva isomtrica). 

La diversitat dels videojocs recreatius es va expandir utilitzant vehicles, en comptes de naus espacials, com va ser un videojoc popular d'acci de Irem anomenat Moon Patrol (1982, va ser el primer videojoc en utilitzar la vista parallela, s a dir, la vista es centra en el personatge jugable) com tamb el Robotron: 2084 de Jarvis (1982) i els videojocs de vista vertical com el Front Line de Taito (1982), el qual va ser un videojoc de gran innovaci i el primer de carcter militar en qu el jugador ha d'exterminar als humans actual de la m de naus espacials, robots, extraterrestres, etc.


Mentre que l'Space Invaders va revifar el mercat de les mquines recreatives, va ser el videojoc de 1980 de Namco que va fer augmentar aquestes mquines a la cultura americana. Namco, va contractar en Toru Iwatani, un entusiasta del pinball, en el disseny de videojocs el 1977. Iwatani va contribuir en els shoot 'em ups que van dominar el mercat desprs de l'Space Invaders i va voler crear un videojoc que no hi hagus violncia, en el que hi juguessin tan homes com dones. 

La base del videojoc que volia crear estava sobre el taberu, una paraula japonesa que vol dir "menjar," Iwatani va pensar en un joc en un laberint en qu el jugador havia de colleccionar uns 240 punts mirant d'evitar a un grup de fantasmes enemics. Aix seria l'inici d'un joc, el jugador podia menjar una de les quatre pastilles fent que els enemics fantasmes es pugessin menjar durant un cert perode de temps. La forma del personatge protagonista del videojoc el va trobar Iwatani en una pizzeria quan va agafar un primer quart d'una pizza i llavors el va reflectir al videojoc. 

El protagonista i el videojoc el va anomenar Puck-Man en referncia a la forma, per en el llanament als EUA, Namco va creure que els vndals canviarien la "P" a "F" per aix el van posar com a Pac-Man. Desprs del llanament va ser un immediat xit als Estats Units, el Pac-Man va ser la mquina recreativa ms venuda del pas amb unes 100.000 unitats venudes, va crear una nova febre pels videojocs de laberints que va deixar de costat el gnere dels shoot 'em up (els tpics de marcianets), va ser tan l'addicci a aquest videojoc que les mquines recreatives del Pac-Man es trobaven en llocs on no se solien collocar com botigues, drogueries, hotels i aeroports. El Pac-Man va ser el primer videojoc en qu es podia identificar el personatge i la mascota, va aparixer a la portada de la revista Time, va aparixer en una can anomenada Pac-Man Fever, en un gran nombre de productes com roba, objectes de regal i adhesius, com tamb en una srie de dissabtes al mat de dibuixos animats. 

Al 1981, uns estudiants de la MIT; en Doug Macrae i Kevin Curran van iniciar un negoci anomenat General Computer per produir accessoris de mquines recreatives i van acabar treballant Midway, el distribuidor americ del Pac-Man, per crear una continuaci seguint els elements del Pac-Man per crear el Ms.Pac-Man, que el qual es va llanar amb millores de l'original posant'hi quatre laberints en comptes d'un, jugabilitat ms rpida, i els moviments dels enemics ara es mouen aleatoriament ja que en el videojoc anterior utilitzava moviments fixes. Va ser la mquina recreativa ms venuda de tots els temps als Estats Units amb 115.000 unitats. 

Namco va ser responsable d'un joc de curses de l'any 1982, Pole Position, considerat el primer gran videojoc de curses per la seva gran sensaci de competivitat que proporcionava grfics a tot color i el format de la vista del jugador es collocava darrera el cotxe, van ser elements que van esdevenir com a estndard en el gnere.


Juntament amb els jocs de laberint i els shoot 'em ups, un tercer gnere important va sortir entre les mquines recreatives de l'edat d'or, el videojoc de plataformes. De la manera ms simple, un videojoc de plataformes s el que hi ha una srie de plataformes on el jugador ha de navegar i/o explorar colleccionant objectes o eliminar a enemics mentre es troba amb obstacles. Una petita empresa anomenada Universal Sales va llanar (el primer joc de l'empresa) al 1980, Space Panic, per el gnere dels videojocs de plataformes no va comenar fins al 1981 amb el llanament de Donkey Kong de Nintendo. 

Aleshores, Nintendo era una petita empresa japonesa de jocs creada el 1889 que fabricava unes cartes japoneses anomenades hanafuda. Sota la direcci de Hiroshi Yamauchi, que va ser president de Nintendo des del 1949 fins al seu retir al 2002, l'empresa va comenar a experimentar en altres camps a la dcada de 1960, especialitzant-se en joguines. Desprs d'uns inicis amb problemes, l'empresa comenar a tenir xit a la indstria de les joguines contractant a diverses persones com l'enginyer Gunpei Yokoi i llavors s quan l'empresa va comenar a immersar-se en els jocs arcade desprs de l'xit de l'Space Invaders. Quan l'empresa va crear el clon del Galaxian anomenat Radarscope, es va llanar als Estats Units i va fracassar en vendes, l'empresa estava en plena expansi. Per salvar la situaci, el president de Nintendo of America, Minoru Arakawa, va proposar que un joc podria ser retroutilitzat en les mquines no venudes del Radarscope. 

No es va esperar en desviar personal als projectes que s'estaven fent i a la proposta d'Arakawa, Yamauchi hi va estar d'acord per va posar en Shigeru Miyamoto com a artista en el projecte. Creant una carrera, una empresa i un gnere senser, en el Donkey Kong de Miyamoto es va collocar el mateix tipus d'elements mecnics i de vista de l'Space Panic, va posar a un personatge de protagonista que tenia l'habilitat de saltar per evitar els obstacles. El jugador havia de guiar en Jumpman a travs de quatre pantalles o nivells per rescatar la seva xicota Pauline del simi gegant Donkey Kong, es van vendre unes 60.000 unitats i va ser la mquina ms venuda de Nintendo de l'any 1983. Es va fer una continuaci, Donkey Kong Junior, el qual en Jumpman era el dolent i va ser nomenat amb un nou nom, Mario, desprs que Nintendo of America s'apropis dels drets d'autor de Mario. 

Altres empreses van anar llanant els seus videojocs de plataformes, com el Jungle King de Taito  (1982), que actualment no s un joc propi de plataformes, per s'inclou perqu t una jugabilitat de crrer-i-saltar dels videojocs de plataformes i va ser el primer en qu es podia avanar a travs del pla horitzontal, i l'Elevator Action (1983), precursor dels videojocs d'acci de plaformes que el personatge controlable era un heroi que tenia l'habilitat de lluitar contra altres enemics amb una pistola i donar cops, el Joust de Williams (1982), el primer videojoc de plataformes amb mode dos jugadors cooperativament, el Q*bert de Gottlieb (1982), el primer videojoc de plataformes de pla isomtric, i el Mappy de Namco (1983), el primer de 2D que combinava les mecniques de crrer-i-saltar i de plataformes.


L'edat d'or dels videojocs arcade no va ser noms important pels avenos de jugabilitat, sin per les innovacions tcniques. Una de les ms importants va ser la implementaci dels grfics vectorials, creats amb un raig d'electrons dibuixant lnies en una pantalla negra. L's dels grfics vectorials va permetre als dissenyadors animar molts objectes a la pantalla al mateix temps a una resoluci ptima de pantalla que permetia crear millors grfics i els propers models en 3D. 

Els grfics vectorials van ser ideats per Larry Rosenthal, que s el qui va escriure la gran tesis sobre l'Spacewar! i va crear un sistema creador de vectors que podia dibuixar en el joc uns models i elements visuals molt acurats que es podien veure desprs a l'arcade. Rosenthal va posar el seu sistema a Cinematronics, una petita empresa de jocs arcade creada el 1975, que produia els clons de l'Spacewar!, l'Space War al 1977, que va vendre 30.000 unitats, el qual va deixar-la com una de les empreses lders en la producci de videojocs recreatius amb grfics vectorials. 

Alguns d'aquests jocs es poden incloure el Warrior (1979, amb la vista des de sobre controlant a personatges que lluiten amb espases i es va convertir en el primer videojoc de lluita) i el Rip Off  (1980, s un joc de tancs de combat i va ser el primer joc important en qu es podia jugar en mode dos jugadors cooperativament, precedit noms per un videojoc fosc d'Atari llanat el 1978 anomenat Fire Truck), com tamb un videojoc fams d'Atari anomenat Asteroids (creat el 1979 per Ed Logg, un d'acci per l'espai en qu el jugador havia d'eliminar asteroides, i va ser un videojoc amb 70.000 unitats venudes als EUA i altres 30.000 a arreu), el Battlezone (creat el 1980 per Ed Rotberg, un joc de combat amb tancs i va ser el primer venut comercialment amb grfics 3D i el primer amb una perspectiva en primera persona), Tempest (creat el 1981 per Dave Theurer, d'acci basat dins un tub i va ser el primer joc on el jugador podia continuar des del punt on es va acabar la ltima partida introduint una altra moneda), i l'Star Wars (1983, un d'acci per l'espai en primera persona que va ser el primer en basar-se en la famosa saga cinematogrfica). 

Les mquines amb grfics vectorials se solien escalfar massa i consequentment es trencaven, aix va fer que els videojocs amb grfics vectorials disminuessin a partir de 1983 ja que els grfics convencionals estaven ms avanats.


Un altre aven en l'edat d'or va ser l's del disc lser per emmagatzemar dades. Mentre que Sega va llanar el seu primer joc a principis de l'any 1983, el shoot 'em up Astron Belt, desprs d'aix, Cinematronics, va fer investigar en noves tecnologies. Concebut per Rick Dyer i animat per Don Bluth, el llanament l'any 1983 del Dragon's Lair requeria l's del disc de lser per fer les abundants seqncies animades, i es poder crear la primera histria o argument d'un videojoc, i va ser precursora del que es diu pellcula interactiva. 

Mentre que els grfics eren extraordinaris, la jugabilitat simplement consistia en triar el cam correcte del personatge fent que passs per diversos punts de la histria, deixant que el joc es pugus superar de diverses maneres. El Dragon's Lair es va vendre en 16.000 unitats i va crear una breu demanda de videojocs que funcionessin amb disc de lser.

 L'establiment del mercat a les llars .

Mentre que la Magnavox Odyssey va fracassar en la creaci d'un mercat de videojocs de consola (de manera domstica) viable, no va fins desprs d'un anys que el mercat aconsegus establir-se a les llars del planeta. Llavors, s quan Atari es va posar les piles un altre cop en aquest factor, i va posar l'exits Pong a les llars a partir d'una consola dissenyada per Alcorn, Harold Lee i Bob Brown anomenada Sears Tele-Game System al 1975. Es van vendre 150.000 unitats en la temporada nadalenca de 1975 i va demostrar la viabilitat del mercat de videojocs de consoles a les llars. 

Com que el Pong va ser el primer gran xit de les mquines recreatives, un gran nombre d'empreses van fer versions semblants del joc i van fer caixa durant l'xit. L'empresa ms significant d'aquests competidors va ser Coleco Industries, que en un principi era una empresa de joguines que va ser creada per la Connecticut Leather Company al 1932. El cap general de Coleco, Arnold Greenberg va ser atret pel mercat dels videojocs quan va veure el producte d'Atari i es va contractar a Eric Bromley per Midway per dissenyar un videojoc de tennis per aquella empresa. 

Es va crear la Telstar, una consola de jocs que tenia ms avantatges que la AY-3-8500 de la General Instrument, que l'empresa la va comercialitzar de manera barata i va obrir al mercat a altres empreses sota la mateixa General Instrument per poder deixar de banda i prendre fora contra la mquina creada per Atari a la recta final d'aquest mercat emergent fins al Dia del Pare de 1976. 

Al 1977, Coleco va intentar capitalitzar aquest xit amb la creaci de vuit jocs addiccionals  incloent-hi variants del Pong i el Tank, per aquests productes van ser un fracs en les vendes ja que a ms de qu no hi havia gaires empreses per produir aquestes mquines per a Coleco va ser insuficient per poder donar abast a la demanda de la temporada d'estiu de 1977.

Mentre que Coleco funcionava amb dificultats, el mercat a les llars va rebre una nova consola a finals del 1976 quan l'empresa Fairchild Camera and Instrument va llanar la Fairchild VES, ms tard es va canviar el nom de la consola a Channel F. amb el preu de 169,95 dlars, el sistema va ser la primera consola per a s domstic que usava cartutxs que contenien la informaci ROM. Aix permetia jugar a molts videojocs ja que venien en cartutxs diferents, que no va ser el cas de la Odissey ja que noms hi havia la possibilitat de jugar a uns pocs jocs mitjanant una interfcie d'usuari molt primitiva. Els consumidors, ara, podien tenir grans colleccions de cartutxos de jocs amb el mdic preu de 19,95 dlars cadascun. Els cartutxs de jocs que es venien hi contenien jocs d'esports, de taula, educatius i alguns jocs primitius de tir. El sistema no va ser particularment un xit, per el concepte el van agafar rpidament moltes empreses electrniques. 

L'empresa RCA va ser la primera en introduir-se en aquest nou mercat a principis del 1977 amb el llanament de l'Studio II, llavors, un any ms tard, Coleco va llanar un altre sistema anomenat Telstar Arcade, i Atari va preparar la seva resposta al nou mercat domstic. Per en realitat, la mquina domstica que va bandejar les altres videoconsoles va ser l'Atari VCS desenvolupada per Jay Miner, Larry Wagner, Ron Milner i Joe Decuir que funcionava amb el processador 6507 de MOS Technology, una versi ms millorada del processador 6502, que va ser important per l'empresa creadora. 

El preu per la mquina era d'uns 249,95 dlars i donava ms potncia que la VES i l'Studio II. Es va llanar a finals del 1977 amb nou videojocs: Combat (un joc amb diverses semblances amb Tank que va ser empaquetat amb el sistema), Video Olympics (amb algunes semblances amb el Pong), l'Air-Sea Battle, Basic Math, Blackjack, Indy 500, Star Ship, Street Racer i Surround (un clon del Blockade). El sistema hi incloea diversos controladors de joc fins i tot amb el primer joystick en una videoconsola domstica, dissenyat per Steve Bristow, un dispositiu de control que aviat es convertiria en un model en les properes consoles. Com que Atari s'enfrontava a un gran llanament inicial per l'Atari VCS i per donar front als altres competidors, el cap d'Atari, Nolan Bushnell, va vendre l'empresa a Warner Communications per tenir suficient capital pel llanament.

Al mateix temps el mercat de les videoconsoles domstiques s'estava desenvolupant i expandint, i va nixer un altre mercat semblant aquest, els jocs electrnics porttils, que van comenar a emergir a mesura que es desenvolupaven millors mquines. Mentre que els primers productes en aquest camp no van ser purament videojocs, s'usaven ja els simples LED per configurant-ne les pantalles, i aix s com va comenar al mercat dels videojocs una nova secci d'entreteniment. 

El primer dispositiu electrnic porttil va ser un joc Tic-Tac-Toe llanat per l'empresa Waco al 1972. L'empresa de joguines Mattel va crear el primer dispositiu porttil totalment digital al 1976, amb els dos primers llanaments amb pantalles LED; l'Auto Race i Football. El cap de mrqueting de Mattel, el senyor Michael Katz i el desenvolupador Richard Chang, amb els jocs en LED, particularment amb el seu llanament de Football, rpidament va ser un gran xit i va establir les bases del nou mercat porttil. Coleco era el major competidor de Mattel quan Bromley va dissenyar un joc de futbol en LED anomenat Electronic Quarterback al 1978, i Coleco va engegar una campanya mostrant ofensivament que els seus productes eren superiors als de Mattel. Com que les porttils van esdevenir populars, l'Atari VCS va vendre de manera molt pobre fins a finals del 1977 amb la temporada de vendes de nadal, i el mercat de les videoconsoles va ser absorbit per la Channel F. i l'Studio II, i la VCS va ser bandejada pels sistemes Odyssey de la Magnavox i el Bally Professional Arcade. 

El mercat de les videoconsoles va entrar en una petita crisi entre el 1977 i 1978. Al 1979, l'Studio II va perdre fora en les vendes i els drets del Copyright de la Channel F. es van vendre, fins a ser prcticament desaparegudes. Bally va vandre llavors el seu producte, la Bally Professional Arcade, per tamb es va debilitar en el poc nombre de vendes (tot i que desprs es va tornar a llanar per una altra empresa anomenada Bally Professional Computer, que desprs es va canviar el nom a Astrocade, al 1981, per tamb va acabar fracassant fins a desaperixer al 1985). La VCS i la Odyssey van continuar en el mercat, per no hi van haver gaires vendes. Per acabar amb les males vendes al 1978, el director de la Warner, Steve Ross, va substituir en Nolan Bushnell a finals d'any per un executiu de la indstria txtil anomenat Ray Kassar.

 Dcada de 1970 .

Al mateix temps, el desenvolupament de videojocs de consola i d'ordinador va fallar en diferents sectors, amb les mquines recreatives, els ordinadors de les universitats, els jocs electrnics porttils i els ordinadors personals.
Els ordinadors de grans proporcions de les universitats.
El desenvolupament de videojocs en ordinadors de grans proporcions en les universitats va sorgir a principis de la dcada de 1970. Noms hi ha un petit record d'aquest jocs, ja que no es van comercialitzar. Les persones implicades, generalment estudiants, van crear alguns jocs electrnics molt primitius malgrat utilitzar recursos informtics molt cars, i per tant, no estava a l'abast de gaire gent. De totes maneres, es va distribuir a petita escala dos realitzacions dissenyats pels estudiants d'aquella poca.

PLATO va ser un entorn educatiu dissenyat per la Universitat d'Illionois que es podien fer funcionar en ordinadors de grans proporcions de la Control Data Corporation. Els jocs eren, sovint, intercanviats entre diferents sistemes PLATO.

El DECUS va ser un grup d'usuari per ordinadors fets per la Digital Equipment Corporation (DEC) que es distribua programes, fins i tot jocs que funcionava en diversos tipus d'ordinadors de la DEC computers.

Un cert nombre de videojocs van ser fets pels micrordinadors de Hewlett Packard com els HP2000.

Els grans moments d'aquest perode, en ordre cronolgic aproximat, es poden inclure:

1971: Don Daglow va dissenyar el primer joc de beisbol anomenat Computer Baseball en un ordinador PDP-10 de la DEC al Pmona College. Els jugadors podien fer alguns jocs individuals o simular una temporada sensera. Daglow es va unir en forma d'equip amb el programador Eddie Dombrower per dissenyar Earl Weaver Baseball, publicat per Electronic Arts al 1987.

1971: es va crear Star Trek, probablement per Mike Mayfield en un micrordinador Sigma 7 al MIT. Aquest va ser, potser, el joc ms jugat en la dcade de 1970 dels ttols d'Star Trek, i es jugava amb una srie de petits "mapes" de sectors glctics impressos en paper on en la pantalla. Aquest va ser el major videojoc fet per estudiants en aquests maquinaris. Daglow tamb va dissenyar un videojoc fams d'Star Trek per la PDP-10 durant el 1971 1972, que prenia l'acci de diversos personatges del programa de televisi. Un nombre d'altres jocs basats en Star Trek van ser creats per via PLATO i DECUS durant tota la dcada.
1972: Gregory Yob va dissenyar Hunt the Wmpus, per la PDP-10, un joc tpic d'amagar-i-buscar, el qual va ser considerat el primer joc d'aventura de text. Yob va dissenyar aquest joc amb el coneixement de l'existncia d'altres jocs semblants com el Hurkle, Mugwump i Snark.

1974: Es van crear dos jocs, el Maze War (en un Imlac PDS-1 al Ames Research Center de la NASA a Califrnia) i l'Spasim (al PLATO), exemples models dels primers videojocs d'acci en primera persona en 3D multijugadors.

1975: Will Crowther va dissenyar el que es reconix al dia d'avui com el primer joc d'aventures en text, l'Adventure (en un principi anomenat ADVENT, i desprs Colossal Cave). Va ser dissenyat per Fortran en un PDP-10. El jugador controla el joc a travs de simples comandes de frase de text i es reb desprs un text descriptiu. El videojoc va ser, ms tard, recreat per estudiants per PLATO.

1975: Abans de mitjans de la dcada de 1970, els jocs, tpicament comunicaven als jugadors en paper, usant mquines teletips o una impressora de lnies, que tenia la velocitat de 10 a 30 carcters per segon amb un so taladrador. Al 1975, algunes universitats tenien terminals per pantalles CRT, els quals dibuixaven algunes lnies de text en pocs segons a un minut o ms depenent de la impressi o paper demanat. Aix va ser un punt clau per dibuixar alguns "grfics" a la pantalla.

1975: Daglow, quan era estudiant a la Universitat Claremont Graduate, va dissenyar el primer videojoc de rol d'ordinador en ordinadors de grans proporcions PDP-10, Dungeon. El joc es va quedar sense licncia legal ja que es va utilitzar anys desprs en el nou videojoc de rol de Dungeons & Dragons (anys desprs es va fer una pellcula sota el mateix nom i es va doblar al catal com a Dracs i Masmorres). A travs del text en pantalla, va ser el primer joc amb grfics amb lnies, amb la vista de dalt o superior per visualitzar els mapes de les masmorres que mostraven algunes rees.

1975: Al mateix temps es va fer el joc de rol anomenat dnd, tamb basat en el Dracs i Masmorres aparegut en el sistema PLATO d'ordinadors CDC. Per molts jugadors va ser el dnd, no pas el Dungeon, el primer joc de rol per ordinador.

1977: Kelton Flinn i John Taylor van crear la primera versi de l'Air, un joc de combat aeri en text el qual va ser predecessor al primer videojoc multijugador en lnia de la histria, l'Air Warrior. Ells van trobar el seu primer gran xit en l'empresa Kesmai, per ara s part d'Electronic Arts. ;

1977: El disseny de Zork va ser portat a terme per Dave Lebling, Marc Blank, Tim Anderson i Bruce Daniels. A diferncia de Crowther, Daglow i Yob, l'equip del Zork va reconixer el potencial d'aquest jocs als nous ordinadors personals i van crear una empresa publicadora de videojocs d'aventures en text anomenada Infocom al 1979. Ms tard, l'empresa va ser venuda a Activision. En un clssic cas de "conneccions", Lebling era un membre del mateix grup de D&D d'en Will Crowther, per no al mateix temps.

1980: Michael Toy, Glenn Wichman i Ken Arnold van llanar el Rogue en un BSD Unix desprs de dos anys de feina, amb la inspiraci dels jocs de text grfics (Roguelikes en angls) que hi havien fins al moment. Com el Dungeon en el PDP-10 i el dnd al PLATO, Rogue, representat en mapes de masmorres utitlitzant carcters de text. A diferncia d'aquests jocs d'aventures, el Dungeon generava aleatriament els mapes a cada sessi. Com que l'equip del Zork va acabar, Rogue va ser adaptat als ordinadors domstics i va esdevenir un producte comercial.

Ordinadors personals.
Mentre que el resultat del desenvolupament dels primers videojocs van sortir principalment (pel consumidor) a les mquines recreatives (arcade) i les videconsoles domstiques. Grcies la rpida evoluci dels ordinadors personals a la dcada de 1970 i 80 es va poder-hi tenir els primers videojocs.


La TRS-80 de Tandy, el primer ordinador de l'empresa Tandy va ser una de les mquines responsables de la revoluci dels ordinadors personals (o PC).

Aviat alguns videojocs simples (al comenament eren clons dels clssics dels ordinadors de grans proporcions com l'Star Trek, i desprs de videojocs recreatius populars) van ser distributs a travs d'una varitetat de canals i mitjans, com imprimir el codi font dels jocs en llibres (com s el cas del llibre Basic Computer Games de David Ahl), revistes (Creative Computting), i diaris, el qual els propis usuaris podien copiar el cod, fer funcionar els jocs i editar-los. Els primers dissenyadors de videojocs com Crowther, Daglow i Yob van trobar els codis font dels seus jocs que no han sigut declarats per copyright publicats en llibres i revistes sota els seus noms. Els primers ordinadors personals d'Apple, Commodore, Tandy i altres disposaven d'alguns jocs per a ser editats.

Un altre canal de distribuci va ser l'enviament i venda en disquets, cassets i cartutxs de ROM. Aviat es va formar una nova manera de fer grans vendes, els quals, els novells programadors podien vendre els seus discs en bosses de plstic posant-les en botigues locals o enviant-les per correus. Richard Garriott va distribuir algunes cpies del seu videojoc de rol dels anys 80 anomenat Akalabeth en diverses bosses de plstic abans que es publiqus el videojoc.

Crisi dels videojocs de 1977.
Al 1977, la fabricaci de consoles obsoletes i clons del Pong va fer que es vengessin molts dels sistemes en "stock", creant un gran forat al mercat i provocant que empreses com Fairchild i RCA abandonessin els seus projectes de les videoconsoles. Noms Atari i Magnavox van perdurar en el mercat a les llars. No obstant aix, aquesta crisi va ser molt menor a la del 1983.
Segona generaci (1977 1983).
En les primerenques consoles, el codi font d'un o ms jocs van ser integrats en microxips usant una lgics discreta, i no es van afegir ms jocs addiccionals. A mitjans dels 70, els videojocs que es trobaven eren amb cartutxs. Programes que eren gravats en xips ROM que estaven muntats dins de cartutxs de plstic que es podien connectar a la consola collocant-les a les ranures. Quan el videojoc estava collocant a la consola i els microxips eren dins la ranura, els microprocessadors de la consola llegien la memria dels cartutxs i llaors era quan funcionaven els videojocs a la pantalla. Els consumidors, ara podrien tenir completes colleccions de jocs en forma de cartutxos.

Hi va haver tres mquines que van dominar la segona generaci de les consoles a l'Amrica del Nord, com tamb a la resta del mn, i van ser realment unes grans rivals entre elles en el nombre de vendes:

Al 1977, Atari va llanar la seva consola basada en cartutxs anomenada Video Computer System (VCS), per ms tard, es va canviar el nom a Atari 2600. Durant la temporada d'estiu d'aquell any es van dissenyar i llanar nou videojocs. I rpidament va esdevenir la ms popular entre les primeres consoles.

Mattel va crear la Intellivision al 1980. Va entrar el que s la "era dels 8 bits" ja que la Intellivision tenia un nic processador que funcionava en 10 bits, tot iq ue podia agafar els 16 bits. Aix va fer que s'hi poguessin jugar a videojocs a una gran potncia i velocitat. El sistema, era amb grfics superiors graphics a l'antiga Atari 2600, propulsada noms per la popularitat.

Tamb va sortir la Colecovision al 1982, el qual era la mquina amb ms potncia de totes. Al principi, les seves vendes van ser molt bones, per la presncia de tres consoles en un mateix mercat amb videojocs de baixa qualitat va fer que els consumidors perdessin les ganes de comprar aquests productes malgrat les notables prestacions de maquinari. Aix va desembocar a una crisi del mercat l'any segent.

Al 1979, es va crear l'empresa Actvision amb antincs i disgustats programadors d'Atari. En els segents anys, es fan diversos videojocs ms ben fets desprs de la crisi dels videojocs l'any 1983.

Els anys 80.

A principis de la dcada de 1980, la indstria dels videojocs d'ordinador va ser experienciada en els videojocs fets en les etapes anteriors ja que en molts d'aquests jocs eren simples clons de videojocs de mquines recreatives. Els principals ordinadors de la dcada dels 80 van sortir al 1982: el Commodore 64, l'Apple II (encara que l'Apple II va sortir al 1977) i la ZX Spectrum. La ZX Spectrum va ser usada i ms coneguda al Regne Unit, mentre que als EUA s'usava ms l'Apple II, el Commodore 64 i l'Atari 800. Fins al cap de 15 anys, l'Apple II va tenir un total de 20.000 programes, fets amb un programari d'ordinador de 8 bits.

L'edat d'or dels videojocs recreatius va ser allargada fins ben entrada en la dcada de 1980, que va deixar amb diferents videojocs de diferents i innovatius gneres als primers anys de la dcada. El Defender (1980) que va establir l'acci en el pla i va ser el primer on es veien esdevenients fora de la vista del jugador, mostrat per una vista de radar mostrant un mapa en el camp de joc. El Battlezone (1980) usat amb grfics vectorials per crear el primer videojoc amb un escenari en tres dimensions. 

El 3D Monster Maze (1981), va ser el primer videojoc d'ordinador en 3D (malgrat de la creaci d'un joc en 3D per l'ordinador PET, que data del 1977), mentre que el Dungeons of Daggorath (1982) s'hi va afegir algunes armes i montres i amb efectes sofisticats de so. El Pole Position (1982) va ser usat en imatges anomenades "sprites", amb grfics gaireb en 3D quan va ser el primer en utilitzar la vista de les curses darrera el vehicle anant endavant cap a l'horitz. Aquest va s l'estil que s'utilitzaria en els propers videojocs de curses amb grfics de tres dimensions. El Pac-Man (1979) va ser el primer videojoc en crear una gran popularitat i el personatge Pac-Man va ser el primer personatge en fer-se fams dintre d'un videojoc. El Dragon's Lair (1983) va ser el primer videojoc fet amb disc de lser, i va introduir el cinema en els videojocs.

Amb l'Adventure es va establir el gnere, el llanament de Zork al 1980 va anar ms enll dels videojocs d'aventura de text als ordinadors personals i va posar Infocom com l'empresa desenvolupadora lder d'aquest sector. Com que aquests primers ordinadors mancaven en prestacions grfiques, les aventures de text van ser tot un xit. Quan aquests assequibles ordinadors van comenar a sobrepassar en els grfics dels videojocs de consola a finals dels 80, la popularitat dels videojocs es van decantar en videojocs d'aventures grfiques i altres gneres. Les aventures en text podien ser conegudes tamb com a ficcions interactives i no va anar ms enll, i amb els nous llanaments eren gaireb de franc.

Al 1980, tamb es va publicar el Mystery House per Roberta Williams, pel l'Apple II. Va ser la primera aventura grfica en els ordinadors personals. Els grfics consistien completament de dibuixos monocroms immovibles, i la interfcie encara s'usava en l'nies de comandes com les aventures de text. Es va fer molt fams en aquella poca, i ella i el seu marit Ken van crear l'empresa Sierra On-Line, el major productor de videojocs d'aventura. Mystery House est molt oblidat avui en dia.



L'agost de 1982, es va llanar al pblic la Commodore 64. Va tenir uns inicis amb molt d'xit perqu es va fer publicitat molt agressiva, a ms d'un bon preu. Tenia un entorn programat amb BASIC i tenia les prestacions grfiques i de so adequades al seu temps, semblant a la consola Colecovision. Tamb es va utilitzar juntament amb l'Atari 2600, el que permetia als jugadors utilitzar els antics joysticks de l'Atari al Commodore 64. Potser, va ser l'ordinador personal ms popular dels Estats Units i de molts altres pasos, i va ser l'aparell informtic ms venut de tots els temps internacionalment.

Al mateix temps, al Regne Unit es va llanar la ZX Spectrum i rpidament va esdevenir la ms popular en moltes zones de l'oest europeu, i desprs tamb es va fer fams al bloc oriental amb els ordinadors clon que es van produir.

L'empresa SuperSet Software va crear l'Snipes, un videojoc d'ordinador sobre text que es podia jugar en xarxa. Es va llanar al 1983 per provar les noves prestacions de xarxa del nou ordinador IBM. Snipes, va ser fet en la inspiraci d'un joc de Novel NetWare. Es va creure que el primer joc en xarxa es va crear per un ordinador personal comercial i es va reconixer al llarg de 1974 que el joc venia de Maze War (un videojoc de laberints jugat en multijugador en xarxa utilitzat en alguns ordinadors experimentals) i l'Spasim (un videojoc de simulaci per l'espai en 3D utilitzat en ordinadors experimentals de grans proporcions) que era precursor de videojocs de multijugador com el Doom i el Quake.

El veritables videojocs d'aventura moderns va ser la saga de King's Quest de Sierra al 1984. Va sortir amb grfics en color i amb una perspectiva en tercera persona. El personatge contolat a la pantalla es podia moure cap endarrera i endavant d'objectes de fons en 2D dibuixant-hi una perspectiva, creant una illusi d'espai semi-3D. Per per avanar en el joc es feia encara tot mitjanant text. L'empresa Lucasarts va crear un videojoc d'aventura al 1987 anomenat Maniac Mansion que s'utilitzava el eratol per fer-ho tot amb un sistema per reproduir videojocs anomenat SCUMM. Sierra i altres empreses de videojocs, rpidament, van fer ms jocs que s'utilitzava noms el ratol per moure.

Amb la creaci d'Elite al 1984, David Braben i Ian Bell van posar moderns grfics en els videojocs, grcies a escenaris fets amb grfics vectorials convincents amb una llibertat de moviment de 6 direccions i milers de sistemes planetaris visitables. En un principi, noms estava disponible per la BBC Micro i l'Acorn Electron, per l'xit d'aquest ttol va causar progressivament que es llancs pels altres sistemes, fins i tot la Commodore 64, ZX Spectrum, Commodore Amiga, Atari ST, i finalment la Nintendo Entertainment System, tot i que aquest ltim sistema noms es va poder veure llanat a Europa.

Els ordinadors compatibles amb els ordinadors tipus IBM eren sistemes tcnicament competitius en els videojocs com el PC/AT d'IBM al 1984. La nova pantalla tipus EGA de 16 colors era la pantalla estndard utilitzada per aquests ordinadors personals com el Commodore 64. L'antiga pantalla de tipus CGA a 4 colors que era utilitzada en models anteriors encara s'utilitzava en alguns ordinadors, per els seus grfics insuficients van fer que no es pugus competir amb les pantalles de la C64 o l'Apple II. Les prestacions de so dels ordinadors AT eren suficients, no obstant aix, els altaveus dels ordinadors eren encara molt limitats, que va ser solucionat installant-se en diversos ordinadors personals amb la creaci de xips de so dins de l'ordinador. Tamb, l'alt cost dels ordinadors era relativament limitat en la popularitat dels videojocs.

L'Apple Macintosh tamb va arribar al mateix temps. Manca en prestacions de colors que ja tenia l'Apple II, per hi havia una millor resoluci de pixels, per no rendia davant d'alguns videojocs interessants com p.ex., el Lode Runner, que no es va poder solucionar fins a tenir una mquina amb millors colors al 1987 amb la Mac II.

En els videojocs d'ordinador, a la recta final dels anys 80, el Regne Unit va tenir una gran importncia. El mercat angls va donar suport a un seguit de sistemes, com la ZX Spectrum i l'Amiga, ja que els desenvolupadors i publicadors van voler fer front als sistemes electrnics d'altres pasos com la NES, que tamb va tenir poc impacte als Estats Units, substituint-se per la Master System.

L'arribada de l'Atari ST i la Commodore Amiga al 1985 va comenar una nova etapa de les mquines de 16 bits. Per molts usuaris i consumidors els trobaven massa cars fins a finals de la dcada, i es veia que l'ordinador IBM no era tan car per les seves prestacions com si ho eren els seus competidors. L'estndard VGA desenvolupat per la nova lnia PS/2 d'IBM al 1987 va fer que el potencial dels ordinadors augments fins a uns grfics de 256 colors. Aquest va ser un gran salt davant els ordinadors personals de 8 bits que tenien grfics baixos i un so molt primitiu com l'Amiga, causant entre els anys 1989 i el 1991 un autntic problema pels desenvolupadors de mquines amb prestacions inferiors.   Mentre que la ST i l'Amiga proporcionaven la reproducci de molts videojocs de gran tcnica, aquella poca va ser marcada per les mquines de 8 bits, ja que els nous ports no es van comercialitzar a gran escala fins a finals del 80 i a principis dels 90.



La manera de solucionar les pobres prestacions de so dels ordinaodors IBM i compatibles va ser en la creaci de targetes de so a finals dels 80. AdLib va comenar en crear targetes de so estndards (encara primitius) al 1987, van crear per collocar-les a les targetes de so els xips de so anomenats Yamaha YM3812. I la creaci del Sound Blaster de Creative Labs al 1989, en qu s'afegien noves caracterstiques amb targetes d'AdLib, creant aix un nou model estndard. Tanmateix, alguns videojocs podien encara ser suportats per primitives targes de so com la Roland MT-32 i la Disney Sound Source a principis dels 90. L'alt cost inicial de les targetes de so va fer que no es trobessin al mercat fins la dcada dels 90.

Els videojocs del tipus Shareware van sorgir a finals dels anys 80, per el gran xit va ser la dcada dels 90.

Inicis del joc en lnia.
Els sistemes informtics com el Commodore 64 o l'Apple II es van fer famosos als anys 80, i a vegades es va usar pel joc en lnia. Els primers sistemes, a finals dels anys 70 i a principis dels 80, tenien una interfcie basada en text, per els sistemes posteriors van usar un codi de control (anomenat art ANSI, que s'incloa en carcters d'ordinadors especfics d'IBM per que actualment no en formen part del codi ANSI estndard) per aconseguir una interfcie semigrfica. Hi havien uns sistemes de xarxa anomenats BBS, els quals, es van utiitzar alguns videojocs d'aventures textuals i "blackjack"s (normalment jugat en punts en comptes de diners reals). En aquests sistemes BBS (que es podia estar en ms d'una persona en xarxa), hi van haver alguns altres videojocs que tamb es van jugar en lnia, per, en aquest cas, eren una varietat dels videojocs de rol de fantasia anomenats MUD, que sovint estaven ambientats en masmorres amb una multitud de jugadors jugant-hi en lnia. De manera progressiva, aquests videojocs han evolucionat com els que coneixem avui en dia els MMORPG.

Els serveis comercials en lnia, tamb van ser durant aquesta dcada, comenant amb les interfcies de text semblants als BBS (per es feien servir en ordinadors de grans proporcions permetent a un gran nombre de jugadors jugar alhora en xarxa), i va deixar fins al final de la dcada totalment en entorns grfics utilitzant un programari especfic per a cada sistema informtic. Els principals serveis de text en xarxa van ser CompuServe, The Source i GEnie, mentre que amb serveis grfics com el Quantum Link per la Commodore 64, AppleLink per l'Apple II i el Macintosh, i el PC Link per l'ordinador IBM. Totes aquestes empreses funcionaven grcies a una de gran anomenda America Online. Van sorgir diversos videojocs per a ser utilitzats per aquests serveis, per fins al 1987 noms s'usaven texts per jugar, no pas grfics.

Videojoc porttils amb pantalles LCD.

El Game & Watch de Nintendo va comenar al 1980. L'xit d'aquests sistemes porttils de LCD van propiciar que dotzenes d'empreses de joguines i videojocs fessin els seus propis videojocs porttils, com cpies dels ttols del Game & Watch o adaptacions de videojocs recreatius clssics. Amb la millora de la tecnologia del LCD es van poder crear nous sistemes porttils que consumien menys bateria que els videojocs de LED o VFD. Un dels aspectes d'aquesta millora dels LCD s que eren ms petits, i per tant, ms cmodes alhora de portar-los. L'empresa Tiger Electronics va prendre aix amb la creaci de sistemes porttils barats i de qualitat acceptables.

Crisi dels videojocs de 1983.
La crisi dels videojocs del 1983 va ser un llarg any, el qual, la indstria dels videojocs va patir una greu crisi i van tancar un gran nombre d'empreses que produen consoles i ordinadors personals a l'Amrica del Nord a finals del 1983 i a principis del 1984. Es considera que aix va marcar el final de la segona generaci dels videojocs. Algunes causes d'aquesta crisi van ser la producci de pobres videojocs (grfica i intellectualment) com l'E.T. l'Extraterrestre i el Pac-Man per l'Atari 2600. Aix va provocar el descontentament de molts consumidors. Es va descobrir que es feien ms cartutxos del Pac-Man que sistemes per reproduir-los. Fins i tot, es va fer saber que alguns cartutxos d'E.T. L'Extraterrestre, es van enterrar en un forat a Nou Mxic, als Estats Units.

Tercera generaci (1985 1989).
Al 1984, el mercat dels videojocs va deixar enrrera la crisi de l'any anterior amb la continuaci del mercat dels videojocs de consola. Els ordinadors d'aquella poca s'igualaven en compatibilitat grfica a les videoconsoles.


Al 1985, els mercats de les videoconsoles de tot el mn van presenciar l'arribada d'una consola de Nintendo de 8 bits, la Famicom, coneguda a fora de l'sia com a Nintendo Entertainment System (NES). Va ser llanada juntament amb el videojoc Super Mario Bros., els quals, van obtindre rpidament molt d'xit. La NES va dominar al mercat de l'Amrica del Nord fins a la nova generaci de consoles a principis del 1990. Tot i que en altres mercats no va tenir pas tan impacte comercial ja que hi havia altres sistemes de grans prestacions, com la PC Engine al Jap i la Sega Master System a Europa, Austrlia i el Brasil (com tamb a Amrica en les dates properes al seu llanament).

En les noves consoles, els comandaments de videojoc van prendre el lloc als joysticks, paddles i teclats, el qual, va ser el controlador de videojoc que ms s'utilitzen en els sistema. El disseny dels comandaments de videojoc consta de vuit botons o fletxes direccionals (anomenats en angls directional-pad o D-pad per dir-ho ms curt) amb 2 o ms botons per fer accions. Aquest disseny es va convertir en un model estndard.

La saga de Dragon Quest van fer el seu debut al 1986 amb el Dragon Quest, i va crear un gran impacte a la cultura japonesa des de llavors. Tamb al mateix temps, l'empresa japonesa SquareSoft i Hironobu Sakaguchi es van esforar per fer junts el seu ttol final, el Final Fantasy (1987), un videojoc de rol (RPG) creat desprs del Dragon Quest, el qual va nixer la saga Final Fantasy. Final Fantasy va salvar l'empresa Squaresoft del seu tancament, ja que la franqucia va ser la de ms xit dins dels videojocs de rol. Al mateix temps, s quan la srie Legend of Zelda fa el seu debut per la NES amb The Legend of Zelda (1986). Tamb es comena amb la saga Metal Gear de Hideo Kojima que va tenir l'oportunitat del llanament de Metal Gear (1987) per l'ordinador MSX2, el qual va iniciar el mn dels videojocs en el gnere de l'espionatge. El Metal Gear va ser portat per la NES poc desprs. Al 1989, Capcom va llanar l'Sweet Home (1989) per la NES, que va servir de precursor del gnere de terror.

Al 1988, Nintendo va publicar la primera entrega del que seria la seva revista anomenada Nintendo Power, que va ser considerat com la primera i ms important revista dedicada als videojocs, fent inspirar a les segents revistes com Game Informer i PlayStation Magazine.

Els anys 90.

Si durant els anys 80 hi va haver la creaci i l'expansi de la indstria, la dcada de 1990 va ser ms aviat una etapa de maduraci de la indstria amb els allicients de Hollywood en donar impuls a la creaci de videojocs comercials derivats a les pellcules que es produen. Aix va incrementar la producci, com tamb la venda dels productes que es feien. Les empreses grans dels videojocs, sovint eren les que tenien ms recursos per vendre i distribuir els productes, per les empreses petites eren rpidament absorbides per altres ms grans. A causa d'aix, una gran varietat de videojocs que van existir als anys 80 van acabar desapareixent, i moltes empreses van decidir formar part d'altres empreses ms grans per no fer fallida al mercat.

Amb l'increment de la potncia i la baixa dels costos dels processadors dels ordinadors com l'Intel 386 i el 486, i el Motorola 68030, la dcada dels 90 va ser l'poca del grfics en tres dimensions, com tamb les capacitats "multimdia" com les targetes de so i els CD-ROM.

A principis dels 90, la distribuci en shareware va ser un bon mtode per publicar videojocs de petits desenvolupadors, incloent-hi l'aparici d'empreses com Apogee (ara 3D Realms), Epic Megagames (ara Epic Games) i id Software. Aix va permetre als consumidors poder provar el videojoc sense necesitat de comprar-lo, que normalment est restringit a una porci del videojoc o "captol", abans de comprar-se el videojoc sencer. Els videojocs estaven emmagatzemats en disquets, primer de 5   i desprs de 3,5 que es podien obtenir a la majoria de les botigues, i sovint noms costava alguns  dllars cadascn. Des de les versions shareware, que era prcticament gratut, noms s'havia de pagar la mnima part corresponent a l'empaquetament i la portada. Com que la mida informtica dels videojocs anava augmentant, els disquets es van quedar petits i els publicadors i desenvolupadors van comenaar a substituir els videojocs shareware per uns anomenat demos (que ve de demostraci i noms hi ha d'un a un parell de nivells de joc), distributs en CD gratuts amb revistes de videojocs i per Internet.

Al 1992 es va realitzar el llanament del primer videojoc d'estratgia en temps real (RTS) anomenat Dune II. Per es discuteix que en fos el primer del gnere perqu hi ha alguns altres videojocs que tamb eren RTS. Els videojocs que van normalitzar el gnere en la mecnica de la jugabilitat i van ser realment uns best-sellers dels videojocs, aquests van ser el Warcraft: Orcs & Humans, el Command & Conquer i l'StarCraft. Els RTS estan caracteritzats per una vista alada del mn, un "mini-mapa", i el control dels aspectes econmics i militars d'un regne, imperi o poble.

Alone in the Dark (1992) va esdevenir com el naixement del gnere de terror en els videojocs. Aquest videojoc va servir d'inspiraci com tamb de precursor dels posteriors videojocs, llavors en CD-ROM com el Resident Evil i el Silent Hill.

Els videojocs d'aventures van seguir evolucionant, amb la saga King's Quest de Sierra, i la de Monkey Island de LucasFilms/LucasArts iniciant l'interacci grfica. El Myst i les seves continuacions van inspirar un nou estil dels videojocs d'aventures sobre trencaclosques. Publicat l'any 1993, el Myst va ser un dels primers videojocs d'ordinador en utilitzar totalment les capacitats d'emmagatzematge que tenen els CD-ROM. En conseqncia, va ser el videojoc ms venut de tota la dcada. El Myst, amb el Star Wars: Rebel Assault i The 7th Guest de l'empresa Trilobyte van estar entremig d'avenos en les prestacions que donaven els CD-ROM. Malgrat el gran xit del Myst, es va incrementar la popularitat dels videojocs d'acci i de temps real per donar pas als videojocs d'aventures i de simulaci, els altres tipus de videojocs d'ordinador van caure de mica en mica a l'oblit de les dcades anteriors.

Va ser en la dcada de 1990 que l'empresa Maxis va comenar a publicar la seva lnia de videojocs "Sim", comenant amb el SimCity, i continuant amb una gran varietat de ttols, com el SimEarth, SimCity 2000, SimAnt, SimTower, i el fams simulador de vida diria l'any 2000, The Sims.

Al 1996, l'empresa 3dfx va llanar el xip Voodoo, donant cabuda a les targetes d'acceleraci 3D pels ordinadors personals. Aquestes targetes  van pemetre a donar ms detalls dels grfics en tres dimensions (principalment amb un filtratge de les textures) ja que la CPU els podia fer funcionar. Els videojocs d'acci en primera persona (com el Quake) van estar entremig d'aquesta nova tecnologia. Mentre que altres videojocs tamb l'utilitzaven, els d'aquest gnere sn els que van donar impuls darrera del desenvolupament de nous maquinaris per a 3D.

Aquestes noves tecnologies van permetre a les empreses crear videojocs barrejant gneres amb grfics de 3D, com l'empresa Looking Glass Studios que van combinar els gneres d'acci en primera persona amb pinzellades de videojocs d'espies. I els videojocs d'estratgia per torns tamb va agafar fora als ordinadors com la saga Heroes of Might and Magic (HOMM) de l'empresa 3DO.

Els anys 90 tamb es va veure els inicis dels videojocs a Internet, amb els MUD (Multi-User Dungeons) a principis de la dcada. El videojoc Quake llanat l'any 1996 per id Software va ser-ne el precursor del joc per Internet dels d'acci en primera persona. La possibilitat de jugar en xarxa en multijugador va ser de facto un requisit per la majoria dels videojocs d'acci en primera persona. Desprs, el joc en lnia tamb es va posar disponible per altres gneres, fins i tot els videojocs RTS com l'Age of Empires de Microsoft, les sagues Warcraft i Starcraft de Blizzard, i videojocs d'estratgia per torns com Heroes of Might and Magic. Els MMORPG (videojocs de rol jugats massivament en lnia), com l'Ultima Online i l'EverQuest van deixar que un gran nombre limitat de  jugadors puguin jugar alhora en aquests videojocs, permetent que altres videojocs com els MUD es mostressin escenaris tridimensionals que no es veien en els MUD anteriors. El creaci de plugins pels exploradors web com els de Java i Macromedia Flash, van permetre la creaci de molts videojocs simples per a ser jugats a travs de les pgines web. Aquests petits videojocs amb modes multijugador i individual es podien ser descarregats i jugats en un explorador o navegador web sense installar a l'ordinador. Els gneres ms populars d'aquests videojocs web sn els de trencaclosques, els clssics videojocs recreatius o arcade, i els videojocs de taula i de cartes.

Els jugadors dels anys 90 van comenar van tenir poder a les seves mans en la creaci de modificacions (o "mods") pels videojocs famosos o clssics. Per exemple, es va crear el mod Castle Smurfenstein, que ve del videojoc original Castle Wolfenstein. De sobte, les empreses van veure que a causa d'aquests mods, la vida comercial dels seus videojocs s'anava ampliant, per aix, ja van comenaar a crear videojocs especials per a que els consumidors els puguessin modificar amb facilitat. Aix va comenar la febre de la creaci de mods. El Half-Life, potser s l'exemple amb ms xit rebut en els ltims anys (o, des del principi, un dels ms jugats) grcies a la creaci continuada de modificacions, la ms famosa i important s ella del CounterStrike, que de manera sobtada va tenir un gran xit desbancant a molts altres videojocs del gnere, com tamb el seu videojoc original esmentat anteriorment. Des del CounterStrike, es van crear molts altres videojocs sota aquest concepte. 
Alguns altres exemples de gran xit poden ser l'Unreal Tournament, que permetia als jugadors importar escenes del 3dsmax per utilitzar-les en els personatges, i el The Sims, de Maxis, que permetia als jugadors crear-se els seus propis objectes domstics.

Van sorgir tamb nous gnres des dels inicis dels FPS i els RTS, amb l'exepci del gnere d'acci en tercera persona. Tots els videojocs com el Grand Theft Auto II, Splinter Cell, Enter The Matrix i Hitman utilitzen una perspectiva de cmera en tercera persona malgrat ser molt semblants als d'acci en primera persona.

El declivi de les mquines recreatives.

Amb les consoles de 16 i 32 bits, els videojocs per ser-ne reproduts en consoles es van equivaler en la qualitat dels grfics dels videojocs "arcade". Llavors, s quan els videojocs de consola amb estil "arcade" van igualar-se molt en l'xit de les mquines recreatives. Un gran nombre de jugadors van voler esperar que els videojocs de mquines recreatives es portssin a les consoles. Entre els videojocs recreatius, hi va haver un ltim gran xit a principis dels 90 amb l'Street Fighter II, el qual va ser el videojoc amb ms xit i popularitat de tots els videojocs de lluita. Per, el constant avan de les consoles va fer que molts jugadors i consumidors comprar-se abans una consola per tenir-la a casa que anar en aquests locals d'oci. Aix va propiciar a un declivi, progressiu, de les mquines recreatives, el quals hi va haver molts tancaments dels locals. Tot i que les mquines recreatives clssiques i famoses van tenir una vida ms llarga. 

Ara, principalment hi ha mquines recreatives que sn massa cares per vendre-les per a la llar, per aix es colloquen als salons recreatius, malgrat haver perdut fora comercialment. Aquestes mquines recreatives, sovint sn videojocs d'esports com l'esqu i el ciclisme, com tamb els videojocs musicals com el Dance Dance Revolution, que han tingut una llarga i bona tirada al mercat. Dave & Busters i GameWorks sn dos importants empreses dedicades a aquest tipus d'entreteniment als Estats Units. En alguns restaurants i bars es poden trobar tamb aquestes mquines, tot i ser noms per adults. Un exemple d'aquests establiments s el Chuck E. Cheese, el qual, hi ha diverses mquines de videojocs per als nens.

L'edat d'or de les mquines porttils.
Al 1989, Nintendo va llanar la Game Boy, la primera consola porttil des que es va intentar desafortunadament amb Microvision. L'equip de disseny estava dirigit per Gunpei Yokoi que tamb va ser responsable dels sistemes Game & Watch. Tamb es va incloure al sistema el Tetris, un videojoc de trencaclosques popular. Algunes porttils rivals van tenir tamb el seu debut al mateix temps, incloent la Sega Game Gear i l'Atari Lynx (la primera porttil amb pantalla LCD amb color). A travs d'altres sistemes tecnolgicament ms avanats, van ser millorats amb bateries que consumessin menys energia. Mentre que alguns dels altres sistemes es van produir fins a mitjans dels 90, la Game Boy va ser la mxima consola en nombre de vendes durant tota la seva vida comercial.

Quarta generaci (1989 1996).
La Sega Mega Drive (coneguda a l'Amrica del Nord com la Sega Genesis) va ser posada a prova davant el mercat al 1989. Nintendo va respondre en aquest sistema de nova generaci amb la coneguda Super NES al 1991. La TurboGrafx-16 de NEC Corporation va debutar davant el mercat al mateix temps que la Genesis, per no va tenir gaire xit als EUA ja que hi havia pocs videojocs i una distribuci amb excessives restriccions imposades per Hudson.



Es va llanar Mortal Kombat al mateix temps per a les dues consoles, la SNES i la Mega Drive, que va ser una de les franqucies ms populars de tots els temps.

La intensa competici d'aquesta poca va ser tamb un perode no gaire bo pel mrqueting. La TurboGrafx-16 va ser nomenada com el primer sistema de 16 bits per el seu processador central era la HuC6280 de 8 bits, que amb noms un processador grfic HuC6260 podia dur un xip de 16 bits. A ms, temps enrrera, la Intellivision de Mattel portava un processador de 16 bits. Sega, va saber la veritat i va utilitzar el terme angls de "Blast Processing" per descriure que les CPU de les seves consoles eren millors que les altres com la SNES (7,67 MHz contra 3,58 MHz).

Al Jap, l'xit al 1987 de la PC Engine (el mateix sistema de la TurboGrafx-16 d'aqu) contra la Famicom i el disc de CD (disc compacte) va deixar la Mega Drive (Genesis als Estats Units) fora del mercat japons al 1988, que no va passar el mateix fora del Jap. El PC Engine va perdre fora quan va sortir la Super Famicom, per almenys va poder tenir una suficient base per nous videojocs fins a finals de la dcada de 1990.

Els calaixos de CD-ROM es van veure per primer cop en aquesta generaci, hi va fer aguantar la PC Engine fins al 1988 i la Megadrive fins al 1991. Els bsics grfics en 3D amb pocs poligons van ser processats en els cartutxos de videojocs com el Virtua Racing i l'Star Fox.

La consola ms cara va ser la Neo-Geo de SNK que es va quedar al marge quan es va llanar al 1990, i va ser al mercat durant uns quants anys. La consola era tamb capa de reproduir videojocs amb grfics 2D a una gran qualitat com les altres consoles. La ra perqu no es van vendre gaires d'aquestes consoles s perqu s'utilitzava el mateix maquinari de moltes mquines recreatives de SNK. Aquesta consola va ser la primera de qu les mquines Pong es colloquessin amb un aire ms "arcade" a casa.

Cinquena generaci (1994 1999).



Al 1994-1995, Sega va llanar la Sega Saturn i Sony va llanar la PlayStation. Les dues consoles utilitzaven la tecnologia de 32-bit; aix obria la porta als videojocs de 3D. Veient l'xit de la Saturn al Jap, Sega a travs del llanament de la seva consola als EUA va comenar el gran fracs i llavors la consola PlayStation va tenir moltes ms vendes. Va ser la consola de Sony que va ser la ms venuda a tot el mn als anys 90, tot i que noms amb la PlayStation 2 va aconseguir vendre moltes ms unitats.

Desprs d'aix, Nintendo va llanar una consola de 64-bit, la Nintendo 64 al 1996, venent ms d'1,5 milions d'unitats en noms tres mesos. El videojoc en el llanament va ser el Super Mario 64, que resultava ser l'exemple perfecte per definir els videojocs de plataformes en 3D.
El PaRappa the Rapper va popularitzar els videojocs rtmics i musicals prenent el seu debut al Jap al 1996 per la PlayStation. Darrerament, es van llanar ms videojocs de ball i msica com el beatmania i Dance Dance Revolution sent els millors jocs adapats a les mquines recreatives al Jap. Mentre que el Parappa, DDR, i altres videojocs musicals van arribar a l'Amrica del Nord, no es va fer gaires videojocs significatius del gnere fins la segent dcada.

Altres videojocs d'xit van ser el GoldenEye 007 per la Nintendo 64 fet per Rare (1997), que va rebre una bona crtica pel realisme en el videojoc sobre una pellcula de llicncia com s James Bond i esdevenint el millor videojoc d'acci en primera persona mai fet fins aleshores. El The Legend of Zelda: Ocarina of Time (1998), el debut en 3D de Nintendo de la saga de videojocs The Legend of Zelda, el qual va ser nomenat com un dels millors videojocs de tots els temps per diversos crtics. I l'xit del Metal Gear Solid (1998) per la PlayStation va establir el gnere dels videojocs d'espionatge com a un gnere popular.

Nintendo va triar usar cartutxs en comptes de CD-ROM pels videojocs de la Nintendo 64, siguent la nica consola sobre aquest tema en la seva etapa, el qual va comportar negatives conseqncies. En particular, l'empresa SquareSoft, que havia llanat videojocs de la saga Final Fantasy en les consoles anteriors de Nintendo, s'havia passat a PlayStation; amb el llanament de Final Fantasy VII (1997) el qual va resultar ser un gran xit, establint la popularitat dels videojocs de rol.

Al final d'aquesta etapa, Sony va ser lder del mercat. La Saturn va tenir xit al Jap per a l'Amrica del Nord va ser un fracs, deixant l'empresa Sega fora del mercat principal de consoles.

Dcada del 2000.

Sisena generaci (1998 2005).

1998

Sega llana la Dreamcast al Jap. Es va comenar a vendre als EUA al 1999.
Va sortir Dance Dance Revolution al Jap.
Nintendo va llanar la Game Boy Color.
Connectix Corporation va llanar el Virtual Game Station, un gran emulador de PlayStation. Sony va intentar lluitar pels drets del sistema, per Connectix va guanyar. L'empresa Bleem va llanar el Bleem!, un altre emulador de PlayStation.
2000

Sony va llanar la PlayStation 2.
Es va llanar The Sims. Va tenir moltes vendes, s el videojoc d'ordinador (no de consola) ms venut de tots els temps, sobrepassant el Myst.

2001

Nintendo llana la GameCube i el successor de la Game Boy Color, la Game Boy Advance.

Microsoft entra a la indstria de les videoconsoles amb el llanament de l'Xbox. Es presenta el videojoc , un videojoc que va aconseguir moltes vendes, tamb disponible des del llanament de la consola.
Sega anuncia que no fabricar ms la Dreamcast a partir del 2006 i fins la data ho far de manera discontinuada. No obstant aix, ms enll del 2006, es van continuar publicant increbles videojocs d'acci, aventures grfiques i programari per la DC.
Es llana el Grand Theft Auto III. Al mercat australi, no es va llanar ja que la OFLC (Office of Film and Literature Classification) no acceptava segons quin continguts del videojoc. Ms tard es va llanar el videojoc amb el codi canviat.

2002

Sega esdev la tercera empresa desenvolupadora i publicadora de videojocs de totes les mquines actuals i d'ordinador.
Retro Studios publica el Metroid Prime, popularitzant el gnere d'aventures en primera persona.

2003

Infogrames pren els drets intellectuals d'Atari, i es canvia el nom de l'empresa a Atari.
Nintendo llana la millorada Game Boy Advance SP al mar.
Nokia entre en el mercat dels aparells porttils amb el llanament de la N-Gage, un hbrid telfon mbil-consola de jocs el 7 d'octubre.
Es llana el Kit de Linux per la PlayStation 2.

2004

Al novembre es llana Halo 2, i en cinc dies es converteix en el videojoc d'Xbox ms venut de tots els temps.
A l'octubre es llana el Grand Theft Auto: San Andreas. En les properes dates hi ha un breu i memorable lluita de vendes entre Halo 2 i el 'San Andreas', el qual la gent analitzava quin joc era millor. De totes maneres, el San Andreas es va vendre de manera massiva per la Xbox i PS2. ;
Al 2007, es va dir que el 'San Andreas' va ser el videojoc ms venut de tots els temps.

2005

Es va produir un problema amb la venda de videojocs, durant el juny/juliol d'aquest any hi havia una forta addicci als videojocs Final Fantasy XII, Grand Theft Auto: San Andreas, Halo 2, Call of Duty 2 i World of Warcraft (WoW) fent que els jugadors paressin de comprar altres ttols.
El Resident Evil 4 per Nintendo GameCube resulta ser el millor videojoc amb una bona crtica de l'any.
Pel novembre es llana Guitar Hero, del qual se'n fan molt bons anlisis. En un principi, hi ha havia molt poca gent que en tenia coneixement del videojoc. Per en els segents mesos va comenar una nova revoluci de videojocs, quelcom prcticament impossible en l'poca.

Setena generaci (2005 actualitat).

2004

Nokia llana un nou model de la N-Gage, la N-Gage QD.
Nintendo llana la Nintendo DS als EUA el 21 de novembre.
Sony llana la PlayStation Portable al Jap el 2 de desembre.

2005

La Sony PlayStation Portable (PSP) s llanada al mercat dels EUA el 23 de mar.
A l'E3, Nintendo revela detalls de la seva nova consola de nova generaci, la Wii (durant la fase de desenvolupament es va anomenar Nintendo Revolution). Al TGS Nintendo revela el seu controlador "revolucionari". En aquest comandament inclou sensors de moviment i s'utilitza amb una sola m (tot i que amb un altre dispositu controlador es podr usar l'altra m per a jugar a alguns altres videojocs);
Es llana la versi per ordinador del Grand Theft Auto: San Andreas, el qual  no hi disponible l'activaci del mod Hot Coffee (que s un minijoc de contingut ertic). Els usuaris han creat rpidament el mod un altre cop i l'han publicat en diverses pgines webs La classificaci del videojoc continua amb AO (en angls Adults Only que vol dir Noms per a adults). Rockstar Games fa una alta versi per ordinador sense el contingut ocult, amb la classificaci de M ja que van fer un peda actualitzatiu per poder esborrar els continguts de censura.
Sony mostra la PlayStation 3 durant una conferncia de l'E3. Hi ha ms detalls sobre els preus. Es va anunciar a travs de la MSRP que els preus sn de 500 o 600 dlars d'USD, depenent de les caracterstiques incloses.
Nintendo redissenya la Game Boy Advance un altre cop llanant la Game Boy Micro el 2 d'octubre.
Al novembre, Nokia anuncia que la N-Gage es produir limitadament fins a finals del 2007.
Microsoft llana la seva segona videoconsola, la Xbox 360 el 22 de novembre, coincidint amb la data de llanament tant a Amrica com al Jap. Va tenir una bona venda en general, per a Amrica s on es va vendre ms.

2006


El 26 de gener s'anuncia la Nintendo DS Lite, un nou disseny de la Nintendo DS. Es va anunciar al mateix dia la data de llanament al Jap pel 2 de mar del 2006.
Nintendo anuncia la Wii el 27 d'abril del 2006.Wii (pronunciat "ui"), que s una nova consola amb un comandament del tot particular que encoratja a  nous usuaris a jugar. El que es faci amb el comandament sortir reflectit a la pantalla amb grcies a sensors.
A l'E3 del 2006, The Bungie Team anuncia el tercer videojoc de la triologia de Halo. Halo 3, va deixar fins a l'agost del 2007 amb un mili de comandes.
Un altre cop, Sony mostra la PlayStation 3 en una conferncia de l'E3. Aprofitant un nou disseny pel controlador es podien jugar a videojocs  amb moltes persones alhora grcies a la collocaci d'un sensor al controlador millorant la sensivitat com els controladors DualShock. Es va confirmar que hi hauria dos paquets. Un es venia amb el preu de 499 dlars amb un disc dur de 20GB, i l'altre de 599 dlars amb 60GB i tot en Wi-Fi. Els preus de la consola a Europa, sia i Austrlia eren un 33% ms alts. Es van llanar 80.000 consoles al Jap l'11 de novembre del 2006 i 400.000 consoles a l'Amrica del Nord el 17 de novembre, i a Europa, la resta d'sia i Austrlia (els mercats PAL) al mar del 2007. En un principi el llanament dels mercats PAL tamb s'anaven a vendre el novembre del 2006, per es va ajornat per una manca de components.
Envizions Computer Entertainment va anunciar l'Evo: Phase One, un "centre multimdia de nova generaci" que "permet als usuaris pausar, rebobinar i gravar programes de televisi en directe, emmagatzemar fotografies de famlia, jugar a videojocs d'ordinador de 3D i l'accs a la consola amb aplicacions." Malgrat ser una sistema amb moltes prestacions, el preu s ms alt a les consoles de nova generaci; el preu de la RRP est pels 679,99 USD.
Sony va llanar la Playstation 3 el 17 de novembre, i va causar el caos en diversos establiments i botigues a tots els EUA creant una alta demanda. Es van produir alguns problemes durant aquesta i les dates properes, el qual, dos homes van ser disparats a causa d'aix.
Nintendo va llanar el 19 de novembre la Wii amb 800.000 unitats venudes als EUA. Les vendes de la Wii van ser de 2 milions d'unitats venudes fins al final de desembre, comparat amb les vendes de la Playstation 3 en un mili menys.

2007

Al mar del 2007, Microsoft anuncia una nova versi de la Xbox 360 anomenada "Elite" que inclou la sortida de vdeo HDMI i l'augment de la capacitat del disc dur a 120GB. La nova versi tamb vindr amb un nou color: negra. Microsoft tamb anir incloent alguns accessoris sobre aquesta consola negra. Es va especular que hi hauria una producci limitada, per desprs van dir que hi haur una tercera versi.
Sony anuncia la discontinuaci de la seva versi de 20GB de la PS3 a Amrica per que se subministrar la versi de 60GB.
Malgrat les prediccions de males vendes a causa de les crtiques sobre la compatibilitat i el preu, noms a Europa, la PlayStation 3 va vendre ms de 600.000 unitats els dos primers dies.
A principis del juliol del 2007, Sony va baixar el preu de la PS3 de 60GB per 100 dlars (el preu d'ara s de 499 dlars) per augmentar les vendes al mercat americ (a Europa no es va reduir el preu), no obstant, no es van muntar noves unitats de 60GB fins mesos desprs. Tamb es va anunciar la versi de la PS3 amb 80GB (amb el videojoc Motorstorm) que substituiria la versi de 60GB al preu de 599 dlars.
A l'E3 del 2007, Sony va donar informaci sobre la nova versi de la PlayStation Portable, coneguda com la PlayStation Portable Slim (tamb anomenada PSPLite semblant amb la DS Lite o la PSP-2000), va ser llanada el 10 de setembre del 2007, a tots els pasos.
Nokia Corporation va llanar la segona generaci o versi de la N-Gage el novembre del 2007.

Recull bibliogrfic.

Phoenix: The Fall & Rise of Videogames per Leonard Herman;
The first quarter: A 25-year history of video games per Steven L. Kent;
From Sun Tzu to Xbox: War and Video Games per Ed Halter;
Game Over: the maturing of mario per David Sheff;
High Score!: The Illustrated History of Electronic Games per Rusel DeMaria i Johnny Wilson (McGraw-Hill Osborne Media);
Joystick Nation per J.C. Herz;
Masters of Doom per David Kushner;
Opening the Xbox: Inside Microsoft's Plan to Unleash an Entertainment Revolution per Dean Takahashi;
Play Between Worlds: Exploring Online Game Culture per TL Taylor;
SMARTBOMB: The Quest for Art, Entertainment, and Big Bucks in the Videogame Revolution per Heather Chaplin i Aaron Ruby.
The Video Game Theory Reader editat per Mark J.P. Wolf i Bernard Perron.
Videogames: In The Beginning per Ralph Baer;
The Ultimate History of Video Games per Steven L. Kent;
Power-Up: How Japanese Video Games Gave the World an Extra Life per Chris Kohler.

 Vegeu tamb .
Videojoc;
Videoconsola;
Gnere de videojoc;

 Enllaos externs .
  A History of Video Games ;
  The Dot Eaters;
  pong-story.com;
  COIN-OP TV;
  Cronologia dels sistemes de videojocs;
  Videojocs antics;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212834" title="Calotip" nonfiltered="2230" processed="2227" dbindex="87284">
El calotip s un mtode fotogrfic, creat per William Fox Talbot, basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i cid glic que desprs de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substncies qumiques i fixat amb hiposulfit. Aquest procediment resulta ser molt proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produa una imatge en negatiu que podia ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgs. Per a aix es banya el paper negatiu en cera fosa perqu es torni transparent i aix, desprs de sotmetre'l a un focus de llum o per contacte sobre altre paper idntic, s'obt una imatge en positiu. El procediment va ser patentat l'any 1841 a Anglaterra, el que va limitar sensiblement la seva internacionalitzaci, a diferncia d'altres procediments. s conegut tamb amb el nom de Talbotip. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212836" title="Rosa Riera" nonfiltered="2231" processed="2228" dbindex="87285">
Rosa Riera fou una pintora i gravadora catalana, de la que no coneixem les dades de naixement ni de mort.

Companya del pintor postmodernista i desprs cubistitzant Eduard Egozcue, visqu amb ell a Pars almenys entre 1912 i 1914. Autora de composicions naves en la lnia del duaner Rousseau, per amb un toc ms agressiu, Guillaume Apollinaire es va referir a ella en les seves crtiques. Els seus olis estan repartits per diverses colleccions particulars. Juan Gris li va fer dos retrats cubistes a la mina de plom. Practic tamb la xilografia dins un estil proper a l'expressionisme alemany de l'poca. Tres de les matrius xilogrfiques que es coneixen d'ella es conserven a la Biblioteca de Catalunya, i estan gravades per les dues cares. El 2007 la Biblioteca en va fer una estampaci per a una carpeta d'edici limitada. Va fer alguna portada per l'almanac de L'Esquella de la Torratxa.

 Fonts .
Llusa SALA i TUBERT: Rosa Riera, "Goya" (Madrid), 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212841" title="Koros" nonfiltered="2232" processed="2229" dbindex="87286">


Un koros (pronunciat ; en plural koroi) s una esttua d'un home jove, datada a partir del perode arcaic de l'art grec (650-500 aC). Els primers koroi estaven fets de fusta i no s'han conservat; a partir del segle VII aC, per, els grecs van aprendre dels egipcis l'art de tallar la pedra amb eines de ferro i van comenar a esculpir koroi de pedra, generalment marbre procedent de les illes de Paros i Samos.

En grec antic la paraula koros significava 'home jove' i fou utilitzada per Homer per referir-se als soldats joves. Des del segle V aC la paraula es referia especficament a un adolescent, per no a un nen. Des dels anys noranta del segle XIX els historiadors de l'art han utilitzat aquesta expressi per referir-se a aquest tipus d'esttues masculines nues. Els koroi tamb eren coneguts com a "apollos", perqu es creia que totes aquestes esttues representaven el du.

Els koroi van ser creats en una poca en qu Grcia estava sota la influncia cultural d'Egipte. Es pot veure en la seva caracterstica posici rgida del cos, reminiscncia de les esttues dels reis egipcis. Els grecs haurien vist aquestes esttues quan visitaven Egipte com a mercaders o soldats mercenaris, o indirectament a travs de la influncia de Creta. Els koroi estan representats gaireb sempre dempeus, amb els braos als costats i els punys closos. Alguns tenen el bra una mica estirat endavant, presentant una ofrena. Sempre tenen la cama esquerra una mica avanada, posici tamb caracterstica en l'escultura egpcia.

Gaireb sempre estan nus. Poden portar una cintur i, en ocasions, botes. Els caps mostren una clara influncia cultural de l'illa de Creta: porten els cabells llargs i trenats o recollits a l'estil cretenc, i els ulls sn ametllats. Igual que la figura femenina (kore), els koroi somriuen amb els llavis tancats: s el que coneixem com el somrs arcaic. A mesura que passa el temps, els koroi van prenent posicions ms naturalistes i els pentinats s'ajusten a la moda grega.

Enllaos externs.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212845" title="Perspolis (cmic)" nonfiltered="2233" processed="2230" dbindex="87287">
Perspolis (ttol original en francs Perspolis) s una sries de cmics autobiogrfics i histrics realitzats en blanc i negre per Marjane Satrapi. La srie explica la vida de l'autora, des de la seua infantesa a l'Iran a l'entrada en la vida adulta. Relat de l'evoluci de l'Iran vista pels ulls d'una xiqueta, Perspolis constitueix un testimoni de la quotidianitat del perode que va viure el pas durant la Revoluci iraniana el 1979-1980. Aporta un enfocament diferent dels relats histrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior i es viuen ms que s'expliquen.

Va ser publicat en catal el 2006 per l'editorial Norma.

El 2007, la srie fou adaptada al cinema d'animaci en una pellcula realitzada per Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi que va obtenir el premi del jurat en el Festival de Cannes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212851" title="Sixte de Borb" nonfiltered="2234" processed="2231" dbindex="87288">
Sixte Enric de Borb Parma i Borb-Busset (Pau (Pirineus Atlntics), el 22 de juliol de 1940) s un poltic espanyol, lder de la Comuni Tradicionalista i pretendent al tron d'Espanya com a descendent de Felip V d'Espanya. Comuni Tradicionalista representa el carlisme d'orientaci ms tradicionalista, prxim a l'ultradreta. D'acord amb els seus partidaris, Sixto Enrique s Duc de Aranjuez, Infant d'Espanya, Prncep de Parma i de Plasncia, Regent de la Comuni Tradicionalista i Banderer de la Tradici. 

s el fill segon de Francesc Xavier de Borb i Parma (pretendent al tron d'una de les branques del carlisme, llavors com a regente, i ms tard com rei) i de Magdalena de Borb-Busset. Va estudiar en diversos collegis religiosos, completant la seva formaci posteriorment amb estudis de Dret, llenges clssiques i modernes i finances. Sota el nom fals d'Enrique Aranjuez, el 1965 es va allistar en el ter Gran Capit, 1 de la Legi. El 2 de maig d'aquell any va jurar bandera, per en descobrir-se la seva identitat va ser expulsat de la Legi i d'Espanya. 

Desprs de la cessi del control del partit en 1972 del seu pare al seu germ Carles Hug, les seves divergncies es van accentuar, sobretot a causa de l'evoluci ideolgica del Partit Carl liderat pel seu germ cap al socialisme autogestionari. Finalment, els sectors ms conservadors del partit prxims a Sixte es van separar. La ruptura es va fer pblica mitjanant una carta dirigida per Sixte al seu germ, el 22 de setembre de 1975, en la que l'acusava de trair els ideals carlins. 

En la primavera de 1976, en el romiatge de Montejurra, un heterogeni grup sixt, compost per membres de Comuni Tradicionalista, la Germanor de Excombatents, Uni Nacional Espanyola i Fuerza Nueva, acompanyats de pistolers ultradretans espanyols, argentins, italians i francesos, va agredir als militants del Partit Carl, partidaris de Carles Hug, resultant mortes dues persones. Aquests incidents no van aconseguir alterar el suport majoritari del Partit Carl a Carles Hug, ratificat a l'any segent. 

Pel gener de 2001, va sofrir un greu accident d'autombil a Argentina. Aquest mateix any va llanar una proclama per a la reagrupaci dels carlins, a conseqncia de la qual es va registrar la Comuni Tradicionalista com a partit poltic i es va reorganitzar una Secretaria Poltica, dirigida per Rafael Gambra i, desprs de la seva mort, per Miguel Ayuso. Des de llavors, Sixte a penes ha aparegut en la vida pblica. En una carta l'any 2002 va mostrar el seu suport al lder ultradret francs Jean-Marie Le Pen. En una altra, es va oposar, infructuosament, al desig de Carles Hug de donar els fons de l'arxiu carl a l'Arxiu Histric Nacional. Tamb va participar en un acte a Madrid contra la Constituci Europea, i el 2006 va dirigir una carta a Benet XVI amb motiu de la seva visita a Espanya. 

Actualment resideix en Lignires, encara que es desplaa freqentment a diversos pasos de parla hispana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212852" title="Unin Nacional Espaola" nonfiltered="2235" processed="2232" dbindex="87289">
La Uni Nacional Espanyola (UNE) va nixer com a associaci poltica a la llum del llei d'associacions de l'obertura del rgim de Franco. Com a tal va ser precursora del partit poltic espanyol en qu es va transformar. Procedia del Tradicionalisme carl que va donar suport al nomenament de Joan Carles I com a prncep d'Espanya i successor de Francisco Franco a ttol de rei d'acord amb els principis fonamentals del Moviment. 

EL van formar en 1974 els antics dirigents carlins Antonio de Oriol, Jos Luis Zamanillo, Jos Mara Valente i Miguel Fagoaga i posteriorment es va integrar l'exministre franquista Gonzalo Fernndez de la Mora que es va convertir en el seu lder. La jove Loyola de Palacio exercia de secretria del partit. Va ser un dels partits que va donar origen a Aliana Popular el 1976 i va desaparixer oficialment al maig de 1977 quan s'hi integr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212855" title="Unin del Pueblo Espaol" nonfiltered="2236" processed="2233" dbindex="87290">
Unin del Pueblo Espaol va ser una associaci poltica espanyola creada durant el tardofranquisme i que, aconvertida en partit poltic, formaria juntament amb altres forces Aliana Popular el setembre de 1976. Les associacions poltiques van ser resultat del desenvolupament de la Llei Orgnica de l'Estat de 1966 i pretenien impulsar un limitat pluralisme dintre del rgim franquista, si b no van tenir ms capacitat que la d'organitzar les forces poltiques del franquisme davant el procs de la Transici. 

Els seus caps foren el llavors ministre d'Educaci, Cruz Martnez Esteruelas i el sotssecretari general del Moviment Nacional, Adolfo Surez. La Unin del Poble Espanyol volia agrupar la tots aquells poltics ms oficialistes del franquisme, lligats a l'aparell burocrtic del Moviment. Encara que Cruz Martnez Esteruelas havia ingressat en Aliana Popular, va ser Adolfo Surez, quan es va posar al capdavant de la Uni de Centre Democrtic, qui va aprofitar aquesta estructura a les eleccions de 1977.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212856" title="Llengua regional" nonfiltered="2237" processed="2234" dbindex="87291">
Una llengua regional s una llengua parlada tradicionalment en una regi i que no s la llengua majoritria de l'estat. 

La definici de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries diu:

Per l'expressi llenges regionals o minoritries, hom entn les llenges:
usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'aquest estat que constitueixin un grup numricament inferior a la resta de la poblaci de l'estat; i;
diferents de la llengua o de les llenges oficials d'aquest estat.

Per tant, no s'inclouen ni els dialectes de les llenges oficials ni les llenges dels immigrants.

Catal, llengua regional.
El catal s un cas especial dintre de les llenges regionals de la Uni Europea. Per una banda, t algunes de les caracterstiques de llengua minoritria: dintre del domini lingstic prcticament tothom coneix la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la poblaci no coneix la catalana. Per altra banda, el catal s llengua oficial d'un estat sobir, Andorra, i de tres comunitats autnomes espanyoles, al costat del castell. A ms, t un gran nombre de parlants. s de llarg la llengua regional europea ms estesa, amb ms parlants que les quatre que li vnen immediatament darrera juntes, i ms que algunes de les llenges oficials de la Uni.

Llenges oficials i alhora regionals. 

Una llengua oficial en un estat pot ser que sigui alhora una llengua regional en un altre estat. Per exemple:
Catal, oficial a Andorra i regional a Espanya, Frana i Itlia.
Alemany, oficial a Alemanya, ustria, Blgica, Liechtenstein, Luxemburg i Sussa; i regional a Dinamarca i Itlia.
Dans, oficial a Dinamarca, i regional a Alemanya.
Hongars, oficial a Hongria, i regional a Romania.
Itali, oficial a Itlia, i regional a Crocia, Eslovnia i Sussa.

Vegeu tamb.
Llengua minoritria;
Llengua minoritzada;
Llenges de la Uni Europea;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212859" title="Accin Democrtica Espaola" nonfiltered="2238" processed="2235" dbindex="87292">
Accin Democrtica Espaola va ser un partit poltic espanyol constitut el 1977, dirigit per Federico Silva Muoz. Va ser un dels partits fundadors de la Federaci de Partits d'Aliana Popular, que va abandonar desprs que aquesta dons el seu suport a la Constituci de 1978. El 1979 es va integrar en la Dreta Democrtica Espanyola amb altres partits de dretes i poc desprs va desaparixer. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212863" title="Clotilde Cerd i Bosch" nonfiltered="2239" processed="2236" dbindex="87293">
Clotilde Cerd i Bosch (Barcelona 1852 - Santa Cruz de Tenerife 1926) fou una concertista d'arpa, amb el pseudnim d'Esmeralda Cervantes. Era filla de l'enginyer Ildefons Cerd i Sunyer i de la pintora Clotilde Bosch. La seva mare la envi a Roma a estudiar pintura amb Mari Fortuny, per es decant per la msica i va recrrer tot el mn com a concertista amb gran xit. Debut al Teatre Imperial de Viena el 1873 i fou lloada tant per Vctor Hugo, qui la va batejar  com a Esmeralda (com l'herona de la seva obra ms representada) Cervantes (per l'escriptor espanyol), com tamb per Richard Wagner.

EL 1875 marx a Amrica i actu a Buenos Aires, a la cort de l emperador del Brasil i a Ciutat de Mxic. Quan el 1885 va tornar a Barcelona, va posar en marxa amb la metgessa Dolors Aleu i Riera una instituci educativa femenina d'alt nivell, l'Acadmia per a la Illustraci de la Dona. El 1887, per, viatj fins a Constantinobla, contractada professora d'arpa a l'harem del sold de l'Imperi Otom. Finalment, es retir a viure a les Illes Canries, on hi va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212868" title="Laure Lpez Rod" nonfiltered="2240" processed="2237" dbindex="87294">
Laure Lpez Rod fou un poltic, jurista, catedrtic i advocat catal. (*Barcelona, 18 de novembre de 1920 -  Madrid, 11 mar de 2000), ministre durant el franquisme i la transici espanyola.

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i es doctor en la Universitat Complutense de Madrid desprs de la Guerra Civil. El 1945 va obtenir la ctedra de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostella i en 1961 es va traslladar a Madrid. Destacat membre de l'Opus Dei, el seu ascens poltic fou parallel al creixement de la influncia poltica d'aquest institut religis en els anys cinquanta dintre del rgim franquista. 

Considerat com un dels principals propulsors de la poltica de desenvolupament dels anys seixanta a Espanya, la seva carrera poltica sempre va estar molt unida a la persona de l'almirall Luis Carrero Blanco. En 1956 fou nomenat Secretario General Tcnico de la Presidencia del Gobierno per Carrero Blanco, en aquell temps ministre de la Presidncia , i va realitzar una reforma profunda de la Administraci Pblica del Estat , a ms de crear la Escuela Nacional de Administracin Pblica el 1960 . Desde 1962 ,com a Comisario del Plan de Desarrollo, crrec que fou elevat a la categoria de Ministre en 1965, fins al 1973 dirigeix la preparaci i aplicaci  de los tres Plan de Desarrollo que significaren  un important creixement de la economia espanyola. El juny de 1973 al ser nomenat Carrero Blanco President del Govern, es convert en Ministre d'Afers exteriors, crrec en el qual noms va estar uns mesos, a causa del assassinat de Carrero el desembre d'aquell mateix any. Entre 1974 i 1975 es ambaixador a Viena. 

Desprs de la mort de Franco, participa en el procs de reforma i transici poltica, tot fundant Accin Regional, partit que es va integrar en Aliana Popular, la coalici conservadora que encapalada per Manuel Fraga, no va assol els resultats esperats en les primeres eleccions democrtiques de juny de 1977, tot i que va ser elegit diputat al Congrs de Diputats per Barcelona, participant activament amb esmenes a la elaboraci de la Constituci, com a membre de la Comisin de Asuntos Constitucionales y Libertades Pblicas.

Posteriorment fou elegit diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya integrant el grup de vint escollits que varen participar a la elaboraci i redacci del Estatut de Catalunya de 1979 , dit Estatut de Sau amb una important aportaci de tcnica jurdica de dret administratiu i dret poltic. En 1979 abandona la poltica i es reincorpora a la seva ctedra de la Universitat Complutense de Madrid i al exercici de la abogaca. Desprs fundaria el Club Conservador de Barcelona i la Fundaci Codespa.

Convertit en un dels personatges ms importants de la segona meitat del franquisme, era ferm partidari de la modernitzaci del rgim i de la seva evoluci cap a una monarqua parlamentaria similar a altres democrcies occidentals, i aix es va convertir en un dels ms ferms partidaris del nomenament del llavors Prncep Joan Carles com a successor de General Franco al capdavant de la Jefatura del Estado. Va ser un dels ms rellevants membres del grup dels "tecncrates".

Va ser acadmic de nmero de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin(1984) , de la Real Academia de Ciencias Morales y Polticas(1963) y de la Real Academia de Ciencias Econmicas y Financieras(1979). Doctor "honoris causa" per la Universitat de Coimbra.Doctor "honoris causa" per la Universitat de Aix-Marseille.Conseller de nmero del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (1953).Conseller del Consejo Internacional de Ciencias Sociales de la Unesco (1981). Membre de la Asociacion Internacional de Derecho Comparado.President del Comit Ejecutivo del Instituto Internacional de Ciencias Administrativas (1977 a 1983)...i altres  numerosas  ocupacions en la seva activitat dins els mbits de las corporacions cientfiques i juridico-administratives.

Es autor de un gran nombre de publicacions , articles i treballs sobre teoria poltica i juridico-administrativa , aix com importants Avantprojectes i Projectes de llei.

Obres .
 El Coadyuvante en lo Contencioso-administrativo , Madrid,1943;
 El Patrimonio Nacional , Madrid ,1954;
 Justicia y Administracin en el Reino Unido , Madrid ,1958;
 Estructura y funciones de la Administracin Financiera , Madrid ,1963;
 La Administracin Pblica y las transformaciones socio-econmicas , Madrid ,1963;
 Poltica y Desarrollo , Madrid ,Aguilar ,1970;
 Nuevo horizonte del Desarrollo ,Aguilar,1972;
 La larga marcha hacia la monarqua, Barcelona, Noguer, 1977, 5, 691 pp.
 Aspectos econmicos y fiscales de la autonoma , Barcelona ,1979;
 Las autonomias , encrucijada de Espaa , Aguilar ,1980;
 Estado y Comunidades Autnomas ,Abella ,1984;
 Testimonio de una Poltica de Estado,Editorial Planeta ,1987;
 Memorias (I), Esplugues de Llobregat, Plaza & Jans, 1990, 1, 789 pp.
 Memorias:(II) Aos decisivos, Espluges de Llobregat, Plaza & Jans, 1991, 1, 730 pp.
 Memorias:(III) El principio del fin, Esplugues de Llobregat, Plaza & Jans, 1992, 1, 736 pp.
 Memorias:(IV) Claves de la Transicin, Plaza & Jans ,1993 ;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212869" title="Francesc Valls" nonfiltered="2241" processed="2238" dbindex="87295">

 Francesc de Valls i Freixa (? - 26 de setembre del 1705), president de la Generalitat de Catalunya entre 1704 i 1705.
 Francesc Valls i Galan (Barcelona, ca. 1671 - 2 de febrer del 1747) va ser un dels mxims exponents de la msica barroca a Catalunya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212870" title="Gonzalo Fernndez de la Mora" nonfiltered="2242" processed="2239" dbindex="87296">
Gonzalo Fernndez de la Mora y Mon (Barcelona 1924 - Madrid 2002) va ser un poltic i assagista espanyol. Quan tenia dos anys, la seva famlia es va traslladar a Madrid i durant un temps va viure a Galcia (Mondariz, Guitiriz i Vigo). De tornada a Madrid, va estudiar Filosofia i Lletres i Dret, i el 1946 va entrar en l'Escola Diplomtica, entrant all en contacte amb grups monrquics liberals. 

Membre del Consell Privat de Joan de Borb des de 1959, progressivament es va anar acostant al cercle de poder franquista i va ser nomenat sotssecretari en el Ministeri d'Afers exteriors i entre 1970 i 1974 va ser ministre d'Obres Pbliques. Durant la Transici va fundar la Unin Nacional Espaola que va ser un dels partits que va formar Aliana Popular, amb Fernndez de la Mora com a vicepresident. Diputat per Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1977, fou nomenat tamb conseller de la Xunta preautonmica. El 1977 va deixar AP i la direcci de la UNE quan van donar el seu suport a la Constituci de 1978 (seva s la frase "Espanya no necessita constituci perqu s un Estat perfectament constitut"). En 1979 va ser un dels fundadors del partit Dreta Democrtica Espanyola. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212873" title="Dreta Democrtica Espanyola" nonfiltered="2243" processed="2240" dbindex="87297">
Dreta Democrtica Espanyola va ser un partit poltic espanyol actiu durant els ltims anys de la Transici. Va ser creat en 1979. Els seus lders eren Federico Silva Muoz, exministre de Franco i Jess Barros de Lis, antic opositor al franquisme. Estava integrat per diversos partits: Accin Democrtica Espaola (Federico Silva Muoz), Unin Nacional Espaola (Gonzalo Fernndez de la Mora), Unin Regional Andaluza (Luis Judenes), Uni Demcrata Cristiana (Jess Barros de Lis), Partido Nacional Independiente (Artemio Benevente) i Centro Popular (Juan Prez de Alhama). Fou prets per Fuerza Nueva per a la seva integraci en Unin Nacional, per no es va arribar a un acord. Va desaparixer en 1983. 

Enllaos externs.
ndex de institucions del Arxiu Linz de la Transici Espanyola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212875" title="Eursia (1984)" nonfiltered="2244" processed="2241" dbindex="87298">

Eursia s un dels tres superestats que queden mn al futur distpic presentat a la novella "1984" de George Orwell, juntament amb Oceania i l'sia Oriental.

Comprn la major part de l'Europa continental, l'actual Rssia, i un territori variable a Manxria, Monglia, el nord d'frica i el Prxim Orient. La ideologia poltica s el neobolxevisme, i se suggereix que va nixer a partir de l'expansi de la Uni Sovitica. La vasta extensi d'aquest estat actua com a defensa natural.

A l'inici del llibre, Eursia est en guerra amb Oceania. Per segons el llibre d'Emmanuel Goldstein, la guerra no es pot ser entesa en el sentit tradicional, ja que sols existeix per trobar un s per als recursos i mantenir la poblaci a ratlla. La victria per qualsevol dels dos bndols no tan sols no s possible, sin que no s desitjable.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212877" title="Atac a Can Navarro" nonfiltered="2245" processed="2242" dbindex="87299">









L'Atac a Can Navarro fou un dels episodis del setge de Barcelona de la Guerra de Successi, el 19 d'octubre de 1713.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Els carlistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austraques desprs del fallit setge de Barcelona de 1706. A la pennsula, la guerra continu entre atacs i contraatacs dels dos bndols. Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per la impossibilitat de mantenir-la, els fa retirar, sent derrotats els exrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua i perdent definitivament Arag.

L'emperador Josep I, germ de l'arxiduc Carles mor, sense descendncia masculina, i en heretar Carles la corona imperial, davant la possibilitat de reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitut l'imperi de Carles V, Anglaterra abandon dom Carles i Catalunya a canvi de Gibraltar i Menorca. 

El Tractat d'Utrecht es va signar l'abril de 1713. Felip V s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos el seu predomini a la Mediterrnia occidental. Els anglesos havien abandonat el territori a la seva sort i al cap d'un quant temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar del fet, perqu li oferiren la corona imperial i els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona contra les tropes filipistes. 

La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbniques comandades pel Duc de Ppuli.

La batalla.
El 19 d'octubre de 1713 es planej un atac amb 150 hssars, granaders i fusellers a les tropes castellanes estacionades a la masia fortificada de Can Navarro, a l'extrem del cord de setge, rere la muntanya de Montjuc que havien quedat allades per les pluges de tardor que havien provocat el desbordament del Llobregat. L'atac fou un xit, i un cop detectats, els borbnics hi enviaren reforos des del seu campament de Sants, provocant el replegament catal en direcci a Montjuc, on es van atrinxerar, coberts per l'artilleria del Castell de Montjuc dirigida per Pau de Thoar i Grec i el amb el foc de granades de m van rebutjar les diferents onades d'assaltants, fins que els borbnics van retirar-se.

Conseqncies.
Aquesta victria no va impedir que els borbnics estrenyessin ms el setge sobre la muralla i aconseguissin un bon punt per bombardejar la ciutat. Finalment, el Duc de Ppuli seria substitut al capdavant del setge per James Fitz-James, Duc de Berwick.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212879" title="Agncia Magnum" nonfiltered="2246" processed="2243" dbindex="87300">
L'agncia Magnum Photos s una agncia internacional de fotografia, amb oficines a Nova York, Pars, Londres i Tquio. 

Magnum va ser fundada el 1947 pels reporters de guerra Robert Capa, David Seymour "Chim", Henri Cartier-Bresson, George Rodger i Bill Vandivert, a ms de Maria Eisner i Rita Vandivert, fet i fet, primera presidenta. Cadascun dels fundadors va posar un capital de 400 dlars, sent aquesta agncia una de les primeres cooperatives en el mn de la fotografia. 

Per primera vegada eren els propis fotgrafs qui tenien els seus drets, car fins a llavors l'empresa que comprava les fotografies les podia usar sempre que desitgs sense pagar ms als fotgrafs. D'altra banda Magnum va ser una iniciativa que permetia als fotgrafs una relativa independncia en l'elecci dels temes a documentar, la seva edici i la seva publicaci, processos que en l'Agncia Magnum estaven en control dels autors i no dels mitjans de premsa, com succea amb els fotgrafs contractats per diaris i revistes de l'poca. La cooperativa Magnum va possibilitar que els fotoperiodistes documentessin molts dels fets ms importants de la histria del segle XX. Els arxius fotogrfics de l'Agncia inclouen fotografies d'estils de vida, families, drogues, religions, guerres, pobresa, feminisme, crims, governs i famosos.

 Llista de membres .

 A .
 Abbas;
 Eve Arnold;

 B .
 Micha Bar Am;
 Bruno Barbey;
 Jonas Bendiksen;
 Ian Berry;
 Werner Bischof;
 Brian Brake;
 Ren Burri;

 C .
 Cornell Capa;
 Robert Capa;
 Henri Cartier-Bresson;
 Chien-Chi Chang;

 D .
 Antoine D'Agata;
 Bruce Davidson;
 Raymond Depardon;
 Thomas Dworzak;

 E .
 Nikos Economopoulos;
 Elliott Erwitt;

 F .
 Martine Franck;
 Stuart Franklin;
 Leonard Freed;
 Paul Fusco;

 G .
 Jean Gaumy;
 Cristina Garca Rodero;
 Bruce Gilden;
 Burt Glinn;
 Maya Goded;
 Jim Goldberg;
 Philip Jones Griffiths;
 Harry Gruyaert;
 Ara Gler;

 H .
 Ernst Haas;
 Philippe Halsman;
 Erich Hartmann;
 David Alan Harvey;
 Thomas Hoepker;
 David Hurn;

 K .
 Richard Kalvar;
 Carl de Keyzer;
 Josef Koudelka;
 Hiroji Kubota;

 L .
 Sergio Larrain;
 Guy Le Querrec;
 Erich Lessing;
 Herbert List;

 M .
 Alex Majoli;
 Constantine Manos;
 Peter Marlow;
 Steve McCurry;
 Susan Meiselas;
 Wayne Miller;
 Inge Morath;

 P .
 Trent Parke;
 Martin Parr;
 Paolo Pellegrin;
 Gilles Peress;
 Gueorgui Pinkhassov;
 Mark Power;

 R .
 Raghu Rai;
 Eli Reed;
 Marc Riboud;
 Eugene Richards;
 Miguel Rio Branco;
 George Rodger;

 S .
 Lise Sarfati;
 Ferdinando Scianna;
 David Seymour;
 Marilyn Silverstone;
 W. Eugene Smith;
 Alec Soth;
 Chris Steele-Perkins;
 Dennis Stock;
 Sebastio Salgado;

 T .
 Nicolas Tikhomiroff;
 Larry Towell;

 U .
 Ilkka Uimonen;

 V .
 John Vink;

 W .
 Alex Webb;
 Simon Wheatley;
 Donovan Wylie;

 Z .
 Patrick Zachmann;


 Enllaos externs .

Magnum Photos ;
Magnum in motion ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212885" title="David Seymour" nonfiltered="2247" processed="2244" dbindex="87301">
David Robert Szymin, ms conegut com David Seymour o pel pseudnim Chim (Varsvia, 20 de novembre de 1911-  10 de novembre de 1956 a Qantara, Egipte) va ser un fotgraf i membre fundador de la Agncia Magnum de fotografia. 

Biografia.
Creix a Polnia i Rssia, i comena el 1929 els seus estudis en art i fotografia a Leipzig. El 1931 viatja a Pars, on acaba els seus estudis el 1933. A Pars coneix a Robert Capa i Henri Cartier-Bresson. Com antifeixista viatja el 1936 a Espanya i fotografia l'horror de la guerra civil. 

El 1939 regressa a Pars, des d'on viatja a Mxic. Desprs s'establix a Nova York i serveix per a l'exrcit dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial com fotgraf i intrpret fins a 1945. Acabada la guerra viatja per a la UNESCO a Txecoslovquia, a Polnia, Alemanya, Grcia i Itlia per a documentar els efectes de la guerra en els nens. 

El 1949 publica el llibre Children of Europe. El 1947, juntament amb Capa, Cartier-Bresson i George Rodger, funda l'agncia de fotografia Magnum. Desprs de la mort de Robert Capa el 1954 pren la presidncia de Magnum. 

El 10 de novembre de 1956, durant la crisi de Suez, mentre condua, va ser afusellat amb metralladora al costat del fotgraf francs Jean Roy per soldats egipcis en l'encreuament fronterer, on va voler fer un reportatge sobre un intercanvi de presos al Canal de Suez.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212889" title="CEIP Lledoner  Comunitat d'aprenentatge" nonfiltered="2248" processed="2245" dbindex="87302">
El CEIP Lledoner - Comunitat d'aprenentatge va nixer a Granollers el curs 2005/2006. Situat inicialment i de  manera provisional al centre de la ciutat, en l'histric edifici de Can Puntes, des del curs 2006/2007 t la seva ubicaci definitiva al barri Lledoner -al nord de la ciutat, d'on pren el seu nom.

El CEIP Lledoner t un projecte educatiu singular, el de comunitats d'aprenentatge, basat en la participaci activa de tots els agents educatius que acompanyen els infants en el seu procs d'aprenentatge. Aix, familiars, venat, mestres, entitats o institucions ciutadanes treballen plegats, en comissions de treball mixtes, per tal de tirar endavant aquells projectes que, de manera parlada i consensuada, han estat acordats. L'objectiu s aconseguir que tots els infants tinguin oportunitats per assolir amb xit l'etapa educativa que pertoca.

s caracterstic d'aquest projecte educatiu l'aprenentatge dialgic, el treball per projectes, els grups interactius de treball i la presncia d'adults a l'aula que no sn professors per que, com agents educadors, collaboren amb els mestres sota les seves directrius.

A ms a ms dels tres cursos d' Educaci Infantil, el curs 2007/2008 en el CEIP LLedoner es pot cursar de 1r a 4t d' Educaci Primria.

 Enllaos externs .
 Comunidades de aprendizaje;
 Web CEIP Lledoner;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212891" title="Lepori" nonfiltered="2249" processed="2246" dbindex="87303">
Lepori (Leporius) fou un eclesistic gal, de la primera meitat del segle V, que va abraar la vida monstica sota els auspicis de Cassi, a Marsella. 

Va gaudir de gran reputaci per la seva santedat fins que va esdevenir partidari d'una heretgia que establia que els homes no necessitaven estar sempre en gracia divina, i que Crist va nixer amb naturalessa humana solsament. Per defensar aquestes doctrines fou excomunicat i va anar a frica on va esdevenir amic de Aureli i Sant Agust, fins que va quedar convenut de qu estava equivocat i va dirigir una carta de penediment dirigida a Prcul bisbe de Marsella,  i un altre a Cill, bisbe d' Ais de Provena, i quatre bisbes africans van testimoniar la sinceritat del seu penediment i van intercedir per la recuperaci dels seus beneficis eclesistics.

Lepori no va retornar al seu pas i va romandre a frica on Sant Agust el va ordenar com a prevere vers el 435. Es creu que fou l'autor del discurs De Vita et Moribus Clericorum.  Encara vivia el 430.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212893" title="Quint Lepta" nonfiltered="2250" processed="2247" dbindex="87304">
Quint Lepta (Quintus Lepta) fou un magistrat menor rom, nadiu de Cales a Campnia, praefectus fabrum de Cicer a Cilcia el 51 aC. Fou del partit pompei i fou l'enlla entre Cicer i el pompeians el 49 aC. 

Les seves simpaties pels pompeians el van perjudicar desprs de la batalla de Munda per el 45 aC va aconseguir el contracte per proveir de vi de Campnia els jocs triomfals de Juli Csar. Va deixar al menys un fill.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212895" title="Leptines" nonfiltered="2251" processed="2248" dbindex="87305">


Onomstica:

Leptines de Siracusa (germ de Dions el Vell), militar siracus. ;

Leptines de Siracusa  (tir), militar i poltic siracus ;

Leptines (general d'Agtocles), general al servei d'Agtocles de Siracusa.

Leptines de Siracusa (sogre d'Hier II), notable ciutad de Siracusa;

Leptines d'Atenes, poltic atenenc ;

Leptines de Sria, assass de Gneu Octavi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212896" title="Leptines de Siracusa" nonfiltered="2252" processed="2249" dbindex="87306">


Onomstica:

Leptines de Siracusa, militar siracus. ;

Leptines de Siracusa, militar i poltic siracus ;

Leptines de Siracusa, notable ciutad de Siracusa;

Vegeu tamb:

Leptines (general d'Agtocles), general al servei d'Agtocles de Siracusa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212897" title="Erich Salomon" nonfiltered="2253" processed="2250" dbindex="87307">
Erich Salomon (Berln, 1886 - Auschwitz, 1944) va ser un fotgraf alemany. Pioner del periodisme fotogrfic modern, va ser un dels primers a usar mquines de petit format (Leica) i a fotografiar interiors sense flaix ni llums. El 1931 va publicar Berhmte Zeitgnossen in unbewachten Augenblicken. La seva condici jueva li va costar ser assassinat al camp de concentraci d'Auschwitz.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212900" title="Leptines de Siracusa (germ de Dions el Vell)" nonfiltered="2254" processed="2251" dbindex="87308">
Leptines de Siracusa ( fill d'Hermcrates i germ de Dions el Vell, fou un militar siracus. 

Es esmentat per primer cop quan dirigia per encrrec del seu germ el setge de Mtia (397 aC), mentre el propi Dions estava ocupat en sotmetre altres ciutats. A la caiguda de Mtia va quedar estacionat al lloc amb una flota de 120 vaixells per intentar interceptar una flota de cartaginesa dirigida per Himilc, per aquest va eludir la seva vigilncia i va arribar a Panormos amb bona part de les seves forces, tot i que Leptines el va perseguir i li va poder enfonsar uns 50 vaixells amb 5000 homes. 

L'arribada d'Himilc va capgirar la situaci ja que va poder avanar per la costa nord i va ocupar i destruir Messana, des de on va avanar cap a Siracusa, amb el suport de la flota dirigida per Mag. Leptines es va dirigir a la zona amb la seva flota i es va produir una gran batalla naval, en la que Leptines va avanar imprudentment amb 30 vaixells cap al centre de la fora enemiga i va quedar separat de la resta de la flota i es va poder escapar noms quedant parat a la mar sense poder participar, i aix la seva flota fou derrotada amb fortes prdues i molts vaixells van caure en mans de l'enemic; Leptines es va retirar amb la resta cap a Siracusa que va quedar assetjada.

Durant el temps que va durar el setge va continuar fent importants serveis, dirigint l'atac final contra el campament cartagins (juntament amb l'espart Farcides) que va acabar amb la destrucci de la flota pnica.

No torna a aparixer fins el 390 aC quan fou enviat amb una flota per ajudar als lucans contra els grecs italians. Quan va arribar els lucans havien guanyat una important batalla a  Thuris per en lloc de forar la destrucci total dels grecs, va donar refugi als refugiats de Thuris i va negociar una pau entre els dos bndols. Aquesta conducta era contraria als desitjos de Dions que el va destituir com a comandant de la flota, comandament que fou donat al seu germ petit Terides.

Una mica desprs va donar a una filla en matrimoni a Flist sense comunicar-ho a Dions, i aquest es va ofendre, i el va desterrar de Siracusa junt amb el mateix Flist; els dos homes es van retirar a Thuris on foren ben rebuts i van adquirir gran influncia fins al punt de qu Dions va jutjar convenient de cridar-los. 

Leptines va recuperar la seva antiga posici i rang i es va casar amb una filla de Dions.

El 383 aC va esclatar la guerra contra els cartaginesos, en la que Leptines va prendre part activa i va dirigir l'ala dreta de l'exrcit siracus a la batalla de Crnion en la que va donar mostres de gran valor per va morir en el combat i els seus homes es van desbandar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212901" title="Leptines de Siracusa (tir)" nonfiltered="2255" processed="2252" dbindex="87309">
Leptines de Siracusa ( fou un militar i poltic siracus que es va unir a Callip per expulsar a la guarnici de Dions el Jove de Rhgion el 351 aC. Desprs d'aix va restaurar la nominal independncia de la ciutat que de fet va romandre ocupada per Leptines i els seus mercenaris.

Una mica desprs Leptines va aprofitar el descontentament popular per assassinar a Callip.

No va passar molt de temps quan va sortir de Rhgion en circumstancies desconegudes i es va dirigir a Siclia on probablement va aprofitar la confusi existent per apoderar-se de les ciutats d'Apollnia i Engion, de les que era tir quan Timole va arribar a l'illa. 

Timole el va expulsar igual que va fer amb altres tirans, i el va enviar exiliat a Corint (342 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212903" title="Leptines (general d'Agtocles)" nonfiltered="2256" processed="2253" dbindex="87310">
Leptines () fou un general al servei d'Agtocles de Siracusa. Durant l'absncia del seu cap a frica, va derrotar a Xendoc, governador d'Agrigent, en una disputada batalla amb fortes baixes. Agtocles va tornar a Siclia per quan va retornar a l'frica el 307 aC va deixar altre cop a Leptines amb el comandament, i en aquesta ocasi el general va obtenir una nova victria sobre Xendoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212904" title="Leptines de Siracusa (sogre d'Hier II)" nonfiltered="2257" processed="2254" dbindex="87311">
Leptines de Siracusa ( fou un notable ciutad de Siracusa, la filla del qual es va casar amb Hier, que ms tard fou rei de Siracusa (Hier II). Hier acabava de ser nomenat general de la repblica i va elegir la filla de Leptines per l'alta consideraci d'aquest home entre els siracusans, i amb el pensament posat en el seu futur ascens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212905" title="Leptines d'Atenes" nonfiltered="2258" processed="2255" dbindex="87312">
Leptines d'Atenes  ( fou un poltic atenenc que va proposar una llei per eliminar totes les exempcions de les carregues publiques (). Contra aquesta llei es coneix el fams discurs de Demstenes conegut generalment com "discurs contra Leptines" que va redactar el 355 aC probablement un any desprs de la seva aprovaci, el que en tot cas eximia de responsabilitat a Leptines, per el discurs de Demstenes anava bsicament dirigit a la revocaci de la llei, no al cstig del seu proponent. Els arguments de Demstenes foren admesos i la llei anullada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212907" title="Roger Fenton" nonfiltered="2259" processed="2256" dbindex="87313">
 
Roger Fenton Lancashire, 1819-1869) fou un fotgraf angls.

Biografia.
Va estudiar Dret a Pars el 1841, mentre s'aficionava a la fotografia i cursava estudis d'art amb Paul Delaroche. A la seva tornada a Londres, Roger s'establix com advocat i el 1847 funda un club d'afeccionats a la fotografia (en aquests temps, amb el calotip). 

El 1852 Fenton i un amic realitzen la primera expedici fotogrfica de la histria a Rssia, visitant Moscou, Sant Petersburg i Kev. 

Va exposar les seves fotografies a Londres i la seva fama va crixer enormement, fins i tot la famlia real anglesa parlava d'ell, arribant a ser el fotgraf de la cort. El 1853 funda la Photographic Society of London, que passaria a ser la Royal Photographic Society of Great Britain. El seu major xit va ser l'expedici a la Guerra de Crimea, el 1855, finanada per l'Estat a canvi de qu no mostrs els horrors que provoquen els conflictes bllics, aix aconseguia que els familiars dels soldats i la ciutadania no es desmoralitzaran. Va ser un treball molt dur per Fenton ja que a causa del calor, part del material fotogrfic s'inflamava i a ms obligava als soldats a romandre en posis durant diversos segons a pesar de les altes temperatures. El resultat d'aquesta expedici va ser una visi molt suau de la guerra, sense morts ni mutilats, els alts comandaments com grans homes i els soldats rasos en descansos o entreteniments.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212909" title="Leptines de Sria" nonfiltered="2260" processed="2257" dbindex="87314">
Leptines de Sria  ( fou un grec siri, que va assassinar a la ciutat de Laodicea, per prpia ma, a Gneu Octavi, el cap dels diputats romans enviats a supervisar els afers de Sria (162 aC) sembla ser que en la convivncia de Lsies el ministre principal del rei Antoc V Eupator (164 aC-162 aC). Quan Demetri I Soter (161 aC-150 aC) va pujar al tron, per acontentar als romans, va encausar a Leptines, i aquest va desafiar a les autoritat a agafar-lo i enviar-lo a Roma, per el senat rom va refusar el seu lliurament, ja que considerava l'afer una causa publica i no el fet d'un individual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212910" title="Lesbocles" nonfiltered="2261" processed="2258" dbindex="87315">
Lesbocles fou un retric grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi a la primera meitat del segle I. 

Fou rival de Latr. Sneca va conservar un curt fragment d'un dels seus discursos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212911" title="Lesbonax" nonfiltered="2262" processed="2259" dbindex="87316">


Onomstica:

Lesbonax, filsof i sofista grec ;

Lesbonax, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212912" title="Grup f/64" nonfiltered="2263" processed="2260" dbindex="87317">
El Grup f/64 va ser una associaci fotogrfica que es va fundar a Califrnia el 1932 sota la influncia de Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Williard Van Dike, Brett Weston i Sonya Noskowiak van ser alguns dels seus membres ms destacats. La proposta de f64 per a la fotografia artstica est sintetitzada en el propi nom del grup: el diafragma ms tancat de l'objectiu fotogrfic, que dna com resultat una imatge de mxima nitidesa.

Partidaris de la fotografia directa, s a dir, no manipulada, les seves fotografies ms importants es caracteritzen per la seva gran profunditat de camp, el seu realisme, la composici, i el control de les zones. Els moviments de fotografia pura s'oposaven tant a les contradiccions del pictorialisme com a l'experimentaci que realitzaven les avantguardes amb la fotografia. 

Els artistes de f/64 creien que la creaci fotografia havia de limitar-se als mitjans estrictament fotogrfics concebuts dintre dels parmetres del realisme; desacreditant tota mixtura de tcniques que qestions la "puresa" de l'obra fotogrfica. Es van esforar per desenvolupar procediments fotogrfics innovadors, sent el ms important el sistema zonal desenvolupat per Ansel Adams. 

Els antecedents de f64 es troben en l'ltima etapa del grup Photo-Secession, per la reflexions que introdus Alfred Stieglitz a travs de la revista Camera Work; i clarament en l'obra fotogrfica i en les idees de Paul Strand sobre la fotografia artstica. 

A Alemanya va sorgir simultniament un moviment amb algunes caracterstiques similars anomenat nova objectivitat. El grup es va desfer el 1935.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212914" title="Lesbonax (filsof)" nonfiltered="2264" processed="2261" dbindex="87318">
Lesbonax () fill de Potam de Mitilene, fou un filsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August. Fou deixeble de Tomcrates i pare de Polem Antoni (mestre de l'emperador Tiberi). Al Suides es diu que va escriure diverses obres filosfiques, per no esmenta la seva condici d'orador o retric. Va escriure  i els discursos  entre d'altres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212915" title="Lesbonax (escriptor)" nonfiltered="2265" processed="2262" dbindex="87319">
Lesbonax () fou un escriptor grec d'poca desconeguda, per no anterior al segle II.

Va escriure  on s'esmenten qestions gramaticals que no apareixen a cap ms treball, el que la fa una de les obres gramtiques ms importants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212916" title="Lesbotemis" nonfiltered="2266" processed="2263" dbindex="87320">
Lesbotemis (Lesbothemis,  ) fou un antic escultor grec, probablement nadiu de Lesbos, l'poca del qual no pot ser determinada, per probablement al menys del segle V aC o anterior. 

s l'nic escultor destacat que va donar Lesbos. Va fer una esttua d'una de les muses portant una lira de forma antiga, que era a Mitilene i fou esmentada per Eufori de Calcis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212917" title="Camera Work" nonfiltered="2267" processed="2264" dbindex="87321">
Camera Work fou una revista trimestral editada i publicada per Alfred Stieglitz des de 1902 a 1917. Va ser la revista oficial del grup de la Photo-secession i recollia les ltimes tendncies artstiques de l'poca, especialment referent a fotografia, aix com reflexions esttiques i tcniques i contestacions a les crtiques rebudes. 

En ella van escriure multitud dels artistes pictorialistes i avantguardistes del moment explicant i defensant la novetat conceptual emergent a principis del segle XX. 

En els seus ltims nmeros, el 1917 va publicar alguns treballs, entre els quals es destaca Paul Strand, precursor dels moviments de Fotografia pura dels anys 30. La inclusi de Strand representava la ruptura amb els temes i procediments del Pictorialisme, especialment la manipulaci del positiu i el reconeixement del valor esttic dels objectes quotidians.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212918" title="Lesques" nonfiltered="2268" processed="2265" dbindex="87322">
Lesques (Lesches) o Lesqueu  (Lescheus) (grec antic: ), fou un poeta cclic grec, fill d'Esquil, nadiu de Pirra prop de Mitilene i per aix anomenat sovint Lesques de Mitilene o Lesques de Lesbos. Va florir vers la divuitena olimpada.

Va escriure l'anomenada Ilada Menor (). Aristtil diu que aquesta obra va proveir material per vuit tragdies . Procle en dona alguns extractes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212922" title="Leuc" nonfiltered="2269" processed="2266" dbindex="87323">


Onomstica:

Leuc del Bsfor, rei del Bsfor;
Leuc, poeta grec;
Leuc, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212925" title="Leuc del Bsfor" nonfiltered="2270" processed="2267" dbindex="87324">
Leuc del Bsfor (Leucon, ) fou un poders rei del Regne del Bsfor o Bsfor Cimmeri que va governar del 393 aC al 353 aC. Fou fill de Stir I el cinqu rei de la dinastia del Arquenctides. Durant el seu regnat va conquerir Teodsia, al setge de la qual havia mort el seu pare. Fou aliat d'Atenes a la que va proveir de gra i en retorn dels seus servis li fou reconeguda la ciutadania atenenca (estesa tamb als seus fills). Altres circumstancies de la seva vida son esmentades per Diodor de Siclia, Estrab, Poli, Ateneu de Naucratis i Eli. (Diod. 14.93, 16.91-Z2; Strab. 7. 310f.; Polyaenus. 6.9; Athenaeus.6. 257c.; Aelian, Ael. VH 6.13).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212926" title="Leuc (poeta)" nonfiltered="2271" processed="2268" dbindex="87325">
Leuc (Leucon, ) fill d'Hagn, fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia contemporani i rival d'Aristfanes.

El 422 aC va presentar a concurs  que es va enfrontar a una obra d'Aristfanes; al segent any va competir amb el mateix autor (que presentava l'obra "Pau", i amb Eulis (que presentava l'obra  amb la seva obra ; les dues vegades va obtenir el tercer premi. A Suides s'esmenta tamb l'obra .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212927" title="Leuc (escultor)" nonfiltered="2272" processed="2269" dbindex="87326">
Leuc (Leucon, ) fou un escultor de data desconeguda. Macedoni l'esmenta en un epigrama com l'artfex d'una esttua d'un gos, deixant a entendre que era un autor de primer nivell. Podria ser un gos assegut, fet en marbre, que es va trobar a Roma i comprada per un cavaller angls de nom Ducombe, del Yorkshire.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212931" title="Tite Kubo" nonfiltered="2273" processed="2270" dbindex="87327">
Noriaki Kubo (    , Kubo Noriaki), Va neixer el 26 de juny de 1977, s un mangaka i escriu sobre el nom de Tite Kubo (    , Kubo Taito), la seva millor obra s Bleach.

	
 Biografia . 
El fill d'un membre del consell municipal a Fuchu, districte d'Aki, a Hiroshima, Kubo es va graduar a l'escola secundaria local. No molt desprs del seu primer curt de manga "Unholy Ultra Hearted Machine" que va ser publicat en Shueisha's Weekly Shonen Jump Especial en 1996, va continuar amb altres mangas de poca durara fins que el 1999 va fer la seva primera seria, Zombie Powder, va comenar en Weekly Shonen Jump i va durar quatre volums fins el 2000.

La segent serie, Bleach, que tracta d'un estudiant de secundaria que es converteix en un shinigami i lluita contres els mal esperits, va comenar a publicar-se en la mateix revista el 2001. a partir del 25 d'octubre de 2007, Bleach ha arribat als 297 captols i a ms t el seu anime que es va comenar a emetre a Jap el 2004. El manga va guanyar el premi Shogakukan Manga per la seva categoria el 2005 i la pellcula que va sortir al Jap el 16 de desembre de 2006, la segona pellcula sortir al cinema al Jap el 22 de desembre de 2007

Zombie Powder.
Kubo va comenar a fer aquest manga quan encara estava a l'institut, s una de les seves primeres obres i la primera serie manga que va fer, tot i que des de la seva creaci a l'institut fins a la seva publicaci aquest manga va fer un canvi radical i prcticament no semblava el mateix.
Aquest manga es podria resumir que es tractava d'una barreixa entre samurais i motoristes.
Un editor es va reunir amb ell i junts la van anar modelant per poder vendre-la el millor possible i finalment va ser publicat el 1999. Malauradament, degut al poc xit que va tenir la serie, van tenir que treure-la poc desprs de la publicaci del primer volum.

Bleach.
La cancellaci de Zombie Powder va ser un dur cop per a Kubo, per rapidament va comenar a treballar amb el manga de Bleach. tot i que que manga va passar la prova d'audiencia, la histria va ser rebutjada, ja que els editors deien que s'asemblava massa al popular manga YuYu Hakusho. Kubo va entrar en una petita depressi per per sort seva, Akira Toriyama, creador del mtic manga Bola de drac entre altres, va llegir-se el seu manga i li va agradar, grcies aix Kubo va insistir de nou en el seu manga fins que finalment va ser publicat el 2001. Aquesta determinaci per Bleach la portat avui en dia a ser un dels mangues ms venuts del moment.

 Obres .
 Contes .

 "Ultra Unholy Hearted Machine" (1996,Weekly Shonen Jump Especial. Apareix en el volum 2 de "Zombie Powder.);
 ((En nihongo | "Rune Master Urara" |    | Kizaakumashi Urara)) (1996,'Weekly Shonen Jump. Apareix en el volum 3 de "Zombie Powder.);
 "Bad Shield United" (1997,'Weekly Shonen Jump. Apareix en el volum 4 de "Zombie Powder. Tamb fa una aparici com Bleach a la pellcula "Bad Shield United 2.");

 Series . 
Zombie Powder(1999-2000,Weekly Shonen Jump, Shueisha. Recollit en quatre volum en 2000 i susps.);
Bleach(2001 -,Weekly Shonen Jump, Shueisha. Recollit en trenta volums i encara est en obert.);

 Artbooks .
Bleach Todos Pero El Negro Color;
Bleach Official Bootleg;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212932" title="Estudantes Revolucionarios Galegos" nonfiltered="2274" processed="2271" dbindex="87328">
Estudantes Revolucionarios Galegos (ERGA) va ser una organitzaci estudantil gallega nacionalista d' esquerra, activa entre 1972 i 1988. Es va fundar a iniciativa de la Unin do Povo Galego (UPG) el desembre de 1972. Se li va encarregar a Manuel Mera, que acabava d'arribar d'Argentina, on havia tingut experincia en l'organitzaci universitria del grup maosta Avantguarda Comunista, la creaci d'una organitzaci que agrups als universitaris i estudiants de secundria. 

A Santiago de Compostella, amb l'ajuda de simpatitzants de la UPG, assol captar a un grup d'universitaris procedents de tota Galcia i aconsegu la incorporaci d'alguns militants del Moviment Comunista de La Corunya, entre ells Elvira Souto. Als pocs mesos arriba als 40 militants, entre ells Anselmo Lpez Carrera, Alfredo Surez Canal i Chus Pato. En 1976 va celebrar la seva primera assemblea i en 1977 la segona. Al gener de 1978 es va organitzar l'I Congrs al que van assistir uns 1.000 delegats i es tria una direcci de la qual formaven parteix Xulio Ros o Xos Miranda. Quan es va formar el Bloc Nacionalista Gallec el 1982, ERGA s'hi va integrar. Va editar el butllet Lume. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212933" title="Tokonoma" nonfiltered="2275" processed="2272" dbindex="87329">


Un tokonoma (   ) s un petit espai elevat sobre un washitsu, una habitaci d estil japons amb pis de tatami, on es mostren els objectes ms preuats de la casa, entre ells quasi sempre es penja un rotllo desplegable amb pintures (Kakemono). Altres objectes que es poden trobar en els tokonoma sn: Ikebana (arranjaments florals); koro, cremador d encens i el recipient per l encens o kobako; Kyobako, els sutres (llibre de preceptes espirituals budistes), bonsais i utensilis de cermica o porcellana de gran valor. El tokonoma i els objectes continguts en ell sn essencials en la decoraci tradicional japonesa. La seva disposici i aparena canviar amb freqncia: el motiu del kakemono, aix con la resta d elements estaran relacionats amb l poca de l any, les festes, el calendari i l estat d humor del propietari. 

Originriament el tokonoma era l altar privat dels monjos zen i consistia en una taula baixa  de fusta sobre la que es cremava una espelma i encens d un recipient com a ofrena sota un rotlle amb calligrafies budistes. Amb el temps canvi la seva significaci i amb ella la seva aparena. Les imatges religioses van ser substitudes per altres ms mundanes o per calligrafia artstica, aparegueren elements de bronze, fusta o altres materials a la plataforma, al costat de l encenser i l arranjament floral, encara que aquests elements mai van arribar a ser molt grans o elaborats. Tanmateix, cal no veure el tokonoma merament des d un punt de vista artstic. Al llarg dels segles ha estat honorat com el lloc sagrat de la casa. Pels japonesos t una mena de significat sagrat o moral, que deriva dels seus orgens sagrats. L espai enfront del tokonoma s l espai d honor, i mai es pot entrar al seu interior.  



Els primers tokonoma van aparixer al perode de Muromachi (al voltant del 1350) i eren una mena de  forncula per al culte , llargs i estrets, d una profunditat mai superior als 60 centmetres. Actualment, a les cases tradicionals japoneses els actuals tokonoma tenen una profunditat ms gran, aproximadament d un tatami, quelcom inferior a un metre. Normalment no se situa al centre de la paret, s a dir, no s simtric respecte a l habitaci, i hi ha diverses formes de construir-lo. Sovint la fusta amb que s construt el tokonoma s diferent que la de l habitaci en la que es troba, per en els dissenys clssics s intenta evitar aquesta diferenciaci per obtenir una major uniformitat. nicament al llindar de fusta, tokogamachi, s utilitza fusta laquejada de negre.  

Quan es troben convidats presents en una habitaci d estil japons, la manera ms correcta segons l etiqueta japonesa s fer seure a l hoste ms important donant l esquena al lloc del tokonoma. El motiu cal trobar-lo en la modstia: el que convida no ha de fer ostentaci del contingut del tokonoma al convidat i, per tant, s necessari no conduir la seva mirada directament a aquest espai; per altra banda, aquest queda situat en el centre de l escena, emmarcat dins de l espai ms important de l habitaci.


 Notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212935" title="UCP3" nonfiltered="2276" processed="2273" dbindex="87330">

UCP3 (protena desacobladora 3) s una protena membre de la famlia de transportadors d'anions localitzats a la membrana mitocondrial interna com les altres protenes desacobladores o com tamb ho s el transportador de fosfat inorgnic i molts altres.

El seu nom es deu a l'elevada homologia d'aquesta protena amb UCP1 (o termogenina).

A diferncia d'UCP1 per, UCP3 no interv en la termognesi adaptativa, i de fet la seva funci s encara desconeguda. S'expressa a teixit adips marr, com UCP1, per tamb a mscul esqueltic i en menor mesura a teixit adips blanc, cor i neurones ganglionars.

Funci.
La seva elevada homologia amb UCP1 (57%) i el fet que el teixit adips marr desapareix desprs de la infantesa en molts mamfers (com els humans) ha fet que durant molts anys s'intents demostrar la seva implicaci en la termognesi a mscul esqueltic, teixit que representa un tant per cent molt elevat del pes corporal i que en absncia de teixit adips marr esdev l'nic teixit on UCP3 s'expressa de manera abundant. Malgrat tot, les evidncies existents no han pogut confirmar aquesta tesi. S'ha suggerit d'altra banda la seva implicaci en la protecci contra espcies reactives de l'oxigen, o en el transport mitocondrial d'cids grassos entre moltes altres hipottiques funcions que no han pogut ser demostrades. Recentment s'ha postulat un possible paper d'UCP2 i UCP3 en el transport de calci (Ca2+) a l'interior del mitocondri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212937" title="Barcelona (un mapa)" nonfiltered="2277" processed="2274" dbindex="87331">

Barcelona (un mapa) s una pellcula del director catal Ventura Pons estrenada el 2007. El gui, obra del propi Pons, s una adaptaci de l'obra teatral Barcelona, mapa d'ombres de la dramaturga catalana Llusa Cunill.

 Argument .

El film es divideix en cinc grans escenes protagonitzades per una parella de personatges cadascuna. Un matrimoni de persones grans de Barcelona (Nria Espert i Josep Maria Pou) tenen llogades tres habitacions de sa casa. A causa de la malaltia del marit, un antic empleat del Gran Teatre del Liceu, han decidit fer fora els llogaters per tal que puga morir tranquillament a casa. A la primera escena el personatge interpretat per Pou mant una conversa amb una de les llogateres, una professora de francs (Rosa Maria Sard). A la segona escena s la muller qui dialoga amb un altre dels llogaters, un vigilant privat (Pablo Derqui) que fa poc que s'ha separat de la seua dona. Desprs, ser una altra vegada el marit qui protagonitze una escena amb l'ocupant d'una altra de les habitacions, una immigrant argentina (Mara Botto) que li revela que el fill que espera s d'ell, fruit d'una relaci sexual haguda el dia que ell es va assabentar de la seua malaltia. En quart lloc, l'esposa mant una conversa amb son germ (Jordi Bosch). La darrera escena, amb els dos personatges principals, va lligant alguns dels elements esparsos per les anteriors converses. El matrimoni parla mentre es vesteixen, ell de dona i ella d'home. Ell li revela que el fill que espera la llogatera argentina s seu. Ella, que el seu germ en realitat s el seu fill, fruit d'una relaci voluntria amb el seu propi pare.

 Enllaos externs .
Fitxa de la pellcula a FilmAffinity  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212945" title="Mscul esqueltic" nonfiltered="2278" processed="2275" dbindex="87332">
El mscul esqueltic s un tipus de teixit muscular estriat que presenten els msculs units a l'esquelet. Est format per cllules o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis a la perifria. Obeeixen a l'organitzaci de protenes d'actina i miosina i que li confereixen aquest estriament que es veu perfectament al microscopi. Sn usats per a facilitar el moviment i mantenir la uni os-articulaci a travs de la seva contracci. Sn, generalment, de contracci voluntria (a travs de innervacin nerviosa), encara que poden contreure's involuntriament. 

El cos hum est format aproximadament d'un 40% d'aquest tipus de mscul i un 10% de mscul cardac i visceral. 

Els msculs tenen una gran capacitat d'adaptaci, modifica ms que cap altre rgan tant el seu contingut com la seva forma. D'una atrfia severa pot tornar a reforar-se en poc temps, grcies a l'entrenament, igual que amb el dess s'atrofia conduint al mscul a una disminuci de grandria, fora, fins i tot reducci de la quantitat d'orgnuls cellulars. Si s'immobilitza en posici de escurament, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a fora de estiraments per a tornar a la seva longitud original, fins i tot si es deixa estirat un temps, pot donar inestabilitat articular per la hiperlaxitut adoptada. 

El mscul a causa del seu alt consum d'energia, requereix una bona irrigaci sangunia que li aporti aliment i per a eliminar desfets, aix al costat del pigment de les cllules musculars li donen al mscul una aparena vermellosa en l'sser viu. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212948" title="Enric Vil i Armengol" nonfiltered="2279" processed="2276" dbindex="87333">
Enric Vil i Armengol (Calonge,  Baix Empord, 5 de desembre de 1911 - Torroella de Montgr, Baix Empord, 8 d'abril de 2007) fou un fiscornaire i compositor de sardanes.

Va aprendre les primeres llions del seu pare, que tamb era msic, i posteriorment tingu com a professor a Josep Casanovas, Peixero. La seva primera cobla fou La Principal de Calonge, que dirigia el seu pare, i tamb actu amb la Guixolenca de Sant Feliu de Guxols, La Lira de Palams i la cobla de l'empresa SAFA, de Blanes.

Encara que nascut a Calonge, des del final de la guerra civil va viure a Torroella. El 1943 comena una etapa transcendental de la seva vida professional fundant la Caravana juntament amb Ricard Viladesau, Martiri Font, Jaume Sabat, Domenench Anglada i altres veterans. El 1956 ingress als Montgrins on hi estigu 9 anys fins que per motius de salut hagu de deixar la seva tasca d'intrpret.

El 1974 de nou pot tornar a tocar i el trobem a la cobla palamosina Baix Empord i desprs al Foment de la Sardana, de Torroella, fins el 1989 que deix definitivament de tocar.

Els darrers anys va escriure mltiples articles sobre les seves vivncies en el mn de la cobla. Un dels ms curiosos s el Petit diccionari secret dels msics de Cobla.

Fou tamb un popular compositor de sardanes, les seves obres sn alegres i balladores, la primera ja l'escriv el 1934 amb el nom L'Enriquet, el total de la seva producci fou d'una seixantena de sardanes, de les quals destaquem: Cala bona, Pet i natjada, L'hereu i la Gracieta, L'Aplec de l'Escala , A la mare de Du de l'Om, Els germans Vilabr...

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212949" title="Open Data Base Connectivity" nonfiltered="2280" processed="2277" dbindex="87334">
Open Data Base Connectivity (ODBC) s un estndard d'accs a bases de dades desenvolupat per Microsoft amb l'objectiu que aquest permeti l'accs a qualsevol dada des de qualsevol aplicaci sense que importi quin s el sistema gestor de bases de dades (DBMS per les seves sigles en angls). Aquesta fita l'assoleix grcies a que ODBC introdueix una capa de software entre el DBMS i l'aplicaci que reclama accs a les dades destinada a traduir les consultes de l'aplicaci al DBMS de forma que aqust ltim pugui tractar-les. La versi 2.0 de l'estndard ODBC suporta SQL.

Vegeu tamb.
 Database Source Name;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212950" title="Matriu mitocondrial" nonfiltered="2281" processed="2278" dbindex="87335">

1) Membrana Interna
2) Membrana Externa
3) Crestes mitocondrials
4) Matriu]]
La matriu mitocondrial s l'espai aqus comprs dins la membrana mitocondrial interna. Cont menys molcules que el citosol, tot i que cont ions, metablits per oxidar, ADN circular bicatenari molt semblant al dels bacteris, ribosomes tipus 70S semblants als dels bacteris, anomenats mitorribosomes, que realitzen la sntesi d'algunes protenes mitocondrials i lgicament, ARN mitocondrial; s a dir, tenen els orgnuls que tindria una cllula procariota de vida lliure. A la matriu mitocondrial tenen lloc diverses rutes metabliques clau per a la vida, com s el cicle de Krebs i la beta-oxidaci mitocondrial dels cids grassos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212951" title="Subttol" nonfiltered="2282" processed="2279" dbindex="87336">
Els subttols sn versions textuals de la part udio que cont un vdeo. Normalment apareixen a la part inferior de la pantalla, i els podem trobar inserits a la imatge o sobreimpressionats. Aquest tipus d informaci addicional es pot adrear a diversos tipus d espectadors com persones amb deficincies auditives, persones que han de menester ajuda per aprendre una llengua, cinfils als quals agradi de veure la pellcula en versi original, etc.


Tipus.
En general, els subttols es divideixen en captures en la mateixa llengua o en traduccions.

Subttols en la mateixa llengua.
Els subttols en la mateixa llengua es destinen, sobretot, a servir d ajuda a persones sordes o amb problemes auditius. Aquesta sort de subttols de vegades s'edita per adaptar-ne el contingut a la durada de l escena. En televisi, a travs del teletext, podem trobar subttols en temps real o fora de lnia.

 En temps real. El fan servir programes amb un nivell d improvisaci elevat (debats, esports,...) ;
 Fora de lnia. Sn subttols ms detallats, amb informaci sobre el to de la conversa o identificador de participants, de manera que fa de molt bon seguir el fil de la conversa.

En televisi els subttols funcionen de manera que quan anem a la pgina de subttols en el teletext, tota la pantalla es torna transparent excepte la part inferior que se superposa a la imatge del televisor, la qual cosa permet de veure amb comoditat els subttols. Aquesta pgina es va refrescant peridicament actualitzant-ne el text.

Subttols de traduccions.
Els subttols tamb s'empren per traduir un dileg d una llengua estrangera a la llengua natiu per l audincia. Sovint no sn pas una traducci directa de la versi original, sin que s interpreta el que diuen i es reformulen els dilegs. Aix doncs, eviten que es continu de llegir quan el personatge ja ha acabat de parlar. En aquest cas, tamb en podem trobar diverses divisions.
 En temps real. Quan sentim la veu d'un intrpret que escolta i tradueix a l'instant per sobre de la veu original. s inevitable de trobar petits retards i alguns errors tpics de la falta d'edici.
 fora de lnia. Es fa servir quan hi ha temps per l'edici. Consisteixen en unes lletres que van sortint a la pantalla que representen el que  sentim. ;

Formats de subttols.

Subttols prerenderitzats.
Sn el tipus de subttols que s'utilitzen als DVD. Es tracta d'imatges que se superposen al vdeo original durant la reproducci. En aquest cas s que s necessari que el reproductor suporti el format utilitzat per poder reprodur-los.

VobSub ( .sub+ .idx).
Els VobSub sn els que s'utilitzen als DVDs. Aquest format es basa en imatges que desprs s'incrustaran al vdeo. Tenen una precisi d'1 millisegon i se sincronitzen a partir del temps de reproducci que ha transcorregut.

Subttols tancats (softsubs en angls).
Instruccions separades. Solen ser un text marcat amb els temps perqu sigui sincronitzat amb la reproducci. Sn fcilment editables a partir de l'arxiu de text, o b a partir de qualsevol programa per crear subttols, encara que l'estil sempre s'ha de mantenir fix.

SubRip ( .srt).

55
00:07:14,500 
</doc>
<doc id="212960" title="Lenaeus" nonfiltered="2283" processed="2280" dbindex="87337">



Leneu (Lenaeus), llibert de Gneu Pompeu;

Lenaeus o Lnaios mes de 29 dies de la provncia romana d'sia al segle I. Comenava el dia equivalent al modern 24 de gener. Era el cinqu mes de l'any.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212966" title="Lliga de Campions de la UEFA 2000-01" nonfiltered="2284" processed="2281" dbindex="87338">
La Lliga de Campions de la UEFA 2000 01 fou la 46ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 9a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Bayern de Munic derrotant el Valncia CF als llanaments de penal. Fou la segona final consecutiva dels valencians.

Fase de classificaci.
Primera ronda de classificaci.











|}

Segona ronda de classificaci.















|}

Tercera ronda de classificaci.

















|}

Primera fase de grups. 
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Segona fase de grups. 
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Fase d'eliminatries.
Quadre. 


Quarts de final.





|}

Anada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----

----

----


Tornada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----

----

----


Semifinals.



|}

Anada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----


Tornada.
Tots els horaris segons l'Hora Central Europea (UTC+1)

----


Final.






Enllaos externs.
 Temporada 2000-01 al web de la UEFA;
 RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212967" title="Homologia (biologia)" nonfiltered="2285" processed="2282" dbindex="87339">
 

En l'estudi comparatiu dels ssers vius, l' homologia s la relaci que existeix entre dues parts orgniques diferents quan els seus determinants gentics tenen el mateix origen evolutiu. 

Hi ha homologia entre rgans determinats de dos espcies diferents, quan ambds deriven de l'rgan corresponent del seu avantpassat com, amb independncia de com de dispars puguin haver arribat a ser. Les quatre extremitats parells dels vertebrats amb mandbula (gnatstoms), des dels taurons fins a les aus o els mamfers, sn homlogues. De la mateixa manera, l'extrem de la pota d'un cavall s homleg del dit mitj de la m i el peu hum. 

Homologia i analogia. 
Com s'ha dit, una homologia s l'expressi d'una mateixa combinaci gentica i que se suposa d'un avantpassat com. Una analogia per contra, s una estructura semblant a una altra o que t la mateixa funci, per, que el seu desenvolupament embrionari i el seu origen sn diferents. No es presenten en un avantpassat com, s fruit de convergncia evolutiva. 


Homologia especial i homologia serial. 
 

Pot parlar-se tamb de homologia interna en un organisme o en una espcie. Hi ha homologia serial entre rgans repetits, com les diferents fulles d'una planta o els tres parells de potes d'un insecte; sn homlegs en aquest sentit el polze i dit gros del peu. En altre ordre de coses, hi ha homologia entre els rgans sexuals externs dels dos sexes en els mamfers, com es posa de vegades de manifest en casos de desenvolupament anormal. s el cas, per exemple, de la relaci entre el cltoris i el penis, o entre el escrot i els llavis de la vulva. 

Concepte histric i concepte biolgic de homologia. 
 
El concepte ms ests d'homologia s el concepte histric: dos rgans sn homlegs quan procedeixen d'un "rgan ancestral" com. Aquesta definici de homologia va ser encunyada per Ray Lankester per a eliminar la vaguetat de la caracteritzaci de Richard Owen, que definia la homologia com "el mateix rgan en diferents animals." Aix, Lankester va definir com homlegs a aquells carcters en dues espcies que "tenen un noms representant en un ancestre com" 

La biologia evolutiva del desenvolupament maneja una definici diferent d'homologia que t en compte els processos de desenvolupament subjacents als rgans homlegs. Aquest nou concepte de homologia ha rebut el nom de homologia ontogentica (developmental homology) o concepte biolgic de homologia. Des d'aquesta perspectiva, el concepte de homologia no s passiu sin actiu i pot influenciar la trajectria evolutiva actuant com una constricci del desenvolupament. 

Gentica i homologia. 
 

A partir dels anys 20 la homologia va comenar a considerar-se des d'una perspectiva gentica. En 1920 Alexander Weinstein va encunyar el terme gens homlegs per a referir-se a gens d'espcies distintes amb expressions fenotpiques similars. En 1934 Alan Boyden va reivindicar la gentica com eina per al reconeixement de homologies, a les quals va considerar, per primera vegada, com un "fenomen gentic". 

Homologia de seqncia. 
La seqncia de nucletids d'un gen s transmesa de pares a fills i s el que principalment canvia amb la evoluci. Quan vam examinar el genoma de dues espcies esperem trobar els gens equivalents en ambdues, amb una seqncia una mica diferent, ms com ms remot en el temps l'avantpassat com. L'expressi homologia de seqncia es refereix a la correspondncia entre les cadenes nucleotdiques d'aquests dos gens, que s precisament la qual permet reconixer que sn homlegs. 

Anomenem gens ortlegs als gnes que sn semblants tot i per pertnyer a dues espcies, donat que tenen un avantpassat com. Existeixen a ms gens parlegs, que sn aquells que es troben en el mateix organisme, i la semblana del qual revela que un procedeix de la duplicaci de l'altre. 

La duplicaci gnica s un fenomen evolutiu important. Una vegada ocorreguda, els gens ara repetits evolucionen separadament, podent donar lloc a productes distints i obrint camp a noves adaptacions. Sn parlogs, per exemple els gens que determinen les diferents classes de hemoglobines que es produxen al llarg de la vida fetal i adulta. 

Homologia estructural i homologia de processos. 
El descobriment de sorprenents homologies moleculars en el camp de la biologia evolutiva del desenvolupament ha posat en qesti la clssica distinci entre homologia i analogia. s el cas de la relaci entre els ulls i els cors de vertebrats i insectes, casos paradigmtics d'analogia.: 

 Recentment, s'ha demostrat que la formaci dels ulls d'insectes i vertebrats depn de l'expressi de gens homlegs (Pax-6 en el ratol i eyeless en la Drosophila) , del que s'ha dedut la probabilitat que els ulls de vertebrats, insectes i cefalpodes siguin descendents modificats d'una cllula bsica fotoreceptiva regulada pel mateix gen. ;
 Des d'una perspectiva fenotpica, els cors de vertebrats i insectes noms tenen en com el fet de servir per a bombar fluids, pel que clssicament han estat considerats un exemple d'analogia. No obstant aix, s'ha demostrat que ambds depenen de l'expressi d'un mateix gen (Csx/tinman). ;

No obstant aix, molts bilegs han reaccionat contra l'optimisme deslligat pel devessall de homologies moleculars, ja siguin serials o especials, mostrant-se contraris a la redefinici gentic-molecular del concepte de homologia. L'argument principal t a veure amb el tamb recent descobriment que els gens homlegs poden expressar-se en estructures que no ho sn. s precisament el cas dels gens Hox: el descobriment de l'expressi homloga dels gens responsables de la identitat dels segments de l'eix antero-posterior en el ratol i la drosfila, va dur a establir una homologia entre el control de la metameria en artrpodes i vertebrats. No obstant aix, s'ha comprovat que els complexos Hox poden servir per a regionalitzar altres eixos, com els dels membres. Abouehif et al  han defensat que la homologia s un fenomen jerrquic (s a dir, que pot donar-se en diferents nivells de l'organitzaci orgnica) i que, per tant, no podem caracteritzar a la homologa en termes exclusivament moleculars, sin especificar en cada cas el nivell al que ens referim quan vam parlar de homologia. Aix, l'ull de vertebrats i artrpodes serien homlegs mentre que rgans fotoreceptors, per no mentre que estructures fotoreceptives complexes i organitzades. En la mateixa lnia, Scott Gilbert ha proposat el concepte *homologia de processos per a illustrar els patrons d'expressi gentics homlegs, i mantenir el concepte de homologia estructural per a les homologies clssiques.

Exemple: l'origen dels apndixs animals. 
El gen distal-less codifica la protena distal-less, un factor de transcripci que juga un paper fonamental en l'organitzaci del creixement i l'establiment dels patrons dels eixos proximodistals de les potes de Drosophila melanogaster. L'expressi d'aquest mateix gen s tamb fonamental en el desenvolupament de les extremitats i les aletes dels cordats, en els parapodis dels poliquets, els lobpodes dels onicfors, les butllofes de les ascdies i l'aparell ambulacral dels equinoderms . La qesti evolutiva que es planteja s si podem considerar que aquests apndixs sn homlegs i que, per tant, es deriven de l'apndix d'un ancestre com a aquests sis fils. Doncs b, el registre fssil indica clarament que l'ancestre com a tots aquests grups mancava d'apndixs. Per tant, els apndixs d'artrpodes, anllids, equinoderms i cordats, mentre que estructures morfolgiques (homologia estructural) no sn homlegs. No obstant aix, la seqncia i l'expressi del gen distal-less, aix com la seva funci en l'especificaci dels eixos proximodistals, sn homlogues en tots aquests fils (homologia de processos). 

Homologia i mtode comparatiu. 
El concepte d'homologia est en el centre del mtode comparatiu aplicat en biologia (vegi's l'article Anatomia comparada). Des que Darwin va explicar com s'ha originat la diversitat de la vida, la comparana es realitza essencialment entre components homlegs dels organismes. La comparana homloga s l'nica legtima en el anlisi filogentica (cladstica), que busca desentranyar la histria evolutiva de les formes de vida. 

Notes i referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212970" title="Storkbenhavn" nonfiltered="2286" processed="2283" dbindex="87340">
Storkbenhavn, literalment "Gran Copenhaguen" en dans, s el nom de l'rea metropolitana de Copenhaguen, capital de Dinamarca, formada per la prpia ciutat de Copenhaguen, la ciutat de Frederiksberg, l'Amt de Copenhaguen i alguns petits municipis del voltant, i que sumava aproximadament 1.800.000 habitants l'any 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212971" title="Gonal de Borb i Battemberg" nonfiltered="2287" processed="2284" dbindex="87341">
Gonal (Gonal Manel Maria Bernat Narcs Alfons Maurici) de Borb y Battemberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Carintia, 13 d'agost de 1934). Fill ms petit dels reis Alfons XIII i Victria Eugnia de Battenberg, per tant, Infant d'Espanya desde el seu naixement. Tamb germ de Joan de Borb.

Al dia segent de la proclamaci de la II Repblica va acompanya a la seva familia a l'exili. Gonal patia, com el seu germ Alfons, d'hemofilia, malaltia que va afectar als descendents de Victria del Regne Unit. Va morir prematurament a Krumpendorf (Carintia) a conseqncia d'una hemorrgia interna a causa d'un accident de trnsit poc important. Va morir solter i sense descendncia.

Va ser enterrat a ustria. A 1985 el rei Joan Carles I orden el trasllat de les seves restes, juntament amb els seus dos germans, al Monestir de l'Escorial (Madrid).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212972" title="Adam Clayton" nonfiltered="2288" processed="2285" dbindex="87342">


Adam Clayton, nascut el 13 de mar de 1960 s un msic angls, conegut per ser el baixista de la banda Irlanda U2. Entre les peces claus de la seva trajectria es poden destacar temes com New Years Eve o With or Without You o treballs al marge del grup com el tema de la pellcula Missi:Impossible, juntament amb el seu amic i tamb membre de U2 Larry Mullen Jr..

Va viure els primers anys de la seva vida en una colnia africana i es va traslladar a Dubln amb la seva famlia a l'edat de 5 anys. Va conixer els altres integrants del grup a l'institut on tots anaven en respondre un anunci de Larry Mullen Jr.. En aquest moment era l'nic que tenia una certa experincia musical, fet pel qual va liderar la banda durant els seus primers anys.

Enllaos externs.
Biografia d'Adam Clayton a @U2 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212973" title="Element nul" nonfiltered="2289" processed="2286" dbindex="87343">
Lelement nul en un cos qualsevol  es defineix com aquell que compleix el segent:
Sigui  l'element nul,  i  el seu oposat, aleshores . Es a dir, la operaci suma d'un element del cos i el seu oposat genera l'element nul.
Sigui  l'element nul i , aleshores . Es a dir, la operaci producte de un element qualsevol del cos amb l'element nul genera l'element nul.

L'element nul en el conjunt dels nombres reals s el 0.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212974" title="How to Dismantle an Atomic Bomb" nonfiltered="2290" processed="2287" dbindex="87344">
How to Dismantle an Atomic Bomb (com desmantellar una bomba atmica) s l'onz disc d'estudi de la banda irlandesa U2.

Es tracta d'un disc que ha aconseguit bones crtiques tant del pblic com de la crtica especialitzada.  Ha aconseguit un doble disc de plat a Espanya i ha venut ms de 3 milions de discs als Estats Units.

Va ser gravat entre els mesos de Novembre de 2003 i Agost de 2004 i va ser llenat al mercat el 22 de novembre de 2004. Bono, el lder del grup s'ha referit al disc anomenant-lo el nostre primer disc de rock desprs de 20 anys.

Com a curiositat cal destacar que el videoclip del primer tema, Vertigo (que es va convertir en single), va ser rodat a la Punta del Fangar al municipi catal de Deltebre. Es va escollir aquest indret en tractar-se d'un lloc amb aspecte desrtic.


Temes inclosos.

Vertigo;
Miracle Drug;
Sometimes you can't make it on your on;
Love and peace or else;
City of blinding lights;
All because of you;
A man and a woman;
Crumbs from your table;
One step closer;
Original of the species;
Yahweh;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212976" title="Libani" nonfiltered="2291" processed="2288" dbindex="87345">
Libani (Libanius, ) fou el ms distingit entre els sofistes i retrics grecs del segle IV.

Va nixer a Antioquia a Sria en el s d'una illustre famlia vers el 314/316. Va rebre educaci a la seva ciutat natal per atret pels coneixements va anar a Atenes on fou deixeble de Clebol, Didim i Zenobi. El petulant sistema llavors vigent a Atenes no li va agradar i el va fer dedicar-se ms als estudis privats que als que organitzaven les escoles, i va estudiar als clssics grecs.

Va atreure l'atenci pel seu talent i perseverana i fou nomenat orador, per va refusar el crrec i va deixar la ciutat per acompanyar al seu amic Crisp a Heraclea del Pont. Al seu retorn va passar per Constantinoble on va trobar al filsof Nicocles que el va convidar a restar a la ciutat; va anar a Atenes a arreglar els afers i va tornar a Constantinoble, per mentre era absent un retric de Capadcia havia ocupat el lloc que ell esperava ocupar  i va haver d'obrir una escola privada i en poc temps va obtenir un gran nombre d'alumnes fins al punt de qu les classes publiques van quedar desertes.

Els afectats el van denunciar com a mag i el prefecte Limeni, enemic de Libani, va donar suport a l'acusaci i el 346 el va expulsar de la ciutat. Va anar llavors a Nicomdia on va ensenyar amb el mateix xit i va provocar la mateixa hostilitat. Va romandre a la ciutat cinc anys que ell mateix defineix com els ms felios de la seva vida, i va retornar a Constantinoble, on va ser rebut fredament i va haver de retornar a Nicomdia; all es va declarar una epidmia i va abandonar la ciutat tornant a Constantinoble. 

Estrategi, un amic seu, li va aconseguir un crrec a Atenes que Libani va rebutjar per segona vegada, i llavors va visitar la seva ciutat natal Antioquia i quan va tornar a Constantinoble va comenar a estar malalt; va demanar a l'emperador de poder-se establir a Antioquia on va restar fins a la fi de la seva vida. Va morir desprs del 391 ja que en aquest any encara era viu.

Libani no estava casat per si vivia en parella. Era pag i simpatitzava amb els objectius de Juli l'Apstata. Fou mestre de Sant Basili i Sant Joan Crisstom.

Obres seves foren:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212977" title="Salvi Liberalis" nonfiltered="2292" processed="2289" dbindex="87346">
Salvi Liberalis (Salvius Liberalis) fou un orador i advocat rom, esmentat per Plini el Jove que el descriu com "subtilis, dispositus, acer, disertus". s esmentat en el regnat de Vespasi. Va defensar a persones riques que havien estat acusades. 

Fou portat a judici en el regnat de Domici per el resultat del judici no es coneix. Encara vivia en temps de Traj i el 100  defensava amb habilitat a Mari Prisc que fou acusat per Plini el Jove i pel historiador Tcit; el mateix any es va enfrontar altre cop a Plini en la causa dels habitants de la Btica contra Cecili Clssic i els seus cmplices.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212983" title="Leptina" nonfiltered="2293" processed="2290" dbindex="87347">
La leptina (del grec leptos prim) s una hormona produda en la seva majoria pels adipcits/ (cllules grasses) encara que tamb s'expressa en l'hipotlem, l'ovari i la placenta. Va Ser descoberta el 1994 en el ratol. Posteriorment, el gen Ob hum es va cartografiar en el cromosoma 7. Es creu que la leptina actua com un lipostat: quan la quantitat de greix emmagatzemat en els adipcits augmenta, s'allibera leptina en el flux sanguini, el que constitux una senyal (retroalimentaci negativa) que informa al hipotlem que el cos t prou menjar i que ha d'inhibir l'apetit. Quan augmenta la massa de teixit adips ms enll del punt d'equilibri, augmenta la sntesi i secreci de leptina pel que s'estimulen diversos efectes compensadors en l'hipotlem: la disminuci de l'apetit per estimulaci de pptids anorexignics (que produxen perduda d'apetit) i supressi de la producci dels pptids orexignics (del grec orexis que significa apetit); augment la despesa energtica augmentant la taxa de metabolisme basal i la temperatura corporal a ms de la modificaci del punt d'equilibri hormonal per a reduir la lipognesi (producci de greixos) i augmentar la liplisi (s de greix acumulat per a produir energia) en el teixit adips. La regulaci de la secreci de leptina s a llarg termini, principalment per variaci del nivell de massa corporal i efectes estimulants de la insulina. No obstant aix, molts obesos tenen altes concentracions de leptina en srum o resistncia a la leptina , el que indica que altres molcules com la ghrelina, la serotonina, la colecistoquinina i el neuropptid I tenen tamb un efecte sobre la sensaci de sacietat i contribuxen a la regulaci del pes corporal. 

Desprs del seu descobriment, la majoria de les investigacions entorn de la leptina es van centrar en el seu paper com factor regulador del pes corporal. No obstant aix, estudis posteriors van descriure una mplia distribuci de receptors per a aquesta hormona en diversos teixits perifrics, obrint-se, aix, un vast camp d'investigaci sobre les funcions biolgiques d'aquesta hormona. La leptina participa en processos fisiolgics tan diversos com la reproducci, immunitat o angiognesi. 

 Estructura .

La leptina s una protena de 167 aminocids, que inclouen un pptid senyal de 21 aminocids. La seva estructura tridimensional presenta quatre hlix alfa i un pont disulfur entre les cistenes en posici 96 i 146, sent aquest ltim necessari per a l'activitat biolgica de l'hormona. 

 Sntesi i secreci . 
La sntesi de leptina s'esdev principalment, encara que no de forma excloent, a nivell del teixit adips blanc. Aquest fet va permetre proposar que la secreci de leptina actua com senyal al cervell, informant sobre la grandria del teixit adips i actuant com factor saciant. El teixit adips marr o greix marr tamb sintetitza leptina, encara que en menor mesura. El paper de la leptina secretada en el teixit adips marr no est clar encara que podria ser nicament un aporti extra de leptina al torrent circulatori com reflex del total del teixit adips. La regulaci de l'expressi de leptina depn en gran manera dels dipsits grassos de l'organisme. Aix, els adipcits de major grandria produxen ms leptina, mentre que els adipcits del greix visceral secreten menys leptina que els adipcits del greix subcutnia. La quantitat de triacilglicrids emmagatzemats en el adipcit s tamb proporcional a la quantitat de leptina produda per cada adipcit. Per aquesta ra, els nivells circulants de leptina sn proporcionals a la quantitat de greix corporal. 

La secreci de leptina varia d'acord amb el ritme circadi, sent secretada de forma pulstil i modulada per la insulina i altres hormones. La seva freqncia s d'aproximadament un pols cada 45 minuts. La seva concentraci augmenta a poc a poc durant el dia i arriba a un bec durant la mitjanit, per a decrixer fins a l'inici d'un nou cicle. Aquest patr depn tamb de l'alimentaci. D'aquesta forma, les concentracions circulants de leptina augmenten en les primeres hores desprs de la ingesta i continuen el seu ascens en cas de sobrealimentaci. En situacions de dejuni, hi ha un descens en la producci de leptina. D'altra banda, sembla que els canvis en el patr de secreci associats a l'alimentaci estan ms relacionats amb la concentraci plasmtica d'insulina que amb el pes corporal. Aix es deu al fet que la insulina estimula l'expressi de la leptina en adipcits allats i, per tant, eleva el seu nivell circulant. 

Una cop secretada al torrent circulatori, la leptina circula parcialment unida a protenes plasmtiques, sent la proporci de leptina unida a protenes inferior en individus obesos. El receptor OB-Re circula unit a la leptina i funciona com un regulador de la concentraci d'hormona lliure. Els nivells srics de leptina en persones amb pes normal oscillen en el rang de 1-15 ng/ml, encara que en individus amb un ndex de massa corporal (IMC) superior a 30 es poden trobar valors de 30 ng/ml o fins i tot superiors. T una vida mitja similar en individus obesos i no obesos, de prop de 25 minuts en el cas de l'endgena i de 90 minuts aproximadament en el cas de la leptina exgena. 

L'eliminaci de la leptina es porta a terme principalment per via renal. La leptina s metabolitzada s especial per les cllules epitelials renals. Aquestes internalitzen la molcula per mitj d'un mecanisme intervingut per receptors  curts , ra per la qual la seva concentraci augmenta en pacients amb insuficincia renal. 

 Factors reguladors . 
Neuropptid I (NPY) 
En el nucli arcuat hipotalmic es produx NPY. Aquest neurotransmissor arriba a travs de les projeccions i de les neurones d'aquest nucli fins al nucli paraventricular, que s la zona on s'allibera. El NPY augmenta la ingesta i disminux la termognesi. El principal mecanisme pel qual la leptina regula l'apetit s inhibint la sntesi i secreci de NPY. 

Existeixen diversos estudis que han demostrat que l'augment de NPY duu a un augment de la sensaci de fam i amb aix a la hiperfgia que al llarg termini conduiria a l'obesitat. Existeixen evidncies que la leptina actua a nivell del nucli arcual impedint la formaci de NPY. 

Hormones tirodals 
Existeix una relaci lgica entre leptina i hormones tiroidals: la leptina augmenta l'activitat simptica sistmica i en el teixit adips i el mscul produint un augment de la termognesi. 
Les hormones tirodals constituxen un factor principal en la regulaci del metabolisme basal, de la termognesi i de l'activitat simptica. 

Tant les hormones tirodals com la leptina augmenten l'activitat de la protena desacobladora mitocondrial (UCP1) i amb aix afavoreixen la termognesi. s probable que les hormones tiroidals puguin tenir un paper en la regulaci i producci de leptina pels adipcits/, possiblement inhibint els seus nivells. 

La leptina pot inhibir directament la producci de glucocorticoides en les suprarenals i, ats que els corticoides produxen un efecte directe sobre les cllules del nucli paraventricular reduint els nivells de TRH, l'augment dels nivells de leptina pot augmentar, de forma indirecta, l'activitat tirodal. D'altra banda, la leptina produx una inhibici de la producci de NPY en el nucli arcual la qual cosa augmentaria tamb la producci de TRH. 

Sembla que en els estats de dejuni, el que interessa s l'estalvi d'energia i per aix, l'augment de cortisol i la disminuci de la leptina produirien una disminuci dels nivells de TRH, tant per acci directa del cortisol a nivell central com per l'augment del NPY hipotalmic. Per contra, en un estat d'abundncia calrica, a l'augmentar els nivells de leptina i disminuir els de cortisol, es produiria un augment de la termognesi i del metabolisme basal, tant per acci de la leptina i hormones tiroidals sobre UCP1 com per la disminuci del NPY hipotalmic. 

 Mutacions en el gen ob . 
Les mutacions en el gen Ob mur ocasionen que els ratolins portadors de la mutaci (ratolins ob/ob) manquin de leptina srica i presentin un fenotip d'obesitat severa associada a altres problemes com menor temperatura corporal, menor activitat locomotora, menor activitat del sistema immune i infertilitat. L'administraci de leptina exgena corregeix aquestes alteracions. Aquest fet va fer plantejar la hiptesi que l'obesitat podria deure's a una mutaci en el gen Ob hum i, per tant, l'administraci de leptina exgena podria ser la panacea en el tractament de l'obesitat. No obstant aix, aquesta idea es va esvair al comprovar que la freqncia d'aquesta mutaci en la poblaci obesa s extraordinriament baixa i que la gran majoria dels pacients obesos presenten alts nivells de leptina srica. Els escassos casos clnics d'humans amb deficincia congnita de leptina es caracteritzen per un fenotip similar al trobat en els ratolins ob/ob, caracteritzat per obesitat severa, hiperfgia i hiperinsulinmia. 

 Referncies . 

 
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212985" title="Successi de Cauchy" nonfiltered="2294" processed="2291" dbindex="87348">
En matemtiques, la successi de Cauchy s una successi a la que la distncia entre els seus elements es va fent ms petita a mesura que s'avana en la succesi. Aquest tipus de successi rep el seu nom en honor al matemtic francs Augustin Louis Cauchy.

Intutivament, s'entn que una successi s de Cauchy quan podem assegurar que fixat un nombre  qualsevol es pot trobar un  tal que per tots els termes amb  es compleixi que la seva diferncia s inferior a . 

Es diu que una successi  s de Cauchy si i noms si per tot psilon positiu existeix un  tal que si  i  sn ms grans que  aleshores es compleix que el valor absolut de  s ms petit que psilon.
Escrit formalment es pot expressar de la manera segent:
Sigui  el conjunt de totes les successions de Cauchy, llavors:
   ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212991" title="Discografia d'U2" nonfiltered="2295" processed="2292" dbindex="87349">
 lbums d'estudi .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212992" title="Adiponectina" nonfiltered="2296" processed="2293" dbindex="87350">

L'adiponectina (tamb coneguda com Acrp30, AdipoQ, apM1 o GBP28) s una hormona sintetitzada exclusivament pel teixit adips que participa en el metabolisme de la glucosa i els cids grassos. Diversos estudis han comprovat que l'adiponectina augmenta la sensibilitat a la insulina en diversos teixits com fetge, mscul esqueltic i teixit adips. Els nivells circulants d'adiponectina sn inversament proporcionals al ndex de massa corporal (IMC) i el percentatge de greix corporal. Les concentracions d'adiponectina es troben redudes en l'obesitat, diabetis mellitus de tipus 2 i la malaltia arterial coronria. 

L'adiponectina s una de les protenes plasmtiques ms abundants, constituint el 0,01% de les protenes plasmtiques totals. Les concentracions plasmtiques d'adiponectina ronden els 5-10  g/ML i presenten dimorfisme sexual, ja que les dones presenten nivells d'aquesta hormona superiors als homes. 

 Estructura . 
L'adiponectina s una protena de 247 aminocids (Mr 30 kDa) que consta de 4 dominis. El primer domini s un pptid senyal situat a la zona amino-terminal que permet la secreci de l'hormona a l'exterior dels adipcits; el segon domini s una regi de 28 aminocids que varia entre espcies; el tercer domini s un domini collgen constitut per 22 triplets glicina-X-tirosina/; i finalment, un domini globular en la regi carboxi-terminal. 

Les molcules d'adiponectina s'agrupen entre si formant trmers, hexmers i polmers. La adiponectina monomrica no s'ha detectat en la circulaci sangunia i la seva presncia sembla confinada al adipcit.

 Referncies . 

  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212993" title="Gran Premi d'Alemanya del 1988" nonfiltered="2297" processed="2294" dbindex="87351">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1988, disputat al circuit de Hockenheimring  el 24 de  juliol del 1988.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna   1: 44. 596;
 Volta  rpida:  Alessandro Nannini   2: 03. 032  a la volta 40.








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212997" title="Cota superior" nonfiltered="2298" processed="2295" dbindex="87352">
S'anomena cota superior d'un subconjunt  incls en un conjunt  amb una relaci d'ordre a tot element  que compleixi el segent:
   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="212999" title="Propietat commutativa" nonfiltered="2299" processed="2296" dbindex="87353">
En matemtiques, la propietat commutativa es refereix a la possibilitat de canviar l'ordre d'alguna cosa sense que canvi el resultat. s una propietat fonamental en moltes branques de la matemtica i moltes demostracions matemtiques en depenen. La propietat commutativa va ser assumida de manera implcita per a les operacions simples sense que tingus un nom especfic ni un enunciat fins el segle XIX.

El cos dels nombres reals t aquesta propietat respecte de la suma i del producte, aix com els seus subconjunts ms coneguts:
nombres naturals;
nombres enters;
nombres racionals;
nombres irracionals;

Els grups l'operaci binria dels quals s commutativa s'anomenen grups abelians.

Definicions matemtiques.

1. Una  operaci binria   a un conjunt S tindr la propietat commutativa si:
x   y = y   x per a qualsevol x,y   S;

2. Una funci binria f:A A   B ser commutativa si:
f(x,y) = f(y,x) per a qualsevol  x, y   A.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213002" title="Llista de prnceps d'Acaia" nonfiltered="2300" processed="2297" dbindex="87354">
Els prnceps d'Acaia foren prnceps feudals llatins que van governar Principat d'Acaia desprs de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.

 Dinastia Champlitte .
(1205-1209) Guillem I d'Acaia (Guillaume de Champlitte) ;
(1209) Hug de Champlitte, regent;

 Dinastia Villehardouin .
Quan Demetri de Montferrat, rei del Rei de Tessalnica, li garant la successi en el seu regne a Hug de Champlitte si l'ajudava a lluitar contra la invasi del Despotat de l'Epir, Hug de Champlitte ced el Principat d'Acaia a Jofre de Villehardouin (Geoffroi de Villehardouin), ra per la qual se l'anomena Jofre I d'Acaia.

(1209-1218) Jofre I d'Acaia (Geoffroi de Villehardouin);
(1218-1246) Jofre II d'Acaia (Geoffroi de Villehardouin) (fill);
(1246-1278) Guillem II d'Acaia (Guillaume de Villehardouin) (germ);

 El Tractat de Viterbo i el problema successori .

Seguint el Tractat de Viterbo, Guillem II d'Acaia cas la seva filla Isabel I d'Acaia amb Felip d'Anjou, fill del seu senyor Carles I d'Anjou. Per Felip d'Anjou mor el 1277 i finalment, seguint el tractat, Guillem II d'Acaia ced directament el Principat d'Acaia a Carles I d'Anjou, rei de Siclia. Aquest el ced al seu altre fill, Carles II d'Anjou, qui el retorn en feu a la seva cunyada vdua Isabel I d'Acaia. 

(1278-1285) Carles I d'Anjou;
(1285-1289) Carles II d'Anjou (fill);
(1289-1307) Isabel I d'Acaia (filla de Guillem II d'Acaia i cunyada de Carles II d'Anjou);
(1289-1297) Florenci d'Hainaut (consort) (2on marit);
(1301-1307) Felip I de Piemont (consort) (3er marit);

 Perode dels 2 Pretendents al Principat d'Acaia, (1307-1363) .
El 1306 per, Carles II d'Anjou acus de deslleieltat a Isabel I d'Acaia i al seu segon marit Felip I de Piemont, privant-los del Principat. Isabel I d'Acaia mai no va reconixer la confiscaci de Carles II d'Anjou, per Felip I de Savoia, segon marit d'Isabel I d'Acaia, renunci als seus drets el 1307. Quan aquesta Isabel va morir el 1312, el ttol pass a Felip I de Trent. Aquest el ced en feu el 1313 a Matilda d'Hainaut, filla del primer matrimoni d'Isabel I d'Acaia.

Aleshores, una segona filla de Guillem II d'Acaia, Margarida d'Acaia, protest contra l'expropiaci que s'havia fet contra la seva germana i reclam per a si mateixa el Principat. Les seves pretencions foren infructuoses, per traspass els seus drets a la seva filla, Isabel de Sabran. Aquesta es cas amb l'infant Ferran de Mallorca, qui reclam per a si el Principat d'Acaia en base al drets de la seva muller i n'inici la conquesta.



Pel matrimoni de 1363 entre Jaume IV de Mallorca i Joana I de Npols s'uneixen les dues branques pretendents.

 Perode d'un nic pretendent al Principat d'Acaia, (1375-1383) .

(1373 1381) Joana I de Npols;
(1349-1375) Jaume IV de Mallorca (Uni de branques);
(1375-1381) Ot IV de Brunswick (consort);
(1381-1383) Jaume dels Baus (nt de Felip I de Trent);
(1383-1386) Carles III de Npols;

 Perode dels 5 pretendents al Principat d'Acaia, (1383-1396) .

Govern dels vicaris 1383-1396; interregne. El Principat d'Acaia vei fins a cinc pretendents, cap dels quals no pot ser considerat com a prncep efectiu malgrat la influncia de la Companyia Navarresa. El 1396 Pedro Bordo de San Superano es proclam prncep.

 Perode d'un nic pretendent al Principat d'Acaia, (1396-1432) .
(1396-1402) Pedro Bordo de San Superano o (Pedro Bordo de San Eszuperanzo);
(1402-1404) Maria II Zaccaria 1402-1404 (esposa);
(1404-1429) Centuri II Zacaries, baro d'Arcdia fins el 1432;

 Conquesta pel Despotat de Morea .
Toms Paleleg (gendre) 1429-1460;

 Conquesta Otomana .
Imperi otom 1460-1699;
Ocupaci veneciana 1699-1715;
Imperi otom 1715-1828;


 governadors francs en absncia dels prnceps .

 Hug de Champlitte 1209;
 Guifr de Villehardouin 1209-1210 (desprs prncep);
 Hug de Sully 1278;
 Galler d'Ivry 1278-1280;
 Felip de la Gones 1280-1282;
 Guiu de la Tremouille 1282-1285;
 Guillem de la Roche, duc d'Atenes (1280-1287)  1285-1287;
 Nicolau II de Saint Omer (Duc de Tebes 1258-94)  1287-1289;
 Guiu de Lille de Charpigny 1289- ?
 Ricard de Cefalonia 1297-1300;
 Nicolau III de Saint Omer (duc de Tebes 1299-1314) 1300-1302;
 Nicolau III de Saint Omer (segona vegada) 1305-1307;
 Guiu II de la Roche (Duc d'Atenes 1287-1308) 1307-1308;
 Bertino Visconti  1308- ?
 Gil de la Planche 1311;
 Nicolau de Joinville 1324;
 Bertran de Beau 1338;
 Centuri I Zaccaria (Bar de Kalanutza 1345-82) 1366;
 Mahiot de Coquerel 1381-1386;
 Pedro Bordo de San Superano 1386-1392, desprs duc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213003" title="Augustin Louis Cauchy" nonfiltered="2301" processed="2298" dbindex="87355">

Augustin Louis Cauchy (Pars, 21 d'agost 1789-Sceaux, 23 de maig 1857) fou un matemtic francs.

Cauchy va ser pioner en el camp de l'anlisi i la Teoria de permutaci de grups. Tamb va investigar la convergncia i la divergncia de sries infinites, equacions diferencials, determinants, probabilitat, i fsica matemtica.

L'any 1814 va publicar la memria de la integral definida, que va arribar a ser la base de la teoria de les funcions complexes. Grcies a ell l'anlisi matemtica va adquirir bases slides.

Cauchy va precisar els conceptes de funci, lmit i continutat en la forma actual, prenent el concepte de lmit com a punt de partida de l'anlisi.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213004" title="Cristina Fernndez" nonfiltered="2302" processed="2299" dbindex="87356">


Cristina Fernndez de Kirchner, sovint anomenada tamb Cristina Kirchner (La Plata, Argentina 19 de febrer de 1953) s una poltica i advocada argentina. s l'actual presidenta d'Argentina desprs de sortir elegida en les eleccions celebrades l'octubre de 2007, esdevenint aix la primera presidenta democrtica de la histria del pas.

Biografia.
Fou senadora i diputada d'Argentina per la provncia de Santa Cruz. Esdevingu a ms la primera dama d'Argentina en ser proclamat el seu marit Nstor Kirchner president del pas.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213009" title="Llista de caps de la Lliga Aquea" nonfiltered="2303" processed="2300" dbindex="87357">
La segona Lliga Aquea fou formada vers el 280 aC i tenia al capdavant un estrateg (strategos) o general en cap. Entre els principals:

 Margos 256-255 aC;
 rat I de Sici 245-244 aC;
 Diedes 244-243 aC;
 rat I de Sici 243-242 aC;
 Agilees 242-241 aC;
 rat I de Sici 241-234 aC;
 Lidiades de Megalpolis 234-233 aC;
 rat I de Sici 233-232 aC ;
 Lidiades de Megalpolis 232-231 aC;
 rat I de Sici 231-230 aC ;
 Lidiades de Megalpolis 230-229 aC;
 Aristmac d'Argos 228-227 aC;
 rat I de Sici 227-226 aC;
 Hiprbat I 226-225 aC;
 Timox 226-225 aC;
 rat I de Sici 225-219 aC;
 ratos II de Sici 219-218 aC;
 Epirat 218-217 aC;
 rat I de Sici 217-216 aC;
 rat II de Sici 216-215 aC;
 ratos I de Sici 215-214 aC;
 rat II de Sici 214-213 aC;
 Ciclides 210-209 aC;
 Filopemen 209-208 aC;
 Damcrit de Calid 201-200 aC;
 Ciclides 200-199 aC;
 Arist de Megalpolis 199-198 aC;
 Nicostrat 198-197 aC;
 Arist de Megalpolis 195-194 aC;
 Filopemen 193-192 aC;
 Difanes 192-191 aC;
 Filopemen 191-186 aC;
 Arist de Megalpolis 186-185 aC;
 Licortes de Megalpolis 185-184 aC;
 Arc 184-182 aC;
 Filopemen 183-182 aC;
 Licortes de Megalpolis 182-181 aC;
 Callcrates de Lention 180-179 aC;
 Hiprbat II 179-178 aC;
 Xenarc d'Acaia 175-174 aC;
 Arc 172-169 aC;
 Menlquides d'Esprta 151-150 aC;
 Dieu de Megalopolis 150-149 aC;
 Damcrit 149-148 aC;
 Dieu de Megalpolis 148-146 aC;
 Critolau de Megalpolis 147-146 aC;
 A Roma 146 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213010" title="Aq Qoyunlu" nonfiltered="2304" processed="2301" dbindex="87358">
Els Ak Koyunlu o Aq Qoyunlu (Xai Blanc) foren un grup o federaci de tribus turcmanes que va governar Amida i el Diyar Bakr i desprs la major part de Prsia, fins el 1502. A partir de Uzun Hasan la capital fou Tabriz.

Formaven la confederaci diversos clans oghuz. La confederaci es va formar amb tribus diverses, algunes emigrades amb els seljcides al segle XI, altres al segle XIII amb els mongols, i altres al segle XIV (els bayat, dger,  epni i altres). Els caps sortien del clan Bayundur (o Bayandur o Bayandor) derivada e Bayundur Khan, fundador d'una de les 24 tribus oghuz i net d'Oghuz Khan.  L'origen del seu nom es desconegut. El govern corresponia a un consell (Kenga ) d'amirs i caps de tribu (boy kanlari)  que decidia sobre afers militars i la successi al sultanat. L'exrcit el formaven milcies tribals que es mantenien elles mateixes sobre el terreny, i a ms el sult tenia una fora de gurdies pagats, els kawass; els ak koyunlu cobraven taxes a les poblacions sedentries i drets de duana a les rutes comercials.

Estaven establerts a Amida al Diyar Bakr. El seu territori de pastura vorejava el de la confederaci dels kara koyunlu al nord del llac Van, l'estepa de Urfa i las regions de Dhu l-Kadr (la confederaci Dhu l-Kadr estava sotmesa als egipcis que arribaven fins a Malatya) i de Karaman; al nord estava el principat d'Eretna centrat a Kayseri i Sivas, el imperi de Trebisonda i el regne de Gergia.

 Histria .

Vegeu article principal: Histria dels Ak Koyunlu;

El nom apareix esmentat per primer cop pels bizantins el 1340. La confederaci va atacar diverses vegades Trebisonda i el 1352 el cap tribal Kutlu Beg es va casar amb una princesa de Trebisonda, cosa que desprs va repetir el seu fill Kara Uthman (Kara Yuluk). Aquest estava al servei dels emirs d'Erzindjan i Sivas i de vegades fins i tot dels sultans mamelucs d'Egipte. El 1389 es va imposar al seu rival Kara Muhammad, cap de la confederaci dels Kara Koyunlu, i el 1397 a l'emir de Sivas, Burhan al-Din. El 1401 es va sotmetre a Tamerl amb el que va lluitar a la batalla d'Ankara d l'estiu del 1402 i va rebre de Tamerl la sobirania feudal del Diyar Bakir. Va intentar expandir-se cap a Armnia per va morir el 1435 sense haver-ho aconseguit.

Els Kara Koyunlu, establerts al nord del llac Van, van tornar a les seves terres a la mort de Tamerl (1405) i el 1410 va suplantar als seus antics senyors, els djalayrides. El 1435 es van produir lluites entre Ali i Hamza, fills de Kara Uthman . El fill d'Ali, Uzun Hasan, va expandir els seus dominis cap a l'est derrotant al darrer Kara Koyunlu Djihan Shah (1467) i al timrida Abu Said a l'any segent (1468), arribant fins a Bagdad, Bssora i Herat; en canvi no va poder aturar als otomans per occident.

El seu fill Yakub va conservar les possessions heretades pero a la seva mort el 1490 van esclatar lluites entre els seus fills i nebots; els safvides havien comenat a predicar entre les tribus turcmanes. El seu nebot Alwand ben Yusuf ben Uzun Hasan fou derrotat pels safvides el 1502 en una batalla a Sharur prop de Nakhitxevan; el fill de Yakub, Murad va continuar la lluita, establert a Bagdad, pero finalment va haver de fugir a l'oest amb els otomans. Va acompanyar al sult Selim I en la campanya a Prsia el 1514 i va morir aquest mateix prop d'Urfa.

Els Ak Koyunlu es van mantenir a Mardin on el darrer emir Kasim ben Djahangir fou mort per Alwand durant la retirada d'aquest (1503) desprs de ser derrotat pels safvides.

 Genealogia .

Tur Ali, vers 1340;
Kutlu Beg, vers 1355;
Kara Uthman, fins el 1402, de Diyar Bakr 1402-1435;
Al ibn Kara Uthman 1435-1438;
Djihangir ibn Ali 1444-1453 (a Mardin del 1453 al 1469);
Kasim ibn Djahangir, a Mardin 1469-1503;
Uzun Hasan, 1453-1478;
Khalil 1478;
Yakub ibn Khalil 1478-1490;
Baysunkur ibn Yakub 1490-1492;
Murad ibn Yakub 1497-1503, a Bagdad 1503-1508;
Ughurlu Muhammad;
Ahmad Gode 1497;
Maksud;
Rustam 1492-1497;
Yusuf;
Muhammad 1497-1500;
Alwand 1497-1504;
Hamza ibn Kara Uthman 1435-1438, emir 1438-1444;

 Bibliografia .

V. Minorsky, La Perse entre la Turquie et Venise, 1933




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213011" title="Quint Emili Lpid" nonfiltered="2305" processed="2302" dbindex="87359">


Onomstica:

Quint Emili Lpid, avi de Lpid el triumvir;

Quint Emili Lpid, cnsol el 21 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213013" title="Speed metal" nonfiltered="2306" processed="2303" dbindex="87360">


L'Speed metal s un subgnere del heavy metal que va aparixer cap al 1980 i va ser el pare del gnere thrash metal. Quan l'speed metal va nixer com a gnere es van incrementar els tempos que normalment empraven grups de heavy metal com: Judas Priest, Black Sabbath o Deep Purple, mentre es van mantenir les lnies meldiques que feien servir aquests tipus de bandes. Molts elements de l'speed Metal tenen reminiscncies de la msica de l'anomenada nova fornada de heavy metal del Regne Unit.

Enguany el terme speed metal ha quedat en dess car altres termes ms concrets l'han substitut, com per exemple: thrash metal, power metal, i en una menor mesura el black metal. Aquest tipus de fets esdevenen sovint quan el so d'un artista es defineix especficament. El terme speed metal va ser emprat abastament en un sentit ample per algunes bandes de glam metal com tamb per grups de la nova fornada de grups de heavy del Regne Unit durant el decenni que va del 1980 al 1990. Alguns grups japonesos apareguts des dels vuitanta fins als nostres dies s'han auto-anomenat d'Speed metal.

Histria.
Orgens.
L'origen exacte de l'speed metal s difcil de concretar perqu mai no va ser totalment definit com a un subgnere del heavy metal fins cap al 1980. Tanmateix, molts consideren que el primer tema d'speed metal va ser Highway Star de Deep Purple dins de l'lbum Machine Head al 1972. Hi van haver intents anteriors amb un estil semblant a l'lbum Paranoid de Black Sabbath sobretot al tema que duu el mateix nom que l'lbum al 1970. 

Highway Star va introduir el riff amb una sola nota a altes velocitats amb solos de guitarra i teclat complexes, aquest lbum va ser produt per en Ritchie Blackmore i en Jon Lord respectivament. Era un lbum de rock progressiu del 1970 molt influenciat per la msica clssica europea. Aquestes caracterstiques sovint sn associades amb gneres de heavy metal ms moderns per al seu torn s tpic de l'speed metal.

Evoluci del gnere.

Tot i que Judas Priest no va fer un disc d'speed metal fins al 1990, quan va fer l'lbum Painkiller, molts dels seus primers lbums contenien temes d'speed metal. Un bon exemple s la can "Exciter" de llur lbum Stained Class fet al 1979. Aquest tema va tenir molt d'impacte a l'explosi de l'speed metal del 1980.

Motrhead va afegir elements primaris d'speed metal a llur msica des de la seva aparici com a banda a mitjans de 1970, llavors ho va anar desenvolupant i treballant fins a l'lbum Overkill on s'aprecia un estil d'speed metal propi. L'any segent tragueren a la venda Ace of Spades on se segueix perfilant l'estil.

Altres bandes noves van comenar a emergir a l'escena. La nova fornada de grups de heavy del Regne Unit estava en llur zenit i moltes bandes van abraar l'speed metal. Com per exemple Venom que combinava l'estil de Motrhead amb una atmosfera crua i densa. Altres grups de la nova fornada de grups de heavy del Regne Unit com Iron Maiden o Raven van produir un nombre de temes d'speed metal prou important, dos exemples en sn Aces High i Invaders respectivament. 

La banda de heavy metal alemanya Accept tamb va introduir elements speed metal dins del seu so. El tema "Fast As A Shark" de l'lbum del 1982 anomenat Restless and Wild s un bon exemple de la idea d'speed metal que tenien els Accept. La influncia que va tenir Accept en el heavy metal alemany fou enorme. Grups com Running Wild, Grave Digger, Helloween, Rage o Paradox s'influenciaren dels tempos rpids d'Accept per tal de fundar l'speed metall alemany.

Les bandes que ms endavant van dur a terme treballs de msica thrash tenien llur profundes arrels a l'speed metall. Sn grups com per exemple: Slayer, Metallica, Anthrax, Megadeth o Overkill.

Tanmateix, unes quantes bandes es van concentrar a refinar llur speed metal en lloc de virar cap a aquest nou estil musical anomenat trash. Alguns exemples de grups que romangueren dins l'speed metal sn: Agent Steel i Exciter.

Al 1990 Judas Priest va treure l'lbum Painkiller, aquest va servir per tipificar el gnere speed metal.  En comptes de barrejar unes quantes idees musicals diferents del moment, la banda optava per crear un lbum sencer d'speed metal.

Actualment.

Enguany l'speed metal s molt menys popular que al 1980. Els grups d'speed metal ms coneguts que actualment encara fan speed metal solen ser bandes modernes que mostren llur influncies de l'lbum Painkiller de Judas Priest. Algunes d'aquestes bandes sn: Gamma Ray, Iron Savior, Rage, Agent Steel, Cage, Temple of Blood o Primal Fear.

Tal i com l'speed metal va ser l'avantguarda pel que havia de venir (power metal i thrash metal), sovint trobem una superposici important entre gneres entre les bandes que diuen que han estat influenciades predominantment per l'speed metal. A algunes vegades duu a confusions de gnere. Una errada tpica s pensar que speed metal i Thrash metal sn sinnims.


lbums d'speed metal.

Als segents lbums hi han temes d'speed metal:

Anthrax a l'lbum Fistful of Metal;
Deliverance a l'lbum Weapons of Our Warfare;
Exciter a l'lbum Heavy Metal Maniac;
Helloween a l'lbum Walls Of Jericho;
Iced Earth a l'lbum Iced Earth;
Judas Priest a l'lbum Painkiller;
Megadeth a l'lbum Killing Is My Business...And Business Is Good!;
Metallica a l'lbum Kill 'Em All;
Motrhead a l'lbum Ace of Spades;
Razor a l'lbum Executioner's Song;
Slayer a l'lbum Show No Mercy;
Venom a l'lbum Black Metal;
X Japan a l'lbum Blue Blood;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213014" title="Distribuci Weibull" nonfiltered="2307" processed="2304" dbindex="87361">
A la teoria de la probabilitat i l'estadstica, la distribuci Weibull (batejada en honor de Waloddi Weibull) s una distribuci de probabilitat contnua. 

La distribuci Weibull s'utilitza habitualment per a l'anlisi de dades de supervivncia, degut a la seva flexibilitat i tractabilitat matemtica. Pot imitar el comportament d'altres distribucions com la distribuci normal quan k=3.4 i reprodur exactament la distribuci exponencial quan k=1.
Si la funci de risc decreix al llarg del temps, aleshores k < 1.  Si s constant, k = 1. Si creix al llarg del temps, k > 1.

La funci de risc ajuda a comprendre qu est causant les morts/fallides:

 Un risc decreixent suggereix "mortalitat infantil".  s a dir, els tems defectuosos fallen al principi i per tant a mida que avana el temps noms queden els tems no defectuosos, i el risc de fallida disminueix.

 Un risc constant suggereix que no hi ha tems defectuosos, i que els tems no es desgasten amb el temps.

 Un risc creixent indica que els tems es desgasten, i per tant a mida que avana el temps augmenta el risc d'una fallida.

 Caracteritzaci .

 Funci de probabilitat de densitat .

La seva funci de densitat de probabilitat s

;

per a  i f(x; k,  ) = 0 per a x < 0, on  s el parmetre de forma i  s el parmetre d'escala.

 Funci de distribuci .

La funci de distribuci pot calcular-se de forma explcita, fet que fa la distribuci Weibull atractiva per a modelar certs tipus de dades, com per exemple en l'anlisi de la supervivncia.



 Funci de risc .



 Propietats .

Mitjana: 

Mediana: 

Moda:  if 

Varincia: 

Asimetria: 

Moment d'ordre n: , on  s la funci Gamma.

 Generalitzaci .

Existeix una genelitzaci de la distribuci Weibull, que empra tres parmetres. La funci de probabilitat de densitat s

;

per a  i f(x; k,  ,  ) = 0 per x <  , on  s el parmetre de forma,  s el parmetre d'escala i  s el parmetre de localitzaci. Quan  =0, aquesta expressi es redueix a la distribuci Gamma de dos parmetres.

La funci de distribuci s

;

per a x    , i F(x; k,  ,  ) = 0 per a x <  .

 Generaci de valors aleatoris .

Donada una observaci aleatoria U obtinguda de la distribuci uniforme en l'interval (0, 1), aleshores

;

segueix una distribuci Weibull amb parmetres k i  .
Aquest resultat s una conseqncia immediata d'aplicar la transformaci de distribuci inversa.

 Distribucions rellacionades .

 s una distribuci exponencial si .
 s una distribuci Rayleigh si .
 s una distribuci Weibull si .
 Si X segueix una distribuci Weibull, 1/X segueix una distribuci Weibull inversa amb funci de densitat de probabilitat ;
 Vegeu tamb la distribuci generalitzada del valor extrem.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213015" title="Jason Becker" nonfiltered="2308" processed="2305" dbindex="87362">


Jason Becker s un guitarrista virtus, nascut el 22 de juliol de 1969 als Estats Units d'Amrica. Va comenar a tocar la guitarra des de molt jove, degut al fet que el seu pare i el seu oncle eren guitarristes. Des de ben jovenet tocava temes de Bob Dylan, d'Eric Clapton, de Jeff Beck, de Jimi Hendrix, d'Eddie Van Halen o d'Yngwie Malmsteen. A ms, com ell mateix afirma al seu vdeo "The legendary guitar of Jason Becker", va aprendre a tocar d'oda i de forma autodidacta. Deia exactament: "escoltava frases de l'Yngwie Malmsteen als seus concerts o una obra d'Stravinski i desprs tocava aquestes frases d'oda amb la meva guitarra, les errades que feia al tocar-les d'oda van fer que desenvolups les meves prpies frases". Als 16 anys va conixer a en Marty Friedman, guitarrista que ja havia editat un parell de discs. 
         

Cacophony.

Va nixer l'any 1986. Al seu torn que amb en Friedman (altre virtus que desprs va integrar Megadeth, actualment amb una carrera com a solista) va integrar la banda de heavy Metal anomenada Cacophony. Cacophony va ser fundada per Mike Varney, antic propietari de la discogrfica Roadrunner. El seu primer lbum, Speed Metall Symphony (1987), marca un nou estil de solos de guitarra harmoniosa, atorgant-li a la seva msica un aspecte ms elaborat i simfnic, unit amb escales i harmonies extiques occidentalitzades, aquestes ltimes provinents d'en Friedman mentre que les influncies clssiques provenien d'en Becker. Editen el seu segon i ltim lbum, Go Of! (1988), amb temes ms lents i meldics que l'anterior, i amb una producci millor que el primer. 


Carrera solista.

El seu primer disc, Perpetual Burn (1988), demostrava l'habilitat tcnica i compositiva d'en Becker. Aquest era farcit d'influncies clssiques, en bona manera barroques, que l'Yngwie Malsmteen s'havia encarregat de posar de moda. A ms s'hi notaven les influncies provinents d'Stravinski, s a dir neoclssiques, com es pot notar en tot el seu disc. Tamb s'hi podien observar les influncies d'harmonies orientals occidentalitzades que li inculc en Marty Friedman a Cacophony i per descomptat el rock, el heavy metal, el thrash metal i fins i tot el blues. Aquest ltim estil s'hi pot observar fcilment al tema Elevin blue egipcians puix hi ha una srie de solos improvisats en blues, s a dir que era un guitarrista eclctic que feia prevaldre l'instrument per sobre dels estils. Podem dir doncs que recollia qualsevol influncia que li sembls interessant de qualsevol estil i la feia seva tot creant una mescladissa amb tot plegat. 

Al 1988 ingressa a la formaci de la banda solista d'en David Lee Roth, cantant de Van Halen, grcies a unes demos on en Jason interpretava canons d'en Halen] com Hot For Teacher, entre d'altres. Aquest lloc al grup d'en David Lee Roth era molt desitjat car estava substituint a l'Steve Vai que era i s un guitarrista molt respectat. 


Cap al 1989 li diagnostiquen Esclerosis lateral amiotrfica, tamb anomenada ELA o la malaltia d'en Lou Gehrig, una estranya i inusual malaltia que atrofia tots els msculs del cos fins a finalment morir (el mateix cas que Stephen Hawking). 

Al 1990 s triat com a millor guitarrista de l'any segons els lectors de la revista Guitar Magazine.

Durant la gira amb en David Lee Roth, en Becker comena a perdre la mobilitat del seu cos. Fins que perd la mobilitat gaireb total del seu cos per culpa de la malaltia, arribant a poder moure nicament els ulls amb els quals es comunica amb la seva famlia. Mitjanant un sistema informtic adaptat a llur ulls comena a compondre el seu disc Perspective(1996), en aquest disc noms s'hi retroba una pea tocada per ell, que s ms aviat una improvisaci, la resta ho compon amb els ulls mitjanant l'ordinador. Ho interpreta el seu gran amic i virtus guitarrista Michael Lee Firkins, acompanyat per una orquestra.

Enguany, sense mobilitat, en Becker viu amb la seva famlia assegut a una cadira de rodes i comunicant-se mitjanant moviments de llur ulls. Tot i aix, al 1999 i al 2003 va editar dos nous discs anomenats Raspberry Jams i Blackberry Jams respectivament. Sengles discs van ser composts per demos gravades a l'estudi de casa seva, assajos, improvisacions i rareses. Tot i que els doctors li van dir que noms viuria tres anys ms, en Becker ha pogut sobreviure durant divuit anys. Podem gaudir de la histria de la seva vida al vdeo The Legendary Guitar of Jason Becker, que a ms inclou un clnic seu a un institut d'Atlanta quan encara no patia la malatia a ms a ms d'imatges de concerts seus amb Cacophony i altres continguts indits.

Projectes de futur.
En Jason i el seu amic, l'actor Matt Schulze estan planejant una pellcula sobre la seva vida anomenada End of the Beginning. D'acord amb l'espai web oficial d'en Jason, Fender i Charvel construiran guitarres per a la pellcula i dhuc en faran algunes pel pblic en general. A ms, est en procs un altre film Mr. Tambourine Man.

A ms a ms Shrapnel Records vol fer un lbum amb el millor d'en Jason. En Jason actualment est a l'estudi tot treballant amb un parell de temes nous que acompanyaran aquest lbum. En aquest lbum faran d'instrumentistes en Marty Friedman, en Greg Howe,en Joe Satriani,en Michael Lee Firkins i l'Steve Hunter.


Discografia.

Cacophony:

 Speed Metal Symphony (1987);
 Go Off! (1988) ;

Carrera en solitari:

 Perpetual Burn  (1988);
 Perspective  (1996);
 The Raspberry Jams  (1999);
 The Blackberry Jams  (2003);

 Enllaos d'inters .

 Espai oficial d'en Jason Becker;
 Espai no oficial d'en Jason Becker;
 Transcripcions d'en Jason Becker;
Tabulatures d'en Jason Becker;
Vdeo de demostraci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213016" title="Gran Premi d'Alemanya del 1989" nonfiltered="2309" processed="2306" dbindex="87363">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1989, disputat al circuit de Hockenheimring  el 30 de  juliol del 1989.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna   1: 42. 300;
 Volta  rpida:  Ayrton Senna   1: 45. 884  a la volta 43.








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213018" title="Cinetoplast" nonfiltered="2310" processed="2307" dbindex="87364">
Un cinetoplast s una fragment circular d'ADN inserit en un gran mitocondri, i que cont diverses cpies del genoma mitocondrial. Els cinetoplasts noms es troben en els organismes de la classe kinetoplastea. Generalment es troben localitzats de forma adjacent als flagels del cos basal d'aquests organismes, creient-se que estan estretament lligats al citoesquelet.

Els tripanosomes, un grup de protozous flagellats tenen un cinetoplast dins d'un gran mitocondri. L'espcie Trypanosoma brucei, el parsit que causa la tripanosomiasis (o malaltia de la son, transmesa per la mosca tse-tse), n's un exemple de tripanosoma amb cinetoplast. El cinetoplast es pot veure fcilment en mostres tintades amb DAPI, un marcador fluorescent de l'ADN emprat usualment.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213019" title="Gran Premi d'Alemanya del 1990" nonfiltered="2311" processed="2308" dbindex="87365">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1990, disputat al circuit de Hockenheimring  el 29 de  juliol del 1990.

 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell   1: 40. 198;
 Volta  rpida:  Thierry Boutsen   1: 45. 602  a la volta 31.








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213021" title="Brancaleone Doria" nonfiltered="2312" processed="2309" dbindex="87366">


Brancaleone Doria estava casat amb Leonor d'Arborea. Provenia d una escissi de la  influent famlia Doria de la Repblica de Gnova, fill de Brancaleone i Giacomina. 

El 16 de mar de 1357, es convert en vassall de Pere III el Cerimonis, el rei nominal de Sardenya, per a legitimar les possessions del seu pare a l'illa.

Quan Hug III d'Arborea, el germ de Leonor, buscava obtenir una aliana matrimonial amb Gnova, la seva elecci per a un cunyat s enfocaren cap a Brancaleone. El matrimoni va tenir lloc el 1376, i va ser una aliana poltica noms perqu la famlia d'Eleanor estava oposada a les pretensions reials de la Corona d'Arag, amb la qual Brancaleone estava vinculat. Ja en el moment del seu matrimoni, tenia fills illegtims, Giannettino i Nicholas, amb una dona annima.

Quan Hug va ser assassinat el 1383, el petit fill de Leonor i Brancaleone, Frederic I d'Arborea va ser el successor al Jutjat d'Arborea. En aquella moment, Brancaleone estava a Catalunya per rebre l'honorfic ttol de Comte de Monteleone. Tan aviat com Pere III va sentr parlar de l'elecci de Frederic, arrest Brancaleone i l'envi a Cller, per a ser empresonat primer a la torre de Pancrazio i desprs a la de l'Elefant. Arborea era governat mentrestant per Leonor.

Frederic moria jove i era succet pel segon fill de Brancaleone, Mari V d'Arborea. Brancaleone era alliberat finalment el 1 de gener de 1390. La seva fidelitat a la corona d'Arag es trencava definitivament.

L'1 d'abril de 1391, Brancaleone conqueria el castell de Cller i el 16 d'agost ocupava Ssser i Osilo amb el seu fill Mari. El setembre, conquer els castells de Fava, Galtell, Bonveh, i Pedreso. Noms l'Alguer i Longosardo romandrien a mans d'Arag. En una carta escrita a Sanluri el 3 de febrer de 1392, anunciava que havia recuperat tots els territoris conquerits per la Corona d'Arag el 1388. El 16 de mar, una flota enviada des de Siclia sota el comandament de Mart l'Hum aparegu al cap de Sant Marc per tal de frenar la rebelli de Brancaleone. L'intent fracass.

Desprs de la mort de Mari, Arborea pass a Guillem d'Arborea. Brancaleone es retir a les seves propietats a Monteleone (Roccadoria). Es deixen de tenir notcies d ell abans de la batalla de Sanluri el 1409.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213022" title="Gran Premi d'Alemanya del 1991" nonfiltered="2313" processed="2310" dbindex="87367">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1991, disputat al circuit de Hockenheimring  el 28 de  juliol del 1991.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell    1: 37. 087;
 Volta  rpida:  Riccardo Patrese   1: 43. 569   a la volta 35.








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213026" title="Gran Premi d'Alemanya del 1992" nonfiltered="2314" processed="2311" dbindex="87368">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1992, disputat al circuit de Hockenheimring  el 26 de  juliol del 1992.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell    1: 37. 960;
 Volta  rpida:  Riccardo Patrese   1: 41 .591   a la volta 36.








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213029" title="Haplogrup mitocondrial hum A" nonfiltered="2315" processed="2312" dbindex="87369">
L'haplogrup mitocondrial hum A s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

Es creu que l'haplogrup A va aparixer a sia fa uns 60.000 anys. El seu haplogrup ancestral era l'haplogrup N.

L'haplogroup A es troba arreu de l'sia moderna. El seu subgrup A1 es troba al nord i centre d'sia, mentre que el subgrup A2 es troba a Sibria i s tamb un dels cinc haplogrups trobats entre els indgenes americans sent els altres l'haplogrup B, el C, el D i l'X.

S'ha demostrat que la mmia Juanita del Per pertanyia a l'haplogrup mitocondrial A.

En el popular llibre The Seven Daughters of Eve, Bryan Sykes anomena Aiyana a la dona originadora d'aquest haplogrup.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplogrup A, del National Geographic;
Haplogrup A;
Pgina de l'haplogrup mitocondrial A;
Aiyana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213032" title="Georges Seurat" nonfiltered="2316" processed="2313" dbindex="87370">


Georges Pierre Seurat  simplement Georges Seurat (Pars,2 de desembre de 1859   29 de mar de 1891) va ser un pintor francs i el fundador del Neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en la illa de la Gran Jatte s una de le s icones de la pintura del segle XIX. 

Biografia. 

Seurat va nixer en el si d'una famlia acomodada a Pars. A pesar de l'humil treball del seu pare, era un algutzir, la seva famlia possea una srie de terres que generaven uns bons ingressos. El seu pare era nadiu de Xampanya-Ardenes i la seva mare era parsenca. 

El 1875 Seurat ingressa a l'escola municipal de dibuix, en la classe de l'escultor Justin Lequien. Aqu coneix a Edmond Aman-Jean, amb el qual mantindr una estreta amistat tota la seva vida. El 1878, grcies a Edmond, ingressa en la Escola de Belles Arts de Pars, on estudiar fins a 1879. Tot i la seva bona voluntat, Georges no destaca pel seu talent artstic, obtenint uns resultats mediocres. Conscient d'aix, inicia el seu treball al Louvre amb gran intensitat copiant les obres mestres de Rafaello, Holbein i Poussin. 

Interessat a adquirir majors coneixements tcnics estudia amb deteniment "La loi du contrast simultan des coulers", i aplica els seus coneixements tcnics en el seu art. Desprs d'un any de servei en l'acadmia militar Brest, va regressar a Pars el 1880. 

La seva estada a Brest li permet descobrir la fora del mar que tindr tanta importncia en la seva pintura. Una vegada a Pars, va compartir un petit estudi en la ribera esquerra del Sena amb Aman-Jean i Laurent abans de mudar-se al seu estudi propi. Durant els segents dos anys es va dedicar a perfeccionar l'art del dibuix en blanc i negre i les propietats fsiques de la llum. 

La seva folgada situaci econmica li permet mantenir-se sense haver de recrrer a la venda dels seus quadres i sense necessitat d'adaptar-se al gust dels seus clients. Durant 1883 va iniciar la seva primera gran obra, un enorme llen titulat Un bany a Asnieres. Desprs que la seva pintura fora rebutjada pel sal de Pars, Seurat es va negar a presentar-la en establiments com el Salon, aliant-se amb els artistes independents de Pars. 

El 1884 ell i altres artistes (incloent a Maximilien Luce ) van formar la Socit des Artistes Indpendants Societat d'Artistes Independents. All va conixer i va establir una amistat amb el seu company artista Paul Signac. Seurat va compartir les seves noves idees sobre puntillisme amb Signac, qui posteriorment va pintar amb la mateixa tcnica. L'estiu de 1884 Seurat va comenar la creaci de la seva obra mestra "Tarda de diumenge en la illa de la Gran Jatte", que li va dur dos anys completar. El seu quadre s'exposa el 1886 al costat d'altres obres de pintors del seu grup. Amb aquest quadre neix el terme puntillisme, o tcnica de la barreja ptica dels colors. 

L'estiu de 1885 Seurat pinta a Grandcamp un conjunt de paisatges marins, que perfecciona la tcnica puntillista. Un d'aquests quadres, "Le bec du Hoc  Grandcamp" fou, pel que sembla, l'nica obra venuda per l'autor en vida al preu de 300 francs. Durant els anys segents Seurat contnua amb el seu estil particular arribant a realitzar obres puntillistes fins i tot amb persones.

Al mateix temps, la seva obra contnua sense ser entesa pel pblic i pels crtics arribant a causar escndols per alhora, s donat suport pels seus companys neo-impressionistes. El 1889 realitza el quadre "La torre Eiffel" monument que li fascinava. A partir d'aquest moment Seurat comena a allar-se cansat de les polmiques de la seva obra i de les discussions amb els propis membres del grup artstic. Desprs es va mudar del bulevar de Clichy a un estudi proper ms tranquil on va viure secretament amb una jove model, Madeleine Knobloch. Al febrer de 1890 va donar a llum al seu fill. No va ser sin fins a dos dies abans de la seva mort que va presentar la seva jove famlia als seus pares. AL morir, Madeleine va donar a llum al seu segon fill, el nom del qual s desconegut.

Seurat va morir de diftria a l'edat de 31 anys, i va ser incinerat al cementiri de Pre Lachaise. La seva mort va evitar que complets les seves investigacions, el divisionisme i en la fsica dels colors. El seu ltim treball ambicis, "El circ", va quedar incomplet. 

La fusi de Seurat de cincia i emoci . 

Seurat pren dels terics del color la noci d'un acostament cientfic a la pintura. Seurat creia que un pintor podia fer servir el color per a crear harmonia i emoci en l'art de la mateixa forma que els msics usen variacions del so i el tempo per a crear harmonia en la msica. Seurat va teoritzar que l'aplicaci cientfica del color era com qualsevol altra llei natural, i es va conduir a provar aquesta conjectura. Ell pensava que el coneixement de la percepci i de les lleis ptiques podria ser utilitzat per a crear un nou llenguatge artstic basat en el seu propi sistema d'heurstica i va comenar a mostrar aquesta llengua usant lnies, i esquema i intensitat del color. Seurat va anomenar a aquest llenguatge Cromolluminarisme. 

La seva carta a Maurice Beaubourg el 1890, captura els seus sentiments sobre l'acostament cientfic a l'emoci i l'harmonia. El va dir que "L'art s harmonia. L'harmonia s l'analogia dels contraris, i de similars elements del to, del color, i de la lnia, considerats a travs la seva dominancia i sota la influncia de la llum en combinacions alegres, serenes o tristes". 

Les teories de Seurat poden ser resumides d'aquesta forma: L'emoci de l'alegria pot ser aconseguida per la dominaci de tonalitats lluminoses, pel predomini de colors clids, i per l's de les lnies dirigides cap amunt. La calma s'aconsegueix a travs d'un s equilibrat de la llum i la foscor, pel balan entre colors freds i clids, i per lnies horitzontals. La tristesa s'aconsegueix utilitzant colors foscos i freds i lnies que assenyalen cap avall.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213034" title="Museu Folkwang" nonfiltered="2317" processed="2314" dbindex="87371">
 
El Museu Folkwang s una gran collecci d'art dels segles XIX i XX, situat a Essen, Alemanya. 

El museu es va establir el 1922 amb la uni del Essener Kunstmuseum (Museu de Belles Arts d'Essen), que va ser fundat el 1906, i el privat Folkwang Museum (Museu Folkwang) del colleccionista i mecenes Karl Ernst Osthaus a Hagen, fundat el 1901. El terme Folkwang est pres dels Edda; Folkvangar significa sala del poble, sala de la deessa Freya. 

El Museu Folkwang abasta el Deutsche Plakat Museum (Museu del Cartell alemany), que amb els seus prop de 340.000 psters de poltica, economia i cultura fan d'ell un dels ms grans i importants d'aquest tipus de tot el mn. 

El museu exposa obres de: Eugne Delacroix, Gustave Courbet, Edouard Manet, Camille Pissarro, Claude Monet, Alfred Sisley, Auguste Rodin, Pierre-Auguste Renoir, Paul Czanne, Vincent Van Gogh, Paul Gauguin, George Minne, Edvard Munch, Georges Pierre Seurat, Pablo Picasso, Georges Braque, Fernand Lger, Marc Chagall, Amedeo Modigliani, Giorgio de Chirico, Piet Mondrian, Salvador Dal, Ren Magritte, Joan Mir, Vasily Kandinsky, Paul Klee, Jackson Pollock i Lucio Fontana.

Obres al Museu Folkwang.


Enllaos externs.
Web del Museu  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213035" title="John Petrucci" nonfiltered="2318" processed="2315" dbindex="87372">


John Petrucci (nascut el dotze de juliol de 1967 a Kings Park, Long Island, Nova York) s un guitarrista americ ms conegut per ser el fundador del grup de rock progressiu anomenat Dream Theater. Ell ha produt, al seu torn amb en Mike Portnoy, tots els discs de Dream Theater des del 1999. Ell s, a ms a ms, qui escriu les lletres dels temes. A ms tamb s el guitarrista de la banda Liquid Tension Experiment.

En Petrucci de jove es va criar en un ambient de msics. Encara que els seus pares no fossin msics, la seva germana major tocava el piano i l'rgan elctric, el seu germ tocava el baix i la seva germana menor tocava el clarinet. Tot i que la seva germana va influir als seus interessos musicals fins a cert punt, en John diu que va comenar a tocar la guitarra elctrica perqu tots els nois del venat tocaven i li semblava quelcom prou engrescador. Va estudiar a l'escola de msica contempornia de Berklee a Boston, on al costat del seu company de secundria John Myung, va conixer a en Mike Portnoy i tots tres van fundar el que avui s Dream Theater.

En John va comenar a rebre classes de guitarra cap als 12 anys. En aquesta poca arribaven a practicar fins a sis hores diries amb el seu collega Myung al baix. Grcies a la prctica en John es va convertir en un molt bon guitarrista. Enguany Dream Theater ha assolit el reconeixement i el respecte de molts msics arreu del mn degut a la seva notable habilitat per a compondre estructures musicals complexes i belles. Prova d'aix n's la seva incorporaci a la gira G3 al costat d'en Joe Satriani. A ms, collabora a la revista Guitar World Magazine amb una columna mensual i tamb va contribuir amb la transcipci de les partitures per als llibres d'"Images and Words" i "Awake" (dos discs de Dream Theater). T tamb un vdeo actualment a la venda. 

Ha estat fortament influenciat pels segents guitarristes: Steve Vai, AL Di Meola, Alex Lifeson, Steve Howe, Alan Holdsworth i el llegendari Stevie Ray Vaughan. Tot i o, la seva mxima influncia, i el qual cita sempre com a guitarrista preferit, s l'Steve Morse.

Cal dir tamb que va comenar a experimentar amb una guitarra de set cordes per al disc "Awake", cosa que li va donar al disc un toc ms pesat i gruixut. A ms, ha contribut a la manera de compondre i potenciar les possibilitats d'aquest instrument.  Sempre duu a sobre un seqenciador a totes les seves gires. Enguany, en Petrucci viu a Long Island amb la seva dona Rena, amb els seus tres fills, en Sami, en Reny i la Kiara i la seva gata Little Girl. Quan no est tocant la guitarra, passa bona part del seu temps lliure amb la seva famlia o patinant, anant amb bicicleta, fent exercicis o veient pellcules.

 Equip .
Guitarres: Ernie Ball / MusicMan de 6 i 7 cordes, srie John Petrucci;
Amplificadors: Mesa Boogie Road king;
Capals: Mark IIC+, Mark IV, Dual Rectifier, Heartbreaker, Nomad, Road King;
Previs: Triaxis, Frmula;
Etapes de potncia: 2:90;
Pues: JP Ernie Ball Signature / Jim Dunlop Jazz III;
Efectes:
Boss: Supressor de soroll NS-2;
Bradshaw: Taulell de pedals;
dbx: Compressor/Gate;
Digital Music Corp: mescladors i interfcies MIDI;
Dunlop: 535 Wah, Rack Mount Cry Baby Wah;
Ernie Ball: Pedals de volum;
Eventide: GTR 4000;
Furman: Reguladors electrnics;
Korg: Delay Digital, Afinador Tone Works;
Lexicon: MPX-1, MPX-1 G2, PCM-70, PCM-80;
Rocktron: VCA;
TC Electronic: 2290;
Nady: Sistema sense fil;

Discografia.


Videografia.


Enllaos externs.
Pgina oficial d'en John Petrucci;
Dream Theater;
Pgina official de Dream Theater;
Frum official d'en John Petrucci;
Myspace: Pgina referent al G3;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213041" title="Fragmoplast" nonfiltered="2319" processed="2316" dbindex="87373">
Un fragmoplast s una estructura especfica de les cllules vegetals que es forma durant les fases finals de la citocinesi durant la divisi cellular. Serveix de bastida per al creixement del septe cellular, en el procs que duu a la subseqent formaci d'una nova paret cellular que separi les dues cllules filles.

Aix el fragmoplast s un complexa cadena de microtbuls, microfilaments i reticle endoplsmic; que resten units en dos pols oposats perpendiculars al plnol del futur septe cellular durant l'anafase i la telofase. 

Els microtbuls i els filaments d'actina del fragmoplast serveixen per a guiar a les vescules que contenen el material necessari per a la construcci del septe. 

Els fragmoplasts noms poden ser observats als brifits, a les plantes vasculars i alguns tipus d'alga. Altres algues empren els ficoplasts durant la citocinesi.

 Referncies .
P.H. Raven, R.F. Evert, S.E. Eichhorn (2005): Biology of Plants, 7th Edition, W.H. Freeman and Company Publishers, Nova York, ISBN 0-7167-1007-2;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213046" title="Campionat del mn de corfbol 2007" nonfiltered="2320" processed="2317" dbindex="87374">
El 8 Campionat del Mn de corfbol es disput a Brno (Repblica Txeca) de l'1 al 10 de novembre de 2007, amb la participaci de 16 seleccions nacionals.

Les vuit primeres seleccions tamb es van classificar per a participar en els Jocs Mundials de l'any 2009 a Kaohsiung (Taiwan).
 
A ms, durant aquest campionat, es va disputar la final de l'European Bowl 2007 entre els campions de les conferncies Est i Oest d'aquesta competici, Eslovquia i el Pas de Galles. 


Equips.



Catalunya.
L'esquadra catalana que viatj fins a Brno per a disputar el Campionat del Mn 2007 fou:


Primera fase.
Llegenda.
























































Segona fase.

Grups pel ttol.
Es formen amb els dos primers classificats de cada grup de la primera fase, conservant-se el resultat entre els dos que coincideixen de la primera fase. 

























Grups 8 al 16 .
Es formen amb els dos darrers classificats de cada grup de la primera fase, conservant-se el resultat entre els dos que coincideixen de la primera fase. 

























Fase final.

Llocs 13 al 16.



Llocs 9 al 12.



Llocs 5 al 8.



Llocs 1 al 4.




FINALS.
Llocs 15-16

----
Llocs 13-14

----
Llocs 11-12

----
Llocs 9-10

----
Llocs 7-8

----
Llocs 5-6

----
Llocs 3-4

----
FINAL

----







Classificaci final.




Final de l'European Bowl.
Durant aquest campionat tamb es va disputar la final de l'European Bowl 2007.
 


Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
Campionat del mn de corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Campionat del Mn 2007 ;
Estadstiques del campionat ;
Federaci Internacional de Korfball ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213060" title="Maria Matilde Almendros i Carcasona" nonfiltered="2321" processed="2318" dbindex="87375">
Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, Bages 1922 - Barcelona 1995) fou una actriu i locutora de rdio catalana. Va comenar a fer teatre, mentre estudiava a l'escola d'Arts i Oficis i treballava en una fbrica de sabates. El 1940 va fer la primera aparici radiofnica a Rdio Club Manresa, mentre debutava com a primera actriu del teatre Apolo de Manresa. 

El 1952 va actuar al Teatre Romea amb L'amor viu a dispesa de  Josep Maria de Sagarra, junt amb Maria Vila i Emlia Bar, i degut a l'xit el 1953 ingress a la companyia titular del teatre. Al costat de Mrius Cabr esdevingu la protagonista dels drames d'ngel Guimer, en especial Terra baixa, que es represent arreu de Catalunya. Desprs form una companyia prpia dedicada al repertori tradicional catal. Intervingu amb Joan Capri a la srie televisiva Doctor Caparrs, emesa a TVE a Catalunya i ms tard a TV3. Tamb ha doblat al castell alguns films.

Pel que fa a la rdio, des del 1954 fou locutora de Radio Nacional de Espaa a Catalunya. Joan Vias i Bona la va convncer per a fer rdio-teatre, i destac amb els programes Fantasa amb Maruja Fernndez i Espaa para los espaoles, emesa del 1968 al 1974. Tamb hi particip en les primeres emissions de programes en catal,  Paraula i pensament, La Veu de la Sardana i Novella. El 1977 s'incorpor a Rdio 4 on va fer el programa Temps obert o Llions de catal .  

A les eleccions generals espanyoles de 1977 es present a la provncia de Barcelona pel Pacte Democrtic per Catalunya, per no fou escollida. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Interpretacin.

Trajectria teatral.
 1951. Retorn a la llar de Llus Mas i Pons, amb la Companyia Almendros-Ferrer.
 1952. L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra, amb el personatge de Floriana.
 1955. Camarada Cupido de Xavier Regs, en el personatge de Ludmila.
 1958. El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra, amb el personatge d' Elvira.

 Trajectria cinematogrfica .
 1958. El ngel est en la Cumbre, de Jess Pascual;
 1968. En Baldiri de la Costa, de Josep Maria Font i Espina ;
 1990. Boom, boom de Rosa Vergs.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Biografia de Maria Matilde Almendros a la pgina de l'ADPC;
 Necrolgica a El Mundo;
 Necrolgica a El Pas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213064" title="Francesc Blancher i Puig" nonfiltered="2322" processed="2319" dbindex="87376">
Francesc Blancher i Puig (Arts,Bages 1906 - 2003) fou un poeta catal. Treballava de farmacutic al seu poble i es va encarregar de la conservaci de la farmaciola de Montserrat durant la guerra civil espanyola. Ha collaborat a les revistes Federaci Farmacutica, Catalunya Cristiana, Gazeta i Regi 7.

Ha estat mantenidor de diversos Jocs Florals, i ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes. Ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades (1977, 1983 i 1984) i premiat amb la Creu de Sant Jordi el 1990.
 
 Obres .
 Aportaci al centenari de l'excursionisme catal (1976);
 Aportaci rimada en homenatge a Verdaguer (1977);
 Clavellina Nadalenca (1987) ;
 Pinzellades Bagenques (1990);

 Enllaos externs .
 Biografia a la pgina de l'Ajuntament d'Arts;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213073" title="Pere Bohigas i Balaguer" nonfiltered="2323" processed="2320" dbindex="87377">
Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Peneds, Alt Peneds 1901 - Barcelona 2003) fou un filleg i biblifil catal. Particip en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins el 1939. El 1926 marx a Pars i el 1929 a Anglaterra, on complet la seva formaci. Tamb fou professor a l'Escola de Bibliotecries. El 1941 va obtenir per oposici una plaa al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arquelegs, que el va permetre treballar com a conservador de la secci de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins el 1971.  

Collabor en l'aplec de materials per a l'Obra del Canoner Popular de Catalunya d'Higini Angls i Pmies i public un repertori de manuscrits conservats tant als Pasos Catalans com a l'estranger. Ha estat membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona,  i del Comit Internacional de Paleografia. El 1953 particip en el VII Congrs Internacional de Lingstica Romnica de Barcelona, i el 1956 dirig la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edit uns Miracles de la Verge Maria.   Ha collaborat a diverses publicacions, com Revista de Catalunya.

Ha estat president de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el que ha publicat nombrosos estudis i texts de literatura catalana medieval, com els d'Ausis March,  Profecies Catalanes dels s. XIV-XV, Tractats de cavalleria en la collecci Els Nostres Clssics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matria de Bretanya i la Bblia a Catalunya. 

Tamb ha fet estudis i edicions d'obre de literatura castellana com La Celestina, l'edici del Baladro del Sabio Merln, i una tesi doctoral sobre els texts hispnics de la Demanda del Sant Graal. 

Tamb ha estat membre honorfic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 La ilustracin y la decoracin del libro en Catalua (1960-1967);
 Aportaci a l'estudi de la literatura catalana (1982);
 Sobre manuscrits i biblioteques (1985);
 Folklore del Peneds (1993);

 Enllaos externs .
 Ftxa de l'IEC;
 Biografia;
 Entrevista a Pere Bohigas pel seu centenari;
 Necrolgica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213074" title="Jordi Bonet i Armengol" nonfiltered="2324" processed="2321" dbindex="87378">
Jordi Bonet i Armengol (Barcelona 1925) s un arquitecte i dirigent de l'escoltisme catal, fill del tamb arquitecte Llus Bonet i Gar. El 1949 es llicenci en arquitectura per la Universitat de Barcelona, i comen a treballar actualitzant les teories arquitectniques  del que considerava el seu mestre, Antoni Gaud en algunes obres seves com l'esglsia de Vinyoles d'Ors, a Osona (1955); a l'esglsia de Sant Medir, Barcelona (1960); i l'esglsia de la Fortesa, a l'Anoia (1962).  Posteriorment realitz l'edifici Aiscondel i l'escola Sant Gregori, a Barcelona, i l'auditori Pau Casals, al Vendrell el 1981. El 1962 fou membre de l'equip La Cantonada i d'Ars Sacra. 

Alhora, es va formar en l'escoltisme al costat de mossn Antoni Batlle. El 1957 fou el primer president de la Delegaci Diocesana d'Escoltisme de Barcelona i del 1977 al 1981 secretari general de la Conferncia Internacional de l'Escoltisme Catlic. El 1981 fou nomenat comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne i el 1985 consultor del Consell Pontifical per als laics. 

Del 1981 al 1984 tamb ha estat Director General del Patrimoni Artstic de la Generalitat de Catalunya. Des del 1987 forma part de l'equip que dirigeix les obres de la Sagrada Famlia i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 1991 s membre de la Junta de Museus de Catalunya. El 1998 fou nomenat president de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la que n's membre des del 1986..

Es cas amb Mariona Agust i Badia (1952), filla de Conxita Badia, i tingueren 6 fills: Merc, Montserrat, Jordi, Mariona, Llus i Nria.

 Obres .
 L'arquitectura al servei de la msica (1986) ;
 Temple de la Sagrada Famlia (1992);
 L'ltim Gaud: el modulat geomtric del Temple de la Sagrada Famlia (2001);

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Currculum de Jordi Bonet a la RACBASJ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213075" title="Combat del Convent de Santa Madrona" nonfiltered="2325" processed="2322" dbindex="87379">









El Combat del Convent de Santa Madrona fou un dels episodis del setge de Barcelona de la Guerra de Successi, el 10 de setembre de 1713.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Els carlistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austraques desprs del fallit setge de Barcelona de 1706. A la pennsula, la guerra continu entre atacs i contraatacs dels dos bndols. Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per la impossibilitat de mantenir-la, els fa retirar, sent derrotats els exrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua i perdent definitivament Arag.

L'emperador Josep I, germ de l'arxiduc Carles mor, sense descendncia masculina, i en heretar Carles la corona imperial, davant la possibilitat de reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitut l'imperi de Carles V, Anglaterra abandon dom Carles i Catalunya a canvi de Gibraltar i Menorca. 

El Tractat d'Utrecht es va signar l'abril de 1713. Felip V s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos el seu predomini a la Mediterrnia occidental. Els anglesos havien abandonat el territori a la seva sort i al cap d'un quant temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar del fet, perqu li oferiren la corona imperial i els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona contra les tropes filipistes. 

La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbniques comandades pel Duc de Ppuli.

La batalla.
La nit del 10 de setembre del 1713, poc desprs del Combat de la Creu Coberta uns 3.000 soldats borbnics van atacar a la baioneta prenent el convent de Santa Madrona de Montjuc, per van haver de retirar-se l'endem sota el foc de les bateries del castell de Montjuc.

Conseqncies.
El convent de Santa Madrona de Montjuc, va quedar molt malms durant els combats i noms es conserva la capella de Santa Madrona, junt al Palau Nacional, i es reconstruiria desprs de la guerra en el lloc que ara ocupa la Plaa Reial. 

Aquesta victria no va impedir que els borbnics estrenyessin ms el setge sobre la muralla, per finalment, el Duc de Ppuli seria substitut al comandament del Setge Barcelona per James Fitz-James. el Duc de Berwick.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213076" title="Esteve Busquets i Molas" nonfiltered="2326" processed="2323" dbindex="87380">
Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, Osona 1908 - Barcelona 1991) fou un periodista i escriptor catal. Comen als diaris d'orientaci catlica i vinculats a la Federaci de Joves Cristians El Mat, La Nau, Flama i director de L'Avant i del diari Catalnia, a Tarragona el 1935. 

Desprs de la guerra civil espanyola dirig T, rgan de les HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna diria Bon dia, a El Correo Cataln, primer esfor fet des del 1939 de catalanitzaci d'una secci periodstica a un diari Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .

 Oasi (1931);
 L'anticrist a les escoles (1934);
 Calaixera de romanos reusencs (1966-67);
 Entre vinyes i telers (La vida de Sant Lloren Savall) (1968);
 Plegamans (1969);
 Montgrony (1969);
 Quaranta anys de periodisme barcelon (1971);
 Histria de Capellades (1972);
 Oracions, eixarms i sortilegis (1985) ;
 Els animals segons el poble (1987);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213077" title="Federaci Catalana Pro Persones amb Disminuci Psquica" nonfiltered="2327" processed="2324" dbindex="87381">
APPS-Federaci Catalana Pro Persones amb Disminuci Psquica  s una federaci sense nim de lucre creada el 1973 quan es va constituir una petita agrupaci provincial dedicada a la promoci de les persones amb discapacitat intel.lectual, formada per vuit associacions de pares i altres entitats de caire social, ubicades a la provncia de Barcelona. El 1978  va esdevenir Federaci per acord de l'Assemblea General, estenent el seu mbit d'actuaci a tot Catalunya sota la presidncia de Joan Bofill i Tauler. Actualment en formen part uens 250 entitats. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Funcions .
APPS agrupa entitats d'iniciativa social que treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel.lectual i de les seves famlies a Catalunya. La seva missi consisteix en la promoci, potenciaci, coordinaci i atenci a aquestes entitats federades dins el territori catal, vetllant i defensant els seus drets. Els principis pels quals es regeix l'APPS es concreta en l'esperit de servei. Hi ha 17.000 famlies objecte d'atenci per part de l'APPS a travs de les associacions i entitats que formen part ms de 4.000 professionals.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'APPS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213079" title="Tensor electromagntic" nonfiltered="2328" processed="2325" dbindex="87382">
El tensor electromagntic, tensor de camp electromagntic o tensor d'intensitat de camp s un objecte matemtic que descriu el camp electromagntic d'un sistema fsic dins la teoria de l'electromagnetisme clssic de Maxwell. El tensor de camp es va utilitzar desprs de qu Hermann Minkowski introdus la formulaci del tensor quadridimensional de la relativitat especial. El tensor permet escriure algunes lleis fsiques d'una manera molt concisa.

 Descripci .
Nota: En aquest article s'utilitza la notaci tensorial d'ndex abstracte;

El tensor electromagntic  s'escriu habitualment en forma de matriu:

 

on ;
E s el camp elctric, ;
B s el camp magntic, i;
c s la velocitat de la llum.

Propietats.

De la forma matricial del tensor de camp es dedueix fcilment que el tensor electromagntic satisf les segents propietats:

 s antisimtric:  ;
 s format per un nombre triangular de sis components idependents;

Si hom fa un producte intern del tensor d'intensitat de camp es forma la invarincia de Lorentz:

;

El producte del tensor  amb els seus tensors duals dna el pseudoescalar invariant:

;

on    s un tensor unitari de quart ordre totalment antisimtric, conegut com Smbol de Levi-Civita. Noteu que 

;

De manera ms formal, el tensor electromagntic pot ser escrit en termes de quadrivector potencial electromagntic :



On el quadrivector potencial s:

 i la seva forma covariant es troba multiplicant per l'Espai de Minkowski :
;

 Derivaci del tensor .

Per derivar tots els elements del tensor electromagntic hem de definir l'operador de derivaci:



i el quadrivector potencial electromagntic:

;

on

 s el vector potencial i  sn els seus components;
 s el potencial escalar i ;
 s la velocitat de la llum.

Els camps elctrics i magntics es deriven del potencial vectorial i del potencial escalar amb dues frmules:




Per  exemple, els components x sn 
;
;

Utilitzant les definicions inicials, podem reescriure aquestes dues equacions d'aquesta manera:
;
;

Avaluant tots els components resultants en un tensor de segon ordre, asimtric i covariant:
;

Relaci amb l'electromagnetisme clssic.
L'electromagnetisme clssic i les equacions de Maxwell es poden derivar  de:


on
   s l'espai i el temps finit.

Aix significa que el Lagrangi s:


Els termes dels extrems dret i esquerre sn els mateixos ats que  i  sn variables lliures. Els dos termes del mig tamb sn iguals, aix el Lagrangi s:



Podem posar tot aix dins de l'equaci d'Euler-Lagrange del moviment d'un camp:


El segon terme s zero perqu, en aquest cas, el lagrangi noms cont derivades. Per tant, l'equaci d'Euler-Lagrange esdev:


El terme que hi ha entre els parntesis s el tensor de camp, per tant simplificant tenim



Aquesta equaci s una altra forma d'escriure les dues equacions de Maxwell:

;
;
on  and  prenen els valors de 1, 2, i 3.

Significat del tensor de camp.

Amagada sota la superfce d'aquesta complexa equaci matemtica hi ha una enginyosa unificaci de les equacions de Maxwell per a l'electromagnetisme. Considerem l'equaci electrosttica



que ens diu que la divergncia del vector camp elctric s igual a la densitat de crrega, i l'equaci electrodinmica



que indica que el canvi del camp elctric respecte al temps menys el rotacional del vector camp magntic s igual a - 4 pi vegades la densitat de corrent.

Aquestes dues equacions per a l'electricitat es redueixen a 

;
on
 s el quadricorrent.

El mateix es pot aplicar al magnetisme. Si prenem l'equaci magnetosttica



que ens diu que no hi ha veritables crregues magntiques, i l'equaci magnetodinmica



que ens diu que el canvi del camp magntic respecte del temps ms el rotacional del camp elctric s igual a zero (o, de manera alternativa, el rotacional del camp elctric s igual al canvi negatiu del camp magntic respecte al temps). Amb el tensor electromagntic, les equacions per al magnetisme es redueixen a 

;

 El tensor de camp i la relativitat .

El nom de tensor de camp deriva del fet que el camp electromagntic obeeix la llei de transformaci del tensor, aquesta propietat general de les lleis fsiques (no gravitacionals) va ser reconeguda desprs de l'adveniment de la relativitat especial. Aquesta teoria estipula que totes les lleis (no gravitacionals) de la fsica han de prendre la mateixa forma en tots els sistemes de coordinades, aix mena a la introducci dels tensors. El formalisme del tensor tamb comporta una elegant presentaci de les lleis fsiques. Per exemple, les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme poden ser escrites utilitzant el tensor de camp com:

 and  ;

on la coma indica una derivada parcial. La segona equaci implica la conservaci de la crrega:

;

A la relativitat general, aquestes lleis poden ser generalitzades de manera elegant a parer de molts fsics:

 and  ;

on el punt i coma representa una derivada covariant, com a oposada a una derivada parcial. L'elegncia d'aquestes equacions prov de la substituci de les derivades parcials per les derivades covariants. De vegades hom refereix a aquestes equacions com les equacions de Maxwell a un espai-temps corbat. Un cop ms, la segona equaci implica la conservaci de la crrega (en un espai-temps corbat):

;

 Rol a l'electrodinmica quntica i la teoria de camps .

El Lagrangi de l'electrodinmica quntica s'estn ms enll del Lagrangi clssic establert per la relativitat 

  

per incorporar la creaci i la destrucci de fotons ( i electrons).

A la teoria quntica de camps, s'utilitza com a model del tensor d'intensitat de camp gauge. Que s'utilitza de manera addicional a la interacci local Lagrangiana, amb un paper idntic al que fa a l'electrodinmica quntica.

 Vegeu tamb .

 Classificaci dels camps electromagntics;

Referncies.
;
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213090" title="Cinemascope" nonfiltered="2329" processed="2326" dbindex="87383">
El Cinemascope s un sistema de filmaci caracteritzat per l's d'imatges mplies en les preses de filmaci, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estandard de 35mm, per a desprs descomprimir-les durant la projecci assolint una proporci que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades mes ampla que alta. Aix s'assolia amb l's de lents anamrfics especials que sn installats en les cmeres i les mquines de projecci. 

Les pantalles sobre les quals inicialment es projectaven les pellicules en aquest sistema eren mes mplies que les usades tradicionalment fins a 1953 i posseen una concavitat que permetia a ms eliminar certes distorsions prpies del sistema en els seus comenaments. Amb els anys i els perfeccionaments tcnics, aquestes distorsions van ser majorment eliminades i l's de pantalles cncaves es va fer innecessari. La primera pellcula rodada en Cinemascope va ser "The Robe", produda per la 20th Century Fox, dirigida per Henry Koster i interpretada per Richard Burton i Victor Mature. Es va titular "La tnica sagrada" a en castell.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213095" title="Lliberat" nonfiltered="2330" processed="2327" dbindex="87384">
Lliberat (Liberatus) fou un diaca de l'esglsia de Cartago del segle VI.

Va anar a Roma el 533 on fou rebut pel Papa Joan II com a membre d'una delegaci eclesistica enviada per Justini I per consultar al papa sobre l'heretgia dels acometes (acoemetae o acumici), monjos propers a les tesis de Nestori. El 534 va participar al snode de Cartago presidit pel bisbe Reparat i el 535 fou a Roma per segon cop per consultar al papa sobre si rebre als arrians que deixaven la seva heretgia; el papa Joan II havia mort abans de la seva arribada i fou rebut pel papa Agapet I, el seu successor. El 552 el bisbe Reparat fou desterrat per Justini a Eucaida i Lliberat el va acompanyar i probablement va restar amb el bisbe fins a la mort el 563. La data de la seva mort es desconeguda.

Va escriure una historia eclesistica: Breviarium Caussae Nestorianorum et Eutychianorum, que abraa el perode entre l'ordenaci de Nestori el 428 fins el II Concili de Constantinoble el 553, obra de gran importncia pel perode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213097" title="Rihanna" nonfiltered="2331" processed="2328" dbindex="87385">

Robyn Rihanna Fenty, ms coneguda com a Rihanna (20 de febrer de 1988) s una cantant barbadiana. La seva msica t influncies R&B, Reggae, Dancehall, i Dance. S'ha fet coneguda al voltant del mn grcies a xits com "Pon De Replay", "S.O.S. (Rescue Me) "Unfaithful" i especialment "Umbrella". Actualment rau en San Diego, Califrnia.

 Biografia .
Rihanna va nixer a la ciutat de St. Michael, a la del Carib illa de les Barbados. Va acudir a l'Escola Primria Commemorativa de Charles F., desprs va assistir a l'Escola de Combermere, on va formar un trio musical amb dues de les seves companyes.

El 2004, va guanyar el concurs de bellesa Mis Combermere, interpretant la can Hero de Mariah Carey a l'escola Colours of Combermere.

Rogers, amb el seu company Carl Sturken, va ajudar Rihanna a gravar el seu primer demo que va ser enviat a diverses companyies discogrfiques, entre elles Def Jam, on audicion i va ser contractada.

Rihanna es va criar amb els seus pares en una humil casa

 Music of the Sun: El debut .

El seu lbum debut Music Of The Sun, va ser coescrit per ella i es va caracteritzar per un so dancehall, reggae i R&B. Va ser llanat el 2005, durant el mes d'agost, i va debutar al lloc nmero 10 dels Estats Units venent 69.000 cpies en la seva primera setmana.

El primer senzill de l'lbum, titulat "Pon de Replay", va arribar a la posici nmero dos dins del Billboard Hot 100 durant tres setmanes, sense poder ascendir fins i tot el primer lloc que ocupava llavors "We Belong Together" de Mariah Carey (que va romandre 14 setmanes en el nmero 1). Tot i aix va obtenir la certificaci de tres discs de Plat per les ms de 600.000 descrregues digitals al pas (actualment ja ha superat el mili de descrregues). Mundialment tamb va obtenir un notable xit arribant al nmero 2 al Regne Unit i Europa, i al 4 en l'United World Chart.

El segon senzill va ser "If It's Lovin What You Want", menys reeixit que el seu antescesor, va arribar al nmero 33 del Billboard i es va convertir en l'ltim senzill internacional de l'lbum.

El tema que estava previst per a tercer single, "Let Me" va ser cancellat i noms es va llanar al Jap a comenaments de 2006.

L'lbum va ser certificat Or als Estats Units en vendre ms de 500.000 cpies. Mundialment ha venut prop de 2 milions.

 A Girl Like Me: xit internacional .

A Girl Like Me s el seu segon material discogrfic. Va ser llanat durant els mesos d'abril i maig de 2006, noms 8 mesos desprs del llanament de Music of the Sun. L'lbum va debutar en el nmero 5 dels Estats Units i el 6 de Regne Unit, on ms tard tornaria a pujar fins al 5. Amb aquest lbum se centra ms en el R&B i el Pop, aix com en les balades, deixant enrere, encara que sense arribar a abandonar, el reggae.

El primer senzill, "SOS" va establir una marca en el Billboard Hot 100, quan en la seva setmana dotze, en llanar-se com descrrega digital va saltar de la posici 34 al nmero un, sent el tercer salt ms gran en la histria del Billboard per una dona (desprs de Loverboy de Mariah Carey i A Moment Like This de Kelly Clarkson). Tamb es va convertir en la segona can que ms vendes de descrrega digital havia registrat en la seva primera setmana en venda. "SOS" a ms va debutar en el posat nmero nmero 1 a Austrlia, on es va mantenir durant vuit setmanes en aquella posici. Tamb va ser nmero 1 a Europa i durant dues setmanes en l'United World Chart. Al Canad, el Regne Unit i Alemanya va assolir la posici nmero 2.

Durant maig de 2006 a Nord Amrica es va llanar la balada "Unfaithful", arribant al nmero 6 en els EE.UU., mantenint-ne aix dos senzills simultniament dins del Top 10 de l'Hot 100. El tema va ser una nova ballada vlida per a l'artista, arribant al nmero 1 en diversos pasos com el Canad, Israel, Noruega, els Pasos Baixos, Portugal o Sussa. Tamb va ocupar de nou el nmero un europeu i el nmero 2 al Regne Unit i Alemanya.

El tercer senzill, "We Ride" va ser llanat durant l'ltim ter de l'any 2006. La can, un mid-tempo de tall R&B no va obtenir l'xit dels seus predecessors, encara que va arribar al nmero un de les llistes balli del Billboard. Al Regne Unit va ser #17 i a Alemanya #45.

Finalment, el desembre es va llanar en alguns pasos "Break It Off", un tema en el qual collabora amb Sean Paul. Va arribar al nmero 9 als Estats Units i al #19 al Canad.

Fins al moment, l'lbum ha venut sobre unes 4 milions de cpies a tot el mn. Mili i mig de les quals a EUA, on ha estat certificat de Plat.

 Good Girl Gone Bad: xit definitiu .

Ja en el 2007, la del Carib va donar la sorpresa que anava a llanar un nou lbum, que portaria per nom Good Girl Gone Bad. Un treball amb nombroses collaboracions i productors.

El primer senzill Umbrella, amb la collaboraci del raper Jay-Z i llanat a finals de mar de 2007 ha estat un verdader boom mundial arribant al nmero 1 a ms de 35 pasos, incls Estats Units. La can ha estat molt reeixida en Nord Amrica, Europa i Austrlia per especialment al Regne Unit, on s'ha mantingut deu setmanes en el nmero un, una cosa que no succea en aquest pas des de 1994. D'aquesta manera es converteix en el #1 ms longeu de singles britnics en el que portem de segle i igualant per exemple I Will Always Love You de Whitney Houston. A ms ha estat tamb #1 a Europa i en l'United World Chart durant deu setmanes.

L'lbum va debutar nmero 1 al difcil mercat musical britnic. Aix mateix tamb va entrar en la primera posici en vendes del Canad, Irlanda i Sussa, mentre que als Estats Units va entrar el 2. En aquest treball, Rihanna mostra ms maduresa musical i Jay-Z, diu estar orgulls d'ella.

El segon senzill de l'lbum, "Shut Up & Drive" ha tingut un xit moderat assolit el nmero 4 a Austrlia, el #5 a Regne Unit, el #6 al Canad i el nmero 15 als Estats Units.

Per a ustria i Alemanya, el tercer senzill ha estat "Don't Stop the Music", arribant al #1 en ambds pasos. Aquest tema ser el tercer single internacionalment i ja ha estat nmero 10 al Canad.

Mentre, als Estats Units, el tercer senzill oficial ja en promoci s "Hate That I Love You" (junt amb Ne-Yo), que ja ha assolit el lloc 7 del Billboard Hot 100. Aquest ser el quart senzill internacional.

Finalment, es remenen els temes "Rehab" i "Breakin Dishes" com cinqu, i probablement ltim, senzill de l'lbum.

Good Girl Gone Bad ja ha venut 1.153.936 cpies als Estats Units i gaireb 5 milions a tot el mn.

El 2006 va estar de gira amb el grup The Pussycat Dolls i recentment va anunciar la seva primera gira en solitari, que probablement es dir Good Girl Gone Bad Tour.

 Curiositats i altres projectes .

Desprs de l'xit d'Umbrella, la cantant va iniciar un negoci poc habitual, el de la venda de paraiges . Aix es va originar desprs que alguns seguidors anglesos portessin paraiges a les discoteques per ballar aquesta can. Els paraiges sn confeccionats per la corporaci nord-americana Totes-Isotoner Corporation, estan disponibles en 4 models diferents amb un valor que va des dels $14.99 i fins als $50.00 .

A ms, se sap que la can "UMBRELLA" al principi va ser realitzada per a la polmica i reeixida Britney Spears, per mai no es va saber perqu l'artista no accept cantar-la.

Rihanna ha assegurat les seves cames per un mili de dlars, desprs de rebre el ttol de "Celebritat amb Cames de Deessa" de part de la marca de mquines d'afaitar Venus Breeze. Paradoxalment, desprs d'assegurar les seves cames, va torar-se un turmell .

El 7 de juliol de 2007, Rihanna es va presentar en el concert Live Earth de Tokyo, Japn .

El 26 d'agost de 2007, Gerard Way, de la banda My Chemical Romance, va cantar un fragment de la can Umbrella durant la seva presentaci en el Projekt Revolution a Hartford, Connecticut.

El 9 se setembre d'aquell mateix any, Rihanna es va presentar en els premis MTV Video Music Awards al costat de Chris Brown. Era nominada en 3 categories i va guanyar 2 premis: Millor Video de l'Any i Senzill "Gegant" de l'Any.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213098" title="IES Frederic Mart Carreras" nonfiltered="2332" processed="2329" dbindex="87386">
L'IES Frederic Mart Carreras s un institut que es troba a Palafrugell.

 Dades .

s un centre d'ESO i de Batxillerat, amb 517 alumnes i 54 professors. Els alumnes estan distributs en 22 cursos:
 1r. A, 1r B, 1r. C i 1r D;
 2n. A, 2n. B, 2n. C i 2n. D;
 3r. A, 3r. B, 3r. C, 3r. D;
 4rt. A, 4rt B, 4rt C, 4rt D;

Tamb t dos aules de batxillerat per cada curs 
1Btx A, 1Btx B, 1Btx C;
2Btx A, 2Btx B;

Per aquest curs 2007-08 el centre noms ha tingut 2 classes de primer de batxillerat degut a les males condicions del centre perqu s'est remodelant per complet
.

 Aules .

El centre disposa de diverses installacions i equipaments:

 Aula d'audiovisuals;
 Aula de msica;
 Aula magna;
 Menjador;
 Aula d'idiomes;
 Aula de dibuix;
 Aules d'informtica;
 Taller de tecnologia;
 Taller d'arts plstiques;
 Pistes esportives i gimns;
 Laboratori de fsica i qumica;
 Laboratori de cincies naturals;

 El nou centre .

Ja est aprovat el projecte d'ampliaci del centre, amb la construcci d'una nova ala de l'edifici que tindr planta i dos pisos, amb una superfcie til de 800 metres quadrats. A ms a ms, el projecte contempla la reforma i remodelaci de la resta de l'edifici, principalment de la faana principal, el menjador, el gimns, la reordenaci de les pistes esportives i del pati, reconversi de lavabos, sortides d'emergncia i ubicaci d'un ascensor  .

 Referncies .


Enllaos externs.
Web del IES Frederic Marti Carreras;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213100" title="Ermengol de Roergue" nonfiltered="2333" processed="2330" dbindex="87387">
Ermengol I (v 870 - 937 ) fou un noble occit, comte de Roergue (919-937) i comte de Carc (919-937). 

Orgens familiars.

Fill d'Od I, comte de Tolosa i de Garsenda d'Alb. Va heretar a la mort del seu pare l'any 919 el Comtat de Roergue i el Comtat de Carc.

Npcies i descendents.

Es cas l'any 895 amb Adelaida, i van tenir sis fills:
 
 Adelaida de Roergue (895- ?), casada amb Rodolf I, comte de Turena;
 Riquilda de Tolosa (900-955), casada amb Sunyer I, comte de Barcelona,  comte de Girona i comte d'Osona;
 Ramon II de Roergue (905-961), comte de Roergue;
  Hug I  (910-961), comte de l'Alt Carc;
 Esteve (915-967), comte de Gavald;
 Garsenda de Roergue (920-?);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213101" title="Adelaida de Roergue" nonfiltered="2334" processed="2331" dbindex="87388">
Adelaida de Roergue (v 895  ?), era filla d'Ermengol, comte de Roergue i de Adelaida.

Es cas l any 915 amb Rodolf I, comte de Turena, i van tenir un fill: 
 Bernat I (915- 981), vescomte de Turena;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213103" title="Loops!" nonfiltered="2335" processed="2332" dbindex="87389">

Loops! s un programa de Televisi de Catalunya.
 

"Loops!" s un programa de televisi, que va nixer el 15 de febrer del 2005, en qu es donen cita tots els estils que conformen la msica pop actual, del hip hop al hard rock o de l'electrnica al folk, amb una atenci especial a la producci catalana. S'emet tots els dimecres a les 23.30 al 33.

 El programa .
A "Loops!" es mostra tot all que sovint no s'ensenya de la msica, es revelen curiositats sobre aquest mn, s'hi poden veure com es relaciona la msica amb altres formes d'art i entreteniment actuals, es repassen escenes musicals d'orgens diversos, es viu el dia a dia dels msics, viatgen amb els msics catalans, estan al cas de l'actualitat musical i tamb de les noves formes d'expressi musical. 

Aix doncs al "Loops!", cada dimecres s'ofereixen tres reportatges sobre diversos aspectes de la msica, des dels reportatges ms vivencials, en qu es poden fer el seguiment d'un msic, fins a reportatges monogrfics sobre un tema relacionat amb la msica; reportatges divulgatius sobre estils, tcniques musicals; o reportatges sobre esdeveniments com concerts o festivals. 

En el programa tamb hi ha lloc per a l'actualitat musical, amb un espai dedicat a les notcies i l'agenda setmanal. 

Aquesta s la tercera temporada del programa. Durant aquest temps han passat pel programa, entre molts d'altres tots aquests artistes: New Order, Quimi Portet, Fatboy Slim, Pastora, Mishima, The Prodigy, Els Pets, Roger Sanchez, Marc Parrot, The Chemical Brothers, De La Soul, Lax'n'Busto, Editors, Muchachito Bombo Infierno, Canimas, Brian Eno, Dj Buenavista, Gossos, Lily Allen, lex Rigola, Super Furry Animals, David Holmes, Kabul Baba, James Hyman, Mendetz, Duran Duran, Obrint Pas, Corinne Bailey Rae, Joan Miquel Oliver, It's Not Not, Beastie Boys, dj Kosmos, Sidonie, Devo, Miqui Puig, Erol Alkan, Rasmus, The Coors, Herois de la Catalunya interior, Miguel Bos, Fermn Muguruza, Dilated People, Glissando*, Nubla, Nour, Patti Smith, Refree, Justice, Unfinished Sympathy, Le Petit Ramon, James Blunt, Lorena C, Rauxa, The Cardigans, Miranda, Macaco, Rodamons, Fangoria, John Legend, Melanie C, Antnia Font, Tiga, Locomia, Andreu Buenafuente, Dave Clarke, Digitalism, Xavier Bar, Soulwax, Astrud, Garbage, Paco Len, Aramateix, Craig David, Standstill, Wim Wenders, Llus Cartes, Bunbury, Flavio Rodriguez, Kanga, Goldfrapp, Cris Juanico, Flaming Lips, Roger Mas, Beatmaster G, Kaiser Chiefs, Dani Flaco, Yo La Tengo, Tupolev, Keane, LCD Soundsystem, Gertrudis, Nelly Furtado, El fill del mestre, Maximo Park, Mrfila, Jamiroquai, Mazoni, Rufus Wainwright, Abs, Birdy Nam Nam, Facto delaf y las flores azules, Antony and The Johnsons, etc. 

El "Loops!" tamb ha estat en esdeveniments musicals com Snar, Primavera Sound, Wintercase, FEA, Acampada Jove, Summercase, Senglar Rock, Rebrot, FIB, Festival Fona, Urban Funke, Fesival Cas, Valncia 25 d'abril, Recontres Transmusicales de Rennes (Frana), Popkomm a Berlin (Alemanya) o la Fira del llibre de Frankfurt (Alemanya).

El programa el presenta la periodista i actriu Sara Loscos (Barcelona, 1980), que s llicenciada en Periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona. La seva faceta periodstica inclou la presentaci del programa "GosSOS" de TV3 i la seva feina com a guionista del "Silenci?", del 33. La seva experincia com a actriu televisiva inclou sries com "Tocao del ala", a TVE; "Moncloa, dgame", a Tele 5; "Vitamina", "El joc de viure", "Laura", "Majoria absoluta", a TV3, en qu tamb destaca el seu paper de Nria, a "Temps de silenci". En el cinema l'hem pogut veure a "La caverna", d'Eduard Corts, o a "Nosotras-Dones", de Judith Colell.

 L'equip .
 Direcci: Jofre Font, Josep Maria Salat;
 Producci: Rita Managuerra, Jordi Camps;
 Realitzaci: Josep Maria Salat,  Irene Domingo, Robert Garca;
 Presentaci & redacci: Sara Loscos;
 Redacci: Roger Estrada, lex Ferre;
 Disseny de vestuari: Nria Segovia;
 Grafisme: No-Domain;
 Sintonia original: The Pinker Tones;
 Locuci: Carles Di Blasi;
 Producci executiva: Oriol Sala-Patau;
 Direcci executiva: Francesc Fbregas;

 Enllaos externs .
Pgina oficial del programa;
Myspace de Loops;
Reportatges de Loops;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213110" title="Ramon II de Roergue" nonfiltered="2336" processed="2333" dbindex="87390">
Ramon II (905  961), comte de Roergue

Orgens familiars.

Fill d Ermengol, comte de Roergue i de Adelaida.
 
Npcies i descendents.

Es cas l any 936 amb Berta d Arle, filla de Bos, marques de la Toscana i Willa II de Borgonya, i van tenir tres fills:
 
 Ramon III (945- 1008), comte de Roergue.
 Adelaida de Roergue de Pons (950-1011);
 Ermengarda de Roergue (951- ?);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213114" title="Hug I" nonfiltered="2337" processed="2334" dbindex="87391">
Hug I (910  961), comte de l alt Carc. Tamb conegut com a vescomte de Comborn.

Orgens familiars.

Fill d Ermengol, comte de Roergue i de Adelaida.
 
Npcies i descendents.

Es cas l any 930 amb Gudinilda de Barcelona, filla de Sunyer I, comte de Barcelona i Aimilda, i van tenir un fill:
 
 Hug de Roergue (930- 1010), bar de Gramat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213115" title="Berta d?Arle" nonfiltered="2338" processed="2335" dbindex="87392">
Berta d Arle (920  965), comtessa d Arle.
 
Orgens familiars.

Filla de Bos, marques de la Toscana i Willa II de Borgonya.
 
Npcies i descendents.

Es cas l any 936 amb Ramon II de Roergue, comte de Roergue, i van tenir tres fills:
 
 Ramon III (945- 1008), comte de Roergue.
 Adelaida de Roergue de Pons (950-1011);
 Ermengarda de Roergue (951- ?);

Referncies.

Veure genealogia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213118" title="Batalla naval de Barcelona" nonfiltered="2339" processed="2336" dbindex="87393">


 el 1359, durant la Guerra dels dos Peres: Batalla naval de Barcelona (1359);
 el 1642, durant la Guerra dels Segadors: Batalla naval de Barcelona (1642);
 el 1714, durant la Guerra de Successi Espanyola: Batalla naval de Barcelona (1714);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213121" title="Daniel Zueras" nonfiltered="2340" processed="2337" dbindex="87394">

Daniel Zueras Herreros (Saragossa; 13 de novembre de 1980), s un cantant de pop i dance.
 
La seva msica s una mescla Pop/Dance i R&B, amb influncies de l'electrnica dels anys 80. Va ser concursant del concurs musical de Telecinco Operacin Triunfo 2006, quedant en segon lloc, per darrera de Lorena, la guanyadora d'OT 2006.

 Biografia .

Nascut a Saragossa el 13 de novembre de 1980, des de molt petit va voler dedicar-se al mn de la msica. Fill d'un agent comercial i d'una cuinera, va estudiar solfeig i piano. Li agrada crrer per, sobretot, cantar. Abans d'ingressar a Operacin Triunfo, treballava com a cambrer els caps de setmana en un cine de la capital aragonesa, per sempre ha volgut dedicar-se a la msica, sent el seu dol Mariah Carey. Al 2006 va arribar la seva oportunitat amb Operacin Triunfo.

 Operacin Triunfo .

Al 2006, Dani es va presentar als cstings de Barcelona, en els que va passar totes les proves fins que li van donar la feli notcia que era un dels 20 finalistes que actuarien en la Gala 0 de Operacin Triunfo amb Jess Vzquez com a presentador.

Des de l'inici del concurs Daniel es va caracteritzar a l'Acadmia per la seva dola veu, amb la que va interpretar temes Pop i Balades, com "Otra vez", tema de Coti amb Paulina Rubio, "Unchained Melody"  dels Righteous Brothers, "Last Christmas" de George Michael, "Blue Velvet" de Bobby Vinton, o "Me & Mrs Jones" de Billy Paul, entre d'altres.

A la semifinal estava entre els 3 ms votats pel jurat:
1 Daniel 29.0 Punts
2 Saray  28.5 Punts
3 Lorena 26.0 Punts


A la final del 26 de gener de 2007, Daniel va quedar en segon lloc (49,3% de vots), per davant de Leo i a pocs vots de Lorena Gmez, guanyadora del concurs (50,7% de vots).

 Siempre sale el sol .
Desprs de passar diversos mesos treballant entre Roma i Madrid , en el seu lbum debut, compaginant-ho amb els concerts d'Operacin Triunfo, el 23 d'abril de 2007 va sortir al mercat el seu primer lbum original en solitari, "Siempre sale el sol", un disc amb temes pop, dance i R&B.

Una setmana abans s'havia publicat el primer single del disc (16 d'abril), que es titula "No quiero enamorarme". Des d'aquesta data el videoclip ha tingut molta repercussi entre el pblic, pel fet que en el vdeo surten escenes amb contingut sexual (un trio entre Dani, una noia i un noi). El vdeo, segons Daniel, pretenia trencar amb la imatge de noi innocent que se li va donar a l'Acadmia. En Youtube, el videoclip ha tingut ms de 628.080 visualitzacions en 7 mesos, i ha tingut moltes opinions de suport i de fora.

Durant els primers 6 mesos en el mercat Dani ha venut 25.000 cpies del seu disc "Siempre Sale El Sol", que ha arribat a ocupar el lloc #31 de les Llistes de Vendes Espanyoles. Un bon comenament per a aquest artista que acaba d'entrar en el mn de la msica.

Daniel ha rebut un premi com a Artista Revelaci del 2007, atorgat pel Grup Vocento, per la seva trajectria musical.


 Discografia .
 lbums .



Llista de canons

Gala 0: Daniel Suspicious minds

Gala 1 i 2: Daniel i Eva -Otra vez * Daniel, Jos Antonio i Leo
I'm a believer

Gala 3 i 4: Daniel  Everlasting love * Daniel, Jose i Moritz Celebration

Gala 5 i 6: Daniel i Saray  My endless love * Daniel i Eva
True love

Gala 7 i 8: Daniel i Jorge  Cuando nadie me ve * Daniel Blue velvet

Gala 9 i 10: Daniel  Always on my mind * Daniel Unchained Melody

Gala 11 i 12: Daniel Volverte a ver * Daniel The great pretender

Gala 13 i 14: Daniel Your song * Daniel Zueras Contigo aprend

Gala 15 i 16: Daniel Zueras Me an Mrs. Jones * Daniel Zueras Overjoyed

Gala Operacin Nochebuena: Daniel, Jos, Jos Antonio Last Christmas * Adelante * Dos Mares

Gala Especial Lorena: Daniel Yo no quiero enamorarme




Llista de canons

No quiero enamorarme;
Siempre sale el sol;
Baila;
Fiel confidente;
Dime que no es amor;
Si juegas con fuego;
Entre el amor y el dolor;
El centro de tu vida;
Mil recuerdos;
La cara y cruz;
Un amor sin final;

 Singles .




 Concerts .

 Concerts Gira Adelante .

24 i 25 MAR - LLEIDA (Pavell Barris Nord)
Artistes invitats: Cristina i Vanessa.

7 ABRIL - SANTANDER (Palau d'Esports)
Artistes invitats: Cristina i Eva.

13 ABRIL - SARAGOSSA (Pabell Prncep Felipe)
Artistes invitats: Vanessa i Eva.

21 ABRIL - MADRID (Palau Vistalegre)
Artistes invitats: Cristina i Jos Antonio.

28 ABRIL - BARCELONA (Palau Sant Jordi)
Artistes invitats: Vanessa, Cristina i Xavier.

4 MAIG - VALNCIA (Pabell Font Sant Llus)
Artistes invitats: Xavier i Cristina.

5 MAIG - MRCIA (Plaa de Braus)
Artistes invitats: Mayte, Jos Antonio i Encarna.

12 MAIG - FUERTEVENTURA (Estadi "Los Pozos" de Port del Rosario)
Artistes invitats: Mayte i Jos Antonio.

19 MAIG - MLAGA (Auditori Municipal)
Artistes invitats: Mayte, Jos Antonio i Encarna.

26 MAIG - BILBAO (BEC)
Artistes invitats: Cristina i Eva.

 Concerts Siempre Sale El Sol .

27 de juliol de 2007  Peguera (Mallorca) Concert junt a Jose Galisteo
28 de Julio de 2007   Gandia Valencia) Amb assistncia de personas des de Madrid, Valncia, Zaragoza, Barcelona......

El seu primer concert en solitari va ser el dia 14 d'agost de 2007 a Ario (Terol). Persones que van acudir al concert des de: Madrid, Navarra, Mlaga, Valncia, Saragossa, Barcelona, La Corunya, Alacant, Bilbao........

31 d'agost de 2007   Alfafar (Valncia). Concert junt amb el seu company Jorge Gonzalez. Persones que van acudir al concert des de: Madrid, Valncia, Saragossa, Barcelona, La Corunya, Alacant...........

5 d'octubre de 2007 a Saragossa. Concert a Interpenyes. Obr les festes del Pilar junt amb Peret. Van acudir persones des de Madrid, Mlaga, Navarra, Valncia, Saragossa............. Mes de 20.000 persones en el recinte.

  Esdeveniments, pregons, actuacions, revistes   .

Barcelona;

Va assistir a la inauguraci del Centre de Jessica Expsito a Barcelona

Va assistir a  Luz de gas , 27 d abril de 2007 a Barcelona

Entrevista al Programa de Tony Rovira (Localia   25TV Barcelona), 3 de maig de 2007 a Barcelona

Entrevista a Channel 4, 3 de maig de 2007 a Barcelona

Va actuar  a la gala final de "Lluvia de Estrellas" (TVE1), 6 de juliol de 2007 a Barcelona

Va actuar al programa Gala Eurodance (TVE1), 1 de setembre a Barcelona


Bilbao;

Va fer promoci  i inauguraci a la  Discoteca Vip, 14 de maig de 2007 a Bilbao


Castilla-Len Castilla La Mancha;

Va actuar a la Gala "Cazatalentos de Len 2007", 28 de juny de 2007 a Lle

Va assistir al programa  Plaza Mayor  (RTV Castilla la Mancha) amb Belinda Washington, 20 de juny de 2007 a Castella-La Manxa

Va assistir al programa  Tal como somos  (RTV- CM), 29 de maig de 2007 a Toledo


Madrid;

Promoci: TV locals, ABC, Zero, Pronto, Cadena 100, grabaci del programa de Localia  Plat Abierto , In touch, Aragn radio, chat del ABC i canal Ono amb Beln Burgos Revista "In Touch" a Madrid

Roda de Premsa Festes de l Orgull Gay (Europride Mado 2007), a Madrid

Grabaci del programa  Locos por Madrid  (Onda 6 TV), a Madrid

Festes de l Orgull Gay (Europride Mado 2007), preg i actuaci el 27 de juny de 2007.

Va participar com a convidat a Pasapalabra (Tele 5), els dies 30/31 d agost i 3 de setembre de 2007, a Madrid

Va assistir al  Programa de Ana Rosa  (Tele 5), 8 de maig de 2007 a Madrid.

Va assistir al programa  Hoy por ti  (Telemadrid), 8 de maig de 2007 a Madrid

Entrevista al programa  La Vida en Rosa  (Telecorazn   ONO), 29 de maig de 2007.


Valncia;

Entrevista al programa  Este veranito.... un poquito ms  (canal7), 31 de juliol de 2007 a Valencia.


Saragossa;

Preg a les festes del Barri de Zalfonada, 18 de setembre de 2007 a Saragossa

Actuaci a la Gala  Aragoneses del Ao  (Aragn Radio), 9 de maig de 2007 a Aragn Radio 

Entrevista al programa Rockola (Aragn Radio), 9 de juny de 2007 a Saragossa

Va participar a la jornada de "Mulla t per l esclerosi", 8 de juliol de 2007 a Saragossa

Va assistir al programa  Bulevar de Verano  (Aragn Televisi), 12 de juliol de 2007 a Saragossa

Va assistir al programa  Canta Conmigo  (Aragn TV), 9 de setembre de 2007 en Arag

Entrevista a Punto Radio, 1 de maig 2007 en Arag

Va participar al programa de radio  Esta Es La Nuestra , 10 de setembre de 2007 a Saragossa

Va participar al programa de radio  Ana en Punto Radio , 16 de setembre de 2007 a Saragossa


 Enllaos externs .
 DanielZuerasFanClub.com - Pgina web del Club de Daniel Zueras.
 Fotolog del Club de Fans - Fotolog del Club de Fans de Daniel Zueras.
 DaniZueras.creatuforo.com - PRIMER Foro  De Daniel Zueras.
 Web de BBVA - Daniel - Pgina web de blueBBVA, secci de Daniel Zueras.
 apps.portalmix.com/foros/?f=c177 - Foro Portalmix de Daniel Zueras.
 DanielZuerasWeb.com - Pgina web NO oficial de Daniel Zueras.
 Portalmix.Daniel - Pgina web de Portalmix amb dades de Daniel.
 Revista Daniel Zueras - Pgina web de la revista Daniel Zueras.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213122" title="Batalla naval de Barcelona (1714)" nonfiltered="2341" processed="2338" dbindex="87395">








La Batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successi.

Antecedents.
Carles II de Castella mor sense descendncia, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, per els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclam rei Carles III. Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer i es precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i recupera l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per es retira, sent derrotats els exrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua i perdent definitivament Arag.

En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, el Regne de la Gran Bretanya abandon dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrnia occidental amb l'obtenci de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona. 

La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbniques comandades pel Duc de Ppuli, que va ser substitut pel Duc de Berwick.

A la vegada que s'ocupava el pla de Barcelona, l'estol francs comandat per Jean du Casse intentava bloquejar la ciutat per mar.

La marina de guerra catalana.
La Marina de Guerra improvisada escortava els estols que arribaven del Regne de Mallorca, fidel a l'Arxiduc Carles, i governada pel virrei Josep Antoni de Rub. Les naus que la composaven eren:
 Mare de Du de la Merc i Santa Eullia. Fragata genovesa de 24 canons.
 Sant Francesc de Paula. Fragata de 28 canons llogada.
 Sant Josepet. Transport amb 20 canons, cedit canonge eivissenc. ;
 Una fragata francesa de 24 canons.

Durant el 1713 es van capturar altres 40 vaixells.

La batalla.
El 24 de febrer del 1714, hi va haver davant de Barcelona una batalla naval contra els vaixells britnics, que volien fer desistir de la resistncia als catalans. En el combat va sortir vencedora l'esquadra catalana sobre la l'anglesa, que tingu moltes baixes.

Conseqncies.
La batalla no va evitar el setge la ciutat i les provisions i munici seguiren arribant amb escassetat. La batalla no va evitar el setge la ciutat i les provisions i munici seguiren arribant amb escassetat. L'estol britnic de l'almirall James Wishart va contribuir al bloqueig del port a partir del mes de febrer, que es va completar el 7 de juliol de 1714.

Referncies.


Bibliografia.
Hernndez, Francesc Xavier: Histria militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 2003 ISBN 84-232-0664-5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213123" title="A Broken Frame" nonfiltered="2342" processed="2339" dbindex="87396">
A Broken Frame s el segon disc del grup Depeche Mode. Aparegut el setembre de 1982, es tracta del seu primer lbum sense Vince Clarke i amb Martin Gore com a compositor principal.

En aquest disc, Alan Wilder no hi collabor, tot i que havia estat acceptat com a substitut de Vince Clarke; per tant, oficialment, Depeche Mode van ser un tercet durant el perode de temps que abasta la creaci i promoci de l'lbum. Encara que Wilder actuava als concerts i programes televisius, no intervenia a les sessions d'enregistrament.

En diverses ocasions els membres de Depeche Mode l'han considerat com el seu pitjor lbum, degut a les circumstncies que l'envoltaren; es tracta del primer disc en qu Gore s'hagu d'encarregar de la composici de tots els temes, i per tal de poder complir la tasca va haver de reciclar antigues creacions seves i compondre'n d'altres amb presses. Des del 1986 fins al 2006, Depeche Mode no van interpretar cap can d'aquest disc en les seves gires; noms "Leave in silence" reaparegu durant un concert de l'ltima gira, Touring the angel, a Pars, en versi acstica.

Com tots els altres lbums, "A Broken Frame" fou remasteritzat l'any 2006, amb les cares B dels singles, material extra i un documental que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

LP Stumm 9.

 Cara A;

 Leave in silence - 4:48;
 My secret garden - 4:46;
 Monument - 3:15;
 Nothing to fear - 4:17;
 See you - 4:32;

 Cara B;

 Satellite - 4:42;
 The meaning of love - 3:08;
 A photograph of you - 3:02;
 Shouldn't have done that - 3:10;
 The sun and the rainfall - 5:10;

CD Stumm 9.

 Leave in silence - 4:48;
 My secret garden - 4:46;
 Monument - 3:14;
 Nothing to fear - 4:16;
 See you - 4:33;
 Satellite - 4:43;
 The meaning of love - 3:06;
 A photograph of you - 3:05;
 Shouldn't have done that - 3:13;
 The sun and the rainfall - 5:05;

Reedici de l'any 2006 (Mute: DM CD 2 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 9 (CD/SACD)).

El disc 1 s hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou el disc "A Broken Frame" en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Leave In Silence - 4:51;
 My Secret Garden - 4:46;
 Monument - 3:15;
 Nothing to Fear - 4:18;
 See You - 4:34;
 Satellite - 4:43;
 The Meaning of Love - 3:06;
 A Photograph Of You - 3:04;
 Shouldn't Have Done That - 3:12;
 The Sun & The Rainfall - 5:02;

Material extra (en DTS 5.1, Dolby Digital 5.1, PCM Stereo)

 My Secret Garden (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 7:28;
 See You (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 4:11;
 Satellite (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 4:28;
 Nothing To Fear (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 4:28;
 The Meaning of Love (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 3:14;
 A Photograph of You (en directe a Hammersmith, Octubre 1982) - 3:21;

Temes extra (en PCM Stereo):

 Now This Is Fun - 3:27;
 Oberkorn (It's A Small Town) - 4:07;
 Excerpt From: My Secret Garden - 3:14;

Material addicional:

Depeche Mode 1982 (The Beginning Of Their So-called Dark Phase) (vdeo, 27 minuts).

Singles.

 See You / Now this is fun (29 de gener de 1982)).
 The Meaning of Love / Oberkorn (It's a small town) (26 d'abril de 1982).
 Leave in Silence / Excerpts from My Secret Garden (16 d'agost de 1982).

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher.
 Enregistrat als estudis Blackwing (Londres).
 Totes les canons escrites per Martin Gore.
 Temes cantats per David Gahan, menys "Shouldn't have done that", cantat a duet per Gahan i Gore.
 Produt per Depeche Mode i Daniel Miller.
 Enginyers de so: John Fryer, Eric Radcliffe.
 Fotografia: Brian Griffin.
 Disseny: Martyn Atkins.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "The beginning of their so-called dark phase";



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213129" title="Od I" nonfiltered="2343" processed="2340" dbindex="87397">
Od I de Tolosa (832  919), comte de Tolosa (886-919) i comte d'Albi (860-919).
 
Orgens familiars.

Fill de Ramon I de Tolosa i Berta de Reims de Roucy.
 
Fets destacables.

A la mort Bernat Plantapilosa l'any 886, va rebr els comtats de Tolosa i Roergue que Unifred de Gtia havia usurpat al seu pare.

Npcies i descendents.

Es cas l'any 860 amb Gersinda d'Albi, comtessa d'Albi, filla d'Ermengol d'Albi, amb la qual va tenir tres fills:
 Ramon II de Tolosa (861- 923), comte de Tolosa.
 Ermengol de Roergue, (870-937), comte Roergue;
 Gersinda de Narbona i Tolosa (875-915);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213130" title="Esclerosi mltiple" nonfiltered="2344" processed="2341" dbindex="87398">

L'esclerosi mltiple (EM; MS, en les seves inicials angleses i alemanyes) s una malaltia desmielinitzant, neurodegenerativa, crnica i no contagiosa del sistema nervis central. No existeix cura i les causes exactes sn desconegudes. Pot presentar una srie de smptomes que apareixen en atacs o que progressen lentament al llarg del temps. Es creu que en el seu progrs actuen mecanismes autoimmunitaris. 

Causes.
La seva causa segueix sent difcil de dilucidar. Molts investigadors creuen que l'esclerosi mltiple s una malaltia del sistema immunitari -en la qual el cos, mitjanant el seu sistema immunitari, llana un atac defensiu contra els seus propis teixits. En el cas de l'esclerosi mltiple, la mielina allant dels nervis s sotmesa a l'atac pel sistema immunitari. Aquests atacs poden estar vinculats a un element ambiental desconegut, potser un virus.

Els investigadors tamb estan buscant anormalitats o mal funcionament en la barrera hematoenceflica, una membrana protectora que controla el pas de substncies de la sang al sistema nervis central. s possible que, en l'esclerosi mltiple, components del sistema immunitari travessin la barrera hematoenceflica i ocasionin dany al sistema nervis.

Els cientfics han estudiat un nombre d'agents infecciosos (incloent a uns virus) que se sospita han estat causant l'esclerosi mltiple, per encara no han pogut implicar a cap agent en particular. Generalment, les infeccions virals van acompanyades d'inflamaci i de la producci de interfer gamma, un producte qumic del cos que ocorre naturalment i que s'ha demostrat empitjora el curs clnic de l'esclerosi mltiple. s possible que la resposta immunolgica a les infeccions virals pugui, de per si mateixa, precipitar un atac d'esclerosi mltiple. Es creu que l'ambient ocupa un paper desencadenant de l'esclerosi mltiple.

 Gentica .
A ms, segons es va obtenint ms evidncia cientfica, aquesta suggereix que els factors gentics poden ocupar un paper a determinar la susceptibilitat d'una persona a desenvolupar esclerosi mltiple. Algunes poblacions, tals com els gitanos, els esquimals i els bantus, mai contreuen l'esclerosi mltiple. Els indis nadius d'Amrica del Nord i Sud-Amrica, els japonesos i altres pobles asitics tenen taxes d'incidncia d'esclerosi mltiple molt baixes. No est clar si aix es deu principalment a factors gentics o a factors ambientals. 

En la poblaci en general, la probabilitat d'adquirir esclerosi mltiple s inferior al 0,1 per cent. No obstant aix, si una persona en una famlia t esclerosi mltiple, els familiars de primer grau- pares, fills i germans-d'aquesta persona, tenen una probabilitat de 1 a 3 per cent de contreure la malaltia.

Indicacions addicionals que ms d'un gen entra en joc en la susceptibilitat a l'esclerosi mltiple provenen dels estudis de famlies en les quals ms d'un membre pateix d'esclerosi mltiple. Diversos equips d'investigaci han trobat que les persones amb esclerosi mltiple hereten certes regions en gens individuals ms freqentment que les persones sense esclerosi mltiple. D'inters particular s la regi de l'antigen de leuccits humans (ALH o HLA en angls) o del complex d'histocompatibilitat principal en el cromosoma 6. Els antgens de leuccits humans sn protenes genticament determinades que influxen en el sistema immunitari.

 Smptomes .
Els smptomes de l'esclerosi mltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparixer en diferents combinacions, segons l'rea del sistema nervis afectada. Una remissi completa o parcial dels smptomes, especialment en les etapes inicials de la malaltia, ocorre en un 70 per cent, aproximadament, dels pacients amb esclerosi mltiple. 

El smptoma inicial de l'esclerosi mltiple s, sovint, visi borrosa o doble, distorsi del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparixer en les etapes posteriors de l'esclerosi mltiple. Els problemes inflamatoris del nervi ptic poden diagnosticar-se com neuritis retrobulbar o neuritis ptica. Cinquanta-cinc per cent dels pacients amb esclerosi mltiple tindran un atac de neuritis ptica en algun moment de la seva vida i aquest ser el primer smptoma de l'esclerosi mltiple en un 15 per cent aproximadament, dels casos. Aix ha dut al reconeixement general de la neuritis ptica com un smptoma inicial de l'esclerosi mltiple, especialment si les proves diagnstiques tamb revelen anormalitats en el lquid de la medulla espinal del pacient.

La majoria dels pacients amb esclerosi mltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinaci i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests smptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi mltiple pot produir una parlisi parcial o total. L'espasticitat -augment involuntari del to muscular que condux a rigidesa i espasmes- s comuna, igual que la fatiga. La fatiga pot ser desencadenada per un esfor fsic excessiu i millorar amb el descans, o pot adquirir la forma d'un cansament constant i persistent.

La majoria de persones amb esclerosi mltiple presentin tamb parestsies: sensacions sensorials anormals i transitries, tals com sensacions de entumiment, picor o "formigueig" en casos rars, tamb poden experimentar dolor. De vegades ocorre una prdua de sensaci. Altres queixes freqents sn els impediments del parla, els tremolors i el mareig. Ocasionalment, les persones amb esclerosi mltiple sofrixen prdua d'audici.

Altres smptomes.
 Atxia.
 Temblors.
 Alteracions de la parla.
 Alteracions visuals.
 Vertigen.
 Disfunci urinria.
 Trastorns intestinals.
 Disfunci sexual.
 Depressi.
 Eufria.
 Anormalitats cognoscitives.

Diagnstic.
Al veure's confrontats amb un pacient els smptomes del qual, examen neurolgic i historial mdic indiquen la presncia d'esclerosi mltiple, els metges utilitzen una varietat de tcniques per a descartar altres possibles trastorns i realitzar una srie de proves de laboratori que, si resulten positives, confirmen el diagnstic. 

Les tecnologies d'imatges, tals com la ressonncia magntica nuclear (RMN) -utilitzades sovint juntament amb l'agent de contrast gadolini, que ajuda a distingir noves plaques de plaques velles- poden ajudar a localitzar les lesions en el sistema nervis central resultants de la prdua de mielina. No obstant aix, ja que aquestes lesions tamb poden estar presents en altres trastorns neurolgics, no sn prova absoluta d'esclerosi mltiple. L'espectroscpia de ressonncia magntica (ERM - MRS en angls), s una nova tcnica que s'est utilitzant per a investigar l'esclerosi mltiple. Al contrari de la ressonncia magntica (RM), que proporciona una imatge anatmica de les lesions, l'espectroscpia de ressonncia magntica (MRS) produeix informaci sobre la bioqumica del cervell en l'esclerosi mltiple.

Les proves potencials evocades, les quals amiden la velocitat de la resposta del cervell a estmuls visuals, auditius i sensorials poden detectar de vegades lesions que els escnners poden no percebre. Com les tecnologies d'imatges, els potencials evocats ajuden a la possibilitat d'establir un diagnstic, per no sn concloents degut al fet que no poden identificar la causa de les lesions.

El metge tamb pot estudiar el lquid cerebrospinal del pacient (el lquid incolor que circula a travs del cervell i la medulla espinal) per a veure si aquest cont anormalitats cellulars i qumiques associades sovint amb l'esclerosi mltiple. Aquestes anormalitats inclouen, entre unes altres, un major nombre de glbuls blancs en la sang i quantitats per sobre del terme mitj de protena, especialment protena bsica de mielina, i un antics anomenat immunoglobulina G.

Referncies.
Text extret de la pgina del NINDS - National Institute of Neurological Disorders and Stroke, publicada sota domini pblic.

 Articles relacionats .
 Fundaci Esclerosi Mltiple;
 Associaci Catalana "La llar" de l'Afectat d'Esclerosi Mltiple;
 Fundaci Afectats d'Esclerosi Mltiple;
 Mulla't per l'Esclerosi Mltiple;
 Rosa Maria Estrany Llorens;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213131" title="Texas hold 'em" nonfiltered="2345" processed="2342" dbindex="87399">
 
Texas hold 'em (tamb hold'em, holdem) s la versi ms popular de pquer. Tamb s la variant de pquer ms jugada en la majoria de casinos a Estats Units. La seva versi "no limit" (sense lmit en les apostes) s la utilitzada en el principal esdeveniment de les World Series of Poker (Sries Mundials de Poker, WSOP) difoses pel canal esportiu ESPN, i tamb al World Poker Tour televisat a The Travel Channel. 

Texas hold 'em s mpliament reconegut com la principal forma de pquer. Encara que tericament poden jugar fins a 22 jugadors (o 23 si les burn cards no sn usades), generalment juguen entre 2 i 10 persones. s una de les versions de pquer ms posicionales, degut al fet que l'ordre d'aposta s fix durant totes les rondes. Hold'em es juga comunament fora dels Estats Units, encara que seven-card stud, Omaha hold'em, cinc tancat (5 card draw) i altres versions poden ser ms comunes en altres llocs. 
Regles. 
Per a les descripcions que segueixen a continuaci s'assumeix certa familiaritat amb la forma de jugar de pquer, i amb les mans de pquer. 

Objectiu. 
Igual que en altres versions de pquer, l'objectiu de Texas hold 'em s dur-se el pot, on pot sn els diners apostats per tots els jugadors en una m. El pot es guanya b al mostrar les cartes, formant les millors 5 cartes de les 7 disponibles, o apostant perqu els altres jugadors "llencin" les cartes o "no vagin", abandonant la seva aposta pel pot.

Apostes. 
Hold'em se sol fent servir usant "small blind" i "big blind". Un bot s'utilitza per a representar al jugador situat en la posici de repartidor. El bot de repartidor rota en la direcci de les agulles del rellotge desprs de cada m, amb el que es rota el repartidor i els "blinds". La "small blind" s una petita aposta que posa el jugador a l'esquerra del repartidor, i equival a la meitat de la "big blind". 
La "big blind" s una aposta que aporta el jugador a l'esquerra del "small blind" i que equival a l'aposta mnima. Als tornejos, la quantitat de "small blind" i "big blind" va augmentant peridicament conforme el torneig avana. 

Les tres formes de Hold'em ms comunes sn No Limit, Pot Limit, i Limit. 

Limit:les apostes en les dues primeres rondes (pre-flop i flop) sn iguals al "big blind", i en les dues segents rondes (turn i river) les apostes sn iguals al doble del "big blind". ;

No Limit(sense lmit): els jugadors poden apostar qualsevol quantitat per sobre de l'aposta mnima, fins i tot podent apostar totes les fitxes que tenen en la taula (aix es coneix com "All in").

Pot Limit: els jugadors poden apostar com a mxim la mateixa quantitat que es trobi en aquest moment en el pot o pou. ;

Jugant la m. 
El joc comena repartint dues cartes (cobertes) a cada jugador. Aquestes cartes es denominen pocket cards. Sn les niques cartes que cada jugador rebr individualment, i seran noms descobertes (possiblement) al mostrar les cartes al final de la m. D'aquesta forma Texas hold'em s un joc de pquer cobert. La m comena amb una ronda d'apostes "pre-flop", comenant pel jugador a l'esquerra del "big blind" i es continua en la direcci de les agulles del rellotge. Desprs de la ronda d'apostes "pre-flop", si encara continuen almenys 2 jugadors en la m, el repartidor reparteix el flop, tres cartes descobertes (community cards). 

El "flop" va seguit d'altra ronda d'apostes. Aquesta i les altres rondes d'apostes comencen pel jugador a l'esquerra del repartidor i continuen en la direcci de les agulles del rellotge. Desprs de la ronda d'apostes en el "flop", una nova carta descoberta (anomenada turn) es posa sobre la taula, seguit d'altra ronda d'apostes. Altra carta descoberta (anomenada river) es colloca sobre la taula (formant les 5 "community cards" o cartes comunes), i s seguit d'altra ronda d'apostes i finalment, la mostra de cartes si fos necessari. 

La mostra de cartes. 
Si un jugador aposta i tots els altres es retiren, el jugador es duu tot els diners del pot, i no haur de mostrar les seves cartes. Si dos o ms jugadors continuen desprs de l'ltima ronda d'apostes, es mostren les cartes. En la mostra, cada jugador utilitza les cinc millors cartes possibles d'entre les set que formen les seves dues cartes privades ("pocket cards") i les cinc cartes comunes de la taula ("community cards"). Si dos jugadors o ms comparteixen la millor m, llavors el pot es divideix per igual entre els jugadors. De totes maneres s com que els jugadors tinguin mans molt semblants per no idntiques. Sovint s'utilitza la carta kicker per a desempatar.

Enllaos externs.
 Texas Hold'em;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213134" title="Blind" nonfiltered="2346" processed="2343" dbindex="87400">
 
La blind s l'aposta forada aportada pels jugadors a l'esquerra del repartidor en certs jocs de pquer. Els  blinds existeixen perqu Omaha i Texas hold 'em es juguen normalment sense davants, el que permet a un jugador retirar-se sense haver d'aportar diners. Les apostes blind introdueixen un cost regular per a participar al joc, induint al jugador a participar en ms mans en un intent per compensar les seves despeses. 

Normalment, la big blind s equivalent a l'aposta mnima, i s el doble de la small blind. La smal blind s posada pel jugador a l'esquerra del repartidor, i la big blind la posa el jugador dos llocs a l'esquerra del repartidor. Desprs que les cartes s'hagin repartit, el jugador a l'esquerra de la big blind s el primer a actuar durant la primera ronda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213138" title="Candela estndard" nonfiltered="2347" processed="2344" dbindex="87401">
En astrofsica, s'anomena candela estndard a un objecte celeste de lluminositat coneguda, que serveix de referncia per a determinar distncies a galxies. S'usa aquest terme per referir-se a les propietats fsiques de determinats objectes o processos que tenen lloc en ells que permeten estimar la distncia en la qual es troben.

Excepte per als objectes molt prxims a nosaltres de noms uns quants anys llum, en els que s possible determinar la distncia per procediments geomtrics, la font d'informaci en qu es basa l'estimaci de qualsevol distncia csmica consisteix a comparar la llum que es rep d'un determinat objecte amb la llum que emet, s a dir, amb la seva lluminositat intrnseca. Mentre que s possible determinar la primera amb fora precisi, no s possible saber la segona a no ser a travs d'alguna propietat de l'objecte emissor que pugui mesurar-se i que estigui relacionada amb l'esmentada lluminositat. 

Entre les principals candeles estndard hi ha el perode de variabilitat de determinades estrelles, principalment la de Cefeida, RR Lyrae, o les supernoves de tipus Ia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213143" title="Cygnus X-1" nonfiltered="2348" processed="2345" dbindex="87402">

Cygnus X-1 s la font de raigs X d'alta energia ms brillant que es pot observar al cel, i est situada a la constellaci del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les installacions de la Universitat de Toronto. 

El sistema es troba a uns 8.000 anys llum (2.500 prsecs) i forma part d'un sistema binari al costat d'una estrella supergegant blava d'una magnitud aparent de 8'9. Es tracta d'un objecte molt compacte la massa del qual s entre 7 i 13 vegades la massa del Sol, i com la massa mxima calculada per a una estrella de neutrons s de 3 sols, es dedueix que s un forat negre.

Se suposa que res no pot escapar dels forats negres, ni tan sols els fotons; per no s el forat el que emet els raigs X, sin la matria que est a punt de caure en ell. Tot apunta que el forat t un disc d'acreci format per gasos i plasma que s'arremolina des de la supergegant al forat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213147" title="Lmit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff" nonfiltered="2349" processed="2346" dbindex="87403">
En astrofsica, el lmit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa terica mxima que pot assolir una estrella de neutrons; ms enll d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre. s un valor anleg al lmit de Chandrasekhar per a les nanes blanques.

El lmit va ser calculat, l'any 1939, per J. R. Oppenheimer i G. M. Volkoff a partir del treball anterior de Richard C. Tolman. Oppenheimer i Volkoff suposaven que, en una estrella de neutrons, els neutrons formaven un gas de Fermi fred. Aix porta a una massa restrictiva d'aproximadament 0.7 masses,. Estimacions actuals situen la xifra entre 1'5 i 3 masses solars. La incertesa en el valor reflecteix el fet que les equacions de l'estat de la matria extremadament densa no sn prou ben conegudes.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213150" title="Letgarda de Tolosa" nonfiltered="2350" processed="2347" dbindex="87404">
Letgarda de Tolosa i d'Alvrnia (945 978).
 
Orgens familiars.
Filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
 
Npcies i descendents.
Es cas l'any 968 amb el comte de Barcelona Borrell II, amb el qual va tenir quatre fills:
 Ramon Borrell (972- 1017), comte de Barcelona.
 Ermengol I, (975-1011), comte d'Urgell;
Ermengarda de Barcelona (?-1030), casada amb el vescomte Geribert de Barcelona;
Riquilda de Barcelona (? -1041), casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213154" title="Joan Torres i Picart" nonfiltered="2351" processed="2348" dbindex="87405">
Joan Torres i Picart fou un poltic catal. Era amic d'Artemi Aiguader i Mir i d'Aurelio Fernndez. Fou un dels responsables de la reorganitzaci d'Estat Catal el 1936, i en fou nomenat secretari general. Juntament amb Joan Casanovas i Maristany, aleshores president del Parlament de Catalunya, Josep Maria Xammar i Sala i Andreu Reverts, comissari general d'Ordre Pblic de la Generalitat, fou un dels organitzadors de la conspiraci per a apartar Llus Companys de la presidncia de la Generalitat i acabar amb el predomini de la CNT-FAI. Aquest fet est documentat entre altres al report fet per Josep Maria Xammar i Sala. El complot va sortir malament, Reverts fou mort, Casanovas es vei obligat a exiliar-se juntament amb Xammar i Torres i Picart (destitut del seu crrec de secretari general d'Estat Catal el 28 de novembre de 1936). Des de Frana va seguir conspirant fins el final de la guerra.

En acabar la guerra civil espanyola marx a la Repblica Dominicana, on hi va installar una fbrica d'hules.

Referncies .


 Bibliografia .
 Enric Ucelay da Cal El complot nacionalista contra Companys, pp. 210-215;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213155" title="Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2352" processed="2349" dbindex="87406">

Els Jocs Olmpics de 2008, oficialment Jocs de la XXIX Olimpada van tenir lloc a  Pequn, la capital de la Repblica Popular Xina, del 8 al 24 d'agost de 2008. El futbol es disput a Qinhuangdao, Tianjin, Shenyang i Xangai, les regates de vela al port de Qingdao i les proves d'hpica a Hong Kong. 

Antecedents.
La ciutat fou escollida el 13 de juliol de 2001 durant la sessi 112 del COI a Moscou, amb 56 vots, derrotant a Toronto, Pars, Istambul i Osaka (eliminada a la primera ronda de votacions). Anteriorment altres ciutats havien sigut eliminades: Bangkok, La Habana, Kuala Lumpur, el Caire i Sevilla. 



Tot i que les candidatures de Pars i Toronto eren millors, el COI estava interessat en qu els jocs es celebressin a la Xina, el pas ms poblat del planeta. Aquesta decisi fou molt discutida per les violacions dels drets humans a la Xina. Per a silenciar aquestes queixes es va escollir com a lema: Nou Pekn, Grans Jocs per a emfatitzar el canvi dels ideals del pas pel nou milleni.

La Flama Olmpica.


La flama olmpica per a aquests jocs fou presentada oficialment el 26 d'abril de 2007 a Pequn pel president del Comit Organitzador dels Jocs Olmpics de Pequn, Liu Qi, i el president del Comit Olmpic Internacional, Jacques Rogge.

El lema de la flama fou Encn la passi i comparteix el somni. L'encesa de la flama es va fer a Olmpia, el 24 de mar de 2008. L'acte d'encesa va estar marcat per un intent de boicot per part de dos activistes pro-tibetans que protestaven per la situaci del Tibet .

Especialment intenses han estat les protestes al pas de la flama olmpica per la ciutat de Londres on, el 6 d'abril de 2008, fins a 35 persones han estat detingudes per la policia per intentat boicotejar la marxa de la flama . 

El recorregut de la flama olmpica va dur per nom el Viatge de l'harmonia. Durant 130 dies la flama visit 136 ciutats dels 5 continents i recorregu prop de 137.000 km. Originriament es propos que la torxa visitaria Taipei desprs de deixar Vietnam i abans de fer cap a Hong Kong. Les autoritats de Taiwan, no obstant, van rebutjar la proposta ja que aquest recorregut faria que el pas per l'illa sembls una part del recorregut domstic per l'interior del pas, en lloc de part de la ruta internacional. Finalment la torxa viatj directament de Vietnam a Hong Kong, amb els consegents retrets entre les dues nacions.

Logotip, mascotes i lema.

El logotip dels Jocs Olmpics de 2008 fou conegut com a Pequn ballant i presentat el 3 d'agost de 2003. Es tracta de la representaci d'un atleta o ballar en un fons vermell dissenyat com un segell xins tradicional. La forma del ballar recorda l'ideograma xins   jing, que significa capital, en referncia a Pequn. A sota hi ha escrit Beijing 2008 i els cinc Anells Olmpics.

Les cinc mascotes oficials dels Jocs sn anomenades en conjunt com a Fuwa (  , literalment nens de la sort). Foren presentades l'11 de novembre de 2005, 1000 dies abans de la inauguraci dels Jocs, i representen els esports aqutics, de lluita i combat, de pilota, gimnstica i atletisme. Simbolitzen els cinc elements del taoisme: aigua, fusta, foc, terra i metall. A ms cada mascota porta un dels cinc colors dels Anells Olmpics. 

Cada un dels cinc noms fou escollit de tal manera que un nen el pogus pronunciar i recordar amb facilitat. Amb tot, a en unir els cinc noms, s'amaga un jocs de paraules:       B ij ng hu nyng n , que es pot interpretar com a Pequn us dona la benvinguda. 

Un mn, un somni (en xins            , Tng yge shji tng yge mngxi ng) s el lema dels Jocs Olmpics 2008. Fou presentat pblicament el 26 de juny de 2005 pel Comit Organitzador.

Installacions esportives.
La construcci de totes les installacions va finalitzar durant el 2007. El govern xins va construr o renovar 37 recintes esportius, aix com 59 centres d'entrenament.

Installacions esportives a Pequn.



Noves Construccions.
Estadi Nacional. atletisme i futbol;
Centre Aqutic Nacional. nataci, salts, nataci sincronitzada i waterpolo ;
Palau d'esports de Wukesong. bsquet ;
Pavell de Tir de Pequn. tir de precisi;
Camp de Tir de Pequn. tir al plat ;
Gimns Nacional. gimnstica (artstica i trampol), handbol ;
Veldrom de Laoshan. ciclisme en pista ;
Parc Olmpic de Rem-Piragisme de Shunyi. rem i piragisme (aiges tranquilles i slalom). ;
Gimns de la Universitat d'Agronomia de Xina. lluita grecoromana ;
Gimns de la Universitat de Pekn. tennis taula ;
Gimns de la Universitat de Cincia i Tecnologia de Pequn. judo i taekwondo ;
Gimns de la Universitat Tcnica de Pequn. bdminton i gimnstica rtmica;

Installacions existents.
Estadi del Centre Olmpic. futbol i pentatl modern;
Gimns del Centre Olmpic. handbol ;
Estadi dels Treballadors. futbol ;
Palau d'esports dels Treballadors. boxa ;
Pavell esportiu de la Capital. voleibol ;
Estadi de Softbol de Fengtai. softbol;
Piscina Ying Tung. waterpolo i pentatl modern;
Pista de ciclisme de la Muntanya de Laoshan. ciclisme de muntanya;
Gimns de l'Institut Tecnolgic. voleibol;
Gimns de la Universitat de Beihang. halteroflia;

Installacions temporals.
Centre de Conferncies del Parc Olmpic. esgrima i pentatl modern (esgrima);
Camp d'Hoquei del Parc Olmpic. hoquei sobre herba;
Camp de tir amb arc del Parc Olmpic. tir amb arc;
Centre Olmpic de Tennis de Pequn. tennis;
Estadi de Beisbol de Wukesong. beisbol;
Laoshan. ciclisme;
Camp de Voleibol platja del Parc Chaoyang. Voleibol platja;
Installaci de triatl. triatl;

Installacions esportives fora de Pequn.
Centre de Vela Internacional de Qingdao. vela;
Centre eqestre olmpic de Hong Kong. hpica;
Estadi de Xanghai. futbol;
Estadi Olmpic de Qinhuangdao. futbol;
Estadi Olmpic de Shenyang. futbol;
Estadi Olmpic de Tianjin. futbol;

Esports i calendari.
Durant els Jocs Olmpics de Pequn es disputaren 302 competicions (una ms que a Atenes 2004) en 31 esports i 37 disciplines (les mateixes que als Atenes 2004).

Les novetats a les proves, nou en total, per aquesta edici foren 10 km mascul i femen en nataci, BMX femen i mascul en ciclisme, 3000m obstacles femenins en atletisme, equips mascul i femen en tennis de taula (reemplaa a les competicions de dobles), i en esgrima, sabre femen per equips i floret femen per equips. Vuit disciplines desapareixen: 1km contrarrellotge mascul i 500m contrarrellotge femen en ciclisme en pista, blanc mbil mascul i doble fosa femen en Tir olmpic i espasa femenina per equips i floret mascul per equips en esgrima. En aquests Jocs es disput per darrer cop la competici de beisbol i el softbol que seran eliminats del programa als Jocs Olmpics de Londres 2012.

El segent quadre mostra la llista d'esports inclosos als Jocs Olmpics de Pequn 2008 amb totes les competicions (302, 165 masculines, 127 femenines i 10 mixtes) entre parntesi.


A la taula segent es detallen els dies en qu es disputaran les competicions de cada esport, aix com el nmero de finals per dia que se celebraran.





 Pasos i atletes participants .
Tots els 205 comits olmpics menys un (Brunei) participaren als Jocs. Xina i els Estats Units presentaren els equips ms nombrosos amb 639 i 595 participants respectivament. Molts pasos presentaren noms un atleta.

La nedadora sud-africana Natalie du Toit, que guany 5 medalles d'or als Jocs Paralmpics del 2004, es qualific per competir als Jocs de Pequn, esdevenint la primera atleta amputada en competir als Jocs Olmpics des de Olivr Halassy el 1936. Natalia Partyka (nascuda sense l'avantbra dret) competeix en tennis de taula per Polnia.

A continuaci es mostra el llistat del Comits Nacionals Olmpics participants (amb el nombre de competidors entre parntesi):


Les Illes Marshall i Tuvalu obtingueren Comit Olmpic el 2006 i 2007 respectivament, i participen als Jocs per primer cop.

Els estats de Srbia i Montenegro, que participaren als Jocs del 2004 units com Srbia i Montenegro, hi prenen part separats. El Comit Olmpic de Montenegro fou acceptat el 2007. El COI ha proms acceptar la recentment independent Repblica de Kosovo, per no participa als Jocs de Pequn.

Corea del Nord i Corea del Sud mantingueren converses per presentar un equip unit per als Jocs, per la proposta no reeix per un desacord en la proporci d'atletes a participar-hi per cadascun dels pasos.

El 24 de juliol de 2008, el COI prohib la participaci d'Iraq a causa d'interferncies poltiques del govern en l'esport. El 29 de juliol, el COI revis la seva decisi a canvi de la promesa del pas d'assegurar la independncia del seu Comit Olmpic i de permetre eleccions lliures abans de novembre.

Brunei Darussalam anava a participar als Jocs, per fou desqualificat el 8 d'agost en no haver registrat correctament els seus atletes.

Els Jocs.

La Cerimnia d'inauguraci dels Jocs Olmpics de Pequn 2008 es celebr a l'Estadi Nacional de Pequn. Comen a les 8:00 PM (horari xins) (UTC+8) el 8 d'agost de 2008. El nmero 8 est associat amb prosperitat i confiana a la cultura xinesa i per aquest motiu s'escoll com a moment d'inici les 8 hores del dia 8 del ms 8 de l'any 2008. La cerimnia fou dirigida pel cineasta xins Zhang Yimou i va incloure la participaci d'uns 15.000 actuants. 

Una rica ressenya de l'antic art i cultura xinesa domin la cerimnia. Comen amb una srie de cops de tambor com a compte enrere. La can oficial dels Jocs fou interpretada per la britnica Sarah Brightman i la xinesa Liu Huan, i porta per ttol You and Me.

L'antic gimnasta xins Li Ning fou l'encarregat de prendre el peveter olmpic.

Medaller.



Notes i Referncies. 


Enllaos externs.

 Lloc web oficial  ;
 Y tu a que juegas? - Campanya d'Amnistia Internacional pels drets humans a la Xina ;
 Informaci olmpica de Pequn.com;
 Informaci olmpica de Pequn ;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213158" title="Josep Maria Xammar i Sala" nonfiltered="2353" processed="2350" dbindex="87407">
Josep Maria Xammar i Sala (Juneda,Les Garrigues 1901 - Ciutat de Mxic, 1967) fou un poltic independentista catal, germ de Gabriel Xammar. Havia estat lder del Partit Nacionalista Catal (PNC), que el juliol de 1936 es va incorporar a Estat Catal, on fou nomenat el nmero dos del partit per dessota el secretari general, Joan Torres i Picart. Per la implicaci d'aquest en l'afer Reverts amb Joan Casanovas i Maristany, que l'oblig a exiliar-se, el va convertir en el lder ms visible del partit. 

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana i desprs pass a Mxic, on continu treballant a favor de la independncia catalana des de la Uni dels Catalans Independentistes. Ja en l'exili s el suposat autor d'una carta a un amic, no datada ni signada, on explica els fets del novembre del 1936.

 Enllaos externs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213159" title="Josep Casals i Freixes" nonfiltered="2354" processed="2351" dbindex="87408">
Josep Casals i Freixes (el Vendrell, Baix Peneds, 1872   Barcelona, 1939) fou un poltic i sastre de professi. Fou un dels ms eficaos activistes d'Estat Catal durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i aconpamy Francesc Maci en la proclamaci de la Repblica Catalana. El 1932, decebut, se n'escind i va fundar amb Josep Maria Xammar i Sala el Partit Nacionalista Catal (PNC)., i el 1933 va publicar amb Ramon Arrufat i Arrufat Catalunya poble dissortat .El 1936, per, torn a Estat Catal quan aquest absorb el PNC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213162" title="Ryder Cup" nonfiltered="2355" processed="2352" dbindex="87409">
La Copa Ryder o Ryder Cup s un torneig bianual de golf que enfronta als equips d'Europa i dels Estats Units. La Ryder Cup va nixer el 1926, quan competiren els equips americans i el de Gran Bretanya al East Course del Wentworth Club a Virginia Water, Surrey, Gran Bretanya. Desprs de ms de 45 anys de domini estatunidenc (els britnics noms van guanyar el torneig una vegada entre el 1935 i el 1973), a l'equip britnic se li van unir jugadors d'Irlanda el 1973, i posteriorment tamb jugadors de la resta d'Europa (a partir del 1979). Aquesta inclusi de jugadors va fer que el torneig fos considerablement ms competitiu. Actualment, els partits sn dirigits conjuntament per la USPGA i la PGA European Tour.

 Resultats .



Nota: Les edicions de 1969 i 1989 van acabar en empate, pel que els guanyadors de les ediciones anteriors retingueren el trofeu.

 Victries totals .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213164" title="Francesc Maria Masferrer i Vernis" nonfiltered="2356" processed="2353" dbindex="87410">
Francesc Maria Masferrer i Vernis (Vic, Osona 1889 - Buenos Aires 1954) fou un advocat i poltic catal. Fund, amb Oriol Anguera de Sojo, la Uni Jurdica de Catalunya i represent Catalunya en congressos de minories nacionals. El 1930 va fundar i dirigir el Diari de Vic. EL 1932 form part del consell del Partit Catalanista Republic i ms tard es pass al Partit Nacionalista Catal. El juny de 1936 va presidir el xCongrs de Catalans de les Repbliques del Plata. En acabar la guerra civil espanyola va exiliar-se a l'Argentina, d'on ja no va tornar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213165" title="Raquel del Rosario Macas" nonfiltered="2357" processed="2354" dbindex="87411">

Raquel del Rosario Macas (3 de novembre de 1982, Gran Canaria (Espanya) s la cantant del grup espanyol de pop El Sueo de Morfeo. Tamb s coneguda com a esposa del pilot espanyol de Frmula 1, Fernando Alonso. Raquel s la segona filla de sis germans. Als 14 anys va comenar a tocar la guitarra i a escriure les seves prpies canons. Als 17 anys va conixer David Feito, actual membre de El Sueo de Morfeo, que en aquells moments tocava en un grup de msica celta a Astries. L'any 2000 Raquel va abandonar Gran Canria i va marxar a Astries amb Feito, unint-se al seu grup, Xem. Poc temps desprs, ella i Feito coneixen a Juan Llus Surez, amb qui creen El Sueo de Morfeo. Com a part de la campanya de mrqueting del primer disc, la va participar com actriu a tres capitols de Los Serrano. La seva aparici, conjuntament amb l actuaci del grup en un dels capitols, va suposar un important espenta en la seva carrera musical i va fer possible la publicaci del seu primer disc Nunca Volver.

Discografia.
(incomplerta)
El sueo de Morfeo (2005).
 Somos Aire;
 Ojos De Cielo;
 Okupa De Tu Corazn;
 Rendida A Tus Pies;
 Hoy Me Ir;
 Esta Soy Yo ;
 Nunca Volver;
 Cosas Que Dirn;
 Puede;
 A Paso De Tortuga;
 Amor De Sal;

Nos vemos en el camino (2007).
 Nos Vemos En El Camino;
 Nada Es Suficiente;
 Un Tnel Entre T Y Yo;
 Para Toda La Vida;
 Chocar;
 Demasiado Tarde ;
 En Un Rincn;
 Ciudades Perdidas;
 Entrate Ya;
 No Me Dejes;
 Dentro De Ti;
 Mi Columna De Opinin ;
 Capitulo II;

Colaboracions. 
 Tributo a Duncan Dhu - Cien gaviotas donde irn(2005) El Sueo de Morfeo - Una calle de Pars. Versi del tema "Una calle de Pars", del grup Duncan Dhu, en el disc en qu s'interpreten temes d'aquest grup juntament amb altres artistes que hi collaboraren com La oreja de Van Gogh, el canto del loco, hombres G i d'altres. ;
 Diego Martn - Vivir no se solo respirar (Reedicin), 2006 ;
 Diego Martn y Raquel del Rosario - Djame Verte. Versi del tema "Djame Verte" del cantant murci Diego Martn, interpreten un duet con la colaboraci de la cantant del Sueo de Morfeo, Raquel del Rosario. Aquest single va arribar el n1 de la lista dels 40 Principales. ;
 Reencontrar. Tema de la BSO de la pellcula "Cars" interpretada per El sueo de Morfeo. ;
 Nek y El sueo de morfeo - Para t sera (2007). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213169" title="Ramon Arrufat i Arrufat" nonfiltered="2358" processed="2355" dbindex="87412">
Ramon Arrufat i Arrufat (les Borges Blanques, Garrigues 1897 - Barcelona 1981) fou un escriptor i poltic independentista catal. Procedia d'una famlia de pagesos, i de ben jove s'afili a Estat Catal. Es trasllad a Barcelona el 1925, i escriv a Estat Catal i a La Naci Catalana. Particip en la formaci d'Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, se'n separ arran de la discussi per l'Estatut de 1932 per a formar part del grup Elements d'Estat Catal i ms tard del Partit Nacionalista Catal.

Desprs de la guerra civil espanyola va romandre a Catalunya, per condemnat al silenci. Tamb va militar al Front Nacional de Catalunya. Va escriure una biografia de Francesc Maci que ha roms indita fins el 2007. Abans de morir va fer donaci del seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Amic entranyable de Joan Lucas i Masjoan. L'octubre de 1937 veia clar que la revoluci i la guerra eren perdudes i preconitzava parlar amb una potncia estrangera. Pensava, s clar, en la Frana de Joan Massot i Rodamilans i Daniel Cardona i Civit. No es va exiliar, no parava de conspirar i va patir pres. No acceptava la condici de venut i deia: "El nacionalisme catal no reeixir mentre ens preocupem de la sort o dissort de la poltica espanyola.>>


 Obres .
 Catalunya poble dissortat (1933), amb Josep Casals i Freixes;
 Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934) ;
 La soluci Camb (1946) pseudnim de Ramon de les Borges Blanques.
 La unidad hispnica. Espaa y Catalua 1892-1939 (1946, amb l'heternim Pelayo Melndez Sol) ;
 Maci, indita fins el 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213170" title="John Terry" nonfiltered="2359" processed="2356" dbindex="87413">

John Terry s un futbolista angls nascut a Barking (Londres) el 7 de desembre del 1980. s el capit del Chelsea FC i un dels defenses ms importants d'Europa, fins i tot va ser votat com el millor de la Lliga de Campions de la UEFA, en 2005. En el Chelsea FC usa el nombre 26 en el dorsal de la seva samarreta i el nombre 6 en la selecci anglesa.

Trajectria.
Actualment Terry ocupa un lloc summament important en l'equip de Chelsea, on destaca com el gran valuart de l'equip juntament amb altres jugadors com Frank Lampard i Didier Drogba. En juliol de 2007 va renovar pel seu equip de tota la vida per la quantitat de 9.9 milions d'euros l'any, convertint-se en el futbolista millor remunerat de la histria, per sobre de Cristiano Ronaldo i de Frank Lampard.

Chelsea FC.
John Terry es va formar en les categories inferiors del Chelsea FC i va debutar amb el primer equip en octubre de 1998, sota les ordres de Gianluca Vialli. Va ser triat millor jove de l'any del Chelsea en 2001 i 2002, temporades en les quals va marcar els gols de la victria en quarts final i en les semifinals de la Copa anglesa. John Terry es va convertir en capit en la campanya 2003/04 en la qual el Chelsea va aconseguir el subcampionat. En el segent exercici va guanyar la Premiership desprs de 50 anys sense assolir-la. En 2005 va ser nomenat jugador de la Lliga pels futbolistes professionals anglesos. 

A la final de la Champions League del 2008 disputada a Moscou va fallar el cinqu i decisiu llanament durant la tanda de penals que hauria donat la victria al seu equip desprs que Cristiano Ronaldo no anots el seu. El terreny de joc estava mullat per culpa de la intensa pluja, va relliscar just abans de xutar i la pilota va rebotar al pal de la porteria. Va acabar guanyant el Manchester Utd desprs que Van der Sar li pars el penal a Nicols Anelka.

Selecci anglesa. 
El seu primer partit en competici oficial va ser contra la selecci de Macednia, en partit valedor per a l'Eurocopa, quallant una meravellosa actuaci com central en substituci del lesionat Rio Ferdinand. Es va perdre el primer partit de la Eurocopa 2004 per una lesi, per va participar en els tres segents. Anglaterra va caure en quarts de final enfront de Portugal. Sven-Gran Eriksson li va donar la confiana en la fase de classificaci per a la Copa del Mn, desplaant a Sol Campbell de l'onze. Anglaterra va acabar entre els vuit primers a Alemanya 2006.

Enllaos externs.

Perfil a TheFA.com ;
Perfil a BBC.co.uk ;
Perfil tctic a Football-Lineups.com ;
Estadstiques a soccerbase.com ;
Perfil a England-expects.org ;
Perfil a Carling.com ;
Fotos i estadstiques a sporting-heroes.net ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213171" title="Andreu Reverts" nonfiltered="2360" processed="2357" dbindex="87414">
Andreu Reverts (m. Calaf, 1936) fou un poltic catal. Militant d'Estat Catal, el 1931 form part d'Esquerra Republicana de Catalunya. Quan esclat la guerra civil espanyola fou nomenat comissari general d'Ordre Pblic de la Generalitat de Catalunya. Va estar implicat en el Complot de novembre de 1936, un afer trbol iniciat per Estat Catal el setembre de 1936 amb la participaci destacada de Joan Torres i Picart (secretari general d'Estat Catal) i Joan Casanovas i Maristany (president del Parlament), quan per tal d'acabar amb la preponderncia de la CNT-FAI pretenien destituir Llus Companys. Descobert l'afer el 24 de novembre, fou arrestat i condut al castell de Montjuc, d'on en fou tret el 30 de novembre per membres de l'escorta presidencial per acompanyar-lo en un viatge que tenia com a punt de destinaci Andorra, per que s'estronc sobtadament prop de Calaf, el 30 de novembre quan fou assassinat a trets pels gurdies que l'acompanyaven. Hom creu que tot l'afer s'hauria decidit a la conselleria de Seguretat Interior ocupada per Artemi Aiguader i Mir.

 Referncies .
 Daniel Daz Esculies  Objectiu matar Companys a l'Aven nm 225, maig de 1998 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213174" title="Raymond Loewy" nonfiltered="2361" processed="2358" dbindex="87415">

Raymond Loewy (Frana, 1893   Mnaco, 1986) fou un dissenyador industrial pertanyent al Streamlining. El ms destacat de l'aerodinamisme i ms influent del disseny.

Va estudiar en la Universit de Paris i en la cole de Laneau, on es va llicenciar com enginyer el 1918. El 1919, va viatjar a Estats Units on va comenar a treballar decorant aparadors i desprs com illustrador de moda per a Vogue i altres revistes. El 1929 va obrir un despatx de disseny industrial. El 1934 va dissenyar el frigorfic Coldspot per a Sears Roebuck, el primer electrodomstic amb xit comercial grcies a la seva esttica. A partir de 1935, va rebre diversos encrrecs i va publicar el llibre The New Vision Locomotive. Tamb va ser fams pel disseny del paquet de cigarrets Lucky Strike (1942). Amb altres quatre dissenyadors fund Raydmond Loewy Corporation. Els 60 i 70, redisenya l'avi presidencial Air Force One para John F. Kennedy i els interiors del Skylab de la NASA. La seva filosofia del disseny es basava en el concepte MAYA (el ms avanat, per acceptable).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213178" title="Petr ?ech" nonfiltered="2362" processed="2359" dbindex="87416">

Petr  ech () (nascut el 20 de maig del 1982 a Plze , Repblica Txeca) s un porter internacional txec que actualment juga al Chelsea FC des de l'any 2004. Est considerat un dels millors porters del mn.

Petr  ech havia jugat anteriorment amb el Viktoria Plze , el Chmel Blany, el Sparta de Praga i amb el Rennes. Form part de l'equip ideal de l'Eurocopa 2004 desprs de conduir la seva selecci fins semifinals. Cech tamb reb el premi al millor porter de la Lliga de Campions 2005-2006 i 2006-2007.

Ha aconseguit alguns rcords: porter de la lliga txeca de futbol amb ms minuts sense rebre un gol (855 minuts) i porter de la lliga anglesa de futbol amb ms minuts sense concedir un gol (1.025 minuts). Tamb aconsegu un rcord amb el Sparta Praha, estant 928 minuts imbatut contant totes les competicions en la temporada 2001-2002 (combinant el record de la lliga txeca amb particions a la Lliga de Campions). 

Selecci nacional.
s internacional amb la selecci de futbol de la Repblica Txeca.

 Participacions en Copes del Mn .


 Palmars .

 Distincions individuals .
Millor porter de la Lliga de Campions 2006-2007.
Millor porter del mn 2006 segons la IFFHS.     ;
Millor jugador txec del 2007.

 Campionats nacionals .



Referncies.


Enllaos externs.

Pgina web oficial ;
Pgina oficial ;
Perfil a la pgina oficial del Chelsea FC ;
Perfil de Petr  ech ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213183" title="Llista de dinasties de l'Afganistan" nonfiltered="2363" processed="2360" dbindex="87417">
Afganistan va ser dominat al llarg de la histria per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la repblica el 1973,  Excloses les de carcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren:

Imperi Mede vers 700-549 aC;
Imperi Persa (dinastia Aquemnida) 549-330 aC;
Bessos de Bactriana 330-329 aC;
Regne de Macednia 330-301 aC;
Imperi Selucida 301-250 aC;
Regne Grec de Bactriana vers 250 aC-130 aC;
Dinastia Sakastana 130-70 aC;
Dinastia Kushana 70 aC-230 ;
Dinastia Sassnida vers 230-410;
Huns heftalites vers 410-565;
Turcs occidentals 565-652;
Califat 632-962;
Zabulistan fins 867;
Dinasties musulmanes diverses 800-962;
Dinastia Samnida 962-976;
Dinastia Ghaznvida 976-1183;
Dinastia Ghrida 1183-1213;
Khwarizmshah 1213-1231;
Imperi Mongol (Gengiskhnides) 1231-1241;
Dinastia Il-Khan 1241-1335;
Kurt o Kart 1335-1389;
Tamerlnides o Timrides 1389-1507;
Dinastia Timrida de Fergana 1507-1526;
Imperi Mogol 1526-1649;
Dinastia Safvida 1649-1709;
Mir Wais 1709-1715;
Abd al-Aziz al-Afgan 1715-1716;
Mahmud ben Mir Wais 1716-1725;
Ash Ashraf ben Abd al-Aziz 1725-1730;
Thamasp II 1730-1732 (dinastia Safvida);
Abbas III 1732-1736 (dinastia Safvida);
Nadir Shah 1736-1747;
Ali Kuli Khan 1747;
Dinastia Durrani 1747-1815/1823;
Dinastia Barazkai 1815/1826-1973;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213187" title="Durrani" nonfiltered="2364" processed="2361" dbindex="87418">
La dinastia Durrani va governar Afganistan del 1747 al 1815/1823. Del 1839 al 1842 va recuperar breument el poder amb l'ajut britnic i dels sikhs.

 genealogia dels emirs .

Ahmed Khan Durrani 1747-1771;
Timur Shah Durrani 1771-1793 ;
Zaman Shah Durrani 1793-1801;
Mahmud Shah Durrani 1801-1804 i 1809-1815 (a Herat 1815-1818);
Kamran Shah Durrani 1804-1809;
Shudja Shah Durrani 1804-1809;
Sultan Al Shah Durrani 1818-1819 (a Herat);
Ayub Shah Durrani 1819-1823 (a Herat);

 Branca Sadozai dels Durrani .

Shudja Shah Durrani 1839-1842;
Altaf Djong 1842;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213188" title="Filament intermedi" nonfiltered="2365" processed="2362" dbindex="87419">


Els filaments intermedis sn components del citosquelet cellular animal. Estan formats per agrupacions de protenes fibroses. El seu nom del seu dimetre, de 10 nm, menor que el dels microtbuls, de 24 nm, per major que el dels microfilaments, de 7 nm. Sn niques en les celluless animals, i no existeixen ni a les plantes ni als fongs.

 Estructura .

Es componen de protenes en alfa-hlix, que s'agrupen de forma jerrquica per a donar lloc als filaments intermedis:
Dues protenes s'associen de forma parallela, s a dir, amb els extrems amnic i carboxlic cap el mateix costat.
Dos dmers s'associen de forma antiparallela per a crear un tetrmer.
Els tetrmers s'associen cap amb cua per a cera llargues fibres, que, a ms, s'associen lateralment per a crear el filament intermedi, que sembla una corda formada per cordills de tetrmers units cap amb cua.

La unitat funcional que es considera precursora, por la seva elevada estabilitat al citosol, s el tetrmer
.
 Tipus de protenes dels filaments intermedis .

 Lmines nuclears, que se situen sota l'embolcall o membrana nuclear;
 Queratina, fonamental en els teixits epitelials;
 Vimentines i desmines, a les cllules musculars i als fibroblasts;
 Neurofilaments, a les neurones;
 Recentment, s'ha descobert un cinqu tipus de filaments intermedis, presents a les cllules mare, constituts per la protena nestina.

La seva agregaci s homo o heteropolimrica segons el tipus de protena: per exemple, les queratines sn heteropolimriques i estan constitudes per queratines cides i bsiques en relaci 1:1.

Funci.

La funci principal s donar-li rigidesa a la cllula. La funci depn de la composici i la localitzaci dels filaments. Les lmines nuclears, a ms de donar-li rigidesa al nucli, participen en la regulaci de la transcripci. Les queratines, participen en algunes unions cellulars (desmosomes).

Irregularitats en la expresi gentica de les protenes dels filaments intermedis causen fragilitat i distrfies cellulars (com s el cas de certes cardiomiopaties).

 Estabilitat .

Els filaments intermedis, a diferncia de l'actina F o els microtbuls, sn molt estables. Per a la seva dinmica cal la fosforilaci i defosforilaci dels seus components per mitj de quinases i fosfatases, respectivament.

 Relaci amb altres elements del citosquelet .

Existeixen protenes associades als filaments intermedis que estableixen enllaos creuats amb microtbuls i l'actina.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213193" title="Barazkai" nonfiltered="2366" processed="2363" dbindex="87420">
La dinastia Barazkai va governar l'Afganistan de fet des del 1815, quan diversos germans van dominar la major part del pas, i desprs d'un breu restabliment dels Durrani (1839-1842) es va establir fermament el 1842. Per mig d'una branca colateral establerta el 1929 va continuar al poder fins la proclamaci de la repblica el 1973.

Perode de transici .

Dost Muhammad, sobir a Kabul el 1826;
Muhammada Barazkai, sobir a Peshawar ;
Kohan Dil, sobir a Kandahar ;

 Branca Sadozai dels Durrani .

Shudja Shah Durrani 1839-1842;
Altaf Djong 1842;

 Emirs i reis .

Dost Muhammad (segona vegada 1842-1863);
Sher Ali Khan 1863-1878;
Afdal Khan, pretendent 1863-1868;
Azim Khan, pretendent 1863-1869;
Yakub Khan 1878-1880;
Abd al-Rahman 1880-1901;
Ayub Khan, pretendent 1880-1887;
Habibullah 1901-1919;
Amanullah 1919-1929;
Anayatullah 1929;
Nasrullah 1919;
Muhammad Nadir Shah 1929-1933 (rei);
Muhammad Zahir Shah 1933-1973 (rei);

Ahmed Khan, independent a Herat 1856 a 1862;
Sher Ali Khan, independent a Kandahar 1880-1882;
Habibullah II (conegut com Bachai-Sakao, el fill de l'aiguador), usurpador tadjik, 1929;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213195" title="Agdistis" nonfiltered="2367" processed="2364" dbindex="87421">

Agdistis era un du menor (o segons les fonts un dimoni) de la mitologia grega. D'origen oriental, s una criatura hermafrodita fruit de la violaci de Zeus a Cibeles. Representa el caos i la natura incontrolable, ja que la seva conducta s totalment impredictible. 

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213201" title="Barra obliqua inversa" nonfiltered="2368" processed="2365" dbindex="87422">

La barra obliqua inversa s un signe tipogrfic molt usat en informtica, on pot separar la unitat de disc dels arxius o indicar que el carcter que segueix ha de tenir un tractament especial en programaci (llenguatge Basic). S'escriu () i el seu origen cal buscar-lo en els operadors lgics de conjunci i disjunci (es pretenia que pods formar-los juntament amb la barra obliqua ordinria). En els teclats japonesos a vegades s'escriu igual que el smbol del ien





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213205" title="Joan Pere Fontanella" nonfiltered="2369" processed="2366" dbindex="87423">

Joan Pere Fontanella (Olot, 22 de juliol del 1575 - Perpiny 1649) fou un destacat jurista i poltic catal que va arribar a ser nomenat Conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitz la resistncia de Barcelona contra el setge del marqus de Los Vlez el gener del 1641.

 Biografia .
Fontanella va estudiar a Barcelona, on es va establir i on adquir prestigi com a jurisconsult. Va actuar sovint com a assessor jurdic de la Generalitat i del Consell de Cent, i tingu un paper destacat en la crisi de relacions entre Catalunya i la Corona, que acab amb la secessi del 1640.

El 1634 es disting en l'oposici contra el nou impost dels quints, i el 1640 fou elegit Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona i com a tal intervingu al costat de Pau Claris en les converses amb el govern francs que comportaren proclamar la Repblica Catalana el 17 de gener del 1641. Va formar part, el 1641, de la Junta de Guerra que prepar la batalla de Montjuc per tal de defensar-se de l'exrcit castell.

A l'acabament del seu mandat, s'an retirant progressivament de la vida poltica i el 1649 abandon Barcelona per temor al setge i consegents represlies a la fi de la Guerra dels Segadors. El Consell de Cent el declar aleshores trador i el va desinsacular, cosa que li ocasion un gran disgust i potser li va precipitar la mort. Des del 1877, el seu retrat figura a la Galeria de Catalans Illustres de l'Ajuntament barcelon.

Fou el pare de l'escriptor i sacerdot Francesc Fontanella i Garraver.

 Obra escrita .
La seva obra fou de sntesi d'aspectes propis del dret com amb les particularitats inherents al dret catal. El 1612 public De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus, llibre que posteriorment es va reeditar a Ginebra, Vencia i Li i que demostra que gaudia de prestigi internacional, essent considerat, en causes catalanes, autoritat jurdica i font d'interpretaci del dret fins a la compilaci de 1960. El 1639 public un recull de jurisprudncia en el llibre Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, que va tamb reeditar-se a Vencia, Barcelona i Ginebra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213227" title="Vinaya" nonfiltered="2370" processed="2367" dbindex="87424">
Vinaya, paraula que en snscrit o pali significa disciplina, educaci, s el conjunt de normes que regulen la comunitat monstica budista, o shanga. Estan basades en el text cannic anomenat Vinaya Pitaka. Les ensenyances de Buda, o Budadharma es poden dividir en dos grans categories: 'Dharma' o doctrina, i Vinaya o disciplina. Un altre terme per a budismes Dharmavinaya.

La part principal del Vinaya est formada per un conjunt de regles conegudes como Patimokka (Pali), o Pratimoksha (Snscrit).
El Vinaya va ser transms oralment de Buda als seus deixebles i en aquell temps es van desenvolupar 250 preceptes. Finalment van sorgir diferents Vinayas, depenent de la zona geogrfica o les diferencies culturals i la escola budista en qu es van desenvolupar.  Els Vinayas ,en el fons, sn els mateixos i noms tenen petites diferncies, per exemple en la tradici Theravadin hi a  227 regles per als bhikkhus (monjos  masculins), 311 per a les bhikkhunis (femenines). Altres tradicions tenen un nombre diferent de regles, per exemple l'ordre Gelugpa del Tibet segueix un vinaya que originalment pertany a la secta Sarvastivadin que t 253 regles.

Al voltant de les regles hi a una srie de textos. Alguns d'aquests expliquen l'origen de les regles.s possible seguir el desenvolupament de les regles segons les respostes que es donen a situacions especfiques. Hi ha tamb un nombre de textos semblants a sutres que sn estatuts ms generals sobre la doctrina budista, o que donen detalls biogrfics d'alguns dels grans deixebles i la seva illuminaci. Altres seccions detallen com aplicar les regles, com tractar les infraccions o incompliments i les disputes entre monjos. 
Es creu que originalment no tenien regles  i que Buda i els seus deixebles noms vivien en harmonia quant estaven junts. La major part del temps es movien sols, per cada any, durant l'poca del monsons, quan viatjar era impossible, els bhikkhus es reunien durant uns pocs mesos. A mida que la Shanga va anar creixent i va comenar a acceptar gent menys preparada, que es mantenien sense illuminar, es van comenar a instaurar regles.

Sembla ser que al principi eren bastant flexibles i s'adaptaven a la situaci.
A l'poca de la mort de Buda hi havia un cos de regles qu s'esperava que fos seguit pels bhikkhus. Al Mahaparinibbana Sutra de Buda, com a part de la seva darrera ensenyana, els diu als bhikkhus que poden abandonar algunes regles menors, per que han de perseverar en les principals, tot i aix hi havia certa confusi sobre quines regles eren les principals i quines secundries. Per tant, es va decidir que es seguirien totes les regles.
Immediatament desprs de la mort de Buda es va fer un concili en el quuales van recollir, ordenar i recitar totes les ensenyances. Diu la llegenda que l'immens volum va ser recitat de memria, Ananda recitant els sutres i Upali recitant el Vinaya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213230" title="Florenci Maun i Marimont" nonfiltered="2371" processed="2368" dbindex="87425">
Florenci Maun i Marimont fou un msic instrumentalista, compositor de sardanes i director d'orquestra. Desprs d'haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgr, va fundar la cobla-orquestra Costa-Brava, de Palafrugell, l'any 1956. Algunes de les seves sardanes ms conegudes sn: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L'aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis.

Florenci Maun i Marimont va nixer a Figueres l'any 1925 i va morir a la mateixa capital empordanesa l'any 1995.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213237" title="Principat d'Acaia" nonfiltered="2372" processed="2369" dbindex="87426">

El principat d'Acaia fou un Estat croat establert pels croats francs/llatins desprs de la destrucci de l'Imperi Bizant l'any 1204. Els francs van ocupar aquestos territoris que estaven dominats per Aleix III ngel, emperador a Macednia i Trcia. Aleix III i l'antic emperador Aleix V Murzufle (que havia estat cegat per Aleix III) no van poder resistir als croats; el primer es va rendir i el segon va fugir al Pelopons per fou  capturat.

 Fundaci .
El primer prncep fou Guillem de Champlitte, i el 1209 el principat fou concedit per l'emperador llat a Guillem de Villehardouin. Sovint s'esmenta a Guillem de Champlitte com Guillem I d'Acaia i a Guillem de Villehardouin com a Guillem II d'Acaia.

 Pretendents de la Dinastia Capet d'Anjou-Siclia .
La dinastia Villehardouin va durar fins el 1278 i el principat va passar a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia. Carles II d'Anjou, rei de Npols, va infeudar el principat el 1289 a Isabel I d'Acaia (filla de Guillem II d'Acaia), casada amb Florenci d'Hainaut i desprs amb Felip I de Piemont. Per el 1307 en fou desposseda i el feu fou concedit per Carles II al seu propi fill Felip I de Trent, qui es cas amb Caterina de Valois-Courtenay. Posteriorment Felip I de Trent va cedir els seus drets el 1313 a Matilda d'Hainaut, filla del primer matrimoni d'Isabel I d'Acaia. Matilda d'Hainaut] es cas amb Llus de Borgonya, per no pogueren fer front a la invasi del territori per part de l'altre pretendent, l'infant Ferran de Mallorca, que entre 1315 i 1316 el va conquerir en la major part.

A la mort de Llus de Borgonya el 1318, els clams sobre el principat passaren desprs d'algunes vicisituds a Joan I de Gravina, germ menor de Felip I de Trent. Joan va cedir els drets el 1333 a la seva cunyada Caterina de Valois-Courtenay; llavors tots els barons que reconeixien a Joan van reconixer com a prncep a l'altre pretendent, Jaume III de Mallorca. Els drets de Caterina van passar el 1346 al seu fill Felip II de Trent que el 1373 va renunciar a favor de la seva cunyada, la reina Joana I de Npols.

 Pretendents de la Casa de Mallorca.
Per altre banda, Margarida d'Acaia, germana menor d'Isabel I d'Acaia, va proclamar els seus drets el 1307 encara qye sense cap efecte prctic; el 1313 els va tornar a posar damunt la taula i en va fer renuncia formal en favor de la seva filla Isabel de Sabran, qui estava casada amb l'Infant Ferran de Mallorca. Isabel de Sabran va morir el 1315, mentre l'infant Ferran de Mallorca va conquerir el Pelopons el 1315-1316 en nom del fill Jaume III de Mallorca i pretendent al Principat d'Acaia. El 1333 va aconseguir el reconeixement general dels seus drets, per el 1349 va morir a la Batalla de Llucmajor. Els seus drets van passar al seu fill Jaume IV de Mallorca.

 Uni dels pretendents .
Jaume IV de Mallorca es va casar el 1363 amb la reina Joana I de Npols, pretendent de la Dinastia Capet d'Anjou-Siclia, acabant aix amb la disputa sobre el Principat unificant ambdues lnies pretendents. Jaume IV de Mallorca va morir el 1375 i Joana fou aix princesa nica del 1375 al 1381. Joana va ser princesa fins el 1381, assistida des del 1375 pel seu quart marit Ot de Brunswick-Grubenhagen, retornant desprs a Jaume dels Baus que fill de Margarida de Trent amb Francesc dels Baus, i per tant nt de Felip I de Trent.

Per contra, Elisabet de Mallorca, germana de Jaume IV de Mallorca, va reclamar els seus drets el 1375 i els va vendre el 1376 a Llus d'Anjou.

 Desaparici dins del Despotat de Morea .
El principat, ja molt fragmentat, era prcticament un ttol; els que el van ostentar no van tenir ms poder que a les baronies que dominaven. El 1429 fou ocupat per Toms Paleleg, gendre del darrer prncep Centuri II Zacaries (1404-1429) que va conservar noms Arcdia fins el 1432. El principat va ser ocupat finalment pel Despotat de Morea, territori vassall de l'Imperi Bizant.

 Vegeu tamb .
 Llista de prnceps d'Acaia;


Fitxer:Armoiries Achae.svg|Escut del Principat d'Acaia sota el domini de la Dinastia Villehardouin d'Acaia
Fitxer:Armoiries Anjou Tarente.svg|Escut dels pretendents de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia
Fitxer:Armoiries Majorque.svg|Escut dels pretendents de la Casa de Mallorca
Fitxer:Crus-Moreya.png|Escut amb la Creu de Morea

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213255" title="Josep Maria Serra i Estruch" nonfiltered="2373" processed="2370" dbindex="87427">
Josep Serra i Estruch (Brfim, Alt Camp, 1921 - Barcelona 1997) fou un escriptor catal. Especialista en mitjans de comunicaci, fou el creador de l'Escola de Mitjans Audio-Visuals (EMAV) de Barcelona. Fou premiat a diversos certmens nacionals i internacionals de cinematografia, la seva dedicaci al cinema infantil es recull en el llibre Cinema formatiu, que fou premi Antoni Balmanya el 1968.

Havia estat membre de la CNT. Va ocupar crrecs de responsabilitat als Sindicats de Professions Liberals, d'Administraci Pblica i secretari general de la Federaci Local de Barcelona , alhora que director de la revista Catalunya. Fou tamb un dels fundadors de la secci catalana de la CGT.

Ms tard fou realitzador de la revista Superaci i membre del Consell Nacional i de l'Executiu del Front Nacional de Catalunya, ra per la qual el 1946 fou detingut i condemnat a sis anys de pres. Tamb fou director del setmanari L'Esplai. Fou cofundador dels Instituts de Cincies de l'Educaci (ICE), va ser dintre d'ells president del Seminari Permanent de Tecnologia Educativa. 

Va collaborar en algunes activitats del CAOC. El 1985 va rebre el Premi Rei En Pere del CAOC pel llibre Entendre Occitnia, publicat el 1989 per editorial El Llamp. Va militar al Front Nacional de Catalunya des de 1939 fins el 1977, ms tard l'abandon i fou nomenat president de l'Aliana de la Democrcia Socialista, va figurar com a cap de llista de la coalici electoral Aliana per la Repblica en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988. Fou president de l'Associaci Professional de Titulats en Imatge i So de Catalunya, membre del Comit d'Enlla Europeu per una internacional dels treballadors i els pobles i director de l'Escola Municipal de Cinema de l'ajuntament de Barcelona.

 Obres .
 Contes de la mar exacta (1959). premi als Jocs Florals de Pars;
 Entendre Occitnia (1985);

 Referncies .
 Biografia a Vilaweb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213268" title="Mortassadora" nonfiltered="2374" processed="2371" dbindex="87428">
Mortassadora s una mquina-eina emprada per a formar ranures, mosses, etc. La seva constituci s semblant a la de la llimadora; la diferncia consisteix en el fet que el carro on va fixada l'eina t un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfcies interiors. La pea roman fixa a la taula i l'eina es desplaa amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja noms en el recorregut de descens. L'eina acostuma a sser d'acer al carboni o d'acer rpid; el seu avan t lloc grcies al moviment de la taula, que pot sser longitudinal o transversal; quan cal mecanitzar una pea en diversos punts simtrics respecte a un eix, hom fixa la pea a un plat divisor. 

La mortasadora pot treballar superfcies interiors, exteriors i perfilades. s una mquina de poc rendiment, utilitzada noms per a mecanitzar un nombre redut de peces; en les grans sries hom la substitueix per la brotxadora. 

Mortasa: Forat, mossa, entalla, etc, generalment de forma rectangular, practicat en una pea de fusta o de metall i destinat a rebre la part sortint d'una altra pea que hom hi vol encaixar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213269" title="Brotxadora" nonfiltered="2375" processed="2372" dbindex="87429">

Mquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduda i en la qual l'eina, anomenada brotxa, s dotada, mitjanant un mecanisme de cremallera o per accionament hidrulic, d'un moviment longitudinal. Segons la posici de l'eina, les brotxadores poden sser horitzontals o verticals; les primeres tenen un camp d'aplicacions ms ampli, i les segones tenen un rendiment ms elevat i permeten de posar i treure la brotxa automticament. Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, per les destinades al brotxat exterior han d'anar provedes d'un dispositiu que subjecti la pea que hom treballa. Solen treballar a tracci, per tamb poden fer-ho a compressi, en el qual cas solen sser verticals. 

Brotxa: Eina en forma de barra proveda de dents, d'altures que augmenten progressivament d'un extrem a l'altre, i de secci diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge. Segons la manera de treballar, pot sser de tracci o de compressi, i segons l'operaci, de brotxatge exterior o de brotxatge interior. Les brotxes sn generalment d'acer trempat, d'acer al tungst o b d'acer rpid al molibd i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur. El disseny d aquesta eina permet que en l avan de la eina cada dent de la mateixa vagi tallant una mica de material, en torn als 0,05 millmetres. Per tant la longitud de la brotxa est limitada per la quantitat de material que t de tallar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213270" title="Oxitalladora" nonfiltered="2376" processed="2373" dbindex="87430">
Oxitalladora s un procediment de tallament de planxes metlliques mitjanant una oxidaci local a alta temperatura. Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilnic especial, provet d'un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressi un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilnica. Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traat prviament realitzat sobre la planxa, o b automticament (oxitallament a mquina), procediment en el qual el bufador (o bufadors) va muntat sobre un capal que es desplaa sobre la superfcie de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d'un sistema copiador (resseguint mecnicament o pticament el perfil d'una plantilla anloga al perfil de tall) o de l'ordinador d'un sistema FAO. S utilitza amplament per al tall de xapes, barres o altres elements ferrosos.

En aquest procs s utilitza un gas combustible (normalment acetil) que produeix una flama per escalfar el material, mentre que com a gas comburent sempre ha d utilitzar-se l oxigen a fi de causar l oxidaci necessria pel procs de tall.

B sigui en un nic cap o per separat, tot oxitallador requereix dos conductes: un pel que circuli el gas de la flama calefactora i un pel tall (oxigen). L'oxitallador calenta l'acer (o el material que es pretengui tallar) amb la flama carburant, i a l obertura de la vlvula d oxigen provoca una reacci amb el ferro de la zona afectada que el transforma en xid frric (Fe2O3), que es desf en forma d espurnes en ser la seva temperatura de fusi inferior a la de l acer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213271" title="Entendre Occitnia" nonfiltered="2377" processed="2374" dbindex="87431">
Entendre Occitnia s un llibre escrit el 1985 per Josep Maria Serra i Estruch, amb el qual va obtenir el Premi Rei En Pere concedit pel CAOC. Fins el 1989 no fou editat per edicions El Llamp.

L'autor ens porta a conixer una srie de personatges, alguns reals i altres en entrevistes inventades, que eren o havien estat importants en el devenir d'Occitnia i de les lluites que al llarg de la histria s'hi han donat. A travs d aquestes entrevistes hom pot fer-se un dibuix mental de les afinitats nacionals entre els Pasos Catalans i Occitnia i alhora entre les lluites socials que s hi han desenvolupat al llarg de la histria, amb una especial parada, per la seva importncia, en el mn dels ctars, i la lluita llibertria.

El llibre est format per entrevistes a Pire Bec, de l'Institut d'Estudis Occitans; Carles Camberoque, fotgraf del Carnaval occit; el poltic Robrt Lafont; l'inspector d'ensenyament Pire Lagarda; la professora universitria de Tolosa de Llenguadoc Maria Clara Viguier i fins a 29 personatges, els contemporanis entrevistats realment i els histrics en entrevistes simulades, que suposen un fresc ampli del poble occit vist des dels anys vuitanta.  

 Referncies .
 Referncia del llibre a Vilaweb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213286" title="Repblica Democrtica d'Angola" nonfiltered="2378" processed="2375" dbindex="87432">
La Repblica Democrtica d'Angola fou un antigovern que va existir a Angola del 24 de novembre de 1975 al 30 de gener de 1976.

El 11 de novembre de 1975 els militars progresistes portuguesos encapalats pel governador, l'almirall Rosa Countinho, i el capit Martins, d'acord als pactes signats, van entregar el poder a la colnia al Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), de tendncia comunista prosovitica, que va proclamar la Repblica Popular d'Angola a Luanda i va demanar l'ajut cub. Els sudafricans donaven suport a l'organitzaci UNITA (Uni Nacional per a la Independencia Total d'Angola) i els americans i zairesos (la Repblica Democrtica del Congo s'anomenava llavors Zaire) ajudaven al Front d'Alliberament Nacional d'Angola (FLNA); els primers dominaven el sud i est del pas i els primers (basats en l'etnia bakongo) dominaven el nord.

Holden Roberto, cap del FLNA i Jonas Savimbi, cap d'UNITA, van acordar la creaci a les zones sota el seu control de la Repblica Democratica d'Angola, de la que els dos homes serien co-presidents. La proclamaci formal es va fer el 24 de novembre de 1975. Els primers ministres tamb serien dos: Jose Ndele i Johny E. Pinnock. 

L'MPLA va derrotar amb certa facilitat al FLNA i va empenyer a UNITA cap al sud a una franja protegida pels sudafricans (llavors governats pels partidaris de l'apartheid). El 30 de gener de 1976 el govern de Luanda controlava la major part del pas. La psudorepblica va quedar disolta de facto.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213292" title="Cala Carb" nonfiltered="2379" processed="2376" dbindex="87433">

Cala Carb s una cala de l'illa d'Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. Es troba a 22 km d'Eivissa i a 8 km de Sant Josep, al nord de cala d'Hort i al sud de cala Vedella. El topnim carb s'explica per l'explotaci de la fusta que en feien els carboners.

La cala s un entrant de mar en forma d'arc, de 80 m d'amplada a la bocana. L'entorn s natural, prxim al puig Pelat (245 m d'altitud) i a la urbanitzaci homnima.

La sorra s de gra gros i color clar. El fons s de sorra, cdols i algues. El desnivell s suau amb 1 m de profunditat als 25 m mar endins. Est orientada a l'oest, exposada als vents de l'oest i nord-oest, per les aiges sn molt tranquilles.

Referncies.
Informaci del Govern de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213295" title="Joan Vilar" nonfiltered="2380" processed="2377" dbindex="87434">

Joan Vilar (Barcelona, principis del segle XV- Barcelona post. 1475), fou un jurista catal del segle XV. 

Biografia. 

Doctor en ambds drets i reputat jurista barcelon, fou amic de Jeroni Pau, que li dedic dos poemes panegrics, i de Pere Miquel Carbonell amb qui mantingu durant l'estiu de 1475 una correspondncia literria en llat "sobre els temes ms diversos i artificiosos, sense parar esment ni a l'entorn social ni poltic i divagant sobre qestions erudites o intellectuals amb nombroses citacions d'autors clssics en una cursa competitiva entre els dos, aspirant l'un a donar-ne ms que l'altre i viceversa". 

Aix, en les seves cartes, en qu fan disquisicions filolgiques, consideracions sobre punts obscurs de la genealogia del comptes de Barcelona, elogis mutus i elogis a les obres de Jeroni Pau, els corresponsals citen, com a autoritats, als humanistes Lorenzo Valla i Pier Paolo Vergerio, als gramtics Sext Pompeu Fest, Prisci de Cesarea i Tortellio, aix com a Appi, Aristtil, Ulpi, Ovidi, Virgili, Cicer, Persi, Juvenal, Sallusti, Plini el Vell i Servi.

Va traduir al catal el tractat De epidemia et peste, de Valesco de Taranta, publicat a Barcelona el 1475.Com indica Llus Cifuentes i Comamala , es tracta d'un "regiment de pesta", que fou un dels gneres preferits per la primera impremta i, en concret, es tracta del primer llibre mdic imprs a la Pennsula Ibrica, si b no se'n conserva cap exemplar. Una segona edici (o reimpressi) d'aquesta traducci catalana de Joan Vilar fou impresa a Barcelona per Joan Rosembach el 1507.

Obres.

Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 19 de juny 1475.
Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 22 de juny 1475.
Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 28 de juny 1475.

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
Marian Aguil i Fuster, en el seu Catlogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 ((Edici facsmil de Ed. Curial, Barcelona-Sueca 1977).
Llus Cifuentes i Comamala, La cincia en catal a l'edat mitjana i el renaixement, Collecci Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma de Mallorca 2006 (segona edici revisada i ampliada). ISBN 9788447531202 .

Enllaos externs.

Biografia de Joan Vilar, a crrec de Maringela Vilallonga. Disponible en lnia;
Bibliografia de Joan Vilar, a crrec de Maringela Vilallonga Disponible en lnia;
Referncia als "tractats de pesta" i al de Valesco de Taranta tradut per Joan Vilar, al portal Sciencia.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213301" title="Llista de prnceps d'Antioquia" nonfiltered="2381" processed="2378" dbindex="87435">
El principat d'Antioquia fou un estat croat establert al nord de Sria.

 Llista de prnceps .

Boemond I 1098-1104;
Tancred d'Hauteville (regent) 1100-1103 i 1108-1112;
Roger de Salern (regent) 1112-1119;
Baldu de Rethel (desprs rei de Jerusalem) 119-1126;
Boemond II 1126-1130;
Constncia d'Antioquia 1130-1162;
Raimon de Poitoiu 1130-1149;
Reinald de Chatillon el Llop 1152-1162;
Boemond III 1162-1201;
Raimon II 1194-1194;
Boemond IV  (de Trpoli) 1201-1205;
Raimon III 1205-1208;
Boemond IV (segona vegada) 1208-1216;
Raimon III (segona vegada) 1216-1219;
Boemond IV (tercera vegada) 1219-1233;
Boemond V (tamb a Trpoli) 1233-1251;
Boemond VI (tamb a Trpoli 1251-1274;
Boemon VII (sobir titular de Trpoli i Antioquia) 1274-1287;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213304" title="DVB-SI" nonfiltered="2382" processed="2379" dbindex="87436">
DVB-SI s l'acrnim de Digital Video Broadcasting-Service Information (Servei d'Informaci per a la Retransmissi de Vdeo Digital), s  l'estndard de transmissi de dades en les emissions de televisi digital. Aquest sistema d'informaci s un servei per facilitar a l'usuari la navegaci a travs del medi DVB, sobre una plataforma de televisi digital.

Aquesta normativa est definida en el document de la ETSI EN 300 468, creat a l'octubre de 1995, tot i que ha estat modificat en mltiples ocasions.

Existeix, a part, un escrit tcnic, tamb de la ETSI, que ampla la informaci del document que el defineix, aquest escrit s l' ETR 211.

DVB-SI treballa sobre MPEG-2 com a complement de la Informaci Especfica de programa (PSI). Aquest servei proporciona a l'usuari i al descodificador la facilitat de navegar a travs de la cadena de serveis oferts.

El procs comena quan MEG-2 PSI (Program Specific Information) proporciona una clau a l'IRD (Integrated Reciver Decoder) o Descodificador extern per a que es configuri automticament. Aleshores DBV-SI afegeix informaci que permet l'IRD del DVB sintonitzar determinats serveis o mostrar agendes de programes d'inters. 

Degut a la possible complexitat que suposaria per als usuaris el fet de navegar a travs dels nous serveis de televisi digital, DVB-SI proporciona els element necessaris per a desenvolupar la Guia Electrnica de Programes (EPG).

Com que la quantitat de dades que s'han d'enviar per l'EPG s molt gran la EACEM (European Association of Consumer Electronics Manufactures) va desenvolupar una especificaci amb els formats de dades ms convenients, continguda a 300 707, aix com un document guia que facilita la interpretaci de l'especificaci que est continguda a 288.

DVB-SI est format, principalment, per quatre tipus de taules d'informaci de servei, aix com un conjunt de taules addicionals, que fan possible la seva utilitzaci. A diferncia de les taules MPEG-2 PSI que noms subministren informaci del Transport Stream (TS) en la qu estan ubicades, en canvi, les taules DVB-SI tamb poden donar informaci de serveis i esdeveniments transportats per altres TS, fins i tot TS's transmitides per altres xarxes.
Aix permet la comunicaci de l'IRD entre diferents TS's de forma inapreciable per a l'usuari.

Taules d'informaci de serveis.

Taules Principals.
Taula d'Informaci de Xarxa (Network Information Table NIT): aqu s'exposa la informaci necessria per a la sintonitzaci dels canals d'un servei provedor. L'IRD empra aquesta informaci durant la seva crrega. Addicionalment, aquestes taules es fan servir per senyalitzar un canvi de sintonitzaci.

Taula de Descripci del Servei (Service Description Table SDT): llista dels parmetres associats a cada servei, en particular, amb el mltiplex MPEG.

Taula d'Informaci de l'Esdeveniment (Event Information Table EIT): transmet informaci agrupant tots els esdeveniments que s'esdevenen i que s'esdevindran sobre el mltiplex MPEG. A ms a ms, cont informaci sobre el Transport actual i altres fluxos de transport que pugui rebre l'IRD;

Taula d'hora i data (Time of Date and Table TDT): es fa servir per ajustar el rellotge intern de l'IRD.

Taules Adicionals.

Taula d'Associaci de Bouquet (Bouquet Association Table BAT) podria ser una ajuda per l'IRD per mostrar els serveis disponibles d'una forma comprensible per a l'usuari.

Taules d'Estat d'Execuci (Running Status Table RST) es fa servir per a actualitzar l'execuci d'un programa. Les seccions d'estat d'execuci sn enviades una sola vegada a l'exterior i, ms endavant, si es produs algun canvi. Aix no passa amb la resta de taules SI, que s'envien contnuament.

Taules de Farciment (Stuffing Table ST): poden ser emprades per a reemplaar alguna subtaula que sigui errnia.

Taula de Discontinutat d'Informaci  (Discontinuity Information Table DIT): es fa servir en els punts de transici quan la informaci es discontnua, per exemple, quan hi ha un canvi a la xarxa.

Taula de Selecci d'Informaci (Selection Information Table SIT): cont un resum de tota la informaci important que hi ha en el canal de transmissi.

Freqncia de repetici de les taules.

Cal distingir dues classes d'emissions de DVB, les de cable (DVB-C) i satllit (DVB-S) de les terrestres DVB-T o TDT. Per als dos primers sistemes se suposa que l'ample de banda del canal s suficient per al transport de tota la informaci necessria. Aquestes sn les seves freqncies de repetici:

 Totes les seccions de la NIT han de ser transmeses, com a mnim, cada 10 segons, incloses aquelles que viatgen per altres camins de difusi, si s que n'hi ha. ;

Totes les seccions de la BAT han de ser transmeses, com a mnim, cada 10 segons, si s present.

Totes les seccions de la SDT del multiplexat actual  han de ser transmeses cada 2 segons, com a mnim.

Totes les seccions de la SDT d'altres TS s'han de transmetre, com a mnim, cada 10 segons.

Totes les seccions de la EIT dels esdeveniments actuals i segents del TS actual s'han de transmetre cada 2 segons, com a mnim.

Totes les seccions de la EIT dels esdeveniments TS s'han de transmetre cada 10 segons, com a mnim, si s que existeixen.

Totes les seccions de la programaci de la EIT dels 8 primers dies s'han de transmetre, com a mnim, cada 10 segons.

Totes les seccions de la programaci de la EIT de dies ms enll del vuit s'han de transmetre cada 30 segons (incloent-hi les dels altres TS), si s que existeixen.

La TDT s'ha de transmetre cada 30 segons com a mnim.

Respecte a les emissions de televisi digital terrestre, l'ample de banda s molt limitat per a la quantitat d'informaci que s'ha de transmetre, i es defineixen els segents perodes de repetici, tenint en conte que per a les taules NIT, BAT, SDT i TDT han de complir els mateixos mnims que per cable o per satllit.

Totes les seccions de la EIT dels esdeveniments actuals i segents del TS actual s'han de transmetre cada 2 segons, com a mnim.

Totes les seccions de la EIT d'esdeveniments d'altres TS s'han de transmetre cada 20 segons, com a mnim, si s que existeixen.

Totes les seccions de la programaci de la EIT del dia actual d'un altre TS s'han de transmetre cada 30 segons.

Totes les seccions de la programaci de la EIT del dia actual s'han de transmetre, com amnim, cada 10 segons, si s que existeixen.

Totes les seccions de la programaci de la EIT dels TS s'han de transmetre, com amnim, cada 30 segons, si s que existeixen.

Totes les seccions de la programaci de la EIT d'altres TS s'han de transmetre, com amnim, cada 30 segons, si s que existeixen.


Imprescindible per Implementar.

 La localitzaci de programes;

 La sintonitzaci automtica de l'IRD segons el servei seleccionat.

La Application Programing Interface (API): s el sistema que ofereix connexi entre les aplicacions de software i hardware, s l'equivalent al Sistema Operatiu de l'IRD.

La Guia Electrnica de Programes (EPG): aplicaci de software creada pels provedors de continguts, per facilitar la presentaci dels serveix que oferten i ajudar, a la vegada, l'espectador a escollir.

Accs condicional (CA);

Aplicacions especfiques.

La Informaci de Serveis (SI) de DVB ha estat dissenyada per a treballar sobre una gran marge d'aplicacions. Aquestes sn algunes de les ms destacades:

Near Video On Demand: que significa  Video Gaireb Sota Demanda , es defineix com la repetici del mateix programa durant tot un dia, per desplaat en instants de temps diferents. Veure VoD;

Mosaic: esta compost per una srie de petites imatges de diferents programes, totes sobre un mateix canal. Aquestes imatges es codifiquen de tal manera que cadascuna ocupa una posici sobre una imatge de fons, s a dir, mostra en forma de mosaic una petita imatge de cada canal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213306" title="FLAC" nonfiltered="2383" processed="2380" dbindex="87437">



FLAC s l'acrnim de Free Lossless Audio Codec (cdec d'udio Lliure i Sense Prdues), que es com es coneix aquest format contenidor d'informaci d'udio, i tamb el cdec emprat per a codificar aquesta informaci. El fet de ser un cdec sense prdues ve donat ja que la informaci sonora que s'emmagatzema dins d'aquest format s comprimida de tal manera que un cop decodificada no afecta per res a la qualitat sonora de l'udio original.
El desenvolupament i creaci del FLAC es van duur a terme per Xiphophorus, actualment coneguda com Xiph.org Foundation; altrament coneguda per projectes com ara el Vorbis, l'Icecast, Theora i d'altres.



 Visi general .
Es pot considerar que el FLAC s un cdec d'udio nic si es tenen en compte alguns aspectes ja que no s el fet de ser sense prdues l'nica cosa que el caracteritza; sin aix juntament amb la seva accessibilitat donat que s totalment no-propietari, no relacionat amb patents privades i de codi obert; s a dir, tota la documentaci relacionada amb la seva implementaci s totalment accessible per a tothom. Cal destacar tamb que s un format completament gratut de fer servir, fet que a vegades no s t en compte. 
Totes aquestes caracterstiques de facilitat d'accs i lliure distribuci s el que est convertint el FLAC en un format atractiu per als desenvolupadors d'aplicacions i tamb en un dels formats i cdecs d'udio sense prdues ms ests i suportat tant per dispositius fsics com per aplicacions de programari.

 El projecte FLAC .
El projecte d'on va sorgir el FLAC no noms inclou el format en s, sin varies eines i documentaci. Les parts principals que conformen el projecte sn aquestes:

El cdec amb el qual es codifica la informaci d'udio.
El format contenidor on hi hauran les dades codificades amb FLAC.
La llibreria libFLAC que defineix la codifcaci i decodificaci de les dades, aix com la manera amb que s'inclouen les metadades.Sota llicncia BSD.
El grup de classes libFLAC++ que inclou les definicions de la llibreria libFLAC aix com les seves estructures i funcions. Sota llicncia BSD.
El flac, una eina de l'ordre de comandes que serveix com a aplicaci per a implementar les llibreries libFLAC, permetent codificar i   descodificar la informaci. Sota llicncia GPL.
El metaflac, una eina del mateix caire que el flac per que ens permet l'edici de les metadades dels contenidors .flac. Sota llicncia GPL.
Un munt de plug-ins d'entrada per a diversos reproductors i editors de pistes d'udio(foobar2000,winamp,xmms...).



 Caracterstiques d'inters .
S'expliquen algunes de les possibilitats que poden interessar als usuaris finals de FLAC, sobretot en l'mbit professional i del consum, ms que de cares al desenvolupament tcnic.
sense perdues: la codificaci que s'aplica no comporta cap prdua de qualitat vers la informaci que entra al codificador. Per a fer-ho cada trama de dades cont 16 bits de detecci d'errors (CRC). La informaci global codificaci tamb fa servir mtodes per assegurar la integritat del tot, incloent un espai per al MD5(de les dades sense codificar) a la capalera de l'arxiu per d'aquesta manera comprovar la semblana amb la ifnormaci descodificada.
rpid: la potncia computacional que requereix en procs de descodificaci s molt menor a la del procs inversa. Aix doncs la descodificaci en temps real s molt ms fcil d'aconseguir fet que fa del FLAC una gran tria per a dispositius de maquinari descodificadors ja que no s'exigeix tanta potncia.
suport de maquinari: hi ha un ample ventall de dispositius i electrnica de consum com ara reproductors porttils d'udio o de sobretaula que suporten plenament els arxius codificats amb aquest cdec.
flexibilitat en les metadades: el sistema que gestiona les metadades al FLAC suporta els tags, l'associaci de cobertes d'lbum, les taules d'indexaci del contingut, i llistes cue(cue sheet).
explorable: l'exploraci del contingut s rpida i arriba fins a nivell de mostra. Aquest fet el fa altament til per a la seva reproducci fcil i lleugera per sobretot molt ms adient per a tasques d'edici on l'exploraci del contingut s molt necessria i freqent.
 independncia  de trames: les trames FLAC no depenen de les seves anteriors per a poder ser descodificades i reprodudes. s a dir, cadascuna de les trames en les que es divideix cont prou informaci com per ser descodificada per ella mateixa. Aix ho fa apte per a aplicacions en temps real(streaming).
resistent a l'error: la possibilitat que hi hagi un error s petita per possible; tanmateix; el fet de qu la informaci es divideixi en trames fa que aquest error, que normalment afecta a una fracci de segon o de dimensions no molt majors, fa que aquest error no afecti ms que a la trama en s.

 Programari til .
Sn inacabables les aplicacions que ens permeten treballar amb el format FLAC, es citen algunes de les ms destacades en l'mbit de la codificaci, la descodificaci(reproductors). Un fet a destacar s que no noms sn mltiples les aplicacions sin que tamb sn compatibles amb tota mena d'arquitectures.
 Linux (altres *NIX, Solaris...) .
Codificaci;
Ffmpeg;
Audacity;
VLC;
Descodificaci;
Audacious;
Ffmpeg;
Audacity;
Mplayer;
VLC;
Songbird.;
Banshee.;
Xine.;
XMMS.;
GnomeBaker.;
Totem.;
MediaPlayerDaemon(mpd).;
Amarok;
 Windows .
Codificaci;
Easy Media Creator;
dBPowerAmp Music Converter(necessari plug-in).;
Flac Frontend.;
Easy CD-DA Extractor.;
MediaMonkey.;
OmniEncoder;
Descodficaci;
foobar2000.;
Quintessential Player.;
Renoise.;
Traktor 3.;
Winamp.;
Windows Media Player.
 MAC OS X .
Codificaci;
Toast Titanium;
xACT.;
MacFLAC.
Descodificaci;
Flac-Importer;
Cog.
Play.
xACT;
MacFLAC.

 Dispositius que el suporten .
Microsoft Xbox;
Ipod;
iAudio.;
Squeezebox.;
Trekstor Vibez.;
Linn Klimax DS.;
Neuros OSD.;
Pioneer SC-LX90.
Meizu M6.;
Rio Karma.;

 Caracterstiques tcniques .
Fins a dia d'avui i per molt que s'ha inentat no existeix cap algoritme de compressi que sigui capa de comprimir informaci de qualsevol tipus sense que  hi hagin prdues. s per aix que els algoritmes de compressi es centren sobretot en un mbit concret de treball, i s en aquest mbit on si s possible una compressi sense prdues. En el cas del FLAC i com s de suposar, aquest mbit s la informaci d'udio, no vol dir aix que tota entrada d'udio ser comprimida en una proporci alta; el FLAC s especialment eficient quant a compressi de l'original en determinats tipus d'udio.
Dins de l'ambit de la informaci d'udio es poden trobar un ample ventall de sub-branques; podem estar tractant udio de veu a baixa taxa de bits, udio multicanal a alta taxa de bits...El FLAC aprofita el fet que dins de l'udio s tpic trobar-hi una alta correlaci a nivell de mostra. Segons el tipus d'informaci que tinguem seran els parmetres de codificaci els que ens permetin obtenir una compressi el ms eficient possible.

 Arquitectura de la codificaci .
Com en la majoria de codificadors d'udio, el procs de codificaci emprant el FLAC passa per diferents fases:
Blocking;
La informaci d'entrada s dividida en diversos blocs contigus, la mida d'aquests blocs pot variar, segons les nostres necessitats. No es pot determinar una mida estndard ptima ja que depn de diversos factors. El codificador oficial empra una mida fixa de bloc tot i que val a dir que el FLAC ens permet tenir diferents mides de bloc dins d'un mateix fluxe o contenidor.
La mida del bloc que acabem triant tindr una repercussi directe sobre el nivell de compressi que obtindrem, d'aquesta manera si la mida s massa petita estarem molt possiblement desaprofitant bits a causa de les capaleres de les trames, en canvi si ens excedim en la mida dels blocs s molt probable que dins d'aquests la senyal canvii tant que no poguem trobar un predictor efectiu. s per aix que el cdec FLAC estableix una mida mnima i mxima de bloc(16 i 65535 respectivament); dins d'aquest marge s'arriba a la mida ptima per a qualsevol tipus de data.

Interchannel Decorrelation(decorrelaci entre canals);
Parlant del cas ms habitual i fcil d'entendre, l'udio stereo, on hi ha dos canals separats que sn dret i esquerre; el codificador podria optar per varies opcions.
Independent: canal dret i esquerre sn codificats independentment.
Mid-side: es creen dues senyals, uns d'elles cont la mitja entre els dos canals i l'altra la diferncia vers  aquesta mitja (esquerra menys dret).
Left-side: el canal esquerra i el canal diferncia(dret) sern codificats.
Right-side: el canal dret i canal diferncia(esquerra) seran codificats.
Habitualment els mtodes ms eficients sn els dos ltims.

Prediction(Predicci): ;
En aquesta fase es crea una aproximaci matemtica de la senyal, sovint molt ms petita que la senyal original. Els mtodes de predicci sn coneguts tant pel codificador com pel seu invers posterior, d'aquesta manera dins la trama tan sols caldr incloure-hi els parmetres emprats, fet que redueix molt la mida de la informaci codificada. Actualment el FLAC fa servir quatre tipus diferents de predictors, tot i que el format FLAC permet l's de ms tipus. fins i tot de combinacions d'aquests entre diferents blocs.


Residual Coding(codificaci residual): ;
En el cas que la descripci que ha fet el nostre predictor no sigui fidel a la dinmica de la nostra senyal original, la diferncia entre aquestes dues ha de ser codificada de manera precisa ja que sin podrien esdevenir-ne prdues. Quant ms efectiu sigui el nostre predictor en la seva tasca, menys bits necessitarem per a codificar el nostre error residual. Normalment s'empra un sol mtode per a aquesta tasca, de cares al cdec:  per d'igual manera que en els tipus de predictor, el format FLAC permet que s'utilitzin altres mtodes addicionals. Tamb comparteix el fet de poder especificar diversos codificadors d'errors residuals en diferents bloc


 Format del FLAC .
La informaci dins dels contenidors FLAC es distribueix d'una determinada com en qualsevol tipus de format. El format actual reserva un determinat espai buit per a que les futures implementacions puguin emprar el mateix format sense tenir que ser modificat, adaptant aix vells i nous formats.
Tots els valors que s'empren dins del format FLAc sn del tipus integer(enter), aix doncs no trobarem cap nombre quantitzat en coma flotant. La codificaci utilitzada s l'arquitectura big-endian i a menys que s'especifiqui, tots els nombres son codificants de maner unsigned. 
Un fluxe d'informaci FLAC cont al principi d'aquest una etiqueta amb el valor  fLaC , seguit d'un bloc de metadades que descriu les caracterstiques de la informaci ms generals i desprs d'aquest una srie de blocs ms que ens donen informaci d'altre tipus. Finalment, desprs dels blocs de metadades hi trobem les trames d'udio.
Hi ha fins a 128 tipus de blocs de metadades suportats al FLAC, actualment aquests sn els que ens podem trobar:

STREAMINFO ;
Aquest s el primer dels blocs de metadades que es troba dins del format. S'hi troba informaci sobre les caracterstiques de tot el flux FLAC, clars exemples en sn la freqncia de mostreig, nombre de canals, nombre total de mostres...
APPLICATION ;
L'utilitzen aplicacions externes a les oficials del FLAC, d'aquesta manera s'especifica qu s'ha fet servir per a crec el flux. Cada aplicaci t un identificador propi que et proporcionen els encarregats de gestionar el FLAC.
PADDING;
La informaci que cont aquest bloc no s til; normalment es deixa aquest espai ple d'informaci intil per a poder desprs editar-ne el contingut amb dades tils; s a dir, es reserva un espai per a poder emplenar-lo posteriorment.
SEEKTABLE;
Ens permet indexar els continguts de les trames per uan instantnia exploraci. Tan sols pot haver-hi una sola taula d'exploraci per amb infinits punts dins d'aquesta. No s necessria per a l'exploraci de les dades per si que en facilita la tasca i en minimitza el retard que podria haver-hi.
VORBIS_COMMENT;
S'hi inclou informaci que pot ser llegida per l'usuari, empra la codificaci UTF-8.
CUESHEET;
Especialment til per a emmagatzemar la informaci de les llistes CUE que hi ha incloses als suports CD-DA. D'aquesta manera al passar un CD-DA a FLAC es mant aquests informaci.
PICTURE;
Aquest bloc es fa servir per associar normalment cobertes dels discs a les pistes codificades en FLAC.


 Taula comparativa de funcionalitats .
Molt sovint un dels factos que ms es tenen en compte a l'hora de triar el nostre cdec d'udio s la compressi que ens aporta; tanmateix, depenent de la nostra aplicaci final i si es consideren els medis dels que disposa l'usuari no sempre ens conv el ms rpid ni el ms compressor. En aquesta taula es demostra perqu el FLAC s una bona tria en molts dels casos, comparant-ne les funcionalitats ms destacades amb les mateixes d'altres cdecs d'udio sense prdues. Els que es descriuen a la taula sn:

WavPack;
ALAC;
FLAC;
Monkey's;
OptimFROG;
Shorten;

 -% Compressi quant ms baix ms comprimeix
 -Codificaci i decod: velocitats que triga en fer-ho.
 -Dispostius i Programari: suport en els dos camps
 -Exp.: contingut de la trama explorable a nivell de mostra

 Enllaos d'inters .

Web oficial del Projecte: documentaci, taules comparatives, especificacions...
Web oficial de Xiph.org Foundation;
Comparatives de cdecs d'udio sense prdues;
Comparativa d'HydrogenAudio;
Comparativa quant a compressi i velocitat de diversos cdecs sense prdues;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213312" title="Bray Wanderers A.F.C." nonfiltered="2384" processed="2381" dbindex="87438">

El Bray Wanderers A.F.C. s un club de futbol irlands de la ciutat de Bray.

Histria.
El club va ser fundat originriament el 1922. El club destac aquests anys a la categoria jnior on guany la Miller Cup el 1927/28. Malgrat aquest xit l'equip defall als anys 30 i 40 on el principal club de la ciutat fou el Bray Unknowns que jug a la lliga entre el 1924 i meitat dels 40.

L'any 1942 el club fou reformat i ingress a la Athletic Union League (AUL), a la 3a divisi, la temporada 1943/44. El 1950/51 guany la FAI Junior Cup, derrotant el Drogheda United per 2-1. Repet ttol el 1953-54, derrotant l'Ierne 1-0 a la final. La segent temporada deix l'AUL i s'afili a la Leinster Senior League (LSL).

Guany la Intermediate Cup els anys 1955/56 i 1957/58 i la LSL els anys 1957/58, 1958/59 i 1960/61. Aquest darrer any deix la LSL i retorn a l'AUL i comen un nou declivi. L'any 1973, el Bray Unknowns disputava la LSL i decid canviar el seu nom per Bray Wanderers en un intent d'unir esforos dels dos clubs. L'any 1985 fou escollit per ingressar a la lliga irlandesa de futbol, a la, acabada de crear, First Division, i al final en fou el campi.

Jugadors destacats.
 Alan Kelly;

Palmars.
Copa irlandesa de futbol: 2 ;
1990, 1999;
First Division: 3;
1985/6, 1995/6, 1999/2000;
Shield: 1;
1995/96;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Bray Wanderers a FAI.ie;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213315" title="Athlone Town A.F.C." nonfiltered="2385" processed="2382" dbindex="87439">

El Athlone Town A.F.C. s un club de futbol irlands de la ciutat d'Athlone.

 Histria .
El club va ser fundat el 1887, essent el club en actiu ms antic de la Repblica d'Irlanda i el primer en ser escollit per la Lliga irlandesa de futbol, l'any 1922. El club deix la lliga el 1928 i no hi retorn fins el 1969-1970. El seu primer gran triomf fou la Copa irlandesa de futbol del 1924. Segon classificat la temporada 1974-1975 va obtenir una plaa per participar per primer cop a la Copa de la UEFA. Les temporades 1980-1981 i 1981-1982 fou campi de lliga.

L'estadi de Lissywoollen va ser inaugurat el 2007. Anteriorment havia jugat a St. Mel's Park.

 Palmars .
Lliga irlandesa de futbol: 2;
1980-81, 1982-83 ;
FAI First Division: 1;
1987-1988;
Copa irlandesa de futbol: 1;
1924 ;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 3;
1979-80, 1981-82, 1982-83;

Jugadors destacats.
  Synan Braddish;
  Ed Brookes;
  Roddy Collins;
  Rod De Khors;
  Johnny Fullam;
  Noel Larkin;
  Tommy Muldoon;
  Barry Murphy;
  Turlough O'Conner;
  Kevin Mahon;
  Trevor Hockey;

 Entrenadors destacats .
  Amby Fogarty: 1974 1976;
  Trevor Hockey: 1976;
  Turlough O'Conner: 198x-198x;
  Dermot Keely: ;
  John Gill: 2005;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Athlone Town a FAI.ie;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213322" title="Competncia" nonfiltered="2386" processed="2383" dbindex="87440">
Competncia fa referncia a la rivalitat que presenten dos o ms subjectes sobre alguna cosa. Normalment, la competncia t lloc entre diferents ssers vius que coexisteixen en un entorn amb recursos limitats. Per exemple, els animals competeixen pels recursos hdrics, pel menjar o per una parella. Els ssers humans tamb competeixen pel reconeixement, per la riquesa o per la diversi entre moltes altres coses.

La competncia pot generar efectes positius i negatius. Des del punt de vista del darwinisme, la competncia pels recursos escassos far que noms els ms forts i preparats sobrevisquin, el que provocar una millora del grup. Si un conjunt d ocells competeixen per abeurar-se en un petit toll durant una gran secada, noms els ms forts sobreviuran i aix millorar el conjunt.

El liberalisme, de forma semblant a la del darwinisme, diria que la competncia genera estmuls per la superaci personal i la millora social. Si dos rellotgers competeixen per atraure els clients d un mercat, miraran de fer rellotges millors i/o ms barats per captar els potencials compradors. D aix en trauran profit tant el rellotgers, ja que vendran ms rellotges, com la societat en el seu conjunt, que a travs de la metfora de la m invisible es veur beneficiada de la competncia entre els rellotgers, obtenint rellotges de ms qualitat i/o ms barats. 

La competncia pot generar tamb efectes perjudicials, com poden ser mals fsics o ferides en els subjectes que competeixen, aix com tamb un drenatge intil de recursos i energies que podrien haver estat millor utilitzats en una situaci de cooperaci.

La competncia humana pot esdevenir molt cara, com per exemple en les campanyes electorals, les competicions esportives internacionals o les batalles publicitries. Igualment, pot portar a trencar barreres tiques o a arriscar la prpia salut per tal de guanyar un avantatge. Un clar exemple s el dopatge en les competicions esportives.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213329" title="Josep Badia i Capell" nonfiltered="2387" processed="2384" dbindex="87441">
Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1936) fou un poltic catal, germ de Miquel Badia i Capell. Es trasllad a estudiar a Barcelona i es va afiliar a les Joventuts d'Estat Catal el 1922. El 1931 era vocal de l'Aven Democrtic Republic de Sant Andreu de Palomar, presidit per Josep Dencs i Puigdollers. Amb el seu germ, que era cap del Serveis d'Ordre Pblic de la Generalitat, va participar en els fets del sis d'octubre de 1934 i organitz escamots armats per tal de defensar-se dels grups d'autodefensa de la FAI. Mor assassinat juntament amb el seu germ el 28 d'abril del 1936 a Barcelona.

Enllaos externs.
 Srie d'articles de Josep Maria Sria sobre l'assassinat dels germans Badia a la plana web d'Estat Catal;
 Petita biografia;
 Homenatge d'Estat Catal als germans Badia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213336" title="Emma Bunton" nonfiltered="2388" processed="2385" dbindex="87442">


Emma Lee Bunton (Anglaterra, 21 de gener de 1976) s cantant de pop, i l'excomponent del grup de pop femen Spice Girls, que era coneguda com la "Baby Spice" (la membre ms jove).

Biografia.
Emma va nixer a Londres, al districte de Finchley, i va crixer al barri de Woodside Park, Barnet Borough. Els seus pares, Pauline, una professora de karate, i Trevor, un repartidor de llet, es van separar quan ella noms tenia onze anys, i es va quedar amb la seva mare.

Va estudiar a l'escola de primria catlica-romana Santa Teresa a Finchley, i desprs a l'Escola de Teatre Sylvia Young a Marylebone (barri luxs de Londres).

A Emma se l'ha relacionat amb nombrosos romanos, com per exemple Nigel Harman, Justin Timberlake o el cantant del grup pop angls 911, Lee Brennan. Porta amb la seva actual parella, Jade Jones, 8 anys, del qual Emma va quedar embarassada i va tenir el seu primer fill l'estiu del 2007.

Va aparixer a la pellcula "The Bill" l'any 1993.

Carrera musical.
Spice Girls.

Va formar part de l'exits grup de pop Spice Girls (abans de formar-se en grup s'anomenava Touch) el 1994 abans que la cinquena membre original del grup Touch, Michelle Stephenson deixs el grup a causa del diagnstic de cncer de la seva mare.

El grup es va convertir en el ms exists dels noranta, venent ms de 70 milions de discos i singles arreu del mn amb els seus tres lbums: Spice, Spiceworld i Forever. Emma era coneguda com la Baby Spice. El single-debut, Wannabe va ser el primer dels 9 nmeros 1 en la carrera de les Spice Girls, arribant al nmero 1 en 37 pasos, com el Regne Unit, Austrlia, Canad, Estats Units o Frana. Altres singles exitosos van ser Say you'll be there i 2 become 1 de l'lbum Spice; Spice up your life, Too much, Stop i Viva forever de l'lbum Spiceworld i Holler i Let love lead the way de l'lbum Forever. El grup es va separar a comenaments de l'any 2001.

 A girl like me .
El seu primer lbum-debut en solitari es va anomenar A girl like me, i el seu primer single What took you so long, va arribar al nmero u en les llistes de vendes del Regne Unit. Els dos singles de l'lbum What I am? amb el grup angls Tin Tin Out i Take my breath away, van arribar al top cinc del Regne Unit. El quart i darrer single de l'lbum A girl like me va sser We're not gonna sleep tonight, que va arribar al top vint al Regne Unit. L'lbum va arribar al nmero quatre en les llistes de vendes del Regne Unit, venent una mica menys de 125.000 cpies. Degut a les mediocres vendes i poca promoci que va tenir del seu lbum dintre i fora del Regne Unit, ella i la seva discogrfica, Virgin Records/EMI UK, va decidir rescindir el contracte que els unia.

A ms, ha enregistrat, la can de Hey you!, free up your mind per a la Banda Sonora dels dibuixos animats Pokemon, per a la seva primera pellcula el 1999.

Free me.
Emma aviat va trobar una nova discogrfica, grcies al seu ex-manager del grup Spice Girls, Simon Fuller la va contractar en la seva discogrfica 19 Management Records UK. El seu contracte va incloure la publicaci de discos i treballs a televisi. La primavera del 2003, Emma, amb el single Free me va arribar al nmero cinc i Maybe va debutar al nmero sis al Regne Unit. La primavera del 2004 el single I'll be there i l'lbum Free me, segon lbum per a l'ex-spice, van ser publicats al Regne Unit. L'lbum va incloure canons de l'estil  anys seixanta , plens de temes pop i balades, arribant al nmero set al Regne Unit.

Arribant ja el Festival d'Eurovisi del 2004, van sorgir rumors que situaven a Emma com a representant del Regne Unit a Eurovisi 2004, en l'intent de superar la  humiliaci   nacional que va tenir el Regne Unit en el certamen de l'any 2003 amb el duet Jemini, aconseguint per al pas zero punts (la pitjor puntuaci del Regne Unit en tota la seva histria a Eurovisi). Per Emma no va acceptar la proposta de ser la cantant que represents el Regne Unit a Eurovisi 2004.

L'lbum Free me va sser publicat als Estats Units el 25 de gener del 2005, per noms va aconseguir arribar al nmero 183 al U.S. Billboard 200 Chart, i decidint no promocionar l'lbum als programes de televisi nord-americans com The view o The Tony Danza Show. El primer single publicat als Estats Units, Free me, va sser remesclat, seguint un tema dance, aconseguint el nmero cinc al U.S. Dance Airplay i el U.S. Club Chart. El segon single i darrer dels publicats a Estats Units va sser un altre remix del single Maybe, essent tamb un xit en les llistes de msica dance dels Estats Units.

 Life in mono.
Emma ha estat treballant en el seu nou lbum des de l'any 2004. L'agost del 2006 ella va deixar un missatge d'audio a la seva pgina web oficial explicant als seus fons coses sobre el seu nou lbum, i algunes de les coses que ella va explicar s que estava donant els darrers retocs i que estava treballant amb una orquestra de msica clssica. El seu tercer lbum, va sser publicat a finals del 2006, i es va anomenar Life in mono, coincidint amb la promoci de nadal al Regne Unit. El disc no va complir expectatives a les llistes de vendes del Regne Unit, simplement aconseguint arribar al nmero seixanta-cinc, tampoc a la resta del mn no va complir les expectatives.

El primer single va ser posat a la venda al nadal i s Downtown, un tema per a la Fundaci de la BBC Children in need, per als nens ms necessitats, tema pop, amb ritmes bossa nova. Amb una forta promoci i ajuda dels mitjans musicals, el single aconsegueix el lloc nmero tres del Regne Unit, anunciant ja el segon single per a la promoci del disc All I need to know

Darrers treballs.
Desprs del semi xit de Life in mono amb l'exits Downtown i el poc ress comercial de All I need to know (malgrat sser un dels seus millor singles i vdeos) Emma va decidir donar per tancada la promoci d'aquest disc, quedant ocultes canons amb gran potencial com a singles com Take me to another town, Mischievous o la sensual Undressing you. Emma es va dedicar al seu embars, tenint el seu primer fill. Abans, per, va anunciar la tornada de les Spice Girls a travs d'una gira mundial, la qual iniciar el desembre de 2007 a Vancouver i finalitzar al gener de 2008 a l'Argentina. Tot un esdeveniment. Ser l'adu definitiu de la banda i una oportunitat nica per a acomiadar-se dels fans. Emma treur amb les altres quatre spice un nou senzill Headlines que es convertir en el Children in need 2007, essent el segon senzill d'aquesta campanya per a Emma. S'espera que Emma retorni als escenaris el proper any amb el seu nou lbum.

 Discografia .
 LPs.
 2001 - A girl like me;
 2004 - Free me;
 2006 - Life in mono;

Singles.
 1999 - What I am;
 2001 - What took you so long;
 2001 - Take my breath away;
 2001 - We're not gonna sleep tonight;
 2003 - Free me;
 2003 - Maybe;
 2004 - I'll be there;
 2004 - Crickets sing from Anamaria ;
 2006 - Downton;
 2007 - All I need to know;

 Altres treballs .
Amb la pellcula Spiceworld l'any 1998 Emma va debutar a la gran pantalla. L'any 2005 va realitzar dues aparacions en pellcules de Bollywood: Pyaar mein twist and chocolate.

En la cinquena i darrera temporada del programa de televisi Absolutely Fabulous, va sortir interprenta-se a ella mateixa en dos captols. Tamb ha estat animadora del seu propi programa de televisi, Emma, al VH1, i tamb va realitzar un enlla per al Regne Unit dels MTV Video Music Awards del 2004 que van tenir lloc als Estats Units. L'agost del 2006, Simon Fuller va anunciar que estava planejant un programa de televisi bastant en l'Emma.

L'octubre del 2006 Emma es va convertir en una de les participants en el programa britnic de ball Strictly come dancing de la BBC en la seva temporada de tardor, on li va ser assignat com a ballar professional Darren Bennett. Rpidament es va convertir en una de les preferides i va arribar al tercer lloc de la competici, essent la darrera participant dona que va sser eliminada.

L'any 2007 s'havia confirmat que Emma seria la que substituiria a Beyonc Knowles com a protagonista de la comdia The pink panther 2. Malauradament, degut al seu embars i compromisos per a la gira mundial de les Spice Girls, va haver de cancellar aquests plans.

 Enllaos externs .
Web oficial Emma Bunton;
Videoclip: All I need to know;
Videoclip: Downtown;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213340" title="La Quinta Estacin" nonfiltered="2389" processed="2386" dbindex="87443">
La Quinta Estacin s un grup de pop rock, de membres espanyols, actualment compost per tres msics madrilenys: Natalia Jimnez, ngel Reyero i Pablo Domnguez. Va comenar a sonar l'any 2001 i a dia d'avui estan triomfant amb el seu tercer treball: El mundo se equivoca.

 Histria .
La Quinta Estacin es va originar a Madrid amb sis membres, dels quals quatre (ngel, Natalia, Pablo i Sven) van emigrar a Mxic quan Sony BMG Mxic els va oferir l'oportunitat d'enregistrar el seu primer lbum, Primera Toma (2001), que rpidament els va fer populars a Mxic, Estats Units i a tota Llatinoamrica. El senzill Dnde Irn va ser escollit com a tema central a la telenovella juvenil Clase 406, i els va introduir al pas al qual van emigrar. Altres senzills van ser Perdicin i No quiero perderte, amb els quals es van collocar en els primers llocs de les rdios mexicanes durant diversos mesos.

Ms tard van realitzar una versi del tema Si yo fuera mujer, que encapalaria la banda sonora de la pellcula Dame tu cuerpo.

En aquest moment el guitarrista i compositor Sven es va veure obligat a marxar del grup degut a disputes legals internes del grup. Sven no va voler entrar en problemes ms grans que poguessin afectar el grup i va decidir marxar-ne deixant que el grup es queds amb els drets de les canons que ell havia compost (entre elles la can Algo ms, dedicada a la seva enamorada i que es publicaria ms endavant amb el seu segon disc).

El seu segon disc va incloure onze temes indits fets per la mateixa banda, anomenat Flores de alquiler, va vendre ms de 500.000 cpies entre Mxic i Estats Units principalment. Tamb es va llanar amb xit a l'Estat espanyol i van aconseguir un disc d'or. Els singles van ser: El sol no regresa, Algo ms, Dara y Nia. Amb aquest lbum van aconseguir diversos premis i nominacions, com les dels premis MTV Llatinoamrica com a millor nou artista a Mxic i els premis Oye! com a millor grup de l'Estat espanyol.

L'any 2005 surt un CD/DVD acstic que ven ms de 250.000 cpies, i pel mateix van ser nominats per als Grammy Latino.

L'any 2007 la banda publica el seu darrer disc El mundo se equivoca, del qual surt el seu primer single Tu peor error i el segon Me muero. A dia d'avui l'lbum ha venut ms de 100.000 cpies a Mxic convertint-lo en Disc de Plat.

Amb aquest nou treball per fi aconsegueixen el vertader xit a l'Estat espanyol: el seu single Me muero va arrossegar l'lbum fins al nmero u de la llista de vendes d'aquest pas (Promusicae), superant ja les 80.000 cpies venudes (Disc de Plat). Com a conseqncia d'aquest xit, el passat estiu van fer una gira per tot l'Estat espanyol amb ms de 45 actuacions durant tot l'estiu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213344" title="Gran Premi d'Alemanya del 1993" nonfiltered="2390" processed="2387" dbindex="87444">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1993, disputat al circuit de Hockenheimring  el 25 de  juliol del 1993.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1: 38. 748;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 41. 859 a la volta 40.








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213347" title="Llista de governants d'ustria" nonfiltered="2391" processed="2388" dbindex="87445">
ustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.

Margraus .

Burkhard vers 960-975;
Leopold I de Battenberg l'Illustre 976-994;
Enric I de Battemberg  994-1018 (fill);
Adalbert el Victoris 1018-1055 (fill);
Ernest el Valent 1055-1075 (fill);
Leopold II el Bell 1075-1096 (fill);
Leopold III el Sant 1096-1136 (fill);
Leopold IV el Liberal 1136-1141 (duc de Baviera) (fill);
Enric II Jasomirgott 1141-1177 (fill), duc d'ustria el 1156;

 Ducs .

Leopold V el Virtus  1177-1194 (fill);
Frederic I el Catlic 1194-1199 (fill);
Leopold VI el Gloris 1199-1230 (fill) (duc d'Estria);
Frederic II el Guerrer 1230-1246 (fill) (duc d'Estria);
Ot d'Eberstein, vicari imperial 1246-1248;
Frederic III Hohenzollern el Lle 1246-1248 (rebel);
Hermann de Baden 1246-1250 (Hermann VI de Baden);
Premislau Ottokar (marqus de Morvia i rei de Bohmia 1253-78) 1246-1278 (fill de Wenceslau III de Bohmia;
Interregne 1278-1282;
Rodolf I d'Habsburg (emperador 1273-1291) 1278-1282 (landgrau d'Alscia) ;
Albert I d'Habsburg (emperador 1298-1308) 1282-1308 (germ);
Rodolf II d'Habsburg (rei de Bohmia) 1282-1290 (fill, associat);
Rodolf III d'Habsburg 1298-1307 (associat);
Frederic IV el Bell (emperador) 1308-1330 (germ de Rodolf II);
Leopold VII el Gloris 1308-1326 (germ, associat) (landgrau d'Alscia);
Enric III el Plcid 1308-1327 (germ associat);
Od l'Auda 1329-1339 (germ, associat) (duc de Carntia);
Albert II el Savi 1330-1358 (duc de Carntia) (germ);
Rodolf IV l'Enginyer 1358-1365 (fill) (duc de Carntia);
Frederic V d'Habsburg 1339-1344 (fill d'Od I, associat) ;
Frederic VI l'Esplndid 1358-1362 (germ de Rodolf IV);
Albert III d'Habsburg 1365-1395 (germ) (duc de Carntia);
Leopold VIII el Valent 1379-1386 (germ associat) (duc de Carntia);
Albert IV d'Habsburg 1395-1404 (fill d'Albert III);
Albert V d'Habsburg (rei de Bohmia i Hongria, emperador 1438-1439) 1404-1439 (fill);
Frederic VII d'Habsburg (emperador 1440-1493) 1439-1444 (nebot de Leopold III);
Albert VI el Prdig 1444-1446 (fill de Frederic V);

 Arxiducs .

Ladislau Pstum 1440-1457 (fill d'Albert V) (rei de Bohmia i Hongria), Arxiduc des de 1453;
Segimon d'Habsburg 1446-1490 (nebot de Leopold III);
Albert VI el Prdig 1457-1463 (segona vegada);
Frederic  VIII d'Habsburg (emperador 1440-1493) 1463-1493 (segona vegada);
Maximili I d'Habsburg 1493-1519 (fill) (emperador);
Carles I 1519-1520  (fill) (emperador);
Ferran I d'Habsburg 1520-1564 (germ) (rei de Bohmia i Hongria i emperador 1558-1564) ;
Maximili II d'Habsburg (emperador 1564-1578) 1564-1576;
Rodolf V d'Habsburg (emperador 1576-1612) 1576-1608 ;
Maties d'Habsburg (emperador 1612-19) 1608-1619;
Ferran II d'Habsburg (emperador 1619-1637) 1619-1637;
Ferran III d'Habsburg (emperador 1637-1657) 1637-1657;
Leopold VIII d'Habsburg (emperador 1658-1705) 1657-1705;
Josep I d'Habsburg (emperador 1705-1711) 1705-1711;
Carles II d'Habsburg (emperador 1711-1740) 1711-1740;
Maria Teresa d'Habsburg 1740-1780, casada a Francesc I de Lorena, inicien el casal de Lorena-Habsburg;
Josep II d'ustria (emperador 1765-90) 1780-1790;
Leopold II d'sutria (IX) (emperador) 1790-1792;
Francesc I d'ustria (Francesc II emperador 1792-1806) 1792-1835;
Ferran I d'ustria 1835-1848 ;
Francesc Josep I d'ustria 1848-1916;
Carles I d'ustria i IV d'Hongria  1916-1918 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213348" title="Duc d'Aveiro" nonfiltered="2392" processed="2389" dbindex="87446">
El ttol de duc d'Aveiro fou un ttol nobiliari portugus.

El primer duc fou Joan de Lencastre, marqus de Torres Novas, fill de Jordi duc de Combra, que va morir el 1571. El va succeir Jordi de Lencastre que va morir vers el 1600 deixant noms dues filles, passant el ttol al marit de la filla gran, Alvar de Lencastre, que fou el tercer duc fins a la seva mort el 1626.

El fill d'ambds, Raimon de Lencastre, quart duc, va morir el 1656 sense deixar fills mascles i la successi va recaure en el seu germ Pere de Lencastre, mort sense successi el 1673. L'herncia va passar a Maria de Guadalupe, filla de Raimon, vdua del duc d'Arcos, que va portar el ttol fins a la seva mort, i llavor va passar al seu fill Gabriel, duc d'Arcos i set duc d'Aveiro quedant des de llavors incls en el patrimoni dels ducs d'Arcos. Gabriel va morir el 1745.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213352" title="Jalesar" nonfiltered="2393" processed="2390" dbindex="87447">
Jalesar s una ciutat del districte d'Etah a l'estat d'Uttar Pradesh (ndia). T uns 35.000 habitants

Va constituir part d'un principat governat per la dinastia Awa, fundada el segle XIV per Sohan Pal, prncep de Biana i de Nasi; els seus descendents es van repartir els dominis i el 1701 governava Jalesar Chatterbhuj Singh. L'estat va desaparixer amb la independencia de l'ndia el 1947.

 Llista de prnceps .

Chatterbhuj Singh 1701- vers 1750;
Bijai Singh vers vers 1750-1775 (fill);
Bakht Singh vers 1775-1800 (fill);
Hina Singh vers 1800-1831 (fill);
Pitambar Singh 1831-vers 1850 (fill);
Pirthi Raj Singh vers 1850-1876 (fill);
Chattar Pal Singh 1876-1884 (fill);
Baldeo Singh 1884-1892 (germ de Pirthi Raj Singh) ;
Balwant Singh 1892-1909 (germ);
Suraj Pal Singh 1909-? (fill);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213353" title="Libertas" nonfiltered="2394" processed="2391" dbindex="87448">
Libertas fou la detat que personificava la llibertat a la mitologia romana. 

Se li va erigir un temple a l'Avent, per obre de Tiberi Semproni Grac, amb els imports de les multes. Ms tard Publi Clodi va construir un altre temple al lloc on hi havia hagut la casa de Cicer. Desprs de les victries de Juli Csar a Hispnia el senat va decretar l'erecci d'un altre temple a la deessa Libertas, amb crrec al pressupost pblic; desprs de la mort de Sej, en el regnat de Tiberi, se li va erigir una esttua al frum. 

Un edifici ms antic, conegut com Atrium Libertatis, situat al nord del frum, prop del Quirinal, estava destinat inicialment tamb al culte a aquesta detat i ja consta com a restaurat el 195 aC i ms tard va servir d'oficina dels censors i s'hi van fer tamb alguns judicis; es creu que fou usat al menys parcialment per arxiu pblic i quan Gai Asini Polli el va reconstruir va esdevenir la seu de la primera biblioteca publica de Roma.

La deessa es representada com una matrona romana amb una branca de llorer i sovint amb el capell frigi al cap.

El seu nom va figurar als escuts i banderes d'algunes repbliques, com Lucca i Ragusa









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213357" title="Cephalon, Inc." nonfiltered="2395" processed="2392" dbindex="87449">
Cephalon, Inc. s una empresa biofarmacutica amb seu a Frazer, Pennsylvania, Estats Units. La companyia est especialitzada en els camps de la neurologia i oncologia.

La seu de la filial espanyola es troba a Sant Cugat del Valls.

Enllaos externs.
Plana web ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213372" title="Joan Lucas i Masjoan" nonfiltered="2396" processed="2393" dbindex="87450">
Joan Lucas i Masjoan (Barcelona, 1924 - 2001) 

La seva incorporaci al Consell Nacional Catal (CNC), des de Sussa -Wettingen-, va comportar un gran pas endavant. Coincidia quan Miquel Ferrer Sanxis tornava a Catalunya i Josep Maria Batista i Roca es feia crrec de la Secretaria. D'una banda va permetre cohesionar els catalans actius d'aquell pas i alhora reforar llaos amb l'interior, on Joan Lucas es desplaava en els espais de temps lliure de la seva feina. 

Utilitzava el pseudnim dAntoni Llluc per accions clandestines en uns temps de repressi i molt difcils per Catalunya i els qui defensaven els seus drets nacionals.

Amb Ramon Arrufat i Arrufat com a millor contacte amb la resistncia nacionalista ms radical. Era home fet per a l'acci, discret, per concret i expeditiu. A Sussa presid Casa Nostra i va ser puntual slid del CNC, i President fins el seu trasps.

Un cop torn de l'exili collabor molt estretament amb Carles Muoz Espinalt, i amb Carles Camins i Gimnez. 

A l'exili, organitz el primer homenatge al bisbe i cardenal Vidal i Barraquer, malgrat tots els impediments i obstacles que va fer el dictador Francisco Franco perqu no es realitzs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213373" title="Corts de Monts (1388)" nonfiltered="2397" processed="2394" dbindex="87451">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Joan I el Caador a Monts, a finals de 1388 i es van haver de suspendre al 1389, sense tornar-se a reanudar dins del regnat de Joan I. Era President de la Generalitat l'Arnau Descolomer. 

El rei Joan planteja lamenaa d'una possible invasi del comte d'Armanyac que, sota l'excusa d'uns drets sobre el regne de Mallorca obtinguts de la infanta Elisabet de Mallorca, volia obtenir una compensaci econmica que li permets pagar les tropes que tenia desocupades en mig d'una treva de la guerra dels Cent Anys. La cort no conced cap donatiu per pagar aquesta extorsi i el comte d'Armanyac inva l'Empord i arrib a les portes de Girona.
Per causa d'aquesta invasi es suspenen les Corts desprs d'haver elegit una nova terna de diputats amb Miquel de Santjoan com a diputat resident l'11 de juny de 1389. Sel's hi concedeixen amplis poders (vendre censals, nomenar diputats locals, etc.) llevat d'alienar bns de la Generalitat i s'assign un salari de 200 florins anuals.

Es va concedir una dotaci econmica per a la lluita contra el comte d'Armanyac, administrada per una terna independent de diputats nomenats per les Corts i formada per Ramon de Castlar, Berenguer de Crulles i Ferrer de Gualbes.

Comena un llarg perode sense Corts en el qual es va haver de reunir el Parlament l'1 de juliol de 1396 per nomenar uns administradors del donatiu concedit per la defensa contra el comte de Foix. Tamb el 1396, es va nomenar a Alfons de Tous per substituir a Miquel de Santjoan al front de la Generalitat de Catalunya, ja que aquest es va haver d'absentar de Catalunya per a preparar una ambaixada del papa al rei Mart l'Hum que estava a Siclia.







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213375" title="Joan Massot i Rodamilans" nonfiltered="2398" processed="2395" dbindex="87452">
Joan Massot i Rodamilans (1900 - 1988) fou un independentista catal, membre destacat del Consell Nacional Catal (CNC). La voluntat d'Independncia de la Naci Catalana la primera meitat del segle XX t un nom: Francesc Maci. Qui en va recollir tota la intensitat de sentiment i envergadura per arribar a bon port va ser Joan Massot i Rodamilans. Maci comptava amb una certa aquiescncia de Frana, mentre Massot treballava a fons perqu fos Frana, pel seu inters estratgic i des del que hi ha de no jacobinisme -poltics occitans inclosos-, la que n'agafs la iniciatva. El suport a Catalunya mateix: tot el que hi hagus de macianisme i mo a Espanya. El gran trasbals de les guerres civil i mundial, ms les succesives crisis del franquisme, n'abonaven les possibilitats.

 Enllaos externs .
  WEB del Consell Nacional Catal (1953 - 2007) Catalan National Council;
 Resum d'histria del CNC per Vctor Castells. 2005;
 Resum de Biografies dels fundadors i membres del CNC a l exili. Edicions del CNC, 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213378" title="Gran Premi d'Alemanya del 1994" nonfiltered="2399" processed="2396" dbindex="87453">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1994, disputat al circuit de Hockenheimring  el 31 de  juliol del 1994.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Gerhard Berger   1: 43. 582;
 Volta  rpida:  David Coulthard   1' 46. 211  a la volta 11.








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213380" title="Jean-Baptiste van Loo" nonfiltered="2400" processed="2397" dbindex="87454">

Jean-Baptiste van Loo (Ais de Provena,1684-1745) fou un pintor francs. 

Biografia.
Va nixer a Ais de Provena, en el si d'una famlia d'artistes d'origen holands. Al costat del seu pare, Louis-Abraham van Loo, va realitzar els seus primers treballs destinats principalment a la decoraci pictrica de temples provenans. La seva prompta vlua li va ser reconeguda pel prncep de Carignan, qui li va enviar a Roma perqu avancs en els seus estudis artstics de la m de Benedetto Luti. 

A Itlia realitzaria grans obres, com els frescos de Santa Maria de Monticelli, o quadres per a la cort del Duc de Savoia a Tor. Desprs marxaria a Pars, on va ser triat membre de la "Acadmie Royale de Peinture et de Sculpture". A la capital francesa executaria diversos llenos per a retaules i seria l'encarregat de restaurar les obres de Francesco Primaticcio a Fontainebleau. El 1737 marxa a Anglaterra, on desenvolupa definitivament i amb gran xit la seva faceta de retratista. 

La seva sobtada volta a Pars per motius de salut el 1742, va truncar la seva trajectria com pintor de l'aristocrcia anglesa, morint el 1745. 

Tres dels seus fills van continuar l'ofici patern amb xit, Louis-Michel van Loo (1707-1771), Charles-Amde-Philippe van Loo (1719-1795) i Franois van Loo (1708 1732). Una altra de les seves deixebles seria Franoise Duparc, pintora d'origen francs que el va tenir com mestre durant la seva etapa anglesa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213381" title="Franoise Duparc" nonfiltered="2401" processed="2398" dbindex="87455">
Franoise Duparc (1726-1778), pintora francesa d'origen espanyol. Filla de l'escultor i arquitecte marsells Antoine Duparc, nascuda durant l'estada d'aquest a Mrcia, on s coneguda Francisca Dupar. Arribaria a Frana al costat de tota la seva famlia el 1745, on va desenvolupar la seva tcnica sota la influncia del francs Jean-Baptiste van Loo. Viatjaria per Europa fins a establir-se a Londres, on va destacar com a retratista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213385" title="Haplogrup mitocondrial hum CZ" nonfiltered="2402" processed="2399" dbindex="87456">
L'haplogrup mitocondrial hum CZ s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

Actualment es troba en poblacions eurasitiques.

Relaci amb altres haplogrups.
L'haplogrup CZ s descendent de l'haplogrup M i d'ell descendeixen els dos clades de l'C i Z.

Referncies.


 Enllaos externs .
Seqncies de l'haplogrup C;
Seqncies de l'haplogrup Z;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213388" title="Haplogrup mitocondrial hum B" nonfiltered="2403" processed="2400" dbindex="87457">
L'haplogrup mitocondrial hum B s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

L'haplogroup B es creu que va surgir d'sia fa uns 60.000 anys. s un descendent de l'haplogrup R.

Es troba exts per l'sia moderna. El seu subclade B2 s un dels cinc haplogrups trobats entre els nadius americans, essent els altres l'A, el C, el D i l'X.

Crida l'atenci que aquest haplogrup no aparegui al nord de Sibria quan els models de migraci a Amrica fan passar la poblaci per l'Estret de Bering. s l'nic haplogrup americ que no es troba a les dues ribes de l'estret. Tot i aix, s que s'ha trobat entre els habitants del sud de Sibria com els tuvans, els altais i els buriats. Aquest haplogrup tamb es troba entre els mongols, tibetans, coreans, japonesos, poblacions de la Xina central, Taiwan, Indonsia, la Polinsia i la Micronsia.

En el popular llibre The Seven Daughters of Eve, Bryan Sykes anomena Ina a l'originador d'aquest haplogrup.

Referncies.


 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplogrup B, del National Geographic;
Ina;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213392" title="Henri Meilhac" nonfiltered="2404" processed="2401" dbindex="87458">

Henri Majak, conegut com Henri Meilhac, (Pars, 13 de febrer de 1831 - Pars, 6 de juliol de 1897) va ser un autor dramtic i llibretista d'operetes i d'pera francs.

Va estudiar al Collge Louis-le-Grand i desprs es va posar a treballar en una llibreria. Va treballar tot seguit com a dissenyador per al "Journal pour rire", de 1852 a 1855 signant amb el pseudnim de Thalin, aix mateix va collaborar amb diversos articles en  revistes, destacant ja per la seua fantasia i l'esperit ms revolucionari. Va ser un vividor i gran amant de les dones que, no obstant, es va quedar solter.

Amb Ludovic Halvy, a qui va conixer l'any 1860, comena una collaboraci que duraria ms de vint anys, i durant la qual van escriure els ms clebres llibrets per a les operetes de Jacques Offenbach: La Belle Hlne (1864); La vie parisienne (1866); La Grande-Duchesse de Grolstein (1867); i La Prichole (1868). Aix mateix van escriure el llibret de Carmen de Georges Bizet (1875). Va ser l'autor dels llibrets de Charles Lecocq i de Florimond Ronger, anomenat Herv.

Tots dos plegats van escriure vodevils i comdies: "Les Brebis de Panurge" (1863); "Fanny Lear" (1868); "Froufrou" (1869); "Tricoche et Cacolet" (1872); "Le prince" (1876); "La Cigale" (1877); "Le Mari de la dbutante" (1879).

En aquest duo d'escriptors Henri Meilhac aportava la seua irresistible fantasia, que ratllava, a vegades, en l'extravagncia. Guanyava molts diners que gastava amb generositat, cercant la inspiraci en els grans restaurants, els cigars i el champagne.

La collaboraci d'ambds va acabar en 1881. Meilhac, no obstant, va participar en la confecci d'altres llibrets, com Mam'zelle Nitouche (1883), amb Albert Millaud (1844) i Manon de Jules Massenet amb Philippe Gille. Tamb va ajudar a Georges Feydeau en els seus comenaments.

Va ser nomenat membre de l'Acadmia francesa el 26 d'abril de 1888, va ocupar la butaca nm. 15, succeint a Eugne Labiche

 Obres .
1856;
 La Sarabande du cardinal, comdia en 1 acte amb canons, estrenada al Thtre du Palais-Royal el 29 de maig de 1856;
 Satania, comdia en 2 actes amb canons, estrenada al Thtre du Palais-Royal el 10 d'octubre de 1856;
 Garde-toi, je me garde, vodevil en 2 actes, estrenat al Thtre du Palais-Royal;

1857;
 Le copiste, comdia en 1 acte i en prosa, estrenada al  Thtre Du Gymnase el 3 d'agost de 1857;

1858;
 Pch cach, ou A quelque chose malheur est bon, comdia en 1 acte, estrenada al Thtre du Palais-Royal l'11 de gener de 1858;
 L'autographe, comdia en 1 acte, estrenada al Thtre du Gymnase el 27 de novembre de 1858;

1859;
 Un petit-fils de Mascarille, comdia en 5 actes i en prosa, estrenada al Thtre du Gymnase el 8 d'octubre de 1859;
 Le retour de l'Italie, estrenada al Thtre du Gymnase el 14 agost de 1859;

1860;
 Ce qui plat aux hommes, comdia en 1 acte, amb fragments en prosa, vers i canons (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 6 d'octubre de 1860;
 Une heure avant l'ouverture, prleg en 1 acte, amb canons, estrenada al Thtre du Vodevil el 31 de desembre de 1860;
 L'tincelle, comdia en un acte en prosa, estrenada al Thtre du Vodevil el 31 de desembre de 1860;

1861;
 Le menuet de Dana, comdia-vodevil en 1 acte (amb Ludovic Halvy, estrenada al Thtre des Varits el 20 d'abril de 1861;
 La vertu de Climne, comdia en 5 actes, estrenada al Thtre du Gymnase l'1 de maig de 1861;
 L'attach d'ambassade, comdia en 3 actes, esrenada al Thtre du Vodevil a l'octubre de 1861 (el llibret va servir de base per a l'opereta La Veuve joyeuse, llibret de Leo Stein i Victor Lon, msica de Franz Lehr);
 Le caf du roi, pera cmica en 1 acte, msica de Louis Deffs;

1862;
 L'chance, comdia en 1 acte (amb Arthur Delavigne), estrenada al Thtre du Gymnase el 15 de mar de 1862;
 Les moulins  vent, comdia en 3 actes amb canons (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 22 de febrer de 1862;
 Les brebis de Panurge, comdia en 1 acte en prosa (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Vodevil el 24 de novembre de 1862;
 La cl d Mtella, comdia en 1 acte en prosa (amb Ludovic Halvy), estrenada en el Thtre du Vodevil el 24 de novembre de 1862;

1863;
 Les Bourguignonnes, pera cmica en 1 acte, msica de Louis Deffs, estrenada a l'Opra-Comique el 16 de juliol de 1861;
 Le Brsilien, msica de Jacques Offenbach, estrenada el 9 de maig de 1863 al Thtre du Palais-Royal;
 Le train de minuit, comdia en 2 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Gymnase el 15 de juny de 1863;

1864;
 La belle Hlne, pera buffa en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada el 17 de desembre de 1864 al Thtre des Varits;
 Nma, ou l'Amour veng, ballet pantomima en 2 actes (amb Ludovic Halvy i Arthur Saint-Lon), msica de Lon Minkus, estrenat a l'pera de Pars l'11 de juliol de 1864;
 Les curieuses, comdia en 1 acte (amb Arthur Delavigne), estrenada al Thtre du Gymnase el 17 d'octubre de 1864;
 Le photographe, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 24 de desembre de 1864;
 
1865;
 Fabienne, comdia en 3 actes, estrenada al Thtre du Gymnase l'1 de setembre de 1865;
 Le singe de Nicolet, comdia en 1 acte amb canons (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 29 de gener de 1865;
 Les mprises de Lambinet, comdia en 1 acte amb canons (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 3 de desembre de 1865;
 
1866;
 Barbe Bleue, pera buffa en 3 actes i 4 quadres (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre des Varits el 5 de febrer de 1866;
 Jos Mara, pera cmica en 3 actes (amb Eugne Cormon), msica de Jules Cohen, estrenada a l'Opra-Comique el 16 de juliol de 1866;
 La vie parisienne, pera bufa en 5 actes (amb Ludovic Halvy]), msica de Jacques Offenbach, estrenada el 31 d'octubre de 1866 al Thtre du Palais-Royal;

1867;
 La Grande-Duchesse de Grolstein, pera buffa en 3 actes i 4 quadres (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre des Varits el 12 d'abril de 1867;
 Tout pour les dames !, comdia vodevil en 1 acte (amb  Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 8 de setembre de 1867;
 
1868;
 l'lixir du docteur Cornelius, (amb Arthur Delavigne), msica d'mile Durand, estrenada al Fantaisies-parisiennes el 3 de febrer de 1868;
 La pnitente, pera cmica en 1 acte (amb William Busnach), msica de Mme de Grandval, estrenada a l'Opra-Comique el 13 de mar de 1868;
 Le chteau  Toto, pera bufa en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre du Palais-Royal el 6 de maig de 1868;
 Garde-toi, je me garde, comdia en 1 acte amb canons, reposada al Thtre des Varits el 28 de juny de 1868 (estrenada al Thtre Du Palais-Royal l'any 1856);
 Fanny Lear, comdia en 5 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Gymnase el 13 d'agost de 1868;
 La Prichole, pera buffa en 2 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre des Varits el 6 d'octubre de 1868;
 Suzanne et les deux vieillards, comdia en 1 acte, estrenada al Thtre du Gymnase el 10 d'octubre de 1868;
 Le bouquet, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 23 d'octubre de 1868;
 
1869;
 Vert-Vert, pera cmica en 3 actes (amb Charles Nuitter), msica de Jacques Offenbach, estrenada a l'Opra-Comique el 10 de mar de 1869;
 La diva, pera bufa en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Bouffes-parisiens el 22 de mar de 1869;
 Froufrou, comdia (amb Ludovic Halvy);
 L'homme  la cl, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits l'11 d'agost de 1869;
 Les brigands, pera bufa en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre des Varits el 10 de desembre de 1869   ;

1871;
 Tricoche et Cacolet, vodevil en 5 actes (amb Ludovic Halvy), estrenat al Thtre du Palais-Royal el 6 de desembre de 1871;

1872;
 Madame attend Monsieur, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 8 de febrer de 1872;
 Le rveillon, comdia en 3 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 10 de setembre de 1872;
 Les sonnettes, comdia en 1 acte en prosa (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 15 de novembre de 1872;

1873;
 Le roi Candaule, comdia en 1 acte en prosa (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 9 d'abril de 1873;
 L't de la Saint-Martin, comdia en 1 acte en prosa (amb Ludovic Halvy), estrenada a la Comdie Franaise l'1 de juliol de 1873;
 Toto chez Tata, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 25 d'agost de 1873  ;

1874;
 La petite marquise, comdia en 3 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 13 de febrer de 1874;
 La mi-carme, vodevil en 1 acte (amb Ludovic Halvy) ; L'ingnue, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre dnes Varits el 24 de setembre de 1874;
 La veuve, comdia en 3 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Gymnase el 5 de novembre de 1874;
 La Boule, comdia en 4 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 24 de novembre de 1874;

1875;
 Carmen, drama lric en quatre actes (amb Ludovic Halvy), msica de Georges Bizet, estrenat a l'Opra-Comique el 3 de mar de 1875;
 Le Passage de Vnus, lli d'astronomia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 4 de maig de 1875;
 La boulangre a des cus, pera bufa en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Jacques Offenbach, estrenada al Thtre des Varits el 5 d'agost de 1875;

1876;
 Loulou, vodevil en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenat al Thtre du Palais-Royal el 31 de mar de 1876;
 Le prince, comdia en 4 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 25 de novembre de 1876;
 Paturel, comdia en 1 acte;

1877;
 La cigale, comdia en 3 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 6 d'octubre de 1877;
 Le fandango, ballet pantomima en 1 acte (amb Ludovic Halvy i Louis Mrante), estrenada en l'pera Garnier el 26 de novembre de 1877;

1878;
 Le petit Duc, pera cmica en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Charles Lecocq, estrenada al Thtre de la Renaissance el 25 de gener de 1878;
 La cigarette, comdia en 1 acte (amb Charles Narrey), estrenada al Gymnase-dramatique el 20 d'abril de 1878    ;

1879;
 Le mari de la dbutante, comdia en 4 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 5 de febrer de 1879;
 Le petit htel, comdia en 1 acte en prosa (amb  Ludovic Halvy), estrenada a la Comdie Franaise el 21 de febrer de 1879;
 La petite mademoiselle, pera cmica en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Charles Lecocq, estrenada al Thtre de la Renaissance el 12 d'abril de 1879;
 Lolotte, comdia en 1 acte (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre du Vodevil el 4 d'octubre de 1879;

1880;
 La petite mre, comdia en 3 actes (amb Ludovic Halvy), estrenada al Thtre des Varits el 6 de mar de 1880;
 Nina la tueuse, comdia en 1 acte en vers (amb Jacques Redelsperg), estrenada al Thtre du Gymnase el 2 d'octubre de 1880  ;

1881;
 Janot, pera cmica en 3 actes (amb Ludovic Halvy), msica de Charles Lecocq, estrenada al Thtre de la Renaissance el 22 de gener de 1881;
 La roussote, msica de Florimond Ronger Herv, llibret de Ludovic Halvy, Henri Meilhac i Albert Milhaud, estrenada al Thtre des Varits el 28 de gener de 1881;
 Le mari  Babette, comdia en 3 actes (amb Philippe Gille), estrenada al Thtre du Palais-Royal el 31 de desembre de 1881;

1882;
 Madame le diable, opereta fantstica en 4 actes i 12 quadres amb un prleg (amb Arnold Mortje  (Mortier), msica de Gaston Serpette, estrenada al Thtre de la Renaissance el 4 d'abril de 1882;

1883;
 Mam'zelle Nitouche, comdia vodevil en 3 actes (amb Albert Milhaud), msica de Florimond Ronger, estrenada al Thtre des Varits el 26 de gener de 1883;
 Le nouveau rgime, comdia en 1 acte (amb Jules Prvel), estrenada al Thtre du Gymnase l'11 de maig de 1883;
 Ma camarade, pea en 5 actes (amb Philippe Gille), esrenada al Thtre du Palais-Royal el 9 d'octubre de 1883;

1884;
 Manon, pera cmica en 5 actes i 6 quadres (amb Philippe Gille), msica de Jules Massenet, estrenada a l'Opra-Comique el 19 de gener de 1884;
 Le cosaque (amb Albert Millaud i Ernest Blum), msica de Florimond Ronger, estrenada al Thtre des Varits el 26 de gener de 1884;
 La duchesse Martin, comdia en 1 acte, estrenada a la Comdie Franaise el 16 de maig de 1884;
 Rip, pera cmica en 3 actes (amb Philippe Gille i Henry Brougham Farnie), msica de Robert Planquette, estrenada al Folies-dramatiques l'11 de novembre de 1884;

1886;
 Les demoiselles Clochart;
 Gotte, comdia en 4 actes, estrenada al Thtre du Palais-Royal el 2 de desembre de 1886;

1887;
 La lettre de Toto, monleg en vers ;

1888;
 Dcor, comdia en 3 actes, estrenada al Thtre des Varits el 27 de gener de 1888;
 Pepa, comdia en 3 actes (amb Louis Ganderax), estrenada a la Comdie Franaise el 31 d'octubre de 1888 ;

1889;
 Le train de minuit;

1890;
 Margot, comdia en 3 actes, estrenada a la Comdie Franaise el 18 de gener de 1890;
 Ma cousine, comdia en 3 actes, estrenda al Thtre des Varits el 27 d'octubre de 1890;

1891;
 M. l'Abb;

1892;
 Brevet suprieur;

1893;
 Kassya, pera en 5 actes (amb Philippe Gille, desprs Leopold von Sacher-Masoch), msica de Lo Delibes, estrenada a l'Opra-Comique el 13 de mar de 1893;

1894;
 Villgiature, comdia en 1 acte, estrenada al Thtre du Vodevil el 15 de gener de 1894;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213393" title="Histries de la m esquerra" nonfiltered="2405" processed="2402" dbindex="87459">
Histries de la m esquerra (Histries de la m esquerra i altres narracions, en la primera edici) s un recull de contes de Jess Moncada publicat per primera volta el 1981. s el primer llibre publicat de Moncada -abans havia publicat alguns contes en un volum collectiu-. s tamb la primera obra literria publicada en volum en catal per un autor de la Franja de Ponent.

 Gnesi de l'obra .

"Joc de caps", el primer conte del recull, s tamb el primer en el procs d'escriptura de l'obra i el primer conte escrit per Moncada en catal. Sembla que li va costar tres mesos i un cert esfor, ats que no feia gaire que l'escriptor mequinens havia descobert les possibilitats literries del catal i tenia problemes amb l'ortografia i la gramtica normatives.

El 1970 Moncada guanya el Premi Brugus amb el relat "La lluna, la pruna", un altre dels que acabaran formant part del recull definitiu. El maig de 1971 guanya el Premi Joan Santamaria amb quatre contes que publicar, amb el ttol Histries de la m esquerra, dins un volum collectiu acompanyats de les obres finalistes de Josep Vallverd i Jaume Melendres.

El 1980 guanya un altre premi, el Jacme March de l'Ajuntament de Gav, amb un aplec de quatre contes que titul Narracions de l'Ebre. 

Finalment, el 1981 publica el volum Histries de la m esquerra i altres narracions, a Edicions La Magrana, que aplega els relats esparsos en aquestes publicacions anteriors i n'afegeix uns altres de nous. El recull es divideix en tres parts: Histries de la m esquerra (amb el contes que havien estat publicats el 1971 amb aquest ttol), La pell del riu (nou ttol que aplega els contes publicats abans com a  Narracions de lEbre) i Crniques de la Sirga, un conjunt de relats nous que inclou, per, "La lluna, la pruna", guardonat el 1970. El llibre an encapalat per un prleg de Pere Calders, amic de l'autor i company de treball a l'editorial Montaner y Simn.

En edicions posteriors desapareixen les subdivisions internes del volum i el ttol passa a ser simplement Histries de la m esquerra. La llista definitiva de relats inclosos al llibre s:

 Joc de caps;
 L'ull esquerre de Toms d'Atura;
 Conte del vell tramviaire;
 Nit d'amor del coix Silveri;
 Riada;
 Revenja per a un difunt;
 Traducci del llat;
 Strip-tease;
 La lluna, la pruna;
 La sirena del Baix Cinca;
 L'estremidora confessi de Joe Galxia (Histria de fullet);
 Debat d'urgncia;
 Histria de dies senars;
 Aniversari;
 A l'Hctor el que s de l'Hctor;
 D'uns vells papers de msica;

 Caracterstiques de l'obra .

Amb aquest llibre Moncada inicia el que ser l'eix de tota la seua producci narrativa: la recreaci del seu poble natal, Mequinensa, abans que fora inundat pel pant de Riba-roja que el fu desaparixer -es constru una nova Mequinensa a prop. Noms tres contes del recull no situen la seua acci en aquesta localitat: "Conte del vell tramviaire" -que transcorre a Barcelona-, "L'estremidora confessi de Joe Galxia (Histria de fullet)" -que consisteix en una carta adreada a una dona de Berga- i "Histria de dies senars" -tamb situada a la capital catalana.

La resta de relats se centren en el mn de Mequinensa i se situen temporalment en diverses etapes del segle XX, bsicament en els temps de la Segona Repblica i el franquisme. La crtica ha assenyalat que el que fa Moncada en aquesta obra -i en la resta de la seua producci- s un intent de recuperaci d'un mn perdut, la Mequinensa de la seua infantesa i joventut, irremeiablement destruda per la construcci del pant i, ms abstractament, per l'arribada del mn modern.

Tamb s'ha destacat amb freqncia la influncia de la potica de Pere Calders en aquests contes, sobretot a propsit de la introducci d'elements fantstics o sobrenaturals que s'inserien amb naturalitat dins la realitat quotidiana -una mena de realisme mgic.

 Edicions .
 En catal .

 Barcelona, Edicions La Magrana, 1981;
 Barcelona, Edicions La Magrana, 1993;
 Barcelona, Edicions La Magrana, 1995;
 Barcelona, Edicions La Magrana, 2000;
 Barcelona, Edicions La Magrana, 2003;
 Barcelona, Edicions 62, 2004;

 Traduccions .

 Al castell: Historias de la mano izquierda, Villanueva de Gllego (Saragossa), Xordica Editorial, 1996, traducci de Chus Ral Usn.

A ms, alguns contes del volum han estat inclosos en altres traduccions:

 Al castell: El ojo izquierdo de Toms d'Atura y otros cuentos, Madrid, Alianza Editorial, 1997, traducci de Chus Ral Usn i Celina Alegre.
 A l'eslovac: Vyhnanstvo bez nvratu, Bratislava, Revue svetovej literatry, nm. 4, abril 1991: 42-46, traducci de Vladimir Olerny.
 A l'hebreu:                          esquerre de Toms d'Atura, Tel Aviv, Revista Iton, nm. 77, 1995, traducci d'E. Sariola.
 A l'itali: Il racconto del vecchio tranviere, Trame, Dipartimento di Linguistica e Letterature comparate, Universit di Cassino, 2001, traducci de Giuseppe Tavani.
 Al polons: Lewe oko Tomasza d'Atura, Czaskultury, nm. 5-6, 2004, traducci de Witold J. Maciejewski.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Pgina des de la qual es pot accedir a una guia didctica dHistries de la m esquerra, El Caf de la Granota i Calaveres atnites;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213395" title="Gustave Moreau" nonfiltered="2406" processed="2403" dbindex="87460">


Gustave Moreau (Pars, 6 d'abril de 1826 - Pars, 18 d'abril de 1898) va ser un pintor francs, precursor del Simbolisme i clebre per la seua esttica decadent.

 Biografia .
Gustave Moreau va nixer a Pars el 6 d'abril de 1826, en el si d'una famlia burgesa que no va posar obstacles a la seua vocaci artstica. 

L'any 1838 va comenar la seua educaci a l'internat del Collge Rollin, per per diferents motius va haver d'abandonar l'internat i prosseguir la seua educaci privadament. L'any 1841 va viatjar amb sa mare i altres parents a Itlia, on va visitar diverses ciutats, realitzant diversos esbossos de paisatges i de monuments italians. 

El 1844, completats els seus estudis de batxillerat, va ingressar com a deixeble al taller d'un pintor avui oblidat, l'acadmic Franois-douard Picot. L'any 1847 va aprovar l'examen d'ingrs en la Reial Escola de Belles Arts de Pars. Va intentar per dues vegades obtenir el Prix de Rome, per va fracassar-hi, motiu pel qual va decidir abandonar l'Acadmia. Va adoptar un nou mestre, el pintor Thodore Chassriau, antic deixeble de Ingres i de Delacroix, i va conixer per aqueixa mateixa poca a Pierre Puvis de Chavannes, dos anys major que ell, amb qui li unien no poques afinitats. 

L'any 1852 va traslladar el seu taller al tercer pis d'una casa que els seus pares havien llogat per a ell, en el nmero 14 del carrer La Rochefoucauld. Va comenar dedicant-se a copiar obres de mestres al Museu del Louvre, per aqueix mateix any va ser adms per primera vegada al Sal oficial, amb una Piet, i va emprendre una destacable carrera com a pintor acadmic. El 1855, en l'Exposici Universal de Pars, va exhibir la seua obra Els atenesos al laberint del Minotaure, junt amb pintors tan reputats com Ingres, Delacroix, Rousseau i Courbet.  

Entre 1857 i 1859 va realitzar un segon viatge a Itlia, visitant diverses ciutats, i pintant cpies de diversos mestres italians, com Miquel ngel, Rafael, Verons, Correggio i Carpaccio. En tornar a Pars va iniciar una relaci amorosa amb Alexandrine Dureux  "la meua millor i nica amiga", segons les seues paraules  , que es prolongaria fins a la mort d'ella, l'any 1890.

Durant els anys segents, va prosseguir amb relatiu xit la seua carrera com a pintor, tot i que els seus poc habituals temes sovint van provocar reaccions negatives. Es va allistar voluntari en esclatar la Guerra francoprussiana, l'any 1870, per va haver de ser llicenciat a causa dels seus forts atacs de reuma. Va viure amb horror la derrota francesa i l'poca de la Comuna (18 de mar - 20 de maig de 1871), durant la qual els frescos del seu amic Chasseriau en la Cour des Comptes van ser destruts pel foc.

En els anys segents es va accentuar la misantropia de l'artista, colpejat per les morts de sa mare, el 1884, i de la seua amant, Alexandrine Dureux, el 1890. L'any 1891 va succeir al seu amic Elie Delaunay, que havia mort, com a professor a l'Escola de Belles Arts de Pars. Des de 1891 fins a la seua mort, Moreau va ser professor de diversos artistes, entre els que cal destacar pintors tan clebres com Henri Matisse, Albert Marquet i Georges Rouault, entre d'altres.

Va morir el 18 d'abril de 1898, als setanta-dos anys d'edat. Va ser sepultat al cementeri parisenc de Montmartre. A la seua mort va deixar com a llegat el seu taller, que va esdevenir el Museu Gustave Moreau, inaugurat el 13 de gener de 1903.

Obra.

...mai abans l'art de l'aquarella havia aconseguit semblant brillantor de mats; mai abans la pobresa dels pigments qumics havia pogut dipositar en el paper semblants esplendors resplendents de pedres precioses, semblants matisos brillants com de vidres pintats, illuminats pel sol de migdia, glries tan sorprenents, tan enlluernadores, de riques vestidures i ardents tons carnals

L'obra de Moreau est a cavall entre el romanticisme i el simbolisme. Tot i que s freqent incloure Moreau en la nmina dels pintors simbolistes, la seua obra es va anticipar en diverses dcades a la proclamaci oficial del moviment per Jean Moras l'any 1886. 

En les primeres obres de Moreau sn destacables les influncies d'Ingres, en el tractament de l'anatomia, especialment masculina, i de Delacroix, quant a l'elecci de temtiques extiques, a travs del seu mentor Thodore Chasseriau, qui havia estat deixeble d'ambds. Amb el temps, l'obra de Moreau va concedint menor importncia a la lnia i ms al colorit. De la seua ltima etapa, es conserva al museu Moreau una srie d'aquarelles que la crtica contempornia considera molt prximes a l'abstracci. 

El mn de Moreau est poblat d'adolescents andrgins i dones fascinants i perverses (com la Salom del seu quadre L'aparici, per tamb Dalila o Dejanira), Mostra tamb una certa predilecci per tot all monstrus. s evident el seu inters pels temes orientals i els ambients decadents (Jpiter i Semele, per exemple, evoca poderosament l'art de l'ndia).
 
No va freqentar molt els temes cristians, tot i que l'any 1862 va pintar, per encrrec, un Via Crucis per a l'esglsia de Notre-Dame-de-Decazeville. No obstant, dos temes de la iconografia cristiana sn recurrents a la seua obra: el de la Pietat i el de Sant Sebasti. s destacable tamb un quadre religis bastant tard, La flor mstica (vers el 1890), de carcter allegric, en  el qual la flor de l'Esglsia s'alimenta de la sang dels mrtirs.  

Pot considerar-se precursor del Simbolisme. La seua influncia s decisiva en artistes emblemtics del moviment com Odilon Redon. La seua obra posseeix una textura onrica que va fer que fra revalorada, ja en el segle XX, pels surrealistes. 

Tot i que Moreau va rebutjar sempre ser un pintor literari, ha de destacar-se l'impacte que la seua obra va causar entre literats tan rellevants com Thophile Gautier o Joris-Karl Huysmans, entre molts altres, atrets per la seua esttica simbolista i decadent. El protagonista de A l'inrevs ( rebours), de Huysmans, Des Esseintes, encarnaci del decadentisme, est fascinat per l'art de Moreau, i especialment pel quadre L'aparici.


Algunas obres destacadas.
 dip i l'esfinx (1864). Oli sobre llen. 206x105 cm. Nova York,  Metropolitan Museum of Art.
 Orfeu (1865) Oli sobre taula. 154x99,5 cm. Pars, Museu del Louvre.
 Diomedes devorat pels seus cavalls (1865). Oli sobre llen. 138,5x84,5 cm. Rouen, Museu de Belles Arts.
 Cap d'Orfeu recollit per una jove (1866). Aquarella, 26x16 cm. Pars, Museu Moreau ;
 El rapte de Dejanira (1870-1875). Llapis i ploma. 25x21 cm. Pars, Museu Moreu.
 L'aparici (1874-1876). Aquarella sobre paper. 105x72 cm. Pars, Museu del Louvre.
 Salom (1875). Aquarella. 37x25 cm. Pars, Museu Moreau.
 Hrcules i la hidra de Lerna (1876). Oli sobre llen. 175x153 cm. Chicago, Art Institute.
 Els unicorns (1885). Oli sobre llen. 115x90 cm. Pars, Museu Moreau.
 Orfeu a la tomba d'Eurdice (1890). Oli sobre llen. 173x128 cm. Pars, Museu Moreau.
 La flor mstica (1890). Oli sobre llen. 253x137 cm. Pars, Museu Moreau.
 Jpiter i Semele (1894-1895). Oli sobre llen. 212x118 cm. Pars, Museu Moreau.

Museu Gustave Moreau.
La casa on l'artista tenia el seu domicili i el seu taller, en el nmero 14 del carrer La Rochefoucauld, s, des de 1903, el Museu Nacional Gustave Moreau. A ms de preservar l'habitatge i el taller tal com estaven en vida de l'artista, el Museu conserva ms d'un miler de pintures, i prop de cinc mil dibuixos de Gustave Moreau.

Bibliografia.
Fernndez Polanco, Aurora: Fin de Siglo: Simbolismo y Art Nouveau ("Historia del Arte", nm. 42, Histria 16, 1989).
Hamilton, George Heard: Pintura y escultura en Europa 1880-1940. Editorial Catedra, 1993. Pgines 79-82. ISBN 84-376-0230-0;
Hofsttter, Hans H.: Gustave Moreau. Editorial Labor, 1980. ISBN 84-335-7563-5 (ttol original: Gustave Moreau, Leben und Werk).

 Enllaos externs .

Museu Nacional Gustave Moreau, a Pars;
Gustave Moreau a Artcyclopedia;
Gustave Moreau a Anarkasis;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213397" title="Batalla del Cap Matapan" nonfiltered="2407" processed="2404" dbindex="87461">


La Batalla del Cap Matapan s una batalla naval de la Segona Guerra Mundial, que tingu lloc a la costa del Pelopons (Grcia) entre el 27 i el 29 de mar de 1941. Una fora combinada de la Marina Reial Britnica i la Reial Marina Australiana, sota el comandament de l'almirall britnic Andrew Browne Cunningham intercept i enfons o dany seriosament la flota italiana de la "Regia Marina", sota el comandament de l'Almirall Angelo Iachino.

A Itlia es coneix com la "Batalla del Gaudo"

 Ordres de Batalla .

La fora aliada era la Flota de la Mediterrnia, consistent en el portaavions HMS Formidable, els cuirassats de la I Guerra Mundial modernitzats HMS Barham, Valiant i Warspite (com a vaixell insgnia). La flota principal anava acompanyada de dues flotilles de destructors:

 10 Flotilla: HMS Greyhound, HMS Griffin i HMAS Stuart;

14 Flotilla: HMS Jervis, HMS Janus, HMS Mohawk i HMS Nubian;

Tamb estaven presents el HMS Hotspur i el HMS Havock.

Tamb hi havia una segona fora, sota el comandament de l'almirall Sir Henry Pridham-Wippell, consistent en els creuers lleugers britnics HMS Ajax, HMS Gloucester i HMS Orion, el creuer lleuger australi HMAS Perth i els destructors britnics HMS Hasty, HMS Hereward and HMS Ilex.

El australi Vendetta havia tornat cap a Alexandria.

Ams, tamb estaven els vaixells aliats adjunts als convois: el HMS Defender, el HMS Jaguar i el HMS Juno esperaven al canal de Kithira, i el HMS Decoy, el HMS Carlisle, el HMS Calcutta, el HMS Bonaventure i el HMAS Vampire es trobaven a les rodalies.

La flota italiana estava comandada pel modern cuirassat Vittorio Veneto, vaixell insgnia d'Iachino. Tamb s'incloa prcticament tota la flota pesada italiana: els creuers Zara (sota el comandament del vice-almirall Carlo Cattaneo, Fiume i Pola, i 4 destructors de la 9 Flotilla: el (Alfredo Oriani, el Giosu Carducci, el Vincenzo Gioberti i el Vittorio Alfieri). Els creuers pesats "Trieste" (comandat pel Vice-Almirall Luigi Sansonetti), "Trento" i "Bolzano" anaven acompanyats per 3 destructors de la 12 Flotilla (Ascari, Corazziere i Carabiniere), a ms dels creuers lleugers Luigi di Savoia Duca Degli Abruzzi (Vice-Almirall A. Legnano) i Giuseppe Garibaldi i 9 destructors de la 6 Flotilla (incloent el Emanuel Pessagno i el Nicolosa de Recco). Cap ni un dels vaixells italians disposava del radar, mentre que diversos vaixells aliats si que el tenien.

Tamb es van veure involucrades la 10 i 13 Flotilles de destructors italians, formades per lAlpino, el Bersagliere, el Fuciliere, el Granatiere, el Grecale, el Libeccio, el Maestrale i el Scirocco.

 Rerafons .
Com que els vaixells de la Flota Mediterrnia cobria els moviments de tropes cap a Grcia, Intelligncia reb informes de la partida d'una flota de batalla italiana amb un cuirassat, 6 creuers pesats i 2 de lleugers, a ms de diversos destructors per atacar els combois. La intercepci va ser possible grcies a ULTRA (el criptoanlisis de senyals interceptades), per com sempre es prepar de manera que l'enemic cregus que hi havia una ra plausible per que els Aliats haguessis detectat i interceptat la flota italiana. En aquest cas va ser un pla meticuls de reconeixement. 

Al mateix temps, va haver un error d'intelligncia al costat de l'Eix. Els italians van ser errniament informats que la Flota britnica de la Mediterrnia noms tenia un cuirassat operatiu. De fet n'hi havia 3 i s'havia reemplaat un portaavions perdut.

 La Batalla .

El 27, el Vice-Almirall Pridham-Wippell, amb els creuers Ajax, Gloucester, Orion i l'australi Perth, aix com diversos destructors, abandon aiges gregues des d'una posici al sud de Grcia. L'Almirall Cunningham, amb el Formidable, el Warspite, el Barham i el Valiant van salpar d'Alexandria el mateix dia per trobar-se amb els creuers.

A les 7:55 del 28 de mar, el grup del Trento es trob amb els creuers de Pridham-Wippell, que es dirigien cap al sud. Pensant que intentaven trobar-se amb els vaixells majors, els italians es llanaren a la caa, obrint foc a les 8:12 a 22.000 metres. Com sempre, els canons italians tenien problemes en agrupar els seus trets, per la qual cosa causaven poc efecte. Desprs d'una hora, els italians van abandonar la persecuci i van virar al nord-oest per tornar amb el Vittorio Veneto. Els bucs aliats tamb van invertir el curs, i van seguir als italians a llarga distncia.


A les 10:55, el Vittorio Veneto es trob amb els creuers, i immediatament obr foc sobre els difusos vaixells aliats des d'uns 23.000 metres. Els creuers aliats es retiraren, amb danys lleugers de 15, i els italians comenaren la persecuci.

 Atacs aeris . 

En aquest moment les forces de Cunningham, que havien estat intentant d'unir-se a les de Pridham-Wippell, llan una sortida de torpeders Fairey Albacore des del HMS Formidable. Van atacar al Vittorio Veneto sense efecte, per van aconseguir dificultar-li la persecuci per les maniobres requerides per evitar els atacs. Adonant-se de qu potser no tindria tanta sort la propera vegada, Iachino abandon la persecuci a les 12:20, retirant-se cap a Taranto, a on podia disposar de protecci aria.

Una segona sortida sorprengu als italians a les 15:09. El Tinent-Comandant Dalyell-Stead situ el seu Albacore a 1.000 metres del Vittorio Veneto, tocant-lo al propulsor exterior i fent que entressin 4.000 tones d'aigua. El vaixell s'atur mentre que es reparaven els danys, per aconsegu tornar a posar-se en marxa a les 16:42, arribant a 19 nusos. Cunningham s'assabent dels danys del Veneto i comena a perseguir-lo.

Un tercer atac, llanat per 6 Albacores i 2 Swordfish dels Esquadrons 826 i 828 del Formidable i 2 Swordfish de l'Esquadr 815 provinents de Creta, tingu lloc entre les 19:36 i les 19:50. Un torpede, aparentment llanat pel Tinent Torrens-Spence, caus danys al creuer Pola, forant-lo a aturar-se. Sense adonar-se'n de la persecuci realitzada per la flota de Cunningham, s'orden a un esquadr de creuers (amb els vaixells germans del Pola, el Zara i el Fiume) i destructors que tornessin i protegissin al Pola; mentrestant, el Vittorio Veneto i la resta de vaixells tornaven cap a Taranto.

Acci nocturna.

Els aliats detectaren als italians al radar desprs de les 22:00, podent-se apropar sense ser detectats. Els cuirassats Barham, Valiant i Warspite  van poder obrir foc a noms 3.500 metres. Els fars aliats illuminaven als seus enemics. En noms cinc minuts dos creuers pesats, el Fiume i el Zara van ser destruts. 

Els destructors italians van moure's per atacar als cuirassats aliats, per van ser interceptats pels destructors. Dos destructors italians, el Vittorio Alfieri i el Giosu Carducci van ser enfonsats. Es va considerar remolcar el Pola cap a Alexandria com a trofeu, per es feia de dia i el risc de ser vctima dels avions enemics era massa elevat, per la qual cosa el Pola es torpedin desprs de qu la seva tripulaci l'abandons.

Els vaixells aliats van recollir als supervivents, per abandonaren l'escena al mat quan aparegueren bombarders alemanys i els van atacar. Es public la localitzaci de la resta de supervivents, i el vaixell hospital itali Gradisca an a recollir-los. Les prdues aliades van ser un simple torpeder abatut per les bateries antiaries de 90mm del Veneto. Els 3 membres de la tripulaci van morir en acci.

 Impacte de la batalla .

Desprs de la desfeta al Cap Matapan, la Regia Marina mai ms s'aventur a la Mediterrnia oriental, deixant-la per la flota aliada. El comandament naval itali perd la fe en les promeses alemanyes de protegir la seva flota. Pel seu costat, el Cap Matapan va ser una important victria estratgica pels aliats, que ara es podrien concentrar en contra l'Afrika Korps al Nord d'frica sota el comandament de Rommel, desprs de la caiguda de Grcia a mans dels alemanys a finals d'abril de 1941.

Ordre de batalla.

Regia Marina.


 Almirall de Esquadra Angelo Iachino;
 1 cuirassat: Vittorio Veneto (danyat);
 4 destructors (10a Squadriglia Cacciatorpediniere): Grecale, Libeccio, Maestrale, Scirocco;
 4 destructors (13a Squadriglia Cacciatorpediniere): Alpino, Bersagliere, Fuciliere, Granatiere;

 Comodoro Antonio Legnani;
 2 creuers lleugers (8a Divisione Incrociatori): Luigi di Savoia Duca Degli Abruzzi, Giuseppe Garibaldi;
 2 destructors (6a Squadriglia Cacciatorpediniere): Emanuele Pessagno, Nicoloso da Recco;

 Almirall de Divisi Sansonetti;
 3 creuers pesats (3a Divisione Incrociatori): "Trento" i "Bolzano" i "Trieste" ;
 3 destructors (12a Squadriglia Cacciatorpediniere): Ascari, Carabiniere, Corazziere;

 Almirall de Divisi Carlo Cattaneo;
 3 creuers pesats (1a Divisione Incrociatori): Fiume (enfonsat), Pola (enfonsat), Zara (enfonsat);
 4 destructors (9a Squadriglia Cacciatorpediniere): Vittorio Alfieri (enfonsat), Giosu Carducci (enfonsat), Vincenzo Gioberti, Alfredo Oriani;

Aliats.

Fora A, 14 Flotilla de Destructors, 10 Flotilla de Destructors (de la Fora C), Fora B, 2 Flotilla de Destructors, Fora D
 Almirall Andrew Cunningham;
 3 cuirassats: HMS Barham, Valiant, Warspite;
 1 portaavions: HMS Formidable;
 9 destructors: HMS Greyhound, Griffin, Jervis, Janus, Mohawk, Nubian, Hotspur, Havock, HMAS Stuart;
 Almirall Henry Pridham-Wippell;
 4 creuers lleugers: HMS Ajax, Gloucester, Orion, HMAS Perth;
 3 destructors: HMS Hasty, Hereward, Ilex;
 Comboi AG 9 (des d'Alexandria a Grcia);
 2 creuers lleugers: HMS Calcutta, Carlisle;
 3 destructors: HMS Defender, Jaguar, HMAS Vampire;
 Comboi GA 8 (des de Grcia a Alexandria);
 1 creuer antiaeri: HMS Bonaventure;
 2 destructors: HMS Decoy, Juno;
 1 mercant: Thermopyl (Noruec);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213398" title="C-60" nonfiltered="2408" processed="2405" dbindex="87462">


La C-60, s una autopista lliure de peatge que enllaa el Valls Oriental amb el Maresme, travessant la Serralada litoral pel Tnel de Parpers, sota el Coll de Parpers. Va des de La Roca del Valls a Argentona, enllaant aix el Corredor del Mediterrani amb l'Autopista del Mediterrani. Circula en parallel a la carretera comarcal C-1415.

 Enllaos .

 0: C-32;
 1: Argentona;
 4: Dosrius/rrius;
 9: La Roca del Valls;
 10: AP-7;

 rees de servei .
 9: La Roca del Valls;

Vegeu tamb.
 Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213402" title="Neuropoltica" nonfiltered="2409" processed="2406" dbindex="87463">
La neuropoltica, s una nova cincia que per la seva aplicaci assumeix els conceptes moderns de la neurocincia, la governana i la psicologia.

s necessria per aprendre a tratar als ciutadans no tan sols com a governats, sin com la causa d'existir dels poltics. Instrueix a tots els que es distancien de les necessitats cognitives que les persones requereixen a la societat globalitzada i que encara sn per descobrir a molts pasos, poblacions, barris i famlies.

El terme ha estat acunyat per Miguel Carrin i Salvador Estap-Triay, autors del llibre "Pilotos del Margen" publicat per Gestin 2000, conjuntament amb el seu equip d'investigaci, dirigit a l'utilitzaci en les empreses de recursos neuroeconmics. 

 Enllaos externs .
coloniaguell.info- Blog dedicat a la governana i la neuropoltica.
marginpilots.com- Pgina oficial del llibre Pilotos del Margen.
gestion2000.com- Pgina oficial de Gestin 2000.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213405" title="Llista d'estats sobirans del 2007" nonfiltered="2410" processed="2407" dbindex="87464">



 Estats sobirans .
 A .
   Repblica Islmica de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Repblica de Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;
   Repblica de Montenegro;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal (fins al 15 de gener);
 - Estat del Nepal (del 15 de gener al 27 de desembre);
 Repblica Federal Democrtica del Nepal (des del 27 de desembre);
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica del Per;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica de Rwanda;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Srbia;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica de Tunsia;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Oriental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
 - Naci Lakota (des del 20 de desembre de 2007);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213408" title="Joachim Murat" nonfiltered="2411" processed="2408" dbindex="87465">

Joachim Murat, (Labastide-Fortunire, 25 de mar de 1767 - Pizzo, Calbria, Itlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francs al servei del seu cunyat Napole, gran Duc de Berg i Cleves, mariscal de Frana i rei de Npols entre 1808 i  1815.

Vida.
Fill d'un hostaler, va abandonar els seus estudis de teologia per a allistar-se a l'exrcit, desprs d'esclatar la Revoluci Francesa. Va formar part de la gurdia constitucional de Llus XVI i va esdevenir general durant la campanya d'Egipte. Va jugar un paper crucial en la segona batalla d'Aboukir, on va capturar el cap de l'exrcit enemic desprs d'haver patit una ferida per arma de foc.

Va participar activament en el Colp d'Estat del 18 de Brumari de l'any VIII de la Revoluci Francesa (el que correspondria amb el 9 de novembre de 1799) i es va convertir en comandant de la Gurdia Consular. Es va casar amb Carolina, germana de Napole Bonaparte l'any 1800. El 10 de novembre va ser elegit diputat pel departament d'Olt i Garona. Va substituir Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes, caigut en desgrcia, com a comandant de la primera divisi militar de Pars i governador de Pars, amb 60.000 homes sota el seu comandament. Responsable de la seguretat del govern, va tenir una estreta relaci amb Napole. A causa de les seues funcions, va ser l'encarregat d'anomenar la comissi militar que hauria de jutjar a Llus Antoni Enric de Borb, Duc d'Enghien (el qual ja estava condemnat de bestreta), per s'hi va oposar frontalment.

El 18 de maig de 1804 va ser nomenat mariscal, Gran almirall de l'Imperi, Gran Duc de Berg (una regi alemanya) el 1806 i el 1808 Napole el va nomenar rei de Npols amb el nom de Joaquim I Napole.

Brillant i auda en l'ocupaci de la cavalleria, Napole li va deure una part important de les seues victries en les batalles d'Austerlitz, Jena i Eylau.
Durant la campanya de Prssia, l'any 1806, va dur a terme la terrible persecuci desprs de la batalla de Jena i va arribar a capturar la part essencial de l'exrcit enemic. Aquesta campanya acabaria amb les seues paraules "Sire, le combat cesse faut de combattants" ("Sire, el combat cessa per falta de combatents").

L'any 1807 va llanar la crrega de cavalleria ms gran de la histria, que va involucrar entre 10.000 i 12.000 genets a fi d'impedir que l'exrcit rus dividira en dues parts les tropes franceses.

L'any 1812 va participar en la campanya de Rssia i en la batalla de Leipzig, on va lluitar per ltima vegada per l'emperador.

Va obtenir no obstant un acord amb ustria que li va permetre de mantenir el seu tron de Npols. Durant els Cent Dies va trair els seus nous aliats per a intentar sublevar als patriotes italians. 

Derrotat pels austracs a la batalla de Tolentino, va fugir a Crsega desprs de la caiguda de Napole. Durant un intent per reconquistar Npols, va ser arrestat a Calbria i afusellat a Pizzo.

Quan li va arribar l'hora fatal, Murat va anar amb pas ferm cap el lloc de l'execuci, tan tranquil i impassible com si es tractara d'un pas de revista ordinari. No va acceptar la cadira que li van oferir i tampoc no va consentir que li embenaren els ulls: "J'ai brav la mort trop souvent pour la craindre" ("He desafiat la mort en massa ocasions com per a tenir-li por"). Es va mantenir ferm, orgulls i sense mostrar-se intimidat ni perdre els nervis davant els soldats. Quan va estar preparat, va besar un vidre de quars ataronjat que contenia el rostre de la seua esposa gravat i va pronunciar les paraules: "Sauvez ma face, visez  mon cur, feu!" ("Respecteu el meu rostre, apunteu al cor, foc!").






Enllaos externs.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213410" title="Estats sobirans per any" nonfiltered="2412" processed="2409" dbindex="87466">

Llista d'anys amb articles d'estats sobirans per any

Segle XXI.
2008 - 2007 - 2006 - 2005 - 2004 - 2003 - 2002 - 2001;

Segle XX.
2000 - 1999 - 1998 - 1997 - 1996 - 1995 - 1994 - 1993 - 1992 - 1991;
1990 - 1989 - 1988 - 1987 - 1986 - 1985 - 1984 - 1983 - 1982 - 1981;
1980 - 1979 - 1978 - 1977 - 1976 - 1975 - 1974 - 1973 - 1972 - 1971;
1970 - 1969 - 1968 - 1967 - 1966 - 1965 - 1964 - 1963 - 1962 - 1961;
1960 - 1959 - 1958 - 1957 - 1956 - 1955 - 1954 - 1953 - 1952 - 1951;
1950 - 1949 - 1948 - 1947 - 1946 - 1945 - 1944 - 1943 - 1942 - 1941;
1940 - 1939 - 1938 - 1937 - 1936 - 1935 - 1934 - 1933 - 1932 - 1931;
1930 - 1929 - 1928 - 1927 - 1926 - 1925 - 1924 - 1923 - 1922 - 1921;
1920 - 1919 - 1918 - 1917 - 1916 - 1915 - 1914 - 1913 - 1912 - 1911;
1910 - 1909 - 1908 - 1907 - 1906 - 1905 - 1904 - 1903 - 1902 - 1901;

Segle XIX.
1900 - 1899 - 1898 - 1897 - 1896 - 1895 - 1894 - 1893 - 1892 - 1891;
1890 - 1889 - 1888 - 1887 - 1886 - 1885 - 1884 - 1883 - 1882 - 1881;
1880 - 1879 - 1878 - 1877 - 1876 - 1875 - 1874 - 1873 - 1872 - 1871;
1870 - 1869 - 1868 - 1867 - 1866 - 1865 - 1864 - 1863 - 1862 - 1861;
1860 - 1859 - 1858 - 1857 - 1856 - 1855 - 1854 - 1853 - 1852 - 1851;
1850 - 1849 - 1848 - 1847 - 1846 - 1845 - 1844 - 1843 - 1842 - 1841;
1840 - 1839 - 1838 - 1837 - 1836 - 1835 - 1834 - 1833 - 1832 - 1831;
1830 - 1829 - 1828 - 1827 - 1826 - 1825 - 1824 - 1823 - 1822 - 1821;
1820 - 1819 - 1818 - 1817 - 1816 - 1815 - 1814 - 1813 - 1812 - 1811;
1810 - 1809 - 1808 - 1807 - 1806 - 1805 - 1804 - 1803 - 1802 - 1801;

Segle XVIII.
1800 - 1799 - 1798 - 1797 - 1796 - 1795 - 1794 - 1793 - 1792 - 1791;
1790 - 1789 - 1788 - 1787 - 1786 - 1785 - 1784 - 1783 - 1782 - 1781;
1780 - 1779 - 1778 - 1777 - 1776 - 1775 - 1774 - 1773 - 1772 - 1771;
1770 - 1769 - 1768 - 1767 - 1766 - 1765 - 1764 - 1763 - 1762 - 1761;
1760 - 1759 - 1758 - 1757 - 1756 - 1755 - 1754 - 1753 - 1752 - 1751;
1750 - 1749 - 1748 - 1747 - 1746 - 1745 - 1744 - 1743 - 1742 - 1741;
1740 - 1739 - 1738 - 1737 - 1736 - 1735 - 1734 - 1733 - 1732 - 1731;
1730 - 1729 - 1728 - 1727 - 1726 - 1725 - 1724 - 1723 - 1722 - 1721;
1720 - 1719 - 1718 - 1717 - 1716 - 1715 - 1714 - 1713 - 1712 - 1711;
1710 - 1709 - 1708 - 1707 - 1706 - 1705 - 1704 - 1703 - 1702 - 1701;

Segle XVII.
1700 - 1699 - 1698 - 1697 - 1696 - 1695 - 1694 - 1693 - 1692 - 1691;
1690 - 1689 - 1688 - 1687 - 1686 - 1685 - 1684 - 1683 - 1682 - 1681;
1680 - 1679 - 1678 - 1677 - 1676 - 1675 - 1674 - 1673 - 1672 - 1671;
1670 - 1669 - 1668 - 1667 - 1666 - 1665 - 1664 - 1663 - 1662 - 1661;
1660 - 1659 - 1658 - 1657 - 1656 - 1655 - 1654 - 1653 - 1652 - 1651;
1650 - 1649 - 1648 - 1647 - 1646 - 1645 - 1644 - 1643 - 1642 - 1641;
1640 - 1639 - 1638 - 1637 - 1636 - 1635 - 1634 - 1633 - 1632 - 1631;
1630 - 1629 - 1628 - 1627 - 1626 - 1625 - 1624 - 1623 - 1622 - 1621;
1620 - 1619 - 1618 - 1617 - 1616 - 1615 - 1614 - 1613 - 1612 - 1611;
1610 - 1609 - 1608 - 1607 - 1606 - 1605 - 1604 - 1603 - 1602 - 1601;

Segle XVI.
1600 - 1599 - 1598 - 1597 - 1596 - 1595 - 1594 - 1593 - 1592 - 1591;
1590 - 1589 - 1588 - 1587 - 1586 - 1585 - 1584 - 1583 - 1582 - 1581;
1580 - 1579 - 1578 - 1577 - 1576 - 1575 - 1574 - 1573 - 1572 - 1571;
1570 - 1569 - 1568 - 1567 - 1566 - 1565 - 1564 - 1563 - 1562 - 1561;
1560 - 1559 - 1558 - 1557 - 1556 - 1555 - 1554 - 1553 - 1552 - 1551;
1550 - 1549 - 1548 - 1547 - 1546 - 1545 - 1544 - 1543 - 1542 - 1541;
1540 - 1539 - 1538 - 1537 - 1536 - 1535 - 1534 - 1533 - 1532 - 1531;
1530 - 1529 - 1528 - 1527 - 1526 - 1525 - 1524 - 1523 - 1522 - 1521;
1520 - 1519 - 1518 - 1517 - 1516 - 1515 - 1514 - 1513 - 1512 - 1511;
1510 - 1509 - 1508 - 1507 - 1506 - 1505 - 1504 - 1503 - 1502 - 1501;

Segle XV.
1500 - 1499 - 1498 - 1497 - 1496 - 1495 - 1494 - 1493 - 1492 - 1491;
1490 - 1489 - 1488 - 1487 - 1486 - 1485 - 1484 - 1483 - 1482 - 1481;
1480 - 1479 - 1478 - 1477 - 1476 - 1475 - 1474 - 1473 - 1472 - 1471;
1470 - 1469 - 1468 - 1467 - 1466 - 1465 - 1464 - 1463 - 1462 - 1461;
1460 - 1459 - 1458 - 1457 - 1456 - 1455 - 1454 - 1453 - 1452 - 1451;
1450 - 1449 - 1448 - 1447 - 1446 - 1445 - 1444 - 1443 - 1442 - 1441;
1440 - 1439 - 1438 - 1437 - 1436 - 1435 - 1434 - 1433 - 1432 - 1431;
1430 - 1429 - 1428 - 1427 - 1426 - 1425 - 1424 - 1423 - 1422 - 1421;
1420 - 1419 - 1418 - 1417 - 1416 - 1415 - 1414 - 1413 - 1412 - 1411;
1410 - 1409 - 1408 - 1407 - 1406 - 1405 - 1404 - 1403 - 1402 - 1401;

Segle XIV.
1400 - 1399 - 1398 - 1397 - 1396 - 1395 - 1394 - 1393 - 1392 - 1391;
1390 - 1389 - 1388 - 1387 - 1386 - 1385 - 1384 - 1383 - 1382 - 1381;
1380 - 1379 - 1378 - 1377 - 1376 - 1375 - 1374 - 1373 - 1372 - 1371;
1370 - 1369 - 1368 - 1367 - 1366 - 1365 - 1364 - 1363 - 1362 - 1361;
1360 - 1359 - 1358 - 1357 - 1356 - 1355 - 1354 - 1353 - 1352 - 1351;
1350 - 1349 - 1348 - 1347 - 1346 - 1345 - 1344 - 1343 - 1342 - 1341;
1340 - 1339 - 1338 - 1337 - 1336 - 1335 - 1334 - 1333 - 1332 - 1331;
1330 - 1329 - 1328 - 1327 - 1326 - 1325 - 1324 - 1323 - 1322 - 1321;
1320 - 1319 - 1318 - 1317 - 1316 - 1315 - 1314 - 1313 - 1312 - 1311;
1310 - 1309 - 1308 - 1307 - 1306 - 1305 - 1304 - 1303 - 1302 - 1301;

Segle XIII.
1300 - 1299 - 1298 - 1297 - 1296 - 1295 - 1294 - 1293 - 1292 - 1291;
1290 - 1289 - 1288 - 1287 - 1286 - 1285 - 1284 - 1283 - 1282 - 1281;
1280 - 1279 - 1278 - 1277 - 1276 - 1275 - 1274 - 1273 - 1272 - 1271;
1270 - 1269 - 1268 - 1267 - 1266 - 1265 - 1264 - 1263 - 1262 - 1261;
1260 - 1259 - 1258 - 1257 - 1256 - 1255 - 1254 - 1253 - 1252 - 1251;
1250 - 1249 - 1248 - 1247 - 1246 - 1245 - 1244 - 1243 - 1242 - 1241;
1240 - 1239 - 1238 - 1237 - 1236 - 1235 - 1234 - 1233 - 1232 - 1231;
1230 - 1229 - 1228 - 1227 - 1226 - 1225 - 1224 - 1223 - 1222 - 1221;
1220 - 1219 - 1218 - 1217 - 1216 - 1215 - 1214 - 1213 - 1212 - 1211;
1210 - 1209 - 1208 - 1207 - 1206 - 1205 - 1204 - 1203 - 1202 - 1201;

Segle XII.
1200 - 1199 - 1198 - 1197 - 1196 - 1195 - 1194 - 1193 - 1192 - 1191;
1190 - 1189 - 1188 - 1187 - 1186 - 1185 - 1184 - 1183 - 1182 - 1181;
1180 - 1179 - 1178 - 1177 - 1176 - 1175 - 1174 - 1173 - 1172 - 1171;
1170 - 1169 - 1168 - 1167 - 1166 - 1165 - 1164 - 1163 - 1162 - 1161;
1160 - 1159 - 1158 - 1157 - 1156 - 1155 - 1154 - 1153 - 1152 - 1151;
1150 - 1149 - 1148 - 1147 - 1146 - 1145 - 1144 - 1143 - 1142 - 1141;
1140 - 1139 - 1138 - 1137 - 1136 - 1135 - 1134 - 1133 - 1132 - 1131;
1130 - 1129 - 1128 - 1127 - 1126 - 1125 - 1124 - 1123 - 1122 - 1121;
1120 - 1119 - 1118 - 1117 - 1116 - 1115 - 1114 - 1113 - 1112 - 1111;
1110 - 1109 - 1108 - 1107 - 1106 - 1105 - 1104 - 1103 - 1102 - 1101;

Segle XI.
1100 - 1099 - 1098 - 1097 - 1096 - 1095 - 1094 - 1093 - 1092 - 1091;
1090 - 1089 - 1088 - 1087 - 1086 - 1085 - 1084 - 1083 - 1082 - 1081;
1080 - 1079 - 1078 - 1077 - 1076 - 1075 - 1074 - 1073 - 1072 - 1071;
1070 - 1069 - 1068 - 1067 - 1066 - 1065 - 1064 - 1063 - 1062 - 1061;
1060 - 1059 - 1058 - 1057 - 1056 - 1055 - 1054 - 1053 - 1052 - 1051;
1050 - 1049 - 1048 - 1047 - 1046 - 1045 - 1044 - 1043 - 1042 - 1041;
1040 - 1039 - 1038 - 1037 - 1036 - 1035 - 1034 - 1033 - 1032 - 1031;
1030 - 1029 - 1028 - 1027 - 1026 - 1025 - 1024 - 1023 - 1022 - 1021;
1020 - 1019 - 1018 - 1017 - 1016 - 1015 - 1014 - 1013 - 1012 - 1011;
1010 - 1009 - 1008 - 1007 - 1006 - 1005 - 1004 - 1003 - 1002 - 1001;

Segle X.
1000 - 999 - 998 - 997 - 996 - 995 - 994 - 993 - 992 - 991;
990 - 989 - 988 - 987 - 986 - 985 - 984 - 983 - 982 - 981;
980 - 979 - 978 - 977 - 976 - 975 - 974 - 973 - 972 - 971;
970 - 969 - 968 - 967 - 966 - 965 - 964 - 963 - 962 - 961;
960 - 959 - 958 - 957 - 956 - 955 - 954 - 953 - 952 - 951;
950 - 949 - 948 - 947 - 946 - 945 - 944 - 943 - 942 - 941;
940 - 939 - 938 - 937 - 936 - 935 - 934 - 933 - 932 - 931;
930 - 929 - 928 - 927 - 926 - 925 - 924 - 923 - 922 - 921;
920 - 919 - 918 - 917 - 916 - 915 - 914 - 913 - 912 - 911;
910 - 909 - 908 - 907 - 906 - 905 - 904 - 903 - 902 - 901;

Segle IX.
900 - 899 - 898 - 897 - 896 - 895 - 894 - 893 - 892 - 891;
890 - 889 - 888 - 887 - 886 - 885 - 884 - 883 - 882 - 881;
880 - 879 - 878 - 877 - 876 - 875 - 874 - 873 - 872 - 871;
870 - 869 - 868 - 867 - 866 - 865 - 864 - 863 - 862 - 861;
860 - 859 - 858 - 857 - 856 - 855 - 854 - 853 - 852 - 851;
850 - 849 - 848 - 847 - 846 - 845 - 844 - 843 - 842 - 841;
840 - 839 - 838 - 837 - 836 - 835 - 834 - 833 - 832 - 831;
830 - 829 - 828 - 827 - 826 - 825 - 824 - 823 - 822 - 821;
820 - 819 - 818 - 817 - 816 - 815 - 814 - 813 - 812 - 811;
810 - 809 - 808 - 807 - 806 - 805 - 804 - 803 - 802 - 801;

Segle VIII.
800 - 799 - 798 - 797 - 796 - 795 - 794 - 793 - 792 - 791;
790 - 789 - 788 - 787 - 786 - 785 - 784 - 783 - 782 - 781;
780 - 779 - 778 - 777 - 776 - 775 - 774 - 773 - 772 - 771;
770 - 769 - 768 - 767 - 766 - 765 - 764 - 763 - 762 - 761;
760 - 759 - 758 - 757 - 756 - 755 - 754 - 753 - 752 - 751;
750 - 749 - 748 - 747 - 746 - 745 - 744 - 743 - 742 - 741;
740 - 739 - 738 - 737 - 736 - 735 - 734 - 733 - 732 - 731;
730 - 729 - 728 - 727 - 726 - 725 - 724 - 723 - 722 - 721;
720 - 719 - 718 - 717 - 716 - 715 - 714 - 713 - 712 - 711;
710 - 709 - 708 - 707 - 706 - 705 - 704 - 703 - 702 - 701;


Segle VII.
700 - 699 - 698 - 697 - 696 - 695 - 694 - 693 - 692 - 691;
690 - 689 - 688 - 687 - 686 - 685 - 684 - 683 - 682 - 681;
680 - 679 - 678 - 677 - 676 - 675 - 674 - 673 - 672 - 671;
670 - 669 - 668 - 667 - 666 - 665 - 664 - 663 - 662 - 661;
660 - 659 - 658 - 657 - 656 - 655 - 654 - 653 - 652 - 651;
650 - 649 - 648 - 647 - 646 - 645 - 644 - 643 - 642 - 641;
640 - 639 - 638 - 637 - 636 - 635 - 634 - 633 - 632 - 631;
630 - 629 - 628 - 627 - 626 - 625 - 624 - 623 - 622 - 621;
620 - 619 - 618 - 617 - 616 - 615 - 614 - 613 - 612 - 611;
610 - 609 - 608 - 607 - 606 - 605 - 604 - 603 - 602 - 601;

Segle VI.
600 - 599 - 598 - 597 - 596 - 595 - 594 - 593 - 592 - 591;
590 - 589 - 588 - 587 - 586 - 585 - 584 - 583 - 582 - 581;
580 - 579 - 578 - 577 - 576 - 575 - 574 - 573 - 572 - 571;
570 - 569 - 568 - 567 - 566 - 565 - 564 - 563 - 562 - 561;
560 - 559 - 558 - 557 - 556 - 555 - 554 - 553 - 552 - 551;
550 - 549 - 548 - 547 - 546 - 545 - 544 - 543 - 542 - 541;
540 - 539 - 538 - 537 - 536 - 535 - 534 - 533 - 532 - 531;
530 - 529 - 528 - 527 - 526 - 525 - 524 - 523 - 522 - 521;
520 - 519 - 518 - 517 - 516 - 515 - 514 - 513 - 512 - 511;
510 - 509 - 508 - 507 - 506 - 505 - 504 - 503 - 502 - 501;

Segle V.

500 - 499 - 498 - 497 - 496 - 495 - 494 - 493 - 492 - 491;
490 - 489 - 488 - 487 - 486 - 485 - 484 - 483 - 482 - 481;
480 - 479 - 478 - 477 - 476 - 475 - 474 - 473 - 472 - 471;
470 - 469 - 468 - 467 - 466 - 465 - 464 - 463 - 462 - 461;
460 - 459 - 458 - 457 - 456 - 455 - 454 - 453 - 452 - 451;
450 - 449 - 448 - 447 - 446 - 445 - 444 - 443 - 442 - 441;
440 - 439 - 438 - 437 - 436 - 435 - 434 - 433 - 432 - 431;
430 - 429 - 428 - 427 - 426 - 425 - 424 - 423 - 422 - 421;
420 - 419 - 418 - 417 - 416 - 415 - 414 - 413 - 412 - 411;
410 - 409 - 408 - 407 - 406 - 405 - 404 - 403 - 402 - 401;

Segle IV.

400 - 399 - 398 - 397 - 396 - 395 - 394 - 393 - 392 - 391;
390 - 389 - 388 - 387 - 386 - 385 - 384 - 383 - 382 - 381;
380 - 379 - 378 - 377 - 376 - 375 - 374 - 373 - 372 - 371;
370 - 369 - 368 - 367 - 366 - 365 - 364 - 363 - 362 - 361;
360 - 359 - 358 - 357 - 356 - 355 - 354 - 353 - 352 - 351;
350 - 349 - 348 - 347 - 346 - 345 - 344 - 343 - 342 - 341;
340 - 339 - 338 - 337 - 336 - 335 - 334 - 333 - 332 - 331;
330 - 329 - 328 - 327 - 326 - 325 - 324 - 323 - 322 - 321;
320 - 319 - 318 - 317 - 316 - 315 - 314 - 313 - 312 - 311;
310 - 309 - 308 - 307 - 306 - 305 - 304 - 303 - 302 - 301;

Segle III.

300 - 299 - 298 - 297 - 296 - 295 - 294 - 293 - 292 - 291;
290 - 289 - 288 - 287 - 286 - 285 - 284 - 283 - 282 - 281;
280 - 279 - 278 - 277 - 276 - 275 - 274 - 273 - 272 - 271;
270 - 269 - 268 - 267 - 266 - 265 - 264 - 263 - 262 - 261;
260 - 259 - 258 - 257 - 256 - 255 - 254 - 253 - 252 - 251;
250 - 249 - 248 - 247 - 246 - 245 - 244 - 243 - 242 - 241;
240 - 239 - 238 - 237 - 236 - 235 - 234 - 233 - 232 - 231;
230 - 229 - 228 - 227 - 226 - 225 - 224 - 223 - 222 - 221;
220 - 219 - 218 - 217 - 216 - 215 - 214 - 213 - 212 - 211;
210 - 209 - 208 - 207 - 206 - 205 - 204 - 203 - 202 - 201;

Segle II.

200 - 199 - 198 - 197 - 196 - 195 - 194 - 193 - 192 - 191;
190 - 189 - 188 - 187 - 186 - 185 - 184 - 183 - 182 - 181;
180 - 179 - 178 - 177 - 176 - 175 - 174 - 173 - 172 - 171;
170 - 169 - 168 - 167 - 166 - 165 - 164 - 163 - 162 - 161;
160 - 159 - 158 - 157 - 156 - 155 - 154 - 153 - 152 - 151;
150 - 149 - 148 - 147 - 146 - 145 - 144 - 143 - 142 - 141;
140 - 139 - 138 - 137 - 136 - 135 - 134 - 133 - 132 - 131;
130 - 129 - 128 - 127 - 126 - 125 - 124 - 123 - 122 - 121;
120 - 119 - 118 - 117 - 116 - 115 - 114 - 113 - 112 - 111;
110 - 109 - 108 - 107 - 106 - 105 - 104 - 103 - 102 - 101;

Segle I.

100 - 99 - 98 - 97 - 96 - 95 - 94 - 93 - 92 - 91;
90 - 89 - 88 - 87 - 86 - 85 - 84 - 83 - 82 - 81;
80 - 79 - 78 - 77 - 76 - 75 - 74 - 73 - 72 - 71;
70 - 69 - 68 - 67 - 66 - 65 - 64 - 63 - 62 - 61;
60 - 59 - 58 - 57 - 56 - 55 - 54 - 53 - 52 - 51;
50 - 49 - 48 - 47 - 46 - 45 - 44 - 43 - 42 - 41;
40 - 39 - 38 - 37 - 36 - 35 - 34 - 33 - 32 - 31;
30 - 29 - 28 - 27 - 26 - 25 - 24 - 23 - 22 - 21;
20 - 19 - 18 - 17 - 16 - 15 - 14 - 13 - 12 - 11;
10 - 9 - 8 - 7 - 6 - 5 - 4 - 3 - 2 - 1;

Segle I aC.
1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10;
11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - 20;
21 - 22 - 23 - 24 - 25 - 26 - 27 - 28 - 29 - 30;
31 - 32 - 33 - 34 - 35 - 36 - 37 - 38 - 39 - 40;
41 - 42 - 43 - 44 - 45 - 46 - 47 - 48 - 49 - 50;
51 - 52 - 53 - 54 - 55 - 56 - 57 - 58 - 59 - 60;
61 - 62 - 63 - 64 - 65 - 66 - 67 - 68 - 69 - 70;
71 - 72 - 73 - 74 - 75 - 76 - 77 - 78 - 79 - 80;
81 - 82 - 83 - 84 - 85 - 86 - 87 - 88 - 89 - 90;
91 - 92 - 93 - 94 - 95 - 96 - 97 - 98 - 99 - 100;

Segle II aC.
101 - 102 - 103 - 104 - 105 - 106 - 107 - 108 - 109 - 110;
111 - 112 - 113 - 114 - 115 - 116 - 117 - 118 - 119 - 120;
121 - 122 - 123 - 124 - 125 - 126 - 127 - 128 - 129 - 130;
131 - 132 - 133 - 134 - 135 - 136 - 137 - 138 - 139 - 140;
141 - 142 - 143 - 144 - 145 - 146 - 147 - 148 - 149 - 150;
151 - 152 - 153 - 154 - 155 - 156 - 157 - 158 - 159 - 160;
161 - 162 - 163 - 164 - 165 - 166 - 167 - 168 - 169 - 170;
171 - 172 - 173 - 174 - 175 - 176 - 177 - 178 - 179 - 180;
181 - 182 - 183 - 184 - 185 - 186 - 187 - 188 - 189 - 190;
191 - 192 - 193 - 194 - 195 - 196 - 197 - 198 - 199 - 200;

Segle III aC.
201 - 202 - 203 - 204 - 205 - 206 - 207 - 208 - 209 - 210;
211 - 212 - 213 - 214 - 215 - 216 - 217 - 218 - 219 - 220;
221 - 222 - 223 - 224 - 225 - 226 - 227 - 228 - 229 - 230;
231 - 232 - 233 - 234 - 235 - 236 - 237 - 238 - 239 - 240;
241 - 242 - 243 - 244 - 245 - 246 - 247 - 248 - 249 - 250;
251 - 252 - 253 - 254 - 255 - 256 - 257 - 258 - 259 - 260;
261 - 262 - 263 - 264 - 265 - 266 - 267 - 268 - 269 - 270;
271 - 272 - 273 - 274 - 275 - 276 - 277 - 278 - 279 - 280;
281 - 282 - 283 - 284 - 285 - 286 - 287 - 288 - 289 - 290;
291 - 292 - 293 - 294 - 295 - 296 - 297 - 298 - 299 - 300;

Segle IV aC.
301 - 302 - 303 - 304 - 305 - 306 - 307 - 308 - 309 - 310;
311 - 312 - 313 - 314 - 315 - 316 - 317 - 318 - 319 - 320;
321 - 322 - 323 - 324 - 325 - 326 - 327 - 328 - 329 - 330;
331 - 332 - 333 - 334 - 335 - 336 - 337 - 338 - 339 - 340;
341 - 342 - 343 - 344 - 345 - 346 - 347 - 348 - 349 - 350;
351 - 352 - 353 - 354 - 355 - 356 - 357 - 358 - 359 - 360;
361 - 362 - 363 - 364 - 365 - 366 - 367 - 368 - 369 - 370;
371 - 372 - 373 - 374 - 375 - 376 - 377 - 378 - 379 - 380;
381 - 382 - 383 - 384 - 385 - 386 - 387 - 388 - 389 - 390;
391 - 392 - 393 - 394 - 395 - 396 - 397 - 398 - 399 - 400;

Segle V aC.
401 - 402 - 403 - 404 - 405 - 406 - 407 - 408 - 409 - 410;
411 - 412 - 413 - 414 - 415 - 416 - 417 - 418 - 419 - 420;
421 - 422 - 423 - 424 - 425 - 426 - 427 - 428 - 429 - 430;
431 - 432 - 433 - 434 - 435 - 436 - 437 - 438 - 439 - 440;
441 - 442 - 443 - 444 - 445 - 446 - 447 - 448 - 449 - 450;
451 - 452 - 453 - 454 - 455 - 456 - 457 - 458 - 459 - 460;
461 - 462 - 463 - 464 - 465 - 466 - 467 - 468 - 469 - 470;
471 - 472 - 473 - 474 - 475 - 476 - 477 - 478 - 479 - 480;
481 - 482 - 483 - 484 - 485 - 486 - 487 - 488 - 489 - 490;
491 - 492 - 493 - 494 - 495 - 496 - 497 - 498 - 499 - 500;

Segle VI aC.
501 - 502 - 503 - 504 - 505 - 506 - 507 - 508 - 509 - 510;
511 - 512 - 513 - 514 - 515 - 516 - 517 - 518 - 519 - 520;
521 - 522 - 523 - 524 - 525 - 526 - 527 - 528 - 529 - 530;
531 - 532 - 533 - 534 - 535 - 536 - 537 - 538 - 539 - 540;
541 - 542 - 543 - 544 - 545 - 546 - 547 - 548 - 549 - 550;
551 - 552 - 553 - 554 - 555 - 556 - 557 - 558 - 559 - 560;
561 - 562 - 563 - 564 - 565 - 566 - 567 - 568 - 569 - 570;
571 - 572 - 573 - 574 - 575 - 576 - 577 - 578 - 579 - 580;
581 - 582 - 583 - 584 - 585 - 586 - 587 - 588 - 589 - 590;
591 - 592 - 593 - 594 - 595 - 596 - 597 - 598 - 599 - 600;

Segle VII aC.
601 - 602 - 603 - 604 - 605 - 606 - 607 - 608 - 609 - 610;
611 - 612 - 613 - 614 - 615 - 616 - 617 - 618 - 619 - 620;
621 - 622 - 623 - 624 - 625 - 626 - 627 - 628 - 629 - 630;
631 - 632 - 633 - 634 - 635 - 636 - 637 - 638 - 639 - 640;
641 - 642 - 643 - 644 - 645 - 646 - 647 - 648 - 649 - 650;
651 - 652 - 653 - 654 - 655 - 656 - 657 - 658 - 659 - 660;
661 - 662 - 663 - 664 - 665 - 666 - 667 - 668 - 669 - 670;
671 - 672 - 673 - 674 - 675 - 676 - 677 - 678 - 679 - 680;
681 - 682 - 683 - 684 - 685 - 686 - 687 - 688 - 689 - 690;
691 - 692 - 693 - 694 - 695 - 696 - 697 - 698 - 699 - 700;

Segle VIII aC.
701 - 702 - 703 - 704 - 705 - 706 - 707 - 708 - 709 - 710;
711 - 712 - 713 - 714 - 715 - 716 - 717 - 718 - 719 - 720;
721 - 722 - 723 - 724 - 725 - 726 - 727 - 728 - 729 - 730;
731 - 732 - 733 - 734 - 735 - 736 - 737 - 738 - 739 - 740;
741 - 742 - 743 - 744 - 745 - 746 - 747 - 748 - 749 - 750;
751 - 752 - 753 - 754 - 755 - 756 - 757 - 758 - 759 - 760;
761 - 762 - 763 - 764 - 765 - 766 - 767 - 768 - 769 - 770;
771 - 772 - 773 - 774 - 775 - 776 - 777 - 778 - 779 - 780;
781 - 782 - 783 - 784 - 785 - 786 - 787 - 788 - 789 - 790;
791 - 792 - 793 - 794 - 795 - 796 - 797 - 798 - 799 - 800;

Segle IX aC.
801 - 802 - 803 - 804 - 805 - 806 - 807 - 808 - 809 - 810;
811 - 812 - 813 - 814 - 815 - 816 - 817 - 818 - 819 - 820;
821 - 822 - 823 - 824 - 825 - 826 - 827 - 828 - 829 - 830;
831 - 832 - 833 - 834 - 835 - 836 - 837 - 838 - 839 - 840;
841 - 842 - 843 - 844 - 845 - 846 - 847 - 848 - 849 - 850;
851 - 852 - 853 - 854 - 855 - 856 - 857 - 858 - 859 - 860;
861 - 862 - 863 - 864 - 865 - 866 - 867 - 868 - 869 - 870;
871 - 872 - 873 - 874 - 875 - 876 - 877 - 878 - 879 - 880;
881 - 882 - 883 - 884 - 885 - 886 - 887 - 888 - 889 - 890;
891 - 892 - 893 - 894 - 895 - 896 - 897 - 898 - 899 - 900;

Segle X aC.
901 - 902 - 903 - 904 - 905 - 906 - 907 - 908 - 909 - 910;
911 - 912 - 913 - 914 - 915 - 916 - 917 - 918 - 919 - 920;
921 - 922 - 923 - 924 - 925 - 926 - 927 - 928 - 929 - 930;
931 - 932 - 933 - 934 - 935 - 936 - 937 - 938 - 939 - 940;
941 - 942 - 943 - 944 - 945 - 946 - 947 - 948 - 949 - 950;
951 - 952 - 953 - 954 - 955 - 956 - 957 - 958 - 959 - 960;
961 - 962 - 963 - 964 - 965 - 966 - 967 - 968 - 969 - 970;
971 - 972 - 973 - 974 - 975 - 976 - 977 - 978 - 979 - 980;
981 - 982 - 983 - 984 - 985 - 986 - 987 - 988 - 989 - 990;
991 - 992 - 993 - 994 - 995 - 996 - 997 - 998 - 999 - 1000;

Segle XI aC.
1001 - 1002 - 1003 - 1004 - 1005 - 1006 - 1007 - 1008 - 1009 - 1010;
1011 - 1012 - 1013 - 1014 - 1015 - 1016 - 1017 - 1018 - 1019 - 1020;
1021 - 1022 - 1023 - 1024 - 1025 - 1026 - 1027 - 1028 - 1029 - 1030;
1031 - 1032 - 1033 - 1034 - 1035 - 1036 - 1037 - 1038 - 1039 - 1040;
1041 - 1042 - 1043 - 1044 - 1045 - 1046 - 1047 - 1048 - 1049 - 1050;
1051 - 1052 - 1053 - 1054 - 1055 - 1056 - 1057 - 1058 - 1059 - 1060;
1061 - 1062 - 1063 - 1064 - 1065 - 1066 - 1067 - 1068 - 1069 - 1070;
1071 - 1072 - 1073 - 1074 - 1075 - 1076 - 1077 - 1078 - 1079 - 1080;
1081 - 1082 - 1083 - 1084 - 1085 - 1086 - 1087 - 1088 - 1089 - 1090;
1091 - 1092 - 1093 - 1094 - 1095 - 1096 - 1097 - 1098 - 1099 - 1100;

Segle XII aC.
1101 - 1102 - 1103 - 1104 - 1105 - 1106 - 1107 - 1108 - 1109 - 1110;
1111 - 1112 - 1113 - 1114 - 1115 - 1116 - 1117 - 1118 - 1119 - 1120;
1121 - 1122 - 1123 - 1124 - 1125 - 1126 - 1127 - 1128 - 1129 - 1130;
1131 - 1132 - 1133 - 1134 - 1135 - 1136 - 1137 - 1138 - 1139 - 1140;
1141 - 1142 - 1143 - 1144 - 1145 - 1146 - 1147 - 1148 - 1149 - 1150;
1151 - 1152 - 1153 - 1154 - 1155 - 1156 - 1157 - 1158 - 1159 - 1160;
1161 - 1162 - 1163 - 1164 - 1165 - 1166 - 1167 - 1168 - 1169 - 1170;
1171 - 1172 - 1173 - 1174 - 1175 - 1176 - 1177 - 1178 - 1179 - 1180;
1181 - 1182 - 1183 - 1184 - 1185 - 1186 - 1187 - 1188 - 1189 - 1190;
1191 - 1192 - 1193 - 1194 - 1195 - 1196 - 1197 - 1198 - 1199 - 1200;

Segle XIII aC.
1201 - 1202 - 1203 - 1204 - 1205 - 1206 - 1207 - 1208 - 1209 - 1210;
1211 - 1212 - 1213 - 1214 - 1215 - 1216 - 1217 - 1218 - 1219 - 1220;
1221 - 1222 - 1223 - 1224 - 1225 - 1226 - 1227 - 1228 - 1229 - 1230;
1231 - 1232 - 1233 - 1234 - 1235 - 1236 - 1237 - 1238 - 1239 - 1240;
1241 - 1242 - 1243 - 1244 - 1245 - 1246 - 1247 - 1248 - 1249 - 1250;
1251 - 1252 - 1253 - 1254 - 1255 - 1256 - 1257 - 1258 - 1259 - 1260;
1261 - 1262 - 1263 - 1264 - 1265 - 1266 - 1267 - 1268 - 1269 - 1270;
1271 - 1272 - 1273 - 1274 - 1275 - 1276 - 1277 - 1278 - 1279 - 1280;
1281 - 1282 - 1283 - 1284 - 1285 - 1286 - 1287 - 1288 - 1289 - 1290;
1291 - 1292 - 1293 - 1294 - 1295 - 1296 - 1297 - 1298 - 1299 - 1300;

Segle XIV aC.
1301 - 1302 - 1303 - 1304 - 1305 - 1306 - 1307 - 1308 - 1309 - 1310;
1311 - 1312 - 1313 - 1314 - 1315 - 1316 - 1317 - 1318 - 1319 - 1320;
1321 - 1322 - 1323 - 1324 - 1325 - 1326 - 1327 - 1328 - 1329 - 1330;
1331 - 1332 - 1333 - 1334 - 1335 - 1336 - 1337 - 1338 - 1339 - 1340;
1341 - 1342 - 1343 - 1344 - 1345 - 1346 - 1347 - 1348 - 1349 - 1350;
1351 - 1352 - 1353 - 1354 - 1355 - 1356 - 1357 - 1358 - 1359 - 1360;
1361 - 1362 - 1363 - 1364 - 1365 - 1366 - 1367 - 1368 - 1369 - 1370;
1371 - 1372 - 1373 - 1374 - 1375 - 1376 - 1377 - 1378 - 1379 - 1380;
1381 - 1382 - 1383 - 1384 - 1385 - 1386 - 1387 - 1388 - 1389 - 1390;
1391 - 1392 - 1393 - 1394 - 1395 - 1396 - 1397 - 1398 - 1399 - 1400;

Segle XV aC.
1401 - 1402 - 1403 - 1404 - 1405 - 1406 - 1407 - 1408 - 1409 - 1410;
1411 - 1412 - 1413 - 1414 - 1415 - 1416 - 1417 - 1418 - 1419 - 1420;
1421 - 1422 - 1423 - 1424 - 1425 - 1426 - 1427 - 1428 - 1429 - 1430;
1431 - 1432 - 1433 - 1434 - 1435 - 1436 - 1437 - 1438 - 1439 - 1440;
1441 - 1442 - 1443 - 1444 - 1445 - 1446 - 1447 - 1448 - 1449 - 1450;
1451 - 1452 - 1453 - 1454 - 1455 - 1456 - 1457 - 1458 - 1459 - 1460;
1461 - 1462 - 1463 - 1464 - 1465 - 1466 - 1467 - 1468 - 1469 - 1470;
1471 - 1472 - 1473 - 1474 - 1475 - 1476 - 1477 - 1478 - 1479 - 1480;
1481 - 1482 - 1483 - 1484 - 1485 - 1486 - 1487 - 1488 - 1489 - 1490;
1491 - 1492 - 1493 - 1494 - 1495 - 1496 - 1497 - 1498 - 1499 - 1500;

Segle XVI aC.
1501 - 1502 - 1503 - 1504 - 1505 - 1506 - 1507 - 1508 - 1509 - 1510;
1511 - 1512 - 1513 - 1514 - 1515 - 1516 - 1517 - 1518 - 1519 - 1520;
1521 - 1522 - 1523 - 1524 - 1525 - 1526 - 1527 - 1528 - 1529 - 1530;
1531 - 1532 - 1533 - 1534 - 1535 - 1536 - 1537 - 1538 - 1539 - 1540;
1541 - 1542 - 1543 - 1544 - 1545 - 1546 - 1547 - 1548 - 1549 - 1550;
1551 - 1552 - 1553 - 1554 - 1555 - 1556 - 1557 - 1558 - 1559 - 1560;
1561 - 1562 - 1563 - 1564 - 1565 - 1566 - 1567 - 1568 - 1569 - 1570;
1571 - 1572 - 1573 - 1574 - 1575 - 1576 - 1577 - 1578 - 1579 - 1580;
1581 - 1582 - 1583 - 1584 - 1585 - 1586 - 1587 - 1588 - 1589 - 1590;
1591 - 1592 - 1593 - 1594 - 1595 - 1596 - 1597 - 1598 - 1599 - 1600;

Segle XVII aC.
1601 - 1602 - 1603 - 1604 - 1605 - 1606 - 1607 - 1608 - 1609 - 1610;
1611 - 1612 - 1613 - 1614 - 1615 - 1616 - 1617 - 1618 - 1619 - 1620;
1621 - 1622 - 1623 - 1624 - 1625 - 1626 - 1627 - 1628 - 1629 - 1630;
1631 - 1632 - 1633 - 1634 - 1635 - 1636 - 1637 - 1638 - 1639 - 1640;
1641 - 1642 - 1643 - 1644 - 1645 - 1646 - 1647 - 1648 - 1649 - 1650;
1651 - 1652 - 1653 - 1654 - 1655 - 1656 - 1657 - 1658 - 1659 - 1660;
1661 - 1662 - 1663 - 1664 - 1665 - 1666 - 1667 - 1668 - 1669 - 1670;
1671 - 1672 - 1673 - 1674 - 1675 - 1676 - 1677 - 1678 - 1679 - 1680;
1681 - 1682 - 1683 - 1684 - 1685 - 1686 - 1687 - 1688 - 1689 - 1690;
1691 - 1692 - 1693 - 1694 - 1695 - 1696 - 1697 - 1698 - 1699 - 1700;

Segle XVIII aC.
1701 - 1702 - 1703 - 1704 - 1705 - 1706 - 1707 - 1708 - 1709 - 1710;
1711 - 1712 - 1713 - 1714 - 1715 - 1716 - 1717 - 1718 - 1719 - 1720;
1721 - 1722 - 1723 - 1724 - 1725 - 1726 - 1727 - 1728 - 1729 - 1730;
1731 - 1732 - 1733 - 1734 - 1735 - 1736 - 1737 - 1738 - 1739 - 1740;
1741 - 1742 - 1743 - 1744 - 1745 - 1746 - 1747 - 1748 - 1749 - 1750;
1751 - 1752 - 1753 - 1754 - 1755 - 1756 - 1757 - 1758 - 1759 - 1760;
1761 - 1762 - 1763 - 1764 - 1765 - 1766 - 1767 - 1768 - 1769 - 1770;
1771 - 1772 - 1773 - 1774 - 1775 - 1776 - 1777 - 1778 - 1779 - 1780;
1781 - 1782 - 1783 - 1784 - 1785 - 1786 - 1787 - 1788 - 1789 - 1790;
1791 - 1792 - 1793 - 1794 - 1795 - 1796 - 1797 - 1798 - 1799 - 1800;

Segle XIX aC.
1801 - 1802 - 1803 - 1804 - 1805 - 1806 - 1807 - 1808 - 1809 - 1810;
1811 - 1812 - 1813 - 1814 - 1815 - 1816 - 1817 - 1818 - 1819 - 1820;
1821 - 1822 - 1823 - 1824 - 1825 - 1826 - 1827 - 1828 - 1829 - 1830;
1831 - 1832 - 1833 - 1834 - 1835 - 1836 - 1837 - 1838 - 1839 - 1840;
1841 - 1842 - 1843 - 1844 - 1845 - 1846 - 1847 - 1848 - 1849 - 1850;
1851 - 1852 - 1853 - 1854 - 1855 - 1856 - 1857 - 1858 - 1859 - 1860;
1861 - 1862 - 1863 - 1864 - 1865 - 1866 - 1867 - 1868 - 1869 - 1870;
1871 - 1872 - 1873 - 1874 - 1875 - 1876 - 1877 - 1878 - 1879 - 1880;
1881 - 1882 - 1883 - 1884 - 1885 - 1886 - 1887 - 1888 - 1889 - 1890;
1891 - 1892 - 1893 - 1894 - 1895 - 1896 - 1897 - 1898 - 1899 - 1900;

Segle XX aC.
1901 - 1902 - 1903 - 1904 - 1905 - 1906 - 1907 - 1908 - 1909 - 1910;
1911 - 1912 - 1913 - 1914 - 1915 - 1916 - 1917 - 1918 - 1919 - 1920;
1921 - 1922 - 1923 - 1924 - 1925 - 1926 - 1927 - 1928 - 1929 - 1930;
1931 - 1932 - 1933 - 1934 - 1935 - 1936 - 1937 - 1938 - 1939 - 1940;
1941 - 1942 - 1943 - 1944 - 1945 - 1946 - 1947 - 1948 - 1949 - 1950;
1951 - 1952 - 1953 - 1954 - 1955 - 1956 - 1957 - 1958 - 1959 - 1960;
1961 - 1962 - 1963 - 1964 - 1965 - 1966 - 1967 - 1968 - 1969 - 1970;
1971 - 1972 - 1973 - 1974 - 1975 - 1976 - 1977 - 1978 - 1979 - 1980;
1981 - 1982 - 1983 - 1984 - 1985 - 1986 - 1987 - 1988 - 1989 - 1990;
1991 - 1992 - 1993 - 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 - 1999 - 2000;

Segle XXI aC.
2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010;
2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 2019 - 2020;
2021 - 2022 - 2023 - 2024 - 2025 - 2026 - 2027 - 2028 - 2029 - 2030;
2031 - 2032 - 2033 - 2034 - 2035 - 2036 - 2037 - 2038 - 2039 - 2040;
2041 - 2042 - 2043 - 2044 - 2045 - 2046 - 2047 - 2048 - 2049 - 2050;
2051 - 2052 - 2053 - 2054 - 2055 - 2056 - 2057 - 2058 - 2059 - 2060;
2061 - 2062 - 2063 - 2064 - 2065 - 2066 - 2067 - 2068 - 2069 - 2070;
2071 - 2072 - 2073 - 2074 - 2075 - 2076 - 2077 - 2078 - 2079 - 2080;
2081 - 2082 - 2083 - 2084 - 2085 - 2086 - 2087 - 2088 - 2089 - 2090;
2091 - 2092 - 2093 - 2094 - 2095 - 2096 - 2097 - 2098 - 2099 - 2100;

Segle XXII aC.
2101 - 2102 - 2103 - 2104 - 2105 - 2106 - 2107 - 2108 - 2109 - 2110;
2111 - 2112 - 2113 - 2114 - 2115 - 2116 - 2117 - 2118 - 2119 - 2120;
2121 - 2122 - 2123 - 2124 - 2125 - 2126 - 2127 - 2128 - 2129 - 2130;
2131 - 2132 - 2133 - 2134 - 2135 - 2136 - 2137 - 2138 - 2139 - 2140;
2141 - 2142 - 2143 - 2144 - 2145 - 2146 - 2147 - 2148 - 2149 - 2150;
2151 - 2152 - 2153 - 2154 - 2155 - 2156 - 2157 - 2158 - 2159 - 2160;
2161 - 2162 - 2163 - 2164 - 2165 - 2166 - 2167 - 2168 - 2169 - 2170;
2171 - 2172 - 2173 - 2174 - 2175 - 2176 - 2177 - 2178 - 2179 - 2180;
2181 - 2182 - 2183 - 2184 - 2185 - 2186 - 2187 - 2188 - 2189 - 2190;
2191 - 2192 - 2193 - 2194 - 2195 - 2196 - 2197 - 2198 - 2199 - 2200;

Segle XXIII aC.
2201 - 2202 - 2203 - 2204 - 2205 - 2206 - 2207 - 2208 - 2209 - 2210;
2211 - 2212 - 2213 - 2214 - 2215 - 2216 - 2217 - 2218 - 2219 - 2220;
2221 - 2222 - 2223 - 2224 - 2225 - 2226 - 2227 - 2228 - 2229 - 2230;
2231 - 2232 - 2233 - 2234 - 2235 - 2236 - 2237 - 2238 - 2239 - 2240;
2241 - 2242 - 2243 - 2244 - 2245 - 2246 - 2247 - 2248 - 2249 - 2250;
2251 - 2252 - 2253 - 2254 - 2255 - 2256 - 2257 - 2258 - 2259 - 2260;
2261 - 2262 - 2263 - 2264 - 2265 - 2266 - 2267 - 2268 - 2269 - 2270;
2271 - 2272 - 2273 - 2274 - 2275 - 2276 - 2277 - 2278 - 2279 - 2280;
2281 - 2282 - 2283 - 2284 - 2285 - 2286 - 2287 - 2288 - 2289 - 2290;
2291 - 2292 - 2293 - 2294 - 2295 - 2296 - 2297 - 2298 - 2299 - 2300;

Segle XXIV aC.
2301 - 2302 - 2303 - 2304 - 2305 - 2306 - 2307 - 2308 - 2309 - 2310;
2311 - 2312 - 2313 - 2314 - 2315 - 2316 - 2317 - 2318 - 2319 - 2320;
2321 - 2322 - 2323 - 2324 - 2325 - 2326 - 2327 - 2328 - 2329 - 2330;
2331 - 2332 - 2333 - 2334 - 2335 - 2336 - 2337 - 2338 - 2339 - 2340;
2341 - 2342 - 2343 - 2344 - 2345 - 2346 - 2347 - 2348 - 2349 - 2350;
2351 - 2352 - 2353 - 2354 - 2355 - 2356 - 2357 - 2358 - 2359 - 2360;
2361 - 2362 - 2363 - 2364 - 2365 - 2366 - 2367 - 2368 - 2369 - 2370;
2371 - 2372 - 2373 - 2374 - 2375 - 2376 - 2377 - 2378 - 2379 - 2380;
2381 - 2382 - 2383 - 2384 - 2385 - 2386 - 2387 - 2388 - 2389 - 2390;
2391 - 2392 - 2393 - 2394 - 2395 - 2396 - 2397 - 2398 - 2399 - 2400;

Segle XXV aC.
2401 - 2402 - 2403 - 2404 - 2405 - 2406 - 2407 - 2408 - 2409 - 2410;
2411 - 2412 - 2413 - 2414 - 2415 - 2416 - 2417 - 2418 - 2419 - 2420;
2421 - 2422 - 2423 - 2424 - 2425 - 2426 - 2427 - 2428 - 2429 - 2430;
2431 - 2432 - 2433 - 2434 - 2435 - 2436 - 2437 - 2438 - 2439 - 2440;
2441 - 2442 - 2443 - 2444 - 2445 - 2446 - 2447 - 2448 - 2449 - 2450;
2451 - 2452 - 2453 - 2454 - 2455 - 2456 - 2457 - 2458 - 2459 - 2460;
2461 - 2462 - 2463 - 2464 - 2465 - 2466 - 2467 - 2468 - 2469 - 2470;
2471 - 2472 - 2473 - 2474 - 2475 - 2476 - 2477 - 2478 - 2479 - 2480;
2481 - 2482 - 2483 - 2484 - 2485 - 2486 - 2487 - 2488 - 2489 - 2490;
2491 - 2492 - 2493 - 2494 - 2495 - 2496 - 2497 - 2498 - 2499 - 2500;

Segle XXVI aC.
2501 - 2502 - 2503 - 2504 - 2505 - 2506 - 2507 - 2508 - 2509 - 2510;
2511 - 2512 - 2513 - 2514 - 2515 - 2516 - 2517 - 2518 - 2519 - 2520;
2521 - 2522 - 2523 - 2524 - 2525 - 2526 - 2527 - 2528 - 2529 - 2530;
2531 - 2532 - 2533 - 2534 - 2535 - 2536 - 2537 - 2538 - 2539 - 2540;
2541 - 2542 - 2543 - 2544 - 2545 - 2546 - 2547 - 2548 - 2549 - 2550;
2551 - 2552 - 2553 - 2554 - 2555 - 2556 - 2557 - 2558 - 2559 - 2560;
2561 - 2562 - 2563 - 2564 - 2565 - 2566 - 2567 - 2568 - 2569 - 2570;
2571 - 2572 - 2573 - 2574 - 2575 - 2576 - 2577 - 2578 - 2579 - 2580;
2581 - 2582 - 2583 - 2584 - 2585 - 2586 - 2587 - 2588 - 2589 - 2590;
2591 - 2592 - 2593 - 2594 - 2595 - 2596 - 2597 - 2598 - 2599 - 2600;

Segle XXVII aC.
2601 - 2602 - 2603 - 2604 - 2605 - 2606 - 2607 - 2608 - 2609 - 2610;
2611 - 2612 - 2613 - 2614 - 2615 - 2616 - 2617 - 2618 - 2619 - 2620;
2621 - 2622 - 2623 - 2624 - 2625 - 2626 - 2627 - 2628 - 2629 - 2630;
2631 - 2632 - 2633 - 2634 - 2635 - 2636 - 2637 - 2638 - 2639 - 2640;
2641 - 2642 - 2643 - 2644 - 2645 - 2646 - 2647 - 2648 - 2649 - 2650;
2651 - 2652 - 2653 - 2654 - 2655 - 2656 - 2657 - 2658 - 2659 - 2660;
2661 - 2662 - 2663 - 2664 - 2665 - 2666 - 2667 - 2668 - 2669 - 2670;
2671 - 2672 - 2673 - 2674 - 2675 - 2676 - 2677 - 2678 - 2679 - 2680;
2681 - 2682 - 2683 - 2684 - 2685 - 2686 - 2687 - 2688 - 2689 - 2690;
2691 - 2692 - 2693 - 2694 - 2695 - 2696 - 2697 - 2698 - 2699 - 2700;

Segle XXVIII aC.
2701 - 2702 - 2703 - 2704 - 2705 - 2706 - 2707 - 2708 - 2709 - 2710;
2711 - 2712 - 2713 - 2714 - 2715 - 2716 - 2717 - 2718 - 2719 - 2720;
2721 - 2722 - 2723 - 2724 - 2725 - 2726 - 2727 - 2728 - 2729 - 2730;
2731 - 2732 - 2733 - 2734 - 2735 - 2736 - 2737 - 2738 - 2739 - 2740;
2741 - 2742 - 2743 - 2744 - 2745 - 2746 - 2747 - 2748 - 2749 - 2750;
2751 - 2752 - 2753 - 2754 - 2755 - 2756 - 2757 - 2758 - 2759 - 2760;
2761 - 2762 - 2763 - 2764 - 2765 - 2766 - 2767 - 2768 - 2769 - 2770;
2771 - 2772 - 2773 - 2774 - 2775 - 2776 - 2777 - 2778 - 2779 - 2780;
2781 - 2782 - 2783 - 2784 - 2785 - 2786 - 2787 - 2788 - 2789 - 2790;
2791 - 2792 - 2793 - 2794 - 2795 - 2796 - 2797 - 2798 - 2799 - 2800;

Segle XXIX aC.
2801 - 2802 - 2803 - 2804 - 2805 - 2806 - 2807 - 2808 - 2809 - 2810;
2811 - 2812 - 2813 - 2814 - 2815 - 2816 - 2817 - 2818 - 2819 - 2820;
2821 - 2822 - 2823 - 2824 - 2825 - 2826 - 2827 - 2828 - 2829 - 2830;
2831 - 2832 - 2833 - 2834 - 2835 - 2836 - 2837 - 2838 - 2839 - 2840;
2841 - 2842 - 2843 - 2844 - 2845 - 2846 - 2847 - 2848 - 2849 - 2850;
2851 - 2852 - 2853 - 2854 - 2855 - 2856 - 2857 - 2858 - 2859 - 2860;
2861 - 2862 - 2863 - 2864 - 2865 - 2866 - 2867 - 2868 - 2869 - 2870;
2871 - 2872 - 2873 - 2874 - 2875 - 2876 - 2877 - 2878 - 2879 - 2880;
2881 - 2882 - 2883 - 2884 - 2885 - 2886 - 2887 - 2888 - 2889 - 2890;
2891 - 2892 - 2893 - 2894 - 2895 - 2896 - 2897 - 2898 - 2899 - 2900;

Segle XXX aC.
2901 - 2902 - 2903 - 2904 - 2905 - 2906 - 2907 - 2908 - 2909 - 2910;
2911 - 2912 - 2913 - 2914 - 2915 - 2916 - 2917 - 2918 - 2919 - 2920;
2921 - 2922 - 2923 - 2924 - 2925 - 2926 - 2927 - 2928 - 2929 - 2930;
2931 - 2932 - 2933 - 2934 - 2935 - 2936 - 2937 - 2938 - 2939 - 2940;
2941 - 2942 - 2943 - 2944 - 2945 - 2946 - 2947 - 2948 - 2949 - 2950;
2951 - 2952 - 2953 - 2954 - 2955 - 2956 - 2957 - 2958 - 2959 - 2960;
2961 - 2962 - 2963 - 2964 - 2965 - 2966 - 2967 - 2968 - 2969 - 2970;
2971 - 2972 - 2973 - 2974 - 2975 - 2976 - 2977 - 2978 - 2979 - 2980;
2981 - 2982 - 2983 - 2984 - 2985 - 2986 - 2987 - 2988 - 2989 - 2990;
2991 - 2992 - 2993 - 2994 - 2995 - 2996 - 2997 - 2998 - 2999 - 3000;

Segle XXXI aC.
3001 - 3002 - 3003 - 3004 - 3005 - 3006 - 3007 - 3008 - 3009 - 3010;
3011 - 3012 - 3013 - 3014 - 3015 - 3016 - 3017 - 3018 - 3019 - 3020;
3021 - 3022 - 3023 - 3024 - 3025 - 3026 - 3027 - 3028 - 3029 - 3030;
3031 - 3032 - 3033 - 3034 - 3035 - 3036 - 3037 - 3038 - 3039 - 3040;
3041 - 3042 - 3043 - 3044 - 3045 - 3046 - 3047 - 3048 - 3049 - 3050;
3051 - 3052 - 3053 - 3054 - 3055 - 3056 - 3057 - 3058 - 3059 - 3060;
3061 - 3062 - 3063 - 3064 - 3065 - 3066 - 3067 - 3068 - 3069 - 3070;
3071 - 3072 - 3073 - 3074 - 3075 - 3076 - 3077 - 3078 - 3079 - 3080;
3081 - 3082 - 3083 - 3084 - 3085 - 3086 - 3087 - 3088 - 3089 - 3090;
3091 - 3092 - 3093 - 3094 - 3095 - 3096 - 3097 - 3098 - 3099 - 3100;

Segle XXXII aC.
3101 - 3102 - 3103 - 3104 - 3105 - 3106 - 3107 - 3108 - 3109 - 3110;
3111 - 3112 - 3113 - 3114 - 3115 - 3116 - 3117 - 3118 - 3119 - 3120;
3121 - 3122 - 3123 - 3124 - 3125 - 3126 - 3127 - 3128 - 3129 - 3130;
3131 - 3132 - 3133 - 3134 - 3135 - 3136 - 3137 - 3138 - 3139 - 3140;
3141 - 3142 - 3143 - 3144 - 3145 - 3146 - 3147 - 3148 - 3149 - 3150;
3151 - 3152 - 3153 - 3154 - 3155 - 3156 - 3157 - 3158 - 3159 - 3160;
3161 - 3162 - 3163 - 3164 - 3165 - 3166 - 3167 - 3168 - 3169 - 3170;
3171 - 3172 - 3173 - 3174 - 3175 - 3176 - 3177 - 3178 - 3179 - 3180;
3181 - 3182 - 3183 - 3184 - 3185 - 3186 - 3187 - 3188 - 3189 - 3190;
3191 - 3192 - 3193 - 3194 - 3195 - 3196 - 3197 - 3198 - 3199 - 3200;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213421" title="Cuines" nonfiltered="2413" processed="2410" dbindex="87467">
Cuines s un programa de TVC que s'emet a TV3 cada migdia.

 Histria .

Cuines va nixer fa vuit anys com el primer programa gastronmic pensat perqu totes les comarques dels Pasos Catalans.

Aquest programa l'hi han lliurat el premi a la millor tasca de divulgaci audiovisual de l'Acadmia Catalana de Gastronomia.

 L'equip .

Direcci:
Miquel Sen,
Joan Vinyoli

Producci:
Sesse Espona

Aj. producci:
Trina Espejo

Muntatge musical:
Josep M. Romero
		
Realitzaci:
Fede Rovira

Aj. realitzaci:
ngela Martnez

Ambientaci:
Setxu Xirau


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213431" title="Llista d'empreses del NASDAQ-100" nonfiltered="2414" processed="2411" dbindex="87468">
Aquesta s una llista d'empreses de l'ndex borsari NASDAQ-100, actualitzada a dia 8 d'octubre de 2007.

Activision, Inc. (ATVI)	;
Adobe Systems Incorporated (ADBE);
Akamai Technologies, Inc.  (AKAM);
Altera Corporation  (ALTR);
Amazon.com, Inc.  (AMZN);
Amgen Inc. (AMGN);
Amylin Pharmaceuticals (AMLN);
Apollo Group, Inc. (APOL);
Apple Inc. (AAPL);
Applied Materials, Inc. (AMAT);
Autodesk, Inc. (ADSK);
BEA Systems, Inc. (BEAS);
Bed Bath & Beyond Inc. (BBBY);
Biogen Idec Inc (BIIB);
Broadcom Corporation (BRCM);
C.H. Robinson Worldwide, Inc. (CHRW);
Cadence Design Systems (CDNS);
Celgene Corporation (CELG);
Cephalon, Inc. (CEPH);
Check Point Software Technologies Ltd. (CHKP);
CheckFree Corporation (CKFR);
Cintas Corporation (CTAS);
Cisco Systems, Inc. (CSCO);
Citrix Systems, Inc. (CTXS);
Cognizant Technology Solutions Corporation (CTSH);
Comcast Corporation (CMCSA);
Costco Wholesale Corporation (COST);
Dell Inc. (DELL);
DENTSPLY International Inc. (XRAY);
Discovery Holding Co (DISCA);
eBay Inc. (EBAY);
EchoStar Communications Corporation (DISH);
Electronic Arts Inc. (ERTS);
Expedia Inc. (EXPE);
Expeditors International of Washington, Inc. (EXPD);
Express Scripts, Inc. (ESRX);
Fastenal Company (FAST);
Fiserv, Inc. (FISV);
Flextronics International Ltd. (FLEX);
Foster Wheeler Corporation (FWLT);
Garmin Ltd. (GRMN);
Genzyme Corporation (GENZ);
Gilead Sciences, Inc. (GILD);
Google, Inc. (GOOG);
Henry Schein, Inc. (HSIC);
IAC/InterActiveCorp (IACI);
Infosys Technologies(INFY);
Intel Corporation (INTC);
Intuit, Inc. (INTU);
Intuitive Surgical Inc. (ISRG);
Joy Global Inc. (JOYG);
Juniper Networks, Inc. (JNPR);
KLA-Tencor Corporation (KLAC);
Lam Research Corporation (LRCX);
Lamar Advertising Company (LAMR);
Leap Wireless International, Inc. (LEAP);
Level 3 Communications (LVLT);
Liberty Global, Inc. (LBTYA);
Liberty Media Corporation, Interactive Series A (LINTA);
Linear Technology Corporation (LLTC);
LM Ericsson Telephone Company (ERIC);
Logitech International, SA (LOGI);
Marvell Technology Group, Ltd. (MRVL);
Microchip Technology Incorporated (MCHP);
Microsoft Corporation (MSFT);
Millicom International Cellular S.A. (MICC);
Monster Worldwide, Inc. (MNST);
Network Appliance, Inc. (NTAP);
NII Holdings, Inc. (NIHD);
NVIDIA Corporation (NVDA);
Oracle Corporation (ORCL);
PACCAR Inc. (PCAR);
Patterson Companies Inc. (PDCO);
Patterson-UTI Energy Inc. (PTEN);
Paychex, Inc. (PAYX);
PetSmart, Inc. (PETM);
QUALCOMM Incorporated (QCOM);
Research in Motion Limited (RIMM);
Ross Stores, Inc. (ROST);
Ryanair Holdings, PLC (RYAAY);
SanDisk Corporation (SNDK);
Sears Holdings Corporation (SHLD);
Sepracor Inc. (SEPR);
Sigma-Aldrich Corporation (SIAL);
Sirius Satellite Radio, Inc. (SIRI);
Staples, Inc. (SPLS);
Starbucks Corporation (SBUX);
Sun Microsystems, Inc. (JAVA);
Symantec Corporation (SYMC);
Tellabs, Inc. (TLAB);
Teva Pharmaceutical Industries Limited (TEVA);
UAL Corporation (UAUA);
VeriSign, Inc. (VRSN);
Vertex Pharmaceuticals (VRTX);
Virgin Media (VMED);
Whole Foods Market, Inc. (WFMI);
Wynn Resorts, Ltd. (WYNN);
Xilinx, Inc. (XLNX);
XM Satellite Radio Holdings, Inc. (XMSR);
Yahoo! Inc. (YHOO);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213450" title="Formats d'udio HD" nonfiltered="2415" processed="2412" dbindex="87469">
Introducci.

Comparaci dels formats dudio HD utilitzats en els nous suports de distribuci HD-DVD i Blu-Ray amb un format d'audio sense compressi com el PCM.


Taula comparativa.




Comparaci.

Els tres formats d'udio aporten a l'usuari la mateixa qualitat d'udio. Per, el PCM uncompressed te molts inconvenients per sobre dels formats amb compressi Dolby Digtal TrueHD i DTS Master Audio HD.

Al no aplicar compressi, la seva taxa de bits es molt ms elevada, per tant requereix ms recursos, i pot ser un gran problema per emmagatzemar-ho en dispositius ptics. A ms, no suporta tants canals d'udio independents. Una caracterstica que pot ser un inconvenient o no, es que no requereix un descodificador (tots els lectors reprodueixen l'udio codificat PCM, ja que es la codificaci dels CD-Audio), per requereix que l'equip tingui sortides analgiques independents per a cada canal d'udio directament.


Enllaos externs.
  Dolby Laboratories;
  DTS Digital Entertainment;
  Informaci sobre PCM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213456" title="DTS HD" nonfiltered="2416" processed="2413" dbindex="87470">
DTS Master Audio HD s el nou format de codificaci d'udio HD (High Definition, en catal Alta Definici) sense prdues, utilitzat en els nous discs ptics HD-DVD i Blu-Ray, entre altres, que serveixen com a suport per a la comercialitzaci i distribuci de contingut audiovisual com el cinema, documentals, concerts, videojocs, etc.

Ha estat creat per la companyia Digital Theater System, i es una evoluci d'anteriors formats de compressi d'udio com el DTS. Anteriorment va ser conegut amb els noms DTS-HD o DTS++.

Caracterstiques.

Aquest format de codificaci aconsegueix en la descodificaci que el senyal sigui idntic bit a bit, basant-se en la codificaci ADCPM (Advanced Code Pulse Modulation). Permet transportar en el mateix stream (en catal, flux) de dades fins a 14 canals independents d'udio. Aquests canals d'udio poden arribar a tenir 24 bits de resoluci i fins a 192 KHz como a freqncia de mostratge. 

En la seva implementaci en els discs HD-DVD i Blu-Ray, el format de codificaci DTS Master Audio HD te una diferencia en la taxa de bits, que es de 18 Mbps en el disc HD-DVD i 24,5 Mbps en Blu-Ray.

El transport del flux de bits del senyal, requereix una connexi digital HDMi versi 1.3. Amb versions anteriors como la HDMi 1.1 noms podrem transportar el senyal DTS Master Audio HD descodificat pel lector del disc (requerir un decodificador DTS Master Audio HD intern) en format PCM (Pulse Code Modulation), amb una taxa de bits superior a 35 Mbps. Aix es una restricci imposada per limitacions de la especificaci de la connexi HDMi, no per limitacions d'ample de banda. Tamb tenen aquestes limitacions les connexions TOSLINK (audio digital per cable de fibra ptica) i S/PDIF (Sony/Philips Digital Interconnect) (udio digital per cable coaxial).

Tanmateix, el format de codificaci DTS Master Audio HD es compatible amb descodificadors actuals que no compleixin els nous requisits imposats, funcionant com udio amb codificaci convencional DTS; d'aquesta manera s'aconsegueix una qualitat d udio mxima corresponent a un flux de bits de 1509 kbps, 24 bits de resoluci i fins a 6 canals d'udio independents amb codificaci DTS.

Especificacions tcniques.

 Format de codificaci d'udio lossless, sense prdues.
 Flux de dades fins a 24,5 Mbps.
 Suporta fins a 8 canals independents d'udio;
 Resoluci d'udio de 24 bits.
 Freqncia de mostratge de fins 192 kHz.
 Retrocompatibilitat amb decodificador DTS.

Enllaos externs.
  DTS on Blu-ray & HD-DVD;
  DTS Digital Entretainment;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213457" title="Oradors tics" nonfiltered="2417" processed="2414" dbindex="87471">


Els deu oradors tics sn els deu oradors considerats com els ms grans de l'era clssica (segles V-IV aC). La llista varia en funci dels autors, per majoritriament concideix en els noms donats per Aristfanes de Bizanci i Aristarc de Samotrcia:

 Antifont;
 Andcides;
 Lsies ;
 Iscrates;
 Iseu;
 squines;
 Licurg ;
 Demstenes;
 Hiprides;
 Deinarc;

La seva obra va inspirar el moviment retric posterior de l'aticisme.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213459" title="Dolby Digital TrueHD" nonfiltered="2418" processed="2415" dbindex="87472">
Dolby Digital TrueHD (High Definition, o Alta Definici) s el nou format de codificaci d'udio HD sense prdues, utilitzat en els nous discs ptics HD-DVD i Blu-Ray, entre altres, que serveixen com a suport per a la comercialitzaci i distribuci de contingut audiovisual com el cinema, documentals, concerts, videojocs, etc.

Ha sigut creat per la companyia Dolby Laboratories, i es una evoluci d'anteriors formats de compressi d'udio com el Dolby Digital.


Caracterstiques.
Aquest format de codificaci aconsegueix en la descodificaci que el senyal sigui idntic bit a bit, basant-se en la codificaci MLP (Meridian Lossless Packing). Permet transportar en el mateix stream (en catal, flux) de dades fins a 14 canals independents d'udio. Aquests canals d'udio poden arribar a tenir 24 bits de resoluci i fins a 192 KHz como a freqncia de mostratge. 

Tamb permet transportar en el stream d'udio dades i altre informaci, com meta dades sobre l'udio. Aquesta informaci es independent a la codificaci d'udio aplicada, i porta informaci sobre la forma d'ona del senyal, com el marge dinmic de la compressi.

En la seva implementaci en els discs HD-DVD i Blu-Ray, el format de codificaci Dolby Digital TrueHD est limitat a 8 canals independents d'udio en el mateix stream, una resoluci de 24 bits amb una freqncia de mostratge de 96 KHz. A ms la taxa mxima de bits que permeten aquests suports ptics per al udio, es de 18 Mbps.

El transport del flux de bits del senyal, requereix una connexi digital HDMi versi 1.3. Amb versions anteriors como la HDMi 1.1 noms podrem transportar el senyal Dolby Digital TrueHD descodificat pel lector del disc (requerir un decodificador Dolby Digital TrueHD intern) en format PCM (Pulse Code Modulation), amb una taxa de bits superior a 35 Mbps. Aix es una restricci imposada per limitacions de la especificaci de la connexi HDMi, no per limitacions d'ample de banda. Tamb tenen aquestes limitacions les connexions TOSLINK (audio digital per cable de fibra ptica) i S/PDIF (Sony/Philips Digital Interconnect) (udio digital per cable coaxial).

Tanmateix, el format de codificaci Dolby Digital TruHD es compatible amb descodificadors actuals que no compleixin els nous requisits imposats, funcionant com udio amb codificaci convencional Dolby Digital; d'aquesta manera s'aconsegueix una qualitat d udio mxima corresponent a un flux de bits de 640 kbps, 24 bits de resoluci i fins a 6 canals d'udio independents amb codificaci Dolby Digital.


Especificacions tcniques.

 Format de codificaci d'udio lossless, sense prdues.
 Flux de dades fins a 18 Mbps.
 Suporta fins a 14 canals independents d'udio.
 Resoluci d'udio de 24 bits.
 Freqncia de mostratge de fins 192 kHz.
 Suporta meta dades.
 Retrocompatibilitat amb decodificador Dolby Digital.

Articles relacionats.
  Dolby Digital TrueHD;


Enllaos externs.
  Dolby Laboratories;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213461" title="Francesco Camusso" nonfiltered="2419" processed="2416" dbindex="87473">

Francesco Camusso (Camiana, 9 de mar de 1908 - Tor, 23 de juny de 1995) era un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1938. Durant aquests anys aconsegu 14 victries, la ms important de les quals fou el Giro d'Itlia de l'any 1931.

Palmars.
1930 ;
 1r de la Copa Martini-Rossi;
 1r de la Mil-Savona;
1931 ;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Campnia ;
1932 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1933 ;
 1r del Circuit de Chieri;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia ;
1934 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1935 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1937 ;
 1r del Gran Premi de Nia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1938 ;
 1r de la cursa Nia-Mont Agel. ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1930. Abandona (15a etapa);
1931. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1932. Abandona (7a etapa);
1933. Abandona (2a etapa);
1934. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1935. Abandona (17a etapa);
1936. 36 de la classificaci general ;
1937. Abandona (3a etapa);
1938. Abandona (18a etapa);





Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (10a etapa);
1932. 3r de la classificaci general i victria d'una etapa;
1933. Abandona (11a etapa);
1935. Abandona (15a etapa) i vencedor d'una etapa;
1936. Abandona;
1937. 4t de la classificaci general i victria d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Francesco Camusso ;
Palmars de Francesco Camusso ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213487" title="Lliga ACB 2005/06" nonfiltered="2420" processed="2417" dbindex="87474">
La lliga ACB 2005-2006 va comenar el 15 d'octubre del 2005. L'Unicaja de Mlaga va acabar en el primer lloc al final de la fase regular i va guanyar als playoffs. Els llocs de descens els van ocupar el Ricoh Manresa i el Leche Ro Breogn. 

Fase Regular.




Playoff 2007.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213489" title="Lliga ACB 2004/05" nonfiltered="2421" processed="2418" dbindex="87475">
La lliga ACB 2004-2005 va comenar el 2 d'octubre del 2004. El Tau Cermica va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per el Real Madrid va guanyar-lo a la final dels playoffs, alant-se amb el ttol. Els llocs de descens els van ocupar l'Unelco Tenerife i el Plus Pujol Lleida. 

Fase Regular.




Playoff 2005.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213490" title="Senescals de Gndor" nonfiltered="2422" processed="2419" dbindex="87476">
A la ficci literria de J.R.R. Tolkien que transcorre a la Terra Mitjana, els Senescals de Gndor sn els consellers principals i, a partir del 2050 T.E., els governants del Regne de Gndor.

Senescal era el ttol que es donava tradicionalment al conseller en cap dels reis de Gndor. Durant els temps del senescal Pelndur, de la respectada casa de Hurin, el ttol es convert en hereditari, passant la condici de senescal de pares a fills.

Tot i que oficialment no era un Senescal Governant, Pelndur va ser el primer senescal a governar el regne l'any desprs de qu el rei Ondoher i els seus fills morissin lluitant contra els orientalencs. La seva influncia sobre el Consell de Gndor va ser determinant a l'hora d'escollir Ernil de la lnia d'Anrion enlloc d'Arvedui d'Arthedain.

Ernur, el fill d'Ernil, desapareixeria anys desprs al cavalcar cap a Minas Mrgul per enfrontar-se amb el Rei Bruixot. Com que el seu fat no podeia ser determinat amb seguretat, el senescal Mrdil Voronw va adiminstrar Gndor en nom del rei absent, convertint-se en el primer dels Senescals Governants. Com que Ernur no tenia descendncia i la lnea del nord s'havia extingit, els descendents de Mrdil van governar Gndor en nom del rei.

Com que governaven en nom del rei esperant-ne el seu retorn, no ocupaven el tro reial si no un setial situat a un nivell inferior. Al llarg del temps, els senescals governaven Gndor com a reis en tot, excepte de nom. Quan un jove Bromir pregunt al seu pare Dnethor quans anys havien de passar perque un senescal pogus reclamar el ttol reial, Dnethor contest: "Pocs anys, potser, en altres llocs de menys reialesa... A Gndor amb deu mil anys no n'hi hauria prou".

El segell dels senescals consistia en les lletres R.ND.R sota tres estels. Les lletres corresponen al ttol de senescal en quenya: Arndur (literalment: "servent del rei").

La Casa de Hurin.

La Casa de Hurin va ser fundada per Hurin d'Emyn Arnen, senescal del vint-i-cinqu rei de Gndor Minrdil. Tenien sang nmenrenana, per no eren descendents de la lnea reial d'Elndil. Per lnea femenina, Hurin era el net quart d'Eldacar de Gndor.

Senescals hereditaris sota la lnea d'Anrion.
Hurin (1634-? T.E);
Pelndur (?-1998);
Vorndil el Caador (1998-2029);

Mrdil Voronw (2029-2050);

Senescals Regents.
Mrdil Voronw "el Ferm" (2050 2080);
radan (2080 2116);
Herion (2116 2148);
Blegorn (2148 2204);
Hurin I (2204 2244);
Turin I (2244 2278);
Hdor (2278 2395);
Brahir (2395 2412);
Dior (2412 2435);
Dnethor I (2435 2477) - fill de la germana de Dior.
Bromir (2477 2489);
Crion (2489 2567);
Hallas (2567 2605);
Hurin II (2605 2628);
Blecthor I (2628 2655);
Ordreth (2655 2685);
Ecthlion I (2685 2698);
galmoth (2698 2743) - net de la germana d'Ordreth.
Beren (2743 2763);
Bregond (2763 2811);
Blecthor II (2811 2872);
Thorndir (2872 2882);
Turin II (2882 2914);
Turgon (2914 2953);
Ecthlion II (2953 2984);
Dnethor II (2984 3019);

Poc desprs de la mort de Dnethor II, ragorn Elssar va ser coronat rei. Framir, fill de Dnethor, va dimitir del seu crrec, per li va ser reinstaurat. Framir va ocupar nominalment el crrec de senescal breument fins la coronaci del rei, per no va exercir les seves funcions. El rei Elssar va confirmar el ttol de senescal per Framir i els seus descendents, i a ms els conced el principat d'Ithlien.

A la mort de Framir, a la Quarta Edat, la lnea dels senescals va continuar amb el fill d'aquest amb owyn de Rhan: lboron.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213495" title="Busybox" nonfiltered="2423" processed="2420" dbindex="87477">
En informtica, Busybox s una utilitat de programari lliure que combina moltes eines estndard de Unix i comandes de Linux en un sol arxiu, estalviant molt d'espai i fent-la gaireb imprescindible en el desenvolupament de sistemes empotrats. Molt sovint se'n fa referncia com a la "navalla sussa" dels sistemes Linux.

 Enllaos externs .
Pgina Principal del Projecte;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213497" title="Ramon Calsina i Bar" nonfiltered="2424" processed="2421" dbindex="87478">
Ramon Calsina i Bar (el Poblenou, Barcelona 1901 - Barcelona 1992) fou un pintor i dibuixant catal. Estudi a l'acadmia Baixas i el 1920 amb Feliu Mestres a l'escola de Llotja de Barcelona. El 1930 expos per primer cop a la sala Pars de Barcelona, i el 1931 ho va fer a Pars. Cal destacar les exposicions antolgiques que va fer a Barcelona el 1957 i el 1966. El seu estil s una espcie de realisme mgic, precs i estilitzat, sovint irnic i sobtat per algun detall inslit o fantstic, influt per Francisco de Goya, Honor Daumier i William Hoggart.

Com a dibuixant, ha fet illustracions, cartells i vitralls. Va dissenyar les figures i la decoraci de l'obra de teatre El casament de la Xela, de Xavier Benguerel (1938). Del 1931 al 1933 collabor a la revista alemanya Der Querschnitt i illustr, entre altres, el Quixot i les obres d'Edgar Allan Poe. El 1956 public 30 litografies seves comentades per l'autor i va collaborar amb l'editor Josep Jans i Oliver. El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia per Joan Oliver;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213510" title="Maria Canals i Cendrs" nonfiltered="2425" processed="2422" dbindex="87479">
Maria Remei Canals i Cendrs (Barcelona 1913) s una pianista catalana. Curs estudis a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona i es perfeccion amb Ricard Vies. Ha exercit una notable tasca pedaggica a l'Acadmia de Msica Ars Nova, fundada amb el seu marit el poeta Rossend Llates el 1948, i el 1954 va crear el Concurs Internacional de Msica Maria Canals, de gran ress internacional. Tamb ha fet concerts al Palau de la Msica Catalana.

El 1982 el govern francs li conced la medalla de Chevalier de l'ordre des Arts et des Lettres i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Una vida dins la msica (1969);

 Enllaos externs .
 Entrevista a Maria Canals al diari Avui;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213512" title="Maria Assumpci Clavell i Borrs" nonfiltered="2426" processed="2423" dbindex="87480">
Maria Assumpci Clavell i Borrs (Matar, 1909 - 2007) fou una empresria catalana, vdua de Joan Maj i Coll. En acabar la guerra civil espanyola, per tal d'ajudar a tirar endavant la famlia, i degut a la facilitat que tenia per cosir, comen a fer vestits per a nines i cre l empresa txtil MACLA, dedicada a roba per a nines i disfresses per a infants. En poc temps, l'empresa es va ampliar amb NINIS, marca roba per a nadons i infants que va gaudir de molt bona presncia en el mercat. L'empresa arrib a tenir ms de 250 treballadors.

El 1964 particip en un grup de pares d'infants amb sndrome de Down que crearen el Patronat Pro Recuperaci de Subnormals de Matar, del que en fou presidenta molts anys i que pos en funcionament l'Escola Especialitzada Santa Bernardeta, els tallers ocupacionals de Cirera i el Centre Psicopedaggic de la Plaa dels Bous. Amb Montserrat Trueta i Llacuna va crear la Fundaci Catalana per la Sndrome de Down, i el 1070 fou una de les fundadores de la Fundaci Mare Nostra, dedicada a oferir residncia i atenci a la gent gran. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia de M. Assumpci Clavell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213514" title="Alqueria de Roca" nonfiltered="2427" processed="2424" dbindex="87481">
L'Alqueria de Roca s un llogaret del municipi de Meliana, prop de la mar, i al costat de Ciper. Vegeu tamb Roca-Ciper

Aquest llogaret es troba a 500 m de la costa, a l'extrem oriental del terme de Meliana. Prop circula l'autovia  Valncia-Puol i pel mig discorre la lnia Valncia-Barcelona, amb parada de la C-6 de rodalia a Castell.

Histria.
L'origen de Roca se situa en la segona meitat del s.XIX, quan l'agrupaci d'alqueries entorn al Cam de la Tanca va donar lloc al nucli, conegut inicialment com Els Xorets, por ser el sobrenom d'aquesta famlia la majoritria. El 1884 es va beneir l'ermita dedicada a Sant Antoni en l'alqueria d'en Vicent Roca Soler, terratinent de la ciutat de Valncia, el cognom del qual acab donant nom a aquest llogaret. El 1931 es van construir les Escoles de Roca pel govern municipal republic presidit per Vicent Orts. En 1953 es va erigir la Parrquia de la Mare de Du de la Misericrdia, segregant-se Roca de la dels Sants Joans de Meliana i Ciper de la de Santa Maria de Foios.

Festes.
Celebra festes majors en honor a Sant Isidre i la Verge dels Desemparats, a finals de juliol. Al gener se celebra Sant Antoni.

Vegeu tamb.
 Roca-Ciper.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213524" title="Josep Coll i Bardolet" nonfiltered="2428" processed="2425" dbindex="87482">
Josep Coll i Bardolet (Campdevnol, Ripolls 1912 - Valldemossa 2007) fou un pintor catal. Estudi a Vic i a Olot, i el 1936 marx a Tours, on el 1937 va fer la seva primera exposici individual, i ms tard a l'Acadmie des Beaux Arts de Brusselles, on hi va romandre fins el 1939. El 1942 torn a Espanya per a estudiar gravat a l'Academia de San Fernando de Madrid. El 1940 s'install definitivament a Valldemossa (Mallorca). 

Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca, Frana, Blgica, Sucia, Noruega i Estats Units. La seva pintura, sensible i sincera, d'estil impressionista, ha dibuixat el paisatge i les danses mallorquines amb l'aquarella, el guaix i especialment l'oli. S'ha dedicat tamb a la natura morta i a la illustraci. Tamb ha estat un dels fundadors de l'Obra Cultural Balear. El 1987 fou nomenat fill adoptiu de Valldemossa i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va fer donaci de la seva obra al Santuari de Lluc, a Mallorca.

 Enllaos externs .
 Pgina personal de Josep Coll i Bardolet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213528" title="Andreu Colomer i Munmany" nonfiltered="2429" processed="2426" dbindex="87483">
Andreu Colomer i Munmany (Vic, Osona, 16 de juny del 1913   20 de juliol del 2008) va ser un empresari i mecenes catal.

Va ser continuador d'una nissaga empresarial de pelleters iniciada el 1792, i que com a Colomer i Munmany S.A s'ha expandit arreu del mn. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2000 va crear la Fundaci Andreu Colomer per a promoure i fomentar la conservaci, el coneixement i la difusi de l'art de la pell. Tamb feu importants donacions al Museu de l'Art de la Pell de Vic.

 Bibliografia .
 Santi Ponce Andreu Colomer i Munmany. 95 anys mirant amunt Vic, 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213529" title="Aprenentatge del suec com a llengua estrangera" nonfiltered="2430" processed="2427" dbindex="87484">
El suec com a llengua estrangera s aprs per al voltant de 40.000 persones arreu del mn a un nivell universitari. El suec es pot aprendre a ms de dues-centes universitats arreu del mn, a 41 pasos. El suec es la llengua escandinava ms estudiada a l'estranger.

L'Svenska Institutet (Institut Suec) juga un paper clau en l'organitzaci de l'aprenentatge del suec a l'estranger. A ms de collaborar amb les universitats on s'ensenya suec, l'Institutet organitza cursos d'estiu per als estudiants i conferncies per als professors, i tamb publica un llibre de text anomenat Svenska utifrn.

Classificaci lingstica i distribuci geogrfica.
El suec pertany a la branca escandinava de la subfamlia germnica de les llenges indoeuropees, i s mtuament intelligible amb el noruec i el dans. Com que molts dels manlleus que es troben en el suec vnen de l'angls i l'alemany, els parlants nadius d'aquestes llenges solen tenir un avantatge sobre els parlants d'altres llenges menys relacionades amb el suec.

A ms de ser la llengua principal de Sucia (tot i que no hi ha cap llei que la faci llengua oficial), el suec s la segona llengua oficial de Finlndia, i en algunes parts d'aquest pas fins i tot s l'nica llengua oficial, com ara land, on el 95% de la poblaci parla el suec com a llengua principal. Al poblet estoni de Noarootsi, de noms 910 habitants, el suec comparteix oficialitat amb l'estoni.

Dificultats per als estudiants.
Una de les principals dificultats amb qu es troben els estudiants de suec s la seva fonologia. Les paraules sueques tenen b un accent obert, b un de tancat, descrit normalment com a accents tonals pels lingistes escandinaus. Aquests accents varien entre els diferents dialectes i sn difcils de distingir per als parlants no nadius. La dificultat ms gran s el fet que al voltant de 300 parells de mots suecs es distingeixen nicament pel seu accent. Les paraules anden    (l'nec) i anden    (l'esperit) en sn un exemple. Els estudiants que no tenen un domini suficient de la llengua poden confondre ambds termes, portant a malentesos.

A part de la seva prosdia, l'altra gran dificultat del suec tamb s de tipus fonolgic; es tracta de les consonants fricatives / / i / /. La combinaci d'aquests dos sons, que sn molt similars i particulars, aix com la gran varietat d'allfons que presenten, fa que sigui molt difcil de distingir-los per a un no nadiu. L'existncia d'una tercera sibillant, 
, encara complica ms les coses. Molts dialectes pronuncien  com  i ocasionalment ; en aquest cas, s gaireb idntic al so "-ich" de l'alemany. L'excepci s el suec parlat a Finlndia, en qu aquest fonema s africat i es converteix en  o .

D'altra banda, els verbs sn un tema relativament fcil: noms existeixen quatre temps verbals: el present, el pretrit, el sup i el participi. Com en angls, la resta de temps es construeixen amb l'ajut de verbs auxiliars. A ms, els verbs no varien segons la persona i el nombre: jag sljer (jo venc), han sljer (ell ven) i de sljer (ells venen), per exemple, comparteixen la mateixa forma del verb slja. Aix implica la necessitat d'usar els pronoms personals en suec per evitar ambigitats.

Exmens de competncia lingstica.

Swedex: consisteix en dos nivells diferents que corresponen als nivells A2 i B1 del Marc europeu com de referncia per a les llenges. Es pot fer l'examen en centres d'examinaci a setze pasos diferents, tots a Europa tret de Tailndia i Argentina. Els exmens Swedex posen a prova l'habilitat de l'estudiant en cinc rees diferents: la lectura, el vocabulari i la gramtica, la comprensi oral, la producci escrita i la comprensi lectora.
TISUS: un altre certificat, que se sol usar com a prova de competncia lingstica en suec per accedir a les universitats sueques. Per fer l'examen, cal pagar 1.600 SEK (172.75  o 250.33 USD a data de 2 de novembre del 2007) si es fa l'examen a Sucia, o 2,000 SEK (216,46  o 313,49 USD) si es fa a l'estranger. Posa a prova les habilitats lectores, orals i escrites de l'estudiant.

Aprendre el suec a Catalunya.

Cap universitat catalana no ofereix l'ensenyament de l'idioma suec. El Centre Cultural Nrdic de Barcelona ofereix cursos setmanals de suec, entre altres llenges escandinaves. La GREC ha publicat un diccionari catal-suec-catal editat en dos volums, un per al diccionari catal-suec i l'altre per al suec-catal.

Vegeu tamb.
Terminologia lingstica.
 Segona llengua;
 Llengua estrangera;

Aprenentatge i ensenyament d'idiomes.
 Educaci lingstica;
 Aprenentatge d'una segona llengua;
 Lingstica aplicada;

Suec actual.
 Obligatorietat del suec a Finlndia;
 Suec estndard;
 Swenglish;

Enllaos externs.
Svenska Institutet     ;
Sprkrdet ;
Exmens Swedex     ;
Centre Cultural Nrdic de Barcelona  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213532" title="Critas Diocesana" nonfiltered="2431" processed="2428" dbindex="87485">


Critas Diocesana (del llat Caritas: amor, caritat) s un organisme de l'Esglsia catlica dedicat a la coordinaci de la beneficncia humanitria. En el seu vessant internacional (Caritas International) agrupa 162 organitzacions catliques d'assistncia, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de Critas sn realitzats sense tenir en compte la confessi, raa, gnere o tnia dels beneficiaris, sent una de les ms mplies xarxes humanitries de tot el mn. 

La missi de Critas s resultat de la doctrina social de l'Esglsia, centrant les seves activitats en la dignitat de la persona humana. Critas s una organitzaci dedicada al combat de la pobresa, de l'exclusi, de la intolerncia i de la discriminaci, habilita a les persones en la pobresa a participar els afers que afecten directament les seves vides, i a ms intercedeix per ells als frums nacionals i internacionals. 


Presncia global de Critas. 
Critas declara que "el que fa nica a Critas s la seva presncia constant en les comunitats abans, durant i desprs de les crisis". Mentre que alguns altres grups humanitaris ajuden noms desprs d'una crisi i per un perode determinat. 
Histria. 



La primera organitzaci local de Critas va nixer a la ciutat alemanya de Colnia, el 1897. Va ser creada pel prelat Lorenz Werthmann (1858 1921) el nom original del qual en alemany era: "Charitasverband fr das katholische Deutschland" (Associaci caritativa per a l'Alemanya Catlica); la seu de Critas a Alemanya es troba avui dia a Friburg de Brisgvia.

El 1916 va ser reconeguda per la conferncia episcopal com la uni de les associacions diocesanes dedicades a activitats de caritat. 

El juliol de 1924, durant el Congrs Eucarstic Mundial d'Amsterdam, 60 delegats de 22 pasos van formar una conferncia, amb la creaci d'una prefectura a la ciutat sussa de Lucerna. Desprs de la Segona Guerra Mundial l'activitat de Critas es reprengu per tal de donar soluci als problemes sorgits d'aquesta guerra. El 1951 les societats nacionals es van unir definitivament sota la direcci de Critas Internacional grcies a l'impuls del Papa Pau VI i de les seccions nacionals d'ustria, Blgica, Canad, Dinamarca, Frana, Alemanya, els Pasos Baixos, Itlia, Luxemburg, Portugal, Espanya, Sussa, i els Estats Units. 

Durant el Tercer Reich l'associaci de Critas va perdre fora poltica i legal, encara que havia estat legalment reconeguda des de 1933. Desprs de la Segona Guerra Mundial Critas va incrementar les seves activitats en la distribuci de donacions estrangeres per al poble alemany.

El 1957 finalment s'adopt el nom de Caritas International per reflectir la presncia internacional cada vegada ms gran dels membres de Critas a cada continent. Avui dia, la confederaci s una de les xarxes humanitries ms grans del mn amb 154 membres que treballen en 198 pasos i territoris. 

En la dcada dels anys seixanta van arribar voluntaris estrangers per ajudar damnificats, ja fossin de catstrofes naturals com de la guerra. 

Desprs de la uni de les dues Alemanyes, Critas va assolir a l'antiga Alemanya comunista el 1990 la nova reobertura com a organitzaci legalment establerta, i el seu treball i objectius van ser reconeguts. El 1993 es va acordar tenir un consell central de Critas a Alemanya i en 2005 va ser reformat aquest consell, el director de Critas a Alemanya des del any 2004 s el teleg monsenyor Msgr. Dr. Peter Neher (Allgu, Bayern). Desprs es van crear organitzaci nacionals de Caritas a Sussa, ustria i Estats Units d'Amrica. En juliol de 1924 es va decidir fer una central amb seu en la ciutat sussa de Lugano. En desembre de 1951 es va crear Critas Internationalis. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

L'any 1999 la secci espanyola de Critas fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia per la seva tasca en la promoci de la solidaritat, en una dimensi a un temps local i universal mitjanant una lluita tena contra la injustcia i la pobresa, que eleva la conscincia moral de la societat.

Estructura. 
Els seus rgans sn: 
Assemblea General ;
Comit Executiu ;
Bur ;
Secretariat General;
L'Assemblea General est formada per un representant de cada organitzaci local. El Comit Executiu est compost per un President i un Tresorer electes per l'Assemblea General. El Bur est compost pel president, Vicepresident i Tresorer. El Secretariat General es compon principalment d'un Secretari General. 

Objectius, treball i filosofia. 
El treball de Critas inclou apostolats que donen suport diversos sectors socials, sovint en treball conjunt amb el govern del pas:
Suport a Joves amb problemes de drogoaddicci ;
Suport a persones sense llar ;
Suport a persones amb problemes d'alcoholisme ;
Suport a persones sense sustent alimentari;

Els objectius-guia de Critas sn: 
 Dignitat de la persona humana ;
 Opci pels pobres ;
 Destinaci universal dels bns de la terra ;
 Solidaritat ;
 Custdia del planeta;

Critas com a font de treball. 
Les donacions que els fidels catlics aporten a Critas en tot el mn representen tamb una font d'ocupaci per a persones que administren localment ajuda, encara que la majoria dels benefactors sn voluntaris. 

Finanament de les seves tasques. 
Critas com a unitat local s autnoma i independent, no obstant aix existeix el principi de suport entre tota la comunitat global. El finanament de Critas prov de donacions tant de diners com en espcie. 

Enfocaments del seu treball. 
Consells sobre conflictes relacionats amb l'embars. 
Dones en Critas. 
La confederaci de Critas ha creat un grup de treball dit "Grup de treball de gnere", el qual estudia les condicions d'equitat i dignitat en qestions de gnere en el mn. 

Critas al mn. 

Critas a l'frica.
Angola;
Benn;
Botswana;
Burkina Faso;
Burundi;
Camerun;
Cap Verd;
Repblica Centreafricana;
Txad;
Repblica del Congo;
Repblica Democrtica del Congo;
Guinea Equatorial;
Eritrea;
Etipia;
Gabon;
Gmbia;
Ghana;
Guinea;
Guinea-Bissau;
Costa d'Ivori;
Kenya;
Lesotho;
Libria;
Madagascar;
Malawi;
Mali;
Maurici;
Moambic;
Nambia;
Nger;
Ruanda;
So Tom i Prncipe;
Senegal;
Seychelles;
Sierra Leona;
Sud-frica;
Sudan;
Swazilndia;
Tanznia;
Togo;
Uganda;
Zmbia;
Zimbabwe;
Critas a Amrica. 
Amrica Llatina i el Carib. 
Antilles ;
Argentina ;
Bolvia ;
Brasil ;
Xile ;
Colmbia ;
Costa Rica ;
Cuba ;
Repblica Dominicana ;
Equador ;
El Salvador ;
Guatemala ;
Hait ;
Hondures ;
Mxic ;
Nicaragua ;
Panam ;
Per ;
Puerto Rico;
Uruguai ;
Veneuela ;
Amrica del Nord. 
Canad ;
Estats Units d'Amrica ;
Critas a sia. 
Afganistan ;
Bangla Desh ;
Cambotja ;
Timor Oriental ;
Hong Kong ;
ndia ;
Indonsia ;
Jap ;
Kazakhstan ;
Corea del Sud ;
Macau ;
Malisia ;
Monglia ;
Myanmar ;
Nepal ;
Pakistan ;
Filipines ;
Singapur ;
Sri Lanka ;
Taiwan ;
Tadjikistan ;
Tailndia ;
Uzbekistan ;
Critas a Europa. 
Albnia  ;
Alemanya (Berln , Munic );
Andorra;
ustria;
Bielorssia;
Blgica;
Bsnia i Hercegovina ;
Bulgria ;
Crocia ;
Repblica Txeca ;
Dinamarca ;
Regne Unit ;
Estnia ;
Finlndia ;
Frana ;
Gergia ;
Grcia ;
Hongria ;
Islndia ;
Repblica d'Irlanda ;
Itlia ;
Litunia ;
Luxemburg ;
Macednia;
Malta ;
Moldova ;
Mnaco ;
Polnia ;
Portugal;
Romania ;
Rssia ;
Srbia ;
Eslovquia;
Eslovnia ;
Espanya ;
Sucia ;
Sussa ;
Turquia ;
Ucrana;

Critas a Oceania. 
Austrlia ;
Nova Zelanda ;
Papua Nova Guinea;
Illes Salom ;
Tonga;

Treball amb altres grups altruistes. 
A Alemanya s normal que Critas cooperi amb altres grups altrustas com Diakonie de l'Esglsia evanglica.

Voluntariats. 
Els voluntaris que treballen amb Critas poden realitzar la seva labor de manera simple acudint als centres locals de Critas o acudint a la parrquia ms propera, on i sposible registrar-se i realitzar una tasca. No existeix registre via internet. Depenent de les activitats i el pas a treballar els voluntaris reben la capacitaci adequada al treball a desenvolupar.

Publicacions de Critas. 
Les publicacions de Critas Espanyola ms significatives sn: Revista Critas de tiratge mensual. Revista de Teologia de la Caritat Corintis XIII. Revista Documentaci Social de sociologia aplicada. A ms Critas Espanyola com Editorial possex un ampli catleg de publicacions que estan disponibles en la seva pgina web.

Referncies.


 Bibliografia .
 Carsten Frerk: Caritas und Diakonie in Deutschland. Alibri 2005  ISBN 3-86569-000-9;
 Catherine Maurer, Caritas. Un sicle de charit organise en Alsace. La Fdration de Charit-Caritas d'Alsace 1903-2003, Strasbourg, 2003    ISBN 2-7468-1167-7;
 Friedhelm Schwarz: Wirtschaftsimperium Kirche - der mchtigste Konzern Deutschlands. 2005. Rezension in der WELT v. 18.8.05.

 Enllaos externs .
  Pgina Oficial de Critas espanyola;
 Informe d'actividats 2005 Critas internacional;
 Institut Internacional de Caritat i Voluntariat Joan Pau II (IICV);
  Pgina Oficial de Critas Internacional;
  Pgina Oficial de Critas andorrana;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1999;

Vegeu tamb.
Catolicisme ;
Esglsia Catlica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213533" title="Mrdil Voronw" nonfiltered="2432" processed="2429" dbindex="87486">

Mrdil va ser el primer senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien. s conegut com a Mrdil Voronw, i Mrdil el Fidel.

Nasqu el 1960 de la Tercera Edat. Des del temps del seu avi Pelndur la posici de senescal era hereditria i per aix hered el crrec del seu pare Vorndil, a la darreria del regnat del rei Ernil II.

Serv tamb a les odres d'Ernur, el fill d'Ernil. Mrdil es trob amb la difcil tasca d'apaivagar el seu desig d'anar a lluitar contra el Rei bruixot d'ngmar, el capitost dels espectres de l'Anell, que l'havia acusat de fugir d'ell a la batalla de Frnost.

El primer desafiament arrib l'any 2043, i Mrdil aconsegu aturar Ernur. Per quan el 2050 el Rei bruixot envi un altre desafiament, Mrdil no va poder impedir que el rei cavalqus cap a Minas Mrgul, i no se'n sab mai ms res.

Com que Ernur no s'havia casat mai i no tenia hereus, i va correspondre a Mrdil el govern de Gndor. El govern dels senescals fou acceptat per tal d'evitar una guerra civil, i Mrdil va pronunciar un jurament comprometent-se a governar tan sols "fins que el Rei torni".

Mrdil va governar Gndor de forma decidida, i li donaren el sobrenom de voronw, que significa "el Ferm" en quenya.

Com que el Ernur mai torn de Minas Mrgul, el fill de Mrdil radan succe el seu pare com a segon senescal regent de Gndor a la seva mort.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213594" title="Carn-i-xulla" nonfiltered="2433" processed="2430" dbindex="87487">
La carn-i-xulla (carnixua, pronunciat en menorqu) s un embotit tpic de Menorca elaborat amb carn magre, xulla de porc i espcies. s semblant al fuet catal per s ms gruixut.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213609" title="Batalla d'Orbetello" nonfiltered="2434" processed="2431" dbindex="87488">


La Batalla naval d'Orbetello de 1646 fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys

Antecedents.
El Regne de Frana durant la Guerra dels Trenta Anys va enviar l'estol de Armand de Maill-Brz a assetjar Orbetello, la capital dels Presidis Toscans com a part de la campanya per derrocar el domini espanyol sobre el Regne de Npols i fer regnar a Toms de Savoia-Carignan, qui liderava el setge terrestre.

La batalla.
L'estol espanyol va resultar victoris en l'encontre, per va deixar escapar l'estol francs, que va perdre al seu almirall, per socrrer la ciutat d'Orbetello.

Conseqncies.
La campanya per expulsar als espanyols del Regne de Npols va fracassar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213614" title="Klmn Faluba" nonfiltered="2435" processed="2432" dbindex="87489">
Klmn Faluba (Budapest, Hongria, 1941) s un filleg hongars. Estudi filologia hispnica i italiana a la Universitat Etvs Lornd de Budapest, i actualment s professor i el 1971 aconsegu que s'hi introdus l ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en els plans d estudi, fet que ha contribut a la formaci d un grup important de catalanfils a Hongria. El 1973 particip en la fundaci de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes  i en el Segon Congrs Internacional de la Llengua catalana de 1986. Ha tradut a l'hongars Arbre de filosofia d'amor i el Llibre d'amic e Amat de Ramon Llull el 1994.

Forma part de la redacci de Journal of Catalan Studies (Revista Internacional de Catalanstica). Ha publicat obres sobre lingstica (gramtica i lexicografia), histria de la literatura, situaci del catal i de les altres llenges no estatals d Espanya, i sobre les relacions de la catalanstica amb el seu pas. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1992 fou adms en l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 va rebre el premi internacional Ramon Llull i el premi Catalnia.

 Obres .
 Diccionari catal-hongars (1990) , amb el seu deixeble Karoly Morvay;
 Diccionari hongars-catal (1986);
 Guia de conversa catal-francs (1993);
 Guida alla conversazione italiano, catalano, spagnolo (1994);
 Literatura hongaresa i literatura catalana: coneixement mutu (2004);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213621" title="Jean Armand de Maill-Brz" nonfiltered="2436" processed="2433" dbindex="87490">
Jean Armand de Maill-Brz (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646, marqus de Brz, duc de Fronsac, fou un almirall francs del segle XVII, que va dirigir la marina francesa del Mediterrani occidental.

Infncia i joventut.
Fill d'Urbain de Maill-Brz, mariscal de Frana, virrei de Catalunya i nebot del Cardenal Richelieu per part de mare, Nicole du Plessis-Richelieu, va servir a la marina als 15 anys. 

Com li permetia la categoria familiar, va dirigir un regiment d'infanteria a la guerra de Flandes amb el grau de coronel, i el 1636, Richelieu li va donar el ttol de gran mestre de la navegaci, substituint el 1637 a Henri d'Escoubleau de Sourdis al front de l'estol de ponent. 

La Guerra dels Trenta Anys.
Nomenat el 1639 general de galeres, va operar al Mediterrani durant la Guerra dels Trenta Anys, participant el 1640 a la batalla de Cadis. L'any segent fou l'ambaixador francs al Regne de Portugal, revoltat contra els Habsburg.

La guerra dels Segadors.
El 1642, comanda 20 vaixells Brest i arriba a Barcelona,el 25 de maig concentrant un estol de 41 galions, 17 galeres i 13 brulots. El 30 de juny, es va lliurar la batalla naval de Tarragona, que va acabar amb la retirada espanyola de l'estol de Garca lvarez de Toledo y Mendoza, per unes setmanes desprs, la segona batalla naval de Tarragona va acabar amb la retirada francesa fins a Barcelona enfront del mateix almirall espanyol, que havia aconseguit reforos, assegurant la costa nord de Catalunya impedint l'arribada de reforos castellans al Rossell i l'Empord, que foren conquerits. 

La victria a la batalla naval de Cartagena el 3 de setembre de 1643 va significar la destrucci de la flota espanyola del Mediterrani i la dominaci francesa de les costes occidentals. Desprs de la campanya de 1646 a Tarragona, la guerra el va dur a Itlia, on el Cardenal Mazzarino volia caar als espanyols, i on va obtenir una victria que li va costar la mort a la Batalla d'Orbetello, el 14 de juny de 1646. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213622" title="Lib" nonfiltered="2437" processed="2434" dbindex="87491">


Onomstica:
Lib (cognom);
Luci Juli Lib, cnsol el 267 aC ;

Peteli Lib, famlia plebea romana;

Quint Peteli Lib Visol, decemvir el 450 aC;

Gai Peteli Lib Visol I, cnsol el 360 aC ;

Gai Peteli Lib Visol II, cnsol el 356 aC i 326 aC i potser el 333 aC;

Marc Peteli Lib Visol, cnsol el 314 aC ;

Escriboni Lib, famlia plebea romana ;

Luci Escriboni Lib (trib), trib de la plebs el 216 aC;

Luci Escriboni Lib (pretor), pretor el 204 aC  ;

Luci Escriboni Lib (cnsol 192 aC), cnsol el 192 aC ;

Luci Escriboni Lib (trib i historiador) , trib de la plebs el 149 aC, i historiador;
 
Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu), trib de la plebs el 56 aC i cnsol el 34 aC ;

Marc Livi Drus Lib, cnsol el 15 aC;

Luci Escriboni Lib Drus, conspirar contra Tiberi ;

Luci Escriboni Lib (cnsol any 16), cnsol l'any 16 ;

Lib (aquitecte), arquitecte grec natural d'Elis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213623" title="Luci Juli Lib" nonfiltered="2438" processed="2435" dbindex="87492">
Luci Juli Lib (Lucius Julius Libo) fou cnsol de Roma el 267 aC juntament amb Marc Atili Rgul. Els dos cnsols van fer la guerra als sallentins de la Pulla als que van derrotar. Desprs de la victria els foren concedits els honors del triomf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213626" title="Peteli Lib" nonfiltered="2439" processed="2436" dbindex="87493">
Peteli Lib (Poetelius Libo) fou una famlia romana plebea, molts dels membres de la qual van portar el cognom de Visol (Visolus).

Els personatges principals foren:
Quint Peteli Lib Visol, decemvir el 450 aC.
Gai Peteli Lib Visol I, cnsol el 360 aC ;
Gai Peteli Lib Visol II, cnsol el 356 aC i 326 aC i potser el 333 aC.
Marc Peteli Lib Visol II, cnsol el 314 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213628" title="Quint Peteli Lib Visol" nonfiltered="2440" processed="2437" dbindex="87494">
Quint Peteli Lib Visol (Quintus Poetelius Libo Visolus) fou un magistrat rom.

s conegut nicament perqu fou membre del segon decemvirat el 450 aC. L'esmenten Tit Livi i Dions. (Livius 3.35; Dionysius  10.58, 11.23-Z2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213629" title="Gai Peteli Lib Visol I" nonfiltered="2441" processed="2438" dbindex="87495">
Gai Peteli Lib Visol I (Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) fou un magistrat rom, probablement nt del decemvir Quintus Poetelius Libo Visolus. Fou cnsol el 360 aC juntament amb Marc Fabi Ambust. Va derrotar els gals i tamb a la ciutat de Tibur. A la seva tornada va celebrar un doble triomf. Tit Livi l'esmenta com Caius Poetelius Balbus. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213639" title="Gai Peteli Lib Visol II" nonfiltered="2442" processed="2439" dbindex="87496">
Gai Peteli Lib Visol II (Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) fou un magistrat rom. Destac en l'antiga legislaci republicana per dues importants lleis que va proposar. Fou trib de la plebs el 358 aC quan va proposar la primera d'aquestes lleis per lluitar contra el suborn.

El 356 aC fou cnsol juntament amb Marc Valeri Corv i en el seu any es van celebrar per segona vegada els anomenats ludi saeculares. Segons Figi fou cnsol per segona vegada el 333 aC, per no hi ha prou dades per afirmar-ho. Si que se sap sense dubte que fou cnsol altre cop el 326 aC junt amb Luci Papiri Cursor Mugill, i dictador tretze anys desprs, el 313 aC, quan va obtenir algunes victries sobre els samnites encara que alguns autors atribueixen aquestes victries al cnsol Gai Juni Bubulc Brut.

Va proposar la llei Petlia que va abolir l'empresonament per deutes en el cas dels nexi, llei a la que Livi assigna l'any 326 aC, per que alguns historiadors consideren ms probable la data del 313 aC basant-se en uns comentaris de Marc Terenci Varr.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213640" title="Gin Xoriguer" nonfiltered="2443" processed="2440" dbindex="87497">

El Gin Xoriguer s una ginebra elaborada a Menorca, amb la denominaci geogrfica Gin de Menorca. El combinat d'aquest licor amb llimonada s'anomena Pomada o gin amb llimonada i s molt tpic a l'illa.

Histria.
Els mariners i soldats anglesos, que passaven per Menorca durant la sobirania britnica al llarg del segle XVIII, no trobaven gin a les tavernes de l'illa. Per aquest motiu, alguns artesans maonesos decidiren comenar a fabricar-ne i fou aix com la beguda hi arrel. 

Dcades ms tard, a principis del segle XX, Miquel Pons i Justo fund la marca de ginebra Xoriguer, prenent el nom del mol que havia sigut el negoci de la seva famlia fins llavors. Aquest mol apareix a les etiquetes de les ampolles de Gin Xoriguer.

Enllaos externs.
Plana web de Gin Xoriguer ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213643" title="Marc Peteli Lib Visol" nonfiltered="2444" processed="2441" dbindex="87498">
Marc Peteli Lib Visol (Marcus Poetelius M. F. M. N. Libo Visolus) fou cnsol rom el 314 aC juntament amb Gai Sulpici Llong, i l'any segent (313 aC) fou magister equitum del dictador Gai Peteli Lib Visol II. Durant el seu consolat va obtenir una important victria sobre els samnites prop de Caudium i tot seguit va assetjar Benevent, per segons els Fasti fou el cnsol Gai Sulpici Llong el que va obtenir els honors del triomf per aquesta victria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213649" title="Escriboni Lib" nonfiltered="2445" processed="2442" dbindex="87499">
Escriboni Lib (Scribonius Lib) fou una famlia plebea romana que va esdevenir clebre per la seva connexi amb l'emperador August. El seu nom apareix per primera vegada a la Segona Guerra Pnica. 

Membres destacats foren:
Luci Escriboni Lib (trib), trib de la plebs el 216 aC.
Luci Escriboni Lib (pretor), pretor el 204 aC  ;
Luci Escriboni Lib (cnsol 192 aC), cnsol el 192 aC ;
Luci Escriboni Lib (trib i historiador) , trib de la plebs el 149 aC i historiador.
Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu), trib de la plebs el 56 aC i cnsol el 34 aC ;
Luci Escriboni Lib (cnsol any 15), cnsol el 15 aC (adoptat pels Drus);
Luci Escriboni Lib Drus, conspir contra Tiberi, fill de Marc Livi Drus Lib.
Luci Escriboni Lib (cnsol any 16), cnsol l'any 16.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213651" title="Luci Escriboni Lib (trib)" nonfiltered="2446" processed="2443" dbindex="87500">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 216 aC, l'any de la fatal batalla de Cannes. Va proposar al senat una rogatio per rescatar als presoners romans per diners, que fou rebutjada. Un parent del trib, Luci Escriboni, estava entre els presoners, i fou enviat per Annbal a Roma per negociar els termes del rescat. 

El mateix any fou nomenat un dels triumviri mensarii. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213655" title="Luci Escriboni Lib (pretor)" nonfiltered="2447" processed="2444" dbindex="87501">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat rom probablement fill de Luci Escriboni Lib (trib)  (Lucius Scribonius Libo).

Fou pretor el 204 aC va rebre la peregrina jurisdictio i la provncia de la Gllia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213656" title="Luci Escriboni Lib (cnsol 192 aC)" nonfiltered="2448" processed="2445" dbindex="87502">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat rom.

Fou edil curul el 193 aC junt amb Aule Atili Serr. Foren els primers edils que van celebrar la Meglesia com a ludi scenici; tamb durant l'exercici del seu crrec es van assignar seients al teatre als senadors, diferenciats de la resta del poble.

El 192 aC fou cnsol i va obtenir la peregrina jurisdictio.

El 185 aC fou un dels triumvirs encarregats d'establir colnies a Sipontum i Buxentum. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213657" title="Luci Escriboni Lib (trib i historiador)" nonfiltered="2449" processed="2446" dbindex="87503">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat rom, probablement fill de Lucius Scribonius Libo. Fou trib de la plebs el 149 aC. Com a trib va acusar Servi Sulpici Galba pels ultratges contra els lusitans, acusaci a qu va donar suport Marc Porci Cat que llavors tenia 85 anys, per Galba fou absolt. 

Fou segurament el mateix personatge que va escriure una obra histrica coneguda com Liber annalis, a la qual fa referncia Cicer, i que arribava fins l'any 132 aC. 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213669" title="Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu)" nonfiltered="2450" processed="2447" dbindex="87504">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat rom, sogre de Sext Pompeu. s esmentat el 56 aC, any en qu fou trib de la plebs, i va donar suport al punt de vista de Gneu Pompeu sobre Egipte i el cas de Ptolemeu XII Auletes.

En esclatar la guerra el 49 aC va estar al costat de Pompeu i fou comandant d'Etrria, per es va haver de retirar i es va unir als cnsols a Campnia des de on va sortir amb la resta de pompeians cap a Brundusium i desprs a Grcia. Estant a Brundusium Csar li va enviar un negociador de nom Canini Rbil, que era amic seu, per aconseguir la reconciliaci amb Pompeu, per no va aconseguir res.

Va seguir al costat de Pompeu i juntament amb Marc Octavi va dirigir la flota de Librnia i de la mar Egea, com a llegats de Bbul, comandant suprem de la flota pompeiana. Va aconseguir algunes victries sobre els almiralls de Csar a Dalmcia:
Dolabella fou expulsat de la zona de Dalmcia i Gai Antoni fou derrotat i fet presoner.

Desprs es va reunir amb Bbul i quan aquest va morir poc desprs li fou assignada la comandncia suprema de la flota; amb 50 vaixells es va presentar davant de Brundusium per bloquejar la ciutat on era Marc Antoni, amb part de les tropes de Juli Csar, a l'espera de creuar a Grcia. Fou derrotat per Marc Antoni i es va haver de retirar permetent a Marc Antoni creuar cap a Grcia.

Segurament no es va sotmetre a Csar desprs de la batalla de Farslia i va restar en armes. Mort el dictador el 44 aC era a Hispnia al costat de Sext Pompeu, a favor del qual va escriure les autoritats romanes. No es va separar de Sext i el 40 aC s esmentat com un dels que va acompanyar a Jlia (mare de Marc Antoni), que s'havia refugiat a Siclia desprs de la guerra de Perusa, cap a l'Orient on era Marc Antoni. Aquest fet va alarmar a Octavi que temia una uni entre Sext Pompeu, que dominava la mar, i Marc Antoni per consell de Mecenes, per tal de guanyar el favor de Pompeu i el seu sogre Lib, va proposar casar-se amb Escribnia, germana de Lib, tot i que era ms gran que el mateix Octavi (August). Aquest matrimoni va establir la pau entre els triumvirs i Pompeu, pau que fou negociada el 39 aC pel mateix Lib, que desprs es va establir a Misenum. Quan la guerra es va renovar el 36 aC Lib va romandre inicialment lleial a Pompeu fins que, quan va veure que no podia guanyar, el va abandonar (35 aC).

Fou cnsol el 34 aC junt amb Marc Antoni i va avalar la pau de Misenum. Va morir en data no coneguda per no gaire temps desprs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213671" title="Mar de Beaufort" nonfiltered="2451" processed="2448" dbindex="87505">

La mar de Beaufort (en angls Beaufort Sea) s la part de l'oce rtic situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canad) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'Arxiplag rtic Canadenc. El lmit nord-occidental est definit arbitrriament per una lnia que uneix Point Barrow, a Alaska, amb Lands End, a l'illa del Prncep Patrick. T una superfcie d'uns 450.000 km. Fou anomenat aix en honor de l'hidrgraf irlands Sir Francis Beaufort.

Hi desguassa el gran riu Mackenzie i altres de menors. s un hbitat important per a balenes i ocells marins i no s gaire freqentada pel trfic comercial.


Al fons de la mar de Beaufort es creu que hi ha reserves significatives de petroli, com a continuaci de les reserves ja confirmades del riu Mackenzie i de la costa rtica d'Alaska. No fou explorada per primera vegada fins a la dcada del 1960, i arran del Projecte Amauligak el 1986 hi va comenar a funcionar la primera plataforma petroliera.

Actualment hi ha un conflicte diplomtic pels lmits territorials de la mar de Beaufort entre el Canad i els Estats Units, que ha adquirit importncia arran de la possible presncia de reserves petrolieres, pels drets d'explotaci a les aiges en disputa.

La mar de Beaufort est totalment glaada la major part de l'any. La banquisa cobreix el lmit septentrional de la mar durant tot l'any.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213672" title="Luci Escriboni Lib (cnsol any 16)" nonfiltered="2452" processed="2449" dbindex="87506">
Luci Escriboni Lib (Lucius Scribonius Lib) fou un magistrat rom, probablement fill de Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu)  (Lucius Scribonius Libo). Fou cnsol l'any 16 juntament amb Tit Estali Sisenna Taure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213694" title="Gai Peteli Lib" nonfiltered="2453" processed="2450" dbindex="87507">



Onomstica:

Gai Peteli Lib Visol I, cnsol el 360 aC ;

Gai Peteli Lib Visol II, cnsol el 356 aC i 326 aC i potser el 333 aC, dicatdor el 313 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213698" title="Gai Peteli Lib Visol" nonfiltered="2454" processed="2451" dbindex="87508">


Onomstica:

Gai Peteli Lib Visol I, cnsol el 360 aC ;

Gai Peteli Lib Visol II, cnsol el 356 aC i 326 aC i potser el 333 aC, dictador 313 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213704" title="Luci Escriboni Lib" nonfiltered="2455" processed="2452" dbindex="87509">

Onomstica:

Luci Escriboni Lib (trib), trib de la plebs el 216 aC;

Luci Escriboni Lib (pretor), pretor el 204 aC  ;

Luci Escriboni Lib (cnsol 192 aC), cnsol el 192 aC ;

Luci Escriboni Lib (trib i historiador), trib de la plebs el 149 aC, i historiador;
 
Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu), trib de la plebs el 56 aC i cnsol el 34 aC ;

Luci Escriboni Lib (cnsol any 16), cnsol l'any 16;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213707" title="Lib (aquitecte)" nonfiltered="2456" processed="2453" dbindex="87510">
Lib (Libon, ) fou un arquitecte grec natural d'Elis. Fou el constructor del gran temple de Zeus a l'Altis d'Olmpia, que fou construt per la ciutat d'Elis amb les despulles de la ciutat de Pisa i altres de venes que s'havien revoltat i havien estat derrotades. Aquests fets es daten vers el 580 aC per la construcci del temple segurament va demorar una anys i probablement no feia molt de temps que s'havia acabat quan Fdies va fer l'esttua d'or i vori de Zeus (437 aC), per lo que cal situar l'arquitecte a la primera meitat del segle V aC. D'aquest temple encara queden algunes runes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213710" title="Licas (fill d'Arcesialu)" nonfiltered="2457" processed="2454" dbindex="87511">
Licas (Lichas, ) fill d'Arcesialu fou un espart que va ser proxenos l'estat d'Argos.

Fou un dels ambaixadors que va demanar als argius la renovaci de la treva entre Esparta i Argos que expirava llavors,  el 422 aC, per sense xit. 

El 420 aC desprs que Elis  va excloure a Esparta  dels jocs olmpics amb l'acusaci d'haver trencat la treva al conquerir Lepreon, Licas va enviar un carro a competir als jocs en nom de Becia, per quan va obtenir la victria es va desplaar a Elis per coronar als guanyadors per demostrar que era ell qui havia obtingut el triomf. Elis es va sentir insultada per no va seguir cap efecte prctic. 

El 418 aC va aconseguir fer la pau amb Argos desprs de la batalla de Mantinea. El 412 aC fou un dels onze comissionats enviats a investigar la conducta d'Astloc l'almirall espart, i fou un dels que va protestar pels tractats signats amb Prsia per Calcideu i Termenes, especialment la clusula per la que es reconeixien els drets de Prsia a tots els territoris que havien estat possessi dels reis perses antigament

El 411 aC va desaprovar la revolta dels milesis contra Prsia (la guarnici persa a Milet fou expulsada). Va morir algun temps desprs precisament a Milet i els habitants de la ciutat, que li tenien molt d'odi, no el van deixar enterrar adequadament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213714" title="Licnia" nonfiltered="2458" processed="2455" dbindex="87512">

Geografia: Licnia (ciutat), ciutat a la frontera del regne del Pont.

Onomstica:

Gens Licnia, gens romana plebea;

Licnia, dama romana;

Licnia, verge vestal, filla de Gai Licini Cras;

Licnia, dames romanes, filles de Publi Licini Cras Dives Muci;

Licnia, dama romana, esposa de Publi Corneli Escipi Nasica ;

Licnia, dama romana, esposa de Gai Mari el Jove;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213726" title="Gens Licnia" nonfiltered="2460" processed="2456" dbindex="87514">

Licnia fou una gens romana plebea, que fou una de les que ms va influir en l'obertura del consolat als plebeus. Fou una de les famlies plebees ms importants de la repblica, junt amb les seves branques dels Crassi i el Luculli. El seu origen s incert. Podria ser d'origen etrusc ja que el nom equivalent etrusc de Lecne apareix a nombroses tombes.

Un dels seus principals membres fou Gai Licini Calb Estol (Caius Licinius Calvus Stolo) que fou cnsol el 364 aC (el primer cnsol de la famlia) i en aquest any msics etruscs van participar als jocs que va organitzar, encara que aix no demostra cap connexi especial de Licini i Etrria. A algunes ciutats llatines apareix tamb el cognom Licinus (Lic) i Licinius (Licini), per exemple a Tusculum amb els Porcii Licini, i a Lavinium amb els Licinii Murenae. 

Van exercir els ms alts crrecs de la repblica fins arribar a la dignitat imperial.

Van portar el nom de Calvus (Calb o Calv) amb els renoms Esquilinus i Stolo, Crassus amb el renom (Dives), Geta, Lucullus, Macer, Murena, Nerva, Sacerdos, Var (Varus) i alguns que semblen ser utilitzats a ttol personal: Archias, Caecina, Damasippus, Imbrex, Lartius, Lenticulus, Nepos, Proculus, Regulus, Rufinus, Squillus i Tegula. A les monedes es constaten els noms Crassus, Macer, Murena, Nerva i Stolo.

Els seus personatges ms destacats son:
 Gai Licini Calv Estol, trib i cnsol rom al 364 aC i 361 aC.
 Publi Licini Cras, cnsol el 171 aC.
 Publi Licini Cras Dives (cnsol 205 aC).
 Publi Licini Cras Dives Muci, cnsol el 131 aC.
 Publi Licini Cras Dives (cnsol 97 aC).
 Marc Licini Cras Dives, fill de l'anterior i cnsol al 70 aC i al 55 aC.
 Marc Licini Cras Dives (cnsol 30 aC);
 Marc Licini Cras Dives (cnsol 140 aC);
 Luci Licini Cras, cnsol el 95 aC.

 Luci Licini Lucul (cnsol 151 aC);
 Luci Licini Lucul (cnsol 74 aC);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213728" title="Matat" nonfiltered="2461" processed="2457" dbindex="87515">
En l'Evangeli segons Lluc Matat fou el fill de Natan i el pare de Menn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213730" title="Menn" nonfiltered="2462" processed="2458" dbindex="87516">
En l'Evangeli segons Lluc Menn fou el fill de Matat i el pare de Mele.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213734" title="Mele" nonfiltered="2463" processed="2459" dbindex="87517">
En l'Evangeli segons Lluc Mele fou el fill de Menn i el pare d'Eliaquim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213742" title="Licnia (esposa d'Asel)" nonfiltered="2464" processed="2460" dbindex="87518">
Licnia (Licinia) fou la muller de Tiberius Claudius Asellus (Tiberi Claudi Asel o Aselle), que vivia vers la meitat del segle II aC. Fou acusada, igual que Publcia, d'haver matat al seu marit,  i jutjades per un pretor que tenia serioses dubtes de la seva culpabilitat, per tot i aix aviat foren ambdues executades per pressi dels familiars dels difunts, desprs d'un anomenat  judicium domesticum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213759" title="Licnia (vestal)" nonfiltered="2465" processed="2461" dbindex="87519">
Licnia (Licinia) fou una verge vestal, filla de Gai Licini Cras, trib de la plebs el 145 aC.

El 123 aC va consagrar una capella en un plaa publica per el collegi de pontfex va declarar que al ser la plaa pblica s'havia de fer la consagraci sota ordre del poble i per tant era invalida i la capella s'havia d'enderrocar.

El 114 aC fou acusada (junt amb altres dues vestals) d'incest; segons sembla la verge vestal Emlia fou seduda pel cavaller de nom Luci Veturi; Emlia llavors va convncer a les seves companyes Mrcia i Licnia de tenir relacions sexuals amb amics de Veturi; Mrcia es va limitar a tenir relacions amb un sol home, per Emlia i Licnia ho van fer amb nombrosos amants; finalment l'esclau Mani, que les ajudava en els seus afers, al no obtenir la llibertat ni cap recompensa pel seu silenci, les va delatar i foren jutjades; el collegi de pontfex presidit per Luci Metel va condemnar a Emlia per va absoldre a Licnia i Mrcia; llavors el trib de la plebs Sext Peduceu va portar el cas davant els comicis, que van sostreure el cas de la jurisdicci dels pontfexs i van nomenar a Luci Cassi Long per investigar l'afer; finalment Licnia (defensada per Luci Cras) fou condemnada igual que Mrcia, i encara d'altres vestals; la severitat del judici fou reprovada per l'opini pblica. Marc Antoni l'orador fou acusat de ser un dels amants de les verges per fou absolt. Per purificar a l'estat per aquests sacrilegis es van fer diverses cerimnies i es va construir un temple en honor de Venus Verticrdia, i quatre homes foren cremats vius al forum boarium (dos grecs i dos gals) segons el que deien els llibres sibillins.

Aquesta histria t certa importncia ja que demostra que en temps relativament antics les dames romanes d'alt rang ja havien adoptat les costum llicencioses que van arribar ms tard a ser encara ms importats i van donar dones com Valria Messallina.

Un altre vestal ms d'aquest nom s esmentada ms tard; fou acusada de tenir relacions amb Marc Licini Cras Dives I el triumvir, al segle I aC; i probablement s la mateixa que va tenir relacions amb Luci Murena (63 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213761" title="Licnia (esposa d'Escipi Nasica)" nonfiltered="2466" processed="2462" dbindex="87520">
Licnia (Licinia) fou una dama romana, filla de Luci Licini Cras (Lucius Licinius Crassus) orador i cnsol el 95 aC. Es va casar amb Publi Corneli Escipi Nasica que fou pretor el 94 aC (fill de Publi Corneli Escipi Nasica, cnsol el 111 aC). 

Es va destacar per la puresa del llenguatge llat que emprava, que havien aprs de la seva mare Mcia i de la seva avia Llia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213764" title="(92) Undina" nonfiltered="2467" processed="2463" dbindex="87521">
Undina ( n di n ) s l'asteroide nm. 92 de la srie, descobert a Clinton (EUA) el 7 de juliol del 1867 per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890).

s un asteroide de la classe M i t un albedo inusualment alt. 

El seu nom es deu a l'herona epnima Undine, una popular novella d'en Friedrich de la Motte Fouqu. Undina s una membre de la famlia d'asteroides Veritas formada fa uns 8 milions d'anys. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213765" title="Licnia (filla de Publi Licini Cras Dives Muci)" nonfiltered="2468" processed="2464" dbindex="87522">
Licnia (Licinia) fou una dama romana, filla de Publi Licini Cras Dives Muci, cnsol el 131 aC. Es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba, que fou condemnar el 110 aC per haver estat subornat per Jugurta. 

La seva germana del mateix nom fou la dona de Gai Semproni Grac, el fams trib de la plebs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213766" title="Licnia (esposa de Gai Mari el Jove)" nonfiltered="2469" processed="2465" dbindex="87523">
Licnia (Licinia) fou una dama romana, filla de Luci Licini Cras (Lucius Licinius Crassus) orador i cnsol el 95 aC. Es va casar amb Gai Mari el Jove. 

Es va destacar per la puresa del llenguatge llat que emprava, que havien aprs de la seva mare Mcia i de la seva avia Llia.

Un impostor de nom Amaci o Amati o Herfil (Amatius) es va fer passar per fill d'aquest matrimoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213769" title="Licini (desambiguaci)" nonfiltered="2470" processed="2466" dbindex="87524">


Onomstica:

Licini o Juli Valent Licini, usurpador del trom imperial rom;

Grani Licini, escriptor rom ;

Valeri Licini, advocats i retric rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213772" title="Grani Licini" nonfiltered="2471" processed="2467" dbindex="87525">
Grani Licini (Granius Lucinianus) fou un escriptor rom d'poca desconeguda que hauria escrit un llibre titulat "Fasti", que s esmentat per Macrobi. Es probablement el mateix Grani esmentat per Pescenni Fest (Festus). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213773" title="Valeri Licini" nonfiltered="2472" processed="2468" dbindex="87526">
Valeri Licini (Valerius Licinianus) fou un rom de rang pretori que fou un dels ms eloqents advocats de les corts a Roma.

En el regnat de Domici fou acusat de crim d'incest amb Cornlia, la principal de les verges vestals (virgo maxima). La seva culpabilitat era fora dubtosa per el tir estava decidir a senyalar el seu regnat pel cstig d'una vestal i per salvar-se d'una forma d'execuci cruel, Licini va confessar i fou condemnat nicament al desterrament. 

Nerva ms tard li va permetre residir a Siclia on es va mantenir d'ensenyar retrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213778" title="Licini" nonfiltered="2473" processed="2469" dbindex="87527">


Onomstica:;
 Licini I, emperador rom del 307 al 324.
 Licini II, fill de l'emperador Licini, csar i potser august.
 Gens Licnia (diversos personatges);
Gai Licini, trib de la plebs el 493 aC.
Espuri Licini, trib de la plebs el 481 aC.
Sext Licini, senador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213779" title="Gai Licini" nonfiltered="2474" processed="2470" dbindex="87528">
Gai Licini (Caius Licinius) fou, segons Tit Livi, un dels primers tribuns de la plebs elegit amb noms un collega (el 493 aC, amb Luci Alb). Una vegada elegits els dos magistrats van nomenar tres membres ms segons Livi, per altres autors diuen que van romandre nicament els dos al crrec; Dions diu en canvi que ja originalment foren elegits cinc entre els que esmenta Gai Licini i Publi Licini (probablement un germ).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213780" title="Sext Licini" nonfiltered="2475" processed="2471" dbindex="87529">
Sext Licini (Sextus Licinius) fou un senador rom.

El 1 de gener del 86 aC Gai Mari va entrar en exercici en el seu set consolat i la primera ordre que va donar fou de tirar-lo des de dalt de la roca Tarpeia, lloc d'execuci dels enemics de l'estat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213781" title="Schipdonkkanaal" nonfiltered="2476" processed="2472" dbindex="87530">


L Schipdonkkanaal tamb anomenat canal de derivaci del Leie (en dialecte local l'Stinker) enllaa el Leie a Deinze amb  el mar del Nord a la frontera de Zeebrugge i Heist. Te una llargada de 56 km. La meitat del canal des del Leie fins a l'enlla amb el canal d'Eeklo fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica: 13,428 km de classe I i 14,089 km de classe II.
Histria.

El canal va construir-se a la segona meitat del segle XIX, in principis per a evitar que les aiges contaminades del Leie de molt mala olor passin a Gant i per a controlor les inundacions freqents a la mateixa ciutat. La construcci de canal va prendre quatorze anys. A la creu amb el canal Gant-Bruges, una via navegable, s'havia de construr un sif, una obra que va prendre quatre anys.

Va tenir una importncia estratgica durant les dues guerres mundials i doncs de batalles feroces. La ms coneguda s la batalla de Ronsele a l'octubre 1918. Desprs de la campanya de divuit dies els exrcits alemanys van travesar-lo. Al la fi de la guerra, al 1944, va haver-hi nombroses batalles sanguinolents entre els americans i els alemanys als pobles Balgerhoeke, Meigem i Vinkt, situats als marges del canal.

Geografia.
El canal es bifurca del Leie a Deinze, a travs del centre del poble de Nevele fins al sif sota el canal Bruges-Gant. El sif ha dues funcions: prevenir que els aiges de les dues vies es mesclin i permetre la continuitat de la navegaci a l'alre canal. De Zomergem a Damme es va profitar el canal medieval obsolet, el Lieve. Passat Strobrugge a Maldegem, el canal corre parallement amb el Leopoldvaart fins al mar del Nord. El dos canals parallels formen un paisatge pintoresc i els camins de sirga sn molt aficionats pels cicloturistes.

Ancdota.
El nom local del canal, l Stinker, significa  el pudint  per ra de les aiges contaminades que feien molt mala olor. Aquest nom rima amb el del canal bess Leopoldvaart conegut localment com el Blinker o  el brillant , per ra de les seves aiges clares. Desprs de la depuraci del Leie la differncia de qualitat dels aiges s molt ms petita que abans, per els dos noms van romandre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213782" title="Licini I" nonfiltered="2477" processed="2473" dbindex="87531">

Licini (Publius Flavius Galerius Valerius Licinianus Licinius) fou emperador rom del 307 al 324. Era fill d'un pags de Dcia i company d'armes de l'emperador Galeri.

Galeri, a la mort de Sever II, i del desastre de la campanya d'Itlia, amb el perms de Maximi i Diocleci  el va nomenar august sense passar abans pel grau inferior de csar, el 11 de novembre del 307.

A la mort de Galeri el maig del 311, va signar la pau  amb Maxim Daia al que va reconixer com a sobir a sia Menor, Sria i Egipte, mentre incorporava als seus dominis (que eren l'Hellespont i el Bsfor)  Grcia, Macednia i Trcia. No va tardar en buscar l'aliana de Constant I el Gran  i quan aquest va acabar la lluita amb Maxenci (durant la qual de fet fou un espectador i no un aliat) es va casar amb Constncia, la germana de Constant, a la que ja havia estat proms dos anys abans.

Maxim, aprofitant l'absncia del seu rival per anar a les festes matrimonials a Mil, va envair amb un exrcit (i tot que era el hivern), els territoris de Licini, i va creuar l'estret, i l'abril del 314 va ocupar Bizanci i desprs va capturar Heraclea. Licini, assabentat del que passava, va retornar d'Itlia, i es va posar al front d'un exrcit petit per molt disciplinat i ben entrenat amb el que fer front a les forces enemigues. La batalla que va seguir no va tenir un guanyador clar, per el talent militar de Licini i de les seves tropes al final van aconseguir rebutjar a Maxim, que va morir no gaires mesos ms tard a Tars, amb el que Licini va quedar sobir sense disputa de l'Orient mentre el seu cunyat Constant dominava tamb sense rival la part occidental.

Al final era inevitable la lluita entre els dos sobirans per assolir la sobirania complerta de l'Imperi i noms va passar un any que va esclatar la primera guerra el 315, en la que Licini fou derrotat a Cibalis (Pannnia) i a Mardalis (Trcia) i va haver de renunciar a Grcia, Macednia i tota la vall del Danubi excepte part de Msia La pau va durar llavors vuit anys.

Les causes de la segona guerra el 323 son obscures i la batalla decisiva es va lliurar a Adrianpolis el 3 de juliol del 323, desprs del que Bizanci fou ocupada per Constant, que va obtenir la segona i decisiva victria a Calcednia el 18 de setembre del 323. Licini fou empresonat i condemnat a ser empresonat a Tessalnica i Constant va quedar sobir nic de l'imperi. Constant el va fer executar no gaire desprs.

Entre els seus crims ms destacats la matana de tota la famlia de Maxim Daia, la mort de Severi i Candidi, fills del seu benefactor Galeri (que a ms no tenien cap activitat poltica) i la mort de Prisca i de Valeria, l'esposa i la filla de Diocleci





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213783" title="Licini II" nonfiltered="2478" processed="2474" dbindex="87532">
Licini II (Flavius Valerius Licinianus Licinius) fou fill de l'emperador Licini I i de Constncia o Constantina (germana de Constant I el Gran) i va nixer el 315.

El mar del 317, amb 20 mesos d'edat, fou proclamat csar (junt amb els seus cosins Crisp i Constant II) i el 319, amb 4 anys, fou collega del seu oncle Constant el Gran en el consolat. 

A la caiguda del seu pare el 323 fou privat de tots els seus honors i fou executat poc desprs (326) junt amb el seu cos Crisp. Entre els ttols de qu va gaudir i que apareixen a les medalles o monedes, hi ha els de Jovius i Dominus. En alguna moneda apareix fins i tot com august.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213784" title="Quadricorrent" nonfiltered="2479" processed="2475" dbindex="87533">
En relativitat especial i relativitat general, el quadricorrent s la invarincia de Lorentz, un quadrivector, que reemplaa la densitat de corrent en l'electromagnetisme, o de fet, qualsevol densitat de corrent convencional.

;

on
c s la velocitat de la llum;
  s la densitat de crrega;
j s la densitat de corrent convencional;
a indica les dimensions de l'espai-temps.

En relativitat especial, la situaci de la conservaci de la crrega elctrica (tamb anomenada equaci de continutat) s tal que la divergncia de la invarincia de Lorentz respecte de J s zero:



on D s un operador anomenat quadrigradient i donat per (1/c  / t,  ). En utilitzar el conveni de sumaci d'Einstein, les dimensions de l'espai-temps sn sumades implcitament

;

De vegades la relaci anterior s'escriu com



En relativitat general, l'equaci de continutat s'escriu com:



on el punt i coma representa una derivada covariant.

Vegeu tamb.
 Teorema de Noether.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213785" title="Llista d'estats sobirans del 2006" nonfiltered="2480" processed="2476" dbindex="87534">




 Estats sobirans .
 A .
   Repblica Islmica de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Repblica de Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;
   Repblica de Montenegro (des del 3 de juny);

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica del Per;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica de Rwanda;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Srbia (des del 5 de juny);
 - Uni Estatal de Srbia i Montenegro (fins al 3 de juny);
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica de Tunsia;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213786" title="Xarxa sense fil" nonfiltered="2481" processed="2477" dbindex="87535">
Les xarxes sense fil (en angls wireless) sn aquelles que es comuniquen per un medi de transmissi no guiat (sense cables) mitjanant ones electromagntiques. La transmissi i la recepci es realitza a travs d'antenes.

Tenen avantatges com ara la rpida i fcil installaci de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.


Tipus.

Segons la grandria que t cada xarxa, s a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:

 WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN);
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estndard per connectar tots els telfons mbils de la casa i els ordinadors mitjanant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificaci IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificaci IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximitzaci de la vida til de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperaci de dades amb el propsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un nmero de srie nic) mitjanant ones de rdio).



 WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN);
En les xarxes d'rea local podem trobar tecnologies sense fils basades en HiperLAN (de l'angls, High Performance Radio LAN), un estndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'estndard IEEE 802.11 amb diferents variants.

 WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN);
Per xarxes d'rea metropolitana trobem tecnologies basades en WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, s a dir, Interoperabilitat Mundial per Accs per Microones), un estndard de comunicaci sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax s un protocol semblant a Wi-Fi, per amb ms cobertura i ample de banda. Tamb podem trobar altres sistemes de comunicaci com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).

 WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN);
En aquestes xarxes trobem tecnologies com UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els mbils de tercera generaci (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per mbils 2G), o tamb la tecnologia digital per telfons mbils GPRS (General Packet Radio Service).


Caracterstiques.

Segons el rang de freqncies utilitzat per transmetre, el medi de transmissi poden ser les ones de rdio, les microones terrestres o per satllit, i els infraroigs, per exemple. Depenent del medi, la xarxa sense fil tindr unes caracterstiques o unes altres:




Ones de rdio: les ones electromagntiques sn omnidireccionals, aix que no sn necessries les antenes parabliques. La transmissi no s sensible a les atenuacions produdes per la pluja ja que s'opera en freqncies no gaire elevades. En aquest rang es troben les bandes des de l'ELF que va de 3 a 30 Hz, fins la banda UHF que va dels 300 als 3000 MHz. ;

Microones terrestres: s'utilitzen antenes parabliques amb un dimetre aproximat d'uns tres metres. Tenen un abast de quilmetres, per amb el desavantatge que l'emissor i el receptor han d'estar perfectament aliniats. Per aix, s'acostumen a utilitzar en enllaos punt a punt a distncies curtes. En aquest cas, l'atenuaci produda per la pluja s ms important ja que s'opera a una freqncia ms elevada. Les microones comprenen les freqncies des d'1 fins a 300 GHz. ;

Microones per satllit: es fan enllaos entre dues o ms estacions terrestres que s'anomenen estacions base. El satllit reb el senyal (anomenat senyal ascendent) en una banda de freqncia, l'amplifica i el retransmet en una altra banda (senyal descendent). Cada satllit opera en unes bandes concretes. Les fronteres freqencials de les microones, tant terrestres com per satllit, amb els infraroigs i les ones de rdio d'alta freqncia es barregen bastant, aix que pot haver-hi interferncies amb les comunicacions en determinades freqncies.

Infraroigs: s'enllacen transmissors i receptors que modulen la llum infraroja no coherent. Han d'estar aliniats directament o amb una reflexi en una superfcie. No poden atravessar les parets. Els infraroigs van des de 300 GHz fins a 384 THz.


Aplicacions.

 Les bandes ms importants amb aplicacions sense fils, del rang de freqncies que abarquen les ones de rdio, sn la VLF (comunicacions en navegaci i submarins), LF (rdio AM d'ona llarga), MF (rdio AM d'ona mitjana), HF (rdio AM d'ona curta), VHF (rdio FM i TV), UHF (TV).

 Mitjanant microones terrestres, hi ha diferents aplicacions sense fils basades en protocols com Bluetooth o ZigBee per interconnectar ordinadors porttils, PDAs, telfons o altres aparells. Tamb s'utilitzen les microones per comunicacions amb radars (detecci de velocitat o altres caracterstiques d'objectes remots) i per la televisi digital terrestre.

 Les microones per satllit s'utilitzen per a la difusi de televisi per satllit, transmissi telefnica a llarga distncia i en xarxes privades, per exemple.

 Els infraroigs tenen aplicacions com ara la comunicaci a curta distncia dels ordinadors amb el seus perifrics. Tamb s'utilitzen per a comandaments a distncia, ja que aix no interfereixen amb altres senyals electromagntics, per exemple el senyal de televisi. Un dels estndards ms utilitzats per aquestes comunicacions s el IrDA (Infrared Data Association). Altres usos que tenen els infraroigs sn tcniques com la termografia, la qual permet determinar la temperatura d'objectes a distncia.


Vegeu tamb.

 Telecomunicaci;
 Xarxa informtica;
 Sense fil;
 guifi.net;

Enllaos externs.

 Xarxa sense fil cooperativa;
 Xarxa lliure sense fil;
 Frum de wireless en castell;
 Seguretat sense fil en castell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213791" title="Lic" nonfiltered="2482" processed="2478" dbindex="87536">


Onomstica:

Lic (cognom), nom familiar;

Lic, esclau gal de Juli Csar i llibert d'august, governador de la Gllia;

Clodi Lic, historiador rom del segle I aC;

Luci Porci Lic (pretor), pretor el 207 a aC ;

Luci Porci Lic (cnsol), cnsol el 184 aC;

Luci Porci Lic (magistrat), duumvir el 181 aC i almirall;

Porci Lic, poeta rom del segle II aC;

Lic, militar grec al al servei d'Antgon II Gnates;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213792" title="Lic (cognom)" nonfiltered="2483" processed="2479" dbindex="87537">
Lic (Licinus) fou un nom familiar de diverses gens, menys com que Licini (Licinius) per que probablement fou la forma correcte i original ja que aix apareix esmentada sempre als Fasti Capitolini. La major fama del nom Licini va propiciar la seva substituci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213794" title="Lic (llibert)" nonfiltered="2484" processed="2480" dbindex="87538">
Lic (Licinus) fou un esclau gal de Juli Csar que l'havia fet presoner de jovenet durant la guerra.

Es va guanyar la confiana del conqueridor i fou el seu comptable. Csar li va donar la llibertat probablement per testament (44 aC), ja que desprs es anomenat llibert d'August (August fou l'executor testamentari de Juli Csar). 

Licini es va guanyar igualment el favor d'August i el 15 aC fou nomenat governador de la Gllia Transalpina, on va oprimir al poble i va saquejar el pa en benefici propi, i fou denunciat pels gals a l'emperador, que encara que el volia tractar durament,  desprs va canviar de parer ja que  Licini li va mostrar les riqueses acumulades i les va oferir a August. Va quedar lliure i va poder conservar la seva propietat. 

La seva fortuna fou tant gran que el seu nom va esdevenir proverbial per indicar un home de gran riquesa, i se'l compar amb Cras. Per honorar al seu patr va usar una part de la seva riquesa en l'erecci d'un edifici pblic conegut per Baslica Jlia (del nom de Juli Csar). Encara era viu quan Tiberi va iniciar el seu regnat (14), per devia ser ja fora vell.

La seva tomba de marbre a la via Salria era de les ms esplndides de Roma; el seu epitafi deia: " Marmoreo Licinus tumulo jacet, at Cato parvo, Pompeius nullo; quis putet esse deos ? " 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213795" title="Pier Paolo Vergerio (el Vell)" nonfiltered="2485" processed="2481" dbindex="87539">
Pier Paolo Vergerio (el Vell) (Capodistria, avui Koper a Eslovnia, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista itali, estadista i advocat de dret cannic.

Biografia.

Estudi retrica a Pdua i dret cannic a Florncia (1387-89) i a Bolnia (1389-90). 

s conegut per haver escrit la  primera comdia coneduda del Renaixement itali, Paulus (vers 1390), que est basada en l'estil de Terenci.  

Enseny lgica a Pdua i Florncia, i fou tutor dels prnceps de Carrara a la seva cort a Pdua. 

El 1405 Pdua fou presa pels venecians, fet que va perjudicar la seva carrera com a humanista. 

Desprs de 1406 va ser secretari dels papes Innocenci VII i Gregori XII, a Roma. 

Posteriorment esdevingu canonge de Ravenna i va prendre part al Concili de Constana el 1414. L'any segent fou un dels quinze delegats que acompany l'emperador Segimon a la Conferncia de Perpiny, on s'intent, sense xit, aconseguir la renncia de Benet XIII d'Aviny. 

Des del 1417 fins a la seva mort fou secretari de l'emperador Segimon. 

El juliol de 1420 va ser el principal orador, per la part dels catlics, a la disputa amb els hussites a Praga. Tot i que no es cas mai, i probablement profess les ordres menors, no fou clergue. 


Bibliografia.
Bischoff, Studien zu P. P. Vergerio dem Aeltern (Berlin, 1909);
Kopp, Pietro Paolo Vergerio der erste humanistische Padagog (Lucerne, 1894);
Baduber, P. P. Vergerio il seniore (Capodistria, 1866);
Woodward, Vittorino da Feltro and other Humanist Educators (Cambridge, 1897);
Jachino, Del pedagogista Pier Paolo Vergerio (Florence, 1894);
Buschbell, Reformation und Inquisition in Italien und die Mite des 16. Jahrhunderts (Paderborn, 1910), 103-54.
Article "Pier Paolo Vergerio, the Elder" a la "Catholic Encyclopaedia"Disponible en lnia;
Petrus Paulus Vergerius. "De Ingenuis Moribus". W.H. Woodward, ed., "Vittorino da Feltre and other Humanist Educators" (Cambridge: Cambridge University Press, 1912), 93-118. Hanover Historical Texts Project. Disponible en lnia;

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213796" title="Clodi Lic" nonfiltered="2486" processed="2482" dbindex="87540">
Clodi Lic (Clodius Licinus) fou un historiador rom del segle I aC.

Cicer el considera el successor de Luci Celi Antpater.

La seva obra porta el ttol de   i anava des de la conquesta de Roma pels gals fins al seu propi temps. Plutarc la va fer servir de font pel perode en qu els registres pblics de Roma s'havien perdut.

Cicer i Plutarc l'esmenten noms com a Clodi; Tit Livi com a Clodi Lic; i Appi com  probablement una corrupci per Publi Clodi el que indicaria que el nom complert era Publi Clodi Lic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213800" title="Luci Porci Lic" nonfiltered="2487" processed="2483" dbindex="87541">



Onomstica:


Luci Porci Lic (pretor), pretor el 207 a aC ;

Luci Porci Lic (cnsol), cnsol el 184 aC;

Luci Porci Lic (magistrat), duumvir el 181 aC i almirall;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213801" title="Llista d'estats sobirans del 2005" nonfiltered="2488" processed="2484" dbindex="87542">



 Estats sobirans .
 A .
   Repblica Islmica de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Repblica de Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica del Per;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica de Rwanda;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
 - Uni Estatal de Srbia i Montenegro;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica de Tunsia;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213802" title="Luci Porci Lic (pretor)" nonfiltered="2489" processed="2485" dbindex="87543">
Luci Porci Lic (Lucius Porcius Licinus) fou un magistrat rom que va viure al temps de la Segona Guerra Pnica. 

Es esmentat per primer cop el 211 aC quan va servir amb distinci com a llegat a l'exrcit que assetjava Cpua. El 210 aC fou edil plebeu i juntament amb el seu collega Quint Cati, va celebrar jocs pblics de gran esplendor.

Fou pretor el 207 aC i va rebre la Gllia Cisalpina com a provncia. Juntament amb els cnsols d'aquell any Gai Claudi Ner i Marc Livi Salinator, van derrotar a sdrubal, el germ d'Annbal, a la batalla del Metaure a mbria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213803" title="Luci Porci Lic (cnsol)" nonfiltered="2490" processed="2486" dbindex="87544">
Luci Porci Lic (Lucius Porcius Licinus) fou un magistrat rom fill de Lucius Porcius Licinus.

Fou pretor el 193 aC i va rebre l'illa de Sardenya com a provncia. Va aspirar al consolat i es va presentar a diversos comicis, i fou derrotat algunes vegades fins que va obtenir el crrec el 184 aC, quan va tenir com a collega a Publi Claudi Pulcre II i junts van fer la guerra als lgurs. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213804" title="Luci Porci Lic (magistrat)" nonfiltered="2491" processed="2487" dbindex="87545">
Luci Porci Lic (Lucius Porcius Licinus) fou un magistrat rom fill de Lucius Porcius Licinus.

Era duumvir el 181 aC i va consagrar el temple a la Venus Ercnia que el seu pare havia construt sobre un altre edifici (ja constatat el 202 aC) desprs de la guerra amb els lgurs, i que portava aquest nom per la deessa Venus d'Erix a Siclia.

El 172 aC fou nomenat almirall per conduir dels molls de Roma als de Brundusium a la flota que portava l'exrcit destinat a la guerra contra Perseu de Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213805" title="Porci Lic" nonfiltered="2492" processed="2488" dbindex="87546">
Porci Lic  (Porcius Licinus) fou un poeta rom que Aule Gelli situa entre Valeri Edit i Quint Lutaci Catul (cnsol el 102 aC) i que per tant probablement va viure a la segona meitat del segle II aC. 

Aule Gelli esmenta un dels seus epigrames, en el qual l'autor cita un poema que tracta sobre l'histria de la poesia a Roma, construit  en versos tetrmetres trocaics. Segons sembla no va exercir mai cap crrec pblic o magistratura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213808" title="Licimni" nonfiltered="2493" processed="2489" dbindex="87547">


Onomstica:

Licimni de Quios, poeta ditirmbic grec ;

Licimni de Siclia, retric de Siclia;

Mitologia:

Licimni (fill d'Electri);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213810" title="Licimni de Quios" nonfiltered="2494" processed="2490" dbindex="87548">
Licimni (Licymnius, ) fou un destacat poeta ditirmbic grec natural de Quios, probablement del segle IV aC encara que la seva poca no s'ha pogut determinar amb certesa.

L'esmenten Aristtil i Querem. Entre el seus poemes una pregaria per la salut, conservada per Sext Empric, que podria ser un error d'adjudicaci i correspondria a un poema de Eritr. Parteni diu que va fer un poema sobre la conquesta de Sardes i Eustaci d'Epifania esmenta el poema .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213811" title="Crion" nonfiltered="2495" processed="2491" dbindex="87549">

Crion va ser el dotz senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2449 de la Tercera Edat, i succe el seu pare Bromir el 2489 a l'edat de 40 anys (relativament jove pels estdards nmenorans).

Durant el seu govern, un grup d'orientalencs coneguts com a balcoth van empendre un assalt a Gndor, creuant els passos alts de l'nduin i atacant la provncia septendrional de Calenardhon. Crion no disposava de prous homes per defensar el seu reialme, i desesperat va enviar missatgers als antics aliats dels othod que vivien al nord.

Tan sols un dels missatgers, Borndir, va arribar la capital othod de Framsburg i pogu entregar el missatge al rei orl el Jove.

Desprs de no rebre resposta durant ms d'un any, Cron va reunir tants homes com va poder i va dirigir-se a l'oest a travs d'Anrien per aturar els balcoth. L'exrcit de Gndor va ser derrotat als passos del Llimclar i va recular fins als Camps de Celbrant. Quan tota l'esperana estava perdida, arribaren els othod i van aconseguir derrotar els balcoth.

Per agrar la seva ajuda i veient el benefici que en podia treure d'una aliana amb els othodm Crion els va donar el feu de Calenardhon. orl jur fidelitat a Gndor, i esdevingu el primer rei de Rhan. Crion tamb feu un jurament segons el qual els dos pobles s'ajudarien en temps de guerra.

Crion va morir el 2567 de la Tercera Edat i fou succet pel seu fill Hallas.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213812" title="Llista d'estats sobirans del 2004" nonfiltered="2496" processed="2492" dbindex="87550">



 Estats sobirans .
 A .
   Estat Islmic de l'Afganistan (fins al 4 de gener);
   Repblica Islmica de l'Afganistan (des del 4 de gener);
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Repblica de Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica del Per;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica de Rwanda;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
 - Uni Estatal de Srbia i Montenegro;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica de Tunsia;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213813" title="Licimni de Siclia" nonfiltered="2497" processed="2493" dbindex="87551">
Licimni (Licymnius, ) fou un antic retric de Siclia, deixeble de Grgies de Leontins i mestre de Pol (Polus), que fou la referncia per un llibre de retrica de nom .Va viure al segle V aC..

Es esmentat per Plat, Aristtil i Dions d'Halicarns; aquest darrer diu que tenia un estil elegant per una mica afectat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213816" title="Ligari" nonfiltered="2498" processed="2494" dbindex="87552">


Onomstica:

Quint Ligari, governador d'frica;

Tit Ligari, qestor rom;

Publi Ligari, militar rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213817" title="Llista d'estats sobirans del 2003" nonfiltered="2499" processed="2495" dbindex="87553">



 Estats sobirans .
 A .
   Estat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Federal de Yugoslavia (reanomenada a Srbia i Montenegro el 4 de febrer);

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa (fins al 4 de juny);
   Repblica de Rwanda (des del 4 de juny);

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
 - Uni Estatal de Srbia i Montenegro (des del 4 de febrer);
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213818" title="Quint Ligari" nonfiltered="2500" processed="2496" dbindex="87554">
Quint Ligari (Quintus Ligarius) fou un militar rom.

s esmentat per primer cop el 50 aC com a llegat a frica de Gai Considi Llong, que el va deixar amb el comandament de la provncia mentre anava a Roma per aspirar al consolat. L'any 49 aC, el comandant de les forces pompeianes d'Auximum (a Itlia), Publi Atti Var, va haver de fugir abans de l'arribada de Juli Csar i es va presentar a frica, provncia de la que havia estat anteriorment governador (propretor) i al qual Ligari va entregar al govern tot i que el senat havia nomenar governador a Luci Eli Tuber.

Quan aquest darrer es va presentar a tica una mica desprs, no va poder ni desembarcar. Encara el 49 aC Ligari va combatre a les ordres de Var contra Curi, i ms tard contra Juli Csar (el 46 aC). Desprs de Thapsus fou fet presoner a Adrumetum, i se li va perdonar la vida per fou enviat al desterrament.

Els seus amics a Roma van maniobrar per obtenir el seu perd per no ho van aconseguir tot i la intercessi del seu germ i del seu oncle Tit Broc, i del mateix Cicer que el 23 de setembre del 46 aC en una audincia amb Juli Csar, li va demanar al dictador. 

Mentre Quint Eli Tuber (fill de Luci Eli Tuber)  va llenar acusaci pblica contra Ligari, per la seva conducta a frica i la seva connexi amb els pompeians. El cas fou portant davant el mateix Csar al frum i Cicer va defensar a Ligari amb un discurs que es conserva. Ligari fou perdonat per Csar, el qual estava a punt de marxar a Hispnia i volia mostrar la seva habitual misericrdia.

Ligari no va agrair el favor de Csar i va entrar en la conspiraci que el 44 aC va acabar amb l'assassinat del dictador. No se sap ben be que va passar desprs per Appi parla de dos germans executats el 43 aC com a inclosos a les proscripcions dels triumvirs i encara esmenta un tercer germ Ligari executat per la mateixa causa una mica desprs, i com que Cicer expressament diu que eren tres germans, cal pensar que tots van morir el 43 aC o 42 aC. Aquestos germans serien Tit Ligari (Titus Ligarius) i Publi Ligari (Publius Ligarius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213819" title="Tit Ligari" nonfiltered="2501" processed="2497" dbindex="87555">
Tit Ligari (Titus Ligarius) fou un magistrat rom germ de Quint Ligari (Quintus Ligarius) i segurament de Publi Ligari.

Amb Juli Csar fou qestor en data incerta. 

Va morir a les proscripcions dels triumvirs de l'any 43 aC juntament amb dos germans (el nom d'un d'ells no es coneix, per seria molt probablement Publi Ligari)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213820" title="Publi Ligari" nonfiltered="2502" processed="2498" dbindex="87556">

Publi Ligari (Publius Ligarius) fou un militar rom.

Favorable a Gneu Pompeu, va lluitar per aquest a Hispnia el 49 aC, i va caure presoner de Juli Csar que el va perdonar amb la condici de qu no tornaria a servir mai ms en la seva contra. Ligari no va complir la seva paraula i es va unir als pompeians a l'frica, i fou altre cop capturat per Csar (46 aC) i condemnat a mort i executat.

Se'l suposa germ de Quint Ligari (Quintus Ligarius) i de Tit Ligari (Titus Ligarius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213821" title="Back to Bedlam" nonfiltered="2503" processed="2499" dbindex="87557">

Back to Bedlam s el primer lbum del cantautor britnic James Blunt, llanat per Custard Records el 2004. La majoria de les canons sn d'estil folk pop i rock amb tocs acstics. Tom Rothrock va produir i mesclar l'lbum, ell i Jimmy Hogarth van produir la can Wisemen, i Linda Perry va produir l'ltima can, No Bravery. Blunt va collaborar en la creaci de cada can de l'lbum. L'lbum va pujar lentament a l'UK Albums Chart, per finalment va arribar al nmero 1 el juliol del 2005, i des d'aleshores s'ha convertit en l'lbum ms venut del segle XXI al Regne Unit. Ha aconseguit sis discs de plat.

Llista de canons.
 "High"   4:03 (James Blunt; Ricky Ross);
 "You're Beautiful"    3:33 (J. Blunt; Sacha Skarbek; Amanda Ghost);
 "Wisemen"   3:42 (J. Blunt; Jimmy Hogarth; S. Skarbek);
 "Goodbye My Lover"   4:18 (J. Blunt; S. Skarbek);
 "Tears and Rain"   4:04 (J. Blunt; Guy Chambers);
 "Out of My Mind"   3:33 (J. Blunt);
 "So Long, Jimmy"   4:24 (J. Blunt; J. Hogarth);
 "Billy"   3:37 (J. Blunt; S. Skarbek; A. Ghost);
 "Cry"   4:06 (J. Blunt; S. Skarbek);
 "No Bravery"   4:00 (J. Blunt; S. Skarbek);

(Totes les lletres estan escrites per James Blunt, ajudat amb la msica excepte en Out of My Mind, en qu la msica s ntegrament de James Blunt)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213822" title="Eli Lgur" nonfiltered="2504" processed="2500" dbindex="87558">
Eli Lgur (Aelius Ligur) fou trib de la plebs el 57 aC i va oposar el veto al que tenien drets els magistrats del seu rang per impedir l'aprovaci d'un decret del senat pel qual es cridava a Cicer de l'exili. Segons el mateix Cicer, que podria no ser massa neutral en aquest punt, era un obscur individu, que assolia un cognom al que no tenia dret (Cicero,  pro Sext. 31, 32, 43, pro Dome. 19, de Harusp. Resp. 3.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213826" title="Llista d'estats sobirans del 2002" nonfiltered="2505" processed="2501" dbindex="87559">



 Estats sobirans .
 A .
   Estat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain (fins al 14 de febrer);
 Regne de Bahrain (des del 14 de febrer);
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental (des del 20 de maig);
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan (fins al 14 d'abril);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213827" title="Marc Octavi Lgur" nonfiltered="2506" processed="2502" dbindex="87560">
Marc Octavi Lgur (Marcus Octavius Ligur) fou un senador rom. Segons Figi fou trib de la plebs el 82 aC junt amb un germ seu de nom Luci Octavi Lgur.

Durant la pretoria de Gai Sacerdos va esdevenir propietari d'una gran finca a Siclia per herncia de Gai Sulpici Olimp. Quan Verres va esdevenir pretor, una filla del patr de Sulpici va reclamar la seva sisena part a la qual per un edicte del pretor tenia dret, i Lgur va haver d'anar a Roma per pledejar pels seus drets; Verres llavors li va demanar diners per afavorir la seva causa (74 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213829" title="Luci Octavi Lgur" nonfiltered="2507" processed="2503" dbindex="87561">
Luci Octavi Lgur (Lucius Octavius Ligur) fou un senador rom. Segons Figi fou trib de la plebs el 82 aC junt amb un germ seu de nom Marc Octavi Lgur (Marcus Octavius Ligur). El 74 aC va ajudar al seu germ contra l'injust procs del pretor Verres. Probablement s el Lgur esmentat per Cicer (ad Att. 7.18.4).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213831" title="Gai Mamili Limet" nonfiltered="2508" processed="2504" dbindex="87562">
Gai Mamili Limet (Caius Mamilius Limetanus) fou trib de la plebs el 110 aC i va fer aprovar una llei per determinar i castigar les persones que havien ajudat Jugurta en la seva oposici al senat i havien rebut suborns. Tres quaesitores foren nomenats sota aquesta llei que fou el primer cop seris donat a la noblesa romana desprs de la mort de Gai Grac. Molts homes de les ms illustres famlies foren condemnats i entre ells quatre que havien estats cnsols. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213833" title="Lipdor" nonfiltered="2509" processed="2505" dbindex="87563">
Lipdor  (Lipodorus, Lipdoros ) fou un militar grec.

Va dirigir un cos de tres mil soldats en el exrcit grec establert com a guarnici per Alexandre el Gran a les satrapies orientals o nord-orientals. Quan es va assabentar de la mort del rei (323 aC) es va revoltar, i Pit fou enviat per Perdicas d'Orstia per aconseguir la seva submissi. Pit va subornar a Lipdor que al mig de la batalla va abandonar als seus companys i va provocar la seva derrota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213834" title="Wallis Simpson" nonfiltered="2510" processed="2506" dbindex="87564">


Wallis Simpson, duquessa de Windsor (Blue Ridge Summit Pennsylvania 1896 - Pars 1986). Esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit, el qual hagu de renunciar a la corona per contraure-hi matrimoni.

Nascuda a Blue Ridge Summit, a l'estat estatunidenc de Pennsylvania, el dia 19 de juny de 1896 essent filla d'una famlia de l'elit local que comptava en el seu arbre genealgic amb un governador de l'estat de Maryland. 

El 1916 contragu matrimoni a l'edat de vint anys amb un comandant de l'exrcit estatunidenc anomenat Earl Winfield Spencer Jr. del qual es divorci el 1927. El matrimoni es trenc allegant-ne la no consumaci.

Dies desprs del primer divorci, la futura duquessa de Windsor contragu matrimoni amb Ernest Aldrich Simpson, un brillant home de negocis dedicat a la indstria naval de qui es divorci el 1937. Amb Simpson, Wallis es trasllad al Regne Unit on comen a freqentar els entorns de la famlia reial.

Afirma la llegenda, que fou l'any 1920, en un viatge a San Diego, quan el futur rei Eduard VIII del Regne Unit conegu a Wallis Simpson. Malgrat que la prpia duquessa neg aquest extrem, normalment s'ha situat aquesta data com la d'inici d'un llarg idilli. Els fets demostrats afirmen que ja el 1934, la senyora Simpson era l'amant oficial del prncep de Galles. Ara b, l'any 1931 Wallis fou presentada al prncep de la m de lady Furness l'amant del moment d'Eduard.

Des de 1934 i fins a 1936 la relaci es mantingu amb un relatiu secret arran de l'oposici frontal del rei Jordi V del Regne Unit. La mort del monarca convert a Eduard en rei i aquest, augment la pressi per tal que el govern accepts a la doblement divorciada senyora Simpson com la futura reina del Regne Unit. El primer acte de pressi es produ l'endem de la mort de Jordi V, trencant el protocol Eduard VIII observ els actes d'ascensi a la corona des del Palau de Saint-James al costat de la senyora Simpson.

La pressi el situ en contra del govern conservador alhora que el distanci de la seva famlia, en especial de la seva mare, la reina Maria de Teck, i del seu germ, el Duc de York. Mentrestant, la senyora Simpson transmetia una imatge d'altivesa, superioritat i arrogncia que feia que la societat britnica la veis com una dona ambiciosa i sense escrpols.

L'escalada de tensi condu al monarca a abordar obertament el tema amb el primer ministre Stanley Baldwin. Baldwin assegur al monarca que si contreia matrimoni amb la senyora Simpson, el Govern sollicitaria al monarca la seva immediata abdicaci obrint, aix, una gravssima crisi constitucional sense precedents al Regne Unit des del regnat de Carles I d'Anglaterra durant el segle XVII. A aquesta opini s'hi afeg el primer ministre d'Austrlia i el de Sud-frica. 

Al llarg dels deu primers dies del desembre de 1936 esclat definitivament la situaci. Mentre Wallis Simpson llenava des del sud de Frana proclames on afirmava la seva voluntat d'abandonar al monarca, Eduard preparava la situaci per l'abdicaci. Aix, el 10 de desembre de 1936 firm l'acte d'abdicaci en la presncia dels seus tres germans vius: el Duc de York, el Duc de Gloucester i el Duc de Kent. Un dia desprs, el monarca aparegu a la BBC on comunic als seus exsbdits la seva decisi d'abdicar, el missatge contingu una de les ms celebres frases de la histria del Regne Unit: "s impossible per mi portar el pes de la responsabilitat, la crrega del deure i desenvolupar les meves obligacions com a monarca sense el suport de la dona que jo estimo".

Amb la soluci de la crisi constitucional, el duc de York fou proclamat nou monarca amb el nom de Jordi VI del Regne Unit. Mentrestant, Eduard, s'install a ustria, al castell d'Enzesfeld, propietat dels barons de Rotschild. Eduard mantingu la distncia amb Wallis fins que el mes de maig la senyora Simpson aconsegu definitivament el divorci del seu segon esps. La parella es reun al Castell de Cand a Frana el dia 4 de maig de 1937.

El dia 3 de juny de 1937 la parella contragu matrimoni al Castell de Cand, cedit per l'ocasi per Charles Bendeux qui treballaria activament per l'Alemanya nacionalsocialista. El matrimoni es produ el dia que el rei Jordi V del Regne Unit hauria celebrat el seu 72 aniversari.

Arran de l'abdicaci, Eduard havia estat nomenat duc de Windsor amb el tractament d'altesa reial. Amb el matrimoni, Wallis esdevenia automticament duquessa de Windsor i altesa reial. Ara b, la cort britnica encoratjada per la mare del duc, la reina Maria de Teck, i l'esposa del nou monarca, la reina Elisabet Bowes-Lyon, es negaran a la concessi del ttol i a la inclusi de la senyora Simpson al cercle de la famlia reial. La reina mai acceptaria a Wallis Simpson i treball activament per assegurar-se un reconeixement molt menor que aconsegu amb la no concessi del tractament d'altesa reial que significava la seva no inclusi com a membre de la famlia reial. La reina sempre cregu que el desencadenament de la malaltia del seu esps, que moriria el 1953, s'intensifica per la seva tasca com a rei per a la qual no estava preparat i que reb arran de l'abdicaci del duc de Windsor.

El despreci de la Famlia Reial vers els ducs de Windsor desencaden un seguit de reaccions per part del duc. Eduard era el propietari legal dels castells de Balmoral i de Sandringham vinculats histricament al monarca. El duc de Windsor exig una enorme suma monetria per cedir aquestes histriques propietats al seu germ. 

La parella resid a Frana fins el 1940 en l'ambient de preguerra. L'any 1937 acudiren a Berln com a convidats especials d'Adolf Hitler que afirm pblicament que: "(la duquessa de Windsor) hauria estat una bona reina". La visita i la publicitat que se'n fu des del Reich alemany, fou vista per la societat britnica com una provocaci dels ducs i la clara visualitzaci que la duquessa era un agent alemany. En diversos informes redactats per la FBI, s'apunta a les ms que possibles simpaties de la duquessa cap al moviment nacionalsocialista, incls recullen la possibilitat, expressada pel Felip de Wrttemberg, d'una relaci amorosa entre la duquessa i el ministre alemany Joachim von Ribbentrop.  

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el duc de Windsor fou assignat a un cos de l'exrcit britnic estacionat a Frana. Amb l'aven de les tropes alemanya sobre Frana, la parella es refugi a Biarritz, primer, i desprs travess a Espanya i Portugal per acabar a Bahames. El mes d'agost de 1940 el duc de Windsor fou nomenat governador de les Bahames, llavors colnia britnica.

Nombrosos informes de l'FBI, de l'MI6 i diversos testimonis de particulars, apunten a la duquessa de Windsor com a informadora dels moviments del duc i de l'exrcit britnic des de 1939 fins a juliol de 1940. 

L'estada a les Bahames de la duquessa fou recordada amb ressentiment. Nassau era anomenament per Wallis amb el nom de Santa Helena, en referncia a l'illa on fou exiliat Napole Bonaparte l'any 1815. Criticada per les seves visites a Estats Units on es bolcava a la compra de roba, joies i altres complements de luxe mentre el Regne Unit es trobava en racionament, per les seves actituds racistes amb la poblaci de les Bahames, per la seva amistat amb magnats europeus residents al Carib i proclius a l'Alemanya nacionalsocialista, tals com Axel Wrenner-Gren.

El 1946, la parella retorna a Europa, installant-se a Pars. El duc i la duquessa retornaren al Regne Unit el 1952, on el duc assist al funeral del rei Jordi VI del Regne Unit. Poc a poc, la relaci amb la famlia reial millor, el 1965, en el marc d'una operaci de cirurgia ocular, la reina Elisabet II del Regne Unit i la princesa Marina de Kent visitaren la parella a l'hospital. Aix mateix, nombrosos membres de la famlia reial visitaren els Windsor a Pars, el prncep de Galles o la princesa Michael de Kent entre d'altres.

Ara b, la popularitat de la parella no remont al Regne Unit que seguia veient amb recel la relaci. L'amistat dels Windsor amb Sir Oswald Mosley i la seva muller, lady Diana Mitford, lders de la Uni Feixista Britnica, caigueren com una llosa a la societat britnica. Fet que augment quan lady Diana afirm obertament que tant ells com els ducs de Windsor compartien una mateixa visi respecte el nacionalsocialisme i el comunisme.

El duc de Windsor mor el 1972 essent enterrat al Castell de Windsor i amb un funeral d'estat presidit per la reina Elisabet II del Regne Unit, el Duc d'Edimburg i la Reina Mare. L'any 1986 moria la duquessa de Windsor tamb essent enterrada a Windsor al costat del seu tercer esps i rebent honors de membre de la famlia reial, all que sempre se li havia negat.

El testament dels Windsor es dividia en dos grans conceptes. En primer lloc, la cessi absoluta de tots els bns a obres de caritat organitzades per l'Institut Pasteur; en segon lloc, el regal de tota la collecci de mobles i cermiques d'estil Llus XVI a l'Estat francs com a mostra d'agrament per la seva hospitalitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213835" title="Litori" nonfiltered="2511" processed="2507" dbindex="87565">
Litori (Litorius )  fou un cirurgi i veterinari nadiu de Benevent al Samni que va viure probablement al segle IV o potser al segle V.

Es conserven alguns fragments del seus escrits a la collecci d'escriptors de veterinria que fou publicada en llat per Jean de la Ruelle a Pars el 1530, i en llengua grega per Sim Grynaeus, a Basilea el 1537.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213836" title="Rosari ensucrat" nonfiltered="2512" processed="2508" dbindex="87566">

Un rosari ensucrat s un enfilall de bombons, caramels i altres peces de dolceria, amb una rotllana de carabassat o carabassa ensucrada, anomenada patena, de dimensions ms o menys grosses, que imita un rosari. s un costum de la ciutat de Palma que, per la festa de Tots Sants, els padrins en regalen als fillols, els avis als nts i els pares als fills petits, que el passegen passat pel coll.

Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets o panellets dolos i els grans dels parenostres eren de fruites ensucrades o confitades. La dolceria i la decoraci es va adaptant als costums i l'oferta de cada poca. Al primer quart del segle XIX es feien amb panetets de mort eren unes galletetes circulars. Desprs es feren de panellets (de vermell d'ou ensucrat o de pasta d'ametlla) i actualment s'hi han afegit els bombons embolcallats, caramels esponjosos i elements decoratius relacionats amb els personatges dels programes de televisi i pellcules infantils. A mitjans del segle XIX es podien comprar a la menuda les peces que formaven el rosari ensucrat o comprar-lo fet a una pastisseria, forn de pa o botiga de queviures.

Els rosaris i els panellets de Tots Sants, abans dits a Mallorca panetets de mort, sembla que procedeixen del costum medieval de posar pans damunt les tombes, dins les esglsies, el dia de Tots Sants, juntament amb una lluminria de ciris, pans que desprs es donaven en almoina. Actualment el costum de regalar aquests rosaris s'ha perdut una mica, per la falta de promoci pels mitjans de comunicaci i d'oferta pels forns. La venda de peces a la menuda per a la confecci casolana ha desaparegut.

Als pobles de la Part Forana de Mallorca, era tradicional que la nit de Tots Sants els allots pujassen al campanar on el campaner tocava a mort tota la vesprada i la nit de Tots Sants noms amb la illuminaci d'algunes candeles i els contava histries ttriques i els convidava a menjar bunyols. Aquesta celebraci era l'equivalent del Halloween cltic difs des dels Estats Units, per la seva part ldica i de consum de dolos la nit del dia dels Morts.

Bibliografia.
Andreu Ferrer i Ginard, Costumbres de nuestra tierra. Folklore Balear, Ediciones Cort, Palma, 1995. ISBN: 84-7537-33-3.
Gabriel Llompart i Moragues, "Pan sobre la tumba. Una nota de folklore funerario mallorqun", dins Religiosidad popular. Folklore de Mallorca. Folklore de Europa. Miscelnea de Estudios. I, Fontes Rerum Balearium Subsidia num. 4 - Archivo de Tradiciones Populares 34, Palma, 1982, p.265-271. ISBN: 84-300-6545-8.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213852" title="Svenska Institutet" nonfiltered="2513" processed="2509" dbindex="87567">
L'Svenska Institutet (SI) s una agncia governamental sueca que s'encarrega de proporcionar informaci sobre Sucia a l'estranger, de promoure els interessos suecs, i d'organitzar intercanvis amb altres pasos en diferents mbits de la vida pblica, especialment en els mbits cultural, educatiu i d'investigaci.

La seu principal del Svenska Institutet es troba a la Gamla Stan, al centre d'Estocolm. Tamb t una seu a l'estranger, el Centre culturel sudois de Pars. L'agncia compta amb uns noranta empleats, i el govern de Sucia s el que en designa els dirigents.

A principis del 2007, l'Svenska Institutet va informar que planejava muntar una "ambaixada", la "Casa de Sucia", a Second Life, un mn virtual a Internet. Aquesta oficina virtual no expedir ni passaports ni vises, per donar informaci sobre Sucia.

Enllaos externs.
Svenska Institutet - Situar Sucia al mapa (web oficial);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213854" title="Campanya de divuit dies" nonfiltered="2514" processed="2510" dbindex="87568">
La Campanya de divuit dies s el nom de la campanya de l'exrcit belga contra les tropes alemanyes a l inici de la Segona Guerra Mundial.

Va comenar el 10 de maig del 1940 amb la invasi alemanya (el pla Fall Gelb) i s'acab amb la capitulaci belga al 28 de maig 1940. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213857" title="Lvia Drusa" nonfiltered="2515" processed="2511" dbindex="87569">
Lvia Drusa o simplement Lvia, fou filla de Marc Livi Emili Drus (cnsol el 112 aC) i germana de Marc Livi Drus, trib de la plebs assassinat el 91 aC. Es va casar amb Marc Porci Cat Saloni el jove i fou la mare de Cat d'tica, i desprs es va casar en segones noces amb Quint Servili Cepi el jove amb el que fou la mare de Servlia, mare de Marc Juni Brut tiranicida, assass de Juli Csar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213861" title="Cludia Livilla" nonfiltered="2516" processed="2512" dbindex="87570">
Cludia Lvia o Claudia Livilla (Claudia Livia o Claudia Livilla) fou la filla de Drus Major i Antnia Menor i germana de Germnic Csar i de l'emperador Claudi. 

L'any 1 fou promesa a Gai Csar, fill d'Agripa i de Jlia i net d'August, per aquest va morir poc temps desprs. Llavors es va casar contra la seva voluntat amb el seu cos Drus Csar o Drus Menor, fill de Tiberi, per fou seduda per Sej amb el que compartia l'odi a Drus, i fou convenuda d'enverinar al seu marit que va morir el 23. 

La seva culpabilitat no fou descoberta fins la caiguda de Sej l'any 31 quan fou revelat per Apicata, l'esposa de Sej. Tiberi probablement en va ordenar l'execuci per alguns historiadors diuen que la va perdonar, per que la seva mare Antnia Menor la va tancar i la va fer morir de gana.

Tcit diu que les seves esttues foren destrudes el 32 per causa dels seus crims, el que suposaria que si tenia estates era perqu ja havia mort abans de la caiguda de Sej.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213866" title="Gens Lvia" nonfiltered="2517" processed="2513" dbindex="87571">
Lvia (Livia) fou una gens romana plebea una de les ms illustres.

Suetoni diu que van exercir vuit consolats, dues censures, una dictadura, i una vegada el crrec de magister equitum, i van obtenir tres triomfs. El primer que va obtenir el consolat fou Marc Livi Denter el 302 aC i finalment van arribar a l'imperi pel matrimoni de Lvia Drusilla amb August, el fill de la qual Tiberi fou emperador.

Els seus cognoms foren Denter, Drusus, Libo, Macatus i Salinator.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213867" title="Eduardo Galeano" nonfiltered="2518" processed="2514" dbindex="87572">

Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940 - ), s un periodista i escriptor uruguai, una de les personalitats ms destacades de la literatura iberoamericana.

Els seus llibres han estat traduts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gneres ortodoxos, combinant documental, ficci, periodisme, anlisi poltica i histria. Galeano nega ser un historiador: "Sc un escriptor que volgus contribuir al rescat de la memria segrestada de tota Amrica, per sobretot d'Amrica Llatina, terra menyspreada i entranyable". Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalitzaci i els seus efectes negatius.

Biografia.

s fill d'una famlia catlica de classe mitjana amb ancestres britnics, alemanys, espanyols i italians.

Durant la seva adolescncia va transitar per diversos treballs: va ser mecnic de cotxes, recaptador, pintor de cartells, missatger, mecangraf i caixer. A l'edat de 14 anys va vendre la seva primera caricatura poltica al El Sol, el peridic setmanal del partit socialista.

Va comenar la seva carrera com a periodista a principis dels anys 1960 com a editor de Marcha (1960-64), una revista que, sota la direcci de Carlos Quijano, va exercir forta influncia en el pensament uruguai de l'poca i que va contar amb contribucions tals com les de Mario Vargas Llosa, Mario Benedetti, Manuel Maldonado Denis i Roberto Fernndez Retamar. Durant dos anys va editar el diari poca i va treballar com a editor en cap en la premsa universitria. 
El 1973 els militars van prendre el poder mitjanant un cop, i a causa de la seva participaci a corrents marxistes (Tupamaros), Galeano va ser capturat i desprs forat a escapar. Es va establir a l'Argentina, on va fundar la revista cultural Crisis.

El 1976, quan el rgim de Jorge Rafael Videla va prendre el poder a l'Argentina mitjanant un cop militar que donaria origen a una dictadura, el seu nom va ser agregat a la llista d'aquells condemnats pels esquadrons de la mort, ra per la qual es va veure obligat a fugir novament, aquesta vegada a Espanya, concretament a Barcelona, on va escriure la seva famosa trilogia Memoria del fuego. 

Eduardo Galeano viu des de 1985 -desprs de finalitzar la dictadura uruguaiana- en la seva Montevideo natal, on segueix fent la seva literatura i el seu periodisme de marcat tint poltic.

Obres.

Les venes obertes d'Amrica Llatina (1971) s la seva obra ms coneguda, un acta d'acusaci de l'explotaci de Llatinoamrica per poders estrangers a partir del segle XV.

Memoria del fuego, obra mpliament aclamada pels crtics, s un relat de la histria d'Amrica dividit en tres toms. Els seus personatges sn figures histriques, generals, artistes, revolucionaris, obrers, conquistadors i conquistats, qui sn presentats en episodis breus que reflecteixen al seu torn la histria colonial del continent. Comena pels mites de creaci pre-colombins i culmina en la dcada de 1980. 

Ha estat guardonat amb el Premi Casa de las Amricas en dues ocasions: el 1975 amb la novella La cancin de nosotros, i el 1978 amb Das y noches de amor y de guerra, de gnere biogrfic.

Galeano ha estat comparat amb John Dos Passos i Gabriel Garca Mrquez.

A la cultura popular.

 La banda veneolana "Los Dlares" va publicar el 2003 un lbum que s una interpretaci musical del llibre Les venes obertes d'Amrica Llatina.
 La banda argentina de rock/ska Los Fabulosos Cadillacs t un lbum titulat "Rey Azcar", que s el ttol d'un dels captols de les Les venes obertes, llibre que tamb dna nom a una de les canons.
 El 2004, la banda espanyola (mallorquina, ms concretament) La Gran Orquestra Republicana publica amb Gasa Records un disc amb el ttol de "Abrazos", en el qual es fonen les seves prpies lletres amb adaptacions dels textos d'Eduardo Galeano. La noche, El miedo global o La pequea muerte sn alguns dels textos que inclou l'lbum.
 La banda argentina Shaila inclou un tram de "Les venes obertes d'Amrica Llatina" en el temi "Sudamrica II - El Fracaso Regional" del seu disc Camino a Idilia. No s la primera vegada que Shaila s'identifica amb Galeano, ja que tamb s'alludeix a ell en els temes "Utopa" del disc El Engao i en "La historia somnolienta de Amrica Latina" del disc Maanas.
 La banda espanyola de punk rock Disidencia de la comarca de l'Alcoi, tamb ha versionat un dels seus poemes "Los Nadies" al seu ltim disc Antologia Potica Vol. I;

Referncies.


Bibliografia.
Sense signar: espejos, de eduardo galeano (article a la revista Dad Vida n 10). Valncia: Frente Cultural, 2008.

Publicacions.

 Los das siguientes (1962);
 China 1964 : Crnica de un desafo (1964);
 1967- Los fantasmas del da del len y otros relatos (ficci);
 Guatemala, pas ocupado (1967, literatura histrica);
 Reportajes : Tierras de Latinoamrica, otros puntos cardinales, y algo ms (1967, literatura histrica);
 Siete imgenes de Bolivia (1971, literatura histrica);
 Les venes obertes d'Amrica Llatina (1971, literatura histrica) (ttol orig. Las venas abiertas de Amrica Latina);
 Crnicas latinoamericanas (1972, literatura histrica);
 Vagabundo (1973, roman);
 La cancin de nosotros (1975) (roman);
 Conversaciones con Raimon (1977, roman);
 Das y noches de amor y de guerra (1978) (roman);
 La piedra que arde (1980, roman);
 Voces de nuestro tiempo (1981, literatura histrica);
  Memorias del fuego I - Los nacimientos (1982) ;
 Memorias del fuego II - Las caras y las mscaras (1984) ;
 Contrasea (1985, roman);
 Memorias del fuego III - El siglo del viento (1986);
 Aventuras de los jvenes dioses (1986, ficci);
 Nosotros decimos no : Crnicas (1963-1988) (1989);
 El libro de los abrazos (1989);
 Las palabras andantes (1993, roman);
 El ftbol a sol y sombra (1995);
 Las aventuras de los dioses (1995);
 Patas arriba. La escuela del mundo al revs (1998);

Enllaos externs.

 EduardoGaleano.net, pgina no oficial sobre la figura i l'obra de l'escriptor, amb notcies actualitzades. ;
 Pgina amb molts textos i informaci variada sobre l'autor.  ;
 Patas Arriba. La Escuela del Mundo al Revs, Eduardo Galeano, 1998 ;
El libro de los Abrazos, Eduardo Galeano, 1994 ;
 Eduardo Galeano a La Patria Grande ;
 Vdeo: Declaraci a mitjans de comunicaci de la seva visi del mn actual ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213868" title="Josep Andreu" nonfiltered="2519" processed="2515" dbindex="87573">

Josep Andreu i Abell (1906-1993), advocat i poltic.
Josep Andreu i Lasserre (1896-1983), pallasso amb nom artstic Charlie Rivel.
Josep Maria Andreu i Forns (1920), poeta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213869" title="DVC codificaci distribuida de vdeo" nonfiltered="2520" processed="2516" dbindex="87574">
DVC s un sistema de codificaci de vdeo (angls Distributed Source Coding). s un paradigma de codificaci que permet reduir la complexitat dels codificadors de vdeo. Aquest nou paradigma ha perms que els telfons mbils de tercera generaci o cmeres de vigilncia de circuit tancat poguessin transmetre vdeo d una manera molt ms eficient.

Fins ara la investigaci i estandarditzaci dels algorismes de codificaci de vdeo ha adoptat un paradigma on el codificador s l'encarregat d'explorar l'estadstica de la font, donant lloc a codificadors complexos i descodificadores senzills. Aquest paradigma est fortament condicionat per aplicacions com la radiodifusi (broadcasting), el vdeo sota demanda i el streaming de vdeo. En tots aquests casos, els continguts es generen per un(o uns pocs) codificadors i es dirigeixen a un gran nombre de descodificadors,el cost del quals ha de mantenir-se redut per a garantir un accs econmic als serveis. 

Aix per exemple, els estndards ms utilitzats de codificaci de vdeo com el MPEG-2, MPEG-4, H-263, sn cada vegada ms eficients grcies a un millor modelatge i explotaci de les caracterstiques estadstiques del senyal de vdeo, per tamb resulten ms complexos a causa de la quantitat de clculs complexos que han de realitzar. D'aquesta manera, el conjunt codificador-descodificador (cdec) s totalment asimtric amb codificadors que solen ser de 5 a 10 vegades ms complexos que els descodificadors

Dades generals.

La codificaci distribuda de vdeo respon a unes noves necessitats com sn les cmeres de vigilncia de baixa potncia, les cmeres inallmbriques per PC o les cmeres per telfons mbils. En aquestes arquitectures s  important tenir un baix consum de potncia tant en el codificador com en el descodificador. Aix requereix disposar d un codificador de baix cost i baixa complexitat mentre que el descodificador pot ser ms complex i costos.

En canvi la codificaci de vdeo tradicional es basen en la aplicaci d una transformada matemtica (eliminaci de la redundncia espacial) i en la aplicaci de la estimaci i compensaci del moviment (eliminaci de la redundncia temporal). De tal manera que el codificador s el mxim responsable per assolir el mxim ratio de compressi mentre que el descodificador es limita a executar les ordres dictades pel codificador. Aquest tipus de codificaci funciona de manera molt eficient quan el vdeo es codificat un sol cop i en canvi es descodificat molts ms cops. Aquest s el cas del vdeo sota demanda.


Caracterstiques.

La codificaci de vdeo es basa en dos resultats derivats de la Teoria de la Informaci: els teoremes de Slepian-Wolf i de Wyner-Ziv. La codificaci distribuda es basa en la codificaci de dos o ms seqncies aleatries dependents una de l altra codificades d una manera independent. Un nic descodificador intenta explotar les dependncies existents entre els dos fluxos originals. Aquesta codificaci ens permet desplaar la complexitat del codificador al descodificador. 




Antecedents.

En els anys setanta es van formular dos teoremes de Slepian Wolf i Wyner-Ziv que permetien codificar dos senyals estadsticament independents d una manera distribuda (codificaci separada, descodificaci conjunta) utilitzant un flux de transmissi semblant als sistemes tradicionals de codificaci de vdeo. Al teorema de Slepian Wolf  tamb es coneix com codificaci distribuda sense prdues. I al teorema de Wyner-Ziv es coneix com codificaci distribuda amb prdues.

Dues fonts X i I, estadsticament dependents i codificades de forma conjunta, pot realitzar-se la transmissi sense prdues a una taxa binria R igual o superior a la seva entropia conjunta H(X,I). 

El Teorema de Slepian-Wolf establix que la transmissi de X i I, amb una probabilitat d'error propera a zero pot realitzar-se a una taxa H(X,I) quan ambdues fonts es codifiquen separadament per es descodifiquen conjuntament. 

Un codificador que explota aquest fet rep el nom de codificador de Slepian-Wolf (SWC   de l'angls Slepian Wolf Coder). En concret, si X i I es codifiquen amb taxes RX i RY respectivament, llavors la transmissi amb una probabilitat d'error propera a zero pot realitzar-se si RX  H(X/I), RY H(I/X) i RX + RY H(X,I) (veure Figura 3). Evidentment, el cas ptim consisteix a realitzar la codificaci en aquelles taxes (RX,RY) en les quals RX + RY s H(X,I) (lmits de Slepian-Wolf). 



Per exemple, el senyal I (anomenada informaci lateral) pot transmetre's primer a una taxa RY = H(I) mentre que el senyal X (anomenat senyal principal) pot transmetre's desprs a una taxa RX = H(X/I), ja que I estar en el descodificador i podr ser utilitzada en la descodificaci (Figura 4). 



Els teoremes Slepian-Wolf i Wyner-Ziv no descriuen el disseny constructiu de codis que permetin una codificaci de font ptima o aproximadament ptima des del punt de vista taxa-distorsi. De fet, el paradigma de codificaci que proposen aquests teoremes no ha estat explotat des d'un punt de vista prctic, fins a molt recentment amb l'aparici d'aplicacions i escenaris en els quals resulta necessari realitzar una codificaci de baixa complexitat.

Implementaci.

Dintre de la Codificaci Distribuda de Vdeo hi ha dos models proposats per dues facultats americanes que sn la referncia i a partir dels quals es parteix en els diferents projectes versats en aquest tema; els models proposats per Girod (Stanford)i Ramchamdran (Berkeleley). En el segent diagrama es mostra el model standford. 

Model Stanford.


El model Stanford est basat en tcniques de codificaci de canal. La idea s tractar la informaci lateral (I) com una versi  sorollosa  del senyal principal (X). Llavors I ha de ser enviada usant una codificaci convencional (Intraframe) mentre que X s enviada a una taxa menor que la seva entropia.

El senyal original X no necessita realment ser enviada (ja que el receptor t ja una versi sorollosa d'ella), al seu lloc, noms les dades necessries per recuperar-la a partir de Y es transmeten.

Model Berkeley.

El model Berkeley est basat en tcniques de codificaci mitjanant sndromes, es van desenvolupar dues arquitectures: 

 DISCUSS (DIstributed Source Coding Using Syndromes). ;
 PRISM (Power-efficient Robust hIgh-compression Syndrome-based Multimdia coding).

Al 2002 es va fer una proposta PRISM per transmissi multimdia sobre xarxes sense fils. La soluci que proposava era combinar una baixa complexitat utilitzant la codificaci interframe. El resultat va ser que encara estava per sota de la eficincia de compressi d altres estndards de codificaci tradicional.

Models actuals.

A partir dels dos models esmentats es van desenvolupar les eines necessries per desenvolupar cdecs. El mateix any fent s de turbo codecs per la codificaci del canal i afegint la transformada DCT i afegint informaci addicional per ajudar al descodificador a millorar l estimaci del moviment es va aconseguir uns resultats molt semblants al H.263.

L'any 2005 en l Institut Superior Tcnic (IST) de Lisboa es va desenvolupar un altra proposta de DVC basada en turbo codecs.

El projecte europeu DISCOVER est format per un grup d universitats. El seu objectiu es valorar i explotar totes les possibilitats que ofereix el DVC per tal de especificar arquitectures que es puguin integrar en sistemes de comunicacions. 


Aplicacions.

La codificaci distribuda de vdeo s apropiada en totes aquelles aplicacions en les quals els terminals que hgin de realitzar la codificaci tinguin restriccions significatives pel que fa a l'energia disponible, la capacitat computacional o el seu cost. 

Dintre d'aquest conjunt d'aplicacions podrem fer una distinci entre entorns monocmara (monoview) i multicmara (multiview), s a dir, entorns en els que usem una cmera i per tant hi ha un sol codificador, o entorns en els quals el descodificador reben informaci procedent de diverses cmeres.

Els sistemes de comunicaci que implementen aquest paradigma de codificaci abasten un ample ventall d'aplicacions com sn les cmeres de vigilncia (circuit tancat),sensors de xarxa o videoconferncia. 

Dues aplicacions prctiques sn: 

Sistemes d'imatge multivista. En aquelles aplicacions de vdeovigilancia en les quals es requereix informaci visual d'un determinat escenari amb gran fidelitat, solen utilitzar-se xarxes de cmeres situades en posicions precises que permeten obtenir imatges de l'escenari des de diferents angles. El coneixement de la posici i parmetres de les cmeres permet una renderitzacin de la informaci visual de l'escena, podent donar lloc a representacions de gran qualitat. Encara que entre les diverses imatges captades pot existir una gran correlaci espacial, aquesta no pot ser utilitzada pels codificadors ja que les cmeres no solen poder comunicar-se entre elles. En aquestes aplicacions, s aconsellable que la correlaci que hi ha entre les imatges captades s'exploti en el descodificador, tal com proposa la DVC. A ms, l's de DVC redux el cost del sistema mitjanant l'abaratament de la xarxa de cmeres. ;

Transmissi de vdeo en comunicacions mbils. El valor dels dispositius mbils sense fil est ntimament relacionat amb la durada de la bateria, ja que les aplicacionsfan s d'aquests dispositius i han de limitar el consum d'energia i conseqentment la complexitat computacional. ;

Xarxes de vdeosensors per a vigilncia.Les xarxes de cmeres de vdeo utilitzades per a la vigilncia d'edificis, autopistes, aeroports, etc., solen integrar un gran nombre de cmeres. Recentment, l's de cmeres sense fil en aquestes aplicacions est rebent un gran inters ja que grcies a les connexions sense fil, les cmeres es poden installar en gaireb qualsevol lloc sense necessitat d'una infraestructura cara de cablatge que proporcioni energia i capacitat de comunicaci a les cmeres. Com en qualsevol xarxa de sensors sense fil, els senyals captats s'han de comprimir per reduir l'amplada de banda de transmissi. A ms, els algoritmes de compressi tamb consumeixen energia del sensor, especialment si s complex. En aquest escenari, els algoritmes DVC poden aconseguir un bon comproms entre el guany d'energia deguda a la reducci de la quantitat de dades a transmetre i la deguda a la menor complexitat dels algoritmes utilitzats.

Cmeres d'un sol s. L's de cmeres digitals d'un sol s o de molt baix cost resulta de gran inters en aquelles aplicacions en les quals les cmeres es destrueixen (com en la filmaci de processos de combusti) o puguin ser danyades (en la vigilncia d'esdeveniments pblics en grans rees). En aquest tipus d'aplicacions, DVC tamb s d'inters grcies a que l'element de major complexitat i cost, el descodificador, pot utilitzar-se una i altra vegada.

Aplicacions Mdiques. L's decmeres miniaturitzades de baixacomplexitat i consum d'energia fa possible el monitoratge de parts del interior cos hum. Aix per exemple, tasques en les quals s difcil el monitoratge a travs d'endoscpia tradicional, com l'intest prim, sn possibles avui en dia mitjanant cmeres sense fil situades en pastilles que el pacient s'empassa i que envien un redut nmero d'imatges a un receptor que el pacient porta durant un parell d'hores. L's de DVC en aquests dispositius allargaria la vida de la bateria i permetria obtenir vdeos de l'intest prim.

Aix doncs, resultar fonamental combinar les estratgies de codificaci distribuda (amb baixa complexitat en el codificador) amb les convencionals (baixa complexitat en el descodificador) per a poder obtenir sistemes totalment funcionals. 

Futures lnies d'investigaci de la codificaci distribuda de vdeo.

Algunes aplicacions concretes en les que es preveu que aquesta tecnologia tindr un fort impacte les trobem en dos escenaris ben definits: la transmissi de vdeo en comunicacions mbils i la compressi de senyals originades en xarxes de vdeosensors.

En el cas de la codificaci distribuda per a transmissi de vdeo en xarxes mbils, es pretn avaluar les prestacions d'aquestes tcniques tenint en compte les caracterstiques prpies d'aquest escenari (limitaci en ample de banda, adaptaci en l'ample de banda del canal, protecci contra errors, possibilitat de canal de retorn).

Es considera especialment rellevant valorar les possibilitats d'anlisi d aquestes imatges que es poden realitzar en les estacions base amb l'objectiu d'optimitzar l  s de la informaci lateral. L'objectiu s introduir mtodes d'anlisi ms sofisticats que permetin millorar els resultats actuals. A ms a ms, l'anlisi de la imatge en el descodificador pot proporcionar informaci d'alt nivell metadades que poden resultar tils como valor afegit als serveis de vdeo en terminals mbils.

En el cas de la codificaci distribuda aplicada a la compressi de senyals d'una xarxa de vdeosensors, l'objectiu s estudiar l'eficcia d aquest tipus de compressi quan es consideren tots els tipus de correlacions existents (dintre d una mateixa senyal o entre diverses).

Els algoritmes publicats fins ara exploten la correlaci existent dintre de cada senyal de vdeo o la correlaci espacial entre diverses senyals, per no totes les correlacions simultniament. Evidentment, el contingut de cada escena o la disposici de les cmeres i dels objectes poden fer que una part de la correlaci temporal o espacial sigui til com a informaci lateral.

Enllaos externs.
 projecte europeu on es pot descarregar el cdec discover;
 projecte departament de recerca de la upc involucrat en el desenvolupament del cdec discover;
 la universitat politcnica de laussana tamb ha participat en el cdec discover;
 projecte universitat stanford on es troba el codi font i algorisme del cdec LDPC;
 projecte universitat berkeley on es troba documentaci del seu model;
 explica ms detalladament els teoremes de Wyner-Ziv;
 explica com s'esta implementant DVC amb altres sistemes de codificaci en el 3G;
 explica el desenvolupament dels turbocdecs;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213877" title="Livineu" nonfiltered="2521" processed="2517" dbindex="87575">
Livineu (Livineius) fou un cognom rom de la famlia dels Reguli (Rgul) de la gens Atlia. Noms es coneixen dos personatges amb aquest cognom que foren lliberts de Marc i Luci Rgul. Un d'ells, Luci Livineu Trif, fou recomanat per Cicer a Gai Munaci, al que li va dir que havia estat un lleial i bon amic en moments en qu molts altres suposats amics l'havien abandonat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213883" title="Genealogia de Jess" nonfiltered="2522" processed="2518" dbindex="87576">

La Genealogia de Jess es cita en dos evangelis, el de Lluc i el de Mateu, i anomena la famlia de Jess de Natzaret des de temps immemorials. 

Les dues genealogies dels evangelis tenen diferncies substancials que han contribut a l'exposici de diverses teories per explicar-les.

Genealogia de Mateu i de Lluc.
A continuaci es presenten les dues genealogies exposades en els evangelis en comparaci amb la genealogia exposada en el Llibre de les Crniques de l'Antic Testament. La Genealogia de Mateu comena amb el patriarca Abraham, mentre que la de Lluc comena des d'Adam, el primer home.  



Variacions entre genealogies.
Ambdues lnies tracen els ancestres de Jess de Natzaret fins al patriarca Abraham, passant pel Rei David per mitjanant la descendncia de dos fills diferents del rei d'Israel; Salom i Natan. Aquest fet canvia radicalment la segona meitat d'ambdues llistes.

Aquesta diferncia tan abismal s'ha llegit com que l'autor volia donar justificacions diferents segons la visi que tenia de Crist:
Sant Mateu va seguir l'arbre genealgic dels reis de Jud, d'aquesta manera, Jess tenia motius per anomenar-se rei.
Sant Lluc en canvi, el fa descendent de persones humils.

Crida l'atenci la gran diferncia en el nombre de generacions que apareixen a les dues llistes, ja que entre el Rei David i Jess, Mateu en comptabilitza un total de 29 mentre que Lluc puja fins a les 43 generacions.

Teories sobre les diferncies.
Sant Josep, fill d'un matrimoni levirat.
La primera teoria fou exposada per l'escriptor libi del segle III Sext Juli Afric, que va utilitzar el concepte de matrimoni levirat.

La tradici cristiana del Prxim Orient anomenava Esd com l'via de Sant Josep. Aix, sembla que Esd s'un amb Matan i van tenir un fill anomenat Jacob. Desprs va enviudar i es va casar amb un altre home anomenat Matat, amb qui tingu El.

Passaren els anys i El es va casar amb una dona. Poc desprs, El moria i la vdua es casava amb el seu cunyat Jacob, tal i com manava la tradici. Aleshores van tenir un fill, Sant Josep, que era fill biolgic de Jacob per que legalment se'l reconeixia com a fill d'El.

Dues genealogies - dues persones diferents.
Al segle XV va sortir la idea d'Annio da Viterbo que la genealogia de Lluc pertany realment a la de Maria, mare de Jess i no a la de Sant Josep.

Versi I;
Assumint que la Verge Maria era verge quan va donar a llum a Jess, aix voldria dir que Sant Josep no n'era el pare biolgic i per aix, Sant Lluc hauria descrit l'arbre genealgic de Maria, mare de Jess. Aix seria ella la filla d'El, fill de Matat, ...

Versi II (James Tabor);












Altres teories.
L'ltima teoria sorgida fou exposada per Barbara Thiering, qui determinava que Matan i El (els dos avis de Crist segons les versions) sn en realitat la mateixa persona. En aquesta hiptesi es concloa que la veritable genealogia era la de Lluc i que la de Mateu era totalment inventada per intentar mostrar Jess com un hereu al tron d'Israel.
La majoria d'estudiosos creuen que simplement sn inventades les dues, per aix tenen grans diferncies.

Nombres.
De mitjana, hom utilitza 25 anys entre generacions, s a dir, entre el naixement d'un pare i el del seu fill disten aproximadament 25 anys. Agafant aquesta dada, es poden calcular aproximadament els anys segons cada genealogia:
Jess nasqu aproximadament l'any 1.
Segons Mateu, fins a Jeconies, rei de Jud es comptabilitzen 13 generacions, que representen uns 325 anys. I de Jeconies al Rei David, seguint la relaci de les Crniques, s'enumeren 18 generacions ms, aproximadament 450 anys.
Segons Lluc, de Jess al Rei David es compten 42 generacions, que suposen uns 1.050 anys.
Ms enll, de David a Abraham amdos evangelis compten 13 generacions, per cal comptar que segons la Bblia, Abraham va tenir Isaac amb 100 anys i Isaac va tenir Jacob amb 60 anys, resultant un total de 450 anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213885" title="Producte vectorial" nonfiltered="2523" processed="2519" dbindex="87577">
En matemtiques, el producte vectorial o producte extern s una operaci entre dos vectors d'un espai euclidi tridimensional orientat que retorna un altre vector ortogonal als dos vectors originals. 

s diferent doncs, del producte escalar o producte intern que retorna un escalar.


 Definici de producte vectorial.


El producte vectorial de dos vectors a i b s'expressa   o alternativament  i el resultat en forma vectorial s:

 



Tamb es pot determinar el producte vectorial entre a i b com:

;


on  s l'angle entre a i b (entre 0 i   radians), a i b sn els mduls dels vectors a i b, i  s el vector unitari ortogonal al pla que cont a i b. Si els vectors a i b sn colinears (s a dir, l'angle  entre ells s 0 o   radians), el producte vectorial entre ells s el vector zero 0.




En un sistema de coordenades de m dreta el sentit del vector  ve donat per la regla de la m dreta, on si l'index ests de la m dreta s la direcci de a i si el dit mitj plegat en perpendicular s en la direcci de b aleshores el vector  t la direcci del polze (vegeu la figura a la dreta).

Un sistema de coordenades ortonormal de m dreta s tal que els vectors unitaris i, j, i k corresponents a les direccions x, y, i z satisfan les segents equacions:

i   j = k           j   k = i           k   i = j;

En fsica i enginyeria s prctica habitual i per tant hom pressuposa l's de sistemes de coordenades de m dreta.

Tamb es pot trobar el producte vectorial com el determinant de la segent matriu:



on  i, j, i k sn els vectors unitaris del sistema de coordenades.



 Interpretaci geomtrica .



El mdul del producte vectorial es pot interpretar com l'rea del parallelogram que t costats a i b. 

;

La direcci del producte vectorial s perpendicular als dos vectors a i b i el sentit ve donat per la regla de la m dreta. 


 Propietats del producte vectorial .

El producte vectorial s anticommutatiu:
a   b = -b   a;
 

s distributiu en respecte de la suma:
a   (b + c) = (a   b) + (a   c);
 

No s associatiu, per satisf l' identitat de Jacobi:
a   (b   c) + b   (c   a) + c   (a   b) = 0;


s compatible amb la multiplicaci escalar:
(r a)   b = a   (r b) = r (a   b);
 

Satisf l'identitat de Lagrange

a   (b   c) = b(a  c)  c(a  b)


Un cas particular de la qual s:



Un altre identitat de Lagrange s:
;


Altres propietats del producte vectorial 
a   (b   c) = det (a, b, c);

(a   b)   (c   d) = det (a, b, d) c + det (a, b ,c) d;


Derivaci temporal d'un producte vectorial

;


Dos vectors no nuls a i b sn parallels si i noms si a   b = 0.

 Aplicacions .

El producte vectorial s'empra en la frmula de l'operador vectorial rotacional.

Tamb s'usa per descriure la Fora de Lorentz experimentada per una crrega elctrica en moviment en un camp magntic. Les definicions de parell i moment angular inclouen el producte vectorial.

El producte vectorial s'empra tamb per calcular la normal a un triangle o polgon, una operaci freqent en grfics d'ordinador.


 Enllaos externs .
 http://mathworld.wolfram.com/CrossProduct.html ;

Vegeu tamb.

 Espai vectorial;
 Combinaci lineal;
 Sistema generador;
 Independncia lineal;
 Base (lgebra);
 Base Ortogonal;
 Base Ortonormal;
 Coordenades cartesianes;
 Producte escalar;
 Producte tensorial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213891" title="Azura" nonfiltered="2524" processed="2520" dbindex="87578">
Azura s el nom de l'esposa de Set segons el Llibre dels Jubileus, a la Bblia no apareix aquest nom ni explica qui foren les dones dels patriarques.

Connectant el Llibre dels Jubileus amb la narraci del Gnesi es pot deduir que Azura era filla d'Adam i Eva i germana d'Abel, Set i Can, entre d'altres.

Azura s'un amb el seu germ Set, doncs no hi havien ms homes a la Terra que el seu pare Adam i els seus germans, i tingueren el seu primognit Enoix i multitud de fills ms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213892" title="Locusta" nonfiltered="2525" processed="2521" dbindex="87579">
Locusta o Lucusta fou una dona romana famosa pels seus coneixements sobre ver. Fou utilitzada per Agripina per enverinar a l'emperador Claudi, i per Ner per desfer-se de Britnic (Tcit, Annales. 12.66, 13.15-Z2; Suetoni,  Nero 33; Di Cassi ; Juvenal 1.71).  Suetoni diu que com que el ver que havia preparat per ordre de Ner tardava en fer efecte, l'emperador va exigir a Locusta un ver ms fort, que la dona va preparar en la seva presncia, i que una vegada fou administrat a Britnic el va matar immediatament. 

Ner com a premi li va donar grans extensions de terra, per sota Galba fou executada junt amb altres malfactors del regnat de Ner.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213893" title="Logbasis" nonfiltered="2526" processed="2522" dbindex="87580">
Logbasis () fou un poltic de Selge a Pamflia.

Fou el tutor de Laodice del Pont, que desprs fou la dona d'Aqueu, i per aix quan el 218 aC Selge fou atacada per Garsieris, el general d'Aqueu, Logbasis fou enviat pels seus conciutadans com ambaixador per negociar amb els atacants, i va fer un arranjament secret pel qual, contra l'encrrec fet, rendiria la ciutat a traci; abans d'aconseguir el seu objectiu, els ciutadans de Selga se'n van adonar i van cremar la seva casa i el van matar junt amb els seus fills i els soldats enemic que hi havia introdut secretament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213894" title="Sif" nonfiltered="2527" processed="2523" dbindex="87581">
Un sif s un tnel, en forma de U, que permet de fer un encreuament d'un riu o d'un canal en passar-hi per sota un altre canal, sensa que els aiges de les dues vies es mesclin, que funciona segons el principi dels vasos communicants. Els sifons s'usen sovint per a permetre la continuaci del trfic a un canal navegable en creuar una via non navegable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213896" title="Cooperaci" nonfiltered="2528" processed="2524" dbindex="87582">
La cooperaci s la posada en com de mtodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del collectiu. En la cooperaci l xit d un depn sempre i en tota manera de l xit dels altres, es treballa unint esforos i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es diferencia de la competncia en el fet que en aquesta es treballa de forma independent i isolada per tal d assolir un objectiu abans que ho faci un altre individu. 

Tanmateix, la cooperaci pot ser forada o voluntria, i en conseqncia els individus o els grups poden acabar cooperant encara que no tinguin res en com. Exemples d aix els podem trobar en el comer, en les batalles militars, en els llocs de treball, a les escoles, a les presons i en general en totes aquelles institucions de les que els individus, de forma voluntria o obligada, formen part.

Cooperaci vs. Competncia.

Si b la cooperaci suposa l anttesi de la competncia, la necessitat o el desig de competir pot acabar portant els diferents individus a cooperar entre ells per tal de formar una fora competitiva de majors dimensions i possibilitats d xit.

Algunes formes de cooperaci sn considerades illegals en algunes jurisdiccions perqu limiten la possibilitat de creixement i de desenvolupament d un grup o de la societat en general. A aquest tipus de cooperaci se la considera ticament reprovable i econmicament ineficient, i aix, la cooperaci per formar crtels, monopolis o per fixar preus pot ser illegal.

El Dilema del Presoner.

En molts casos tot i que tots els membres d un grup es beneficiarien de la cooperaci entre ells, l inters particular pot desafavorir la cooperaci. El dilema del presoner estudia i analitza aquest problema, i ha donat lloc a extensos estudis sobre la matria del comportament hum. Els resultats de fora experiments econmics mostren que sovint els humans actuen de forma ms cooperativa del que la lgica de l estricte inters particular faria pensar.

Una ra per explicar aix es trobaria en la necessitat de repetir el joc, o una situaci concreta del joc de cooperaci-competici, en el que dos individus interactuen. La repetici d una mateixa situaci en la que s ha d escollir entre cooperar o competir fa que la competncia sigui ms castigada i la cooperaci ms recompensada. 

Hi ha cientfics que consideren que aquesta podria ser una de les raons pel desenvolupament de comportaments socials i emocionals complexos en els animals superiors. Una altra ra podria ser que els ssers humans sn ssers cooperatius per naturalesa, que almenys d infants i normalment de grans no poden viure sense cooperar entre ells. Si b tamb s cert que amb el creixement van guanyant graus d independncia i amb ells opcions d escollir les diferents formes de cooperaci.

Hi ha quatre condicions que acostumen a ser necessries per tal que es desenvolupi el comportament cooperatiu entre dos individus:

 L'existncia de desitjos o necessitats compartides.
 La possibilitat de futurs encontres amb el mateix individu.
 El record d encontres passats amb aquell individu.
 Un valor associat a futurs resultats.

Vegeu tamb.
 Teoria de jocs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213898" title="Leopoldkanaal" nonfiltered="2529" processed="2525" dbindex="87583">


El Leopoldkanaal (en dialecte local el Blinker) s un canal de Blgica de desguassament dels plders que commena a Boekhoute i que desemboca al mar del Nord a Heist.
Histria.
El canal va construir-se a la segona meitat del segle XIX. Desprs de la independncia de Blgica al 1830, els neerlandesos van tancar el canal Gant-Terneuzen i els canals de drenatge dels plders de les provncies Flandes oriental i occidental. Per a aquesta intervenci bellica, els plders van esdevenir molt hmids i van haver-hi unes epidmies de  malria. Aleshores es va decidir de crear un canal desguassament. A l'inici, es pensava d'utilitzar-lo tamb com una via navegable alternativa en connectar el canal Gant-Terneuzen a Zelzate amb el mar del Nord, per el ltim tram entre Boekhoute i Zelzate mai no va cavar-se. Al 1920, les relacions amb els Pasos Baixos s'havien millorat i aleshores es va cavar l Isabellakanaal que connecta el Leopoldkanaal amb el Braakman un ntic bra de l Escalda.

Va tenir una importncia estratgica durant la Segona Guerra Mundial a l'octubre 1944 quan els canadencs i els britns havien de lluitar contra els alemanys que volien costi el que costi mantenir el control del riu Escalda.

Geografia.
El canal passa pels municipis Assenede, Sint-Laureins, Maldegem, Damme en Knokke sobre 46 km. El tram d'uns 20 km des del nucli Strobrugge a Maldegem corre parallelment amb l Schipdonkkanaal fins a la desembocadura al mar del Nord a Heist. Noms un dic separa els dos canals.

Ancdota.
El nom local del canal, el Blinker significa el  brillant  per ra de les seves aiges clares en contrasta amb les del canal bess Schipdonkkanaal, molt contaminades que es diu l Stinker, o  el pudint  per a aquesta ra. Desprs de la depuraci del Leie, la differncia de qualitat dels aiges s molt ms petita que abans, per els dos noms van romandre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213901" title="38 Aquarii" nonfiltered="2530" processed="2526" dbindex="87584">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (3 de novembre 2007)



38 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,43.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213903" title="Ortonormal" nonfiltered="2531" processed="2527" dbindex="87585">
En lgebra lineal, dos vectors en un espai vectorial sn ortonormals si sn ortogonals (el seu producte escalar s 0) i ambds sn unitaris, s a dir, el seu mdul s 1. 

Un conjunt de vectors que s ortonormal de dos en dos (cada parell de vectors s ortonormal) s'anomena conjunt ortonormal. Una base formada per un conjunt ortonormal s'anomena una base ortonormal.

Per exemple, la base cannica de l'espai euclidi  s ortonormal, peque  i j = 0, j k = 0, k i = 0 i cadascun d'ells s un vector unitari.

Un conjunt de vectors es pot transformar en un conjunt ortonormal aplicant el proces de Gram Schmidt, i normalitzant cada vector.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213907" title="Georges Ronsse" nonfiltered="2532" processed="2528" dbindex="87586">








Georges Ronsse (Anvers, 4 de mar de 1906 - Anvers, 4 de juliol de 1969) era un ciclista belga que fou professional entre 1925 i 1936. Les seves victries ms destacades foren dos Campionats del mn en ruta, el 1928 i 1929. Guany nombroses clssiques: una Lieja-Bastogne-Lieja, una Pars-Roubaix, tres Bordeus-Pars i una Pars-Brusselles, a banda d'una etapa al Tour de Frana.

 Palmars .
1925;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1927;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
 1r del Circuit del Nord de Blgica;
1928;
 Campi del mn en ruta;
 1r de la Pars-Brusselles;
1929;
 Campi del mn en ruta;
 Campi de Blgica de ciclo-cross;
 1r de la Bordeus-Pars;
1930;
 Campi de Blgica de ciclo-cross;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Gran Premi Wolber;
 1r de l'Anvers-Brusselles-Anvers;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1933;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Blgica;
1934;
 Campi de Blgica de mig fons;
1935;
 Campi de Blgica de mig fons;
1936;
 Campi de Blgica de mig fons;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1933. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Georges Ronsse;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213909" title="Zeebrugge" nonfiltered="2533" processed="2529" dbindex="87587">
Zeebrugge s un nucli de la ciutat de Bruges a la provncia de Flandes Occidental de Blgica. Al 2007 tenia 3886 habitants.

 El poble .

Zeebrugge s dividit en tres barris: el barri de la platja, el barri de l'estaci i el del centre. Els barris se separen per a les infraestructures llargues: el port, el ferrocarril, tres canals (el Boudewijnkanaal, el Leopoldkanaal i l Schipdonkkanaal), el tranvia de la costa i la carretera costera Koninklijke Baan (N34) i la (N31) que connecata el port a la xarxa d'autopistes de Blgica. Al centre es troba el port de plaer i l'antiga subhasta de peix. El barri de la platja s un tpic poble balneari de la costa del mar del Nord. 

El port.
El port de Bruges-Zeebrugge s el segon port martim de Blgica, desprs del port d'Anvers. Te un paper important, entre altres, per a l'importaci de gas natural, l'exportaci de cotxes i per a les multiples connexions de noli regulars amb el Regne Unit i Irlanda. 

El trfic de passatgers va minvar-se. Desprs de l'obertura del chunnel, les connexions amb Dover o Felixtowe van tancar-se. Ancara romn cada dia una connexi amb Kingston-upon-Hull a Anglaterra i el dilluns, dimecres i divendres amb Rosyth, un port al nord d'Edimburg a Esccia. Al 6 de juny de 1987, el transbordador The Herald of Free Entreprise (trad.:  El capdavanter de la lliure empresa ) va submergir en sortir del port i 193 persones van trobar la mort.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213911" title="Jos Antolnez" nonfiltered="2534" processed="2530" dbindex="87588">

Claudio Jos Vicente Antolnez. Madrid, novembre de 1635 - Madrid, 30 de maig de 1675. Fou un pintor barroc espanyol del Segle d'Or.

Fill d'un modest artes, va ser batejat a l'Esglsia dels Sants Just i Pastor de Madrid el 7 de novembre de 1635. Va residir a la Cort tota la seva vida; fou pel que sembla de carcter una mica vanits i es va consagrar sobretot a la pintura de tema religis; alguns trets del seu estil de pinzellada gil semblen venir de Francisco Ricci; va prendre de Velzquez la perspectiva aria, per fou influt sobretot pels mestres venecians,particularment de Paolo Veronese (pintura dEster i Asuero del Castell de Helsingor, Dinamarca) i Tiziano, que va poder estudiar a la collecci reial i a la del seu mecenes, l'Almirall de Castella. 

Fou, al costat de Bartolom Esteban Murillo, un gran especialista a pintar Immaculades Concepcions, la iconografia de les quals va contribuir a fundar al costat del pintor sevill; la ms antiga conservada s la de la Collecci March de Palma de Mallorca (1658); algunes d'elles es troben al Museu del Prado i del Lzaro Galdiano. Tamb va sentir una peculiar predilecci pel tema de la Magdalena (Magdalena penitent, Museu del Prado, i la del Museu de Sevilla, de 1673, hom creu la seva obra mestra). De tema religis s la Pentecosta del Museu de Bilbao, ambicis i d'atapeda composici; marcat biaix tizianesc s el que possex el Martiri de Sant Sebasti (1673) del Museu Cerralbo. Al tema mitolgic destaca L'educaci de Bacus (1665).
Referncies.
Diego Angulo Iguez, Jos Antolnez. Madrid: Instituto Diego Velzquez del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1957. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213916" title="Skating Club de la Rgion Audomaroise Saint-Omer" nonfiltered="2535" processed="2531" dbindex="87589">


El Skating Club de la Rgion Audomaroise Saint-Omer, o SCRA Saint-Omer, s una entitat esportiva de Saint-Omer (Frana), fundat el 1932 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins.

Palmars.
Categoria absoluta.

 6 Lligues Nacional 1 (1991, 1992, 1993, 1994, 2001 i 2006);
 2 Lligues Nacional 2 (1985 i 1989);
 1 Lliga Nacional 3 (2005 equip reserva);
 1 Copa de Frana (2005);

Plantilla 2006-2007.


Entrenador:  Alexandre Courbot

Enllaos externs.
 Web oficial del club ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213921" title="Sant Basili" nonfiltered="2536" processed="2532" dbindex="87590">


Nom de diversos sants:

Sant Basili o Basili de Cesarea, conegut tamb com Basili el gran;
Sant Basili de Constantinoble;
Sant Basili del Quersons;
Sant Basili de Bolonya;
Sant Basili d'Ancyra;
Sant Basili d'Amsia;
Sant Basili el vell (pare de Sant Basili de Cesarea);
Sant Basili d'Aix;
Sant Basili de Braga;
Sant Basili el jove;
Sant Basili de Creta;
Sant Basili mrtir;
Sant Basili prevere;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213923" title="Amfloc (mitologia)" nonfiltered="2537" processed="2533" dbindex="87591">
Amfloc (Amphilochus, Amphlochos ) fou un mtic personatge de la mitologia grega, fundador de Mallos a Cilcia, i possible fundador d'Argos d'Acaia coneguda com Argos Amfloc o Argos d'Amfilquia.

Era fill d'Amfiarau i Erfila i germ d'Alcme. Quan el seu pare va anar a la guerra contra Tebes era encara un infant i desprs fou un dels epgons i va ajudar al seu germ en la mort de la mare. Tamb fou pretendent d'Helena de Troia i va participar a la guerra de Troia. A la tornada va fundar Mallos a Cilcia i es va enfrontar amb el cofundador Mopsos, i ambds van morir en la lluita. Segons Tucdides al tornar de Troia va tornar a Argos per un temps, i descontent va marxar i va fundar Argos Amfilquia, per altres atribueixen la fundaci al seu fill Alcme.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213926" title="MedlinePlus" nonfiltered="2538" processed="2534" dbindex="87592">
MedlinePlus s la pgina web que cont informaci sobre medicina i salut extreta de Medline, la base de dades sobre medicina i salut ms gran del mn.

La informaci s fonamentalment per a l'usuari i/o pacients no per al professional. s un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units i dels Instituts de la Salut. 

Alguns dels serveis que oferix aquesta pgina sn: 
Una enciclopdia medica. ;
Un diccionari de termes mdics. ;
Un directori d'hospitals i metges.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;
Pgina estadstica amb els temes ms solicitats ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213929" title="Amfi de Cnossos" nonfiltered="2539" processed="2535" dbindex="87593">
Amfi de Cnossos (Amphion, Amphon ) fill d'Acestor, fou un escultor grec nascut a Cnossos a Creta, deixeble de Ptlic de Crcira i mestre de Pis de Caluria. Va florir vers el 428/424 aC. Va executar un grup d'esttues entre les que destacava la figura de Batos V, el colonitzador de Cirene, damunt un carro, amb Lbia coronant-lo i Cirene conduint. Aquest grup fou dedicat pel poble de Cirene a Delfos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213931" title="Amfitri" nonfiltered="2540" processed="2536" dbindex="87594">
Amfitri (Amphitryon, ) fou un mtic heroi grec, fill d'Alceu rei de Trezen o Trozen i d'Hiponoma, la filla de Meneceu. Els seus descendents foren els amfitrinides ().

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213933" title="Plder" nonfiltered="2541" processed="2537" dbindex="87595">
Un plder s un terreny guanyat al mar o a aiges molls i convertit en terra de conreu per a un sistema de desaiguament.
 Plders a Flandes .
Els primers plders a l'edat mitjana van desenvolupar-se per a les monjos a la regi costera del comtat de Flandes al mar del Nord. 

Els benidictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge i un sistema de resclosa que permeten d'evacuar les aiges a la baixamar, com que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar.

Les abdies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van haver un paper important en l'explotaci de la zona alliberada desprs de la suposada transgressi de Duinkerke. L'explotaci de la terra argilosa molt frtil va contribuir a la riquesa de les dues abdies.
 Plders als Pasos Baixos .
Al segle XVI, l'home de cincies, i l'enginyer Simon Stevin va desenvelupar un metode ms efica que permetia tamb d'assecar terrenys ms baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i disenyar un mol especial que va permetre d'utilitzar el vent, un recurs gaireb inesgotable a les regions costeres dels pasos baixos. Com que aquest molins noms podien vencer un desnivell d'aigua de ms o menys 1,2m, s'havia de construir una serie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada ms alt fins a atnyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell ms alt que la baixamar. Aquestes sries de molins eren tpiques pel paisatge dels Pasos Baixos per tamb a De Moeren, un plder tallat per la frontera belgo-francesa. 

Des de la fi del segle XIX els molins van reemplaar-se per a estacions de bombatge elctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar-se en habitacions. Des dels anys cinquanta del segle passat un moviment de conservaci va aixecar-se. A Schermerhorn als Pasos Baixos es troba un museu amb molins que funcionen com abans.

Fitxer:Gemaal de Leyens.jpg|Estaci de bombatge moderna a Zoetermeer
Fitxer:Overschie Kethel polder.jpg|Ketelplder a Overschie
Fitxer:Pionierspad.jpg|Plder  modern' del segle XX a Flevoland a l'antiga Zuiderzee


En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es compren facilment el lema non oficial dels Pasos Baixos pompen of verzuipen (en catal:  bombar o ofegar-se ).

 Plders o closes a Catalunya .
A l'Alt Empord hom troba zones dessecades per l'home que s'han convertit en plders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. Sn prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetaci, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt caracterstic com l'ntic estany de Castell d'Empries drenat pel Rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.

Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria ngels Anglada que descriu en la seva novella Les Closes el poble de Vilamacolum i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empord. A Vilafant es troba un nucli Closes d'en Clar.

 Enllaos externs .
Web del museu dels molins del polders (en neerlands, francs, angls, alemany i itali)

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213939" title="Fara (joc d'atzar)" nonfiltered="2542" processed="2538" dbindex="87596">

El Fara s un joc d atzar i contrapartida. L objectiu s endevinar el valor de la carta que ser descoberta. Els elements de joc sn una baralla de naips francesos, un tapet en el que hi ha representades totes les cartes d un mateix pal i un abacus o comptador de cartes.

Histria.
El joc del fara va ser molt popular arreu d Europa durant el segle XVIII. Diverses obres literries i artstiques recullen escenes amb partides de fara, per exemple: La dama de piques (Txaikovski), Afortunat en el joc de E.T.A. Hoffmann o en les memries de Giacomo Casanova. En el segle XIX aconsegu convertir-se en un dels jocs ms tpics dels salons de lluny oest americ.

El fara va ser prohibit per Felip V el 1720, tot i aix hi ha referncies de locals de la ciutat de Barcelona on encara es podia jugar-lo durant la primera meitat del segle XX.

Regles.
L objectiu del joc es encertar el rang de les cartes; els pals no compten en aquest joc. Per fer-ho, els jugadors emplacen llurs postes damunt les cartes representades sobre el tapet. Una mateixa fitxa pot jugar a una sola carta o en combinaci amb altres segons la seva disposici sobre el tapet. Desprs, el crupier destapa dues cartes: la primera va a parar a la bassa perdedora i la segona a la bassa guanyadora. El crupier recull totes les fitxes que hi ha sobre la carta perdedora i paga  totes les apostes guanyadores. Totes les apostes es paguen per igualtat (1 a 1). Les fitxes que resten sobre les dems cartes segueixen jugant a la segent partida. En cas que les dues cartes tirades siguin del mateix rang  hi ha empat i la banca cobra la meitat del valor de totes les apostes fetes sobre aquella carta.

s costum que la primera carta de la baralla es crema (no juga). Aix la darrera m de la partida t tres cartes. Els jugadors aposten aleshores a endevinar l ordre en qu apareixeran les cartes. Les apostes guanyadores es multipliquen per quatre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213940" title="Banquisa" nonfiltered="2543" processed="2539" dbindex="87597">


La banquisa s una capa de gla flotant que es forma a les regions oceniques polars. T un gruix aproximat d'un metre, quan es renova cada any, i de 4-5 metres, quan s persistent, com  s'esdev a la regi rtica ms propera al pol. Excepcionalment pot arribar a gruixos de 20 m. Molt sovint est constituda per blocs de gel fracturats que s'han tornat a soldar.

Formaci.
La causa principal s la congelaci de la superfcie marina, per tamb hi pot contribuir la precipitaci en forma de neu, la qual sempre s escassa a les regions polars, sotmeses de manera permanent a la influncia de les altes pressions a causa del vrtex polar. L'aigua del mar es glaa noms a la superfcie, ja que la del fons no s'arriba a refredar prou, a causa de l'enorme calor especfica de l'aigua i la consegent resistncia al canvi de temperatura. Perqu comenci la solidificaci la temperatura ha de baixar fins als  1,8 C, a causa del descens crioscpic, que s la disminuci del punt de fusi/solidificaci que acompanya la salinitat. De primer es formen petits cristalls lenticulars d'aigua pura, que seguidament es van reunint. Al final la banquisa queda formada per un conglomerat de gel d'aigua amb un farciment de salmorra a les esquerdes, on hi habiten algues i bacteris adaptats especficament a aquest ambient hipersal.

Les dues banquises.
Al mn hi ha dues banquises que ocupen una part variable de l'oce: l'una a l'rtic i l'altra al voltant del continent antrtic. 

 La banquisa antrtica desapareix en gran part durant l'estiu austral i es torna a formar a l'hivern, en qu assoleix una extensi equivalent a la del continent. Al setembre arriba als 18,8 milions de km, mentre que al mar ocupa tan sols 2,6 milions de km.

 La banquisa rtica fins ara ha estat permanent, tot i que cada any se'n fonen les parts ms properes als continents circumdants, poca que s'aprofita per a la circumnavegaci de l'oce rtic. Al mar arriba als 15 milions de km i al setembre n'ocupa noms 6 milions i mig.
S'observa amb preocupaci que la banquisa rtica fa anys que tendeix a perdre extensi en cada cicle, cosa que s'interpreta com un efecte de l'canvi climtic actual. Segons les darreres estimacions es creu que d'aqu a uns quants anys desapareixer completament durant la temporada d'estiu.



Ecologia.
Hi ha molts organismes vinculats a la banquisa. Els ssos blancs vagaregen sobre la banquisa rtica, per la qual cosa es tem pel seu dest, i molts peixos, foques i crustacis (krill) formen una cadena trfica que arrenca de les algues que creixen sota el gla, en un ambient molt constant i enriquit en nutrients, especialment favorable per a la vida marina.

Climatologia.
Les conseqncies ambientals de l'evoluci de les banquises no es restringeixen als seus efectes sobre la biota marina. Afecta el rgim climtic global de dues maneres. Primerament, la capa de gla abriga l'oce, tot actuant com un allant que restringeix el flux de calor de la mar a l'atmosfera: l'oce i l'atmosfera formen un sistema acoblat que regula la distribuci de calor al planeta. En segon lloc, el gel blanc de la banquisa, tot i ser prim, s altament reflectant, cosa que contribueix significativament a l'albedo planetari (la proporci de radiaci solar que torna a l'espai per reflexi), un dels parmetres que ms influeixen en l'evoluci del clima global. L'actual disminuci estacional de l'albedo als pols hauria de contribuir, doncs, a l'escalfament global, en un cas de retroalimentaci positiva simtric al que es produeix als perodes climtics glacials, quan l'extensi dels casquets i de la banquisa accentua precisament el refredament.

Hi ha raons per suposar que en un perode de la histria del planeta, fa uns 700 milions d'anys, el clima va ser tan fred que una gruixuda banquisa permanent va arribar a cobrir el conjunt dels oceans, excepte potser els equatorials.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213943" title="Canal Brusselles-Charleroi" nonfiltered="2544" processed="2540" dbindex="87598">


El Canal Brusselles-Charleroi s un canal de Blgica que enllaa Brusselles amb Charleroi. Te una llargada de 74 km.  Fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica de la classe IV i I. 

Histria.
 
Felip el Bo era el primer de d'exprimir el desig de construir un canal per a connectar les ciutats del comtat de Hainaut amb la capital del ducat de Brabant. Per a manca de finances, el projecte no es realitz. Va ser el mateix problema de Carles V, del seu successor Felip II i uns segles ms tard per a Napole. Noms sota el regne de Guillem I dels Pasos Baixos el projecte va concretar-se. El canal va completar-se el 1832 amb una capacitat de 70 tones.

El canal original tenia 55 rescloses i un tnel de 1267m per a superar la separaci de les conques del Mosa i de l'Escalda. Calia aleshores tres a quatre dies per a fer el trajecte complet de Bruselles fins a Charleroi. Desprs d'una primera modernitzaci i la construcci d'un tnel nou a Godarville, la capacitat va pujar a embarcacions de 350 tones i el nombre de rescloses va baixar a 30. Als anys cinquanta del segle passat, es va decidir d'eixamplar er canal fins a 1350 tones. El tnel i el Samme canalitzat eren obstacles major i va caldre un pla inclinat entre Ronquires i Godarville per a superar un desnivell de 68 m. Aquesta operaci va reduir el trajecte a ms o menys un dia.

Infraestructures.

 Alada a Charleroi : 100,60 m;
 Alada a Ronquires : 120,45 m (punt culminant);
 Alada a Brusselles : 13,30 m;

 Monceau-sur-Sambre: resclosa n1 de 85,08 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m;
 Viesville: resclosa n 2 de 87,70 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m;
 Luttre: resclosa n 3 de 87,60 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m;
 Ronquires: pla inclinat n 4 - 2 carretes de 85,50 m x 11,60 m - desnivell 68,00 m;
 Ittre: resclosa n 5 de 90,00 m x 12,00 m - desnivell 14,00 m;
 Lembeek: resclosa n 6 de 81,60 m x 10,50 m -desnivell 7,07 m;
 Halle: resclosa n 7 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,30 m;
 Lot: resclosa n 8 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m;
 Ruisbroek: resclosa n 9 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m;
 Anderlecht: resclosa n 10 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m;
 Sint-Jans-Molenbeek: resclosa n 11 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 4,70 m;

Enllaos i afluents.
Canal martim Bruselles-Escalda a Bruselles;
Canal del Centre a Seneffe;
Sambre a Charleroi;
Tot i poder semblar estrany de parlar d'afluents d'un canal, el canal en t tres, que de fet sn antics afluents del Zenne dels quals el curs natural va desviar-se i que desemboquen des d'aleshores al canal. Sn els rius:
Thines;
Samme;

Estatstiques.


Galleria .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213944" title="Illa de Thurston" nonfiltered="2545" processed="2541" dbindex="87599">


L'illa de Thurston s una illa coberta de gla de 215 km de llarg, 90 km d'ample i 15.700 km d'extensi, situada arran de l'extrem nord-occidental de la Terra d'Ellsworth, a l'Antrtida. s la tercera illa antrtica ms gran, desprs de les d'Alexandre I i Berkner. L'illa est separada del continent per l'estret de Peacock, ocupat per la part occidental de la barrera d'Abbot.

L'illa fou descoberta des de l'aire pel vicealmirall Richard E. Byrd el 27 de febrer del 1940, que la va batejar en honor de W. Harris Thurston, un industrial txtil de Nova York creador de teixits resistents al fred i patrocinador de les expedicions antrtiques. 

Originriament cartografiat com una pennsula, la seva forma real no es va reconixer fins al 1960.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213947" title="Sumbawa" nonfiltered="2546" processed="2542" dbindex="87600">

Sumbawa s una de les illes Petites de la Sonda, situada entre les illes de Flores, a l'est, i Lombok, a l'oest; al sud-est hi t l'illa de Sumba. s l'illa principal de la provncia indonsia de les Illes Petites de la Sonda Occidentals.

Amb 15.448 km i una poblaci d'1.540.000 habitants el 2004, Sumbawa t dues parts ben diferenciades, cadascuna de les quals encapalada per una ciutat, Sumbawa Besar i Bima, que sn les localitats principals de l'illa i, alhora, el centre tamb dels dos grups culturals que comparteixen el territori insular. 

L'illa va estar relacionada amb l'Imperi Majapahit de Java i tamb amb el regne balins de Gelgel. El 1605 hi van arribar per primer cop els neerlandesos, que no en van controlar totalment el territori fins a l'inici del segle XX.

De carcter volcnic com les altres illes venes, culmina en el volc Tambora, protagonista d'una important erupci el 1815, quatre vegades ms gran que la del Krakatoa de 1883 pel que fa al volum de magma que va expulsar. Hi van morir 92.000 persones. Es creu que fou la causa principal de la desaparici del regne de Tambora, una petita cultura amb afinitats amb el sud-est asitic. L'erupci va llanar a l'atmosfera 100 km de cendra, que van fer que el 1816 fos conegut com l'"any sense estiu". 

De la mateixa manera que la resta d'illes que formen les illes de la Sonda, Sumbawa pertany a l'rea de la lnia de Wallace, de gran inters cientfic per la gran biodiversitat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213948" title="Mike Portnoy" nonfiltered="2547" processed="2543" dbindex="87601">


 Biografia .

Mike Portnoy  va nixer el dia 20 d'abril de 1967.En Mike s el bateria virtus de la banda de metal progressiu anomenada Dream Theater. Va crixer a Long Beach, Nova York, on el seu inters per la msica, i en concret per la bateria, es va engegar de ben petit.
 
Tot i que va aprendre a tocar la bateria tot sol, va rebre classes teriques a una escola de msica d'estudis superiors, o sigui, una bona escola. Durant aquesta poca, es va dedicar a tocar en grupets de msica locals coom per exemple els Intruder, els Rising Power o els Inner Sanctum, l'ltima va arribar a treure el seu propi lbum. Desprs en Mike va dir adu a la banda i va emigrar cap a Boston on hi havia l'escola de msica de Berklee.

En Mike va passar a formar part del grup Dream Theater al 1986. El projecte va funcionar i en Portnoy ha arribat a ser molt conegut dins de l'ambient musical. De fet, s considerat un dels millors bateries actuals i per molts s considerat dhuc el millor de l'escena progressiva. A ms, s considerat el millor segons la revista especialitzada en el mn de la bateria Modern Drummer.

 Influncies .

Un dels msics que, segons en Portnoy, ms l'ha influt s en Neil Peart, bateria de Rush. D'altres bateries preferits sn: en Terry Bozzio, en Peter Criss, en Vinnie Paul, en Vinnie Colaiuta, en Simon Phillips, en John Bonham, en Keith Moon, en Ringo Starr, en Phil Collins, i en Bill Bruford. D'altre banda, les seves bandes predilectes sn: The Beatles, Queen, , Genesis, Tool, Pantera, Muse, Megadeth, Kiss, Phish, Deep Purple, Radiohead, Umphrey's McGee, U2, Yes, Rush, Pink Floyd, Metallica, Jellyfish, Iron Maiden, O2 i Jane's Addiction. Cal afegir tamb que li agrada la msica Rap.

 Miscellnia .

Una de les afficions d'en Mike s collecionar tot tips de coses. Entre les seves coleccions hi destaquen els obejctes del seu grup com: psters, maquetes, etc. Altres coses que colecciona sn elements dels seus grups de msica preferits, discs, pellcules, captols dels Simpson, etc. A ms a ms de collecionar tamb li agrada la boxa, el cinema i la msica per descomptat.

Durant el seu temps lliure li agrada estar en famlia, tocar la bateria o fer una mica d'esport.  

En Portnoy ha estat premiat per la revista modern drummer amb el premi al millor enregistrament, a ms tamb ho ha estat premiat com a millor bateria de rock progressiu. s tamb considerat per molts experts com el millor bateria en l'actualitat i en els ltims anys. Ha estat fundador d'algunes bandes de rock progressiu com: Transatlantic, Liquid Tension Experiment i O.S.I..

En Mike la seva muller, la Marlene, viuen a una mansi a Rockland (Nova York), amb els seus fills anomenats Max i Melody, el seu gos Bongo i els seus gats I.T. i Cypress.

Discografia.

Amb Dream Theater

 1989 - When Dream and Day Unite;
 1992 - Images and Words;
 1993 - Live at the Marquee (Live);
 1994 - Awake;
 1995 - A Change of Seasons (EP);
 1997 - Falling Into Infinity;
 1998 - Once in a LIVEtime (Live);
 1999 - Metropolis Pt. 2: Scenes from a Memory;
 2001 - Live Scenes From New York (Live);
 2002 - Six Degrees of Inner Turbulence;
 2003 - Train of Thought;
 2004 - Live at Budokan (Live);
 2005 - Octavarium;
 2006 - Score (Live);
 2007 - Systematic Chaos;

Amb Liquid Tension Experiment
 1998 - Liquid Tension Experiment;
 1999 - Liquid Tension Experiment 2;
 2007 - Spontaneous Combustion (as Liquid Trio Experiment);

Amb Transatlantic
 2000 - ;
 2001 - Live in America (Directe);
 2001 - Bridge Across Forever;
 2003 - Transatlantic Demos per en Neal Morse;
 2003 -  (The Rione Stolt Mixes: circa 1999);
 2003 - Live in Europe (Live);

Amb en Neal Morse
 2003 - Testimony;
 2004 - One;
 2005 - ?;
 2007 - Sola Scriptura;

Amb OSI
 2003 - Office of Strategic Influence;
 2006 - Free;

Amb en John Arch
 2003 - A Twist of Fate;

Tributs (CD i DVD)
 One Night in New York City - Yellow Matter Custard (2003) (The Beatles);
 Two Nights In North America - Hammer of the Gods (2006) (Led Zeppelin);
 One Night in Chicago - Cygnus and the Sea Monsters (2006) (Rush);
 One Night in New York City - Amazing Journey (2007) (The Who);

Amb Rising Power
  1984 - Power For The People;

Amb Inner Sanctum
  1986 - 12 A.M.;

DVD's

En Mike Portnoy ha tret a la venda alguns DVD's amb la discogrfica Hudson Music. En concret:

In Constant Motion (2007);
Liquid Drum Theater (2000);


 Enllaos externs .
Web oficial d'en Mike Portnoy;
Perfil d'en Mike Portnoy al web Drummerszone;
El frum d'en Portnoy;
Entrevista amb en Mike (angls);
Una altre entrevista (angls);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213949" title="Illa de la Revoluci d'Octubre" nonfiltered="2548" processed="2544" dbindex="87602">



L'illa de la Revoluci d'Octubre (en rus                             , strov Oktibrskoi Revolitsii) s la principal de l'arxiplag rus de la Terra del Nord, a l'rtic, situada entre les illes Komsomlets i Pioner al nord i l'illa Bolxevic al sud.

Fou explorada per primera vegada per l'expedici de Gueorgui Uixkov i Nikolai Urvantsev (1930-1932), que foren els qui li donaren aquest nom en honor de la Revoluci Russa. Segons un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 per l'extint govern regional de Taimria, l'illa ha estat reanomenada illa de Santa Alexandra (                        , strov Sviatoi Aleksandri) en honor de la tsarina Alexandra, assassinada durant la revoluci bolxevic. 

T una superfcie estimada de 14.170 km, amb qu s la 59a ms gran del mn. Culmina al mont Karpinski, de 965 m. La meitat de l'illa s coberta de glaceres que arriben fins al mar. A les parts lliures de gel, la vegetaci s de tipus desrtic o de tundra. 

L'illa de la Revoluci d'Octubre t cinc glaceres principals: Rusnov, Karpinski, Universitetski, Vavlov i Albnov, ms la de Maliutka, ms petita. De 1974 a 1988, a la part nord de la glacera Vavlov hi va funcionar una estaci meteorolgica. Entre les glaceres discorren diversos rius, el principal dels quals s el Bolxaia, en direcci nord-oest.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213950" title="Construction Time Again" nonfiltered="2549" processed="2545" dbindex="87603">

Construction Time Again s el tercer disc del grup Depeche Mode. Es tracta del seu primer lbum amb Alan Wilder incorporat oficialment, a tots els efectes, com a membre de la banda. Va aparixer al mes d'agost de 1983.

Desprs que l'xit de l'lbum anterior, A Broken Frame, contribus a fer oblidar l'impacte negatiu de la sortida de Vince Clarke sobre el grup, Depeche Mode van poder fer un pas endavant musical d'importncia, i amb certa seguretat, per abans vingu l'edici del senzill Get the balance right!, que encara arrossega part de la influncia musical del disc anterior. Els nous temes mostren les preocupacions poltico-socials de Martin, com les injustcies i la pobresa ("Shame"), la pau ("And then...") o la cobdcia de les grans multinacionals, reflectida a la can "Everything counts", un dels grans clssics del grup. Musicalment l'lbum tamb mostra una evoluci respecte els discos anteriors: l's de l'Emulator per samplejar sons i cops metllics don un toc dur i industrial al disc.

Alan Wilder comena en aquest lbum la seva contribuci, tant en l'aspecte tcnic (ja que dirigeix els arranjaments i l'estructura de les canons) com en el compositiu (s l'autor de dos temes, "Two Minute Warning" i "The Landscape Is Changing", a ms d'algunes cares B).

Com la resta de la discografia de Depeche Mode, "Construction time again" fou remasteritzat l'any 2007, amb les cares B dels senzills editats i material extra.

Temes.

LP Stumm 13.

 Cara A;

 Love, in itself - 4:29;
 More than a party - 4:45;
 Pipeline - 5:54;
 Everything counts - 4:19;

 Cara B;

 Two minute warning - 4:13;
 Shame - 3:50;
 The landscape is changing - 4:47;
 Told you so - 4:24;
 And then... - 4:34;

CD Stumm 13.

 Love, in itself - 4:30;
 More than a party - 4:44;
 Pipeline - 5:55;
 Everything counts - 4:22;
 Two minute warning - 4:14;
 Shame - 3:45;
 The landscape is changing - 4:49;
 Told you so - 4:25;
 And then... - 4:35;
 Everything counts - 1:05;

Reedici de l'any 2007 (Mute: DM CD 3 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 19 (CD/SACD)).

El disc 1 s hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou "Construction Time Again" en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Love, In Itself - 4:29;
 More Than A Party - 4:45;
 Pipeline - 5:54;
 Everything Counts - 4:19;
 Two Minute Warning - 4:13;
 Shame - 3:50;
 The Landscape Is Changing - 4:47;
 Told You So - 4:24;
 And Then... - 4:34;
 Everything Counts (Reprise) - 0:59;

Temes extra (en format PCM Stereo):

 Get The Balance Right!
 The Great Outdoors!
 Work Hard;
 Fools;
 Get The Balance Right (Combination Mix);
 Everything Counts (In Larger Amounts);
 Love, In Itself 4;

Material addicional:

1. Depeche Mode 83 (Teenagers, growing up, bad government and all that stuff) (Vdeo, 31 minuts).

Singles.

 Get the balance right! / The great outdoors! (31 de gener de 1983).
 Everything counts / Work hard (11 de juliol de 1983).
 Love, in itself / Fools (19 de setembre de 1983).

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "Two minute warning", "The landscape is changing" i "Fools" (escrits per Alan Wilder) i "The great outdoors!" i "Work hard", escrits per Martin Gore i Alan Wilder.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Pipeline", cantat per Martin Gore. La lletra de "Pipeline" cont en una de les seves estrofes el ttol del disc (Get out the crane, construction time again).

 Enregistrat als estudis The Garden (Londres), que sn els estudis de John Foxx.

 Mesclat als estudis Hansa (Berln).

 Enginyer de so: Gareth Jones.

 Produt per Daniel Miller i Depeche Mode.

 Fotografia: Brian Griffin.

 Disseny: Martyn Atkins.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "Teenagers, growing up, bad government... and all that stuff";

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213952" title="Corts de Barcelona (1409)" nonfiltered="2550" processed="2546" dbindex="87604">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Mart l'Hum a Barcelona el 1409, les niques del regnat del rei Mart que va morir el 1410. Era President de la Generalitat l'Alfons de Tous. 







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213953" title="Jean Dubuffet" nonfiltered="2551" processed="2547" dbindex="87605">
Jean Philippe Arthur Dubuffet (31 de juliol de 1901 a L'Havre - 12 de maig de 1985 a Pars) va ser un pintor i escultor francs. 

Biografia. 
Dubuffet va nixer a L'Havre. Es va mudar a Pars el 1918 per a estudiar pintura a la Acadmie Julian, per desprs de sis mesos va deixar l'acadmia per a estudiar de forma independent. El 1924, dubtant del valor de l'art, va deixar de pintar i es va fer crrec del negoci del seu pare venent vins. Va reprendre la pintura novament en la dcada de 1930, per es va detenir novament, noms tornant per llarg temps el 1942. 

La seva primera mostra individual es va produir el 1944. Es va aproximar al surrealisme el 1948, desprs a la patafsica el 1954. Influenciat pel llibre de Hans Prinzhorn, Artistry of the Mentally Ill, Dubuffet va encunyar el terme Art Brut (art cru) per a l'art produt per no professionals que treballen per fora de les normes esttiques, tals com l'art dels pacients mentals, presoners i nens.

Ell va formar la seva prpia collecci de tal forma d'art, incloent a artistes com Alose Corbaz i Alfredo Pirucha. Dubuffet pretenia crear un art lliure de les preocupacions intellectuals, i algunes vegades, la seva obra sembla primitiva o infantil. Molts dels treballs de Dubuffet van ser realitzats amb olis, utilitzant un llen reforat amb materials tals com sorra, quitr i palla, atorgant-li al treball una inusual superfcie texturada. 

Des de 1962 va produir una srie d'obres on es limitava a si mateix amb els colors vermell, negre, blanc i blau. Cap a finals de la dcada de 1960 es va bolcar ms a la realitzaci d'escultures, produint treballs en poliestir, als quals pintava amb vinlic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213954" title="Corts de Barcelona (1413)" nonfiltered="2552" processed="2548" dbindex="87606">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just desprs de ser nomenat rei d'Arag al Comproms de Casp. Era President de la Generalitat l'Alfons de Tous. 

La convocatria del rei al convent de Santa Caterina de Barcelona, tenia per objecte jurar les constitucions catalanes, requisit fonamental per coronar-se comte de Barcelona. Desprs de la coronaci van tenir lloc les sessions ordinries de les Corts. Van ser especialment dures perqu Ferran no estava acostumat al pactisme catal: fou el primer dels reis castellans a inaugurar la tensi monarquia - corts catalanes que caracteritzaria tota la histria de la Catalunya moderna fins el segle XVIII. Acostumat al tipus de monarquia autoritria castellana volia dues coses: 
 Que els notables all reunits perdonessin els elevats deutes que la monarquia catalana havia contret des del regnat de Pere III el Cerimonis.
 Que li concedissin elevats subsidis.
Ni tan sols aquells que durant l'interregne li havien donat suport van secundar-lo i el nou rei es va trobar sol davant les Corts. Un dia d'especial enfuriment es va aixecar i, davant l'estupor dels diputats, va cridar exasperat que ell "havia muy bien mercado este regnado, e como le havia costado ms de mil doblas de oro" fent referncia -sense voler- als diners que s'havia gastat durant l'interregne per ocupar Arag i Valncia i per assegurar-se el resultat del Comproms.


Aquest autoritarisme, la desconfiana de les corts cap a la nova dinastia originada ja des del procs d'accs al tron i reforada posteriorment per l'enfrontament contra la revolta del comte d'Urgell, generaran una actitud contractualista de les corts amb l'objectiu de "controlar la corona". 
La feblesa inicial de la posici del rei afavor l'adopci d'un conjunt de mesures legislatives i de reorganitzaci de la Generalitat:

S'acord que tindra un consistori format per tres diputats, tres odors de comptes i dos advocats.
Diputats i odors havien de ser residents a Barcelona durant el mandat.
S'establ el mandat de tres anys (trienni) que regular el cicle de Corts i renovacions que fins aquell moment havia estat arbitrari.
La renovaci dels crrecs s'efectuaria el primer de juliol del darrer any del trienni i el nou mandat comenaria a comptar des del primer d'agost. No s podia ser reeligit al crrec fins passat dos triennis.
Els diputats haven de presentar els comptes a l'escriv major quinze dies desprs de finalitzar el trienni, per poder ser revisats pels odors. Haven de formalitzar una memria amb els deutes pendents a final de mandat.
Diputats i odors estaven facultats per arrendar la recaptaci de les generalitats.
Els diputats eren "oficials principals" de la instituci i tenien la representaci i la direcci.
La designaci dels successors corresponia als cessants (diputats i odors per separat) que ho comunicaven a l'interessat i s mantenia en secret fins el 22 de juliol.
Aquests dos darrers punts eren d'importncia cabdal ja que destacaven la rellevncia d'una instituci depenent de les Corts i descartava la intervenci reial en el procs electoral, per tamb va ser aquest un tema que durant les Corts de Barcelona (1431), tindria canvis degut als abusos endogmics als llinatges dels diputats.

En altre ordre, tamb amb un gran impacte en el que significar la consolidaci institucional, s'acord:
Comenar a registrar la informaci referida a l'activitat institucional i dels diputats al Dietari de la Generalitat.
S'orden la recopilaci, en llat i en catal, del Usatges i les Constitucions de Catalunya, que havien d'estar dipositats a la seu de la Diputaci per a ser consultats pblicament.
D'una gran trascendncia s l'atribuci a la Diputaci de vetllar pel compliment de les lleis fins i tot enfront del rei i dels seus oficials.
Fruit del punt precedent, es produ una re-organitzaci de la Reial Audincia.


A la sessi del 23 d'agost de 1413 les Corts elegiren els nous diputat per al trienni 1413-1416. Marc de Vilalba fou el nou President de la Generalitat








 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213956" title="ZFS" nonfiltered="2553" processed="2549" dbindex="87607">
ZFS s un sistema de fitxers lliure, desenvolupat per Sun Microsystems pel seu sistema operatiu Solaris. El significat original era 'Zettabyte File System'.

L'anunci oficial de ZFS es va produir al setembre del 2004, . El codi font del producte final es va integrar en la branca principal de desenvolupament de Solaris el 31 d'octubre del 2005  i va ser llanat el 16 de novembre de 2005 com part del build 27 de OpenSolaris.

ZFS va ser dissenyat i implementat per un equip de Sun liderat per Jeff Bonwick.

ZFS destaca per la seua gran capacitat, integraci dels conceptes anteriorment separats de sistema de fitxers i administrador de volums en un sol producte, nova estructura sobre el disc, sistemes d'arxius lleugers, i una administraci d'espais d'emmagatzematge senzilla.


 Capacitat .

128 bits (264 vegades la capacitat d'un sistema de fitxers de 64 bits).

Els lmits de ZFS estan dissenyats per a ser tan grans que no es troben mai en la prctica. Respecte a la capacitat del sistema, Jeff Bonwick, l'arquitecte cap de Sun per a ZFS, va dir "Omplir un sistema d'arxius de 128 bits excediria els lmits quntics d'emmagatzematge de la terra. No es pot emplenar sense bullir els oceans".

Alguns lmits terics de ZFS son:
 248   Nombre d'snapshots a qualsevol sistema de fitxers (2  1014);
 248   Nombre de fitxers a un sistema de fitxers (2  1014);
 16 exabytes   Mida mxima d'un sistema de fitxers;
 16 exabytes   Mida mxima d'un fitxer;
 16 exabytes   Mida mxima de qualsevol atribut ;
 3  1023 petabytes   Mida mxima d'un zpool;
 256   Nombre d'atributs d'un fitxer (realment limitat a 248 que s el nombre de fitxers que pot contindre un sistema de fitxers ZFS);
 256   Nombre de fitxers a un directori (realment limitat a 248 que s el nombre de fitxers que pot contindre un sistema de fitxers ZFS);
 264   Nombre de dispositius a qualsevol zpool;
 264   Nombre de zpools a un sistema;
 264   Nombre de sistemes de fitxers a un zpool;

Com exemple de les capacitats expressades per aquestes xifres, si un usuari creara 1000 fitxers per segon, trigaria uns 9000 anys en arribar al lmit imposat pel nombre de fitxers. 

 Plataformes .
ZFS s part de Solaris per a SPARC i Solaris per a x86. Els Pools i els seus sistemes de fitxers ZFS associats / zvols poden moure's entre sistemes que utilitzen SPARC i x86. El complex format de punters de bloc tamb proporciona que les metadades del sistema de fitxers s'emmagatzemen de manera adaptada al Endianness de la mquina, permetent en un emmagatzematge que un pool ZFS es moga entre sistemes que utilitzen diferent ordre per als bytes. Els blocs individuals de metadades s'escriuen amb l'ordre de bytes nadiu del sistema que escriu el bloc. Quan es llig, si lendianness no coincideix, els bytes de les metadades s'intercanvien en memria. Com cal esperar en els sistemes POSIX, des del punt de vista de les aplicacions, els fitxers sn arrays de bytes, de manera que les aplicacions segueixen sent responsables de copiar les dades dels fitxers amb qualsevol intercanvi de *bytes que siga necessari. 

Sun ha indicat que est investigant com portar el producte a Linux, encara que no hi ha plans per a dur-lo a HP-UX o AIX, . FreeBSD 7, a publicar-se a finals de 2007, tamb donar suport per a ZFS. 


 Capacitats adicionals .

 Prioritat I/O explcita amb deadline scheduling;
 Ordenaci i agregaci d'I/O globalment ptima;
 Multiple independent prefetch streams with automatic length and stride detection;
 Parallel, constant-time directory operations;

Per a les aplicacions, ZFS s un sistema de fitxers estndard POSIX; no s necessari cap canvi al seu codi per tal de fer servir ZFS amb normalitat.



 Enllaos externs .
ZFS Development Community;
Detailed ZFS Documentation;
ZFS Kernel Source Code;
ZFS On-Disk Specification (PDF);
Tour of ZFS Source Code: Inclou una visi amb detall de l'arquitectura i una presentaci organitzada dels fitxers font.
5-minute Demo of ZFS: Mostra algunes aplicacions bsiques a la lnia d'ordres en temps real mentre un narrador explica les diferents caracterstiques.
5-minute Demo of ZFS: Demostraci de les caracterstiques d'auto-reparaci de ZFS desprs d'una fallada catastrfica simulada.
: Comparativa entre diversos sistemes de fitxers;
: Principal competidor de ZFS;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213960" title="Baqueta" nonfiltered="2554" processed="2550" dbindex="87608">
Una baqueta s un pal amb mnec de fusta o canya que en el seu extrem t una bola o superfcie. Aquest extrem pot estar fet de molts materials diferents i s la que realment percudeix l'instrument de percussi directament.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213963" title="Llista d'estats sobirans del 2001" nonfiltered="2555" processed="2551" dbindex="87609">


 Estats sobirans .
 A .
   Emirat Islmic de l'Afganistan (fins al 13 de novembre);
   Estat Islmic de l'Afganistan (des del 13 de novembre);
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores (fins al 23 de desembre);
   Uni de les Comores (des del 23 de desembre);
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental (des del 20 de maig);
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan;
 Jubaland   Estat de Jubaland (fins al 18 de juny);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213968" title="Castlia" nonfiltered="2556" processed="2552" dbindex="87610">


Castlia era una nimfa del Parns.

Perseguida per Apollo, per evitar que l'assols es llan a la font que perpetu el seu nom.

Des d'aleshores aquella font va quedar consagrada a Apollo i les Muses i les seues aiges s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos.

Tamb es creia que tenien la virtut d'inspirar la poesia.

 Referncies .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 45.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213969" title="Cercira" nonfiltered="2557" processed="2553" dbindex="87611">
Cercira fou una nimfa, filla d'Asop i de Metope.

Va sser seduda per Posid i d'aquesta relaci nasqu Fax.

Va donar nom a una illa de la costa de l'Epir (actualment, Corf).

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 49.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213970" title="Gran Premi d'Alemanya del 1995" nonfiltered="2558" processed="2554" dbindex="87612">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1995, disputat al circuit de Hockenheimring  el 30 de  juliol del 1995.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1: 44. 385;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1' 48. 824  a la volta 22.








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213972" title="Fax" nonfiltered="2559" processed="2555" dbindex="87613">
Fax fou un heroi, fill de Posid i de Cercira. 

Esdevingu rei d'una illa de la costa de l'Epir que dedic a la seua mare.

Fou pare d'Alcnou i de Locros, i alguns tamb li atribueixen la paternitat de Crot.

Va donar nom al poble dels feacis.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213975" title="Gran Premi d'Alemanya del 1996" nonfiltered="2560" processed="2556" dbindex="87614">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1996, disputat al circuit de Hockenheimring  el 28 de  juliol del 1996.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1' 43. 912;
 Volta  rpida:  Damon Hill   1' 46. 504   ;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213977" title="Crot" nonfiltered="2561" processed="2557" dbindex="87615">
Crot fou un heroi que vivia a les riberes de l'sar, al sud d'Itlia.

Acoll Heracles a casa seua quan aquest tornava de prendre els bous de Geron.

Un dels seus descendents, Mscel, va fundar la ciutat de Crotona al lloc on hi havia la seua tomba.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213979" title="Gran Premi d'Alemanya del 1997" nonfiltered="2562" processed="2558" dbindex="87616">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1997, disputat al circuit de Hockenheimring  el 27 de  juliol del 1997.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Gerhard Berger   ;
 Volta  rpida:  Gerhard Berger   1' 45. 747  ;








 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213981" title="Test i svenska fr universitets- och hgskolestudier" nonfiltered="2563" processed="2559" dbindex="87617">
L'examen TISUS (Test i svenska fr universitets- och hgskolestudier, o Prova de suec per a estudis universitaris) s una prova oficial de competncia lingstica en l'idioma suec, necessria per als estudiants que volen entrar en universitats sueques.

La prova es compon de tres parts. Dues parts sn escrites; una posa a prova la comprensi lectora i l'altra posa a prova la producci escrita. La tercera part, que posa a prova la comunicaci verbal, consisteix en una entrevista. 

Hi ha dos resultats possibles: aprovat o no aprovat. L'examen s'ha de fer habitualment a Sucia, i si es vol fer a l'estranger cal posar-se en contacte amb l'ambaixada de Sucia.

Vegeu tamb.
Swedex;

Enllaos externs.
TISUS;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213982" title="Alcnou" nonfiltered="2564" processed="2560" dbindex="87618">

Alcnou fou rei dels feacis, fill de Fax (o de Naustou, segons altres). 

Es cas amb Arete i fou pare de Nausica.

Pacfic i molt hospitalari, hostatj els argonautes en el seu viatge de retorn, i tamb Ulisses, al qual proporcion una nau perqu pogus continuar el periple fins a taca.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 14.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213983" title="Naustou" nonfiltered="2565" processed="2561" dbindex="87619">
Naustou fou rei dels feacis, fill de Posid i de Peribea. Se'l considera pare d'Alcnou i de Rexnor.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213984" title="Rexnor" nonfiltered="2566" processed="2562" dbindex="87620">
Rexnor fou un heroi grec, fill de Naustou (rei dels feacis). Va sser pare d'Arete i sogre d'Alcnou.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213988" title="Clmene" nonfiltered="2567" processed="2563" dbindex="87621">
Clmene fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Segons alguns, s'un al tit Jpet i fou mare d'Atlas, Meneci, Prometeu i Epimeteu.

D'altres, per, la consideren esposa de Prometeu.

Tamb tingu relacions amb Hlios, de les quals nasqueren Faetont i les Helades.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 53.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213990" title="Epimeteu (mitologia)" nonfiltered="2568" processed="2564" dbindex="87622">
Epimeteu fou un tit, fill de Jpet i de Clmene.

La seua figura encarna la irreflexi i l'actuaci precipitada.

Tot i que el seu germ Prometeu l'havia advertit que no accepts cap regal dels dus, no va dubtar a prendre Pandora per esposa quan els dus la hi van lliurar, i la instig a obrir la capsa que duia ignorant que contenia les desgrcies del mn.

De la seua uni nasqu Pirra.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213992" title="83 Aquarii" nonfiltered="2569" processed="2565" dbindex="87623">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (3 de novembre 2007)




83 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,43. Segons la base de dades astronmiques SIMBAD es tracta d'una estrella doble o mltiple.

Referncies.
Base de dades d'estrelles Alcyone Astronomical Tables;
SIMBAD, 83 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213993" title="Pirra" nonfiltered="2570" processed="2566" dbindex="87624">
Pirra fou una herona, filla d'Epimeteu i de Pandora.

Es cas amb el seu cos Deucali (fill de Prometeu)
Deucali]] i compart amb aquest els successos del diluvi i la posterior repoblaci del mn.

Fou mare d'Amficcon, Hell, Melanto i Protognia.

----

Pirra tamb fou el nom emprat per Aquilles quan s'amag a Esciros vestit de dona.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 177.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="213995" title="Amficcon" nonfiltered="2571" processed="2567" dbindex="87625">
Amficcon fou rei de l'tica, fill de Deucali de Phtia i de Pirra, i pare d'Itonos.

Institu l'Amficcionia, lliga poltica i religiosa que comprenia les dotze ciutats ms importants de Grcia amb seu a Delfos.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 17.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214001" title="Bucliques" nonfiltered="2572" processed="2568" dbindex="87626">
Les Bucliques s un poema de Virgili, inspirat en l'obra homnima del grec Tecrit de Siracusa. Est composat per deu glogues (aqu neix el nom del gnere tan conreat al Renaixement). Els seus protagonistes sn pastors que canten en paisatges propis del locus amoenus per que es veuen pertorbats pels canvis poltics i la passi amorosa. El poema est escrit en hexmetres i va gaudir de gran xit. S'aprecia la influncia de la poesia de Valeri Catul, entre altres.

Argument de les glogues.
1a: s un dileg entre dos pastors, un d'ells es lamenta de la confiscaci de les seves terres (episodi autobiogrfic) per agraeix la seva fortuna a un jove du (identificat amb Octavi August) mentre l'altre se sorprn de la calma del seu amic, ja que ell pateix per culpa d'Amarilis, la seva estimada

2a: Un pastor intenta atreure l'atenci d'un jove esclau, estimat pel seu amo. Aqu abunden les descripcions del paisatge, identificat amb l'Arcdia grega, i les lloances al propi carcter. El tema principal s l'amor no correspost

3a: Dos pastors competeixen per veure qui s millor poeta i es critica el mal art d'alguns autors contemporanis a Virgili

4a: El poema s'allunya del to general de l'obra per parlar d'un nen que naixer i que tornar la humanitat a l'edat d'or perduda. Sembla fet per lloar els seus benefactors per els cristians van voler llegir una profecia del naixement de Jess

5a: Dos pastors canten alternativament la histria de Dafnis, mort per no oblidat i es regalen presents en forma d'objectes i de canons

6a: Recrea un episodi present en Apoloni de Rodes (les referncies a la literatura anterior sn constants en l'obra) on tres persones segresten Silenus perqu els canti una histria mitolgica

7a: Una nova competici potica, amb el tema de descriure l'ambient 

8a: Dos pastors expliquen com els seus amants (un home i una dona) els han trat per altres persones i recorden com histries similars van causar desgrcies en el passat. El seu cant meravella els animals i la natura mateixa

9a: Es repeteix el tema de la confiscaci de terres, per ara narrat en tercera persona, ja que dos pastors parlen d'un tercer, a qui l'art no li ha servit per evitar la prdua

10a: El poema acaba amb el sol que es pon desprs d'haver sentit una ltima histria d'amor desgraciat, basat en un afer real

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214005" title="Rauxa" nonfiltered="2573" processed="2569" dbindex="87627">
Determinaci sobtada, pensada capriciosa. Probablement el mot t el seu origen etimolgic en rauja, que en provenal significa  rbia, fria . La j podria haver evolucionat cap a la x degut a l'analogia amb raixa o ratxa.

 Debat del seny i la rauxa .
L'histric debat del seny i la rauxa es pot entendre com la manifestaci dels principis del yin i yang en la societat catalana. Aquest fet s una caracterstica molt significativa del poble catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214006" title="Arope" nonfiltered="2574" processed="2570" dbindex="87628">
Arope fou filla de Catreu, rei de Creta.

Es cas primer amb Plstenes i desprs amb Atreu, germ de l'anterior, amb el qual fou mare d'Agammnon i de Menelau (que alguns, per, consideren fills de Plstenes).

Va sser seduda pel seu cunyat Tiestes i Atreu, en descobrir-ho, la va llanar al mar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 9.
 Kernyi, Karl: Die Mythologie der Griechen - Die Heroen-Geschichten, Munic, 1992, ISBN 3-423-30031-0.
 Grant, Michael i Hazel, John: Lexikon der antiken Mythen und Gestalten, Munic, 1980, ISBN 3-423-32508-9.
 von Ranke-Graves, Robert: Griechische Mythologie, Reinbek bei Hamburg (Rowohlt), 2003, ISBN 3-499-55404-6.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214012" title="Plstenes" nonfiltered="2575" processed="2571" dbindex="87629">
Plstenes fou fill de Tiestes.

El seu oncle Atreu el mat juntament amb el seu germ Tntal i el serv al seu pare en un banquet.

Segons una variant, Plstenes era un fill d'Atreu educat per Tiestes, al qual aquest hauria enviat a atemptar contra el seu germ; per fou Atreu qui el mat sense reconixer-lo com a fill.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214014" title="Petrpolis" nonfiltered="2576" processed="2572" dbindex="87630">



El Municipi i ciutat de Petrpolis, est localitzat a l'Estat de Rio de Janeiro, mesorregi metropolitana de la ciutat de Rio de Janeiro. T un rea de 774.606 km. El municipi compta amb cinc districtes: Petrpolis, Cascatinha, Itaipava, Pedro do Rio i Posse. Est situada a 42 km de la ciutat de Rio de Janeriro, per l'autopista BR-040 i a 463 km de la ciutat de Sao Paulo. El seu clima agradable, les seves construccions histriques i l'abundant vegetaci serveixen com grans atractius turstics. A ms d'aix, la ciutat posseeix bastant comer, prestaci de serveis i producci agropecuria (amb mfasi en el cultiu de fruites) i industrial. La ciutat s constantment anomenada la "Ciutat Imperial" per haver estat fundada en honor a l'emperador del Brasil, Pere II de Brasil.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214019" title="Roca-Ciper" nonfiltered="2577" processed="2573" dbindex="87631">

Roca-Ciper

Aquests dos nuclis es troben situats al Pas Valenci, concretament a la provncia de Valncia. Pertanyen a Meliana i Foios respectivament (dos municipis de L'Horta Nord. Es troben a mig km de la mar Mediterrnia, i sn tradicionalment agrcoles, destacant-hi els segents conreus: cebes, melons d'alger, melons de tot l'any, carxofes, crelles, ctrics. En ser una terra molt frtil, creixen tots aquests conreus.

Aproximadament en els dos llogarets viuen 650 persones. Roca compta amb un centre social "El Cas", en el qual  es realitzen diversos serveis: bar, centre mdic, sala multiusos per a reunions, conferncies, exposicions. Darrere hi ha un parc amb pista esportiva, jocs infantils i jard. Tamb hi ha un centre dedicat a les persones discapacitades, a les antigues Escoles de Roca (AVAPACE).

A Roca existeixen dos restaurants tpics valencians:

"Ca Pepico": Un restaurant amb molta experincia conegut pels seus caragols i vins. En els seus temps era un ultramarins en el qual es venia  vi i menjar (Pepico de la Tenda). 
Ms recentment s'inaugur Ca Xoret, especialitzat en arrossos. Davant d'aquest restaurat es planta tots els anys un betlem monumental molt visitat.
 
Travessa el nucli urb de Roca la via Valncia-Barcelona, amb parada de la lnia C-6 de rodalia a Castell. La freqncia dels trens amb parada s d'un hora, La distncia amb Meliana s d'uns 2 kms, mentre que Cuiper dista de Foios uns 3. La distncia de Roca-Cuiper amb Valncia s de 5 km. 

Existeix una parrquia conjunta per a Roca i Cuiper (Mare de Du de la Misericrdia), erigida en 1953. Anteriorment van haver-hi ermites dedicades als Desemparats en Cuiper i a Sant Antoni en Roca. Tamb a Roca va haver fins la postguerra (1942) un convent dominic que va servir d'hospital i press en temps de la guerra civil espanyola. 

Les festes majors es celebren en honor de Sant Isidre Llaurador i la Verge dels Desemparats, al mes de juliol. En gener destaca la celebraci de Sant Antoni, amb la tradicional benedicci dels animals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214022" title="Producci de cinema digital" nonfiltered="2578" processed="2574" dbindex="87632">
La Producci de cinema digital consta dels processos, productes i sistemes que tendeixen a eliminar o minimitzar l'us del suport qumic (negatiu) en las fases d'elaboraci i consum del producte cinematogrfic. El cinema digital es defineix llavors com aquell que utilitza la tecnologia digital per gravar, distribuir i  projectar  aquestes pellcules.
El conjunt de la tecnologia i el posterior s donen lloc a una alta resoluci d'imatges, causada per l'absncia dels aspectes negatius que apareixen en l emmagatzematge habitual, mecnic.
Aquest cinema es diferencia del cinema convencional, ja que es basa en la representaci de la brillantor i el color pxel a pxel, en comptes de representar les imatges plasmades en una emulsi qumica sobre una pellcula. 

Adquisici digital.

L adquisici digital es fa a partir de sensors anomenats 3CCD.


3CCD: T un triple sensor CCD amb una relaci senyal-soroll de 57 dB. La llum que entra es descomposa grcies a tres prismes dicrtics, un per al canal R un per al canal G i un per al canal B. Cada feix de llum dividit, s direccinat al seu respectiu CCD; els sensors de R i G solen ser iguals, per el sensor de B pot estar optimitzat. 

El sensor CCD de les cmeres electrniques consisteix en un patr de pxels rgids. Un pxel de sensor requereix un nivell mnim o exposici de fotons abans de poder generar una crrega analgica que es tradueix com a una tensi analgica. El voltatge es amplificat i repartit a un o ms convertidors A/D que converteixen aquesta tensi en valors numrics. En comptes d'imatges latents (com el cas de l adquisici analgica) hi ha una representaci numrica de les dades de la imatge capturades per la matriu de pxels.
Actualment aquesta tcnica de captaci de vdeo s una bona opci per processos de colorimetria, aplicacions cientfiques i tcniques perqu permeten captar imatges amb gran resoluci i qualitat cromtica.




Caracterstiques importants de CCD.

Mida de CCD: Com ms gran sigui el sensor millor ser la capacitat per captar llum, aix s molt important per captures amb poca llum a ms de poder treballar amb obertures de diafragma petites o amb ptiques poc lluminoses. Normalment, com es pot observar a la taula, els CCD professionals es mouen amb valors de 2/3".
Tecnologia de fabricaci del CCD: Les empreses que ocupen el mercat del CCD bsicament sn: Sony i Panasonic. Cada marca t la seva prpia tecnologia de fabricaci, i aix s el que influeix en les caracterstiques del propi dispositiu com ara, senyal-soroll, sensibilitat i smear (franges verticals que apareixen al gravar fonts de llum).

Pxels del CCD: Per a formats estndards noms necessitem 720x576 pxels per cada sensor del dispositiu (420Kpxels per CCD aproximadament). Per cmeres de HD necessitem dispositius que proporcionin 2.2 Megapxels (1920x1080).
Quantificaci(processament de senyal): Normalment s'utilitzen esquemes de 4:2:0 en sistemes de gamma baixa, aix vol dir que la senyal de color es mostreja a la quarta part de la freqncia de la luminncia. Hi ha una petita prdua en la resoluci del color. Per sistemes de ms qualitat s utilitza 4:2:2, utilitzant un doble ample de banda per la crominncia fent que la freqncia de la luminncia sigui 13.5MHz (enfront 6.75MHz per la crominncia). En sistemes de HD s'utilitza un mostratge  molt ms alt ja que el nmero de pxels s molt alt(74MHz per la luminncia i 37MHz per la croma).
Bits per mostra: tots els formats utilitzen 8 bits per mostra, menys Digital Betacam que utilitzen 10 bits.
Compressi de dades: En alta definici hem d'utilitzar compressions molt grans, de l'ordre de (6:7:1) perqu sin el flux de dades ser molt gran. Normalment s'utilitza compressi MPEG-2 per sistemes de Betacam perqu s eficient alhora d'estalviar espai.

Adquisici analgica.

s una tcnica fsico-qumica amb la qual s'aconsegueixen imatges permanents, grcies a l'acci de la llum, sobre superfcies sensibilitzades per certs components qumics.
La pellcula s una emulsi qumica que consta d'una gelatina sobre una base de cegat transparent de cellulosa de polister. Cont components fsics fotosensibles com la plata, el clorur, el bromur i el iodur (halurs de plata).
Es pot dir que les fases de qu consta l'adquisici  cinema es basen en les fases que experimenta la pellcula fotogrfica d'una cmera. La necessitat de moltes fotografies per segon ens porta a la necessitat d'un mecanisme especfic que permeti el transport rpid de la pellcula dintre de la cmera. Aix, per 24 imatges per segon es necessiten 27 metres de negatiu de 35mm; els xasis de la cmera porten entre 122 i 305 metres. Per treure suaument la cinta de rotllos tan llargs i per emmagatzemar-la un cop impressionada, aquesta ha de crrer contnuament dintre de la cmera mentre que a la cmera fotogrfica ha de crrer sempre i quan s'impressionin els fotogrames, s a dir, es faci una foto.
El que succeeix qumicament s que la llum produeix una reacci qumica en els cristalls per crear imatges latents consistents en petits grups de punts de plata. Les imatges latents sn amplificades bilions de vegades quan el negatiu s processat.

Adquisici digital vs Adquisici analgica.

Un quadre de color escanejat digitalment a una resoluci de 4K per 3K amb una profunditat de 10 bits, cont 50 MBytes d'informaci, en canvi dintre d'un quadre d'un negatiu de 35 mm hi ha molta ms informaci. Hi ha proves reals que afirmen que en un d'aquests quadres amb les mateixes caracterstiques d'escanejat s'obtenen 100 MBytes d'informaci. Aix reafirma la idea de qu la millor cmera digital, d'alta definici amb 3CCD (1920x1080) obt la meitat d'informaci per quadre que una cmera analgica (4096x2048) amb noms un sensor, per tant respon de 5 a 10 vegades millor.
Tamb existeixen diferncies en el marge dinmic. Les cmeres digitals ms completes poden registrar detalls d'ombres en canvi amb molta llum perden textura i color. Aix, una cmera dissenyada per un format cinematogrfic (35mm) ha d escollir entre la resoluci i el rang dinmic. Al compactar ms pxels al sensor CCD per augmentar la resoluci fa que es cren pxels ms petits, capturant menys fotons que emmagatzemen menys crrega i a la vegada una sensibilitat i rang d'exposici menor.
A ms les cmeres digitals no funcionen b amb molta exposici a la llum i es perd informaci. Els pxels petits requerits per imatges d'alta resoluci se saturen amb la llum ms rpid que els pxels grans, fent que la imatge tingui menys qualitat; qualitat molt difcil d'augmentar en els processos de post-producci, perdent aix molts detalls
En quant als mtode d emmagatzemament, actualment les pellcules, sempre i quan estiguin ben emmagatzemades, poden durar centenars d'anys mentre que els arxius digitals sn ms voltils, i constantment estan en canvi, fet que augmenta aquest escurament de vida. Incls Hollywood est pensant en emmagatzemar ttols creats digitalment en pellcules per assegurar-ne una vida ms llarga.

Amb el vdeo digital obtenim una millora sobre la senyal analgica per el mtode d'emmagatzemament s encara la cinta magntica o el disc dur, completament voltils. Segons la Biblioteca del Congrs, la vida d'un d'aquests dos mtodes s d'uns 10 anys i a ms quan es perd un senyal digital, no es pot recuperar. S'est treballant en nous mtodes que allarguin aquesta vida, i es parla de memries hologrfiques, encara que es creu que el mtode per excellncia del futur ser el DVD.
A favor de l adquisici digital, s ha de dir que aquest propi suport en disc ha portat fins a nous i millorats sistemes de compressi i aix permet que els ordinadors emmagatzemin gran quantitat d'informaci i fa ms fcil i rpid el procs d'edici i post-producci. Aquesta facilitat ve donada perqu quan el vdeo est emmagatzemat en disc dur podem accedir a imatges aleatriament i instantniament.

Per poder fer una bona comparaci entre imatges digitals i imatges adquirides analgicament, haurem de comparar-les amb la mateixes unitats. Alguns fabricants afirmen que una imatge digital t la mateixa qualitat que un negatiu de 35mm si arriba a tenir 20 Mpxels, aix s equivalent a dir que la imatge t 5500x3600 pxels, suposant que la imatge s'adquireixi en un suport de 24x36mm necessitarem una resoluci aproximada de 3600 ppp.

Procs de producci.

Aquesta fase d'anullaci del negatiu o pellcula fotoqumica no s fcil. Actualment el que es fa s post-producci digital sobre el negatiu, ja que fins al moment no s'ha trobat cap sistema de registre digital que aporti tanta informaci tant en quantitat com en qualitat que ofereix el negatiu de 35mm, tal com hem vist anteriorment. Estan apareixent sensors amb molta resoluci (com les cmeres de Cinealta (Sony) provistes de CCD de 2/3 de polzada), per la textura encara no s la desitjada i no arriben a matisar tants detalls com les de una pelcula de 35 mm. 

Intermediate Digital s una tcnica per portar la filmaci fins a una pellcula en format digital, abans d'obtenir la cpia final d'aquesta. El projecte filmat amb negatiu s transferit a vdeo o dades (HD, 2K o 4K), per la edici, efectes, ttols i correcci de color per acabar sent transferit de nou a un negatiu per ser reprodut.

Passos a seguir per una producci intermediate digital.
Pellcula: El fet de fer una post-producci digital fa que alhora de l'adquisici no ens limitem noms als efectes que ens dona una producci analgica, tant en llum com en ombres, sin que puguem matisar, digitalment la informaci obtinguda. No volem dir crear-la totalment a partir del negatiu sin noms retocar-la, d'aqu la importncia del rodatge.

Format: El sistema super 35mm s el que millor s'adequa ja que s el que major informaci capta per la posterior digitalitzaci, s el que ms superfcie d'impressi ofereix. Aquest format utilitza de banda a banda (perforacions laterals) l'amplada del negatiu fent que l'udio no tingui cabuda. Per aquest fet el que es fa s afegir posteriorment, en l'interframe digital, les pistes d'udio. Podem dir llavors que el super 35 mm no s un format d'exhibici sin de rodatge. Al utilitzar aquest format hem de tenir molt en compte l'enquadrament de la cmera.

Quadre: Un negatiu Super35mm necessita un enquadrament molt precs, i ajustat en tot moment ja que tot el que apareix al quadre s el que s'imprimeix a la pellcula.

Selecci de la bobina per la digitalitzaci: Abans de l'escanejat del negatiu, seleccionem totes les tomes necessries. Mai es far trossejant el negatiu sin empalmant plans. Al muntatge digital no hi haur negatiu, fsicament, sin que ser virtual, amb les imatges digitalitzades.

Post-producci: Aquest procs consta de quatre passos fonamentals.

L'escanejat s el primer procs i s on es transforma la imatge analgica, la impresa fsicament, a una imatge digital. La qualitat d'aquest escanejat determinar tot el procs de post-producci. La resoluci habitual s de 2K (1K = 1024 pxels) amb 2048x1556 pxels, encara que actualment tamb existeix 4K amb 4096x3112 pxels. Un format com per treballar en post-producci es el DPX, que representa la densitat del negatiu escanejat en un format de 10 bits, usualment s'utilitza un arxiu per a cada frame, el qual pot arribar a ocupar fins a 20 o 50 MB. D'aqu que siguin necessaris formats de compressi per minimitzar l'espai.

El Conformat simplement ordena tots els frames escanejats ja en format digital.

En la edici digital es permet modificar les paletes cromtiques, contrast i illuminaci del negatiu matisant la informaci original. En l'animaci clssica, els dibuixos animats han evolucionat de tal manera que actualment es pinta i es tinta el dibuix fet a m (i digitalitzat), informticament.

En software de 3D apareix el MAYA, que permet modelat i animar personatges visuals. O fins i tots els softwares que permeten la captaci de moviment de persones reals a travs de sensors per ser aplicats a temps real al personatge creat al ordinador.

Aquests sistemes 3D tamb han sigut utilitzats per la creaci d'escenaris i decorats virtuals per on es pot desplaar el propi personatge grcies al croma-key i cmeres amb sensors que tenen una correspondncia entre elles i la cmera virtual que hi ha dintre de l'ordinador. Una de les plataformes ms importants quant a aquest tipus d'animaci, edici i muntatge ha estat Silicon Graphics.

El Filmat s l'ltim pas del procs, on la informaci digital, ja modificada, es torna a transformar a pellcula, fsicament, per poder ser projectats al cinema. Actualment ja hi han cinemes que projecten directament amb digital, encara que aquesta tcnica no s molt estesa, per culpa del gast econmic que suposa una remodelaci de projectors.


Transport: un cop tot el procs de producci ha finalitzat, el transport cap a les sales projectores del material, pot ser per diferents ves, depenent del tipus de projecci utilitzada. Per a projecci amb cinta, els mitjans no sn suficientment grans com per poder emmagatzemar-ho tot en una sola unitat, aix fa que el seu transport sigui difcil perqu necessitem l'equipament necessari, per rebre-ho amb seguretat.

Per a les sales que utilitzen projectors digitals, apareixen noves tecnologies d'enviament, que necessiten programes als servidors de recepci per tal de poder descarregar-se la informaci.

Es pot transportar per fibra ptica, sense ser necessari tenir fsicament el negatiu. La problemtica d'aquest tipus de transport s que la fibra ptica no est a l'abast de tothom i no podria arribar a tots els cinemes. En canvi es pot dir que s un sistema molt fiable i segur, ja que exteriorment s impossible interceptar la informaci que es transmet a travs dels seus cristalls interiors.

Actualment, ha aparegut el transport via satllit, que funciona com una aplicaci broadcast, on un emissor transmet a molt receptors alhora, per aquest receptors han de complir unes caracterstiques d'accs condicional, on noms hi poden accedir amb autoritzaci.

El futur de la producci digital.

L'evoluci des de la cinta magntica fins al servidor de vdeo amb disc dur, ha fet que es plantegin noves metes a l'rea de la post-producci, fins i tot en la producci a partir de l'adquisici digital. En un futur,tindrem majors velocitats de transmissi i millors sistemes d'emmagatzemament, que facilitaran l's de noves tcniques. La tecnologia digital encara no s'ha posat a l'alada de sobretot la resoluci analgica, per les noves tcniques estan evolucionant constantment, i la digitalitzaci est arribant a totes les rees cinematogrfiques obligant aix la constant evoluci. Igualment, tots aquest canvis aniran precebuts de les estratgies comercials dels fabricants aix com el seu desig per evolucionar.

Vegeu tamb.

 Cinema 3D;
 Cristall lquid sobre silici;
 DLP;
 Cinema;
 Betacam;
 Projector de video;
 Digital Picture Exchange;
 Chroma key;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214023" title="Macap" nonfiltered="2579" processed="2575" dbindex="87633">

Macap s un municipi brasiler, capital de l'estat de Amap, al sud-est de l'estat de Par. La poblaci estimada en 2003 era de 318.761 habitants i la superfcie s de 6 663 km, el que resulta en una densitat demogrfica de 49,75 hab/km.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214024" title="Sext Empric" nonfiltered="2580" processed="2576" dbindex="87634">

Sext Empric va ser un metge i filsof en el segle II. Va escriure obres diferents en grec antic. 

 Vida .
El poc que se sap de la seva vida s a travs de Digenes Laerci. Segons ell, Sext Empirc va editar els seus textes entre 180 i 200 DC; de les seves prpies paraules, es dedueix que havia estat a Alexandria i Atenes.

 Obres .
Sext Empric s l'ltim membre d'una escola escptica, iniciada per Pirr d'Elis, que ens n'ha deixat escrits. En total, ens queden tres textes seus: 
                         (pyrrhoneai hypotypseis); Esbo de l'Escepticisme pirroni, tres llibres. s una descripci de    les bases de la teoria escptica segons Pirr d'Elis.
                   (pros mathematiks; adversus mathematicos (Contra els matemtics o Contra els cientfics), sis llibres. ;
                  (pros dogmatiks); Contra els dogmtics, cinc llibres.

Sabem que havien existit dues obres ms, que s'han perdut:                    (iatrik hypomnmata; observacions mdiques) i                       (per psychs hypomnmata; observacions sobre l'nima).

Segons Sext Empric, l'escptic es diferencia del dogmtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristtil, Estoics i epicureisme) i del dogmtic negatiu (que creu que no s possible de trobar la veritat: Acadmia Nova) per ser el buscador de la veritat. En el procs de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opini amb una opini d'igual fora argumentria: dins de l'aigua el rem sembla doblat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com s en realitat? La resposta de l'escptic s que sembla que no es pot saber i, llavors, s'abt de qualsevol judici (epoch). Com no li molestar ms aquesta qesti, l'nima mantindr tranquil la: es troba en l'estat de l'ataraxia).

Tanmateix, no formula la tesi que qualsevol saber s impossible (a diferncia de l'escepticisme modern); ho viu en el procs de contrarestar opinions diferents. Aix doncs, es pot descriure el pirronisme com a mtode, per no com a teoria. No obstant aix, s difcil saber fins a quin punt Sext Empric ha de ser considerat un defensor del pirronsime i de Pirr mateix, o b un escptic que fa innovacions sobre les teories originals d'aquest.

Sext Empirc va aplicar aquest mtode a gaireb tots els mbits de saber del seu temps; aix, la seva obra s un compendi negatiu del saber del segle II DC i una important font histrica. 
Durant l'edat mitjana, la seva obra va ser oblidada fins la recuperaci en el segle XVI. Els seus llibres van tenir una influncia profunda sobre Montaigne.

Bibliografia.
 
 
 

, hoc est, adversus eos qui profitentur disciplinas, Gentiano Herveto Aurelio interprete, Parisiis, M. Javenem, 1569 (Vicifons).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214025" title="Seny" nonfiltered="2581" processed="2577" dbindex="87635">
El seny o trellat s la ponderaci mental. Sana capacitat mental que s penyora d una justa percepci, apreciaci, captinena, actuaci. Probablement el mot t el seu origen etimolgic en sensus, en llat, sentit.

 Debat del seny i la rauxa .
L'histric debat del seny i la rauxa es pot entendre com la manifestaci dels principis del yin i yang en la societat catalana. Aquest fet s una caracterstica molt significativa del poble catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214033" title="Lionello Levi Sandri" nonfiltered="2582" processed="2578" dbindex="87636">

Lionello Levi Sandri (Mil, Itlia 1910 - Roma 1991) fou un poltic itali que va esdevenir Vicepresident de la Comissi Europea entre els anys 1967 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 5 d'octubre de 1910 a la ciutat de Mil. Desprs de finalitzar els seus estudis va esdevenir l'any 1932 funcionari pblic de l'administraci italiana, esdevenint l'any 1940 professor de dret industrial a la Universitat de Roma.

Activitat poltica.
Desprs de participar a la campanya italiana al nord d'frica durant la Segona Guerra Mundial, amb l'armistici del 8 de setembre de 1943 va esdevenir membre de la resistncia italiana contra Benito Mussolini sent el lder de la secci "Fiamme Verdi" a Brscia.

A l'acabar la guerra s'afili al Partit Socialista Itali (PSI) i fou membre del consell municipal de la ciutat de Brscia. A partir de 1948 form part del Consell Executiu del PSI Regional i posteriorment va esdevenir membre del gabinet del Ministre de Treball. 

Convenut europeista, advoc per la creaci del Partit Socialista Europeu (PSE), i fou nomenat el febrer de 1961 membre de la Comissi Hallstein I responsable d'Assumptes Socials en substituci de Giuseppe Petrilli. Membre aix mateix de la Comissi Hallstein II amb la mateixa cartera, el 30 de juliol de 1964 en fou nomenat Comissi. En la formaci l'any 1967 de la Comissi Rey fou ratificat com a Vicepresident i responsable dels Assumptes Socials, rebent aix mateix les careteres de Personal i Assumptes Administratius.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214036" title="Javier Zanetti" nonfiltered="2583" processed="2579" dbindex="87637">






Javier Adelmar Zanetti (*10 d'agost del 1973 a Buenos Aires, Argentina) s un futbolista argent. Juga de lateral per la dreta i el seu club actual s l'Inter de Mil de la Lliga italiana de futbol.

Trajectria.

Javier Zanetti va debutar al Club Atltico Talleres de la tercera divisi argentina al 1992.

Al 1993 va ser traspassat al Banfield on va marcar el seu primer gol contra Newell's Old Boys. All comen a agafar protagonisme per la seva habilitat com a lateral, amb gran capacitat ofensiva i notable capacitat defensiva.

Arrib a l'Inter de Mil el 1995 on s'ha convertit en el capit de l'equip. Ha guanyat 7 ttols: una Copa de la UEFA al 1998, dues Copes d'Itlia al 2005 i 2006, dues Supercopes d'Itlia al 2005 i al 2006 i dues Lligues Italianes corresponents a les temporades 2005/2006 i 2006/2007.

Juntament amb la seva dona crearen la "Fundaci Pupi" per la recuperaci social dels nens pobres.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la Fundaci Pupi;
 Fitxa tcnica del jugador;
 Pgines fetes per seguidors italians;
 Estadstiques de Javier Zanetti a la Selecci Argentina per la RSSSF;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214037" title="Illa del Rei Guillem" nonfiltered="2584" processed="2580" dbindex="87638">

L'illa del Rei Guillem (en angls King William Island) s una de les illes de l'Arxiplag rtic Canadenc pertanyent al territori de Nunavut. 

Amb una superfcie de 13.111 km, s la 60a illa ms gran del mn i la 15a del Canad. T una poblaci de 960 habitants (2001), concentrats a la localitat de Gjoa Haven o Uqsuqtuuq. A l'est est separada de la pennsula de Boothia pels estrets de James Ross i Rae. A l'oest l'estret de Victria la separa de l'illa Victria. Al sud, l'estret de Simpson la separa de la pennsula d'Adelaide, i al sud-oest es troba el golf de la Reina Maud.

Des d'antic l'illa ha estat ocupada o freqentada pels inuits. Fou descoberta pels europeus durant les expedicions per trobar el Pas del Nord-oest. Fou batejada aix en honor del rei britnic regnant a l'poca, Guillem IV, per l'explorador  John Ross el 1830. Molts altres exploradors polars, a la recerca del cobejat Pas del Nord-oest, han hivernat a l'illa del Rei Guillem, com ara John Franklin o Roald Amundsen, que va viure 22 mesos al port d'Uqsuqtuuq, anomenat Gjoa Haven en honor del vaixell explorador d'Amundsen, el Gja.

L'illa s coneguda per les seves nombroses poblacions de caribs que hi passen l'estiu, abans de desplaar-se cap al sud caminant sobre la banquisa durant la tardor. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214039" title="Adelinda d'Alvrnia" nonfiltered="2585" processed="2581" dbindex="87639">
Adelinda d'Alvrnia (870-906). Tamb coneguda com Adelinda d'Aquitania.

Origens Familiars.

Filla de Bernat II, comte d'Alvrnia i de Ermengarda d'Alvrnia.

Npcies i Descendents.

Casada amb Acfred I de Carcassona, comte de Carcassona i comte de Rass l'any 890. Van tenir tres fills:

Guillem II d'Aquitnia (?-926), duc d'Aquitnia;
Acfred I d'Aquitnia (?-927), duc d'Aquitnia;
Bernat III d'Alvrnia (?- d 932), comte d'Alvrnia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214042" title="Catreu" nonfiltered="2586" processed="2582" dbindex="87640">
Catreu fou rei de Creta, fill de Minos i de Pasfae.

Va sser pare d'Altmenes i d'Arope.

Altmenes an a Rodes per temor d'un oracle segons el qual mataria el seu pare. Catreu, ja vell i sense successor, sort a cercar-lo. En arribar a Rodes amb els seus homes, els nadius els varen prendre per |pirates i els atacaren. Entre ells hi havia Altmenes, que lluit amb Catreu sense conixer-lo i el va matar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 45.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214044" title="Pasfae" nonfiltered="2587" processed="2583" dbindex="87641">

Pasfae fou una herona, filla d'Hlios i de Perseis.

Es cas amb Minos, rei de Creta, i fou mare de quasi tots els seus fills.

D'altra banda, sent una passi antinatural per un brau que Posid va fer sorgir del mar i, desprs d'unir-s'hi amb una disfressa de vaca que li constru Ddal, conceb el Minotaure.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 168.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Pasfae. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214046" title="Ibates" nonfiltered="2588" processed="2584" dbindex="87642">
Ibates fou rei de Lcia.

Va sser pare d'Estenebea i de Filnoe.

El seu gendre Pretos, esps de la primera, li envi un hoste, Bellerofont, amb l'encrrec secret de matar-lo; per ell, per no trair l'hospitalitat, prefer enviar-lo a missions perilloses amb l'esperana que no tornaria: especialment, el fu lluitar contra la Quimera, el monstre que devastava el seu regne.

Quan Bellerofont en sort victoris, Ibates comprengu que els dus el protegien i li atorg la m de Filnoe.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214047" title="Esteve de Gavald" nonfiltered="2589" processed="2585" dbindex="87643">
Esteve (915-967), comte de Gavald

Origens Familiars.

Fill de Ermengol, comte de Roergue i Adelaida.

Npcies i descendents.

Es va casar l'any 937 amb Anne i van tenir dos fills:

 Bertrand I (938-993), comte de Gavald;
 Almodis de Gavald (965-1005;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214048" title="Giuseppe Caron" nonfiltered="2590" processed="2586" dbindex="87644">

Giuseppe Caron ( Treviso, Itlia 1904 ) s un poltic itali que fou ministre al seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea entre 1962 i 1963.

Biografia.
Va nixer el 24 de febrer de 1904 a la ciutat de Treviso, poblaci situada a la regi del Vneto. Desprs d'estudiar qumica a la universitat fou farmacutic, i el 1952 fou nomenat vicepresident de la Cambra de Comer italiana.

Activitat poltica.
Poltica italiana.
Membre de la Democrcia Cristina, particip activament en la resistncia italiana durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1948 fou escollit senador al Senat d'Itlia, esc que no abandon fins el 1972 (exceptuant el perode en el qual fou Comissari Europeu). El 1955 fou nomenat sotsecretari d'Obres Pbliques en el govern d'Antonio Segni, crrec que ocup fins el 1957, i posteriorment fou fou sotsecretari de Defensa en els governs d'Adone Zoli (1957-1958) i Amintore Fanfani (1958-1959). 

Poltica europea.
Interessat en la poltica europea el 1959 fou designat membre itali del Consell d'Europa. Aix mateix el novembre de 1959 fou escollit Comissari Europeu en la Comissi Hallstein I en substituci de Piero Malvestiti, sent nomenat responsable de la cartera del Mercat Interior. En la formaci de la Comissi Hallstein II fou nomenat Vicepresident de la mateixa i responsable del Mercat Interior. Caron renunci a la Comissi Europea el 15 de maig de 1963, sent substitut per Guido Colonna.

Retorna a la poltica italiana.
Al seu retorn a la poltica italiana particip en diversos governs dirigits per Aldo Moro com a sotsecretari del Ministeri de Pressupostos, crrec que repet en el govern de Mariano Rumor entre 1968 i 1969. Finalment entre 1969 i 1970 fou Ministre de Pressupostos sota el govern de Rumor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214050" title="La masia de 1907" nonfiltered="2591" processed="2587" dbindex="87645">
La masia de 1907 va ser un reality show de TVC ems per TV3. Era un joc de convivncia que seguia l'adaptaci de dues famlies a la vida rural de principis del segle XX. La tardor del 2007 van treure a la venda el llibre: La masia de 1907, escrit per Lloren Ferrer i Als de l'editorial Ara Llibres.

 Normes .
 Els participants van passar dos mesos en una masia ambientada en l'any 1907, i es van haver d'adaptar a l'estil de vida dels masovers d'aquella poca.
 No van poder tenir cap contacte amb el mn exterior.
 Havien de portar roba de l'poca en tot moment.
 No disposaven de cap aparell modern.
 Ells sols havien de tirar endavant la casa.

 Les famlies . 

 Els Prez .
 Flix Miquel Prez;
 Carme Prez;
 Miquel Prez;
 Carol Prez;
 Berta Prez;
 Llibert Prez;

 Els Camaes .
 Slvia Camaes;
 Marta Camaes;
 Xavier Camaes;
 Esther Camaes;
 Angel Camaes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214053" title="Estenebea" nonfiltered="2592" processed="2588" dbindex="87646">
Estenebea fou una princesa lcia, filla de Ibates.

Es cas amb Pretos, rei de Tirint.

Quan el seu marit acoll Bellerofont, ella intent seduir-lo, per fou debades i, per venjar aquest menyspreu, el calumni davant Pretos, que, creient-se l'acusaci, envi el seu hoste a Ibates amb l'encrrec que el mats. Al cap d'uns anys, per, l'heroi torn victoris i Estenebea, tement la venjana, se sucid o, segons altres, caigu del cavall Pegs mentre intentava fugir.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 84-85.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214055" title="Pretos" nonfiltered="2593" processed="2589" dbindex="87647">
Pretos fou rei d'Argos, fill d'Abant i d'Aglaia.

Va disputar amb el seu germ Acrisi per la possessi del regne i, segons alguns, hagu de marxar a l'exili.

Acollit a Lcia, es cas amb Estenebea, filla del rei Ibates, i fou pare de les Prtides i de Megapentes.

Amb l'ajut del seu sogre, va conquerir Tirint. Com a fet destacat del seu regnat, acoll en el seu palau l'heroi Bellerofont, que fou acusat falsament per Estenebea d'haver volgut seduir-la. Pretos, no volent mancar a la seua hospitalitat, l'envi a Ibates amb la instrucci secreta d'eliminar-lo.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 184.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214057" title="Manaus" nonfiltered="2594" processed="2590" dbindex="87648">


Manaus s una ciutat en la Regi Nord del Brasil i capital de l'estat d'Amazones. Situada a prop de la confluncia del Riu Negro amb el riu Amazones, s un important port en vies de desenvolupament de la regi i fins i tot poden accedir a ella els transatlntics. Fou fundada per portuguesos en l'any 1669 i actualment t una poblaci estimada d'1.400.000 habitants.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214058" title="Megapentes" nonfiltered="2595" processed="2591" dbindex="87649">
Megapentes fou un heroi, fill de Pretos, rei de Tirint, i d'Estenebea.

Va canviar amb Perseu el seu regne pel d'Argos.

----

Megapentes tamb fou el nom d'un altre heroi, fill de Menelau i d'una captiva.

Fou pretendent al tron d'Esparta, que finalment pertoc a Orestes.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 144.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214061" title="Iocasta" nonfiltered="2596" processed="2592" dbindex="87650">
Iocasta fou una herona, filla de Meneceu.

Es cas amb Laios, rei de Tebes, amb el qual tingu un fill que, per esquivar un oracle advers, fou abandonat a la muntanya. Per Laios mor assassinat i Iocasta fou promesa en matrimoni al que aconsegus acabar amb l'Esfinx que rondava a prop de Tebes. dip ho aconsegu, i de la seua uni amb Iocasta van nixer Etocles, Polinices, Antgona i Ismene. Ms endavant, quan es descobr que dip era el fill que havien abandonat i l'assass de Laios, Iocasta, desesperada, es va penjar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 125.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214064" title="Nicols Cotoner y Cotoner" nonfiltered="2597" processed="2593" dbindex="87651">
Nicols Cotoner y Cotoner (Palma, 1905 -1996) fou un noble i militar mallorqu, 12 Marqus de Mondjar. Estudi dret i lluit a la guerra civil espanyola com a tinent; fou ferit i condecorat, i arrib al grau de general de cavalleria. El 1955 heret el ttol de comte de Tendilla i entr en el grup de persones dedicades a l'educaci del futur rei Joan Carles, qui sempre el consider com a un segon pare. El rei li concediria el Toisn d'Or el 1977. Fou el Cap de la Casa de Sa Majestat el Rei des del 1975 fins el 1990. Tamb fou un dels seus homes de confiana durant la transici i un dels assessor en el Cop d'estat del 23-F de 1982. El 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i el 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs .
 Biografia de Nicols Cotoner y Cotoner;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214065" title="Elio Antonio de Nebrija" nonfiltered="2598" processed="2594" dbindex="87652">

Elio Antonio de Nebrija (1441 - 1522), tamb anomenat Antonio de Lebrija,  fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramtica i lexicografia. va destacar tamb pel recolzament a la impremta a la ciutat de Salamanca.

Pensament.
Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influt per la cultura clssica. Va redactar la primera gramtica d'una llengua romnica . Va dividir l'oraci en vuit parts, que serien el germen de les categories ms populars. El seu estudi sobre el castell servia, per, per aprendre millor el llat per comparaci, autntic idioma de cultura per a ell. Va afirmar que l'espanyol venia d'un llat corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija es l'autor de la coneguda mxima: "la lengua debe ser compaera del imperio" utilitzada sovint posteriorment per a justificar el colonialisme espanyol. 


Obres.
 Introductiones latinae, 1481 ;
 Gramtica castellana, 1492 ;
 Diccionario latino-espaol, 1492 ;
 Vocabulario espaol-latino 1495 ;
 Reglas de ortografa espaola, 1517;


Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214068" title="Cluj-Napoca" nonfiltered="2599" processed="2595" dbindex="87653">


Cluj-Napoca (Kolozsvr en hongars) s una ciutat de Romania, a la provncia (en romans jude ) d'Cluj (CJ), a Transsilvnia, travessada pel riu Some .

Educaci.

La Universitat Babe -Bolyai, fundada al 1959, s un dels ms importants centres universitaris romanesos.

 Demografia .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:380 height:260
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:350000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

  bar:1912 text:1912
  bar:1930 text:1930
  bar:1948 text:1948
  bar:1956 text:1956
  bar:1966 text:1966
  bar:1977 text:1977
  bar:1992 text:1992
  bar:2002 text:2002
  

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1912 from:0 till: 60808
  bar:1930 from:0 till: 100844
  bar:1948 from:0 till: 117915
  bar:1956 from:0 till: 154723
  bar:1966 from:0 till: 185663
  bar:1977 from:0 till: 262858
  bar:1992 from:0 till: 328602
  bar:2002 from:0 till: 317953
  
PlotData=

  bar:1912 at: 60808 fontsize:S text: 60.808 shift:(-7,5)
  bar:1930 at: 100844 fontsize:S text: 100.844 shift:(-13,5)
  bar:1948 at: 117915 fontsize:S text: 117.915 shift:(-13,5)
  bar:1956 at: 154723 fontsize:S text: 154.723 shift:(-13,5)
  bar:1966 at: 185663 fontsize:S text: 185.663 shift:(-13,5)
  bar:1977 at: 262858 fontsize:S text: 262.858 shift:(-13,5)
  bar:1992 at: 328602 fontsize:S text: 328.602 shift:(-13,5)
  bar:2002 at: 317953 fontsize:S text: 317.953 shift:(-13,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Data INSSE. Grafica - Wikipedia.


Personatges famosos. 
Lucian Blaga;
Matei Corvin;
Iuliu Ha ieganu;

Ciutats agermanades.
La ciutat de Cluj-Napoca est agermanada amb les segents ciutats:
 Cologne;
 Atenes;
 So Paulo ;
 Beersheba ;
 Pcs ;
 Zagreb ;
 Zhengzhou ;
 Chacao ;
 Dijon and Nantes ;
 Suwon;
 Makati ;
 Kor ;
 Cervia ;
 Columbia, East Lansing, Rockford;

 Enllaos externs .
clujnapoca.ro;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214069" title="Nissan Sentra" nonfiltered="2600" processed="2596" dbindex="87654">

El Nissan Sentra es un cotxe de tipus compact (a partir del 2007, passa a ser un mid-size ) fabricat per Nissan des del 1982; es tracta d'una versi amb el nom diferent del Sunny que ven a Jap el fabricant nip.

Els rivals d'aquest sn el Ford Focus, Toyota Corolla, Honda Civic, Volskwagen Jetta i Chevrolet Cobalt entre d'altres. Per al model del 2007, els seus rivals serien el Ford Fusion, Pontiac G6, Dodge Avenger, Chevrolet Malibu o Toyota Camry.

 Primera generaci (1982-1986).

Va ser introdut al 1982 sota el nom de "Nissan Sentra" el Nissan Sunny al mercat d'Estats Units. Aquest nom tamb s'usar en altres mercats del continent americ, com Mxic i Brasil. El Sentra substitua directament al Datsun 210, encara que a diferncia d'aquest, la tracci era davantera.

Construt sota la plataforma B11 el Sentra es va oferir en diferents carrosseries, com una sedan de 2 i 4 portes, una hatchback de 3 portes, una coupe de 3 portes i una station wagon de 5 portes. 

Mecnicament oferia tres opcions mecniques, gasolina de 1.5 E15 SOHC i 1.6 E16 SOHC litres i un disel de 1.7 litres (encara que aquest es va fabricar en petites unitats i es va oferir els anys 1983-1985 al mercat d'EUA). El mateix nombre d'opcions era tamb per les transmissions: manuals de 4 i 5 velocitats i una automtica de 3.

Al 1984 es comercialitza aquest model com a Nissan Tsuru a Mxic.

 Segona generaci (1987-1990).

Amb la plataforma B12, aquesta nova generaci s'oferia tamb en diferents opcions de carrosseria: sedan de 2 i 4 portes, hatchback de 3 portes, coupe de 2 portes i station wagon de 5 portes. En transmissions segueixen existint les mateixes 3 opcions (manuals de 4 i 5 i automtica de 3) que en el model anterior.

Mides del Sentra:

Batalla (Wheelbase): 2,430 m (95.7 in)

Llargada (Length): 4,285 m (168.7 in, sedan); 4,230 m (166.5 in, coupe); 4,125 m (162.4 in, hatchback); 4,374 m (172.2 in, station wagon)

Amplada (Width): 1,641 m (64.6 in); 1,666 m (65.6 in, coupe)

Alada (Height): 1,380 m (54.3 in); 1,326 m (52.2 in, coupe); 1,404 m (55.3 in, hatchback); 1,394 m (54.9 in, station wagon AWD)

Capacitat del dipsit: 50 l (13.2 galons EUA)

Mecnicament se segueix oferint amb un motor 1.6L (desapareix el 1.5 i el disel) E16 SOHC de 69 cv; l'any segent, amb el sistema TBI passa a 70 cv. Del 1989 al 1990 l'nica opci mecnica oferta era un 1.6L de 90 cv GA16i, una versi SOHC de 12 vlvules del posterior GA16DE 

Existiren versions de tracci integral per al station wagon els anys 1988 i 1989; aquest sistema permetia elegir entre mode full-time AWD o mode no full-time.

El Sport Coupe va ser la versi amb disseny esportiu del Sentra, amb els motors E16i i GA16i disponibles nicament.

 Tercera generaci (1991-1994).

El Nissan Sentra amb xasss B13 , fabricat a les plantes de Smyrna, Tennessee, Estats Units i Cuernavaca, Morelos, Mxic, ser el primer dels Sentra en oferir el nou motor SR20DE amb carrosseria de 2 portes i paquet esportiu SE-R. Desapareixen fora carrosseries i noms s'ofereix amb una sedan de 4 portes i una coupe de 2.

Mecnicament s'ofereix amb un motor 1.6L GA16DE. Per al paquet SE-R, s'ofereix el motor 2.0 SR20DE. Aquest nou motor t una potncia de 140 cv @ 6400 rpm i una torsi de 179 Nm @ 4800 rpm, suficients per propulsar al Sentra de 0-60 mph en 7,6 segons i cobrir el quart de milla en poc ms de 15,8 segons.

A Mxic se segueix venent aquest mateix model sota el nom de Nissan Tsuru.

Mides del Sentra :

Batalla (Wheelbase): 2,430 m (95.7 in)

Llargada (Length): 4,325 m (170.3 in)

Amplada (Width): 1,668 m (65.7 in, 1993-1994); 1,666 m (65.6 in, 1991-1992)

Alada (Height): 1,369 m (53.9 in, coupe i sedan del 1991-1992); 1,374 m (54.1 in, sedan del 1993-1994)

Capacitat del dipsit: 50 l (13.2 galons EUA)

 Quarta generaci (1995-1999).



Mides del Sentra :

Batalla (Wheelbase): 2,535 m (99.8 in)

Llargada (Length): 4,343 m (171.0 in, 1997-1999); 4,320 m (170.1 in, 1995-1996)

Amplada (Width): 1,691 m (66.6 in)

Alada (Height): 1,384 m (54.5 in)

Capacitat del dipsit: 50 l (13.2 galons EUA)

El nou xasss B14 representa un canvi notable respecte de l'anterior Sentra, amb materials interiors d'aspecte econmic i la prdua de la suspensi independent posterior. Segueix oferint-se amb 2 carrosseries: coupe de 2 portes i sedan de 4; la coupe va ser venuda a Mxic com a Nissan Lucino i a Estats Units canvia el nom a 200SX el coupe amb el paquet SE-R.

S'ofereix amb els segents paquets d'equipament: Base, XE, GXE, GLE, SE i SE Limited (algunes edicions).

El Base i XE equipaven llantes de 13"; fins al 1998 tamb el GXE les usava. A partir d'aquest any el GXE usar de 14" i els SE i les versions especials (tamb el 200SX) les portaran de 15". Per diferenciar entre els paquets d'equipament es troba, estticament, en qu el GXE, GLE, SE i edicions especials tenen accs al portaequipatges a travs dels seients, descansa-caps posterior, alavidres elctrics... Respecte del GLE, SE i Special Edition s'inclou seients de pell, aler posterior i sostre solar.

Mecnicament segueix oferint ambds motors de gasolina: 1.6L GA16DE que passa a oferir 115 cv (i que equipen tots excepte el SE) i el 2.0L SR20DE, que equipa el paquet SE (que s'ofereix a partir del 1998).

Al 1998 rep un petit redisseny en els fars posteriors i la graella davantera rep petits canvis; l'any segent, novament rep canvis.

Aquest Sentra ser l'ltim fabricat a la planta de Smyrna, Tennessee, Estats Units.

 Cinquena generaci (2000-2006).


El nou xasss B15 es construt a la fbrica d'Aguascalientes, Aguascalientes, Mxic; el disseny d'aquest nou Nissan divergeix fora del Nissan Sunny japons, model del que deriva el Sentra. Estticament el nou model rep molts canvis, com interiors amb materials de major qualitat, seients cmodes, fars de major lluminositat i unes lnies ms suaus. 

Mides del Sentra :

Batalla (Wheelbase): 2,535 m (99.8 in)

Llargada (Length): 4,508 m (177.5 in)

Amplada (Width): 1,709 m (67.3 in)

Alada (Height): 1,410 m (55.5 in)

Capacitat del dipsit: 50 l (13.2 galons EUA)

Possiblement un dels canvis ms notables es refereix a l'apartat mecnic: desapareix el 1.6L i deixa lloc a un nou 1.8L QG18DE de 126 cv. El Sentra SE amb el motor 2.0L ser el model ms potent de la gamma fins al 2002, amb l'aparici del SE-R. En transmissions, s'ofereixen 2 manuals de 5 i 6 velocitats i una automtica de 4.

El nou SE-R que apareix el 2002 equipa un motor 2.5L QR25DE de 165 cv i transmissi manual de 5 velocitats (en opci una automtica); el SE-R Spec V de 175 cv equipa una transmissi de 6 velocitats manual amb un diferencial auto-blocant Torsen; amb aquest  motor el Sentra SE-R Spec V cobria el quart de milla en 15,4 segons.

Aquest motor 2.5L no sols el van equipar els SE-R i SE-R Spec V sin que tamb va oferir-se al paquet Sentra 2.5 LE al 2003 i Sentra 2.5 S al 2004; aquests paquets cobrien el buit deixat pel Sentra SE (amb motor 2.0L) i oferien un SE-R amb un aspecte discret ja que no incloen els detalls esttics d'aquests.

Al 2004 el Sentra rep un redisseny que afecta principalment al frontal.

 SE-R Spec V .

Es tracta de la versi ms esportiva i ms ben equipada del Sentra. Al 2002 inicia la seva producci i durant la seva fabricaci aquest model ha gaudit d'una bona acollida degut al seu bon rendiment mecnic.

Amb el motor 2.5L QR25DE de 4 cilindres, dissenyat pel Nissan Altima, desenvolupa una potncia de 175 cv @ 6000 rpm i una torsi de 244 Nm @ 4000 rpm, suficients per posar el Sentra de 0-60 mph en 7,5 segons.

La transmissi era manual de 6 velocitats amb diferencial auto-blocant Torsen, llantes d'aliatge de 17" amb pneumtics d'alt rendiment. La seva direcci era molt gil degut a les grans modificacions que tenia el vehicle de fbrica, com suspensions esportives, frens de disc a les 4 rodes (280mm dels de davant i 232 els de darrere) amb l'opci d'elegir els marca Brembo.

L'interior rebia canvis per donar-li un caire de vehicle esportiu. Destacar l'equip d'udio de 300W i 9 altaveus (ms un subwoofer de 8 inch al portaequipatges) i sostre solar.

El Spec V (i tamb el SE-R) fins al 2004 equipaven un frontal que emulava al frontal del Nissan Skyline GT-R amb extensions laterals, aler muntat sobre del portaequipatges. A partir del 2004 rep un disseny ms semblant al dels Sentra regulars, encara que noms afecta al frontal; l'aler posterior rep un nou disseny de fars que emula als del Skyline GT-R i l'opci d'elegir-lo en color Sapphire Blue (les llantes inclouen la inscripci SE-R).

El paquet SE-R s'oferir novament a la nova generaci del Nissan Sentra.

 Sisena generaci (2007-).

Es presenta la nova generaci al North American International Auto Show de gener del 2006. Presenta com a novetat un xasss C-16 i unes dimensions superiors a les del model anterior, classificant-lo per primer cop com a mid-size (el Nissan Versa passa a ocupar l'espai que el Sentra havia estat ocupant fins ara); aquesta nova plataforma C es fruit de l'aliana Renault-Nissan.

Mides del Sentra:

Batalla (Wheelbase): 2,685 m (105.7 in)

Llargada (Length): 4,567 m (179.8 in, 2007); 4,590 m (180.7 in)

Amplada (Width): 1,791 m (70.5 in)

Alada (Height): 1,511 m (59.5 in)

Capacitat del dipsit: 55 l (14.5 galons EUA)

Mecnicament presenta novetats, com l'adopci d'un motor 2.0L MR20DE que substitueix al 1.8L anterior; el nou motor desenvolupa 140 cv @ 5100 rpm i una torsi de 199 Nm @ 4800 rpm. Segueix essent fabricat a la planta de Aguascalientes, Mxic, i es pot elegir en dos transmissions: manual de 6 velocitats o una CVT.

Els paquets d'equipament sn (excloent al SE-R i SE-R Spec V) a Estats Units tres: el 2.0, 2.0S i 2.0 SL.

Per al 2.0 i 2.0 SL s'equipa una transmissi CVT i per al 2.0S una manual de 6 velocitats. Excepte el 2.0, els altres equipen ABS, EDB, llantes de 16" (15" per al 2.0), fars anti-boira i ordinador de viatge, control de creuer (2.0 S i SL) entre d'altres. En l'apartat de seguretat, es de srie per a tots dos models els airbag frontals, laterals davanters i posteriors.

Al mercat mexic en canvi es presenta en 4 (exceptuant al Spec V): Custom, Emotion, Premium i Luxury, equipats tots ells amb el motor 2.0L.

SE-R i SE-R Spec V.

La versi SE-R s'ofereix al 2007 i, com en la generaci anterior, pot elegir-se entre el SE-R i el SE-R Spec V.

Per al primer equipament, el motor es el 2.5L QR25DE de 177 cv @ 6000 rpm i 233 Nm @ 2800 rpm, llantes d'aliatge de 17", disc a les 4 rodes, suspensi esportiva, barra estabilitzadora davantera de 23 mm, interior i exterior amb una esttica exclusiva (pedals d'alumini, volant folrat de pell, seient amb 6 ajustos diferents per al de conductor) i la transmissi passa a ser una CVT.

Per al segon, equipa el mateix motor per desenvolupa una potncia de 200 cv @ 6600 rpm i una torsi de 244 Nm @ 5200 rpm. La transmissi es una manual de 6 velocitats, barra estabilitzadora de 25 mm. Amb aquest motor, el Spec V cobreix els 0-60 mph en 6,4 segons i el quart de milla en menys de 15 segons (14,9). Estticament, equipa cinturons davanters, volant de pell i palanca de canvis amb detalls de color vermells i frens de mida major davanters i una suspensi modificada; s'ofereix en opci un diferencial auto-blocant.

El Sentra SE-R Spec V es l'nic SE-R que es ven a Mxic.

 Seguretat .

El Sentra, com molts altres, ha estat objecte de les segents proves i ha presentat els segents resultats:

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 Atorga la puntuaci de "acceptable" en el test de xoc frontal, i de "poor" per al test de xoc lateral per al al Nissan Sentra models 2000-2006  i .
 Atorga la puntuaci de "acceptable" en el test de xoc frontal per al al Nissan Sentra GXE del 1998.

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles en el test de xoc frontal, tant per a passatger com per a conductor, i de 5 estrelles en el test de xoc lateral, tant per a passatger davanter com posterior per al Nissan Sentra del 2007 .
 Atorga 4 estrelles en el test de xoc frontal, tant per a passatger com per a conductor, i de 2 estrelles en el test de xoc frontal per a passatger davanter per al Nissan Sentra del 2005 .
 Atorga 3 i 4 estrelles en el test de xoc frontal, per a conductor i passatger respectivament per al Nissan Sentra del 1999 .

 Informaci mediambiental .

El Nissan Sentra model 2008 amb un motor 2.0L i transmissi manual de 6 velocitats obt un consum de 31 mpg (7,6 l/100 km) per carretera i de 24 mpg (9,8 l/100 km) per ciutat, resultant 27 mpg (8,7 l/100 km) per cicle combinat. D'emissions, emet 6,8 tones de CO2 anualment i rep una puntuaci de 6 en contaminaci de l'aire segons l'EPA .

 Vegeu tamb .

 Nissan Tsuru;



 Enllaos externs .


 Pgina web oficial ;
 Pgina web oficial ;
 Nissan Sentra a Edmunds.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214070" title="Etocles" nonfiltered="2601" processed="2597" dbindex="87655">


Etocles fou rei de Tebes, fill d'dip i de Iocasta.

Desprs que el seu pare marx a l'exili va pactar amb el seu germ Polinices que governarien alternativament la ciutat, un any cadascun, per al cap de l'any va trencar el pacte i es neg a cedir el tron al germ. Aquest es refugi a la cort d'Adrast, a Argos, i form una coalici de set cabdills per anar contra Tebes i prendre el poder. La ciutat va resistir l'atac, per Etocles i Polinices es van matar l'un a l'altre en la lluita decisiva.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 86.
 Kernyi, Karl: Die Mythologie der Griechen - Die Gtter- i Menschheitsgeschichten, dtv, Munic, 1994. ISBN 3-423-30030-2. ;
 Grant, Michael i Hazel, John: Lexikon der antiken Mythen und Gestalten. dtv, Munic, 2004. ISBN 3-423-32508-9. ;
 von Ranke-Graves, Robert: Griechische Mythologie - Quellen und Deutung. Hamburg, 2001. ISBN 3-499-55404-6.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214071" title="MPEG-21" nonfiltered="2602" processed="2598" dbindex="87656">

 Estndard MPEG .
El grup MPEG (Moving Picture Experts Group) s ha encarregat d estandarditzar diferents formats de compressi d imatge en moviment, udio y vdeo. Els conjunts d estndards MPEG-1, MPEG-2 y MPEG-4 estan orientats a la correcta compressi de seqncies de vdeo, oferint diferents qualitats cadascun. Posteriorment el grup va comenar el desenvolupament de MPEG-7 y MPEG-21.

Aquesta vegada, els estndards no estan orientats a la compressi de registres multimdia. El primer, MPEG-7, s encarrega d etiquetar continguts multimdia mitjanant metadades que descriuen els registres, amb un nivell de detall alt.

Amb aquestes metadades serem capaos de realitzar cerques complexes dins de bases de dades en les que els registres es trobin correctament etiquetats amb MPEG-7.

 Qu s MPEG-21? .
L estndard MPEG-21 presenta un marc d intercanvi de contingut multimdia legtim, respectant els drets d autor i distribuci, i adequat a les capacitats dels usuaris en cada moment. Aquests estndard intenta solucionar molts dels problemes existents avui en dia amb la distribuci de continguts digitals, principalment illegals, amb les xarxes de dades. L existncia de les xarxes punt a punt posen en perill, segons les empreses del sector, el desenvolupament i la producci de continguts.

El seu propsit principal es establir, d una manera clara, quins sn els participants en una transacci dins d un mercat digital, en el que els bens no son ms que dades. 

La base fonamental en la que se sost MPEG-21 s la definici del terme objecte digital. Aquests objectes digitals seran els bens amb els que es comerciar dins del mercat establert en la xarxa MPEG-21. A ms a ms,  s especifiquen diferent informaci  com els drets de propietat intellectual i d utilitzaci que te cada usuari sobre els objectes digitals disponibles.

El propsit de MPEG-21 s definir un marc obert per l enviament i consum de materials multimdia per a que tots els usuaris que intervenen en la cadena de consum puguin fer s del servei.

 Parts de MPEG-21 .
MPEG-21 est constitut per una srie de parts, o documents, que se encarreguen de estandaritzar cada una de les entitats o aspectes que entren dins d una transacci en MPEG-21.

 Declaraci d objecte Digital .
El MPEG-21 est basat en la definici d una unitat bsica de contingut amb la que realitzar operacions: l objecte digital. La declaraci d aquest objecte digital pot resultar difcil o ambigu, perqu es basa en les intencions del creador d un contingut a l hora de realitzar-lo. Per exemple, una eina que presenta una pgina web diferent en funci del idioma seleccionat. A l hora de definir l objecte digital, existeix l ambigitat de si el propsit de l autor era considerar l objecte format per totes les pgines de diferents idiomes o que cada una d elles es tracti com un objecte digital independent.

La declaraci de l objecte digital est pensada per solucionar aquestes ambigitats. El seu objectiu s definir una srie de termes abstractes que serveixin per expressar que s un objecte digital, entenen aquest como la representaci digital de la realitzaci d un treball. La declaraci de l objecte digital es basa en la utilitzaci d un model, que ha de ser tan flexible i general como sigui possible. El model no defineix un llenguatge en particular, simplement s una ajuda per proveir d un conjunt abstracte de termes i conceptes que poden emprar-se per definir un esquema o realitzar una equivalncia entre diferents esquemes amb la finalitat de realitzar comparacions.

 Identificaci de Objectes Digitals .
A l hora de treballar amb objectes digitals s necessari identificar cadascun de manera nica dins de MPEG-21. Tamb s ha d identificar quina s la propietat intellectual associada a un objecte determinat i quin s l esquema de descripci que s est utilitzant.

L nim de MPEG-21 no es definir nous estndards per solucionar problemes pels que ja existeixen solucions satisfactries. Per aquests motiu, pel problema de la identificaci es pot usar una URI (Uniform Resource Identifier).

Aquest mecanisme d identificaci no s l nic possible, existint altres alternatives, algunes d elles propietries, per solucionar aquest problema.

 Gesti i Protecci de la Propietat Intellectual .
Una part important de la definici de l estndard MPEG-21 gira al voltant de la gesti i  protecci de la propietat intellectual. La idea bsica darrera aquest concepte s articular mecanismes, dins de la xarxa, per assegurar el compliment dels drets de propietat intellectual dels materials utilitzats. En aquesta part s inclouen mtodes estandaritzats per recollectar eines de gesti i protecci de la propietat intellectual de localitzacions remotes, intercanviar missatges entre elles i  formes d integraci d expressions de drets, d acord amb el Diccionari de Termes sobre Drets i el Llenguatge d Expresi de Drets.

 Llenguatge d Expresi de Drets i  Diccionari de Termes sobre Drets .
El Llenguatge d expressi de Drets preten proporcionar mecanismes flexibles que suportin l s de recursos digitals en la publicaci, distribuci i consum de pellcules, msica, llibres, jocs, software i d altres creacions digitals.

El llenguatge d expressi de Drets, presenta les clusules que marquen un acord entre las dues parts involucrades en la realitzaci d una transacci amb un objecte digital. El modelo amb el que treballa, presenta quatre entitats bsiques relacionades entre s en cada clusula:

 Principal  a qui pertany un determinat dret.
 Dret que s especifica a la clusula.
 Recurs al que est associat el dret.
 Condici que ha de complir-se abans que es pugui executar el dret.

Les relacions presentades en cadascuna de les clusules descrites amb el Llenguatge d expressi de Drets es pot veure grficament a continuaci.
	                
El Diccionari de Termes sobre Drets es troba integrat amb el Llenguatge d expressi de Drets. Es composa d un conjunt clar, consistent, estructurat de termes sobre els quals se soporta el llenguatge.

 Adaptaci d objectes digitals .
Un objectiu perseguit per l estndard MPEG-21 s la transparncia pels usuaris a l hora d accedir a la xarxa. Els continguts que vol consumir un determinat usuari, han d arribar fins a ell, adequats a les peculiaritats de la seva situaci, tant en prestacions del mtode de presentaci (limitacions de pantalla, etc.) com d ample de banda.

Per aconseguir aix s necessari adaptar els objectes digitals a les capacitats disponibles per cada usuari en cada moment o segons les qualitats contractades. MPEG-21 no especifica de manera directa quins han de ser els mtodes d adaptaci, nicament ens mostra els descriptors i els mecanismes, independents dels formats digitals particulars, que proporcionen suport a l adaptaci d objectes digitals en termes de recursos, descriptors o gesti de la qualitat de servei.

 Mercat Digital i Copies Illegals .
L estndard MPEG-21 presenta dos objectius primordials:

 El primer s posar a l abast de tots els usuaris els continguts digitals adequant-los a les seves situacions particulars. ;
 El segon gran objectiu que persegueix, s aconseguir que les lleis de propietat intellectual es compleixin dins del marc de la xarxa MPEG-21, de tal manera que s asseguri un s correcte dels continguts, evitant usos fraudulents (copies o utilitzacions illegals o pirates).

La revoluci digital i l accs quasi universal a Internet han canviat les regles del joc sobre la copia illegal.

 Evoluci dels Sistemes Anti-Cpia .
Els cost dels bens copiats ha disminut drsticament als ltims anys. Al principi,aquests costs estaven dominats per la dificultat de realitzar noves cpies i distribuir-les.

En aquest marc, les empreses creadores de continguts es centraven en la persecuci dels pocs grups amb el suficient capital com per afrontar la pirateria a gran escala.

Amb l aparici dels vdeos domstics i altres aparells d udio, resultava relativament senzill la difusi de copies, ja que cadascuna d elles era fcil d obtenir. En aquest punt, la reacci de la indstria va consistir en encarir l extracci de la primera cpia del contingut subjecte a drets d autor. D aquesta forma intentava reduir el nombre de  pirates , aconseguint de nou un petit grup contra el que es pogus emprendre accions legals. Per altre banda, la indstria de l entreteniment va aconseguir obtenir llicncies i patents per forar a la indstria de l electrnica de consum a introduir sistemes anti-pirateria al seus reproductors de continguts.

El desenvolupament de reproductors digitals i sistemes d emmagatzemament digital barato van canviar de nou, las regles del joc, fent que els costos de cpia i distribuci digital baixessin quasi fins a zero. Al principi, la indstria de l entreteniment  va reaccionar aguantant la sortida al mercat dels dispositius d escriptura digitals d alta densitat (gravadores de DVD).
Tanmateix, una vegada que els ordenadors personals han avanat  suficient como per comprimir  treballar amb vdeo i udio, resulta molt fcil reproduir i distribuir aquest tipus de contingut a travs d Internet.

Un objectiu principal amb la introducci dels DVD, era protegir el vdeo digital en front a la pirateria. Com ja va passar amb els vdeos domstics, es van  introduir barreres legals i incentius econmics per assegurar que els desenvolupadors sols produssin lectors de DVD si incloen algun sistema anti-cpia, per evitar l extracci de continguts o la enginyeria inversa. Els esforos per evitar la pirateria estaven, de nou, centrats en un petit grup amb suficient capacitat com per extraure el contingut digital. Per aquestes raons, la indstria ha intentat protegir el format DVD, creant lleis a mida per aconseguir mantenir les eines d extracci de continguts lluny de les mans dels consumidors.

 Xarxes Punt a Punt Legals i Illegals .
Poc desprs van arribar altres medis de distribuci de continguts. El primer d aquesta nova generaci va ser Napster, on la gran novetat era integrar a l usuari final dins de la cadena de distribuci. Napster permetia descarregar quantitats molt importants de msica i vdeos directament des de Internet sense cap intermediari. Els costos de cada copia van baixar dramticament, fent que el mercat de distribuci de msica i vdeo pirata explotes. La indstria de l entreteniment, desprs de fallar l intent de protegir els CD de l extracci illegal de contingut, van atacar al canal de distribuci, tractant a Napster como si fos un altre dels grans distribudors pirates.

Donat el carcter centralitzat de Napster no va ser capa de sobreviure a l atac legal. El buit que va deixar, el van ocupar altres programes de carcter descentralitzat com Gnutella,Kazaa o eDonkey. Aquesta evoluci cap a un esquema descentralitzat fa ms difcil perseguir als culpables individuals dels delictes sobre els drets d autor i drets de copia. Sense una forma efectiva de elevar els costos d extracci de continguts o d eliminar les actuals xarxes de distribuci punt a punt amb atacs legals, la indstria de l entreteniment va tornar a augmentar el cost de la distribuci de cada cpia.

Tamb existeixen altres aproximacions (tecnolgiques), per les quals s augmenta el cost de distribuci. Aquestes inclouen atacar a la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de continguts en les xarxes de distribuci. Introduint  recursos mal etiquetats o de baixa qualitat, s ms difcil per l usuari trobar el material que busca, minvant el seu inters i confiana pel sistema

 Enllaos Externs .
 MPEG-21 -- ISO.
 MPEG-21 Forum de MPEG.
 MPEG-21 Multimedia Framework .
 MPEG-21 Blog Multimedia Framework.

 Llocs d'inters .
 Part 2: Declaraci d'objecte Digital;
 Part 3: Identificaci d'objecte digital;
 Part 4: Gesti i Protecci de la Propietat Intellectual;
 Part 5: Llenguatge d Expresi de Drets;
 Part 6: Diccionari de Termes sobre Drets;
 Part 7: Adaptaci d Objectes Digitals ;
 Part 8: Software de referencia;
 Part 9: Format d'arxius ;
 Part 10: Processament de l'objecte digital;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214073" title="Ignasi Maria Colomer i Preses" nonfiltered="2603" processed="2599" dbindex="87657">
Ignasi Maria Colomer i Preses (Barcelona 1915 - Calella, Maresme 2002) fou un historiador i sacerdot catal. Fou ordenat sacerdot al seminari de Vic i es llicenci en dret a la Universitat Autnoma de Barcelona el 1936. Ha estat membre del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, i tamb bibliotecari i arxiver del museu d'Igualada, ciutat on es va criar. Fou amic i collaborador de Josep Iglsies i Fort i Joan Ainaud de Lasarte. Tamb ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Els incunables de la impremta igualadina (1952);
 Els cent primers mapes del Principat de Catalunya (1966);
 Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI (1967);
 Cartografia peninsular. Segles XI-XIX (1969);
 Cartografia Peninsular (s. VIII - XIX) (1992);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214074" title="Futbol platja" nonfiltered="2604" processed="2600" dbindex="87658">
El futbol platja s una modalitat del futbol que es juga sobre una superfcie d'arena llisa, entre dos equips de cinc jugadors cadascun, i l'objectiu del qual s marcar ms gols que l'equip contrari. Aquest esport t com a objectiu l'oci i l'espectacle, ms que la competitivitat. Hi ha un tir a porta cada trenta segons, i un gol cada quatre minuts, de mitjana.

A Catalunya la modalitat est dirigida per Beach Soccer Catalunya, que compta amb la col.laboraci de la Federaci Catalana de Futbol en el desenvolupament i promoci d'aquest esport.

 Principals diferncies amb el futbol .
En el futbol platja hi ha tres temps de dotze minuts. El rellotge es para quan l'rbitre senyala un tir lliure directe, un tir de penal, o que un jugador est perdent temps.
Tots els tirs lliures sn directes. Quan es treu un tir lliure, cap jugador, excepte el porter, es podr situar en l'angle entre els pals i la pilota. Es a dir, no existeix la barrera.
Si un jugador veu la segona targeta groga, se li mostrar la targeta blava, que l'expulsar durant dos minuts del terreny de joc. La targeta vermella es mostrar si un jugador veu una tercera targeta groga.
La sacada de banda es pot realitzar tant amb les mans com amb els peus.

 El terreny de joc .
El terreny de futbol platja estar constitut per una superfcie llisa d'arena, delimitada per cintes de color blau. Les seves mesures seran de 36 x 27 metres, amb una variaci de +-1 m. Les diferents zones del terreny de joc (meitats del camp, rees de penals...) es faran mitjanant lnias imaginries que uneixen dues banderes vermelles o grogues situades a un metre a l'exterior del terreny de joc. Les porteries hauran de ser de color groc fluorescent, i mesuraran 5.5 metres d'ample per 2.2 metres d'alt.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214075" title="Polinices" nonfiltered="2605" processed="2601" dbindex="87659">


Polinices fou un heroi, fill d'dip i de Iocasta.

Quan el seu pare s'exili va fer un pacte amb el seu germ Etocles per ocupar per torns el tron de Tebes, per al cap d'un any el seu germ se'n desdigu i l'expuls. Es refugi a Argos, a la cort d'Adrast, que li conced la m de la seua filla Argia. El seu sogre l'ajud a preparar una expedici amb l'objectiu de conquerir Tebes i expulsar Etocles del poder. Finalment, s'aplegaren set cabdills i amb aquest exrcit es llan a l'assalt de la ciutat. L'expedici no va arribar a bon fi: en la batalla decisiva ell mateix s'enfront amb Etocles i els dos germans es mataren l'un a l'altre. El cos de Polinices va romandre sense sepultura per un decret de Creont fins que la seua germana Antgona s'atrev a enterrar-lo.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 181-182.

Enllaos externs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214076" title="Robert Marjolin" nonfiltered="2606" processed="2602" dbindex="87660">

Robert Marjolin ( Pars, Frana 1911 - d. 1986 ) fou un poltic i economista francs, un dels principals responsables del desenvolupament de la Comunitat Econmica Europea (CEE).

Biografia.
Va nixer el 27 de juliol de 1911 a la ciutat de Pars. Va estudiar a La Sorbona mitjanant cursos de correspondncia, i el 1931 aconsegu una beca de la Fundaci Rockefeller per estudiar sociologia i cincies econmiques a la Universitat de Yale, on es llicenci l'any 1934. Posteriorment realitz el seu doctorat en jurisprudncia a la mateixa universitat l'any 1936.

Mor el 15 d'abril de 1986 a la seva residncia de Pars.

Activitat econmica.
El 1938 inici la seva activitat professional a l'Institut Econmic de Pars, fortament influenciat per la poltica econmica impulsada per Franklin D. Roosevelt i coneguda amb el nom de New Deal.

Desprs de la rendici francesa durant la Segona Guerra Mundial va esdevenir conseller econmic del govern a l'exili de Charles de Gaulle, sent un dels principals enllaos entre aquest govern i el nord-americ. Al finalitzar la guerra fou nomenat Secretar d'Estat responsable de la reconstrucci econmica del pas, crrec des del qual impuls un control sobre l'economia. Involucrat en l'implantaci del Pla Marshall, l'any 1948 fou nomenat Secretari General de l'Organitzaci Europea de Cooperaci Econmica (OECE), crrec que va mantenir fins el 1955.

L'any 1955 va liderar la delegaci francesa que negoci la creaci l'any 1957 de la Comunitat Econmica Europea (CEE). L'any 1958 fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Hallstein I, esdevenint Vicepresident i Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Financers, crrecs que repet en la Comissi Hallstein II. 

A partir de la dcada del 1960 es dedic, juntament amb l'economista belga Robert Triffin, a desenvolupar la idea dels Estats Units d'Europa creada per Jean Monnet a partir d'una uni econmica i monetria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214077" title="Servei basat en localitzaci" nonfiltered="2607" processed="2603" dbindex="87661">
Els serveis basats en localitzaci o LBS ofereixen un servei personalitzat als usuaris que es basa en la informaci relativa a la ubicaci geogrfica d'aquests. Per fer-ho, utilitza tecnologies de sistemes d'informaci geogrfica, de posicionament i de comunicaci de xarxes per transmetre informaci fins a una aplicaci LBS que pugui processar aquesta sollicitud i respondre-la. Tamb fa servir la xarxa d'internet i va orientat als usuaris que necessitin informaci especfica d'un servei.



Escenari.

Els serveis LBS (sigles de l'angls Location Based Services, o Serveis Basats en la Ubicaci) fan referncia als serveis basats en localitzaci, anomenats coloquialment serveis de localitzaci.
Existeixen dos escenaris pels serveis basats en localitzaci: un usuari pot necesitar un servei d informaci o el centre d administraci pot necesitar rastrejar-lo en temps real. En qualsevol dels dos escenaris, a travs d algun mecanisme es determina la posici actual de l usuari. Aquesta informaci, juntament amb altres parmetres necessaris es transmet al centre de processat i des d all s analitzen els requeriments del servei amb el recolzament de sistemes d informaci geogrfica per oferir una resposta a l usuari.

Els LBS proveeixen serveis geogrfics en temps reals. Exemples d'aquests serveis:

 Serveis de mapes;
 Enrutaments;
 Pgines grogues geogrfiques ;


Evoluci.

Segons l'evoluci que han patit els LBS podem diferenciar 3 generacions:
 1a generaci: L'usuari ha d'introduir de manera manual la ubicaci en format adrea de carrer o codi postal.

 2a generaci: Poden determinar de manera general la ubicaci. El ms tpic s que ho facin per codi postal.

 3a generaci: Disposen d'informaci de posici ms detallada amb la capacitat d'iniciar serveis proactivament basats en la ubicaci. Aquests serveis sn llenats per events (triggers) i notifiquen l'usuari d'events sense que ell hagi d'intervenir de manera activa. Un exemple molt aclaridor serien les alertes de trnsit.

Mtodes de treball .

Els serveis basats en localitzaci ens ofereixen dos mtodes de treball:

Actiu: Est enfocat als usuaris mbils particulars i t la finalitat de proporcionar informaci de serveis als usuaris. ;

Passiu: Estan dissenyats per clients d empreses que necesiten administrar els recursos mbils i fer suport per la presa de decisions.

 Funcionalitats.

Per tal de simplificar i fer evolucionar el desenvolupament d'aquests serveis cal disposar d'una infraestructura que ofereixi uns serveis mnims requerits per implementar qualsevol servei de localitzaci. La segent taula ens mostra funcionalitats genriques requerides per un LBS.






Serveis de Localitzaci Mbil.
 Trigger services: Sn serveis per activaci automtica i s'inician quan l'usuari entra a una rea determinada.

 Location-based Information Services: Serveis d'informaci basats en la posici on l'usuari demanda informaci que varia segons la seva posici. Sn serveis que ofereixen actualment les operadores de telefonia mbil.

 Third Part Tracking Services: Sn serveis de seguiment a tercers i es basen en oferir informaci relativa a la localitzaci a tercers.

 End User Assistance Services: Sn serveis d'assistncia a l'usuari final, fets per oferir a l'usuari condicions de xarxa segura quan es troba amb problemes. Exemples serien serveis d'assistncia a carretera o altres serveis d'emergncia. ;


Aplicacions.




Tecnologies.


Els Serveis Basats en Localitzaci funcionen a travs d una combinaci de tecnologies. Combina dispositius de maquinari, xarxes de comunicaci sense fil, informaci geogrfica i programes informtics, guiant els usuaris cap a una ubicaci. Proporciona serveis ms amples dels que fins ara existien i orientats a aplicacions especfiques.
La tecnologia pot ser adaptada per una amplia gama de funcions, ja sigui la transmissi del lloc on es troba una persona en situaci d emergncia i que est demanant ajut als primers auxilis, fins a informar un usuari concret sobre la congesti del trnsit.
Per proporcionar la informaci d ubicaci, els LBS podern fer servir diferents tecnologies, fins i tot combinar-les.
A continuaci explicarem les dues tecnologies ms utilitzades pels serveis basats en localitzaci: per una banda, tecnologies de posicionament i per una altra, tecnologies de localitzaci per xarxa.
A ms existeixen altres tecnologies hbrides i que tenen com a finalitats: proporcionar informaci addicional per millorar les prestacions i combinar la posici proporcionada per les dues tecnologies per donar un resultat ms fiable.

Tecnologies de posicionament.

Poden anar orientades al client(com per exemple la tecnologa GPS) o b al servidor (s el cas del servei de posicionament subministrat pels operador de les xarxes de telefonia mbil).
Utilitza tcniques de navegaci per satllit (Global Navigation Satellite System- GNSS ), agafant senyals de la constellaci de satllits GPS per realitzar el clcul de la posici. De cada satllit es rep un senyal amb dades de posici i rellotge. Aix permet el receptor sincronitzar-se i alhora determinar la seva ubicaci mirant el desfasament entre el senyal rebut i un codi pseudoaleatori generat per ell mateix.

A ms, existeixen altres tecnologies de posicionament:

 Localitzaci per infrarojos (IR): cada usuari porta un petit transmisor de IR que emet un identificador nic cada cert perode de temps. Un servidor rebr les dades rebuts amb els sensors i calcular la posici de cada usuari.

 Sistemes basats en la mesura del nivell mig de potncia del senyal rebut. Tamb es pot fer mitjanant la relaci senyal-soroll. S'inserta a cada dispositiu a localitzar un transmissor de senyal que emetr peridicament. Segons el senyal transms la localitzaci es far per radiofreqncia o per ultrasons.

 Tecnologa Ultra WideBand (UWB): mitjanant la transmissi d'un pols de curta duraci s'aconsegueix una gran precisi i immunitat a la cancellaci per multipath.


Tecnologies basades en localitzaci per xarxa.

Les tecnologies NBL (Network based location) permeten obtenir informaci de posicionament a tota l'rea ocupada per l'operador de xarxa mbil. Existeixen diferents mtodes per utilitzar aquestes tecnologies: 

 Cell Identity CI: la cella a la que pertany el terminal s utilitzada pel clcul de la posici. T poca precisi(de 250 m a 5 km)per s senzill i no t impactes negatius ni a la xarxa ni al terminal. ;

 Observed Time Difference-OTD: calcula la posici d'un terminal mbil mitjanant la diferncia entre el temps d'arribada de cada senyal rebuda procedent de cada cella. T molta precisi per suposa un impacte negatiu tant per la xarxa com pel terminal.

 Uplink-TDOA: la senyal es transmet des del terminal fins les unitats d'ubicaci que hi a a les estacions base( BS ). s un mtode molt exacte i sense impactes a la xarxa i el terminal.

Enllaos externs.

http://lbspro.com/

http://www.laflecha.net/canales/wireless/el-protocolo-lbs-una-nueva-tecnologia-inalambrica-para-internet/

http://www.cartesia.org/article.php?sid=88

http://www.genasys.es/lbs_platforms.htm

http://www.icemd.com/area-entrada/articulos/consulta-art.asp?Id=137









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214078" title="Manuel Cubeles i Sol" nonfiltered="2608" processed="2604" dbindex="87662">
Manuel Cubeles i Sol (Barcelona 1920) s un coregraf catal. El 1947 fou fundador de l'Esbart Verdaguer, de l'Esbart de Sarri i de l'Esbart Marboleny, i collabor en la fundaci de l'Obra del Ballet Popular el 1948, des d'on ha treballat en la investigaci, creaci i recuperaci de les danses tradicionals catalanes. Aquests grups tamb van servir com a revulsiu cultural a l'entorn de les quals s'hi reuniren personalitats de l'epoca com Aureli Maria Escarr, Salvador Millet i Maristany, Josep Benet i Morell, Joaquim Serra, Agust Borguny, Llus Moreno i Pall, Alexandre Cirici i Pellicer, Josep Mainar o Jaume Picas.

Ha dirigit el muntatge escnic de diverses obres teatrals i la coreografia de nombroses danses populars. Promogu tamb les primeres emissions en catal per televisi (Mare Nostrum i Teatre Catal) i, des del 1969, treball a la rdio en les primeres emissions en catal durant el franquisme i desprs a Rdio 4. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Especial Manuel Cubeles a TV3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214079" title="Argia" nonfiltered="2609" processed="2605" dbindex="87663">
Argia fou filla d'Adrast, rei de Sici, i d'Amftea.

Fou donada en matrimoni a Polinices, hoste del seu pare.

Desprs que el seu marit fos mort en la guerra contra Tebes, ajud la seua cunyada Antgona a enterrar-lo. Per aix, el rei Creont la fu detindre i executar. 

Els dus la transformaren en una font. 

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 25.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214087" title="Joan Culler i Ibars" nonfiltered="2610" processed="2606" dbindex="87664">
Joan Culler i Ibars (Barcelona, 1916) fou un poltic catal. De petit va marxar a viure a Lleida i va treballar en una ferreteria. El 1931 va afiliar-se a la Joventut Republicana de Lleida i particip en els fets del sis d'octubre de 1934, on fou ferit i detingut. Un cop alliberat, es va afiliar a Estat Catal. Durant la guerra civil espanyola lluit a Albacete (1937) i a la batalla de l'Ebre amb Enrique Lster.  El 1939 marx cap a l'exili i fou internat als camps de Sant Cebri de Rossell i Agde. El 1943 es va unir al Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1948 torn a Lleida, on fou l'enlla del FNC a l'interior. 

El 1971 particip en la fundaci de l'Assemblea de Catalunya i fou detingut el 1973. El 1979 fou un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou candidat de Nacionalistes d'Esquerra per la provncia de Lleida i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 ho fou per l'Entesa de l'Esquerra Catalana, per no fou escollit. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Alguns detalls biogrfics;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214088" title="Joan Pags" nonfiltered="2611" processed="2607" dbindex="87665">
Joan Pags (segle XV), fou conseller i vice-canceller del rei Alfons el Magnnim.

Biografia. 

Entre les poques dades que se'n tenen, consta que el 20 de mar de 1452 el donzell Guerau Iv Destorrent, fill del regent de la batllia de Martorell i Castellv de Rosanes, Pere Galceran Destorrent, el nomen procurador seu a Npols.

Joan Ramon Ferrer va escriure un poema a la mort de Joan Pags.

A la Biblioteca de Catalunya hi ha un manuscrit (ms. 591) a nom de Joan Pags. Tanmateix, cont una nota segons la qual aquest Joan Pags hauria mort el 1392. A no ser que la data sigui errnia (1392 per 1492, per exemple), seria una persona diferent del vice-canceller reial abans esmentat. 

Referncies.



Obres.

Lectura Porphirii (ms.591, fs. 1-38, de la Biblioteca de Catalunya).
Lectura Aristotelis (ms.591, fs. 44-100 de la Bliblioteca de Catalunya).

Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214092" title="Francesco Giunta" nonfiltered="2612" processed="2608" dbindex="87666">
Francesco Giunta (nat a Siclia) s un historiador itali, especialista en historiografia i histria migeval. Ha participat en nombrosos congressos relatius ala Mediterrnia occidental i a la Corona d'Arag i ha estudiat la presncia catalana a l'antic Regne de Siclia. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona.

 Obres .
 Aragoneses y catalanes en el Mediterrneo (1989);
 La Siclia catalana (1988);
 Punica Barcino. La fondazione di Barcelona (1988);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214093" title="Bombarda" nonfiltered="2613" processed="2609" dbindex="87667">


 Msica: Bombarda s un instrument musical de vent (Bombarda (instrument));
 Armes: Bombarda s una Arma de foc de l'edat mitjana (Bombarda (arma));
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214096" title="Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d'Esplai" nonfiltered="2614" processed="2610" dbindex="87668">
Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d'Esplai s una confederaci fundada el 1957 i vinculada a l'esglsia catlica, que aplega diverses, entitats, serveis i moviments d'esplai i colnies de vacances de les dicesis catalanes. La seu s a Barcelona i la presidenta s Estrella Segura. En formen part ms de 320 entitats i centres, alguns amb 40 anys d' histria, prop de 25.000 infants i joves i ms de 6.000 educadors, monitors i monitores. s membre, entre d'altres, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi
 

 Enllaos externs .
  Pgina de la Coordinadora;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214099" title="Joan de Palomar" nonfiltered="2615" processed="2611" dbindex="87669">
Joan de Palomar (Barcelona, segona meitat del segle XIV - ?, 1433), fou un eclesistic i un jurista canonista catal del segle XV. 

Biografia. 

L'any 1430 era ardiaca i vicari de Barcelona. 

Fou capell d'Eugeni IV i auditor del Sacre Palau.

Quan el concili de Basilea obr les seves sessions, el maig de 1431, el cardenal Juli, a qui el papa havia designat per a ocupar-ne la presidncia, al no poder assistir a les sessions va nomenar Palomar i el dominic parisenc Joan de Ragusa per a substituir-lo.

Dins del concili tingu un paper important, per a l'ortodoxia catlica, quan refus de forma eloqent el quart article presentat a l'assemblea pels pares bohemis (hussites), relatiu al poder secular de l'Esglsia sobre els bns temporals.

L'any 1437 era ambaixador del rei de Catalunya-Arag al concili de Basilea. Com que era partidari de seguir les sessions del concili, que fou concls pel papa, caigu en desgrcia davant d'aquest, que el feu jutjar per rebelli.


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
>Santiago Sobrequs i Vidal, Joan Margarit i Pau. La trgica fi de l'Edat mitjana a Catalunya. Traducci d'Antoni Dalmau. Editorial Base, Barcelona 2006. ISBN 9788485031696 .
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214100" title="Pere d'Arenys" nonfiltered="2616" processed="2612" dbindex="87670">
Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 - Barcelona, 1419), fou un teleg dominic catal. 

Biografia. 

Entr al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona el 1362, essent ordenat sacerdot el 1371. Segu estudis esclesistics en diversos convents del seu orde a Barcelona, Mallorca i Valncia. Estudi lgica a l'Escola de Lgica del convent del seu orde a Lleida. De 1474 a 1378 curs teologia a Barcelona, Tolosa i Pars. 

Va exercir la seva carrera docent a Tarragona (1379), a Barcelona (1380) i a Lleida, on va ser professor de teologia en el convent abans referit el 1383. 

Fou mestre en teologia a Perpiny el 1391, i el 1385, segons indica ell mateix en la seva Crnica, havia ensenyat a la Universitat de Bolonya.

Exerc diversos crrecs dins el seu orde, fou prior de diversos convents, visitador provincial i comissari de la Inquisici.

El 1407 fou nomenat provincial del seu orde a Terra Santa, per hi renunci, restant a Barcelona fins a la seva mort.

s autor d'una Crnica (Chronicon), en llat, d'histria civil i eclesistica des de 1395 a 1415, que aporta moltes dades sobre la histria interna de l'orde dels dominics i sobre l'ensenyament a la seva poca, aix com sobre el cisma d'Occident, la guerra civil catalana o el Comproms de Casp. Tamb cont molta informaci sobre el seu contemporani sant Vicent Ferrer, els seus miracles i la seva actitud poltica.


Obres.

Chronicon;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214105" title="Heli-3" nonfiltered="2617" processed="2613" dbindex="87671">

L'Heli-3 o 3He s un istop estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutr, a diferncia de l'heli-4, que t dos neutrons.

s escs a la Terra ja que el camp magntic i l'atmosfera el rebutgen, per est present de forma prou abundant a la resta de l'univers perqu es produeix a les estrelles.

S'investiga molt al camp de la fissi nuclear a causa de les seues possibilitats com a catalitzador o per les seues possibilitats com a combustible del futur. Tamb s'investiga molt per les seues possibilitats com a superfluid, condici que adopta prop al zero absolut de temperatura.

A causa de la dificultat per obtindre'l, s'obt de processos qumics costosos o es parla de la possibilitat d'extraure'l d'altres astres com la Lluna on n'hi hauria quantitats considerables a causa de la prctica carncia d'atmosfera d'aquest satllit natural.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214106" title="Bombarda (arma)" nonfiltered="2618" processed="2614" dbindex="87672">

La bombarda, considerada l'arma de foc porttil ms antiga, era una primitiva pea d'artilleria precursora del Can, amb un pes mxim de 9 kg. 

Les bombardes es construen de dovelles i anells de fosa, composades de canya i recambra postissa, unides al fust amb corda. eren armes d'nima molt curta i disparaven projectils de pedra, per aviat l'nima es va fer ms llarga, i a finals del segle segle XIV, la munici passa a ser de fosa, podent baixar el calibre. 

A finals del segle XV apareixen els morters, i els canons, d'nima seguida.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214110" title="Crazy Frog" nonfiltered="2619" processed="2615" dbindex="87673">

Crazy Frog (en catal: Granota Boja) s un personatge animat utilitzat en el mrqueting d'un to de trucada de mbil basat en The Annoying Thing, una animaci informtica creada pel suec Erik Wernquist.

Promocionat per l'empresa de tons anomenat Jamba!, l'animaci va ser originalment creada per acompanyar un efecte de so produt per Daniel Malmedahl mentre intentava imitar el so d'un motor d'una motocicleta.

Crazy Frog va aparixer en un senzill que es va convertir en xit mundial amb un remix de Axel F, que arribava al nmero u en el Regne Unit, Austrlia, Nova Zelanda i la majoria d'Europa. El segent lbum Crazy Frog Presents Crazy Hits i segon single Popcorn tamb van aconseguir xit en les llistes mundials, i la publicaci d'un segon lbum titulat Crazy Frog Presents More Crazy Hits va ser anunciat en 2006. Crazy Frog tamb ha produt una gamma de productes, joguines i un videojoc, els quals van ser molt populars en el Nadal del 2005.

 Descripci .

La Crazy Frog s un amfibi antropomrfic amb una certa semblana a un gripau. El personatge porta noms un casc de moto blanc amb la corretja descordada, una jaqueta de pell i unes ulleres. Els seus dits del peu estan units i l'iris del seu ull esquerre s molt ms gran que el de l'ull dret. Li falta una dent a la part superior dreta.

 Histria .

El 1997, un suec de disset anys anomenat Daniel Malmedahl va gravar la seva veu imitant el so produt per un motor. Ho va publicar a internet i va atreure l'atenci d'un investigador de televisi suec, que va convncer a Daniel per que realitzs la seva actuaci en directe a la televisi. Desprs del debut televisiu, gravacions de la seva actuaci van comenar a aparixer a la xarxa amb el nom 2TAKTARE.MP3 (Tvtaktare
en suec "motor a dos temps").

 L'efecte de so va ser rpidament incls en altres animacions Flash que es va difondre entre els usuaris d'Internet convertint-se en un fenomen d'Internet. L'exemple ms notable va anar a Insanity Test, que necessitava que els participants del test es mantinguessin sense riure mentre miraven fixament a una fotografia de Rubens Barrichello en un Ferrari de Frmula 1 mentre l'efecte de so era reprodut.

A finals del 2000, un company de Malmedahl, Erik Wernquist va trobar l'efecte de so i es va inspirar per crear l'animaci 3D The Annoying Thing per acompanyar-lo i la va exposar al seu lloc web. L'animaci va ser una popular atracci, per el so va ser reconegut com annim. Finalment, la paraula li va arribar a Daniel que les seves gravacions havien estat utilitzades en una animaci molt coneguda. Ell va contactar amb Erik, aparentment donant una interpretaci improvisada per confirmar les seves afirmacions. Erik es va convncer, i li va donar el reconeixement degut a Daniel per la seva creaci. Va ser ems per primera vegada a dos anuncis belgues per Jamba! i Jamster Belgi a mitjans del 2001.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214111" title="Lllia" nonfiltered="2620" processed="2616" dbindex="87674">


Onomstica:
                                                
Lllia, suposada amant de Juli Csar;

Lllia Paulina, esposa de l'emperador Calgula;

Gens Llia, gens romana plebea de l'Antiga Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214112" title="Lllia (amant de Csar)" nonfiltered="2621" processed="2617" dbindex="87675">
                                                
Lllia (Lollia) fou la dona d'Aule Gabini que segons diu Suetoni va tenir relacions sexuals amb Juli Csar; Suetoni esmenta tamb entre les dones casades amb les que va tenir relacions a Postmia (dona de Servi Sulpici), Tertllia (dona de Marc Licini Cras Dives II) i Mcia (dona de Gneu Pompeu) i altres, el que sembla una mica exagerat. A Lllia se la suposa filla de Marc Lolli Palic, que havia estat trib de la plebs el 71 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214113" title="Xarada" nonfiltered="2622" processed="2618" dbindex="87676">
La xarada sillbica s un joc de paraules que consisteix a ocultar la paraula, que s la soluci, trossejada en diverses parts amb sentit independent. Com que es tracta d'una xarada sillbica, les parts de la paraula corresponen a les seves sllabes. Les parts se solen numerar en el plantejament i s'hi accedeix resolent un seguit d'enigmes.

Per exemple: La paraula oculta s "Cnoves". Es trosseja en les seves sllabes "ca", "no", "ves" i es proposen enigmes per a cada part tot numerant-les:
 "El meu primer s un gos" =  CA;
 "El meu segon nega"  =  NO;
 "El meu tercer mana que vagis"  =  VES;
 "El meu tot s al Valls Oriental"  =  CNOVES;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214114" title="Lllia Paulina" nonfiltered="2623" processed="2619" dbindex="87677">
Lllia Paulina (Lollia Paulina) fou la neta de Marc Lolli i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les provncies. Plini descriu les joies que llua. Es va casar amb Publi Memmi Rgul, per l'emperador Calgula, atret per la seva bellesa, va obligar al seu marit a divorciar-se'n i la va fer la seva dona; fou per poc temps perqu rpidament se'n va divorciar. Quan Claudi va fer matar a la seva infidel dona Valria Messallina, Lllia fou una de les candidates a cobrir la vacant; casat Claudi amb Agripina Menor, aquesta el va obligar a enviar-la al desterrament, i desprs hi va enviar a un trib que la va matar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214115" title="Gens Llia" nonfiltered="2624" processed="2620" dbindex="87678">
Gens Llia fou una gens romana plebea de l'Antiga Roma, que apareix a la historia al segle I aC. Se la suposa d'origen samnita o sab. Marc Lolli Palic, trib de la plebs el 71 aC, s esmentat com a nadiu del Pic. Noms un membre de la famlia va obtenir el consolat: Marc Lolli el 21 aC. L'nic cognom emprat durant la repblica, fou el de Palic, per ms tard, durant l'imperi, en van adoptar d'altres.

Vegeu: Lolli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214118" title="Lolli" nonfiltered="2625" processed="2621" dbindex="87679">


Onomstica:

Lolli, bandoler de la fortalesa de Caricinum ;

Quint Lolli, cavaller rom de Siclia;

Luci Lolli, llegat de Gneu Pompeu ;

Gneu Lolli, triumviri nocturnus ;

Marc Lolli, cnsol el 21 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214119" title="Lolli (bandoler)" nonfiltered="2626" processed="2622" dbindex="87680">
Lolli (Lollius) fou un samnita que va quedar en hostatge durant la guerra amb Pirros d'Epir. 

Desprs de la guerra es va poder escapar i va reunir un cos d'aventurers amb els que es va apoderar de la fortalesa de Caricinum al Samni, des del que feia expedicions a de saqueig.

Finalment fou derrotat i la fortalesa conquerida per Quint Ogulni Gal i Gai Fabi Pictor el 269 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214120" title="Quint Lolli" nonfiltered="2627" processed="2623" dbindex="87681">
Quint Lolli (Quintus Lollius) fou un cavaller rom de Siclia que tenia uns 90 anys quan Verres fou pretor de Siclia (73 a 71 aC) i fou maltractat per Quint Aproni, un dels lloctinents de Verres. Quan Verres fou jutjat no va poder assistir al judici per la seva edat i va enviar al seu lloc al seu fill Marc Lolli. Un altre fill, Quint Lolli, havia mort abans del 71 aC, quant reunia proves contra Verres, probablement a mans d'un sicari enviat pel mateix Verres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214121" title="Luci Lolli" nonfiltered="2628" processed="2624" dbindex="87682">
Luci Lolli (Lucius Lollius) fou un dels llegats de Gneu Pompeu a la guerra contra el rei Mitridates VI Eupator del Pont. 

L'esmenta Appi i se suposa que era el mateix Luci Lolli que apareix esmentat a una carta de Celi a Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214122" title="Gneu Lolli" nonfiltered="2629" processed="2625" dbindex="87683">
Gneu Lolli (Cnaeus Lollius) fou un magistrat rom del segle I aC.

Fou triumviri nocturnus junt amb Marc Mulvi i Luci Mulvi. En una ocasi es va declarar un incendi a la via Sacra i trigaren a reaccionar, provocant l'extensi del foc. Foren acusats pels tribuns del poble per negligncia i sotmesos a judici. (Valeri Mxim, damn. 5.). La data d'aquests esdeveniments no s'indica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214123" title="Marc Lolli" nonfiltered="2630" processed="2626" dbindex="87684">

Marc Lolli (Marcus Lollius M. F.) fou un magistrat rom. Se sap que Lolli era enemic personal de Tiberi.

El primer crrec que se li coneix fou el de governador de la provncia de Galcia amb el ttol de propretor el que voldria dir que havia estat pretor; la data exacta no s'esmenta. El 21 aC fou cnsol amb Quint Emili Lpid.

El 16 aC fou llegat a la Gllia i va derrotar a contingents dels sigambris, usipets i tncters que havien creuat el Rin, per els germnics es va reorganitzar i van derrotar el llegat en una batalla en la que els romans van perdre l'guila de la cinquena legi. Aquesta derrota es va considerar prou important per fer venir a August de Roma a la Gllia i es considerada la segona major derrota romana en temps d'August, desprs de la de Varus. A l'arribada d'August els germnics van creuar el Rin cap a la ses seves terres.

Tot i aquesta derrota no va perdre el favor imperial i August el va nomenar tutor del seu nt Gai Csar, al que va acompanyar a l'Orient el 2 aC. Plini diu que va adquirir immensa riquesa rebent regals dels reis d'Orient, i Vellei Patrcul diu que tenia molta ambici per fer diners, per en tot cas aquesta ambici li va venir en el viatge a l'Orient. Gai Csar el va acusar d'haver venut els plans romans als parts i Lolli es va sucidar. 

Va deixar dos fills, un d'ells, el gran, va servir a Cantbria i un dels dos, de nom Marc Lolli, fou probablement el pare de Lllia Paulina. Pel nom d'aquesta nta alguns autors suposen que el cognom del cnsol (que no s indicat per cap autor) fou Paul (Paulinus); un cnsol sufecte de nom Marc Lolli Pauli apareix esmentat l'any 93, per no est acreditat que fos un descendent. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214125" title="Publi Hordeoni Lolli" nonfiltered="2631" processed="2627" dbindex="87685">
Publi Hordeoni Lolli, conegut simplement com Lolli (Publius Hordeonius Lollianus, ) fou un fams sofista grec del temps d'Adri i Anton Pius. 

Fou nadiu d'Efes i deixeble de l'assiri Iseu. Va ser el primer a obtenir una cadira de mestre d'oratria (un lloc a compte de l'estat, )  i fou tamb  que era prcticament una prefectura de l'annona. 

Se li van erigir dues esttues, una a l'gora i una a un pati d'arbres plantats per ell mateix.

La seva oratria es distingia per la qualitat i riquesa del seu estil.

Va escriure diversos treballs que s'han perdut, per els ttols d'alguna de les obres perdudes s'han conservat: 

.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214136" title="Emili Long" nonfiltered="2632" processed="2628" dbindex="87686">
Emili Long (Aemilius Longinus) fou un soldat rom, desertor de la Legio I, que va matar a Dilli Vcula per instigaci de Juli Clssic, durant la gran revolta dels trevirs contra Roma de l'any 70. 

No massa desprs fou capturat i executat per soldats de la Legio VI (Tcit. Hist. 4.59, 62-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214138" title="Corneli Long" nonfiltered="2633" processed="2629" dbindex="87687">
Corneli Long (Cornelius Longinus) fou un poeta en grec encara que de nom rom, autor de dos epigrames a l'antologia grega.

A la biblioteca Vaticana un dels epigrames porta el ttol ; el segon epigrama apareix a l'antologia Planudea amb el ttol de . De la seva vida i poca no se'n sap res.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214144" title="Dions Cassi Long" nonfiltered="2634" processed="2630" dbindex="87688">
Dions Cassi Long (Dionysius Cassius Longinus, ) (213-273) fou un destacat filsof grec, probablement client d'algun Cassi Long del que va agafar el nom (o portava aquest nom per alguna causa), que va viure al segle III.

Va nixer probablement a Emesa (o a Palmira), i la seva mare era siriana, encara que tamb es possible que hagus nascut a Atenes (segons es diu a Suides el seu oncle Front d'Emesa va ensenyar retrica a Atenes i a la seva mort el seu nebot el va substituir). Sembla que fou el seu oncle qui li va procurar una esmerada educaci. Va viatjar a diversos pasos i desprs va tornar a Atenes on es va dedicar a l'ensenyament de la filosofia; va tenir com a deixebles a alguns personatges  destacats i especialment Porfiri (de nom original Malcos o Malchos). Va anar a veure als seus amics a Emesa i llavors va conixer a la reina Zenbia que el va nomenar professor de literatura grega. Va encoratjar a la reina a desfer-se del jou rom. Quan Valeri va conquerir Palmira el va fer executar pel consell donat (273).

La seva obra principal fou  (llat De Sublimitate) que es conserva en gran part. Consten diverses obres seves per sn parts de l'obra principal. La resta de les seves obres s'han perdut. La llista d'obres perdudes es la segent: 

;
15.	 Comentari del Prooemium del Timeu de  Plat;
16.	 Commentari del Faed de Plato;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214148" title="Pompeu Long" nonfiltered="2635" processed="2631" dbindex="87689">
Pompeu Long (Pompeius Longinus) fou un militar rom. Fou un trib de les tropes pretorianes que fou privat del seu comandament per Ner desprs d'avortar la conspiraci de Pis (any 65). Sota l'emperador Galba torna a ser esmentat com a trib i fou partidari de l'emperador quan les forces d'aquest van desertar al bndol d'Ot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214150" title="Piero Malvestiti" nonfiltered="2636" processed="2632" dbindex="87690">

Piero Malvestiti ( Mil, Itlia 1899 - d. 1964 ) fou un poltic itali que fou ministre al seu pas aix com Vicepresident de la Comissi Europea i president de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer.

Biografia.
Va nixer l'any 1899 a la ciutat de Mil, en una famlia d'origens humils. Mor el 1964 en aquesta mateixa ciutat. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Fou membre fundador de la Democrcia Cristiana (DC) l'any 1942. Particip en diversos governs del seu pas, esdevenint el 1947 sotsecretari del Ministre de Finances sota el govern del primer ministre Alcide De Gasperi, crrec que desenvolup fins el 1948. Posteriorment fou nomenat per Gasperi sotsecretari del Ministeri del Tresor, crrec que va desenvolupar fins el 1951. El 1951 el mateix Gasperi el nomen Ministre del Transport i el 1953 el nou primer ministre Giuseppe Pella el nomen Ministre d'Indstria i Comer.

Poltica europea.
El gener de 1958 va esdevenir membre de la Comissi Hallstein, la primera Comissi de la Comunitat Econmica Europea (CEE), sent nomenat Vicepresident de la mateixa i Comissari Europeu del Mercat Interior. El setembre de 1959, per, renunci als seus crrecs per ser escollit President de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), crrec que va desenvolupar fins el novembre de 1963. Fou reemplaat en la Comissi Hallstein per Giuseppe Caron.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214152" title="Cassi Long" nonfiltered="2637" processed="2633" dbindex="87691">
Cassi Long (Cassius Longinus) fou una destacada famlia plebea romana que va donar importants personatges durant la repblica. Els principals foren:
 Quint Cassi Long, trib militar el 252 aC.
 Gai Cassi Long, cnsol el 171 aC. ;
 Quint Cassi Long , cnsol el 164 aC. ;
 Luci  Cassi Long Ravilla, cnsol el 127 aC. ;
 Gai Cassi Long , cnsol el 124 aC. ;
 Luci  Cassi Long, cnsol el 107 aC.
 Luci  Cassi Long, trib de la plebs el 104 aC.
 Gai Cassi Long, cnsol el 96 aC. ;
 Gai Cassi Long Var, cnsol el 73 aC.
 Luci  Cassi Long magistrat rom abans del 63 aC.
 Quint Cassi Long, trib de la plebs 49 aC.
 Quint Cassi Long, llegat a Hispnia el 48 aC. ;
 Gai Cassi Long, autor de les punyalades contra Csar el 44 aC.
 Gai Cassi Long, jurista i governador rom de Sria (44 aC).
 Luci  Cassi Long, trib de la plebs aquell mateix any.
 Luci  Cassi Long, governador suplent de Sria (43 a).
 Luci  Cassi Long, cnsol l'any 30.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214153" title="Quint Cassi Long (trib militar)" nonfiltered="2638" processed="2634" dbindex="87692">
Quint Cassi Long (Quintus Cassius Longinus) fou un trib militar durant la Segona Guerra Pnica el 252 aC. El cnsol Gai Aureli Cotta I el va enviar a bloquejar Lipara amb ordres de no iniciar la batalla. Long va desobeir les ordres i fou derrotat, i Cotta el va privar del seu comandament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214155" title="David Mad i Cendrs" nonfiltered="2639" processed="2635" dbindex="87693">
David Mad i Cendrs (Barcelona, 19 de febrer de 1971) s el secretari executiu i portaveu de Convergncia Democrtica de Catalunya. 

s militant de CDC des de 1993 i ha desenvolupat diversos crrecs en aquest partit i dins de la federaci Convergncia i Uni, entre els quals destaca la direcci de diverses campanyes electorals. 

Tamb ostent diversos crrecs durant el govern de CiU a la Generalitat de Catalunya: cap de gabinet d'estudis del Departament d'Interior (1994-1996), cap de gabinet del Conseller d'Economia (1996-1999), director de l'Oficina del Portaveu (1999-2001) i secretari de comunicaci del Govern (2001-2003).

s autor del llibre Democrcia a sang freda (2007), on carrega contra els seus rivals poltics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214161" title="Quint Cassi Long (cnsol 164 aC)" nonfiltered="2640" processed="2636" dbindex="87694">
Quint Cassi Long (Quintus Cassius , L. F. Q. N.  Longinus) fou net de Quint Cassi Long (trib militar).

Fou pretor urb el 167 aC, any en qu va escortar al rei Perseu de Macednia, que havia estat fet presoner. El 164 aC fou cnsol junt amb Aule Manli Torquat, i va morir mentre exercia el crrec. Va deixar un fill de nom Quint Cassi Long que s esmentat als Fasti, i un altre anomenat Luci Cassi Long Ravilla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214166" title="Luci Cassi Long Ravilla" nonfiltered="2641" processed="2637" dbindex="87695">
Luci  Cassi Long Ravilla  (Lucius Cassius, Q. F. L. N. Longinus Ravilla)  fou fill de  Quintus Cassius, L. F. Q. N. Longinus i va rebre el renom Ravilla pel seu ull (ravi occuli).

El 137 aC fou trib de la plebs i va proposar la segona llei que establia el desempat a les votacions (tabellaria lex), desprs que la primera fos anullada per Gabini dos anys abans (139 aC). La llei introdua el desempat als "Judicium Populi" (casos criminals jutjats en comicis pel poble) per en quedaven exclosos els casos de perduellio. Aquesta llei fou acollida molt desfavorablement pels optimats perqu els privava de la seva influncia als  comicis.

Desprs fou cnsol el 127 aC junt amb Luci Corneli Cinna; el 125 aC fou censor amb Gneu Servili Cepi IV, censura que es va caracteritzar per la seva severitat, especialment en relaci a la condemna de Marc Emili Lpid Porcina acusat d'haver-se construt una casa massa luxosa. Com a jutge el seu tribunal, per la seva severitat, fou anomenat scopulus reorum, per tot i aix era vist com un home ntegre i just. 

El 113 aC, per la seva reputaci, fou nomenat per investigar els casos d'incest contra les verges vestals Licnia, Emlia i Mrcia, i va condemnar a les tres i altres personatges quan en el primer judici noms havia estat condemnada Emlia; aquesta severitat fou condemnada per l'opini pblica. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214168" title="Luci Cassi Long (cnsol 107 aC)" nonfiltered="2642" processed="2638" dbindex="87696">
Luci Cassi Long  (Lucius Cassius Q. F. Q. N. Longinus) fou un magistrat rom fill de Quint Cassi Long i net de Quint Cassi Long (cnsol 164 aC) (Quintus Cassius L. F. Q. N. Longinus).

El 111 aC fou pretor i enviat a Numdia per portar a Jugurta a Roma sota promesa de salva conducte. Jugurta no creia en la promesa del senat, per Long va donar la seva prpia paraula, que per la seva reputaci fou ms apreciada pel rei que la del senat.

El 107 aC fou cnsol amb Gai Mari i va rebre com a provncia la Gllia Narbonense amb ordes de lluitar contra els cimbres; el mateix any fou mort en la lluita contra els tugurins al territori dels allbroges.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214170" title="Luci Cassi Long (trib 104 aC)" nonfiltered="2643" processed="2639" dbindex="87697">
Luci Cassi Long (Lucius Cassius Longinus) fou un magistrat rom, fill de Lucius Cassius Q. F. L. N.  Longinus Ravilla. Fou trib de la plebs el 104 aC, i es va oposar al partit aristocrtic o dels optimats i va proposar diverses lleis que minaven el seu poder entre elles una que prohibia ser senador a aquells que havien estats condemnats o que havien estats privats del comandament, que fou especialment dirigida contra el seu enemic personal Quint Servili Cepi (privat del comandament per la seva derrota contra els cimbres).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214171" title="Gai Cassi Long (cnsol 96 aC)" nonfiltered="2644" processed="2640" dbindex="87698">
Gai Cassi Long (Gai Cassius L. F. Q. N. Longinus) fou un magistrat rom, fill de Luci Cassi Long Ravilla (Lucius Cassius Q. F. L. N. Longinus Ravilla).

Fou cnsol el 96 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Cicer l'esmenta com un dels que van arribar a cnsols sense haver estat abans edil curul.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214172" title="Gai Cassi Long (cnsol 171 aC)" nonfiltered="2645" processed="2641" dbindex="87699">
Gai  Cassi Long (Gai Cassius C. F. C. N. Longinus) fou un magistrat rom de descendncia incerta, per sens dubte membre de la famlia Cassi Long.

El 173 aC fou escollit decemvir per distribuir algunes terres de Ligria. El 171 aC fou cnsol junt amb Publi Licini Cras i va obtenir com a provncies Itlia i la Gllia Cisalpina. Per obtenir gloria militar va intentar anar a Macednia, on havia comenat la guerra, i va passar per Illria, per va haver de renunciar i tornar a Itlia.

El 170 aC fou llegat a Macednia del cnsol Aule Hostili Manc i fou acusat al senat pels ambaixadors del rei gal Cincibilus, i dels carnis, istris i iapides, allegant que els havia tractat com enemics quan havia passat pels seus territoris per anar a Macednia; el senat el va amonestar, per va considerar que no podia condemnar a un home de rang consular sense escoltar-lo, cosa que no podia fer ja que estava absent per servir a l'estat.

El 154 aC fou censor amb Marc Valeri Mesalla. Els censors van construir un teatre que fou enderrocat per ordre del senat que va allegar que es feia servir per representacions que atemptaven contra la moral publica. 

Cap al final de la seva vida va tenir un enfrontament judicial amb Marc Porci Cat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214173" title="Alcioneu" nonfiltered="2646" processed="2642" dbindex="87700">


Alcioneu fou un gegant, fill de Gea.

Va prendre part en la rebelli contra Zeus. 

Fou mort per Heracles a l'istme de Corint, on volia barrar el pas a l'heroi, o, segons altres versions, aquest el va arrossegar fins al mar des de Pallene, el seu pas nadiu, on el contacte amb la terra li impedia de morir definitivament.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 14.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Alcioneu. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214175" title="Ulpi" nonfiltered="2647" processed="2643" dbindex="87701">

Domici Ulpi (en llat, Domitius Ulpianus) (Tir? 170? - Roma, 228) fou un jurista rom d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador rom Alexandre Sever.

Antecedents histrics.

La data de naixement d'Ulpi s desconeguda, tot i que sol situar-se a l'entorn de l'any  170, a Fencia. El perode de producci de la seva literatura juridica est comprs entre 211 i 222, particularment durant el mandat de l'emperador  Caracalla (211-217). 

La seva carrera pblica fou parallela a la del seu rival Paule. Fou assessor del seu mestre Papini, quan aquest exerc la prefectura del pretori i, a ms, ell mateix exerc com a praefectus praetorio d'Alexandre Sever.

Desprs de l'homicidi de Papini, el 212 i la persecuci contra els simpatitzants de Publi Septimi Geta, decid retirar-se a la vida privada, poca en la que redact la major part de les seves obres jurdiques, dedicant-se en especial a compondre comentaris dogmtics complexes i monografies de divulgaci.

Durant el govern d'Elagbal fou expulsat de Roma, segons Scriptores Historiae Augustae, noms per ser un bon home (bonus vir). L'any 222, al ser elegit Alexandre Sever com a emperador pogu retornar i fou cridat a participar en el govern, com a assessor i desprs com a prefecte del pretori. 

El seu programa, que cercava reduir els privilegis concedits per Elagbal a la Gurdia Pretoriana, a fi d'augmentar el control sobre l'estament mlitar, li provoc l'enemistat d'aquesta i un intent d'homicidi. Finalment, fou assassinat a palau, en una revolta que enfrontava els soldats i la multitud, probablement el 228.

Obres.

Entre les seves obres destaquen els comentaris ad Sabinum (sobre el ius civile) en 51 llibres, ad Edictum (sobre l'edicte del pretor) en 81 llibres ms (aix com dos llibres ms ad aedilium curulium como a apndix).

Tamb escrigu diversos textos sobre les atribucions de magistrats i funcionaris imperials, aix, entre altres, 19 llibres de officio proconsulis, 3 llibres de oficio consulis i diversos textos en un sol llibre (libri singulares) sobre l'ofici del qestor, del praefectus urbi i del praefectus vigilum. a ms, redact 2 llibres de Responsa (comentaris sobre casos reals ), 10 de Disputationes, 7 de Regulae (sobre regles) i unes Institutiones en 2 llibres.

De les seves obres se'n conserven noms alguns passatges inclosos al Digest i en certes colleccions privades i oficials, entre altres: els Fragmenta iuris Romani Vaticana conservat en un cdex del segle IV de la Biblioteca del Vatic, descobert el  1820 pel cardenal Aneglo Mai; un papir de la Biblioteca de Viena descobert per Endlicher el 1835, amb fragments del primer llibre de les Institutiones; i un pergam de la Biblioteca d'Estrasburg, amb passatges de les Disputationes.

Importncia.

Tot i no tenir el talent i l'originalitat de Papini, la seva tasca es dirig a assolir la ms completa i minuciosa recopilaci del dret vigent a la seva poca (com tamb feu Paule). Dels seus escrits s'ha dit que, tot i ser montons al seguir les seves fonts al peu de la lletra (Ulpi rarament expressava les seves prpies opinions), tenien un estil clar i senzill, el que li permet d'esdevenir en els segles posteriors el ms popular dels juristes.

Fou incls, juntament amb Gai, Paule, Modest i Papini, en la llei de cites de 426, que regulava la recitatio de les obres dels juristes davant dels tribunals (s a dir, quins juristes podien ser invocats i els criteris per a la decisi del jutge davant d'opinions diverses d'aquests).

La seva activitat expositiva del dret permet a la seva obra obtenir el major reconeixement, ser la ms utilitzada en el Corpus Iuris Civilis de Justini (una tercera part d'aquest prov de les obres d'Ulpi), convertint-lo en un dels principals informadors del dret rom.

Bibliografia.
 Javier Paricio, Los juristas y el poder poltico en la antigua Roma, Editorial Comares, Granada 1979. ISBN 8481518654 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214176" title="Gai Cassi Long (cnsol 124 aC)" nonfiltered="2648" processed="2644" dbindex="87702">
Gai  Cassi Long (Gai Cassius C. F. C. N. Longinus) fou un magistrat rom fill de Gai Cassi Long  (cnsol 171 aC) (Gai Cassius C. F. C. N. Longinus).

El 124 aC fou cnsol amb Gai Sexti Calv. Eutropi diu que el seu collega fou Gai Domici Calv, i que van fer la guerra contra Bituitus, per les dues referncies sn errnies. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214180" title="Gai Cassi Long Var" nonfiltered="2649" processed="2645" dbindex="87703">
Gai  Cassi Long  Var  (Gai Cassius Longinus Varus) fou un magistrat rom de descendncia incerta, membre de la famlia Cassi Long.

Fou cnsol el 73 aC junt amb Marc Terenci Varr Luculle i van proposar una llei coneguda com lex Terentia Cassia per la qual l'estat podria comprar gra i el podria vendre a baix preu a Roma.

El 72 aC fou governador de la Gllia Cisalpina i fou derrotat per Esprtac prop de Mutina, per no va morir a la batalla tot i que Orosi diu que s que va morir. El 66 aC va donar suport a la llei Manlia que donava a Gneu Pompeu el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont. 

Es sospita que va morir molt vell el 43 aC en qu s'esmenta a un consular de nom Var que fou proscrit i assassinat a Minturnae.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214181" title="Porfiri" nonfiltered="2650" processed="2646" dbindex="87704">



Porfiri fou un gegant, fill d'Ur i de Gea.

Va sser abatut per Apollo o, segons una altra versi, per Zeus i Heracles conjuntament desprs que intents forar Hera.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 182.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214183" title="Gai Cassi Long (assass de Csar)" nonfiltered="2651" processed="2647" dbindex="87705">
Gai  Cassi Long  (Gai Cassius Longinus)  fou un magistrat rom, possible fill de Gai Cassi Long  Var  (Gai Cassius Longinus Varus).

Apareix per primer cop com a qestor de Cras durant la campanya contra els parts (53 aC) on es va distingir per la seva prudncia i habilitat militar; els seus encertats consells no foren seguits per Cras. A la batalla de Carres dirigia un ala de l'exrcit rom i va recomanar estendre les lnees per evitar un atac enemic als flancs i distribuir la cavalleria a les ales, i justament per no seguir aquest consell es va perdre el combat. Desprs del desastre, Cras va perdre l'esma, i Cassi i el llegat Octavi van conduir les restes de l'exrcit; els soldats van demanar a Cassi d'assolir el comandament suprem, per Cassi va refusar; mort Cras en un incident armat menor per la suposada traci dels guies, Cassi va tornar a Carres i va arribar a Sria per un altre cam amb 500 cavallers i desprs de creuar l'ufrates es va reunir amb l'exrcit rom i va preparar la defensa de la provncia d'un possible atac part. 

Els parts van creuar el riu el 52 aC amb una petita fora que Cassi va rebutjar; llavors tenia, com a proqestor, el govern de la provncia ja que encara no havia estat nomenat successor. El 51 aC els parts van creuar altre cop el riu amb un fort exrcit dirigits per Osaces i Pacoros, fill del rei part. Cassi va creure convenient retirar-se cap a Antioquia amb bones defenses, i finalment els parts es van haver de retirar al no poder ocupar aquesta ciutat; en la seva retirada Cassi els va atacar i els va derrotar (setembre del 51 aC) , batalla en la que va morir Osaces (de les ferides, al cap d'uns dies) i desprs de la qual l'exrcit part es va desbandar; quan va arribar el nou governador Marc Calpurni Bbul ja va trobar la provncia pacificada per fou aquest governador el que va rebre l'agrament del senat. Cicer, governador de Cilcia, tamb va intentar restar mrits a la victria de Cassi.

El 50 aC era a Itlia i s'esperava que seria acusat d'extorsi, per les tensions de la guerra civil ho van impedir 

El 49 aC fou trib de la plebs amb el suport del partit aristocrtic i va abandonar Itlia amb els altres membres del partit cap a Grcia, seguint a Pompeu (gener/mar). Se li va donar el comandament de la flota a Sria, Fencia i Cilcia; amb els vaixells va anar a Itlia el 48 aC on, al port de Messana, va enfonsar 25 vaixells sota comandament de Marc Pomponi, fidel a Csar, i desprs 5 vaixells de l'esquadr de Sulpici i Lib; estava a la zona quan va rebre noticies de la batalla de Farslia i es va retirar.

Va ancorar a l'Hellespont i esperava poder convncer al rei del Pont, Farnaces II, d'unir-se als pompeians; just en aquest moment va arribar la flota de Csar dirigida pel mateix Juli, i el va agafar per sorpresa, i tot i que les seves forces eren superior, no va fer cap intent de resistir i es va rendir. Csar el va perdonar i encara el va fer un dels seus llegats.

No se sap si va prendre part a l'anomenada guerra alexandrina.

El 46 aC era a Roma ja que no volia anar a frica a combatre contra els seus antic amics, i es va dedicar a estudiar amb Cicer. El 45 aC es va retirar a Brundusium esperant el resultat de la lluita a Hispnia, per tornar a Roma quan s'anuncis la victria del dictador. Tot i aix Cassi mai va deixar de ser enemic secret de Csar.

El 44 aC fou pretor peregr i va rebre la provncia de Sria pel 43 aC. Fou l'autor de la conspiraci que va acabar amb l'assassinat de Csar. Sembla que la lluita per la llibertat i la salut de l'estat foren pretexts i que el que comptava era l'ambici personal. Fou ell qui va convncer a Marc Juni Brut tiranicida d'entrar a la conspiraci.

El 15 de mar del 44 aC va participar activament i sembla que el seu cop va ferir a Csar a la cara, i va estimular als conspiradors que dubtaven. Els conspirador van fugir llavors cap al Capitoli, per finalment el poder suprem va caure en mans de Marc Antoni que tenia el suport de l'exrcit de Lpid estacionat prop de la ciutat. Un acord transaccional es va fer entre Marc Antoni i els conspiradors pel qual aquestos van poder abandonar el Capitoli, per al funeral de Csar hi van haver aldarulls que van demostrar que no podien romandre tranquils a Roma i molts van abandonar la ciutat; malgrat tot Cassi i Brut hi van restar, fins que els intents del anomenat pseudo-Mari va acabar amb la seva execuci i llavors tamb van sortir de la ciutat (abril) cap al Laci i Campnia. 

El senat, que no volia reconixer que havien sortit de la ciutat (ja que com a pretors, un urb i un peregr,  hi podien restar) va emetre un decret el 5 de juny pel qual se'ls encomanava anar a comprar gra a Siclia i sia. Cassi ho va interpretar com un insult ms que com un favor; al mateix temps van rebre Cirene i Creta com a provncies pretorianes, en compensaci per les provncies de Sria (que Csar havia garantit a Cassi) i Macednia (que Csar havia proms a Brut) que havien estat adjudicades a Dolabella i Marc Antoni.

En un intent per recuperar el favor del poble, Brut va celebrar els ludi Apollinares amb gran esplendor (juliol)  i com que la cosa no va tenir l'xit esperat, va abandonar Itlia. Cassi i Brut van publicar un decret pel qual dimitien del seu crrec de pretors i marxaven al desterrament per preservar l'harmonia de l'estat; no van anar a les provncies assignades sin que Brut va anar a Macednia i Cassi a Sria. A sia, Cassi va rebre el suport del procnsol Luci Treboni i el qestor Publi Corneli Lntul Espinter i va poder anar a Sria, on gaudia de gran reputaci, i on va recollir un exrcit considerable abans de l'arribada de Dolabella, i a ms va rebre el suport de Quint Cecili Bas el pompei i diversos generals, i quatre legions dirigides per Aule Alli, llegat de Dolabella, estacionades a Judea (43 aC); aix disposava de dotze legions (a ms de les tropes que ell mateix havia portat) i es podia enfrontar amb Dolabella. 

Mentre el senat havia trencat amb Marc Antoni i va confirmar a Cassi amb la provncia de Sria i li va encarregar la guerra contra Dolabella. Aquest va matar a Treboni a Esmirna i va entrar a Sria (abril del 43 aC); fou refusat davant Antioquia per va poder ocupar Laodicea; Cassi no va tardar en recuperar la ciutat i Dolabella, abans de caure en mans del seus enemics, va ordenar als soldats que el matessin. Els habitants de Laodicea i Tars, que s'havien sotms a Dolabella, van haver de comprar el perd amb contribucions monetries fora elevades.

Cassi es preparava per marxar contra Clepatra a Egipte quan Brut li va demanar ajut (octubre del 43 aC) quan es va formar el triumvirat. Cassi va deixar al seu nebot Luci Cassi Long com a governador a Sria amb una legi i amb la resta de les forces va anar a ajudar a Brut. Els dos homes es van trobar a Esmirna. Brut volia marxar a Macednia i Cassi era partidari de reforar a sia el seu exrcit i flota, i reunir recursos mitjanant el saqueig. Aquesta segona opci es va adoptar i Rodes, que havia donat suport a Dolabella fou atacada i conquerida; els seus habitants principals foren executats i va fer un bot valorat en 8500 talents. A aix va seguir la imposici d'un fort tribut a la provncia d'sia per part de Cassi i el saqueig de les ciutats de Lcia per part de Brut.

Al comenament del 42 aC Brut i Cassi es van trobar a Sardes i els soldats els van aclamar com imperators. Tenien diferencies de criteri i hagueren trencat per la situaci els obligava a romandre units. Van creuar l'Hellespont i van entrar a Trcia i finalment van arribar a Filips (Philippi) a Macednia, on va aparixer Marc Antoni amb el seu exercit i deu dies desprs Octavi (August). Cassi i Brut van decidir evitar la batalla i minar als enemics per la manca de provisions, per les maniobres de Marc Antoni van imposar un enfrontament general. L'ala esquerra dirigida per Brut va derrotar a les forces d'Octavi i va prendre el seu camp; per l'altra ala, dirigida per Marc Antoni, va derrotar a les forces de Cassi i tamb va ocupar el seu camp; Cassi, suposant que tot estava perdut i desconeixent l'xit de Brut, va ordenar al seu llibert Pindar que el mats. Brut va enterrar al seu company al que va anomenar "el darrer dels romans", i el va portar a Tasos.

Estava casat amb Jnia Trcia o Jnia Tertllia, germanastre de Brut que va viure fins l'any 22 (en el regnat de Tiberi). Va deixar un fill de nom Gai Cassi Long.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214185" title="Comissari Europeu de Medi Ambient" nonfiltered="2652" processed="2648" dbindex="87706">
El Comissari Europeu de Medi Ambient s un membre de la Comissi Europea que s'ocupa de la protecci del Medi Ambient a la Uni Europea. L'actual Comissari s el grec Stavros Dimas.

Poltica medioambiental.
La Uni Europea ha pres concincia envers la protecci al Medi Ambient grcies a la signatura del Protocol de Kyoto l'any 1998 i la creaci el 2005 el Rgim de Comer de Drets d'Emissi. Actualment est acceptant de manera unilateral reduir les seves emissions en un 20% l'any 2020 mitjanant el desenvolupament d'una poltica energtica concreta. 

Altres poltiques inclouen: la xarxa Natura 2000, una mplia i reeixida xarxa de llocs de conservaci de la naturalesa; la directia anomenada "Registre, Avaluaci, Autoritzaci i Restricci de Productes Qumics" (REACH) que exigiria proves de seguretat sobre els productes qumics i la Directiva Marc de l'Aigua que ha de garantir la qualitat de l'aigua.

Llista de Comissaris Europeus de Medi Ambient.

Llegenda:




Enllaos externs.
  Portal de la Comissi Europea pel Medi Ambient;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214186" title="Enclad" nonfiltered="2653" processed="2649" dbindex="87707">


Enclad fou un gegant, fill de Gea.

Juntament amb els seus germans, es rebell contra els Olmpics.

Venut per Atena, fou sepultat a Siclia, sota l'Etna, on amb els seus moviments per alliberar-se del pes que l'aixafa provoca les erupcions del volc.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214188" title="Els mestres cantaires de Nuremberg" nonfiltered="2654" processed="2650" dbindex="87708">

Els mestres cantaires de Nuremberg (en alemany Die Meistersinger von Nrnberg) s una pera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. s una de les peres ms populars del repertori, i una de les ms llargues habitualment representades, amb una durada del voltant de cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Blow.

La histria t lloc a Nuremberg a mitjan segle XVI. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'histric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associaci de poetes i msics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creaci musical amb una orientaci artesanal, amb un intrincat sistema de regles pel que feia a la composici i interpretaci de canons. L'pera deu molt del seu encs a l'amable descripci del Nuremberg de l'poca i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, est basat en una figura histrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el ms clebre dels mestres cantaires histrics.

En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de canons del dia de Sant Joan obtindr la m de la seua filla Eva. L'nic requisit s que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja est enamorat d'Eva, decideix participar en el concurs, per la seua can s massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, per inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excellent can, amb la qual aconsegueix vncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la m dEva.

Die Meistersinger von Nrnberg ocupa un lloc nic en la producci de Wagner. s l'nica comdia entre les seues peres de maduresa, i l'nica que t per marc un temps i lloc histric ben definit, en lloc d'un context mtic o llegendari. Tamb s l'nica pera de maduresa del compositor que est basada en una histria absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'pera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'pera: versos rimats, ries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tcnic, Wagner, que en la precedent pera Tristan und Isolde havia assolit les mximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressi a l'estricta escala diatnica. Die Meistersinger s tamb intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflte es tracta d'una composici musical en la qual la msica mateixa s el centre de la histria.

 Composici .
Wagner va descriure en la seua autobiografia Mein Leben la gnesi de Die Meistersinger.  Prenent les aiges al balneari de Marienbad l'any 1845, va comenar a llegir la Histria de la Literatura Alemanya de Georg Gottfried Gervinus. Aquesta obra inclou captols sobre l'obra dels Meistersinger i sobre Hans Sachs.


"Vaig fer-me una extraordinriament vvida imatge de Hans Sachs i els mestres cantaires de Nuremberg. Em va intrigar especialment la instituci del Marcador i la seua funci de qualificador de l'excellncia de les canons... Durant un passeig vaig concebre una escena cmica en la qual el popular artes poeta, colpejant en la seua forma li dna al Marcador, obligat a cantar davant d'ell, el seu merescut pel seu previ capteniment pedant durant l'assemblea oficial de cant, fent-li tastar la seua prpia medecina."

El llibre de Gervinus tamb esmenta un poema de Hans Sachs sobre el reformador protestant Martin Luther, titulat Die Wittembergisch Nachtigall ("El rossinyol de Wittemberg"). Els primers versos del poema, sobre la reforma, van ser usats per Wagner en l'acte tercer quan la gentada aclama Sachs: 
"Wacht auf, es nahet gen den Tag; ich hr' singen im grnen Hag ein wonnigliche Nachtigall. 

A ms a ms, Wagner va afegir una escena basada en la seua prpia vida, en la qual un cas de confusi d'identitat gaireb provoca un escndol: aquesta situaci va ser la base per al final de l'Acte 2.

 A partir d'aquesta situaci es va generar un avalot, el qual, mitjanant els crits i el soroll i un inexplicable augment del nombre de participants, aviat va assumir un carcter vertaderament diablic. Em semblava que la ciutat sencera havia desembocat en un escndol Aleshores, sobtadamnent, vaig escoltar un fort colp, i la multitud es va dispersar en totes direccions Un dels clients habituals havia colpejat un dels avalotadors ms sorollosos . I va ser l'efecte d'aquesta acci el que va esglaiar tothom tan rpidament. 

El primer esborrany del llibret est datat a Marienbad 16 de juliol de 1845. Wagner va dir desprs a  Eine Mitteilung an meine Freunde  (1851) que Meistersinger havia de ser una pera cmica desprs d'una pera trgica: Tannhuser.  D'igual manera que els teatres atenencs programaven una stira desprs d'una tragdia, Wagner va voler crear Meistersinger desprs de Tannhuser: el lligam entre totes dues peres s el fet que ambdues inclouen episodis de certmens de canons.

Influncia de Schopenhauer.
L'any 1854 Wagner va llegir per primera vegada Schopenhauer, i va quedar colpit per les teories esttiques del filsof. En la seua filosofia, l'art s un mitj d'evasi dels patiments del mn, i la msica s el ms elevada de les arts, ats que s l'nica que existeix sense representar el mn (s a dir, es tracta d'un art abstracte). Aquesta s precisament la causa de qu la msica puga comunicar emocions sense la necessitat de la paraula. En el seu primerenc assaig Opera und Drama (1850-1) Wagner havia atacat els elements principals de la construcci operstica: ries, cors, duets, trios, recitatius, etc. Desprs de llegir les teories de Schopenhauer sobre el paper de la msica, Wagner va reavaluar la seua prpia teoria, i moltes de les seues noves conclusions es van traslladar a Die Meistersinger. 

Tot i que Die Meistersinger s una comdia, tamb palesa les idees de Wagner sobre el lloc de msica en la societat, sobre la renncia de la voluntat i sobre el consol que la msica porta a un mn ple de Wahn (terme que pot ser tradut com "illusi", "bogeria" o "auto-engany"). s el Wahn el que causa l'avalot de l'Acte 2 - una seqncia d'esdeveniments provocats per un cas de confusi d'identitat, que pot ser considerat com na mena d'auto-engany. Molts crtics han assenyalat que Sachs, en el seu fams monleg de l'Acte 3: Wahn, wahn, berall Wahn, parafraseja Schopenhauer quan descriu la manera en qu el Wahn, o auto-engany, porta als homes a comportar-se de maneres que sn auto-destructives.

in Flucht geschlagen, whnt er zu jagen; hrt nicht sein eigen Schmerzgekreisch, wenn er sich whlt ins eig'ne Fleisch, whnt Lust sich zu erzeigen!

(Tothom percaat, imagina percaar a altri, ning sent el propi crit de dolorquan en ferir-se a si mateix, s'imagina que s'est donant plaer!)

L'any 1861, desprs de concloure Tristany i Isolda, Wagner va reemprendre el treball en Die Meistersinger amb unes conviccions filosfiques ben diferents de les que sentia quan va fer l'esborrany de la comdia. El personatge de Hans Sachs esdevingu un dels ms schopenhauerians de tot el catleg de Wagner. L'estudiosa de Wagner Lucy Beckett ha assenyalat la remarcable similitud entre el Sachs de Wagner i la descripci que Schopenhauer va fer de l'home noble:

"Sempre ens imaginem un carcter vertaderament noble com possedor d'una certa dosi de silenciosa saviesa... s una conscincia que ha resultat del coneixement de la vanitat de tots els xits i del patiment de totes les vides, no noms dels propis." (Schopenhauer: El mn com a voluntat i representaci)

L'altra faceta principal de la personalitat de Sachs - la seua renncia a l'esperana de guanyar l'amor d'Eva - tamb s profundament schopenhaueriana. Sachs hi renuncia a la voluntat en la seua forma suposadament ms insistent, la de l'amor sexual. Wagner assenyala aquest moment amb una directa referncia musical i textual al Tristan und Isolde: "Mein Kind, von Tristan und Isolde kenn' ich ein traurig Stck. Hans Sachs war klug und wollte nichts von Herrn Markes Glck." (Filla meva, conec una histria trista de Tristany i Isolda. Hans Sachs fou llest i no volgu crrer la mateixa sort que el Rei Marke -personatge de l'pera Tristan und Isolde que s trat quan Isolda, la seva muller, s'enamora de Tristany).

Finalitzaci i estrena.
Una vegada conclosa la trama, Wagner va comenar l'escriptura del llibret l'any 1862, i va continuar amb la composici de l'obertura. L'obertura va ser interpretada en pblic a Leipzig el 2 de novembre de 1862, sota la direcci del compositor . La composici de l'acte 1 va comenar a la primavera de 1863 al suburbi viens de Penzig, per l'pera completa no va ser conclosa fins a l'octubre de 1867, quan Wagner vivia a Triebschen, prop de Lucerna.  Aquests anys van ser dels ms difcils per a Wagner: la producci parisenca de Tannhuser, l'any 1861, va ser un fiasco, Wagner va perdre l'esperana de concloure L'anell del nibelung, la producci a Viena, l'any 1864, de Tristany i Isolda va ser abandonada desprs de 77 assaigs, i finalment la primera muller de Wagner, Minna va morir. Csima Wagner va escriure posteriorment:

"Quan les futures generacions buscaran consol en aquesta obra nica, hauran de dedicar un pensament a les llgrimes de les quals sorgeixen els somriures."

L'estrena va tenir lloc al Knigliches Hof- und National-Theater de Munich, el 21 de juny de 1868. La producci va comptar amb el patrocini de Llus II de Baviera i el director d'orquestra va ser Hans von Blow. Franz Strauss, el pare del compositor Richard Strauss era trompista de l'orquestra en l'estrena, malgrat el seu obert desdeny per l'obra de Wagner, qui va estar present a la major part dels assaigs. Les freqents interrupcions i digressions del compositor als assaigs van fer d'aquests una feina tediosa. Desprs d'un assaig de 5 hores de durada, Franz Strauss va liderar una vaga de l'orquestra, dient que no podien tocar ms. Per, tot i els problemes, l'estrena va ser un triomf, i l'pera va ser saludada com de les obres ms reeixides de Wagner. Al final de la primera representaci, el pblic va reclamar la presncia de Wagner, el qual va aparixer a la llotja reial, que havia estat compartint amb el rei Llus. Wagner s'hi va dirigir al pblic, trencant el protocol de la cort, que dictava que noms el monarca podia adrear-se al pblic des de la llotja.

Sinopsi.
 Acte I .
Escena1.
Interior de l'Esglsia de Santa Caterina a Nuremberg. La missa est a punt d'acabar quan Walther von Stolzing, un jove cavaller, entra. Busca a Eva, a qui va conixer el dia anterior, i li pregunta si est promesa a alg. s evident que Eva est enamorada de Walther, per li informa que son pare, l'orfebre i mestre cantaire Veit Pogner, ha determinat donar-la en matrimoni al vencedor del certamen de canons que tindr lloc l'endem, dia de Sant Joan (Solstici d'estiu). La nodrissa d'Eva, Magdalena, indueix al seu pretendent David a instruir Walther en l'art dels mestres cantaires. Espera que Walther esdevinga mestre cantaire durant la reuni del gremi, que tindr lloc immediatament en l'esglsia, de manera que puga participar en el concurs de l'endem.

Escena 2.
Mentre els altres aprenents arrangen l'esgsia per a la reuni, David explica a Walther que ell s l'aprenent de Hans Sachs, un mestre sabater i un molt respectat mestre cantaire. Desprs li dna una confusa lli sobre les regles dels mestres cantaires per a la composici i el cant. (Moltes de les melodies citades sn melodies reals de l'poca.) Walther, bviament, se sent aclaparat per unes regles tan complexes, per est determinat a lluitar per una plaa en el gremi.

Escena 3.
Els primers mestres cantaires ingressen en l'esglsia: el pare d'Eva, Veit Pogner i el funcionari municipal Beckmesser. Beckmesser, que planeja guanyar la m d'Eva en el certamen, mostra immediatament el seu disgust amb el nouvingut Walther.

Arriben els altres mestres, i Fritz Kothner passa llista. Pogner, dirigint-se a l'assemblea, anuncia que oferir la m de la seua filla al guanyador del concurs de canons. Quan Hans Sachs argumenta que Eva hauria de ser escoltada sobre la matria, Pogner diu que Eva podr rebutjar el guanyador, per haur de triar un mestre cantaire. Altre suggeriment de Sachs, que siga el poble, i no el gremi, qui decidisca qui ser el guanyador, s rebutjada pels altres mestres.

Walther s presentat, i els mestres accepten posar-lo a prova per a admetre'l com a membre del gremi. Haur de ser jutjat per Beckmesser, el "Marcador" del gremi. Walther canta una innovadora can amb una forma lliure que, biament, trenca amb totes les regles dels mestres cantaires; per tant, s constantment interromput pel clari de Beckmesser, qui maliciosament colpeja la pissarra anotant error rere error. Tot i la insistncia de Sachs per a que Walther puga continuar, la resta dels mestres interromp la prova, rebutjant al candidat.

 Acte II .
Escena 1.
Capvespre a un carrer de Nuremberg, al cant entre la casa de Pogner i el taller de Sachs. David informa a Magdalena del fracs de Walther. Amonada, Magdalena deixa a David sense la cistella de menjar que li havia portat. Aix provoca les burles dels altres aprenents, i quan David est a punt d'esclatar arriba Sachs i li ordena que entre al taller.

Escena 2.
Arriben Pogner i Eva, immersos en una conversa que gira entorn al tema del seu comproms: Eva dubta en preguntar el resultat de la prova de Walther, mentre que Pogner dubta ntimament sobre si ha fet b en oferir la m de la seua filla en el concurs. En entrar a casa, apareix Magdalena i comunica a Eva els rumors sobre el fracs de Walther. Eva decideix preguntar a Sachs sobre l'assumpte.

Escena 3.
En fer-se de nit, Hans Sachs s'asseu enfornt de sa casa per a treballar en un nou parell de sabates per a Beckmesser. Pensa en la can de Walther, que li ha fet una forta impressi.

Escena 4.
Eva s'acosta a Sachs, i ambs parlen del concurs de canons de l'endem. Eva, bviament, no es mostra gens entusiasmada amb Beckmesser, qui sembla haver esdevingut l'nic concursant amb possibilitats de guanyar. Eva deixa caure que no li desagradaria que Sachs, un vidu, guanyara el concurs. Pregonament colpit, Sachs replica que seria un marit massa vell per a ella. A preguntes d'Eva, Sachs relata el fracs de Walther a l'assemblea del gremi. Aix provoca el desconsol d'Eva, i Sachs confirma la seua sospita que la noia est enamorada de Walther. Magdalena ve a buscar a Eva, i li diu que Beckmesser vindr aquesta nit a fer-li una serenata. Eva, determinada a buscar Walther, li diu a Magdalena que simule ser ella a la finestra.

Escena 5.
Tot just en quedar-se sola Eva, apareix Walther. Li conta a Eva el que ha succet a l'assemblea, i ambds decideixen fugir plegats. Per Sachs ha pogut escoltar els seus plans i quan els enamorats intenten passar per davant del seu taller, ell illumina el carrer amb la seua llanterna, forant-los a retrocedir fins al cant ms fosc de la casa de Pogner. Walther intenta enfrontar-se a Sachs, per li ho impedeix l'arribada de Beckmesser.

Escena 6.
Tot just Eva i Walther s'ha amagat a la foscor, Beckmesser comena la seua serenata. Sachs l'interromp cantant una can de sabater mentre colpeja amb el martell el cuiro de les sabates que est fent. Amonat, Beckmesser li demana que no cante, per Sachs fingeix ignorncia i respon que ha d'acabar les sabates que el mateix Beckmesser ha encarregat, per a l'endem. Beckmesser, que ha albirat alg a la finestra d'Eva (Magdalena disfressada), no t temps per a discutir. A males penes admet la proposta de Sachs de fer de marcador, indicant cada error de la serenata amb un colp del martell. Beckmesser comena, per comet tants errors que amb els repetits colps de martell, Sachs enllesteix les sabates. Tot el venat es desperta amb el soroll. David, veient que alg est fent-li una serenata a Magdalena, agafa un bast i comena a apallissar Beckmesser. Els altres aprenents acudeixen a la baralla, i la situaci degenera en un avalot de grans proporcions. En la confusi, Walther intenta fugir amb Eva, per Sachs empenta a la noia dins de sa sa casa i a Walther al seu taller. La tranquillitat torna tan sobtadament com va desaparixer. Una figura solitria travessa el carrer el sereno que canta l'hora.

 Acte III .

Escena 1.
A l'albada. Sachs est llegint un gruixut llibre al seu taller. Perdut en els seus pensaments, no respon quan David torna de lliurar les sabates noves a Beckmesser. Finalment, David aconsegueix atraure l'atenci del seu mestre, i ambds parlen de la festa -- avui s el dia de Sant Joan, i l'onomstica de Hans Sachs! David recita uns versos per a Sachs, i se'n va a preparar-se per al festival.

Sol, Sachs pensa en l'avalot de la nit precedent. "Bogeria! Bogeria! Pertor arreu bogeria!" (Wahn! Wahn! berall Wahn!) El seu intent per evitar la fugida va acabar en violncia. Tanmateix, est disposat a fer treballar la bogeria per a ell en aquest dia.

Escena 2.
Walther, qui ha passat la nit a casa de Sachs, entra a l'habitaci. Li diu a Sachs que ha tingut un somni agradable, i encoratjat per Sachs, s'hi inspira per a compondre dues seccions d'una can per al concurs. Sachs va copiant el text dels versos mentre Walther va cantant. Queda una secci final per ser composta, per Walther est cansat de canons. Els dos homes surten de l'habitaci per a vestir-se per al festival.

Escena 3.
Beckmesser, encara adolorit per la pallissa, entra al taller. Veu els versos de la can sobre l'escrivania de Sachs, i arriba a la conclusi que aquest ha estat treballant per a participar en el concurs i obtenir la m d'Eva. El sabater torna, i Beckmesser li demana explicacions sobre els versos. Per Sachs declara que no t cap intenci de participar al concurs ni d'aconseguir Eva, i es mostra disposat a qu Beckmesser s'enduga el poema, fins i tot prometent-li que mai no dir que se seu. Beckmesser se'n va corrents a preparar una melodia per al poema, emocionat amb l'expectativa de poder usar uns versos del mestre Sachs.

Escena 4.
Eva entra al taller. Est buscant a Walther, per pretexta queixar-se d'una sabata que Sachs li va fer. Sachs s'adona que la sabata est perfectament acoblada, per simula arranjar-la alterant el cosit. Mentre treballa, li diu a Eva que tot just acaba d'escoltar una bella can, a la qual noms li falta el final. Eva crida d'alegria quan Walther entra a l'habitaci, esplndidament vestit per al festival, i canta la tercera i final secci de la can. La parella est colpida i agrada a Sachs. Eva li ofereix disculpes per haver jugat amb els seus sentiments, per Sachs no les accepta, bromejant sobre la seua condici de sabater, poeta i vidu. Finalment, per, admet a Eva que, malgrat els seus sentiments envers ella, est resolt a evitar el dest del Rei Marc (una referncia a altra pera de Wagner, Tristany i Isolda), beneint aix els dos enamorats.

Apareixen David i Magdalena appear. Sachs anuncia al grup que s'ha compost una nova can, que d'acord amb les regles dels Meistersinger, haur de ser batejada. Com un aprenent no pot ser testimoni del bateig, promou David al rang d'oficial amb la tradicional bufetada en l'orella. Llavors bateja la nova can amb el nom de Can del Somni Matinal (Selige Morgentraumdeut-Weise). Desprs d'invocar llur bona fortuna, el grup surt cap al festival.

Escena 5.
La festa de Sant Joan t lloc a la ribera del riu Pegnitz. Els diferents gremis entren en process, culminant amb l'arribada dels mestres cantaires. La multitud lloa Hans Sachs, el ms estimat dels Meistersinger. El concurs de canons comena. El primer concursant s Beckmesser, qui utilitza els versos que va obtenir de Sachs. Tanmateix, s incapa d'inserir les paraules en una melodia adequada, i acaba cantant de manera tan maldestra que el pblic esclata a riure. Enrabiat, acusa a Hans Sachs de ser l'autor de la can. Sachs ho nega; i com a prova, invita a Walther a l'escenari.

La interpretaci que Walther fa de la seua can trenca totes les regles dels mestres cantaires, per s tan bella que tothom el proclama vencedor. Ha guanyat el concurs, i la m d'Eva. Els Meistersinger volen fer-lo membre del seu gremi, per ell hi refusa, deixant a tothom decebut amb la seua negativa. Aleshores interv de nou Sachs: "No menyspreeu els mestres, us ho pregue!". Malgrat els seus errors, els Meistersinger han lluitat per l'art alemany a la seua manera, preservant-lo al llarg d'anys de treball. Walther finalment hi accepta, i el pblic lloa de nou a Hans Sachs, el benvolgut Meistersinger de Nuremberg.

 Beckmesser .
Se sol pensar que el personatge de Beckmesser, un home amargat que jutja les canons dels mestres estrictament per les regles, va ser concebut deliberadament per Wagner com una ridcula caricatura del crtic musical Eduard Hanslick. Per de fet, l'esbs original de Wagner de l'any 1845 va ser escrit abans que coneguera Hanslick, i per tant sembla que l'objectiu de Wagner eren els crtics musicals en general. Eduard Hanslick no va comenar a publicar crtiques de les obres de Wagner fins a l'any 1846, i inicialment van ser-ne altament favorables. Amb el pas del temps, les idees musicals de Wagner i Hanslick van fer-se cada vegada ms divergents, i Hanslick esdevingu molt ms crtic amb el compositor. Potser per aix, Wagner va donar al Marcador el nom de "Veit Hanslich" en el seu segon esbs en prosa (Octubre de 1861): un nom que certament evoca el de Hanslick. Per l'any 1862 va canviar el nom pel de Beckmesser. No hi ha evidncia que Hanslick sabera mai que el seu nom havia estat usat en els primers esbossos de Die Meistersinger.

Sovint s'ha cregut tamb que durant una lectura pblica del llibret, en la qual estava present Hanslick, aquest va reaccionar negativament quan es va adonar que el personatge de Beckmesser estava basat en ell. Aquest punt de vista va sorgir del relat que Wagner va fer d'aquesta sessi de lectura a la seua autobiografia ("Mein Leben"), una obra de la qual s'ha dubtat sovint de la seua fidelitat als fets i de la seua veracitat. Les prpies memries de Hanslick tamb es refereixen a aquest episodi, i no hi fa cap esment a la pressuposada reacci, i de fet, posteriorment ell mateix va lloar el llibret de Die Meistersinger. 
L'estudis de Wagner Barry Millington ha apuntat la idea que Beckmesser representa l'estereotip del jueu, l'humiliaci del qual a mans de l'ari Walther fa aix pals l'antisemitisme de Wagner.  Millington va argumentar al seu article de 1991 "Nuremberg Trial: Is There Anti-Semitism in 'Die Meistersinger'?" que molts dels estereotips antisemites habituals en l'Alemanya del segle XIX formaven part de la "factoria ideolgica" de "Die Meistersinger", i que Beckmesser encarnava aquestes inequvoques caracterstiques antisemites.   L'article de Millington va provocar un significatiu debat entre els experts en l'obra de Wagner, incloent-hi Charles Rosen , Hans Rudolph Vaget , Paul Lawrence Rose  i Karl A. Zaenker .

Reaccions i crtica.
Die Meistersinger va merixer una acollida entusistica en la seua estrena, l'any 1868, i va ser considerada l'obra de Wagner amb un atractiu ms directe. Eduard Hanslick va escriure a Die Neue Freie Presse desprs de l'estrena: "Enlluernadores escenes de colorit i esplendor, conjunts plens de vida i carcter apareixen davant dels ulls de l'espectador, permetent-li a males penes sopesar en quina mesura aquests efectes tenen el seu origen en la msica." 

En l'any segent a l'estrena, l'pera va ser interpretada arreu d'Alemanya: Dresden, Dessau, Karlsruhe, Mannheim, Weimar, Hanover, aix com a Viena i tamb a Berln l'any 1870. Com una de les ms populars i clebres peres alemanyes durant la Unificaci de l'any 1871, Die Meistersinger esdevingu un punyent smbol del patriotisme en l'art alemany, i l'alocuci de Hans Sachs al final de l'Acte 3 sobre la necessitat de preservar l'art alemany de la influncia estrangera (especialment francesa) esdevingu un tpic del nacionalisme alemany, especialment durant la Guerra francoprussiana. 

Durant el segle XX, l'pera va continuar sent utilitzada com un emblema patritic durant l'Imperi Alemany, la Repblica de Weimar, i de manera encara ms notria durant el Tercer Reich. En la reobertura del Festival de Bayreuth l'any 1924, desprs de la inactivitat provocada per la Primera Guerra Mundial, es va programar Die Meistersinger. El pblic es va posat dempeus durant l'alocuci final de Hans Sachs, i va cantar "Deutschland ber Alles" en acabar l'pera. 

Die Meistersinger va ser utilitzada com a part de la propaganda nazi. La fundaci del Tercer Reich, el 21 de mar de 1933, va ser celebrada amb una representaci de l'pera en presncia de Hitler. El preludi del tercer acte s'escolta sobre vistes del vell Nuremberg al principi de la pellcula de Leni Riefenstahl El triomf de la voluntat (1935), documental sobre el congrs del Partit Nacional Socialista de l'any 1934. Durant la Segona Guerra Mundial Die Meistersinger va ser l'nica pera representada als Festivals de Bayreuth dels anys 1943 i 1944. 

L'associaci de Die Meistersinger amb el nazisme va inspirar una de les ms controvertides produccions de l'pera. La primera producci de Meistersinger desprs de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc l'any 1956, quan Wieland Wagner, nt del compositor, va intentar allunyar l'obra del nacionalisme alemany, presentant-la en termes ms abstractes, evitant qualsevol referncia a Nuremberg en l'escenografia. La producci va ser titllada com "Die Meistersinger ohne Nrnberg" (Els mestres cantaires sense Nuremberg).
La besnta del compositor, Katharina Wagner, va dirigir altra producci controvertida a Bayreuth l'any 2007. 
Els mestres cantaires van ser presentats com uns adusts professors d'una escola a la qual assistien els aprenents. Sachs va ser mostrat com un anarquista, mentre que el concurs de canons va ser muntat a l'estil d'American Idol. 

 Notes .




 Referncies i enllaos externs .
 Facsmil del llibret en catal Associaci Wagneriana de Barcelona ;
 The Opera Goer's Complete Guide, Leo Melitz, versi de 1921.
 Warrack, John (1994) Die Meistersinger Von Nurnberg (Cambridge Opera Handbooks), Cambridge University Press ISBN 0521448956;
 Die Meistersinger a rwagner.net Inclou sinopsi, llista de leitmotifs i llibret .
 Llibret dels Mestres Cantaires (edici de 1971) ;
 Richard Wagner - Die Meistersinger von Nrnberg. Galeria de postals antigues basades en motius d'peres de Richard Wagner.
 Per a crtiques i enregistraments de Die Meistersinger vegeu  i ;
 Wagner Operas. Plana web que cont fotografies de produccions, enregistraments, llibrets i fitxers de so. ;
 Rayner, Robert M.: Wagner and 'Die Meistersinger, Oxford University Press, New York, 1940. Narraci dels orgens, creaci i significat de l'pera. ;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214190" title="Luci Cassi Long (trib 44 aC)" nonfiltered="2655" processed="2651" dbindex="87709">
Luci Cassi Long (Lucius Cassius Longinus) fou un magistrat rom, germ de Gai Cassi Long.

El 54 aC apareix donant suport a l'acusaci de Marc Laterense contra Gneu Planci. El 52 aC va acusar a Marc Saufeu. El 49 aC va donar suport a Juli Csar i fou llegat del dictador a Grcia (48 aC) on va operar a Tesslia i, poc abans de Farslia, enviat al Pelopons junt amb Fufi Cal.

El 44 aC fou trib de la plebs. Al mes de juliol va estar present als Ludi Apollinares organitzats per Brut. Desprs va abraar la causa d'Octavi contra la de Marc Antoni i va donar suport a la decisi del senat de declarar a Antoni enemic pblic el 28 de novembre del 44 aC.

El mar del 43 aC Luci Cassi i la seva mare, i Servlia la sogre del seu germ Gai, van intentar evitar que aquest darrer obtingus l'encrrec de fer la guerra a Dolabella, guerra que reclamaven fer els cnsols Pansa i Hirti, per la mort d'aquestos va frustrar el intent. Octavi i Antoni es van reconciliar a l'estiu i l'octubre es va formar el triumvirat i Luci, que temia a Antoni, va fugir a sia. 

Va collaborar amb el seu germ fins a la batalla de Filips. El 41 aC fou perdonat formalment per Antoni a Efes.

Enllaos externs.
 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Szerk.: William Smith (1870) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214191" title="Luci Cassi Long (governador)" nonfiltered="2656" processed="2652" dbindex="87710">
Luci Cassi Long (Lucius Cassius Longinus) fou un magistrat rom.

Va servir amb el seu oncle Gai Cassi Long, que el 43 aC quan va anar a trobar a Brut a l'sia, li va delegar el govern de la provncia de Sria, i li va deixar una legi. Ms tard es va reunir amb el seu oncle i va morir a la batalla de Filips.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214196" title="Polibotes" nonfiltered="2657" processed="2653" dbindex="87711">


Polibotes fou un gegant, fill d'Ur i de Gea.

Va sser perseguit i abatut per Posid, que el sepult amb unes roques que havia extret de l'illa de Kos, amb les quals form l'escull de Nisiros.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214197" title="Quint Cassi Long (trib 49 aC)" nonfiltered="2658" processed="2654" dbindex="87712">
Quint Cassi Long (Quintus Cassius Longinus) parent de Gai Cassi Long; Cicer diu que era el seu "frater" per aquest terme servia per a designar els familiars de la mateixa quinta tant als germans com als cosins germans.

El 54 aC era qestor de Gneu Pompeu a Hispnia i en absncia del triumvir va acumular gran riqueses arreplegades a l'Hispnia Ulterior; fou tant rapa que es va formar una conjura contra la seva vida que no va reeixir.

El 49 aC fou trib de la plebs i va tenir com a collega a Marc Antoni, amb el que es va oposar a les mesures dels optimats, vetant els decrets del senat i el 6 de gener foren expulsats pels cnsols i van fugir amb Juli Csar, fins que la victria d'aquest els va restaurar; llavors va convidar al senat a rebre al dictador. 

Quan Csar va sortir cap a Hispnia aquell mateix any se'l va emportar i desprs de derrotar els pompeians Luci Afrani i Petreu el va deixar com a governador de l'Hispnia Ulterior; com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes. 

A finals d'any va rebre ordres de passar a l'frica per fer la guerra a Juba I de Numdia que s'havia pronunciat per Pompeu; a frica esperava trobar un nou camp per saquejar. El 48 aC va reunir l'exrcit a Corduba (l'actual Crdova) i llavors va esclatar una conspiraci en la que van intervenir part de les seves tropes. Fou atacat a la mateixa plaa del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador Luci Juvenci Laterense, per Cassi es va poder escapar i no va tardar en dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, declar noves exaccions contra els provincials. Poc desprs, dues legions que havien servit abans amb Varr, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a Calpe per embarcar cap a frica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori; tamb la ciutat de Corduba es va revoltar i el qestor Marc Marcel Esern (Marcus Marcellus Aesernius), enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebelli. Cassi va demanar ajut a Bogud II de Mauritnia i a Marc Emili Lpid, governador de la Gllia Narbonense i, mentrestant, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de Corduba, de la que en quedava separada pel riu Betis. Forat a retirar-se, es va refugiar a la ciutat d'lia, que Marcel va assetjar, per abans de poder ocupar-la va arribar Bogud II amb reforos i no gaire desprs Lpid. Aquest va exigir la fi de les hostilitats i Marcel va obeir i es va unir a Lpid. Cassi va demanar  sortida lliure, que li fou concedida. Llavors va arribar a la provncia el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces (47 aC) i va fugir de la provncia amb els seus tresors.

Va embarcar a Mlaga per el seu vaixell es van enfonsar a la desembocadura de l'Ebre i se suposa que va morir. Sembla que tenia un fill de nom Quint Cassi Long







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214199" title="Quint Cassi Long (llegat)" nonfiltered="2659" processed="2655" dbindex="87713">
Quint Cassi Long (Quintus Cassius Longinus) fou un magistrat rom. Se l'esmenta nicament com Quint Cassi, per probablement era fill de Quint Cassi Longi (Quintus Cassius Longinus) del que fou llegat el 48 aC a Hispnia. Probablement s el mateix Quint Cassi que va rebre el govern d'Hispnia de Marc Antoni el 44 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214201" title="Ecthlion II" nonfiltered="2660" processed="2656" dbindex="87714">

Echtlion II va ser el vint-i-cinqu senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2886 de la Tercera Edat, i succe el seu pare Turgon el 2953 a l'edat de 67 anys. 

s recordat com un home savi i previsor, que en la mesura del possible es prepar per l'atac de Mrdor desprs de qu Suron s'hi manifests obertament al ser expulsat de Dol Gldur. Va construr moltes noves defenses a l'nduin i a Ithlien. s possible que fos durant el seu govern en qu es construssin les Rammas chor.

Tal i com s'explica als primers captols de El Retorn del Rei i als apndixs del Senyor dels Anells, durant la seva regncia un estranger anomenat Thornguil (guila de l'Estel) va unir-se a l'exrcit de Gndor on progress rpidament. Reconeixent la seva vlua, Ecthlion li permet liderar una petita flota de vaixells amb els que el 2980 assalt la conflictiva provncia rebel d'mbar. El mateix Thornguil va cremar diverses de les naus dels corsaris i va matar el seu capitost durant la batalla als ports. Desprs de la victria, Thornguil va abandonar Gndor, i no seria fins molts anys desprs que es descobriria que en realitat es tractava d'ragorn, fill d'rathorn, hereu al tron de Gndor a travs de la lnea d'Isldur.

Echtlion tamb reb el consell del mag Gndalf, que sempre va ser ben rebut a Minas Tirith.

Mor el 2984 i fou succet pel seu fill Dnethor II. Al moment de la seva mort Echtlion ja era avi de Bromir, de 4 anys, i de Framir, de tan sols un any.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214202" title="Luci Cassi Long (magistrat)" nonfiltered="2661" processed="2657" dbindex="87715">
Luci Cassi Long (Lucius Cassius Longinus) fou un magistrat rom d'ascendncia desconeguda. L'esmenta Cicer com un dels jutges de Cluenci (Cluentius). Va exercir algunes magistratures fins que va aspirar al consolat a les eleccions del 64 aC que va guanyar Cicer, i desprs va entrar en la conspiraci de Catilina i fou un dels que va parlar amb els ambaixador allbroges per no els va donar cap document escrit com van fer d'altres. Va abandonar Roma abans que els ambaixadors i aix es va escapar de la sort dels seus companys. Fou condemnat a mort en absncia, per no se sap si va arribar a ser capturat i executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214203" title="Luci Cassi Long (cnsol any 30)" nonfiltered="2662" processed="2658" dbindex="87716">
Luci Cassi Long (Lucius Cassius Longinus) fou un magistrat rom d'ascendncia desconeguda.

Fou cnsol l'any 30. Tiberi el va fer casar amb Drusilla, la filla de Germnic Csar, per al cap d'un temps el seu germ Calgula se la va emportar de la casa del seu marit i va viure amb ella com la seva dona.

L'any 40 fou procnsol a sia i Calgula va ordenar portar-lo carregat de cadenes a Roma perqu un oracle havia dit que ans amb compte amb un Cassi (l'emperador va interpretar malament l'oracle ja que fou assassinat desprs per un Cassi, per fou Cassi Querea).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214204" title="Meneci (fill de Jpet)" nonfiltered="2663" processed="2659" dbindex="87717">
Meneci fou un tit, fill de Jpet i de Clmene.

Va participar en la rebelli contra els olmpics, i Zeus el va fulminar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 147.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214205" title="Gai Cassi Long (governador)" nonfiltered="2664" processed="2660" dbindex="87718">
Gai Cassi Long (Caius Cassius Longinus) fou un jurista i governador rom. La seva mare era filla de Tuber el jurista i neta del jurista Servi Sulpici.

El 44 fou nomenat governador de Sria per Claudi i va impulsar la reclamaci del tron de Prtia pel prncep Meherdates. Va mantenir les tropes ben entrenades i disciplinades.

El 50 va retornar a Roma i fou considerat un dels dirigents de l'estat amb gran influncia per la seva integritat i la seva fortuna. Es va fer sospits a l'emperador Ner que el va acusar de tenir una esttua d'un dels seus ancestres, Gai Cassi Long, assass de Csar i va demanar al senat que fos desterrat (any 66) cosa que el senat va fer, i fou enviat a l'illa de Sardenya. Vespasi el va fer cridar un temps desrps.

Va escriure deu llibres sobre lleis civils  (Libri Juris Civilis), i comentaris sobre Vitelli i Urseu Ferox. Era partidari de l'escola de Masuri Sab i Ateu Capit i als seus principis els va donar forma ms cientfica; els seus seguidors foren coneguts com cassians.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214208" title="Jos Augusto Trinidad Martnez Ruiz" nonfiltered="2665" processed="2661" dbindex="87719">
Jos Augusto Trinidad Martnez Ruiz, ms conegut pel seu seudonim Azorn (nascut a Monver, (Pas Valenci); 8/11 de juny de 1873 - Madrid, 2/4 de mar de 1967) fou un escriptor espanyol, principalment al periodisme i al genere de la novella, ensayista i un dels crtics literaris espayols ms importants de la seua epoca. L'immensa majoria de la seua obra per no dir tota de forma integra es troba en castell.

Biografa.
Fill de pare natural de Yecla, Murcia, militant del partit conservador (que va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de Romero Robledo). Exercia d'advocat a Monver i poseia una important propietat. Sa mare era nascuda a Petrer. Filla d'una familia tradicional burguesa i acomodada. Azorn fou el major de nou germans. Estudi baxillerat intern durant huit anys al collegi de los Escolapis de Yecla, etapa que reflectix a les seues primeres dos novelles, de fort contingut autobiogrfic. De 1888 a 1896 curs dret a Valncia, on s'interes pel Krausisme i l'anarquisme entregant-se a febrils lectures literaries i poltiques. Comenant al periodisme on es desenvoluparia notablement.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214210" title="Turgon (senescal)" nonfiltered="2666" processed="2662" dbindex="87720">

Pel rei de Gndolin, vegeu Turgon.
Turgon va ser el vint-i-quatr senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2855 de la Tercera Edat, i succe el seu pare Turin II el 2914 a l'edat de 64 anys. 

Durant el seu govern, Suron va ser expulsat de Dol Gldur i es refugi a Mrdor, mentre que al nord el mag Sruman es convertia secretament en trador a Gndor i s'aliava amb el Senyor Fosc. Turgon no va ser capa d'impedir-ho ni preveure'n les conseqncies.

A la seva cort hi visqu l'hereu del tron de Rhan, Thenguel fill de Fengel. All conegu a Morwen de Lossrnach, amb qui s'acabaria casant i sent pare del futur rei Thoden.

Mor el 2953 als 98 anys, i fou succet pel seu fill Ecthlion II. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214212" title="Pomona" nonfiltered="2667" processed="2663" dbindex="87721">


Pomona fou una divinitat itlica.

Presidia la maduraci dels fruits, que conreava curosament en el seu bosc del Laci.

Al principi, rebutjava les ofertes amoroses de les altres divinitats del camp, fins que Vertumne aconsegu seduir-la i form amb ella una parella fidel.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 182.

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214213" title="Quint Cassi Long" nonfiltered="2668" processed="2664" dbindex="87722">


Onomstica:

Quint Cassi Long (trib militar), trib militar el 252 aC.

Quint Cassi Long (cnsol 164 aC) , cnsol el 164 aC ;

Quint Cassi Long (trib 49 aC), trib de la plebs 49 aC;

Quint Cassi Long (llegat), llegat a Hispnia el 48 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214214" title="Luci Cassi Long" nonfiltered="2669" processed="2665" dbindex="87723">

Onomstica:

Luci  Cassi Long Ravilla, cnsol el 127 aC ;

Luci Cassi Long  (cnsol 107 aC), cnsol el 107 aC;

Luci  Cassi Long  (trib 104 aC), trib de la plebs el 104 aC;

Luci Cassi Long (trib 44 aC), trib de la plebs el 44 aC;

Luci Cassi Long (governador), govern suplent de Sria;

Luci Cassi Long (magistrat) magistrat rom abans del 63 aC;

Luci Cassi Long (cnsol any 30), cnsol l'any 30;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214215" title="Gai Cassi Long" nonfiltered="2670" processed="2666" dbindex="87724">


Onomstica:

Gai  Cassi Long  (cnsol 96 aC), cnsol el 96 aC ;

Gai  Cassi Long  (cnsol 171 aC), cnsol el 171 aC;

Gai  Cassi Long (cnsol 124  aC) , cnsol el 124 aC ;

Gai  Cassi Long  Var, cnsol el 73 aC;

Gai  Cassi Long (assass de Csar), autor de la conspiraci que va acabar amb l'assassinat de Csar el 44 aC;

Gai Cassi Long (governador), jurista i governador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214217" title="Decret de l'Alhambra" nonfiltered="2671" processed="2667" dbindex="87725">
El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat en l'Alhambra el 31 de mar de 1492 pels reis, recentment anomenats Reis Catlics, Ferran d'Arag i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la pennsula Ibrica fixant com a termini  el 31 de juliol de 1492. Per motius logstics es va estendre aquest termini fins el 2 d'agost a les dotze de la nit. Ferran el Catlic en firmava un altre per al regne d'Arag. Ambds partien d'un mateix esborrany elaborat per Toms de Torquemada, inquisidor general en Espanya.

El dia 2 d'agost va coincidir amb la partida de Cristfol Colom cap al descobriment d'una nova ruta a les ndies, viatge que va acabar amb el descobriment d'Amrica. Aquesta coincidncia ha donat peu a la teoria de l'origen jueu de Colom exposada, entre d'altres, per Simon Wiesenthal.

 
 Condicions de l'expulsi . 
S ordenava sortir amb carcter definitiu i sense excepci a tots els jueus, no noms dels regnes peninsulars, sin de tots aquells territoris que es trobessin sota el poder dels Reis Catlics.
El termini era de 4 mesos a partir de la firma de l'edicte, s a dir, que el 31 de juliol no havia de quedar en el regne ni un sol jueu. En un edicte posterior, Torquemada va ampliar el termini 10 dies, per compensar el temps que va transcrrer entre la promulgaci i el coneixement del decret.
La desobedincia a aquest edicte suposaria la condemna a mort i la confiscaci dels bns.
Els Reis van oferir la seva assegurana reial per a que els jueus negociessin la seva fortuna i se la portessin, si aix era el seu desig en forma de lletres de canvi, ja que hi havia una llei que prohibia que es traguessin or, plata, monedes, armes i cavalls del pas.

Encara que a l'edicte no es feia referncia a una possible conversi, aquesta alternativa era implcita, i molts individus pertanyents a l'elit hebrea la van escollir per evitar ser expulsats.

 Causes de l'expulsi . 
 La Inquisici espanyola establerta.

Pressi de l'opini popular, majoritriament antijueva, promoguda per la Inquisici espanyola.

Episodis de lluites classistes entre els grups tradicionalment privilegiats (noblesa i clergat) i la burgesia jueva incipient.

Per segons alguns historiadors, les anteriors (de forma separada o en conjunt) no serien raons suficients com per provocar un esdeveniment tan greu com un edicte d'expulsi, tan sols serien motiu de conflictes socials, per la qual cosa els experts solen argumentar altres causes com a:

Que la iniciativa parts dels inquisidors que pretenien acabar amb "l'hertica influncia que comportaven les relacions socials judeocristianes".

La intenci dels reis d'avanar un pas ms en la cohesi social a partir de la unitat de fe.

Molt important i no de poca vlua eren les riqueses a acumular per l'expropiaci i per les quotes necessries imposades als jueus i a conversos per permetre'ls o escapar o salvar-se.

L'edicte de 1510, en el qual s'atorgaven llibertats, va portar a elevar aquestes quotes, omplint les arques reials per un temps.

 Conseqncies de l'expulsi . 
 Humanes . 
Aquest edicte va causar un genocidi de magnituds fins avui en dia desconegudes en la seva totalitat per motius de censura, destrucci i repressi d'arxius inquisicionales i documents que amb prou feines en posteriors segles han sortit a llum. La Inquisici va imposar la crema en vida, i fins i tot en absncia, de nombrosos jueus i cristians. Els processos van ser cruels i d'extrema violncia, prcticament sense sortida o alternativa de redempci. Aquests processos eren portats d'una manera dual. El judici era processat per la inquisici per l'execuci era transmesa a les autoritats civils. D'aquesta manera es creava una forma absurda d'inculpabilitat per transferencia.

 Demogrfiques . 
Las estimacions de la xifra total de jueus que van sortir d Espanya sn molt dispars, i van  dels 50.000 als 200.000 individus. A l Arag la poblaci hebrea era poc abundant, pel que la prdua demogrfica va suposar uns 10.000 o 20.000 habitants. Al contrari en Castella eren nombrosos en el que s avui Castella i Lle, Castella - la Manxa, Andalusia i Mrcia. La majoria dels jueus desterrats van anar a parar a Portugal o Navarra, d'on anys ms tard tamb serien expulsats; la minoria restant va marxar a Flandes, el nord d frica, Itlia i territoris mediterranis de l Imperi Otom.

 Econmiques . 
La marxa dels jueus tan sol va ser especialment rellevant en l'mbit dels negocis i l'economia als llocs on habitava un gran nombre d'ells. Encara que tamb s cert que alguns historiadors defensen que amb ells se'n va anar la possibilitat que la societat espanyola recolls l'impuls d'un primer capitalisme.
L'expulsi es va convertir en un prsper element financer de la corona i la Inquisici per motiu de les expropiacions conseqncia del decret. Molts jueus empresonats a Sevilla van ser alliberats a partir de 1510 sota el pagament de milers de ducats, quantitat, que es duplicava cada terme fins a arribar a 40.000 ducats. Aix va ocasionar una crisi entre la corona i l'esglsia, que es barallaven per adquirir aquests bns decomissats o explotats.
Per mitj de pagaments els va ser possible a molts de forats i jueus escapar fins i tot cap a les Amriques.

 Socioreligioses .
L edicte mostra que la ra de l'expulsi no era la falta de fe dels conversos, sin la integraci de les festes bbliques en el seu cristianisme. Aix no s considerat avui en dia contradictori dins de confessions messiniques. En aquella poca segons la influncia de la Inquisici un forma no acceptada de cap manera. Va augmentar el nombre de conversos i es va consolidar una divisi social entre cristians vells (sense avantpassats jueus), i cristians nous (jueus convertits al cristianisme o els seus descendents), divisi que es veuria plasmada als estatuts de neteja de sang.

 Culturals .
L expulsi va suposar que les societats castellana i aragonesa perdessin figures tan illustres del mn cultural i cientfic com Abraham Zacuto (astrnom i cosmgraf), Salomn ben Verga (escriptor), Isaac Abravanel (fill d'un conseller dels reis i escriptor), a ms de molts d'altres.

Traduccions de la santa Bblia com la Bblia d'Alba o la de Ferrara, que van portar a moltes d'altres com la de Reina i Valera o l'anglesa de King James, no van poder continuar sent desenvolupades.

Els avenos cientfics experimentats en dcades anteriors es van veure alentits, o fins i tot van desaparixer, deixant el pas sense el prestigi que aquests li havien atorgat en poques passades entre els savis contemporanis.

La investigaci en l'astronomia i navegaci pels mars havia estat desenvolupada i impulsada per savis jueus que van desaparixer.

Notes.

Enllaos externs. 
Text original a la Wikisource en castell;

 Fonts bibliogrfiques . 
Arxius del Ministeri de Cultura d'Espanya http://www.mcu.es ;
Biblioteca Colombina, Sevilla, Instituci Colombina, C/ Alemanys s/n 41004 Sevilla *Guilln, C., "Un padr de conversos sevillans", Bulletin Hispanique, Bordeaux, 1963 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214221" title="Hallas" nonfiltered="2672" processed="2668" dbindex="87726">

Hallas va ser el tretz senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2480 de la Tercera Edat, fill del senescal Crion. Durant el govern del seu pare els invasors orientalencs coneguts com a balcoth havien estat derrotats grcies a l'ajut dels othod. El mateix Hallas havia acompanyat el seu pare a la trobada amb orl el Jove, i particip en el jurament d'ajuda mtua entre els dos pobles. Arran del comproms, els othod s'establiren a les planes de Caleardhon, i tot i que Gndor perd una part important del seu territori, guany un aliat important al nord.

Va ser Hallas el que ide els noms sindarin de Rochand i Rochirrim pels othod, que amb el temps evolucionarien a Rhan i Rohirrim.

Succe el seu pare Crion el 2567. La guerra amb els balcoth encara no s'havia acabat, tot i que amb els nombre reduts ja no eren l'amenaa que havien estat. En canvi, els corsaris d'mbar Gndor saquejaven contnuament les costes.

Va morir als 125 anys d'edat, el 2605 de la Tercera Edat, i fou succet pel seu fill Hurin II.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214223" title="Batalla naval de Barcelona (1359)" nonfiltered="2673" processed="2669" dbindex="87727">

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

L'estol castell es present davant de Barcelona el 9 de juny de 1359 capitanejada per l'almirall Gil Bocanegra provinent de Sevilla, d'on havia salpat el mes d'abril i a la que es van incorporar tres naus del Regne de Granada i una de la Repblica de Vencia amb la intenci de desembarcar i conquerir la capital catalana. La defensa catalana la va liderar Bernat III de Cabrera i Hug II de Cardona, al front de deu galeres, en les que es van situar els ballesters arribats dels pobles del pla de Barcelona i el Valls, i van mantenir la lnia de defensa de manera que les mquines de guerra de la costa tenien a l'abast les naus atacants.

Es va muntar una bombarda sobre una de les galeres catalanes, que va inutilitzar una de les galeres atacants, que llenaven pedres amb brigoles, i els castellans finalment van fugir a Eivissa l'11 de juny, on els van perseguir els catalans, que havien rebut ms reforos.


Referncies externes.


Bibliografia.
 Francesch Rodn i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, Barcelona (1898);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214224" title="Tractat de Granada" nonfiltered="2674" processed="2670" dbindex="87728">
El Tractat de Granada va ser signat l'11 de novembre de 1500 entre el nou rei Llus XII de Frana amb Ferran el Catlic per tal d'ocupar els exrcits d'ambds pasos el regne de Npols. 

Ferran el Catlic va accedir i el rei Ferran I de Npols va tornar a ser destitut. Ambds exrcits van ocupar la zona, per les discrepncies van comenar a sorgir entre els dos exrcits i comen una lluita d'escamots. 

Malgrat la inferioritat numrica de l'exrcit del Gran Capit, grcies al desenvolupament dels teros derrota als francesos i els expulsa d'Itlia. Npols s conquerida i incorporada a la Corona d'Arag.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214225" title="Deisme" nonfiltered="2675" processed="2671" dbindex="87729">
El deisme s la creena religiosa en un du personal, creador de l'univers, per que no hi t, posteriorment, cap influncia. Els deistes arriben a la creena en un du a travs de la ra i les experincies personals, no a travs de la fe o una revelaci.

El deisme es va diferenciar del teisme en el segle XVII, i al llarg del segle i tamb durant el segle XVIII, el deisme va tenir molta fora al Regne Unit, Frana i els Estats Units. La figura deista s'exemplific especialment en la figura del deus ex machina illustrat: du com a mquina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creaci del mn.

Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214226" title="S?tra" nonfiltered="2676" processed="2672" dbindex="87730">
S tra (en snscrit, devanagari      ) o Sutta (en p li), significa literalment "corda" o "fil" que sost coses juntes i, ms metafricament, es refereix a un aforisme (lnia, regla o frmula) o una collecci d'aforismes en forma de manual.

A l'hinduisme, els sutres formen una escola d'estudis vdics, relacionats amb els Upanishads i una mica posteriors a aquests. Van servir i encara serveixen com a grans tractats en diferents escoles de la filosofia hind. Expliquen amb versos succints, de vegades esotrics, el punt de vista hind sobre la metafsica, la cosmogonia, la condici humana, la moksa (alliberament) i sobre com mantenir la felicitat del dharma a la vida, en el giravolt csmic del karma, la reencarnaci i el desig.

En el budisme, el terme "sutra" es refereix en general a les escriptures canniques que es consideren les transcripcions de les ensenyances orals del Buda Gautama, o Buda histric. Aquestes ensenyances estan agrupades a la segona part del Tripitaka, que s'anomena Sutra Pitaka. Tamb hi ha alguns textos budistes com el Sutra de la Plataforma, que sn anomenats sutres malgrat que sn atributs a autors posteriors.

La paraula en pali "sutta", s'utilitza exclusivament per a referir-se a les escriptures budistes, en particular a les del Cnon Pali.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214227" title="AEiG Roc d'Or" nonfiltered="2677" processed="2673" dbindex="87731">

L'Agrupament Escolta i Guia Roc d'Or s l'agrupament escolta i guia de Sant Vicen dels Horts.

Forma part dels 140 agrupament de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) i tamb a nivell nacional, estatal i mundial d'entitats escolta i guia com sn: Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), Movimient Scout Catlic (MSC), Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escolta (WAGGGS).

Est dintre la Demarcaci del Baix Llobregat-Garraf-Alt Peneds (BLL/G/ALP).

 Histria .

 Histria de l'Agrupament Escolta Mossn Josep Duran .

Aquest agrupament fou fundat entre l any 1960-1961, quedant a l'empar de l'agrupaci Catlica dels pares de famlia de la nostre poblaci . El primer  cau  que pogueren disposar, fou cedit pel Centre Catlic i va ser per un temps relativament curt ja que es feren obres i noves installacions i hagueren de reunir-nos a una de les aules que generosament els cediren els Pares Salesians. El primer consiliari que va emprendre la tasca espiritual fou el pare Casals, d'edat ja bastant avanada, home de grans virtuts. El primer cap d'agrupament va sser el senyor Vicen Marco Nicolau, de carcter profundament religis que el condu amb molta rectitud i eficcia.

Per ra d'edat, el Pare Casals no podia acompanyar a les sortides els minyons i aix fou nombrat consiliari el pare Pere Castellv, S.S. Gran pedagog i excellent psicoanalista, d'una intelligncia poc comuna, molt dinmic i actiu. 

Entre els actes que varen celebrar i organitzar tots junts no es pot oblidar el ms emotiu, el d'implantar una creu de ferro forjat en el lloc on fou immolat el mrtir Mossn Josep Duran, amb un acte per honorar la seva memria. La creu porta una placa amb els noms gravats de tots els que junt amb Mossn Josep Duran foren assassinats al mateix lloc, entre ells el vicari de la parrquia.

 Histria de l'Agrupament Guies Sant Jordi .
Fou durant l'any 1966 quan s'inici l'agrupament de noies a Sant Vicen dels Horts mitjanant els
contactes amb grups ja existents a Molins de Rei, Vic i d'altres del Baix Llobregat. 
S'organitzaren les primeres sortides i reunions amb grup un grup de guies. Al principi fou amb grans
dificultats, ja que part de les famlies no s'acceptava que les noies sortissin soles, per aix es va superar a fora d'una reiterada insistncia. 

Arrel d'un servei en unes colnies comen realment el seu funcionament com agrupament. El primer cau el tingueren en una casa que no s'utilitzava a  Cal Groc , desprs passaren a un galliner que fins i tot tenia pati. Desprs en varen tenir uns quants ms, s'incorporaren nous caps encara que era difcil trobar persones que volguessin responsabilitzar-se dels grups.

La unitat de Daines no va passar mai de 25 noies, notant per, per influncia de l'escoltisme un canvi en els seus components. Un canvi tant amb el creixement de les relacions personals, tant com l'amor a la natura i creant unes inquietuds de tipus social.


Fins l'any 1970 els agrupaments de nois i noies s'havien desenvolupat per separat. s a partir d'aquest any quan s'estableixen contactes a nivell de responsables per tal de crear una visi educativa acord amb l'actualitat social, la qual tendeix cap a l'educaci mixta. Tot i que les relacions no arribaren a desenvolupar-se del tot, a causa del diferent punt de vista prctic de l'escoltisme.

 Histria de l'Agrupament Escolta i Guia Roc d'Or .
Desprs de molt de temps de haver-hi els agrupament separats tant el de noies com el de noies es va decidir de pensar una mica en la coeducaci. Desprs de moltes reunions al final es va arribar a un acord entre els dos agrupaments. L'any 1976 es celebr la primera festa de passos i tamb la primera acampada dels dos agrupaments junts, sota un pic molt altiu anomenat Roc d'Or, optant deixar l'agrupament de noies el nom de Sant Jordi i l'agrupament de nois el de Mn. Josep Duran per nixer d'aquest dos el nou grup, l'actual Roc d'Or.

 Enllaos .
Web oficial de l'AEiG Roc d'Or;
Web oficial de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;
Web oficial de la Demarcaci del Baix Llobregat-Garraf-Alt Peneds;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214229" title="Sistema immunitari" nonfiltered="2678" processed="2674" dbindex="87732">

El sistema immunitari s el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitj de la identificaci i l'eliminaci de patgens i cllules tumorals. Detecta una gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cllules i els teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament. La detecci s complicada, car els patgens evolucionen rpidament, creant adaptacions que els oculten del sistema immunitari i els permeten infectar amb xit els seus hostes.

Per a sobreviure a aquest repte, han evolucionat nombrosos mecanismes dedicats a reconixer i neutralitzar els patgens. Fins i tot organismes unicellulars senzills com ara els bacteris posseeixen sistemes enzimtics que els protegeixen contra infeccions vriques. Altres sistemes immunitaris bsics evolucionaren en els eucariotes ancestrals i encara existeixen en els seus descendents moderns, com ara les plantes, els peixos, els rptils i els insectes. Aquests mecanismes inclouen pptids antimicrobians anomenats defensines, la fagocitosi i el sistema del complement. Els vertebrats, com els humans, posseeixen sistemes defensius encara ms sofisticats. El sistema immunitari dels vertebrats consisteix en molts tipus de protenes, cllules, rgans i teixits, que interactuen en una xarxa elaborada i dinmica. Com a part d'aquesta resposta immunitria ms complexa, el sistema immunitari hum s'adapta al llarg del temps per a reconixer patgens especfics de manera ms eficient. Aquest procs rep el nom d'"immunitat adaptativa" o "immunitat adquirida" i crea una memria immunitria. La resposta immunitria creada a partir d'una resposta primria a un patogen determinat ofereix una resposta millorada a enfrontaments secundaris amb aquest mateix patogen determinat. Aquest procs d'immunitat adquirida s la base de la vacunaci.

Els trastorns del sistema immunitari poden provocar malalties. Les malalties d'immunodeficincia passen quan el sistema immunitari s menys actiu del normal, resultant en infeccions recurrents i potencialment letals. La immunodeficincia pot ser el resultat d'una malaltia gentica, com ara la immunodeficincia combinada greu, o pot ser causada per frmacs o una infecci, com ara la sndrome d'immunodeficincia adquirida (SIDA), provocada pel retrovirus VIH. En canvi, les malalties d'autoimmunitat passen quan un sistema immunitari hiperactiu ataca teixits normals com si fossis organismes aliens. Algunes malalties autoimmunitries habituals inclouen l'artritis reumatoide, la diabetes mellitus de tipus 1 i el lupus eritemats sistmic. La immunologia cobreix l'estudi de tots els aspectes del sistema immunitari que tenen una rellevncia especial per la salut i les malalties humanes. S'espera que la investigaci en aquest camp jugui un paper important en la promoci de la salut i el tractament de malalties.

Lnies de defensa immunolgiques.
El sistema immunitari protegeix els organismes de les infeccions amb diverses lnies de defensa d'especificitat creixent. Les ms simples sn les barreres fsiques, que eviten que patgens com ara bacteris i virus entrin en l'organisme. Si un patogen penetra aquestes barreres, el sistema immunitari innat ofereix una resposta immediata, per no especfica. El sistema immunitari innat existeix en totes les plantes i animals. Tanmateix, si els patgens eviten amb xit la resposta innata, els vertebrats tenen una tercera capa de protecci, el sistema immunitari adaptatiu, que s activat per la resposta innata. En aquest cas, el sistema immunitari adapta la seva resposta durant una infecci per a millorar el seu reconeixement del patogen. Aquesta resposta millorada s posteriorment retinguda desprs de l'eliminaci del patogen, en forma de memria immunitria, i permet al sistema immunitari adaptatiu llanar atacs ms rpids i potents cada cop que aquest patogen s retrobat.





Tant la immunitat innata com l'adaptativa depenen de la capacitat del sistema immunitari per distingir entre les molcules prpies i les alienes. En immunologia, les cllules prpies sn els components del cos d'un organisme que poden ser distingits de les substncies externes pel sistema immunitari. En canvi, les molcules alienes sn les que sn reconegudes com a molcules externes. Un tipus de molcules alienes reben el nom d'antgens (de "generadors d'anticossos"), i se les defineix com a les molcules que s'uneixen a receptors immunitaris especfics i provoquen una resposta immunitria.

Barreres de superfcie.

Diverses barreres protegeixen els organismes de les infeccions, incloent-hi barreres mecniques, qumiques i biolgiques. La cutcula ceruminosa de moltes fulles, l'exosquelet dels insectes, les closques i membranes dels ous postos a l'exterior, i la pell sn exemples de les barreres mecniques que formen la primera lnia defensiva contra les infeccions. Tanmateix, com que els organismes no poden allar-se completament del seu medi, altres sistemes participen en la protecci de les obertures corporals, com ara els pulmons, intestins i l'aparell genitourinari. Als pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecnicament els patgens i altres irritants de les vies respiratries. L'acci netejadora de les llgrimes i l'orina tamb expulsa patgens mecnicament, mentre que les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per a atrapar i enganxar els microorganismes.

Les barreres qumiques tamb protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten pptids antimicrobians, com ara les  -defensines. Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2 en la saliva, llgrimes i la llet materna tamb sn antibacterians. Les secrecions vaginals serveixen de barrera qumica desprs de la menarquia, quan esdevenen lleugerament cides, mentre que el semen cont defensines i zinc per a matar patgens. A l'estmac, els cids gstrics i les proteases actuen com a potents defenses qumiques davant dels patgens ingerits.

Dins els aparells genitourinari i gastrointestinal, la flora comensal serveix de barrera biolgica, competint amb bacteris patgens per l'aliment i per l'espai i, en alguns casos, canviant les condicions del seu medi, com ara el pH o la quantitat de ferro disponible. Aix redueix la probabilitat que els patgens seran capaos d'assolir un nombre suficient com per causar malalties. Tanmateix, com que la majoria d'antibitics ataquen els bacteris de manera no especfica i no afecten els fongs, l's d'antibitics per via oral pot provocar un creixement excessiu de fongs i causar malalties com ara la candidiasi vaginal (una infecci per llevats). Hi ha proves slides que la reintroducci de flora probitica, com ara cultius purs dels lactobacils presents normalment als iogurts, contribueix a restaurar un equilibri saludable de les poblacions microbianes en les infeccions intestinals en els nens, i tamb hi ha dades preliminars encoratjadores en estudis sobre gastroenteritis bacteriana, malalties inflamatries intestinals, infeccions urinries i infeccions postcirrgiques.

Immunitat innata.

Els microorganismes o toxines que aconsegueixin entrar en un organisme es trobaran amb les cllules i els mecanismes del sistema immunitari innat. La resposta innata sol desencadenar-se quan els microbis sn identificats per receptors de reconeixement de patrons, que reconeixen components que estan presents en amples grups de microorganismes, o quan les cllules danyades, lesionades o estressades envien senyals d'alarma, molts de les quals (per no tots) sn reconeguts pels mateixos receptors que reconeixen els patgens. Les defenses immunitries innates sn inespecfiques, cosa que vol dir que responen als patgens d'una manera genrica. Aquest sistema no confereix una immunitat permanent contra un patogen. El sistema immunitari innat s el sistema dominant de defensa en la majoria d'organismes.

Barreres humorals i qumiques.
Inflamaci.

La inflamaci s una de les primeres respostes del sistema immunitari davant una infecci. Els smptomes de la inflamaci sn una vermellor i una tumefacci, que sn causades per l'augment del flux sanguini vers un teixit. La inflamaci s produda pels eicosanoides i les citocines, que sn alliberats per cllules lesionades o infectades. Els eicosanoides inclouen les prostaglandines que produeixen febre i la vasodilataci dels vasos sanguinis relacionats amb la inflamaci, i leucotriens que atrauen certs glbuls blancs (leuccits). Les citocines ms habituals inclouen les interleucines, encarregades de la comunicaci entre els glbuls blancs; les quimiocines, que promouen la quimiotaxi; i els interferons, que tenen efectes antivrics, com ara el tancament de la biosntesi de protenes a la cllula hoste. Tamb es poden alliberar factors de creixement i factors citotxics. Aquestes citocines i altres substncies qumiques recluten cllules immunitries al punt d'infecci i promouen la curaci de tots els teixits danyats un cop els patgens han estat eliminats.

Sistema del complement.

El sistema del complement s una cascada bioqumica que ataca la superfcie de les cllules alienes. Cont ms de vint protenes diferents i deu el nom a la seva capacitat de "complementar" l'eliminaci de patgens per part dels anticossos. El complement s el component humoral principal de la resposta immunitria innata. Moltes espcies tenen sistemes del complement, incloent-hi organismes no mamfers com ara les plantes, els peixos i alguns invertebrats.

En els humans, aquesta resposta s activada per la uni del complement a anticossos que s'han ancorat a aquests microbis, o la uni de protenes del complement a carbohidrats de la superfcie dels microbis. Aquest senyal desencadena una rpida acci letal. La velocitat de la resposta s el resultat d'una amplificaci del senyal que t lloc desprs de l'activaci proteoltica seqencial de les molcules del complement, que tamb sn proteases. Un cop les protenes del complement s'han unit inicialment al microbi, engeguen la seva activitat de proteases, cosa que al seu torn activa altres proteases del complement, i aix una vegada i una altra. Aix produeix una cascada cataltica que amplifica el senyal inicial per mitj d'una retroalimentaci positiva controlada. La cascada resulta en la producci de pptids que atrauen les cllules immunitries, incrementen la permeabilitat vascular i opsonitzen (recobreixen) la superfcie d'un patogen, marcant-lo per ser destrut. Aquest recobriment del complement tamb pot matar cllules directament per mitj de la disrupci de la seva membrana plasmtica.

Barreres cellulars.

Els leuccits (glbuls blancs) actuen com a organismes unicellulars independents, i sn el segon bra del sistema immunitari adaptatiu. Els leuccits innats inclouen els fagcits (macrfags, neutrfils i cllules dendrtiques), mastcits, eosinfils, basfils i cllules NK. Aquestes cllules identifiquen i eliminen els patgens, o b atacant els patgens ms grans per contacte directe, o b absorbint i posteriorment eliminant els microorganismes. Les cllules innates tamb sn mediadores importants en l'activaci del sistema immunitari adaptatiu.

La fagocitosi s una part important de la immunitar innata cellular duta a terme per cllules anomenades fagcits, que absorbeixen, o es mengen, patgens i partcules. Generalment, els fagcits patrullen el cos a la recerca de patgens, per poden ser cridats a punts especfics per les citocines. Un cop un patogen ha estat absorbit per un fagcit, queda atrapat en una vescula intracellular anomenada fagosoma, que posteriorment es fusiona amb una altra vescula anomenada lisosoma per a formar un fagolisosoma. El patogen s mort per l'activitat d'enzims digestius o desprs d'un esclat oxidatiu que allibera radicals lliures dins el fagolisosoma. La fagocitosi evolucion com a mitj d'adquirir nutrients, per aquest paper s'estengu en els fagcits per incloure l'absorci de patgens com a mecanisme de defensa. La fagocitosi representa probablement la forma ms antiga de defensa, car s'han identificat fagcits tant en animals vertebrats com en invertebrats.

Els neutrfils i els macrfags sn fagcits que viatgen pel cos a la recerca de patgens invasors.  Els neutrfils es troben normalment dins la sang i sn el tipus ms abundant de fagcit, representant normalment entre el 50% i el 60% del total de leuccits circulants. Durant la fase aguda de la inflamaci, especialment com a resultat d'una infecci bacteriana, els neutrfils migren vers el punt d'inflamaci en un procs anomenat quimiotaxi, i generalment sn les primeres cllules en arribar al punt d'infecci. Els macrfags sn cllules verstils que resideixen dins de teixits i produeixen una gran varietat de substncies incloent-hi enzims, protenes del complement i factor reguladors com ara l'interleucina 1. Els macrfags tamb fan la funci de carronyers, eliminant les cllules desgastades i altres residus del cos, i com a cllules presentadores d'antgens que activen el sistema immunitari adaptatiu.

Les cllules dendrtiques sn fagcits situats en teixits que estan en contacte amb el medi extern; per tant, es troben principalment a la pell, el nas, els pulmons, l'estmac i els intestins. Deuen el nom a la seva semblana amb les dendrites neuronals, car ambdues tenen projeccions semblants a espines per les cllules dendrtiques no tenen cap mena de relaci amb el sistema nervis. Les cllules dendrtiques fan la funci d'enlla entre els teixits corporals i els sistemes immunitaris innat i adaptatiu, car presenten antgens als limfcits T, un dels tipus de cllula clau del sistema immunitari adaptatiu.

Els mastcits es troben als teixits conjuntius i les mucoses, i regulen la resposta inflamatria. Sovint estan associats a les allrgies i les anafilaxis. Els basfils i eosinfils estan relacionats amb els neutrfils. Secreten mediadors qumics que estan implicats en la defensa contra els parsits i juguen un paper en les reaccions allrgiques, com ara l'asma. Les cllules NK (natural killer) sn leuccits que ataquen i destrueixen cllules tumorals o cllules infectades per virus.

Immunitat adaptativa.

El sistema immunitari adaptatiu evolucion en els primers vertebrats i permet una resposta immunitra ms forta, aix com la memria immunolgica, en qu cada patogen s "recordat" per un antigen distintiu. La resposta immunitra adaptativa s especfica per cada antigen i requereix el reconeixement d'antgens aliens especfics durant un procs anomenat presentaci d'antigen. L'especificitat de l'antigen permet generar respostes a mesura per cada patogen o cllula infectada per un patogen especfics. La capacitat d'oferir aquestes respostes a mesura s conservada al cos per les cllules de memria. Si un patogen infecta el mateix cos ms d'una vegada, es fan servir aquestes cllules de memria especfiques per a eliminar-lo rpidament.

Limfcits.
Les cllules del sistema immunitari adaptatiu sn uns tipus especials de leuccits, anomenats limfcits. Els limfcits B i els limfcits T sn els tipus principals de limfcits i deriven de cllules pluripotents hematopotiques de la medulla ssia. Els limfcits B estan implicats en la resposta immunitria humoral, mentre que els limfcits T estan implicats en la resposta immunitria cellular.



Tant els limfcits B com els limfcits T porten molcules receptores que reconeixen dianes especfiques. Les cllules T noms reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, desprs que els antgens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinaci amb un receptor propi anomenat molcula de complex d'histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limfcits T: els limfcits T citotxics i els limfcits T collaboradors. Els limfcits T citotxics noms reconeixen antgens acoblats a molcules d'MHC de classe I, mentre que els limfcits T collaboradors noms reconeixen antgens acoblats a molcules d'MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentaci d'antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limfcit T. Un tercer tipus, menys important, sn els limfcits T   , que reconeixen antgens intactes que no estan acoblats a cap receptor d'MHC.

En canvi el receptor especfic a cada antigen dels limfcits B s una molcula d'antics a la superfcie del limfcit B, i reconeix patgens sencers sense necessitat de processament antignic. Cada llinatge de limfcits B expressa un antics diferent, de manera que el conjunt complet de receptors antignics dels limfcits B representen tots els anticossos que el cos pot manufacturar.

Limfcits T citotxics.

Els limfcits T citotxics sn un subgrup de limfcits T que maten les cllules que han estat infectades per virus (o altres patgens) o que estan danyades o disfuncionals. Com en el cas dels limfcits B, cada tipus de limfcit T reconeix un antigen diferent. Els limfcits T citotxics sn activats quan el seu receptor dels limfcits T s'uneix a aquest antigen especfic en un complex amb el receptor d'MHC de classe I d'una altra cllula. El reconeixement d'aquest complex MHC-antigen s facilitat per un coreceptor del limfcit T, anomenat CD8. Aleshores, el limfcit T viatja pel cos a la recerca de cllules en qu els receptors d'MHC de classe I portin aquest antigen. Quan un limfcit T activat entra en contacte amb una cllula d'aquestes, allibera citotoxines, com ara la perforina, que formen porus a la membrana plasmtica de la cllula, permetent que hi entrin ions, aigua i toxines. L'entrada d'una altra toxina anomenada granulisina (una proteasa) indueix la cllula diana a entrar en apoptosi. L'eliminaci per part dels limfcits T de cllules prpies s especialment important a l'hora d'evitar la replicaci dels virus. L'activaci dels limfcits T est altament controlada i generalment requereix un senyal d'activaci MHC-antigen molt fort, o senyals d'activaci addicionals subministrats per limfcits T "collaboradors" (vegeu ms avall).

Limfcits T collaboradors.


Els limfcits T collaboradors regulen tant la resposta immunitria innata com l'adaptativa, i contribueixen a determinar quin tipus de resposta immunitria oferir el cos davant un patogen particular. Aquests limfcits no tenen cap mena d'activitat citotxica i no maten les cllules infectades ni eliminen patgens directament. En canvi, controlen la resposta immunitria dirigint altres cllules perqu duguin a terme aquestes tasques.

Els limfcits T collaboradors expressen receptors dels limfcits T que reconeixen antgens units a molcules d'MHC de classe II. El complex MHC-antigen tamb s reconegut pel coreceptor CD4 del limfcit T collaborador, que recluta molcules de dins del limfcit T (com ara l'Lkc) que sn responsables de l'activaci del limfcit T. Els limfcits T collaboradors tenen una associaci ms feble amb el complex MHC-antigen que la dels limfcits T citotxics, cosa que vol dir que molts receptors (uns 200-300) del limfcit T collaborador han de quedar units a un MHC-antigen per tal d'activar el limfcit, mentre que els limfcits T citotxics poden ser activats per l'acoblament d'una nica molcula d'MHC-antigen. L'activaci dels collaboradors tamb requereix una uni de durada superior amb una cllula presentadora d'antigen. L'activaci d'un limfcit T collaborador en reps fa que alliberi citocines que influencien l'activitat de molts tipus de cllules. Els senyals de citocines produts pels limfcits T collaboradors milloren la funci microbicida dels macrfags i l'activitat dels limfcits T citotxics. A ms, l'activaci dels limfcits T collaboradors provoca un augment de les molcules que s'expressen a la superfcie del limfcit T, com ara el lligand CD40 (anomenat tamb CD154), que envien senyals estimulants addicionals requerits generalment per activar els limfcits B, productors d'anticossos.

Limfcits T   .
Els limfcits T    tenen un receptor dels limfcits T (TCR) alternatiu diferent al dels limfcits T CD4+ i CD8+ (  ), i comparteixen les caracterstiques dels limfcits T collaboradors, limfcits T citotxics i cllules NK. Les condicions que produeixen respostes dels limfcits T    T cells no estan completament compreses. Com altres subconjunts de limfcits T "no convencionals" amb TCRs invariants, com ara els limfcits T NK CD1d-restringides, els limfcits T    se situen al lmit entre la immunitat innata i l'adaptativa. D'una banda, els limfcits T    sn un component de la adaptativa, car rearrangen gens dels TCR per a augmentar la diversitat de receptors i tamb poden desenvolupar un fenotip de memria. D'altra banda, els diversos subconjunts tamb formen part del sistema immunitari innat, car els receptors TCR o NK restringits poden ser utilitzats com a receptors de reconeixement de patrons. Per exemple, grans quntitats de limfcits T V 9/V 2 T humans responen en poques hores a molcules comunes produes per microbis, i limfcits T V 1+ T cells altament restringits de l'epiteli responen a les cllules epitelials estressades. 


Limfcits B i anticossos.
Un limfcit B identifica patgens quan els anticossos de la seva superfcie s'uneixen a un antigen ali especfic. Aquest complex antigen/antics s recuperat pel limfcit B i processat en pptids per mitj de la proteolisi. Aleshores, el limfcit B presenta aquests pptids antignics a les seves molcules superficials d'MHC de classe II. Aquesta combinaci d'MHC i antigen atrau un limfcit T collaborador corresponent, que allibera limfocines i activa el limfcit B. Quan el limfcit B activat comena a dividir-se, la seva descendncia (plasmcits) secreten milions de cpies de l'antics que reconeix aquest antigen. Aquests antgens circulen dins el plasma sanguini i la limfa, s'uneix a patgens que expressin l'antigen i els marca per destrucci per activaci del complement, o per absorci i destrucci per fagcits. Els anticossos tamb poden neutralitzar directament les amenaces, unint-se a les toxines bacterianes o interferint amb els receptors que utilitzen els virus i els bacteris per a infectar cellules.

Sistema immunitari adaptatiu alternatiu.
Tot i que les molcules clssiques del sistema immunitari adaptatiu (ex. anticossos i receptors dels limfcits T) noms existeixen en els vertebrats mandibulats, s'ha observat una molcula distinta derivada dels limfcits en vertebrats no mandibulats primitius, com ara les llamprees i els mixinodeus. Aquests animals posseeixen un ample conjunt de molcules conegudes com a receptors variables dels limfcits (VLRs) que, com els receptors d'antgens dels vertebrats mandibulats, noms sn produts per un nombre redut (un o dos) de gens). Es creu que aquestes molcules s'uneixen a antgens patgens de manera similar als anticossos, i amb el mateix grau d'especificitat.

Memria immunitria.

Quan els limfcits B i els limfcits T sn activats i comencen a proliferar, algunes de les seves descendents esdevindran cllules de memria longeves. Durant la vida de l'animal, aquestes cllules de memria recordaran cada patogen que s'hagi trobat l'organisme i poden llanar una resposta contundent si el patogen s detectat de nou. s una memria "adaptativa" car t lloc al llarg de la vida d'un individu com una adaptaci a la infecci per aquest patogen i prepara el sistema immunitari per amenaces futures. La memria immunolgica pot existi o b en forma de memria passiva a llarg termini o memria activa a llarg termini.

Memria passiva.
Els infants nounats no han tingut cap exposici anterior als microbis i sn especialment vulnerables a les infeccions. La mare els ofereix diverses capes de protecci passiva. Durant la gestaci, un tipus especial d'antics anomenat IgG s transportat de la mare al fill directament a travs de la placenta, de manera que els bebs tenen nivells alts d'anticossos fins i tot en nixer, amb la mateixa varietat d'especificitats antigniques que la seva mare. La llet materna tamb cont anticossos que sn transferits a l'intest de l'infant i protegeixen el nounat d'infeccions bacterianes fins que sigui capa de sintetitzar els seus propis anticossos. Aix s una immunitat passiva perqu el fetus no fabrica cllules de memria ni anticossos   noms les agafa prestades. Aquesta immunitat passiva sol ser a curt termini, amb una durada d'entre uns pocs dies i diversos mesos. En medicina tamb es pot transferir artificialment immunitat passiva d'un individu a un altre per mitj d'un srum ric en anticossos.


Memria activa i immunitzaci.
S'adquireix una memria activa a llarg termini desprs d'una infecci per l'activaci de limfcits B i T. La immunitat activa tamb pot ser produda artificialment per mitj de la vacunaci. El principi de la vacunaci (anomenada tamb immunitzaci) s introduir un antigen d'un patogen per tal d'estimular el sistema immunitari i desenvolupar una immunitat especfica contra aquest patogen en concret, sense causar la malaltia corresponent. Aquesta inducci deliberada d'una resposta immune funciona perqu aprofita l'especificitat natural del sistema immunitari, aix com la seva indubilitat. Sent les malalties infecciones una de les primeres causes de mort entre els humans, la vacunaci representa la manipulaci ms eficient del sistema immunitari que ha desenvolupat la humanitat.

La majoria de vacunes vriques estan basades en virus vius atenuats, mentre que moltes vacunes bacterianes estan basades en components no cellulars dels microorganismes, incloent-hi toxines inofensives. Com que molts antgens derivats de vacunes no cellulars no indueixen una forta resposta adaptativa, la majoria de vacunes bacterianes porten adjuvants que activen les cllules presentadores d'antigen del sistema immunitari innat i maximitzen la immunogenicitat.

Trastorns de la immunitat humana.
El sistema immunitari s una estructura notablement eficient que conjuga especificitat, indubilitat i adaptaci. Tanmateix, a vegades falla la defensa, i aleshores es dna un de tres casos: immunodeficincia, autoimmunitat i hipersensibilitat.

Immunodeficincia.

La immunodeficincia t lloc quan un o ms dels components del sistema immunitari queden inactius. La capacitat del sistema immunitari de respondre a patgens s reduda tant en els infants com en els vells, i la resposta immunitria comena a entrar en declivi a partir d'aproximadament els cinquanta anys d'edat, degut a la immunosenescncia. Als pasos desenvolupats, l'obesitat, l'alcoholisme i l's de drogues sn causes habituales d'una funci immunitria pobra. Tanmateix, la malnutrici s la causa ms habitual d'immunodeficincia als pasos en desenvolupament. S'associa una dieta mancada de suficients protenes amb deficincies en la immunitat cellular, l'activitat del complement, el funcionament dels fagcits, les concentracions d'anticossos IgA i la producci de citocines. La deficincia de nutrients concrets com ara ferro, coure, zinc, seleni, vitamines A, C, E i B6; i cid flic (vitamina B9) tamb redueix la resposta immunitria. A ms, la prdua del tim a una edat primerenca degut a una mutaci gentica o l'extirpaci cirrgica resulta en una greu immunodeficincia i una gran vulnerabilitat a les infeccions.

La immunodeficincia tamb pot ser heretada o adquirida. La malaltia granulomatosa crnica, en qu els fagcits tenen una capacitat reduda de destruir patgens, s un exemple d'immunodeficincia heretada o congnita. La SIDA i alguns tipus de cncer causen una immunodeficincia adquirida.

Autoimmunitat.

Una resposta immunitria excessiva representa l'altre extrem de l'espectre de les disfuncions immunitries, especialment els trastorns autoimmunitaris. El sistema immunitari no s capa de distingir correctament entre all que s propi i el que s ali, i ataca parts del cos. En condicions normals, molts limfcits T i anticossos reaccionen amb pptids propis. Una de les funcions de les cllules especialitzades (situades al tim i la medulla ssia) s presentar antgens propis, produts arreu del cos, als limfcits joves i eliminar els limfcits que reconeixen antgens propis, evitant l'autoimmunitat.

Hipersensibilitat.

La hipersensibilitat s una resposta immunitria que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacci hipersensible. La hipersensibilitat de tipus I s una reacci immediata o anafilctica, sovint associada amb les allrgies. Els smptomes van de lleus molsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I s mediada per IgE alliberada per les cllules plasmtiques, que desgranula els mastcits i basfils. La hipersensibilitat de tipus II s quan els anticossos s'uneixen a antgens de les cllules prpies del pacient, marcant-les per destrucci. Tamb rep el nom d'hipersensibilitat antics-dependent (o citotxica), i s mediada pels anticossos IgG i IgM. Els immunocomplexos (agrupacions d'antgens, protenes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d'hipersensibilitat de tipus III. La hipersensibilitat de tipus IV (tamb coneguda com a hipersensibilitat cellular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitries i infeccioses, per tamb poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfcits T, els moncits i els macrfags.

Altres mecanismes.
s probable que un sistema immunitari adaptatiu amb mltiples components aparegus amb els primers vertebrats, car els invertebrats no generen limfcits ni tenen una resposta humoral basada en anticossos. Tanmateix, moltes espcies utilitzen mecanismes que semblen ser precursors d'aquests aspectes de la immunitat dels vertebrats. Fins i tot els ssers vius estructuralment ms simples tenen un sistema immunitari; els bacteris utilitzen un mecanisme de defensa nic, anomenat sistema de restricci-modificaci, per a protegir-se de patgens vrics, anomenats bacterifags. Els procariotes tamb tenen una immunitat adquirida, per mitj d'un sistema que utilitza seqncies CRISPR per a retenir fragments del genoma de bacterifags amb qu han entrat en contacte en el passat, cosa que els permet aturar la replicaci dels virus grcies a una forma d'interferncia d'ARN.

Els receptors de reconeixement de patrons sn unes protenes utilitzades per gaireb tots els organismes per a identificar molcules associades amb patgens. Els pptids antimicrobians anomenats defensines sn un component conservat durant l'evoluci de la resposta immunitria innata que es troba en tots els animals i plantes, i representen la forma principal de la immunitat sistmica dels invertebrats. El sistema del complement i els fagcits tamb sn utilitzats per la majoria d'organismes invertebrats. Les ribonucleases i la ruta de la interferncia de l'ARN estan conservades en tots els eucariotes, i es creu que juguen un paper en la resposta immunitria als virus.

A diferncia dels animals, les plantes manquen de fagcits, i la majoria de respostes immunitries vegetals impliquen senyals qumics que sn enviats arreu de la planta. Quan una part de la planta s infectada, la planta produeix una resposta hipersensible localitzada, per la qual les cllules situades al punt d'infecci sofreixen una apoptosi rpida per a evitar que la malaltia s'estengui a altres parts de la planta. La resistncia sistmica adquirida (SAR) s un tipus de resposta defensiva utilitzada per les plantes que fa que la planta sencera esdevingui resistent a un patogen en concret. Els mecanismes de silenciaci de l'ARN sn especialment importants en aquesta resposta sistmica, car poden bloquejar la replicaci dels virus.

Immunologia dels tumors.


Una altra funci important del sistema immunitari s identificar i eliminar tumors. Les "cllules transformades" dels tumors expressen antgens que no es troben en cllules normals. Pel sistema immunitari, aquests antgens semblen aliens, i la seva presncia fa que les cllules immunitries ataquin les cllules tumorals transformades. Els antgens expressats pels tumors tenen diversos orgens; alguns deriven de virus oncgens com el papillomavirus hum, que causa cncer de crvix, mentre que d'altres sn les prpies cllules de l'organisme que existeixen a nivells baixos en cllules normals per que assoleixen nivells alts en cllules tumorals. N's un exemple l'enzim anomenat tirosinasa, que, quan s expressat a nivells alts, transforma certes cllules de la pell (com ara els melancits) en tumors anomenats melanomes. Un tercer origen possible dels antgens tumorals sn les protenes normalment importants per la regulaci del creixement i la supervivncia de les cllules, que habitualment muten en molcules indudores de cncer anomenades oncgens.

La resposta principal del sistema immunitari davant dels tumors s la destrucci de les cllules anormals per mitj de limfcits T citotxics, a vegades amb l'ajut de limfcits T collaboradors. Els antgens tumorals sn presentatsen molcules d'MHC de classe I de manera similar als antgens vrics. Aix permet als limfcits T citotxics reconixer la cllula tumoral com a anormal. Les cllules NK tamb maten cllules tumorals de manera similar, especialment si les cllules tumorals tenen menys molcules d'MHC de classe I que de costum; aix s un fenomen habitual en els tumors. A vegades, es generen anticossos contra les cllules tumorals, permetent-ne la destrucci per mitj del sistema del complement.

Clarament, alguns tumors evadeixen el sistema immunitari i esdevenen cncers. Les cllules tumorals tenen un nombre reduts de molcules d'MHC de classe I a la superfcie, evitant aix ser detectades pels limfcits T citotxics. Algunes cllus tumorals tamb alliberen productes que inhibeixen la resposta immunitria; per exemple, secretant la citocina TGF- , que suprimeix l'activitat dels macrfags i limfcits. A ms, es pot desenvolupar una tolerncia immunitria contra els antgens tumorals, de manera que el sistema immunitari ja no ataca les cllules tumorals. Paradoxalment, els macrfags poden afavorir el creixement dels tumors quan les cllules tumorals secreten citocines que atreuen els macrfags, que generen citocines i factors de creixement que promouen el desenvolupament del tumor. A ms, una combinaci d'hipxia al tumor i una citocina produda pels macrfags indueix les cllules tumorals a reduir la producci d'una protena que impedeix la metstasi, contribuint a l'extensi de les cllules canceroses.

Regulaci fisiolgica.
Les hormones poden actuar com a immunomoduladors, alterant la sensibilitat del sistema immunitari. Per exemple, les hormones sexuals femenines sn coneguts immunoestimuladors tant del sistema immunitari adaptatiu com de l'innat. Algunes malalties autoimmunitries com ara el lupus eritemats afecten ms a les dones, i comencen sovint a la pubertat. En canvi, les hormones sexuals masculines com ara la testosterona semblen ser immunosupressores. Altres hormones tamb semblen regular el sistema immunitari, notablement la prolactina, l'hormona del creixement i la vitamina D. Es teoritza que un declivi progressiu en els nivells hormonals s en part responsable de la resposta immunitria debilitada dels individus vells. En canvi, algunes hormones sn regulades pel sistema immunitari, notablement l'activitat de les hormones tirodals.

El sistema immunitari s beneficiat pel son i el descans, i es veu perjudicat per l'estrs.

La dieta pot afectar el sistema immunitari; per exemple, els fruits frescos, les verdures i els aliments rics en certs cids grassos poden promoure un sistema immunitari saludable. En canvi, una malnutrici fetal pot provocar una deficincia permanent del sistema immunitari. En la medicina tradicional, es creu que algunes herbes estimulen el sistema immunitari, com ara l'equincia, la regalssia, el ginseng, l'astrgal, la slvia, l'all, el sac, els bolets xiitake i pipa, l'hisop i la mel. Uns estudis han suggerit que aquestes herbes poden estimular el sistema immunitari, tot i que el seu mode de funcionament s complex i difcil de determinar.

Manipulaci en la medicina.

La resposta immunitria pot ser manipulada per a suprimir respostes no desitjades causades per l'autoimmunitat, allrgia o refs de trasplantament, o per a estimular respostes protectores contra patgens que prcticament evadeixen el sistema immunitari. Els medicaments immunosupressors es fan servir per a controlar trastorns autoimmunitaris o inflamacions quan es produeix un dany tissular excessiu, i per a evitar el refs de trasplantament desprs d'un trasplantament d'rgan.

Els medicaments antiinflamatoris es fan servir sovint per a controlar els efectes de la inflamaci. Els glucocorticoides sn els ms potents d'aquests medicaments; tanmateix, poden tenir molts efectes secundaris no desitjats (com ara obesitat central, hiperglicmia o osteoporosi) i s'ha de controlar estricament el seu s. Per tant, se solen utilitzar dosis ms baixes de medicaments antiinflamatoris en combinaci amb medicaments immunosupressors o citotxics, com ara el metotrexat o l'azatioprina. Els medicaments citotxics inhibeixen la resposta immunitria matant cllules en procs de divisi, com els limfcits T activats. Tanmateix, aquesta mort s indiscriminada i tamb queden afectats altres cllules constantment en divisi i els seus rgans, cosa que produeix efectes secundaris txics. Els medicaments immunosupressors com ara la ciclosporina eviten que els limfcits T responguin correctament a senyals per mitj de la inhibici de rutes de transducci de senyals.

Els medicaments ms grans (>500 Da) poden provocar una resposta immunitria neutralitzadora, especialment si sn presos repetidament o en grans dosis. Aix limita l'eficincia dels medicaments basats en pptids grans i protenes (que solen sr mes grans de 6.000 Da). En alguns casos, el medicament en si no s immunogen, per pot ser coadministrat amb un compost immunogen, com a vegades s el cas amb el Taxol. S'han desenvolupat mtodes computacionals per a predir la immunogenicitat de pptis i protenes, que sn especialment tils per a dissenyar anticossos teraputics, determinar la virulncia probable de mutacions en les partcles de l'embolcall vric, i la validaci de tractaments farmacolgics proposats basats en pptids. Les primeres tcniques es basaven principalment en l'observaci que els aminocids hidrfils estan ms representats a les regions dels eptops que no pas els aminocids hidrfobs; tanmateix, els desenvolupaments ms recents es basen en tcniques d'aprenentage automtic utilitzant bases de dades dels eptops coneguts existents, generalment en protenes vriques ben estudiades, com a conjunt d'aprenentatge. S'ha establert una base de dades accessible pel pblic pel catalogament d'eptops de patgens que se sap que poden ser reconeguts pels limfcits B. El camp emergent dels estudis de la immunogenicitat basats en la bioinformtica rep el nom d'immunoinformtica.

Manipulaci pels patgens.
L'xit de qualsevol patogen depn de la seva capacitat d'evadir la resposta immunitria de l'hoste. Per tant els patgens han desenvolupat diversos mtodes que els permeten infectar un hoste amb xit, evitant ser detectats o destruts pel sistema immunitari. Els bacteris sovint superen les barreres fsiques secretant enzims que digereixen la barrera   per exemple, utilitzant un sistema de secreci de tipus II. Alternativament, utilitzant un sistema de secreci de tipus III, poden insertar un tub buit dins la cllula hoste, fornint una ruta directa perqu les protenes es moguin del patogen a l'hoste. Aquestes protenes sn utilitzades per a eliminar les defenses de l'hoste.

Una estratgia d'evasi utilitzada per diversos patgens per a evitar el sistema immunitari innat s ocultar-se dins les cllules del seu hoste (tamb anomenat patognesi intracellular). En aquest cas, el patogen roman durant gran part del seu cicle vital dins le cllules hostes, on queda protegit del contacte directe amb les cllules immunitries, els anticossos i el complement. Alguns exemples de patgens intracellular inclouen els virus, el bacteri intoxicador dels aliments Salmonella, i els parsits eucariotes que causen la malria (Plasmodium falciparum) i la leishmaniosi (Leishmania spp.). Altres bacteris, com Mycobacterium tuberculosis, viuen dins d'una cpsula protectora que impedeix la lisi pel complement. Molts patgens secreten compostos que redueixen o enganyen la resposta immunitria de l'hoste. Alguns bacteris formen biofilms per a protegir-se de les cllules i protenes del sistema immunitari. Aquests biofilms es troben en moltes infeccions reeixides, com ara lex crniques Pseudomonas aeruginosa i Burkholderia cenocepacia infeccions tpiques de la fibrosi cstica. Altres bacteris generen protenes de superfcie que s'uneixen als anticossos, fent-los inofensius; en sn exemples Streptococcus (protena G), Staphylococcus aureus (protena A), i Peptostreptococcus magnus (protena L).

Els mecanismes utilitzats per a evitar el sistema immunitari adaptatiu sn ms complicats. L'enfocament ms simple s canviar rpidament els eptops no essencials (aminocids i/o sucres) de la superfcie del patogen, mantenint ocults els eptops essencials. Aix rep el nom de variaci antignica. Un exemple s el VIH, que muta rpidament, de manera que les protenes del seu embolcall vric que sn essencials per a penetrar dins la cllula diana de l'hoste canvien constantment. Aquest canvi constant d'antgens podrien explicar el fracs de les vacunes contra aquest virus. El parsit Trypanosoma brucei utilitza una estratgia similar, canviant constantment un tipus de protena de superfcie per un altre, permetent-li anar un pas per davant de la resposta d'anticossos. Emmascarar els antgens amb molcules de l'hoste s una altra estratgia comuna per a evitar la detecci pel sistema immunitari. En el VIH, l'embolcall que cobreix el viri es compon de la membrana exterior de la cllula hoste; aquests virus "autoocults" fan que sigui difcil pel sistema immunitari identificar-los com a estructures alienes.

Histria de la immunologia.


La immunologia s la cincia que estudia l'estructura i el funcionament del sistema immunitari. Es basa en la medicina i en estudis antics de les causes de la immunitat a les malalties. La primera menci coneguda de la immunitat data de la plaga d'Atenes del 430 aC. Tucdides escrigu que la gent que s'havia recuperat d'un cop anterior de la malaltia podien cuidar els malalts sense contraure la malaltia una segona vegada. Aquesta observaci de la immunitat adquirida fou ms endavant aprofitada per Louis Pasteur en el seu desenvolupament de la vacunaci i la seva teoria microbiana de la malaltia. La teoria de Pasteur s'oposava directament a les teories de la malaltia d'aquell temps, com ara la teoria miasmtica. No fou fins les proves del 1891 de Robert Koch, que li valgueren el Premi Nobel del 1905, que els microorganismes foren confirmats com a causa de les malalties infeccioses. Els virus foren confirmats com a patgens dels humans el 1901, amb el descobriment del virus de la febre groga per part de Walter Reed.

La immunologia fu grans avenos vers la fi del segle XIX, grcies a un desenvolupament rpid de l'estudi de la immunitat humoral i la immunitat cellular. Fou especialment important el treball de Paul Ehrlich, que propos la teoria de la cadena lateral per a explicar l'especificitat de la reacci antigen-antics; les seves contribucions a la comprensi de la immunitat humoral li foren reconegudes amb el guard d'un Premi Nobel el 1908, que fou concedit tamb al fundador de la immunitat cellular Ili Ilitx Mtxnikov.

Vegeu tamb.

Selecci clonal;
Eptop;
Hapt;
Fisiologia humana;
Immunoestimulant;
Antics monoclonal;
Antics policlonal;
Pecat original antignic;
Antgens tumorals;
Receptors del sistema immunitari;
Resposta policlonal;

Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214234" title="Emirat d'Algesires" nonfiltered="2679" processed="2675" dbindex="87733">

L'emirat d'Algesires fou un efmer estat musulm de la pennsula Ibrica. Quan vers el 1013 es va iniciar la dissoluci del Califat de Crdova, el califa Sulayman, que havia recuperat el poder a Crdova amb l'ajut dels berbers, va donar feus als principals caps berbers que l'havien ajudat i especialment a Al ben Hammud (que va rebre Ceuta, Tnger i Arzila) i el seu germ Kasim ben Hammud, que va rebre la regi d'Algesires (1013).

La seva fidelitat no fou duradora i el 1015 els germans es van aliar al partit dels eslaus encapalat per Hayran d'Almeria. Una vegada segurs del seus suports van anunciar que Al havia estat designat hereu del califat per Hixem II abans de morir i els dos germans es van revoltar reclamant el poder. Molts no creien en la mort d'Hixem i tamb els van donar suport; Zawi ben Ziri de Granada els va donar igualment suport. Kasim es va apoderar de Mlaga i Al va romandre a la vora de Crdova. El 1 de juliol de 1016 van ocupar Crdova i desprs d'una fingida busca d'Hixem II, fou  reconegut com a mort, i proclamat califa Al ben Hammud de Ceuta i Tnger. Hixem II fou desenterrat i el califa Sulayman Al-Mostain declarat culpable de l'assassinat i executat. Al va obrir la dinastia Hammudita que va governar a Crdova, Mlaga, Sevilla i Algesires (Kasim va rebre el govern de Sevilla i fou confirmat amb la possessi de Mlaga).

El govern d'Al favorable als berbers no va satisfer al poble ni al partit eslau. Al va reaccionar amb un rgim de terror. A Crdova les manifestacions donaven suport a Abd al-Rahman un prncep omeia, i Al fou finalment assassinat per tres servidors de palau d'origen eslau (1017); Kasim d'Algesires, Mlaga i Sevilla va aconseguir ser reconegut com successor per la fora que conservaven el berbers, mentre Yahya va succeir al seu pare Al en els dominis africans, per va considerar que la successi com a califa li pertocava i no va donar suport al seu oncle.

Els eslaus van donar el segent pas: Hayran d'Almeria, d'acord amb Al-Mundhir de Saragossa, va proclamar califa al omeia Abd al-Rahman IV ben Muhammad ben Abd al-Malik ben Abd al-Rahman III amb el ttol de Al-Murtada Billah ("el que s agradable a Deu"). Tots els emirs de la pennsula excepte el de Granada van reconixer al nou califa; la junta de notables de Crdova el va proclamar a aquesta ciutat i l'emir tugbida de Saragossa en fou nomenat governador. Per Abd al-Rahman IV no es va deixar governar per Hayran i Al-Mondhir, i l'eslau rpidament va capgirar les seves aliances i va tornar a l'amistat amb Kasim que conservava Mlaga, Sevilla i Algesires. Mentre el califa va atacar Granada, l'altre feu dels berbers, i fou derrotat i es va refugiar a Guadix on fou assassinat, el que va permetre la tornada de Crdova al control de Kasim.

Yahya ben Al, el fill d'Al, que l'havia succet en els dominis africans  va desembarcar el 1021 a la pennsula, a Mlaga. Kasim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar a Crdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021) i va traslladar la capital a Mlaga on el partit berber era ms fort. 

Una revolta a Crdova (1023) va enderrocar a Yahya (que era a Mlaga) i va cridar a Kasim que va retornar de Sevilla per els excessos de la seva gurdia negra van provocar una segona revolta que el va expulsar i quan va tornar a Sevilla fou rebutjat pel governador i es va establir a Xeres on al cap de poc temps Yahya, que havia recuperat el poder a Crdova, el va capturar (i anys desprs fou assassinat). 

Algesires va quedar en possessi de Yahya de Mlaga, que al cap de poques setmanes fou enderrocat i va perdre Crdova altre cop. Hi va tornar el 1025 per en fou expulsat per Mugahid de Dnia el 1026. El 1027 va atacar Sevilla amb l'ajut de l'emir de Carmona. Abans del 1030 va imposar la seva sobirania a Sevilla per el 1031 el sevillans van proclamar califa a un impostor que feien passar per Hixem II. El 1031 va ocupar l'ermirat de Carmona. El 1035 va atacar Sevilla, i va assetjar la ciutat per va caure en una emboscada i va morir (novembre del 1035).

Els fills de Yahya eren menors i a Mlaga fou proclamat califa el seu germ Idris ben Ali. La guarnici d'Algesires no el va reconixer i va proclamar a Muhammad ben Kasim ben Hammud al-Mahdi (1035-1048). El 1047 Muhammad va intentar ocupar Mlaga i proclamar-se califa per el intent, que tenia el suport d'un partit a l'interior de Mlaga, va fracassar. Aquest fracs va afectar tant a Muhammad que va morir l'any segent i el va succeir el seu fill Kasim ben Muhammad Al-Wathiq (1048-1058). Aquest darrer port el ttol de califa.

El 1058 Algesires va passar per conquesta al regne de Sevilla fins que el 1091 es va instaurar el poder almorvit que va durar fins el 1145. En aquest any va quedar sota dependncia de la taifa de Crdova, molt breument, i desprs (encara el mateix any) de la de Granada. El 1146 els almohades van entrar a Algesires i la van conservar fins el 1229.

El 1229 form part del regne de Granada. El 1319 fou dominada per uns anys pels marroquins fins el 1332, i en aquest any fou un regne separat sota Abd al-Malek (1332-1342)  que va durar deu anys, per tornar a Granada el 1342. Noms dos anys desprs fou ocupada pels castellans (1344).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214236" title="Jean Aerts" nonfiltered="2680" processed="2676" dbindex="87734">






Jean Aerts (Laeken, 8 de setembre de 1907 - Bruges, 15 de juny de 1992) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1929 i 1943. Durant aquests anys aconseguir 50 victries, entre elles dos Campionats del Mn de ciclisme, un d'ells en categoria amateur i 12 etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1927;
 Campi del mn de ciclisme, amateur;
 Campi de Blgica, amateur;
1928;
 Campi de Blgica, amateur;
1929;
 1r del Petit Tour del Sud-oest i vencedor de 2 etapes;
 1r a Villenueve sur Lot;
 1r al Circuit Chaloise;
 Vencedor de 5 etapes de la Volta a Catalunya;
1930;
 1r del Gran Premi de Mathonais;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1931;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r al Circuit de Midi;
 1r a Wanze;
1932;
 1r del Gran Critrium d'Europa a Nia;
 1r a Gnova;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana i maillor groc durant un dia;
1933;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor de 6 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1934;
 1r a Boulogne sur Mer;
 1r al Critrium de Ble;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1935;
 Campi del Mn;
 1r a la Pars-Vichy;
 1r al Critrium de Zuric;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1936;
 Campi de Blgica;
 1r al Critrium de Pau;
 1r a Brusselles;
1937;
 1r al Critrium de Londres;
 1r als 6 dies de Brusselles;
 1r als 6 dies de de Nova York;
1941;
 Campi de Blgica de mig fons;
1942;
 Campi de Blgica de mig fons;

Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona (10a etapa);
1930. Abandona (13a etapa) i vencedor d'una etapa;
1932. 13 de la classificaci general, vencedor d'una etapa i lder durant 1 dia;
1933. 9 de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1935. 29 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. Abandona;






Enllaos externs.
Palmars de Jean Aerts;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214237" title="Emirat d'al-Gharbia" nonfiltered="2681" processed="2677" dbindex="87735">
L'emirat d'Al Gharbia (Algarve) fou un efmer emirat del sud de Portugal, que es va formar com altres emirats de la Pennsula Ibrica, per la descomposici del Califat de Crdova vers el 1024. 

No se sap en quin any va esdevenir independent de fet, per fou governat per Abu Uthman Said Ben Harun, wali de Shantamariyya Al-Gharbia, que ja apareix el 1016, i al que el 1041 va succeir el seu fill Muhammad ben Said ben Harun, que des de la primera lectura de la khutba (oraci) ho va fer en nom propi.

El 1051 l'emirat fou ocupat per l'Emirat d'Isbiliya que va conservar la regi durant quaranta anys. El 1091 va quedar en poder dels almorvits. La dominici dels almorvits va durar 54 anys, i es va acabar el 1144. En aquest moment el governador  es va fer independent i va establir la dinastia Sfida o Moridnida.

Fou emir Aben Qasi Abul Kasim Ahmed (1144-1151) i el va succeir el 1151 Aben Al-Mondhir (1151). Els almohades van ocupar l'Algarve el 1151. El 1229 va passar a mans del regne de Mrcia per els almohades van recuperar la zona el 1238, noms per perdre-la un any desprs en front dels portuguesos (1239).

Vegeu tamb.
Regne de l'Algarve;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214240" title="Estela de Hammurabi" nonfiltered="2682" processed="2678" dbindex="87737">

Estela de Hammurabi Pedra de granit negra de dos metres d'alada. En la part superior es representa el du Shamash entregant les lleis a Hammurabi, que regnar Babilnia del 1792 al 1750 a,C. L'estela que porta el seu nom, es un dels documents ms importants que descriuen la vida i la societat de l'poca antiga. El codi escrit en accadi inclou unes 280 disposicions legals sobres el comer, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, pel contingut i redacci a les que donaria el profeta Moiss al poble hebreu. Per exemple la norma de Ull per ull i dent per dent. 

Font   
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214244" title="Centrol" nonfiltered="2683" processed="2679" dbindex="87738">


Els centrols sn un tipus d'orgnul cellular. Al microscopi electrnic s'observen com dos cilindres buits amb les parets formades per filaments, anomenats centres cellulars.

Els centrols s'encarreguen de dirigir el moviment dels filaments de citosquelet, encarregats de separar els cromosomes durant la mitosi i la meiosi quan la cllula es divideix. Estan envoltats de protenes.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214246" title="Lissewege" nonfiltered="2684" processed="2680" dbindex="87739">
Lissewege s un nucli de la ciutat de Bruges, a la provncia de Flandes Occidental de Blgica. El 2007, comptava amb 2453 habitants. Amb Zwankendamme i Zeebrugge forma una entitat administrativa de 7063 habitants.

Avui el nucli s una mica enclavat per quatre canals, el Boudewijnkanaal, el Lisseweegse vaart, el Leopoldvaart i l Schipdonkkanaal, dues lnies de ferrocarril (la 51A Bruges-Zeebrugge i la 51B Bruges-Knokke) i les carreteres N31 i N376, als quals el trnsit de mercaderies s fora important. La presncia d'uns monuments excepcionals, com l'esglsia de la Senyora de Visitaci va protegir-lo contre l'expansi del port de Zeebrugge.

Histria.
El lloc va probablement comenar a habitar-se al segle X quan el mar regress i que es van crear prats salats que l'altamar noms submergia unes vegades l'any. L'any 1106, Lambert, el senyor de Lissewege va donar un territori als benidictins per a crear una abdia, Ter Doest. La construcci d'una esglsia monumental al cam de Sant Jaume junts amb un hostal pels pelegrins va contribuir al desenvolupament del poble. Els monjos tamb van polderitzar els prats salats per a la ramaderia aix contribuir ben b al comer de llana molt important a aquesta poca.



Fitxer:Lissewege estaci.jpg|Estaci de la NMBS


Llocs d'inters.

 L'esglsia de la Senyora de Visitaci (enOnze-Lieve-Vrouw Bezoeking) s un bell exemple de l'arquitectura gtica costera, construda del 1225 al 1275 amb maons fabricats localment i pedres de Tournai per a les columnes importades pel canal. El campanar pla, sense fletxa s el distintiu de moltes torres de la costa. Segons la llegenda, aquestes torres planes servien de far en fer-hi focs, per aix s molt poc probable quan hom pensa al risc d'incendis quan les cases molt aprop eren de fusta amb teulats de palla. Hi havia una esttua miraculosa de la verge Maria que els protestants van malmetre al 1586. Hi ha una nova esttua des del 1624 que surt una vegada l'any, a la process del primer diumenge de maig. ;
 L'abadia cistercenc de Ter Doest, del qual es queda una granja monumental del segle XIII i una porteria.
El Canal de Lissewege, un canal medieval construt per a transportar els materials per a la construcci de l'abdia i de l'esglsia;
 El casc histric amb petites cases blanques;
 Els plders i els canals sn aficionats pels passejants i els cicloturistes;

Enllaos externs.
 Web de Lissewege;
 Web de la ciutat de Bruges;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214247" title="Galway United F.C." nonfiltered="2685" processed="2681" dbindex="87740">

El Galway United F.C. (en irlands: Cumann Peile Gaillimh Aontaithe) s un club de futbol irlands de la ciutat de Galway.

Histria.
El club va ser fundat el 1937 com a Galway Rovers. Es va desfer el 1940, essent refundat el 1942. Fou adms a la Lliga d Irlanda el 1977 i canvi el seu nom pel de Galway United el 1981.

Palmars.
Copa irlandesa de futbol: 1;
1991;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 2;
1985-86, 1996-97;
First Division: 1;
1992-93;
League of Ireland First Division Shield: 2;
1992-93, 1996-97;

Jugadors destacats.
Eamon Deacy;
Frank Worthington;
Seamus McDonagh;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Galway United a FAI.ie;
Galway United a FAI Eircom League of Ireland;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214250" title="Limerick F.C." nonfiltered="2686" processed="2682" dbindex="87741">

El Limerick Football Club s un club de futbol irlands de la ciutat de Limerick.

Histria.
El Limerick nasqu el 1937 amb el nom de Limerick FC. Els seus primers colors van ser els de l'Stoke City, vermell i blanc a franges verticals i pantalons blancs. El 1943 adopt els colors blau i blanc, tradicionals del club. L'any 1979 el club esdevingu Limerick United FC i el 1983 Limerick City FC. El City adopt els colors groc canari i verd per a la samarreta, amb pantalons verds. L'any 1992 torn al seu nom original, Limerick FC, i als colors blau i blanc. El desembre del 2006 li fou revocada la licncia de la lliga irlandesa i el club desaparegu.  En el seu lloc fou creat un nou club, el Limerick 37.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol: 2;
1959/60, 1979/80;
Copa irlandesa de futbol: 2;
1971, 1982;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol: 3;
1976/77, 1992/93, 2001/02;
League of Ireland Shield: 2;
1953/54, 1983/84;
First Division: 1;
1991/92;
Dubln City Cup: 2;
1958/59, 1969/70;
Munster Senior Cup: 7;
1938, 1949, 1954, 1959, 1963, 1977, 1995;

Entrenadors destacats.
  Ewan Fenton;
   Sam Allardyce;

Jugadors destacats.
  Al Finucane;
  Ken DeMange;
  Alfie Hale;
  Des Kennedy ;
  John McGrath;
  Tony Ward;
  Davy Walsh;
  Sam Allardyce;
  Johnny Matthews ;
  Ewan Fenton;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Grup de discussi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214251" title="Refugi Costabona" nonfiltered="2687" processed="2683" dbindex="87742">

El refugi de Costabona s un refugi de muntanya dins el municipi de Setcases (Ripolls) a 2.180 m d'alada i situat sota el vessant sud del pic de Costabona prop del Clot de la font de Fra Joan.

 Histria.
El 12 d octubre de 1958 s'arranj definitivament una antiga mina com a refugi bivac fins que el 27 d'octubre de 1968 s'inaugur l'edificaci actual, de nova planta, degut a les filtracions d'aigua de la mina. El desembre del 2000 una forta tempesta de torb, que provoc diversos morts a la zona, va fer destrosses notables dins i fora del refugi. Aquest fet, va fer que l'octubre del 2001 s'arrangs de nou tant el sostre com bona part del mobiliari interior. 

Accessos.
Les poblacions ms properes sn Setcases i Espinavell i, per accedir-hi a peu, des de qualsevol dels dos pobles calen 3 hores, 4 hores des del refugi d'Ulldeter, 4 hores des del refugi de Pla Guillem i 5:30 hores des del refugi de  Marialles. El refugi Portella Roj s a poc ms d'una hora de cam.

En vehicle, es possible acostar-s'hi tot prenent la pista forestal, apta per a tota mena de vehicles, que uneix Setcases i Espinavell fins a la collada Fonda, i d'all, en poc ms de 45 minuts, fins al refugi.

Equipaments.
El refugi Costabona s propietat de la Federaci d Entitats Excursionistes de Catalunya per no est guardat. T una capacitat per a 18 persones, repartides en tres nivells de lliteres amb matalassos i flassades i lloc per cuinar. En principi, compta amb electricitat (generada per una placa solar) i connexi per rdio amb els serveis d'emergncia, per sovint aquesta instrumentaci no funciona, tot i que l'edifici es troba net i en perfecte estat de conservaci. Al costat del refugi hi ha una font que ve canalitzada des de la Font de Fra Joan.

Aquest aixopluc s'aixeca dalt d'una mena de balconada, fet que li permet tenir en dies clars una vista extraordinria que abasta des del Golf de Roses fins a les muntanyes del circ d'Ulldeter, passant per totes les serres i planes de les contrades nord-gironines.

Ascensions i travessies. 
Cim del Costabona (2.464 m), Pic de la Llosa (2.484 m), Roca Colom (2.502 m), Bastiments (2.881 m) i travesses de muntanya vers el masss del Canig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214252" title="Hammudita" nonfiltered="2688" processed="2684" dbindex="87743">
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana berber que va governar a la part nord de Marroc i a diversos llocs de la pennsula Ibrica.

Era d'origen idrssida ja que l'ancestre que li dna nom, Hammud, era besnt d'Idrs II. Els primers que van rebre feus del califa cordovs foren Al ibn Hammud i Al-Qssim ibn Hammud: el primer Ceuta, Tnger i Arzila, i el segon la regi d'Algesires.

Vegeu:

Emirat d'Algesires;
Emirat de Mlaga;
Regne de Sevilla;
Emirat de Carmona;
Emirat de Xeres;
Califat de Crdova;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214256" title="Emirat d'Almeria" nonfiltered="2689" processed="2685" dbindex="87744">

L'emirat d'Almeria fou un efmer estat musulm que va existir a la comarca d'Almeria. 

Davant la descomposici del poder del califat de Crdova, el governador Hayran o Jairan el Schkleby (l'eslau) Al-Fatah es va fer independent virtualment el 1012 per sense declarar-se sobir, i per reforar el seu poder, el 1014 va donar suport a la figura fantasma del califa Hixem II (l'autntic califa havia estat assassinat). El 1 de juliol de 1016 el seu partit (que tenia el suport del Hammudites d' Algesires i de la branca de Ceuta, Tnger i Arzila) va ocupar Crdova i desprs d'una fingida busca d'Hixem II, fou proclamat califa Al ben Hammud de Ceuta i Tnger, i Hayran fou reconegut emir d'Almeria. 

La poltica cordovesa favorable als berbers no va satisfer al poble ni al partit eslau. A Crdova les manifestacions donaven suport a Abd al-Rahman un prncep omeia, i Al fou assassinat (1017); el partit al govern va aconseguir imposar com successor al seu germ Kasim ben Hammud, que ara era emir d'Algesires, Sevilla i Mlaga. Hayran, que d'acord amb Al-Mundhir de Saragossa va proclamar califa al omeia Abd al-Rahman IV ben Muhammad ben Abd al-Malik ben Abd al-Rahman III amb el ttol de Al-Murtada Billah ("el que s agradable a Deu"). Tots els emirs de la pennsula excepte el de Granada van reconixer al nou califa i la junta de notables de Crdova el va proclamar a aquesta ciutat. Per Abd al-Rahman IV no es va deixar governar per Hayran d'Almeria i Mondhir de Saragossa, i aquestos rpidament va capgirar les seves aliances i va tornar a l'amistat amb Kasim. Mentre el califa Abd al-Rahman va atacar Granada i fou derrotat i es va refugiar a Guadix on fou assassinat, el que va permetre la tornada de Kasim a Crdova.

Hayran va conquerir Cartagena vers el 1020, arribant fins a la regi d'Alacant. El 1021 va donar suport a Yahya ben Al, el fill d'Al, que l'havia succet en els dominis africans i va desembarcar el 1021 a la pennsula, a Mlaga. Kasim va fugir i es va refugiar a Sevilla i Yahya va entrar a Crdova i es va proclamar califa (5 d'agost del 1021) i va traslladar la capital a Mlaga on el partit berber era ms fort.

Hayran va morir el 1028 i el va succeir un altra oficial eslau, Abul Kasim Zuhayr. Fou aquest emir el que va nomenar visir a Ibn Abbas, que fou el que va planejar l'aliana amb Mlaga dirigida essencialment contra Granada. La guerra contra Granada va esclatar el 1037, i les tropes d'Almeria foren derrotades decisivament per l'emir Badis i el seu germ Buluggin al lloc 'Al-Bunt, proper a la ciutat de Granada; l'emir almerienc va morir i les forces de Granada van ocupar l'emirat.

El 1039 els granadins van retirar les seves forces d'Almeria per anar a combatre a Sevilla. Almeria, Mrcia i Alacant  foren ocupades rpidament pels valencians que van confirmar Abu Bakr Ahmed ben Tahir com a governador de Murcia (crrec que exercia feia anys). Denia va ocupar el nord de Murcia. 

El governador d'Almeria, Abul Awac Maan ben Sumadilh  es va fer independent el 1041 i va fundar la dinastia sumadilhida. Abu Bakr va seguir el seu exemple a Mrcia i va fundar la dinastia Banu Tahir, per Valencia va retenir la part d'Alacant que controlava.

Vers el 1051 va morir Maan i el va succeir el seu fill Muhammad ben Maan al-Mutasim que es va enfrontar el 1051 amb la revolta del seu germ Somidah o Sumadilh ben Maan, que va aconseguir dominar. Ibn Khatib es va independitzar durant aquesta revolta a Lorca i va fundar la dinastia dels Banu Labbun. El 1087 va morir Muhammad i el va succeir el seu fill Ahmed Ubaidallah Abu Merwan ben Muhammad Izza al-Dawlah. El 1091 l'emir Ahmed va anar a  (frica) i va deixar el govern al seu parent Mwar ed Dawlah ben Sumadilh; poc temps desprs els almorvits van ocupar l'emirat.

Emirs d'Almeria:

Wadhah al Ahmerig (senyor de Cartagena) 1013-1020;
Hayran al-Schkleby  1016-1028 (senyor d'Almeria, conquesta Cartagena cap el  1020);
Abul Kasim Zuhayr  1028-1037;
A Granada 1037-1038
A Valncia 1038-1041
Abul Awac Maan 1041-1051;
Muhammad ben Maan al-Mutasim 1051 en lluita contra:
Sumadilh ben Maan 1051 ;
Muhammad ben Maan al-Mutasim 1051-1087 (sol);
Ahmed Ubaidallah Abu Merwan Izza al-Dawlah 1087-1091;
Mwar ed Dawlah ben Sumadilh 1091;
a la dinastia dels Almorvits 1091;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214258" title="Taifa de Lorca" nonfiltered="2690" processed="2686" dbindex="87745">
L'emirat de Lorca fou un petit i efmer emirat musulm que va existir a la regi murciana a l'entorn de Lorca.

Depenia d'Almeria i la governava Ibn Khatib, que es va independitzar durant una revolta o guerra civil que va afectar a l'emirat d'Almeria el 1051 i es va fundar la dinastia dels Banu Labbun (1051) ja que darrera seu van governar tres germans: Abu Muhammad Abd Allah ben Labbun, Abu Ayas ben Labbun i Abu Lasbag ben Labbun Sad al-Dawlah.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214260" title="Emirat d'Alpont" nonfiltered="2691" processed="2687" dbindex="87746">


L' emirat d'Alpont, Taifa d'Alpont o Al-Sahla fou un petit estat musulm a la regi de la moderna Alpont.

Fou establert per un cap local, l'amirida Abd Allah ben Kasim al-Fihri, en una data indeterminada vers el 1018. Abd Allah, per reforar el seu poder, va acollir el 1019 a Hixem, germ d'Abd al-Rahman IV que va romandre a la zona uns quants anys fins que el 1026 fou proclamat califa per Mugahid de Dnia amb el nom d'Hixem III Al-Muttadi Billah; de moment va optar per no moure's per el desembre de 1029 va fer solemne entrada a Crdova.

El 1030 va morir Abd Allah i el va succeir el seu fill Muhammad ben Abd Allah Yumm al-Dawlah. El 1032 aquest emir va deixar de llegir la khutba (oraci) en nom del califa. El va succeir el 1042  el seu fill Ahmed ben Muhammad Adud al-Dawlah. Aquest va morir sobtadament el 1048 i el seu fill Ibn Ahmad era un menor de sis anys, que nominalment fou proclamat sota la custodia del seu oncle Abd Allah ben Muhammad Adud al-Dawlah que pocs mesos desprs va assolir la corona amb el ttol de Xanah al-Dawlah. Pel nom del pare del primer emir la dinastia es coneguda com Beni Kasim i tamb com Medinites pel seu origen a Medina. 

El 1091 els emirats d'Alpont, Sahla (Albarras), Sogorb, Xrica i Morvedre, van quedar sota la protecci de l'exrcit mercenari encapalat pel castell Rodrigo Daz de Vivar, que va rebre dels rab el ttol de Sidi (senyor) del que va derivar el de Cid.

El 1103 va ser ocupada pels Almorvits i va passar al l'emirat de Balansiya el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins el 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Mrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Arag Jaume I.

Llista d'emirs . 

 Abdallah I ben Kasim  1018? - 1030;
 Muhammad Yomm al-Dawlah 1030-1042;
 Ahmad Adad al-Dawlah ?-1048;
 Ibn Ahmad 1048;
 Abdallah II Xanah al-Dawlah 1048-1092;
 Ibn Abdallah ? 1092-1103 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214261" title="Branques del casal de Barcelona" nonfiltered="2692" processed="2688" dbindex="87747">
El casal de Barcelona va originar diverses branques:

Miro II va ser l'origen de les branques de Besal i de Cerdanya;
Ermengol I fou origen de les branques d'Urgell (vella) i Provena (Forcalquier);
Berenguer Ramon I fou origen de la branca de Provena;
Alfons II va originar tamb una branca de Provena;
Pere (fill illegtim de Jaume I) fou origen de la branca d'Hixar;
Jaume (fill de Jaume I) fou origen de la branca de Xrica;
Pere (fill de Jaume I) fou origen de la branca d'Ayerbe i Paternoy;
Ferran (fill illegtim de Jaume I) fou origen de la branca de Castre;
Jaume II fou origen de la branca de Mallorca;
Frederic II fou origen de la branca de Siclia, origen al seu torn de les branques dels Arag d'Avola, els Arag de Terranova, el Frederic d'Arag (de Salona i Egina) i els Arag de Militello;
Pere I (fill de Jaume I) fou origen de les branques de Prades, Gandia i Villena;
Jaume I fou l'origen de la branca d'Urgell (nova);
Ramon Berenguer I fou origen de la branca d'Empries;
Elionor (filla de Pere III) fou origen de la casa dels Trastmara reis de Catalunya i Arag;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214262" title="Conurbaci Elda-Petrer" nonfiltered="2693" processed="2689" dbindex="87748">


La conurbaci Elda-Petrer est situada a l'interior de la provncia d'Alacant (Espanya). Formada per les ciutats d'Elda i Petrer, forma, amb 88.164 habitants, el 6 nucli de poblaci de la Comunitat Valenciana i el 47 d'Espanya.

Histria.

Si fins a l'any 1975 encara podia establir-se una lnia divisria aproximada, al barri anomenat precisament la Frontera, a partir d'esta data la uni fsica dels dos municipis fou ja completa, i es va haver de crear una mancomunitat de servicis, denominada a l'actualitat (maig de 2006), Mancomunitat Intermunicipal del la Vall del Vinalop.

No obstant, a pesar del contacte entre dues poblacions, s produeix a elles una dualitat lingstica, ja que Petrer es de poblaci de parla valenciana i Elda ho es de parla castellana.

Existint algunes possibles rivalitat entre les dos poblacions, que se aferrant-se a la llengua i cultura prpies des de alguns temps enrere.

Petrer, assentada en las primeres estribacions de la muntanya de la Serra del Cid, tenia la seua expansi obligadament cap a Elda. Petrer es particip actiu de la revoluci industrial del calat a la vall, progressant des de la producci artesana de l'espardenya, junt amb l'alfareria, abandonada per la dificultat de la rendibilitat.

Descripci.

La frontera entre Elda i Petrer s'ha ests aproximadament de nord a sud travessant el casc urb de les dos poblacions. Tant es aix que incls existeixen llars amb habitacions o dependncies que es troben dividides entre les dos poblacions, i contribueixen de manera proporcional a la superfcie a dels municipis en matria d'impostos.

La fisonomia de la zona de la frontera es fruit dels tractats entre les alcaldies d'Elda i Petrer al moment de la planificaci urbana dels llars de la zona, d'una manera que fa continutat als carrers que travessen les poblacions.  Existeixen carrers que canvien de nom segons els pas d'un municipi a l'altre i d'altres que delimiten amb el seu cam un i d'altre. Per altres carrers o avingudes son amb el mateix nom i continuen la numeraci dels portals (com a lAvinguda de Madrid), fet que fa, que la frontera siga tan subtil que la gran majoria d'habitants de la zona no encerten a delimitar la mateixa.

Demografia.

Infraestructures.
Els principals centres comercials i d'oci o entreteniment es troben al terme municipal de Petrer. Sent destacats el Centre Comercial "Bassa El Moro" i el Centre Comercial Carrefour-Vinalop. Amb mltiples establiments de venda d'articles, bars, restaurants, sales de cinema, etc.

Entre les biblioteques es destaquen: La biblioteca Enric Amat prop de la Frontera.

Mitjans de transport.
Transport pblic.
Autobusos: La conurbaci t un servei d'autobusos dividits en 3 lnies amb l'empresa concessionria Alsa. ;
L-1: Gasolinera Idella - Hospital Comarcal;
L-2: Petrer (C.P. La Hoya) - Hospital Comarcal;
L-3: Elda - Monver;
A ms, d'una estaci d'autobusos a la frontera entre les dos ciutats que es parada de trajectes que comuniquen Alacant amb Villena, Petrer amb Elx i Mrcia amb Valncia, entre d'altres.

Tren: Elda-Petrer t estaci de tren, situada al terme municipal d'Elda.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214263" title="John Myung" nonfiltered="2694" processed="2690" dbindex="87749">


Biografia.

John Ro Myung s el baixista virtus i membre inicial del grup de rock progressiu anomenat Dream Theater. En Myung, que s fill de pares coreans, va nixer a Chicago el dia 24 de gener del 1967, per va crixer a Long Island, Nova York. Quan era un xicotet i amb noms cinc anys ja tocava el viol, passant-se al baix quan tenia quinze anys al ser convidat a tocar amb un grup local. Un cop enllestida la secundria en Myung va ingressar a l'escola de msica de Berklee situada a Boston. All va fer amistat amb en John Petrucci i tots dos van conixer ms endavant al bateria i futur company de banda Mike Portnoy. Tots tres van formar el grup Majesty, incloent-hi a dos membres ms: un teclista, company de secundria de Myung i Petrucci, anomenat Kevin Moore i un vocalista de nom Chris Collins. Al cap de poc serien coneguts com Dream Theater.

De la formaci inicial noms en Myung, en Petrucci i en Portnoy romanen enguany al grup. 

En Myung, tot i concentrar llur esforos principalment a Dream Theater, tamb ha estat un membre important de Platypus des del 1998. Platypus compta amb la collaboraci d'en Ty Tabor de King's X, d'en Derek Sherinian, que fou tecladista de Dream Theater, i d'en Rod Morgenstein, bateria dels Dixie Dregs. Un altre projecte important que involucra a en Myung s Jelly Jam, que consisteix en la mateixa formaci que Platypus, per sense en Sherinian. Les influncies d'en John sn: en Chris Squire, l'Steve Harris, en Geddy Llig i en Cliff Burton. Pel que fa a llur bandes preferides sn: els Yes, els Iron Maiden, els Rush o els Metallica.

 Personalitat .

En Myung s'ha convertit una mica en el membre misteris de la banda car rarament ha estat vist parlant o cridant l'atenci durant els vdeos o concerts. Sol ser un tema recurrent dels fans el fet de qestionar-se si en Myung pot parlar o no tot i que hom sap perfectament que si que ho pot fer degut als seus DVD's instructius. La seva personalitat misteriosa va ser subratllada durant una presentaci d'un disc a Alemanya, quan en Myung es va llenar sobre l'actual cantant de la banda, en James Labrie i de la topada, a l'estil dels jugadors de futbol americ, el va fer caure per terra tot causant confusi i sorpresa entre el pblic i els altres membres de la banda. En Jordan Rudess va deixar caure al seu bloc personal que en Myung havia estat provocat en una juguesca per tal que fes all.

En Myung tamb s conegut per la seva devoci a la prctica de l'instrument. En Kevin Shirley i en Derek Sherinian han dit al DVD Metropolis 2000: Scenes From a Memory i a una pgina web, que en Myung s l'nic msic que coneixen que practica el refredament fsic desprs d'un concert. A ms, en John Petrucci ha publicat al frum de la seva pgina oficial que, quan estudiava al costat d'en Myung a Berklee, tots dos tenien un acord sobre treballar amb els seus instruments com a mnim sis hores diries.

Com a ancdota en Jordan Rudess va confirmar a un frum que: "John s cristi". 

En John Myung ha escrit les lletres d'almenys una can per cada lbum que han fet els Dream Theater des d'Images and Words fins a Scenes From a Memory, no obstant aix, des del llanament de Six Degrees of Inner Turbulence, en Myung no ha contribut ms amb les lletres.

 Equip .

En John va comenar a tocar el baix quan ja tenia quinze anys, per grcies a la seva experincia anterior amb el viol i la msica clssica, va poder avanar rpidament des del seu primer baix: un "Memphis" de novell, cap a un Fender Jazz Bass color salm de quatre cordes. En John ha desenvolupat un estil d'interpretaci nic al mnec del baix, afegint lnies i melodies al material de la banda que no sn comunes a la msica rock tradicional. s tamb molt habitual amb en Myung l's d'efectes que no sn del tot propis del baix per aix disposar d'un estil nic.

Pel primer lbum de Dream Theater, When Dream and Day Unite, en John va emprar un baix Ernie Ball MusicMan Stingray de quatre cordes modificat de per tot arreu (amb la pastilla frontal enviant un senyal net cap a un amplificador, mentre que el senyal del mnec era enviat cap a un amplificador amb efectes) i, per descomptat, el seu Fender Jazz Bass de quatre cordes. En Myung va fer servir l'Stingray a gaireb tots els concerts en directe pel que fa al perode comprs entre 1988 i 1992 .

Per a l'enregistrament d'Images and Words al 1992, en John va emprar un baix Spector de quatre cordes, per desprs es va passar a un baix de sis cordes per a tocar a la gira d'Amrica, d'Europa i del Jap. Els baixos de sis cordes fets servir formaven part de la lnia bsica de la marca Tobias, i van ser emprats per en Myung a les gires "Images and Tour" i "Music in Progress", des del 1992 fins cap a finals del 1993 .

A l'lbum Awake, en John va ser patrocinat per "Tung", una petita companyia confeccionadora de baixos formada per l'exluthier de Tobias, Nicholas Tung. Amb prou feines es van construir cent instruments per com mnim tres se'ls va quedar en Myung. Aquests eren dos "Wingbass II" (de sis cordes i d'una sola pea, un amb un acabat natural i l'altre estil "sunburst", els dos amb cos de freixe, caps i mnecs de pltan fals i diapasons de pal rosa) i un "Wingbass II" hbrid (amb el mnec cargolat i dels mateixos materials que els "Wingbass II" d'una sola pea). El "Wingbass II" de color natural es va convertir en l'instrument principal d'en John per a les gires "Waking Up The World" i "A Change of Seasons", encara que els altres dos baixos es poden veure al vdeo instructiu d'en John, "Progressive Bass Concepts". Durant aquest perode, tamb va fer servir un baix acstic "Hamer" per les presentacions "unplugged" a rdios i presentacions en directe. Pel que fa a amplificaci, en Myung va emprar amplificadors Mesa Boogie Strategy 400, Bass 400+ i un preamplificador de guitarra Mesa Boogie Triaxis modificat.

Un cop l'empresa "Tung" va cessar la seva producci d'instruments, en John va passar a ser patrocinat per la divisi d'instruments de Yamaha, fent servir el model TRB (amb i sense trasts) de sis cordes i , ensems treballant amb el taller d'artistes per a dissenyar el seu propi instrument tot partint del cos del model RBX. o va esdevenir al 1997 durant l'enregistrament de Falling into Infinity. El baix d'en Myung tindria un diapas de bans a un mnec de pltan fals, que estaria cargolat a un cos de vern amb un cap de pltan fals. El baix sortiria a la venda ms tard i estaria disponible amb els colors "vermell rob" i "blau turquesa" i seria anomenat "RBX-6JM". L'RBX d'en Myung i el seu TRB sense trasts serien els dos instruments principals, dins i fora de l'estudi des del 1997, i els faria servir al Once In a LIVEtime, del 1998; Metropolis, pt.2: Scenes From a Memory, del 1999; Live Scenes From Nova York del 2001 i, finalment durant el 2002 a l'enregistrament de l'lbum doble Six Degrees of Inner Turbulence.

Al 2002, en John Myung i Yamaha van revelar l'RBX-JM2, una versi actualitzada del baix personalitzat d'en John, que tindria efecte sobre la renovaci de tota la gamma de baixos RBX de Yamaha. Els canvis inclouen un cos modificat amb lnies ms modernes i estilitzades, dos colors nous: "platejat inca" i "morat pruna", amb acabat opac, menys distncia entre cordes, el smbol "Yin-Yang" incrustat al dotz espai i una pastilla Seymour Duncan tipus Musicman. Per a l'enregistrament del seu ltim disc, Systematic Chaos, i el directe fa servir un MusicMan Bongo de 5 cordes.

Algunes coses rares que han estat emprades als enregistraments, o alguna vegada en directe sn: un baix Musicman Stingray de cinc cordes i un Hamer de vuit cordes (equipat amb les cordes normals d'un baix, ms una corda de ms a ms per cadascuna d'elles, les quals sn afinades una vuitena ms amunt que la nota inicial, quelcom semblant al que es fa amb les guitarres de dotze cordes) que va estar present a l'estudi durant l'enregistrament de Six Degrees of Innner Turbulence, per que finalment no es va emprar. El mateix va esdevenir amb un estic Chapman de dotze cordes. L'estic s un instrument dissenyat per a tocar-se amb la tcnica "tapping", o ho converteix en quelcom semblant a la tcnica del pianista. Fins al dia d'avui, en John ha utilitzat l'estic Chapman a noms dues canons de Dream Theater, "New Millenium" i "Take Away My Pain". A ms ha contribut amb algunes pistes utilitzant l'estic al primer enregistrament de "Gordian Knot" de Sean Malone, en concret a les canons "Srikara Tal" i "Redemption's Way".

A l'escenari, en Myung fa servir unitats de gabinet per a modelar el so al seu gust. La seva configuraci actual consta de dues etapes preamplificadores Demeter HBP-1, una caixa DI Demeter VTDB-2B d'una vlvula, un compressor ptic Demeter HXC-1, un preamplifiacdor Ashdown ABM RPM-1 EVO II i un amplificador ABM APM 1000 Evo II, un preamplificador Pearce BC-1, un pedal Framptone 3-Banger (per a triar entre els preamplificadors i llur configuracions), i finalment, un amplificador Mesa Big Block 750. L'absncia dels tradicionals gabinets d'amplificadors per part de tots els membres de banda, llevat d'en John Petrucci (que els ha de menester per a fer l'efecte de retroalimentaci de tant en tant), s'explica mitjanant l's de caixes DI que envien el senyal dels instruments directament a la taula d'equalitzaci, permetent als membres del grup fer servir audifons amb el senyal de tornada, cosa que millora drsticament l'equalitzaci del so, a ms de donar l'avantatge als msics de poder personalitzar-lo.

Sense considerar tots els preamplificadors que en John fa servir pels efectes d'"overdrive" i distorsi, l'nic efecte utilitzat s un Eventide DSP4000 Ultra-Harmonizer, emprat per a tons de "chorus", harmonitzaci i altres efectes semblants. En John ha dit: "Utilitzo la configuraci Hyper Quad a l'Eventide. Funciona b i em dna un to ampli i espacial que li dna vida al so del meu baix, sobretot en directe".

Discografia. 	 
	 
Dream Theater - When Dream and Day Unite (1989) 	 ;
Dream Theater - Images and Words (1992) 	 ;
Dream Theater - Live At The Marquee (1993) 	 ;
Dream Theater - Awake (1994) 	 ;
Dream Theater - A Change of Seasons (1995) 	 ;
Dream Theater - Falling Into Infinity (1997) 	 ;
Dream Theater - Once In A LIVEtime (1998) 	 ;
Platypus - When Pus Comes To Shove (1999) 	 ;
Dream Theater - Metropolis Pt. 2: Scenes from a Memory (1999) 	 ;
Platypus - Ice Cycles (2000) 	 ;
Gordian Knot - Gordian Knot (album) (2000) 	 ;
Dream Theater - Live Scenes From New York (2001) 	 ;
The Jelly Jam - The Jelly Jam (2002) 	 ;
Explorers Club - Raising The Mammoth (2002) 	 ;
Dream Theater - Six Degrees of Inner Turbulence (2002) 	 ;
Dream Theater - Train Of Thought (2003) 	 ;
The Jelly Jam - The Jelly Jam 2 (2004) 	 ;
Dream Theater - Live At Budokan (2004) 	 ;
Dream Theater - Octavarium (2005) 	 ;
Dream Theater - SCORE (2006);
Dream Theater - Systematic Chaos (2007);


Videografia. 	 
	 
Dream Theater - Images And Words: Live In Tokyo (1993) 	 ;
Dream Theater - Awake In Japan (1995) 	 ;
John Myung - Progressive Bass Concepts (1996) 	 ;
Dream Theater - 5 Years In A LIVEtime (1998) 	 ;
Dream Theater - Metropolis 2000: Scenes From New York (2001) 	 ;
Dream Theater - Live At Budokan (2004) 	 ;
Dream Theater - When Dream And Day Reunite (2004) 	 ;
Dream Theater - SCORE (2006);


Enllaos externs.
Lloc oficial d'en John Myung 	 ;
Lloc oficial de Dream Theater;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214264" title="Tractat de Brtigny" nonfiltered="2695" processed="2691" dbindex="87750">


El Tractat de Brtigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brtigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de Frana, i conclou la primera fase de de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt mxim de l'expansi continental del Regne d'Anglaterra.

El benefici dels Anglesos seria:

 L'obtenci d'un rescat de 3 milions de lliures per a l'alliberament de Joan II de Frana, equivalents a la totalitat de les recaptacions del rei durant dos anys.
 Obtenci de la sobirania sobre la Guiena, Gascunya, Calais, el Poitou, el comtat de Guines, el Poitou, el Perigord, el Llemos, l'Angoumois, la Saintonge i, al dependre de les terres del comtat d'Armagnac, adquireix : l'Agenais, el Carc, el Roergue, la Bigorra i el Comtat de Gaura. En total, els Anglesos prenen la meitat del regne de Frana que la pau aix obtinguda permet retornar al rei les capacitats de reconquerir les terres cedides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214266" title="Gran Premi d'Alemanya del 1998" nonfiltered="2696" processed="2692" dbindex="87751">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1998, disputat al circuit de Hockenheimring  el 2 d'agost del 1998.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen   1' 41. 838;
 Volta  rpida:  David Coulthard   1' 46. 116   a la volta 17.








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214268" title="Gran Premi d'Alemanya del 1999" nonfiltered="2697" processed="2693" dbindex="87752">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 1999, disputat al circuit de Hockenheimring  el 15 d'agost del 1999.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen   1' 42. 950;
 Volta  rpida:  David Coulthard   1' 45. 270   a la volta 43.








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214272" title="Gran Premi d'Alemanya del 2000" nonfiltered="2698" processed="2694" dbindex="87753">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2000, disputat al circuit de Hockenheimring  el 30 de juliol del 2000.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  David Coulthard   ;
 Volta  rpida:  Rubens Barrichello   1' 44. 300   ;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214274" title="Llista d'estats sobirans del 2000" nonfiltered="2699" processed="2695" dbindex="87754">



 Estats sobirans .
 A .
   Emirat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan;
 Jubaland   Estat de Jubaland;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria (fins al 6 de febrer);
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214282" title="Fritz Wunderlich" nonfiltered="2700" processed="2696" dbindex="87755">
Fritz Wunderlich (Kusel, 26 de setembre 1930 - Heidelberg, 17 de setembre 1966), nom complet Friedrich Karl Otto Wunderlich, va ser un tenor  alemany.

Estudi en l'Escola de Msica de Friburg. All debut com Tamino de La flauta mgica el 1954. Un any desprs, fou contractat per l'pera de Stuttgart, en la que cant rols secundaris i en la que destac novament com Tamino. El 1958, pass a formar part de la compania de l'pera de Franckfurt i l'estiu de l'any segent, debut en el Festival de Salzburg, en el que cant el paper d'Henry de La dona silenciosa de Richard Strauss. El 1960, fou contractat per l'pera de Munic. La seva primera aparici en l'pera de Viena fou el 1959 novament amb La flauta mgica. All cant ms d'una desena de rols diferents fins el 1966, l'any del seu decs. Entre aquests papers destaquen els mozartians, com Don Ottavio de Don Giovanni o el Belmonte dEl rapte del serrall, dels que n'est considerat un intrpret paradigmtic. Possea una veu lluminosa de gran facilitat en l'agut i un estil brillant que impact notablement en la seva poca i del que ens han quedat nombrosos testimonis discogrfics. La seva ltima aparici succe l'estiu de 1966, durant unes representacions de La flauta mgica en el Festival d'Edimburg.

Discogrfia seleccionada.

Beethoven: Missa solemnis, Janowitz, Ludwig, Berry; Filarmnica de Berln, dir,: von Karajan, DG.
Haydn: La creaci, Janowitz, Ludwig, Krenn, Berry, Fischer-Dieskau; Filarmnica de Berln, dir,: von Karajan DG.
Mozart: La flauta mgica, Peters, Hotter, Crass, Lear, Otto, Fischer-Dieskau; Filarmnica de Berln, dir,: Bhm, DG. El rapte del serrallo, Rothenberger, Grist, Unger, Corena, Heltau; Filarmnica de Viena, dir.: Mehta, ORFEO.
Schubet: La bella molinera: Giesen, DG.
Pfitzner: Palestrina, Fritz, Berry, Stolze, Wiener, Ludwig, Jurinac; Orquestra de l'pera de Viena, dir.: Hager. MYTO.
Strauss: Daphne: Gden, Little, King, Streich, Schfler, Braun, Equiluz; Simfnica de Viena, dir.: Bhm, DG. La dona Silenciosa, Hotter, Prey, Gden, Milinkovic, Alarie, Plmacher, Knapp, Dotch, Pernerstorfer; Filarmnica de Viena, dir,: Bhm, DG.

Referncies.
La Discoteca Ideal de Interpretes, d'Enciclopdia Planeta.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214283" title="Katherine Worsley" nonfiltered="2701" processed="2697" dbindex="87756">
Katherine Worsley, duquessa de Kent (Hovingham Hall (Yorkshire) 1933). Duquessa de Kent a travs del seu matrimoni amb el present duc i membre de la famlia reial britnica des de 1961. La duquessa ostenta el tractament d'altesa reial. 

Nascuda a Hovingham Hall el dia 22 de febrer de 1933 essent filla del coronel sir William Worsley i de Joyce Morgan, descendent de sir John Tomlinsonn Brunner, fundador de Brunner Mond.

Educada a l'Escola Reina Margarida de York i posteriorment a l'Escola Runton Hill, aviat desenvolup un gran inters per la msica, especialment pel piano, el viol i l'organ. Posteriorment, treball de professora particular de msica. Desprs de no superar les proves per entrar a la Royal Academy of Music, s'incorpor a la Universitat d'Oxford on continu els seus estudis de msica.

El 8 de juny de 1961 contragu matrimoni a la Catedral de York amb el prncep Eduard del Regne Unit, fill del prncep Jordi del Regne Unit i de la princesa Marina de Grcia. Eduard era nt del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck d'una banda, i del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia.

Desprs del casament reb el ttol de duquessa de Kent i el tractament d'altesa reial. La parella tingu tres fills:

 Lord Jordi Windsor, comte de Saint-Andrews, nascut a Londres el 1962. Casat des de 1987 amb Sylvana Tomaselli.

 Lady Helena Windsor, nascuda a Londres el 1964. Es cas el 1992 a Londres amb Timothy Taylor.

 Lord Nicolau Windsor, nascut a Londres el 1970. Es cas a Roma el 2006 amb;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214286" title="18 Aquarii" nonfiltered="2702" processed="2698" dbindex="87757">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (4 de novembre 2007)



18 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,48. Segons la base de dades astronmiques SIMBAD es tracta d'una estrella variable.

Enllaos externs.
Base de dades d'estrelles Alcyone Astronomical Tables;
SIMBAD, 18 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214287" title="Orestes (mitologia)" nonfiltered="2703" processed="2699" dbindex="87758">


Orestes fou un heroi grec, fill d'Agammnon i de Clitemnestra.

Desprs de l'assassinat de son pare dut a terme per Egist i Clitemnestra, la seua germana Electra l'envi a la cort d'Estrofi, a la Fcida, per evitar que tingus la mateixa fi.

Quan fou adult, la mateixa Electra l'incit a complir la venjana. Volgu consultar a l'oracle de Delfos si havia de seguir el dictat de la seua germana, i aquest li aconsell que compls el seu deure.

Llavors envi un herald a Micenes a donar la notcia que havia mort, mentre s'introdua en secret al palau acompanyat del seu amic Plades, fill d'Estrofi, per venjar el seu pare amb la mort d'Egist i de Clitemnestra. Consumat aix, Orestes fou assetjat per les Ernies, que el feien parar boig. Finalment, per consell de l'oracle de Delfos, es present davant el tribunal de l'Arepag d'Atenes, que el va absoldre, i les Ernies es van retirar.

Tamb per consell de l'oracle an a Turida acompanyat de Plades per sostreure l'esttua d'rtemis. Per van ser capturats pel rei Toant i destinats al sacrifici a l'altar de la deessa. Result que la sacerdotessa d'rtemis, que havia de celebrar el sacrifici, era la seua germana Ifigenia, que el va reconixer, i grcies a un estratagema d'aquesta van fugir tots tres emportant-se l'esttua. A la tornada es cas amb Hermone, filla de Menelau, desprs de matar el seu rival Neoptlem i esdevingu rei d'Argos i d'Esparta.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 162-163.

Enllaos externs.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214288" title="Estrofi" nonfiltered="2704" processed="2700" dbindex="87759">
Estrofi fou rei de la Fcida, fill de Crisos i d'Antifatia.

Casat amb Anaxbia, fou pare de Plades.

Electra li confi el seu germ Orestes desprs de la mort d'Agammnon.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 86.
 Grant, Michael i Hazel, John: "Lexikon der antiken Mythen und Gestalten". ISBN 3-423-32508-9.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214289" title="Gran Premi d'Alemanya del 2001" nonfiltered="2705" processed="2701" dbindex="87760">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2001, disputat al circuit de Hockenheimring  el 29 de juliol del 2001.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Juan Pablo Montoya    ;
 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya  1' 41. 808 ;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214291" title="Plades" nonfiltered="2706" processed="2702" dbindex="87761">

Plades fou un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fcida, i d'Anaxbia.

Acoll Orestes quan va fugir dels assassins del seu pare i l'acompany en totes les seues gestes.

Es cas amb Electra, germana d'Orestes, i tingu dos fills anomenats Estrofi i Medont.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 175.

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214292" title="ficles" nonfiltered="2707" processed="2703" dbindex="87762">


ficles fou un heroi, fill d'Amfitri i d'Alcmena.

Casat amb Automedusa, fou pare de Iolau.

Acompany el seu germ Heracles en diferents gestes, com la guerra entre Tebes i Orcomen o l'assalt a Troia.

Va morir lluitant contra Hipocoont o, segons una altra versi, contra els Molinides.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 122.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214293" title="Iolau" nonfiltered="2708" processed="2704" dbindex="87763">


Iolau fou un heroi, fill d'ficles i d'Automedusa.

Acompany el seu oncle Heracles en algunes de les seues empreses: especialment, ajud l'heroi a eliminar l'Hidra de Lerna i a lluitar contra Cicne. 

Desprs de la mort d'Heracles, Iolau s'embarca cap a Occident i recorregu Sardenya i Siclia, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle, ja divinitzat.

Tamb ajud els Heraclides en les seues gestes, per, com que ja era molt gran per combatre, Zeus i Hebe li van tornar la joventut per un dia perqu pogus assaltar Tirint i matar Euristeu, que havia declarat la guerra als descendents d'Heracles.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 125-126.

Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214294" title="Corts de Montblanc (1414)" nonfiltered="2709" processed="2705" dbindex="87764">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414. Era President de la Generalitat Marc de Vilalba. 

En aquestes corts, el rei reb les crtiques del diputats contra el nomenament de castellans per als crrecs de la Generalitat. Es queixaren tamb de les irregularitats en l'administraci de justcia reial i de la creaci d'imposicions arbitrries.

Aqueste edici de corts es tanc precipitadament, i no s'elegiren nous diputats, ja que estava en vigor el nou sistema d'elecci per triennis acordat a les Corts de Barcelona (1413).







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214304" title="Mercats de bolets" nonfiltered="2710" processed="2706" dbindex="87765">
Els bolets a l'engrs apareixen als diferents mercats de bolets especialitzats dels Pasos Catalans segons quin sigui el moment de ms abundor.

Els mercats de tfones, els nics on mai no es veuen els bolets sin que s'hi solen fer transaccions "de paraula", noms es fan a l'poca en qu, segons la llei, es poden recollectar.

En alguns pobles, la recollecci dels bolets, des d'un punt de vista econmic, t, per a les persones que s'hi dediquen, tant de pes com la de qualsevol altra collita convencional. Aix, a la tardor apareixen tamb aquests petits mercats, de vegades a peu de carretera, on es veuen bolets de moltes menes i que venen al detall els bolets que, de vegades, hom no ha tingut la sort de trobar.

Mercats de bolets ms coneguts als Pasos Catalans.



Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 125.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214317" title="Nereu" nonfiltered="2711" processed="2707" dbindex="87767">

Nereu fou un du mar , fill de Pontos i de Gea.

Representava els aspectes benfics del mar. Habitava en un palau al fons de l'Egeu i tenia el do de la profecia, que emprava en diversos mites heroics.

Casat amb l'Ocenida Doris, fou pare de les Nereides.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 156.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Nereu. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214320" title="VPN" nonfiltered="2712" processed="2708" dbindex="87768">

 Xarxa privada virtual (en angls, Virtual Private Network). s una tecnologia que permet estendre la xarxa local sobre una xarxa pblica.
 Valor presenti net. s un procediment econmic que permet calcular el valor present d'un determinat nombre de fluxos de caixa futurs.
 Valor predictiu negatiu. s una prova estadstica de diagnstic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214323" title="Leucoplast" nonfiltered="2713" processed="2709" dbindex="87769">


Els leucoplasts sn uns orgnuls que es poden trobar en les cllules vegetals, essent un tipus de plastidis. No presenten pigments, en contraposici a altres plastidis, com p.e. els cloroplasts.

Es troben en arrels i altres teixits no fotosinttics de les plantes. Solen ser reservoris de mid, lpids or protenes, aspecte que fa que se'ls anomeni respectivament amiloplasts, eleoplasts, o proteoplasts. Tanmateix, a voltes no presenten aquesta funci de magatzematge, proveint en canvi a la cllula d'un ampli rang de funcions biosinttiques essencials, com la ara la sntesi d'cids grassos, alguns aminocids, i derivats tetrapirrlics. En general els leucoplasts sn ms petits que els cloroplasts, i tenen una morfologia variable, sovint descrita com ameboide. 

Els etioplasts, que sn cloroplasts immadurs i encara sense pigments, tamb poden ser considerats tcnicament leucoplasts. Desprs d'uns minuts d'exposici a la llum, els etioplasts comencen a transformar-se en cloroplasts funcionals, i deixen de ser leucoplasts.

Arbre filogentic dels plastidis.



Plstid;
Cloroplast i etioplast;
Cromoplast;
Leucoplast;
Amiloplast;
Eleoplast;
Proteoplast;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214335" title="Segona llengua" nonfiltered="2714" processed="2710" dbindex="87770">
Una segona llengua s qualsevol idioma adquirit desprs d'haver aprs la llengua materna. Aquesta segona llengua s'utilitza per convenincia, necessitat (en el cas dels immigrants) o, ms habitualment, com a lingua franca.

La majoria de vegades s difcil, per no impossible, aconseguir la mateix fludesa i comprensi que la que es t en la llengua materna. s relativament ms fcil aprendre un nou idioma abans de la pubertat, ja que s'assimila instintivament com una altra llengua materna.

La dificultat per aprendre una segona llengua quan s's adult, especialment si es tracta d'una llengua que pertany a una famlia lingstica diferent a la de la llengua materna, sol ser la causa de l'aparici de dialectes i criolls, com el francs crioll, el spanglish o el swenglish.

La segona llengua ms estesa al mn actualment s l'angls, tant per la quantitat d'informaci publicada en suports fsics o digitals en aquesta llengua com per la influncia mundial que tenen avui en dia els pasos anglosaxons.

Histricament, la segona llengua ms estesa a Europa fou el llat. S'usava en camps tan variats com la teologia (sobretot per l'Esglsia Catlica), el dret, la medicina i en la classificaci taxonmica d'animals, plantes... (nom cientfic).

El francs fou durant un temps la segona llengua de gran part d'Europa, principalment durant el perode en qu Anglaterra i Frana es trobaven sota la mateixa corona. Ms endavant, la influncia d'aquest idioma es va anar estenent amb la colonitzaci de parts d'sia, Amrica i frica.

Cal distingir el concepte de segona llengua del de bilingisme, car un mateix individu pot tenir ms d'una llengua materna, i en aquest cas no s'aplica la denominaci de segona llengua.

Vegeu tamb.
Bilingisme;
Llengua materna;
Llengua auxiliar;
Sociolingstica;

Enllaos externs.
Segona llengua;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214336" title="Trit (mitologia)" nonfiltered="2715" processed="2711" dbindex="87771">


Trit fou un du mar, fill de Posid i d'Amfitrite.

Al principi era una personificaci de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de cargol de mar.

Els antics l'imaginaven com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.

Unint-se a diferents nimfes marines, engendr tota una estirp de tritons que heretaren les caracterstiques del pare.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 213.


Enllaos externs.
 mplia informaci sobre el du Trit. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214338" title="Peress de coll pllid" nonfiltered="2716" processed="2712" dbindex="87772">

Bradypus tridactylus s una de les quatre espcies de peresosos de tres dits. Natural de les conques del riu Amazones i de la Orinoco, el Bradypus tridactylus s notable pel seu metabolisme extremadament lent.

s un animal de pelatge, gris i aspre amb taques blanques al rostre i fosques a travs de les orelles. Presenta una cua curta i les extremitats superiors son mes llargues que les inferiors, cada pota t tres dits, d'aquest fet prov el seu nom. El Bradypus tridactylus s un animal de moviments lents que passa la major part del temps als arbres penjat de les branques amb la esquena en direcci a terra, s de comportament dirn i nocturn; al terra s molt maldestre, i incapa de caminar (noms s`arrassegar-se), per s un bon nedador, se'l a vist creuar rius.

El Bradypus tridactylus s reproduir una vegada a l'any, donant a llum a una sla cria, la qual passa tot el temps abrassada a la seva mare. Les cries al nixer son molt dbils i depenents, per al cumplir els 8 mesos de vida ja poden ser totalment independents i desplaar-se amb autonomia.

Tenen una certa importncia a nivell de la cadena trfica degut a que formen part de la alimentaci de nombrosos depredadors de la selva amaznica, per es troba seriosament amenaat per la disminuci del seu hbitat i per la seva comercialitzaci com a mascota degut a que els traficants capturen a les cries i maten als adults. La seva alimentaci s vegetariana. A Veneuela conviuen amb els ssers humans en alguns parcs i places de diverses ciutats, on constitueixen un atractiu de inters turstic, com es dona a El Hatillo (Estat Miranda).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214340" title="Miquel Torres i Carb" nonfiltered="2717" processed="2713" dbindex="87773">
Miquel Torres i Carb (1909-1991) fou un empresari vitcola catal. Malgrat la crisi provocada en la producci de vi i brandi a la comarca del Peneds durant la guerra civil espanyola (la bodega fou bombardejada) i la Segona Guerra Mundial, va refer la seva empresa familiar, Bodegas Torres (fundada el 1870), va ampliar els vinyers i va iniciar l'elaboraci de vins embotellats, creant les conegudes marques Via Sol, Gran Via Sol, Sangre de Toro, Coronas i Via Esmeralda. Tamb va impulsar definitivament la projecci internacional dels seus vins i brandies quan el 1979, va adquirir un nou celler a la Vall Central de Xile (Curic), envoltada per un extens vinyer, i el 1983 va adquirir 25 hectrees de vinyer a Sonoma Valley (Califrnia). Tamb va construir el celler on avui s'elaboren els vins de chardonnay i pinot noir de Marimar Torres. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Biografia a la pgina de la seva empresa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214341" title="Llengua estrangera" nonfiltered="2718" processed="2714" dbindex="87774">
Una llengua estrangera s un idioma que no s parlat per la poblaci d'un cert lloc: per exemple, el catal s una llengua estrangera a Alemanya. Tamb s un idioma que no es parla al pas natal d'una certa persona - un parlant de catal que visqui al Brasil pot dir que el portugus s una llengua estrangera per a ell.

Alguns infants aprenen ms d'un idioma des de la naixena o des de molt petits: sn  bilinges. Es pot dir que tenen dues (o ms) llenges maternes. Cap d'aquestes llenges no ser estrangera per a un infant bilinge, encara que una d'elles sigui estrangera per als habitants del pas on viu. Per exemple, un nen que hagi aprs el catal de la seva mare catalana i que aprengui el suec a l'escola a Sucia podr parlar amb fluncia tant el catal com el suec, per cap d'aquestes llenges ser estrangera per a ell.

Aprenentatge i domini d'una llengua estrangera.

La majoria d'escoles arreu del mn ensenyen almenys una llengua estrangera. El 1998, gaireb tots els estudiants d'Europa aprenien com a mnim una llengua estrangera com a part de l'educaci obligatria - l'nica excepci era Irlanda, on tant a l'educaci primria com a la secundria s'aprenen l'irlands i l'angls, per cap d'aquestes llenges s considerada estrangera. La mitjana europea s d'entre tres i quatre hores setmanals d'aprenentatge d'una llengua estrangera a l'escola. L'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera sol comenar desprs del parvulari.

En alguns pasos s'imparteixen classes completament en una llengua estrangera. Per exemple, ms de la meitat dels pasos europeus amb una comunitat lingstica minoritria o regional utilitzen una immersi parcial per ensenyar la llengua minoritria i la llengua estatal.

El 1995, el Document Blanc sobre Educaci i Formaci de la Comissi Europea va emfasitzar la importncia que els alumnes aprenguin com a mnim dues llenges estrangeres abans d'arribar a l'educaci secundria. La Cimera de Lisboa del 2000 va definir els idiomes com a una de les cinc habilitats bsiques.

Malgrat aquest ensenyament de llenges estrangeres a l'escola, el nombre d'adults que afirmen poder parlar una llengua estrangera s habitualment menor del que es podria esperar. Aquest s el cas especialment dels parlants nadius d'angls: un estudi fet al Regne Unit el 2004 mostra que noms un de cada deu treballadors del pas era capa de parlar una llengua estrangera. Menys del 5% podien comptar fins a vint en una segona llengua. El 80% deien que podrien treballar a l'estranger de totes maneres, car tothom parla angls. Una enquesta de la Comissi Europea del 2001 va revelar que el 65,9% de la poblaci britnica noms parlava la seva llengua materna.

Des dels anys 90, el marc europeu com de referncia per a les llenges ha intentat estandarditzar l'aprenentatge de llenges arreu d'Europa.

Investigant l'aprenentatge de llenges estrangeres.
Un informe fet pel Michel Thomas Language Centre del Regne Unit el 2004 va suggerir que parlar una segona llengua podria augmentar el salari d'un obrer mitj uns 3.000 (4.324) l'any, s a dir, 145.000 (208.994) al llarg de la vida. Tamb va mostrar que nou de cada deu companyies britniques opinaven que el seu negoci es beneficiaria d'una major habilitat lingstica. Altres estudis han demostrat que una persona bilinge o multilinge pot aconseguir un salari ms alt que el d'un programador d'informtica o un enginyer perqu pot utilitzar les seves habilitats lingstiques per tenir xit en qualsevol carrera que vulgui. A ms, degut a l'augment de la poblaci internacional, una persona multilinge pot comunicar-se i traduir fcilment.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214343" title="Primer Ministre de Litunia" nonfiltered="2719" processed="2715" dbindex="87775">

El Primer ministre de Litunia (litu: Liteuvos ministras Pirmininkas), s el Cap de govern de Litunia. 
Caps de govern de Polnia.
Primers Ministres de la Primera Repblica de Litunia (1918-1940).




Primers de la RSS de Litunia (1940-1990).

Durant la ocupaci Sovitica de Litunia hi va haver cinc primers: 17. (1.): Me islovas Gedvilas, 18. (2.):Motiejus umauskas, 19. (3.):Juozas Maniuis, 20. (4.): Ringaudas Songaila i 21. (5.):Vytautas Sakalauskas, tots ells del Partit Comunista de Litunia. El Primer no tenia molta importncia, el Cap del Consell Suprem (cap d'estat), era el ms important. 

Primers Ministres de la Segona Repblica de Litunia (des de 1990).





Vegeu tamb.
Cap d'estat de Litunia;

Enllaos externs.
Govern de Litunia, web oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214345" title="Llista de marcgravis de Baden" nonfiltered="2720" processed="2716" dbindex="87776">
Llista de margraus de Baden

 Margraus de Backnanj-Murggau .

Bertold el Barbut (Duc de Carntia, Margrau de Verona) 1061-1073;
Hermann I 1073;
Hermann II 1073-1130 (margrau de Baden 1112);

Margraus de Baden .

Hermann III 1130-1160;
Hermann IV 1160-1190;

 Margraus de Baden-Baden .

Hermann V  1190-1242;
Hermann VI (Duc d'ustria 1248) 1242-1250;
Frederick I (Duc d'ustria 1250) 1250-1268 ;
Rodolf I 1250-1288;
Hesso 1288-1297 ;
Rodolf II 1288-1295 ..
Hermann VII el Despert 1288-1291 ;
Rodolf III 1288-1332 ;
Rodolf Hesso 1297-1335;

 margraus de Baden-Pforzheim, desprs Baden-Baden .

 Rodolf IV 1291-1348 ;
 Hermann VIII  1291-1300 ;
 Frederic III 1348-1353;
 Rodolf VI l'Alt 1353-1372;
 Bernat I 1372-1431 ;
 Rodolf VII 1372-1391;
 Jacob 1431-1453;
 Bernat II 1453-1458 ;
 Carles I 1453-1475;
 Cristobal I 1475-1515 ;

 Margraus de Baden-Eberstein .

 Frederic II 1291-1333;
 Hermann IX 1333-1353;
 A Baden-Pforzheim;

 Margraus de Baden-Pforzheim .

 Rodolf IV 1291-1348 ;
 Hermann VIII 1291-1300 ;
 Rodolf V el Despert 1348-1361;
 A Baden-Baden;

 Margraus de Baden-Sponheim .

 Felip I 1515-1533;
 A Baden-Baden;

 Margraus de Sponheim.

 Bernat III 1515-1536;
 Filibert 1536-1569;
 Felip II 1569-1588;
 A Baden-Rodemachern 1588-1596;
 A Baden-Durlach 1596-1622;
 Guillem 1622-1677;
 Llus Guillem 1677-1707;
 Llus Jordi Simpert 1707-1761;
 August Jordi Simpert 1761-1771;
 A Baden Durlach 1771;

 Margaus de Baden-Rodemachern .

 Cristobal II 1536-1575;
 Eduard Fortunat 1575-1596 ;
 A Baden-Durlach 1596-1622;
 Herman Fortunat 1622-1664;
 Carles Guillem 1664-1666;
 A Baden-Baden 1666;

 Margraus de Baden-Rodenheim .

 Felip III 1575-1620;
 A Baden-Baden;

 Margraus de Rotheln-Sausenberg .

 Rodolf I 1290-1313;
 Enric 1313-1318 ;
 Rodolf II 1313-1352 ;
 Ot 1313-1384;
 Rodolf III 1352-1428;
 Guillem 1428-1441 ;
 Hug 1441-1444 ;
 Rodolf IV 1441-1487;
 Felip (Prncep d'Orange 1478-82) 1487-1503;
 A Baden-Baden 1503-1577;
 Jordi Frederic 1577-1604 ;
 Agafa el nom de Baden-Durlach.

 Margraus de Baden-Durlach .

 Ernest 1515-1553;
 Carles II 1553-1577;
 Ernest Frederic 1577-1604;
 Jordi Frederic de Saufenburg 1604-1622 ;
 Frederic V 1622-1659;
 Frederic VI 1659-1677;
 Frederic VII Magnus 1677-1709;
 Carles III Guillem 1709-1738;
 Carles Frederic de Baden (Elector el 1803; Gran duc 1806) 1738-1811;
 Carles de Baden  1811-1818;
 Llus I de Baden 1818-1830;
 Leopold de Baden 1830-1852;
 Llus II de Baden 1852-1856;
 Frederic I de Baden 1856-1907;
 Frederic II de Baden 1907-1918 ;

 Margraus de Baden-Hochberg .

 Enric I 1190-1231;
 Enric II 1231-1290 ;
 Enric III 1290-1330;
 Enric IV 1330-1369;
 Ot I 1369-1386;
 Joan 1386-1409;
 Hesso 1386-1410;
 Ot II 1410-1415;
 A Baden-Baden 1415-1577;
 Jacob II 1577-1590;
 Ernest Jacob 1590-1591;
 A Baden-Durlach;

 Linees principals .

Margraus de Buknanj-Murggau, desprs Baden ;
Margraus de Baden-Baden;
Margraus de Baden-Hochberg ;
Margraus de Baden-Hochberg, extingida 1418, a Baden-Baden reanomenada Baden-Hochberg;
Margraus de Rotheln-Sausenberg, extingida 1503 a Baden-Hochberg;

Baden Hochberg Rotheln Sausenberg, partici 1527;
Margraus de Baden-Baden;
Margraus de Baden-Baden;
Margraus de Baden-Durlach;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214347" title="Baden" nonfiltered="2721" processed="2717" dbindex="87777">



Marcgraviat de Baden, estat feudal d'Alemanya;
Gran Ducat de Baden, fins el 1918;
Baden-Baden, ciutat d'Alemanya;
Repblica de Baden;
Estat de Baden, 1948-1952;
Baden-Wurtemberg, lander alemany;
Baden (ustria);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214348" title="Josep Maria Tarrasa i Alvira" nonfiltered="2722" processed="2718" dbindex="87778">
Josep Maria Tarrasa i Alvira (Tarragona 1913-1996) fou un locutor de rdio catal. Estudi peritatge a l'Escola Industrial de Terrassa i va dirigir una petita companyia de teatre. Per la seva fama li arrib com a director de Rdio Tarragona i creador del fams personatge infantil Maginet Pelacanyes, creat el 1934. El 1940 tamb fou el primer president de la Germandat de Nostre Pare Jess de la Passi, que organitzava processons de Setmana Santa que ell mateix retransmitia des del 1954. El 1941 va comenar a travs de Rdio Espanya, a Barcelona, emissions a favor de l'institut de puericultura integral Nuestra Senyora del Carmen de Barcelona. Ms tard en va fer una altra a favor de la leproseria de San Lzaro i d'altres de caire filantrpic. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Maria Tarrasa;
 Homenatge a Maginet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214357" title="Supervendes" nonfiltered="2723" processed="2719" dbindex="87779">
Un supervendes s un llibre amb molt d'xit, tot i que el concepte s'ha acabat exportant a altres mbits com els discs. El nom catal s l'adaptaci de l'angls bestseller. El terme designa tericament noms una gran quantitat de vendes per ha acabat esdevenint un gnere propi. Aix els supervendes sn obres de ficci, de fcil lectura i baix nivell literari (justament per aix va sorgir l'etiqueta "supervendes de qualitat" per distingir les obres populars per ben considerades per la crtica). 

Els supervendes acostumen a estar envoltats d'una cuidada promoci i tenen una durada determinada en la histria de la literatura, a diferncia dels clssics. Apareixen en les llistes de ms venuts dels diaris i es multiplica la seva fama. Aquestes llistes poden arribar a ser molt polmiques, ja que determinen en gran mesura l'xit de la campanya de les editorials. Malgrat l'opini generalitzada en contra dels supervendes com a productes senzills, els seus defensors argumenten que moltes de les obres de culte avui dia van ser considerat supervendes al seu moment i que aquests llibres fomenten la lectura.

Un exemple paradigmtic de supervendes seria El codi Da Vinci de Dan Brown, que ha motivat una moda especfica dins la literatura: les novelles de suspens amb temes religiosos al rerefons.

Els llibres ms venuts.
S'inclou un llistat dels llibres que tenen fama de ser els ms venuts. No tots encaixen dins el gnere de supervendes, i les fonts poden variar en el nombre de cpies venudes. L'autor que ms ha venut pel conjunt de la seva obra s William Shakespeare.

Ms de 1000 milions d'exemplars.
Dins aquesta categoria noms hi ha dues obres, la Bblia, el llibre ms tradut del mn, i l'anomenat Llibre vermell, recull del pensament de Mao Zedong

Entre 100 i 1000 milions d'exemplars.
L'Alcor encapala aquesta categoria, on es troben els llibres de ficci ms famosos: Histria de dues ciutats, de Charles Dickens; la trilogia de El Senyor dels Anells i Els deus negrets, d'Agatha Christie. Tamb apareixen els llibres religiosos dels mormons i dels testimonis de Jehov.

Amb ms de 50 milions d'exemplars.
En aquest apartat predomina la novella contempornia d'xit, com She, de Henry Rider Haggard; El Petit Prncep; El vigilant en el camp de sgol o El Codi Da Vinci. Tamb s'inclouen els best-sellers infantils clssics, com Anne of Green Gables de Lucy Maud Montgomery o la srie sobre el cavall Black Beauty, d'Anna Sewell. Es tracta d'obres que es reediten per la voluntat dels pares de transmetre als seus fills les obres que ms els van agradar de petits. Dins l'mbit anglosax, s'ha de tenir en compte el Webster Dictionary, un dels diccionaris de referncia de la llengua anglesa, que prota venuts ms de 55 milions de cpies.

Entre 30 i 50 milions d'exemplars.
Aquesta categoria inclou ms ttols i ms heterogenis. Cal destacar El nom de la rosa, el primer "best-seller de qualitat" segons denominaci dels crtics i el primer ttol en vendes de l'mbit hispanoameric: Cent anys de solitud. De nou s'inclouen xits infantils, com la saga de Harry Potter o Charlotte's Web. Els llibres d'autoajuda ms famosos poden vendre ms de 30 milions de cpies, aix com alguns dels clssics immortalitzats pel cinema, com All que el vent s'endugu.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214358" title="Josep Maria Mart i Bonet" nonfiltered="2724" processed="2720" dbindex="87780">
Josep Maria Mart i Bonet (Terrassa, Valls Occidental 1937) s un sacerdot i historiador catal. Es doctor en histria eclesistica per la universitat Gregoriana de Roma i es diplom en paleografia, diplomtica i arxivstica. Ha estat professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i el 1972 fou nomenat director de la Biblioteca Pblica Episcopal i de l'Arxiu Dioces de Barcelona, a les quals ha dut una important tasca de mordernitzaci i de foment de la investigaci. Ha estat organitzador i comissari de l'expossici Millenum. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Evoluci paleogrfica del nom de Terrassa (1975);
 Roma y las iglesias particulares en la concesin del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) ;
 83 pergamins del Monestir de St. Lloren de Terrassa (segles X-XI) (1978) ;
 Las bulas del Papa Alejandro III dirigidas a los obispos de Barcelona (1980);
 1000 anys d'historia i descobertes arqueolgiques a les esglsies de Cardedeu (1980);
 Epistolario del Dr. Masmitj, fundador de la Congregacin de religiosas "Corazn de Mara" (1981);
 Catleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona (1978 i 1981);
 Sant Vicen de Sarri: 1.000 anys d'histria (1987), coordinador;
 La. Catedral de Barcelona (1997);
 Gregorio Modrego Casaus: bisbe del XXXV Congrs Eucarstic Internacional de Barcelona : documents i notes histriques (2002);
 El bisbat d'Egara: breu histria' (2007) (ressenya);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214359" title="Arjau" nonfiltered="2725" processed="2721" dbindex="87781">

L'Arjau s un grup d'havaneres de Palafrugell format l'any 1997. Est compost per Jordi Grau (barton) i Jordi Rubau (tenor i guitarra). 

Els dos "Jordis" van debutar professionalment- com Arjau- el mar del 1997 a la Taverna La Bella Lola. Amb una formaci musical molt completa, van creure adient oferir una proposta de petit format amb arranjaments senzills, a l'estil clssic d'interpretar les havaneres.

L'any 2006 va marcar un cita important en la carrera d'Arjau, amb la participaci de la XL Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell.

Aquell any tamb van enregistrar el seu primer disc: Cants de Cuba. Sons de Calella, ttol que fa referncia a l'origen antill de l'havanera i la seva estreta relaci amb la vila calellenca. Part dels ingressos d'aquest disc van anar destinats a ajudar als Casals Catalans de Cuba (pas on van actuar el 2002 i el 2003) per la seva tasca cultural i humanitria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214363" title="Anna Muri i Roman" nonfiltered="2726" processed="2722" dbindex="87782">
Anna Muri i Roman (Barcelona 1904 - Terrassa 2002) fou una escriptora catalana. filla del periodista Mag Muri i Torner i germana de Josep Maria Muri i Roman. Va estudiar comer, comptabilitat i angls a l'Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona (1918-24) iva fer uns cursos nocturns a l'Ateneu Enciclopdic Popular (1932-36). Tamb fou fora activa polticament, ja que va militar a Acci Catalana, des d'on particip en les campanyes per l'alliberament dels implicats en el Complot de Garraf. El 1932 es pass a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual particip en la recollida de signatures a favor de l'aprovaci de l'Estatut de Nria i per l'alliberament dels implicats en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1936 form part del comit central d'Estat Catal.

Durant la guerra civil espanyola fou funcionria de la Generalitat de Catalunya, que la nomen secretria de la Instituci de les Lletres Catalanes; collabor a publicacions com La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridi i Diari de Catalunya. Tamb fou membre de la Uni de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d'Escriptors Catalans. 

En acabar la guerra s'exili amb la seva famlia a Frana, on conegu el seu futur company sentimental, el poeta Agust Bartra. El 1941, desprs de viatjar per Cuba i la Repblica Dominicana, s'establ amb Bartra a Mxic, on treball com a traductora d'angls i de francs al castell, i on collabor en les revistes Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista i Pont Blau.  El 1970 torn a Catalunya, on public l'obra d'Agust Bartra i va collaborar a les revistes infantils Cavall Fort i Tretzevents.  El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 va cedir l'arxiu del seu marit a la ciutat de Terrassa. Ha estat scia d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.
 
 Obres .
 Joana Mas (1933);
 La peixera (1938);
 La revoluci moral (1934);
 El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937);
 Via de l'est (1946);
 El nen blanc i el nen negre (1947);
 Crnica de la vida d'Agust Bartra (1967);
 L'obra de Bartra (1975) ;
 El meravells viatge de Nico Huehuetl a travs de Mxic (1974, premi Josep Maria Folch i Torres);
 A Becerola fan ballades (1978);
 Pinya de contes (1982) ;
 El pas de les fonts (1980);
 El llibre d'Eli (1982);
 Res no s veritat, Alcia (1984) ;
 Cartes a l'Anna Muri (1985), correspondncia amb Merc Rodoreda;
 Aquest ser el principi (1986). ;
 Quatre contes d exili (2002) ;
 Reflexions de la vellesa (2003);

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Anna Muri, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214368" title="Far de Sant Sebasti" nonfiltered="2727" processed="2723" dbindex="87783">
El far de Sant Sebasti, es troba a la poblaci de Palafrugell. Fou inaugurat l'1 d'octubre del 1857.

Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del "Plan general de alumbrado martimo de Espaa e islas adyacentes" de l'any 1851. El projecte definitiu el va fer l'enginyer Josep M Faquineto i l'obra la va realitzar el contractista barcelon Jos Auxich Casals amb un cost final de 463.939,20 rals. 

En un principi el servei del far requeria del treball de tres faroners, que vivien en les dependncies habilitades a l'efecte en el mateix far. els avenos tecnolgics van reduir el personal necessitari per al seu funcionament fins a la seva automatitzaci i la marxa de l'ltim faroner, ngel Casariego, l'1 d'agost de 1999. En el record resten tamb noms com els de l'ngel Bradaris (1945-1948) o Antonio Aguirre (1949-1988)

Segons un "avs a navegants" publicat el 1857, el far giratori "de primer ordre" es troba situat a 41 53' 30 latitud nord i 9 24' 38 longitud est de l'Observatori de Marina de San Fernando i una altitud sobre el nivell del mar de 167,13 m. Tenia llavors un abast de 22 milles. A la faana de l'edifici s'hi llegeix "Faro de S. Sebastin,. Reinado doa Isabel Segunda. Inaugurado en 1857".

Pocs mesos desprs de la inauguraci s'hi feien les primeres reformes amb el cobrament del pati interior i el tancament del recinte amb una reixa de ferro perimetral, installaci autoritzada el gener de 1860. Una de les imatges ms antigues que es conserven s una postal editada per J.Joanola i datada el 1906. 

La reforma ms important del far va tenir lloc a patir de l'abril de 1963 i fins al juliol de 1966, amb  el desmuntatge de la torre original, la construcci de l'actual i la installaci d'una llanterna aeromartima. L'11 de desembre de 1970 un radiofar comenava a emetre les lletres SN en codi morse, facilitant la situaci als vaixells que navegaven fora de l'mbit visual del far o en dies de poca visibilitat.  

El far de Sant Sebasti, totalment automatitzat, continua essent el que t un pla focal ms alt de tot el litoral catal i el ms potent, amb un abast de 32 milles (uns 50 quilmetres). Emet esclats de llum blanca de  0' 3 amb ocultaci de 4' 7.

El 18 de maig del 2000 es va signar un protocol de collaboraci entre l'Ajuntament de Palafrugell i l'Autoritat Porturia de Barcelona (de qui depn el far) en el qual es provea que part de la installaci i del seu entorn poguessin ser oberts al pblic i destinades a usos vinculats a la mar, la natura o el patrimoni local.      

Al 1 d'octubre del 2007 el far de Sant Sebasti va celebrar els seus 150 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214373" title="Quirat" nonfiltered="2728" processed="2724" dbindex="87784">


El mot quirat designa dues unitats de mesura diferents, una relativa a la massa de les gemmes (com els diamants), i una altra relativa a la puresa dels metalls preciosos (com l or).

 Unitat de massa .
El quirat s una unitat de massa utilitzada per a les gemmes que equival a 1/140 d una, a 1/2240 de lliura, o a 202,83 milligrams. El mot prov del grec antic           (Keration), que significa garrofer, ja que les llavors del seu fruit, de pes fora uniforme, s utilitzaven en l antiguitat per a pesar joies i gemmes. 

L any 1907, la 4a Conferncia General de Pesos i Mesures va definir el quirat mtric com a 200 milligrams.

 Unitat de puresa .
El quirat (smbol ct) s una mesura de la puresa dels metalls preciosos, com l or. Dins d aquest context, un quirat representa 1/24ena part de metall precis de la massa total de l aliatge.

Per exemple, si un aliatge d or s de 15 quirats significa que cada 24 parts de l aliatge, n hi ha 15 d or (sempre parlant en termes de massa). Aix mateix, l or de 24 quirats, s or pur.

En el cas de l or, s important tenir en compte que t una massa molar superior a la que presenten els metalls amb els que generalment es troba aliat. Aix, el percentatge atmic (o sigui el nmero d toms d or en cent toms d aliatge) s inferior al percentatge mssic. Una pea d or aliada amb argent de 10 grams i 18 quirats, tindria 7,5 g d or pur per una mica menys del 75% dels seus toms. A ms, segons la naturalesa i la proporci relativa dels elements secundaris, diferents aliatges d or dels mateixos quirats poden presentar percentatges atmics diferents. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214382" title="Joaquim Nez i Roig" nonfiltered="2729" processed="2725" dbindex="87785">
Joaquim Nez i Roig (mort el 17 d'octubre del 1991) fou un activista poltic i sindical. Membre del CADCI, del qual n'arrib a ser president el 1977, i d'Estat Catal, fou un dels qui acompany Francesc Maci a Prats de Moll i particip en el complot. Va publicar alguns articles a la revista El Llamp. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214383" title="Antoni Batllori" nonfiltered="2730" processed="2726" dbindex="87786">

Antoni Batllori i Jofr (1915-1999), dibuixant catal.
Antoni Batllori i Obiols (1951), o Toni Batllori, dibuixant catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214393" title="Francesc Vila" nonfiltered="2731" processed="2727" dbindex="87787">


Msica:
Francesc Vila i Ginferrer, compositor.
Dibuixant:
Francesc Vila i Rufas, dibuixant.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214395" title="Cesc" nonfiltered="2732" processed="2728" dbindex="87788">

Abreviaci del nom Francesc. Personatges que l'usen habitualment:
Francesc Vila i Rufas (1927-2006), dibuixant que signava com Cesc.
Cesc Fbregas (1987), futbolista.
Cesc Gay (1967), director i guionista de cinema.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214396" title="Institut del Teatre" nonfiltered="2733" processed="2729" dbindex="87789">

Institut del Teatre s un centre superior de formaci, investigaci i difusi de les arts escniques creat l'any 1913 per Adri Gual sota l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya presidida aleshores per Enric Prat de la Riba, amb el nom d' Escola Catalana d'Art Dramtic  i que depn de la Diputaci Provincial de Barcelona. El 1939 va adoptar el seu nom actual. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
Est format per quatre escoles (l'Escola Superior d'Art Dramtic i el Conservatori Superior de Dansa, centres on es poden cursar estudis de grau superior; l'Escola d'Ensenyament Secundari i Artstic / Conservatori Professional de Dansa, centre que integra els estudis de secundria amb els estudis de dansa ; i l'Escola Superior de Tcniques de les Arts de l'Espectacle, que ofereix estudis de formaci professional superior), un Centre de Documentaci i Museu de les Arts Escniques i cinc sales teatrals. T la seu central a Barcelona i dos centres territorials a Terrassa i Vic.

 Histria .
L'organisme fou dirigit per un Patronat fundat el 1915, i en el qual entr a formar part l'Ajuntament de Barcelona el 1917, qui fou substitut per la Mancomunitat el 1920 i per la Generalitat de Catalunya el 1931. El seu director durant la postguerra fou Guillem Daz-Plaja i Contest. L'empenta, per, la va rebre quan el 1971 fou nomenat director Hermann Bonnn, qui va ampliar el nombre de professors, pos en funcionament el departament d'investigaci, adquir locals nous i inaugur les primeres delegacions comarcals a Terrassa i Vic, i ampli les seccions a marionetes, mim i titelles. El 1986 els estudis d'art dramtic quedaren inscrits a la Universitat Autnoma de Barcelona, i el 1988 l'Institut pass a dependre de la Diputaci de Barcelona. Des del 1999, en collaboraci amb la Universitat Politcnica de Catalunya, ofereix cursos de tcniques de les arts de l'espectacle. Posseeix una biblioteca especialitzada amb ms de 120 000 volums. L'any 2000 es trasllad a la Ciutat del Teatre, situada al recinte del Mercat de les Flors de Montjuc.

 Directors .
 Adri Gual (1913-1934);
 Joan Alavedra (1934-1939);
 Guillem Daz-Plaja i Contest (1939-1970);
 Hermann Bonnn i Llins (1971-1981);
 Josep Montanys (1981-1988) ;
 Jordi Coca (1988-1992);
 Pau Monterde (1992-2002);
 Josep Montanys (2002);
 Jordi Font i Cardona (2002-);

 Enllaos externs .
 de l'Institut del Teatre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214398" title="Llista de ducs de Baviera" nonfiltered="2734" processed="2730" dbindex="87790">
El ducs de Baviera foren els sobirans que van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamaci de la repblica el 8 de novembre de 1918. El 786 el ducat dels bavaresos fou conquerit pels carolingis i va quedar dins l'Imperi (Carlemany fou coronat emperador el 800) i successivament fou part del Sacre Imperi Romanogermnic. Durant l'poca feudal es va dividir en diverses branques reunificades el 1503. El 1805, en temps de Napole, el ducat fou elevat a regne. A partir del 1815 fou membre de la Confederaci Germnica i desprs (1871) de l'Imperi Alemany que va acabar al final de la I Guerra Mundial.

Llista de Ducs de Baviera:

 Dinastia dels Algilolfings .

Teod I (o Teudis I) 508-512;
Teod II 512-537;
Teod III  537-565 ;
Teodobald 537-567 ;
Garibald I 550-590;
Grimoald I 590-595 ;
Tasil I 591-609;
Garibald II 609-640 ;
Agilolf 609-630;
Teod IV 640-680;
Teod V 680-702;
Teodobert 702-725 ;
Grimoald II 702-723 ;
Teodobald 702-715 ;
Tasil II 702-730 ;
Hubert 725-737;
Odil 737-754;
Tasil III 754-786;
Als carolingis 786-843;
Carlemany 786-814;
Llus el Piets 814;
Lotari 814-817;
Llus II el Germnic 817-876;
Carloman 876-880;
Llus III 880-882;
Carles (III) 882-887;
Arnulf I 887-899;
Llus IV 899-911 ;

 Liutpoldings .

Liutpold 889-907;
Arnulf II el Dolent 907-914;
Conrad de Francnia 914-919;
Arnulf II el Dolent (restaurat) 919-937;
Eberard (fill) 937-938;
Bertold (germ) 937-947;

 Liudolfings .

 Enric I de Saxnia 947-955 (duc de Lorena) ;
 Arnulf II de Subia 953-954;
 Enric II el Baralls (fill) 955-976 ;
 Ot I de Subia 976-982;
 Enric III el Jove (fill de Bertold) 982-985;
 Enric II el Baralls (fill) 985-995 (segona vegada) ;
 Enric IV el Sant (fill) (emperador 1002-24) 995-1005 ;
 Enric V de Luxemburg (nebot) 1005-1009;
 Enric IV el Sant (emperador) 1009-1017 (segona vegada);
 Enric V de Luxemburg 1017-1026 (segona vegada) ;

 Dinastia Slica .

 Conrad II de Francnia 1026-1027;
 Enric VI (fill, emperador 1039-56) 1027-1042;
 Enric VII de Luxemburg) 1042-1047;
 Enric VI 1047-1049 (segona vegada) ;
 Conrad III de Zutphen 1049-1053 ;
 Enric VII (emperador 1056-1106) 1053-1055;
 Conrad IV de Francnia (germ) 1055-1056;
 Enric VIII 1056-1061;
 Ines o Agnes de Poitiers, regent 1056-1061 (vidua de Enric VI);
 Ot II de Nordheim 1061-1070;

 Dinastia dels gelfs .

 Gelf I  1070-1101 ;
 Gelf II el Gros (fill) 1101-1120;
 Enric IX el Negre (germ)  1120-1126;
 Enric X l'Orgulls (Duc de Saxnia 1142) 1126-1138 ;
 Leopold (IV) de Babenberg (marqus d'ustria) 1138-1141;
 Conrad V d'Hohenstaufen (emperador) 1141-1143;
 Enric XI Jasomirgott (fill de Leopold) 1143-1156;
 Enric XII el Lle (duc de Saxnia)  1156-1180;

 Dinastia Wittelsbach .

 Ot I de Wittelsbach 1180-1183;
 Llus I de Wittelsbach (fill) 1183-1231;
 Ot II l'August (fill)  1231-1253;
 Llus II (fill) 1253-1255 ;
 Enric I  (fill) 1253-1255;
1255 repartit entre Alta Baviera i Baixa Baviera;

 Alta Baviera . 

Llus III 1255-1294;
Rodolf I (fill) 1294-1317;
Llus IV 1317-1337;
Uni amb la Baixa Baviera;

 Baixa Baviera .

Enric I 1255-1290;
Ot III (fill, rei d'Hongria) 1290-1312;
Llus III (germ) 1294-1312;
Esteve I (germ) 1294-1310;
Enric II (fill) 1310-1339;
Ot IV (germ) 1310-1334;
Enric III (fill) 1312-1333;
Joan I (germ) 1339-1340;
1333 uni amb l'Alta Baviera;

 Alta i Baixa Baviera .

Llus IV 1333-1347;
Llus V (fill)  1347-1349;
Guillem I (germ) 1347-1358;
Esteve II (germ) 1347-1375;
Albert I (germ) 1347-1404;
Llus VI (germ) 1347-1349;
Ot V (germ) 1347-1349;

 Alta Baviera .

Mainard (fill de Llus V) 1361-1363;
Esteve II (segona vegada) 1363-1375;
Ot V (segona vegada) 1375-1379;
Esteve III (fill de Esteve II) 1375-1392;
Frederic (germ) 1375-1392;
Joan II (germ) 1375-1392;
Divisi en les branques Ingolstadt, Landshut i Munich 1392;

 Baixa Baviera .

Guillem II (fill d'Albert I) 1404-1417;
Joan III (germ) 1417-1425, uni amb branca Munich;

 Baviera-Ingolsdtadt .

Esteve III 1392-1413;
Llus VII (fill) 1413-1443;
Llus VIII (fill) 1443-1445;
Unio amb Landshut ;

 Baviera-Landshut .

Frederic 1392-1393;
Enric IV (fill) 1393-1445;
Unio amb Ingolstadt;

 Baviera-Munich .

Joan II 1392-1397;
Ernest (fill) 1397-1438 (1425 uni amb Baixa Baviera);
Guillem III (germ) 1397-1435;
Adolf (fill) 1435-1439;
Albert II el Piets (fill d'Ernest) 1439-1460;
Joan IV (fill) 1460-1463;
Segimon (germ) 1460-1465;
Albert III el Savi (germ) 1465-1503;
Cristfol (germ) 1465-1493;
Uni a Ingolstadt-Landshut 1503, reanomenada Baviera;

Baviera-Dachau .

Segregada de Baviera-Munich 1467;
Segimon 1467-1501;
a Munich 1501;

 Ingolstadt-Landshut .

Enric IV 1445-1450;
Llus IX (fill) 1450-1479;
Jordi el Ric 1479-1503;
A branca Munich 1503, reanomenada Baviera;

 Baviera .

Albert III el Savi 1503-1508;
Guillem IV 1508-1550;
Albert IV 1550-1579;
Guillem V 1579-1597 ;
Maximili I (Elector 1623) 1597-1651;
Ferdinand 1651-1679;
Maximili II 1679-1726;
Carles Albert 1726-1745;
Maximili Emmanuel 1745-1777;
Carles Teodor del Palatinat-Sulzbach 1777-1799;
Maximili I Josep del Palatinat-Zweibrucken (rei a partir del 1805) 1799-1825;
Llus I de Baviera 1825-1848 ;
Maximili II de Baviera 1848-1864;
Llus II de Baviera 1864-1886;
Ot de Baviera 1886-1913;
Luitpold de Baviera, regent 1886-1913;
Llus III de Baviera 1913-1918;
Repblica de Baviera 8 de novembre de 1918;

 Branques Palatines .

Comtes palatins del Rin;
Linea vella del Palatinat;
Linea menor del Palatinat;
Palatinant-Simmern, fins el 1685;
Palatinat-Zweibrucken;
Palatinat-Neuburg;
Neuburg, fins el 1742;
Palatinat-Sulzbach;
Palatinat-Zweibrucken;
Palatinat-Birkenfeld;
Baviera I;
Grcia;
Baviera II;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214411" title="Senyoria de Beaumont" nonfiltered="2735" processed="2731" dbindex="87791">
La senyoria de Beaumont fou una jurisdicci feudal a Frana, a Normandia.

Es va formar per un senyor normand establert a la zona el segle IX, anomenat Bernat el Normand; al segle X era senyor Torf el Ric, possiblement el seu fill, que fou tamb senyor de'Hartcourt i de Pont-Audemer. Va originar la lnea de comtes de Beaumont (que va passar a Meulan o Meulent el 1081) i la dels senyors d'Harcourt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214415" title="Escobar" nonfiltered="2736" processed="2732" dbindex="87792">

Onomstica: cognom d'origen castell.
el comicaire catal Josep Escobar i Saliente (1908-1994) que signava com a Escobar.
Antonio Escobar Huertas (1879-1940), tamb conegut com a General Escobar.
el ciclista catal Sergi Escobar (1974).
Gografia':
Escobar (Argentina) partit del Gran Buenos Aires;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214416" title="Telegrafia ptica" nonfiltered="2737" processed="2733" dbindex="87793">


Durant la Revoluci Francesa, Claude Chappe enginyer lions va inventar i va aconseguir imposar a l'estat francs el seu sistema revolucionari de transmissi per semfors. El primer telgraf era ptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia installar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braos articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la segent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braos articulats i els retransmetia a la torre segent. 

Aquest sistema permetia transmetre missatges molt ms rpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava Pars amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissi i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, per, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.

 Telegrafia ptica catalana.
La xarxa catalana de telegrafia ptica militar per a transmetre senyals amb un telegraf ptic va ser ideada  pel Capit General de Catalunya Manuel Pava i fou impulsada i acabada pel seu successor en el crrec, el General Manuel Gutirrez de la Concha. La ra de la seva construcci era la de facilitar la comunicaci amb els pobles de l interior del pas i aix poder combatre ms eficament els rebels carlins. El disseny i la construcci de la xarxa fou encomanat al brigadier Jos Maria Math, el mateix que estava construint la xarxa de telegrafia ptica civil a l estat espanyol.  Per aquesta xarxa ide un nou sistema de comunicaci i va fer unes torres tamb diferents. Sembla ser que la direcci prctica de la construcci la portava la Comissi Auxiliar Telegrfica formada per membres del cos d enginyers de l exercit sota el comandament del coronel Manuel Ramn Garca.

La xarxa catalana de telegrafia ptica militar el telgraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcci elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitja alada que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numric. La successi de valors numrics constitua el missatge que era tradut amb un diccionari o codificador que noms tenien les autoritats militars pertinents.
Les torres de la lnia anaven reproduint successivament les disposicions del telgraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres venes i aix el missatge circulava fins al seu dest.

El disseny i construcci de la xarxa es va fer en dos  anys  del 1848 al  1849. Es va fer tan rapid perqu es construren poques torres de nova planta (la d Aviny n s una d elles) i molts telgrafs es col.locaren sobre campanars (Arts) i construccions situades estratgicament en llocs elevats.La xarxa arrib a tenir unes 80 torres i una longitud de 800 km.
Estava estructurada en lnies radials que sortien de Barcelona. Les principals eren: la lnia de Lleida, la de Solsona, la del Lluans (per Manresa), la de Vic i la de Girona-La Jonquera. Algunes d elles s intercomunicaven (Lluans amb Vic, i Vic amb Girona). 
Funcion durant 14 anys: des del 1848 fins el 1862 (molts ms que la xarxa civil espanyola).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214419" title="Principat de Benars" nonfiltered="2738" processed="2734" dbindex="87794">
El principat de Benars (Varanasi) fou un estat hind format vers el 1740 per Balwant Singh. El primer prncep Balwant Singh fou succet el 1770 pel seu fill Chet Singh. Portaven el ttol de rajah que al segle XX fou canviat a maharaj. L'estat va existir fins a la independncia de la ndia el 1947.

 Llista de prnceps .

Balwant Singh  1740-1770;
Chet Singh  1770-1781;
Mahip Narayan Singh 1781-1794;
Udit Narayan Singh 1794-1835;
Ishvari Prasad Narayan Singh  1835-1889;
Prabhu Narayan Singh 1889-1918;
Prabhu Narayan Singh 1918-1931;
Aditya Narayan Singh 1931-1939;
Vibhuti Narayan Singh 1939-2000 (sobir fins 1947);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214420" title="Sergi Mas i Abad" nonfiltered="2739" processed="2735" dbindex="87795">


Sergi Mas i Abad (Barcelona, 1964) s un actor i periodista catal.

Treballs realitzats.

Televisi.

TVE
Vdeos de Primera (veu en off);

La 2
La casa por la ventana (guionista i presentador);
Fora Bara (guionista i presentador);

Antena 3
Al ataque;
El Chou;

TV3
Fora Bara (guionista i presentador);
Ja hi som;
La cosa nostra (guionista i presentador);
Fent amics (director i presentador);
La Columna (collaborador);
Gol a Gol (collaborador);
Barvia (presentador);
Polnia (actor);

Telemadrid
Los Reyes del mando (guionista i presentador);

ESPN
Spanish League (retransmissi de partits de futbol);

Telecinco
El informal (presentador);

Rdio.

Rdio Sabadell
Sin Concesiones;

Cadena Catalana/ Onda Cero
Basket en directe;
Futbol a Cadena Catalana;
Ars con leche;
Fora bara;

M80 Radio
Ars con leche;

Rdio Barcelona
Fora Bara (retransmissi dels partits del Bara);
La Ventana;
Crnica Radiofnica del FC Barcelona;

COM Rdio
El telfon del Mas;

Radio Nacional de Espaa
La ola;

RAC 1
Minoria absoluta;
Tu dirs;

Premsa.
Diario de Barcelona;
Sport;
Suplement motor de La Vanguardia;
Marca;
Don Baln (director de publicacions);

Altres.

Ha posat la veu als partits del videojoc PC Ftbol juntament amb Michael Robinson.

Enllaos externs.

 Web oficial de Sergi Mas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214428" title="Principat de Bhavnagar" nonfiltered="2740" processed="2736" dbindex="87796">
El prncipat de Bhavnagar fou un dels principals estats nadius de l'ndia.

Es va fundar vers el 1570 amb el nom de Sihor que va canviar el 1723 a Bhavnagar, ciutat fundada amb el nom del prncep. Els seus sobirans portaven el ttol de Thakur Sahib fins el 1909 que van adoptar el de maharaj. Va existir fins a la independncia de la ndia el 1947. El 10 d'octubre de 1924 li fou concedit el dret d'usar el pabello vermell britanic amb l'escut reial pels seus vaixells.

 Llista de prnceps .
Bhav Singh I Ratanji  1723-1764;
Akheraji III Bhavsimhji  1764-1772;
Wakhat Singh Akheraji 1772-1816;
Waje Singh Wakhatsimhji 1816-1852;
Akheraji IV Bhavsimhji  1852-1854;
Jashwant Singh Bhavsimhji 1854-1870;
Takhat Singh Jashwantsimhji  1870-1896;
Bhav Singh II Takhatsimhji 1896-1919;
Krishnakumar Singh Bhavsimhji 1919-1947;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214431" title="Manuel Olivencia Ruiz" nonfiltered="2741" processed="2737" dbindex="87797">
Manuel Olivencia Ruiz (Ronda, provncia de Mlaga, 1929) s una jurista espanyol, doctor en dret cum laude a la Universitat de Bolonya el 1953, catedrtic de dret mercantil a la Universitat de Sevilla, ambaixador extraordinari d'Espanya i delegat en la Comissi de les Nacions Unides per al dret mercantil internacional. Fou sotsecretari d'educaci en el primer govern de la transici espanyola. Fou comissari general de l'Exposici Universal de Sevilla 1992 del 1984 al 1991. Va dimitir poc abans que comencs per pressions dels seus superiors

El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi per al seva contribuci a la collaboraci entre Sevilla i Barcelona en el marc dels esdeveniments de 1992. Posteriorment ha estat conseller del Banco Central Hispano El 2005 va ingressar a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin. La seva filla s casada amb el poltic del PP Javier Arenas.

 Obres .
 Concepto de Derecho Mercantil. Lecciones de Derecho Mercantil;
 El Derecho Mercantil de la Codificacin;
 El Derecho Mercantil y Derecho de la Empresa.;
 El Derecho Mercantil. Origen y Evolucin Histrica.;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214434" title="Some Great Reward" nonfiltered="2742" processed="2738" dbindex="87798">


Some Great Reward s el quart disc del grup Depeche Mode, aparegut l'any 1984.

En aquest lbum, el grup va continuar i accentuar la presncia de sons metllics, seguint la tendncia iniciada en el seu anterior disc, Construction Time Again. Per construir el so utilitzaren samplers de nova tecnologia (com l'Emulator II) i sintetitzadors com el Yamaha DX7 o el Roland Jupiter 8. El resultat fou un lbum obscur (per, alhora, molt rtmic), que molts consideren com el seu primer gran disc.

Pel que fa a les lletres, Gore s'apart lleugerament de les preocupacions socials i poltiques (menys en el tema "People are people", un cant contra el racisme i la intolerncia) per explorar noves temtiques; la lletra de "Master and servant", el segon senzill, parla del sadomasoquisme (tot i que, segons el mateix Martin, era noms una metfora sobre la dominaci poltica dels pasos rics sobre els pobres) i "Blasphemous rumours" s'arrib a veure com una can antirreligiosa. Evidentment, el contingut lric d'aquests temes provoc una forta polmica, que es tradu en vendes i en publicitat.

Durant aquest perode, el grup en general (i Martin Gore en particular) cultiv una imatge andrgina, usant roba de cuiro i maquillatge; aquest aspecte visual tamb cre una certa controvrsia, sobretot tenint en compte que, tamb en l'any 1984, Frankie Goes To Hollywood havien tingut molt d'xit amb el tema "Relax", que provoc un altre fort escndol.

"Some great reward" s l'ltim lbum que inclou una can escrita per Alan Wilder; es tracta del tema "If you want".

Com la resta de discos del grup, "Some great reward" fou remasteritzat en una nova edici, amb les cares B dels singles, material extra i un documental que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

LP Stumm 19.

 Cara A;

 Something to do - 3:45;
 Lie to me - 5:04;
 People are people - 3:52;
 It doesn't matter - 4:45;
 Stories of old - 3:12;

 Cara B;

 Somebody - 4:26;
 Master and servant - 4:13;
 If you want - 4:40;
 Blasphemous rumours - 6:21;

CD Stumm 19.

 Something to do - 3:48;
 Lie to me - 5:04;
 People are people - 3:52;
 It doesn't matter - 4:45;
 Stories of old - 3:14;
 Somebody - 4:27;
 Master and servant - 4:13;
 If you want - 4:41;
 Blasphemous rumours - 6:24;

Reedici de l'any 2006 (Mute: DM CD 4 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 19 (CD/SACD)).

El disc 1 s hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou el disc "Some Great Reward" en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Something to do - 3:47;
 Lie to me - 5:03;
 People are people - 3:52;
 It doesn't matter - 4:44;
 Stories of old - 3:13;
 Somebody - 4:27;
 Master and servant - 4:12;
 If you want - 4:41;
 Blasphemous rumours - 6:22;

Temes extra (en DTS 5.1, Dolby Digital 5.1, PCM Stereo):

 If you want (en directe a Basilea i Liverpool, tardor de 1984) - 5:16;
 People are people (en directe a Basilea i Liverpool, tardor de 1984) - 4:21;
 Somebody (en directe a Basilea i Liverpool, tardor de 1984) ;
 Blasphemous rumours (en directe a Basilea i Liverpool, tardor de 1984) - 5:30;
 Master and servant (en directe a Basilea i Liverpool, tardor de 1984) - 5:38;

Temes extra (en PCM Stereo):

 In your memory - 4:00;
 (Set me free) Remotivate me - 4:16;
 Somebody (Remix) - 4:19;

Material addicional:

1. Depeche Mode 84 (You can get away with anything as long as you give it a good tune) (vdeo, 31 Minuts).

Singles.

 People are people / In your memory (12 de mar de 1984);
 Master and servant / Set me free (Remotivate me) (20 d'agost de 1984);
 Blasphemous rumours / Somebody (29 d'octubre de 1984);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "If you want" i "In your memory", escrits per Alan Wilder.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "It doesn't matter" i "Somebody", cantats per Martin Gore.

 Enregistrat als estudis Music Works (Londres) i Hansa Mischraum (Berln).

 Mesclat als estudis Hansa Mischraum.

 Fotografia de portada: Brian Griffin (assistent: Stuart Graham).

 Estilista: Jacqui Frye.

 Disseny: M. Atkins, D.A. Jones, Marcx, Town and Country Planning.

Informaci addicional.

 El ttol de l'lbum apareix al text de la can "Lie to me"; a ms, a la contraportada s'hi pot llegir un petit text (The world we live in and life in general), que surt a la lletra de "Somebody".

 s el primer disc de Depeche Mode on Martin canta dues canons. S'ha rumorejat molt que Martin va cantar "Somebody" nu; l'ex-membre Alan Wilder ho confirma a la seva pgina web.

Referncies i enllaos externs.

1. Future Music, n.55, abril 1997, pgs. 68-76.
2. Pgina web oficial de Recoil
 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "You can get away with anything as long as you give it a good tune";
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214444" title="Recife" nonfiltered="2743" processed="2739" dbindex="87799">




Recife s la capital de l'estat de Pernambuco, al Brasil. Amb una poblaci d'1,5 milions d'habitants, est situada a la costa de l'oce Atlntic, al nord-est del pas. 

Tot i que Olinda, situada a la regi metropolitana de Recife, fou la primera capital de la capitania de Pernambuco, Recife s la capital ms antiga del Brasil, fundada el 1537. T una rea de 218 km i la seva poblaci, d'1,5 milions d'habitants, arriba a 3,6 milions amb la regi metropolitana. La Regi Metropolitana de Recife (RMR) s la mes poblada de la regi Nord-est, i la cinquena de tot el Brasil.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214445" title="Francesco Tonucci" nonfiltered="2744" processed="2740" dbindex="87800">
Francesco Tonucci s un pedagog itali especialitzat en educaci infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo ms lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participaci dels nens i nenes, com el cam escolar, el parlament dels nens o els consell urbans. 

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Itali, en l'rea de psicologia i cognici. Es declara admirador de Gianni Rodari i amant de l'art. Per a la formaci de mestres, ha dibuixat diverses tires cmiques amb el pseudnim de Frato. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214447" title="Cristina Villanueva Ramos" nonfiltered="2745" processed="2741" dbindex="87801">

Cristina Villanueva Ramos (Barcelona, 1976) s una periodista i presentadora catalana. 

Es llicenci en Periodisme l'any 1998 a la Universitat Autnoma de Barcelona. Des de l'any 1997 treballava al canal Teledeporte de RTVE comentant esdeveniments esportius com el Mundial de Nataci de Barcelona o els Jocs Olmpics d'estiu 2004. El 2004 passaria a presentar els informatius de La 2, fins que l'any 2006 fou fitxada per La Sexta per dirigir un dels seus programes informatius.

Enllaos externs.
 Fitxa de Cristina Villanueva en el web oficial de La Sexta  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214454" title="Frato" nonfiltered="2746" processed="2742" dbindex="87802">
Frato s el pseudnim que usa Francesco Tonucci per dibuixar els seus cmics, que giren sempre al voltant del tema de la infncia i l'educaci. De fet, les seves vinyetes serveixen per denunciar la situaci de l'escola tradicional, ancorada en mtodes obsolets.

Les primeres tires de Frato van aparixer el 1968 i des de llavors el seu xit ha crescut imparablement. Collabora com a illustrador de diverses revistes de pedagogia i de llibres de recerca sobre els nens. La seva obra ha estat exposada en diversos monogrfics a Itlia, Espanya i Argentina.

Obres.
En catal, els ttols traduts, la resta en l'idioma original
Amb ulls de nen, 1981;
Infant s'hi neix, 1985;
A come Elefante, 1987;
Com ser infant, 1989;
Coses que es poden fer amb un nas llarg a ms de dir mentides, 1989;
La solitud de l'infant, 1994;
Olimpades '92 amb ulls d'infant, 1990;
Cari genitori, 1998;
Quan els infants diuen Prou!, 2003;
Fratografas, 2004;
Benvingut, Joan. Cartes a un nen que ha de nixer, 2006;

Enllaos externs.

Exemple de la seva obra



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214459" title="Pere Pi-Sunyer i Bayo" nonfiltered="2747" processed="2743" dbindex="87803">
Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona 1918 - 2001) fou un economista i poltic catal, fill d'August Pi i Sunyer, germ de Csar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer. El 1939 s'exili amb la seva famlia a Veneuela. El 1944 es gradu en economia a la Universitat de Cornell (EUA), i fu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946. Es cas amb Teresa Peyr, nta de Francesc Maci.

Treball a l'Editorial MacMillan de Nova York fins el 1949 quan torn a Veneuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat Central de Veneuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Catal de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups poltics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marx a Nova York, on dirig els estudis econmics iberoamericans a la Standard Oil Co. El 1967 s'establ a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, crrec que des del 1969 ocup a Barcelona.

Interessat per la poltica, form part de la reuni constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democrtica de Catalunya, partit que ms tard d'integraria dins Convergncia Democrtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del catal a l'escola. 

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el crrec, per la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelons (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comit Executiu de la Comissi Amrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Del Vell i del Nou Mn (1992);

 Referncies .
 Fitxa de Senador de Pere Pi-Sunyer;
 Obituari de Pere Pi-Sunyer;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214461" title="Endeis" nonfiltered="2748" processed="2744" dbindex="87804">
Endeis fou una herona, filla d'Escir, heroi corinti, i de Cariclo.

Es cas amb ac, rei d'Egina, i fou mare de Peleu i de Telam.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta herona. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214463" title="Robert Pring-Mill" nonfiltered="2749" processed="2745" dbindex="87805">
Robert Pring-Mill (Stapleford Tawney, Anglaterra 1924- Oxford, 2005) fou un filleg angls. Es va interessar pel catal grcies a les seves vacances a les illes Balears. Estudi llenges modernes (castell, francs i catal) a la Universitat d'Oxford, on ha estat professor i catedrtic de literatura hispanoamericana. Des del 1957 s Magister de la Maioricensis Schola Lullistica i redactor angls d'"Estudios Lulianos". Ha publicat un bon nombre de treballs sobre el pensament de Ramon Llull. Reb tamb el Premi Pompeu Fabra als Jocs Florals de la Llengua catalana de Cambridge del 1956 per un estudi sobre Llull.

Ha editat obres de Ramon Llull, Lope de Vega, Pedro Caldern de la Barca, Pablo Neruda (a qui va aconsegu que el nomenessin doctor honoris causa a Oxford el 1965) i Ernesto Cardenal. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1966 i ha estat president de l'Anglo-Catalan Society el 1974-1976. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2004 la Medalla d'Honor Presidencial de Xile.

 Obres .
 Chinese Triad Societies (1946) ;
 El microcosmos lulli (1961);
 Ramon Llull y el nmero primitivo de las dignidades en el "Arte General" (1963);
 Caldern: estructura y ejemplaridad (2001);

 Enllaos externs .
 Obituari de Robert Pring-Mill a BBC online.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214467" title="Enone" nonfiltered="2750" processed="2746" dbindex="87806">
Segons la mitologia grega, Enone fou una nimfa orada que esdevingu la primera esposa del prncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamors de la bella Helena d'Esparta.

Enone era filla del du fluvial Cebrn. Fou educada en les arts de la profecia per Rea i en les herbes medicinals per Apollo.

Pertanyent al seguici d'rtemis, vivia al santuari de la deesa Cbele al Mont Ida de Frgia on conegu a un jove pastor anomenat Paris.

Desprs d'un temps, la jove parella es va casar i Enone va donar llum a un nen:
Crit;

Al cap d'uns anys, anaren a Troia on Paris descobr que era fill de Pram i Hcuba, reis de Troia. Aleshores l'heroi abandon la seva famlia i s'install a la ciutat. Enone, que tenia el do de la profecia, el volgu dissuadir anunciant-li la desgrcia que la seua acci portaria a la ciutat, fent referncia a la Guerra de Troia. Poc desprs Paris seria enviat com a ambaixador a Esparta, on raptaria la bella reina Helena, fet que va desencadenar la mtica guerra narrada en part a la Ilada d'Homer.

Algunes versions gregues afirmen que Enone va enviar el seu fill Crit a lluitar en el bndol grec i contra el seu propi pare. Tamb hi ha narracions que expliquen que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena i va intentar seduir-la. Paris en veure-ho, i no reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia.

El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomriques (al Llibre X, pgs 259-489) relata com en el nov any de la guerra el prncep Paris de Troia fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llen Filoctetes. Paris an a visitar Enone tot pregant-li que li salvs la vida amb alguna planta medicinal per aquesta, enutjada, va negar-li l'ajuda.

Al cap de pocs dies, li arrib la notcia de la mort del prncep troi, sent remordiments i es va sucidar llanant-se a la seua pira.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 76-77.


Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Enone. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214468" title="Comtat de Blois" nonfiltered="2751" processed="2747" dbindex="87807">
El comtat de Blois fou una jurisdicci feudal de Frana originada vers el 900. El primer vescomte del que hi ha noticies es Garnegaud, mort el 906. El seu successor fou el cavaller borgony Tibau el Vell que va rebre tamb el vescomtat de Tours el 908 i vers el 940 es va titular comte de Blois i Tours. Va morir el 943 i el va succeir el seu fill Tibau el Tramps que vers el 960 va ocupar el comtat de Chartres. El seu fill Eudes I va ser comte de Blois, Chartes, Tours, Chateaudun, Provins i Reims. 

Va morir el 995 i el va succeir el seu fill Tibau II, mort el 1004. El seu germ Eudes II va afegir als seus dominis el comtat de Meaux  i el comtat de Troyes. Va morir el 1019 i els dominis es van fraccionar. La dinastia va seguir a Blois fins que va morir Tibau VI, que va deixar una filla, Margarita, que va aportar els dominis a la casa d'Avesnes, per va morir deixant hereva a la filla Maria, que ho va aportar a la casa de Chtillon, en mans de la qual va restar fins el 1397 quan fou cedit a la corona per manca de descendncia.

Els comtes de Blois, Chartes i Meaux foren:

Teobald III 1037-1089;
Esteve Enric 1089-1102 (fill);
Tibau IV el Gran 1102-1152 (fill), comte de Xampanya el 1125;
Tibau V el Bo  1152-1191 (fill), comte de Blois i Chartres  ;
Llus de Blois, Chartres i Clermont, casat amb Caterina, comtessa de Clermont 1191-1205 (fill);
Tibau VI 1205-1218 (fill);
Margarita de Blois 1218-1230, comtessa de Blois, Chartres i Chateaudun (filla);
Gualteri II d'Avesnes, comte consort de Blois i Chartres, i comte de Guisa 1218-1230;
Marie d'Avesnes (filla) 1230-1241;
Hug de Chtillon comte de Saint-Pol, comte consort de Blois i Chartres 1230-1241;
Joan I de Blois-Chtillon 1241-1280 (fill) ;
Joana de Blois-Chtillon  1280-1292 (filla);
Pere de Frana, comte d'Alenon i Valois, comte consort de Blois i Chartres 1280-1283;
Hug II de Blois-Chtillon 1292-1307 (cos) ;
Guiu I de Blois-Chtillon 1307-1342, (fill) comte de Blois i de Dunois;
Llus I de Blois-Chtillon 1342-1346 (fill), comte de Blois i de Dunois;
Llus II de Blois-Chtillon 1346-1372 (fill) comte de Blois i de Dunois;
Joan II de Blois-Chtillon 1372-1381, comte de Blois i de Dunois (germ);
Guiu II de Blois-Chtillon 1381-1397, comte de Blois i de Dunois, (germ);
A la mort del seu hereu Llus el 1391 va cedir per desprs de la seva mort els seus dominis a Llus I d'Orleans;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214470" title="Esglsia de la Santssima Trinitat de Fulnek" nonfiltered="2752" processed="2748" dbindex="87808">

L'esglsia parroquial Catlica Romana de la Santssima Trinitat a Fulnek (Morvia, Repblica Txeca), una construcci de mitjans del segle XVIII, situada darrere el castell que domina la ciutat, forma part de les construccions barroques ms valuoses del nord-est de Morvia. Se situa en el mateix lloc que l'antiga esglsia parroquial, que data del segle XIII. 

L'esglsia fou construda arrel del culte creixent a una imatge local de la Verge Maria Auxiliadora la qual hom creu que vesava llgrimes i que desprs de pregar-hi van ocrrer alguns guariments miraculosos.

L'arquitecte del temple fou Nikolaus Thalherr, l'interior de l'esglsia s decorat per pintures murals de Joseph Ignatz Sadler, imatges d'Ignatz Viktorin Raab i Felix Ivo Leicher, aix com per mobiliari valus.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Fulnek;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'esglsia Catlica Romana  de Fulnek;
 Pgina oficial de la ciutat de Fulnek;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214471" title="Antoni Ribera i Jord" nonfiltered="2753" processed="2749" dbindex="87809">
Antoni Ribera i Jord (Barcelona 1920 - Sant Feliu de Codines, Valls Oriental 2001) fou un escriptor, investigador i submarinista catal. Va residir uns anys a Hongria i quan torn a Catalunya estudi magisteri i filologia romnica. Ha collaborat a les revistes i diaris Pont Blau, La Nova Revista, Tele-Estel, Xarxa i Avui. Ha estat membre del PEN catal i de l'AELC.

Ha estat impulsor de l'exploraci submarina, fou un dels fundadors del Centre de Recuperaci i d'Investigacions Submarines i public obres de divulgaci sobre submarinisme.  Interessat pels ovnis, public sobre aquest tema diversos llibres i fou cofundador del Centre d'Estudis Interplanetaris de Barcelona (1958). El 1975 dirig amb J. Mascar i Passarius l'expedici catalana a l'illa de Pasqua (Operacin Rapa Nui, 1975). El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi
 Obres .
 Poesia .
 Terra de somni  (1949);
 Agonia de l'home (1950);
 Narrativa i novella .
 El comte Arnau (1951);
 Els homes peixos (1954);
 Llibre dels set somnis (1955);
 Coral de sang (1957);
 De cara al futur (1966);
 L'altra banda del mirall (1980);
 El dia dels mutants (1992);
 La meva via, la planta (2000);
 Teatre .
 Llibre dels retorns (1956);
 Altres .
 L'exploraci submarina a les costes catalanes (1969);
 Os melhores contos catales (1954);
 Bibliografia Bsica .
 Los Hombres Peces (1956, ed. Juventud);
 Como se efectuan las exploraciones marinas (1960, ed. Rauter);
 Objetos desconocidos en el cielo (1961, ed. Argos);
 De Piccard al Nautilus (1962, ed. GP);
 Platillos volantes (1962 ed. GP, con pseudnimo de Anthony Simmons);
 La Conquista de las Profundidades Marinas (1964, ed. IDAG & AFHA);
 Mi Reino bajo el mar (1964, ed. Vincens);
 El gran enigma de los platillos volantes (1966 ed. Pomaire, 1975);
 Los humanoides (1967 ed. Pomaire, con Valle, Michel, Lorenzen y Creighton);
 Los monstruos marinos (1967, ed. Telstar);
 Las Aberraciones Sexuales (1968 ed. Telstar, con Ricardo Blasco);
 El mar, ese mundo fabuloso (1968, Circulo de Lectores);
 La Vida Extraterrestre (1968 ed. Kier, con Jos Alvarez Lpez, Pablo Ponzano y Mario Ferrari);
 Jacques B. Bley (1969 ed. Telstar), con pseudnimo de Ricardo Blasco);
 Proceso a los ovni (1969, ed. Dopesa);
 Un caso perfecto (1969 ed. Pomaire, 1973, con Rafael Farriols);
 Los platillos volantes ante la cmara (1969, ed. Pomaire);
 Platillos Volantes en Iberoamrica y Espaa (1969 ed.Pomaire, 1980);
 L'exploraci submarina a les costes catalanes (1969, ed. Prtic);
 El Poder Oculto de la Mente Humana (1969 ed. Telstar, con Ricardo Blasco Romero);
 Los platillos volantes: pro y contra (1971 ed. Martnez Roca, con Michel, Lehr y Paluzie);
 La Grandes Conquistas del hombre (1972, ed. AFHA);
 La Pesca Submarina (1973, ed. Hispano);
 La Conquista del Polo Norte (1974, ed. AFHA);
 De veras los ovnis nos vigilan? (1975, ed. Plaza & Jans);
 Operacin Rapa Nui (1975 ed.Pomaire, 1989, 1994);
 Los doce tringulos de la muerte (1976 ed. A.T.E, 1986);
 Amrica y los Ovnis (1977, ed.Posada);
 El misterio de Ummo (1979,ed. Plaza & Jans);
 James Mc Donald: OVNIs, el ltimo Desafio (1980 ed. Cielosur, con Alejandro Vignati);
 L'altra banda del mirall (1980, ed. Prtic);
 Secuestrados por extraterrestres (1981, ed. Planeta);
 Treinta aos de ovnis (1982, ed. Plaza & Jans);
 Encuentros con humanoides (1982, ed. Planeta);
 Las mquinas del cosmos (1982,ed. Planeta);
 Galera de condenados (1984, ed. Planeta);
 En el tnel del tiempo (1984, ed. Planeta);
 Ummo: la increble verdad (1985, ed. Plaza & Jans);
 El envs de la trama (1986 ed. Plaza & Jans, traduccin castellana de L'altra banda del mirall);
 Ummo informa a la Tierra (1987, ed. Plaza & Jans);
 El secreto de Urantia (1988, ed. Obelisco, con Jess Beorlegui);
 El Tringulo de las Bermudas (1993, ed. Espacio y Tiempo);
 Contactados y abducidos (1995,ed. Contrastes);
 Abduccin (1998, ed. Del Bronce);
 Cartas de tres herejes (1999, ed. Corona Borealis);
 La dimensin perdida (2001, ed. Corona Borealis);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214473" title="sac" nonfiltered="2754" processed="2750" dbindex="87810">



sac fou un heroi, fill de Pram i d'Arisbe (o Alexrroe).

Tenia el do d'interpretar els somnis, i aix revel a Hcuba que un dels seus fills causaria la runa de Troia.

Es va enamorar de la nimfa Hespria, per aquesta mor per la picada d'una serp i sac, desesperat, es llan de cap al mar.

Els dus el van convertir en un cabuss.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 82.
 Grimal, Pierre: Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, P.U.F., Collecci Grands dictionnaires, Pars, 1999. ISBN 2130503594. ;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214474" title="Antoni Pons i Cirac" nonfiltered="2755" processed="2751" dbindex="87811">
Antoni Pons i Cirac (Maella, Zaragoza 1921 - Barcelona, 1998) ha estat un artes del vidre catal. Es trasllad de petit a Barcelona. Va entrar a treballar en el taller de Josep Palls, qui tamb es dedicava a tallar el vidre. Amb el seu germ va crear l'empresa de transformaci de vidre Pons Germans, i parallelament a la seva obra industrial va comenar a realitzar una obra de creaci personal i artstica. El 1953 va participar en la I Exposici d'Arts Plstiques de Madrid, amb enorme xit es decid a dedicar-se exclusivament a la talla artstica. El 1969 va mostrar per primera vegada els seus quadres de cristall, i se li va concedir el premi a la millor exposici realitzada aquell any a Barcelona. 

En 1982, amb motiu del 125 aniversari del Banc de Bilbao, mostr la seva obra completa en una exposici antolgica. En 1983 va rebre un homenatge a Maella i se li dedica un carrer i el 1989 es cre el Museu Pons Cirac a Roda de Ber. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214475" title="Esmlace" nonfiltered="2756" processed="2752" dbindex="87812">
Esmlace fou una nimfa estimada per Crocos, al qual va rebutjar.

Fou transformada en campaneta.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214477" title="Isabellakanaal" nonfiltered="2757" processed="2753" dbindex="87813">


L'Isabellakanaal s un canal de desguassament dels plders que connecta el Leopoldkanaal al nord de Boekhoute amb la cala del Braakman, un antic bra de mar a l'estuari de l'Escalda, situat a l'est del municipi de Terneuzen.
Histria.
Desprs de la independncia de Blgica al 1830, els neerlandesos van tancar el canal Gant-Terneuzen i els canals de drenatge dels plders belgues. Aix va causar molts problemes a l'economia hidrulica de la regi. Al 1920, les relacions amb els Pasos Baixos s'havien millorat i aleshores es va decidir-se de cavar el canal desprs d'un nou pacte belgo-neerlands.

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214478" title="Esperqueu" nonfiltered="2758" processed="2754" dbindex="87814">
Esperqueu fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

Casat amb Polidora, se'l considera pare de Driops.

 Referncies .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.
 Grimal, Pierre: Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, P.U.F., Collecci Grands dictionnaires, Pars, 1999, ISBN 2-13-050359-4. ;
 Enllaos externs .

 mplia informaci sobre Esperqueu. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214479" title="Estilbe" nonfiltered="2759" processed="2755" dbindex="87815">
Estilbe fou una nimfa, filla del riu Peneu i de Cresa.

S'un a Apollo i fou mare de Centaure i de Lpites. Alguns tamb li atribueixen la maternitat d'Eneu.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 85.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Estilbe. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214481" title="Estrimo" nonfiltered="2760" processed="2756" dbindex="87816">
Estrimo fou una nimfa, filla de l'Escamandre.

Es cas amb Laomedont, rei de Troia, i tingu vuit fills, entre els quals destaquen Pram, Hesone, Lampos i Titonos.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 86 .
Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Estrimo. ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214482" title="So Lus" nonfiltered="2761" processed="2757" dbindex="87817">



So Lus s una ciutat situada en el nord-st de Brasil i capital de l'estat de Maranho. Est localitzada en l'illa homnima en el Atlntic Sud, entre les badies de So Marcos i So Jos de Ribamar. Upaon-Au s l'antiga denominaci donada pels indis Tupinambs que all habitaven, i que significa "Illa Gran". La poblaci de So Lus s d'1.021.385 habitants (estimaci de 2007).

Va ser fundada en 1612 pels francesos. El seu centre histric va ser declarat el 1997 Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.



Personatges destacats.
 Augusto Fragoso, Militar i escriptor;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214483" title="Eurbia" nonfiltered="2762" processed="2758" dbindex="87818">
Eurbia fou una deessa marina, filla de Pontos i de Gea.

S'un amb el tit Crios i fou mare de Perses i d'Astreu.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Eurbia. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214485" title="Eurnome" nonfiltered="2763" processed="2759" dbindex="87819">
Eurnome fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Unida a Zeus, fou mare de les Crites.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 89.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Eurnome. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214489" title="Flira" nonfiltered="2764" processed="2760" dbindex="87820">
Flira fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Fou seduda per Cronos, que es transform en cavall per accedir-hi, i d'aquesta manera va ser mare del centaure Quir.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 95.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214490" title="Forcis" nonfiltered="2765" processed="2761" dbindex="87821">
Forcis fou un du mar, fill de Pontos i de Gea.

Unit a Ceto, engendr les Grgones i les Grees.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Forcis. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214491" title="Gran Premi d'Alemanya del 2002" nonfiltered="2766" processed="2762" dbindex="87822">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2002, disputat al circuit de Hockenheimring  el 28 de juliol del 2002.

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher    ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1' 16. 462 ;








 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214498" title="Biedermeier" nonfiltered="2767" processed="2763" dbindex="87823">

El terme Biedermeier designa les obres en els camps de la literatura, msica, arts plstiques i disseny a Alemanya i ustria, en el perode comprs entre l'any 1815 (Congrs de Viena), final de les Guerres Napoleniques, i 1848, l'any de les Revolucions Europees, i que contrasta amb l'era romntica que el va precedir. En poltica, est lligat a la restauraci alemanya i al desenvolupament dels Estats alemanys desprs de la derrota de Napole i del Congrs de Viena.

Com Biedermeier es qualifica una part de la cultura i de l'art burgesos apareguts en l'poca, aix com tamb la literatura d'aquest perode, tots dos sovint menyspreats per  convencionals  i  conservadors . La restricci de les llibertats i, sobretot, una certa desconfiana pel que feia a l'acci poltica van provocar un replegament dels artistes envers l'esfera privada, la famlia i la llar. El refugi en l'harmonia i la vida privada, seran en conseqncia els temes tpics del Biedermeier. Ja el poeta Jean Paul parlava de  felicitat total en la limitaci , i el secretari de Goethe, Johann Peter Eckermann, creia reconixer  una realitat pura a la llum de les coses senzilles .

En literatura, s'oposa el Biedermeier conservador a la "Jove Alemanya" (Vormrz), corrent de tendncia revolucionria que es va desenvolupar a partir de l'any 1830.
 
 Origen del terme  Biedermeier  .
El terme  Biedermeier  no va ser utilitzat fins l'any 1900. Prov del pseudnim Gottlieb Biedermeier, que el jurista i escriptor Ludwig Eichrodt i el doctor Adolf Kumaul van utilitzar a partir de 1855 per a publicar diversos poemes a les Fliegende Bltter muniqueses, parodiant en part les poesies del mestre d'escola rural Samuel Friedrich Sauter. El nom el van prendre de dos poemes: Biedermanns Abendgemtlichkeit (La felicitat vespertina de Biedermann) i Bummelmaiers Klage (El plany de Bummelmaier), publicats l'any 1848 per Joseph Victor von Scheffel a la mateixa revista. Fins a 1869 hom va escriure  Biedermaier , i a partir d'aleshores es va comenar a usar l' ei . El fictici senyor Biedermeier era un mestre d'escola rural suau, poeta, i d'esperit simple, al qual segons Eichrodt  el seu petit habitatge, el seu minso jard, el seu insignificant poblet i el pobre dest de mestre d'escola menyspreat li proporcionaven la felicitat terrenal . En les "seues" obres es caricaturitzava la probitat, la gasiveria i les posicions apoltiques de gran part de la petita burgesia.

Si b s cert que el poeta revolucionari Ludwig Pfau havia escrit l'any 1847 un poema titulat Herr Biedermeier, en qu denunciava la mediocritat i la duplicitat moral, comenant amb els versos:
  Schau, dort spaziert Herr Biedermeier;
 und seine Frau, den Sohn am Arm;;
 sein Tritt ist sachte wie auf Eier,;
 sein Wahlspruch: Weder kalt noch warm. ;

  Per all es passeja el senyor Biedermeier;
 i la seua muller, amb l'infant al bra ;
 llur pas s acurat com sobre ous,
 el seu lema : ni fred, ni calor. ;

Eichrodt no n'hauria tingut coneixena fins a molt desprs de la publicaci dels seus propis poemes Biedermeier, tot i que no es pot verificar completament aquest fet.

A partir de 1900, el terme Biedermeier esdevingu prcticament neutre, sinnim de la nova cultura burgesa centrada en u mateix i en la vida privada que va marcar el perode de pau abans dels grans conflictes bllics. Aix mateix, va acabar designant, en sentit ampli, l'art, la literatura i la moda d'aquesta poca.

 La situaci poltica .

Despres de la caiguda de Napole a la batalla de Waterloo i del seu desterrament, les resolucions negociades al Congrs de Viena es van posar en prctica. Un nou ordre s'establia a Europa, segons les idees directrius de la Restauraci. Amb aquest objectiu, el monarca conservador Francesc I d'ustria, el tsar Alexandre I de Rssia i el rei Frederic Guillem III de Prssia van tancar un pacte. De fet, van ser empesos per l'espectre de la Revoluci Francesa, de la qual volien evitar-ne a qualsevol cost la repetici.

El prncep Metternich, ren de naixement per al servei de l'emperador d'ustria, va jugar un paper poltic de primera magnitud. Va fer adoptar els anomenats  decrets de Karlsbad  de 1819, que restringien mpliament les activitats poltiques. Va ser introduda un censura estricta de totes les publicacions, incloses les obres musicals. Escriptors com Heinrich Heine i Georg Bchner van haver d'emigrar, a l'igual que Karl Marx, llavors redactor en cap de la Rheinische Zeitung a Colnia.

Sense els decrets de Karlsbad, l'poca Biedermeier seria impensable. Per tant, fora d'Alemanya i d'ustria, no existeix un terme homleg a Biedermeier, perqu el desenvlupament de la socitat va prendre altres vies.

 Literatura .

L'home de l'poca Biedermeier vist pels caricaturistes est despolititzat, s un petit burgs amb aspiracions ingnues i respectuoses amb les autoritats, a ms de ser un manitic de l'harmonia. Aquestes, i altres caracterstiques de la mateixa mena han quedat lligades a la literatura Biedermeier fins als nostres dies, com a Der Traum eines Lebens (El somni d'una vida) de Franz Grillparzer, que avui dia difcilment pot ser llegit sense ironia :

  Eines nur ist Glck hienieden,;
 Eins: des Innern stiller Frieden;
 Und die schuldbefreite Brust!;
 Und die Gre ist gefhrlich,;
 Und der Ruhm ein leeres Spiel,;
 Was er gibt, sind nicht'ge Schatten,;
 Was er nimmt, es ist so viel! ;

  Una sola felicitat en la terra,
 Una: la tranquilla pau interior;
 I el cor innocent !
 I la grandesa es perillosa,
 I la glria un joc va,
 El que dna, espectres ftils,
 El que pren, tan desmesurat ! ;

Cal constatar que alguns autors de l'poca Biedermeier estaven motivats per una opini conservadora o fins i tot reaccionria, i que deploraven la prdua de la vida simple i harmoniosa, en un mn cada vegada ms marcat per la industrialitzaci i la urbanitzaci associada. Per aix, la literatura Biedermeier, com potser ja havia passat amb el Romanticisme, crea un mn fictici que se separa dels esdeveniments contemporanis, reflectint aix una societat alienada i buida de sentit, que s'evadeix vers un retorn a una vida i una creaci primries. Els autors del Biedermeier, contrriament als romntics que van ser majoritriament membres de la noblesa, pertanyien a la burgesia, sovint d'extracci ms aviat modesta.

La Natura no era per als poetes Biedermeier un mn on projectar els mals universals o interiors, sin el smbol del B i de la Creaci. L'aparici dels viatges d'exploraci va servir per a legitimar cadascun dels elements d'aquesta Natura, els quals per descomptat van ser colleccionats, catalogats i exposats a les cases. I com aquesta revaloritzaci condua precisament a la qualitat de creador del Du cristi, la religi no la va combatre, ben al contrari, va encoratjar la curiositat emprica. La crtica al lliurament a les passions engendr un elitisme que s'oposava a la lleugeresa i la disbauxa.

Stifter ho va anomenar la  dola llei  :
 Tal s la natura exterior, tal s tamb la interior, la del gnere hum. Una vida sencera de probitat, de simplicitat, de submissi de l'ego, de judici moderat, d'activitat limitada al seu entorn, d'admiraci de la bellesa, seguida d'una mort tranquilla i serena, aix s gran per a mi; els forts moviments de l'nima, els esglaiadors rampells que en sorgeixen, el desig de venjana, l'esperit inflamat que aspira a l'acci i cau, canvia, destrueix, i en l'agitaci llana tan sovint la prpia vida, aix no s ms gran per a mi, ben al contrari s dolent, perqu al remat no sn ms que productes de forces allades i unilaterals, com les tempestes, el volcans i els terratrmols. Nosaltres volem intentar percebre la dola llei per la qual s'ha de guiar el gnere hum.  s  la llei de la probitat, la llei dels hbits, la llei que vol que tothom visca respectat, honorat i segur al costat de l'altri, que puga seguir la seua via humana superior, guanyar l'amor i l'admiraci dels seus semblants, que hom tinga cura d'ell com d'un tresor, ats que cada nome s un tresor per als altres. Aquesta llei val pertot arreu, all on els homes visquen en comunitat.  (Avant-proposta a Bunte Steine, 1853)


Generalment es considera l'obra d'Adalbert Stifter com fonamental d'aquest perode. La seua primera novella, L'Estiu de Sant Mart (Der Nachsommer, que ell mateix va qualificar de  relat ), no publicada fins l'any 1857, va ser considerada immediatament com la quinta essncia de l'poca Biedermeier. Stifter va influir tamb en Peter Rosegger i Ludwig Ganghofer, en Paul Heyse, Gustav Freytag i Ernst Wildenbruch, aix com en el corrent alemany del Realisme que li va succeir, amb Theodor Storm i Theodor Fontane, i a travs d'aquests en Thomas Mann i Hermann Hesse. 

L'obra de Stifter, que va provocar no poques controvrsies, presenta igualment elements que ultrapassen ja la temtica del Biedermeier. Aix per exemple, hom roba a la novella Brigitta, a ms d'un fatalisme a l'estil de Sfocles, una emancipaci legal de la dona.

Altres escriptors adscrits ms o menys a l'estil Biedermeier snt Annette von Droste-Hlshoff, Franz Grillparzer, Wilhelm Hauff, Karl Leberecht Immermann, Nikolaus Lenau, Wilhelm Mller ("Mller el Grec"), Johann Nepomuk Nestroy, Ferdinand Raimund, Friedrich Rckert, Leopold Schefer i Eduard Mrike. La pura literatura del Biedermeier es troba, per, a les publicacions trivials, com ara els almanacs literaris. Cal no oblidar, per altra banda, que tant Stifter com Raimund se suicidaren. s evident que en llur obra la mentalitat del Biedermeier no era ms que una faana, que no tenia res a veure amb llur realitat interior.

 Pintura .
En la pintura del Biedermeier dominen les escenes de gnere i els paisatges, per tamb els retrats. Els motius religiosos i histrics estan completament absents. L'estil s realista, i els quadres sovint s'acosten gaireb una reproducci fotogrfica. La inspiraci ve de la pintura neerlandesa del segle XVII. El resultat obtingut s un pseudo-realisme que idealitza i  millora  un poc la realitat. La tcnica de l'aquarella va atnyer un elevat nivell. La litografia es va utilitzar cada vegada ms per a illustrar els llibres. Cal esmentar entre els pintors Biedermeier a Moritz von Schwind, Friedrich Gauermann, Eduard Grtner, Adolph von Menzel (obra de joventut), Ludwig Richter, Carl Spitzweg, Joseph Kriehuber i Ferdinand Georg Waldmller. Richter va destacar sobretor com a illustrador, havent treballat en gaireb 150 llibres. En la pintura sobre cristall i porcellana, l'poca est lligada als Hausmaler Samuel Mohn i Anton Kothgasser. L'objecte tpic d'aquesta poca s el got de record per als clients de balneari.

 Msica .
La msica tamb va estar marcada pel gust burgs durant l'poca Biedermeier. La msica de sal va adquirir una gran importncia. Un piano adornava gaireb cada sala d'estar. Se cercaven les peces de msica de cambra. A totes les ciutats es van crear societats musicals i corals. Les editorials musicals van difondre les obres lleugeres i alegres dels compositors, perqu el gust dels clients en determinava la venda. Tot i aix, mai no es componia exclusivament per als salons, no s'hi interpretaven ms que arrajanments. La msica de piano tenia com a referent a Robert Schumann, que no obstant no era un compositor Biedermeier. Durant un temps Franz Schubert tamb va ser classificat injustament en aquesta categoria. Ms aviat cal esmentar a Ludwig Berger, Christian Heinrich Rinck o Leopold Schefer. Els lieder de Wilhelm Mller tamb eren molt populars.

L'poca Biedermeier s tamb la del vals, del qual era el seu centre natural la ciutat de Viena. Va nixer a partir dels Lndler, unes danses folklriques. Les masses afluen als balls, on les alegries exhuberants estaven permeses. Els compositors i directors d'orquestra eren sovint considerats com a celebritats, sobretot Johann Strauss pare i Joseph Lanner.

Al ballet triomfava Fanny Elssler i a l'pera Henriette Sontag i Jenny Lind.

 Una nova cultura burgesa .
La burgesia va conrear la vida privada i familiar fins a un punt no igualat fins ara. Els senyals exteriors de prosperitat van passar a un segon pla, per darrere de la felicitat domstica entre quatre murs, esdevenint la llar un lloc de retir. Virtuts burgeses com el zel, la probitat, la fidelitat, el sentit del deure, la modstia, van ser elevades al rang de principis universals. La sala d'estar del Biedermeier s l'ancestre de la nostra actual sala d'estar, i l'expressi del confort domstic va ser probablement introduda en aquesta poca. Les relacions socials van ser conreades en ambients restringits, en els cercles, a les taules dels habituals, a travs de la msica de sal, per tamb als cafs vienesos.

L'estructura familiar burgesa era patriarcal, l'home era el cap de la famlia, i la dona veia la seua esfera d'activitat limitada a la llar. El burgs benestant s'envoltava de criats; una cuinera, un cotxer, una governanta, per als nounats una nodrissa, i de vegades un preceptor. Els entreteniments femenins predominants eren els treballs manuals i el piano, que tota filla de burgs havia d'aprendre. Es va dedicar una atenci considerablement ms important que abans a l'educaci dels infants i les seues habitacions. Va aparixer la moda infantil, que no era simplement cpia de la moda dels adults. La indstria dels joguets va conixer un primer apogeu. Friedrich Frbel va crear l'any 1840 a Bad Blankenburg el primer jard d'infants.

A les cases de l'poca Biedermeier s on la festa de Nadal va prendre la forma que coneixem avui dia, amb l'arbre de Nadal, els cntics i la distribuci de regals.

 Teatre .
El teatre va conixer tamb un apogeu al temps del Biedermeier, per en lloc de la moralitzaci s'hi cercava la distracci, i va haver-hi un gir vers els ideals de la Illustraci. Els teatres nacionals esdevingueren de nou teatres de Cort, com a Berln, on la programaci venia determinada pel rei de Prssia. Els centres teatrals de l'poca eren Viena i Berln. Entre 1815 i 1830, va haver-hi 300 estrenes de comdies al Berliner Schauspielhaus, per noms 56 tragdies. Les pardies eren tamb molt apreciades pel pblic, de les que no es van lliurar ni tan sols Goethe o Shakespeare. 

Les peces de teatre i les peres van patir la censura. A ustria, els censors fins i tot estaven presents entre el pblic a les representacions. Els autors tractaven la censura de diferents maneres: molts d'ells sometent-s'hi, com Raimund; Grillparzer, que tamb era funcionari, va escriure de vegades sense publicar, mentre que Nestroy va patir diverses denncies, i fins i tot va porgar una pena de pres.

 Arquitectura i mobiliari .

El tret principal de l'arquitectura Biedermeier s un estil elegant per ms aviat sobri, el que la converteix en una variant del Classicisme. Aquest estil impregna els edificis monumentals de l'poca i la seua emprempta s visible als barris burgesos. L'arquitecte ms conegut de l'poca va ser el berlins Karl Friedrich Schinkel, per la seua obra se separa de l'estil Biedermeier. L'arquitecte Biedermeier ms significatiu s segurament Joseph Kornhusel, amb obres sobretot a Viena i a Baden, la residncia estival dels emperadors austracs, que va ser completament reconstruda l'any 1812 desprs d'un incendi. Com Kornhusel era molt conegut, va rebre tamb comandes dels nobles.

Els mobles Biedermeier no tenen un estil uniforme, per es distingeixen per una elegncia discreta. No es dissenyaven amb vocaci d'impressionar, sin per a contrinuir a una sensaci de confort, i sobretot havien de ser funcionals. Els primers mobles d'aquesta mena van ser creats a Viena, inspirant-se en el mobiliari angls. En el procs de fabricaci es donava un gran valor al treball artesanal. Les peces ms tpiques sn les petites, com ara les cmodes, les escrivanies o les taules de costura. El fabricant de mobles Joseph Danhauser senior va marcar el nou art de l'hbitat a Viena. Tamb van gaudir d'xit els mobles de fusta corbada (Bugholzmbel) de Michael Thonet, originari de Boppard i installat a Viena l'any 1842 per intervenci de la Cort Austraca. Va dissenyar el mobiliari del Palau Lichtenstein de Viena.

 Moda .
Desprs de l'estil Imperi (1795-1820), la moda del Biedermeier va ser ms moderada, per tambe ms incmoda. A partir de 1835 es va marcar el cossatge, i els vestits amb estructura de balenes i els corsets van esdevenir accesoris indumentaris indispensables en les classes superiors. A partir de 1820 les mnegues dels vestits van esdevenir tan voluminoses que fins i tot resultaven molestes per a tocar el piano. Hom les va qualificar de   mnegues en cuixa . Les formes s'obtenien grcies a ls de cri de balena. Els teixits estampats eren molt apreciats: quadres, ratlles o flors. Per al vespre s'estilava portar seda lluent. El capell tpic de l'poca era la capota, un barret en forma de gorra. El calcer era pla, sense tal. El xal de caixmir i l'ombrella eren accessoris essencials. Els pentinats del Biedermeier van ser sobre tot generosos, amb profussi de nusos i cintes. Ms tard, desprs de 1835 els cabells van ser pentinats en monyo amb tirabussons caient als dos costats del cap.

La moda masculina del Biedermeier era gaireb tot menys confortable. El model d'elegncia entre 1800 i 1830 era el dandy, el prototip del qual va ser l'angls George Bryan Brummell. La indumentria masculina era molt ajustada, i molts homes van adoptar la faixa de tela. Les camises disposaven d'un coll separat, anomenat  parsit , que lligava el coll. A ms, el pantal llarg va ser portat noms a partir de 1815, aix com l'armilla ratllada o de flors, la levita o el frac. El capell era alt. Els accessoris indispensables eren la corbata artsticament nugada, el bast, els guants i el rellotge de butxaca, i de vegades el monocle. A partir de 1820, les patilles, la barbeta i el mostatxo van deixar de ser considerats signes revolucionaris, al contrari, la barba sencera va comenar a ser un smbol liberal. Les patilles llargues eren molt comunes.

 Notes .


 Bibliografia .
  Robert Waissenberger (dir.), Vienne 1815-1848 : L'poque du Biedermeier : histoire, socit, danse, arts dcoratifs, architecture, peinture, sculpture, mode, littrature, musique, Seuil, Paris, 1985, ISBN 2-02-009091-0;
  William M. Johnson, Vienne Impriale 1815-1914 Fernand Nathan, 1982, ISBN 8-09-284-576-4;
  Joachim Bark: Biedermeier und Vormrz/Brgerlicher Realismus. Geschichte der deutschen Literatur, Bd.3, Klett Verlag, 2001, ISBN 3-12-347441-0;
  Marianne Bernhard: Das Biedermeier: Kultur zwischen Wiener Kongre und Mrzrevolution, Dsseldorf, Econ Verlag, 1983;
  Helmut Bock: Aufbruch in die Brgerwelt: Lebensbilder aus Vormrz und Biedermeier, Mnster, 1994;
  Klaus D. Fller: Erfolgreiche Kinderbuchautoren des Biedermeier. Christoph von Schmid, Leopold Chimani, Gustav Nieritz, Christian Gottlob Barth. Francfort, 2005, ISBN 3-63-1545169;
  Johann Krftner: Biedermeier im Haus Liechtenstein Wien, Vienne, Verlag Prestel, 2005, ISBN 3-79-1334964 ;
  Renate Krger: Biedermeier: eine Lebenshaltung zwischen 1815 und 1848, Vienne, 1979;
  Konstanze Mittendorfer: Biedermeier oder das Glck im Haus: Bauen und Wohnen in Wien und Berlin 1800-1850, Vienne, 1991;
  Hans Ottomeyer: Biedermeiers Glck und Ende ... die gestrte Idylle 1815-1848, Munich, Verlag Hugendubel, 1987;
  Gerhard Schildt: Aufbruch aus der Behaglichkeit: Deutschland im Biedermeier 1815-1847, Braunschweig 1989;
  Angus Wilkie: Biedermeier: Eleganz und Anmut einer neuen Wohnkultur am Anfang des 19. Jahrhunderts, Cologne, Verlag DuMont, 1987;

 Enllaos externs .
  Plana sobre l'poca Biedermeier;
  Els poemes originals de "Gottlieb Biedermeier";


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214501" title="Gran Premi d'Alemanya del 2003" nonfiltered="2768" processed="2764" dbindex="87824">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2003, disputat al circuit de Hockenheimring  el 3 d'agost del 2003.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Juan Pablo Montoya    ;
 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya   1: 14. 917 ;








 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214503" title="Llong" nonfiltered="2769" processed="2765" dbindex="87825">


Onomstica:
Llong (cognom);

Llong sofista grec ;

Luci Atili Llong, trib amb poder consolar el 444 aC ;

Cassi Llong, militar rom.

Gai Duili Llong, trib amb potestat consular el 399 aC ;

Lucili Llong, senador rom, ntim amic de l'emperador Tiberi;

Tiberi Semproni Llong I, cnsol el 218 aC;

Tiberi Semproni Llong II, cnsol el 194 aC ;

Gai Semproni Llong, decemvir sacris faciundis el 174 aC.

Publi Semproni Llong, pretor el 184 aC ;

Quint Sulpici Llong, trib amb potestat consular el 390 aC;

Gai Sulpici Llong, cnsol tres vegades i dictador el 312 aC;

Marc Tulli Llong, cnsol el  500 aC ;

Veli Llong, gramtic llat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214504" title="Heleu" nonfiltered="2770" processed="2766" dbindex="87826">
Heleu fou un heroi grec, fill de Perseu i d'Andrmeda.

Se li atribueix la fundaci de la ciutat d'Helos, a Lacnia.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214505" title="Llong (sofista)" nonfiltered="2771" processed="2767" dbindex="87827">
Llong (Longus, ) fou un sofista grec suposadament del segle IV o comenaments del segle V. De la seva histria personal no se'n sap res.

Fou un escriptor ertic i va escriure l'obra anomenada , en llat  Pastoralia de Daphnde et Chloe. Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de  Florncia el 1598. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214506" title="Luci Atili Llong" nonfiltered="2772" processed="2768" dbindex="87828">
Luci Atili Llong (Lucius Atilius Longus) fou un magistrat rom.

Fou un dels tres primers tribuns amb poder consolar elegits el 444 aC, per a causa d'un defecte en els auspicis, tant ell com els seus collegues van haver de renunciar al crrec i al seu lloc foren escollits cnsols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214507" title="Cassi Llong" nonfiltered="2773" processed="2769" dbindex="87829">
Cassi Llong (Cassius Longus) fou un militar rom.

Era prefecte de camp i el 69 aC els soldats de Vitelli el van aclamar com un dels seus lders en el mot que van iniciar contra Ali Cecina. Cassi Llong es va declarar immediatament a favor de Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214508" title="Gran Premi d'Alemanya del 2004" nonfiltered="2774" processed="2770" dbindex="87830">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2004, disputat al circuit de Hockenheimring  el 25 de juliol del 2004.

 Resultats .




 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher    1' 13. 306;
  
 Volta  rpida:   Kimi Rikknen 1' 13. 780;








 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214510" title="Gai Duili Llong" nonfiltered="2775" processed="2771" dbindex="87831">
Gai Duili Llong (Caius Duilius Longus) fou trib amb potestat consular el 399 aC, juntament amb cinc altres collegues. Aix apareix als Fasti Capitolini, i a les obres de Tit Livi i Diodor de Siclia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214511" title="Lucili Llong" nonfiltered="2776" processed="2772" dbindex="87832">
Lucili Llong (Lucilius Longus) fou un senador rom, ntim amic de l'emperador Tiberi. Fou un dels que van acompanyar a Tiberi al seu virtual exili de Rodes, quan el seu padrestre August el va enviar a l'illa. 

Llong va morir l'any 23 i Tiberi el va honorar amb un funeral amb rang de censor (que no li pertocava), i altres distincions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214512" title="Tiberi Semproni Llong I" nonfiltered="2777" processed="2773" dbindex="87833">
Tiberi Semproni Llong I (Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol amb Publi Corneli Escipi el 218 aC, al iniciar-se la Segona Guerra Pnica. Li fou assignada la provncia de Siclia ja que els romans no creien que Annbal pogus passar els Alps. L'any 218 aC Semproni fou enviat a l'frica amb 160 quinqueremes per aplegar forces i provisions, mentre que Escipi fou enviat a Hispnia per interceptar Anbal. A Siclia va fer la guerra als cartaginesos i va conquerir Melita (Malta) que estava en poder de Cartago. Al seu retorn a Lilibea va anar al nord de l'illa amb una flota per enfrontar-se a la flota pnica, a la que va rebutjar. Llavors fou cridat a Itlia pel seu collega Escipi, que havia estat ferit i era acosat per les forces d'Anbal desprs de la batalla de Tesino, i com que era hivern no es va atrevir a anar per la mar Adritica i va creuar l'estret de Messana i va pujar fins Ariminium en 40 dies. All es va reunir amb el seu collega que era a l'esquerra del Trbia. Va arribar al desembre i contra el consell de Escipi, Semproni va dirigir un ambicis atac a la batalla de Trbia. El seu exrcit va carregar contra una trampa d'Anbal i va ser envoltat per les forces del germ d'Anbal, Mag Barca. Malgrat que va ser una derrota sagnant, Tiberi Semproni i una fora de 10.000 legionaris es van obrir pas a travs de les lnies cartagineses fins a la seva rereguarda i van escapar; els dos cnsols es van haver de refugiar darrera les muralles de Placentia.

El gener del 217 aC va tornar a Roma per a assistir al procs d'elecci dels nous cnsols. El va succeir Gai Flamini i va tornar amb l'exrcit al campament d'hivern.

Ms tard va dirigir una fora al sud d'Itlia amb la que va derrotar a Hann prop de Grumentum a Lucnia el 215 aC. L'exrcit de Semproni va matar 2.000 enemics i va capturar 280 ms, fent fora a Hanno de la Lucnia.

Desprs fou decemvir sacris faciundis. Va morir el 210 aC. Va deixar un fill que portava el seu mateix nom: Tiberi Semproni Llong II

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214515" title="Marc Acili Glabri" nonfiltered="2778" processed="2774" dbindex="87834">


Onomstica:

Mani Acili Glabri I, trib de la plebs el 201 aC i cnsol el 191 aC ;
Mani Acili Glabri II, cnsol sufecte el 154 aC ;
Marc Acili Glabri, trib de la plebs ;
Mani Acili Glabri III, cnsol el 67 aC ;
Marc Acili Glabri, governador d'Acaia ;
Mani Acili Glabri IV, cnsol amb Traj l'any 91;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214516" title="Tiberi Semproni Llong II" nonfiltered="2779" processed="2775" dbindex="87835">
Tiberi Semproni Llong II (Tiberius Sempronius Ti. F. C. N. Longus) fou un magistrat rom fill de Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus.

Va substituir al pare com decemvir sacris faciundis el 210 aC i desprs, el mateix any, fou tamb ugur, al lloc de Tit Otacili Cras. El mateix any tanmateix fou trib de la plebs i el 197 aC triumvir per l'establiment de colnies a Puteoli, Buxentum i altres llocs.

El 196 aC fou pretor amb Sardenya com a provncia, on va romandre tamb el 195 aC. Fou cnsol el 194 aC amb Publi Corneli Escipi Afric, i va lluitar contra els bois sense gaire xit.

El 193 aC fou llegat del cnsol Luci Corneli Merula en la seva campanya contra els bois i el 191 aC llegat del cnsol Marc Acili Glabri I en la campanya contra Antoc III el Gran a Grcia.

Va aspirar sense xit a la censura el 184 aC. Va morir de pesta el 174 aC.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214517" title="Idia" nonfiltered="2780" processed="2776" dbindex="87836">
Idia fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

Es cas amb Eetes, rei de la Clquida, i fou mare de Medea i, segons alguns, d'Apsirt.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 121.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Idia. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214518" title="Gai Semproni Llong" nonfiltered="2781" processed="2777" dbindex="87837">
Gai Semproni Llong (Caius Sempronius Longus) fou un magistrat roma probablement fill de Tiberi Semproni Llong II  (Tiberius Sempronius  Ti. F. C. N. Longus). Fou decemvir sacris faciundis en el lloc del seu pare Tiberi Semproni Llong, quan va morir el 174 aC. L'ofici de decemvir sacris faciundis passava segons sembla de pares a fills. No va exercir cap ms crrec important que sigui conegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214519" title="Publi Semproni Llong" nonfiltered="2782" processed="2778" dbindex="87838">
Publi Semproni Llong (Publius Sempronius Longus) fou pretor el 184 aC i va obtenir com a provncia la Hispnia Ulterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214520" title="Quint Sulpici Llong" nonfiltered="2783" processed="2779" dbindex="87839">
Quint Sulpici Llong (Quintus Sulpicius Longus) fou un magistrat rom. Fou un dels tribuns amb potestat consular elegits el 390 aC justament l'any en qu Roma fou ocupada pels gals. s esmentat altres vegades, una de les quals amb el crrec de trib quan va fer un acord amb Brennus per la retirada dels gals de territori rom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214522" title="Bblia Valenciana" nonfiltered="2784" processed="2780" dbindex="87840">
La Bblia Valenciana s la primera Bblia impresa en llengua catalana i la tercera del mn, en una llengua moderna, per davant del francs, l'angls i l'espanyol entre d'altres (les primeres van ser el llat (1456), alemany (1466) i itali (1471)).

Histria de la Bblia.
Aquest Bblia s'ha atribut sovint a Bonifaci Ferrer, per en realitat sembla que va ser una traducci feta per Berenguer Vives. Per aquella poca hi havia diferents traduccions manuals al catal de la Bblia. Els impressors valencians decidiren imprimir-ne una que tenia un convers anomenat Llagostera, per aquest era un text ple d'arcaismes que possiblement fora el que havia realitzat Bonifaci Ferrer, germ de Vicent Ferrer, de manera que optaren per una altra del noble Berenguer Vives que fou corregida per Daniel Vives. La nova versi va estar enllestida el 1477 i comen a imprimir-se el febrer de 1477 i acab el mar del 1478. El catal es va convertir aix en la quarta llengua del mn en tindre una Bblia impresa. La Santa Inquisici, per, comena quasi de seguida la seua persecuci des del 1482. Desprs d'una llarg procs es consider responsable d'aquesta Bblia a Daniel Vives i aquest acab empresonat i s'ordena cremar tots els exemplars.

El redescobriment de la Bblia Valenciana.
El procs de persecuci fou tan gran que s'arrib a dubtar de l'existncia d'aquesta Bblia durant segles. Al segle XIX, no obstant es va descobrir un Saltiri incunable imprs a Barcelona que els editors havien extret de la Bblia Valenciana. Es tenia notcies tamb de l'incunable desaparegut perqu Joan Baptista Civera el mencionava en la seua crnica Annales de la presente casa de Porta-Coeli del 1646. Segons Civera, amb gran sorpresa seua, quan estava escrivint la histria de la cartoixa de Porta-Coeli, en la que havia viscut Bonifaci Ferrer,  un clergue de Valncia li havia fet arribar quatre fulls d'un exemplar de la Bblia assegurant-li que l'autor de la traducci era Ferrer. Aquest passatge de la crnica de Civera es va convertir en celebre i l'escriptor de Xtiva Jaume Villanueva, en el seu Viaje literario a las iglesias de Espaa (Madrid, 1806), encara el citava a partir del llibre imprs. Mentrestant, el mateix original de la crnica de Civera, amb el pas del temps, tamb s'havia extraviat. Molts estudiosos valencians lamentaven aquesta prdua, fins que el manuscrit va ser trobat en una alqueria de Bellver de Cerdanya a finals del XIX. Aquest exemplar de la crnica de Civera va ser presentat en una exposici de Lo Rat Penat el 1908. Va ser aleshores que, per a sorpresa de tots, se n'adonaren que Civera havia intercalat entre les pgines 362 i 363 un dels fulls de la Bblia Valenciana. Els erudits valencians intentaren comprar el llibre, per el llaurador va rebre una oferta de 2.500 pessetes (de l'poca) d'un antiquari de Barcelona que, bviament, va acceptar. En Berln s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs, per finalment va anar a parar a l'Hispanic Society de Nova York on s encara. En tot cas, arran de l'estudi que va fer l'erudit Konrad Haebler el 1909 va quedar clar, que es tractava de l'nic i darrer full conservat que es coneix de la Bblia Valenciana.

Notes.



Bibliografia.

Jordi Ventura, La Bblia Valenciana, Curial, Barcelona, 1993.





Enllaos externs.

  Article publicat a El Temps el 1994 sobre el llibre de Jordi Ventura .
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214523" title="Gran Premi d'Alemanya del 2005" nonfiltered="2785" processed="2781" dbindex="87841">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2005, disputat al circuit de Hockenheimring  el 24 de juliol del 2005.

 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Kimi Rikknen  1: 14. 320;
  
 Volta  rpida:   Kimi Rikknen   1: 14. 873;








 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214524" title="Gai Sulpici Llong" nonfiltered="2786" processed="2782" dbindex="87842">
Gai Sulpici Llong (Caius Sulpicius Ser. F. Q. N. Longus) fou nt de Quintus Sulpicius Longus i un destacat militar a la guerra contra els samnites. Se suposa que fou censor el 319 aC i fou dictador el 312 aC.

El 337 aC fou cnsol junt amb Publi Eli Pet; va tornar a ser cnsol el 323 aC amb Quint Auli Cerret; i per tercera vegada el 314 aC amb Marc Peteli Lib Visol, any en qu van guanyar una decisiva victria sobre els samnites prop de Caudium; els Fasti atribueixen el triomf nicament a Llong.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214526" title="Concili de Tours" nonfiltered="2787" processed="2783" dbindex="87843">
El Concili de Tours s un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig de 813 a la ciutat francesa de Tours, junt amb els de Mayence sobre les escoles, el de Chlons, Reims i Arle. El concili de Tours s important no solament des del punt de vista religis, sin tamb des del lingstic.

Marca una etapa important, un moment fonamental en la cristianitzaci d'Occident. Els bisbes reunits per Carlemany decideixen que, als territoris que corresponen a les actuals Frana i Alemanya, les homilies es pronunciessin, en lloc d'en llat, en rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur, s a dir, a la "llengua rstica romana, perqu tots puguin entendre amb major facilitat el que es diu".

s un dels testimonis ms antics que el llat en aquella poca ja no era comprs per la gent a Frana. A partir del segle IX, la llengua francesa, aix com altres llenges comencen a emancipar-se del llat en l'escriptura.

El concili de Tours proclama aix el reconeixement de dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el mn que havia estat rom, de tradici llatina, fins al riu Rin, i el mn germnic ms enll del Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambds orgens. En el costat rom, la predicaci seria realitzada a partir de llavors a llengua romana, per "rstica"; en el costat germnic a les seves prpies llenges.

No obstant aix cal esperar a l'any 842 i als Juraments d'Estrasburg, perqu sigui omplert el primer text complet escrit en una llengua procedent del llat per clarament diferent d'aquesta; i uns anys ms tard per al primer testimoni literari, la seqncia de Santa Eullia.

D'altra banda el concili de Tours va proclamar que els dotze dies de Nadal fins a l'Epifania fossin un perode festiu i sagrat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214527" title="Servi Sulpici Camer Cornut" nonfiltered="2788" processed="2784" dbindex="87844">


Onomstica:


Servi Sulpici Camer Cornut I, cnsol el 500 aC ;

Servi  Sulpici Camer Cornut II, cnsol de Roma el 461 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214528" title="Hector Tiberghien" nonfiltered="2789" processed="2785" dbindex="87845">

Hector Tiberghien (Wattrelos, Frana 19 de febrer de 1890 - Neuilly-sur-Seine, Frana, 16 d'agost de 1951 fou un ciclista belga que fou professional entre 1911 i 1924. El seu xti esportiu ms destacat s la Pars-Tours de 1919.

Palmars.
1909;
 1r a la Sedan-Brusselles (amateur);
1919;
 1r a la Pars-Tours;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 7 de la classificaci general;
1914. 18 de la classificaci general;
1919. Abandona (2a etapa);
1920. Abandona (5a etapa);
1921. 7 de la classificaci general;
1922. 6 de la classificaci general;
1923. 4t de la classificaci general;
1924. 10 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Hector Tiberghien;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214529" title="Quint Sulpici Camer Cornut" nonfiltered="2790" processed="2786" dbindex="87846">


Onomstica:

Quint  Sulpici Camer Cornut I, cnsol de Roma el 490 aC ;

Quint  Sulpici Camer Cornut II, trib amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214530" title="Guillem II d'Aquitnia" nonfiltered="2791" processed="2787" dbindex="87847">
Guillem II d'Aquitnia 'el jove' (?-926), Duc d'Aquitnia (918-926)

Origens Familiars.

Fill primognit de Acfred I de Carcassona i Adelinda d'Alvrnia.

Ascens al Tron.

A la mort del seu oncle matern Guillem, duc d'Aquitnia l'any 918 el va succeir ja que aquest havia tingut noms dues filles i ell n'era el parent mascul mes proper. Donat que va morir sense descendncia, va ser succet pel seu germ Acfred l'any 926.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214532" title="Mani Tulli Llong" nonfiltered="2792" processed="2788" dbindex="87848">
Mani Tulli Llong o Marc (Manius/Marcus Tullius Longus) fou cnsol el 500 aC amb Servi Sulpici Camer Cornut I. Es va avortar una conspiraci per restaurar als Tarquins. Va morir durant l'exercici del seu crrec i el seu collega va restar sol en el crrec.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214533" title="Veli Llong" nonfiltered="2793" processed="2789" dbindex="87849">
Veli Llong (Velius Longus)  fou un gramtic llat que va escriure el tractat De Orthographia, el qual es conserva.

Noms se sap que fou anterior a Carisi, ja que aquest esmenta dues vegades el tractat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214534" title="Illiri" nonfiltered="2794" processed="2790" dbindex="87850">
Illiri fou un heroi, fill de Cadme i d'Harmonia.

Va nixer quan els seus compatriotes feien una expedici a la costa adritica, i per aix s considerat epnim d'Illria.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214535" title="Luc (desambiguaci)" nonfiltered="2795" processed="2791" dbindex="87851">



Onomstica:

Marc Anneu Luc, escriptor rom;
Terenci Luc, poeta cmic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214537" title="Terenci Luc" nonfiltered="2796" processed="2792" dbindex="87852">
Terenci Luc (Terentius Lucanus) fou un poeta cmic rom, esclau del senador Publi Terenci Luc, que li va donar la llibertat i va agafar el seu nom. Va deixar algunes comdies escrites que s'han perdut.

Plini el Vell esmenta un pintor amb el nom de Gai Terenci Luc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214539" title="Juan Gutirrez de la Concha" nonfiltered="2797" processed="2793" dbindex="87853">


Juan Gutirrez de la Concha (Santander, Espanya, 1770   Cabeza de Tigre, Provncia de Crdoba (Argentina), 26 d'agost de 1810). Oficial de marina i militar espanyol amb una llarga trajectria en el Virreinat del Ro de la Plata, que va arribar a governador de Crdoba (Argentina), i va morir afusellat per ordre de la Primera Junta, per lleialtat a la corona espanyola.

Era un oficial de marina format en el port d'El Ferrol, que va arribar a Buenos Aires poc abans de 1790. Va liderar una important expedici naval a les costes patagniques el 1795, explorant la zona entre els rius Negro i Deseado. Va donar nom als llocs que va reconixer, com la pennsula Valds, pel cognom del ministre espanyol de marina.

Fou assignat al port de Carmen de Patagones i desprs al de Montevideo. Per ordre del governador Pascual Ruiz Huidobro, el 1806 va acompanyar a Santiago de Liniers a la campanya en contra de les invasions angleses. Fou el comandant del Batall d'Arribeos i, mes tard, va reorganitzar la marina de guerra virreinal.

El setembre de 1807, el virrei Liniers el va nombrar governador de Crdoba, crrec que va ocupar des del desembre d'aquest any. Es va implicar en discussions amb el partit del Dean Gregorio Funes. Var organitzar un batall de milcies locals, que va posar a les ordres del futur cabdill Jos Javier Daz. Tamb va millorar el cam i les postes cap a La Rioja i va intentar l'explotaci del mineral de plata a  Famatina. Quan Liniers va ser reemplaat per Baltasar Hidalgo de Cisneros, el va ajudar a installar-se a Crdoba.

El 1810, quan es va conixer la notcia de la Revoluci de Maig va reunir un assemblea de notables. Tots, menys Funes, van aconsellar jurar el Consell de Regncia i no escoltar la invitaci portenya. Es va preparar per a lluitar i va ordenar reclutar forces, desobeint l'autoritat de la Primera Junta. El partit realista, per, va quedar allat i les tropes de Daz es van negar a seguir-lo.

A l'agosto va arribar l'expedici comandada per Francisco Ortiz de Ocampo, i Guterrez de la Concha i altres realistes van haver de fugir cap al nord. Poc desprs va ser capturat, juntament amb el bisbe Rodrigo de Orellana, els ex governadors Allende y Rodrguez, i el comptador Moreno. En un altre lloc Liniers tamb va ser capturat.

Ocampo i el seu delegat poltic Hiplito Vieytes van decidir desobeir l'ordre d'afusellar-los i els van enviar a Buenos Aires. A l'arribar, per, la notcia a la capital, la Junta va reiterar l'ordre i envi el vocalJuan Jos Castelli al nord per a fer-la complir.

Fou afusellat per ordre de Castelli a l'extrem sud de la provncia de Crdoba juntament amb Liniers, Allende, Rodrguez i Moreno.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214540" title="Lucceu" nonfiltered="2798" processed="2794" dbindex="87854">


Onomstica:

Lucceu, general rom;

Luci Lucceu, historiador rom;

Gai Lucceu Hirre, trib de la plebs del 53 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214541" title="Lucceu (general)" nonfiltered="2799" processed="2795" dbindex="87855">
Lucceu (Lucceius) fou un general rom. 

Apareix esmentat a la histria nicament a l'any 89 aC, any en el qual, en cooperaci amb un altre militar rom, el pretor Gai Cosconi, va derrotar els aliats italians durant la guerra social, a l'any 89 aC.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214542" title="Ismeni" nonfiltered="2800" processed="2796" dbindex="87856">
Ismeni fou un heroi, fill d'Apollo i de Mlia.

Fou pare de Dirce i d'Estrfia.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214543" title="Luci Lucceu" nonfiltered="2801" processed="2797" dbindex="87857">
Luci Lucceu (Lucius Lucceius Q. F.) fou un historiador rom, amic de Cicer i enemistat amb tic.

El 63 aC va acusar a Catilina, i la seva oratria fou qualificada de  paractus eruditusque.
 
El 60 aC va ser candidat al consolat junt amb Juli Csar que li va donar suport a canvi de qu Lucceu, que era molt ric, dons diners als electors en nom dels dos, per va perdre l'elecci per els esforos de l'aristocrcia a favor de Bbul.

Desprs es va dedicar a la literatura i va compondre una histria de Roma entre la guerra social i el seu temps, que va quasi acabar el 55 aC quan Cicer li va demanar de tancar-la i dedicar un suplement al perode entre la conspiraci de Catilina i la seva crida del desterrament, i sembla que li va fer cas.

El 55 aC va anar a Sardenya i el 49 aC va donar suport a Gneu Pompeu. El 48 aC fou perdonat per Csar i va tornar a Roma on va conservar l'amistat de Cicer.

Va morir el 45 aC o no massa desprs del 45 aC, any en qu se l'esmenta per darrer cop.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214544" title="Gai Lucceu Hirre" nonfiltered="2802" processed="2798" dbindex="87858">
Gai Lucceu Hirre (Caius Lucceius C. F. Hirrus) fou un trib de la plebs del 53 aC, adscrit a la tribu Pupnia, que va proposar que Gneu Pompeu fos nomenat dictador i per aix fou deposat del seu crrec.

El 52 aC fou candidat a ugur junt amb Cicer, i el 51 aC candidat amb Marc Celi per edil curul, per les dues vegades va fracassar. Ms tard va ser amic de Cicer, el qual, de tornada de Cilcia (50 aC), volia el seu suport per celebrar un triomf per les seves victries.

El 49 aC es va unir a Pompeu i va dirigir les forces del nord d'Itlia, per les seves tropes van desertar. Desprs fou enviat com ambaixador al rei Orodes II de Prtia, buscant el suport d'aquest pels optimats, per el rei part el va tancar a la pres. Abans de la batalla de Farslia els pompeians van discutir si el nomenaven pretor en absncia. Desprs del 48 aC fou perdonat per Csar i alliberat, podent tornar a Roma.

Podria ser el mateix personatge que s esmentat com Hirtius (Hirti o Hirci), que el 43 aC fou proscrit pels triumvirs i va fugir amb Sext Pompeu a Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214545" title="Gran Premi d'Alemanya del 2006" nonfiltered="2803" processed="2799" dbindex="87859">
Resultats del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de la temporada 2006, disputat al circuit de Hockenheimring  el 30 de juliol del 2006.

 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Kimi Rikknen  1: 14. 070;
  
 Volta  rpida:   Michael Schumacher   1: 16. 357   a la volta 17.








 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214551" title="Juturna" nonfiltered="2804" processed="2800" dbindex="87860">
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.

Jpiter la va requerir, per ella l'esquivava submergint-se en les aiges d'una font o, segons altres versions, va ser transformada en font pel du.

De fet, hi havia diverses fonts amb el seu nom. La ms famosa era al Frum, entre els temples de Vesta i dels Dioscurs.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 130.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214552" title="Lluci (desambiguaci)" nonfiltered="2805" processed="2801" dbindex="87861">


Onomstica:

Lluci d'Antioquia, eclesistic siri del segle III.

Lluci de Biza, eclesistic grec del segle V.

Lluci de Cafargamala o Lluci de Jerusalem, eclesistic del segle V.

Lluci Ferrer, locutor i presentador.

Lluci Pasif, escriptor grec.

Lluci, escriptor grec del segle II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214565" title="Lluci" nonfiltered="2806" processed="2802" dbindex="87862">

Lluci (Lucianus, ) fou un important escriptor grec amb arrels sirianes, nascut a Samosata a la Commagene vers el 120. Hauria viscut durant el segle II, segons Suides en temps d'Adri, per probablement va florir ms tard.

Es va dedicar a l'estudi de la retrica i literatura. Va viure a Jnia i desprs fou advocat a Antioquia, sense gaire xit. Desprs va visitar Grcia, Itlia i la Gllia i fou mestre de retrica. Al final de la vida va tornar a Sria. 

Va morir a Egipte vers el 190. 

Va escriure llibres de diverses temtiques:

Obres retriques .
;

Obres crtiques .
;

Biografies .
 ;

Novelles .
;

 Dilegs .
;

 Poemes.
;

 Miscellnia .
;

 Obres atribudes errniament.
;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214566" title="Lluci d'Antioquia" nonfiltered="2807" processed="2803" dbindex="87863">
Lluci d'Antioquia (Lucianus, ) fou un eclesistic siri del comenament del cristianisme (segle III). Va nixer a Samosata i va ser criat en l'amor a la religi cristiana; als 11 anys van morir el pares i l'orfe fou portat a Edessa on es va dedicar a l'ascetisme i va esdevenir deixeble de Macari, un cristi de la ciutat. Ms tard fou prevere d'Antioquia i va fundar a aquesta ciutat una escola teolgica. 

Per les seves idees, poc conegudes, fou excomunicat per alguns bisbes d'Antioquia, per sempre li fou retirada (Domne, successor de Pau de Samosata, que fou bisbe vers 269 a 273; Timeu, que fou bisbe del 273 al 280, i Ciril d'Antioquia, que ho fou del 280 al 300). Alexandre I d'Alexandria diu que fou seguidor de l'heretgia de Pau de Samosata i precursor dels arrians, i es cert que Ari  (o Arri) es dirigeix als seus seguidors en una carta com "antics llucianistes" . Epifani diu que en realitat fou un seguidor de Marci, del que desprs es va separar encara que va conservar els principis generals dels marcionites. 

Es va fer fams per la santedat de la seva vida. Vers el 310 o 311 fou detingut a la ciutat d'Antioquia per ordre de Maximi o de  Maxim Daia i fou torturat. Va morir suposadament de les tortures el dia de l'epifania del 312, desprs d'haver estat 40 dies sense acceptar menjar que havia estat prviament ofert als dols. El seu cos fou tirat a la mar.

Jernim va escriure la seva vida a De Viris Illustribus i diu que va escriure dos petits llibres sobre la fe cristiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214569" title="Lluci de Biza" nonfiltered="2808" processed="2804" dbindex="87864">
Lluci de Biza (Lucianus, ) fou un eclesistic grec, bisbe de Bzia (Bizya, desprs Byza, a Trcia), del segle V. 

Va escriure una carta a l'emperador Lle I de Bizanci (457-474) en la que reconeixia l'autoritat del concili de Nicea I del 325, del concili d'Efes del 431 i del concili de Calcednia del 451, i es decantava per la deposici del patriarca Timoteu de Constantinoble. A la carta s'anomena arquebisbe (bisbe metropolit) per no consta que Biza fou mai ms que un bisbat depenent de l'arquebisbat d'Heraclea. Ms tard un decret de Gennadi I de Constantinoble (vers 459-471) apareix signat tamb per Lluci, bisbe metropolit de Biza .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214570" title="Circuit d'AVUS" nonfiltered="2809" processed="2805" dbindex="87865">



El Circuit d'AVUS s un circuit automobilstic situat al sud-oest de Berln, Alemanya.

 Histria .

AVUS sn les inicials del seu nom en alemany Automobil-Verkehrs- und bungs-Strae, i s el nom pel que es conegut popularment.

El circuit va ser construit a l'any 1907, i va ser usat principalment com a circuit de proves dels vehicles de l'industria alemanya de l'automobil.

A causa de la 2 Guerra Mundial el circuit va ser escurat per la construcci del Mur de Berlin.

A la temporada 1959 de la Frmula 1 s'hi va disputar l'unic Gran Premi de la seva histria, el Gran Premi d'Alemanya del 1959 guanyat pel pilot Tony Brooks, per a causa de l'accident mortal de Jean Behra es va veure que era perills continuar disputant-hi curses de la F1.

A partir de llavors s'hi van disputar curses de menor importncia fins l'any 1998.


 A la F1 .




 Enllaos externs .

 Imatge per Satel.lit de la curva Nord;
 Imatge per Satel.lit de la curva Sud;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214571" title="Lluci de Cafargamala" nonfiltered="2810" processed="2806" dbindex="87866">

Lluci de Cafargamala (Lucianus, ) tamb conegut com Lluci de Jerusalem (Cafargamala, llat Caphargamala, era una vila propera a Jerusalem) fou un eclesistic del segle V.

Va escriure una epstola dirigida als cristians de tot el mon, referint-se a uns somnis miraculosos que hauria tingut el 3 de desembre del 415.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214572" title="Lluci Pasif" nonfiltered="2811" processed="2807" dbindex="87867">
Lluci Pasif (Lucianus Pasiphon, ) fou un escriptor grec.

Favor d'Arle, segons diu seguint a Digenes Laerci, li atribueix diverses comdies que comunament han estat atribudes a Digenes el Cnic o a Filisc d'Egina (deixeble d l'anterior). L'esmenta Fabricius a Bibl. Graec. vol. II. pp. 295, 296, i 309.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214574" title="Rafael Subirachs i Vila" nonfiltered="2812" processed="2808" dbindex="87868">
Rafael Subirachs i Vila s un cantant, msic i compositor catal. Va nixer a Vic (Osona) el 22 de juliol de 1948. Membre destacat de la Nova Can, ha excellit en la musicaci i interpretaci de textos de poetes catalans de tots els temps.

Biografia.
Fill del msic i pedagog Rafael Subirachs i Ricart, Rafael Subirachs va rebre una slida formaci en msica clssica. Ben aviat, va ingressar com a puer cantor a l Escolania de Montserrat (1958 - 1960) en qualitat de soprano solista sota la direcci musical del pare Ireneu Segarra.
L'any 1967 va entrar a formar part dels Setze Jutges, un grup de cantautors que volien impulsar un moviment de can popular en llengua catalana que ajuds a sortir de la llarga nit que el franquisme havia imposat sobre la cultura en catal. Edita el seus primers discos, Dona i Rodamn. L'any 1968 publica el seu primer LP: llbum Subirachs que cont les primeres musicacions de poesies de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Carner.

L'any 1969 apareix Exeunt personae, la primera de les seves aportacions en profunditat a la obra d'un poeta catal, tasca que ha estat des d'aleshores una constant en la producci de l'artista. Gabriel Ferrater va ser el primer dels poetes 'visitats' pel particular i peculiar geni artstic del compositor vigat, sempre eclctic i rigors, alhora.

Durant molts anys compagina la seva tasca de cantautor amb la participaci en muntatges teatrals.

L'any 1974 musica una obra d'un altre artista illustre de la Plana de Vic, Miquel Mart i Pol, en concret Cinc esgrafiats a la mateixa paret.

L'any 1975, com a conseqncia de la seva recerca en la can tradicional catalana, participa a les Sis Hores de Can a Canet on clou la seva actuaci amb el roman Catalunya, comtat gran, a partir del qual es va construir l'himne nacional catal, Els Segadors. Dos anys ms tard apareix el disc Bac de Roda que cont aquesta i d'altres mostres del canoner popular catal.

El 1978 publica Si com l'infant quan aprn de parlar, un disc amb musicacions de poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausis March, entre les qual els clebres 'Estramps' del primer i el 'Cant espiritual' del poeta de Gandia.

L'any 1991 enregistra Miralls que cont poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba.

El 1995 publica Els cants d'Abelone, musicacions sobre l'obra homnima de Joan Vinyoli.

Coincidint amb el 150 aniversari de Jacint Verdaguer, estrena a la mateixa baslica de Montserrat l'obra Verdaguer - Can de la Terra.



Enllaos externs.
Rafael Subirachs Web dedicada a aquest msic catal des d'on es poden escoltar algunes de les seves composicions.


Msica de poetes, Interpretaci de Els miralls







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214602" title="Lo Passador" nonfiltered="2813" processed="2809" dbindex="87869">



El projecte guanyador, sota el nom de lo Passador rep homenatge a la figura del patr de barcassa.

El projecte ha tingut en compte els valors paisatgstics i culturals de l'Ebre i realitza un important esfor d'integraci al riu i al seu entorn.

s per aix que el pont no s'interpreta noms com una via de pas sin com un ample passeig sobre les aiges de l'Ebre.

El Departament de Poltica territorial i Obres Pbliques ha impulsat la construcci d'un pont sobre el riu Ebre que uneixi els municipis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, actualment connectats per un pas de barca.
 
Aquesta actuaci esdevindr una alternativa a aquest pas i permetr evitar l'actual recorregut per carretera de mes de 20 quilmetres passant per Amposta. 

Aix aquest projecte t com a principal objectiu afavorir la mobilitat en la zona del Delta, que ha experimentat en els ltims anys un notable creixement a causa sobretot dels seu desenvolupament urb i de les visites turstiques que rep.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214641" title="Eleccions municipals als Pirineus Orientals" nonfiltered="2814" processed="2810" dbindex="87870">
Les eleccions municipals a Catalunya Nord permeten escollir els membres del consell municipal de cada municipi.

Aquests sn anomenats regidors. Escullen al seu si l'alcalde, que presideix el consell municipal, aix com els alcaldes-adjunts.

El mandat dels regidors, de l'alcalde i dels seus adjunts s, en principi, de sis anys.

Les eleccions ms recents s'han mantingut l'11 i 18 de mar de 2001. Els properes han de tenir lloc el 2008, per evitar el fenomen de cacofonia electoral prevista si aquestes eleccions s'afegissin als venciments presidencial i legislatives de 2007.

 Vegeu tamb .
 Eleccions municipals als Pirineus Orientals 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214686" title="Acfred I d'Aquitnia" nonfiltered="2815" processed="2811" dbindex="87871">
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitnia (926-927)

 Origens Familiars .

Segon fill de Acfred I de Carcassona, Comte de Carcassona i la seva muller Adelinda d'Alvrnia

 Fets Destacables .

Va heretar el Ducat d'Aquitania l'any 926, a la mort sense fills varons del seu germ Guillem. A la seva mort, al igual que el seu germ sens fills barons, el Ducat d'Aquitnia va pasar a mans d'Ebles Manser, comte de Bordeus i Poitou, fill de Rainulf II, antic pretenent al Ducat. 

La seva filla va heretar el Comtat de Carcassona de mans del seu oncle Acfred II de Carcassona que havia mort sense descendents.

 Npcies i Descendents .

Es desconeix el nom de la seva esposa. El que si sabem es que va tenir una nica filla:

 Arsenda d'Aquitnia, comtessa de Carcassona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214765" title="Jaume Aym" nonfiltered="2816" processed="2812" dbindex="87872">

Jaume Aym i Ayala (Barcelona 1882 - Sant Cugat del Valls 1964), editor catal.
Jaume Aym i Mayol (Barcelona 1911 - Sant Cugat del Valls 1989), editor, publicista catal i fill de Jaume Aym i Ayala.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214778" title="Josep Badia" nonfiltered="2817" processed="2813" dbindex="87873">


 Josep Badia i Capell. ;
 Josep Badia (poltic) fundador del Partit Carl Catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214796" title="dol" nonfiltered="2818" processed="2814" dbindex="87874">


Una imatge venerada d'un du pag, vegeu dol (religi);
Per extensi, una persona digna d'admiraci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214867" title="Josep Batlle" nonfiltered="2819" processed="2815" dbindex="87875">

Josep Batlle i Carre (1773-1854), comerciant i cronista catal a l'Uruguai.
Josep Batlle i Jover (1774-1847), jurista catal.
Josep Batlle i Mateu (segle XIX), botnic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214928" title="Jaume Bofill" nonfiltered="2820" processed="2816" dbindex="87876">

 Biografia;
 Jaume Bofill i Bofill (1910-1965), filsof i professor universitari, fill de Jaume Bofill i Mates;
 Jaume Bofill i Ferro (1891-1968), poeta i crtic literari;
 Jaume Bofill i Mates Guerau de Liost (1878-1933), poeta, escriptor i poltic, pare de Jaume Bofill i Bofill;

 Entitats;
 Fundaci Jaume Bofill, entitat social catalana, creada en honor a Jaume Bofill i Bofill;
 Fundaci Jaume Bofill i Ferro, entitat de Viladrau que atorga beques universitries a viladrauencs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="214957" title="Admiraci" nonfiltered="2821" processed="2817" dbindex="87877">
L'admiraci s un reconeixement dels mrits dels altres i el desig d'imitar-los. A diferncia de l'enveja, s un sentiment positiu, ja que es limita a valorar el positiu de la cosa admirada, encara que suposi reconixer les mancances prpies. 

Elements dignes d'admiraci.
Tot i que l'admiraci s sempre un sentiment personal, ja que depn de l'escala de valors, hi ha elements que culturalment s'han jutjat dognes d'admiraci:
per als crients, Du i l'obra de la creaci sn sempre admirables, ja que un s la font de tota perfecci (i apart se l'ha de venerar) i l'altra una prova del seu poder i bondat (d'aqu tots els escrits religiosos sobre la natura);
la bellesa i el sublim;
la virtut;
proeses tcniques o heroiques, gestes que s'escapin de la norma comuna;

Les persones admirades poden esdevenir dols de masses si tenen un grup de seguidors (fans) que el donen suport, com poden ser els cantants o els actors. Quan l'admiraci s ms propera, basada en una relaci de mestre-deixeble, la persona admirada se sol anomenar mentor o inspirador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215027" title="Joan Camprub" nonfiltered="2822" processed="2818" dbindex="87878">


Joan Camprub (Reus, 1825 - Barcelona, ?), ballar i coregraf catal.
Joan Camprub i Alemany (Barcelona, 10 de juliol de 1917 - 4 de febrer de 2000), actor i humorista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215041" title="Manuel Capdevila" nonfiltered="2823" processed="2819" dbindex="87879">


Manuel Capdevila i Font: msic catal. ;
Manuel Capdevila i Massana: orfebre i pintor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215067" title="Eleccions municipals als Pirineus Orientals 2008" nonfiltered="2824" processed="2820" dbindex="87880">
Les eleccions municipals de Catalunya Nord de 2008, escolliran els consells municipals dels municipis nordcatalans. Inicialment programades el 2007, les eleccions municipals nordcatalanes han estat desplaades el 2008 per no sobrecarregar el calendari electoral, que preveia cinc eleccions aquest any. Aquestes eleccions es desenvoluparan el 9 i 16 de mar de 2008.

Sondeig d'intenci de vot a Perpiny.
Primera volta.
Intenci de vot a la primera volta  - 22/01/2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/a
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%

|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Paul Alduy (UMP)
|align="left" |UMP
|align="right" |44%
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Jacqueline Amiel-Donat (PS)
|align="left" |PS i PCF
|align="right" |21%
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Louis Aliot (FN)
|align="left" |FN
|align="right" |13%
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Jean Codogns
|align="left" |Esquerra diversa
|align="right" |11%
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Clotilde Ripoull (MoDem)
|align="left" |MoDem
|align="right" |6%
|-
|bgcolor="#800000"|
|align=left|Bernard Cholet (LCR)
|align="left" |LCR
|align="right" |5%
|}

Segona volta.
Hiptesi quadrangular  - 28/01/2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/a
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%

|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Paul Alduy (UMP)
|align="left" |UMP
|align="right" |52%
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Jacqueline Amiel-Donat (PS)
|align="left" |PS i PCF
|align="right" |24%
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Louis Aliot (FN)
|align="left" |FN
|align="right" |13%
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Jean Codogns
|align="left" |Esquerra diversa
|align="right" |11%
|-
|}

Hiptesi triangular  - 28/01/2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/a
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%

|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Paul Alduy (UMP)
|align="left" |UMP
|align="right" |54%
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Jacqueline Amiel-Donat (PS)
|align="left" |PS i PCF
|align="right" |31%
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Louis Aliot (FN)
|align="left" |FN
|align="right" |15%
|-
|}

L'elecci a les capitals de comarca i als municipis de ms de 5 000 habitants.

Angles, Els (Capcir).
 Alcalde sortint: Christian Blanc, des de 2001;
Candidats:
 Christian Blanc;

Argelers (Rossell).
 Alcalde sortint: Pierre Aylagas (PS), des de 2001;
Candidats:
 Pierre Aylagas (La passion pour Argels-sur-mer: PS);
 Martine Calais;

Bomps (Rossell).
 Alcalde sortint: Jean-Paul Batlle, des de 1995;
Candidats:
 Jean-Paul Batlle;
 Pierre Casadevall;
 Jean Sol (UMP);

Cabestany (Rossell).
 Alcalde sortint: Jean Vila (PCF), des de 1977;
Candidats:
 Eric Marchesseau (Ensemble pour Cabestany: UMP);
 Jean Vila (La passion de Cabestany: PCF i PS);

Canet de Rossell (Rossell).
 Alcalde sortint: Arlette Franco (UMP), des de 1989;
Candidats:
 Jean Michel Bois;
 Arlette Franco (UMP), diputada;
 Jean Jacques Gueffier;

Ceret (Vallespir).
 Alcalde sortint: Alain Torrent (Independent), des de 2001;
Candidats:
 Jean-Paul Coste (Agir pour Cret);
 Claire Rodriguez (Cret en mouvement: PS, PCF i MRC);
 Alain Torrent (Unir Cret);

Elna (Rossell).
 Alcalde sortint: Nicolas Garcia (PCF), des de 2001;
Primera volta - 9 de mar de 2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/da
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Partit/s
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot

|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Nicolas Garcia (PCF)
|align="left" |
|align="right" |PCF i PS
|align="right" |2 369
|align="right" |57,25
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left|Jean-Claude Jourda
|align="left" |Valeurs et tradition
|align="right" |
|align="right" |1 180
|align="right" |28,52
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Henri Jonca (UMP)
|align="left" |Union pour un Mouvement Populaire
|align="left" |UMP
|align="right" |589
|align="right" |14,23
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| Vot en blanc
|align="left" |
|align="right" |
|align="right" |
|}

Montllus (Alta Cerdanya).
 Alcalde sortint: Jean-Michel Larmet, des de 2002;

Perpiny (Rossell).
 Alcalde sortint: Jean-Paul Alduy (UMP), des de 1993;

Primera volta - 9 de mar de 2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/a
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Partit/s
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot

|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Paul Alduy (UMP)
|align="left" |Perpignan Perpiny 2020
|align="left" |UMP i UC 
|align="right" |14 372
|align="right" |38,88
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Jacqueline Amiel-Donat (PS)
|align="left" |Unim els nostres talents per Perpiny
|align="left" |PS, PCF, ERC, LO i PRG
|align="right" |7 454
|align="right" |20,16
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Jean Codogns
|align="left" |Perpignan gagnant
|align="left" |Les Verts i CDC
|align="right" |5 591
|align="right" |15,12
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Louis Aliot (FN)
|align="left" |Perpignan, ville libre
|align="left" |FN
|align="right" |4 543
|align="right" |12,29
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Clotilde Ripoull (MoDem)
|align="left" |L'avenir aujourd'hui
|align="left" |MoDem
|align="right" |3 154
|align="right" |8,53
|-
|bgcolor="#800000"|
|align=left|Michal Cufi (LCR)
|align="left" | gauche vraiment
|align="left" |LCR
|align="right" |1 854
|align="right" |5,02
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| Vot en blanc
|align="left" |
|align="left" |
|align="right" |
|align="right" |
|}

Segona volta - 16 de mar de 2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/a
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Partit/s
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors

|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Paul Alduy (UMP)
|align="left" |Perpignan Perpiny 2020
|align="left" |UMP i UC 
|align="right" |19 072
|align="right" |45,48
|align="right" |41
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Jacqueline Amiel-Donat (PS)
|align="left" |Nova uni de l'esquerra
|align="left" |PS, MoDem, PCF, ERC, PRG, Les Verts i CDC
|align="right" |18 498
|align="right" |44,11
|align="right" |12
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Louis Aliot (FN)
|align="left" |Perpignan, ville libre
|align="left" |FN
|align="right" |4368
|align="right" |10,42
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| Vot en blanc
|align="left" |
|align="left" |
|align="right" |
|align="right" |
|}

Pi (Rossell).
 Alcalde sortint: Guy Pars (PS), des de 2001;
Candidats:
 Francis Cau (Pia avenir 2008);
 Guy Pars (PS);
 Claude Prats (UMP);

Portvendres (Rossell).
 Alcalde sortint: Michel Strehaiano;
Candidats:
 Christian Bessire (Port-Vendres en avant);
 Jean-Pierre Romero (UMP);
 Michel Strehaiano (PS);

Prada (Conflent).
 Alcalde sortint: Jean-Franois Denis (PRG), des de 2001;
Candidats:
 Jean Castex (Pour Prades videmment: UMP);
 Jean-Franois Denis (PRG i ERC);
 Pierre Munier (Ensemble dans l'action);
 Jacques Pons (Construire Prades autrement: PCF, Les Verts i LRC);

Ribesaltes (Rossell).
 Alcalde sortint: Andr Bascou (UMP), des de 2001;
Candidats:
 Andr Bascou (UMP);
 Jean-Claude Berga (PS i Les Verts);
 Patrick Cases (Rivesaltes  gauche: PCF);

Sant Cebri de Rossell (Rossell).
 Alcalde sortint: Jacques Bouille (UMP), des de 1989;
Candidats:
 Jacques Bouille (UMP);
 Thierry Del Poso;
 Marie-Pierre Sadourny-Gomez (Saint-Cyprien si on changeait: PS);

Sant Esteve del Monestir (Rossell).
 Alcalde sortint: Elie Puigmal (PS), des de 2001;
Candidats:
 Jean-Marie Palma;
 Jany Prats-Vidal (PRG);
 Elie Puigmal (PS);
 Jean-Jacques Vila (MoDem);
 Robert Vila (Gnration action: UMP);

Sant Lloren de la Salanca (Rossell).
 Alcalde sortint: Fernand Sir (UMP), des de 2001;
Candidats:
 Fernand Sir (UMP);
 Jean Vilert (PCF i MRC);

Soler, El (Rossell).
 Alcalde sortint: Franois Calvet (UMP);
Candidats:
 Franoise Bigotte (Plus belle la ville: PS);
 Franois Calvet (UMP), diputat;

Toluges (Rossell).
 Alcalde sortint: Louis Caseilles (PS), des de 2001;

Primera volta - 9 de mar de 2008
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat/da
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Partit/s
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot

|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Louis Caseilles (PS)
|align="left" |Toulouges pour vous
|align="right" |PS, PCF i Les Verts
|align="right" |2 151
|align="right" |65,16
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Christophe Tassy (UMP)
|align="left" |Unis pour Toulouges
|align="left" |UMP i CDC
|align="right" |621
|align="right" |18,81
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left|Pierre-Jean Ribert
|align="left" |Toulouges confiance
|align="right" |
|align="right" |529
|align="right" |16,03
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| Vot en blanc
|align="left" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|}

Tur (Rossell).
 Alcalde sortint: Ren Olive (PS), des de 1989;
Candidats:
 Ren Olive (PS i Les Verts);
 Roger Segura (UMP);

Referncies.


Enllaos externs.

Partits poltics.
 Convergence Dmocratique de Catalogne  ;
 Esquerra Republicana de Catalunya ;
 Front National ;
 Ligue Communiste Rvolutionnaire ;
 Mouvement Dmocrate ;
 Mouvement Rpublicain et Citoyen ;
 Parti Communiste Franais ;
 Parti Socialiste ;
 Union pour un Mouvement Populaire ;
 Unitat Catalana  ;
 Les Verts ;

Altres.
 Eleccions nordcatalanes 2008  ;
 Llista de candidats per la primera volta ;
 Elections municipales 2008: L'annuaire web ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215092" title="Pere Casals" nonfiltered="2825" processed="2821" dbindex="87881">

Pere Casals i Cort (1903 1968), poltic catal.
Pere Casals i Lezcano (1959), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215110" title="Miquel Casas" nonfiltered="2826" processed="2822" dbindex="87882">

 Miquel Casas (Reus, 1920 - Sitges, 2003): ciclista catal, vencedor de la Volta a Catalunya de 1944;
 Miquel Casas i Aug (Barcelona, 1918 - Valncia, Veneuela, 2001): msic i compositor del segle XX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215152" title="Josep Cervera" nonfiltered="2827" processed="2823" dbindex="87883">

Josep Cervera i Bret (1883-1969), contrabaixista i compositor de msica.
Josep Cervera i Rocalba (1830-1910), msic.

Vegeu tamb.
Josep Maria Cervera i Berta (1904-1998), sacerdot, escriptor i msic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215182" title="Joan Codina" nonfiltered="2828" processed="2824" dbindex="87884">

Joan Codina i Cendrs (Agramunt, Urgell, 1841 - La Fuliola, Urgell, 1915), sacerdot catal i Delegat a l'Assemblea de Manresa.
Joan Codina i Llubera (Barcelona, 8 de setembre de 1866) fou un cantant catal, pare de Carolina Codina, que amb el pseudnim de Lina Llubera fou una soprano i muller de Serguei Prokfiev.
Joan Codina i Torres (Barcelona, 1927 - 1999), sindicalista i poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215184" title="Josep Cdol" nonfiltered="2829" processed="2825" dbindex="87885">


Josep Cdol (Barcelona, 1865   1935), pianista, compositor i professor del Conservatori del Liceu.

Adquir els seus primers coneixements musicals a l'escolania de la catedral de Barcelona, i els ampli al Conservatori del Liceu. Entr al claustre d'aquest conservatori i hi rest cinquanta anys ensenyant solfeig i piano. Collabor en concerts de lAssociaci Musical.

Autor de moltes composicions musicals, lleg els seus papers al compositor i pedagog Josep Barber Humbert. El fill d'aquest, Claudi Barber, en feu donaci a la Biblioteca de Catalunya .

 Obres .
 A orillas del Cinca: zarzuela en un acto y tres cuadros (1897), lletra de Timeoteu Coll i Vilades i Antoni Fargas;
 "Etoile du matin" des jeunes pianistes: petits tudes faciles et progressives pour les petites mains (1913), coautor amb Francesc de Paula Snchez i Gavagnach;
 Las primera hojas, nocturno (1887), per a piano;
 Serenata pastoril (1891), per a piano;
 Smart Sport, vals;

 Bibliografia .
 Francesc de Paula Snchez i Gavagnach, dir; V.Costa, A.Buy, J.Cdol, J.Font y J.Lamote Estudios meldicos: para uso de los alumnos del curso preliminar de piano del conservatorio del Liceo de S.M.Isabel II Barcelona: R.Guardia, 1895;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215197" title="Miquel Coll" nonfiltered="2830" processed="2826" dbindex="87886">

Miquel Coll i Alentorn (1904 - 1990), poltic catal.
Miquel Coll Carreras (1915), advocat menorqu.
Miquel Coll i Castany (1926 - 2003), alcalde de Sant Pere de Ribes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215229" title="Joan Cornudella" nonfiltered="2831" processed="2827" dbindex="87887">

Joan Cornudella i Barber (les Borges Blanques, Garrigues 1904 - Barcelona 1985) poltic socialista catal.
Joan Cornudella i Feixa advocat i poltic catal, fill de Joan Cornudella i Barber.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215281" title="Ramon d'Abadal" nonfiltered="2832" processed="2828" dbindex="87888">

Ramon d'Abadal i Calder (Vic, 1862 - Rupi, 1945), poltic i advocat catal.
Ramon d Abadal i de Vinyals (Vic, 1888 - Barcelona, 1970), historiador i poltic catal.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215324" title="B.B. King" nonfiltered="2833" processed="2829" dbindex="87889">

Riley B. King, ms conegut com B.B. King o Blues Boy King (16 de setembre de 1925, Ittabena, Mississip), s un fams guitarrista de blues i compositor. s conegut per anomenar a les seves guitarres "Lucille", fins i tot va compondre una can amb aquest ttol fent referncia a la manera que la seva guitarra va canviar la seva vida.


Discografia.
 King of the Blues (1960);
 My Kind of Blues (1960);
 Live at the Regal (Live, 1965);
 Lucille (1968);
 Live and Well (1969);
 Completely Well (1969);
 Indianola Mississippi Seeds (1970);
 B.B. King In London (1971);
 Live in Cook County Jail (1971);
 Lucille Talks Back (1975);
 Midnight Believer (1978);
 Live "Now Appearing" at Ole Miss (1980);
 There Must Be a Better World Somewhere (1981);
 Love Me Tender (1982);
 Why I Sing the Blues (1983);
 B.B. King and Sons Live (Live, 1990);
 Live at San Quentin (1991);
 Live at the Apollo (Live, 1991);
 There is Always One More Time (1991);
 Deuces Wild (1997);
 Riding with the King (2000);
 Reflections (2003);
 The Ultimate Collection (2005);
 B.B. King & Friends: 80 (2005);

Videografia.
 The Electric B.B. King - His Best (1960);
 Great Moments with B.B. King (1981);
 The King of the Blues: 1989 (1988);
 Got My Mojo Working (1989);
 King of the Blues (Box Set, 1992);
 Why I Sing the Blues (1992);
 B.B. King: Live By Request (2003) DVD;
 Martin Scorsese Presents the Blues: B.B. King; (2003);
 Ultimate Collection (2005);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215364" title="Albert de Quintana" nonfiltered="2834" processed="2830" dbindex="87890">

Albert de Quintana i Combis (1834-1907), poltic i escriptor catal.
Albert de Quintana i Serra, advocat i poltic catal.
Albert de Quintana i de Len, poltic catal.
Albert de Quintana i Vergs (1904-?), advocat i poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215427" title="Llus Duran" nonfiltered="2835" processed="2831" dbindex="87891">

Llus Duran i Barrionuevo (1922), metge radileg.
Llus Duran i Ventosa (1870-1954), poltic, advocat i periodista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215454" title="John Mayall" nonfiltered="2836" processed="2832" dbindex="87892">

John Mayall (Macclesfield, Cheshire, 21 de novembre de 1933) cantant i compositor de blues angls. Precursor de la invasi del blues britnic al costat d'Alexis Korner. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four; i posteriorment la seva ms famosa banda: The Bluesbreakers, on va comptar amb la collaboraci de guitarristes com Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor. La seva banda va ser l'nima mter de diverses formacions posteriors. 
Mick Fleetwood i John Mcvie van formar part de la banda i van participar en l'enregistrament de "A Hard Road", al costat del guitarrista Peter Green, formant, desprs de deixar els Bluesbreakers, Fleetwood Mac. 

The Bluesbreakers van aconseguir fer discos histrics en la dcada dels 60s com l'lbum "Bluesbreakers" en la portada del qual apareix Eric Clapton, llambregant un exemplar del cmic "BEANO". Mayall segueix en actiu dhuc tenint ms de 70 anys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215468" title="Histria econmica" nonfiltered="2838" processed="2833" dbindex="87894">
La histria econmica analitza l'evoluci de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i aix es parla de la histria econmica de Catalunya, per exemple. La disciplina est molt lligada a la histria social, ja que el sistema econmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una poca sol veure's reflectida en la seva economia. ;

Per a efectuar aquest estudi, l'histria econmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i es centra en la investigaci sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.

Entenem per conjuntura a la combinaci fortuta d'esdeveniments o circumstncies que afecten a una societat. Per exemple: una onada de fred nrdic que malmet una collita de prssecs, un atentat contra un poltic, la vaga d'un sector de treballadors que demana un  augment salarial  

Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econmica que s'entn com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econmica. Per exemple: l'increment del consum, les oscillacions dels preus, les baixades de producci de bens manufacturats 

S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organitzaci de la societat), poltica (sistema i/o organitzaci poltica) i econmica (organitzaci econmica, sectors productius, etc.).

Com a creixement s'entn l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, s a dir, els seus canvis d'estructura econmica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macro-econmiques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'aix pot sser un pas del tercer mn que augmenti la seva producci d'arrs per que s'incrementi la quantitat de famlies pobres en el mateix perode de temps.

S'anomena fluctuaci econmica a l'interludi de creixement econmic i depressi. Les fluctuacions poden sser de curta i de llarga durada.

Les fluctuacions de curta durada poden sser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuaci es referix a un perode d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un perode d'entre set i deu anys, cicle Juglar.

Les fluctuacions de llarga durada que ms s'estudien sn el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tendncia secular que es refereix al perode d'un segle, vers l'ala o vers la baixa.

La prehistria.
La prehistria es caracteritza per una economia simple on cada persona o grup intenta produir per a la prpia subsistncia, sigui a travs de la caa i la recollecci o conreant el propi aliment. Els excedents s'intercanvien amb altres persones d'una manera poc organitzada, segons les necessitats de cada grup. Al final d'aquest perode es comena a considerar determinats elements com valuosos a causa de la seva escassedat i per la llei de l'oferta i la demanda acaben esdevenint el germen de la futura moneda. 

Edat antiga.
Amb la revoluci neoltica i les primeres grans civilitzacions sorgeixen les monedes (i abans les matries que actuen com a referncia, com la sal, l'or o les joies). El comer esdev una forma de riquesa i un treball especfic que obliga a incrementar els contactes entre pobles i millorar el transport. L'Estat es converteix en un agent regulador econmic que recull taxes per a les grans obres i serveis.

El Codi d'Hammurabi s el primer document econmic pur, ja que les lleis afecten els salaris i els preus d'alguns productes. Per als grecs, l'economia s'ha de supeditar a la poltica, que administra el b com. D'aquesta poca daten els primers aranzels, perqu s'intenta protegir els productes nacionals enfront els estrangers.

La banca primitiva sorgeix tamb en l'Edat Antiga, com a instituci capa de deixar fons per emprendre grans obres. La religi judeocristiana condemnar el prstec com una immoralitat, pels interessos abusius que es fixaven en algunes situacions.

L'Edat mitjana i moderna.
Amb el feudalisme la moneda perd valor, ja que la importncia rau en la terra, que determina en gran part el poder (ja que els serfs estan lligats a un territori). Les institucions econmiques, per, continuen existint i les lleis de comer prosperen, com les Consolat del Mar catal. 

El Renaixement suposa un auge econmic, amb l'obertura de noves rutes comercials i l'aparici de les primeres grans fortunes personals (els burgesos i banquers) que per primer cop no pertanyen a les famlies dirigents. Es formen aliances entre pasos per assegurar condicions ventatjoses en l'intercanvi i s'assegura el monopoli de determinades transaccions com a garantia de riquesa futura

La Illustraci.
Amb el Segle de les Llums i la imposici de la ra, sorgeixen les primeres teories econmiques modernes, com les d'Adam Smith, el mercantilisme o la fisiocrcia. Es busca l'eficincia en la gesti de l'Estat, amb un augment dels funcionaris dedicats als pressupostos, als impostos i a les inversions de cada pas. Es tanquen les fronteres quan conv i s'impulsa l'imperialisme per tenir nous mercats a l'abast i l'accs a matries primeres. Amb la Revoluci Industrial, sorgeix el capitalisme com a sistema imperant.

Com a reacci, apareixen les primeres comunitats autogestionades, sovint de caire religis, on s'intenta tornar a un estil de vida "natural", sense els diners i on tots formen una comunitat. s la utopia que recorre bona part de la filosofia que donar peu al Romanticisme.

L'economia contempornia.
Les diferncies econmiques provoquen revoltes socials i canvis poltics, aix com l'aparici d'una nova ideologia: el comunisme, el qual proposa fer desaparixer la divisi de classes i treballar tots per al b com, aix com destronar els burgesos de la seva posici de poder, acumulat amb fbriques i negocis. Durant el segle XX el mn es va dividir en dues meitats, caracteritzades bsicament per defensar el capitalisme o el comunisme (amb totes les seves variants). 

La globalitzaci suposa concebre tot el planeta com un nic mercat i a la prctica assegura l'hegemonia del capitalisme per sobre d'altres sistemes (tot i les protestes provinents de l'anarquisme o l'altermundisme). Aprofita al mxim el potencial de la tecnologia i la publicitat per vendre els productes, que es fabriquen en grans empreses que sovint cotitzen en borsa i sn multinacionals. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215501" title="Josep Ferrer" nonfiltered="2839" processed="2834" dbindex="87895">

Josep Ferrer i Esteve (Girona, 13 de mar del 1835 - Barcelona, 7 de mar del 1916), instrumentista i compositor de msica per a guitarra catal.
Josep Ferrer Esteve (beat) (Algemes, 17 de febrer del 1904-Llombai, 9 de desembre del  1936) sacerdot assassinat durant la guerra civil, beatificat l'1 d'octubre del 1995 (festa el 25 de juliol)    ;
Josep Ferrer i Sala (Sant Sadurn d'Anoia 1925), empresari del sector del vi catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215532" title="Llus Folch" nonfiltered="2840" processed="2835" dbindex="87896">

Llus Folch i Torres (1879-1946), crtic d'art i pedagog catal.
Llus Folch i Camarasa (Barcelona 1913 - 1999), metge, pedagog catal i fill de Llus Folch i Torres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215534" title="Ramon Folch" nonfiltered="2841" processed="2836" dbindex="87897">

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926), escriptor catal.
Ramon Folch i Guilln (Barcelona, 1946), bileg catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215582" title="Johnny Winter" nonfiltered="2842" processed="2837" dbindex="87898">
Johnny Winter (Beaumont,Texas, 23 de febrer de 1944), s un guitarrista nord-americ de blues i de rock. 

Winter es va convertir en una estrella del blues elctric a la fi dels anys seixanta i per al festival de Woodstock ja era una llegenda. Durant l'ltima etapa de Muddy Waters va produir els seus 3 ltims discs.

Biografia.
Va formar la seva primera banda als 14 anys amb el seu germ Edgar. Va passar la seva joventut gravant temes amb projecci regional i tocant blues pels bars. El seu descobriment a nivell nacional va arribar a travs d'un article en la revista Rolling Stone el 1968, el que li va valer un contracte amb un propietari d'un club de nova york i un enregistrament amb Columbia Records. 

El seu disc de debut oficial, Johnny Winter, s de 1969. A pesar que va comenar amb un trio, ms tard va formar una banda amb antics components de The McCoys, es va anomenar Johnny Winter And. Va aconseguir bones vendes el 1971 amb un directe i amb el seu disc de 1973 Still Alive and Well. Els seus discos es van fer cada vegada ms orientats al blues a la fi dels setanta i va produir tamb diversos lbums de Muddy Waters. En els vuitanta, va gravar tres discos per al segell de blues Alligator Records i ha gravat des de llavors amb MCA i Pointblank/Virgin.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215618" title="CEIP Josep Maria Soler i Gen" nonfiltered="2843" processed="2838" dbindex="87899">
El Centre d'Estudis d'Infantil i Primria Josep Maria Soler i Gen est situat a la vila de Montbri del Camp (Baix Camp). La seva plantilla est formada per 9 tutors i els corresponents especialistes. Tamb disposa d'una tcnica de suport a Educaci Infantil i una administrativa.

El nom de l'escola ve donat per un personatge del segle XIX que ced al poble els terrenys on es van construir les antigues escoles.
Avui en dia l'escola s'ha traslladat a un nou espai ms ample i modern inaugurat l'any 2004/2005 per la llavors consellera d'educaci Marta Cid.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215622" title="Llista de ducs de Borgonya" nonfiltered="2844" processed="2839" dbindex="87900">
Llista de comtes i ducs de Borgonya, sobirans del Comtat de Borgonya i del Ducat de Borgonya:

 Dinastia Bosnida .

880-921 : Ricard I de Borgonya, comte d'Autun;
921-923 : Ral I de Frana, fill de l'anterior i rei de Frana;
923-952 : Hug de Borgonya, germ de l'anterior;
952-956 : Gilbert de Chlon, gendre de l'anterior;

Dinastia Robert.
956-965 : Ot I de Borgonya, fill d'Hug el Gran;
965-1002 : Enric I de Borgonya, germ de l'anterior;
nominal 1002-1004 : Ot-Guillem de Borgonya, fill d'Adalbert d'Itlia;
El 1002 el Comtat de Borgonya s annexionat a Frana

Dinastia Capet de Borgonya.

1015-1032 Robert II de Frana dna en apanatge el ttol de Duc de Borgonya al seu fill Robert;

1032-1075 Robert I de Borgonya;
1075-1078 Hug I de Borgonya;
1078-1102 Eudes I de Borgonya;
1102-1142 Hug II de Borgonya;
1142-1162 Eudes II de Borgonya;
1162-1193 Hug III de Borgonya;
1193-1218 Eudes III de Borgonya;
1218-1272 Hug IV de Borgonya;
1272-1306 Robert II de Borgonya;
1306-1315 Hug V de Borgonya;
1315-1349 Eudes IV de Borgonya (comte de Borgonya o Franc Comtat);
1349-1361 Felip I de Borgonya;

El Ducat de Borgonya retorna a la Corona francesa

 Dinastia Valois .
Joan de Borgonya (Joan II de Frana el Bo, rei) 1361-1364;
Felip II del Valent 1364-1404;
Joan Sense Por 1404-1419;
Felip III el Bo 1419-1467;
Carles el Temerari 1467-1477;
Maria de Borgonya 1477-1482 (expropiada);
A la corona francesa 1477-1682;
Llus de Frana 1682-1711;
A la corona francesa 1711-1751;
Llus de Frana 1741-1761;
A la corona francesa 1761-1789;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215791" title="Sant Juli del Llor" nonfiltered="2845" processed="2840" dbindex="87901">
Sant Juli del Llor s una entitat de poblaci del municipi de Sant Juli del Llor i Bonmat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 109 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215795" title="Benot Mandelbrot" nonfiltered="2846" processed="2841" dbindex="87902">


Benot B. Mandelbrot, nascut el 20 de novembre de 1924  s un matemtic conegut com el "pare de la geometria fractal". 

Va nixer a Varsvia (Polnia), per la seva famlia es va traslladar a Frana quan tenia 11 anys on va estudiar i va ser deixeble de Gaston Julia.  

Actualment viu i treballa als Estats Units i t doble nacionalitat francesa i americana.

s professor emrit de la Yale University, del Thomas J. Watson Research Center i del Pacific Northwest National Laboratory.

Mandelbrot i els fractals.
L'any 1975 Mandelbrot va crear el terme fractal per descriure alguns objectes ja descrits per altres matemtics com el conjunt de Cantor, el floc de neu de Koch o el triangle de Sierpinski. L'any 1977 va publicar el llibre "Els objectes fractals: forma atzar i dimensi" (Fractals: Form, chance and dimension). En aquest llibre, Mandelbrot destaca com aquests objectes, abans considerats com a curiositats estranyes sn una eina per a la interpretaci de molts aspectes del mn real i en va enumerar les seves propietats comuns: L'autosemblana (lineal, no lineal, o estadstica) la invariana d'escala i la dimensi d'Hausdorff no sencera.

L'any 1982 Mandelbrot va ampliar aquestes idees en un nou llibre "La geometria fractal de la natura" (The Fractal Geometry of Nature). En ell mostra com els fractals sn un model per a les formes de les muntanyes, les lnies de les costes i dels rius; per l'estructura de plantes, el sistema arterial, les formes de les galxies o el moviment Browni. Tamb sn un model til  per descriure fenmens com la variaci dels preus a les borses. La seva manera informal i apassionada d'escriure i l'mfasi en la intuci geomtrica grcies a la inclusi de nombroses imatges ha contribut en la popularitzaci i l'inters pels fractals.  


L'any 1982, els matemtics Adrien Douady i John H. Hubbard varen anomenar en honor seu com a  Conjunt de Mandelbrot a un subconjunt dels nombres complexes que ha esdevingut un dels temes importants de la dinmica complexa. 

 Bibliografia .
 Fractals: Form, Chance and Dimension, by Benot Mandelbrot; W H Freeman and Co, 1977; ISBN 0716704730. Hi ha traducci en castell: Los objetos fractales. forma, azar y dimensin. Editorial Tusquets. Barcelona 2006.
  The Fractal Geometry of Nature, by Benot Mandelbrot; W H Freeman & Co, 1982; ISBN 0716711869. Hi ha traducci en castell: La geometria fractal de la naturaleza. Editorial Tusquets. Barcelona.

 Enllaos Externs .


 Pgina oficial a la Universitat de Yale;
 Entrevista a l'cole Polytechnique;
 Biografia de Mandelbrot;
 Video d'una conferncia al MIT;
 Entrevista per Eduard Punset;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215866" title="21 Aquarii" nonfiltered="2847" processed="2842" dbindex="87903">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (4 de novembre 2007)


21 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,48.



Enllaos externs.
SIMBAD, 21 Aquarii;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215889" title="Josep Llus Pons" nonfiltered="2848" processed="2843" dbindex="87904">

Josep Llus Pons i Gallarza (1823 - 1894), poeta catal.
Josep Llus Pons Llovet, anarquista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215906" title="Josep Maria Mestres" nonfiltered="2849" processed="2844" dbindex="87905">

Josep Maria Mestres Quadreny (1929), compositor de msica.
Josep Maria Mestres i Serra, lingista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215928" title="Joc de l'amic invisible" nonfiltered="2850" processed="2845" dbindex="87906">
El joc de l'amic invisible se celebra generalment en el perode de Nadal. El joc consisteix en qu un grup de persones decideixen fer-se regals uns als altres, amb les segents condicions. Cadascun regala solament a una altra persona, i cada persona rep solament un regal. A ms es poden aplicar regles addicionals, com el cost del regal, temtica, o qui no pot regalar a qui (per exemple entre parelles). Aquest sorteig generalment se celebra mitjanant paperets, per les noves tecnologies permeten tamb realitzar-lo per internet, facilitant la labor.

 Enllaos externs .
 http://www.amigoinvisibleonline.com - Web per a jugar a l'amic invisible per email.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="215978" title="Josep Maria Benet" nonfiltered="2851" processed="2846" dbindex="87907">

Josep Maria Benet i de Capar (Barcelona, 20 de febrer de 1905 - Mafet, 3 de juliol de 1977), advocat i militar catal.
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), dramaturg i guionista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216027" title="Sultanat de Bornu" nonfiltered="2852" processed="2847" dbindex="87908">
El sultanat de Bornu es va fundar amb el nom de Kanem al segle VII o VIII i va adoptar aquest nom al segle XIV. El ttol dels sobirans era mai, i sovint anomenat sold. Desprs de la intervenci dels poders colonials i les conquestes de Rabah el 1893 la dinastia es va fraccionar (1901) amb una branca a Dikwa (Camerun alemany) i una a Kukawa i desprs a Yerba, sota protectorat britnic, el 1902. Dikwa fou confiat en mandat als britnics desprs de la I Guerra Mundial. Les dos branques van continuar fins el 1937, quan l'estat fou reunificat.

 tnies i llenges .

Les principals tnies del sultanat foren els kanuri, els fulani, els haussa, els rabs shuwa i els bura. La llengua principal s el kanuri, seguida del fuffulde (fulani)

 Histria .

El 666 Ucba ben Nafi va arribar fins al Tibesti. En aquesta zona cap al sud es va formar el regne de Kanem, segons la llegenda per un tal Sayf, suposat descendent del himiarita Sayf ibn Dhi Yazan, llegenda que fou inventada totalment ja que l'origen fou un regne format pels berbers o tuareg, com a classe dirigent que van dominar als kanuri; els sobirans portaven el  ttol de Maghumi; la classe dirigent pertanyia als Sayfawa, que havien vingut probablement de Fezzan i van tenir capital a Nijmi.

Kanem es va islamitzar al segle XI, i es va estendre al segle XII fins a Egipte al nord-est i fins a Dikwa al sud. Ibn Khaldun esmenta al rei de Kanem i senyor de Bornu, que probablement formava la part sud de l'imperi, del llac Txad a Dikwa. La dinastia Sayfida original fou enderrocada el 1389 per una branca familiar. Aix va provocar una emigraci de tribus.

 Llista de reis (maghira) de Kanem de la primera dinastia sayfida.

 Dugu floriment  vers 785;
 Fune fl. vers 835;
 Aritso fl. vers 893;
 Katuri fl. vers 942;
 Ayoma fl. vers 961;
 Bulu fl. vers 1019;
 Arki fl. vers 1035;
 Shu fl. vers 1077;
 Abd al-Djel fl. vers 1081;
 Hume 1085-1097;
 Dunama I 1098-1150;
 Biri I 1150-1176;
 Bikoru 1176-1193;
 Abd al-Djel Selma 1193-1210;
 Dunama II Dibbalem 1210-1224;
 Kade 1224-1242;
 Kachim Biri 1242-1262;
 Djil 1262;
 Dari 1262-1281;
 Ibrahim I Nikale 1281-1301;
 Abdullah I 1301-1320;
 Selma 1320-1323;
 Kure Gana 1323-1325;
 Kure Kura 1326-1327;
 Mohammed I 1327-1329;
 Idris I 1329-1353;
 Daoud 1353-1356;
 Othman I 1356-1369;
 Othman II 1369-1371;
 Abu Bakr Lagatu 1371-1372;
 Idris Dunama III 1372-1380;
 Omar I 1380-1388;
 Said 1388;
 Kade Alunu 1388-1389;

Els kanuri es van desplaar a l'oest del llac Txad i el 1470 van fundar l'estat de Bornu, amb capital a Birni N'gazargamu, a la riba del riu Yo. Encara que el 1507 Nijmi fou conquerida temporalment, i l'antic Kanem va esdevenir una provncia, la capital no es va modificar. Els seus sobirans es titulaven "mai" i al segle XVI n'hi va haver alguns de especialment capacitats com Mohammad (1526-1545), Dunama VI (1546-1563) i Abdullah III (1563-1573), que van engrandir el regne, ajudats per la desaparici del imperi songhay pels marroquins (1592), el seu rival al Shara occidental. El sobir ms important fou Idris III Alaoma (1580-1602) que va portar les seves tropes fins a Kano i va sotmetre al sult de l'Ar i als tubus. Aquest regnat va anar seguit de dos segles de certa pau, encara que a meitat del segle XVII els tuareg i els kawararafa van atacar la capital per sense xit; es coneixen diverses fams al segle XVII i XVIII, una de les quals va durar set anys.

Al segle XIX la guerra santa dels fulani a l'oest, va tenir repercussions a Bornu, i el domini sobre els estats hausses (entre Bornu i Sokoto) va ser disputada.  El 1808 els fulanis del pas, reunits a Gujba, van derrotar al mai Ahmad ibn Ali i van saquejar la capital Birni N'gazargamu. Un dels caps vencedors va fundar la ciutat i emirat de Katagum amb el nom de Sarkin Bornu. Ahmad va fugir al Kanem on va demanar ajut al notable cap local Muhammad al-Amin al-Kanemi, que gaudia de gran prestigi pel seus viatges i els seus coneixements. Muhammad va restablir a Ahmad per aquest va morir al cap de molt poc; els fulanis, temporalment rebutjats, van retornar a la seva mort, i el fill i successor Dunama IX Lefiami va demanar altre cop ajut a al-Kanemi.

Muhammad va vncer als fulanis i a Baguirmi i va restaurar a Dunama com a sobir del Bornu, per desprs va installar la dinastia com a sobirana del Kanem-Bornu, mentre ell mateix es va installar a Kukawa com a verdader sobir de Bornu, sent el verdader poder a l'ombra de Kanem-Bornu; el 1822 al-Kanemi va rebre la visita de l'explorador Denham; el 1826 va intentar restablir l'autoritat del Bornu-Kanem sobre els estats hausses sense gaire xit, i finalment, derrotat, va morir el 1835. El va succeir el seu fill gran Umar, que va concertar la pau amb els fulanis. Durant les negociacions el sobir de Bornu i Kanem, Ibrahim IV de Kanem va intentar obtenir l'ajut de Waddai per expulsar als kanemites per el complot va fracassar i Ibrahim fou executat (1846) i el seu fill Ali IV Dalatumi va morir en combat; llavors Umar Shehu va agafar de jure el ttol que ja tenia de facto, de sobir de Bornu (Bornu-Kanem); oficialment el ttol adoptat fou el de Shehu (Shaykh o xeic) i va establir la dinastia Kanembu. Kukawa que havia estat destruda en les darreres lluites contra Waddai, fou restaurada. La guerra amb Waddai va continuar de manera endmica.

Shehu Umar va rebre a Kukawa el 1851 i 1855 al dr. Barth. En aquest temps el territori occidental de Zinder es va fer independent. El 1893 Rabah, vingut de Waddai, va envair el pas amb dos mil homes ben entrenats i va derrotar a les forces de Bornu dirigides per un general del shehu Hashim a la batalla d'Amja, i tot seguit al mateix shehu a Ngala. Rabah va ocupar Kukawa que va saquejar i va retornar a Dikwa que va esdevenir el seu quarter general. Hashim fou assassinat en la seva fugida per orde de Muhammad al-Amin lies Kiari, el qual va anar des de Geidam per enfrontar a Rabah; els dos exrcits es van trobar a Gashegar i Rabah va obtenir la victria final. Kiari fou executat i Rabah va quedar amb el control de Bornu. 

Establert a Dikwa va dirigir un regim militar que va fer expedicions per la regi que van desorganitzar tot el pas fins que el 1900 fou derrotat pels francesos del general Lamy. El fill de Rabah, Fadl Ahmad va fugir cap a l'oest perseguit pels francesos, i finalment mort el 13 d'agost de 1901 per les tropes del capit Dangeville a un combat a Gujba (en territori de la moderna Nigria a uns 240 km de la frontera entre britnics i francesos que encara no havia estat definida sobre el terreny). Els francesos van portar al tron a Sanda Kura, fill del shehu Ibrahim per es va mostrar incapa de complir els seus deures i finalment els britnics van restaurar la dinastia posant al tron al seu germ Shehu Bukar Garbai amb seu a Mongonu i ms tard a Kukawa i finalment a Yerwa (1907) prop de Maiduragi. El territori de Dikwa, on domin una segona branca, fou incorporat al Camerun alemany fins que desprs de la I Guerra Mundial va retornar a Nigria com a mandat. Les dos branques van quedar reunificades el 1937 sota Umar III ibn Muhammad al-Amin Kiari (a Dikwa 1917-1937, a tot Bornu 1937-1968)

 Llista de reis (mais) de Bornu .
Segona dinastia Sayfida .

 Biri II  1389-1421;
 Othman Kalinuama 1421-1422;
 Dunama IV 1422-1424;
 Abdullah II 1424-1432;
 Ibrahim II 1432-1440;
 Kadai 1440-1446;
 Dunama V 1446-1450;
 Mohammed II 1450-1451;
 Amarma 1451-1453;
 Mohammed III 1453-1458;
 Ghazi 1458-1463;
 Othman III 1463-1473;
 Omar II 1473-1474;
 Mohammed IV 1474-1479;
 Ali Gazi 1479-1507;
 Idris II Katakarmabe 1507-1526;
 Mohammed V 1526-1545;
 Ali I 1545-1546;
 Dunama VI 1546-1563;
 Abdullah III 1563-1573;
 Aissa Kili N'guirmamaramama  (reina) 1573-1580;
 Idris III Alaoma 1580-1602;
 Mohammed VI Bukalmarami 1602-1632;
 Ibrahim III  1632-1639;
 Hadj Omar 1639-1657;
 Ali II 1657-1694;
 Idris IV 1694-1711;
 Dunama VII 1711-1726;
 Hadj Hamdan 1726-1738;
 Mohammed VII 1738-1751;
 Dunama VIII Gana 1751-1753;
 Ali III 1753-1793;
 Ahmad 1793-1808;
 Dunama IX Lefiami 1808-1811 ;
 Mohammed VIII 1811-1814;
 Dunama IX Lefiami 1814-1817 (segona vegada);
 Ibrahim IV 1817-1846;
 Ali IV Dalatumi 1846;
Dinastia Kanembu .
 Mohammed el Amin I 1814-1835 (regent/ministre);
 Omar 1835-1853  (1835-1846 regent/ministre);
 Abdul Rahman 1853-1854;
 Omar (segona vegada) 1854-1880;
 Bukara Kura 1880-1884;
 Ibrahim 1884-1885;
 Hashim 1885-1893;
 Muhammad al-Amin II 1893;
 Rabah .
 Rabah 1893-1900;
 Fadl Ahmad 1900-1901;
 Kanembu .
 Umar Sanda Kura Limananbe Wuduroma 1901-1902  ;
 Shehu Ali Bukar Garcia 1902-1922 ;
 Umar Sanda (segona vegada) 1922-1937  ;
 Mustafa 1937;
 Umar III ibn Muhammad al-Amin Kiari 1937-1968;
 Umar IV ibn Ali Bukarmi Garbay 1968-19??
 Mustafa ibn Umar Sanda 19??-1975;
 Umar V ibn Abi Bakr Garbay 1975-1999;
 Mustafa ibn Umar 1999-;

 Genealogia dels shehu (shaykhs o sultans) .

Shehu Muhammad al-Amin al-Kanemi (+1835);
Shehu Umar, sold 1835-1880;
Shehu Bukar 1880-1884;
Shehu Muhammad al-Amin (executat per Rabah el 1893);
Shehu Umar (Sanda Kiarimi) de Dikwa, 1917-1937 i de Bornu el 1937;
Shehu Umar de Dikwa 1902-1917;
Shehu Ibrahim 1884-1885;
Shehu Umar (Sanda Kura) 1901, i 1922-1937;
Shehu Ali Bukar Garbai 1902-1922;
Shehu Mustafa de Dikwa (1917-1937) i Bornu 1937-1968;
Shehu Hashim 1885-1893;
Sehu Abd al-Rahman, revoltat el 1854 i proclamat rei, fou derrotat i executat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216028" title="Josep Maria Mart" nonfiltered="2853" processed="2848" dbindex="87909">

Josep Maria Mart i Bonet (1937), sacerdot i historiador catal.
Josep Maria Mart i Juli (1818-1897, hisendat i batlle de Figueres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216048" title="Josep Maria Puig" nonfiltered="2854" processed="2849" dbindex="87910">

Josep Maria Puig i Salellas (Girona, 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007) notari catal i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Josep Maria Puig Doria (mort el 2006) joier catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216050" title="Morera" nonfiltered="2855" processed="2850" dbindex="87911">


Les moreres (Morus) sn un gnere d'arbres caducifolis de la famlia de les morcies amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats mres.

Les moreres sn arbres orinds de les zones temperades d'sia, de grandria petita a mitj, poden ser monoics o dioics. De rpid creixement quan sn joves, per ms lents a mesura que arriben a la maduresa, no solen sobrepassar els 15 m.

Com totes les morcies aquests arbres contenen en la seva saba una substncia cridada ltex. 

Les moreres, especialment, l'espcie Morus alba es conreen per les seves fulles, nic aliment dels cucs de seda, els capolls de la qual s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen d'sia i van ser desconeguts a Occident fins que, en el segle VI, els monjos nestorians van establir la ruta de la seda.

A part del seu s com arbres de cultiu s'utilitzen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.

Fulles.
Presenta fulles alternes, ovals, senceres o lobulades (en els arbres joves ms lobulades que en els adults) i de marges dentats. De color verd brillant i llustroses pel feix, ms clares pel revs.

Flors.
Possex petites flors que creixen formant espigues atapedes i allargades. Desprs de la floraci (maig o juny) sorgeixen els fruits composts, formats per petites drupes estretament agrupades, entre 2-3 cm de llarg, cridades mores i de color blanc a vermells. 

Fruits.
Els fruits de Morus nigra i Morus rubra sn els de millor sabor, mentre que els de Morus alba solen resultar insulsos.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216055" title="Josep Maria Roca" nonfiltered="2856" processed="2851" dbindex="87912">

Biografies;
Josep Maria Roca i Bigas, "Titi Roca": (1981) Jugador d'hoquei patins catal.
Josep Maria Roca i Heras: (1863-1930) Metge i escriptor catal.
Josep Maria Batista i Roca: (1895-1978) Historiador, etnleg i poltic catal.
Josep Maria Roca i Cabanes: deman al Govern una concessi per un ferrocarril de Barcelona a Matar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216071" title="Josep Maria Valls" nonfiltered="2857" processed="2852" dbindex="87913">

Josep Maria Valls i Casadevall (1940), advocat i poltic catal.
Josep Maria Valls i Ribot (1849-1911), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216074" title="Josep Maria Valls" nonfiltered="2858" processed="2853" dbindex="87914">

Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona 1854 - 1907), novellista i advocat catal.
Josep Maria Valls Satorres (Alcoi, 1945), compositor valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216094" title="Joan Mart" nonfiltered="2859" processed="2854" dbindex="87915">

Joan Mart i Alans (1928), bisbe d'Urgell.
Joan Mart i Castell (1945), filleg.
Joan Mart i Centellas (finals segle XIX), fotgraf barcelon.
Joan Mart i Torres (1834-1909), lder republic ms conegut com el Xic de la Barraqueta.
Joan Mart (ciclista), ciclista catal de primers del segle XX;

Vegeu tamb.
Mart Joan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216097" title="Josep Mart" nonfiltered="2860" processed="2855" dbindex="87916">

Josep Mart i Clar, lies Bepes, escriptor i poeta.
Josep Mart i Folguera (1859-1929), poeta, dramaturg i polgraf.
Josep Antoni Mart (1719-1763), msic i pedagog, conegut com a Josep Mart.

Vegeu tamb.
Josep Maria Mart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216113" title="Llus Mart" nonfiltered="2861" processed="2856" dbindex="87917">

Llus Mart Bielsa (1921), poltic catal.
Llus Mart i Xamena (1856-1922), poltic mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216125" title="Josep Mas" nonfiltered="2862" processed="2857" dbindex="87918">

Josep Mas i Vila (?, 1779 - Barcelona, 1855) arquitecte catal.
Josep Mas i Dordal (  Barcelona, 1808), arquitecte catal.
Josep Mas i Pascual (Palaudries -Lli d'Amunt-, Valls Oriental, 1841 - 1915) hisendat i batlle de Lli d'Amunt.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216232" title="Josep Mir" nonfiltered="2863" processed="2858" dbindex="87919">

Josep Mir i Burgus (segle XIX), poltic reusenc.
Josep Mir Nicolau (1930), investigador mallorqu.
Josep Mir i Ardvol, poltic i enginyer agrcola catal.
Vegeu tamb.
Josep de Mir i Argenter (1851-1925), militar i escriptor.
Jos Mir Cardona (1902-1972), advocat i professor cub.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216296" title="Bernat Nadal" nonfiltered="2864" processed="2859" dbindex="87920">

Bernat Nadal i Cresp (1746   1818), bisbe de Mallorca.
Bernat Nadal Ginard (1942), metge mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216318" title="7 Aquarii" nonfiltered="2865" processed="2860" dbindex="87921">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (4 de novembre 2007)



7 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,49. Segons la Base de dades SIMBAD s una estrella variable. 



Enllaos externs.
SIMBAD, 7 Aquarii;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216362" title="Josep Palau" nonfiltered="2866" processed="2861" dbindex="87922">

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - 23 de febrer de 2008), poeta i escriptor catal.
Josep Palau i Francs, enginyer i empresari catal.
Josep Palau (futbolista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216424" title="Antoni Prez" nonfiltered="2867" processed="2862" dbindex="87923">

Antoni Prez i Moya (Valncia 13 de juny de 1884 - Barcelona 3 de mar de 1964) msic, compositor i director coral.
Antoni Prez i Sim (Barcelona 1920 - 2005) msic catal i fill d'Antoni Prez i Moya.
Antoni Prez i Gil advocat de Dnia (Marina Alta).
Antoni Prez (coprncep), coprncep d'Andorra de 1627 al 1633.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216448" title="Jaume Pi" nonfiltered="2868" processed="2863" dbindex="87924">

Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empord 1851 - 1897), metge catal.
Jaume Pi i Figueras (Pals, Baix Empord 1900 - 1991), metge cirurgi catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216478" title="Antoni Pladevall" nonfiltered="2869" processed="2864" dbindex="87925">

Onomstica;
Antoni Pladevall i Font: (1934) Historiador i sacerdot catal. ;
Antoni Pladevall i Arum: (1961) Escriptor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216533" title="Joan Puig" nonfiltered="2870" processed="2865" dbindex="87926">

Joan Puig i Elias (1898-1972), pedagog catal.
Joan Puig i Ferreter (1882-1956), dramaturg, escriptor i poltic catal.
Joan Puig i Fornis (1936), compositor de sardanes.
Joan Puig i Cordon (1959), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216549" title="Antoni Puigvert" nonfiltered="2871" processed="2866" dbindex="87927">

Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, Barcelons 1905 - Barcelona 1990) metge urleg catal.
Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empord, Baix Empord 1954) escriptor i poeta catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216670" title="Josep Roca" nonfiltered="2872" processed="2867" dbindex="87928">

Josep Roca i Gals (1828 - 1891 Barcelona) dirigent obrer, teixidor, cooperativista i republic catal.
Josep Roca i Pujol (Trmens, Noguera, 1841-1920) hisendat catal.
Josep Roca i Roca (Terrassa, Valls Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) periodista, escriptor i poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216686" title="Joan Roig" nonfiltered="2873" processed="2868" dbindex="87929">


 Joan Baptista Roig (Valncia, ?   1650), poeta i erudit;
 Joan Maria Roig, poltic i prit, alcalde de Reus per unes hores;
 Joan I el Roig (1217   1286), duc de Bretanya;
 Joan Roig fou alcalde de Palafrugell entre el 1785 i 1787;
 Joan Roig (Barcelona, 1629/1635   1697), escultor, pare de Joan Roig i Gurri, autor de retaules de la Catedral de Barcelona;
 Joan Roig i Alfonso (Valncia, 1949), empresari, fundador de la cadena Mercadona;
 Joan Roig i Ballest (Sant Feliu de Guxols, 1847   Valls, 1920), mestre i escriptor;
 Joan Roig i Duran (Barcelona, 1954), arquitecte i professor de l'ETSAB;
 Joan Roig i Girbau (Rub, 1930), cineasta, autor de curt-metratges;
 Joan Roig i Gironella (Barcelona, 1912   Sant Cugat del Valls, 1982), jesuta i filsof;
 Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta 1987-2007, president de l'Associaci Catalana de Municipis, diputat al Parlament de Catalunya;
 Joan Roig i Gurri (Barcelona ca 1656   1706), escultor, fill de l'escultor del segle XVII Joan Roig;
 Joan Gaspar Roig i Jalp (Blanes, 1624   Manresa, 1691), historiador, autor de l'apcrif Llibre dels feits d'armes de Catalunya;
 Joan Roig i Montserrat (1940), poeta i msic, rector d'Ulldemolins, autor de lletres de goigs i estudis del tema;
 Joan Roig i Obiol, historiador, autor de Atlas histrico (2000) i El nacionalismo cataln (1998);
 Joan Jaume Roig Palliser, pianista i director del Conservatori Professional de Msica i Dansa de Mallorca;
 Joan Roig i Piera (1902-?). Nom d'un carrer cntric de Cubelles;
 Joan Roig i Ramoneda, rector de Sant Joan de Vilassar entre 1916 i 1957;
 Joan Roig i Sol (Reus, 1835   Barcelona, 1918), escultor, autor de la Dama del paraigua del Parc de la Ciutadella a Barcelona;
 Joan Roig i Soler (Barcelona, 1852   1909), pintor paisatgista, iniciador de la pintura luminista a Catalunya;
 Joan Roig i Vidal (Ulldecona, 1954), mestre i historiador ;
 Joan Ros de Corella, algun cop citat Joan Roig de Corella, (Gandia o Valncia, 1435   Valncia, 1497), religis i escriptor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216715" title="Antoni Rovira" nonfiltered="2874" processed="2869" dbindex="87930">


 Antoni Rovira i Trias;
 Antoni Rovira i Virgili;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216761" title="Csar Pi-Sunyer i Bayo" nonfiltered="2875" processed="2870" dbindex="87931">
Csar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empord 1905 - Mxic 1997) s un bioqumic catal, fill d'August Pi i Sunyer i germ de Pere Pi-Sunyer i Bayo. Es va llicenciar en farmcia a la Universitat de Barcelona el 1927, i es va doctorar el 1931 a la Universitat de Madrid, fent estudis de postgrau a Berln. Fou cap de laboratori de bioqumica  de l'Institut de Fisiologia de Barcelona (1931-1939). El 1933 fou professor de bioqumica a la Universitat Autnoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia. 

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on n'adquir la nacionalitat el 1941. All compagin les activitats professionals com a directror de Laboratorios Qumicos SA amb la presidncia de l'Institut Catal de Cultura (1975-1878) i de l'Orfe Catal de Mxic (1971-1974), i collabor en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mxic, i Vida Nova de Montpeller.  El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932);
 El complex vitamnic B (1933);
 Curs de bioqumica i fisiologia de la contracci muscular (1934), ;
 Descarboxilaci biolgica de la histidina a histamina (1954), ;
 La bioqumica dels hidrats de carboni (1966) i ;
 La presncia dels catalans a Mxic (1984).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216780" title="Joan Sans" nonfiltered="2876" processed="2871" dbindex="87932">

Joan Sans i Balcells (1912-1999), organista i compositor catal.
Joan Sans Mercadal (1947), mestre i educador menorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216782" title="Pau Sans" nonfiltered="2877" processed="2872" dbindex="87933">

Pau Sans Anfrons (1908-1971), poltic catal.
Pau Sans i Guitart (?-1900), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216816" title="Miquel Serra" nonfiltered="2878" processed="2873" dbindex="87934">

Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 - 1922) compositor de sardanes catal.
Miquel Serra i Pmies poltic catal nascut a Reus el 1902.
Miquel Serra Magraner actual director del Diari de Balears.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216819" title="Jaume Serra" nonfiltered="2879" processed="2874" dbindex="87935">


Jaume Serra (segle XIV) fou un pintor catal d'estil italo-gtic.

Provenia d'una famlia de pintors actius a Catalunya al segle XIV. Tamb ho foren els seus germans Pere, Francesc i Joan. Els germans Serra van conrear l'anomenat estil italo-gtic, d'influncia especialment sienesa, com era per altre banda tpic del segle XIV catal. Realitzen figures petites, estilitzades, d'ulls rasgats i boca petita. Jaume va difondre un model de Verge de la Humilitat, lactant, asseguda al sl amb donant a un costat, de carcter funerari.

Jaume Serra co labor amb els seus germans en la realitzaci del retaule del monestir de Sigena (Osca), avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

A Jaume se li atribueixen:
El retaule de la Verge del convent del Sepulcre de Saragossa, conservat al Museu de Saragossa.
El retaule de fra Mart (Museu de Saragosa).
La Verge de Tobed (Co lecci particular a Saragossa). Apareix com a donant el rei Enric II de Castella, junt a la reina Joana Manuel de Castella i la seva filla Elionor de Castella, nascuda l'any 1362.

 Referncies .
Azcrate Ristori, J. M. de,  Pintura gtica del siglo XV , en Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9 ;
Luis Monreal Tejada, Grandes Museos, vol. 1 i 3, Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216828" title="Antoni Serra" nonfiltered="2880" processed="2875" dbindex="87936">

Antoni Serra (periodista), director de La Campana;
Antoni Serra (Palafrugell), fou alcalde de Palafrugell del 1745 al 1747.
Antoni Serra Bau, escriptor mallorqu.
Antoni Serra i Fiter, ceramista catal.
Antoni Serra Illas, entrenador de bsquet catal.
Antoni Serra Mir, exbatlle de Sa Pobla.
Antoni Serra i Ramoneda (1933), economista catal.
Antoni Serra i Santamans, empresari catal.

Vegeu tamb.
 Pere Antoni Serra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216867" title="Jordi Sol" nonfiltered="2881" processed="2876" dbindex="87937">

Jordi Sol i Camardons (1959), escriptor.
Jordi Sol Tura (1930), poltic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216873" title="Joan Soler" nonfiltered="2882" processed="2877" dbindex="87938">

Joan Soler i Pla (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colmbia, 1950), metge i poltic catal.
Joan Soler i Antich (Palma, 1935 - Borriol, 2007), dramaturg i dirigent venal mallorqu.
Joan Soler i Amig ( Badalona, Barcelons 1941 ), pedagog i escriptor catal.
Joan Soler (bisbe) Bisbe de Barcelona entre 1458 i 1463.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216878" title="Jaume Soler" nonfiltered="2883" processed="2878" dbindex="87939">

Jaume Soler i Farr (Balaguer, Noguera, 1849 - Almenar, Segri, 1927), farmacutic inter d'Almenar i poltic catal.
Jaume Soler i Pastells, poltic independentista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216885" title="Francesc Soler" nonfiltered="2884" processed="2879" dbindex="87940">


 Biografies:
 Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escengraf catal.
 Francesc Soler Atencia, futbolista mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216950" title="Josep Toms" nonfiltered="2885" processed="2880" dbindex="87941">

Josep Toms i Piera (1900 - 1976), advocat i poltic catal.
Josep Toms Renteria (1895 - 1944), metge i poltic mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216961" title="Josep Torras" nonfiltered="2886" processed="2881" dbindex="87942">

 Biografia;
 Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Peneds, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), eclesistic i bisbe catal;
 Jos Torras Tras, alcalde de Badalona del 1961 al 1964;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216981" title="Joan Torres" nonfiltered="2887" processed="2882" dbindex="87943">

Joan Torres i Picart, poltic catal i un dels responsables de la reorganitzaci d'Estat Catal el 1936.
Joan Torres Mayas, ms conegut com Joan des Moliner, restaurador de molins de les Illes Balears.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="216998" title="Ramon Trias" nonfiltered="2888" processed="2883" dbindex="87944">

Ramon Trias Fargas (1922-1989), poltic catal.
Ramon Trias i Rubis, metge catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217009" title="Xavier Turull" nonfiltered="2889" processed="2884" dbindex="87945">

 Biografia;
 Xavier Turull i Creixell (1922-2000), violinista i compositor;
 Xavier Turull i Piera, percussionista del conjunt Ojos de brujo;
 Xavier Turull i Ventosa (1896-1934), arquitecte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217022" title="Agapit Vallmitjana" nonfiltered="2890" processed="2885" dbindex="87946">

Agapit Vallmitjana i Barbany (1833-1905), escultor catal.
Agapit Vallmitjana i Abarca (1850-1915), escultor catal i fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217042" title="Joan Ventosa" nonfiltered="2891" processed="2886" dbindex="87947">

Joan Ventosa i Calvell (1879-1959), poltic i economista.
Joan Ventosa i Roig (1883-1961), pedagog i poltic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217089" title="Joan Vil" nonfiltered="2892" processed="2887" dbindex="87948">

Joan Vil i Moncau (1924), pintor catal.
Joan Vil i Reyes (1925-2007), industrial i president del RCD Espanyol.
Joan Vil i Valent (1925), gegraf catal.
Joan Vil (futbolista);
Vegeu tamb.
Joan Vila;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217091" title="Joan Vila" nonfiltered="2893" processed="2888" dbindex="87949">

Joan Vila i Cinca (Sabadell, 1856 - Sant Sebasti de Montmajor, 1938) pintor catal.
Joan Vila i Pujol (Barcelona, 1890 - 1947) dibuixant catal conegut amb el pseudnim de D'Ivori.
Joan Vila (bisbe) Bisbe de Vic (1597).

Vegeu tamb.
Joan Vil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217101" title="Refugi de Pla de Prats" nonfiltered="2894" processed="2889" dbindex="87950">

El refugi de Pla de Prats s un refugi forestal dins el municipi de Campelles (Ripolls a 1.570 m d alada i situat sota el vessant nord del pic de La Covil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217176" title="Stavros Dimas" nonfiltered="2895" processed="2890" dbindex="87951">

Stavros Dimas (en grec:              ) ( Atenes, Grcia 1941 ) s un advocat i poltic grec que actualment ocupa la caretera referent a Medi Ambient a la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 30 d'abril de 1941 a la ciutat d'Atenes. Va estudiar dret i economia a la Universitat d'Atenes, ampliant posteriorment els seus estudis a la Unviersitat de Nova York.

El 1969 va iniciar la seva activiat professional com a advocat a Wall Street, esdevenint l'any segent jurista del Banc Mundial. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre de Nova Democrcia (  ), l'any 1977 fou escollit diputat al Parlament de Grcia, esc que repet en deu ocasions consecutives. Nomenat responsble de coordinaci econmica en el govern de Konstantinos Karamanlis. En el govern de Georgios Rallis fou nomenat l'any 1980 Ministre de Comer, crrec que ocup fins el 1981. Portaveu del seu grup poltic al Parlament entre 1985 i 1989, aquest any fou nomenat Ministre d'Agricultura en el govern de Tzannis Tzannetakis i el 1990 el primer ministre Konstantinos Mitsotakis el nomen Ministre d'Indstria, Energia i Tecnologia, crrec que ocup fins el 1991.

Poltica europea.
Secretari General del seu partit entre 1995 i 2000, aquell any fou nomenat membre del Consell d'Europa, crrec que desenvolup fins el 2004. El mar d'aquell any fou nomenat Comissari Europeu en la Comissi Prodi, sent el responsable de la cartera de Treball i Assumptes Socials, en substituci de la dimitida Anna Diamantopoulou.

En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, crrec des del qual ha desenvolupat mesures per aturar el canvi climtic mitjanant la implantaci del Protocol de Kyoto, el Rgim de Comer de Drets d'Emissi de la Uni Europea o la promoci de la xarxa Natura 2000.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial a la Comissi Europea;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217177" title="Refugi de Corral Blanc" nonfiltered="2896" processed="2891" dbindex="87952">

El refugi de Corral Blanc s un refugi de muntanya dins el municipi de Planoles (Ripolls) a 1.815 m d alada i prop del Collet de les Barraques a l'oest del Puig d'Estremera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217178" title="XRI" nonfiltered="2897" processed="2892" dbindex="87953">
XRI s l'acrnim angls deXtensible Resource Identifier, s a dir, d'Identificador de Recursos eXtensibles. s un esquema i protocol de resoluci per a identificadors abstractes compatible amb Identificador de Recursos Uniformes i Identificador de Recursos Internacionalitzat, desenvolupat pel XRI Technical Committee a OASIS. L'objectiu de l'XRI s proveir un format universal per a identificadors abstractes i estructurats independents de dominis, ubicacions, aplicacions i transports, de manera que puguin ser compartits entre nombrosos dominis, directoris i protocols d'interacci. 


Enllaos externs.
 OASIS XRI Technical Committee;
 OASIS XDI Technical Committee;
 W3C Internationalized Resource Identifier (IRI);
 XDI.org;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217179" title="Ducat de Bouillon" nonfiltered="2898" processed="2893" dbindex="87954">
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicci feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i les rodalies. Esdevingu comtat hereditari amb Godofreu I; Gotel I, que era duc de Lorena, va agafar a ms el ttol de duc de Bouillon; el 1076 va passar a Godofreu V, el fams croat Godofreu de Bouillon, fill de comte de Boulogne, que el 1095 va vendre el ducat al bisbat de Lieja per pagar les despeses de l'expedici a Terra Santa. 

Va pertnyer als bisbes fins el 1482 quan Guillem de la Mark se'n va apoderar i la seva nissaga el va dominar fins el 1522 en qu fou ocupat pels espanyols i retornat al bisbe. El 1552 un descendent de Guillem va recuperar el ducat i la famlia el va conservar fins a la seva extinci el 1594 quan va passar per matrimoni a la casa de la Tour d'Auvergne. 

El 1676 fou ocupada pels francesos que el 1678 la van cedir en feu al vescomte de Turena de la casa de la Tour d'Auvergne, que la van conservar fins a la Revoluci. El 1794 es va proclamar la repblica i tot seguit fou annexionada a Frana que la va conservar fins al 1815 quan fou entregada als Pasos Baixos. Amb la independncia de Blgica va quedar dins territori d'aquest estat.

Llista de comptes i ducs.
 Primers comtes .

Adeldred < 800;
Renier 852-877;
Rimir 877-945;

 Dinastia d'Ardennes-Verdn .

 Godofreu I el Captiu (Duc de Baixa Lorena) 945-964 ;
 Ducs de Lorena 964-1012;
 Godofreu II el Jove (Duc de Baixa Lorena) 1012-1023;
 Gotel I  (Duc d'Alta Lorena) 1023-1044 (primer duc de Bouillon);
 Gotel II el Mandrs (Duc de Baixa Lorena) 1044-1046;
 Godofreu III el Barbut  (Duc de Baixa i Alta Lorena) 1046-1069;
 Godofreu IV el Geperut (Duc de Baixa Lorena) 1069-1076;

 Dinastia de Boulogne .

 Godofreu V (Duc de Baixa Lorena 1087-1099, Duc de Brabant 1095-1099) 1076-1095, conegut simplement per Godofreu de Bouillon ;
 Venut al Bisbat de Lieja 1095, el conservar fins el 1482;

 Dinastia de la Mark .

 Guillem de la Mark 1482-1485;
 Everard d'Arenberg 1485-1492;
 Al bisbat de Lieja 1492-1496;
 Robert III de la Mark 1496-1522;
 Al bisbat de Lieja  1522-1552;
 Robert IV de la Mark  1552-1556;
 Enric Robert 1556-1574;
 Carlota 1574-1594;

 Dinastia de la Tour d'Auvergne .

 Enric de la Tour d'Auvergne (consort 1591-1594) 1504-1623;
 Frederic Maurici Casimir 1623-1652;
 Godofreu Maurici 1652-1676 (nominal fins el 1721);
 A Frana 1676-1794;
Manel Teodosi 1678-1730 (vescomte de Turena);
Carles Godofreu 1730-1771;
Godofreu Carles Enric 1771-1792;
Jaume Leopold Carles Godofreu 1792-1794;
 Repblica 1794-1795;
 Annexi a Frana 1795-1815;
 A Pasos Baixos 1815-1830;
 A Blgica 1830;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217180" title="Refugi de Pla d'Erola" nonfiltered="2899" processed="2894" dbindex="87955">

El refugi de Pla d'Erola s un refugi forestal de muntanya dins el municipi de Pardines (Ripolls a 1.500 m d alada i situat al costat de la pista forestal que va de Pardines a Tregur de Dalt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217181" title="Llista d'autopistes i autovies de les Illes Balears" nonfiltered="2900" processed="2895" dbindex="87956">

 
A les Illes Balears hi ha un total de 7 autopistes i autovies, totes elles carreteres de titularitat i gesti per part del Govern de les Illes Balears o dels respectius consells insulars, el Consell de Mallorca i el Consell Insular d'Eivissa (ni a Menorca ni a Formentera hi ha autopistes ni autovies).

Poltica i evoluci de la xarxa viria balear.
Durant la legislatura 2003-2007, el govern impuls un nou desenvolupament de la xarxa viria a les Illes Balears. 

Pel que fa a autopistes i autovies de Mallorca, abans d'aquesta legislatura hi havia les segents: Via de Cintura (Ma-20), Autopista Palma - Inca (Ma-13), Autopista de Ponent (Ma-1, aleshores fins a Magalluf), i Autopista de Llevant (Ma-19, aleshores fins a l'Aeroport de Son Sant Joan i S'Arenal). Durant aquest segon govern de Jaume Matas s'allarg la Ma-13 fins Sa Pobla, la Ma-1 fins Peguera, i la Ma-19 fins Llucmajor. Per altra banda, el Consell de Mallorca (governat per Maria Antnia Munar) constru el desdoblament de la carretera de Palma a Manacor, Ma-15.

Durant aquesta legislatura, a Eivissa es constru una autovia entre Eivissa-ciutat i Sant Antoni de Portmany, i una autopista entre Eivissa-ciutat i l'aeroport.

La construcci d'autopistes a les illes no ha estat exempta de polmica 
. El GOB i els partits d'esquerra i ecologistes s'han oposat rotundament a aquestes vies. De fet, hi havia una altra autovia projectada entre Inca i Manacor, que fou descartada davant les protestes de la Plataforma Autovia No. 

El nou govern sorgit a partir dels resultats de les elleccions autonmiques del 27 de Maig, composat pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca i Uni Mallorquina, ha decidit frenar els projectes de construcci de les noves autopistes a les illes que encara no s'havien fet.

Taula d'autopistes.



Referncies.



Vegeu tamb.

Impacte Ambiental de les vies terrestres;

 Enllaos externs .
 Codificaci i descripci de les carreteres de Mallorca  (Darrera actualitzaci: 25/02/2008);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217185" title="Ritt Bjerregaard" nonfiltered="2901" processed="2896" dbindex="87957">

Ritt Bjerregaard ( Copenhaguen, Dinamarca 1941 ) s una poltica danesa que ha estat diverses vegades ministra al seu pas, que fou Comissria Europea de Medi Ambient entre 1995 i 1999, i que actualment s alcaldessa de la seva ciutat natal.

Biografia.
Va nixer el 19 de maig de 1941 a la ciutat de Copenhaguen. Desprs d'obtenir el seu certificat de magisteri l'any 1964 es dedic a la docncia elemental fins l'any 1970.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre del Partit Socialdemcrata (SD), el setembre de 1971 fou escollida diputada al Folketinget, nom amb el qual es coneix el Parlament de Dinamarca. Fou nomenada Ministra d'Educaci entre setembre i desembre de 1973 i entre febrer de 1975 i gener de 1979, en ambdues ocasions en governs d'Anker Jrgensen. L'octubre d'aquell any fou nomenada Ministra d'Afers Socials, crrec que va desenvoupar fins el desembre de 1981. 

Poltica europea.
Renunci al seu esc al Folketinget l'any 1995 per esdevenir el gener d'aquell any Comissria Europea en la Comissi Santer, desenvolupant el crrec de Comissria Europea de Medi Ambient. En la formaci de la Comissi Marn ocup el mateix crrec de forma interina fins el setembre de 1999.

Retorn a la poltica nacional.
El febrer de l'any 2000 fou nomenada pel primer Ministre de Dinamarca Poul Nyrup Rasmussen Ministra d'Alimentaci, Agricultura i Pesca, desenvolupant aquest crrec fins el novembre de 2001. En les eleccions generals d'aquell novembre fou novament escollida diputada al Parlament, esc que abandon el febrer de 2005. 

En les eleccions municials de novembre de 2005 fou escollida alcaldessa de la ciutat de Copenhaguen, crrec que inci el gener de 2006 i que actualment mant.

Enllaos externs.
  Pgina personal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217187" title="Videovigilncia" nonfiltered="2902" processed="2897" dbindex="87958">
Actualment la vigilncia s'ha convertit en un component molt important en la majoria de sectors pblics i privats de la nostra societat. Concretament en el cas de la videovigilncia s'est evolucionant per tal de poder tenir el millor accs i control a la informaci que vulguem adquirir i visualitzar amb les mximes garanties de qualitat i servei. s per aix que s'estn intentant millorar els sistemes de videovigilncia a tots el nivells. 

Els sistemes tradicionals de Circuits Tancats de Televisi (CCTV) requereixen una infraestructura separada que utilitza un cable coaxial. Aquest cable va estar dissenyat per a transmissions punt a punt de vdeo des d'una cmera fins a una gravadora al mateix lloc. 

El desenvolupament del vdeo digital va permetre el progrs fins als cables trenats i la fibra ptica. Les seqncies d'imatges s'emmagatzemen en format digital en servidors, en lloc de les cintes de vdeo, alleujant els problemes inherents a medis magntics. La influncia creixent de la indstria de les tecnologies de la informaci fa que actualment puguem gaudir de vdeo en una gran varietat de plataformes. Aquesta nova espcie de vdeo permet transmissions IP de les senyals de vdeo i poden transmetre's en combinaci amb seqncies de veu i udio. Aquestes transmissions poden emmagatzemar-se o simplement veure-les en temps real.

 Caracterstiques principals d'un sistema de videovigilncia .

 Les cmeres .
El tipus de cmera de vdeo que usen els sistemes de videovigilncia abarca des dels sistemes ms rudimentaris fins als sistemes d'alta tecnologia. Depenent de l'objectiu que volem que prenguin les nostres cmeres de videovigilncia tenim un ventall ben divers:

 Cmeres blanc/negre amb o sense infrarrojos.
 Cmeres de color amb o sense infrarrojos.
 Microcmeres (de la mida d'un cntim d'euro).
 Minicmeres (petites per bastant localitzables).
 Cmeres Domo (usades per posar-se en sostres de botigues, establiments comercials, fbriques, etc..).

Totes elles tenen la seva prpia sensibilitat a la llum, tipus de lent, nmero de lnies de TV, angle de visi, nmero de pxels, SNR, correcci gamma, control de guany, consum, dimensions, pes i altres parmetres que fa que sigui prcticament impossible ajuntar tots aquests factors en valors similars perqu com hem dit anteriorment dependr de l's que en volguem fer a l'hora de controlar una determinada situaci.

 Sensors externs .
Aquest sistema permet conectar sensors externs d'alarma com per exemple els detectors PIR convencionals per a poder cubrir la detecci de moviment que pugus provenir d'angles no coberts per la cmera. En general, les cmeres disposen d'un complex sistema de detecci de moviment mitjanant un anlisis instantani i continuat de les variacions que es produeixen en els fotogrames de vdeo que registra el sensor ptic. Aquests sistema permet diferenciar nivells de detecci de moviment en una escena (per exemple conixer si correspon a un peat o a un cotxe).

 Activament remot de dispositius .

La majoria de sistemes de videovigilncia disposen d'una sortida obert-tancat ens els servidors de vdeo, que es controla des del software de visualitzaci que s'utilitzi en cada cas. Per tant, s possible la conexi d'un rel que manipuli, per exemple, l'engegat de les llums o l'obertura d'una porta.

 Control d'accs a les dades .
Aquesta part d'un sistema de videovigilncia tamb s indispensable ja que s'encarrega de permetre o de cancellar el pas a un espai protegit amb determinats riscs. La seva funci principal s la de comprovar, inspeccionar i intervenir el pas o circulaci de persones, objectes o vehicles a una zona o rea de seguretat. Els avanos tecnolgics preveuen un ampli creixement i evoluci en aquests sistemes, sobre tot els basats en sensors biomtrics.

 Sistemes de programari intelligent .
Depenent del tipus d'aplicacions hi haur diferents tipus de programari dedicats a fer diverses tasques.
 Sistema perimetral: Basat en la detecci d'intrusos dins la propietat, individus sospitosos, creuament de barreres virtuals, etc. El sistema permet filtrar automticament els canvis de llum, pluja, arbres que es mouen amb el vent, etc.
 Trnsit: Sistema dissenyat expressament per a la gesti d'incidncies de trnsit, canvis de sentit de la marxa, vehicles mal parats, comptador de vehicles, etc.
 Sistema comptador: Encarregat d'enregistrar i controlar el nombre de persones que accedeixen en cada moment a un recinte, flux de gent i generaci d'estadstiques per hora, dia o mes.
 Punt de venda: Es tracta d'un sistema adaptat a les necessitats de la PYME tals com les mitjanes i grans superfcies de comer. Permet controlar les activitats de la caixa registradora per evitar irregularitats o estafes.
 Objecte abandonat: Anlisis d'objectes abandonats detectats pel seu volum, el temps sense moure's, etc.. ;
 Reconeixement de matrcules: Sistema de control d'accessos que restringeix l'accs de vehicles, emmmagatzemat en una base de dades per a registres.

 Sistemes de videovigilncia .
 Sistema de CCTV .
En els sistemes tradicionals de CCTV o sistemes de circuit tancat es conecten vries cmeres per mitj d'un cable coaxial d'uns 75 ohms de forma tancada a multiplexors que alimenten vries gravadores de vdeo en una habitaci de control central. A travs d'aquest sistema es poden mirar les imatges en temps real per mitj de diversos monitors, d'un sol monitor amb un switch per a canviar la cmera desitjada, o de monitors capaos d'acceptar mltiples fonts de vdeo en finestres diferents. 

La desavantatge inherent d'aquest mtode s predominant en el cost de l'estaci de monitoritzaci de seguretat. A ms a ms, el centre de seguretat 'centralitzat' constitueix un punt de possibles fraus dins de la infraestructura. Totes les alimentacions de vdeo i els cables de control han de ser installats en home-run cap a aquest punt. Si una cmera s reubicada, freqentment es requereix un nou cablejat. Les  filmoteques requereixen moltes cintes i, degut a qu els medis magntics sn susceptibles a descrregues magntiques o electroesttiques, aquest sistemes no sempre proporcionen la totalitat de la funcionalitat per la qual han estat dissenyades. El factor hum tamb s part d'aquest sistema ja que una persona ha de canviar fsicament les cintes, monitoritzar les sessions de gravaci, etc.. En certes ocasions, l's de la fibra ptica s necessari en ambients on les distncies requereixen l's de repetidors per a amplificar la senyal o on la interferncia electromagntica (EMI) representa un problema.

L'arribada de la era digital .
Actualment hi ha molts pocs sistemes de videovigilncia que treballin amb el sistema esmentat anteriorment ja que tot aix va comenar a canviar amb l'aparici de la era digital. Les gravadores de video digital DVR (Digital Video Recorders) es van introduir per resoldre molts dels problemes de les filmoteques de medis magntics. Els videos digitals es graven en unitats de disc dur i aix permet obtenir redundncia, monitoritzaci descentralitzada, millor qualitat d'imatge i major temps de vida de les gravacions. Les transmissions digitals poden emmagatzemar-se sense la necessitat de l'intervenci humana o un canvi de cintes. Els temps de gravaci sn majors i grcies als algoritmes de compressi dins dels dispositius i seqncies de vdeo, es pot accedir a aquestes gravacions instantniament i virtualment a qualsevol lloc on les poltiques de seguretat ho permetin.
Un DVR tpic pot multiplexar 16 canals per a gravaci i reproducci. Aix representa una reducci significativa de costos.

 Sistema de cmeres IP .
 Definici .
Les cmeres IP sn videocmeres de vigilncia que tenen la particularitat d enviar senyals de vdeo (i en molts casos udio), podent estar conectades directament a un encaminador ADSL, o b a un concentrador d una red local, per poder visualitzar en directe les imatges b sigui en una xarxa local (LAN) o a travs de qualsevol equip conectat a Internet (WAN), podent estar a qualsevol part del mn.
Al mateix temps, les cmeres IP permeten l enviament d alarmes per mitj de e-mail, la grabaci de seqncies d imatges o de fotogrames en format digital en equips informtics permetent posteriorment verificar el qu ha passat en el lloc o llocs vigilats.
Es poden col locar a qualsevol lloc que disposi de router ADSL o XDSL (amb direcci IP fixa, encara que alguns models tamb accepten IP dinmica). A ms a ms, tamb existeixen models que permeten que la conexi no sigui permanent i que quan sigui necessari es pugui realitzar a travs d un mdem convencional a la lnia telefnica bsica.

El nombre d'observadors simultanis que admeten les cmeres i els servidors de vdeo en general s d'entre 10 i 20. Tamb es possible enviar "snapshots" de forma automtica i amb un perode de refresc de pocs segons, a una pgina web determinada per a qu el pblic en general pugui accedir a aquelles imatges.

 Funcionament intern .
Les cmeres IP internament estan constitudes per la cmera de vdeo prpiament dita (lents, sensor d'imatge, processador digital de senyal), per un compressor d'imatge (xip encarregat de comprimir al mxim la informaci continguda a les imatges) i per un ordinador en miniatura (CPU, FLASH, DRAM i mdul Ethernet/WIFI) encarregat en exclusiva de gestionar processos propis, tals com la compressi i enviament de les imatges, la gesti d'alarmas i avisos, gesti d'autoritzacions per a visualitzar imatges, etc..

Les imatges digitals d'alta ressoluci necessiten major ample de banda per a transmissi i ms espai dins el disc dur per a emmgatzament. Els sistemes de compressi d'imatge usats en videovigilncia sn bsicament el MPEG-4 i el M-JPEG i s'escullen bsicament per ajustar la informaci que es produeix als amples de banda dels sistemes de transmissi de informaci com per exemple l'ADSL.
Per la compressi d'imatges completes s'usa la majoria de cops M-JPEG (Motion-JPEG), per si s'usa compressi a partir de diferncia d'imatges basades en imatges completes, sovint s'utilitza MPEG4. A diferncia de M-JPEG, cada imatge no sempre s guardada a MPEG4, sin noms la transmissi de canvis en la imatge de referncia (Key Frame). Desprs d'una successi d'imatges intermitges es segueix de nou un Key frame. A travs del control de Ethernet, que empaqueta les dades en paquets IP, les imatges arriben a la xarxa de dades.

En general la majoria de les cmares IP tamb disposen de micrfons d'alta sensibilitat incorporats a la prpia cmera, amb l'objectiu de poder transmetre udio mitjanant el protocol de conexi UDP.

TCP/IP s'ha convertit en el protocol bsic per a aquestes xarxes. La seva arquitectura oberta permet que diversos sistemes puguin compartir l'espai de xarxa i aprofitar aquestes noves tecnologies per augmentar la seva capacitat, confiabilitat, escalibilitat, o accessibilitat dels recursos de xarxa. Amb l'habilitat d'utilitzar la infraestructura existent, un edifici pot tornar-se totalment automatitzat utilitzant un sol sistema de cablejat. Aquesta automatitzaci pot incluir no tan sols CCTV, sin tamb control d'accessos, sistemes de foc i seguretat, sistemes d'automatitzaci d'edificis, veu i per suposat trfic de xarxa. 

Els administradors i els usuaris de la xarxa no estan ms encadenats a un sol lloc ja que el control i/o administraci d'aquests sistemes pot realitzar-se des de qualsevol estaci de treball amb accs a la xarxa.  
Dins de la gamma de cmeres IP existeix una gran varietat en funci de l'aplicaci que se li doni; en general existeixen cmeres fixes i amb moviment. Les cmeres Pan-Pilt (P/T), anomenades aix perqu disposen de mobilitat vertical i horitzontal, permeten crear un sistema de vigilncia amb una gran cobertura i flexibilitat, ja que en moltes ocasions poden substituir a diverses cmeres fixes.
La visualitzaci de les cmeres IP amb moviment i l's d'aquestes es pot realitzar a distncia mitjanant Internet Explorer, simplement teclejant la direcci IP privada o pblica de les cmeres en funci de si visualitzen des de la LAN o la WAN.

 Aplicacions .
Algunes de les aplicacions ms freqents de les cmeres IP sn la vigilncia de:

 Habitatges, permetent visualitzar el propi habitatge des de l'oficina, hotel, etc.. quan no hi som presents.
 Negocis, permetent controlar, per exemple, vries sucursals d'una cadena de tendes, gasolineres, etc..
 Installacions industrials, magatzems, zones d'aparcament,... o tamb determinats processos de mquinaria o mesuradors.
 Hosteleria, restauraci, installacions esportives.
 Llocs turstics. Cada dia s ms freqent que organismes oficials, com comunitats autnomes o ajuntaments promocionin les seves zones turstiques o emblemtiques implementant ales seves pgines web les imatges procedents de cmeres IP estratgicament situades.

 CCTV vs. IP .
Les cmeres IP tenen molts avantatges respecte els sistemes tradicionals de vigilncia mitjanant CCTV, les fonamentals sn:
 Flexibilitat respecte l'ampliaci del sistema: Els sistemes CCTV normalment requereixen duplicar els sistemes de monitoritzaci quan s'amplia el sistema, els sistemes de cmera IP permeten la seva ampliaci sense necessitat d'invertir en nous sistemes de monitoritzaci.
 Cost redut: La installaci s molt ms flexible ja que es basa en la infraestructura de la xarxa local o tamb en la conexi directa a un enrutador, o b per cable o b de forma sense fil (Wireless LAN). S'elimina el cost dels sistemes de grabaci digital dels CCTV, ja que les grabacions de les cmeres IP es realitzen al disc dur d'un PC de la prpia xarxa local o d'un PC remot.
 Accs remot: L'observaci i grabaci dels esdeveniments no t perqu realitzar-se "in situ" com requereixen els sistemes CCTV.

 Cmeres via rdio .
Les cmeres via rdio s'usen en aquelles installacions en qu no es pot incloure un bon cablejat. Sn fcils d'installar, tan sols requereixen d'un transmissor que va acoblat a la cmera i un receptor que es connecta directament al televisor, monitor, grabadora de vdeo o ordinador. 

Per tant, el receptor ve preparat per connectar-se directament a l'entrada del vdeo del seu televisor o grabadora, aix com a travs del euroconector, acoblant-li una de les dues entrades, de tal manera que quan alg desitgi veure el que est passant en el seu circuit de televisi, tan sols tingui que canviar el canal amb el seu comandament a distncia o prmer l'opci de gravar les imatges.

Sempre que es pot evitar no s installen cmeres de seguretat via rdio ja que es molt senzill bloquejar el senyal. A ms la qualitat de la imatge no es massa bona ja que sempre hi ha alguna interferncia al treballar amb freqncies molt comuns (2,4Ghz).

 Debat tic sobre el tractament de la informaci .
La primera problemtica que suposa el fet d'enregistar vdeos en zones pbliques o en llocs ms privats com oficines, cases, etc.. s l's que se'n pot derivar quan els objectius d'adquisic d'imatge sn poc morals o improcedents.

En alguns pasos de la Uni europea com Frana, Sucia o fins i tot l'estat espanyol existeixen disposicions especfiques que regulen l's de videocmeres, independentment del fet que la videovigilncia pugui implicar el tractament de dades personals. Aix doncs, i en base a aquestes consideracions podem distingir dos models ben diferenciats.

Per una banda, quan la installaci i el desplegament de circuits tancats de telvisi i equips de vigilncia similars sn autoritzats prviament per una autoritat nacional de protecci de dades (Frana, Espanya, Sucia). 

Per una altra banda, en altres pasos com el Regne Unit, Itlia, Blgica, Luxemburg i Alemanya, la videovigilncia no s objecte d'una legislaci especfica, sin que les autoritats de protecci de dades treballen per garantir l'aplicaci adequada de les disposicons generals de protecci de dades a travs de dictmens, directius o codis de conducta.

Cada vegada s ms freqent que les gravacions a travs de videocmeres les realitzin conjuntament la policia i altres autoritats pbliques o entitats privades (bancs, associacions esportives, empreses de transport, etc). Tot i que l's d'aquestes tecnologies per part d'aquests organismes reporta enormes beneficis, tamb dna lloc a un cert risc de confusi pel que fa al paper i a les responsabilitats individuals sobre les tasques que aquests realitzen. Aix doncs, el tractament d'imatges privades s un punt de debat en tot govern en el moment en qu es decideix l's de videocmeres tant en espais pblics com en llocs privats.

A fi de protegir la intimitat de les persones, hi ha la llei orgnica de protecci de dades. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217188" title="U Thant" nonfiltered="2903" processed="2898" dbindex="87959">


Maha Thray Sithu U Thant (Pantanaw, Birmnia, 22 de gener de 1909 - ) va ser el secretari general de les Nacions Unides. Va estudiar en la National High School de Pantanaw i en l'University College de Rangun.

Abans de la seva carrera diplomtica, U Thant va treballar de Professor en la National High School, a la que havia assistit a Pantanaw, i el 1931 es va convertir en Director desprs d'aconseguir el primer lloc en els exmens d'Anglo-vernacular per a professor de Secundaria.

Va ser membre del Comit Educatiu de Myanmar i del Consell d'Educaci Nacional abans de la Segona Guerra Mundial, i va ser membre del Comit Executiu dels Directors de l Associaci de Collegis. Aix mateix, va treballar activament de periodista.

En 1942, U Thant va treballar diversos mesos de Secretari del Comit de Reorganitzaci Educativa de Myanmar. A l'any segent va tornar a la National High School com a Director durant quatre anys.

U Thant va ser nomenat Director de Premsa del Govern de Myanmar el 1947. El 1948 es va convertir en President d'Emissions, i un any ms tard va ser nomenat Secretari del Govern de Myanmar en el Ministeri d'Informaci. En 1953, U Thant va passar a ser Secretari de projectes a l'Oficina del Primer Ministre, i el 1955, se li van assignar deures addicionals de Secretari Executiu de la Junta Econmica i Social de Myanmar.

En el moment del seu nomenament com a Secretari General inter de les Nacions Unides, U Thant havia estat Representant Permanent de Myanmar de les Nacions Unides, amb el rang d'Ambaixador (1957-1961).

Durant aquest perode, va dirigir les delegacions de Myanmar en els Perodes de Sessions de l'Assemblea General, i el 1959 es va ocupar de la Vicepresidncia del catorz perode de Sessions. En 1961 U Thant va ser president de la Comissi de les Nacions Unides per a la Conciliaci del Congo i President del Comit d'un Fons de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Al llarg de la seva carrera diplomtica, U Thant va exercir diverses vegades tasques de Conseller del Primer Ministre de Myanmar.

U Thant, va treballar com a Secretari General de les Nacions Unides des de 1961 fins a 1971, va ser elegit per dirigir l'Organisme Mundial desprs de la mort del Secretari General Dag Hammarskjold en un accident aeri el setembre de 1961.

U Thant va comenar de Secretari General inter des del 3 de novembre de 1961, quan va ser nomenat unnimement per l'Assemblea General de l'ONU, aconsellada pel Consell de Seguretat de l'ONU, per acabar el crrec inacabat d'ltim Secretari general, Dag Hammarskjld. Llavors, va ser nomenat unnimement Secretari General per l'Assemblea General el 30 de novembre de 1962 durant el perode fins al 3 de novembre de 1966.

L'Assemblea General va tornar a nomenar Secretari General de les Nacions Unides a U Thant per segona vegada el 2 de desembre de 1966 aconsellada pel consell de seguretat (resoluci 229, 1966). Va continuar en el seu crrec fins a desembre de 1971.

U Thant va rebre el doctorat honoris causa en Dret en les segent Universitats: Universitat de Carleton, Ottawa, Canad (25 de maig 1962); Williams College, Williamstown, Massachusetts (10 de juny 1962); Universitat de Princeton, Princeton, Nou Jersey (12 de juny 1962); Mount Holyoke College, South Hadley, Massachusetts (2 de juny 1963); Universitat d'Harvard, Cambridge, Massachusetts (13 de juny 1963); Dartmouth College, Hanover, New Hampshire (16 juny 1963); Universitat de Califrnia a Berkeley, Califrnia (2 d'abril 1964); Universitat de Denver, Denver, Vermell (3 d'abril 1964); Swarthmore College, Swarthmore, Pennsilvnia (8 de juny 1964); Universitat de Nova York, Nova York(10 de juny 1964); Universitat de Moscou, Moscou, Uni Sovitica (30 de juliol 1964); Universitat Queen's, Kingston, Ontario (22 de maig 1965); Colby College, Waterville, Maine (6 de juny 1965); Universitat de Yale, New Haven, Connecticut (14 de juny 1965); Universitat de Windsor, Windsor, Ontario, Canad (28 de maig 1966); Hamilton College, Clinton, Nova York (5 de juny 1966); Universitat Fordham, Bronx, Nova York (8 de juny 1966); Manhattan College, Nova York (14 de juny 1966); Universitat de Michigan, Ann Arbor, Michigan (30 de mar 1967); Universitat de Delhi, Nova Delhi, ndia (13 d'abril 1967); Universitat de Leeds, Anglaterra (26 de maig 1967); Universitat de Lovaina, Brusselles, Blgica (10 d'abril 1968); Universitat d'Alberta, Edmonton, Canad (13 de maig 1968); Unversidad de Boston, Boston, Massachusetts (19 de maig 1968); Universitat Rutgers, New Brunswick, Nou Jersey (29 de maig 1968); Universitat de Dubln (Trinity College), Dubln, Irlanda (12 de juliol 1968); Laval Universidad, Quebec, Canada (31 maig 1969); Universitat de Columbia, Nova York (3 de juny 1969); Universitat de les Filipines (11 d'abril 1970); Universitat de Siracusa (6 de juny 1970). Tamb va rebre els segents doctorats honoris causa: Doctor de Divinitat, La Primera Iglesia Universal (11 de maig 1970); Doctor en Dret Internacional, Universitat Internacional de Florida, Miami, Florida (25 de gener 1971); Doctor en Dret, Universitat d'Hartford, Hartford, Connecticut (23 de mar 1971); Doctor de Dret Civil, honoris causa, Universitat Colgate, Hamilton, Nova York, (30 de maig 1971); Doctor en Humanitats, Universitat Duke, Durham, Carolina del Norte (7 de juny 1971).

U Thant es va retirar al final del seu segon crrec el 1971 i va morir el 25 de novembre de 1974 desprs d'una llarga malaltia a l edat de 65 anys.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217190" title="Villandraut" nonfiltered="2904" processed="2899" dbindex="87960">
Villandraut s una vila (commune) francesa, amb prop de 800 vens, de la regi d'Aquitnia, departament (dpartement) de Gironde, comarca (arrondisement) de Langon i municipi (canton) de Villandraut, que consta d'altres 7 nuclis de poblaci, sumant entre els 8 uns 4000 habitants. Situada a uns 50 km al SSE de Bordeus, i enclavada al cor de les Landes Girondines, dominant la vall del riu Ciron, afluent de la Garona. 

Etimologia.
Podria provenir del patronmic Andro o Andron, famlia bordelesa que hi possea terres des de la dotzena centria. Els seus vilatans sn villandrautais.

Histria.
ntimament lligada a Bertran de Goth, primer papa d'Avignon, escollit en 1305, amb el nom de Climent V. Ell feu construir l'impressionant castell i la collegiata, on fou enterrat en 1314. Des del s. XII els Goth esdevenen els senyors del lloc i la parrquia s'anomena Saint-Martin de Got. Desprs de la mort de Climent V i de l'extinci de la famlia Got, els succeren els Durfort, els Lalande i els Pons..
 
Patrimoni.
Collgiale d Uzeste, originria del s. XII, conserva la faana i la base dels murs, campanar dels ss. XIV i XV. El papa Climent V decid el 1312 que l'esglsia, ja reconeguda a l'poca pel seu culte mari, fora erigida en esglsia collegial i esdevingus el lloc de la seva sepultura. Va fer construir un edifici tan bell que, sovint, s comparada amb la seva vena la catedral de Bazas. Conserva, a dems del sepulcre papal, profanat pels protestants dos-cents anys desprs de sa mort, el de Pierre I de Grailly.

Chteau Clmenti, construt al s. XIV i sense haver estat mai restaurat. Magnfic exemplar d'arquitectura militar, influenciat pels que constru Eduard III d'Anglaterra a Gales. A part de la seva funci militar, fou edificat per servir de palau a Climent V, que noms hi resid tres mesos. Organitzat en tres ales, amb una perfecci semblant a la del contemporani castell de Perpiny. Fotos a http://www.richesheures.net/epoque-6-15/chateau/33villandraut-galerie.htm#diapo01

Chteau de Cazeneuve, antiga propietat dels reis navarresos, desprs de Enric IV i Margot, reis de Frana i actualment de la famlia ducal del Sabran-Pontevs. Reconstrut al s. XIV per Amanieu VII d'Albret i restaurat a principis del s. XVII.

Centre de Dcouverte et d'activits de la Valle du Ciron.

Passejades a les Gorges de Ciron i el bosc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217191" title="Ioannis Paleokrassas" nonfiltered="2905" processed="2900" dbindex="87961">

Ioannis Paleokrassas ( Atenes, Grcia 1934 ) s un poltic grec que fou Comissari Europeu de Medi Ambient entre 1993 i 1995.

Biografia.
Va nixer el 1934 a la ciutat d'Atenes. Va estudiar economia a la Universitat d'Atenes.

Activita poltica.
Membre del partit conservador Nova Democrcia (NA) l'abril de 1990 fou nomenat Ministre de Finances per part del Primer Ministre de Grcia Konstantinos Mitsotakis, crrec que desenvolup fins l'agost de 1992. El 14 de juliol de 1992 pat un atemptat a la seva persona, del qual sort ills per en el qual mor un trasent, perpetrat pr l'organitzaci terrorista 17 de novembre.

En la formaci el gener de l'any 1993 de la Comissi Delors III fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient i d'Assumptes Pesquers, crrec que desenvolup fins el gener de 1995.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217193" title="Llus Maria Millet i Millet" nonfiltered="2906" processed="2901" dbindex="87962">
Llus Maria Millet i Millet (Barcelona 1906 - 1990) fou un msic catal, fill de Llus Millet i Pags. Estudi a l'Escola Municipal de Msica i ampli estudis amb Vicen Maria de Gibert. Del 1945 al 1977 fou director de l'Orfe Catal i fou professor de solfeig, d'histria de la msica i d'esttica.  Alhora, va compondre sardanes i obres religioses. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
  Agar, poema coral;
 Poema nadalenc, per a solistes, cor i orquestra;
 El rstec villancet, per a quatre veus ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217197" title="Trygve Lie" nonfiltered="2907" processed="2902" dbindex="87963">

Trygve Halvdan Lie (Oslo, Noruega, 16 de juliol de 1896 - 30 de novembre de 1968) fou un diplomtic noruec considerat el Primer Secretari General de l'ONU.

Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on es va llicenciar en Dret el 1919. El 8 de novembre de 1921 es va casar amb Hjordis Joergensen. Van tenir tres fills: Sissel, Guri i Mette.

Trygve Halvdan Lie es va convertir en membre de l'Organitzaci de joventuts del Partit Laborista Noruec el 1911. Va ser ajudant del secretari del Partit Laborista des de 1919 fins a 1922, conseller jurdic de la Federaci noruega de les Associacions Sindicals des de 1922 fins a 1935, i Secretari Executiu Nacional del Partit Laborista el 1926.

Durant el Govern del Partit Laborista format per Johan Nygaarsavold, Trygve Halvdan Lie va ser primer Ministre de Justcia, des de 1935 fins a 1939, i a continuaci Ministre de Comer i Indstria de juliol a setembre de 1939 i, durant l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va convertir en Ministre d'Abastament i Transport. Com a tal, va desenvolupar les mesures provisionals que van salvar les tropes noruegues dels Aliats, desprs de la invasi alemanya l'abril de 1940. El juny d'aquell mateix any se'n va anar a Anglaterra, quan el Govern noruec va decidir continuar lluitant des de fora. Es va convertir en Ministre d'Assumptes Exteriors inter el desembre de 1940 i va ser nomenat Ministre d'Assumptes Exteriors de Noruega el 1936 i reelegit el 1945. El 12 de juny de 1945 el Govern del qual era membre va dimitir; Trygve Halvdan Lie va ser nomenat Ministre d'Assumptes Exteriors de Gabinet de la Coalici Provisional que va substituir el govern en aquell moment i Ministre d'Assumptes Exteriors del nou Govern del Partit Laborista l'octubre de 1945.

Trygve Halvdan Lie va dirigir la delegaci noruega en la Conferncia de les Nacions Unides sobre l'Organitzaci Internacional, l'abril de 1945 a San Francisco, i va ser President de la Comissi III per redactar les estipulacions del Consell de Seguretat de l ONU incloses a la Carta. Aix mateix, va ser President de la Delegaci noruega en l'Assemblea General de les Nacions Unides, el gener de 1946 a Londres. L'1 de febrer de 1946, Trygve Halvdan Lie va ser nomenat Secretari General de l'ONU. Pren possessi formal del seu crrec en la reuni 22 de l'Assemblea General el 2 de febrer de 1946. En l'Assemblea de l'1 de novembre de 1950, es va ratificar Trygve Halvdan Lie en el crrec durant tres anys ms des de l'1 de febrer de 1951. Va dimitir com a Secretari General de les Nacions Unides el novembre de 1952.

Desprs de la seva marxa de les Nacions Unides, Trygve Halvdan Lie va rebre els segents nomenaments: Governador d'Oslo i Akersus, President de la Junta d'Energia de Noruega. Desprs d'una resoluci de l'Assemblea General de 1958, es va demanar el Rei Olav de Noruega que establs les bases arran de les quals Etipia i Itlia podrien comenar a establir una disputa territorial que implicaria Somlia, antiga colnia italiana. El 1959, el Rey Olav va nomenar Mitjancer a Trygve Halvdan Lie.

El 30 de desembre de 1968, Trygve Halvdan Lie va morir a l'edat de 72 anys.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217198" title="Ramon Sugranyes i de Franch" nonfiltered="2908" processed="2903" dbindex="87964">
Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades 1911) s un dirigent catlic i professor catal. Es llicenci en dret i en filosofia a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall, i va ser vicepresident de la Federaci Catalana d'Estudiants Catlics. Tamb treball amb Pompeu Fabra en el Patronat pel qual es fundaria la Universitat Autnoma de Barcelona. Durant la guerra civil espanyola hagu de fugir per la seva militncia catlica; estudi al Sacro Cuore de Mil i particip en el Comit per la Pau a Espanya. 

Des del 1944 fou professor de llengua i literatura hispniques a la Universitat Catlica de Friburg (Sussa). Com a dirigent catlic ha estat fora actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferncia de les Organitzacions Catliques Internacionals. El 1963 Pau VI el nomen auditor laic del Concili del Vatic II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain. EL 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el Premi d'Honor Llus Carulla de la Fundaci Llus Carulla. 

Ha publicat les seves memries Militant per la justcia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suer i la seva filla Margarida.

 Enllaos externs .
 Homenatge a Ramon Sugranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217199" title="Josep Vergs i Fbregas" nonfiltered="2909" processed="2904" dbindex="87965">
Josep Vergs i Fbregas (Barcelona 1903 - Palma de Mallorca 1984) fou un filleg, traductor i pedagog catal, pare d'Oriol Vergs i Mund. El 1927 es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudi llat amb Joaquim Balcells i Pinto. El 1930 fou professor d'histria de la cultura a l'Escola de Bibliotecries de la Mancomunitat de Catalunya, el 1932 obtingue la ctedra de llat i es va incorporar a l'Institut-Escola de la Generalitat, del que en fou el secretari. 

En acabar la guerra civil espanyola, com que hi havia prestat serveis auxiliars, fou traslladat a Manresa i no li permeteren tornar a Barcelona fins el 1957. Fou catedrtic de llat de l'institut Mil i Fontanals fins a la seva jubilaci el 1973. Com a editor i traductor de clssics, ha estat molt vinculat a la Fundaci Bernat Metge, de la que el 1959 en pass a formar part del consell directiu. El 1928 va traduir-hi amb el seu company Joan Petit i Montserrat els poemes de Valeri Catul, el 1930 els Discursos d'Iseu de Calcis i el del 1953 al 1964 els cinc volums dels Discursos de Cicer. Tamb va revisar el text llat dels volums corresponents a l'Epistolari de sant Cebri, d'un volum de Quint Curci, de tres volums dels Discursos de Cicer i el 1978-1981 va traduir les Odes d'Horaci. Ha estat autor de manuals per a l'ensenyament del llat. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217201" title="Giuseppe Martano" nonfiltered="2910" processed="2905" dbindex="87966">

 Giuseppe Martano (Savona, 10 d'octubre de 1910 - Tor, 2 de setembre de 1994) fou un ciclista itali.

Fou campi del mn de ciclisme en carretera, categoria aficionat, el 1930 i 1932 i Campi d'Itlia de la categoria aficionat el 1932.

El 1931 passar a professional, tot i que el 1932 retorn temporalment a aficionat per un any. La Segona Guerra Mundial aturar la seva vida esportiva i tot i que en acabar aquesta intent reemprendre l'activitat ciclista el 1949 penja la bicicleta definitivament. En aquests anys assolir 14 victries com a professional.

Palmars.
1930;
 Campi de mn amateur;
1931;
 1r del Gran Premi de Roma;
 1r de la Copa Pegazzini;
 1r de la Copa Fatigati;
1932;
 Campi de mn amateur;
 Campi d'Itlia amateur;
 1r del Giro de Lazio amateur;
 1r del Giro del Piemont amateur;
1934 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1935 ;
 1r del Giro del Lazio i d'una victporia d'etapa;
 1r del Tour de les 4 Provincies i d'una victria d'etapa;
 1r del Critrium dels Asos;
 1r del Circuit de Sandrina;
1937 ;
 1r de la Mil-Tor;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 3r de la classificaci general;
1934. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1935. Abandona (2a etapa);
1937. 24 de la classificaci general;
1938. 27 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. Abandona (9a etapa);
1935. 2n de la classificaci general ;
1938. 35 de la classificaci general;
1939. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Giuseppe Martano ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217202" title="Georges Lemaire" nonfiltered="2911" processed="2906" dbindex="87967">

Georges Lemaire (Pepinster, 3 d'abril de 1905 - Ukkel, 29 de setembre de 1933 fou un ciclista belga que fou professional entre 1929 i el moment de la seva mort. Durant aquest temps aconseguir 4 victries. 

Palmars.
1925;
 3r del Campionat de Blgica de ciclo-cross ;
1928 ;
 2n del Gran Premi de Faber ;
1929 ;
 Campi amateur de Blgica en ruta ;
1932 ;
 Campi de Blgica en ruta  ;
 1r del Premi de Brasschaat;
 3r del Gran Premi de Stad Vilvoorde;
1933 ;
 1r del Gran Premi de Stad Vilvoorde;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 15 de la classificaci general;
1933. 4t de la classificaci general i lder de la cursa durant dues etapes;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217204" title="Cristall lquid sobre silici" nonfiltered="2912" processed="2907" dbindex="87968">
Cristall lquid sobre silici (LCoS o LCOS: Liquid Crystal on Silicon) es una tecnologia de projecci/reproducci.

 Tipus .
Segons la tcnica que s utilitzi per a representar els colors i el seu disseny podem realitzar una classificaci en dos grans categories: tecnologies amb un nic dispositiu LCoS i tecnologies amb tres dispositius LCoS. A continuaci s explica el seu funcionament i caracterstiques bsiques de cada mtode, encara que cada fabricant posseeix les seves prpies particularitats.

 Tecnologies amb un nic dispositiu LCoS .
Com el seu propi nom indica, utilitzen un nic dispositiu LCoS (una nica pantalla formada per partcules de cristall lquid i el seu corresponent dispositiu de silici). Es basen en al consecuci dels diferents colors mitjanant filtres. En aquest apartat podem distingir dues tcniques amb dissenys diferents: la roda de color, que s la ms com, i la denominada  Color Dots  (matriu de color).

 Roda de color .
En aquest cas s utilitza un filtre en forma de roda que s col locat davant de la llum provinent del llum interior, el qual (el filtre) es troba dividit en tres seccions, una per a cada component del color (els tres colors primaris: vermell, verd i blau). El dispositiu de silici, que s el responsable d aplicar les diferents tensions elctriques a les partcules de cristall lquid per canviar la seva polaritzaci i que aquestes deixin passar ms o menys quantitat de llum, es sincronitza amb la roda de color, de manera que quan la secci vermella de la roda de color es troba davant el feix de llum provinent del llum interior el dispositiu LCoS emeti la quantitat de llum corresponent al color vermell, i aix succeeix tamb amb les altres dos seccions corresponents als altres dos colors primaris restants de la roda de color. D aquesta manera, es mostren tres imatges, una vermella, una verda i una blava (una per a cada color primari, les components necessries per a crear la resta de colors) a una freqncia elevada tal que l observador visualitza una imatge en color real formada a partir del resultat de que aquest integri les tres imatges en una sola.

En aquest apartat es necessari destacar un efecte visual que es produeix amb la utilitzaci de la roda de color i que redueix considerablement la qualitat de la Fitxer: l anomenat efecte arc iris.

 Efecte arc iris .
Aquest efecte s observa principalment quan el contingut es caracteritza per objectes amb molta brillantor o blancs per sobre d un fons fosc o negre (els crdits del final d una pel lcula en sn un exemple com). L efecte visual es descriu com rfegues breus d ombres dels tres colors primaris (vermell, verd i blau).

La percepci d aquest efecte visual pot variar segons la persona. Algunes persones el perceben durant tot el temps, altres simplement quan mouen els seus ulls a travs de la imatge, incls hi ha persones que no el noten.

Per reduir l aspecte d aquest efecte s utilitzen velocitats de rotaci de la roda de color ms elevades, o rodes amb ms segments de color.


En la imatge es pot observar clarament la descripci anterior sobre l efecte: elements amb gran brillantor i de color blanc sobre un fons fosc o negre i al seu voltant capturada una de les rfegues breus d ombres dels tres colors primaris (vermell, verd i blau). A grans trets, es mostren lnies blanques que es divideixen en les seves components de color.

 Matriu de color (Color Dots) .
En aquest cas es divideix cada pxel en tres subpxels i se li apliquen filtres col locats davant el feix de llum reflectida que assigna a cadascun dels subpxels un dels tres colors primaris, de manera que al combinar-los formen el color real.

 Tecnologies amb tres dispositius LCoS .
Com el seu propi nom indica, utilitzen tres dispositius LCoS (tres pantalles formades per partcules de cristall lquid i els seus corresponents dispositius de silici) i cadascun d ells s encarrega de formar la imatge en un dels tres colors primaris (vermell, verd i blau). Es basen en la combinaci de diferents miralls especials (que divideixen el feix de llum en dos, reflectint i deixant passar la llum simultniament) per a dividir i conduir la llum (provinent d un llum) fins als tres dispositius diferents i per, posteriorment, integrar les tres imatges formades per cadascun dels tres dispositius.
D aquesta manera, mitjanant la combinaci de les tres imatges en els tres colors primaris s aconsegueix formar la imatge en color real.

 Avantatges/Inconvenients .
A continuaci s enumeren els principals avantatges i els principals inconvenients que posseeix la tecnologia LCoS. Per aix es inevitable la corresponent comparaci amb les seves principals tecnologies competidores: LCD i DLP.

 Avantatges .
 Aconsegueixen definicions molt altes amb el mnim d elements (per exemple, en el cas de la tecnologia de projecci/reproducci DLP, per aconseguir majors resolucions sn necessaris xips DMD formats per un major nombre de micro miralls), degut a la poca distncia existent entre pxels, de manera que s aconsegueix una imatge molt ms natural i el pixelat s prcticament inexistent.

 Les cantonades dels seus pxels es mostres molt ms suavitzades en contraposici amb les cantonades afilades dels micro miralls del sistema DLP, de manera que reprodueix una imatge molt ms suau i no tan sinttica i artificial, que pot provocar una sensaci d imatge ms forada, menys natural.

 Aconsegueix millors colors saturats que LCD i DLP.

 En el cas de no posseir roda de color per a la consecuci de color, no presenta els inconvenients que la seva utilitzaci comporta com l efecte arc iris. A algunes persones ms sensibles i susceptibles a aquests factors, a ms a ms, els hi produeix vista cansada i mal de cap.

 Inconvenients .
 Tecnologia ms cara que altres com LCD i DLP.

 Els projectors/reproductors que utilitzen aquesta tecnologia sn ms pesants i menys compactes (sobretot en el cas d utilitzar tecnologies amb tres dispositius LCoS) que altres que utilitzen tecnologies LCD i DLP.

 El seu nivell de negre s pobre, fet que fa que no aconsegueixi un contrast tan elevat com altres tecnologies.

 La vida dels llums interiors que s utilitzen per aquest sistema s menor i, a ms a ms, posseeixen un cost elevat.

 Competeix amb els projectors/reproductors DLP per ser la tecnologia utilitzada en l arribada del cinema digital, per de moment s considerada inferior a aquesta, ja que una de les aplicacions que situen al cinema digital per sobre del cinema analgic s la reproducci en 3D, i degut a les altes freqncies de quadre necessries per a la seva reproducci la tecnologia LCoS no esta capacitada per aix.

 De moment no s ha adoptat un sistema adequat per a la seva producci massiva, i ms si es tracta de la tecnologia que utilitza tres dispositius LCoS, fet que contribueix en el seu elevat cost econmic.

 Per alguns dels seus desavantatges no es troba tan ben situat al mercat com altres sistemes de projecci/reproducci, de manera que les seves ventes sn inferiors i els consumidors reben aquest fet com un signe d inferioritat de qualitat i aix contribueix a baixar ms la seva posici al mercat.

 Aplicacions .
 s domstic com a projector/reproductor.
 En la projecci/reproducci de cinema digital.
 Interruptors i commutadors ptics.
 Emmagatzematge de dades hologrfiques.
 Projecci/reproducci de material hologrfic.

 Enllaos externs .
http://www.displaytech.com/history.html. Per a entrar en ms detall en quant a la histria i evoluci de la tecnologia LCoS i les seves aplicacions s necessari fer esment i introduir el funcionament de marques comercials prpies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217205" title="Maurice Archambaud" nonfiltered="2913" processed="2908" dbindex="87969">

 Maurice Archambaud (Pars, 30 d'agost de 1906 - Le Raincy, 3 de desembre de 1955) era un ciclista francs que va desenvolupar la seva vida esportiva professiona entre 1932 i 1942. 

Aconsegu el rcord de l'hora el 1937 i el mantingu durant 5 anys, quan Fausto Coppi el super. Membre destacat de l'equip francs del Tour dels anys 30, mai aconsegu guanyar la cursa degut a defallides espectaculars i a la mala sort amb les caigudes. Va dur diverses vegades el maillot groc, guany 10 etapes i fou un corredor molt popular.

Palmars.
1932;
 1r al Gran Premi de les Nacions;
 1r al Gran Premi Wolber i vencedor d'una etapa;
 1r del Petit Tour de Frana (en pista);
1933 ;
 Vencedor de dues etapes del Tour de Frana i 9 dies duent el maillot groc;
 1r del Petit Tour de Frana (en pista);
1935;
 1r a la Pars-Caen ;
 1r del Gran Premi de l'Echo a Alger;
 1r als 6 dies de Pars amb Roger Lapbie;
 Vencedor de dues etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una al Giro d'Itlia;
1936;
 1r a la Pars-Nia i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana i 5 dies duent el maillot groc ;
1937;
 Rcord de l'Hora ;
 1r del Giro de la Provncia de Mil, amb Aldo Bini;
 1r a Lodi;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1938;
 1r del Gran Premi de les muntanyes de Roannais;
 1r a Nyon;
1939 ;
 1r a la Pars-Nia;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1932. 16 de la classificaci general;
1933. 5 de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i lder durant 9 etapes;
1934. Abandona (5a etapa);
1935. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1936. Abandona (14a etapa), vencedor d'una etapa i lder durant 5 etapes;
1937. Abandona (7a etapa) i vencedor d'una etapa;
1939. 14 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;







Enllaos externs.
Palmars de Maurice Archambaud ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217208" title="Llista de sobirans de Bulgria" nonfiltered="2914" processed="2909" dbindex="87970">
Llista de sobirans de Bulgria:

Primer Imperi Blgar
Asparukh Khan 681-702;
Tervel 702-718;
Tovirem 718-725;
Sevar 725-740;
Cormisos 740-756;
Vinekh 756-762;
Telekh 762-765;
Sabin 765;
Magan (o Pagan) 765 ;
Sabin 765-767 (conserva el poder);
Romar  767;
Toktu 767-772;
Tavkhan Bayan  767- ?
Magan (o Pagan) (altre cop) 772;
Telerig 772-777;
Cardam 777-803;
Crum 803-814;
Ducum 814;
Tsoq 814-816 ;
Ditsen 814-816;
Omortag 816-831;
Malamir 831-836;
Presijan I 836-852;
Boris I de Bulgria 852-889;
Vladimir Pacate 889-893;
Sime I el Gran 893-927;
Pere I de Bulgria 927-969;
Boris II 969-971 ;
Sviatoslav de Kiev (Prncep de Kiev 945-972) 969-971;
A l'Imperi Bizant 971-976;
David de Bulgria 976-987 ;
Moiss de Bulgria 976-987 ;
Aaron de Bulgria 976-987 ;
Samuel de Bulgria 976-1014;
Gabriel Rodomir 1014-1015;
Joan Vladislau 1015-1018;
Presijan II 1018;

A l'Imperi Bizant 
Ivats (rebel);
Tihomir (rebel);
Joan Vladimir (rebel);
Pere II Delian 1040-1041 (rebel);
Alusian 1040-1041 (rebel);
Pere III (Constant Bodin) 1072 (rebel);
Jordi Voitekh 1072-1073 (rebel);

Segon Imperi Blgar
Pere IV Asen de Bulgria 1185-1187;
Ivan I Asen de Bulgria el Fort 1187-1196;
Pere IV (segona vegada) 1196-1197;
Kalojan I Asen de Bulgria 1197-1207;
Boril 1207-1218;
Ivan II Asen de Bulgria 1218-1241 ;
Kaliman I Asen de Bulgria 1241-1246;
Miquel I Asen de Bulgria 1246-1257;
Kaliman II Asen de Bulgria 1257-1258;
Miquel II (Miquel de Galtzia) 1257 ;
Constant I Asen de Bulgria  1258-1277;
Ivailo 1277-1279;
Ivan III Asen de Bulgria 1279-1280 (destronat i exiliat a Constantinoble);
Georgi I Terter de Bulgria 1280-1292;
Smilets 1292-1295;
Ivan de Bulgria 1295-1299;
Txaka el Usurpador 1299;
Todor Svetoslav I Terter de Bulgria 1299-1321;
Georgi II Terter de Bulgria 1321-1323;
Miquel III Asen de Bulgaria Shishman 1323-1330;
Ivan Esteve I Asen de Bulgria 1330-1331;
Ivan Alexandre (a Tirnovo des de 1362) 1331-1393 ;
Miquel IV Asen 1336-1354 ;
Ivan Stratsimir (a Vidin des de 1356) 1336-1398;
Ivan Segimon (a Tirnovo) 1362-1393;

A l'Imperi Otom 
Constant II Asen de Bulgria 1362-1396;
Voislav (associat);
Miquel Sviatoslav (associat);
governadors otomans de Vidin des de 1398;

A l'ustria 1683-1690
A l'Imperi Otom 1690-1908
Regne de Bulgria
Alexandre de Battenberg (Prncep de Bulgria) 1879-1886;
Ferran de Saxnia-Coburg-Gotha (Prncep 1886-1908, desprs rei) 1887-1918 ;
Boris III de Bulgria 1918-1943;
Sime II de Bulgria (primer ministre 2001-2005) 1943-1946 ;
Regencia de Ciril, Filov i Mijov 1943-1944;
Repblica Popular de Bulgria, 8 de setembre de 1946
Repblica de Bulgria, 1990
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217209" title="Agustn Muoz Grandes" nonfiltered="2915" processed="2910" dbindex="87971">
Agustn Muoz Grandes (27 de gener de 1896   11 de juliol de 1970) fou un general i poltic espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades; tamb conegut com el comandant de la Divisi Blava entre 1941 i 1943.


Joventut.
Neix al barri madrileny de Carabanchel. s fill d'una famlia humil. Desprs de cursar estudis de batxillerat, amb 14 anys va ingressar a l'acadmia d'infanteria de Toledo. Desprs de la guerra del Marroc, on va destacar organitzant cossos indgenes al servei de l'exrcit espanyol, va passar a la pennsula on va ser l'encarregat de l'organitzaci del cos de Gurdies d'Assalt.

Guerra Civil.
L'esclat de la Guerra civil espanyola va sorprendre a Muoz Grandes a Madrid. Va aconseguir arribar a la zona controlada pels colpistes del 18 de juliol, desprs de passar per un hospital i una delegaci diplomtica estrangera. 

Una vegada arribat a la zona "nacional" es va incorporar a la IV brigada de Navarra on va participar a la conquesta de la zona nord, amb el grau de tinent coronel. Un cop liquidat aquest front va passar, ja com a coronel i ms tard com a general, al front d'Arag, al capdavant d'una divisi del cos de l'exercit marroqu i del cos d'Urgell. Amb aquest darrer cos va participar a l'ofensiva de Catalunya, iniciada pels volts del Nadal de 1938. Va arribar als Pirineus, on es va quedar fins la finalitzaci de la guerra, el primer dia d'abril de 1939. Una de les ancdotes que s'expliquen de la campanya de Muoz Grandes al Pirineu catal, es va donar quan va arribar a la frontera amb Andorra i la policia fronterera d'aquest pas va sortir de les seves oficines a saludar-lo.

Ministre del govern al 1939.
Va ser nomenat ministre secretari general del Movimiento Nacional, el 9 d'agost de 1939. Va cessar en aquest crrec uns mesos ms tard per a desenvolupar la tasca de governador militar del camp de Gibraltar.

La divisi blava.
El mes de juliol de 1941 va ser nomenat comandant en cap de la divisi espanyola de voluntaris, ms coneguda com a Divisin Azul. Aquesta divisi, formada bsicament per falangistes, va ser la nmero 250 de la wehrmacht o exrcit alemany, sota el comandament directe d'Adolf Hitler. Abans de tornar cap a Espanya, les darreres setmanes de l'any 1942, Hitler va condecorar Muoz Grandes amb la creu de ferro, la mxima distinci del Tercer Reich. S'ha especulat que aquesta distinci li va ser atorgada, a part dels mrits militars, per motius poltics. Segons aquestes veus, Hitler, desprs de quedar decebut en veure com Franco no entrava a la guerra al costat de l'eix i perdre la confiana en Serrano Suer, va promocionar militarment i polticament Muoz Grandes, amb la intenci que en tornar a Espanya, pogus fer ombra al "generalsimo". 

A l'ombra de Franco.
A l'any segent, ja de tornada a l'Estat, el "caudillo" el va nomenar cap de la seva casa militar. Aquest fet va ser interpretat per alguns com un ascens, ja que en temps de la dictadura, treballar a prop del cap de l'Estat era vist com una promoci. Altres en canvi van entendre aquesta promoci com un intent d'apartar Muoz Grandes del comandament directe sobre militars.

L'any 1945 va ser nomenat capit general de la I regi militar. El 1951 va ser nomenat ministre de l'exrcit i sis anys ms tard va ser ascendit a capit general, mxima categoria dins de l'exrcit espanyol. L'any 1962 va ser el primer vicepresident del govern franquista. El seu successor seria Carrero Blanco.

Bibliografia.

Franco Salgado-Araujo, Francisco. Mis conversaciones privadas con Franco. Planeta. Barcelona, 2007;
Moreno Juli, Xavier. La divisin azul. Sangre espaola en Rusia 1941-1945. Ed. Critica. Barcelona, 2006.
Togores Snchez, Luis Eugenio. Muoz Grandes, hroe de Marruecos, general de la Divisin Azul. La Esfera de los Libros. Madrid, 2007.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217210" title="Canal Leuven-Dijle" nonfiltered="2916" processed="2911" dbindex="87972">



El canal Leuven-Dijle (en neerlands Leuvense vaart) s un canal de Blgica que enllaa la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. s una mica ms llarg de 30 km i t cinq rescloses i segueix la vall del riu Dijle. 

La construcci va comenar al 1750, desprs d'un decret de l'imperadriu Maria Teresa I d'ustria. El canal no va canviar molt, les rescloses gaireb sn les mateixes des de dos segles i mitja. El 19 de mar de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial. Tot i que el govern de Flandes assatja de promoure els canals com alternatiu a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no t molta importncia econmica. Els ponts mbils s'estn modernitzant per a permetre d'engegar-los a distncia des d'una torre de control central a Kampenhout.

Fitxer:Kanaal_Leuven_Dijle_Wijgmaal.JPG|El canal aprop la torre Remy a Wijgmaal.
Fitxer:SluisZennegat3.jpg|Resclosa al Zennegat


Rescloses.
El canal t cinq rescloses 
 Tildonk: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,44 m;
 Kampenhout-Sas: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,51 m;
 Boortmeerbeek: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,75 m;
 Battel: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 3,54 m;
 Zennegat: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,89;

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217211" title="Buwyhides" nonfiltered="2917" processed="2912" dbindex="87973">
El Buwyhides o Byides foren una dinastia musulmana que va governar a Iraq i Prsia. Va tenir branques a Iraq, a Fars, a Kirman i al Djabal (la Muntanya, es a dir el Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Ray. Des de el 981 les ciutats de Bssora o Basra i Ahwaz, que corresponien a Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependncia de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljcides entre el 1055 i el 1056.

El fundador de la dinastia, Buwayh o Bya dei descendir d'un servidor dels sassnides. Els seus fills Al (Imad al-Dawlah), Hassan (Rukn al-Dawlah) i Ahmed (Muizz al-Dawlah) van establir el domini efectiu i Ahmed va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiana (Al-Muti el 946). A partir del 1012 els kurd es van erigir en rivals perillosos que es van apoderar de Prsia, mentre els Gaznvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Cspia. El cop final el van donar els seljcides al ocupar Bagdad el 1055, i Kirman el 1056.

 genealogia .
Buwayh;
 Imad al-Dawla;
 Rukn al-Dawla;
Adud al-Dawla;
Sharaf al-Dawla;
Samsan al-Dawla;
Baha al-Dawla;
Sultan al-Dawla;
Imad al-Din;
Khusraw Firuz;
Fulad Sultan;
Kawan al-Dawla;
Djalal al-Dawla;
Musharrif al-Dawla;
Kawan al-Dawla ;
Djalal al-Dawla;
Fakhr al-Dawla;
Madj al-Dawla;
Shams al-Dawla;
Sama al-Dawla;
Muayid al-Dawla;
Muizz al-Dawla;
Izz al-Dawla;

 Sultans .
Branca d'Iraq .

Muizz al-Dawla Abul Husayn Ahmed 932-967;
Izz al-Dawla Bakhtiar 967-977;
Adud al-Dawla Abu Shudja Khusraw 977-983;
Samsam al-Dawla 983-987;
Sharaf al-Dawla Abul Fawaris Khirshad 987-989;
Baha al-Dawla Abu Nasir Firuz 989-1012;
Sultan al-Dawla  Abu Shudja 1012-1022;
Musharrif al Dawla 1022-1025;
Djalal al-Dawla 1025-1043;
Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1043-1048;
Abu Nasir Khusraw Firuz Malik al-Rahim 1048-1055;
Togrul Beg (seljcida) 1055;

 Branca de Fars .

Imad al-Dawla 934-950;
Adud al-Dawla Abu Shudja Khusraw  950-983;
Sharaf al-Dawla Abul Fawaris Khirshad 983-990;
Samsam al-Dawla 990-998;
Baha al-Dawla Abu Nasir Firuz 998-1012;
Sultan al-Dawla  Abu Shudja 1012-1022;
Musharrif al Dawla 1022-1024;
Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1024-1048;
Abu Nasir Khusraw Firuz Malik al-Rahim 1048-1055;
Togrul Beg (seljcida) 1055;

Branca de Kirman o Kerman .

Muizz al-Dawla Abul Husayn Ahmed 936-950 (conquesta 936, desprs nominal);
Adud al-Dawla Abu Shudja Khusraw  950-983 (950-968 nominal);
Samsam al-Dawla 983-987;
Baha al-Dawla Abu Nasir Firuz 998-1012;
Kawan al-Dawla 1012-1028;
Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1028-1048;
Fulad Sultan 1048-1056;
Togrul Beg (seljcida) 1056;

 Branca del Djabal .

Imad al-Dawla 932-946;
Rukn al-Dawla 946-976;
Divisi en branques Isfahan-Hamadan i Rayy;

Branca de Esfahan-Hamadan .

Muayid al-Dawla 976-984;
Fakhr al-Dawla 984-997;
Shams al-Dawla 997-1022;
Sama al-Dawla 1022-1024;
Als Kakwyhides 1024;

 Branca de Ray .

Fakhr al-Dawla 974-980;
Muayid al-Dawla 974-984;
Fakhr al-Dawla 984-997 (segona vegada);
Madjid al-Dawla 997-1029;
als Gaznvides 1029;

 Les unions territorials .

Iraq-Fars, units 978-983, 987-989, 1013-1024 i 1044-1049;
Iraq-Kirman, units 946-950 i 983-987;
Iraq-Kirman-Fars, units 978-983, 998-1013 i 1044-1049;
Kirman-Fars, units 950-978, 990-998 i 1028-1044;
Fars-Djabal, units 932-946;
Esfahan-Hamadan i Ray, units 980-997;

Kirman regit com entitat separada 1013-1025 i 1049-1056;
Iraq regit com entitat separada 946-978 i 1025-1044;
Fars regit com entitat separada 934-950, 983-987 i 989-990;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217212" title="Azalais de Porcairagues" nonfiltered="2918" processed="2913" dbindex="87974">
 Azalais de Porcairagues (...1173...) .

Azalais de Porcairagues va ser una trobairitz de finals del segle XII. De la seva biografia, poca cosa en sabem. De fet, la informaci que ens ha arribat fins avui en dia s grcies a la seva "Vida": 

"N'Azalais de Porcarages si fo de l'encontrada de Monpeslher, gentils dmna et ensenhada. Et enamort se d'En Gui Guerrejat, qu'ra fraire d'En Guilhem de Monpeslher. E la dmna si sabia trobar, et fez de lui mantas bonas canss"

Avui en dia es considera que Porcairagues es correspon amb la localitat de Portiranhas, entre Agde i Besirs, tot i que no sembla que forms part de les famlies nobles de l'indret. De fet, tamb se sap que pass gran part de la seva vida a Montpellier.

Un detall important sobre aquest personatge s que es tracta de la primera trobairitz de nom conegut. Tot i aix, fins als nostres dies no ens ha arribat ms que una can de 52 versos. La resta de la seva obra s'ha perdut. Malgrat tot, sembla ser que en la seva poca va arribar a ser comparada a d'altres trobairitz com Beatritz de Dia, la Comtessa de Dia, o Castelloza.

La composici trobadoresca que ens ha arribat s un poema interessant, entre d'altres motius, per la frescor de la sensibilitat femenina, quan la dona, castament, parla de les relacions amoroses amb el seu amic i com aquestes van avanant. En concret en aquest poema parla del moment en qu el cavaller i la dama han d'anar ms enll en la seva relaci sense cedir ni un pas a la temptaci. En el llenguatge de la "cortesia" trobadoresca aquest moment s l'"assag". Aquesta prova de pacincia enamorada, pot durar tant de temps com la dama desitgi, ja que l'home va prometre no oposar cap obstacle. s per aix que com a cavaller ha de respectar aquests terminis. Tot i aix en la composici no deixa de respirar una certa ambigitat entre aquesta prova amorosa i el combat de la mateixa. Al capdavall un joc de rimes que embelleix encara ms el poema. Aquesta can sembla ser que es va composar desprs de la mort del trobardor Rimbaut d'Orange (cos de Gui Guerrejat i gran amic d'Azalais de Porcairagues)esdevinguda el 1173. A la tornada del poema sembla que menciona a Ermengarda de Narbona, mecenes i protectora d'Azalais.




 Notes .


 Referncies .
Le Moyen age. Mille ans d'Histoire. Les troubadours 

Literatura medieval occitana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217220" title="Crises" nonfiltered="2919" processed="2914" dbindex="87975">
Crises fou un heroi, fill d'Agammnon i de Briseida.

Acoll al seu casal Orestes i Ifignia, fugitius de Toant. Quan ella li revel el seu origen descobr que eren germans i decid protegir-los matant el seu perseguidor.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217225" title="Crocos" nonfiltered="2920" processed="2915" dbindex="87976">
Crocos fou un jove enamorat de la nimfa Esmlace, que el va rebutjar.

Els dus el transformaren en flor de safr.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217226" title="Dictis" nonfiltered="2921" processed="2916" dbindex="87977">

Dictis fou un heroi grec, fill de Magnes, rei de Serifos.

Fent de pastor, va trobar Dnae i el petit Perseu en una platja de l'illa i els port al seu germ, el rei Polidectes.

Desprs que Perseu torn de la seua gesta i es venj de Polidectes, el va succeir en el tron.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 65.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217228" title="fira (nimfa)" nonfiltered="2922" processed="2917" dbindex="87978">
fira fou una nimfa, filla de Tetis i d'Oce.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 71.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre fira. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217230" title="Egimi" nonfiltered="2923" processed="2918" dbindex="87979">
Egimi fou un heroi grec, fill de Doros.

Tingu dos fills, anomenats Dimant i Pmfil.

Amb l'ajut d'Heracles, combat els lpites i, per compensar-li aquest servei, adopt Hillos, fill d'Heracles, i li atribu una tercera part del seu regne.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 73.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217231" title="Eonos" nonfiltered="2924" processed="2919" dbindex="87980">
Eonos fou un heroi miceni, fill de Licimni.

Acompany Heracles en algunes de les seues expedicions. En la campanya contra Esparta s'acost massa al palau del rei Hipocoont i fou atacat per un dels seus gossos. El rebutj a cops de pedra, per llavors els fills d'Hipocoont se li llanaren al damunt i el varen matar. Heracles va acudir a venjar-lo.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 77.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217233" title="Eudor" nonfiltered="2925" processed="2920" dbindex="87981">
Eudor fou un heroi, fill d'Hermes i de Polimela.

Fou comandant dels mirmdons a la guerra de Troia.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217235" title="Fileu" nonfiltered="2926" processed="2921" dbindex="87982">

Fileu fou un heroi, fill d'Augias, rei de l'lida.

Particip en la cacera de senglar de Calid. Es pos a favor d'Heracles quan aquest disput amb Augias, i per aquest motiu s'hagu d'exiliar. S'install a l'illa de Duliqui, propera a taca, fins que Heracles, havent-se venjat d'Augias, li atorg el tron de l'lida. Ell, per, el ced als seus germans per romandre a Duliqui.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 95.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217237" title="Timo Hildebrand" nonfiltered="2927" processed="2922" dbindex="87983">

Timo Hildebrand es un futbolista alemany. Juga de porter en el Valncia CF

Inicia la seva carrera futbolstica al any 1999 en VfB Stuttgart, equip en el que ha militat fins juliol de 2007.

Timo Hildebrand es el porter de la Bundesliga que mes minuts ha estat imbatut,  estigu 884 minuts sense rebre un gol, aquest fet va ser crucial per a que el seu equip guanyara el ttol de la Lliga alemanya. Superant a Kahn, que acumulava 805 minuts imbatut. No sols per aix, Hildebrand va participar en la copa mundial 2006 com a tercer porter del equip alemany, encara que fou l'nic jugador del seu equip que no va jugar cap partit.

En estiu de 2007 fitxa pel Valncia CF, de la m d Amedeo Carboni a les hores director esportiu de l'entitat x.

Debuta en el Valncia un 29 d'agost en la ronda de classificaci per a la Champions League davant el IF Elfsborg, va jugar els noranta minuts. 

Amb Quique Snchez Flores en la banqueta va alternar la titularitat amb el veter Santiago Caizares. Desprs de la destituci de Quique, el nou entrenador Ronald Koeman va apartar de l'equip a Caizares, amb el que Hildebrand es va convertir en titular indiscutible. Combina algunes fallades amb grans actuacions per la seua consagraci arriba en el Camp Nou en un partit de Copa davant el FC Barcelona on realitza 14 aturades. 

Va ser titular en la final de la Copa del Rei que el Valncia CF va conquistar davant el Getafe CF. Per amb el cessament de Ronald Koeman, tot just una setmana desprs, va arribar a la banqueta Voro, qui va dipositar novament la seva confiana en Caizares per a disputar el tram final de la lliga. En total, en la temporada 2007/2008, va disputar vint-i-nou partits de Lliga, vuit de Copa del Rei i tres de Lliga de Campions i va encaixar 39 gols, convertint-se en un dels porters ms golejats de la lliga. Els seus pitjors dies els ha viscut enfront del Real Madrid en el qual va rebre 5 gols i contra el FC Barcelona que va rebre 6. 

Amb la retirada de Caizares i l'arribada del tcnic Unai Emery, va comenar la temporada 2008/09 disputant la Supercopa d'Espanya com titular, on va encaixar sis gols en dos partits. Desprs d'aix, Emery va decidir retirar-li la titularitat en favor del nou fitxatge Renan Brito , argumentant-lo com una "decisi tcnica".A partir d a la seua exclusi de les convocatries es va convertir en habitual, quedant fins i tot relegat a tercer porter en benefici del jove del filial Vicente Guaita, aquesta situaci li va dur a afirmar "jo no pinte res en el Valncia". Poc desprs d'aquestes declaracions, el 4 de desembre de 2008, va arribar a un acord per a desvincular-se del club valenci, malgrat que el seu contracte tenia vigncia fins a juny de 2010.

El 10 de desembre de 2008 va ser presentat com nou jugador del TSG 1899 Hoffenheim fins a juny de 2010.
 

Participacions en Copes del Mon.



 Clubs .



Ttols.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217238" title="Flegetont" nonfiltered="2928" processed="2923" dbindex="87984">
Flegetont fou un dels rius infernals, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos.

Fa la volta a l'Hades per ajuntar-se amb l'Aqueront.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 97.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el riu Flegetont. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217239" title="Sant Francesc de Sales" nonfiltered="2929" processed="2924" dbindex="87985">
Sant Francesc de Sales (Thorens-Glires (Savoia), 21 d'agost del 1567 -  Li, 28 de desembre de 1622) va ser un sant del nord de Itlia, qui va ser bisbe de Ginebra. T el ttol de Doctor de l'Esglsia, s titular i patr de la famlia Salesiana (fundada per Sant Joan Bosco) i tamb patr dels escriptors i periodistes. s venerat tant a l'esglsia catlica, com a l'esglsia anglicana.

 Biografia .
Va nixer en el Castell de Sales, junt a Thorens, fill primognit de antiga famlia noble  savoiana, els  seus pares van ser Francesc de Sales de Boisy i Francesca de Sionnaz.  Als 13 anys va viatjar a Pars per a estudiar amb els jesutes, desprs a la Universitat de Pars i d'all a la de Pdua estudiant Dret i Teologia. El seu desig de ser Sacerdot ja estava present per ocult a son pare, que volia que fera una carrera jurdica, noms sa mare i amics ntims ho sabien. A l'acabar d'estudiar un esdeveniment va ajudar a la seua ordenaci: el canonge de Sales, Llus de Sales, ajudat pel Bisbe de Ginebra Claudi de Granier, van parlar amb el Papa qui el va anomenar com a Deg del Captol de Ginebra, el nomenament va arribar de sorpresa per a son pare, per amb tal nomenament el pare va acceptar l'ordenaci, succeda el 18 de desembre de 1593. A partir d'eixe moment va exercir el sacerdoci amb prou treball i dedicaci. Va prendre com a exemples de vida a Sant Francesc d'Asss i a Sant Felip Neri amb el que desenvolupa una personalitat alegre, pacient i optimista. Els seus inicis com a sacerdot els va exercir entre els pobres.

En 1594, va ser cap a la zona de Chablais dominada pels heretges calvinistes. En un inici va ser tirat pels pobladors i va haver de passar temporades vivint en la intemprie i de manera rudimentria evitant dos intents d'assassinat i incls atacs de llops, per el seu zel i treball va comenar a donar fruit, sumat al seu carcter amable i pacient i una propaganda feta a m i distribuda casa per casa, profunda en el seu contingut refutant les idees calvinistes, va aconseguir captivar els pobladors i convertir-los. Francesc de Sales va resumir la seua labor a Santa Joana de Chantal amb esta frase: Jo he repetit ben sovint que la millor manera de predicar als heretges s l'amor, encara sense dir una sola paraula de refutaci contra les seues doctrines.

La seua labor va quedar manifestada amb la visita del Bisbe Granier quatre anys ms tard quan va ser rebut per gran nombre de catlics, fet que abans haguera sigut impossible. Els escrits amb els que es va servir van ser els que van fer el seu primer llibre de "Controvrsies" i van revelar el carcter d'escriptor de Francesc.

La seua fama va crixer tant per la seua virtut com per la seua senzillesa. Va ser anomenat Bisbe Coadjutor de Ginebra; va viatjar a Frana i aix va arribar a fer-se amic del secretari de Enric IV el Cardenal de Brulle, Antoine Deshayes, i del mateix Enric IV qui desitjava que Francesc es quedara all, per el sant va rebutjar l'oferta tornant a Ginebra;(preferisc a la esposa pobra, va dir). En 1602 el Bisbe Grainier va morir i Francesc va prendre el seu lloc, el seu estil de vida i carcter van cobrar major fama ja que es va revelar com un gran organitzador de la seua dicesi portant una vida austera i amb summa preocupaci pels pobres i per la formaci dels seus feligresos, per aix s que va comenar a escriure llibres de manera senzilla que van agradar a tots. Consta, a ms, que va pertnyer a la Tercera Orde Mnima.

La seua trobada amb santa Joana de Chantal en 1604, acollint-la com a filla espiritual, va donar com resultat la fundaci de la Orde de la Visitaci de Santa Maria, el 6 de juny de 1610, per a dones jvens i viudes que volien viure el cridat de Du sense el rigor dels convents monacals. L'oposici del bisbe de Li a este nou tipus de congregaci, els va obligar a redactar una regla basada en la de Sant Agust.

Desprs d'una temporada atenent a les comunitats religioses de la seua dicesi cansat i malalt va morir als 56 anys.

En 1665 s declarat sant i en 1867 va rebre el ttol de Doctor de l'Esglsia per l'eminncia de les seues obres i per la seua vida exemplar.

 Obres .

Entre les seues obres podem trobar:
Controvrsies, que sn els fullets que San Francesc repartia casa per casa en Chablais fullets que el zels missioner distribua entre els habitants del Chablais, tracta principalment de refutar les idees calvinistes  ressaltant la defensa de la primacia de Sant Pere.
Defensa de l'Estendard de la Creu;
Introducci a la vida devota (1604) considerat com l'obra clssica del sant, basat en les cartes de direcci espiritual que el sant escrivia a la seua cosina poltica, la Senyoreta de Chamoisyson. En la seua forma pblica prenen forma de  cartes a "Filotea", nom que en realitat es referixen a qui llitja el llibre, i que va aconseguir una gran arribada al pblic de qualsevol tipus per l'espiritualitat que plasmava i la psicologia que em manejava.
Tractat de l'Amor de Du;
Conferncies Espirituals, una collecci que les Germanes de la Visitaci van conservar quan el sant anava a visitar-les i a conversar amb elles.
Collecci de Sermons;
Collecci de Cartes;
Collecci de tractats i opuscles.

El culte.

 Va ser beatificat el 1661 i canonitzat el 1665 per l'esglsia catlica, el papa Lle XIII, el 1887 el va proclamar Doctor de l'esglsia.
 La esglsia catlica el recorda el 24 de gener en el Calendar universal de l'esglsia. ;
 Est considerat una de les grans figures de la Contrareforma fracesa. ;
 s patr  de la Societat Salesiana fundada a Tor per Sant Joan Bosco. ;
 El 1923 el Papa Pius XI el va proclamar "Patr dels periodistes".

 Curiositats .
En 1632 es va fer l'exhumaci del cadver, es trobava en perfecte estat i inclusivament elasticitat en els braos, al mateix temps una fragncia dola emanava del tat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217240" title="Haliart" nonfiltered="2930" processed="2925" dbindex="87986">
Haliart fou un heroi grec, fill de Tersandre.

Compart el tron d'Orcomen amb el seu germ Coronos.

Va fundar la ciutat d'Haliartos.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 103.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217241" title="Heliconades" nonfiltered="2931" processed="2926" dbindex="87987">
Heliconades fou un dels sobrenoms de les Muses, que tenien un dels seus santuaris al mont Helic.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 107.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217242" title="Martutene" nonfiltered="2932" processed="2927" dbindex="87988">
Martutene s un barri de la ciutat de San Sebastin, al costat del riu Urumea, entre els barri de Loiola i el municipi de Astigarraga. En aquest barri s'hi situa l'nica pres de la provncia de Guipscoa. Des de 2006 el barri compta amb un equip de futbol que juga a Regional preferent, s el Martutene KE. Celebra les festes el dia 12 d'octubre, amb una interessant fira de sidra o Sagardo Eguna, amb la presncia dels agricultors de la zona que ofereixen els seus productes regionals i tradicionals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217244" title="Astigarraga" nonfiltered="2933" processed="2928" dbindex="87989">

Astigarraga s un municipi basc situat a la demarcaci de Guipscoa, a 7 km de San Sebastin, de qui va ser un barri durant molt de temps. Compta amb 4388 habitants (cens de 2007) i 11,89 km2. El codi postal s 20115.

s el centre de la tradici sidrera basca i compta amb diverses sidreries o sagardotegia en basc. Darrerament s'han potenciat aquest tipus d'establiments aix com el cultiu de pomeres per tal de poder fer la sidra basca original. Per promocionar-la es fan diverses festes i fires anomenades Sadargo eguna. Un altre atractiu turstic del municipi s el cam de Sant Jaume que passa per la poblaci ja des de l'edat mitjana i que mostren la importncia de comunicaci que t la localitat i que possiblement far que el TGV hi passi. 

 Administraci .



 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217245" title="Ham" nonfiltered="2934" processed="2929" dbindex="87990">
Ham fou un heroi grec, fill de Licoreu.

Va sser esps de Melanto i pare de Celeno, segons la tradici que considera Delfos fill d'Apollo i de Celeno.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 115.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217246" title="Arnold Zweig" nonfiltered="2935" processed="2930" dbindex="87991">

Arnold Zweig (Glogau, avui Gogw, Polnia, 10 de novembre de 1887 - Berln, 26 de novembre de 1968) va ser un escriptor alemany.

Biografia.
Va estudiar a Breslau, Berln, Gttingen i altres universitats d'Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial va ser soldat en l'exrcit alemany i va servir en els dos principals fronts europeus. Fruit de les seues experincies en la guerra, l'any 1927 va escriure la novella "El cas del sergent Grischa" (Der Streit um den Sergeanten Grischa), considerada com una de les millors novelles blliques i on relata la histria d'un presoner de guerra rus vctima de la burocrcia prussiana. s la seua novella ms coneguda i la primera d'un cicle de novelles en les quals descriu l'impacte de la guerra sobre la societat capitalista.

Amb l'arribada en poder d'Adolf Hitler l'any 1933, va emigrar a Palestina, atesa la seua condici de fervors antimilitarista i influent portaveu del sionisme. L'any 1948 va tornar a Alemanya Oriental on des de 1950 a 1953 va ser president de l'Acadmia de les Lletres d'Alemanya Oriental. L'any 1958 va ser guardonat amb el premi Lenin de la Pau.

Obres.
La seua obra constitueix una mescla d'humanitat i realisme, amb una ironia subtil. Escriu sobre els jueus i el sionisme, com en la novella "De Vriendt torna a casa" (1933) i el llibre d'assajos "Insultat i exiliat" (1934). Les seues memries es van publicar l'any 1967. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217247" title="Ifimdia" nonfiltered="2936" processed="2931" dbindex="87992">
Ifimdia fou una herona, filla de Tropas.

Casada amb Aloeu, tingu una filla anomenada Pncratis.

De les seues relacions amb Posid van nixer Otos i Efialtes, anomenats Alodes.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217248" title="Stephan Sundae" nonfiltered="2937" processed="2932" dbindex="87993">
Stephen Sunday Obayan, ms conegut com Sunny, s un futbolista amb doble nacionalitat espanyola i nigeriana. Nascut el 17 de setembre de 1988 a Lagos (Nigria) encara que es va nacionalitzar el febrer de 2007. Actualment juga al CA Osasuna cedit pel Valncia CF.

 Biografia .

Stephen Sunday al seu pas natal (Nigria) ja practicava el futbol en distints equips locals com FC Ebedei i Bebs Jegede, fins que va emprendre un viatge a Europa on suposadament l'esperaria un compatriota agent de futbolistes. Sunny arrib a Paris on es trob sol i quasi sense noticies d'aquell representant que desaparegu, aix doncs, va decidir traslladar-se a Espanya on hi vivien dos amics seus. Una vegada en territori espanyol, ingressa en una selecci nigeriana d'immigrants i comena a destacar als amistosos jugats. En un d'ells, Rodrigo Fernndez, del Polideportivo Ejido, al veure'l jugar recomana immediatament la seva contractaci pel club. Desprs de jugar al filial del Poli Ejido puja rpidament al primer equip on tamb deixa constncia de la seva validesa. Una volta aconseguida la nacionalitzaci fou convocat per la selecci espanyola sub-19, a ms de la sub-20, amb la que disput el Mundial de Canada en dita categoria.

L'estiu de 2007 firma pel Valencia CF un contracte de 6 temporades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217249" title="Itonos" nonfiltered="2938" processed="2933" dbindex="87994">
Itonos fou un heroi, fill d'Amficcon, rei de l'tica.

Casat amb Melanipe, fou pare de Beot, Crmia i Iodama.

Se li atribueix la instituci del culte d'Atena Itnia.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217250" title="Jasi" nonfiltered="2939" processed="2934" dbindex="87995">
Jasi fou un heroi, fill de Zeus i d'Electra.

De la seua relaci amb Demter va nixer Plutos.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 129.
Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Jasi. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217252" title="Lacedmon" nonfiltered="2940" processed="2935" dbindex="87996">
Lacedmon fou un heroi, fill de Zeus i de Tagete.

Casat amb la princesa Esparta, fou pare d'Amiclant i d'Eurdice.

Va donar nom a la Lacedemnia.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217254" title="Leonteu (mitologia)" nonfiltered="2941" processed="2936" dbindex="87997">
Leonteu fou un heroi, fill de Coroneu, rei dels lpites.

Prengu part en la guerra de Troia i fou un dels grecs que s'introduren a la ciutat amb el cavall de fusta.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 135.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217255" title="Parvati" nonfiltered="2942" processed="2937" dbindex="87998">

P rvat  (pronunciat "prvati") es una deessa de la religi hinduista. El seu nom significa "filla del tur P rvata" ("prvata" vol dir "muntanya").

s la filla de Hima-vat ("que t neu", les muntanyes de l Himlaia) i dona del du Xiva. s la mare de Ganesha (du amb el cap d'elefant) i de Karttikeya (Skanda, el du de la guerra).

Parvati tamb es diu Uma. L'origen d'aquest nom es troba en el Xiva-Purana: sa mare li va dir: u m  ("oh , no austeritats"). Com a marit d'Uma, a Xiva se'l coneix igualment per:

 Cum -nath (senyor de Uma) ;
 Um pati (marit de Uma);
 Um -sah ya (company de Uma);
 Ume a (senyor de Uma);

Tamb hi ha una deessa a l'ndia denominada Ume a: s una combinaci d'aquesta parella, Um  i   a (Xiva, el Senyor) en una sola esttua. 

L'actriu nord-americana Uma Karuna Thurman va rebre aquest nom en honor d'aquesta deessa (um -karuna vol dir "la misericrdia d'Uma", com um -kripa o um -pras da).

P rvat  t dos aspectes: les deesses Durga i Kali.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217258" title="Minkowski (desambiguaci)" nonfiltered="2943" processed="2938" dbindex="87999">


Onomstica:

 Hermann Minkowski, clebre matemtic i fsic rus.
 Marc Minkowski, director d'orquestra francs.

Matemtiques:

 Espai de Minkowski, un objecte matemtic utilitzat en l'estudi de la teoria de la relativitat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217259" title="Meandre (mitologia)" nonfiltered="2944" processed="2939" dbindex="88000">
Meandre fou un du fluvial, fill d'Oce i de Tetis.

El seu curs travessa la Cria.

Se'l considera pare de les nimfes Smia i Cinea.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 143.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217260" title="28 Aquarii" nonfiltered="2945" processed="2940" dbindex="88001">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | VizieR (5 de novembre 2007)


Enllaos externs.
Plana del VizierR per aquesta estrella;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217262" title="Megareu" nonfiltered="2946" processed="2941" dbindex="88002">
Megareu fou un heroi, fill de Posid (o d'Egeu, segons altres variants) i d'nope.

Casat amb Mrope, fou pare d'Hipmenes.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217264" title="Funci signe d'interrogaci" nonfiltered="2947" processed="2942" dbindex="88003">

La funci signe d'interrogaci, definida per Minkowski l'any 1904, s una funci matemtica amb diverses propietats fractals inusuals, denotada per ?(x). La funci signe d'interrogaci assigna irracionals quadrtics (arrels d'equacions quadrtiques amb coeficients racionals) a nombres racionals a l'interval unitat . L'aplicaci usa els coeficients de l'expansi en forma de fracci contnua del nombre irracional, que els assigna a l'expansi binria del racional.

Definici.
Si  s la representaci contnua del nombre irracional x, aleshores:

;

D'on:

Si  s la representaci contnua d'un nombre racional x, aleshores:

;

Cal notar que si , aleshores
 tamb s una representaci com a fracci contnua vlida pel mateix nombre, per les dues expressions donen valors idntics per a ?(x).

 Explicaci intutiva .
Considerem dues maneres diferents d'interpretar una cadena de bits que comenci per 0 com a nombre real a l'interval .

La primera manera d'interpretar la cadena s llegir-la com una expansi binria, desprs del primer zero. Aix, per exemple, la cadena 001001001001001001001001... representa el nombre binari 0.010010010010..., s a dir, 2/7. 

Una altra interpretaci seria considerar la cadena com la fracci contnua , on els enters ai s el nombre d'ocurrncies de cada carcter (run-length encoding).  La mateixa cadena de l'exemple, 001001001001001001001001... aleshores correspon a  = ( 3-1)/2. (dos zeros, un u, dos zeros, un u, dos zeros, ...). Si la cadena acaba en un nombre infinit d'ocurrncies del mateix bit, s'ignora i es talla la representaci; aix es formalitza en la segent identitat: ==
=.)

La funci signe d'interrogaci en l'interval  es pot entendre l'assignaci de la segona interpretaci de la cadena a la primera interpretaci de la mateixa cadena. En l'exemple considerat, es dna la igualtat:
;

Definici recursiva per a arguments racionals.
Per a nombres racionals en l'interval unitat, la funci tamb es pot definir recursivament; si
p/q i r/s sn fraccions irreductibles tals que |ps   rq| = 1 (s a dir, si sn elements adjacents d'una columna de la seqncia de Farey) aleshores 

;

Utilitzant els casos base:
,
aleshores s possible computar ?(x) per a qualsevol racional x, comenant per la seqncia de Farey d'ordre 2, desprs 3, etc.

Si  i  sn dos convergents successives d'una fracci contnua, aleshores la matriu 

;

t determinant  1. Una matriu d'aquestes s un element del grup , el grup de matrius d'ordre 2 amb determinant  1.

Propietats de ?(x).

La funci signe d'interrogaci s una funci montona estrictament creixent i contnua, per no absolutament contnua. La derivada no est definida pels nombres racionals, per, donat que els racionals sn un conjunt de mesura zero, aquest fet no contradiu la continutat no-absoluta de la funci. En el sentit clssic, no t una derivada ben definida sobre els irracionals; no obstant, hi ha diverses construccions possibles per a les mesura que, quan s'integren, donen la funci signe d'interrogaci. Un exemple d'aquest tipus de construcci s la que s'obt mesurant la densitat dels nombres de Farey a la recta real. La mesura de la funci s l'exemple prototpic de les mesures multi-fractals.

La funci ?(x) envia nombres racionals a nombres racionals didics, s a dir, a aquells que tenen una representaci binria finita, com es pot provar per inducci a partir de la construcci recursiva anterior. Envia irracionals quadrtics a nombres racionals no-didics.

s una funci funci imparella, i satisf l'equaci funcional: ?(x + 1) = ?(x) + 1.
Per tant, x (?(x)   x) s funci imparella de perode un. Si ?(x) s irracional, aleshores x s, un nombre algebraic de grau major que dos, o un nombre transcendent.

La funci signe d'interrogaci s un cas especial de les corbes fractals conegudes com a corbes de De Rham.

Autosimetria.
Visualment, la funci signe d'interrogaci s clarament autosimilar. Es pot formar un monoide d'autosimilaritats pels operadors S i R, on S encongeix la funci a la meitat del seu valor, s a dir:

;

i R, que s el reflex: 

;

Les dues identitats s compleixen per tot . Es poden combinar repetidament, formant un monoide. Un element general del monoide s, per tant:

;

per  nombres naturals. Cadascun d'aquests elements descriu una autosimilaritat de la funci signe d'interrogaci.

Aquest monoide s'anomena a vegades el monoide de duplicaci de perode; totes les corbes fractals tenen una autosimetria, descrita precisament per aquest monoide (les corbes de De Rham s la categoria de corbes d'aquest tipus).

Cal notar tamb que els elements del monoide estan en correspondncia amb els racionals, mitjanant la identificaci de  amb la fracci contnua .  Donat que ambdues:

;

;

sn transformacions de Mbius amb coeficients enters, el monoide pot ser considerat com un subconjunt del grup modular PSL(2,Z).

Inversa.

La funci ?(x) s invertible, i la funci inversa ha atret l'atenci de diversos matemtics, en particular John Conway, que utilitza com a notaci per representar la inversa ? 1(x) com una x amb una caixa dibuixada al voltant. Si en comptes d'aquesta notaci (que per caracterstiques tcniques, no es pot reproduir en aquest article), utilitzem la segent:  (x), podem computar la funci caixa de Conway com a la codificaci de l'expansi binria de , on  denota la funci d'arrodoniment per defecte. A la dreta del signe decimal, hi haur n1 0's, seguits de n2 1's, desprs n3 0's, i aix successivament. 

Tenim: . Aleshores ,

;

on el terme de la dreta s una fracci contnua.

Referncies.

Actuals:
  Biblioni, L., Paradis, J., Viader, P., A New Light on Minkowski's ?(x) Function, Journal of Number Theory, 73 (1998), 212-227 ;
  Biblioni, L., Paradis, J., Viader, P., The Derivative of Minkowski's Singular Function, Journal of Mathematical Analysis and Applications, (2001) 107-125 ;
  Conley, Randolph M. A Survey of the Minkowski ?(x) Function, Master's Thesis, West Virginia University, (2003) ;
  Vepstas, Linas, The Minkowski Question Mark and the Modular Group SL(2,Z),  (2004) ;
  Vepstas, Linas, Modular Fractal Measures, (2004).  Conjectures that the derivative of the question mark is the limit of a modular form.
  Eric W. Weisstein. "Minkowski's Question Mark Function." From MathWorld--A Wolfram Web Resource.
Histriques:
  H. Minkowski, Verhandlungen des III. internationalen Mathematiker-Kongresses in Heidelberg, (1904) Berlin.
  A. Denjoy, Sur une fonction relle de Minkowski, J. Math. Pures Appl. 17 (1938) p105-151.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217265" title="Ecthlion I" nonfiltered="2948" processed="2943" dbindex="88004">

Echtlion I va ser el disset senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2600 de la Tercera Edat, i succe el seu pare Ordreth el 2685, governant Gndor els 13 anys segents fins la seva mort el 2698. Era el primer senescal de la Casa de Hurin que tenia una mort natural abans dels 100 anys d'edat, exemplificant el declivi de la sang nmenreana.

Ecthlion no tingu fills, i fou succet per galmoth, el fill de la seva tieta Morwen (germana d'Ordreth).

La seva regncia s recordada principalment per la reconstrucci de la Torre Blanca a Minas Tirith, que a partir d'aleshores fou anomenada la Torre Blanca d'Ecthlion.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217267" title="AES/EBU" nonfiltered="2949" processed="2944" dbindex="88005">
La interfcie coneguda a Europa com AES/EBU (Audio Engineering Society/European Broadcasting Union) , tamb anomenada AES3, es una interfcie de comunicaci (estandaritzada) pensada per transmetre en temps real senyals digitals d'udio, sense compressi, entre dispositius d'udio que compleixen els requisits de la interfcie.

 Histria .
Durant la dcada dels 70 l'enregistrament d'udio digital es trobava a una etapa experimental, els fabricants de hardware van comenar a desenvolupar interfcies digitals per interconnectar equips. En aquesta etapa aix no suposava cap problema degut a que la cantitat d'equips d'udio digital en us era petit i quasi tots el sistemes d'udio digital es feien servir de manera allada a estudis privats.
Fins la data la interfcie ms amplament emprada era SDIF-2 de Sony, aquesta interfcie feia servir tres cables coaxials que transportaven el canal dret, l'esquerra i el senyal de sincronisme (clock). SDIF-2 era molt fiable per al transport a curta distncia per, per a les estacions radiotransmisores  i els usuaris de grans installacions d'udio, cada cop s'evidenciava ms la necessitat de:
 treballar amb un sol cable;
 treballar amb grans distncies de cable;
 afegir informaci addicional a transmetre;
A principis de 1980, la AES va formar un grup de treball amb la tasca de dissenyar aquesta nova interfcie, aquest grup estava format per experts en l'mbit de l'udio digital i entitats relacionades amb la difusi i es van fixar cinc criteris de disseny:
 1.Noms faci servir un cable.
 2.La transmissi de dades sigui serie i capa d'assolir grans distncies amb la mnima interferncia.
 3.Sigui capa de transportar fins 24 bits de dades d'udio;
 4.Permeti dades auxiliars de les senyals d'udio com la freqncia de mostreig, etc.
 5.Sigui de fcil adaptaci a l'infraestructura actual.

Primera especificaci de AES/EBU.
En octubre de 1984, en la convenci de la AES a Nova York, el grup de treball va presentar l'avantprojecte anomenat AES3. Aquesta especificaci, AES3-1985, va ser enviada a la ANSI (American National Standards Authority) als EE.UU., a la EBU a Europa i a la EIAJ al Jap. Cadascun d'aquests organismes van realitzar petites modificacions a la interfcie per estandarditzar-la. Es a partir d'aquests moment quan es dona a conixer com AES/EBU.
Usuaris de AES/EBU van experimentar relativament pocs problemes i la interfcie va tornar a ser amplament emprada a equips i installacions d'udio professional, l'nic problema digne de menci va ser causat pels circuits integrats de consum, dissenyats per treballar amb la interfcie S/PDIF (molt semblant a AES/EBU), als anomenats equips professionals. Inicialment va causar molts problemes de interconnexi per finalment es va arribar a un bon enteniment.

Segona especificaci de AES/EBU.
Al 1992 un petit nombre de millores, suggerides pels usuaris de la interfcie, van ser incorporades per la AES i la EBU com una segona edici.

Especificacions hardware (connexions).
Pel transport de les dades es requereix:
 Balancejat: 3 conductors de 110-ohms amb parell trenat apantallat i connector XLR (AES3).
 No balancejat: 2 conductors de 50-ohms o 75-ohms de cable coaxial i connector BNC (AES3id).
 No balancejat: 2 conductors de 75-ohms de cable coaxial i connector RCA (S/PDIF).
Tamb existeix la versi amb fibra ptica i connector F05 (veure l'estndard IEC 60958) per udio de consum.



Especificacions del protocol (format de les dades).
La interfcie AES/EBU va ser inicialment dissenyada pel transport de dades d'udio digital sense compressi PCM, encara que degut a la seva morfologia en pot transportar altres tipus de senyals  com DAT a 48kHz o format CD a 44,1kHz. La portadora pot llavors transportar senyals a diferents freqncies de mostreig gracies a que recupera la senyal de rellotge mitjanant codificaci BMC.






Estructura.
L'estructura de mes baix nivell dintre d'un corrent de dades AES/EBU s'anomena subframe i consta d'una paraula de 32 bits (anomenats time slots). Aquesta paraula cont tres tipus d'informaci: dades d'udio (el valor d'una mostra d'un canal codificat en, com a mxim, 24 bits), dades d'informaci del senyal transportat i dades auxiliars. Els subframes s'agrupen per parelles (mostra del canal esquerra + mostra del canal dret) formant frames. Finalment s'empaqueten 192 frames formant les estructures de mes alt nivell anomenades audio blocks.






Format dels subframes.


 Time slots 0-3 (preamble): porten una de les tres combinacions de bits permeses pel protocol anomenada preamble, pot ser tipus  X  que indica comenament de frame, tipus  Y  que indica que es tracta del segon subframe o tipus  Z  que indica inici d'un audio block. Per altra banda amb el preamble tamb es recupera el senyal de rellotge mitjanant un mtode anomenat NRZ.
 Time slots 4-27: porten la mostra d'udio codificada en Complement a dos, el bit mes significatiu es el 27. Quan la mostra es codifica amb 24 bits el bit menys significatiu es el 4, mentres que, quan la mostra es codifica amb 20 bits o menys el bit menys significatiu es el 8. En aquest ltim cas els bits 4-7 s'empren per portar informaci auxiliar.
 Time slot 28: bit de validaci, indica si la informaci del subframe s'ha de convertir a udio analgic (amb valor '1' no es converteix).
 Time slot 29: bit d'usuari, en principi aquest bit es fa servir per transmetre dades fraccionades del que es transporta, com pot ser la pista o el instant de temps. Aix pot variar depenent dels valors dels bits de estat de canal (time slot 30) de tot l'audio block.
 Time slot 30: bit d'estat de canal, tots els bits de estat de canal de tots els subframes formen dues paraules de 192 bits, una per canal. Aquests 192 bits s'agrupen en 24 paraules de 8 bits o dit d'altre forma en 24 bytes. Aquest bytes porten la informaci de estat del canal(freqncia de mostreig, senyal mono o estreo, ...) en funci de l'ordre d'arribada.
 Time slot 31: bit de paritat, es fa servir per detectar errors.


Format dels frames.
Els frames es composen nicament de dos subframes, el ritme al que es transmeten els frames correspon exactament amb la freqncia de mostreig de la font.
El primer subframe normalment comena amb preamble  X (time slots 0-3 de cada subframe), ara b aquest preamble canvia a  Z  cada 192 frames. Aix defineix l'audio block emprat per organitzar la informaci de estat del canal. El segon subframe sempre comena amb preamble  Y .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217269" title="Via Maris" nonfiltered="2950" processed="2945" dbindex="88006">
La Via Maris s una de les rutes comercials ms antigues que es coneixen, data de l'Edat de Bronze. Era una carretera que bordejava la costa mediterrnia (d'aqu el nom) per enllaar les grans potncies de l'Edat antiga: Egipte, Mesopotmia, Turquia... A la Bblia apareixen referncies a aquesta ruta.

Comenava al nord d'Egipte i passava per la Pennsula del Sina (aquest fragment rebia el nom de Ruta d'Horus i estava ple de petites fortalesses a un dia de distncia preparades per subministrar el necessari a l'exrcit en campanya). Desprs passava per les principals ciutats de Palestina fins al llac de Galilea, on seguia fins a Damasc, una de les capitals ms importants de l'poca. Llavors es convertia en el Cam dels Reis i s'endinsava en territori persa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217272" title="Intelligncia" nonfiltered="2951" processed="2946" dbindex="88007">

La intelligncia s la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que t alhora  de donar un sentit encertat a una sentncia. Tot i aix, no t una definici universal acceptada. La paraula intelligncia prov del llat intellegere que significa comprendre. Intelligere est format per la partcula inter que significa "entre" i legere que significa llegir.

 Definicions actualment ms consensuades .

Encara que no existeix un definici general consensuada per tots, existeixen dos definicions recents que tenen un major nombre d'acceptaci. La primera s de l'"American Psychological Association" que fan la segent definici:

Els individus difereixen els uns als altres en habilitat de comprendre idees complexes, d'adaptar-se eficament al entorn, d'aprendre de l'experincia, de trobar-se diverses formes de raonar, de superar obstacles mitjanant la reflexi. A pesar d'aquestes diferencies individuals poden ser substancial, aquesta mai sn completament conscients: les caracterstiques intellectuals d'una persona varien en diferents ocasions, en diferents dominis i jutjaran en diferents criteris. El concepte d'"intelligncia" s una temptativa d'aclarir i organitzar aquest conjunt complex de fenmens.

La segona definici d'intelligncia ve del Mainstream Science on Intelligence, firmat per 52 investigadors el 1994:
Una capacitat mental molt general que, entre altres coses, implica la habilitat de raonar, planejar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees complexes, aprendre rpidament i aprendre de l'experincia. No s un mer aprenentatge dels llibres, ni una habilitat estrictament acadmica ni un talent per a superar proves. Ms b, el concepte es refereix a la capacitat de comprendre el nostre entorn.

 Altres definicions .

Al ser un terme molt discutit al llarg de la histria han aparegut infinitat de definicions per copsar la definici al terme intelligncia i en especial la intelligncia humana. Molts especialistes en l'mbit de la Psicologia i l'Aprenentatge han ofert les seves prpies definicions d'aquest terme:

Francis Galton (1822-1911): considerava que la intelligncia era una aptitud cognitiva general que determina l'xit o el fracs d'una persona en qualsevol tasca en aquest mbit. Afirmava que les diferncies entre la intelligncia de les persones venien determinades per factor gentics, s a dir, considerava que era una qualitat biolgica.;
Carolus Slovinec: "La intelligncia s la habilitat de reconixer connexions.";
Alfred Binet: "  judici, altrament anomenat bon sentit, sentit prctic, iniciativa, facultat d'adaptar-se un mateix a les circumstncies.";
David Wechsler: "  la capacitat afegida o global de l'individu d'actuar amb resoluci, pensar racionalment, i relacionar-se de manera efica amb el seu entorn."
Cyril Burt (1883-1971): " l'habilitat cognitiva general e innata.";
Howard Gardner: "A la meva ment, una competncia intellectual humana ha de suposar un conjunt d'habilitats per resoldre problemes a l'individu resoldre problemes genuns o dificultats que ell o ella trobi i, quan s'apropia, pugui crear un producte efica i tamb ha de suposar el potencial per trobar o crear problemes  i aix fent possible el treball preliminar per a l'adquisici de nous coneixements." ;
Linda Gottfredson (1947-): "  la habilitat de tractar amb la complexitat cognitiva."
Herrnstein (1930 1994) and Murray(1943-): " habilitat cognitiva.";
Robert Sternberg (1948-) and Salter: " goal-directed adaptive behavior.";
John Kotter on Leadership Intelligence: Una "ment delerosa" per exemple, una habilitat analtica forta, un bon judici, i la capacitat de pensar estratgica i multidimensionalment.";
D. Samuel Nuessle: "Una habilitat de la ment on s'aplica el coneixement per resoldre situacions problemtiques.";

Existeixen altres definicions prpies provinents d'estudiosos en l'mbit de les matemtiques i l'enginyeria:

Alan Turing (1912-1954): "Respondre com un sser hum.";
George Nikolaos Saridis (1931-2006): "L'entropia de control de respostes.";

 Visi de la intelligncia segons l'mbit cientfic .

 En Psicologia .
 Definici .

En la psicologia i la filosofia, la intelligncia s la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensi, d'aprenentatge i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l'individu.

 Quocient intellectual - Test d'intelligncia .



El Quocient intellectual o Quocient d'intelligncia (abreviat amb QI i IQ en angls) s relaci entre la intelligncia d'un individu mesurada a travs d'un test d'intelligncia i la intelligncia mitjana cronolgica de l'individu i del seu grup social. 

Existeixen dos tipus de test segons l'edat que mesuren el QI, que sn el d'adults i al d'escolars. El primer test individual per a escolars va ser el test d'Stanford-Binet que intentava mesurar les aptituds exigides en la educaci primria. Per a mesurar-ho s'utilitza una formula que s la relaci entre l'edat mental i l'edat cronolgica que serveix per a poder mesurar numricament la intelligncia relativa. Per a poder-ho mesurar s'utilitza la segent frmula, que est multiplicada per cent per a evitar els decimals.




El test individual ms utilitzat en adults, i les seves posterior versions, s'anomena Escala d'intelligncia per adults de Wechsler, encara que normalment s'abrevia WAIS. Aquest test es divideix en subtest verbals i executius. La seva puntuaci es pot calcular tant fer diferents QI diferents segons el substest, s a dir, segons l'aptitud o tamb es pot fer un QI global. En els dos casos el que es va fer va ser fer una mitja amb la seva desviaci tpica i posteriorment marca un punt central mig central T que seria en aquest cas, 100. 

 Puntuacions en el QI .

El quocient intellectual es regeix segons la llei normal amb mitjana de 100 i amb desviaci del tipus 15. 



 Teoria de les intelligncies mltiples .

La teoria de les intelligncies mltiples va ser formulada pel psicleg americ Howard Gardner
que afirma que els humans presenten almenys set classes de intelligncies distintives. Aquestes sn les segents:

La intelligncia lingstica s la capacitat de comprensi profunda de les paraules i la sensibilitat davant les mateixes. Inclou la facilitat que es t en la comunicaci escrita i oral com tamb de la facilitat per controlar la gramtica i tenir prou sensibilitat com per saber-la apartar.  ;
La intelligncia Lgic-Matemtica s la capacitat de comprensi de nombres i conceptes lgics i saber percebre les  de les mateixes. s la facultat natural per a l'anlisi de funcions abstractes de forma racional. ;
La intelligncia musical s la facultat per a poder a entendre i expressar les formes musicals i la sensibilitat per a la distinci de ritmes, sons, tons i mtrica musical.
La intelligncia espacial s la habilitat d'entendre objectes reals i poder-los  manipular-los espacial mentalment. Tamb s la sensibilitat entre les relacions entre els conceptes de lnia, forma, color i espai.
La intelligncia cinestsica corporal s la capacitat natural de coordinaci del cos i en l's per a l'expressi del sentiments i pensaments a travs del cos.
La intelligncia interpersonal s la capacitat percebre i distingir les diferents trets de les persones tan a nivell fsic o com emocional de forma particular. Tamb s la capacitat que es t en adaptar-se amb els invidus que es relaciona. ;
La intelligncia intra-personal s la capacitat d'autoconeixement tenint en compte coneixement metafsics com la fortalesa, els desitjos, les illusions o els reptes. Tamb s la capacitat d'introjectar elements de la realitat en una visi global de la realitat.

Howard Gardner defensava que les intelligncies mltiples existents eren independents entre si. Aquesta afirmaci es demostra quan hi ha persones que sn excepcionalment capacitades en algun tipus d'intelligncia per a la vegada, sn nefastes en d'altres. Un exemple real d'aquest cas s el de l'americ Leslie Lemke (patia el sndrome del sabi) que era cec, patia parlisi cerebral i un retrs mental i no pogu parlar fins a la seva edat adulta; tot i aix, podia escoltar una unica vegada una pea musical i posteriorment tocar-la a la perfecci amb el piano o imitar canons en alemany i itali de forma excepcional quan encara no havia desenvolupat el llenguatge que tindria una persona sense aquesta deficincia. Segons el mateix psicleg, les diverses intelligncies no maduren totes en el mateix temps, com per exemple, la intelligncia lgica matemtica es desenvolupa normalment ms tard que la musical o cinestsica corporal. Gardner va criticar que intentar caracteritzar la intelligncia amb una nica puntuaci era un error ja que s'estaven desestimant talents.

La teoria de les intelligncies mltiples de Gardner va ser criticada durament amb l'afirmaci d'ell on deia que les diferents intelligncies eren totalment independents. En veritat, no eren realment tant independents com creia, ja que una persona que es talentosa en un rea normalment tamb ho s en d'altres altres. A ms, les actuals proves d'intelligncia que deriven de les intellignciies espacial, lgica matemtica i lingstica de Gardner es correlacionen de forma moderada en lloc de ser molt diferents.

 En Tecnologia .

 Definici .

Es defineix com la capacitat de realitzar clculs automticament a travs d'un equip informtic.

 Intelligncia artifical .



 Classes d'intelligncia en l'home .
La intellignca s divideix diferents tipus les quals tenen una funci definida, i sn les segents:


 Intelligncia conceptual .

La intelligncia conceptual t com a funci el localitzar i descriure conceptualment els elements continguts en un camp d'acci o tamb anomenat camp unificat. s una intelligncia del tipus conscient que permet introjectar que consisteix en integrar una realitat en una realitat interior. El seu objectiu es trobar la resposta al per qu d'una acci. Grcies a que l'home est en condicions de desenvolupar la seva conscincia, aquesta intelligncia pot desenvolupar-se. 

 Intelligncia funcional .

s la capacitat d'un individu de resoldre els problemes que se li presenten ja sigui de forma conscient com inconscient. Existeixen moltes hiptesis sobre qual sn les diferents intelligncies funcionals. Segons  La seva funci s la de permetre l'acci, en conseqncia s la que dirigeix les accions i l'entropia dels ssers humans.

 Intelligncia vincular .

La intelligncia vincular s aquella que t la funci d'enllaar i determinar el camp unificat on actua l'sser hum. Serveix de regulador de l'individu per a poder-se enfrontar-se a la realitat. s l'element homeosttic de la intelligncia com a conjunt. 

 Intelligncia gentica .

La intelligncia gentica o molecular t com a funci la d'assegurar la supervivncia tant en l'sser hum com en els animals de manera inconscient. Aquesta s la intelligncia dels instints o reflexes. Existeixen situacions com s la de tenir la m en el foc que instintivament l'home enretira la m, aquesta s la intelligncia gentica. En alguns casos aquest tipus d'intelligncia es presenta en forma de pors com s la por alhora de saltar d'una altura que pot arribar perjudicial per a l'individu. 

Existeix intelligncia en tots els gens dels ssers vius amb un mecanisme molt complex per a la supervivncia. De totes les formes d'intelligncia aquesta s la d'un nivell de complexitat ms elevat. Ens els gens hi ha una gran quantitat d'informaci codificada. Aquest tipus d'intelligncia tamb es troba a nivell de molcules complexes que sn les conformen els gens.

 L'antintelligncia - Intelligncia paradoxal .

La intelligncial paradoxal s el concepte contrari a intelligncia. Es pot definir com facultat que t com a finalitat d'impedir la capacitat d'adaptaci al medi d'un individu i provocar una marginaci d'ell en la realitat del l'individu. La seva acci consisteix en la seva supervivncia a canvi de perjudicar el medi.

La intelligncia paradoxal t com a objectiu la supervivncia de l'individu a costa del medi fent s d'automatismes compulsius. Algun exemple d'aquests automatismes compulsiu seria la mentida o la enveja. Aquests impulsos entren en joc en tots els individus quan la situaci del seu voltant el superen totalment. Quan s'arriba en aquell punt en qu la situaci et supera l'individu pot o preparar-se per a enfrontar la situaci o respondre directament.

En els casos quan l'individu no accepta que la situaci el supera apareix un tipus de resposta per a saciar la necessitat de supervivncia que s "el racionalisme i la vivesa" la qual neix de la intelligncia gentica. Perqu respon amb una resposta provinent de la intelligncia gentica fa que no li permeti reflexionar y hi ha hagi un procs de racionalitzaci de la realitat on busca solucions d'astcia que li permeti la supervivncia a costa del medi sense importar el mitjans per a complir la seva finalitat.

Intelligncia i educaci.
En l'etapa de la infncia i adolescncia, hi ha una correlaci entre intelligncia i evoluci escolar. Es calcula que les diferncies d'aptitud poden fer variar fins a un mxim d'un 35% les qualificacions acadmiques , tot i que factors com l'estimulaci preco, la didctica emprada o el clima de l'aula fan minvar aquesta influncia. 

Tradicionalment l'escola ha potenciat solament algunes de les intelligncies, com la lingstica o la matemtica, oblidant d'altres. Aquest fet est en revisi grcies a iniciatives com el treball per projectes, que buca integrar en una tasca les diferents maneres d'aprendre amb un objectiu final que va ms enll de la memoritzaci de dades.

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217273" title="Ren Le Grevs" nonfiltered="2952" processed="2947" dbindex="88008">






 Ren Le Grevs (Pars, 6 de juliol de 1910 - Saint-Gervais-les-Bains, 25 de febrer de 1946), era un ciclista bret, al qual anomenaven El Bret . Els seus pares eren de Saint-Tugdual, on tornaren quan ell tenia tan sols 6 mesos. Era especialista en arribades a l'esprint.

La seva carrera com a aficionat finalitza de la millor manera possible: amb una medalla de plata als Jocs Olmpics de Los ngeles de 1932 a la prova de persecuci per equips. 

L'any segent, el 1933, es converteix en professional. Fins el 1941, moment de la seva retirada, aconseguir 31 victries, destacant el Campionat de Frana en ruta de 1936, la Pars-Tours de 1935 i 16 etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1930 (amateur);
 1r de la Pars-Reims;
1931  (amateur);
 1r de la Pars-Reims;
 1r de la Pars-Orlans;
 1r de la Pars-Dieppe;
1932;
  als Jocs Olmpics de Los ngeles en persecuci per equips ;
1933;
 1r de la Pars-Rouen;
 1r de la Pars-Caen;
 1r de la Pars-Rennes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1934;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1935 ;
 1r de la Pars-Tours;
 1r del Critrium Nacional;
 1r del Circuit de Pars;
 1r del Circuit de Morbihan i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
1936;
 Campi de Frana;
 Vencedor de 6 etapes al Tour de Frana ;
1937;
 1r del Critrium Nacional;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1938;
 1r de la Pars-Caen;
1939;
 1r de la Pars-Sedan;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1940;
 1r del Premi de Marsella;
 
Resultats al Tour de Frana.
1933. 19 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1934. 25 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1935. 15 de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1936. 20 de la classificaci general i vencedor de 6 etapes;
1937. Abandona (9a etapa);
1939. 45 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Ren Le Grevs ;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217274" title="Llista d'alcaldes de Sitges" nonfiltered="2953" processed="2948" dbindex="88009">
Llista d'alcaldes de Sitges

 Joan Batlle i Ribot (gener del 1865   novembre del 1868);
 Mari Robert i Soler (novembre del 1868   desembre del 1868);
 Josep Miquel Ribot i Ferret (gener del 1869   febrer del 1872);
 Gaiet Tarrida i Ferratges (febrer del 1872   juny del 1881);
 Josep Amell i Llopis (juliol del 1881   juny de 1883);
 Antoni Catass i Ferret (juliol del 1883   juny del 1885);
 Josep Vidal i Mart (juliol del 1885   desembre del 1889);
 Antoni Ferrer i Robert (gener del 1890   juny del 1891);
 Francesc Xavier de Querol i Llorens (juliol del 1891   desembre del 1893);
 Mag Pau Cassanyes i Forment (gener del 1874   juliol del 1874);
 Miquel Ribas i Llopis (agost del 1894   desembre del 1901);
 Gaiet Benaprs i Mestre (gener del 1902   desembre del 1903);
 Francesc Batlle i Gen (gener del 1904   desembre del 1909);
 Pere Carbonell i Mestre (gener del 1910   desembre del 1915);
 Sim Llaurad i Clar (gener del 1916   octubre del 1917);
 Llus Font i Torralbas (octubre del 1917   abril del 1918);
 Bonaventura Juli i Mass (abril del 1918   mar del 1922);
 Josep Planes i Robert (abril del 1922   octubre del 1923);
 Isidor Cartr i Robert (octubre del 1923   mar del 1924);
 Jos Cordero lvarez (mar del 1924   desembre del 1925);
 Pau Barrabeig i Bertran (desembre del 1925   febrer del 1930);
 Josep Planes i Robert (febrer del 1930   abril del 1931)  II poca;
 Josep Costa i Canal (abril del 1931   febrer del 1934);
 Salvador Olivella i Carreras (febrer del 1934   juliol del 1936);
 Pere Bellver i Terrades (febrer del 1937   juliol del 1937);
 Francesc Richart i Blanes (juliol del 1937   febrer del 1938);
 Joan Santal i Camps (mar del 1938   gener del 1939);
 Isidor Cartr i Robert (gener del 1939   juliol del 1941)  II poca;
 Felip Font i Soler (juliol del 1941   maig del 1946);
 Joan Llaurad i Planas (maig del 1946   setembre del 1947);
 Julio Martnez vila (setembre del 1947   juliol del 1952);
 Antoni Almirall i Carbonell (juliol del 1952   desembre del 1955);
 Joan Carbonell i Carbonell (desembre del 1955   juny del 1956);
 Rafael Burguera i Dolz de Castellar (juny del 1956   abril del 1960);
 Josep Ferret de Querol (abril del 1960   maig del 1966);
 Josep Antoni Martnez i Sard (maig del 1966   octubre del 1975);
 Vicen Ibez i Olivella (octubre del 1975   octubre del 1977);
 Josep Llorens i Planas (octubre del 1977   abril del 1979);
 Jordi Serra i Villalb (abril del 1979   maig del 1983);
 Josep Cots i Puigdollers (maig del 1983   juny del 1987);
 Jordi Serra i Villalb (juny del 1987   juny del 1995) II poca;
 Pere Junyent i Dolcet (juny del 1995   juny del 2003);
 Jordi Baijet i Vidal (juny del 2003);

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217275" title="Nessos (mitologia)" nonfiltered="2954" processed="2949" dbindex="88010">


Nessos fou un dels centaures.

A la ribera de l'Ev s'ofer a Heracles per portar la seua esposa Deianira a l'altra banda, per en comptes d'aix l'agaf i fug corrents. L'heroi el va abatre amb una de les seues fletxes enverinades, per Nessos, abans de morir, recoman a Deianira que recolls la seua sang (barrejada amb el ver de l'Hidra) tot fent-li creure que serviria com un filtre amors si alguna vegada Heracles li fos infidel.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 156-157.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Nessos. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217276" title="Servei de msica online" nonfiltered="2955" processed="2950" dbindex="88011">
Un servei de distribuci i/o venda de msica online ens permet adquirir productes musicals remotament, mitjanant l'accs a internet. Es l'evoluci natural de les clssiques botiques de discos davant una demanda d'usuaris interessats.

Estructura del servei.

L'estructura bsica d'un servei d'aquest tipus consisteix en una base de dades, un gestor d'indexaci, un portal d'accs pels usuaris i un sistema de validament per la descrrega.

 Base de dades: es tracta de la base de dades on es troba tot el contingut multimdia que s'ofereix.
 Gestor d'indexaci: s un subsistema de la base de dades que permet indexar els continguts, s til a per cercar un contingut concret.
 Portal d'accs: s el visualitzador dels continguts de cara al usuari on aquest podr cercar el contingut que desitgi adquirir.
 Validament: per ltim, en la majoria dels casos, cal un sistema de validament que certifiqui si l'usuari pot o no adquirir el contingut que sollicita segons la poltica del tipus de servei;


Diagrama de blocs de l'estructura

Filosofia comercial.

Son diverses les filosofies comercials amb les que es pot implementar un servei de msica online:

Pre-pagament: estructura ms clssica mitjanant la qual l'usuari ha d'abonar una quantitat abans de rebre el servei. Ja sigui mitjanant una quota fixa o b pagant un preu determinat per cada descrrega.
Mostra gratuta: es tracta d'un servei que et permet tenir a l'abast, sense cap cost, una part del producte musical que el vol adquirir. Aix l'usuari pot valorar el producte abans d'adquirir-lo.
Servei de msica lliure: en aquest cas, es tractaria d'un servei gratut per l'usuari on el servidor posa a l'abast msica lliure de drets comercials, com s el cas de la msica amb llicncies de distribuci lliure com Creative Commons;

Exemples de serveis de msica online.

Actualment son abundants els serveis d'aquest tipus que podem trobar en actiu:

iTunes Store: Servei propietari de l'empresa Apple. Totalment integrat en el sotware reproductor iTunes i compatible amb el reproductor portatil iPod (tot productes d'Apple). La reproducci i la cpia a altres dispositius s controlada amb un DRM anomenat FairPlay. No noms ofereix msica, tamb compta amb serveis de vdeo, podcasts, jocs...

FreeNapster: Servei provinent de l'antiga xarxa NapsterP2P i compta amb un catleg de 3 milions de canons. Als usuaris no registrats permet escoltar (mitjanant streaming) fins tres vegades cada can de manera gratuta. Per usuaris registrats, permet descrregues de msica al PC i transferir canons a reproductors porttils.

Wal-Mart Music Store: Servei de msica online de la gran companyia d'Estats Units Wal-Mart. Ofereix compra directa, mitjanant prepagament, des del portal web de la companyia. Permet descrregues en formats mp3 i wma. Una can descarregada permet ser copiada a dos ordinadors addicionals, gravada en deu CD's i fer transferncies ilimitades a reproductors porttils.





Taula de comparaci entre els serveis explicats

Serveis similars.

Altres serveis que podem trobar amb funcionalitats semblants poden ser:

RealAudio: es tracta d'un format streaming d'udio desenvolupat per RealNetworks (de fet, RealNetworts t el seu propi servei de msica online anomenat Rhapsody Online) que permet crear serveis d'aquest tipus utilitzant aquest format. Per exemple rdio sobre internet, o difusi multicast de msica...

last.fm: servei web que et permet escoltar msica, crear llistes de reproducci... La novetat est en qu guarda la msica que l'usuari ha decidit escoltar per aix poder oferir msica d'acord amb els seus gustos musicals. Es tracta d'un servei gratut encara que permet la compra de discos.

Veure tamb.

Difusi per web;
Podcsting;
Televisi per internet;
Rdio per Internet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217277" title="Estndards de Televisi Interactiva" nonfiltered="2956" processed="2951" dbindex="88012">
Introducci.

El concepte de televisi interactiva no s nou. Ja als anys 80 es va introduir el teletext en la televisi analgica, oferint una interacci limitada amb el nostre televisor, la qual ens donava informaci sobre la programaci televisiva, el temps, etc. Avui dia, aquest concepte ha anat ms enll i ha desenvolupat una nova i millorada manera d'interacci amb l'usuari. Les primeres televisions de pagament, com ara canal+, van sser pioneres en adoptar aquesta nova manera, i avui sn precedides pels seus formats digitals. 

Com a conseqncia de l'apagada analgica, es va desenvolupar el projecte conegut com Televisi Digital Terrestre (TDT), creant una televisi de format digital pblica amb majors prestacions, en competncia amb les empreses privades. Entre aquestes prestacions es troben els mens interactius que, com al cas de les televisions de pagament, donen informaci a l'usuari i el permeten adaptar el producte a les seves necessitats. Aquesta interacci usuari-televisor es lo que avui dia coneguem com Televisi Interactiva.

Tot aix ocorre gracies als Set-Top-Boxes (STBs), el descodificador de televisi que tenim a casa, que sn els encarregats de rebre la senyal digital i descodificar-la per tal que els nostres televisors analgics la puguin mostrar. Aquest aparell es el que permet que els usuaris puguin accedir als continguts que ofereix la trama de televisi digital. Una de les moltes funcions que t es la de execuci de les aplicacions interactives que es en la que en centrarem en aquest article.

La interactivitat requereix que els STBs es puguin programar i actualitzar dinmicament, per aix existeixen diferents solucions al mercat, entre elles la definici de una capa de software intermediari sota la qual s'executen les aplicacions transmeses juntament amb les senyals udiovisuals. Aquesta capa es ms coneguda amb en nom de Middleware. Existeixen diferents softwares els quals els classificarem en funci de si sn de propietat privada o pblics. A continuaci farem un reps a dita classificaci:


Estndards tancats o de propietat privada.

En aquest article noms mencionarem el MediaHighway i el Open TV, per s'ha de tenir en compte que n'hi ha molts ms.

Media Highway.

Estndard definit per Canal Plus Technologies representa el ms ampli rang de solucions del mercat per a que el software del STBs interpreti i executi aplicacions interactives, emeta software del servidor per la transmissi de aplicacions i dades via satl.lit, cable i xarxes terrestres, a ms del desenvolupament de aplicacions interactives juntament amb els seus entorns de desenvolupament. Inclou diferents perfils per a respondre millor a les necessitats dels operadors.

Aquest estndard executa aplicacions escrites en llenguatges Java, MHEG-5 o HTML i suporta les especificacions de DVB-MHP, OCAP, DAVIC o ATSC, al mateix temps que afegeix de noves i prpies

 
Open TV  Core.

s el producte ms important de Opent TV, un middleware de televisi digital (TVD) amplament ests, La tecnologia de software del Open TV Core cont una capa de abstracci de maquinari per permetre que el maquinari sigui independent, biblioteques de TV, una selecci d'entorns d'execuci de aplicacions, i suport per Gravadores de vdeos Personals (PVRs) per crear un entorn TVD pels descodificadors (STBs). Les biblioteques de TV inclouen suport per grfics rics (RG) i alta definici (HD), comunicaci de la xarxa des de lnia telefnica fins IP de banda ampla (via DOCSIS, DSL, ethernet o fibra), manipulaci dels fluxos d'udio i vdeo digitals (DVB, aix com altres estndards i formats propietaris), y suport per autenticaci i encriptaci utilitzant sistemes CA/DRM.

Open TV Core permet un nombre d'entorns d'execuci d'aplicacions (AEE) incloent la mquina virtual 'C', un navegador HTML, un entorn de presentaci d'Adobe Flash i una mquina virtual de Java conform a l'estndard MHP. La mquina virtual de 'C' es un entorn d'execuci que permet les APIs del Kit de Desenvolupadors de Software de Open TV, que permet al provedors de continguts crear, en codi O, aplicacions centrades en TV utilitzant eines de desenvolupament de Open TV o d'altres venedors.

Estndards oberts o pblics.

Definirem els estndards segons un ordre cronolgic degut a la seva aparici en el mercat:

MHEG.

Si fem un reps a la histria veurem que la notaci  estndards oberts  no es nova. Ja en 1997 la ISO (International Organization for Standardization) juntament amb  Multimdia and Hypermedia Experts Group van publicar l'estndard MHEG. Aix ofera un enfocament declaratiu a la creaci d'aplicacions multimdia, el qual podia funcionar en qualsevol motor que compls amb aquest estndard. Conceptualment, MHEG es va proposar fer per les aplicacions multimdia el mateix que HTML va fer al seu dia pels documents, es a dir, proporcionar un format com d'intercanvi, el qual es pugues executar en qualsevol receptor.

Es van crear varies versions:

MHEG-1: aquesta versi incloa suport per objectes que contenia codi de procediment, el qual podria ampliar el model bsic de MHEG-1 afegint funcions de presa de decisions ja que d'altra forma no era possible.

MHEG-3: aquesta versi va definir una mquina virtual estandarditzada i un codi de representaci de byte que permet que aquest sigui porttil a travs de plataformes de maquinari.

Aquestes versions no van tindre xit ja que els conceptes en els que estaven basats era molt complicats i la indstria encara no estava llesta per les caracterstiques que aquests oferien. Per aix, van crear una nova versi en Abril de 1997, el MHEG-5, el qual es va basar en la primera versi de forma ms simple. Moltes de les funcions que el conformaven eres iguals per a la vegada hi havia moltes diferencies entre ells.
	
MHEG-3 va sser superat per l'xit de Java, per  la qual cosa en 1998 van decidir crear la sisena versi, MHEG-6, la qual es va basar en la cinquena versi afegint-le un suport per l's de Java per desenvolupar objectes script, d'aquesta forma 	mesclant la fora declarativa de MHEG amb els elements de procediment de Java.
Per poder fer aix, van definir una interfcie de programaci d'aplicacions Java(API) per MHEG amb el fin de qu el codi Java pugus manipular objectes MHEG en la seva aplicaci mare.
	
Encara que el MHEG-6 no es va ex-tendre, va sser la base de l'estndard que va crear DAVIC (Digital udio Visual Cuncil), fent honor al seu nom.

DAVIC.

Aquest estndard va sser creat poc desprs que el MHEG-6 en 1998. Es 	va crear afegint una serie nova de APIs Java a la sisena versi de MHEG. Les APIs d'aquest estndard permetien als objectes Java l'accs a alguns serveis d'informaci, control de prestacions de contingut d'udio i vdeo i el maneig de la gesti dels recursos en el receptor. Encara que no va sser possible la creaci d'una aplicaci Java pura pel receptor DAVIC, les APIs Java ja eren capaos de	controlar ms elements del receptor de lo que era possible amb altres estndards.


DVB-MHP (The Multimdia Home Platform).

Aquest s l'estndard definit pel Digital Video Broadcasting (DVB) per oferir serveis interactius en la TVD. s una versi reduda de la mquina virtual de Java, on s'afegeix un conjunt de funcionalitats extres per l'adaptaci al entorn de la TVD. Amb la finalitat d'ordenar l'especificaci d'aquest estndard es defineixen tres perfils relacionats amb les capacitats del STBs:

1. Enhanced Broadcast Profile: les aplicacions interactives es descarreguen via broadcast. No incorpora canal de retorn al STBs.

2. Interactive Broadcast: incorpora comunicacions bidireccionals via canal de retorn IP fins el servidor, permetent la descrrega ;
d'aplicacions.

3. Internet Access: el STB processa continguts extrems d'internet.

Una vegada definits aquests perfils, podem parlar de les versions de MHP.
Existeixen dos versions que cobreixen els perfils mencionats:

MHP 1.0 que cobreix els dos primers perfils. Aquesta versi es la que utilitzen els receptors actuals i la majoria implementen el segon perfil. Molts pasos l'han adoptat per oferir els seus serveis interactius de TVD, com ara Espanya, Itlia o Finlndia.
	
MHP1.1 que cobreix els tres perfils. En la actualitat no existeixen receptors comercials que suportin aquesta versi encara que s existeixen protocols.

OCAP.

L'empresa americana CableLabs va col.laborar amb DVB per la creaci d'un nou estndard obert, el que va conduir a l'acceptaci de les especificacions de l'estndard MHP com a base per aquest estndard, el OCAP (Open Cable Applications Platform), en Gener de 2002. Amb MHP al seu centre OCAP proporciona una especificaci com per la capa middleware per tots el sistemes de cable als Estats Units. 

Ja que als Estats Unit no s utilitzen els estndards DVB, OCAP est basat en les parts de MHP que no son especfiques de DVB reemplaant les que s ho son, com ara DVD SI API. Originalment, OCAP estava basat en la versi 1.0.0 de l'especificaci MHP. Desprs, DVB va presentar l'especificaci MHP Globalmente Ejecutable (GEM) per facilitar l's d'elements de MHP que no estan inclosos en l'especificaci GEM.

ACAP (Advanced Common Application Platform).

Aquesta plataforma va sser creada pel Comit de Sistemes Avanats de Televisi(ATSC), com a base com per tots els sistemes de TV interactius en USA, ja siguin per cable, terrestres o per satl.lit. Est tamb basada en GEM i afegeix alguns elements de OCAP que son adequats pel mercat d'USA.

Pgines d'inters.

Per una informaci ms detallada podeu visitar les segents pgines web:

MHP: http://www.mhp.org/;
MHEG: http://www.mheg.org/;
Canal+ Technologies: http://www.canalplus-technologies.com/;
Open TV: http://www.opentv.com;

o tamb llegir el llibre que es recomana a continuaci: 

Steven Morris and Anthony Smith-Chaigneau, "Interactive TV Standards: A Guide to MHP, OCAP, and JavaTV". Elsevier 2005.


	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217278" title="Olmpics" nonfiltered="2957" processed="2952" dbindex="88013">
Els Olmpics fou el grup de dotze grans dus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Aquests eren Zeus, Hera, Posid, Demter, Hstia, Atena, Apollo, rtemis, Hermes, Ares, Afrodita i Hefest.

Els romans adoptaren amb facilitat aquesta formaci grcies al precedent dels dii consentes, d'origen etrusc, que era tamb un consell de dotze dus al qual se supeditaven totes les altres divinitats.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 161.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217281" title="Perseis" nonfiltered="2958" processed="2953" dbindex="88014">
Perseis fou una nimfa, filla d'Oce i de Tetis.

S'un a Hlios i fou mare d'Eetes, Circe i Pasfae.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 173.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217282" title="Beren (senescal)" nonfiltered="2959" processed="2954" dbindex="88015">

Aquest article parla sobre el senescal de Gndor. Per l'heroi de la Primera Edat, vegeu Beren.
Beren va ser el dinov senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Va succer el seu pare galmoth a la seva mort, el 2743 de la Tercera Edat. Va passar la major part de la seva regncia combatent els corsaris d'mbar al sud de Gndor. Quan, durant el Llarg Hivern els terrafoscans van atacar Rhan, no va poder enviar ajuda perque ell mateix estava sent atacat. Per aix, quan el mag Sruman li va demanar perms per establir-se a la plaa forta d'sengard, li va concedir satisfet de tenir un nou aliat per vigilar les fronteres del nord.

Beren mor l'any 2763, desprs de 20 anys de govern, i fou succet pel seu fill Bregond.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217283" title="Plutos" nonfiltered="2960" processed="2955" dbindex="88016">


Plutos era una divinitat, fill de Jasi i de Demter.

Considerat el du de les riqueses, era representat de vegades com un jove amb una cornucpia a les mans i, de vegades, com un vell amb els ulls embenats.

Zeus el va deixar cec perqu en repartir els seus dons no es fixs en la gent a qui els donava.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Plutos. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217284" title="Ordreth (senescal)" nonfiltered="2961" processed="2956" dbindex="88017">

Aquest article parla sobre el senescal de Gndor. Per l'elf de la casa de Finarfin de la Primera Edat, vegeu Ordreth.
Ordreth va ser el setz senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Va nixer l'any 2600 de la Tercera Edat, i als 55 anys d'edat succe el seu pare pare Blecthor I al govern del regne. Durant la seva regncia, els corsaris d'mbare eren el perill ms important que amenaava Gndor, tot i que no hi ha constncia d'enfrontaments de magnitud important.

A la seva mort, l'any 2685, fou succet pel seu fill Ecthlion.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217285" title="Flicien Vervaecke" nonfiltered="2962" processed="2957" dbindex="88018">

Flicien Vervaecke (Dadizele, 11 de mar de 1907 - Brusselles, 31 d'octubre de 1986) era un ciclista belga que fou professional entre 1928 i 1941, aconseguint 27 victries.

Fou vencedor del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana el 1935, aix com de 6 etapes.

Palmars.
1929 ;
 1r de la Tourcoing-Dunkerque-Tourcoing;
 1r de la Lilla-Calais;
 1r de la Lilla-Dunkerque;
 1r de la Lilla-Abbeville;
 1r de la Pars-Lens;
 1r del Premi de Renaix;
1930 ;
 1r del Circuit del Jura;
1932 ;
 1r del Tour de Corrze;
 1r del del Gran Premi de Nantes;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de l'Oest;
1934 ;
 1r del Circuit de Flandes Oriental;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Tournai;
 1r del Critrium de Barcelona;
1935 ;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Derby del Nord;
 1r del Premi de Troyes;
1936 ;
 1r del Gran Premi del Progrs del Somme;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1937 ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1938 ;
 Vencedor de 4 etapes del Tour de Frana;
1939 ;
 1r del Gran Premi de l'Exposici de Lieja;

Resultats al Tour de Frana.
1932. Abandona (7a etapa);
1934. 4t de la classificaci general;
1935. 3r de la classificaci general i vencedor del Gran Premi de la Muntanya;
1936. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. Abandona (17a etapa) i vencedor d'una etapa;
1938. 2n de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1939. Abandona (9a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1934. 30 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Flicien Vervaecke ;
Palmars i biografia de Flicien Vervaecke ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217286" title="Polidora" nonfiltered="2963" processed="2958" dbindex="88019">
Polidora fou filla de Peleu i d'Antgona (o de Polimela, segons altres genealogies).

S'un al du fluvial Esperqueu i fou mare de Drops.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 180.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217292" title="Turin II" nonfiltered="2964" processed="2959" dbindex="88020">

Aquest article parla del segon senescal de Gndor amb aquest nom. Per l'heroi de la Primera Edat, vegeu Turin.
Turin II va ser el vint-i-tres senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2815 de la Tercera Edat, i succe el seu pare Turin II el 2882 a l'edat de 63 anys. 

Durant el seu govern Ithlien va tornar a ser atacat per Mrdor, i Gndor es va retirar completament de la provncia. Noms alguns exploradors van quedar-s'hi, amagats entre la selvatgor. Probablement el refugi de Henneth Annn fou establert durant aquest perode. Tamb va ser durant la seva regcia que l'illa de Cair Andros va ser fortificada per defensar Anrien.

Turin va ser succet pel seu fill Turgon a la seva mort, l'any 2914.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217293" title="Xerif" nonfiltered="2965" processed="2960" dbindex="88021">
Xerif (en rab ar f, noble) s el ttol donat als descendents de Mahoma a travs de la seva filla Ftima i d'Al ibn Abi-Tlib. Per aquesta ra, alguns membres de la dinastia xerifiana s'han anomenat fatimites (de Ftima) o alauites (d'Ali).

Els xerifs, que sovint es distingeixen per un turbant verd des del segle XIV, gaudeixen d'extensos privilegis als pasos islmics. A vegades hom utilitza el ttol de sayyid (senyor) com a sinnim.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217296" title="Bregond (senescal)" nonfiltered="2966" processed="2961" dbindex="88022">

Aquest article parla del senescal de Gndor. Pel guardi de la Ciutadella de Minas Tirith que apareix a El Senyor dels Anells, vegeu Bregond.
Bregond va ser el vint senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Nasqu el 2700 de la Tercera Edat. Bregond fou un gran capit naval, i durant la regncia del seu pare Beren va comandar l'exrcit que va derrotar els corsaris d'mbar, socorrent als seus aliats rohirrim que estaven sent atacats per les forces combinades dels terrafoscans que descendien del nord i els corsaris que havien navegat curs amunt pel riu Isen.

L'any 2763, a la mort del seu pare, va succer-lo amb 63 anys d'edat. Durant el seu govern tingu lloc la guerra entre orcs i nans a les Muntanyes Boiroses, culminant amb la curenta Batalla d'Azanlbizar.

Bregond va ser succet pel seu fill Blecthor II a la seva mort, l'any 2811. Als apndixs del Senyor dels Anells se'l recorda com "el capit ms gran sorgit a Gndor des de Bromir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217298" title="Polmnia" nonfiltered="2967" processed="2962" dbindex="88023">


Polmnia fou una de les muses. 

Inspirava especialment els himnes i els ditirambes, i era representada amb una corona de perles i un rotlle de papir.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 181.


Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Polmnia. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217300" title="Ren Vietto" nonfiltered="2968" processed="2963" dbindex="88024">

 Ren Vietto (Rocheville, 17 de febrer de 1914 - Orange, 14 d'octubre de 1988) era un ciclista francs. Era considerat el millor escalador d'abans de la Segona Guerra Mundial. La seva carrera esportiva es va veure interrompuda per aquesta, tot i que en acabar va reprendre l'activitat ciclista, sent el ms popular de tots els ciclistes francesos. 

Durant el Tour de Frana 1934, anant destacat a l'etapa, s informat que el seu cap de files, Antonin Magne, ha caigut i ha fet malb la bicicleta. Tot seguit ref el cam fins a trobar-lo i deixar-li la seva bicileta. Aix va permetre a Magne guanyar el Tour, per al mateix temps va impedir que fos Vietto el que el guanys. Aquest acte li va donar una gran populartiat i simpatia entre els francesos.

En acabar la seva carrera professional com a ciclista es convert en director esportiu i desprs va regentar un negoci porc als Pirineus.  

Palmars.
1931;
 1r als Boucles de Sospel;
 1r a la Nia-Puget-Thniers-Nia;
1932 ;
 1r al Gran Premi de Cannes;
 1r a la cursa Nia-Mont Agel;
1933 ;
 1r al Gran Premi de Cannes;
 1r als Boucles de Sospel;
 1r del Circuit de l'Indpendat;
 1r del Gran Premi dels periodistes esportius a Cannes;
 1r del Circuit dels Pirineus Orientals;
1934 ;
 1r del Gran Premi Wolber;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana i de 4 etapes;
1935 ;
 1r de la Pars-Nia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1941;
 Campi de Frana (zona lliure);
1942 ;
 Vencedors de 2 etapes de la Volta a Espanya;
1943 ;
 1r del Circuit de Midi;
1945 ;
 1r del Circuit dels colls pirinecs;
1946 ;
 1r del Gran Premi de la Provena;
 1r del Gran Premi de la Repblica del Sud-oest;
1947 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1948 ;
 1r del Gran Premi de Cannes;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 5 de la classificaci general, vencedor del Gran Premi de la Muntanya i de 4 etapes;
1935. 8 de la classificaci general i vencedor de dues etapes ;
1936. Abandona (6a etapa) ;
1938. Abandona (2a etapa);
1939. 2n de la classificaci general. Duu el maillot groc durant 11 dies ;
1947. 5 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes. Duu el maillot groc durant 15 dies ;
1948. 17 de la classificaci general  ;
1949. 28 de la classificaci general  ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. 22 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. 14 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Ren Vietto;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217301" title="Hurin II" nonfiltered="2969" processed="2964" dbindex="88025">

Hurin II va ser el catorz senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Va nixer el 2515 de la Tercera Edat, i al 2605 va succer el seu pare Hallas al govern del regne. Durant la seva regncia, la guerra a les pronteres orienals i meridionals de Gndor van continuar, per amb menor intensitat, i els othod s'acabaren d'establir a Calenardhon i esdevingueren els rohirrim.

Va morir el 2628, als 113 anys d'edat, i fou succet pel seu fill Blecthor I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217302" title="Ambrogio Morelli" nonfiltered="2970" processed="2965" dbindex="88026">

Ambrogio Enrico Morelli (Nerviano , 4 de desembre de 1905 - Nerviano, 10 d'octubre de 2000) era un ciclista itali que fou professional entre 1929 i 1938. En aquests anys aconseguir 12 victries.

Palmars.
1929;
 1r de les Tres Valls Varesines;
 1r de la Targa-Legnano;
 1r de la Mil-Sestri;
 1r de la Copa Pomini;
 1r de la Copa Giombini;
1930;
 1r del Giro del Piemont;
 1r del Giro d'Umbria;
1931;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1933;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1935;
 Vencedor de dues etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
 1932. Abandona (19a etapa);
 1934. 6 de la classificaci general;
 1935. 2n de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i primer dels ciclistes sense equip;

Resultats al Giro d'Itlia.
 1929. 10 de la classificaci general;
 1930. 4t de la classificaci general;
 1931. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1932. 26 de la classificaci general;
 1933. 20 de la classificaci general;
 1934. 19 de la classificaci general;
 1935. 10 de la classificaci general i primer dels ciclistes sense equip;
 1936. 7 de la classificaci general;
 1937. 9 de la classificaci general;
 1938. Abandona;


Enllaos externs.
Palmars d'Ambrogio Morelli ;
Palmars i biografia d'Ambrogio Morelli ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217303" title="Pere Batlle i Huguet" nonfiltered="2971" processed="2966" dbindex="88027">
Pere Batlle i Huguet (Reus, Baix Camp 1907 - Tarragona 1990) s un religis, arqueleg i historiador de l'art catal. Fou vicari de la Parrquia de Santa Maria de Montblanc (1931), professor del seminari conciliar i des del 1933 director del Museu Dioces de Tarragona. 

Estudi les inscripcions romanes de Tarragona i recoll una mplia bibliografia sobre la riquesa histrica i monumental de Tarragona. Fou president de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense del 1946 al 1960, director del Butllet Arqueolgic del 1943 al 1989 i deg de la Junta de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de 1955 a 1990. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1988.

 Obres .
 Epigrafa latina (1946) ;
 El pintor Ramn de Mur (1936);
 Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946)  ;
 Ars Hispaniae (1947) el captol sobre l'art paleocristi.
 Las pinturas gticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217304" title="Cavaller de la mort" nonfiltered="2972" processed="2967" dbindex="88028">

Els Cavallers de la mort (En angls: Death Eaters; en castell Mortfagos) sn seguidors incondicionals d'en Lord Voldemort. Els seus orgens es remunten als anys en qu en Tod Rodlel va estudiar a Hogwarts. Afirmen ser els "amics" d'en Voldemort, encara que ell mai ha sentit afecte per ning (la Nagini s l'nic ser viu al que estima). Duen a terme les missions brutes d'aquest i li deuen obedincia cega.
Com a prova d'aquesta lleialtat tots ells duen tatuat al bra esquerre la Marca de les Forces del Mal, el smbol d'en Lord Voldemort. En Voldemort utilitza la Marca de les Forces del Mal per a convocar a les seves fidels legions.
Els Cavallers de la mort van ser l'exrcit d'en Lord Voldemort a la guerra i van ser els seus fidels aliats. Entre les seves tasques es trobaven combatre contra la Conselleria d'Afers Mgics i l'Orde del Fnix a ms de fer una guerra psicolgica contra aquells que s'oposaven a en Lord Voldemort mitjanant atacs a les seves famlies. Desprs d'unir-se als Cavallers de la mort, s'exigia una obedincia total fins a la mort. El no complir amb aquest requisit resultava en un cstig fatal, incloent en molts casos la mort.
Quan en Lord Voldemort va caure molts cavallers de la mort van negar haver estat de part d'en Voldemort per a no anar a la pres d'Azkabn. Un exemple d'ells s en Lucius Malfoy.
 Relaci cavallers de la mort - Lord Voldemort .
Els cavallers de la mort sn un grup de seguidors d'en Lord Voldemort. En els seus orgens, rebien el nom de Cavallers de Walpurgis. Es caracteritzen per una lleialtat incondicional a l'Innominable (Lord Voldemort), ja que fan un jurament que funciona de per vida, i se'ls marca un tatuatge al seu bra esquerre conegut com "La Marca de les Forces del Mal", smbol de la inmortalitat (utilitzat per en Lord Voldemort), caracteritzat per una calavera de la qual emana una serp formant un nus. Al retorn d'en Lord Voldemort, el tatuatge de cada cavaller de la mort es caracteritza per enfosquir-se i moure's d'una manera contnua com si tingus vida. Aquell que trenqui el codi dels cavallers de la mort pot sofrir una mort violenta. Originalment van rebre el nom de "Els Cavallers de Walpurgis" i van ser formats per en Tod Rodlel des de la seva estada a Hogwarts. Posteriorment van derivar a l'organitzaci que actualment sn.

No cal oblidar que els cavallers de la mort sn lleials a en Lord Voldemort; majormente per por i/o respecte cap a aquest. Respecte perqu molts dels cavallers de la mort senten respecte i admiraci per l'Innominable i els seus actes de mgia negra. Tot aix perqu es t la creena que en realitat Lord Voldemort no ha tingut, t i segurament no tindr cap amic prpiament dit; ja que segons en Dumbledore i la Profecia, en Harry t alguna cosa que en Voldemort ignora;la capacitat de donar i de rebre amor. No s el mateix tenir amics com els t en Harry Potter, a tenir subordiants com els d'en Lord Voldemort. L'avantatge que pot tenir en Harry davant l'Innominable s que en Harry compta amb gent que donaria la seva vida a canvi de la seva; per no per por de les represlies; sin ms b perqu volen a en Harry; en canvi els cavallers de la mort no donarien les seves vides a canvi de les del seu amo per pura bondat del seu cor; sin ms b per les possibles represlies que pot tenir el Senyor de les Forces del Mal; doncs de tots s sabut que la clera d'en Lord Voldemort pot ser nefasta, cruel i mortal. A ms, en Voldemort mai ha fet afany per reunir un grup d'amics; doncs el sempre s'ha valgut de si mateix per a tot, se suposa que li s ms til tenir un grup de subordinats que l'obeeixen sense rondinar, que un grup d'amics, car aquests no li asseguren una obedincia total; encara que sigui ms per por que per amor o amistat.

Per a ser convocats a la presncia d'en Lord Voldemort, aquest toca el tatuatge d'un d'ells amb la punta de la seva vareta mgica (la qual cosa fa pensar que sempre est, almenys un d'ells amb ell). Al fer aix, els altres cavallers de la mort senten com si el tatuatge els crems, amb la qual cosa han de desaparixer i aparixer al seu costat en aquest moment. Aquest sistema s utilitzat de manera similar per l'Hermione Granger al llibre "Harry Potter i l'Orde del Fnix" per a reunir als membres de l'ED, noms que ella utilitza galions falsos d'or.

 Cavallers de la Mort .
Aqu a sota es descriuen els principals cavallers de la mort.

 Regulus Black .

Regulus Arcturus Black s un personatge creat per J. K. Rowling per a la seva srie de llibres de Harry Potter. Pertany a la prestigiosa Famlia Black, els seus pares eren l'Orion Arturus Black i la Walburga Black i s el germ menor d'en Sirius Orion Black i s primer dels germans Black (Bellatrix Lestrange, Narcisa Malfoy i d'Andrmeda Tonks), convertint-lo en parent d'en Draco Malfoy i de la Nimfadora Tonks. Va nixer el 1961, i va morir el 1980.

D'acord a Harry Potter i l'orde del Fnix, en Regulus era cavaller de la mort. El seu germ, Sirius, esmenta a en Harry que al final es va acovardir, i va ser assassinat per en Lord Voldemort, o per alg que seguia les seves ordres. Segons en Sirius, s ms probable que hagi estat el segon, car "en Regulus no era el suficientment important perqu en Voldemort el mats personalment". A Harry Potter i les relquies de la Mort es demostra que aix s fals, la seva mort es va deure al parany collocat per en Lord Voldemort a l'amagatall d'un dels seus horricreus.

S'assabenta d'aquest amagatall per oferir al seu elf Kreacher al servei d'en Lord Voldemort per a fins que ell desconeixia, en Voldemort va utilitzar a l'elf domstic per a provar el seu amagatall i perqu aquest mors all.
Per l'elf domstic se salva, ja que en Voldemort no pren en compte que aquestes criatures no sn iguals que els mags, per la qual cosa conten amb una mgia que els permet aparixer-se i desaparixer en llocs encantats perqu els mags no puguin utilitzar aquest tipus de mgia.

Al seu retorn, en Regulus li va demanar que li conts el que sabia i asqueado pel que en Voldemort li havia fet al seu elf, va decidir trair-lo robant l'horricreu real (que era el medall de Slytherin), dipositant-ne un de fals.

En comptes de demanar-li a en Kreacher que passs de nou pels paranys d'en Voldemort, pren el seu lloc ordenant a en Kreacher tornar a la plaa Grimmauld i destruir l'horricreu sense dir re a la seva famlia, deixant sol a en Regulus que mor en aquest lloc.

Pel que fa a l'horricreu, en Kreacher no va poder destruir-lo i el va amagar en la mansi dels Black. Anys desprs, en Ron Weasley el destruiria amb l'Espasa de Gryffindor.

Va morir prop o tal vegada en el naixement d'en Harry Potter, el 1980. A l'Orde del Fnix, s'esmenta: "La seva mort, uns quinze anys endarrere...". Ats que en Harry t quinze anys al llibre, significa que en Regulus va morir en el seu any de naixement.

"Regulus" vol dir "petit rei" en llat.

 Allecto Carrow .

A l'univers de Harry Potter, l'Allecto Carrow (Alecto Carrow en angls) s una cavaller de la mort de riure agut, llargs cabells pl-rojos i amb moltes pigues.

Al costat del seu germ, l'Amycus Carrow, en Fenrir Esquenagrisa i l'Arnold Yaxley, va veure com en Severus Snape matava a l'Albus Dumbledore a la Torre d'Astronomia de Hogwarts al juny de 1997. Malgrat la desesperada persecuci d'en Harry Potter, va aconseguir escapar amb l'Snape.

Es converteix en professora de Muggleologia a partir de 1997 fins a finals de 1998. s molt ms intelligent que el seu germ Amycus.

s una de les poques cavallers de la mort femenines, al costat de la Bellatrix Lestrange que serveixen a en Lord Voldemort (Tod Rodlel) a les pellcules i els llibres.

 Amycus Carrow .

L'Amycus Carrow s un personatge en el mn fictici de Harry Potter. s un cavaller de la mort ple de grans, ms baixet i ximple que la seva germana Allecto Carrow.

Va ser un dels testimonis de com l'Snape assassinava a l'Albus Dumbledore. A la batalla de la Torre d'Astronomia ataca a la Ginny Weasley amb un encanteri rere un altre, per tots fallen, car pel que sembla la Ginny encara estava sota els efectes de la poci Felix Felicis que en Harry havia deixat a en Ron i l'Hermione. Frustrat li diu que no a poder "ballar-se per sempre".

Desprs de la caiguda de la Conselleria d'Afers Mgics, s nomenat professor de Defensa Contra les Forces del Mal de Hogwarts a partir del juny de 1997. A Hogwarts est a crrec de la disciplina i pel que sembla ell i la seva germana gaudeixen torturant als estudiants i obligant als estudiants a utilitzar la maledicci Crucio contra els alumnes castigats. En Neville Longbottom, la Luna Lovegood i la Ginny Weasley reactivan a l'Exrcit d'en Dumbledore per a oposar-se al rgim dels Carrow i de l'Snape.

Va a la Torre de Ravenclaw quan la seva germana Allecto convoca a en Voldemort i descobreix que ha estat atacada. Quan escup a la professora McGonagall, en Harry li llana una maledicci Crucio. Desprs la professora McGonagall utilitza la maledicci Imperius contra ell. No pren part de la batalla final.

 Barty Mauch Jnior .

Bartemius "Barty" Mauch Junior  s un personatge fictici de la saga literaria Harry Potter. Apareix en el quart llibre, Harry Potter i el calze de foc. Va ser un dels cavallers de la mort ms fidels a en Lord Voldemort.

En els seus temps d'estudiant va aconseguir 12 GNOM.

Va ser enviat a Azkaban acusat de torturar al costat d'altres cavallers de la mort, i fins a la bogeria, a en Frank i l'Alice Longbottom. El seu propi pare, en Bartemius Mauch, va ser el qual li va sentenciar a aquesta pena. No obstant aix, temps desprs va ajudar-lo a evadir-se com un favor a la seva esposa moribunda. Va entrar al costat d'ella a la pres per a veure al seu fill i va fer que ambds intercanviessin els seus llocs. Usant la pocin de la mutaci, aquest es va camuflar com si fos ell fins a la seva mort, i va ser enterrat a l'illa de la pres. Alhora, el seu fill vivia sota la maledicci Imperius realitzada pel seu pare, i amagat a la seva casa sota una capa d'invisibilitat perqu ning descobrs el succs.

Va aconseguir conjurar la Marca de les Forces del Mal durant el Mundial de Quidditch i alliberar-se de l'encanteri del seu pare. Es va fer passar per l'Alstor Murri, al que mantenia amagat en un bagul, i prenent la poci de la mutaci va exercir com a professor de Defensa contra les Forces del Mal durant tot un curs.

A Hogwarts, es va encarregar que en Harry Potter fos el primer a tocar la copa del Torneig dels Tres Mags, perqu fos transportat davant d'en Voldemort.

Desprs del retorn d'en Harry als terrenys del collegi, va pretendre dur-lo de volta al castell per a allunyar-lo del caos format per la mort d'en Cedric Diggory, quan en realitat pretenia acabar amb ell una vegada confirmat el retorn del seu amo. No obstant aix, en Dumbledore va veure que el veritable Murri no s'hauria emportat en Potter lluny d'ell en semblant situaci. Al costat d'altres professors, va crrer al collegi i va aconseguir detenir-lo.

Va ser arrestat, per abans si ms no de rebre judici, un demntor li va fer el seu pet, perdent la seva nima. Aix va ser ordenat per en Cornelius Fudge, conseller d'afers mgics, per evitar que es difongus la notcia de la tornada d'en Voldemort, que el cavaller de la mort coneixia, aix com els detalls de l'assumpte. Desprs d'aix, segueix viu, encara que en un estat sense memria ni pensaments.

A la quarta pellcula s interpretat per l'actor britnic de televisi David Tennant a les escenes en qu s'observa el seu aspecte real. En aquesta pellcula no es mostra el seu final, noms la seva detenci.

 Antonin Dolohov .

L'Antonin Dolohov s un personatge fictici de la saga literria de Harry Potter, escrita per J.K. Rowling.

Un dels primers cavallers de la mort, al servei de Lord Voldemort i un dels ms coneguts. Va ser capturat a la pres d'Azkaban, per va escapar amb la tornada d'en Voldemort. Conegut perqu va matar a en Remus Llopin (casat amb la Nimfadora Tonks, que tamb va morir), a Harry Potter i les relquies de la Mort, a la batalla de Hogwarts; i perqu llan una maledicci a l'Hermione Granger a Harry Potter i l'orde del Fnix, que per poc la mata. Mor en el set llibre a les mans d'en Filius Flitwick.

 Fenrir Esquenagrisa .

Fenrir Esquenagrisa (en angls Fenrir Greyback) apareix per primera vegada esmentat a Harry Potter i el misteri del Prncep . s un home llop que actua sota les ordres d'en Lord Voldemort, i possiblement sigui el ms cruel i sanguinari que hi hagi en l'actualitat. Odia als mags, i pretn convertir al mxim nombre d'ells, a ser possible quan encara sn petits per a poder educar-los ell mateix en les seves idees.

Es rumorejava que l'actor britnic Ian McShane interprets a en Fenrir en les peliculas de Harry Potter, per finalment s'ha donat a conixer que el far Dave Legeno.

L'Esquenagrisa no s un cavaller de la mort com molts pensen, noms est a les ordres de Voldemort. En Fenrir no t la Marca de les Forces del Mal gravada en el seu avantbra.

s descrit com "prim i alt, d'abundant pl cans i grans patilles". La seva veu s "un aspre rugit", i emet "una barreja d'olor a magre, suor i sang".

La primera vegada que s s esmentat s per en Draco Malfoy, que l'usa per a intimidar a en Borgin, de Borgin i Burkes, una botiga de la ronda de Golallop.

Va ser el que va convertir a en Remus Llopin, tan sols perqu el pare d'aquest l'havia ofs. Mossega al sis llibre tamb a en Bill Weasley a l'atac a Hogwarts, encara que no est convertit quan ho fa. Ha arribat al punt en el qual gaudeix amb el sabor de la sang, mossegant pel simple plaer de fer-ho.

Ataca a en Harry desprs de la mort d'en Dumbledore. Per el jove heroi el petrifica amb el conjur Petrificus Totalus, quedant en Fenrir en el terra, presoner de l'encanteri. Actualment est a Azkaban.

Desprs del segon assalt a Azkaban, en Fenrir s alliberat juntament amb els cavallers de la mort capturats en la Batalla del Departament de Misteris. A Harry Potter i les relquies de la mort l'Esquenagrisa s un cavaller de la mort de baixa categoria, permetent-se-li certs drets que normalment no se li permetrien als homes llop, per amb lmits -per exemple, no se li permet tenir la Marca de les Forces del Mal-. L'Esquenagrisa aprisiona a en Harry, en Ron i l'Hermione mentre escapaven d'en Voldemort i els duu a la Mansi dels Malfoy. L'Esquenagrisa volia reclamar a l'Hermione com premi per portar als nois, per l'intrpida fuga d'en Harry amb ajuda de l'elf Dobby ho va evitar. En Fenrir lluita en la segona Batalla de Hogwarts, ataca a la Lavender Brown com va fer amb en Bill Weasley, per s detingut per la Professora Trelawney.

 Igor Karkaroff .


En l'univers fictici de Harry Potter, Igor Karkaroff s el director del Collegi de Mgia i Bruixeria Durmstrang on estudia Victor Krum, el jove buscador de l'equip de quidditch de Bulgria, ex-cavaller de la mort, atrapat i pres a Azkaban, va aconseguir la llibertat per delatar a en Barty Mauch Jnior, que tamb era seguidor d'en Lord Voldemort.

Apareix per primera vegada a Harry Potter i el calze de foc, amb l'arribada dels alumnes de Durmstrang. Ms tard, en el pensiu, en Harry veu el seu judici, presidit per en Barty Mauch Snior. s traslladat des de la pres d'Azkaban a petici prpia, segons diu Barty Mauch, per a aportar informaci important. El consell l'acusa de ser un cavaller de la mort. Aporta noms com Antonin Dolohov (ja atrapat), Evan Rosier (mort quan es resistia al fet que l'atrapessin, va ser el que va arrencar un tros de nas a l'Alstor Murri), Augustus Rookwood (inefable, que treballa al Departament de Misteris), Travers, Mulciber, i en Severus Snape (al que en Dumbledore defensa, ja que t raons per a creure que s'ha passat al seu bndol). I finalment en Barty Mauch Jnior, que valent-se de la maledicci Cruciatus, tortur a en Frank i l'Alice Longbottom, al costat d'altres cavallers de la mort. En aquest moment Barty Mauch pare diu que decidir el que fer amb l'Igor, ja que la presentaci del seu propi fill com a cavaller de la mort no li ha caigut gens b. Al juny de 1995 fuig al descobrir que el seu vell amo, Voldemort, ha tornat. Fins que a l'estiu de 1996, apareix mort en una cabanya amb la marca de les forces del mal a sobre, trobat per uns demntors.

 Bellatrix Lestrange .

Bellatrix Black Lestrange (1951-1998), tamb coneguda com Bella s un dels personatges de Harry Potter creats per J.K. Rowling. Va ser una de les poques dones cavallers de la mort, extremadament devota al seu mestre Lord Voldemort. Va estar casada amb Rodolphus Lestrange, que era un cavaller de la mort igual que ella.

Als llibres s descrita com una dona que en el seu passat va fer galla d'una increble bellesa, fins que va ser sentenciada a cadena perptua a Azkaban, la pres mgica dels mags. T el cabell negre, esps i brillant. T els ulls de parpelles pesades, prima, alria 1.66 i ulls negres. La seva veu s aspra, per usa amb regularitat un to burleta i infantil, amb el qual es riu dels seus oponentes.

Est emparentada amb altres cavallers de la mort com Lucius Malfoy i Rabastan Lestrange qui sn els seus germans poltics i el seu nebot Draco Malfoy. A ms va tenir familiars, a qui va assassinar, a l'Orde del Fnix, Sirius Black el seu cos i la seva neboda, Nimfadora Tonks.

La Bella, desprs d'intentar assassinar a Ginny Weasley, va ser enfrontada per Molly Weasley, que en una arrencada d'ira posa fi a la vida d'aquesta cruel cavaller de la mort.

En l'adaptaci flmica el personatge s interpretat per Helena Bonham Carter

 Lucius Malfoy .


Lucius Malfoy s un personatge fictici de la novella Harry Potter. Fill d'Abraxas Malfoy. Era el marit de Narcisa Malfoy (Black de soltera), i el pare del seu fill Draco Malfoy. Lucius era un home aristocrtic, i com tal tenia una obsessi amb la puresa de sang, i pel vist adoctrin al seu fill Draco amb els mateixos ideals.

Lucius Malfoy s un cavaller de la mort i s un gran creient en la puresa de la sang dels mags. Va ser educat a Hogwarts, on va ostentar el rang de monitor de la casa Slytherin.

A les pellcules que s'han fet basades en els llibres s representat per l'actor Jason Isaacs.

Apareix per primera vegada en Harry Potter i la cambra secreta. Abans del segon any de Draco i Harry a Hogwarts, Lucius colloca el Diari de Tod Rodlel a la bossa de Ginny Weasley, planejant aconseguir que la cambra secreta s'obrs per a alliberar al basilisc i eliminar a tots els alumnes de sang muggle.
El que Lucius no sabia s que el diari era un horricreu, s a dir tenia una part de l'nima del seu amo Voldemort.
Els plans de Lucius fracassen amb la intervenci de Dobby, l'elf domstic, el que s alliberat per Harry Potter al final de l'any.

Aquest personatge torna a aparixer a Harry Potter i el Cliz de Foc, acudint als Mundials de Quidditch acompanyat per la seva esposa i el seu fill, asseguts en seients de primera fila proporcionats per Cornelius Fudge, el Conseller d'Afers Mgics, en agrament a la seva donaci a l'Hospital San Mungo.

Quan Voldemort reneix, al final del llibre, Lucius torna formar les seves files, i l'Innominable que sabia que s'havia mogut per cercles de cavallers de la mort des de la seva caiguda i que va crear una imatge respectable, els servir en plans futurs. Harry Potter, sent testimoni d'aquesta situaci, informa a Fudge per ning se'l creu doncs els Malfoy mai han pogut ser descoberts en cap activitat que tingus relaci amb els cavallers de la mort.

Al final del llibre Harry Potter i l'orde del Fnix, Lucius lidera un grup de cavallers de la mort que intenten arravassar-li la Profecia a Harry Potter, fent-li un parany a la Conselleria.
No obstant aix, Harry i altres membres de l'Exrcit d'en Dumbledore, aconsegueixen resistir fins que arriben els aurors i membres de l'Orde del Fnix.
Lucius s finalment capturat i enviat a Azkaban.


En el llibre final de la saga, Harry Potter i les relquies de la Mort, Lucius recupera la seva llibertat grcies a Voldemort per s confinat a la seva Mansi per aquest, en cstig pels seus nombrosos errors.
Al final del llibre, es veu a un Lucius que ha decidit que s ms important la seguretat de la seva famlia que la seva ideologia de cavaller de la mort, la qual cosa s reflectit quan a la meitat de la batalla, corre amb Narcisa buscant a Draco.

 Ben Babbaw .


Ben Babbaw (en angls Peter Pettigrew) s un dels personatges de les novelles de Harry Potter. Va ser company de curs d'en James Potter, en Sirius Black i en Remus Llopin i va formar amb ells la banda dels Rondadors. Tamb va compartir la mateixa residncia que ells, Gryffindor.

A les pellcules de la srie, s interpretat per l'actor Timothy Spall.

Durant els seus anys d'estudiant no era un bruixot que destaqus per la seva intelligncia, ni pels seus dons mgics ni per la seva valentia. Es va unir als Rondadors simplement perqu els admirava i era una persona que li agradava poder compartir amistat amb nois ms forts que ell i que, al pertnyer al seu grup, li lliurava de ser blanc de burles per part d'altres companys ja que la seva naturalesa covarda li impedia valer-se per si mateix. Com a Rondador va aconseguir tornar-se animag, desprs de molt esfor. L'animal en el qual es transforma s una rata. El seu sobrenom dintre dels Rondadors era Cuapelada (Wormtail). Va formar part de la creaci del Mapa de Magatotis, que desprs cau en mans d'en Harry.

Desprs de graduar-se a Hogwarts, es va unir a l'Orde del Fnix, ms per seguir als seus amics que per prpia convicci. Es desconeix el moment exacte en qu Babbaw es converteix en cavaller de la mort, per durant un temps treballa com espia d'en Lord Voldemort dins de l'Orde del Fnix. Quan el matrimoni Potter s'assabenta que en Lord Voldemort va darrere seu per culpa de la profecia que anuncia que el seu fill Harry matar a en Voldemort, demanen que en Sirius Black sigui el seu guardasecret per a fer-se aix ilocalitzables. En Sirius ho accepta, per a ltima hora pensa que en Ben Babbaw pot actuar com a guardasecret ms eficament. En el fons, en Sirius el t per una persona estpida i insignificant i creu que cap cavaller de la mort pensaria que els Potter confiarien el seu parador a un mag tan negat com en Babbaw. s el gran error d'en Sirius Black i que dna sentit a tota la histria de Harry Potter. En Babbaw, quan sap el parador dels Potter l'hi notifica a en Lord Voldemort. s llavors quan es compleix la profecia i en Voldemort intenta matar a en Harry amb la maledicci Obitus per subitum, la maledicci assassina, la qual no t l'efecte desitjat i rebota contra ell, la qual cosa gaireb li costa la vida. Totalment debilitat, tot el seu poder s'esvaeix i es produeix la dissoluci dels cavallers de la mort.

Quan corre la notcia de la mort dels Potter, en Sirius Black comprn el seu error i sap que el seu antic amic Babbaw s un cavaller de la mort. No comenta amb ning el seu descobriment i prenent-se la justcia per la seva m, va a la recerca d'en Babbaw. La resta dels militants de l'Orde del Fnix pensen que s en Black el cavaller de la mort que ha delatat als Potter. Sense aclarir aquest error, en Black intenta matar a en Babbaw enmig d'un carrer ple de muggles, desprs de perseguir-lo. En Babbaw llana un encanteri d'explosi per l'esquena matant una dotzena de muggles. En aquest mateix instant es transforma en rata i fuig tallant-se un dit perqu el donin per mort per l'explosi. Alhora arriben els aurors que capturen en Black creient-lo culpable. Prenen declaraci als muggles que expliquen que van veure un encreuament d'encanteris i a en Babbaw cridar Per qu els has matat Sirius!. D'aquesta manera, en Black s empresonat i en Babbaw s donat per mort. El dit que es va tallar s enviat a la seva mare.

En Babbaw, desprs de fugir, sembla ser que va passejar sense rumb durant un temps ja que, caigut en Voldemort, els cavallers de la mort es van dissoldre. S'installa a casa de la famlia Weasley convertint-se en la mascota de la famlia. En Babbaw tria als Weasley perqu el pare, l'Arthur Weasley treballa a la Conselleria d'Afers Mgics i dintrs de la mateixa, no s un treballador que cridi l'atenci. Aix en Babbaw est al corrent de tot el que passa a la Conselleria i tamb de tot sobre en Harry Potter. Tamb, al ser mascota dels nois Weasley pot tornar a Hogwarts perqu sap que als onze anys en Harry anir a estudiar all. En el cas que en Lord Voldemort torns ple de poder, ell podria unir-s'hi de nou lliurant-li a en Harry.

En Babbaw s anomenat "Scabbers" per en Ron Weasley. En Ben es converteix en la seva mascota i va els tres primers anys de collegi com a mascota d'en Ron.

A l'aparixer la famlia Weasley en una foto al Peridic Proftic com a guanyadors d'un premi de 700 galions per un concurs, fan que en Sirius Black des de la pres d'Azkaban el localitzi. En concret, a la foto apareix en Ron Weasley subjectant una rata: Ben Babbaw. Noms en Sirius i en Llopin saben de la condici danimag d'en Ben. En Black dedueix que el noi per la seva edat estudia a Hogwarts i s all on trobar en Babbaw. Mogut per la venjana i traient forces d'on no les t, en Black fuig d'Azkaban desprs de gaireb dotze anys empresonat. Va a la seva recerca. Al final aconsegueix caar al seu antic amic i demostra a en Harry la seva innocncia, explicant-li tot el que va succeir i fent confessar en Babbaw la seva traci. En Black i en Llopin decideixen matar-lo, per en Harry l'hi impedeix salvant aix la vida d'en Babbaw. La seva idea s lliurar-lo a les autoritats per a aix tamb exculpar en Black. El fet que en Babbaw li degui la vida a en Harry pot ser trascendental en el futur de la histria de la saga.

No obstant aix, en Llopin es transforma en home llop, car apareix la lluna plena aquella nit. Enmig del caos, en Babbaw aconsegueix fugir de nou. Busca en Lord Voldemort a Albnia i el localitza, posant-se al seu servei.

Havent-se trobat amb el seu Senyor, en Babbaw l'ajuda a formular un pla perqu aquest recuperi el seu cos i el seu poder. Aix, aconsegueix obtenir de la Berta Noca, per mitj de la tortura, la informaci que a Hogwarts de realitzaria el Torneig dels Tres Mags i que en Barty Mauch Jnior, antic servidor d'en Voldemort s'havia escapat d'Azkaban i es trobava pres a casa del seu pare. En Cuapelada segueix les instruccions d'en Voldemort, torna amb ell a Anglaterra i rescata a en Mauch Jnior. Aquest s'introdueix al Collegi Hogwarts fent-se passar pel professor Alstor Murri. En Babbaw queda a crrec de mantenir a en Mauch pare controlat sota el malefici Imperius, per aquest falla i el seu ostatge s'escapa. Llavors, juntament amb en Voldemort esperen el moment propici per a actuar.

El dia de l'ltima prova del Torneig, en Barty converteix la copa en un portarreu i duu a en Harry Potter (i sense voler-ho a en Cedric Diggory tamb) a la presncia d'en Voldemort al cementiri de Little Hangleton. All Cuapelada mata en Diggory i realitza mgia negra molt antiga, fent servir un os del pare d'en Voldemort, sang d'en Harry i la seva prpia m esquerra com ingredients d'una poci. En Lord Voldemort recupera el seu cos i premia en Ben atorgant-li una nova m de plata. En Voldemort es bat a duel amb en Harry per aquest aconsegueix fugir. En Cuapelada llavors es mantindr sempre a prop del seu Senyor.

En l'actualitat, vivia amagant-se en la casa d'en Severus Snape, al Carrer de la Filosa, i aquest ltim el tracta com a un criat. Buscava missions especials de l'Innominable. Quan l'Snape va assassinar a en Dumbledore, en Babbaw i l'Snape es van amagar a la caserna general dels cavallers de la mort, la mansi dels Malfoy. Quan en Harry i els seus amics sn capturats sn duts a una cella, i els cavallers de la mort escolten un soroll en aquesta cella (provocat per l'elf domstic Dobby) i manen a en Babbaw a veure el que passa. Quan entra, en Ron li pren la vareta i en Harry el ret per comena a asfixiar-lo amb la m de plata. En Harry li pregunta que si el va a matar desprs que li salv la vida i al tenir pietat i deixar-lo anar, la m es va tornar contra el seu amo i el va asfixiar al mateix, posant fi a la vida d'en Cuapelada.

 Arnold Yaxley .

L'Arnold Yaxley s, a la saga de ficci Harry Potter, un cavaller de la mort, servent d'en Voldemort i un mag de sang pura.

En Yaxley s gran amic dels germans Carrow. Ro i despiatat, assass perfecte, cavaller de la mort i fidel a en Lord Voldemort, s enemic mortal d'en Harry Potter, i sent un fort odi cap a tots els sang impura.
Aquest personatge apareix per primera vegada a Harry Potter i el misteri del Prncep.
Al sis llibre, est present quan en Severus Snape acaba amb la vida del director de Hogwarts, Albus Dumbledore.
A Harry Potter i les relquies de la Mort, quan en Lord Voldemort s'apodera de la Conselleria d'Afers Mgics, en Yaxley es converteix en un important funcionari que tamb es dedica a fer interrogatoris per a la Comissi de Registre dels Fills de Muggless (Muggleborn Registration Commission en angls), encarregada de localitzar als mags que no vnen de famlia mgica i enviar-los a Azkaban, tasca la qual es va encomanar a la Dolors Umbridge.

Participa a la Batalla de Hogwarts en un duel amb en Filius Flitwick i s vist al Bosc Prohibit al costat dels que esperen al fet que en Harry Potter es presenti davant d'en Voldemort.

Quan la Batalla es reprn, s derrotat per en George Weasley i en Lee Jordan.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217307" title="Robert Ignatius Burns" nonfiltered="2973" processed="2968" dbindex="88029">
Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc. Membre de la Companyia de Jess, es doctor en histria medieval a Baltimore (EUA) i en histria moderna i etnogrfica a Friburg (Sussa). 

Va ser professor del Departament d'Histria a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976, i de la Universitat de Los Angeles (Califrnia) del 1976 fins a la seva jubilaci, on es va especialitzar en l'estudi del regnat de Jaume I en relaci a Valncia. El 1976 va fundar l'Institute of Medieval Mediterranean Spain, on hi ha la millor biblioteca dels Estats Units dedicada a la Corona d'Arag. Era membre de North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America. El 1982 reb els premis Serra d'Or de la Crtica i Catalnia de l'IEC, i el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de 1996 fou membre de la secci Histrico-Arqueolgica de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir el 22 de novembre de 2008 a l'edat de 87 anys a la ciutat estatunidenca de Los Gatos, a l'estat de Califrnia.

 Obres .
 Jaume I i els Valencians del segle XIII (1981);
 Colonialisme medieval (1987);
 Moros, cristians i jueus (1987);
 Diplomatarium Regni Valentiae (1988);
 Societat i documentaci (1989);
 Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador (1990);
 El regne croat de Valncia (1993);
 El papel de Xtiva (1999);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Ressenya de Robert I. Burns;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217308" title="Valle de los Cados" nonfiltered="2974" processed="2969" dbindex="88030">


El Valle de los Cados (La Vall dels Caiguts) s un monument funerari situat a la Serra de Guadarrama al terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo del Escorial. Va ser construt per presoners republicans de la Guerra Civil Espanyola entre els anys 1940 i 1958. S'hi troben enterrats uns 40.000 combatents dels dos bndols de la Guerra Civil, molts dels quals foren traslladats des d'altres punts del pas, on havien tingut lloc les batalles ms importants de la guerra. Tamb s'hi troben les restes mortals del falangista Jos Antonio Primo de Rivera i del dictador Francisco Franco.

El complex consta d'una abadia benedictina, una baslica de 262 metres de longitud excavada a la roca, diverses construccions monoltiques i per sobre de tot una creu cristiana de ms de 150 metres d'alada.

Histria.
Malgrat que el monument va ser tericament concebut per honrar els morts tant franquistes com republicans, en realitat s'hi fa una clara apologia franquista. El monument cont la inscripci Cados por Dios y por Espaa (Caiguts per Du i per Espanya) i nombrosa simbologia del rgim. El fet que el mateix Franco hi estigui enterrat i que ell mateix hagus anunciat la construcci del monument el dia 1 d'abril de 1939 (el dia en que va acabar la Guerra) per tal d'honrar els que havien mort per la seva causa no deixa lloc a dubtes sobre aquest fet.

L'orgen dels enterrats all s incert. Malgrat que existeixen arxius amb aproximadament la meitat dels difunts, es desconeix la identitat dels altres. Aquests varen ser recollits de diversos camps de batalla com el de Brunete, Grado, Gandesa, Terol i de la Batalla de l'Ebre entre molts d'altres. 

Per a la construcci del monument s'utilitzaren presos poltics, als quals es promet una redempci de pena a canvi de la feina i d'un petit salari. Malgrat aix molts d'ells moriren en la seva construcci degut a la falta de mitjans tcnics i la poca seguretat.

Avui en dia el monument s una atracci turstica i tamb el lloc de reuni cada 20 de novembre de diversos grups de falangistes i nostlgics de la dictadura. Existeix un projecte de llei que estudia la manera de prohibir aquest tipus de manifestacions per tal de despolititzar el monument.

Vegeu tamb.
 Franquisme;
 Guerra Civil Espanyola;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial ;
 Testimoni d'un pres poltic que va treballar en la construcci del monument. ;
Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217309" title="Llus Carratal i Vila" nonfiltered="2975" processed="2970" dbindex="88031">
Llus Carratal i Vila (Grcia, Barcelona 1895 - Barcelona 1991) fou un figurista i escultor catal. Fou aprenent de l escultor Josep Llimona i, desprs, imatger als grans tallers de Claudi Rius. Tanmateix, es va interessar ms per les figures de pessebre tradicionals que recreen el mn rural catal dels segles XVIII i XIX. Compos tota classe de figures de la infncia de Jess aix com les ms conegudes escenes del costumari nadalenc catal.

El 1949 prengu part en l Exposici d'Art Modern Pessebrstic organitzada pel Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, i des d'aleshores ha estat una de les persones ms destacades de l'Associaci de Pessebristes de Barcelona, a la que entr el 1941 de la m de Josep Maria Garrut i Rom. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi com a deg dels pessebristes i mestre d'artesans. La seva filla Montserrat Carratal i Mollev continua la seva obra.

 Enllaos externs .
 Biografia de Llus Carratal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217310" title="Tombes sadites" nonfiltered="2976" processed="2971" dbindex="88032">

Les tombes sadites de Marrqueix daten de l'poca del gran sult sadita Ahmed al-Mansur (1578-1603). Aquestes tombes no van ser descobertes fins al 1917 i sobresurten per la bellesa de la seva decoraci.

El mausoleu protegeix els cossos de seixanta sadites, d'entre els quals al-Mansur, els seus successors i la seva famlia. L'edifici est compost de tres sales. El mausoleu ms prestigis s la sala de les dotze columnes que allotja la tomba del fill d'Ahmed al-Mansur. La seva cpula de fusta de cedre i els estucs sn finament treballats, les sepultures sn de marbre de Carrara d'Itlia.

A l'exterior, es troben les tombes dels soldats i servidors i un jard de la necrpoli.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217312" title="Marcell Cella i Piqu" nonfiltered="2977" processed="2972" dbindex="88033">
Marcell Cella i Piqu s un sardanista i promotor d'activitats culturals catalanes. Ha dedicat bona part de la seva vida a l'ensenyament i la promoci de la sardana entre infants i joves amb collaboraci d'entitats culturals i recreatives del Bages, ra per la qual el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1999 fou candidat de Convergncia i Uni a les eleccions per al Consell Comarcal del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217314" title="Josep Corredor Matheos" nonfiltered="2978" processed="2973" dbindex="88034">
Josep Corredor Matheos (Alczar de San Juan, provncia de Ciudad Real, 1929) s un crtic d'art i escriptor en castell.  El 1936 es va establir a Barcelona, i va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. S'ha dedicat a la poesia en castell, i se'l considera com a membre de la Generaci de 1950, tot i la influncia rebuda del budisme i de la cultura oriental. Ha collaborat a les revistes i diaris Destino, La Vanguardia, Cuadernos de Arquitectura, i a Nous Horitzons de Mxic. s membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Entre d'altres guardons, ha rebut el Premi Boscn de Poesia de 1961, la Creu de Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traduccin i el Premio Nacional de Poesa de 2005. 

 Obres .
 Poesies .
 Ocasiones para amarte (1953);
 Poesa 1951-1975  ;
 Poesa 1970-1994;
 Poesa catalana contempornea (1983), antologia bilinge;
 El don de la ignorancia (2005);
 Crtica d'art .
 Cermica popular espaola (1970);
 Cermiques de Mir-Artigas (1974);
 Cermica Popular Catalana (1978);
 Los carteles de Mir (1981);
 La joguina a Catalunya (1982);
 Arquitectura industrial a Catalunya (1984);
 FAD, dels Bells Oficis al disseny actual (1984);
 El sagrat en l'art (1995);
 Artesana de Espaa (1999), amb Julio Caro Baroja;
 Biografies .
 Joan Brotat (1965);
 Leandre Cristfol (1967);
 Angelina Als (1967);
 Emlia Xargay (1968);
 Torres Mons (1968), ;
 "Apa" (1970);
 Joan Mir (1972 i 1975);
 Subirachs (1975);
 Pon (1978);
 B. Palencia (1979);
 Guinovart (1981);
 Tamayo (1987);
 Antoni Tpies (1992);

 Enllaos externs .
 Petita biografia i poemes;
 Biografia de Josep Corredor Matheos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217317" title="Agrupaci Cultural Folklrica de Barcelona" nonfiltered="2979" processed="2974" dbindex="88035">
Agrupaci Cultural Folklrica Barcelona s una entitat capdavantera del moviment sardanista, fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d'Agrupaci Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusi de la sardana. Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, l'Esbart Barcelona i Amics dels Concerts, una comissi per al foment de la msica per a cobla. La seva seu s a la plaa de Ramon Berenguer el Gran, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

El 1952 cre un quadre escnic catal i el 1956 inici cursets de catal per a adults. Des del 1958 convoca intermitentment el Concurs Musical Joaquim Serra i ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la msica i del folklore catalans, com la promoci de ballades setmanals de sardanes a la Plaa de Sant Jaume de Barcelona i els cicles de concerts per a cobla. Per aquest motiu el 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217318" title="Pere Elias i Busqueta" nonfiltered="2980" processed="2975" dbindex="88036">
Pere Elias i Busqueta (Terrassa, Valls Occidental 1909 - Barcelona, 2002) fou un poeta, publicista i mestre de catal. Estudi estenografia i comer, i fou professor de catal de la Generalitat Republicana. Tamb va publicar articles al diari L'Acci.

Es va dedicar de manera entusiasta i ininterrompuda a la tasca de l'ensenyament del catal poc desprs de la guerra civil espanyola, i organitz cursets per mitj d'institucions privades com l'Agrupaci Cultural Folklrica Barcelona o el Centre Comarcal Lleidat. El 1959 guany els Jocs Florals de la Llengua Catalana de . El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Novella .
 Una societat limitada (1961);
 Joventut alada (1966);
 El vianant (1978);
 Doble llum pel meu balc (amb ribets metafsics) (1992);
 Poesia . 
 La riuada (1964);
 A dos corrents (1978);
 Enfilall de sonets (1988);
 Reflexos vitals (1990);
 Escala de febrers (1996);
 Altres .
 Ramon Vinyes i Cluet: un literat de gran volada (1972);
 Canig : diccionari catal-castell, castell-catal  (2001);

 Enllaos externs .
 Pere Elias al cercador;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217319" title="Palau El Badi" nonfiltered="2981" processed="2976" dbindex="88037">
El Palau El Badi de Marrqueix fou edificat a finals del segle XVI pel sult sadita Ahmed al-Mansur per celebrar la victria sobre l'exrcit portugus el 1578 a la batalla coneguda amb el nom de la Batalla dels Tres Reis. Segons els cronistes de l'poca era la meravella del mn musulm.

La construcci d'aquest fastus palau va durar de 1578 a 1603 i s'hi varen utilitzar els materials ms rics per decorar les 360 habitacions del complex principesc.

Avui, no queda ms que una immensa esplanada cavada de jardins, plantada amb tarongers i envoltada d'alts murs. En efecte, el 1696, el sult alauita Moulay Ismal va prendre les seves riqueses per construir la ciutat imperial de Mekns.

Els plnols d'aquesta joia de l'art islmic va estar influenciats pels de l'Alhambra de Granada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217321" title="Edith Mathis" nonfiltered="2982" processed="2977" dbindex="88038">
Edith Mathis (Lucerna, 11 de febrer de 1936, segons altres fonts, el 1938), s una soprano sussa. 

Vida i carrera.
Va estudiar a Lucerna i hi va debutar l'any 1956 amb La flauta mgica. A causa del seu agradable fsic i la seua veu purnejant, Edith Mathis prompte es va convertir en una soprano lleugera molt sollicitada.

Mozart seria una de les seues especialitats, incloent entre les seues interpretacions el personatge de Cherubino de Les noces de Fgaro, Zerlina en Don Giovanni, Despina en Cos fan tutte i Pamina en La flauta mgica. Altres papers que ha interpretat han estat Sophie i la Mariscala en Der Rosenkavalier, Agathe i Aennchen en Der Freischtz i Marzelline en Fidelio. Va cantar en l'estrena de Der Zerissene, de von Einem), Der Junge Lord, de (Henze) i Le Roi Bernger de Heinrich Sutermeister. 

Igualment ha sigut una excellent intrpret d'oratoris, en particular cantates de Johann Sebastian Bach i lieder.

Des de 1991 Edith Mathis s professora d'interpretaci de lieder i oratoris en la Universitt fr Musik und darstellende Kunst Wien (Universitat per a la msica i les arts escniques) a Viena. Ocasionalment, imparteix cursos en altres llocs del mn.

Distincions.
 Anell Hans Reinhart (1978).
 Medalla Mozart del Mozarteum de Salzburg.
 Premi de les Arts de la ciutat de Lucerna.
 Premi Buxtehude del Senat de Lbeck.
 Prix Mondial du Disque (Montreux).
 1980 Bayerische Kammersngerin (cantant de cambra de Baviera).

Discografia.
De la seua mplia discografia, cal destacar:
Bruckner: misses 1-3, amb Mathis, Schiml, Ochman, Ridderbusch; Stader, Hellman, Haefliger, Borg; Cor i Orquestra de la Radiodifusi Bavaresa, dirigits per Eugen Jochum (DG).
Telemann: Der getreue Music-Meister, amb Mathis, Toepper, Haefliger, Unger, McDaniel, Cor Bach de Wuerzburg (DG).

A ms, ha enregistrat cantates de Bach amb direcci de Karl Richter, entre les que cal esmentar:
Cantata nm. 140, Wachet auf, ruft uns Die Stimme (Desperteu), amb Mathis, Schreier, Fischer-Dieskau, Cor i orquestra Bach de Munic (Arxiv).
Passi segons Sant Mateu, BWV 244, amb Mathis, J. Baker, P. Schreier, D. Fischer-Dieskau, M. Salminen, Cor de la catedral de Regensburg, Cor i Orquestra Bach de Munic (Arxiv).

Finalment, poden esmentar-se els seus nombrosos enregistraments d'peres de Mozart per a Philips, en particular les ms infreqents: Apollo et Hyacinthus, amb direcci de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 26); Ascanio in Alba, amb direcci de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 30); Il sogno di Scipione, amb direcci de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 31); Lucio Silla, amb direcci de Leopold Hager (Integral d'obres de Mozart, vol. 32) i Zaide, amb direcci de Bernhard Klee (Integral d'obres de Mozart, vol. 36).

 Enllaos externos.
Biografia amb fotos ;
Biografia ;
Biografia a Musinfo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217322" title="Exotropia" nonfiltered="2983" processed="2978" dbindex="88039">

L'exotropia o estrabisme divergent s un tipus d'estrabisme on els ulls sn desviats cap enfora. s el contrari de l'esotropia. La gent amb exotropia sovint experimenta diplopia. En la prova de cover test, en tapar l ull que no experimenta desviaci l'altra rectifica la visi cap al centre per a fixar la visi.

 Classificaci .
L'exotropia es classifica segons dos criteris: un temporal, segons la seva persistncia i l'altra espaial, segons la relaci de proximitat llunyania
Temporal;
Intermitent (85%);
Constant (15%);
Congnita;
Descompensada intermitent;
Privaci sensorial consecutiva;

Espaial;
Excs de divergncia;
Insuficincia de convergncia;
Bsica;

 Causes .
Les causes de l'exotropia no resten del tot determinades. Hi ha sis msculs que controlen el moviment de l'ull, quatre que el mouen amunt i avall i dos que el mouen de cant a cant. Tots aquests msculs s'han de coordinar i exercitar de manera ordenada pel cervell per veure una imatge nica. Quan un o ms d'aquests msculs no treballa correctament, un tipus d'estrabisme pot aparixer. L'estrabisme s ms com en nens amb desordres que afecten el cervell com la parlisis cerebral, el sndrome de Down, la hidroceflia, i els tumors cerebrals.

 Smptomes .
Normalment el primer signe d'exotropia s una desviaci exterior notable de l'ull. Aquest signe al principi pot ser intermitent mostrant malestar, distracci o cansament. La desviaci pot ser ms notable quan el nen mira un objecte allunyat. Entretancar els ulls o fregar-se'ls amb freqncia s tamb un signe propi de l'exotropia. El nen probablement no esmentar la percepci doble. No obstant aix, pot tancar un ull per a compensar el problema. 

Generalment, l'exotropia s'incrementa en freqncia i durada. A mesura que es consolida el desordre, els ulls comenaran a canviar de direcci cap a fora en mirar els objectes propers com els llunyans. Si es mant sense tractar, l'ull pot romandre amb una direcci desviada, causant la prdua de visi binocular. 

En nens petits amb qualsevol forma d'estrabisme, el cervell pot aprendre a ignorar la imatge de l'ull desalineat i s'acostuma a veure noms la imatge de l'ull que percep millor. Aix s anomenat ambliopia, o ull mandrs, i comporta una prdua de percepci profunda. En adults que desenvolupen estrabisme, algunes vegades apareix la visi doble perqu el cervell ja ha estat ensinistrat per a rebre imatges d'ambds ulls i no pot ignorar la imatge de l'ull girat.

 Enllaos externs .
 Estrabismo divergente M.G. Gutirrez Torres, C. Jimnez Serrano;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217328" title="Lectura Fcil" nonfiltered="2984" processed="2979" dbindex="88040">
Els materials de Lectura Fcil sn llibres, documents, pgines web,... elaborats amb especial cura per poder ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensi. Responen, quant a la forma i al contingut, a les directrius internacionals avalades per la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions).

Un text de Lectura Fcil es caracteritza, entre d altres aspectes, perqu descriu els esdeveniments en ordre cronolgic, narra les histries amb una sola lnea argumental i relata les accions sense excs de personatges. El llenguatge s concs i evita les paraules poc corrents o les explica. Tamb existeixen criteris referits a la forma, com ara procurar una disposici grfica clara i atractiva, uns marges amples, un espaiat geners i el text en blocs de lnies curtes. 

Des de 2002, l'Associaci Lectura Fcil impulsa la producci, edici i difusi de materials de Lectura Fcil i els atorga el logotip LF, un cop revisats i comprovada la seva idonetat per als collectius destinataris. Aquesta Associaci s membre del Grup de Treball de Lectura Fcil del Collegi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i de la Xarxa Internacional Easy-to-Read.

Vegeu tamb.
Llenguatge planer;

Enllaos externs.
 Pgina web de l'Associaci de Lectura Fcil;
 Llibres de Lectura Fcil;
 Castellnou Edicions: Editorial amb llibres de LF en catal i castell;
 Collecci Kalafat de Lectura Fcil;
 La Lectura fcil, una necessitat per a l'alumnat nouvingut d'ESO;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217329" title="Branca Doria" nonfiltered="2985" processed="2980" dbindex="88041">
Branca Doria (vers 1233-1325), de la notable famlia gibellina genovesa dels Doria. 

Va ocupar diversos crrecs poltics a Sardenya quan l'illa es trobava sota control genovs. Va fer matar a traci al seu sogre Michele Zanche, durant un banquet al que l'havia convidat. D'ell hered el govern de Logudoro, una de les quatre provncies de Sardenya. El 1299 va demanar al papa Bonifaci VIII el reconeixement del seu nomenament.

Durant la conquesta de l'illa per part de la Corona d'Arag, va ser capturat pels Sassari. Tot i que els seus familiars van dirigir-se a Barcelona per demanar clemncia a Jaume II, va ser executat per partisans d'Ugone di Arborea.

Pel seu crim, Dante Alighieri el fa aparixer a la part ms profunda de l'Infern a la seva obra La Divina Comdia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217352" title="Folos" nonfiltered="2986" processed="2981" dbindex="88042">
Folos s un centaure que vivia en una cova a Floe. Fill de Sil i una nimfa.

La seva aparici en la mitologia grega es deu a un desgraciat encontre que va tenir amb l'heroi Hracles. Quan Hracles anava cap a Erimant a realitzar la tercera prova (de les dotze que li havien encarregat), Folos el va acollir a casa seva i li va oferir menjar i vi. Per els altres centaures (que no vivien lluny) no eren tan amables i quan van sentir l'olor del vi hi van acudir enfadats (potser perqu no toleraven que Folos comparts el vi amb un hum). Llavors va comenar una lluita entre els centaures (excepte Folos) i Hracles en qu els primers en van sortir clarament derrotats. La victria d'Hracles es va deure, en gran part, a les seves fletxes, que untades amb el ver de l'Hidra de Lerna podien matar un home (o un centaure) noms de fregar-lo. Folos, impressionat pel poder d'aquest ver, va crrer a recollir una de les fletxes, per amb tan mala traa que li va caure al peu i el va matar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217357" title="Fra Alberigo" nonfiltered="2987" processed="2982" dbindex="88043">
Alberigo Manfredi, conegut com a Fra Alberigo (mort vers 1307) fou un noble i frare itali de Faenza del segle XIII. 

La seva famlia, de la facci dels gelfs, fou exiliada de Faenza el 1274 per la seva famlia rival: els Accarisis. Els Manfredis van tornar el 1280, amb l'ajuda del trador Tabaldello del Zambrasi.

Va unir-se a l'ordre monstica dominicana dels Cavallers de Santa Maria (Frati Gaudenti).

Fra Alberigo apareix a la Divina Comdia de Dante Alighieri. El poeta el troba condemnat al tercer anell del nov cercle de l'Infern, on es castiguen els tradors als hostes. Aquesta situaci s deguda al fet que l'any 1285 Alberigo va fer matar el seu cos i el seu fill durant un banquet a casa seva on els havia convidat. L'ordre d'Alberigo de fer portar la fruita era el senyal per tirar endavant l'assassinat, i per aix a la Comdia dantesca Fra Alberigo explica que est pagant a l'Infern unes figues que deman durant un banquet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217372" title="Tebaldello Zambrasi" nonfiltered="2988" processed="2983" dbindex="88044">
Tebaldello Zambrasi (Faenza, vers 1235 - Forl, 1282) va se un poltic de Faenza del segle XIII. 

Pertanyent a una famlia gibellina, el 13 de novembre de 1280 va trar la ciutat als gelfs de Bolonya, obrint les portes de la ciutat. Aparentment, amb aquesta acci intentava venjar-se de la famlia de Lambertazzi per una ofensa personal.

Va morir dos anys desprs, el 1282 durant un atac a la ciutat de Forli.

Dante Alighieri el fa aparixer a la seva Comdia, condemnat a la zona Atenora del nov cercle de l'Infern. s el lloc on es castiguen els tradors a la ptria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217378" title="Nicolau Maria Rubi i Tudur" nonfiltered="2989" processed="2984" dbindex="88045">
Nicolau Maria Rubi i Tudur  (Ma, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorqu. Era fill del militar Mari Rubi i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubi i Bellver. Es gradu el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Asss Gal i de Jean Forestier. Desprs fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins pblics de Barcelona. 

El 1920 fou nomenat secretari de la Ciutat-Jard, on collabor amb Forestier en la realitzaci del parc de Montjuc i el 1925 va dissenyar el primer jard de paisatge de Catalunya a la plaa de Francesc Maci, de Barcelona. El 1922 particip en el disseny del pavell de Rdio Barcelona al Tibidabo, i va introduir a Catalunya les tendncies de Le Corbusier. Quan es va celebrar l'Exposici Internacional de 1929 li encarregaren els hotels de la plaa d'Espanya, on alterna el classicisme amb l's del ma vist, i aprofita l'Exposici per a presentar amb R. Argils el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1932 particip en el Primer Congrs d'Arquitectes de Llengua Catalana en la ponncia de poltica urbanstica. Crea el Viver de Can Borni, situat a prop del Tibidabo, com a jard d'aclimataci de plantes de tot el mn, inspirant-se en els jardins que ms admirava: els jardins llatins i rabs, com els de l'Alhambra de Granada. Va ser reformat ntegrament l'any 2006.

El 1932 la Generalitat de Catalunya, li va encarregar un projecte de planificaci regional (regional planning). Com a resultat public, amb el seu germ Santiago Rubi i Tudur, un Pla de Distribuci en Zones del Territori Catal. Simultniament, el 1934 constru l'edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona. Alhora, va publicar articles sobre arquitectura a D'Ac i d'All, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicitat i Arquitectura i Urbanisme.

Exiliat a Pars durant la guerra civil espanyola, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Josep Maria Batista i Roca per tal d'aconseguir signar un armistici que alls Catalunya d una Espanya que veia ja en mans de Franco. 

No va tornar de l'exili fins el 1946, i des d'aleshores fins a la seva mort va treballar exclusivament en l'mbit privat. EL 1989 fou declarat fill predilecte de Ma a ttol pstum. 

 Obres .
 Dissenys de jardins .
 Els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1919) ;
 Jardins del palau de Pedralbes (1927) ;
 Viver de Can Borni a prop del Tibidabo (1929);
 Jardins del Tur Park de Barcelona (1933);

 Llibres .
 Jardines de Barcelona (1929) ;
 El jard meridional (1934);
 Dilegs sobre l'arquitectura (1927);
 Cacera en el no-res (1954);
 Un crim abstracte o el jardiner assass ;
 No ho sap ning (1961);
 Caceres a l'frica tropical (1926);
 Sahara-Nger (1932) ;
 Viatges i caceres a l'frica negra (1960) ;
 Un sospir de llibertat (1932), teatre;
 Ulisses a l'Arglida (1962), teatre;

 Enllaos externs .
 Pgina de la famlia Rubi;




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217379" title="Pere Virgili i Bellver" nonfiltered="2990" processed="2985" dbindex="88046">
Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragons, 1699 - Barcelona, 1766) fou un cirurgi militar als hospitals de Tarragona, Valncia i Cadis, on fund el Collegi de Cirugia. En Virgili form part del moviment cultural i cientfic del segle XVIII nomenat Illustraci. 

A Tarragona feu el seu primer aprenentatge per a ser cirurgi. Primer com a Cirurgi Major de l'Exrcit i desprs en els seus viatges a Amrica com a Cirurgi Primer de l'Armada va comprovar les mancances i les dificultats que tenien els professionals de la cirurgia per guarir als soldats que patien qualsevol malaltia o que havien sigut ferits en les batalles. Una situaci produda per la manca de mitjans mdics per, sobretot, per la ignorncia dels que exercien la professi de cirurgi, sense tenir uns coneixements mnims d'anatomia.

Per aquest motiu el 1748 Pere Virgili s'adre al rei Ferran VI, a travs del Marqus de l'Ensenada, el seu protector, per aconseguir l'autoritzaci per fundar un collegi a Cadis on formar nous cirurgians per a l'Armada. Fou el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. El 1768, l'xit assolit en la formaci de nous professionals a Cadis, va facilitar que es constitus el collegi de Barcelona. Fou l'inici d'una nova etapa per la medicina, protagonitzada pels nous cirurgians sorgits d'aquests centres com Antoni Gimbernat, Lleonard Galli, Josep Queralt, Mari Ribes, ... Aquests professionals deuen la seva formaci, en gran mesura, al guiatge de Pere Virgili.

Pere Virgili no noms fou l'innovador dels estudis anatmics a l'Estat, sin que tamb destac per la seva habilitat com a cirurgi, tal com ho demostren el seus treballs en el camp de la medecina renal i el fet de realitzar la primera traqueotomia amb xit. La seva fama li va valer per a que el rei Ferran VI el nomens Cirurgi de Cambra, crrec que ostent vins l'arribada al tron de Carles III.

L'hospital militar de Barcelona ha passat a anomenar-se Parc Sanitari Pere Virgili, en honor seu, una vegada ha deixat de donar servei militar per donar servei civil.

A la seva vila natal, Vilallonga del Camp, hom pot concertar visites pel Museu-Arxiu Pere Virgili, on hi ha exposades fotografies, gravats, estris i retrats vinculats a Pere Virgili i a la cirurgia espanyola del segle XVIII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217380" title="Mart Joan" nonfiltered="2991" processed="2986" dbindex="88047">

Mart Joan de Galba (?-1490), collaborador de Joanot Martorell.
Mart Joan de Rocabert (?-1465), bar de Verges.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217381" title="Socarrats (Cocentaina)" nonfiltered="2992" processed="2987" dbindex="88048">
Amb l apellatiu  socarrats  sn coneguts popularment els habitants de dos poblacions del Pas Valenci: Xtiva i Cocentaina. La capital de La Costera va ser incendiada per les tropes de Felip V en la Guerra de Successi, l any 1707, per, per a esbrinar per qu reben aquesta denominaci els ciutadans de Cocentaina, cal retrocedir ms en el temps, fins a situar-nos en l Edat Mitjana.

Durant el segle XIV el sud del jove Regne de Valncia va patir tres incursions militars procedents del Regne de Granada. La que ens interessa relatar ara s la primera de totes elles, ocorreguda l any 1304, que result nefasta per al poble. Tot i que no va ser l nica poblaci envestida per les tropes musulmanes: se sap que Alcoi va resistir l atac d aquella milcia i la vena localitat de Penguila  va crrer la mateixa sort que Cocentaina al ser tamb arrasada pels mateixos soldats.

L exrcit que saquej i crem Cocentaina era dirigit per un mercenari magrib anomenat Al- Abbas. Capit d en Al-Azraq, havia servit en 1303 Jaume II en la lluita contra Castella, per en 1304 canvi de bndol aliant-se amb el sold de Granada.

Coneixedor del terreny com ning, grcies a haver servit en terres valencianes el monarca catalanoaragons l any abans, i amb la complicitat dels musulmans locals, en setembre de 1304 atac la comarca al davant de 400 genets benimerins, amb l objectiu d apoderar-se de les collites o b destruir-les. Va ser en eixa acci, amb suport del Regne de Granada, quan Cocentaina fou saquejada i incendiada.

L atac d en Al- Abbas al poble va ser tan sanguinari i va causar tants danys que Roger de Llria, senyor de la vila en aquell fatdic any, veient el lamentable estat en el qual havia quedat Cocentaina, va perdonar als vens el pagament de tots els impostos per tal que pogueren reparar els desperfectes causats per l assalt dels musulmans granadins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217382" title="William Bowles" nonfiltered="2993" processed="2988" dbindex="88049">
William o Guillermo Bowles, geleg irlands (Cork vers 1720-Madrid 1780). Fou contractat pel govern espanyol a travs d'Antonio de Ulloa, per tal de millorar tcnicament les mines d'Almadn. Es trasllad a Madrid el 1752 i, protegit pel ministre R. Wall, viatj per tota la Pennsula, fent-hi importants estudis geolgics. Escriv Introduccin a la historia natural y a la geografa fsica de Espaa (1775), que fou la principal descripci geogrfica d'Espanya a la seva poca i exerc una considerable influncia sobre diversos viatgers estrangers que visitaren posteriorment el pas, com J.T. Dillon, F. Peyron i J. Townsend.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217385" title="Pep Toni Rubio" nonfiltered="2994" processed="2989" dbindex="88050">
Pep Toni Rubio s un msic mallorqu fundador de diversos grups musicals: Msica Nostra, Ximbomba Atmica, Mesclat, Xeremiers de sa Calatrava. Dna classes de flabiol al Conservatori Superior de les Illes Balears, a l'escola de msica de Pollena, i toca amb els Joch de Ministrils del Consell de Mallorca. fou nombrat membre vocal del Consell Assessor de Cultura Popular del Govern Balear l'any 2003.

 Referncies .

http://www.musicanostra.com/;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217388" title="Associaci Cultural Socarrats" nonfiltered="2995" processed="2990" dbindex="88051">
L'Associaci Cultural Socarrats s una associaci de Vila-real (Plana Baixa), que recupera la memria histrica de l'incendi del poble el 12 de gener del 1706  durant la Guerra de Successi. 

La resistncia d'un grup de vens, partidaris de l'Arxiduc d'ustria, que atacaren de manera indiscriminada l'exrcit borbnic comandat pel duc de les Torres d'Alcorrin al seu pas pel Cam Real cap a Valncia, desobeint aix la decisi del Consell de la Vila, que pretenia mantenir-se al marge del conflicte bl lic, va provocar la revenja de la milcia i l'assalt de la poblaci, amb la conseqncia de ms de cinc-cents morts entre els dos bndols combatents i la crema de diversos edificis, entre els quals destaquen pel seu significat les escrivanies notarials on estava dipositada la documentaci dels terratinents locals i les cases d'alguns destacats prohoms botiflers, com ara els Mundina, al carrer Major de la vila.
	
L'associaci fou fundada per Vicent Cerd el 1994, i compta ara (2008) amb ms de cent socis. Organitza activitats culturals de manera mensual, presentacions de llibres, tertlies, excursions, visites guiades, tasts de vins i degustacions de bolets, etc. 

Lliura un premi anual anomenat el "Socarrat Major" des de 1994, que han rebut personalitats i entitats com: Vicent Pitarch (filleg) (1994), Rdio Vila-real (1995), Rafael Sria i Joan Simn (signants de les Normes de Castell) (1996), Enric Valor (1997), Federaci Escola Valenciana (1998), Universitat Jaume I (1999), Grup de danses El Raval (2000), Isabel-Clara Sim (escriptora) (2001), Pasqual Juan (dolainer) (2002), Raimon (cantant)(2003),  Xarxa Teatre (2004), Centre Excursionista de Castell (2005), Al Tall (2006), Enric Arens Corts (humorista grfic)(2007), Institut d'Estudis Catalans (2008), Jos Jorge Mezquita Garca (pilotari)(2009).

Enllaos externs.
Plana d'A.C. Socarrats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217389" title="William Bowie" nonfiltered="2996" processed="2991" dbindex="88052">
William Bowie (Annapolis Junction (Maryland), 6 de maig de 1972 - Washington DC, 25 d'agost de 1940). Va ser un geodsic nord-americ, continuador de Hayford, desenvolup la teoria de la isostsia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217390" title="Charles Boyer" nonfiltered="2997" processed="2992" dbindex="88053">

Charles Boyer (Fijac, Carc, 1897 - Phoenix, Arizona, 1978) fou un actor cinematogrfic i teatral francs nacionalitzat nord-americ. A partir del 1940 resid als EUA, on es convert en l'actor francs ms cotitzat pels estudis de Hollywood. Fou un gran especialista en la interpretaci de personatges romntics i apassionats. Entre les seves pellcules figuren: Private Worlds, 1935), Gaslight (1944), Cluny Brown (1946 i The Earrings of Madame de... (1953).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217391" title="Socarrat" nonfiltered="2998" processed="2993" dbindex="88054">


Els habitant de Xtiva es coneixen pel malnom de "Socarrats".
Associaci Cultural Socarrats, Associaci de Vila-real.
Socarrats (Cocentaina), sobre l'incendi patit al segle XIV pel contestans.
Socarrat (cermica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217396" title="Jean-Pierre Boyer" nonfiltered="2999" processed="2994" dbindex="88055">
Jean-Pierre Boyer, poltic antill (Port-au-Prince 1776-Pars 1850). Era mulato lliure i va ser president de la regi sud d'Hait el 1818, i el 1820 de tota la Repblica haitiana. Conquer Santo Domingo el 1822 i va proclamar-se aleshores president de tota l'illa Hispaniola. Fou enderrocat el 1843 i es refugi a Pars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217403" title="Tobarra" nonfiltered="3000" processed="2995" dbindex="88056">

Tobarra s un municipi de la provncia d'Albacete, llindant amb la comunitat de Mrcia ( a qui pertanyia no fa ms de 30 anys). Comprn les pedanies de Cordovilla, Santiago de Mora, Aljub, Sierra, Mora de Santa Quiteria i Los Mardos o Villegas.

s una localitat que t l'apelatiu de vil.la en els seus estatuts des de fa segles. Continuant amb la seva situaci geogrfica es pot dir que la seva situaci s fora bona, donat que es troba a 50 quilmetres de la capital, a uns 100 de Mrcia ciutat i a una 300 de Madrid. Aquest factor provocar que el jovent un cop acabat el batxillerat pugui i tingui universitats on realitzar els seus estudis.
 Economia .
Les possibilitats de desenvolupament econmic que ofereix el poble sn molt limitades: b treballar en el sector serveis, b treballa en el camp. Aquest ltim ha estat un reclam per a la poblaci immigrant (sudamericans i marroquins, principalment) que s'han acabat establint al poble. Aix ha provocat que hi hagi tot un fenmen multicultural del qual, crec personalment, no en saben de treure profit. D'alguna manera sn aquests immigrant els que estan rejuvenint la societat de Tobarra i activen l'economia del poble.
 Histria .
Es tracta d'un poble que fonamenta les seves arrels en els pobles ibers (una teora bastant admesa quedant reflectida en la Necropolis de Santa Ana i les restes arqueolgiques d'Alborajico), amb les posteriors invasions romanes (Turbula > Tobarra) i la definitiva invasi musulmana ( aquest nucli pertanyia al califat de Crdova). Per cap a l'epoca de Ferran III de Castella va ser reconquistada pels cristians i donada a la poblaci d'Alcaraz. Fins que l'any 1269 es va consolidar com a Vil.la independent d'Alcaraz. 

 Alcaldes de Tobarra .

Rgim de Franco.
1970-1971 Narciso Senosian Idiazbal;
1971-1979 Rafael Garca Sarras;
Democrcia.
1979-1983 Vicente Merino Gmez (Independent).
1983-1987 Miguel Guerrero Perona (PSOE).
1987-1990 Francisco Pea Gmez (AP/PP).
1990-1991 Evaristo Navarro Crcoles (PSOE).
1991-1995 Evaristo Navarro Crcoles (PSOE).
1995-1999 Jos Eduardo Martnez Izquierdo (PSOE).
1999-2003 Jos Eduardo Martnez Izquierdo (PSOE).
2003-2004 Jos Eduardo Martnez Izquierdo (PSOE).
2004-2007 David Dez Izquierdo (PP).
2007-... Manuel Valcrcel Iniesta (PSOE).

 Costums .
Tradicionalment es coneix aquesta poblaci manxega per dos motius. El primer s per la qualitat dels seus productes agrcoles, sobretot per l'albercoc reconegut amb denominaci d'origen la varietat (moniqu). El segon motiu s la seva Setmana Santa i la seva tradici timbalera. La Setmana Santa aplega a ms de cinquanta mil persones a la localitat (sobretot en divendres sant). s tanta la repercusi que darrerament ha estat guardonada amb el guard de festivitat d'inters turstic nacional. Per aquesta Setmana de passi no seria el mateix sense el repicar dels timbalers durant les 164 hores que est perms. Tot el poble es llena al carrer a tocar el timbal com a smbol d'identitat d'aquesta vil.la manxega.-- 19:30, 5 nov 2007 (CET)   













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217405" title="Socarrat (cermica)" nonfiltered="3001" processed="2996" dbindex="88057">
Un socarrat s un taulell tradicional valenci decorat amb dibuixos que es feia amb fang cuit i que antigament  s'utilitzava per cobrir l'espai entre les bigues. El nom li venia del fet no sols de ser cuit al forn, sin de qu en ell predominaven els tons marrons i ocres que li donaven un aspecte tostat. Actualment, per s'utilitza tamb com a element ornamental exent. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217430" title="Setge de Xtiva" nonfiltered="3002" processed="2997" dbindex="88058">


 L'any 1706, durant la Guerra de Successi Espanyola, amb victria austriacista: Setge de Xtiva (1706) ;
 L'any 1707, durant la Guerra de Successi Espanyola, amb victria borbnica: Setge de Xtiva (1707);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217433" title="Llista d'estats sobirans del 1999" nonfiltered="3003" processed="2998" dbindex="88059">


 Estats sobirans .
 A .
   Emirat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela (fins al 29 de desembre);
   Repblica Bolivariana de Veneuela (des del 29 de desembre).
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan;
 Jubaland   Estat de Jubaland;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217437" title="Tintoretto" nonfiltered="3004" processed="2999" dbindex="88060">

Jacopo Comin, ms conegut com Tintoretto o Jacobo Tintoretto (Vencia, 29 de setembre de 1518 - Vencia 31 de maig de 1594), va ser un dels grans pintors de l'escola veneciana i probablement l'ltim gran pintor del Renaixement itali. En la seva joventut tamb va rebre el sobrenom de Jacopo Robusti, doncs el seu pare va defensar les portes de Pdua enfront de les tropes imperials d'una manera bastant robusta. 

El seu veritable nom, 'Comin' ha estat descobert recentment per Miguel Falomir, cap del departament de Pintura Italiana del Museu del Prado, i s'ha fet pblic arran de la retrospectiva de Tintoretto al museu durant el 2007. Per la seva fenomenal energia i afany a l'hora de pintar va ser apodat El Furis, i el seu dramtic s de la perspectiva i els especials efectes de llum fan d'ell un precursor de l'art barroc. Els seus treballs ms famosos sn una srie de pintures sobre la vida de Jess i la Mare de Du a l'escola de Sant Rocco. Jean Paul Sartre va escriure diversos assajos sobre Tintoretto.

Obra.
 
El seu estil inicialment va seguir a Tiziano. Va evolucionar a partir de 1540, sent de tendncia manierista ms marcada que els altres dos grans pintors de l'escola veneciana, Tiziano i el Verons. 

s un pintor que pinta amb passi, amb una caracterstica audcia, una composici molt dinmica, fa un s dramtic de la llum i crea enftics efectes de perspectiva, que fan que sembli un artista barroc avanat al seu temps. 

Del seu admirat Miquel ngel pren les anatomies i les postures difcils, sent aquest enrgic modelatge del cos una novetat a Vencia, per insereix aquest concepte i la perspectiva en un marc molt caracterstic de l'escola veneciana: el color, el paisatge i la llum. Aquesta ltima cobra singular rellevncia en les seves ltimes obres, fent-la servir de forma dramtica. 

Va tenir enorme capacitat de treball. Executava una obra desprs rera altra amb rapidesa, doncs acaparava nombrosos encrrecs. Aquesta prolfica producci, de ms de 300 obres, s'explica, a ms, per l'existncia d'un taller. Es deia que havia acabat en dos mesos dues pintures histriques cadascuna contenint vint figures, de les quals set eren retrats. Sebastiano del Piombo va assenyalar que Tintoretto podia pintar en dos dies tant com ell en dos anys; Annibale Carracci que Tintoretto va ser, en moltes de les seves obres, semblant a Tiziano, en altres inferior a Tintoretto. 

Aquesta era la opni generalitzada que d'ell tenien els venecians, que sostenien que Tintoretto tenia tres pinzells: un d'or, el segon de plata i el tercer de ferro. Va conrear indistintament el llen i el fresc. Els temes tractats van ser sobretot religiosos, tant bblics com evanglics. Tracta temes religiosos d'iconografia inslita, com La mort d'Abel o La piscina probtica. Per, a ms, va realitzar nombrosos retrats de magistrats, funcionaris i homes de lletres. 

Tintoretto va tenir pocs alumnes. Al seu taller van treballar els seus fills, Marietta i Domenico, aix com Paolo Fiammingo, Ludovico Toeput, Martin de Vos d'Anvers i Aliense. A ms, va influir en El Greco, qui hagu de conixer la seva obra durant la seva estada a Vencia. Va Ser descobert com gran mestre durant el segle XX.

Galeria.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217440" title="Lucifer" nonfiltered="3005" processed="3000" dbindex="88061">



Lucifer, variant del nom del prncep dels dimonis, derivada del llat, vegeu Llucifer;
Lucfer, adjectiu que vol dir llumins;
Lucfer de Cller o Lucfer de Caralis, heretge;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217444" title="Lucfer de Cller" nonfiltered="3006" processed="3001" dbindex="88062">
Lucfer de Cller o Lucfer de Caralis (Lucfer Calaritanus) fou un bisbe sard.

Apareix per primer cop com a bisbe de Caralis (moderna Cller) llegat del Papa junt amb Eusebi de Vercelli al concili de Mil el 354. Va mostrar tanta oposici als arrians (l'emperador era arri) que fou enviat al desterrament a diversos llocs. Quan era a Eleuterpolis a Sria va escriure l'obra Ad Constanetium Augustum pro Saneto Athanasio Libri II, en favor de les seves tesis, per escrit en un llenguatge furis i poc raonat. La mort de Constanci II (362) va impedir el seu cstig i va seguir la restauraci de la seva llibertat.

Llavors va comenar a introduir discrdies al ordenar bisbe d'Antioquia a Paul enfront de Meleci, i enfrontant-se amb Eusebi de Vercelli, que havia anat a Sria per tractar de fer de mediador en el conflicte. Com que les seves opinions extremes no rebien suport oficial de l'esglsia, es va retirar a Sardenya on va fundar una petita secta coneguda com els luciferians (luciferiani) segons la qual cap bisbe arri o que hagus afavorit als arrians, podia ser reintegrat ni que mostrs penediment o confesss els seus errors i que els bisbes que admetssim els suplicatoris d'aquestos tamb quedarien inclosos en el mateix anatema.

Va morir vers el 370.

Va escriure algunes obres i epstoles, totes les quals es conserven excepte la primera, escrita quan fou empresonat a Mil desprs del concili: 

1. Epistola ad Catholicos (vers 355, perduda);
2. Epistola ad Eusebium (355.);
3. De non conveniendo cum Haereticis (vers 357)  ;
4. De Regibus Apostolicis (358) ;
5. Ad Constantium Augustuum pro Sanclo Athanasio, Libri II (vers 360).
6. De non parcendo in Deum delinquentibus (360) ;
7. Moriendum pro Filio Dei (361);
8. Epistola ad Florentium Magistirum Officiorum (361) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217446" title="Luclia" nonfiltered="3007" processed="3002" dbindex="88063">
Luclia fou una gens romana plebea de poca importncia. 

Noms va produir un personatge destacat, el poeta Gai Lucili, i cap dels seus membres va arribar als principals crrecs de la repblica. Van usar els cognoms Balb i Bas, i ms tard sota l'imperi els de Capit i Llong; alguna moneda o medalla mosta tamb el cognom Ruf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217447" title="Lucili" nonfiltered="3008" processed="3003" dbindex="88064">


Onomstica:

Sext Lucili, trib de la plebs el 86 aC;

Luci Lucili, militar rom de la segona meitat del segle I aC;

Gai Lucili, poeta rom;

Lucili, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217448" title="Sext Lucili" nonfiltered="3009" processed="3004" dbindex="88065">
Sext Lucili (Sextus Lucilius) fou trib de la plebs el 86 aC. Partidari de Sulla, a l'any segent fou jutjat pel seu successor Publi Popilli Laenes, del partit popular i condemnat ser estavellat des de la roca Tarpeia, sentncia que es va complir.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217449" title="Luci Lucili" nonfiltered="3010" processed="3005" dbindex="88066">
Luci Lucili (Lucius Lucilus) fou un militar rom.

Probablement va dirigir la flota de Dolabella a Cilcia el 43 aC segons esmenta Cicer, i apareix operant a Cilcia el 38 aC juntament amb Appi Claudi Pulcre. Appi esmenta un llegat de Dolabella de nom Luci Fgul que probablement es un error per Lucili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217451" title="Gai Lucili" nonfiltered="3011" processed="3006" dbindex="88067">
Gai Lucili (Caius Lucilius)  (160 aC-103 aC) fou un poeta rom nascut a Suessa al pas dels auruncs.  Segons Jernim va nixer el 148 aC per per fets que es coneixen de la seva vida aix es impossible i probablement es tracta d'un error i la data correcte seria vers el 160 aC o potser encara abans. Va servir a la cavalleria sota Escipi a la guerra de Numncia (134 aC). Porfiri diu que era gran oncle (que vol dir besoncle) de Pompeu Magne. Alguns el suposen l'inventor de la stira romana i encara que potser no fou el primer sembla que li va donar consistncia i desenvolupament desprs millorat amb Horaci, Persi i Juvenal. Va morir a Npols (segons Jernim amb 46 anys) i va rebre l'honor d'un funeral pblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217452" title="Lucili (militar)" nonfiltered="3012" processed="3007" dbindex="88068">
Lucili (Lucilius) fou un militar rom.

Va combatre al bndol dels republicans i era amb Brut i Cassi a la batalla de Filips l'any  42 aC, i va salvar a Brut en aquesta batalla. Capturat, fou portat davant Marc Antoni, que el va perdonar i des de llavors el va considerar un dels seus amics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217454" title="Lucilla" nonfiltered="3013" processed="3008" dbindex="88069">


Onomstica:

nnia Lucilla, filla de Marc Aureli ;

Domcia Lucilla, mare de Marc Aureli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217455" title="nnia Lucilla" nonfiltered="3014" processed="3009" dbindex="88070">
nnia Lucilla (Annia Lucilla) fou filla de Marc Aureli i Faustina. 

Va nixer vers el 147 i fou promesa a l'emperador Luci Ver vers el 161. Ver estava llavors preparant l'expedici contra els parts i nnia es va reunir amb ell a Efes vers el 164. A la mort de Ver, el 169, de la que Capitol culpa a nnia que diu que el va enverinar (cosa de la que no hi ha cap ms referncia), fou donada en matrimoni a Tiberi Claudi Pompei, nadiu d'Antioquia de rang eqestre, persona molt apreciada pel seu carcter.

Va acompanyar al seu pare a l'Est en el perode de la rebelli d'Avidi Cassi i a la mort del pare, va ser tractada amb tots els honors pel seu germ Cmmode. Tot i aix nnia estava gelosa dels honors concedits a l'emperadriu Crispina i s'avergonyia del seu marit que era inferior en rang, i va preparar un complot contra l'emperador, que fou detectat.

Fou enviada al desterrament a l'illa de Capri i all fou assassinada el 183. Va deixar una filla del primer matrimoni i del segon un fill de nom Pompei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217456" title="Altzo" nonfiltered="3015" processed="3010" dbindex="88071">


Altzo s un petit municipi de Guipscoa (Pas Basc). T una extensi de 9,8 km i una poblaci de 359 habitants (2004). Es troba situat en la part oriental de Guipscoa, dins de la comarca de Tolosaldea. 

Altzo es troba a cavall de la vall del Oria i el del riu Araxes, poc abans de la seva confluncia. Li separen 32 km de la capital provincial, Sant Sebasti i 6 km de la capital comarcal, Tolosa.T la particularitat de ser un municipi binuclear. Est compost per dos barris coneguts com Altzo Baix (en basc Altzo Azpi) i Altzo Dalt (en basc Altzo Muo). Aquests dos barris antigament van ser independents i encara avui dia constituxen dos nuclis de poblaci ben definits. 

Altzo Azpi s el nucli ms antic, per tamb el ms petit i menys poblat. Es troba prcticament en la Vall del Oria, al barranc que forma la desembocadura d'un rierol. La poblaci t una estructura lineal al llarg de la vall i de la carretera que puja cap a Altzo Muo. 

Altzo Muo es troba en una zona elevada de pendents suaus, semi-amagada entre els boscos que separen la Vall del Oria i la de l'Araxes. Presenta un aspecte dispers. Aqu es concentra la major part de la poblaci i es troba l'ajuntament.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217457" title="Domcia Lucilla" nonfiltered="3016" processed="3011" dbindex="88072">
Domcia Lucilla (Domitia Lucilla) tamb Domcia Calvilla (Domitia Calvilla) fou l'esposa d'Anni Ver i la mare de Marc Aureli  (Capitolinus,  M. Aurel. 1.6 ; Spartian. Did. Jul. )




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217459" title="Lucilli" nonfiltered="3017" processed="3012" dbindex="88073">



Onomstica:

Lucilli, poeta grec 

Lucilli  de Tarra, escriptor grec
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217460" title="Lucilli (poeta)" nonfiltered="3018" processed="3013" dbindex="88074">
Lucilli (Lucillus,  fou un poeta grec que va viure en temps de Ner a la meitat del segle I. Va deixar dos llibres d'epigrames algun dels quals est recollit a l'antologia grega, on se li atribueixen 124 epigrames encara que tres d'aquestos sn dubtosos. La temtica dels seus poemes s esportiva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217461" title="Lucilli de Tarra" nonfiltered="3019" processed="3014" dbindex="88075">
Lucilli  de Tarra (Lucillus,  fou un escriptor grec de Tarrha a Creta, que va escriure una obra sobre la ciutat de Tessalnica esmentada per Esteve Bizant, un comentari sobre l'Argonutica d'Apolloni Rodi, i una collecci de proverbis, esmentada per Zenobi, Joan Tzetzes, Apostoli i Esteve. La seva poca exacta no s'ha pogut determinar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217463" title="Luci" nonfiltered="3020" processed="3015" dbindex="88076">


Onomstica:

Luci d'Adrianpolis, bisbe d'Adrianpolis del segle IV;

Luci d'Alexandria, bisbe arri d'Alexandria;

Luci de Britnia, suposat rei brit ;

Luci Car, escriptor hertic del segle III o IV;

Luci d'Etrria, filsof roma del segle I;

Luci de Patres, escriptor grec ;

Luci de Tars, metge grec del segle I;

Luci (comte), comte de Portugal (873-899);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217464" title="Luci d'Adrianpolis" nonfiltered="3021" processed="3016" dbindex="88077">
Luci d'Adrianpolis (Lucius, ) fou un bisbe d'Adrianpolis del segle IV, probable successor de Sant Eutropi. 

Fou expulsat de la seu pels arrians sota Constanci II i va anar a Roma a postular la seva causa davant el papa Juli I vers 340 o 341 en un moment en qu altres bisbes tamb van anar a Roma; el papa li va donar una carta demanant el seu restabliment. Fou restaurat pel mateix Constanci desprs dels acords als que va arribar amb Constant, l'emperador de l'oest, probablement abans del concili de Sardica (347). A la mort de Constant el 350, la seva severitat va provocar que fora deposat pels arrians i fora desterrat. 

Va morir a l'exili en data indeterminada. Fou considerat mrtir i l'esglsia romana el celebra l'11 de febrer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217465" title="Luci d'Alexandria" nonfiltered="3022" processed="3017" dbindex="88078">
Luci d'Alexandria (Lucius, ) fou un bisbe o patriarca arri d'Alexandria.

A la mort de l'emperador Constanci II, el patriarca d'Alexandria, Jordi de Capadcia, fou assassinat i els arrians foren expulsats de les seves seus, i amagats als llocs on dominaven van escollir a Luci com a patriarca alexandr. Quan va morir Juli l'Apstata, Luci va comenar les gestions amb Jovi per ser establert a la seu en lloc d'Atanasi, per la petici fou rebutjada. 

Quan l'arri Valent va esdevenir emperador d'Orient ho van tornar a provar per l'emperador no va permetre el seu retorn en vida d'Atanasi, i llavors fou nomenat bisbe de Samosata, on es va trobar amb l'oposici ferotge dels ortodoxos; va reaccionar utilitzant les tropes imperials. A la mort d'Atanasi (373) va deixar com a successor a Pere, que fou ordenat, i llavors Valent  va enviar a Luci a Alexandria juntament amb Euzou, patriarca arri d'Antioquia, amb ordres de ser establert com a patriarca.

Pere fou deposat i Luci establert i va comenar una dura persecuci contra els seus enemics, especialment entre el clergat als que Luci acusava de causar disturbis. Pere va anar a Roma on va obtenir el suport del papa Damas I que el va reenviar a Alexandria amb una carta confirmant la seva elevaci, i fou restablert com a patriarca; Luci va fugir a Constantinoble (vers 377 o 378) i Valent va morir poc desprs.

No se sap si fou restablert per si realment ho va ser, fou per molt poc temps. Sota Teodosi es creu que va dirigir les esglsies arrianes a Alexandria; es va retirar de Constantinoble quan el patriarca Demfil fou expulsat (380) i ja no torna a ser esmentat. 

Segons Jernim va escriure Solemnes de Paschate Epistolae, i alguns petits llibres  (libelli) ; a les actes del concili del Later (649) consta un extracte del seu , Sermo in Pascha que podria ser part de Solemnes de Paschate Epistolae.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217466" title="Luci de Britnia" nonfiltered="3023" processed="3018" dbindex="88079">
Luci de Britnia (Lucius) fou un suposat rei brit que l'any 156 va escriure una carta al Papa Eleuteri (la data ha de ser errnia perqu Eleuteri fou papa del 175 al 189), en el que li demanava assistncia per la conversi del seu poble al cristianisme; el papa li va enviar religiosos i el poble es va convertir i va romandre cristi segons els ensenyaments rebuts, fins al temps de Diocleci.

Ha estat identificat amb el rei galls Lleurwg-ab-Coel -ab- Cyllin, conegut  per Lleufer Mawr  (La gran llum) i per  Lles,  que es diu que va demanar ajut a Roma per instruir espiritualment al seu poble i va rebre quatre mestres: Dyfan, Ffagan, Medwy, i  Elfan i que hauria fundat la seu de Llandaff. Nombroses llegendes es van publicar ms tard en relaci al tema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217467" title="Sordons" nonfiltered="3024" processed="3019" dbindex="88080">

Els sordons, o sardons, foren un poble de la Gllia, que s'estenien des dels Pirineus cap el nord, bsicament ocupant la comarca del Rossell. Les fonts antigues l'identifiquen com a poble ibric. Entre les seves ciutats destacaven Illiberis i Ruscino. Eren vens del consorans (consorani) i dels indigets.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217468" title="Luci Car" nonfiltered="3025" processed="3020" dbindex="88081">
Luci Car (Lucius Charinus, )) fou un escriptor hertic de data incerta (segles III o IV).

Sant Agust l'esmenta com autor del llibre De Fide contra Manichaeos, per li dona el nom de Leuci (Leucius o Leutius, i fins i tot Locutius i Leontius). Foci l'esmenta com a Leuci Car (Leucius Charinus, ). Al Decretum del papa Gelasi I (492-494), De Libris Apocryphis, se l'anomena Lentici (Lenticius). 

Foci diu que Leuci va escriure una obra  titulada , Periodi Apostolorum, avui perduda, i condemna l'escrit com hertic, contradictori i absurd, ja que distingia entre el deu dels jueus i Crist i negava la naturalesa humana d'aquest darrer afermant que no havia estat crucificat ja que un altra havia sofert la mort al seu lloc; a ms declarava el matrimoni contrari a la llei. 

Car era molt apreciat entre els maniqueus per no se sap si va viure abans o desprs de Manes (meitat del segle III)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217469" title="Elisyces" nonfiltered="3026" processed="3021" dbindex="88082">

Els elisyces eren un dels pobles que les fonts antigues identifiquen com a ibric al sud del Llenguadoc-Rossell.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217470" title="Luci d'Etrria" nonfiltered="3027" processed="3022" dbindex="88083">
Luci d'Etrria (Lucius, )) fou un filsof roma, esmentat per Plutarc.

Vivia en temps de Nero (meitat del segle I) i fou deixeble de Moderat de Gades el filsof pitagric que vivia en aquesta poca. Luci sostenia que Pitgores fou realment un etrusc, per aquesta opini no fou mai acceptada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217471" title="Mp3PRO" nonfiltered="3028" processed="3023" dbindex="88084">
MP3PRO s un sistema de compressi d'udio creat l'any 2001 per Coding Technologies que engloba el conegut sistema MP3, millorant-lo en alguns aspectes, com el radi de compressi (la qualitat d'un fitxer d'adio comprimit amb MP3 a 128kbps equival aproximadament a la d'un fitxer MP3PRO a 64kbps) i en conseqncia la mida dels fitxers d'aquest format.


 Problemtica .

Els fitxers d'udio de msica comprimida en format MP3 a una taxa de bits de 128kbps tenen una qualitat de so acceptable.

El problema sorgeix quan baixem la taxa de bits i per tant augmentem la compressi, ja que comencem a obtenir buits perceptibles en les components d'alta freqncia produts per la incapacitat (falta de bits) de comprimir la msica en tot l'ample de banda del senyal amb una mnima qualitat.

Com soluciona MP3 aquest problema?
En aquestes situacions, per exemple quan la taxa de bits s de 64kbps, MP3 es troba amb els esmentats problemes a alta freqncia. T dues solucions possibles:
Produir msica amb distorsi (coding artefacts).
O b, limitar l'ample de banda per a no percebre les distorsions a alta freqncia.
Es decanta per limitar l'ample de banda, obtenint com a resultat un fitxer d'udio amb una baixa taxa de bits, limitat en banda i amb una mica de distorsi.
              
     
Grfica de la codificaci MP3 de la banda freqencial a 128 kbps (esquerra) i a 64kbps (dreta)

 Funcionament .

Per a millorar aquesta problemtica, i incrementar la qualitat del so del format MP3 a taxes de bits baixes, MP3PRO incorpora un algoritme molt eficient que genera i retorna el so de les components freqencials altes d'un senyal d'udio. Aquesta tecnologia s'anomena SBR, Spectral Band Replication. La qual s'utilitza tamb en altres codificadors d'udio psicoacstics.

Aquest algoritme s'uneix a l'estructura del codificador MP3 creant l'anomenat MP3PRO.
Mentre que el codificador transmet les freqncies ms baixes, l'SBR reconstrueix les altes freqncies a travs d'un generador de soroll, el qual genera un soroll a partir de la informaci proporcionada pel rang de freqncies ja comprimit pel codificador i un petit flux de dades associat (informaci estadstica, nivell i distribuci espectral).

Aquest mtode es basa amb un fenomen psicoacstic:

 L'aparell auditiu hum tendeix a considerar les altes freqncies com un fenomen harmnic associat a les baixes freqncies, o b soroll.
Per aquest motiu l'aparell auditiu es fa menys sensible al contingut exacte de les senyals d'udio.



Grfica de la codificaci MP3PRO de la banda freqencial a 64 kbps

 Exemple .
Exemple d'un arxiu mp3PRO:




 Enllaos externs .
 Informaci sobre el format MP3;
 Informaci sobre l'algoritme SBR;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217472" title="Luci de Patres" nonfiltered="3029" processed="3024" dbindex="88085">
Luci de Patres (Lucius, )) fou un escriptor grec de data incerta, nascut a Patrae (Patres).

Va escriure , Metamorphoseon Libri Diversi, obra que s'ha perdut per que Foci esmenta i en el seu temps encara existia. Les seva credulitat  fou criticada per Lluci al la seva obra Lucius Asinius, on el protagonista es diu Luci i es de Patres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217474" title="Luci de Tars" nonfiltered="3030" processed="3025" dbindex="88086">
Luci de Tars  (Lucius, )) fou un metge grec natural de Tars a Cilcia, esmentat per Gal, que va viure al segle I. L'esmenta tamb Arqugenes. Fou possiblement mestre de Crit i de Asclepades Farmaci. Les seves formules mediques foren usades per Aeci. No es conserva cap de les seves obres per se'n coneix una, esmentada per Celi Aureli, que tractava sobre malalties crniques, en quatre  llibres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217476" title="Airenosis" nonfiltered="3031" processed="3026" dbindex="88087">


Els airenosis eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la pennsula Ibrica entre l'Ebre i els Pirineus. L'nic autor que els esmenta s Polibi (Histories III, 35) en descriure els pobles als que es va enfrontar l'exercit d'Annbal en la seva travessia dels Pirineus. Juntament amb els airenosis, Annbal va derrotar els ilergets, bargusis i andosins. Tradicionalment se'ls localitza a Vall d'Aran.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
 Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217479" title="Gens Lucrcia" nonfiltered="3032" processed="3027" dbindex="88088">
Lucrcia (Lucretia) fou una gens romana originalment patrcia i ms tard plebea.

Era una de les gens ms antigues i ja apareix en el regnat de Numa Pompili que es va casar amb una dona de la famlia. Van portar el renom de Tricipt. Espuri Lucreci Tricipt fou cnsol amb Luci Juni Brut a l'establiment de la repblica el 509 aC. Com a famlia plebea va portar els cognoms Gallus, Ofella, Vespillo i Carus. En una moneda o medalla apareix el cognom Tri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217481" title="Francesc Pan Sans" nonfiltered="3033" processed="3028" dbindex="88089">
Francesc Pan Sans s un poltic catal i escriptor. Actualment s diputat, pel partit Iniciativa per Catalunya Verds, al Parlament de Catalunya.

Orgens i activitat literria.
Va nixer a les Borges Blanques (Garrigues) l any 1955. 
Llicenciat en filologia catalana. Ha treballat com a professor d ensenyament secundari a Lleida. s catedrtic d institut de llengua i literatura catalana en excedncia. Als anys vuitanta va ser cofundador i coeditor de la revista Nnius, de formaci professional, coeditor de la revista L Estrof i cofundador del grup potic La Gralla i la Dalla. s autor de diverses obres de poesia i de prosa: Els llavis de Pandora, Una fosca lluna d abril (premi Ciutat De Mollerussa), L ombra dels minarets, Aromes de luxria, Tendres van ser els dies, Hores d olivera (premi Miquel Mart i Pol de poesia) i Dames d escora.

Activitat sindical i poltica .
Va ser secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a les Terres de Lleida (1982-2003) i president d Iniciativa per Catalunya - Verds (ICV) a les Terres de Lleida (1985-2001). s membre de la Direcci Nacional d ICV. 
Ha estat delegat sindical per Comissions Obreres (CCOO) i membre de la direcci del Sindicat d Ensenyament de CCOO (1989-1992). 
Regidor a la Paeria de Lleida des del 1995 al 2007, ha estat regidor d Educaci i president de l Institut Municipal d Educaci (IME) i del Consell Escolar Municipal, regidor coordinador del Servei de Publicacions de la Paeria, segon tinent d alcalde, tercer tinent d alcalde, president de l rea de Participaci, Educaci i Sostenibilitat, i regidor de Participaci Ciutadana i Promoci de la Dona.

Actualment es Diputat al Parlament de Catalunya, per la circumscripci electoral de Lleida, essent  membre de les Comissions de Agricultura, Ramaderia i Pesca, Poltica Cultural, Peticions, d'Acci Exterior i de la Uni Europea i del Intergrup de Suport a la Bicicleta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217484" title="Lucreci (desambiguaci)" nonfiltered="3034" processed="3029" dbindex="88090">


Onomstica:

Luci Lucreci, qestor el 218 aC

Marc Lucreci (trib 210 aC), trib de la plebs el 210 aC

Espuri Lucreci (pretor 205 aC), pretor el 205 aC

Gai Lucreci Gal, pretor el 171 aC 

Marc Lucreci (trib 172 aC), trib de la plebs el 172 aC 

Espuri Lucreci (pretor 172 aC), pretor el 172 aC

Quint Lucreci, cavaller rom.

Tit Lucreci Car, filsof i poeta rom
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217486" title="Luci Lucreci" nonfiltered="3035" processed="3030" dbindex="88091">
Luci Lucreci (Lucius Lucretius) fou un magistrat rom.

Fou qestor el 218 aC, any d'inici de la Segona Guerra Pnica,  i fou fet presoner pels lgurs junt amb altres oficials romans. Els lgurs els van entregar al cartagins Annbal amb el que havien fet aliana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217488" title="Marc Lucreci (trib 210 aC)" nonfiltered="3036" processed="3031" dbindex="88092">
Marc Lucreci (Marcus Lucretius) fou trib de la plebs el 210 aC. En el seu any d'exercici del crrec va tenir serioses disputes amb el senat sobre el nomenament d'un dictador. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217491" title="Espuri Lucreci (pretor 205 aC)" nonfiltered="3037" processed="3032" dbindex="88093">
Espuri Lucreci (Spurius Lucretius) fou un magistrat rom.

Fou edil plebeu el 206 aC i pretor el 205 aC. En aquest darrer any va rebre com a provncia Ariminium o Gllia Cisalpina, i el seu govern es va prorrogar dos anys (204 aC i 203 aC). El 203 aC va reconstruir Gnova (Genua) que havia estat destruda pel cartagins Mag.

El 200 aC fou enviat com ambaixador a frica junt amb Gai Terenci Varr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217492" title="Gai Lucreci Gal" nonfiltered="3038" processed="3033" dbindex="88094">
Gai Lucreci Gal (Caius Lucretius Gallus) fou un magistrat rom.

Fou duumvir navalis junt amb Gai Mati el 181 aC, amb l'encrrec d'equipar una flota per combatre als lgurs. 

Fou desprs pretor el 171 aC i va rebre el comandament de la flota contra el rei Perseu de Macednia. A Grcia va cometre nombroses exaccions i es va comportar de forma cruel. Amb els diners que havia arreplegat durant la guerra va construir un aqeducte a Antium i va adornar la capella d'Escolapi amb pintures. Al seu retorn a Roma el 170 aC es van presentar queixes d'Atenes i Micti per la Calcdica, i els dos tribuns del poble el van acusar, i fou condemnat a pagar una forta multa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217493" title="Marc Lucreci (trib 172 aC)" nonfiltered="3039" processed="3034" dbindex="88095">
Marc Lucreci (Marcus Lucrecius) fou un magistrat rom germ de Caius Lucretius Gallus. Fou trib de la plebs el 172 aC, any en qu va aprovar una llei "ut agrum Campanum censores fruendum locarent". El 171 aC va servir com a llegat del seu germ a Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217494" title="Espuri Lucreci (pretor 172 aC)" nonfiltered="3040" processed="3035" dbindex="88096">
Espuri Lucreci (Spurius Lucretius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 172 aC i va obtenir la provncia de l'Hispnia Ulterior. El 169 aC va servir amb distinci sota el cnsol Quint Marci Filip en la guerra contra Perseu de Macednia. El 162 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a Sria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217495" title="Quint Lucreci" nonfiltered="3041" processed="3036" dbindex="88097">
Quint Lucreci (Quintus Lucretius) fou un cavaller rom.

Va acusar a Livi Drus de praevaricatio (54 aC) i Cicer l'esmenta com a ntim amic de Gai Cassi Long i afiliat al partit aristocrtic. 

Al esclatar la guerra civil el 49 aC estava estacionat a la ciutat de Sulmo amb cinc cohorts, per be el seu collega en el comandament, Gai Atti, o be les seves mateixes tropes, van obrir les portes a Marc Antoni i Lucreci va haver de fugir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217498" title="Lucteri" nonfiltered="3042" processed="3037" dbindex="88098">
Lucteri (Lucterius) fou un cap dels gals carducs. Juli Csar el descriu con un dels ms atrevits caps gals. 

Vercingetorix el va enviar l'any 52 aC al pas dels rutens (ruteni). Lucteri va tenir fora xit i va reunir un gran exrcit i estava a punt d'envair la Narbonense en direcci a Narbona quan l'arribada del mateix Csar el va obligar a retirar-se.

El 51 aC aliat a Drappes, el cap dels snons, va intentar de nou envair la Narbonense per fou derrotat pel llegat Gai Canini Rbil prop d'Uxellodunum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217499" title="Luculle" nonfiltered="3043" processed="3038" dbindex="88099">


Onomstica:

Luculle, famlia plebea romana ;

Luci Licini Luculle (edil), edil curul el 202 aC ;

Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC), cnsol el 151 aC;

Luci Licini Luculle (pretor), pretor el 103 aC ;

Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC), cnsol el 74 aC, general que va derrotar a Mitridates VI Eupator;

Luci Licini Luculle (fill), fill de Luci Licini Luculle el cnsol del 74 aC;

Marc  Licini Luculle (cnsol  73 aC), cnsol el 73 aC ;

Gai Licini Luculle, trib de la plebs el 196 aC ;

Marc  Licini Luculle (pretor), pretor peregr el 186 aC ;

Publi  Licini Luculle, trib de la plebs el 110 aC;

Luci Licini Luculle (pretor urb), pretor urb el 67 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217500" title="Luculle (famlia)" nonfiltered="3044" processed="3039" dbindex="88100">
Luculle (Lucullus) fou una famlia plebea romana de la gens Licnia. Els primer Luculle apareixen a la histria a la Segona Guerra Pnica. Els personatges principals de la famlia Licnia Luculle foren:

Luci Licini Luculle (edil), edil curul el 202 aC ;
Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC), cnsol el 151 aC;
Luci Licini Luculle (pretor), pretor el 103 aC ;
Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC), cnsol el 74 aC, general que va derrotar a Mitridates VI Eupator;
Luci Licini Luculle (fill), fill de Luci Licini Luculle el cnsol del 74 aC;
Marc  Licini Luculle (cnsol  73 aC), cnsol el 73 aC ;
Gai Licini Luculle, trib de la plebs el 196 aC ;
Marc  Licini Luculle (pretor), pretor peregr el 186 aC ;
Publi  Licini Luculle, trib de la plebs el 110 aC;
Luci Licini Luculle (pretor urb), pretor urb el 67 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217502" title="Luci Licini Luculle (edil)" nonfiltered="3045" processed="3040" dbindex="88101">
Luci Licini Luculle (Lucius Licinius Lucullus) fou un magistrat rom.

Fou edil curul el 202 aC junt amb Quint Fulvi i es van destacar per la magnificncia que van exhibir als ludi romani; alguns dels escribes i altres oficials encarregats del comptes van defraudar al tresor pblic i Luculle mateix i el seu collega foren sospitosos, el que va malmetre la seva tasca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217503" title="Selecciona't" nonfiltered="3046" processed="3041" dbindex="88102">

Selecciona't s la revista oficial de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i t com a finalitat la promoci de les seleccions esportives catalanes. T una periodicitat mensual i la rep tots els collaboradors de la Plataforma aix com les federacions, clubs esportius, ajuntaments, biblioteques i personalitats del pas. Tanmateix, tamb es pot descarregar gratutament de la seva web. El primer exemplar de la revista va aparixer el desembre de 2006, per no va ser fins el mar de 2007 que va sortir a la llum el nmero 1, que donava inici a la tirada regular.

Enllaos externs.
 Web oficial de Selecciona't;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217504" title="Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC)" nonfiltered="3047" processed="3042" dbindex="88103">

Luci Licini Luculle (Lucius Licinius Lucullus) fou un magistrat rom, avi del gran general, i probablement fill de Luci Licini Luculle (edil) (Lucius Licinius Lucullus). Luci Licini Luculle pertanyia a la famlia dels Lucul, de la gens Licinia.

Desprs d'haver desenvolupat diverses magistratures, marx a Hispnia, on el seu antecessor Marc Claudi Marcel. 

Desprs d'haver desenvolupat diverses magistratures fou nomenat cnsol el 151 aC juntament amb Aule Postumi Alb i fou enviat a Hispnia per substituir a Marc Claudi Marcel que ja havia concertat la pau de Numncia amb la tribu celtibera dels Arevacs. La guerra contra els celtibers havia esdevingut impopular a Roma i fou difcil reclutar un exrcit, i la severitat de Luculle i el seu collega va irritar al poble i fins i tot als tribns, fins que aquestos van ordenar la detenci dels cnsols i els van fer empresonar; el conflicte es va acabar amb la intervenci del jove Escipi Emili, el qual va oferir els seus serveis i va fer reviure l'esperit militar entre els romans.

Abans de la seva arribada a Hispnia, Marcel ja havia acabat la guerra i totes les tribus revoltades s'havien sotms. El nou cnsol, amb ganes de gloria i de saqueig, va decidir atacar als vacceus, tribu que fins llavors no havia tingut cap relaci amb els romans; va creuar el Tagus i va envair els seus territoris sense cap autoritzaci del senat.
Atac la ciutat de Cauca, on se sospitava que s'acumulaven grans riqueses. Els pobladors van capitular, per Lucul no va respectar el pacte i orden una matana de tots els habitants de la plana (aprox. 20.000 cita); als supervivents els esclavitzaren. A mida que avanava pel pas dels Vacceus, les ciutats apareixien desertes o li tancaven les portes, com a la capital Palantia i la fortalesa de Intercacia, negant-se a tractar amb ell desprs de correr la veu que Lucul no respectava els pactes. La falta de queviures oblig a les tropes romanes a retirar-se perseguits pels indignats vacceos. Intercatia per un temps li present batalla, per s'acab sotmetent, no obstant el tractat va haver de ser garantit per Escipi. 
Un atac posterior contra Pallantia fou rebutjat, i finalment, mancat de provisions, Luculle es va haver de retirar pressionat pels vacceus i va recreuar el Douro, establint els seus quarters d'hivern al sud de la pennsula. Lucul va passar llavors al sud, per a socrrer al procnsol Servi Sulpici Servi Galba, derrotat pels Lusitans, novament rebels, hi va hivernar a territori dels Turdetans. El 149 aC Lucul i Galba van atacar als lusitans prop de Gades, i ambds faltaren a la paraula donada als qui se sotmetien. De tornada a Roma (148 aC) Lucul va ser acusat, per no va ser condemnat. Galba va poder deslliurar-se de ser acusat, com pretenia Cat, grcies al seu or.

Tot i la violaci de les disposicions del senat, no fou castigat i va romandre a Hispnia en qualitat de procnsol. Va passar el hivern a Turdetnia i la primavera del 150 aC va entrar al territori dels lusitans junt amb Servi Galba amb el que va compartir els actes de crueltat i traci que es van fer contra aquest poble; tot i aix fou ms afortunat que Galba ja que no fou jutjat al seu retorn a Roma.

Durant aquest perode va amassar una petita fortuna tot i que la guerra contra els vacceus no fou gaire productiva i amb part dels diners recollits va construir un temple a Felicitas; per la consagraci va demanar a Luci Mummi unes esttues que aquest havia portat de Corint i quan va estar consagrat es va negar a tornar-les allegant que havien estat consagrades a la deessa.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217505" title="Luci Licini Luculle (pretor)" nonfiltered="3048" processed="3043" dbindex="88104">
Luci Licini Luculle (Lucius Licinius  L. F. Lucullus)  fou un magistrat rom, pare  del gran general, i fill de Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC) (Lucius Licinius Lucullus).

Fou pretor el 103 aC i fou nomenat pel senat pel comandament a Siclia on es desenvolupava la revolta dels esclaus sota Ateni i Salvi Trif que havia agafat molta fora. Va agafar un exrcit de 17000 homes dels quals una bona part eren regulars romans o italians. Va aconseguir la victria i Trif es va haver de tancar a la fortalesa de Triocala que no va poder conquerir i es va haver de retirar de manera ignominiosa. 

Aviat fou substitut per Gai Servili, i abans de entregar el comandament va destruir tots els magatzems militars per perjudicar al seu substitut; al arribar a Roma un altre Servili el va acusar de suborn i malversaci i fou condemnat i enviat a l'exili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217506" title="Carlo Ripa di Meana" nonfiltered="3049" processed="3044" dbindex="88105">

Carlo Ripa di Meana ( Pietrasanta, Itlia 1929 ) s un poltic itali que fou membre de la Comissi Delors entre 1985 i 1992.

Biografia.
Va nixer el 15 d'agost de 1929 a la poblaci de Pietrasanta, situada a la provncia de Lucca i regi de la Toscana, en una famlia aristocrtica. 

Entre 1974 i 1978 fou president de la Biennal de Vencia.

Activitat editorial.
Entre 1953 i 1956 dirig a la ciutat de Praga el World Student News, revista de la Uni Internacional d'Estudiants propera al Partit Comunista Itali. Membre de l'editorial Feltrinelli des de l'any 1957, el 1959 dirig la revista "Passato e presente", sorgida a l'entorn del poltic Antonio Giolitti. El 1963 va esdevenir membre de l'editorial Rizzoli.

Activitat poltica.
Inicialment proper al Partit Comunista Itali (PCI), a l'inici de la dcada del 1960 fou expulsat d'aquest partit, per la qual cosa va esdevenir membre del Partit Socialista Itali (PSI). 

Amic personal de Bettino Craxi, l'any 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les primeres eleccions europees, esc que va mantenir fins el 1984. Aquell any renunci al seu esc per esdevenir membre de la Comissi Delors I responsable de les Reformes Institucionals, Comissari Europeu de Poltica de la informaci i Cultura i Turisme. En la formaci de la Comissi Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecci Civil.

El juny de 1992 renunci a la poltica europea per esdevenir Ministre de Medi Ambient en el govern del Primer Ministre d'Itlia Giuliano Amato, crrec que va desenvolupar fins l'abril de 1993. Lder de la Federaci dels Verds entre 1993 i 1996, fou escollit novament eurodiputat en les eleccions europees de 1994, mantenint el seu esc fins el 1999, passant per a formar part del grup Partit de l'Esquerra Europea al seu trecament amb el Partit Verd Europeu el 1998. En la formaci de la Comissi Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecci Civil, crrec el d'Energia que compart amb Antnio Cardoso e Cunha.

Enllaos externs.
  Informaci de Carlo Ripa di Meana al Parlament Europeu;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217509" title="Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC)" nonfiltered="3050" processed="3045" dbindex="88106">

Luci Licini Luculle (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou un magistrat rom, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator, i fill de Lucius Licinius  L. F. Lucullus i de Ceclia (filla de Luci Metel Calb o Calv). Va nixer vers el 106 aC i la seva primera aparici publica fou a l'acusaci de l'ugur Servili, autor del desterrament del seu pare, que finalment fou absolt.

Servei amb Sulla.
De jove va servir amb distinci a la guerra social i va atreure l'atenci de Sulla al que va acompanyar con a qestor a Grcia  i sia quan va esclatar la guerra amb Mitridates (88 aC). Durant el setge d'Atenes, i per manca de flota, Sulla va enviar al hivern del 87 al 86 aC a Luculle, amb sis vaixells, a demanar ajut dels aliats. Luculle va aconseguir expulsar a les forces del rei del Pont de l'illa de Quios i de Colof (86 a 85 aC). Fmbria, que era del partit popular i havia estat enviat pel govern de Roma, va expulsar a Mitridates de Prgam i el va assetjar a Pitane. Si Luculle llavors hagus collaborat, el rei hauria estat agafat i la guerra s'hauria acabat, per va seguir els interessos de Sulla i no va donar suport a Fmbria i Mitridates es va poder escapar per mar a Mitilene; una mica desprs Luculle va derrotar a la flota enemiga a Tnedos i es va fer l'amo de la zona de l'Hellespont facilitant el pas de Sulla cap a sia a la primavera del 84 aC.

Una mica desprs es va signar una pau amb Mitridates i Sulla va tornar a Roma i va deixar a sia a Luculle. Durant el temps de pau es va ocupar d'afers civil, com l'emissi de moneda i la recaptaci de les quantitats exigides per Sulla a les ciutat venudes; en aquestes tasques fou liberal i va mirar de fer els pagaments el menys dificultosos que fos possibles; la revolta de Mitilene fou reprimida amb severitat mostrant que tamb podia ser dur si calia. 

Va restar a sia fins l'any 80 aC i va retornar a Roma i el 79 aC fou edil curul junt amb el seu germ Marc Licini Luculle; els jocs organitzats pels germans foren esplndids i per primera vegada es va veure a elefants lluitant amb braus.

Sulla li va encarregar de revisar els seus comentaris i el va nomenar tutor del seu fill Faust abans que a Pompeu (cosa que va donar lloc a la gelosia d'aquest). Per una llei especial, Luculle va poder exercir la pretoria quasi immediatament desprs d'acabar el perode d'edil (probablement l'any 77 aC). Desprs fou propretor a frica on va actuar de manera justa i el 75 aC va tornar a Roma on va aspirar al consolat que va obtenir per l'any 74 aC junt amb Marc Aureli Cotta.

Consolat i la guerra contra Mitridates.
En el seu consolat es va oposar als intents de Luci Quinti per abolir les lleis constitucionals de Sulla. Al final del perode va obtenir la provncia de la Gllia Cisalpina i el seu collega Cotta la de Bitnia (que havia esdevingut territori rom a la mort del rei Nicomedes III Evergetes), per en aquell moment va morir Octavi, el procnsol de Cilcia i Luculle va aconseguir ser nomenat procnsol d'aquesta provncia en lloc de la Gllia, i amb l'encrrec de dirigir, si s'esqueia, la guerra per terra contra Mitridates del Pont, que es veia venir, mentre Cotta tindria el comandament de la flota.

Al final de l'any 74 aC ja eren els dos cnsols a sia. Luculle portava una legi des de Itlia i en va trobar quatre ms a sia que eren les antigues forces de Fmbria; va restaurar la disciplina d'aquests tropes i al final va poder reunir trenta mil infants i 2500 cavallers. Just a temps ja que aviat va rebre noticies de qu Mitridates havia envat Bitnia amb 150.000 homes, havia derrotat a Cotta per terra i mar i l'havia bloquejat a Calcednia. Luculle es va dirigir a Galcia per quan va passar a Frgia es va veure aturat a Otryae per un destacament de Mitridates dirigit pel rom exiliat Vari (Varius). L'aparici d'un meteor va impedir l'enfrontament. 

Mentre Mitridates va abandonar el setge de Calcednia i es va dirigir contra Czic i Luculle es va dirigir a aquesta zona, per sense preses, esperant les dificultats del rei per mantenir un exercit tant gran. Va establir el campament a certa distncia, des de on podia vigilar, interceptar les comunicacions i impedir els subministraments; quan el hivern va impedir a Mitridates rebre subministraments per mar, la gana va afectar als seus homes i va haver d'aixecar el setge; un destacament de quinze mil homes de avantguarda fou atacat per Luculle i aniquilat a Rhyndacus; quan el gros de les forces del rei van comenar la retirada, Luculle va atacar la reraguarda al pas de l'Esop i el Grnic, i va causar nombrosos baixes a l'enemic. L'exrcit de Mitridates va quedar seriosament damnat per el rei va conservar el domini de la mar, i va donar el comandament de la flota al rom Vari amb orde de mantenir el domini de la mar Egea mentre ell va tornar a Bitnia. Luculle va enviar als seus lloctinents Voconi i Triari mentre ell mateix s'ocupava de formar una flota a l'Hellespont amb aportacions de totes les ciutats gregues d'sia. El primer combat fou a Ilium, i Luculle va derrotar a la flota pntica, i el segon fou a Lemnos en el que la flota del rei fou quasi be aniquilada i el mateix Vari fou fet presoner junt amb el seu estat major.

Llavors Luculle es va poder dirigir a Nicomdia on era Mitridates; ja Cotta i Triari es preparaven a assetjar a Mitridates i aquest, quan va conixer la derrota de la flota, va fugir de la ciutat i es va escapar per mar cap al Pont. Luculle es va reunir amb Cotta i Triari a Nicomdia i va enviar al primer a forar l'aixecament del setge d'Heraclea, i Triari amb la flota fou enviat al Bsfor, per impedir la tornada dels esquadrons enemics.

Luculle va passar a Galcia saquejant el pas i va entrar sense cap oposici seria fins a Temiscira (Themiscyra), per per evitar que el rei inicis una guerra de guerrilles a les muntanyes, no el va perseguir cap a Cabeira (on ara era Mitridates) i es va aturar per assetjar Amisos i Eupatria, esperant que al privar al rei de la seva reraguarda l'obligaria a sotmetre's; per el rei va  enviar reforos a les dues ciutats i va restar tranquil a Cabeira on disposava d'una fora de quaranta mil infants i quatre mil cavallers.

Campanya del 72 aC.
Callmac va fer una gran defensa d'Amisos tot i l'energia de Luculle i finalment al bo del hivern es va relaxar. A la primavera del 72 aC Luculle va deixar a Murena amb dos legions per mantenir el setge i va marxar contra Mitridates a Cabeira, per la superioritat del pntic en cavalleria impedia un enfrontament directe i noms es van produir combats parcials, en els que els romans van portar la pitjor part, i finalment per la manca de provisions Luculle es va haver de retirar cap a Capadcia.

Justament llavors uns destacaments de tropes reials dirigits per Menemac i Mir foren aniquilats per un dels lloctinents de Luculle, i Mitridates va decidir traslladar-se a ms distancia de l'enemic; per al donar les ordres de retirada el pnic es va apoderar de les tropes que es van desbandar; el mateix rei va estar a punt de morir en la confusi i fou perseguit per la cavalleria romana cap a Comana, des de on va fugir a Armnia acompanyat noms per un petit cos de cavallers; Tigranes II d'Armnia el va acollir. Luculle el va perseguir fins a Talaura, per considerant la retirada d'Armnia dificultosa, es va aturar a aquesta ciutat i va enviar a Appi Claudi Pulcre com ambaixador al rei Tigranes, demanant l'entrega de Mitridates. 

Mentre va rebre la submissi de la Petita Armnia que havia estat sotmesa a Mitridates, i tributs dels colquis i tibarens; llavors va retornar i va sotmetre completament el Pont; Amisos i Eupatria que encara resistien, es van rendir, per Amisos fou incendiada per Callmac abans de fugir, i encara que els soldats romans podien haver apagat les flames, es van aturar en el saqueig i van deixar la ciutat assolada i finalment es va cremar en gran part. Luculle va intentar restablir la ciutat concedint-li la llibertat i invitant nous poblador amb privilegis especials. Heraclea no va caure en poder dels romans fins l'any 71 aC i Sinope va seguir una mica desprs amb el que es va completar la conquesta del regne. Al mateix temps, Macares, fill de Mitridates que el seu pare havia nomenat rei del Bsfor, va enviar ambaixadors per fer submissi al general rom i fins i tot va enviar un cos que va participar en la conquesta de Sinope. Mentre Appi Claudi no va obtenir una resposta positiva de Tigranes i es va sospitar que els dos reis preparaven una nova guerra units.

Luculle va dedicar atenci als afers civils de l'sia, fixant un tipus d'inters moderat, limitant les exaccions dels recaptadors romans, i restringint els abusos del publicans. Amb aquestes mesures es va guanyar el favor popular i li foren oferts jocs en el seu honor i diverses mostres de respecte i adhesi. Aquestes reformes es van mantenir quan Luculle va deixar el territori, prova de qu eren encertades. En canvi es va guanyar l'enemistat dels cavallers romans, molts dels quals eren publicans, que van presentar una queixa a Roma.

Campanya del 69 aC.
Luculle va decidir avanar-se als designis de Mitridates i Tigranes amb la invasi d'Armnia (primavera del 69 aC), que va efectuar amb 12.000 infants i 3.000 cavallers. A deixar en el govern del Pont al seu lloctinent Sornaci (Sornatius) i va rebre assistncia de Ariobarzanes II de Capadcia per passar l'ufrates, entrant desprs a la Sofene i creuant el Tigris per avanar cap a Tigranocerta. El rei armeni va enviar a Mitrobarzanes per aturar a Luculle per l'armeni fou derrotat i les seves forces aniquilades. Tigranes va fugir de Tigranocerta i en va encarregar la defensa al seu oficial Mancaios (pels romans  Manceu, llat Mancaeus) retirant-se a l'interior del pas a esperar les tropes que estava reunint. Luculle va assetjar Tigranocerta amb l'esperana de qu el rei armeni intents atacar als assetjadors i lliurar un combat decisiu. Tigranes quan va reunir les tropes va enviar un contingent que va poder reforar la ciutat i treure'n a les seves dones i concubines., i animat per aquest xit es va presentar a la zona amb 150000 infants, 55000 cavallers i 20000 arquers i foners. El dia 6 d'octubre s'anunciava com un dia desgraciat pels ugurs romans per Luculle va dir. "jo el far un dia afortunat". 

El combat decisiu tingu lloc efectivament el 6 d'octubre del 69 aC a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluncia del Centrites (Bohtan). Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene (gendre de Tigranes) i l'esquerra del de Adiabene. Luculle, amb una brillant estratgia, va obtenir una victria complerta i Tigranes i els seus es van retirar i en la fugida el rei va perdre fins i tot la seva diadema reial; Sria i la regi al sud del Tigris ja es podia donar per perduda pels armenis. Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Luculle i feu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs. Els dinastes locals van haver de acceptar el protectorat rom, entre ells el rei de Commagene, Antoc. Luculle va investir al selucida Antoc XIII Asitic que aprofitant els fets havia recuperat el regne de mans dels armenis i havia estat proclamat a Antioquia (ja havia estat reconegut abans pel senat rom com a legtim rei). Els romans van passar el hivern a la Gordiene. Nisibe encara resistia sota la direcci del enginyer grec Calmac o Callmac l'antic efica defensor d'Amisos.

Campanya del 68 aC.
Tigranes va recrrer Armnia i va reunir un nou exercit per passar a l'atac al bon temps del any segent, s a dir a la primavera del 68 aC. Oficials grecs van instruir a tota presa a quaranta mil soldats i trenta mil cavallers, armenis, ibers i gent de Mdia, entre d'altres. Aprofitant els saquejos dels temples i santuaris que feien els romans, es va poder donar a la lluita un caire de defensa de la naci i de la religi.

A la primavera del 68 aC Luculle va decidir atacar Artaxata, al cor d'Armnia i va sortir de Migdnia cap a aquella capital una mica tard, ja a l'estiu i va tenir problemes de subministres sobre el terreny degut al clima. Tigranes, acompanyat de Mitridates VI Eupator, l'ex rei del Pont , van refusar la batalla frontal, i amb la cavalleria intentaven evitar el provement dels romans. Per forar el combat Luculle va pujar l'Arsnies (Murad Su) cap a Artaxata. Prop d'un riu a la vora de Manazkert els armenis van presentar batalla i van emprar la que desprs fou anomenada tctica dels parts, consistent en recular rpidament per de seguit girar-se i cosir de fletxes als perseguidors. Tigranes i el seu gendre el rei d'Atropatene, presentaven batalla frontal i Mitridates atacava als romans per la reraguarda. Luculle va contenir a Tigranes i va fer fugir als atropatens, i Mitridates tamb fou rebutjat. Finalment Luculle va poder conservar el camp i els armenis van perdre cinc mil homes, per desprs de la batalla els romans van quedar molt afeblits.

L'estiu s'estava acabant i al avanar cap el nord el fred es va fer sentir. L'avan no portava enlloc (Artaxata era encara lluny) i aviat les aiges eren glaades i el menja mancava; la gent del pas era hostil i les forces armnies i els seus aliats els atacaven en punts estratgics. Les legions amenaaven d'amotinar-se i Luculle va haver d'ordenar la retirada. A la tardor es va presentar davant Nisibe, que finalment fou conquerida. Els armenis van avanar cap a la regi del Tigris i van ocupar els districtes al nord i casi be van obligar a rendir-se a la legi dirigida per Fanni (Fannius) que nomes fou salvada per l'arribada del propi Luculle.

A finals del 68 aC Mitridates, amb vuit mil soldats, la meitat armenis, entrava al Pont i el reconqueria fcilment en uns mesos de combat (primavera del 67 aC) contra els lloctinents de Luculle, Triari i Fabi. A comenaments del 67 aC el rei d'Atropatene, fou enviat contra Capadcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del pas. Aix, davant la situaci i les critiques a Roma on els cavallers pressionaven fort contra Luculle i ara tenien el suport parcial dels optimats, va haver d'abandonar Armnia i avanar cap al Pont per restablir la situaci. Quan va arribar al Pont, Mitridates es va retirar cap a l'Armnia Menor i quan el va voler perseguir l'exrcit es va amotinar; per calmar la revolta va haver de romandre en inactivitat tot l'estiu deixant el cam lliure a Mitridates i Tigranes.

Llavors van arribar a sia els llegats del senat rom amb ordres de fixar la situaci poltica a la zona, en la que Pont havia d'esdevenir provncia romana i es van trobar que els romans ja no dominaven el Pont. Entre els llegats hi havia el germ del general, Marc Licini Luculle. Les noticies van arribar a Roma i els adversaris del general van aprofitar per desacreditar-lo; un decret del senat va transferir el govern de Bitnia i la direcci de la guerra al cnsol de l'any, Mani Acili Glabri III, per aquest home no tenia prou capacitat per la tasca encomanada, i quan va arribar a la provncia, i es va assabentar de com estaven les coses, no va fer cap pas per canviar la situaci i assumir el comandament, per al mateix debilitant la posici de Luculle al enviar un comunicat a les tropes d'aquest anunciant que el seu comandant havia estat substitut i deslliurant-los de la seva obedincia. Aix Mitridates dominava sense problemes el Pont i Capadcia

 La lluita dels optimats.
La humiliaci final de Luculle va arribar la primavera del 66 aC quant fou cridat a Roma i es va nomenar nou comandant per dirigir la guerra al seu vell enemic personal Gneu Pompeu, en virtut de la llei Manlia (que substitua en el comandament tant a Glabri com a Luculle i nomenava a Pompeu). Pompeu i Luculle es van entrevistar i encara que el comenament es van mostrar amistosos, van acabar enfrontats.

Luculle va anar a Roma per reclamar els honors del triomf, per els seus enemics al senat s'hi van oposar. El trib Gai Memmi li va imputar diversos crrecs de mala administraci. Van passar tres anys fins que finalment la correlaci de forces al senat li va permetre rebre els honors del triomf i fer la corresponent celebraci a comenaments del 63 aC. Luculle va rebre contnuament el suport de Cat, la germanastra del qual, Servlia, era la seva dona; tamb va rebre cada vegada ms el suport del partit dels optimats, alarmats davant el creixent poder de Pompeu. Per Luculle, en lloc d'erigir-se en cap aristocrtic, es va retirar progressivament de la vida pblica per dedicar-se a una vida de luxe i plaers.

El 62 aC va prendre part junt amb Metel Crtic, Cat i d'altres, a l'oposici a la ratificaci dels actes de Pompeu i van aconseguir el retardament de la mesura durant dos anys, el que va forar a Pompeu a una aliana amb la facci oposada (el conegut com a Primer Triumvirat). El 61 aC va fer de testimoni contra Publi Clodi en el seu judici, el que li va provocar l'enemistat de Cras i Juli Csar (els membres del triumvirat junt amb Pompeu).

 Decadncia i obra.
Desprs del 60 aC Luculle va participar molt poc en poltica. El 59 aC fou un dels dirigents aristocrtics acusats per Luci Vetti d'un imaginari complot contra la vida de Pompeu; al mateix any fou jutge en el judici de Luci Flac. Va morir abans del 56 aC en qu Cicer ja l'esmenta com a difunt. El seu germ Marc el va fer enterrar a la seva villa de Tusculum tot i que el poble demanava que fos enterrat al Camp de Mart com Sulla.

Els tresors que havia acumulat durant els seus anys a sia li van permetre una vida de luxe als darrers anys. Els seus jardins a la seva villa de  Roma eren famosos encara sota els emperadors. Les seves villes a Npols i Tusculum eren les ms luxoses del mon rom. Amant de la bona taula fou l'introductor de les cireres a Itlia que li portava Cerasus del Pont i del que van agafar el nom. Tenia una gran biblioteca que va obrir al pblic. Fou patr del poeta rquies i de l'escultor Arcesilau.

Es va casar dues vegades; la primera amb Cldia, la filla d'Appi Claudi Pulcre, de la que es va divorciar el 66 aC degut a les seves activitats llicencioses; i la segona amb Servlia, filla de Quint Servili Cepi i germanastre de Marc Porci Cat. Amb la segona va tenir un fill el nom del qual fou probablement Luci Licini Luculle.

 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217511" title="(93) Minerva" nonfiltered="3051" processed="3046" dbindex="88107">
Minerva (m  n v ) s l'asteroide nm. 93 de la srie. Fou descobert el 24 d'agost del 1867 per en James Craig Watson (1838-1880) a Ann Arbor (EUA). 

s un asteroide gran del cintur principal de classe C (de superfcie fosca i compost principalment per carboni)   El seu nom es deu a la deessa romana de la saviesa, les arts i les tcniques de la guerra, Minerva.

L'ocultaci d'una estrella per part de Minerva fou observada a Frana, Espanya i EUA el 22 de novembre del 1982 va permetre estimar que el seu dimetre feia aproximadament 170 km, les dues ocultacions posteriors per estimaren que feia aproximadament 150 km de dimetre .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217512" title="Luci Licini Luculle (fill)" nonfiltered="3052" processed="3047" dbindex="88108">
Luci Licini Luculle (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou fill de Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) (Lucius Licinius  L. F. L. N.  Lucullus)  i de Servlia.

Va nixer com a molt aviat el 65 aC i tenia pocs anys quan el pare va morir i en va deixar encarregada la seva custodia al seu oncle matern Marc Porci Cat i amb l'encrrec tamb al seu amic Cicer; els dos homes sembla que foren tutors conjunts del noi. Educat en els principis republicans, el 44 aC, desprs de la mort de Juli Csar, es va posar al costat de Brut i el va acompanyar a Grcia. Va lluitar a la batalla de Filips on va morir (42 aC). Valeri Mxim l'anomena Marc Licini Luculle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217514" title="Marc Licini Luculle (cnsol 73 aC)" nonfiltered="3053" processed="3048" dbindex="88109">
Marc Licini Luculle (Marcus Licinius L. F. L. N. Lucullus) fou fill de Luci Licini Luculle (pretor) (Lucius Licinius  L. F. Lucullus) i de Ceclia (filla de Luci Metel Calv o Calb, i germ petit de Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC) (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus). Fou adoptat per Marc Terenci Varr i llavors va agafar el nom de Marc Terenci Varr Luculle (Marcus Terentius M. F. Varro Lucullus) sota el que apareix als Fasti.

Apareix al costat del seu germ en la denncia contra l'ugur Servili que havia provocat el desterrament del pare. Fou qestor en any desconegut, per segurament sota Sulla. A la guerra civil que va seguir a la tornada de Sulla, aquest el va tenir com un dels seus lloctinents i el 82 aC va guanyar una brillant victria contra Carb prop de Fidentia. El 79 aC va exercir d'edil curul juntament amb el seu germ Luci. El 77 aC fou pretor i es va destacar per la seva imparcialitat en l'administraci de justcia i pel desig de tancar les ferides provocades per la guerra.

El 73 aC va succeir al seu germ com a cnsol juntament amb Gai Cassi Var. Aquell any es va dictar una llei per la distribuci de gra entre les classes baixes (Lex Terentia et Cassia). Va obtenir al final del perode la provncia de Macednia i all esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera; i efectivament va derrotar els dardanis i bessis i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre el Mont Hemos i el Danubi, matant i mutilant als brbars que queien a les seves mans de la manera ms cruel. Fins i tot va atacar alguna de les ciutats gregues de l'Eux que haurien fet algun acte hostil ja que va agafar successivament als caps d'Apollnia, Calltia, Tomi i Istros i alguna ms de segon ordre. Al tornar a Roma el 72 aC va rebre els honors del triomf que va celebrar el 71 aC

El 67 aC fou un del deu llegats enviats a sia per fixar els afers a la zona i establir el Pont com a provncia romana, propsit que fou frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situaci. En acabar la missi fou portat a judici per Gai Memmi per actes illegals, acusaci que va acabar amb la seva absoluci. 

En endavant fou un dels dirigents del partit aristocrtic o dels optimats. El 65 aC va testimoniar contra el trib Gai Corneli junt amb altres aristcrates (Hortensi, Catul, Metel Pius i Marc Lpid). Encara que va tenir alguna discrepncia amb Cicer, en fou un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiraci de Catilina, demanant l'execuci dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador; al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oraci funerria del seu germ (vers 58 o 57 aC) i encara vivia el 56 aC any en qu s'oposava a l'enviament de Pompeu a Egipte. Mesos desprs encara participava a debats al senat; desprs ja no torna a ser esmentat el que indicaria que va morir vers el 54 aC o poc desprs; en tot cas era mort al iniciar-se la guerra civil el 49 aC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217516" title="Gai Licini Luculle" nonfiltered="3054" processed="3049" dbindex="88110">
Gai Licini Luculle (Caius Licinius Lucullus) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 196 aC i va proposar una llei per la creaci de l'ofici sacerdotal dels triumvirs epulons (Triumviri Epulones), que en endavant apareixen regularment. Fou una de les tres primeres persones que va exercir aquest ofici. El 191 aC fou un dels dos comissionats nomenats per consagrar el temple de Juventas al circ Mxim, construt per Marc Livi per celebrar una derrota d'sdrubal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217518" title="Marc Licini Luculle (pretor)" nonfiltered="3055" processed="3050" dbindex="88112">
Marc Licini Luculle (Marcus Licinius Lucullus) fou un magistrat rom.

Fou pretor peregr el 186 aC any en qu foren detectades les reunions de la societat de les bacanals a Roma i tant gran va ser la confusi que va causar el seu descobriment que es van haver d'adoptar mesures serioses i els pretors van haver de suspendre per trenta dies els processos judicials en curs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217519" title="Publi Licini Luculle" nonfiltered="3056" processed="3051" dbindex="88113">
Publi Licini Luculle (Publius Licinius Lucullus) fou trib de la plebs el 110 aC. Va planificar amb un dels seus collegues, Luci Anni, la reelecci d'ambds, per altres tribuns s'hi van oposar. Aquestes dissensions van impedir l'elecci regular de les magistratures al comicis, i no es van poder elegir fins a l'any segent. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217520" title="Luci Licini Luculle (pretor urb)" nonfiltered="3057" processed="3052" dbindex="88114">
Luci Licini Luculle (Lucius Licinius Lucullus) fou un magistrat rom.

Fou pretor urb el 67 aC, i en aquest crrec es va mostrar moderat i equilibrat. Un dia va ometre aixecar-se de la seva cadira al pas del cnsol Mani Acili Glabri III, que va ordenar als seus lictors la destrucci de la cadira curul del pretor, per Luculle, en lloc de sentir-se ofs va seguir administrant justcia sense cadira i els seus subordinats el van imitar. 

Al final del seu perode va refusar el govern de cap provncia com era el seu dret, ja que en general els governadors romans s'havien d'enfrontar amb els provincials.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217521" title="Barleby l'escrivent" nonfiltered="3058" processed="3053" dbindex="88115">

resum de bartleby l'escrivent 

Literatura.

Narrador 1 persona, s un narrador protagonista
    
Advocat es relaciona amb persones una mica estanys es un copista reservat. Copista, escrivent, passants escrivent lo que els advocats li diuen.

El primer es presenta com es.
Ell es gran t una seixantena, tranquil advocat sense ambicions
Es relaciona amb persones estranyes

Advocat.

Es una mica ms gran s alt tranquil, s un advocat sense ambicions(sense aconseguir ms) s molt segur, la seva feina es negociar entre les accions hipoteques i les escriptures de la gent rica. T procedncia i mtode com era un bon advocat John va donar el carrer. Agregar al tribunal suprem. Quan John va mori li van treure el crrec per no es va enfadar.
El despatx esta a All Atret.

John Jacob Astor.

Home molt ric que va escollir a Advocat per ser el seu advocat perqu era prudent i tenia mtode, preo John ja esta mort.

Despatx Advocat.

s fosc, amb poques vistes ,ttric. 

Avan d'en Brartleby hi havia 2 copistes ms. Els tres empleats es deien Dindi, Grapes, Closca de Gengibre estaven abans d'en Bartleby.

Dindi.

Angles ,petit i revesut amb anys com el Advocat (seixantena).
Al mat tenia la cara vermella a partir de les 12 era molt, s vermella, desprs disminua els colors, era molt enrgic. Al mat era una persona tranquilla, desprs molt inquieta, insultava als fulls, persona incvica.
Avan de les 12 era una persona cvica, eficient i assenyat avan era amable, respectus. Desprs de les 12 era una persona provocadora, barroer amb la llengua, insolent.
Escrivia rpid i amb la lletra clara avan de transformar-se.
Advocat li diu que desprs de les 12 que marxes a casa seva que no feia falta que es quedes a treballar, per ell no se'n vol anar
Vesteix amb roba vella, pudor. A l'estiu portava pantalons balders amb genolleres .Les americanes eren executables, el barret, valia no tocar-lo mentre menjava pastissos i tocava els documents.

Grapes.

25 anys, pelut, esgroget, apirat ( una mica boig )
Adjectius ambici, impacincia, la indigesti (irritable cada cop que s'equivocava era barroer amb la llengua)
Manies Descontent amb la seva alada tocava la  mida de la taula sempre perqu mai estava b.
Ell volia casos perillosos, ambici d'anar ms enll de forar als presos.
Escrivia rpid lletra clara quan no es transformava .Anava ben vestit, roba que feia goix.
El un dia li va regalar una jaqueta al Dindi perqu ell tamb ans ben vestit i la va rebutjar perqu no li agradava, el Dindi es torna s insolent Dresden llavors.
El Dindi pel mat tenia indigesti preo a partit de les 12 ja no la tenia aix era un gran sort perqu aix el Dindi ni el Grapes podien coincidir amb els seus problemes.

Closca de Gingebre.

T 12 anys era el fill d'un carreter.
Era un xicot d'encrrecs i mosso de fer feines, el seu sou era d'u dlar a la setmana .Li diuen closca de gingebre perqu van trobar un munt de closques al seu calaix i gingebre perqu sembres anava a  fer els encrrecs i anava a buscar pastissos de gingebre i tamb pomes.
No era gaire intelligent.

Tenien molta feina i l'abdicat va penar un cartell dient que necessitaven un treballador, es va presentar en Bartleby.

Bartleby.

s molt tranquil , calmat.  Tenia una mampara perqu aix podia tindre intimitat i quan la vol treure ,doncs la treu .Era molt treballador,  no descansava, era molt aplicat.
Escrivia d'una manera silenciosa, no parava, sempre fa el mateix.  La feina s molt pesada Bartleby estava copiant, el advocat li demana de repassar els documents, l'advocat es va quedar parat no va contestar. Bartleby va contestar : preferiria no fer-ho, ell amb tranquillitat i sense alar la veu .Si el  Bartleby s'hagus rebotat l'aguses despatxat per al no immutares es queda quiet.
s cm si no fos hum .
L'Advocat es desconnectar amb Bartleby perqu es molt tranquil i no repassa els documents. L'Advocat pregunta a ells el que en pensen sobre en Bartleby 
El Dindi pensa que esta mig boig
El Grapes diu:  el Forti fora (tenia la indigesti)
Es passava tota la estona copiant (no parava ni per dinar).Dinava pastissos de Gegibre (son picants)
A el Bartleby no li afectava pas els pastissos picants .Ell no ho fa expressament e involuntari .L'Advocat li fa pensar pena per aix no el despatxa.
El Dindi a la tarda diu que li Forti un vull.
El Grapes a la tarda diu que esta boig
L'Advocat  els pregunta perqu li a tornat a dir que preferiria no fer-ho.
El Bartleby noms far que copiar , no naira a correus, ni a cridar a un company , ni tansevols repassar el que ell mateix avia copiat.
Ell era el primer que arribava a l'oficina i l'ltim que sortia . 
L'Advocat el considerava ones que no faria  mal a ning.

L'Advocat un diumenge va a l'esglsia , de cam es pas a pel despatx .
No va poder obrir alg hi havia dins , el Bartleby hi era dins ,ell vivia al despatx. L'Advocat s'enva del despatx per s'enva irritat perqu el to de'n Bartleby era com sempre .
L'Advocat considerava bona persona , que no feia res al despatx
L'Advocat torna al despatx per no va trobar a en Bartleby 
A l'advocat el Bartelby li feia pena pensava que no tenia famlia ni res, el considerava una persona malalta.
Al despatx el Bartleby esta sol perque sn edificis d'oficines 
A un calaix  de la oficina de'n Bartleby una llibreta d'estalvis.

En Bartleby no parlava mai, no llegia es quedava mirant la paret amb una mirada sega, no anava a cap restaurant, no bevia te, ni tansevols cervesa. Era una persona reservada, no explicava res.
Al principi era melancolios: pietat, ara t por i fastic l'advocat a en Bartleby. T un transton de creixement (pensa d'advocat)
L'Advocat esta disposat a ajudar a en Bartleby.

El dia desprs li va fer preguntes i la seva resposta res la de sempre, quan parlava amb ell el Bartleby no el mirava .
L'Advocat li demanava de repassar els documents i que sigues raonable.

Ara l'advocat parlava igual que en Barber. A tots els empleats els havia encomanat la paraula preferir. EL Barber no copia noms mira la paret ,l'Advocat torna a sentir compassi perque a l millor tenia algun problema als ulls.
El Bartleby plega de la feina previu al despatx.
Ell (Advocat) li diu d'una manera correcta que t 6 dies per marxar per diu que si necessita ajuda que ell li ajudar.

Li diu per ltim cop que el dia segent no el volia veur. No, en Bartleby no s'enva marxar, l'advocat pensa com fer-lo fora, per no ho pot fer ni amb insults, ni amb una empenta, ni trucar a la policia.

L'advocat parla amb ell que amb una insinuaci s'ananiria.
Li pregunta 
- us allunyareu de mi si o no?
- preferiria no allunyarem de vos 
- quin diantre de dret teniu d'estar-vos aqu?
- Pagueu cap llogater? Em pagueu la contribuci? O el que el despatx s vostre?
L'Advocat li va plantar cara d'u vegada  estava els dos sols al despatx
L'advocat al Bartleby esta fent caritat  li fa pena, esta compadnt.
La presencia del Bartleby era per caritat divina.
El Dindi es comena a encendre, el Grapes estava quiet.
Quan tenia visiten l'advocat s'anava o es quedaven colpits  la gent li parlava i ell no s'immutava.
La gent feia rumors sobre en Bartleby 
L'advocat li afecta i te de dependre una decisi, ell senv a una altre oficina. L'advocat li ofereix treball per ell no vol fins i tot li va deixar anar a casa seva pero ell no volia, ell se sent culpable per no poder fer res al respecte pero hi havia un punt que volia respirar tranquils la seva conscincia tamb estava tranquilla.
El nou propietari de l'antiga oficina va trucar a la policia i se'l emporten per vagabund a la pres. El Bartleby no va posar  cap resistncia.
El reboster facilita aquell presos estiguin millor.
L'advocat el va a visitar i sabia mort perque no menjava, al seu enterament es l'nic que hi va assistir
Al cap d'uns dies va rebre una carta que diu que en Bartleby treballava a correus, a la secci de cartes mortes es a dir que les cartes sense remitent les  cremava i per aixa en Bartleby era aix perque ell encara que fsicament estigus viu moralment i psquicament ell era mort....
Ell va estar treballant all uns quants anys.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217524" title="Jules Lowie" nonfiltered="3059" processed="3054" dbindex="88116">

Jules Lowie (Nokere, 6 d'octubre de 1913 - Deinze, 2 d'agost de 1960) era un ciclista belga que fou professional entre 1935 i 1947. Durant aquests anys aconsegu 15 victries, la ms destacada de les quals fou la Pars-Nia.

Palmars.
1938;
 1r a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Saint tienne;
1942;
 1r a Valkenburg;
 1r a St.Martens Lierde;
 1r a Jette;
 1r a Flmalle-Haute;
 1r a Eine;
1943;
 1r a Zulte;
 1r a Merelbeke;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Blgica;
1944;
 1r a Koekelberg;
 1r a Zulte;
 1r a Ruislede;
 1r a Olsene;
1945;
 1r a Nederzwalm;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 5 de la classificaci general;
1937. Abandona (17a etapa);
1938. 7 de la classificaci general;
1939. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jules Lowie ;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217526" title="Stanley Clinton Davis" nonfiltered="3060" processed="3055" dbindex="88117">

Stanley Clinton Davis ( Hackney Downs, Londres 1928 ) s un advocat i poltic laborista angls que fou membre de la Comissi Delors.

Biografia.
Va nixer el 6 de desembre de 1928 a la poblaci de Hackney Downs, situada al municipi de Hackney, que forma part del Gran Londres. Va estudiar dret a la Universitat de Londres.

L'any 1990 fou nomenat per part de la reina Elisabet II del Regne Unit bar Clinton-Davis.

Activitat poltica.
Membre del Partit Laborista, fou escollit membre del Parlament Britnic en les eleccions generals de 1970, esc que va mantenir fins el 1983. En els governs laboristes de 1974-1979 encapalats per Harold Wilson i James Callaghan fou nomenat Secretari d'Estat de Comer.

L'any 1985 en la formaci de la Comissi Delors I fou nomenat Comissari Europeu responsable de les carteres de Medi Ambient, Assumptes dels Consumidors i Transport. Al finalitzar el mandat d'aquesta Comissi l'any 1989 abandon la poltica europea.

Desprs del seu nomenament nobiliari fou escollit membre de la Cambra dels Lords.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217531" title="Vasco Bergamaschi" nonfiltered="3061" processed="3056" dbindex="88118">

Vasco Bergamaschi (San Giacomo delle Segnate, 29 de setembre de 1909 - 24 de setembre de 1979) fou un ciclista itali, professional entre 1932 i 1943.

El seu major xit com a ciclista professional l'aconsegu en guanyar la classificaci general del Giro d'Itlia 1935.

Va participar en dues ocasions al Tour de Frana, sense brillar a la general de cap d'elles, tot i que aconsegu un triomf parcial en la 13a etapa del Tour de 1935.

Desprs de retirar-se del ciclisme actiu va continuar lligat al mn de la bicicleta treballant com a assessor tcnic. 

 Palmars .
1930;
 1r a la Copa Collecchio;
 1r a la Copa Re;
 1r a la Volta a Hongria;
1935;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor de 2 etapes ;
 1r del Giro del Venetto;
 1r del Critrium de Bressana;
 Vencedor d'una etapa al Giro de les 4 Provncies;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1937;
 1r de la Copa Buttafuochi;
 1r del Circuit de Nova Ligria;
1939;
 1r de la Copa Federal;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1940;
 1r de la Mil-Mdena;
1941;
 Vencedor d'una etapa de la Stafetta del Ventennale;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 36 de la classificaci general;
1933. Abandona;
1934. Abandona;
1935. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1936. 8 de la classificaci general;
1937. 18 de la classificaci general;
1939. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1940. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 39 de la classificaci general;
1934. Abandona (7a etapa);
1935. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa;
1938. 33 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
Palmars i biografia de Vasco Bergamaschi ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217536" title="Caadors de Monstres (Musculman)" nonfiltered="3062" processed="3057" dbindex="88119">
Centenars de monstres especials s acosten a la Terra i Jap es veu amenaat, per cap Superheroi est disponible, b si que n hi ha un, un Superheroi pelacanyes, que sempre perd contra els monstres, el seu nom es Musculator, un fantic de l arrs amb bou (gydon). En fer una demostraci d una tcnica mortal al Comandant de l Exercit Defensor de la Terra, en Musculator perd la seva Enegia Garlica,  el simbol de la seva frent es torna blanc, per tal de recuperar-la ha de menjar alls. 
Noms falten 5 minuts per tal que arribin els monstres, la poblaci de Jap en saber que noms hi ha en Musculator lluitar, tots fugen del pas. En Musculator per menja unes cabeces d alls per fer-se gegant i aix combatre contra els monstres, per aquests no venen ja que no volen lluitar contra el passarell d en Musculator. 

Temps desprs, en Musculator, qu es el President de l Associaci dels Amics de l Arrs amb Bou (gy don), rep la visita d un estrany personatge provinent de l espai. Aquest xicot, l Alexandria Mits, li diu que ell es el Prncep del Planeta Mscul a la Nebulosa Mscul, i li explica per que en Musculator es a la Terra. Ja fa anys el Gran Rei i la Reina del Planeta Mscul amb el petit Musculator, passaven per la Terra de vacances, per de sobte un porc va apareixer a la nau, i en una confusi van llanar en Musculator a la Terra en lloc del porc. A ms a ms el Clan Mscul, forma part de l Elit dels Superherois, i a ms a ms, els seus membres tenen la marca KIN al seu cos, la qual en Musculator la t al cul, en Mits tamb la t encara que no pertanyi al Clan Mscul. 
En Mits vol emportar-se en Musculator al Planeta Mscul, per tal que sigui ben entrenat, a ms a ms ha de fer fora el porc d abans ja que es fa passar per Prncep, per en Musculator no vol. Llavors el jove Mits l obliga lluitar contra en Griki, si el guanya faria el que ell vulgues, per si perdia tornaria al Planeta Mscul. 
El Combat comena, en Musculator realitza les seves tecniques mortals, els Rajos Mscul i el Llamp Destructor, per no serveixen de res. D aix que Griki l agafa amb l Abraada de l s, llavors veient la cara en Griki es peta de riure, la seva panxa s entortolliga i perd el combat. 
Per en Mits convida a Arrs amb Bou a en Musculator i aquest accedeix a anar al Planeta, on la situaci es molt dramtica, el porc va derrotar el Gran Rei Mscul, guanyant el cintur de campi absolut de l Univers i ara anomenat King Pig fa el que li dna la gana. 

Desprs d un llarg viatge arriben al Planeta Mscul on es retroba amb la seva familia, i s assabenta que el seu nom real es Suguru.  Desprs d una discussi, en Suguru accedeix a lluitar contra en King Pig. Per en Suguru perd el combat, pero llavors l amo de la Cansaladeria on abans vivia en King Pig apareix, i els porc desapareix, i el Gran Rei aprofita per recuperar el seu cintur. Aix doncs veient com es en Suguru, decideixen que torni a la Terra amb en Mits, el qual l'acompanyar sempre i ser la intelligncia que al protagonista li falta. 

Un dia provienent de Texas, Estats Units d Amrica, arribaria el Superheroi Terryman. En un principi en Terryman lluitaria contra els monstres a canvi de diners, per en coneixer a fons en Musculator, canviaria la seva manera de fer i esdevindria amic d ell.

Combats Importants
 Musculator Vs Pedro Larrocalla: Combat entre el superheroi ms pattic contra el monstre ms pattic que acaba amb la victria d'en Musculator.
 Musculator Vs Decta Cbitus: Combat curt per intens que guanya en Musculator (grcies a l'ajuda d'en Terryman) contra un adversari molt tramps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217537" title="20 Jocs Olmpics per a Superherois (Musculman)" nonfiltered="3063" processed="3058" dbindex="88120">
En Musculator participa en aquests jocs degut a que el representant japons fins aleshores, l'Ultraman, no hi vol participar. l'heroi supera un bon nombre de proves (pedra, paper, tisores - aixecament de monstres - carrera a l'espai - battle royal) i s'enfronta contra altres superherois en les ltimes fases del torneig: En Currycook, en Menjatallarines i finalment, el vigent campi, en Robin de les Estrelles a qui l'aconsegueix derrotar desprs de fer veure que s'havia mort. Durant el combat contra en Menjatallarines, en Musculator s a punt de ser disparat per en Decta Cbitus, pero en Terryman el salva rebent un tret a la cama, que posteriorment el far perdre contra en Robin a les semifinals, i mesos ms tard, li hauran d'amputar (Aquest detall a l'anime el passen per alt). A ms d'en Robin i en Menjatallarines, apareixen altres superherois que tindran papers petits per continus a la srie, com en Canadenc i l'Specialman.

Combats Importants
 Musculator Vs Menjatallarines: Combat sobre un ring glaat que en Menjatallarines t controlat per comet un error i el protagonista se n'aprofita per guanyar.
 Terryman Vs Skyman: Combat que se li posa en contra a en Terryman, pero grcies als nims de l'Specialman aconsegueix donar la volta al combat i guanyar.
 Terryman Vs Robin de les Estrelles: Degut a la ferida provocada per en Decta Cbitus, en Terryman lluita d'una manera molt violenta i antirreglamentria. Al final emper, el mal que li fa la ferida l'impedeix fer la clau decisiva i en Robin ho aprofita per guanyar. Al final, tot el mn s'assabenta que en Terryman estava ferit i se'n compadeixen.
 Robin de les Estrelles Vs Musculator: Combat molt intens entre els dos finalistes, pero finalment, en Robin se n'afarta i ensenya la seva autntica personalitat despiatada i aconsegueix atrapar a l'heroi nip amb el Pont de la Torre. Quan sembla que en Musculator s mort i que en Robin s el guanyador, el japons reaccion i el guanya amb una Presa Giratria Mexicana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217539" title="Caadors de Monstres II (Musculman)" nonfiltered="3064" processed="3059" dbindex="88121">
En el manga i anime Musculman, en Musculator, degut a que va anar a defensar el Jap d'un monstre i no va tornar a temps a EUA, va sser desposset del seu ttol (a l'anime s desposset del cintur per voler venjar en Robin). s aleshores quan decideix tornar al planeta Mscul i coneix la Ronyona, que ms endavant ser la seva nvia. En aquesta part destaca un divertit combat entre en Musculator i en Costelladexai, un superhome rival contractat per eliminar a en Musculator.

Posteriorment, en Musculator decideix ajudar a un noi anomenat Beansman a defensar el seu planeta, Racca, de la invasi de monstres que est patint. Juntament amb altres Superherois: en Menjatallarines, en Buyobuyo, en Cristalman, en Terryman i en Blockman Jr. aconsegueixen derrotar les forces malfiques i tornar a establir la pau al planeta Racca. Aquestes dos parts varen ser suprimides a l'anime.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217540" title="Ettore Meini" nonfiltered="3065" processed="3060" dbindex="88122">

Ettore Meini (Cascina, 5 de gener de 1903) s un ciclista itali que fou professional entre 1928 i 1935. Es va distingir com a velocista.

Palmars.
1928;
 1r a la Copa Cavaciocchi;
1929;
 1r a la Copa Zucchi;
1930;
 1r a la Copa Cavaciocchi;
1931;
 1r al Giro d'Umbria;
 1r al Giro de Romanya ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1932;
 1r a la Mil-La Spezia;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1933;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Midi ;
1934;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. Vencedor d'una etapa;
1932. Vencedor de 2 etapes;
1933. Vencedor de 2 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 29 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Ettore Meini ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217541" title="21 Jocs Olmpics per a Superherois (Musculman)" nonfiltered="3066" processed="3061" dbindex="88123">
En el manga i anime Musculman, se celebren uns altres Jocs Olmpics per a trobar un nou campi desprs de la desqalificaci d'en Musculator. Des d'un bon comenament t uan rivalitat un altre superheroi japons, en Westerman. Aqu en Musculator superar dures proves (el garbell del terror - nadar en la piscina de benzina - empnyer el tren bala (aqu en Terryman s eliminat per aturar el tren per salvar un gosset) - cursa en patins) fins arribar a la fase final dels jocs olmpics. Derrotar a en King Cobra, en Benkiman i en Westerman per lluitar la final contra en Warsman, que derrota a en Menjatallarines a les semifinals, deixant-lo tant ferit que es converteix en un vegetal. A la final, el manager d'en Warsman, en Barracuda resulta ser en Robin de les Estrelelles, que s un cmul d'odi contra en Musculator i per aix li ha ensenyat al seu alumne Warsman tot el que sabia. Desprs d'una rdua lluita, en Musculator ven i torna a guanyar el cintur.
s durant aquests jocs olmpics quan en Blockman Jr. pot lluitar finalment contra en Menajtallarines, pero s derrotat pel xins.

Combats Importants
 Musculator Vs King Cobra: Combat inicialment dominat per en Musculator, que se li posa en contra quan en King Cobra utitlitza la seva tcnica immovilitzadora de cera que provoca que en Musculator no es pugui moure. Per un home-run del partit de beisbol (els combats es realitzen en un lateral d'un estadi de beisbol) fereix en King Cobra. Aleshores, en Musculator se n'aprofita i frega el cap de cera del seu rival contra les cordes fins que s'encn.

 Warsman Vs Pentgon: Al principi es veu un combat molt emocionant i igualat, pero a poc a poc, en Pentgon va dominant al seu rival. Desprs de fer-li el seu Atac Volador, en Pentgon salta pels aires per fer el cop definitiu. Emper, en Warsman reacciona, li salta al damunt i li arrenca una de les ales, per finalment, utilitzar les Urpes d's i deixar sentenciat el combat.
 Menjatallarines Vs Blockman Jr.: El combat se celebra en un ring de formig, i s en Blockman Jr. qui ataca al seu rival sense contemplaci, desitjant venjar la mort del seu pare a mans de l'heroi xins. Desprs de rebre totes les tcniques mortals d'en Blockman Jr., en Menjatallarines, que es volia deixar matar, decideix que ja n'hi ha prou i enxanga al seu rival amb un Romero Special per endur-se la victria. (a l'anime, utilitza la tcnica de la Gran Muralla de la Xina).
Musculator Vs Benkiman: Als quarts de final, en Musculator s'ha d'enfrontar contra un rival amb forma d'urinari. Espantat per caure dins l'urinari, en Musculator comena a crrer pel ring, amb en Benkiman perseguint-lo. en un moment de debilitat d'en Benkiman, en Musculator reacciona, per cau al parany del seu rival, que se l'empassa dins l'urinari. quan sembla que en Benkiman s el guanyador, en Musculator aconsegueix sortir-ne, ja que havia embussat l'escusat amb els calotets, i aix deixa en Benkiman K.O.
Warsman Vs Menjatallarines: Combat en les semifinals entre els dos superhones ms cruels de la Terra. L'objectiu s ficar al rival dins d'un tat per guanyar. Tot i que sembla que en Warsman ho t molt fcil per guanyar (en Menjatallarines queda molt ferit en el combat contra en Blockman Jr.) s el xins qui pren l'avantatja. per s molt efmera, ja que en Warsman reacciona i comena a dominar el combat, ja que coneix totes les tcniques d'en Menjatallarines. Tot i l'esperit de lluita del xins, al final el sovitic, en Warsman, utilitza el Tornavs de les Urpes d's per aconseguir  finalment la victria. s en aquest combat quan apareix el manager d'en Warsman, en Barracuda, i quan en Mennjatallarines queda en estat vegetatiu.
 Musculator Vs Westerman: L'altre combat de les semifinals s un combat de sumo entre els dos representants japonesos, en Musculator i en Westerman. Desprs d'un combat molt apassionant i igualat, en Musculator aconsegueix fer-li un suplex al seu rival i l'envia fora el Dohy.
 Musculator Vs Warsman: S'estableix un combat a mort a treure mscares. Poc abans de comenar el combat, en Barracuda mostra la seva auntntica identitat...s en Robin!! Les ganes de venjana han provocat que eduqui a un deixeble perqu aconsegueixi matar a en Musculator. Al comenament del combat en Musculator pren la iniciativa i endevina tots els atacs d'en Warsman, ja que sn idntics als d'en Robin. Desprs en Warsman domina a en Musculator i li intenta treure la mascara. Quan l'heroi nip est a punt de ser derrotat, una veu coneguda l'aconsella. Posteriorment en Warsman deixa d'ober les odres d'en Robin i enganxa a en Musculator amb la seva tcnica ms temible, el Pallo Special. Quan finalment en Musculator no t sortida possible, el cos d'en Warsman comena a fumejar. El seu ordinador est programat per a derrotar els seus rivals en 30 minuts, si sobrepassa aquest temps, l'ordinador falla. Aleshores en Musculator utilitza el Mscul Buster per a guanyar el combat i fer-se amb el cintur un altre cop. ( l'anime el derrota amb un Romero Special.);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217542" title="Xeremiers de sa Calatrava" nonfiltered="3067" processed="3062" dbindex="88124">
Pep Toni Rubio i Pep Rotger formen la colla Xeremiers de sa Calatrava. Sonen com a colla des de 1975. Durant tot aquest temps, sn incomptables les actuacions que han fet plegats. Fan ballar la gent alegre de les trobades de ball de bot i tamb ajudem a mantenir vius i sonar antics balls rituals. Totes les places per petit que sia el poble, aix com els Cossiers i Cavallets de Pollena i els Cossiers de Monturi i Alar, ballen des de fa anys mentre ells sonen. La Colla es varem conixer a l'Escola de Msica i Danses de Mallorca i form part del grup Aliorna (1978-1984). Fou part del grup Msica Nostra (1981-1985), del qual en Pep Toni encara forma part, del grup Calitja (1982-1984). Restaur la formaci del Tamborers de la Sala (1980) i s'integr en ella. Msic de Coanegra (1992-1993), en Pep Rotger, i Siurell Elctric i Mesclat en Pep Toni. Actualment sonen a Ximbomba Atmica. Els Xeremiers de sa Calatrava han representat Mallorca a diversos festivals de msica tradicional arreu d'Europa. Els darrers anys, la colla forma part d'una dansa del seguici popular de Tarragona a les festes de Santa Tecla.

Col.labora habitualment amb la colla dels cossiers d'Alar des de la seva recuperaci. Han participat a la Universada a Mallorca 1999, juntament amb la Orquesta Simfnica de les Balears.

Han col.laborat a diversos enregistraments: Ball de bot, Ball a sa plaa, Va de jota, Vetlades d'antany, Lluc i el poble, De dia i de nit, tot aix amb Msica Nostra.  Treball sobre els cossiers de Monturi.  Enregistraren  el disc de La Balanguera, editat pel Consell de Mallorca, etc. Han participat de manera activa al muntatge dels Ministrils del Consell de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217543" title="Els Set Superhomes de l'Apocalipsi (Musculman)" nonfiltered="3068" processed="3063" dbindex="88125">
Just desprs de la 2a victria d'en Musculator, apareixen 7 individus que reclamen que ning no pot portar el cintur de campi sense haver-los venut abans. S'anomenen els 7 Superherois de l'Apocalipsi, i la seva forma de guanyar els combats s eliminant els seus adversaris, i per aix volen obligar a en Musculator a lluitar contra ells. En Warsman s'hi enfronta per s derrotat de seguida s'una manera aclaparadora. Aix provoca que en Musculator vulgui entregar el cintur sense lluitar, per el lder dels Superhomes de l'Apocalipsi, en Bfal ataca en Mits i el parteix en 7 parts. Si en Musculator vol que el seu fidel amic torni a viure, ha de derrotar els 7 Superhomes de l'Apocalipsi en 10 dies.
Desprs d'aconseguir derrotar a 2 dels 7 Superhomes de l'Apocalipsi, l'Estreo i en Forat Negre, en Musculator queda molt ferit. Aleshores els seus amics, en Terryman, en Robin de les Estrelles, en Westerman, en Warsman i en Blockman Jr., l'ajuden i decideixen arriscar la vida contra els Superhomes de l'Apocalipsi per intentar recuperar les parts del cos d'en Mits. Per les coses no van tant b com volien els Superherois Justiciers, ja que en Warsman, en Westerman i en Robin sn morts per en Bfal, en Llagosta i l'Atlantis respectivament. Noms en Terryman, que derrota en Muntanya Fortai en Blockman Jr. que derrota a en Kamen (tot i que l'ajuda un superheroi desconegut) guanyen els seus combats. Posteriorment, en Musculator derrota a l'Altantis, per acaba molt ferit. Aleshores, un superheroi desconegut ataca a en Musculator perqu es pugui recuperar de les ferides. Al final, en Musculator t un dia per a derrotar a en Bfal i a en Llagosta, per el superheroi desconegut torna a apareixer i es presenta com a Mongol(que resulta ser en Menjatallarines, per mentre en el manga es descobreix tot just acabar el combat contra en Llagosta, en l'anime no s descobreix fins fora ms tard) i ajuda al protagonista derrotant a en Llagosta. Finalment, en Musculator lluita ferotgement contra en Bfal fins que el derrota i en Mits torna a la vida.

Combats Importants
 Musculator Vs Estreo: El primer rival d'en Musculator per a recuperar una de les parts del cos d'en Mits. El combat es fa en un ring davant la Torre de Tquio. l'Estreo intenta de bon comenament collocar els seus peus/auriculars al cap d'en Musculator per fer-li escoltar la seva Melodia Infernal, que va utilitzar per derrotar a en Warsman, per en Musculator se'n va escapant. Aleshores, l'Estreo utilitza la Recopilaci de Superherois (adopta la forma de lluitar dels altres superherois) i ataca a en Musculator utilitzant tcniques d'altres superherois. Finalment, i per acabar el combat, l'Estreo utilitza la Melodia Infernal. Quan sembla que en Musculator s mort, aquest es posa a riure (l'Estreo sintonitza les emissores de rdio i justament en aquell moment, quan semblava que en Musculator estava mort, es comena a emetre un programa cmic) i li aplica un Mscul Buster per a guanyar el combat i recuperar la primera part del cos d'en Mits.
 Musculator Vs Forat Negre: Quan tot indica que en Musculator no apareixer, surt al ring completament curat de totes les ferides. Emper, en Forat Negre) li clava un reguitzell de cops ja que no creu que sigui en Musculator. Finalment, els Superhomes de l'Apocalipsi li arrenquen la mscara i apareix en Terryman. Quan aquest est a punt de morir apareix el veritable Musculator. Des d'un bon comenament, en Forat Negre utilitza el seu poder de la quarta dimensi per moure's entre les ombres, fins que en Musculator aconsegueix eliminar capacitat del seu rival amb el Sun Muscle. Aleshores en Forat Negre ensenya la seva veritable capacitat destructiva i xucla a en Musculator pel forat de la seva cara i l'enva a la quarta dimensi. Quan finalment sembla tot perdut, en Musculator veu una esquerda a la quarta dimensi i utilitza la tcnica del forat blanc, i aconsegueix sortir de l'infern d'en Forat Negre i liquidant-lo amb el cop de colze Mscul. ;
Emper, aquest combat, en Musculator ha esgotat totes les forces i queda amb molt mal estat. Aleshores, els seus amics decideixen lluitar  per en Musculator contra els Superhomes de l'Apocalipsi.
 Westerman Vs Llagosta: El combat es realitza en un ring de sorra. al principi, en Westerman utilitza la seva tcnica Cops de Palmes contra en Llagosta, per com que aquest s una molla no li fa cap efecte. Posteriorment, en Westerman tira tantes vegades el seu rival contra el terra fins que aquest s'endureix i en Llagosta utilitza el Devil Tomboy per matar en Westerman.
Superherois Justiciers 0-1 Superhomes de l'Apocalipsi

 Robin de les Estrelles Vs Atlantis: El combat se celebra en un ring sobre un llac. El combat comena amb un Robin molt fort que domina completament el seu rival. Aleshores l'Atlantis es capbussa a l'aigua per atreure a en Robin al seu terreny. Aquest no s'immuta i torna a portar al seu rival a la lona, on li aplica la seva clau ms famosa, el Pont dels Sospirs i les Llgrimes. L'Atlantis llena la cama d'en Mits a l'aigua com a ltim recurs, i en Robin desf la clau i es llena a l'aigua a recuperar la cama. Aleshores, l'Atlantis s llena a l'aigua i l'ataca per darrera amb un Atlantis Driver, acabant amb la vida d'en Robin.
Superherois Justiciers 0-2 Superherois de l'Apocalipsi
 Blockman Jr. Vs Kamen: El combat se celebra en un ring pirmide. Apareix el cap d'en Kamen, que li clava els seus ullals a l'espatlla d'en Blockman Jr.. Aquest, veient que no s'en pot escapar, se sacrifica l'espatlla i li clava al seu rival la seva famosa Pluja Vermella sobre Berln, que provoca que en Kamen mostri tot el seu cos. Aleshores, aquest immobilitza a en Blockman Jr. amb la seva mirada i el momifica. Quan en Kamen li est a punt de xuclar-li el cos, l'alemany se n'escapa. Emper, en Kamen torna a utilitzar aquesta tcnica i aquest cop en Blockman Jr. no se'n pot escapar. Quan sembla que en Kamen s el vencedor, apareix un misteris superhome que el salva. Aleshores, enfosqueix tota la pirmide amb fum perqu no es pugui veure de de fora, i s aquest misteris superhome que lluita contra en Kamen i el guanya amb un Lariat de Cama. Desprs del combat en Blockman Jr. es desperta i es troba en Kamen mort.
Superhomes Justiciers 1-2 Superhomes de l'Apocalipsi
 Warsman Vs Bfal: Des d'un bon comenament en Warsman ataca a en Bfal, per no t gens d'xit. La ra s l'enorme fortalesa superherica del seu rival espanyol, que s de 10.000.000 de poder, aix totes les tcniques d'en Warsman sn desballestades rpidament. Tot i rebre impactes molt poderosos d'en Bfal, en Warsman aconsegueix utilitzar la Fora Bruta en el Moment Desiciu, tcnica exlusiva d'en Musculator, i fer-li a en Bfal un Doble Tornavs d'Urpes d's, per noms aconsegueix trencar-li una banya. Desprs d'aquest atac, el cos d'en Warsman comena a fumejar degut al sobreesfor que ha hagut de fer, i en Bfal el liquida amb un seguit de Batedores Huracanades.
Superherois Justiciers 1-3 Superherois de l'Apocalipsi
 Terryman Vs Muntanya Forta: Combat en un ring enmig d'unes muntanyes. Des d'un bon comenament, en Muntanya Forta domina amb facilitat a en Terryman, per quan en Muntanya Forta insulta l'amistat amb en Musculator, en Terryman es posa rabis i colpeja amb molta brutalitat al seu rival. Pero en un error del tex, en Muntanya Forta li clava una caiguda rocosa, per en Terryman resisteix i el guanya amb un rebenta-cervells. Per tants sotracs provoquen que les cordes que sostenen el ring es trenquin i s'enfonsi al barranc. En Muntanya Forta, derrotat, impedeix que en Terryman s'escapi i cauen els dos junts.
Superhomes Justiciers 2-3 Superhomes de l'Apocalipsi
 Musculator Vs Atlantis: Combat en un ring sobre un llac.Desprs de recuperar-se de les ferides, en Musculator s'ha d'enfrontar contra l'Atlantis, l'assass d'en Robin de les Estrelles. De bon comenament, en Musculator domina amb facilitat el combat, per de tant en tant, es queda parat i noms es dedica a encaixar cops del seu rival. Aix s degut a la Pres de Sang. Aquesta tcnica s simplement que la sang dels superhomes de l'Apocalipsi morts queda enganxada al cos d'en Musculator i les animes d'aquests superherois paralitzen a l'heroi nip. Aleshores apareix el misteris superheroi que va salvar a en Blockman Jr. i explica a l'alemany i a en Terryman que hi ha una manera de eliminar aquestes nimes i tots 3 es fiquen per una finestra especial i es tornen esperits per a combatre els esperits dels superhomes diablics morts. Aleshores en Musculator ja pot tornar a lluitar normalment. Per l'Atlantis utilitza la seva tcnica ms terrible, lErupci del Saint Helens i provoca que li brolli a l'heroi japons un raig de sang enorme pel cap. Per en Musculator aconsegueix desfer-se'n i agafar al seu rival ambla tcnica preferida d'en Robin, el Pont dels Sospirs i les Llgrimes, per s quan l'Atlantis utilitza la mateixa tctica que utilitz contra en Robini llana la cama d'en Mits al mar. Aleshores, en Musculator salta a buscar-la i quan ja la t a l'abast, la cama li indica que l'Atlantis el vol atacar a traici. Aleshores en Musculator es gira i s'emporta al seu rival de nou al ring, on davant la insistncia d'en Bfal li clava al seu oponent el Mscul Buster per endur-se la victria.
 Mongol Vs Llagosta: Des d'un bon comenament, en Mongol domina el combat per els seus atacs sn molt fluixos. Aix provoca que en Musculator s'emprenyo i es baralli amb ell. Per en Mongol li demostra realment que s un superhome justicier. Posteriorment, en Llagosta atrapa a en Mongol amb un devil tomboy, per en Mongol se'n desf amb facilitat. Aleshores utilitza una tcnica que provoca que el cos d'en Llagosta es rovelli i aix el pugui atacar ms b. Quan resten pocs segons perqu el rellotge electrificat arribi al punt on est el bra esquerre d'en Mits, en Mongol utilitza el Lariat de Cama i envia al seu rival al rellotge, fent que s'electrocuti i aix en Musculator pugui recuperi el bra del seu fidel amic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217552" title="Comissari Europeu de Multilingisme" nonfiltered="3069" processed="3064" dbindex="88126">
El Comissari Europeu de Multilingisme s un membre de la Comissi Europea que s'ocupa de la poltica lingstica de la Uni Europea i promou el multilingisme entre els ciutadans de la Uni aix com en les seves institucions. 

Orgens.
Aquesta cartera fou creada per la Comissi Barroso el novembre de 2004 formant part de la cartera d'Educaci, Formaci, Cultura i Multilingisme encapalada per l'eslovac Jn Figel'. Des de l'1 de gener de 2007 aquesta rea forma part d'una cartera prpia, encapalada pel romans Leonard Orban.

Aquest comissionat t la voluntat de promoure l'aprenentatge de les llenges com un mitj de millorar la mobilitat dels treballadors i la competitivitat de les empreses en lloc de posar l'accent en els drets lingstics de les llenges regionals, minoritries, menys utilitzades i migratries.

Leonard Orban va esmentar, entre d'altres, una srie de poltiques a tirar endavant al seu ascens com a Comissionat de Multilingisme l'any 2007:
 Fomentar l'aprenentatge d'idiomes i la promoci de la diversitat lingstica en la societat; ;
Promoure una economia multilinge sana, i ;
Donar als ciutadans l'accs a la legislaci de la Uni Europea en el seu propi idioma;

Llista de Comissaris Europeus de Multilingisme.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de la Comissi Europea pel Multilingisme;
1. Business Forum for Multilingualism: Report:'Langauges mean business: Companies work better with languages';
 2. Maalouf report: A Rewarding Challenge: How the multiplicity of languages could strengthen Europe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217553" title="Vicent Sanchis i Llcer" nonfiltered="3070" processed="3065" dbindex="88127">

Vicent Sanchis i Llcer (Valncia, 1961), periodista valenci i professor de  la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del febrer del 2008 s director de continguts del Grup Cultura 03 i des del 19 de gener del 2009 s director de Bara TV.
 
s llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona. Director del setmanari El Temps, director de la revista Setze, del diari El Observador i del diari Avui entre el 1996 i el 2007, perode en qu lAvui va passar a ser de titularitat de la Corporaci Catalana de Comunicaci. Tamb ha estat director i guionista de diversos programes de televisi a TVC.

Enllaos externs.
 Fitxa a la Fundaci Catalunya Oberta;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217554" title="Michele Orecchia" nonfiltered="3071" processed="3066" dbindex="88128">

Michele Orecchia (Marsella, 26 de desembre de 1903   Moncalieri, 12 de  novembre de 1981) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1927 i 1934. 

Palmars.
1927;
 1r del Giro de Sestriere;
1928;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Calabria;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 
Resultats al Tour de Frana.
1929. Abandona (10a etapa);
1931. 25 de la classificaci general;
1932. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Italia.
1929. 9 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Michele Orechia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217557" title="Summe Sacerdot d'Israel" nonfiltered="3072" processed="3067" dbindex="88129">

El Summe Sacerdot d'Israel (en hebreu,          Kohen ha-Gadol) era un levita escollit cap de tots els jueus, responsable principal del Temple de Jerusalem, administrador, president del Sanedr i Gran Conseller des de l'arribada dels jueus a Canaan fins a la destrucci del Temple de Jerusalem i la posterior deportaci a Babilnia.

Era l'nic mortal a qui li era perms entrar a la part ms ntima, sagrada i important del Temple: el Santssim o Santa Santorum. Ho feia tres cops, un sol dia a l'any (el Iom Kippur o  Dia de l'Expiaci, institut per Jahv).

El primer entrava amb encens a l'altar, el segon cop amb la sang d'un brau com a ofrena pel pecat de la tribu sacerdotal, i finalment entrava amb la sang d'un boc, l'ofrena pel pecat del poble d'Israel. Ja dins del Santssim, el Summe Sacerdot esquitxava amb la sang dels animals el terra davant de l'Arca de l'Aliana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217559" title="Leonard Orban" nonfiltered="3073" processed="3068" dbindex="88130">

Leonard Orban ( Bra ov, Romania 1961 ) s un poltic romans, actual Comissari Europeu de Multilingisme.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1961 a la ciutat de Bra ov. Va estudiar enginyeria a la Universitat de Bra ov, en la qual es va llicenciar el 1986 i economia a la Universitat de Bucarest, en la qual es va llicenciar el 1992. 

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica, tot i que proper al liberalisme, i ferm defensor de l'integraci del seu pas a la Uni Europea (UE), l'any 1993 fou nomenat per part del Parlament de Romania responsable de les negociacions bilaterals entre el seu pas i la UE que van conduir a la integraci d'aquest pas, juntament amb Bulgria, a la Uni el gener de l'any 2007.

Amb l'entrada de Romania a la Uni Europea fou el candidat per ocupar un seient a la Comissi Barroso per part del Primer ministre de Romania C lin Popescu-T riceanu, sent nomenat l'1 de gener de 2007 Comissari Europeu de Multilingisme, cartera de nova creaci.

Enllaos externs.
  Informaci de Leonard Orban a la Comissi Europea;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217565" title="Hoquei Club Quvertois" nonfiltered="3074" processed="3069" dbindex="88131">


L'Hoquei Club Quvertois (en francs: Hockey Club Quvertois), tamb conegut com a HC Quvert, s un club esportiu d'hoquei patins fundat l'any 1987 a Quvert (Frana). 

Palmars.
Categoria absoluta.

 6 Lligues Nacional 1 (1997, 1998, 1999, 2000, 2002 i 2007);
 1 Copa de Frana Nacional 1 (2007);
 1 Lliga Nacional 2 (1992);
 1 Lliga Nacional 3 (1990);

Plantilla 2007-2008.


Entrenador:  Xavi Pals

Temporades.
 2006-2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217572" title="Coixinet" nonfiltered="3075" processed="3070" dbindex="88132">

El coixinet s un signe que s'escriu (#) i pertany a la puntuaci ampliada o informtica. T diversos usos:

en pasos anglosaxons pot indicar xifra o nombre (a la viquipdia tamb s'usa per fer llistats numerats);
introdueix comentaris en alguns llenguatges de programaci com el Perl;
s una tecla del telfon que activa funcions especials o codis abreujats;
a vegades s'usa com a substitut del smbol similar que indica que una nota musical est sostinguda;
separa medicaments a les receptes mdiques de Noruega;
indica fi de transcripci en periodisme;
indica escac i mat en la notaci dels escacs;
marca grup fonolgic en determinades escoles de fontica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217574" title="Publicacions de l'Abadia de Montserrat" nonfiltered="3076" processed="3071" dbindex="88133">

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, empresa consolidada en el mn editorial i difusora de la cultura catalana especialment a partir de 1950, compta amb un fons editorial de ms de 3.000 ttols publicats. Les principals matries que abasta sn: la histria, l'art, l'assaig, els estudis de llengua i literatura, la religi, la msica per a escoles, els cursos de catal pera no-catalanoparlants, l'excursionisme i el llibre infantil i juvenil.
 
A ms de l'edici de llibres, tamb publica de forma quinzenal i mensual les revistes Serra d'Or, Tretzevents, Documents d'Esglsia, Qestions de Vida Cristiana, Studia Monastica, Catalan Review i Caplletra.
 
Ha tingut des de 1498 una activitat prcticament ininterrompuda, al servei del santuari i del monestir de Montserrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217598" title="Ludi" nonfiltered="3077" processed="3072" dbindex="88134">
Ludi (Ludius) fou un pintor rom del temps d'August (segle I).

Plini el Vell diu que fou el primer a adornar les parets de les habitacions amb escenes representant villes, patis, jardins, arbredes, turons, llacunes, estrets, rius, costes etc... segons el que demanaven els seus clients (qualia quis oparet), i tot animat amb figures caminant, vaixells, etc... Algunes mostres d'aquest estil s'ha trobat a algunes de les cases de Pompeia i Hercul. Plini sembla que tamb feia referncia a un pintor molt ms antic que va decorar el temple de Juno i Ardea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217601" title="Luperc" nonfiltered="3078" processed="3073" dbindex="88135">


Onomstica:

Luperc, divinitat romana;

Luperc de Beirut  gramtic grec del segle III;

Mummi Luperc llegat rom del segle I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217602" title="Luperc (divinitat)" nonfiltered="3079" processed="3074" dbindex="88136">
Luperc (Lupercus)  fou una antiga divinitat italiana que fou adorada pels pastors com a protectora dels ramats contra els llops i al mateix promotora de la fertilitat de les ovelles. Pel que fou tamb anomenat Inuus o . A la part nord del tur Palat hi havia una cova amb un santuari dedicat a aquesta detat . Els romans van identificar aquesta divinitat amb el deu arcadi Pan. En honor seu es feia la festa de la Luperclia. Els seus sacerdots eren els lupercs (luperci). Ms tard va acabat fusionat amb el du Faune.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217603" title="Luperc de Beirut" nonfiltered="3080" processed="3075" dbindex="88137">
Luperc de Beirut (Lupercus ) fou un expert gramtic grec de Berytus (Beirut) que va viure sota l'emperador rom Claudi II (va regnar del 268 al 270).

A Suides s'indiquen com obres seves:

;

Suides diu que sobrepassava a Herodi en molts aspectes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217605" title="Mummi Luperc" nonfiltered="3081" processed="3076" dbindex="88138">
Mummi Luperc (Mummius Lupercus) fou un llegat rom. Era comandant de quartell de dues legions al Rin, durant el hivern, i Hordeoni Flac el va enviar contra Juli Civilis, per fou derrotat i rebutjat cap a Vetera Castra. Aquesta fortificaci la va reparar i s'hi va mantenir amb valentia fins que els soldats, mancats d'aliments i desmoralitzats, van demanar un acord a Clssic, i es van rendir a Civilis (any 69). Luperc fou enviat al profeta germnic Veleda que havia predit l'xit dels rebels, i fou executat el mateix dia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217606" title="Eugenio Gestri" nonfiltered="3082" processed="3077" dbindex="88139">

Eugenio Gestri (Prato, 27 d'octubre de 1905   Prato, 2 de setembre de 1944) va ser un ciclista itali que fou professional entre el 1930 i el 1936. 

Abans de passar a professionals particip dues vegades al Campionat del Mn de la categoria amateur, sent l'onz el 1929 i segon el 1930. La seva principal victria l'aconsegu al Tour de Frana l'any 1931.

Palmars.
 1930;
 1r a la Copa Bernocchi ;
 1r a la Roma-Tagliacozzo-Roma;
1931;
 1r a la Predappio-Roma;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1934;
 1r al Giro de les dues Provncies de Messina;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (20a etapa) i vencedor d'una etapa;
1932. Abandona (11a etapa);
1933. Abandona (1a etapa);
1934. 14 de la classificaci general;
1935. Abandona (6a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. 10 de la classificaci general;
1933. 9 de la classificaci general;
1935. 11 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Eugenio Gestri ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217607" title="Llop (desambiguaci)" nonfiltered="3083" processed="3078" dbindex="88140">

Zoologia: Llop.
Onomstica:
Diversos ducs de Gascunya que van portar aquest nom; vegeu Ducat de Gascunya;
Llop de Troyes, bisbe de Troyes.
Curti Llop, qestor l'any 24 ;
Juni Llop, senador rom.
Numisi Llop, militar rom;
Publi Rutili Llop (cnsol), cnsol el 90 aC;
Publi Rutili Llop (trib), trib de la plebs el 56 aC ;
Rutili Llop, retric roma ;
Viri Llop, governador rom de Britnia;
Guerra: Una llopada s una tctica de guerra submarina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217608" title="Publi Rutili Llop" nonfiltered="3084" processed="3079" dbindex="88141">


Onomstica:

Publi Rutili Llop (cnsol), cnsol el 90 aC;

Publi Rutili Llop (trib), trib de la plebs el 56 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217609" title="Sensor d'infraroig" nonfiltered="3085" processed="3080" dbindex="88142">
Un sensor d'infraroig s un dispositiu electrnic capa de mesurar la radiaci electromagntica infraroja del cossos que es troben en el seu camp de visi. Tots el cossos refracten una certa radiaci, aquesta radiaci resulta invisible per als nostres ulls per no per aquests aparells electrnics, ja que a l'espectre es troba just per sota del rang de de la llum visible. 

Principi de funcionament.

Els raigs infraroigs (IR) entren dins del fototransistor on hi ha material piroelctric, natural o artificial, normalment formant una lmina prima dins de nitrat de galli (GaN), nitrat de cesi (CsNO3),  derivats de fenil-pirazina, i ftalocianina de cobalt. 
Normalment estan integrats en diverses configuracions(1,2,4 pxels de material piroelctric). En el cas de parelles s'acostuma a donar polaritats oposades per treballar amb un amplificador diferencial.  Per tal de provocar l'autocancellaci dels increments d'energia d'IR i el desacoblament de l'equip.

Sensors passius.
Est format nicament pel fototransistor amb la tasca de mesurar les radiacions provinents dels objectes.

Sensors actius.
Es basen en la combinaci d'un emissor i un receptor prxims entre ells, normalment formen part d'un mateix circuit integrat. L'emissor s un dode LED infraroig (IRED) i el component receptor s el fototransistor.




Classificaci segons el tipus de senyal ems. 

Sensors reflexius. 

Aquest tipus de sensor presenta una cara frontal en la que hi trobem tant el LED com el fototransistor. Degut a aquesta configuraci el sistema ha de mesurar la radiaci provinent del reflex de la llum emesa pel LED. S'ha de tenir present que aquesta configuraci s sensible a la llum ambient perjudicant les mesures, que poden presentar errors, per tant hem de incorporar circuits de filtratge en termes de longitud d'ona, i per aix ser important que treballin en ambients de llum controlada. Un altre aspecte a tenir en consideraci s el coeficient de reflectivitat dels objectes, no per totes les superfcies el sensor treballar igual.

Sensors de ranura (Sensor Break-Beam).
Aquest tipus de sensor segueix el mateix principi de funcionament per la configuraci del components s diferent, ambds element es troben enfrontats a la mateixa alada a banda i banda de una ranura normalment estreta, encara que trobem dispositius amb ranures mes grans. Aquest tipus s'utilitzen tpicament per a control industrial. Una altra aplicaci la trobem com a detector de la quantitat de voltes d'un volant, acoblant el sensor a l'eix.

Sensors modulats.
Aquest tipus de sensor infraroig segueix el mateix principi que el de reflexi per utilitzant l'emissi d'un senyal modulat, reduint molt la influncia de la illuminaci ambient. Sn sensors orientats a la detecci de presncia, mesura de distncies o detecci d'obstacles per la independncia de la illuminaci.

Sensors d'escombrat.
La diferncia amb els anteriors resideix en qu el sensor realitza l'escombrat horitzontal de la superfcie reflectant utilitzant senyals modulats per tal d'eliminar la influncia de la llum ambient, color o reflectivitat dels objectes. Normalment aquests sistemes formen part d'un dispositiu de desplaament perpendicular a l'eix d'exploraci del sensor, per tal d'aconseguir les mesures de tota la superfcie que volem estudiar.

Configuraci ptica.
Aquesta configuraci es basa en un nic sensor enfrontat a un mirall, el qual genera la imatge d'una secci de la regi a mesurar. Aquest mirall s solidari amb un motor de rotaci per tal d'aconseguit l'escombrat de l'rea de mesura. T l'avantatge que adquireix un seqncia continua de la regi d'escombrat per resulta un sistema lent d'exploraci.

Configuraci de matriu de sensors.
En aquest cas la configuraci del sistema de mesura est format de una matriu oconjunt de sensors d'infraroig, per tant no s necessari la utilitzaci de cap sistema de miralls, noms necessita un conjunt de lents ptiques d'enfoc (concentraci de la radiaci) a cadascun del sensors. Aquesta configuraci s ms complexa per permet major velocitat de translaci i millor protecci contra els errors a la captaci.



Aplicacions.
Domstiques.
Per a aplicacions domstiques, els sensors d'infraroig s'usen en electrodomstics de lnia blanca tals com forns microones, per exemple, per permetre la mesura de la distribuci de la temperatura dintre del forn.

Aquests dispositius s'usen tamb per al control climtic de la casa, per detectar escalfaments o refredaments de diferents objectes en un local. Aquest plantejament sofisticat permet que el sistema de climatitzaci reaccioni abans que la temperatura del local vari. Els sensors d'infraroigs tamb es poden utilitzar com a sensors de gas.

Cincies mdiques i biolgiques.
Una tendncia en el diagnstic mdic es desenvolupar nous mtodes de diagnstics no invasors. Els sensors d'infraroig ofereixen una soluci per certs procediments d'examinaci, per exemple, els de mama i de muscles.

Una altre aplicaci mdica pels sensors d'infraroig s la mediaci instantnia de la temperatura del cos, es a dir, com un termmetre remot.

Seguretat Aeroespacial, de Defensa y Territorial.
Els sensors d'infraroig s'estan introduint tamb a les forces armades. Els sistemes de monitoritzaci de camp per infraroigs, tant fixes como porttils, substitueixen cada cop ms als sistemes refrigerats pel seu redut consum d'energia.

Automobilisme.
En la indstria automobilstica, els sensors d'infraroig s'utilitzen en el camp de la seguretat i el confort en la conducci. La monitoritzaci del trnsit i l'estat de la carretera, els sistemes antiboira, l'estat dels neumtics i dels frens, la millora de la visi del conductor i la detecci dels ocupants asseguts per al funcionament dels airbags intelligents sn algunes de les aplicacions anteriors. D'altra banda, el control de la temperatura de la cabina i el control de la qualitat de l'aire constitueixen les aplicacions ms recents.

Perifrics de TI y Productes de Consum.
Una de les aplicacions futures s l'integraci d'un termmetre per mesures de la temperatura dels cossos i objectes integrats als telfons mbils.

Vegeu tamb.
Sensor intelligent;
Teledetecci;

Enllaos externs.
 Diferents tipus de sensors;
 Infrared tutorial;
 Exemple de dispositiu Sharp GP2D02;
 Article "Sensores para todo";
En angls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217610" title="Llop de Troyes" nonfiltered="3086" processed="3081" dbindex="88143">
Llop de Troyes (Lupus Trecensis) fou bisbe de Troyes. 

Va nixer a Toul cap al final del segle IV i per famlia i matrimoni va quedar emparentat amb les ms illustres famlies eclesistiques del seu temps i territori: la seva mare era germana de Sant Germ bisbe d'Auxerre; el seu germ Vicent fou probablement el clebre Vincentius Lirinensis, i la seva muller Pimeniola (amb la que es va casar el 419) era germana d'Hilari bisbe d'Arle. 

Al cap d'un temps va abandonar la vida activa i es dedicar a la contemplaci al monestir de Lerins, d'on fou cridat el 427 per assoli la seu de Troyes. El 429 va anar amb el seu oncle a Britnia per aturar el progrs de l'heretgia arriana i va tornar a Troyes el 430. Va morir el 479 desprs de ser bisbe per 52 anys.

Va deixar escrites dues cartes:

I. Epstola ad Talasium Episcopum Andegavensem (d' Angers) de Vigiliis Natulis Domini, Epiphaniae et Paschae; de Bigamis; de iis qui conjugati assumuntur. ;
II. Ad Sidonium Apollinarem (felicitant a Sidoni Apollinar pel seu nomenament com a bisbe de Clermont a l'Alvrnia) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217611" title="Curti Llop" nonfiltered="3087" processed="3082" dbindex="88144">
Curti Llop (Curtius Lupus) fou un magistrat rom.

Fou qestor l'any 24 probablement un dels quatre  quaestores provinciales, de la provncia amb seu a Cales. Mentre es trobava a la vora de Brundusium un home de nom Curtisius va intentar una revolta d'esclaus per Curti va reprimir el intent amnb el suport de tres vaixells que justament van arribar en aquell moment a port.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217612" title="Juni Llop" nonfiltered="3088" processed="3083" dbindex="88145">
Juni Llop (Junius Lupus) fou un senador rom.

Va acusar de traci a Luci Vitelli, el pare d'Aule Vitelli, per la seva collaboraci amb Agripina Menor; per l'emperador Claudi va donar suport a la seva (segona) muller Agripina, i Llop fou desterrat l'any 51.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217613" title="Numisi Llop" nonfiltered="3089" processed="3084" dbindex="88146">
Numisi Llop (Numisius Lupus) fou un militar rom.

Fou comandant d'una de les tres legions (la Legio VIII) estacionades a Msia i va obtenir una important i decisiva victria sobre els roxolans, una tribu de srmates que havia enviat la provncia. En agrament va rebre les insgnies consulars l'any 69.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217614" title="Publi Rutili Llop (cnsol)" nonfiltered="3090" processed="3085" dbindex="88147">
Publi Rutili Llop (Publius Rutilius L. F. L. N. Lupus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol junt amb Luci Juli Csar el 90 aC, quan va esclatar la guerra social. Csar es va enfrontar amb els samnites i Llop amb els mars. Va escollir com a llegat al seu parent Gai Mari, per no va escoltar el seu consell d'entrenar una mica als soldats abans d'arriscar-los a una batalla. L'enemic havia pres posicions a la vora del riu Liris sota comandament de Vetti Escat i Llop va dividir el seu exercit en dos cossos, un dirigit per ell mateix i un altre per Mari i va posar dos ponts al riu sense trobar resistncia; Escat primer estava en front de Mari per de nit es va collocar davant de Llop i quan aquest va creuar va caure en una emboscada i va perdre vuit mil homes (11 de juny); va morir poc desprs de les ferides rebudes. No es va poder elegir un cnsol successor, ja que el seu collega no va poder anar a Roma per dirigir els comicis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217615" title="Publi Rutili Llop (trib)" nonfiltered="3091" processed="3086" dbindex="88148">
Publi Rutili Llop (Publius Rutilius Lupus) fou un magistrat rom probablement fill de Publius Rutilius L. F. L. N. Lupus.

Fou trib de la plebs el 56 aC i fou partidari dels optimats. Va proposar la retirada de la llei agrria de Juli Csar i va prendre part a les disputes sobre la restauraci de Ptolemeu XII Auletes a Egipte. El 49 aC fou pretor i va quedar estacionat a Terracina amb tres cohorts que van desertar quan van veure a la cavalleria de Csar. No va anar a Brundusium per reunir-se amb Gneu Pompeu sin que va tornar a Roma i va exercir com a jutge per un cert temps per va sortir de la ciutat a l'arribada de Csar i se'n va anar a Grcia. Pompeu el va nomenar governador d'Acaia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217616" title="Rutili Llop" nonfiltered="3092" processed="3087" dbindex="88149">
Rutili Llop (Rutilius Lupus) fou un retric rom probablement fill del trib de la plebs i pretor Publi Rutili Llop (Publius Rutilius Lupus).

Va escriure un tractat de retrica, dividit  en dos llibres, titulat  en llat De Figuris Sententiarum et Elocutionis, (en grec: ),  valus per les nombroses traduccions que es van fer de l'obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217617" title="Viri Llop" nonfiltered="3093" processed="3088" dbindex="88150">
Viri Llop (Virius Lupus) fou un governador rom.

Va governar Britnia sota l'emperador Alexandre Sever. Va haver de comprar la pau al poble dels meates (maeatae), que vivien en terres properes als territoris dels caledonis. S'han trobat diverses inscripcions a Britnia amb el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217619" title="Luci Licini Luculle" nonfiltered="3094" processed="3089" dbindex="88151">


Onomstica:

Luci Licini Luculle (edil), edil curul el 202 aC ;

Luci Licini Luculle (cnsol 151 aC), cnsol el 151 aC;

Luci Licini Luculle (pretor), pretor el 103 aC ;

Luci Licini Luculle (cnsol 74 aC), cnsol el 74 aC, general que va derrotar a Mitridates VI Eupator;

Luci Licini Luculle (fill), fill de Luci Licini Luculle el cnsol del 74 aC;

Luci Licini Luculle (pretor urb), pretor urb el 67 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217620" title="Marc Licini Luculle" nonfiltered="3095" processed="3090" dbindex="88152">


Onomstica:


Marc  Licini Luculle (cnsol  73 aC), cnsol el 73 aC ;

Marc  Licini Luculle (pretor), pretor peregr el 186 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217621" title="Giovanni Rossignoli" nonfiltered="3096" processed="3091" dbindex="88153">

Giovanni Rossignoli (Pavia, 3 de desembre de 1882   Pavia, 27 de juny de 1954) va ser un ciclista itali al qual anomenaven Baslott. Va guanyar 7 curses, entre elles 3 etapes del Giro d'Itlia, en les 11 participacions que realitz.

s un clar exemple de longevitat en el mn de l'esport ja que el 1927, amb 45 anys, encara va prendre part al Tour de Frana, en qu qued 32 i el Giro d'Itlia, en qu acab 44.

Palmars.
1903;
 1r a la Cursa Gran Fons sobre 600 km;
1905;
 1r a la Mil-Tor;
1906;
 1r a la Mil-Mntua;
1907;
 1r a la Copa Val d'Olona ;
1909;
 Vencedor de dues etapes del Giro d'Itlia;
1911;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. 3r de la classificaci general i vencedor de dues etapes. Hauria estat el guanyador, amb 23" de ventatge sobre el segon classificat si la prova s'hagus comptat per temps i no per punts;
1911. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1912. 3r de la classificaci general, corrent amb l'equip Gerbi;
1927. 44 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1904. Abandona (1a etapa);
1908. 10 de la classificaci general ;
1909. Abandona (2a etapa);
1923. 29 de la classificaci general;
1924. 31 de la classificaci general;
1925. 19 de la classificaci general;
1926. 21 de la classificaci general;
1927. 32 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Giovanni Rossignoli ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217625" title="Rafael Benet i Vancells" nonfiltered="3097" processed="3092" dbindex="88154">
Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) va ser un pintor, crtic d'art i historiador de l'art catal.

Es form a Terrassa prop del seu oncle, el pintor paisatgista Joaquim Vancells, i posteriorment a Barcelona, a l Escola d Art de Francesc d'A. Gal (1908-1912). Des de 1910 fou membre del Cercle Artstic de Sant Lluc (que presidiria els anys 1928-1930) i un dels impulsors del Gremi d Artistes de Terrassa (1914-1918). El 1916 feu una exposici individual a les Galeries Laietanes presentant-hi obres d esttica noucentista. Seguidament assum la influncia de Czanne, palesa en les obres que present a les exposicions d art organitzades per l Ajuntament de Barcelona a partir de 1918 formant part de l Agrupaci Courbet i de Les Arts i els Artistes. 

L adquisici per al Museu Nacional d Art de Catalunya de La Pluja i Les Nogueres (1920 i 1921)  signific el reconeixement de Benet com un dels protagonistes del relleu generacional que es produi en l art catal al voltant de 1917. Segu una reeixida srie d exposicions individuals iniciada el 1924 a la sala El Camarn de Barcelona i continuada posteriorment a la Sala Pars, fins el 1933. Hi predominaven els paisatges del Valls, de Corbera de Llobregat, d Olot i de Tossa de Mar. El 1922 public el seu primer llibre, una monografia sobre Joaquim Vayreda, patriarca de l escola pictrica olotina. Posteriorment va publicar petites monografies sobre Antoni Badrinas, Jaume Gurdia, Bosch Roger i Joan Rebull (1926 i 1931). Simultniament exerc la crtica d art als diaris El dia, de Terrassa, La Publicitat i La Veu de Catalunya. En aquest ltim hi col.labor regularment entre 1923 i 1936. Els articles de Benet a La Veu de Catalunya configuren una detallada crnica de la vida artstica catalana durant els anys vint i trenta del segle XX. El 1925 assum la direcci de la revista La Ciutat i la Casa, que el 1928 es fongu amb la Gaseta de les Arts, de la qual en fou subdirector. El mateix any 1925 viatj a Pars arran de l Exposici Internacional d Arts Decoratives i Industrials Modernes i hi descobr l obra de Le Corbusier, que admir i don a conixer a Catalunya. El 1928 comen a frequentar Tossa, esdevenint l aglutinador de la colnia d artistes locals i estrangers que estiuejava en aquesta localitat de la Costa Brava. En deix constncia al fams article Tossa, babel de les Arts que public a la revista Art l any 1934. Fou aix mateix impulsor del museu d art contemporani de Tossa, inaugurat el 1935, i particip en l organitzaci de les Exposicions de Primavera organitzades per l Ajuntament de Barcelona (1932 i 1935). Arran de l esclat de la Guerra Civil espanyola, el 1936, marx del pas i pass per la Catalunya Nord i per Blgica. Retorn a Barcelona el 1939. 

A la postguerra abandon la crtica d art i es concentr en la redacci de monografies, considerades modliques, sobre artistes que havia conegut o admirava com Manolo Hugu (1942), Daro de Regoyos (1945), Velzquez (1946), Isidre Nonell (1947), Antoni Viladomat (1947), Xavier Nogus (1949), Joaquim Vancells (1954) o Joaquim Sunyer (1975). Public aix mateix sntesis sobre el futurisme i el dadaisme (1949), l impressionisme (1953) i el simbolisme (1953) que al seu moment assoliren un ress important i que acrediten un coneixement de la pintura europea del seu temps molt superior al dels autors de monografies semblants. Entre 1940 i 1952 realitz nombroses exposicions individuals i trob en la terrassa del Caf d en Biel de Tossa el tema ms representatiu de tota la seva obra. A les obres de la srie del Caf d en Biel la inicial influncia cezaniana s substituida per un apropament a l esttica dels nabis. El 1955 va rebre l encrrec de realitzar l inventari del patrimoni artsitic d Andorra, que no va arribar a veure la llum per que va donar lloc a troballes notables, com la de la majestat romnica de Sant Joan de Caselles. El 1947 particip, a Madrid, al Saln de los Once, que inspirava Eugeni d Ors. El 1960 i el 1966 realitz sengles exposicions de carcter antolgic a les galeries Syra de Barcelona. El 1964 la Direcci General de Belles Arts li organitz, a Madrid, una exposici antolgica. El 1969 ingress a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi llegint-hi el discurs, El Ritme Universal, compendi del seu ideari esttic. Noves exposicions d homenatge li foren dedicades els anys 1969-70 i, pstumament, el 1979 i el 1997. 

La Fundaci Rafael Benet constituida el 1989 vetlla per la seva memria i promou monografies sobre el mateix Benet i la seva poca, alhora que publica una recopilaci exhaustiva de les seves crtiques a La Veu de Catalunya.

Es troben obres de Rafael Benet al Museu Nacional d Art de Catalunya, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa de Madrid i als museus de Figueres, Montserrat, Olot, Terrassa, Tossa, Valls, El Vendrell i Vilanova i la Geltr. Aix mateix, la Caixa d Estalvis de Terrassa en posseix una important collecci.

 Bibliografia .
 Alcia Surez: Un estudi sobre Rafael Benet, Barcelona, Fundaci Rafael Benet, 1991. ISBN 8460406954;
 Josep Bracons: Rafael Benet. Pintura, paraula, ritme, Barcelona, Lunwerg / Caixa Terrassa, 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217628" title="Bernat de Rocafort" nonfiltered="3098" processed="3093" dbindex="88155">
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valenci o catal, cabdill dels almogvers. 

Guerra de Siclia.


Bernat de Rocafort va participar en la Guerra de Siclia servint al rei Frederic II de Siclia. Es neg a acceptar els termes de la Pau de Caltabellotta que l'obligaven a entregar dos castells que havia conquerir a Calbria al rei Robert I de Npols. Finalment exig un forta indemnitzaci i es guany l'antipatia d'aquest. 

Companyia Catalana d'Orient.

Finalment s'un a la Companyia Catalana d'Orient l'estiu del 1304. Inicialment desembarc a Constantinoble, on l'emperador Andrnic II Paleleg l'inform que la flota de la Companyia es trobava ancorada a l'illa del Xiu. Amn les seves dues galeres i uns reforos de 1.000 almogvers i 200 homes a cavall, es reun amb la flota cabdellada per Ferrando d'Ahones i ambdos salparen cap nia seguint les ordres de Roger de Flor.

Trobant-se el gruix de la host almogver a Tira, Ramon Muntaner s'avan per anar-lo a rebre i el condu fins a Efes, on es reun amb Roger de Flor. Aquest el nomen manescal de la Companyia i el promet amb la seva filla. Sota les ordres de Roger de Flor, cabdell la infanteria almogver a la Batalla de Kibistra.

Desprs de l'assassinat de Roger de Flor i de l'almirall Ferrando d'Ahones, i restant empresonat Berenguer d'Entena, Bernat de Rocafort esdevingu cap de la Companyia catalana. Durant dos anys romangueren a Gallpoli i juntament amb Ferran Eiximenis d Arens va liderar la batalla contra els alans per venjar la mort de Roger de Flor, i va dirigir la venjana catalana lluitant contra dels bizantins i derrotant els blgars.

En retornar Berenguer d'Entena del seu presidi van liderar la Companyia tot i que es trenc la unitat militar: Rocafort no reconeixia el seu cabdillatge, com d'ell no feia cas Ferran Eiximenis d'Arens. La situaci s'agreuj fins que el germ de Bernat de Rocafort, Gilbert Rocafort i el seu oncle, Dalmau de Sant Mart, van matar accidentalment en Berenguer d'Entena el 1306. La major part de la Companyia segu Rocafort, el qual collabor en la defensa de Constantinoble contra els blgars, mentre aquests li oferien per muller la germana de llur tsar.

El 1307 l'Infant Ferran de Mallorca va arribar a Gallpoli amb la missi de liderar la host almogver i sotmetre'ls a Frederic II de Siclia, per Rocafort no va acceptar l'autoritat de l'infant de Mallorca pet substituir al difunt en Roger de Flor. La Companyia emprengu una campanya a Macednia. Rocafort i els seus saquejaren Nestos. 

Arens pass al servei d'Andrnic i Rocafort es trob de fet com a nic cap de la Companyia. No podent comptar amb la sobirania de l'infant Ferran, escoll la de Carles de Valois, emperador titular de Constantinoble, benvista de Jaume II, i prest homenatge al seu vicari general Thibault de Chepoy, a Cassndria.

Junts combateren durant dos anys ms, amb el projecte de conquerir el mont Athos i Salnica, on Rocafort pensava sser coronat rei i regnar a Salnica. No ho aconseguiren i es va posar al servei del duc d'Atenes, Guy II de la Roche, i a la seva mort, de Gautier V de Brienne. Tamb fracass el seu projectat matrimoni amb Joana de Brienne, germanastra de Guiu II d'Atenes. Chepoy, d'acord amb els altres caps de la Companyia, damunt la qual exercia l'autoritat efectiva, detingu Rocafort i el seu germ Asbert i els envi a Npols.

El rei RRobert I de Npols, que no havia oblidat l'afer dels castells de Calbria, el tanc al castell d'Aversa, juntament amb el seu germ Gilbert, on moriren de fam. La companyia va liderar-la llavors Tibald de Cepoy

Referncies.


Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Bernat de Rocafort;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217634" title="Ferran Eiximenis d'Arens" nonfiltered="3099" processed="3094" dbindex="88156">
Ferran Eiximenis d Arens va ser un noble valenci del llinatge aragons dels Tarazona. Fou Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient desprs de la mort de Berenguer d'Entena, anterior comandant en cap. Al 1307 fou nomenat Megaduc de l'Imperi Bizant. 

Al servei de la Companyia Catalana d'Orient l'abandon a causa de dissensions amb Roger de Flor l'hivern de 1303 i pass al servei del duc d'Atenes, Guy II de la Roche. 

Reincorporat a la Companyia a capit almogver va obtenir una gran victria al setge de Mditos el 1306. Com a capit almogvers, durant la rivalitat pel liderat de la Companyia entre Berenguer d'Entena i Bernat de Rocafort, va aliniar-se amb el primer, i desprs de la seva mort, va fugir a Constantinoble, on li fou concedida la dignitat de megaduc i es cas amb Teodora, princesa de la famlia imperial.

Enllaos externs.
 Biografia de Ferran Eiximenis d'Arens;
 Enciclopdia Catalana: Ferran Eiximenis d'Arens;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217636" title="Josep Ferrer-Bonsoms i Bonsoms" nonfiltered="3100" processed="3095" dbindex="88157">
Josep Ferrer-Bonsoms i Bonsoms (l'Arbo, Baix Peneds 1920 - Pamplona, Navarra 2001) fou un empresari catal. EL 1961 fou nomenat director del Banc de Sabadell. Fou el primer president del consell d'administraci d'Autopistas Concesionaria Espaola (ACESA) fins al desembre del 1971, i des del crrec ha estat el principal impulsor de les autopistes de peatge. Durant aquesta poca entr en servei la primera autopista de peatge de Montgat a Matar, i s'avan en la construcci de l'A-7 Nord des de Barcelona i Tarragona fins a la Jonquera i del Vendrell a Saragossa. Tamb fou president de la junta de govern de la Fundacin General Mediterrnea. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217637" title="Francesc Gom i Must" nonfiltered="3101" processed="3096" dbindex="88158">
Francesc Gom i Must (Valls, Alt Camp 1915 - Barcelona 1998) fou un filsof catal, nebot del cardenal Isidre Gom i Toms. Abans de la guerra civil espanyola havia estat  cap de la Comissi de Cultura de la FNEC i president de lAssociaci d'Estudiants de la Facultat d Filosofia. Es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1941, on fou deixeble de Toms Carreras i Artau i Jaume Serra i Hnter, catedrtics d'tica i sociologia i d'histria de la filosofia. S'hi doctor el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofa contempornea. Ha estat influt pels pensadors Pere Font i Puig, Joaquim Xirau i Palau, Jos Ortega y Gasset i Maurice Merleau-Ponty, i se'l considera introductor a Catalunya del pensament de Martin Heidegger, Claude Lvi-Strauss i Michel Foucault i de la psicologia de la forma, es dedic sobretot a l'antropologia fenomenolgica i a la psicologia de la forma. 

El 1967 fou nomenat catedrtic de fonaments de filosofia i histria dels sistemes filosfics a la Universitat de Barcelona, i el 1979 deg de la Universitat. Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC. s autor de Fou vicepresident de l'Ateneu Barcelons i el 1988 reb la Creu de Sant Jordi. El 1943 es cas amb Eullia Presas i Plana, traductora de grec, amb la que va tenir tres fills.

 Obres .

 El problema de la psicologa de la expresin (1964);
 Freud y su obra (1977);
 Heidegger, pensar el camino del ser, Merleau-Ponty, la filosofa de la conciencia corporal humana, Sartre, la conciencia de la libertad contingente i Scheler y la tica de los valores dins Historia de la tica (1983);

 Enllaos externs .
 Biografia de Francesc Gom;
 Fitxa de Francesc Gom a l'IEC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217638" title="Llus Maria Gell i Cortina" nonfiltered="3102" processed="3097" dbindex="88159">
Llus Maria Gell i Cortina (Vilafranca del Peneds 1909 - Barcelona 2001) fou un pintor catal. Es don a conixer a la seva vila natal, adscrit a l'avantguarda surrealista del grup que editava la revista Hlix, el 1929 va fer la seva primera exposici a Vilafranca i el 1932 aconsegu exposar a la Sala Pars. Fou deixeble de  Joaquim Mir, cosa que l'aconvert en paisatgista, d'antuvi amb tendncia puntillista per evolucion cap a una tipificaci a l'estil de Jean-Baptiste Camille Corot amb celatges i grisos que li dna un toc molt personal. 

Es va caracteritzar per les decoracions murals de tipus religis, com els frescs de la parrquia de Ribes de Freser (1958-1961) o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou (1955-1971). Ha estat professor de dibuix de l'Escola de la Llotja i director de l'Escola Massana del 1956 al 1976. Durant el seu mandat va impulsar la creaci de noves seccions i especialitats com disseny d'estampats, joieria, laca, pintura i escultura, muralisme, disseny grfic, disseny industrial i d'interiors. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217640" title="Dalmau V de Rocabert" nonfiltered="3103" processed="3098" dbindex="88160">
Dalmau V de Rocabert fou vescomte de Rocabert, fill i hereu del vescomte Jofre II de Rocabert i possiblement de Maria d'Empries, per tant, era cunyat del comte d'Empries. 

Biografia.
Va prendre el domini del vescomtat el 1212 quan mor el seu pare i fou un dels barons que va acompanyar el rei Jaume I el Conqueridor a Mallorca, per indicacions del comte d'Empries, on va morir en una de les batalles que precedeixen la presa de la capital (1229). 

Npcies i descendents.
Es va casar amb Arsenda de Pins o Bonet i va tenir els segents fills:
 Hug Jofre I de Rocabert (mort el 1250) possible hereu o regent;
 Jofre III de Rocabert (mort el 1280) hereu;
 Guerau, senyor de Sutera;
 Renard;
 Aranu, senyor de Cammarata;
 Benet de Rocabert, (mort el 1268), arquebisbe de Tarragona.
 Sibilla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217641" title="Joan Llevadot i Estrad" nonfiltered="3104" processed="3099" dbindex="88161">
Joan Llevadot i Estrad fou un poltic i advocat catal. El 1932 fou nomenat cap dels Serveis Centrals del Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya i desprs  membre de la Comissi Assessora de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya fins que hagu de renunciar al crrec en acabar la guerra civil espanyola el 1939. S'exili a Montpeller i Prada fins el 1946.Al seu retorn es dedic a exercit d'advocat. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217642" title="Jofre III de Rocabert" nonfiltered="3105" processed="3100" dbindex="88162">
Jofre III de Rocabert (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabert (1229 - 1282). Sembla que fins 1250 estigu sotms a una regncia.

Biografia.

Fou fill i hereu del vescomte Dalmau V de Rocabert i d'Arsenda de Pins. El 1229, molt jove encara, acompany el seu pare a la conquesta de Mallorca. Dalmau V trob la mort durant el setge de Ciutat de Mallorca. Segurament pel fet de ser lluny del vescomtat, els seus dominis quedaren en mans d'Hug Jofre I de Rocabert, que devia ser el seu germ o b el seu oncle, i que els reg en nom seu fins 1250. 

Jofre III va acompanyar el rei Jaume I el Conqueridor en molts dels seus viatges, tant de guerra com de pau. A part de la conquesta de Mallorca, el 1256 assist a l'entrevista que el rei tingu a Sria amb Alfons el Savi i particip a la campanya de Mrcia de 1266 i al viatge que el Conqueridor fu al concili de Li el 1272. 

El 1274, per, a instigaci del comte d'Empries, va prendre part en la revolta nobiliria contra el rei, juntament amb el seu fill. Malgrat aix, es reconcili aviat amb el monarca i va formar part del tribunal creat per acabar amb l'enfrontament.

Fora d'una topada el 1242, va mantenir bones relacions amb el comte Pon IV d'Empries, que li va voler encomanar el projecte de restauraci de l'antiga vila d'Empries (1248). 

El 1249 pact el matrimoni del seu fill i hereu, Dalmau, amb Ermessenda, filla d'Arnau Desfar o de Navata, senyor de Peralada, que li ced la senyoria de la vila el 1256. Amb aquesta important incorporaci, el vescomtat de Rocabert deixava de ser un territori feudal exclusivament muntanyenc i s'introdua a la trama de les florents viles del centre de la plana empordanesa. Peralada, que aviat esdevingu centre dels dominis dels Rocabert, fu del vescomte el senyor feudal ms poders de la comarca desprs del comte d'Empries. Afavor el creixement econmic de la vila, sobretot desprs d'obtenir del rei  interessat a contrarestar el poder del comte emporit  llicncia per a celebrar-hi fires i mercats. 

Per fer un servei a la corona i engrandir el propi vescomtat encarreg al seu fill Dalmau que pacts amb Sana de Santaeugnia la permuta de la baronia de Vilademuls pel castell, vila i senyoria de Torroella de Montgr a l'infant Pere i rebia en canvi Vilademuls, Sant Lloren de la Muga i la fora de Bassegoda. 

Quan Pere el Gran acced al tron (1276), Jofre ja tenia una edat avanada. No va poder anar a la campanya de conquesta de Siclia de 1282, per s que hi va anar el seu fill Dalmau, amb una host de 150 homes. Jofre va morir dos mesos desprs de la partida de l'expedici, deixant el vescomtat orfe de govern fins a la tornada del fill.

Npcies i descendents.
Es va casar amb Constana de Palau, germana de Sim de Palau, vescomte de Bas. Van tenir els segents fills:
 Dalmau VI de Rocabert, vescomte de Rocabert.
 Guerau, casat amb una dama siciliana.
 Jofre, senyor de La Rocca i San Basilio.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217644" title="Dalmau VI de Rocabert" nonfiltered="3106" processed="3101" dbindex="88163">
Dalmau VI de Rocabert fou vescomte de Rocabert fill de Jofre III de Rocabert i Constana de Palau. Va convertir-se en hereu del vescomtat quan feia poc que havia marxat amb el rei Pere el Gran a frica i Siclia des de Portfangs.

Biografia.
Ja abans d'arribar al govern vescomtal fou una persona important i havia fet un bon casament el 1249 amb Ermessenda de Navata, senyora d'aquesta poblaci i de la major part de la vila de Peralada. D'aquesta manera s'unia aquesta poblaci al vescomtat de Rocabert es convertia amb la capital. 

El 1261 ja era vidu i regia les rendes de Navata i Peralada, cosa que el convertia en ms ric qu el seu pare. El 1272 va permutar la vila de Torroella de Montgr per la de Sant Lloren de la Muga i Vilademuls amb l'infant Pere; Torroella havia estat adquirida tres anys abans i tot i ser una vila important era massa lluny de les possessions patrimonials dels Rocabert, en canvi, les altres dues, eren ms properes i fcils de conservar.

El 1274 Jaume I, cam del Concili de Li va sojornar al palau dels Rocabert a Peralada i tot i que es va revoltar contra el rei i li varen destruir el castell de Calabuig, al final retorn a l'obedincia reial.

El 1280, embarcat amb Pere el Gran, es convert en vescomte de Rocabert. 

Croada contra la Corona d'Arag.
Quan retorn a Catalunya fou un dels acompanyants del rei al desafiament de Bordeus. Quan va tornar tenia problemes amb el comte Pon Hug IV d'Empries, per la invasi francesa va acabar amb els problemes. Fou assignat a l'estat major de l exrcit, comandat per l'Infant Alfons, juntament amb el comte d'Empries, el vescomte de Castellnou i Guillem Galceran de Cartell, i en durant la concentraci de tropes va guardar l'entrada per el Perts. Peralada va servir de quarter general contra els invasors abans de ser cremada pels almogvers i va veure com momentniament les seves terres eren ocupades pels enemics. Segurament per aix va saquejar possessions de Sant Pere de Rodes, per el rei Jaume II el va fer quadrar. 

Conquesta de Mrcia.
Va participar a la campanya de Mrcia de 1296 i va viure fins el 1304.

Npcies i descendents.
En primeres npcies es cas amb Ermessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig. D'aquest matrimoni tingu els fills segents:
 Jofre IV de Rocabert, hereu;
 Pere de Rocabert (bisbe), mort el 1324, canonge i bisbe de Girona;
 Galceran;
 Guerau, mort el 1323, bar de Vilademuls i Navata, casat amb Saura de Cervell.
 Alamanda, casada amb Jaspert, vescomte de Castellnou.


El 1261 es va casar amb Costana o Blanca de Seixac, filla del vescomte de Fenollet, amb qui va tenir:
 Elisenda o Elvira, casada amb Ramon Descatllar, senyor del Catllar. ;
 Beatriu;
 Pon, mort el 1340, bar de Sant Lloren de la Muga, Sales i senyor de Beuda, casat amb Margarida. ;
 Dalmau, senyor de Sant Lloren de la Muga. ;


Encara es cas un tercer cop amb Guillelma de Cervell, amb qui tingu els fills:
 Costana, monja;
 Marquesa, monja;
 Guillem de Rocabert, mort el 1315, arquebisbe de Tarragona.
 Dalmau, mort el 1321, cavell de l'orde del Temple.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217650" title="Francesc Tamarit" nonfiltered="3107" processed="3102" dbindex="88164">


Biografies

 Francesc de Tamarit, membre del Consell de Cent i figura preeminent en la Guerra dels Segadors;
 Francesc Tamarit Fayos (Riola 1971), compositor i director;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217651" title="Connector audiovisual de banda ampla" nonfiltered="3108" processed="3103" dbindex="88165">
Els connectors audiovisuals de banda ampla sn aquells connectors I/O digitals ms adients per tal de transmetre i rebre continguts audiovisuals a gran velocitat en diferents plataformes. Aquests seran els connectors que s'utilitzaran per interconnectar aparells audiovisuals de les cases del futur tals com el Digital Hubbub.

La banda ampla es refereix a la transmissi de dades en la qual s'envien simultniament varies peces d'informaci, amb l'objectiu d'incrementar la velocitat de transmissi efectiva. Transmissi que pot ser mitjanant cables coaxials o de fibra ptica o b utilitzant xarxes sense fils com wi-fi o bluetooth.

Les plataformes que utilitzen aquests connectors sn les bsiques que es poden trobar a qualsevol casa: televisi, ordinadors i dispositius d'emmagatzematge audiovisual (reproductors de mp3, minicadenes, cmeres digitals...).


Televisi.

Els connectors analgics actuals emprats en televisi cauran en dess degut a que el futur de la televisi s digital (TDT), i a que les senyals generades o utilitzades pels dispositius d'emmagatzematge com el Digital Hubbub seran digitals. D'aquesta manera podem declarar l'Euroconnector i els connectors RCA obsolets.

HDMI.

El connector HDMI connecta qualsevol font d udio i vdeo digital (TDT, Blu-ray ) i un monitor d'udio i vdeo digital compatible. Permet l's de vdeo estndard, millorat o d alta definici i s independent dels diferents estndards de TDT. N'hi ha de dos tipus:

Tipus A de 19 pins i compatible amb DVI.

Tipus B de 29 pins i va ser dissenyat per resolucions molt elevades, ms que el format 1080p (HD).

T funcions de control remot. T una amplada de banda de 25 Mhz a 165 MHz (tipus A) o de 330 Mhz (tipus B). Compatible amb el connector DVI. Una font DVI pot connectar-se a un monitor HDMI (adaptador) per l'udio i les caracterstiques de control remot no estaran disponibles.
El connector HDMI ja s'est comenant a utilitzar en els televisors d'ltima generaci. 



Ordinador.
En el cas dels ordinadors  els connectors analgics clssics com el VGA ja fa temps que deixen pas als digitals, comenant pel DVI. Actualment s'est vivint un perode de conflicte en el que noves interfcies de transmissi intenten convertir-se en el estndard en les pantalles d'ordinador.

DVI.

Es tracta d'un connector per ordinadors dissenyat per obtenir la mxima qualitat de visualitzaci en pantalles digitals. Un enlla DVI consta d'un cable amb 4 parells trenats: 3 pels colors i un per la sincronia. La transmissi del senyal s molt semblant a la de la televisi analgica. L'ample de banda mxim per un enlla nic s de 165 MHz per si s necessita ms ample de banda es pot utilitzar un connector amb 2 enllaos.

DMS-59.

Es tracta d'un nic connector que cont dos DVI o dos VGA depenent de la versi.

UDI.

s una nova interfcie de vdeo digital d'alta definici per substituir el VGA dels PCs. s compatible amb DVI/HDMI i fsicament s casi idntic al HDMI. No transmet udio, tan sols est destinat a vdeo. Les llicncies del UDI sn lliures, a diferncia del HDMI. T un ample de banda de 16 Gbit/s.

DisplayPort.

Es tracta d'un nou estndard d'interfcie de dispositius de visualitzaci digital. DisplayPort s un competidor directe de UDI i HDMI, ja que pot transportar senyals udio i vdeo digitals lliure de llicncies i cnons. El senyal de vdeo no s compatible amb UDI o HDMI. DisplayPort porta la seva prpia protecci anti-cpia basada en xifrats criptogrfics.
Suporta un mxim de flux de dades de 10'8 Gbits/s.



Dispositius externs.

Els dispositius externs tals com els reproductors mp3 o les cmeres digitals tamb necessiten de connectors per tal de transmetre els continguts audiovisuals d'ordinadors, impressores, etc. Aquests connectors sn del tipus plug-and-play ja que d'aquesta manera s'evita haver d'installar programari addicional. L'altre avantatge d'aquest tipus de connexi s que el mateix cable alimenta l'aparell del qual volem posar o treure informaci fent molt ms cmode i senzilla aquesta operaci.

USB.

Es tracta d'un bus srie per dispositius del tipus plug-and-play. s possiblement el ms popular en l'actualitat. La versi actual USB 2.0 t un velocitat de 480 Mbps.
Quan un dispositiu USB es connecta a un ordinador, aquest fa de servidor mentre que el dispositiu USB fa de client. L'ordinador detecta els dispositius i els configura assignant tants recursos com necessitin. D'aquesta manera es poden connectar fins a 127 dispositius alhora.

FireWire.

FireWire tamb s un estndard multiplataforma I/O de dades serie a gran velocitat. Tamb s un connector del tipus plug-and-play, i el nivell d'alimentaci del bus s ms elevat que el del USB. El FireWire clssic (FireWire 400) t una velocitat de 400 Mbps; l'ltima versi (FireWire 800) en t el doble. Aquest fet fa que l's de FireWire per transmissions de grans volums d'informaci sigui preferible al del USB. Es poden connectar fins a 63 dispositius en un ordinador.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217663" title="Copa ULEB 2007-08" nonfiltered="3109" processed="3104" dbindex="88166">
La Copa ULEB 2007-08 s la sisena edicin de la segona competici europea per club, l'organitza l'ULEB.

Format.
Per primera vegada en aquesta competici prendran part un total de 54 equips, dividits en 9 grups de 6. Aquesta primera fase de grups continuar amb una fase d'eliminatries fins que quedin 8 equips. Aquests equips es trobaran en una final a vuit. La fase regular comen el 6 de novembre del 2007.

Fase Regular.
Els 54 equips en 9 grups (6 equips en cada grup) jugaran una lligueta amb partits d'anada i tornada. Els 3 primers equips de cada grup avanaran als setzens de final. A ms els 5 millors quarts equips tamb els acompanyaran.

Setzens de final.
Per sorteig es determinaran els emparellaments dels setzens de final. Per a cada eliminatria es disputaran 2 partits, un a casa i un altre com a visitant. El guanyador de l'eliminatria ser el que obtingui major diferncia de punts a favor en el global de l'eliminatria.

Vuitens de final.
Els equips classificats s'enfrontaran segons el sorteig previ als setzens de final i tamb ser en un format com el de la ronda anterior.

Final a vuit.
Els guanyadors dels vuitens de final jugaran una final a vuit en una mateixa ciutat encara per determinar. Ser entre el 10 i el 13 d'abril.

En la final de la present edici s'enfrontaren per primer cop dos equips catalans, el DKV Joventut i l'Akasvayu Girona, resultant guanyador el primer, que aconsegu aix el tercer ttol de la temporada.

Fase Regular.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


Grup E.


Grup F.


Grup G.


Grup H.


Grup I.


Setzens de final.


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----



Vuitens de final.


----


----


----


----


----


----


----



Final Eight.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Final.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217666" title="Reproductor d'udio porttil" nonfiltered="3110" processed="3105" dbindex="88168">
El reproductor d'udio porttil s una de les tecnologies ms desenvolupades i actualment encara en procs de cerca i millora constant.

La vida quotidiana de les persones s'ha caracteritzat per estar habitualment acompanyada per les melodies i msiques que han marcat etapes transcendentals en el mn de la msica o simplement la predominant del moment.

Aix doncs, poder portar milers de msiques a qualsevol indret, en no ms de uns quants grams de pes, podem considerar-ho un luxe de no fa ms de 20 anys.   

Evoluci.

Els primers aparells enregistradors i reproductors d'udio van aparixer a finals del Segle XIX.

Aquests estaven formats per una botzina, una agulla, un diafragma flexible i un disc de cera.
S'anomenaven tocadiscs.

La qualitat era fora baixa, presentaven una resposta freqencial molt irregular i alhora soroll de fregament de l'agulla am el disc de cera.

El primer tocadiscs, anomenat fongraf, va ser inventat per Tomas A.Edison el 1877. 
Posteriorment, al 1888, Emilio Berliner va inventar l'anomenat gramfon, que triomfaria sobre el model anterior de Edison. 
La duraci aproximada d'un disc de cera de gramfon era d'uns 4 minuts.

Durant la dcada dels 20 es van introduir els primers passos en l'enregistrament i reproducci electromagntic, el qual consistia en un transductor electromagntic capa de convertir l'energia acstica en elctrica i a l'inrevs.

Aquest model va possibilitar un increment de qualitat (millor resposta freqencial) i desenvolupar cap els anys 40 els primers magnetfons de cinta magntica.
Als anys 50, amb tot el desenvolupament que havia acompanyat al tocadiscs, aparegu el disc de vinil, el qual es va convertir en el suport de distribuci comercial de l'poca. Presentava millores envers la qualitat i el marge dinmic, 25 minuts per  cara i una reducci important del soroll. S'anomenava de vinil ja que el disc estava composat d'aix, per tamb existien de plstic, alumini i altres materials.

Als anys 60, Philips va llenar al mercat el reproductor de cassets. Aquest va anar evolucionant, passant pel Walkman i posteriorment, durant la dcada dels 80 amb el pas al mn digital, pel DAT (reproductor de cinta d'udio digital) amb l'ajut de Sony.  

Parallelament, amb els avanos en el camp digital, Sony va desenvolupar els enregistradors i reproductors de CD's. Les companyies discogrfiques per por a la proliferaci de cpies illegals de CD's en DAT van mantenir els preus d'aquests ltims a un nivell tal que van quedar noms en s en mbits professionals.

Amb l'xit aconseguit amb el CD, el qual es basava en la lectura d'un disc giratori a partir d'un lser, Sony i Philips van seguir camins diferents. El 1992 Philips va presentar el Casset compacte digital (DCC), aparici que va obligar a Sony a llenar al mercat el mateix any el Minidisc. El model de Philips no va aconseguir l'xit que s'esperava i va desaparixer del mercat el 1996.

Finalment, durant la dcada dels 90 i fins actualment, amb el desenvolupament en el camp digital i l'aparici dels sistemes de compressi van aparixer els reproductors de MP3 i d'altres formats, caracteritzats per tenir una memria interna i possibles d'externes on s'emmagatzemen els fitxers de msica prviament codificats i poden ser descodificats i reproduts.

Actualment, l'evoluci d'aquestes tecnologies es troba en un punt d'expansi i desenvolupament constant, principalment centrada en els reproductors de formats comprimits, i oferint parallelament altres serveis com ara vdeo,imatges, i altres integrats sobre el mateix reproductor.

Descripci.

Tocadiscs:

Fongraf

Consistia en la gravaci i reproducci de so mitjanant un cilindre de cera, paper d'estany o plstic que es feia girar sobre una agulla, aquesta pujava o baixava segons les variacions que tingues el cilindre i creava vibracions que s'amplificaven a travs d'una botzina cnica. 

Gramgraf

Funcionament molt similar al fongraf, per aquest presentava un disc pla de pissarra en comptes d'un cilindre, i la gravaci s'efectuava per amplitud lateral i no verticalment com en el cilindre. 

L'avantatge principal es trobava en el seu factor de producci, car per fer un disc del gramfon necessitaven nicament una mostra inicial i per premsat s'obtenien la resta, a diferncia del fongraf, que degut a la seva constituci cilndrica necessitava un procs molt ms complex.   

Vinil

A travs d'un tocadiscs es reprodua, mitjanant el fregament d'una agulla, un disc de vinil, el qual presentava millor qualitat sonora respecte els materials emprats en el gramfon i el fongraf.

En aquest hi tenien enregistrada analgicament la msica que podia se enregistrada a diferents velocitats de gravaci. 

Es segueixen fabricant discs de vinil, per en petites quantitas. Sn normalment utilitzat per Disc jockeys. Per evitar els problemes de fregament, han aparegut lectors ptics per aquests, tot i que sn d'un preu molt elevat.


A partir d'aquest punt, amb el naixement del casset podrem considerar l'inici del desenvolupament dels reproductors d'udio porttils


Cassets:

Walkman

El reproductor de casset va ser creat per Philips l'any 1963. Consumia poca energia i podien ser porttils. A partir d'aquest primer model es va desenvolupar equips porttils com ara el Walkman (1979), que podia ser alimentat per piles.

Basen el seu funcionament en l'enregistrament magntic sobre una cinta, la qual llegirem posteriorment amb un transductor i el passarem a vibraci sonora. 

L'inconvenient principal recau en la prdua de capacitat de magnetisme de la seva cinta si l'exposem a mltiples gravacions. 

DAT

s un suport de gravaci magntica i reproducci de so digital. (permet la gravaci multipista)

Desenvolupat per por Philips y Sony, va ser el primer format de casset digital comercialitzat.

Est dirigit al camp professional pel seu alt cost. A de ms, actualment existeixen discs ptics com el CD, DVD, etc..


Disc compacte:

CD

Utilitzen la lectura ptica mitjanant un lser que incideix sobre una capa d'alumini reflectant. 

La llum es reflectida i encaminada cap a un fotodode receptor a travs de lents. El desfa entre llum reflectida ens permet convertir la informaci ptica en binaria, la qual s'envia posteriorment al conversor digital-analgic que la converteix en elctrica. 

Finalment noms queda transforma-la en vibraci sonora en els reproductors, on hi farem un processament i amplificaci.

Minidisc

El minidisc va ser fabricat per la companyia Sony l'any 1992. s un format d'udio digital d'alta qualitat emprant un petit disc de makolon recobert i encapsulat.

Va ser fabricat amb l'objectiu de reemplaar els cassets compactes. S'utilitza tant en mbits professionals com domstic. 


Reproductor mp3:

s el reproductor ms recent. Utilitza un format d'udio digital comprimit amb prdua mitjanant algorismes que tracten en el domini freqencial, eliminant aquelles component inaudibles per sistema auditiu hum, presentant un so idntic en recepci al senyal original.

Utilitzen un software per la seva reproducci, per tant es perd la component fsica (disc, casset, CD, etc..) que sempre ens acompanyava.

El seu espai redut permet tamb una major capacitat d'emmagatzament. 

iPod

Amb el desenvolupament dels reproductors MP3 trobem diferents models que han esdevingut un xit en el mercat. Aix s degut a les prestacions que presenten i que s'expliquen en el segent apartat.

L'iPod a resultat un dels reproductor porttils ms desitjats per excellncia. El seu disseny, capacitat, i prestacions en reproducci (udio, vdeo i altres suports) el fan situar-se entre els capdavanters en el mercat de reproductors d'udio del moment. (2007)  

Caracterstiques.

Reproductors MP3:

Capacitat

Cal considerar el nombre de canons de les que volem disposar, ja que no s tant senzill com demanar tenir-ne el mxim, ja que com ms capacitat tinguem la mida i el pes augmenten, i proporcionalment tamb el preu. A de ms, no s prctic demanar ms capacitat de la que realment necessitaries, car aquest factor torna a recaure en el preu de l'aparell. 

Actualment els reproductors porttils d'udio d'un mateix fabricant solen trobar-se en diferents capacitats. Els valors ms usuals els trobem entre 1 i 20GB.

Memria

Existeixen dos tipus de memria, interna (fixa) o externa (variable). 

Normalment, la majoria de dispositius venen dotats amb memria interna, per molts d'aquest (els ms recents) incorporen les dues modalitats podent incorporar targetes de memria al dispositiu.

Esttica i comoditat

El reproductor ha de ser porttil. Per tant, ha de tenir una mida petita, fcil de transportar i fins i tot poder practicar esport amb ell. 

Els usuaris solen guiar-se per escollir el seu model amb igualtat entre les prestacions que ofereix i l'esttica d'aquest. Com ms informaci mostri el display del reproductor, es fa ms agradable tractar amb aquest. 

Aix per repercuteix sobre l'autonomia o bateria de la qual disposem.

Consum energtic

La duraci de la nostra bateria s un dels pilar bsics de la portabilitat. Si no tenim garanties sobre quan podr aguantar el nostre dispositiu en reproducci, s molt probable que en prescindim finalment. 

Aquest concepte s ms complicat del que a priori sembla. 
Les principals fonts d'energia que utilitzen els dispositius sn piles i bateries recarregables. 

A de ms, alguns aparells presenten la possibilitat d'afegir bateries externes que presenten un mida superior i alhora major duraci.

A mesura que implementem funcionalitats, i ja no noms referides a l'udio, sin altres prestacions que podem trobar avui en dia en els reproductors porttils (fotos, vdeos..), major s el consum d'energia i per tant menor la duraci de la nostre vida til del dispositiu.
Haurem de buscar, per tant, un equilibri entre prestacions i autonomia. 

Formats

Existeixen molts formats d'udio, comprimits i sense comprimir.
MP3 i WMA sn dels ms populars. Existeixen altres formats desenvolupats per companyies com ara Atrac per Sony, i AAC per Apple. Aquests, alhora conviuen amb molts d'altres, OGG, ASF, etc..

Per obtenir xit amb el nostre model hem de ser capaos de reproduir una ampla gamma de formats, o si ms no, els ms populars. Diferents dispositius d'ltima generaci, amb altres prestacions han fracassat en el mercat per no comptar amb un major nombre de formats a reproduir. 

Gravaci de veu i Rdio FM

Ens pot interessar no limitar-nos en la reproducci del nostre lbum musical. Per aix molts reproductor disposen de rdio FM i altre extres com ara la gravaci de veu. 

D'altra banda, aquestes prestacions no solen presentar una qualitat gaire elevada. Per exemple, en el cas de la gravaci de veu a travs d'un micrfon incorporat no es pot fer a gaire distncia, i el senyal que capta sol ser bastant dbil.

Emmagatzemar altres tipus de dades (USB)

Una qualitat molt elogiada entre els consumidors s disposar de capacitat per emmagatzemar altres dades i poder passar-les a travs dels ordinadors mitjanant una connexi USB.

Hi ha dispositius que requereixen installar un software al ordinador per poder llegir les dades del interior del reproductor.

Qualitat

L'aspecte ms important s la qualitat en reproducci. 

Tots els aspectes anteriors no sn prctics si alhora de reproduir no obtenim una senyal ntida i correcte en tota la gamma de freqncies. Al tractar en format digital, els dispositius compten d'una sries de equalitzacions i amplificacions que els permeten adequar millor el so, i alhora oferir la possibilitat de ser connectats amb altres dispositius d'udio que disposin d'entrada externa.

Utilitzar auriculars de major sensibilitat s un fet imprescindible si volem millor qualitat sonora. 

Vegeu tamb.

udio;
altaveu;
micrfon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217668" title="Boxa tailandesa" nonfiltered="3111" processed="3106" dbindex="88169">
 

La boxa tailandesa (o Muay Thai) s un esport de combat originari de l'actual Tailndia i pasos veins; tamb es coneix com "l'art de totes les parts", perqu les mans, els peus, els colzes i els genolls s'empren molt. 

Encara que les puntades altes poden ser ms espectaculars a la competici, els experts d'aquest esport afirmen que les puntades baixes (low kicks) i els cops amb colzes i genolls poden ocasionar ms danys als contraris durant els combats. 

Durant la competici, el participant fa una cerimnia llarga i segueix un ritual abans del combat. Aix t un origen religis, per tamb serveix per estirar els msculs i fer escalfament. 

L'entrenament per a la boxa tailandesa s conegut per la seva intensitat i fermesa. Intenta endurir les anomenades "vuit parts del cos". Per exemple, sovint es compara un cop amb la tbia d'un boxejador tailands amb ser copejat amb un bat de beisbol. Els boxadors tailandesos donen puntades amb la tbia i de vegada amb el peu. 

La boxa tailandesa ha influt molt en el naixement del kick-boxing que s'ha desenvolupat posteriorment al Jap, a Europa i a Amrica del Nord. 

Gaireb cada moviment de boxa tailandesa usa el cos sencer, tot girant el maluc a cada puntada i a cada cop de puny. Conseqentment, els atacs i la defensa en la boxa tailandesa sn ms lents i ms forts que, per exemple, els de boxa o de karate. 

Vegeu tamb.
  Boxa tailandesa ;
  FeelThailand Muay Thai Muay Boran ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217674" title="Circuit Bancaixa 07/08" nonfiltered="3112" processed="3107" dbindex="88170">


La XVII Lliga Professional d Escala i Corda del Circuit Bancaixa s el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2007 i 2008 i organitzada per ValNet. En un comenament la Federaci de Pilota Valenciana retir el ttol d'"oficial"  a aquesta temporada, per finalment ValNet i la FPV arribaren a un acord .

La primera fase consisteix en una lliga de 8 equips, tots contra tots, en qu l'objectiu s sumar el mxim de punts (3 en cas de victria, 1 si malgrat perdre s'atansen els 50 punts al marcador). Els dos equips amb menys punts queden eliminats. En la 2 fase juguen 6 equips pel mateix sistema, d'on ixen els 4 millors. En les semifinals, d'anada i tornada, es classifiquen per a la final, jugada al millor de tres partides.

 Equips .


 Feridors .
 Migueln, Oltra i Pedrito.

 Reserves .
 Escalaters:
 Adrin I, Cervera, Colau i Primi.
 Mitgers:
 Javi, Pere i Santi.
 Punters:
 Aucejo, Nacho i Toms II.

 Resultats .
 1 Fase .




 Classificaci de la 1 Fase .


 Notes a la 1 Fase .
 Les partides al trinquet d'Alcsser es canvien al de Pedreguer (8 de desembre) i Bellreguard (6 de gener) per no estar acabades les obres en la data prevista.
 Espnola era membre titular de l'equip d'Aquagest-L'Eliana, per el 22 de novembre Espnola es trenca un dit i s substitut per Nacho. En no estar completament recuperat quan Nacho juga el seu quart encontre, s aquest ltim qui ocupa la seua plaa durant la resta de la competici.
 El 24 de novembre, Nez s substitut per Colau per molsties al seu muscle esquerre. Adrin I el substitueix el 30 de novembre i el 4 de desembre i el 13 de desembre.
 L'1 de desembre Javi substitueix Sarasol II per mort d'un familiar.
 El 9 de desembre, Aucejo substitueix Herrera per un virus estomacal.
 La partida del 13 de desembre no es juga al Trinquet de Pelayo com estava previst, sin a Llria, pel perode d'allegacions existent desprs de les obres d'acondicionament i insonoritzaci fetes durant mesos.
 El 2 de gener de 2008, ValNet anuncia que Mezquita decideix acabar la seua trajectria com a professional per una lesi de colze .
 El 4 de gener, a l'equip de Vila-real Colau pren el lloc de Mezquita, i Tato s substitut per Javi. L'equip de Sagunt, per, ha d'abandonar la partida quan perdien 35-15 i a dos, perqu Dani pateix fortes molsties a les cervicals.
 El 9 de gener, Pedrito substitueix Ral II per un virus estomacal.
 De la 1 Fase queden eliminats els equips de Sagunt (Pedro, Dani i Herrera) i de Valncia (Nez, Melchor i Tino).

 2 Fase .




 Notes a la 2 fase .
 El 28 de gener, Javi substitueix Tato per problemes musculars.
 El 10 de febrer, Cervera substitueix Len per un virus estomacal.
 El 18 de febrer, Cervera substitueix lvaro per un pinament. La partida, que s'havia de jugar al trinquet de La Pobla de Vallbona, es trasllada al de Llria.
 De la 2 Fase queden eliminats els equips de Vila-real (Colau, Tato i Canari) i de Aquagest-L'Eliana (lvaro, Solaz i Nacho).

 Classificaci de la 2 Fase .


 Eliminatries .




 Notes a les eliminatries .
 El 24 de febrer, la partida prevista a Bellreguard es trasllada a Xeraco per la pluja.
 Vctor s substitut en les dos partides per Cervera, per lesi.
 Les partides entre Pedreguer i Edicima-Petrer acaben en 60-55 per a sengles equips, de manera que es compta el tampteig de les fases prvies, essent favorable per a Miguel, Grau i Ral II.

 Finals .




 Galeria d'honor .


 Campi: Ajuntament de Benidorm;
 Genovs II, Sarasol II i Hctor;
 Sub-campi: Edicima - Ajuntament de Petrer;
 Miguel, Grau i Ral II;

 Altres edicions .
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 08/09;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Pgina de pilotavalenciana.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217679" title="Temporada del 2008 de pilota valenciana" nonfiltered="3113" processed="3108" dbindex="88171">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2008.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .



 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Perxa .


 Raspall .


 Internacionals .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217683" title="Can de picar fusta" nonfiltered="3114" processed="3109" dbindex="88172">
La Can de picar fusta s una can tradicional catalana que es canta per la Castanyada, festa popular de Catalunya que coincideix amb el dia de Tots Sants. 

Per la festa de la Castanyada s tradici menjar castanyes cuites, panellets, moniatos i fruita confitada. Per acompanyar aquest menjar s acostuma a beure moscatell. S han fet moltes canons i danses a arrel d aquesta festivitat, moltes d elles sn de temtica infantil per les canten tant petits com grans. El personatge popular que representa aquesta festa s la Castanyera, una dona gran vestida amb roba vella i amb un mocador al cap, que es dedica a torrar i vendre castanyes al carrer.
 
L estructura del text de la can de picar fusta t tres estrofes, lligades entre elles per una tornada. Degut el joc de rima que fa la lletra, la histria que s explica no s lgica, s a dir, que no ens explica una histria continuada, sin que sn rodolins successius. Aquesta can dna joc a treballar-la de diverses maneres, per exemple acompanyada amb instruments, fent mmica, ballant, afegint veus, etc.   

Partitura i lletra.


2. Marrameu i Marrameua                          
   s'emboliquen amb un llenol.                         
   Feia veure que era un home                    
   i era una fulla de col.                       
   Pica ben fort...                              

3. Marrameu ja no s'enfila
   per terrats i per balcons,
   que ara t una gateta a casa
   que li cus tots els mitjons.
   Pica ben fort...


Vols escoltar la can? 

Referncies bibliogrfiques.

Aquesta can l hem extreta d un dossier de fotocpies que utilitzen en una escola de msica de Sabadell, hem mirat que la partitura i la lletra fossin les correctes en aquesta pgina web:
http://www.peretarres.org/campanyamcec/tsants/cancons.pdf;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217685" title="Open d'Austrlia 2007" nonfiltered="3115" processed="3110" dbindex="88173">
L'Open d'Austrlia 2007 (o Obert d'Austrlia 2007) es va celebrar a Melbourne, des del 15 al 28 de gener de 2007.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Web Oficial Open d'Austrlia






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217688" title="Una dona llarga i prima" nonfiltered="3116" processed="3111" dbindex="88174">
Una dona llarga i prima s una can popular mallorquina d estructura narrativa. Seguint les diferents estrofes ens explica la histria d aquesta dona llarga i prima, que ven cargols pels carrers d un poble. Un comprador intenta regatejar el preu, per com que ella no accedeix a fer cap rebaixa, el comprador li llena una maledicci: que quan giri la cantonada li caigui tot el cistell de cargols a terra. I, per a desgrcia de la dona, la maledicci s compleix!

Hi ha versions que simplement acaben aqu l ancdota. D altres, per, expliquen que un geperut l ajuda a aixecar el cistell, encetant una conversa sobre el gep d aquest. Segons les versions, tornem a trobar aqu diferncies.  El geperut, molest, respon que el que duu a l esquena s una vitola (segons l  Alcover-Moll: un motlle de metall per a amidar el calibre dels canons i les bales d artilleria), i que ms li val no fer-la esclatar. En altres versions, ms cmiques, el geperut respon que el que duu a l esquena s una judriola (una guardiola).

La tornada, ara va de bo, s una expressi popular tradicional mallorquina que significa "ara va de deb". Amb aquesta tornada, s'intenta reafirmar la veracitat de la histria explicada, ja que l'argument cmic ens porta a sospitar-ne.

 Versions .

Com la majoria de les canons populars, la tradici oral ha fet que existeixin diferents versions del text d'aquesta can, segons la procedncia de les fonts. A viquitexts en podeu trobar una de les ms difoses. 

A ms de variacions en la lletra, existeixen tamb diverses versions musicals i harmonitzacions  per a diverses agrupacions i veus, com ara les harmonitzacions del compositor mallorqu Baltasar Bibiloni per a cor mixt a capella i per a  una veu amb acompanyament de piano, adient per a ser interpretada per un cor infantil o b a les escoles de primria.

 Anlisi de la can .

Ttol: Una dona llarga i prima;
Primer vers: Una dona llarga i prima ara va de bo;
Autor de la msica: Popular (tradicional mallorquina);
Edat: Cicle Inicial de primria;

 Anlisi rtmica .
Mtrica: binria simple;
Comps: 2/4 (u/t: negra; u/c: blanca);
Nmero de compassos: 11.
Figures rtmiques: negra, corxera, semi-corxera i silenci de corxera;
Inici: anacrsic ;
Final: mascul;

Cllula rtmica inicial: 


 Anlisi meldica .
 Intervals ascendents: 2m, 2M i 4J;
 Intervals descendents: 2m, 2M, 3m i 3M;
 mbit: 7a;
 Nota ms aguda: mi4;
 Nota ms greu: fa3;

Anlisi harmnica.
Tonalitat: Fa;
Mode: major;
Alteracions a l'armadura: si bemoll;

Enllaos externs.
Al Canoner vitual Prodiemus trobareu el text, la transcripci i l'anlisi musical d'aquesta can. Vegeu: . A ms tamb hi ha l'arxiu midi, algunes propostes didctiques interdisciplinries i les fonts documentals que ha utilitzat l'Equip Prodiemus.

 Fonts documentals .


 BIBILONI, B. (1996): 20 Canons Tradicionals per a veus blanques i acompanyament de piano. Amalgama edicions (Berga, 1996);

 CRIVILL, J. (1993): Msica tradicional catalana-1: Infants, Barcelona: Clivis (1981, 1ed.) ;

 MAIDEU, J. (1994): Llibre de canons. Crestomatia de canons tradicionals catalanes, Barcelona: EUMO (1992, 1 ed.);

  RIERA, S. (1991 i ss.): Msica: Primria, Mtode Ireneu Segarra-EPM, Barcelona: PAM (volum 3);

 Enllaos  .

 http://www.mallorcaweb.net/agendasaraus/discografia/0400020.php;

 http://www.xtec.es/recursos/musica/crestoma/crest4.htm;

 http://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_propostes_interdisciplinars.php?NumCancion=58;

 http://www.recmusic.org/lieder/titles_UM_UZ.html;

 http://www.quartcreixent.com/disk_info.php?album_id=6;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217690" title="Gotthold Ephraim Lessing" nonfiltered="3117" processed="3112" dbindex="88175">

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, 22 de gener de 1729 - Brunsvic, 15 de febrer de 1781) va ser el poeta alemany ms important de la illustraci. Amb els seus drames i assajos terics va tenir una influncia significativa en l'evoluci de la literatura alemanya.

 La seua vida .
Lessing, fill d'un pastor i redactor d'obres teolgiques, va crixer a Kamenz.
Desprs d'iniciar l'any 1737 la seua formaci al collegi del poble i seguir-la des de 1741 a l'acadmia St. Afra de Meissen, va comenar l'any 1746 els seus estudis de Teologia i Medicina a Leipzig, que va finalitzar el 1748. De 1748 a 1760 va viure a Leipzig i a Berln, on va treballar com crtic i redactor de, entre altres publicacions, el peridic Vossische Zeitung. L'any 1752 va obtenir el ttol acadmic de Magister a Wittenberg.

De 1760 a 1765 va ser secretari del general Friedrich Bogislav, Comte de Tauentzien. El 1765 va retornar a Berln des d'on es va traslladar a Hamburg l'any 1767 per a treballar com a dramaturg i conseller del Deutsches Nationaltheater ("Teatre Nacional Alemany"). A Hamburg va conixer a Eva Knig, la seua futura esposa.

L'any 1770 va ser nomenat bibliotecari de la Herzog-August-Bibliothek ("Biblioteca del Duc August") de Wolfenbttel. Tanmateix, el seu treball es va veure interromput en mltiples ocasions a causa de diversos viatges, entre altres l'any 1775 junt amb el prncep Leopold, a Itlia.

L'any 1776 va contraure matrimoni amb Eva Knig, la qual s'havia quedat viuda, a York (prop d'Hamburg). Eva Lessing va morir l'any 1778 desprs del naixement d'un fill que tampoc no va aconseguir sobreviure.

El 15 de febrer de 1781 va morir Lessing mentre visitava el mercader de vins Angott a Brunsvic.

 La seua creaci .
Lessing va ser un poeta, pensador i crtic literari interessat en molts temes. Sent un dels representants ms excellents de la illustraci alemanya, es va convertir en el pioner intellectual de la nova autoconfiana de la burgesia. L'estil irnic i polemitzador s caracterstic dels seus escrits terics i crtics. En aquest sentit el seu s caracterstic del dileg li va ajudar a observar cada cosa des de diversos punts de vista i fins i tot a cercar traces de veritat en els arguments del seu adversari. Mai no va considerar que la veritat fora quelcom esttic, que alg poguera posseir, sin que va entendre la recerca de la veritat com un procs d'acostament.

Molt prompte va dirigir el seu inters cap al teatre. En els seus assajos terics i crtics relatius a aquest tema, aix com en els seus propis treballs com a autor, va intentar contribuir al desenvolupament d'un nou teatre burgs a Alemanya. Es va oposar a la teoria literria de Johann Christoph Gottsched i els seus deixebles, que va ser la generalment acceptada en el seu temps. Va criticar particularment la simple imitaci dels dramaturgs francesos i va defensar la tornada als principis clssics d'Aristtil, aix com per l'acostament a l'obra de Shakespeare. Va ser precisament Lessing qui va iniciar la introducci de Shakespeare a Alemanya, treballant amb diverses companyies teatrals.

Fins a 1769 va intentar, junt amb altres, crear un Teatre Nacional alemany a Hamburg. Avui  els seus treballs es consideren prototips de la dramatrgia burgesa alemanya que es va desenvolupar ms tard. "Miss Sara Sampson" i "Emilia Galotti" sn considerades les primeres tragdies burgeses, "Minna de Barnhelm" model per a moltes comdies clssiques alemanys i "Nathan el Savi" (en alemany Nathan Der Weise) el primer drama ideolgic.

En els seus treballs religis-filosfics va defensar la llibertat de pensament dels cristians creients. Va argumentar en contra de basar la creena en revelacions i va ser contrari a entendre la bblia a peu de lletra, com defensava la predominant opini ortodoxa. Sent "fill" de la illustraci va confiar en un "cristianisme de la Ra", que s'orientaria en l'esperit de la religi. Va creure que la ra humana - impulsada per crtica i contradicci - evolucionaria tamb sense revelacions divines. A fi d'iniciar una discussi pblica contra l'ortodoxa "Fidelitat a la Lletra", va publicar entre 1774 i 1778 set "Fragments d'un Innomenat" (Fragmente eets Ungenannten), la qual cosa va portar a l'anomenada "Controvrsia dels Fragments" (en alemany Fragmentenstreit). El seu adversari principal en aquesta controvrsia va ser el pastor principal d'Hamburg, Johann Melchior Goetze, contra qui Lessing va redactar, entre altres, onze escrits anomenats Anti-Goetze.

A ms, a nombrosos enfrontaments amb els representants de l'opini ortodoxa va prendre partit per la tolerncia enfront de les altres religions del mn. Quan se li va prohibir publicar ms assajos terics Lessing va expressar les seues opinions a trevs del drama "Nathan el Savi". En l'obra "L'educaci de la humanitat" (Die Erziehung des Menschengeschlechts) va exposar coherentment la seua opini.

El concepte de la llibertat (del teatre enfront del domini del model francs i de la religi enfront del dogma eclesistic) va ser el fil conductor de tota la seua obra. Conseqentment, tamb es va comprometre amb l'alliberament de la burgesa de la tutela de la noblesa. Aix mateix, sempre es va esforar per la independncia de la seua prpia existncia literria. Tanmateix, difcilment va poder imposar el seu ideal de la possibilitat d'una vida d'escriptor lliure davant de les pressions econmiques. Aix va fracassar a Hamburg el seu projecte d'una editorial autogestionada pels autors, que va intentar realitzar junt amb C. J. Bode.

La seua obra.
 El jove erudit (Der junge Gelehrte) 1748;
 Els jueus (Die Juden) 1749;
 El lliurepensador (Der Freigeist) 1749;
 Miss Sara Sampson 1755;
 Philotas 1759;
 Faules (Fabeln) 1759);
 Laocoont o sobre els lmits en la pintura i poesia 1766;
 Minna de Barnhelm(Minna Von Barnhelm) 1767;
 Emilia Galotti 1772;
 Anti-Goetze 1778;
 Nathan el Savi (Nathan Der Weise) 1779;
 L'educaci de la humanitat (Die Erziehung des Menschengeschlechts) 1780;

Enllaos externs.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217700" title="La Masovera" nonfiltered="3118" processed="3113" dbindex="88176">
La Masovera s una can tradicional catalana fora difosa arreu de Catalunya. 
Ens trobem davant d una can de tasca que es caracteritza per ser acumulativa i amb una constant repetici. 

T un comps de 2/4 i un ritme bastant senzill compost per tresets, negres i corxeres. Respon a una estructura simple d' A B, o el que s el mateix, dividida en: tornada i estrofes.  
La lletra s fora llarga degut a la quantitat de repeticions i variacions que trobem, per s fcil de recordar si se segueix l'ordre dels dies de la setmana i s'intueix la seva rima. 

s molt apropiada per primer cicle de primria, per fer-ne un treball a l'escola, ja que es poden treballar els dies de la setmana i el vocabulari del camp, juntament amb diferents elements fontics.



Enllaos.
http://usuarios.lycos.es/latrinca/masovera.htm




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217703" title="Espectre radioelctric" nonfiltered="3119" processed="3114" dbindex="88177">
L'espectre radioelctric (radiofreqncia, ones de rdio o RF) s el conjunt d'ones electromagntiques amb freqncies compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.

Tots els sistemes de telecomunicaci utilitzen senyals elctrics per al transport de la informaci. Aquests es descriuen per la variaci en el temps de les seves magnituds de tensi i corrent. A ms d'aquesta descripci en el domini del temps, s possible establir-ne una altra en el domini de la freqncia, que s l'espectre del senyal. Cada mitj de transmissi t el seu propi espectre radioelctric o amplada de banda de transmissi en la qual s'ubiquen els senyals que s'hi propaguen.

Regulaci de l'espectre radioelctric.
Com que l'espectre radioelctric s un b limitat i sense possibilitat de crixer, es poden superposar o encavallar un o diversos senyals diferents, per de la mateixa freqncia o molt propers, amb el risc de produir interferncies i impedir l'establiment de cap comunicaci. s per aquesta ra que l'espectre radioelctric adopta el carcter de b de domini pblic i el seu control i custdia passen a ser responsabilitat de les administracions pbliques, les quals estableixen el reglament d's i l'assignaci de freqncies i potncies d'emissi per a les estacions i els serveis de comunicaci que ho sol licitin.

A nivell internacional, l'organisme que s'encarrega de regular les telecomunicacions s la ITU (Uni Internacional de Telecomunicacions), una agncia dependent de l'ONU integrada per 168 pasos membres, en la qual els governs i el sector privat coordinen l'establiment i l'operaci de xarxes de telecomunicacions i serveis, i es responsabilitzen de la reglamentaci, l'estandarditzaci, la coordinaci i el desenvolupament de les telecomunicacions internacionals, com tamb de l'harmonitzaci dels reglaments nacionals. El seu objectiu s fomentar i facilitar el desenvolupament global de les telecomunicacions per al benefici universal de la humanitat, mitjanant les regles de les lleis, el consens mutu i les accions cooperatives. La seva missi s proveir els productes i serveis necessaris per a tota la comunitat vinculada a les telecomunicacions, que una organitzaci internacional sempre pot oferir de manera millor.

A nivell europeu hi ha la ETSI (Institut Europeu d'estndards per a les Telecomunicacions), organisme que s'encarrega de generar les normes tcniques necessries per aconseguir un mercat europeu de telecomunicacions ampli i unificat.

Dins l'estat espanyol els organismes regulador de les telecomunicacions sn el Ministeri d'Industria, Turismo i Comerci (Direcci General de Telecomunicaciones i Tecnologias de la Informaci) i el Ministeri d'Educaci i Ciencia (Comisi del Mercado de las Telecomunicaciones). Aquests ministeris gestionen la Ley General de Telecomunicaciones, que s el marc legal de referncia a la que es refereixen els decrets-lleis i reglaments tcnics i que es va elaborar seguint les directives europees.

Ubicaci dins l'espectre electromagntic.
L'espectre radioelctric forma part de l'espectre electromagntic, que inclou totes les freqncies de les ones electromagntiques, tant radioelctriques com ptiques, i s'ordena en funci de la freqncia dels senyals i de la seva longitud d'ona d'acord amb el que s'indica a la taula segent:



Classificaci de l'espectre segons la ITU.



Per sobre de 300 GHz, l'absorci de la radiaci electromagntica per l'atmosfera terrestre s tan gran que l'atmosfera s opaca a freqncies superiors. L'atmosfera torna a ser transparent a l'infraroig proper i el visible. ;
Les bandes SHF i EHF sovint no es consideren part de l'espectre de radiofreqncia, sin de la banda de microones.

Cal remarcar que les ones sn sensibles als obstacles ms grans que la seva longitud d'ona (difracci); per tant, com ms gran sigui la longitud d'ona, ms fcil ser la propagaci del senyal i ms fcilment podr superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars conv utilitzar ones de longitud ms curta, per poder detectar objectes ms petits. La part alta de l'atmosfera anomenada ionosfera t un efecte parcialment reflector sobre les ones de rdio ms curtes, el que permet llur propagaci malgrat la curvatura de la Terra; les ones de rdio ms llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.

Classificaci en funci del mecanisme de propagaci i el tipus d'aplicaci.
En la taula segent es descriu la distribuci de l'espectre radioelctric i les bandes d'operaci en funci del mitj, el mecanisme de propagaci utilitzat i de l'apliaci recomanada i s'indica quins sn els usos ms habituals.



Bandes de freqncies atribudes als serveis de radiodifusi.
A la classificaci anterior s'observa que les bandes de freqncies atribudes als serveis de radiodifusi ocupen una part important de l'espectre. A continuaci detallarem les freqncies assignades als serveis de radiodifusi sonora i de televisi.


Cal assenyalar que avui dia la difusi terrestre de senyals de TV es realitza en les bandes IV/V, per, a ms, a les bandes I i III. En aquest sentit, existeix una recomanaci d'abandonar progressivament les bandes I i III per aquest servei i destinar-les a d'altres necessitats.

Visualitzaci de l'espectre.
En telecomunicacions l'espectre electromagntic de les ones de rdio i televisi es visualitza en una pantalla grcies al mesurador de camp, el qual rep els senyals i eles transforma en una representaci grfica de l'espectre. Hi ha diferents tipus se representaci de d'espectre en funci del tipus de radiaci:
Espectre d'un canal analgic terrestre.
Espectre d'un canal analgic de transmissi per cable.
Espectre d'un canal analgic per satllit.
Espectre d'un canal digital per cable.
Espectre d'un canal digital terrestre.
Espectre d'un canal digital per satllit.

s molt fcil reconixer a simple vista si un espectre s analgic o digital, ja que aquest ltim podrem dir que s uniforme.

Vegeu tamb.
Espectre electromagntic;
Televisi;
VHF;
UHF;
TDT;
Televisi analgica;
Televisi per satllit;
Rdio;
Rdio FM;
Rdio AM;
Radiaci electromagntica;
PMR446;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217704" title="Plou i fa sol" nonfiltered="3120" processed="3115" dbindex="88178">
Plou i fa sol s una can mgica tradicional catalana que s ha cantat als infants des de molt temps en, de manera que actualment forma part del repertori de canons infantils de la cultura popular catalana.

Lletra.

"Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen, 

plou i fa sol,

les bruixes porten dol."

Variants.

A vegades s afegeixen altres estrofes.


Segon la versi de la Crestomatia de Canons tradicionals catalanes de Joaqum Maideu (Eumo) - Pg. 25 ;

"Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen, 

plou i fa sol,

les bruixes fan un ou."


Segons la versi del recull de canons infantils de la col.lecci Una mica de tot.

"Plou i fa sol,
 
lir, lir, liraina, 

plou i fa sol, 

liraina lirand."



Tamb ha servit d inspiraci per a poetes, com s el cas de Miquel Mart i Pol, en una de les seves primeres obres potiques:

 Quinze poemes: Porto la tarda recolzada al bra 
 
"Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
  
al cel triomfa l'arc de Sant Mart,  

el mn fa la rialla entre boirines  

i el verd s ms lluent i el groc ms fi.  

Plou i fa sol!, una alegria nova
  
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,  

i el poble vell, ests tal com la roba,  

comena a retrobar-se lentament.  

Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,  

plou i fa sol, i riu clar l'horitz,  

plou i fa sol, les bruixes es pentinen...  

I el vent manyac s'emporta la can." 


Partitura.
            

Midi.


Anlisi.
Es tracta d una composici amb comps binari. L estructura d aquesta can s molt senzilla, est formada noms per dues frases AA , cadascuna de quatre compassos. 

s una melodia establerta a partir de l escala tetrfona (mi, fa, sol, la), l origen d aquesta escala es basa en el primer tetracord modal dric grec (o Frigi Medieval), en mode de mi, caracterstic de la cultura hel.lnica. A Catalunya se'n troben molts altres models: Ball rod, Jo te l encendr, La sardana de l avellana, Pedra pedreta, Peix Peixet, Peu pulidor, Quatre pedres, Una plata d enciam..


Referncies bibliogrfiques.
 Crestomatia de Canons tradicionals catalanes de Joaqum Maideu (Eumo) ;
 Els Esclops d en Pau. Recull de canons infantils. Col.lecci Una Mica de Tot;
 Quinze poemes; Porto la tarda recolzada al bra  (1948-1954). Miquel Mart i Pol;


Enllaos externs.

Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (xtec):
 http://www.xtec.es/centres/a8040060/cibercanconer/MarcPlou.htm;
 http://www.xtec.es/rtee/europa/174es/index.htm;


Blanquerna; Universitat Ramon Llull:
http://grups.blanquerna.url.edu/m45/2.1.htm;
http://grups.blanquerna.url.edu/m5/Metodologies/Orff/metode.htm;


Mag Poesia:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol-nins/plou.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217706" title="L'enyor" nonfiltered="3121" processed="3116" dbindex="88179">
L enyor s una can tradicional catalana extreta del Llibre de canons-crestomatia de canons tradicionals catalanes de Joaquim Maideu i Puig.

Est classificada com a can baladstica o lriconarrativa.

Tant la lletra com la msica tenen un origen popular o tradicional i la seva antiguitat es fa palesa en l s del catal antic.

La nica estrofa coneguda de L'enyor s:


Una certa enyor s'ha emparat de mi;
Una certa enyor s'ha emparat de mi;
Benhaja l'amor que aix em fa sofrir;
Benhaja l'amor que endol el patir;


Partitura.


Arxiu de so.
Arxius de so:
;
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217711" title="Parc de Recerca Biomdica de Barcelona" nonfiltered="3122" processed="3117" dbindex="88180">

El Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), s una gran infraestructura cientfica, en connexi fsica amb l Hospital del Mar de Barcelona, que aplega sis centres pblics de recerca estretament coordinats entre si. Cada centre s independent i el Consorci PRBB t la responsabilitat de gestionar l edifici i els serveis, aix com de coordinar l activitat cientfica com a tots els centres. La seva massa crtica de 1.100 persones fan del PRBB un dels nuclis ms grans de recerca biomdica del sud d Europa.

Els centres que formen part del PRBB sn:
 Institut Municipal d Investigaci Mdica (IMIM);
 Departament de Cincies Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF);
 Centre de Regulaci Genmica (CRG);
 Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB);
 Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL);
 Institut d Alta Tecnologia (IAT);

El comproms del PRBB s mltiple: des de generar nou coneixement en l mbit de les cincies de la salut i de la vida fins a la transferncia de la tecnologia i coneixement cap al mn de l empresa. Un altre comproms molt important s la formaci de personal cientfic. La majoria de persones que hi treballen sn molt joves i una bona part de les ms de mil persones que hi ha a l edifici del PRBB sn estrangeres. De fet hi ha ms de trenta nacionalitats diferents, de manera que l angls s l idioma habitual en els seminaris i reunions cientfiques. El programa de doctorat en Biomedicina s imparteix des de la Universitat Pompeu Fabra. 

El PRBB t sis grans lnies de recerca:
 Informtica biomdica i biologia de sistemes;
  Regulaci gnica i epigentica;
 Biologia cellular i del desenvolupament;
 Farmacologia i Patofisiologia clnica;
 Gentica humana i biologia de l evoluci;
 Epidemiologia i salut pblica;

Tamb compta amb varies plataformes tecnolgiques   un node del Centro Nacional de Genotipado (CEGEN), l Institut Nacional de Bioinformtica (INB) i el Laboratori d Antidopatge de Catalunya (IMIM) - aix com amb serveis que inclouen un gran estabulari, un auditori i un departament de business development.

Els centres del PRBB han assumit compromisos collectius pel que fa a la qualitat de la seva activitat i per prevenir problemes d integritat de la recerca que duen a terme. En aquest sentit han creat un Codi de Bones Prctiques Cientfiques com per tots els centres del PRBB.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217713" title="L'hereu Riera" nonfiltered="3123" processed="3118" dbindex="88181">
L Hereu Riera s una can tradicional dels Pasos Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al Pas Valenci i al Principat. s al Principat on la melodia tamb s ha convertit en una dansa.

La can va unida a una llegenda originada, segons s explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

La llegenda.
A la poblaci de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l ermita de Sant Maurici que est situada a pocs quilmetres de la localitat, el 22 de setembre. 

Segons explica la llegenda, l Hereu Riera, fill d una de les famlies rurals ms riques de l'Empord, situada a la poblaci de Llan (Alt Empord), an a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l havien acompanyat des de Llan, va rebre la notcia que la seva promesa, na Ceclia, patia una greu malaltia. Ell abandon la festa i marx de nou cap a Llan per visitar-la. Arribat a la seva cambra res davant la imatge del Sant Crist que all hi havia. Diu la llegenda que Du l'escolt i guar la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agrat, despenj la imatge del Sant Crist i fu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.

La llegenda recopilada al Principat afirma que Du guar la promesa de l'Hereu Riera, per no succeeix de la mateixa manera en les versions que es canten al Pas Valenci i a les Illes Balears, on la promesa, na Ceclia, acaba morint.

La dansa.
Els aspirants ballaven damunt i a l' entorn d' un vas de vi, obligadament negre, dels ms alts que trobaven, per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rstics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadr havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, tamb per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia b, en acabar el fadr es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l' esgarrava sortia a repetir-lo un altre miny que restava l' amo de la bulla si treia el ball.



- s balla entre els braos d' una creu formada per dos bastons. 
- Tota la primera part de la melodia es balla fora de la creu. Cada vegada que es repeteix ho podem fer amb un punt diferent (galop, ball pla o quadrilla). 
- En el segon motiu meldic ens situem damunt mateix de la creu, i de manera alternada posant ara un peu, ara un altre, entre els quatre angles de la creu. 
- En acabar la tonada i repetir altra vagada el tema musical ens tornem a situar davant de la creu , per fora del seu damunt i al bra immediatament esquerra i torna a fer com a iniciar el ball, evolucionant tot el primer motiu meldic fora de la creu i el segon pel seu damunt, del tot igual com ha fet la primera vegada, per b que situat de front a un altre dels braos de la creu.- El ball es fa quatre vegades igual, encarat cada una d' un dels quatre braos de la creu.

Les lletres.

Versi de Catalunya.
Versi extreta del Costumari de Joan Amades:


Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-l.  
N' hi van tres donzelles, sn de l' Empord, 
l' una diu a l' altra: -I a tu, qui el traur?
Tra la-ra-la... 

Anem donzelletes, anem a ballar,
que l' Hereu Riera ens hi far entrar.
La primera dansa la' n treu a ballar,
la segona dansa la nova arrib. 
Tra la-ra-la... 

Perdonin senyores que me n' haig d' anar, 
que la meva amada a la mort n' est. 
-Du vos guard, Maria, Maria, com va? 
-Per a mi, Riera, molt malament va. 
Tra la-ra-la...

Se' n gira d' esquena, a l' esglsia se' n va. 
Davant d' un Sant Cristo se 'n va agenollar. 
-Senyor, que m' ajudi si em vol ajudar, 
que em torni l' amada que a la mort n' est.
Al cap dels nou dies Maria es llev, 
a les tres setmanes es varen casar. 


Versi del Pas Valenci.
Versi extreta del Punt de Trobada I.


A la plaa nova hi havia un ball,
Ah va Riera, ah va a ballar,
Riera no balles, Riera no balles que no pots ballar (bis)
que a la teua nvia van a combregar.

Entra ca Ceclia, - Ceclia com va,
- Malament Riera, malament, Riera, malament me va (bis)
- No plores Riera, que no pots plorar,
Tinc una germana i te n pots casar.
- Jo no vull germanes, jo no vull germanes ni tampoc germans (bis)
Que amb tu que em casava no m hi puc casar.

- Lo que em regalares a la caixa est,
Orellals i agulles, anells i collars.
Fins al cementeri, fins al cementeri la va acompanyar,
I al deixar-la en terra ell la va besar.


Versi de les Illes Balears.
Versi de na Ceclia interpretada per Cris Juanico a Memria.


Entrant dins es poble sent un combregar
A ca na Ceclia, jo l he vist entrar.
-Bona nit senyores vulguin dispensar
Que s sa meva nvia que han de combregar
Entrant dins sa cambra Ceclia com va
-Malament riera, malament me va
-No ploris riera que no has de plorar,
tenc una germana, t hi podrs casar.
-No estic per germanes ni per cap germ,
que s amb tu Ceclia, que me vull casar.

-Fs venir un confs que me vull confessar
I amb tres parauletes Ceclia expir.

La treu de ca seva i al dur-la enterrar,
se tir all en terra i la va besar.
-Adis ma Ceclia ja no em puc casar,
Adis ma Ceclia ja no em puc casar.


Altres intrprets.
Maria del Carme Girau (Nova Can);
Al Tall (msica tradicional del Pas Valenci);
Ball de bastons de Montblanc ballen al so d aquesta pea (versi del Principat);

Bibliografia.

- BALTASAR SAMPER i RAMON MOREY, (2000), Missi de recerca a Mallorca, Eivissa i Formentera del 7 d'agost al 27 de setembre de 1928.

- VVAA; El Punt de Trobada I, Associaci de Danses a la Plaa del Rei, Aula de Msica Tradicional de Catalunya.

Enllaos externs.
Versi del Principat:
Nens i nenes de 4t de primria;
Andres Segovia,  arr. Llobet ;
Chiara Giani;
Versi del Pas Valenci:
La Coixinera i Escandall,  Titani ;
Pep Botifarra,   Glim TV ;
Versi de les Illes Balears:
Cris Juanico, Memria;
Es Rebost,  Na Ceclia ;
Ldia Pujol,  Ceclia ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217714" title="Stryper" nonfiltered="3124" processed="3119" dbindex="88182">

Stryper s una  banda de Christian metal originria de Orange County, Califrnia, EUA. Fou fundada el 1983, i esdevingueren els pioners de la popularitzaci a nivell comercial del Rock cristi. Assoliren un gran xit durant la segona meitat de la dcada dels anys 80, tal com ho prova l'obtenci d'un disc de plat i dos discos d'or, i se separen el 1992 en un moment en qu la majoria dels grans grups de Rock dels 80 perdien popularitat en favor de noves tendncies. Tanmateix, la banda es reun el 2003.

El nom "Stryper" prov d'un passatge de la Bblia (Isaes 53:5) en la traducci anglesa del rei Jaume:

"But he was wounded for our transgressions, he was bruised for our iniquities: the chastisement of our peace was upon him; and with his stripes we are healed." 

"Per, com que fou traspassat per les nostres infidelitats, capolat per les nostres culpes, el cstig que ens torna la pau queia sobre ell, i s grcies a les seves nafres que som curats" (Traducci catalana a la Bblia de Montserrat).

Aquesta referncia escriptural forma part habitualment del logo d'Stryper. A ms, el logo tamb es caracteritza per les ratlles negres i grogues (tinguem en compte l'homonmia que presenta l'angls amb "stripe", que tant significa ratlla com nafra causada per un fuet). Finalment, s'ha dit que el nom de la banda s un acrnim obtingut de la segent manera:

"Salvation
Through
Redemption,
Yielding
Peace,
Encouragement,
and
Righteousness."

(La salvaci a travs de la redempci porta la pau, el coratge i la virtut.)
Histria.
Fundaci i auge.
Els germans Sweet es convertiren al Cristianisme el 1975 grcies al predicador Jimmy Swaggart. Es sentien inspirats per bandes de Hard Rock com ara Van Halen, per no en compartien el missatge hedonista, festiu, provocador i desvinculat de les religions. Aix els empeny formar una banda en qu poguessin desenvolupar llurs inclinacions musicals preferides i a l'ensems expressar lliurement llurs creences espirituals. El projecte inicialment prengu el nom "Roxx Regime" i estava format pels germans Michael Sweet a la veu i la guitarra i Robert Sweet a la bateria, juntament amb Scott Lane a la guitarra solista. Tanmateix, Scott Lane fou arraconat a l'hora de signar el contracte discogrfic. Adoptaren el nom "Stryper"  quan el baixista Tim Gaines s'incorpor a la banda, i poc desprs  publicaren l'EP The Yellow and Black Attack el 10 de Juliol de 1984. Durant aquest perode, Stryper foren teloners de bandes exitoses i capdavanteres de l'incipient Hard Rock americ dels 80 com Ratt i Bon Jovi, s a dir, el tipus de bandes el missatge de les quals afirmaven no compartir. Aix fu que alguns crtics musicals s'exclamessin que Stryper no eren una autntica banda de Rock cristi. El primer disc de llarga durada fou Soldiers Under Command publicat el 15 de Maig de 1985, que esdevingu tamb llur primer disc d'or ja que en vengueren ms de mig mili de cpies.  Per tal d'aprofitar aquest inesperat xit massiu la companyia discogrfica Enigma reedit l'EP The Yellow and Black Attack el 10 d'Agost de 1986 (que en l'edici inicial havia tingut un escs tiratge de 20000 cpies) amb dues noves peces i una nova portada.

El tercer lbum d'Stryper, To Hell with the Devil, es public el 24 d'Octubre de 1986 i assol la categoria de disc de plat desprs de passar-se tres mesos a les llistes del Billboard, i super la fabulosa xifra de dos milions de cpies venudes. A ms de ser la gravaci ms reeixida d'Stryper, fou tamb el primer disc de  Christian metal que assol aquestes fites. "Calling On You", "Free" i "Honestly" foren xits extremadament populars a l'MTV durant el 1987, fins al punt que "Free" i  "Honestly" arrivaren a ser les canons ms sollicitades pel pblic, malgrat que eren la primera banda del seu gnere que aconseguia aparixer la famosa cadena musical.. "Honestly" s la can ms coneguda d'Stryper i arrib al lloc 32 de les llistes Top 40. 

El baixista Tim Gaines no havia participat la gravaci de l'lbum, i durant el perode immediatament anterior a la publicaci del disc fou substitut per Matt Hurich. Tanmateix, Hurich no va romandre ms d'un mes a la banda, malgrat que en aquest temps ja havia estat equipat amb un baix ratllat de groc i negre. Fou Brad Cobb el baixista durant la gravaci.   No obstant aix, quan tocava fer les fotos promocionals pel disc Gaines decid tornar a ocupar el seu lloc i particip en l'exitosa gira mundial. El 1987 Stryper foren caps de cartell al Dynamo Open Air Festival als Pasos Baixos.

L'lbum segent, In God We Trust, publicat el 28 de Juny de 1988, tamb fou disc d'or i la can "Always There for You" ocup breument els llocs baixos de les llistes d'xits.  El so del disc era ms proper al Pop que en les gravacions anteriors la qual cosa comport crtiques tant de la premsa com dels fans, que esgrimien que les canons eren massa comercials i sobreprodudes. D'altra banda, la imatge de la banda s'estava acostant a la del glam metal, tan prpia del moment, i aix tamb provoc les queixes d'alguns sectors de fans. Tot plegat es tradu en una notable davallada de vendes, i aquest cop l'lbum noms dur cinc setmanes al Billboard. Tal com havia passat en el disc anterior, Tim Gaines no particip a la gravaci de In God We Trust i fou reemplaat novament per Brad Cobb. Tim Gaines torn al grup a l'hora d'emprendre una nova gira mundial. In God We Trust fou guardonat amb els premis Dove de la GMA "Millor disc de Hard Rock" i "Millor can de Hard" per la can que donava ttol al disc.

Declivi.
El 21 d'Agost de 1990 Stryper public el seu disc ms controvertit, Against the Law, en qu la imatge i el missatge de la banda sofriren un canvi radical i inesperat. Mentre que en tots els lbums anteriors el logo i els abillaments s'havien mantingut fidels als dissenys de ratlles grogues i negres i les lletres havien versat sobre la visi cristiana de Du i la Salvaci, a Against the Law hi trobvem una banda guarnida amb prendes de cur negre i amb un missatge que ja no feia cap referncia a Du. A ms, el so de la gravaci era ms dur i proper al Heavy Metal clssic. El bateria Robert Sweet declar que el canvi de cam esttic era una resposta a les crtiques rebudes a l'anterior lbum i un intent de deixar enrere llur aproximaci al glam metal. Tanmateix, la base de fans denunci que la banda havia trat les arrels i l'lbum tingu uns pobres nivells de vendes. A ms, tant la premsa general com la cristina els recrimin que estiguessin tocant una msica molt ms convencional i, no noms hagussin oblidat el comproms cristi, sin que ara semblaven abraar l'estil de vida del Rock and Roll. Val a dir, emper, que molts crtics musicals qualificaren el disc com la seva producci ms reeixida a nivell musical.

El 20 de Juliol de 1991, havent signat un contracte amb Hollywood Records, Stryper public la recopilaci de grans xits Can't Stop the Rock, que incloa dues noves peces, una de les quals, "Believe", era inspirada en els fets de la Guerra del Golf. La banda continu oferint actuacions en directe fins que al Febrer de 1992 el lder Michael Sweet abandon la banda per diferncies musicals i amb l'objectiu d'endegar una carrera en solitari. 

Stryper encara continuaren com a trio en uns quants concerts per Europa en qu Oz Fox assum la tasca de cantant principal. En alguns moments d'aquest perode en qu tenien la banda cristiana Bride com a teloners, llur cantant Dale Thompson tamb cobr tasques vocals d'Stryper. De fet, en un dels concerts Robert Sweet anunci inesperadament que Thompson seria el nou cantant d'Stryper, per aix fou posteriorment desmentit per Dale Thompson. En acabar-se la gira la banda retorn als Estats Units i decid dissoldre's.

Oz Fox i Tim Gaines formaren la banda Sindizzy i gravaren el disc He's Not Dead el 1998. Durant la dcada dels 90, Michael Sweet public quatre discos en solitari que obtingueren un xit relatiu en el mercat de la msica cristiana. Robert Sweet fou bateria de diverses bandes, entre les quals Blissed, amb qui publc un disc el 2002.

Reuni.
El 2003 Hollywood Records deman als antics membres d'Stryper que gravessin alguna can nova per a la recopilaci de grans xits , i ells hi accediren amb les peces "Something" i "For You". A continuaci tamb s'organitz una gira de suport al disc en qu la banda reunida ofer 36 concerts als Estats Units que acab a San Juan, Puerto Rico. L'any segent publicaren un disc en directe, 7 Weeks: Live in America, 2004, i un DVD gravat durant el concert a Puerto Rico. Fou la darrera actuaci de la formaci original car Gaines abandon la banda el 2004 abans que toquessin a la Disney's Night of Joy a Orlando. Tracy Ferrie, el baixista del projecte en solitari de Michael Sweet, el substitu.

Desprs de la Night of Joy show i amb energia renovada Stryper decidiren tornar a l'estudi per gravar un autntic disc de retorn. Aquest disc, Reborn, va veure la llum el 16 d'Agost de 2005 i ha rebut una bona resposta per part de fans i crtica, alguns dels quals dhuc l'han qualificat de ser un dels millors discos del 2005. T un so ms modern que incorpora aspecte del Rock Alternatiu i el Grunge, menys solos de guitarra i, en definitiva, actualitza el so d'Stryper sense perdre'n l'essncia, malgrat que algunes canons s'acosten molt a l'estil de les gravacions en solitari de Michael Sweet. De fet, aquest havia compost els temes amb la intenci d'editar-los en un nou disc en solitari. D'altra banda, les lletres han reprs els temes tradicionals d'Stryper, s a dir, Du i la Salvaci.

El 13 de novembre de 2007 han actuat per primera vegada als Pasos Catalans amb un concert a la sala Apollo de Barcelona.

Membres actuals.
Michael Sweet - guitarra i veu (1983 - 1992, 2003 - present);
Oz Fox - guitarra solista (1983 - 1992, 2003 - present);
Robert Sweet - bateria, (1983 - 1992, 2003 - present);
Tracy Ferrie - baix (2004 - present);

Membres anteriors.
Tim Gaines - baix (1983 - 1992, 2003 - 2004);
Scott Lane - guitarra;

Discografia.
lbums d'estudi.
The Yellow and Black Attack (10 de Juliol de 1984);
Soldiers Under Command (16 de Maig de 1985);
The Yellow and Black Attack (Reedici) (10 d'Agost de 1986);
To Hell with the Devil (24 d'Octubre de 1986);
In God We Trust (28 de Juny de 1988);
Against the Law (21 d'Agost de 1990);
Reborn (16 d'Agost de 2005);
The Roxx Regime Demos (10 de Juliol de 2007);

lbums en directe.
7 Weeks: Live in America, 2003 (18 de Maig de 2003);
Extended Versions (31 d'Octubre 2006);

Recopilatoris.
Can't Stop the Rock (20 de Juliol de 1991);
 (25 de Mar de 2003);

Referncies.


Lectures complementries.
 ;
 ;

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Stryper - Calling on You Vdeo-clip;
;
Stryper s Metal Archives;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217721" title="Cerebel" nonfiltered="3125" processed="3120" dbindex="88183">

El cerebel s una de les parts de l'encfal, juntament amb el cervell i el bulb raquidi. Una de les seves funcions ms representatives s que coordina els moviments voluntaris del cos hum.

Existeix una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures enceflliques i amb la medulla espinal. El cerebel integra tota la informaci rebuda per a presisar i controlar les ordres que el crtex cerebral envia a l'aparell locomotor a travs de les ves motores.

s per aix que les lesions a nivell del cerebel no acostumen a causar parlisi per s desordres relacionats amb la realitzaci de moviments precisos, manteniment de l'equilibri i de la postura i aprenentatge motor. Els primers estudis realitzats per fisilegs en el segle XVIII indicaven que aquells pacients amb dany cerebelar mostraven problemes de coordinaci motora i moviment. Durant el segle XIX es van comenar a realitzar els primers experiments funcionals, causant lesions i ablacions cerebelars en animals. Els fisilegs observaren que aquestes lesions generaven moviments extranys i maldestres, descoordinaci i debilitat muscular. Aquestes observacions i estudis van fer concloure que el cerebel era l'organ encarregat del control de la motricitat. Tot i aix, les investigacions ms recents han demostrat que el cerebel t un paper ms ampli, estant relacionat amb altres funcions cognitives com l'atenci i el processament del llenguatge, la msica i altres estmuls sensorials temporals.

Enllaos externs.
 El cerebel ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217728" title="Carmina Pleyan i Cerd" nonfiltered="3126" processed="3121" dbindex="88184">
Carmina Pleyan i Cerd (Lleida, 1917) ha estat una lingista catalana, catedrtica de llengua i literatura espanyola per la Universitat de Barcelona. El 1933 va formar part de la tertlia literria de l'Ateneu Barcelons amb Joan Vinyoli, scar Sams, el seu futur marit Josep Garca i Lpez, Francesc Gom i Must i Pere Ribera. Durant els anys 1950 va elaborar manuals escolars d'aprenentatge de castell per a l'editorial Teide, que destaqneun pel domini de recfdursos sintctics i gramaticals de la llengua com a element bsic per a una millor expressi de les idees.

Posteriorment es dedic a estudiar el fracs escolar. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 El Teatro Romntico (1946);
 Gamma : curso de. lengua castellana (1950);
 Verbo. Segundo curso (1955);
 Teora literaria (1967) amb Josep Garca i Lpez;
 Sintagma. Lengua y literatura espaolas (1972) amb Josep Garca i Lpez;
 Reflexiones sobre la enseanza de la lengua (1975) a Cuadernos de Pedagoga.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217729" title="Jean Rossius" nonfiltered="3127" processed="3122" dbindex="88185">

Jean Rossius (Cerexhe-Heuseux, 27 de desembre de 1890 - Lieja, 2 de maig de 1966) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1913 i 1930.

Palmars.
1914;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1919;
 Campi de Blgica;
 1r a la Lieja-Malmedy-Lieja;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1920;
 1r a la Retinne-Spa-Retinne ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1922;
 1r a la Pars-St.Etienne ;
1923;
 1r al Gran Premi Sporting ;

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (7a etapa);
1914. 4t de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i porta el maillot groc durant 4 etapes;
1919. Abandona (3a etapa), vencedor d'una etapa i maillot groc durant 1 etapa;
1920. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes ;
1921. Abandona (2a etapa) ;
1922. 9 de la classificaci general  ;
1923. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Rossius;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217730" title="Centre Catal de Rosario" nonfiltered="3128" processed="3123" dbindex="88186">
Centre Catal de Rosario s una entitat catalana fundada el 23 de febrer de 1902 a Rosario (Santa Fe, Argentina) per Marcell Gir i un grup de catalans. s el casal catal ms antic del mn, fora de Catalunya, que mant el seu nom d'origen i la continutat jurdica i institucional. 

La finalitat del Centre, la insgnia de la qual sn quatre barres roges sobre un fons groc, s enaltir Catalunya i i estrnyer els vincles de fraternitat entre l'Argentina i Catalunya, procurant la uni dels seus membres per mitj de la cultura en les seves relacions, costums i ajuda mtua. T un esbart i un cor de cant coral anomenat Anselm Clav, o organitza cursets de catal i jornades gastronmiques de menjar tpic catal. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre Catal de Rosario;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217733" title="Josep Roca i Pons" nonfiltered="3129" processed="3124" dbindex="88187">
Josep Roca i Pons (Sarri, Barcelona 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf 2000) fou un lingista catal. El 1935 es llicenci en dret i en filologia romnica a la Universitat de Barcelona, en la que en fou professor de llengua del 1947 al 1955. 

El 1955 emigr a Cuba, on fou docent a la universitat de Santiago de Cuba, per el 1958 es van tancar les universitats a causa dels atacs de les guerrilles castristes i aleshores s'establ als EUA, on exerc com a professor a la universitat d'Indiana fins el 1981. Alhora, destac com a promotor de l'ensenyament del catal als EUA. Fou cap de la secci de catal i occit de la Modern Language Association (1962-1970) i un dels fundadors i primer president de la North American Catalan Society el 1978, de la que en fou president honorfic, i fundador del seu rgan Catalan Review. En fou el principal impulsor amb Joseph Gulsoy, Milton Azevedo, Patricia Boehne, David Viera i Curt Wittlin.

Tamb ha estat membre de la junta de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i ha collaborat en publicacions cientfiques com Revue des Langues Romanes i Estudis Romnics, i introdu en l'estudi del catal l'estructuralisme. Quan es va jubilar el 1981 es va installar a Sitges. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans

 Obres .
 Estudios sobre perfrasis verbales del espaol (1958, premi Menndez Pelayo);
 Introduccin a la gramtica (1960);
 Introducci a l'estudi de la llengua catalana (1970)  ;
 El lenguage (1973), edici de Le langage, de J. Vendryes  ;
 Introduction to Catalan Literature (1978);

 Enllaos externs .
 Obituari de Josep Roca i Pons;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217735" title="Cobla Orquestra La Selvatana" nonfiltered="3130" processed="3125" dbindex="88188">
Cobla Orquestra La Selvatana s una cobla i orquestra de msica catalana, fundada el 1913 a Cass de la Selva (Selva) pels msics Pere Mercader, de l'Escala, Pere Arpa, de Cornell de Terri i Ramon Serrat, de Sant Joan de les Abadesses. Al llarg de la seva histria han format part de l'Orquestra msics de prestigi. Gaudeix de gran prestigi i popularitat a les comarques gironines per les seves acurades interpretacions, especialment en sardana i obres per a cobla.

El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha enregistrat una trentena de discs, ha participat en nombrosos festivals televisius, a les Festes de la Merc de Barcelona, a la festa de cloenda del Congrs de Cultura Popular i Tradicional Catalana celebrat a Lloret de Mar el 1996, en el concert homenatge a Pau Casals celebrat al Palau de la Msica Catalana, ha fet concerts del Palau de Congressos de Perpiny i als actes de proclamaci de Ciutat Pubilla de la Sardana de Solsona 1983, de Sant Sadurn d'Anoia 1984, de Santpedor 1987, de Flix 1989, de Martorell 1993, d'Encamp (Andorra) 1995, de Cass de la Selva 2000, i de Malgrat de Mar 2001, entre d'altres.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Cobla la Selvatana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217736" title="Editorial La Galera" nonfiltered="3131" processed="3126" dbindex="88189">
Editorial La Galera s una editorial catalana fundada el 1963 per Andreu Dria i Dexeus, amb els objectius bsics de promocionar d'una literatura infantil i juvenil de qualitat, moderna, d'acord amb una pedagogia renovadora, i el servei a l'escola catalana i a la cultura de Catalunya. Durant els anys seixanta i setanta va publicar llibres d'aleshores autors novells com Sebasti Sorribas, Josep Vallverd, Joaquim Carb, Emili Teixidor i Gabriel Janer Manila, que la van convertir en punt de referncia no sols a Catalunya sin tamb a la resta d'Espanya.

Durant els anys setanta van promoure la collecci A poc a poc i el llibre Viatge per la histria de Catalunya, de Maria Novell i Oriol Vergs, illustrat per Fina Rif, que constitu tota una fita. Els anys vuitanta i noranta van promoure les colleccions El Cargol i El Bagul. Molts dels llibres que ha publicat s'han tradut al castell i alguns a l'aragons, l'asturi, el gallec, l'uscar, el francs, l'angls, l'itali, l'alemany, el sard, el fins, el portugus, l'eslov i el rus.

Ha rebut diverses vegades el Premi Nacional del Llibre que atorga la Generalitat de Catalunya i tamb el premi Crtica Serra d'Or. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1992 es van integrar dins la Fundaci Gran Enciclopdia Catalana.

 Enllaos externs .
 Web d'Editorial La Galera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217739" title="Llista d'organitzacions terroristes segons la Uni Europea" nonfiltered="3132" processed="3127" dbindex="88190">
Llista de persones, grups i entitats identificats per la Uni Europea per a l'aplicaci de mesures especfiques de lluita contra el terrorisme.

 Organitzaci Abu Nidal (ANO) (tamb denominada Consell Revolucionari d'Al Fatah, Brigades Revolucionries rabs, Setembre Negre i Organitzaci Revolucionria dels Musulmans Socialistes);
 Brigades dels Mrtirs d'Al-Aqsa;
 Al-Takfir y al-Hijra;
 * Nuclis Territorials Antiimperialistes (Nuclei Territoriali Antimperialisti);
 * Cooperativa Artesana Foc i Afins Ocasionalment Espectacular (Cooperativa Artigiana Fuoco ed Affini Occasionalmente Spettacolare);
 * Nuclis Armats pel Comunisme (Nuclei Armati per il Comunismo);
 Aum Shinrikyo (tamb denominada Aum, Veritat Suprema Aum o Alef);
 Babbar Khalsa;
 Cllula contra el Capital, la Pres i els seus Carcellers i Celles (CCCCC Cellula Contro Capitale, Carcere i suoi Carcerieri e le sue Celle);
 * Continuity Irish Republican Army (CIRA);
 * Euskadi Ta Askatasuna segents organitzacions formen part del grup Terrorista ETA: Kas, Xaki; Ekin, Jarrai Haika Segi, Gestoras Pro amnista, Askatasuna, Batasuna (tamb denominat Herri Batasuna i Euskal Herritarrok);
 Gama'a al Islamiyya (Grup Islmic), (tamb denominat Al Gama'a al Islamiyya, IG);
 Front de Guerrers del Gran Orient Islmic (IBDA-C);
 * Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (G.R.A.P.O);
 Hamas (incls Hamas-Izz al-Din al Qassem);
 Holy Land Foundation for Relief and Development;
 International Sikh Youth Federation (ISYF) (Federaci Internacional de Joves Sikh);
 * Solidaritat Internacional (Solidariet Internazionale);
 Kahane Chai (Kach);
 Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) (tamb denominat KADEK i KONGRA-GEL);
 Lashkar e Tayyaba (LET)/Pashan-e-Ahle Hadis;
 * Loyalist Volunteer Force (LVF);
 Organitzaci Mujaidin e Khalq (MEK o MKO) el National Council of Resistance of Iran (NCRI) (tamb denominat Exrcit d'Alliberament Nacional de l'Iran, (NLA, ala militant del MEK), Mujaidin del Poble de l'Iran (PMOI) i Societat d'Estudiants Musulmans de l'Iran);
 Exrcit d'Alliberament Nacional;
 New People's Army (NPA) / Nuevo Ejrcito del Pueblo (NEP), Filipines, vinculat a Sison Jos Mara C (alias Armando Liwanag, alias Joma, jefe del NPA);
 * Orange Volunteers (OV);
 Front d'Alliberament de Palestina (PLF);
 Palestinian Islamic Jihad (PIJ)/Yihad Islmica Palestina;
 Front Popular d'Alliberament de Palestina;
 Front Popular d'Alliberament de Palestina Comando General (tamb denominat FPLP Comando General, FPLP CG);
 * IRA autntic (Real IRA);
 * Brigades Roges per a la Construcci del Partit Comunista Combatent (Brigate Rosse per la Costruzione del Partito Comunista Combattente);
 * Red Hand Defenders (RHD);
 Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC);
 * Nuclis Revolucionaris/Epanastatik Pirines;
 * Organitzaci Revolucionria 17 de Novembre/Dkati vdomi Nomvri;
 Ejrcito/Frente/Partido Revolucionario de Liberacin Popular (DHKP/C), denominat Devrimci Sol (Esquerra Revolucionria) i Dev Sol;
 * Lluita Popular Revolucionria/Epanastatiks Laiks Agnas (ELA);
 Sendero Luminoso (SL);
 Stichting Al Aqsa (tamb denominada Stichting Al Aqsa Nederland i Al Aqsa Nederland);
 * Brigada XX de Juliol (Brigata XX Luglio);
 * Ulster Defence Association/Ulster Freedom Fighters (UDA/UFF);
 Autodefensas Unidas de Colombia (AUC);
 * Nucli d'Iniciativa Proletria Revolucionria (Nucleo di Iniziativa Proletaria Rivoluzionaria);
 * Nuclis d'Iniciativa Proletria (Nuclei di Iniziativa Proletaria);
 * Federaci Anrquica Informal (Federazione Anarchica Informale);

(1) Als grups i entitats marcats amb un * se'ls aplicar noms l'article 4 de la Posici Com 2001/931/PESC.

Font.
 http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32004E0500:ES:HTML;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217751" title="Forcauquier" nonfiltered="3133" processed="3128" dbindex="88191">

Forcauquier (nom occit) (en francs Forcalquier) s un municipi francs situat al departament dels Alps de l'Alta Provena, dins la regi de Provena-Alps-Costa Blava.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217756" title="Iva Zanicchi" nonfiltered="3134" processed="3129" dbindex="88192">

Iva Zanicchi (nascuda el 18 de gener del 1940 a Ligonchio) s una cantant italiana.


 Discografia .
lbums.
1965 Iva Zanicchi;
1967 Fra noi;
1968 Unchained Melody;
1970 Iva senza tempo;
1970 Caro Theodorakis... Iva;
1971 Caro Aznavour;
1971 Shalom;
1972 Fantasia;
1972 Dall'amore in poi;
1973 Le giornate dell'amore;
1973 Dolce notte santa notte (album natalizio);
1974 Io ti propongo;
1974 Chao Iva cmo estas? (1 album in spagnolo, per il mercato latino);
1975 Io sar la tua idea;
1976 Confessioni;
1977 Cara Napoli;
1978 Con la voglia di te;
1978 Playboy;
1980 D'Iva;
1980 D'Iva (in spagnolo) (2 album in spagnolo, per il mercato latino);
1981 Ardente;
1981 Nostalgias (3 album in spagnolo, per il mercato latino);
1982 Yo, por amarte (4 album in spagnolo, per il mercato latino);
1984 Quando arriver;
1984 Iva 85;
1987 Care colleghe;
1988 Nefertari;
1991 Come mi vorrei;
2003 Fossi un tango;
Single (Itlia).
1963 Zero in amore / Come un tramonto;
1963 Tu dirai/Sei ore;
1964 Come ti vorrei/La nostra spiaggia;
1964 Credi/Resta sola come sei;
1964 Come ti vorrei / Chi potr amarti;
1965 I tuoi anni pi belli / Un altro giorno verr ;
1965 Accarezzami amore / Mi cercherai;
1965 Caro mio / Non tornar mai;
1966 La notte dell'addio / Caldo  l'amore;
1966 Fra noi / Gold Snake;
1966 Ma pecch / Tu saje a verit;
1966 Monete d oro / Ci amiamo troppo;
1967 Non pensare a me / Vita;
1967 Quel momento / Dove  lui;
1967 Le montagne (ci amiamo troppo) / Vivere non vivere;
1967 Dolcemente / Come stai bene e tu?;
1968 Per vivere / Non accetter;
1968 Amore amor / Sleeping;
1968 La felicit / Anche cos;
1968 La felicit / Ci vuole cos poco;
1968 Senza catene / Diverso dagli altri;
1969 Zingara / Io sogno;
1969 Due grosse lacrime bianche / Tienimi con te;
1969 Un bacio sulla fronte / Accanto a te;
1969 Che vuoi che sia / Perch mai;
1969 Vivr / Estasi d'amore;
1970 L'arca di No / Aria di settembre;
1970 Un uomo senza tempo / Un attimo;
1970 Un fiume amaro / Il sogno  fumo;
1970 Un fiume amaro / Tienimi con te;
1970 Una storia di mezzanotte / Il bimbo e la gazzella;
1971 La riva bianca,la riva nera / Tu non sei pi innamorato di me;
1971 Coraggio e paura / Sciogli i cavalli al vento;
1972 Ma che amore / Il mio bambino;
1972 Nonostante lei / Non scordarti di me;
1972 Alla mia gente / Dall'amore in poi;
1972 La mia sera / Il sole splende ancora;
1972 Mi ha stregato il viso tuo / A te;
1973 I mulini della mente / Baster;
1973 Le giornate dell'amore / Chi mi manca  lui;
1973 Fred Bongusto:White Crhistmas/ Natale dura un giorno;
1974 L'indifferenza / Sar domani;
1974 Ciao cara come stai? / Vendetta;
1974 Testarda io / Sei tornato a casa tua;
1975 Testarda io / E la notte  qui;
1975 Io sar la tua idea / Jesus;
1976 Mamma tutto / Dormi,amore dormi;
1976 I discorsi tuoi / Confessioni;
1977 Arrivederci padre / Che uomo sei;
1977 Munasterio 'e Santa Chiara / 'O destino;
1977 Mal d'amore / Selvaggio;
1978 Con la voglia di te / Sei contento;
1979 Per te / Pronto 113;
1979 La valigia / Ditemi;
1979 A parte il fatto / Capirai;
1981 Ardente / E tu mai;
1983 Aria di luna / Amico;
1984 Chi (mi dar) / Comandante;
1984 Quando arriver / Sera di vento;
1985 Da domani senza te / Aria di luna;
1987 Volo / Uomini e no;
2001 Ho bisogno di te ;

Enllaos externs.
Web oficial de Iva Zanicchi ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217759" title="Node d'accs multiservei" nonfiltered="3135" processed="3130" dbindex="88193">
Un Node d'accs multiservei o MSAN (Multiservice access node) s un dispositiu que permet integrar els serveis de telefonia i de banda ampla en un sol aparell. A travs d'ell hi passa la veu i les dades en un sol flux de paquets IP.

El fet de tenir una xarxa de comunicacions basada tota en IP, fa que aquesta sigui ms simple que una xarxa tradicional.

 Caracterstiques .


 	Mentre els actuals DSLAM sn noms multiplexors/de-multiplexors, els MSAN s integren capacitats de qualitat de servei, connexions commutades i caracterstiques de nivell 3 com encaminament i filtrat.

 	Suporta connexions inalmbriques, de fibra ptica i de coure. Pot oferir diferents interfcies fsiques, amples de banda, QoS o qualitat de servei i diferents modes d accs de banda ample com POTS (Plain Old Service), ADSL, ADSL2/2+, SHDSL, VDSL/VDSL2, LAN, E1, IMA E1, G/EPON i WiMAX;

 Utilitza la tcnica MPLS (Multiprotocol label switching) per simular dins de la xarxa IP els circuits virtuals creats per antigues tcniques digitals com ATM.
s una part fonamental de l anomenat  21st Century Network  del BT Group. Al 2006 van comenar a canviar les xarxes de telecomunicacions del Regne Unit i preveuen que pel 2008 el 50% de les cases i empreses  ja disposaran d aquesta nova xarxa basada en IP (NGN) i que al 2010 la substituci de la xarxa ser total. ;

	Els encarregats de desenvolupar els MSAN s per la BT Goup sn les empreses Huawei i Fujitsu.

 Vegeu tamb .
 NGN(castell);
MPLS (castell);
WIMAX (castell);
SHDSL(castell);
VDSL(castell);
E1 (castell) ;
IMA (angls);
BT Group (angls);
BT 21CN (angls);


 Enllaos externs .
 BT's 21st Century Network (angls);
 Web de Fujitsu (angls);
 Web de Huawei (angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217767" title="Fairplay" nonfiltered="3136" processed="3131" dbindex="88194">
Fairplay s un tecnologia de Gesti de drets digitals (DRM) creada per l'empresa Apple i es basa en la tecnologia creada per l'empresa Veridisc.  Fairplay est construit dins el programa multimedia QuickTime, i s utilitzat per iPod, iPhone, iTunes i iTunes Store. Qualsevol can protegida adquirida per l'iTunes Store amb l'iTunes s encriptada per Fairplay, xifrant els arxius d'udio amb AAC per evitar que siguin reproduts en ordinadors sense autoritzaci.

Restriccions.
Fairplay ens permet utilitzar la pista musical de les segents formes:
La pista protegida es pot copiar a qualsevol reproductor iPod.
La pista protegida es pot reprodur en cinc ordinadors autoritzats simultaneament.
La pista protegida pot ser copiada en un Cd Audio estndard.

El Fairplay no interv en la capacitat de la pista al ser copiada, sin que noms es centra en el xifrat del contingut d udio. Una de les seves limitacions intencionades era que impedia als clients on-line d iTunes Store reprodur la msica comprada en un altre reproductor que no fs l iPod. Encara que, recentment el Fairplay va ser crackejat pel fams hacker Jon Lech Johansen, amb el sobrenom de DVD Jon.

Com funciona.
El Fairplay s una implementaci de les tcniques de gesti dels drets digitals. Els arxius protegits amb el Fairplay sn contenidors MP4 amb una pista d udio AAC xifrada/encriptada. La pista d udio s encripta mitjanant l algorisme Rijndael combinat amb un hash MD5. La clau mestre (master key) que es necessita per desxifrar l arxiu d udio es guarda conjuntament, tamb de forma encriptada, en el contenidor MP4. User key s la clau d usuari que es necessita per desxifrar la clau mestre.
Cada vegada que un client utilitza l iTunes per comprar una can, es genera una nova clau d usuari aleatria que encripta la clau mestre. La clau de l usuari es guarda, juntament amb la informaci del compte, en els servidors d Apple i tamb s envia a iTunes. L iTunes guarda aquestes claus en el seu propi arxiu. Llavors, l iTunes s capa d utilitzar la clau de l usuari per desencriptar la mestre, per desprs, utilitzar-la per desxifrar l arxiu d udio AAC i reproduir-lo.

Competncia del FairPlay.
Des del llanament d iTunes Store diverses persones i entitats han intentat evitar o eliminar l encriptament dels arxius protegits amb el Fairplay.

Harmony.
El Juliol del 2004, RealNetworks va presentar la seva tecnologia Harmony. Harmony funciona amb el RealPlayer i permet als usuaris del Real Player Music Store reproduir les seves canons a l iPod. Abans que Harmony entres en acci aix era impossible, perqu RealPlayer Music Store utilitza un algorisme diferent per protegir els seus arxius, anomenat Helix DRM. Aquest sistema era incompatible amb l utilitzat per Apple. Harmony aconsegueix convertir una can protegida amb l Helix DRM en un arxiu compatible amb protecci Fairplay. L argument de Real era que Harmony lliurava als consumidors de la limitaci de ser obligats a utilitzar un reproductor especfic quan compraven msica via Internet. Apple va resprondre amb una acusaci a RealNetworks d utilitzar les tctiques i la tica d un hacker amb el seu iPod i van amenaar en estudiar la illegalitat de l Harmony. Apple tamb va advertir que en prximes versions de l iTunes la compatibilitat amb l Harmony deixaria d existir.
RealNetworks va promoure una campanya via Internet animant als usuaris de l iPod a donar suport a Harmony, encara que la petici no va ser molt ben rebuda. Els internautes van acusar a Real d actuar nicament pel seu propi benefici. A ms, Real va ser criticada perqu mantenia tancada la propietat intellectual dels seus productes, mentre demanava que Apple fes el contrari amb el seu iPod. En la posterior versi de l iTunes, Apple va aconseguir que tota la msica comprada a travs de RealPlayer Music Store no funcions a l iPod. La resposta de Real va ser la de continuar treballant en noves versions del Harmony. La msica comprada a travs de iTunes Music Store no es va veure afectada. L agost del 2005 RealNetworks va admetre que la tecnologia Harmony els hi representava un risc considerable per la possibilitat d'una denncia d Apple, que resultaria molt costs de defensar, encara que el jurat considers legal el seu programa. A ms, Apple continuaria modificant la seva tecnologia per trencar alguna possibilitat de futures adaptacions d'Harmony.

QTFairUse.
El novembre del 2003, Jon Lech Johansen lliur QTFairUse, un programa de codi obert que bolcava directament la sortida d un fluxe Quicktime AAC a un fitxer, de manera que se saltava la gesti de drets digitals (DRM). Encara que els fitxers AAC resultants eren impossibles de llegir per la majoria dels reproductors de msica del moment, va representar el primer intent de saltar-se les restriccions digitals d Apple. Un dels programes capaos de reproduir aquests fitxers es el foobar2000. Temps desprs, quan Apple va presentar l iTunes 7.0 el setembre del 2006, va aparixer la versi experimental 2.3 de QTFairUse, un derivat de l original amb la seva mateixa funci.

PlayFair.

Aquest software s d autor annim. Pot eliminar el xifrat dels arxius utilitzant el mecanisme de DRM de FairPlay. L autor del PlayFair va utilitzar el codi de Johansen pel VLC. Apple es va encarregar que PlayFair fos eliminat de SourceForge.net.

Hymn.

Acrnim de Hear Your Music aNywhere, s el successor del PlayFair. Hymn, encara s utilitza com a JHymn, una versi del programa escrita en Java, i l iOpener, una variant Windows. A partir de l introducci de l iTunes 6.0 el 2005 i les seves versions posteriors, Apple va introduir canvis per evitar el funcionament de JHymn. A ms, una vegada l iTunes s ha utilitzat per comprar msica, el compte de l usuari es bloqueja per impossibilitar que s utilitzin versions anteriors d'iTunes, impossibilitant l utilitzaci del JHymn. El JHymn continua funcionant amb msica comprada a travs de versions anteriors a l'iTunes 6.0.

DeDRMS, PyMusique.

El propi Jon Lech Johansen va crear una ena per eliminar l encriptaci FairPlay anomenada DeDRMS l abril del 2004. El 7 de Juliol del mateix any lliur FairKeys, un programa que s utilitza per obtenir claus que necessita DeDRMS pels servidors de l iTunes Music Store. Aquestes aplicacions utilitzen les claus d usuari tant d'Apple com d'iTunes, i per tant noms desencripten arxius comprats legalment pel propi usuari. A ms, mantenen les metadades especfiques de l usuari en el contenidor MP4, de manera que es possible identificar l usuari que va comprar la can una vegada desxifrada.
El mar del 2005, va publicar PyMusique, un programa Python que permet la descrrega d arxius comprats en iTunes sense protecci DRM.
L octubre del 2006 Johansen va anunciar que a part de crackejar el FairPlay, l havia desxifrat via enginyeria inversa. La seva empresa Double Twist Ventures permet llicenciar la capacitat d utilitzar el sistema FairPlay a les empreses que volen oferir els seus medis per ser reproduts a l iPod sense tenir un acord previ amb Apple.     
 
Referncies.

 Article explicatiu de FairPlay, en Angls. (revista PCWorld). ;
 Article relacionat amb Harmony i FairPlay. ;
 Notcia sobre la ruptura de FairPlay a crrec de DVD Jon (angls) ;
 Article sobre DVD Jon i Fairplay ;

Enllaos externs.

 Espai web de Jon Johansen.
 iTunes DRM, format de la msica d'iTunes .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217769" title="Institut Catal d'Ornitologia" nonfiltered="3137" processed="3132" dbindex="88195">
L Institut Catal d Ornitologia (ICO) s una entitat sense nim de lucre dedicada a l'estudi dels ocells a Catalunya.

Fundat l'any 1975 amb el nom de Grup Catal d'Anellament, en els darrers anys l'ICO s'ha especialitzat en el desenvolupament i coordinaci de programes de seguiment a gran escala que requereixen la collaboraci de molts ornitlegs, com ara l'Atles del Ocells Nidificants de Catalunya. L'ICO organitza cursos d'introducci i especialitzaci en diversos camps de l'ornitologia, i s el canal imprescindible per formar-se com a anellador a Catalunya.

L'Oficina Catalana d'Anellament.
A Catalunya, la regulaci de l'anellament cientfic d'ocells correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que delega la gesti i la coordinaci a l'ICO. Dins de l'ICO, l'Oficina Catalana d'Anellament integra aquestes funcions i centralitza la informaci recollida durant els ms de 25 anys d'histria de l'anellament a Catalunya. L'anellament cientfic d'ocells s una de les principals activitats de l'ICO. Cada any s'afegeixen prop de 60.000 registres nous a la base de dades informatitzada.

Recerca i conservaci.
Els canvis en els usos del sl, la pressi humana, la contaminaci, el canvi climtic sn alguns dels factors ms importants que transformen el nostre entorn i, de retruc, afecten les poblacions d'ocells. Els programes de seguiment de l'ICO permeten avaluar els canvis poblacionals i determinar alguns dels parmetres demogrfics ms rellevants del cicle vital dels ocells. Estudiant la relaci entre aquests parmetres i els factors socioambientals s possible identificar problemtiques concretes i desenvolupar mesures adequades per corregir-les.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217777" title="Badia de Guantnamo" nonfiltered="3138" processed="3133" dbindex="88196">




La Badia de Guantnamo s un indret de la Illa de Cuba controlat pels Estats Units. Aquest pas exerceix el control de la regi des de l'any 1898, moment en qu es va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca. La badia cont una base naval dels Estats Units, molt coneguda actualment per acollir un polmic centre de detenci de presumptes terroristes islamistes.

Histria.
El nom de Guantnamo prov dels pobles indgenes que habitaven la zona abans de l'arribada de Cristfor Colom, que atrac justament a la badia l'any 1494. Quan els espanyols prengueren el control de la illa, la badia es va convertir en un dels ports ms importants de la zona, degut a la seva configuraci i la seva posici estratgica. El port va ser conquerit breument pels britnics durant el Setge de Cartagena d'ndies (1741) i reanomenat com a Badia de Cumberland fins al moment de la seva retirada.

Durant la Guerra Hispano-estatunidenca fou un indret clau de batalla, donat que els americans coneixien la seva importncia estratgica fou un dels primers punts de ser atacats i conquerits. Un cop acabada la guerra, els Estats Units varen obligar al primer govern cub independent, presidit per Toms Estrada, a incloure una esmena a la nova constituci que passaria a la histria com la Esmena Platt. En aquesta s'establia que el govern estatunidenc  tindria la jurisdicci de la badia amb propsits militars, motiu pel qual s'hi va construr una base naval, entre d'altres installacions. L'any 1903 es va firmar oficialment un tractat en el que es reconeix l's per part dels Estats Units a perpetutat a canvi d'una renta anual. Aquest estatus especial no ha canviat ni tant sols amb la Revoluci Cubana de 1959.

El govern Cub s'ha oposat molt durament al manteniment de la presncia dels Estats Units a la badia i l'ha boicotejat, argumentant que el tractat entre ambds pasos viola la Convenci de Viena sobre el Dret dels Tractats, malgrat que l'aplicaci d'aquesta convenci no t efectes retroactius. Per aquest motiu la badia s'ha hagut de convertir en autosuficient, construint plantes de dessalinitzaci i important dels Estats Units i Jamaica tot el que consumeixen els seus habitants.

En la actualitat la base de Guantnamo s la nica que el govern dels Estats Units te en sl comunista.

Camp de detenci.

Des de la dcada dels 70, la base de Guantnamo ha servit com a camp de detenci. Inicialment s'utilitz per allotjar-hi refugiats cubans i haitians interceptats en alta mar. Aquest s, per, va ser declarat anticonstitucional el juny de 1993, motiu pel qual els refugiats foren alliberats. 

En la actualitat la base de Guantnamo s'ha fet tristament famosa internacionalment ja que des de l'any 2002 s utilitzada com a centre de detenci de presumptes terroristes vinculats a Al-Qaeda la majoria presoners de la Guerra de l'Afganistan i de l'Iraq, alguns provinents de presons secretes a Europa, un escndol que es va destapar a finals de 2005. Des de l'inici de la Guerra de l'Afganistan hi han passat ms de 770 presoners, 420 dels quals han estat alliberats. La resta s'hi troben retinguts sota l'estatus de combatents enemics, un tractament especialment creat per evitar que els presos siguin considerats presoners de guerra, evitant aix que gaudeixin dels drets que els atorgaria la Convenci de Ginebra. L'argumentaci que s'ha donat per aquesta distinci s que els presoners no formaven part d'un exrcit regular ni tampoc d'una guerrilla, fet pel qual no s'ajustarien a les definicions donades.

Com que en realitat els presos no es troben en territori estatunidenc, el govern de George Bush argumenta que no se'ls hi poden aplicar els drets constitucionals d'aquest pas. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justcia dels Estats Units va  sentenciar l'any 2004 que aquesta argumentaci no tenia base jurdica. Ms recentment el mateix tribunal ha considerat que segons la Convenci de Ginebra s illegal que els presoners siguin sotmesos a un consell de guerra.

La majoria dels presos provenen de l'Arbia Saudita, Iemen, Paquistan i Afganistan.

Condicions al camp.

Un informe de la Creu Roja ha destapat el fet que els presos son sotmesos a prctiques equivalents a la tortura com pallisses, privaci del son o exposici a temperatures extremes. A ms s'assegura que el fet d'estar privats de llibertat de forma indefinida, sense tenir en molts casos una acusaci formal, ja constitueix un acte de tortura en si mateix.

Els presoners es troben allats els uns dels altres la major part del dia, i quan es troben no se'ls permet reunir-se en grups de ms de 3 persones. Aquest tipus de tractaments es realitzen amb l'esperana que l'allament i la solitud acabin amb la resistncia dels presos a ser interrogats. Els presos circulen amb els ulls embenats quan surten de les seves celles i tenen una dieta similar a la dels soldats destinats a la base, amb lleugeres variacions per respectar la dieta musulmana.  

Tamb s'ha assegurat en nombroses ocasions que molts dels presos (entre 75 i 200 segons les fonts) han fet vagues de fam per reclamar el seu alliberament. Algunes fonts apunten tamb que els presos pateixen abusos i mofes per motius religiosos tot i que les autoritats sempre ho han negat.

Un dels moments ms crtics al camp va donar-se quan tres presos varen ser trobats morts a les seves celles.  Totes les informacions apunten a que es va tractar d'un acte de sucidi premeditat per no est clar quina era la seva intenci. Mentre que fonts militars asseguren que no era fruit de la desesperaci, sin d'una clara voluntat ofensiva, Amnistia Internacional va declarar que els sucidis eren el resultat d'anys d'arbitrarietats i de reclusi indefinida i en va culpar directament els Estats Units.
Des d'aleshores s'han registrat 41 intents de sucidi ms per part de 25 dels presoners segons els Estats Units, que els han considerat sempre com comportaments manipuladors dels presos que, segons fonts psiquitriques prpies, no desitgen en realitat acabar amb la seva vida, sin obtenir nous privilegis o l'alliberament.

Presoners alliberats.
Des del Gener de 2004, molts dels presos del camp han estat alliberats sense crrecs. Aix inclou 26 ciutadans afganesos (3 d'ells menors d'edat), 7 ciutadans francesos, 9 britnics i 3 paquistanesos, 2 russos, 1 turc i 1 alemany entre d'altres. Alguns d'aquests presos foren encausats per les justcies dels seus pasos un cop produt el seu alliberament de la base, com els russos, acusats de conspirar contra el seu pas. Aquest presos alliberats foren els que detaparen l'escndol sobre les pssimes condicions i els tractaments prxims a la tortura sota els quals haurien declarat falses confesions. Aquestes acusacions estan essent investigades pel govern britnic. Cal destacar que encara resten al camp alguns presos anomenats fantasma, dels quals el govern dels Estats Units no n'ha proporcionat cap informaci, ni tan sols la seva nacionalitat.

El vicepresident dels Estats Units Dick Cheney va destacar en una ocasi que alguns dels presoners alliberats havien tornat al camp de batalla. Segons ell, alguns presos havien aconseguit amagar la seva autntica identitat en ser detinguts. Tanmateix, la certesa d'aquesta informaci ha estat sovint posada en entredit.

Crtiques.
Les Nacions Unides han criticat la base en nombroses ocasions. El desembre de 2005 estava programada una visita que un grup d'experts de la comissi pels drets humans havia de realitzar al camp. Aquesta finalment va ser suspesa quan es va saber que els americans no permetrien que els membres s'entrevistessin privadament amb els presoners, fet que va generar dures detraccions. El febrer de 2006 la ONU va emetre un informe en el qual s'instava als Estats Units a alliberar tots els presoners o acusar-los formalment. 

A nivell europeu cal destacar les dures declaracions que va fer Angela Merkel el gener de 2006 poc desprs de ser nomenada Cancellera d'Alemanya en les que es donava per fet que els presos eren sotmesos a tortures i es reclamaven solucions alternatives per a tractar als presoners. Tamb al Regne Unit diversos parlamentaris s'han associat per tal de fer campanya contra el centre.

Diverses ONG com Human Rights Watch o Amnistia Internacional tamb s'han oposat durament a l'existncia del camp. Aquesta ltima entitat, en un informe del 25 de maig de 2005 va referir-se al camp com el gulag dels nostres dies. Fonts judicials britniques tamb han dit que el camp s una aberraci del sistema jurdic, donat que els judicis no reuneixen les mnimes garanties d'un estat de dret. Alguns advocats designats per representar els presos tamb s'han queixat de diverses obstruccions a la seva feina. El Pentgon sempre ha negat aquest tipus d'acusacions, afirmant que molts dels presos havien refusat veure els seus advocats, tenir-hi contacte per escrit o compartir amb ells les informacions bsiques del seu cas. 

Altres grups de pressi en contra del manteniment de la base sn liderats per diaris com el New York Times, que ha mantingut sempre una lnia editorial molt crtica en aquest aspecte.

Un estudi de la BBC de 2006, realitzat en 26 pasos, conclou que l'existncia de la pres de Guantnamo, juntament amb l'escndol de les tortures a la pres d'Abu Ghraib sn dos dels factors que ms contribueixen a degradar la imatge dels Estats Units a la resta del mn.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217835" title="Jn Figel'" nonfiltered="3139" processed="3134" dbindex="88197">

Jn Figel' ( Vranov nad Top ou, Eslovquia 1960 ) s un poltic eslovac que forma actualment part de la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 20 de gener de 1960 a la ciutat de Vranov nad Top ou, poblaci situada a la Regi de Preov. Va estudiar electrnica de potncia a la Universitat Tecnolgica de Koice, en la qual es va llicenciar el 1983. A partir d'aquell any fou cientfic de recerca i desenvolupament a la companyia ZPA de Preov.

Activitat poltica.
Membre del Partit Cristianodemcrata (KDH) des de l'any 1990, el 1992 fou escollit membre del Parlament d'Eslovquia, esdevenint membre del Comit d'Afers Exteriors i de la delegaci eslovaca al Consell d'Europa el 1993.

L'any 1998 abandon el Parlament per ser nomenat Secretari d'Estat del Ministeri d'Afers Exteriors, sent un dels principals impulsors de la integraci d'Eslovquia a la Uni Europea. Membre eslovac de la Convenci Europea que promov la Constituci Europea, retorn al Parlament el 2002 per presid el Comit d'Afers Exteriors, crrec que abandon el 2004.

Amb l'ampliaci de la Comissi Prodi als nous membres integrats a la Uni Europea (UE) l'1 de maig de 2004, Jn Figel' fou nomenat Comissari Europeu d'Empresa i Societat de la Informaci, crrecs que compart amb els finlandesos Erkki Liikanen i Olli Rehn. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat Comissari Europeu d'Educaci, Formaci, Cultura i Multilingisme. Amb l'accs de Bulgria i Romania a la Uni Europea l'1 de gener de 2007 la responsabilitat de multilingisme fou transferida al Comissari Europeu de Multilingisme Leonard Orban.

Enllaos externs.
  Informaci de Jn Figel' a la Comissi Europea;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217843" title="Josep Maria Gil-Vernet i Vila" nonfiltered="3140" processed="3135" dbindex="88198">

Josep Maria Gil-Vernet i Vila nasqu a Barcelona l any 1922 en una famlia de metges. El seu pare, Salvador Gil i Vernet, era catedrtic d Anatomia i un prestigis urleg, i el seu oncle patern, Emili, era especialista en Ginecologia i Obstetrcia, catedrtic d aquesta disciplina des l any 1958 fins a la seva mort (1970) i tamb iniciador d una nissaga de gineclegs.

Es llicenci en Medicina a la Universitat de Barcelona i es doctor a la de Madrid (1951). Fou deixeble directe del seu pare i s especialitz en urologia l any 1956. Fou cap del Servei d Urologia de l Hospital Clnic i Provincial i l any 1972 fou nomenat catedrtic extraordinari d Urologia i dirig l escola professional a partir de 1973. En collaboraci amb Antoni Caralps, realitz el primer trasplantament de rony a Espanya (1965). Tamb fou l autor del primer trasplantament mundial de testicle hum, intervenci que realitz ajudat d un equip de vint especialistes (1978). Amb Laureano Fernndez-Cruz realitz el primer trasplantament de pncreas i rony realitzat a l Estat Espanyol l any 1983. Fou vicerector de la Universitat de Barcelona de 1973 a 1980.

Al complir 65 anys es jubil dels seus crrecs a l Hospital Clnic i Provincial i fou succet l any segent pel seu deixeble Pablo Carretero. Aix no signific la interrupci de la seva activitat professional: setze anys desprs segueix treballant a la Clnica Teknon de Barcelona i a altres institucions sanitries catalanes. Fou nomenat professor emrit de la Universitat de Barcelona (1988) i tamb ha estat docent de la Universitat Autnoma de Barcelona des de l any 1994.

Gil-Vernet ha realitzat nombroses aportacions en el camp de la tcnica urolgica que han contribut a millorar el pronstic de nombroses afeccions i a fer l especialitat ms efica i ms segura. Sense voler abastar l exhaustivitat, cal recordar la substituci de la bufeta per segments de clon en el tractament de les neoplsies i tuberculosis vesicals (colocistoplstia), l abordatge intrasinusal de la litiasi renal, la utilitzaci de tota la via urinria del receptor en el trasplantament renal, una nova via d accs retroperitoneal als vasos esplnics, la cirurgia renal sota hipotrmia, el trasplantament ortotpic de rony, la cirurgia renal extracorpria per malalties vasculars, tumorals i congnites que afectessin al rony i les vies urinries, el disseny d instruments quirrgics, un mtode per obtenir la tercera dimensi intraoperatria en les intervencions de rony litisic, la introducci de la microscopia intraoperatria en urologia i andrologia o les tcniques de microcirurgia, entre d altres. Les seves contribucions no s han aturat desprs de la seva jubilaci, com ho demostra el seu treball en la cirurgia reconstructiva uretral en pacients paraplgics: emprant penjolls de l escrot, Gil-Vernet ha aconseguit substituir la uretra danyada amb xit, el que suposa la soluci d aquestes greus lesions que causen un deteriorament de la qualitat de vida dels paraplgics i que els pot conduir fins i tot a la mort.

Gil-Vernet ha estat tamb un home innovador en el camp de la docncia. Inici els Cursos Internacionals d Urologia que arribaren a aplegar en les seves darreres edicions ms de 2.000 participants, que podien seguir en directe en el Palau de Congressos de Barcelona les intervencions realitzades a l Hospital Clnic. s autor de ms de noranta pellcules cientfiques de gran qualitat, reconeguda en alguns casos amb la concessi de premis internacionals, com la Medalla d or al Primer Congrs Mundial de Cinema Cientfic i el primer premi Golden Eagle.

Encara que poc amic de guardons i recompenses, no ha pogut evitar rebre'n alguns de molt prestigiosos, com el Premi Nacional de Cirurgia (1967), la Medalla d Or de la Fundaci Catalana per a la Recerca (1997), la Medalla d Or de la Societat Catalana de Trasplantament (1999), el nomenament de Commendattore dell Ordine al Merito pel President de la Repblica Italiana (1974) o la Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad (1985). s, a ms, professor visitant de diferents universitats espanyoles i estrangeres i acadmic de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. Ha rebut els premis Narcs Monturiol (1986) i Josep Trueta (1999) de la Generalitat de Catalunya, aix com la prestigiosa medalla Francisco Daz de l'Asociacin Espaola de Urologa (2002). El mes d abril de 2001, el Sal d Invencions de Ginebra va concedir la medalla d or a una invenci de Gil-Vernet denominada  Prtesi regulable per a la correcci de la incontinncia urinria  (Oficina Espaola de Patentes y Marcas) amb la que ha aconseguit fer desaparixer la prdua d orina en dones en les que han fracassat els tractaments quirrgics.

Les operacions de Gil-Vernet.

Josep Maria Gil-Vernet s conegut per diverses intervencions que porten el seu nom. De fet, ms de 40 procediments estan associats al seu nom. Ens estendrem noms en tres d elles, la pielotomia extensa, la trigonoplstia o operaci antireflux i l autoplstia vesical amb un penjoll vesical posterosuperior.

L any 1965 Gil-Vernet public un exhaustiu article en el que, sota el ttol de New surgical concepts in removing renal calculi, revisava la situaci de la cirurgia per la litiasi renal. L article comenava amb unes frases definitries de l opini de l autor sobre el tema: "Hem d acceptar que les tcniques que avui emprem pel tractament quirrgic de la litiasi renal no sempre permeten una extracci segura i fcil dels clculs. No sempre sn inncues pel rony i deixen un nombre considerable de complicacions postoperatries...". A continuaci, Gil-Vernet criticava els procediments quirrgics habituals, com la lumbotomia obliqua, l exterioritzaci del rony de la seva cpsula i la pielotomia vertical, amb esment de les complicacions derivades d aquests procediments. L article seguia amb una descripci de la seva tcnica quirrgica basada en la lumbotomia vertical posterior, la cirurgia renal in situ, l abordatge intrasinusal de la pelvis i dels calices renals, la pielotomia transversa i la calicotomia longitudinal. Les novetats de Gil-Vernet eren precisament l abordatge del sinus renal que es realitzava de forma extracapsular, el que permetia una visibilitat superior del sinus renal i l accs a tots els calices fins el frnix, l absncia de sagnat pel parnquima i els conductes excretors, la localitzaci visual dels clculs dels calices i l extracci de clculs coraliformes inarticulats en una sola pea. La tcnica segons les paraules del propi Gil-Vernet: "La tcnica que presentem s extremadament simple. Consisteix en identificar la uni ureteroplvica portant cap al rony el teixit cellular periplvic amb l ajuda d unes tisores romes molt corbades. Mitjanant la dissecci roma s allibera l adventcia plvica del teixit cellular adips periplvic. Les tisores han de contactar directament amb l adventcia. En el moment d entrar per sota del diafragma capsular, les tisores s obriran de forma enrgica per esquinar el cercle diafragmtic que ofereix escassa resistncia. En aquest moment ens trobem a l entrada del sinus al collocar un retractor adient que estira la massa del teixit adips periplvic, la cara interna de la part posterior del rony i els vasos retroplvics: tot el bloc pot enretirar-se cap amunt sense perill d esquinar el parnquima, el qual, protegit per la cpsula i el greix periplvic t una gran resistncia i elasticitat. En aquest moment una gasa humida i desplegada s introdueix progressivament en el sinus fins omplir-lo, desprs es retira i es colloca un altre retractor de la mateixa mida o inferior retractors de Gil-Vernet. Amb ambds retractors s aixeca fermament la part posterior del rony la qual cosa fa girar l rgan, de manera que l espai sinusal s ofereix perpendicularment al cirurgi amb una visi completa de la pelvis i de la cara posterior dels calices majors. Quan la manipulaci es realitza correctament, no provoca cap sagnat...".

Aquesta descripci de Gil-Vernet revolucion la intervenci de la litiasi renal i obr un nou camp en la possibilitat de la cirurgia reconstructiva de les vies excretores renals. Ms endavant, Gil-Vernet descrivia la segona part de la cirurgia amb la fase d incisi de la pielotomia transversa intrasinusal. Rebutjava la incisi vertical emprada fins aleshores per poc anatmica i per les complicacions derivades d aquesta maniobra quirrgica. Basant-se en els seus coneixements anatmics, Gil-Vernet defenia la pielotomia transversa realitzada en la mateixa direcci de la musculatura pilica que, si era realitzada en la part superior de la pelvis, permetia una visi de l'entrada dels calices, el que facilitava la seva exploraci. A ms, l exploraci permetia detectar la presncia d una estenosi i realitzar una pieloplstia correctora. Segons Gil-Vernet, la pielotomia transversal redua el nombre i la gravetat de les complicacions, impedia la prdua d orina i redua significativament la durada de l hospitalitzaci. Gil-Vernet acabava el seu article histric afirmant que "aquest nou tipus de cirurgia s un procediment segur per la litiasi renal: indubtablement s menys traumtic, ms selectiu, ms efica i ms segur que els emprats fins ara". El temps li ha donat la ra.

Una altra contribuci de Josep Maria Gil-Vernet fou la tcnica per la correcci del reflux vesicoureteral. L any 1984 public un article amb el ttol A new technique for surgical correction of vesicoureteral reflux4 on descrivia un nou procediment quirrgic per tractar el reflux vesicoureteral. Fins aleshores  i encara avui en molts centres  la correcci d aquesta anomalia comporta la dissecci de l urter afectat i la reimplantaci, amb la dificultat que aquest procediment genera. Gil-Vernet proposava un procediment molt ms simple i rpid.

Gil-Vernet empr en aquest cas els coneixements anatmics derivats del treballs del seu pare i dels deixebles d aquest, com Ruano. Assenyalava que existia un megatrgon associat al reflux i que les fibres muscular intrnseques de l urter transmural podien proporcionar l acci esfinteriana que evitaria el reflux. A ms, la conservaci de la musculatura de l urter terminal podia ser important en la prevenci del reflux. Tenint en compte aquestes consideracions, Gil-Vernet va proposar una plica del trgon amb la que es redua l espai entre la uni ureterovesical; aix era suficient per prevenir el reflux. Aquest simple procediment fou emprat en casos de reflux uni i bilateral amb un notable xit: un estudi publicat quinze anys desprs mostrava que la freqncia de reflux contralateral era molt superior en el procediment de reimplantaci ureteral (26%) comparat amb el de Gil-Vernet (6%).

L any 1988 Gil-Vernet dirig la seva atenci a la correcci de les fstules vesicovaginals6. El problema eren aquelles situacions que implicaven operacions complexes, complicades i amb reoperacions mltiples, aix com les que causaven canvis importants en el teixit perifistuls i que es trobaven prop del meat ureteral o del coll vesical, les que havien causat canvis importants en la capacitat de la bufeta o les degudes a alteracions per irradiaci. Gil-Vernet descriv un procediment pel tractament d aquestes fstules complexes.

Gil-Vernet i cols. proposaven una incisi transversal en la cpula de la bufeta per obtenir una bona imatge de les lesions. Collocaven lligadures a l orifici fistuls i en el teixit fibrs; l excisi havia d ampliar-se fins el teixit ben vascularitzat i a la paret sana de la bufeta. Durant el procs de dissecci de les capes de teixit implicat en la fstula, el pla entre les parets vaginals i de la bufeta havia de ser separat acuradament. Pel tancament de l rea ressecada es collocava un penjoll obtingut mitjanant una incisi bilateral, simtrica i divergent des de la part superior de la lesi dirigida cap a la cpula de la bufeta. Finalment, una incisi a travs del cul-de-sac permetia l avanament del penjoll. El penjoll amb la base superior ampla era portat avall fcilment en direcci al coll de la bufeta i aproximat amb sutures unicapa. Aquest procediment ha estat emprat per nombrosos cirurgians des d aleshores i alguns d ells han descrit un xit important.

Les intervencions de Gil-Vernet suposaren la milloria de molts procediments quirrgics que s acompanyaven prviament de complicacions notables. Algunes amenaaven directament la vida del malalt, d altres el sotmetien a una degradaci de la seva qualitat de vida. Del bon coneixement anatmic, la magnfica tcnica quirrgica i la imaginaci sorgiren les solucions a problemes freqents i difcils de resoldre. De vegades foren noves vies d abordatge quirrgic, d altres nous procediments, instruments o dispositius, per sempre amb el mateix objectiu: permetre que l actuaci de l urleg millori el pronstic de les malalties i que els pacients puguin fruir de la millor qualitat de vida. No s estrany que Llobera consideri a Josep Maria Gil-Vernet com  un dels urlegs ms eminents del segle XX .

Bibliografia.

 Diccionario terminolgico de ciencias mdicas. 12 reimpresin ampliada. Barcelona: Salvat editores, S. A., 1990:817. ;
 Forbis P. Stedman s medical eponyms. Baltimore: Williams & Wilkins, 1998; 185. ;
 Gil-Vernet J. New surgical concepts in removing renal calculi. Urol Int 1965; 20:255-288. ;
 Gil-Vernet JM. A new technique for surgical correction of vesicoureteral reflux. J Urol 1984; 131:456-458 ;
 Liard A, Pfister C, Bachy B, Mitrofanoff P. Results of the Gil-Vernet procedure in preventing contralateral reflux in unilateral ureteric reflux. BJU Int 1999; 83:658-661. ;
 Gil-Vernet JM, Gil-Vernet A, Campos JA. New surgical approach for treatment of complex vesicovaginal fistula. J Urol 1989; 141:513-516. ;
 Arango Toro O, Carreras Collado R, Herrero Polo M, Carrasco Cnovas N, Cortadellas A, Gelabert Mas A. Cierre autoplstico de las fstulas vesico-vaginales con colgajo vesical posterosuperior (operacin de Gil-Vernet). Actas Urol Esp 1997; 21:604-608. ;
 Baos JE, Guardiola E. Eponmia mdica catalana: l anestsia extradural de Gil Vernet. Ann Med 2002; 85:294-296. ;
 Corbella J. Histria de la Facultad de Medicina de Barcelona 1843-1985. Barcelona: Fundaci Uriach 1838, 1996; 340-341. ;
 Gran Enciclopdia Catalana. Vol 12. Barcelona: Gran Encioclopdia Catalana, 1987; 80-81. ;
 Gil-Vernet JM, Arango O, Gil-Vernet A, Gil-Vernet JM Jr, Gelabert-Mas A. A new biaxial epilated scrotal flap for reconstructive urethral surgery. J Urol 1997; 158:412-420. ;
 Llovera J. The Gold Medal of the Catalan Transplantation Society to professors JM Gil-Vernet and A Caralps. Transplantation Proc 1999; 31:2199-2200.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217852" title="Llista d'estats sobirans del 1998" nonfiltered="3141" processed="3136" dbindex="88199">


 Estats sobirans .
 A .
   Emirat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji (fins al 27 de juliol);
   Repblica de les Illes Fiji (des del 27 de juliol);
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan;
 Jubaland   Estat de Jubaland (des del 3 de setembre);
 Mohli   Repblica Democrtica de Mohli;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217853" title="Baobab" nonfiltered="3142" processed="3137" dbindex="88200">

Baobab s el nom com d'un gnere (Adansonia) que cont vuit espcies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espcies diferents), l'frica continental i Austrlia (amb una espcie cadascuna). L'espcie africana tamb es dna a Madagascar, per no n's nadiua.

Espcies.
Adansonia digitata   Baobab afric (nord-est, oest, centre i sud frica);
Adansonia grandidieri   Baobab grandidier (Madagascar);
Adansonia gregorii (sin. A. gibbosa)   Boab o baobab australi (nord-oest d'Austrlia);
Adansonia madagascariensis   Baobab de Madagascar (Madagascar);
Adansonia perrieri   Baobab de Perrier (nord de Madagascar);
Adansonia rubrostipa (sin. A. fony)   Baobab de Fony  (Madagascar);
Adansonia suarezensis   Baobab de Suarez (Diego Suarez, Madagascar);
Adansonia za   Za Baobab (Madagascar);

El nom Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806), el naturalista i explorador francs que va descriure lA. digitata.

Usos.

Les fulles s'utilitzen fora com a vegetals en tota la zona africana, incloent-hi Malawi, Zimbabwe i el Sahel.  Es mengen tan fresques com en forma d'un polsim sec. A  Nigria, les fulles es coneixen amb el nom de kuka i es fan servir per fer sopa de kuka.  La polpa seca del fruit, desprs d'haver-ne separat llavors i fibres, es menja directament o barrejada amb civada o llet.  Les llavors sn sobretot utilitzades per espesseir la sopa, per tamb com a fermentador.

Referncies culturals.
 El baobab s l'arbre nacional de Madagascar.;
 Els baobabs tamb sn utilitzats en forma de bonsai (el ms popular s A. digitata).
 El baobab tamb s conegut colloquialment com "l'arbre capgirat" d'acord amb la llegenda rab que proclama que el dimoni va capgirar l'arbre i el va plantar a l'inrevs, per la qual coses va quedar amb les arrels a l'aire. ;
 A la histria d'Antoine de Saint-Exupry, El Petit Prncep, el Petit Prncep estava amonat perqu els baobabs (descrits com a "arbres tan gran com esglsies") podrien crixer al seu petit asteroide, ocupant tot l'espai i fins i tot fent-lo explotar.
 Rafiki, a El Rei Lle, fa la seva llar en un baobab.
 La cantant Regina Spektor t una can anomenada Baobabs que va aparixer en l'edici especial de "Begin To Hope" (2006).
 Orchestra Baobab s una banda Senegalesa.
 A Malawi, s'utilitza la polpa del fruit per fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. Les clofolles sn utilitzades per produir escalfor.
 El periodista i escriptor catal, Xavier Moret va publicar el 2006 un llibre titulat A la sombra del baobab on relata un viatge que va fer a Botswana en companyia d'un amic fotgraf per fer bona la llegenda africana segons la qual qui ha dormit a l'ombra d'un baobab torna algun dia l'frica.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217854" title="Dicesis dels Pasos Catalans" nonfiltered="3143" processed="3138" dbindex="88201">
Les dicesis que tenen seu als Pasos Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la histria. Les actuals sn les segents:

 Provncia eclesistica de Tarragona .
 Arquebisbat de Tarragona;
 Bisbat d'Urgell;
 Bisbat de Girona ;
 Bisbat de Solsona;
 Bisbat de Vic;
 Bisbat de Lleida;
 Bisbat de Tortosa ;

 Provncia eclesistica de Barcelona .
 Bisbat de Barcelona;
 Bisbat de Terrassa;
 Bisbat de Sant Feliu;

 Catalunya del Nord .
 Bisbat de Perpiny, antigament d'Elna;

 Provncia eclesistica de Valncia .
 Bisbat de Sogorb-Castell;
 Arxidicesi de Valncia;
 Bisbat d'Oriola-Alacant;
 Bisbat de Mallorca;
 Bisbat de Menorca;
 Bisbat d'Eivissa;

Les comarques de la Franja de Ponent, malgrat la seva vinculaci histrica als bisbats catalans, estan repartides entre els bisbats de Barbastre-Monts i el de Saragossa. A la zona de la Ribagora, a l'edat mitjana hi havia hagut el Bisbat de Roda; en ser suprimida, la seva dicesi pass a engruixir el Bisbat de Lleida, fins a la creaci del bisbat de Barbastre-Monts, en qu les parrquies administrativament aragoneses passaren a dependre del nou bisbat. 

L'Alguer s seu de la dicesi de l'Alguer-Bosa, a la regi eclesistica de Sardenya.

 Vegeu tamb .
 Provncia eclesistica de Tarragona;
 Provncia eclesistica de Barcelona;
 Provncia eclesistica de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217861" title="Tiosulfat de sodi" nonfiltered="3144" processed="3139" dbindex="88202">

El tiosulfat sdic, a vegades senzillament anomenat tiosulfat, de frmula qumica Na2S2O3 s un compost cristall i incolor que sovint es presenta en la seva forma pentahidratada Na2S2O3  5H2O.

S'usa com antdot per a l'intoxicaci per cianur, ja que el tiosulfat ajuda en la conversi del cianur a tiocianat.

Es subministra a vegades a pacients que sofreixen de cncer i sn tractats amb cisplat, per calmar els efectes del medicament.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217862" title="Android" nonfiltered="3145" processed="3140" dbindex="88203">

Android s una plataforma de programaci per smartphone basada en Java i el sistema operatiu Linux anunciada per Google i els altres membres de la Open Handset Alliance el 5 de novembre del 2007. Algunes parts de la plataforma Android sn de codi obert disponibles sota la llicncia de codi obert d'Apache.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Wiki de l'Android;
 Android Freeware Directory;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217865" title="Marc Aufidi Lurc" nonfiltered="3146" processed="3141" dbindex="88204">
Marc Aufidi Lurc (Marcus Aufidius Lurco) fou trib de la plebs el 61 aC i fou l'autor de la Lex Aufidia de Ambitu, que establia que si un candidat pagava a una tribu als comicis, hauria de pagar a la tribu 3.000 sestercis a l'any durant la seva vida, per si noms ho prometia per no ho pagava, quedava exempt. 

El 59 aC fou un dels defensors de Luci Valeri Flac. El 52 aC va acusar a Sext Clodi per portar el cos de Publi Clodi a la Cria Hostlia i altres actes violents.

Lurc fou l'avi matern de l'emperadriu Lvia Drusilla, esposa d'August, Fou la primera persona a Roma que va engreixar galls d'indi per vendre, amb el que va fer un gran negoci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217866" title="Marc Luri" nonfiltered="3147" processed="3142" dbindex="88205">
Marc Luri (Marcus Lurius) fou prefecte de Sardenya (Sardinia) sota August (llavors encara Octavi), el 40 aC. 

Fou expulsat de l'illa per Menes, lloctinent de Sext Pompeu que amb la seva flota dominava la mar Mediterrnia. A la decisiva batalla d'ccium contra Marc Antoni i Clepatra, el 31 aC, va dirigir l'ala dreta de la flota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217867" title="Lusci" nonfiltered="3148" processed="3143" dbindex="88206">


Onomstica:

Luci Lusci, centuri rom.

Lavini Lusci poeta cmic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217868" title="Luci Lusci" nonfiltered="3149" processed="3144" dbindex="88207">
Luci Lusci (Lucius Luscius) fou un centuri rom.

Es va destacar en temps de la guerra entre Gai Mari i Sulla pels seus crims i per la riquesa que va adquirir expropiant a les seves vctimes. El 81 aC fou acusat per tres assassinats, per no es va produir la seva condemna fins el 61 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217869" title="Y&T" nonfiltered="3150" processed="3145" dbindex="88208">


Y&T (Yesterday & Today) s un grup de Hard rock format el 1974 a Califrnia a la zona de l'East Bay. Durant els anys 70 van editar dos discos amb el segell London Records, i a continuaci una srie d'lbums amb A&M Records, Geffen Records, Avex Records, i altres segells. En conjunt han venut ms de 4 milions de discos a tot el mn.

Biografia.
Els membres original de Y&T sn Dave Meniketti (veu i guitarra solista), Leonard Haze (bateria), Phil Kennemore (baix), i Joey Alves (guitarra rtmica). Haze fou reemplaat per Jimmy DeGrasso el 1986, i Alves ho fou per Stef Burns el 1989. Amb aquesta formaci gravaren l'lbum Ten. El disc incloa les balades "Don't Be Afraid Of The Dark", "Ten Lovers" i "Come In From The rain", i tamb peces ms dures com ara "City" i la can ms rpida que han gravat mai: "Goin' Off The Deep End". Es dissolgueren oficialment el 1991, tot deixant l'lbum en directe de comiat Yesterday & Today Live. Tanmateix, ms endavant van reaparixer en alguns concerts espordics fins que el 2001 es reuniren oficialment amb la formaci segent: Meniketti, Kennemore, Burns i Haze. Ms endavant Burns marx a Huey Lewis & The News i fou substitut per Nymann, un antic amic de la banda que ja havia collaborat tot fent veus en algunes gravacions de Y&T.  El 2006 Haze fou convidat a abandonar el grup i fou substitut per Mike Vanderhule. Entre els grans xits de Y&T podem destacar "Summertime Girls" (que assol la posici 55ena de la llista Billboard Hot 100 el 1985) i "Mean Streak". El disc de 1984 In Rock We Trust ha estat llur gravaci ms venuda, i arrib al lloc 46 del Billboard amb ms  450,000 cpies venudes, s a dir, quasi un disc d'or. D'altra banda el disc Earthshaker s considerat el ms heavy, i probablement el que cont llurs peces ms reeixides, com ara "Rescue Me", "I Believe In You", "Hurricane" i "Squeeze".

Discografia.
 Discos d'estudi .
 Yesterday & Today, 1976;
 Struck Down, 1978;
 Earthshaker, 1981, reeditat el 2006;
 Black Tiger, 1982;
 Mean Streak, 1983;
 In Rock We Trust, 1984, reeditat el 2006;
 Down for the Count, 1985;
 Contagious, 1987;
 Ten, 1990;
 Musically Incorrect, 1995;
 Endangered Species, 1997;
 Unearthed Vol 1;
 Unearthed Vol 2;

 Recopilatoris .
 Best of '81-'85, 1990;
 Anthology, 1992;
 Ultimate Collection, 2001;

 Discos en directe .
 Open Fire (Live), 1985;
 Yesterday & Today Live, 1991;
 BBC In Concert: Live On The Friday Rock Show, 2000;

 Vdeos .
 Live at the San Francisco Civic, 1985;
 Summertime Girls & All American Boys, 1987;
 One Hot Night (Live), 2007;

Enllaos externs.
Web oficial;
Y&T a Myspace;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217870" title="Lavini Lusci" nonfiltered="3151" processed="3146" dbindex="88209">
Lavini Lusci (Lavinius Luscius) fou un poeta cmic rom, rival de Terenci que l'esmenta diverses vegades en els prlegs de les seves comdies.

Eli Donat esmenta noms el ttol d'una de les seves comdies, que s la nica que se li coneix,  encara que ben segur en va escriure algunes altres. Vulcaci Sedigit li assigna el nov lloc en la llista de poetes cmics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217871" title="Lusc" nonfiltered="3152" processed="3147" dbindex="88210">


Onomstica:

Gai Fabrici Lusc (cnsol), cnsol el 282 aC i 278 aC ;

Gai Fabrici Lusc (pretor), pretor el 195 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217873" title="Gai Fabrici Lusc (cnsol)" nonfiltered="3153" processed="3148" dbindex="88211">
Gai Fabrici Lusc (Caius Fabricius C. F. C. N.  Luscinus) fou un magistrat rom, considerat un heroi popular rom representant de la honestedat en temps antics.

s esmentat per primer cop el 285 o 284 aC quan fou enviat com ambaixador a Trent i altres estats aliats per dissuadir-los de fer la guerra a Roma, per fou detingut pels tarentins que van enviar ambaixades als estruscs, umbres i gals amb la idea de formar una gran coalici contra Roma.

Va ser alliberat una mica desprs i el 282 aC fou cnsol amb Quint Emili Pap i durant el seu perode va portar la guerra al sud d'Itlia contra samnites, lucans i brucis; va marxar cap a Thuris que estava assetjada per lucans i brucis, per com que la seva fora era inferior a la del enemic els soldats es van desmoralitzar quan de sobte va aparixer una figura gegant, que fou identificada com a Mart, que va escalar les muralles i va propiciar la victria dels romans; desprs va obtenir altres victries i va ocupar diverses ciutats a lucans, brucis i samnites obtenint un gran bot, que en bona part va retornar als ciutadans i en part va repartir entre els soldats.

El 281 aC va desembarcar a Trent el rei Pirros de l'Epir i el 280 aC el cnsol Publi Valeri Lev fou enviat a lluitar contra el rei; Gai Fabrici fou probablement un dels seus llegats i va estar present a la batalla d'Heraclea. Mentre Pirros era a la rodalia de Roma, el govern de la repblica va enviar una ambaixada a Pirros encapalada per Gai Fabrici, per negociar el intercanvi de presoners. Pirros va rebre amb grans honors a l'ambaixador i li va oferir tota mena de regals amb la intenci de guanyar-lo pel seu servei, per Gai Fabrici va rebutjar tots els oferiments.

La guerra es va reprendre el 279 aC i Gai Fabrici va servir altre cop com a llegat i va participar a la batalla d'Asculum, amb una nova derrota romana.

El 278 aC fou elegit cnsol per segona vegada amb Quint Emili Pap. Un trador va oferir enverinar al rei epirota, per Gai Fabrici i el seu collega el van detenir i enviar a Pirros, i aquest fet fou el pretext per obrir negociacions ja que els romans volien recuperar rpidament el territori i el control dels aliats i Pirros no podia arriscar un altre batalla amb els romans. Cinees fou enviat a Roma com ambaixador del rei i es va concertar una treva, i Pirros va sortir cap a Siclia, abandonant als seus aliats italians. En la resta de l'any Gai Fabrici va sotmetre als aliats revoltats del sud d'Itlia i al seu retorn va celebrar un triomf, i va exercir influncia per l'elecci de Publi Corneli Ruf com a nou cnsol.

El 275 aC fou censor amb Quint Emili Pap. En la seva censura va combatre el luxe i va expulsar del senat a Publi Corneli Ruf, l'antic cnsol, en ra de la seva riquesa. 

El 273 aC fou cnsol sufecte segons diuen els Fasti, per sembla ser un error per Gai Fabi Lic.

Va morir algun temps desprs, pobre com havia viscut, i no va poder deixar dot a les seves filles, que finalment va pagar el senat per respecte a la seva memria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217874" title="Gai Fabrici Lusc (pretor)" nonfiltered="3154" processed="3149" dbindex="88212">
Gai Fabrici Lusc  (Caius Fabricius C. F. C. N.  Luscinus) fou un magistrat rom, probablement net de Gai Fabrici Lusc (Caius Fabricius C. F. C. N.  Luscinus).

Apareix com a pretor el 195 aC, i ms tard com a llegat del cnsol Luci Corneli Escipi Asitic, juntament amb Sext Digit i Luci Apusti o Apusci (any 190 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217875" title="Lusc" nonfiltered="3155" processed="3150" dbindex="88213">


Onomstica:

Lusc, cognom rom;

Tit Anni Lusc (ambaixador), militar rom;

Tit Anni Lusc  (cnsol 153 aC), cnsol el 153 aC;

Tit Anni Lusc (cnsol 128 aC), cnsol el 128 aC;

Gai Anni Lusc, pretor el 81 aC;

Marc Furi Lusc, edil plebeu el 187 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217876" title="Tit Anni Lusc" nonfiltered="3156" processed="3151" dbindex="88214">


Onomstica:

Tit Anni Lusc (ambaixador), militar rom;

Tit Anni Lusc  (cnsol 153 aC), cnsol el 153 aC;

Tit Anni Lusc (cnsol 128 aC), cnsol el 128 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217878" title="Lusc (cognom)" nonfiltered="3157" processed="3152" dbindex="88215">
Lusc (Luscus) fou un cognom rom, utilitzat per la gens nnia i per la gens Fria.

Luscus derivava, com altres cognoms romans, d'una imperfecci fsica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217879" title="Gbor Talmcsi" nonfiltered="3158" processed="3153" dbindex="88216">

Gbor Talmcsi (Budapest, Hongria, 28 de maig de 1981) s un pilot de motocicletes hongars que actualment corre a la categoria de 125cc del mundial de motociclisme. A la edat de quatre anys ja corria amb una minimoto construda pel seu pare. Era molt jove quan aconsegu excellents resultats al Campionat Hongars a les categories de 50cc y 80cc, a ms de guanyar tots els campionats nacionals de minimotos.

Al 1995 aconsegu la segona plaa al Campionat Nacional Hongars, i al 1996 aconsegu molts bons resultats tant en proves nacionals com en internacionals. Aquell mateix any assoleix la segona posici al Campionat Nacional i al 1997 la seva vida dna un gir radical en aconseguir la quarta plaa a la cursa del Campionat Europeu cellebrat a Hungaroring.

Al 1999 va guanyar dos campionats, el Nacional Hongars i el dels Alps-Adritic. Estava llest per optar al ms alt en qualsevol campionat.

Al 2000 va disputar el Campionat Europeu de Velocitat, patrocinat per l'equip alemany IVETRA, amb el que va aconseguir en conjunt diverses places de podi i va acabar cinqu a la general.

A ms de pilot, Gbor gestionava els seus propis patrocinadors i al 2001 va tenir la oportunitat de crrer com a membre de l'equip Italian Racing Service 125cc al Campionat del Mn de Motociclisme. Aquest any va sumar un total de 34 punts. Amb Talmcsi, Hongria tornava a tenir un representant al Campionat del Mn de Motociclisme.

La marca Italjet el ficha al 2002, per els constants problemes tcnics l'obliguen a prendre la sobtada decisi de canviar d'equip a meitat de temporada. Gbor va anar a parar a l'equip PEV ADAC Sachsen Honda Team. s amb els colors de l'equip alemany quan aconsegueix sumar el seus primers punts. A ms al GP de Brasil va aconseguir el millor resultat de la seva carrera esportiva fins el moment, un quart lloc, i la 22 posici a la general amb un total de 20 punts al final de la temporada.

El seu talent i els bons resultats van atraure l'atenci de molts equips i al 2003 Gbor va triar crrer a l'Exalt Cycle Aprilia Racing, equip campi del mn en aquell moment. El comenament va estar enmascarat per petits problemes tcnics, per, un cop superats, els resultats van cambiar pel pilot hongars i va acabar la temporada a la 14 plaa amb 70 punts. Va ser, a ms, l'nic pilot que va acabar totes les curses aquell any. 

Aquell mateix any i desprs d'acabar la temporada, Gbor rep una oferta per ser el pilot nmero u el 2004 amb l'equip Semprucci Malagutti Racing Factory. Aquell fou un any de grans avanos en pel que fa al desenvolupament de la Malagutti. Talmcsi va acabar la temporada a la posici 17 amb 43 punts. El millor resultat de l'any el va obtenir al GP de Portugal, on va portar la Malagutti fins a la setena plaa.

Al 2005 fiyxa per l'equip Red Bull KTM y aquesta va ser la temporada en la que va despuntar com a pilot mundialista desprs de sumar un total de cinc podis, tres d'ells victries (va estrenar el palmars a Mugello). Al final de la temporada va assolir la tercera plaa amb un total de 198 punts, tot i que aquests resultats es van veure enterbolits per la polmica del GP de Qatar, on li va prendre la victria al seu company d'equip Mika Kallio y el va privar de cinc punts que al final li van costar al pilot finlands el Mundial en benefici de Thomas Luthi.

A la segent temporada recau a l'equip Humangest (Honda), per aquest cop noms aconsegueix sumar un tercer lloc al GP de la Repblica Txeca davant de ms de 20.000 fans hongaresos que s'hi van desplaar per veure'l. Gbor acaba la temporada 2006 a la setene posici. 

El Bancaja Aspar Aprilia aposta per la seva experincia pel 2007 per a garantir resultats. Des de la primera cursa esdev uns dels animadors de la temporada, jugant-se el ttol de campi del mn amb el seu company Hctor Faubel fins a la darrera cursa de l'any, el GP de Valncia, on acava segon. Gbor, als seus 26 anys, cumpleix el gran somni de la seva vida, emportant-se el ttol a la seva Hongria natal, un pas al qual ha esdevingut l'esportista ms important i fams de l'actualitat. L'hongars ha sumat en aquest 2007 tres victries i set podis, liderant la general en gran part de la temporada. 

Al 2008 defendr el nmero u del carenat de la seva moto a l'equip Bancaja Aspar, que va decidir confiar de nou en ell pel seu projecte del 2008 i, en principi, tamb pel 2009, ja en 250cc.


Progressi al Mundial.



Enllaos externs.
Pgina web oficial de Gbor Talmcsi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217880" title="Comissari Europeu de Protecci al Consumidor" nonfiltered="3159" processed="3154" dbindex="88217">
El Comissari Europeu de Protecci al Consumidor s un membre de la Comissi Europea responsable de la protecci dels consumidors.

Orgens.
En la Comissi Jenkins l'any 1977 es cre la cartera responsable d'Assumptes dels Consumidors. Amb la formaci de la Comissi Santer es cre l'rea de Salut i Protecci al Consumidor, cartera que fou dividida l'1 de gener de 2007 amb la incorporaci a la Comissi Barroso dels comissaris romanesos i blgars. Aquesta ltima, Meglena Kuneva, fou nomenada el gener d'aquell any primera Comissria de Protecci al Consumidor.

Llista de Comissaris de Protecci al Consumidor.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de la Comissi Europea per la Protecci al Consumidor;
  Portal de la Comissi Europea pels Consumidors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217881" title="Tit Anni Lusc (ambaixador)" nonfiltered="3160" processed="3155" dbindex="88218">
Tit Anni Lusc (Titus Anniu Luscus) fill de Tit Anni, fou un militar rom, que va lluitar contra els gals bois que el van fer presoner (218 aC). 

No torna a aparixer fins molts anys desprs, el 172 aC, quan junt amb altres dos romans, fou enviat com ambaixador a Perseu de Macednia. El 169 aC fou triumvir per ampliar la colnia d'Aquileia al territori dels vnets.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217884" title="Tit Anni Lusc (cnsol 153 aC)" nonfiltered="3161" processed="3156" dbindex="88219">
Tit Anni Lusc (Titus Annius T. F. Luscus) fou un magistrat rom fill probablement de Tit Anni Lusc (Titus Anniu T. F. T. N. Luscus).

Cicer diu que fou un orador notable. Fou cnsol el 153 aC. Torna a aparixer el 133 aC quan es va oposar a les reformes de Tiberi Grac. Pescenni Fest reprodueix una part d'un dels seus discursos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217886" title="Tit Anni Lusc (cnsol 128 aC)" nonfiltered="3162" processed="3157" dbindex="88220">
Tit Anni Lusc (Titus Anniu T. F. T. N. Luscus) fou un magistrat rom probablement fill de Titus Anniu Luscus.

s esmentat als Fasti Capitolini com a cnsol per l'any 128 aC. All es diu que va utilitzar el cognom de Ruf (Tit Anni Ruf, llat: Titus Annius Rufus) amb el qual apareix generalment a les llistes de cnsols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217889" title="Gai Anni Lusc" nonfiltered="3163" processed="3158" dbindex="88221">


Gai Anni Lusc (Titus Anniu T. F. T. N.  Luscus) fou un magistrat rom probablement fill de Tit Anni Lusc (Titus Anniu Luscus).

Fou comandant de la guarnici de Leptis a les ordres de Quint Metel Numdic, durant la guerra de Jugurta (108 aC). Desprs fou pretor (81 aC) i Sulla el va enviar amb autoritat proconsular contra Sertori a Hispnia. En aquest crrec va derrotar els sertorians i els va deixar en situaci precria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217890" title="Monestir d'Agres" nonfiltered="3164" processed="3159" dbindex="88222">
Lloc on es troba la imatge trobada de la Mare de Du del castell d'Agres amb un retaule de cermica valenciana al camar de la verge i un orgue espectacular amb la imatge de Santa Ceclia.

Vegeu tamb.
 Castell d'Agres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217891" title="Marc Furi Lusc" nonfiltered="3165" processed="3160" dbindex="88223">
Marc Furi Lusc (Marcus Furius Luscus) fou un magistrat rom. Fou edil plebeu el 187 aC juntament amb Gai Semproni Bles (Caius Sempronius Blaesus) i va organitzar per segona vegada els Ludi Plebeii (Jocs plebeus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217892" title="Gai Lusi" nonfiltered="3166" processed="3161" dbindex="88224">
Gai Lusi (Caius Lusius) fou un militar rom, nebot de Gai Mari.

Fou trib dels soldats o trib militar durant la guerra dels romans contra els cimbres (111-106 aC). Va morir a mans del seu camarada Treboni contra qui va intentar alguna cosa; poc desprs Gai Mari va absoldre Treboni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217894" title="Lutcia" nonfiltered="3167" processed="3162" dbindex="88225">
Lutcia (Lutatia) fou una gens romana plebea. Apareix esmentada tamb algunes vegades com a gens Luctatia. El primer membre destacat de la famlia fou Gai Lutaci Catul, cnsol el 242 aC, any en qu va acabar la Primera Guerra Pnica. La famlia va portar els cognoms Catul, Cerc i Fntia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217897" title="Lutaci" nonfiltered="3168" processed="3163" dbindex="88226">
Lutaci (Lutatius) fou un historiador rom.

Va escriure l'obra Communis Historia, o Communes Historiae, de la que se sap que tenia al menys quatre llibres. Podria ser el mateix  personatge que un Gai Lutaci Catul que va morir en les proscripcions de Gai Mari, per sembla ms probable que sigui un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217901" title="Luxori" nonfiltered="3169" processed="3164" dbindex="88227">
Luxori (Luxorius) fou un poeta afrorom que va viure sota el rei vndal Hilderic al segle VI.

Va escriure 89 poemes curts o epigrames en diverses metres. El seu autor, pel llenguatge utilitzat, era una persona ben educada; algun dels poemes satiritza les irregularitats del clergat que ja s'havien iniciat. Se li atribueix Pervigilium Veneris per la mateixa obra tamb s'atribueix a altres poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217903" title="Lica" nonfiltered="3170" processed="3165" dbindex="88228">
 Histria .

Lica (Lycaon, ) fou fill de Pelasg i Melibea (filla d'Oce) i rei d'Arcdia. 

Segons la tradici ms estesa fou un brbar que fins i tot va desafiar als dus per tamb es diu que fou el primer en civilitzar l'Arcdia on va construir la ciutat de Licosura i va introduir el culte al du Zeus Liceu. Quan va sacrificar un infant al du, Zeus el va convertir en llop. (vegeu licantropia).



Biologia.

El lica s un cnid endmic del continent afric, que habita normalment a les sabanes. El seu nom cientfic (Lycaon pictus) significa "llop pintat" i resulta caracterstic de l'espcie que no hi hagi dos exemplars amb el mateix patr de taques.

Els licaons cacen en manades. s un dels millors caadors del mn amb un percentatge d'xit del 89%: de 10 atacs, 9 tenen resultats positius. La seva presa preferida s l'impala i altres ungulats de mida mitjana. Sn coneguts per la seva resistncia i per ser uns caadors astuts. Se'ls ha observat caant per relleus o incls bloquejant les vies d'escapament de les preses. La seva mida reduda els fa sensibles als atacs d'altres grans carnvors, com ara lleons i hienes.

T un complex sistema social de tipus matriarcal. Sovint regurgiten l'aliment per altres membres de la manada, com ara els membres que no han pogut anar a caar i s'han quedat cuidant de les cries.


Hbitat:

Habita principalment en tot l'frica subsahariana, exceptuant les selves tropicals i els deserts ms secs. Actualment ha desaparegut de moltes zones, per encara sobreviu a Botswana, Camerun, Repblica d'frica Central, Txad, Etipia, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Senegal, Sud frica, Sudan, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.


En altres llenges:

Angls: African Wild Dog

Alemany: Afrikanischer Wildhund

Espanyol: Lican

Francs: Lycaon


Estat de conservaci:
En perill d'extinci


Poblaci:
Entre 3.000 i 5.500 exemplars en llibertat. Uns 700 exemplars en captivitat.



 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217904" title="Licees" nonfiltered="3171" processed="3166" dbindex="88229">
Licees (Lyceas, ) fou un escriptor grec egipci natural de la ciutat grega de Naucratis (a Egipte), que va escriure una obra sobre el seu pas, obra que s esmentada per Ateneu (Athenaeus 13. 560e.; 14. 616d.) i per Plini el Vell (que l'esmenta com una de les seves fonts).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217905" title="Rellinars Motor Club" nonfiltered="3172" processed="3167" dbindex="88230">


El Rellinars Motor Club, s l'associaci en forma d'entitat esportiva de motorisme dels joves de Rellinars. La disciplina amb ms seguidors del club s el trial tot i aix altres com el turisme en carretera i regularitat tenen fora adeptes.

 Enllaos .
 Presentaci de l'entitat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217908" title="Licides" nonfiltered="3173" processed="3168" dbindex="88231">
Licides (Lycidas, ) fou un poltic atenenc. Fou membre del senat dels cinc-cents. 

Fou mort a pedrades pels ciutadans atenencs, quan va recomanar escoltar les propostes de pau fetes pel generals dels perses, el 479 aC; les dones atenenques van matar a pedrades a la seva dona i fills. Com que la histria idntica s tamb relatada per Crsil durant la invasi de Darios I el Gran i del seu gendre i general Mardoni, onze anys abans, probablement hi ha una confusi de dates o simplement s una llegenda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217909" title="Lic (militar)" nonfiltered="3174" processed="3169" dbindex="88232">
Lic (Lycinus, ) fou un grec itali de la Magna Grcia, exiliat de la seva ciutat natal que va entrar al servei d'Antgon II Gnates, rei de Macednia, que el va nomenar comandant de  la guarnici d'Atenes, que finalment va deixar en mans dels atenencs al final de la Guerra de Cremnides el 263 aC.

Possiblement la seva ciutat natal fou Trent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217912" title="Licisc" nonfiltered="3175" processed="3170" dbindex="88233">


Onomstica:

Lisisc d'Atenes, orador atenenc ;

Lisisc de Macednia, oficial de Cassandre de Macednia;

Lisisc de Siracusa, oficial d'Agtocles de Siracusa;

Lisisc d'Acarnnia, poltic grec acarnani ;

Lisisc d'Etlia, poltic etoli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217913" title="Lisisc d'Atenes" nonfiltered="3176" processed="3171" dbindex="88234">
Lisisc (Lysiscus, ) fou un orador atenenc demagog.

La seva actuaci ms destacada fou quan es va oposar a Eurptolem i Callixes en el decret contra els generals de les Arginuses (406 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217914" title="Lisisc de Macednia" nonfiltered="3177" processed="3172" dbindex="88235">
Lisisc (Lysiscus, ) fou un oficial de Cassandre de Macednia, al que aquest va enviar a l'Epir com a general en cap i regent quan els epirotes van desterrar al rei Aecides i van fer aliana amb el regne de Macednia (316 aC). 

El 314 aC el va enviar com a comandant a Acarnnia per lluitar contra els etolis que afavorien a Antgon el borni; encara tenia el comandament el 312 aC  quan fou enviat altre cop a l'Epir contra Alcetes II, al que va derrotar. Va conquerir la ciutat d'Eurimenes, que va destruir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217916" title="Lisisc de Siracusa" nonfiltered="3178" processed="3173" dbindex="88236">
Lisisc (Lysiscus, ) fou un oficial d'Agtocles de Siracusa, que el va tenir en alta consideraci pels seus talents militars. Durant l'expedici d'Agtocles a frica, en un banquet es va emborratxar i va tenir una actuaci imprpia amb el seu cap, per aquest s'ho va prendre amb bon humor i no el va castigar; en canvi el fill d'Agtocles, Arcagast, desprs del banquet li va posar en boca una suposada intriga amb la seva madrastra lcia, i el va matar d'un cop d'espasa. Aix va provocar un mot de l'exrcit que Agtocles va poder apaivagar amb dificultat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217917" title="Lisisc d'Acarnnia" nonfiltered="3179" processed="3174" dbindex="88237">
Lisisc (Lysiscus, ) fou un poltic acarnani que fou enviat pels acarnanis com ambaixador a Esparta (211 aC) per demanar l'aliana d'aquest estat amb Filip V de Macednia. 

Va defensar al rei de Macednia contra els atacs de Clenees (Chlaeneas) i va advertir del perill de qu els romans guanyessin poder a Grcia, allegant que els grecs, que havien guanyat als brbars perses no podien ara esdevenir aliats d'altres brbars contra els prpis grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217918" title="Lisisc d'Etlia" nonfiltered="3180" processed="3175" dbindex="88238">
Lisisc (Lysiscus, ) fou un poltic etoli, partidari de Roma. 

Fou general en cap de la Lliga Etlia (171 aC) per la influencia de Quint Marci i Aule Atili, dos comissionats romans enviats a Grcia. El 167 aC Lisisc i Tisip foren acusats davant d'Emili Paulle d'haver perms la mort de 550 senadors a mans dels romans (Bebi) i que altres senadors havien estat enviats a l'exili i havien vist confiscada la seva propietat, per el comissionats  roman van decidir que la violncia empleada contra els partidaris de Perseu de Macednia i opositors a Roma estava justificada i Bebi noms fou condemnat per haver posat els soldats romans al servei de la matana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217919" title="Lici d'Eleuteres" nonfiltered="3181" processed="3176" dbindex="88239">
Lici (Lycius, ) fou un escultor grec d'Eleuteres a Becia. L'esmenta Plini el Vell com a deixeble de Mir, i Pausnies i Polem l'esmenten com a fill del mateix. 

Va viure vers el 428 aC (olimpada 92). Plini diu que va esculpir un grup d'argonautes. Pausnies diu que va veure alguna esttua seva de bronze a l'acrpoli d'Atenes. Probablement es la mateixa persona que treballava tamb en copes d'or i plata.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217920" title="Licole" nonfiltered="3182" processed="3177" dbindex="88240">
Licole (Lycoleon, ) fou un orador atenenc deixeble d'Iscrates d'Atenes i esmentat noms per Aristtil que esmenta un fragment d'un discurs que porta el nom  que fou composada desprs de l'any 377 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217921" title="Licomedes" nonfiltered="3183" processed="3178" dbindex="88241">


Onomstica:

Licomedes d'Atenes, militar atenenc.

Licomedes de Mantinea, militar i home d'estat arcadi.

Licomedes de Rodes, militar rodi.


Mitologia grega:

Licomedes (pare de Deidamia), rei d'Esciros.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217922" title="Licomedes d'Atenes" nonfiltered="3184" processed="3179" dbindex="88242">
Licomedes d'Atenes (Lycomedes, ), fill d'Escrees, fou un militar atenenc, el primer que va capturar un vaixell persa a la batalla d'Artemsion el 480 aC, per la qual cosa li fou concedit un premi al valor. 

Podria ser el pare del general atenenc Arquestrat, esmentat per Tucdides. El pare d'un dels comandants atenencs que van atacar Melos el 416 aC, Clemedes, es deia tamb Licomedes, per no se sap si era el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217923" title="Licomedes de Mantinea" nonfiltered="3185" processed="3180" dbindex="88243">
Licomedes de Mantinea (Lycomedes, ) fou un militar i home d'estat arcadi. 

Fou un dels fundador de Megalpolis el 370 aC i segons Diodor de Siclia l'autor del plnol de la ciutat. El 369 aC fou el general de la Lliga Arcdia i va derrotar els espartans dirigits per Politrop; tamb va atacar Pellene a Lacnia i va fer esclaus als seus habitants.

A partir del 368 aC es va mostrar nacionalista arcadi i va recordar que l'aliana amb el seu pas era important per Tebes com abans ho fou per Esparta. El 367 aC, al congrs de Tebes, desprs del retorn del enviats a Prsia, es va oposar al dictamen del rei Artaxerxes I de Prsia que afavoria a Tebes, i es va retirar del congrs.

El 366 aC la prdua d'Oropos va exasperar als atenencs contra els seus aliats i Licomedes va proposar llavors una aliana entre Tebes i Atenes, proposta inicialment rebutjada, per ms tard considerada ja que confirmava la independncia d'Arcdia en relaci a Tebes. Licomedes va viatjar a Atenes i al seu retorn es va aturar a la costa del Pelopons per recollir alguns exiliats arcadis, i all fou assassinat per alguns d'aquestos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217924" title="Licomedes de Rodes" nonfiltered="3186" processed="3181" dbindex="88244">
Licomedes de Rodes  (Lycomedes, ) fou un militar rodi que fou nomenat comandant de la guarnici persa establerta a Mitilene per Autofradates i el jove Farnabazos II (333 aC) per defensar la zona contra els macedonis.

L'any 332 aC la guarnici fou expulsada per les forces d'Alexandre el Gran dirigides per Hegloc de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217925" title="Lic" nonfiltered="3187" processed="3182" dbindex="88245">


Onomstica:

Lic d'Atenes, orador i demagog atenenc;

Lic de Siracusa, militar siracus;

Lic (almirall), almirall macedoni al servei d'Antgon el Borni;

Lic d'Escarpea, actor cmic grec.

Lic de Troas, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217926" title="Lic d'Atenes" nonfiltered="3188" processed="3183" dbindex="88246">
Lic d'Atenes (Lycon, )  fou un orador i demagog atenenc, un dels tres que va acusar a Scrates (els altres foren Melitos i Anitos)  i va preparar el cas contra aquest. Es pensa que fou un dels deu advocats regulars )  que tenia l'estat per dirigir les acusacions publiques. 

Quan desprs els atenencs es van penedir de la condemna de Scrates, Melitos fou condemnat a mort i Lic i Anitos desterrats.

Segons Aristtil era un gran bevedor, i segons Plat era jnic i originari de la demos de Thoricos, i era el marit de Rdia, una dona amb fama d'anar al llit amb qualsevol home, que fou desprs satiritzada per Epolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217927" title="Lic de Siracusa" nonfiltered="3189" processed="3184" dbindex="88247">
Lic de Siracusa (Lycon, ) fou un militar siracus. Quan els assassins van entrar a la casa de Di de Siracusa sense armes i estaven buscant a la casa un arma per matar-lo, els va donar un ganivet a travs de la finestra.

L'esmenten principalment Plutarc, Di Cassi i Diodor de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217928" title="Lic (almirall)" nonfiltered="3190" processed="3185" dbindex="88248">
Lic  (Lycon, ) fou un almirall macedoni al servei d'Antgon el Borni.

Aquest darrer el va enviar en ajut de la ciutat de Calltia a Trcia, que s'havia revoltat en contra de Lismac, i estava assetjada per les forces d'aquest. La seva tasca no consta que hagus tingut cap xit i es creu que va romandre inactiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217929" title="Lic d'Escarpea" nonfiltered="3191" processed="3186" dbindex="88249">
Lic d'Escarpea  (Lycon, ) fou un actor cmic grec.

Es va fer fams perqu va actuar davant Alexandre el Gran i en la representaci va introduir una lnea suplementria en la que demanava al rei deu talents. Alexandre s'ho va prendre amb humor, i el va cridar i els hi va donar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217931" title="Lic de Troas" nonfiltered="3192" processed="3187" dbindex="88250">
Lic de Troas (Lycon, ), fill d'Astianax, fou un distingit filsof peripattic deixeble d'Estrat, al que va succeir al front de l'escola peripattica el 272 aC (127 olimpada) i va exercir el crrec per uns 44 anys. Va morir de gota als 74 anys. 

Va residir a Prgam sota patronatge del rei umenes I de Prgam i desprs d'tal I de Prgam. Durant part de la seva vida fou rival de Jernim de Rodes, un altre fams filsof considerat tamb un peripattic.

Fou fams per la seva eloqncia i dedicava gran atenci al cos i a la ment, practicant sempre exercicis atltics. 

Va escriure un llibre sobre carcters, un fragment del qual fou preservat per Rutili Llop, sense donar el ttol. Tamb va escriure una obra sobre els lmits entre els dus i els dimonis, i un altre sobre la naturalesa dels animals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217932" title="Licofr" nonfiltered="3193" processed="3188" dbindex="88251">


Onomstica:

Licofr de Corint, fill de Periandre, tir de Corint;

Licofr I de Feres, tir de Feres;

Licofr II de Feres, tir de Feres;

Licofr de Rodes, ambaixador rodi ;

Licofr de Calcis, poeta i gramtic alexandr;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217934" title="Licofr de Corint" nonfiltered="3194" processed="3189" dbindex="88252">
Licofr de Corint (Lycophron, ) fou fill de Periandre el tir de Corint i de Lisida o Melissa.

Quan Periandre va matar a Melissa, el pare d'aquesta, Procles, tir d'Epidaure va preguntar als dos fill de Melissa (que eren els seus nets) si sabien qui l'havia matat. Quan Licofr va tornar a Corint es va negar a tenir contacte amb el seu pare i aquest el va foragitar de la seva casa i va prohibir a qualsevol de rebre'l i fins i tot de parlar-li sota pena de confiscaci d'una quantitat pel culte d'Apollo; per Licofr, redut a la misria, es va mantenir ferm, i finalment fou el pare el que el va anar a demanar-li de tornar a casa, i va haver de pagar la multa establerta. 

Periandre el va enviar a Crcira, per anys desprs el va cridar altre cop a Corint per ser el seu successor a la tirania ja que al fill gran, Cpsel, el considerava incapa. Licofr va refusar la tornada mentre el pare rests a la ciutat. Periandre llavors va oferir marxar ell a Crcira i aquesta soluci fou acceptada per Licofr, per abans que es pogus concretar, com que els habitants de Crcira no volien rebre a Periandre, van matar a Licofr el 586 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217935" title="Licofr I de Feres" nonfiltered="3195" processed="3190" dbindex="88253">
Licofr I de Feres  (Lycophron, ) fou tir de Feres. 

Va enderrocar al govern de la noblesa i va establir la seva tirania. Per estendre el seu poder a tot Tesslia va combatre contra Larissa i els seus aliats (segurament els partidaris dels aleuades)  i els va derrotar en una gran batalla (404 aC). El 395 aC Medi de Larissa, probablement el cap dels aleuades, amb ajut de diversos estats grecs, va reprendre la guerra contra Licofr que va rebre ajut d'Esparta. D'aquesta guerra va resultar la conquesta de Farslia. No se sap quan va morir per se'l suposa el pare de Jas de Feres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217937" title="Licofr II de Feres" nonfiltered="3196" processed="3191" dbindex="88254">
Licofr II de Feres  (Lycophron, ) fou tir de Feres, fill probablement de Jas de Feres. 

Fou germ de Teba, una de les dones d'Alexandre de Feres, en la mort del qual va prendre part junt amb la seva germana i els seus dos fills, Tisif i Peitolau. A la mort d'Alexandre sembla que el poder principal va passar a mans de Tisif (Tisiphonus) per Diodor diu que ja llavors Tisif i Licofr van exercir junts la tirania amb ajut d'una fora de mercenaris.

El 352 aC Tisif ja havia mort i es creu que Licofr ja governava sol, i fou llavors quan Filip II de Macednia va envair el pas a petici dels aleuades. Licofr va rebre ajut dels focis dirigits per Faille, que no va tenir gaire xit, i desprs per Onmarc, amb millor sort ja que va derrotar a Filip en dues batalles i el va rebutjar cap a Macednia.

No va tardar Filip a tornar entrar a Tesslia i aquesta vegada Onomarc fou derrotat i mort. Licofr i el seu germ Pitolau, sense recursos, van rendir Feres a Felip, i es van retirar de Tesslia amb 2000 mercenaris per unir-se als aliats focis sota Faille (Phayllus) encara que sembla que els tessalis es van fer pagar els seus servis mentre que els focis els havien ajudat a canvi de res. 

Licofr va seguir com a cap mercenari algun temps. No es coneix la data de la seva mort. El 344 aC es va produir un darrer intent per recuperar el poder que no va reeixir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217938" title="Licofr de Rodes" nonfiltered="3197" processed="3192" dbindex="88255">
Licofr de Rodes  (Lycophron, ) fou un ambaixador de Rodes que fou enviat per l'estat rodi a Roma el 177 aC per demanar al senat rom un decret el mes avantatjs possible, millor que el concedit onze anys abans que assignava a Rodes les ciutats de Lcia com aliades i no com a dependents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217939" title="Licofr de Calcis" nonfiltered="3198" processed="3193" dbindex="88256">
Licofr de Calcis (Lycophron, ), fill de Socles, fou un poeta i gramtic alexandr (de l'escola alexandrina) per nascut a Calcis a Eubea. Fou adoptat per l'historiador Licos de Rhgion. 

Va viure a Alexandria sota Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) que li va encarregar els arrengaments dels treballs dels poetes cmics de la biblioteca alexandrina i en aquesta tasca va compondre un llarg treball sobre comdies () que hauria abraat tota la histria de la comdia grega, biografies dels poetes cmics i altres temtiques relacionades.

Com a poeta va obtenir plaa a la pliade trgica, per noms un fragment de la seva obra es conserva. A Suides apareixen els ttols de vint tragdies de Licofr, i Joan Tzetzes diu que en va escriure 46 o 64. Estobeu esmenta unes lnees de la tragdia . Va escriure tamb un drama satric de nom , on ridiculitza al filsof Menedem d'Ertria. Dels seus poemes es conserva l'anomenat Cassandra o Alexandra, monleg imbic de 1.474 versos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217942" title="Federico Gay" nonfiltered="3199" processed="3194" dbindex="88257">

Federico Gay (Tor, 16 de juliol de 1896   Tor, 15 d'abril de 1989) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1920 i 1932. Va crrer als equips Bianchi, Alcyon-Dunlop, Atala, Mtore-Wolber, Opel-Pollack i Mifa Olympic. 

Va prendre part com a aviador a la Primera Guerra Mundial, cosa que li comport ser reconegut amb la Medalla de Plata al Valor Militar. 

Abans de convertir-se en professional va participar als Jocs Olmpics d'Anvers, quedant en cuarta posici en la prova per equips. La primera victria com a professional fou el 1921. El 1922 guanya una etapa del Tour de Frana i el 1924 quatre etapes al Giro d'Itlia i el segon lloc de la general. El darrer any de la seva carrera esportiva es va dedicar a la pista, guanyant al campionat d'Itlia de migfons. 

Palmars.
Amateur.
1919;
 1r a la Copa Zanardelli a Brescia;
 1r al Trofeu Morgnani-Ridolfi;
1920;
 1r a la Copa del Re;
 1r al Giro de Sestriere;
 1r a la Mil-Tor ;

Professional.
1921;
 Campi d'Itlia en ruta per a professionals novells ;
 1r a la Copa Ciutat de Moncalieri;
 1r a la Gnova-Ventimiglia;
 1r al Giro de Sestriere;
 1r a la Mil-Tor ;
1922;
 1r a la Copa Salsomaggiore;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1924;
 1r a la Mil-Tor ;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
1925;
 1r a la Zuric-Berln;
1927;
 1r a la Copa Pirola;
 1r al Critrium d'obertura ;
1932;
 Campi d'Itlia en pista, en migfons;

Resultats al Giro d'Itlia.
1921. 6 de la classificaci general;
1922. Abandona;
1923. 4t de la classificaci general;
1924. 2n de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1928. 23 de la classificaci general ;

Resultats al Tour de Frana. 
1922. 11 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1925. 10 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Federico Gay ;
Palmars de Federico Gay ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217943" title="Meglena Kuneva" nonfiltered="3200" processed="3195" dbindex="88258">
Meglena Shtilianova Kuneva (en blgar:                        ) (Sofia, Bulgria 1957 ) s una poltica i professora universitria blgara que actualment s Comissria Europea de Protecci al Consumidor en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 22 de juny del 1957 a la ciutat de Sofia. Va estudiar dret a la Universitat de Sofia, en la qual es va llicenciar el 1981 i doctorar el 1984. Interessada en la docncia, posteriorment fou professora de dret en aquest mateix centre.

Activitat poltica.
Membre del Moviment Nacional Sime II (NDSV), el juny de 2001 fou escollida diputada al Parlament de Bulgria. L'agost d'aquell any abandon el seu esc per esdevenir Ministra d'Afers Exteriors en el govern dirigit per Sime de Saxnia-Coburg Gotha i Cap del comit negociador del seu pas amb la Uni Europea per la integraci de Bulgria en aquesta organitzaci. El 2002 fou nomenada Ministra d'Assumptes Europeus, la primera persona en ocupar aquest crrec, crrec que va mantenir fins el 2005, moment en el qual seu partit perd les eleccions davant els socialistes blgars.

En novembre del 2006 fou nomenada pel seu pas Comissria Europea, assumint la funci de Protecci al Consumidor en la Comissi Barroso l'1 de gener de 2007.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Maglena Kuneva a la Comissi Europea;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217944" title="Licortes" nonfiltered="3201" processed="3196" dbindex="88259">
Licortes (Lycortas,  ) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalpolis.

Fou el pare del historiador Tolibi i amic de Filopemen.

El 189 aC fou enviat com ambaixador a  Roma junt amb Difanes de Mitilene del partit rival per rebre la decisi del senat en la qesti sobre la guerra entre la Lliga Aquea i Esparta. Mentre Difanes estava disposat a acceptar qualsevol resoluci del senat, Licortes defensava el dret de la Lliga a actuar com un estat sobir. 

El 186 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a Egipte per concertar una aliana, per a la assemblea de la Lliga que es va fer l'any segent a Megalpolis, quan era estrateg Aristen de Megalpolis, ni Licortes no els enviats egipcis van poder concretar quin dels diversos tractats entre la Lliga i Egipte era el que s'havia renovat l'any anterior, el que va donar un triomf poltic al partit d'Aristen. El mateix 185 aC Filopemen i Licortes van defensar a Argos, el tracte donat pels aqueus als espartans, que havia estat criticat per Cecili Metel; quan Appi Claudi  fou enviat des de Roma el 184 aC per posar fi a la qesti, Licortes havia estat elegit altre cop estrateg, i va diferir amb el enviat rom.

El 183 aC quan Deincrates i el seu partit van retirar a Messnia de la Lliga, Licortes fou enviat contra ells per Filopemen, per no va poder forar els passos del pas. A la  mort de Filopemen fou fet general de la lliga altre cop (encara el 183 aC) i al comenament del 182 aC va envair Messnia i va realitzar una completa venjana amb els assassins de Filopemen . No gaire desprs Messnia era readmesa a la Lliga i Licortes va demanar, contra el parer de Difanes, la readmissi d'Esparta, que fou aprovat.

El 180 aC Licortes, el seu fill Polibi i el general rat (fill del fams rat de Sici) foren nomenats ambaixadors per anar a Egipte, que havia fet propostes als aqueus, per la mort del rei egipci va impedir el viatge.

El 179 aC, amb Hiprbat com a general de la Lliga, Licortes va estar contra l'exigncia romana de cridar als exiliats espartans sense excepci i se li van oposar Callcrates i Hiprbat, aconseguint esdevenir sospits als romans; a la guerra contra Perseu de Macednia no obstant, Licortes va recomanar observar estricta neutralitat. 

Altre cop es va oposar a Callcrates i Hiprbat, que no volien intervenir a Egipte, i el 168 aC va proposar enviar ajut a Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc i Ptolemeu VII Neofiloptor  que havien demanat el suport dels aqueus contra els selucides, per la moci fou rebutjada.  

El 167 aC encara era viu per desprs ja no torna a ser esmentat i probablement va morir en aquesta poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217946" title="Licurg" nonfiltered="3202" processed="3197" dbindex="88260">


Onomstica:

Licurg (legislador), legislador espart;

Licurg d'Atenes, poltic atenenc.

Licurg d'Esparta, rei d'Esparta 220 aC - 210 aC;

Licurg (orador), orador atenenc ;

Mitologia:

Licurg (fill de Driant), mtic rei de Trcia;
Licurg (fill de Feres);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217947" title="Licurg (fill de Driant)" nonfiltered="3203" processed="3198" dbindex="88261">
Licurg (Lycurgus, ), fill de Dries, rei dels edons de Trcia, fams per la persecuci de Dions i del seu culte a la muntanya de Nsion a Trcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217949" title="Licurg (legislador)" nonfiltered="3204" processed="3199" dbindex="88262">
Licurg (Lycurgus, ) fou un legislador espart. La seva vida, totalment mtica, es narrada de manera molt diferent pels diversos autors de l'antiguitat i la realitat dels fets que s'esmenten es ms que dubtosa. La mateixa existncia de Licurg ha estat posada en qesti.

Aristtil el situa al comenament del segle IX aC, i el fa contemporani d'Ifit. Els dos homes van establir el sagrat armistici d'Olmpia prohibint tota mena de guerra en perode dels festivals d'Olmpia i el territori d'Elis es declarava protegit de tot acte d'agressi. Xenofont el situa ms de 200 anys desprs. Herdot fa a Licurg guardi del seu nebot Lbotes, per potser es tractaria d'un segon Licurg com diu Timeu. Molts relats el fan fill de Pritanis, germ de Simnides o parentius similars, el ms com el que el fa fill d'Eunom d'Esparta i tutor del nebot Carilau. Estava Esparta en un estat d'anarquia, i va morir Polidectes i el seu germ Licurg, tutor del seu nebot pstum; la reina va proposar a Licurg de destronar al infant i assolir la corona per Licurg va proclamar al fill noms aquest va nixer.

Fou llavors quan, per desmentir els rumors d'ambici del tron, va abandonar el pas i va visitar molts lloc, com Creta, sia Menor, Ibria, Egipte, l'ndia i altres, i va estudiar els seus sistemes de govern. Al seu retorn, considerat l'home que podia salvar el pas i reforat per un dictamen favorable de l'oracle de Delfos, va iniciar la tasca de legislar: repartiment de la terra i lleis civils i militars. 

Llavors va deixar Esparta per segona vegada amb l'encrrec de qu les seves lleis no fossin canviades en la seva absncia el que fou proms, i ja mai ms va tornar; amb la intenci de qu la seva llei fou perptua, va morir a l'exili.

A la constituci de Licurg s'establia una diarquia, una aristocrcia (representada per un senat) i una democrcia (l'assemblea popular representada pels fors). Rics i pobres eren tractats iguals en educaci, vestit, assistncia, i tot el poble tenia dret a exercir els ms alts crrecs (eren electors i elegibles). Un consell de nou magistrats tenia poder per dictar sentencies de mort. Els reis tenien una funci dirigent com a jutges, sacerdots i caps militars, per progressivament van perdre ms o menys prerrogatives ja que judicialment noms van retenir alguna jurisdicci (successi i propietat), com a caps militars havien d'esperar el dictamen dels comissionats del senat; les funciones religioses foren les que van conservar quasi be intactes.

Tot i aix, hi havia un cos especial de ciutadans coneguts pels "iguals",  que sembla que formaven un cos exclusiu amb algun privilegis, per potser es tractava de ciutadans plens en contraposici a lliberts (antics esclaus) que tenien algunes limitacions. L'assemblea popular era la reuni de tots els espartans doris de ms de 30 anys, i aprovaven o rebutjaven les lleis proposades pels reis (sense poder esmenar-les).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217950" title="Licurg d'Atenes" nonfiltered="3205" processed="3200" dbindex="88263">
Licurg (Lycurgus, ), fill d'Aristlides , fou un poltic atenenc.

Fou cap del partit oligrquic influent a la plana (el partit de Megacles l'Alcmenida era influent a la costa i el de Pisstrat a les muntanyes)  quan Pisstrat va usurpar el poder el 560 aC. Llavors Megacles i Licurg es van aliar i van expulsar a Pisstrat el 554 aC per tot seguir es van enfrontar i la conseqncia fou la restauraci de Pisstrat (548 aC) al casar-se amb una germana de Megacles. Com que la dona fou tractada com esposa noms nominalment, Megacles es va indignar i es va aliar altra cop amb Licurg i junts van expulsar per segon cop a Pisstrat el 547 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217953" title="Licurg d'Esparta" nonfiltered="3206" processed="3201" dbindex="88264">
Licurg (Lycurgus, ) fou un esparta que tot i no ser de sang reial fou elegit rei d'Esparta vers el 220 aC junt amb Agespolis III, a la mort de Clemenes III, sembla ser que desprs de subornar als fors. 

No va tardar en deposar al seu collega (vers 215 aC) i es va erigir en nic monarca, per sota el control dels fors. Li donava suport un partit que era propera a la Lliga Etlia, i que va escoltar les peticions del enviat de la Lliga, Macates, de fer la guerra a Filip V de Macednia i a la Lliga Aquea. Els espartans van envair Arglida i van ocupar varies ciutats i van assetjar la fortalesa anomenada Ateneum al districte de Belbina, que Megalpolis reclamava com a prpia; es va demanar el ajut de l'aqueu rat per aquest va demorar i els espartans van ocupar la fortalesa (219 aC) 

El mateix any es va escapar per poc amb vida, per una conspiraci encapalada per Quil i es va refugiar temporalment a Pellene a la frontera occidental de Lacnia. El 218 aC va fer una incursi a Messnia mentre l'etoli Dorimac envaa Tesslia amb l'objectiu d'apartar a Filip de Macednia del setge de Palus, per Filip va envair Etlia,  i va enviar a Messnia  al general Eperat. Licurg no va tenir gaire xit a Messnia i tamb va fracassar en un atac a Tegea i en el intent de tallar el pas a Filip als passos de Menlion quan tornava d'una breu invasi de Lacnia.

Una mica desprs fou acusat davant els fors, falsament, de propsits revolucionaris i va haver de fugir a Etlia.

El 217 aC els fors van descobrir la falsedat de l'acusaci i el van cridar de nou, i llavors va fer un altre atac a Messnia on s'havia d'unir al general etoli Prries, per aquest darrer va ser rebutjat quan va intentar creuar la frontera i Licurg va haver de tornar a Esparta.

Va morir el 210 aC i Macnides va assolir la tirania. Va deixar un fill de nom Plops que fou executat per odre de Nabis el 205 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217958" title="Licurg (orador)" nonfiltered="3207" processed="3202" dbindex="88265">
Licurg (Lycurgus, ) (vers 396 aC-323 aC), fill de Licofr, fou un orador atenenc , nascut a Atenes vers el 396 aC, de la famlia dels Ebutades. 

Va estudiar a  l'escola de Plat i fou deixeble d'Iscrates d'Atenes. Va exercir un crrec pblic (director dels ingressos pblics) durant cinc anys a partir del 337 aC i la seva bona actuaci li va fer guanyar el suport popular. 

Fou opositor a la poltica macednia i quan Alexandre el Gran va demanar la entrega dels oradors que se li oposaven, hi va haver un gran clamor popular contrari a la seva entrega.

Fou desprs superintendent de la ciutat i es va destacar per la seva rectitud i severitat. Era considerat molt integra i fins i tot persones privades li confiaven diners per guardar. Va proposar i fer aprovar algunes lleis, entre elles la que prohibia a les dones conduir carros o assistir a les celebracions dels misteris, i com que la seva dona se la va saltar, fou multada.

Va fer erigir esttues a squil, Sfocles, i Eurpides. Tamb va actuar com acusador a les corts de justcia i de vegades es va defensar de les acusacions que li van fer altres con Fil, Deinarc, Aristogit, Menesecme, i altres.
  
Va morir el 323 aC  va deixar tres fills de la seva dona Callisto.

Es coneixien antigament quinze discursos i modernament consten els ttols de vint, per noms un discurs contra Lecrates, i fragments d'algun altre, s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217961" title="Markos Kyprianou" nonfiltered="3208" processed="3203" dbindex="88266">

Markos Kyprianou o Marcos Kyprianou (en grec:                 ) ( Limassol, Xipre 1960 ) s un advocat i poltic xipriota que actualment s Comissari Europeu de Salut.

Biografia.
Va nixer el 22 de gener de 1960 a la ciutat de Limassol, fill de Spyros Kyprianou que fou president del pas entre 1977 i 1988. Va estudiar dret a la Universitat d'Atenes, en la qual es va llicenciar. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i la Universitat de Harvard (Estats Units).

Entre 1985 i 2003 form part de diversos gabinets d'advocats a Limassol.

Activitat poltica.
Membre del Partit Democrtic (DIKO), fou escollit l'any 1986 membre del consell municipal de Nicsia, crrec que va mantenir fins el 1991. Aquell any feu el salt a la poltica nacional esdevenint diputat per la circumscripci de Nicsia al Parlament de Xipre, esdevenint el 1999 president de la comissi parlamentria d'assumptes financers i presssupostaris. L'1 de mar de l'any 2003 fou nomenat Ministre de Finances pel president de Xipre Tassos Papadopoulos, crrec que va mantenir fins l'abril del 2004.

Amb l'entrada de Xipre a la Uni Europea l'1 de maig de l'any 2004 fou nomenat per part del govern xipriota Comissari Europeu, esdevenint Comissari Europeu de Programaci Financera i Pressupostos, crrec que compart amb Michaele Schreyer fins al final del mandat de la Comissi Prodi. Amb la formaci de la Comissi Barroso fou nomenat Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor, cartera aquesta ltima que ced a la blgara Meglena Kuneva l'1 de gener de 2007.

Enllaos externs.
  Informaci de Markos Kyprianou a la Comissi Europea;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217963" title="Edil" nonfiltered="3209" processed="3204" dbindex="88267">


Magistratura romana, per extensi nom donat modernament als regidors
Edil rom;
Edil curul;
Edil plebeu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217964" title="Naturalis Historiae" nonfiltered="3210" processed="3205" dbindex="88268">

Naturalis Histori (Histria Natural) s una enciclopdia escrita per Plini el Vell entre els anys 23 i 79 de la nostra era.

Estructura de l'obra.

En la seva forma actual, la Histria natural consta de 37 llibres; el primer inclou un prefaci descriptiu i taules dels continguts, aix com una llista de les seves fonts, que originriament precedia a cada un dels llibres editats per separat. La distribuci de l'obra s la segent: 


Publicaci.
Plini aparentment va publicar els primers deu llibres per compte propi el 77, i s'ocup de revisar i ampliar la resta durant els dos anys restants de la seva vida. La seva obra va ser probablement publicada, amb poca o cap revisi, pel seu nebot, Plini el Jove. La manca d'una revisi final pot explicar parcialment les nombroses repeticions, algunes contradiccions i errors en els passatges extrets dels autors grecs, aix com la inserci d'addicions marginals en llocs incorrectes del text. 

Bibliografia.

 Histria natural, vol. I: llibres I-II; Plini; traducci al catal de Maral Olivar; Collecci Bernat Metge n 15. ISBN 978-84-7225-921-8  ;

Enllaos externs.

Text.
Text complet en llat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217965" title="Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor" nonfiltered="3211" processed="3206" dbindex="88269">

Comissari Europeu de Salut;
Comissari Europeu de Protecci al Consumidor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217966" title="Edil plebeu" nonfiltered="3212" processed="3207" dbindex="88270">
Els edils plebeus foren una magistratura menor romana (ediles plebis o plebeii) establerta el 494 aC al mateix temps que la magistratura de trib de la plebs, i com auxiliars d'aquestos.

Inicialment foren de nomenament pels tribuns fins el 471 aC, quan van passar a ser elegits.

Entre les seves tasques les de custodia d'arxius, arrestos, compliment de sentencies a la roca Tarpeia, importacions de gra, trfic als mercats, i organitzaci dels jocs plebeus (ludi plebeii)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217968" title="Corberan d'Alet" nonfiltered="3213" processed="3208" dbindex="88271">
Corberan d'Alet ( ?, Navarra   Tira, Antolia, 1304) (tamb Corberan Dalet, Corberan de Lehet o Corberan Delet) fou senescal de la Companyia Catalana d'Orient.

Sota el comandament de Roger de Flor, el 1303 va arribar a Constantinoble. Durant les campanyes militars del 1303 i 1304 comand la infanteria. Va morir a la Batalla de Tira, quan desprs de derrotar els turcs que assetjaven la ciutat de Tira va iniciar la seva persecuci i mor d'una fletxa al cap. Fou enterrat, junt amb 10 cavallers ms caiguts en la mateixa batalla, a l'esglesia de Sant Jordi de Tira. Desprs de la seva mort, Bernat de Rocafort, que s'havia unit a la Companyia poc abans, va exercir el crrec de manescal.

Els Corberan d'Alet tenien la jurisdicci senyorial de la baronia d'Otanell (Regne de Valncia).

Enllaos externs.
  Linaje Lehet;
 Enciclopdia Catalana: Corberan d'Alet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217970" title="Tour de Frana de 1936" nonfiltered="3214" processed="3209" dbindex="88272">


L'edici del Tour de Frana 1936 ve marcada pel canvi de director esportiu del Tour. Henri Desgrange, malalt, deixa el Tour a Charleville-Mzires i s substituit per Jacques Goddet.

La revelaci de l'edici ser Sylvre Maes, que agafa el liderat a la 8a etapa i ja no el deixar fins el final. Flicien Vervaecke s durament sancionat a la 16a etapa, cosa que li costar la segona posici final. 

Els ciclistes italians no hi participaran per raons poltiques. 

En aquesta edici hi ha una etapa de 3 sectors.

Resultats.

Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


Etapes.



Enllaos externs.
1936. Histria del Tour de Frana ;
1936. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217973" title="Private Media Group" nonfiltered="3215" processed="3210" dbindex="88273">

Private Media Group, Inc. s una empresa mundial de pornografia que t la seu espanyola a Sant Cugat del Valls, i que edita la revista Private. Aquesta revista fou editada a Estocolm (Sucia) el 1965 pel fotgraf Berth Milton, i en el seu moment va ser la primera publicaci pornogrfica hardcore a tot color. 

Des de llavors, el Grup va llanar tres altres publicacions: Sex, Triple X i Pirate, especialitzada en fetitxisme i sadomasoquisme. A les ltimes dcades, Private Group ha esdevingut una de les principals companyies del mn del porno, amb ms de 130 premis de la indstria pornogrfica. Alguns dels seus films ms venuts sn les de la srie Private Gladiator, Clepatra, Millionaire i Chateau. Moltes estrelles pornogrfiques van debutar o es van fer famoses treballant per a l'empresa, com Angel Dark, Monique Covt, Silvia Saint, Sophie Evans, Cassandra Wilde, Daura Venter, Claudia Ferrari, Tania Russof, Monica Sweetheart, Nikki Anderson i Michelle Wild. La majoria dels actors guanyen entre 1.500 i 2.500 euros per escena, mentre que les principals figures, com Monique Covt i Claudia Ferrari, obtenen fins a 6.000. 

 Enllaos externs .
Web oficial;
Private Shop;
Web internacional de Private;
Perfil del Grup - Media Man Australia;
Arxius d'assegurances del Private Media Group;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217975" title="Antioxidant" nonfiltered="3216" processed="3211" dbindex="88274">
 

Un antioxidant s una molcula capa d'alentir o prevenir l'oxidaci d'altres molcules. L'oxidaci s una reacci qumica en qu es realitza una transferncia d'electrons d'una substncia a un agent oxidant. Les reaccions d'oxidaci poden produir radicals lliures, els quals inicien reaccions en cadena que poden danyar les cllules. Els antioxidants interrompen aquestes reaccions llevant elements intermedis del radical lliure i d'aquesta manera inhibeixen altres reaccions d'oxidaci, oxidant-se ells mateixos. Per aquest motiu els antioxidants, com per exemple tiols o polifenols, sn sovint agents reductors.

Encara que les reaccions d'oxidaci sn crucials per a la vida, tamb poden ser perjudicials; per tant, les plantes i els animals mantenen complexos sistemes amb mltiples tipus d'antioxidants, tals com el glutati, la vitamina C i la vitamina E, aix com enzims com la catalasa, la superxid dismutasa i diverses peroxidases. Els nivells baixos d'antioxidants o la inhibici dels enzims antioxidants causen estrs oxidatiu i poden danyar o matar les cllules.

L'estrs oxidatiu ha estat associat a la patognesi de moltes malalties humanes; s per aix que en farmacologia s'estudia de manera intensiva l's d'antioxidants, particularment com a tractament dels accidents vasculars cerebrals i de les malalties neurodegeneratives. Tot i aix, es desconeix si l'estrs oxidatiu s la causa o la conseqncia d'aquestes malalties. Els antioxidants tamb sn fora utilitzats com a ingredients en suplements diettics; existeix l'esperana que poden mantenir la salut i prevenir malalties com el cncer i la cardiopatia isqumica. Encara que alguns estudis han suggerit que els suplements antioxidants tenen beneficis per a la salut, importants assajos clnics no han detectat cap avantatge per les formulacions provades i l'excs de suplements pot arribar a ser nociu. 

A ms a ms d'aquestes aplicacions en medicina, els antioxidants tenen moltes aplicacions industrials; s'usen com a conservants d'aliments i cosmtics, i en la prevenci de la degradaci del cautx i la gasolina.

Histria. 
Originalment, el terme antioxidant va ser utilitzat per a referir-se especficament a un producte qumic que redua el consum d'oxigen. A finals del segle XIX i a principis del XX, es van realitzar diversos estudis i investigacions sobre les aplicacions dels antioxidants en processos industrials com, per exemple, la prevenci de la corrosi del metall, la vulcanitzaci del cautx i la polimeritzaci de combustibles en la formaci d'escria en motors de combusti interna.

Les primeres investigacions sobre el paper dels antioxidants en el camp de la biologia es van centrar en la prevenci de l'oxidaci dels greixos insaturats, que s la causa de la ranciesa. L'activitat antioxidant podia ser quantificada simplement collocant el greix en un contenidor tancat amb oxigen i calculant la seva taxa de consum. Tot i aix, la identificaci de les vitamines A, C, i E com a antioxidants va revolucionar aquest mbit disciplinar i va conduir a dilucidar la importncia dels antioxidants en la bioqumica dels organismes vius.

Quan es va descobrir que una substncia amb activitat antioxidant s probable que sigui la que s'oxida a si mateixa, es van comenar a investigar els possibles mecanismes d'acci dels antioxidants. L'estudi de com la vitamina E actua en el procs de la peroxidaci de lpids va conduir a la identificaci d'antioxidants com a agents reductors que tenen una funci preventiva davant les reaccions oxidatives; aquestes substncies sovint depuren les espcies reactives de l'oxigen abans que aquestes puguin causar danys a les cllules.

 El desafiament oxidatiu en la biologia .
 
Una paradoxa metablica s que, per una banda, la major part dels ssers vius requereixen oxigen per la seva existncia i, per l'altra, l'oxigen s una molcula altament reactiva que danya els ssers vius. Per tant, els organismes posseeixen una complexa xarxa de metablits i enzims antioxidants, com l'ADN, les protenes i els lpids, que actuen conjuntament per a prevenir el dany oxidatiu dels components cellulars. Generalment, els sistemes antioxidants eviten que aquestes espcies reactives arribin a formar-se, o les eliminen abans que puguin danyar els components vitals de la cllula.

Les espcies reactives de l'oxigen que es produxen en les cllules inclouen el perxid d'hidrogen (H2O2), l'cid hipoclors (HClO), i radicals lliures com el radical oxhidril ( OH) i el radical superxid (O2 ). El radical de l'oxhidril s particularment inestable i reacciona rpidament i de forma no especfica amb la majoria de les molcules biolgiques. Aquesta espcie reactiva s un producte del perxid d'hidrogen en determinades reaccions redox catalitzades per metalls, com la reacci de Fenton. Aquests oxidants poden danyar les cllules i iniciar reaccions qumiques en cadena tals com la peroxidaci de lpids, l'oxidaci de l'ADN o de les protenes. Els danys a l'ADN poden causar mutacions, i possiblement cncer, si no sn revertits pels mecanismes de reparaci de l'ADN, mentre que els danys a les protenes causen la inhibici d'enzims, la desnaturalitzaci i la corresponent degradaci.

L's d'oxigen com a part del procs per generar energia metablica produeix espcies reactives de l'oxigen. En aquest procs, apareix l'ani de superxid com un subproducte dels diversos passos de la cadena de transport d'electrons. s particularment important la reducci del coenzim Q en el complex III, ja que com a intermediari (Q ) es forma un radical lliure molt reactiu. Aquest intermediari inestable pot provocar una prdua d'electrons quan aquests salten directament a l'oxigen molecular i formen l'ani superxid en comptes de desplaar-se amb la srie de reaccions ben controlades de la cadena de transport d'electrons. 

En un sistema de reaccions en plantes fora similar les espcies reactives de l'oxigen tamb es produeixen durant la fotosntesi, en condicions d'una intensitat lumnica elevada. Aquest efecte s compensat, en part, per la implicaci de carotenoides en la fotoinhibici; aquest fet implica que aquests antioxidants reaccionen amb les formes sobre-redudes dels centres de reacci fotosinttics d'una manera que prevenen la producci de superxid. 

Un altre procs que produeix espcies reactives de l'oxigen s l'oxidaci lipdica, oxidaci que t lloc com a conseqncia de la producci d'icosanoides; tot i aix, les cllules estan provedes de mecanismes que prevenen oxidacions innecessries. Els enzims oxidatius d'aquestes rutes biosinttiques funcionen de manera coordinada i amb un elevat control de regulaci.

Metablits. 
Descripci. 
Els antioxidants es classifiquen en dos grans grups, en funci de si sn solubles en aigua (hidroflics) o en lpids (hidrofbics). En general, els antioxidants solubles en aigua reaccionen amb els oxidants en el citoplasma cellular i en el plasma sanguini, mentre que els antioxidants liposolubles protegeixen les membranes de la cllula contra la peroxidaci de lpids. Aquests compostos es poden sintetitzar en el cos o obtenir-los amb la dieta. Els diferents antioxidants estan presents en una mplia gamma de concentracions en els fluids i teixits corporals  com, per exemple, el glutati o la ubiquinona  i, especialment, dintre de les cllules; d'altres antioxidants, com l'cid ric, es distribuxen de manera ms uniforme per tot el cos.

La importncia que tenen aquests diferents antioxidants i les interaccions que es produeixen s una qesti fora complexa; hi ha diversos metablits i sistemes d'enzims que tenen efectes sinrgics i amb una interdependncia entre ells. L'acci d'un antioxidant pot dependre d'una funci concreta per part d'altres membres del sistema antioxidant. La quantitat de protecci proporcionada per qualsevol antioxidant depn de la seva concentraci, de la seva reactivitat cap a l'espcie reactiva de l'oxigen i de l'estat dels antioxidants amb els quals interactua.

Alguns compostos contribueixen a la defensa antioxidant quelant els metalls de transici i evitant que la producci de radicals lliures catalitzi a la cllula. s particularment important la capacitat de segrestar el ferro, que s la funci de protenes d'uni al ferro, com la transferrina i la ferritina. El seleni i el zinc sn habitualment esmentats com a nutrients antioxidants, per aquests elements qumics no tenen cap acci antioxidant per ells mateixos sin que requereixen l'activitat d'alguns enzims antioxidants.



cid ascrbic. 
L'cid ascrbic o vitamina C s un antioxidant monosacrid que es troba en animals i plantes. s una vitamina que no pot ser sintetitzada pels ssers humans i ha de ser obtinguda de la dieta. La majoria dels altres animals poden produir aquest compost en els seus cossos i no el requereixen en les seves dietes. A les cllules es mant en la seva forma reduda per la reacci amb el glutati, i pot ser catalitzada per la protena disulfur isomerasa i les glutaredoxines. L'cid ascrbic s un agent reductor i pot reduir, i aix neutralitzar, espcies reactives de l'oxigen, com per exemple el perxid d'hidrogen. A ms a ms dels seus efectes antioxidants directes, l'cid ascrbic s tamb un substrat per a l'enzim antioxidant ascorbat peroxidasa, una funci que en plantes s particularment important en la resistncia a l'estrs.

Glutati. 


El glutati s un pptid que cont cistena i s troba en la majoria de les formes de vida aerbia. No s necessari en la dieta i s sintetitzat dins les cllules a partir dels seus aminocids constitutius. El glutati t caracterstiques antioxidants ja que el grup tiol, en la seva porci de cistena, s un agent reductor i pot ser oxidat i redut de forma reversible. A les cllules, el glutati s mant en forma reduda per l'acci de l'enzim glutati reductasa i, de manera alterna, redueix altres metablits i sistemes d'enzims i tamb reacciona directament amb els oxidants. A causa de la seva alta concentraci i degut al seu paper central en l'acci de mantenir l'estat redox de la cllula, el glutati s un dels antioxidants cellulars ms importants.

Melatonina. 
La melatonina s un poders antioxidant que pot traspassar fcilment les membranes cellulars i la barrera hematoenceflica. A diferncia d'altres antioxidants, la melatonina no experimenta un cicle redox, que s la capacitat d'una molcula d'experimentar la reducci i la oxidaci diverses vegades. El fet de completar un cicle redox permet a altres antioxidants (com, per exemple, la vitamina C) actuar com a pro-oxidants i promoure aix la formaci de radicals lliure. La melatonina, un cop que s oxidada, no pot ser reduda al seu estat anterior perqu una vegada que reacciona amb radicals lliures forma diversos productes finals estables. Per tant, se l'ha considerat com un antioxidant terminal o "sucida".

Tocoferols i tocotrienols. 

La vitamina E s el nom collectiu que agrupa un sistema de vuit tocoferols i tocotrienols relacionats, que sn vitamines antioxidants liposolubles. De tots ells, l' -tocoferol ha estat molt estudiat ja que t la biodisponibilitat ms alta i, de manera preferent, el cos absorbeix i metabolitza aquesta substncia. El  -tocoferol s el ms important dels antioxidants liposolubles i protegeix les membranes de la cllula contra l'oxidaci; aix ho aconsegueix reaccionant amb els radicals del lpid produts en la reacci en cadena en la peroxidaci de lpids. Aix lleva les formes intermdies de radicals lliures i evita que la propagaci de la reacci en cadena continu. Els radicals oxidats del  -tocoferoxil, produts en aquest procs, es poden reciclar de nou i tornar a la forma reduda activa a travs de la reducci per l'ascorbat, el retinol o l'ubiquinol. Les funcions de les altres formes de la vitamina E estan menys estudiades, encara que el  -tocoferol s un nuclefil que pot reaccionar amb mutgens electrfils i els tocotrienols poden tenir un rol especialitzat en la neuroprotecci.

Activitats pro-oxidants. 
Els antioxidants que sn agents de reducci poden tamb actuar com a pro-oxidants. Per exemple, la vitamina C t una activitat antioxidant quan redueix substncies oxidants tals com el perxid d'hidrogen. Tot i aix, la vitamina C pot tamb reduir ions de metalls, i aquest fet condueix a la generaci de radicals lliures a travs de la reacci de Fenton.

2 Fe3+  +  Ascorbat     2 Fe2+  +  Dehidroascorbat;
2 Fe2+ + 2 H2O2   2 Fe3+ + 2 OH + 2 OH   ;

La importncia relativa de les activitats dels antioxidants com a pro-oxidants i antioxidants s un rea d'investigaci actual; per exemple, en el cos la vitamina C sembla tenir una major acci antioxidant. No obstant, hi ha menys dades disponibles per a altres antioxidants de la dieta, com els polifenols antioxidants, el zinc, i la vitamina E.

Sistemes d'enzims. 
 

Descripci. 
Com succeeix amb els antioxidants qumics, les cllules estan protegides contra l'estrs oxidatiu per una xarxa d'enzims antioxidants. El superxid alliberat en processos com el de la fosforilaci oxidativa es converteix primer en perxid d'hidrogen i, immediatament, es redueix per a donar aigua. Aquesta ruta de detoxificaci s el resultat de les accions mltiples d'enzims; la superxid dismutasa catalitza el primer pas i desprs les catalases i diverses peroxidases actuen per eliminar el perxid d'hidrogen. Com amb els metablits antioxidants, les contribucions d'aquests enzims poden ser difcils de separar una d'una altra, per la generaci de ratolins transgnics als que els manca tan sols un enzim antioxidant pot aportar informaci molt interessant.

Superxid dismutasa, catalasa i peroxiredoxines. 
Les superxid dismutases (SODs) sn una classe de enzims molt similars entre ells que catalitzen el pas de l'ani de superxid a perxid d'oxigen i d'hidrogen. Els enzims SODs estan presents en gaireb totes les cllules aerbies i en el lquid extracellular. Els enzims superxid dismutasa contenen ions metllics com a cofactors que, depenent de l'isoenzim, poden ser el coure, el zinc, el mangans o el ferro. 

En els ssers humans, les SODs de zinc/coure estan presents en el citosol, mentre que les SODs de mangans es troben en els mitocondris. Tamb existeix una tercera forma de SODs en els lquids extracellulars, que cont el coure i el zinc en els seus llocs actius. D'aquestes tres tipus, l'isoenzim mitocondrial sembla ser el ms important des del punt de vista biolgic, ja que els ratolins que no tenen aquest enzim moren poc desprs de nixer. En canvi, els ratolins que no tenen els SODs de zinc/coure poden viure tot i que que els disminueix la seva fertilitat; i els ratolins sense SODs extracellulars tenen defectes mnims. 
En les plantes, els isoenzims de SODs estan presents al citosol i als mitocondris, i s'han trobat SODs de ferro als cloroplasts; per estan absents en els vertebrats i en els llevats.

Les catalases sn enzims que catalitzen la conversi del perxid d'hidrogen en aigua i oxigen fent servir ferro o mangans com a cofactor. Aquests enzims es localitzen als peroxisomes de la majoria de les cllules eucariotes. La catalasa s un enzim inusual ja que encara que el seu nic substrat s el perxid d'hidrogen, segueix un mecanisme de ping-pong. El seu cofactor s oxidat per l'acci d'una molcula de perxid d'hidrogen i desprs es regenera transferint a una segona molcula de substrat l'oxigen enllaat. Malgrat que s evident la importncia que t en l'eliminaci del perxid d'hidrogen, s'ha observat que els ssers humans amb deficincia gentica de la catalasa  "acatalasmia"  o els ratolins genticament modificats en els que els manca la catalasa pateixen pocs efectes negatius.



Les peroxiredoxiness sn peroxidases que catalitzen la reducci de perxid d'hidrogen, hidroperxid orgnic i peroxinitrit. Es divideixen en tres classes de peroxiredoxines: 
 les tpiques 2-cistein peroxiredoxines; ;
 les atpiques 2-cistein peroxiredoxines; i ;
 les 1-cisten peroxiredoxines. ;
Aquests enzims comparteixen el mateix mecanisme cataltic bsic, en el qual una cistena redox-activa ubicada en el lloc actiu s oxidada pel substrat del perxid i es transforma en un cid sulfnic. 

Les peroxiredoxines semblen ser importants en el metabolisme antioxidant, ja que els ratolins als que els manca la peroxiredoxina 1 o la peroxiredoxina 2 escurcen la seva esperana de vida i pateixen anmia hemoltica, mentre que les plantes utilitzen peroxiredoxines per a eliminar el perxid d'hidrogen generat en els cloroplasts.

Sistemes tioredoxina i glutati. 

El sistema de la tioredoxina cont la protena tioredoxina de 12-kDa i la seva tioredoxina reductasa companya. Les protenes relacionades amb la tioredoxina estan presents en tots els organismes seqenciats, i amb plantes com la Arabidopsis thaliana presenten una diversitat particularment gran d'isoformes. El lloc actiu de la tioredoxina consisteix en dues cistenes venes, com una part d'un motiu estructural CXXC altament conservat que pot ciclar entre una forma activa reduda del ditiol i la forma oxidada del disulfur. En el seu estat actiu, la tioredoxina actua com un agent de reducci eficient que remou espcies reactives de l'oxigen i mant altres protenes en el seu estat redut. Desprs de ser oxidat, la tioredoxina activa s regenerada per l'acci de la tioredoxina reductasa, usant NADPH com a donant d'electrons.

El sistema del glutati inclou glutati, glutati reductasa, glutati peroxidasa i glutati S-transferasa. Aquest sistema es troba en animals, plantes i microorganismes. La glutati peroxidasa s un enzim que cont quatre cofactors de seleni que catalitzen la ruptura del perxid d'hidrogen i d'hidroperxids orgnics. En els animals hi ha almenys quatre isoenzims de glutati peroxidasa diferents. La glutati peroxidasa 1 s la ms abundant i s un molt eficient en l'acci de remoure el perxid d'hidrogen, mentre que la glutati peroxidasa 4 s la ms activa amb els hidroperxids de lpids. De manera sorprenent, la glutati peroxidasa 1 no s indispensable, ja que ratolins als que els manca aquest enzim tenen esperances de vida normals, per sn hipersensibles a l'estrs oxidatiu indut. A ms, les glutati S-transferases sn una altra classe d'enzims antioxidants que depenen del glutati, i que presenten una elevada activitat amb els perxids de lpids. Aquests enzims es troben en nivells particularment elevats en el fetge i tamb intervenen en el metabolisme de la detoxificaci.

Estrs oxidatiu i malalties. 
Es pensa que l'estrs oxidatiu contribueix al desenvolupament d'una mplia gamma de malalties incloent la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Parkinson, les patologies causades per la diabetis, l'artritis reumatoide, i neurodegeneraci en malalties de les neurones motores. En molts d'aquests casos, no est clar si els oxidants desencadenen la malaltia, o si es produeixen com a conseqncia d'aquesta i provoquen els smptomes de la malaltia; com alternativa plausible, una malaltia neurodegenerativa pot resultar del transport axonal defectus dels mitocondris que realitzen reaccions d'oxidaci. Un cas en el qual aix encaixa s en el particularment ben comprs paper de l'estrs oxidatiu en les malalties cardiovasculars. Aqu, l'oxidaci de la lipoprotena de baixa densitat (LDL) sembla accionar el procs de l'aterognesi, que dna lloc a la aterosclerosi, i finalment a la malaltia cardiovascular.

Una dieta amb poques calories perllonga l'esperana de vida mitja i mxima en molts animals. Aquest efecte pot implicar una reducci en l'estrs oxidatiu. Mentre que hi ha bona evidncia que sustenta el paper de l'estrs oxidatiu en l'envelliment en organismes model tals Drosophila melanogaster i Caenorhabditis elegans, l'evidencia en mamfers s menys clara. Dietes abundants en fruites i vegetals, que posseeixen elevats nivells d'antioxidants, promouen la salut i reduxen els efectes de l'envelliment, no obstant aix la suplementaci antioxidant de la vitamina no t cap efecte perceptible en el procs d'envelliment, aix que els efectes de les fruites i vegetals poden no estar relacionats amb el seu contingut d'antioxidants.

Efectes en la salut. 
Tractament de malalties. 
El cervell s nic quant a la seva gran vulnerabilitat a danys oxidatius a causa de la seva alta taxa metablica i a nivells elevats de lpids poliinsaturats que sn la diana de la peroxidaci de lpids. Per tant, els antioxidants sn d's general en medicina per a tractar diverses formes de lesions cerebrals. Els anlegs de la superxid dismutasa, com el tiopentat de sodi i el propofol sn usats per a tractar danys per reperfusi i lesi cerebral traumtica, mientre que la droga experimental NXY-059 i ebselen sn utilitzades en el tractament dels accidents vasculars cerebrals. Aquests compostos semblen prevenir l'estrs oxidatiu en neurones i prevenir l'apoptosi i el dany neurolgic. Els antioxidants tamb s'estan investigant com possibles tractaments per a les malalties neurodegeneratives tals com la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Parkinson i l'esclerosi lateral amiotrfica.

Prevenci de malalties. 


Els antioxidants poden anullar els efectes perjudicials dels radicals lliures en les cllules, i la gent amb una dieta de fruites i vegetals rics en polifenols i antocianines tenen un risc ms baix de contreure cncer, malalties cardaques i algunes malalties neurolgiques. Aquesta observaci va suggerir que aquests compostos podrien prevenir condicions com la degeneraci macular, immunitat suprimida a causa d'una nutrici pobra,, i neurodegeneraci, que sn causats per l'estrs oxidatiu. No obstant aix, a pesar del paper clar de l'estrs oxidatiu en les malalties cardiovasculars, estudis controlats usant vitamines antioxidants no han mostrat cap reducci clara en el progrs o risc de contreure malalties cardaques. Aix suggereix que altres substncies en les fruites i els vegetals (possiblement els flavonoides) almenys expliquin parcialment la millor salut cardiovascular de qui consumeixen ms fruites i vegetals.

Es pensa que l'oxidaci de lipoprotenes de baixa densitat en la sang contribueix a les malalties cardaques i en estudis d'observaci inicials es va trobar que gent que prenia suplements de la vitamina E tenia riscos ms baixos de desenvolupar malalties cardaques. Per tant es van realitzar almenys set grans assajos clnics conduts per a provar els efectes del suplement antioxidant amb vitamina E, en dosis que anaven des dels 50 als 600 mg per dia. No obstant aix, en cap d'aquests assajos es va trobar un efecte estadstic significatiu de la vitamina E sobre el nombre total de morts o en les morts a causa de malalties cardaques.

Mentre que diversos assajos han investigat suplements amb altes dosis d'antioxidants, l'estudi "Supplmentation en Vitamines et Mineraux Antioxydants" (SU.VI.MAX) prov l'efecte de la suplementaci amb dosis comparables a les d'una dieta sana. Ms de 12.500 homes i dones de Frana van prendre tant dosis baixes d'antioxidants (120 mg d'cid ascrbic, 30 mg de vitamina E, 6 mg de beta-carot, 100 g de seleni, i 20 mg de zinc) o pndoles de placebo per un terme mitj de 7,5 anys. Els investigadors van trobar que no havia cap efecte estadstic significatiu dels antioxidants en l'esperana de vida mitja, cncer, o malalties cardaques. No obstant aix, una anlisi d'un subgrup va demostrar una reducci del 31% en el risc de cncer en homes, per no en dones.

Moltes companyies alimentries i de nutracutics venen formulacions d'antioxidants com suplements diettics i aquests sn mpliament consumits en els pasos industrialitzats. Aquests suplements poden incloure qumics especfics antioxidants, com el resveratrol (de les llavors de ram), combinacions d'antioxidants, com l'"ACES" productes que contenen beta-carot (provitamina A), vitamina C, vitamina E i Seleni, o herbes especials que se sap que contenen antioxidants, com el te verd i el jiaogulan. Encara que alguns dels nivells de vitamines antioxidants i minerals en la dieta sn necessaris per a la bona salut, hi ha considerables dubtes sobre si els suplements antioxidants sn beneficiosos i, en cas afirmatiu, quins antioxidants ho sn i en quines quantitats.

Exercici fsic. 
Durant l'exercici, el consum d'oxigen pot augmentar per un factor major a 10. Aix dna lloc a un gran augment en la producci d'oxidants i els resultats dels danys que contribueixen a la fatiga muscular durant i desprs de l'exercici. La resposta inflamatria que es produeix desprs d'ardus exercicis tamb est associada amb l'estrs oxidatiu, especialment en les 24 hores desprs d'un perode de sessions d'exercici. La resposta del sistema immunitari als danys causats per l'exercici arriba al seu mxim de 2 a 7 dies desprs de l'exercici, el perode d'adaptaci durant el qual el resultat d'una major aptitud s major. Durant aquest procs els radicals lliures sn produts pels neutrfils per a eliminar el teixit danyat. Com resultat, elevats nivells d'antioxidants tenen el potencial per a inhibir els mecanismes de recuperaci i adaptaci.

Les proves dels beneficis dels suplements antioxidants en l'exercici vigors han llanat resultats contradictoris. Hi ha forts indicis que una de les adaptacions derivades d'exercici s l'enfortiment de les defenses antioxidants de l'organisme, en particular el sistema de glutati, per a plantar cara a l'augment d'estrs oxidatiu. s possible que aquest efecte pugui ser en certa mesura una protecci contra les malalties que estan associades a l'estrs oxidatiu, el que podria proporcionar una explicaci parcial de la menor incidncia de les malalties ms comunes i una millora en la salut de les persones que realitzen exercici regularment.

No obstant aix no s'han observat beneficis en esportistes que prenen suplements de vitamina A o E. Per exemple, a pesar del seu paper clau en la prevenci de la peroxidaci dels lpids de membrana, en 6 setmanes de suplementaci amb vitamina E no s'observen efectes sobre el dany muscular en corredors de marat. Encara que sembla ser que no hi ha un augment en les necessitats de vitamina C en els atletes hi ha algunes proves que els suplements de vitamina C augmenten la quantitat d'exercici intens que es pot fer i que el suplement de vitamina C abans d'aquests exercicis pot reduir la quantitat de dany muscular. No obstant aix, altres estudis no van trobar tals efectes i alguns suggereixen que els suplements amb quantitats tan altes com 1000 mg inhibeixen la recuperaci.

Efectes adversos. 
 

cids reductors relativament forts poden tenir efectes negatius en la nutrici a l'unir-se amb els minerals de la dieta com el ferro i el zinc en el tracte gastrointestinal, fet que els impedeix ser absorbits. Entre els exemples ms notables estan l'cid oxlic, els tanins i l'cid ftic, que es troben en quantitats elevades en dietes vegetarianes. Deficincies de ferro i calci sn freqents en les dietes dels pasos en vies de desenvolupament, on la dieta t menys carn i on hi ha un elevat consum d'cid ftic de les mongetes i el pa sense llevat de gra sencer.



Antioxidants no polars com l'eugenol, un important component de l'oli del clavell d'espcia, t lmits de toxicitat que poden ser superats amb el mal s dels olis essencials sense diluir. La toxicitat associada amb elevades dosis d'antioxidants solubles en aigua com l'cid ascrbic s molt menys com, ja que aquests compostos poden ser excretats rpidament per l'orina. Dosis molt altes d'alguns antioxidants poden tenir efectes nocius a llarg termini. Les anlisis d'assajos de l'eficcia del beta-carot i retinol (CARET per les seves sigles en angls) en pacients amb cncer de pulm han demostrat que els fumadors que prenen suplements de beta-carot augmenten les seves probabilitats de contreure aquest tipus de cncer. Estudis posteriors han confirmat aquests efectes negatius en els fumadors provocats pel beta-carot.

Aquests efectes nocius tamb poden veure's en els no fumadors. Segons una recent metanlisi de les dades d'aproximadament 230.000 pacients es va mostrar que la suplementaci amb beta-carot, vitamina A, o vitamina E s'associen a una major mortalitat, per no es veu un efecte significatiu amb la vitamina C. 

No es van observar riscos per a la salut quan tots els estudis aleatoris es van examinar junts, noms es va detectar un augment en la mortalitat quan els assajos d'alta qualitat i sota error sistemtic es van analitzar per separat. No obstant aix, com la majoria d'aquests assajos tractaven amb persones majors, o que ja patien alguna malaltia, aquests resultats poden no ser aplicables a la poblaci en general. Aquests resultats sn consistents amb algunes meta-anlisis precedents, que tamb van suggerir que la suplementaci amb vitamina E augmentava la mortalitat, i que els suplements antioxidants augmenten el risc de cncer de colon. No obstant aix, els resultats d'aquesta meta-anlisi sn inconsistents amb altres estudis, com l'assaig SU.VI.MAX, que suggereix que els antioxidants no tenen cap efecte sobre les causes de mortalitat. En general el gran nombre d'assajos clnics portats a terme sobre els suplements antioxidants suggereixen que qualsevol d'aquests productes no tenen cap efecte sobre la salut o que causen un petit augment en la mortalitat en els ancians o en grups de la poblaci vulnerables.

Mentre que l'administraci de suplements antioxidants s'utilitza mpliament en els intents per a impedir el desenvolupament de cncer, s'ha proposat que els antioxidants poden, paradoxalment, interferir amb els tractaments contra el cncer. Es creu que aix t lloc pel fet que l'entorn de les cllules cancerosas causa alts nivells d'estrs oxidatiu, fent que aquestes cllules siguin ms susceptibles a un major estrs oxidatiu indut pels tractaments. Com a conseqncia, al reduir l'estrs redox en les cllules canceroses, es creu que els suplements antioxidants disminuxen l'eficcia de la radioterpia i la quimioterpia. No obstant aix, aquesta preocupaci no sembla ser vlida, ja que ha estat abordada per mltiples assajos clnics que indiquen que els antioxidants poden ser neutrals o beneficioses en el tractament del cncer.

Mesura i nivells en els aliments. 
 

Mesurar els antioxidants no s un procs directe; es tracta d'un grup amb una important diversitat de compostos i amb diversos tipus de reactivitat a diferents espcies reactives de l'oxigen. En la tecnologia dels aliments, la capacitat d'absorbncia de radicals de l'oxigen (ORAC, per les seves sigles en angls) s'ha convertit en l'estndard actual de la indstria per a determinar la capacitat d'actuar dels antioxidants en els aliments, sucs i additius. Altres proves per realitzar mesures inclouen el reactiu de Folin-Ciocalteu i l'assaig de capacitat antioxidant equivalent al trolox. En medicina, s'utilitza una gamma de diverses anlisis per a determinar la capacitat antioxidant del plasma sanguini i, de tots aquests, l'anlisi d'ORAC s el ms fiable.

Els antioxidants es troben en quantitats variables en aliments com vegetals, fruites, cereals, llegums i nous. Alguns antioxidants, com per exemple el licop i l'cid ascrbic, es poden destruir si han estat emmagatzemats durant molt de temps, o quan han estat sotmesos a una cocci perllongada. Altres compostos antioxidants sn ms estables, com per exemple els antioxidants polifenlics que es troben en aliments com els cereals, el blat integral i el te. En general, els aliments processats contenen menys antioxidants que els aliments frescos i crus, ja que els processos de preparaci a qu els sotmeten exposen l'aliment a l'oxigen.



Alguns antioxidants es produxen en el cos i no sn absorbits per l'intest. Un exemple s el glutati, que s produt a partir d'aminocids. Mentre que als intestins, qualsevol glutati s escindit per a alliberar cistena, glicina i cid glutmic abans de ser absorbit, fins i tot les grans dosis orals tenen poc efecte sobre la concentraci de glutati en el cos. L'ubiquinol (coenzim Q) tamb s'absorbeix malament als intestins i en l'home s produt per la ruta del mevalonat.

Referncies.






 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217976" title="Pavel Teli?ka" nonfiltered="3217" processed="3212" dbindex="88275">

Pavel Teli ka ( Washington DC, EUA 1965 ) s un poltic txec que fou Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor en la Comissi Prodi.

Biografia.
Va nixer el 24 d'agost de 1965 a la ciutat de Washington DC, fill d'immimgrants txecs. De ben petit es trasllad al seu pas d'origen, on estudi dret a la Universitat de Praga.

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica i com a expert en dret internacional fou nomenat membre del Ministeri d'Afers Extrangers de Txecoslovquia, posici des de la qual posteriorment fou l'encarregat de dirigir la negociacions bilaterials entre la Uni Europea (UE) i la Repblica Txeca per aconseguir la integraci d'aquest pas en l'organisme europeu.

Amb l'entrada de la Repblica Txeca a la UE fou nomenat l'1 de maig de 2004 membre de la Comissi Prodi, esdevenint Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor, crrec que compart amb David Byrne durant els sis mesos que estigu al crrec. Al finalitzar el seu mandat el novembre del mateix any fou substitut com a Comissari txec per Vladimr pidla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217979" title="Berth Milton" nonfiltered="3218" processed="3213" dbindex="88276">
Berth Milton (Sucia, 26 de novembre de 1926 - 31 de desembre de 2005) fou un fotgraf i empresari suec. El 1965 va fundar la revista Private, la primera revista pornogrfica en color que va generar la Private Media Group, que ha esdevingut una de les empreses del sector de l'erotisme i la pornografia ms importants d'arreu del mn. A la seva mort, el seu fill Berth Milton Jr ha esdevingut l'accionista majoritari i director de Private Media Group.

 Referncies .
Andersson, Mattias Porr - en bstsljande historia (2005) ISBN 91-518-4376-5;
 Berth Milton Sr  en el quadre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217981" title="Agrimensor" nonfiltered="3219" processed="3214" dbindex="88277">
Agrimensor s l'encarregat de mesurar els terrenys. La seva activitat s'anomena agrimensura.

L'ofici va sorgir a l'Antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici (per el instrument que feien servir per mesurar, anomenat groma) i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle IV en agrimensores.

Les seves primeres tasques foren mesurar les terres per establir colnies. Finitores i mensores actuaven com a mediadors en litigis per les terres, per de manera tcnica i no legal. Amb el temps van passar a mesurar totes les terres i especialment sota l'Imperi Rom quan les mesures de terres colonials o similars va desaparixer i van esdevenir tcnics gemetres de medici. 


Els agrimensores van rebre aquest nom al segle IV per distingir-los d'una nova classe de mensores, esmentats al codi Teodosi i al codi de Justini. Els agrimensores rebien un aureus de cada colindant de la terra que mesuraven. Al segle IV portaven el ttol de clarissimi mentre eren estudiants i spectabiles quan ja exercien.

Durant el perode imperial va esdevenir una professi especialitzada amb escoles de formaci i nomenament per l'estat; fixaven els lmits i eren consultats en els plets. Sota l'imperi els agrimensors van passar a ser retributs. 

El primer gromaticus esmentat com a tal fou Front (Frontinus) vers els anys 81 a 96.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217983" title="Bartolomeo Fazio" nonfiltered="3220" processed="3215" dbindex="88278">
Bartolomeo Fazio o Bartolomeo Facio (La Spezia, vers 1400   Npols, 1457) fou un escriptor, historiador i humanista itali. 

Biografia.

Fazio nasqu en el s d'una familia acomodada a La Spezia, Ligria. Estudi a Verona, Florncia i Gnova i exerc com a notari a Lucca i Gnova. 

El 1445 es trasllad a Npols, com a ambaixador de Gnova davant d'Alfons el Magnnim, i esdevingu secretari i historiador reial d'aquest. 

Mor a Npols el 1457.

Obres.

De rebus gestis ab Alphonso I Neapolitanorum rege libri X (acabat el 1455 i imprs a Li el 1560);
De bello veneto clodiano (publicat el 1568) ;
'De humanae vitae felicitate (tractat moral);
De excellentia ac praestantia hominis (tractat moral);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217985" title="Gulp" nonfiltered="3221" processed="3216" dbindex="88279">
 

El Gulp (Francs (rar): Galoppe) s un afluent del Geul que neix al lloc Gulpen a Hendrik-Kapelle a la provncia de Lieja a Blgica. Queden unes mencions escrites dels temps romans als quals el riu es deia Galopia o Gulippa, un mot que prov d'un arrel germnic que voldria dir Geul petit. s un dels rius rars que neix i que desemboca a dues localitats que tenen el mateix nom.
Geografia.
El riu t un curs molt sinus i gaireb natural, tret dels recs construts per a alimentar els molins als seus marges. El riu rega un paisatg molt divers amb selves, prats, camps, prats hmids, aiges vives, horts  creuat amb camins fondos, aficionats pels passejants.

Des de Gulpen a Hendrik-Kapelle, el riu passa per Homburg i Moresnet, on rierols i petits fonts l'alimenten. Aigua avall passa Remersdaal, Teuven abans de travessar la frontera belgo-neerlandesa a la fita n 17, posada al 1844, cinq anys desprs del tractat de Londres. A la provncia del Limburg neerlands rega Slenaken, la selva del Grote Bos, Beutenaken, Waterop, Wijlre, Billinghuizen, Euverem, el castell Neuburg i Gulpen.

Afluents.
Berilierebeek;
Mabroekerbeek;
Remersdalerbeek;
Curiositats.

El mas fortificat Veljaren a Homburg. ;
El Castell d'Obsinnich a Remersdaal.
Els castells Hof De Draeck i de Hoof a Teuven.
El mol de Medael.
El mol Broekmolen entre Slenaken en Beutenaken.
El castell Karsveld.
El mol de Wijlre, que serveix avui per a produir electricitat verd.
El poble de Gulpen al qual desemboca al Geul.

Enllaos externs.
Films d'aficionats de la vall del Gulp









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217986" title="Agnat" nonfiltered="3222" processed="3217" dbindex="88280">
Aquest article tracta sobre un tipus de parentiu. Si busqueu la superclasse Agnatha, vegeu gnat.
Agnat (agnati) fou el nom rom  d'un parentiu descendent biolgic o adoptiu derivat d'un pare. El germ o germana eren agnats del pare per els seus fill ja no ho eren, perqu per ser agnat calia el vincle civil de la patria potestat.

Inicialment els agnats eren els nics que podien heretar o ser tutors, per progressivament es va anar imposant el drets dels cognats (cognati) fins que Justini I va abolir el dret exclusiu dels agnats i va reconixer els dels cognats.

L'agnat modernament s'aplica a un parentiu per agnaci, es a dir un parentiu de consanguinitat per lnia exclusivament masculina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217987" title="Erotisme" nonfiltered="3223" processed="3218" dbindex="88281">

Erotisme (del grec      - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb el acte fsic sin tamb amb totes les seves projeccions. L'erotisme pot veure's en combinaci amb la lbido, terme ms usat per la psicoanlisi freudiana L'erotisme tracta de tot all que emana de la nostra zona libdica i est relacionat amb el sexe i amb l'amor. L'adjectiu ertic ens indica que el tema a tractar est relacionat amb el sexe depenent del substantiu al que qualifica. Tenim, per exemple, la pintura ertica o la moda ertica. 

La paraula ms usada comunament i procedent de l'angls s "sexy", que reflectiria l'inters ertic d'una persona o d'un objecte. En el mn dels objectes, l'erotisme pot confondre's amb el fetitxisme que s la derivaci, cap a objectes o parts del cos, de la lbido; de tal manera que la vista o una simple imatge real o mental d'aquesta part del cos provoqui en el fetitxista un desig sexual. De l'erotisme s'aconsegueixen llibres sencers dedicats a explicar tcniques i com posar-les en prctica. Un exponent molt divulgat de l'erotisme literari s el Sade, qui en la seva poca va ser catalogat com a depravat per exercir el llibertinatge de la manera pblica i per acompanyar el tema de les relacions sexuals amb fortes dosis de violncia. 

L'erotisme s una eina que genera atracci sexual i que pot ser canalitzada adequadament per a aconseguir la completa satisfacci de l'individu.


 Bibliografia .

 SANZ, F. Psicoerotismo femenino y masculino. Ed. Kairs. Barcelona, 1992.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217990" title="Fetitxisme" nonfiltered="3224" processed="3219" dbindex="88282">
Fetitxisme (del llat, facticius, artificial, i portugus feitio, magia, mania; del francs ftiche) .s la devoci cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme s una forma de creena o prctica religiosa en la qual es considera que certs objectes possexen poders mgics o sobrenaturals i que protegeixen al portador o a les persones de les forces naturals. Els amulets tamb sn considerats fetitxes. 
Histria. 
La paraula fetitxe ve de "feitio", terme portugus que significa "mgia" o "encs". El terme va ser donat a conixer a Europa per l'erudit francs Charles de Brosses el 1757, mentre comparava la religi d'frica occidental amb els aspectes mgics de la religi de l'antic Egipte. La sang s comunament considerada un poders fetitxe o ingredient per a la seva elaboraci, i en algunes parts d'frica el pl dels blancs. 

Per tamb els fetitxes sn elements importants en totes les cultures primitives de tot el mn. Ell i altres estudiosos del segle XVIII usaven el concepte per a aplicar la teoria de l'evoluci a la religi. En la seva teoria de l'evoluci de la religi, de Brosses va proposar que el fetichismo s l'estat ms primitiu de la religi, seguit pels estats de politeisme i monoteisme, representant una progressiva abstracci del pensament. En el segle XIX, filsofs com Herbert Spencer van rebutjar la teoria de de Brosses que el fetitxisme era la "religi original". En el mateix segle, antroplegs i erudits de la religi comparativa com I. B. Tylor i J. F. McLennan van desenvolupar les teories de l'animisme i el totemisme per a explicar el fetitxisme. Tylor i McLennan sostenen que el concepte del fetitxisme permet als historiadors de la religi desplaar l'atenci de les relacions entre les persones i Du a les relacions entre les persones i els objectes materials. Vegeu fetitxisme religis.

Altres usos del terme. 
En el segle XIX Karl Marx va usar el terme per a descriure el fetitxisme de la mercaderia com un dels components importants del capitalisme. ;
Ms tard Sigmund Freud va usar el concepte per a descriure una forma de parafilia on el subjecte d'afecte s, o s representat, per un objecte o una part del cos d'una persona; vegeu fetitxisme sexual. ;
Tamb els objectes usats en la prctica del sadomasoquisme sn fetitxes. ;
En el jocs de rol , els fetitxes sn armes i altres articles amb esperits lligats a ells, que els permeten fer coses extraordinries. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217996" title="Cdecs sense prdues" nonfiltered="3225" processed="3220" dbindex="88283">
Els cdecs sense prdues (en angls, lossless) es caracteritzen en qu la informaci codificada que es recupera coincideix exactament amb l'original. Aix succeeix quan s'utilitzen algorismes de processat que no introdueixen error i permeten que les dades originals puguin ser reconstrudes. El ms important en aquests casos s que la informaci no vari. Per tant, els arxius contindran un alt volum de mostres, adquirint grans dimensions que requeriran nombrosos recursos per processar-les. S'aconsegueixen factors de compressi de 2 a 4, s a dir, redueixen fins a una quarta part la mida de la informaci. El factor de compressi dependr de les caracterstiques del senyal.

S'utilitza cdecs sense prdues en formats de dades, on no es pot permetre cap variaci respecte les dades originals, ja que podria representa una prdua total de la informaci. Tamb sn utilitzats en situacions tal com les mdiques (Raigs-X) , on la precisi de les dades i imatges s imprescindible.


S'ha de tenir en compte que el pas previ a qualsevol processat digital d'udio i vdeo s la digitalitzaci. En aquest procs t lloc el mostratge i la quantitzaci de dades, on es produeix un error inevitable que limita la qualitat d'entrada, per que pot arribar a ser inapreciable. Aquesta limitaci es deu a la determinaci pels bits per mostra (bits/sample), mostres per imatge(samples/picture) i la freqncia d'imatges en vdeo (frame/rate).

Per dur a terme la codificaci sense prdues s'utilitzen algorismes basats en l'eliminaci de la redundncia, ja que permeten recuperar la informaci original sense variacions. Aquest mtode es basa en el grau de predicibilitat d'una informaci quan el senyal cont uns patrons repetitius. La transformaci d'una senyal en funci d'aquests patrons permet reduir-ne/eliminar-ne la redundncia.


L'eliminaci de redundncia es fa a partir de mtodes entrpics (exploten un coneixement a priori sobre els smbols que conformen la trama binria i assigna paraules codi de longitud variable). L'aplicaci de cadascun d'ells dependr del tipus de dades que s'estigui manipulant:
 'Codificaci Huffman', s una codificaci de longitud variable que associa un valor a un nic codi. Tamb es coneix com codificaci de prefixe, ja que cap codi s prefixe d'un altre ms llarg. Aquesta propietat el fa decodificable unvocament. Aquest mtode es basa en observar la probabilitat d'ocurrncia de cada smbol i codificar els ms freqents amb les seqncies ms curtes i els menys probables amb les ms llargues.
 'Codificaci Aritmtica', es basa en seqncia de smbols. En comptes d'assignar un valor/codi nic a cada smbol, genera una srie de valors que correspondran a una nica seqncia de dades. Per produir la codificaci s'utilitza la probabilitat d'ocurrncia dels smbols originals. Aquesta tcnica representa cada smbol com un segment de la recta real entre 0 i 1. La codificaci d'una seqncia de smbols s'aconsegueix seleccionant un segment de reals i transmeten un nmero especfic dintre d'aquest segment. La codificaci aritmtica pot comprimir de 5% a 10% cops ms que la codificaci de Huffman. Lamentablement s ms complexa d'entendre i implementar i est subjecta a patents de IBM, AT&T y Mitsubishi.
'Run-length encoding', s un mtode molt simple en el qual les seqncies de dades amb el mateix valor es codifiquen amb un valor nic. s molt til en tractament de dades que contenen moltes d'aquestes seqncies, com  grfics senzills.
 DPCM: Coef. DC, AC i Vectors de moviment.
 'Codi de Ziv-Lempel'.



 Mtodes basats en algorismes sense prdua de qualitat  .

Imatge fixa .
 ABO   Adaptive Binary Optimization;
 GIF;
 JBIG2   (amb prdues o sense, B/N imatges);
 JPEG-LS;
 JPEG 2000;
 PGF   Progressive Graphics File (amb prdues o sense);
 PNG   Portable Network Graphics;
 Qbit Lossless Codec;
 TIFF;
 BMP;
 WMPhoto   (includes lossless compression method);

 Vdeo .
 Animation codec;
 CamStudio Video Codec;
 CorePNG;
 FFV1;
 H.264/MPEG-4 AVC;
 Huffyuv;
 Lagarith;
 LCL;
 MSU Lossless Video Codec;
 Qbit Lossless Codec;
 SheerVideo;
 TSCC;

 udio.
 Apple Lossless   ALAC (Apple Lossless Audio Codec);
 Audio Lossless Coding   also known as MPEG-4 ALS;
 Direct Stream Transfer   DST;
 Dolby TrueHD;
 DTS-HD Master Audio;
 Free Lossless Audio Codec   FLAC;
 Meridian Lossless Packing   MLP;
 Monkey's Audio   Monkey's Audio APE;
 OptimFROG;
 RealPlayer;
 Shorten   SHN;
 TTA;
 WavPack;
 WMA;

 Dades .
 7-Zip (codi lliure);
 7z;
 Gzip (codi lliure);
 Rar;





Vegeu tamb.
Cdecs amb prdues;
Cdec d'udio;
Codificaci d'imatges fixes;
Cdec de vdeo;
Llista de cdecs;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217998" title="Setge de Girona (1285)" nonfiltered="3226" processed="3221" dbindex="88284">





El Setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig en direcci als Pirineus, on es va trobar una forta resistncia al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpiny, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al crrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona amb les tropes del rei, les hosts dels nobles, i 600 sarrans del regne de Valncia, mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les segents lnies de defensa abans que els croats arribssin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les lnies d'aprovisionament per via martima mentre Roger de Llria tornava de Siclia.

La Batalla.
Els francesos van ocupar la collegiata de Sant Flix, que estava fora de les muralles, on es trobava el sarcfag de Sant Narcs, que fou profanat i mutilat per la soldadesca de Felip l'Ardit quan envoltaven la ciutat. Diu la llegenda que van aparixer les mosques, que van atacar els invasors, matant quatre mil cavalls i vint mil soldats.

Primerament (Du) els envi una plaga de mosques, que n hi havia tantes, que en la resta del mn mai no se n havien vist tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogus impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tant poders que no  caigus immediatament mort a terra; aix que en aquella host moriren ben b quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Du va donar al rei fara a Egipte no fou major que aquesta

Els assetjats van sofrir els terribles efectes de la fam i de les epidmies, i Ramon Folc VI de Cardona va haver de fer arribar a Pere el Gran una demanda de socors si volia salvar la ciutat, que va ser contestada demanant resistir vint dies ms, car confiava poder enviar ajuda. El Vescomte de Cardona va pactar amb Roger Bernat III de Foix, que manava les hosts franceses, una treva de vint dies a partir del 19 d'agost prometent-li lliurar la plaa si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l'ajut que els havia proms. El 7 de setembre, al terme dels vint dies fixats i no havent rebut l'ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors. 

Eustaqui de Beaumarchais va entrar a Girona i va deixar a la ciutat una guarnici de 200 genets i 5000 infants, retirant-se amb la resta de l exrcit a l'Empord. Girona es va rendir per la fam i no perqu no poguessin forar el setge de les nombroses forces franceses que l assetjaren.  

Conseqncies.
A causa de les malalties que havien delmat l'exrcit, i la victria catalana a la Batalla naval de les Formigues, que va deixar l'exrcit francs sense lnies de subministrament, els croats van decidir tornar a Frana mentre Pere el Gran s'avanava fins a Darnius per tallar la retirada francesa de l'Empord. Finalment els francesos van retornar Girona a Pere el Gran el 29 de setembre, reunint-se a Castell d'Empries i sent massacrats a la Batalla del coll de Panissars entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre de 1285. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="217999" title="David Byrne (poltic)" nonfiltered="3227" processed="3222" dbindex="88285">

David Byrne ( Newbridge, Irlanda 1947 ) s un jutge i poltic irlands que fou Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor entre 1999 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 6 d'abril de 1947 a la ciutat de Newbridge, poblaci situada al Comtat de Kildare. Va estudiar dret a la Universitat de Dubln, i un cop llicenciat ha estat advocat i jutge en totes les instncies judicials del seu pas, al Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees i al Tribunal Internacional d'Arbitratge entre 199 i 1997..

Activitat poltica.
Membre del Fianna Fil l'any 1997 fou nomenat Fiscal General d'Irlanda per la coalici governamental. Com un dels negociadors de l'Acord del Divendres Sant de 1998 va elaborar i supervisar les grans reformes constitucionals que exigiren l'acord, que va ser aprovat per referndum al maig del mateix any. Byrne tamb va informar sobre les esmenes constitucionals necessries perqu Irlanda ratifiqus el Tractat d'Amsterdam.

El setembre de 1999 fou proposat pel govern com a membre de la Comissi Europea, esdevenint Comissari Europeu de Salut i Protecci al Consumidor en la Comissi Prodi, crrec que va compartir des de l'1 de maig de 2004 amb el txec Pavel Teli ka fins al final del mandat el novembre del mateix any.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218005" title="Batalla naval de Sant Feliu de Guxols" nonfiltered="3228" processed="3223" dbindex="88286">





La Batalla naval de Sant Feliu de Guxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig en direcci als Pirineus, on es va trobar una forta resistncia al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpiny, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al crrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona amb les tropes del rei, les hosts dels nobles, i 600 sarrans del regne de Valncia, mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les segents lnies de defensa abans que els croats arribssin a Barcelona.

Les lnies d'aprovisionament de l'exrcit croat eren servides per via martima entre els ports de Narbona, Aiges Mortes i Marsella, i Roses, mentre que la flota de guerra croada composada per cent galeres, dominava la costa patrullant des dels ports de Roses i Sant Feliu de Guxols, mentre l'estol catal de Ramon Marquet i Berenguer Mallol es preparava a Barcelona mentre Roger de Llria tornava de Siclia, mentre els corsaris atacaven els vaixells de subministrament francesos.
La Batalla.
Una famlia de de Cadaqus (els d'En Gras) va seguir els moviments de la flota francesa d'aprovisionament tot voltant el Cap de Creus, informant a l'estol catal de Ramon Marquet i Berenguer Mallol, sorprenent un estol francs de 25 galeres fondejat a Roses.

L'estol catal va salpar de Barcelona el 27 de juliol i es va presentar davant de Sant Feliu de Guxols on es trobaven les 24 galeres croades, que foren atacades frontalment, trencant la lnia i allant set galeres (entre elles la capitana) que foren encerclades i escombrades pels ballesters catalans, que atacaven les seves triplacions armades amb espases, mentre que la resta de galeres van fugir.

E axi los prohomens en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol hauien dao tastat, e jugaren segons que jugar deuien galees de Cathalans. E axi les galees estauen proa per proa, e les altres deu quels eren per popa, e no podien entrells entrar per los rems qui eren affranallats, e en les proes e en les popes vaerets llances e darts trer que exien de ma dels Cathalans, qui tot quant aconseguiren passauen, e encara los ballesters jugauen, que sol treta non pecauen. E aquells de les galees den Guillem de Lodouia estauen ab la espasa o bordo en la ma, que alre no podien fer. E com ni hauia alcu qui preses llana o dart, sabien ne tant que ay tantost dauen del aristol com del ferro. E axi la batalla dura tant, que en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vaeren, que les cubertes de les galees de llurs enamichs eren gran res escombrades per los ballesters, quels hauian reziament nafrats; e aquells mateixos qui eren sobre cuberta, qui eren homens de vergonya, e hauien major mester ques faessen metjar que combatre. E com ao hagren vist, faeren tocar la trompeta de la llur galea; que eren senyal empres, que tantost com la trompeta den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol tocaria, que tot hom donas rems de llonch, e que enuestissen llurs enamichs de llonch: e axis feu. E com les galees se foren mesclades, vaerets estochs de bordons e de espases, e colps de maces donar; e els ballesters en taula lexaren llurs ballestes e a mans lexensen correr sobre llurs enamichs. Queus en diria? la batalla fo molt forta e molt cruel, depuix que foren acostats; mas a la fi los Cathalans ab la ajuda de Deus qui eren ab ells venceren, axi que totes les galees hagren: e per cert tota hora moriren de la part den Guillem de Lodouia en la batalla mes de IV milia persones, e dels Cathalans tro a cent, e no pus

Conseqncies.
L'almirall francs Guillem de Lodeva fou capturat, mentre que els supervivents, tret dels que podien valdre un rescat, foren concentrats en dues galeres que immediatament van ser enfonsades, partint els catalans amb les cinc galeres restants, aparellades amb la tripulaci mnima, cap a Barcelona. De Palams va salpar un altre estol francs per encalar als catalans, que van abandonar les cinc galeres per guanyar velocitat i van girar cap a Mallorca, sent encalats pels croats, que els van perdre durant la nit. Al mat del 29 de juliol l'estol va entrar a Barcelona.

Unes setmanes ms tard, l'estol de Ramon Marquet i Berenguer Mallol es va reunir amb el de Roger de Llria per guanyar la Batalla naval de les Formigues.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218007" title="Tour de Frana de 1937" nonfiltered="3229" processed="3224" dbindex="88287">


 L'edici del Tour de Frana 1937 es caracteritza per les nombroses etapes fraccionades en 2 o 3 sectors, cosa que far que hi hagi fins a 31 arribades d'etapes diferents.

Al final de la 16a etapa, a Bordeus, una penalitzaci de 15 segons al maillot groc del moment, Sylvre Maes, provoca el seu abandonament i el de tot l'equip belga. El motiu de la sanci s l'ajuda rebuda per dos ciclistes belgues sense equip desprs d'una punxada. A ms un pas a nivell havia retarddat els belgues.

S'estableixen bonificacions de 1'30" i 45" als dos primers de cada etapa. Aix mateix, en cas d'arribada en solitari s'estableix una bonificaci igual a la diferncia respecte el segon (amb un mxim de 2'). La mateixa bonificaci s acordada pels cims dels colls (amb un mxim de 4').

Lo Amberg s el primer sus en fer podi.

Resultats.

Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci per equips.


Etapes.


Enllaos externs.
1937. Histria del Tour de Frana ;
1937. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218016" title="SSH Communications Security" nonfiltered="3230" processed="3225" dbindex="88288">
SSH Communications Security s una empresa finlandesa amb seu a Hlsinki i que va ser fundada per Tatu Ylnen el 1995. s la desenvolupadora original del protocol Secure Shell.

Enllaos externs.
SSH Communications Security;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218017" title="Ala romana" nonfiltered="3231" processed="3226" dbindex="88289">
Ala fou el nom que donaven els romans a les parts laterals dels exrcits en una batalla.

Amb l'extensi de la ciutadania a Itlia les ales romanes van passar a ser els cossos formats pels aliats italians de Roma, que consistien en deu mil infants i 1800 cavallers en cada exrcit consular format per dos legions. Ala era doncs sinnim de contingent aliat.

En poca imperial el nom es va donar a les divisions de cavalleria de 500  o 1000 cavallers, dividida la primera en 16 turmes (turmae) i la segona en 24. 

Les ales estaven manades per un prefecti equitum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218018" title="Alimentaris" nonfiltered="3232" processed="3227" dbindex="88290">
Alimentaris (Alimentarii o Alimentarii pueri et puellae) foren, en el perode imperial rom, els joves necessitats d'assistncia per que eren fills de pares lliures, que es beneficiaven de la distribuci publica de gra, oli i diners (congiaria) exclusivament a la ciutat de Roma.

Fou iniciat per Nerva i ests per Traj a tota Itlia amb repartiment mensual pels orfes i pels infants de gent pobre. Va ser mantingut i ampliat pels segents emperadors. Els romans rics hi feien contribucions. Aquestos infants que rebien l'ajut eren anomenats pueri et puellae alimentarii, i tamb, per l'emperador Traj,  pueri pudlaeque Ulpiani.

L'administraci d'aquesta ajuda corresponia a uns funcionaris  anomenats quaestores pecuniae alimentariae, quaestores alimentorum,  procuratores alimentorum, o  praefecti alimentorum.

Adri va ampliar encara ms la distribuci i per un decret se sap que hi tenien dret els nois fins el divuit anys i les noies fins els catorze; una inscripci diu que un infant de set anys rebia nou vegades ms que la raci normal de gra. Es va aturar sota Cmmode. Sota Alexandre Sever es va reprendre temporalment i els beneficiaris foren anomenats Mammaeani, en honor  de la mare de l'emperador. Desprs d'Alexandre Sever (222-235), va deixar de funcionar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218019" title="Ambarvlia" nonfiltered="3233" processed="3228" dbindex="88291">
Ambarvlia era el festival rom de la collita que es feia el 29 de maig. 

Es celebrava una solemne process i se sacrificava un brau desprs d'una oraci dedicada al deu Mart al principi,  i mes tard a la deessa Ceres i a altres detats romanes vinculades a l'agricultura i als productes de la terra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218020" title="Ambitus" nonfiltered="3234" processed="3229" dbindex="88292">
Ambitus era un delicte practicat a l'Antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir crrecs pblics. Peridicament es van dictar lleis per impedir la practica d'aquest delicte, lleis que cada vegada foren ms severes; per les multes primer i desprs la prohibici d'exercir el crrec per una srie d'anys (d'un mnim de 10 anys fins per sempre) no van tenir cap efecte. Finalment es van crear corts especials.

Era un delicte rom vinculat als comicis. El candidat (candidatus)  petitor i el oponent (competitor) buscaven ser elegits o que l'altra no ho fos, i per aix era corrent donar suborns als que participaven als comicis.

L'ambitus estava dividit en tres classes:

largitiones (suborn);
liberalitas (regals);
benignitas (promeses);
Noms el primer era illegal

La Lex Poetelia (358 aC) va prohibir la presencia dels candidats a determinats llocs per disminuir els suborns; la lex Cornelia Baebia (181 aC)  establ penes pels culpables (incapacitaci d'exercir crrec pblics per deu anys); la lex Acilia Calpurnia (67 aC) intentava limitar els tractes entre candidats i electors i establia les sancions que arribaven fins a l'exclusi perpetua; la Lex Tullia (63 aC) va afegir penes a la lex Acilia Calpurnia (deu anys d'exili); la lex Licinia del 55 aC establ el delicte de sodalitiis que prohibia la utilitzaci d'agents (sodales) per assegurar els vots d'algunes tribus mitjanant la seva divisi en petits grups. La lex Pompeia (52 aC) escurava els procediments.

La lex Julia de Ambitus (18 aC) establia penes de 5 anys d'exclusi pels culpables el que rebaixava considerablement els cstigs. Posteriorment l'elecci popular va desaparixer i a  l'imperi, amb noves formes d'arribar als crrecs, el delicte va desaparixer totalment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218021" title="Amburbium" nonfiltered="3235" processed="3230" dbindex="88293">
Amburbium  o Amburbiale fou el nom llat de la process que en temps de la Repblica de Roma, feia el poble amb les diverses classes de sacerdots, encapalats pel Pontfex Mxim, donant tres vegades el tom complert a la ciutat de Roma. Era un sacrifici que es feia a Roma per la purificaci de la ciutat, equivalent a la ambarvlia que es feia per la purificaci del pas. Generalment el sacrifici es feia quan apareixien fenmens estranys o inesperats, o prodigis. Excepte per la finalitat l'ambarvlia era quasi be idntica.

Es feia en moments de grans desgracies i se sacrificaven tres animals, un porc, una ovella i un brau, i es feien intenses pregaries a les afores de la ciutat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218022" title="Amfidrmia" nonfiltered="3236" processed="3231" dbindex="88294">
Amfidrmia (Amphidromia) era un antic festival que se celebrava a la ciutat Atenes en l' poca clssica, en el qual els infants recent nascuts rebien la consagraci religiosa. Era principalment de carcter religis. Es celebrava poc desprs del naixement del fill i en general desprs de set dies (Suides diu cinc dies). Hi assistien els amics i parents dels pares i la festa es feia a la tarda. La casa era decorada amb branques d'olivera si el nascut era mascle i amb garlandes si era femella. El nascut era passat a l'entorn del foc per la seva cuidadora i era presentat als deus de la casa i rebia el nom, cosa que era la ms important de la celebraci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218023" title="Amficti" nonfiltered="3237" processed="3232" dbindex="88295">
Amficti (literalment el que habita a l'entorn) fou el nom que es va donar en la practica als que es reunien peridicament en un lloc concret, generalment un santuari, per celebrar en com un festival. Rebia el seu nom de Amficti el fill de Decauli, suposat fundador de la primera uni.

La ms coneguda de les unions d'aquest tipus fou la anomenada Lliga Amfictinica


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218025" title="Lliga Amfictinica" nonfiltered="3238" processed="3233" dbindex="88296">
La Lliga Amfictinica era el nom de  de la uni de diversos pobles grecs que periodicament es reunien en un lloc concret,un santuari, per celebrar en com el festival Dlia. La Lliga Amfictinica va tenir els temples comuns de Apollo Piti a Delfos  i de Dmeter a Antela prop de Pilse.

La lliga fou molt antiga, suposadament tant com el nom d'hellens (per aix de vegades se l'anomena lliga Hellnica, i hauria estat fundada per Amficti el fill de Decauli i germ d'Hellena que fou la com ancestre dels hellens: incloa dotze pobles: malians, pitis, oetes, dolops,  magnesis, perrebis, tessalis, locris, doris, focis, beocis i jonis amb les respectives colnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218026" title="Annals" nonfiltered="3239" processed="3234" dbindex="88297">
Annals (Annales) era el recull cronolgic organitzat per anys que feia el Pontfex Mxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava lbum, que incloa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments  com guerres, pestes, prodigis etc... El seu nom era annales pontificum o annales maximi, per foren destruts en el incendi de Roma pels gals el 389 aC i encara que foren restaurats hi ha alguns error i llacunes. Van continuar fins el 130 aC quan foren colleccionats en vuit llibres, i desprs foren continuats pels anomenats annalistes (els escriptors d'annals)

Posteriorment es van dir annals a tots els reculls histrics organitzats per anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218027" title="Annona" nonfiltered="3240" processed="3235" dbindex="88298">
Annona fou una paraula llatina que significa "producte anyal" i fou aplicat al producte subministrat per l'estat a la poblaci.

Quan l'agricultura italiana va decaure i la poblaci de la ciutat es va incrementar, l'estat es va haver de preocupar de qu tothom tingus menjar suficient, per evitar aldarulls; es va fixar una obligaci preferent d'exportaci del gra cap a Roma i tamb arribaven tributs en gra i els edils eren els encarregats de distribuir-lo a un preu baix, generalment a preu de cost. 

Aquest benefici fou convertit en obligaci en temps de Gai Grac (123 aC) amb una quantitat de gra i un preu fixar prviament, que ja llavors fou la meitat del preu de cost; el 58 aC Publi Clodi va convertir aquestes distribucions en gratutes. El 46 aC se'n beneficiaven 320.000 persones i Juli Csar va haver de reduir els beneficiaris fins a 150000, per posteriorment el nombre va anar creixent fins que August el va fixar en 200000 amb els noms inscrits en taules de bronze i amb uns tiquets a presentar cada mes contra la recepci del producte.

Aix va romandre fins al final de l'imperi; en el segle III el gra fou substitut en alguns moments per pa.

De l'annona se'n cuidava la magistratura de la cura annonae regulada per August i que era una de les principals de l'imperi; l'exercia el prefecte de l'annona. 

L'annona fou personificada i va esdevenir la deessa de la importaci del gra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218028" title="Antesignans" nonfiltered="3241" processed="3236" dbindex="88299">
Antesignans (Antesignani) eren els soldats romans que en temps de la repblica combatien en front dels estendards durant les batalles; ms tard es va donar el nom a un cos especial en cada legi, que no havia de portar carrega, i que tenia com a tasca ocupar punts estratgics al inici d'una batalla o obrir aquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218029" title="Antestria" nonfiltered="3242" processed="3237" dbindex="88300">
Antestria era una festa que es feia a Atenes en poca clssica dedicada a Dions




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218030" title="Antdosis" nonfiltered="3243" processed="3238" dbindex="88301">
Antdosis (literalment canvi de propietats) era un acord peculiar dels atenencs pel que un ciutad cridat a fer un servei a l'estat  dels anomenats leitourgice, podia mirar si abans que ell havia quedat exempt una persona rica, i si era el cas el podia desafiar a intercanviar les possessions; cada part tenia la clau de la casa i les possessions de l'altre i en tres dies havia de donar  inventari; si no hi havia acord i els jutges confirmaven la queixa, el ric havia de fer el servei, i si no el feia l'altra es quedava les propietats per havia de fer el servei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218031" title="Apatria" nonfiltered="3244" processed="3239" dbindex="88302">
Apatria fou una festa principalment dels jnics que es feia a Atenes i durava tres dies del ms de Pianepsion (octubre-novembre). Els participants es deien fraties,  i en la festa es feien sacrificis i banquets. Al darrer dia els pares que tenien fills recent nascuts el presentaven i declaraven el seu naixement legtim i els inscrivien, i per cadascun se sacrificava un animal; els fills ms gran recitaven poesies  i els que destacaven rebien premis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218032" title="Apodectes" nonfiltered="3245" processed="3240" dbindex="88303">
Apodectes (Apodectae, grec apodektai equivalent a receptors) era el nom que es donava a Atenes a un cos de deu magistrats que exercien per un any, que controlaven les comptes publiques (els diners ingressats per l'estat) i els rebien materialment; una vegada comptabilitzats el dipositaven al lloc corresponent per la seva despesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218033" title="Apoteosi" nonfiltered="3246" processed="3241" dbindex="88304">
Apoteosi (en grec apotheosis, en llat consecratio) fou el nom que rebia l'acte de collocar als humans en la llista de dus, aconseguint la immortalitat. Per extensi, el terme s'usa per designar el moment culminant d'un espectacle.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218034" title="Aparitors" nonfiltered="3247" processed="3242" dbindex="88305">
Aparitors (Apparitores) fou el nom que donaven els romans als servidors pblics dels magistrats. 

Tenien un salari fix i havien de ser ciutadans romans. Eren nomenats pel magistrat per en la practica quasi sempre mantenien el lloc d'un magistrat a l'altre; el crrec podia ser venut. 

Els crrecs principals eren els escribes, els lictors, els viadors i els pregoners (scribae, lictores, viatores, i preconae). Es dividien en decries de tipus corporatiu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218035" title="Hipnosi" nonfiltered="3248" processed="3243" dbindex="88306">
La hipnosi s un procs que implica una persona que hipnotitza i un subjecte que afirma haver estat hipnotitzat. L'estat d'hipnosi es caracteritza  per:

a) Concentraci intensa

b) Relaxaci extrema

c) Alta suggestionabilitat

La visi com de la hipnosi la considera un estat de conscincia alterada. S'ha allegat que s til per tal d'induir conductes com deixar de fumar, per fer aflorar records inconscients o fins i tot per recordar vides passades i disminuir la sensibilitat al dolor.

Tanmateix, avui en dia es considera un fenomen sense rellevncia cientfica, ni com estat especial de conscincia ni com a mtode teraputic. El mateix Freud l'abandon. El major predictor de l'efectivitat de la hipnosi s el fet de creure-hi. En d'altres paraules, el que diem hipnosi s una conducta social apresa en qu dues persones reforcen mtuament els seus rols. En aquest sentit, pot tenir efectes fisiopsicolgics  que sn nicament atribubles a aquesta relaci.


 Enllaos relacionats .

Hipnosi: Vdeo;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218038" title="Festa Major de la UAB 2007" nonfiltered="3249" processed="3244" dbindex="88307">


La XXIIIa edici de la Festa Major de la Universitat Autnoma de Barcelona se celebr el dijous 8 de novembre de 2007 al campus de Bellaterra. En aquesta ocasi la festa es va traslladar a tres espais diferents: la Solana, la plaa Cvica i a la plaa Acadmica. En les darreres tres edicions s'havia fet a la plaa Cvica i a l'explanada del nord del campus, entre les facultats d'Educaci i la de Filosofia i Lletres.

Espai "La Solana".
L'espai conegut com la Solana s el delimitat entre la Facultat de Veterinria i el Rectorat. En ell s'hi va poder veure un conjunt de paradetes, un escenari musical (escenari Artefacte), la Carpa de la Salut, la repartici de la coca, aix com un pool verd i la deixalleria de la Festa. 

Al llarg de l'aparcament entre la Facultat de Veterinria i el Rectorat, van installar-se totes aquelles paradetes d'estudiants que van sollicitar amb antelaci a l'Edifici d'Estudiants-ETC el perms de vendre menjar i beguda entre les 12h i les 20:30h. Aquesta mateixa entitat va lliurar un premi a la paradeta ms original i un altre a la paradeta ms sostenible.

Davant de la Facultat de Veterinria, l'Edifici d'Estudiants-ETC va fer-se crrec de l'installaci de l'escenari Artefacte. En ell hi van tocar grups musicals durant tot el dia. A les 13h fou el Combo de la UAB (rock, jazz i funk), a les 15h la Tokyo Sex Destruction (soul, punk, psicodlia), a les 17h Chocadelia Internacional (funk-rock) i a les 19:30h 08001 (trip-hop, electrnica).   

La Fundaci Autnoma Solidria (FAS), amb la collaboraci de Somnit Creu Roja Joventut, va organitzar de 12h a 19h la Carpa de la Salut com un espai de chill-out on poder gaudir de la festa d'una forma diferent. A la Carpa es van oferir begudes sense alcohol, es va repartir material informatiu sobre drogues, sexualitat i altres temes de salut, i es van distribuir preservatius. A ms a ms, s'ofer suport i assessorament personal i confidencial.  

Com a afegit, a les 13:30h aproximadament, es va repartir la coca de recapte a crrec de Cuina Serhs.

Plaa Cvica.
La plaa Cvica gaud de tres escenaris repartits per la zona (dos a l'espai ETC... i un a l'espai L'Autnoma Actua) i nombroses activitats itinerants i permanents.

A l'escenari 1 de l'espai ETC... situat davant de l'Edifici d'Estudiants (ETC) es dugu a terme una actuaci de pilars i castells a crrec de la colla castellera Ganpies (12h); un recital de canons populars amb direcci de Poir Vallv a carrc del Cor de la UAB (13h); un fragment del nou espectacle coreogrfic del grup estable de dansa contempornia de la Universitat sota la direcci de Cristina Mart (13:30h). Una hora desprs, a les 14:30h, comen el concert del grup musical The Homens per a presentar el seu nou treball "Tres". A les 15:30h i a les 18h respectivament s'oferiren dues actuacions de l'espectacle "Comeback!" del grup de circ Los 2Play, sota la direcci artstica de Leandre Ribera. A les 17h, actu Dimmy Rider Trio, artista musical ex-alumne de la Universitat. Finalment, a les 19h comen la sessi de cinema a la fresca amb la collaboraci de Cinemes Verdi i MODIband, en la que es va retransmetre la pellcula The Rocky Horror Picture Show dirigida per Jim Sharman l'any 1975.

Plaa Acadmica.

s a la Pl. Acadmica, situada entre el Rectorat i l'estaci d'Universitat Autnoma de FGC, on es desenvolup la Festa Major Alternativa. Aquesta tingu resultat fruit del treball de les assemblees de facultat de la UAB, en el marc de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF), juntament amb la collaboraci de les associacions estudiantils SEPC i AEP. Els motius esgrimits foren, com cada any, la impossibilitat d'aplicar un model ldic propi elaborat pels i per als estudiants, donant com a principal reivindicaci l'aplicaci d'un carcter socialment crtic a la Festa. Com a resultat del litigi entre les dues parts, Administraci i comunitat estudiantil van optar, de mutu acord, condicionar un espai al campus perqu s'hi realitzs la festa segons el model d'autogesti reivindicat. Cal tenir en compte que, en els darrers anys, aquesta petici no va fructiferar.

Parallelament, els organitzadors de la festa oficial van installar entre la Solana i l'estaci de FGC, el Mercadal. Aquest espai estava destinat a membres de la comunitat universitria per a vendre-hi peces d'artesania, llibres i altres productes.

Altres activitats.
Parallelament als actes principals de la Festa es van organitzar d'altres, majoritriament esportives,  tals com la FM en 5 minuts, la IIIa Cursa Popular de la UAB o la marat d'aerbic i ciclisme en sala.

La IIIa Cursa Popular de la UAB fou la tercera edici d'una competici atltica que s'inicia a les 10h del mat seguint un recorregut que va des de la rotonda de la B-30 fins a la rotonda situada just abans de l'aparcament de la Plaa Cvica. Les categories de la cursa es dividien en 3.000 i 6.000 metres, segons la voluntat de la participant. A ms a ms es va habilitar una categoria infantil de 1.500 metres. L'esdeveniment l'organitz el Servei d'Activitat Fsica (SAF) permetent a totes les seves participants fer s lliurement de les installacions que gestiona. Tamb es va organitzar  una marat d'aerbic i ciclisme en sala a la sala d'activitats 1 i 4, respectivament, del gimns del SAF. L'objectiu de l'acte era poder fer fitness acompanyat de msica gratutament des de les 20h fins les 22h. Altrament, tamb es van dur a terme diverses competicions esportives a la Plaa Cvica i a la Plaa Acadmica. Concretament un torneig mixt de tennis taula, un de bsquet 3x3, un de futbol sala i un de tennis al carrer.   

La FM en 5 minuts va consistir en un concurs de curtmetratges relacionats amb la festa major, en el qual hi podia participar qualsevol membre de la comunitat universitria.

Informaci d'inters.
Tant a la Solana com a la plaa Cvica hi va haver uns punts de suport anomenats pools verds que oferien:

 Recollida d'objectes perduts.
 Venda d'ampolles d'aigua.
 Foradador de gots i cordill per penjar-te'l.
 Lloguer i retorn del got de la Festa.

Pel que fa a la darrera funci, cal assenyalar que els gots es van vendre per 1 als pools verds o a les paradetes al fer la primera consumici, i es recuperava l'import un cop usat i retornat a un pool verd. 

La deixalleria de la festa es va installar al costat del pool verd de la Solana, lloc on les paradetes van poder dipositar les seves escombreries. La UAB va recompensar aquelles paradetes amb el seu espai endreat amb 12. 

Per aquells estudiants amb mobilitat reduda es va installar a la Solana i a la Cvica un transport adaptat i amb acompanyament per a poder-se desplaar entre els diferents escenaris del campus. Per a poder fer s d'aquest servei calia posar-se en contacte amb el PIUNE a travs del tellfon (93-581-47-16) o pel correu electrnic (fas.piune@uab.es).

Per acabar, tamb es va installar al vestbul de la Facultat de Veterinria un punt d'assistncia sanitria amb un tellfon d'urgncia (93-581-25-25).

Bibliografia.
 Llibret de la programaci de la Festa Major repartit al Punt d'informaci.

Enllaos externs.
Web oficial de la Festa Major - Xarxa d'Estudiants de la UAB (edifici ETC);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218040" title="Theater an der Wien" nonfiltered="3250" processed="3245" dbindex="88308">
El Theater an der Wien s un teatre histric de Viena. 

Va ser concebut pel l'empresari teatral Emanuel Schikaneder de Viena, personatge ms conegut com a llibretista i collaborador de Mozart en l'pera La flauta mgica (1791). A Schikaneder se li havia concedit una llicncia imperial l'any 1786 per a construir un teatre nou, per no va ser fins l'any 1798 que es va sentir preparat per a aprofitar aquesta autoritzaci. L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Franz Jger; la construcci es va concloure l'any 1801. El teatre es va inaugurar el 13 de juny de 1801 amb un prleg escrit per Schikaneder, seguit per l'pera Alexander d'Alexander Teyber.

D'acord amb el diccionari New Grove, era el  ms prdigament equipat i un dels ms grans teatres del seu temps .

Tot i que "Wien" s Viena en alemany, el "Wien" del nom del teatre s realment el nom del riu de Viena (Wienfluss), que alguna vegada va fluir prop del teatre; "an der Wien" significa "a la vora del Wien". Avui el riu est cobert, i al seu lloc hi s el Naschmarkt, un mercat a l'aire lliure. 

El Theater an der Wien va ser dissenyat en estil Imperi. Noms es conserva una part de l'edifici original: la "porta de Papageno" s un monument a Schikaneder, qui va representar el paper de Papageno en La flauta mgica, un paper escrit especialment per a ell. Se'l mostra en companyia dels seus tres fills, que van representar els Tres Infants en la mateixa pera.

Estrenes histriques.


Com a teatre prominent en una ciutat artsticament vital, el Theater an der Wien ha estat seu d'estrenes de nombroses obres de teatre i msica que es prolonguen fins als nostres dies, entre les quals cal esmentar:

1805 (20 de novembre) L'pera de Ludwig van Beethoven Fidelio. Beethoven va viure en un habitatge al costat del teatre, per invitaci de Schikaneder, durant part del temps de la seua composici. ;
Altres estrenes de Beethoven: ;
1803 (5 d'abril) Simfonia nm. 2;
1805 (7 d'abril) Simfonia nm. 3;
1806 (23 de desembre) Concert per a viol;
1808 (22 de desembre) Simfonia nm. 5 i Simfonia nm. 6, la Fantasia coral i el Concert per a piano nm. 4. ;
1810 Des Kthchen von Heilbronn de Heinrich Von Kleist ;
1817 Die Ahnfrau de Franz Grillparzer ;
1823 Rosamunde, Frstin von Zypern (Rosamunde, princesa de Xipre), una obra teatral de Wilhelmine Von Chzy, amb msica incidental de Franz Schubert ;
1844 Der Zerrissene de Johann Nepomuk Nestroy ;
1860 Des Pensionat de Franz von Supp ;
1871 Indigo und die 40 Ruber de Johann Strauss ;
1874 (5 d'abril) El ratpenat de Johann Strauss;
1881 Der lustige Krieg de Johann Strauss fill;
1882 Der Bettelstudent de Karl Millcker ;
1885 Der Zigeunerbaron de Johann Strauss ;
1887 Bellmann de Franz von Supp ;
1891 Der Vogelhndler de Carl Zeller ;
1894 Der Obersteiger de Carl Zeller ;
1898 (5 de gener) Der Opernball de Richard Heuberger ;
1902 Wiener Frauen de Franz Lehr ;
1905 (30 de desembre) La viuda alegre de Franz Lehr ;
1908 (14 de novembre) El soldat de xocolate d'Oskar Strauss ;
1932 Sissy de Fritz Kreisler ;
1968 Der Mann von La Mancha de Mitch Leigh, estrena en alemany ;
1972 Helden, Helden d'Udo Jrgens ;
1990 Freudiana d'Eric Woolfson i Brian Brolly ;
 

La sala va experimentar una edat d'or durant la prosperitat de l'opereta vienesa, i des de 1945 a 1955 va ser una de les seus temporals de l'pera Estatal de Viena, l'edifici de la qual havia estat destrut pel bombardeig aliat durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1955, el Theater an der Wien va ser tancat per raons de seguretat. Va llanguir sense s per diversos anys, i pels anys 1960, va sorgir l'amenaa que seria convertit en un aparcament (era la mateixa era de la "renovaci urbana", la que en Estats Units quasi destrueix el Carnegie Hall). Afortunadament, l'any 1962 el teatre va trobar un nou i encertat paper com a seu per al teatre musical contemporani. S'hi han estrenat molts musicals en angls. L'any 1992 s'hi va estrenar el musical Elisabeth (sobre l'emperadriu austrohongaresa Sissi, muller de Francesc Josep I d'ustria, amb llibret de Michael Kunze i msica de Sylvester Levay.

L'any 2006, aniversari de Mozart, el Theater an der Wien, va obrir de nou les seues sales per a l'pera, especialment per a les obres del perode clssic. El concert inaugural, el 8 de gener, va ser dirigit per Plcido Domingo.


Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Theater an der Wien a http://www.operabase.com/;
Pgina de "Carthalia" d'Andreas Praefcke, Plana del "Theater an der Wien".  Imatges de l'exterior i de l'interior en forma de postals, a ms d'una llarga llista d'estrenes. La imatge etiquetada "Millckergasse entrance" mostra la porta de Papageno amb el memorial per a Schikaneder.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218041" title="Ramon Roca i Puig" nonfiltered="3251" processed="3246" dbindex="88309">
Ramon Roca i Puig (Algerri, Noguera 1906 - Montserrat, Bages 2001) fou un papirleg, hellenista i sacerdot catal. De petit es va traslladar a Arenys de Mar. El 1928 es doctor en teologia a la Universitat Pontifcia de Tarragona. Fou canonge de Barcelona i collabor en la Fundaci Bblica Catalana. Ensenya llenges clssiques a l'Institut Balmes de Barcelona, fou catedrtic de grec al Seminari Conciliar de la Dicesi i del 1960 al 1964 fou tamb catedrtic de grec a la Universitat de Barcelona.

Durant aquells anys va realitzar molts viatges al Prxim Orient (Palestina i Egipte), on va adquirir la seva important collecci papirolgica. El 1952 va crear a Barcelona la Fundaci Sant Lluc Evangelista, que posseeix la seva important collecci de papirs, de la qual public texts clssics d'autors com ara Homer (fragments ptolemaics, del s III aC, de la Ilada i de l'Odissea), bblics grecs (fragment de l'Evangeli de Mateu, del s II) i coptes del s III i del IV, i literaris cristians.  El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1993 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Gramtica y antologa griega (1946);
 Miscellnia papirolgica Ramon Roca-Puig (1987);
 Anfora de Barcelona;
 Missa del segle IV (1994);

 Enllaos externs .
 Memria de Ramon Roca i Puig;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218043" title="Fernando Rubi i Tudur" nonfiltered="3252" processed="3247" dbindex="88310">
Fernando Rubi i Tudur (Barcelona, 1900 - Ma, 1994) fou un farmacutic i metge catal, fill de l'enginyer militar Mari Rubi i Bellver i germ de l'arquitecte Nicolau Maria Rubi i Tudur i del poltic Mari Rubi i Tudur. Estudi farmcia i qumica a la Universitat de Barcelona i entre el 1919 i el 1922 va ampliar estudis a l'Institut Pasteur de Pars, on va tenir de professor Albert Calmette. El 1924 fund a Barcelona Laboratoris Andrmaco, de la que va fundar sucursals a Sud-Amrica i Frana, i amb els diners va comprar la finca de Mongofre, seu actual de la Fundaci Rubi Tudur.

El 1946 va establir-se a Menorca, on el 1947 financia la restauraci de l'orgue de Santa Mara de Ma, i aix comena una fructfera labor de mecenatges: creaci dels Premis Menorca (1951-1960), la Capella Davdica de Ciutadella o l'Enciclopdia de Menorca. Fou president d'Honor de l'Ateneu de Ma. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Ressenya de Fernando Rubi Tudur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218046" title="Queensrche" nonfiltered="3253" processed="3248" dbindex="88311">


Queensrche (es pronuncia ) s una banda de heavy metal / progressive metal d'Estats Units formada el 1981 a Bellevue, Washington. Ha editat nou lbums d'estudi i un EP i actualment continua en actiu.

Queensrche ha venut ms de vint milions de discos a tot el mn, i en particular ms d'onze milions de discos i vdeos als Estats Units.

Histria.
De The Mob a Queensrche (principis dels 80).
Els inicis de Queensrche els trobem al principi de la dcada dels 80.  El guitarrista Michael Wilton i el bateria Scott Rockenfield eren membres d'una banda anomenada 'Cross+Fire' que es dedicava a versionar temes de grups populars de heavy metal com ara Iron Maiden i Judas Priest.  Quan el guitarrista Chris DeGarmo i el baixista Eddie Jackson s'uniren al grup van decidir canviar el nom i anomenar-se 'The Mob'.  Tanmateix, The Mob no tenia cantant i quan van tenir l'ocasi de participar en un festival de Rock local aconseguiren els serveis vocals de Geoff Tate, que militava en una banda anomenada 'Babylon'. Babylon es dissolgu i Tate fu uns quants concerts amb The Mob, per els abandon perqu no se sentia interessat a interpretar heavy metal.

El 1981 The Mob estalviaren prou diners per poder gravar una maqueta i, de nou, gaudiren de la collaboraci de Tate per tal tasca. Gravaren quatre canons: "Queen of the Reich," "Nightrider," "Blinded" i "The Lady Wore Black."  Portaren la maqueta a diverses discogrfiques per totes la rebutjaren. A ms, Tate se sentia comproms amb la nova banda en qu es trobava llavors, Myth.

Esperonats pel seu nou mnager The Mob prengu un nou nom: 'Queensrche', que s'inspirava en el ttol de la primera can de la maqueta. Es convertien aix en la segona banda de Heavy Metal (almenys entre les que han arribat a tenir fama internacional) que afegia una extica diresi sobre alguna lletra del nom, tal com havia fet Motrhead). Anys ms tards Tate bromejava tot dient: "La diresi sobre la 'y' ens ha perseguit durant molt de temps. Ens hem passat onze anys explicant com cal pronunciar-ho."

La maqueta tingu un ress considerable i fins i tot obtingu una crtica molt positiva a la revista Kerrang!. Animats per les bones reaccions decidiren editar-la en forma d'EP, amb el nom de la banda com a ttol i tamb de manera autoproduda el 1983. Havent vist que tamb l'EP gaudia d'una bona acollida, Tate decid abandonar Myth i esdevingu el cantant oficial de Queensrche.  El mateix any signaren un contracte amb EMI i la aquesta multinacional els reedit l'EP, la qual cosa els report un xit moderat i assoliren el lloc 81 del Billboard. Anys ms tard, quan l'EP aparegu en format CD, s'hi afeg una cinquena pista, "Prophecy"; era una can que el grup havia comenat a interpretar en directe el 1983 (i que s'havia incls tamb al vdeo "Live In Tokyo" de 1984), per no havia entrat a cap altre disc. La gravaci de "Prophecy" que s'afeg al CD prov de les sessions de "Rage For Order" (i no s la mateixa versi que apareix a la banda sonora de la pellcula documental "The Decline of Western Civilization II: The Metal Years").

The Warning i Rage for Order (1984 1987).

Desprs de la gira de presentaci de l'EP, el grup viatj a Londres per tal de gravar llur primer disc de llarga durada.  Van treballar amb el productor James Guthrie, que ja ho havia fet per Pink Floyd i Judas Priest.  L'lbum, The Warning eix el Setembre de 1984 i mostr una banda ms propera al Rock progressiu que el debut.  Assol el lloc 61 de la llista d'lbums de Billboard, s a dir, un xit comercial moderat.  Cap dels singles que llanaren arrib a les llistes d'xits dels Estats Units , per en canvi "Take Hold of the Flame" s que fou un xit fora del pas (especialment al Jap). La gira de presentaci del nou treball fou la primera a escala de tot EUA, ja que foren teloners de la gira Animalize de Kiss.

Rage for Order, fou llanat el 1986 i represent una evoluci cap a un so i una imatge ms sofisticats.  Els teclats prenien protagonisme a les guitarres, i l'aspecte del grup s'aproximava ms al del glam rock i el glam metal que al del heavy metal tradicional. Gravaren un video-clip per la can "Gonna Get Close to You" (una versi del tema publicat originalment per Dalbello el 1984). Curiosament una can amb el mateix ttol que el disc, i que s'havia compost i assajat per l'lbum, finalment en qued exclosa. El riff principal d'aquesta can, emper, fou aprofitat com a base per a la introducci instrumental que obr alguns concerts de la gira. Desprs evolucion fins a convertir-se finalment en la pista "Anarchy-X"  del disc "Operation: Mindcrime".

Operation: Mindcrime i l'poca d'xit massiu (1988-1996).
El 1988, Queensrche public , un lbum conceptual amb el qual arrib el gran reconeixement per part del pblic i la crtica especialitzada. L'lbum narra la histria d'un addicte a l'herona al qual una sinistra societat secreta (amb suposats objectius revolucionaris) manipula i empeny a cometre diversos assassinats; quan el drogaddicte (Nikki) inicia una relaci sentimental amb el personatge de Mary (interpretat vocalment per Pamela Moore) aconsegueix adonar-se de la situaci en qu es troba i sortir-ne. Sovint la crtica ha collocat aquests lbum a nivells de qualitat comparables als d'altres discos conceptuals mtics com ara The Wall de Pink Floyd, Metropolis Pt. 2: Scenes from a Memory de Dream Theater, i Tommy de The Who. La banda gir durant 1988 i 1989 amb diverses bandes importants, entre elles Def Leppard, Guns N' Roses i Metallica.

El mxim pic de popularitat l'assoliren amb la publicaci de Empire (1990). Arrib al 7 lloc de les llistes i se'n vengueren ms de tres milions de cpies als Estats Units, ms que de totes les anteriors gravacions juntes. La balada "Silent Lucidity," amb arranjament orquestral, fou el primer single del grup que entr al Top 10. Les lletres mantenien temes socialment compromesos (com ara el control de l'armament i la problemtica ambiental).

La gira de presentaci del disc, "Building Empires", fou la primera en qu el grup n'era ntegrament el cap de cartell (anteriorment noms havien encapalat el tram japons de la gira d'"Operation: Mindcrime" i alguns concerts en sales petites i mitjanes als Estats Units entre 1984 i 1988). Aprofitaren aquesta nova i avantatjosa posici per interpretar Operation: Mindcrime en la seva totalitat, al qual s'hi afegien, naturalment, algunes peces del nou disc Empire.  La gira dur 18 mesos, ms que qualsevol de les anteriors.

Desprs d'una parada considerable durant la qual els membres de Queensrche es dedicaren a llurs ocupacions personals, la banda edit Promised Land l'Octubre de 1994. Es tractava d'un lbum fosc i molt personal. Malgrat que debut a la tercera posici de les llistes i que fou disc de plat, no tingu un xit comparable ni de bon tros al que havia obtingut Empire.  Tal com estava succeint amb tantes altres bandes importants de heavy metal i de hard rock, l'eclosi del grunge (que irnicament provenia de Seattle, com ells) i altres noves tendncies fu que el gran pblic deixs fora de banda Queensrche.

1997 1998: Grans canvis.

Queensrche public el seu sis disc d'estudi, Hear in the Now Frontier, el Mar de 1997, i tingu una recepci controvertida per part de fans i crtica. Debut al lloc 19 i rpidament desapareix de les llistes. Tenia un so molt ms bsic que qualsevol disc anterior i alguns fans els recriminaren una aproximaci excessiva al grunge. No obstant la reacci un poc negativa, els singles "Sign of the Times" i "You" tingueren prou difusi.

A banda dels decebedors nivells de vendes, altres problemes perseguiren la banda durant la gira de l'lbum. Quan no feia ni un mes que havia comenat, Geoff Tate caigu malalt i la banda hagu de cancellar uns quants concerts per primer cop en la seva carrera. A ms, la discogrfica que els havia hostatjat durant tants anys, EMI America Records fu fallida en aquells mateixos mesos. Fou aix que el grup no tingu altre remei que autofinanar-se el tram restant de la gira, que acab precipitadament a l'Agost. Al Desembre oferiren un grapat de concerts a Amrica del Sud per obligaci contractual, i llavors Chris DeGarmo anunci que els deixava.

Malgrat que les raons de la fugida mai s'han fet pbliques oficialment, els membres de la banda han insinuat que hi havia un cert cansament de DeGarmo amb el grup i ganes d'iniciar projectes diferents.  De fet, desprs d'haver deixat Queensrche, DeGarmo collabor en estudi i en directe amb Jerry Cantrell i treball amb una banda de curta vida anomenada 'Spys4Darwin', que publicaren un EP el 2001. Actualment DeGarmo exerceix de pilot d'aerolnies comercials.

Experimentaci (1998 2001).
DeGarmo fou substitut pel guitarrista i productor Kelly Gray, que ja havia estat guitarrista de Myth, l'antiga banda de Tate. Gray havia produt diverses bandes, com ara Dokken i Candlebox.  El primer disc de Queensrche amb Gray fou Q2K de 1999. Fou tamb el primer disc amb el seu nou segell, Atlantic Records.  Musicalmet, Q2K represent una tmida aproximaci al progressive metal que havia caracteritzat la banda en el passat, per a la vegada tamb es mantenia proper a Hear in the Now Frontier, fins al punt que Geoff Tate ha afirmat que s una continuaci de l'experimentaci que havien comenat en el disc anterior. Gray no va ser ben acceptat pels fans, que trobaven que el seu estil bluesy no encaixava amb Queensrche.  D'altra banda, quan sortiren de gira el declivi de popularitat de la banda els fu canviar els estadis i pavellons per clubs i sales mitjanes.

El 2000 llanaren un recopilatori de grans xits i s'embarcaren en una nova gira, aquest cop com a teloners d'Iron Maiden. Aix els permet actuar al Madison Square Garden per primera vegada.  Descontents amb l'escs suport que rebien d'Atlantic Records, Queensrche passaren a Sanctuary Records el 2001. El Juliol d'aquest any, feren un grapat de concerts al Moore Theater de Seattle, que foren gravats i serviren per editar llur segon disc en directe, Live Evolution, el Setembre de 2001. Kelly Gray deix el grup poc desprs.

The Tribe (2001-2004).
La banda entr a l'estudi com a quartet la primaveria de 2003 per gravar el vuit lbum. A l'Abril anunciaren el retorn de Chris DeGarmo, tot i que el seu estatus a la banda quedava incert. Al Juliol, Queensrche el seu primer i nic lbum amb nou material amb Sanctuary Records, Tribe. DeGarmo hi havia collaborat amb quatre canons compostes i interpretades per no es reincorpor oficialment a la banda per la nova gira.

El productor i guitarrista Kelly Gray fou substitut oficialment per Mike Stone. El Juny de 2003 Queensrche s'embarc en una gira compartida amb l'altra gran banda del progressive metal, Dream Theater. Ambdues bandes s'anaren alternant les posicions cada vespre, i acabaven l'espectacle amb la interpretaci conjunta d'alguns temes.  Fates Warning foren els teloners de la gira. A ms, gravaren un DVD, The Art of Live, que inclou dues versions interpretades amb Dream Theater.

Mindcrime II (2004-present).
El Juliol de 2004, Queensrche van anunciar que tenien la intenci de gravar una continuaci del disc  de 1988.  Per tal de preparar l'inters dels fans en el nou treball, la banda ofer alguns concerts durant la tardor de 2004 sota el nom 'An Evening With Queensrche' en qu tocaven grans xits i a continuaci una versi revisada de l'obra Operation: Mindcrime amb actors en directe i muntatge de vdeo de suport; Pamela Moore reprengu el paper de Sister Mary. A ms, com a conclusi dels concerts, es reprodua pel PA una versi pregravada de "Hostage", can que formaria part del nou disc.  El segon tram de la gira s'inici al principi de 2005 i, abans d'encetar-ne el tercer a la tardor de 2005, Queensrche fu una gira nord-americana amb Judas Priest en qu oferien un espectacle d'una hora basat en els treballs ms antics i amb la can de l'imminent disc "I'm American." 

Finalment,  fou llanat internacionalment el 31 de Mar de 2006, com a nou disc conceptual que reprenia i conclua la histria del seu predecessor. Era el primer lbum de Queensrche amb Rhino Entertainment, amb qui havien signat un contracte el 2005.  Ronnie James Dio fu el paper vocal de Dr. X, el malvat.  Operation: Mindcrime II entr al lloc 14 de les llistes, el lloc ms alt assolit per un disc de Queensrche album des del 1997.  El grup encet una nova gira com a caps de cartell, amb Pamela Moore fent el paper de Sister Mary en directe. L'espectacle incloa totes les peces (interpretades musicalment i teatralment) dels dos Mindcrime. Ronnie James Dio aparegu al Gibson Amphitheatre de Universal City per cantar les parts de Dr. X a "The Chase", i la seva interpretaci es project en vdeo en els concerts segents.  Tamb es pot veure com a extra al DVD Mindcrime at the Moore. La gira no pass pels Pasos Catalans, per s que es pogu veure ben a prop una versi reduda de l'espectacle al festival Lorca Rock a Llorca, Espanya.

El 9 d'Agost de 2007 la banda anunci la publicaci d'una nova recopilaci de grans xits, Sign of the Times: The Best of Queensrche, que aparegu el 28 d'Agost de 2007. Una edici especial per a colleccionistes incloa un disc extra amb diversos demos i una nova can, "Justified", amb Chris DeGarmo a la guitarra.

El 28 d'Agost de 2007 s'anunci que es publicaria un disc de versions, Take Cover, que s'espera pel 13 de Novembre.

Projectes parallels.
Geoff Tate t noms un disc en solitari publicat el 2002 a Sanctuary Records. En va fer una gira de presentaci durant l'estiu del mateix any.  Michael Wilton amb la seva banda Soulbender tamb va treure un disc el 2004.  Scott Rockenfield i Kelly Gray sn membres de Slave to the System, que van treure un disc de debut el Febrer de 2006 i el van presentar en directe l'Abril de 2006.  Rockenfield tamb ha collaborat en diversos projectes amb el msic Paul Speer. De fet, obtingueren una nominaci als Grammy de 1999 per TeleVoid.

Membres de la banda.
Membres actuals.
Geoff Tate   veu i teclats (1981 present);
Michael Wilton   guitarra rtmica i solista, veus (1981 present);
Mike Stone   guitarra rtmica i solista, veus (2003 present);
Eddie Jackson   baix, veus (1981 present);
Scott Rockenfield   bateria, percussi, teclats (1981 present);

Membres anteriors.
Chris DeGarmo   guitarra rtmica i solista, veus (1981 1998, 2003, 2007);
Kelly Gray   guitarra rtmica i solista, veus (1998 2001);

Discografia.
Discos d'estudi.


Discos en directe.


Discos recopilatoris.


Altres.
 Banda sonora de The Decline of Western Civilization Part II: The Metal Years, (1988)  "Prophecy";
 Banda sonora de Les aventures de Ford Fairlane, (1990)    "Last Time in Paris";
 Banda sonora de Last Action Hero, (1993)   "Real World";
 Tales from the Crypt: Monsters of Metal, (2000)   "Eyes of a Stranger";
 Recopilaci Monster Ballads: Platinum Edition, (2006)   "Silent Lucidity";

Vdeos.


Notes i referncies.




 Enllaos externs .
 Official Queensrche Website;
 Official Geoff Tate Website;
 ;
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218051" title="Escola Isabel de Villena" nonfiltered="3254" processed="3249" dbindex="88312">
Escola Isabel de Villena s una escola catalana privada fundada a Esplugues de Llobregat el 1939 amb gent procedent de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya encapalats per Carme Serrallonga i Calafell. Els seus referents educatius eren la Mtua Escolar Blanquerna, la Institucin Libre de Enseanza, altres grups escolars de la Segona Repblica Espanyola i els mtodes de Maria Montessori. 

Ofereix ensenyament infantil, primari, secundria obligatria i batxillerat, amb activitat extraescolar de futbol-sala. El curs 1981-1982 van rebre el Premi Baldiri Reixach de la Fundaci Jaume I i el 1988 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Web de l'Escola Isabel de Villena;
 Pgina de l'escola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218052" title="Xarxa Telefnica Commutada" nonfiltered="3255" processed="3250" dbindex="88313">
La Xarxa Telefnica Commutada (XTC), tamb anomenada Xarxa Telefnica Bsica o RTB), s una xarxa de comunicaci dissenyada primordialment per la transmissi de la veu. Tot i que tamb pot transportar dades, per exemple el cas del fax o de la connexi a Internet a travs d'un mdem acstic.

Es tracta d una xarxa telefnica clssica, en la que els terminals telefnics es comuniquen amb una central de commutaci a travs d un sol canal compartit per la senyal del micrfon i del auricular. En el cas de transmissi de dades hi ha una sola senyal en el cable en un moment donat compost per la pujada ms la baixada, pel que es fa necessari sistemes per suprimir l'eco.

Histria.
El telfon va ser inventat l any 1876 per Alexander Graham Bell, tot i que recentment s'ha esclarit que possiblement copis la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. A ms, hi ha constncia que un itali, Antonio Meucci resident a Cuba, va inventar el telfon uns anys abans que Graham i Elisha.

Bell s qui va inventar el protocol per construir les xarxes telefniques. Tot i que va utilitzar un llenguatge i uns termes molt complexes, fent molt costos l expansi de la xarxa telefnica.



Cal tenir en compte, que el disseny de la xarxa telefnica es va realitzar uns 70 anys abans de l invent del transistor. Fet que va provocar una gran complexitat de la xarxa telefnica.

Inicialment les centrals de commutaci  eren manuals. Els operadors commutaven manualment mitjanant la connexi i desconnexi realitzats amb uns cables des de les diferents terminals.

Posteriorment es van introduir les centrals de commutaci automtiques, construdes mitjanant dispositius electromecnics, utilitzen sistemes com el rotatiu o barres creuades.

Ms tard les centrals de commutaci automtiques, van evolucionar i van passar a ser controlades mitjanant computadores.

Actualment les centrals de commutaci, sn digitals. En que els seus dispositius sn electrnics i controlats per ordinador. Permeten molts altres serveis a part de la propi establiment de la trucada. Aquests serveis sn anomenats de valor afegit, com per exemple la trucada en espera, bstia de veu, desviaments de trucades, etc...

Les actuals centrals de commutaci poden funcionar tant amb els sistemes actuals com els anteriors.

Funcionament.

Els diferents usuaris de la xarxa telefnica, es poden comunicar entre ells mitjanant terminals. Aquestes terminals estant connectades entre si mitjanant centrals commutadores.

La veu es transmet en bada base. s a dir, el senyal del micrfon va directament en el cable sense modulaci.

Les centrals comuniquen entre si els terminals, mitjanant matrius de commutaci. A causa de la gran magnitud que ha adquirit la xarxa telefnica, per connectar dos terminals en molts casos, cal passar per ms d una central. Les centrals es comuniquen entre elles mitjanant canals Troncals. Per els Troncals, la veu es comprimeix i es multiplexa en temps o freqncia.



En les centrals, existeixen bateries de 48V en corrent continu, a partir d aquestes bateries donen energia a tots els terminals telefnics. Per aix no cal connectar el terminal telefnic a la xarxa de corrent, excepte els que sn inalmbrics.

La connexi entre els terminals i les centrals a fa mitjanant cables bifilars, per tant la impedncia de la lnia s entre 400 o 1750W, que sn les caracterstiques que suporta. La impedncia depn de la distncia entre la central i el terminal. 

Quan el telfon est penjat, l impedncia de l equip terminal s gran, ja que no consumeix corrent de les bateries de la central. Quan es despenja el telfon, comena a circular el corrent, d aquesta manera la Central detecta que l usuari vol comunicar-se i envia una senyal o to.

Per comunicar-se amb un altre usuari es marquen els nmeros corresponents al codi de l usuari mitjanant una marcaci per tons. Antigament s utilitzava la marcaci decdica o marcaci per pols.

La Central interpreta el nmero mercat mitjanant els tons que el terminal li ha enviat. Depenent del nmero mercat la central es connecta a altres centrals o directament a l abonat si l usuari que es vol comunicar comparteix la mateixa central amb l usuari dest.

Si l usuari dest est ocupat, la impedencia ser baixa, aix ho detecta la central i envia un to d ocupaci per avisar l abonat origen. Si l usuari est desocupat, la central superposa l alimentaci que ja rep el terminal dest, un corrent altern a 25Hz, d aquesta manera s aconsegueix fer sonar el timbre.

Quan l abonat dest despenja el telfon canvia el corrent consumit pel terminal. Aquest canvi es detectat per un  rel  sensor de la central, el qual suspendr el senyal de timbre i iniciar la connexi amb l usuari emissor.

Vegeu tamb .

 Telfon;
 Telfon mbil;
 Prefix telefnic;
 Central de commutaci;
 Marcaci per tons;
 Marcaci per pols;
 Fax;

Enllaos Externs .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218053" title="Anneu" nonfiltered="3256" processed="3251" dbindex="88314">


Onomstica:

Luci Anneu Flor o Florus, historiador rom;

Publi Aneu Flor o Florus, poeta rom;

Marc Anneu, militar rom;

Luci Anneu Cornut, filsof rom;

Marc Anneu Luc, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218055" title="Casino Gerundense" nonfiltered="3257" processed="3252" dbindex="88315">

El Casino Gerundense s una entitat cultural i recreativa privada de Girona.

Histria.
Fundat al 1848, el Casino Gerundense se situa, d'en els inicis de l'entitat, en un antic casalot de la famlia Rich d'poca moderna al nmero 7 del carrer Albareda de Girona. En un primer moment, solament dispos de la planta noble, que adequ a les necessitats de l'entitat. Amb el temps, el Casino compr la resta de plantes, fins que a la fi del segle XIX esdevingu propietari de tot l'immoble. En aquest moment, es project una reforma global de l'edifici, que harmonitzs les distintes dependncies i ho adeqs a les necessitats dels socis d'aleshores. Aix, entre 1923-1928 es consum la reforma de l'edifici que s'havia estat projectant. Es redecoraren els salons de la planta noble i es trasllad la biblioteca al segon pis, on es constru un gran sal de ball amb uns frescos neoclssics rellevants. Semblantment, es construren uns banys turcs i establiments d'higiene a la planta baixa. En suma, la remodelaci transform tot l'edifici i se li imprim el carcter neoclssic que ja havia anat desenvolupant al llarg del temps.

Durant la Segona Repblica espanyola l'entitat canvi de nom i pass a anomenar-se "Casino Giron". En els temps de la Guerra civil espanyola l'entitat fou collectivitzada i posada a mans d'un consell obrer, que canvi radicalment la poltica i les activitats elitistes i burgeses de l'entitat. Sota la dictadura, el Casino es retorn als antics socis i es recuper el nom en castell. Durant tot el rgim franquista la composici i la natura de l'associaci es mantingu invariable i el Casino exerc d'autntic baluard de les classes dirigents i propietries de la ciutat, erigides en uns pocs llinatges gironins. Amb el canvi de rgim i l'establiment d'una monarquia parlamentria, el Casino ha anat entrant a poc a poc en una decadncia. Ha perdut la majoria de criats, fins a mantenir solament el conserge. Igualment, el patrimoni de l'associaci ha envellit notablement i pateix una mala adaptaci als temps moderns, que, paradoxalment, l'entitat ha evitat; aquest fet ha perms de salvar intacte la decoraci i l'estructura de l'immoble, per la qual cosa ha esdevingut un espai protegit per l'ajuntament de Girona.

Admissi.
L'entitat fou durant llarg temps una expressi de la classe dominant a Girona. s per aix que solament hi eren admesos homes que fossin professionals liberals, propietaris, militars, funcionaris o capellans. Els comerciants n'eren exclosos, de la mateixa manera que tot assalariat. L'admissi del Casino, per, amb els anys s'hagu de relaxar i actualment sn acceptades totes les professions. Igualment, s'accepten tamb dones d'en l'any 2006. Aix no obstant, l'accs a l'entitat ha d'sser avalada per dos socis.

Hi ha dues categories de socis: els numeraris i els que ho sn en propietat. Els primers satisfan la quota anual i no tenen ni veu ni vot a la junta general; els segons han comprat la seva plaa de soci i disposen de veu i vot a la junta general i poden sser elegits a la junta directiva.

Organitzaci.
Dos rgans regeixen el Casino. D'una banda, hi ha la junta general, que agrupa sobiranament tots els socis en propietat de l'entitat i que es reuneix normalment dos cops l'any. D'una altra, hi ha la junta directiva, elegida per la junta general. Aquesta junta es composa d'un president, un secretari, un tresorer, un bibliotecari, un cap de vocals i tots els vocals que es considerin oportuns. T plena capacitat executiva i es renova un cop l'any en una junta general.

El Casino Gerundense s club corresponent d'altres entitats de la mateixa natura, tals com el Casino de Madrid. D'aquesta manera es permet l'admissi dels socis d'aquestes entitats al Casino i viceversa. 

Activitats.
L'oferta d'activitats del Casino s'ha anat reduint durant els darrers trenta anys. Subsisteixen les activitats bsiques d'una entitat d'aquestes caracterstiques, tals com el caf, el billar, els jocs de cartes, els escacs o les sessions televisives. S'han perdut l'afici a la lectura dels volums de la biblioteca, les tertlies organitzades i els balls de gala que anualment organitzava l'entitat per a l'alta societat gironina. D'aquesta darrera prctica sobreviu el lloguer del sal de ball del Casino per a festes i celebracions privades, en les quals els socis del Casino normalment no participen.

Bibliografia.
VZQUEZ, Eva, "Els casinos: tardes de joc i caf", a Revista de Girona, 186 (1998), pp. 20-29.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218058" title="Anni" nonfiltered="3258" processed="3253" dbindex="88316">


Onomstica:

Luci Anni, magistrat rom ;
Anni (llibert), llibert rom;
Titus Anni, triumvir;
Anni de Campnia, poltic campani;
Luci Anni (trib), trib de la plebs ;
Publi Anni, militar rom. ;
Gai Anni, militar rom ;
Quint Anni, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218076" title="Codificaci d'udio de la telefonia IP" nonfiltered="3259" processed="3254" dbindex="88317">
Introducci.

Per enviar udio en una xarxa digital de dades, la forma d'ona d'udio analgica s'ha de codificar en bits binaris de dades que puguin ser processats per un ordinador. El senyal d'udio es mostreja, es quantifica i es comprimeix perqu ocupi la mnima quantitat d'ample de banda possible en el canal de transmissi. Quan les dades arriben a la seva destinaci, s'inverteix el procs, descodificant l'udio digital. 

Els programes de compressi d'udio per a veu, s'aprofiten de les pauses entre paraules, perodes de silenci i canvis predictibles en les amplituds de la veu, per a reduir l'ample de banda necessari per a transmetre la veu humana per la xarxa. 


Protocol H.323.

Introducci.

Mentre que les xarxes informtiques cada cop es fan ms sofisticades, ha anat sorgint protocols que permeten que les comunicacions de veu viatgin sobre lnies de dades de tot el mon amb una qualitat similar a la xarxa telefnica tradicional, per amb un cost proper a una trucada local en la xarxa telefnica tradicional. 

Recomanaci H.323.

H.323 s una estndard de comunicacions produt per la Unin Internacional de Telecomunicacions (International Telecomunications Union, ITU) al 1996, impulsat pel creixement de la comunicaci multimdia en xarxes d'rea local (Local Area Network, LAN). s una expansi de la tecnologia tradicional H.320 per optimitzada per a Internet. H.323 ha estat dissenyat des del principi per a incloure la telefonia sobre IP, aix com comunicacions de gatekeeper a gatekeeper i altres comunicacions de dades que impliquen xarxes commutades de paquets. Aquestes xarxes inclouen les de tipus IP com Internet, les d'intercanvi de paquets (IPX) i xarxes d'rea mplia (WAN). L'estndard H.323 defineix una gran quantitat d'informaci sobre les propietats i components que interactuen en l'ambient, especifica les peces que es combinen per a proporcionar un servei de comunicaci complet. La configuraci H.323 mnima inclou cdec d'udio, control del sistema i components de xarxa. H.323 requereix un servei TCP extrem a extrem fiable per a documentar i controlar les funcions. No obstant aix, utilitza un sistema no fiable per a transportar informaci d'udio i vdeo. H.323 es basa en el Protocol de Temps Real (Real-Time Protocol, RTP) i el Protocol de Control de Temps Real (Real-Time Control Protocol, RTCP) per sobre de la UDP per a oferir corrents d'udio en xarxes basades en paquets. Addicionalment als tipus de components, H.323 descriu una srie d'estndards i protocols, codificadors permesos d'udio i vdeo, RAS (Registre, Admissi i Estat, en catal), senyalitzaci de cridades i senyalitzaci de control. H.323 defineix un nivell obligatori de compliment i suport de les especificacions abans esmentades per a totes les terminals en la xarxa.

H.323 Sobre Xarxes IP.
La Uni Internacional de Telecomunicacions (International Telecommunications Union, ITU) ha combinat diversos estndards de baix nivell en estndards de protecci, incls H.323 per a multimdia sobre LAN IP. L'estndard H.323 suporta multimdia sobre Ethernet, Fast Ethernet, FDDI i Token Ring. En el context d'H.323, les xarxes LAN tamb inclouen xarxes formades per mltiples xarxes LAN interconnectades per commutadors, ponts i routers. H.323 defineix quatre components principals per a un sistema de conferncia multimdia basat en LAN: terminals, passarelles, unitats de control multipunt (Multipoint Control Unit, MCU) i gatekeepers.

 Terminals: Son els extrems de les lnies de comunicaci. Poden ser equips personals o dispositius independents.

 Passarelles: s el sistema que proporciona entrada i sortida d'una xarxa. Sn les responsables de traduir el control del sistema, els codecs d'udio i els protocols de transmissi entre la interconexi de diferents estndards de la ITU.

 Gatekeepers: Sn els cervells de la xarxa, que proporcionen serveis com direccionament, identificaci, autoritzaci i administraci de l'ample de banda. ;

 Unitat de Control Multipunt: Permet les connexions entre diversos llocs, o l'enlla entre ms de dos llocs alhora.



Estandards de Codificaci.

Estndard G.711.

L'estndrd G.711 permet enviar un senyal d'udio amb una freqncia de mostreig de 8 KHz, amb una taxa de bits de 64 Kbps. Introdueix un retard en el senyal d'udio de 0,125 ms. Cada paquet est compost per un sol frame de 160 bits. El G.711 utilitza codificacions A-law o Mu-law per una compressi simple d'amplitud del senyal, basat en la codificaci PCM (Pulse Code Modulation). Utilitzat en telefonia.

Estndard G.722 i G.722.1.

L'estndard G.722 codifica el senyal d'udio amb freqncia de mostreig de 16 KHz, per a transmetre amb una taxa de bits de 48-64 Kbps. El G.722 es basa en la codificaci d'udio ADCPM (Advanced Code Pulse Modulation) i el G.722.1 redueix l'ample de banda utilitzant les tcniques AMR-WB (Adaptive Multirate Wideband) que consisteixen en variar el bitrate del senyal codificat en relaci amb l'estat de congesti de la xarxa. Dona una qualitat d'udio superior al G.711. s utilitzat en sistemes de veu sobre IP que no requereixin amples de banda petits.  

Estndard G.723.1.

L'estndard G.723.1 defineix com es pot codificar un senyal d'udio de freqncia de mostreig de 8 KHz  amb una taxa de bits de 24-40 Kbps. Basat en la codificaci d'udio ADCPM (Advanced Code Pulse Modulation).

Estndard G.723.1A.

Els estndards G.723.1A (ACELP, Algebraic Code Excited Linear Prediction) i G.723.1A (MP-MLQ, Multi Pulse-Maximum Likelihood Quantizer) defineixen com es pot codificar un senyal d'udio de freqncia de mostreig de 8 KHZ amb una taxa de bits de 5.3 Kbps i 6.4 Kbps respectivament. Cada paquet est format per 20 i 24 bits respectivament. G.723.1 requereix un ndex de transmissi molt baix oferint una qualitat d'udio propera a la de la xarxa telefnica convencional. G.723.1A ha estat seleccionada pel VoIP Forum com el codec bsic per a aplicacions de telefonia IP de baix ndex de bits. Basats en les codificacions d'udio ACELP (Algebraic Code Excited Linear Prediction) i MP-MLQ (Multi Pulse-Maximum Likelihood Quantizer) respectivament.

Estndard G.726.

L'estndrd G.726 permet codificar un senyal d'udio amb una freqncia de mostreig de 8 KHz, amb una taxa de bits de 16-40 Kbps, per sempre s'utilitza la taxa de 32 Kbps. Introdueix un retard en el senyal d'udio de 0,125 ms. Cada paquet est compost per un sol frame de 80 bits. Basat en la codificaci d'udio ADCPM (Advanced Code Pulse Modulation). Utilitzat en xarxes de telefonia, o en telefonia sense cables com en el sistemes DECT (Digital Enhanced Cordless Telecommunications).

Estndard G.728.

L'estndard G.728 codifica un senyal d'udio per a transmetre amb una taxa de bits de 16 Kbps. s utilitzat en sistemes de videoconferncia per internet que funcionen a 56-64 Kbps amb el senyal de video multiplexat. Introdueix un retard superior a la resta de codecs, 0,625 ms, degut a la seva complexitat de clcul molt ms elevada que els estndards anteriors. Cada paquet est compost de quatre frames, cadascun de 5 bits. Amb un cost de clcul superior al de G.711 com referent de qualitat telefnica; el G.728 proporciona la mateixa qualitat d'udio amb un ample de banda molt inferior. Basat en la codificaci del senyal de veu LD-CELP (Low-Delay Code Excited Linear Prediction). Utilitzat a xarxes de veu sobre IP.

Estndard G.729 i G.729A.

Els estndards G.729 i G.729 codifiquen senyals d'udio prop de la qualitat de la xarxa telefnica convencional; senyals d'udio a 8 KHz amb una taxa de bits de 8 Kbps. G.729A requereix una potncia de clcul ms baixa que G.729, obtenint els mateixos resultats tant en qualitat com en taxa de bits, per tant, introduir un retard inferior. G.729 utilitza la codificaci CS-ACELP (Conjugate-Structure Algebraic Code Excited Linear Prediction) mentre que la l'estndard G.729A utilitza la codificaci ACELP (Algebraic Code Excited Linear Prediction).


Articles relacionats.
  Recursos VoIP;
  Skype;
  Skypemania;
  Windows Live Messenger;
  messenger.es;
  B. Mann Consulting;

Enllaos externs.

  ITU;
  VoIP Forum;
  The GNU Gatekeeper;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218081" title="Joo Pessoa" nonfiltered="3261" processed="3255" dbindex="88319">




Joo Pessoa s una ciutat brasilera, capital de l'Estat de Paraba. s coneguda com la ciutat on el sol neix primer, hagut de qu la ciutat es troba situada en el punt ms oriental del continent americ. Est a una latitud de 709'28" Sud i una longitud de 3447'30" Oest.

La ciutat a ms es destaca pel seu clima agradable, per la bellesa de les seves platges i especialment per diversos monuments d'arquitectura i art barroca, molt b conservats.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218082" title="Dnethor I" nonfiltered="3262" processed="3256" dbindex="88320">

Aquest article parla del primer senescal de Gndor amb aquest nom. Pel personatge de El Senyor dels Anells, vegeu Dnethor II. Per l'elf de la Primera Edat, vegeu Dnethor (Primera Edat).
Dnethor I va ser el des senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  Dnethor s un nom sindarin que significa "vista d'guila".

Va nixer l'any 2815 de la Tercera Edat, fill de Rian, la germana del senescal Dior. A la mort del seu oncle sense descendncia el 2435 hered el crrec, en el que era el primer trencament de la lnea masculina directa a dels sensescals de la Casa de Hurin.

Quan obtingu el poder el reialme es trobava en temps de pau (perode conegut com "la pau vigilant"), per la tranquilitat s'acab el 2575 quan Ithlien va rebre l'atac sobtat dels ferotges Uruk-hai: una raa d' orcs que mai havia estat vista abans. Gndor perd temporalment el control d'Ithlien, i molts dels seus habitants van morir o van haver de fugir-ne. L'antiga capital d'Osguliath va quedar definitivament en runes desprs dels danys causats durant la batalla que hi tingu lloc.

Tingu tres fills: dues nenes i un nen, Bromir, que el succeria a la seva mort el 2477. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218083" title="Bromir (senescal)" nonfiltered="3263" processed="3257" dbindex="88321">

Aquest article parla sobre el senescal de Gndor. Pel membre de la Germandat de l'Anell, vegeu Bromir.
Beren va ser l'onz senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Va nixer el 2410 de la Tercera Edat, nic fill del senescal Dnethor I. Va destacar com un gran capit de Gndor, del qui es diu que fins i tot el Rei Bruixot temia. L'any 2475, quan es va perdre la provncia d'Ithlien per una invasi sorpresa dels uruk-hai de Mrdor, Bromir va ser capa de d'expulsar l'enemic d'Osguliath i Ihlien  fer-los recular fins a la vall de Mrgul.

Durant la guerra va rebre la ferida d'una fletxa de Mrgul, que va escurar-li la vida i li caus un dolor persistent durant la resta dels seus dies. Va heretar el crrec de senescal a la mort del seu pare el 2477, per mor tan sols dotze anys desprs.

Va ser succet pel seu fill Crion.

El protagonista de El Senyor dels Anells, Bromir, fou batejat en honor d'ell. Ell tamb era fill d'un senescal anomenat Dnethor; el segon amb aquest nom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218085" title="Castell de Santa Maria" nonfiltered="3264" processed="3258" dbindex="88322">


Castell de Santa Maria s una entitat de poblaci del municipi segarrenc de Sant Guim de Freixenet.

Situat al nord del municipi, a la riba dreta de la Riera del Castell, a la vall del riu Si i a 670 metres d'altitud, s'hi accedeix a travs de la carretera de Sant Guim de Freixenet (4 quilmetres) a Estars.

El seu origen correspon als primers temps de la reconquesta.

L'any 2005 comptava 16 habitants.

L'any 1996 intent segregar-se de Sant Guim de Freixenet per agregar-se al d'Estars, considerant que la construcci de la variant de la N-II per la vall del Si canviaria les relacions amb ambds caps de municipi. El canvi en el traat definitiu de la variant va fer que la segregaci fos desestimada l'any 2002.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218092" title="Sala Gaspar" nonfiltered="3265" processed="3259" dbindex="88323">
Sala Gaspar (actualment Galeria Joan Gaspar) fou una galeria d'art fundada a Barcelona el 1909, amb seu a la Plaa del doctor Letamendi. Era compromesa amb els moviments d'art avantguardista,  va promoure les activitats del Club 49 i exposicions d'artistes com Pablo Picasso, Salvador Dal, Joan Mir, Clav, Antoni Tpies, Marc Chagall, Georges Braque, Eduardo Chillida, Andreu Alfaro, Alexander Calder i Alexei von Jawlensky. Tamb contribu a la divusi per Amrica del Nord de l'art catal amb diverses exposicions dels artistes catalans ms representatius. El 1988 va rebre per aix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1972 fins 1991 Joan Gaspar i Farreras form part de l'equip de direcci de la Sala, que des del 1992 s'anomena Galeria Joan Gaspar.  Des d'aleshores ha continuat amb la tradici de presentar artistes joves que amb el temps han esdevingut famosos com Enrique Brinkmann, Claudi Casanovas, Igor Mitoraj, Etienne Krhenbhl, Jean-Baptiste Huynh o Concha Sampol. Des d'octubre del 2003 la galeria t una seu a Madrid. Acostuma a presentar 5 exposicions a l'any, realitzant quasi sempre un catleg.

 Enllaos externs .
    Pgina de la Galearia Joan Gaspar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218093" title="Jaime Rubio lvarez" nonfiltered="3266" processed="3260" dbindex="88324">
Jaime Rubio lvarez fou un enginyer espanyol, dedicat professionalment a les empreses del ram del txtil. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gesti al capdavant del Pla de Reconversi Txtil de 1983 en un moment que era fora comproms per a aquest sector a Catalunya, per que signific la modernitzaci de la indstria de cara a la competitivitat en el mercat europeu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218095" title="Joaqun Ruiz-Gimnez Corts" nonfiltered="3267" processed="3261" dbindex="88325">
Joaqun Ruz-Gimnez Corts (1913, Hoyo de Manzanares, Madrid) s un jurista i advocat espanyol, fill del poltic espanyol Joaqun Ruz-Gimnez (ministre i alcalde de Madrid quatre cops), va estudiar dret a la Universitat de Madrid i va ser president de l'organitzaci internacional "Pax Romana" (1939-46). 
Doctor en Dret i llicenciat en filosofia i Lletres, va obtenir en 1943 la ctedra de filosofia del Dret i n's titular a les universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid. 

Com a fill de Joaqun Ruz-Gimnez, ministre liberal en el govern del Comte de Romanones, va militar des de molt jove entre els estudiants catlics, de l'organitzaci dels quals va ser president. Director de l'Institut de Cultura Hispnica (1946-1948) i ambaixador davant la Santa Seu (1948-1951) durant les negociacions del Concordat (signat el 1953), va ser nomenat Ministre d'Educaci Nacional el 1951, tot iniciant un procs de reformes de les institucions docents, per va haver de dimitir el 1956 per les dificultats de la seva empresa i el seu enfrontament amb els elements ms inmovilistes del franquisme. 

Durant aquests anys va tenir a les seves ordres a l'Institut de Cultura Hispnica i com a secretari general tcnic a un jove Manuel Fraga. Des de llavors va acostar els seus plantejaments poltics als de l'oposici al rgim. Uns disturbis estudiantils el van enfrontar al ministre de la Governaci i van posar al rgim en un destret, que es va saldar amb la seva destituci (1956). En 1961 Francisco Franco el va nomenar conseller nacional del Movimiento Nacional. En 1963 va fundar la revista Cuadernos para el Dilogo, focus de protesta dels democristians avanats, dels quals en fou el cap en els ltims anys de la dictadura. 

El 1975, any de la mort del general Franco, va participar en la creaci de la Plataforma de Convergncia Democrtica des de la seva adscripci a l'ala esquerra de la democrcia cristiana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va presentar la seva candidatura a diputat per Izquierda Democrtica dintre de la Federaci de la Democrcia Cristiana. Derrotat a les eleccions, es va retirar de la poltica. 

Ha estat vicepresident del Institut Internacional de Drets Humans, i ha participat a Justicia y Paz i en la Comissi Internacional de Justcia. El grup parlamentari del PSOE, amb ampli acord de l'oposici, el va nomenar el desembre de 1982 per a ser el primer Defensor del Poble d'Espanya, crrec de nova implantaci en la democrcia espanyola; va concloure el seu mandat el 30 de desembre de 1987. Ha estat president d'UNICEF-Espanya (1989-2001). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Blanquerna.

Obres.
La concepcin institucional de derecho (1944);
Introduccin elemental a la filosofa cristiana (1945);
Derecho y vida humana (1945);
Del ser de Espaa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218096" title="11 Aquilae" nonfiltered="3268" processed="3262" dbindex="88326">
11 Aquilae s una estrella binria de la Constellaci d'Aquila. Les estrelles que constitueixen el parell sn de la magnitud aparent 5,7 i 9,2. No hi ha una diferncia perceptible en el color de les dues components. Estan aproximadament a 155 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218097" title="Miquel Siguan i Soler" nonfiltered="3269" processed="3263" dbindex="88327">
Miquel Siguan i Soler (Barcelona, 1918) s un psicleg i escriptor catal. Es doctor en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1951 i fou catedrtic d'ensenyament mitj a Santander (1944-1948) i enseny psicologia industrial a Madrid. El 1951 ingress en el CSIC i el 1962 guany la ctedra de psicologia de la Universitat de Barcelona, des d'on impuls l'ensenyament universitari i la creaci d'una facultat d'aquesta especialitat. 

Ha dedicat una atenci especial al llenguatge infantil, a la psicolingstica i als problemes de les llenges en l'educaci. Posteriorment ha centrat la seva tasca en el bilingisme des d'una ptica integradora dels aspectes psicolgic, sociolgic, pedaggic i dhuc poltic. Ha estat un dels fundadors de l'Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat de Barcelona i dirigeix el projecte Linguapax de la UNESCO, membre de l'Acadmia Europea i doctor honoris causa per les universitats de Ginebra i del Pas Basc. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Del campo al suburbio (1958);
 La psicologia a Catalunya (1981);
 Metodologia per a l'estudi del llenguatge infantil (1985);
 Estudios sobre psicolingstica (1985);
 Bilingualism and Education (1986);
 Espaa plurilinge (1992);
 L'Europa de les llenges (1996);
 Bilingisme i educaci (1998);
 La escuela y los inmigrantes (1998);
 Bilingismo y lenguas en contacto (2001);

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218098" title="Omega Aquilae" nonfiltered="3270" processed="3264" dbindex="88328">
La designaci de Bayer Omega Aquilae (  Aql /   Aquilae) s compartida per dues estrelles,   Aquilae and   Aquilae, de la constellaci d'guila. Estan separades 0,51.


   Aquilae .



Omega1 Aquilae s una estrella subgegant blanca-groga de la magnitud aparent +5,28. Est aproximadament a 422 anys-llum de la Terra.

   Aquilae .


Omega2 Aquilae s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +6,03. Est aproximadament a 279 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218099" title="Geoffrey J. Walker" nonfiltered="3271" processed="3265" dbindex="88329">
Geoffrey J. Walker s un lingista, historiador i professor de la Universitat de Cambridge. Ha estat un estudis de la llengua catalana, que ha ensenyat a Anglaterra a travs de la seva pertinena a l'Anglo-Catalan Society i a l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Poltica espaola y comercio colonial : 1700-1789  (1979);
 Catalan. nationalism: past and present (1996) traducci a l'angls d'Albert Balcells;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218109" title="Tefil (emperador)" nonfiltered="3272" processed="3266" dbindex="88330">



Tefil (en grec , Theophilos, 'Amic de Du') (813   20 de gener de 842) fou emperador bizant del 829 al 842, el segon de la dinastia frgia o amoriana. Era fill de Miquel II.

El seu pare el va associar al govern vers el 821 i fou el seu successor quan va morir, el 829. Va passar gran part del seu regnat en lluita contra els rabs i va obtenir molts pocs xits fins el punt que va rebre el malnom de "el Desgraciat".

Al final de la seva cinquena campanya la ciutat d'Amorium (Frgia), on el seu pare havia nascut, va quedar en mans dels rabs. Amorium havia estat adornada pel mateix emperador i el seu pare, que hi havia construt diversos edificis. La ciutat fou arrasada per orde del califa.

Fou un decidit iconoclasta i va perseguir els adoradors d'imatges amb gran severitat. Tot i aix, s considerat imparcial en l'impartiment de justcia.

Va morir el 842 i fou succet pel seu fill de 3 anys Miquel III, sota regncia de la seva mare, l'emperadriu Teodora.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218129" title="Josep Marco" nonfiltered="3273" processed="3267" dbindex="88331">
Josep Marco (Xtiva o Algemes, segle XVII-? segle XVIII), conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capit valenci austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet s fora desconegut. Una de les primeres notcies de Marco la donen els cronistes borbnics Josep Vicent Ort i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. Tamb se l'ha qualificat de simple guerriller. 
No obstant aix, tamb pareix clar que el capit Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successi al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xtiva per recolzar la milcia i la resta de forces que dirigia l'aragons Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i desprs en el castell, per quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins ms que s'uniren a ell.
Tot i el que diuen Ort i Planes, Marco continu la lluita en Catalunya. Aix el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capit, la seua prpia companyia, la qual era coneguda com "Companyia Josep Marco". El 1713 eix amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc desprs ja estava en Barcelona de nou, on particip en els combats de la Creu Coberta rebent desprs la felicitaci d'Antoni Villarroel pel paper que hi jug. De nou torn a eixir de Barcelona en l'expedici de Berenguer a Alella on quedaren allats el 5 d'octubre. Per dos dies desprs aconsegu obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cord del setge de Barcelona i s'uniren a les forces d'Amill primer, desprs a les d'Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona. 

Les tropes de Josep Marco.

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constncia que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les ms veteranes i experimentades. El nombre gir sempre al voltant dels 400 als quals s'hi anaren afegint nouvinguts que substituen a les baixes. Al final de la guerra, per Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren ms de 40. Per aix el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218133" title="Khi Aquilae" nonfiltered="3274" processed="3268" dbindex="88332">


Chi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella binria de la constellaci d'Aquila. Est aproximadament a 155 anys-llum de la Terra.

La component primria,   Aquilae A, s una estrella gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +5,6. La seva companya,   Aquilae B, s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +6,8. Les dues estrelles estan separades 0,6 segons d'arc i la seva brillantor combinada s de la magnitud aparent +5,26.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218137" title="Fi Aquilae" nonfiltered="3275" processed="3269" dbindex="88333">


Fi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella binria de la constellaci d'Aquila.

Fi Aquilae s una binria espectroscpica que est classificada com a una subgegant blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,28. Aquesta binria t un perode orbital de 3,32 dies i est aproximadament a 206 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218139" title="Yesterday & Today (disc)" nonfiltered="3276" processed="3270" dbindex="88334">

Yesterday & Today s el primer disc de Y&T. Fou publicat el 1976.

Llista de canons.
"Animal Woman" (Joey Alves, Phil Kennemore, Dave Meniketti   3:40;
"25 Hours A Day" (Alves, Meniketti, Leonard Haze)   3:39;
"Game Playing Woman" (Meniketti, Kennemore, Haze)   5:23;
"Come On Over" (Meniketti, Alves, Haze)   4:08;
"My Heart Plays Too" (Meniketti)   6:37;
"Earthshaker" (Meniketti, Haze)   3:19;
"Fast Ladies (Very Slow Gin)" (Meniketti, Haze)   4:29;
"Alcohol" (Meniketti, Alves, Haze)   4:30;
"Beautiful Dreamer" (Meniketti, Haze)   5:31;

Msics.
Dave Meniketti   veu i guitarra;
Joey Alves   guitarra i veus;
Leonard Haze   bateria i veus;
Phil Kennemore   baix i veus;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218140" title="Universitat de Buenos Aires" nonfiltered="3277" processed="3271" dbindex="88335">
La Universitat de Buenos Aires (UBA) va ser inaugurada el 12 d'agost de 1821 per iniciativa del llavors ministre de govern de la provncia de Buenos Aires, Bernardino Rivadavia. 

En 1881 es va convertir en universitat nacional.

Enllaos externs.
Web oficial




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218143" title="Struck Down" nonfiltered="3278" processed="3272" dbindex="88336">

Struck Down s el segon disc de Y&T. Fou publicat el 1978 i un dels darrers discos de Rock editats per London Records.

Llista de canons.
"Struck Down" (Dave Meniketti, Leonard Haze)   4:33;
"Pleasure In My Heart" (Meniketti, Haze)   4:44;
"Road" (Meniketti, Haze)   2:58;
"Nasty Sadie" (Haze, Joey Alves, Meniketti)   3:48;
"Dreams Of Egypt" (Haze, Meniketti)   4:14;
"Tried To Show You" (Meniketti)   3:43;
"I'm Lost" (Meniketti, Phil Kennemore, Haze)   2:59;
"Stargazer" (Kennemore)   4:36;

Msics.
Dave Meniketti   veu i guitarra;
Robert Russ   piano;
Cherie Currie   veus;
Joey Alves   guitarra i veus;
Galen Cook   teclats;
Leonard Haze   bateria i veus;
Phil Kennemore   baix i veus;

Enllaos externs.
Web oficial de Y&T;
Lletres de Y&T;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218144" title="Earthshaker (disc)" nonfiltered="3279" processed="3273" dbindex="88337">

Earthshaker s el tercer disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1981.

Llista de canons.
"Hungry for Rock"  3:47;
"Dirty Girl"  5:06;
"Shake it Loose"  2:55;
"Squeeze"  4:04;
"Rescue Me"  4:44;
"Young and Tough"  3:47;
"Hurricane"  3:23;
"Let Me Go"  3:12;
"Knock You Out"  2:59;
"I Believe in You"  7:13;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218145" title="Black Tiger (disc)" nonfiltered="3280" processed="3274" dbindex="88338">

Black Tiger s el quart disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1982.

Llista de canons.
From The Moon (Instrumental);
Open Fire;
Don't Wanna Lose;
Hell Or High Water;
Forever;
Black Tiger;
Barroom Boogie;
My Way Or The Highway;
Winds Of Change;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218146" title="Mean Streak (disc)" nonfiltered="3281" processed="3275" dbindex="88339">

Mean Streak s el cinqu disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1983.

Llista de canons.
Mean Streak;
Straight Thru The Heart;
Lonely Side Of Town;
Midnight In Tokyo;
Breaking Away;
Hang 'Em High;
Take You To The Limit;
Sentimental Fool;
Down And Dirty;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218148" title="In Rock We Trust" nonfiltered="3282" processed="3276" dbindex="88340">

In Rock We Trust s el sis disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1984 i el disc de la banda amb millors vendes. Assol el lloc 46 al  Billboard i prcticament fou disc d'or, amb aproximadament 450,000 cpies venudes.

Llista de canons.

"Rock & Roll's Gonna Save The World" - 4:39;
"Life, Life, Life";
"Masters And Slaves";
"I'll Keep On Believin' (Do You Know)";
"Break Out Tonight!";
"Lipstick And Leather";
"Don't Stop Runnin'";
"(Your Love Is) Drivin' Me Crazy";
"She's A Liar";
"This Time";

El disc ha estat remesclat i posat a la venda el 2006 a travs de la pgina de la banda (www.yandtrocks.com). Aquesta reedici inclou a ms una versi en estudi de "Go For The Throat," que mai havia estat en cap disc d'estudi de , noms apareixia en directe a Open Fire de 1985, i era la cara B del single "All American Boy".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218149" title="Ciper" nonfiltered="3283" processed="3277" dbindex="88341">

Ciper (o Cper) s un llogaret del municipi de Foios, va ser una antiga colnia agrcola, declarada el 1882, baix el domini de la famlia dels Guerrero. Est situat a 500 m. de la mar i al costat del nucli de Roca o l'Alqueria de Roca, llogaret del municipi de Meliana.

Antigament hi exist una ermita dedicada a la Mare de Du dels Desemparats. Tamb va tienir escola. Actualment conserva la font i un pi o avet molt alt, visible des de bona part de la comarca. A Ciper trobem el magatzem de Vicente Peris, fams per la qualitat dels seus melons.

Vegeu tamb.
 Roca-Ciper;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218151" title="Open Fire" nonfiltered="3284" processed="3278" dbindex="88342">

Open Fire  va ser gravat en directe el 1985 i publicat el mateix any. Era un dels lbums de Y&T ms difcils de trobar en CD, fins que Hip-O Records (companyia subsidiria del segell Universal especialitzada en reedicions) el reedit el 2005 amb dues pistes extra tamb en directe: "Black Tiger" i "Summertime Girls". De fet, aquesta gravaci de "Summertime Girls" havia estat la cara B del single quan la mateixa can fou publicada per primer cop.

Llista de canons.
"Open Fire";
"Go For the Throat";
"25 Hours a Day";
"Rescue Me";
"Summertime Girls" (versi en estudi);
"Forever";
"Barroom Boogie";
"I Believe in You";
"Go For the Throat" (studio version);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218152" title="Down for the Count (disc)" nonfiltered="3285" processed="3279" dbindex="88343">

Down for the Count s el vuit disc d'estudi de Y&T.

Llista de canons.
In the Name of Rock - 5:32;
All American Boy - 2:24;
Anytime At All - 4:32;
Anything for Money - 3:22;
Face Like an Angel - 4:36;
Summertime Girls - 3:28;
Looks Like Trouble - 4:07;
Your Mama Don't Dance - 2:50;
Don't Tell Me What to Wear - 4:02;
Hands of Time - 6:11;

Msics.
 Dave Meniketti - veu i guitarra;
 Randy Nichols - teclats;
 John Nymann - veus;
 Steffen Presley - teclats ;
 Claude Schnell - teclats ;
 Bill Costa - veus;
 Joey Alves - guitarra i veus;
 Leonard Haze - bateria i percussi;
 Phil Kennemore - baix i veus;

Enllaos externs.
http://www.meniketti.com/discography.htm;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218153" title="Christopher Fry" nonfiltered="3286" processed="3280" dbindex="88344">
Christopher Fry (Bristol 1907-Chichester 2005), va ser un dramaturg britnic.

Influt per T.S. Eliot, des del 1938 va renovar el drama potic, moral i religis segons una esttica propera als misteris medievals.

 Obres .
 A phoenix too frequent (Un fnix massa freqent), 1946;
 The lady's not for burning (La dama no s per a la foguera), 1949; ;
 Venus observed (Venus observada), 1950;
 A sleep of prisoners (Un son de presoners), 1951,
 The dark is light enough (Hi ha prou llum a les tenebres), 1954.


Dins d'aquesta lnia tamb va escriure  guions per a televisi i cinema, com per exemple, (Ben-Hur, Barrabs, La Bblia).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218155" title="Contagious (disc)" nonfiltered="3287" processed="3281" dbindex="88345">

Contagious s el nov disc d'estudi Y&T i el darrer que publicaren durant els anys 80.

Llista de canons.
Contagious;
L.A. Rocks;
Temptation;
The Kid Goes Crazy;
Fight For Your Life;
Armed And Dangeros;
Rhythm Or Not;
Bodily Harm;
Eyes Of A Stranger;
I'll Cry For You ;

Msics.
Dave Meniketti - veu i guitarra;
Joey Alves - guitarra;
Phil Kennemore - baix;
Jimmy DeGrasso - bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218158" title="Ten (Y&T)" nonfiltered="3288" processed="3282" dbindex="88346">

Ten s, com el seu nom indica, el des disc d'estudi de Y&T. Fou gravat el 1989 i publicat a l'inici del 1990.

Llista de canons.
"Hard Times";
"Lucy";
"Don't Be Afraid Of The Dark";
"Girl Crazy";
"City";
"Come In From The Rain";
"Read Hot And Ready";
"She's Gone";
"Let It Out";
"Ten Lovers";
"Goin' Off The Deep End";
"Surrender";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218162" title="Juanjo Menndez" nonfiltered="3289" processed="3283" dbindex="88347">


Juanjo Menndez (Madrid, 16 de maig de 1929     Madrid, 7 de novembre de 2003) va ser un actor espanyol.

 Teatre .

Els seus primers contactes amb el mn de la interpretaci es produxen a travs del Teatre Espanyol Universitari al mateix temps que cursa estudis de Dret. En aquesta etapa com actor aficionat debuta sobre l'escenari i participa, de la m de Gustavo Prez Puig en l'estrena de Tres barrets de copa alta, l'obra mestra de Miguel Mihura. Mes tard feria Escuadra hacia la muerte, de Alfonso Sastre, amb Agustn Gonzlez i Adolfo Marsillach.

Abans de finalitzar la carrera abandona les aules per a dedicar-se plenament al teatre, ingressant primer en la Companyia de Amparo Rivelles i ms endavant en la del Teatre Nacional Maria Guerrero, on interpreta Una bomba llamada Abelardo, L'alondra, de Jean Anouilh, sota la direcci de Jos Tamayo i compartint escenari amb Mary Carrillo i Sis personatges a la recerca d'autor, de Luigi Pirandello. 

El 1959 aconsegueix formar la seva prpia Companyia en els anys segents es consolida com un dels actors cmics mes destacats del teatre espanyol de l'poca.

En els seus ltims anys es va dedicar tamb a la direcci d'escena en obres com a Salvese quien pueda (1983), No corran, que es peor (1984) o La otra orilla (1995). Va Continuar treballant fins a 1999, amb motiu de l'avan de la malaltia d'Alzheimer que patia.

Altres obres interpretades per ell van ser:

 Violines y trompetas (1977).
 Las divinas (1978).
 Nunca es tarde si la noche es buena (1982).
 La movida (1983).
 Vente a Sinapia (1983).
 Divinas palabras (1986).
 El s de las nias (1988).
 Ocpate de Amelia (1988).
 El viejo y la nia (1989).
 Cuntalo t, que tienes ms gracia (1989).
 Retorno al hogar (1994).
 Los tres etcteras de don Simn (1997).

 Cinema .

En cinema debuta en 1953 amb Maldicin Gitana, de Jernimo Mihura. No obstant aix no ser fins a la dcada dels seixanta quan aconsegueixi la seva mxima popularitat, en un temps en el que arrib a intervenir en prop de deu pellcules a l'any. Gaireb sempre en pellcules cmiques, no obstant aix, tamb se'l va poder veure en papers amb un important registre dramtic.

 Filmografia (selecci) .
 Marcelino pan y vino (1955).
 Historias de la radio (1955).
 Susana y yo (1957).
 La venganza de Don Mendo (1960).
 Una chica casi formal (1963).
 Un milln en la basura (1967).
 Sor Citron (1967).
 Novios 68 (1967).
 Por qu pecamos a los cuarenta? (1969).
 El taxi de los conflictos (1969).
 Tristana (1970).
 Manolo, la nuit (1973).
 La loca historia de los tres mosqueteros (1983).
 De qu se ren las mujeres? (1997).

 Televisi .

Va ser igualment un dels actors habituals en la televisi dels anys seixanta i setanta, i va estar present en Televisi espanyola des dels seus inicis, encara que ja contava amb l'experincia prvia d'haver format part del quadre d'actors de Rdio Nacional d'Espanya, on havia ingressat en 1951 amb l'obra Yo, Eva, de Alfonso Paso.

Les seves actuacions a Estudio 1 van ser bastant habituals. En 1967 protagonitza la srie Angelino Pastor i entre 1972 i 1973 desprs el gran xit que va ser Historias de Juan Espanyol. Desprs vindria el seu aparellament artstic amb Jess Puente, amb el qual interpreta diversos espais humorstics en el programa 625 lneas (1979) i amb el qual protagonitza la srie El espaol y los siete pecados capitales (1980).

Desprs vindrien intervencions en les sries El jardn de Venus (1984), de Jos Mara Forqu i Compuesta y sin novio (1994), amb Lina Morgan. A ms i durant un temps, tamb va provar sort com a presentador en el programa de Antena 3, J.M. presenta (1990).

 Trajectria en TV .
Casa para dos (1995) 			;
Compuesta y sin novio (1994) 			;
Vecinos (1994) 			;
J.M. presenta   (1990)   			;
Primera funcin    			;
Las manos son inocentes (18 Mayo 1989)   ;
El Baile (1985)    		;
Ninette y un seor de Murcia (1984)   ;
El jardn de Venus  (1983) 		;
El espaol y los siete pecados capitales   (1980) 	;
625 lneas   (1979) 			;
Historias de Juan Espaol   (1972) 		;
Juegos para Mayores    			;
Una maana (25 Enero 1971)    		;
La llave (15 Febrero 1971)    		;
Al filo de lo imposible    			;
El secuestro (27 Junio 1970)    		;
El rescate (4 Julio 1970)    		;
Angelino Pastor (1967) 			;
Estudio 1  				;
El pez en el agua (9 Marzo 1966)    		;
Una doncella francesa (3 Agosto 1966)    	;
Don Juan Tenorio (2 Noviembre 1966)    		;
Las seoras primero (11 Enero 1967)    		;
El castigo de la miseria (1 Enero 1972)    	;
El lindo Don Diego (13 Julio 1973)    		;
Tiempo y hora    			;
Algunos vuelven (13 Febrero 1966)    		;
El Prncipe Ernesto (5 Junio 1966)    		;
El tercer rombo    			;
Morir juntos (25 Enero 1966)    		;
Novela    			;
El ltimo encuentro (23 Marzo 1964)    		;
Historias de mi barrio   			;
El sereno somnoliento (4 Marzo 1964)    	;
Primera fila    			;
Arsnico y encaje antiguo (4 Febrero 1964)    	;
Con la vida del otro (15 Abril 1964)    		;
La vida en un bloc (17 Marzo 1965)   ;
Gran teatro  			;
Don Juan Tenorio (27 Octubre 1963)    		;
El amor de los cuatro coroneles (5 Abril 1964);


 Premis .
 Premio Ondas (1966). Nacionals de televisi: Millor actor.
 TP d'Or (1972). Millor Actor per Historias de Juan Espaol.
 TP d'Or (1980): Personatge ms popular per El espaol y los siete pecados capitales, amb Jess Puente.
 TP d'Or (1985). Millor Actor per El Baile.  ;
 Premio del Crculo de Escritores Cinematogrficos (2001) al conjunt de la seva carrera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218167" title="Joaquim Amat" nonfiltered="3290" processed="3284" dbindex="88348">

 Joaquim Amat i Llopart, alcalde de Terrassa entre 1940 i 1945;

 Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-L'Hospitalet de Llobregat,1974), escriptor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218170" title="Tour de Frana de 1938" nonfiltered="3291" processed="3285" dbindex="88349">


 L'edici del Tour de Frana 1938 es caracteritza per les nombroses etapes fraccionades en 2 o 3 sectors, que faran que hi hagi fins a 30 arribades diferents.

El duel entre Gino Bartali i Flicien Vervaecke s l'element ms destecat de la lluita esportiva, per a la 14a etapa Bartali aconsegueix treure-li ms de 5' de diferncia, cosa que clarifica fora la classificaci final.

Antonin Magne i Andr Leducq s'acomiaden del Tour de Frana de la millor manera possible, escapant-se a la darrera etapa i arribant a Pars agafats de l'espatlla. Ambds seran donats com a guanyadors exaequo per part dels comissaris esportius.  

En aquesta edici es redueixen les bonificacions: 1' pel vencedor i 1' pel primer en arribar als colls de muntanya. En cas d'arribar en solitari la bonificaci igual a la diferncia respecte el segon es redueix a un mxim de 1' 15".

Aix mateix, queden suprimides les contrarellotges per equip.

Resultats.

Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci per equips.


Etapes.


Enllaos externs.
1938. Histria del Tour de Frana ;
1938. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218173" title="20 Aquilae" nonfiltered="3292" processed="3286" dbindex="88350">
20 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,35.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218181" title="51 Aquilae" nonfiltered="3293" processed="3287" dbindex="88351">
51 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,38.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218190" title="Roger Eliot Fry" nonfiltered="3294" processed="3288" dbindex="88352">
Roger Eliot Fry (Londres 1866-1934), pintor i crtic d'art britnic.

Paisatgista, membre del London Group, va publicar un important estudi sobre Paul Czanne (1927) i prengu partit a favor del fauvisme en la premsa del seu pas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218193" title="ASL" nonfiltered="3295" processed="3289" dbindex="88353">


Bioqumica: ASL sn les sigles de l'argininosuccinat liasa.
Jocs de tauler: ASL s l'acrnim del joc Advanced Squad Leader.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218208" title="14 Aquilae" nonfiltered="3296" processed="3290" dbindex="88354">
14 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,40.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218217" title="Capablanca (bandoler)" nonfiltered="3297" processed="3291" dbindex="88355">

En Capablanca va ser un dels bandolers ms llegendaris del Cam Ral. En Capablanca era un humil pags  que es guanyava la vida fent de mosso per les masies. El motiu pel qual es va convertir en bandoler va ser el segent:

Un dia desprs de cobrar la paga de tot un mes de treball, va decidir anar-se'n a Manresa a gastar-se una part d'aquests diners i, quan va arribar a Manresa va ser assaltat, maltractat i robat per un grup de lladres. Aquest fet el va afectar i desenganyar tant que es va prometre no tornar a guanyar-se la vida honradament i des d'aquell dia viuria de tot all que robs als altres.

Aix, es va armar amb un pedrenyal i es va cobrir amb una capa de color blanc i es va convertir en el saltejador de camins ms temut de tota la contrada.
Per assaltar els viatgers que passaven pel Cam Ral estenia la seva capa al mig del cam, s'enfilava dalt d'un arbre o d'una roca i obligava els viatgers a deixar tot el que duien de valor dins la capa; si no l'obeen els amenaava amb el seu pedrenyal.

Com que coneixia molt b tots els racons de les muntanyes, sabia on amagar-se perqu ning no el trobs.

No se sap com va acabar la vida d'en Capablanca.

Enllaos externs.
 xtec.net EL CAM RAL DE COLL DE DAV I EL BANDOLER CAPABLANCA;
 xtec.net Legendes i contalles del Bages;
 Festa.cat El cam ral i el llegendari Capablanca;
 Mitcat.net BANDOLERS I LLADRES DE CAM RAL;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218234" title="15 Aquilae" nonfiltered="3298" processed="3292" dbindex="88356">
15 Aquilae s una estrella doble de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,40. Est composta de una estrella groga de la 5ena magnitud i una estrella de la 7ena magnitud, que ja es pot resoldre per un petit telescopi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218235" title="Miley Cyrus" nonfiltered="3299" processed="3293" dbindex="88357">


Miley Cyrus, s una actriu i cantant estatunidenca.

El seu nom complet s Destiny Hope Cyrus. Al mar del 2008 va iniciar un procs legal per a canviar el seu nom a "Miley Ray Cyrus". 

Ha participat a la srie de Disney Channel Hannah Montana. Ella cantava amb el seu pare Billy Ray Cyrus de petita. Ha fet diversos concerts amb ell. Ara, Miley ha debutat com a cantant. En el disc de Hannah Montana 2 est acoblat el seu disc (Meet Miley Cyrus).

Miley Cyrus ha sortit a la pelicula "High School Musical 2", tamb ha participat a la pelicula Big fish i ara es vol fer la pellcula de "Hannah Montana" amb els actors habituals de la srie.


Carrera professional, 
Miley es va comenar a interessar per l'actuaci arran de la seva participaci en el programa televisi que protagonitzava el seu propi pare Doc, on ella va interpretar a Kylie. En 2003, va debutar en la gran pantalla i va interpretar a una adolescent cridada Ruthie en la pellcula de Tim Burton Big Fish baix el nom de Destiny Cyrus. A ms, va aparixer en el vdeo musical de de If Heartaches Have Wings, i en Colgate Country Showdown amb el seu pare. Amb tan sols onze anys quan va fer la seva primera audici para Best Friend, de la companyia Disney, per els executius de la companyia la van rebutjar per considerar-la massa petita per al paper. Miley audicion para Hannah Montana i va ser triada per ser una persona dinmica i que aprofita i estima cada segon de la vida. Segons declaracions d'un executiu de Disney Channel. Miley actua en la srie de Hannah Montana juntament amb Emily Osment i Mitchel Musso. Miley actua en la srie menjo Miley Stewart, qui baixo un pseudnim, s la sensaci de la msica pop adolescent, Hannah Montana, tamb fictcia. Miley Cyrus tamb actua menjo Hannah Montana en la vida real, encara que ja t un disc sota el seu nom veritable. El 22 de juny de 2006, Miley va donar un concert menjo Hannah Montana en el parc temtic Disney's Typhoon Lagoon en Walt Disney World en Orlando, Florida, aquest concert va ser gravat para Disney Channel. Tamb va actuar en la promoci para Disney Channel de Hannah Montana, titulat Hannah Montana's Backstage Secrets, en quin actuava com el personatge de Miley Stewart en el qual es canvia a Hannah Montana. El 24 d'octubre de 2006, Walt Disney Records va llanar el seu primer disc d'estudi. En ell es van incloure vuit de les canons que Miley va realitzar menjo Hannah Montana.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218236" title="Llista d'estats sobirans del 1997" nonfiltered="3300" processed="3294" dbindex="88358">


 Estats sobirans .
 A .
   Emirat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
 (des del 7 de maig);
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental (fins al 4 de juliol);
   Estat independent de Samoa (des del 4 de juliol);
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica del Zaire (fins al 17 de maig);
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Estat d'Anjouan (des del 3 d'agost);
   Repblica de Bougainville (fins a l'octubre);
 Mohli   Repblica Democrtica de Mohli (des de l'11 d'agost);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218250" title="66 Aquilae" nonfiltered="3301" processed="3295" dbindex="88359">
66 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,44.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218255" title="42 Aquilae" nonfiltered="3302" processed="3296" dbindex="88360">
42 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,45.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218260" title="27 Aquilae" nonfiltered="3303" processed="3297" dbindex="88361">
27 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,46.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218261" title="Khadija bint Khuwailid" nonfiltered="3304" processed="3298" dbindex="88362">
Khadija bint Khuwailid o Khadija al-Kubra (555dC-623dC) va ser la primera esposa de Mahoma. Era la filla de Khuwailid ibn Asad i de Fatima bint Za'idah, i pertanyia al clan de Banu Hashim, de la tribu de Banu Asad. Era una dona rica, l'Alcor explica que tenia 3.000 camells quan es va casar amb Mahoma, a qui gaireb doblava en edat. Va ser la primera dona a convertir-se a l'Islam.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218262" title="Tour de Frana de 1939" nonfiltered="3305" processed="3299" dbindex="88363">


 El Tour de Frana 1939 ve marcat per la proximitat de la Segona Guerra Mundial, que far que alemanys, italians i espanyols no en prenguin part per motius poltics. Aix, el darrer guanyador, Gino Bartali, no podr defensar el ttol.

A nivell esportiu hi ha un clar domini de Sylvre Maes, el qual construeix la seva victria a les etapes dels Alps. A l'etapa que finalitza a Brianon, desprs de superar el Coll d'Izoard, Coll de Vars i Coll d'Allos li treu ms de 17' a Ren Vietto. L'endem guanya la contrarellotge que passava pel cim del coll d'Iseran.

Tornen a predominar les etapes fraccionades en 2 o 3 sectors, que far que hi hagi fins a 28 arribades diferents.

Es tornen a modificar les bonificacions, reduint-les a 30" en cas de victria i d'1' si aquesta s en solitari i amb una diferncia superior als 30" respecte el segon. Als ports de muntanya s'estableixen bonificacions variables.

En aquesta edici es creen els equips regionals.

Resultats.

Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci per equips.


Etapes.


Enllaos externs.
1939. Histria del Tour de Frana ;
1939. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218278" title="Licos de Fares" nonfiltered="3306" processed="3300" dbindex="88364">
Licos de Fares (Lycus, )  fou un general de la Lliga Aquea, natural de Pharae a Acaia, lloctinent d'rat de Sici el 217 aC.

Va derrotar a Eurpides, general etoli, que actuava com a general d'Elis. Al mateix any Eurpides va avanar amb les seves forces etlies contra Tritea a Acaia i Licos llavors va envair lide i en una ben planificada emboscada va matar 200 eleans i en va fer 80 de presoners a ms a ms d'un important bot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218280" title="(94) Aurora" nonfiltered="3307" processed="3301" dbindex="88365">
Aurora (aw-ror'- ) s l'asteroide nm. 94 de la srie. Fou descobert per en James Craig Watson (1838-1880) el 6 de setembre del 1867 a Ann Arbor.

s un dels asteroides ms grans del cintur principal, amb un albedo de noms 0.04, s ms fosc que el sutge i t una primitiva composici de carboni. 

El seu nom es deu a l'Aurora deessa de l'alba i el crepuscle de la mitologia romana. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218283" title="Licos de Rhgion" nonfiltered="3308" processed="3302" dbindex="88366">
Licos de Rhgion (Lycus, )  de renom  fou un historiador grec, pare biolgic o adoptiu del poeta Licofr de Calcis. Vivia al segle III aC en temps de Demetri de Falron.

Va escriure una histria de Lbia i una de Siclia, i un treball sobre Alexandre el Gran. s esmentat per diversos autors que li atribueixen algunes obres ms, en concret un treball sobre Tebes i un sobre Nstor de carcter mitolgic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218288" title="Licos de Macednia" nonfiltered="3309" processed="3303" dbindex="88367">
Licos de Macednia (Lycus, )  fou un metge grec de la primera meitat del segle II.

Fou deixeble de Quint i va pertnyer a la secta dels emprics. L'esmenta Gal que diu que fou el seu contemporani per no el va conixer personalment. Va escriure obres sobre anatomia i alguns comentaris sobre les obres d'Hipcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218291" title="Lidides de Megalpolis" nonfiltered="3310" processed="3304" dbindex="88368">


Onomstica:

Lidides de Megalpolis (tir) tir de Megalpolis i general de la Lliga Aquea;

Lidides de Megalpolis (ambaixador) ambaixador de la Lliga Aquea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218305" title="Lidides de Megalpolis (tir)" nonfiltered="3311" processed="3305" dbindex="88369">
Lidides de Megalpolis (Lydiades, Lydides ) fou tir de Megalpolis.

Nascut en una obscura famlia va arribar en circumstancies desconegudes al govern de la seva ciutat natal de Megalpolis. Era un home ambicis per de carcter geners, i considerava que la tirania era la millor forma de govern pels ciutadans. Va pujar al poder vers el temps en qu Antgon II Gnates es va fer amo de Corint (244 aC) per probablement abans s esmentat per Pausnies com un dels comandants de les forces de Megalpolis contra Agis IV d'Esparta, associat a un altre general el que indicaria que encara no tenia el poder suprem.
 
Va governar uns deu anys. Desprs de la caiguda d'Aristip, tir d'Argos, en lloc d'esperar ser atacat, va abdicar el poder i va permetre a la ciutat ingressar a la Lliga Aquea com estat lliure. Aquesta generositat fou recompensada pels aqueus, que el van nomenar estrateg de la confederaci l'any 235 aC.

En el seu any de mandat va dirigir una expedici contra Esparta a la que es va oposar rat de Sici. Va esdevenir el segon home ms important de la lliga i fou escollit estrateg dues vegades ms alternades amb rat de Sici. La gelosia va esclatar entre els dos homes i cadascun buscava reduir el suport popular de l'altra per la situaci es va mantenir estable. 

El 227 aC rat va evitar una batalla amb Clemenes III a Pallntion, el que va donar a Lidides causa per renovar els seus atacs contra el seu rival, intilment, ja que rat fou nomenat estrateg per dotzena vegada el 226 aC. Tot i l'enemistat Lidides va agafar el comandament sota ordres del seu rival. Els exrcits d'rat i Clemenes es van trobar no lluny de Megalpolis i encara que rat no volia una batalla decisiva, Lidides va iniciar l'atac amb la cavalleria i va derrotar els espartans als que va empaitar fins massa lluny, de manera que es va veure allat de la resta i fou aniquilat pels espartans; ell mateix va morir a la lluita desprs d'una valent lluita. Clemenes generosament va retornar el cos amb insgnia reial per ser enterrat a Megalpolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218308" title="Lidides de Megalpolis (ambaixador)" nonfiltered="3312" processed="3306" dbindex="88370">
Lidides de Megalpolis (Lydiades, Lydides ) fou un ambaixador de la Lliga Aquea, nascut a la ciutat de Megalpolis.

Fou un dels tres ambaixadors enviats pels aqueus a Roma el 179 aC, d'acord als projectes de Licortes. En aquesta ocasi Callcrates, cap de l'ambaixada, va trair els interessos del seu pas en favor de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218315" title="Ligdamis" nonfiltered="3313" processed="3307" dbindex="88371">


Onomstica:

Ligdamis (rei), rei o cap dels cimmeris 

Ligdamis de Naxos, poltic de l'illa de Naxos

Ligdamis I, strapa de Cria vers el 494 aC 

Ligdamis II, strapa de Cria vers el darrer quart del segle V aC. 

Ligdamis de Siracusa, esportista siracus
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218320" title="Ligdamis (rei)" nonfiltered="3314" processed="3308" dbindex="88372">
Ligdamis (Lygdamis, Lgdamis )  fou rei o cap dels cimmeris que van envair Ldia al segle VII aC. Va conquerir  Sardes (excepte la ciutadella)  i va avanar cap a Efes amb la intenci de saquejar el temple d'rtemis, per fou derrotat  i es va haver de retirar cap a Cilcia on Ligdamis i el seu exrcit van acabar aniquilats. Herdot situa la invasi en el regnat d'Ardis II (vers 682-633 aC) i diu que els cimmeris havien estat expulsats dels seus assentaments al sud d'Europa pels nmades escites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218323" title="Ligdamis de Naxos" nonfiltered="3315" processed="3309" dbindex="88373">
Ligdamis de Naxos (Lygdamis, Lgdamis )  fou un poltic de l'illa de Naxos, cap del partit popular i fort opositor a l'oligarquia a la que va derrotar i va aconseguir tot el poder. 

Llavors es va aliar amb Pisstrat en el seu retorn al poder a Atenes, per en la seva absncia els oligarques van agafar altre cop el poder a l'illa. Llavors Pisstrat va ajudar a Ligdamis a recuperar el poder i assolir la tirania (vers 540 aC). A Naxos van quedar com hostatges els atenencs enemics de Pisstrat.

El 532 aC va ajudar a Polcrates a obtenir la tirania a Samos. Fou enderrocat pels espartans en la seva expedici contra Polcrates el 525 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218324" title="Tau (lletra grega)" nonfiltered="3316" processed="3310" dbindex="88374">
Aquest article s sobre la lletra de l'alfabet grec, per altres usos vegeu: Tau (desambiguaci).;

Tau (Majuscula  , minscula  ) s la lletra dinovena de l'alfabet grec. En el sistema dels numerals grecs t el valor de 300. El seu nom en catal es Tau. 



Els simbolisme de la creu ha estat connectat no sols a la lletra Khi ( ), sin tamb a tau, l'equivalent d'aquesta darrera lletra en l'alfabet fenici i els alfabets hebreus antics, en els que era originalment de forma cruciforme.

Usos cientfics. 

La lletra minscula   s'usa com a smbol per:
La funci   en Teoria Tau General un principi psicolgic de la percepci.
Un parell de forces en mecnica.
La partcula elemental Tau en fsica de partcules.
La vida mitjana en els processos d'emissi espontnia de partcules en fsica.
El temps propi en la teoria de relativitat. ;
Un coeficient de correlaci, la tau de Kendall.
El Nombre auri, si b fi s ms coneguda.
La funci tau de Ramanujan en teoria de nombres.
Tau en astronomia s una mesura de l'opacitat, o la penetraci de llum del Sol en l'atmosfera.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218326" title="Ligdamis I" nonfiltered="3317" processed="3311" dbindex="88375">
Ligdamis I () fou strapa de Cria vers el  desprs de la revolta jnia. La seva filla Artemsia I la Valenta el va succeir al govern (segurament com a regent del seu fill Psindalis o Psindelis) i va dirigir les forces cries que van combatre pels perses a la batalla de Salamina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218329" title="Ligdamis II" nonfiltered="3318" processed="3312" dbindex="88376">
Ligdamis II  (Lygdamis, Lgdamis )  fou strapa de Cria vers el darrer quart del segle V aC. Era fill de Psindalis (o Psindelis) al que va succeir al govern, i net d'Artemsia I la Valenta. 

Vers el 415 aC fou substituit, per odre del rei, pel strapa Tisafernes de Ldia. Suposadament Herdot el historiador, va lluitar contra la tirania de Ligdamis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218331" title="Ligdamis de Siracusa" nonfiltered="3319" processed="3313" dbindex="88377">
Ligdamis de Siracusa (Lygdamis, Lgdamis ) fou un esportista siracus que va guanyar el premi al pancrtion, als jocs olmpics de la 33 olimpada i se li va erigir un monument a Lautmies a Siracusa. 

La llegenda el fa gran com l'Hrcules teb i es va mesurar l'estadi olmpic amb el seu peu i va donar que noms tenia 600 peus (la mateixa mesura que havia donat al mesurar l'estadi amb el peu d'Hracles), mentre que d'un home ordinari donava 625 peus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218333" title="Dan?e" nonfiltered="3320" processed="3314" dbindex="88378">

Dan e s el nom d'una badia de la ciutat de Dubrovnik (Crocia) i de la platja situada a la part sud-est d'aquesta badia (al sud de Boninovo). El barri ms proper s el de Gradac, al sud de Pile.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218334" title="Linceu" nonfiltered="3321" processed="3315" dbindex="88379">


Linceu (mitologia), detat mitolgica grega;

Linceu de Samos, poeta cmic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218337" title="Linceu (mitologia)" nonfiltered="3322" processed="3316" dbindex="88380">
Linceu (Lynceus, ) fou una detat mitolgica, fill d'Egipte i d'Argfia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.

Fou rei d'Argos quan era anomenada . La llegenda diu que les Danaides, per desig del seu pare, van matar als seus marits en una nit per que Hipermnestra va salvar la vida de Linceu. Danau va confinar a la filla desobedient, per finalment la va retornar a Danau al que va designar successor en el tron d'Argos. 

Aquesta histria s'explica de maneres diferents segons els autors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218339" title="Linceu de Samos" nonfiltered="3323" processed="3317" dbindex="88381">
Linceu de Samos (Lynceus, ) fou un poeta cmic de l'illa de Samos, germ de l'historiador Duris, deixeble de Teofrast i contemporani i rival de Menandre d'Atenes en poesia cmica.

Va sobreviure a Menandre sobre el que va escriure un llibre. De fet fou ms destacat com a historiador i com a gramtic que com a poeta cmic. 

De les seves comdies noms s'esmenta ), i en canvi se li coneixen al menys cinc altres llibres d'histria o gramtica:

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218343" title="Jacqueline du Pr" nonfiltered="3324" processed="3318" dbindex="88382">

Jacqueline Mary du Pr (Oxford 1945 - Londres 1987) va ser una violoncellista anglesa, reconeguda encara avui com una de les millors concertistes d'aquest instrument de la histria. Gaudeix d'un prestigi especial la seva interpretaci del Concert per a violoncel en E menor d'Edward Elgar, considerada definitiva.

Biografia.
Nascuda a Oxord el 26 de gener del 1954, Jacqueline du Pr era la segona filla de Derek du Pr (un comptable) i de la pianista Iris du Pr. Quan tenia quatre anys va sentir per la rdio el so d'un violoncel i va demanar-li a la seva mare que li'n comprs un. Va comenar rebent llions de la seva mare, per quan tenia cinc anys va ingressar a la London Violoncello School. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218352" title="Ancel Keys" nonfiltered="3325" processed="3319" dbindex="88383">


Ancel Keys va nixer el 26 de gener del 1904 i va morir el 20 de novembre del 2004. Va ser un cientfic americ que va estudiar la dieta sobre la salut. Va suposar que els diferents greixos diettics tenien diferents efectes sobre la salut.

Enllaos externs.
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218354" title="Lisandre" nonfiltered="3326" processed="3320" dbindex="88384">
Lisandre (Lysander, ) fill d'Aristclit o Aristcrit, i de famlia heraclida segons uns, i ciutad desprs de ser esclau, segons altres, fou un general espart, el ms gran de tos els militars espartans.

El 407 aC fou enviat com a successor de Cratesppides en el comandament de la flota espartana, i sembla que abans ja havia destacat pels seus talents militars. La flota es composava llavors de 70 vaixells incloent els que havien enviat Rodes, Kos i Milet. La flota va ancorar a Efes on va fixar el seu quarter general. Va derrotar a la flota atenenca a Ntion i seguidament va organitzar als partits oligrquics en diversos estats. 

El 406 aC fou substitut per Callicrtides per els partits oligrquics establerts per Lisandre eren ms lleials a la seva figura que a Esparta i en un congrs fet a Efes les ciutats gregues van determinar demanar al govern d' Esparta que Lisandre fos nomenat comandant de la flota (petici a la que va donar suport Cir el Jove); per la llei espartana no permetia que un mateix almirall exercs per dues vegades el crrec i per acontentar als aliats es va designar cap de la flota a ras (Arasos) per de manera nominal, i com a segon a Lisandre, que seria el cap efectiu.
 
Lisandre va tornar a Efes amb 35 vaixells i va reunir all a tota la flota dels aliats peloponesis. Cir el Jove va pagar el sou dels mariners i quan aquest fou cridat a la cort pel seu pare, va deixar a Lisandre amb un cert poder sobre la seva satrapia i li va assignar el tribut que pagaven algunes ciutats, el que li va donar els medis de seguir amb la guerra. 

Lisandre va sortir d'Efes i va anar a Milet on va incitar als oligarques a una revoluci (en violaci de la treva acordada per les dues faccions) i llavors va fingir actuar com a mediador, i va collocar al poder als seus amics i va impedir la fugida dels dirigents populars que foren massacrats. Tot seguir va anar a Cedrea al golf Cermic, que va ocupar per assalt, i els seus habitants foren venuts com esclaus, i desprs va anar al golf Sarnic, va atacar Egina i Salamina i fins i tot va arribar a la costa d'tica.

Aqu fou visitat pel rei Agis II, comandant de Declia. Quan es va assabentar que la flota atenenca de Samos havia sortit en la seva persecuci, va llevar ancores cap a l'Hellespont on va ocupar Lmpsac per assalt; no gaire desprs va arribar la flota atenenca de 180 vaixells a la zona i es va estacionar prop de Lmpsac, a Egosptams. Els espartans va obtenir una decisiva victria i van capturar a quasi tota la flota atenenca menys 8 vaixells que es van escapar sota la direcci de Con cap a Xipre. 

Llavors Lisandre va salpar cap a Bizanci i Calcednia que li van obrir les portes; a les guarnicions atenenques que trobava arreu les deixava marxar lliurement amb la condici d'anar a Atenes amb l'idea de qu a la ciutat hi hagus el mxim numero de boques que alimentar.
 
Quan va sortir de l'Hellespont tenia 200 vaixells i va anar cap al sud i va establir governs oligrquics (i lleials a ell mateix) en diversos estats. Noms Samos es va escapar d'aquesta sort. Els eginetes, sicionians i melians que havien estat expulsats de les seves ciutats pels atenencs, foren restaurats. Llavors va bloquejar el Pireu amb 150 vaixells. Les forces terrestres espartanes dirigides per Pausnies d'Esparta van entrar a Atenes i van acampar a l'Acadmia i a la primavera del 404 aC Atenes va capitular i Lisandre va ancorar al Pireu i va comenar a destruir les fortificacions el dia 16 del mes de Munquion, el mateix dia que la victria sobre els perses a Salamina.

Segons Xenofont, Lisandre va restar a Atenes fins l'establiment del govern dels Trenta Tirans; segon Lsies i Diodor de Siclia, va abandonar Atenes per anar a Samos on quedava la resta de la flota atenenca i desprs va tornar a Atenes per donar suport als oligarques.

Plutarc diu que desprs d'establir el govern oligrquic va marxar a Trcia per aix podria ser un error, i sembla que ms aviat es va dirigir a Samos, que va capitular desprs d'un breu setge. Desprs d'aix va tornar a Esparta amb els trofeus i bot que fou dedicat al temple de Delfos i no ingressat al tresor pblic, i un bon nombre d'esttues foren erigides al temple.

Lisandre era en aquest moment l'home ms poders de Grcia. Les seves victries eren cantades pels poetes (Queril, Antloc, Antmac de Colof i Nicerat d'Heraclea.  Diverses ciutats gregues li van erigir altars com a un deu, van celebrar sacrificis i van celebrar festivals.

No gaire desprs va tornar a sia Menor mentre els fors i els reis d'Esparta, gelosos del seu poder comenaven a conspirar i aprofitant una queixa del strapa Farnabazos II, allegant que Lisandre havia saquejat territori sota la seva jurisdicci, Lisandre fou cridat pels fors a Esparta i al mateix temps feien matar al que era el seu amic ms influent a la mateixa Esparta, Torax, acusat de tenir diners pblics en les seves mans. 

Lisandre, assabentat dels fets, es va dirigir a Farnabazos i li va demanar una carta exculpadora, i el strapa li va dir que si i va redactar una carta en aquest sentit per d'amagat la va substituir per un altre on repetia les seves queixes. Lisandre va portar ell mateix la carta a Esparta, i all es va veure a la gola del llop; per escapar va demanar perms per anar al temple de Zeus Ammon a Lbia per fer un vots que segons deia havia fet abans de les batalles, i aix va sortir d'Esparta.

No massa desprs la revoluci democrtica de Trasibul a Atenes, va obligar a cridar a Lisandre altre cop, on va recuperar la seva antiga influncia; el govern espart va refusar enviar un exrcit en suport del partit oligrquic atenenc, per van nomenar governador a Lisandre, que hauria de reclutar el seu exrcit (li van donar 100 talents amb aquesta finalitat); el seu germ Libis fou nomenat comandant d'una flota de 40 vaixells. Noms sortir d'Esparta, el partit enemic de Lisandre va recuperar el poder i el rei Pausnies, el seu enemic, i tres fors, van preparar mesures per privar a Lisandre de la gloria d'una segona conquesta d'Atenes. Am l'excusa d'anar a tica a ajudar a Lisandre, Pausnies va sortir amb un exrcit cap a la zona, per quan va arribar va fer un pacte amb Trasbul i aix els mateixos espartans van impedir que Lisandre enderroques als demcrates atenencs.

Lisandre va romandre en obscuritat per uns anys. El 398 aC va morir Agis II i Lisandre va donar suport en la seva successi al germ Agesilau II, en oposici a Leotquides, per no va rebre d'Agesilau la gratitud que calia esperar. 

Fou un dels trenta membres del consell que va acompanyar a Agesilau en la seva expedici a sia el 396 aC; Lisandre esperava recuperar part del seu poder amb l'ajut del seus fidels a la zona per el rei li va impedir qualsevol moviment i va refusar totes les autoritzacions que va demanar. Llavors Lisandre va demanar un altre dest i fou enviat a l'Hellespont, on va induir al persa Espitrdates a revoltar-se contra Farnabazos,  en suport dels espartans.

Poc desprs va tornar a Esparta decidit a abolir la monarquia hereditria i obrir-la a tots els espartans. Es diu que va intentar obtenir l'aprovaci divina per aquest propsit i va provar a l'oracle de Delfos, al de Dodona i al de Zeus Ammon, sense xit. Si tenia algun propsit revolucionari es va acabar amb la seva mort l'any segent (395 aC).

El 395 aC quan va esclatar la guerra amb Becia, fou posat en el comandament d'un exrcit i el rei Pausnies d'un altra; els dos exrcits es van trobar a Haliartos, per Pausnies va arribar una mica tard en relaci a la data acordada i Lisandre va atacar la ciutat tot sol i va morir a la batalla lliurada a les muralles de la ciutat. El seu cos fou entregat a Pausnies que va arribar al cap d'unes hores i fou enterrat a territori de Panopeu a Fcida, a la via entre Delfos i Queronea; el seu monument encara existia en temps de Plutarc. Lisandre va morir pobre.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218357" title="Tau" nonfiltered="3327" processed="3321" dbindex="88385">


Grec: Tau ( ,  ) s una lletra de l' alfabet grec.
Fsica: en fsica de partcules un tau s un lept.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218365" title="Lisandra" nonfiltered="3328" processed="3322" dbindex="88386">
Lisandra () filla de Ptolemeu I Ster i Eurdice.

Es va casar en primera noces amb Alexandre, fill de Cassandre de Macednia i desprs, en segones, amb Agtocles de Trcia, fill de Lismac de Trcia. Pausnies diu que el segon enlla es va fer desprs de l'expedici de Lismac contra els getes (291 aC); amb Agtocles va tenir diversos fills amb els que va fugir a sia desprs de l'assassinat del seu marit, per demanar assistncia a Seleuc I Nictor, que finalment va derrotar i matar a Lismac el 281 aC. Desprs d'aix ja no torna a ser esmentada ni tampoc els seus fills.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218370" title="Lisnies" nonfiltered="3329" processed="3323" dbindex="88388">


Onomstica:

Lisnies de Cirene, gramtic grec ;

Lisnies I d'Abilene, tetrarca d'Abilene.

Lisnies II d'Abilene, tetrarca d'Abilene;

Lisnies (escultor), escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218375" title="Lisnies de Cirene" nonfiltered="3330" processed="3324" dbindex="88390">
Lisnies de Cirene (Lysanias, ) fou un gramtic grec nadiu de Cirene.

s esmentat per Ateneu com autor d'un treball sobre poetes imbics. A Suides se l'esmenta com a mestre d'Eratstenes. Possiblement s el Lisnies esmentat per Digenes Laerci com a fill d'Escri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218376" title="Lisnies I d'Abilene" nonfiltered="3331" processed="3325" dbindex="88391">
Lisnies I d'Abilene (Lysanias, ) fou tetrarca d'Abilene, Traconitis i Iturea, fill i successor de Ptolemeu d'Iturea vers l'any 40 aC. 

Marc Antoni el va fer matar per complaure a Clepatra  vers l'any 33 aC. El seus territoris van passar a un cap tribal de nom Zendor de Tracontida, per una mena de compra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218378" title="Lisnies II d'Abilene" nonfiltered="3332" processed="3326" dbindex="88392">
Lisnies II d'Abilene (Lysanias, ) fou tetrarca d'Abilene al comenament del segle I. 

Possiblement va morir pel temps en qu l'emperador Claudi va pujar al tron i l'emperador va donar el seu domini a Herodes Agripa 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218380" title="Lisnies (escultor)" nonfiltered="3333" processed="3327" dbindex="88393">
Lisnies (Lysanias, ) fou un escultor grec. S'ha trobat una inscripci seva en pedestal localitzat a l'illa de Scio, que diu  del que es dedueix que el pare de l'escultor es deia Dions i que l'esttua era dedicada al du Dions. Tamb consta un altre inscripci que esmenta a l'artista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218390" title="Lisanrides" nonfiltered="3334" processed="3328" dbindex="88394">
Lisanrides (Lysanoridas, ) fou un militar espart.

Fou un dels tres governadors (junt amb Herppides o Hermpides i Arcesos)  de la fortalesa de Cadmea a Tebes, que van rendir la ciutadella als exiliats tebans el 379 aC. Els seus dos collegues foren executats pel govern espart per Lisanrides estava absent la nit en qu va esclatar la revolta tebana, i per aix va rebre un cstig ms lleu consistent en una multa, que com que no va poder pagar, fou substituda per un exili voluntari. Teopomp de Quios diu que fou expulsat d'Esparta per les intrigues del seu enemic Agesilau II, i que la seva mare Xenoptia (considerada la dona ms maca del Pelopons) i la seva germana Crisa, foren executades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218391" title="Lisides" nonfiltered="3335" processed="3329" dbindex="88395">


Onomstica:

Lisides (poeta) ,  poeta atenenc.

Lisides (filsof), filsof epicuri atenenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218392" title="Lisides (poeta)" nonfiltered="3336" processed="3330" dbindex="88396">
Lisides (Lysiades, Lysades ) fou un poeta atenenc.

Probablement composava poemes ditirmbics ja que consta que va guanyar un premi en un cor de nois. El seu nom apareix al monument de Liscrates el que permet establir la seva data a l'entorn de la 111 o 112 olimpada (vers el 335 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218393" title="Lisides (filsof)" nonfiltered="3337" processed="3331" dbindex="88397">
Lisides (Lysiades, Lysades ) fou un filsof epicuri atenenc. Era fill del clebre filsof Fedre (Phaedrus) que fou contemporani de Cicer. Aquest l'esmenta com "homo festivus" i ataca el seu nomenament com a jutge fet per Marc Antoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218394" title="Lsies" nonfiltered="3338" processed="3332" dbindex="88398">


Onomstica:

Lsies d'Atenes, general atenenc.

Lsies  (general selucida), general al servei de Seleuc I Nictor.

Lsies (ambaixador), ambaixador selucida.

Lsies  (ministre), ministre del rei selucida Antoc IV Epfanes ;

Lsies de Tars, filsof grec n;

Lsies (orador), orador atenenc;

Lsies (sofista), sofista grec del segle IV aC;

Lsies (escultor), escultor grec del temps d'Agust;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218395" title="Lsies d'Atenes" nonfiltered="3339" processed="3333" dbindex="88399">
Lsies d'Atenes (Lysias, Lysas ) fou un general atenenc.

Fou, segons Diodor de Siclia, un dels deu generals nomenats per succeir a Alcibades en el comandament de la flota el 406 aC, per en canvi Xenofont no l'esmenta en la llista que dona dels deu generals. Sembla clar que fou un dels que tenia el comandament a la batalla de les Arginuses, en la qual el seu trirrem fou enfonsat i es va poder escapar amb dificultat. Al seu retorn a Atenes, junt amb els seus cinc collegues, foren portats a judici i executats, sota el carrec d'haver descuidat el deure de recollir els cossos dels homes que havien mort a la batalla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218396" title="Lsies (general selucida)" nonfiltered="3340" processed="3334" dbindex="88400">
Lsies  (Lysias, Lysas ) fou un general al servei de Seleuc I Nictor.

El 286 aC, a les ordres del rei selucida, va ocupar amb els seus homes el passos de les muntanyes Amanos per impedir la fugida de Demetri Poliorcetes, que per aquesta causa va caure finalment en mans de Seleuc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218397" title="Lsies (ambaixador)" nonfiltered="3341" processed="3335" dbindex="88401">
Lsies (Lysias, Lisas ) fou un ambaixador selucida.

Antoc III el Gran el va enviar el 196 aC a Grcia per entrevistar-se amb els deu comissionats romans enviats pel senat rom per fixar els afers de Grcia junt amb Flamin. Ms tard va estar present a l'entrevista entre el rei i els ambaixadors romans a Lisimquia. Appi diu que tamb va acompanyar a Hegesianax i  Mnip en la seva ambaixada a Roma del 193 aC, per Tit Livi no l'esmenta aquest cop.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218399" title="Lsies (ministre)" nonfiltered="3342" processed="3336" dbindex="88402">
Lsies  (Lysias, Lysas ) fou un ministre del rei selucida Antoc IV Epfanes.
 
Va gaudir de la mxima confiana del rei i quan va anar a les provncies del nord de l'imperi li va encomanar la custodia del seu fill Antoc i li va donar el comandament nic de les provncies entre l'Eufrates i la mar. Entre els seus encrrecs estava la de continuar la guerra contra els jueus, i va enviar per aix un exrcit sota comandament de Ptolemeu fill de Dormenes, Nicanor i Grgies; per aquestos tres generals foren derrotats prop d'Emmaus per Judes Macabeu (165 aC).

L'any segent va agafar personalment el comandament d'un fort exrcit per no va arribar a fer cap operaci destacada i llavors es van rebre noticies de la mort d'Antoc a Tabes (Tabae) a Prsia; Lsies rpidament va proclamar rei al seu protegit Antoc V Eupator sota la seva prpia regncia tot i que segons les instruccions del rei mort, la regncia havia de passar en aquest cas a un altre ministre de nom Filip.

El 163 aC va fer una nova expedici contra els jueus acompanyat del jove rei, i van ocupar la fortalesa de Bethsura obligant a Judes a retirar-se cap a Jerusalem on foren assetjats al temple; la manca de provisions estava a punt d'obligar als jueus a rendir-se per llavors Filip va avanar al sud amb un exrcit que havia reunit i Lsies va concedir un acord de pau als jueus fora favorable. Lsies va combatre a Filip al que va derrotar i va fer executar.

La seva autoritat fou llavors indiscutida i el jove rei tenia el suport del senat rom ja que esperaven que amb un rei jove seria ms fcil acomplir els seus objectius. Els romans van enviar ambaixadors per executar l'acord que s'havia establert amb Antoc III el gran, i Lsies no es va poder oposar als arbitraris designis dels ambaixadors romans; per va esclatar una revolta i els ambaixadors romans, dirigits per Octavi, foren assassinats i el mateix Lsies fou sospits de ser cmplice dels assassins o al menys de permetre el crim. Lsies va enviar ambaixadors a Roma per rebutjar la seva participaci en els fets per no va oferir ni l'entrega ni el cstig dels assassins.

El jove prncep Demetri va sortir llavors de Roma on estava com hostatge i va desembarcar a Tir i el poble es va declarar al seu favor. Lsies i Antoc foren agafats pel populatxo i entregats a Demetri que va ordenar la seva execuci (162 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218400" title="Lsies de Tars" nonfiltered="3343" processed="3337" dbindex="88403">
Lsies de Tars  (Lysias, Lysas ) fou un filsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilcia.

Ateneu l'esmenta com a filsof epicuri i diu que va arribar a tir de la seva ciutat natal, per no consta en quina data es va produir aquest fet. La usurpaci fou quan Lsies va ser elevat a gran sacerdot d'Hracles. Com a tir es va distingir per la seva indulgncia per la luxria i per la seva crueltat. (Athenaeus  5. p. 215. b.).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218401" title="Lsies (orador)" nonfiltered="3344" processed="3338" dbindex="88404">
Lsies (Lysias, Lysas )  (vers 458 aC-378 aC) fou un orador atenenc, nascut a Atenes el 458 aC, fill de Cfal de Siracusa.

El 443 aC, amb poc ms de 15 anys, junt amb dos o tres germans, es va unir als colons atenencs que van anar a poblar Thuris a Itlia. All va rebre educaci de dos siracusans, Tsies i Ncies, i ms tard va participar a l'administraci de l'estat segurament en un crrec secundari. Aristtil diu que es va dedicar a l'ensenyament de retrica per no se sap si aix encara fou a Thuris o quan va retornar a Atenes. Aqu va conixer a Iseu de Calcis, que fou un dels seus deixebles.

El 411 aC, amb 47 anys, va esdevenir sospits d'afavorir la causa d'Atenes a Thuris i els espartans el van expulsar de la ciutat junt amb 300 ms i va tornar a Atenes, on aviat el govern del Trenta Tirans, establert desprs d'Egosptams, el va mirar com un enemic i la seva propietat fou confiscada sent empresonat a l'espera de ser executat; es va poder escapar i es va refugiar a Megara. 

Quan Trasibul va avanar cap a Atenes per alliberar el seu pas, Lsies va invertir tot el que tenia (2000 dracmes) en favor de la revoluci, i va reclutar un cos de 302 mercenaris. Trasbul li va concedir la ciutadania atenenca com a recompensa, per Arqu (Archinus) va aconseguir anullar aquesta disposici per un defecte de forma, i Lsies va haver de viure com a membre de la classe dels isteles, escrivint discursos judicials per altes.

Va morir el 378 aC als 80 anys

Va escriure un mnim de 425 discursos (els crtics consideraven que noms 230 eren realment seus)  dels quals se'n conserven 35, alguns incomplets i altres probablement espris. De 53 altres se'n tenen alguns fragments. Noms una ("discurs contra Eratstenes del 403 aC) fou llegida per ell mateix. Va escriure un manual de retrica () que s'ha perdut.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218402" title="Lsies (sofista)" nonfiltered="3345" processed="3339" dbindex="88405">
Lsies (Lysias, Lysas )  fou un sofista grec del segle IV aC.

Fou probablement l'autor de l'obra  sovint atribuda a l'orador Lsies. 

Es probablement el sofista d'aquest nom esmentat per Demstenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218403" title="Lsies (escultor)" nonfiltered="3346" processed="3340" dbindex="88406">
Lsies (Lysias, Lysas )  fou un escultor del temps d'August.

Va executar un grup de gran vlua representant a Apollo i Diana en un carro de quatre cavalls que August va situar a la capella erigida en memria del seu pare Octavi al tur Palat. Plini el Vell diu que el grup era de marbre per aquesta afirmaci es posada en dubte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218404" title="Lisicles" nonfiltered="3347" processed="3341" dbindex="88407">


Onomstica:

Lisicles d'Atenes, militar atenenc.

Lisicles (comandant), militar atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218408" title="Lisicles d'Atenes" nonfiltered="3348" processed="3342" dbindex="88408">
Lisicles d'Atenes (Lysicles, ) fill d'Abrnic, fou un militar atenenc.

Junt amb quatre collegues fou enviat el 428 aC amb 12 vaixells a demanar diners als aliats. Quan era a Cria, on havia desembarcat, i es trobava a la plana  del Meandre, fou atacat per caris i samians i va morir junt amb molts dels seus homes.

Podria ser el mateix Lisicles del que parla Aristfanes com a predecessor de Cle al capdavant dels demagogs, que a la mort de Pricles s'hauria casat amb Aspsia de Milet, i foren pares de Poristes, un personatge localment destacat a Atenes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218409" title="Lisicles (comandant)" nonfiltered="3349" processed="3343" dbindex="88409">
Lisicles (Lysicles, ) fou un militar atenenc, un dels comandants de l'exrcit atenenc a la batalla de Queronea el 338 aC.

Ms tard fou condemnat a mort sota l'acusaci de l'orador Licurg. El discurs de Licurg contra Lisicles s esmentat per Valeri Harpocrati.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218410" title="Liscrates" nonfiltered="3350" processed="3344" dbindex="88410">
Liscrates (Lysicrates, ) fou un escultor atenenc.

Fou fams pel seu monument corgic. Els guanyadors de premis en exhibicions dramtiques rebien un trpode de bronze com a premi que era costum oferir tot seguit a algun du, i es posava al sostre d'una edificaci destinada a l'efecte; el de Liscrates estava format per la base quadrada d'un edifici circular amb sis columnes cornties connectades per una tanca amb cpula de marbre del centre de la qual sorgia un ornament floral al sostre de la qual s'havia de collocar el trpode. Tenia la segent inscripci: . L'edifici fou anomenat vulgarment la llanterna de Demstenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218411" title="Lisdice" nonfiltered="3351" processed="3345" dbindex="88411">
Lisdice (Lysidice, Lysidke  ) fou un mtic personatge grec, suposada filla de Plops, esposa de Mestor i mare de Hipota (Apollodoros, 2.4.5)., o b dona d'Alceu i mare d'Amfitri, en les tradicions ms comunes (Pausanias, 8.14.2). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218412" title="Lisimquides" nonfiltered="3352" processed="3346" dbindex="88412">
Lisimquides (Lysimachides, ) fou un escriptor grec. Fou l'autor d'una obra sobre els oradors tics, dirigida a un tal Cecili. Tamb va escriure sobre altres temes relacionats amb els atenencs. La seva poca no s'esmenta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218418" title="Lismac" nonfiltered="3353" processed="3347" dbindex="88413">


Onomstica:

Lismac d'Atenes, ciutad atenenc subvencionat;

Lismac (prncep), fill de Lismac de Trcia i d'Arsinoe;

Lismac d'Egipte, fill de Ptolemeu II Filadelf i d'Arsinoe ;

Lismac (militar). militar selucida;

Lismac de Trcia, rei de Tracia i de Macednia.

Lismac de Becia, poeta cmic grec ;

Lismac d'Acarnnia, tutor d' Alexandre el Gran;

Lismac (tutor d'tal), tutor del rei tal de Prgam;

Lismac d'Alexandria, gramtic grecoegipci ;

Lismac de Cos, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218419" title="Lismac d'Atenes" nonfiltered="3354" processed="3348" dbindex="88414">
Lismac (Lysimachus, ), fill d'Aristides el Just i net d'un Lismac, fou un ciutad atenenc que va rebre un gran lot de terra i diners i una pensi per un decret d'Alcibades, en consideraci als serveis del seu pare.

El seus fills Aristides i Policirta encara van rebre uns beneficis en memria del seu avi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218420" title="Lismac (prncep)" nonfiltered="3355" processed="3349" dbindex="88415">
Lismac (Lysimachus, ) fou fill de Lismac de Trcia i d'Arsinoe II (filla de Ptolemeu I Ster). 

A la mort del seu pare (281 aC) va fugir amb la seva mare i el seu germ petit Filip, a Cassandria, on va romandre en seguritat per un temps, fins que Ptolemeu II Ceraune, que havia assolit el tron del Regne de Macednia, es va apoderar d'Arsinoe i dels dos fills sota promesa de casament i adopci dels dos nois, per tant bon punt els va tenir en el seu poder els dos joves foren assassinats als braos de la seva mare.  

A la seva mort Lismac tenia uns 16 anys i el seu germ Filip 13, i els dos eren reconeguts com nois de gran bellesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218421" title="Lismac d'Egipte" nonfiltered="3356" processed="3350" dbindex="88416">
Lismac d'Egipte (Lysimachus, ) fou fill de Ptolemeu II Filadelf i d'Arsinoe I (filla de Lismac de Trcia). 

Encara que va sobreviure al seu germ Ptolemeu III Evergetes I i al seu nebot Ptolemeu IV Filoptor, va ser executat per ordre de Sosibi, el regent del jove Ptolemeu V Epfanes (205 aC), segurament ja a una edat fora avanada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218422" title="Lismac (militar)" nonfiltered="3357" processed="3351" dbindex="88417">
Lismac (Lysimachus, ) fou un militar selucida, germ del general Apollodot que va defensar la ciutat de Gaza contra el macabeu Alexandre Janeu. Va provocar l'assassinat del seu germ i llavors va rendir la ciutat de Gaza als jueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218423" title="Christiane Scrivener" nonfiltered="3358" processed="3352" dbindex="88418">

Christiane Scrivener ( Mulhouse, Frana 1925 ) s una poltica francesa que fou membre de la Comissi Delors entre 1989 i 1995.

Biografia.
Va nixer l'1 de setembre de 1925 a la ciutat de Mulhouse, poblaci situada a la regi d'Alscia.

Activitat poltica.
Membre del Partit Republic (PR) engegat per Valry Giscard d'Estaing, l'any 1976 fou nomenada pel primer ministre de Frana Jacques Chirac Secretria d'Estat de comer i protecci al consumidor, crrec que va mantenir sota la direcci de Raymond Barre i que ocup fins el 1978. Va encapalar diversos canvis legislatius, inclosa una llei per a protegir la informaci dels consumidors sobre els productes i serveis l'any 1978), coneguda amb el nom de "llei Scrivener". 

El 1979 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu en les primeres eleccions europees, crrec que va mantenir fins el 1984. Posteriorment, l'any 1989 fou escollida Comissria Europea en la Comissi Delors II, fent-se crrec de la cartera de Fiscalitat i Uni Duanera, cartera que va mantenir en la formaci de la Comissi Delors III, a la qual se li afeg la cartera d'Assumptes dels Consumidors.

Enllaos externs.
  Informaci de Christiane Scrivener al Parlament Europeu;
  Llei Scrivener;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218429" title="Croada de Jaume I" nonfiltered="3359" processed="3353" dbindex="88419">
La Croada de Jaume I fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagus estat la novena croada.

Jaume I el Conqueridor, estant a Toledo el Nadal de 1268 per a assistir a la primera missa del seu fill l'Infant San d'Arag, arquebisbe de la ciuta,t reb una ambaixada trtara, que van oferir el seu ajut a l'emperador bizant Miquel VIII Paleleg contra els turcs en una expedici a Terra Santa que projectava el Conqueridor.

El 4 de setembre de 1269 va salpar de Barcelona un estol de 30 naus grosses i algunes galeres, amb vuit-cents homes escollits, almogvers, templers, hospitalers i els fills naturals del rei Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis, un exrcit total de 2.500 homes. L'empresa va ser un fracs total ja que una tempesta va obligar la malmesa galera reial a refugiar-se a Aiges Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya, mentre que noms 11 naus van aconseguir arribar finalment a Sant Joan d'Acre dirigides per Sanxis de Castre i Ferrandis. 

Al concili de Li de 1274, Jaume I va oferir agafar la creu per el seu oferiment no va tenir cap acollida. 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218430" title="etas" nonfiltered="3360" processed="3354" dbindex="88420">
Els etas sn una tribu urbana sorgida pels volts de 1979 a Ro Piedras, Puerto Rico. Va nixer com una agrupaci de presos amb l'objectiu de protegir-se mutuament. En alguns pasos mantenen rivalitat amb d'altres bandes, com ara els Latin Kings.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218431" title="Tau Aquilae" nonfiltered="3361" processed="3355" dbindex="88421">



Tau Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila.

Tau Aquilae s una estrella gegant taronja del tipus K de la magnitud aparent 5,51. Est aproximadament a 527 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218433" title="28 Aquilae" nonfiltered="3362" processed="3356" dbindex="88422">
28 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,53.

Sembla ser que s un sistema triple, variable del tipus Scuti.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218434" title="Outlet" nonfiltered="3363" processed="3357" dbindex="88423">
Un outlet, s un tipus de comer dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors a l'actual, amb reduccions de preu significatives.
s un fet curis que, tot i ser un mot d'origen angls, el significat de fet ha sofert una transformaci, ja que l'accepci original fa referncia a qualsevol botiga o sucursal de venda d'una marca concreta i en canvi el terme catal ha adoptat aquest significat de "lloc de venda d'articles de diferents marques a preus reduts per tenir defectes de fabricaci o per ser de temporades passades".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218439" title="Richard Burke" nonfiltered="3364" processed="3358" dbindex="88424">

Richard Burke, conegut popularment amb el nom de Dick Burke, ( Nova York, EUA 1932 ) s un poltic irlands que fou membre de la Comissi Jenkins entre 1977 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1932 a la ciutat nord-americana de Nova York. De ben petit es trasllad a la ciutat de Tipperary, poblaci situada al comtat del mateix nom. Va estudiar magisteri a la Universitat de Dubln, exercint aquesta professi abans d'iniciar la seva activitat poltica.

Activitat poltica.
Membre del Partit Demcrata Cristi Irlands, l'any 1967 abandon aquest partit per formar part del Fine Gael. El 1969 fou escollit membre del Dil ireann (Parlament d'Irlanda) per la circumscripci de Dubln, i fou nomenat per Liam Cosgrave, cap del seu partit, lder de la seva formaci al Parlament.

El 1973 el Taoiseach (primer ministre) Liam Cosgrave el nomen Ministre d'Educaci, sent un dels principals opositors a la legalitzaci dels anticonceptius. El 1976 abandon la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu, guanyant una batalla interna amb Justin Keating per aconseguir aquest crrec desprs de la renncia del primer comissari irlands, Patrick Hillery. Nomenat membre de la Comissi Jenkins el gener de 1977 fou responsabilitzat de les carteres de Relacions amb el Parlament, Fiscalitat, Assumptes dels Consumidors i Transport, crrec que va mantenir fins el gener de 1981.

En les eleccions generals d'Irlanda, realitzades el juny de 1981, aconsegu esdevenir altre cop diputat al Dil ireann, per no aconsegu entrar a formar part del govern presidit per Garret FitzGerald tot i la seva dilatada experincia. En les eleccions generals de 1982 novament fou escollit diputat i fou proposat pel Taoiseach Charles Haughey, pertanyent al Fianna Fil, Comissari Europeu en substituci de Michael O'Kennedy, un crrec que un cop acceptat no fou exempte de polmica ja que fou escollit per part del seu partit rival. Al finalitzar aquest segon mandat en la Comissi Thorn, en el qual fou nomenat Comissari Europeu de Personal i Administraci, abandon la poltica activa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218442" title="Enrique de Aldama y Min" nonfiltered="3365" processed="3359" dbindex="88425">
Enrique de Aldama y Min, (Madrid, 27 de novembre de 1933 - 16 de setembre de 2007) doctorat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, es dedic professionalment al sector de la construcci i la docncia. Li foren concedides les Grans Creus del Mrit Civil i del Mrit Militar.
 
 Activitat professional .
La seva activitat professional es mou tant en el sector pblic com en el privat.

A partir de 1961 en el govern franquista, fou enginyer de la Direcci general de Carreteres, entre el 1974 i el 1977 n'ocup el crrec de director, quan tamb ostent el crrec de delegat del Govern en les societats concessionries d'autopistes.

Mentre governava la UCD, en el perode comprs entre el 1978 i el 1980 fou director general de Renfe. Entre 1980 i 1982 sotssecretari del Ministeri d'Indstria i Energia alhora que conseller de l'Institut Nacional d'Indstria.

Durant la primera etapa de governs encapalats pel PSOE, al perode comprs entre 1983 i 1986 fou vicepresident executiu de Seopan; a partir de 1986 conseller delegat de la constructora Agroman.

El 1987 s president de Construcciones Lain, aquell grup es fusion el 1999 amb Obrascn-Huarte. La constructora resultant fou OHL, De Aldama i Juan Miguel Villar Mir en foren copresidents fins l'any 2000.
 
L'any 2000, mentre governa el PP, Enrique de Aldama dirigeix un nou portal d'Internet (Build2Build) dedicat a la compra, venda i gesti de la construcci que permet tenir accs a licitacions i adjudicacions pbliques oficials, en el qual van participar les constructores FCC, Ferrovial Agromn, ACS, Acciona i Sacyr. El 2002, fou president de la Comissi Especial per al Foment de la Transparncia dels Mercats Financers i Societats Cotitzades.

En morir ostentava els crrecs de president de la patronal Seopan, vicepresident de la CEOE, president de la Comissi EuroDefense Espanya, president del Consell Empresarial de la Societat de la Informaci i conseller de la companyia de tecnologia Tecnocom i de la corredoria d'assegurances Aon Gil i Carvajal.

Referncies.

Entrevista a elpais.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218443" title="Restes arqueolgics del Salt del riu Riquer" nonfiltered="3366" processed="3360" dbindex="88426">


Situat en el Salt del riu Riquer, terme municipal d'Alcoi, aquest assentament mosteri va ser descobert en 1959 per Juan Faus. La primera ocupaci humana d'aquest territori s'ha documentat en el Salt, que va ser habitat per un grup de caadors i recollectors neandertals al llarg de diversos millennis durant el Paleoltic mitj, amb una antiguitat entre 60.000 i 30.000 anys. L'assentament prehistric  del Salt comprn uns 400 metres quadrats de superfcie, on la gran seqncia arqueosedimentria de quasi quatre metres de grossria s mostra de la seua importncia en tota la Pennsula Ibrica. El Salt s a ms, un dels dos punts de la Pennsula en qu s'han trobat ferramentes de caa que s'usaven ms d'una sola vegada. Es troba junt al jard de Vila Vicenta, residncia d'estiu que va ser de Juan Gil-Albert.

Entorn.

El riu Barxell o Riquer discorre per una zona molt plana en el Troncal sobre roques calcries trobant-se de sobte amb un tallat de vuitanta metres de desnivell. s habitual que el riu s'infiltre i reaparega en la base de la paret, per en poca de pluges torrencials  es genera una espectacular cascada. A la zona es troben molins del segle XIX sobretot aix com l'entitat de poblaci de les cases del Salt que pertany a Alcoi.

Investigacions.

Resultat de les investigacions iniciades en 1986 per la Universitat de La Laguna  ha sigut la troballa de la foguera estructurada ms antiga de la Pennsula Ibrica, utilitzada per l'home de Neandertal per a calfar els seus campaments.

L'estructura est localitzada en la part superior del jaciment, el que situa la seua antiguitat entre els 35.000 i els 38.000 anys abans de Crist. La principal caracterstica s l's de la pedra, constata un important avan tecnolgic: el pas d'encendre foc a controlar-lo i aprofitar-lo per a nous usos. L's de pedres els permetia controlar i incrementar la temperatura del foc. s dels primers pobles documentats fins ara que utilitza esta tecnologia. Un altre s, fins ara desconegut era molt important: tirar el fem per a destruir-lo; per aix s habitual la troballa de ferramentes i ossos en ells.

Els nivells d'aquest jaciment a banda de  restes de fogueres i nombroses ferramentes de slex, contenen restes ssies dels animals que caaven i consumien, a ms s'han recuperat cincs dents humanes dHomo sapiens neandertalensis .Se sap que els antics pobladors d'aquest abric caaven cervos, cabres i cavalls per, a diferncia dels habitants que van ocupar rees prximes com la Cova Beneito, no van esgotar els seus recursos.

En l'estudi d'aquest jaciment participen arquelegs membres del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques de Frana, professors i alumnes de la Universitat de Rennes I, de Valncia i de la Universitat de La Laguna.

Amb la rehabilitaci de Vila Vicenta es mostrar a ms de manera permanent part de les troballes arqueolgiques d'aquest jaciment com a complement al ja exposat en el Museu Arqueolgic Municipal Camil Visedo Molt d'Alcoi que, de la m de Vicente Pascual, va realitzar en 1960 la primera de les seues excavacions en el Salt.

Bibliografia.
 GALVN SANTOS, Bertila, (1985-1987).  "El yacimiento musteriense de El Salt (Alcoy) Alicante: Campaa de excavaciones arqueolgicas de 1986". Tabona: Revista de prehistoria y de arqueologa (nm. 6, pp. 455-456). La Laguna. ISSN 0213-2818.
 GALVN SANTOS, Bertila, (1992). "El Salt (Alcoi, Alicante): Estado actual de las investigaciones". Recerques del Museu d'Alcoi (nm.1). Alcoi;
 HERNNDEZ GMEZ ,Crsto M.; GALVN SANTOS, Bertila; RODRGUEZ RODRGUEZ, Amelia; FRANCISCO ORTEGA, Isabel; ALBERTO FANGOS, Vernica; FANGO ROIS, Ana; (2001). "Las sociedades cazadoras-recolectoras neandertalianas en los valles de Alcoy (Alicante, Espaa). El Salt como un centro de intervencin referencial". Tabona: Revista de prehistoria y de arqueologa (nm. 10, pp. 7-34). ISSN 0213-2818.
 GALVN SANTOS, Bertila; HERNNDEZ GMEZ ,Crsto M.; FRANCISCO ORTEGA, Isabel; (2006). "Territorio y produccin ltica en los valles de Alcoy (Alicante) durante el Paleoltico Medio: aproximacin al modo de vida de los neandertales en la montaa alicantina". Sociedades prehistricas, recursos abiticos y territorio (coord. por Gabriel Martnez Fernndez, Antonio Morgado Rodrguez, Jos Andrs Afonso Marrero). pp. (135-158). ISBN 84-934264-4-X, pags. 135-158;
 GALVN SANTOS, Bertila; HERNNDEZ GMEZ ,Crsto M.; ALBERTO, V.; BARRO, A.; GARRALDA, M.D. Y VANDERMEERSCH, B. (2001). "El SALT (Serra Mariola, Alacant)". De Neandertales a Cromaones. El inicio del poblamiento humano en las tierras valencianas (pp. 397-402). Universitat de Valencia, Valencia.
 FUMANAL GARCA, Mara Pilar (1994). "El yacimiento musteriense del Salt (Alcoi, pais valenciano). Rasgos geomorfologicos y climatoestratigrafia de sus registros". Saguntum (nm. 27, pp. 39-55).

Enllaos externs.
"El Salt d'Alcoi amb aigua en el foro meteored ;
Mara Dolores Garralda y Bernard Vandermeersch El origen del hombre moderno en Europa. Ms preguntas que respuestas ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218445" title="Lismac de Trcia" nonfiltered="3367" processed="3361" dbindex="88427">
Lismac de Trcia  (Lysimachus, ) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Trcia i de Macednia.

Era nascut a Macednia (segons Flavi Arra a Pella) per d'origen tessali ja que el seu pare Agtocles havia tingut un alt crrec a Cranon a Tesslia, i havia obtingut el favor del rei Filip II de Macednia al que havia proms el suport del deu local.

De petit ja es va distingir pel seu coratge i per la seva fortalesa fsica el que li va permetre ascendir al important lloc de un dels , oficials escollits al servei d'Alexandre el Gran. Per apart d'aix no consta que hagus exercit cap comandament rellevant. Quint Curti diu que en una cacera a Sria va matar a un lle enorme amb les mans, encara que va rebre serioses ferides; es diu que desprs va ofendre al rei per que aquest el va perdonar en ra d'aquesta gesta (Just, Plutarc, Plini el Vell)

A la mort d'Alexandre li fou assignat el govern de Trcia i provncies adjacents fins al Danubi; aquest govern li fou donat al ser considerat el ms competent per lluitar contra els brbars de la frontera trcia. Noms arribar al seu govern es va haver d'enfrontar al rei dels odrisis, Seutes, que havia reunit un fort exrcit i esperava confirmar la seva independncia. A la primera batalla Lismac va obtenir una victria parcial per la resta de la guerra s desconegut; en generals els historiadors creuen que la guerra contra els odrisis i altres tribus brbares fou llarga i que aix li va impedir de participar a les lluites que van enfrontar als dems didocs. En set anys va consolidar el seu poder i va estendre el seu domini fins a la desembocadura del Danubi, deixant guarnicions a les ciutats gregues de la costa occidental de l'Eux.

El 315 aC, davant l'augment de poder d'Antgon el Borni, Lismac es va unir en una lliga amb Ptolemeu I Ster, Seleuc I Nictor i Cassandre de Macednia; llavors va reclamar la Frgia Hellespntica a Antgon i com que aquest llgicament li va negar, va esclatar la guerra. De fet no va participar a la guerra ja que les ciutats gregues de l'Euxi, Calltia, Istros i Odessos es van revoltar; va creuar el riu Hermos amb un exrcit i va derrotar els escites i tracis que donaven suport a les ciutats gregues, i tamb a una flota que Antgon va enviar en suport d'aquestes, i finalment va reduir les tres ciutats.

A la pau general del 311 aC fou confirmat en la possessi de Trcia per no va adquirir nous territoris. El 309 aC va fundar Lisimquia a l'Hellespont, no lluny de Cardia o Crdia, gran part dels habitants de la qual van poblar la nova ciutat. Desprs del 306 aC va imitar a Antgon i va assolir la reialesa.

No va participar en les subseqents lluites. Va mantenir una solida aliana amb Cassandre de Macednia, amb la germana del qual, Nicea, estava casat. El 304 aC s esmentat enviat subministraments de gra a Rodes que estava assetjada per Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon el Borni. El 302 aC va entrar en la coalici organitzada per Cassandre contra Antgon i  Poliorcetes, a la que es van afegir Ptolemeu i Seleuc.

Cassandre i Lismac van agafar el comandament dels exrcits en persona, el primer a Grcia i el segon a sia; bona part de la Friga Hellespntica es va sotmetre a Lismac voluntriament i algunes ciutats foren sotmeses per la fora. El seu lloctinent Prepelau va conquerir Elia i Jnia i el mateix Lismac va assolar Frgia i va ocupar la important ciutat de Sinnada (Synnada) i desprs quan Antgon va contraatacar, no va arriscar una batalla decisiva i es va retirar llavors cap a Dorilea on es va parapetar; obligat a retirar-se cap a Bitnia va passar el hivern a la frtil comarca de Salmia propera a Heraclea del Pont que li garantia els subministraments.

Abans del final del hivern Seleuc va arribar a Capadcia mentre Demetri d'altra banda, amb un exrcit reclutat a Grcia, recuperava l'Hellespont; els detalls de la campanya al segent any no s'han conservat i noms se sap que a la primavera els exrcits de Lismac i Seleuc es van reunir i rd de Demetri Poliorcetes i Antgon tamb es van trobar una mica desprs, a l'estiu, a Ipsos a les planes de Frgia . Va seguir la decisiva batalla de Ipsos en qu va morir Antgon i Demetri va haver de fugir cap a Efes i desprs cap a Grcia. Els guanyadors es van repartir els dominis del venut i Lismac va obtenir l'Hellespont, fins al cor de Frgia encara que el lmit amb la resta dels antic territoris d'Antgon (que van passar a Seleuc) no es clarament indicat en cap font.

A partir d'aqu Lismac es va dedicar a consolidar el seu poder. La possessi de les mines d'or i plata de Trcia li assegurava fora riquesa i acumulava tresors (fins i tot fou anomenat "el tresorer", ). Aquestos tresors eren dipositats a dos ciutadelles, una a Tirizis, a la costa trcia, i un altre a Prgam, a Msia. Va fundar noves ciutats i va embellir o restaurar algunes de les existents; va reconstruir Antignia al llac d'Ascnia, a la que va batejar com Nicea en honor de la seva dona, va restaurar Esmirna, que estava prcticament deshabitada i va recuperar la seva antiga prosperitat, i Efes (una de les darreres ciutats que va romandre lleial a Antgon) la va traslladar mes prop de la costa i la va repoblar amb els habitants de Lebedos, de Colof i de l'antiga poblaci; va fundador Nehion (Neohium) i potser Alexandria Troas (en tot cas restaurada). Va continuar la lluita contra els odrisis, peonis, i altres tribus i va aconseguir el domini sense disputa de tots els territoris al sud del Danubi.

Quan Seleuc es va aliar a Demetri Poliorcetes, Lismac es va aliar a Ptolemeu i fou llavors quan es va casar amb Arsinoe II, filla de l'egipci (Nicea havia mort el 302 aC per Lismac s'havia casat llavors amb Amastris a la que va abandonar, deixant-li el govern d'Heraclea del Pont). Cassandre va morir el 297 aC i fins llavors Lismac va mantenir excellents relacions de bon venatge a Macednia, relacions que va tractar de mantenir donant a la seva filla Eurdice en matrimoni a Antpater, un dels fills de Cassandre. Les dissensions entre els fills van acabar finalment en el derrocament de la dinastia. Lismac de fet va signar rpidament un acord de pau que establia la renuncia dels drets del seu gendre al que desprs va fer matar.

En aquest temps Lismac es va haver d'enfrontar al nord amb els getes (getae). Les primeres noticies sn del 292 aC i probablement el resultat d'una agressi de Lismac. El seu fill Agtocles de Trcia, que va dirigir l'exrcit contra els getes, fou derrotat i fet presoner, encara que el geners rei geta Dromiquetes el va alliberar i el va retornar al seu pare. El 291 aC Lismac en persona va marxar contra els getes amb un enorme exrcit, i va entrar al cor dels dominis getes, per es va trobar privat de subministraments i finalment es va haver de rendir. El rei geta Dromiquetes, el va tractar amb generositat i desprs de tirar-li en cara les seves repetides agressions, li va retornar la llibertat. 

En la seva absncia Demetri Poliorcetes va aprofitar per ocupar diverses ciutats de Trcia per aviat les va abandonar voluntriament quan va rebre noticies d'una revolta a Grcia. Lismac va preparar la seva venjana amb l'aliana amb Ptolemeu i Seleuc en una lliga contra Poliorcetes a la que es va afegir Pirros de l'Epir.

Vers el 289 aC Lismac va envair Macednia al mateix temps que Pirros ho feia per l'oest. Demetri, abandonat per les tropes, va haver de fugir i els dos conqueridors van quedar amos de Macednia (288 aC). Lismac va deixar la corona a Pirros i va annexionar els territoris fins el riu Nestos, i una mica desprs tamb va incorporar Penia (286 aC) i el 285 aC Pirros fou expulsat de Macednia i Lismac es va proclamar rei.

Molt poc desprs el seu principal enemic Demetri Poliorcetes fou capturat per Seleuc i aix el deixava el camp lliure. Lismac va demanar repetidament a Seleuc de matar a Poliorcetes, per aviat l'aliana entre selucides i Lismac es va anar afluixant per acabar esdevenint enemics. Lismac va reforar l'aliana amb Egipte i el seu fill Agtocles es va casar amb Lisandra, filla de Ptolemeu. (285 aC) mentre la filla de Lismac, Arsinoe, es va casar un mesos desprs amb Ptolemeu II Filadelf que acabava de pujar al tron egipci (284 aC). Oxatres i Clearc, fills d'Amastris, que havien matat a la seva mare, senyora d'Heraclea del Pont, foren executats per orde de Lismac el 286 aC i Heraclea fou donada com a regal a la seva dona Arsinoe. 

Aquesta era enemiga del prncep Agtocles, i va incitar a Lismac contra aquest; el germanastre d'Arsinoe, Ptolemeu Ceraune, va arribar a la cort com a fugitiu i va ajudar a la seva germana en aquesta tasca; Lismac va escoltar les difamacions d'Arsinoe contra Agtocles i finalment va permetre que aquest fos assassinat (segons uns enverinat i segons altres assassinat per Ceraune). Aix va separar a Lismac del poble; algunes ciutats d'sia es van revoltar. El seu eunuc Fileter, que li custodiava els tresors a Prgam, el va desconixer; Lisandra la viuda d'Agtocles, va fugir a la cort de Seleuc i va demanar venjana.

Seleuc era ja tant vell com Lismac (uns 70 anys cadascun, de Lismac, Jernim de Crdia diu que tenia prop de 80 anys, Just 74 i Appi 70, i aquesta darrera es probablement la ms aproximada) per tot i aix va aixecar un exrcit  i va envair els dominis del seu rival. Lismac va reunir tamb el seu exrcit i va sortir cap a les seves possessions asitiques; els dos exercits es van trobar a la plana de Coros (Curopedion). En la batalla va morir Lismac a mans de Malac, nadiu d'Heraclea (281 aC). El seu cos fou entregat al seu fill Alexandre de Trcia i enterrat per aquest a Lisimquia. Va regnar 25 anys des que va assolir el ttol i cinc anys i sis mesos a Trcia i Macednia reunides.

Just diu que abans de morir, 15 fills l'havien premort, per si aquestos fills van existir no sn coneguts, excepte Agtocles. Sis fills el van sobreviure: Alexandre (que com Agtocles era fill d'una dona odrsia de nom Macris); Arsinoe (casada amb Ptolemeu Filadelf), filla de Nicea; Eurdice dona d'Antpater, fill de Cassandre, probablement tamb filla de Nicea; Ptolemeu; Lismac; i Filip, els tres darrers fills d'Arsinoe. Una filla de nom desconegut, es va casar en vida del pare amb el rei geta Dromiquetes, per no se sap si vivia el 281 aC.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218446" title="Lismac de Becia" nonfiltered="3368" processed="3362" dbindex="88428">
Lismac de Becia (Lysimachus, ) fou un poeta cmic grec esmentat per Lluci, que el ridiculitzava per la seva absurda pedanteria perqu tot i ser beoci de naixement utilitzava la lletra T en la forma que era costum a l'tica. Alguns suposen que en realitat no era un personatge real sin una creaci de Lluci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218447" title="Lismac d'Acarnnia" nonfiltered="3369" processed="3363" dbindex="88429">
Lismac d'Acarnnia (Lysimachus, ) fou un grec d'Acarnnia al que es va encarregar la tutoria del jove prncep Alexandre, desprs Alexandre el Gran. Va guanyar el favor de la casa reial quan va agafar el nom de Fnix i va donar els d'Aquilles a Alexandre i el de Peleu a Filip II, el que li va valer ser el segon en rang dels tutors del prncep.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218448" title="Lismac (tutor d'tal)" nonfiltered="3370" processed="3364" dbindex="88430">
Lismac (tutor d'tal)  (Lysimachus, ) fou un filsof grec que esmenta Ateneu de Naucratis com un dels tutors del rei tal de Prgam. Va escriure algun llibre sobre l'educaci del prncep amb tota mena d'elogis. Fou deixeble de Teodor segons Callmac, i de Teofrast segons Hermip d'Esmirna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218449" title="Lismac d'Alexandria" nonfiltered="3371" processed="3365" dbindex="88431">
Lismac d'Alexandria (Lysimachus, ) fou un distingit gramtic grec egipci, natural d'Alexandria, esmentat per diversos autors, que li atribueixen les segents obres:

 ;

Les dues darreres sn obra probablement d'un autor homnim.

No se sap l'poca exacta en qu va viure per si que fou posterior al 140 aC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218452" title="Lismac de Cos" nonfiltered="3372" processed="3366" dbindex="88432">
Lismac de Cos  (Lysimachus, ) fou un metge grec, natural de l'illa de Kos, que va escriure un comentari sobrer els treballs d'Hipcrates  en tres llibres; i un altre treball en quatre llibres sobre el mateix tema. Probablement vivia al segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218455" title="Lsip" nonfiltered="3373" processed="3367" dbindex="88433">


Onomstica:

Lsip d'Esparta, militar espart.

Lsip d'Arcdia, poeta cmic grec ;

Lsip de l'Epir, escriptor grec ;

Lsip de Sici, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218456" title="Lsip d'Esparta" nonfiltered="3374" processed="3368" dbindex="88434">
Lsip d'Esparta (Lysippus, Lsippos ) fou un militar espart.

Agis II rei d'Esparta el va nomenar governador d'Epitlion a Elis quan el rei va retornar a Esparta desprs de la campanya a l'lide (400 aC). Durant l'estiu i tardor d'aquell any Lsip  va fer continues devastacions al territoris de l'lide. L'any segent, 399 aC, Elis va demanar la pau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218457" title="Lsip d'Arcdia" nonfiltered="3375" processed="3369" dbindex="88435">
Lsip d'Arcdia (Lysippus, Lsippos ) fou un poeta cmic grec d'Arcdia, de la vella comdia.

Va florir vers el 434 aC quan va guanyar el primer premi amb l'obra . Ateneu l'esmenta junt amb Cllies. 

Altres ttols d'aquest autor foren:
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218458" title="Lsip de l'Epir" nonfiltered="3376" processed="3370" dbindex="88436">
Lsip de l'Epir (Lysippus,  Lsippos  ) fou un escriptor grec natural de l'Epir.

Va escriure  que s esmentada a l'escolstica d'Apolloni Rodi





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218459" title="Lsip de Sici" nonfiltered="3377" processed="3371" dbindex="88437">
Lsip de Sici (Lysippus,  Lsippos ) fou un escultor grec natural de Sici que vivia al temps de l'olimpada 114, contemporani doncs d'Alexandre el Gran que va morir en el temps d'aquesta olimpada.

L'esmenten entre d'altres Pausnies i Plini el Vell. El primer diu que va fer una esttua al vencedor olmpic Troile (que va guanyar a l'olimpada 102, per les esttues se solien fer bastants anys desprs de la victria) de la que una inscripci es va trobar a Roma (; com que Seleuc no va assolir el ttol reial fins a l'olimpada 117 s'ha suposat que floria vers el 300 aC per sovint s'afegien inscripcions a esttues fetes abans. 

Treballava principalment el bronze  (faber aerarilus), i va ser considerat el ms gran escultor  i sempre deia que el que s'havia d'imitar era la natura i no als artistes. Cicer diu que considerava a Dorifor i Polclet els seus mestres i certament el seu estil estava comnnectat amb l'escola argiva de Polclet igual que  l'escola d'Escopes i Praxteles estava relacionada amb l'escola tica de Fdies.

Les seves obres es diu que foren unes 1500 (segons Plini) i que cobrava una pea d'or per cada esttua; les peces d'or foren contades desprs de la seva mort. Totes les seves esttues foren en bronze i per aix cap s'ha conservat ja que el bronzo es deteriora amb el temps, per si que hi ha algunes copies a joies i monedes. 

Les principals obres, moltes de les quals dedicades al seu tema preferit, Hrcules,  foren:

1. Esttua colossal de Zeus a Trent ;
2. Esttua de Zeus a Sici  ;
3. Zeus Nemeu a Argos;
4. Zeus assistit per les Muses ;
5. Posid a Corint ;
6. Dions a la cova sagrada del Mont Helic;
7. Eros a Tspies ;
8. Hrcules colossal a Trent (portat desprs a Roma i ms tard a Bizanci);
9. Hrcules traient el poder a Eros;
10. Esttua petita d'Hrcules () assegut al banquet dels deus;
11. Hrcules al frum de Sici;
12. Esttues d'Hrcules fent els treballs a Alyzia (Arcdia) i ms tard a Roma;
13. Esttua de Time  o Oportunitat;
14. Heli en quadriga a Rodes;
15. Un  stir a Atenes. ;
16. El bany d'un atleta posat per Agripa en un dels seus banys i desprs portat per Tiberi a la seva prpia cambra per un temps;
17. Una dona cantant  ;
18. Diverses esttues d'atletes;
19. Una esttua de Scrates ;
20. Esttua d'Esop ;
21. Esttua de Praxilla. ;
22. Nombroses esttues d'Alexandre el Gran, la ms famosa l'Alexandre amb llana amb l'epigrama gravat: ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218461" title="Lisis" nonfiltered="3378" processed="3372" dbindex="88438">


Onomstica:

Lisis (filsof), filsof pitagric grec;

Lisis (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218462" title="Lisis (filsof)" nonfiltered="3379" processed="3373" dbindex="88439">
Lisis (Lysis, ) fou un destacat filsof pitagric grec que va haver de fugir d'Itlia (Magna Grcia) durant la persecuci de la secta i va anar a Tebes on fou el mestre d'Epaminondes, que el va tenir sempre en alta consideraci, per aquest Epaminondes no pot ser el fams general teb, ja que Pitgores va morir vers el 498 aC i Epaminondes no va nixer fins el 418 aC, i probablement la informaci es refereix a un altre Epaminondes. 

Va morir i fou enterrat a Tebes. Se li atribu un llibre sobre Pitgores i les seves doctrines i una carta a Hiparc de Tebes. Digenes Laerci diu que alguna de les obres atribudes a Pitgores foren realment escrites per Lisis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218463" title="Lisis (poeta)" nonfiltered="3380" processed="3374" dbindex="88440">
Lisis (Lysis, ) fou un poeta grec.

Va utilitzar l'estil conegut com estil hilarodic, en el que fou el successor de Simos, el inventor d'aquest tipus de poesia; els poetes d'aquest estil foren inicialment anomenats  per Simos,  per ms tard  per Lisis i Magos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218464" title="Lisistrat" nonfiltered="3381" processed="3375" dbindex="88441">
Lisistrat (Lysistratus) fou un escultor gec de Sici, germ de Lsip de Sici i per tant a la segona meitat del segle IV aC.

Va dedicar la seva obra a esculpir caps, representacions que feia exactament tal com eren sense procurar cap bellesa especial o ideal de bellesa (Plini el Vell diu: Hic et similitudinem reddere instituit: ante eum quam pulcherrimas facere studebant). Va fer una esttua de Melanippe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218466" title="Ricard Guin i Boix" nonfiltered="3382" processed="3376" dbindex="88442">
Ricard Guin i Boix (Girona 1890 - Antony, Frana 1973) va ser un escultor catal.

Membre de l'actiu grup artstic giron de comenaments del segle XX i gran amic de Prudenci Bertrana, esdevingu deixeble i ajudant d'Arstides Maillol. Aquest el recoman a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgu dedicar-se a l'escultura per tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.

Guin esdevingu aix l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. Els primers anys setanta els tribunals francesos li reconegueren la copaternitat d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes.
La seva obra personal s d'un classicisme mediterranista molt prxim al Noucentisme catal.

 Fonts .
Francesc FONTBONA: Ricard Guin, retorn a casa. Al catleg de l'exposici Ricard Guin. Escultures i dibuixos, Ajuntament de Girona, Octubre 1992, pgs. 11-17.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218468" title="The Singles 81-85" nonfiltered="3383" processed="3377" dbindex="88443">


The Singles 81-85 s el cinqu disc del grup Depeche Mode. Cont els senzills editats als quatre anteriors lbums, ms dos temes indits, "Shake the disease" i "It's called a heart". L'any 1998 va veure'n l'aparici d'una edici remasteritzada, amb la inclusi dels temes "Photographic (Some Bizarre Version)" i "Just can't get enough (Schizo Mix)".

Als Estats Units s'hi edit una recopilaci parallela, anomenada Catching up with Depeche Mode, amb un repertori lleugerament diferent.

Temes.

LP Mute INT 146817.

 Cara 1;

 Dreaming of me - 3:44;
 New life - 3:44;
 Just can't get enough - 3:37;
 See you - 3:53;
 Leave in silence - 3:59;
 Get the balance right! - 3:12;
 Everything counts - 3:58;

 Cara 2;

 Love, in itself - 3:59;
 People are people - 3:43;
 Master and servant - 3:50;
 Blasphemous rumours - 5:08;
 Shake the disease - 4:47;
 It's called a heart - 3:48;

CD Mute 1985.

 Dreaming of me - 3:43;
 New life - 3:44;
 Just can't get enough - 3:37;
 See you - 3:53;
 The meaning of love - 3:05;
 Leave in silence - 3:59;
 Get the balance right! - 3:12;
 Everything counts - 3:58;
 Love, in itself - 3:58;
 People are people - 3:43;
 Master and servant - 3:50;
 Blasphemous rumours - 5:08;
 Somebody - 4:19;
 Shake the disease - 4:47;
 It's called a heart - 3:47;

Reedici de l'any 1998.

 Dreaming of me - 3:46;
 New life - 3:45;
 Just can't get enough - 3:44;
 See you - 3:57;
 The meaning of love - 3:05;
 Leave in silence - 4:02;
 Get the balance right! - 3:15;
 Everything counts - 3:59;
 Love, in itself - 4:00;
 People are people - 3:46;
 Master and servant - 3:47;
 Blasphemous rumours - 5:09;
 Somebody - 4:22;
 Shake the disease - 4:49;
 It's called a heart - 3:51;
 Photographic (Some Bizarre Version) - 3:13;
 Just can't get enough (Schizo Mix) - 6:46;

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte els temes 1, 2, 3, 16, i 17 (escrits per Vince Clarke).

 Temes cantats per David Gahan, excepte "Somebody", cantat per Martin Gore.

Informaci addicional.

 Algunes cpies del disc incloen un pster de regal amb una reproducci en color gris metallitzat de la seva portada.

 Al disc hi apareix una crtica del tema "Blasphemous rumours" (Blasphemous rumours s un nmero dens i tenebrs on deixen Du com un drap), signada per Neil Tennant, que en aquella poca treballava a la publicaci Smash Hits, i que posteriorment adquir fama com a cantant del grup Pet Shop Boys.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'edici original;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218470" title="Conrad Rafart i Arza" nonfiltered="3384" processed="3378" dbindex="88444">
Conrad Rafart i Arza (Solsona, Solsons, 8 de maig de 1979) s intrpret de tenora a la cobla-orquestra Blanes, professor de msica i compositor de sardanes.

Inicia els seus estudis a l'Escola Municipal de Msica de Solsona, s escol de l'escolania del Claustre de Solsona, forma part com a cantaire de l'Orfe Nova Solsona, s un dels creadors del grup juvenil Free Cat i enregistren un CD i participa amb la cobla Bohmia en la gravaci de sardanes de Jordi Paul i Safont. S'examina durant els primers cursos al Conservatori de Cervera i obt el ttol de Grau Superior al Liceu. Ha sigut intrpret de tenora a la cobla Juvenil Ciutat de Solsona, la Principal de Berga, l'Amoga i la cobla-orquestra Blanes.

En la composici de sardanes s'inicia amb La passada de nit, sardana que t relaci amb les festes de les enramades d'Arbcies, registrada en un CD per la cobla Bisbal Jove. El 20 de maig de 2007, estrena a l'aplec de Santa Coloma de Gramanet la sardana El moment s ara i el lloc s aqu, una obligada de tenora.

Collaboracions en CD.
Sardanes Jordi Paul 2003   Audivisuals de Sarri;
Cant d'aniversari Cobla-Orquestra La Blanes   Msica Global Discogrfica S.L.
La Blanes 20 aniversari (20 sardanes)      Msica Global Discogrfica S.L.
Bisbal Jove (Sardanes dedicades a Arbcies);

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218475" title="Tinci" nonfiltered="3385" processed="3379" dbindex="88445">

Tcnica que inici Camillo Golgi i que fou clau per l'estudi i la descripci del cervell. Com s i com funciona. Era el procs conegut com "reazione nera". Ms tard, Santiago Ramn y Cajal va millorar la tcnica de tinci amb noves substncies qumiques que li permetien veure els mecanismes i els processos connectius de les cllules, aix podent descobrir noves coses del cervell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218476" title="Andreu-Avell Arts i Toms" nonfiltered="3386" processed="3380" dbindex="88446">
Andreu Avell Arts i Toms (Barcelona 1908 - Sitges, Garraf 2006) fou un periodista i escriptor catal, ms conegut pel pseudnim de Sempronio, fill de Josep Arts i Balaguer i cos d'Avell Arts-Gener. Abans de la guerra civil espanyola collabor a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opini. 

El 1941 adopt el pseudnim, d'antuvi per a signar les seves collaboracions a Destino, i desprs els seus articles i llibres. Tamb collabor al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele-Exprs i del 1966 al 1970 dirig Tele/Estel, primer setmanari catal autoritzat pel franquisme. Des del 1964 collabor regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui. 

Durant els anys setanta i vuitanta se centr construir als seus llibres una crnica entre histrica i costumista de la Barcelona del segle XX, per tamb manifest el seu inters pel mn de l'art (tamb conre la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'ajuntament de Barcelona el nomen cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorg la Medalla d'Or al mrit artstic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorg la creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Assaig .
 Barcelona tal com s (1948);
 Los barceloneses (1959) ;
 Minutero barcelons (1963);
 L'art de viure al dia (1970);
 Retrats de Ramon Casas (1970);
 Clar i catal (1973);
 Aquella entremaliada Barcelona (1978);
 Barcelona era una festa (1980);
 Quan Barcelona portava barret (1983);
 Barcelona pel forat del pany (1985);
 Barcelona bitllo-bitllo (1986);
 Taula de caf (1989);
 Barcelona a mitja veu (1991);
 Cent autoretrats d'artistes catalans (1992) ;
 Barcelona es confessa a mitges (1994);
 La Barcelona del jove Picasso (1995);
 Novella .
 La oracin del diablo (1962);
 La vall dels reis  (1985);
 El mur (1988);
 Poesia .
 L'accent de Barcelona (1938);
 Teatre .
 Les flors del Mal( 1947);
 Els fugitius de la plaa Reial (1964) ;
 La cancin del Paralelo (sarsuela, 1943) ;
 La impassible (1935);

 Enllaos externs .
 Sempronio a xtec;
 Necrolgica de Sempronio a La Vanguardia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218478" title="Joan Bofill i Tauler" nonfiltered="3387" processed="3381" dbindex="88447">
Joan Bofill i Tauler s un advocat catal. Ha estat president i un dels fundadors el 1972 de la Federaci Catalana Pro Persones amb Disminuci Psquica, des del qual ha maldat per aglutinar i reforar les associacions que treballen en el camp del retard mental i millorar la qualitat de vida dels deficients psquics. El 1985 fou un dels membres del patronat de la Fundaci Catalana Tutelar de Disminuts Psquics, engegada per l'APPS i per Critas Diocesana. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218479" title="Tretzevents" nonfiltered="3388" processed="3382" dbindex="88448">

Tretzevents s una revista infantil quinzenal fundada el 1951 pel seminari de Solsona i que fins el 1973 s'anomenava L'Infantil. Era dirigida per Climent Forner i Escobet i gaudia del suport del bisbe Vicent Enrique i Tarancn. 

Des del 1963 agaf nou impuls i s'edit des de Barcelona. S'hi publiquen cmics, contes, notes histriques a tot color, a l'estil de Cavall Fort, algunes de les quals sn traduccions d'altres revistes infantils i juvenils europees, com Tintin i Spirou. Actualment s dirigida per Manuel Sayrach i Fatj dels Xiprers i Miquel ngel Sayrach i Fatj dels Xiprers. Hi han collaborat els dibuixants  Picanyol, Ru, Iv, Perich, Clav, Asensio, i altres. El seu tiratge s de dotze mil exemplars i actualment s patrocinada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El 1987 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la revista;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218481" title="22 Aquilae" nonfiltered="3389" processed="3383" dbindex="88449">
22 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,59.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218484" title="The Yellow and Black Attack" nonfiltered="3390" processed="3384" dbindex="88450">

The Yellow and Black Attack! s la primera gravaci en estudi d'Stryper. s un EP de sis canons del qual no en van publicar cap single i noms es fu un tiratge de 20,000 cpies, car la discogrfica Enigma Records dubtava de quin era llur mercat potencial.

L'xit d'Stryper arrib amb llur primer disc, Soldiers Under Command, i amb la reedici de The Yellow And Black attack. L'EP fou reeditatm, en efecte, el 10 d'Agost de 1986 amb dues canons extres, "Reason For The Season" (que ja havia aparegut al single de 12" nadalenc de 1985 "Winter Wonderland") i una can nova de trinca, "My Love I'll Always Show."  Malgrat que, com hem dit, The Yellow and Black Attack fos un EP, molts fans el consideren el segon lbum d'estudi de la banda, a causa de la reedici.

Llista de canons (EP de 1984).
Loud 'N' Clear (Michael Sweet)   3:34;
From Wrong to Right (Ox Fox, M. Sweet, Robert Sweet)   3:51;
You Know What to Do (Fox, Tim Gaines, M. Sweet, R. Sweet)   4:47;
C'mon Rock (M. Sweet)   3:46;
You Won't be Lonely (M. Sweet)   3:43;
Loving You (M. Sweet)   4:15;

Llista de canons (reedici de 1986).
Loud 'N' Clear (Matthew Sweet)   3:34;
From Wrong to Right (O. Fox, M. Sweet, Robert Sweet)   3:51;
My Love I'll Always Show  (M. Sweet)   3:38;
You Know What to Do (O. Fox, Tim Gaines, M. Sweet, R. Sweet)   4:47;
C'mon Rock (M. Sweet)   3:46;
You Won't be Lonely (M. Sweet)   3:43;
Loving You (M. Sweet)   4:15;
Reason for the Season (M. Sweet, R. Sweet)   6:30;

Msics.
Michael Sweet - veu i guitarra;
Robert Sweet - bateria;
Tim Gaines - baix, teclats i veus;
Oz Fox - guitarra i veus;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218485" title="Soldiers Under Command" nonfiltered="3391" processed="3385" dbindex="88451">

Soldiers Under Command s la segona gravaci d'estudi i el primer lbum complet d'Stryper. Fou publicat el 1985 i esdevingu el primer disc de Christian metal que arrib a la categoria de disc d'or, en superar el mig mili de cpies venudes.

Llista de canons.
 "Soldiers Under Command" (Michael Sweet, Robert Sweet) 5:03;
 "Makes Me Wanna Sing" (M. Sweet) 2:51;
 "Together Forever" (M. Sweet) 4:03;
 "First Love" (M. Sweet) 5:43;
 "The Rock That Makes Me Roll" (M. Sweet) 4:56;
 "Reach Out" (M. Sweet, R. Sweet) 5:21;
 "(Waiting For) A Love That's Real" (M. Sweet) 4:36;
 "Together as One" (M. Sweet) 5:01;
 "Surrender" (M. Sweet) 4:28;
 "Battle Hymn of the Republic" (Julia Ward Howe, M. Sweet) 2:36;

Msics.
Oficials.
 Michael Sweet - veu i guitarra;
 Robert Sweet - bateria;
 Tim Gaines - baix, teclats, piano i veus;
 Oz Fox - guitarra i veus;

Collaboradors.
 Christopher Currell - synclavier i guitarra;
 John Van Tongeren - baix, teclats i piano;

Singles.
 Soldiers Under Command / Together as One- Publicat l'11 de Juny de 1985;
 Reach Out / Together as One - Publicat el 30 de Setembre de 1985;

Produccci.
 Michael Wagener - productor i enginyer;

Notes.
 El vdeo en directe Live in Japan, publicat el 1986, es va filmar el 8 de Juliol de 1985 durant la gira de presentaci d'aquest disc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218486" title="To Hell with the Devil" nonfiltered="3392" processed="3386" dbindex="88452">

To Hell with the Devil s el tercer disc d'estudi d'Stryper. Fou publicat el 1986 i el primer disc del seu gnere que sobrepass el mili de cpies venudes, s a dir, disc de plat. De fet, continua sent el disc de Christian metal ms venut de la histria.

Al principi de la gravaci el baixista Tim Gaines abandon la banda i fou substitut per Matt Hurich, per aquest no dur gaire temps i finalment les parts de baix del disc foren cobertes pel msic de sessi Brad Cobb. A l'hora de comenar la gira de presentaci de l'lbum Tim Gaines torn a la banda.

Llista de canons.
(Totes compostes per Michael Sweet llevat que diguem el contrari)
 "Abyss (To Hell with the Devil)"   1:21;
 "To Hell with the Devil" (M. Sweet, Robert Sweet)   4:08;
 "Calling on You"   3:59;
 "Free" (M. Sweet, R. Sweet)   3:44;
 "Honestly"   4:10;
 "The Way" (Oz Fox)   3:37;
 "Sing-Along Song"   4:21;
 "Holding On"   4:16;
 "Rockin' the World"   3:30;
 "All of Me"   3:11;
 "More Than a Man"   4:35;

Msics.
Oficials.
 Michael Sweet - veu, guitarra elctrica i acstica;
 Oz Fox - guitarra elctrica i veus;
 Robert Sweet - bateria;

Collaboradors.
 Brad Cobb - baix;
 John Van Tongeren - teclats;

Singles.
Free / Calling on You - Publicat el 10 de Febrer de 1987 (Enigma Records 75001);
Honestly / Sing-Along Song - Publicat el 10 d'Agost de 1987 (Enigma 75009);

Producci.
 Stephan Galfas i Stryper - Productors;
 Stephan Galfas i Dan Nebanzal - Enginyers de so;
 Stephan i Michael Sweet - Arranjaments;
 Eddy Schreyer - Mescles;
 Robert Sweet - Disseny de portada;
 Brian Ayuso - Direcci artstica;
 Ray Brown - Disseny de vestits;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218489" title="In God We Trust (disc)" nonfiltered="3393" processed="3387" dbindex="88453">

In God We Trust s el quart disc d'estudi d'Stryper. Fou publicat el 1988.  Desprs del so tan metllic de To Hell with the Devil, Stryper decidiren gravar un disc ms comercial, apte per les rdio-frmules i proper al Pop. Aix els comport moltes crtiques per part dels fans i la premsa especialitzada. No obstant aix, el disc gaud d'uns bonssims nivells de vendes i aconsegu la certificaci de disc d'or en superar el mig mili de cpies venudes.

Com havia passat en la gravaci anterior, el baixista oficial Tim Gaines es desentengu de les sessions d'estudi per retorn a la banda per sortir de gira.

Llista de canons.
(Totes compostes per Stryper llevat que indiquem el contrari)
 "In God We Trust" (Michael Sweet, Robert Sweet)  3:56;
 "Always There for You" (Michael Sweet)   4:09;
 "Keep the Fire Burning"   3:35;
 "I Believe in You"   3:17;
 "The Writing's on the Wall"   4:19;
 "It's Up 2 U"   3:51;
 "The World of You and I"   3:45;
 "Come to the Everlife"   4:09;
 "Lonely"   4:09;
 "The Reign"   2:50;

Msics.
Oficials.
 Michael Sweet	 - veu, guitarra elctrica i acstica;
 Oz Fox - guitarra elctrica i veus;
 Robert Sweet - bateria;

Collaboradors.
 Brad Cobb - baix;
 Billy Meyers - teclats;
 John Van Tongeren - teclats;
 Steve Croes - synclavier;

Producci.
 Michael Lloyd i Stryper - productors;
 Dan Nebanzal i Carmine Rubino - enginyers de so;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218497" title="Nombre de Grashof" nonfiltered="3394" processed="3388" dbindex="88454">
El Nombre de Grashof (Gr) s un nombre adimensional en la mecnica de fluids que s proporcional al quocient entre les forces de flotaci i les forces viscoses que actuen en un fluid. S'anomena aix en honor a l'enginyer alemany Franz Grashof. Es defineix de la forma segent:



On:

g s l'acceleraci de la gravetat.
  s el coeficient d'expansi trmica.
Ts s la temperatura d'una superfcie.
T  s la temperatura ambient.
L s una longitud caracterstica.
  s la viscositat cinemtica.


El producte del nombre de Grashof i el nombre de Prandtl resulta en el nombre de Rayleigh, un nombre adimensional que s'empra en clculs de transferncia de calor per convecci natural.

Existeix una forma anloga del nombre de Grashof emprada en convecci natural por transferncia de massa.



On:

;

i

g s l'acceleraci de la gravetat.
Ca,s s la concentraci de l'espcie a en una superfcie.
Ca,a s la concentraci de l'espcie a en l'ambient.
L s una longitud caracterstica.
  s la viscositat cinemtica.
  s la densitat del fluid.
Ca es la concentraci de l'espcie a.
T significa temperatura constant.
p significa pressi constant.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218498" title="Les Obagues" nonfiltered="3395" processed="3389" dbindex="88455">


La granja escola Les Obagues s un Camp d Aprenentatge i Ecocentre situat a Juneda i que funciona des de l'any 1983.


Histria.
El projecte es va comenar a gestar l'any 1981 per un grup de joves mestres. Dos anys desprs, el 23 de maig de l'any 1983, inicien l'activitat rebent el primer grup escolar al Mas Sant Jordi, primer emplaament del projecte. El projecte va creixent, fins que l'any 2007 (i oficialment degut a la lnia de trens d'alta velocitat que passa prop del Mas Sant Jordi) estrena nou emplaament, amb edicifis bioclimtics de nova construcci.

Serveis.
El Camp d'Aprenentatge  s un servei educatiu del Departament d Educaci que ofereix als centres docents  de Catalunya la possibilitat de conixer el mn rural, dins d una proposta d educaci socioambiental, lligada a  les terres de la plana de Lleida. En els programes del Camp d Aprenentatge es treballen diferents aspectes de l alimentaci humana i la producci d'aliments, a partir  d una  vivncia continuada, de l experimentaci  i del treball manual. Posa a l abast la possibilitat d'aprendre de l'entorn a partir de la realitzaci d uns itineraris que mostren la realitat productiva del mn agrari i l estudi de  la gesti dels paisatges de l Urgell i  de les Garrigues.

A ms de l'oferta als centres docents, tamb s'organitzen colnies d'estiu i s'ofereixen les installacions per a estades.

 Estructura fsica .
La granja - Aula-sala de pinsos i incubadores. Corrals per a 100 gallines, 20 conilles, 30 cabres i ovelles, 8 vaques, 6 truges, cavalls i aviram divers.
La sala taller de transformaci dels aliments - Espai per a la producci de derivats de la llet, i per elaborar productes carnis.
L aula d apicultura - Aula de treball amb una exposici de productes i materials relacionats amb l apicultura i els pollinitzadors;
L arnera i  el taller d apicultura - Arnar de 20 caixes i aula  per a l estampaci de cera, extracci de mel, descerificar, envasar, muntatge de quadres, control de les arnes i estudi dels resultats;
El forn i l obrador - Forn de llenya  amb capacitat per a 25 kg de pa. Obrador per al treball manual de tots els productes panificables;
La sala taller de farines i pastes -Mol, farines. Sala  per a la elaboraci de farines i pastes de sopa.
Aula i sala gran - Aula de trobada per a l inici dels itineraris del CdA: el reg, les explotacions agropecuries i Juneda;
Aula de l itinerari de paisatge i sala gran - Cartellera ambiental i cartografia de la zona, que ens permet estudiar  el paisatge, com a complement de l'itinerari que realitzem amb les bicicletes.
Hort i hivernacles - Espai per a la producci d hortalisses, compostador i cobert-aula de treball.

Enllaos externs.
Web de Les Obagues

Fitxa de Les Obagues al web d'Xtec


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218504" title="Declaraci d'incapacitaci" nonfiltered="3396" processed="3390" dbindex="88456">
La declaraci d'incapacitaci s una resoluci judicial que reconeix que una persona com a conseqncia d'una malaltia o deficincia no pot cuidar de si mateixa.

Causes d'incapacitaci.

La llei estableix com a causes d'incapacitaci legal el patiment d'una malaltia o una deficincia fsica o psquica de carcter persistent que produeixi una alteraci de les facultats d'enteniment o de decisi de la persona que la pateix. Per tant, perqu existeixi causa d'incapacitaci es requereix la concurrncia d'aquests requisits:

 el patiment d'una malaltia o deficincia fsica o psquica;
 el seu carcter persistent, que no implica que aquestes ltimes hagin de ser definitives i irreversibles o permanents i constants;
 l'alteraci de les facultats d'entendre o decidir de la persona que les pateix, s a dir, l'autogovern.

Procediment.

El reconeixement de la situaci d'incapacitaci d'una persona s de tal transcendncia per a ella mateixa i per al seu entorn familiar i social, que la llei requereix que la demanda s'hagi de presentar necessriament a un rgan judicial, en aquest cas s el jutjat de primera instncia del partit judicial on resideix la persona presumptament sotmesa en una causa d'incapacitaci (presumpte incapa). Aquest procs amb judici verbal, per al qual sn necessaris advocat i procurador, s'inicia mitjanant una petici o demanda dirigida contra el presumpte incapa i contra el Ministeri Fiscal, llevat que aquest sigui qui la formuli.

Aquesta demanda noms la poden promoure:

 un mateix,
 el cnjuge o la persona que es trobi en una situaci de fet assimilable,
 els descendents,
 els ascendents,
 els germans,
 el Ministeri Fiscal,
 els pares o tutors, si s menor d'edat. ;

Aix no obstant, qualsevol persona pot posar en coneixement del Ministeri Fiscal l'existncia d'una persona presumptament sotmesa en una situaci d'incapacitaci.

El presumpte incapa pot oposar-se a aquesta petici, per a la qual cosa tamb necessita advocat i procurador; si no s'hi oposa, l'ha de defensar el Ministeri Fiscal, excepte en el cas que aquest sigui el demandant, supsit en qu l'rgan judicial li ha de nomenar un defensor judicial.

Desprs de la demanda i la seva contestaci, s'han de fer les segents proves del presumpte incapa (demandat):

 exploraci judicial, el jutge de primera instncia l'ha d'examinar,
 exploraci forense, el qual en fa un examen mdic i altres peritatges que consideri necessaris,
 audincia de parents, on el jutge de primera instncia ha d'escoltar els parents;

Desprs de tot aix, es dicta la sentncia, en la qual es denega o declara la incapacitaci legal de la persona demandada; en aquest ltim cas s'ha de fixar l'abast de la incapacitaci i l'rgan protector que li correspongui.

La incapacitaci pot ser:

 total, en el cas que la declaraci judicial reconegui que la persona incapacitada no pot tenir cura de si mateixa, incloent el dret a votar i altres drets cvics, ni del seu patrimoni. En aquest cas, s'haur de fixar un tutor o entitat tutelar.
 parcial, en el cas que no pugui dur a terme vlidament els determinats actes que especifica.

Durant el temps que dura la tramitaci del procs, el jutge de primera instncia pot establir les mesures cautelars o de precauci que consideri necessries per a la cura de la persona o dels bns del presumpte incapa.

Contra aquesta sentncia es pot recrrer en apellaci davant l'Audincia Provincial.

La declaraci judicial d'incapacitat no t un carcter permanent o definitiu, ja que pot ser modificada per l'aparici de noves circumstncies ja sigui per la desaparici, l'empitjorament o la millora de la causa que va donar lloc a la declaraci judicial d'incapacitat. Aquesta modificaci es fa mitjanant un nou procs, similar al de la declaraci d'incapacitat, que poden promoure les mateixes persones que el podien iniciar. En aquest procs se sollicita que es declari judicialment el retorn de la persona incapacitada a una situaci de plena capacitat, que s'ampli o es restringeixi l'abast de la incapacitaci parcial declarada, o que aquesta es transformi en una incapacitaci total.

Conseqncies.

La conseqncia ms important s que, des del moment en qu es formula, la persona incapacitada no pot dur a terme vlidament, per si mateixa, actes amb transcendncia jurdica o noms pot fer els actes per als quals no est incapacitada expressament. Tanmateix, aquesta declaraci judicial no implica que la persona incapacitada perdi els drets que ja tenia o els que pugui tenir en el futur (continua essent propietria, pot atorgar testament complint certs requisits, continua tenint dret a la pensi, podria votar en les eleccions, etc.) ni tampoc l'eximeix de complir les obligacions que havia adquirit o que pugui adquirir, encara que per a l'exercici dels uns i el compliment de les altres sigui necessria l'assistncia de l'rgan tutelar.

Normativa bsica.

 Captols de l'I al IX, del ttol VII de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de famlia.
 Reial decret del 6 d'octubre de 1888 del Codi civil:
ttol X. De la tutela, de la curatela i de la guarda legal dels menors o incapacitats.
Aquest ttol X s'ha d'entendre redactat d'acord amb les modificacions dutes a terme per les disposicions segents:
 Llei 13/1983, de 24 d'octubre. Modifica el Codi civil, en matria de tutela;
 Llei 21/1987, d'11 de novembre. Modifica el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil, en materia d'adopci i altres formes de protecci de menors;
 Llei orgnica 1/1996, de 15 de gener. Protecci jurdica del menor, de modificaci parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil;
 Captols I i II del ttol VI de la Llei 1/2000, de 7 de gener d'enjudiciament Civil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218505" title="Tutela" nonfiltered="3397" processed="3391" dbindex="88457">
La tutela s l'autoritat conferida a una persona fsica o jurdica, anomenada tutor, per a tenir cura d'una persona i els seus bns, per sser menor d'edat o haver estat declarat incapa.

Les funcions que se li confereixen sn:

 atenci personal,
 administraci dels seus bns,
 representaci legal. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218507" title="Nombre de Rayleigh" nonfiltered="3398" processed="3392" dbindex="88458">
En mecnica de fluids, el Nombre de Rayleigh per a un fluid s un nombre adimensional associat amb la transferncia de calor en el mateix fluid. Quan el nombre de Rayleigh es troba sota el valor crtic per a l'esmentat fluid, la transferncia de calor t lloc principalment en forma conducci; quan, en canvi, supera el valor crtic, la transferncia de calor t lloc principalment en forma de convecci.

El nombre de Rayleigh s'anomena aix en honor a Lord Rayleigh i es defineix com producte del nombre de Grashof, el qual descriu la relaci entre el principi d'Arquimedes i la viscositat en el si del fluid, i el nombre de Prandtl, que descriu la relaci entre la  diffusivitat de quantitat de moviment i la difusivitat trmica.

Per a la convecci natural o lliure en una paret vertical, aquest nombre equival a:



on
 Rax = nombre de Rayleigh ;
 Grx = nombre de Grashof;
 Pr = nombre de Prandtl;
 g = acceleraci deguda a la gravetat ;
 x = Longitud caracterstica (en aquest cas, la distncia des de la vora principal);
 Ts = Temperature de la superfcie (temperatura de la paret);
 T  = Temperatura quiescent (temperatura del fluid lluny de la superfcie de l'objecte);
   = viscositat cinemtica;
   = difusivitat trmica;
   = Coeficient d'expansi trmica;


En les expressions anteriors, les propietats del fluid Pr,  ,   i   sn avaluades a la temperatura de film, la qual es defineix com:



Per a la majoria d'aplicacions en enginyeria, el nombre de Rayleigh s elevat, aproximadament amb un valor que es troba entre 106 i 108.

En geofsica el nombre de Rayleigh t una importncia fonamental: indica la presncia i la fortalesa de la convecci dins d'un cos fluid tal com el mantell de la terra, el qual s un slid per es comporta com un fluid en escales de temps geolgiques. L'elevat valor per al mantell terrestre indica que la convecci dins la terra s vigorosa i variant en el temps, i que la convecci s responsable de gaireb tota la calor transportada des de l'interior profund cap a la superfcie. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218508" title="Nostresport" nonfiltered="3399" processed="3393" dbindex="88459">
Nostresport.com s un diari esportiu d'Internet editat en castell des de l'1 de febrer del 2003, sent el primer i nic diari esportiu purament digital, sense edici impresa, de la Comunitat Valenciana. Informativament comprn tant els esports de masses com les disciplines ms minoritries, l'esport femen o l'esport de base, havent-se convertit en un referent per al sector esportiu i l'mbit periodstic d'Alacant, Castell i Valncia.  

Orgens.
La idea del diari Nostresport.com ( nuestro deporte    nostre esport   en valenci) es comen a gestar en la primavera de 2001. En aquell moment no existia cap portal d'Internet dedicat a l'esport valenci, i naixia aix una alternativa que representava una demanda de moltes persones: aficionats, esportistes, periodistes esportius 

D'esta manera, l'1 de febrer del 2003 naixia Nostresport.com, l'nic peridic digital de l'esport d'Alacant, Castell i Valncia, que se centrava en les disciplines ms minoritries i l'esport femen i de base, anant ms enll dels equips denominats "de masses".

Darrere d'este diari es trobava la m d'un grup de jvens periodistes i experts en Internet i noves tecnologies, entre els que es trobaven Vicente Alapont, Juan Jess Monreal, scar Garca Montilla, Javier Vicente Vicente, Isabel Castaeda o Fernando Company. Un any desprs, Nostresport havia aconseguit consolidar-se entre els principals suports informatius de la xarxa a la Comunitat Valenciana.

El projecte empresarial que parallelament al diari va nixer a partir de 2004] va obtindre el Primer Premi Joves Emprenedors de la Conselleria d'Economia de la Generalitat Valenciana i el Tercer Premi dels guardons empresarials de l'institut de directius d'empresa Ide-Cesem convocats a escala nacional. Uns mesos desprs, l'empresa editora del diari consolidava la seua aposta al ser reconeguda, al desembre del 2005, amb els Premis Nacionals Bancaixa de Suport als Joves Emprenedors. Aix mateix, el diari Nostresport ha sigut guardonat amb el Premi Ciutat de Valncia al Mrit Esportiu i el Premi Conviure de la Conselleria de Benestar Social de la Comunitat Valenciana .

El diari. 
Nostresport es definix com un diari d'informaci sobre l'esport i els esportistes de la Comunitat Valenciana. Compta amb mig centenar de collaboradors fixos distributs de cap a cap d'esta comunitat autnoma i realitza un seguiment especial per als principals equips senior (masculins i femenins) dels principals esports: futbol, futbol sala, bsquet, handbol, voleibol, rugbi, hoquei, pilota valenciana, waterpolo, atletisme, futbol americ, tennis, ciclisme, automobilisme, motociclisme o vela, prestant una especial atenci als esdeveniments esportius desenvolupats en terres valencianes, com l'America's Cup, el Gran Premi Comunitat Valenciana de motociclisme o el Gran Premi de Frmula 1.  

Desprs d'Isabel Castaeda, altres periodistes valencians, scar Garca Montilla i Vicente Alapont Grcia, han comandat el diari. El consell editor de Nostresport est format per Jos Luis Silvestre , Vicente Gimeno, Fernando Company i Vicente Alapont, quartet de socis i consell d'administraci de l'empresa Grup Nostresport, i entre les seues firmes ms representatives es troben destacats periodistes esportius.   

El diari est estructurat en seccions d'actualitat (futbol, basquetbol, handbol, futbol sala, nutica, esport universitari, esport adaptat i ms esports), i un espai destacat per a l'opini i l'anlisi, a travs de columnes, reportatges i entrevistes en profunditat. 

L'actualitzaci de notcies s constant des de les 8 del mat fins que l'esport en directe ho exigix. Publica a ms les vinyetes cmiques dels humoristes Ce hac i Juanry. Disposa de columna editorial i carta al director setmanal i d'un espai a travs del qual poden participar els lectors.

El diari tenia a mitjans del 2007 una audincia de ms de 6.000 lectors al da, segons fons prpies.

Lnia editorial.
La seua lnia editorial es definix a travs del seu objectiu: la promoci, millora, divulgaci i informaci de l'esport i els esportistes d'Alacant, Castell i Valncia, reconeixent l'especial paper de les disciplines ms minoritries i l'esport de base en el conjunt de la societat.

El diari Nostresport aposta per una "perspectiva valenciana", guiant el seu procedir informatiu. L'honestedat i integritat, aix com la receptivitat i la cooperaci amb els lectors i  actors  de l'esport valenci, marquen les lnies que s'ha de seguir per la redacci d'este peridic.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218515" title="Bonnie Wright" nonfiltered="3400" processed="3394" dbindex="88460">

Bonnie Kathleen Wright (va nixer 17 de febrer, 1991) a Londres. s una actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pellcules de Harry Potter.

 Biografia .
Bonnie Wright va nixer a Londres, Regne Unit. T un germ gran que es diu Lewis. Li agrada ballar, l'art, viatjar. Toca la flauta dola, el piano i el saxfon. Li agrada la nataci el futbol, tennis, equitaci. Estudia al King Alfred School.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218516" title="Joan Bonet i Balt" nonfiltered="3401" processed="3395" dbindex="88461">
Joan Bonet i Balt (Vilafranca del Peneds 1906 - l'Hospitalet de Llobregat 1997) fou un eclesistic i historiador catal. El 1948 fund la parrquia de Sant Isidre a l'Hospitalet de Llobregat, que a la llarga s'aniria ampliant i convertint-se en tot un complex escolar parroquial, amb biblioteca, sala d'espectacles i bar. Tamb fou elegit moltes vegades president del Collegi de Rectors de Barcelona. 

S'ha destacat en els seus estudis sobre la histria de l'esglsia catalana, per que la majoria resten indits. Ha fet els prefacis a les obres completes de Josep Torras i Bages (1948) i de Jacint Verdaguer (1949), articles sobre el modernisme religis, les relacions entre el Vatic i Catalunya, el pensament de l'integrisme catal (Flix Sard i Salvany, Segimon Pey-Ordeix) i grans personalitats eclesistiques catalanes o nol, com Josep Morgades, Josep de Calassan Joaquim Vives i Tut, Jaume Collell i Llus Carreras.  Fou el fundador i director del Seminari d'Histria Contempornia de l'Esglsia a Catalunya. El 1978 va donar una collecci de peces de cermica antiga al Museu de Vilafranca del Peneds. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou adms a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi.

 Obres .
 L'Esglsia catalana, de la Illustraci a la Renaixena (1984);
 L'integrisme a Catalunya. Les grans polmiques (1881-1888) (1991) amb Casimir Mart;
 Morgades i Torras i Bages, els creadors del nacionalisme catal, article publicat pstumament el 2002 a l'Institut d'Estudis Penedesencs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218518" title="Antoni Caralps i Mass" nonfiltered="3402" processed="3396" dbindex="88462">
Antoni Caralps i Mass (Barcelona 1904 - 1991) fou un metge catal, especialitzat en la cirurgia del trax i patologies pulmonars. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925 i es doctor a la Universitat de Madrid el 1936. Abans de la guerra civil espanyola fou professor d'anatomia.  

Ms tard fou cap del departament de cirurgia torcica a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, treball a la Clnica Plat i el 1972 ingress a la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. Ha fet importants treballs sobre el tractament quirrgic de la tuberculosi, els tumors intratorcics i els cists hidatdics del pulm, aix com sobre els trasplantaments d'rgans amb carcter experimental. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Tractaments quirrgics de la tuberculosi pulmonar I. Pneumolisi intrapleural. (1935);
 La millor via d abordatge de la primera costella,;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218520" title="Fundaci Maur" nonfiltered="3403" processed="3397" dbindex="88463">
El Museu Biblioteca Fundaci Maur, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'illustre notari Josep Maur i Serra, fill predilecte de la Garriga.

Ubicada en la que fou la seva casa natal, la Fundaci mostra, a ms d'una important selecci de materials arqueolgics, importants colleccions de pintura i escultura, un arxiu fotogrfic de 70.000 imatges de la Garriga, 2.000 fotografies en clix de vidre, aix com l'arxiu histric de la Garriga i una biblioteca especialitzada en histria, amb 6.000 volums.

 Els origens .
Cap a mitjans dels anys cinquanta, el notari es va preocupar de construir un pis sobre casa seva per guardar-hi totes les obres d'art que anava comprant. De forma ntima, va inaugurar, amb mossn Oriol Alb, la petita capella privada que va muntar en aquest tercer pis amb peces gtiques que va recuperar del cor del cadirat de la Catedral de Girona.

Dos fets van portar a Maur a planejar la creaci de la seva fundaci. Primer, que mors el msic Josep Sancho Marraco i que Maur expresss la seva preocupaci perqu se n preservs el seu patrimoni i, desprs, la desaparici de la gran collecci d'art que tenia Llus Plandiura a la Garriga, amb obres d'artistes tant importants com Casas, Mir o Picasso i que els seus fills es van acabant venent.

L'any 1969 es va inaugurar finalment la Fundaci Maur, tal i com el notari i historiador va deixar escrit en el seu testament. Es va constituir, d'acord amb el qu marcava el Ministerio de Educacin y Ciencia, com a Fundacin benfica de carcter cultural y de naturaleza permanente.

 El desenvolupament .
Durant els primers anys, les persones que se'n van fer crrec, entre els quals hi havia Albert Benzekry, Jaume Torra, Josep Ruaix o Joan Hernandes, van preocupar-se d'organitzar diferents activitats culturals com ara conferncies, exposicions, concursos literaris, concerts de primavera o teatre per a nens, per mirar de cobrir el buit cultural que hi havia al poble i que l'Ajuntament no solucionava. En morir el dictador Franco i quan l'Ajuntament i les diferents entitats culturals van comenar a fer ms activitats, la Fundaci va comenar a retirar-se d'aquest mbit.

Es van anar comprant quadres i, sobretot, van anar recopilant material escrit del poble per poder crear l'arxiu documental de la Garriga.

La Fundaci Maur, d acord amb els seus estatuts, despleg una prolfica activitat en distints mbits, des d'exposicions de dibuix i pintura, escultures i art popular, conferncies sobre art i poltica (comencen a sorgir els primers partits poltics i que per qualsevol acte s'havia de demanar perms a l'autoritat governativa i a l'Ajuntament), concert amb les corals ms reconegudes del pas en aquells moments i altres activitats musicals, convocatria dels premis escolars Mart l'Hum i Nria Alb i Fundaci Maur de narrativa i poesia (1995-2000), espectacles dedicats a la mainada al Patronat i un llarg etctera.

D'altra banda, la Fundaci Maur ha estat una de les entitats que ms s'ha preocupat de vetllar pel patrimoni arquitectnic de la Garriga, impulsant-lo i exigint a l'Ajuntament la creaci del Catleg del Patrimoni Arquitectnic a protegir, sentint-se part important involucrada, activa i compromesa en aquesta qesti. Recordem que el SERPPAC (Servei per a la Protecci del Patrimoni Arquitectnic Catal) va nixer a la Garriga, a la Fundaci Maur, un lluny 19 de juny de 1976, quan una colla d'arquitectes i historiadors ansiosos per renovar les obsoletes estructures poltiques i tcniques del franquisme van crear-lo a l'empara del Congrs de Cultura Catalana. Va ser tamb a la Fundaci on es va fer aquella pancarta ( Salvem per al poble catal el seu patrimoni arquitectnic ) que va presidir la sala del monestir de Montserrat, on es va celebrar l'assemblea constituent del SERPPAC, els dies 11 i 12 de desembre de 1976.

A ms, les portes de la Fundaci sempre han estat  i estan  obertes a totes les entitats garriguenques que han tingut necessitat de reunir-s'hi o de celebrar algun acte. Aix, en donen fe actes celebrats amb l'Associaci de Vens, Amics de la Unesco, Contrapunt, els quals han portat a la seu personalitats d'anomenada i prestigi com, per exemple, els poltics Joan Rigol, Rafael Rib i Miquel Sellars, el teleg Josep M. Rovira Belloso, els escriptors Jaume Lors i Oriol Pi de Cabanyes, l'historiador Josep M. Salrach, el doctor Santiago Dexeus, les catedrtiques de grec i geografia Eullia Vintr i Anna Cabr respectivament, entre tantes d'altres personalitats. 

L'any 1970, poc abans de morir, la Fundaci Maur reb la visita de Josep Carner, el qual sign alguns exemplars de la seva obra existents a la biblioteca de la Fundaci.

 L'actualitat .
Des del 2006, la Fundaci s'est modernitzant. Va comenar amb la restauraci de la faana i l'adequaci de l'edifici a les caracterstiques que necessita complir per ser un museu. S'ha endreat l'Arxiu Municipal i ordenat la Biblioteca per installar-hi una sala de consulta. Aquest procs de modernitzaci culmina amb la restauraci d una vintena de pintures sobre tela del segle XVIII i del cadiram gtic situat a la capella superior de la Fundaci.

la Fundaci ha signat el 2007 un conveni de collaboraci amb la Fundaci Universitria Mart lHum per tal que pugui servir-se de les seves installacions per a celebrar-hi cursos i conferncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218521" title="Josep Maria Elias i Xivill" nonfiltered="3404" processed="3398" dbindex="88464">
Josep Maria Elias i Xivill (Barcelona, 1924) s un religis catal, membre de la Companyia de Jess. Estudi enginyaria industrial, i des del 1950 ha treballat en ambiants obrers del barri del Clot (Barcelona), mitjanant la formaci professional, com a director i professor de l'Escola Tcnica Professional del Clot i com a president del Secretariat de Formaci Professional de l'Esglsia a Catalunya. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou director de la Fundaci Sant Pere Claver del Clot.

 Enllaos externs . 
 Entrevista a Josep Maria Elias i Xivill;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218524" title="Atac a Mers el-Kebir" nonfiltered="3405" processed="3399" dbindex="88465">


L'Atac de Mers-el-Kbir, tamb conegut com Operaci Catapulta va ser un atac realitzat a l'Alger francs quan un grup de la Royal Navy britnica destru gran part de la flota francesa all ancorada. L'incident tingu lloc el 3 de juliol de 1940.

 Rerefons .

Al 1940, durant la II Guerra Mundial, tot just desprs de l'armistici entre Frana i Alemanya, l's potencial de la flota francesa contra la britnica va ser un motiu vital de consternaci. L'equilibri del poder al mar es veuria seriosament amenaat si Gran Bretanya no podia protegir les seves lnies de subministrament i malaguanyava les seves oportunitats de supervivncia. Malgrat que els termes de l'Armistici negaven aquesta possibilitat i que els lders francesos asseguraven que aix no passaria mai, el govern britnic temia que els alemanys poguessin prendre el control sobre les naus (com, efectivament, intent el 1942). Winston Churchill orden que la Marine Nationale hauria de lluitar amb la Royal Navy britnica o ser neutralitzada com fos, per preveure que caigus en mans alemanyes.

La flota francesa va ser rpidament dispersada. Alguns vaixells estaven a port a Frana, d'altres escaparen a ports controlats pels britnics, principalment a la prpia Gran Bretanya o a Egipte. A la primera etapa de l'Operaci Catapulta, els vaixells ancorats als ports britnics de Plymouth i Portsmouth simplement van ser abordats la nit del 3 de juliol de 1940. Al llavors major submar del mn, el Surcouf, qe havia trobat refugi al port de Portsmouth al juny de 1940 desprs de la invasi alemanya de Frana, la tripulaci es resist, i en l'assalt moriren dos oficials anglesos i un mariner francs. L'atac dels vaixells francesos a port port malestar entre els francesos cap als seus anteriors aliats i increment la tensi entre Churchill i el lder de les Forces Franceses Lliures, el general Charles de Gaulle. Els britnics clarament van demostrar que no creien als francesos i que dubtaven que resistissin a un assalt alemany si no es respectaven els termes de l'armistici.

Entre la resta de vaixells hi havia dos cuirassats obsolets, el Pars i el Courbet, els destructors Le Triomphant i Lopard, 8 torpedineres, 5 submarins i altres vaixells de menor importncia. Alguns, incloent al "Surcouf", van ser emprats per les forces de la Frana Lliure. Alguns mariners es van unir a les forces de la FF mentre que d'altres van ser repatriats cap a Frana.

 L'Ultimtum .

La concentraci ms poderosa de naus de guerra franceses en aquells moments era l'esquadr que estava ancorat al port de Mers-el-Kbir, a l'Algr francs. Consistia en els vells cuirassats "Provence" i el Bretagne, els cuirassats moderns Dunkerque i Strasbourg, el transport d'avions Commandant Teste i 6 destructors, sota el comandament de l'Almirall Marcel-Bruno Gensoul. L'Almirall britnic James Somerville, de la Fora H estacionada a Gibraltar, reb ordres de lliurar un ultimtum que deia:

s impossible per a nosaltres, els vostres camarades, permetre que els vostres vaixells caiguin en poder de l'enemic alemany. Estem determinats a lluitar fins al final, i si guanyem, com creiem que farem, mai oblidarem que Frana va ser el nostre Aliat, que els nostres interessos sn els mateixos que els seus, i que el nostre enemic com s Alemanya. Declarem solemnement que restaurarem la grandesa i el territori de Frana. Per aquest propsit hem d'assegurar-nos que les millors naus de l'Armada Francesa no seran utilitzades contra nosaltres en aquest objectiu com. En aquestes circumstncies, el Govern de Sa Majestat m'ha donat instruccions per demanar que la Flota Francesa ara a Mers-el-Kbir i a Oran actu d'acord a una de les segents alternatives:

(a) Navegui amb nosaltres i continu la lluita fins a la victria contra els alemanys

(b) Navegui amb tripulacions redudes sota el nostre control fins a un port britnic. Les tripulacions podran ser repatriades tan aviat com sigui possible

Si s'adopta alguna d'aquests casos retornarem els vaixells a Frana a la conclusi de la guerra o pagarem una compensaci si mentrestant resulten danyats.

(c) Alternativament, si creu que no est autoritzat per estipular que els seus vaixells no seran emprats contra els alemanys a menys de que trenquin l'Armistici, llavors navegaran amb nosaltres a qualsevol port francs de les ndies Occidentals, Martinique, per exemple, on podran ser desmilitaritzats a satisfacci nostra, o potser poden ser confiats als Estats Units i romandre segurs fins al final de la guerra, sent repatriades les tripulacions.

Si refusen aquestes ofertes, amb profunda consternaci, requerir que enfonsi els seus vaixells en 6 hores.

Finalment, tinc ordres del Govern de Sa Majestat per emprar qualsevol fora que sigui necessria per prevenir que els vaixells caiguin en mans alemanyes.

Somerville no lliur l'ultimtum personalment. Aquest deure li caigu al Capit Cedric Holland (qui parlava francs), oficial comandant del portaavions HMS Ark Royal. L'Almirall Gensoul, ofs perqu les negociacions no eren portades per un oficial superior, envi al seu propi tinent, Bernard Dufay, amb la qual cosa noms es produren retards i confusions. 



A mida que les negociacions avanaven, era clar que difcilment cap dels dos costats ceds, amb un comandant francs reaci a discutir les demandes que se li havien fet sota l'amenaa d'una agressi britnica. El Ministre de la Marina francs, l'Almirall Darlan no arrib a  rebre el text sencer de l'ultimtum britnic, amb les consideracions d'enviar la flota a aiges americanes, una opci que formava part de les ordres, que Darlan don a Gensoul, que s'havien de seguir si una potncia estrangera intentava capturar els vaixells sota el seu comandament.

Abans de que les negociacions finalitzessin formalment, avions Fairey Swordfish britnics escortats per Blackburn Skua van enlairar-se des de lArk Royal per llanar mines magntiques a la ruta que havien de seguir els vaixells francesos per arribar a mar obert. Aquesta fora va ser interceptada per caces Curtiss H-75. Els Skuas van allunyar als caces francesos dels Swordfish, per un Skua perd el control i s'estavell al mar, matant la seva tripulaci: les niques baixes britniques de l'operaci.

Poc desprs, i d'acord a les instruccions rebudes de Churchill, els britnics van obrir foc.

 L'atac .

La fora britnica consistia en el creuer de batalla HMS Hood, els cuirassats HMS Valiant i Resolution i el portaavions HMS Ark Royal, a ms d'una escorta de creuers i destructors. Malgrat a l'aproximada equivalncia, la flota britnica tenia diversos avantatges decisius: la flota francesa no estava preparada per a la batalla, si no que es trobava ancorada a port. L'armament principal del Dunkerque i del Strasbourg no es podia emprar immediatament. Els vaixells capitals britnics, amb els seus canons de 15 polsades, tamb disparaven lateralment ms que els francessos.

Els britnics van obrir foc el 3 de juliol de 1940 a les 16:56. Els francesos eventualment van tornar el foc, per sense efectivitat. La tercera salva britnica (i la primera en encertar) va tocar sobre un polvor del Bretagne, que s'enfons amb 977 membres de la seva tripulaci morts a les 17:09. Desprs d'unes 30 salves, els bucs francesos deixaren de disparar. Mentrestant, la fora britnica alter el curs per evitar ser disparat des dels forts costaners francesos. El Provence, el Dunkerque i el destructor Mogador van resultar danyats.

El Strasbourg aconsegu escapar del port assetjat amb 4 destructors. Tan bon punt aquests vaixells van arribar a mar obert van ser atacats per un Swordfish de lArk Royal armat amb bombes, dos dels quals es perderen (les tripulacions van ser rescatades pel destructor HMS Wrestler). L'atac aeri tingu poc efecte, i Somerville orden a les seves forces que comencessin la persecuci a les 18:43. Els creuers britnics Arethusa i Enterprise van informar que atacaven un destructor francs. A les 20:20, Somerville orden aturar la persecuci, doncs els seus vaixells estaven pobrament preparats per un atac nocturn. Desprs de patir un altre atac d'un Swordfish  les 20:55, el Strasbourg arrib al port francs de Toulon el 4 de juliol.

El 4 de juliol, el submar britnic HMS Pandora enfons la llanxa canonera Rigault de Genouilly, que sortia d'Oran. Aquella nit, bombarders francesos atacaren la flota britnica amb seu a Gibraltar sense gran efecte. Com que els britnics creien que els danys causats al Dunkerque i al Provence no eren gaire seriorsos, els Fairey Swordfish del Ark Royal van atacar Mers-el-Kebir el mat del 6 de juliol. Un torpede impact en la patrullera Terre-Neuve, que anava al costat del Dunkerque i li portava un subministrament de carregues de  profunditat. El Terre-Neuve s'enfons a rpidament i les seves crregues provocaren una gran explosi que caus seriosos danys al Dunkerque.

 Desprs del combat .

A Mers-el-Kebir van morir 1.297 mariners francesos i uns 350 en van resultar ferits. Les relacions entre Gran Bretanya i Frana van quedar molt deteriorades per algun temps i els alemanys van rebre un cop propagandstic.

L'acci tamb va influenciar diversos lders americans, que preparaven a l'opini pblica de forma gradual per a la guerra. Tot just desprs dels veloos xits militars alemanys, hi havia una especulaci considerable sobre la prompta caiguda de la Gran Bretanya; per com escrigu Martin Gilbert a la seva biografia sobre Churchill, em uns pocs dies, "Oran" havia esdevingut un smbol de la determinaci britnica.

L'Almirall britnic Somerville es mostrava menys entusiasta amb l'acci dient que era "la major espifiada poltica dels temps moderns i posar al mn sencer contra nosaltres... Tots nosaltres ens sentim completament avergonyits..."

Els vaixells francesos a Alexandria, sota el comandament de l'Almirall Ren-Emile Godfroy, incloent el vell cuirassat Lorraine i 4 creuers, van quedar bloquejats a port pels britnics el 3 de juliol i se'ls oferiren els mateixos termes que a Mers-el-Kbir. Desprs de les negociacions, l'almirall francs acord el 7 de juliol desarmar la seva flota i restar a port fins al final de la guerra; condicions que es compliren fins al 1943, quan es van unir als Aliats. 

La darrera fase de l'Operaci Catapulta va ser un atac aeri el 8 de juliol, amb avions provinents del HMS Hermes contra el Richelieu a Dakar. Un torpede toc i dany el vaixell.

El Dunkerque, el Provence i el Mogador van ser reparats parcialment i va tornar a Toulon.

El 27 de novembre de 1942, els alemanys van intentar capturar la flota francesa ancorada a Toulon, una operaci coneguda com el Cas Anton. Els francesos van enfonsar tots els seus vaixells, incloent el Dunkerque i lStrasbourg.

Baixes .
Les baixes franceses durant l'acci van quedar distribudes aix:


 Orde de batalla de la Royal Navy .

HMS Hood - Creuer de batalla Classe Admiral   Buc Insgnia de la Fora H

HMS Resolution -  Cuirassat Classe Revenge

HMS Valiant - Cuirassat Classe Queen Elizabeth

HMS Ark Royal - Portaavions Classe Ark Royal 

HMS Arethusa - Creuer Lleuger Classe Arethusa

HMS Enterprise - Creuer Lleuger Classe Emerald

HMS Faulknor - Destructor

HMS Foxhound - Destructor

HMS Fearless - Destructor

HMS Forester - Destructor

HMS Foresight - Destructor

HMS Escort - Destructor

HMS Keppel - Destructor

HMS Active - Destructor

HMS Wrestler - Destructor

HMS Vidette - Destructor

HMS Vortigern - Destructor

Orde de Batalla de la Marina Francesa (Marine Nationale) .

Dunkerque - Cuirassat   Buc Insgnia 

Strasbourg - Cuirassat Classe Dunkerque

Bretagne - Cuirassat

Provence - Cuirassat Classe Bretagne

Commandant Teste - transport d'avions

Mogador - Destructor

Volta   Destructor classe Mogador

Le Terrible - Destructor classe Le Fantasque

Lynx - Destructor classe "Chacal"

Tigre - Destructor classe "Jaguar"

Kersaint - Destructor classe "Vauquelin"

Vegeu tamb .
 Campanya de Sria i del Lban;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218526" title="Annett Louisan" nonfiltered="3406" processed="3400" dbindex="88466">

Annett Louisan (* 2 d'Abril de 1977, Schnhausen, Alemanya) s una cantant de msica pop alemanya.

Biografia.
Louisan va nixer en abril del 1977 a Sajonia-Anhalt en temps de la ex Repblica Democrtica Alemanya (RDA), on va tindre les primeres experinciews amb la msica, participant a un cor escolar. Desprs de la reunificaci alemanya, emigr amb la seua mare a Hamburg on comen una carrera universitria a l'Escola Superior de Belles Arts, que finanava amb el seu treball com a intrpret d'estudi. Amb el temps, la carrera musical va guanyar importncia i els estudis universitaris van passar a un segon terme. 
Des de desembre de 2004 est casada amb Gazi Isikatli.

Msica.
Annett Louisan s una de les poques intrprets alemanyes que, emprant msica popular, han aconseguit triomfar a la msica Pop. Responsable d'aquest xit s, en companyia de la interpretaci de Louisan, les lletres de Frank Ramond, aix com les composicions musicals de Hardy Kayser i Matthias Ha.

Les seues lletres aborden temes de la societat moderna, per sempre pren especial rellevncia el rol de la dona i la seua prpia visi, una tema fortament polititzat. Es tracta de textos complexos que sovint busquen provocar, ja que estan carregats d'ambivalncies, tant en la lletra com en la interpretaci. 

En l'mbit musical, el seu estil defuig de la msica Pop convencional i es dirigeix ms cap a la tradici de la Chanson francesa i alemanya, especialment a partir del seu segon treball. Msica de vals, tangos i ritmes de Bossa-Nova apareixen sovint a les seues canons.  

Discografia.

 lbums .


 Singles .



DVDs.
2006: Unausgesprochen (Live-DVD);

Altres.
2005: B-Seite (Rio Reiser Coverversion, "Familienalbum");
2006: Das silberne Segel (Projecte de canons i audiollibre);
2007: Kokettier nicht mit mir (Duo amb Gtz Alsmann, Album "Mein Geheimnis");

Premis.
2004.
Disc d'Or: per Bohme;

2005.
Premi Echo: Artista de l'any: categoria Rock/Pop nacional;
Diapas daurat: Solista de Pop amb ms xit;
Discs d'or: 3 discs d'or i 2 de plat per Bohme;
DIVA-Award: New Talent of the Year;

2006.
Discs d'or: 1 disc d'or i un de plat per Unausgesprochen;
Diapas daurat: Solista de Pop amb ms xit;

Webs.
  Pgina web oficial;
  Entrevista del 2 d'abril de 2005 al Hamburger Abendblatt;
  Annett Louisan en laut.de;
  Annett Louisan en musicline.de;
  Annett Louisan en MySpace;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218528" title="Genoll" nonfiltered="3407" processed="3401" dbindex="88467">

A anatomia, genoll s l'articulaci que connecta el fmur i la tbia. Als humans s susceptible a lesions greus i el desenvolupament d'artrosi ja que suporta una bona part del pes del cos.

Funcions del genoll.
L'articulaci del genoll s molt important perqu s fonamental pel desplaament normal. A ms, t una funci de suport pel cos quan aquest no es troba en moviment. Per tant presenta dues funcions: estabilitat i moviment.

La complexa cpsula fibrosa, els seus lligaments intrnsecs i els lligaments interns li donen gran estabilitat. A pesar de ser tan estable, el genoll presenta una gran mobilitat, que s'expressa amb moviments de flexi-extensi i rotaci axial.

Anatomia humana.
El genoll uneix la cuixa amb la cama i es pot dividir en dues articulacions: l'articulaci femoromeniscal (proximal) i meniscotibial (distal). Formen part d'aquesta articulaci els ossos: fmur, rtula i tbia. L'articulaci proximal s del tipus trclea i la distal trocoide, en conjunt formen una trclea. T un menisc intern i un altre extern, una cpsula articular, una membrana sinovial i nombrosos elements de refor.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218531" title="Panopeu" nonfiltered="3408" processed="3402" dbindex="88468">
Panopeu fou un heroi grec, fill de Focos i d'Astria. Acompany Amfitri en l'expedici contra els tafis i va prendre part en la cacera del senglar de Calid.

Va donar el seu nom a una ciutat de la Fcida.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 167.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218532" title="Focos" nonfiltered="3409" processed="3403" dbindex="88469">
Focos fou un heroi grec, fill d'ac i de Psmate.

Natural d'Egina, emigr a la regi que desprs, en honor seu, s'anomen Focea.

Es cas amb Astria i fou pare de Crisos i de Panopeu.

Torn a la ptria per participar en uns jocs atltics, per fou mort pels seus germans Telam i Peleu, gelosos de les seues victries.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 97.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218533" title="Crisos" nonfiltered="3410" processed="3404" dbindex="88470">
Crisos fou un heroi grec, fill de Focos i d'Astria. 

Es cas amb Antifatia i fou pare d'Estrofi.

Fund la ciutat de Crise.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 57.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218534" title="Tele/Estel" nonfiltered="3411" processed="3405" dbindex="88471">
Tele/Estel fou un setmanari fundat a Barcelona el juliol del 1966, la primera publicaci no fundada per entitats eclesistiques, de caire regular i pblica, que s'editava totalment en catal desprs de la guerra civil espanyola. El seu director fou Andreu-Avell Arts i Toms Sempronio.

Pretenia ser una revista d'actualitat, tot i les limitacions imposades pel rgim: no podia parlar de poltica, ni denunciar la situaci de la llengua i la cultura catalanes, ni reclamar la restituci de les llibertats poltiques i sindicals. Tenien seccions fixes d'art (a crrec de J. Gich), de msica i discs (Oriol Martorell), excursions (J. M. Armengou), lletres (M. Farreras), notes de lectura (Josep Faul), cincia (M. Lleget), aclariments lingstics (J. Ibez i Sensarrich i, des del 1967, A. Jan), nova can (R. Pradas), dones (A. Isanda), actualitats (Robert Saladrigas) i els mots encreuats d'Avell Arts-Gener. Tamb hi collaboraren Pere Calders, Joan Fuster, Josep Vallverd, ngel Casas i un gran nombre d'historiadors, escriptors i periodistes catalans. Era publicat per l'editora del diari Tele-Exprs. 

El desembre del 1966 adopt un format ms redut i la presentaci va incloure illustracions en color. Nogensmenys, l'estiu del 1969 fou suspesa temporalment i el 1970 fou clausurada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218535" title="Ignasi Ponset Vives" nonfiltered="3412" processed="3406" dbindex="88472">


El Doctor Ignasi Ponset i Vives s Professor Emrit del Departament de Cirurgia Ortopdica de l'Hospital Universitari de Iowa. s conegut mundialment per haver desenvolupat durant la dcada dels anys 50 el Mtode Ponset per a la correcci del peu equ-var congnit.

Nascut el 3 de juny de 1914 a Ciutadella de Menorca, Ponset va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va abandonar el pas en esclatar la Guerra Civil Espanyola l'any 1936. Desprs de passar un temps a Mxic, Ponset s'install a Iowa (USA) on va completar la seva especialitat en traumatologia ortopdica. A dia d'avui el Dr. Ponset t 94 anys per tot i la seva avanada edat continua visitant pacients a la clnica que porta el seu nom, Ponseti Clubfoot Clinic, fundada fa 65 anys. El Dr. Ponset instrueix a metges d'arreu del mn, desenvolupa noves prtesis ortopdiques i ha editat en DVD la seva tcnica coneguda com a Mtode Ponset.

Per durant els 65 anys de carrera professional, el Dr. Ponset ha contribut no noms amb la correcci del peu equ-var congnit, sin que ha publicat ms de 140 articles de diferents matries relacionades amb la cirurgia ortopdica, principalment la investigaci del desenvolupament i trastorns de l's congnit, trastorns del creixement esqueltic en nens i sobre la bioqumica del cartlag. Va ser pioner, a principis dels anys 50, en l'efecte de l'amino nitril sobre el collagen, va definir el model de curvatura de l'escoliosi idioptica, i  va ser el primer en demostrar que les corbes progressen desprs de la maduresa esqueltica. Tamb va conduir molts estudis que evaluen els resultats del tractament per a la dislocaci congnita del maluc, el peu deformat i l'escoliosi.

 Premis i reconeixements .
 1955 Premi Kappa Delta per la recerca en matria ortopdica.
 1960 Medalla d'Or de Ketoen, American Medical Association.
 1966 Commonwealth Fellowship.
 1966 Premi Lawrence Pool, University of Edinburgh, Esccia.
 1975 Premi Shands Lecture, Orthopaedic Research Society.
 1983 Simposium Internacional Ignasi V. Ponset.
 1984 Doctor Honoris Causa, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.
 1985 Medalla d'Or de Ciutadella, Menorca, Espanya.
 1988 Membre Honorfic, Pediatric Orthopedic Society.
 2002 American Academy of Orthopaedic Surgeons - premi pel video sobre el Tractament del Peu Equ-var Congnit.
 2003 Premi AOA-Zimmer per la distingida contribuci a la ortopdia.
 2006 Premi Pediatric Orthopaedic Society of North American.
 2006 Premi Humanitari, Iowa Orthopaedic Society James J. Puhl MD.
 2006 Medalla al Mrit Mxim, European Pediatric Orthopaedic Society.
 2007 Premi Children's Miracle Network, Orlando, FL.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218537" title="Aretusa" nonfiltered="3413" processed="3407" dbindex="88473">
Aretusa fou una nimfa del grup de les niades.

Formava part de l'estol d'rtemis quan el riu Alfeu se n'enamor i la persegu per tot el seu curs. rtemis, per salvar-la, la va transportar a Siclia convertida en una font. Tanmateix, l'Alfeu l'an a trobar filtrant-se sota terra, i per aix els antics creien que les seues aiges es comuniquen amb les de la font siciliana.

Segons una tradici, va revelar a Demter el rapte de Persfone.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 25.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218539" title="Astreu" nonfiltered="3414" processed="3408" dbindex="88474">
Astreu fou un tit, fill de Crios i d'Eurbia.

s considerat el pare dels vents, segons la genealogia ms antiga d'aquests. Durant la Titanomquia, els llan contra els Olmpics. Zeus, desprs de dominar-los, va fixar Astreu a la volta del cel, convertit en estel.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218542" title="Cabiro" nonfiltered="3415" processed="3409" dbindex="88475">
Cabiro fou una nimfa, filla de Proteu i d'Anqunoe.

Nascuda a Lemnos, tingu relacions amb Hefest i fou mare dels Cabirs.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 39.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218545" title="Cabirs" nonfiltered="3416" processed="3410" dbindex="88476">
Els Cabirs van sser divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.

El seu origen s incert, per es troben figures similars en alguns pobles asitics i el nom amb qu se'ls coneix sembla emparentat amb l'arrel semtica que significa "gran".

Com a dus metallrgics, se suposava que ajudaven el seu pare a la farga de Lemnos.

Habitants del mn subterrani, eren invocats sovint pels pagesos perqu afavorissin les collites.

Tenien un santuari a Samotrcia, on se celebraven peridicament uns misteris.

 Referncies .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 39.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218546" title="Caune" nonfiltered="3417" processed="3411" dbindex="88477">
Caune fou un heroi, fill de Milet i de Cinea.

Per fugir de les propostes amoroses de la seua germana Biblis marx de Cria i s'install a Lcia.

All es cas amb Prnoe i fou pare d'Egial.

Se li atribueix la fundaci de la ciutat de Cauna.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 45.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218559" title="Eumel (mitologia)" nonfiltered="3418" processed="3412" dbindex="88478">
Eumel fou un heroi, fill d'Admet i d'Alcestis.

Va prendre part en la guerra de Troia al front dels tessalis.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218569" title="Arcadi Mas i Fontdevila" nonfiltered="3419" processed="3413" dbindex="88479">
Arcadi Mas i Fontdevila (Grcia, Barcelona, 12 de novembre del 1852   Sitges, 31 de gener del 1934), pintor i dibuixant, fundador de lEscola Luminista de Sitges.

Fill de sastre, son pare aviat s'adon de les qualitats artstiques del seu fill i el matricul a l'escola de Llotja, amb professors com Claudi Lorenzale i Antoni Caba. El 1875 guany la primera beca Fortuny, de l'Ajuntament de Barcelona, que el permet d'ampliar estudis a Itlia -Vencia, Roma, Npols i Capri- (1876-1882); en l'estada es familiaritz amb l'obra de Domenico Morelli, que influiria en la producci posterior d'en Mas. De tornada a Catalunya, el seu amic Joan Roig i Soler l'anim a visitar Sitges, i d'aquesta trobada i coneixement en nasqu lEscola Luminista de Sitges, un corrent pictric que apleg altres artistes com Joaquim de Mir i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Batlle i Amell.

Particip a l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid a l'any 1887, i hi guany una medalla per l'obra La process de Corpus a Sitges. En guany dues ms a les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1894 (amb El llac de Nem) i el 1896 (amb Divendres Sant). Al 1900 inaugur al Sal Rovira de Barcelona la seva primera exposici individual, que el consagr com a mestre del pastel. Una mostra de la popularitat que Mas i Fontdevila tenia s que Picasso n'havia copiat un nu el 1895 . s en aquesta poca que Mas collabor com a dibuixant a La Ilustraci Catalana.

Grcies a un donatiu del mecenes americ  Charles Deering, pint el 1913 el timp del portal de Santa Caterina de l'esglsia parroquial de Sitges; en l'actualitat se'n pot admirar in situ una cpia, esborrat l'original pel pas del temps. Al 1928 li fou encarregat un dels murals del Sal de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat de Catalunya.

En ocasi del cinquant del seu trasps, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedic una exposici antolgica en el Museu Maricel el 1985.

 Obres .
 Callejn italiano;
 Dama;
 Divendres Sant (1896, Museu Vctor Balaguer);
 Estudi (MNAC );
 Farolillos en Pars;
 Girasoles (1922);
 Jardn con girasoles ;
 El llac de Nem (1894, MNAC );
 El monument del Greco (Dibuix, MNAC);
 Passeig del Born (1908 );
 Passeig del Born i Santa Maria del Mar (1908 );
 La pesca (Pinacoteca municipal de Sitges, Museu Maricel);
 Playa de pescadores. Maternidad;
 Poble granad (1895, Cau Ferrat);
 Process davant del Pont dels Sospirs;
 La process de Corpus a Sitges (1887, Museu Maricel);
 La pubilleta (Cau Ferrat);
 Retrat d'Antoni Caba (1907, Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi );
 Retrat de Pitarra;
 Retrat del doctor Robert (sala de sessions de l'ajuntament de Sitges);
 Sargint les xarxes;
 La vendimia (1909);
 Venite, adoremus (1896, Museu de Montserrat );
 Vista de Vencia;

 Bibliografia .
 Salom Rekas i Mussons, Ramon Ars i Masramon El Bornet, de la realitat a la tela article publicat a Barcelona, metrpolis mediterrnia nm. 66 (2005), p.8-17 (Edici en catal Edici en castell);
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Isabel Coll, Antoni Vig, Miquel Vig Arcadi Mas i Fontdevila en el 50. aniversari de la seva mort. Exposici antolgica Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985;
 Isabel Coll Mas i Fontdevila, part del binomi fundador de l'escola luminista de Sitges article publicat a Revista d'art, nm. 6-7 (1981), p. 207-246;
 Salvador Forment i Soler El pintor prerrusioliano Arcadio Mas y Fontdevila article publicat a Antologa de Sitges, nm. 6 (1954), p. 17-27;

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218577" title="Capacitat jurdica" nonfiltered="3420" processed="3414" dbindex="88480">
La capacitat jurdica o capacitat legal s, en el vocabulari jurdic, l'aptitud per a ser titular de drets i obligacions; d'exercitar els primers i contreure els segons de forma personal i comparixer a judici per propi dret.

Aquesta capacitat s'obt des del nixer i no es perd mai en vida.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218580" title="Alcestis" nonfiltered="3421" processed="3415" dbindex="88481">
Alcestis fou una herona, filla de Plias i d'Anaxbia.

Quan Admeto, rei de Feres, va sollicitar la seva m, Plias, per deslliurar-se dels nombrosos pretendents, va declarar que li donaria la seva filla a ell noms si anava al seu tall en un carro tirat per lleons i senglars. Admeto va aconseguir fer aix amb l'ajuda de Apolo. Tanmateix, Apolo va demanar a canvi la vida d'Admeto o almenys la vida d'alg que pogus oferir-la per ell. Desprs de demanar separadament a la seva mare i al seu pare -ja ancians- que fessin aquest sacrifici per ell, Alcestis mateixa s'ofereix per salvar el seu marit i mor. Poc temps desprs, Admeto va rebre a Heracles a casa seva i li va explicar l'ocorregut. Heracles, compungit, va baixar a l'Hades i va portar de tornada|volta a Alcestis.

El sacrifici d'Alcestis per salvar a Admeto va ser molt celebrat en la antiguitat. Tamb va demostrar el seu amor filial cap al seu pare, ja que, almenys segons Diodoro, no va participar en el crim de les seves germanes, que van assassinar al seu pare.

Tant els crtics antics com els moderns han intentat explicar la tornada d'Alcestis a la vida de forma racionalista, suposant que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un metge cridat Heracles. Alcestis va ser representada al cofre de Cipselo, en un grup mostrant les honres fnebres de Pelias. En el museu de Florncia hi ha un alt relleu, obra de Clemenes, que es creu que representa a Alcestis oferint-se a morir.



 Evocacions artstiques .

La llegenda d'Alcestis ha inspirat nombroses obres, entre elles:

 Alcestis, una tragdia d'Eurpides;
 Alceste, una tragdia lrica de Jean-Baptiste Lully;
 Alceste, una pera de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita el 1767. ;


Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 13.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218581" title="Luis Paret" nonfiltered="3422" processed="3416" dbindex="88482">

Luis Paret i Alczar (Madrid, 1746 - 1799) fou un pintor espanyol, d'estil molt personal, ms proper al Rococ que al Neoclassicisme. La seva temtica s molt variada, amb paisatges, escenes d'interior, etc. 

Biografia.
Va cursar estudis des dels deu anys a la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. Pensionat a Roma per Lluis de Borb (1763-1766). S'incorpora al taller de Charles de la Traverse, a Madrid. Complicat en els assumptes amorosos del seu protector, s enviat a Puerto Rico (1775), on crea escola (Jos Campeche). 
Torna a Espanya el 1778 encara que es mant el seu allunyament a 40 lleges de la cort, encarregant-se-li una srie de paisatges cantbrics, residint a Bilbao.

Ingressa en l'Acadmia al mateix temps que Goya, i s autoritzat per a tornar a la Cort el 1788. En els ltims anys de la seva vida passa apurs econmics. 

Obra.
Entre les seves pintures ms clebres, destaquen: "La botiga de modes" (Museu Lzaro Galdiano, Madrid), "Digenes" (Acadmia de San Fernando), "Vista de l'Arenal de Bilbao" i "Vista de Fuenterraba" (Museu de Belles Arts de Bilbao) i diverses del Museu del Prado, com un "Autorretrat", "Les parelles reals", "Jurament del prncep d'Astries", "Vista del Jard Botnic" (inacabada). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218584" title="Aeroport Charles de Gaulle" nonfiltered="3423" processed="3417" dbindex="88483">

L'aeroport Charles de Gaulle, en francs: Aroport Paris-Charles de Gaulle, tamb conegut com Aeroport de Roissy (o noms Roissy en francs), es troba a Pars i s un dels centres d'aviaci ms importants del mn, aix com el principal aeroport internacional de Frana.
L'aeroport, que antigament s'anomenava Aroport de Paris Nord, es va reanomenar el 8 de mar de 1974, prenent l'actual nom de Charles de Gaulle, en record al fundador de la Cinquena Repblica Francesa.
T  el codi IATA: CDG ; code OACI : LFPG)

L'aeroport est ubicat entre varies communes, incloent la de Roissy, a 25 km al nord-est de Pars.

L'any 2006, l'Aeroport Charles de Gaulle obtingu el segon lloc al rnquing europeu pel que fa a trfic de passatgers, amb un total de 56.849.567 passatgers, darrere de l'Aeroport Heathrow de Londres, que ostenta la primera posici amb 67.530.197 passatgers, i per sobre de l'Aeroport Internacional de Frankfurt, amb un nombre de 52.810.683 passatgers. Quant a estadstiques relacionades amb maniobres aries, al Charles de Gaulle es varen efectuar la suma de 541.566 enlairaments i aterratges. Referent a moviments de mercaderies, l'Aeroport Charles de Gaulle s el primer, amb 2.130.724 tones.

El Charles de Gaulle est connectat a la xarxa RER de ferrocarril urb, proveint serveis fins al centre de Pars de 3 a 4 vegades cada hora, i amb la xarxa de tren d'alta velocitat, el TGV. La companyia francesa ferroviria, SNCF, opera a varies estacions des de l'aeroport, incloent-hi Angers, Aviny, Bordeus, Grenoble, Le Mans, Lilla, Li, Marsella, Montpeller, Nantes, Nimes, Poitiers, Rennes, Tolosa, Tours i Valena.

Els altres aeroports internacionals de Pars, sn l'aeroport d'Orly -el ms important desprs del CdG-, Paris-Beauvais-Till Airport -on hi serveixen la major part de companyies de vols barats, tamb anomenats low-cost,- i finalment l'aerdrom Paris - Le Bourget, que serveix per a l'aviaci general (jets de negocis).

Enllaos externs.
 Pgina dels aeroports de Pars ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218586" title="Capacitat d'obrar" nonfiltered="3424" processed="3418" dbindex="88484">
La capacitat d'obrar s'adquireix amb la majoria d'edat i s la possibilitat que tots els actes o accions amb conseqncies jurdiques tinguin els efectes previstos.

Per tant, podem dir que no disposen de plena capacitat d'obrar:

 els menors,
 els menors emancipats,
 les persones incapacitades. ;

Els menors es considera que no tenen la suficient maduresa per contractar i realitzar actes jurdics i per tant necessiten completar la seva capacitat d'obrar amb la representaci legal dels pares o, a falta d'ambds, del seu tutor.

Pel que fa als menors emancipats, l'emancipaci habilita el menor per regir la seva persona i bns com si fos un major d'edat, per hi ha determinats actes jurdics que no pot dur a terme, com demanar un prstec, alienar els seus bns immobles, establiments mercantils o industrials, o objectes d'extraordinari valor, sense el consentiment dels seus pares o tutor. El menor emancipat s que pot comparixer per ell mateix en judici.

Vegeu tamb.
Declaraci d'incapacitaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218587" title="Moires" nonfiltered="3425" processed="3419" dbindex="88485">

Les Moires foren divinitats, filles de Nix segons Hesode (encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis i una altra d'Anank).

Deesses del dest, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Lquesis i tropos, que trenen els fils de les vides humanes i desprs els tallen.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 152.

Articles relacionats.
 Les nornes, un referent escandinau. ;
 Les parques, ssers homlegs en la mitologia romana.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218592" title="Cloto" nonfiltered="3426" processed="3420" dbindex="88486">
Cloto fou una de les Moires.

Seia al davant de la filosa i s'encarregava de filar les vides humanes.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 54.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218595" title="Famlia Shimazu" nonfiltered="3427" processed="3421" dbindex="88487">
La famlia Shimazu ((  )) era el nom dels dimio (daimy) del han (regi) de Satsuma, que s'estenia sobre les provncies japoneses de Satsuma, Sumi i Hyga.

Va ser un gran clan i summament poders grcies a: 
 la seva robusta economia, tant pel que fa a  la producci prpia com a les activitats comercials;
 la bona organitzaci del govern, i de l'exrcit;
 la gran lleialtat de les famlies a les que governaven.

 Histria .

Els Shimazu eren descendents de la branca Seiwa Genji del clan Minamoto. El fundador, Shimazu Tadahisa, mort el 1227, era fill del shogun Minamoto no Yoritomo (1147-1199) i la germana de Hiki Yoshikazu. L'esposa de Tadahisa era filla de Koremune Hironobu, descendent del clan Hata, d'on Tadahisa va agafar el nom.

El 1186, Tadahisa va rebre el domini de Shioda, a la provncia de Shinano, i desprs va ser nomenat shugo (  ) de la provncia de Satsuma. Va enviar Honda Sadachika perqu prengus possessi de la provncia en nom seu i, el 1189, va acompanyar Yoritomo en l'expedici a Mutsu. El 1196 va anar a Satsuma, va posar sota el seu domini les provncies de Hyga i Sumi i va construir un castell en el domini de Shimazu (Hyuga), del que n'adoptaria el nom amb que serien coneguts.

Els Shimazu van ser una de les famlies de dimio del perode Edo que van mantenir la possessi dels seus territoris de manera contnua des del perode Kamakura i, en el seu apogeu, es convertirien en una de les famlies de tozama (un tipus de dimo), ms riques i poderoses, amb un ingrs de ms de 700.000 koku.

El dinov cap del clan, Yoshihiro (1535-1619), va ser dimio en una poca de grans esdeveniments, com la Batalla de Sekigahara, la creaci del shogunat dels Tokugawa, i el setge d'Osaka. Tanmateix el seu nebot i successor, Shimazu Tadatsune, va ostentar un poder important durant les primeres dues dcades del segle XVII, que el 1609 va organitzar la invasi del regne de Ryukyu, actualment la prefectura d'Okinawa. Tokugawa ho va permetre perqu volia apaivagar els Shimazu i evitar possibles revoltes com a conseqncia del succet a Sekigahara.

Els beneficis comercials que van obtenir, i el prestigi poltic de ser l'nica famlia de dimio que controlava tot un pas estranger va assegurar i reforar la posici d'aquesta famlia com una de les ms poderoses del Jap en aquella poca.

El trenta-un cap del clan, Hisamitsu (1817-1887), era dimo de Satsuma quan va tenir lloc la guerra Boshin i la restauraci Meiji, en la qual Satsuma va jugar un paper important.

 Poder i estratgia militar .

El clan Shimazu va ser clebre per la lleialtat dels seus serfs i oficials, especialment durant l'era Sengoku. Algunes famlies de serfs que estaven sota el seu domini, com la dels Ijuin i la dels Shirakawa, s'implicaven plenament sempre que calia vncer qualsevol oposici al plans d'expansi del clan Shimazu. 

Els Shimazu van ser tamb famosos per ser els primers que varen utilitzar armes de foc, els arcabussos, als camps de batalla del Jap i, posteriorment, els primers en construir-les. Se sap que les seves tctiques militars eren molt efectives, i els permetia infligir serioses derrotes a exrcits ms nombrosos, particularment durant la campanya per conquerir Ky sh  durant la dcada de 1580. Les seves estratgies incloen atreure l'enemic a emboscades on tropes armades d'arcabussos els disparaven des d'ambds flancs, la qual cosa creava un gran pnic i desordre en l'enemic; a continuaci es produa un atac pel centre del gruix de les forces i aconseguien la victria. D'aquesta manera, els Shimazu van derrotar clans molt ms grans com a els It , Ry z ji i  tomo.

 Membres .
 Caps del clan .
Sn 33 generacions:
 Shimazu Tadahisa;
 Shimazu Tadatoki;
 Shimazu Hisatsune;
 Shimazu Tadamune;
 Shimazu Sadahisa;
 Shimazu Morohisa;
 Shimazu Ujihisa;
 Shimazu Yuihisa;
 Shimazu Motohisa;
 Shimazu Hisatoyo;
 Shimazu Tadakuni;
 Shimazu Tachihisa;
 Shimazu Tadamasa;
 Shimazu Tadaosa;
 Shimazu Tadataka;
 Shimazu Katsuhisa;
 Shimazu Takahisa;
 Shimazu Yoshihisa;
 Shimazu Yoshihiro;
 Shimazu Tadatsune;
 Shimazu Mitsuhisa;
 Shimazu Tsunataka;
 Shimazu Yoshitaka;
 Shimazu Tsugutoyo;
 Shimazu Munenobu;
 Shimazu Shigetoshi;
 Shimazu Shigego;
 Shimazu Narinobu;
 Shimazu Nariaki;
 Shimazu Nariakira;
 Shimazu Hisamitsu;
 Shimazu Tadayoshi;
 Shimazu Tadashige;

 Altres membres .
 Shimazu Sanehisa;

 Serfs ms destacats .
 Ijuin Tadaaki (Ijuin Tada'aki);
 Ijuin Tadaao (Ijuin Tada'ao);
 Ijuin Tadamune;
 Ijuin Tadazane;
 Yamada Arinobu;
 Yamada Arinaga;
 Saig  Takamori;
 Sh  Nei, rei de Ry ky ;
 Sh  Tai, rei de Ry ky ;

Referncies.

Sansom, George (1961): "A History of Japan: 1334-1615". Stanford, California: Stanford University Press.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218596" title="Lquesis" nonfiltered="3428" processed="3422" dbindex="88488">
Lquesis fou una de les Moires.

Tenia els flocs o cabdells de llana amb qu s'havia de filar la vida dels mortals.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218597" title="Pere Jou i Francisco" nonfiltered="3429" processed="3423" dbindex="88489">
Pere Jou i Francisco (Grcia, Barcelona, 3 de novembre del 1891   Sitges, 19 d'abril del 1964) va ser un escultor molt vinculat a Sitges.


De ben jove ja mostr la seva vocaci d'escultor, que compagin amb la feina de fuster ebenista. A dotze anys es matricul a l'Ateneu Obrer de Grcia, on el seu mestre Pau Gargallo en reconegu la vlua i l'ofer la possibilitat d'ajudar-lo en la decoraci de l'Hospital de Sant Pau. Jou ampli la seva formaci a l'escola de Llotja (1908-1913) amb Venanci Vallmitjana.

Als vint-i-cinc anys feu coneixena del pintor Utrillo, que buscava un escultor pel Palau Maricel que el milionari americ Charles Deering estava construint a Sitges. Fins al 1920, Jou esculp una cinquantena de capitells, i altres obres menors, per a portes i finestres, amb imatges tretes de faules famoses (de La Fontaine, Iriarte i Samaniego), o personatges i esdeveniments contemporanis, o carcter allegric; molts dels rostres d'aquestes figures sn de companys de treball en la construcci del Maricel o de ciutadans de la vila (vegeu-ne aquesta grgola). En acabada aquesta obra, reb l'encrrec de fer dos frisos per a la faana del Casino Prado, que illustr amb escenes de festes del poble i de l'entitat. Quaranta anys ms tard (1962) comenaria a prolongar-les per tota la faana, tasca que interromp la seva mort.

En els anys 20 del segle XX, Pere Jou tingu una gran activitat artstica: la casa de camp "La Fontana" a Collsacabra (1920), escut de la casa de Correus de Barcelona (1923), ornamentaci del Pavell de la Ciutat a l'Exposici Universal del 1929, a Barcelona, pante de l'indi Jaume Brass (1923)  al cementiri de Sitges. Va ser collaborador habitual en la revista sitgetana L'Amic de les Arts (1926, trenta-un nmeros) . Particip en gran nombre d'exposicions collectives, fins que al 1931 port a terme la seva primera exposici individual, a les Galeries Laietanes de Barcelona, amb una quinzena d'obres i diversos dibuixos. En l'any 1933 realitz la seva obra ms aconseguida d'aquells anys, la decoraci escultrica del Grup Escolar Collasso i Gil, a la Ciutat Comtal.


En la postguerra es dedica especialment a la imatgeria religiosa, restaurant altars malmesos en el conflicte bllic. Reconstru la imatge de la Mare de Du del Vinyet (1939), feu el Sant Crist de la parrquia (1942) i els tabernacles de la Mare de Du dels Dolors (1940) i el de la Pietat (1946), conegut tamb per Mare de Du dels Mariners . A l'any 1941 s'incorpor al claustre de l'Escola Massana i el 1942 va fer la segona exposici individual, a les galeries Syra. Nou anys ms tard, obtingu el primer premi a l'Exposici de Belles Arts de Tardor, a Barcelona, amb l'obra Sim pescador, que es conserva al MNAC. Comissionat pel mecenes Jaume Espona i Brunet, restaur el retaule de Santa Maria la Blanca, a Sant Joan de les Abadesses; i per a la mateixa poblaci ripollesa  tamb realitz la talla del Bon Lladre, per al conegut Davallament de Sant Joan de les Abadesses. Obres seves sn tamb un Sant Francesc d'Asss del 1960 al Zoo de Barcelona  i les dues columnes d'alabastre que flanquegen el tron de la Mare de Du de Montserrat.


Pere Jou s'enquadr en l'escola escultrica mediterrnia, i treball especialment la pedra, la fusta i el fang -aquest en l'elaboraci de bronzes-. La seva obra en bronze acostumen a ser figures femenines nues, de trets massissos i arrodonits. Els treballs en fusta tant representen formes femenines com personatges del santoral. Les seves escultures es poden admirar, a ms de les faanes del Palau Maricel i del Casino Prado de Sitges, en el MNAC de Barcelona, el Museo de Arte Moderno de Madrid, el Museu de Montserrat i a la Biblioteca Santiago Rusiol de Sitges.

En morir, als setanta-dos anys d'edat, l'ajuntament de Sitges dedic un carrer a l'artista. Una subscripci popular permet fondre en bronze el 1965 una sirena que l'artista havia modelat en els cinquantes; en l'actualitat est exposada en el Passeig de la Ribera, davant de l'Hotel Subur de Sitges.

L'ajuntament de Sitges li dedic un carrer en el barri del Vinyet i, posteriorment, una exposici homenatge el 1973. En l'actualitat, la famlia Jou atorga anualment el Premi d'escultura Pere Jou (onzena edici el 2007).

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 David Jou i Mirabent L'escultor Pere Jou Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1991;
 Florenci Crivill i Estragus L'escultor Pere Jou i les seves intervencions a Sant Joan de les Abadesses article publicat als Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls (1987) p. 87-94;
 David Jou i Mirabent L'escultor Pere Jou article publicat a Miscellnia Penedesenca (1978), volum I, p. 45-63;

 Enllaos .

 David Jou i Mirabent L'escultor Pere Jou, article publicat a Miscellnia Penedesenca (1978), volum I, p. 45-63;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218601" title="tropos" nonfiltered="3430" processed="3424" dbindex="88490">
tropos fou una de les Moires. 

s l'encarregada de tallar els fils de la vida.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 33.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218617" title="Cicreu" nonfiltered="3431" processed="3425" dbindex="88491">
Cicreu fou un heroi, fill de Posid i de Salamina.

Va alliberar l'illa consagrada a la seua mare d'una terrible serp, i per aix fou proclamat rei.

Acoll Telam quan estava exiliat per la mort de Focos, i desprs de purificar-lo li conced la m de la seua filla Glauce i el nomen successor.

Un cop mort, reb honors divins com a protector de Salamina.
Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218618" title="Arija" nonfiltered="3432" processed="3426" dbindex="88492">
L'Arija s un riu que discorre entre els termes de Gombrn (Ripolls) i la Pobla de Lillet (Bergued), situat al lmit d'ambdues comarques, i afluent del Llobregat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218621" title="Salamina (mitologia)" nonfiltered="3433" processed="3427" dbindex="88493">
Salamina fou una nimfa, filla del rei Asop.

Estimada per Posid, fou mare de Cicreu.

Va donar nom a una illa de la costa de l'tica.

 Referncies .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 194.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218624" title="Formalisme rus" nonfiltered="3434" processed="3428" dbindex="88494">
El formalisme rus s el moviment que inaugura la teoria literria del segle XX i un dels ms importants de la histria, malgrat la seva breu durada (neix ver els 1915 i el 1930 ja se'l pot considerar clausurat). S'acostumen a distingir tres moments dins aquests anys: naixement (1915-1916); esplendor (primera meitat dels anys 20); i decadncia (fins el 1930), per motius poltics.

Els formalistes s'organitzen entorn el Cercle Lingstic de Moscou (fundat el curs 1914-1915); la Societat per a l'Estudi del Llenguatge Potic, Opojaz (Obscestvo izucenija Poeticeskogo Jazyka en rus), de Sant Petersburg; i l'Institut Nacional d'Histria de l'Art de Sant Petersburg.

Plantejaments terics.
A inicis del segle XX els estudis literaris europeus es dividien en els d'arrel positivista, acadmics i erudits; i els impressionistes, d'un subjectivisme radical, acientfics i vinculats a diaris i revistes. L'herncia romntica, amb la seva devoci al geni creador, havia provocat a ms a ms un exagerat inters per la vida de l'autor, la seva voluntat (la intentio auctoris) o fins i tot la inspiraci. s a dir, aspectes extraliteraris que els formalistes denunciaran com tangencials. Ho consideren un inters absurd, com absurd els hi sembla tamb el subjectivisme de la crtica impressionista. Els joves estudiants que formen el formalisme reclamen una cincia de la literatura, i es rebelen contra el status quo.

Aquesta actitud provocador coincideix amb la mostrada per les avantguardes artstiques, que parlaven d'un passat asfixiant. Els formalistes refusen la idea d'inspiraci i consideren la creaci literria com una qesti d'ofici. Escriure s una feina i escriure b s dominar les tcniques prpies d'aquesta feina, igual que un artes qualsevol. Fins i tot questionen la idoneitat del terme artista, i arriben a proposar la seva substituci pel despecialista. Resulta un plantejament semblant al reivindicat per Edgar Allan Poe als seus assaigs The Philosophy of Composition (1846) i The Poetic Principle (1850).

Contra els plantejaments centrats en aspectes extraliteraris o periliteraris (extrnsecs), el formalisme dna un paper central al text, a les paraules que fa servir (all intrnsec). Per aix molts dels seus membres tenen tant estudis literaris com lingstics. Aquesta atenci a la paraula far que, en un primer moment, plantegin l'obra literria com la suma de tots els recursos estilstics emprats en ella. La conseqncia que se'n deriva s la necessitat d'analitzar-los atentament si es vol realment analitzar (i comprendre) l'obra. Ara b, no es tracta d'acumular dades (aspecte que havien criticat i molt del positivisme), sin d'analitzar els aspectes constitutius de l'obra literria.

Concrecions del cientificisme.
Els seus plantejaments cientificistes acaben concretant-se en una srie d'aspectes:
Situen l'obra, el text, en el centre. Si b aix els allunya del biografisme positivista, tamb els provocar problemes amb el sociologisme marxista.
Entenen la literatura com un mbit autnom. Per aix volen estudiar les particularitats especfiques d'all literari, el que Roman Jakobson anomenar la literarietat. ;
Intenten explicar com els mecanismes literaris produeixen efectes esttics.
Fan servir un metallenguatge propi. Si els estudis literaris volen ser una cincia (i ells ho volien), s'han de dotar d'una terminologia cientfica.
Estableixen en l'obra diversos nivells (fonemes, prosodia, ritme, entonaci...) i consideren que tots estan interelacionats.
Neguen que el seu sigui un sistema tancat. Consideren que el que fan s proposar hiptesis i, si cal, les modifiquen tantes vegades com calgui. De fet, en els pocs anys de vida del moviment, hi haur modificacions d'importncia que acabaran desembocant de forma natural en el que es coneixer com estructuralisme.

El formalisme va destacar una obvietat que la crtica anterior no considerava: l'art s art. Mentre els hereus del romanticisme mantenien una concepci gaireb mstica de l'obra d'art, parlant d'inspiraci, d'all inefable, de sublimitat, els formalistes consideren tot encert esttic en termes tcnics. El text esdev aix un artefacte construit amb unes eines i uns recursos, i tot all extraliterari s irrellevant.

El concepte de literarietat.
Roman Jakobson va establir la gran qesti en el seu estudi La poesia rusa moderna. En ell deia que l'objecte de la "cincia literria" no era la literatura, sin la literarietat, s a dir, all que fa que un text sigui literatura. Si es pretenia fer una cincia, el primer que s'havia de fer era delimitar l'objecte d'estudi. Evidentment, per trobar all que feia que un text fos literatura i un altre no, calia analitzar textos i textos per poder extreure'n conclusions. Aix donava un paper central al text, a diferncia dels estudis tradicionals, centrats en l'autor, o en la societat; s a dir, en aspectes extraliteraris.

Una de les primeres coses que van fer en aquest sentit va ser oposar la llengua literria amb la comuna, del dia a dia. D'aquesta confrontaci van concloure que el llenguatge potic estava molt ms elaborat que el cuotidi, i en conseqncia la nostra atenci es desvia cap al propi missatge, i no cap al seu contingut. s a dir, que les paraules no noms transporten informaci, sin que tenen un valor autnom. Aix, els formalistes s'oposaven a les dues tesis fonamentals de Potebnia, imperants en Rssia fins aquell moment: d'una banda, que la poesia sigui un pensament en imatges, tesi defensada tamb pels simbolistes; d'altra banda, que la poesia es basava en la dicotomia fons/forma. Pels formalistes, el que realment caracteritza la poesia s el seu s particular dels recursos del llenguatge.

Bibliografia.
Todorov, Tzvetan (ed.): Teora de la literatura de los formalistas rusos. Ed. Siglo XXI, Mxic, 2002. ISBN 968-23-0244-7;
Vias i Piquer, David: Historia de la crtica literaria. Ed. Ariel, Barcelona, 2002. ISBN 84-344-2505-X;

Vegeu tamb.
Teoria de la literatura;
Roman Jakobson;
Escola de Praga;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218626" title="Teoria de la literatura" nonfiltered="3435" processed="3429" dbindex="88495">
La teoria de la literatura o teoria literria s l'estudi sistemtic que t com a objecte la literatura. Com a tal teoria de la literatura amb pretensions de sistematicitat va nixer a principis del segle XX, amb l'escola anomenada formalisme rus. Tanmateix, ja des de l'Antiguitat es coneixen reflexions sobre el fet literari que poden ser considerades tamb, en un sentit ms ampli, teoria literria. En opini de Manuel Asensi,



El seu objecte d'estudi s la literatura, que intenta definir en contraposici a altres usos lingstics, aix com destriar les convencions que l'envolten: l'estil de cada autor, el gnere literari de l'obra, la seva interpretaci o crtica i la seva funci social.

 Teoria literria a la Grcia antiga .
 Plat .

El primer pensador grec del qual es conserva una quantitat important de reflexions al voltant del fet literari s Plat. L'acostament de Plat a la literatura es realitza en una doble vessant: metafsica i tica. Des d'ambds punts de vista, la consideraci de la literatura s ms aviat negativa. Des d'un punt de vista metafsic, cal tenir en compte el dualisme de la metafsica platnica: per a Plat, la realitat visible s una cpia imperfecta d'una realitat superior anomenada mn de les idees. Aix, quan un poeta recrea amb paraules la realitat visible est realitzant una mimesi de segon grau, s a dir, est copiant una cosa que al seu torn s una cpia. D'acord amb aquesta metafsica, la literatura s una cpia molt allunyada de la realitat veritable, la de les idees, i manca, per tant, de valor ontolgic.
Des d'un punt de vista tic, Plat considera la literatura perillosa, ats que, mitjanant la versemblana, fa passar per vertaderes coses que no sn reals. Dins el sistema poltic ideal de Plat, desenvolupat a La Repblica, el filsof grec insisteix en el perill que els mites, on els dus apareixen cometent actes moralment condemnables, suposen per a l'educaci dels infants, en la mesura que els donen mals exemples que resulten nocius per al seu desenvolupament moral. Per aquest motiu, Plat determina que els poetes haurien de ser expulsats de la seua ciutat ideal.

 Aristtil .

Aristtil s el primer filsof que dedica una obra sencera a l'estudi de la literatura, la Potica. En l'estat en que aquest text ha arribat a la posteritat, noms s'hi parla del teatre trgic, tan conreat a l'Atenes de l'poca. Hi ha, tanmateix, algunes indicacions sobre el teatre cmic i, ms en general, la literatura.

A diferncia del de Plat, l'acostament d'Aristtil a la literatura no es fa en base a consideracions metafsiques. Aristtil no creu en una realitat superior a la visible i, per tant, no t en compte els arguments platnics contra la literatura. L'obra d'Aristtil sobre la literatura t una dimensi molt ms pragmtica: tracta d'estudiar el fenmen literari i destriar-ne les caracterstiques. 

Aristtil defineix la literatura com una mimesi feta amb paraules. L'objecte de l'imitaci sn les accions del hmens. El mode de la imitaci pot ser la narraci, la qual cosa dna lloc a la narrativa o la poesia pica, o la dramatitzaci, que dna com a resultat el teatre. Un concepte clau per a entendre la mimesi o imitaci aristotllica s el de versemblana: la literatura no reprodueix servilment la realitat sin que construeix un objecte -el text literari- grcies a la reproducci de les lleis que regeixen la realitat. en reproduir les lleis causals que regeixen la realitat, l'obra literria aconseguieix fer versemblants fets que no han succeit mai. Segons la formulaci aristotllica, el versemblant es relaciona amb el real de la mateixa manera que l'universal ho fa amb el particular. aquesta s la ra per la qual, des d'un punt de vista ontolgic, la literatura, que tracta de les coses que poden succeir, s superior a la histria, que tracta de les que han succeit efectivament.

 Teoria literria a la Roma antiga .

A la Antiga Roma, la reflexi sobre el fet literari pren un caire ms aviat retric: ms que reflexions filosfiques sobre l'essncia de la literatura hom troba textos sobre qestions tcniques estretament relacionades amb el camp de la retrica. Es desenvolupa aix una visi tcnica de la literatura, centrada en l'aspecte formal de l'obra, s a dir, l'estil. 

La teoria literria moderna.

Algunes de les escoles de teoria literria ms rellevants del segle XX sn:

formalisme rus;
estructuralisme;
deconstrucci;
semitica;
comparatisme;
esttica de la recepci;
estudis culturals;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218631" title="Podaliri" nonfiltered="3436" processed="3430" dbindex="88496">
Podaliri fou un heroi grec, fill d'Asclepi i de Lampcia o d'Epone, segons altres genealogies.

Juntament amb el seu germ Macon va participar en la guerra de Troia com a metge del bndol grec. A la tornada consult l'oracle de Delfos per saber on s'havia d'establir, i li aconsell que ans a un lloc on el cel s'ajunts amb la terra. Llavors s'adre a Cria, pas molt muntanys de l'oest d'Anatlia, on guar Sirne, la filla del rei Damet, amb la qual es cas.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 179.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218639" title="Sto" nonfiltered="3437" processed="3431" dbindex="88497">

Sto (del grec antic     ) s la denominaci que rep en l'arquitectura grega un prtic. 

s una de les construccions ms senzilles, un espai arquitectnic de planta rectangular allargada, cobert, conformat mitjanant una successi de columnes (pilars o suports), i murs laterals; acostumava a formar part d'espais pblics, com places, gimnasos i jardins, i normalment es trobava a l'gora. 

Com a espai pblic, protegit del sol i la pluja, servia per a entaular relacions i, de vegades, establir llocs de comer. 

D'una de les stoa d'Atenes deriva el nom del sistema filosfic de l'estocisme, ja que els seguidors de Zen de Ction s'hi congregaven per escoltar-lo.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218640" title="Tibul" nonfiltered="3438" processed="3432" dbindex="88498">

Albi Tibul  (Albius Tibullus) (Gabios, 55 aC - Roma, 19 aC), fou un poeta lric llat. 

Biografia.
Nascut a Gabios, una ciutat del Laci, procedia d'una familia acabdalada de l'orde eqestre, que havia sofert les confiscacions del segon triumvirat. De la seva joventut no se'n sap res. Les terres dels seus ancestres eren a Pedum entre Tibur i Praeneste.  Probablement part de la seva propietat o tota fou perduda en les guerres civils, per confiscaci, per en va conservar una part o la va recuperar. Va haver d'esdevenir soldat i complir el temps de servei habitual (10 anys).

Va figurar en el cercle de Marc Valeri Messalla Corv, de qui era ntim amic i a qui dedic un fams panegric, que s'ha conservat. No va voler seguir al seu patr Messalla  en la guerra entre Octavi (August) i Marc Antoni fins el 31 aC (en el bndol d'August) per si que el va acompanyar com a contubernalis el mateix 31 aC per reprimir una revolta a Aquitnia. La campanya fou victoriosa i Messalla va obtenir el triomf el 27 aC desprs de 4 anys. Tbul va estar present a la batalla d'Atax (Aude) que fou decisiva per sufocar la revolta; probablement fou Tbul qui va rebre la submissi de les tribus o d'una part i va acompanyar al seu patr en el triomf. El 30 aC Messalla fou enviat a Orient per organitzar l'Imperi sota la direcci nica d'August, i Tbul el va acompanyar per pel cam es va posar malalt i va haver de quedar-se a Crcira, des d'eon, quan es va recuperar, va tornar a Roma. Es va dedicar llavors a la poesia

La seva poesia s, tanmateix, pacifista, i enyora la pau i la senzillesa dels vells costums camperols romans. Entre els seus amics hi hagu altres poetes pertanyents al cercle de Gai Cilni Mecenes, como Horaci, Virgili, Properci i el jove Ovidi, que va dedicar-li a la seva mort una sentida elegia.

Obra.
S'han conservat dos llibres d'elegies seves en un manuscrit (Corpus Tibullianum) que cont, a ms, un tercer llibre amb poemes del cercle de Messala: de la poetesa Sulpcia (germana de Messala) y dues elegies atribubles potser a Tibul.  

El primer llibre, de sis o deu elegies, est dedicat a Dlia, una dona casada d'origen plebeu, el veritable nom de la qual, mtricament equivalent, era Plnia, Plncia o Plucia (Dlia s el seu equivalent grec). Aquesta Dlia era probablement una hetera a la qual aspirava a tenir com a amant i amb la que havia comenat la relaci a Aquitnia; per sembla que Dlia no li fou fidel en la seva absncia; quan va tornar de Crcira Dlia estava malalta, i desprs un home ms ric el va substituir, fins que es va casar finalment. 

El segon es composa de sis poemes dirigits a una nova amant anomenada  Nmesi (Nemesis, nom de la deesa de la Venjana), dona per la que va experimentar una gran passi, per la identitat de la qual s segurament fictcia i inventada pel propi poeta, tot i que podria ser una cortesana als braos de la qual va caure al sser rebutjat per Dlia. 

De les poesies d'Horaci tamb es coneix el seu amor per una dona de nom Glicera (que no pot ser confs amb Dlia o amb Nemesis) 

Un tercer llibre d'elegies correspon de fet a un poeta de nom Ligdam, el seu imitador, que havia de ser ms jove ja que havia nascut el 43 aC (l'any de la batalla de Mutina).

Un quart llibre (de fet incls al primer) parla d'una certa Sulpcia, que estava enamorada del jove Cerint (els noms cal pensar que eren ficticis) i que probablement reflectia la vida d'una dama noble amiga de Messalla; Sulpicia fou segurament la germana de Messalla i fou potser tamb una poetessa, per encrrec de la qual hauria escrit Tbul els poemes del cercle de Messalla.

Els seus temes preferits sn l'amor, malalts i gaireb romntic, la mort i el rebuig a la guerra, al comer i a la riquesa, en pro del conreu de la vida camperola senzilla i tranquilla al costat de l'aimia. La seva predilecci pel buclic l'acosta a Virgili. 

L'estil de Tibul s clar i clssic, al contrari del de Properci, i prescindeix de l'ornamentaci mitolgica alexandrina. 

Referncia bibliogrfica.

 Tibul, Elegies; traducci al catal de Carles Magriny i Joan Mnguez; Collecci Fundaci Bernat Metge; Srie Literatura llatina, Volum 0011; ISBN 978-84-7225-915-7 .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218641" title="Macon" nonfiltered="3439" processed="3433" dbindex="88499">
Macon fou un heroi, fill d'Asclepi i de Lampcia (altres genealogies li atribueixen mares diferents).

Casat amb Anticlea, fou pare de Gorgas i de Nicmac. Juntament amb el seu germ Podaliri, an a la guerra de Troia, on es disting com a metge del bndol grec. 

Entre altres fets, se li atribueix la curaci de Menelau i de Filoctetes. 

Fou mort per Eurpil.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 141.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218645" title="Llista d'estats sobirans del 1996" nonfiltered="3440" processed="3434" dbindex="88500">


 Estats sobirans .
 A .
   Estat Islmic de l'Afganistan (fins al 27 de setembre);
 Emirat Islmic de l'Afganistan (des del 27 de setembre);
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

 B .
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Bsnia i Hercegovina (fins el 5 d'octubre);
 - (a partir del 5 d'octubre);
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

 C .
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

 E .
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

 F .
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

 G .
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

 I .
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

 J .
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

 K .
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

 L .
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

 N .
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

 O .
   Sultanat d'Oman;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

 Q .
   Estat de Qatar;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

 S .
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

 T .
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

 U .
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

 V .
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

 X .
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

 Z .
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

 Estats que proclamen la sobirania .
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Bougainville;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria (des del 6 d'agost);
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218655" title="Filoctetes" nonfiltered="3441" processed="3435" dbindex="88501">
Filoctetes fou un heroi, fill de Peant i de Demonassa.

Company d'Heracles, aquest li confi l'arc i les fletxes abans de morir i li fu jurar que no revelaria a ning el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengu la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistncia amb qu li ho pregaren, al final s'encamin al cim de l'Eta i amb un senyal deix entendre que all hi havia la tomba i les armes d'Heracles. Ms endavant s'embarc amb aquestes armes per anar a la guerra de Troia, per a Tnedos es clav al peu una de les fletxes enverinades (diuen que com a cstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'illa de Lemnos mentre es curava.

Al cap de deu anys, com que l'oracle havia dit que Troia no podia ser presa sense les fletxes d'Heracles, varen anar Ulisses i Diomedes a cercar-lo i el portaren a la Trada, on fou guarit per Macon i pogu participar en els combats. La ms destacada de les seues vctimes fou Paris.

En tornar de la guerra an a parar al sud d'Itlia, on fund nombroses ciutats.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 95-96.

 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218660" title="Demonassa" nonfiltered="3442" processed="3436" dbindex="88502">
Demonassa fou filla d'Amfiarau, rei d'Argos; i d'Erifile. Casada amb Tersandre, fou mare de Tisamen.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 63.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218663" title="Christina Strmer" nonfiltered="3443" processed="3437" dbindex="88503">
 
Christina Strmer (9 de juny de 1982) s una cantant de msica pop/rock d'ustria, aix com el nom de la seua banda. Desprs de treballar a una llibreria a Linz (ustria) i de cantar en diverses bandes, Strmer aconsegu quedar la segona al programa de televisi de joves cantants Starmania, el que li va suposar el reconeixement del gran pblic. La seua primera can "Ich lebe" (Estic viva), llenada l'any 2003, fou un gran xit a ustria, on va aconseguir classificar-se com la nmero 1 de les llistes i mantenir-se al llarg de 9 setmanes.
L'any 2004 la can "Vorbei" (S'ha acabat) aparegu per primer cop dins la llista Top 100 de la vena Alemanya, el que propici que uns mesos desprs, l'abril de 2005, es produra una nova versi de "Ich Lebe", especialment per al mercat alemany. Aquest tema aconsegu uns notables resultats a Alemanya, Sussa i Itali, fent ben coneguda a la cantant a tots els pasos de parla germana. 
2006 fou el seu any amb ms xit, ja que vengu ms de 1,5 millions de copies dels seus CDs a aquestos pasos.

Biografia. 
 Els primers anys .
Christina prov d'una familia amb molta tradici musical. Ja quan feia tretze anys, comen a tocar el saxfon en una banda de jazz. Juntament, comen tamb els seus estudis de flauta travessera. A ms, a partir de l'any 1998 cantava tamb en un cor i en un grup de capella anomenat Sulumelina. Desprs d'acabar l'institut, comen a treballar fent prctiques a una llibreria. Uns mesos ms tard es present al casting de Starmania, programa que li suposaria el llanament definitiu.  

Els comenaments a ustria .

Desprs de "Ich Lebe", el seu primer hit, sortiren dos nous singles, que aconseguiren un xit encara major: "Geh nicht wenn du kommst" i la can antiblica "Mama (ana Ahabak)", originada durant la guerra de l'Iraq. La can presenta la perspectiva de la guerra d'una xiqueta iraqu i tamb romangu durant 9 setmanes com a nmero 1 a les llistes d'ustria. 

El maig de 2004 aparegu el seu segon lbum Soll das wirklich alles sein, (A s realment tot?), de nou, sols per al pblic austrac.

 L'entrada a Alemanya .
Mentrestant, Christina i els seus managers, Andreas Streit i Bernd Rengleshausen, havien estat preparant l'entrada al mercat alemany. Per fi, el novembre de 2004, fou llanat en Alemanya el single Vorbei, que malgrat tot, no compl amb les expectatives inicials. Uns mesos desprs, l'abril de 2005, una reedici del disc "Ich Lebe" fou tamb presentada al pblic alemany. En aquesta ocasi, el single si que recoll un gran xit, situant-se al poc temps en el nmero 9 de le llistes i ascendint ms tard fins al quart.

El segent lbum, Schwarz Weiss (En blanc i negre) fou llanat en juny de 2005, en Alemanya i Sussa. El nou treball abast la tercera posici de les llistes alemanyes i romangu al top 20 durant ms d'un any. La majoria dels temes, ja coneguts en ustria, foren regrabats i arreglats, orientant-los cap a les noves tendncies del rock i el pop alemany. El singles foren "Engel fliegen Einsam" (Els ngels volen a soles), "Mama (Ana Ahabak)", i "Immer an euch geglaubt" (Sempre he cregut en tu).

 Discografia .
 lbums .

*Musik-DVD-Charts

 Singles .


 DVDs .
 Wirklich alles! (2005, Doble DVD, Live Concert al Wiener Stadthalle al Novembre de 2004);
 Schwarz Wei (2005, "Best of" del "Wirklich alles!" DVD);
 lebe lauter live (Conzert a Viena  i Bonusmaterial besten Tage Tourdokumentation, Punlcat en ustria, Alemanya i Sussa);

 Premis .
 Amadeus Austrian Music Award 2004 al "Millor grup Pop/Rock nacional" i "grup revelaci nacional de l'any";
 Amadeus Austrian Music Award 2005 al "Millor grup Pop/Rock nacional" i "Millor Single nacional";
 ECHO 2006 a la "Millor Cantant nacional (Rock/Pop)";
 Amadeus Austrian Music Award 2006 al "Millor grup Pop/Rock nacional" i "Millor Single nacional";
 Diapas daurat 2006 al "Millor grup Alemany de Rock/Pop";

 Webs .
  Web oficial - ustria;
  Web oficial - Alemanya;
  Entrevista i especial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218671" title="Erifile" nonfiltered="3444" processed="3438" dbindex="88504">
Erifile fou una herona, filla de Tlau, rei d'Argos.

Es cas amb Amfiarau i fou mare d'Alcme, Amfloc, Eurdice i Demonassa.

El seu germ Adrast, aliat de Polinices, volia que Amfiarau s'uns a l'expedici que preparaven contra Tebes, per com que aquest s'hi resistia Polinices va recrrer a Erifile perqu convencs el seu marit a canvi del collar d'Harmonia. Ella, finalment, l'oblig a marxar amb l'expedici, per Amfiarau havia encarregat als seus fills que el vengessin si no tornava, i per aix Alcme, desprs de la guerra dels epgons, la va matar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 81.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218720" title="Orfebreria" nonfiltered="3445" processed="3439" dbindex="88505">

 
Orfebreria s el treball artstic realitzat sobre utensilis o adorns de metalls preciosos. 

Els metalls que constituxen els objectes d'orfebreria prpiament dits sn eminentment la plata i l'or o una barreja d'ambds que a l'antiguitat es deia electr. Amb aquests metalls es fabriquen ja des d'edats molt remotes utensilis molt variats com atuells, peces d'adorn, joies, monedes, esttues seguint l'estil, la ornamentaci i el gust propis de l'poca i de la naci que els elabora, com pot observar-se recorrent les principals civilitzacions.
Orfebreria prehistrica. 

Les primeres troballes van ser senzilles peces d'or que daten del perode neoltic seguides molt aviat de les de plata, coure i bronze, a l'obrir-se l'edat que rep el nom d'aquests ltims metalls. Els objectes que es van llaurar amb dits materials consistien en diademes llises, gruixos braalets i collarets rgids d'una pea, acabada per boles piriformes, altres collarets formats per enfilalls de boles perforades i, anells i arracades de forma circular senzilla. 

La ornamentaci de tals joies, quan existeix, s purament geomtrica i es limita a solcs rectes i en ziga-zaga, dents, circulets, punts fets a martell, etc. Com cosa excepcional, existeix de l'antic Egipte algun ganivet de slex amb guarnici i beina d'or, ornamentades amb florons i figures d'animals.

Es van llaurar tamb de coure i de bronze agulles, ganivets i armes diferents en forma de fletxes, espases i destrals amb alguna ornamentaci geomtrica al puny i amb un tremp i cort bastant fi a la fulla. 

A la Pennsula Ibrica, sobretot a Galcia, s'han trobat bons exemplars de dits braalets, collarets i arracades d'or, alguns d'ells amb aplicacions de filigrana que podrien ser de l'poca de l'art ibric prpiament dit. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="218834" title="Peant" nonfiltered="3446" processed="3440" dbindex="88506">
Segons la mitologia grega, Peant fou un heroi, fill de Tumac, cabdill de Magnsia.

Fou pare de Filoctetes.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 169.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219127" title="Lotis" nonfiltered="3447" processed="3441" dbindex="88507">
Lotis, segons la mitologia grega, fou una nimfa.

Va ser assetjada diverses vegades per Priap, per ella sempre se n'escapava. Un dia, quan el du gaireb l'havia assolida, preg l'ajuda dels immortals, que la transformaren en la planta anomenada lotus.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 140.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219147" title="Camille Claudel" nonfiltered="3448" processed="3442" dbindex="88508">
 
Camille Claudel (Fre-en-Tardenois, Aisne; 8 de desembre de 1864 - Montdevergues, 19 d'octubre de 1943); escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomtic francs Paul Claudel. 

 Biografia . 
Des de la seva infncia a Champagne Camille va ser una apassionada de l'escultura; jugava amb el fang i esculpia a les persones que l'envoltaven, com al seu germ Pal i a la seva serventa Helene. Va arribar a Pars el 1883 amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingress a l'acadmia Colarussi. El 1882 s acceptada per Paul Dubois, director de l'Escola Nacional de Belles Arts. T la seva primera trobada amb Auguste Rodin el 1883, i l'any segent comena a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i collabora en la realitzaci de les figures de la monumental Les Portes de l'Infern. 

L'obra de l'escultora, a pesar de ser molt propera a la del seu mestre, t el seu toc personal i femen, sense ser mai una cpia: per aix, Octave Mirbeau va proclamar el seu geni. A part de ser una de les seves principals collaboradores, va ser tamb la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i musa, inspirant obres com la Danade o Fugit Amor. Es produeix entre ambds un clima de collaboraci i enfrontament que enriqueix la labor mtua. 

Tot i la passi, la relaci entre Rodin i Camille s complicada, conflictiva i amb contnues interrupcions i crisis. Freqenten junts els ambients artstics i culturals ms importants del Pars de l'poca i passen junts llargs perodes fora de la ciutat per Rodin est unit sentimentalment a altra dona, Rose Beuret, a qui no t intenci d'abandonar per a casar-se amb Camille. Aquesta situaci ser la inspiraci d'una de les obres ms importants de Camille: L'Age Mur. En aquesta escultura veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap al Rodin, qui li dna l'esquena mentre una dona mig ngel mig bruixota (que representa a Rose Beuret) se l'enduu. 

Una vegada trencada la seva relaci amb l'escultor, entra en la seva vida Claude Debussy per tamb ell est unit a altra dona. Mentres, les seves obres arriben a cert xit i apareixen amb freqncia articles sobre ella en les revistes d'art. En aquesta poca de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del mn. 

Al desembre de 1905, Camille realitza la seva ltima gran exposici. A partir d'aqu, sofrir crisis nervioses que s'aguditzaran cada vegada ms i comenar a destruir les seves obres. No tindr suport familiar ja que la seva mare i la seva germana segueixen sent hostils a la seva forma de vida i el seu germ Pal est lluny. El 3 de mar de 1913 mor el seu pare i el 10 de mar la internen al sanatori de Ville-Evrard i al juliol a Montdevergues, manicomi del com, a pesar de la seva recuperaci i els seus lcids i estripats precs al seu germ Pal, mai sortir. Tancada passar els ltims 30 anys de la seva vida.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219422" title="Comissari Europeu de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci" nonfiltered="3449" processed="3443" dbindex="88509">

El Comissari Europeu de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci s un membre de la Comissi Europea responsable de les telecomunicacions i els mitjans de comunicaci.

Orgens.
Aquesta cartera fou creada l'any 1981 en la formaci de la Comissi Thorn, anteriorment per aquestes res formaven part de les competncies del Comissari Europeu d'Empresa. Entre els anys 1989 i 1993, referents al perode de mandat de la Comisis Delors II, aquesta cartera estigu vacant.

L'actual comissria s la luxemburguesa Viviane Reding.

Llista de Comissaris de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Informaci de la Comissria actual ;
  Informaci del Portal de la Comissi Europea de la Societat de la Informaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219462" title="Tele/eXprs" nonfiltered="3450" processed="3444" dbindex="88510">
Tele/eXprs fou un diari independent vespert aparegut a Barcelona el 14 de setembre del 1964, editat en castell. Va ser el primer diari d'iniciativa privada editat desprs de la guerra civil espanyola. L'empresa editora estava controlada inicialment per un grup format per Jaume Castells (financer), Carles Sents, Federico Gallo i Andreu-Avell Arts. Desprs se l'apropiaren el propi Castells i Carlos God i, el 1977, el grup Mundo.

Aprofitant les espectatives despertades per la Ley de Prensa aprovada pel ministre Manuel Fraga Iribarne, va comenar amb un cert carcter sensacionalista, motiu pel qual sempre va tenir problemes amb la censura franquista i provoc rezel entre els altres diaris de Barcelona (El Correo Cataln i La Vanguardia). Per tenia prestigi per l'heterogenitat de la redacci (Federico Gallo, Manuel del Arco, Pascual Maisterra, Josep Pernau, Juan Segura Palomares, Jaume Miravitlles o Josep Maria Llad). 

El setembre del 1966 Ignasi Agust va ser cessat per un article sobre la manifestaci dels clergues. Manuel Ibez Escofet es decant ms cap als problemes de Catalunya, per fou obligat a dimitir per un article que va portar a la pres el periodista Josep Maria Huertas Claveria el 1975 i que va provocar la primera vaga de la premsa de Barcelona. Tot i aix, hi collaboraren polemistes com Joan de Sagarra, Manuel Vzquez Montalbn, Ramon Barnils, Francesc Candel, Antoni von Kirchner o Octavi Mart, entre molts d'altres. Des del 1975 public setmanalment una o dues planes culturals en catal. Va tenir una audincia notable, fins que va deixar de publicar-se el 1980.

 Directors de Tele/eXprs .
 Andreu-Avell Arts (1964-1966);
 Ignasi Agust (1966);
 Carles Sents (1966-1968);
 Manuel del Arco (1968);
 Manuel Ibez Escofet (1968-1975);
 Pere-Oriol Costa (1976);
 Csar Molinero;
 Tristn La Rosa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219489" title="Lirope" nonfiltered="3451" processed="3445" dbindex="88511">
Segons la mitologia grega, Lirope fou una nimfa que, seduda pel Cefs, fou mare de Narcs.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 139.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="219926" title="Bus" nonfiltered="3452" processed="3446" dbindex="88512">

En informtica, els busos sn les parts fsiques de l'ordinador que connecten els seus diferents elements entre ells.

 Tipus .
Bus de dades: s'encarrega de moure les dades per al maquinari de l'ordinador, tant d'entrada (teclat, ratol...) com de sortida (monitor, impressora...).
Bus de direccions: disposa les dades en el sub-sistema de memria en relaci directa amb els processos de la CPU.
Bus de control: s'ocupa de donar un estat a les operacions donades a la CPU, per tal de sincronitzar diferents operacions.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="220226" title="La Nova Revista" nonfiltered="3453" processed="3447" dbindex="88513">
La Nova Revista fou una revista bimensual en catal publicada pels catalans exiliats a ciutat de Mxic el gener de 1955, que pretenia ser la continuadora de La Nostra Revista, i que es public fins a octubre de 1958. En sortiren 33 nmeros, alguns d'ells d'una gran qualitat literria. 

El fundador i editor fou Avell Arts-Gener, fill d'Avell Arts i Balaguer, qui havia fundat i dirigit La Nostra Revista, i Joan Rossinyol era secretari de redacci. El contingut era fortament nacionalista catal, i tenia articles i comentaris de caire poltic i cultural, textos literaris i una bona secci d'informaci amb noms escaients com Noticiari General de l'interior (a cura de Miquel Ferrer Sanxis), El Pla de la calma, Panorama Poltic i Els llibres. Tamb publicava un suplement literari dirigit per Agust Bartra. 

Hi van collaborar la plana major de la intellectualitat catalana (principalment nacionalista) a l'exili, com Ventura Gassol, Josep Carner i Ribalta, Josep Maria Miquel i Vergs, Rafael Tasis, Manuel Serra i Moret, Josep Conangla i Fontanilles, Artur Blad i Desumvila, Pere Foix, Pere Calders, Carles Riba, Vicen Guarner, Domnec Guans i Salesas, Antoni Peyr i Rocamora, Agust Cabruja i Auguet, Joan Triad, Anna Muri i Roman, August Pi i Sunyer, Josep Maria Muri i Roman i Miquel Ferrer Sanxis.  

 Enllaos externs .
 La Nova Revista a la UOC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="220635" title="Campionat d?Europa d?hoquei patins" nonfiltered="3454" processed="3448" dbindex="88514">

Campionat d'Europa d'hoquei patins mascul;
Campionat d'Europa d'hoquei patins femen;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="221843" title="Orades" nonfiltered="3455" processed="3449" dbindex="88515">
D'acord amb la mitologia grega, les Orades van sser nimfes de les muntanyes.

Formaven part del seguici d'rtemis.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 162.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="221920" title="Pasqual Calb i Calds" nonfiltered="3456" processed="3450" dbindex="88516">
Pasqual Calb i Calds (Ma, 1752 - Ma, 1817) fou un pintor menorqu.

Calb assit a l'escola amb el pintor itali Chiesa, que li recoman marxar a Itlia per completar els seus estudis i la seva formaci artstica. Estudi a Vencia i a Roma, i un cop ja fams, arrib a Viena, on fou nomenat primer delineant de la Imperial Galeria de la ciutat.

El seu carcter, malenconis i turmentat, el port a fugir dels honors de la cort, i es refugi a Menorca per pintar i dedicar-se a la docncia. Al final viatj al Carib, on l'obra que hi pint assol aspectes vanguardistes.

La seva obra destaca en el conjunt de les arts menorquines, i un institut de Ma porta el seu nom en el seu honor




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="223294" title="Mario Bellatin" nonfiltered="3457" processed="3451" dbindex="88517">
Mario Bellatin (Ciutat de Mxic, 1960) s un escriptor mexic. Fill de pares peruans, va viure al Per la seua joventut i hi va realitzar estudis de Teologia i Cincies de la Comunicaci. Tamb al Per va publicar les seues primeres novelles. Va fer estudis de cinematografia a Cuba en un taller dirigit pel nobel colombi Gabriel Garca Mrquez. Desprs de tornar a Mxic, fou director de l'rea de Literatura i Humanitats de la Universidad del Claustro de Sor Juana.

Mario Bellatin dirigeix a la seua ciutat natal un taller d'escriptura anomenat Escuela Dinmica de Escritores. L'escola s caracteritza perqu els alumnes no poden portar-hi les seues creacions i perqu s'hi parla de tota mena de experincies artstiques excepte de literatura.

 Obra .

Mujeres de sal (Editorial Lluvia, Lima, 1986);
Efecto invernadero (Jaime Campodnico Editor, Lima, 1992);
Canon perpetuo (Jaime Campodnico Editor, Lima, 1993);
Saln de belleza (Jaime Campodnico Editor, Lima, 1994);
Damas chinas (Ediciones El Santo Oficio, Lima, 1995);
Tres novelas (Ediciones El Santo Oficio, Lima, 1995);
Poeta ciego (Tusquets Editores - Mxic DF, 1998);
El jardn de la seora Murakami (Tusquets Editores, Mxic DF, 2000);
Flores (Matadero-Lom, Santiago de Xile, 2000);
Shiki Nagaoka: Una nariz de ficcin (Editorial Sudamericana, Barcelona, 2001);
La escuela del dolor humano de Sechun (Tusquets Editores, Mxico DF, 2001);
Jacobo el mutante (Aguilar/Alfaguara, 2002);
Perros hroes (Alfaguara, Madrid, 2003);
Obra reunida (Alfaguara, Madrid, 2005);
Lecciones para una liebre muerta (Anagrama, Barcelona, 2005);
Underwood porttil modelo 1915 (Sarita Cartonera, Lima, 2005);
La jornada de la mona y el paciente (Almada, 2006);
El Gran Vidrio (Anagrama, Barcelona, 2007) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="223846" title="Olli Ilmari Rehn" nonfiltered="3458" processed="3452" dbindex="88518">

Olli Rehn ( Mikkeli, Finlndia 1962 ) s un poltic finlands que actualment s Comissari Europeu d'Ampliaci en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 31 de mar de 1962 a la ciutat de Mikkeli, poblaci situada a la provncia de Finlndia Oriental. Va estudiar economia, relacions internacionals i periodisme al Macalester College de Saint Paul, ciutat situada a l'estat nord-americ de Minnesota. Posteriormen ambpli els seus estudis ralitzant, l'any 1989, un mster de cincies poltiques a la Univeristat de Helsinki aix com un doctorat en filosofia a la Universitat d'Oxford (Anglaterra).

Aficionat al futbol, fou jugador professional en l'equip de la seva ciutat natal, el Mikkelin Palloilijat, amb el qual jug en la primera divisi finlandesa.

Activitat poltica.
Va comenar la seva carrera poltica com a regidor a la ciutat de Hlsinki l'any 1988 pel Partit Centrista, tamb anomenat Keskusta. Vicepresident d'aquest partit entre 1988 i 1994, el 1991 fou escollit diputat al Parlament de Finlndia, dirigint la delegaci del seu pas al Consell d'Europa i esdevenint conseller especial del primer ministre Esko Aho entre els anys 1992 i 1993. Va abandonar el seu esc al parlament a l'obtenir l'acta d'eurodiputat al Parlament Europeu desprs de la integraci del seu pas a la Uni Europea aquell mateix any, integrant-se a l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa. 

Entre 1998 i 2002 fou cap del gabinet del Comissari Erkki Liikanen, al qual succe com a Comissari en la Comissi Prodi el juliol de 2004, assumint les mateixes carteres que Liikanen, Empresa i Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci, crrecs que compart amb el txec Jn Figel'. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat Comissari Europeu d'Ampliaci. Des d'aquest crrec ha dirigit la fase final de la integraci de Bulgria i Romania, feta efectiva l'1 de gener de 2007, i actualment s el principal negociador de la possible adhesi de Crocia i Turquia.

Enllaos externs.
  Informaci d'Olli Rehn al Parlament Europeu;
  Informaci d'Olli Rehn a la Comissi Europea;
  Entrevista amb Olli Rehn a la xarxa;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="224008" title="Itil" nonfiltered="3459" processed="3453" dbindex="88519">


Itil (rab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del khanat dels khzars (Khanat Khzar). Estava situada a la part baixa del Volga (riu anomenat tamb Itil a l'edat mitjana, i vol dir "Gran Riu") en lloc exacte desconegut. El setembre del 2008 es va revelar que desprs de nou anys d'excavacions es podia afirmar que s'havia trobat la ciutat al llogaret de Samosdelka (rus:           ), al nord de la mar Cspia.. In 2008, this team of Russian archaeologists announced that they had discovered the ruins of Itil.; no obstant encara hi ha dubtes sobre la identificaci.

Itil fou la capital a partir del 650, en temps de Sulayman o Salman ib Rabia al-Bahili, desprs de la derrota dels khzars en la segona guerra entre khzars i rabs, ja que fins aleshores era a Samandar al Caucas, ms exposada als rabs, o segons al-Masudi, a Balandjar, tamb al Caucas. A aquesta poca les fonts rabs comencen a esmentar a al-Bayda com una ciutat dels khzars, possiblement referit a la nova capital, a 200 parasanges de Balandjar. Tamb apareix una ciutat de nom Khamlij que podria ser la mateixa Itil.

la ciutat estava formada per dos parts: una occidental (a l'oest del riu) que constituen milers de tendes i algunes cases de terra, ocupant una superfcie d'uns quants km2 i rodejada d'un mur; i una part oriental amb la classe dirigent i els militars, tots jueus de religi, amb un palau reial de rajola a una illa del riu on vivien el khagan i el khagan beg; el musulmans, un deu mil, vivien en aquesta part oriental on estava el centre comercial, els mercats, els banys, les mesquites, les sinagogues, etc...; tamb hi havia una colnia cristiana i una de pagana dels sakalives i rus. El nom correcte sembla que era Khazaran per la part occidental, i Atil o Itil per la oriental. Set jutges dirimien les disputes: 2 cristians, 2 jueus, 2 musulmans i 1 xamanista o pag.

Fou destruda pels Rus dirigits per Svyatoslav I de Kiev vers el 968 o 969, per al-Atil diu que fou reconstruda. Abans de l'any 1000 al-Biruni l'assenyala en runes altre cop. Una ciutat de nom Saksin es va construir a la rodalia i tamb destruda a la meitat del segle XI.

Bibliografia.
 Barthold, W. (1996). "Khazar". Enciclopdia del Islam (E. J. Brill). Eds.: P. Bearman , Th. Bianquis , C.E. Bosworth , E. van Donzel i W.P. Heinrichs. Brill.
Kevin Alan Brook. The Jews of Khazaria. 2nd ed. Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2006.
Douglas Morton Dunlop (1997). "Itil". Encyclopedia Judaica (CD-ROM Edition Version 1.0). Ed. Cecil Roth. Keter Publishing House. ISBN 965-07-0665-8;
Douglas M. Dunlop. The History of the Jewish Khazars, Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1954.
Peter B. Golden. Khazar Studies: An Historio-Philological Inquiry into the Origins of the Khazars. Budapest: Akademia Kiado, 1980.
Norman Golb i Omeljan Pritsak, Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century. Ithaca: Cornell Univ. Press, 1982.
Thomas S. Noonan. "The Khazar Economy." Archivum Eurasiae Medii Aevi 9 (1995-1997): 253-318.
Thomas S. Noonan. "Les Khazars et le commerce oriental." Les changes au Moyen Age: Justinien, Mahomet, Charlemagne: trois empires dans l'conomie mdivale, pp. 82-85. Dijon: Editions Faton S.A., 2000.
Thomas S. Noonan. "The Khazar Qaghanate and its Impact on the Early Rus' State: The translatio imperii from Itil to Kiev." Nomads in the Sedentary World, eds. Anatoly Mikhailovich Khazanov i  Andr Wink, pp. 76-102. Richmond, England: Curzon Press, 2001.
Omeljan Pritsak. "The Khazar Kingdom's Conversion to Judaism." (aryicle a una revista de l' Harvard Ukrainian Studies, 1978);
D. Vasilyev ( .         ), "The Itil Dream" (     -      (                                                )) ;

References.


 Links .
 Arqueolegs russos troben la capital jueva;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="225089" title="Erkki Liikanen" nonfiltered="3460" processed="3454" dbindex="88520">

Erkki Liikanen ( Mikkeli, Finlndia 1950 ) s un poltic finlands que fou membre de la Comissi Prodi entre 1999 i 2004. Actualment s el governador del Banc de Finlndia.

Biografia.
Va nixer el 19 de setembre de 1950 a la ciutat de Mikkeli, poblaci situada a la provncia de Finlndia Oriental. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat de Hlsinki.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata (SDP), l'any 1972 fou escollit diputat al Parlament de Finlndia, esc que no abandon fins el 1990, i temps durant el qual fou nomenat membre del Comit d'Agricultura i d'Afers Exteriors. Entre 1981 i 1987 fou Secretari General del seu partit, exercint aix mateix entre 1983 i 1987 el crrec de delegat del Parlament al Banc de Finlndia. Aquell any abandon aquests crrecs per ser nomenat Ministre de Finances per part del primer ministre de Finlndia Harri Holkeri, crrec que va mantenir fins el 1990. 

Aquell any abandon la poltica nacional per esdevenir ambaixador extraordinari i plenipotenciari del seu pas davant la Uni Europea (UE), sent un dels mxims responsables de les negociacions que van permetre l'entrada d'aquest pas a la UE el 1995. Amb l'entrada d'aquest pas en l'organisme europeu fou nomenat membre de la Comissi Santer responsable de Programaci Financera i Pressupostos i d'Assumptes Administratius, crrecs que va mantenir de forma interina en la Comissi Marn. En la formaci de la Comissi Prodi l'any 1999 fou nomenat Comissari Europeu d'Empresa i de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci, crrec que compart amb Jn Figel' a partir del maig de 2004. El 12 de juliol de 2004 renunci als seus crrecs en el si de la Comissi Prodi per ser nomenat governador del Banc de Finlndia, crrec que actualment ocupa, sent substitut en la Comissi per Olli Rehn. Acutalment tamb forma part del Consell de Govern del Banc Central Europeu i membre del Fons Monetari Internacional.

Enllaos externs.
  Informaci d'Erkki Liikanen al Portal del Banc de Finlndia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="225099" title="Pierre Clemens" nonfiltered="3461" processed="3455" dbindex="88521">

Pierre Clemens (Redange, Frana, 2 d'agost de 1913 - Bettembourg, 26 d'agost de 1963) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1936 i 1945. Durant aquests anys aconseguir 8 victries. 

El seu germ Mathias fou tamb un ciclista professional de 1935 a 1948. 

Palmars.
1937 ;
 Campi de Luxemburg  ;
 1er de la Nancy-Estrasburg;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg ;
1939;
 1r del Tour de l'Est Central;
1942;
 1r del Premi de Diekirch;
1943 ;
 1r del Gran Premi de Westmark;
 1r d'una cursa americana a Breslau, amb Christophe Didier;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Luxemburg ;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 4t de la classificaci general;
1937. Abandona (8a etapa);
1938. Abandona (15a etapa);
1939. 20 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Clemens ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="225558" title="Radio Cabanes" nonfiltered="3462" processed="3456" dbindex="88522">
Emisora municipal de Cabanes. Es va inaugurar el 23 d'abril del 2005. Rdio de programaci musical variada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226020" title="Leonardo Bruni" nonfiltered="3463" processed="3457" dbindex="88523">
Leonardo Bruni (o Leonardo Aretino) (Arezzo, 1370 - Florncia, 1444), humanista, historiador i poltic itali.

Biografia.


Malgrat que la seva famlia era aretina, es trasllad a Florncia, esdevenint ciutad florent el 1416. A Florncia aprengu retrica i feu amistat amb els humanistes Niccol Niccoli, Poggio Bracciolini i Palla Strozzi, coetanis seus, freqentant tamb a mestres com Coluccio Salutati i Manel Chrysoloras. 

A partir de 1405 va emprendre una carrera poltica a Roma, al servei d'Innocenci VII. El el 1411 particip al Concili de Constana en el squit de l'antipapa Joan XXIII i des del 1415 s'establ definitivament a Florncia, exercint el crrec de canceller de la Repblica de Florncia des del 1427 fins a la seva mort, a la mateixa Florncia, el 1444. Est enterrat a l'esglsia de la Santa Croce.

Obra.

Va escriure una Historiae Florentini populi, en 12 llibres, que fou impresa el 1492. Aquesta obra destaca, a la seva poca, per adoptar un mtode historiogrfic cientfic: confrontaci de documents i allunyament d'una concepci providencialista de la histria. En vulgar va escriure una Vita di Dante i una Vita di Petrarca, ambdues de 1434, aix com algunes rimes i novelle. Tamb compos una pea dramtica, la comdia Poliscena, que s un dels antecedents de La Celestina. 

Una altra obra seva, De studis et litteris ad illustem dominam Baptistam de Malatesta  s un breu tractat, en la forma usual a l'poca d'una carta, que constitueix probablement el primer tractat humanista sobre educaci dirigit a una dona, Baptista di Montefeltro (o Baptista di Malatesta, com a nom de casada), que es considera una de les primeres en la srie de dones estudioses prpies del Renaixement. Consta que aquesta obra tingu difusi en terres catalanes, constant-ne un exemplar a la bliblioteca de l'humanista catal Pere Miquel Carbonell.

Fou un dels millors escriptors de llat del seu temps i s'esmer a aconseguir que es traduissin del grec les obres de Plat i Aristtil. 

Notes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226023" title="Francisco Guerrero" nonfiltered="3464" processed="3458" dbindex="88524">

Francisco Guerrero. Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599, s al costat de Toms Luis de Victoria i Cristbal de Morales un dels grans noms de la msica sacra espanyola del Renaixement i amb aix, un dels majors compositors espanyols de tots els temps. 

Va rebre la seva formaci musical inicial, com membre del cor de la catedral de Sevilla, pel seu germ Pedro i per Fernndez de Castilleja. Tamb va rebre instrucci de Cristbal de Morales. Als 17 anys (1546) va ser nomenat mestre de capella de la catedral de Jan. Abans de complir els trenta havia consolidat una excepcional reputaci i la seva obra es publicava a l'estranger. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mlaga, encara que mai va arribar a residir aquesta ciutat, abans de ser emprat pel cor de la catedral de Sevilla. Va viatjar extensament per Espanya i Portugal, al servei de l'emperador Maximili II i va passar desprs a Itlia un any (1581-1582). 

Anys ms tard va decidir visitar Terra Santa, el que va fer l'any 1589. Va ser fet captiu per pirates durant el viatge de retorn i va haver de ser rescatat, com era com a l'poca, pel pagament d'una considerable quantitat. L'aventura va ser narrada per ell a un llibre publicat el 1590 que va tenir un gran xit popular. L'endeutament subsegent ho va dur a pres, fins que va ser contractat de nou per al cor de la catedral de Sevilla, on va acabar els seus dies, com mestre de capella, quan la pesta de 1599 va acabar amb la seva vida.

Guerrero va passar ms temps a Espanya que Victoria o Morales, residents molt temps a Itlia, i tamb va compondre una major proporci d'obres profanes. Tamb es distingeix d'ells per una abundant obra instrumental, a ms del cos principal, format per obres vocals sacres. Destaca per la varietat d'emocions que va ser capa de posar a la seva msica, des del recolliment mstic a l'exaltaci, des de la major alegria a la desesperaci. La seva obra, molt popular, va seguir interpretant-se molt temps, especialment a les catedrals americanes. 

Com els seus contemporanis espanyols, preferia les teixidures homofniques, amb una veu dominant i les altres subordinades a ella. Va anticipar l'harmonia funcional, el que va donar lloc que un dels seus Magnificat, la partitura annima dels quals va ser trobada a Lima, fora considerada molt temps una obra del segle XVIII.

Va compondre 18 misses i unes 150 peces litrgiques diverses, incloent salms, motets, a ms de canons sacres i profanes. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226026" title="Arsne Mersch" nonfiltered="3465" processed="3459" dbindex="88525">

Arsne Mersch (Koerich, 14 de desembre de 1913 - Koerich, 12 de juliol de 1980) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1935 i 1940, aconseguint 13 victries en aquests anys.

El seu germ Josy tamb fou ciclista professional de 1934 a 1936.

Palmars.
1935 ;
 Campi de Luxemburg en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya ;
1936 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1938 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 1r del Critrium de Cannes;
 1r del Circuit Marco Cremonese;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1939 ;
 Campi de Luxemburg en ruta;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1940 ;
 1 victria en ciclo-cross ;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. 27 de la classificaci general;
1938. 32 de la classificaci general;
1939. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Arsne Mersch;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226028" title="Margarina" nonfiltered="3466" processed="3460" dbindex="88526">
La margarina s un terme genric que pot indicar un gran espectre de productes substituts de la mantega. A diferents llocs del mn, la margarina ha estat un dels productes ms venuts per "untar", tot i que la mantega i l'oli d'oliva tamb tenen un gran pes important dins del mercat.
La margarina s'utilitza com a ingredient per a la preparaci d'altres productes. A algunes zones del mn es fa servir la denominaci 'mantega' per a designar la margarina, normalment en la parla quotidiana o en registres ms colloquials. Tot i aix, a regions com els Estats Units i la Uni Europea, est prohibit per llei etiquetar o referir-se a la margarina com a mantega.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226029" title="Catching up with Depeche Mode" nonfiltered="3467" processed="3461" dbindex="88527">


Catching up with Depeche Mode, publicat el 1985, s la versi nord-americana del disc recopilatori The Singles 81-85. Un any abans el segell americ Sire Records havia editat la recopilaci People are people, amb la intenci de donar a conixer als EUA el tema que li dna ttol; "Catching up..." es pot considerar com el seu complement, car abasta un perode ms ample i, a ms, no inclou "People are people".

Comparat amb "The Singles 81-85", el seu contingut s un pl diferent; inclou les cares B dels senzills ms recents ("Shake the disease" i "It's called a heart").

El ttol del disc ("Posant-se al dia amb Depeche Mode") es deu al fet que, fins a l'aparici de "People are people", cap dels seus senzills no havia tingut un xit considerable i, realment, molts temes no havien estat ni tan sols publicats als Estats Units, amb la qual cosa eren de facto temes nous, tot i que en alguns casos ja tinguessin uns anys.

Temes.

 Dreaming of me - 3:44;
 New life - 3:44;
 Just can't get enough - 3:36;
 See you - 3:53;
 The meaning of love - 3:54;
 Love, in itself - 3:55;
 Master and servant - 3:50;
 Blasphemous rumours - 5:04;
 Somebody - 4:21;
 Shake the disease - 4:46;
 Flexible - 3:09;
 It's called a heart - 3:48;
 Fly on the windscreen - 5:05;

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore excepte els temes 1, 2 i 3, escrits per Vince Clarke.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226031" title="Canal Roeselare-Leie" nonfiltered="3468" processed="3462" dbindex="88528">


El Canal Roeselare-Leie (tamb anomenat Mandelkanaal) a Blgica enllaa la ciutat de Roeselare amb el Leie a Ooigem, un nucli del municipi de Wielsbeke. Fa part de la xarxa de les vies navegables per  una llargada de 15,512 km de classe IV fins al port de Roeselare i de classe II enll. El canal segueix la vall del Mandel, un petit afluent del Leie, fins a la sortida d'Ingelmunster, on pren una drecera.
Histria.
El canal va excavar-se al segle XIX segons la norma de Freycinet amb una capacitat d'embarcacions fins a 300 tones. De 1967 a 1980 el canal va modernitzar-se i ara t una capacitat de 1350 tones. 
Geografia.
El canal connecta els municipis de Roeselare, Izegem, Ingelmunster i Wielsbeke amb el Leie, i aixi amb tots els ports importants de Blgica i del Nord de Frana. Moltes fbriques s'han establert als marges del canal: Vandemoortele (olis), Spano (panys de fibre), Soubry (pasta), Hanekop i Debaillie (pbul de bestiar)  

Hi ha un projecte ecnomic de construir un port de contenidors i un projecte turstic per a explotar els marges verds per a activitats recreatiues (pesca, cicloturisme ).
Rescloses i altres infraestructures.
Hi ha noms una resclosa  amb un desnivell de 7,5m a la desembocadura al riu Leie.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226045" title="Varsenare" nonfiltered="3469" processed="3463" dbindex="88529">


Varsenare s un nucli del municipi de Jabbeke a la provncia Flandes Occidental de Blgica.

Histria.
 La primera esmenci del poble data de l'any 1003 Fresnere. A l'inici segle XIII es comena la construcci de l'esglsia Sant-Maurici, que va eixamplarse al segle XVI i XIX quan va construir-se la nau neogtica. Noms el campanar i el portal  (monument catalogat) van romandre de l'edifici original. 

s trobaba al marge d'un bra de mar, anomenat Ieperleet que va romandre quan el mar va regressar-se progressivament als segles iX i X. Aquest bra servia de port. Ms tard, aquest bra va utilitzar-se per a excavar el canal Bruges-Oostende que encara avui travessa el poble. El nom d'un carrer molt vell, anomenat Zeeweg (carrer del mar) data d'aquesta poca, tot i trobar-se avui a ms de dotze kilmetres del marge del mar del Nord.

Era un municipi independent fins a la fusi am Jabbeke al 1971. El poble rural t uns masos histrics interessants.

Geografia.
El poble es troba a la frontera entre les terres riques dels plders i les terres sorrenques molt menys frtils. Fins al anys setanta del segle passat era un poble rural, quan a poc a poc va esdevenir un dormitori de la ciutat de Bruges, per a la seva qualitat verd. Els masos en terres sorrenques van urbanitzar-se  desprs l'altre. L'activitat agricultural va mantenir-se als plders. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226046" title="Guerra de l'Afganistan (2001-actualitat)" nonfiltered="3470" processed="3464" dbindex="88530">




La Guerra de 2001 a l'Afganistan (tamb anomenada pel comandament americ "Operaci Llibertat Duradora", desprs de que s volguera anomenar-la "Operaci Justcia Infinita", nom que va ser rebutjat i modificat per insinuar motivacions religioses) esclat com una resposta dels Estats Units als atemptats terroristes de l'11 de setembre del 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel rgim talib. La guerra s'inici el 7 d'octubre del 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Osama bin Laden, considerat com el mxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van comenar una srie de bombardejos sobre el pas, amb la fi d'enderrocar el rgim i trobar el seu principal enemic pblic.

 Desenvolupament .
El dia de la invasi, forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat ms incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliana del Nord per a incorporar-los a l'operaci contra el govern talib. A les 17:00 h, hora local, s'inici una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exrcit talib i de camps d'al- Qaida. Els efectes foren immediats a la capital, Kabul, a Kandahar i a Jalalabad. Tant el president nord-americ George W. Bush com el primer ministre britnic, Tony Blair, informaren a l'opini pblica dels atacs i minimitzaren les seues conseqncies reals.


Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'al-Qaida -on s sospitava que podien disposar de mssils terra-aire Stinger subministrats pels propis Estats Units a la resistncia durant l'invasi sovitica dels anys 80- i als sistemes de defensa antiaria afganesos. Aproximadament al cinqu dia de les operacions, els sistemes de defensa antiaria estaven prcticament destruts, les pistes d'aterratge inutilitzables i les comunicacions internes de l'exrcit afgans mig tallades amb l'incapacitat de coordinar les operacions militars.

D'altra banda, l'Aliana del Nord tenia problemes per a avanar cap a la capital; al cap de quinze dies de l'inici de la invasi, va demanar dels Estats Units suport aeri per a continuar avanant. El seu armament estava composat de vell material sovitic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistncia per no per a iniciar una contra ofensiva.

A la segona part de la campanya, els objectius dels Estats Units eren els vehicles terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes. Igualment es buscava Osama bin Laden i el lider afgans, el mull Omar, que fou atacat per no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els raids aeris sobre l'exrcit talib havien causat desmoralitzaci i el dia 2, les forces de la Aliana del Nord podien avanar lliurement cap a Kabul.

El 9 de novembre comena la batalla de Mazar-e-Sharif.

Aix, el 13 de novembre del 2001, la capital fou presa per l'Aliana del Nord sense quasi cap resistncia per part dels talibans. Aquest fet va marcar la fi del rgim, amb la imposici de Hamid Karzai com a nou president. No obstant, bin Laden no va ser capturat i es troba des d'aleshores en parador desconegut.

Malgrat tot, la guerra prpiament dita encara no s'ha acabat, degut a la resistncia d'alguns focus talibans que es fan forts en certs nuclis de poblaci. Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d'ambds bndols han mort en diferents accions arreu del pas.

 Vegeu tamb .
Atemptats de l'11 de setembre de 2001;

 Enllaos Externs .
 Imatges de la guerra;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226048" title="cid oleic" nonfiltered="3471" processed="3465" dbindex="88531">













L'cid oleic s un tipus d'cid gras monoinsaturat, que es pot trobar en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de ram, l'oli de gira-sol, l'oli de soia, el de palma, etc.

s conegut que en certa mesura aquesta substncia al ser un cid gras essencial (omega 9), genera un efecte beneficis als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i heptiques.
La forma saturada d'aquest cid s l'cid esteric.

L'cid oleic tamb es troba als cossos en descomposici d'alguns insectes, com ara les abelles i les formigues. La substncia en qesti fa que els dems que actuen com a obrers, puguin reconixer els individus ja morts i els puguin eliminar dels nius. Si una abella o una formiga vives entren en contacte amb l'cid oleic, s expulsada del niu per les dems obreres com si estigus morta.

Aplicacions.

L'cid oleic s'utilitza industrialment com a additiu als sabons i gels de bany, per tal de donar lubricitat. Tamb es fa servir en cremes cosmtiques i de protecci solar, pels seus efectes beneficiosos i reparadors per a la pell.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226049" title="Deutsch-Amerikanische Freundschaft" nonfiltered="3472" processed="3466" dbindex="88532">


Deutsch-Amerikanische Freundschaft (en alemany, Amistat Germano-Americana) o DAF sn un grup alemany de msica electrnica. Els seus membres sn Gabriel Delgado-Lpez (veu) i Robert Grl (bateria, seqenciador, sintetitzador). Gabi Delgado s el lletrista del grup, mentre Grl s el compositor de la msica.

El seu estil ha canviat molt (juntament amb la seva formaci) al llarg dels anys, des del punk industrial que practicaven als seus inicis fins a l'estil del seu material ms recent, proper a la msica dance.

Tot i que ocasionalment han conegut l'xit comercial, avui dia sn vistos com un grup de culte, i la seva influncia sobre la msica electrnica ha estat molt gran, particularment en gneres com l'EBM o en certs corrents techno.

 Biografia .

 Inicis i debut discogrfic .

Els inicis de DAF es troben a l'escena punk de la ciutat alemanya de Dsseldorf. Grl, originari de Munich, s'hi va traslladar amb un amic seu tamb muniqus, el teclista i saxofonista Chrislo Haas. Grl i Haas participaren a diversos projectes; entre ells, el grup YOU, amb un altre membre de l'incipient escena electrnica de la ciutat, Kurt Dahlke, que posteriorment formaria Der Plan. Parallelament Grl havia conegut a Gabriel Delgado durant una actuaci de Mittagspause -on Delgado feia de segon vocalista- a la taverna Ratinger Hof. La primera formaci de DAF consistia en membres de YOU i Mittagspause: Delgado a les veus, Dahlke als teclats, Grl a la bateria i, completant el conjunt, Wolfgang Spelmans (guitarra) i el baixista Michael Kemner. El nom del grup correspon a un lema propagandstic d'amistat i cooperaci entre els Estats Units i l'antiga Repblica Federal d'Alemanya, creat desprs de la Segona Guerra Mundial.

Delgado, per, deix temporalment la banda; els membres restants decidiren d'enregistrar el seu lbum de debut igualment, encara que fos sense ell. Aix, Produkt der Deutsch-Amerikanischen Freundschaft (enregistrat a un pub anomenat Grn In, regentat pel baixista Michael Kemner) aparegu a l'any 1979 i fou publicat al segell independent de Dahlke, "Warning" (que desprs pass a anomenar-se "Art Attack" i, finalment, Atatak). Aquest primer lbum mostra la part ms experimental de DAF: baixos densos, bateria contundent, guitarres distorsionades i teclats que combinen soroll i melodia.

Poc desprs de l'edici d"Ein Produkt...", Dahlke decid de separar-se dels DAF, per concentrar-se en el seu propi projecte, Der Plan; per substituir-lo, Grl reclut al seu amic Haas. Juntament amb Delgado, que ja havia tornat al si del grup, DAF continuaren les seves activitats, dirigides ara a la preparaci del seu segon disc.

 Die Kleinen und die Bsen .

Amb la formaci de quintet, DAF passaren una temporada a Londres; en poc temps, Kemner se separ del grup i torn cap a Dsseldorf. El quartet restant continu actuant en clubs com "Electric Ballroom" (com a teloners del grup Wire) abans de tornar cap a Alemanya. A Colnia, a l'estudi de Conny Plank (anomenat Conny's Studio), DAF hi enregistraren el seu primer senzill, "Kebabtrume" (que era una versi renovada d'una can, "Militurk", que Delgado i Kemner havien escrit durant la seva estada a Mittagspause) i el seu segon disc, Die Kleinen und die Bsen. L'estil d'aquest lbum es podria definir com una mescla entre punk i msica industrial, continuant amb el que ja oferia el primer, per ara amb la veu de Delgado dominant el conjunt i donant a les canons un toc agressiu i furis en alguns temes ("Nachtarbeit", "Gib's mir", "Die fesche Lola"...) o inquietantment calmat i tranquil en d'altres ("Kinderfunk", "Ich gebe dir ein Stck von mir"). Tant "Kebabtrume" com "Die Kleinen..." foren publicats al segell discogrfic Mute Records l'any 1980.

Posteriorment Haas deix el grup per formar una nova banda, Liaisons Dangereuses; pel que fa al guitarrista Spelmans, finalment, segu el seu exemple i tamb abandon. Grl i Delgado, doncs, quedaren com a nics integrants de DAF, amb plena llibertat per reduir el contingut instrumental de les seves canons al mnim imprescindible. De la m de Virgin Records, editaren tres discos que els convertirien en poc temps en un grup innovador i influent per, alhora, polmic i ambigu.

 Minimalisme i polmica .

1981 va ser l'any de publicaci del primer disc dels "nous" DAF, amb l'esquema musical bateria-seqenciador-veu que esdevindria la seva marca: Alles ist gut (tot est b). Co-produt per Plank, l'lbum vingu precedit pel tema que els colloc en el centre de les mirades i de les discussions: "Der Mussolini". Algunes veus d'opini van interpretar que la can era una alegoria al feixisme i al totalitarisme, per en realitat DAF noms volien provocar, i de fet el text tracta amb sarcasme els personatges histrics que nomena. El disc cont ms temes per a la polmica: "Der Ruber und der Prinz" (el lladre i el prncep) s una espcie de pardia homoertica dels contes infantils, mentre les lletres de "Rote Lippen" (llavis vermells) i "Mein Herz macht Bum" (el meu cor fa "Bum") contenen una forta crrega sexual. Musicalment l'lbum s un exemple de pop minimalista, amb tocs ballables en alguns casos. La seva imatge, amb roba de cuiro negra, afeg un nou element d'ambigitat i fins i tot de perillositat al grup. La polmica que cre "Der Mussolini" serv per augmentar les vendes i la fama de DAF, que esdevingueren per un breu perode de temps el grup ms conegut de la Neue Deutsche Welle.

A finals de 1981 DAF publicaren el seu segent lbum, Gold und Liebe (or i amor). En aquest disc DAF continuen amb la frmula musical que els havia donat tan bons resultats, per en aquesta ocasi les vendes foren inferiors. Les lletres d'aquest nou lbum parlen de temes ms corporals, com el sexe -"Sex unter Wasser" (sexe sota l'aigua), "Liebe auf dem ersten Blick" (amor a primera vista)- o el culte al cos -"Muskel" (mscul), "Absolute Krperkontrolle" (control corporal absolut)-.

Els problemes que estaven tenint amb l'opini pblica alemanya i el descens en les vendes van provocar les primeres friccions entre Grl i Delgado, que decidiren de dissoldre el grup desprs de l'edici del seu cinqu lbum, Fr immer (Per sempre). Novament DAF mantenen intacte l'esquema musical que venien aplicant, amb alguns temes ms per a la polmica, com "Ein bisschen Krieg" (una miqueta de guerra).

 Punt i apart .

Amb "Fr immer" a les botigues, DAF anunciaren la dissoluci del grup (segons les seves prpies paraules, "Havien complert la seva missi"). Aquesta aturada de les activitats de DAF noms fou interrompuda per l'edici d'un nou disc, 1st step to heaven, que vei la llum l'any 1986; es tracta del seu primer (i, fins a la data, nic) lbum en angls, amb peces que voregen estilsticament la msica house, i que pass prcticament inadvertit.

Amb anterioritat, Grl i Delgado havien publicat ja discos en solitari; Grl edit "Night full of tension" (1983), amb collaboracions d'artistes com Annie Lennox, i que continua amb l'estil electrnic de DAF. D'altra banda, Delgado tamb edit un disc en solitari l'any 1983, anomenat "Mistress", amb tocs de jazz i funk.

Finalment DAF publicaren una recopilaci, Best of DAF (1988), un altre cop a Virgin Records. Desprs, Grl i Delgado (en el seu cas, sota els pseudnims de Delkom i DAF-DOS) publicaren ms material en solitari i, a ms, van fer-se un lloc en el mn dels DJs.

 Reaparici .

2003 fou l'any escollit per Grl i Delgado per reaparixer i tornar a enregistrar junts amb el nom de DAF. El resultat de les sessions va ser el disc Fnfzehn neue DAF Lieder (Quinze noves canons de DAF), on Grl mescla ritmes dance amb el so del seu sintetitzador clssic, el Korg MS-20, i amb lletres on, novament, Gabi hi deixa un cert contingut polmic, com en el cas de "Der Sheriff", una can que ells mateixos van qualificar, segons el seu subttol, com a "Anti-amerikanisches Lied" (can anti-americana). Per promocionar el disc, DAF iniciaren una gira per Alemanya.

Posteriorment, per, Delgado manifest no sentir-se interessat ni en noves actuacions ni en nous discos amb DAF; per tant, el futur del grup s una incgnita, i ms tenint en compte que Grl ha posat en funcionament el projecte musical DAF-Partei, amb la collaboraci del cantant Thoralf Dietrich.

 Bibliografia i enllaos externs .
 Loops: Una historia de la msica electrnica (Coordinadors: Javier Blnquez i Omar Morera), Reservoir Books, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L. (4 reimpressi, 2006).
 http://www.daf.ag/ (Pgina oficial).
 http://www.robert-goerl.de/;
 http://www.ichwillspass.de/ndw/bands/daf.htm;
 http://www.mute.com/artists/publicArtistLoad.do?id=1849&forward=longBio;
 http://www.mute.com/releases/viewRelease.jsp?id=26668;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226050" title="Joan Fiveller" nonfiltered="3473" processed="3467" dbindex="88533">

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, segle XIV - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap  (1418-1419 i 1427-1428) del municipi de Barcelona.

Biografia.

Joan Fiveller pertanyia a un dels llinatges ms destacats del patriciat urb de la Barcelona de finals de l'Edat Mitjana, amb un palau medieval, per b que modificat posteriorment, al carrer dels Lled de la capital catalana, que encara es conserva (substitut a la segona meitat del segle XVI per un nou palau, ms ampli i monumental, a la plaa de Sant Josep Oriol de la mateixa ciutat).


La seva carrera a la poltica municipal assol una primera fita important amb l'entrada a la mxima magistratura de la ciutat el 1406. Fou conseller (un dels cinc homes que governaven el municipi) fins a cinc vegades des d'aquest any fins a 1427, i ocup el crrec de conseller segon i el de conseller en cap, aquest durant dues anualitats. 

En els anys 1407-1408 patronej una de les galeres que la ciutat de Barcelona tramet a Aviny per traslladar el papa Benet XIII a Cotlliure. La famlia, amb ell al capdavant, tingu estretes relacions amb el monarca. El 1408 el rei Mart l'Hum s'hostatj a la seva torre de Sarri i l'any segent Fiveller form part de la comissi que sollicit al rei que designs un successor per al cas de morir sense fills.

El 1413 el nou monarca elegit pel Comproms de Casp, Ferran d'Antequera, requer el seu consell per decidir la repressi per la fora de la revolta del comte Jaume d Urgell.

El 1416, essent conseller segon de Barcelona, encapal la comissi designada pel Consell de Cent que reclam al rei Ferran el pagament del dret del vectigal per la carn que els compradors de la seva cort adquirien a la ciutat. Aquest episodi, conegut com l'enfrontament del vectigal, convert Fiveller en smbol de les llibertats municipals davant el poder reial (smbol elaborat sobretot posteriorment).

Durant el regnat d'Alfons el Magnnim continu encapalant l'enfrontament dels estaments a l'autoritarisme reial, i a les corts catalanes de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) es mostr reticent davant les peticions de la corona. 

El 1423 fu un viatge a Sardenya per visitar els dominis que hi tenia. Al testament que aquest any orden a Cller per si moria en una illa considerada perillosament malsana s'anomena senyor de Guirdo (o Girdo) i marqus d'Oristany. 

De retorn a Barcelona, durant el seu ltim mandat com a conseller en cap, el 1427, descobr una deu a la serra de Collserola mentre hi practicava la cacera i fu portar-ne l'aigua fins a la font de Sant Just, considerada la font pblica ms antiga de la ciutat (encara que el seu aspecte exterior fou alterat al segle XIX).

Fu el darrer testament el 1434. La famlia tenia sengles capelles a l'esglsia de Sant Just (on se'n conserven escuts herldics) i al convent de Sant Francesc (Framenors) de Barcelona, en el qual tenia sepultura i sembla que Joan fou enterrat. El convent fou enderrocat al segle XIX.

Posteritat.

A l'poca de la Renaixena fou exaltat com un dels herois nacionals, circumstncia que origin tot de realitzacions en la historiografia, la literatura i les arts plstiques, entre les quals:

Esttua de Josep Bover i Mas, obrada el 1844 i collocada a la faana de l'Ajuntament de Barcelona. En un principi, a la llegenda de l'esttua hi deia "Conseller I" per fou corregit per "Conseller II", crrec que ostentava durant l'enfrontament del vectigal.
Retrat a l'oli pintat el 1881 per a la Galeria de catalans illustres de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Per a les obres directament relacionades amb l'episodi que protagonitz vegeu enfrontament del vectigal.

Bibliografia.
 Manuel Angeln, Juan Fivaller: biografa leda por don Manuel Angelon en el acto de colocarse el retrato de aquel insigne patricio en la galera de catalanes ilustres, Barcelona, Tip. de los Sucesores de N. Ramrez y C., 1882.
 Pere Joan Comes, Libre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts, ms. de vers 1583, ff. 1-18 de la 1a seqncia ("Historia de Joan Fivaller").
 Santiago Espot, Joan Fiveller, model de carcter, Barcelona, La Busca Edicions, 2004.
 Galera de catalanes ilustres: biografas, Barcelona, Palacio de la Ciutadela, 1948.
 La gnesi de l'autonomia fiscal del municipi: de Jaume II a Joan Fiveller, nm. monogrfic de Barcelona: Quaderns d'Histria, 2/3 (1996), 9-160.

Vegeu tamb.
Enfrontament del vectigal;

Enllaos externs.
Escudos Heraldicos de la Corona de Aragn: Fivaller ;
Pobles de Catalunya: palau Fiveller (Barcelona);
Pobles de Catalunya: font de Sant Just (Barcelona);

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226051" title="Enfrontament del vectigal" nonfiltered="3474" processed="3468" dbindex="88534">

L'enfrontament del vectigal fou la reclamaci efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagus el dret del vectigal sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, del qual el rei pretenia estar exempt.

Histria.
Ferran d'Antequera, infant i regent de Castella, havia estat elegit sobir de la Corona d'Arag pel Comproms de Casp el 1412. Acostumat al context castell, on el procs histric cap a una monarquia autoritria avanava imparable, i poc avesat al pactisme, que a la Corona d'Arag havia aconseguit frenar-lo en profit dels estaments, el nou monarca va tenir alguns enfrontaments amb les institucions dels seus nous estats, controlades per aquests ltims, especialment amb les del Principat de Catalunya, ms desenvolupades que les dels altres territoris. Tan bon punt inici el regnat, les corts de Barcelona de 1413 marcaren el terreny tot afirmant l'autoritat de la Diputaci del General per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials" igual que a tothom.

En aquest context de preocupaci dels estaments per l'arbitrarietat del poder reial, el febrer de 1416 el rei Ferran I pretengu quedar lliure de les imposicions sobre els queviures que els compradors de la seva cort adquirissin. En una reuni d'urgncia, el Consell de Cent decid enviar al rei una comissi, encapalada pel conseller segon Joan Fiveller, per a exigir-li'n el pagament. El rei va acabar cedint per a evitar ms tensions i enfrontaments.

Aquest pols entre l'autoritarisme monrquic i els estaments ha estat mitificat per la historiografia favorable a aquests ltims (Pere Joan Comes al segle XVI) i, molt en particular, per la de la Renaixena. Una i altra hi van voler veure un episodi heroic a favor de la llibertat (municipal) i l'ltima, a ms a ms, un acte de reivindicaci nacional, interpretacions si ms no matisables que van transcendir tamb a la literatura i a les arts plstiques. En el marc d'aquestes interpretacions, la mort de Ferran d'Antequera, esdevinguda a l'abril del mateix any, s'ha volgut vincular de forma gratuta a l'enuig que l'enfrontament li provoc.

Posteritat.
Pintura
Oli de Ramon Tusquets i Maignon, pintat el 1885. Collecci particular de Miquel Boada (Barcelona).

Teatre
Manuel Ribot i Serra, Lo vectigal de la carn: quadro dramtich-histrich en un acte y en vers, obra estrenada a l'Ateneu Sabadellenc el 15 de juliol de 1888.

Illustraci
Juan Fivaller, conceller  de Barcelona, pide al rey D. Fernando I se digne pagar el impuesto de la ciudad sobre el consumo de la carne, calcografia d'Antoni Roca i Sallent (gravat) i Josep Puiggar i Llobet (dibuix) creada per a Barcelona antigua y moderna o descripcin e historia de esta ciudad desde su fundacin hasta nuestros das, d'Andreu Avell Pi i Arimon, Barcelona, Librera de Estban Pujal, 1854.
Allusions al fet
El 14 d'abril de 1904 la revista Joventut public un article annim titulat  Fivallers de guardarropia , que hom atribueix a Llus Domnech i Montaner. L'autor de l'artcle acus els regidors de Barcelona de feblesa en les seves reivindicacions catalanistes davant del rei, comparant-los amb ironia amb el comportament que va tenir el conseller Fiveller en l'enfrontament del vectigal.;

Vegeu tamb.
Ferran d'Antequera;
Joan Fiveller;
Vectigal;

Referncies.


Bibliografia.
 Manuel Angeln, Juan Fivaller: biografa leda por don Manuel Angelon en el acto de colocarse el retrato de aquel insigne patricio en la galera de catalanes ilustres, Barcelona, Tip. de los Sucesores de N. Ramrez y C., 1882.
 Pere Joan Comes, Libre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts, ms. de vers 1583, ff. 1-18 de la 1a seqncia ("Historia de Joan Fivaller").
 Santiago Espot, Joan Fiveller, model de carcter, Barcelona, La Busca Edicions, 2004.
 Galera de catalanes ilustres: biografas, Barcelona, Palacio de la Ciutadela, 1948.
 La gnesi de l'autonomia fiscal del municipi: de Jaume II a Joan Fiveller, nm. monogrfic de Barcelona: Quaderns d'Histria, 2/3 (1996), 9-160.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226053" title="Pau d'Anagni" nonfiltered="3475" processed="3469" dbindex="88535">
La Pau d'Anagni va tancar la Guerra de Siclia (1282-1294) entre la Corona d'Arag i el Regne de Npols, format per l'escissi del Regne de Siclia

El 1295 el Papa Bonifaci VIII proclam la pau, en la que Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya; era pactat el matrimoni de Jaume amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288. 

El comte Carles I de Valois renunciava a la corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc, amb carcter de feudatari seu durant la Croada contra la Corona d'Arag.

Pel Tractat de Caltabellota de 1302 el Regne de Siclia torna a la corona. Carles I i els seus successors van mantenir la reclamaci del Regne de Siclia, guerrejant sovint contra els aragonesos, fins el 1373, quan la reina Joana I de Npols va renunciar formalment a la demanda.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226054" title="Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419)" nonfiltered="3476" processed="3470" dbindex="88536">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnnim a Sant Cugat del Valls el 21 de mar de 1419, quasi tres anys ms tard d'heretar la corona d'Arag a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416. Era President de la Generalitat l'Andreu Bertran. 

El clima poltic previ era fora tens amb el monarca. La protesta feta al seu pare a les darreres Corts per les incorporacions de membres castellants a la cort reial, no havia estat corregida i el nou rei Alfons al seu nomenament, el 1416, havia manifestat un estil autoritri al dirigir-se en el Parlament de Barcelona en castell. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongu "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapalada pel conseller de Barcelona Ramon Despl i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobir, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort.

El rei enmend la seva actitud en aquestes corts de Sant Cugat i redu sensiblement l'estructura de la casa reial.
Tamb s'aprovaren captols de Cort prohibint obtenir benefcis eclesistics als estrangers i el rei accept que la inquisici actus sobre els oficials que no haguessin complert les constitucions i lleis catalanes.
A canvi d'aquestes concessions, el rei va obtenir un donatiu de 60.000 florins per a les campanyes mediterrnies. 

Pel juliol de 1419 es nomenaren els nous diputats a la Generalitat, encapalat per Joan Desgarrigues com a President. 

El gener de 1420 les corts es traslladaren a Tortosa a on es lliuren al rei els primers 40.000 florins del donatiu acordat. La comissi de greuges que revissava la legislaci per assegurar un major carcter pactista, present tretze constitucions per a ser aprovades, per no s'avan i es produ una ruptura. El rei, amb el donatiu rebut i la flota preparada, suspengu les corts el 10 de maig i embarc al port dels Alfacs en direcci a Sardenya.

Les campanyes mediterrnies acabarien amb la conquesta de Npols, on Alfons fixaria la seva residncia.








 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226059" title="Maria Rosa Farr i Escofet" nonfiltered="3477" processed="3471" dbindex="88537">
Maria Rosa Farr i Escofet (Barcelona, 1916-2001) fou una pedagoga catalana. De formaci tradicional i catlica, va evolucionar a postures ms obertes i es preocup sobretot per la formaci professional de la dona. Ha desenvolupat un paper important en el camp de l'educaci i de la difusi cultural a Catalunya. L'octubre del 1950 va fundar el Centre d'Influncia Catlica Femenina, amb l'objectiu d'introduir la dona en els corrents culturals i religiosos d'aquells anys i engegar projectes relacionats amb la seva promoci cultural i religiosa; hi havia escola de turisme, d art, jard d'infncia, secretariat, etc. En els anys setanta va fundar tamb Cristianisme al Segle XXI, un moviment renovador catlic influt pel Concili del Vatic II. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Referncies .
 Francesc Torralba Entre la fe i la cultura. Memria i pensament de Maria Rosa Farr i Escofet. Pags Editors, 2003.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226061" title="Josep Ferrer i Sala" nonfiltered="3478" processed="3472" dbindex="88538">
Josep Ferrer i Sala (Sant Sadurn d'Anoia 1925) s un empresari del sector del vi. Es diplom en economia, enologia i viticultura per la Universitat de Barcelona. El 1947 s'encarreg de  l'empresa familiar, Freixenet S.A. El 1941 va crear la marca Carta Nevada, i sota la seva direcci, el grup ha esdevingut pioner en l'exportaci de vins escumosos, consolidada el 1974 amb la creaci del cava Cordn Negro, de manera que actualment s una de les primeres empreses internacionals en el sector vitcola. 

Entre altres crrecs, s membre del Consell Consultiu del Foment del Treball Nacional, del consell assessor de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona i de la Fundaci Bosch i Gimpera   Universitat de Barcelona (UB), i membre dels Patronats del Museu Nacional d'Art de  Catalunya   MANAC, de la Fundaci Orfe Catal - Palau de la Msica Catalana, de la Fundaci Gran Teatre del Liceu i d'ESADE.

El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i el juliol del 1998 el premi Joan Llad al suport a la cultura. El 1999 deix la presidncia de Freixenet S.A al seu nebot Josep Llus Bonet, i ell n'esdevingu president honorfic.

 Enllaos externs .
 Josep Ferrer i Sala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226062" title="Ferran Cabrera i Cant" nonfiltered="3479" processed="3473" dbindex="88539">
Fernando Cabrera Cant, pintor i escultor . (Alcoi, 1866   Alcoi, 1937) Deixeble de Lorenzo Casanova i condeixeble de Joaqun Sorolla a Sant Carles de Valncia. Continua els seus estudis a Madrid amb Casto Plasencia a San Fernando. Encomienda d'Isabel la Catlica,Fill Predilecte d'Alcoi, Fill Adoptiu d'Alacant, Fill Preclar de la provncia.

Obra.

Va desenvolupar el seu art des d'una pintura de carcter social, naturalista, amb  argument , en els seus comenaments, fins a la recreaci d'escenes de costums, de tall realista, totalment impregnades del luminisme valenci d'entre els segles XIX i XX. Sens dubte, Cabrera s tamb un dels millors pintors de paisatges de la seua generaci i excellent retratista.

La Diputaci Provincial d'Alacant li designa l'ajuda per a San Fernando de Madrid, i en 1891 i fins a 1893 el pensionat de Roma.En 1888 comena a pintar murals per els temples alcoians de Santa Maria, Sant Jordi, que encara es conserva, Sant Agust i Sant Maure i Sant Francesc. 

Tota la seua carrera est plena de guardons en concursos nacionals i internacionals de pintura. Algunes obres seues son Hurfanos, Nafragos, La muerte de un santo, Mors in Vita, Marina (drsena d'Alacant), Pastora italiana, Mi dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro i Sermn soporfero. Obra escultrica: el bust de Cervantes del passeig de Cervantes d'Alcoi i el Crist de l'esplanada de l'ermita de Polop.

La casa del pavo, d'estil modernista, va ser construda entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor amb la collaboraci de Fernando Cabrera, que la va convertir en el seu estudi. 

L'Ajuntament d'Alcoi en la seua collecci d'art conserva quadres de Cabrera destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda a l'esglsia de Sant Jordi es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill rab Al-Azraq (d'on prov la tradici que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra grcies a la intervenci de l'escultor alcoi Peresejo. Fa uns anys este mural va partir una restauraci no falta de polmica. Per altra banda a la esglsia de Sant Maure i Sant Francesc podem veure quadres de Fernando Cabrera als que els falta una bona restauraci, que es trobaven en els carcanyols  dels arcs de l'antic temple i que van ser arrancats de les parets abans de l'incendi del temple en la guerra civil. Posteriorment els quadros van ser mutilats per a adaptar-los als marcs en qu es troben hui en dia. La temtica s sobre la vida dels sants Maure abat i Sant Francesc de Sales.

Premis.
Segona Medalla a l'Exposici Nacional de 1890 per Hurfanos.
Primera medalla en l'Exposici de la Societat Econmica d'Amics del Pas d'Alacant per La muerte de un santo;
Encomienda d'Isabel la Catlica pel seu quadre Nufragos.
Segona Medalla a l'Exposici Nacional de 1899 per Mors in Vita.;
Medalla de Bronze de la Universitat de Pars en 1900.
Menci honorfica en el Sal d'Artistes Francesos de Pars en 1902 per Necesita usted modelo?;
Medalla d'or per Al abismo a l'Exposici Nacional de 1906 ;
Medalla d'or en la Exposici de San Francisco i San Diego (Califrnia) el 1918 per el santo del abuelo.

Enllaos externs.

Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;
Sermn soporfero al Museu de Belles Arts de Valncia Sant Pius V;

Bibliografia.
Berenguer Barcel, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977, ISBN 84-400-4018-0.
Hernndez Guardiola, Lorenzo, Fernando Cabrera Cant, (1866-1937), Diputaci Provincial d Alacant, 2005, ISBN 84-96206-46-7;
Liquid Multimedia, Guia interactiva d'Alcoi, 1998.
Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gua de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant



Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226063" title="Josep Maria Font i Rius" nonfiltered="3480" processed="3474" dbindex="88540">
Josep Maria Font i Rius (Barcelona 1915) s un jurista i historiador del dret catal. El 1945 fou catedrtic de la universitat de La Laguna (Canries), i ms tard de les de Mrcia, de Valncia i el 1954 de Barcelona, on fou deg de la facultat de dret del 1958 al 1965. 

s doctor honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus; des del 1960 s membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelonai de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, i des del 1970 de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha recopilat i elaborat estudis sobre els problemes jurdics de la conquesta cristiana i dels orgens dels municipis catalans. Tamb forma part de l'equip director de la continuaci de l'obra inacabada de Ramon d'Abadal, Catalunya carolngia. 

Des del 1976 s un dels representants de Catalunya en la Comissi Permanent dels Congressos d'Histria de la Corona d'Arag. El 1985 es jubil com a catedrtic de dret de la Universitat de Barcelona. El 1984 li fou atorgat el Premio Nacional de Historia, el 1987 la Creu de Sant Jordi i posteriormente ha rebut la Medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el Premi Fundaci Catalana per a la Recerca.

 Obres .
 Orgenes del rgimen municipal de Catalua (1944);
 Cartas de poblacin y franquicia de Catalua (1969);
 El procs de formaci de "Les Costumes" de Tortosa (1973);
 Jaume I i la municipalitat de Barcelona (1977) ;
 El antiguo derecho local de la ciudad de Balaguer (1982);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226064" title="Lloren Casanova i Ruiz" nonfiltered="3481" processed="3475" dbindex="88541">

Lorenzo Casanova Ruiz, (Alcoi, 1844   Alacant, 1900) deixeble de Daniel Cortina a Valncia i Federico Madrazo a Madrid,condeixeble de Eduardo Rosales i Mari Fortuny. Fill d'un carnisser de pocs recursos econmics s becat per la Diputaci Provincial d'Alacant i viaja a Roma on viu quatre anys com a becari i quatre anys ms costejant-se ell mateix l'estada. Li atorguen l'Ordre de Isabel la Catlica i ingressa en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Obres seues son Gabriel Mir nio, Primeros pasos, Cabeza de Moro, El poeta, Escena de amor cmplice, Muchacha con clavel, Retrato de Joaqun Sorolla y su esposa Clotilde, El Fraile y el Bodeguero. Cassat amb Mara Teresa Mir Molt s oncle del poeta Gabriel Mir, sobre el qual exercix una gran influncia en la seua formaci.

Itlia.

L'any 1873 marxa a Itlia a l'Academia Chiggi on coincidix amb Fortuny que ja hi ha tractat en Madrid, i Joaqun Agrasot amb els que conviu, aix com Ignacio Pinazo Camarlench i Jos Benlliure Gil, germ de Mariano Benlliure.

 Obres de la seua poca com a becari sn: Escena de mesn, El bodeguero, El pozo de los franciscanos, Cervantes leyendo El Quijote, Zambra gitana.
 Tamb signats a Roma sn: Portadora de agua, Tocador de guitarra, Dos viejos conocidos i Retrato de caballero.

Alacant.

De tornada a Alcoi en 1879, al morir son pare, obri una acadmia d'art, el Centro Artstico. pinta obres com xtasis de San Francisco de Ass, que s un autoretrat, homenaje a El Greco; Asuncin de la Virgen i Adoracin de los Pastores. S'establix a Alacant on crea la seua prpia acadmia l'Academia de Casanova i s un dels majors creadors de la segona mitat del segle XIX alacant. 

Alumnes seus son Manuel Cara y Esp, Fernando Cabrera Cant, Francisco Gisbert, Emilio Vilaplana Botella, Rafael Hernndez Lpez, Manuel Harmsen Bassencourt, Adelardo Parrilla Candela, Andrs Buforn Aragons, Lorenzo Aguirre Snchez, Emilio Varela Isabel, Lorenzo Perics Ferrer, Vicente Bauls Aracil.

Bibliografa.
 Alcoi guia interactiva, Alcoi, Lquid multimedia, 1998,
 Esp Valds, Adrin, Lorenzo Casanova Ruiz, Diputacin Provincial de Alicante (Alicante), 2002, Castellano ISBN 84-87032-75-3;
 Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gua de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant

Enllaos externs.
 Adrin Esp.- Notas y documentos sobre pensionados alicantinos de bellas artes en Roma durante el siglo XIX ;
 Carlos Reyero.- Gneros y modernidad en la escultura espaola de fines del siglo XIX ;
Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;
 Pintores de Alcoy. De Antonio Gisbert a Rigoberto Soler ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226065" title="Sal Nutic de Barcelona" nonfiltered="3482" processed="3476" dbindex="88542">
Sal Nutic de Barcelona s un certamen firal que se celebra al recinte de Fira de Barcelona cada any des de 1962. Fou membre fundador des de 1962 de la International Federation Boat Show Organizers (IFBSO). T tarann professional i se celebra un cop l'any; es dedica a exposar les innovacions del sector industrial nutic d'un total de 32 pasos i amb exposici de tota mena d'embarcacions, tot aix amb veritable projecci internacional. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

En la edici de 2006 va rebre un total de 178.000 visitants

 Enllaos externs .
 Web del Sal Nutic de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226066" title="Plcid Francs i Pascual" nonfiltered="3483" processed="3477" dbindex="88543">

Plcido Francs Pascual, (Alcoi, 1834   Madrid, 1902) Alumne de l'Acadmia de Sant Carles de Valncia i de la Academia San Fernando de Madrid, ms tard, el 1861 fou nombrat Catedrtic de l'Escola de Belles Arts de Valncia i ms tard de les Arts i Indstries de Madrid. El 1882 li van atorgar la Creu de Carles III.

Obra.
s pintor de obres de gnere i d'histria a ms de bon retratista, retrata a Alfonso XII i a Mara de las Mercedes. Bon decorador, decora el Palau del Marqus de Dosaiges, el dels Ducs de Santoa i el del marques de Larios a Madrid. s un dels aquarellistes ms interessants del XIX espanyol, soci fundador de la Sociedad de Acuarelistas de Madrid i del Crculo de Bellas Artes de Madrid.
Obres seues son:
 Dos escenas de galanteo en tiempos de Felipe II, Tipo de la Ribera de la Albufera de Valencia, Proclamacin de Boabdil, Contraste, Dos Chulas,Mujer en la iglesia, El enamorado, San Francisco y el hermano Len, Bailarina con pandereta, Bailarina con castauelas, El Picador, Leccin de Minu, La Orden Del Rey, Idilio en el Caf, !Que viene el Toro.

Guardons.
Plcido Francs va obtindre:
Primer Premi a l'Exposici Provincial de Granada en 1857.
Menci a l'Exposici Nacional de Belles Arts en 1867 per un quadre de temtica cervantina.
Primera Medalla a la Mostra Regional de Saragossa en 1968.  ;
Tercera Medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts en 1871 per Vivac de pobres.
Segona Medalla a l'Exposici Universal de Barcelona de 1888.
Tercera Medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts en 1890 ;
Segona Medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts en 1892 per El consejo del padre.
Condecoraci a l'Exposici Nacional de Belles Arts en 1895.


Bibliografia.
Liquid Multimedia, Guia interactiva d'Alcoi, 1998.
Enllaos externs.
Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226068" title="Setge de Dnia (1707)" nonfiltered="3484" processed="3478" dbindex="88544">








El Setge de Dnia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupaci del Regne de Valncia per les tropes borbniques durant la Guerra de Successi Espanyola.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els Borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d Almansa, on son derrotats. 

Les tropes borbniques se separen en dos braos, el del Duc de Berwick avancen pel Pas Valenci prenent Requena, Buol i Valncia sense resistncia el 8 de maig, i la de Franois Bidal d'Asfeld ha de prendre el sud, amb els seus objectius a Xtiva, Gandia i Alcoi.

Preliminars del setge.

Les tropes comandades per Franois Bidal d'Asfeld hi arribaren procedents de Xtiva, per el lider maulet Joan Baptista Basset, que havia arribat per mar, va comandar enrgicament la resistncia amb el Regiment de Fusellers de Josep Mart i la guarnici de la ciutat, fent desistir a D'Asfeld a mitjans de juliol, desprs d'un fort assalt frustrat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226069" title="Artificial" nonfiltered="3485" processed="3479" dbindex="88545">

El terme artificial fa referncia a tot el qu no s natural i implica, generalment, que all ha estat creat o fabricat per l'acci de l'sser hum.

 En informtica:
 Intelligncia artificial, creada mitjanant programes informtiques.
 Vida artificial, programes informtics creant sistemes informtics que simulen els ssers vius.
 Visi artificial, programes informtics que permeten a una mquina interpretar el qu veu mitjanant les seves cmeres.
 Artificial Studios, empresa que desenvolupa videojocs.

 En biologia:
 Selecci artificial, en gentica, s la cria intencionada de certs trets fenotpics o combinaci de trets sobre d'altres.

 En art i cultura:
 A.I. Intelligncia artificial, un film de Steven Spielberg.

 En astronutica:
 Satllit artificial, satllit construt per l'activitat humana.
 Gravetat artificial, tecnologia per simular l'existncia de gravetat.

 En geografia:
 Escull artificial, estructura immergida voluntriament.

 En medicina:
 Cor artificial, dispositiu implantat a una persona per substituir les funcions de bombeig del cor.
 Respiraci artificial, o ventilaci artificial, que sn el mtodes utilitzats per fer arribar l'aire als pulmons quan la respiraci espontnia d'una persona s insuficient.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226070" title="Antoni Gisbert i Prez" nonfiltered="3486" processed="3480" dbindex="88546">

Antonio Gisbert Prez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - Pars, 26 de novembre de 1901), pintor alcoi de temtica histrica, en l'poca de transici entre el romanticisme i el realisme.

Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid davall la tutela de Jos de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Kntz  obtenint posteriorment una pensi per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre per espai de cinc anys (1855-1860).

Representa una tendncia pictrica de la segona mitat del segle XIX: la pintura de grans esdeveniments en relaci amb la histria de cada pas. s la pintura d'histria o realisme retrospectiu, que pretn representar amb realisme fets del passat histric nacional. 

A Espanya representa els ideals liberals . Primer Director del Museu del Prado des de 1868, crrec que va ocupar fins a l'abdicaci d'Amadeu de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a Pars on mor anys ms tard .

 Obres .

Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposici Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Mlaga  (1888, en el Museo del Prado). s la seua obra ms coneguda, de composici sbria.
El retrat del senyor Salustiano Olzaga (Palau de les Corts, Madrid, 1867);
El rei Amadeu davant del cadver de Prim;
Partida de Colom;
El jurament de Ferran IV;
Bacant ;
Venus eixint de la bromera del mar  ;
Paolo i Francesca ;
Els ltims moments del prncep Don Carles, medalla d'or a l'Exposici Nacional de Belles Arts 1858;
La senyora Maria de Molina presentant la seua filla en la Corts de Valladolid ;
El desembarcament dels Puritans a Amrica, medalla d'or a l'Exposici Nacional de Belles Arts 1868;
Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V ;
El Minuet . Obra pstuma;

 Referencies .
 J.A. Ramrez Domnguez El realismo pictrico y la fotografa, en Historia del Arte, Madrid: Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9;
 d'art Pintores del siglo XIX Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6;
 Remigio Vicedo Sanfelipe  Gua de Alcoy Alcoy: Imp "El Serpis", 1925 ;
 Julio Berenguer Barcel Historia de Alcoy Alcoy: Llorens, 1977, ISBN 84-400-4018-0;

Enllaos externs.
Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226072" title="Francesc Laporta i Valor" nonfiltered="3487" processed="3481" dbindex="88547">
Francisco Laporta Valor (Alcoi, 1850   1914). Estudia a Madrid en la Acadmia de San Fernando amb Casado del Alisal i condeixeble d'Alejandro Ferrant, Casto Plasencia i Francisco Padilla. Va marxar a Pars i a la volta munta amb els seus germans a Madrid el primer taller de fotogravat en 1880. Ms abans installa la primera litografia d'Alcoi. Va ser regidor de l'ajuntament d'Alcoi i catedrtic de dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoi i de la de Belles Arts de Barcelona.

Obres.

s un pintor que tota la seua producci s prcticament de motius religiosos. Es presenta a l'Exposici Nacional de Madrid de 1892 amb les obres San Pablo predicando en el aerpago i Jess en casa de Marta obtenint la tercera medalla que va refusar.

Va participar en la restauraci del temple de Santa Maria d'Alcoi amb varies teles i sobre tot amb el mural de lApoteosis de Nuestra Seora de la cpula del dit temple que va desaparixer el 1937, es conserven al temple un parell de quadros d'ell de joventut. A la Capella de Sant Miquel va pintar el sostre del presbiteri i els grans quadres que penjaven de les parets de la hui runosa esglsia del Asil de les Germanetes dels pobres que es va edificar amb la herncia de Milagro Jord i Puigmolt.

L'apoteosi de la religi franciscana que es pot admirar en l'esglsia de Sant Maur i Sant Francesc d'enormes dimensions, era el sostre de la sagristia de l'antic convent francisc demolit durant la guerra civil que ocupava la planta del temple actual i el mercat que existix en l'actualitat al seu costat. Aquest quadre va passar prop de quaranta anys enrotllat com una estora fins al seu redescobriment i posterior restauraci. En esta sagristia tamb es trobaven un Sant Bonaventura, Nicolau IV, Alexandre V, Sixt IV i Sixt V de l'autor.
Altres obres:
Nio con mandolina sobre un paisaje de chimeneas;
El alquimista;
Un bao de luz;
Els dissenys de la fil Marrakeschs,fil Gusmans i fil Bascos sn obra seua.

Enlaos externs.
 Apuntes para un estudio de la prensa espaola en color en el siglo XIX;
 Alferes Chano 1903;
 Fil Gusmans al web del Ajuntament d'Alcoi;
Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;

Bibliografia.

Botella de Castaer, Pepa, La realidad imaginada, Milagro Jord y Puigmolt,Alcoi, Ajuntament d'Alcoi, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1998;
Lquid multimdia, Guia interactiva d'Alcoi, Alcoi, 1998.
Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gua de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226073" title="Emili Sala i Francs" nonfiltered="3488" processed="3482" dbindex="88548">

Emilio Sala (Alcoi, 20 de gener de 1850   Madrid, 14 d'abril de 1910) s un representant de la pintura alcoiana del segle XIX. Estdia a Valncia amb el seu cos i tutor el pintor Plcido Francs, en l'Acadmia de San Carlos. Individu de mrit de l'Acadmia de Belles Arts de Roma. Creu de Sant Miquel i Gran Creu de l'ordre d'Isabel la Catlica.

Obra.
En 1871 va participar per primera vegada en l'Exposici Nacional de Belles Arts. Des de 1890, s'allunya de la pintura histrica, dedicant-se a la pintura de gnere, al paisatge i a la illustraci. Moltes illustracions i quadres seus es reproduiren en Blanco y Negro, illustrant a ms a ms algn dels Episodios Nacionales de Prez Galds. Va destacar en el gnere del retrat. En Roma es relaciona amb Francisco Pradilla, Ricardo Madrazo, Jos Moreno i Joaqun Sorolla per permuta la seua beca i s'establ en Pars amb una beca de l'Academia de San Fernando


A Madrid obr el seu propi estudi i hi va prendre part en les decoracions dels Palaus d'Anglada i de Mazarredo, decorant els sostres del desaparegut Caf de Fornos i de la Cantina Americana. En 1906 es crea per a ell, en l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando la ctedra de "Teora y Esttica del Color", que desenvolupa fins la seua mort.

Obres seues son: Retrato de Doa Ana Coln y Perinat, Retrato de joven, Retrato de un personaje masculino desconocido, Florista, Valle de lgrimas, Sinfona en blanco, La manzanilla, etc. Va destacar com a retratista (Campoamor, La infanta Doa Eulalia, Mara Guerrero, Echegaray, Juan Ramn Jimnez) i pintor de gnere (Jugadores, El columpio)

Guardons.

Segona medalla a la Regional de Valncia 1867 per un Bodeg;
Segona medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts 1871 per la Prisin del Prncipe de Viana;
Premi d'honor a la Regional de Valncia per Valle de lgrimas;
Primera medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts el 1878 per Guillem de Vinatea delante de Alfonso IV.
Primera medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts el 1881per Novus Hortus.
Creu de Sant Miquel de Munich en 1885.
Segona medalla en l'Exposici Universal de Pars de 1889.
Medalla d'Or de l'Exposici de Berln 1891 per Expulsin de los judos.
Gran Creu de l'ordre d'Isabel la Catlica en l'Exposici Universal de 1899.

Bibliografia.
Pantorba, Bernardino de. Op. Cit. Esp Valds, Adrin. El Pintor Emilio Sala y su obra. Valencia, 1975.
Sala, Emilio, Gramtica del color, Madrid, Viuda e hijos de Murillo, 1906. ;
Enllaos externs.
El Doctor Simarro y su relacin con cuatro artistas de principios del siglo XX ;
From Goya to Sorolla. Masterpieces from Hispanic Society of America ;
La ilustracin espaola y americana ;
Museu de Belles Arts Gravina. Alacant;
Notas y documentos sobre pensionados alicantinos de bellas artes en Roma durante el siglo XIX ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226113" title="Felix Hausdorff" nonfiltered="3489" processed="3483" dbindex="88549">

Felix Hausdorff  nascut a Breslau (Alemanya) el 8 de novembre de 1868 i mort a un camp de concentraci d'Alemanya el 26 de gener de 1942 fou un matemtic alemany que va establir les bases de la topologia moderna i va contribuir significativament a la teoria de conjunts, la teoria de la mesura i l'anlisi funcional.

Vida.
Hausdorff va estudiar a la Universitat de Leipzig i es va graduar el 1891. Va ser professor a les universitats de Leipzig, Bonn i Greifswald. Amb el rgim nazi, Hausdorff, que era d'origen jueu i malgrat el seu prestigi, va perdre primer la seva posici i finalment va ser internat a un camp de concentraci on va morir conjuntament amb la seva famlia.

Obra.
A ms a ms de moltes altres aportacions, va introduir el concepte de dimensi de Hausdorff, utilitzada a la teoria dels fractals.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226122" title="Bombardeigs de la Garriga" nonfiltered="3490" processed="3484" dbindex="88550">
Els dies 28 i 29 de gener del 1939 i just abans de l'entrada de les tropes franquistes a la Garriga (Valls Oriental) que es produiria el dia 1 de febrer, a la fi de la Guerra civil espanyola, la poblaci fou bombardejada i es produiren diversos morts.

 Els antecedents .
El dia 26 de gener del 1939, el Cos d'Exrcit de Navarra, el dels marroquins i la Divisi italiana Littorio, ocupaven Barcelona. El dia 28 de gener, els franquistes entraven a Granollers i retenien una mica el seu avan, estenent-se noms pel pla de Llerona, per no ocupant encara la Garriga fins uns dies desprs.

La Garriga, estratgicament situada a la porta d'entrada natural de la comarca d'Osona i que tanca al nord la plana del Valls, no va disposar en tota la guerra de cap concentraci rellevant de tropes ni de cap indstria de guerra. En el moment dels bombardeigs, la poblaci, exhausta, esperava desesperadament la fi del conflicte. Uns dies abans, les tropes de Lster havien passat, en retirada, per la poblaci, per en cap cas aix havia comportat una concentraci de tropes ni s'havia plantejat cap mena d'acci de resistncia a l'avan franquista.

La poblaci havia passat, durant els anys de guerra i malgrat els nombrosos morts a la rereguarda republicana o al front, d'una poblaci de 3.048 habitants de dret el 30 d'abril del 1936, a una poblaci no declarada, per estimada entre 8.000 i 10.000 persones a finals del 1938. En bona part l'increment corresponia a persones de pas fugides dels bombardeigs de Barcelona i Granollers, a ferits en convalescncia o a nens refugiats d'altres contrades d'Espanya (sobretot Madrid i Euskadi).

 Els fets .

La nit del dia 28 de gener, la Garriga rebia la primera onada de bombes, procedents de 10 avions Savoia italians. Encara commocionada, l'endem al mat un altre bombardeig castigava la indefensa poblaci. Les bombes incidiren especialment a l'encreuament de la carretera general de Barcelona a Vic amb la carretera que va a l'Ametlla del Valls i a l'estaci de tren, que qued completament derruda.

Una bomba, si ms no, caigu en ple centre de la poblaci, a l'encreuament dels carrers Figueral i Banys i caus greus estralls. Diverses cases quedaren enrunades. El balan trgic foren un total de 13 persones mortes, 7 d'elles menors d'edat (inclosos dos germans de 6 i 2 anys d'edat). De les 13 vctimes, 8 eren garriguencs i 5 eren persones de pas o refugiades.

El dia 1 de febrer, els soldats de Franco entraven a la Garriga, en mig d'un silenci sepulcral i les finestres i portes closes.

 Bibliografia .

 Joan Garriga i Andreu Revolta i Guerra civil a La Garriga (Valls Oriental) Argentona: Editorial L'Aixernador, edicions argentonines, 1986. ISBN 84-86332-12-5;
 Albert Benzekry i Fortuny Histria grfica de La Garriga 1900-1984 La Garriga: Editorial Albert Benzekry, 1985;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226129" title="Mathias Clemens" nonfiltered="3491" processed="3485" dbindex="88551">

Mathias Clemens (Redange, Frana, 8 d'agost de 1915 - Huncherange, 26 de novembre de 2001) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1936 i 1948, aconseguint 36 victries en el seu palmars.

El seu germ Pierre tamb fou ciclista professional.

Palmars.
1935;
 Campi de Luxemburg;
 1r de la Volta a Luxemburg ;
1936 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa  ;
 1r del Critrium de Luxemburg;
 1r a Grunewald;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1937 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa  ;
1938 ;
 Campi de Luxemburg ;
 1r del Gran Premi de Luxemburg;
 1r del Gran Premi de Hollerich;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1939 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes ;
1940 ;
 Campi de Luxemburg de ciclo-cross;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Catalunya ;
1941 ;
 1r del Critrium de Luxemburg;
 1r del Tour de Westmark i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Schweinfurt;
1942 ;
 1r del Premi de Huncherange;
 1r del Premi d'Esch-sur-Alzette;
1943 ;
 1r del Premi d'Esch-sur-Alzette;
 1r del Premi de Wiltz;
 1r del Premi de Ptange;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Luxemburg;
1944;
 1r del Premi de Wiltz;
 1r del Premi d'Esch-sur-Alzette;
1945 ;
 1r del Gran Premi de l'Alliberament ;
1947 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa ;
 1e del Premi d'Alger;
1948 ;
 Campi de Luxemburg;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1937. Abandona (2a etapa);
1938. 5 de la classificaci general;
1939. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Mathias Clemens ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226130" title="Natal (Rio Grande do Norte)" nonfiltered="3492" processed="3486" dbindex="88552">




Natal s la capital de l'estat brasiler de Rio Grande do Norte.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226131" title="Egina (mitologia)" nonfiltered="3493" processed="3487" dbindex="88553">
Segons la mitologia grega, Egina fou una nimfa, filla del riu Asop i de Mtope.

Zeus la va seduir transformat en una flama i la dugu a l'illa d'Enone. D'aquesta relaci va nixer ac, que va canviar el nom d'Enone pel d'Egina.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 73.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226134" title="ac" nonfiltered="3494" processed="3488" dbindex="88554">
D'acord amb la mitologia grega, ac (en grec        Aiakos) fou un semidu que esdevingu rei de l'illa d'Egina.

Naixement d'ac.
Segons diverses fonts, el du Zeus va transformar-se en una guila i va seduir la nimfa Egina. Aleshores se la va endur a una illa de la regi d'tica anomenada Enone per protegir-la de la ira del seu pare el du fluvial Asop, qui sort a perseguir-los fins que Zeus va atacar-lo amb una pluja de llamps. En aquesta illa fou on nasqu l'infant ac.

Rei d'Egina.
Quan tingu l'edat suficient fou nomenat rei de l'illa, a la que rebatej amb el nom de la seva mare, Egina. Segons Ovidi l'esposa de Zeus, Hera, va enviar una plaga de pesta que va matar tota la poblaci de l'illa a la que Zeus va respondre convertint totes les formigues en homes. Aquests van ser anomenats mirmidons, una raa d'homes que esdevindrien famosos per la seva bravura al camp de batalla, especialment a la Guerra de Troia amb el lideratge d'Aquilles, nt d'ac. 

ac apareix tamb al mite del rei Laomed de Troia segons Pndar (ja que altre versions l'ometen). Resulta que els duss Posid i Apollo van rebellar-se contra Zeus. Aquest, desprs de derrotar-los, els va condemnar a servir durant cert temps al rei de Troia Laomed; Posid va construir les muralles i Apollo les edificacions del Mont Ida. El monarca va prometre'ls una gran recompensa si quedava satisfet amb la seva feina i ac, en assabentar-se'n, va apuntar-se a ajudar els dus a canvi d'una part dels beneficis. En acabar la feina, per, el rei no va voler pagar-los. Aleshores, els dus van castigar Troia amb diverses maledicions i Apollo va predir que la ciutat murada seria destruda pels Ecides, els descendents d'ac.

Considerat el monarca ms just i piets del seu temps, tan el mortals com els dus el visitaven quan tenien disputes entre ells. Un cop, l'Oracle de Delfos va predir que no s'acabaria una llarga sequera que estava assolant tota Grcia fins que ac no pregus al seu pare Zeus. Quan ac va complir, la sequera va finir immediatament. Aleshores, tota la poblaci d'Egina es va volcar en la construcci d'un temple a Zeus i un temple anomenat Aeacum, fet de parets de marbre blanc i on, a l'Antiga Grcia es creia que hi havien enterrades les seves restes mortals.

Desprs de la seva mort, el seu esperit form part, amb Minos i Radamant, del tribunal que jutjava els esperits dels difunts.

Descendncia.
ac es cas amb Endeis, filla del mtic bandoler corinti Escir o del centaure Quir, amb qui engendr:
Peleu, pare del mtic Aquilles.
Telam, pare dels herois iax el Gran i Teucer.

Un dia, ac s'enamor bojament de la nereida Psmate, filla del du Nereu, per quan ell se li aprop ella es convert en una foca i se n'an. L'heroi no desist i la persegu fins que ella va acabar cedint. Fruit d'aquesta relaci en va nixer un fill:  
Focos, vencedor de jocs atltics. ;

Llista d'ecides.
Els descendents d'ac eren coneguts com Ecides:
Fills: Peleu, Telam, Focos ;
Nts: Aquilles, iax el Gran, Teucer, Crisos;
Besnts: Neoptlem, Eursaces, Estrofi;
Rebesnts: Mols, Pel, Prgam, Plades, Estrofi, Medont;
Tamb es considerava descendent seu el rei de l'Epir Trips, pertanyent a la tribu dels molossos (suposadament descendents de Mols). Aix tota la seva famlia i descendents tamb es consideraven ecides: des d'Alcetes I i Arimbes fins a Pirros i Alexandre el Gran.
Diversos illustres atenencs de l'Antiga Grcia es consideraven descendents d'iax el Gran i per tant Ecides: el tir del Quersons traci Milcades el Jove i seu fill el general Cim II, el poltic Alcibades o l'historiador Tucdides.

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 70.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226135" title="Lo Amberg" nonfiltered="3495" processed="3489" dbindex="88555">
Lo Amberg (Ballwil, 23 de mar de 1912 - Oberriet , 18 de setembre de 1999) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1934 i 1947. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 18 victries.

Palmars.
1934;
 1r de la Volta del Cant de Ginebra;
1935 ;
 1r del Gran Premi del Diari de Nia i 1 victria d'etapa;
 1r del Premi de Mont-Faron;
1936 ;
 1r de la cursa de la cota de Klausenberg;
1937 ;
 Campi de Sussa;
 1r del Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta a Sussa;
1938;
 Campi de Sussa ;
 1r del Critrium d'Oerlikon;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1939 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1942 ;
 1r del Critrium de Ginebra;
1945 ;
 1r del Critrium de Nia ;
1946 ;
 Vencedor d'una etapa del Circuit dels Alps;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 24 de la classificaci general;
1936. 8 de la classificaci general;
1937. 3r de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1947. Abandona (7a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1937. 13 de la classificaci general;
1938. 32 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Lo Amberg ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226136" title="Radamant" nonfiltered="3496" processed="3490" dbindex="88556">
Segons la mitologia grega, Radamant fou un heroi, fill de Zeus i d'Europa.

Natural de Creta, hagu d'emigrar per desavinences amb el seu germ Minos quan aquest ocup el tron. Passant per les Cclades, va civilitzar els seus habitants i els va donar lleis. Continu la seua tasca a la Becia, on es cas amb Alcmena. 

Desprs de mort form part, amb ac i Minos, del tribunal que jutja els esperits dels difunts.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 191.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226137" title="Psmate (filla de Nereu)" nonfiltered="3497" processed="3491" dbindex="88557">
Segons la mitologia grega, Psmate fou una nimfa, filla de Nereu i de Doris.

Fou requerida per ac, per ella, per escapar-se'n, es transform en foca. L'heroi, per, no desist i ella acab cedint. D'aquesta uni va nixer Focos. Quan el seu fill fou mort pels seus germanastres Telam i Peleu, se'n venj enviant un llop contra els ramats d'aquest.

Ms endavant s'un a Nereu i fou mare de Teoclimen i d'Idtea.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 187.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226140" title="Paul Egli" nonfiltered="3498" processed="3492" dbindex="88558">








Paul Egli (Drnten, 18 d'agost de 1911 - Drnten, 23 de gener de 1997) va ser un ciclista sus.

El 1933, com a amateur, fou Campi del Mn en carretera. Aquell mateix any es convert en professional, i ho fou fins el 1947. En aquests anys aconsegu 15 victries

Palmars.
1932 (amateur);
 Campi de Sussa de ciclo-cross;
1933 (amateur);
 Campi del Mn;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r de la Volta al Llac Leman;
1934 ;
 1r del Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Critrium de Midi ;
1935 ;
 Campi de Sussa;
 1r del Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
1936 ;
 Campi de Sussa;
 Vencedor de dues etapes de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1937 ;
 1r del Critreium de Lucerna;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
1938;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme;
1940 ;
 Campi Militar de Sussa;
1941 ;
 1r de la Volta del Nord-oest de Sussa ;
1942 ;
 1r del Campionat de Zuric;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (10a etapa), vencedor d'una etapa i maillot groc durant una etapa;
1937. 29 de la classificci general;
1938. 31 de la classificci general;

Enllaos externs.
Palmars de Paul Egli ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226143" title="Crotop" nonfiltered="3499" processed="3493" dbindex="88559">
D'acord amb la mitologia grega, Crotop fou un rei d'Argos, fill d'Agnor.

Assabentat que la seua filla Psmate havia tingut un fill, Linos, engendrat per Apollo, va ordenar que abandonessin la criatura a la muntanya i enterressin viva la filla. Al cap de poc, el seu pas fou assotat per una terrible epidmia i l'oracle indic que noms cessaria si es tributaven honors divins a Psmate i a Linos. Un cop passat el flagell, Crotop s'hagu d'exiliar i s'install a Mgara.

Desprs de mort, Apollo el va precipitar al Trtar.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226164" title="La vicaria" nonfiltered="3500" processed="3494" dbindex="88560">

La vicaria s un quadre pintat per Mari Fortuny i Marsal l'any 1870, obra culminant de l'anomenada pintura preciosista dins l'estil del Realisme, que va assolir gran xit a tota Europa com a expressi d'un realisme burgs exempt del carcter de crtica social. Es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Es representa la signatura d'un contracte matrimonial a les oficines eclesistiques. L'artista fa molta atenci als detalls dels vestits, la decoraci de la sala i l'ambient. Apareixen membres de diferents grups socials per poder illustrar el vestuari i contrastos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226166" title="Sebasti Grcia i Petit" nonfiltered="3501" processed="3495" dbindex="88561">
Sebasti Grcia i Petit s un sardanista i promotor de la cultura catalana. Treball de llibreter i fou membre de l'Orfe Lleidat. El 1940 fund a Lleida la Colla Sardanista Santiago Rusiol, i desprs pass a formar part del Club Esportiu Huracans, divulgador de la sardana per terres de Lleida. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2007 es va afegir a la iniciativa duta a terme per Emili Casademont i Comas des del Diari de Girona i la revista Som, sigui declarat l'any de La Santa Espina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226167" title="Carmnor" nonfiltered="3502" processed="3496" dbindex="88562">
Carmnor fou, segons la mitologia grega, un sacerdot cretenc que acoll Apollo i rtemis desprs que els dus venceren la serp Pit i es consagr al seu culte.

Fou pare d'Eubul i de Cristemis.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226169" title="Samuel Haddas" nonfiltered="3503" processed="3497" dbindex="88563">
Samuel Haddas s un diplomtic israeli, d'origen ashkenazi. Ha estat ambaixador d'Israel a Colmbia i Bolvia. Fou el primer ambaixador israeli a Espanya quan van normalitzar les relacions diplomtiques el 1985, i des del 2002 al Vatic, cosa que li ha proporcionat un profund coneixement de la realitat hispnica i un gran inters per l'aportaci cultural sefardita. Tamb ha collaborat amb el Congrs Sefarad Mundial i s membre del Centre Peres, que cerquen una entesa entre Israel i Palestina. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Actualment s professor a la Universitat de Jerusalem i president del Consell Hebreu d'Israel de Relacions Inter-religioses.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226170" title="Pit (mitologia)" nonfiltered="3504" processed="3498" dbindex="88564">
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pit.

Al principi custodiava l'oracle de Gea, al santuari de Delfos. 

Segons una tradici, Hera li orden que assetgs Leto, grvida dels bessons de Zeus. Per aix, ms endavant, Apollo l'an a cercar a Delfos i l'abat amb les seues fletxes. El du s'apropi el santuari i, per commemorar la gesta, institu els Jocs Ptics i don el nom de pitonisses a les sacerdotesses encarregades de l'oracle de Delfos.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 177-178.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226172" title="Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona" nonfiltered="3505" processed="3499" dbindex="88565">

Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona s una corporaci de dret pblic fundada el 1886  amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que t com a funci principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessries per al foment del comer i la indstria. Els seus antecedents histrics, per, es remunten al Consolat de Mar o la Reial Junta Particular de Comer, que es remunten directament fins a l'edat mitjana. T la seu a la Llotja de Mar. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

 Membres .
Formen part de la Cambra totes les empreses, nacionals o estrangeres, que exerceixen activitats comercials, industrials o navilieres en la demarcaci de la Cambra. La demarcaci de la Cambra inclou la provncia de Barcelona excepte les comarques del Bages i del Valls Occidental. Segons el cens del novembre de 2006, 335.422 empreses integraven el cens de la Cambra de Comer de Barcelona.

Juntament amb la resta de cambres catalanes, forma part del Consell General de Cambres de Catalunya, de la qual ostenta la Presidncia.

 rgans de govern .
El Ple s l'rgan suprem de govern i representaci de la Cambra. El Comit Executiu s l'rgan permanent de gesti, administraci i proposta de la Cambra. El president s l'rgan que ostenta la representaci de la Cambra, ostenta la presidencia de tots els rgans colegiats i s responsable de l'execuci dels seus acords. L'actual president s Miquel Valls i Maseda.

 Presidents .
 Miquel Valls i Maseda (2002-2007);

 Enllaos externs .
 Pgina de la Cambra de Comer de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226173" title="Melanipe" nonfiltered="3506" processed="3500" dbindex="88566">
Melanipe fou, segons la mitologia grega, una herona, filla d'ol, rei de Magnsia.

Es cas amb Itonos i fou mare de Beot, que alguns consideren fill de Posid.

----

Melanipe tamb fou el nom d'una amazona, filla d'Ares. Capturada per Heracles, fou alliberada per la seua germana, la reina Hiplita. 

Va morir en combat a mans de Telam.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226175" title="Beot" nonfiltered="3507" processed="3501" dbindex="88567">
Beot, segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tesslia (o, segons altres, de Posid), i de Melanipe.

s considerat epnim de la Becia.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 36.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226176" title="Ulbha" nonfiltered="3508" processed="3502" dbindex="88568">




Ulbha (anomenada Ulva en angls) s una illa del nord-oest d'Esccia que pertany al Argyll & Bute Council.

 The Isle of Ulva "A world apart";
 Mullmagic.com Isle of Ulva;
 Where the wild things are By Hamish Haswell-Smith;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226178" title="Biblis" nonfiltered="3509" processed="3503" dbindex="88569">
Biblis fou, segons la mitologia grega, filla de Milet i de Cinea.

S'enamor del seu germ Caune, per aquest la rebutj indignat i arrib a fugir de casa per no veure-la. Ella li an al darrere durant molt de temps sense poder-lo assolir, fins que les nimfes se'n compadiren i la transformaren en una font.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 36-37.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226180" title="Mrius Verdaguer Travesi" nonfiltered="3510" processed="3504" dbindex="88570">
Mrius Verdaguer Travesi (Ma, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorqu.

Va rebre influncies literries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Gurdia.

Pass la seva joventut a terres de Castella i estudi Dret a Barcelona, on fix la seva residncia i realitz la seva vida professional. Escriv novella, poesia i assaig, collabor en la premsa i tradu els autors clssics. Sempre manten els vincles amb Menorca, que l'inspira novelles de tant xit com a Pedres i vent.

Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Ma, com a Menorqu Illustre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226183" title="Milet (mitologia)" nonfiltered="3511" processed="3505" dbindex="88571">
Segons la mitologia grega, Milet fou un heroi, fill d'Apollo i d'Acacalis.

Nascut a Creta, fou desterrat per Minos o, segons altres versions, va fugir d'aquest per no accedir als seus requeriments pederastes.

Arribat a Cria, es cas amb la nimfa Cinea, filla del rei Meandre, fund la ciutat del seu nom i fou pare de Caune i de Biblis.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 150.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226184" title="Epnim" nonfiltered="3512" processed="3506" dbindex="88572">
Un epnim s un terme com que s'anomena aix per un nom propi, per exemple es pot dir que una empresa s "quixotesca" perqu recorda a l'idealisme de Don Quixot, o que es t el mal d'Alzheimer i aquesta paraula s el cognom del seu descobridor. Els epnims poden pertnyer a qualsevol categoria gramatical i sn molt freqents en cincia, on els investigadors o els seus admiradors donen el nom a all que han aportat (tot i que Stephen Stigler alerta que sovint les atribucions sn falses). Tamb eren comuns en poques histriques, ja que per exemple a la Roma antiga els anys portaven els noms dels seus cnsols a ms de la data. L'eponmia es pot considerar lingsticament un cas especial de metonmia.

Alguns exemples d'epnims.
cctel molotov - per Viacheslav Molotov, poltic sovitic;
baquelita - per Leo Baekeland ;
narcisista - pel mite de Narcs;
cirllic - per Sant Ciril;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226185" title="Trobada de colles castelleres del Baix Llobregat" nonfiltered="3513" processed="3507" dbindex="88573">


La Trobada de colles castelleres del Baix Llobregat, o senzillament Trobada del Baix, s una actuaci castellera de periodicitat anual que pretn aplegar totes les colles castelleres de la comarca del Baix Llobregat i, al mateix temps, donar a conixer i fomentar la prctica castellera dins la comarca.

 La Diada .

Les Trobades del Baix, que se celebren des de l'any 1995, sn organitzades cada any una colla diferent, i tradicionalment tenen lloc a finals de temporada, entre octubre i novembre. Donat que hi solen participar ms de quatre colles, l'actuaci es limita a dues rondes de castells ms pilar de comiat, i ronda de repeticions. El nombre de colles oscilla entre les 10 de la tercera i setena edicions, a les 4 de la XIII Trobada del Baix a Esplugues (20 d'octubre de 2007). Aquestes oscillacions responen a diversos factors. En primer lloc, a mitjan dcada dels noranta, arran del boom casteller, es crearen moltes colles al Baix Llobregat, esdevenint la comarca amb ms agrupacions castelleres de tots els Pasos Catalans: l'any 1997 hi convivien, per ordre de creaci, Castellers de Castelldefels (1982), Castellers de Cornell (1991), Castellers de Sant Boi (1993), Castellers de Gav (1994), Castellers d'Esplugues (1994), Castellers d'Esparreguera (1994), Castellers de Sant Feliu (1996), Castellers de Sant Andreu de la Barca (1996), Castellers de l'Hospitalet (1997) i Castellers de Martorell (1997). Algunes d'aquestes colles han anat dissolent-se d'en d'aleshores: Martorell (2002), Castellers de l'Hospitalet (2003), Gav (2003) i Sant Boi (2007). Algunes d'aquestes colles ja feia algun temps que no actuaven malgrat no estar dissoltes oficialment (com per exemple Sant Boi), o com Castelldefels; aquests ltims, per, han tornat a l'activitat el 2008 i han participar a la Trobada d'aquell any. Finalment, cal dir que Esparreguera no hi s present, per voluntat prpia, des de la quarta edici, i que les colles de l'Hospitalet (actualment la Colla Jove), malgrat pertnyer administrativament al Barcelons, s que hi participen.

 Relaci d'actuacions .




 Fonts: Arxiu dels Castellers d'Esplugues i canal casteller de La Malla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226186" title="Cinea" nonfiltered="3514" processed="3508" dbindex="88574">
Cinea fou, segons la mitologia grega, una nimfa, filla del Meandre.

Es cas amb Milet i fou mare de Biblis i de Caune.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 49.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226197" title="Cbele" nonfiltered="3515" processed="3509" dbindex="88575">


Cbele (en grec antic       , Kybl) era la principal deessa frgia. Fou una deessa tellrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte ms salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neoltic. El culte era de carcter orgistic, i se centrava especialment en el mite d'Atis, que al principi simbolitzava la renovaci anyal de la natura, i ms endavant la mort i la resurrecci mstica dels fidels. Representava, doncs, la terra frtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i als animals. Per aix tamb se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare. 
Es va casar amb el seu fill Atis i fou la mare del tit Cronos i dels dus de l'Olimp. Amb Zeus engendr Agdistis.

Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demter o l'rtemis, per sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels dus. Els romans, seguint la denominaci referida a la mare terra, la coneixien tamb amb els sobrenoms de Magna Mater 'mare gran' (d'aqu surt el nom del poble catal de Madremanya) i Bona Dea. 

El seu santuari frigi se situava en els boscos del mont Ida, on sembla que les celebracions es feien a l'aire lliure. Els artistes la representaven dalt d'un carro estirat per dos lleons i coronada amb una torre.

Vegeu tamb.
 Tauroboli;
 Galli;
Atis (du);

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 49-50.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226202" title="Llista d'estats sobirans del 1995" nonfiltered="3516" processed="3510" dbindex="88576">


Estats sobirans.
A.
   Estat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Bsnia i Hercegovina;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Etipia (fins el 22 d'agost);
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia (des del 2 d'agost);

F.
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia (fins al 26 de novembre);
 Gergia (des del 26 de novembre);
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

U.
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Bougainville;
 Bsnia Occidental   Repblica de Bsnia Occidental (fins al 7 d'agost);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
 Somalilndia   Repblica de Somalilndia;
 (fins al 14 de desembre);
 (fins el 20 de desembre);
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria (fins al 19 de gener);
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226205" title="Hatza" nonfiltered="3517" processed="3511" dbindex="88577">
El hatza, hadza, hatzapi, hatzabi, kindiga, o kangeju s una llengua allada parlada per gaireb un miler de nmades caadors-reco lectors al sud-est del llac Victria, en les regions de Singida, Aruixa i Xinyanga, a llarg de la vora meridional del llac Eyasi, a Tanznia.

El potencial perill d extinci del hatza no es deriva de causes internes, ja que  malgrat el redut nombre de parlants  els nivells d s de la llengua sn elevats (s qualificat de  vigors  segons l Ethnologue 2005) i la cadena de transmissi intergeneracional roman ininterrompuda (la majoria dels nens i nenes l aprenen). El veritable perill per la supervivncia del hatza el representa, paradoxalment, el fet que, un cop eradicada la mosca tsets del pas dels hatza, aquests estan perdent  progressivament i irremeiable , aigua, boscs, aliments i terra en benefici dels ramaders, carboners, caadors i explotadors nouvinguts alhora que pateixen l arribada de malalties fins ara desconegudes per als nadius.

Classificaci.
Tradicionalment classificat, juntament amb el seu ve el sandawe, com a llengua khoisan, el hatza mostra ben pocs trets comuns amb aquesta famlia de llenges fora de la presncia en el seu inventari fonolgic dels clics (fet que ha estat decisiu en l establiment de l hipottic lligam gentic).

L evidncia lxica, per, no recolza aquesta adscripci taxonmica: escassegen els cognats proposats per al hatza amb el sandawe o amb llenges khoisan i molts d ells sn dubtosos. Part del lxic compartit amb el sandawe podria no ser sin un conjunt de manlleus comuns al cuixtic. Els mots que vincularien el hatza amb diverses llenges sud-africanes, d altra banda, sn, a ms d escassos, d una substncia fnica tan minsa (s labes CV, la majoria) que no es pot descartar que no es tracti de simples coincidncies formals.


Sistema fonolgic.

Vocalisme.
El hatza presenta cinc fonemes voclics: e a o u, sense, per exemple l oposici fonolgica entre  / [ ] i  / [ ] que existeix en catal.
La quantitat voclica s un simple tret fontic derivat de l elisi d una [ ] intervoclica: a or   escalar; enfilar-se .
Hi ha tant vocals nasals (no pas gens comunes, per) com nasalitzades (davant de clic sord nasal).

Bibliografia.
Sands, Bonny E. (1998) "The Linguistic Relationship between Hadza and Khoisan" in Schladt, Matthias (ed.) Language, Identity, and Conceptualization among the Khoisan (Quellen zur Khoisan-Forschung Vol. 15), Colnia: Rdiger Kppe, 265-283.
Bonny Sands, Ian Maddieson, Peter Ladefoged (1993). "The Phonetic Structures of Hadza", UCLA Working Papers in Phonetics, No. 84: Fieldwork Studies in Targeted Languages.
A.N. Tucker, M.A. Bryan i James Woodburn com a coautor sobre el Hatza (1977). "The East African Click Languages: A Phonetic Comparison" in J.G. Moehlig, Franz Rottland, Bernd Heine, eds, Zur Sprachgeschichte und Ethnohistorie in Afrika. Berlin: Dietrich Diener Verlag.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226212" title="Pere Pruna i Ocerans" nonfiltered="3518" processed="3512" dbindex="88578">
Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904-1977) fou un pintor catal.

Actiu des de molt jove a Pars, sota la protecci de Pablo Picasso, s'introdu molt aviat en els principals cercles intellectuals i artstics moderns de la ciutat, on expos sovint. Assol un gran nom grcies a la seva pintura delicada que connecta molt directament amb el Picasso de l'etapa "neoclssica". Fou escengraf i figurinista dels Ballets Russos de Serguei Diguilev. Durant la guerra civil espanyola opt pel bndol franquista, per tampoc all s'hi trob cmode. Desprs, de nou a Barcelona, perpetu el seu estil plcid i refinat des de la Sala Pars de Barcelona.

 Fonts .
 Enric JARD, Pere Pruna, l'artista que aspirava a la grcia, mbit, Barcelona 1992.
 Francesc MIRALLES, Pere Pruna, Lunnwerg, Barcelona 1998.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226213" title="Pere Pruna" nonfiltered="3519" processed="3513" dbindex="88579">


Pere Pruna i Ocerans: Pintor catal (Barcelona, 1904-1977);
Penya Pere Pruna: Penya Travessera Sitgetana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226217" title="Against the Law" nonfiltered="3520" processed="3514" dbindex="88581">

Against the Law s el cinqu lbum d'estudi d'Stryper. Fou publicat el 21 d'agost del 1990.

Aquest disc represent un canvi radical per la proposta artstica de la banda a tots els nivells: musicalment, en lletres i en imatge. Les referncies bbliques que fins aleshores eren constants (fins i tot al logo de la banda) desaparegueren i deixaren lloc a temes tpics del Rock and Roll. Els abillaments (de colors groc i negre) exagerats i glamurosos, tant propis del Hard Rock dels anys 80, que havien estat usant fins aleshores, tamb foren substituts per vestits de cuir negre i tela texana, ms propis dels rockers clssics. El disc fou elogiat per la crtica com el ms potent i purament rocker que havia gravat mai el grup, per una part notable dels fans se sentiren trats i decebuts pel sobtat gir esttic de la banda, i els acus d'haver-se venut als dictats del negoci. Tot plegat fu que les vendes Against the Law fossin ben minses al costat de les que havien obtingut els discos anteriors.

Llista de canons.
(Totes compostes per Stryper llevat que diguem una altra cosa)
 "Against the Law"   3:49;
 "Two Time Woman"   3:40;
 "Rock the People"   3:34;
 "Two Bodies (One Mind, One Soul)"   5:17;
 "Not That Kind of Guy"   3:59;
 "Shining Star" (Bailey, Dunn, White)   4:22;
 "Ordinary Man"   3:51;
 "Lady"   4:53;
 "Caught in the Middle"   3:48;
 "All for One"   4:31;
 "Rock the Hell Out of You"   3:35;

Msics.
Stryper.
 Michael Sweet - veu, guitarra elctrica i acstica;
 Oz Fox - guitarra i veus;
 Tim Gaines - baix;
 Robert Sweet - bateria;

Collaboradors.
 Randy "The Emperor" Jackson - baix;
 John Purcell - teclats;
 Jeff Scott Soto - veus;
 Brent Jeffers - bateria i teclats;
 Tom Werman - percussi;

Producci.
 Tom Werman - productor;
 Eddie Delena - enginyer de so, mescles;
 Michael Bosley - enginyer de so ajudant;
 Lawrence Ethan - enginyer de so ajudant;
 Buzz Morrows - enginyer de so ajudant, ajudant de mescles;
 Rudy Tuesday - disseny;
 Patrick Pending - direcci artstica;
 David Perry - fotografia i impressi grfica;
 Ed Colver - fotografia;
 Neil Zlozower - fotografia;
 Jeannine Pinkerton - tipografia;
 Kyle Tucy Sweet - maquillatge;
 Fleur Thiemeyer - vestuari;

Notes.
 "Shining Star" s una versi d'una can d'Earth, Wind and Fire.
 L'edici limitada del disc incloa una entrevista de 14 minuts amb la banda, en qu justificaven llur canvi radical.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226218" title="Ursula K. Le Guin" nonfiltered="3521" processed="3515" dbindex="88582">


Ursula Kroeber Le Guin va nixer a Berkeley, California, el 21 d'octubre de 1929. s una escriptora de cincia ficci i fantasia, per a ms ha escrit poesia, llibres infantils i assajos, i tamb ha tradut obres d'altres autors, des del xins a l'espanyol. 
Tanmateix, la seva fama es deu al nombrs cabdal de llibres i contes de cincia ficci i fantasia publicats al llarg de la seva dilatada carrera -amb diversos premis Hugo i Nbula-, i on destaquen els llibres que formen la srie de Terramar i d'Ekumen.

El 1940 escriu el seu primer relat. El 1952 acaba el seu postgrau en llenges roman i, un any desprs, se'n va a viure a Frana. El 1958 torna als Estats Units, a Portland, Oregon. El 1962 publica el seu primer conte i el 1966 publica la seva primera novella, neixent aix l'imaginari d'Ekumen. 

Fou la primera dona guardonada amb el ttol de Gran Mestra per l'Associaci d'Escriptors de Cincia Ficci i Fantasia d'Estats Units (SFWA).

Bibliografia.
1962 Ekumen I: El mn de Rocannon;
1968 Terramar I: Un mag de Terramar;
1969 Ekumen II: La m esquerra de la foscor;
1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan;
1972 Terramar III: La costa ms llunyana;
1990 Terramar IV: Tehanu;
1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, un postscriptum a La costa ms llunyana;
2001 Collecci d'histries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea;
2001 Terramar V: L'altre vent (The Other Wind);
2004 Prosa The Wave in the Mind;
2006 Poesia Incredible Good Fortune;
2007 Powers;

Ha escrit un centenar d'histries, quatre colleccions d'assaigs, onze llibres per a nens i diverses traduccions; per la principal i gran obra s "molt lluny de qualsevol altre lloc".






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226219" title="La costa ms llunyana" nonfiltered="3522" processed="3516" dbindex="88583">
La costa ms llunyana (Ttol original The Farthest Shore llibre del gnere de fantasia, va ser publicat en 1972, s el tercer llibre de la srie de Terramar, de Ursula K. Le Guin.




Arren (Lebannen), el jove prncep d'Enlad, es enviat pel seu pare a Roke, l'illa dels sabis, per a demanar consell al Arquemag Esparver (Ged) per un estrany i inexplicable malestar que est desolant l'Arxiplag de Terramar. La mgia est perdent el seu poder, els cants estan sent oblidats i els homes i animals emmalalteixenn o embogeixen.

Ged s'embarcar amb el jove Arren a la cerca del origen en un mn de terra mdia, de dracs, de mar i de mgia que l'envia fins a una costa desolada d'aquesta illa llunyana i perduda.

s la tercera novella de la autora dins de l'imaginari de Terramar (entesa fins a llavors com una trilogia) i que li ha valgut el ser considerada com a una de les autores vives de la cincia ficci i de la fantasia que ha aportat als gneres una important lectura social.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226221" title="Reborn (disc)" nonfiltered="3523" processed="3517" dbindex="88584">

Reborn s el vuit lbum d'estudi d'Stryper i el primer disc amb material completament nou que posaven a la venda des d'Against the Law de 1990.

El so del disc s fora contemporani i, per tant, queda una mica lluny de les gravacions clssiques de la banda. T influncia del grunge i del rock alternatiu. s el primer disc amb el baixista Tracy Ferrie.

L'edici inicial va esdevenir de seguida una pea de colleccionista ja que les canons 7, 8 i 9 apareixien a la llista de la coberta en un ordre que no correspon al del disc. Big 3 Records t la intenci de reeditar-lo sense aquest error tcnic.

Llista de canons.
"Open your Eyes";
"Reborn";
"When Did I See You Cry";
"Make You Mine";
"Passion";
"Live Again";
"If I Die";
"Wait for You";
"Rain";
"10,000 Years";
"I.G.W.T.";

Msics.
Michael Sweet - veu i guitarra;
Oz Fox - guitarra ;
Robert Sweet - bateria;
Tracy Ferrie - baix;

Notes.
 Reborn s'ha editat amb diferents portades, que varien segons la regi i el format. La portada alternativa per als Estats Units es va fer perqu la primera podia resultar ofensiva quan el disc s'exposs en certes botigues cristianes.
 "I.G.W.T." s una reelaboraci de la can "In God We Trust" del disc homnim In God We Trust (disc).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226226" title="Pere de Rocabert i Desfar" nonfiltered="3524" processed="3518" dbindex="88585">
Pere de Rocabert i Desfar fou canonge i ms tard bisbe de Girona durant el perode 1318-1324. Era fill del vescomte de Rocabert Dalmau VI de Rocabert i d'Ermessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig i germ de l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabert (1309-1315). Est enterrat en una de les capelles laterals de la catedral de Girona en un bell sepulcre decorat amb les armes dels Rocabert que conserven el color. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226227" title="Aramn Cerler" nonfiltered="3525" processed="3519" dbindex="88586">


L'estaci d'esqu d'Aramn Cerler es troba al poble de Cerler, municipi de Benasc, al Pirineu Aragons.

Descripci.
Cerler s l'estaci d'esqu alp ms alta del Pirineu Aragons.

Enllaos externs.

Pgina de l'estaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226228" title="Josep Maria de Sagarra (desambiguaci)" nonfiltered="3526" processed="3520" dbindex="88587">


 Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, poeta, novellista, dramaturg, periodista, traductor i escriptor catal;
 Josep Maria de Sagarra i ngel, traductor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226232" title="Guillem de Rocabert i Desfar" nonfiltered="3527" processed="3521" dbindex="88588">
Guillem de Rocabert i Desfar fou arquebisbe de Tarragona des de 1309 a 1312. Era fill del vescomte Dalmau VI de Rocabert i d'Ermessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig. Alhora era germ de Pere de Rocabert, que fou bisbe de Girona de 1318-1324. Durant el seu arquebisbat va presidir el judici contra els templers de la Corona d'Arag, en el qual els va absoldre de conductes contrries a la fe catlica. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226246" title="Secci d'hoquei patins de la Unio Desportiva Oliveirense" nonfiltered="3528" processed="3522" dbindex="88589">


Secci d'hoquei patins de la UD Oliveirense.

Palmars.
Categoria absoluta.
 1 Campionat Nacional de 2a Divisi Zona Nord (1975);
 1 Copa de Portugal (1997);
 1 Copa de la CERS (1997);

Campionat Portugus d'Hoquei (2006-2007): 3a posici, eliminat pel Porto a semifinals i guanyador de la medalla de bronze contra l'OC Barcelos.

Plantilla 2007-2008.


Entrenador:  Antnio "T" Neves
Entrenador adjunt:  Pedro Lopes
Preparador fsic:  Joo Arajo

Temporades.
 2006-2007;

Enllaos externs.
 Web oficial de la UD Oliveirense;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="226918" title="Yuigon" nonfiltered="3529" processed="3523" dbindex="88590">


Prviament a cometre seppuku es composava un poema de despedida o yuigon que literalment significa declaraci que un deixa al darrera paraula que posseeix connotacionsbudistes; tamb se els coneixia com zppitsu que vol dir ultima pinzellada.

Aquest poema de despedida eren paraules prpies de la persona que s`anava a treure la vida, ens citava , i resumia els seus pensament i les seves emocions amb el moment en el que anava a treure's la vida. Quant una persona cometia seppuku normalment havia un temps per reflexiona mentre escrivia o componia el poema, per.o a vegades la mort arribava quan no se la esperava, llavors els poemes eren molt ms espontanis.

Yuigon de despedida abans de fer el seppuku

Com un arbre fossilitzat

del que no s`esperen flors

trista a sigut la meva vida

destinada a no produir cap fruit.

Minamoto no Yorimasa









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227157" title="Karl Menger" nonfiltered="3530" processed="3524" dbindex="88591">
Aquest article es refereix al matemtic Karl Menger (el qual tamb va fer contribucions en el camp de l'economia), i el que cal no confondre amb el seu pare , l'economista Carl Menger.;


Karl Menger va nixer a Viena (Austria) el 13 de gener del 1902 i va morir a Highland Park, Illinois (Estats Units) el 5 d'octubre de 1985. Fou un reconegut matemtic.

El seu pare Carl Menger era un fams economista.

Va estudiar a la Universitat de Viena on es va graduar el 1924. Va ensenyar a les universitats d'Amsterdam, Viena, Notre Dame i a l'Institut de Tecnologia d'Illinois a Chicago. 

La seva contribuci popular ms famosa s l'esponja Menger.


Junt amb Arthur Cayley, Menger es considera un dels fundadors de la geometria mtrica; especialment per la seva formalitzaci de les idees d'angle i de curvatura en termes de quantitats fsiques directament perceptibles.
Les expressions matemtiques caracterstiques que apareixen en aquestes definicions sn anomenats determinants Cayley-Menger.

Tamb se li atribueix el teorema de Menger.

Va ser un participant actiu del Cercle de Viena que tenia discussions durant els anys vint (1920-1930) sobre cincia social i filosofia. Durant aquell temps, va demostrar un resultat important sobre la paradoxa de St. Petersburg amb aplicacions interessants en economia. Ms tard va contribur al desenvolupament de teoria de jocs amb Oskar Morgenstern.

Enllaos externs.
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227189" title="Olla" nonfiltered="3531" processed="3525" dbindex="88592">


Una olla s un estri de cuina rod, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional,  que serveix per a cuinar, fer bullir lquids... 

L'olla de pressi s una olla especial per a la cocci rpida dels aliments.






	 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227300" title="Pal" nonfiltered="3532" processed="3526" dbindex="88593">

Enginyeria: ;
Pal (estri), canya o bast;
Esport:
Pal de golf, vegeu Golf;
Geografia:
Pal (estaci d'esqu), a Andorra.
Pal (andorra), un dels set quarts de la parrquia de la Massana.
riu de Pal, a Andorra.
Sant Climent de Pal, esglsia de Pal (Andorra);
Muntanya del Pal o Puig de l'liga s un tur del terme de Castellvell del Camp (Baix Camp).
Pals, a l'Empord.

Joc:
Pal, collada o Coll (joc de cartes);

Msica:
Pal (msica flamenca), canya o estil de flamenc.

Televisi:
PAL, sistema de transmissi de senyals analgics de televisi.

Transport:
Pal (nutica), on es ferma la vela.

Onomstica:
Pl Titkos, futbolista hongars dels anys 30.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227304" title="Peri" nonfiltered="3533" processed="3527" dbindex="88594">


 Peri, municipi de Crsega.
PERI, sigles corresponents a Pla Especial de Reforma Interior.
Jacopo Peri, compositor i cantant itali del perode de transici entre el renaixement i el barroc, i s considerat l'inventor de l'pera.
Cristina Peri Rossi, escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227477" title="Monestir de Santa Clara" nonfiltered="3534" processed="3528" dbindex="88595">
El Monestir de Santa Clara o Reial Monestir de l'Assumpci, situat a Xtiva, la Costera, s un edifici conventual d'estils gtic i barroc construt en el segle XIV i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles XVI al XVIII, que va ser fundat extramurs l'any 1325, per que en una reforma posterior de la muralla, va quedar insertat dins d'aquesta.

Les obres d'aquest monestir i les del convent de franciscans van ser coetnies de la mateixa orde, masculina i femenina, i les seues traces o execuci es deuen molt probablement al mateix mestre d'obres, seguint pautes de distribuci i d'ornamentaci molt semblants.

Descripci.

El Monestir formava un quadrilter d'aproximadament 70 per 70 metres, organitzat al voltant d'un claustre. En el segle XVII es va augmentar el claustre, encara que l'original gtic va quedar intacte i l'esglsia, d'arcs perpiaos, va ser recoberta amb una volta de can amb llunetes. Al segle XVIII va patir els efectes del terratrmol del 1748, ressentint-se l'estructura del temple, per la qual cosa es  van substituir els arcs per una coberta de cintres en tisora de fusta, ocultes per la volta del XVII. 

La resta del temple gtic es mant amb el revestiment de maoneria en el XVII, amb els contraforts originals de pedra davall els lluts d'algeps. 

Durant la Guerra Civil una part del monestir va ser confiscada per construir un mercat i es va dinamitar el claustre, quedant actualment en la zona de la porteria, la porta ogival de dovelles llises, per la qual s'accedix al monestir des del carrer Montcada. 

L'esglsia existent hui s un temple d'una sola nau, alat en el segle XIV, amb contraforts interiors i capelles entre ells. Als peus del temple hi ha una dependncia amb volta de creueria. D'ella partixen dos escales: una, anomenada per la comunitat "Secreta", i construda en el segle XVII en una caixa de maoneria. L'escala noms era utilitzada en Setmana Santa, i comunica amb l'antesala del cor alt que s la mateixa antesala que dna a la zona de dormitori. L'altra escala, junt amb l'anterior, era d's diari. L'esglsia t una espadanya de dos vans, rematada en front, alada en el XVII. 

Formant angle recte amb l'esglsia, des de la plaa de la Trinitat fins quasi arribar a l'Albereda, s'ala un imponent cos d'edificaci, les dimensions del qual aproximades sn uns 12 metres d'ample, 15 metres d'alt i uns 40 d'ample. Una gran nau medieval. Es tracta d'una construcci del tres-cents, de potents i elevats arcs de pedra amb aresta, que sustenten una coberta a dos aiges. Els contraforts sn interiors. En el segle XVIII es va construir a mitja altura un forjat, de manera que l'espai va quedar dividit en dos nivells. En l'inferior es va installar llavors el refectori. 

Bibliografia.
Aquest article incorpora text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227526" title="Benediction" nonfiltered="3535" processed="3529" dbindex="88596">

Benediction s una banda anglesa de death metal de Birmingham, fundada el febrer de 1989.

Biografia.
Benediction es va fundar a Birmingham el febrer de 1989 amb la segent formaci: Paul Adams (baix), Peter Rew (guitarra), Darren Brookes (guitarra) i Mark "Barney" Greenway (veu). El mateix any editaren la maqueta The Dreams You Dread, la qual cosa crid l'atenci de la discogrfica Nuclear Blast Records, amb qui signaren un contracte. El primer lbum, Subconscious Terror fou publicat el 1990, i a continuaci Mark "Barney" Greenway els abandon per tal d'incorporar-se a Napalm Death. Ben aviat el van poder substituir pel cantant Dave Ingram. La bona acceptaci del disc els permet fer una extensa gira durant el 1991, juntament amb Bolt Thrower i Nocturnus. 

A continuaci, gravaren el segon disc, The Grand Leveller, amb el qual obtingueren un major ress internacional. Eren ja una nova promesa del metal extrem. Durant el perode entre la gravaci i la mescla de l'lbum havien aprofitat per fer una gira europea amb Massacra i ara, ja amb el disc sota el bra, tornaren a la carretera, aquest cop amb Dismember. Desprs de la gira sofriren la deserci de Paul Adams , cansat de tanta carretera i tanta feina amb el grup. Es tancaren de nou a l'estudi el desembre de 1991 i Darren assum tasques de guitarrista i baixista. D'aquestes sessions n'eix l'EP Dark is the Season, que incloa una versi d'Anvil, "Forged In Fire". El gener segent tornaren a recrrer carreteres europees en una gira amb Asphyx i Bolt Thrower. 

Aquell mateix 1992 reclutaren un nou baixista, Frank Healy, que en aquell moment exercia de guitarrista a Cerebral Fix i anteriorment ho havia fet a Napalm Death. La nova formaci s'estren en directe a Tel Aviv.

El 1993, Benediction public la seva tercera obra Transcend the Rubicon, que fou presentada amb l'extensa gira "World Violation" amb Cemetery i la banda thrashera-jazzstica Atheist a Europa, EUA, Canad i Israel. Al final de la gira Ian Treacy deix la banda a causa de desavinences personals amb altres membres. Ms endavant arrib l'EP The Grotesque / Ashen Epitaph, amb dues canons noves i tres pistes en directe, en qu el jovenet Neil Hutton (18 anys) substiua de manera oficial Treacy a la bateria. S'inici en la gira d'onze festivals que organitz Nuclear Blast el Gener de 1995 a diversos llocs d'Alemanya, Holanda, ustria, Sussa i la Repblica Txeca. Mentrestant, la banda ja havia preparat el seu quart lbum, The Dreams You Dread. 

Benediction a ms gaudia d'una bona amistat amb la mtica banda Death, amb qui giraren a proposta de Chuck Schuldiner.

Llenaren el segent disc, Grind Bastard, amb la clara intenci d'estendre llur popularitat als pasos de l'Europa de l'Est. Fou aix que s'embarcaren en una nova gira europea com a teloners de Death (que, de fet, seria la darreraa gira de Schuldiner amb la seva banda). Durant la gira patiren l'aband del cantant Dave Ingram i el substituren per Dave Hunt (tamb cantant de Mistress i Anaal Nathrakh. Per qualsevol altra banda aquest contratemps hauria pogut ser un problema important, per ells el superaren amb aplom i al cap d'un parell de concerts ja hi havia una nova formaci en forma. Desprs de la gira amb Death, feren unes quantes dates ms amb Immortal. 

El seu darrer lbum s Organised Chaos i fou publicat l'octubre de 2001 per Nuclear Blast. Fou produt per Andy Sneap i, s clar, serv d'excusa per fer uns quants concerts a Europa. Cal destacar l'exitosa gira de 2002 amb Bolt Thrower i l'actuaci davant de milers de heavies al festival Gods of Metal de Mil - on tamb hi actuaven Motrhead, W.A.S.P., Megadeth i Judas Priest.

Membres actuals.
 Darren Brookes - guitarra (1988-);
 Peter Rewinsky - guitarra (1988-);
 Dave Hunt - veu (1998-);
 Frank Healy - baix (1992-);
 Nicholas Barker - bateria (2005-);

Membres anteriors.
 Dave Ingram - veu (1990-1998);
 Mark 'Barney' Greenway - veu (1988-1990);
 Ian Treacy - bateria (1988-1994);
 Paul Adams - baix (1988-1991);
 Neil Hutton - bateria (1994-2005);

Discografia.
Subconscious Terror (1990);
The Grand Leveller (1991);
Dark Is The Season (1992);
Transcend The Rubicon (1993);
The Grotesque / Ashen Epitaph (1994);
The Dreams You Dread (1995);
Grind Bastard (1998);
Organised Chaos (2001);

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Official Benediction al Myspace;
Benediction a l'Encyclopaedia Metallum;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227783" title="El tres de maig" nonfiltered="3536" processed="3530" dbindex="88597">

El tres de maig, Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Prncep Pius, s una pintura a l'oli realitzada per Francisco de Goya el 1814 i que actualment est exposada al Museu del Prado a Madrid. Forma una srie amb el quadre El dos de maig.

El quadre s una instantnia de la nit del 2 al 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represlia a la revolta del 2 de maig durant la Guerra de la Independncia Espanyola.

Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crtiques dispars al llarg del temps. Desprs de la seva exhibici a l'aire lliure amb motiu del retorn de Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg perode i se sap que cap a 1850, es guardaven al Museu del Prado, per no s'exhibien. El pintor Jos de Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible execuci, molt inferiors als retrats ms famosos de l'artista. No va ser fins unes dcades desprs, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme, quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="227914" title="Lana Lang" nonfiltered="3537" processed="3531" dbindex="88598">
Lana Lang s un personatge de ficci que apareix a les histries de Superman publicades per DC Comics. La seva primera aparici va ser al 1950, al cmic Superman n.10. Va ser el primer amor de Clark Kent (Superman) quan era jove.

Va estar casada un temps amb Pete Ross, el millor amic de Clark Kent a la joventut. Tradicionalment, s pel-roja.

A la srie americana Smallville, apareix Lana Lang amb un gran protagonisme. s interpretada per Kristin Kreuk.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="228060" title="Risc" nonfiltered="3538" processed="3532" dbindex="88599">




Risc s el mal potencial que pot sorgir per un procs present o esdeveniment futur, (i aix es pot donar en qualsevol mbit laboral i ms en institucions d'assegurances, ja que en aquests llocs els clients poden utilitzar-la per a la comissi de delictes i aix poder fer qualsevol tipus de frau.) Diriament en ocasions se l'utilitza com a sinnim de probabilitat, per en l'assessorament professional de risc, el risc combina la probabilitat que ocorri un esdeveniment negatiu ponderat segons la gravetat del dany resultant de l'esmentat esdeveniment. s a dir, en paraules clares, el risc s la possibilitat que un perill pugui arribar a materialitzar-se.

Tamb s la probabilitat que un resultat esperat no ocorri. 

 Els riscos poden ser: 
 Reals. ;
 Potencials. ;
 Fortuts.

Tipus de riscos.

Els riscos es poden classificar en:
 Geolgics;
 Sismes.
 allaus.

 Riscos Fsics;
 Soroll.
Pressions.
Temperatures extremes: Fred i calor.
Illuminaci.
Vibracions.
Radiaci ionitzant i no ionitzant.
Radiaci Infraroja i Ultraviolada.

 Riscos qumics ;
Pols.
Vapors.
Lquids.
Dissolvents.

 Riscos Biolgics;
Anquilostomiasis.
Carboncle.
Allrgia.
Muermo.
Ttanus.
Espiroquetosis icterohemorrgica.

 *Riscs Ergonmics. 

Aquests sn quan la persona ha d'adaptar-se a la tasca a desenvolupar perqu en general l'ergonomia s adaptar els treballs a les possibilitats fisiolgiques del treballador.

 Riscos psicosocials: ;
 Stress.

 Risc financer ;
Risc de crdit. ;
risc de liquiditat.
Risc de Mercat. ;
Altres riscos.

Risc vs. Amenaa.
 Un exemple d'una distinci entre amenaa i risc s la preparaci de Estats Units davant de l'atac a les torres bessones. Malgrat que la CIA havia advertit d'un "perill clar i present" que fossin usats avions com armes, aix es considerava una amenaa i no un risc. Per aix no s'havia preparat cap escenari de probabilitats i contramesures. Des d'un punt de vista probabilstic freqencial, una amenaa no pot ser considerada un risc sense almenys un incident especfic on l'amenaa s'hagi concretat. Des d'aquest punt de vista, hi hauria una base per afirmar per exemple "en la histria de la humanitat, X viatges aeris han condut a... ".

D'altra banda, els mtodes de probabilitat bayesiana permetrien assignar cert grau de creena a les amenaces, fins i tot si mai no han ocorregut abans. 

 Les amenaces, en un context de seguretat de la informaci, inclouen actes dirigits, deliberats (per exemple per hackers) i esdeveniments no dirigits, aleatoris o impredictibles (com pot ser un llamp).

En termes particulars, una amenaa s tot all que tingui una possibilitat o probabilitat d'ocrrer, com a causant de dany. I el risc s el producte de l'ocurrncia de l'amenaa i la seva conseqncia. Sense l'ocurrncia d'amenaces el risc seria zero. En l'mbit econmic les amenaces latents (amb possibilitat d'ocurrncia) sn la baixa de les cotitzacions de la borsa i el risc la perduda de les accions.

 Enllaos externs .
 The Risk Management Guide - A to Z and FAQ Reference ;
Glossari multilingue de Terminologa Financera ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="228233" title="Lex Luthor" nonfiltered="3539" processed="3533" dbindex="88600">
Lex Luthor s un personatge de ficci que apareix en el cmics de la srie Superman, publicats per l'editorial DC Comics. Quan, modernament, s'han adaptat els cmics a la televisi i al cinema, hi ha aparegut com a adolescent i com a adult. s un un dels ms malvats i perillosos enemics que t Superman. Fou creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, i la seva primera aparici en dibuix va ser a Action Comics n.23. Normalment, apareix com un home calb.

Luthor s representat, en molts sentits, com el contrari de Superman: no t super poders, no t identitat secreta, el seu poder es basa en els diners i la intelligncia, s molt orgulls, i no t principis tics.

A la srie americana de televisi Smallville s interpretat per l'actor Michael Rosenbaum. En la srie s'explica que Luthor perd el pl del cap per culpa de la pluja de meteorits que va patir el poble quan ell tenia 9 anys. T una relaci amorosa amb Lana Lang.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229231" title="Wac?aw Sierpi?ski" nonfiltered="3540" processed="3534" dbindex="88601">
Wac aw Franciszek Sierpi ski (14 de mar de 1882 - 21 d'octubre de 1969) va ser un matemtic  polons, nascut i mort a Varsvia. Va ser un matemtic conegut per les seves excepcionals aportacions  a la teoria de conjunts (l'axioma d'elecci i la hiptesi del continu), en teoria de nombres, teoria de funcions i topologia. Va publicar ms de 700 articles i 50 llibres.

Tres coneguts fractals duen el seu nom (el triangle de Sierpi ski, el quadrat de Sierpi ski i el tetredre  de Sierpi ski).


Sierpi ski va estudiar a la Universitat de Varsvia on es va graduar el 1904. Ja d'estudiant va rebre una medalla d'or i va realitzar la seva primera contribuci matemtica essencial. Va ser professor a les universitats de Lww i Varsvia. Durant la Guerra polonesa sovitica (1919-1921), Sierpi ski va ajudar a l'Estat Major Polons a trencar xifrats russos. 

Vegeu tamb.
 Nombre de Sierpi ski;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229599" title="58 Aquilae" nonfiltered="3541" processed="3535" dbindex="88602">
58 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,60.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229600" title="LOL (msica)" nonfiltered="3542" processed="3536" dbindex="88603">

LOL <(^^,)> es l'ltim lbum del DJ Jonas Altberg (Basshunter) que ha llenat al mercat.

L'lbum cont:

 Dota Remix;
 Boten Anna Remix;
 I'm Your Bass Creator;
 Russia Privjet;
 Professional Party People;
 GPS;
 Hello There;
 We Are The Waccos;
 The Beat;
 Without Stars;
 Patrik And The Small Guy - Throw Your Hands Up Remix;
 Serand Tylsand;
 Batween The Two Of Us;
 Bonus Trak - Boten Anna ;
 Bonus Trak - Dota Remix;
 Bonus trak - Jingle Bells ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229607" title="62 Serpentis" nonfiltered="3543" processed="3537" dbindex="88604">
62 Serpentis s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,58. 

Malgrat el seu nom, 62 Serpentis est situada dins els lmits de la constellaci Aquila.






Referncies.
James B. Kaler, The Ever-Changing Sky: A Guide to the Celestial Sphere, Plana 119 (novembre 2007);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229610" title="Aberdaugleddau" nonfiltered="3544" processed="3538" dbindex="88605">

Aberdaugleddau (en angls Milford Haven) s una ciutat i port en el comtat galls de Sir Benfro. Est situada a la riba nord de la badia d'Aberdaugleddau, i s un important port pesquer i petrolier. Amb vora 14.000 habitants, s la ciutat ms gran del comtat.

 Histria .
Des de voltants del 790 fins a la invasi normanda el 1066, els vkings empraren l'estuari com a refugi ocasional. En un visita que hi va fer l'hivern del  854, el cabdill vking Hubba sojorn a Aberdaugleddau amb 23 vaixells; el districte de Hubberston en recorda el nom . El 1172 Enric II en salp quan an a envair Irlanda. El 1611, el bard d'Avon en digu:

...how far it is to this same blessed Milford: and by the way tell me how Wales was made so happy as to inherit such a haven... 


En l'any 1782, Sir William Hamilton reb en herncia terres en la zona de Hubberston i Pill, i decid promoure-les fent-hi una ciutat i un port. Charles Francis Greville, el seu nebot, fou l'encarregat de desenvolupar el projecte, i una Acta del Parlament del 1790 en possibilit la realitzaci . La poblaci cresqu extraordinriament per la vinguda de baleners cuquers des de Nantucket, i perqu en el  1797 el Navy Board bast unes drassanes per fer-hi vaixells de guerra. El port progress esponerosament, de forma que l'almirall Nelson l'esment el 1804 com un dels millors ports que havia vist . 

A l'any 1814 les Drassanes Reials foren traslladades a Doc Penfro, i aix rpidament afect la ciutat. John Bartholomew comentava mig segle desprs (1887) que la poblaci estava somorta, encara que tamb apuntava que els molls comercials que s'estaven construint probablement esdevindrien una gran base per a comerciar amb Amrica .

 Etimologia .
Aberdaugleddau significa en galls la boca dels dos rius Cleddau.

La forma anglesa s una anglicitzaci de dos mots del nrdic antic, Melr (tur o barra de sorra) i Fjordr, fiord o ria.  A mesura que passava el temps, el significat de fiord qued cada vegada ms oblidat, i hom afeg la paraula Haven per marcar que estava en el riu d'aquest nom .

 Economia .
La poblaci ha conegut molts alts i baixos en la seva histria. En l'poca daurada de la pesca, s deia que "cada dia era dia de paga", i l'expansi de la indstria del petroli tamb contribu a la prosperitat de la ciutat. Malauradament, les males poques tamb han estat de consideraci. En els anys 80 i 90, la ciutat estava sota mnims, amb una taxa d'atur que arrib al 30% i sense cap empresa de grans dimensions. En aquest nou segle XXI, per, sembla que les coses han millorat, grcies a la construcci de la terminal de gas natural liquat i la seva connexi amb el polmic Gasoducte del Sud de Galles. La indstria principal de la vila s, en l'actualitat, el refinament de petroli.

 Districtes .
La ciutat comprn diversos districtes. Aberdaugleddau s de fet el ms recent, amb noms dos edificis d'abans del 1790. Hakin i Hubberston  sn ms antics, i se situen a l'oest de la poblaci. Steynton, al nord, s una vila medieval que amb el creixement urbanstic s'ha unit a la poblaci. Priory, amb les restes d'un priorat molt antic, est situat en una vall a prop, amb el llogarret de Thornton no gaire lluny.

 Escoles .
La Milford Haven School  s una gran escola amb vora 1.400 alumnes. La novellista Sarah Waters hi estudi.

 Atractius .

Llocs d'inters del poble sn Fort Hubberstone, bastit en 1863 per a protegir el port, aix com les drassanes, el port esportiu, el museu i les runes d'un observatori astronmic.

El Port de Milford Haven s com s'anomena el port on la ciutat est situada, i d'on agafa un dels seus dos noms oficials.

Des de mitjans dels anys 90, els atractius turstics de la zona porten visitants que exploren les costes properes, tot proporcionant llocs de treball per als habitants d'Aberdaugleddau.

El Teatre Y Torch, fundat el 1977 i obra de l'arquitecte local Monty Miner, s un dels tres teatres gallesos que produeixen obres, i estatja la seva prpia companyia independent.

Aberdaugleddau est agermanada amb Romilly-sur-Seine,  (Frana).

 Notes .


 Enllaos externs.

 Plana de (l'ajuntament de) Milford Haven Town Council ;
 Milford Haven School ;
 BBC Mini web Milford Haven ;
 Plana de la BBC:  Visita en diapositives d'Aberdaugleddau ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229613" title="62 Aquilae" nonfiltered="3545" processed="3539" dbindex="88606">
62 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,67.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229614" title="Fort Hubberstone" nonfiltered="3546" processed="3540" dbindex="88607">
El Fort Hubberstone (o Hubberstone Fort) s una construcci militar en la zona oest del municipi galls d'Aberdaugleddau ( Milford Haven), que va ser comenada a construir en el 1858 (o el 1860 segons altres fonts ), l'any abans que es constitus la Royal Commission on the Defence of the United Kingdom (la Reial Comissi per a la Defensa de la Gran Bretanya), per amb el mateix esperit que aquesta; va ser acabat el 1863. Es tractava d'una gran bateria artillera, amb onze canons en casamates, vuit peces per dessobre en bateria a cel obert, nou ms cobrint el flanc, i una gran caserna en la part posterior. La guarnici en fou retirada el 1884, l'armament retirat definitivament a l'any segent i la posici fou abandonada poc desprs de la Primera guerra mundial.

En molt bona posici, les installacions han patit fora el pas dels anys. Venut per l'Estat el 1932, s'utilitz com a refugi antiaeri durant la Segona guerra mundial. Els nous propietaris, el 1977, parlaren de restaurar-lo, per al 2002 el ms probable semblava que acabs aterrat per a fer-hi habitatges.

El nom s'escriu sovint Hubberston Fort, com la zona del municipi on est situat.

 Enllaos .
 Fort Hubberstone ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229623" title="Teatre Y Torch" nonfiltered="3547" processed="3541" dbindex="88608">
El Teatre Y Torch s una organitzaci sense nim de lucre d'Aberdaugleddau ( Milford Haven), al comtat galls de Sir Benfro.

Fundat el 1977 i dissenyat per l'arquitecte local Monty Minter, s un dels tres teatres de Galles que produeixen obres prpies. A ms d'acollir companyies en gira, el Torch t la seva prpia companyia resident que produeix i treu en gires els seus espectacles. La seva adrea s St Peter's Road, Milford Haven SA73 2BU.

En l'any 2006, el teatre emprengu una reforma per valor de cinc milions de lliures. A l'agost del 2007, l'ajuntament d'Aberdaugleddau acord de suspendre el subsidi que atorgava al teatre, cosa que es preveu que afecti negativament la molt ms important subvenci que el teatre rep del Cyngor Celfyddydau Cymru, el Consell de les Arts Galls . 

 Notes .




 Enllaos .
Plana del Torch Theatre ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229631" title="Pi Aquilae" nonfiltered="3548" processed="3542" dbindex="88609">


Pi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella binria de la constellaci d'guila. Est aproximadament a 570 anys-llum de la Terra.

El component primari,    Aquilae A, s una estrella gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +6,1. La seva companya,   Aquilae B, s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +6,9. La magnitud aparent combinada de la binria s +5,75. Les dues estrelles estan separades 1,4 segons d'arc i tenen un perode orbital de ms de 3000 anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229632" title="Macareu (escriptor)" nonfiltered="3549" processed="3543" dbindex="88610">
Macareu (Macareus, ) fou un escriptor grec.

El seu treball  s esmentat un parell de vegades per Ateneu i com que esmenta el llibre tercer se sap doncs que l'obra tenia al menys tres llibres.

Vivia al temps de Filarc vers la segona meitat del segle III aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229634" title="Macari de Constantinoble" nonfiltered="3550" processed="3544" dbindex="88611">
Macari I de Constantinoble (Macarius, ) fou patriarca de Constantinoble del 1376 al 1379 i per segona vegada del 1390 al 1391. (Fabricius, Bibl. Graec. vol. 8. p. 368.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229635" title="Robert Flynn" nonfiltered="3551" processed="3545" dbindex="88612">

Robert "Robb" Flynn (nascut Lawrence Matthew Cardine el 19 de juliol de 1968 a Oakland, Califrnia) s un guitarrista i cantant nord-americ. Va ser el guitarrista del grup de thrash metal Vio-lence fins a l'any 1992. Al mateix any, va crear el grup de groove metal Machine Head.

A l'any 2004 va ser un dels productors i mxims responsables del projecte Roadrunner United, de la discogrfica Roadrunner Records. Juntament amb diferents msics van gravar  l'lbum  per celebrar el vint-i-cinqu aniversari de la discogrfica.

L'11 de juny del 2007, Robb Flynn va rebre el premi Metal Hammer 2007 Golden God Award.

Robert Flynn va ser temporalment el cinqu membre d'un petit grup de thrash metal, Octavian's Plague, amb el que va tocar unes setmanes. Va tocar al costat de Lyes Hassaine, Jonathan Hancock i el baixista Saad Siddique. 

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229641" title="Macari Major" nonfiltered="3552" processed="3546" dbindex="88613">
Macari Major  (Macarius, ) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut tamb com Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. L'esmenten principalment Ruf i Teodoret.

Va nixer a l'Alt Egipte i als 30 anys va optar per la vida solitria i es va retirar al desert d'Escetis (Gran desert de Lbia) a entre 100 i 200 km al sud d'Alexandria. Als 40 anys fou ordenat sacerdot i s diu que possea els dons de curar, allunyar als dimonis i de fer profecies, i que fins i tot va ressuscitar a un home per convncer a un heretge (els mateixos Ruf i Palladi que en donen noticia, noms ho expliquen com a cosa que havien sentit a dir). 

Fou desterrat per ortodox durant el govern del patriarca Luci, arri, junta amb Macari d'Alexandria i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades noms per pagans. 

Va morir als 90 anys vers el 390 o 391. Fou declarat sant tant per l'esglsia llatina com per la grega que el celebren el 15 de gener i el 19 de gener. Va deixar escrites unes epstoles, per altres llibres de ms dubtosa autoria s'han publicat sota el seu nom:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229645" title="Pastora" nonfiltered="3553" processed="3547" dbindex="88614">
Pastora s un grup catal de Barcelona format pels germans Cam Riba Pastor (guitarra i Sintetitzadors) i Pauet Riba Pastor, fills de Pau Riba i Romeva.

Pastora es va fundar el 1996 com un grup audio-visual. Els orgens de Pastora es poden situar cap el 1996, quan els germans formaven el grup com a duo. Desprs, Dolo Beltrn (veu) es va unir a la formaci. Des d'aquest moment, i fins avui, Pastora han continuat la seva carrera com a trio. El seu xit 'Lola' es va convertir en una de les canons ms sonades del 2003.

Discografia.
Trip show audio visual tecno simfonic, 1998;
Cosmossoma, 2000 ;
Pastora, 2004;
La vida moderna, 2005;
Grandes despedidas, 2008;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Pastora a Mtv.es ;
Galeria d'imatges ;
Breu biografia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229646" title="El dos de maig" nonfiltered="3554" processed="3548" dbindex="88615">

El dos de maig, o La crrega dels mamelucs, s una pintura a l'oli realitzat per Goya el 1814 i que actualment est exposada al Museu del Prado a Madrid. Forma una srie amb el quadre El tres de maig.

Representa una escena de l'aixecament del 2 de maig contra els francesos, comenament de la Guerra de la Independncia Espanyola contra Napole, que havia ocupat Espanya el 1808 i havia posat com a rei el seu germ, Josep I Bonaparte.

En el quadre, els insurgents espanyols ataquen els mamelucs, mercenaris egipcis que combaten al costat de l'exrcit francs. Aquesta revolta va ser aixafada de forma sagnant per l'exrcit d'ocupaci.

Els moviments dels cavalls i dels diferents personatges doten al quadre d'un gran dinamisme. Reflecteix l'escena amb gran realisme, com pot veure's en la representaci dels cossos caiguts i els rius de sang. En l'ltim terme, es pot veure el perfil arquitectnic de Madrid, si b tractat de tal manera que no distreu l'atenci de l'esdeveniment principal, que domina el primer pla.

Goya utilitza una pinzellada gruixuda, amb un ric cromatisme. El seu estil recorda a alguns quadres del Romanticisme francs, obres de Gricault o Delacroix.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229648" title="Macari d'Esparta" nonfiltered="3555" processed="3549" dbindex="88616">
Macari d'Esparta (Macarius, ) fou un militar espart.

Fou un dels tres comandants de l'exrcit peloponesi enviat en ajut dels etolis per la submissi de Naupacte (any 426 aC). La ciutat fou salvada per Demstenes amb l'ajut dels acarnanis.

Tamb va prendre part en l'expedici contra Argos d'Amfilquia, el mateix any, operaci en la qual va morir a la batalla d'Olpes (Olpae) .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229650" title="Macari d'Alexandria" nonfiltered="3556" processed="3550" dbindex="88617">
Macari d'Alexandria (Macarius, ) tamb Macari Poltic () i Macari el Jove fou un eclesistic egipci.

La seva vida la narra Palladi que va viure amb ell durant tres anys, si be es centra en els seus miracles ms que en la vida ordinria. Era nadiu d'Alexandria d'una famlia de comerciants. No s'ha de confondre amb un altra Macari d'Alexandria el prevere esmentat per Scrates i Sozomen acusat de violncia sacrlega contra Isquires.

Va deixar el comer per dedicar-se a la vida monstica. En quin moment va abraar la vida en solitari, i per quan de temps, s desconegut; va viure al desert de Ntria on els solitaris eren anomenats Celles (de cellae o cellulae, les seves residncies); potser va arribar a arquimandrita de Ntria per la inscripci que ho deixa entendre es dubtosa. 

Fou amic i possiblement deixeble de Sant Antoni i company de Macari Major; dels miracles que explica Palladi cap s extraordinari. Fou desterrat com ortodox durant el govern del patriarca Luci, arri, junta amb Macari Major i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades noms per pagans.

Va morir vers el 400, molt vell, segurament prop dels cent anys. Declarat sant, s commemorat pels grecs el 19 de gener i els llatins el 2 de gener.

Se li atribueixen les segents obres: 

I.	Regula S. Macarii qui habuit sub Ordinatione sua quinque Millia Monachorum;
II.	 Epistola B. Macarii data ad Monachos ;
III.	 , Sancti Macarii Alexandrini Sermo de Exitu Animae Justorum et Peccatorum: quotmodo separantur a Corpore, et in quo Statu manent;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229651" title="Macari el Jove" nonfiltered="3557" processed="3551" dbindex="88618">



Nom alternatiu donat a:

Macari d'Alexandria;
Macari de les Celles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229654" title="Macari d'Ancira" nonfiltered="3558" processed="3552" dbindex="88619">
 
Macari d'Ancira (Macarius, ) fou un arquebisbe grec, metropolit d'Ancira (Ancyra) de la primera part del segle XV.

Va escriure un llibre contra l'esglsia llatina titulat .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229655" title="Macari d'Antioquia" nonfiltered="3559" processed="3553" dbindex="88620">
Macari d'Antioquia (Macarius, ) fou patriarca d'Antioquia al segle VII. Fou adherent de la doctrina monoteleta. 

Va assistir al VI concili de Constantinoble (680-681) on va afermar les seves creences i al no renunciar fou deposat i desterrat.

Va escriure , Expositio sive Confessio Fidei;  , Hortatorius ad Imperatorem Sermo; i , Liber ad Lucam Presbyterumn et Monachum in Africa missus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229656" title="Macari d'Antioquia d'Armnia" nonfiltered="3560" processed="3554" dbindex="88621">
Macari d'Antioquia d'Armmia (Macarius, ) fou un religios probablement armeni. 

Fou arquebisbe d'Antioquia d'Armnia, i va morir a l'exili a Flandes al comenament del segle XI. Aquesta Antioquia d'Armnia s una ciutat que no ha estat identificada de moment. Macari fou declarat sant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229658" title="Macari Deixeble" nonfiltered="3561" processed="3555" dbindex="88622">
Macari Deixeble o Macari de Pispir  (Macarius, ) fou deixeble de Sant Antoni.

Palladi esmenta dos deixebles de Sant Antoni: Macari i Amates, que vivien amb el sant al Mont Pispir (tamb Pispiri o Pisperi) i que el van enterrar desprs de la seva mort. Va deixar escrit suposadament una homilia i un opuscle sobre Macari Major.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229659" title="Macari de les Celles" nonfiltered="3562" processed="3556" dbindex="88623">
Macari de les Celles o Macari el Jove  (Macarius, ) anomenat per Sozomen com Macari prevere de les Celles, fou un pastor egipci.

Mentre pasturava el seu ramat a la vora del llac Maretic, va matar accidentalment a un company i per evitar un cstig per homicidi va fugir a les zones salvatges i all va abraar la vida en solitari que va respectar durant trenta anys. 

Va viure al segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229660" title="Macari I de Jerusalem" nonfiltered="3563" processed="3557" dbindex="88624">
Macari I de Jerusalem (Macarius, ) fou bisbe de Jerusalem del 314 al 333.

Va succeir al bisbe Herm quan aquest va morir. 

Va morir el 333. 

Es conserva una carta de l'emperador Constant I el Gran a Macari referida a la construcci de l'esglsia del Sant Sepulcre. Sozomen i Teodoret li atribueixen el descobriment de la veritable creu junt amb les dels dos lladre que van ser executats al mateix temps que Jesucrist. Va assistir al concili de Nicea I (325). Es va distanciar del seu superior Eusebi de Cesarea al que va acusar d'arrianisme.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229661" title="Macari II de Jerusalem" nonfiltered="3564" processed="3558" dbindex="88625">
Macari II de Jerusalem (Macarius, ) fou patriarca de Jerusalem el 552 i per segona vegada del 564 a al 575.

Fou nomenat vers el 552 a la mort del patriarca Pere de Jerusalem (524-552) sota la influencia dels monjos de Neolaura (el "Nou monestir") per l'emperador Justini I no el va confirmar ja que era sospits d'afavorir les doctrines d'Orgens, i va nomenar al seu lloc a Eustoqui o Eutiqui de Jerusalem, que va perseguir als origenistes, nombrosos en aquell temps a Palestina. 

Per raons desconegudes Eutoqui fou deposat el 563 o 564 (altres opinions diuen el 567) i Macari restablert fins a la seva mort el 574 o 575. El va succeir Joan IV de Jerusalem.

Se li atribueix una homilia anomenada De Inventione Capitis Praecursoris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229662" title="Medalla pel Servei de Combat" nonfiltered="3565" processed="3559" dbindex="88626">

La Medalla pel Servei de Combat (Rus:                        ; Transliterat: "Za Boevye Zaslugi") va ser creada el 17 d'octubre de 1938 per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS per ser atorgada als membres de l'Exrcit Roig, l'Armada, Tropes Frontereres i del Ministeri de l'Interior (NKVD), aix com a civils per premiar la eficincia, iniciativa, les accions de valentia en combat que han portat a l'execuci reeixida del combat; pel coratge personal mostrat en la defensa de les fronteres de la URSS, pels resultats excellents en l'entrenament militar i poltic; pel mestratge de noves tcniques i equipament, pel manteniment de les unitats militars en un punt alt de preparaci per l'acci i per altres serveis durant el servei militar actiu.

Podia ser atorgada a qualsevol membre de l Exrcit, la Marina, les Tropes Frontereres i les Tropes del Ministeri de l Interior, sense distinci de rang.

Abans de la Gran Guerra Patritica noms podia ser atorgada mitjanant decret de la Presidncia del Soviet Suprem, i la seva concessi estava reservada al President o a un dels seus adjunts al Kremlin. Noms en algunes ocasions podia ser concedida a la ciutat del receptor. Durant la Gran Guerra Patritica el dret a concedir-la va passar als comandants de l'Exrcit Roig i l'Armada, en espera de la confirmaci per part de la Presidncia.

Va ser atorgada sobre uns 5.000.000 de vegades. Fins a la II Guerra Mundial se n'havien concedit unes 21.000, i durant la guerra se'n concediren 3.320.000. La primera concessi va ser per al comandant jnior Adsurasul Abdrahmanov per l'excellent operaci contra els agressors japonesos durant la Batalla del Llac Khasan. Durant la II Guerra Mundial, va rebre el malnom de "za polovie zaslugi" (per serveis sexuals) quan era atorgada a les membres de l'Exrcit Roig, degut al paper sovint "d'esposa de campanya" que sovint aquestes havien de fer.

Tamb els estrangers podien rebre-la, i pot ser atorgada en ms d una ocasi.

Disseny.

La condecoraci consisteix en una medalla de 34 mm amb la inscripci "                 " ("Per servei distingit a la batalla"), al damunt d'un sabre creuat amb un rifle.

A l extrem superior hi ha les lletres "CCCP" ("URSS") en esmalt vermell. 

En el moment de la seva creaci penjava d'un gal vermell de 14X25mm. Des de 1943 se suspn sobre un gal pentagonal gris clar amb una franja groga de 2 mm als costats.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229663" title="Macari Macres" nonfiltered="3566" processed="3560" dbindex="88627">
Macari Macres o Macari Macra o Macari Macre  (Macarius Macres, Macra o Macrus, ) fou un  monjo grec del Mont Atos del segle XV, ntim amic de Jordi Franza que el va patrocinar per esdevenir hegumen (abat) del monestir del Totpoders () a Constantinoble. Tamb va obtenir la dignitat de protosincelle.

Es va oposar a l'esglsia llatina i es va enfrontar al patriarca Josep II de Constantinoble, partidari de la uni de les esglsies. Joan VIII Paleleg el va enviar com ambaixador al papa Mart V, per discutir sobre la convocatria d'un concili de uni. Va morir a la tornada, el 1431.

No se sap si fou la mateixa persona que el monjo Macari del monestir de Xanthopulus (o Xanthopulos), esmentat com un religis d'origen jueu i pare espiritual de l'emperador Manel II Paleleg. En canvi es clar que era diferent de Macari Curunes () un altra ambaixador de l'emperador Joan al Papa, per en data posterior al 1431.

Macari Macres va escriure contra la doctrina llatina de la process de l'Esperit Sant amb el ttol ,  Quod necessarium non est, sed Innovatio Fidei, dicere et Filio procedere Spiritum Sanctum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229668" title="Macari Magnes" nonfiltered="3567" processed="3561" dbindex="88628">
Macari Magnes o Macari Magnetes (Macarius, ) fou un escriptor grec.

Es conserven una obra de nom  Apologia adversus Theosthenem Evangeliorum Calumniatorem, que fou escrita sota el nom de Macari Magnetes o Macari Magnes o simplement Macari (),  i se l'ha identificat amb un Macari Magnes, prevere de Jerusalem que va assistir al snode d'Antioquia el 265 en el que Pau de Samosata fou deposat i excomunicat, per aquesta identificaci est mancada de proves.  El fet de qu sigui esmentat solsament com a Macari provaria que era el nom i no el ttol (macari equivalent a beat). Una copia del llibre l'esmenta com a "bisbe" . Hi va haver tamb un Macari que fou bisbe de Magnsia al comenament del segle V per el ms probable es que fos un personatge diferent.

Tamb va escriure , Responsiones, en cinc llibres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229671" title="Macari Escriptor de Martiris" nonfiltered="3568" processed="3562" dbindex="88629">
Macari Escriptor de Martiris (Macarius, ) fou un escriptor grec.

L' Acta Proconsularia Beatorum Martyrum Tharaci Probi et Andronici, esmentada per Baronius als seus Annales Ecclesiastici, hauria estat redactada per Macari, Flix  i Ver que haurien presenciat personalment el martiri de Taraci i Andrnic. No obstant el acta original li dona el nom de Marci (Marcion, ) i no Macarius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229672" title="Macari Monjo" nonfiltered="3569" processed="3563" dbindex="88630">
Macari Monjo (Macarius Monachus, ) fou un monjo rom que va escriure Liber adversus Mathematicos, llibre esmentat per Ruf com Opuscula adversus Fatum et Matliesin, i que no es conserva.

Va viure al final del segle IV i fou ntim amic de Ruf que li va dedicar dues de les seves obres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229674" title="Cases de palla de Cordeville, a Auvers-sur-Oise" nonfiltered="3570" processed="3564" dbindex="88631">

Cases de palla de Cordeville, a Auvers-sur-Oise s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1890 i actualment est exposada al Museu d'Orsay a Pars.

Va ser pintada el juny de 1890, per tant, poc abans del seu sucidi, ja que es va disparar al pit el 27 de juliol, morint dos dies desprs.

Camille Pissarro va suggerir al seu amic que marxs a Auvers-sur-Oise, un poble no molt lluny de Pars, per recuperar-se desprs de l'experincia al manicomi. Aquest s el primer quadre que va pintar desprs de la seva recuperaci.

Es nota un s particular dels colors freds com els verds, els blaus i el violeta: els colors clids caracterstics de les obres precedents sn escassos. Els arbres i l'herba semblen moguts per un fort vent i els nvols recorden les formes arremolinades de La nit estelada. La casa sembla desaparixer al mig del verd dominant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229680" title="Francesc Vicent" nonfiltered="3571" processed="3565" dbindex="88632">
Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un valenci autor del primer tractat sobre escacs conegut, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, imprs a Valncia el 15 de maig de 1495 a l'impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher. Cap exemplar d'aquesta obra no ha arribat a l'actualitat. Se sap que va haver-hi una cpia a la biblioteca del Monestir de Montserrat per va desaparixer durant la invasi napolenica.

Vicent s considerat el fundador dels escacs moderns, per tal com la seua obra, pel que se sap, va difondre per tot Europa la innovaci de la reina o dama, pea que apareix documentada per primera vegada al poema Scachs d'amor (1475) dels poetes valencians Bernat Fenollar, Narcs Vinyoles i Francesc de Castellv. Per aquesta ra, hom creu que aquesta pea pot ser d'invenci valenciana..

Vicent va haver de fugir del Regne de Valncia cap a terres italianes, a causa de problemes amb la Inquisici. 

En homenatge a ell es va batejar l'asteroide (78071) Vicent, descobert per Rafael Ferrando.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229682" title="Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional" nonfiltered="3572" processed="3566" dbindex="88633">
 
L' Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional (OACI o ICAO, corresponent a les sigles en angls) s una agncia de la Organitzaci de les Nacions Unides creada el 1944 per la Convenci de Chicago per a estudiar els problemes de l'aviaci civil internacional i promoure els reglaments i normes niques en l'aeronutica mundial. 

s dirigida un consell permanent amb seu a Montreal (Canad). El conveni que va preveure l'establiment d'una organitzaci d'aviaci civil internacional va ser elaborat per la conferncia d'Aviaci Civil Internacional celebrada a Chicago de l'1 de novembre al 7 de desembre de 1944, entrant en vigor el 4 d'abril de 1947. Una Organitzaci Provisional d'Aviaci Civil Internacional va estar funcionant des del 6 de juny de 1945 fins que es va establir oficialment la OACI.

Objectius. 
Els objectius de l'organitzaci sn els segents: desenvolupar els principis i la tcnica de l'aviaci aria internacional i fomentar la formulaci de plans i el desenvolupament del transport aeri internacional. Per a assolir aquests objectius persegueix fomentar el progrs de l'aviaci civil internacional, fomentar el disseny i el maneig d'aeronaus per a finalitats pacfiques, estimular el desenvolupament de rutes aries, aeroports i satisfer les necessitats dels pobles del mn quant a transports aeris segurs, regulars, eficients i econmics. 

Funcionament. 
L'rgan suprem de OACI s l'Assemblea, i l'executiu el Consell; ambds tenen la seva seu permanent a  Montreal (Canad). En l'Assemblea estan representats tots els Estats contractants de la OACI. En les seves reunions s'examina la labor realitzada per l'Organitzaci en les esferes tcnica, jurdica, econmica i d'assistncia tcnica, i es fixen les directrius dels treballs futurs dels altres rgans de la OACI. El Consell l'integren alguns dels estats contractants triats per l'Assemblea. s l'rgan executiu de l'Organitzaci.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229687" title="El doctor Paul Gachet" nonfiltered="3573" processed="3567" dbindex="88634">

El doctor Paul Gachet s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1890 i actualment forma part d'una collecci privada.

s una de les pintures de Van Gogh ms reverenciades, des que va assolir un preu rcord el 1990.
Hi ha dues versions autntiques d'aquest retrat, ambdues executades el juny de 1890 durant els ltims mesos de vida de Van Gogh. En ambdues es mostra el doctor Gachet assegut davant d'una taula i el seu cap descansant sobre el seu bra dret, per poden diferenciar-se amb facilitat.

La segona versi del retrat va ser executada el mateix any 1890, poc desprs del primer. En aquesta versi del quadre, donada al Museu d'Orsay de Pars pels fills del doctor Gachet, Van Gogh va eliminar el vas i el llibre, i va ressaltar la planta de digitalis sobre el fons vermell, tractant de manera ms sumria el fons.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229688" title="Giuniano Maio" nonfiltered="3574" processed="3568" dbindex="88635">
Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Npols, vers 1430 - ?, 1493), fou un humanista, filleg i gramtic itali.

Biografia.

Deixeble de Lorenzo Valla, Tortellio i Giovanni Pontano, i per tant enmarcat en la nova aproximaci humanstica a la gramtica clssica.

Desenvolup la seva activitat, principalment, en la cort napolitana d'Alfons el Magnnim i Ferran I de Npols. Se'l considera la figura ms rellevant de les que exerciren la docncia a lStudium universitari de Npols, des de la seva reobertura el 1465 fins el 1488.

El seu De priscorum proprietate verborum ("Les propietats dels mots antics"), imprs en una data tan primerenca com el 1475, constitueix un vocabulari de gran importncia lexicogrfica i el diccionari llat ms antic imprs a Itlia.

Obres.

De priscorum proprietate verborum ;
De maiestate;

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229692" title="Marc Livi Macat" nonfiltered="3575" processed="3569" dbindex="88636">
Marc Livi Macat (Marcus Livius Macatus) fou un militar rom. El propretor Marc Valeri el va nomenar el 214 aC comandant de la ciutadella de Trent que va defensar amb xit dels atacs d'Annbal. El 212 aC la ciutat fou ocupada per sorpresa i Livi Macat va haver de fugir cap a la ciutadella que va conservar tot i els atacs els cartaginesos.

La situaci era desesperada el 210 aC quan Dcim Quint fou enviat amb una flota per portar provisions als assetjats, per aquesta flota fou derrotada pels pnics; el desastre fou compensat per una victria dels romans assetjats; Livi Macat va conservar la ciutadella fins que el 209 aC Quint Fabi Mxim va reconquerir Trent, i els assetjats foren alliberats. 

El senat va discutir el 208 aC si havia de ser castigat per perdre la ciutat o premiat per conservar la ciutadella cinc anys; finalment es va aprovar una tercera via consistent en qu si havia de ser castigat aix ho havien de decidir els censors i no els senadors; Macat va tenir el suport del seu parent Marc Livi Salinator; Quint Fabi Mxim, en relaci a que havia conquerit Trent perqu Macat tenia la ciutadella, va dir: " Certe, nam nisi ille amisisset, ego nunquam recepissem".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229694" title="El dormitori de Van Gogh a Arle" nonfiltered="3576" processed="3570" dbindex="88637">

El dormitori de Van Gogh a Arle s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1890 i actualment est al Museu van Gogh d'Amsterdam.

De fet, existeixen tres quadres similars amb el mateix ttol, tres versions autntiques descrites a les seves cartes, que es distingeixen amb facilitat entre elles pels quadres que hi ha a la dreta de la pintura.

El quadre representa el dormitori de Van Gogh al nmero 2 de la Plaa Lamartine a Arle, Boques del Roine, Frana, coneguda com la Casa Groga. Era la primera habitaci prpia que tenia Van Gogh i hi va viure des de 1888 fins a 1889. El va pintar abans de l'arribada a Arle del seu amic Paul Gauguin, amb qui hi va crear un cercle artstic.

La porta a la dreta s'obria a la planta superior i a l'escala, la porta de l'esquerra servia per a l'habitaci de convidats que va preparar per a Gauguin. Sobre la paret del front s'obre una finestra, per sobre d'una tauleta de nit lleugerament descentrada, que donava a la Plaa Lamartine i als seus jardins pblics.

L'habitaci no era rectangular sin trapezodal, amb un angle obts a la cantonada esquerra de la paret frontal i un angle agut a la dreta. Van Gogh evidentment no va dedicar gaire temps a aquest problema, simplement va indicar que all, d'alguna manera, hi havia una cantonada. s un allotjament modest, amb poc mobiliari, fet de fusta de pi: un llit a la dreta, un penjador, dues cadires, una tauleta de fusta a l'angle i quadres a les parets.

Una forta perspectiva, amb la tpica lleu torsi, prpia de l'autor, reflecteix les seves idees sobre la pintura.

Segona versi.

 L'abril de 1889, van Gogh va enviar la versi inicial al seu germ lamentant que havia resultat danyada per la inundaci del Roine, mentre ell es trobava ingressat en l'hospital d'Arles. Thodore van Gogh li va proposar de tornar-lo a fer abans de restaurar-lo, la qual cosa expressava l'admiraci de Tho per aquest quadre.

Aquesta repetici a l'escala original (el terme de Van Gogh s rpetition) es va executar el setembre de 1889. Ambdues pintures van ser tornades llavors a Tho.

Des de 1926 ha estat en poder de l'Art Institute de Chicago.

Tercera versi.

Quan Van Gogh, finalment, a l'estiu de 1889, va decidir refer algunes de les seves millors composicions en una mida menor (el terme que va usar va ser rductions) per a la seva mare i la seva germana Wil, El dormitori es trobava entre els escollits. Aquestes rductions, acabades a finals de setembre de 1889, no sn cpies exactes.

El retrat en miniatura de l'esquerra recorda l'autoretrat de Van Gogh Camperol de Zundert. El de la dreta no pot ser associat de manera convincent a cap pintura existent de Van Gogh.

Aquesta tercera versi, prviament en poder de la germana de Van Gogh, Willemien i ms tard adquirida pel prncep Matsukata, va entrar a les colleccions nacionals franceses el 1959, desprs de l'acord de pau franc-japons, i forma part de l'exposici permanent del Museu d'Orsay a Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229695" title="Mataties" nonfiltered="3577" processed="3571" dbindex="88638">
Mataties fou el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selucides i l'hellenitzaci decretada pel rei Antoc IV Epfanes.

A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religis, Mataties, que tenia cinc fills joves: Joan, Sim, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei sobre practicar el culte a la manera grega, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves prpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici; llavors va matar tamb al oficial selucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills (167 aC). All se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant all on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu.

Al cap d'uns mesos (encara l'any 167 aC), quan va morir Mataties, la revolta religiosa ja era una lluita per la independncia nacional. El va succeir com a dirigent el seu tercer fill Judes conegut per Judes Macabeu.

Mataties es el fundador de la dinastia coneguda principalment com Macabeus, per tamb com Matiades (els descendents de Maties o Mataties) i com Asmoneus (del nom del seu avi, Asmon).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229698" title="Judes Macabeu" nonfiltered="3578" processed="3572" dbindex="88640">
Judes Macabeu fou cap dels rebels jueus a la mort del seu pare Mataties el 167 aC. 

El seu nom original era Judes ben Mataties i va rebre el renom de Macabeu (vencedor, demoledor) per les seves victries. El 166 aC Antoc IV Epfanes estava disposat a marxar contra els rebels quan va haver d'anar cap al nord-est i va encarregar una  campanya al seu ministre Lsies, que a ms va rebre la custodia del fill Antoc V Eupator i el govern de les provncies entre l'Eufrates i la mar. Lsies va delegar el comandament de l'expedici als generals Ptolemeu fill de Dormenes, Nicanor i Grgies per foren derrotats per Judes prop d'Emmaus (165 aC). Llavors fou Lsies qui va agafar el comandament en persona (164 aC) per fou derrotat una mica al nord d'Hebron i quan es va saber la mort d'Antoc IV a Tabes (Tabae) a Prsia, va tornar a Sria per defensar la seva posici contra un altre ministre Filip, al qui corresponia, segons decisi d'Antoc IV, la custodia del fill menor, si el pare moria.

El 163 aC Judes va entrar a Jerusalem, va purificar el temple, va expulsar als sirians, grecs i hellenitzats de la ciutat i de tots els territoris que controlava i va restablir el culte jueu. Mentre Lsies havia reunit un nou exrcit amb el que va avanar altre cop contra Judes; els selucides foren aturats a l'altura de la fortalesa de Betshura, que controlava un dels passos cap a Jerusalem; una heroica batalla es va lliurar a la rodalia en la que va morir Eleazar, germ de Judes, i finalment els grecs van ocupar la fortalesa; Judes va fugir a Jerusalem; la ciutat fou assetjada i ambdues parts ja estaven afectats per la manca de subministraments (especialment els jueus); justament llavors el ministre Filip havia aixecat un exrcit i podia avanar cap al sud. Lsies volia solucionar l'afer dels jueus per tenir les mans lliures contra el seu rival, i aix va signar amb Judes un tractat que fou fora favorable als jueus (sembla que entre altres coses Judes era reconegut com a gran sacerdot), i es va retirar. Filip fou derrotat per Lsies amb certa facilitat. 

Mentre el prncep Demetri, desprs Demetri I Soter, que era hostatge rom, va sortir de Roma i es va presentar al Lban on fou aclamat i rpidament tot el pas es va declarar al seu favor i Lsies i Antoc V foren executats (162 aC). El nou rei va collocar com a gran sacerdot de Judea a Alcim (Alcimus) i va obtenir el suport d'una part dels zelotes, i llgicament d'un exrcit selucida. Per Judes, tanmateix gran sacerdot, no va voler abdicar el crrec i va esclatar la guerra novament. 

Judes va obtenir noves victries derrotant als selucides en dos batalles successives, i va demanar l'aliana de Roma on va enviar una ambaixada. El senat rom va acceptar l'aliana per abans que Judes pogus saber la resposta va morir en una sagnant batalla contra un cos selucida dirigit pel general grec Baquides i va morir a la lluita (160 aC). El va succeir el seu germ Jonatan Macabeu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229700" title="Frederic II" nonfiltered="3579" processed="3573" dbindex="88642">

Frederic II de Subia (1090-1147);
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic, tamb conegut com Frederic II d'Alemanya (1194-1250).
Frederic II de Siclia (1295-1337).
Frederic II de Prssia, o Frederic el Gran (1712-1786).
Frederic II de Baden (1857-1928).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229701" title="Jonatan Macabeu" nonfiltered="3580" processed="3574" dbindex="88643">
Jonatan Macabeu fou gran sacerdot rebel dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la rebelli jueva el 167 aC), que va succeir al seu germ Judes Macabeu quan va morir el 160 aC.

El general selucida Baquides i el gran sacerdot rival, Alcim, s'havien apoderat de quasi tot el pas i Jonatan va actuar a la defensiva. Es va fer fort a la regi de Tekoes o Tekoah i junt amb el seu germ Sim Macabeu va fustigar als selucides. En aquest temps va morir en combat un altres germ, Joan que era el tercer dels cinc germans que moria en combat. 

Amb el temps aquest nucli rebel va anar guanyant fora i obtenint xits militars i finalment Baquides va acordar la pau per la qual Jonatan dominaria una part del pas per Jerusalem i les dems ciutats importants restaven en mans dels selucides i els seus aliats jueus. 

La revoluci d'Alexandre I Balas a Sria (154 aC) va donar ms poder a Jonatan. Tant Balas com el rei Demetri buscaven el suport de Jonatan i aquest finalment (152 aC) es va declarar per Balas que li oferia el crrec de gran sacerdot i altres privilegis i avantatges. El 150 aC Balas va aconseguir el poder i va respectar les seves promeses. Jonatan fou reconegut com a gran sacerdot dels jueus. La mort de Balas (147 aC) va anar seguida de la lluita pel tron entre el fill de Demetri I Soter, Demetri II Nictor (147 aC-138 aC) i el fill de Balas, Antoc VI Dionisi (145 aC-140 aC). Jonatan va donar suport inicialment a Demetri, per desprs va canviar de bndol i es va aliar a Antoc VI, i el va ajudar decisivament a guanyar el poder el 145 aC. Per el 144 aC el ministre d'Antoc, Diodot Trif, que ja tenia aspiracions a la corona per a ell mateix (desprs fou el rei Diodot Trif del 140 aC al 138 aC) considerant a Jonatan un obstacle, el va fer detenir (143 aC) i executar (142 aC).

El va succeir el seu germ Sim Macabeu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229702" title="Sim Macabeu" nonfiltered="3581" processed="3575" dbindex="88644">
Sim Macabeu fou gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la rebelli jueva el 167 aC), que va succeir al seu germ Jonatan Macabeu de fet quan aquest fou fet presoner probablement el 143 aC, i definitivament quan va morir el 142 aC. 

Immediatament Sim es va declarar favorable a Demetri II Nictor (147 aC-138 aC) que havia conservat la part oriental del regne, i que el va confirmar com a gran sacerdot. Diodot va enverinar a Antoc VI Dionisi i es va proclamar rei (140 aC). En aquest temps Demetri II i Sim  van poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans en mans de Diodot Trif. Mentre els parts van envair la part oriental del regne selucida, i en aquestes lluites Demetri fou fet presoner. Moltes guarnicions selucides que dubtaven o eren lleials a Demetri es van declarar per Diodot. Segurament fou no gaire desprs quan la guarnici selucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Sim que es va proclamar independent amb el ttol d etnarca.

Les lluites civils entre els selucides van continuar i Didot va acabar fugint a Fencia el 137 aC i desprs a altres llocs per acabar executat al cap de poc. El nou rei Antoc VII Sidetes no va acceptar la virtual independncia de Judea i va enviar un exrcit dirigit pel general Cendebeu. Sim, ja molt vell, va encarregar la lluita als seus fills Judes i Joan Hirc (desprs Joan Hirc I) que van derrotar el selucida i el van expulsar cap al nord.

Una mica desprs, Ptolemeu, governador de Jeric i gendre de Sim, en combinaci amb Antoc Sidetes, va formar una conspiraci per obtenir el govern de Judea i en un banquet es va apoderar de Sim i el va executar (135 o 134 aC) junt amb dos fills: Judes i Mataties. El tercer fill, Joan Hirc I es va poder escapar i es va proclamar gran sacerdot.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229703" title="Ptolemeu de Jeric" nonfiltered="3582" processed="3576" dbindex="88645">
Ptolemeu de Jerico fou un governador grec de Jeric.

Era (el seu nom ho indica) d'origen grec, probablement d'una familia de cert rang de l'Imperi Selucida. Es va casar amb una filla de Simo Macabeu, el nom de la qual es desconegut.

El 135 aC o 134 aC Ptolemeu, en combinaci amb el rei selucida  Antoc VII Sidetes, va formar una conspiraci per obtenir el govern de Judea per compte dels selucides, i en un banquet es va apoderar del seu sogre Sim i el va executar junt amb dos fills d'aquest (per tant els seus cunyats), Judes i Mataties. El tercer fill, Joan Hirc I es va poder escapar i es va proclamar gran sacerdot.

La sort final de Ptolomeu no s coneguda, per ho va poder fugir a territori selucida o fou mort per Joan Hirc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229704" title="Jean-Marie Goasmat" nonfiltered="3583" processed="3577" dbindex="88646">

 Jean-Marie Goasmat (Camors, 28 de mar de 1913 - 21 de gener de 2006) va ser un ciclista francs, que pel fet de viure a Pluvigner era conegut com el follet de Pluvigner. 

La seva carrera esportiva es desenvolup entre 1933 a 1951, aconseguint 25 victries, la ms importants de les quals fou al Tour de Frana.

Palmars.
1933;
 1r de la cursa de Jardons;
1934;
 1r del Circuit de l'Aulne;
1935;
 1r del Gran Premi de Pentecostes a Saint-Nazaire;
1936;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1937;
 1r del Circuit de l'Oest;
 1r de la Vire-Cherbourg-Vire;
 1r del Gran Premi de Plouay;
 1r del Circuit d'Auray;
 1r del Gran Premi de Redon;
1938;
 1r de la Pars-Camembert;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Morbihan;
1939;
 Campi de Frana militar;
 Vencedor d'una etapa de la Rouen-Caen-Rouen;
1941;
 1r del Critrium de Frana (zona ocupada);
 1r del Circuit d'Auray;
 1r del Critrium de Bretanya;
 1r de la Polymultiplie  ;
1942;
 1r del Gran Premi de les Nacions (zona lliure) ;
 1r del Critrium de Frana (zona ocupada);
 1r de la Polymultiplie  ;
1943;
 1r del Circuit de les Viles de l'Aigua d'Alvrnia;
 1r del Critrium del Centre;
1945;
 1r del Circuit Lyonnais;
1950;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1951;
 1r de la Pars-Bourges;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 28 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. 18 de la classificaci general ;
1938. 11 de la classificaci general ;
1947. 9 de la classificaci general ;
1948. Abandona (11a etapa);
1949. 22 de la classificaci general ;
1950. 35 de la classificaci general ;
1951. 21 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Marie Goasmat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229706" title="Salom Alexandra" nonfiltered="3584" processed="3578" dbindex="88647">
Salom Alexandra (Salome, ) fou esposa del gran sacerdot Aristbul I i a la seva mort (103 aC) va alliberar als seus cunyats, germans d'Aristbul, als que aquest havia engarjolat, i va cedir el tron al ms gran, Alexandre Janeu. Potser s la mateixa Alexandra que es va casar amb Janeu, encara que alguns historiadors ho discuteixen ja que Hirc II, fill de Janeu i Alexandra, tenia ms de 80 anys quan va morir el 30 aC, i per tant hauria d'haver nascut abans de la mort d'Aristbul.

A la mort d'Alexandre Janeu el 78 aC, va assolir la regncia del seu fill Hirc II, que el seu marit li havia deixat en testament, i va governar fins el 69 aC o 68 aC. El seu govern fou completament pacfic. A la seva mort Hirc II va poder ocupar personalment el govern per va haver de fer front a la revolta del seu germ Aristbul II.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229707" title="Joan Hirc de Judea" nonfiltered="3585" processed="3579" dbindex="88648">



Dos tetarques jueus:

Joan Hirc I;
Joan Hirc II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229710" title="Temporada 2006-2007 de la secci d'hoquei patins de la Unio Desportiva Oliveirense" nonfiltered="3586" processed="3580" dbindex="88649">




Entrenador:  Antnio "T" Neves



 Desconegut;



 Desconegut;




 Cap ttol assolit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229711" title="Paul Maye" nonfiltered="3587" processed="3581" dbindex="88650">

Paul Maye (Baiona, 19 d'agost de 1913 - 19 d'abril de 1987) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1936 i 1950. De les 24 victries que aconsegu com a professional destaquen 2 etapes del Tour de Frana, 3 Pars-Tours i una Pars-Roubaix.

Palmars.
1934 (amateur);
 Campi de Frana;
1935 (amateur);
 Campi de Frana militar;
 1r de la Pars-Riva Bella;
1936;
 1r a Auch;
 1r a Dinard;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Wolber;
1938;
 Campi de Frana;
 1r a Anglet;
1939;
 1r a la Pars-Angers;
1941;
 1r a la Pars-Tours;
 1r del Circuit de Pars;
1942;
 1r a la Pars-Tours;
 1r del Circuit de Pars;
 1r de la Pars-Nantes;
 1r del Gran Premi d'Europa a Daumesnil;
 1r del Gran Premi dels Invlids;
1943;
 Campi de Frana;
 1r de la Fletxa Francesa;
1944;
 1r a Cointe;
1945;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r a la Pars-Tours;
1946;
 1r a Arras;
 1r a Momignies;
1947;
 1r del Circuit de Viena;
1948;
 1r a Flennsburg;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 33 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1938. Abandona (2a etapa);
1939. Abandona (8a etapa);
1947. Abandona (6a etapa);
1948. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Paul Maye ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229712" title="Edward Vissers" nonfiltered="3588" processed="3582" dbindex="88651">

Edward Vissers (Anvers, 4 de juliol de 1912 - Anvers, 2 d'abril de 1994) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1932 i 1942. En aquests anys aconsegu 14 victries.

Palmars.
1932 (amateur);
 Campi de Flandes;
 1r a Duffel;
1934;
 1r del Premi d'Aarschot;
 1r del Premi d'Hoboken;
 1r del Critrium de Herve;
 1r del Critrium d'Ostende;
1935 ;
 1r del Campionat de la Provncia d'Anvers;
 1r del Critrium d'Anvers;
 1r del Premi de Kontich ;
1936 ;
 1r del Gran Premi Ambiorix a Tongeren,
 1r del Premi de Wilrijk;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1937 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1939 ;
 1r a la Pars-Belfort;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana  ;
1942 ;
 1r del Premi d'Ingelmunster;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1938. 4t de la classificaci general;
1939. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Edward Vissers ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229713" title="Temporada 2006-2007 de l'Hoquei Club Quvertois" nonfiltered="3589" processed="3583" dbindex="88652">




Entrenador:  Xavi Pals



 Desconegut;



 Desconegut;




 Cap ttol assolit;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229714" title="Toni Alb" nonfiltered="3590" processed="3584" dbindex="88653">


Toni Alb (Vilanova i la Geltr, 13 d'agost de 1961), s un cmic, actor i director catal.

Es va formar com a actor en diferents escoles de teatre. Va comenar a El Timbal, amb assignatures com mim i pantomima. Va continuar desprs a l'Institut del Teatre i a l'escola de Rogelio Rivel. Ms endavant, completaria la formaci teatral a Pars, a l'escola de Jacques Lecoq.

Treballs.

Televisi.
 Quitxalla, TVE (1981);
 Noche Noche, Antena 3 (1993);
 La nit de la publicitat, TV3 (1993);
 El dia dels innocents, TV3 (1993);
 En Ton, TV3 (1995);
 La nit del Maremagnum, TV3 (1996);
 Canal-One, Canal+ (1998);
 La memria dels Cargols, TV3 (1999);
 7 de nit, TV3 (2001-2002);
 Una altra cosa, TV3 (2002-2003);
 Boletaires, TV3 (2004-2005);
 Societat Imitada, TV3 (2004-2005);
 TR3S D, TV3 (2005);
 Buenafuente, Antena 3 (2005-2006);
 Barvia, TV3 (2006);
 Polnia, TV3 (2006-actualitat);

 Com a director .

 1996, Operaci Fu;

 Com a actor .

 2002, Lisstrata;
 2006, El Coronel Maci;


 Enllaos externs .
Web oficial de Toni Alb;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229718" title="Clandestino" nonfiltered="3591" processed="3585" dbindex="88654">


Clandestino s el primer disc en solitari d'en Manu Chao, antic cantant i lder de la banda hispano-francesa Mano Negra. Va ser publicat l'any 1998 i des de llavors ha mantingut un ritme de vendes important.

Llista de canons.
 Clandestino - 2:26 ;
 Desaparecido - 3:48 ;
 Bongo Bong (Chao) - 2:52 ;
 Je Ne T'Aime Plus - 1:50 ;
 Mentira - 4:37 ;
 Lagrimas de Oro - 2:57 ;
 Mama Call - 2:21 ;
 Luna y Sol - 3:06 ;
 Por el Suelo - 2:21 ;
 Welcome to Tijuana - 4:03 ;
 Da Luna... Da Pena - 1:30 ;
 Malegria - 2:51 ;
 La Vie a 2 - 3:04 ;
 Minha Galera - 2:21 ;
 La Despedida - 3:02 ;
 El Viento - 2:38 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229719" title="Prxima Estacin: Esperanza" nonfiltered="3592" processed="3586" dbindex="88655">


Prxima Estacin: Esperanza va ser el segon disc en solitari d'en Manu Chao, antic cantant i lder de la banda hispano-francesa Mano Negra. Va ser publicat l'any 2001 i se'l va considerar germ de l'anterior disc, Clandestino, de manera que el seu xit no va ser tan aclaparador com aquell.

Llista de canons.
 Merry Blues    ;
 Bixo   ;
 El Dorado 1997 ;
 Promiscuity   ;
 La Primavera  ;
 Me Gustas T;
 Denia  ;
 Mi Vida  ;
 Trapped By Love   ;
 Le Rendez Vous  ;
 Mr. Bobby;
 Papito    ;
 La Chinita    ;
 La Marea   ;
 Homens   ;
 La Vacaloca    ;
 Infinita Tristeza;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229720" title="Radio Bemba Sound System" nonfiltered="3593" processed="3587" dbindex="88656">


Radio Bemba Sound System s el tercer disc en solitari d'en Manu Chao, antic cantant i lder de la banda hispano-francesa Mano Negra. Publicat l'any 2002, s un recull d'actuacions en directe pertanyents a la gira d'aquell estiu que va fer en Manu Chao amb la seva banda, tamb anomenada Radio Bemba Sound System.

Les canons interpretades pertanyen tant al repertori de Mano Negra (Machine Gun, Caba Babylon), com als discs en solitari (El viento, Minha galera...) i d'altres indites (Rumba de Barcelona, Cahi en la trampa...).

Va ser el darrer disc que en Manu Chao va publicar amb Virgin Records.

Llista de canons.
 Intro - 0:51;
 Bienvenida a Tijuana - 1:57;
 Machine Gun - 2:15;
 Por dnde saldr el sol? - 2:43;
 Peligro - 3:11;
 Welcome to Tijuana - 2:51;
 El viento - 2:43;
 Casa Babylon - 2:36;
 Por el suelo - 3:56;
 Blood and Fire - 2:36;
 EZLN...Para tod@s todo... - 1:43;
 Mr Bobby - 3:38;
 Bongo Bong - 1:06;
 Radio Bemba - 0:22;
 Que paso qu pas - 0:55;
 Pinocchio (viaggio in groppa al tonno) - 0:47;
 Cahi en la trampa - 2:11;
 Clandestino - 3:01;
 Rumba de Barcelona - 3:33;
 La despedida - 4:04;
 Mala vida - 2:28;
 Radio Bemba - 0:35;
 Que paso qu pas - 1:12;
 Pinocchio (viaggio in groppa al tonno) - 0:46;
 La primavera - 3:33;
 The Monkey - 2:01;
 King Kong Five - 2:45;
 Minha galera - 3:18;
 Promiscuity - 1:43;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229721" title="Sibrie m'tait contee" nonfiltered="3594" processed="3588" dbindex="88657">


Sibrie m'tait contee s el quart disc en solitari d'en Manu Chao, antic cantant i lder de la banda hispano-francesa Mano Negra. Publicat l'any 2004, anava acompanyat d'un llibre amb illustracions del dibuixant francs Wozniak.

Llista de canons.
 Le p'tit jardin ;
 Petite blonde du bld Brune ;
 La valse  Sale Temps ;
 Les mille Paillettes ;
 Il faut manger ;
 Helno est mort ;
 J'ai besoin de la lune ;
 L'automne est ls ;
 Si loin de toi je to joue ;
 100 000 remords ;
 Trop tot' trop tard ;
 Te tromper ;
 Madame Banquise  ;
 Les rues de l'Hiver  ;
 Siberie fleuve amour ;
 Les petites Plantes ;
 Te souviens tu  ;
 J'ai besoin de la lune  ;
 Dans mon jardin ;
 Merci bonsoir  ;
 Fou de toi ;
 Les yeux turquoise ;
 Siberie ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229722" title="La Radiolina" nonfiltered="3595" processed="3589" dbindex="88658">


La Radiolina s el cinqu disc en solitari d'en Manu Chao, antic cantant i lder de la banda hispano-francesa Mano Negra. Va sortir a la venda el 3 de setembre de 2007 i representa un retorn a les frmules de Clandestino i Prxima estacin: esperanza desprs de la incursi en la chanson francesa que represent Sibrie m'tait contee

Llista de canons.
 13 Das;
 Tristeza Maleza;
 Politik Kills;
 Rainin In Paradize ;
 Besoin de la Lune;
 El Kitapena;
 Me Llaman Calle;
 A Cosa;
 The Bleedin Clown ;
 Mundorvs;
 El Hoyo;
 La Vida Tmbola;
 Mala Fama;
 Panik Panik;
 Otro Mundo;
 Piccola Radiolina;
 Y Ahora Qu ?
 Mama Cuchara;
 Siberia;
 Soe Otro Mundo;
 Amalucada Vida;


 Crdits  .
Manu Chao: Veu i guitarres;
Madjid Fahem: Guitarres i baix;
David Bourguigon: Guitarres;
Jean Michel Gambit a.k.a. Gambeat: Baix i vocals;
Roy Paci: Trompetes;
Angelo Mancini: Trompetes a "Politik Kills";
Tonino Carotone: Vocals i harmo a "A Cosa";
Amadou Bagayoko : Guitarra a "A Cosa";
Cheik Tidiane: Teclats a "A Cosa";
Flor: Veu a "A Cosa";
Beatnik: Veu a "Tristeza Maleza";
Jos Manuel Gamboa i Carlos Herrero: Guitarra espanyola a "Me Llaman Calle";

Escrit, composat i produt per Manu Chao

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229723" title="Amparanoia" nonfiltered="3596" processed="3590" dbindex="88659">
Amparanoia s el nom del grup musical de n'Amparo Snchez.

 Discografia .
 1997 - El poder de Machn;
 1999 - Feria furiosa;
 2001 - Somos Viento;
 2003 - Enchilao;
 2004 - Rebelda con alegra;
 2006 - La vida te da;

Enllaos externs.
 Plana web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229727" title="Llista d'estats sobirans del 1994" nonfiltered="3597" processed="3591" dbindex="88660">


Estats sobirans.
A.
   Estat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Bsnia i Hercegovina;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Etipia;

F.
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau (des de l'1 d'octubre);
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

U.
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de Bophuthatswana (fins al 27 d'abril);
   Repblica de Bougainville;
 Bsnia Occidental   Repblica de Bsnia Occidental;
   Repblica de Ciskei (fins al 27 d'abril);
   Repblica de Gagasia (fins al 23 de desembre);
 Herceg-Bsnia   Repblica Croata d'Herceg-Bsnia (fins el 18 de mar);
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
 Somalilndia   Repblica de Somalilndia;
;
;
   Repblica del Tatarstan (fins el 15 de febrer);
   Repblica de Transkei (fins el 27 d'abril);
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica de Txetxnia (fins al 6 de gener);
 Txetxnia   Repblica Txetxena Itxkria (des del 6 de gener);
   Repblica de Venda (fins al 27 d'abril);
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229734" title="Corts de Barcelona (1421)" nonfiltered="3598" processed="3592" dbindex="88661">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Barcelona el 23 de juny de 1421. Era President de la Generalitat en Joan Desgarrigues. 

Les anteriors corts havien quedat suspesses per la marxa del rei a Npols, on s'install. Les dificultats econmiques li fan tornar a demanar ajut als catalans, cosa que ser aprofitada pels pactistes per a obtenir privilegis que ja reivindicaven des de les Corts de Montblanc (1414). En concret l'exclusivitat dels catalans a ocupar els crrecs jurdics, la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes. S'encomana tamb ala Diputaci del General la custdia de l'estructura constitucional davant de qualsevol extralimitaci reial. Aquest important punt fou el punt de partida per la Constituci de l'Observana aprovada a les Corts de Barcelona el 1481.

El 31 de juliol de 1422 s'escolliren nous diputats i odors, recaient en Dalmau de Cartell el crrec de President de la Generalitat.







 Notes .


 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229737" title="Gran Premi d'ustria del 1964" nonfiltered="3599" processed="3593" dbindex="88662">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1964, disputat al circuit de Zeltweg  el 23 d'agost del 1964.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Graham Hill    1' 09. 84;
 Volta  rpida:  Dan Gurney    1' 10. 56;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229739" title="Gran Premi d'ustria del 1970" nonfiltered="3600" processed="3594" dbindex="88663">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1970, disputat al circuit de sterreichring  el 16 d'agost del 1970.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Jochen Rindt;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni i Jacky Ickx    1: 40. 4;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229746" title="La collita" nonfiltered="3601" processed="3595" dbindex="88664">

La collita s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1888 i actualment exposada al Museu van Gogh d'Amsterdam.

Com altres quadres de Van Gogh, es tracta d'una obra pintada a l'aire lliure que forma part d'una srie de quadres sobre els camps de blat i la collita que Van Gogh va pintar a partir de juny de 1888. Representa un paisatge mediterrani, llumins i provenal, semblant al que pintava el seu admirat Czanne.

Van Gogh utilitza hbilment la perspectiva per portar la mirada, a travs dels camps de blat, fins a les muntanyes llunyanes i el cel blau. Domina l'escena l'intens sol estiuenc, que arrenca la brillantor de les espigues, les tanques, el carro i les granges. Precisament la intensitat de la llum dificultava la pintura de la vasta plancia, com va assenyalar el propi Van Gogh en una carta a mile Bernard. La casa de la part superior, a la dreta, reflecteix intensament la llum, reflectida a la seva faana blanca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229747" title="Brcol" nonfiltered="3602" processed="3596" dbindex="88665">

El brcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mlops -macadura, en referncia a les costelles dels fruits-, i sprma -llavor-, i de Peloponnesiakn -del Pelopons-) s un planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.

Morfologia.

s una planta herbcia d'aroma penetrant i d'elegant fesomia, de ms d' 1 m d'alria, amb una tija robusta, gruixuda i buida que porta les fulles i unes inflorescncies, en forma d'umbella, molt grans, denses i globuloses,la terminal molt ms gran que les laterals.

T les fulles lluents, molt grosses, les inferiors poden arribar a 1 m de llargada, diverses vegades dividides, amb els darrers segments lanceolats i dentats.

Les flors sn d'un blanc esgroguet, petites, disposades en umbelles de 20 a 40 radis, d'una gran vistositat. La floraci t lloc entre juny i agost. 

Els fruits tenen 6 ales i 4 costelles prominents.

Localitzaci.

A l'alta muntanya, noms als Pirineus, sobre sls pedregosos, a les tarteres i en els relleixos de les roques, sovint acompanyada de gencianes grogues i altres megaforbis.

poca de recollecci.

A partir del mes de maig, abans que les flors s'obrin.

s gastronmic.

Noms se n'utilitzen els pecols i els brots tendres. Cal treure les fibres que els recorren tal com si es tracts d'api.

s bona per fer amanides i combina b amb qualsevol verdura crua.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 17.

Enllaos externs.
 Fotografies d'aquesta planta en diversos estats de maduresa.;
 Descripci i fotografia del brcol. ;
 Informaci i fotografies d'aquesta planta. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229749" title="Tribu (antropologia)" nonfiltered="3603" processed="3597" dbindex="88666">

Definici.
Definici general.
Una tribu es un conjunt de persones amb un avantpassat com i que viuen en un territori determinat. Aquest avantpassat por ser real o no: pot no haver existit i ser un personatge mitolgic, o pot haver existit per no ser avantpassat de tots els membres de la tribu. Per aquests membres s que ho consideren aix. Sembla que les primeres tribus van aparixer al neoltic i, posteriorment, amb l'associaci de diferents tribus van sorgir les primeres civilitzacions.

La forma de govern pot variar, per el ms habitual s que sigui algun tipus de gerontocrcia, normalment un consell d'ancians, i gaireb sempre patriarcal. Aix no obstant, es poden donar casos de monarquia electiva o de oligarquia.

Tradicionalment s'havia considerat una part important del concepte el fet que els seus membres tinguessin cultures homognies prctiques semblants, o reconeguessin els mateixos lders. El 1972, per, Morton Fried va publicar el seu estudi The Notion of Tribe (La noci de tribu), on mostrava exemples de tribus que no complien aquests suposats requisits. La seva conclusi va ser que la tribu es caracteritza per la seva fluidesa i relaxaci en els lmits, i que s una formaci social molt dinmica.

El mot tribu v del llat tribus i es pot rastrejar en paraules actuals del catal com tribunal, contribuir o distribuir, per com a conseqncia dels procesos colonials i imperials dels segles XIX i XX el terme ha quedat fora estigmatitzat. Avui dia se sol vincular amb societats de caadors-recolectors o, si ms no, amb Estats incipients i poc desenvolupats.

Definici crtica (en clau antropolgica).

Tant per evolucionistes com per funcionalistes (Bonte i Izard, 716), la tribu s un grup social amb una organitzaci pre-estatal, basada en l agrupaci de nombroses famlies i... aqu s acaba l acord. Pels evolucionistes, estem davant un dels quatre estadis essencials (Bonte i Izard, 414) (Kottak, 144) que marquen l evoluci de la societat: banda, tribu, cacicat y estat, on la relaci amb el territori (inexistent, pel que fa a les bandes i tribus, necessria pel que fa per a entendre el cacicat i l estat (Bonte i Izard, 247 i 416)) s clau per categoritzar-les. El funcionalisme considera que l existncia o no d una associaci territori/grup social no s el fet determinant, sin que rau en si l ordre social est basat en un poder centralitzat i existeix segmentaci social (cacicat i estat) o el poder s no centralitzat i no existeix segmentaci social (banda i tribu) (Bonte i Izard, 716).

La generalitzaci de l s del concepte  tribu  a diferents grups socials d arreu del mn fa aflorar contradiccions en qualsevol de les dues aproximacions: en la Polinsia les tribus tenen una certa segmentaci social (aristocrcia tribal (Bonte i Izard, 124-125)) i poder central (el cap de la tribu assumeix funcions executives militars i econmiques, a ms de les religioses, que van ms enll de les tpiques d un  big man  (Bonte i Izard, 124-125; Kottak, 151)); en Nova Zelanda les tribus (iwi), son el resultat de l agregaci de grups de descendncia cognaticis (hapu) amb un territori clarament delimitat (Bonte i Izard, 529); en la ndia els estudis etnogrfics desenvolupats entre el 1881 i el 1961 ens mostren que estem davant de unes 50.000 subcastes agrupades en 3000 castes que donen lloc a 427 tribus, agrupaci que no respon a cap de les dos eixos esmentats: es presumeix que el seu origen prov de l evoluci en la divisi del treball i de la intrusi del legislador brahman, que en codificar-lo el va fixar (Bonte i Izard, 365). Per altre banda, en la societat rab preislmica les tribus venien determinades per fets religiosos (com ara compartir sacrificis (Bonte i Izard, 648)), en Sibria es basaven en unions exogmiques de filiaci patrilineal (intercanvi de dones (Bonte i Izard, 670)), en Jap una mateixa paraula (zoku (Bonte i Izard, 412)) designa tant a famlia com a tribu o raa, en Alaska les tribus estaven formades per cases (que sn agrupacions diferents de famlies, tamb existents en societats arcaiques de Guinea o Madagascar o en l edat medieval d Europa o de l Extrem Orient (Bonte i Izard, 144 i 190)) que mantenien una forta autonomia econmica y poltica... Una veritable constellaci de significats sota un concepte massa potent com per a que pugui ser descrit d un cop i per sempre ms, sense oblidar que l aproximaci a aquestes realitats s ha fet molts cops amb ulls romntics que cerquen (i per tant, veuen) l exotisme (Bonte i Izard, 33; Kottak, 147) d all diferent. Un altre aspecte que complica la conceptualitzaci de tribu ve donat per la falta de teories documentades empricament que demostrin com les tribus evolucionen cap als cacicats (Bonte i Izard, 414).

Tot i tenint en compte que cap antropleg ha pogut veure en estat pur ni bandes ni tribus ni cacicats, ja que l antropologia va aparixer molt desprs del sorgiment de l Estat (Kottak, 144, 149), hi ha evidncies arqueolgiques, relats histrics i fets actuals que permeten establir una srie de fets bsics associables a les tribus: grups socials amb producci no intensiva d aliments (horticultura i pasturatge), poblats i grups de filiaci sense una estratificaci social determinant (encara que, com passa amb els nuer de Sudan, quan las tribus sn molt grans apareix un altre tipus de segmentaci anomenat OLS: organitzaci en llinatges segmentaris, que apunten a avantpassats comuns (Kottak, 152)), un govern central insuficient com per a forar el compliment de les seves decisions (Kottak, 146) (Com exemple de l impacte que en la vida social t la manca d un poder central fort, Bronislaw Malinowski pg. 117 a 133 descriu amb molt de detall en el captol IV (Canoas y Navegacin) les extenses i prolixes negociacions i reglamentacions  necessries per a la organitzaci social del treball en aquests grups socials categoritzables com tribals 29 a 39  que aquesta mancana fa imprescindibles en el moment en que els Caps de les tribus de les comunitats de Tobriand i Kitava demanen construir una canoa per a ells), dret basat en la consanguinitat i no en el contracte (Bonte i Izard, 416), i, finalment, absoluta desigualtat de gnere (Kottak, 150).

Com anlisi crtic final, cal dir que l enorme dificultat que l Antropologia ha trobat en el moment de definir  tribu  posa de relleu les carncies reals dels fonaments emprics de la via antropolgica del seu estudi (Bonte i Izard, 716).

Fonts consultades:

Pierre BONTE, i Michel IZARD, Diccionario AKAL de Etnologa i Antropologa.

BONTE, Pierre i IZARD, Michel, Diccionario AKAL de Etnologa i Antropologa, Akal, Madrid, 2008.

MALINOWSKI, Bronislaw, Los argonautas del Pacfico occidental, I, Planeta, 1986.

KOTTAK, Conrad Philippe, Antropologa Cultural, McGraw Hill, Madrid, 2006.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229751" title="56 Aquilae" nonfiltered="3604" processed="3598" dbindex="88668">
56 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,76.  Fou descoberta per John Herschel.


Enlla Extern.
Base de dades Alycone;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229752" title="Colitxos" nonfiltered="3605" processed="3599" dbindex="88669">

Els colitxos (Silene vulgaris, de Sil -personatge de la mitologia grega que es presenta sempre amb el ventre gros i fa referncia al calze inflat de les flors- i del llat vulgaris -vulgar-) sn una espcie de planta considerada una mala herba dels camps conreats.

Morfologia.

s una planta herbcia, perenne, de tiges generalment sense pls, ramificada, de 20 a 60 cm d'alria.

T les fulles oposades, ovades o lanceolades, agudes, senceres.

Les flors, d'1,5 a 2,5 cm d'amplada, sn molt caracterstiques pel seu calze inflat, que protegeix la corolla formada per 5 ptals blancs profundament dividits en dos lbuls. La floraci s'esdev entre mar i octubre.

El fruit s una cpsula petitona amb moltes llavors.

Localitzaci.

Des de terra baixa fins l'alta muntanya en els herbassars i en les vores dels camins i dels conreus.

poca de recollecci.

Al principi de la primavera, abans que la planta floreixi.

s fcil descobrir aquesta planta per la flor i, aleshores, les fulles ja sn fora dures, per al voltant segur que hi ha exemplars que encara no han florit: aquests sn els adequats.

s gastronmic.

Noms se n'aprofiten les fulles tendres ja que sn bones menjades crues en amanides i cuites en truita. Cal escollir les fulles ms tendres.

Antigament a La Manxa, quan mancava la carn, es preparava un plat amb un guisat de colitxos i tortes de gaspatxo anomenat gazpacho viudo (gaspatxo vidu). Si es vol preparar actualment aquest plat en lloc de colitxos es poden afegir bledes.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 21.

Vegueu tamb.
Gaspatxo vidu (Gazpacho viudo);

Notes i enllaos externs.

 Fotografies de colitxos en diferents estats de maduresa.;
 Descripci i fotografia d'aquesta planta. ;
 Informaci d'aquesta planta. ;
 Classificaci i nomenclatura d'aquesta planta. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229754" title="John Herschel" nonfiltered="3606" processed="3600" dbindex="88671">


Sir John Frederick William Herschel 1er Baronet de la Reial Ordre Glfica (7 de mar de 1792   11 de maig de 1871) va ser un matemtic i astrnom angls, fill de l'astrnom William Herschel.

John Herschel va popularitzar l's de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procs de la cianotipia. Va encunyar els termes "fotografia", "negatiu", "positiu", i va descobrir l's del tiosulfat sdic com fixador de les sals de plata. Tamb va informar a Daguerre que el seu propi descobriment de l'hiposulfat de sosa fixaria les seves fotografies fent-les permanents.

Comenaments i treballs en astronomia.

Herschel va nixer a Slough, Buckinghamshire, i va estudiar a l'Eton College i al St John's College, Cambridge. Es va graduar amb la mxima puntuaci l'anuy 1823. Durant la seva etapa d'estudianta es va fer amic de Charles Babbage i George Peacock; precisament va ser la correcci d'errors sistemtics en taules astronmiques, tasca en la qual van treballar ambds, les quals van animar a Babbage a construir una mquina automtica de cmput que elimins el treball hum a suggeriment seu.

Va comenar amb l'astronomia en 1816, quan va construir un telescopi reflector amb un mirall de 45,72 cm de dimetre i 6,096 metres de llarg.

Entre 1821 i 1823 reexamin, juntament amb James South, les estrelles binries catalogades pel seu pare. Per aquest treball va assolir en 1826 la Medalla d'or de la Reial Societat Astronmica (la tornaria a guanyar en 1836); i la medalla Landale de l'Institut de Frana en 1825; la Royal Society li va atorgar a ms la Medalla Copley per les seves contribucions matemtiques. Va Ser nomenat Sir el 1831.

Visita a Sud-frica.

L'any 1833 Herschel va viatjar a Sud-frica per a catalogar les estrelles, nebuloses i altres cossos celestes visibles des de l'hemisferi sud. Pretenia completar la classificaci dels cels del nord iniciada pel seu pare William, i continuada per ell mateix. Va arribar a Ciutat del Cap el 15 de gener de 1834. Entre les seves observacions es trobava la volta de l'estel 1P/Halley.

No obstant aix, a ms del seu treball astronmic, aquest viatge a una remota zona de l'Imperi Britnic tamb li va proporcionar una escapada de les pressions a les quals es trobava sotms a Londres, on era un dels cientfics ms buscats d'Anglaterra. Durant la seva estada a Sud-frica, s'embarcaria en una mplia varietat de recerques cientfiques alliberat del sentiment d'obligaci cap a una comunitat. De fet va ser, com ms tard afirmaria, l'poca ms feli de la seva vida.

Intrigat per les idees sobre una formaci progressiva dels paisatges reflectides en Principis de Geologia de Charles Lyell, va escriure a Lyell demanant una urgent recerca de les lleis naturals que es trobaven sota "el misteri dels misteris" - com es van crear les espcies - comenant amb l'apariat:

He that on such quest would go must know not fear or failing ;
To coward soul or faithless heart the search were unavailing.;

que es pot traduir com a:

Aquell que s'endinsi en tal pregunta no ha de sentir por ni defalliment;
Per a l'nima covarda o el cor sense fe la recerca va ser intil;

Prenent un punt de vista gradualista de l'evoluci va comentar a una carta publicada per Cannon l'any 1961:

"Time! Time! Time!   we must not impugn the Scripture Chronology, but we must interpret it in accordance with whatever shall appear on fair enquiry to be the truth for there cannot be two truths. And really there is scope enough: for the lives of the Patriarchs may as reasonably be extended to 5000 or 50000 years apiece as the days of Creation to as many thousand millions of years.";

"Temps! Temps! Temps! - no hem d'impugnar la Cronologia de Les Escriptures, per hem d'interpretar-les d'acord amb el que sigui que sembli ser la veritat segons investigacions objectives, ja que no hi poden haver dues veritats. I realment hi ha un marge suficient: la vida dels Patriarques poden ser raonablement esteses entre 5000 i 50000 anys cadascun i els dies de la Creaci com a mil milions d'anys";

El document va circular, i Charles Babbage va incorporar extractes al seu "Nov Tractat de Bridgewater", que postulava que les lleis estaven posades per una entitat divina. Quan el HMS Beagle va arribar a Ciutat del Cap, el Capit Robert FitzRoy i el jove naturalista Charles Darwin van visitar a l'eminent Herschel el 3 de juny de 1836. Ms tard, Darwin escriuria L'Origen de les Espcies influenciat per Herschel. 

Herschel va tornar A Anglaterra en 1838 on fou nomenat Baronet i va publicar Resultats d'Observacions Astronmiques fetes al Cap de Bona Esperana (Results of Astronomical Observations made at the Cape of Good Hope) en 1847. En aquesta publicaci va proposar els noms usats en els nostres dies per als set satllits de Saturn coneguts en aquesta poca: Mimas, Encelade, Tetis, Dione, Rea, Tit i Jpet.

En el mateix any, Herschel va rebre la seva segona Medalla Copley de la Reial Societat (Royal Society) per aquest treball. Uns anys desprs, en 1852, va proposar tamb els noms dels quatre satllits coneguts llavors de Ur: Ariel, Umbriel, Titnia i Ober.

Altres treballs van ser Contorns de l'astronomia (1849); Catleg General de 10.300 Estrelles Mltiples i Dobles, (publicat desprs de la seva mort); Lectures Familiars d'Assumptes Cientfics; i Catleg General de Nebulosas i Cmuls d'Estrelles. Quan va morir, se li va enterrar en un funeral nacional en la Abadia de Westminster.

El 1835, el New York Sun va escriure una srie d'articles satrics que van ser coneguts com a Great Moon Hoax (la broma de la gran Lluna), on se li adjudicava a John Herschel el suposat descobriment de vida en la Lluna, incloent humanoides amb aspecte de ratapinyada.

 Publicacions .
 On the Aberration of Compound Lenses and Object-Glasses (1821);;
 Outlines of Astronomy (1849);;
 General Catalogue of 10,300 Multiple and Double Stars (publicaci  pstuma);
 Familiar Lectures on Scientific Subjects;
 General Catalogue of Nebulae and Clusters;
 Manual of Scientific Inquiry (ed.), (1849);;
 Familiar Lectures on Scientific Subjects (1867).;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229759" title="Porto Velho" nonfiltered="3607" processed="3601" dbindex="88672">



Porto Velho s la capitala de l'estat brasiler de Rondnia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229760" title="Vaquira-Beret" nonfiltered="3608" processed="3602" dbindex="88673">

Vaquira-Beret (oficilament Baqueira-Beret, en arans) s una estaci d'esqu situada als Pirineus, a la comarca de la Vall d'Aran. Les seves cotes van des dels 1.500 fins als 2.510 metres, en el Cap de Baqueira.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229761" title="Cosconilla" nonfiltered="3609" processed="3603" dbindex="88674">

La cosconilla (Reichardia picroides, del gnere dedicat al metge i botnic alemany J.J. Reichard, i del grec idos -en forma de-, i pikrs -per la semblana d'aquesta planta amb algunes del gnere Picris-) s una planta de gust lleugerament amarg.

Morfologia.

s una herba perenne, sense pls, d'un to lleugerament glauc, de fins a mig metre d'alria.

Les fulles de la base estan reunides en una roseta i sn oblongues, allargassades i irregularment dividides. Les de la tija sn petites, senceres i abraadores.

Els captols sostinguts per peduncles llargs estan constituts per flors grogues, totes en forma de llengeta, envoltades per un involucre d'uns 2 cm, amb les brctees inferiors en forma de cor, amb una vora membranosa ms o menys translcida, i les superiors lanceolades.

El fruit s un aqueni molt rugs d'uns 2 o 3 mm.

La floraci s'esdev tot l'any.

Localitzaci.

En els fenassars, en els prats i en els erms de plantes anyals. s molt comuna, sobretot a terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Pasos Catalans.


Possibitat de confusi amb altres espcies.

Aquesta planta es pot confondre amb altres de semblants, amb captols de flors grogues ligulades, que viuen en els mateixos llocs i sn tamb molt abundants, principalment diverses plantes del gnere Picris, els lletsons, del gnere Sonchus, i el pixallits. La confusi no comporta cap perill ja que aquestes plantes no sn txiques, per no tenen les virtuts de la cosconilla.

poca de recollecci.

Abans que la planta floreixi, quan les fulles sn ben tendres.

s gastronmic.

Les seues fulles sn excellents en amanides, soles o amb altres plantes de primavera. Pel seu gust lleugerament amarg, combinen b amb vinagretes agredolces.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 22.

Enllaos externs.

 Fotografies de cosconilles en diferents estats de maduresa.;
 Descripci i fotografia d'aquesta planta. ;
 mplia informaci sobre aquesta planta. ;
 Classificaci d'aquesta planta. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229765" title="Cases d'en Puig" nonfiltered="3610" processed="3604" dbindex="88675">

Les Cases d en Puig sn un grup de cinc cases del Prat de Llobregat, considerades les ms antigues del nucli urb, juntament amb les cases d'en Janet. Completament transformades, la seva ubicaci actual s a la Plaa de l Agricultura, 4, tocant l Avinguda Verge de Montserrat. Als anys trenta es trobaven ubicades en un cant de l'antic cam de la Bufera.

No s'han de confondre amb la masia de Cal Puig de la mateixa localitat. 

 Histria .

Construdes el 1784 com a residncia per a jornalers, el seu nom es deu al seu antic propietari Josep Puig i Bou. Eren cases senzilles amb planta baixa, primer pis i eixida amb hort. A l entrada de les cases hi havia un pou artesi. I al centre del seu passatge lateral hi havia un forn de pa comunitari, fet de pedra. Modificades al llarg del temps, actualment es conserven pocs dels elements originaris.

 s actual .

L any 2001 l Ajuntament del Prat de Llobregat compr tres de les cases i modific completament tota la seva estructura, mantenint la faana. A l'actualitat acullen el Centre d Informaci Ambiental del Prat. Sn el punt de referncia del projecte d'Agenda 21 del Prat i  seu del Consell Municipal de Medi Ambient. Tamb hi ha diversos serveis d educaci i documentaci ambiental, centrats en la divulgaci del Delta del Llobregat.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Cases d'en Puig. Centre d'informaci ambiental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229773" title="Boa Vista" nonfiltered="3611" processed="3605" dbindex="88677">



Boa Vista s la capital i el municipi ms poblat de l'estat brasiler de Roraima. Est situada al marge dret del rio Branco, essent l'nica capital brasilera totalment al nord de la lnia de l'Ecuador.
Fundada el 1830, s una ciutat moderna i destaca entre les ciutats de l'Amaznia pel seu traat urb, organitzat de forma radial, planificat entre el 1944 i 1946 per l'enginyer civil Darcy Aleixo Derenusson, recordant un ventall, en allusi als carrers de Pars. La ciutat concentra aproximadament dos teros dels habitants de Roraima.

Fou construda  durant el govern del capit Ene Garcez, el primer governador del que en aquells moments era el Territori Federal de Rio Branco. Les principals avingudes del centre de la ciutat convergeixen a la Praa do Centro Cvico Joaquim Nabuco, on es concentren les seus dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial), a ms d'edificis culturals, hotels, bancs, correus i catedrals religioses.

Boa Vista s una ciutat tpicament administrativa i concentra tots els serveis de l'estat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229774" title="Ulva rigida" nonfiltered="3612" processed="3606" dbindex="88678">

L'Ulva rigida (del llat ulva -llim vegetal- i rigida -rgida-) s una alga. Es caracteritza per tenir un bot de fixaci de color bru per on s'uneix a la roca on viu.

Morfologia.

Pren la forma d'una lmina irregularment rebregada, de fins uns 20 cm d'amplada, d'un color verd clar.

Mai no floreix puix que s un organisme que es reprodueix seguint complicats cicles biolgics en qu intervenen espores produdes en els esporangis i gmetes formats en els gamentangis.

Localitzaci.

A tot el litoral dels Pasos Catalans, fixada a les roques o b surant lliurement a merc de les ones. s freqent a les desembocadures dels rius i, amant com s de les aiges riques en matria orgnica, en els desguassos de les clavegueres al mar lliure o als ports.

poca de recollecci.

Tot l'any, per s ms abundant quan fa bon temps, a la darreria de la primavera i a l'estiu. 

Cal collir-la en zones d'aiges netes i es pot conservar fent-la assecar al sol fins que cruixi, o b congelada.

s gastronmic.

S'utilitza l'alga sencera -de la qual conv llevar el bot de fixaci- en amanides, sopes i guisats.

Lulva rigida seca es trinxa fins que s com pols i s'afegeix a brous, purs i sopes per donar-hi gust.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 24.

Enllaos externs.

 Fotografies de lulva rigida.;
 Fotografies i informaci d'aquest organisme. ;
 Descripci de lulva rigida. ;
 lulva rigida al NCBI. ;




Morfologia (biologia)|Morfologia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229778" title="Fractomncia" nonfiltered="3613" processed="3607" dbindex="88679">

La fractomncia s una mtode d'endevinaci que utilitza l'estructura de patrons geomtrics fractals. s una forma moderna d'endevinaci i sovint es duu a terme amb l'ajuda de grfics fets per ordinador.

La fractomncia requereix la generaci d'un patr fractal. Segons el seu inventor, Clifford Pickover, s'utilitza per a respondre preguntes de s o no. Per dur a terme el procs, l'usuari ha de fer escollir a l'ordinador entre quatre nombres aleatoris. Aquests nombres sn utilitzats per dibuixar un atractor estrany utilitzant un programa d'ordinador. Si el patr resultant s simtric, la resposta s afirmativa. Com ms agradable a la vista resulti a ulls de l'usuari, amb ms fora cal prendre la resposta afirmativa. Si el patr no t simetria, o si no resulta esttic a la vista de l'usuari, aleshores la resposta a la pregunta s'ha de considerar negativa.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229783" title="Famas" nonfiltered="3614" processed="3608" dbindex="88680">
El FAMAS, (Fusil d'Assaut de la Manufacture d'Armes de Saint-tienne), s un fusell d'assalt amb configuraci "Bullpup" (s a dir, amb la caixa de mecanismes integrada a la culata, situada per darrere del grup del disparador) i manufacturat a Frana per Saint-tienne arms factory. Actualment s una arma que est en servei a l'exrcit francs.


 Desenvolupament .

El desenvolupament es va iniciar el 1967 sota la direcci de Paul Tellie i el primer prototip del FAMAS es va completar el 1971. L'any segent, l'exrcit francs en va iniciar l'evaluaci, per no va entrar en servei fins el 1978, quan va ser acceptat com a arma estndard de combat i va substitur l'antic fusell semiautomtic MAS-49. La denominaci oficial va ser FAMAS F1.

Van fabricar-se aproximadament 400.000 fusells d'assalt FAMAS F1. Desprs Indstries GIAT el va substitur pel nou FAMAS G1. Aquest nou model incorporava diverses millores, tals com redissenys en les zones d'agafada i un protector del gallet allargat.

El G1 va ser un model provisional, ja que aviat es va tornar a millorar, apareixent el model FAMAS G2 el 1994. Aquest nou model va ser adquirit per la marina francesa el 1995.

No obstant aix, a finals del 2006 l'exrcit de terra francs encara continuava amb el primer model FAMAS F1, sense canviar al G2 perqu se n'esperava la nova versi: FAMAS Flin.

 Servei .
El FAMAS es va veure en acci el 1991 a l'Iraq i a Kuwait, durant l'operaci "Tempesta del Desert" i posteriorment en altres missions de pau. Les tropes franceses van trobar que l'arma era fiable sota les condicions de combat. El FAMAS era conegut com a Clairon entre els soldats francesos a finals dels anys 70 i principis dels 80. El model utilitzat actualment s el Flin.

 Caracterstiques .





Ms imatges.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229792" title="L'esglsia d'Auvers-sur-Oise" nonfiltered="3615" processed="3609" dbindex="88681">

L'esglsia d'Auvers-sur-Oise s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1890 i actualment exposada al Museu d'Orsay de Pars.

Desprs de deixar l'hospital de Sant Romieg de Provena el 16 de maig de 1890, va abandonar el sud de Frana per dirigir-se al nord. Va fer una visita al seu germ Thodore van Gogh a Pars i desprs va marxar a Auvers-sur-Oise, per consell del seu amic Camille Pissarro, perqu el tracts el doctor Paul Gachet. Aqu Van Gogh va passar el que serien les seves ltimes deu setmanes de vida i en aquest breu lapse de temps va pintar un centenar de quadres. Van Gogh va pintar durant un temps les flors del jard del doctor, i desprs va anar dedicant-se a la poblaci i al seu entorn. Aix va descobrir l'esglsia del poble, d'estil gtic, que va pintar en aquest quadre.

L'esglsia s'ala sobre un tur lleument elevat. El cel s d'un color blau profund, que es reflecteix a les mplies vidrieres. La part superior del quadre est illuminat brillantment pel sol, per l'esglsia est coberta per la seva prpia ombra, i ni reflecteix ni emana d'ella cap llum prpia.  Al voltant de l'esglsia es distingeix herba verda i camins, banyats de llum, que porten a direccions diferents. El tema dels camins divergents tamb apareix a Camp de blat amb corbs. Per un d'ells s'apropa una camperola al temple. Als laterals del quadre poden distingir-se les cases del poble i arbres. Els colors sn forts. Les pinzellades s'han aplicat amb vigor.

s un dels darrers quadres de Van Gogh i, tanmateix, res no permet pensar en la desesperaci que el portaria al sucidi.

Enllaos externs.
Explicaci de l'obra al web del Museu d'Orsay;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229793" title="Nicolau Gorranus" nonfiltered="3616" processed="3610" dbindex="88682">
Nicolau Gorranus (Gorron, (Frana), 1232   1295) (el nom del qual tamb apareix com a Nicolaus Gorran, Nikolaus von Gorra, Nicolaus de Gorrain, Nicolaus de Gorran , Nicolas de Mans, Nicolaus de Gorena, Nicolaus de Gorron, Nicolaus Gorhamus, Nicolaus Gorraeus, Nicolaus Gorranus, Nicolaus Gorraus o Nicolaus Gorrenc) fou un membre del l Orde dels Predicadors i un preeminent predicador i comentarista de les escriptures.


Biografia.
Religis de l orde dels dominics, va escriure diversos comentaris de textos bblics.
El 1280 era prior del convent dels dominics del carrer de Saint-Jacques a Pars. Fou nomenat per Felip IV, rei de Frana, confessor del seu fill, Felip el Bell, crrec que continu exercint desprs del seu accs al tron.

Obres.
Commentaria in quattuor evangelia ;
Commentarium in Gen. 4,1-17;
Distinctiones;
Enarratio in quattuor evangelia et Epistolas B. Pauli  ;
Fundamentum aureum anni sermonum;
In Apocalypsim;
Postilla I Cor ;
Postilla super epistolas Pauli;
Sermons;

Expositio Evangelii Lucae.
Glossa in Psalterium.
Postilla super Sanctum Matthaeum.


Difusi en terres de parla catalana.
Consta que Pere Miquel Carbonell, humanista catal del segle XV tenia un exemplar d una obra de Gorranus a la seva biblioteca.


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229796" title="La italiana" nonfiltered="3617" processed="3611" dbindex="88683">

La italiana s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1887 i actualment exposada al Museu d'Orsay de Pars.

El subjecte representat s una dona asseguda, presumiblement Agostina Segatori, antiga model de Corot, Grme i Manet, i propietria del caf del Tambourin, al boulevard de Clichy, a Pars. Amb ella, Van Gogh hi va tenir una breu relaci amorosa uns mesos abans d'executar aquest retrat.

La dona s retratada frontalment, vestida amb vestits folklrics i amb un mocador vermell al cap que li cobreix els negres cabells. De la cadira sobre la qual es troba asseguda, blava, es veu noms una cantonada del respatller al seu darrere. El fons s una taca uniforme de color groc, la qual cosa recorda la tcnica de la taca de color pur i opac de les estampes. Aquesta absncia de referncies de perspectiva dna a la tela una certa bidimensionalitat, la qual falta, tanmateix, al cap de la figura, enriquida per tons clarobscurs que fan intuir la profunditat i la consistncia. Sobre el costat dret i sobre el superior de la tela est pintat un marc amb uns colors que recorden als de la faldilla de la model.

Enllaos externs.
Explicaci de l'obra al web del Museu d'Orsay;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229802" title="Anur" nonfiltered="3618" processed="3612" dbindex="88684">

Els anurs (Anura) sn un ordre d'amfibis que es caracteritzen per l'absncia de cua i per presentar un cos curt i gruixut. Els dos parells de potes sn molt diferents entre elles i adquireixen un major desenvolupament i fora a les potes posteriors, que, a ms, es troben adaptades al salt. Les potes anteriors acaben en quatre dits, mentre que les posteriors ho fan en cinc.

Hi ha ms de 5.200 espcies d'anurs, repartides en 33 famlies. Sn el grup ms nombrs dels amfibis. La majoria passen tota la vida a dins o a prop de l'aigua. La seua mesura s variable. Dintre de les de menys mida hi ha la granota coqui, mentre que la major granota s la goliat.

"Granota" pot referir-se a qualsevol membre de l'ordre dels anura, exceptuant les especies que tenen pell rugosa a l'esquena ("gripaus"). No obstant aix, la diferncia entre las paraules granota i gripau no tenen fonament taxonmic. Els diferents usos de la paraula granota i gripau es deuen a la discrepncia entre la classificaci vernacular i la classificaci cientfica del grup dels anura. A ms, la majoria de les especies d'anurs viuen a pasos tropicals, on la diversitat de famlies s molt ms gran que a zones temperades.

 Sistemtica .
Llista de les famlies d'anura, seguint-hi els subordres.

 Subordre Archaeobatrachia;
 Famlia Ascaphidae;
 Famlia Bombinatoridae;
 Famlia Discoglossidae;
 Famlia Leiopelmatidae;
 Subordre Mesobatrachia;
 Famlia Megophryidae;
 Famlia Pelobatidae;
 Famlia Pelodytidae;
 Famlia Scaphiopodidae;
 Famlia Rhinophrynidae;
 Famlia Pipidae;
 Subordre Neobatrachia;
 Famlia Allophrynidae;
 Famlia Arthroleptidae;
 Famlia Astylosternidae;
 Famlia Brachycephalidae;
 Famlia Bufonidae;
 Famlia Centrolenidae;
 Famlia Dendrobatidae;
 Famlia Heleophrynidae;
 Famlia Hemisotidae;
 Famlia Hylidae;
 Famlia Hyperoliidae;
 Famlia Leptodactylidae;
 Famlia Limnodynastidae;
 Famlia Mantellidae;
 Famlia Microhylidae;
 Famlia Myobatrachidae;
 Famlia Nasikabatrachidae;
 Famlia Petropedetidae;
 Famlia Ranidae;
 Famlia Rhacophoridae;
 Famlia Rheobatrachidae;
 Famlia Rhinodermatidae;
 Famlia Sooglossidae;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229803" title="Esparreguera boscana" nonfiltered="3619" processed="3613" dbindex="88685">


L'esparreguera boscana, esparreguera fonollera o esparreguera de ca (Asparagus acutifolius, del grec aspragos -esparreguera-, i del llat acutus -agut- i folium -fulla-, en referncia als cladodis aguts i punxants i que, en realitat, no sn les fulles) s un arbust en forma de liana.

Morfologia.

T una tija de 40 cm a ms de 2 m de llargada, flexible i corbada, amb brots basals que apareixen a la primavera drets i tendres anomenats turions (els esprrecs), amb fulles molt redudes que  passen desaparcebudes, de l'axilla de les quals surten feixos de 5 a 12 cladodis disposats en verticils, curtets, de 3 a 6 mm, persistents, rgids i punxants, que prenen la funci fotosintetitzadora que les fulles no fan.

Les flors sn d'un groc verds, unisexuals, les masculines i les femenines situades en peus diferents (planta dioica), disposades d'1 a 4 a cada nus, oloroses, amb un sol embolcall floral en forma de campana, amb 6 divisions. La floraci s'esdev entre agost i setembre.

El fruit s una petita baia negra, d'uns 5 mm.

Localitzaci.

A terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Pasos Catalans, tant en els boscos com a les garrigues.

poca de recollecci.

A la primavera, abans que es facin llenyosos se'n cullen els brots tendres. S'han de collir tallant-los arran de terra o esquinant-los del rizoma.

s gastronmic.

La manera ms freqent de cuinar els brots tendres de l'esparreguera boscana s en truita.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 26.

Enllaos externs.

 Fotografies d'esparregueres boscanes. ;
 Fotografia i descripci d'aquesta espcie vegetal. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229805" title="Peroxisoma" nonfiltered="3620" processed="3614" dbindex="88686">


Els peroxisomes sn uns orgnuls citoplasmtics  presents a les cllules eucariotes que participen en el metabolisme dels cids grassos i d'altres dels metabolits resultants d'una respiraci aerbia. Contenen enzims (catalases i oxidases) que ajuden a que la cllula elimini els perxids -principalment el d'hidrogen- espcie qumica molt lesiva . Compleixen per tant funcions de detoxificaci cellular. Els peroxisomes foren identificats com a orgnuls pel grup d'investigadors del belga Christian de Duve, l'any 1967, desprs d'haver estat descrits una dcada abans en una tesi doctoral presentada a Sucia. Inicialment van rebre el nom de microcossos.

Morfologia.
Presenten un nica bicapa lipdica que separa els seu contingut del citosol (el fluid intern de la cllula). A la membrana s on estan inserides protenes  crtiques per a diverses funcions, com p.e. l'inserci de noves protenes a la prpia membrana, donat que a diferncia dels lisosomes, els poden replicar-se, engrandir-se i dividir-se. 

Origen.
Actualment els cientfics postulen que els peroxisomes  han roms des de la seva aparici com a resultat d'una adaptaci contra els continus efectes txics derivats del metabolisme als que resta exposada la cllula, metabolisme que accidentalment produeix espcies reactives d'oxigen (ROS). Aquestes espcies qumiques reaccionen rpidament amb els elements fonamentals per a l'estabilitat cellular, com l'ADN. s per aix que se'ls atribueix un paper crtic en els processos d'envelliment i prdua de control del cicle cellular, que pot conduir a la creaci de tumors i cncer. En particular, les ROS poden desequilibrar l'estat de reducci del citoplasma, fet provoca un bloqueig de la cadena d'electrons mitocondrial i l'aturada transitria en la producci d'energia.

 Deficincies .
Mancances en la funcionalitat dels peroxisomes poden conduir a una disfunci del metabolisme dels lpids, com p.e. la sndrome de Zellweger.

Enllaos externs.
Base de dades sobre peroxisomes ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229809" title="Zlatan Ibrahimovi?" nonfiltered="3621" processed="3615" dbindex="88690">

Zlatan Ibrahimovi  (nascut a Malm el 3 d'octubre del 1981) s un futbolista professional suec que juga com a davanter a l'Inter de Mil.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229810" title="La nit estelada" nonfiltered="3622" processed="3616" dbindex="88691">

La nit estelada s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889 i actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.

El quadre mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provena, on es va recloure desprs d'un dels seus freqents atacs, encara que va ser pintada de memria durant el dia. Data de mitjan 1889, tretze mesos abans del sucidi de van Gogh. Des de 1941 forma part de la collecci permanent del Museu d'Art Modern de Nova York. Considerat com una obra mestra de van Gogh, el quadre ha estat reprodut en nombroses ocasions, sent una de les seves obres ms conegudes. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229811" title="Paul Chocque" nonfiltered="3623" processed="3617" dbindex="88692">






Paul Chocque (Viroflay, 14 de juliol de 1914 - Pars, 4 de setembre de 1949) va ser un ciclista francs que va ser professional entre 1933 i 1949.

Abans de passar a professional va aconseguir la medalla de plata en la cursa de persecuci per equips als Jocs Olmpics de 1932. 

Un cop convertit en professional va obtenir 12 vitcries, les ms importants de les quals foren els dos campionats de Frana de ciclocross i les 2 etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1930 (amateur);
 1r de la Pars-Evreux;
 1r de la Pars-Le Mans;
1931 (amateur);
 1r de la Berna-Ginebra;
1932 (amateur);
 1r del Gran Premi de la Cambra Sindical de Monthlry;
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de 1932;
 Medalla de bronze al Campionat del Mn;
1933 ;
 1r del Circuit de Pars;
 1r del Circuit de Deux-Svres;
 1r del Gran Premi Wolber i d'una etapa ;
1936 ;
 Campi de Frana de ciclocross;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Critrium International;
 1r de la cursa de la cota de Mont-Valrien;
1937 ;
 1r del Premi de Saint-Germain;
 1r del Premi de Fourmies;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1938 ;
 Campi de Frana de ciclocross;
1939 ;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 31 de la classificaci general;
1935. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Paul Chocque;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229818" title="Jean Frchaut" nonfiltered="3625" processed="3618" dbindex="88694">

Jean Frchaut (Bordeus, 19 de setembre de 1914) s un ciclista francs que fou professinal entre 1935 i 1946. En aquests anys aconsegu 6 victries, 3 de les quals foren etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1935;
 1r a la Bordeus-Angoulme;
1936;
 1r a la Bordeus-Angoulme;
1938;
 1r del Tour del Sud-oest;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 10 de la classificaci general;
1938. 18 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1939. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Frchaut ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229819" title="Comissari Europeu de Cincia i Recerca" nonfiltered="3626" processed="3619" dbindex="88695">
El Comissari Europeu de Cincia i Recerca s un membre de la Comissi Europea responsable de les rees de cincia i recerca, aix com de tecnologia i innovaci, intentant millorar les condicions de treball per als investigadors dins la Uni Europea.

Orgens.
L'any 1967 es va crear en la Comissi Rey la cartera de Recerca i Tecnologia, adoptant posteriorment els noms de Cincia i Recerca, Cincia, Recerca, Desenvolupament, Telecomunicacions i Innovaci, Cincia, Recerca i Desenvolupament Tecnolgic, Recerca, Cincia i Tecnologia fins a adoptar el seu nom definitiu i actual. Aquesta cartera ha estat present en totes les comissions des de l'any 1967, exceptuant el perode 1981 i 1985 referent a la Comissi Thorn, i en la formaci de la Comissi Ortoli es cre la cartera de Tecnologia separada de la de Cincia i Recerca. 

L'actual comissari s l'eslov Janez Poto nik.

Llista de Comissaris de Cincia i Recerca.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Llista de Comissaris de Tecnologia.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora


Enllaos externs.
  Portal de Recerca a la Comissi Europea;
  Portal del Comissari Poto nik;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229820" title="Albufera" nonfiltered="3627" processed="3620" dbindex="88696">

Una albufera s un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cord de sorra, normalmet de dunes, per que est en comunicaci amb la mar per un o ms punts. La seua formaci sol estar causada per colmataci d'una antiga badia pels aports de sediments marins o fluvials. On les marees no son molt fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra parallela a la vorera. Degut al lent fluix e intercanvi d'aiges amb la mar, les seues temperatures sn molt ms clides. Al ser un ecot son espais plens de vida amb una flora aqutica abundant aixina com fauna ictcola que va a posar els ous i sent utilitzades per moltes aus migratries per fer escala als seus viatges estacionals.

L' origen de la paraula s la llegua rab         al-buhayra, "el petit mar".

Vegeu tamb.
 Parc Natural de l'Albufera de Mallorca;
 Parc Natural de l'Albufera de Valncia;
 Parc Natural de s'Albufera des Grau, a Menorca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229825" title="Vgner Love" nonfiltered="3628" processed="3621" dbindex="88697">
Vgner Silva de Souza, ms conegut com a Vgner Love (nascut a Rio de Janeiro l'11 de juny del 1984) s un futbolista professional brasiler que juga com a davanter al CSKA Moskv.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229828" title="Fonoll mar" nonfiltered="3629" processed="3622" dbindex="88698">

El fonoll mar (Crithmum maritimum, del grec krthmon -nom amb el qual ja es coneixia aquesta planta des de l'antiguitat, i del llat maritimum -martim, pel seu hbitat) s una planta amb propietats antiescorbtiques perqu cont vitamina C. s per aix que ja els antics navegants se n'emportaven en llurs travessies.

Morfologia.

s una planta herbcia, glauca, perenne, llenyosa a la base, molt ramificada, que pot atnyer uns 40 cm d'alria, amb branques finament estriades que han perdut les fulles inferiors dels anys anteriors, de les quals queden les restes.

Les fulles sn carnoses, suculentes, dues o tres vegades pinnades, amb els segments de secci circular, sostingudes per un pecol llarg que acaba amb una eina abraadora.

Les flors sn petitones, d'un blanc verds, reunides en umbelles de 8 a 40 radis.

El fruit s ovoide, d'uns 6 o 7 mm.

Localitzaci.

En els litorals rocosos de tots els Pasos Catalans, sempre a prop del mar.

poca de recollecci.

Tot l'any, triant noms les fulles i els brots tendres.

s gastronmic.

En amanides, com a verdura bullida i formant part de salses.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 30.

Enllaos externs.

 Fotografies d'exemplars de fonoll mar.;
 Fotografia i descripci d'aquesta planta. ;
 Informaci sobre aquesta espcie vegetal. ;
 Recepta de cuina amb aquesta planta com a ingredient. ;
 mplia informaci sobre el fonoll mar. ;
 Receptes de cuina i informaci variada a l'entorn d'aquesta espcie vegetal. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229832" title="Terrassa de caf a la nit" nonfiltered="3630" processed="3623" dbindex="88700">

Terrassa de caf a la nit s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1888, a l'poca que va passar a Arle, i actualment exposada al Krller-Mller Museum, a Otterlo, Pasos Baixos.

En aquesta pintura Van Gogh va expressar les seves noves impressions sobre la Frana meridional. L'obra descriu un caf a la ciutat d'Arle, que es deia llavors La Terrasse i que passaria a anomenar-se Caf van Gogh.

L'estil d'aquesta pintura s nic per Van Gogh pels seus colors calents i la profunditat de la perspectiva. s la primera pintura en la qual representa un cel estrellat que ms endavant el trobem a Nit estelada sobre el Roine i La nit estelada, una de les seves obres ms conegudes realitzada un any desprs. Es pot igualment anotar que al retrat d'Eugne Boch, Van Gogh hi va pintar un fons amb estrelles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229838" title="Llus Magaa i Martnez" nonfiltered="3631" processed="3624" dbindex="88701">
Llus Magaa i Martnez (mort el 1996) fou un empresari catal del sector elctric. Havia estat president de FECSA i vicepresident de CEPSA, el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2003 el jutge Llus Pasqual i Estivill declar haver-li fet xantatge amb la complicitat de Maci Alavedra i Moner


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229850" title="Mario Gmez" nonfiltered="3632" processed="3625" dbindex="88702">

Mario Gmez Garca (nascut a Riedlingen el 10 de juliol dell 1985) s un futbolista professional alemany que juga com a davanter al VfB Stuttgart.

 Biografia .
El seu pare s espanyol i la seva mare alemanya.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229851" title="Durme" nonfiltered="3633" processed="3626" dbindex="88703">


 El Durme s un riu belga de 23,5 km que neix a Daknam, un nucli de la ciutat de Lokeren a la provncia de Flandes Oriental. Desemboca a l'Escalda entre Tielrode i Hamme.
Geografia.
Rega les ciutats de Lokeren, Waasmunster, Hamme i Tielrode. s navegable de classe I per 4,5 km amont de Lokeren i per 4,8km de Hamme fins a la desembocadura, tot i no tenir cap importncia per a la navegaci commercial. El tram entre Lokeren i Daknam conv b per a la navegaci de plaer en canoa i caiac.

Histria.
L'home va intervenir molt al curs del riu. Ja des de la meitat del segle XIV, les ciutadans de Bruges van comenar a desviar l'aigua del curs superior del tram del Durme tamb anomenat Hoogkale des de Beernem i el Poekebeek que neix a Tielt per a alimentar el canal Gant-Bruges. Ms tard, ms aigua va desviar-se per als canals Gant-Terneuzen i Moervaart. 

Avui el riu neix al conflent del Zuidlede i del canal Moervaart. Com l'Escalda superior, segueix els moviments de la marea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229855" title="57 Aquilae" nonfiltered="3634" processed="3627" dbindex="88704">
57 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,28. Les components, de la 6ena magnitud, es poden resoldre usant un petit telescopi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229856" title="Joan Mercader i Riba" nonfiltered="3635" processed="3628" dbindex="88705">
Joan Mercader i Riba (Igualada, Anoia 1917 - Igualada 1989) fou un historiador catal. Fou deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona. El 1946 ss doctor amb la tesi 'Barcelona durante la ocupacin francesa, 1808-1814 (1949). 

El 1945 va fundar Anabis, entitat precursora del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat per ell el 1947. Del 1948 al 1954 fou professor adjunt a la Universitat de Barcelona i des del 1950 vicesecretari de la Societat Catalana d'Estudis Histrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos iniciades a Martorell. El 1954 es trasllad a viure a Madrid per motius de salut, on ha estat investigador del CSIC. 

La seva especialitat s la histria catalana i hispnica en general dels segles XIX i XX. Va collaborar en la Historia social y econmica de Espaa y Amrica, dirigida per Jaume Vicens i Vives. Quan es jubil el 1984 es jubil torn a Igualada. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou adms com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 Un igualad del segle XVIII: Jaume Caresmar (1947);
 La ideologia dels catalans de 1808 (1952);
 La ciutat d'Igualada (1953);
 El segle XVIII. Els capitans generals (1957) ;
 El siglo XIX (1957) dins Historia de la Cultura Espaola ;
 Felip V i Catalunya (1968) ;
 Jos Bonaparte, rey de Espaa. 1808-1813 (1971) en dos volums:
 Historia externa del reinado (1971);
 Estructura del Estado espaol bonapartista (1983);
 Catalunya i l'imperi napolenic (premi Crtica de Serra d'Or 1978);
 Obra dispersa (1987);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229858" title="Lidson da Silva Muniz" nonfiltered="3636" processed="3629" dbindex="88706">
Lidson da Silva Muniz (nascut a Cairu el 17 de desembre de 1977) s un futbolista professional brasiler que juga com a davanter al Sporting CP.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229859" title="Erich Bautz" nonfiltered="3637" processed="3630" dbindex="88707">

Erich Bautz (Dortmund, 26 de maig de 1913 - Dortmund, 17 de setembre de 1986) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1934 i 1953. Durant aquests anys aconsegu 27 victries.

Palmars.
1935 ;
 1r de la Volta a Dortmund ;
 1r del Circuit de Schweinfurth;
1936 ;
 1r de la Volta a Colnia;
 1r de la Volta d'Erfurth;
 1r del Gran Premi del Sarre;
1937 ;
 Campi d'Alemanya en ruta ;
 1r de la Volta d'Harz;
 1r de la Volta del Coll de Spessart;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1938 ;
 1r del Premi de Bielefeld;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Alemanya ;
1939 ;
 1r de la Volta de Frankfurt;
 1r del Gran Premi de Wuppertal;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1941 ;
 Campi d'Alemanya en ruta ;
 Vencedor d'una etapa de l'Echarpe d'Or Torpedo;
1942 ;
 Campi d'Alemanya de mig-fons ;
 1r de la Volta a Westmark i d'una etapa ;
1947 ;
 1r de la Volta a Alemanya i d'una etapa ;
1950 ;
 Campi d'Alemanya en ruta ;
 Campi d'Alemanya de mig-fons;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (6a etapa);
1937. 9 de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i portador del maillot groc durant 3 etapes;

Enllaos externs.
Palmars d'Erich Bautz ;
Palmars d'Erich Bautz ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229869" title="Francesc Noy i Ferr" nonfiltered="3638" processed="3631" dbindex="88708">
Francesc Noy i Ferr (Barcelona 1928 - 1998) fou un periodista, filleg i historiador catal. Es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, s'especialitz en literatures romniques medievals, especialment en poesia dels trobadors. Ms tard hi fou professor. Tamb fou professor de la Universitat Autnoma de Barcelona.  Militant del  Partit dels Socialistes de Catalunya-Reagrupament, Josep Tarradellas el nomen secretari general del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya del 1978 al 1982, i director de l'Institut de Cincies de l'Educaci. Fou un dels artfexs del decret que introdua el catal a l'ensenyament amb carcter obligatori.

Com a periodista, fou fundador de les revistes Gaceta Ilustrada el 1956 i Historia y Vida el 1968. Del 1983 al 1987 fou director de La Vanguardia. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi  i la Legi d'Honor francesa.

 Enllaos externs .
 Biografia de Francesc Noy;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229871" title="Janez Poto?nik" nonfiltered="3639" processed="3632" dbindex="88709">

Janez Poto nik (Kropa, Eslovnia 1958) s un poltic eslov que actualment s Comissari Europeu de Cincia i Recerca en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 22 de mar de 1958 a la poblaci de Kropa, poble que forma part del municipi eslov de Radovljica i que en aquells moments formava part de Iugoslvia. Va estudiar economia a la Universitat de Ljubljana, en la qual es va doctorar el 1993.

Activitat poltica.
Va iniciar la seva carrera com a Director Assistent (1984-1987) i desprs com a Director (1993-2001) de l'Institut d'Anlisis Macroeconmiques i Desenvolupament de Ljubljana. 

L'any 2001 fou nomenat membre, com a independent, del Govern del primer ministre d'Eslovnia Janez Drnovek. En la formaci de govern del nou primer ministre Anton Rop l'any 2002 fou nomenat Ministre d'Afers Europeus, crrec des del qual va conduir amb xit les negociacions per a l'entrada d'Eslovnia a la Uni Europea, realitzada el maig de 2004. 

Aquell any abandon el govern i fou nomenat membre de la Comissi Barroso, ocupant la cartera responsable de l'Ampliaci de la Uni, crrec que compart amb Gnter Verheugen. En la formaci de la Comissi Barroso fou nomenat Comissari Europeu de Cincia i Recerca. Entre d'altres mesures de la seva administraci, els ministres de la Uni Europea van acordar seguir permetent el finanament limitat d'investigaci sobre les cllules mare preses de embrions humans.

Enllaos externs.
  Informaci de Janez Poto nik a la Comissi Europea;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229880" title="Carlos Figueroa" nonfiltered="3640" processed="3633" dbindex="88710">
Carlos Figueroa (Sevilla, 27 de maig de 1956) va ser un jugador i actualment entrenador d'hoquei sobre patins del Reus Deportiu.

Malgrat la seva dilatada carrera com jugador, on destac al Liceo gallec, ha estat com entrenador quan ha aconseguit major prestigi. Ha desenvolupat tota la seva carrera com entrenador a Catalunya, primer al Igualada HC, entre 1990 i 1995, i posteriorment al FC Barcelona, al que entren des de 1995 i fins el 2005. La trajectria al Bara fou impressionant amb 31 ttols en 10 anys, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa i vuit Lligues espanyoles. s el tcnic amb ms ttols d'Espanya i Europa, esdevenint un dels millors entrenadors del mn. El passat 15 de maig de 2005 va conquistar el seu ltim ttol com entrenador, la Copa d'Europa amb el FC Barcelona, al derrotar el FC Porto per 3 a 2 en la final de Reus. Desprs de dos anys torn a dirigir un equip d'hoquei, entrenant al Sitges a la segona categoria estatal, tot aconseguint el seu ascens a l'OK LLiga. L'any segent torna a entrenar un equip d'elit esdevenint l'entrenador del Reus Deportiu, amb l'objectiu de trencar l'hegemonia del Bara.

 Trajectria esportiva . 
Com a jugador
 Pilaristas de Madrid: 1966-1973;
 Ruan Alcobendas: 1973-1979;
 Cerdanyola CH: 1979-1981;
 Mollet HC: 1981-1983;
 HC Liceo: 1984-1989;
 Dominicos: 1989-1990 ;
 CP Tordera: 1990;

Com a entrenador
 Igualada HC: 1990-1995;
 FC Barcelona: 1995-2005;
 CP Sitges: 2007-2008;
 Reus Deportiu: 2008-?

 Palmars com entrenador . 
 Reus Deportiu .
1 Campionat del Mn de Clubs ;

FC Barcelona.
1 Copa Intercontinental ;
5 Supercopes d'Europa;
6 Copes d'Europa ;
3 Copes Ibriques ;
1 Copa de les Nacions de Montreux;
9 OK Lligues;
3 Lligues catalanes ;
4 Copes del Rei;

Igualada HC.
1 Supercopa espanyola ;
2 Supercopes d'Europa;
3 Copes d'Europa ;
3 OK Lligues;
3 Lligues catalanes;
2 Copes del Rei;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229885" title="Trabuc" nonfiltered="3641" processed="3634" dbindex="88711">


Un trabuc s una arma de foc que es caracteritza per tenir un can en forma de trompeta. Es carrega per la boca amb una o diverses municions de plom i es dispara amb una guspira. El trabuc va ser molt usat, sobretot, durant el segle XVII per va acabar caient en dess per ser una arma lenta i poc precisa. s el predecessor de l'escopeta.

A Catalunya continua sent relativament popular grcies als trabucaires, que desperten a la gent a les festes majors de molts pobles i ciutats. Al Pas Valenci tamb, especialment a les Comarques Centrals, pel seu s en les festes de moros i cristians. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229887" title="Poekebeek" nonfiltered="3642" processed="3635" dbindex="88712">

El Poekebeek s un rierol belga que neix a Tielt i que desemboca a l Schipdonkkanaal a Nevele.

El Poekebeek rega les localitats de Tielt, Ruiselede, Poeke, Poesele i Nevele. Abans de l'excavaci del canal Gant-Bruges era un afluent del Durme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229889" title="Francesc Orts i Llorca" nonfiltered="3643" processed="3636" dbindex="88713">
Francesc Orts i Llorca (Tampico, Tamaulipas 1905 - Madrid 1993) fou un metge i professor d'anatomia. Els seus pares eren mariners valencians, que el 1908 es traslladaren a viure a Benidorm (Marina Baixa). El 1928 es llicenci en medicina a la Universitat de Valncia i ampli estudis a Pars, Viena i Munic. 

EL 1935 va obtenir la ctedra d'anatomia de la Universitat de Cadis, i durant la guerra civil espanyola fou professor a la Universitat de Valncia. Del 1954 al 1975 fou professor a la Universitat de Madrid i treball tamb com a cirurgi. Fou un dels impulsors de l'orientaci embriolgica de l'anatomia a Espanya, mbit on ha estat una autoritat mundial, i treball en l'estudi dels vasos limftics de l'ull, l'aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1990 ingress a la Real Academia Nacional de Medicina.

 Obres .

 Anatoma humana (1944) ;
 La fisiologa del desarrollo y su importancia en biologa (1956) ;
 Tratamiento del infarto cerebral (1979);
 Ciruga del hiperparatiroidismo (1979) amb Juan Manuel San Romn Tern;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229892" title="Unitat de Seguretat Ciutadana" nonfiltered="3644" processed="3637" dbindex="88714">



La Unitat de Seguretat Ciutadana del Cos de Mossos d'Esquadra, tot i que no s una especialitat reconeguda com a tal, es pot considerar una especialitat ms del Cos.
Aquesta es basa en la protecci i prevenci de la integritat del ciutad o ciutadana vers els perills conseqncia dels illcits penals o b per simples circumstncies de la societat que puguin produir una lesi dels drets del ciutad.

La protecci i prevenci pot perseguir diferents objectius com son, per exemple:
 El patrimoni de les persones.
 La integritat fsica.
 La integritat moral.
 etc...

Bsicament els efectius intenten que no es duguin a terme totes les conductes que surten tipificades al Codi Penal i la resta de lleis que composen l'estat garantista de drets en el que vivim i vetllen per la convivncia entre les persones que conformen la societat actual.

El tipus de treball dels efectius de Seguretat Ciutadana es resumeix en estar al carrer i sser els primers en prendre contacte amb tot all que succeeixi al territori on estiguin desplegats, i partir d'aqu trobar les vies adients per resoldre cada tipus de conflicte o situaci que sorgeixi. Per aquest motiu la Unitat de Seguretat Ciutadana, es pot considerar una especialitat, en la que han de tenir coneixement sobre un ample ventall de matries per poder resoldre positivament all que es trobin.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229897" title="35 Aquilae" nonfiltered="3645" processed="3638" dbindex="88715">
35 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,79.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229898" title="Pere Antoni Figuera i Toms" nonfiltered="3646" processed="3639" dbindex="88716">
Pere Antoni Figuera (Llucmajor, 1772 - Palma, 1847) fou un monjo francisc autor del primer diccionari que es public a Mallorca: el Diccionari mallorqu-castell (1840).

Referncies.
 Tradici, traducci i interferncia en el diccionari mallorqu (1840) de Pere Antoni Figuera. Joan Veny. Departament de Cultura del Consell de Mallorca. Palma, 2006. ISBN 84-96069-54-0;

Enllaos externs.
 El diccionari a Google Books;
 Ressenya del llibre de Joan Veny que estudia aquest diccionari.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229903" title="Mario Vicini" nonfiltered="3647" processed="3640" dbindex="88717">

Mario Vicini (Martorano di Cesena, 21 de febrer de 1913 - Martorano di Cesena, 6 de desembre de 1995) va ser un ciclista itali que fou professional entre1935 i 1953. En aquests anys va aconseguir 10 victries, les ms importants de les quals foren el Campionat d'Itlia de 1939 i tres etapes al Giro d'Itlia. A banda tamb va assolir una 2a posici al Tour de Frana de 1937.

Palmars.
1935 ;
 1r del Giro de la Provncia Romanyola;
 1r del Gran Premi de Camaiore;
1936 ;
 1r del Giro de les Quatre Provncies ;
1938 ;
 1r del Giro de la Toscana;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1939 ;
 Campi d'Itlia en ruta ;
 1r del Giro del Latium;
1940 ;
 1r de la Copa Marin;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1953 ;
 1r de la Copa Signorini;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 2n de la classificaci general;
1938. 6 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. Vencedor d'una etapa;
1939. 3r de la classificaci general ;
1940. 4t de la classificaci general i vencedor de dues etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Mario Vicini ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229904" title="Daniel Pags i Ravents" nonfiltered="3648" processed="3641" dbindex="88718">
Daniel Pags i Ravents fou un empresari catal. Pags i viticultor, el 1980 fou un dels fundadors de la Fundaci Agrcola Catalana, que va presidir entre 1988 i 1999 per tal de potenciar l'aplicaci a l'agricultura de les darreres innovacions tecnolgiques. Ha estat membre del Consell Internacional de la Universitat de Califrnia (EUA), de la Reial Acadmia de les Cincies Econmiques i Financeres i Creu de Sant Jordi el 1987. El 2000 fou nomenat collegiat d'honor del Collegi d'Enginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya.

 Obres . 
 Balan hidrulic i hdric de Catalunya;
 La nueva agricultura espaola (1983) amb altres, publicat a Papeles de Economa Espaola;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229905" title="5 Aquilae" nonfiltered="3649" processed="3642" dbindex="88719">
5 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,89.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229906" title="Jos Luis Pez Picn" nonfiltered="3650" processed="3643" dbindex="88720">

Jos Luis Pez Picn, conegut com El Negro Pez, s un jugador argent d'hoquei sobre patins, considerat un dels millors jugadors del mn d'aquest esport.

Va nixer a San Juan de la Frontera (Argentina), el 2 de maig de 1969. L'any 1994 fitx pel FC Barcelona, club en el qual ha aconseguit 7 Copes d'Europa i una Copa Intercontinental, entre molts altres ttols. s titular indiscutible de la Selecci Argentina, amb la qual ha conquistat 2 Campionats del Mn. Jos Luis s el germ gran del tamb jugador d'hoquei sobre patins David Pez. L'any 2007 abandon la disciplina del FC Barcelona i fitx pel Reus Deportiu.

 Palmars .
Roller Monza.
 2 Recopes d'Europa (1989/90, 1992/93);
 3 Lligues italianes (1988/89, 1989/90, 1992/93);
 2 Copes italianes (1988/89, 1992/93);

FC Barcelona.
 8 Copes d'Europa (1996/97, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2006/07);
 1 Copa de la CERS (2006);
 1 Copa Intercontinental (1998) ;
 5 Supercopes d'Europa (1997/98, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2004/05);
 2 Copes Continentals (2005/06, 2006/07);
 11 OK Lligues / Lligues espanyoles (1995/96, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07);
 5 Copes del Rei / Copes espanyoles (2000, 2002, 2003, 2005, 2007);
 2 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05) ;
 3 Copes Ibriques (1999/00, 2000/01, 2001/02);
 1 Copa de les Nacions de Montreux (1994/95);
 3 Lligues catalanes (1994/95, 1995/96, 1997/98);

Selecci argentina.
 2 Campionats del Mn "A" (1995, 1999);
 1 Campionat Sud-americ (1986);
 1 Campionat Panameric (1987);


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229914" title="Giuseppe Rossi" nonfiltered="3651" processed="3644" dbindex="88721">

Giuseppe Rossi (nascut a Teaneck, Nova Jersey, Estats Units l'1 de febrer del 1987) s un futbolista professional itali que juga com a davanter al Villarreal CF.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229915" title="ASPANIAS" nonfiltered="3652" processed="3645" dbindex="88722">
ASPANIAS (Associaci de Pares de Persones amb Retard Mental) s una entitat sense nim de lucre fundada el 1962 per a ajudar als joves amb deficincia mental i atendre al se seves famlies. Ha creat una xarxa de serveis d'orientaci i de centres d'educaci i esplai, alhora que ha fet una important tasca de sensibilitzaci de la societat i dels poders pblics davant la necessitat d'integraci social de les persones deficients. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina d'ASPANIAS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229918" title="Louis Michel" nonfiltered="3653" processed="3646" dbindex="88723">

Louis Michel ( Tienen, Blgica 1947 ) s un poltic belga que fou ministre al seu pas i actualment forma part de la Comissi Barroso com a Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria.

Biografia.
Va nixer el 2 de setembre de 1947 a la ciutat de Tienen, poblaci situada a la provncia de Brabant Flamenc.

Activitat poltica.
Lder l'any 1967 del Joves Liberals al districte de Nivelles, l'any 1977 va eligir-se al consell municipal de Jodoigne pel Moviment Reformador (MR), partit francfon i liberal. L'any 1983 va esdevenir burgmestre de la mateixa localitat. Entre 1980 i 1982 fou Secretari General del seu partit.  De  1982 a 1990 va ser president del seu partit, crrec que va repetir de 1995 a 1999.

El 1978 fou escollit membre del Parlament Federal Belga, esc que no abandon fins el 2004, primer com a diputat i des de 1999 com a senador. L'any 1999, en el govern del primer ministre de Blgica Guy Verhofstadt, fou Ministre d'Exteriors i Viceprimer ministre, crrec que va ocupar fins el 2004.

Aquell any es convert en membre de la Convenci per al futur d'Europa  que decid el text de la Constituci Europea. El juliol de 2004 fou nomenat membre de la Comissi Prodi en substituci de Philippe Busquin. En la formaci de la Comissi Barroso, el novembre de 2004, fou nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria, crrec que actualment desenvolupa.

Enllaos externs.
  Informaci de Louis Michel a la Comissi Europea;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229919" title="Josep Gudiol" nonfiltered="3654" processed="3647" dbindex="88724">

Josep Gudiol i Conill (Vic, Osona, 1872 - Vic, Osona, 1931), arqueleg i historiador de l'art cat;
Josep Gudiol Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985), historiador de l'art i arquitecte catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229920" title="psilon Aquilae" nonfiltered="3655" processed="3648" dbindex="88725">


psilon Aquilae (  Aql /   Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila.

psilon Aquilae s una estrella subgegant blanca de la magnitud aparent +5,89. Est aproximadament a 176 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229926" title="Centre d'Estudis i Assessorament Metallrgic" nonfiltered="3656" processed="3649" dbindex="88726">
Centre d'Estudis i Assessorament Metallrgic (CEAM) s una instituci creada a Barcelona el 1951 a iniciativa de les empreses metalrgiques, amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament de les empreses del sector. Des de la seva creaci s una organitzaci tcnica, de la qual en formen part empreses i institucions del metall, que t com missi la millora de la competitivitat industrial. 

Des de la seva fundaci ha dut a terme actuacions en el marc industrial, comercial i financer,  a travs de la formaci professional, la informaci i la preparaci de directius. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
L'rgan de govern est constitut per la Junta Rectora, que est integrada per 21 persones, entre ells el president, dos vicepresidents i un secretari general.

 Enllaos externs .
  Pgina del CEAM;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229927" title="Lus Fabiano Clemente" nonfiltered="3657" processed="3650" dbindex="88727">
Lus Fabiano Clemente (nascut a Campinas, Estat de So Paulo el 8 de novembre del 1980) s un futbolista professional brasiler que juga com a davanter al Sevilla FC.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229934" title="Cirialera herbcia" nonfiltered="3658" processed="3651" dbindex="88728">


La cirialera herbcia (Salicornia europaea, del llat salicorneum -format per sal, sal, i  cornu, banya,- i del grec europia, europea) s una planta que, en altres temps, es cremava per obtindre'n les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sab i vidre.

Morfologia.

s una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alria, ramificada, amb les branques dretes.

Les fulles sn gaireb imperceptibles ja que sn molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.

Les flors sn molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floraci s'esdev entre agost i octubre.

Localitzaci.

A tot el litoral en indrets amb sls salats i peridicament inundats.

Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halfiles.

Possibilitat de confusi amb altres espcies.

En el mateix hbitat es poden trobar 3 espcies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.

Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.

Pertanyen al gnere Arthrocnemum i sn de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbcia.

poca de recollecci.

Abans de la floraci, per se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.

s gastronmic.

Se n'aprofiten els brots i les parts ms tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.

Tamb cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purs.

s una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 34.
 H. Haeupler & Th. Muer: Bildatlas der Farn- und Bltenpflanzen Deutschlands. Ulmer Verlag, Stuttgart, 2000, ISBN 3-8001-3364-4.
 O. Rller & F. Schlesiger: Blhende Wildniss Spiekerogg, Verlag Hermann Lietz-Schule Spiekeroog, 2005, ISBN 3-925754-49-0.
 Klaus Janke, Bruno Kremer: Dne, Strand und Wattenmeer- Kosmos-Naturfhrer, Franckh'sche Verlagshandlung Stuttgart, ISBN 3-440-05759-3.
 Georg Quedens: Strand und Wattenmeer, BLV Verlagsgesellschaft, Munic-Viena-Zuric, ISBN 3-405-15108-2.

Enllaos externs.

 Fotografies de diversos exemplars de cirialera herbcia.;
 Descripci d'aquesta planta. ;
 mplia informaci taxonmica sobre aquesta espcie vegetal. ;
 Distribuci geogrfica d'aquesta planta i ms informaci. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229943" title="Philippe Busquin" nonfiltered="3659" processed="3652" dbindex="88730">

Philippe Busquin ( Feluy, Blgica 1941 ) s un poltic i professor universitari belga que actualment forma part del Parlament Europeu i que anteriorment fou membre de la Comissi Prodi.

Biografia.
Va nixer el 6 de gener de 1941 al poble de Feluy, situat al municipi de Seneffe, que forma part de la provncia d'Hainaut. Va estudiar fsica a la Universitat de Brusselles, en la qual es va graduar el 1962, i de la qual ha estat professor.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista, l'any 1979 fou escollit diputat a la cambra de representants fins el 1994, moment al qual va passar a ser senador. L'any 1980 fou escollit Ministre d'Educaci per part del primer ministre Wilfried Martens. A l'any 1981 va esdevenir ministre de l'Interior. El 1982 fou nomenat ministre de Pressupostos i d'Energia de Valnia i el 1988 novament fou nomenat ministre, en aquesta ocasi d'Assumptes Socials, crrec que va mantenir fins el 1992. Aquell any fou nomenat President del seu partit.

El 1 de gener de 2007 va esdevenir burgmestre de Seneffe tot i mantenir el seu mandat de diputat europeu.

Fou escollit eurodiputat en la eleccions europees de 1999 i va renunciar al seu esc el setembre d'aquell any per a esdevenir Comissari Europeu de Recerca en la Comissi Prodi. Abandon la Comissi Prodi el 2004 per encapalar, novament, les eleccions europees de 2004, quan Louis Michel va substituir-lo. Com a eurodiputat encapala la Comissi d'Indstria, Investigaci i Energia. 

Enllaos externs.
  Informaci de Philippe Busquin al Parlament Europeu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229944" title="Jean Majerus" nonfiltered="3660" processed="3653" dbindex="88731">

Jean Majerus (Bettembourg, 6 de febrer de 1914 - Esch-sur-Alzette, 16 de juny de 1983) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre  1936 i 1947. Aconseguir 25 victries.

Va ser campi de Luxemburg jnior el 1934 i 1935 i de velocitat i persecuci el 1947.

Palmars.
1936 ;
 1r del Tour de Lorena;
 1r del Gran Premi de la Flche a Luxemburg;
1937 ;
 1r a Sedan-Rethel;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1938 ;
 1r al Circuit dels Vosges i d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Vittel;
 1r del Gran Premi Sanal de Nancy;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Rouen-Caen-Rouen;
1939 ;
 1r de la Nancy-Estrasburg;
1940 ;
 1r del Critrium de Barcelona;
 Vencedor de 2 proves en pista a Espanya ;
1941 ;
 1r de la Volta a Dortmund;
 1r del Premi N. Muller a Huncherange;
1942 ;
 1r del Gran Premi de Moselle;
 Vencedor d'una prova en pista de migfons ;
1943 ;
 1r del Gran Premi del Sarre;
 1r del Premi d'Ettelbruk,
 Vencedor d'una etapa als Tres dies d'Esch;
 Vencedor de dues proves en pista de migfons ;
1945 ;
 1r del Gran Premi de Bonnevoie ;
1946 ;
 1r del Critrium de Lorena a Metz;
1947;
 Campi de Luxemburg de velocitat;
 Campi de Luxemburg de persecuci;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (13a etapa);
1937. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa i portador del maillot groc durant 2 etapes;
1938. 49 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i portador del maillot groc durant 7 etapes;
1939. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Majerus ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229947" title="Pilars dels fills de Set" nonfiltered="3661" processed="3654" dbindex="88732">
Segons el llibre Antiguitats dels jueus, els Pilars dels fills de Set eren dos pilars on s'hi anava escrivint tot el coneixement adquirit.

El llibre Antiguitats dels jueus fou escrit per Flavi Josep, un historiador rom del segle I. Segons Josep, quan Adam (el primer home) ja era vell va predir dos cataclismes d'mbit mundial; primer un de foc i desprs un d'aigua.

Alguns dels descendents del seu tercer fill Set volien evitar que es perdessin tots els coneixements cientfics, especialment pel que fa en astronomia i invents. Aix van comenar la construcci de dos pilars gegantins; un de ma i un de pedra. Segons Flavi Josep, el pilar de pedra encara existia a la seva poca i estava ubicat a Siriad, aparentment un lloc d'Egipte.

Al segle XVIII, William Whiston va traduir el llibre de Flavi Josep a l'angls i, desprs de diversos estudis en histria antiga, va afirmar que creia que Josep va assimilar Set a Sesostris, un mtic rei d'Egipte que va construir uns pilars enormes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229949" title="Mandel" nonfiltered="3662" processed="3655" dbindex="88733">




El Mandel s un riu belga de 23,5 km que neix a Passendale a la provncia de Flandes Occidental. Desemboca al Leie a Sint-Baafs-Vijve.
Geografia.
Rega les localitats de Roeselare, Izegem, Ingelmunster, Oostrozebeke i Sint-Baafs-Vijfe. No s navegable i s fora contaminat. Des del 1871, el transport de Roeselare cap al Leie es fa pel canal Roeselare-Leie que segueix la vall del riu fins a la sortida d'Ingelmunster.

Histria.
A l edat mitjana era navegable fins a Izegem amb embarcacions planes. Tamb s'utilitzava per a enriuar el lli. Des de Roeselare fins enll d'Izegem a Emelgem, el riu ha sigut colgat al 1979 per a limitar la polluci olfactora fora inconvenient per als riberencs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229951" title="10 Aquilae" nonfiltered="3663" processed="3656" dbindex="88734">









10 Aquilae, o tamb: 10 Aql, s una estrella variable Alfa2 Canum Venaticorum de la constellaci d'Aquila. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229955" title="Sarr (planta)" nonfiltered="3664" processed="3657" dbindex="88735">


El sarr (Chenopodium bonus-henricus, del grec khn -oca- i ps, pods -peu, per la semblana de la forma de les fulles amb un peu d'oca; i del llat bonus -bo- i Henricus -Enric-) s'ha emprat en l'alimentaci i com a planta medicinal des de l'antiguitat i, fins i tot, se n'han trobat restes en campaments neoltics.

No en queda clara la seva etimologia. Es postula que el nom de bonus-henricus s una traducci de l'alemany Guter Heinrich (bon Enric) i t relaci amb la insistncia d'aquesta planta a crixer prop de les cases de pags, acompanyant sempre l'sser hum. Altres autors asseguren, per, que s una planta dedicada al rei Enric IV de Frana i III de Navarra que es coneixia entre el poble com el "Bon Rei" i, de fet, el nom popular en angls (Good King Henry) en dona fe.

En catal tamb es coneix com armolla, blet bord, blet de bosc, blet de bosch, blet moll de bosc, blet moll silvestre, espinac de muntanya, espinac silvestre, peu d'anec, peu d anec, peu de oca, peu d'nec, peu d nec, peu d'oca, peu d oca, sarro, sarrons, sarrs, spinacs de muntanya, surrons. Mallorqun : espinacs de muntanya, espinacs silvestres. En valenci tamb rep el nom de bledons blancs.

 Morfologia.

s una herba perenne verda, per una mica enfarinada, de tiges sovint ajagudes, ramificades des d'arran de terra, de fins a 60 cm de llargada, amb les fulles inferiors de forma triangular o d'alabarda, com les dels espinacs, molt ms grosses que les superiors, sostingudes per un pecol gaireb tan llarg com la fulla. Les fulles superiors sn sssils i de forma arrodonida.

Les flors sn molt petites, verdoses, amb 5 tpals de 2 o 3 mm, reunides en una inflorescncia terminal densa, llarga i estreta.

Localitzaci.

En els herbassars de les pletes i en els camins trepitjats a l'alta muntanya, fins als 2.500 m d'altitud.

Possibilitat de confusi amb altres espcies.

Ats el seu hbitat d'alta muntanya, s difcil confondre-la amb altres plantes del mateix gnere, la majoria d'elles ms comunes a terra baixa. 
Potser l'nica confusi possible s amb el blet blanc (Chenopodium album), que s'enfila fins als 1.700 m d'altitud, per se'n diferencia per ser una planta anyal i per les seues fulles amb el limbe rombal, mai en forma d'alabarda, que surt, sobretot, en els conreus i a les comunitats ruderals d'herbes anyals.

poca de recollecci.

Preferentment abans que la planta floreixi, quan les fulles sn tendres.

s gastronmic.

s bastant apreciada en alimentaci macrobitica i les fulles i els brots tendres sn menjats crus en amanida. Tamb cuit com a verdura, tal com si fossin espinacs.

A Anglaterra, el sarr s'ha conreat en llocs foscos i se'n consumeixen les tiges tendres i blanques com si fossin esprrecs.

A Catalunya s abundant, conegut i apreciat com a verdura.

 s medicinal .

S'utilitza la planta sencera pel seu contingut en muclags, saponines, ferro, i sals d oxalat. Se li reconeix acci farmacolgica com a emollient i laxant. S utilitza en plvores i infusi. 

Pel seu elevat contingut en ferro est particularment indicada per als casos d'anmia. Externament, les fulles es trituren i apliquen sobre els accessos i furncols, per a aprofitar els efectes beneficiosos dels muclags que contenen. Les llavors posseeixen acci laxant.
 
Aquesta espcie est contraindicada per a qui pateixen dels ronyons i de reumatismes. El contingut en oxalats la desaconsella als qui sn propensos als clics nefrtics.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 46.
 Muer, Angerer: Alpenpflanzen. Stuttgart, 2004, ISBN 3-8001-3374-1.
 M. A. Fischer, W. Adler & K. Oswald: Exkursionsflora fr sterreich, Liechtenstein und Sdtirol, Linz. 2005, ISBN 3-85474-140-5.

Enllaos externs.

 Fotografies de diversos exemplars de sarrons.;
 Descripci i fotografia d'aquesta espcie vegetal. ;
 Informaci sobre el sarr. ;
 Distribuci geogrfica i informaci addicional sobre aquesta planta. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229956" title="Ekiken Kaibara" nonfiltered="3665" processed="3658" dbindex="88736">
Ekiken o Ekken Kaibara (en japons:      , Kaibara Ekiken), (1630   5 d octubre de 1714), fou un filsof i botnic japons.

Comparant les seves coneixences cientfiques amb els escrits filosfics tradicionals que estudiava (heretatge del confucianisme, del neoconfucianisme, de les nocions daoistes i dhuc del xintoisme), va arribar a la conclusi que aquests no feien ms que parlar de l existncia d una  llei universal de la natura , que tamb es podia comprendre a travs de la cincia. La seva gran tasca va consistir en intentar traduir aquests conceptes filosfics, esdevinguts obtusos i hermtics, en el llenguatge corrent japons.

Aix es va concretitzar amb l edici de manuals prctics distributs per tot el pas i que van esdevenir molt populars, fent que Kaibara arribs a ser molt fams al Jap a la seva poca. N hi havia, per exemple, que explicaven  com criar els infants  o  com s havien de comportar les dones . Aquests escrits serien compilats ms endavant en un volum titulat Yokojun, tradut per  Secrets de la salut i la longevitat dels japonesos .

Tamb va publicar un estudi sobre la botnica del Jap: Yamato Honzo

 Enlla .
Nota biogrfica en angls








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229958" title="Grup 62" nonfiltered="3666" processed="3659" dbindex="88738">
El Grup 62 s un conglomerat de segells editorials referent en el mn editorial catal amb altres negocis del mn cultural (com una distribudora i una logstica prpies).

Histria.
El 1962, Eullia Duran va crear Edicions 62, volent aportar un catleg modern, general i universal d'obres en catal. 
Dos anys ms tard, el 1964, es va crear Ediciones Pennsula, en llengua castellana, que avui encara publica llibres, dintre el gnere de la no ficci. A partir d'aqu va nixer el grup, que va anar incorporant i creant nous segells.
A finals del 2006, Grupo Planeta i Enciclopdia Catalana van entrar en l'accionariat, cosa que ha incrementat encara ms el volum d'editorials que formen el grup.   

Segells editorials.
El formen un total de 18 segells editorials

En catal.
 Edicions 62;
 Columna Edicions, principalment narrativa;
 Editorial Mina, no ficci, divulgaci, prctics i actualitat;
 Editorial Empries, traduccions;
 Editorial Selecta;
 Edicions Proa;
 Editorial Destino escriptors de renom en llengua catalana. Convocant del prestigis Premi Josep Pla;
 Editorial Prtic, centrada en l'assaig, no ficci, natura i guies.
 Timun Mas infantil;
 Sagarmata d'autoajuda;
 La Butxaca, edicions de butxaca de llibres d'altres editorials del grup.
 Editorial Planeta, convocant del Premi Ramon Llull;
 Salsa Books en catal que publica llibres de cuina;
 Destino Infantil & Juvenil publica ficci infantil i juvenil i lbums illustrats;

En castell.
 Ediciones Pennsula;
 El Aleph Editores;
 Lucirnaga d'autoajuda i new age, en castell;
 Salsa Books en castell,  que publica llibres de cuina;
 Talismn libros de novella rosa;

Distribuci.
Distribuciones de Enlace.
Comercialitza el fons catal de les editorials de Grup 62 i altres editors externs, especialment distribuint a llibreries. Comercialitza els segents segells: Ajuntament de Barcelona, Amsterdam, Ara llibres, Columna Edicions, Edicions Destino (catal), Destino Infantil & Juvenil (catal), Diputaci de Barcelona, Edicions 62, Empries, labutxaca, Now Books, Editorial Planeta (catal), Salsa Books (catal), Sagarmata, Timum Mas (catal), Edicions Tres i Quatre.

Enlace Editoriales.
Aquesta comercial distribueix els llibres de les segents editorials: Alba, El Aleph, Anagrama, Ariel, Crtica, Lucirnaga, Miraguano, Oniro, Paids, Pennsula, Salsa Books (castell) i Talismn.

gora, Solucions Logstiques.
Unificaci dels serveis logstics i administratius del Grup 62 i d'Enciclopdia Catalana. Integra les activitats de distribuci de DIGEC i Enlace i s encarrega de la logstica dels seus segells i d'altres externs.

Enllaos externs.
 Web del Grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229959" title="Mandel (desambiguaci)" nonfiltered="3667" processed="3660" dbindex="88739">


Geografia:;
Mandel, un afluent belga del Leie;
Mandel, una localitat aprop de Bad Kreuznach a Alemanya a la Rennia-Palatinat;

 Persones:;
Babaloo Mandel, un escriptor americ de guions;
Ernest Mandel, un escriptor alemany, teric del Marxisme;
Howie Mandel, un escriptor canadenc;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229960" title="64 Aquilae" nonfiltered="3668" processed="3661" dbindex="88740">
64 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,97.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229961" title="8 Aquilae" nonfiltered="3669" processed="3662" dbindex="88741">
8 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 6,08.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229962" title="R Aquilae" nonfiltered="3670" processed="3663" dbindex="88742">
R Aquilae (R Aql) s una estrella variable de la constellaci d'Aquila. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229967" title="Pragmtica Sanci" nonfiltered="3671" processed="3664" dbindex="88743">
Una Pragmtica Sanci s aquella norma o disposici legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'Estat, regulant qestions com la successi al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en qu foren decretades.

Entre les que han adquirit major notorietat histrica hi trobem:

Pragmtica Sanci del 554, dictada per l'emperador Justini I.
Pragmtica Sanci del 1438 (Bourges), dictada per Carles VII de Frana.
Pragmtica Sanci del 1713, dictada per Carles VI d'Alemanya.
Pragmtica Sanci del 1767, dictada per Carles III d'Espanya, decretant l'expulsi dels jesutes d'Espanya.
Pragmtica Sanci del 1776, dictada per Carles III d'Espanya, sobre matrimonis desiguals.
Pragmtica Sanci del 1789, dictada per Carles IV d'Espanya.
Pragmtica Sanci del 1830, dictada per Ferran VII d'Espanya derogant la Llei Slica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229972" title="Verdolaga" nonfiltered="3672" processed="3665" dbindex="88744">



La verdolaga (Portulaca oleracea, del llat portulaca -verdolaga, derivat de portula, porteta, fent referncia a l'opercle amb qu s'obre el fruit per alliberar les llavors-; i del llat oleracea -herbcia-) s una planta que s recollectada i cuita en substituci d'altres verdures difcils de trobar en poques d'escassetat.

Morfologia.

s una herba anyal molt ramificada amb la tija de fins a 40 cm de llargada que creix ajaguda a terra, de consistncia carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'esptula, sssils, oposades o gaireb.

Les flors, que surten de les tiges sense peduncle, no arriben a 1 cm d'amplada, sn solitries o b surten en petits grups, i sn de color groc. Els ptals, en nombre variable, cauen aviat. La floraci s'esdev entre maig i octubre.

El fruit s una cpsula que s'obre per una mena de tapadora, que cont moltes granes menudes.

Localitzaci.

Es troba molt abundantment entremig dels conreus i als horts de terra baixa i de muntanya mitjana formant part de les comunitats arvenses, s a dir, de les anomenades males herbes.

poca de recollecci.

Sempre, per si es vol ben tendra, abans que la planta floreixi.

s gastronmic.

La tija i les fulles es mengen crues en amanides. Combina b amb la pastanaga.

Cuites, com a verdura o guisades amb patates, o amb llegums.

Combina b amb tota mena d'herbes i hortalisses.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 50.

Enllaos externs.

 Fotografies de verdolagues.;
 Descripci i fotografies d'aquesta planta. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie vegetal. ;
 mplia informaci sobre la verdolaga. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229975" title="Definici" nonfiltered="3673" processed="3666" dbindex="88746">
Una definici s una explicaci del significat d'una paraula o expressi mitjanant la llengua. En lexicografia es considera que ha de complir una srie de condicions per ser considerada apta per entrar en un diccionari: no contenir el terme definit ni un derivat (a no ser que es defineixi aquest al seu torn), no ha de ser circular (una definici no pot remetre a una altra que remeti a la primera) i ha de ser suficient per entendre el sentit d'all definit en condicions generals d's, de manera que es pugui substituir el terme per la definici en un context ordinari sense que es perdi informaci.

Segons Aristtil, una bona definici consta de l'essncia o gnere, que indica la classe o la categoria general que classifica la paraula dins un conjunt i de l'espcie, que indica els atributs pel qual el mot es diferencia d'altres iguals. En lingstica se sol identificar l'essncia amb un hipernim o mot general. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229988" title="Emelgem" nonfiltered="3674" processed="3667" dbindex="88747">


Emelgem s un nucli de la ciutat d'Izegem a la provncia Flandes Occidental de Blgica.

Histria.
La localitat s habitada des de la prehistria. S'han trobat artefactes prehistrics, romans i frncics.

Al segle XVI, el poble sofreix de la revoluci protestant dels iconoclastes. Al 1566, l'esglsia s arrunada. Al 1580 l'exrcit de de Guillem el Taciturn pass cam al setge del castell d'Ingelmunster. Quan al 1587 esclat una nova epidemia de la pesta el poble es gaireb totalment desert. Segueix un srie d'epidmies i de guerres fins al 1794, quan tot el territori ha sigut anexionat a Frana fins a la creaci del Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815. Al 1830 esdevingu belga i segueix, per a la primera vegada, un perode de pau fins al 1914. La construcci del ferrocarril de Bruges a Kortrijk i l'excavaci del canal Roeselare-Leie van contribuir al desenvelopument de la regi.

Fins al 1 de gener 1965 era un municipi independent, tret un perode curt de fusi tempornia amb Izegem de 1942 a 1945 sota l'ocupaci alemanya. Al 1965 va fusionar definitivament amb la ciutat d'Izegem. Tenia una superfici de 5,44 km i comptava amb 5049 inhabitants.

Geografia.
El poble es troba al canal Roeselare-Leie i al riu Mandel, que hi torna a sorgir en sser soterrat des de Roeselare. Fins als anys 1960 era un poble rural del qual l'activitat ms important era l'agricultura o l'indstria de les sabates i dels raspalls a la ciutat vena. A poc a poc va esdevenir un poble residencial per als emigrants d'Izegem.

Curiositat.
L'esglsia de Sant Pere del segle XVIII (monument catalogat).

Evoluci de la poblaci.


1900 fins a la fusi amb Izegem.


Enllaos externs.
 Web d'Emelgem;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229995" title="Thomas Savery" nonfiltered="3675" processed="3668" dbindex="88748">
Thomas Savery (1650-1715) va ser un inventor angls. Va ser l'inventor de la mquina que porta el seu nom, patentada en 1698 i anomenada The Miners Friend ("L'amiga del miner"), que tenia com a objectiu extreure l'aigua de les mines.

La mquina de Savery utilitza una cmera que s'omple amb vapor d'aigua per a desprs produir el buit refredant la cmera amb aigua freda. Aquest buid permet xuclar aigua d'un pou, que desprs s elevada per la prpia fora del vapor que torna a omplir la cmera.
La forma en qu estava construda no permetia un funcionament ptim, per la qual cosa el seu s va ser molt limitat. Per la seva patent, molt general i que bloquejava el desenvolupament de mquines de vapor semblants, va perjudicar a la mquina de Newcomen.

 Enllaos externs .
 Animaci mquina de Savery a Start your engines;
 Thomas Savery, The Miners Friend, or an Engine to Raise Water by Fire, London 1702;
 Robert H. Thurston, A History of the Growth of the Steam-Engine New York, 1878. 490 pages, 147 illustrations and 15 portraits;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="229996" title="Alb de muntanya" nonfiltered="3676" processed="3669" dbindex="88749">



L'alb de muntanya (Asphodelus albus, del grec asphdelos -asfdel, nom d'aquesta planta-; i del llat albus -blanc-) s una planta que es troba en prats poc freds.

Morfologia.

s una planta herbcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alria, amb un aparell radical constitut per diversos tubercles allargassats.

Les fulles sn de secci triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada.

Les flors sn de 3 a 5 cm de dimetre amb 6 tpals blancs, amb el nervi central de color prpura, envoltades de brctees de color bru fosc, reunides en grans inflorescncies d'una gran bellesa. La floraci s'esdev de maig a agost.

El fruit s una cpsula esfrica, de cosa d'1 cm de dimetre, verda, grisenca a la maturitat.

Localitzaci.

Als prats i matollars d'indrets assolellats i arrecerats del vent de l'estatge subalp.

No es troba ni al Pas Valenci ni a les Illes Balears.

poca de recollecci.

Es cullen els seus tubercles de l'any, que solen sser ms llisos i ms grocs que ls ms vells.

s gastronmic.

Els tubercles de l'alb de muntanya es cuinen com si fossin crelles. Va b escaldar-los amb aigua salada un cop pelats i desprs rentar-los b. Aix treuen part del muclag que tenen i es blanquegen.

Confusi amb altres espcies.

Es pot confondre amb l'alb (Asphodelus aestivus), que viu a les brolles de les contrades mediterrnies, i amb el ceboll (Asphodelus fistulosus), planta ms humil de les vores dels camins de terra baixa. s fcil diferenciar-les, ms que per les seues caracterstiques, per l'hbitat.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 54.
 Finkenzeller, X.: Alpenblumen. Munic, 2003, ISBN 3-576-11482-3.

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquesta espcie vegetal.;
 Fotografies i descripci de l'alb de muntanya. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230002" title="Baixa visi" nonfiltered="3677" processed="3670" dbindex="88750">

La baixa visi s la condici de la persona amb privaci parcial del sentit de la vista. No est tipificada des del punt de vista legal, si b limita amb la visi perfecta (100% de resta visual amb la utilitzaci de correccions visuals) i la ceguesa legal. Entre aquests dos punt s estn el camp de les persones amb baixa visi, s a dir amb disminuci visual.

La disminuci visual es dna quan la visi d una persona no arriba al 100%, tot i utilitzar totes les correccions ptiques possibles. La resta visual (el percentatge de visi que hom conserva) cont dos parmetres de definici visual: la agudesa i el camp. L agudesa visual s la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distncia i es mesura amb la prova de les lletres (o formes geomtriques) de mida decreixent, establint cada lnia, vista o no, un 10% d agudesa visual. El camp visual s l angle que  cada ull veu, corresponent 90 a cada un (en total 180). El campo es redueix, o b  tancant-se  pels costats, o b de manera aleatria, a causa de taques que es formen a l ull.

 Classificaci del grau de disminuci visual .

La persona que, malgrat l s de correccions ptiques, no aconsegueix arribar al 100%, per que supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no en tingui conscincia de la seva disminuci. Ans al contrari, per sota del 50%, comena a tenir dificultats evidents i es diu que t baixa visi (B2). Cal tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals sn severes i fan imprescindible l s de tcniques d adaptaci. Quan no s aconsegueix superar el 10% d agudesa i/o es t restringit a noms el 10 el campo visual, es considera llavors que la persona pateix ceguesa legal. Finalment, si no hi veu sin zones difuses d illuminaci i ombra, o b res en absolut, s quan es parla de ceguesa total (B1).

 Magnitud de la discapacitat visual .

 Segons la Organitzaci Mundial de la Salut, globalment, el 2002, ms de 161 milions de persones eren discapacitades visuals, dels quals 124 milions patien baixa visi i 37 ceguesa. Ara b, l error refractiu no va ser tingut en compte com a causa de discapacitat visual, la qual cosa implica que la magnitud global veritable de la discapacitat visual es encara ms gran. ;

 A tot el mn, per cada persona cega, hi ha una mitjana de 3,4 persones amb baixa visi.;

 Patologies que poden produir prdues d agudesa visual .

 Cataractes;
 Glaucoma;
 Uveitis;
 Degeneraci macular ;
 Opacitat corneal ;
 Tracoma;
 Retinopatia diabtica ;
 Miopia magna ;
 Malaltia d Stargart ;
 Albinisme ;
 Retinosi pigmentria;

La poblaci global mostra una reducci en el nombre de gent discapacitada visual com a resultat d alguna malaltia infecciosa, per mostra un augment en el nombre de gent cega degut a les condicions relacionades amb l augment de l esperana de vida. Aquesta dada fa evident la necessitat de modificar els sistemes pblics de prestaci sanitria per tal d incloure el tractament de les malalties que avui sn prevalents.

 Distribuci de la discapacitat visual .

Per edat: ms del 82% de las persones cegues tenen 50 anys o ms, si b representen noms el 19% de la poblaci mundial.

Per sexe: les dones tenen un risc molt ms gran de patir una discapacitat visual que els homes.

Geogrficament: la discapacitat visual no es distribueix uniformement pel mn. Ms del 90% de la poblaci discapacitada visual del mn viu en pasos en vies de desenvolupament.

 Rehabilitaci i qualitat de vida .

Un cop superat el shock emocional de la disminuci, si s aprenen les tcniques alternatives necessries de rehabilitaci, es pot aconseguir una bona qualitat de vida i un bon ajust a la disminuci, tan en el cas de la baixa visi, como en el de la ceguesa.

D acord amb un article publicat per The Academy of Psychosomatics Medicine, en una mostra de pacients afectats de retinopatia diabtica progressiva, noms els que havien arribat a la ceguesa total mostraven una millora en la simptomatologia psquica a travs de l aprenentatge de tcniques de rehabilitaci. Un patiment ms marcat romania en els subjectes amb visi parcial persistent (o baixa visi). Expectatives insatisfetes, probablement, augmentaven la frustraci de las derrotes diries, juntament a la por de perdre completament la vista que els restava. L acceptaci de la prpia patologia i el seu resultat final s la base per a abordar i adquirir un nou model de conducta i crear un equilibri mental, fsic i social en aquells que perden la vista.

Els subjectes que aprofiten al mxim els instruments de rehabilitaci i preserven la seva prpia mobilitat i ocupaci sn els menys deprimits i amb un nivell ms alt d integraci social.

Els pacients la visi dels quals empitjora progressivament i que tenen una prognosi d eventual ceguesa, corren comparativament un alt risc de sucidi i, per tant, necessiten rebre serveis de recolzament. Aquestes observacions mostren la necessitat d establir i estendre els programes teraputics i preventius per tal que incloguin als pacients amb un diagnstic de severa discapacitat visual, present o futura, que, actualment, no qualifiquen per a rebre els serveis que s ofereixen a les persones cegues. Els oftalmlegs haurien de prendre conscincia d aquestes conseqncies potencials i incorporar en el tractament d aquests pacients, un espai per a l atenci de la seva salut mental, per a prevenir el desenvolupament de smptomes depressius, evitant conductes autodestructives i millorant la qualitat de vida d aquestes persones. Aquesta intervenci s hauria d implementar en els estadis primerencs del diagnstic de la prdua de visi, sobre tot perqu molts estudis han demostrat que la rpida acceptaci de la discapacitat visual seriosa ha aconseguit una millor i ms productiva immersi en els programes de rehabilitaci.

Tamb es pot afirmar que, el patiment psicolgic s present al mxim quan la prdua de visi no s total, per el futur de la discapacitat s desfavorable. En conseqncia, la intervenci preco s imperativa per a facilitar un ajust psicolgic satisfactori.

Segons l'Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals (ACCDV) l experincia dicta que cercar el recolzament d altres afectats acostuma a ser una bona terpia per a superar la disminuci, tan per al propi afectat, com per als seus familiars. Les associacions d afectats presten aquest tipus de recolzament i poden posar en contacte amb professionals especialitzats en l atenci a les persones del nostre collectiu.

 Tipus d ajudes disponibles .

Aquesta mateixa organitzaci afirma que, al marge de les ajudes mdiques, les principals ajudes sn, en primer lloc, les informatives, desprs les administratives, les tendents a la rehabilitaci personal, les formatives, las tendents a la integraci laboral i les tendents a la integraci social.

La informaci s fonamental, per aix s imprescindible que metges i responsables sanitaris en disposin per tal d oferir-la en el moment que sigui precs. La desolaci del metge quan ha de confessar al seu pacient que ja no pot fer res ms per ell, noms s superada por la soledat i allament del pacient que no sap a qui recrrer en aquest destret.

Les ajudes administratives  sn valuosos aliats, si b, de vegades jeuen ocults entre la proliferaci normativa i el llenguatge jurdic que les conforma, a ms de variar d un lloc a un altre.

Les possibilitats d adaptaci del lloc de treball (aquell en qu es treballava abans de la disminuci o un altre diferent) estan regulades per lleis i normatives i es donen   en funci de cada pas - substancioses subvencions a les que les empreses es poden acollir, la qual cosa fa que la reticncia empresarial a contractar disminuts visuals s un prejudici antieconmic, per a ells i per a tota la societat.

Finalment es troben les ajudes a la integraci social, que permeten les activitats d oci adaptat, visites culturals adaptades i actuacions pbliques o privades que milloren la mobilitat i un millor accs a la informaci de totes les persones, tamb de les disminudes visuals.

 Ajudes ptiques .

En un article, Augusto Bruix Bays esmenta que el principi bsic de Baixa Visi s augmentar la grandria de la imatge retiniana, mitjanant diferents ajudes.

Millorar la visi llunyana: Es pot millorar sempre en visi esttica, no en moviment

 Veure la televisi ;
 Teatre;
 Cinema ;
 Veure un paisatge ;
 Veure el nmero del autobs ;

Millorar la visi propera: es treballa sempre a una distancia ms propera d all habitual

 Lectura ;
 Escriptura ;
 Manualitats;

Millorar la sensibilitat al contrast: utilitzant filtres especials

Altres instruments:

 Faristols;
 Focus de llum especials ;
 Fulls preliniats ;
 Jocs magnificats ;
 Rellotges, termmetres parlants, telfons especials, etc. ;

 Efectivitat de les ajudes ptiques .

En referncia a un estudi realitzat per aquest mateix especialista sobre 1.000 pacients, es va trobar que milloraven substancialment la seva Agudesa Visual, tots els pacients amb una A.V. superior a 0.02. Un 44% d aquests trobaren satisfactries les seves  ajudes. Molt satisfactries un 48%. Poc satisfactries un 5% i gens satisfactries un 3%.

 Procs d adaptaci a les ajudes ptiques .

Durant la primera visita del pacient, s han d estudiar quines opcions sn les ms pertinents per al seu cas particular, tenint en compte tots els condicionants, psicolgics, culturals, socials i laborals que refereixi el pacient i de quina manera aquest experimenta millora amb les ajudes seleccionades, aconsellant quines d aquestes el reportaran millor qualitat de vida.

Desprs de l adaptaci especfica per a cada cas, s ha de realitzar un seguiment, amb la finalitat de qu el pacient utilitzi correctament els instruments i en tregui el mxim rendiment. En alguns casos (un 4% aproximadament), s hauran de modificar o canviar amb posterioritat.

S utilitzen ajudes visuals dels fabricants ms prestigiosos del mercat, com Zeiss, Nikon, Keeler, Eschembach, Coil, etc.

Un cop donat d alta el pacient s ha de remetre un informe de la primera visita i del seguiment posterior per al metge oftalmleg o per al professional que ha proposat cercar ajudes de Baixa Visi.

Donats els avenos oftalmolgics, la millora de l esperana de vida, la necessitat major d accs a la informaci, etc., creiem que la Baixa Visi t un gran futur i que es convertir en una tcnica especialment complementria de la Oftalmologia.

 Altres ajudes .

Els cecs totals, disposen del braille, del llibre parlat i d aparells que transformen en veu els carcters impresos (OCR o els fitxers informtics). D aquests aparells tamb se n poden servir els disminuts visuals (B2).

Sn els ordinadors un instrument fonamental en la relaci amb l entorn per a la persona amb disminuci visual. Permeten, amb programes estndard o mitjanant programes especfics, la magnificaci de la imatge i la seva conversi en veu (lectors de pantalla) o b al tacte (lnia braille), per la qual cosa sn tils sigui quin sigui el grau de disminuci visual de la persona. Per a ms informaci es pot visitar la pgina de 

 Conclusions .

 Un nombre creixent de personws corren risc de patir una discapacitat visual a mesura que predomina la gent gran en el conjunt de la poblaci. ;

 Malalties que poden causar discapacitat visual, com la degeneraci macular, la retinopatia diabtica o el glaucoma estan augmentant. s per aquesta ra, que caldr implementar-ne ms programes per a ajudar a les persones amb baixa visi.;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Baixa Visi Angel Baraano;
 Baja Visin Angel Baraano;
 Vivir con Baja Visin;
 AVS Baja Visin;
 ACCDV Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals;
 ONCE (Organizacin Nacional de Ciegos de Espaa);
 Descripcin de deficiencias visuales (Disc@pnet);
 WHO Fact Sheet on Visual Impairment;
 Amires Madrid;
 Fundacin de Ciegos Manuel Caragol;
 Cottet ptics;
 Luna Optical;
 Tiflonet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230003" title="Macedoni d'Antioquia" nonfiltered="3678" processed="3671" dbindex="88751">
Macedoni d'Antioquia  (Macedonius, ) fou patriarca d'Antioquia al segle VII.

Fou nomenat vers el 628 per influncia del patriarca Sergi de Constantinoble, i va governar potser fins a la seva mort, que se situa entre 640 i 655. Va tenir com a successor a Jordi I d'Antioquia (fins el 656) i desprs a Macari d'Antioquia (vers 656 a 691) que en parla a la seva  Expositio Fidei, llegida al Concili de Constantinoble el 681. 

Va ser present al snode organitzat per Pere de Constantinoble en poca desconeguda per probablement el 655 (Pere fou patriarca del 654 al 666). Va passar el perode del seu patriarcat a Constantinoble ja que Antioquia havia caigut a mans dels musulmans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230004" title="Francesc Espriu i Puigdollers" nonfiltered="3679" processed="3672" dbindex="88752">
Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916   Barcelona, 2008) s un pintor i poltic catal, parent lluny de Salvador Espriu. Estudi a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i es va afiliar a la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). El setembre del 1936, durant la guerra civil espanyola, marxa voluntari al front d'Arag on particip a la batalla de Belchite; desprs li diagnosticaren una malaltia greu i fou alliberat de tornar al front. 

En acabar la guerra marx a l'exili i fou internat al camp d'Argelers. A Perpiny es retroba amb Alexandre Cirici Pellicer i altres antics membres del FNEC i reben un ajut del Comit Britnic d'Ajuda als Refugiats per a que puguin estudiar a Montpeller, amb Ernest Fouard i Camille Descosy. All hi troba, entre altres Josep Pallach, Mrius Torres, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Cruells i Pompeu Fabra. 

El 1940 fou un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya (FNC), i el 25 de gener de 1941 torna a Barcelona clandestinament, on forma part d'un grup que inicia un servei d'informaci en collaboraci amb els aliats. El 25 de novembre de 1943 Espriu fou detingut i condemnat a dos anys de pres a la Model, d'on surt el 4 de novembre de 1945. 

Quan surt de la pres segueix dedicat plenament a la pintura i a l'escultura (estatuetes de terracota), i comena a exposar el 1948. El seu estil no segueix ni l'avantguardisme de moda ni la pintura comercial, l'estil que ell descriu com a 'realisme interior' no s ni ents ni reconegut en la Barcelona grisa del primer franquisme. Viu sense luxes, tot i exposar amb xit de crtica a la Sala Gaspar el 1953. Participa a la redacci de la revista Ariel, fins que perd tota la seva obra i pertinences en un incendi el 1960, s llavors quan decideix traslladar-se a Pars amb la familia. All, participa regularment a les exposicions collectives d'artistes independents, i en solitari a partir del 1966, tamb exposa a Tquio i ms endavant a Barcelona 1974 i a Madrid 1975, torna a Catalunya al 1979. A cavall entre Barcelona i Vilaverd (Conca de Barber),segueix pintant, dibuixant i fent escultura (terracotes) fins l'ltim dia de la seva vida, exposant amb xit arreu de la geografia catalana. 
No deixa mai ni la lluita per la llibertat de Catalunya ni la militncia al Front Nacional de Catalunya de qui fou el seu darrer secretari general.

 Referncies .
 Article sobre Francesc Espriu;
 Petita Biografia de Francesc Espriu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230016" title="Flexi (lingstica)" nonfiltered="3680" processed="3673" dbindex="88753">
La flexi s el procediment morfolgic d'algunes llengues per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivaci lingstica pel fet que aquests morfemes aporten informaci merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexi contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informaci necessria per a la concordana dins l'oraci, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" s el femen d'"home", per exemple, per en la majoria de casos ser suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i aix no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen").

En catal, admeten flexi els determinants, els noms, els adjectius, els pronoms i els verbs (en aquest darrer cas s'anomena conjugaci). En els tres primers casos pot existir flexi de gnere i nombre, mentre que els pronoms tamb admeten flexi de persona i els de tercera persona tamb de rgim (per exemple, el/la vs. li), un remanent de l'antiga declinaci llatina.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230033" title="Acaci" nonfiltered="3681" processed="3674" dbindex="88754">
Els acacians o arrians purs foren una tendncia de l'arrianisme, sorgida de la seva divisi en el concili de Selucia el 359.

Els seguidors de Macedoni I, patriarca de Constantinoble, que s'havia fet odis als arrians pels seus crims, es van distingir al capdavant de la tendncia religiosa anomenada dels semiarrians, de la qual Macedoni va arribar a ser el principal dirigent (aquesta tendncia admetia la semblana del Pare i el Fill). Macedoni es va acostar a les doctrines catliques, i va evolucionar cap a una acceptaci de la igualtat entre Pare i Fill; per contra els arrians purs, dirigits per Acaci de Cesarea el Borni o el Guertxo van mantenir la diferncia i van aconseguir finalment la caiguda de Macedoni (360).

Macedoni no obstant es va allunyar tamb dels catlics al negar la divinitat de l'Esperit Sant, mentre que Acaci es va acostar progressivament al semiarrianisme (sense assimilar-se a ells) constituint l'heretgia dels acacians o acacienses, diluda desprs de la seva mort vers el 365.

Els semiarrians consideraven el Fill com , "homoiousios"), s a dir de la mateixa substncia que el Pare, mentre que els seus opositors els arrians purs o acacians el consideraven , "anomoios", s a dir de diferents substncies. En temps de Valent, els acacians van tornar a ser coneguts simplement com arrians.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230034" title="Helge von Koch" nonfiltered="3682" processed="3675" dbindex="88755">
Niels Fabian Helge von Koch nascut el 25 de gener de 1870 a Estocolm (Sucia)  i mort l'11 de mar de 1924 a Danderyd (Sucia), fou un matemtic suec que va descriure els famosos fractals coneguts com corba de Koch i floc de neu de Koch. 

Va realitzar aportacions a la teoria de nombres, provant el 1901 l'equivalncia entre la hiptesi de Riemann i una forma del teorema dels nombres primers.

Enllaos externs .
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230035" title="Eels" nonfiltered="3683" processed="3676" dbindex="88756">

Eels est un grup nord-americ de rock alternatiu de Los Angeles, fundat l any 1995 pel cantant Mark Oliver Everett, autor, compositor, intrpret e multiinstrumentista, que ja havia enregistrat dos lbums tot sol amb el pseudnim d  E  abans de la formaci del grup.

 Histria del grup.
Everett tria els msics que l acompanyen segons les necessitats del moment, l nic que es mantingu estable fins al 2003 fou Jonathan  Butch  Norton a la bateria. La primera formaci d Eels comportava, a ms, Tommy Walters al baix. 

L any 1996 sort llur primer lbum, Beautiful Freak, que obtingu rpidament un gran xit internacional. Es tractava igualment del primer disc editat per la nova secci discogrfica de Dreamworks, la societat de Steven Spielberg, Jeffrey Katzenberg i David Geffen. Aix cre una certa desconfiana entre alguns crtics, que sospitaven que l lbum fos tan sols un producte de mrqueting, sensaci desmentida rpidament per la qualitat artstica de les obres segents. 

En aquest lbum, els msics d Eels barregen les sonoritats etries i la pop massissa; la tendncia dominant sn les balades vaporoses i un pl depressives, com Your lucky day in hell, Beautiful freak, Not ready yet i My beloved monster. Novocaine for the soul i Susan's House seran un xit i el vdeoclip de la primera ser nominat per diversos MTV awards.

Durant els anys 1997 i 1998, degut a diversos drames familiars (el sucidi de la seva germana Elizabeth i la mort de la seva mare a causa d un cncer de pulm), Everett escriu i enregistra Electro-Shock Blues, que evoca aquests esdeveniments difcils. Aquest lbum, ms ambicis que el precedent, est influenciat pel trip-hop; s hi desenvolupa igualment la recerca de sons nous i els texts, ms ntims, parlen de solitud i de tristesa. Malgrat un xit comercial menys important, el disc sedueix i fidelitza un cert pblic, i els vdeoclips de Last stop: this town i  de Cancer for the cure seran de nou nominats als MTV awards.

Daisies of the Galaxy li succeeix l any 2000 i marca una evoluci significativa: els arranjaments sn ms complexos i l lbum sedueix ms la crtica que no pas el gran pblic. La gira que ve a continuaci comporta una orquestra de sis msics que toquen una gran varietat d'instruments. 

Souljacker, que surt l any 2001, presenta un Mark Olivier Everett transformat en rocker barbut et corrosiu. El disc sorprn els seus fans per E resta fidel a les seves idees.

Shootenanny, el 2003, s un lbum de blues, en el qual E s hi mostra ms assenyat, tranquil i solitari. 

Finalment, el disc doble Blinking Lights and Other Revelations del 2005, aclamat per la crtica, representa una sntesi dels darrers perodes d Eels. En la gira que se n fa a continuaci, Everett actua amb msics clssics, com per exemple quatre violins i un contrabaix. D aquesta gira se n ha enregistrat un lbum i un DVD: Eels With String Live At Town Hall. Lluny de l agitaci que l envolt als seus comenaments, Eels continua desenvolupant una obra prolfica dins del marc del rock alternatiu.

 Discografia .
Singles.
 Novocaine for the Soul (1997, Dreamworks);
 Susan's House (1997, Dreamworks);
 Your Lucky Day in Hell (1997, Dreamworks);
 Last Stop: This Town (1998, Dreamworks);
 Cancer for the Cure (1998, Dreamworks);
 Mr E's Beautiful Blues (2000, Dreamworks);
 Flyswatter (2000, Dreamworks);
 Souljacker Part 1 (2001, Dreamworks);
 Saturday Morning (2003, Dreamworks);
 Hey Man (Now You're Really Living) (2005, Universal Int'l);

 lbums .
 Beautiful Freak (1996, Dreamworks);
 Electro-Shock Blues (1998, Dreamworks);
 Daisies Of The Galaxy (2000, Dreamworks);
 Souljacker (2001, Dreamworks);
 Shootenanny! (2003, Dreamworks);
 Blinking Lights and Other Revelations (2005, Vagrant Records);

 Compilacions i directes .
 Oh, What a Beautiful Morning (concert, 2000, E Works);
 Electro-Shock Blues Show (concert, 1998/2002, E Works);
 B-Sides & Rarities - 1996-2003 (compilaci, 2005, Dreamworks);
 Sixteen Tons (Ten Songs): 2003 KRCW Session (concert , 2005, E Works);
 Eels with Strings: Live at Town Hall (concert, 2006, Vagrant Records);
 Meet The Eels (compilaci, 2008, Universal);
 Useless Trinkets (rareses, 2008, Universal);

 DVD .
Eels with Strings: Live at Town Hall (concert, 2006, Image);
 Meet The Eels (Eels video collection, part I, 2008, Universal);
 Useless Trinkets (part del concert del 2006 a Lollapalooza, 2008, Universal);

 Participaci en bandes originals de films .
The End of Violence (1997);
American Beauty (1998);
Scream 2 (1998);
How the Grinch Stole Christmas (2000);
Shrek (2001);
Ten Minutes Older - The Trumpet (segment Twelve Miles To Trona realitzat per Wim Wenders) (2001);
Levity (2003);
Holes (2003);
Mean Creek (2004);
Shrek 2 (2004);
Discovered Covered - The Late Great Daniel Johnston (2004);
Dimension Mix (2005);
Shrek 3 (2007);

 Enllaos externs .

 Web oficial del grup ;
 Article en dues parts sobre la creaci de l lbum Beautiful Freak ;
 Llista dels msics que han format part d Eels ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230045" title="Enric Granados (desambiguaci)" nonfiltered="3684" processed="3677" dbindex="88757">


 Enric Granados i Campia, compositor i pianista catal.
L'auditori Enric Granados de Lleida duu el seu nom.
 Enric Granados Aumacellas, nadador mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230059" title="Maratoni" nonfiltered="3685" processed="3678" dbindex="88758">



Maratoni, pertanyent o relatiu a les curses de Marat i a la plana i ciutat de Marat (Grcia).
Maratoni, membre d'una secta cristiana. Vegeu semiarrianisme.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230077" title="Macedoni II" nonfiltered="3686" processed="3679" dbindex="88759">
Macedoni II de Constantinoble (Macedonius, ) fou patriarca de Constantinoble al segle V i comenament del VI, era nebot de Genadi I. 

El seu nomenament se situat entre el 459 i el 496 (Tefanes). Encara que havia reconegut al concili de Calcednia l'emperador el va persuadir de signar l' Henoticon de Zen en el que aquell concili era obviat. Va intentar reconciliar als monjos dels monestirs de Constantinoble (favorables a l' Henoticon)  amb el patriarcat per no ho va aconseguir. 

Va demanar al emperador de convocar un snode o concili de bisbes per sancionar algunes de les normes del Concili de Calcednia sense reconixer el mateix concili. Encara que desautoritzat pels monjos, els va tractar amb suavitat i no va prendre mesures de cstig. Fou geners amb el seu predecessor Eufemi de Constantinoble i amb un home que el va intentar assassinar a ell mateix. Finalment va dirigir un concili en el que els seguidors de Calcednia foren condemnats.

Va ser patriarca fins el 511 quan fou deposat per l'emperador perqu implcitament mantenia l'autoritat de les doctrines calcedonianes, i per aix fou acusat d'actes antinaturals i heretgia per Anastasi, i el va succeir Timoteu I. Fou desterrat sense judici i sense una investigaci sobre la realitat de les acusacions, primer a Calcednia i desprs a Euquita.

Finalment fou condemnat en absncia per jutges que estaven entre els acusadors. Molts eclesistics es van oposar a la destituci i la seva restauraci fou un dels objectius de la revolta de Vitali el Got (514). Finalment va morir a l'exili el 516. 

Fou declarat sant i es honorat per les esglsies llatina i grega.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230081" title="Macedoni Critfag" nonfiltered="3687" processed="3680" dbindex="88760">
Macedoni Critfag (Macedonius Critophagus o Crithophagus ) fou un asceta grec, contemporani i amic de Teodoret que va viure al segle IV. 

Fou asceta a les muntanyes properes a Antioquia durant uns 25 anys durant els quals no va usar ni tendes ni altres refugis fora de coves fins que quan va ser ja mes gran es va construir un sopluig i ms tard una petita casa, i aix va viure altres 25 anys. Va morir amb uns 70 anys per la data no es coneguda. Fou conegut tamb com Macedoni de Guba (per el seu lloc de residencia proper a una font, guba en sirac) . Critfag vol dir "menjador de civada". 

Fou ordenat sacerdot per Flavi d'Antioquia que va usar un engany per fer-lo sortir de les muntanyes i quan va saber que se l'havia ordenat, pensant que hauria de deixar la solitud, es va posar malalt, per finalment va marxar altre cop a les muntanyes. Va tornar a Antioquia per intercedir pels habitants de la ciutat desprs de la revolta del 387.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230083" title="Macedoni Vicari d'frica" nonfiltered="3688" processed="3681" dbindex="88761">
Macedoni Vicari d'frica  (Macedonius Vicarius Africae  ) fou un magistrat rom, vicari d'frica al comenament del segle V.

Fou amic de Sant Agust que el descriu con a persona eminent. Es conserven dues cartes seves a Sant Agust.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230084" title="Macedoni de Tessalnica" nonfiltered="3689" processed="3682" dbindex="88762">
Macedoni de Tessalnica  (Macedonius ) fou un poeta bizant amb alguna de les seves obres a l'antologia grega (en concret hi ha a l'obra quaranta tres epigrames que li corresponen). Vivia al segle VI.

A Suides se l'esmenta com a contemporani d'Agties, Pau el Silenciari i Triboni, en temps de Justini I, i li dona el renom del "Cnsol" (). Els seus epigrames eren de carcter ertic en la seva majoria, i d'un estil elegant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230087" title="Emili Macer (poeta segle I aC)" nonfiltered="3690" processed="3683" dbindex="88763">
Emili Macer (Emilius Macer) fou un poeta rom del segle I aC.

Va morir el 16 aC tres anys abans de Virgili. Els seus poemes eren sobre ocells, serps i plantes medicinals, imitant la Theriaca de Nicandre de Claros.

El poema medieval sobre l'herbari conegut com a Aemilius Macer de Herbarum Virtutibus (o De viribus  De virtutibus herbarum), obra del bisbe francs Od de Meung (Odon Magdunensis), s'inspira en la seva obra i circul amb el ttol popular de Macer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230088" title="Emili Macer (poeta segle I)" nonfiltered="3691" processed="3684" dbindex="88764">

Emili Macer (Emilius Macer) fou un poeta rom especialitzat en Homer, que va florir al segle I.

Appuleu esmenta la seva obra "Bellum Trojanum" (Hieronimus a Chron, Euseb. Ol. cxci. ; Ovidius Tr. 4.10. 43; Quintilianus. 6.3.96, 10.1.  56, 87, 12.11.27; Appuleius, de Orthograph.  18).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230089" title="Emili Macer" nonfiltered="3692" processed="3685" dbindex="88765">
Emili Macer (Emilius Macer) fou un jurista rom que va viure durant el regnat de l'emperador Alexandre Sever.

Va escriure diversos treballs alguns dels quals sn esmentats al Digest, sent els principals 
De Appellationibas, De Re Militari, De Officio Praesidis, De Publicis Judiciis, i Ad Legem de Vicesima Hereditatum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230090" title="Bebi Macer" nonfiltered="3693" processed="3686" dbindex="88766">
Bebi Macer (Bebius Macer) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 101, fou desprs un dels cnsols designatus crrec que exercia quan Plini el Jove va defensar la causa de Bas (Bassus) al senat. 

Fou prefecte urb en temps de Traj (ho era a la seva mort el 117).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230091" title="Clodi Macer" nonfiltered="3694" processed="3687" dbindex="88767">

Clodi Macer (Clodius Macer) fou governador d'frica nomenat per Ner.

A la mort de l'emperador el 68, es va revoltar instigat per Clvia Crispinilla (que havia estat mestre de Ner segons Tcit), i va reclamar el tron; va impedir l'enviament de vaixells amb gra cap a Roma, per produir la fam. 

Quan Galba va ser el poder va ordenar la seva execuci al procurador Treboni Garuci, que ho va complir. Durant el seu govern fou odiat per les seves crueltats i extorsions. Va emetre algunes monedes amb el nom de Luci Clodi Macer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230093" title="Catleg Messier" nonfiltered="3695" processed="3688" dbindex="88768">


El Catleg Messier s una llista de 110 objectes astronmics realitzada per l'astrnom francs Charles Messier i publicada el 1774 sota el ttol Catleg de nebuloses i cmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitz de Pars (en francs, Catalogue des Nbuleuses & des amas d'toiles, que l'on dcouvre parmi les toiles fixes sur l'horizon de Paris). Messier es dedicava a la recerca de cometes i la presncia d'objectes difusos fixos en el cel resultava un problema en aquesta recerca ja que es podien confondre amb cometes. Per aquest motiu, va decidir recopilar una llista de posicions d'objectes difusos fixos per a evitar confondre'ls amb possibles cometes. Els diferents objectes es coneixen pel seu nmero en el catleg i es corresponen amb objectes de molt diferent tipus com ara galxies, nebuloses o cmuls d'estrelles. La galxia d'Andrmeda, per exemple, s l'objecte M31 del catleg Messier. Ats que Messier vivia a Frana, la llista cont nicament objectes de l'hemisferi nord. La primera edici del catleg contenia tan sols 45 objectes (M1 a M45). La llista total d'objectes inclou 110 objectes amb (M1 a M110). El catleg final va ser publicat el 1781. Molts d'aquests objectes segueixen sent coneguts pel seu nmero del catleg Messier. Alguns sn ms coneguts pel seu nom del catleg NGC (New General Cataloge). 

Marat Messier.

Des de mitjans de la dcada de 1980 alguns afeccionats a l'astronomia realitzen maratons Messier, consistents a observar en una sola nit el major nombre possible dels 110 objectes del catleg. La marat se celebra en la segona meitat del mes de mar, prop de l'equinocci de primavera -del 20 al 21 de mar- i coincidint amb la lluna nova, amb la finalitat que les condicions de visibilitat facilitin la recerca dels 110 objectes.

Quadre dels 110 objectes del Catleg Messier.

Premeu sobre la imatge per a obtenir una versi ms gran i en els enllaos per a anar a la pgina corresponent a cada objecte.



Referncies.


Enllaos externs.
Imatge de l'APOD;
El catleg Messier;
Plana dedicada al catleg Messier;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230094" title="Escala de Mercalli" nonfiltered="3696" processed="3689" dbindex="88769">
La Escala de Mercalli s una escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels terratrmols a travs dels danys causats a diferents estructures.  Deu el seu nom al fsic i geleg itali Giuseppe Mercalli (21 de maig de 1850 - 19 de mar de 1914). (Modificada en 1931 per Harry O. Wood i Frank Neuman)

Es traca de una escala subjectiva de intensitat, perque avalua la percepci humana del sisme, i s'expressa en nmeros romans per a diferenciar-la de l'Escala de Richter (escala local de magnitud). En l'actualitat, l'escala de Mercalli ha caigut en dess, i per a mesurar la magnitud d'un terratrmol es fa servir la Escala de Richter.

Els nivells baixos de l'escala estan associats per la forma en qu les persones senten el tremolor, mentre que els graus ms alts es relacionen amb el dany estructural observat.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230095" title="Gai Licini Macer" nonfiltered="3697" processed="3690" dbindex="88770">
Gai Licini Macer (Caius Licinius Macer) fou un historiador rom, del grup dels annalistes, pare de Gai Licini Calb o Calv. Va nixer vers el 110 aC.

Fou qestor vers el 78 aC i trib de la plebs el 73 aC, i desprs pretor (68 aC) i propretor (67 aC), per no se sap de quina provncia. El 73 aC va acusar Gai Rabiri de participar a la mort de Saturn, per fou absolt (Rabiri fou acusat per segona vegada deu anys desprs). Cicer va acusar a Macer el 66 aC per la llei de Repetundis,  i haguera estat condemnat tot i  la influencia del seu amic Cras, per ho va evitar sucidant-se i estalviant aix el deshonor a la famlia.

Va escriure Annales o Rerum Romanarum Libri o Historia que narra des de l'origen de la ciutat fins al seu temps, en 21 llibres. Tamb es conserva un fragment del seu discurs Pro Tuscis, i un altre de la carta Epistola ad Senatum.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230096" title="Marci Macer" nonfiltered="3698" processed="3691" dbindex="88771">
 
Marci Macer (Marcius Macer) fou el  capit dels gladiadors de l'exrcit de l'emperador Ot (any 69). Va pujar pel riu Po (Padus) amb un destacament de la flota de Ravenna i va foragitar als vitellians de l'esquerra del riu, per abans de la derrota final d'Ot aquest li va retirar el comandament per alguna ra. 

El seu nom fou esborrat per Ot de la llista de cnsols sufectes de l'any 69.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230097" title="Pompeu Macer" nonfiltered="3699" processed="3692" dbindex="88772">
Pompeu Macer (Pompeius Macer) fou pretor l'any 15 i va portar al senat una consulta sobre l'extensi de la Lex Majestatis.  La seva pretoria marc el perode on van comenar els abusos de poder de Tiberi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230098" title="(78071) Vicent" nonfiltered="3700" processed="3693" dbindex="88773">
(78071) Vicent s un asteroide pertanyent al cintur principal. Va ser descobert l'1 de juny de 2002 per Rafael Ferrando des de l'observatori astronmic Pla d'Arguines de la ciutat valenciana de Sogorb (Alt Palncia). La seua rbita presenta una forma de semieix major de 2,7463075 UA amb una excentricitat de 0,0804434 i una inclinaci de 5,51538 respecte de l'eclptica. El seu perode orbital s de 1 663,58 dies i t una velocitat orbital de 17,96840205 km/s.

Fou batejat en homenatge al sogorb Francesc Vicent, autor del primer tractat d'escacs conegut.

 Vegeu tamb .

 Llista d'asteroides;

 Enllaos externs .

 (78071) Vicent a la base de dades del Jet Propulsion Laboratory del California Institute of Technology ;
 Diagrama orbital del (78071) Vicent;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230100" title="Macer" nonfiltered="3701" processed="3694" dbindex="88774">
Macer (Macerinus) fou el nom d'una antiga famlia romana patrcia de la gens Gegnia

Personatges rellevants foren:
Tit Gegani Macer, cnsol el 492 aC ;
Luci Gegani Macer, germ i llegat del cnsol Tit Gegani Macer ;
Marc Gegani Macer, tres vegades cnsol, el 447 aC, el 443 aC i el 437 aC ;
Procule Gegani Macer, cnsol el 440 aC ;
Luci Gegani Macer (Lucius Geganius Macerinus) fou trib amb poder consolar el 378 aC  (Liv. 6.31; Diod. 15.57.);
Marc Gegani Macer (Marcus Geganius Macerinus) fou trib amb poder consolar el 367 aC  (Liv. 6.42);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230101" title="Tit Gegani Macer" nonfiltered="3702" processed="3695" dbindex="88775">
Tit Gegani Macer (Titus Geganius Macerinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 492 aC juntament amb Publi Minuci Augur i en el seu perode es va produir una gran fam a Roma, a causa de qu les terres no s'havien cultivat a l'any anterior perqu la plebs s'havia retirat al Mons Sacer





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230103" title="Luci Gegani Macer" nonfiltered="3703" processed="3696" dbindex="88776">
Luci Gegani Macer (Lucius Genanius Macerinus) fou germ del cnsol Tit Gegani Macer (Titus Geganius Macerinus).

Degut a la gana que afectava a Roma el 492 aC, el cnsol va enviar al seu germ Luci com a llegat amb algunes naus a buscar gra a l'illa de Siclia.

Un altre Luci Gegani Macer (Lucius Geganius Macerinus) fou trib amb poder consolar el 378 aC  (Titus Livi 6.31; Diodor. 15.57.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230104" title="Marc Gegani Macer" nonfiltered="3704" processed="3697" dbindex="88777">

Marc Gegani Macer (Marcus Geganius M. F. Macerinus) fou un magistrat rom.

Fou tres vegades cnsol, la primera el 447 aC amb Gai Juli Jul III; la segona el 443 aC amb Tit Quint Capitol Barbat I (any en qu va derrotats als volscs i va obtenir els honors del triomf); i la tercera el 437 aC amb Luci Sergi Fidenes.

En el seu segon consolat es va establir la censura que fou coberta el 435 aC per Gai Furi Pacil Fus. Els censors primer van fer el cens en pblic al Camp de Mart. Mamerc Emili Mamerci, que havia proposat rebaixar el perode de cinc anys a la censura fins a un any i mig, fou excls de la seva tribu i rebaixat a la condici d'erari.

Un altre Marc Gegani Macer (Marcus Geganius Macerinus) fou trib amb poder consolar el 367 aC (Titus Livi, 6.42)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230107" title="Procule Gegani Macer" nonfiltered="3705" processed="3698" dbindex="88778">
Procule Gegani Macer (Proculus Geganius Macerinus) fou un magistrat rom, probablement germ de Marcus Geganius M. F. Macerinus.

Fou cnsol el 440 aC junt amb Luci Meneni Agripes Lanat. Durant el seu govern hi va haver un perode de fam a Roma i es va crear la figura del praefectus annonae, essent el primer que va exercir el crrec Lluci Minuci Augur; encara va poder evitar la lluita entre els patricis i Espuri Meli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230110" title="Iris (Van Gogh)" nonfiltered="3706" processed="3699" dbindex="88779">

Iris s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889 i actualment exposada al Getty Center, a Los Angeles, Califrnia.

s una de les primeres obres que va pintar quan es trobava a l'asil de Sant Paul-de-Mausole a Sant Romieg de Provena, Frana, l'any que precedia la seva mort. El quadre va estar influenciat per les pintures japoneses ukiyo-e, com molts dels seus treballs i els d'altres artistes de la seva poca. Iris no expressa la "tensi" que es troba a les seves obres ulteriors. Parlant de la pintura, Van Gogh explicava que era el remei per a la meva malaltia, perqu considerava que podia evitar tornar-se boig continuant pintant.

Van Gogh considerava aquesta pintura com un estudi, el que explica perqu no existeix cap esbs conegut, mentre que Tho, el germ de Van Gogh, va comprendre rpidament que es tractava d'un quadre important i el va sotmetre a l'exposici anual de la Societat Artistes Independents el setembre de 1889, amb un altre quadre de Van Gogh, a La nit estelada sobre el Roina.

Fou l'escriptor Octave Mirbeau qui en va ser el primer propietari, el 1891, desprs d'haver-lo comprat juntament amb Els gira-sols, al pare Tanguy, per a la suma de 600 francs per a les dues teles.

El 1987, aquest quadre hauria pogut ser la pintura ms cara del mn. Aquest fals rcord es va mantenir durant dos anys i mig fins que l'australi Alan Bond va reconeixer que havia fet una licitaci massa agosarada i que no podia pagar. Aleshores, Christie's va negociar amb el museu Getty per la seva compra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230112" title="Macnides" nonfiltered="3707" processed="3700" dbindex="88780">
Macnides (Machanidas) fou tir d'Esparta.

Fou probablement el cap d'una banda de mercenaris tarentins al servei del govern d'Esparta. La manera en qu Macnides va obtenir la tirania es desconegut per probablement va estar associat a Plops, fill i successor de Licurg d'Esparta que fou un collega decoratiu, i pels seus crims i el terror que va inspirar fou anomenat "el tir".

Igual que Licurg no tenia dret a la corona, per no va respectar ni als fors ni a les lleis i va governar amb el poder de les armes dels seus mercenaris. La Lliga Aquea i Argos no li podien fer front sense ajut i van haver de ser els seus aliats, i Roma, al mig de la Segona Guerra Pnica i davant el perill macedoni, el va conservar com un aliat.

El 307 aC mentre Elis feia els preparatius del proper festival olmpic, Macnides va preparar una expedici a l'lide, per el projecte fou frustrat per l'arribada del rei de Macednia al Pelopons i Macnides es va retirar rpidament cap a Esparta. El mateix 207 aC Filopemen, general de la Lliga Aquea, desprs de temps de preparatius, el va atacar; els dos exercits van xocar a un lloc entre Mantinea i Tegea i els mercenaris tarentins foren derrotats. Macnides fou mort pel mateix Filopemen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230113" title="Macares" nonfiltered="3708" processed="3701" dbindex="88781">
Macares (Machares, ) fou prncep del Pont i rei del Bsfor Cimmeri, fill de Mitridates VI Eupator.

El seu pare el va nomenar rei regent del Bsfor desprs de sotmetre (per segona vegada) aquest regne vers el 80 aC. El 73 aC Mitridates, desprs de la seva derrota a Czic, li va demanar ajut, que li fou enviat per Macares, per el 71 aC desprs de noves derrotes, Macares va renunciar a ajudar al seu pare i va collaborar amb els romans enviant una corona a Luculle i demanant  un tractat d'aliana, que fou concedit; Macares va proveir a Roma amb subministraments i assistncia al setge de Sinope.

Quant Mitridates, desprs de ser derrotat per Pompeu, va adoptar la resoluci de marxar al Bsfor amb les seves forces, Macares en saber que el pare s'acostava, i per temor al ctig per la seva traci, va fugir a la ciutat de Querson (66 o 65 aC), on, desesperant de ser perdonat, es va sucidar. Segons Di Cassi el pare li va prometre que salvaria la vida i quan es va entregar el va fer executar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230114" title="Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer" nonfiltered="3709" processed="3702" dbindex="88782">


L'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer s un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i desprs pels reis d'Itlia, abans que el pas esdevingus una repblica, i atorgat com a recompensa pels mrits especials pel servei civil o militar a l estat, d acord amb els estatuts, en els camps de la cincia, la literatura, les arts, la indstria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Naci Italiana.

 Histria de l'Orde .

Va sorgir de la fusi de dos ordes ms antics: l'Orde de Sant Maurici, del 1434, i l'Orde de Sant Lltzer, de 1100.

Dels seus orgens, l'Orde de Sant Maurici era un Ordine combattente, un orde combatent, atorgat per lluitar contra els luterans i els calvinistes. Pel seu costat, l'Orde de Sant Lltzer provenia dels "Germans de Sant Lltzer", uns creuats que van formar una leproseria a Jerusalem a l'poca del Regne Llat de Jerusalem, cap al 1090. Amb la caiguda d'Acre en 1291, els cavallers de Sant Lltzer abandonaren Terra Santa i Egipte i s'establiren primer a Frana i, en 1311, a Npols.

Al segle XVI l'orde era en decadncia. A petici del duc de Savoia Emanuele Filiberto, els dos ordes es van unificar en 1572 per la butlla Pro commissa Nobis del papa Gregori XIII, tot just un any desprs de la batalla de Lepant, amb l'nim de lluitar contra els infidels. Tot i aix, durant el segle XVI va perdre la seva ra de ser militar.

El 15 de gener de 1573 s'autoritz que la Creu de Sant Maurici pogus sobreposar-se a la de Sant Lltzer i, en 1643, els membres van quedar obligats a lluir la insgnia de l'orde sempre que estiguessin en pblic.

L'orde estava sota la jurisdicci eclesistica, sota l'autoritat del Gran Prior, que compartia l'autoritat amb altres alts funcionaris: el Gran Almirall, el Gran Mariscal, el Gran Conservador, el Gran Canceller i el Gran Hospitaler.

L'orde estava dividida en 2 classes: Cavallers de Justcia i Cavallers de Grcia. Als Cavallers de Justcia se'ls demanava provar diverses qualificacions incloent noblesa per part dels quatre avis. Als Cavallers de Grcia se'ls requeria ser catlics, de famlia honesta, nascut de matrimoni legtim i de bones maneres. En aquesta poca estava dividida en dos graus: Gran Creu i Cavaller.

En 1831 s'efectu una nova reforma dels estatuts, introduint el grau de Comandant com a grau mig entre la Gran Creu i el Cavaller. En 1839 s'introdu la Medalla de Maurici pel servei militar.

El rei Vctor Manuel II la va fer ressorgir de nou, concedint-la pel servei distingit en afers civils i militars, com un orde ms exclusiu que l'Orde de la Corona d'Itlia.

En 1860 la torn a reformar, unificant les classes de Justcia i Grcia i eliminant les antigues dignitats de Gran Almirall i Gran Mariscal. Tanmateix s'introduren dos nous graus mitjos: Oficial i Gran Oficial, per figurar entre el Cavaller i el Comandant, i el Comandant i la Gran Creu respectivament. La jurisdicci eclesistica del Gran Prior tamb qued eliminada, i les esglsies de l'orde passaren a la jurisdicci dels bisbes locals (si b es van mantenir els drets per emprar les basliques de Tor i Cller i el Priorat de Torre Pellice)

Durant els 86 anys del regnat dels Savoia a Itlia, l Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer va ser la segona ms alta del regne, noms al darrera de l Orde de la Santssima Anunciaci (afegir noms que els cavallers de l Anunciaci rebien automticament la Gran Creu de l Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer)

Desprs de la caiguda de la monarquia, al 1952, el govern itali canvi l'orde, anomenant-se ara Orde del Mrit de la Repblica Italiana, deixant-la com un "ens moral", una entitat sense nim de lucre dedicat a la caritat (orfenats, hospitals, escoles, etc.), amb el President de la Repblica com a President de l'Alt Patronat. Per la seva part, la casa de Savoia, encara possedora per raons dinstiques del Gran Mestratge, segueix atorgant l'orde des de l'exili.

 Graus .

Estava dividida en 5 graus: 
  - CAVALIERI DI GRAN CROCE DECORATI DEL GRAN CORDONE (Cavaller Gran Creu amb Gran Cord) - amb un mxim de 60 membres. Llueix la insgnia de 67mm de dimetre sota una corona reial suspesa d una banda, aix com l estrella de 8 puntes.
    GRANDI UFFICIALI (Gran Oficial) - amb un mxim de 150 membres. Llueix la insgnia de 50mm de dimetre sota una corona reial suspesa d un gal del coll, amb l estrella de 4 puntes.
  - COMMENDATORI (Comandant) - amb un mxim de 500 membres. Llueix la insgnia de 50mm de dimetre sota una corona reial suspesa d un gal del coll ;
  - UFFICIALI (Oficial) - un mxim de 2.000 membres. Llueix la insgnia de 35mm de dimetre sota una corona reial suspesa d un gal penjant a l esquerra del pit.
  - CAVALIERI   Cavaller (sense lmit de membres)   Llueix la mateixa insgnia que l Oficial, per sense la corona.
 MEDALLA MAURICIANA s'atorgava pel mrit militar desprs de 50 anys de servei a l  Exrcit.

Insignia.
 La insgnia: una creu botonada d esmalt blanc sobre base d or, amb una creu de Malta en aspa d esmalt verd, amb els braos acabats en perles sobre base d or.
 L'estrella: De 8 puntes per a la Gran Creu i 4 puntes per al Gran Oficial, amb la insgnia a sobre. Ambdues sn de plata.

El gal de l orde s verd poma, i la sobrevesta de l orde s vermella amb la Creu de l Orde al pit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230115" title="Macates" nonfiltered="3710" processed="3703" dbindex="88783">


Onomstica:

Macates d'Elimiotis, militar macedoni;

Macates d'Etlia, ambaixador etoli;

Macates (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230116" title="Macates d'Elimiotis" nonfiltered="3711" processed="3704" dbindex="88784">
Macates (Machatas, ) fou un militar macedoni, pare d'Hrpal i de Filip (strapa de l'ndia). 

Era germ de Derdes i de File, una de les moltes dones de Filip II de Macednia, i pertanyia a la famlia de sobirans de l'Elimiotis, que una vegada sotmesos per Filip II van residir a la seva cort, on Plutarc diu que no rebien la consideraci adequada al seu anterior rang.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230117" title="Macates d'Etlia" nonfiltered="3712" processed="3705" dbindex="88785">
Macates (Machatas, ) fou un poltic etoli, que fou enviat com ambaixador a Esparta al comenament de la guerra social (220 aC) per demanar als espartans de unir-se a la Lliga Etlia contra Filip V de Macednia i la Lliga Aquea. 

En aquesta primera ambaixada no va tenir xit per poc desprs el govern espart va canviar amb dos nous reis (Agespolis i Licurg) i Macates va tornar i aquesta vegada va aconseguir fcilment el seu propsit.

Desprs va anar com ambaixador a l'lide on tamb va proposar la aliana; Elis igualment es va unir a la Lliga Etlia contra la Lliga Aquea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230118" title="Macates (escultor)" nonfiltered="3713" processed="3706" dbindex="88786">
Macates (Machatas, ) fou un escultor grec, del que el nom s conegut per inscripcions, una de les quals apareix a l'esttua d'Hrcules dedicada per un Lafanes fill de Lastenes; tamb apareix a una esttua dedicada a Escolapi. Res se sap del seu pas o la seva poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230119" title="Mac" nonfiltered="3714" processed="3707" dbindex="88787">
Mac (Machon, ) fou un poeta cmic grec natura de Corint o de Sici, per que va florir a Alexandria. Fou contemporani d'Apollodor de Carist vers el 300-260 aC.

Fou un dels principals poetes alexandrins. Ateneu n'esmenta algun epigrama. Es conserven els ttols de dues comdies i el d'uns sentncia en versos imbics senars, tot mercs a Ateneu: 

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230120" title="Maciste" nonfiltered="3715" processed="3708" dbindex="88788">
Maciste (Macistus, ) fou un renom d'Hrcules. El temple de Maciste era a la rodalia de Macistos a Triflia.

El personatge fou portat al cinema el 1914 i als anys seixanta va comenar a esdevenir el protagonista d'una srie de pellcules del gnere conegut per pplum, en qu deixant de ser un deu, passava a ser un home de gran fora que lluitava contra el mal.

Filmografia.

 Cabria (1914) de Giovanni Pastrone;
 Maciste (1914)  ;
 Maciste alpino (1916) di Giovanni Pastrone;
 Maciste atleta (1918) di Giovanni Pastrone;
 Maciste e il nipote d'America (1923);
 Maciste imperatore (1924);
 Maciste all'inferno (1925)  ;
 Maciste contro lo sceicco (1925);
 Maciste nella gabbia dei leoni (1926);
 Maciste nella Valle dei Re (1960) de Carlo Campogalliani;
 Maciste nella terra dei ciclopi (1961) de Antonio Leonviola;
 Tot contro Maciste (1961) de Fernando Cerchio;
 Maciste contro lo sceicco (1961) de Domenico Paolella;
 Maciste contro Ercole nella valle dei guai (1961) de Mario Mattoli;
 Maciste l'uomo piu' forte del mondo (1961) de Antonio Leonviola;
 Il trionfo di Maciste (1961) de Tanio Boccia;
 Maciste contro il vampiro (1961) de Sergio Corbucci;
 Maciste contro i mostri (1962) de Guido Malatesta;
 Zorro contro Maciste (1963) de Umberto Lenzi;
 Maciste l'eroe piu' grande del mondo (1963) de Michele Lupo;
 Maciste alla corte dello Zar (1964) de Tanio Boccia;
 Ercole, Sansone, Maciste e Ursus gli invincibili (1964) de Giorgio Capitani;
 Maciste contro i mongoli (1964) de Domenico Paolella;
 Maciste nelle miniere di re Salomone (1964) de Piero Regnoli;
 Maciste nell'inferno di Gengis Khan (1964) de Domenico Paolella;
 Maciste e la regina di Samar (1964) de Giacomo Gentilomo;
 Maciste gladiatore di Sparta (1965) de Mario Caiano;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230121" title="Macri Major" nonfiltered="3716" processed="3709" dbindex="88789">
Macri Major  (Macrianus) fou un del trenta tirans esmentat per Trebelli Polli. 

Quan Valeri va iniciar la guerra contra Prsia va donar el comandament a Macri que havia demostrat el seu valor a Itlia primer, i desprs a Trcia i a frica, de jove i finalment a Illria i Dalmcia. Com a resultat de la seva mala direcci la campanya va acabar amb la captura de l'emperador (260).

Llavors Macri i el prefecte Balista amb les restes de la tropes van decidir en conferencia amb l'estat major de rebutjar les reclamacions al trons de l'efeminat Galli, fill de Valeri, i que Macri assoliria la porpra. Macri va renunciar al tron per la seva edat, per el va acceptar pels seus fills Quiet i Macri Menor. 

Va deixar el govern d'Orient al seu fill Quiet i va marxar amb l'altra fill Macri Menor cap a Occident. A la frontera entre Trcia i Illria es van trobar amb les forces dirigides per Aureol, i foren derrotats i morts (261).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230122" title="Macri Menor" nonfiltered="3717" processed="3710" dbindex="88790">
Macri Menor (Macrianus) fou un del trenta tirans esmentat per Trebelli Polli.

Quan Valeri I va iniciar la guerra contra Prsia va donar el comandament al seu pare Macri Major, per com a resultat de la seva mala direcci la campanya va acabar amb la captura de l'emperador (260). 

Llavors Macri i el prefecte Balista amb les restes de la tropes van decidir en conferencia amb l'estat major de rebutjar les reclamacions al trons de l'efeminat Galli fill de Valeri, i que Macri assoliria la porpra. Macri va renunciar al tron per la seva edat, per la va acceptar pels seus fills Quiet i Macri Menor.

Va deixar el govern d'Orient al seu fill Quiet i va marxar amb Macri Menor cap a Occident. A la frontera entre Trcia i Illria es van trobar amb les forces dirigides per Aureol, i ambds foren derrotats i morts (261).

El seu nom segons les monedes era , Titus Fulvius Junius Macrianus, o be  Marcus Fulvius Macrianus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230123" title="Bebi Macr" nonfiltered="3718" processed="3711" dbindex="88791">
Bebi Macr (Baebius Macrinus) fou un retric rom.

s esmentat juntament amb Juli Front i Juli Grani com a mestre de l'emperador Alexandre Sever (Lampridi, Alexander Severus, 3).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230125" title="Macris" nonfiltered="3719" processed="3712" dbindex="88792">

Macris () fou una dona odrsia, probablement de la dinastia de prnceps dels odrisis, que es va casar amb Lismac de Trcia amb el que fou la mare de Agtocles de Trcia i Alexandre de Trcia. Sembla que no fou considerada dona legitima tot i que va donar a Lismac dos fills que van ser prnceps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230127" title="Adolf Braeckeveldt" nonfiltered="3720" processed="3713" dbindex="88793">

Adolf Braeckeveldt (Sint-Denijs-Westrem, 6 d'octubre de 1912 - Lovendegem, 4 d'agost de 1985) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1935 i 1944. La seva millor temporada com a professional fou el 1937, quan guany la Volta a Blgica, la Fletxa Valona i una etapa del  Tour de Frana.

Palmars.
1935;
 1r a Charleroi ;
 1r del GP del Nord de Flandes;
 1r a Kruishoutem ;
1936;
 1r a la Lieja-Courcelles ;
 1r del GP de Wallonie ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1937;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 1r de les Tres Viles Germanes;
1938;
 1r a la Lieja-Courcelles;
 1r del GP de Wallonie ;
 1r del GP del Nord de Flandes;
 1r a Aalst;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1939;
 1r a la Lieja-Courcelles;
 1r a la Pars-Limoges;
 1r del GP de Wallonie ;
 1r a Zwijndrecht ;
1944;
 1r a Sint-Eloois-Winkel ;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Adolf Braeckeveldt ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230129" title="Nevi Sertori Macr" nonfiltered="3721" processed="3714" dbindex="88794">
Nevi Sertori Macr (Naevius Sertorius Macro) fou un prefecte pretori sota els emperadors Tiberi i Calgula, d'origen fosc, probablement un llibert. Va atreure l'atenci de Tiberi que el va utilitzar contra Sej, la detenci del qual va dirigir i al que va substituir com a comandant dels pretorians (any 31). Sej fou arrestat al senat on tenia molts partidaris i on desplegava les tropes que ell mateix havia organitzat i que li eren fidels, per Macr va organitzar un pla junt amb Tiberi (en reunions mantingudes a Capri) i el 19 d'octubre del 31 va repartir diverses cartes de l'emperador amb ordres per oficials i gurdies i amb instruccions pels principals membres del senat; Macr va arribar a Roma a la nit i va fer repartir les cartes al cnsol Publi Memmi Rgul i a Grec Lac, el prefecte de la ciutat, i al mat, quan el senat es va reunir al temple d'Apollo, al costat del palau imperial, Macr va fer promeses de donacions als pretorians a condici de restar al seu camp i els va substituir per gurdies facilitats per Lac. Sej, al preguntar per la sobtada arribada de Macr, va ser  informat per aquest que Tiberi havia ordenat al senat de conferir-li la dignitat tribuncia a l'endem, equivalent a ser adoptat com hereu. Aix Macr va poder la detenci utilitzant als gurdies de Lac. En la confusi que va seguir els pretorians, gelosos de la preferncia en el cop donada als "vigiles" de Lac, van comenar a incendiar els suburbis, per Macr els va fer obeir amb donacions generoses, fins que fou acceptat com a nou prefecte. Pels seus serveis d'aquest dia el senat va concedir a Macr una important quantitat de diners i un seient al teatre a les cadires senatorials, i els ornaments i privilegis dels pretors, honors que va declinar.

Va restar com a prefecte pretori la resta del regnat de Tiberi i part del de Calgula. Lluci Arrunti el descriu com pitjor que Sej. Va acusar a nombroses persones, principalment antics amics de Sej, i entre els acusats hi havia Mamerc Emili Escaure i el mateix Luci Arrunci. A mesura que el poder de Tiberi s'anava acostant al final, Macr va veure que els hereus havien de ser el seu net Tiberi o el seu nebot Calgula, i aquest era el ms popular i per la seva mare Agripina Major era descendent de la casa Jlia, i en canvi Tiberi era encara un infant. Calgula era presoner de l'estat, per Macr tenia al seu crrec als presoners i es va guanyar a Calgula amb favors i fins i tot amb una intriga (afavorida per Macr) entre la seva dona nnia i el jove presoner. Tiberi en fou informat per no li va donar importncia (s'acosta al sol naixent, va dir).

Va crrer el rumor de qu Macr va accelerar la mort de Tiberi al que hauria ofegat desprs de recuperar-se miraculosament d'un atac. Macr va induir al senat a acceptar a Calgula com nic emperador tot i que Tiberi nomenava tamb al seu nebot com a cohereu.

En els primers anys de govern de Calgula va gaudir del mxim poder, per va comenar a criticar a l'emperador per les seves extravagncies i la seva addicci als plaers sexuals en lloc de al govern. Finalment Calgula va fer matar a Macr, la seva dona nnia i als seus fills.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230130" title="Macrobi" nonfiltered="3722" processed="3715" dbindex="88795">


Onomstica:

Macrobi, escriptor i gramtic grec  ;

Macrobi, prevere catlic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230131" title="Macrobi (gramtic)" nonfiltered="3723" processed="3716" dbindex="88796">

Macrobi (Macrobius, o  Ambrosius Aurelius Theodosius Macrobius) fou un escriptor i gramtic grec  (vers finals del segle IV i primera meitat del segle V). 

Biografia.
No se sap on va nixer per no era rom  ni parlava llat com a llengua prpia. Parma i Ravenna reclamen ser les ciutats que el van veure nixer, per tamb podia ser grec o afric, i el ms probable es que fou grec al menys de llengua. 

Algunes referncies que li podrien correspondre esmenten un Macrobi prefecte d'Hispnia (399), Macrobi, vicari de les Gllies (400), Macrobi, procnsol d'frica (410), i Macrobi un vir illustris esmentat el 422 com a praepositus sacri cubiculi. 

Obres.

Obres seves foren:

I.	Saturnaliorum Conviviorum Libri VII;
II.	Commentarius ex Cicerone in Somnium Scipionis;
III.	 De Differentiis et Societatibus Graeci Latinique Verbi;

Influncia en la literatura catalana.

El Somni d'Escipi de Cicer, amb el comentari sobre aquest de Macrobi, que acompanyava sempre a l'obra ciceroniana a l'edat mitjana, s l'obra de la que parteix Bernat Metge a l'escriure el seu "Lo Somni".

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230132" title="Macrobi (prevere)" nonfiltered="3724" processed="3717" dbindex="88797">
Macrobi (Macrobius) fou un prevere catlic de l'esglsia africana al segle IV, esmentat per Optat i Gennadi de Marsella en els seus escrits.

Va esdevenir partidari dels donatistes que el van enviar a Roma, on clandestinament va oficiar com a bisbe de la seva secta (suposadament fou el quart bisbe donatista a Roma).

Va escriure Ad Confessores et Virgines, alabant la castedat (escrita abans de ser donatista), i ms tard Epistola de Passione Maximiani et Isaaci Donatistarum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230134" title="Quint Pompeu Macula" nonfiltered="3725" processed="3718" dbindex="88798">
Quint Pompeu Macula (Quintus Pompeius Macula) fou un cavaller rom amic de Cicer que es va destacar perqu fou un dels dos amants ms coneguts de Fausta Cornlia, la filla del dictador Sulla (l'altra fou Fulvi Full). El cognom Macula probablement derivava d'un defecte fsic (macula = taca)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230136" title="Sylvain Marcaillou" nonfiltered="3726" processed="3719" dbindex="88799">

Sylvain Marcaillou (Tolosa, 8 de febrer de 1911 - Tolosa, 28 de setembre de 2007) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1931 i 1943. En aquests anys va aconseguir 11 victries.

Palmars.
1931;
 1r del Circuit de Marensin;
1934;
 1r del Gran Premi d'Alger;
1936;
 1r de la Trouville-Pars;
 1r de la Ruffec-Bordeus;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint tienne;
1937;
 1r de la Bordeus-Saintes;
1938;
 1r de la Pars-Angers;
 1r de la Bordeus-Pau;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-oest;
1939;
 1r de la Pars-Rennes;
1943;
 1r a Cahors;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 12 de la classificaci general;
1937. 5 de la classificaci general ;
1938. Abandona (6a etapa);
1939. 6 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Sylvain Marcaillou ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230141" title="Madates" nonfiltered="3727" processed="3720" dbindex="88800">
Madates o Madetes (Madetas, ) fou un general persa.

Fou comandant d'una fortalesa de muntanya del pas dels uxis (uxii) que va defensar per odre de Darios III de Prsia contra les forces d'Alexandre el Gran quan aquest va entrar des de la Susiana cap a Persis o Perside vers el final del 331 aC. 

Fou capturat per Alexandre per per intercessi de Sisigambis, mare de Darios, fou perdonat. Madetes estava casat amb una neboda de Sisigambis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230142" title="68 Aquilae" nonfiltered="3728" processed="3721" dbindex="88801">
68 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 6,12.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230143" title="Meandri" nonfiltered="3729" processed="3722" dbindex="88802">


Onomstica:

Meandri de Samos, tir de Samos.

Meandri, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230144" title="Llista dels centres emissors d'Andorra" nonfiltered="3730" processed="3723" dbindex="88803">
Aquesta s una llista de tots els centres emissors de rdio i televisi ubicats a les parrquies andorranes.

Arans.
Parrquia: Ordino

Cota:  m

Cobertura: Arans

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

Coll de Gom.
Parrquia: Ordino

Cota: 1795 m

Cobertura: 

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

Espiolets.

Parrquia: Ordino

Cota: 2250 m

Cobertura: Soldeu

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

La Comella.
Parrquia:

Cota: m

Cobertura: 

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.
Les Neres.
Parrquia: Entre Ordino i Canillo

Cota: 2209 m

Cobertura: 

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

Pal.
Parrquia: ?

Cota:  m

Cobertura: Pal

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.
Pic del Carroi.
Parrquia: Entre Andorra la Vella i La Massana

Cota: 2275 m

Cobertura: 

Rdio: Zona de Venatge i Andorra

Televisi: Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Santa Coloma

Televisi.


Rdio.


Pic de Mai.
Parrquia: Canillo

Cota: 2617 m

Cobertura:

Rdio: Interior Andorra

Televisi: El Pas de la Casa, Soldeu, El Tarter, Ransol, l'Aldosa.

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

Rdio.


Roc de l'guila.
Parrquia:

Cota: m

Cobertura: 

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.

Sant Juli.
Parrquia:

Cota: m

Cobertura: 

Televisi.
Els mateixos canals de televisi que al Pic de Carroi, pels mateixos canals d'emissi formant una xarxa SFN.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230145" title="Meandri de Samos" nonfiltered="3731" processed="3724" dbindex="88804">
Meandri (Maeandrius, ) fou un lloctinent de Polcrates, tir de Samos, i desprs ell mateix tir.

Polcrates el va enviar a Sardes, per confirmar certes promeses del strapa Oroetes; el strapa va mostrar a Meandri unes cases on havia collocat pedres recobertes d'or i va enganyar al ambaixador. Degut al seu informe Polcrates va anar a l'sia Menor deixant el govern de Samos a Meandri; Polcrates va caure en mans d'Oroestes i fou executat el 522 aC. 

Meandri va quedar aix al front de la tirania i va fer empresonar als seus opositors. Durant un temps que va estar malalt va ocupar el govern el seu germ Licaret, que va fer matar als opositors empresonats. 

Quan una fora persa dirigida per Otanes va envair Samos per collocar al tron a Silos, germ de Polcrates, Meandri va capitular i va estar d'acord en abdicar, per Carilau de Samos, que va obtenir perms del seu germ per sortir de l'illa, amb un grup de soldats, es va amagar i quan els perses i grecs estaven reunits a l'acrpoli per signar el tractat, va atacar a la comitiva persa i va matar als notables perses. Com a conseqncia el general Otanes va ordenar la matana general del samians. 

Meandri es va escapar cap a Esparta on va intentar subornar a Clemenes I i altres per ajudar-lo a recuperar el poder per fou desterrat del Pelopons per decisi dels fors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230146" title="Meandri (historiador)" nonfiltered="3732" processed="3725" dbindex="88805">
Meandri (Maeandrius, ) fou un historiador grec que va escriure una obra on parla dels henets (heneti) esmentada per Estrab; tamb va escriure l'obra  esmentada per Ateneu. 

Una inscripci que dataria de entre l'olimpada 140 i la 155 el fa nadiu de Milet el que permet suposar que fou la mateixa persona que Leandre de Milet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230147" title="Mecenes" nonfiltered="3733" processed="3726" dbindex="88806">

Gai Cilni Mecenes (Caius Cilnius Maecenas) fou un poltic rom, patr dels literats. Va nixer probablement entre el 73 aC i el 63 aC segons Horaci un 13 d'abril. Va morir vers l'any 8 aC.

Pertanyia a l'ordre eqestre i deia ser descendents de Lucumones d'Etrria i entre els seus ancestres hi hauria el rei Porsenna. Livi parla de la seva famlia paterna com originaris d'Arretium on haurien assolit el mxim poder i influencia per desprs ser expulsats sent restaurats amb l'ajut dels romans; tamb la famlia materna fou d'origen etrusc i el nom Mecenes devia ser matern ja que era costum als etruscs agafar el nom de la mare. El nom derivaria d'una comarca etrusca on es produa un tipus de vi (vina maeccnatiana) . Tant el nom Mecenes com el de Cilni apareixen en tombes etrusques. Probablement fou fill (o net) de Gai Mecenes, que hauria jugat un paper destacat en derrotar la conspiraci de Marc Livi Drus el 91 aC

Se'l vincula primer amb Juli Csar i desprs amb Octavi. De tot el que es diu de Mecenes en aquest temps l'nic que se segur es que Octavi el va utilitzar per negociar el seu casament amb Escribnia filla de Lib (40 aC) i en negociar la pau de Brundusium amb Marc Antoni, per la que aquest es va casar amb Octvia.

El 36 aC Mecenes era a Siclia amb Octavi en la lluita contra Sext Pompeu i per dos cops va tornar a Roma per controlar alguns disturbis locals. Segons Di Cassi fou viceregent d'Octavi i va governar Roma i Itlia. En els anys segents va romandre com a cap a Roma i Itlia; i va suprimir la conspiraci del jove Lpid.

Desprs d'ccium (31 aC) quan August va preguntar per restaurar la repblica als seus principals consellers, Agripa li va aconsellar que endavant, i Mecenes li va aconsellar establir l'imperi. 

Mecenes no fou probablement prefecte de la ciutat (Praefectus urbis) crrec establert desprs de la guerra civil i de carcter policial, sin un crrec per damunt, amb autoritat no sols sobre Roma sin sobre Itlia i de carcter policial i judicial ja que Sneca diu que tenia poder judicial (in tribunali, in rostris, in omni publico coetu) i tamb tenia la signum ab eo petebatur, una funci prpia de la ms alta autoritat que desprs fou exercida pels mateixos emperadors. Mecenes hauria assolit aquestos poders fins vers l'any 16 aC quan al prefecte de la ciutat, Taure, li fou confiada l'administraci de tota Itlia, si be entre el 21 aC i el 16 aC probablement ja August va voler atenuar el poder de Mecenes i augmentar el d'Agripa i segons alguns autors en aquestos anys l'amistat de August fou ms aparent que real, per no es coneix la causa de la ruptura, encara que alguns sospiten que fou un afer sexual entre August i Terncia, dona de Mecenes.

Durant els seus anys de govern va amassar una gran fortuna i es va retirar a la seva residencia al tur Esquil; potser tamb tenia una villa a Tibur per no s'ha pogut comprovar. Las casa de Mecenes va esdevenir el lloc de reuni de tots els virtuosi de Roma, amb una hospitalitat illimitada que August anomen parasitica mensa. 

Degut a aquesta generositat va agafar fama de patr dels literats; fou amic de Virgili, Horaci i altres poetes, per en canvi altres ni l'esmenten com Tbul i Ovidi. El seu nom va esdevenir proverbial com a patr de les lletres ja en temps de Marc Valeri Marcial i encara es conserva avui en dia pels patronatges privats.

En la vida domestica va tenir constants problemes amb la seva dona Terncia, amb la que es va barallar dotzenes de vegades, per sempre es van reconciliar. Sneca diu que es va casar cent vegades tot i que noms va tenir una dona (figuradament cada reconciliaci l'assimila Sneca a un casament); Mecenes fou fams tamb pels seus propis adulteris (August l'anomena maecharum); Plutarc esmenta fins i tot el cas d'un senador de nom Galba, el qual, amb la seva dona, es van allotjar a la casa de Mecenes i Galba desprs de dinar va fingir anar a dormir per deixar a la seva dona i a l'amfitri el camp lliure per tenir una relaci sexual. Tamb s'esmenten nombroses paraflies com anar vestit de dona o les seves relacions amb eunucs o amb un mim.

Va escriure algunes obres de les que se'n conserven fragments de dues tragdies: Prometheus i Octavia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230149" title="Eloi Meulenberg" nonfiltered="3734" processed="3727" dbindex="88807">






Eloi Meulenberg (Jumet, 22 de setembre de 1912 - Jumet, 26 de febrer de 1989) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1934 i 1958.

De les 41 victries que assol al llarg de la seva carrera esportiva destaca, per sobre les dems, el Campionat del Mn de ciclisme de 1937. 

Palmars.
1934;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;
1935;
 1r al Gran Premi de Fourmies ;
1936;
 1r de la Pars-Brusselles ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1937;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r del Gran Premi de Vilvoorde;
 1r a Bergen op Zoom;
 1r del Critrium de Brusselles;
 1r del Critrium d'Ostende;
 1r del Critrium de Zuric;
 1r del Gran Premi del Tour de Frana;
 1r del Gran Premi d'Yverdon;
 Vencedor de 4 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1938;
 1r del Gran Premi d'Auvelais;
 1r del Critrium de Namur;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de Frana;
1939;
 Campi d'Hainaut;
 1r de la Nancy-Vosges-Nancy;
1942;
 1r a Marcinelle;
 1r a Seraing;
1943;
 1r del Gran Premi de l Escaut;
 1r del Campionat de Brabant;
 1r del Gran Premi d'Ougre;
 1r del Premi Albert Jordens;
 1r del Gran Premi de Brusselles;
1945;
 1r a Bonheiden;
 1r a Chtelinau;
 1r del Gran Premi de la Victria de Brusselles;
 1r a Jambes;
 1r a Keumie;
 1r del Tour de Limburg ;
 1r a Wanze;
 1r a Wavre;

Resultats del Tour de Frana.
1936. 34 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1937. Abandona (17a etapa). Vencedor de 4 etapes;
1938. Abandona (12a etapa). Vencedor de 3 etapes;
1939. Abandona (9a etapa);






Enllaos externs.
Palmars d'Eloi Meulenberg ;


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230150" title="Fruita del Diable" nonfiltered="3735" processed="3728" dbindex="88808">
Per a trobar informaci sobre una Fruita del Diable en concret, visiteu la pgina Llista de Fruites del Diable.


Les Fruites del Diables (    , Akuma no Mi) sn unes fruites de ficci del  manga i de la srie d'animaci One Piece, creada pel dibuixant japons Eiichiro Oda.


Qu sn les Fruites del Diable?.
Es diu que sn la fruita del Mar del Diable i que el secret del seu poder es troba amagat en algun lloc de la Grand Line. Com que trobar-ne una s molt rar (sobretot fora de la Grand Line) s han format un gran nombre de rumors sobre elles que fan difcil de dir si algunes coses sn veritat o pura ficci. Una persona normal i corrent de dins la srie no sap res sobre les fruites o b molt poca cosa sobre el que sn en realitat.

Les Fruites del Diable, quan es mengen, donen al consumidor un poder o un tret especial. Hi ha ms de 100 tipus de Fruites del Diable, que tenen diferents formes i colors, encara que totes elles tenen un patr semblant a la pell que recorda a diverses espirals. Noms hi pot haver una sola fruita de cada tipus en tot el mn. Noms cal fer una mossegada per adquiri el poder de la fruita, que desprs d aix es torna simplement una fruita normal i corrent amb un gust horripilant. No obstant aix, s ha observat que no cal mossegar ni mastegar la fruita per a aconseguir el seu poder, com va demostrar en Buggy empassant-se-la sencera. Tamb hi ha objectes inanimats que han aconseguit el poder d una Fruita del Diable grcies al Dr. Vegapunk, com en Lassoo, el gos/pistola, i en Funkfreed, l elefant espasa.

Encara que la histria encara no ho ha revelat, sembla que hi ha algunes maneres de saber quins poders pot donar una Fruita del Diable abans de ser menjada. En Shanks i la seva tripulaci ja sabien que la Fruita del Diable d en Luffy era la Fruita Gomu Gomu abans que aquest se la mengs. L Spandam menciona que les Fruites del Diable que dna a en Kaku i la Kalifa no es trobaven llistades en cap dels catlegs, aix com el poder que atorgaven. Tamb menciona breument que les Fruites del Diable tenen una aura al seu voltant que pot ajudar a identificar-les i que aquelles dues fruites tenien una aura desconeguda. Un altre exemple s en Marshall D. Teach, que explica a en Portgas D. Ace al captol 440 del manga que havia memoritzat la forma de  cada una de les fruites del llibre , sabent aix a qui havia de matar per adquirir el poder que ell buscava. En el captol 464 en Sanji comenta que, quan era petit, va llegir un llibre que contenia una llista amb diferents Fruites del Diable i els seus poders. En una entrevista recent, Oda va revelar que totes les Fruites del Diable estaven recollides en un llibre en algun lloc de la Grand Line.

En els 2 episodis pilot originals de One Piece, es diu que la Fruita del Diable d en Luffy, la Fruita Gomu Gomu, t el poder de l arbre Gomu Gomu que creix noms un cop cada 50 anys i que no hi havia signes que existissin altres poders semblants.

Molts dels noms de les fruites venen d onomatopeies i de vocabulari japons.


Efectes secundaris de les Fruites del Diable.
Amb el nou poder aconseguit ve una feblesa, i es que el mar rebutja el nou usuari de la Fruita del Diable i el torna incapa de nedar mentre est submergit en l aigua (o el  transforma en un pes mort , com es diu en un argot japons). Oda va comentar en un qestionari fet per fans que els usuaris de les fruites sn susceptibles a tots els tipus d aigua, no noms a l aigua del mar. Va concretar dient que l aigua  en moviment , com la pluja o les onades, no debiliten els usuaris de les Fruites del Diable, mentre l aigua  quieta  s que ho fa. Si un usuari no est totalment submergit, encara poden utilitzar les seves habilitats amb les parts del cos que es trobin per sobre l aigua, com demostra la Kalifa, quan encara s capa de produir bombolles de sab de les parts del seu cos que no estaven dins l aigua de la banyera (encara que, com comenta la Nami, aix li havia debilitat considerablement els poders mentre estava mig submergida). No obstant aix, si el cos de la persona ha quedat permanentment alterat per la Fruita, llavors l habilitat de l usuari pot ser manipulada mitjanant factors externs, com passa per exemple quan en Luffy es llanat al mar a Arlong Park i altres persones se submergeixen i li estiren el coll per a que el seu cap quedi per sobre l aigua i pugui respirar. Aquesta debilitat enfront el mar pot ser mortal per a molts usuaris de les Fruites del Diable que sn pirates que naveguen per la Grand Line. 

Un rumor sobre les Fruites del Diable, explicat per en Jyabura del Cipher Pol, diu que les Fruites del Diable sn habitades per dimonis que lluitaran quan siguin prop d un altre. La batalla resultant destruir els cossos dels usuaris. No obstant aix, en Blueno contradiu aquest rumor, comentant que els cientfics de la Grand Line noms han observat que el fenomen de destrucci del cos noms passa quan alg consumeix dues Fruites del Diable.

El poder de les Fruites del Diable noms pot ser cancellat noms amb Kair seki o amb els poders nullificadors d en Barbanegra.

El Doctor Vegapunk, un cientfic de la Marina, ha estudiat amb profunditat els efectes de les Fruites del Diable i del Kair seki. Ha aconseguit dissenyar un mtode que permet als objectes (com una pistola o una espasa) adquirir els poders d una Fruita del Diable.



 Tipus de Fruites del Diable .
Les fruites que han aparegut fins ara a la srie es classifiquen en 3 grups diferents: Paramecia, Zoan i Logia.

Paramecia. 

Classe paramecia (    Ch jin-kei, llegit com Paramishia)

Efectes.
Aquestes fruites alteren el cos de l usuari d alguna manera. Per exemple, la Fruita Gomu Gomu d en Luffy, que canvia el cos de la persona en goma que es pot estirar, o la Fruita Bara Bara d en Buggy el Pallasso, que li permet dividir el seu cos en peces i controlar les diferents parts a voluntat.
Avantatges.
Permet a l usuari realitzar fites que noms es poden definir com a  superhumanes .
Debilitats.
La classe Paramecia s tamb el grup que cont els poders o habilitats especials que poden considerar-se  intils  per a l usuari, donant-li molt pocs o cap avantatge. Els usuaris del tipus Paramecia sn els ms fcils de combatre ja que encara que les habilitats de les seves fruites els donen cert avantatge, fan els seus atacs molt ms previsibles i moltes vegades les seves habilitats sn utilitzades al mxim potencial en un espai molt curt de temps.
Informaci complementria.
Les Fruites del Diable de la classe Paramecia sn les ms freqents de trobar. Es poden dividir en diferents subcategories, ja que s impossible generalitzar-ne els poders. Per exemple la Fruita Gomu Gomu d en Luffy sempre est activada, fent que sigui un sser hum de goma tota l estona. Altres usuaris, com la Miss Dia de Sant Valent o la Miss Primer de Gener han d activar mentalment els canvis en el seu cos, mentre altres com en Foxy o en Mr. 5 no poden canviar gens ni mica el seu cos. No obstant aix, totes les fruites es poden agrupar en 2 tipus bsics, habilitats que afecten directament el cos (Gomu, Para, Sube, Kilo, Baku, Mane, Supa, Toge, Bane, Suke, Kachi) i habilitats que donen a l usuari algun poder (Bomu, Doru, Hana, Ori, Noro, Doa, Awa, Yomi, Kage, Horo, Hiso, Kama, Goe). Sigui quin sigui el poder que atorgui la fruita, tots es basen en el concepte de, o b una caracterstica com la relliscositat o la lentitud, o b un objecte com una bomba o una porta.
Llistat.
- Atsu-Atsu (Calor-Calor): L usuari pot augmentar la seva temperatura corporal, emetent grans quantitats de calor capaces de fondre qualsevol cosa que es trobi al seu voltant. La va menjar Don Achino. L usuari pot produir vapor per desviar atacs fsics. El calor produt per l usuari varia segons el seu estat d nim. Calmat no produeix cap efecte, per quan l usuari s enfada, produeix un increment extrem de la temperatura, que fon fins i tot una illa sencera.

- Awa-Awa (Bombolla-Bombolla o Espuma-Espuma): Aquesta fruita transforma a qui se la menja en una persona de sab, capa de crear bombolles a partir del seu cos que netegen qualsevol cosa, no sol la brutcia sin incls la fora. Aquesta fruita la va menjar Califa. 

- Baku-Baku (So d una fabrica atrafegada): Aquesta es la fruita de Wapol, dona a qui se la menja la habilitat de menjar qualsevol cosa, i adaptar el seu cos a l ltim que es va menjar. L usuari tamb pot menjar-se a si mateix i canviar l estructura del seu cos a voluntat.

- Bane-Bane (Molla-Molla): La fruita de Bellamy "la hiena", aquesta fruita fa que qui la mengi tingui la capacitat de convertir qualsevol part del seu cos en molles.

- Bara-Bara (So de fer trossos): Aquesta se la va menjar Buggy "el pallasso", fa que qui se la mengi pugui desmembrar-se, controlar les seves parts i ser immune al talls.

- Beri-Beri (Baia-Baia): Aquesta fruita dona la capacitat de qu qui la mengi pugui convertir el seu cos en boles que poden volar i dispersar-se. Fa tamb immunitat als cops. Se la va menjar Berigurd.

- Bomu-Bomu (Bomba-Bomba): La fruita que es va menjar Mr. 5, dona la capacitat de qu qui la mengi sigui capa de fer explotar qualsevol part del seu cos sense fer mal a l usuari. Tamb es immune a les explosions.

- Doa-Doa (Porta-Porta): Aquesta fruita dona la capacitat de crear portes amb el contacte del cos per poder teletransportar-se. La va menjar Blueno. 

- Goe-Goe (So-So) (1pelicula): Aquesta fruita dona la capacitat de llanar rajos de so al cridar  Goe . La va menjar Eldrago, el dolent principal de la pellcula.

- Gomu-Gomu (Goma-Goma): Aquesta es la fruita que es va menjar Ruffy, es tracta d una fruita que fa que el cos de qui la mengi sigui de goma i pugui estirar el seu cos tornant-se immune a cops, bales, caigudes i rajos. Es vulnerable a objectes filosos i explosions.

- Hana-Hana (Flor-flor): Es tracta de la fruita que va menjar la Nico Robin, i permet que, qui se la mengi, pugui fer floreixer qualsevol part del cos on desitgi. 

- Hiso-Hiso (Susurrar): Aquesta fruita permet al que la menja entendre als animals i poder parlar amb ells. La va menjar Apis.

- Horo-Horo (Horo es el so que fan els fantasmes): La va menjar Perona, assistent de Gecko Moria. L usuari guanya els atributs d un fantasma. Permet a l usuari crear repliques de si mateix en forma de fantasma. Aquests fantasmes son intangibles i quan passen a traves de les persones els infligeixen diferents estats emocionals, encara que, els fantasmes seran incapaos d infligir l emoci si el seu objectiu ja la t molt present (Per exemple: van ser incapaos de posar pensaments negatius a l Usopp, ja que es un pessimista per naturalesa), i el poder pot incls tornar-se en contra l usuari. Els fantasmes tamb poden controlar-se a distancia i aix servir com espies. Una altre habilitat que guanya l usuari es poder volar i tornar-se intangible. Per poder fer totes les habilitats aquestes, l usuari ha de deixar el seu cos fsic i tornar-se ell mateix un esperit, deixant aix el seu cos vulnerable. Tamb pot crear fantasmes explosius. 

- Kachi-Kachi (Roca-Roca) (2pelicula): Aquesta fruita fa que qui se la mengi tingui un cos tan dur com la roca i poder augmentar la seva temperatura corporal. La va menjar Bear King, el capit del grup de pirates Trump Kyouday, els dolents de la pellcula.

- Kage-Kage (Ombra-Ombra): Menjada pel Shichibukai Gecko Moria. Permet robar l ombra de les persones per unir-les en altres que adquireixen la personalitat i les habilitats del primer. Si la persona a la qual es unida esta morta torna a la vida. Quan una persona perd l ombra s evapora en entrar en contacte amb la llum solar.

- Kama-Kama (Fal-Fal): Permet atacar llanant rfegues d aire tallants. La va menjar Erik. 

- Kilo-Kilo (Kilo-Kilo): Aquesta fruita se la va menjar Miss Dia de Sant Valent, permet a qui se la menja variar a voluntat el pes corporal de 1 a 10000 quilos i es immune a les caigudes. 

- Mane-Mane (Copia-Copia): La fruita que es va menjar Mr. 2 Bon Kure, es tracta d una fruita que es capa de donar al que se la va menjar la capacitat de copiar el fsic de la persona que toca o veu. 

- Nikyu-Nikyu (Pata-Pata): No se sap encara molt d ella, noms que la va menjar el Shichibukai Bartholomew Kuma i que li dna la habilitat de desviar qualsevol cosa o teletransportar-la a un altre lloc.

- Noro-Noro (Lent-Lent): Aquesta fruita dona la capacitat de llanar un raig que endarrereix qualsevol objecte 30 segons. El raig pot ser reflectit en qualsevol mirall o espasa. La va menjar Foxy.

- Ori-Ori (Gabia-Gabia): Aquesta fruita dona la capacitat de qu qualsevol cosa que passi a travs del cos es quedi atrapat en un cep de ferro. La va menjar la Capitana Hina, de la Marina.

- Sabi-Sabi (Oxidar-Oxidar): Aquesta fruita dona la capacitat de qu qui la mengi pugui oxidar qualsevol objecte o persona. La va menjar Shuu, de la Marina.

- Shari-Shari (Roda-Roda): Va ser menjada pel capit Sharinguru. Permet a l usuari transformar parts del seu cos en rodes i girar-les a voluntat per atacar.

- Sube-Sube (So de relliscar): La fruita que es va menjar Lady Alvida, permet a la persona que se la mengi tenir el poder de ser molt relliscs i, per tant qualsevol cosa que li tiren rellisca sense fer-li cap mal. Funciona amb la grassa corporal per aix les persones grasses es poden tornar primes i boniques.

- Suke-Suke (Suke es part de la paraula Sukero, que significa "ser transparent" o "invisible". Tamb es refereix a la paraula Sukebe, que significa "pervertit"): Permet a qui la menja poder tornar-se invisible i fer invisible qualsevol objecte que toca. La va menjar Absalom, subordinat de Gecko Moria. Aquesta fruita la volia menjar en Sanji.

- Supa-Supa (So d un tall sec): Permet convertir qualsevol part del cos en acer i ser immune als cops per la resistncia de l acer, sent aquest poder a mes de molt defensiu bastant ofensiu ja que permet utilitzar els braos com espases. La va menjar Daz Bones (Mr. 1) 

- Toge-Toge (Espina-Espina): Permet treure espines de qualsevol part del cos. La va menjar Miss Primer de Gener.

- Yomi-Yomi (Revivir-Revivir): Permet a l usuari revivir si mor. L esperit de la persona torna al seu cos per aquest continua descomposant-se fins que l esperit no es dins el cos. Va ser menjada per Brook.

Zoan.

Classe Zoan (    D butsu-kei, llegit Z n-kei), ve de la paraula  zoantropia .

Efectes.
Permet a l usuari transformar-se en un animal. Aquesta fruita proporciona tres formes: la forma natural de l usuari, una forma animal completa (on la mida de l animal usualment s exagerada) i una forma hbrida, que combina la forma original i l animal, sovint de forma extravagant.
Avantatges.
Principalment millora les habilitats fsiques de l usuari i li permet utilitzar les 3 formes per a adaptar-se a qualsevol situaci durant una lluita per a trobar l estat que li atorga ms avantatge. En la forma hbrida els usuaris experimenten un augment de la qualitat dels seus sentits ja que aquesta forma utilitza una combinaci de la forma original i de la forma animal. Aquesta classe de Fruita del Diable s la ms til per a aplicar sobre objectes com pistoles o espases, ja que dna vida als objectes inanimats i augmentant el seu valor per al propietari de l objecte.

Debilitats.
Els usuaris es troben limitats per les capacitats dels animals en el qual es poden transformar. Encara que pugui semblar el contrari, el valor d una Fruita del Diable de la classe Zoan no es perd si s menjada per la criatura que representa. Converteix aquell animal o persona en un exemplar  perfecte  de la seva espcie. Si un hum es mengs la Fruita Hito Hito es convertiria en un  illuminat  i seria considerat un hum  perfecte . Les habilitats de les fruites de la classe Zoan sn particularment difcils d entrenar per la simplicitat de l habilitat. No obstant en Kaku va demostrar amb la seva habilitat que s possible entrenar un poder Zoan, encara que aix pot ser simplement resultat de la seva extraordinria habilitat com a lluitador.
Informaci complementria.
Mentre molts usuaris noms poden utilitzar 3 formes, el metge dels Pirates del Barret de Palla, el doctor Tony Tony Chopper, pot utilitzar ms formes durant un espai de temps donat amb l ajuda de la  Rumble Ball  que ell mateix ha desenvolupat. Va ser comentat pel mateix Chopper que els usuaris de Fruites Zoan que representen animals carnvors es considera que tenen ms set de sang que els altres Zoan. Una gran part de les Fruites Zoan tenen tamb diferents  models  que resulten en variacions de l animal. Per exemple, la Fruita Inu Inu t un model Xacal, un model Dachsund i un model Llop, tots representant animals de la famlia dels cnids. La fruita Ushi Ushi presenta fins al moment el model Bis i el model Girafa, ambds remugants. La fruita Neko Neko t el model Lleopard. Un detall notable sobre la fruita Tori Tori Model Falc s que, segons en Pell, noms hi ha 5 poders coneguts al mn que atorguin la capacitat de volar. Si un usuari d una Fruita Zoan queda inconscient mentre est en la seva forma animal o en la seva forma hbrida, quedar en aquella forma fins que es desperti i reverteixi la transformaci. Quan en Chopper queda inconscient en una de les seves formes especials, revertir a la seva forma regular utilitzada ms recentment.
Llistat.
- Hito-Hito (Home-Home): La de Chopper, fa que, qui no sigui hum es transformi en un a ms de proporcionar-li intelligncia humana.

- Inu-Inu (Gos-Gos): Aquesta fruita fa que qui se la mengi es transformi en gos.
Models:
 Gos Salsitxa: Permet de convertir-se en un gos salsitxa. Est fusionada amb Lasso, el can de Mr. 4.
 Chacal: Permet de convertir-se en un xacal. La va menjar Chaka.
 Llop: Permet de convertir-se en llop. La va menjar Jyabura, membre de la CP9;

- Mogu-Mogu (Talp-Talp): La fruita que es va menjar Miss Bon Nadal, permet a qui se la menja convertir-se en talp. 

- Neko-Neko (Gat-Gat): Aquesta fruita dona la capacitat, a la persona que se la menja, de transformar-se en fel. La va menjar Rob Lucci, en el seu cas es del model Lleopard. 

- Tori-Tori (Au-Au): Aquesta fruita dona la capacitat de transformar-se en un ocell, l nic model conegut es el de Pell "el Falc"(model Falc). Es una de les 5 fruites que donen la capacitat de volar.

- Uma-Uma (Cavall-Cavall): La fruita que es va menjar Pierre, l ocell de Gran Forr, dona la capacitat de convertir-se en cavall (com Pierre es un ocell es transforma en un pegs). 

- Ushi-Ushi (Vaca-Vaca): Aquesta fruita permet a qui se la menja convertir-se en un animal de la famlia dels bovins.
Models:
 Bis: Permet de convertir-se en un bis. La va menjar Dalton.
 Girafa: Permet de convertir-se en una girafa. La va menjar Kaku, membre de la CP9;

- Zou-Zou (Elefant-Elefant): Aquesta fruita dona la capacitat de transformar-se en elefant. Spandam la va utilitzar per donar vida a la seva prpia espasa transformant-la en un elefant anomenat Funkfried.

Lgia.

Classe Lgia (    Shizen-kei, llegit com Rogia-kei). 

Efectes.
Amb aquestes fruites, l usuari s capa de convertir-se enterament en un element de la natura. Des de qu guanyen aquestes habilitats no sn completament humans ni completament l element en el seu estat natural. No obstant aix, els usuaris de fruites Logia tenen la capacitat de convertir-se totalment en el seu element si aix ho desitgen. Aix s sovint utilitzat per a creuar grans distncies rpidament o per a esquivar cops si les seves debilitats han estat descobertes.
Avantatges.
s la classe de fruita ms poderosa de les tres. Fins i tot en el seu estat  hum  els usuaris sn gaireb invencibles, ja que no reben dany dels atacs fsics contra ells. Per exemple, un cop pot passar a travs de l usuari, mentre mant la resta del cos igual i fins i tot pot aguantar objectes a la vegada. Si l habilitat s entrena correctament, l usuari pot manipular qualsevol cosa relacionada amb el seu element. Per exemple, a travs dels seus poders de sorra, en Crocodile podia controlar la sequera i absorbir la humitat de l ambient. En un exemple similar, l Enel podia utilitzar la calor generada per la seva electricitat per a fondre i canviar la forma dels metalls. Els usuaris de fruites Lgia poden alliberar quantitats illimitades dels seus respectius cossos i l element  extret  pot ser manipulat de la manera que vulgui l usuari.
Debilitats.
Fins ara s han vist molt poques maneres de causar dany fsic a un usuari d una fruita Lgia. Es poden utilitzar 2 mtodes: neutralitzar el poder de la Fruita del Diable o b explotar al mxim les debilitats de l element.

Aconseguir danyar a l usuari d una fruita Lgia a travs d una debilitat de l element es pot fer o b utilitzant l element oposat (un exemple podria ser els cops que en Luffy dna a l Enel a pesar dels poders de la Fruita Goro Goro al tenir un cos de goma, que l alla de l electricitat) o b utilitzar alguna cosa que simplement eviti que l element es pugui dispersar per a evitar el dany (un exemple podria ser com l aigua i la sang, encara que no siguin l element que destrueixen la sorra, aconsegueixen mantenir la sorra del cos del Crocodile junta per a evitar que es dispersi).

L altra nica ocasi en qu s ha aconseguit causar dany fsic a l usuari d una fruita Lgia va ser quan en Luffy va entrar disparat en un bar a Alabasta enviant l Smoker i en Portgas D. Ace (ambds usuaris de fruites Lgia) volant a travs d una paret. No obstant aix, la ra per la qual aix va ser possible encara no ha estat explicada. S especula que aix va passar per que el cop els va agafar per sorpresa i no van poder transformar els seus cossos.

La debilitat de la Fruita Yami Yami s diferent de la resta de fruites Lgia. Enlloc de poder evitar els atacs dissipant el cos de l usuari, aquest absorbeix tots els atacs que es llancen contra ell i ho fa tant eficientment que els efectes de l atac, com el dolor, es veuen amplificats. No obstant aix, aquesta debilitat es veu compensada per l habilitat de l usuari de generar una fora de la gravetat infinita i ser capa d anullar els poders de les Fruites del Diable a travs del contacte fsic.
Informaci complementria.
Les fruites de la classe Lgia sn les ms rares de les tres classes de Fruites del Diable. Els usuaris d aquestes fruites no poden controlar el seu element si aquest es troba en una altre estat de la matria (per exemple l Aokiji pot controlar el gel per no l aigua), encara que poden manipular el seu entorn per a aconseguir generar el seu element. Com a exemples trobem l Aokiji congelant un oce, en Crocodile convertint un prat de gespa en un petit desert o l Enel transformant un nvol en nvol de tempesta. Aquestes fruites no es troben limitades als elements clssics (foc, aigua, terra i aire) sin que tamb inclouen estats fsics i no fsics de la matria com el fum, la sorra i la foscor.
Llistat.
- Ame-Ame (Carmel-Carmel) (4a pellcula): Aquesta fruita proporciona la capacitat de fondre s com un caramel i formar figures slides com punxes. Se la va menjar Gauspade, el dolent principal de la pellcula Aventura en Dead End. 

- Doru-Doru de la paraula vela ("Kyandoru"): La fruita que es va menjar Mr. 3, permet a qui en menja crear una cera tan dura com l acer. 

- Goro-Goro (So que fa un llamp en caure): Aquesta fruita dna la capacitat de transformar-se i manipular l'electricitat. s possible atacar-lo amb un objecte de plstic. En va menjar el Du Eneru. 

- Hie-Hie (Sensaci de fred): Aquesta fruita dna la capacitat de transformar-se, absorbir, crear i manipular el gel. En va menjar l Almirant de la Marina Aokiji. 

- Mera-Mera (So del foc): La de Portgas D. Ace, el germ d en Ruffy, li dna la possibilitat de convertir el seu cos en foc a ms de crear-lo i controlar-lo. 

- Moku-Moku (So del fum o dels nvols): D'aquesta fruita en va menjar Smoker; li permet convertir qualsevol part del seu cos en fum a ms de controlar-lo en general. Tamb pot canviar la densitat del fum en qu es transforma fins al grau de poder atrapar objectes i persones.

- Suna-Suna (Sorra-Sorra): La de Crocodile, permet a qui en mengi convertir-se en sorra i manipular-la. L usuari tamb t el poder de deshidratar amb la m qualsevol cosa fins a convertir-la en sorra i pols. Per qui n ha menjat no es pot convertir en sorra quan entra en contacte amb lquids a causa de la naturalesa de la sorra de mantenir-se junta quan s molla.

- Toro-Toro (Liquid-Liquid) (2a pellcula): Aquesta fruita dna la capacitat de convertir el cos de qui se la menja en lquid (no s aigua). En va menjar Honey Queen, una de les tripulants del grup pirata Trump Kyouday.

- Yami-Yami (Foscor-Foscor): Consumida per Marshall D. Teach, Barbanegra. Considerada nica dins de les del tipus Lgia. Permet a l usuari transformar-se i controlar la foscor i la gravetat. L usuari pot absorbir matria fsica i atacs per poder llanar-los de nou a l enemic. Tamb pot cancellar els poders d altres fruites del diable quan els toca. La debilitat d aquesta fruita s que la persona que l ha ingerit experimenta dolor quan absorbeix un atac.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230151" title="Roseta de Gironella" nonfiltered="3736" processed="3729" dbindex="88809">
Roseta de Gironella s una can tradicional catalana. Es pot ubicar el seu origen a Gironella un poble de la comarca del Bergued. 

Diu la histria que "Roseta de Gironella" fou molt coneguda per tota aquesta comarca. Amb la seva tonada es celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; en ocasions, les dones que feinejaven pel camp la utilitzaven tamb com a base d'una mena de dansa de caire mgico-mimtic en qu, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al so d'aquesta can popular.

Lletra.




 Anlisi de la can .
Autors de la msica: tradicional catalana ;
Mtrica: binari simple ;
Comps: 3/8 ;
Tonalitat: Do Major ;
mbit: La3 a Do3;
Estructura: A B A  B ;
Compassos: 32;

Al Canoner virtual Prodiemus es troba el text, la transcripci, l'anlisi musical d'aquesta can i algunes propostes didctiques interdisciplinries.

Bibliografia.
RIERA, S. (1991 i ss.): Msica: Primria, Mtode Ireneu Segarra-EPM, Barcelona: PAM (volum 5);
Colomer, M; d'Albsola, C. "El ball cerd de Gironella". En: Trencadansa. Quaderns monogrfics de divulgaci folklrica. Nm. 2 (2001).
V.V.A.A. "Arrels. Viles i Pobles". Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
Web de l Ajuntament de Gironella.

Enllaos externs.
http://www.prodiemus.com/canconer/fitxa_seleccio.php ;
http://www.webgipal.net/gironella/ajuntament/grups.asp?Id=6109;
http://skamot.com/grallawp/2006/05/24/roseta-de-gironella/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230155" title="Nicolau Eimeric" nonfiltered="3737" processed="3730" dbindex="88810">
Nicolau Eimeric (Girona, vers 1316 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teleg catlic i Inquisidor General de la Inquisici de la Corona d'Arag durant la segona meitat del segle XIV. 

Biografia.

Estudis.

Entr al convent dels dominicans de Girona el 4 d'agost de 1334. All, durant el noviciat, fou instruit pel frare Dalmau Moner. 

A fi de completar els seus estudis, es trasllad a Tolosa i desprs a Pars, on obtingu el seu doctorat el 1352.

Desprs torn a Girona, on substitu a Dalmau Moner com a professor de teologia.

Primer nomenament com a Inquisidor General.

El 1357 Eimeric va substitur Nicolau Rosselli com a Inquisidor General d'Arag, ja que Rosselli havia estat nomenat cardenal. Un any desprs d'obtenir el crrec, Eimeric va obtenir el crrec honorfic de capell del papa, com a reconeixement per la seva diligncia perseguint heretges i blasfems. 

Tanmateix, la seva actuaci com a Inquisidor General l'enfront amb el rei Pere el Cerimonis. Aquest influ en qu Eimeric fos deposat del crrec pel captol general de Perpiny, per la seva implicaci en el procs contra el begu Nicolau de Calbria. 

El 1362 fou nomenat vicari general del seu orde, i elegit provincial. Aquesta elecci fou contestada pel sacerdot Bernat Ermengaudi, que, a ms de tenir una llarga disputa amb Eimeric, estava recolzat polticament per Pere el Cerimonis. L'elecci d'Eimeric fou finalment invalidada perl papa Urb V. 

Segon nomenament com a Inquisidor General.

El 1366 torn al crrec d'Inquisidor General i emprengu l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lullistes, el que l'enfront encara ms amb Pere III. Aquest li prohib predicar a la ciutat de Barcelona. Eimeric desobe l'ordre i recolz la revolta de la dicesi de Tarragona contra el monarca. 

Exili a la cort papal d'Aviny.

La seva actitud li valgu l'exili per part del rei, retirant-se Eimeric a la cort papal d'Aviny. Fou all on complet la seva obra ms famosa, el Directorium Inquisitorum. 

El 1377 acompany a Gregori IX a Roma, on s'hi va estar fins a la mort del papa el 1378. En el cisma d'Occident, que s'esdevingu a la mort de Gregori IX, Eimeric rest de la part de l'antipapa Climent VII i torn a Aviny el 1378. All entr en conflicte amb Vicent Ferrer, al considerar que aquest havia comenat a simpatitzar amb el papa Urb VI, l'opositor de Climent VII. 

Retorn a la Corona d'Arag.

El 1381 retorn a la Corona d'Arag, on  Bernat Ermengaudi havia assumit les funcions d'Inquisidor General, el que no fou reconegut per Eimeric. El 1383, actuant com a Inquisidor General, notific als habitants de Barcelona que havia prohibit les obres de Ramon Llull, el que provoc la ira de Pere el Cerimonis, que orden la mort d'Eimeric, canviada per una nova ordre d'exili per intercessi de la reina Elionor de Siclia. Novament Eimeric ignor la sentncia i es qued en terres de la Corona d'Arag, en gran part grcies al suport del primognit, el qui seria Joan I.

Pere el Cerimonis mor el 1386 i el succe Joan I, el Caador, procliu a Eimeric, a qui va reconixer com a Inquisidor General  Per tant. Joan I, inicialment, don suport a la repressi dels lullistes. Aquesta actitud del rei canvi amb el temps, davant dels excessos d'Eimeric, en especial a Valncia. 

Segon exili i posterior retorn.

Expulsat de nou per Joan I el 1393, Eimeric es refugi a Aviny. All es dedic a defensar la legitimitat de Climent VII com a papa i, a la mort d'aquest, don suport a Benet XIII.

Mort Joan I el 1396 Eimeric, l'any segent, retorn a Girona, on s'hi est fins a la seva mort el 1399.

Obres.

Directorium inquisitorum;
Tractatus contra doctrinam Raymundi Lulli;
Dialogus contra Lullistas ;
(Traduda al catal per Jaume de Puig, Dileg contra els lullistes; Quaderns Crema, Barcelona 2002; ISBN 8477273685 );
'''Tractatus de potestate papali (1383);

Enllaos externs.
Text del Directorium Inquisitorum (1578) en llat;
Jaume de Puig i Oliver, Cinc documents indits referents a Nicolau Eimeric i el lullisme, Annals Gironins. Disponible en lnia;
Jaume de Puig i Oliver, Noves fonts per a l'estudi de la "Incantatio Studii Ilerdensis" de Nicolau Eimeric; Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, N. 22, 2003, pags. 611-620 Disponible en lnia;
Jaume de Puig i Oliver, Dos sermons de Nicolau Eimeric; Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, N. 22, 2003, pags. 223-267. Disponible en lnia;
Jaume de Puig i Oliver, El "Dialogus contra lullistas", de Nicolau Eimeric, O.P. Edici i estudi; Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, N. 19, 2000, pags. 7-296. Disponible en lnia;
Josep Brugada i Gutirrez-Rav, Nicolau Eimeric (1320-1399) i la polmica inquisitorial; Episodis de la histria, 319; Rafael Dalmau, Editor; Barcelona, 1988; ISBN 8423205932 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230156" title="Arlong" nonfiltered="3738" processed="3731" dbindex="88811">

Arlong s un personatge fictici de la serie de manga i anime One Piece. Es un trit que t unes dents i un nas irrompibles, ja que pertany a l' especie peix serra. Ell i la seva tripulaci viatjaven per Grand Line liderats per Jinbe, pero al esdevenir aquest ultim Shichibukai, els va deixar al East Blue amb pocs tresors. L'Arlong va fundar l' Imperi Arlong amb la seva seu a l' illa de Coco (on va neixer la Nami, i all hi van instaurar Arlong Park. 

L' Arlong creu que els tritons sn deus i creadors i considera als humans uns essers inferiors. Va estar a Coco vuit anys els quals la Nami va passar al seu servei. Quan en Luffy es va enterar d'aix va aconseguir destrossar a l'Arlong i amb ell el seu parc.

 Histria .

Va arribar a l'illa de Coco i hi va construir l' Arlong Park. Aix va comenar el seu imperi. Per mostrar la seva superioritat va obligar a pagar als vilatans un impost de 100.000 belis els adults i 50.000 els nens. Bellemere, la mare de la Nami i la Nojiko noms tenia 100.000 belis i n'havia de pagar 200.000, aix que va decidir amagar a les seves filles i aix no haver de pagar per elles. Just quan estaven a punt d' anar-se' n, la Bellemere diu que no pot dir que la Nami i la Nojiko no son les seves filles, davant aixo l' Arlong va executar a Bellemere davant d' elles.

Al veure que la Nami posseia unes molt bones habilitats cartogrfiques la va obligar a treballar per a ell fent-li mapes, per demostrar-ho li va tatuar el simbol de la familia Arlong. Gracies a aixo, l' Arlong va poder arribar a conquerir forces illes de l'East Blue grcies als mapes de la Nami. 

L' Arlong li va proposar a la Nami que si aconseguia reunir 100.000.000 Belis podria comprar la seva llibertat i el seu poble creient que no els arribaria a reunir mai.

Vuit anys ms tard la Nami ja tenia els 100.000.000 Belis, grcies als diners robats a en Luffy. L'Arlong en enterar-se li va dir a en Nezumi, un agent corrupte de la marina, que agafs els diners que la Nami havia robat perqu mai arribs a estar en llibertat.

 Arribada dels Barret de Palla .

En Luffy, junt amb en Zoro, en Sanji i l' Usopp, en veure la desesperaci de Nami i al sentir la seva histria van anar a derrotar els tritons per acabar amb el sufriment de la Nami. Desprs de diverses lluites noms van quedar en peus en Luffy i l'Arlong. La lluita semblava guanyada per l'Arlong, el que amb les seves dents i nas afilats li feia continuus talls a Luffy. En Luffy va entrar a l' habitaci de la Nami situada a l'ultim pis mentre intentava esquivar un atac. Un cop alla, al reconeixer la sala com el lloc on la Nami havia patit tant, va comenar a destrossar l'habitaci mentre li feia cops sense parar a l'Arlong que l'havia seguit. Al final Luffy amb el seu atac "Destral de Goma Goma" acaba amb l'Arlong, el seu parc i la seva tirania.

No se sap si l'Arlong queda viu o no, per hi ha fonts que diuen que el cop d'en Luffy no va acabar amb la vida d'Arlong.

 Tripulaci .
 Hatchan: s l' espadatxi de la tripulaci de l' Arlong, pertany a la raa pop, per aquest motiu t sis braos i pot lluitar amb una espasa en cadascun d' ells. Es una mica tanoca, tot i aixi, i mentre estava a la tripulaci, tenia la mateixa convicci que l' Arlong (els tritons sn una raa superior). Es un dels caps de la tripulaci de l' Arlong i el cuidador d' en Mohmoo. Va ser venut per en Zoro.
 Chuu: Pertany a la raa peix sardina; t un morro alargat (pero no tant com el d' en Hatchan) amb el qual pot llenar petites rafegues d' aigua tan potents com bales. Es un dels caps de la tripulaci de l' Arlong. Va ser venut per l' Usopp quan aquest li va llenar una ampolla d' alcohol i una bala de foc i el va terminar rematant amb el seu martell.
 Kuroobi: Pertany a l' especie de les mantes. Utilitza el karate trit per lluitar i sempre va vestit amb la roba dels judokes, es molt hailidos i bastant intelligent (va ser l' unic que desconfiava de la Nami). Va ser venut per en Sanji.
 Nami: Durant vuit anys, mentre intentava reunir els 100 milions. Era la cartografa.
 Mohmoo: s la mascota de la tripulaci. s un Rei del Mar hibrid entre vaca marina i vaca normal. Va ser derrotat per en Luffy i en Sanji i el van obligar a portar a l' illa de Coco. Posteriorment, va tornar a ser venut per en Luffy durant la batalla en Arlong Park.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230159" title="Almirall de la Flota (Regne Unit)" nonfiltered="3739" processed="3732" dbindex="88812">



Almirall de la Flota s un rang de la Marina Reial britnica i d'altres marines.

El rang ha evolucionat des del antics temps de la Marina Reial. La flota estava dividia en 3 divisions, cadascuna designada per un color: Vermell, Blanc i Blau. Cada divisi estava assignada a un Almirall, que al seu torn tenia un Vicealmirall i un Contraalmirall. L'Almirall de la Flota, per tant, comandava els Almiralls de les diverses divisions i, per tant, la integritat de la flota.

Entre 1795 i 1827 el cap de la Marina Reial era conegut com l'Almirall de la Flota, i posteriorment adquir el nom de Primer Lord del Mar. Els nomenaments rutinaris al rang (i als seus equivalents als altres serveis britnics) van cessar el 1996.

L'Almirall de la Flota s un rang de 5 estrelles i t el codi de rang OF-10 a la OTAN, equivalent a Mariscal de la Reial Fora Aria o a Mariscal de Camp de l'Exrcit britnic.

Almirall de la Flota s tamb usat en altres exrcits del mn pel mxim oficial de la flota o pel Comandant en Cap de l'Armada. A la Kriegsmarine alemanya de la Segona Guerra Mundial, el rang equivalent era el de Gran Almirall (Groadmiral)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230163" title="Drogheda United F.C." nonfiltered="3740" processed="3733" dbindex="88813">

El Drogheda United F.C. s un club de futbol irlands de la ciutat de Drogheda.

 Histria .
El club actual s el resultat de la fusi de dos clubs de la ciutat, el Drogheda United, fundat el 1919 i el Drogheda F.C., fundat el 1962. La fusi d'ambds clubs es produ el 1975. El 1963, el Drogheda F.C. va ser escollit per disputar la lliga d'Irlanda.

Els ttols ms destacats del club han estat la Copa irlandesa de futbol i la Setanta Cup. L'any 2007 assol per primer cop la Lliga irlandesa de futbol.

Des de 1976 disputa els seus partits com a local al United Park. Anteriorment havia jugat al Lourdes Stadium. 

Jugadors destacats.
 Tommy Breen;
 Ray Treacy;
 Tony Macken;
 Mick Meegan;
 Mick Leech;
 Cathal Muckian;
 Jerome Clarke;
 Frank "Dusty" Flanagan;
 Gerry Martin;
 Phil Murphy;

 Entrenadors destacats .
 Jimmy McAlinden;

 Palmars .
Lliga irlandesa de futbol:;
2007;
Copa irlandesa de futbol:;
2005;
1st Division:;
1988/89, 1990/91, 1998/99, 2001/02;
Copa de la Lliga irlandesa de futbol:;
1983/84;
League of Ireland First Division Shield:;
1991;
Setanta Sports Cup:;
 2006, 2007;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Drogheda United a FAI.ie;
Drogheda United a eircomloi.ie;
Web no oficial;
Web Reservoir Drogs;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230165" title="Mcia" nonfiltered="3741" processed="3734" dbindex="88814">
Mcia (Maecia) fou una gens plebea romana.

Noms una persona amb aquest nom va tenir certa rellevncia durant la repblica: Espuri Meci Tarpa, contemporani de Cicer. Durant l'imperi els Meci van esdevenir una famlia destacada tot i que rarament esmentats. Marc Meci Ruf fou cnsol amb Luci Turpili Dexter, i desprs procnsol a Bitnia, en el regnat de Vespasi; Marc Meci Memmi Furi Placidi apareix als Fasti com a cnsol el 343 amb Flavi Pisisi Rmul.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230166" title="Meci" nonfiltered="3742" processed="3735" dbindex="88815">
Meci (Maecianus) fou fill d'Avidi Cassi. 

Al iniciar-se la rebelli contra Marc Aureli, el seu pare li va encarregar el comandament a Alexandria per fou poc desprs mort pels seus propis soldats.

Vegeu tamb Luci Volusi Meci, jurista rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230167" title="Meclia" nonfiltered="3743" processed="3736" dbindex="88816">
Meclia (Maecilia) fou una gens romana plebea.

Noms dos membres d'aquesta gens son esmentats durant la repblica. Sota August apareix un Marc Mecili Tulle amb el crrec de triumvir a diverses monedes. El personatge ms destacat fou Marc Mecili Avit, emperador el 456.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230168" title="Mecili" nonfiltered="3744" processed="3737" dbindex="88817">


Onomstica:

Marc Mecili Avit, emperador rom el 456;
Luci Mecili (trib 471 aC), trib de la plebs el 471 aC;
Luci Mecili (trib), trib de la plebs quatre vegades;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230169" title="Luci Mecili (trib 471 aC)" nonfiltered="3745" processed="3738" dbindex="88818">
Luci Mecili (Lucius Maecilius) fou trib de la plebs, un dels primers, quan els tribuns foren elegits pels comicis tribunats, el 471 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230170" title="Luci Mecili (trib)" nonfiltered="3746" processed="3739" dbindex="88819">
Luci Mecili (Lucius Maecilius) fou trib de la plebs quatre vegades pel cap baix, la darrera coneguda el 416 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230172" title="Quint Meci" nonfiltered="3747" processed="3740" dbindex="88820">
Quint Meci (Quintus Maecius, ) fou un poeta rom per que escrivia en grec.

Fou l'autor d'una dotzena d'epigrames que consten a l'antologia grega, que sn dels millors de la collecci. El seu origen i poca sn desconeguts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230173" title="Mlia (gens romana)" nonfiltered="3748" processed="3741" dbindex="88821">
Mlia (Maelia) fou una gens romana plebea, de rang eqestre, que s esmentada poc desprs de la meitat del segle V aC i fins a les guerres samnites. El nic cognom que se li coneix es Capitol.

Personatges destacats foren:
Espuri Meli (439 aC), ric cavaller rom plebeu que va lluitar contra els patricis el 439 aC.
Espuri Meli (trib), trib de la plebs el 436 aC ;
Quint Meli, tribu la plebs el 320 aC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230174" title="Espuri Meli" nonfiltered="3749" processed="3742" dbindex="88822">


Onomstica:

Espuri Meli (439 aC), ric cavaller rom plebeu que va lluitar contra els patricis el 439 aC;
 
Espuri Meli (trib), trib de la plebs el 436 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230175" title="Espuri Meli (439 aC)" nonfiltered="3750" processed="3743" dbindex="88823">
Espuri Meli (Spurius Maelius) fou un ric cavaller rom plebeu que va utilitzar  la seva fortuna en comprar gra a Etrria durant una gran fam a Roma el 440 aC, gra que va vendre als pobres a baix preu o fins i tot va regalar. 

Aix li va fer guanyar el suport dels pobres per l'enemistat dels poderosos. Meli es va erigir com a lder dels plebeus. L'any segent, 439 aC, Luci Minuci Augur, prefecte de l'annona, va revelar una suposada conspiraci de Espuri Meli amb el propsit d'obtenir la monarquia. Davant d'aix el vell Luci Quint Cincinnat I fou nomenat dictador amb Gai Servili Ahala com a magister equitum i al dia segent es va cridat a Meli davant el tribunal. Meli va refusar anar-hi i va oferir resistncia, fins que Ahala, al front d'una banda de joves patricis, el va matar. La seva propietat fou confiscada i casa seva destruda (el lloc de la casa va quedar buit i fou conegut per Aequimaelium, i aix va romandre per segles). 

Per aquesta mort, Ahala fou portat a judici i es va haver d'exiliar ja que noms tenia dret a portar-lo a judici i no a matar-lo. Cap cmplice de la suposada conspiraci de Meli va ser detingut o castigat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230176" title="Espuri Meli (trib)" nonfiltered="3751" processed="3744" dbindex="88824">
Espuri Meli (Spurius Maelius) fou un magistrat rom, parent del cavaller rom Espuri Meli (439 aC). Fou trib de la plebs el 436 aC i va presentar una proposta per confiscar la propietat de Gai Servili Ahala, per fou rebutjada. Tot i aix finalment Ahala fou jutjat i va haver de marxar a l'exili per evitar la condemna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230177" title="Quint Meli" nonfiltered="3752" processed="3745" dbindex="88825">
Quint Meli (Quintus Maelius) fou trib de la plebs el 320 aC i va defensar el respecte estricte a la pau signada pels cnsols amb els samnites desprs de les Forques Caudines (321 aC) ja que fou un dels que havien estat a la batalla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230178" title="Gran Premi d'ustria del 1971" nonfiltered="3753" processed="3746" dbindex="88826">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1971, disputat al circuit de sterreichring  el 15 d'agost del 1971.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Jo Siffert;

 Volta  rpida:  Jo Siffert    1' 38. 47;

 Va ser el primer GP per Niki Lauda.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230181" title="Mnia" nonfiltered="3754" processed="3747" dbindex="88827">
Mnia (Maenia, tamb apareixen a algunes monedes i inscripcions com Mainia) fou una famlia romana plebea. 

Va produir diversos personatges destacats, tots ells campions dels plebeus. nicament Gai Meni va obtenir el consolat el 338 aC. No va utilitzar cap cognom excepte el d'Antitic que apareix a algunes monedes.

 Personatges destacats . 
 Meni (trib 489 aC), trib de la plebs el 489 aC.
 Geleni Meni, trib de la plebs el 483 aC.
 Marc Meni (trib de la plebs), trib de la plebs el 410 aC;
 Publi Meni, possible trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC ;
 Gai Meni (cnsol), cnsol el 338 aC ;
 Meni (trib 286 aC), trib de la plebs el 286 aC.
 Marc Meni (trib militar), trib dels soldats el 203 aC;
 Tit Meni, pretor urb el 186 aC.
 Meni (cavaller), ric cavaller rom.
 Gai Meni (pretor), pretor el 180 aC ;
 Quint Meni, pretor el 170 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230182" title="Meni" nonfiltered="3755" processed="3748" dbindex="88828">


Onomstica:

Meni (fara), segon fara de la Primera Dinastia d'Egipte.

Meni (trib 489 aC), trib de la plebs el 489 aC

Geleni Meni, trib de la plebs el 483 aC

Marc Meni (trib de la plebs), trib de la plebs el 410 aC

Publi Meni, possible trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC 

Gai Meni (cnsol), cnsol el 338 aC 

Meni (trib 286 aC), trib de la plebs el 286 aC

Marc Meni (trib militar), trib dels soldats el 203 aC

Tit Meni, pretor urb el 186 aC

Meni (cavaller), ric cavaller rom

Gai Meni (pretor), pretor el 180 aC 

Quint Meni, pretor el 170 aC
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230183" title="Marc Meni" nonfiltered="3756" processed="3749" dbindex="88829">


Onomstica:

Marc Meni (trib de la plebs), trib de la plebs el 410 aC;

Marc Meni (trib militar), trib dels soldats el 203 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230184" title="Gai Meni" nonfiltered="3757" processed="3750" dbindex="88830">


Onomstica:

Gai Meni (cnsol), cnsol el 338 aC ;

Gai Meni (pretor), pretor el 180 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230185" title="Meni (trib 489 aC)" nonfiltered="3758" processed="3751" dbindex="88831">
Meni (Maenius) fou un poltic rom. Fou qui va proposar la llei que va fer un afegit (el dia anomenat instauratitius) als jocs Circenses. Segons Tit Livi aix va passar el 489 aC el que permet suposar que Meni fou trib de la plebs en aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230186" title="Geleni Meni" nonfiltered="3759" processed="3752" dbindex="88832">
Geleni Meni (Gelenius Maenius) fou un magistrat rom, trib de la plebs el 483 aC, per probablement persona diferent que el trib Meni que ho era el 489 aC. Va proposar que els cnsols no poguessin aixecar tropes a la ciutat fins fer el repartiment de lager pblic entre la plebs, per la proposta no va tenir xit ja que els cnsols van sortir de la ciutat i van fer el reclutament fora de les muralles, a 1,5 km de les portes on acabava el poder dels tribuns. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230187" title="Marc Meni (trib de la plebs)" nonfiltered="3760" processed="3753" dbindex="88833">
Marc Meni (Marcus Maenius) fou un magistrat rom, trib de la plebs el 410 aC.

Va proposar una llei agrria. Tamb va tractar d'impedir el reclutament de forces per part dels cnsols fins l'aprovaci de la seva llei agrria, per cap dels nou collegues de Meni li va donar suport i els cnsols van poder reclutar. 

Meni fou molt popular i per aix el senat va decidir que l'any segent s'escollirien cnsols i no tribuns amb potestat consular, ja que si fos aix Meni hauria estat sens dubte escollit i el senat no ho volia de cap manera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230188" title="Publi Meni" nonfiltered="3761" processed="3754" dbindex="88834">
Publi Meni (Publius Maenius) fou trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC segons Tit Livi per el nom es dubts. Alschefski, editor de Livi, va llegir P. Manlius per l'anotaci del 400 aC i P. Maenius per la del 396 aC. Als Fasti no apareix en cap dels dos anys per apareix P. Manlius Vulso el 400 aC i Q. Manlius Vulso el 396 aC. Diodor de Siclia dona noms diferents. Probablement Livi est equivocat, ja que diu tamb que tots els tribuns eren patricis quan al menys Meni era plebeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230189" title="Gai Meni (cnsol)" nonfiltered="3762" processed="3755" dbindex="88835">
Gai Meni (Caius Maenius P. F. P. N) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 338 aC amb Luci Furi Camil II. Els dos cnsols van acabar de dominar el Latium i van obtenir els honors del triomf i esttues eqestres al frum (una distinci extraordinria). Meni va derrotar a l'exrcit llat que s'acostava a la assetjada Antium, al riu Astura i per aquesta victria va obtenir el renom d'Antitic. La seva esttua es va posar a una columna del frum, coneguda com columna Mnia (Maenia).

El 320 aC fou nomenat dictador per investigar suposats complots que alguns nobles romans estarien organitzant en conjunt amb els dirigents de Cpua (que l'any segent es va revoltar). El seu magister equitum fou Marc Fosli Flaccinator. La investigaci va treure a la llum les implicacions d'alguns nobles de famlies destacades. Per fer front a les acusacions, els nobles van acusar al dictador i al magister equitum, i aquestos van renunciar i van exigir un judici, en el qual foren absolts.

El 318 aC fou censor amb Luci Papiri Cras i va autoritzar la construcci de balcons a la vora del frum perqu els espectadors poguessin veure millor els jocs que es feien en aquest lloc; aquestes balconeres foren anomenades Maeniana.

El 314 aC fou per segon vegada dictador amb el mateix magister militum que la primera vegada.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230190" title="Meni (trib 286 aC)" nonfiltered="3763" processed="3756" dbindex="88836">
Meni (Maenius) fou un magistrat rom que va proposar una llei el 286 aC que exigia als patres (patrcis) donar el seu consentiment a l'elecci dels magistrats abans de la seva elecci, es a dir que els donaven el seu aval i limperium per quan fossin elegits, si ho eren.

Fou probablement trib de la plebs, potser fill o parent de Gai Meni (cnsol).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230191" title="Marc Meni (trib militar)" nonfiltered="3764" processed="3757" dbindex="88837">
Marc Meni (Marcus Maenius) fou un militar rom.

Fou trib dels soldats, i va morir en combat amb el cartagins Mag al pas dels nsubres gals el 203 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230192" title="Tit Meni" nonfiltered="3765" processed="3758" dbindex="88838">
Tit Meni (Titus Maenius) fou un magistrat rom.

Fou pretor urb el 186 aC, i desprs va servir com a trib dels soldats o trib militar el 180 aC en l'exrcit del pretor Quint Fulvi, que va combatre contra els celtibers d'Hispnia a la zona central del territori.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230193" title="Meni (cavaller)" nonfiltered="3766" processed="3759" dbindex="88839">
Meni (Maenius) fou un ric cavaller rom que va dilapidar la seva fortuna i desprs va haver de mantenir-se amb treballs de baix nivell. 

Tenia una casa al frum que fou comprada per Marc Porci Cat Censor durant la seva censura (184 aC), amb el propsit de construir la baslica Prcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230194" title="Gai Meni (pretor)" nonfiltered="3767" processed="3760" dbindex="88840">
Gai Meni (Caius Maenius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 180 aC i va rebre Sardenya com a provncia. Durant la seva pretoria va examinar tots els casos d'enverinament que havien estat denunciats a 20 milles a l'entorn de la ciutat i va condemnar a tres mil persones i encara va abandonar la investigaci sense haver condemnat a tots els que pensava que eren culpables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230195" title="Quint Meni" nonfiltered="3768" processed="3761" dbindex="88841">
Quint Meni (Quintus Maenius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 170 aC i va participar a la guerra al Regne de Macednia que va acabar el 168 aC amb la derrota del rei Perseu de Macednia i la incorporaci del territori a la republica romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230199" title="Men" nonfiltered="3769" processed="3762" dbindex="88842">

Men (Maenon, ) fou un grec sicili de Segesta que de molt jove va caure captiu d'Agtocles de Siracusa i va arribar a tenir el favor del tir.

Arcgat el jove, el net d'Agtocles el va convncer per entrar en una conspiraci contra el vell tir es diu que ell mateix li va posar el ver que li va provocar la mort. Arcgat era llavors fora de Siracusa amb un exrcit i a la ciutat es va proclamar el restabliment de la llibertat, aix que Men va haver de fugir al camp de Arcagat.

No va tardar en eliminar al jove prncep i assolir el comandament de les forces. Amb aquestes forces, quasi tots mercenaris, i el suport dels cartaginesos, va fer la guerra als siracusans i va imposar els termes de la pau a Hicetes II, i la condici principal fou el retorn dels exiliats; desprs va obtenir una posici rellevant a Siracusa, per ja no torna a ser esmentat, i potser va morir o es va retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230200" title="Gran Premi d'ustria del 1972" nonfiltered="3770" processed="3763" dbindex="88843">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1972, disputat al circuit de sterreichring  el 13 d'agost del 1972.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Emerson Fittipaldi;
 Volta  rpida:  Denny Hulme    1: 38. 32;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230204" title="Meoni" nonfiltered="3771" processed="3764" dbindex="88844">

Meoni (Maeonius) fou el cos (segons Zonares el nebot) del rei Odenat de Palmira, al que va matar en una disputa el 266, sembla ser que amb el consentiment de Zenbia que estava amonada perqu el seu marit preferia com a successor a Herodes, fill d'un altra matrimoni, en lloc dels fills de Zenbia, esmentats per Trebelli Polli sota el nom rom d'Herenni i Timolau, en la seva histria dels Trenta Tirans; apareix tamb a una moneda amb la inscripci IMP. C. MAEONIUS que figura a la collecci Pembroke.

Segons la Historia Augusta fou assassinat molt poc desprs per ordre de Zenbia (266 o 267)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230205" title="Herodes de Palmira" nonfiltered="3772" processed="3765" dbindex="88845">
Herodes fou un prncep de Palmira, fill d'Odenat d'un primer matrimoni. El noi es descrit a lHistoria Augusta com el ms efeminat dels homes, amb tots els vicis i luxes de l'Orient, que el seu pare li permetia. 

Zenbia no volia que aquest noi herets el principat i sembla que es va posar d'acord amb un cos d'Odenat, Meoni, que va matar al sobir i probablement tamb a Herodes, el 266.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230206" title="Jlia Mesa" nonfiltered="3773" processed="3766" dbindex="88846">
Jlia Mesa (Julia Maesa) fou la cunyada de Septimi Sever, tia de Caracalla i avia d'Elagbal i Alexandre Sever. Era natural d'Emesa.

Quan el marit de la seva germana Jlia Domna, Septimi Sever, va assolir el tron, va passar a viure a la cort imperial fins que va morir Caracalla, i en aquest temps va acumular una gran riquesa. 

Va tenir part principal en la proclamaci d'Elagbal, fill d'una de les seves filla (Jlia Somia, l'altra filla era Jlia Mamea).

Durant els regnats d'Elagbal i Alexandre Sever va gaudir del ttol d'augusta i va morir en pau rebent honor divins.

Els diversos fets de la seva vida l'assenyalen com una de les dones ms importants de l'poca imperial.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230207" title="Mes (actor)" nonfiltered="3774" processed="3767" dbindex="88847">
Mes (Maeson, ) fou un actor cmic grec natural de Megara especialista en la vella comdia megrica; va inventar la mascara de l'esclau i el cuiner i les bromes d'aquestos personatges foren conegudes com  . Se li atribueix el proverbi: . 

La seva poca s desconeguda per si com alguns pensen la Megara de la que era nadiu era la de Siclia (Megara Hiblea), hauria d'haver viscut abans del 483 aC quan aquesta ciutat fou buidada per Gel I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230208" title="Magadates" nonfiltered="3775" processed="3768" dbindex="88848">
Magadates () fou un general de Tigranes II d'Armnia, que li va confiar el govern de Sria que havia conquerit a Antoc X Eusebios el 83 aC. 

Magadates va governar la provncia durant 14 anys fins que el 69 aC va sortir per ajudar al seu rei contra Luculle i llavors Antoc XIII Asitic va aprofitar per recuperar el poder a Antioquia. Just noms li atribueix el govern durant vuit anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230209" title="Magas" nonfiltered="3776" processed="3769" dbindex="88849">


Onomstica:

Magas de Cirene, governador i rei de Cirene 308 a 258 aC;
Magas (prncep), prncep de Cirene;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230210" title="Magas de Cirene" nonfiltered="3777" processed="3770" dbindex="88850">
Magas () fou rei de Cirene.

Era fillastre de Ptolemeu I Ster, fill de la seva dona Berenice I  d'un anterior matrimoni amb un macedoni de nom Filip que Pausnies diu que era de naixement innoble per que probablement podria ser identificat amb el fill d'Amintes, comandant d'una de les divisions de la falange durant les guerres d'Alexandre el Gran a sia. 

Magas va acompanyar a la seva mare a Egipte i aviat va gaudir del favor de Ptolemeu que el 308 aC el va nomenar comandant de les forces que havien de recuperar Cirene a la mort de Ofelles. Magas va tenir xit i fou nomenat pel seu padrastre com a governador, govern que va conservar 50 anys (308 a 258 aC). 

Aquest perode de la histria de Cirene es desconegut o quasi. Magas va governar sota sobirania de Ptolemeu al menys mentre aquest va viure, i s possible que el mateix Ptolemeu li dons el ttol honorari de rei; per al pujar al tron Ptolemeu II Filadelf la amistat es va trencar i Magas es va declarar rei independent i fins i tot va fer la guerra al rei egipci aliat amb Antoc I Soter amb la germana del qual, Apama, es va casar; va avanar cap a la frontera fins a  Paretonion, quan va haver de tornar a corre cuita per la revolta dels marmarides (marmaridae) el 274 aC instigada pels egipcis (aquesta rebelli es creu que fou l'obra d'Arsinoe II la dona de Ptolomeu II). Quant Ptolemeu l'anava a perseguir els seus mercenaris glates es van amotinar i va haver d'abandonar la persecuci.

En aquestes circumstancies Magas va tornar de provar una segona invasi i va avanar fins a la frontera ocupant aquesta vegada Paretonion i acostant-se a Alexandria. La flota egpcia mentre va passar al atac i va desembarcar a Cilcia, que va ocupar i va seguir Pamflia i les costes de Lcia i de Cria amb les ciutats de Cnidos i Halicarns entre d'altres. Tamb va ocupar algunes de les illes Cclades de la mar Egea, especialment Samos. Soldats egipcis van desembarcar tamb a Itarcos, a Creta i a algunes ciutats de la costa fencia (la principal Arvad). Tot aix va impedir a Antoc atacar per Celesria i ajudar a Magas.

Finalment el 272 aC es va fer la pau i Egipte va conservar Cilcia occidental, i les costes de Pamflia, Lcia i Cria, la Celesria i Fencia i la Jnia, Cclades i Samos, per Magas fou reconegut com a rei de Cirene; la seva jove filla Berenice II es va casar amb Ptolemeu, anomenat Evergetes, fill gran de Filadelf.

Va seguir un llarg perode de pau en el que Magas cada vegada es dedic ms al plaers i s'engreix extraordinriament. Es va casar amb una segona dona, Arsinoe, que el va sobreviure. El 258 aC, conseqncia d'estar massa gros, va morir probablement d'un atac de cor. 

El seu nom apareix esmentat a una pedra prop de Peshawar el que indicaria relacions comercials de Cirene amb l'ndia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230211" title="Magas (prncep)" nonfiltered="3778" processed="3771" dbindex="88851">
Magas fou un prncep de Cirene, fill de Ptolemeu Evergetes II de Cirene (Ptolemeu III Evergetes I d'Egipte) i de Berenice II, i per tant, per aquesta, net del rei Magas de Cirene (308 aC a 258 aC). 

Quan el seu germ Ptolemeu IV Filoptor va pujar al tron (222 aC) el va fer matar junt amb la seva mare, principalment perqu era molt popular entre les tropes, i sota consell del ministre Sosibi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230212" title="Gens Mgia" nonfiltered="3779" processed="3772" dbindex="88852">
Mgia (Magia) fou una gens plebea romana, d'origen campani, d'una de les cases ms distingides de Cpua, durant la Segona Guerra Pnica. Cap dels seus membres va obtenir els principals oficis de l'estat rom. L'nic cognom utilitzat fou el de Chilo o Cilo (Quil o Cil).

Personatges destacats d'aquesta famlia foren:
Deci Magi, poltic de Cpua durant la Segona Guerra Pnica.
Gneu Magi, poltic de Cpua.
Minaci Magi Asculanense, militar rom.
Publi Magi, trib de la plebs el 87 aC.
Luci Magi, llegat de Gai Flavi Fmbria i sertori.
Numeri Magi, praefectus fabrum el 49 aC.
Lucius Magius fou un retric rom, casat amb una filla de l'historiador Tit Livi.
Magi Celer Vellbi, llegat de Tiberi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230213" title="Magi" nonfiltered="3780" processed="3773" dbindex="88853">


Onomstica:

Deci Magi, poltic de Cpua durant la segona guerra pnica;

Gneu Magi, poltic de Cpua;

Minaci Magi Asculanense, militar rom.

Publi Magi, trib de la plebs el 87 aC;

Luci Magi, llegat de Gai Flavi Fmbria i sertori;

Numeri Magi, praefectus fabrum el 49 aC;

Luci Magi (Lucius Magius) fou un retric roma, casat amb una filla del historiador Tit Livi;

Magi Celer Vellbi, llegat de Tiberi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230214" title="Deci Magi" nonfiltered="3781" processed="3774" dbindex="88854">
Deci Magi (Decius Magius) fou un dels homes ms distingits de Cpua durant la Segona Guerra Pnica, i cap del partit rom a la ciutat. Velleu Patrcul (que era descendent seu) l'anomena com a "Campanorurn princeps celeberrimus et nobilissimus vir". 

Va utilitzar la seva influncia per impedir a Cpua de rebre Annbal desprs de la batalla de Cannes (216 aC) sense xit. Annbal va entrar a la ciutat i va exigir al senat l'entrega de Magi, que fou empresonat i desprs enviat en vaixell cap a Cartago per una turmenta va desviar la nau cap a Cirene i Magi va fugir i va demanar asil a Ptolemeu IV Filoptor i fou portat a Alexandria on el rei el va deixar en llibertat. 

Magi es va quedar a viure a Egipte ja que Cpua (on no podia tornar) era ara en guerra amb Roma. No se sap si va tornar al final de la guerra ja que no torna a ser esmentat, i probablement va morir a Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230215" title="Gneu Magi" nonfiltered="3782" processed="3775" dbindex="88855">
Gneu Magi (Cnaeus Magius) fou un notable d'Atella (Atella) probablement emparentat amb el cap capu Deci Magi, per del partit cartagins. 

Fou medix tuticus a Cpua el 214 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230216" title="Minaci Magi Asculanense" nonfiltered="3783" processed="3776" dbindex="88856">
Minaci Magi Asculanense (Minatius Magius Asculanensis) fou net del notable capu Deci Magi, i atavus (ancestre remot) del historiador Velleu Patrcul. 

Es va distingir a la guerra social (90 aC) per la seva fidelitat als romans. Va aixecar una legi entre els hirpins amb la que va ajudar a Tit Didi i Luci Corneli Sulla. 

Va rebre com agrament la ciutadania romana i dos dels seus fills foren escollits pretors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230217" title="Publi Magi" nonfiltered="3784" processed="3777" dbindex="88857">
Publi Magi (Publius Magius) fou un trib de la plebs el 87 aC. s esmentat per Cicer com un dels oradors notables del seu temps. Cicer anomena el seu collega en el tribunat com Marc Virgili, per Plutarc l'esmenta com a Virgini.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230218" title="Numeri Magi" nonfiltered="3785" processed="3778" dbindex="88858">
Numeri Magi (Numerius Magius, errniament Juli Csar l'esmenta com Cnaeus Magius) fou un magistrat rom originari de Cremona. 

Fou praefectus fabrum a l'exrcit de Gneu Pompeu quan va esclatar la guerra civil el 49 aC. Fou capturat per les forces de Csar quan es dirigia a Brundusium per reunir-se amb Pompeu i se'l va deixar anar per transmetre a Pompeu (que era a Brundusium) una oferta de pau, que Pompeu va rebutjar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230219" title="Magi Celer Vellbi" nonfiltered="3786" processed="3779" dbindex="88859">
Magi Celer Vellbi (Magius Celer Vellbianus) fou un germ del historiador Velleu Patrcul, que probablement fou adoptat per un Magi Celer.

Vas servir com a llegat de Tiberi a la guerra de Dalmcia (any 9) i va compatir els honors del triomf del seu comandant. A la mort d'August (any 14) fou junt amb el seu germ, candidat del csar (Tiberi) a la pretoria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230222" title="Super CCD" nonfiltered="3787" processed="3780" dbindex="88860">


Super CCD s un CCD (dispositiu d'acoblament de crrega) propietari que ha sigut desenvolupat per Fujifilm des del 1999. El Super CCD utilitza pixels octagonals, en lloc dels rectangulars. Aix permet una resoluci  ms gran, tant vertical com horitzontal (a expenses de la resoluci diagonal) respecte d'un sensor tradicional per una quantitat equivalent de pixels.

El 21 de juny del 2003 Fujifilm va anunciar la quarta generaci de sensor SuperCCD, and dues variacions: SuperCCD HR i SuperCCD SR. HR correspon a "High Resolution" (Resoluci Alta) i SR correspon a "Super dynamic Range" (Rang dinmic super). El sensor SR te dos fotododes per element fotosensible, l'un s molt ms gran que l'altre.  Un processament adequat de la informaci de tots dos permetr una gamma de Luminncia ms gran, des del negre fins al blanc (rang dinmic).

El Super CCD HR de 4a Generaci t sensors posicionats a 45 graus respecte la horizontal (perms per la seva geometria octogonal) i per aix les columnes de pixels estan esglaonades en comparaci amb la seva posici habitual, fet que redueix la separaci efectiva del pixel. Les imatges amb la orientaci normal horitzontal i vertical s'obtenen interpolant un pixel entre cada parell de sensors, produint la gravaci de 12Mpx des de 6Mpx efectius.
Fujifilm promet que la cinquena generaci de sensors HR tamb ser de 45 graus per no utilitzar interpolaci (encara que no han dit com ho faran).


El 29 de juliol del 2005 Fujifilm va anunciar cameras amb sensors Super CCD HR sensors de la "5a Generaci", la FinePix S5200 (S5600) i la FinePix S9000 (S9500, S9600).

Enllaos externs.
 Understanding Digital Sensors, Sean McHugh in Cambridge in Colour;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230226" title="Llista d'estats sobirans del 1993" nonfiltered="3788" processed="3781" dbindex="88861">



Estats sobirans.
A.
   Estat Islmic de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Bsnia i Hercegovina;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Estat de Cambodja (fins al 24 de setembre);
   Regne de Cambodja (des del 24 de setembre);
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea (des del 24 de maig);
   Repblica Eslovaca (des de l'1 de gener);
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Etipia;

F.
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica del Kirguizistan (fins el 5 de maig);
   Repblica kirguisa (des del 5 de maig);
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
 (des del l'1 de gener);

U.
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica d'Abkhzia;
   Repblica de l'Alt Karabagh;
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Bougainville;
 Bsnia Occidental   Repblica de Bsnia Occidental (des del 27 de setembre);
   Repblica de Ciskei;
   Repblica de Gagasia;
 Herceg-Bsnia   Repblica Croata d'Herceg-Bsnia (des del 28 d'agost);
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
;
;
 Somalilndia   Repblica de Somalilndia;
   Repblica del Tatarstan;
   Repblica de Transkei;
   Repblica Moldava de Transnstria;
 Txetxnia   Repblica de Txetxnia;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230229" title="Mariscal de Camp (Regne Unit)" nonfiltered="3789" processed="3782" dbindex="88862">




Mariscal de Camp s el mxim rang militar del Regne Unit, equivalent a General de l'Exrcit en altres pasos com els Estats Units. Se situa immediatament al damunt del rang de General, i els seus equivalents sn Almirall de la Flota i Mariscal de la Reial Fora Aria

La insgnia de rang del Mariscal de Camp a l'Exrcit britnic comprn dos bastons sobre una corona de fulles de llorer, amb una corona reial al damunt. En alguns pasos, histricament sota l'esfera de la influncia britnica, s'utilitza una versi adaptada, sovint amb la corona reemplaada per un emblema cultural o nacional alternatiu.

L'ofici de Mariscal era conegut a Anglaterra des del segle XII, per la introducci de l'actual ttol relativament s molt recent. Va ser introdut per Jordi I, el primer rei de la Casa de Hanover, seguint l'estil dels exrcits continental. El primer Mariscal de Camp va se George Hamilton, 1r Comte d'Orkney, al 1736.

A inicis del segle XX el Cap de l'Estat Major Imperial General normalment era un Mariscal de Camp. Desprs de la creaci del departament del Cap de l'Estat Major de la Defensa, els responsables del departament pertanyent a l'Exrcit eren Mariscals de Camp fins a la dcada dels 90. Actualment, ja no es nomenen rutinriament Mariscals de Camp en temps de pau, quedant reservat noms pels membres de la famlia reial o per a militars molt veterans. Si b tradicionalment el monarca britnic s Mariscal de Camp, la  Reina Elisabet II no posseeix el rang, i el Prncep de Galles ja ha indicat que no vol ser l'nic oficial de 5 estrelles de les Forces Armades. el Prncep Felip, duc d'Edimburg i el Prncep Eduard, Duc de Kent sn actualment els dos darrers Mariscals de Camp de l'Exrcit britnic.

El Marines Reials no tenen un rang equivalent a Mariscal de Camp, si b la posici de Capit General t la mateixa insgnia i uniforme que un Mariscal de Camp de l'Exrcit.

Referncies .


 Vegeu tamb .
Mariscal de Camp;
 Llista dels Mariscals de Camp britnics;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230230" title="Nata" nonfiltered="3790" processed="3783" dbindex="88863">

La nata s una substncia, de consistncia greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet fresca o crua (s a dir, en estat natural i que no ha passat per cap procs artificial per a eliminar els greixos).

Est constituda principalment per glbuls de matria greixosa que es troben surant en la superfcie de la llet crua; per aix es diu que s una emulsi de greix en aigua. Aquesta capa es pot apreciar deixant certa quantitat de llet, sense homogenetzar ni descremar, en un recipient: es pot observar com una prima capa pren forma en la superfcie. Aquesta pellcula de greix se separa mitjanant un procs de centrifugat i s'envasa per separat per al seu s en gastronomia.  

No s'ha de confondre aquesta "nata fresca" amb la nata que es forma al bullir la llet, i que es produeix per aglomeraci de l'albmina de la llet desnaturalitzada per la calor. El tel que es forma a la superfcie de la llet bullida, tot i tenir un aspecte similar a la "nata fresca" s'ha transformat qumicament per efecte de la calor i t un gust i una textura lleugerament diferent.

Diferents tipus de nata.

Segons la seva elaboraci i d'acord amb la proporci de greix que cont, es distingeixen diverses classes de nata:

 Nates lleugeres o crema de llet. S'empren per a barrejar amb el caf o en la confecci de sopes i salses. ;
 Nates espesses. Poden arribar a tenir fins a un 55% de contingut greixs. S'utilitzen per a elaborar la nata muntada, batent-la en fred fins a obtenir una mousse. S'utilitza, sovint ensucrada, com a guarnici en pastisseria i per a la producci de gelats. ;
 Crema chantilly. Nata muntada lleugerament ensucrada i perfumada amb vainilla. La recepta original es de Franois Vatel, pastisser francs del s.XVII. ;
 La nata especialment greixosa es pot batre per a elaborar mantega, que consisteix bsicament en el greix lacti allat. Per a elaborar la mantega, la nata ha d'estar tbia, mentre que per aconseguir muntar la nata cal que estigui ben freda. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230234" title="Iggy Pop" nonfiltered="3791" processed="3784" dbindex="88864">

James Newell Osterberg, Jr., ms conegut pel seu sobrenom Iggy Pop, s un cantant, compositor i actor ocasional. Encara que ha tingut noms limitat xit comercial, Iggy Pop es considerat un dels innovadors ms importants del punk i estils relacionats. Conegut tamb com "el Padr de Punk" ,  s mpliament reconegut com un dels artistes de Rock ms dinmics a l'escenari. Pop va comenar a autoanomenar-se  Iggy  en referncia al seu primer grup, The Iguanas. 

Iggy Pop va ser el lider de The Stooges, un grup de garage rock de finals dels 60 i principis dels 70 que va tenir gran influncia en els neixents gneres de heavy metal i punk rock. The Stooges es van fer famosos per les seves actuacions en directe, on no era estrany veure Iggy Pop saltant al public o tallant-se amb ampolles trencades. 

Posteriorment a la seva etapa amb els Stooges, Iggy Pop va gaudir de diferents graus d'xit a la seva carrera com a artista en solitari. Les seves canons ms conegudes inclouen Lust for Life, I'm Bored, Wild One, Candy i The Passenger.


Discografia.

Albums.
With The Stooges.
1969 - The Stooges;
1970 - Fun House;
1973 - Raw Power;
1995 - Open Up and Bleed (live);
2007 - The Weirdness;

Amb James Williamson.
1977 - Kill City;

En solitari.
1977 - The Idiot;
1977 - Lust for Life;
1979 - New Values;
1980 - Soldier;
1981 - Party;
1982 - Zombie Birdhouse;
1986 - Blah Blah Blah;
1988 - Instinct;
1990 - Brick by Brick;
1993 - American Caesar;
1996 - Naughty Little Doggie;
1999 - Avenue B;
2001 - Beat 'Em Up;
2003 - Skull Ring;

En directe.
1978 - TV Eye Live 1977;
1994 - Berlin 91;
1996 - Best Of Live;

Compilacions.
1996 - Pop Music;
1996 - Nude & Rude: The Best of Iggy Pop;
2005 - A Million in Prizes: The Anthology;

Singles.
"1969";
"Butt Town";
"Candy" (feat. Kate Pierson);
"Cold Metal";
"Corruption";
"Cry for Love";
"Down on the Street";
"Free & Freaky" (feat. Brendan Benson);
"Home";
"I Wanna Be Your Dog";
"I'm Bored";
"Isolation";
"Little Know It All" (feat. Sum 41);
"Lust for Life";
"My Idea of Fun";
"The Passenger";
"Real Wild Child (Wild One)" (Johnny O'Keefe cover);
"Search and Destroy";
"Shake Appeal";
"Wild America";

Notes.


Referncies.
;
;

Enllaos externs.


 The Stooges on Elektra 1969 - 1970;
Iggy Pop discography;
 Iggy Pop homepage;
 Site for Open Up And Bleed, Paul Trynka's Iggy biography;
 Iggy Pop concert rider;
 ;
 Essays by Joe Ambrose, on Iggy, Chelsea Hotel, Punk Rock, William Burroughs;
 ;
 Video - Iggy Pop and The Stooges, The Passenger, October 1977, Manchester Apollo;
Iggy Pop "I'm Bored" video - live on Countdown, Australia;
CBC Archive - Iggy Pop interview with Peter Gzowski March 11, 1977.;
newcritics.com - The Fabulous Iggy Pop;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230235" title="Psi Aquilae" nonfiltered="3792" processed="3785" dbindex="88865">


Psi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila. 

Psi Aquilae s una estrella gegant blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent 6,25. Est aproximadament a 810 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230237" title="Jofre I de Rocabert" nonfiltered="3793" processed="3786" dbindex="88866">
Jofre I de Rocabert fou vescomte de Rocabert entre 1138 i 1166. Era fill de Dalmau III de Rocabert i de Toda de Claramunt o Atlia d'Anglesola i germ de Berenguer Renard de Peralada, a qui succe en el govern vescomtal. Amb Jofre, per, s quan comena del cert la genealogia dels Rocabert. 

Biografia.
Va ser vescomte de Rocabert els mateixos anys que Ramon Berenguer IV era comte de Barcelona, al costat de qui va lluitar contra el comte Pon Hug I d'Empries, aix el 1138 el castell de Rocabert servia com a base militar en aquest conflicte. Temps desprs Jofre jurava vassallatge al comte de Rossell per lluitar de nou contra el comte emporit per la possessi del castell de Requesens. 

Npcies i descendncia.
Jofre I de Rocabert es va casar amb Ermessenda de Vilademuls, que devia aportar al patrimoni dels Rocabert algunes terres al voltant d'aquest poble. Van tenir dos fills:

 Dalmau IV de Rocabert, l'hereu;
 Ermessenda o Garsenda, casada amb San I comte de Rossell i la Cerdanya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230238" title="Castell de Rocabert" nonfiltered="3794" processed="3787" dbindex="88867">

El castell de Rocabert s un castell roquer situat al municipi de la Jonquera (Alt Empord), a uns 3 km al nord-est de la vila. Est acinglerat sobre una escarpada penya grantica de forma cnica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. Actualment, en resten noms les runes.

Histria.

S'esmenta per primer cop el 948, per tot fa pensar que s bastant anterior. Va pertnyer al llinatge dels Rocabert, el qual, fins que obtingu Peralada a mitjan segle XIII, en fu el centre del vescomtat de Rocabert. 

La posici estratgica de la fortalesa, dominant els passos del Ports i de Panissars, en va fer sempre l'objectiu de diferents interessos. Aix, en el decurs d'un greu enfrontament amb Ramon Berenguer IV, el comte Pon Hug I d'Empries se'n va apoderar, per el de Barcelona aconsegu recuperar-lo i forar el d'Empries a renovar el vassallatge amb un acord de pau (1138) segons el qual el primer s'obligava a enderrocar aquest castell i l'ltim el de Querman. 

Segons el cronista Ramon Muntaner, el rei Jaume I fou convidat a sojornar-hi per Dalmau V de Rocabert.

El castell va tenir un paper important a la batalla del coll de Panissars (1285). El 1288 fou fugament ocupat per un exrcit francs al servei de Jaume II de Mallorca que enva l'Empord. L'any 1462, davant el perill d'una nova invasi francesa, encara fou fortificat i es bastiren dues torres als flancs de la muralla. Per aleshores ja estava en molt males condicions i s possible que hagus perdut la seva importncia, que tampoc no va recuperar amb l'establiment de la frontera a la carena de l'Albera arran del Tractat dels Pirineus el 1659. 

El 1869 s'hi fu una troballa de monedes dels comtes de Besal i de Rossell.

Estructura.

Era un castell de redudes dimensions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del tur. Entre les runes actuals es distingeixen el portal d'entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del segle XI, tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d'una torre triangular, construda amb bona carreuada, i la capella, a l'extrem nord-oest, que estava dedicada a sant Rom. D'aquesta capella, datable possiblement en el segle XII, resten noms el mur meridional i la meitat sud del seu absis semicircular, construts amb carreus  grossos i ben escairats, tot de poca alada. Els diferents aparells que es poden reconixer en el conjunt demostrarien diverses etapes constructives. L'accs a la fortalesa estava situat a l'est, la part amb menys desnivell, mitjanant una escala tallada en la roca. 

Llegendari.

En una llegenda que beu en les fonts d'Isop, el castell de Rocabert hauria estat habitat per simiots, ssers fantstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es buf els dits per escalfar-los davant la sorpresa d'aquells ssers, que desconeixien la utilitat d'aquesta prctica. El seu rei orden que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre's quan el viatger buf el lquid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictria, convenc els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l'expulsaren del castell. 

En una altra llegenda, el castell s habitat per goges, ssers mtics femenins amb atribucions mgiques positives o negatives, tamb anomenades dones d'aigua o fades. Les de Rocabert eren bones filadores, que afavorien els mortals oferint-los un fus mgic que sempre tenia fil, a condici que no diguessin mai mal del seu fil. Un cert dia una noia de la Jonquera en va trobar una fusada (en una altra versi l'heret dels seus avantpassats) i s'enriqu venent el fil mgic, per la seva nta profer un "voto aquest fil!" un dia que se li embolic la troca i la fusada, i el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre's i desaparixer.

A Rocabert vagaria l'nima en pena d'una senyora del castell, la mala mare, que hi mat els seus dos fills perqu no s'interposessin en la passi amorosa que li havia despertat un cert jove.

Protecci.
El castell de Rocabert est  afectat per les disposicions espanyoles de protecci del patrimoni histric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993.

Bibliografia.

Pere Catal i Roca, Miquel Oliva i Prat, Miquel Bras i Vaqus i Armand de Fluvi i Escorsa, "Castell de Rocabert", dins Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 435-447.
Pere Catal i Roca, Legendes de castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 206-207.
Catalunya romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
Ferran del Campo i Jord, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l'Alt Empord, Figueres, Carles Valls, 1991, pp. 77-79.

Enllaos externs.
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Rocabert;
Festa.cat. Histries i llegendes: Castell de Rocabert;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230239" title="Gran Premi d'ustria del 1973" nonfiltered="3795" processed="3788" dbindex="88868">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1973, disputat al circuit de sterreichring  el 19 d'agost del 1973.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Emerson Fittipaldi;

 Volta  rpida:  Carlos Pace   1' 37. 29;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230241" title="Berenguer Renard de Peralada" nonfiltered="3796" processed="3789" dbindex="88869">
Berenguer Renard de Peralada o de Carmen fou potser vescomte de Rocabert, el que s que fou era senyor de Peralada. Segurament era fill i hereu del vescomte Dalmau III de Rocabert, i malgrat que va tenir descendncia, aquesta no perdur i tot el patrimoni pass al seu possible germ Jofre I de Rocabert amb qui comena el llinatge segur dels vescomtes de Rocabert. 

Potser va tenir la descendncia que es detalla tot seguit d'una dama que ens s desconeguda:

 Gausbert de Peralada, senyor de Peralada i mort el 1132;
 Ramon de Torrelles o de Peralada, senyor de Peralada, mort el 1176;
 Eimeric de Torrelles o de Peralada, senyor de Peralda i mort tamb el 1176;
 Dalmau (?) canonge de Girona ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230243" title="Gausbert de Peralada" nonfiltered="3797" processed="3790" dbindex="88870">
Gausbert de Peralada fou senyor de Peralada a la mort del seu pare Berenguer Renard de Peralada i mor sense descendncia, l'herncia pass als seus possibles germans Ramon de Torrelles i Eimeric. L'adscripci d'aquest personatge com a vescomte de Rocabert s dubtosa i caldr que es facin ms investigacions per veure si noms era senyor de la vila altempordanesa o si tamb va ostentar el ttol de vescomte. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230244" title="Vilalleons" nonfiltered="3798" processed="3791" dbindex="88871">

Vilalleons s una entitat de poblaci del municipi de Sant Juli de Vilatorta a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 113 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230245" title="Valldeneu" nonfiltered="3799" processed="3792" dbindex="88872">
Valldeneu s una entitat de poblaci del municipi de Sant Mart de Centelles a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 182 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230246" title="Llista de quadres de Vincent van Gogh" nonfiltered="3800" processed="3793" dbindex="88873">
Llista de les obres ms notables de l'artista holands Vincent van Gogh (1853 - 1890).



Referncies.
Galeria de Vincent van Gogh. Els quadres: Llistats A-Z.;
Museu virtual de Van Gogh. Llista de quadres per museu.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230248" title="Mariscal de la Reial Fora Aria" nonfiltered="3801" processed="3794" dbindex="88874">
Mariscal de la Reial Fora Aria (MRAF) s el mxim rang a la RAF. En temps de pau noms s llut pels oficials de la RAF nomenats com Cap de l'Estat Major de la Defensa, i pels Caps de l'Estat Major de l'Aire retirats, els quals sn promoguts immediatament abans del seu retir. Les promocions al rang van cessar a la dcada dels 90. Actualment, el mxim rang pels oficials al servei actiu de s Mariscal en Cap de l'Aire, si b la promoci a Mariscal de la Reial Fora Aria s encara possible en temps de guerra, aix com pels membres de la famlia reial britnica i per a alguns oficials veterans a discreci del Monarca.

El Mariscal de la Reial Fora Aria s un rang de 5 estrelles i t el codi de rang de la OTAN de OF-10, equivalent a Almirall de la Flota a la Royal Navy o a Mariscal de Camp a l'Exrcit britnic.

 Origens .
Abans de la creaci dels rangs d'oficial de la RAF al 1919, es propos que per analogia amb Mariscal de Camp, el mxim rang hauria de ser Mariscal de l'Aire (Air Marshall). Va ser posteriorment que es decid que el rang de Mariscal de l'Aire seria equivalent al de Tinent General i que el mxim rang de la RAF s'anomenaria Marshal of the Air. Tanmateix, uns dies desprs de la seva promulgaci, i a proposta del rei Jordi V, es modific el nom a l'actual Mariscal de la Reial Fora Aria.

 Insgnia .
La insgnia de rang consisteix en 4 barres blau cel (amb una franja negra als costats), al damunt d'una franja blau cel amb els costats negres ms gruixuda. Es llueix a les bocamnigues o a les espatlles de l'uniforme de vol.

L'estendard d'un Mariscal de la Reial Fora Aria s una banda horitzontal gruixuda en vermell al centre amb 1 banda ms prima en vermell als costats, sobre un fons blau gris i una banda blau fosc a les puntes.

El distintiu per un vehicle mostra 5 estrelles blanques sobre un fons blau.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230249" title="Laertes" nonfiltered="3802" processed="3795" dbindex="88875">
Laertes, segons la mitologia grega, fou rei d'taca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.

Casat amb Anticlea, fou pare d'Ulisses i de Ctmene. 

Particip en la cacera del senglar calidoni i en l'expedici dels argonautes.

Deix el tron a Ulisses i es retir al camp, per quan el seu fill, al cap de molts anys d'absncia, torn de Troia, l'ajud en la seua lluita contra els pretendents de Penlope.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 131.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230251" title="Arcisi" nonfiltered="3803" processed="3796" dbindex="88876">
Segons la mitologia grega, Arcisi fou un heroi grec, fill de Cfal (per, d'acord amb altres mitologies, seria fill de Zeus o d'Hermes). Fou pare de Laertes.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 24.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230253" title="Ctmene" nonfiltered="3804" processed="3797" dbindex="88877">
Ctmene, segons la mitologia grega, fou filla de Laertes, rei d'taca, i d'Anticlea. 

Es cas amb Eurloc, que esdevingu el company ms fidel del seu germ Ulisses.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230254" title="Latakia" nonfiltered="3805" processed="3798" dbindex="88878">
Latakia s una localitat costanera de Sria, al nord del Lban. La seva poblaci s'estima en 554.000 habitants.

s la localitat natal dels presidents Hafez al-Assad i del seu fill Bashar al-Asad.

s coneguda per donar nom a un tipus de tabac per a fumar en pipa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230255" title="Anticlea (filla d'Autlic)" nonfiltered="3806" processed="3799" dbindex="88879">
D'acord amb la mitologia grega, Anticlea fou filla d'Autlic.

Casada amb Laertes, fou mare d'Ulisses. Alguns, per, atribueixen la paternitat d'Ulisses a Ssif, amb el qual Anticlea es relacion durant algun temps. 

Va morir de dolor per la llarga absncia del seu fill.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 20-21.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230256" title="L'hora del lector" nonfiltered="3807" processed="3800" dbindex="88880">
L'hora del lector s un programa de TVC que s'emet per segona temporada al Canal 33 el dijous a les 22.00 hores.

L'hora del lector ha iniciat la segona temporada al 33, desprs d'un primer perode d'emissi, torna a la graella com el programa que vol suscitar als espectadors l'inters pel mn dels llibres i de la lectura.

Cada setmana, Emili Manzano, el seu director i presentador, condueix aquest temps de televisi en qu la gran protagonista s la literatura, a travs d'entrevistes amb escriptors, editors o altres persones vinculades amb el mn literari, reportatges sobres hbits de consum literari, consells i informacions sobre novetats editorials, lectures de textos escollits, etc.

 Organigrama .

Aquest programa  dedica la primera mitja hora a entrevistes.

Desprs de la entrevista els reporters del programa mostren, en un reportatge de prop de cinc minuts, els hbits del convidat d'aquell dia.

 L'Equip .

Direcci i presentaci:
Emili Manzano

Coordinaci:
Pau Clua

Equip creatiu:
Javier Prez-Andjar,
Ramon Colomina

Realitzaci:
ngel Biescas

Producci:
Isabel Sucunza

Producci TVC:
Maria Llusa Farr

Ajudant de realitzaci:
Joan Bastida

Ajudant de producci TVC:
Toni Quer

Reportatges:
Marina Espasa,
Enric Juste

Collaboradors:
Javier Prez-Andjar,
Vctor Amela


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230257" title="Gorgas" nonfiltered="3808" processed="3801" dbindex="88881">
Gorgas, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill de Macon i d'Anticlea. 

Compart el tron de Feres amb el seu germ Nicmac.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230258" title="Nicmac" nonfiltered="3809" processed="3802" dbindex="88882">

Segons la mitologia grega, Nicmac fou un heroi, fill de Macon i d'Anticlea.

Regn a Feres juntament amb el seu germ Gorgas. 

Excell com a metge i, per aquesta causa, desprs de mort reb honors divins.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 157.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230261" title="Perifetes" nonfiltered="3810" processed="3803" dbindex="88883">
Perifetes fou, d'acord amb la mitologia grega, un bandit, fill d'Hefest i d'Anticlea.

Provet d'una maa, assaltava i matava els viatgers al cam d'Eleusis.

Fou mort per Teseu amb la seua mateixa arma.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230262" title="Perses (mitologia)" nonfiltered="3811" processed="3804" dbindex="88884">
D'acord amb la mitologia grega, Perses fou un tit, fill de Crios i d'Eurbia.

Casat amb Astria, fou pare de la deessa Hcate.

----

Perses tamb fou el nom d'un dels fills de Perseu i d'Andrmeda.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 173.


Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Perses. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230264" title="Hcate" nonfiltered="3812" processed="3805" dbindex="88885">


Segons la mitologia grega, Hcate fou una deessa lunar, filla de Perses i d'Astria.

Provinent de Trcia, no fou objecte de culte pblic entre els grecs, que tendien a confondre-la amb Selene i rtemis, per tamb amb Persfone, ja que els antics imaginaven que quan la lluna no es veia en el cel era perqu s'amagava sota terra.

Sovint era representada amb tres cossos junts, que figuraven la lluna nova, la lluna plena i la mitja lluna.

Com a divinitat nocturna i infernal, esdevingu el geni tutelar dels fetillers i el seu culte acab gaireb redut a les sessions de bruixeria.

Tanmateix, es considerava que afavoria amb grans riqueses i beneficis els que li eren fidels.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 105.
 Burkert, Walter, 1985: Greek Religion (Cambridge: Harvard University Press). Publicat al Regne Unit com a Greek Religion: Archaic and Classical, 1987. (Oxford: Blackwell) ISBN 0-631-15624-0.
 Johnston, Sarah Iles, (1991): Restless Dead: Encounters Between the Living and the Dead in Ancient Greece. ISBN 0-520-21707-1.

Enllaos externs.

 Informaci sobre Hcate. ;
 mplia informaci sobre aquesta deessa. ;
 Hcate segons la tradici clssica grega. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230265" title="Dest" nonfiltered="3813" processed="3806" dbindex="88886">
El dest s la srie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats per endavant per forces que escapen al control hum i que per tant la conducta no s lliure sin predestinada (determinisme). 

Els grecs pensaven que les Moires eren deesses que controlaven la vida humana i decidien quan aquesta s'acabava o era envada per la tragdia. Aquesta figura es troba tamb en la mitologia romana, amb les parques, i en la nrdica (les Nornes). Algunes visions religioses han heretat aquesta concepci i pensen que la salvaci humana depn sols de du (com el calvinisme protestant o l'Islam), ja que aquest sap per endavant el que passar i que l'home no ho pot canviar.

Els qui creuen en el dest han intentat endevinar qu passar per estar preparats. L'endevinaci, per, se sol considerar una pseudocincia. Aix, els profetes, el Tarot, els oracles o els diferents mtodes de llegir en entranyes d'animals o en boles de vidre s'han vist com a supersticions per intentar veure qu succeir en el futur.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230268" title="Lara (mitologia)" nonfiltered="3814" processed="3807" dbindex="88887">
Lara, segons la mitologia romana, fou una nimfa del Laci.

Per haver revelat a Juno els amors de Jpiter amb Juturna, el du li va tallar la llengua i va ordenar a Mercuri que la ports a l'infern. Mentre la hi duia, el du se n'enamor i la for. De la seua uni varen nixer els lars.

Ms endavant fou venerada pels romans com a deessa del silenci.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230272" title="Amadou-Mahtar M'Bow" nonfiltered="3815" processed="3808" dbindex="88888">
Amadou-Mahtar M'Bow (1921-) professor i poltic senegals. Va ser Director General de la UNESCO entre 1974 i 1987. Va realitzar els seus estudis a Pars, tornant a Senegal per a exercir com professor de Geografia i Histria. 

Va ocupar el crrec de director del Departament d'Educaci Bsica del seu pas entre 1952 i 1957. Ministre d'Educaci i Cultura entre 1957 i 1958 i d'Educaci Nacional desprs de la independncia (1966-1968) aix com de Joventut i Cultura (1968-1970). Va formar part del Consell Consultiu de la UNESCO el 1966. El 1974 s nomenat Director General, crrec que va ocupar durant dos mandats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230273" title="Vittorino Veronese" nonfiltered="3816" processed="3809" dbindex="88889">
Vittorino Veronese (1910-1986) va ser un advocat itali, Director General de la UNESCO entre 1958 i 1961. Advocat, va treballar en el sector de la banca. Membre de la taula executiva de la UNESCO entre 1952 i 1956 i president de la taula de 1956 a 1958, va ser nomenat Director General el 1958 encara que va dimitir el 1961 per motius de salut.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230274" title="Luther Evans" nonfiltered="3817" processed="3810" dbindex="88890">
 
Luther Harris Evans (Sayersville, Texas, 23 d'octubre de 1902-23 de desembre de 1981) bibliotecari del Congrs dels Estats Units i Director General de l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO). 

Biografia.
Va estudiar a la Universitat de Texas i va rebre un doctorat per la Universitat de Stanford en cincies poltiques. El 1935 va comenar a treballar per al govern dels Estats Units, primer com bibliotecari del Historical Records Survey i el 1939 va passar a la Biblioteca del Congrs dels Estats Units, on va arribar a ser bibliotecari el 1945. El 1953 va dimitir del crrec de bibliotecari per a convertir-se en Director General de la UNESCO. Anteriorment havia estat conseller de la delegaci dels Estats Units en la UNESCO. Un dels majors assoliments del seu mandat va ser l'elaboraci de la Convenci Universal sobre Copyright. Evans va deixar la UNESCO el 1958. Va morir a San Antonio, Texas el 1981.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230276" title="King of Bongo" nonfiltered="3818" processed="3811" dbindex="88891">


King of Bongo s el tercer lbum de Mano Negra.

 Llista de canons .
 "Bring The Fire"   3:27;
 "King Of Bongo"   3:38;
 "Don't Want You No More"   3:07;
 "Le Bruit Du Frigo"   3:10;
 "Letter To The Censors"   2:30;
 "El Jako"   2:48;
 "It's My Heart"   1:42;
 "Mad Man's Dead"   2:43;
 "Out Of Time Man"   3:25;
 "Madame Oscar"   2:37;
 "Welcome In Occident"   4:20;
 "Furious Fiesta"   1:26;
 "The Fool"   2:49;
 "Paris La Nuit"   3:20;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230279" title="Lle de Nemea" nonfiltered="3819" processed="3812" dbindex="88892">


Segons la mitologia grega, el Lle de Nemea fou una fera que aterria els camps de Nemea, a l'Arglida.

La seua captura i mort va ser el primer dels dotze treballs d'Heracles.

Diuen que era invulnerable, i per aix l'heroi, per abatre'l, l'hagu d'estrangular. Desprs li tragu la pell i se'n va fer una capa.

Els dus el van transformar en la constellaci del Lle.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 140.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el Lle de Nemea. ;
 El Lle de Nemea a l'Encyclopedia Mythica. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230280" title="Amerika Perdida" nonfiltered="3820" processed="3813" dbindex="88893">

Amerika Perdida s el primer disc recopilatori de Mano Negra, on inclou canons dels tres discs publicats fins aquell moment: Patchanka, Puta's Fever i King of Bongo.

 Llista de canons .
 "Mano Negra"   1:44 ;
 "Mala Vida"   2:53 ;
 "Amerika Perdida"   2:58;
 "Peligro"   2:52 Fever;
 "Sidi H' Bibi"   2:36 Fever;
 "Noche de Accion"   2:46 ;
 "El Sur"   1:00 Fever;
 "Patchuko Hop"   2:28 Fever;
 "Mano Negra"   0:57 Fever;
 "Patchanka"   3:05 Fever;
 "Indios De Barcelona"   2:34 ;
 "Guayaquil City"   3:01 Fever;
 "El Jako"   2:48 of Bongo;
 "Soledad"   2:34 Fever;
 "King Kong Five"   1:56 Fever;
 "Salga La Luna"   3:34 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230281" title="In the Hell of Patchinko" nonfiltered="3821" processed="3814" dbindex="88894">

In the Hell of Patchinko s el primer lbum en directe de Mano Negra. Va ser gravat el 2 de novembre de 1991 a la ciutat japonesa de Kawasaki i publicat l'any segent.

 Llista de canons .
 "Mano Negra"   2:13;
 "Magic Dice"   2:34;
 "Country Line"   2:21;
 "Don't Want You No More"   2:34;
 "Lonesome Bop"   2:33;
 "Mano Negra"   0:52;
 "Rock Island Line" - 2:38;
 "King Kong Five" - 3:55;
 "Mad Man's Dead" - 2:01;
 "Bring The Fire" - 3:29;
 "Indios De Barcelona" - 2:23;
 "El Sur" - 1:23;
 "Killing Rats" - 2:54;
 "Mano Negra" - 0:40;
 "Sidi H' Bibi" - 3:27;
 "The Rebel Spell" - 3:23;
 "I Fought The Law" - 1:51;
 "Mano Negra" - 0:19;
 "Darling Darling" - 1:45;
 "Patchuko Hop" - 2:32;
 "Mala Vida" - 2:31;
 "Junky Beat" - 2:18;
 "Madeline" - 1:37;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230282" title="Melades" nonfiltered="3822" processed="3815" dbindex="88895">
Segons la mitologia grega, les Melades foren nimfes dels freixes.

S'originaren de la sang d'Ur que va caure sobre Gea desprs de la seua mutilaci.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre les Melades. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230286" title="Casa Babylon" nonfiltered="3823" processed="3816" dbindex="88896">
Casa Babylon s el quart i darrer lbum d'estudi de Mano Negra, publicat poc desprs de la finalitzaci de Colmbia, on va estar-hi uns mesos en l'anomenada gira de Un tren de hielo y fuego.

Probablement, s el disc que queda a cavall entre la Mano Negra dels anys vuitanta i els treballs d'en Manu Chao en solitari (Clandestino, Prxima Estacin: Esperanza), ja que s'inicia en l's d'elements caracterstics del compositor, com ara el sampler (fragments de peces, com ara dilegs).

 Llista de canons .
 "Viva Zapata"   2:04;
 "Casa Babylon" - 2:34;
 "The Monkey" - 2:47;
 "Seor Matanza" - 4:06;
 "Santa Maradona" - 3:27;
 "Super Chango" - 2:53;
 "Bala Perdida" - 2:13;
 "Machine Gun" - 4:25;
 "El Alakran" - 3:50;
 "Mama Perfecta" - 1:54;
 "Love And Hate" - 2:28;
 "Drives Me Crazy" - 3:38;
 "Hamburger Fields" - 3:14;
 "La Vida" - 2:41;
 "Sueo De Solentiname" - 3:51;
 "This Is My World" - 4:57;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230288" title="Best of Mano Negra" nonfiltered="3824" processed="3817" dbindex="88897">

Casa Babylon s el segon disc recopilatori de Mano Negra. Tamb s el darrer disc en total de la banda, ja desfeta des d'uns anys abans. 

 Llista de canons .
 "Mano Negra"   0:58 the Hell of Patchinko;
 "King Kong Five" - 1:58 Fever;
 "Soledad" - 2:34 Fever;
 "Mala Vida" - 2:53 ;
 "Sidi H' Bibi" - 3:27 the Hell of Patchinko;
 "Rock Island Line" - 3:03 ;
 "Noche De Accion" - 2:45 ;
 "Guayaquil City" - 3:03 Fever;
 "Peligro" - 2:52 Fever;
 "Sueo De Solentiname" - 2:51 Babylon;
 "Indios De Barcelona" - 2:01 the Hell of Patchinko;
 "Mad Man's Dead" - 2:03 the Hell of Patchinko;
 "Seor Matanza" - 4:06 Babylon;
 "Out Of Time Man" - 3:25 Of Bongo;
 "Pas Assez De Toi" - 2:19 Fever;
 "King Of Bongo" - 3:38 Of Bongo;
 "Ronde De Nuit" - 2:55 ;
 "Patchanka" - 3:05 Fever;
 "Salga La Luna" - 3:34 ;
 "Santa Maradona" - 3:27 Babylon;
 "El Sur" - 1:00 Fever;
 "Long Long Nite" - 3:28;
 "On Telefon" - 1:36 Originale du Livre;
 "Darling Darling" - 1:45 the Hell of Patchinko;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230291" title="Etelvino Vega" nonfiltered="3825" processed="3818" dbindex="88898">
Etelvino Vega Martnez (Mieres, 1906 - Alacant, 1939) fou un militar comunista asturi que comand Batallons de milcies i Brigades, posteriorment la 34 Divisi i finalment, ja com a Tinent Coronel de l'Exrcit republic, el XII Cos d'Exrcit a la Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola.

Bra dret del Secretari general del PCE, Jos Bullejos, arrib a dirigir el diari Mundo Obrero, tot i mantenir diferncies amb el PCUS en les seves relacions amb el PCE, desprs d'una llarga estada a la Uni Sovitica.

Particip, el 21 de juliol del 1937 en la lluita al front de la Serra de Guadarrama, a Madrid. Posteriorment, va lluitar a la Batalla de Guadalajara i a l'Ebre.

Desprs de la desfeta a terres catalanes, fou dessignat governador militar d'Alacant, d'on fou capturat el 11 d'abril del 1939 i afusellat pels franquistes amb 26 companys ms el 15 de novembre. La seva execuci no fou reconeguda fins el 1999, quan ho dictamin el Tribunal Suprem.

 Referncies .

 Cerdan Tato, Enrique. La lucha por la democracia en Alicante. Edit. Casa de Campo, Nl. Madrid, D.L. 1978.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230292" title="Jan Cornelis Terlouw" nonfiltered="3826" processed="3819" dbindex="88899">
Jan Terlouw (15 de novembre de 1931, Kamperveen, Pasos Baixos - ) s un escriptor, poltic i fsic neerlands. 

Dedicaci a la fsica.
L'any 1941 va comenar a estudiar matemtiques i fsica a la Universitat d'Utrecht. Un cop llicenciat, es va dedicar a la investigaci durant tretze anys.

Vida poltica.
Polticament s'adscriu al partit de centre D66, per al qual ha estat diputat per Utrecht. Va entrar al Parlament l'any 1971. Sota el seu lideratge, el partit va sortir d'una important crisi poltica i l'any 1981 va aconseguir uns fantstics resultats. Aleshores Jan Terlouw fou nomenat Ministre d'Economia i vice-president del govern.

Escriptor.
Terlouw ha escrit diversos llibres, sobretot literatura juvenil. Les seves idees poltiques es transmeten sovint als seus llibres, que tracten sobre problemes contemporanis com el medi ambient, la poltica o la histria. A ms, els seus llibres sovint transmeten missatges socials referents a la democrcia, la llibertat d'expressi, el liberalisme o l'antiextremisme, volent mostrar que sovint cal mirar els problemes des de totes les ptiques abans de prendre cap decissi. Els seus protagonistes sn joves creatius que solucionen els problemes de manera original. Sovint hi ha un segon protagonista que fa una evoluci al llarg del llibre, passant d'una ptica equivocada (egoista o simplement poc raonada) a entendre els problemes i que ha d'ajudar la resta de gent. 

Aquestes obres han rebut molts premis i han estat tradudes a molts idiomes; a banda de en catal, podem trobar-les en idiomes tan diferents com el galls o l'islands. Darrerament Terlouw escriu amb la seva filla Sanne Terlouw. Les seves novelles sn histries de detectius on un pare i una filla solucionen assassinats plegats.

Obra publicada en catal.
 L'hivern durant la guerra, Editorial Cruilla, Ediciones SM, 1987;
 Piotr, Cesma, Vaixell de vapor vermell;
 El rei de Katoren (Koning van Katoren), Cesma, Vaixell de vapor vermell;
 L'Enigma dels quadres robats, ed. Crulla, 1996;
 Obra en neerlands .

 1970 Oom Willibrord;
 1970 Pjotr; vrijwillig verbannen naar Siberi;
 1971 Bij ons in Caddum;
 1971 Koning van Katoren;
 1972 Oorlogswinter;
 1973 Briefgeheim;
 1975 De nieuwe trapeze; een reeks originele verhalen en gedichten voor de basisschool';
 1976 Oosterschelde; windkracht 10;
 1978 De derde kamer;
 1983 De kloof;
 1983 Naar zeventien zetels en terug; politiek dagboek; 9 maart 1981 - 5 november 1982;
 1986 Gevangenis met een open deur;
 1989 De kunstrijder;
 1993 De uitdaging en andere verhalen;
 1998 Eigen rechter;
 2005 Herfstdagboek;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230294" title="Cent Mil Fills de Sant Llus" nonfiltered="3827" processed="3820" dbindex="88900">
Els Cent Mil Fills de Sant Llus fou un exrcit enviat per Frana l'any 1823 en representaci de la Santa Aliana (ustria, Prssia, Rssia i Frana), com a resposta a la petici d'ajuda que fu Ferran VII per a qu fos restaurat com a monarca absolut. L'exrcit va travessar la frontera espanyola i va recrrer tot el pas perseguint el govern liberal refugiat a Cadis, suposant aix el final del Trienni Liberal (instaurat pel tinent coronel Rafael del Riego, el qual mor afusellat aquell mateix any) i comenant aix el darrer perode del regnat de Ferran VII, l'anomenada Dcada Ominosa.

L'exrcit estava liderat pel duc d'Angulema (Llus Antoni de Frana). Entr pels Pirineus i comen a combatre els liberals a Catalunya, que lluitaven sota les ordres de Francisco Espoz y Mina. Desprs d'una srie de rpides victries, ocup Madrid i es prepar per a l'ofensiva a Andalusia. Amb el setge de Cadis, que acab amb la rendici de la ciutat, culmin la seva acci i es dissolgu. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230302" title="Llibre de Judit" nonfiltered="3828" processed="3821" dbindex="88901">


Judit (      , "La jueva") s un llibre deuterocannic incls en la Bblia dels Setanta (LXX), aix com al Antic Testament catlic i ortodox  protagonitzat per l'herona del mateix nom. Ubicat entre els llibres de Tobies i Ester en la Bblia catlica, s considerat no cannic per les versions protestants i no se'l troba en elles, aix com als textos del judaisme, per les inexactituds histriques del llibre.
  
Argument.

El llibre conta la histria d'una viuda hebrea, Judit filla de Merar, en plena guerra d'Israel contra l'exrcit assiri. De belles faccions, alta educaci i enorme pietat, zel religis i passi patritica, Judit descobrix que el general invasor, Holofernes, s'ha enamorat d'ella. Acompanyada de la seua criada, la viuda descendix de la seua ciutat murallada i assetjada per l'exrcit estranger, Betulia, i, enganyant al militar per a fer-li creure que est enamorada d'ell, aconseguix ingressar a la seua tenda de campanya. Una vegada all, en compte de cedir als seus reclams galants, l'embriaga. Quan Holofernes cau dormit, Judit li talla el cap, sembrant la confusi en l'exrcit d'Assria i obtenint d'esta manera la victria per a Israel.

 Autor i poca.

L'autor del Llibre de Judit s desconegut. No es coneix amb exactitud la data del llibre. Tanmateix, s'especula que Judit va ser compost en els temps dels Macabeus (mitjan del segle II a.C.)

El llibre de Judit va ser originriament escrit en hebreu. Les seues versions ms antigues sn traduccions gregues, i no s'han conservat en l'idioma original, l'hebreu original es revela en els detalls de redacci i vocabulari. L'idioma hebreu de les versions existents, ja siguen idntiques a la Grega, o a una versi ms breu en hebreu que contradiu la versi ms llarga en molts detalls concrets de la histria, sn medievals.

Gnere a qu pertany. 


Judit s una "novella histrica hebrea", gnere literari ja extint que, fent s de recursos presos de la novella histrica, complia una clara funci de narraci edificant d'exaltaci del patriotisme i la religiositat piadosa. Si en veritat va ser compost en l'poca macabea, llavors el seu objectiu era impulsar a la resistncia dels jueus contra els seus invasors per mitj de la narraci de l'heroica i arriscada gesta d'una herona del passat en semblants circumstncies.

 Inexactituds histriques del llibre.

Concentrat en l'aspecte religis de la lluita de Judit i en el paper que complix Du en la victria israelita, l'autor es despreocupa de les precisions histriques. s tamb molt possible que haja acumulat deliberadament inexactituds, a fi de desapegar l'episodi narrat d'un context histric precs i convertir-lo en una pea intemporal i ms abstracta. Esta deliberada falta de preocupaci sobre el context s'evidencia ja en el mer comenament de Judit: "L'any dotz del regnat de Nabucodonosor, que va regnar sobre els assiris en la gran ciutat de Nnive..." (Jdt 1:1). Nabucodonosor no va ser rei dels assiris sin dels seus enemics els caldeus, i no va regnar a Nnive sin en Babilnia. Nnive no existia ja en els temps de Nabucodonosor, ja que havia sigut destruda per son pare, Nabopolassar de Babilnia.

Els editors de l'Enciclopdia Jueua identifiquen el campament d'Holofernes amb la ciutat de Siquem. Els assiris, en compte de tractar de forar el pas, posen setge a la ciutat de Betulia i tallen el seu subministrament d'aigua. Encara que Nabucodonosor va conquistar Jud en  la realitat, en la descripci del llibre de Judit no ocorre aix.

Sentit religis.

L'autor intenta provar, per damunt de tot, la intervenci de Du en l'alliberament de Betulia. Dit d'una altra forma, tot el llibre es referix al mode en qu Du pot utilitzar un instrument hum (Judit en este cas) per a obtindre el resultat perseguit.

El Llibre de Judit est impregnat de legalitat i patriotisme, i, concentrant la seua atenci en el drama religis que all es desenvolupa, l'estil i el tema que desenvolupa l'autor annim fa que, en certa forma, el Llibre de Judit estiga emparentat amb l'Apocalipsi, que s'escriuria diversos segles desprs. En ambds llibres hi ha una fera lluita entre el B i el Mal; el Poble de Du es troba debilitat en aparena i pareix condemnat a l'extermini; i finalment Du, per mitj d'una acci inesperada i desconcertant per a tots menys per al teleg, aconseguix que Israel obtinga la victria.

Judit i el art.
Escultura.

 Judit i Holofernes, la famosa escultura de bronze de Donatello, porta implcit el rerefons allegric, ineludible en el antic renaiximent florent, del valor de la comuna contra la tirania.

Msica.
 Alessandro Scarlatti va escriure un oratori en 1693, La Giuditta. ;
 Juditha triumphans va ser escrita en 1716 per Antonio Vivaldi. ;
 Mozart va compondre en 1771 La Betulia Liberata (KV 118), amb un llibret de Pietro Metastasio. ;
 Judith s del compositor rus Alexander Serov.

Pintura.
Michelangelo va pintar una Judit en el cant de la capella Sixtina. Altres pintors italians, que van tractar el tema Botticelli, Giorgione, Tiziano, Paolo Veronese, Caravaggio, Leonello Spada, Bartolomeo Manfredi i Artemisia Gentileschi. En el nord, Lucas Cranach, Rembrandt i Peter Paul Rubens van utilitzar la histria. En l'art europeu, Judit normalment va acompanyada per la seua empleada domstica, el que ajuda a distingir-la de Salom, que porta el cap d'una font de plata. Tanmateix, hi ha una tradici del Nord en qu Judit va acompanyada per la serventa i a ms porta una font de plata, el quadro de Erwin Panofsky s pres com a exemple dels coneixements necessaris en l'estudi de la iconografia.

En el Renaixement, especialment a Alemanya hi ha un inters cap a les dones meritries i herones, quasi a la parell dels seus referents masculins. Els temes que combinen el sexe i la violncia tamb sn populars entre els colleccionistes. Igual que Lucrcia, Judit  va ser objecte d'un nombre desproporcionat d'antics gravats, a vegades es mostra despullada. Barthel Beham ha gravat tres composicions del tema, i altres poc coneguts mestres van fer diversos ms. Jacopo de'Barberi, Girolamo Mocetta sobre un disseny de Mantegna. Parmigianino, i Jacques Callot tamb van fer cpies de la matria. La primera impressi de reproducci de la seua obra, encarregat per Rubens va ser un gravat de Cornelius Galle de la seua violenta "gran Judith", ara en el Palazzo Barberini. Judit s una de les dones virtuoses que Van Beverwijck menciona en la seua  disculpa 1639 sobre la superioritat de les dones sobre els hmens. Judit fue representada por Eglon Van der Neer.

Prosa i poesia.

 L'abat anglosax Aelfric d'Eynsham va escriure una homilia sobre Judit coneguda com l'Homilia de Judit. Un poema escrit en angls antic tamb tracta a la decapitaci de Holofernes. Es coneix com el poema de Judit.

 En el Renaixement, la histria de Judit es va convertir en un exemplum de la valentia de la poblaci local contra els governs tirnics estrangers. L'humanista  dlmata Marko Marulic (1450-1524) reformula la histria de Judit en la seua obra literria renaixentista, Judita. La seua inspiraci va vindre de l'heroica lluita dels croats contra els otomans a Europa.

Enllaos externs.

 Llibre de Judit;
 Jewish Encyclopedia: Judith ;
 Catholic Encyclopedia: Book of Judith ;
 World Wide Study Bible: Judith ;
 A Historical Commentary on the Book of Judith ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230303" title="Adolf Pizcueta i Alfonso" nonfiltered="3829" processed="3822" dbindex="88902">
Adolf Pizcueta i Alfonso (Valncia 1901 - 1989) fou un poltic i promotor cultural valenci. Fou president de la Joventut Valencianista el 1921 i havia collaborat a Ptria Nova, per el 1923 se separ d'Uni Valencianista Regional amb el grup liberal que promogu la revista Valncia Nova. Collabor tamb a El Crit de la Muntanya, Nostra Parla i Correspondencia de Valencia. El 1928 fund i dirig l'editorial l'Estel i fou un dels directors de Taula de Lletres Valencianes, des d'on el 1932 impuls la unificaci ortogrfica del catal per al Pas Valenci en les Normes de Castell.  Tamb form part de la maoneria.

El 1933 contact amb Enric Valor i amb Miquel Duran i Tortajada, i amb ells dirig el 1935 la societat Proa i el seu rgan, Tim. Tamb fou membre fundador de l'Agrupaci Valencianista Republicana i dirig Avant. Durant la guerra civil espanyola va romandre a Valncia i form part de la delegaci valenciana al II Congrs Internacional de Defensa de la Cultura de 1937. 

Dresprs de la guerra es va dedicar a empreses editorials en catal al Pas Valenci, malgrat les prohibicions, aix com la secci de literatura i filologia de Lo  Rat Penat. Promogu la represa de l'editorial Estel el 1962, i presid la Fundaci Gaiet Huguet i la societat de publicacions Bibliovasa. El 1978 fou nomenat vicepresident d'Acci Cultural del Pas Valenci. El 1985 va dona la seva biblioteca a la Biblioteca de Valncia i el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;
 Obituari a El Pas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230309" title="Sil" nonfiltered="3830" processed="3823" dbindex="88903">



D'acord amb la mitologia grega, Sil fou un stir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Es va encarregar de l'educaci de Dions, i desprs form part del seu seguici. 

Els artistes el solen representar com un vell panxut, sempre ebri, cavalcant a cavall d'un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure. Tanmateix, els antics el consideraven un home de gran saviesa, i sota els efectes del vi era capa de donar consells molt assenyats.

Amb el temps, com havia passat amb altres divinitats campestres, li fou atribuda la paternitat d'una gernaci de silens semblants a ell.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 197.
 March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology, Londres, 1999, ISBN 030435161X.
 Plautus: The Rope and other plays, Penguin Classics, Londres. ISBN 0-14-044136-0.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Sil. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230310" title="Imp" nonfiltered="3831" processed="3824" dbindex="88904">


Imp s una nova srie d'animaci dirigida a joves adults i protagonitzada per un entranyable dimoniet doblat al catal per l'actor Constantino Romero. De dilluns a divendres, tancant la programaci del canal K3 al voltant de les 21.30, aquesta divertida comdia familiar ens presenta des de la petita pantalla un mn en blanc i negre, sense grisos, sense matisos  un escenari perfecte per a l'humor intelligent que desprn la srie.

"Imp" est coproduda per Screen 21, Televisi de Catalunya i Red Kite. Distribuda mundialment per BRB Internacional, els primers episodis s'estan emetent actualment als Estats Units a travs de Cartoon Network. Igualment, cal destacar que la srie est doblada a cada pas per actors coneguts de la regi. s guanyadora del prestigis premi MIPCOM JR Licensing Challenge 2006 a la propietat televisiva amb major potencial de desenvolupament en "licensing" i marxandatge. Aquest any sortiran al mercat espanyol els primers productes amb la imatge dels personatges principals d'"Imp", tant pel que fa a les categories clssiques com a les noves tecnologies.

"Imp" s una comdia familiar. Una srie amb bones intencions. D'acord, el seu protagonista, l'Imp, s un megalomanac obsessionat a fer el mal, i el seu company de pis s un sser escptic els objectius vitals del qual sn mantenir la casa neta i que el deixin en pau.

 Personatges .
 L'imp .

s apassionat, petulant i ruc

Estima la vida. Estima el mal. I t un munt d'idees boges esperant per ser mal aplicades.

 Coses que diu: .

s esgarrifs. Ha, ha, ha!

He pintat bigoti a totes les models de la revista "La pubilla"

 El Bob .

s Ordenat, escptic i llest

El Bob es troba tot sovint que ha de salvar l'Imp de si mateix, i esperar que el seu darrer atac de malignitat no deixi una taca a l'estora. No s el millor dels passatemps  per al menys s divertit de veure.

 Coses que diu: .

T'ests posant vermell.

Mmm  no.

 Personatges Secundaris .

Lumen, Bertrand i Phillippe, (Entre Altres)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230314" title="Gran Premi d'ustria del 1974" nonfiltered="3832" processed="3825" dbindex="88905">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1974, disputat al circuit de sterreichring  el 18 d'agost del 1974.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Niki Lauda  1' 35. 40;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni   1' 37. 22   a la volta 46.








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230316" title="Proa (societat)" nonfiltered="3833" processed="3826" dbindex="88906">
Proa fou una instituci cvica i cultural creada a Valncia el 1935 a iniciativa de Gaiet Huguet i Segarra per a promoure activitats relacionades amb el catal (cursets, conferncies, edicions de llibres) i afavorir les relacions del Pas Valenci amb la resta dels Pasos Catalans i amb Galcia i el Pas Basc. Fou presidida per Nicolau Primitiu Gmez i Serrano i el consell directiu era format per Adolf Pizcueta i Alonso, Enric Navarro i Borrs i Francesc Soto. Public el butllet Tim. L'inici de la guerra civil espanyola va obligar a clausurar-la.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230317" title="Avant" nonfiltered="3834" processed="3827" dbindex="88907">

Avant era un setmanari editat a Valncia entre el 1930 i 1931, redactat ntegrament en catal, i que actu com a portaveu de l'Agrupaci Valencianista Republicana. N'aparegueren 32 nmeros. El director era Adolf Pizcueta i Alonso i hi collaboraren Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada. La seva lnia poltica era democrtica i d'esquerra burgesa, i fou aferrissada defensora de l'obtenci d'un estatut d'autonomia del Pas Valenci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230318" title="Senglar de Calid" nonfiltered="3835" processed="3828" dbindex="88908">


Segons la mitologia grega, el senglar de Calid fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etlia.

D'acord amb la tradici, hauria estat enviat per rtemis perqu Eneu, rei de Calid, la va oblidar en un sacrifici ofert a tots els dus. Era tan terrible que es van haver d'aplegar els principals herois grecs d'aquell temps per fer-ne la batuda. Sobre la identitat dels participants en la cacera, hi ha moltes discrepncies, per alguns d'ells, els principals, els tornem a trobar aplegats per a l'expedici dels argonautes (sense que hi hagi tampoc unanimitat a l'hora d'establir quina gesta es va produir abans que l'altra).

Com a resultat de la batuda, Atalanta li va fer la primera ferida. Llavors, Melagre, fill d'Eneu, el va abatre i n'ofer el cap i la pell a Atalanta.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 196.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el Senglar de Calid. ;
 Informaci sobre el participants en la cacera del Senglar de Calid. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230319" title="Ral Tortosa" nonfiltered="3836" processed="3829" dbindex="88909">
 Biografia .
Un cop acabats els estudis de medicina veterinria l'any 2001 va estudiar art dramtic a l' Estudi Nancy Tun de Barcelona.
 
Des del primer moment va compaginar la seva formaci com actor amb la participaci en algunes obres de teatre i nombrosos curtmetratges.

Va debutar a la televisi l'any 2005 amb la srie de Televi de Catalunya "Pecats Capitals". Va aparixer en diverses ocasions al programa "De Llibres" i l'any 2006 va comenar a interpretar el personatge de Nico en la srie de gran audincia "El Cor de la Ciutat".

L'any 2005 va participar en el llargmetratge "Salvador (Puig Antich)" de Manuel Huerga interpretant a Quim Puig Antich.

Des de l'any 2007 s vocalista del grup de pop rock Una Hora Ms.


 Treballs destacats .
 Llargmetratges .
 Salvador (Puig Antich) de Manuel Huerga (2006), actor;


 Curtmetratges .

 Primo (2007).
 Lazy (2007).
 Juego de nios (2006).
 A gay s life (2006).
 Troy (2006).
 Blanco roto (2006).
 C-80 (2006).
 Costuras (2006).
 Lgrimas de Cocodrilo (2005).
 El baile del cangrejo (2006).
 Zulo (2004).
 15x20 (2004).
 La quinta (2004).
 45 Frames (2004).
 Absurdo (2004).


 Televisi .
El Cor de la Ciutat (2006-2009), actor;
Llegendes Urbanes (2008);
Lalola (2008);
De Llibres (2006), actor;
Pecats Capitals (2005), actor;

 Teatre .
Una mirada inocente (2003), actor;


 Enllaos externs .
 Web oficial de Raul Tortosa;
 Raul Tortosa a IMDB;
 Myspace del grup Una Hora Ms;
 Entrevista a Radio Sant Cugat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230320" title="Antoni Puig i Planas" nonfiltered="3837" processed="3830" dbindex="88910">
Antoni Puig i Planas (Barcelona, 1889   1979) fou un empresari catal, president de la Puig Beauty & Fashion Group. Dedicat al sector de la perfumeria, cosmtica, plstic i productes connexos, en acabar la guerra civil espanyola va comercialitzar la fragncia Agua Lavanda Puig, molt popular en els anys 1950 i 1960. EL 1965-1967 fou vocal del Cercle d'Economia i tamb president de l'Institut de l'Empresa Familiar. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230322" title="Eneu" nonfiltered="3838" processed="3831" dbindex="88911">


Segons la mitologia grega, Eneu fou un rei de Calid, fill de Porton i d'urite.

Casat amb Altea, fou pare de Climen, Deianira, Gorge i Melagre. D'un segon matrimoni amb Peribea, nasqu Tideu.

D'acord amb la tradici, per haver-se oblidat d'rtemis quan va fer un sacrifici a tots els dus va provocar la clera d'aquesta deessa, que envi un senglar gegant (el Senglar de Calid) a devastar el seu regne.

Ja vell, hagu de combatre els seus nebots, els fills d'Agri, que el varen matar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 76.

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230323" title="Gran Premi d'ustria del 1975" nonfiltered="3839" processed="3832" dbindex="88912">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1975, disputat al circuit de sterreichring  el 17 d'agost del 1975.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:   Niki Lauda  1' 34. 85;
 Volta  rpida:  Vittorio Brambilla  1' 53. 9   ;
 Els pilots noms van sumar la meitat dels punts perqu no es va arribar a disputar la meitat de la cursa prevista.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230326" title="Josep Maria Pujadas i Forgas" nonfiltered="3840" processed="3833" dbindex="88913">
Josep Maria Pujadas i Forgas fou un empresari catal del sector txtil. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca determinant al front de la representaci sectorial en plena reconversi industrial, exposat al seu article El Plan de Reconversin del sector textil (1985) a Boletn de Estudios Econmicos, i fomentar una estructura de formaci professional.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230329" title="Benet Ribas i Fugarolas" nonfiltered="3841" processed="3834" dbindex="88914">
Benet Ribas i Fugarolas (mort a Blanes el 1997) fou un periodista i promotor cultural catal. Va dur a terme una incansable tasca de catalanitzaci i de dfusi dels valors socio-cristians, sobretot a travs de la revista Recull de Blanes, que amb el temps va esdevenir una escola de formaci i convoca els premis Recull. El 1987 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230332" title="Deianira" nonfiltered="3842" processed="3835" dbindex="88915">


D'acord amb la mitologia grega, Deianira fou una princesa calidnia, filla d'Eneu i d'Altea.

Es cas amb Heracles, que hagu de lluitar amb l'Aquelou per obtindre-la. D'aquest matrimoni varen nixer Hillos, Ctesip, Glenos, nites i Macria. Mentre anaven cap a Traquis fou raptada pel centaure Nessos, per Heracles l'abat amb una de les seues fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos recoman a Deianira que recolls la seua sang assegurant-li que se'n podia fer un filtre d'amor. Ella el cregu i se n'endugu la tnica xopa. Ms endavant, en sospitar que el seu marit l'abandonaria per ole, li envi la tnica fatal, i quan li van dir que havia mort a conseqncia del ver que amarava aquella roba, desesperada, se sucid.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 61.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230334" title="Ramon Sarr i Burbano" nonfiltered="3843" processed="3836" dbindex="88916">
Ramon Sarr i Burbano (Barcelona 1900 - 1993) fou un psiquiatre catal. El seu pare era metge, i com ell estudi medicina a la Universitat de Barcelona. Es doctor el 1931 i del 1925 al 1927 fou collaborador de l'equip de Sigmund Freud a Viena i ajudant de Wilhelm Reich, cosa que li ha perms aprofundir la psicoanlisi amb criteris antropolgics. 

Fou cap clnic de l'Institut Mental de la Santa Creu, de l'Institut Frenoptic de Sant Boi i director de l'Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d'Higiene Mental de Barcelona. Del 1950 fins a la jubilaci tamb fou catedrtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. El 1970 fou president del Primer Congrs Internacional d'Histria de la Medicina Catalana i el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.   

 Obres .
 El sistema mecanico-antropolgico de Jos Letamendi (1963);
 Anlisis mitologemtico de 10s delirios esquizofrnicos. (1972);



 Enllaos externs .
 Biografia i aportacions de Ramn Sarr;
 Ddicace de Jacques Lacan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230336" title="Avant (desambiguaci)" nonfiltered="3844" processed="3837" dbindex="88917">


Avant, setmanari valenci de l'Agrupaci Valencianista Republicana, publicat entre 1930 i 1931.
Avant, publicaci del Partit Obrer d'Unificaci Marxista.
Avant, publicaci del Partit del Treball d'Espanya a Catalunya.
Avant, publicaci del Partit dels Comunistes de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230338" title="Hillos" nonfiltered="3845" processed="3838" dbindex="88918">
Hillos, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i de Deianira.

El seu pare, abans de morir, li encoman que es cass amb ole.

Fou escollit cap dels Heraclides, i com a tal s'ali amb els atenesos per atacar Tirint i acabar amb Euristeu. Desprs els condu cap al Pelopons, per s'enfront a quem, rei d'Arcdia, i mor en combat amb aquest.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 116.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230340" title="Centre Catal de Caracas" nonfiltered="3846" processed="3839" dbindex="88919">
Centre Catal de Caracas fou una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzlez, Josep Vandells, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associaci fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre. 

El centre assol gran prestigi degut als crrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Aix facilit que durant els anys cinquanta es va aconvergtir en un punt de referncia obligat de la colnia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.

Entre d'altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escnic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en catal. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta s Adriana Ferreres.

 Enllaos externs .
  Web del Centre Catal de Caracas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230341" title="Simfonia nm. 5 de Prokfiev" nonfiltered="3847" processed="3840" dbindex="88920">
La Simfonia nm. 5 en si bemoll major, opus 100 de Serguei Prokfiev (1945) s la ms vasta i tamb, per certs trets, la ms grandiosa de les seves set simfonies. D'una manera similar a la Simfonia nm. 7 de Xostakvitx i a la Simfonia nm. 2 de Khatxaturian, s una obra patritica i de guerra. s de tall clssic i t un carcter lineal.

 Moviments .

L'obra est estructurada en quatre moviments:
 Andante;
 Allegro marcato;
 Adagio;
 Allegro giocoso;

 Andante .
El desenvolupament del moviment s el segent:
 la flauta i el fagot, en octaves, comencen amb un tema llarg i solemne;
 el tema s transformat pels metalls i la part greu de cordes i fustes;
 apareixen motius lrics;
 continua amb una part de semicorxeres de la fusta i els violins, amb aire humorstic;
 arribem a una apoteosi orquestral, d'una gran polifonia, que representa una autntica batalla simfnica;
 s'acaba amb una coda espectacular de metalls i un trmolo del piano.

 Allegro marcato .
T una forma musical ABA. Comena amb un tema molt dinmic que havia descartat del ballet Romeu i Julieta, amb acompanyament d'un ostinato. A continuaci segueix amb un trio d'obo, clarinet i trompes, d'aire pastoral, amb un ritme de vals. A la repetici (A), el tema es fa ms dissonant i intervenen ms els metalls, especialment la trompeta.

 Adagio .
La melodia s una cantilena, amb un contracant dels instruments ms baixos. A continuaci entra un acompanyament de les cordes en tresets que recorda el Clar de lluna de Beethoven; va augmentant el dramatisme, a l'estil de les peres russes i finalment apareix un motiu amb escales descendents fet pels trombons, que contrasta amb una repetici ms dola.

 Allegro giocoso .
El desenvolupament del moviment s el segent:
 s'inicia amb les flautes i fagots que recuperen el motiu principal;
 el clarinet interv amb un motiu d'alerta, d'aire popular, fora alegre;
 la melodia s agafada per flautes, clarinets i violins;
 segueix una part de solemnitat coral, a base d'imitacions;
 va creixent l'agitaci festiva i progressivament es barreja amb un aire solemne que el donen els metalls greus: la pea acaba amb una mescla d'alegria popular i de grandesa pica.

 Vegeu tamb .
Simfonia nm. 1 de Prokfiev;
Simfonia nm. 2 de Prokfiev;



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230346" title="ole" nonfiltered="3848" processed="3841" dbindex="88921">
ole Segons la mitologia grega, fou una herona, filla d'urit, rei d'Eclia, i d'Antioquea.

El seu pare la va prometre a qui fos capa de superar-lo en un concurs de tir amb arc, per, desprs que fou venut per Heracles, no volgu atorgar-la-hi. Al cap d'uns anys l'heroi va tornar amb un exrcit i, desprs de matar urit i els seus germans, la va fer captiva.

Diuen que la intenci d'Heracles era casar-se amb ella desprs de repudiar la seua esposa Deianira, per aquesta, gelosa, va enviar al seu marit la tnica que li causaria la mort, i l'heroi va encomanar al seu fill Hillos que la prengus en matrimoni.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 126.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230350" title="Ctesip" nonfiltered="3849" processed="3842" dbindex="88922">
Ctesip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i de Deianira. Particip en les campanyes dels Heraclides.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230351" title="Escola Eina" nonfiltered="3850" processed="3843" dbindex="88923">
Escola Eina d'Art i Disseny fou fundada el 1967 com a instituci cultural que t com a objecte l'ensenyament de l'art i del disseny, el foment de la creaci i el debat cultural amb un ensenyament obert, innovador i relacionat amb els corrents internacionals de disseny i art. Es troba al passeig de Santa Eullia nmero 25 de Barcelona. s organitzada com a una Fundaci privada no lucrativa dirigida per un patronat format per antics professors d'Eina i presidit per Albert Rfols-Casamada.

Actualment funciona com a escola d'estudis superiors vinculada a la Universitat Autnoma de Barcelona, i els seus estudis s'orienten cap a la recerca i creaci de nous llenguatges, aix com la formaci de professionals i creadors amb qualificaci tcnica. Entre d'altres innovacions teriques i tcniques, ha aportat la semitica i els llenguatges no verbals, partit de la interrelaci de disciplines i basant-se en el factor com de la imatge, la qual cosa ha ampliat la conceptualitzaci de l'art. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Web de l'Escola Eina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230352" title="Manneken Pis" nonfiltered="3851" processed="3844" dbindex="88924">

El Manneken Pis (en dialecte de Brusselles Menneke Pis, s a dir, "homenet que pixa") s una esttua de bronze que fa uns cinquanta centmetres d'altura i est situada al centre histric de Brusselles, Blgica) que representa un nen petit nuet que pixa sobre una font. Juntament amb la Plaa Major de Brusselles i l'Atmium, es tracta d'una de les principals atraccions turstiques de la ciutat, i hom la relaciona amb l'esperit independent dels seus habitants. 

El nen de bronze lluir el prxim 20 i 21 de setembre de 2008 el tratge de la muixeranga d'Algemes, i a partir de 2009, vestir de muixeranguer cada 7 i 8 de setembre.


 Referncies .


Vegeu tamb.

 Jeanneke Pis;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230354" title="urit (fill d'Hermes)" nonfiltered="3852" processed="3845" dbindex="88925">
Segons la mitologia grega, urit fou un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Juntament amb el seu germ Equon, particip en l'expedici dels argonautes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230360" title="La vinya vermella" nonfiltered="3853" processed="3846" dbindex="88926">

La vinya vermella s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1888 i actualment exposada al Museu de les belles arts Pouchkine de Moscou.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230361" title="Canal d'Eeklo" nonfiltered="3854" processed="3847" dbindex="88927">


El Canal d'Eeklo, (en neerlands Eeklose Vaart o Kanaal van Eeklo), s un canal de Blgica curt de 1,6km que enllaa la ciutat d Eeklo amb l Schipdonkkanaal.

Tot i sser navegable per a embarcacions fins a 300 tones (Classe I), a poc a poc va perdre el seu paper econmic. Als anys noranta del segle passat, s ha arranjat  un port de plaer al terme del canal que t un cert xit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230362" title="Cliftonville F.C." nonfiltered="3855" processed="3848" dbindex="88928">


Cliftonville F.C. s un equip de futbol nord-irlands de la ciutat de Belfast. Actualment juga a la Lliga nord irlandesa de futbol.

 Histria .
El club va ser fundat el 20 de setembre de 1879 al nord de Belfast. L'any 1890, el club inaugurar el seu nou estadi Solitude. Abans el seu estadi fou Cliftonville Cricket Club prop d'Oldpark Road.

Palmars.
Lliga nord irlandesa de futbol: 3  ;
1905/06 (compartit amb Distillery), 1909/10, 1997/98 ;
Copa nord irlandesa de futbol: 8 ;
1882/83, 1887/88, 1896/97, 1899/00, 1900/01, 1906/07, 1908/09, 1978/79;
Copa de la Lliga nord irlandesa de futbol: 1 ;
2003/04;
Gold Cup: 3;
1923, 1933, 1980;
County Antrim Shield: 7;
1892, 1894, 1898, 1926, 1979, 1997, 2007;
Belfast Charities Cup: 10;
1884, 1886, 1887, 1888, 1889, 1897, 1906, 1908, 1909, 1924;
Alambra Cup: 1;
1922;
Floodlit Cup: 1;
1996;
Soccer Sixes: 1;
1995;
Charity Shield: 1;
1998 ;
Steel & Sons Cup: 6;
1900, 1902, 1907, 1908, 1914, 1922;

Jugadors destacats.
 Michael Adair;
 Bobby Carlisle;
 Dr Kevin McGarry;
 Marty Quinn;
 Jim Platt;
 Keith Alexander;
 Marty Tabb;
 Joe Kerr;
 Mickey Donnelly;
 Michael Ingham;
 Stevie Small;
 Michael Collins;
 Thomas McCallion;
 Eddie Patterson;
 Tommy Breslin;
   Billy Scott;
 Noel O'Donnell;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230363" title="Malaltia d'Aujeszky" nonfiltered="3856" processed="3849" dbindex="88929">

La malaltia d'Aujeszky s una malaltia d origen vric amb un ampli espectre infeccis (afecta naturalment a gran varietat d'espcies), per el receptor mes important es el porc.

Provoca un quadre febril i tot seguit amb encefalomielitis, en altres casos s latent; a la resta d espcies provoca pruja i la mort desprs d un curs agut. L'home s resistent a la infecci.

La seva transcendncia s eminentment econmica perqu provoca gran davallada de la producci del porc : avortaments, mortinatalitat elevada, els garrins afectats moren en alta proporci, retard en el creixement.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230364" title="Telenotcies" nonfiltered="3857" processed="3850" dbindex="88930">
El Telenotcies s un programa informatiu que s'emet a TV3 en diversos formats:

 TN Comarques;

 TN Migdia;

 TN Vespre;

 TN Cap de setmana;



 TN Comarques .

S'emet de dilluns a divendres, de 14 a 14.20, a TV3.

El "Telenotcies Comarques" va nixer l'any 1989 amb la intenci de descentralitzar els informatius. Es van obrir les primeres delegacions de TVC a Tarragona, Lleida i Girona i es va crear un equip propi a la redacci de Sant Joan Desp per cobrir donar cobertura especfica a l'rea de Barcelona.

 Equip de TN Comarques .

Edici:
Ramon Angls

Cap d'edici:
Toni Llaberia

Conductors:
Mariona Bassa (Barcelona),
Isabel Pasqual (Girona),
Agust Forn (Tarragona),
Carolina Gili (Lleida),
Jovita An (Vall d'Aran)

Realitzaci:
Ramon Larumbe,
Montse Trillo

Aj. realitzaci:
Anna Arnau (Tarragona),
Daniel Latorre (Girona),
Santi Romeu (Lleida)

 TN Migdia .

S'emet de dilluns a divendres, a les 14.30, a TV3 i a TVCi.

 L'equip de TN Migdia: .

EDICI:
Miquel Ramon

CAP D'EDICI:
Carme Ros

CONDUCTORS:
Nria Sol,
Xavi Coral

ESPORTS:
Xavier Valls

REALITZACI:
Patrcia Artigas

AJ. REALITZACI:
Dani Batlle,
Judit Lpez

 TN Vespre .
Vegeu tamb Telenotcies vespre;

S'emet de dilluns a divendres, a les nou del vespre, per TV3 i TVCi.

 Equip de TN Vespre: .

EDICI:
Ramon Pellicer

CAP D'EDICI:
Raquel Ballabriga

CONDUCTORS:
Raquel Sans,
Ramon Pellicer

ESPORTS:
Artur Peguera

REALITZACI:
Beln Rojas
AJ. REALITZACI:
Rosa Mascar / Joan Carbonell

 TN Cap de Setmana .

S'emet els dissabtes i diumenges, a les 14.30 i a les 20.30, a TV3 i TVCi.

 L'equip de TN Cap de setmana: .

EDICI:
Joan Carles Peris

CAP D'EDICI:
Pilar Garcia Folgueiras

CONDUCTORS:
Joan Carles Peris,
Agns Marqus

ESPORTS:
lex Castells

EL TRANSIT:
Joan Torruella

REALITZACI:
Ignasi Farinyes

AJ.REALITZACI:
Daniel Pons,
Monster Ardiol

OPERADORA DE TELEPROMPTER:
Marta Rollan i Font

 Vegeu tamb .
 Llista de programes de Televisi de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Web dels Telenotcies;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230367" title="Finn Harps F.C." nonfiltered="3858" processed="3851" dbindex="88931">

El Finn Harps Football Club s un club de futbol irlands de la ciutat de Ballybofey.

Histria.
El Finn Harps es form el 1954 com un club jnior. El seu nom prov del riu Finn, que creua la ciutat, i de l'arpa (harp), smbol tradicional irlands. El club guany la copa de la FAI jnior el 1968 i l'any segent fou escollit membre de la lliga irlandesa. Desprs d'uns primers anys fluixos l'equip agaf fora als 70. El seu primer ttol com a snior fou la Dubln City Cup, el 1971 72. Dos anys ms tard guany la Copa irlandesa de futbol, el seu major trofeu fins avui (2007).

Palmars.
Copa irlandesa de futbol: 1;
1973 74;
First Division: 1 ;
2004;
FAI Junior Cup: 1;
 1967 68 ;
Dubln City Cup: 1;
1971 72 ;
Irish News Cup: 1;
 1998 99;

Footnotes.


Enllaos externs.
Web oficial;
Finn Harps a FAI.ie;
Web no oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230372" title="Melagre" nonfiltered="3859" processed="3852" dbindex="88932">


Segons la mitologia grega, Melagre fou un heroi, fill d'Eneu, rei de Calid, i d'Altea. 

Com que el seu pare, en un sacrifici ofert a tots els dus, s'havia oblidat d'rtemis, la deessa el castig enviant un enorme senglar (el Senglar de Calid) que devastava el seu regne. Melagre, amb la intenci d'abatre'l, va reunir els principals herois del seu temps i entre tots van iniciar una batuda pel bosc. Finalment, fou el mateix Melagre el que va matar la fera, per a l'hora de repartir les despulles conced a Atalanta el cap i la pell del senglar amb l'excusa que ella li havia fet la primera ferida. Aix suscit les protestes dels altres caadors, especialment de Plexip i Toxeu, germans d'Altea, i en la discussi que se'n segu l'heroi acab matant els seus oncles. Al cap d'uns dies, tal com diu la llegenda, Altea decid venjar els seus germans posant al foc un ti que, segons les Moires, havia de durar tant com la vida de Melagre. I aix, en consumir-se el ti, l'heroi caigu mort sense comprendre-se'n la causa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.

Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230373" title="Menjant patates" nonfiltered="3860" processed="3853" dbindex="88933">

Menjant patates s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1885 i actualment exposada al Museu van Gogh, a Amsterdam.

La va pintar a Nuenen, als Pasos Baixos, on Van Gogh va fer llargs estudis preliminars per la realitzaci d'aquesta obra, buscant sistemticament de renovar la composici i l'expressi. Durant el mes de mar i el comenament d'abril de 1885 va fer esbossos que enviaria al seu germ Tho sense que aquest queds gaire content. Va treballar en el quadre des del 13 d'abril fins al comenament de maig, quan el donava per acabat amb l'excepci de canvis menors que feia amb un pinzell petit ms tard el mateix any.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230374" title="Plexip" nonfiltered="3861" processed="3854" dbindex="88934">
Segons la mitologia grega, Plexip fou un heroi, fill de Testi.

Fou convidat pel seu nebot Melagre a prendre part en la cacera del Senglar de Calid, per, en no estar d'acord amb el repartiment de les despulles, dissent amb Melagre i l'heroi el va matar juntament amb el seu germ Toxeu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 178.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230375" title="Drumcondra F.C." nonfiltered="3862" processed="3855" dbindex="88935">
El Drumcondra F.C. va ser un antic club de futbol irlands de la ciutat de Dubln.

Histria.
El Drumcondra va ser escollit per participar a la lliga irlandesa el 1928 i jug la mxima competici del pas les segents 44 temporades, on assol 5 campionats. El seu estadi era Tolka Park. El 1972 desaparegu en fusionar-se amb el Home Farm F.C.

Palmars.
Lliga irlandesa de futbol: 5;
1948, 1949, 1958, 1961, 1965;
Copa irlandesa de futbol: 5;
1927, 1943, 1946, 1954, 1957;
FAI Intermediate Cup: 1;
1927;

Posicions finals a la lliga.


Jugadors destacats.
  Fran Brennan;
  Eoin Hand;
  Peter Kavanagh;
  Alan Kelly;
  Con Martin;
  Tommy Donnelly;

 Entrenadors destacats .
  Billy Behan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230377" title="Toxeu" nonfiltered="3863" processed="3856" dbindex="88936">
Segons la mitologia grega, Toxeu fou un heroi, fill de Testi.

Juntament amb el seu germ Plexip, an a la cacera del Senglar de Calid, en qu tots dos foren morts pel seu nebot Melagre arran d'una discussi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 213.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230378" title="Martin Creed" nonfiltered="3864" processed="3857" dbindex="88937">

Martin Creed (1968 Wakefield, Regne Unit) s un artista. Viu i treballa a Alicudi, Itlia. 

Les exposicions de Martin Creed s'associen molts cops a la configuraci arquitectnica dels espais d'exposici. A les seves obres ms conegudes - sales plenes de globus de les que ha realitzat varies versions- Creed utilitza la sala d'exposicions com un contenidor i unitat de mesura. Un primer exemple d'aix s Work No. 201: Half the air in a given space, 1998, amb globus de molts colors. Des de 1987, Creed numera les seves obres pel que el principi de succesi d'una srie, idea central de la seva activitat artstica, est ja present en els ttols. A Work No. 228: All of the sculpture in a collection, 2000, va reunir totes les escultures disponibles en la Southampton City Art Gallery, de Rodin a Whiteread, a una sola sala. En contrast amb l'amplitud d'aquest projecte, Work No. 227: Lights in a room going on and off, 2000, s una sala buida a la que la illuminaci habitual s substituda per llums intermitents que s'encenen I s'apaguen en intervals de cinc segons. s precisament a travs d'aquestes intervencions minimalistes que Creed atreu l'atenci de l'espectador cap a l'entorn fsic.

En els seus projectes exteriors, Creed sol utilitzar rtols de ne, com la declaraci ambigua per optimista  Everything is going to be alright  que funciona com un missatge irnic tan a la Times Square de Nova York, com a la porta d'un orfenat abandonat al barri londinenc de Hackney. En el seu grup musical Owanda, format per tres membres, en el que el mateix Creed toca la guitarra i el teclat i canta, l'artista demostra clarament l'associaci entre el reduccionisme minimalista I l'expressi individual. La forta carrega emocional de les canons s'acompanya del ritme repetitiu dels instruments:  from none take one, add one, make none 

El seu entorn artstic.
Si ens  centrem en la seva obra, Creed pot semblar abstracte o conceptual, a les entrevistes l artista es revela com una persona sensiblement interessada per qestions tals com l objectiu de la creaci de les obres, o per si el que ell fa interessa o no a l espectador. A una entrevista  Creed explica que solia fer pintures, per que mai no li agradava decidir que pintar. Va decidir parar de pintar i pensar seriosament que significava, i perqu volia fer coses. Creed diu que no treballa com a part de l exploraci conceptual acadmica de l art. Sin que parteix de la idea d intentar comunicar amb la gent, i per aix creu que s una feina emocional. 

El treball de Creed s molts cops una petita intervenci al mn, fent s de materials existents. Aix no s del tot minimalista i s ms probable que estigui influt per l art mediambiental. Creed creu que ja hi ha suficient material al mn i no est segur de qu se n hi hagi d afegir ms.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230379" title="Testi" nonfiltered="3865" processed="3858" dbindex="88938">
Segons la mitologia grega, Testi fou un rei d'Etlia, fill d'Agnor (o d'Ares, segons una altra versi) i de Demnice. 

Es cas amb Deidamia i tingu nombrosos fills, entre els quals s'esmenten Altea, Evip, Hipermnestra, Leda, Plexip i Toxeu.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 208.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230382" title="Demnice" nonfiltered="3866" processed="3859" dbindex="88939">
Segons la mitologia grega, Demonice fou filla d'Agnor, heroi etoli, i d'Epicasta.

Se li atribueixen relacions amb Ares.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 63.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230383" title="Altadis" nonfiltered="3867" processed="3860" dbindex="88940">

Altadis S.A. s un grup multinacional del sector del tabac i de la distribuci, nascut de la fusi de la espanyola Tabacalera i de la francesa SEITA l'any 1999. Altadis s actualment el tercer fabricant de cigarrets a Europa. 

El mercat del tabac conta amb pocs grans actors internacionals. Disposa d'una cartera de marques prestigioses d'Habans grcies a la seva participaci del 50% en l'empresa Corporacin Habanos, adquirida el 2000. A Espanya la seva unitat de negoci principal es troba amenaada per les "lleis antitabac" que el govern i les Comunitats autnomes van desenvolupar, per les quals es restringeixen els llocs en els quals est perms fumar. Aix, Altadis, inverteix recursos en altres activitats alternatives al tabac en el seu procs de diversificaci.

Organitzaci. 

Es compon de tres divisions principals, les dues primeres de fabricaci i la tercera de distribuci i logstica: 
 cigarretes: les marques principals de la qual sn Gauloises, Fortuna, Gitanes, Ducados, Nobel, Royale, Amsterdamer. ;
 Cigars: Cohias, Montecristo, Partags, Don Diego, Romeo i Julieta, Longchamp, Vegafina. ;
 Distribuci: amb les filials Logista S.A., Nacex, Integra2, Logesta i altres, per a la distribuci de labors de tabac, segells, productes farmacutics, publicacions i llibres, paquetera i logstica promocional.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230386" title="Cost" nonfiltered="3868" processed="3861" dbindex="88941">
Un cost s el muntant econmic que representa la fabricaci de qualsevol component o producte, o la prestaci de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al pblic d'aquest producte o servei, ja que el PVP s la suma del cost ms el benefici. 

Els principals apartats que t el cost d'un producte sn els segents: 
Preu de la matria primera ;
Preu de la m d'obra directa empleada en la seva producci ;
Preu de la m d'obra indirecta empleada en l'organitzaci i funcionament de l'empresa ;
Cost d'amortitzaci de maquinria i edificis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230389" title="Josep Antoni de Rub i de Boixadors" nonfiltered="3869" processed="3862" dbindex="88942">
Josep Antoni de Rub i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brusselles, 31 de desembre de 1740), el marqus de Rub, fou un militar catal.

El marqus de Rub fou capit de la Coronela de la ciutat de Barcelona els anys 1705 i 1706, quan fou nomenat ajudant general de Carles III d'Espanya. Va passar a ser coronel del Regiment n3 "La Reina" el 1707 i 1708, comandant d'artilleria coronel general del cos el 1709, amb el que va participar a l'ofensiva de 1710 i va participar a la batalla de Monte de Torrero, a prop de Saragossa.

Virrei de Mallorca.
El 1713 fou nomenat Lloctinent del Regne de Mallorca, i desprs de la signatura del tractat d'Utrecht, es va negar a lliurar els regne de Mallorca a Felip V d'Espanya, aixec la Coronela de Ciutat de Mallorca, seguint l'organitzaci militar de Barcelona, i hi vehicul l'enviament de subministraments setge de 1713-1714.

Virrei de Sardenya.
Mallorca i les Pitises van capitular l'11 de juliol de 1715 desprs de la campanya borbnica iniciada el juny del 1715. El marqus marxa a Viena, on s nomenat el 1717 Virrei de Sardenya per dirigir la retirada de la illa juntament amb Jaume de Carreras i del Portal, abandonada el mes de novembre per complir amb el tractat d'Utrecht que l'intercanviava pel Regne de Siclia. El 29 d'octubre de 1723, fou ascendit al grau de Feldmarschall, el mxim grau de l'Exrcit Imperial.

Virrei de Npols.
El juny del 1734 va ser nomenat virrei del Regne de Npols durant la Guerra de Successi polonesa, per desprs de la batalla de San Pietro i la batalla de Guastalla l'ocupaci borbnica del Regne de Npols i el Regne de Siclia es trobava ja molt avanada i va optar per traslladar-se a Malta.

Els darrers anys de la seva vida va ser governador de la Fortalesa d'Anvers, als Pasos Baixos Austracs.

El Josep Antoni va tenir tres fills: Salvador, Teresa i Maria Francesca, que es cas amb En Francesc Pignatelli i d'Aimeric, germ de la comtessa d'Altham. El primer fill va heretar el ttol de Marqus i va poder retornar a Catalunya el 1747.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230390" title="Magnes (poeta)" nonfiltered="3870" processed="3863" dbindex="88943">
Magnes () fou un dels principals poetes cmics grecs de la vella comdia. 

Va nixer a Icria, una demos d'tica. L'esmenta Aristtil com a contemporani  de Quinides, mentre un annim el situa entre Epicarm i Crat d'Atenes. Suides diu que era jove quan Epicarm ja era vell. La seva mort es esmentada per Tefanes Isuric com a recent en la seva obra "Cavallers" escrita el 423 aC. D'aix es dedueix que va florir vers la meitat del segle V aC. 

A "Cavallers" Aristtil diu: .

A Suides s'indica que va escriure nou comdies i va obtenir dos premis, per aix no se segur. L'annim li assigna onze victries i diu que dels seus drames, cap es va conservar, per nou li foren incorrectament atributs.

Obres seves foren:
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230391" title="Epicasta" nonfiltered="3871" processed="3864" dbindex="88944">
Epicasta, segons la mitologia grega, fou una filla de Calid, heroi etoli.

Casada amb Agnor, fou mare de Porton i de Demnice.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 78.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230392" title="Magne" nonfiltered="3872" processed="3865" dbindex="88945">


Magne, equivalent a Gran, fou aplicat entre altres a Alexandre el Gran (Alexandre Magne) i a Gneu Pompeu (Pompeu Mgane);

Onomstica:

Magne, rom de rang consular que fou acusat d'haver organitzat un complot contra Maxim I;

Magne d'Antioquia, metge grec ;

Magne d'Efes, metge grec ;

Magne de Filadlfia, metge grec ;

Magne de Tars, metge grec ;

Magne Arquiatre, metge grec;

Magne, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230394" title="Magne (consular)" nonfiltered="3873" processed="3866" dbindex="88946">
Magne (Magnus) fou un rom de rang consular que fou acusat d'haver organitzat un complot contra Maxim el Traci, amb el suport d'un bon nombre de centurions i de quasi tot el senat rom. 

L'emperador havia comenat una campanya contra els germnics poc desprs de pujar al tron el 235 i els conspiradors van planejar enfonsar un pont que havia construt pels transport de tropes desprs de passar, deixant-lo allat en territori germnic amb molt pocs homes.

Tots els acusats foren executats sense judici aix que mai es va saber si els crrecs eren reals, per la consideraci de qu tot el senat fos part del complot s sens dubta una extravagncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230395" title="Magne d'Antioquia" nonfiltered="3874" processed="3867" dbindex="88947">
Magne d'Antioquia (Magnus, ) fou un metge grec nadiu d'Antioquia de Migdnia, que va estudiar medicina amb Zen i fou deixeble de Oribasi i Inic a la part final del segle IV. 

La seva vida es narrada per Eunapi que diu que va exercir a Alexandria on va gaudir de gran reputaci, especialment pel seu poder d'argumentaci. Probablement va escriure un llibre sobre l'orina esmentat per Tefil (De Urin. praef. i 100.3, 9) i per  Joan Actuari (De Urin. 1.2) amb el ttol . 

Segons Filostorgi exercia  en temps de Valentini III i Valent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230398" title="Magne d'Efes" nonfiltered="3875" processed="3868" dbindex="88948">
Magne d'Efes (Magnus, ) fou un metge grec nadiu d'Efes, que Celi Aureli esmenta (De Morb. Acut. 3.14. p. 225)  com autor d'un escrit sobre la hidrofbia. 

Hauria fet part dels grup dels metdics, i vivia al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230399" title="Porton" nonfiltered="3876" processed="3869" dbindex="88949">
D'acord amb la mitologia grega, Porton fou rei de Calid, fill d'Agnor i d'Epicasta.

Es cas amb urite i fou pare d'Eneu i d'Agri.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 183.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230400" title="Magne de Filadlfia" nonfiltered="3877" processed="3870" dbindex="88950">
Magne de Filadlfia (Magnus, ) fou un metge grec nadiu de Filadlfia a Ldia.

Les seves formules mediques sn esmentades pel jove Andrmac i hauria viscut ver el segle I. Tamb l'esmenta Gal (Galenus, De Compos. Medicam. sec. Locos, 7.4, vol. 13. p. 80, i vol. xiii. pp. 296, 829).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230401" title="Magne de Tars" nonfiltered="3878" processed="3871" dbindex="88951">
Magne de Tars (Magnus, ) fou un metge grec nadiu de Tars a Cilcia que hauria viscut vers el comenament del segle II.

Les seves formules mediques son esmentades per Asclepades Farmaci i reprodudes per Gal (Galenus, De Compos. Medicam. sec. Locos, 9.7, vol. 13. p. 313.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230402" title="Magne Arquiatre" nonfiltered="3879" processed="3872" dbindex="88952">
Magne Arquiatre  (Magnus, ) fou un metge grec que va escriure sobre antdots, aix anomenat perqu va arribar a la dignitat d'arquiatre (archiater).

Va viure al segle II i fou contemporani de Gal (Galenus, De Ther. ad Pis. cc. 12, 13, vol. xiv. pp. 261, 262.). L'esmenta tamb Serapi d'Alexandria (Pract. 7.8) que l'anomena "Rex Medicorum in tempore Galieni".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230403" title="Magne (metge)" nonfiltered="3880" processed="3873" dbindex="88953">
Magne  (Magnus, ) fou un metge grec que va viure desprs de Temis de Laodicea i al mateix temps que Arqugenes o una mica abans, a la segona meitat del segle II, i pertany al grup dels pneumtics  (Galenus, De Differ. Puls. 3.2, vol. 8. p. 646). 

Va escriure ,  De Inventis post Themisonis Tempora, en tres llibres (Galenus,  ibid. p. 641)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230404" title="Deidamia" nonfiltered="3881" processed="3874" dbindex="88954">
Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquilles tingu el seu fill Neoptlem. Deidamia era una de les set filles de Licomedes, rei d'Esciros. 

La nimfa Tetis va pactar amb el rei Licomedes que el seu fill Aquilles aniria a viure d'amagat a la cort d'Esciros per evitar que fos reclutat per anar a la Guerra de Troia. L'heroi grec va installar-se amb les filles del monarca fent-se passar per una dona i anomenant-se Pirra. Malgrat l'estrany de la situaci, la princesa Deidamia i Aquilles es van enamorar i es van casar secretament.

Un bon dia va arribar Odisseu, rei d'taca, amb uns regals per a les princeses d'Esciros. L'home duia diversos regals com joies, pedres precioses, braalets i una espasa. Quan va ser en presncia de les dames, va oferir-los els presents i totes van llenar-se a admirar les joies mentre que una dona va agafar l'espasa. Aix fou com Odisseu va descobrir Aquilles i va demanar-li per anar a Troia. Malgrat les spliques, una embarassada Deidamia no va poder evitar que el seu esps marxs decidit a anar a lluitar a la Guerra de Troia. 

Al cap d'uns mesos, Deidamia va donar a llum el seu fill amb Aquilles: 
Neoptlem;

Segons la llegenda, Neoptlem va crixer molt ms rpid que els nens de la seva edat. Anys ms tard, van arribar les noves que Aquilles havia mort a Troia. Aleshores el cor de Deidamia s'esquerd quan el seu fill Neoptlem va despedir-se per anar ell tamb a Troia a buscar la venjana pel seu pare.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230405" title="Mag" nonfiltered="3882" processed="3875" dbindex="88955">


Mag (Mago, ) fou un nom corrent a Cartago, portat per nombrosos personatges sovint difcil de distingir un de l'altre.

Onomstica:

Mag (segle VI aC), fundador del poder militar de Cartago ;

Mag (396 aC), comandant de la flota cartaginesa el 396 aC;

Mag (344 aC), comandant de la flota cartaginesa a Siclia el 344 aC;

Mag (279 aC), comandant d'una flota cartaginesa el 279 aC;

Mag Barca, general cartagins fill d'Amlcar Barca i germ d'Annbal el gran general;

Mag (216 aC), oficial d'Annbal a Itlia.

Mag el Samnita, oficial d'Annbal a Itlia ;

Mag (215 aC), militar cartagins ;

Mag (212 aC), comandant cartagins de cavalleria ;

Mag (209 aC), comandant de la guarnici cartaginesa de Nova Cartago ;

Mag (204 aC), militar cartagins;

Mag (ambaixador), ambaixador cartagins el 149 aC;

Mag (escriptor), escriptor cartagins ;

Mag Barca, fill Amlcar Barca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230406" title="Mag (segle VI aC)" nonfiltered="3883" processed="3876" dbindex="88956">
Mag fou el fundador del poder militar de Cartago quan va introduir una disciplina regular i una organitzaci efica a l'exrcit. 

Es diu que ell mateix va obtenir diversos xits, i desprs se seus fills sdrubal i Amlcar, que el van substituir. Suposant que Amlcar fos el que va morir a Himera, Mag hauria viscut vers la segona meitat del segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230407" title="Aristid Lindenmayer" nonfiltered="3884" processed="3877" dbindex="88957">
Aristid Lindenmayer fou un bileg hongars nascut el 17 de novembre de 1926 i mort el 10 d'octubre de 1989. s conegut principalment per haver inventat l'any 1968 una gramtica formal avui anomenada L-system o sistema de Lindenmayer.

Per mitj d'aquesta gramtica es pot simular el desenvolupament cellular de plantes o bacteris. Aix mateix permet la creaci de fractals com la corba de Koch, el triangle de Sierpinski, la corba de Hilbert, etc.

Va treballar al centre de recerca de la universitat d'Utrecht.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230408" title="Mag (396 aC)" nonfiltered="3885" processed="3878" dbindex="88958">
Mag fou comandant de la flota cartaginesa sota Himilc, en la guerra contra Dions I el Vell (396 aC).

Va dirigir la flota a la batalla de Catana on va derrotar totalment als siracusans dirigits per Leptines, germ de Dions, destruint un centenar de vaixells enemics; al final de la desastrosa expedici, amb el retorn d'Himilc a frica, Mag fou nomenat comandant en cap a Siclia on va iniciar una poltica de cooperaci amb els grecs i amb les tribus.

El 393 aC va avanar contra Messana per fou atacat i derrotat per Dions I a Abacaenum, havent de restar aturat per un temps; el 392 aC va rebre reforos des de Sardenya i frica i va reunir un exrcit de vuitanta mil homes  amb els que va avanar cap al cor de Siclia fins el riu Chrysas, per es va trobar amb Di, que s'havia aliat a Agiris, tir de Agrion, que li va tallar els subministraments obligant a Mag a signar un tractat de pau que deixava als seus aliats sicilians en mans de Dions. 

Llavors va retornar a Cartago, on aviat fou elevat a la dignitat de sufet que exercia el 383 aC quan es va reprendre la guerra amb Dions. Mag va desembarcar a Siclia amb un gran exrcit i es van produir diversos combats i finalment una gran batalla en la que el mateix Mag va morir i els cartaginesos foren derrotats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230409" title="Mag (344 aC)" nonfiltered="3886" processed="3879" dbindex="88959">
Mag fou comandant de la flota cartaginesa a Siclia el 344 aC. 

Desprs que Timole s'havia apoderat de la ciutadella de Siracusa, el seu rival Hicetes I va demanar l'ajut dels cartaginesos que va anar a Siracusa amb una flota de 150 trirrems i 50000 homes, per no va aconseguir gran cosa. Va fer llavors una expedici contra Catana i mentre Ne, governador de Siracusa, va aprofitar per fer-se amo de l'Acradina; van comenar les dissensions entre els grecs i els cartaginesos, i quan Timole es va acostar amb una fora de siracusans, els cartaginesos es van retirar.

Mag va tornar a Cartago on la seva conducta va produir indignaci i finalment es va sucidar abans de ser executat. El seu cos fou crucificat desprs de mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230410" title="Mag (279 aC)" nonfiltered="3887" processed="3880" dbindex="88960">
Mag fou comandant de la flota cartaginesa enviada per Cartago en ajuda de Roma contra Pirros de l'Epir, desprs de la batalla d'Asculum (279 aC). 

El senat rom va rebutjar l'ajuda i Mag va embarcar cap al sud d'Itlia on es va entrevistar amb Pirros. Ms tard va assetjar Rhgion i va vigilar l'estret de Messana per impedir que Pirros creus a Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230411" title="Hipermnestra" nonfiltered="3888" processed="3881" dbindex="88961">

Segons la mitologia grega, Hipermnestra fou una de les Danaides, casada amb Linceu, fill d'Egipte.

Fou l'nica de les germanes que va respectar el seu marit la nit de noces. El seu pare la volia castigar per haver desobet les seues ordres de matar-lo, per el poble d'Argos entengu que mereixia l'absoluci.

Fou la mare d'Abant.

----

Hipermnestra tamb fou una herona, filla de Testi.

Es cas amb l'endev Ocles i fou mare d'Amfiarau, Ifianira i Polibea.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 117.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230412" title="Piromania" nonfiltered="3889" processed="3882" dbindex="88962">

La piromania s un transtorn del control dels impulsos, fent que els malalts que la pateixen gaudeixin provocant foc observant les conseqncies que aix comporta.
 
 Comportament .
Cal destacar que els pirmans no cercen mvils econmics en els seus focs, ja que provocant-ne un satisfant els seus desitjos. Per aquest motiu l'estiu s l'poca que prefereixen.
Els que la pateixen expressen, generalment, la seva atracci pel foc de forma passiva participant en programes de prevenci del foc de forma volutria. Alguns d'ells poden entrar al cos de bombers, tot i que el ms habitual s que es dediquin a apagar focs a les rodalies de les seves ciutats o visitant museus del foc. Els malalts de piromania sn persones solitries, apagades durant el dia i no criden l'atenci per cap aspecte.

 Tractament .
La Piromania no presenta cap tractament especfic, tot i que el principal obstacle s que els malalts no presenten motivaci de curar-se. Per aquest moitu la pres o la supervisi sn els nics mtodes per a prevenir que provoqun focs o incendis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230413" title="24 Aquilae" nonfiltered="3890" processed="3883" dbindex="88963">
24 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 6,40.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230414" title="Jard de verdures a Montmartre" nonfiltered="3891" processed="3884" dbindex="88964">

Jard de verdures a Montmartre s una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1887 i actualment est al Museu van Gogh d'Amsterdam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230415" title="Guido Brunner" nonfiltered="3892" processed="3885" dbindex="88965">

Guido Brunner ( Madrid, Espanya 1930 - d. 1997 ) fou un diplomtic i poltic alemany que fou membre de la Comissi Jenkins entre 1977 i 1981.

Biografia.
Va nixer el ,27 de maig de 1930 a la ciutat de Madrid. Pass la seva infncia i joventut entre aquesta ciutat i Munic. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on es llicenci el 1954, i posteriorment ampli aquests estudis a la Universitat de Munic el 1955.  

Va morir el 2 de desembre de 1997 a la ciutat de Madrid, on s'havia establert desprs de la seva carrera poltica.

Activitat poltica.
Durant la seva estada a la Universitat de Munic particip en les joventuts del partit liberal Freie Demokratische Partei (FDP), del qual se'n feu membre. L'any 1960 inici la seva activitat diplomtica sent delegat del seu pas a les Nacions Unides, crrec que va mantenir fins el 1968. El 1970 entr a formar part de l'Oficina d'Afers Exteriors d'Alemanya, ocupant diversos crrecs fins que el 1974 fou nomenat Secretari d'aquest organisme. Posteriorment fou cap del grup alemany en la Conferncia sobre la Seguretat i la Cooperaci a Europa (CSCE) realitzada a Hlsinki el juliol de 1973.

El gener de 1977 fou nomenat membre de la Comissi Jenkins, en la qual fou Comissari Europeu d'Energia i Cincia i Recerca, ocupant aquests crrecs fins el gener de 1981.

El gener de 1981 fou escollit senador al Senat d'Alemanya, crrec que ocup durant tant sols cinc mesos. A la seva renncia al seu esc fou escollit el setembre del mateix any ambaixador a la ciutat de Madrid, crrec que va desenvolupar fins el 1992.

Enllaos externs.
  Informaci de Guido Brunner al Senat alemany;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230418" title="Mag Barca" nonfiltered="3893" processed="3886" dbindex="88966">
Mag Barca, fou fill d'Amlcar Barca i germ d'Annbal el gran general.

La campanya a Itlia.
Era el ms jove de tres germans i va acompanyar a Annbal a Itlia el 218 aC durant la Segona guerra pnica i va donar mostres de valentia personal i de capacitat militar, fins el punt de qu tot i la seva joventut, Annbal li va confiar diversos comandaments. Apareix per primer cop com a comandant quan el cartaginesos van creuar el riu Po; va participar a la batalla de Trbia en la que el seu atac a la reraguarda romana va contribuir a la victria; desprs va dirigir la reraguarda cartaginesa i va avanar creuar els Apenins en direcci a Etrria per un terreny pantans i va arribar per la batalla de Cannes on va dirigir l'ala dreta. Desprs de la batalla, Annbal li va donar un exrcit per dominar el Samni, cosa que va fer amb facilitat i es va dirigir desprs al Bruttium, on moltes ciutats li van obrir les portes. 

Retorn a Cartago.
Va tornar llavors a Cartago on va anunciar al senat les victries del seu germ, i tot i l'oposici d'Hann el senat va decidir enviar reforos a Annbal, 12.000 infants i 1.500 cavallers, amb 20 elefants i 60 vaixells, que foren posats sota el comandament de Mag, per llavors van arribar noticies de les desfetes a Hispnia i el govern va decidir enviar a Mag a aquesta provncia en suport del seu germ sdrubal Barca (215 aC). 

La campanya a Itlia.
Les operacions de la guerra a Hispnia s molt difcil determinar com van ser per les exageracions dels escriptors romans i la manca de fonts pniques, per el 215 aC Mag i sdrubal van assetjar Illiturgis i Publi Corneli Escipi va anar en ajut de la ciutat, i els va derrotar i va conquerir el campament cartagins. Una mica desprs els dos germans apareixen assetjant Indibilis, on altre cop foren derrotats.  El 215 aC va arribar a Hispnia el general sdrubal fill de Gisc amb un fort exrcit per res important consta com a realitzat; els relats romans parlen de dues victries d'Escipi per amb magres resultats. Tit Livi no esmenta res sobre les campanyes del 213 aC, quan segons Appi, sdrubal va anar a l'frica per fer front a una revolta dels nmides als que va sotmetre i va retornar desprs a Hispnia. El 211 aC els cartaginesos van obtenir per fi un triomf: els Escipions van dividir les seves forces per fer front a dos exercits cartaginesos un dirigit per sdrubal Barca i un per sdrubal fill de Gisc i per Mag Barca. Uns 20.000 mercenaris celtibers de Gneu Corneli Escipi van desertar i van passar a camp d'sdrubal que va obtenir la victria. Publi Corneli Escipi va morir en un enfrontament amb la cavalleria nmida d'sdrubal fill de Gisc; les forces dels dos generals cartaginesos es van reunir amb les d'sdrubal i van rodejar a Gneu Escipi; el camp rom fou ocupat i el mateix general mort en la lluita junt amb la major part de les seves tropes. Les que van quedar, sota Luci Marci, es van retirar al darrera de l'Ebre i van poder impedir l'avan dels cartaginesos cap a Itlia.

El 209 aC desprs de la batalla de Baecula es va decidir que sdrubal Barca aniria a Itlia i Mag i sdrubal fill de Gisc mantindrien la guerra a Hispnia. El 207 aC se'l troba a Celtibria al front d'un exrcit aixecat al pas al que es va unir un exrcit dirigit per Hann format per cartaginesos i nmides; les forces combinades foren atacades per Marc Sil, lloctinent d'Escipi, i foren derrotades; Hann fou fet presoner per Mag es va poder escapar amb un milers d'homes i es va unir a sdrubal fill de Gisc a la part sud d'Hispnia on van poder reunir un nou exrcit, que fou derrotat decisivament per Escipi el 206 aC a la batalla de Slpia. 

Llavors Mag es va retirar a Gades on va romandre amb les seves forces quan sdrubal fill de Gisc va marxar cap a l'frica; va negociar amb els caps hispans intentant atreure'ls al seu bndol i va fomentar el descontentament de les forces romanes i aix va aconseguir la gran revolta d'Indbil i Mandoni i el mot de part de l'exrcit rom, per no van servir per restaurar el poder cartagins; el seu lloctinent Hann fou derrotat per Luci Marci i el mateix Mag, que anava en el seu ajut amb una flota de 60 vaixells, va haver de retornar a Gades.

Segona campanya a Itlia.
Estava a punt de tornar a frica quan va rebre ordres de marxar a Ligria per portar altre cop la guerra a Itlia. Abans de sortir d'Hispnia va intentar recuperar Cartago Nova per fou derrotat amb considerables prdues. Va retornar a Gades on va trobar les portes tancades; la va ocupar per la fora i va matar als dirigents locals; desprs va anar a les Balears on va passar el hivern al lloc anomenat Portus Magonis (moderna Ma).

L'any segent va desembarcar a Ligria i va sorprendre la ciutat de Gnova. Moltes tribus de gals i lgurs es van posar al seu costat, entre ells els ingauns; els etruscs comenaven a mostrar signes de desafecci a Roma i l'exrcit rom va haver de restar a Etrria i a la Gllia Cisalpina: Mag va rebre ordes de seguir amb fora la guerra i va rebre reforos per no va fer cap operaci d'importncia i la seva presencia a Ligria va anar perdent fora. 

Els romans a frica van obligar als cartaginesos a concentrar els seus esforos en la defensa de la capital i van cridar a Mag i a Annbal (203 aC). Abans de rebre les ordes Mag va xocar a la Gllia Cisalpina amb el pretor Quintili Var i el procnsol Marc Corneli, en territori dels nsubres, i Mag fou derrotat, i cinc mil homes del seu exrcit van morir. Mag va quedar ferit greu i es va retirar cap a la costa; es va embarcar per tornar per van morir abans d'arribar.

La batalla de Zama.
Corneli Nepos diu que no va morir sin que fou l'nic general destacat supervivent a la batalla de Zama, i va restar a Cartago desprs del desterrament d'Annbal i va intentar que el govern reprengus les hostilitats aliat a Antoc III el Gran (193 aC) i llavors fou desterrat pel senat i va morir poc desprs probablement assassinat pels seus esclaus, per es molt possible que aquestos fets es referirien a un altra personatge de nom Mag amb el que Corneli Nepos s'hauria confs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230419" title="Mag (216 aC)" nonfiltered="3894" processed="3887" dbindex="88967">
Mag fou un oficial d'Annbal a Itlia. 

El seu nom apareix al tractat entre Annbal i el rei Filip V de Macednia. Fou probablement enviat desprs junt amb Bostar i Gisc per acompanyar als ambaixadors macedonis de tornada a la cort per ratificar el tractat per va caure en mans dels romans i enviat presoner a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230420" title="Mag el Samnita" nonfiltered="3895" processed="3888" dbindex="88968">
Mag el Samnita fou un oficial d'Annbal a Itlia que va tenir el comandament al Bruttium per un cert temps.

Es creu que era un amic de joventut d'Annbal.  El 212 aC apareix cooperant amb Hann, fill de Bomilcar, en el setge i captura de Thuris. Hann va morir a l'emboscada que el luc Flavi va preparar en combinaci amb el general Tiberi Grac, i  Mag va enviar el seu cos a Annbal. 

El 208 aC defens la ciutat de Locris contra el general rom Luci Cinci que l'assetjava per terra i mar i fou salvat per l'oportuna arribada del mateix Annbal que va obligar als romans a retirar-se.

Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230421" title="Mag (215 aC)" nonfiltered="3896" processed="3889" dbindex="88969">
Mag fou un militar cartagins de rang nobiliari, i emparentat amb Annbal. 

Va combatre als romans a Sardenya el 215 aC i fou fet presoner. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230422" title="GRand Unified Bootloader" nonfiltered="3897" processed="3890" dbindex="88970">


En informtica, el GRand Unified Bootloader (GRUB) s un gestor d'arrencada mltiple que s'usa normalment per a iniciar dos o ms sistemes operatius installats en un mateix ordinador. Tamb s'anomena GNU GRUB ja que forma part del projecte GNU.

Vegeu tamb.

 LILO;
 SILO;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230423" title="Mag (212 aC)" nonfiltered="3898" processed="3891" dbindex="88971">
Mag fou un comandant cartagins que va dirigir la cavalleria pnica a Cpua el 212 aC i fou derrotat en una sortida que van fer els cnsols Appi Claudi i Fulvi, sortida que va provocar forta confusi i moltes baixes als cartaginesos. 

Apareix poc desprs dirigint un cos de cavalleria a les ordres supremes d'Annbal i participant destacament a la derrota del pretor Gneu Fulvi a Herdonea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230424" title="Mag (209 aC)" nonfiltered="3899" processed="3892" dbindex="88972">
Mag  fou el comandant de la guarnici cartaginesa de Cartago Nova quan aquesta ciutat fou atacada per Publi Corneli Escipi el 209 aC. 

Mag noms disposava d'un miler d'homes en armes per al arribar els romans va armar a dos mil persones ms i va desplegar una gran energia i habilitat en la defensa, podent rebutjar el primer assalt rom. En el segon assalt els romans van escalar les muralles i van ocupar la ciutat.

Mag es va retirar cap a la ciutadella, per veient que tota resistncia era intil es va rendir i fou enviat com a presoner de guerra a Roma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230425" title="Mag (204 aC)" nonfiltered="3900" processed="3893" dbindex="88973">
Mag fou un militar cartagins.

Era oficial de cavalleria al servei d'sdrubal fill de Gisc, i va participar a la guerra a Hispnia contra Escipi i desprs contra Masinissa I a frica (204 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230427" title="Mag (ambaixador)" nonfiltered="3901" processed="3894" dbindex="88974">
Mag fou un ambaixador cartagins enviat a Roma just abans de comenar la tercera guerra pnica (149 aC), oferint als romans una completa submissi i desaconsellant la represa d'hostilitats. 

Un Mag que es va dirigir al senat cartagins desprs de l'ambaixada, s anomenat per Polibi com "el Bruci" () i podria ser el mateix personatge que l'ambaixador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230428" title="Danaides" nonfiltered="3902" processed="3895" dbindex="88975">

D'acord amb la mitologia grega, les Danaides foren les cinquanta filles de Dnau amb diferents dones.

Casades amb els seus cosins, els fills d'Egipte els varen assassinar la mateixa nit de noces per instrucci de Dnau. Noms Hipermnestra salv el seu marit Linceu, i aquest venj els seus germans matant el sogre i les cunyades.

Enviades al Trtar, varen ser condemnades a traginar cubells amb la intil missi d'omplir una tina sense fons.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 60.

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230429" title="Mag (escriptor)" nonfiltered="3903" processed="3896" dbindex="88976">
Mag fou un escriptor cartagins de data incerta, que va escriure un llibre sobre agricultura esmentat pels autors romans amb elogi.

Per l'obra no es pot determinar en quina poca va viure per si se sap que durant la seva vida va tenir diversos comandaments militars. L'esmenten especialment Columella, Marc Terenci Varr, Palladi i Plini el Vell. La seva obra abraava un total de 28 llibres.

Desprs de la conquesta de Cartago, els exemplars del llibre que es van trobar foren portats a Roma i es va ordenar la seva traducci al llat per un equip dirigit per Dcim Sil, i ms tard fou tradut tamb al grec per amb algunes alteracions, per Cassi Dions d'tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230430" title="Maharbal" nonfiltered="3904" processed="3897" dbindex="88977">
Maharbal  () fill d'Himilc, fou un destacat militar cartagins de la Segona Guerra Pnica.

Fou un dels que dirigir el setge de Sagunt (219 aC) en absncia d'Annbal. Ms tard apareix al front d'un cos de cavalleria a les planes del riu Po; es va unir a les forces d'Annbal per els combats del Tic.

Desprs de la victria del Trasim (217 aC) fou enviat amb una fora de cavalleria i d'infanteria hispana contra sis mil romans que havien escapat de la batalla i s'havien fortificat en uns turons propers, als quals va obligar a rendir-se, i els va prometre seguretat per les seves vides, per Annbal no va ratificar l'acord; tot i aix Maharbal va alliberar als aliats italians de Roma i noms va retenir als romans com a presoners de guerra.

Una mica desprs es va enfrontar amb una fora de 4000 homes dirigida pel pretor Gai Centini que anava a reunir-se amb Flamini, als que va derrotar i aniquilar. La seva cavalleria va assolar desprs la plana de Falria; a l'any segent va dirigir (segons Livi, per aix es discutit ja que tamb s'atribueix a d'altres) l'ala drets cartaginesa a la batalla de Cannes (Appi li assigna el comandament de la cavalleria de reserva, i Polibi no l'esmenta). 

Desprs de la victria va demanar a Annbal d'avanar directament contra Roma i es va oferir a estar al cap de cinc dies al Capitoli; es diu que quan Annbal va rebutjar el seu consell li va dir: "vuste sap com obtenir victries per no com aprofitar-les"  (cosa que els experts en guerra han confirmat).

Noms torna a ser esmentat al setge de Casilinum i desapareix de la histria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230431" title="Canal Gant-Bruges" nonfiltered="3905" processed="3898" dbindex="88978">

El Canal Gant-Brugge (tamb anomenat Brugse vaart o Gentse vaart) s un canal de Blgica que enllaa les ciutats de Gant i de Bruges.
T una llargada de 40,5 km i s de classe V, IV i II 

Histria.
La histria del canal comena a l'edat mitjana quan la ciutat de Bruges cercava desesperadament a resoldre el problema de l'ensorrament de l'Zwin, el bra de mar que enllaava el seu port al mar. Es va decidir de connectar els llits de dos rierols, lHoge Kale, el tram superior del riu Durme i el Zuidleie en excavar la cresta arenosa entre Beernem i Sint-Joris. Com que van seguir el curs natural dels dos rius, el canal no s pas rectilini com els canals moderns. Aquest canal primitiu de poca profunditat tenia moltes rescloses i el trnsit era molt lent.

Bruges volia tamb desviar el Leie, per aquest propsit no va gaire plaure a la gent de Gant, que temia que aix perjudiqus al comer gantenc amb Artois i al seu aprovisinament d'aigua. Una primera batalla entre les dues ciutats va tenir lloc al 1379, quan una milcia de Gant, els Witte Kaproenen van atacar els obrers. El projecte brugenc tamb era una de les raons per a la batalla del Beverhoutsveld al 1382. Aquesta violncia guerriera va parar l'obra per a ms de dos segles.

Des de l'inici del segle XVII comena l'obra per a aprofundir el canal. Manca de recursos financers i discussions entre els estats del comtat de Flandes i del ducat de Brabant van alentir la feina. Els brabanons no veien per qu haurien hagut de contribuir a un canal for a del seu territori.

Ms modernitzacions van seguir als segles XIX i XX i augmentar la capacitat fins a 1350 (o 2000) tones. Aquest projecte encara no s'ha acabat i queda un embs de 4,7km entre Oostkamp i Bruges on el canal noms s de classe II.

Desde de l'any 1623 fins a l'adveniment del ferrocarril el canal tenia tamb un rol per al transport de persones. Hi havia una lnia regular, amb una sortida en ambds direccions per dia. El trajecte durava uns vuit hores amb embarcacions, anomenades barge, sirgades per cavalls.

Rescloses.



Referncia.
Jorg Timmerman, Brugse haveninfrastructuur in de 18de eeuw (1700-1790) (Infraestructures porturies de Bruges al segle XVIII).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230432" title="Major" nonfiltered="3906" processed="3899" dbindex="88979">



Onomstica:

John Major, primer ministre britnic;
Major (sofista), sofista i retric del segle III.
Major (rang), una graduaci militar entre capit i tinent coronel;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230435" title="Ocles" nonfiltered="3908" processed="3900" dbindex="88981">
Segons la mitologia grega, Ocles fou un endev, fill d'Antfates i de Zeuxipe.

Casat amb Hipermnestra, fou pare d'Amfiarau i de Polibea.

Acompany Heracles en la seua expedici contra Troia, on fou mort per Laomedont.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 161.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230438" title="Zeuxipe" nonfiltered="3909" processed="3901" dbindex="88982">
Segons la mitologia grega, Zeuxipe fou una nimfa, filla de l'Erdan.

Es cas amb Pandon, rei d'Atenes, i fou mare de Butes, Erecteu, Filomela i Procne.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 222.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta nimfa. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230440" title="Majori" nonfiltered="3910" processed="3902" dbindex="88983">
Majori (Majorianus), de nom complert Juli Valeri Majori (Julius Valerius Majorianus) fou emperador rom del 457 al 461.

Era de famlia noble i va servir a l'exrcit; es va destacar el 438 en la lluita contra els francs i tenia un molt bon carcter i bona habilitat militar gaudint de molt de suport entre la tropa.

A la mort de l'emperador Avit el cap dels contingents brbars, Ricimer tenia tot el poder i s'esperava que assumiria el ttol imperial tot i la commoci que aix podia crear ja que era brbar (hrul), per finalment va decidir donar la corona a Majori, amb l'aprovaci de l'emperador d'Orient Lle (457). 

Tant bon punt Majori va ser nomenat emperador no va obeir estrictament les ordres de Ricimer i va voler tamb el poder suprem. Va nomenar amb bon criteri als principals oficials entre els quals al seu secretari privat Petrus, al general Egidi al que va donar el govern de la Gllia, Magne prefecte del pretori de les Gllies i altres. 

El 458 els vndals que assolaven Campnia foren sorpresos pels romans collocats amb perfecte posici per Majori, i completament derrotats. Majori va decidir atacar als vndals a la mateixa frica. 

Primer va anar a la Gllia amb un exrcit la major part del qual eren brbars (bastarnes, sueus, huns, alans, rugis, burgundis, gots i srmates) ; va creuar els Alps i el novembre del 458 era a Li on fou complimentat pel poeta Sidoni Apollinar que va llegir el panegric i fou perdonat per la seva participaci en una anterior revolta. 

Desprs va anar a Arle on va romandre tot el 459, que fou el lloc de reuni de l'exrcit amb el que pensava anar a frica, i on va fer desistir al ostrogot Teodoric el Gran de causar ms problemes a la Gllia. 

El 460 estava llest per anar a frica i va creuar els Pirineus en direcci a Cartago Nova on pensava embarcar. Genseric, el rei vndal, va fer ofertes de pau i com que no va reeixir, mitjanant suborns als oficials de la flota, va aconseguir sorprendre aquesta i destruir-la al port de Cartago Nova; la prdua de la flota va obligar a l'emperador a tornar a la Gllia on va passar el hivern del 460 al 461, i com que Genseric va renovar les ofertes de pau, les va acceptar.

Llavors va tornar a Itlia on ja Ricimer preparava el seu destronament. Quan era a Tortona fou rodejat per enviats de Ricimer i obligat a abdicar si volia salvar la vida, cosa que va fer el 2 d'agost del 461. Curiosament va morir el 7 d'agost segent de disenteria per Hidaci pensa que en realitat fou executat per orde de Ricimer. Aquest va collocar en el tron a Libi Sever.

En el actiu de Majori cal indicar que va posar fi a l'opressi fiscal que ofegava a les provncies i va nomenar nous magistrats provincials amb facultat d'establir taxes justes. Va aturar la dilapidaci de recursos amb monuments esplndids a Roma i altres llocs, va prohibir els pagaments sense perms i va establir altres lleis i regulacions que desprs foren recollides al codi  Teodosi


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230441" title="Malac" nonfiltered="3911" processed="3903" dbindex="88984">
Malac (Malacon, ) fou un soldat selucida, nadiu d'Heraclea del Pont, que fou el que va matar a Lismac de Trcia d'un cop de llana a la batalla de Corupedion el 281 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230442" title="HD 192699" nonfiltered="3912" processed="3904" dbindex="88985">


HD 192699 s una estrella de la constellaci d'Aquila. s una subgegant groga de la  magnitud aparent 6'45, est a la distncia de 220 anys-llum. Si ens basam en la seva massa, que s 1'68 vegades la del Sol, s del tipus A de la seqncia principal.

L'abril de 2007 es va anunciar que un planeta orbitava aquesta estrella, juntament amb l'anunci de HD 175541 b i HD 210702 b.


HD 192699 b.
 

 
 


HD 192699 b s un exoplaneta de 2,5 vegades la massa de Jpiter. Malgrat la seva distncia orbital ms gran que la de la Terra, el perode orbital s menor d'un any, degut a que l'estrella del sistema s ms massiva que el Sol.

Aquest s un dels tres planetes dels que hi ha proves indirectes de sistemes planetaris voltant estrelles del tipus A.

Referncies.
 ;

Vegeu tamb.
 HD 175541;
 HD 210702;
 Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats;

Enllaos externs.
 Extrasolar Planets Encyclopaedia: HD 192699;
 SIMBAD: HD 192699;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230444" title="Malac" nonfiltered="3913" processed="3905" dbindex="88986">
Malac (Malacus, Malaks, ) fou un historiador grec autor d'una obra titulada  que s esmentada per Ateneu.

Alguns pensen que podria ser la mateixa persona que Apolloni d'Alabanda que portava com a renom Malacus


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230446" title="Males" nonfiltered="3914" processed="3906" dbindex="88987">
Males (Malas) fou un escultor grec esmentat per Plini el Vell.

Diu que va viure desprs de Dip i Escillis i que fou l'avi d'Anter, per lo que se suposa que va fer les seves escultures entre les olimpades 35 i 40.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230448" title="Antfates" nonfiltered="3915" processed="3907" dbindex="88988">
Segons la mitologia grega, Antfates fou un rei dels lestrgons.

Volia empresonar els enviats d'Ulisses per devorar-los, per aquests aconseguiren escapar amb prou temps per avisar els companys.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 21.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230449" title="Malc" nonfiltered="3916" processed="3908" dbindex="88989">


Malc o Mlic  (Malchus o Malichus, Mlkos o Mlikos ) fou un ttol histric que significava "rei". Correspon al posterior ttol de Malik o Maliq sota els musulmans.

Onomstica:

Malc de Cartago, lder cartagins del segle VI aC;

Malc de Judea, lder jueu assass d'Antpater l'idumeu;

Malc o Mlic (Malchus o Malichus, arameu: Maliku) fou el nom de quatre reis dels nabateus de l'Arbia Petrea. Vegeu Maliku;
Maliku I (Malichus I) 144-110 aC ;
Maliku II (Malichus II) vers 50-28 aC ;
Maliku III (Malichus III) vers 40-70 ;
Maliku IV (Malichus IV) 106;

Malc Monjo, monjo siri ;

Malc de Filadlfia o Malc el Sofista, escriptor bizant ;

Malc de Tir (Malchus) fou el nom sirac hellenitzat del filsof Porfiri. Malc en sirac vol dir rei i Porfiri  en grec tamb es equivalent i segurament per aix li fou donat. Vegeu Porfiri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230450" title="Malc de Cartago" nonfiltered="3917" processed="3909" dbindex="88990">
Malc (Malchus) fou un lder cartagins que segons Just fou dels primers que va estendre el poder de la ciutat de Cartago en guerra contra les tribus nmides i ms tard amb la dominaci sobre part de Siclia.

Desprs va anar a Sardenya on fou derrotat en una gran batalla, ra per la qual fou desterrat pel senat cartagins. En revenja es va revoltar i amb el seu exrcit va assetjar la ciutat de Cartago; el seu fill Cartal va intentar fer de mediador i Malc el va fer crucificar a la vista de les muralles.

Finalment es va apoderar de la ciutat on noms va fer matar a deu dels principals dirigents  i va deixar a la resta en possessi dels seus crrecs. Aquestos van anar girant la situaci fins que el van poder portar a judici i el van condemnar a mort. 

La cronologia d'aquestos esdeveniments es desconeguda per se suposa que fou a la primera meitat del segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230452" title="Malc de Judea" nonfiltered="3918" processed="3910" dbindex="88991">
Malc (Malchus) fou un dels lders jueus quan Gai Cassi Longi I era governador de Sria el 43 aC. 

Cassi li va donar un crrec pel qual quedava encarregat de recollir el tribut de Judea, per no ho va aconseguir i fou condemnat a mort i salvat per la intercessi d'Hirc II i Antpater l'idumeu.

Desprs Malc va conspirar contra la vida d'Antpater  i va aconseguir d'enverinar-lo. Herodes, fill d'Antpater, no va tardar en aprofitar una ocasi per fer-lo matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230455" title="Maliku" nonfiltered="3919" processed="3911" dbindex="88992">
Malc o Mlic (Malchus o Malichus, arameu: Maliku) fou el nom de quatre reis dels nabateus de l'Arbia Ptria:

Maliku I (Malichus I) 144-110 aC ;
Maliku II (Malichus II) vers 50-28 aC ;
Maliku III (Malichus III) vers 40-70 ;
Maliku IV (Malichus IV) 106;

Mlic II fou rei dels nabateus vers el 50 aC quan va succeir a Obodes II. Era rei quan Herodes el gran fou expulsat de Judea per la invasi dels parts el 40 aC i es va refugiar a les seves terres, i tot i que devia alguns favors a la famlia, va refusar de rebre'l. El 32 aC, ja amb Herodes al tron, va esclatar la guerra amb els nabateus quan Mlic va refusar pagar el tribut que Marc Antoni havia fixat a favor de l'Egipte de Clepatra (Herodes fou enviat contra Mlic per Marc Antoni per aconseguir el tribut per la fora) i la guerra va seguir dos anys que en general es poden considerar favorables al rei jueu (30 aC). Va morir el 28 aC i el va succeir Obodes III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230456" title="Malc Monjo" nonfiltered="3920" processed="3912" dbindex="88993">
Malc Monjo (Malchus Monachus) fou un monjo siri autor d'una curiosa autobiografia que va escriure ja de molt vell i va dedicar a Jernim llavors un home jove que residia a Marnia, un llogaret a 50 km d'Antioquia. (Hieronymus, Vita Malchi, Opera, vol. II  col. 41 i ss.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230458" title="Malc de Filadlfia" nonfiltered="3921" processed="3913" dbindex="88994">
Malc de Filadlfia o Malc el Sofista  (Malchus, Mlkos ) fou un escriptor bizant que va servir de referncia per l'obra , Excerpta de Legationibus, compilada per odre de Constant VII Porfirognit.

Fou nadiu de Filadlfia per probablement de la Filadlfia del pas ammonita (Rabbat-Ammon) a l'est del riu Jord, moderna Amman. Segurament va estudiar a Constantinoble on va exercir la seva professi de sofista. Va escriure una histria de Bizanci entre el regne de Constant el Gran i el d'Anastasi, sota el ttol de , en set llibres, dels que Foci dona un resum parcial, en el que noms esmenta el perode entre el 473 i el 480. Foci elogia l'estil histric clar i perfecte de l'obra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230459" title="Joan Malales" nonfiltered="3922" processed="3914" dbindex="88995">
Joan Malales o Joan Maleles (Ioannes Malalas o Ioannes Malelas, ) fou un historiador bizant nadiu d'Antioquia, situat entre el segle VII i el segle IX. Malalas o Malelas s una paraula del sirac i vol dir "orador".

Va escriure una historia entre la creaci del mon i l'expedici de Marci el nebot de Justini I a frica (amb el que acaba sobtadament). La histria est plena de fets absurds i altres de curiosos, i noms t importncia per l'poca de Justini i els seus immediats antecessors; altres emperadors sn tractats molt breument (Arcadi noms t set lnees) especialment els de l'Oest. L'estil s brbar excepte quan copia d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230461" title="Raja" nonfiltered="3923" processed="3915" dbindex="88996">

Raja s un gnere de rajada. Cont les espcies segents:
 Raja ackleyi Garman, 1881.
 Raja africana Capap, 1977.
 Raja asterias Delaroche, 1809.
 Raja bahamensis Bigelow i Schroeder, 1965.
 Raja binoculata Girard, 1855.
 Raja brachyura Lafont, 1873.
 Raja cervigoni Bigelow i Schroeder, 1964.
 Raja clavata Linnaeus, 1758.
 Raja cortezensis McEachran i Miyake, 1988.
 Raja eglanteria Bosc in Lacepde, 1800.
 Raja equatorialis Jordan i Bollman, 1890.
 Raja herwigi Krefft, 1965.
 Raja inornata Jordan i Gilbert, 1881.
 Raja maderensis Lowe, 1838.
 Raja microocellata Montagu, 1818.
 Raja miraletus Linnaeus, 1758.
 Raja montagui Fowler, 1910.
 Raja polystigma Regan, 1923.
 Raja pulchra Liu, 1932.
 Raja radula Delaroche, 1809.
 Raja radiata Donovan 1807 - Veure Amblyraja radiata;
 Raja rhina Jordan i Gilbert, 1880.
 Raja rondeleti Bougis, 1959.
 Raja senta Garman, 1885;
 Raja spinicauda Jensen 1914 - Veure Bathyraja spinicauda;
 Raja stellulata Jordan i Gilbert, 1880.
 Raja straeleni Poll, 1951.
 Raja texana Chandler, 1921.
 Raja undulata Lacepede, 1802.
 Raja velezi Chirichigno F., 1973.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230462" title="Malleol" nonfiltered="3924" processed="3916" dbindex="88997">


Onomstica:
Malleol (famlia);

Marc Publici Malleol, cnsol el 232 aC ;

Luci Publici Malleol, edil plebeu o curul vers el 240 aC;

Publici Malleol, primer parricida roma ;

Gai Publici Malleol, qestor el 80 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230463" title="Sant Miquel Sesperxes" nonfiltered="3925" processed="3917" dbindex="88998">

Sant Miquel Sesperxes s una entitat de poblaci del municipi de Sant Mart de Centelles, a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 44 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230464" title="Marc Publici Malleol" nonfiltered="3926" processed="3918" dbindex="88999">
Marc Publici Malleol (Marcus Publicius L. F. L. N. Malleolus) fou un magistrat rom. Fou edil plebeu o curul (en data propera al 240 aC) i en el seu any va construir el temple de Flora junt amb el seu collega i germ gran Luci Publici Malleol, i va instaurar els Jocs Florals (que Velleu Patrcul situa per primer cop el 240 aC), i va construir la Publicius Clivus que portava a l'Avent; tot aix es va fer amb els diners de les multes dels que havien violat les llei agrrialleis agrries. Pescenni Fest diu que foren edils curuls mentre Marc Terenci Varr i Ovidi els esmenten com a edils plebeus.

Fou cnsol el 232 aC junt amb Marc Emili Lpid i en aquest any fou enviat a Sardenya contra els sards. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230465" title="L'Abella (Sant Mart de Centelles)" nonfiltered="3927" processed="3919" dbindex="89000">

L'Abella s una entitat de poblaci del municipi de Sant Mart de Centelles a la comarca d'Osona. En el cens de 2006 comptava amb 586 habitants, cosa que la fa la ms habitada del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230466" title="Luci Publici Malleol" nonfiltered="3928" processed="3920" dbindex="89001">
Luci Publici Malleol (Lucius Publicius L. F. L. N. Malleolus) fou un magistrat rom.

Fou edil plebeu o curul (en data propera al 240 aC) i durant el seu any va construir el temple de Flora junt amb el seu collega i germ petit Marc Publici Malleol i va instaurar els Jocs Florals (que Velleu Patrcul situa per primer cop el 240 aC). Tamb va construir la Publicius Clivus que portava a l'Avent; tot aix es va fer amb els diners de les multes dels que havien violat les lleis agrries. Pescenni Fest diu que foren edils curuls mentre Marc Terenci Varr i Ovidi els esmenten com a edils plebeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230467" title="Publici Malleol" nonfiltered="3929" processed="3921" dbindex="89002">
Public Malleol (Publicius Malleolus) fou un ciutad roma que va matar a la seva mare i va ser objecte d'un cstig exemplar. Fou tancat dins un sac i tirat a la mar el 101 aC. Aquest crim fou la primera vegada que es produa entre els romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230468" title="Victor Cosson" nonfiltered="3930" processed="3922" dbindex="89003">

Victor Cosson (Lorges, 11 d'octubre de 1915)) s un ciclista francs que fou professional entre 1937 i 1949, aconseguint 11 victries al llarg de la seva carrera

Palmars.
1937;
 1r a Montrouge;
1938;
 Vencedor d'una etapa de la Volta dels Mosqueters;
1939;
 1r del Gran Premi Wolber;
1941;
 1r d'una cursa americana de 60km a Li, amb Victor Pernac;
1942;
 1r dels 4 dies de la ruta a Bourg-en-Bresse;
 1r d'una cursa americana a Toulon;
1943;
 1r del Gran Premi Camembert a Vimoutiers;
 1r de la Challenge nacional Interclubs de ciclocross a Suresnes;
 1r de la Challenge nacional Interclubs de ciclocross a Saint-Cloud;
1945;
 1r d'una cursa americana a Dijon;
1946;
 1r a Saint-Junien;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 17 de la classificaci general;
1938. 3r de la classificaci general;
1939. 25 de la classificaci general;
1947. Abandona (10a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Victor Cosson ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230469" title="Gai Publici Malleol" nonfiltered="3931" processed="3923" dbindex="89004">
Gai Publici Malleol (Caius Publicius Malleolus) fou un magistrat rom.

Fou qestor de Gneu Dolabella a Cilcia el 80 aC i va morir en aquesta provncia; el va succeir en el crrec el fams Verres que a ms a ms va esdevenir tutor del seu fill. Malleol havia fet fortuna a la provncia amb les exaccions als provincials, per Verres se'n va apoderar de la major part.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230470" title="Mllia" nonfiltered="3932" processed="3924" dbindex="89005">
Mllia fou una gens romana plebea. Sovint el seu nom es confon amb Mnlia. 

Noms un membre de la famlia va arribar a les altes magistratures de l'estat: Gneu Malli Mxim que fou cnsol el 105 aC. Gai Malli va participar el 63 aC a la conspiraci de Catilina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230471" title="Gai Malli" nonfiltered="3933" processed="3925" dbindex="89006">
Gai Malli (Caius Mallius) fou un dels participants a la conspiraci de Catilina (63 aC).

Fou l'encarregat de reclutar tropes a Etrria i tenia el seu quarter a Faesulae on va establir els magatzems militars. Abans havia servit sota Sulla com centuri i tenia experincia militar. A la darrera batalla en la que va morir Catilina, Malli va dirigir l'ala dreta, i tanmateix tamb va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230473" title="Maluginense" nonfiltered="3934" processed="3926" dbindex="89007">
Maluginense (Maluginensis) fou una famlia patrcia de la gens Cornlia que apareix als primera temps de la Repblica i desapareix abans de les guerres samnites. La famlia sembla que fou originada en els Cos (Cossus) ja que inicialment els dos cognoms apareixen junts, per desprs van formar branques separades.

Personatges destacats foren:
 Servi Corneli Cos Maluginense, cnsol el 485 aC ;
 Luci  Corneli Cos Maluginense, cnsol el 459 aC ;
 Marc  Corneli Maluginense (magistrat), membre del segon decemvirat. ;
 Marc  Corneli Maluginense (cnsol), cnsol el 436 aC;
 Publius Cornelius M. F. M. N. Maluginensis, fou trib amb potestat consolar el 404 aC;
 Publi Corneli Maluginense, trib amb potestat consolar el 397 aC i el 390 aC;
 Publi Corneli Maluginense Cos, cnsol el 393 aC ;
 Marc Corneli Maluginense (censor) censor el 393 aC ;
 Servi Corneli Maluginense (trib), trib amb potestat consular set vegades al segle IV aC;
 Marc  Corneli Maluginense (trib), trib amb potestat consular per dos vegades al segle IV aC;
 Servi Corneli Maluginense (magister equitum), magister equitum el 361 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230477" title="Luci Corneli Cos Maluginense" nonfiltered="3935" processed="3927" dbindex="89008">
Luci Corneli Cos Maluginense (Lucius Cornelius F. P. N. Cos Maluginensis) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 459 aC junt amb Quint Fabi Vibul II i junts van fer la guerra contra els volscs i els eques amb xit. Sembla que Luci va conquerir Antium i va obtenir els honors del triomf. 

El 449 aC va defensar davant el senat rom al segon decemvirat del que el seu cos germ (frater, probablement cos germ) Marc n'era membre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230478" title="Marc Corneli Maluginense (magistrat)" nonfiltered="3936" processed="3928" dbindex="89009">
Marc Corneli Maluginense (Marc Cornelius L. F. Ser. N. Maluginensis) fou un magistrat rom. 

Fou membre del segon decemvirat (449 aC) que fou molt criticat per la seva actuaci. El seu parent Luci Corneli Cos Maluginense va defensar el decemvirat a petici de Marc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230479" title="Marc Corneli Maluginense (cnsol)" nonfiltered="3937" processed="3929" dbindex="89010">
Marc Corneli Maluginense (Marc Cornelius M. F. Maluginensis) fou cnsol rom el 436 aC junt amb Papiri Cras. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230480" title="Publi Corneli Maluginense" nonfiltered="3938" processed="3930" dbindex="89011">
Publi Corneli Maluginense (Publius Cornelius P. F. M. N. Maluginensis) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar el 397 aC i desprs magister equitum del dictador Marc Furi Camil el 396 aC segons els Fasti, si b Tit Livi i Plutarc anomenen al magister equitum d'aquest any com Publi Corneli Escipi. Fou trib amb potestat consular per segona vegada el 390 aC, any en qu Roma fou ocupada pels gals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230482" title="Servi Corneli Maluginense (trib)" nonfiltered="3939" processed="3931" dbindex="89012">
Servi Corneli Maluginense (Servius Cornelius P. F. M. N. Maluginensis) fou trib amb potestat consular set vegades, segons els Fasti:
386 aC;
384 aC;
383 aC;
380 aC;
376 aC (Tit Livi no l'esmenta el 376 aC);
370 aC;
368 aC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230483" title="Altiero Spinelli" nonfiltered="3940" processed="3932" dbindex="89013">

Altiero Spinelli ( Roma, Itlia 1907 - d. 1986 ) fou un poltic itali, un dels principals defensors del federalisme europeu i un dels pares poltics de la Uni Europea.

Biografia.
Va nixer el 31 d'agost de 1907 a la ciutat de Roma. Va iniciar la seva activitat professional com a periodista, adoptant postures radicals, i oposant-se al sorgiment del feixisme de Benito Mussolini, cosa que li va valdre el seu arrest l'any 1927, passant deu anys a la pres i sis de confinament. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial fou recls a l'illa de Ventotene, juntament amb uns 800 presos poltics que s'oposaven al rgim feixista. 

Va morir el 23 de maig de 1986 a la seva residncia de Roma.

Activitat poltica.
Europeisme.
Membre del Partit Comunista Itali (PCI), durant el mes de juny de 1941 Spinelli i un petit grup de presoners van completar el Manifest de Ventotene (Ventotene Manifesto), document que donava suport el sorgiment d'un nou moviment federalista europeu. A causa de la necessitat de mantenir l'assumpte en secret, i a la falta de materials adequats per a realitzar-lo, el manifest va ser escrit en paper de fumar i guardat en el doble fons d'una caixa de llauna. 

El document aconseguiria arribar a les mans de la Resistncia Italiana, i ms tard, seria adoptat com a programa poltic pel Moviment Federalista Europeu, fundat pel propi Spinelli l'agost de 1943. El contingut d'aquest manifest feia una srie de propostes que buscaven la creaci d'una Federaci Europea d'estats, el primer pas dels quals hauria de ser l'acostament dels pasos, de manera que no torns a aparixer la guerra entre ells. Igual que en molts altres cercles poltics europeus d'esquerres, la pretensi sorgiria com a reacci als destructius excessos provocats pel nacionalisme, de manera que molts han cregut veure la base de la Uni Europea com una reacci hostil contra els plantejaments nacionalistes i les seves conseqncies. 

Comissi Europea.

En la formaci de la Comissi Malfatti l'any 1970 fou nomenat Comissari Europeu d'Indstria i Comissari de Recerca, crrecs que va mantenir en la Comissi Mansholt i Comissi Ortoli. En aquesta ltima etapa la catera de Recerca fou dividida en dues, quedant-se Spinelli amb l'rea de Tecnologia mentre que les funcions referents a Recerca i Cincia van recaure en Ralf Dahrendorf. 

Poltica italiana.
Entre 1976 i 1983 fou escollit diputat al Parlament d'Itlia pel PCI, adscrivint-se en el grup mixt. En la formaci de diversos governs de coalici entre socialistes i comunistes fou nomenat Sotssecretari d'Interior i de Grcia i Justcia.

Parlament Europeu.
En les eleccions europees de 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, esc que va revaldir en les eleccions europees de 1984 i que va mantenir fins el 1986. En reconeixement de la seva important tasca en la unitat europea l'any 1993 el Parlament Europeu anomen un dels seus edificis de la seu de Brusselles amb seu nom, dedicant l'altre edifici a Paul-Henri Spaak.

Enllaos externs.
  Informaci d'Altiero Spinelli al Parlament Europeu;
  Biografia d'Altiero Spinelli;
   Pgina d'homenatge a Altiero Spinelli;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230485" title="Marc Corneli Maluginense (censor)" nonfiltered="3941" processed="3933" dbindex="89014">
Marc Corneli Maluginense (Marcus Cornelius P. F. P. N. Maluginensis) fou un magistrat rom.

Fou censor el 393 aC per substituir a Gai Juli Jul que havia mort en aquest any durant l'exercici del crrec. En el seu lustrum Roma fou ocupada pels gals i, al ser considerada l'elecci com de mal auguri, en endavant ja no es va elegir ms un censor si algun moria durant l'exercici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230486" title="Marc Corneli Maluginense (trib)" nonfiltered="3942" processed="3934" dbindex="89015">
Marc  Corneli Maluginense (Marcus Cornelius P. F. M. N. Maluginensis) segons el Fasti, fou trib amb potestat consular dues vegades: el 369 aC i el 367 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230487" title="Servi Corneli Maluginense (magister equitum)" nonfiltered="3943" processed="3935" dbindex="89016">
Servi Corneli Maluginense (Servius Cornelius Ser. F. M. N. Maluginensis) fou un magistrat rom.

Fou magister equitum del dictador Tit Quint Penne Capitol Crisp I el 361 aC i fou encarregat de dirigir la guerra contra els gals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230488" title="Jlia Mamea" nonfiltered="3944" processed="3936" dbindex="89017">
Jlia Mamea (Julia Mamaea) fou filla de Jlia Mesa i neboda (poltica) de Septimi Sever, cosina germana de Caracalla i tia d'Elagbal. Es va casar amb Gessi Marci i fou la mare d'Alexandre Sever.

Quant Septimi Sever va pujar al tron va viure a la cort a Roma sota la protecci de la seva tia Jlia Domna junt amb la seva germana Jlia Somies. En un moment Jlia Mesa va fer circular el rumor de qu Elagbal, el seu nit fill de Somia, era en realitat fill de Caracalla; Somia va donar suport al rumor i aviat Elagbal fou proclamar emperador per una legi a la que convenientment s'havia fet un fort donatiu (218).

No s coneix res de la seva vida fins que apareix en companyia d'Elagbal a Roma quan protegia al seu fill Alexandre Sever de les tradories del seu cos i emperador. Quan el seu fill va pujar al tron el va ajudar i aconsellar. Per el carcter de Mamea es va demostrar contrari al inters imperial, ja que era orgullosa, gelosa del poder, no permetia cap rival i maltractava a les seves joves; aconsellava a l'emperador l'acumulaci de riquesa el que va fer adoptar a Alexandre un sistema parsimonis per compensar a les legions que va provocar un mot que finalment fou fatal. 

Va morir a la Gllia el 235.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230493" title="Corporaci Catalana de Rdio i Televisi" nonfiltered="3945" processed="3937" dbindex="89018">
La Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV) va ser un organisme de la Generalitat de Catalunya que es va crear per a produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalitzaci lingstica i cultural de Catalunya l'any 1983 amb la Llei 10/1983 del Parlament de Catalunya. L'any 2007 va ser substituda per la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Directors Generals de la CCRTV.
Pere Cuxart i Bartol 1983-1984;
Josep Caminal i Badia 1984;
Joan Granados i Duran 1984-1995;
Jordi Vilajoana i Rovira 1995-1999;
Llus Oliva Vzquez de Novoa 1999;
Miquel Puig i Raposo 2000-2002;
Vicen Villatoro i Lamolla 2002-2004;
Joan Maj i Cruzate 2004-(fins el mar del 2007);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230495" title="A la carretera" nonfiltered="3946" processed="3938" dbindex="89019">
A la carretera (On the road, en angls) s el ttol del llibre ms conegut de Jack Kerouac. Parla dels viatges a travs del Estats Units d'una colla de joves amb ganes de conixer el mn i viure la vida al lmit. La novella t una part autobiogrfics amb un monleg interior i es considera l'obra definitiva de la generaci beat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230496" title="Mamerc" nonfiltered="3947" processed="3939" dbindex="89020">
Mamerc (Mamercinus) o Mamerc (Mamercus) fou la ms antiga de les famlies patrcies romanes de la gens Emlia i una de les mes distingides dels primers temps de la repblica.

El seu nom era Mamerc durant el regnant de Numa Pompili, del qual tots els Emilis derivaven el seu origen. Va desaparixer vers el temps de les guerres samnites. El nom Mamerc fou usat aviat com a nom a la gens Emlia i va romandre per molt de temps especialment entre els Emili Lpid quant ja la famlia Mamerc o Mamert s'havia extingit.

Els principals personatges amb nom Mamerc o Mamerc foren:
Claudi Mamerc o Mamert, escriptor de panegrics rom.
Gai  Emili Mamerc, trib amb potestat consular el 394 aC i 391 aC ;
Luci  Emili Mamerc (cnsol), cnsol el 366 aC i el 363 aC;
Luci  Emili Mamerc (trib), trib amb potestat consular per set vegades al segle IV aC;
Luci  Emili Mamerc Privernes, cnsol el 341 aC i 329 aC ;
Luci Emili Mamerc, cnsol el 484 aC, el 478 aC i el 473 aC ;
Luci Emili Mamerci (magister equitum), magister equitum ;
Luci Pinari Mamerc Ruf (cnsol), cnsol el 472 aC ;
Luci Pinari Mamerc Ruf (trib), trib amb potestat consolar el 432 aC;
Mamerc Emili Mamerc (cnsol), cnsol el 410 aC ;
Mamerc Emili Mamerc (trib) trib amb potestat consular el 438 aC. ;
Publi Pinari Mamerc Ruf, cnsol el 489 aC ;
Tiberi  Emili Mamerc, cnsol el 470 aC i el 467 aC ;
Tiberi  Emili Mamerc, cnsol el 339 aC ;

Vegeu tamb.
Mamerc (fill de Numa Pompili);
Mamerc de Catana, tir de Catana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230498" title="Luci Emili Mamerc" nonfiltered="3948" processed="3940" dbindex="89021">
Luci Emili Mamerc (Lucius Aemilius Mam. F. Mamercus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol per primera vegada el 484 aC amb Ceso Fabi Vibul i va derrotar els volscs i eques segons Tit Livi o fou derrotat per ells segons Dions.

Fou cnsol per segona vegada el 478 aC amb Gai Servili Estructe Ahala I i va derrotar a Ves davant les muralles de la ciutat amb una gran matana, i desprs hi va fer un tractat que el senat va rebutjar per ser massa favorable als derrotats i li va negar els honors del triomf.

Fou cnsol per tercera vegada el 473 aC amb Vopisc Juli Jul. 

El 470 aC va donar suport a la llei agrria favorable als plebeus, en venjana perqu el senat rom li havia negat el triomf.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230499" title="Tiberi Emili Mamerc" nonfiltered="3949" processed="3941" dbindex="89022">
Tiberi  Emili Mamerc (Tiberius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercus) fou un magistrat rom, fill de Luci Emili Mamerc.

Fou cnsol el 470 aC junt amb Luci Valeri Potit. Aquest any fou de forta agitaci per la llei agrria presentada pels plebeus i el judici d'Appi Claudi. Tiberi va donar suport a la llei com el seu pare. Va portar tamb un exrcit contra els sabins, per sense cap xit destacat. 

Fou cnsol altre cop el 467 aC amb Quint Fabi Vibul II i altre cop va donar suport a la llei agrria i va implementar la llei Cssia. Les terres que havien estat arrabassades als volscs l'any anterior foren cedides als plebeus i es va establir una colnia a Antium. Tamb en aquest any va combatre als sabins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230502" title="Misa Amane" nonfiltered="3950" processed="3942" dbindex="89023">

Misa Amane s una dels personatges del manga anime Death Note. La Misa cont una Death Note i una shinigami, en Rem (personatge de manga hotori), o ms ben dit, les Rems (son baries). 
La Misa est molt enamorada d'en Severus esnape, i est disposada a fer el que ell vulgui( no estem parlant d'acte sexuals). Segons el que ella diu, un criminal va matar als seus pares, per Kira va fer justcia amb ell. 
Per tant, la Misa contactar amb en Tomas del orfanatoo fent-se passar per un fals Kira (el segon Kira). 

La Misa es una noia molt ximpletaaa, i tot hi que el seu propsit es ajudar en tot el que pugui a en Colombo, la majoria de casos no hi ajuda gaire. Igualment, al final l'ajuda amb els seus ulls de boja, amb els que pot veure algua cosa inutil. A ms, tamb t les seves dots de fama americana com heidi i aix portar a la victria d'en Voldemort i en Ryuuzaki. Tamb es profe, i aix ajuda als seus moments, com a l'invitaci de la Yotsuba. 

Aquest personatge es un dels que caracteritzen la serie Death Note com a gtica, per no dir que es l'nic, ja que sempre vesteix tal i com se sent, per seguint unes pautes. Sempre porta creus i calaveres i sempre va vestida de negre o, tamb, combinant-lo amb altres colors com el vermell o el blanc.

significa 'pervertit' i 'transformaci' 
Una maga del vent creada com a sbdita d'en Naraku. L'odia, per est obligada a obeir-lo, ja que t la seva vida a les seves mans. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230503" title="Mamerc Emili Mamerc" nonfiltered="3951" processed="3943" dbindex="89024">


Onomstica:

Mamerc Emili Mamerc (trib) trib amb potestat consular el 438 aC. ;

Mamerc Emili Mamerc (cnsol), cnsol el 410 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230504" title="Generaci beat" nonfiltered="3952" processed="3944" dbindex="89025">

La generaci beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta. El terme beat prov de "beaten down" (derrotat), reflectint la desesperaci d'una societat afectada per la depressi econmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaa de la bomba atmica. Represent una nova manera d entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepci. 
En la literatura de la generaci beat destaquen autors com Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allan Ginsberg i William Burroughs, entre d'altres.

El pensament i la forma d'entendre la vida de la generaci beat va ser la precursora del moviment hippie de la dcada segent.

El terme Beat Generation sorg durant una conversa entre Jack Kerouac i John Clellon Holmes el 1948. La intenci de llurs membres no era la d'anomenar-la, sin la de "desanomenar-la". A finals del 1952 aparegu al New York Times Magazine un article de John Clellon Holmes titulat "This is the Beat Generation " que capt l'atenci del pblic.

El terme arrib a usar-se de tal manera, que el 1959 Kerouac consider necessari corregir pblicament l'abs d'aquesta denominaci en els mitjans de comunicaci, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment venut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intent mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relaci amb paraules com "beatitud" i "beatfic", connexi que s'explicava perqu els ideals del moviment beat anaven lligats amb la conscincia orientada a la comprensi del pensament oriental, cap a prctiques de meditaci, etc. Aquesta "redefinici" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbliques de l'estil de la derrota o foscor necessries, precedents a l'apertura a la llum i la supressi de l'ego que porten a la illuminaci religiosa.

Com a reacci i amb la intenci de parodiar i desprestigiar el moviment beat, el 1958 aparegu el mot "beatnik", producte de la fusi de les paraules "beat" i "Sputnik" (el primer satllit que arrib a l'espai aquell any, de fabricaci russa), suggerint una condici antiamericana i comunista del moviment beat.

Allen Ginsberg, un dels integrants ms famosos, observava en el prle al llibre "The Beat Book", editat per Anne Waldman i Andrew Schelling, un altre possible significat: "acabat", "complet", en la nit fosca de l'nima o en el nvol del no saber. Incls "obert", en el sentit whitmani de "apertura a la humiltat". Per, independentement del significat que li donem, Beat Generation passa a designar un moviment literari format per un grup d'amics que des de mitjans dels anys quaranta havien treballat junts escrivint poesia i prosa, i que compartien una idea de cultura i aficions o fonts d'inspiraci similars, com la msica jazz.

El grup inicial estava format per Jack Kerouac, Neal Cassady, William Burroughs, Herbert Huncke, John Clellon Holmes i Allen Ginsberg. L'any 1948 s'hi afegiren Carl Salomon i Philip Lamantia; el 1950 Gregory Corso; i el 1954 Lawrence Ferlinghetti i Peter Orlovsky.

Aquest grup, que acab anomenant-se la Generaci Beat, revitalitz l'escena bohmia cultural nord-americana. La seva energia es desbord cap els moviments juvenils d'aquella poca (On the Road -En el cam, 1957- de Kerouac, va assumir carcter de manifest universal d'una joventut que volia fugir d'all establert), i fou absorbida per la cultura de masses i per la classe mitjana cap a finals dels anys cinquanta i finals dels seixanta. 

Entenien l'art com a manifestaci de les textures de la conscincia. Llur cant a l'alliberament espiritual deriv cap un alliberament, particularment l'homosexual, que va fer de catalitzador dels moviments d'alliberament de la dona i dels negres. Seguint una visi tolerant i no-testa, un antifeixisme csmic, un eclecticisme... s'interessaren per les substncies psicodliques como a eines de coneixement.

Lluitaren contra els valors tradicionalistes i puritans dels Estats Units, contra l'"American Way of life", repudiaren implcitament els valors comercials i proposaven reemplaar-los pels ideals exposats per Walt Whitman a "Fulles d'herba".

Els involuntaris membres fundadors del moviment rebutjaren obertament la massificaci i frivolitzaci en la qual havien caigut els beatniks. El cine -especialment- contribu a posar de moda una suposada "esttica beat" falsa, en la qual tots els joves bohemis vestien de negre, portaven boina i barba o barbeta, i passaven el temps en antics cafs llegint poesia, fumant i tocant els bongos. 








 Enllaos Externs .
La Generaci Beat ;
Literatura beat ;
Biografies d'artistes, escriptors i poetes de la generaci beat ;
Beat Generation i cultura bohmia ;
Blue Neon Alley - Directori ;
Biografies i informaci histrica ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230508" title="Mamerc Emili Mamerc (trib)" nonfiltered="3953" processed="3945" dbindex="89026">
Mamerc Emili Mamerc (Mamercus Aemilius M. F. Mamercinus) fou un magistrat rom.

Fou trib amb potestat consular el 438 aC. El 437 aC fou nomenat dictador per fer la guerra contra Ves i Fidenes (aquesta ciutat s'havia revoltat el 438 aC i s'havia sotms a Lar Tolumni de Ves). El seu magister equitum fou Luci Quint Cincinnat II i va obtenir una gran victria sobre els enemics i els honors del triomf. Suposadament Lar Tolumni va morir en un combat singular amb Corneli Cos, per s dubts que aquest fet es pugui situar el 437 aC (sembla ms probable una data en torn al 426 aC quan Fidenes fou conquerida). 

Fou altre cop dictador per la possibilitat de guerra amb Etrria, el 433 aC amb Aule Postumi Tubert com a magister equitum, per no va arribar a sortir de la ciutat; va establir una llei limitant a 18 mesos la duraci de la censura que abans era de cinc anys, cosa que tenia fort suport popular, per va molestar als censors llavors al crrec que el van apartar de la seva tribu i el van situar com un simple erari.

El 426 aC fou dictador per tercera vegada amb Aule Corneli Cos I com a magister equitum i fou probablement en aquest any quan va derrotar a Fidenes i Ves i va conquerir la primera ciutat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230509" title="Mamerc Emili Mamerc (cnsol)" nonfiltered="3954" processed="3946" dbindex="89027">
Mamerc Emili Mamerc (Mamercus Aemilius Mam. F. M. N. Mamercinus) fou un magistrat rom, fill de Mamercus Aemilius M. F. Mamercinus. Fou cnsol el 410 aC amb Gai Valeri Potit Vols i tamb va ser tres vegades trib amb poder consolar el 405 aC, el 403 aC i el 401 aC.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230510" title="Jules Rossi" nonfiltered="3955" processed="3947" dbindex="89028">

 Giulio "Jules" Rossi (Acquanera di San Giustina, 3 de novembre de 1914 - Champigny-sur-Marne, Frana, 30 de juny de 1968) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1935 i 1950. Durant aquests anys aconsegu 9 victries, les ms importants de les quals foren una Pars-Roubaix, una Pars-Tours i una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1936;
 1r de la Pars-Saint tienne;
1937;
 1r a la Pars-Roubaix;
1938;
 1r a la Pars-Tours;
 1r del Gran Premi l'Eco d'Alger;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1941;
 1r al Gran Premi de les Nacions;
 1r de la Pars-Reims;
1943;
 1r de la Pars-Reims;
1945;
 1r a Nantua;

Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (8a etapa);
1938. Abandona (13a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. Abandona ;
1936. Abandona ;

Enllaos externs.
Palmars de Jules Rossi ;
Fitxa de Jules Rossi a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230511" title="Gai Emili Mamerc" nonfiltered="3956" processed="3948" dbindex="89029">
Gai Emili Mamerc (Caius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) fou trib amb potestat consular el 394 aC i junt amb el seu collega Espuri Postumi Alb Regillense va fer la guerra contra els eques. Fou trib amb potestat consular per segona vegada el 391 aC junt amb Gai Lucreci i va derrotar a la ciutat de Volsinii.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230512" title="Luci Emili Mamerc (trib)" nonfiltered="3957" processed="3949" dbindex="89030">
Luci Emili Mamerc (Lucius Aemilius Mam. F. M. N. Mamercinus) fou un magistrat rom, fill de Mamercus Aemilius M. F. Mamercinus. Fou trib amb potestat consular en set ocasions:
391 aC;
389 aC;
387 aC;
383 aC;
382 aC;
380 aC;
377 aC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230514" title="Luci Emili Mamerc (cnsol)" nonfiltered="3958" processed="3950" dbindex="89031">
Luci Emili Mamerc (Lucius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercinus) fou un magistrat rom fill de Lucius Aemilius Mam. F. M. N. Mamercinus.

Fou magister equitum del dictador Marc Furi Camil (368 aC).

Fou cnsol el 366 aC amb Luci Sexti Later, crrec que fou el primer plebeu que va exercir d'acord a la llei Licnia recentment aprovada. Fou cnsol per segona vegada tres anys ms tard (363 aC) amb Gneu Genuci Aventinense.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230515" title="Luci Emili Mamerci (magister equitum)" nonfiltered="3959" processed="3951" dbindex="89032">
Luci Emili Mamerci (Lucius Aemilius L. F. L. N. Mamercinus) fou un magistrat rom fill de Luci  Emili Mamerc (cnsol) (Lucius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercinus).

Fou interrex el 353 aC i magister equitum del dictador Gai Juli Jul IV el 352 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230516" title="Comissari Europeu d'Energia" nonfiltered="3960" processed="3952" dbindex="89033">
El Comissari Europeu d'Energia s un membre de la Comissi Europea responsable de l'rea d'energia a la Uni Europea mitjanant el desenvolupament d'una poltica energtica concreta. Aix mateix tamb s el responsable de la poltica nuclear. L'acual comissari s el let Andris Piebalgs.

Orgens.
La cartera referent a energia fou creada l'any 1967 en la Comissi Rey, sent una de les carteres de ms importncia donada la dependncia energtica que t la Uni Europea. Durant el mandat de la Comissi Jenkins coexist amb la cartera de Seguretat Nuclear, denominada Seguretat Atmica en la Comissi Thorn.

Llista de Comissaris d'Energia.

Llegenda:




Enllaos externs.
  Portal de l'Energia a la Comissi Europea;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230517" title="Luci Emili Mamerc Privernes" nonfiltered="3961" processed="3953" dbindex="89034">
Luci  Emili Mamerc Privernes (Lucius Aemilius L. F. L. N. Mamercinus Privernas) fou un magistrat rom fill de Lucius Aemilius L. F. L. N. Mamercinus fou tamb un distingit general rom de les guerres samnites.

Fou cnsol per primer cop el 341 aC amb Gai Plaut Venn Hipseu, any en qu va assolar el Samni.

El 335 aC fou elegit dictador per dirigir els comicis ja que els cnsols estaven absents de Roma.

El 329 aC fou cnsol per segona vegada amb Gai Plauci Deci, i en aquest temps hi va haver una gran alarma social a Roma davant els rumors que els gals avanaven cap a la ciutat. El cnsol Deci llavors va atacar Privernum que va mantenir una forta resistncia, mentre Mamerc reclutava un gran exrcit per fer front als gals, per els rumors es van demostrar sense fonament i llavors Mamerc va anar a ajudar al seu collega a Privernum que fou conquerida i els dos cnsols van obtenir els honors del triomf. Per aquesta conquesta Luci Emili va assolir el renom de Privernes.

El 316 aC fou designat dictador per dirigir la lluita contra els samnites, el que va fer amb xit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230518" title="Tiberi Emili Mamerc" nonfiltered="3962" processed="3954" dbindex="89035">
Tiberi  Emili Mamerc (Tiberius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) fou cnsol rom el 339 aC junt amb Quint Publi Fil. Mamerc va investir al seu collega amb la dictadura amb el propsit de privar a la cria d'una part del seu poder. Tit Livi atribueix aquest fet a que el senat havia negat un triomf a Mamerc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230520" title="Publi Pinari Mamerc Ruf" nonfiltered="3963" processed="3955" dbindex="89036">
Publi Pinari Mamerc Ruf (Publius Pinarius Mamercinus Rufus) fou un magistrat rom. Fou cnsol rom el 489 aC amb Gai Juli Jul I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230522" title="Luci Pinari Mamerc Ruf (cnsol)" nonfiltered="3964" processed="3956" dbindex="89037">
Luci Pinari Mamerc Ruf (Lucius Pinarius Mamercinus Rufus) fou un magistrat rom probablement fill de Publius Pinarius Mamercinus Rufus. Fou cnsol el 472 aC amb Publi Furi Medull Fus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230523" title="Luci Pinari Mamerc Ruf (trib)" nonfiltered="3965" processed="3957" dbindex="89038">
Luci Pinari Mamerc Ruf (Lucius Pinarius L. F. P. N. Mamercinus Rufus) fou un magistrat rom, probablement fill de Lucius Pinarius Mamercinus Rufus. Fou trib amb potestat consolar el 432 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230524" title="Mamerc (fill de Numa Pompili)" nonfiltered="3966" processed="3958" dbindex="89039">
Mamerc (Mamercus, ) fou un suposat fill del rei Numa Pompili que va portar aquest nom segons una tradici en record de Mamerc, fill de Pitgores, i segon altre per Mamerc, fill de Mart i Slvia. 

Pescenni Fest diu que Mamerc era un nom entre els oscs, que anomenaven Mamers al deu Mart.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230525" title="Mamerc de Catana" nonfiltered="3967" processed="3959" dbindex="89040">
Mamerc (Mamercus, ) fou tir de Catana, crrec que ocupava quan Timole va desembarcar a Siclia el 344 aC. Sembla que era d'origen suditali i havia assolit la tirania com a comandant de mercenaris.

Era un home guerrer que possea una gran riquesa. Desprs de la derrota d'Hicetes I a Adranum davant Timole, Mamerc es va aliar amb el vencedor. Quant Timole es va haver amo de Siracusa i va derrotar els cartaginesos a la gran batalla de Crimissos (339 aC)  Mamerc va comenar a tmer que podia ser el proper, i es va aliar a Hicetes I (ara Hicetes de Leontins) i els cartaginesos; inicialment van obtenir algun xit i van derrotar a un petit exrcit mercenari siracus, per desprs Hicetes fou derrotat per Timole que aviat el va capturar; tot seguit Timole va marxar contra Catana i Mamerc va sortir a fer-li front per fou derrotat; els cartaginesos van fer un tractat de pau amb el lder siracus.

Mamerc es va veure aix sense aliats i va fugir a Messana, on es va refugiar amb el tir Hipp. Timole el va seguir i va assetjar Messana per terra i mar. Hipp va fugir i Mamerc finalment es va rendir, a canvi d'un judici regular, per una vegada presoner fou conduit a l'assemblea del poble que el va condemnar a mort com un criminal vulgar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230526" title="Mamers" nonfiltered="3968" processed="3960" dbindex="89041">
Mamers fou el nom osc del du Mart. 

Marc Terenci Varr diu tamb que els sabins anomenaven Mamers a Mart. Els romans van adorar a Mamers com a divinitat rstica.

El nom de mamers va originar el dels mamertins a Messana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230528" title="Amde Fournier" nonfiltered="3969" processed="3961" dbindex="89042">






Amde Fournier (Armentires, 7 de febrer de 1912 - Lecci, 30 de mar de 1992 va ser un ciclista francs que fou professional entre 1934 i 1950. Durant aquests anys aconsegu 4 victries i una medalla de plata als Jocs Olmpics de 1932.

Palmars.
1932;
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Los ngeles en persecuci per equips ;
1934;
 1r al Circuit de l'Indre;
1939;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1941;
 1r del Gran Premi d'Europa;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (a etapa);
1939. 47 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Amde Fournier ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230529" title="Sant Sebasti (Rafael)" nonfiltered="3970" processed="3962" dbindex="89043">

Sant Sebasti (en itali San Sebastiano) s una pintura a l'oli realitzada per Rafael entre el 1501 i 1502 i actualment exposada al Accademia Carrara, a Brgam.

La pintura pertany successivament a la collecci Zurla de Crema, desprs al gravador Giuseppe Longhi i des de 1836 al comte Guglielmo Lochis que el va donar a la seva actual seu l'any 1866.

Imatge sagrada destinada a la devoci privada s reconeguda com a obra de Rafael a l'inici del perode florent. El quadre presenta lleugeres variacions en relaci amb els motius de Perugino. En aquesta pintura les gracioses actituds|postures peruginesques i la bromosa transparncia del color caracterstic de Francesco Francia, es fusionen de manera que indica clarament la presncia de Rafael. La seva habilitat per compondre formes clares i equilibrades es far tpica des d'aquesta obra en endavant.

Sebasti sost una fletxa, el smbol del seu martiri, amb el dit petit elegantment alat. Llueix una magnfica capa vermella i una camisa brodada d'or, amb el cabell elegantment pentinat, no hi ha res en aquesta figura que recordi els turments que va sofrir San Sebasti per la seva fe. s una obra primerenca tpica, unnimement atribuda a Rafael i, en la seva bellesa ornamental i to elegac, recorda molt les obres de Perugino. El paisatge i l'aspecte femen de San Sebasti sn influncia de Perugino, per la m emergent amb la fletxa fa pensar en un coneixement de Leonardo. La construcci de la imatge en ellipses entrecreuades s totalment rafaelesca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230532" title="Andris Piebalgs" nonfiltered="3971" processed="3963" dbindex="89044">

Andris Piebalgs ( Valmiera, Letnia 1957 ) s un poltic let que actualment ocupa el crrec de Comissari Europeu d'Energia en la Comissi Barroso

Biografia.
Va nixer el 17 de setembre de 1957 a la ciutat de Valmiera, poblaci situada al comtat de Valmieras. Va estudiar magisteri a la Universitat de Letnia de Riga, esdevenint posterior professor d'ensenyament primari.

Activitat poltica.
Membre del partit liberal Via Letona (LC), amb la independncia del seu pas respecte la URSS fou nomenat Ministre d'Educaci l'any 1990 pel primer ministre de Letnia Ivars Godmanis, crrec que ocup fins el 1993. Amb l'ascens el 1993 del nou primer ministre Valdis Birkavs, del seu propi partit, fou nomenat Ministre de Finances, crrec que ocup tamb sota la presidncia de M ris Gailis fins el 1995.

Aquell any fou nomenat ambaixador a Estnia i posteriorment l'any 1998 ambaixador davant la Uni Europea, esdevenint un dels principals responsables de les relacions bilaterals per la entrada del seu pas en la UE. L'any 2004 fou nomenat membre de la Comissi Barroso, en substituci d'Ingrida Udre que no reb l'aval del Parlament Europeu per esdevenir Comissria Europea de Fiscalitat i Uni Aduanera. Com a membre d'aquesta Comissi fou nomenat Comissari Europeu d'Energia, cartera inicialment destinada a l'hongars Lszl Kovcs per que el Parlament Europeu no vei amb bons ulls que en fos el titular.

Enllaos externs.
  Pgina d'Andris Piebalgs a la Comissi Europea;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230533" title="Llista de captols de Turc per Principiants" nonfiltered="3972" processed="3964" dbindex="89045">
Aix s una llista de tots els captols de la srie de televisi Turc per principiants.



 CAPTOL 1. On perdo la llibertat .

Quan la Doris li diu a la seva filla Lena que s'ha enamorat d'en Metin, un policia turc, i que se'n va a viure amb ell i els seus dos fills, la Lena ho troba horrors. I efectivament, la Yagmur, la seva nova "germana", s una devota musulmana, i el seu "germ", en Cem, s un aprenent de masclista que li diu directament que ara l'home de la casa s ell, i que la Lena ha de deixar de posar-se roba tan provocativa...

 CAPTOL 2. On no vull cap germana .

En Metin intenta en va ensenyar al seu fill l'art de la seducci sensible de les dones. La Doris li demana a la Lena que cooperi ms per unir les dues famlies, i la Lena acompanya la seva nova "germana", la Yagmur, a pregar a l'escola islmica. Per la Lena, que ha estat educada de forma anti-autoritria, i la Yagmur, que s una musulmana devota, no tenen res en com, i el xoc entre les dues s inevitable.

 CAPTOL 3. On faig una relliscada .

Ara que finalment la Lena i la Yagmur es comencen a acostar, han buscat alguna activitat per fer juntes. La Yagmur voldria jugar a escacs, per la Lena se la vol emportar a una discoteca. I al final la conven, per la sortida acaba en desastre i la Doris i en Metin s'han de plantejar quanta llibertat els haurien de donar.

 CAPTOL 4. On no trobo amics .

En Metin no vol que a casa celebrin el Ramad, per la Yagmur es nega a menjar fins que es pongui el sol. Mentrestant, la Lena es nega a anar a la seva nova escola i la Doris, que per alguna cosa s psicloga, s'adona immediatament del que passa. Li diu a la Lena que en realitat li fa por no poder fer amics, i la noia s'indigna i immediatament se n'inventa una dotzena.

 CAPTOL 5. On l'Axel s'enamora de la meva famlia .

La Lena est empipadssima perqu la seva mare l'ha volgut aparellar amb l'Axel, per finalment la Doris la conven que tot ha estat un malents. La Lena perdona l'Axel i acaben fent-se amics. Per tot i aix, ella nota que l'Axel voldria que fossin alguna cosa ms que amics.

 CAPTOL 6. On apareixen molts secrets .

La Lena creu que l'Axel ha trat la seva amistat perqu s'ha enamorat de la Ching. Mentre es pregunta on hi ha la frontera entre l'amistat i l'amor i per qu est tan terriblement gelosa, la Yagmur s'imposa un cstig perqu ha menjat porc sense saber-ho. Un cop ms, en Metin no sap qu fer, i la Doris passa a l'acci. Se'n va a parlar amb el professor de religi de la Yagmur, per al final noms aconsegueix empitjorar les coses.

 CAPTOL 7. On tinc la mala sort de fer-me gran .

Mentre la Doris intenta refer la seva relaci amb la Yagmur, en Cem decideix que ha d'aconseguir que en Costa surti amb la Lena perqu aix la podr controlar millor. Quan la Doris acusa la seva filla de ser incapa de tenir una relaci, la Lena vol mostrar a tothom que s una dona madura, i els assegura que ella i l'Axel ja fa temps que surten junts. I per corroborar-ho, li fa un pet davant de tota la famlia. L'Axel no posa inconvenients a la comdia, per ella s'adona massa tard que el seu amic, tot all no s'ho ha pres noms com un joc.

 CAPTOL 8. On no tinc sentiments .

La Doris est tan nerviosa a la feina, que intenta quedar amb en Metin per fer l'amor, per en Metin s'ofn d'all ms. Mentre els dos tenen la seva primera discussi seriosa, la Lena medita com s'ha de prendre la declaraci d'amor de l'Axel. Finalment decideix acabar la relaci encara que, de fet, no han estat mai parella oficialment. Per de sobte, topa amb un dilema. Quins sn els seus sentiments respecte a l'Axel?

 CAPTOL 9. On l'Axel es passa tot el dia de color verd .

Finalment, la Lena i l'Axel surten junts, per la Lena ja comena a veure que s'acosten problemes. S'ha adonat de seguida que l'Axel no en t prou amb la seva relaci platnica de petonets i agafar-se de la maneta. Per quan l'Axel nota que la Lena dubta si han de fer l'amor o no, ell tamb li assegura que s'estima ms esperar-se. La Lena es tranquillitza... fins que descobreix que l'Axel t molta ms experincia amb el sexe del que diu. I, per acabar de complicar les coses, en comptes de sortir amb l'adorable Ching, ara en Cem noms t ulls per la Lena.

 CAPTOL 10. On sc bona tia .

La Yagmur s una mestressa de casa perfecta, i no para d'avergonyir la Doris. Mentrestant, l'Axel i la Lena s'han reconciliat, i el fet ha provocat la fria d'en Cem, que li assegura a l'Axel que arribaran a les mans si no toca el dos. L'Axel desapareix del mapa i li deixa el problema a la Lena, que n'hi canta quatre de fresques al seu "germ". Per en Cem li assegura que l'Axel no ha volgut lluitar perqu no l'estima, i deixa la Lena ben confosa.

 CAPTOL 11. On m'atrapa el llop .

El pesadssim pare de la Doris, en Hermi, apareix de sobte, i com que no vol quedar com una fracassada a ulls del seu pare, li assegura que la seva relaci amb el pare de la Lena encara continua. Per la mentida aviat sortir a la llum de la manera ms descarada possible. Mentrestant, la disputa entre l'Axel i en Cem va pujant de to. Per mirar d'arreglar el conflicte, l'Axel proposa a la Lena que aparellin en Cem amb la Ching. Entre els dos preparen una situaci perfecta perqu en Cem i la Ching s'enamorin, per al final el tret els surt absolutament per la culata.

 CAPTOL 12. On n'haig de triar un .

Mentre la Yagmur i en Nils intenten en va que la Doris i en Metin no vegin l'avi Hermi, la Lena es troba enmig d'unes autntiques muntanyes russes emocionals. Tot i aix, com que sap que de les emocions no se'n pot fugir, decideix que en far cas. Mentrestant, per, en Cem no para de mirar-la amb aquells ullets, i l'Axel comena a estar-ne cada cop ms gels. La Lena sap que noms s qesti de temps que el castell de cartes s'enfonsi. Per aix s'ha de decidir ben aviat: l'Axel, o en Cem?

 CAPTOL 13. On les dones flaquegen .

Arran de l'intent de sucidi de l'Axel, la seva terapeuta, la Doris, pateix un enorme sentiment de culpa. I la Lena tamb es veu en l'obligaci de ser considerada. Ara no pot engegar l'Axel de cap manera. Per tampoc pot oblidar en Cem, i finalment, ell li fa una oferta immoral: que tinguin una aventura! Ser o no ser... immoral, aquesta s la qesti!

 CAPTOL 14. On faig el pet de comiat .

L'Axel fa tot el que pot per fer fracassar la inepta aventura secreta de la Lena i en Cem. Fa tan b el paper d'orfe i de pobre vctima, que la Doris li ofereix que es quedi a viure a casa dels Schneider-ztrk, una decisi que desembocar en diversos problemes d'organitzaci per a la Lena i en Cem.

 CAPTOL 15. On apareix un mbil perpetu .

La Diana, la germana petita de la Doris, torna a Berln. Ara s professora d'una escola, i per aix es comena a preocupar de l'educaci dels nens consentits de la famlia Schneider-ztrk. I resulta que, segons ella, en Nils s un superdotat! Per altra banda, en Cem finalment t proves que l'Axel no es va voler sucidar, i que noms s'aprofita dels sentiments de culpa de la Lena.

 CAPTOL 16. On va de sexe i pistoles .

La Doris es resisteix a perdre el seu Nils enviant-lo intern a un collegi Sus per superdotats, i ara, a ms, ha perdut els resultats del seu test d'intelligncia. El seu petit s'enfonsa en una crisi depressiva perqu s'ha convenut que s del tot estpid. Mentrestant, la mentida del sucidi de l'Axel ha sortit a la llum. En Cem tenia ra, per la Lena no aconsegueix abraar el seu germanastre turc. I tamb t lloc un accident en qu hi ha involucrat un reguer.

 CAPTOL 17. On en Cem no vol semblar ms un gos castrat .

Un petit accident que ha tingut lloc representa un obstacle ms en l'accidentat cam de la Lena cap a en Cem. En Metin finalment s'ha armat de valor i ha posat un anell de comproms en un pasts per fer seva la Doris per sempre ms.

 CAPTOL 18. On se m'encongeix l'estmac de l'emoci .

En Cem no es troba cmode amb els sentiments profunds i contesta a una carta d'amor de la Lena amb una exhibici de clar desinters. Aquesta fredor turca enfonsa la Lena en la desesperaci. I l'amor desemboca en guerra. Tamb resulta que els plans d'en Metin per casar-se amb la Doris topen amb un obstacle implacable: la Yagmur, la seva filla, pensa en la seva difunta mare.

 CAPTOL 19. On la Yagmur aprn a fer petons .

La Yagmur rep tot de missatges romntics d'un admirador annim, i est horroritzada. La Doris interpreta la lluita romntica entre en Cem i la Lena com un combat per obtenir l'afecte dels pares, i posa en marxa una terpia que noms empitjora les coses. I els plans de boda d'en Metin no arriben al cor de la Doris sin a la claveguera.

 CAPTOL 20. On faig parar boja la mare .

La Doris ha sabut quins sn els sentiments de la Lena respecte en Cem i, ves per on, fins i tot aquesta mare tan permissiva t els seus lmits. No se'n sap avenir que un flirteig tan descarat posi en perill els fonaments de la seva valuosssima famlia. En Metin tampoc pot ms, perqu el seu fill sap un secret que podria destruir la seva imatge. Els dos pares estan a punt de tenir un atac de nervis.

 CAPTOL 21. On en Cem es fica a la boca del llop .

En Metin i la Doris rivalitzen per saber qui dels dos educa millor els fills. Mentre la Doris fa tot el que pot per intentar acceptar els sentiments de la seva filla per en Cem, a en Metin se li presenta una tasca encara ms dura: el seu fill li ha demanat que vagin junts a un bordell. Mentrestant, la tieta Diana anima la Yagmur perqu es posi en contacte per e-mail amb el seu admirador secret.

 CAPTOL 22. On en transformo en una grua .

En Cem s'ha de decidir. Amb qui es vol fer home? Amb la Lena, o amb una prostituta de 45 anys? Mentrestant, la Doris vol ajudar la Lena i en Cem i en fa un gra massa. Intenta fer-los una anlisi d'aura i la Lena ho troba del tot excessiu. Per com que est desesperada, accepta el pla esotric de la Doris per aparellar-los. I la Yagmur li sembla que ja sap qui s el seu admirador annim, per al final s una falsa alarma.

 CAPTOL 23. On en Metin t una aventura .

En Metin li demana a l'avi Hermi que li concedeixi la m de la seva filla en matrimoni i llavors s'assabenta d'un terrible secret que el fa dubtar molt seriosament de l'amor que li t la Doris. Mentrestant, la Doris creu que en Metin t una aventura. Els dos es perden en un malents romntic que acaba de forma molt poc romntica. En Metin acaba marxant de casa, i dormint al cotxe.

 CAPTOL 24. On un conillet no fa bondat .

La Lena s'ha assabentat de l'excursi d'en Cem al baixos fons i, com que est d'all ms empipada, es llana als braos d'en Malte, un antic amic del parvulari. I ves per on, ha de ser l'Axel qui intenti arreglar les coses enter en Cem i la Lena! La Doris no es vol casar, vol poder tenir sempre les mans lliures, per per desgrcia aquesta decisi t un efecte reductor de la potncia d'en Metin.

 CAPTOL 25. On tots estan histrics .

De mica en mica, la Doris s'adona que li fa por comprometre's i es llana a buscar algun trauma que expliqui aquest problema que t amb els homes. La Yagmur finalment ha descobert la identitat del seu admirador i li escriu uns e-mail d'all ms innocents. I llavors arriba el sotrac: el seu admirador s discapacitat. La Lena ho troba genial, per a la Yagmur li fa por que els fills que tingus amb ell tamb poguessin ser discapacitats.

 CAPTOL 26. On "when a metin loves a woman" .

La Doris finalment ha acceptat el casament, per vol que no sigui convencional. A la Diana li fa por que, a part de poc convencional, el casament sigui un autntic avorriment. Per altra banda, resulta que en Costa t un problema de quequeig i se sent inferior. En Cem hauria de demostrar la seva sensibilitat, per per desgrcia demostra que no en t gens ni mica. I la Yagmur resulta que ha estat estudiant el llenguatge dels sord-muts per li espera una altra sorpresa. S'ha confs de persona i, en realitat, no ha conegut el seu admirador secret.

 CAPTOL 27. On tothom t co...co...complexos .

La Doris no es vol casar de blanc perqu troba que no s prou bonica i demana una boda ecologista ms del seu estil. Curiosament, ser la Yagmur qui s'ocupar de les inseguretats de la futura nvia. En Cem, per part seva, ha descobert que hi ha molts joves estrangers que quequegen a causa de la por que els fa la llengua del nou pas. Tamb ha descobert que cantar ajuda, i resulta que l'Ulla, la filla gens enrotllada del pastor protestant, porta el cor del grup de joves de l'esglsia. Dit i fet: en costa i en Cem gaireb fan que s'enfonsi l'esglsia.

 CAPTOL 28. On arriba l'Ulla .

La Lena i en Cem encara estan enfadats. En Cem est dolgut perqu la Lena ha fet l'amor abans que ell i per aix li diu que s una fresca. La Doris aconsella a la Lena que trenqui amb en Cem. Per la Lena decideix tornar-s'hi d'una altra manera i es fa amiga de l'Ulla. Per desgrcia, per, l'Ulla li troba totes les grcies a en Cem. I la Doris de moment fa tot el que pot per evitar que el seu compte corrent i el d'en Metin es converteixin en un de sol, ja que cada mes li passa una quantitat a en Markus, el seu ex, perqu pugui pagar el terreny que tenen a l'Amazones i pugui ajudar la tribu xamnica dels Mehikanu a superar l'poca de sequera.

 CAPTOL 29. On m'avergonyeixo de la meva famlia .

La Lena voldria fer-se amiga de l'Ulla, la filla del pastor protestant, per a l'Ulla, la famlia ztrk-Schneider ms aviat li fa por, i considera la Lena com un element problemtic. Mentrestant, en Cem ha de respondre a l'acusaci que li fa en Costa: que s un imbcil sense sentiments. Per l'Ulla, ves per on, li demostra a en Costa que est equivocat. En Cem descobreix una nova emoci.

 CAPTOL 30. On l'ex torna a la civilitzaci .

Les sospites de la Doris s'ha fet realitat: el seu irresponsable ex, en Markus comena a infiltrar-se en la seva vida, i vol veure els seus fills. A la Doris no li fa cap grcia perqu per alguna cosa ha passat d'ells durant 13 anys. A ms, sempre ha sigut un home terriblement gels, i ara la Doris est a punt de casar-se amb en Metin. Mentrestant, l'Ulla comena a ficar-se de cap en una complicada relaci a tres bandes amb en Cem i la Lena.

 CAPTOL 31. On m'ofereixen grills amb mel .

A la Doris, que est a punt de casar-se amb en Metin, li fa por que el seu ex no vulgui tornar amb ella. Quan ell li grapeja el cul sense vergonya, les seves sospites es veuen confirmades. En Cem, que vol fer-s'ho amb l'Ulla, s'adona que la Lena encara est penjada d'ell i per desfer-se'n mira d'aparellar-la amb en Costa. Mentrestant, la Yagmur ha descobert el nom del seu amic secret d'Internet.

 CAPTOL 32. On en Costa clava un cop de puny a en Lukas .

La Yagmur descobreix qui s la persona amb qui ha xatejat durant setmanes, i es queda de pedra. I tot i que el seu admirador ciberntic la salva d'uns neo-nazis, ella no el vol veure mai ms, o noms ho fa veure... La Lena descobreix grcies al seu pare que la seva amiga Ulla tamb s la seva ms gran enemiga perqu a totes dues els agrada en Cem. En Markus vol ajudar la Lena a recuperar en Cem amb prctiques xamniques!

 CAPTOL 33. On tornen els anys vuitanta .

Juntament amb el seu pare, que ha aprs els secrets del xamans, la Lena prepara la seva ofensiva secreta contra l'Ulla. Per recuperar en Cem ha organitzat una festa d'aniversari on es repartiran cctels xamnics. I en Markus tamb espera seduir alg en aquesta festa: la Doris. I la Yagmur resulta que s'ha adonat que ella i el seu suposadament inacceptable admirador tenen una cosa en com. El que passa entre ells simplement s mgic.

 CAPTOL 34. On la festa no continua .

A causa de les grans quantitats d'alcohol que s'hi han consumit, la Lena s incapa de controlar el que passa a la festa. Realment s'ho pot muntar amb en Cem? O ell s'estima ms fer-s'ho per la seva banda? Resulta, a ms, que quan la Doris sent "Purple Rain", comet un error terrible. Ho sabr, en Metin? I la Yagmur s'enamora per primera vegada.

 CAPTOL 35. On en Metin n'est fins els pebrots .

La Lena, amb l'ajuda del seu pare ha sortit del recte cam. En Metin s'ha assabentat de la por pre-nupcial de la Doris, que no es vol convertir en una persona avorrida i convencional, i en Markus, l'ex de la Doris sembla que pot jugar ms d'una carta per evitar la imminent celebraci de la boda. Mentrestant, surt a la llum l'amor primerenc de la Yagmur. En Cem i en Metin queden esgarrifats.

 CAPTOL 36. On sembla que tot s'acaba .

Qui estima la Doris? En Markus o en Metin? I qui estima en Cem? L'Ulla o la Lena? I els que perdin, faran alguna cosa terrible? Qui s l'admirador desconegut de la Yagmur? N'est enamorada de deb, ella? Es rebellar contra el seu pare per primera vegada i lluitar per la seva llibertat de manera dramtica, seguint l'estil turc? No hi haur un final feli per tothom? I per alg?


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230537" title="Eloi Tassin" nonfiltered="3973" processed="3965" dbindex="89046">

Eloi Tassin (Vay, 6 de juny de 1912 - les Sables d'Olonne, 17 d'agost de 1977) era un ciclista francs que fou professional entre 1938 i 1951 i el 1956. D'entre les victries que aconsegu destaca el Campionat de Frana de 1945 i les dues etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1939;
 1r del Circuit de l'Indre;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1945;
 Campi de Frana;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r de la Pars-Limoges;
 1r del Gran Premi de les Nacions;
 1r de la Manche-Ocan;
1947;
 1r del Gran Premi Yverdon;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1948;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 1r del Gran Premi d'Alger;
1949;
 1r de la Pars-Montceau les Mines ;

Resultats al Tour de Frana.
1938. Abandona (9a etapa);
1939. 32 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1947. 37 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. Abandona (3a etapa);
1949. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Eloi Tassin ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230538" title="Black Celebration" nonfiltered="3974" processed="3966" dbindex="89047">


Black Celebration s el sis disc del grup Depeche Mode (el cinqu de material nou); fou publicat el mes de mar de 1986, al seu segell de sempre, Mute Records.

Depeche Mode continuaren donant a la seva msica un aire dens i obscur, seguint la tendncia mostrada en els seus ltims discos i que pot ja intuir-se en alguns temes del seu segon lbum, A Broken Frame; continuaren utilitzant els samplers de manera molt creativa, amb resultats palpables en temes com "Stripped", el primer senzill. Les lletres de Martin, en coherncia amb l'atmosfera del disc, sn ms introspectives i pessimistes que mai; hi ha, fins i tot, referncies a la mort, amb imatges ttriques ("Fly on the windscreen - Final"), combinades amb mirades resignades sobre vides sense esperana ("Black celebration", "World full of nothing") o comentaris negatius sobre la situaci del mn ("New dress").

En conjunt, "Black celebration" s el disc ms sinistre del grup, aparegut en una poca en qu aquesta tendncia musical estava molt d'actualitat, representada per grups com The Cure.

Com la resta de discos del grup, "Black celebration" fou remasteritzat recentment, amb les cares B dels singles (incloent-hi en aquest cas tamb els senzills extrets de l'lbum anterior, la recopilaci The Singles 81-85), material extra i un documental que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

LP Stumm 26 (versi europea).

 Cara A;

 Black celebration - 4:55;
 Fly on the windscreen - Final - 5:18;
 A question of lust - 4:20;
 Sometimes - 1:53;
 It doesn't matter two - 2:50;

 Cara B;

 A question of time - 4:10;
 Stripped - 4:16;
 Here is the house - 4:15;
 World full of nothing - 2:50;
 Dressed in black - 2:32;
 New dress - 3:42;

CD Stumm 26 (Versi europea).

 Black celebration - 4:55;
 Fly on the windscreen - Final - 5:18;
 A question of lust - 4:20;
 Sometimes - 1:53;
 It doesn't matter two - 2:50;
 A question of time - 4:10;
 Stripped - 4:16;
 Here is the house - 4:15;
 World full of nothing - 2:50;
 Dressed in black - 2:32;
 New dress - 3:42;
 Breathing in fumes - 6:07;
 But not tonight (Extended Remix) - 5:13;
 Black Day - 2:36;

LP / CD (Versi americana).


 Black celebration - 4:55;
 Fly on the windscreen - Final - 5:18;
 A question of lust - 4:20;
 Sometimes - 1:53;
 It doesn't matter two - 2:50;
 A question of time - 4:10;
 Stripped - 4:16;
 Here is the house - 4:15;
 World full of nothing - 2:50;
 Dressed in black - 2:32;
 New dress - 3:42;
 But not tonight - 4:15;

Reedici de l'any 2007 (Mute: DM CD 5 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 26 (CD/SACD)).

El disc 1 s hbrid (SACD/CD), mentre el disc 2 s un DVD que inclou el disc "Black Celebration" en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Black celebration - 4:55;
 Fly on the windscreen - Final - 5:18;
 A question of lust - 4:20;
 Sometimes - 1:53;
 It doesn't matter two - 2:50;
 A question of time - 4:10;
 Stripped - 4:16;
 Here is the house - 4:15;
 World full of nothing - 2:50;
 Dressed in black - 2:32;
 New dress - 3:42;

Temes en directe a Birmingham, Abril de 1986 (en formats DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo)

 Black celebration;
 A question of Time;
 Stripped;

Temes extra (PCM Stereo):

 Shake the disease;
 Flexible;
 It's called a heart;
 Fly on the windscreen (Original);
 But not tonight;
 Breathing in fumes (Remescla de "Stripped");
 Black day;
 Christmas island (Instrumental);

Material addicional:

1. Depeche Mode 85-86 (The songs aren't good enough, there aren't any singles and it'll never get played on the radio) 57 minuts.

Senzills.

 Stripped / But not tonight (10 de Febrer de 1986);
 A Question of Lust / Christmas Island (14 d'Abril de 1986);
 A Question of Time / Black celebration (en directe) (11 d'Agost de 1986);
 Stripped / But Not Tonight (Estats Units) (22 d'Octubre de 1986);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "Christmas Island" (escrit per Gore i Alan Wilder) i "Black Day" (escrit per Gore, Wilder i Daniel Miller).

 Temes cantats per David Gahan, excepte "A Question of Lust", "Sometimes", "It doesn't matter two" i "World full of nothing", cantats per Martin Gore.

 Enregistrat i mesclat als estudis Westside (Londres) i Hansa (Berln), excepte "Fly on the windscreen - Final", enregistrat als estudis Genetic i remesclat a Hansa.

 Enginyers de so: Richard Sullivan (Westside), Peter Schmidt (Hansa), Dave Allen i Phil Tennant (Genetic).

 Produt per Depeche Mode, Gareth Jones i Daniel Miller.

 Disseny de portada: M. Atkins, D.A. Jones i M. Higenbottam, de T&CP (Londres).

 Fotografia de portada: Brian Griffin (assistent: Stuart Graham).

Informaci addicional.

 Al principi del tema "Black celebration" se sent un sample de Daniel Miller imitant Winston Churchill, tot dient "A brief period of rejoicing".

 "Black celebration" s (fins a la data) l'nic disc de Depeche Mode que pren el nom del ttol d'una de les seves canons.

 Tamb s "Black celebration" el disc de Depeche Mode on Martin canta ms canons (quatre en total).

 El tema "But not tonight" va ser incls a la banda sonora de la pellcula "Modern girls" (1986), i el seu vdeo barreja imatges del grup i de la pellcula.

 El vdeo del tema "A question of time" s el primer vdeo de Depeche Mode dirigit per Anton Corbijn.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'edici original;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "The songs aren't good enough, there aren't any singles and it'll never get played on the radio";




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230539" title="V603 Aquilae" nonfiltered="3975" processed="3967" dbindex="89048">
V603 Aquilae (o tamb Nova Aquilae 1918) fou una nova brillant que va ocrrer a  Aquila l'any 1918.

Abast la magnitud aparent de  1,4, i va ser la nova ms brillant dels temps moderns.

Coordenades.
Ascensi recta: 18h 48m 54,6s ;
Declinaci: +00 35  03" ;





Enllaos externs.
Stelle dell'Aquila;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230543" title="La bella jardinera" nonfiltered="3976" processed="3968" dbindex="89049">

La bella jardinera (en itali La bella giardiniera) s una pintura a l'oli realitzada per Rafael el 1507 i actualment exposada al Museu del Louvre, a Pars, on es coneix amb el nom de La Vierge  l'Enfant avec le petit saint Jean-Baptiste.

Enllaos externs.
La bella jardinera al Museu del Louvre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230545" title="Vilajoan" nonfiltered="3977" processed="3969" dbindex="89050">

Vilajoan s una entitat de poblaci del municipi de Garrigs, a l'Alt Empord. En el cens de 2006 comptava amb 16 habitants. 
 Esglsia Santa Maria de Vilajoan .
L'esglsia va ser atorgada als Agustins de Llad en l'any 1093. sembla que anteriorment depenia de l'arxidiaconat d'Empries. La seva construcci es desenvolup en diverses etapes, i el resultat s un temple amb molta barreja d'estils.
La part ms antiga, a la banda nord, es de comenaments del segle XI, i mostra el pre-romnic anterior a l'estil llombard. En queda la planta absidial, l'aparell rstic en grans carreus i una finestra.
La nau: la volta i les arcades de la part nord sn de mitjans del segle XI. La nau es comunica amb l'bside en forma de ferradura per mitj d'un doble arc. La finestra oest s'obre sota d'un arc fet de carreus disposats longitudinalment, caracterstica de l'arquitectura pre-romnica de la segona meitat del segle des.
La part sud, afegida a la nau primitiva, engrand el temple a dues naus. La nova nau, aix com els arcs que la comuniquen amb l'altra, sn del segle XIII.

En els segle XVII o en el XVIII, l'bside romnic de la nau sud va ser substitut per l'actual, de forma poligonal.



 Bibliografia .

Enciclopdia Catalunya romnica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230546" title="Pierre Cloarec" nonfiltered="3978" processed="3970" dbindex="89051">

Pierre Cloarec (Pleyben, 14 de mar de 1909 - Pont-l'Abb, 7 de desembre de 1994 va ser un ciclista francs que fou professional entre 1928 i 1944. Durant aquests anys aconsegu 22 etapes.

Palmars.
1929;
 1r del Circuit de Meurthe-et-Moselle;
1933;
 1r del Gran Premi de Telegrama de Brest a Chteaulin;
 1r del Gran Premi de Bocage Normand;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;
1935;
 1r del Gran Premi de Telegrama de Brest a Chteaulin;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Morbihan;
1937;
 1r de la Pars-Saint tienne;
 1r a Saint-Brieuc;
1938;
 1r de la Marsella-Li;
 1r del Circuit de Morbihan;
 1r de la Rouen-Caen-Rouen;
 1r del GP Ouest France-Plouay;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa de la Vire-Cherbourg-Vire;
1939;
 1r de la Marsella-Li;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r de la Nantes-Les Sables d'Olonne;
 1r del Circuit de Douarnenez;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1941;
 Vencedor d'una etapa del Critrium de Midi;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 38 de la classificaci general;
1935. 18 de la classificaci general;
1936. 22 de la classificaci general;
1937. 32 de la classificaci general;
1939. 31 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1935. 44 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Pierre Cloarec ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230547" title="Grigoris Varfis" nonfiltered="3979" processed="3971" dbindex="89052">

Grigoris Varfis ( Atenes, Grcia 1927 ) s un poltic grec que fou ministre al seu pas aix com membre de la Comissi Delors I entre 1985 i 1989.

Biografia.
Va nxier el 2 de gener de 1927 a la ciutat d'Atenes. Va estudiar cincies poltiques a la Univesitat d'Atenes.

Activitat poltica.
Membre del PASOK, l'any 1981 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors per part del Primer Ministre de Grcia Andreas Papandreou, crerc que va mantenir fins el 1984.

En les eleccions europees de 1984 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu esdevenint membre de la Comissi de Pressupostos i de control pressupostari, esc que abandon el gener de 1985 per esdevenir membre de la Comissi Delors I. En la formaci d'aquesta Comissi fou nomenat Comissari Europeu de Relacions amb el Parlament, cartera que compagin amb les de Poltica Regional i de Protecci al Consumidor. Al finalitzar la seva acci poltica europea l'any 1989 abandon la poltica.

Enllaos externs.
  Informaci de Grigoris Varfis al Parlament Europeu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230549" title="Profecia dels Set Temps" nonfiltered="3980" processed="3972" dbindex="89053">

En el captol 4 del llibre de Daniel (a la Bblia), es troba la Profecia dels Set Temps, a on el rei de Babilnia Nabucodonosor, en somnis, veu un immens arbre que arriba fins el cel.  Aquest arbre es tallat i restar lligat durant set temps. El somni explica que desprs dels set temps l'arbre tornaria a crixer: Que li canvin el cor d'home i li'n donin un de bstia, i passin sobre ell set temps(Daniel 4,13).
Daniel interpreta la profecia i l'aplica a la persona del rei Nabuconodosor ets tu rei, que t'has fet gran i poders...(Daniel 4,19).

Histria.
Dins la revista The Herald of the Morning Nelson H. Barbour public  que esperava la fi del mn i el retorn de Jesucrist per l'any 1873 o 1874. .
En arribar aquesta data i comprovar que no passava res, Barbour interpret una presencia invisible de Jesucrist. Aleshores investig la profecia dels set temps i propos una nova data per a la fi del mn, l'any 1914.

Basant-se en la profecia dels set temps de Daniel, va interpretar que cada temps seria l'equivalent a un any lunar, que t 360 dies, per tant (7x360) sumen un total de 2.520 dies; desprs transform 2.520 dies en 2.520 anys (un any per un dia). I des de la destrucci de Jerusalem arrib a l'any 1914 dC. com a data de la fi dels temps dels gentils.  

L'any 1877, Charles Taze Russell contacta amb Nelson H. Barbour. Russell accept la cronologia de Barbour, i ms tard publicren junts un llibre titulat "Three worlds or Plan of Redemption" (Tres Mons o Pla de Redempci) on proposen la data de l'any 1914 com la de la fi dels temps dels gentils o set temps de Daniel.

Interpretaci dels Testimonis de Jehov.   
Seguint els principis de Charles Taze Russell els Testimonis de Jehov interpreten la profecia de la segent manera: l'arbre representa el regne d'Israel que s tallat i donat a les nacions durant set temps o  temps de les nacions. Cada temps seria equivalent a un any lunar, que t 360 dies, per tant (7x360) sumen un total de 2.520; desprs transformen 2.520 dies per 2.520 anys. Aquests comenarien a contar des de l'any 607 aC que s l'any de la desolaci de Jerusalem i de la destrucci del primer Temple, segons els Testimonis. Aquest 2.520 anys acabarien en el any 1914, en qu el regne seria entregat a Jesucrist com a rei celestial.

Seguidament vinculen la Primera Guerra Mundial als fets i afirmen que aquesta s l'evidencia de qu Jesucrist fou entronitzat com a rei en el 1914. El diable seria expulsat del cel baixant a la terra amb gran fria i provocant grans dolors als humans entre ells la Primera Guerra Mundial.

Punt de vista crtic.
Autors com Pedro de Felipe discrepen sobre aquesta segona interpretaci que fan els testimonis de Jehov de la profecia de Daniel 4, qualificant-los de manipuladors i enganyadors. Especialment discrepen de la data de l'any 607 aC. com a data de la destrucci de Jerusalem.

Principals discrepncies:

La profecia es va complir en la persona de Nabucodonosor II (Daniel 4,17).
La data de la destrucci de Jerusalem correcta, va ser l'any 586 aC i no el 607 aC. dels Testimonis.
No hi ha cap relaci demostrable, entre l'inici de la I Guerra Mundial i l'inici del regne de Jesucrist al cel, noms els Testimonis de Jehov fan aquesta relaci.

Destrucci de Jerusalem.
Segons tots els historiadors Nabucodonosor II va destruir Jerusalem a l'any 586 aC.
Nabucodonosor II regn des de l'any 605 al 562 aC.
Segons la Bblia, Nabucodonosor va destruir la ciutat de Jerusalem i el seu Temple en el any 19 del seu regnat ( 2 Reis 25,8-10 ).
Per tant, l'any de la destrucci de Jerusalem correspon al 586 aC.(605 - 19 = 586) i no el 607 com pretenen els Testimonis.

Per fixar la data de l'inici del regnat de Nabucodonosor II, els historiador es basen amb la tauleta coneguda com V.A.T. 4956.

Historiadors.
La majoria d'historiadors discrepen amb les dates proposades pels Testimonis de Jehov. Per exemple E.B. Price va dir: 
(...) les evidncies arqueolgiques descobertes en la tauleta coneguda com V.A.T. 4956 que es troba en el Museu de Berln i que prova ms enll de qualsevol dubte que el 586 aC es l'any correcte i no el 607 aC com ensenyen el Testimonis de Jehov.

Werner Vihmeister afirm: Aix el 37 any del regnat de Nabucodonosor queda fixat de forma indubtable com comenat el ... 586 aC. ... el primer any fou el 604/3 aC.


Clculs erronis dels Testimonis.
Segons l'espanyol Pedro de Felipe i el suec Carl Olof Jonsson els Testimonis de Jehov incorren en els seus clculs en errors de cronologia, arqueologia, histria i fins i tot en errors bblics quan insisteixen en la data del 607 aC. com a data de la destrucci de Jerusalem i afirman que Jesucrist fou entronitzat l'any 1914.
Calculen un any lunar com 360 dies, per a l'any lunar s'hi afegia un mes cada tres anys, per tant dna un total de 2.578 dies en comptes de 2520. ;
La Primera Guerra Mundial va comenar el 28 de Juny de 1914 i els anomenats set temps van acabar segons els propis testimonis el dia 5 d'Octubre de 1914, tres mesos desprs, per tan no hi ha pas cap relaci directa dels fets.
Jess va ser entronitzat molt abans de l'any 1914 segons (Apocalipsi 3;21).
A la Bblia el set t una forta presncia, ja que simbolitza la perfecci i tamb la multitud. Per aix hi ha moltes sries basades en aquest nombre, que a ms simbolitza la uni entre el div i el terrenal. En la majoria dels casos es tracta d'una xifra simblica, no pas real. Per tant no es pot pas prendre els set temps com a set anys reals de 360 dies cadascun.

Referencies.


Bibliografia.
El Reino de Dios empez en 1914 , Pedro de Felipe del Rey, any 1974;
The Gentile Times Reconsidered  de Carl Olof Jonsson any 1983, 1986.

Enllaos externs.
Fernando Cano ;
JW files, web crtica amb l'organitzaci ;
Profecia de 1914,Pedro de Felipe;
Carta d'un testimoni  enviada a la central de Brooklyn. ;
La torre de marfil ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230552" title="Calla" nonfiltered="3981" processed="3973" dbindex="89054">

Calla es un grup de msica pop-rock indie estatunidenc. El grup es va formar el 1997 a Brooklyn, Nova York, a partir d'una formaci anterior, The Factory Press, sorgida el 1993 a Denton, Texas.


 Discografia .



 Enllaos externs .

 Web oficial del grup;
 Calla a MySpace;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230556" title="Christos Papoutsis" nonfiltered="3982" processed="3974" dbindex="89055">

Christos Papoutsis ( Larissa, Grcia 1953 ) s un economista poltic grec que fou membre de la Comissi Santer entre 1995 i 1999.

Biografia.
Va nixer l'11 d'abril de 1953 a la ciutat de Larissa, poblaci situada a la regi de Tesslia. Va estudiar economia a la Universitat d'Atenes.

Activita poltica.
Membre del Partit Socialista (PASOK), des de l'any 1977 s membre del Comit Central del partit. L'any 1981 fou nomenat Conseller de l'Administraci Pblica per part del Primer Ministre Andreas Papandreou, crrec que va desenvolupar fins el 1984.

L'any 1984 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees, sent el cap de files del PASOK al Parlament i membre de les comissions de pressupostos, afers exteriors, seguretat i poltica de defensa. Vicepresident del grup del Partit Socialista Europeu al Parlament entre 1987 i 1994, el 1995 abandon el seu esc per esdevenir membre de la Comissi Europea. En la formaci de la Comissi Santer fou nomenat Comissari Europeu d'Energia, adquirint aix mateix competncies en turisme i petites i mitjanes empreses. Continu amb el seu crrec en la interina Comissi Marn, abandonant la poltica europea al finalitzar el seu mandat el setembre de 1999.

Enllaos externs.
  Informaci de Christos Papoutsis al Parlament Europeu;
  Informaci de Christos Papoutsis a la Comissi Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230557" title="Jean Fontenay" nonfiltered="3983" processed="3975" dbindex="89056">

Jean Fontenay (Hirel, 23 de juliol de 1911 - Saint-Malo, 21 de maig de 1975) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1934 i 1939 i un cop finalitzada la guerra el 1947. Durant aquests anys aconsegu 4 victries.

Jean Fontenay tenia dos germans que tamb foren ciclistes: Joseph, professional de 1930 a 1931; i Lon, professional el 1937.

Palmars.
1935 ;
 1r al Gran Premi Wolber;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest ;
1936 ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia ;
1938 ;
 1r a Manche-Ocan ;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (3a etapa);
1935. 25 de la classificaci general;
1938. 24 de la classificaci general;
1939. 42 de la classificaci general. Portador del maillot groc durant 2 etapes;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230560" title="Lucien Storme" nonfiltered="3984" processed="3976" dbindex="89057">

Lucien Storme (Poperinge, 18 de juliol de 1916 - Siegburg, Alemanya,10 d'abril de 1945) va ser un ciclista belga.

Membre de la resistncia, va ser fet pres de guerra el desembre de 1942 pels alemanys. Va morir abatut pels americans, per error, en el moment de l'alliberament del camp de concentraci de Siegburg.

Palmars.
1935;
 Vencedor d'una etapa de la Pars - Saint-Etienne;
1938;
 1r a la Pars-Roubaix;
1939;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1940;
 1r a Kortrijk ;

Resultats al Tour de Frana.
1939. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Storme ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230561" title="Pierre Jaminet" nonfiltered="3985" processed="3977" dbindex="89058">

Pierre Jaminet (Pars, 12 de febrer de 1912 - Le Havre, 7 de desembre de 1968), va ser un ciclista francs que fou professional de 1932 a 1939. En aquests anys aconsegu 4 victries, 2 de les quals al Tour de Frana.

Palmars.
1938 ;
 1r del Critrium Internacional;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1939 ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 44 de la classificaci general;
1939. Abandona (18a etapa). Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Jaminet ;
Palmars de Pierre Jaminet ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230562" title="Impacte ambiental de les vies terrestres" nonfiltered="3986" processed="3978" dbindex="89059">


Les obres d infraestructura de transport o vies terrestres, com per exemple camins, carreteres, autopistes, o autovies, i vies ferroviries, i les seues obres de creuament i enllaos, utilitzen rees importants en el territori creant importants impactes ambientals en l entorn .

Els beneficis socioeconmics proporcionats per les vies terrestres inclouen la reducci dels costos de transport, en el temps de transport, el millor accs dels treballadors i dels productes locals als mercats ms llunyans, i l enfortiment de les economies locals per les quals passen aquestes vies.
 
No obstant aix, les grans vies terrestres poden produir complexes impactes ambientals negatius.

 Impactes directes.

Els impactes directes es donen des de la fase de construcci i durant tota la seva vida til.

Els impactes ms importants son aquells que corresponen a la neteja, anivellaci o construcci del trespol: prdua de la capa vegetal i de biomassa, exclusi d altres usos del terreny (abans potser la superfcie es destinava a us agrcola), modificaci dels patrons naturals en el drenatge de l aigua, canvis en el curs de les aiges subterrnies, erosi i sedimentaci en rius i llacs, degradaci del paisatge, destrucci d enclavaments culturals, interferncia en els costums i la mobilitat de la fauna silvestre,  interferncia en la mobilitat de la ramaderia, etc. Molts dels impactes no sorgeixen noms en el lloc de construcci de les vies, sin tamb en pedreres i altres llocs allunyats, relacionats amb la provisi de materials per a la construcci d aquestes vies.

Addicionalment es poden donar impactes ambientals i socioculturals adversos tant en projectes de construcci com de manteniment, com a resultat de la contaminaci de l aire i del trespol, procedent de l asfalt, la pols, i el renou dels equips de construcci i la dinamita emprada, l s de pesticides, el vessament de combustibles i olis en els equips de construcci, els fems generats, i la presncia de ma d obra no resident.

Els impactes directes deguts a l s poden incloure:
 Major demanda de combustible pels motors dels vehicles que usaran aquestes vies.
 Accidents ms perillosos (per una major velocitat).
 Reemplaament dels vehicles no motoritzats que abans s usaven en la zona (bicicletes, carros de tracci animal, ).
 Major contaminaci de l aire.
 Contaminaci acstica.
 Producci i acumulaci de fems (per exemple als costats de la prpia via).
 Mort d animals silvestres que intenten creuar la via.
 Contaminaci de l aigua per vessament continu de combustibles i olis per part dels vehicles de motor.
 Etc.

 Impactes indirectes .

S han associat molts impactes indirectes al millorament de vies terrestres, o a la construcci de noves vies. Molts dels impactes son a nivell socioeconmic o sociocultural. Aquests inclouen:

 Degradaci visual (per collocaci de panells i senyalitzaci viria, per la prpia via, ).
 Urbanitzacions massives no planificades: la urbanitzaci s accelera en els llocs per on passen vies rpides.
 Irregularitats en la compra   venda normal de propietats i terrenys, i especulaci urbanstica.
 Construcci de ms camins i carreteres secundaries per enllaar amb la via principal.
 Accs ms immediat a zones inicialment allunyades de la massificaci.
 Desplaament de ma d obra d altres llocs: alteraci en les economies domstiques.



 Prdua de terres agrcoles .

Les terres millors per a l agricultura (terres planes i amb bon drenatge) proporcionen una ruta ideal per a les grans vies terrestres. Per aix moltes son construdes en terrenys inicialment agrcoles. El desenvolupament indut, juntament amb l augment de valor de les terres quan estan ben comunicades, pot conduir a una transformaci de terres inicialment agrcoles cap a altres usos.

 Interferncia amb els mtodes tradicionals de transport local .

Els vianants i els vehicles de tracci animal i a pedal son importants en els camins de moltes zones del planeta, especialment aquells camins locals i rurals, i aquells que porten als principals mercats urbans. No obstant aix, la millora de pavimentaci d aquestes vies secundries o terciries que no tengui en compta el volum de trnsit que es generar pot resultar en un augment inacceptable d accidents i la substituci dels sistemes ms lents de transport.

 Implicacionss globals .

La construcci de camins y carreteres pot incrementar la demanda de vehicles motoritzats, de combustibles i d olis lubricants. Si aquests han de ser importats, se pot complicar la balana econmica de la zona. Per altra banda, pot deteriorar-se la qualitat de l aire a nivell regional, i aportar-se ms gasos d efecte hivernacle a l atmsfera. 

Referncies.

Libro de Consulta para Evaluacin Ambiental (Volumen I; II y III). Trabajos Tcnicos del Departamento de Medio Ambiente del Banco Mundial;

Vegeu tamb.

Carretera;
Autopista;
Autovia;
Tren;
Plataforma Autovia No;
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;
Llista d'autopistes i autovies de les Illes Balears;
Llista d'autopistes i autovies del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230563" title="Vies navegables de Blgica" nonfiltered="3987" processed="3979" dbindex="89060">
Les vies navegables de Blgica sn de dos tipus: canals i rius. Tenen un paper important en l'economia del transport de Blgica i dels pasos vens amb els quals sn conectades. Avui es veuen com una alternativa ms ecolgica a les carreteres embussades.

Al curs dels segles, molts rius van canalitzar-se per a normalitzar la profunditat i el cabal i facilitar la navegaci. De vegades, la diferncia entre un riu i un canal ja no s gaire clar. Aix el canal Gant-Bruges va fer-se en connectar dos rius ntics que van desaparixer en integrar-se al canal nou. El mateix pass amb el riu Samme per a fer un tram del canal Brusselles-Charleroi o el riu Reie que ha desaparegut als canals famosos de Bruges. Les terres arrenoses o argiloses dels plders i de Flandes interior van facilitar intervencions humanes des de l'edat mitjana fins a avui.

Tret dels ports martims (Zeebrugge, Oostende i Antwerpen) van crear-se molts ports interiors, com els de Gant, Brusselles i Lieja. El port interior de Lieja s el tercer d'Europa desprs dels ports de Pars i de Duisburg.

Des de la regionalitzaci de l'estat de 1995, la gesti de les vies navegables s una competncia descentralitzada a les regions.

Vies navegables de Flandes.
Conca de la costa i de l'IJzer.


Conca de l'Escalda superior.
Leie.


Escalda superior.


Conca de l'Escalda martim.


Brabant Flamenc.


Conca de Campina.


Conca del Mosa.


Total vies navegables flamenques.


Vies navegables de Valnia.


Vies navegables de Bruselles.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230564" title="Franois Neuens" nonfiltered="3988" processed="3980" dbindex="89061">

Franois Neuens (Gonderange, 6 de setembre de 1912 - Wiltz, 24 d'abril de 1985) va ser un  ciclista luxemburgus que fou professional entre 1937 i 1945, aconseguint 28 victries. D'entre aquestes destaca el Campionat de Luxemburg de 1937. 

Palmars.
1937 ;
 Campi de Luxemburg;
1938 ;
 1r de la Nancy-Luxemburg;
 1r del Tour al llac Lman;
 1r del Premi Ruche-Sibour a Metz;
 1r del Critrium de Ginebra;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1939 ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana  ;
1941 ;
 1r del Gran Premi de Zittau;
 1r de la Hockenheim Rundfahrt;
 1r de l'Echarpe d'Or Torpdo;
1942 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 4 etapes;
 1r del Gran Premi de Zwickau;
 1r del Gran Premi de Landau;
 1r del Gran Premi de Luxemburg;
 1r del Premi de la Weinstrasse;
 1r del Critrium de Karlsruhe;
1943 ;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes ;
 Vencedor de 4 sectors dels 3 Dies d'Esch;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 38 de la classificaci general;
1938. 37 de la classificaci general;
1939. 43 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Franois Neuens ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230565" title="Arquiteria" nonfiltered="3989" processed="3981" dbindex="89062">
Arquiteria (architheoria) fou un servei pblic a Atenes, consistent en la obligaci de proveir ambaixades sagrades (theorice) pels quatre grans festivals nacional, a Delfos i altres llocs sagrats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230566" title="Arcont" nonfiltered="3990" processed="3982" dbindex="89063">
Arcont (Archon) fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mtic rei Codros el 1068 aC. El fill d'aquest Med i els seus descendents van rebre el ttol d'arconts. 

El 752 aC l'ofici es va limitar a 10 anys i el 714 aC es va abolir la vinculaci del crrec a la noblesa i el lmit de temps va passar a ser d'un any. El 683 aC el poder fou dividit entre nou arconts. Amb Sol les classes adinerades podien optar al crrec, i amb Aristides va ser obert a tots el ciutadans. Clstenes va establir l'elecci per votaci. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduts a un crrec religis i algunes funcions judicials.

Els arconts estaven dividit en el president o arcont epnim (l'any portava el seu nom), encarregat de diverses funcions religioses; el arcont rei o arcont basileus, amb diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei; l'arcont polemarc, encarregat dels afers de la guerra; i els sis arconts tesmotetes (literalment donants de lleis) que administraven justcia excepte en casos dels propis arconts o de mximes autoritats, i revisaven les lleis una vegada a l'any.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230567" title="Argiraspides" nonfiltered="3991" processed="3983" dbindex="89064">
Argiraspides fou el nom donat a les restes de la infanteria macednia que havia creuat l'Hellespont amb Alexandre el Gran quan fou convertida en infanteria en lnea. El nom derivava dels seus escuts recoberts de plata.

A la mort d'Alexandre el cos fou llicenciat per Antgon el Borni i ja no es va restablir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230568" title="Arrefria" nonfiltered="3992" processed="3984" dbindex="89065">
Arrefria (Arrhephoria o Errhephoria) fou el nom que portava la festa a l' tica dedicada a la deessa Atenea (deessa de la fertilitat) que se celebrava cada any al mes de Scirophorion (juny-juliol).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230569" title="Arvales" nonfiltered="3993" processed="3985" dbindex="89066">
Els Fratres Arvales (germans del Camp) fou un collegi de sacerdots composat d'una dotzena de membres vitalicis que es dedicaven al culte a Dea Dia, una deessa que no s esmentada a cap ms lloc, per que se suposa idntica a la deessa dels camps de gra, Acca Larentia.

Els seus membres eren persones d'alt rang i a l'poca imperial fins i tot alguns emperadors; l'elecci dels nous membres es feia per cooptaci a proposta del president que era elegit cada any entre els membres. El seu festival principal es feia durant tres dies al maig (dos dies a Roma i un al camp).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230571" title="Astinoms" nonfiltered="3994" processed="3986" dbindex="89067">
Astinoms (Astynomi, Astunomoi) fou el ttol de deu funcionaris atenencs escollits anualment per les deu tribus, cinc a la ciutat d'Atenes i cinc al Pireu. Eren una espcie de caps de policia responsables de la seguretat i la neteja dels carrers, per l'observana de les costums morals de l'poca i segurament tamb la protecci d'edificis. Per fer complir les normes disposaven d'auxiliars femenins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230572" title="Atmia" nonfiltered="3995" processed="3987" dbindex="89068">
Atmia era la paraula grega que designava la privaci de drets civils o de ciutadania, parcial o completa, temporal o perpetua. Es va utilitzar tant a Atenes com a Esparta i altres llocs, i en el seu temps implicava un prdua de l'honor de l'afectat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230573" title="ugur" nonfiltered="3996" processed="3988" dbindex="89069">

ugur fou un sacerdot especial rom encarregar d'interpretar el vol o les vsceres de les aus abans de cada actuaci pblica. La paraula derivava d'un antic mot llat perdut "augo" que vol dir "que diu". A Roma aquests endevins feien els auguris que interpretaven el vol de les aus i altres signes considerats com signes enviats pels dus, cosa que els permetia endarrerir certs actes si declaraven que els auspicis no eren favorables, i fins a podien aconseguir l'anullaci de votacions, el que els feia molt influents. 

Segons la llegenda Rmul va establir el collegi rom d'ugurs. Un ugur possea els coneixements necessaris per interpretar els auspicis i fer l'auguri. 

El collegi original el van formar tres patricis un dels quals era el rei i ja durant la monarquia el nombre va doblar. Amb la repblica es va mantenir dos segles estable per vers el 300 aC va ser elevat a nou (4 patricis i 5 plebeus). Sulla els va augmentar a 15 i Juli Csar a 16, nombre que va romandre sense canvis durant l'imperi. Van existir fins al final del segle IV.

Per ser ugur calia ser una persona notable i de mrit i s'exercia vitalciament cobrint-se les vacants per cooptaci; a partir del 104 aC el crrec fou electiu pels comicis tribunats, per entre persones prviament designades; el ms vell dels ugurs era el president. La seva insgnia era la trbea, una vestimenta especifica amb vora de porpra, i el lituus, un bast amb el cap en espiral o caragol (els posteriors bastons de bisbe). 

Els auguris es basaven en la tradici escrita. Els Libri Augurales, recollien una srie d'indicacions; bsicament s'estudiava als ocells i les senyals fora del temple i del espai en qu l'observaci es feia. Al final del dia, a la mitjanit, l'augur es collocava en un lloc amb la mxima vista possible i feia unes cerimnies traant unes lnies paralleles de nord a sud i d'est a oest que formaven una figura rectangular i acompanyat d'un oraci religiosa; a partir de all feia les observacions, en un casos per la manera de volar de determinats ocells, d'altres pels seus crits, i d'altres per la seva simple aparici (en aquest cas se suspenia l'auguri fins un altra dia).

Els ugurs eren importants perqu se'ls consultava els afers d'estat, i per celebrar comicis havien de donar el seu informe, i fins i tot podien impedir la construcci d'edificis que els taps la vista. Si un acte poltic de carcter pblic era posat en qesti el collegi podia decidir si era vlid o no, i en el seu cas es procedia a l'anullaci. 

Cap al final de la repblica havien perdut tota credibilitat, encara que van seguir existint ms per costum que per creences.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230574" title="Auguri" nonfiltered="3997" processed="3989" dbindex="89070">


 Auguri (diaca) fou martiritzat conjuntament amb Sant Fructus al Teatre rom de Tarragona. ;
 ugur;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230575" title="Arbre d'expansi" nonfiltered="3998" processed="3990" dbindex="89071">
Al camp matemtic de la teoria de grafs, un arbre d'expansi (spanning tree, en angls) d'un graf connex s un subconjunt de les arestes del graf que s acclic i connecta tots els vrtex del graf.

Un arbre d'expansi d'un graf d'ordre n t exactament n-1 arestes.

Un arbre d'expansi d'un graf connex G pot tamb sser definit com el conjunt mxim d'arestes de G que no contenen cicles, o com el conjunt mnim d'arestes que connecten tots els vrtex.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230576" title="Augustal" nonfiltered="3999" processed="3991" dbindex="89072">
Augustal fou el nom dels membres de l'associacio dels augustals, una associaci religiosa de l'Antiga Roma, dedicada al culte als csars que havien estat deficats i havien assolit la condici de deus, per lo que calia uns encarregats del seu culte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230577" title="Auspici" nonfiltered="4000" processed="3992" dbindex="89073">
Auspici era l'observaci dels ocells (el nom vol dir "signes de les aus") per poder interpretar els seus signes i fer els auguris.

Els auspicis els feien i els interpretaven els ugurs. Tant l'observaci (auspici) com la seva interpretaci (auguri) era objecte d'un cerimonial estudiat. Els signes es presentaven de cinc classes: signes dels ocells que foren inicialment els ms freqents sin els nics; els signes del cel; els signes dels pollastres mentre menjaven; el signen d'algunes cries d'animals en la seva relaci amb altres animals; i els signes en situacions de terror com un atac epilptic o coses similars. Amb el temps l'examen de les visceres d'aus va esdevenir ms important.

Els auspicis es van dividir desprs en maxima i minora, els primers els que afectaven als cnsols, dictadors, pretors i censors i els minora el que afectaven a qestors i edils.

Al final de la repblica havien perdut importncia i encara que August va intentar reviu-re'ls no va tenir xit. Es van seguir fent auspicis i auguris fins al final del segle IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230581" title="Bedrmia" nonfiltered="4001" processed="3993" dbindex="89074">
Bedrmia (Boedromia) fou un festival que es feia a Atenes en honor de l'Apollo Bedromi que se celebrava el 6 del mes de Boedromion (setembre-octubre). Bedromi era el renom d'Apollo a Becia i altres llocs

El seu origen mtic es remunta a Teseu que en la seva guerra contra les amazones va fer un sacrifici a Fobos, i aquest sacrifici es va seguir celebrant per commemorar l'xit de la batalla, que es va lliurar el mes de Boedromion. Eurpides, Suides, i l' Ethymologicus Magnus diuen que l'origen fou l'atac d' Emolpos al rei Erecteu d'Atenes i Xut o el seu fill Ion van anar en el seu ajut i van aconseguir la victria. 

Al festival es feien sacrificis a rtemis per la resta d'actes no es coneixen

Desprs del 490 aC es va dedicar a commemorar la batalla de Marat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230582" title="Bucina" nonfiltered="4002" processed="3994" dbindex="89075">

Bucina fou el nom que es va donar a una trompeta en forma de corn que tocava un trompeter anomenat bucinador (bucinator). Aquesta trompeta dona la senyal anomenada classicum i tamb era la senyal pel relleu de la gurdia de nit. El seu nom s'ha conservat al castell bocina i s'utilitza en catal en el terme normatiu botzina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230590" title="Antisti" nonfiltered="4003" processed="3995" dbindex="89076">


Onomstica:

Nom de diversos personatges, excepte els tres primers tots membres de la gens Antstia.

Antisti, metge;
Antisti, escriptor;
Antisti Sosi, trib del poble en temps de Ner ;
Sext Antisti (Sextus Antistius), trib del poble el 422 aC ;
Luci Antisti (Lucius Antistius), trib amb poder consular el 379 aC ;
Marc Antisti (Marcus Antistius), trib del poble vers el 320 aC ;
Marc Antisti (Marcus Antistius), enviat el 218 aC al nord d'Itlia per cridar a C. Flaminius, cnsol electe, a Roma.;
Sext Antisti (Sextus Antistius), enviat el 208 aC a la Gllia per observar els moviments d'Asdrubal;
Publi Antisti, trib del poble el 88 aC;
Tit Antisti, qestor a Macednia en temps de Pompeu Magne;

Notes i referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230598" title="Albert Musons i Agell" nonfiltered="4004" processed="3996" dbindex="89077">
Albert Musons i Agell (Vila de Grcia 1953-2007) va ser periodista de professi i historiador local gracienc. Emblemtic conseller del Districte de Grcia des de l'any 1997 i fins el 2007 pel PSC, va ocupar les conselleries d'Urbanisme, Esports i, de forma especial, la de Cultura, en la que va destacar per la seva implicaci amb el teixit associatiu gracienc. Membre de diverses entitats de la Vila de Grcia, com el Taller d'Histria de Grcia o els castellers, va ser tamb membre fundador del Grup 1850 i patr de la Fundaci Orfe Gracienc. 

Albert Musons va morir el 30 d'octubre de 2007 al no poder superar una crisi cardaca.

Vida poltica.

Musons va comenar a militar en el PSC l'any 1978 i s'hi va quedar per sempre. Els darrers anys de la seva vida poltica es va sentir ignorat pel seu propi partit, d'aqu que des d'altres partits se l'intents atraure cap a les seves files. Tanmateix, es mantingu fidel a la seva decisi inicial i no se'n don mai de baixa. Form part de diferents executives i estigu present a l'Ajuntament amb diferents crrecs. Tanmateix, no haver aconseguit ser Regidor de Grcia ho va considerar el seu major disgust poltic.

Crrecs poltics a l'Ajuntament de Grcia.
 1997-2007 - Conseller de Cultura i Comunicaci de Grcia;
 1999-2003 - Vicepresident del Districte de Grcia;

A l'agrupaci local del PSC de Grcia, ocupava el crrec de Viceprimer secretari.

Vida professional.
Fou director de la revista Carrer Gran des de la seva fundaci el 1979 fins el 1988.

Des de 1988 treballava al Collegi de Periodistes de Barcelona, essent-ne secretari tcnic en el moment de la seva mort.

Bibliografia.

Llibres propis.
 Pregoners d'una vila lliure. Histria de la premsa gracienca. Edici: Taller d'Histria de Grcia. Any 1999. 1a edici. Nm. de pgs.: 137;
 La gent del fulard. Histria del moviment escolta a Grcia. Autors: Gerard Maristany i Albert Musons. Edici: Taller d'Histria de Grcia. Any 2002. 1a edici. Nm. de pgs.: 159;
 Gent de Grcia.Edici: Llusos de Grcia. Guies temtiques;
 Gent de Grcia (2). Edici: Llusos de Grcia. Guies temtiques;
 Del Desencant a la contra-informaci. La premsa de Barris a Barcelona. 1976-2001. Autors: Gerard Maristany/Albert Musons Edici: Collecci Vaixells de Paper. Pg. 159;
 Les colles de Sant Medir Histria, llegenda i tradici. Edici: Relacions ciutadanes i institucionals. Ajuntament de Barcelona. Any 2007. Nm. de pgs: 71;
 Llusos de Grcia 1855-2005 Una crnica de 150 anys. Edici: Llusos de Grcia. Any 2005;

Collaboracions en llibres collectius.
 Barcelona: Grcia. Edici: Columna Edicions S.A. Any 1995. Nm. de pgs.: 61;
 Grcia, Festa Major(1894-1947). Edici: Columna Edicions S.A. Any 1997. Nm. de pgs.: 61;
 Grcia, Festa Major (1948-1997). Edici: Columna Edicions S.A. Any 1998. Nm. de pgs.: 61;
 Barcelona: El Coll-Vallcarca II. Edici: Columna Edicions S.A. Any 2001. Nm. de pgs.: 61;
 Xiquets ahir, Castellers per sempre. Vila de Grcia (1876-2002). Edici: Taller d'Histria de Grcia. Any 2002. 1a edici. Nm. de pgs.: 111;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230599" title="Antoni Prez i Moya" nonfiltered="4005" processed="3997" dbindex="89078">
Antoni Prez i Moya (Valncia 13 de juny de 1884 - Barcelona 3 de mar de 1964) va ser un msic, compositor i director de coral.

Nascut a Valncia el 13 de juny de 1884. A partir dels cinc anys ja va residir a Barcelona amb la seva famlia. Als onze anys ingress a l'escolania de la Merc i al 1901 fou nomenat organista d'aquesta baslica. 

Des de l'any 1920 i fins la seva desaparici l'any 1936, dirig l'Orfe Montserrat de Grcia. Tamb va dirigir l'Orfe de Santa Llcia, l'Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona i un cor de reclusos preventius a la Pres Cellular de Barcelona, entre els quals hi havia  El noi del sucre .En la seva carrera com a director de cors destaca la direcci de l'Orfe de Sants, entre el 1926 i el 1958, essent un dels directors ms destacats d'aquesta entitat. 

Com a compositor, la seva producci s amplssima, especialment en obres per a cor i msica religiosa. A ms de canons originals, va harmonitzar gran nombre de canons tradicionals catalanes. La seva versi dEl rossinyol s una de les canons tradicionals ms cantades per les corals catalanes. Tamb va compondre nombroses sardanes, tan per a cobla com per a cor mixt amb cobla, com la coneguda Marinada. 
Va morir a Barcelona el dia de 3 de mar de 1964, dia de Sant Medir. 

El seu fill, Antoni Prez i Sim fou tamb msic i director entre d'altres de l'Orfe Gracienc.

T una plaa dedicada al districte de Sants-Montjuc

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230600" title="Gran Premi d'ustria del 1976" nonfiltered="4006" processed="3998" dbindex="89079">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1976, disputat al circuit de sterreichring  el 15 d'agost del 1976.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   James Hunt   1' 35. 02;
 Volta  rpida:  James Hunt   1' 35. 91   ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230602" title="Combat de Santa Maria" nonfiltered="4007" processed="3999" dbindex="89080">





El Combat de Santa Maria del 15 d'Agost de 1285 a Girona fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig en direcci als Pirineus, on es va trobar una forta resistncia al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpiny, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al crrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona, mentre el rei i  l'Infant Alfons preparaven les segents lnies de defensa abans que els croats arribessin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les lnies d'aprovisionament per via martima mentre Roger de Llria tornava de Siclia.

Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost al front d'un exrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al Monestir de Montserrat, on va rebre la benedicci, i a continuaci va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a un cingle de Tudela, a l'oest de Girona.

La Batalla.
El rei Pere va voler dirigir-se a Besal, per els exrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogvers, que anaven al davant van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos, havent de fugir muntanya amunt. 

Pere de Montcada va dirigir a 80 cavallers a socrrer els almogvers, als que es van juntar els seixanta cavallers ms que liderava Ramon de Montcada. El propi rei va participar en els combats, i finalment els catalans es van retirar a Santa Pau.

Conseqncies.
Els almogvers van saquejar el call de Girona, destruint la sinagoga abans d'entrar en batalla contra las tropes de Felip l'Ardit i Pere el Gran ordena que els responsables morin en la forca.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230605" title="scar Tusquets i Guilln" nonfiltered="4008" processed="4000" dbindex="89081">
scar Tusquets i Guilln (Barcelona, 1941) s un arquitecte catal, germ de l'escriptora Esther Tusquets Guilln i casat amb Beatriz de Moura. Estudi a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradu el 1965. Treball a l'estudi de Federico Correa i Alfons Mil i Sagnier, i el 1964 fou fundador de Studio PER (1964), amb Josep Bonet i Bertran, Cristian Cirici i Alomar i Llus Clotet i Balls, amb qui collabor fins el 1984. Durant la dcada de 1990 ha treballat en collaboraci amb la promotora Nez i Navarro. Tamb es dedica al disseny industrial i grfic, ja que dissenya les colleccions de Tusquets Editors). Concep el disseny com una tasca creativa i inserida dins del marc cultural corresponent. Tamb ha conreat la pintura i fins i tot la literatura

s membre de la Fundaci de la Universitat Politcnica de Catalunya. Ha rebut nombroses vegades el Delta d'or del FAD. Entre els premis que ha rebut cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya de 1987, el 1997 va rebre la Medalla d'Or del mrit en belles arts pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

 Obres .

 Projectes en els que ha participat .
 Ampliaci de la facultat de medicina de Barcelona (1980, primer premi);
 Remodelatge del Palau de la Msica Catalana (1982);
 Nova seu del Banc d'Espanya a Girona (1981-1983) ;
 Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues (1987-1990);
 Torre Copisa, a la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat (2007);

 Projectes urbanstics .
 Del Liceu al Seminari, 1980-81;
 rea del Convent dels ngels, 1983;
 Avinguda de la Catedral, 1986;
 Vila Olmpica (Barcelona), 1988-92;

 Esttues .
 Homenatge a Salvador Dal a Figueres (2001);
 Llibres .
 Ms que discutible (1994) ;
 Todo es comparable (1998) ;
 Dios lo ve (2000);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230607" title="HD 192263" nonfiltered="4009" processed="4001" dbindex="89082">


HD 192263 s una estrella de la 8ena magnitud de la constellaci d'Aquila. El tipus espectral de l'estrella s K2 V, la qual cosa significa que es una nana de la seqncia principal taronja una estrella una mica ms freda i menys lluminosa que el Sol. No es visible per l'ull nu, per es pot atalaiar fcilment amb binoculars o amb un petit telescopi.

S'han senyalat diversos companys d'aquesta estrella, per sn probablement components ptics en la visual o observacions espuris.

Aquesta estrella est molt aprop de l'equador.


HD 192263 b.


El planeta, designat com a HD 192263 b, s un gegant gass amb una massa que podria ser de al menys tres quarts de la del planeta Jpiter. Orbita l'estrella en una rbita circular completant una revoluci cada 24 dies o una cosa per un estil.

L'any 2002 l'existncia del planeta es va posar en qesti: S'havia observat que l'estrella tenia variacions fotomtriques en el seu esclat, que tenien el mateix perode i velocitat del planeta. El senyal podia venir d'aquestes variacions en lloc del planeta orbitant l'estrella. Finalment, l'any 2003 es va confirmar l'existncia del planeta.



Referncies.
;
;
;
;

Enllaos Externs.
SIMBAD tem de l'estrella, tem del planeta;
The Extrasolar Planets Encyclopaedia L'Enciclopdia dels Exoplanetes;
Extrasolar Visions tem;
A new extrasolar planet around the star HD 192263   el descobriment;
La qesti del planeta voltant HD 192263;
No lleveu encara el planeta de la llista   Space.com article;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230608" title="Joan Uriach i Marsal" nonfiltered="4010" processed="4002" dbindex="89083">
Joan Uriach i Marsal (Barcelona, 1929) s un empresari catal del sector farmacutic, fill de Joan Uriach i Tey. Es va llicenciar en farmcia per la universitat de Barcelona i ampli estudis a l'IESE. El 1955 es va incorporar a l'empresa familiar Grup Uriach, fundada pel seu besavi Joan Uriach i Feliu el 1871. Va ser impulsor del creixement de l'empresa durant els anys 1950 i 1960. El seu mbit d'actuaci es va centrar en la fomentar la recerca i la innovaci en el camp dels medicaments mitjanant la creaci del primer departament d'investigaci i desenvolupament. Al realitzar sntesi de substncies obr una possibilitat de creaci d'especialitats afavorida a partir de 1973 amb la legislaci farmacutica, de tal manera que es pogueren comercialitzar productes com Lipograsil, Hipotensor o Biodramina. 

s acadmic emrit de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya, de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, aix com d'altres acadmies d'arreu del mn. De 1993 a 1997 va ser president del Consell Social de la Universitat Autnoma de Barcelona. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joan Uriach a la Fundaci Catalunya Oberta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230610" title="Grup Uriach" nonfiltered="4011" processed="4003" dbindex="89084">
Grup Uriach s una gran corporaci empresria farmacutica formada per cinc empreses: Uriach Medicina Humana, Biohorm, Uriach Veterinria, Urquima i Dimportex i dues empreses conjuntes, Citysan i Pharmagenus. Entre els productes que comercialitza trobem Lipograsil, Hipotensor o Biodramina.
T l'origen en una adrogueria del barri de la Ribera de Barcelona, de la que se'n feia crrec Joan Uriach i Feliu el 1858, i el 1871 es va associar amb el farmacutic Alomar. Quan aquest va morir es va quedar amb l'empresa i es va dir Uriach i Cia. Dos dels tres fills d'Uriach i Feliu, farmacutics, es van unir al laboratori, i l'altre fill, Joaquim, dirig l'empresa.

Ms endavant, el seu nt Joan Uriach i Tey, segu amb el negoci, que cobria tot l espectre teraputic de l poca. Amb el creixement, l'empresa es trasllad a la zona de Sant Mart de Provenals als anys trenta. En 1955, quan es va incorporar Joan Uriach i Marsal, el sector estava iniciant una feble liberalitzaci que va culminar amb la llei farmacutica del 1973 i amb l'obertura d'una sucursal a Lisboa. El 1994 va obrir una nova planta a Palau-Solit i Plegamans (Valls Occidental). El 2003 va facturar 145 milions d'euros.

 Enllaos externs .
 Pgina del Grup Uriach;
 Histria del Grup Uriach;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230611" title="Francesc Vilardell i Vias" nonfiltered="4012" processed="4004" dbindex="89085">
Francesc Vilardell i Vias (Barcelona 1926) s un metge catal, fill i nt de metges. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1949, i es doctor a les universitats de Barcelona i de Pennsilvnia, EUA (1962), de la qual fou tamb becari investigador especialitzat en patologia digestiva del 1959 al 1962. 

Ha estat cap de servei de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona del 1963 al 1996, i director de l'Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB del 1969 al 1996. Ha estat director de planificaci sanitria en el Ministeri de Sanitat d'Espanya del 1978 al 1981. Tamb ha estat autor de nombrosos treballs sobre transtorns de la nutrici i patologies digestives.

s doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (1974) i la Universitat de Saragossa (1990), ha estat secretari general i president de la Societat Europea d'Endoscpia Digestiva (del 1970 al 1990) i de l'Organitzaci Mundial de Gastroenterologia. En 1989-1995 fou president del Consell d'Organitzacions Internacionals de Cincies Mdiques (CIOMS)i form part de l'equip de metges que va atendre Joan Pau II quan va patir l'atemptat de Mehmet Ali Agca el 1981.

EL 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1997 fou nomenat soci emrit de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears i el 2005 va rebre el premi a l'excellncia professional del Collegi Oficial de Metges de Barcelona.

 Obres .
 Enfermedades digestivas (1990);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230612" title="Acacalis" nonfiltered="4013" processed="4005" dbindex="89086">

Acacalis fou, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos i de Pasfae.

Estimada per Apollo i per Hermes, del primer va concebre Naxos i Milet, i del segon Cid. Deixada a un bosc, fou atacada pels llops que es van menjar al seu fill, per fou salvada per uns pastors.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 5.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230616" title="Cid" nonfiltered="4014" processed="4006" dbindex="89087">
D'acord amb la mitologia grega, Cid fou un heroi, fill d'Hermes i d'Acacalis (per a l'Arcdia n'atribuen la paternitat a Tegeates).

Fund la ciutat de Cidnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230618" title="Tegeates" nonfiltered="4015" processed="4007" dbindex="89088">
Tegeates, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Licon, rei d'Arcdia.

Es cas amb Mera, amb la qual tingu nombrosos fills.

Se li atribueix la fundaci de la ciutat de Tegea.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 202.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230625" title="Mera (filla de Pretos)" nonfiltered="4016" processed="4008" dbindex="89089">
D'acord amb la mitologia grega, Mera fou filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Seduda per Zeus, fou mare de Locros. Formava part de l'estol d'rtemis, i la deessa, en saber que havia mancat al vot de castedat, la travess amb una sageta.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230629" title="rato" nonfiltered="4017" processed="4009" dbindex="89090">



Segons la mitologia grega, rato fou una de les Muses.

Inspirava la poesia lrica, i era representada amb una corona de roses i una lira.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 80.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre rato. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230630" title="Terpscore" nonfiltered="4018" processed="4010" dbindex="89091">


D'acord amb la mitologia grega, Terpscore fou una de les Muses.

Tenia al seu crrec la dansa i la can coral, i era representada amb la lira marcant el comps.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 205.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Terpscore. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230631" title="Tersandre" nonfiltered="4019" processed="4011" dbindex="89092">
Segons la mitologia grega, Tersandre fou un heroi, fill de Polinices i d'Argia.

Es cas amb Demonassa i fou pare de Tisamen.

Prengu la ciutat de Tebes al front de l'expedici dels epgons i s'install en el tron de la ciutat desprs de foragitar el seu cos Laodamant.

A la guerra de Troia fou un dels grecs que s'amagaren en el cavall de fusta per entrar a la ciutat.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 205-206.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230633" title="Tisamen (fill d'Orestes)" nonfiltered="4020" processed="4012" dbindex="89093">
Segons la mitologia grega, Tisamen fou un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermone.

Va regnar fins a la invasi dels Heraclides. En aquell moment, expulsat, s'adre cap a la regi d'Acaia, on mor en combat amb els habitants del pas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230634" title="Titus Taci" nonfiltered="4021" processed="4013" dbindex="89094">
 
Titus Taci fou personatge mitolgic rei dels sabins.

Va declarar la guerra als romans per venjar el rapte de les dones del seu poble, per desprs que s'aconsegu la pau s'associ amb Rmul, al qual conced la m de la seua filla Herslia. Va morir assassinat pels laurencis i fou enterrat a l'Avent.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230636" title="Licoreu" nonfiltered="4022" processed="4014" dbindex="89095">
Segons la mitologia grega, Licoreu fou un heroi, fill d'Apollo i de Corcia.

Fund la ciutat de Licorea.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 138.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230637" title="Sant Pau (Velzquez)" nonfiltered="4023" processed="4015" dbindex="89096">

Sant Pau (ttol original: San Pablo) s un quadre del pintor espanyol Diego Velzquez pintat entre el 1618 i 1620, i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

s una mostra de l'etapa juvenil de Velzquez, influda profundament per Caravaggio. El sevill posa de manifest el seu domini del retrat en la imatge d'un home captat directament del natural i embolicat en una amplssima tnica en la qual destaquen els plecs gaireb escultrics. La figura del sant est asseguda sobre un un plint de pedra que es confon amb el fons, zona on es veuen les limitacions de Velzquez en amagar hbilment les cames i ocultar-les sota els plecs. El colorit terrs s un tret com d'aquests anys sevillans igual com la illuminaci, heretats ambds del Tenebrisme. 

Els dits de la m esquerra apareixen tmidament sobre el llibre gruixut que indica la seva condici d'apstol. Dalt, a l'esquerra, hi ha la inscripci S.PAVLVS, text que connecta el personatge amb l'apstol, sense que aparegui l'espasa, el seu nic atribut conegut. D'altra banda, si b l'aurola confirma la santedat, el marcat aire intellectual evoca els filsofs que va pintar Josep de Ribera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230642" title="Periastre" nonfiltered="4024" processed="4016" dbindex="89097">

El periastre o peripside s el punt de l'rbita d'un astre secundari que es troba a la distncia menor de l astre principal.

Vegeu tamb.
pside;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230644" title="Raymond Louviot" nonfiltered="4025" processed="4017" dbindex="89098">

Raymond Louviot (Granges, Sussa, 17 de desembre de 1908 - Dunkerque, 14 de maig de 1969) va ser un ciclista francs al qual anomenaven Laripette. Desprs de dos anys a la categoria d'aficionats va passar a professional entre 1931 i 1949. En aquests anys aconsegu 39 victries, sent les ms importants el Campionat de Frana en carretera de 1934 i dues etapes del Tour de Frana.

Desprs de la seva carrera com a ciclista pass a ser director esportiu de l'equip Ford-Gitanes. 

Era l'avi de Philippe Louviot, ciclista entre 1985 i 1995. 

Palmars.
1931;
 1r a la Pars-Contres;
1932;
 1r a Fury-le-Cantal;
1933;
 1r al Gran Premi de les Nacions ;
 1r al Circuit de Midi i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de l'Allier;
 1r del Gran Premi de Chteaurenard;
1934 ;
 Campi de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1935;
 1r a Annemasse;
 1r a Nia;
 1r a Bayeux;
 1r del Trofeu Colimet;
1936;
 1r a la Pars-Sedan;
1937;
 1r de la Pars-Soissons;
 1r al Tour del Sud-oest i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de Deux-Svres i vencedor de 2 etapes;
 1r a Blois;
1938;
 1r de la Pars-Rennes;
 1r al Critrium de la Sussa Romanya;
1939 ;
 1r del Circuit de les Muntanyes de Roanne;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1940;
 1r del Critrium de Frana;
1941;
 1r de la Pars-Nantes;
 1r del Gran Premi de l'Auto;
1946;
 1r a Entrants-sur-Nohain;
1947 ;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
1949;
 1r a Issoire;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 12 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1938. 26 de la classificaci general ;
1939. 29 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 24 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Louviot ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230645" title="Mare de Du i el Nen entronitzats amb sis ngels" nonfiltered="4026" processed="4018" dbindex="89099">

Mare de Du i el Nen entronitzats amb sis ngels s un quadre del pintor itali Lorenzo Monaco pintat entre el 1415 i 1420, pertanyent a la Collecci Thyssen-Bornemisza, i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230647" title="Confederacin Espaola de Organizaciones Empresariales" nonfiltered="4027" processed="4019" dbindex="89100">
La Confederacin Espaola de Organizaciones Empresariales (CEOE) s una instituci espanyola fundada al juny de 1977 que representa a empresaris espanyols, integrant a empreses pbliques i privades de tots els sectors d'activitat. Centra la seva labor en l'ajuda als empresaris en contraposici amb la labor dels sindicats. La afiliaci es realitza a travs de 2.000 associacions de base i 200 organitzacions territorials i sectorials.
Presidents.
Carles Ferrer i Salat (1977 - 1984);
Jos Mara Cuevas (1984 - 2007);
Gerardo Daz Ferrn (2007 - ??);

Enllos externs.
Confederacin Espaola de Organizaciones Empresariales;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230648" title="Fabien Galateau" nonfiltered="4028" processed="4020" dbindex="89101">

Fabien Galateau (Nanteuil-la-Fosse, 23 de juliol de 1913 - Aviny, 23 de setembre de 1995) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1933 i 1944. Durant aquests anys aconsegu 13 victries, en qu destaquen les dues etapes assolides al Tour de Frana.

Palmars.
1933;
 1r de la Toulon-Aubagne-Toulon;
1934;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Wolber;
1936;
 1r de la Nia-Toulon-Nia i vencedor d'una etapa;
1937;
 Campi de Frana dels aspirants;
 1r al Circuit del Ventor;
1938;
 1r del Circuit de Cantal;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1939;
 1r del Gran Premi de l'Eco d'Alger;
 1r de Manche-Ocan;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 36 de la classificci general;
1936. 40 de la classificci general;
1937. 25 de la classificci general;
1938. 28 de la classificci general i vencedor d'una etapa;
1939. 22 de la classificci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1934. 42 de la classificci general;
1938. 25 de la classificci general;

Enllaos externs.
Palmars de Fabien Galateau ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230650" title="Lucien Vlaemynck" nonfiltered="4029" processed="4021" dbindex="89102">

Lucien Vlaemynck (Izenberge, 19 d'agost de 1914 - Ledegem, 14 de juny de 1994) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1934 i 1949 en qu va aconseguir 16 victries.

Palmars.
1936;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Nord;
1937;
 1r del Circuit de Midi i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Morbihan;
1938;
 1r de la Volta a Luxemburg;
1939;
 1r del Gran Premi de l'Exposici de Lieja;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1942;
 1r a Micheroux;
1943;
 1r del Gran Premi de l'Auto;
1945;
 1r del Circuit de Pars;
 1r de la Woluwe-Saint Lambert;
 1r a Moorslede;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Midi;
1946;
 1r a Kortrijk;
 1r a Waregem;

Resultats al Tour de Frana.
1939. 3r de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1947. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Lucien Vlaemynck ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230652" title="Albert Ritserveldt" nonfiltered="4030" processed="4022" dbindex="89103">

Albert Ritserveldt (Ophasselt, 13 d'octubre de 1915 - Zottegem, 11 de mar de 2002) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1937 i 1948. En aquests anys aconsegu 9 victries, sent les ms destacades la Lieja-Bastogne-Lieja de 1939 i una etapa de la Volta a Catalunya.

Palmars.
1939;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1940;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1941;
 1r a Rode Ste.Gense;
1942;
 1r a Drogenbos;
 1r a Everbeek;
 1r a Sinaai;
 1r a Zottegem;
1943;
 1r a Ophasselt;
1946;
 1r a Geraardsbergen;

Resultats al Tour de Frana.
1939. 9 de la classificaci general. 3r del Gran Premi de la Muntanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Ritserveldt ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230654" title="Repsol YPF" nonfiltered="4031" processed="4023" dbindex="89104">

Repsol YPF S.A. o Refineria de Petrleos de Escombreras Oil - Yacimientos Petrolferos Fiscales Societat Annima () s un grup petrolier i gasistic espanyol, els seus dos principals mercats sn Espanya i Argentina. Repsol YPF va nixer el 1999 per la compra del grup energtic argent YPF pel conglomerat espanyol Repsol S.A., grcies a una privatitzaci polmica d'YPF pel govern de Carlos Menem.

 Histria .

 1981 Creaci del INH: Organisme pblic en el qual s'incorporen les participacions estatals de companyies del sector (principalment downstream). Entre elles es troba 'Butano SA, fundada el 1957.
 1986 Creaci de Repsol: El seu accionista nic s l'INH. Repsol aglutina les participacions en petroli, qumica, gas but (Repsol But SA) i prospecci i exploraci de l'Estat.
 1989 L'Estat (INH) inicia la privatitzaci de Repsol. OPV del 26% del Capital de Repsol.
 1991 Es crea la companyia Gas Natural.
 1997 L'Estat culmina el procs de privatitzaci de Repsol. OPV del 10% de Capital de Repsol.
 1998 Repsol estudia la possibilitat d'acudir a la privatitzaci d'YPF.
 1999 Adquisici de YPF per part de Repsol.
 2007 Compra del 14,9% per part de Grup Petersen, empresa argentina al comandament de Enrique Eskenazi.
 2008 Els principals accionistes de Repsol, negocien la venta de les seves participacions a la petrolera Lukoil.

 Presidents de REPSOL .

 scar Fanjul (1987-1996).
 Alfonso Cortina (1996-2004).
 Antoni Brufau (2004 -);
		
Enllaos Externs .
Pgina web Oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230658" title="Andrnic I Comn" nonfiltered="4032" processed="4024" dbindex="89105">

Andrnic I Comn (Andronicus I Comnenus, ) (vers 1115-1185) fou emperador bizant del 1183 al 1185.

Era fill d'Isaac Comn (net d'Isaac I Comn)  i des de molt jove va mostrar una gran energia i una gran capacitat mental. Va rebre cuidada educaci i es va destacar per la seva eloqncia. Era molt atractiu i diverses princeses foren les seves concubines.

El 1141 fou fet presoner pels seljcides i va restar en les seves mans un any. Vers el 1143 va rebre el govern de Cilcia on va anar acompanyat d'Eudxia Comnena, neboda de l'emperador Manel I Comn. Al cap d'un temps va rebre el govern de Naissus,  Braniseba i Castria, per per poc temps perqu l'emperador va ordenar el seu empresonament a Constantinoble. 

Va romandre presoner dotze anys, fins que es va poder escapar i va fugir a territori del gran duc Jaroslav de Kev i finalment fou perdonat per l'emperador; en nom d'aquest va concertar una aliana entre Bizanci i Kev contra Hongria. Al front d'un exrcit rus es va destacar al setge de Semlim.

Manel el va tornar a enviar a Cilcia i per un temps va estar a Antioquia on va seduir a Filipa la filla de Ramon de Poitou, prncep d'Antioquia i cunyada de l'emperador (que estava casat amb la germana de Filipa, Maria) i quan aquest se'n va assabentar, Andrnic va fugir a Jerusalem, on va seduir a Teodora Comnena, la vdua de Baldu III de Jerusalem, coneguda per la seva bellesa.

Aix li va proporcionar un altre ensurt i va haver de fugir amb la seva amant a la cort de Nur al-Din sold de Damasc, i d'aqu a Prsia on es va establir amb els seljcides.

Amb el suport seljcida va fer la guerra contra Bizanci, i va atacar la provncia de Trebisonda, per el governador local el va poder rebutjar si be Teodora Comn i els tres fills que havia tingut amb Andrnic foren capturats i enviats a Constantinoble. Andrnic va implorar el perd de l'emperador al que es va presentar carregat de cadenes i es va prostrar als seus peus. 

Manel el va enviar com a virtual presoner a la ciutat d'Oenoe (moderna Unieh) a la costa de la mar Negre, a la regi de Trebisonda. All va romandre tranquil fins a la mort de Manel el 1180. El nou emperador fou el seu fill Aleix II Comn.

L'octubre de 1183 va donar un cop d'estat amb el suport d'alguns nobles i militars, i va obligar a l'emperador a signar el decret d'execuci de la seva mare Maria d'Antioquia. Una vegada ho va haver signat va fer executar a l'emperador i es va proclamar al seu lloc. La viuda d'Aleix II, Anna de Frana (filla del rei Llus VII de Frana), una nena d'11 anys, fou obligada a casar-se amb Andrnic que llavors ja era un home gran probablement de ms de 60 anys. 

Andrnic fou odiat per bona part de la noblesa; molts nobles foren condemnats a mort. Per era molt popular entre el poble. La seva administraci fou bona i va arreglar alguns abusos en matries civil i eclesistica. L'Imperi fou atacat per Guillem II de Siclia cridat pels nobles descontents, quw va destruir Tessalnica, per Andrnic el va obligar a retirar-se cap a l'illa. El 1184 estava plenament consolidat al poder.

Estan absent Andrnic l'estiu del 1185, passant uns dies de descans a sia, va deixar encarregat del govern a Hagiocristofrites, que va ordenar l'execuci d'Isaac (el futur Isaac II ngel),  suposadament perqu el seu nom comenava per "I" i el rumor popular deia que Andrnic seria enderrocat per un personatge el nom del qual comenava per "I".  Isaac va rebre una confidncia i es va poder escapar just a temps i refugiar-se a l'esglsia de Santa Sofia. Isaac va fer una crida als enemics d'Andrnic i va comenar a anar gent a la rodalia de l'esglsia, fins que l'afer va degenerar en revolta; els militars enviats per Hagiocristofrites varen ser morts pel poble i Isaac fou proclamat emperador. Andrnic va tornar a la capital per ja no va poder aturar el moviment i fou linxat per la gent, sembla ser que amb el consentiment (sin per orde) d'Isaac.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230659" title="Andrnic II Paleleg" nonfiltered="4033" processed="4025" dbindex="89106">

Andrnic II Paleleg (Andronicus II Paleologus, )  (1260-1332)  conegut tamb com Andrnic el Vell (o Andrnic II el Vell)  fou emperador bizant del 1282 al 1328.

Era el fill gran de l'emperador Miquel VIII Paleleg que vers el 1275 el va associar a les feines de govern. El 1283 va succeir al seu pare. 

L'emperador Miquel VIII  havia autoritzat la uni de les esglsies llatina i grega en el segon concili de Li, per Andrnic s'hi va mostrar contrari, cosa que li va ocasionar finalment l'excomunicaci per part del papa Climent V el 1307. En aquestos anys els bizantins van combatre contra els turcs i especialment contra Osman I, el fundador de l'Imperi Otom que es va estendre per les possessions bizantines a l'sia Menor, i en aquestes circumstancies Andrnic va contractar a una companyia de mercenaris catalans, els almogvers per lluitar contra els turcs; la direcci de la companyia la tenia Roger de Flor, fill d'un noble alemany de la cort de Frederic II de Siclia, que fou nomenat almirall de l'imperi i csar imperial. Els catalans van derrotar els turcs en nombrosos enfrontaments, per les tropes causaven moltes molsties als grecs i Andrnic va ordenar l'assassinat de Roger quan era a Adrianpolis. En revenja els catans es van revoltar i van devastar Trcia i Macednia, i finalment es van retirar cap al Pelopons on van establir el ducat d'Atenes.

Andrnic va associar al govern al seu fill Miquel el 1295 (Miquel IX Paleleg). El prncep tenia dos fills, Andrnic i Manel Paleleg, que, sense saber-ho, estimaven a la mateixa dona i per un desgraciat error Andrnic va matar a Manel. Miquel IX va morir de pena (1320) i l'emperador Andrnic II va mostrar signes de qu volia desheretar al seu net. Andrnic, conegut pel Jove, es va revoltar. Tres guerres es van produir entre l'avi i el net entre 1321 i 1328 i finalment en aquest any Andrnic el Jove va obligar al seu avi a abdicar i es va proclamar emperador com Andrnic III Paleleg. 

L'emperador vell es va retirar al convent de Drama a Tesslia on va viure com a monjo amb el nom d'Antoni fins a la seva mort el 1332. Fou enterrat a Constantinoble.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230661" title="Andrnic III Paleleg" nonfiltered="4034" processed="4026" dbindex="89107">
Andrnic III Paleleg (Andronicus III Paleologus, ) (1296-1341) fou emperador bizant del 1328 al 1341.

Andrnic II Paleleg el Vell va associar al govern imperial al seu fill Miquel el 1295 (Miquel IX Paleleg). El prncep tenia dos fills, Andrnic i Manel Paleleg, que, sense saber-ho, estimaven a la mateixa dona i per un desgraciat error Andrnic va matar a Manel. Miquel IX va morir de pena (1320) i l'emperador Andrnic II va mostrar signes de qu volia desheretar al seu net. Andrnic, conegut pel Jove, es va revoltar. Tres guerres es van produir entre l'avi i el net entre 1321 i 1328 i finalment en aquest any Andrnic el Jove va obligar al seu avi a abdicar i es va proclamar emperador com Andrnic III Paleleg.

Ja emperador va tenir diverses guerres. Amb els turcs va patir una seriosa derrota a Filocrene contra el sold Orkhan i el seu germ Ala al-Din, que amb el cos dels genssers que havia organitzat assolava Trcia fins al riu Hemos. Tamb fou derrotat repetidament pels catalans a Grcia; amb els blgars, els trtars de Kiptxak i els serbis va tenir ms fortuna.

Es va casar dos vegades, la primera amb Agnes o Irene, filla d'Enric duc de Brunswick, i desprs que aquesta va morir amb Anna, comtessa de Savoia, amb la que va tenir dos fills, Joan i Manel.

Va morir el 1341 i el va succeir el seu fill Joan V Paleleg inicialment sota regncia de la seva mare Anna.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230664" title="Gerardo Daz Ferrn" nonfiltered="4035" processed="4027" dbindex="89108">
Gerardo Daz Ferrn (Madrid, 27 de desembre de 1942 - ) s un empresari espanyol llicenciat en enginyeria industrial. s el president de la Confederacin Empresarial Independiente de Madrid (CEIM) i propietari del grup Marsans. Actualment s el president de la CEOE.






Enllaos externs.
Curriculum de Gerardo Daz (en angls);
Fundaci Cotec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230667" title="Julin Berrendero" nonfiltered="4036" processed="4028" dbindex="89109">

 Julin Berrendero (San Agustn del Guadalix, 8 d'abril de 1912 - Madrid, 1 de setembre de 1995), anomenat el negre dels ulls blaus, va ser un ciclista espanyol, professional entre 1935 i 1949. Durant aquests anys va aconseguir 79 victries.

Palmars.
1935;
 Campi de Castella;
 1r de la Volta a Galcia i vencedor de 3 etapes;
 1r del Gran Premi d'Eibar i vencedor de 4 etapes;
 1r del Cicuit de l'Escorial;
1936;
 1r del Gran Premi de la Repblica i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Pujada a Santo Domingo;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana;
1937;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1938;
 1r del Critrium dels 2 Gaves;
 1r a Ruffec;
1939;
 1r del Gran Premi de Baiona;
 1r del Gran Premi de Ricamarie;
1941;
 1r de la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes;
 1r de la Volta a Navarra;
 1r del Circuit de Getxo;
 1r del Circuit Begoa;
 1r de la pujada a Arantzazu;
1942;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Campi d'Espanya de ciclocross;
 1r de la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
 1r de la Volta a Llevant i vencedor d'una etapa;
 1r a Madrid;
 Vencedor de 2 etapes del Volta a Catalunya;
1943;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes;
 1r del Trofeu Masferrer;
 1r del Gran Premi de Biscaia;
 1r del Circuit de la Ribera del Jaln;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Girona;
1944;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Campi d'Espanya de ciclocross;
 1r del Gran Premi d'Eibar;
 1r de la Volta a Los Puertos;
 1r del Circuit de Getxo;
 1r a San Juan;
 1r a San Antonio de Durango;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1945;
 Campi de Castella;
 1r del Gran Premi de Bilbao;
 1r de la Pujada a Santo Domingo;
 2n de la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya;
1946;
 1r de la Volta a Catalunya, vencedor d'una etapa, del Gran Premi de la Muntanya i de la classificaci per punts;
 1r de la Volta a Madrid;
 2n de la Volta a Espanya, vencedor de 3 etapes;
1947;
 Campi de Castella;
 1r a la Volta a Los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la  Etapa de la Volta a Espanya;
1948;
 1r del Gran Premi de l'Alczar;
 Vencedor d'una etapa de la  Etapa de la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
 1936. 4t de la classificaci general;
 1941. 1r de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
 1942. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya  ;
 1945. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes i del Gran Premi de la Muntanya ;
 1946. 2n de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
 1947. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1948. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
 1936. 11 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
 1937. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
 1938. 28 de la classificaci general;
 1949. Abandona (5a etapa);





Enllaos externs.
Palmars de Julin Berrendero ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230668" title="Observatori de l'Ebre" nonfiltered="4037" processed="4029" dbindex="89110">
Observatori de l'Ebre s una instituci cientfica sense nim de lucre situada a Roquetes (Baix Ebre). Va ser fundat el 1904 per Ricard Cirera i Salse i Llus Rods i Campder i depn de la Companyia de Jess. Es dedica a l'estudi de la influncia de l'activitat solar en els fenmens geofsics. Disposa de les seccions solar, magntica, ionosfrica, ssmica i meteorolgica, que efectua sondatges aerolgics i registra la radiaci trmica del sol i el potencial electrosttic de l'atmosfera. 

Ha estat capdavanter en la introducci de les noves teories i tcniques d'observaci de la interacci sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional, per va patir greus desperfectes durant la guerra civil espanyola. El director Antoni Roma i Puj (1939-1970) el va reconstruir i ampliar. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
El Patronat que regeix la Fundaci es composa d' onze organismes: Institut Geogrfic Nacional, els Departaments d'Innovaci, Universitats i Empresa, de Medi Ambient i Habitatge, i de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Tarragona, els Ajuntaments de Roquetes i Tortosa, CSIC, Institut Nacional de Meteorologia, Universitat Ramon Llull i Companyia de Jess.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Observatori de l'Ebre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230669" title="Unin Fenosa" nonfiltered="4038" processed="4030" dbindex="89111">

Unin Fenosa s una empresa espanyola que cotitza a l'Ibex 35. L'empresa s present en molts sectors del mercat per principalment el de la producci i de la distribuci l'electricitat.

El grup fou creat el 23 de novembre de 1982 desprs de la fusi d'Unin Elctrica creada el 1912 amb el nom d'Unin Elctrica Madrilea, i Fuerzas Elctricas del Noroeste SA (FENOSA), creada el 1943 a Galcia.

Actualment, el grup s present a 14 pasos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230671" title="Ferran Arasa i Subirats" nonfiltered="4039" processed="4031" dbindex="89112">
Ferran Arasa i Subirats (Tortosa, Baix Ebre 1905 - Barcelona 1992) fou un pintor paisatgista catal. Es va formar artsticament a Tortosa, on hi expos per primera vegada el 1926. El 1935 particip als Salons de Primavera, quan esclat la guerra civil espanyola es trasllad a Mallorca. 

La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l'Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gaireb de carcter expressionista.  El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Comentari a una exposici de Ferran Arasa;
 Quadre de Ferran Arasa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230672" title="Andrnic IV Paleleg" nonfiltered="4040" processed="4032" dbindex="89113">
Andrnic IV Paleleg (Andronicus IV Paleologus, )  fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleleg i d'Helena Cantacuz (filla de Joan VI Cantacuz). 

Joan V va demanar desesperadament ajut a Occident contra els turcs i va fer propostes al papa Urb V. El mateix emperador va anar dos vegades a Roma el 1369 i el 1370. Vers el 1355 Andrnic fou associat pel seu pare a les feines de govern especialment mentre el pare era absent

Joan fou empresonat per deutes a Vencia i per ser alliberat va demanar diners al seu fill Andrnic,  que havia quedat com a governant de l Imperi mentre durava la seva absncia (l Imperi llavors es limitava a Constantinoble, Tessalnica, algunes illes i una part del Pelopons i Grcia) i li va demanar de vendre objectes sagrats de les esglsies per pagar les deutes. Per Andrnic no el va escoltar. En canvi el segon fill Manel, governador de Tessalnica, va vendre la seva propietat personal i va anar a Vencia a alliberar al seu pare (1370).

Per fer front a la desconfiana del sold Murat, Joan V li va enviar com hostatge al seu tercer fill Teodor. Desprs va privar a Andrnic de l autoritat de qu gaudia i va nomenar a Manel com a coemperador.

Andrnic va planejar recuperar el poder i es va aliar a un dels fills de Murat, Sauji (els historiadors grecs l anomenen com a Moiss el cavaller), que en absncia del pare governava les provncies europees; es van entrevistar i es van aliar per matar als seus respectius pares i assolir el poder suprem. Murat es va assabentar de la conspiraci per noms va conixer el paper del seu fill i no el d  Andrnic, i va cridar a Joan V a la seva cort per veure si hi estava implicat. Joan V no va tardar en convncer a Murat del que passava realment, i junts van decidir posar fi al pla. Mentre Sauji i Andrnic havien reunit forces a Apricidium, prop de Constantinoble. Una nit el sold Murat es va presentar all i va prometre la llibertat i el perd als que es rendissin, el que va fer la majoria tants turcs com grecs; els dos prnceps van fugir. Sauji fou fet presoner a la ciutat de Didymoticum i fou cegat i ms tard executat; Andrnic fou fet presoner per les forces imperials junt amb el seu fill Joan, I foren condemnat a ser cegats si be per la manera en qu es va fer l operaci ni pare ni fill van quedar del tot cecs (es creu que Joan V va ordenar noms que foren cegats d'un ull) i van romandre tancats a la pres d Anemas. Aquesta revolta segons els historiadors grecs se situa el 1385, per segurament aquesta data es errnia.

Es va escapar de pres el 1376 amb ajut dels genovesos i gracies a aquestos es va fer amb el poder a Constantinoble. Aix va provocar la reacci veneciana que el van atacar i enderrocar el 1379, quedant restaurat Joan V que havia conservat el poder a part de l'Imperi. Andrnic podria mantenir el ttol de coemperadors i governaria Selmbria com a domini personal. A aquesta ciutat probablement va morir el 1385.

Es va casar amb Keratsa de Bulgria, filla de Joan Alexandre de Bulgria; en segones noces es va casar amb la princesa Sara Teodora amb la que va tenir diversos fills entre ells Joan VII Paleleg que fou emperador el 1390.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230674" title="Vctor Manuel Arbeloa Muru" nonfiltered="4041" processed="4033" dbindex="89114">
Vctor Manuel Arbeloa Muru (Maeru, Navarra, 1 de gener de 1936) s un sacerdot navarrs, escriptor, expoltic i ex dirigent del Partit Socialista de Navarra.

Biografia. 
Desprs de fer estudis eclesistics al Seminari de Pamplona, va ser ordenat sacerdot. Llicenciat en Teologia i Histria de l'Esglsia a la Universitat Gregoriana. Va realitzar cursos de doctorat. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid. Coadjutor de la parrquia de San Juan d'Estella i Capell d'emigrants espanyols a Alemanya, Pasos Baixos i Anglaterra. Professor de la Universitat Pontifcia de Salamanca. Pertany a la Societat d'Estudis Bascos i a l'Ateneu Navarrs. 

Va ser un dels promotors del Partit Socialista Obrer Espanyol a Navarra en els darrers anys de la dictadura franquista. No obstant aix, a les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 va conformar juntament amb altres personatges independents de Navarra el Front Navarrs Independent, que no va obtenir cap representaci. Desprs d'aquest fracs, es va afiliar a la Agrupaci Socialista de Navarra del PSOE (aleshores integrada en el Partit Socialista d'Euskadi). 

El 1979 va ser escollit Parlamentari Foral de Navarra per les llistes del PSOE i fou el primer President del Parlament de Navarra (1979-1983). Va ser escollit Senador pel PSOE en la primera (1979-1982) i segona legislatura (1982-1986). El 1987 va ser escollit Europarlamentari, i reescollit el 1989 fins a 1994. Ha estat membre de les Comissions Executives del PSN-PSOE entre 1982 i 1994. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El 1996, desprs de la dimissi de Javier Otano Cid com apresident del Govern de Navarra i Secretari General del PSN-PSOE, va ser nomenat membre de la direcci provisional del PSN o Comissi Gestora, sent el seu President entre setembre de 1996 i juny de 1997, per va dimitir desprs de quedar les seves tesis en minoria dintre del PSN i cessar prviament Juan Jos Lizarbe Baztn i Javier Remrez Apestegua com membres de la Comissi Gestora. Des de llavors est allunyat de la poltica activa i posteriorment es va donar de baixa del PSN-PSOE (2002). Darrerament ha entrat en polmica amb els seus antics companys de partit per criticar la poltica religiosa vers l'Esglsia Catlica del govern de la Segona Repblica Espanyola i mostrar-se partidari d'un govern de coalici PSOE-UPN a Navarra desprs de les eleccions al parlament foral de 2007.

 Obres .
 Orgenes del Partido Socialista Obrero Espaol, 1873-1880 (1972);
 Historia de la Unin General de Trabajadores (1975);
 La semana trgica de la Iglesia en Espaa 8-14 octubre 1931 (1976);
 Intelectuales ante la Segunda Repblica Espaola (1981);
 La aventura del t (1983);
 La corte protestante de Navarra (1527-1563) (1992);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230676" title="Miquel Masoliver i Valdivieso" nonfiltered="4042" processed="4034" dbindex="89115">


Miquel Masoliver i Valdivieso (Vic, 17 de gener de 1978) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

Ha estat internacional per la selecci catalana, integrant de l'equip subcampi de la Copa Amrica l'any 2007.

Palmars.
 CP Vic .
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (1999);
 1 Copa de la CERS (2000/01);

 FC Barcelona .
 4 Copes d'Europa (2003/04, 2004/05, 2006/07, 2007/08);
 2 Copes Intercontinentals (2006, 2008);
 4 Copes Continentals (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07);
 3 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05, 2006/07) ;
 5 OK Lligues / Lligues espanyoles (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08);
 2 Copes del Rei / Copes espanyoles (2005, 2007);

 Selecci espanyola .
 1 Europeu jnior (1997);
 3 Campionats d'Europa (2000, 2002, 2004);
 1 Campionat del Mn "A" (2001) ;
 2 Copes Llatines (1999, 2000);

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230681" title="Guido delle Colonne" nonfiltered="4043" processed="4035" dbindex="89116">
Guido delle Colonne (Guido de Columna, o Guidonis de Columna) (Roma o Messina, vers 1210 - ?, desprs de 1287) fou un jurista i poeta de l'escola siciliana.

Biografia.

Com passa amb altres exponents de l'escola siciliana, no es tnen massa dades sobre la seva vida, ms enll d'algunes traces documentals que situen la seva activitat entre el 1243 i el 1280.

Consta que an a Anglaterra per visitar-hi el rei Eduard I.

Fou jutge de Messina de 1257 a 1280. 

Obres.

S'han conservat cinc canons seves, de les quals la ms coneguda s la "Amor che l'aigua per lo foco lassi", conservada en el manuscrit Vaticano-Latino 3793, i que s citada per Dante en el De Vulgari Eloquentia (II, vi, 6).

Se'l considera autor de la Historia Troiana (que tradu lliurement del Roman de Troie i que acab el 1287), commissionada per Matteo della Porta, bisbe de Palerm. 

Aquesta obra fou traduda al catal pel membre de la Cancelleria reial Jaume Conesa. A la seva vegada, aquesta traducci catalana de l'obra de Guido, les Histries troianes, tingu una gran influncia i un paper central en la construcci del Tirant lo Blanc.


Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230682" title="galmoth" nonfiltered="4044" processed="4036" dbindex="89117">

galmoth va ser el divuit senescal regent de Gndor, el poders regne de la Terra Mitjana en la ficci literria de J.R.R. Tolkien.  

Era fill de Morwen, filla del senescal Belcthor I. Nascut el 2626 de la Tercera Edat, va succer al crrec al seu cos Ecthlion I quan aquest mor sense descendncia, en el que era la segona ocasi en qu es trencava la successi masculina directa a la lnea dels senescals de la casa de Hurin.

Sota la seva regncia, els atacs dels corsaris d'mbar van augmentar d'intensitat. Els orcs de Mrdor tamb amenaaven les fronteres, i per aix quan galmoth reb una demanda d'ajuda del rei Deor de Rhan impotent davant l'ocupaci d'sengard per part dels terrafoscans, no hi pod enviar ajuda.

Fou succet pel seu fill Beren.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230684" title="Antoni Almirall i Carbonell" nonfiltered="4045" processed="4037" dbindex="89118">
Antoni Almirall i Carbonell (Sitges, novembre del 1893   15 de novembre del 1981), enginyer agrnom i alcalde de Sitges.

 Biografia .
Fou fill d'Antoni Almirall i Selva, un indiano procedent de Manzanillo (Cuba), i de Salvadora Carbonell i Juli. Als divuit anys, en obtenir el ttol de batxiller, es trasllad amb la seva famlia a Barcelona per poder matricular-se a la Universitat de Barcelona. Es titul el 1921 amb el nmero 1 de la seva promoci a la "Escuela de Ingenieros Agrnomos" de Madrid, i per oposici fou nomenat enginyer agregat al cadastre de rstica. Desprs de d'una breu estada a Huelva, fou destinat a Tarragona, amb l'encrrec de promoure el desenvolupament arrosser de la zona de Tortosa (1925). Va ser successivament director del Servei d'Agricultura de Tarragona (1927-1929) i enginyer cap de la Secci Agronmica de Tarragona (1929-1933). 

 Retorn a Sitges .
Al 1933, quan el sitget Trinitat Catass reb el nomenament d'enginyer cap de la Secci Agronmica de Barcelona, Almirall fou cridat a  treballar a les seves ordres, cosa que el permet d'establir-se definitivament a Sitges . Entre 1933 i 1936 va ser secretari de la Cambra Oficial Agrcola de Barcelona. En aquesta nova etapa impuls l'Associaci Cultural de Sitges -que presid entre 1933 i 1936- i collabor en l'establiment el 1934 dels escolapis a la poblaci. 

Acabada la guerra civil, Almirall va ser el titular de la "Jefatura provincial agronmica de Barcelona" , directiu de la Unin de Sindicatos Agrcolas de Catalua, membre del Consejo Asesor Agrcola i secretari de la Cambra Oficial Agrcola de Barcelona , crrec aquest que deix el 1947 pel de director de l'Escola de Perits Agrcoles. 

En l'mbit sitget, entre els anys 1944 i 1976 exerc de co-administrador del Santuari del Vinyet. Quan el 1951 es va fundar l'associaci Amics dels Jardins de Sitges, en fou escollit primer president.

 Alcalde de Sitges .
Almirall va ser nomenat alcalde de Sitges el juliol del 1952, en substituci de Julio Martnez vila, i en els tres anys i mig que port la vara coincidiren amb un gran nombre de realitzacions municipals que marcarien el futur immediat de la via. En sn mostres lArxiu Histric de Sitges (1953), el Pla d'Ordenaci  general (1954), l'adquisici del Palau Maricel "de terra" juntament amb els edificis dels seus darreres (que en l'actualitat acullen la Biblioteca Popular Santiago Rusiol, l'Arxiu Histric de Sitges) i la casa Lola Anglada (1954), i la installaci d'un carill a la torre del rellotge de la parrquia (1955). En el camp cultural i social es van fer vestits nous per als gegants de la vila, amb disseny d'Artur Carbonell (1955), homenatges al doctor Joan Ramon Benaprs (1952), a Miquel Utrillo i a Joan Roig i Soler, el 1954 es nomen Rafael Casanova Cronista oficial de Sitges i el 1955 es fu Fill predilecte de la vila en Josep Soler i Tasis, responsable del renaixement del peridic local L'Eco de Sitges.

El desembre del 1955 -i fins a finals dels anys 60- va ser nomenat Cap de la Direcci Agronmica de la provncia de Barcelona i hagu de deixar el seu crrec municipal.






 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Jacint Picas i Carb Sitges viscut Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985;

 Enllaos .
 Javier Tbar Hurtado Contrarevolucin y poder agrario en el franquismo, tesi doctoral ;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230688" title="Orfe Lleidat" nonfiltered="4046" processed="4038" dbindex="89119">
Orfe Lleidat s una societat coral fundada el 31 de mar de 1861, quan realitza el seu primer concert a Lleida. El 23 de mar de 1862, l'alcalde de Lleida, Manuel Fuster i Arnaldo, va fer donaci de la senyera a lOrfen leridano. El 1895 es fund al Societat Coral La Violeta que el 1915 es fusion amb l'Orfe Lleidat. 

La vida de l'orfe, per, es va anant esmorteint intermitentment degut a la dictadura de Miguel Primo de Rivera i desprs la guerra civil espanyola. El 1951 es reorganitz de la ma de Llus Virgili i Farr, qui el 1958 cre una secci infantil. El 1968 organitz a Trvia (Pallars Sobir) unes colnies musicals anomenades Cantarelles d'estiu. El 1994 cre tamb una Escola de Msica, que actualment t 22 professors i 400 alumnes.

El 1981 va rebre Premi d'Honor de l'Obra del Ballet Popular, el 1984 el Premi d'Honor de la Fundaci Jaume I i el 1986 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Web de l'Orfe Lleidat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230689" title="Orfe Gracienc" nonfiltered="4047" processed="4039" dbindex="89120">
Orfe Gracienc s una societat coral fundada per Joan Balcells el 1904 a la vila de Grcia, actualment un barri de Barcelona. Degut al prestigi del seu fundador va participar en concerts d'artistes clebres com Enric Morera, Joan Lamote de Grignon i Bocquet i Pau Casals, qui la va incorporar als concerts de l'Orquestra Pau Casals des del 1925. El 1934 va interpretar al Palau de la Msica Catalana la Simfonia dels Salms d'Igor Stravinsky. Desprs de l'aturada d'activitats deguda a la guerra civil espanyola, se'n va fer crrec Antoni Prez i Sim i el 1969 assol renom internacional en participar en el XVII Concurs Polifnic Internacional d'Arezzo (Itlia). Des de 1996 es fa crrec de la direcci Poire Vallv.

L'Orfe Gracienc ha enregistrat 28 discs i ha estat dirigit per mestres de gran prestigi, com Heitor Villa-Lobos, Gorge Sebastian, Eduard Toldr i Antoni Ros i Marb, entre d'altres. El 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Web de l'Orfe Gracienc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230691" title="Llibreria Ona" nonfiltered="4048" processed="4040" dbindex="89121">
Llibreria Ona s una llibreria fundada a Barcelona el 1962 per iniciativa de Josep Espar i Tic, Jordi beda i Baul,la gerncia executiva, muntatge i responsabilitat comercial del primitiu local a les antigues Galeries Faian, va crrer a crrec d'Ermengol Passola, persones compromeses en la recuperaci cultural de la llengua i cultura catalanes. S'encarreguen de la venda al detall de L'Arc de Ber  SA. Pel fet de vendre noms llibres en catal ha patit sovint atacs i insults verbals. Per aquesta ra el 2007 Quim Monz li va dedicar el Premi Trajectria que li van atorgar. La direcci actual s en mans de Montserrat beda. El 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Web de Llibreria Ona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230700" title="Mas Blau" nonfiltered="4049" processed="4041" dbindex="89122">
Mas Blau era una masia construda al segle XIX al Prat de Llobregat. 

Es tracta d'una construcci molt diferent de les que hi havia en aquella poca al Prat de Llobregat. Algunes caracterstiques d'aquesta casa eren les formes arrodonides de la faana o l'estil modernista. El seu sobrenom s degut al color blau tan peculiar que tenia. Va ser enderrocada als anys 80 i actualment en el seu lloc hi podem trobar el parc de negocis Mas Blau o Polgon Mas Blau.

 Referncies .
Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 21.

 Enllaos externs .
Ajuntament del Prat de Llobregat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230701" title="Bellavista" nonfiltered="4050" processed="4042" dbindex="89123">

Toponmia:
Bellavista (Campdevnol): un barri de Campdevnol (Ripolls);
Bellavista (Cardedeu): un barri de Cardedeu (Valls Oriental);
Bellavista (Les Franqueses del Valls): un barri de Les Franqueses del Valls (Valls Oriental);
Bellavista (Manresa): un barri de Manresa (Bages);
Bellavista (Nulles): una entitat de poblaci del municipi de Nulles (Alt Camp);
Bellavista (Palau-saverdera): una entitat de poblaci del municipi de Palau-saverdera (Alt Empord);
Bellavista (Puigdlber): una entitat de poblaci del municipi de Puigdlber (Alt Peneds);
Bellavista i Bellaguarda: una entitat de poblaci del municipi de Sant Pol de Mar, (Maresme);
Bellavista (Menorca), rea natural d'especial inters;
Orografia:
Tossal de Bellavista: un tur situat als termes municipals de Massalcoreig i Sers (Segri);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230702" title="Ca l'Arana" nonfiltered="4051" processed="4043" dbindex="89124">
Ca l'Arana s un edifici histric del Prat de Llobregat, tamb conegut com a Cal Veitas (o Beitas) o Cal Casa nostra.

 Histria .
La masia va ser construda al segle XIX a l'extensa finca propietat de Joan Salmern i Martnez. 
Al seu voltant tenia una frondosa pineda que fins aleshores era un vedat de caa. Destacarem una gran torre d'estil modernista amb un gran mirador que destacava de tots els edificis i el feien servir per passar l'estiu la famlia. Tamb tenia uns  estables per als bestiar i, al fons la casa dels masovers. 
Van dedicar-se a la cria del bestiar bov i solien cultivar alfals i blat de moro per alimentar els animals. Al seu voltant hi havia diferents edificis. Tamb cultivaven arrs que manipulaven en un gran mol arrosser. Aquest important mol encara es conserva i es fan gestions per recuperar-lo a acusa del seu inters musestic. 
Al 1919 la casa va ser comprada Perfectino Veitez i Rodrguez i el 20 de mar del 1920 per Vicente d'Arana i Mil, militar barcelon. L'ltim masover que va residir a la finca va ser Josep Rodrguez amb la seva famlia.

Ca l'Arana, amb totes les seves dependncies, va ser enderrocat al 8 de novembre de 2001 per fer un nou traat del riu Llobregat.

 Referncies .
 del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 16.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230706" title="Cal Pus" nonfiltered="4052" processed="4044" dbindex="89125">
Cal Pus fou un edifici histric del Prat de Llobregat, ja desaparegut.

 Histria .
Aquesta masia es va edificar l'any 1927, molt a prop de l'antic cam de Cal Masses, actualment anomenat avinguda de Pompeu Fabra, per substituir l'antiga casa de Can Pus, que es va haver d'enderrocar pel mal estat en qu es trobava.

En Joan Costafreda i Coll i la seva esposa, Joana Mata i Coll, de Cal Picasal, que fins aleshores havien viscut a Cal Guiri, van ser els que la van fer construir. Posteriorment va anar passant per herncia a les noves generacions de la famlia, fins arribar al darrer propietari, Joaquim Montan i Costafreda, la seva muller, Leonida Moliner i Queralt, i el fill d'ambds, Joan.

La casa feia  365 m, distributs en planta baixa, pis, porxos i estable. Al davant hi havia un pou artesi que els darrers anys ja no feien servir perqu utilitzaven l'aigua de la xarxa municipal. Per protegir-la de les riuades, la casa, com passava en altres de la comarca, es va edificar amb un desnivell d'un metre d'altura. Al voltant hi havia set mujades de terra, on principalment cultivaven mill, bledes, faves i mongetes.

 s actual .
L'any 1986, la finca es va requalificar com a sl urb i aix va incrementar molt els impostos que s'havien de pagar. Principalment per aquest motiu van decidir de vendre la finca. El 14 de maig de 1991 es va enderrocar per construir habitatges al barri de Sant Jordi.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230707" title="Cal Peixo Vell" nonfiltered="4053" processed="4045" dbindex="89126">
Cal Peixo Vell era una masia al Prat de Llobregat, desapareguda a miyjan segle XX.

 Histria .
Parlar de la Torre o Mas de Can Peixo Vell.  s evocar la noblesa barcelonina dels segles XVI i XVIII, i els llinatges de les famlies Amell, Llobregat i Sant Joan, entre d'altres, tots ells emparentats. 

 Construcci .
Va ser Joan Amell qui, l'agost de 1556, va donar dues mujades de terra a la parrquia del Prat per construir-hi l'esglsia, la casa del rector i el cementeri.
Can Peixo Vell va ser manada construir el segle XVI i aleshores es coneixia con la Torre de Mn. Amell. 

 Transformaci .
L' any 1702, segons constava en la faana, es va fer una profunda transformaci de la casa, la ms gran del terme. La casa era una autntica fortalesa, construda amb pedra tallada, decorada amb finestrals gtics i amb un mur de contenci al voltant, que la protegia de les riuades. La finca a la qual pertanyia tenia 186 mujades de terra de conreu i, anys ms tard, s'hi van construir Ca l'Ixo, Cal Xic d'en Donyanna i Cal Donyanna, dedicades bsicament al cultiu de cereals.
 
 Conservaci i enderrocament .
Diversos membres de la famlia Busquets en van ser masovers durant molts anys i, l'any 1935, la companyia MZA va adquirir la finca perqu es trobava molt a prop de les vies del tren i, el 1957, va ser enderrocada per Renfe.

 s actual .
Els finestrals gtics del mas es conserven actualment en els jardins del Fondo del Peixo i en els jardins de la Torre Muntadas. La iniciativa de conservar aquesta part de Can Peixo Vell va ser de l'Ajuntament del Prat, sota l'alcaldia de Jaume Codina i Vil.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230708" title="Cal Monjo" nonfiltered="4054" processed="4046" dbindex="89127">
Cal Monjo s la masia ms antiga del terme del Prat de Llobregat que encara es conserva.

 Histria .
Els historiadors daten la seva construcci en diferents etapes entre els segles XV i XVI. La pedra de
la construcci prov de Montjuc. T un elevat cos central i una faana d'estil basilical amb arc a la part del mig. Als laterals t forma d'arc invertit. Tamb hi trobem la teulada amb dos vessants per recollir l'aigua de la puja emmagatzemada a la cisterna. 
La casa t uns 600 m, amb planta, pis i golfes on s'hi guardava el gra. Est envoltada d'un clos de pedra que la defensa de les riuades . En la faana es llegeix parcialment el nom de Torre de l'Estacada, que pel que sembla era un indret on s'hi clavaven estaques per prevenir les constants sortides del riu. A l'esquerra de la casa encara hi ha restes de la primitiva casa feta amb canyissos, fang i fusta.
L'any 1872 el propietari era Joan Ignasi Sostre. Desprs va anant canviant tant de
propietaris com de massovers: Francesc Pareres, Josep Parellada i la famlia Portillo entre d'altres. La darrera famlia que hi va viure va sser la Portillo. Aquesta famlia va treballar-hi les vuit mujades de terra frtil. El matrimoni era format per Josep Portillo i Juli i la seva esposa Antnia Puig i Ginabreda.

 s actual .
L'actual propietari s Joan Marn i Giralt. Hi guarda un ramat format per uns 800 caps d'ovelles, aproximadament.

 Referncies .
Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 150.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230709" title="Universitat Internacional de Florida" nonfiltered="4055" processed="4047" dbindex="89128">
Florida International University s una universitat publica nord-americana, localitzada a Miami, a l'estat de Florida. Florida International University t una poblaci estudiantil d'al voltant de 30.000 estudiants de llicenciatura (primer cicle) i uns 9.000 a nivell postgrau (segon i tercer cicle). Des de 1986, la president actual de Florida International University s Modesto Maidique.

Enllaos  externs.
 Web oficial de Florida International University;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230710" title="Torre Balcells" nonfiltered="4056" processed="4048" dbindex="89129">
Torre Balcells s un dels principals edificis histrics del Prat de Llobregat.

 Histria .
Aquesta masia va ser construda al segle XIX com a vivenda dels masovers que havien d'atendre la torre i les 40 mujades de terra de conreu. 
Tenia planta baixa, pis i un jard molt bonic sempre ben ats per tres generacions de la famlia Casugues, que van ser-ne els masovers. D'aqu ve que tamb es conegui com a Torre Casugues. 

 s actual .
La finca, propietat de diverses famlies barcelonines, va ser comprada per l'Ajuntament del Prat per a installar-hi el Casal de Cultura, inaugurat el gener del 1974. Actualment s'hi realitzen exposicions i s la seu de diferents entitats culturals del Prat.

 Bibliografia .
Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 116.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230711" title="El Semfor (la casa dels Senyals)" nonfiltered="4057" processed="4049" dbindex="89130">
El Semfor (la casa de Senyals) s un edifici histric construt a finals del segle XIX a la zona del Prat de Llobregat coneguda amb el nom de l'Albufera, a uns 200 m de les antigues barraques dels Carrabiners. 

Aquesta casa va ser edificada amb la finalitat de regular el trnsit martim per la costa i reduir el nombre d'accidents. Aix s'aconseguia mitjanant la installaci d'uns semfors dotats d'uns telgrafs ptics que, seguint un codi preestablert, permetien la comunicaci amb els vaixells que navegaven per la costa.

Aquest mas, conegut oficialment amb el nom de "Semforo del Ro Llobregat" es comunicava a ms amb el del castell de Montjuc grcies a un telgraf de banderes.

Per protegir l'edifici de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar. L'edifici de planta rectangular tenia un mirador central i una cisterna subterrnia que recollia aigua de pluja.

El primers treballadors dels quals se'n t coneixement daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitries molt dolentes, amb continus episodis de paludisme, tpics a tota la zona del Delta del Llobregat.

 Bibliografia .
Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 48.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230712" title="Ca l'Ixo" nonfiltered="4058" processed="4050" dbindex="89131">
Ca l'Ixo s una masia del Prat de Llobregat datada en el segle XVII.

 Histria .
Es va construir en terrenys de Josep Ponsich i Castells i Maria Sarrieta i Milans. A prop d'aquesta masia es va construir, l'any 1283, la desapareguda ermita de Sant Pau. 
L'any 1841 es va fer una ampliaci i es va afegir tota una part nova a la casa. Els darrers propietaris van ser Marc Vila i Parellada i la seva muller Carme Rovira i Sebasti. 

 Descripci .
Fa aproximadament 225 metres quadrats, feta amb terra i pedra. Els sostres no sn gaire alts, ja que es va elevar el terra per protegir l'habitatge de les riuades. A la planta baixa es troba el menjador i la cuina. Tamb es troba l'estable, on temps enrere s'havien criat vaques. Al pis de dalt es troben les cambres. Al davant de la casa hi ha una zona enjardinada.

 s actual .
Actualment s propietat de l'empresa de transports Tradisa.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230716" title="Cal Donyanna" nonfiltered="4059" processed="4051" dbindex="89132">
Cal Donyanna s una antiga masia d'El Prat de Llobregat construda l'any 1873, la propietria de la qual fou Anna de Sant Joan i Many. El nom de la finca prov del de la seva propietria, "Doa Anna".

Histria.

L'habitatge va patir reformes dues vegades: l'any 1907, desprs d'una riuada que va deixar-lo molt malms, i el 1960.

La casa va ser venuda al general Josep Manso i Sol, comte de Llobregat. Els darrers propietaris de la masia van sser Pau Piguillem i Comas, Elvira Mart i els seus fills, Pau i Jaume.

La casa va ser enderrocada entre el 6 i el 8 d'abril de 1998, per les obres de la Pota Sud.

Distribuci.

Als baixos hi trobvem la sala i el menjador, tot en una sola estana, una cuina amb llar de foc i forn per coure el pa, un celler, un rebost i, finalment, una sala per a guardar els productes provinents de la matana del porc.

A l'interior, la masia estava decorada, fonamentalment, amb mobles molt antics i de gran qualitat, d'estil catal.

A la faana s'hi trobava un rellotge de sol i, a la seva part davantera, un jard molt cuidat amb arbres fruiters i per fer ombra.

La propietat es completava amb deu mujades de terra de conreu, on es collien diversos vegetals com ara carxofes, enciams i mongetes.

Referncies .

 Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 141.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230718" title="Cal Puig" nonfiltered="4060" processed="4052" dbindex="89133">
Cal Puig s una masia d'estil senyorial construda al Prat de Llobregat el segle XIX  i enderrocada l'any 1969. Tamb se la coneixia per cal Co.

 Caracterstiques .
Era una masia d'estil senyorial propietat de Bartolom Comas. Era una casa gran, aproximadament de 450 m, construda amb pedra, dividida en planta , pis i golfes, les quals tenien una teulada de quatre vessants. A la faana principal tenia un rellotge de sol i uns bells esgrafiats. L'entrada constava d'un arc fet de pedres tallades.
Al davant de la casa hi havia un jard amb arbres fruiters  i dues palmeres, a ms de dos pous, un d'aigua fretica i un d'artesi.

 Masovers .
Durant molts anys Francesc Company i Ventura, la seva esposa, Joana Ribas i Puig, i els seus fills van estar al servei de la casa com a masovers. Els anys trenta els van substituir Francesc C i Ferrer, la seva muller, Rosa Molins, i el seu fill, Francesc.
  
 Actualitat .
Va ser enderrocada el 1969 per tal de construir el barri de Sant Cosme.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230719" title="Cases d'en Janet" nonfiltered="4061" processed="4053" dbindex="89134">
Cases d'en Janet sn algunes de les cases ms antigues del Prat de Llobregat, juntament amb les Cases d'en Puig. 
Les Cases d'en Janet van ser construdes per Joan Company i Ginabreda i situades al sud-oest de la localitat. 

 Histria .
Al final del segle XVIII, Joan Company i Ginabreda, "Janet", va construir un habitatge modest ,  al sud-oest del Prat. Aquest constava de dues estances, planta baixa i pis. Tamb va deixar un espai per aviram,  jard i hortet.
El seu fill, Rafael Company i Ginabreda, conegut com el "Perruca", que va ser alcalde del Prat del 1805 al 1810, tamb va construir-hi un habitatge d'iguals caracterstiques a la del seu pare, i aix fins el 1910. 
All on va construir aquest habitatge hi va crixer un raval amb setze cases i una seixantena d'habitants, bsicament poblat per gent humil. Tant el pare com el fill van ajudar econmicament a aquesta gent.

 Curiositat .
Casualment tant el pare com el fill tenien els mateixos cognoms "Company i Ginabreda".

 s actual .
Actualment aquestes cases ja han estat modificades i la majoria sn de propietat. En resten poques de les originries.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230726" title="Setge de Malta (1940)" nonfiltered="4062" processed="4054" dbindex="89135">


El Setge de Malta va ser un significatiu succs a la Batalla de la Mediterrnia de la II Guerra Mundial, que tingu lloc entre 1940 i 1943 sobre l'illa de Malta. El setge va ser dut a terme entre Itlia i Alemanya. Malta va ser una de les zones ms bombardejades durant la guerra, amb uns 3.000 atacs durant els 2 anys de setge. Durant aquest, moriren 1.493 civils i 3.674 ms en resultaren ferits. Entre juny de 1940 i desembre de 1942 els caces de la RAF afirmaven haver abatut 863 avions de l'Eix (si b noms van obtenir 570 victries), per 289 Spitfires i Hurricanes abatuts en combat, i uns 844 avions de tota mena perduts per tota mena de causes tant a terra com a l'aire. La Luftwaffe afirm que ella sola havia abatut 446 avions aliats de tota mena.

 Rerafons .
Donada la posici estratgica de Malta, era una fortalesa clau tant pels Aliats com per l'Eix; doncs l'illa es troba just al mig de la Mediterrnia, a prop d'frica, Itlia i Turquia. Des de 1814, desprs de 2 anys d'ocupaci napolenica, va passar a formar part de l'Imperi Britnic, i aquesta posici estratgica ja va ser llavors advertida per l'ocupaci britnica. Va ser en aquest moment en qu assol la seva importncia com a fortalesa militar i naval, car era la nica base entre Gibraltar i Alexandria. 
 
Malgrat la seva posici, els britnics van traslladar els seus quarters generals de la Flota de la Mediterrnia des de Valletta a Alexandria. Aquesta decisi es prengu doncs donada la posici estratgica de la illa, lluny de Gran Bretanya i a prop d'Itlia, no pogus ser defensada. A l'illa noms restaren 4.000 soldats i alguns biplans obsolets, amb provisions de menjar per 5 setmanes. No obstant aix, la illa era una amenaa estratgica per Itlia i les potncies de l'Eix, car els seus esquadrons antinavals i els submarins de la Marina Reial representaven una amenaa potencial pels subministraments i comunicacions entre Europa, Itlia i el nord d'frica.

 Primera fase .

El dia desprs de qu Itlia declars la guerra a Gran Bretanya, l'11 de juny de 1940, aquests van atacar l'illa. Un gran nombre de tropes terrestres de l'Eix es preparaven per la invasi de Grcia, per la qual cosa Itlia prepar bombardeigs aeris per evitar que Malta es converts en una amenaa. El primer dia 10 bombarders italians Cant van deixar caure bombes sobre el Gran Port i Hal Far.

En aquells moments, la fora de caces de Malta consistia en uns quants biplans Gloster Sea Gladiator obsolets. Una llegenda comuna s que la defensa aria consistia noms en 3 d'aquests avions, que reberen els noms de "Fe", "Esperana" i "Caritat", per al menys n'havia mitja dotzena. Inicialment eren incapaos de lluitar des de l'aeroport de Luga fins que no estigus acabat, i operaven des de Hal Far. Inicialment, els italians volaven a uns 5.500 metres, i desprs baixaven fins a 3.000 per acurar l'atac. El major britnic R.I.K. coment posteriorment que un cop feien la picada, n'empaquetavem un o dos cada dia, i van comenar a arribar a 6.000 metres. Els seus bombardeigs mai no van ser gaire acurats. A mida que volaven ms alt van tornar-se ms indiscriminats. La periodista Mabel Strickland digu que als italians no els agradaven ni els Gladiators ni els canons antiaeris, i deixaven anar les seves bombes a 30km de Malta i se'n tornaven.

Quan el govern britnic se n'adon de l'efectivitat de la defensa virtualment sense recursos van capgirar la seva poltica anterior i decidiren que Malta havia de ser defesa i reforada. Aquesta poltica ja es mantingu per tota la resta de la guerra. Des de llavors i fins al final del setge, els combois de Malta amb escolta naval portaren subministraments a l'illa. Ambds costats se n'adonaren de la importncia estratgica de l'illa, i grans forces es veieren involucrades en una lluita desesperada amb prdues considerables.

A inicis de juliol, els Gladiators van ser reforats per Hawker Hurricanes i la defensa va quedar organitzada al 261 esquadr de la RAF. Dotze foren lliurats pel HMS Argus a l'agost,  la primera de diverses sries que el portaavions descarreg a l'illa. Durant es 5 primers mesos de combat, els caces de l'illa van reclamar 37 victries sobre els pilots italians; amb el pilot itali Francisco Cavalera afirmant que Malta va ser un gran problema per nosaltres, estaven molt ben defensats. Els caiguts a l'illa llavors ja ascendien a 330 morts i 297 greument ferits.

Al gener de 1941, el Fliegerkorps X alemany aterr a Siclia, mentre que l'Afrika Korps desembarcava a Lbia. La presncia de la Luftwaffe port un increment notable en el bombardeig de Malta. L'aparici al febrer d'un staffel de caces Bf-109E (7 Staffel Jagdgeschwader 26), comandada per l'as Joachim Mncheberg (23 victries) port un increment de Hurricanes abatuts, mentre que els experimentats pilots de la Luftwaffe feien notar la seva presncia. Durant els segents 4 mesos, el 7.JG 26 reclamaria haver aconseguit 42 victries aries (la meitat aconseguides per en Mncheberg) sense patir cap prdua.

Al gener de 1941, el portaavions HMS Illustrious arrib al Gran Port i va ser atacat per Stukas, sent seriosament danyat amb 126 tripulants morts i 91 de ferits.

A mitjans de 1941 es formaren nous esquadrons (N.185 i N.126), i els defensors reberen el primer Hurricane Mk II armat amb canons. El transports navals portaren 81 caces ms entre abril i maig. Durant aquests mesos tamb arribaren les primeres unitats de Bristol Blenheim i de Bristol Beaufighter. L'1 de juny, el Vicemariscal de l'Aire Foster Maynard, Oficial Comandant de l'Aire a Malta, va ser reemplaat per Comodoro de l'Aire Hugh Pughe Lloyd.

Els atacs de les forces de l'Eix van disminuir aquell any, donat que els limitats recursos alemanys van ser dirigits per lluitar contra l'Exrcit Roig al Front Oriental i les operacions de bombardeig van retornar a la Regia Aeronautica. Per al desembre de 1941, els alemanys tornaren a fixar-se en Malta i renovaren intensament els bombardeigs. El combustible, el menjar i les municions havien de ser importades, i portar subministraments cada cop era ms difcil i consumia ms recursos: la illa prcticament estava aillada. Es perderen 31 vaixells aliats pels bombardeigs. Els defensors afirmaven haver abatut 191 avions enemics entre juny de 1940 i desembre de 1941, amb unes prdues de 94 caces.

Al febrer de 1942, el Cap d'Esquadr Stan Turner arrib per dirigir el 249 Esquadr. La seva experincia volant amb Douglas Bader sobre Europa aviat signific l'adopci de la formaci 'quatre dits' per tal d'abaixar les prdues de la RAF. No obstant aix, els vells Hurricanes encara patien lluitant contra els darrers models del Bf 109-F del Jagdgeschwader 53 i el Macchi C.202 italians. Al mar aterraren a Malta els primers Sptifires que lluitarien a ultramar (15 Spitfires Mk V provinents del HMS Eagle). L'arribada de reforos mitjanant portaavions va ser ms freqent durant el 1942. el 7 de mar de 1941 arribaren nous Sptifires provinents del HMS Eagle. Els esquadrons de Spitfires N.601 i 603 arribaren el 20 d'abril, i el portaavions americ Wasp i el HMS "Eagle" en portaren 59 ms.

A mitjans de 1942 les forces aries de l'Eix atacaren la illa amb totes les forces disponibles, unes 520 naus de la Luftwaffe i 300 de la Reggia Aeronautica. Els principals adversaris pels defensors maltesos eren els 140 Me 109-F del Jagdgeschwader 53 'Pik As' i del II/JG 3 'Udet' i els 80 Macchi C.202 del Stormo 4t i 51. Les unitats de bombarders incloen Junkers Ju 88s of II./LG 1, II & III./KG 77, I./KG 54, Kgr.606 & Kgr. 806.

Durant tot aquest perode de la guerra, els submarins de la Marina Reial, els bombarders de la RAF i els torpediners de l'Arma Aria de la Marina continuaren els seus atacs contra els vaixells de l'Eix, retallant severament els vitals subministraments i reforos per les forces alemanyes i italianes al Nord d'frica, limitant la capacitat de Rommel per avanar pel desert occidental cap a Alexandria i El Caire.

En aquests moments semblava que la illa seria neutralitzada, i l'Eix decid que no era necessari prosseguir amb aquella intensa campanya de bombardeig, dividint els recursos cap a altres teatres.



El 15 d'abril de 1942 el rei Jordi VI condecor a l'illa de Malta amb la Creu de Jordi, la mxima condecoraci civil per valentia de la Commonwealth, normalment atorgada a particulars: per honorar al seu valent poble, concedeixo la Creu de Jordi a l'Illa Fortalesa de Malta, per rendir tribut a un heroisme i devoci que ser fams a la histria. El President Franklin Roosevelt digu que Mata era una feble llum a les tenebres. Alguns historiadors, no obstant, han argumentat que de fet va ser una acci de propaganda per justificar les greus prdues i prevenir que Malta capituls com Singapur havia fet a la Batalla de Singapur.

Durant els primers 6 mesos de 1942, noms hi hagu un interval de 24 hores sense atacs aeris. Els informes de la Luftwaffe indiquen que entre el 20 de mar i el 28 d'abril de 1942, Malta va patir 11.819 sortides i suport 6.557 tones de bombes.

 Segona fase .

La Gran Bretanya prengu avantatge en els atacs de l'Eix al fer entrar en escena 61 Spitfire Mk V, provinents del HMS Furious, que milloraren immediatament la situaci de defensa aria, tot i que les reserves de menjar, munici i combustible d'aviaci eren crticament escasses. L'Operaci Pedestal va ser el major intent d'aprovisionar l'illa amb un comboi de 14 mercants escortats per 44 grans bucs de guerra, incloent cuirassats i portaavions, aix com atacs navals de diversi de la Flota de la Mediterrnia a l'altra banda del mar. El comboi result atacat els primers dies d'agost. El 13 els mercants supervivents comenaren a arribar a Malta, completant-se el 15 d'agost de 1942, Festivitat de Santa Marija (la Mare de Du d'Agost), dia festiu a Malta, amb el petroler SS Ohio, que havia rebut impactes de torpedes, bombes i un bombarder que s'hi estavell, per sobrevisqu amb el seu vital combustible d'aviaci. El cost: van sobreviure 5 transports de 14; 1 portaavions, 2 creuers i 1 destructor van ser enfonsats, i 1 portaavions i 2 creuers van resultar greument danyats.

La Luftwaffe respongu amb una renovada onada d'atacs a l'octubre, per els esforos aliats a l'Orient Mitj comenaven a tenir el seu efecte, i els subministraments anaven arribant a Malta. Mentre que les forces de l'Eix eren progressivament derrotades al Nord d'frica, el setge sobre Malta s'alleujava.

La infrastructura de la Fora Aria construda a l'illa al 1942 vari per un s ofensiu, i 12 esquadrons de Spitfires van installar-se per comenar les operacions per cobrir la invasi amfbia de Siclia.

Veure tamb .
Histria militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial;
Combois de Malta;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230729" title="(95) Arethusa" nonfiltered="4063" processed="4055" dbindex="89136">
Arethusa (arr'- -thew'-z ) s l'asteroide nm. 95 de la srie. Fou descobert a Dusseldorf el 23 de novembre del 1867 per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900).

s un asteroide gran del cintur principal, de color fosc i composici principal de carboni. El seu nom es deu a diferents Aretuses de la mitologia grega.

Arethusa fou observat ocultant estels 3 cops: primer el 2 de febrer del 1998 i dos cops al gener del 2003.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230760" title="Josep Guijarro i Triad" nonfiltered="4064" processed="4056" dbindex="89137">
Josep Guijarro i Triad (Terrassa, 12 de maig de 1967) s un periodista i escriptor que treballa essencialment en castell. Dirigeix el programa Enigmes i Misteris en RNE 4, dedicat a les paracincies i a l ocultisme. Ha estat redactor en cap de la revista Ms All i ha estat director de la desapareguda revista Karma 7 . A l actualitat dirigeix el mensual de turisme Rutas del Mundo i la revista d'informaci masculina Penthouse.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230762" title="Llista d'estats sobirans del 1992" nonfiltered="4065" processed="4057" dbindex="89138">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan (fins al 28 d'abril);
 Estat Islmic de l'Afganistan (des del 28 d'abril);
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola (fins al 27 d'agost);
   Repblica d'Angola (des del 27 d'agost);
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica d'Azerbaijan;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Bsnia i Hercegovina (des de l'1 de mar);
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Estat de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
   Repblica Popular del Congo (fins al 15 de mar);
 (des del 15 de mar);
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Etipia;

F.
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia (fins el 27 d'abril);
 (des del 27 d'abril);

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica del Kirguizistan;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia ;
   Repblica Democrtica de Madagascar (fins al 12 de setembre);
   Repblica de Madagascar (des del 12 de setembre);
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia (fins al 12 de febrer);
 (des del 12 de febrer);

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica Federal Txeca i Eslovaca (fins al 31 de desembre);

U.
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica d'Abkhzia (des del 23 de juliol);
   Repblica de l'Alt Karabagh (des del 6 de gener);
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Bougainville;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica de Gagasia (des del 7 d'octubre);
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica Srbia de Bsnia i Hercegovina (del 7 d'abril al 12 d'agost);
 (des del 12 d'agost);
;
 Somalilndia   Repblica de Somalilndia;
   Repblica del Tatarstan (des del novembre);
   Repblica de Transkei;
   Repblica Moldava de Transnstria (des del 2 de mar);
 Txetxnia   Repblica de Txetxnia;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230763" title="Catalunya Comunicaci" nonfiltered="4066" processed="4058" dbindex="89139">
Catalunya Comunicaci, o b Catalunya Comunicaci SL, s la divisi de mitjans audiovisuals del Grupo God que en controla un 93%.

Organigrama.
 Director general: Albert Rubio;
 Controlador: Joaquim Ruiz;

Empreses.
Emissions Digitals de Catalunya (100%);
8TV;
105tv;
EDC2;
EDC3;
Radiocat XXI (100%);
RAC105;
RAC1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230765" title="Claudi Mamerc" nonfiltered="4067" processed="4059" dbindex="89140">
Claudi Mamerc o Mamert (Claudius Mamertinus) fou un escriptor de panegrics rom del segle III, amb dos obres als "Panegyrici Veteres".

La primera,  Claudii Mamertini Panegyricus Maximiano Heraclio dictus, es va escriure el 21 d'abril del 289 i estava dedicada a Maximi.

La segona, Claudii Mamertini Panegyricus Genethliaecs Maximiano Augusto dictus, es va escriure en honor del aniversari de l'emperador, es va escriure entre l' 1 d'abril del 291 i l'1 de mar del  292.

Una tercera obra sota el ttol Mamertini pro Consulatu Gratiarum Actio Juliano Augusto, pertany a l'any 362 i fou llegida a Constantinoble poc desprs de pujar al tron Juli l'Apstata, per Claudi Mamerc, cnsol d'aquell any i abans prefecte de l'erari i prefecte d'Illria i evidentment una  persona diferent del autor dels altres dos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230767" title="Claudi Ecdidi Mamert" nonfiltered="4068" processed="4060" dbindex="89141">
Claudi Ecdidi Mamert (Claudianus Ecdidius Mamertus) fou un prevere gal del segle V, germ d'un bisbe de la dicesi de Viena del Delfinat.

Va escriure algunes obres esmentades amb elogi per Sidoni Apollinar, i va morir vers el 470. Les obres sn les segents:

1. De Statu Annimae,  (3 llibres) 

2. Epistolae 

3. Carmen contra Poetas Vianos, (poema en vers hexmetre)  

4. De Passione Domini, que comena amb les paraules:  Pange lingua gloriosi praelium certaminis, un himne religis

5. Carmen Paschale, poema

6. Laus Christi, poema

7. Miracula Christi, (dubts), poema



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230768" title="Mamlia" nonfiltered="4069" processed="4061" dbindex="89142">
Mamlia fou una gens plebea romana, una de les ms distingides famlies de Tusculum i del Latium, que apareix ja en temps dels Tarquins. Una filla de Tarquini el Superb fou promesa a Octavi Mamili membre de la famlia.

El seu origen el remuntaven a la mtica Mamlia, filla de Teleg, llegendari fundador de Tusculum i suposat fill de Ulisses i de Circe. El primer que va tenir ciutadania romana fou Luci Mamili el 458 aC en agrament per haver ajudat a Roma quan fou atacada per Appi Herdoni, per desprs van tardar a obtenir algun dels alts crrecs. El primer cnsol fou Luci Mamili Vitul el 265 aC. La gens es va dividir en tres famlies, els Limet (Limetanus), els Turr (Turrinus) i els Vitul (Vitulus).
Personatges destacats.
Octavi Mamili, notable de Tusculum ;

Luci Mamili, dictador o magistrat en cap de Tusculum vers el 460 aC;

Gai Mamili (Caius Mamilius) fou edil plebeu el 207 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230772" title="Octavi Mamili" nonfiltered="4070" processed="4062" dbindex="89143">
Octavi Mamili (Octavius Mamilius) fou un notable de Tusculum al que Tit Livi esmenta com "longe princeps Latini nominis". Fou la persona a la que Tarquini el Superb va prometre a la seva filla, quan buscava la conciliaci amb els llatins. Al ser expulsat de Roma, Tarquini es va refugiar suposadament amb el seu sogre, que seria el pare d'Octavi Mamili, el qual va aixecar Tusculum i altres ciutats llatines contra Roma, i va morir a la gran batalla del llac Regillus a mans del cnsol Tit Hermini que tamb va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230773" title="Luci Mamili" nonfiltered="4071" processed="4063" dbindex="89144">
Luci Mamili (Lucius Mamilius) fou dictador o magistrat en cap de Tusculum vers el 460 aC.

En aquest any, al saber que Roma era atacada per Appi Herdoni, va anar en ajut de la ciutat sense que la seva intervenci hagus estat demanada. La seva ajuda fou recompensada pel senat amb la concessi de la ciutadania romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230777" title="Olaizola" nonfiltered="4072" processed="4064" dbindex="89145">

Onomstica: cognom;
Asier Olaizola, pilotari navarrs conegut com a Olaizola I.
Aimar Olaizola, pilotari navarrs conegut com a Olaizola II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230784" title="Gregori Mammes" nonfiltered="4073" processed="4065" dbindex="89146">
Gregori Mammes o Gregori Meliss (Gregorius Mammas o Gregorius Melissenus) fou un eclesistic  bizant, i patriarca de Constantinoble, conegut tamb com Gregori Estrategpulos (Strategopulus, ).

Apareix com a negociador per reconciliar als germans de l'emperador Joan VIII Paleleg. El 1433 fou un dels eclesistics grecs que va acompanyar a l'emperador al snode de Ferrara amb el crrec de pneumtic (), Pneumaticus, equivalent a "Pater Spiritualis" o "Confessor" de l'emperador. 

Al comenament es va mostrar molt hostil a l'esglsia llatina sota les instruccions segons sembla de Marc Eugnic, bisbe d'Efes; per amb una pensi del papa va passar al camp contrari i va esdevenir advocat de la uni. Abans de qu el snode fou traslladat a Florncia, l'emperador el va anomenar protosincelle.

El 1443 fou nomenat patriarca de Constantinoble (Gregori III Mammas) contra la seva prpia voluntat. Va ser patriarca per uns set anys, per va haver de fugir de la ciutat perqu les seves opinions favorables a la esglsia llatina i a la uni el feien odis al poble (1450). Va anar a Itlia i va morir a Roma el 1459, sent enterrat all.

Obres seves foren:

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230790" title="Melanogaster variegatus" nonfiltered="4074" processed="4066" dbindex="89147">

Melanogasteer variegatus s un fong de l'ordre dels boletals de la famlia de les melanogastrcies.

Enllaos externs.
 Bolets de les Illes Balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230795" title="Mammula" nonfiltered="4075" processed="4067" dbindex="89148">
Mammula fou una famlia patrcia romana de la gens Cornlia. Mai va assolir cap rellevncia especial a l'estat i alguns dels seus membres van ostentar crrecs per sense arribar a cnsol. Els ms destacats d'aquests personatges foren:

Aule Corneli Mammula (pretor 217 aC), pretor el 217 aC ;
Aule Corneli Mammula (pretor 191 aC), pretor el 191 aC ;
Publius Cornelius Mammula, pretor el 180 aC; va rebre com a provncia l'illa de Siclia.
Marc Corneli Mammula, ambaixador rom. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230798" title="Aule Corneli Mammula (pretor 217 aC)" nonfiltered="4076" processed="4068" dbindex="89149">
Aule Corneli Mammula (Aulus Cornelius Mammula)  fou un magistrat rom.

Fou pretor el 217 aC al comenament de la Segona Guerra Pnica. A l'any segent fou propretor a l'illa de Sardenya i va demanar al senat gra per pagar aix a les seves tropes, que no li fou concedit degut altres necessitats mes urgents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230800" title="Aule Corneli Mammula (pretor 191 aC)" nonfiltered="4077" processed="4069" dbindex="89150">
Aule Corneli Mammula (Aulus Cornelius Mammula)  fou un magistrat rom.

Fou pretor el 191 aC any en que va esclatar la guerra amb el rei selucida Antoc III el Gran de Sria; l'any segent (190 aC) va rebre com a provncia el sud d'Itlia, i en concret el Bruttium, on va exercir com a propretor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230805" title="Marc Corneli Mammula" nonfiltered="4078" processed="4070" dbindex="89151">
Marc Corneli Mammula (Marcus Cornelius Mammula) fou un poltic i ambaixador rom, membre del senat rom, que juntament amb quatre ambaixadors ms, tots d'alt rang,  fou enviat als reis Perseu de Macednia i a Ptolemeu VI Filomtor d'Egipte el 173 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230807" title="Mamurra" nonfiltered="4079" processed="4071" dbindex="89152">
Mamurra fou un cavaller rom nascut a Formiae, comandant d'enginyers (praefectus fabrum)  a l'exrcit de Juli Csar a la Gllia. 

Mercs a les liberalitats de Csar va amassar una gran fortuna i segons Plini el Vell fou la primera persona de Roma que va recobrir totes les parets exteriors de casa seva de marbre i tamb el primer que va tenir a casa columnes de marbre. Encara vivia en temps d'Horaci que anomena a Formiae com Mamurrarum urbs en to de burla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230810" title="Menecme" nonfiltered="4080" processed="4072" dbindex="89153">
Menecme (Menaechmus, ) fou un escultor grec, nadiu de Naupacte. Va florir suposadament vers el 500 aC.

Va fer, juntament amb Soides,  l'esttua de vor i or d'rtemis que Pausnies diu que va veure al temple de la deessa a Patres, on havia estat portada des de Calidon per August. Plini el Vell esmenta un escultor del mateix nom que se suposa fou el mateix personatge, com autor de diverses esttues. En canvi es menys probable la seva identificaci amb el Manecme de Sici autor de  i d'una histria d'Alexandre el Gran, i que Suides diu que va florir al final del segle IV aC i comenaments del segle III aC.

Vegeu tamb: Manecme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230813" title="Manecme" nonfiltered="4081" processed="4073" dbindex="89154">



Onomstica:

Menecme o Manecme de Sici, escriptor grec ;

Menecme o Manecme d'Alopeconns, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230817" title="Manecme de Sici" nonfiltered="4082" processed="4074" dbindex="89155">
Manecme o Menecme de Sici (Manaechmus o Menaechmus, ), fill d' Alcibades, fou un escriptor grec  de Sici que vivia desprs de la mort d'Alexandre el Gran a finals del segle IV aC i comenaments del segle III aC. 

Va escriure un relat referit al conqueridor macedoni del que no es conserva el ttol (l'obra mateixa s'ha perdut); tamb va escriure un tractat esmentat per Ateneu i per Plini el Vell, amb el ttol  .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230822" title="Manecme d'Alopeconns" nonfiltered="4083" processed="4075" dbindex="89156">
Manecme o Menecme d'Alopeconns (Manaechmus o Menaechmus, ), fou un escriptor grec natural d'Alopeconns, d'una data indeterminada.

Se sap que va escriure un comentari sobre la famosa obra,  "La Repblica", de Plat, que no s'ha conservat, i tamb va deixar algunes altres obres sobre filosofia. L'autor i les seves obres son esmentats a Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230827" title="Jaime Lacadena Higuera" nonfiltered="4084" processed="4076" dbindex="89157">
Jaime Lacadena Higuera (Saragossa, 26 de juliol de 1957 -) es va llicenciar en dret i va comenar la seva carrera diplomtica el 1987. s marqus de Lacadena. 

Ha format part del cos diplomtic espanyol a Kuwait, a la Repblica Dominicana i a l'Argentina; ha estat cnsol espanyol a Santo Domingo; subdirector general de Mercosur i Xile; de l'agost del 2002 al maig del 2004 fou director General de Poltica Exterior per a Iberoamrica i des de setembre del 2004 s ambaixador espanyol de Nicaragua a Managua.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230830" title="Constant Manasss" nonfiltered="4085" processed="4077" dbindex="89158">
Constant Manasss (Constantinus Manasses, ) fou un historiador bizant del segle XII, que va viure sota l'emperador Manel I Comn (que va regnar del 1143 al 1180).

Va escriure l'obra  que relatava la histria des de la creaci fins el 1081 quan va pujar al poder Aleix I Comn, en versos que foren anomenats versos politici per que ms aviat sn de prosa rtmica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230832" title="Mncia" nonfiltered="4086" processed="4078" dbindex="89159">


Onomstica:;

Curtili Mncia, llegat rom;

Helvi Mncia, orador rom;

Esoterisme:
Mncia (esoterisme);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230833" title="Curtili Mncia" nonfiltered="4087" processed="4079" dbindex="89160">
Curtili Mncia (Curtilius Mancia) fou un llegat imperial de l'exrcit rom del Rin durant el regnat de Ner.

Va participar en la lluita dirigida per Dubi Avit contra la lliga que havien format els tncters, brcters i ampsivaris contra Roma (56 a 59), lluita en la que va participar activament sota les ordres d'Avit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230834" title="Helvi Mncia" nonfiltered="4088" processed="4080" dbindex="89161">
Helvi Mncia (Helvius Mancia) fou un orador rom del segle I aC, que tot i ser un bon orador, destacava perqu era extraordinriament lleig i deforme, ra per la qual s principalment recordat.

L'esmenta Gai Juli Csar Estrab, que en una ocasi s'hi va oposar en un plet. Tamb l'esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230835" title="Manc" nonfiltered="4089" processed="4081" dbindex="89162">

Onomstica:

Luci Hostili Manc (militar) (Lucius Mancinus Hostilius) fou un oficial de l'exrcit del dictador Quint Fabi Mxim Verrugs el 217 aC.

Aule Hostili Manc, cnsol el 170 aC. ;

Luci Hostili Manc, cnsol el 145 aC. ;

Gai Hostili Manc, cnsol el 137 aC.

Manli Manc, trib de la plebs el 108 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230836" title="Aule Hostili Manc" nonfiltered="4090" processed="4082" dbindex="89163">
Aule Hostili Manc (Lucius Hostilius L. F. A. N.  Mancinus) fou un magistrat rom, probablement fill del militar Lucius Hostilius Mancinus. Fou pretor urb el 180 aC i cnsol el 170 aC juntament amb Aule Atili Serr.

Durant el seu consolat va fer la guerra contra Perseu de Macednia. Va romandre a Grcia el 169 aC com a procnsol i desprs de passar l'hivern a Tesslia va entrar a Macednia, per es va haver de retirar davant les forces de Perseu. Durant aquell any va entregar el comandament al seu successor Quint Marci Filip, deixant la fama d'haver mantingut la disciplina dels soldats, tot i els seus escassos xits militars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230837" title="Manli Manc" nonfiltered="4091" processed="4083" dbindex="89164">
Manli Manc (Manlius o Manilius Mancinus) fou trib de la plebs el 108 aC i en aquest perode va proposar la llei per la qual la provncia de Numdia i la direcci de la guerra contra Jugurta havia de ser donada a Gai Mari que havia estat elegit cnsol pel 107 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230838" title="Societat Castellonenca de Cultura" nonfiltered="4092" processed="4084" dbindex="89165">
Societat Castellonenca de Cultura s una entitat cultural fundada a Castell de la Plana el 1920 per un grup d'erudits, escriptors i artistes castellonencs:  ngel Snchez i Gozalbo, Manuel Bet, Joan Porcar, Llus Revest i Corzo, Vicent Sos, Salvador Guinot, Gonzlez Espressati i Casimir Meli. El seu objectiu s impulsar la investigaci i la publicaci de treballs histrics, lingstics i literaris en mbit especfic de la regi de Castell, tot i que  les obres i els autors sn oberts a tot l'mbit del Pas Valenci i dels altres Pasos Catalans. T la seu en l'antic Arxiu Municipal de Castell de la Plana, que avui s biblioteca municipal, al carrer Major.

Fins a la guerra civil espanyola hi participaren els intellectuals ms destacats del nord del Pas Valenci, cosa que li don un gran prestigi en el seu camp. El 1932 convoc l'Assemblea d'Escriptors Valencians que adopt les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans, conegudes com Normes de Castell. Edita un Boletn en castell, que s considerat una de les revistes erudites ms importants arreu del Pas Valenci. Al llarg de la seva histria ha publicat ms de 200 llibres i opuscles. 

Posteriorment hi han collaborat Bernat Artola, Germ Colon, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Llus Gimeno, Carles Salvador i Josep Snchez i Adell. Actualment forma part del Confederacin Espaola de Centros de Estudios Locales (CECEL), centre vinculat al CSIC. Des del 1979 el secretari s Vicente Forcada Mart. El president s Ferran Olucha Montins, historiador de l'art i director tcnic del Museu de Belles Arte de Castell.

El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230839" title="Mandubraci" nonfiltered="4093" processed="4085" dbindex="89166">
Mandubraci (Mandubratius)  fou fill de Imanuenci (Imanuentius) rei dels trinobants de Britnia. 

Quan el seu pare va ser mort per Cassivelaune (Cassivelaunus) va fugir a la Gllia amb Juli Csar. Algun temps desprs, quan Csar va anar a Britnia, va conferir a Mandubraci el comandament suprem al pas dels trinobants. 

Orosi li dona el nom d'Androgori (Androgorius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230842" title="Mnia" nonfiltered="4094" processed="4086" dbindex="89167">




Mnia (mitologia), divinitat italiana;

Mnia de Frgia, satrapessa de part de la Frgia Hellespntica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230843" title="Llibreria Smbol" nonfiltered="4095" processed="4087" dbindex="89168">
Llibreria Smbol s una llibreria fundada a Manresa el 1966 pel metge Ramon Llatjs i Planas, el pintor Estanislau Vilajosana i Guil, el cardileg Josep Corrons Espinal i el doctor Josep Sal i Serra per a la venda i difusi de llibres en catal. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Tot i la seva empenta en l'ambient cultural manres, actualment s desapareguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230844" title="Mnia (mitologia)" nonfiltered="4096" processed="4088" dbindex="89169">
Mnia (Mania) fou una antiga divinitat italiana, probablement d'origen etrusc, considerada una divinitat del inframon; sota els romans fou considerada la mare dels Manes o Lares.

El festival de la Compitlia se celebrava com a festa propiciatria en el seu honor en com amb els Lares.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230845" title="Copa Continental d'hoquei patins masculina" nonfiltered="4097" processed="4089" dbindex="89170">
Iniciada la temporada 1979-80 amb el nom de Supercopa d'Europa, era disputada entre els campions de la Copa d'Europa i el de la Recopa d'Europa. L'any 1997, amb la desaparici de la Recopa d'Europa passa a ser disputada pel campi de la Copa de la CERS i es rebateja amb el nom de Copa Continental.

Historial.
En negreta, resultat de l'equip guanyador


Palmars.


Enllaos externs.
Copa Continental a la CERH;
Copa Continental a Vilacom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230846" title="Manlia" nonfiltered="4098" processed="4090" dbindex="89171">
Manlia fou una gens plebea romana. Les persones d'aquesta gens es confonen sovint amb les de la gens Mnlia, ja que aquest darrer nom fou aplicat sovint tant als Manili com als Malli.

El primer que va obtenir el consolat fou Marc Manili, per en general no fou una gens especialment important i no es va arribar a dividir en famlies. Noms apareix amb el cognom Mancinus i encara aquesta branca podria pertnyer als Manli. En temps de l'imperi encara existia i llavors apareixen dos cognoms.

Personatges de la famlia foren:
Sext Manili (Sextus Manilius) fou un dels comandants militars de la secessi dels plebeus al Mons Sacer el 449 aC.
Publius Manilius fou un dels llegats enviats a Illria el 167 aC per arranjar els afers locals desprs de la derrota de Perseu de Macednia.
Marc Manili, cnsol i jurista rom.
Manili (Manilius) fou el nom d'un pretor que fou derrotat a Siclia per Eunos, el cap dels esclaus, el 137 aC.
Publi Manili, cnsol el  120 aC ;
Luci Manili, pretor el 79 aC ;
Gai Manili, trib de la plebs el 66 aC.
Quint Manili Cum (Quintus Manilius Cumanus) fou trib de la plebs el 52 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230847" title="Manili" nonfiltered="4099" processed="4091" dbindex="89172">


Onomstica:
Manili (cognom);
Sext Manili (Sextus Manilius) fou un dels comandants militars de la secessi dels plebeus al Mons Sacer el 449 aC;
Publi Manili (Publius Manilius) fou un dels llegats enviats a Illria el 167 aC per arranjar els afers locals desprs de la derrota de Perseu de Macednia;
Marc Manili, cnsol i jurista rom;
Manili (Manilius) fou el nom d'un pretor que fou derrotat a Siclia per Eunos, el cap dels esclaus, el 137 aC.
Publi Manili, cnsol el  120 aC ;
Luci Manili, pretor el 79 aC ;
Gai Manili, trib de la plebs el 66 aC;
Quint Manili Cum (Quintus Manilius Cumanus) fou trib de la plebs el 52 aC;
Marc o Gai Manili o Manli o Malli, fou autor d'un poema astrolgic conegut com Astronomica. S'atribueix a un Manli o Malli que Plini el Vell descriu com "Senator ille maximis nobilis doctrinis doctore nullo", per hi ha altres moltes teories sobre el personatge;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230849" title="Mnia de Frgia" nonfiltered="4100" processed="4092" dbindex="89173">
Mnia (Mania, ) fou una dona frgia , casada amb Zenis, un grec de Drdanos i strapa (sota Farnabazos II, i ms probablement un tir) d'un districte de la Frgia Hellespntica. 

A la mort de Zenis, Mnia va aconseguir de Farnabazos II el perms per retenir el poder a la satrapia del seu marit i va complir la seva promesa de pagar regularment el tribut i que totes les ciutats mantindrien la obedincia, i encara va afegir a aquestes ciutats les de Larissa, Hamaxitos i Colones, a la costa, que va conquerir amb l'ajut de mercenaris grecs.

Va fer sovint regals a Farnabazos II i aquest li va mantenir el seu favor. Fou assassinada pel seu gendre, Mdies, abans de l'arribada de Dercillides a sia el 399 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230850" title="Marc Manili" nonfiltered="4101" processed="4093" dbindex="89174">
Marc Manili (Marcus Manilius) fou un jurista i magistrat rom. Fou cnsol el 149 aC junt amb Luci Marci Censor. En el seu mandat va dirigir les operacions contra Cartago i va incendiar la flota cartaginesa a la vista de la ciutat.

Pomponi diu que va escriure tres tractats jurdics. Cicer l'esmenta tamb com un bon orador. Es coneix un tractat sobre les vendes (venalium vendendorum leges). Les seves dates sn incertes per va nixer vers el 200 aC i va morir desprs del 129 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230851" title="Publi Manili" nonfiltered="4102" processed="4094" dbindex="89175">
Publi Manili (Publius Manilius) fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures fins que va arribar a cnsol rom el 120 aC juntament amb Gai Papiri Carb; del seu perode de govern no s'han conservat relats que permetin saber quina fou la seva actuaci o la del seu collega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230852" title="Luci Manili" nonfiltered="4103" processed="4095" dbindex="89176">
Luci Manili (Lucius Manilius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 79 aC i se li va donar el govern de la Gllia Narbonense amb rang de procnsol el 78 aC. En aquest any va creuar els Pirineus cap a Hispnia amb tres legions i 1500 cavallers, per ajudar a Metel en la guerra contra Sertori per fou derrotat per Hirtuleu un dels generals de Sertori, i es va escapar per poc, arribant quasi be sol a Ilerda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230853" title="Gai Manili" nonfiltered="4104" processed="4096" dbindex="89177">
Gai Manili (Caius Manilius) fou trib de la plebs el 66 aC i seguidor de Gneu Pompeu. Velleu Patrcul el descriu com "semper venalis et alienae minister potentiae". Va iniciar el seu perode el 10 de desembre del 67 aC i abans del final d'any va proposar una llei garantint el dret de vot als lliberts juntament amb els seus patrons, per al dia segent aquesta llei fou invalidada per un defecte de forma.

Poc desprs va proposar la llei que donava a Gneu Pompeu la direcci de la guerra contra Mitridates VI Eupator i Tigranes II d'Armnia i el govern d'sia, Cilcia i Bitnia al lloc de Luculle, Marci Rex i Acili Glabri. El partit aristocrtic s'hi va oposar, ja que en aquest moment no estaven prou segurs de Pompeu, per fou aprovada pels comicis. Aquesta llei va rebre el suport de Cicer.

Al acabar el seu mandat fou portat a judici, i Cicer que era pretor, fou el jutge encarregat. Finalment el judici fou ajornat per l'any segent, en qu Manili fou finalmente condemnat per un delicte que s desconegut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230854" title="Mani (secretari)" nonfiltered="4105" processed="4097" dbindex="89178">
Mani (Manius) fou la persona que controlava els afers personals de Marc Antoni a Itlia.

Fou un dels principals instigadors de la guerra del 42 aC coneguda normalment com guerra de Perusa organitzada per Luci Antoni i per Flvia la dona del triumvir, contra Octavi, mentre Marc Antoni era a l'Orient. L'any 40 aC quan Antoni i Octavi es van reconciliar, Mani fou executat per ordre del mateix Marc, per destorbar la pau, per en realitat per haver instigat a Flvia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230855" title="Mnlia" nonfiltered="4106" processed="4098" dbindex="89179">
Mnlia fou una gens romana patrcia, una de les mes antigues de Roma. Ms tard va aparixer una branca plebea. El seu nom es confon sovint amb els Manili i els Malli, per els Manli foren els ms clebres. El primer membre de la gens que va obtenir el consolat fou Gneu Manli Cincinnat,  cnsol el 480 aC; i en endavant sempre algun membre de la famlia va exercir algun alt ofici de l'estat. Van portar els cognoms familiars d'Acid (Acidinus), Capitol (Capitolinus), Cincinnat (Cincinnatus), Torquat (Torquatus) i Vuls (Vulso).

Personatges destacats sense cap dels cognoms esmentats foren:

Aule Manli, llegat de Gai Mari ;
Caius Manlius fou un comandant de les tropes de Catilina a Etrria el 63 aC. Probablement el seu nom correcte era Gai Malli.
Manli Lent (Manlius Lentinus) fou un llegat de Gai Pomptini a la Gllia Narbonense l'any 6 aC; va conquerir la ciutat de Ventia i va derrotar els brbars.
Gneu Manli, trib de la plebs el 58 aC ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230857" title="Gneu Manli Cincinnat" nonfiltered="4107" processed="4099" dbindex="89180">
Gneu Manli Cincinnat (Cnaeus Manlius Cincinnatus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 480 aC junt amb Marc Fabi Vibul I i va morir en una batalla contra els etruscs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230858" title="Aule Manli" nonfiltered="4108" processed="4100" dbindex="89181">
Aule Manli (Aulus Manlius) fou un militar rom.

Fou llegat de Gai Mari en la guerra contra el rei de Numdia, Jugurta, el 107 aC. Fou enviat juntament amb Sulla a entrevistar-se amb Boccus I, per negociar la rendici de Jugurta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230859" title="Gneu Manli" nonfiltered="4109" processed="4101" dbindex="89182">
Gneu Manli (Cnaeus Manlius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 58 aC i va fer aprovar una llei concedint a tots els lliberts el dret de vot junt amb els seus patrons, que fou anullada per Domici Aenobarb, llavors pretor. Un trib de nom molt semblant, Gai Manili, havia proposat la mateixa llei el 66 aC, per Asconius diu que es tracta de dos personatges diferents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230860" title="Mannus" nonfiltered="4110" processed="4102" dbindex="89183">
Mannus fou el nom llat del mtic fundador de la raa germnica, fill de Tuisc (Tuisco). Se li atribuen tres fills, dels que van derivar els ingevons (ingevones), els hermions (hermiones) i els istevons (istaevones), per altres tradicions el fan el pare a ms a ms d'altres fills.

Fou adorat com un deu i era una deitat similar al rom Mart.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230861" title="Profecia" nonfiltered="4111" processed="4103" dbindex="89184">

Una profecia s una afirmaci clarivident sobre el futur. No obstant aix, hi ha una diferncia entre profecia i predicci, una predicci s una afirmaci que s'utilitza per reforar una teoria d'acord a un procs lgic, en canvi una profecia no est lligada a un raonament en la previsi del resultat predit.
Les grans religions monoteistes (Islam, Cristianisme, Judaisme) donen gran importncia a les profecies com a indicador del designi de Du.

Profecies Messiniques.
Degut a diversos segles d'opressi estrangera, la literatura jueva, va crear nombroses profecies sobres la vinguda del Messies, profeta i cabdill que tindria de llibertar al poble d'Israel de les mans dels estrangers. L'Evangeli segons Mateu recull curosament tot un seguit de profecies del Antic Testament sobres la vinguda de aquest messies. El evangelista fa coincidir de manera magistral aquestes profecies sobre la persona de Jess de Natzaret. La profecia ms popular entre els cristians moderns ha estat la Profecia de les Setanta Setmanes que segons alguns autor com Vittorio Messori va predir amb gran exactitud el naixement de Jess i la destrucci del Temple de Jerusalem.

Profecies Apocalptiques .
Les profecies apocalptiques tenen com a tema principal la fi del mn o Harmagedon.
Les ms famoses sn:
L'Apocalipsi;
Profecia de Sant Malaquies;
Nostradamus;

Criticisme.
Segons els crtics, no existeix evidencia cientfica a favor de les profecies, els seguidors de les religions diuen que les profecies dels seus llibres sagrats s'han complert. Aquesta afirmaci es fruit de la creena de qu relataren coses abans que successin. En l'exemple cristi, molts fidels creuen que el Pentateuc fou escrit per Moiss al segle XIII a.C. o abans, mentre que la majoria dels acadmics estan d'acord en qu la part principal fou composta pel rei Josias poc avan del exili jueu a Babilnia, que comen en el any 587 a.C. i per inte lectuals hebreus deportats.

Un altre tipus de profetes, com Nostradamus en les seves Centries, suposadament va deixar indicacions de fets futurs que segons els escptics sn tan vagues que podrien referir-se a qualsevol esdeveniment que es pugui fer coincidir amb el fet profetitzat. El mateix succeeix amb algunes profecies tradicionals de les grans religions monoteistes, com la Profecia de Sant Malaquies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230862" title="Mnties" nonfiltered="4112" processed="4104" dbindex="89185">
Mnties (Mantias, ) fou un metge grec que fou tutor o mestre d'Herclides de Trent i un dels seguidors dels ensenyaments d'Herfil de Calcednia. Va viure amb tota probabilitat durant el segle III aC.

Gal diu que no era un metge habitualment, i que va escriure entre d'altres un tractat de farmcia. Els seus llibres, esmentats per Gal, s'han perdut, per s'han conservat alguns ttols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230863" title="Mare de Du de la Humilitat (Fra Angelico)" nonfiltered="4113" processed="4105" dbindex="89186">

Mare de Du de la Humilitat (ttol original: Madonna dell'Umilt) s un quadre del pintor florent Fra Angelico pintat entre el 1433 i 1435, i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, cedit en dipsit pel Museu Thyssen-Bornemisza, amb seu a Madrid.

A l'obra present apareix la Mare de Du asseguda amb el Nen, que est dret, a la seva falda. La Verge porta un mantell blau amb les vores daurades i una tnica vermella. Sobre el seu cap ostenta una aurola amb la segent inscripci:AVE MARA GRATIA PLENA. A la m dreta porta una gerra amb una rosa i una assutzena, i a l'esquerra subjeta el Nen amb ternura i delicadesa.

El Nen vesteix un tnica rosa amb un cintur blau clar. Sobre el seu cap ostenta tamb una aurola. El Nen fa entrega a la seva mare d'una assutzena, smbol que aludeix a la puresa. Tres ngels subjecten un cortinatge daurat i decorat amb sanefes negres a mode de baldaqu, mentre uns altres dos, asseguts als peus de la Mare de Du i el Nen, toquen uns instruments musicals. Un d'ells toca l'orgue, mentre l'altre toca el lad. Fra Anglico utilitza el daurat profusament en aquesta obra, que la dota de major carcter div i ens mostra a una Mare de Du jove i innocent. El seu semblant conserva encara un cert hieratisme propi de la tradici medieval. Les representacions de les Mares de Du amb el Nen van ser molt freqents a partir del segle XIII i han perdurat fins el segle XX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230865" title="La Gurdia (Tornabous)" nonfiltered="4114" processed="4106" dbindex="89187">
La Gurdia d Urgell s una entitat de poblaci de Tornabous. S assenta a la zona de la comarca de l Urgell, al peu de la Serra d Almenara. La base ms important s l agricultura de regadiu, grcies  al canal d'Urgell construt entre 1852 i 1862. 

S'hi destaca l'esglsia d estil romnic amb el campanar d espadanya amb tres arcs i una roseta. T una fortificaci militar medieval de forma quadrada, que va ser el nucli del poble en els seus orgens.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230866" title="Mantiteu" nonfiltered="4115" processed="4107" dbindex="89188">
Mantiteu (Mantitheus, ) fou un militar atenenc que segons Xenofont fou fet presoner a Cria probablement durant l'expedici fracassada de Melesandre per Cria i Lcia datada el 430 aC. 

Va romandre presoner fins el 411 aC en qu es va escapar de Sardes on el strapa Tisafernes el tenia confinat. 

El 408 aC fou un dels ambaixadors enviats per Atenes a Darios II de Prsia; en el seu cam fou detingut pel strapa Farnabazos I i enviat a Cir el Jove, que el va deixar anar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230867" title="Ratera" nonfiltered="4116" processed="4108" dbindex="89189">


Ratera s un poble situat al municipi dels Plans de Si, a la comarca de la Segarra.

El poble s d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi com ara a Pelagalls, les Pallargues i el Cans. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble queds resguardat de manera que noms l'esglsia quedava fora del tancament. A l'entrada del poblet, encara podem veure a la portalada, els golfos de les portes que tancaven el poble. A dins hi ha una plaa empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.

L'esglsia de Ratera est dedicada a Sant Lloren, i ha estat reconstruda per un ve del poble, i fins i tot al voltant hi ha fet uns jardins.

A les afores del poble podem trobar el Mol de Ratera, o Castell de Ratera, que havia estat part de la baronia de Concabella. Els habitants del castell els trobem entre els pobladors de Lleida anys desprs de la conquesta d'aquesta ciutat. A partir del s. XVI, els Erill esdevenen els amos del castell de Ratera i van convertir el castell en mol. El mol avui en dia est restaurat, s'han conservat les faanes gtiques i romniques, la gran torre i les torretes. Ms tard el mol pass a ser collegiata de Santa Maria de Guissona i es va conservar fins als temps de la desamortitzaci.

Al voltant del poble es poden trobar moltes sitges que eren aixopluc i amagatall en temps de la guerra dels carlistes. Aquestes sitges tenen forma de tenalla i all s'amagava el blat, coses de valor i fins i tot bestiar.

Per Nadal, al bell mig de la plaa de la vila closa, planten un gran arbre, i cada any el decoren amb motius diferents, i al peu de l'arbre hi fan un pessebre.

Llegenda de Ratera

El guerxo de Ratera

El poble de Ratera s una petita vila closa, i quan es tancava les portes totes les cases quedaven a dintre a resguard. Totes menys una, aquesta era la casa del que li deien el guerxo de Ratera. El sobrenom li va venir de, quan estant en una batalla, el guerxo (que encara no ho era) estava mirant per l'espitllera d'una esglsia i el van ferir en un ull, que li qued penjant i ell mateix se'l va acabar d'arrancar. s per aquest motiu que li va quedar el nom del guerxo de ratera. El guerxo era d'ideal carl, era un home tant valent que sortia a lluitar amb les seves prpies armes, que eren un bast i una espardenya, amb les que esquivava les espases contrries, el bast al capdamunt era com una porra amb claus de ferrar mules clavats per tot el voltant, una arma perillosa. L'estat li havia ofert el sou de general, que en aquell temps era de 6 pessetes, a canvi de renunciar al seu ideal carl, ell no va acceptar. Per ms tard els seus companys el van trair. El guerxo era un home molt autoritari, i les coses s'havien de fer tal i com deia, els companys farts i cansats de lluitar, van decidir matar-lo en el bosc de Passanant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230868" title="Victor Fontan" nonfiltered="4117" processed="4109" dbindex="89190">
 
Victor Fontan (Nay, 18 de juny de 1892 - Saint Vincent, 2 de gener de 1982) va ser un ciclista francs que va destacar durant els anys vint del segle XX.

Biografia.

Victor Fontan va tenir una llarga carrera esportiva, primer destacant a nivell regional i ms tard al Tour de Frana. El 1913 aconsegueix els primers xits, per la Primera Guerra Mundial suposa una aturada en la seva progressi. En acabar aquesta, es converteix en el millor ciclista del sud-oest de Frana, acumulant victries, per es mostra poc propens a anar a crrer lluny de casa seva: la seva participaci al Tour de Frana 1924, en tant que corredor allat, s fuga.

Cal esperar l'estiu de 1927 perqu Fontan demostri la seva classe internacional: guanya la Volta a Euskadi davant els millors ciclistes del moment: Andr Leducq i Nicolas Frantz.

L'any segent, als 36 anys, participa al Tour de Frana acabant en 7a posici. El 1929 s un dels favorits, i ho demostra aconseguint el maillot groc a l'etapa de Luchon, per l'endem trenca la bicicleta. El reglament de l'poca l'obliga a reparar-la tot sol. Avanat per tots els rivals, abandona la cursa

Palmars.
1913;
 1r de la Tolosa-Bordeus;
1923;
 1r de la Volta a Corrze;
 1r del Tour del Sud-oest;
 1r de la Volta a Guipuzkoa;
1926;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Bordeus-La Rochelle;
 1r a San Pedro d'Irun;
1927;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
 1r de la Volta a Euskadi i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de Midi;
 1r del Circuit de Bearn i vencedor de 2 etapes;
 1r de la Volta a Estella;
1929;
 1r del Petit Tour del Sud-est;
1930;
 1r de la Volta a Corrze;
 1r del Gran Premi de la cota d'Argent;

Resultats al Tour de Frana.
1924. Abandona (5a etapa);
1928. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1929. Abandona (10a etapa);
1930. Abandona (9a etapa);

Resultats del Giro d'Itlia.
1928. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Victor Fontan ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230890" title="Antnio Cardoso e Cunha" nonfiltered="4118" processed="4110" dbindex="89191">

Antnio Cardoso e Cunha ( Leiria, Portugal 1934 ) s un poltic portugus, que fou Comissari Europeu entre 1986 i 1992.

Biografia.
Va nixer el 1934 a la ciutat de Leiria, poblaci situada al districte de Leiria. Durant la celebraci de la Expo '98 a Lisboa fou nomenat Comissari d'aquest esdeveniment.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata, fou nomenat Ministre d'Agricultura i Pesca el 3 de gener de 1980 pel primer ministre de Portugal Francisco S Carneiro, crrec que desenvolup fins el 4 de setembre de 1981, tamb en govern de Francisco Pinto Balsemo.

Amb l'entrada de Portugal a la Uni Europea l'any 1986 fou nomenat membre de la Comissi Delors I, ocupant la cartera d'Assumptes Pesquers, cartera compartida amb Frans Andriessen. En la formaci de la Comissi Delors II fou nomenat Comissari Europeu d'Energia, Mitjanes Empreses i Personal i Traducci. Abandon la poltica europea el 1992.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230894" title="Fritz Kreisler" nonfiltered="4119" processed="4111" dbindex="89192">

Fritz Kreisler (Viena, 2 de febrer de 1875 - Nova York, 29 de gener de 1962), va ser un violinista i compositor austrac. El seu art es caracteritza per la intensitat del seu vibrato i per l'economia dels seus moviments d'arquet.

 Biografia .

Fritz va ser un nen prodigi i ja sabia llegir msica a l'edat de tres anys. Va rebre les seves primeres llions de viol del seu pare, que era un aficionat entusiasta, i de Jacques Auber.

El 1882, quan tenia 7 anys, va ser l'alumne ms jove en ser adms al Conservatori de Viena, on va estudiar sota la direcci de Joseph Hellmesberger fins acabar els estudis als 10 anys, amb la medalla d'or. Va marxar a Pars on va estudiar amb Joseph Massart fins al 12 anys (1887), compartint el primer premi amb altres alumnes.

Als 14 anys, va efectuar la seva primera gira per als Estats Units, amb Moritz Rosenthal. De tornada a Europa, va consagrar dos anys a ampliar la seva educaci, estudiant art i medicina, i va estar un any a l'exrcit austrac. La msica va continuar sent tanmateix el seu verdader ofici, i va reprendre la seva carrera el 1896 efectuant una gira per Rssia.

El 1898 Viena li va fer una bona acollida quan va interpretar el primer concert de Bruch, sota la direcci de Hans Richter, i ho va ser igualment a Berln l'any segent quan va iniciar la carrera de concertista. Va tornar a Amrica el 1900 i va tocar per primera vegada a la Gran Bretanya el 1902. Va ser tamb l'any en qu es va casar amb Harriet Lies que es va carregar de la tasca primordial d'organitzar la seva vida.

El 1910, Kreisler interpret el concert d'Elgar, i ja era clebre durant la Primera Guerra Mundial, durant la qual va servir breument abans de ser ferit i ser destinat a la vida civil. Desprs d'haver passat algun temps a Amrica, el 1924 es va installar a Berln, per es va negar a tocar a Alemanya a partir de 1933. A partir del 1938, va adquirir la nacionalitat francesa abans d'installar-se definitivament als Estats Units, aconseguint la nacionalitat americana el 1943.

El 1941, va ser atropellat per un forc en un carrer de Nova York i es va quedar en coma durant un mes. Tot i que l'accident va posar fi en la seva carrera professional, va continuar tocant fins el 1950. Va morir a Nova York el 1962.

 Obres .

Kreisler va compondre un gran nombre peces virtuosstiques per al seu instrument, considerades de vegades com a peces de sal, i que va presentar com a senzills arranjaments de compositors del passat. Se li deuen igualment nombrosos arranjaments de diversos compositors com sn, entre d'altres, Dvorak, Rachmaninov, Paganini, Albniz, Falla, Corelli, Mozart, Tartini.

Entre les seves obres, cal destacar:
Liebesleid;
Liebesfreud;
Praeludium et Allegro (a l'estil d Gaetano Pugnani);
Caprice Viennois (op. 2);
Tambourin chinois (op. 3);
Schn Rosmarin;

Altres obres:


 Enllaos externs .
Kreisler:Praeludium und Allegro - Violin Guido Rimonda,Orchestra Camerata Ducale;
 Text complet de les Memries del msic. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230899" title="Nicolas Mosar" nonfiltered="4120" processed="4112" dbindex="89193">

Nicolas Mosar ( Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1927 - d. 2006 ) fou un poltic luxemburgus que fou membre de la Comissi Delors I entre 1985 i 1989.

Biografia.
Va nixer el 25 de novembre de 1927 a la ciutat de Luxemburg, on va morir el 6 de gener de l'any 2006.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular Social Cristi (CSV) l'any 1959 fou escollit membre del consell municipal de la ciutat de Luxemburg, crrec que va ocupar ininterrompudament fins el 1984. L'any 1969 fou escollit diputat a la Cambra dels Diputats, i, exceptuant els anys 1974-1976, va ocupar un esc fins el 1984. Aix mateix entre 1972 i 1974 fou president del seu partit.

L'any 1985 fou nomenat membre de la Comissi Delors I, sent nomenat Comissari Europeu d'Energia. El 1989 abandon la Comissi Europea per esdevenir ambaixador a Itlia, crrec que ocup fins el 1992.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230901" title="Cimera Iberoamericana" nonfiltered="4121" processed="4113" dbindex="89194">

Les Cimeres Iberoamericanes de Caps d'Estat i de Govern sn les reunions anuals dels Caps d'Estat i Govern d'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Cuba, Xile, Equador, El Salvador, Espanya, Guatemala, Hondures, Mxic, Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Portugal, Repblica Dominicana, Uruguai i Veneuela iniciades en 1991. Des de 2004, tamb s'hi va afegir Andorra. 

Segons els seus estatuts, els seus objectius sn promoure la cooperaci i el desenvolupament entre els pasos iberoamericans. 
 Cimeres Iberoamericanes .
 Temes . 
Excepte en les primeres Cimeres, totes han girat sobre un tema. En finalitzar les deliberacions es redacta una declaraci, el document final, amb una declaraci de principis respecte al tema tractat i al qual s afegeix els importants acords pactats pels pasos durant la Cimera. 

Els documents finals estan resumits en articles i es poden consultar des de la pgina comuna de les Cimeres Iberoamericanes. 

A continuaci segueixen per a cada any el ttol de les declaracions o en el seu defecte el del llibre oficial. 

 I Cimera Iberoamericana 1991 ;
 II Cimera Iberoamericana 1992 ;
 III Cimera Iberoamericana 1993 - Un programa per al desenvolupament, amb mfasi en el desenvolupament social ;
 IV Cimera Iberoamericana 1994 - Comer i integraci com elements del desenvolupament Iberoameric ;
 V Cimera Iberoamericana 1995 - L'educaci com factor essencial del desenvolupament econmic i social ;
 VI Cimera Iberoamericana 1996   Governabilitat per a una democrcia eficient i participativa ;
 VII Cimera Iberoamericana 1997 - Els valors tics de la Democrcia ;
 VIII Cimera Iberoamericana 1998 - Els Desafiaments de la Globalitzaci i la Integraci Regional ;
 IX Cimera Iberoamericana 1999 - Iberoamrica i la situaci financera internacional en una economia globalitzada ;
 X Cimera Iberoamericana 2000 - Infncia i adolescncia: un nou projecte per a un nou segle ;
 XI Cimera Iberoamericana 2001 - Gobernana i desenvolupament en la societat de coneixement ;
 XII Cimera Iberoamericana 2002 - Iberoamrica davant la crisi global ;
 XIII Cimera Iberoamericana 2003 - Inclusi social i desenvolupament. Present i futur de la Comunitat Iberoamericana ;
 XIV Cimera Iberoamericana 2004 - Educar per a construir el futur ;
 XV Cimera Iberoamericana 2005 - Iberoamrica: el dem s avui ;
 XVI Cimera Iberoamericana 2006: Iberoamrica: Migracions, un desafiament global ;
 XVII Cimera Iberoamericana 2007: Iberoamrica: Desenvolupament i inclusi social;
 Dates .
Els Caps d'Estat i de Govern de cada pas es reuneixen cada any en un lloc concertat: 
I Guadalajara, Mxic, 18 i 19 de juliol de 1991 ;
II Madrid, Espanya, 23 i 24 de juliol de 1992 ;
III Salvador de Badia, Brasil, 15 i 16 de juliol de 1993 ;
IV Cartagena de Indias, Colmbia 14 i 15 de juny de 1994 ;
V San Carlos de Bariloche, Argentina, 16 i 17 d'octubre de 1995 ;
VI Santiago de Xile i Vinya del Mar, 13 i 14 de novembre de 1996 ;
VII Illa Margarita, Veneuela, 8 i 9 de novembre de 1997 ;
VIII Porto, Portugal 17 i 18 d'octubre de 1998 ;
IX L'Havana, Cuba 15 i 16 de novembre de 1999 ;
X Ciutat de Panam, Panam, 17 i 18 de novembre del 2000 ;
XI Lima, Per, 17 i 18 de novembre del 2001 ;
XII Bvaro, Repblica Dominicana, 15 i 16 novembre de 2002 ;
XIII Santa Cruz de la Sierra, Bolvia, 14 i 15 de novembre de 2003 ;
XIV San Jos, Costa Rica 18 i 19 de novembre del 2004 ;
XV Salamanca, Espanya 14 i 15 d'octubre del 2005 ;
XVI Montevideo, Uruguai 3 i 4 de novembre de 2006 ;
XVII Santiago de Xile, Xile 9 i 10 de novembre de 2007;

 Enllaos externs .
Portal de les Cimeres Iberoamericanes ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230903" title="Tour de Frana de 1947" nonfiltered="4122" processed="4114" dbindex="89195">


 L'edici del Tour de Frana 1947 ser la primera desprs de 7 edicions sense poder-se disputar per culpa de la Segona Guerra Mundial. Frana es troba devastada i Jacques Goddet t enormes dificultats per organitzar-la.

El resultat final s tota una sorpresa, ja que el guanyador, Jean Robic, ho aconsegueix sense vestir en cap moment el maillot groc. Per contra, Ren Vietto, el gran favorit, acaba en cinquena posici. 

Durant aquesta edici hi haur 5 dies de descans i a ms s'eliminen les etapes dividides en sectors. 

Resultat.
Classificaci general.


Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


Etapes.


Enllaos externs.
1947. Histria del Tour de Frana ;
1947. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230907" title="Gasparinus de Brgam" nonfiltered="4123" processed="4115" dbindex="89196">
Gasparinus de Brgam (en itali, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francs, Gasparin de Pergame; en llat, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360   vers 1431) fou un gramtic i educador itali, reconegut per haver introduit un nou estil epistolari en llat, inspirat en les obres de Cicer

Influ, a l'igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pdua. Va ensenyar retrica, gramtica i filosofia moral, en la lnia de reviure la literatura llatina.

Biografia.

Nascut (com a Gasparino Di Pietrobuono) al poble de Barizizza, prop de Brgam, estudi gramtica i retrica a Pavia.  Hi rest com a mestre del 1403 al 1407, quan es trasllad a Vencia per servir com a tutor privat a la familia Barbaro. 

Incapa de trobar suport a Vencia per a establir-hi una escola, an a Pdua, on hi enseny del 1407 al 1421, en el que fou el seu periode ms productiu com a escriptor, guanyant-se la seva reputaci com a mestre i estudis. Se li encarreg de donar llions de retrica i sobre autors com Seneca, Cicer, Virgili i Terenci.  Tamb hi establ una escola elemental, que oferia un currculum humanista.  Tan Vittorino da Feltre com Leon Battista Alberti li devien la seva educaci infantil. Tamb Antonio Beccadelli, el "Panormita" estudi amb ell. 

Va passar aleshores a ensenyar a Ferrara i, per invitaci de Filippo Maria Visconti, obr una escola elemental a Mil el 1418, organitzada amb les mateixes directrius que la seva escola de Pdua.  Enseny a Mil des del 1421 i tamb prest serveis com a orador a la cort dels Visconti, 

Tamb fou secretari del papa Mart V i en tal condici va assistir al Concili de Constana.  Gasparinus mor a Mil cap el 1431.


Obres.

Liber epistolarum ("Llibre de cartes") o Epistolae Gasparini, que fou posteriorment el primer llibre imprs a Frana, en la impremta acabada d'introduiren aquelles terres, el  1470, per Johann Heynlin.  Es tracta d'una obra destinada a mostrar als estudiants de forma exemplar l'ecriptura llatina artstica i elegant, i estava destinada a l'ensenyament de la redacci en prosa. ;
Tractatus de compositione (vers 1420): un tractat de retrica i d'estilstica literria.  En ell, Gasparinus pledeja pel retorn a les formes estilstiques que es troben en els retrics de l'antiguitat. ;
Orthographia: un manual d'ortografia llatina. ;

Referncies.

Un altro codice col commento di Barzizza alle ad Lucilium  ;
Philology and linguistics  ;
The Classical Renaissance  ;
Miscellany of Humanistic Texts ;
Palazza Barzizza ;

Altres lectures.

Robert P. Sonkowsky, "Magister Gasparinus", The Speech Teacher, 12 (1963), 200-203.
Robert P. Sonkowsky, "Critical Edition of the Latin Rhetorical Treatise De Compositione by Gasparino Barizizza of Bergamo", Year Book of the American Philosophical Society, 1962, 629.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230910" title="Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins mascul" nonfiltered="4124" processed="4116" dbindex="89197">
El Campionat del Mn sots-20 d'hoquei patins s una competici mundial d'hoquei patins per a seleccions estatals en la que noms hi poden participar jugadors menors de vint anys. Es disputa cada dos anys i s organitzada per la FIRS.

 Historial .


Palmars.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230911" title="Jacques Goddet" nonfiltered="4125" processed="4117" dbindex="89198">
Jacques Goddet (Pars, 21 de juny de 1905 - 15 de desembre de 2000) era un esportista i periodista francs.

Desprs d'efectuar els seus estudis a Pars i Anglaterra, s'orienta cap el periodisme esportiu. El 1931 es converteix en director del diari L'Auto, succeint Henri Desgrange en el crrec. El 1936 es converteix en director del Tour de Frana, lloc que ocupar fins 1987. 

Jacques Goddet era favorable a les innovacions tcniques en les competicions, contrriament al seu predecessor, Henri Desgrange, que desitjava conservar el carcter ms tradicional del Tour de Frana. s sota la seva direcci que s'introdueix la classificaci per punts (recompensada amb la samarreta verda), aix com el concepte de prleg al comenament de la carrera. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230914" title="Abant (heroi)" nonfiltered="4126" processed="4118" dbindex="89199">
Segons la mitologia grega, Abant fou un heroi, fill de Posid i d'Aretusa.

Fou mort accidentalment pel seu nt Elefnor.

Se'l considera epnim dels abants.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 5.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230917" title="Dino Zoff" nonfiltered="4127" processed="4119" dbindex="89200">

Dino Zoff (Mariano del Friuli, Itlia, 28 de febrer del 1942) s un ex-futbolista i entrenador itali. 

Va iniciar tardanament la seva carrera en el Marianese (un equip del seu poble) en 1961. Dos anys desprs, en 1963, fitxaria pel Udinese Calcio, i dos anys ms tard va ser transferit al A.C. Mantova, on es forjaria com porter durant 4 anys. En 1967 passaria a jugar per al SSC Napoli durant 5 temporades, acabant la seva estapa com a jugador a la Juventus.

Amb la selecci italiana jug entre 1968 i 1982, per un total de 112 partits, 59 d'ells com a capit. Disptut quatre Mundials, entre 1970 i 1982, essent finalista el 1970 i campi el 1982.

El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Itlia com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

 Trajectria .

 Com a jugador .
Udinese Calcio (1961 a 1963). ;
 A.C. Mantova (1963 a 1967). ;
SSC Napoli (1967 a 1972). ;
Juventus FC (1972 a 1983). ;

 Com a entrenador .
Juventus FC (1988 a 1990). ;
SS Lazio (1990 a 1994; 1997 i 2001). ;
Selecci italiana de futbol (1998 al 2000).
Fiorentina (2005).

 Palmars .
 Com a jugador .
 1968 Campionat d'Europa de futbol;
 1973 Serie A;
 1975 Serie A;
 1977 Serie A;
 1977 Copa de la UEFA;
 1978 Serie A;
 1979 Coppa Italia;
 1981 Serie A;
 1982 Serie A;
 1982 Copa del Mn de futbol;
 1983 Coppa Italia;

 Com a entrenador .
 1990 Coppa Italia;
 1990 Copa de la UEFA;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Estadstiques de Dino Zoff ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230918" title="Crites (mitologia)" nonfiltered="4128" processed="4120" dbindex="89201">


D'acord amb la tradici mitolgica grega, les Crites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurnome.

Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels dus olmpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que tamb influen en les creacions de l'esperit.

Segons la tradici ms acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufrsine i Talia. Per aix la denominaci extesa de les tres gracies.



 A l'art .
Les tres gracies han sigut font d'inspiraci a multitud d'obres de nombrosos artistes (tant a pintures, escultures, llibres i altres infinitats d'obres) al llarg de la histria. Havent sigut representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes o togues romanes que permetien sense cap dubte denotar les seues elegants i sugerents formes, en actituds suaus i tendres, que de vegades incls podrien infondre actitud de lesbianisme, per que principalment infonen erotisme.

Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael... van orientar les obres cap a estes figures mitolgiques de l'antiguitat clssica.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.

Articles relacionats.
 Caris (deessa);

 Enllaos externs .

 mplia informaci sobre les Crites. ;
 Les Crites al Greek Mythology Link. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230920" title="Parell de forces" nonfiltered="4129" processed="4121" dbindex="89202">


En fsica, parell de forces o parell, tamb anomenat moment de fora o moment s una magnitut vector que, en general, s el producte vectorial entre una fora i una distncia.

Informalment, es pot definir com una fora rotatria que produeix moment angular en comptes de quantitat de moviment lineal.

La unitat SI pel parell de forces s el Newton metre (N*m). A la literatura hom empra sovint les lletres M, T, gamma o tau (lletra grega), per anomenar el parell de forces.


 Definici .

El moment d'una fora respecte un slid es determina respecte un punt O (sovint un centre de rotaci o el centre de massa del slid). Si el punt O est en la lnia d'acci de la fora, el moment de fora s zero. Altrament el parell o moment s el producte vectorial entre el vector entre el punt O i el punt d'aplicaci de la fora (o en general, qualsevol punt de la lnia d'acci de la fora) i el propi vector fora.

;

on
r s el radi vector entre el punt O i el punt d'aplicaci de la fora;
F s la fora que actua sobre el slid;

El sentit del vector segueix la regla de la m dreta. Si els dits de la m dreta es tanquen en la direcci de gir produt pel parell el polze apunta en la direcci del vector.

Cas de dues forces iguals i de sentit oposat.

Un sistema de forces format per dues forces iguales en mdul i direcci, i de sentit oposat que a ms no actun sobre la mateixa lnia d'acci tenen com a resultant una fora zero i un parell no nul que es pot trobar prenent com a r s el radi vector entre els dos punts d'aplicaci de les forces.

En general d'un sistema de forces amb resultant de fora nu la se'n diu un parell de forces.

Palanques i parell. 

El concepte de parell prove de les investigacions sobre la palanca fets per Arquimedes de Siracusa. La fora aplicada (en perpendicular) sobre una palanca multiplicat per la distncia al pivot s el moment de la palanca. Per exemple, si apliquem una fora de 20N a una palanca de 1.5 m tenim un parell de 30 N*m.

Parell transms per un arbre.

En enginyeria mecnica un arbre s un eix que transmet parell. Per exemple l'arbre de sortida d'un motor o d'una transmissi.

Moment flector.

En resistncia de materials moment flector o moment de flexi s el moment que produeix flexi en la secci d'una biga. 

Moment torsor.

En resistncia de materials moment torsor o moment de torsi s el moment que produeix torsi en la secci d'un perfil. 


 Teorema del moment angular .

Per a un sistema de massa constant el teorema del moment angular respecte u punt fix O estableix que la derivada temporal del vector moment angular en respecte a O, OK s igual al parell resultant de les forces d'interacci externes que actuen sobre el sistema.

Es a dir:

;

on el parell angular s:

;

el producte del tensor moment d'inrcia I pel vector velocitat angular  del sistema.

En el cas en qu el moment d'inrcia romangui constant en el temps (p.e. en el cas d'un rotor en rotaci sobre uns rodaments fixes): 

;

on   s la acceleraci angular, una quantitat que es mesura en radians dividit per segon al quadrat.

El teorema del moment angular s l'equivalent rotacional de la segona llei de Newton on el parell substitueix la fora i el moment angular substitueix la quantitat de moviment.

 Parell, velocitat angular, treball mecnic i potncia .

Aix com el producte escalar d'una fora pel vector distncia del seu desplaament s un treball mecnic, el parell d'un eix multiplicat per l'angle girat s tamb un treball.

Tanmateix el producte d'el parell que actua sobre un eix per la seva velocitat angular s una potncia.

Per exemple un arbre que transmeti un parell de 10 Nm a 300 rad/s transmet una potncia de 3000 Watts.

Vegeu tamb.

Moment angular ;
Dinmica del solid rigid;
Esttica;
Clau dinamomtrica;



Referncies.

;
;
;

Enllaos externs.
a discussion of torque and angular momentum in an online textbook ;
An interactive simulation of torque ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230922" title="Hiplita" nonfiltered="4130" processed="4122" dbindex="89203">


Segons la mitologia grega, Hiplita fou una reina de les amazones, identificada sovint amb Antope.

Interv en el mite dels treballs d'Heracles, quan l'heroi li va prendre un cinyell precis per lliurar-lo a Admete, filla d'Euristeu.

Segons la versi ms acceptada, al principi Hiplita es mostr disposada a ajudar-lo, per les amazones, instigades per Hera, es rebellaren contra Heracles i hi hagu una lluita en la qual va morir la reina.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.

Enllaos externs.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230924" title="Gran Premi d'ustria del 1977" nonfiltered="4131" processed="4123" dbindex="89204">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1977, disputat al circuit de sterreichring  el 14 d'agost del 1977.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Niki Lauda;
 Volta  rpida:  John Watson   1' 40. 960   ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230928" title="Corts de Barcelona (1431)" nonfiltered="4132" processed="4124" dbindex="89205">
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnnim a Barcelona entre 1431 i 1434, si be varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Npols a partir del 29 de maig de 1432. Era President de la Generalitat en Marc de Vilalba. 

El sistema de gesti interna implantat a la Generalitat des de les Corts de Barcelona (1413), les primeres del rei Ferran d'Antequera, permetia evitar la intromissi reial en les votacions dels diputats. Per no evitava que els abusos vinguessin dels mateixos oficials de la instituci. 
La soluci a aquest problema mitjanant una reforma a fons, fou el fet polticament ms destacat d'aquestes corts. La iniciativa va estar plantejada el 10 de setembre de 1431 pels diputats que havien estat nomenats feia noms dos mesos: Marc de Vilalba, Bernat Galceran II de Pins-Fenollet i Francesc Despl.

Varen exposar la situaci i demanaren les segents accions:
La possibilitat de vendre algunes penyores procedents de deutes amb la Diputaci.
La custdia dels esclaus que si li encomanaven.
Una reforma del sistema de gesti de les generalitats.
Per atendre aquestes peticions les Corts nomenen una comissi de tres persones per bra amb plens poders per examinar, analitzar la situaci de la Generalitat i proposar solucions. Entre els membres de la comissi constituda el 10 de novembre de 1431 hi figuraven Pere de Palou i Joan Fiveller. 

Les conclusions centren el problema en el cobrament defectus de les generalitats i la comissi emet, a final de febrer de 1432, unes Ordinacions de la comissi del nou per a la reforma de General, que no sn acceptades pels diputats i porten a un nou redactat publicat en 1433.

El contingut d'aquestes ordinacions, recollia alguns aspectes de funcionament que avui encara formen part de l'ordenament jurdic de les administracions pbliques:
Obligatorietat de donar publicitat de les subhastes i arrendaments de les generalitats per a que poguessin participar els de fora de Barcelona.
Els interventors, tractador i mitjancers en l'arrendament havien de ser empleats pblics del General.
Els arrendadors de drets havien de presentar avals i no havien de tenir deutes anteriors pendents.
L'escriv major havia de prendre nota del procs d'arrendament en el Llibre Blau, un registre especial per al cas.
Tamb recull temes d'ordre normatiu intern:
Revisi salarial dels diputats: 16 sous i 6 diners de Barcelona per dia de treball.
Horari laboral, amb l'obligatorietat de presentar-se diriament a la Casa de la Diputaci, llevat dels festius i per malaltia.
Incompatibilitat en ocupar crrecs a persones amb deutes.
Limitaci per a repetir com a diputat i odor fins passats quatre i tres triennis, respectivament.

El juliol de 1434 s'escolliren nous diputats i odors, recaient en Pere de Palou el crrec de President de la Generalitat.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230929" title="Josep Caas i Caas" nonfiltered="4133" processed="4125" dbindex="89206">
Josep Caas i Caas (Banyeres del Peneds 1905 - el Vendrell, 2001) fou un dibuixant i escultor catal. El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Dami Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres sn de temtica mediterrnia i camperola

Expos individualment per primer cop a la Sala Pars de Barcelona el 1932. El 1935 va estar a Londres i Pars amb una beca de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la UGT i lluit a la batalla de l'Ebre. Desprs de la guerra treballa un temps amb Ignacio Zuloaga i obt alguns premis. Marxa a Mxic entre el 1947 i el 1955, on va fer quadres de tema indigenista. Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cbics i cilndrics.  T obres seves als museus d'art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropolgic de Mxic. Destaca tamb la srie de dibuixos 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

 Obra escultrica .
 Dinamiter (Barcelona, 1936);
 La pirmide (Ciutadella, 1942) ;
 A fra Junper Serra (Carmel, Monterey, Califrnia, 1947);
 Als castellers (Vilafranca del Peneds, 1963);
 La sardana (a Montjuc, Barcelona, 1965) ;
 Quatre de vuit del Vendrell (entre 1965 i 1976);
 
 Obra literria .
 Cam d'espines (1927), teatre;
 Amor, vida o mort (1928), teatre;
 El Vandalismo glorificado (1975);

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Caas ;
 Josep Caas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230930" title="Manuel Capdevila i Massana" nonfiltered="4134" processed="4126" dbindex="89207">

Manuel Capdevila i Massana (Barcelona 1910 - 2006) pintor i orfebre catal,

La pintura inicial de Capdevila mostra un tra prudent i lleuger, amb un clar predomini dels ocres en els paisatges primerencs. Atret pels fauvistes s endinsa en l aventura de l aplicaci del color. Les pinzellades adquireixen fermesa i intensitat alhora que guanyen en gruix i textura. A partir de la segona meitat dels anys quaranta amplia el repertori temtic,  imatges i natures mortes. Els paisatges adquireixen una major complexitat constructiva amb figures i arquitectures. Entrada la dcada dels setanta incorpora al seu repertori temtic crniques de viatges i crtiques poltiques i socials. Els blaus, verds i vermells aplicats amb rotunditat l acompanyaran fins la darrera obra.

Com a joier i orfebre Capdevila presenta una proposta manifesta de renovaci esttica i conceptual que feu extensiva a l orfebreria civil i tamb religiosa. esdevenint una figura cabdal de la joieria internacional del segle XX. 

Manuel Capdevila el 1925 s inicia en l aprenentatge de joieria al taller de la societat paterna formada per Artur Roig i el seu pare Joaquim Capdevila i Meya,  al carrer del Doctor Dou de Barcelona. Parallelament assisteix a les classes del Francesc d A. Gal  i de Feliu Elies a l Ateneu Polytechnicum.

Un any ms tard, fa una primera estada a Paris on entra en contacte amb les avantguardes. Recorre diferents museus de la capital francesa i queda fortament impactat al Museu de Luxemburg per la pintura fauvista de Maurice Vlaminck i de Georges Rouault davant l indiscriminada  salvatge aplicaci del color, desvetllant-se-li de manera inequvoca la vocaci pictrica.

De retorn a Barcelona segueix amb l ofici de joier i amb la seva  passi per la pintura. S inscriu al FAD, inicialment Foment de les Arts Decoratives actualment Foment de les Arts i del Disseny, com a soci el 1926 i n esdev membre actiu. Ocupa els crrecs de Vicesecretari (1933-1934) i Vocal del Consell Directiu (1934 -1936). El 1944 imparteix la Lli d Orfebreria i Joieria a la Cpula del Coliseu de Barcelona. Particip tamb en les nombroses exposicions de joieria i pintura promogudes des del FAD. Amb motiu de la Festa Anyal de l Associaci li seran encomanades les Copes Commemoratives corresponents als anys 1934 i 1961, ambdues formen part de la Copoteca del FAD. El 1948 participa en el I Saln de Pintores, Escultores y Grabadores del  FAD, celebrat tamb a la Cpula del Coliseu. El 1979 s nomenat Soci Honorfic de l Agrupaci d Orfebres FAD. Aix mateix el 2005 li es encomanat el disseny de la corona  pel  Premi Enjoia t Professional, obrada amb coure i taps.

Del 1933 al 1936 exposa la seva pintura al Sal de Montjuc. El 1934  fa la seva primera exposici individual de pintura a la Galeria Syra de Barcelona i com a joier rep l encrrec de construir en collaboraci amb l escultor Charles Collet la Medalla Pectoral d'Or, smbol del President del Tribunal de Cassaci de Catalunya, des de 1998 el Museu d Histria de Catalunya l exposa en permanncia. Pren part  el 1936 al 1er Sal de Decoradors de Barcelona i com orfebre s invitat a participar a la VI Triennale di Milano.

Durant els anys de la guerra civil espanyola resideix a Pars on exposa la seva pintura a la Galeria Kleiman el 1936 i el 1938. Coneixedor de les diferents corrents artstiques du a terme la realitzaci de la collecci de sis fermalls d argent i laca japonesa, aplicada per Ramon Sarsanedas, de connotaci surrealista, exposats al Salon d Automne celebrat a la capital francesa el 1938, entre els que cal destacar L Espanya replegada, actualment formen part de la collecci del Museu Nacional d Art de Catalunya (MNAC), juntament amb una altra obra important d orfebreria realitzada el 1954 i exposada al mateix any al darrer Saln de los Once, la Corona Kolbe

De retorn a Barcelona el 1939 inicia la reconstrucci i ampliaci del taller de joieria malms durant els anys del conflicte bllic i n assumeix la direcci artstica. Du a terme un delicat repertori floral, roses, flors de neu, roselles, juntament amb altres joies de gust auster i subtil. L obstinat afany per renovar la joieria imperant en la dcada dels cinquanta, la constncia en l experimentaci amb diferents elements minuciosament recollectats a plena natura, cdols, branquillons de fusta, petxines, fssils, gaireb en estat pur, serviran per construir unes joies  innovadores, exuberants i senzilles.

El 1947  la Comissi Abat Oliba amb motiu de les festes d Entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat li encomana la realitzaci de la que ser la seva primera obra destinada al Monestir de Montserrat, la Llntia del Sardanisme, posteriorment en dur a terme d altres ben significatives entre les que destaquen les portes del cambril, l antependi, el baldaqu, el sagrari per la capella del Santssim aix com nombrosos objectes destinats a l aixovar litrgic. 

El 1947 va ser soci-fundador d El Sal d'Octubre, hi participa en totes les                 edicions del 1948 al 1957. Del 1949 al 1950 forma part del Grup Lais. 

El 1950 amb la  pintura Belen de la Virgen Blanca Manuel Capdevila guanya el Premio Navidad, ex-aequo amb Ramon Rogent, de les Galeries Laeitanes. Aix mateix participa en el I Certamen del Condado de San Jorge, on s                distingit amb un accssit. s convidat al Concurs International, The 1950 Pittsburgh International, Carnegie Institute, Pennsilvani, on presenta la pintura El Sacerdot, actualment forma part de la collecci del MNAC. Un any ms tard  el Museo de Arte Moderno de Panam adquireix l obra Crisantems. Forma part del Jurat del Premi Morera el 1953 i a la III Biennal Hispanoamericana celebrada el 1955, obt el Premi al millor Paisatge. Dos anys ms tard sign el manifest que redacta Alexandre Cirici, creant l'Institut del Disseny Industrial, com a membre de la Junta Directiva Gestora de l'IDIB.

A petici de Llus M. Gell director de l Escola Massana, assumeix la creaci de l Aula Oberta de joieria el 1959,  des d on conscincia als alumnes a reflexionar i esbrinar les noves possibilitats de la joieria contempornia. Estableix contactes amb la Kunst Werkschule de Pforzheim, escola capdavantera en els anys seixanta de la nova joieria artstica. Propicia  intercanvis culturals entre els dos centres de pedagogia i el 1962 promou des de l'Escola Massana l exposici de joieria de la Kunst Werkschule de Pforzheim.

Es  convidat a participar a International Exhibition Modern Jewellery, 1890-1961, organitzada pel Victoria and Albert Museum conjuntament amb la Worshipful Company of Goldsmiths, celebrada al Goldsmiths'Halls, Foster Lane Cheapside, Londres.  

A Barcelona organitza juntament amb Alexandre Cirici Pellicer, Antoni de Moragas i Cesreo Rodrguez Aguilera, l exposici Cent Anys de Joieria Catalana celebrada el 1966 al  Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Any en qu crea la distinci Premi Literari La Lletra d'Or, vigent actualment. Aix mateix crea la Medalla de la Asociacin Espaola de Crticos de Arte a fi de premiar l'obra d'artistes. Realitza les medalles atorgades a Picasso, Mir, Chillida, Ortega Muoz  i Subirachs entre altres. L AECA li conced la medalla realitzada per Josep M. Subirachs per la millor exposici celebrada el 1966-1967.

Tanmateix el 1967 a Munic, participa dins la Internationalen Handwerkmesse,  a l'exposici Form und Qualitt. on se li concedeix la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera A Saragossa obt el 1er Premi i la Medalla d'Or a la IV Bienal  de Arte.                i el 1er Premi de Pintura amb la Medalla d'Or a la Bienal Internacional  del Deporte en las Bellas Artes. Guanya els premis Reloj   joya-3 per la joia realitzada amb or i tamb per la realitzada amb argent a la Feria Oficial e  Internacional de Muestras de Barcelona i rep el Diploma d Honor. El Cercle de Joiers de Barcelona ofereix un sagrari d argent per la capella del Santssim del Monestir de Montserrat que s'integra a l'altar de l escultor Subirachs, projectat i realitzat per Capdevila i en el que intervingueren els seus fills, Joaquim i Elisenda 
 
Participa el 1969 -1970 als X i XI. Salon International de Juvisy. Al 1er Concurso Nacional de Pintura pueblos y paisajes de Catalua, a la Galeria Mundi Art de Barcelona, el 1970 i obt el Premi de Paisatge Estrada  amb l'obra Primavera.  

El 1970  Manuel Capdevila cedeix la direcci del taller de joieria al seu fill Joaquim Capdevila i Gaya, per dedicar-se d una manera ms constant a la pintura. A partir de l any 2000 el quart membre d aquesta nissaga de joiers, Manel Capdevila Coral ser qui conduir el negoci familiar. 
 
Illustra els llibres de Josep M. Sancho, Lugares, el 1973, Para hacer camino el 1985, Bis Haiku el 1993. De Julien Cracq, La ribera de les Sirtes el 1986 i de David Jou, Tapis, llibres de poemes i 24 aiguaforts el 1993. 

El 1980 du a terme la realitzaci de la Medalla President  Maci encomanada per la Generalitat de Catalunya. Participa a l'exposici Cent Anys de Cultura Catalana organitzada  pel Patronato Nacional de Museos, a Madrid.

Un any ms tard pren part a les exposicions La Catalogne Aujourd'hui celebrada al Palau de l'Unesco, a Pars. 1900-1980, 80 Anys de Joieria i               Orfebreria Catalanes, organitzada per Orfebres FAD i l'Obra Cultural de la Caixa de Pensions presentada a Barcelona i Madrid.

Els 1985 acudeix a una trobada amb  Artistes d' Israel, convidat per l'Institut Central de Relacions Culturals de Jerusalem.

El 1986 rep la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya, i el Cercle de Joiers de Barcelona i la Federaci Catalana de Joiers Orfebres i Rellotgers li reten un homenatge

Du a terme la construcci d  importants peces d orfebreria el 1986 per la Parrquia de Nostra Senyora de Ftima de Granollers.

El 1991 s nomenat Soci d Honor del Conservatori Superior de Msica del Liceu. 

El 1993 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya organitza al  Palau Moja juntament amb la Sala Pars l exposici antolgica de pintura i d orfebreria, Manuel Capdevila. 

s elegit Acadmic Honorfic de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1994 i el 1999 li s atorgada la Medalla d Or al Mrit Artstic de l Excellentssim Ajuntament de Barcelona.

 El 2000 el Museu de Montserrat li ret una exposici homenatge Manuel Capdevila pintor + orfebre i el 2006 poc abans del seu trasps presenta a la Sala Pars la darrera exposici, Tranfiguracions.




Monografies:

Monografies publicades, el 1951 Manuel Capdevila de Juan Eduardo Cirlot a Edicions Sagitario, el 1972 Capdevila y La  Generacin Prohibida  de Rafael Santos-Torroella editada per la Sala Pars, el 1974 Capdevila editada per la Gran Enciclopedia Vasca i el 1993 Manuel Capdevila de Jordi A. Carbonell amb el prleg de Daniel Giralt-Miracle de l Editorial Galaxis. Cal destacar la important i extensa bibliografia publicada des del 1933 fins l actualitat.




Obres a,

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Museu d Histria de Catalunya
Museu de les Arts Decoratives, Barcelona
Museu de Montserrat
Museo Espaol de Arte Contemporneo, Madrid
Museo Camn Aznar, Saragossa
Museo del Paisaje Espaol Contemporneo Antonio Povedano   Priego de Crdoba
Museo de Arte Moderno de Panam
Palau de la Generalitat de Catalunya
Monestir de Montserrat.
Monestir de Poblet
Escolania de Montserrat
Consorci del Gran Teatre del Liceu
Orfe Catal   Palau de la Msica
Copoteca del Foment de les Arts Decoratives, FAD, Barcelona
Fons d Art Francesc Gal, Palams
Col.lecci del Banc de Sabadell
Col.lecci de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Col.lecci Mas-Sard
Col.lecci d Art de l Avui




 Enllaos externs .
 Prospecte de Centenari de les Joieries Capdevila;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230932" title="Bartomeu Costa i Amic" nonfiltered="4135" processed="4127" dbindex="89208">
Bartomeu Costa-Amic (Centelles, Osona 1911 - ciutat de Mxic 2002) fou un poltic i editor catal. Estudi a l'escola de Funcionaris de la Generalitat, on es llicenci en administraci pblica, i a l'Ateneu Politcnic. De jovenet milit en el POUM i fou delegat el novembre de 1936 per Andreu Nin per a entrevistar-se amb el president de Mxic, Lzaro Crdenas per a sollicitar l'asil poltic de Lev Trotsky.

En acabar la guerra civil espanyola s'install a Chiapas i a ciutat de Mxic el 1940, on fund Ediciones Libres amb el seu amic Julin Gorkin i els mexicans Emilio Abreu Gmez, Jos Muoz Cota i David Castaeda. El 1942 es va establir pel seu compte i va dirigir Ediciones Quetzal i B. Costa-Amic, Editor. Del 1948 al 1954 va viure a Guatemala, on s'encarreg de la Secretaria d'Educaci de Guatemala.

Va publicar una cinquantena de llibres en catal (l'editor exiliat que ms en va editar) i uns mil cinc-cents d'autors mexicans. Alhora, fou un dels membres ms reconeguts de la Comunitat Catalana de Mxic. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1986, qui tamb li va atorgar el premi Catalunya Enfora el 1989.

 Obres .
 Coln, cataln de Mallorca, sobrino de los Reyes Catlicos (1989) ;
 Leon Trotsky y Andreu Nin, dos asesinatos del stalinismo (1994);

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Bartomeu Costa-Amic, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230934" title="Vilat" nonfiltered="4136" processed="4128" dbindex="89209">

Vilat s una entitat de poblaci del municipi de Pau a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 comptava amb 10 habitants. Es troba al mig del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord, concretament al costat de l'Estany de Vilat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230935" title="Marz" nonfiltered="4137" processed="4129" dbindex="89210">

Marz s el nucli principal del municipi de Pedret i Marz, a l'Alt Empord i on se situa l'ajuntament. En el cens de 2005 comptava amb 143 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230936" title="Pedret (Pedret i Marz)" nonfiltered="4138" processed="4130" dbindex="89211">

Pedret s una entitat de poblaci del municipi de Pedret i Marz, a l'Alt Empord. En el cens de 2005 comptava amb 14 habitants. El nucli est molt disseminat, per compta amb un petit grup de cases al voltant de la interessant esglsia romnica. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230946" title="Prctica reflexiva" nonfiltered="4139" processed="4131" dbindex="89212">
Prctica reflexiva s un terme emprat en pedagogia. El concepte fou introdut per Donald Alan Schn al seu llibre The Reflective Practitioner (1983). Fa referncia un procs continuat de consideraci crtica d'incidents en les prpies experincies vitals des d'una perspectiva personal. Tal i com la planteja Schn, la prctica reflexiva implica la posada en qesti sistemtica de les experincies de cadasc amb el suport d'un grup de professionals en la mateixa disciplina. No hi ha una estructura fixada en l'enfocament d'aquest aprctica ja que es tracta d'entendre i aprendre a partir de les singulars experincies, amb un procs autoregulat. Aquesta prctica s fora estesa entre professionals de l'educaci i la salut, malgrat que s extensible a tots els mbits professionals.

En l'mbit educatiu fa referncia al procs que segueix l'educador/a en estudiar els seus mtodes d'ensenyament i determinar quin s el ms adient per als seus estudiants.

A Catalunya, Olga Esteve ha desenvolupat aquest model d'aprenentatge per assentar les bases de la formaci del professorat per tal d'afavorir un procs de formaci que contribueixi a la producci d'un autntic canvi qualitatiu, ja que es tracta d'un model que arrela i creix en la realitat del professorat, parteix de les experincies viscudes, en definitiva, de la persona i les seves potencialitats i no pas del saber teric.

La conscincia del subjecte sobre el seu propi procs d'aprenentatge (awareness) s una de les bases de l'aprenentatge reflexiu. En paraules de Richards & Lockhart (1998): "L'experincia s el punt de partida per al desenvolupament professional, per, per aconseguir que jugui un paper productiu, cal examinar-la sistemticament".

Aix, doncs, l'observaci esdev un altre element clau en el mtode, en concret auto-observar-se i co-observar-se. De manera collateral, per no trivial, l'enregistrament  de les prctiques en udio i vdeo aporten dades fefaents per fonamentar l'anlisi. El paper del formador/a es resol en l'acompanyament collaboratiu i no pas prescriptiu.

Enllaos externs.
Article d'Olga Esteve sobre l'aprenentatge reflexiu






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230950" title="Llibert Fortuny" nonfiltered="4140" processed="4132" dbindex="89213">
Llibert Fortuny s intrpret de saxo i compositor de msica jazz. Ha publicat diversos lbums.

Legalment nascut a les Palmas de Gran Canria el 1977, tot i que nasqu en un vaixell a l'oce Atlntic, aviat es trasllad amb la seva famlia a Catalunya, d'on eren originaris. Als 7 anys d'edat comena la seva relaci amb la msica, cursant estudis de solfeig, guitarra i piano. Als 11 anys inicia l'estudi del saxo, instrument que majoritariament adopta com a intrpret.

Estudis.
El 1997 obt una beca per a estudiar a la Berklee College of music a Boston. L'any segent gaudeix de l'oportunitat d'estudiar amb Shannon Leclaire, Ed Tomassi, Hal Crook, Phil Wilson, Greg Hopkins, Ken Cervenka o Bill Pierce. Durant la seva estada comparteix l'escenari amb Chick Corea l aGreg Hopkins band i la Boston Pops Orchestra dirigida llavors per Keith Lockarth. El maig de 2001 finalitz els estudis amb la qualificaci de suma cum laude.

Carrera musical.
Poc ms tard, Fortuny torna a Catalunya on inicia el seu primer projecte musical a la ciutat de Barcelona, el Llibert Fortuny quartet, acompanyat d'Albert Bover (piano), David Mengual (contrabaix) i Marc Miralta (bateria), amb qui toca en diferents sales i festivals de l'estat espanyol. El grup enregistra el disc Un circ sense lleons (Nuevos Medios, 2004) amb la collaboraci de Perico Sambeat (saxo alt i sopr). Des de llavors s un dels integrants ms actius del collectiu WTF dels dilluns a la sala Jamboree Jazz Club, que per iniciativa d'Aurelio Santos, Aurelito, intenta reunir a l'escenari msics innovadors, oberts a l'escena local barcelonina, sigui quin sigui el seu vessant musical.

La carrera de Llibert Fortuny s molt activa des de l'any segent, en qu rep el premi de millor intrpret de jazz de mans de l'associaci de msics de Jazz i msica moderna de Catalunya. Amb el temps, participa amb l'orquestra del teatre lliure sota la direcci de Llus Vidal i Josep Pons. Tamb ho fa al cicle de concerts de la sala Jamboree amb el saxofonista Sonny Fortune, o b a duo amb el guitarrista Jordi Farrs. Collabora amb el pianista Rodrigo Gonalves i el guitarrista Nuno Ferreira a Portugal, enregistra amb la discogrfica Satchmo pel grup LTM, liderat per David Mengual, aix com tamb collabora a les gires espanyoles de l'organista Jimmy Smith i el guitarrista Phil Upchurch. D'altra banda, Fortuny comena a ser membre actiu de la formaci Instint animal, liderada per Xavier Maureta i el grup TGX, liderat per Andreu Zaragoza.

Al mes d'agost de 2004, la crtica musical catalana li concedeix el Premi Puig-Porret, que atorga, com a "Millor Msic de Jazz" i aquella tardor guanya el Circuit Ressons de Jazz amb la seva nova formaci el "Llibert Fortuny Elctric Quartet", que poc desprs, passar a anomenar-se "Quintet", tot reconeixent al hacker sonor Quim Puigti com a membre de la formaci. El grup publica el seu segon disc "Revolts" (Nuevos Medios) durant la primavera de 2005. 

Acompanyat per David Soler (guitarra i pedal steel),  Dani Domnguez (bateria), Quim Puigti (so i efectes) i David Gonzlez que substitueix a David Mengual com a baixista, presenten "Revolts" el 2 de setembre de 2005 al Palau de la Msica Catalana, dins el marc del Festival Mas i Mas, disc que els portar a convetir-se en "Millor grup de l'any" per l'Associaci de Msics de Jazz i Msica Moderna de Catalunya. Per aquelles dates, Fortuny tamb recull el Premi Altaveu a Sant Boi de Llobregat. Per concloure l'any, el dia 5 de desembre de 2005, el "Llibert Fortuny Elctric Quintet" actua a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acompanyat de la Big Band XXL, tot tancant el 37 Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Per segon any consecutiu, Fortuny i el percussionista Miguel ngel Daz, Ang, protagonitzaren l'espot publicitari del Festival a la televisi. El CD i DVD de l'acte surt a la venda el juliol de 2006 sota el nom de "Llibert Fortuny Elctric Big Band XXL" (Nuevos Medios,2006). Amb aquesta gran formaci, el grup actua al Festival Grec de Barcelona, aix com al Festival de Jazz de San Sebastin.

Fortuny est immers en la recerca de noves idees amb el repte de compondre peces dinmiques, obertes a noves influncies, responent aix a les seves emocions. Treballa i es desviu pel "Llibert Fortuny Elctric Quintet", amb qui ha actuat a Litunia, per parallelament, el saxofonista s membre de "Connexi Argan", grup liderat tamb pel bateria Xavi Maureta, mesclant jazz amb msica tradicional gnawa. Junts han tocat a Agadir (Marroc) i obriren el Mercat de la Msica Viva de Vic (M.M.V.V) el setembre de 2005. Tamb collabora amb els pianistes Chano Domnguez, Rodrigo Gonalves i Manel Camp aix com amb el guitarrista Jordi Farrs i el baixista Gary Willis.

L'any 2007, Llibert Fortuny ha participat al projecte de revisi de sardanes Msica de Ball al costat de Guillamino.

Discografia.

El seu darrer lbum, Double step (2007), continua partint de la base hardbop introduint efectes electrnics a la interpretaci ( pitchs, delays i diversos filtres). En aquest disc t influncies de la msica tradicional hispnica (pasdoble i msica de cobla)  

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230952" title="Certificaci de senzills" nonfiltered="4141" processed="4133" dbindex="89214">
La certificaci de senzills s la certificaci que companyies de la majoria de pasos del mn dna als senzills basant-se en les seves vendes (o en defecte, en els subministraments). A Espanya seria PROMUSICAE, als EUA la RIAA, a Austrlia l'ARIA, al Regne Unit el BPI. S'estima que noms als EUA hi ha hagut aproximadament unes 2.600 certificacions de senzills.

Recentment, les descrregues digitals de singles han comenat a sser certificades, degut al gran increment del mercat digital i del decreixement (tamb gran) del mercat fsic de senzills. Tot i que les descrregues digitals (tamb descrregues legals) van comenar pel 2003, no va ser fins al 2005 fins que van prendre prou envergadura, i va ser quan Billboard, va comenar a comptar-les per fer la llista de senzills Hot 100. Aix es va fer, degut a que abans del canvi, els senzills rebien menys descrregues i trigaven ms a acumular un nombre major, mentre que desprs del canvi, trigaven menys a arribar a nombres majors de descrregues.

Al 2004 perqu un senzill sobrepasss unes vendes de 100.000 calia gaireb tot un any, mentre que al 2006, la Shakira amb Hips Don't Lie, vengu aproximadament unes 269.000 canons digitals en noms una semana, i esdevingu Plat en noms una setmana. La can amb ms descrregues rebudes en una sola setmana s Fergalicious de la Fergie amb 295.000 descrregues rebudes al gener del 2007.

Nivells de certificaci als EUA.
Per a senzills stndard:
 Or quan es reparteixen 500.000 cpies;
 Plat quan es reparteixen 1.000.000 cpies;
 Doble Plat quan es reparteixen 2.000.000 cpies;

Nota: Abans del 1 de Gener, de 1989, l'or s'aconseguia amb 1.000.000 cpies, i el plat amb 2.000.000

Per a senzills digitals:
 Or quan es descarreguen 500.000 canons;
 Plat quan es descarreguen 1.000.000 canons;
 Doble Plat quan es descarreguen 2.000.000 canons;

Nota: Abans de Juny, de 2005, l'or s'aconseguia amb 100.000 cpies, i el plat amb 200.000

Les canons ms descarregades de la histria (als EUA).

3x Plat

1. Low - Flo Rida Feat. T-Pain 3.546.842 

2. Crank That - Soulja Boy 3.541.130 

3. Apologize - Timbaland Feat. One Republic 3.362.843 

2x Plat

4. Hey There Delilah - Plain White T's 2.920.000 

5. Big Girls Don't Cry - Fergie 2.870.000 

6. Stronger - Kanye West Feat. Daft Punk 2.780.000 

7. Sexyback - Justin Timberlake 2.769.000 

8. Umbrella - Rihanna Feat. Jay-Z 2.710.000 

9. Girlfriend - Avril Lavigne 2.600.000 

10. No One - Alicia Keys 2.570.000 

11. Fergalicious - Fergie Feat. Will.I.Am 2.560.000 

12. How to Save a Life - The Fray 2.540.000 

13. Bad Day - Daniel Powter 2.470.000 

14. Smack That - Akon Feat. Eminem 2.410.000 

15. Bubbly - Colbie Caillat 2.385.000 

16. The Sweet Escape - Gwen Stefani Feat. Akon 2.367.000 

17. Glamorous - Fergie Feat. Ludacris 2.360.000 

18. You're Beautiful - James Blunt 2.328.000 

19. Crazy - Gnarls Barkley 2.317.000 

20. Promiscuous - Nelly Furtado 2.314.000 

21. Rockstar - Nickelback 2.270.000 

22. The Way I Are - Timbaland Feat. Keri Hilson & D.O.E. 2.245.000 

23. Before He Cheats - Carrie Underwood 2.234.000 

24. Irreplaceable - Beyonc 2.220.000 

25. Chasing Cars - Snow Patrol 2.159.000 

26. Love Song - Sara Bareilles 2.120.000 

27. Hips Don't Lie - Shakira Feat. Wyclef Jean 2.094.000 

28. Unwritten - Natasha Bedingfield 2.065.000 

29. Candy Shop - 50 Cent Feat. Olivia 2.048.000 

30. Gold Digger - Kanye West Feat. Jamie Foxx 2.036.000 

31. Say It Right - Nelly Furtado 2.034.000 

32. Lips Of An Angel - Hinder 2.018.000 

Plat

33. Hollaback Girl - Gwen Stefani 1.996.000 

34. My Humps - The Black Eyed Peas 1.984.000 

Nivells de certificaci a Espanya.
Per a senzills fsics:
 Or quan es reparteixen 10.000 cpies;
 Plat quan es reparteixen 20.000 cpies;
 Doble Plat quan es reparteixen 40.000 cpies;

Per a senzills digitals:
 Or quan es rep 10.000 descrregues;
 Plat quan rep 20.000 descrregues;
 Doble Plat quan rep 40.000 descrregues;

Les canons ms descarregades de la histria (a Espanya).

1. Umbrella - Rihanna Feat. Jay-Z 194.000  9xPlat

2. Amor Gitano - Alejandro Fernndez Feat. Beyonc 171.000  8xPlat

3. Me Enamora - Juanes 168.000  8xPlat

4. Que Hiciste - Jennifer Lpez 162.000  8xPlat

5. Pure Intuition - Shakira 149.000  7xPlat

6. Me Muero - La 5a Estacin 138.000  6xPlat

7. Tu Recuerdo - Ricky Martin Feat. La Mari (de Chambao) 121.000  6xPlat

8. Don't Stop The Music - Rihanna 119.000  5xPlat

9. No Estamos Solos - Eros Ramazzotti Feat. Ricky Martin 98.000  4xPlat

10. Para T Sera - Nek Feat. El Sueo de Morfeo 92.000  4xPlat

11. Papeles Mojados - Chambao 77.000  3xPlat

12. Nada Que Perder - Conchita 72.000  3xPlat

13. Lamento Boliviano - Dani Mata 71.000  3xPlat

14. Las De La Intuicin - Shakira 59.000  2xPlat

15. All Good Things (Come To An End) - Nelly Furtado 58.000  2xPlat

16. Say It Right - Nelly Furtado 57.000  2xPlat

17. Beautiful Liar - Beyonc Feat. Shakira 57.000  2xPlat

18. Morenama - Miguel Bos Feat. Julieta Venegas 52.000  2xPlat

19. Relax (Take It Easy) - Mika 46.000  2xPlat

20. Cuando Amanece - Estopa 44.000  2xPlat

21. Me Gusta El Futbol - Melendi 43.000  2xPlat

22. No One - Alicia Keys 42.000  2xPlat

23. Atrevete-te-te - Calle 13 39.000  Plat

24. Destination Calabria - Alex Gaudino Feat. Crystal Waters 38.000  Plat

25. Rehab - Amy Winehouse 36.000  Plat

26. Cobarde - David Bustamante 34.000  Plat

27. Pa Madrid - El Barrio 31.000  Plat

28. El Chiki Chiki - Rodolfo Chikilicuatre 29.000  Plat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230953" title="Nombre de Sherwood" nonfiltered="4142" processed="4134" dbindex="89215">
El Nombre de Sherwood (Sh) s un nombre adimensional emprat en operacions de transferncia de massa. Representa la relaci entre la transferncia convectiva i difusiva en un sistema, i es defineix com el rati  entre una longitud caracterstica i el gruix de la capa lmit difusiva. Rep el seu nom en honor a Thomas Kilgore Sherwood. 

La definici s la segent:



s l'equivalent en transferncia de massa al nombre de Nusselt en transferncia de calor, on

  = coeficient de transferncia de massa convectiu;
  = longitud caracterstica;
  = coeficient de difusi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230957" title="Redstone (coet)" nonfiltered="4143" processed="4135" dbindex="89216">

Llenat per primera vegada al 1995, el coet nord-americ Redstone era un descendent directe les les V-2 alemanyes desenvolupat per l'equip de Wernher von Braun traslladat als Estats Units d'Amrica en acabar la segona guerra mundial. Va ser desenvolupat i emprat per realitzar les primeres proves reals de mssils nuclears. Tamb se'l coneixia com el Redstone MRBM  o Mssil Balstic d'abast Mitja (Medium Range Balistic Missile en angls).
Tot i els seus orgens plenament militars, tamb fou una pea important el la cursa espacial, encarragnt-se de llanar el primer satllit artifical americ i portar al espai diverses missions enmarcades dins del projecte Mercury.
Va ser eliminat del servei a finals del 1964, si be va continuar en actiu una familia de Redstones modificats anomenada Sparta.

Historia.
Com a Mssil Balstic.
Aquest coest va ser producte de l'Agncia de Mssils Balstics de l'Exercit (ABMA: Army Ballistic Missile Agency) i es va construir a l'arsenal de Redstone de Huntsville, Alabama sota el lideratge de Wernher von Braun. El seu disseny havia de convertir-lo en el principal mssil terra-terra de l'exrcit de terra americ, que el va comenar a desplegar l'any 1958. L'empresa Chrysler va ser la guanyadora del contracte de construcci dels mateixos i va iniciar la seva producci al 1952. Un total de 4 llanadors mbils amb una recrrega cadascun (un total de 8 mssils Redstone) van ser desplegats a la Repblica Federal Alemanys fins al 1963. Els Redstone tenien un abast efectiu de fins a 300 km emprant com a propelents alcohol i oxgen lquid (LOX).
Els Redstone podien muntar caps termonuclears de 1 o 3,75 Megatones. Aquests coets es van emprar en dues de les proves nuclears reals realitzades a l'agost del 1958 a la illa de Johnson a l'oce pacfic en el marc de l'operaci Hardtack. L'1 d'agost  el primer Redstone (#CC50) va llanar el primer test nuclear ("Teak") detonant la seva crrega a 77,8 Km d'alria. L'andem el segent Redstone (#CC51) va dur a terme la segona prova ("Organge") a una altitud de 43 Km. Amds coets portven un cap nuclear de 3,75 Megatones i van ser les primeres proves reals de mssils nuclears que van fer els Estats Units.
Els IRBM o Msils Balstics d'abast intermig (intermediate range ballistic missile en angls) anomenats Jpiter van ser descendents directes dels Redstone. Els anomenats Juspite-C van ser una srie de redstones modificats amb una etapa superior de combistible slid que van ser emprats els les probes dels cons de reentrada dels Jpiter IRBM.

Com a Vehicle Llanador.
Alguna gent als Estats Units creuen que podrien haver guanyat la cursa per posar el primer satllit artificial en rbita a la U.R.S.S., si s'hagus perms a l'equip de Von Braun (Exrcit de Terra) d'intentar-ho amb el seu coet Jupiter-C. L'administraci d'Eisenhower volia que el primer satllit fos llanat per un coet de desenvolupament civil, bsicament perque els programes militars tenien una prioritat ms alta i no es podien malbaratar recursos destinant-los a acomplir objectius civils. Per aquest motiu es va desenvolupar el coet Vanguard i es va ordenar a Von Braun no intentar cap llanament satllital. Tot i aix, quan al desembre del 1957, el primer coet Vanguard va fallar caient a la rampa de llanament i explotant mentre les imatges eren televisades a tot el pais, el President Eisenhower va ordenar a l'equip de Von Braun de llenar un satllit tant aviat com fos possible. Quan al gener del 1958 el coet Jupiter-C va posar en rbita el satllit Explorer I, aquest llanador va ser rebatejat com a Juno I.
Diversos tancs de propelents dels Redstone agrupats amb vuit motors dels Jupiter IRBM creaven la base mare de la primera etapa del que seren els potents llanadors Saturn I i Saturn IB. Aquests coets Saturn, si be van ser desenvolupats inicialment per la ABMA, van ser posteriorment adoptats per la NASA i llanats a l'espai a partir del 1961.

Els Redstone tamb es fan servir en diversos llanaments de vols sub-orbitals enmarcats dins del programa Mercury:
 Mercury-Redstone 1, va enlairar-se noms 10 cm (100 mm).
 Mercury-Redstone 1A, vol no tripulat.
 Mercury-Redstone 2, Vol "tripulat" pel ximanze Ham.
 Mercury-Redstone BD,  Darrer vol de proves abans del primer vol tripulat.
 Freedom 7 (Mercury-Redstone 3), Primer vol tripulat espacial amreric (Alan Shepard).
 Liberty Bell 7 (Mercury-Redstone 4), Segon amerci a l'espai, Gus Grissom.

Final de Servei.
La producci dels Redstone va ser aturada oficialment a finals del 1964, quan els mssils Redstone van ser substituits pels Pershing a l'arsenal dels Estats Units.
A finals dels 60, una srie d'execents de mssils Redstone MRBM modificats van ser disparats a Austrlia com a part d'unes proves militars de vehicles de reentrada. Aquests mssils portven etapes addicionals de combustible slid afegides i un d'ells va ser utilitzat al 1967 per posar en rbita el primer satllit Australi Wresat. Aquesta srie de redstones australians modificats sn els que es van anomenar coets Sparta.

Enllaos externs.
 The Mercury Redstone Project (PDF) December 1964;
 Redstone a l' "Encyclopedia Astronautica";
 Historia dels Redstone al Exrcit Americ (US Army);
 Boeing: Motor Coet Redstone;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230959" title="Nombre de Nusselt" nonfiltered="4144" processed="4136" dbindex="89217">
El Nombre de Nusselt (Nu) s un nombre adimensional emprat en l'estudi de l'intercanvi trmic per convecci i es defineix com: 

;

on:

 L = longitud caracterstica ;
 kf = conductivitat trmica del fluid;
 h = coeficient d'intercanvi trmic convectiu ;

s d'especial rellevncia en problemes de convecci trmica, ja que la seva determinaci permet conixer el coeficient d'intercanvi convectiu entre el fluid i la paret. 

Generalment es considera funci del nombre de Reynolds i del nombre de Prandtl. 

 Vegeu tamb .
 Nombre de Peclet;
 Nombre de Stanton;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230962" title="Sant Pere i Sant Pau (El Greco)" nonfiltered="4145" processed="4137" dbindex="89219">

Sant Pere i Sant Pau s un quadre del pintor espanyol d'origen grec el Greco pintat entre el 1595 i 1600 i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 Ens trobem davant d'una de les primeres representacions dels sants Pere i Pau elaborades pel Greco, distingint-se de les altres parelles de sants en estar pintat de mig cos.

Sant Pere i sant Pau sorprn pel seu contingut argumental i la seva riquesa cromtica. Malgrat que el tema central s la reuni entre els dos apstols desprs d'haver mostrat el seu desacord, s'insinua una reconciliaci no complerta en les mans unides que es creuen sense arribar a prendre contacte. Al mateix temps, mostra un gest de cessi o reconeixement per part de Sant Pere, que es representa com un anci cansat en un fons de nvols que s'obre al blau del cel per ressaltar l'aurola de santedat i portant les claus de l'esglsia. Al seu costat apareix la poderosa imatge de Sant Pau en la plenitud de la seva maduresa, sense aurola, amb tnica verda i mantell vermell, subjectant amb orgull l'espasa o atribut que li s propi.

Les figures estilitzades s'emboliquen amb pesats mantells que impedeixen contemplar la seva anatomia, destacant els seus plecs en els quals es creen suggeridors contrasts lluminosos. I s que, com a bon coneixedor de l'Escola veneciana, el cretenc modela a travs de l's de llums i colors, utilitzant una pinzellada rpida i vigorosa que empasta la tela fent perdre els detalls. L'espiritualitat dels sants est ressaltada als seus rostres, clarament diferenciats per avanar el naturalisme d'anys posteriors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230967" title="El cant dels ocells" nonfiltered="4146" processed="4138" dbindex="89220">


 El cant dels ocells s una nadala tradicional catalana. La can explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jess a l estable de Betlem. Com s habitual en la msica tradicional, se'n desconeixen els seus orgens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta can es canta amb diverses melodies. La ms coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per aix s utilitzada tamb com a can de bressol. 

L'illustre violoncellista catal Pau Casals, va tocar aquesta can en nombroses ocasions. Aquesta can es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, per en cap cas s ha d interpretar com si l obra fos seva, sin que pertany a la cultura tradicional catalana.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d una conferncia a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta can, amb acompanyament d orquestra, el Cant dels ocells esdevingu un smbol de pau i llibertat a arreu del mn, per de manera significativa a Catalunya.

s tpic a Barcelona acomiadar als difunts illustres amb el Cant dels ocells el dia de l enterrament per honorar-los.

El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivncia entre els pobles. A ms d'aix Pau Casals mai va tocar el violoncel en pasos on hi hagus guerra.

En el seu concert a La Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, desprs d escoltar la melodia, el mateix president li va expressar:  Ens heu fet sentir humils .

Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals sn remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel. 

Una altra versi destacada s la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz. Tamb s'han enregistrat versions diverses de cantautors (Llus Llach), cantants lrics (Victria dels ngels), grups de rock (Pastorets Rock), etc.

Aquest conjunt d interpretacions ens fan pensar en la dimensi interpretativa i emocional de la pea. Pau Casals va popularitzar El cant dels ocells fins al punt que, en escoltar la melodia, hom ho associa al sentiment de pas.

Referncies.


Enllaos externs.
 Versi de Pau Casals d'El cant dels ocells (YouTube);
Interpretaci de Victria dels ngels i Llus Claret a la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992(YouTube);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230974" title="Vostok (coet)" nonfiltered="4147" processed="4139" dbindex="89221">


El Coet Vostok (       en rus i traduible com Est) va ser una modificaci del mssil balstic intercontinental R-7 per adaptar-lo al programa Vostok de vols espacials tripulats. Tot i que no era la seva principal missi tamb es va fer servir per posar en rbita diversos satllits artificials.

Les principals variants d'aquest coet van ser:

8K72 - emprat per llanar els primers vols del programa Luna i alguns prototips de la nau Vostok.
8K72K - versi millorada de l'anterior. Aquesta va ser la versi emprada pels vols tripulats.
8A92 - usat per llanar del satllits espia Zenit durant els anys 60.
8A92M - versi revisada de l'anterior emprada per orbitar satlits metereolgics de la classe Meteor.

Al 18 de Mar del 1980 un coet Vostok-2M va esclatar a la rampa de llanament del cosmdrom de Plesetsk mentre se'l carregava de combustible. Van morir 48 treballadors. En una investigaci d'un incident similar posterior (pero en el que es va evitar l'explosi) es va descobrir que la substituci d'una soldadura basada en plom per una soldadura basada en estany als filtres de perxid d'hidrgen (H2O2) va provocar la descomposici del mateix provocant l'explosi.

Especifiacions del Vostok 8K72K.
Etapa num: 1 - Acceleradors; 4 x Vostok 8K72K-0 ;
Massa Total: 43,300 kg;
Massa en buit: 3,710 kg;
Empenta (buit): 4 x 99,000 kgf (971 kN) = 3.88 MN;
Isp: 313 s (3.07 kNs/kg);
Temps d'encesa: 118 s;
Isp(sl): 256 s (2.51 kNs/kg);
Diametre: 2.68 m;
Amplada: 8.35 m;
Longitud: 19.00 m;
Propelents: LOX/Queros;
Motors: 1 x RD-107-8D74-1959 a cada accelerador (4 en total);


Etapa num: 2 - Etapa principal; 1 x Vostok 8K72K-1 ;
Massa Total: 100,400 kg;
Massa en buit: 6,800 kg;
Empenta (buit): 912 kN;
Isp: 315 s (3.09 kNs/kg);
Temps d'encesa: 301 s;
Isp(sl): 248 s (2.43 kNs/kg);
Diametre: 2.99 m;
Longitud: 28.00 m;
Propelents: LOX/Queros;
Motors: 1 x RD-108-8D75-1959;



Etapa num: 3 - Etapa final; 1 x Vostok 8K72K-2 ;
Massa Total: 7,775 kg;
Massa en buit: 1,440 kg;
Empenta (buit): 54.5 kN;
Isp: 326 s (3.20 kNs/kg);
Temps d'encesa: 365 s;
Diametre: 2.56 m;
Amplada: 2.56 m;
Longitud: 2.84 m;
Propelents: LOX/Queros;
Motor: 1 x RD-0109;

Enllaos extern.
Especificacions dels coets Vostok;
Vostok 11A510 a Astronautix.com;
Vostok 8A92 a Astronautix.com;
Vostok 8A92M a Astronautix.com;
Vostok 8K72 a Astronautix.com;
Vostok 8K72K a Astronautix.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230975" title="Drac de Montblanc" nonfiltered="4148" processed="4140" dbindex="89222">

El Drac de Montblanc (conegut simplement com el Drac) s una pea del bestiari popular de la Vila Ducal de Montblanc (Conca de Barber).

 Fitxa tcnica .
 Material: Fibra de vidre ;
 Any de construcci: 1981;
 Pes: 30 kg;
 Mides: Llargada 290 cm, amplada 150 cm, alada 250 cm;
 Festes i celebracions que li sn prpies: fires, corpus i festa major de Montblanc (8 i 9 de setembre);

El Drac histric.
Els dracs, com la resta del bestiari popular, tenen el seu origen en els entremesos que es realitzaven durant les processons del Corpus Christi. A la vila de Montblanc es considera que el Drac t uns inicis medievals per la primera referncia escrita data de 1586 quan la Confraria de Jesucrist va encarregar la construcci d'un cap de drac que fou cremat per l'exrcit castell durant la Guerra dels Segadors.

El Drac actual.
Per a les Festes del LXXV Aniversari de la Coronaci Cannica de la Mare de Du de la Serra de Montblanc (1981) es va recuperar l'antic bestiari local, aix s, el Drac, la Mulassa i l'liga, pintats per l'artista montblanqu Ismael Balany.

Poc desprs, es crearen els Dimonis de Montblanc per tal d'actuar juntament amb el Drac durant els correfocs. La primera actuaci conjunta de la fera amb els seus acompanyants fou el 3 de mar de 1984. Amb el temps, per, el Drac s'an deteriorant fins que el 2005 es decid de fabricar-ne un de nou per al llument durant les actuacions en correfocs, que s'anomen Drac Nou.

L'any 2006 es presenta al pblic el nou Drac Infantil, portat per una colla de nens amb els respectius grallers.

 Enllaos externs .
 Web del drac i de l'liga de Montblanc;
 Folklore i Tradicions del Montblanc Medieval;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230976" title="Copa espanyola d'hoquei patins" nonfiltered="4149" processed="4141" dbindex="89223">


Esports

Copa espanyola d'hoquei patins masculina;
Copa espanyola d'hoquei patins femenina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230988" title="Octavi Tarrs i Garcia" nonfiltered="4150" processed="4142" dbindex="89224">


Octavi Tarrs i Garcia (Barcelona, 12 d'agost de 1977) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

Ha estat internacional per la selecci catalana, integrant de l'equip subcampi de la Copa mrica l'any 2007.

 Palmars .
FC Barcelona.
 1 Campionat de Catalunya Juvenil (1993/94) ;
 1 Campionat d'Espanya Jnior (1996/97) ;
 1 Campionat de Catalunya Jnior (1996/97) ;
 2 Copes d'Europa (2006/07, 2007/08) ;
 2 Supercopes espanyoles (2004/05, 2006/07) ;
 3 Copes Continentals (2004/05, 2005/06, 2006/07) ;
 2 Copes Intercontinentals (2006, 2008) ;
 3 OK Lligues / Lligues espanyoles (2005/06, 2006/07, 2007/08) ;
 1 Copa de la CERS (2005/06) ;
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (2007);

Selecci espanyola sots-23.
 1 Copa Llatina (Olho, Portugal 1997);

 Enllaos externs .
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230990" title="Carmenta" nonfiltered="4151" processed="4143" dbindex="89225">
Segons la mitologia grega, Carmenta fou una nimfa, filla del riu Lad, a l'Arcdia.

Estimada per Hermes, fou la mare d'Evandre.

Juntament amb el seu fill, abandon el seu pas per anar al Laci, on els acoll Faune. All adopt el nom amb el qual s coneguda. 

Dotada del do de la profecia, es dedic a fer vaticinis al poble. 

En honor seu se celebrava el festival per dones Carmentlia 

Mor a una edat molt avanada i fou enterradaa pel seu fill al peu del Capitoli, on els romans li retien culte.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 43-44.

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230992" title="Llus Ferran de Pol" nonfiltered="4152" processed="4144" dbindex="89226">
Llus Ferran de Pol (Arenys de Mar, Maresme 1911 - l'Hospitalet de Llobregat 1995) fou un escriptor catal. El 1933 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, on es declar deixeble d'Antoni Rovira i Virgili, i el 1937 ja va guanyar el Premi Narcs Oller. Durant la guerra civil espanyola fou instructor de milcies i lluit al front d'Arag marx a Frana, on fou internat al camp de Sant Cebri de Rossell. Grcies a les gestions del Comit Britnic per als refugiats d'Espanya marxa a Mxic, on el 1946 es va llicenciar en lletres. All va treballar en el diccionari enciclopdic UTEHA, fou collaborador al diari mexic Excelsior i fins i tot va viure en una comunitat indgena maia, que li va inspirar una novella. Amb Joan Sales, Raimon Gal i altres fund les revistes en catal Full Catal i Quaderns de l'Exili, on polemitz en la defensa d'un catalanisme renovat a causa de la la dura experincia de la guerra civil. Tamb conegu la filloga gallesa Esyllt T. Lawrence, amb  la qual es cas.

El 1948 torn a Catalunya i s'establ a Arenys de Mar, on exerc d'advocat, alhora que collaborava a Serra d'Or i publicava narracions infantils a Cavall Fort i Tretzevents. La seva obra reflecteix la fascinaci pels ambients mexicans i pel substrat indgena, i es defineix pel seu estil creador i una gran imaginaci. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb ha tradut al catal El vell i el mar d'Ernest Hemingway i Enll d'A. J. Cronin.

 Obres .
 Trptic (1937, publicada el 1964);
 Abans de l'alba (1954);
  La ciutat i el trpic (1956, premi Vctor Catal 1955) ;
 rem quatre (1960);
 Miralls trbols (1966);
 De lluny i de prop (1973);
 Sedna (1980);
 Entre tots ho farem tot (1982);
 El gegant i el rabad. Neu al parc (1993);

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Llus Ferran de Pol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Llus Ferran de Pol a la AELC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230995" title="Evandre" nonfiltered="4153" processed="4145" dbindex="89227">
Segons la mitologia grega, Evandre fou un heroi, fill de Mercuri (Hermes) i de Carmenta (o d'quem, rei d'Arcdia, i de Timandra, segons una altra genealogia).

Emigr al Laci, on fou acollit per Faune. Fund la ciutat de Pallantea i introdu al pas els cultes de Ceres i de Pan, entre altres tasques.

Ja vell, s'ali amb Eneas en la guerra contra els rtuls. Desprs de mort, fou divinitzat pels romans com un dels indgets.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 90-91.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230996" title="Miquel de Garganta i Fbrega" nonfiltered="4154" processed="4146" dbindex="89228">
Miquel de Garganta i Fbrega (Olot, Garrotxa 1903 - 1988) fou un farmacutic i botnic catal, germ de Joan i de Josep Maria de Garganta i Fbrega. Es llicenci en farmcia a la Universitat de Barcelona, i el 1934 es doctor a la Universitat de Madrid amb la tesi Francisco Bols y la cultura de su tiempo (1936). Des de 1926 fou membre de la Instituci Catalana d'Histria Natural, i collabor en el seu butllet. Tamb collabor amb Pompeu Fabra en la nomenclatura botnica del Diccionari general de la llengua catalana, i elabor ms de 3.000 cdules de mots vulgars catalans de botnica. 

En acabar la guerra civil espanyola s'exili Medelln (Colmbia), sota la protecci especial de l'aleshores president Eduardo Santos. All fou catedrtic de cincies naturals de la Universitat d'Antioquia. En aquest pas descobr espcies botniques noves, algunes de les quals duen el seu nom, com Culcitium Gargantanum, Oreopanax Gargantae i Puya Gargantae. El 1967 torn a Olot, on continu fent aportacions a la histria de la botnica i de les cincies naturals i collabor a la Revista de Girona. El 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La coca en el occidente colombiano (1942) ;
 Noticia etnobotnica acerca del ulluco en Colombia (1967);
 L'antic jard botnic de Barcelona...  (1949) ;
 Les plantes en "L'Atlntida" de Verdaguer (1970);
 Pgines olotines i notcies de naturalistes catalans (1984);

 Enllaos externs .
 Catalans a Colmbia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230997" title="Castell de Ratera" nonfiltered="4155" processed="4147" dbindex="89229">

El Castell de Ratera, tamb conegut com Castell Mol de Ratera, data del segle IX, poca en la qual era molt probablement una segona fortificaci del Castell de Concabella ja que de fet est al terme municipal de Concabella. El primer representant del llinatge de castlans fou Pere de Ratera, esmentat l'any 1164, per b que el domini eminent del castell va pertnyer tardanament a la cannica de Santa Maria de Guissona. Aix va continuar fins al segle XIX.

Durant el segles XIV i XV es va convertir en un casal gtic. Posteriorment, al segle XVI, se li va incorporar un mol que aprofitava el curs del riu Si.

A mitjans del segle XX fou restaurat per l'arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera i actualment s de propietat privada i no s pot visitar per dins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="230998" title="Institut Barraquer d'Oftalmologia" nonfiltered="4156" processed="4148" dbindex="89230">
L'Institut Barraquer d'Oftalmologia s una associaci cientfica independent dedicada a la investigaci i a l'ensenyament de l'oftalmologia, adscrita a la Universitat Autnoma de Barcelona des de 1971. Fou fundat el 1947 pel doctor Ignasi Barraquer i Barraquer (qui en fou president fins el 1965) i la seva esposa Josefa Moner. Organitza cursos de postgrau i forma una unitat amb el Centre d'Oftalmologia Barraquer. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Est regit per una Junta Rectora que delega part de les seves funcions en la direcci executiva, ambdues assessorades per juntes de govern consultives i de publicacions. Des de 1956 organitza cada cinc anys un Curs Internacional d'Oftalmologia de reconegut prestigi internacional, i inclou conferncies i taules rodones. Tamb atorga una Medalla d'Or.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Institut Barraquer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231000" title="Indgets" nonfiltered="4157" processed="4149" dbindex="89231">
D'acord amb la mitologia romana, els indgets foren divinitats tutelars romanes.

Cadascuna s'ocupava d'una funci determinada, fora de la qual no tenia entitat.

El seu nombre era incalculable, ja que cada lloc i cada fet de la vida quotidiana tenia el seu du especfic.

Tamb van entrar en aquesta categoria els herois divinitzats desprs de morts, especialment Eneas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 124.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231004" title="Nombre de Reynolds" nonfiltered="4158" processed="4150" dbindex="89232">
El nombre de Reynolds (Re) s un nombre adimensional emprat en mecnica de fluids, disseny de reactors i fenmens de transport per a caracteritzar el moviment d'un fluid. Rep el seu nom en honor d'Osborne Reynolds (1842-1912), que el va descriure el 1883.

Com tots els nombres adimensionals s un quocient o rati, en aquest cas la relaci entre els termes d'inrcia i els viscosos.

s un dels nombres adimensionals ms importants i s emprat, normalment juntament amb d'altres nombres adimensionals, per proveir un criteri per determinar la similitud fluidodinmica. Quan dos patrons de flux geomtricament similars, potser de diferents fluids i possiblement amb diferents velocitats, tenen els mateixos valors per als nombres adimensionals ms rellevants, es diu que sn fluidodinmicament similars, i tindran una geometria de flux similar. 

Tamb s'empra per identificar i predir diferents rgims de flux, tals com el flux laminar o el turbulent. El Flux laminar ocorre a nombres de Reynolds baixos, quan les forces viscoses sn dominants, i es caracteritza per un fluid de moviment suau i constant, mentre el flux turbulent, per altra banda, ocorre a nombres de Reynolds elevats i s dominat per les forces inercials, que tendeixen a produir remolins aleatoris, vrtexs i d'altres fluctuacions del flux.

Un flux amb nombre de Reynolds al voltant de 100.000 (tpic en el moviment d'una aeronau petita, excepte ens les zones properes a la capa lmit),  expressa que les forces viscoses sn 100.000 cops menors que les forces convectives, i per tant les primeres poden ser ignorades. Un exemple del cas contrari seria un coixinet axial lubricat amb un fluid i sotms a una certa crrega. En aquest cas el nombre de Reynolds es molt menor que 1 i indica que ara les forces dominants sn les viscoses, i per tant les convectives poden negligir-se.


Es defineix com:

 ;

o b 



on

: densitat del fluid

: velocitat caracterstica del fluid

: Dimetre de la canonada a travs de la qual circula el fluid

: viscositat del fluid

: viscositat cinemtica del fluid


 Vegeu tamb .
Nombre de Reynolds magntic;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231005" title="Timandra" nonfiltered="4159" processed="4151" dbindex="89233">
D'acord amb la mitologia grega, Timandra fou una filla de Tindreu i de Leda. Segons una versi, es cas amb quem i fou mare d'Evandre.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 210.
 March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology, Londres, 1999. ISBN 0-304-35161-X.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231008" title="Tindreu" nonfiltered="4160" processed="4152" dbindex="89234">
Segons la mitologia grega, Tindreu, tamb conegut com a Tndar, fou un rei d'Esparta, fill d'bal i de Gorgfone.

Fou destronat pel seu germ Hipocoont i es refugi a Etlia, a la cort de Testi, que li conced la m de la seua filla Leda. D'aquesta uni, segons la versi ms acceptada, nasqueren els bessons Cstor i Clitemnestra, fills seus, juntament amb Pllux i Helena, fills de Zeus que ell adopt. Tamb se li atribueixen dues filles ms: Timandra i Filnoe.

Desprs que Heracles hagu venut l'usurpador, torn a ocupar el tron d'Esparta. Va rebre Agammnon i Menelau quan estaven exiliats i els cas amb Clitemnestra i Helena. Desprs nomen Menelau com a successor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 210.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231012" title="Aldo Ronconi" nonfiltered="4161" processed="4153" dbindex="89235">

Aldo Ronconi (Brisighella, 20 de setembre de 1918) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1940 i 1952. En aquests anys aconseguir 7 victries.

Palmars.
1940;
 1r del Giro dell'Umbria;
 1r del Trofeu Melinda;
1946;
 Campi d'Itlia;
 1r del Giro de Toscana;
1947;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1949;
 Vencedor de 2 etapes al Giro dels Tres Mars;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 4t de la classificaci general i  vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 2 dies.
1948. Abandona (15a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1940. 40 de la classificaci general ;
1946. 5 de la classificaci general ;
1947. Abandona;
1948. Abandona;
1949. Abandona;
1950. 13 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Aldo Ronconi ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231013" title="bal (fill de Cinortes)" nonfiltered="4162" processed="4154" dbindex="89236">
Segons la mitologia grega, bal fou un rei d'Esparta, fill de Cinortes.

Es cas amb Gorgfone i fou pare de Tindreu. Amb altres dones tingu Hipocoont i Pirene.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 70.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231015" title="Gorgfone" nonfiltered="4163" processed="4155" dbindex="89237">
Segons la mitologia grega, Gorgfone fou una filla de Perseu i d'Andrmeda.

Es cas amb Perieres i fou mare d'Afareu i de Leucip.

Diuen que, desprs de morir el seu marit, es torn a casar amb bal, i se li atribueix la maternitat de Tindreu i d'Icari.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 102.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231019" title="Afareu" nonfiltered="4164" processed="4156" dbindex="89238">

Segons la mitologia grega, Afareu fou un rei de Messnia, fill de Perieres i de Gorgfone.

Es cas amb Arena i fou pare d'Idas i de Linceu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 10.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231021" title="Nombre de Schmidt" nonfiltered="4165" processed="4157" dbindex="89239">
El Nombre de Schmidt s un nombre adimensional definit com el quocient entre la viscositat cinemtica i la difusivitat mssica, i s emprat per caracteritzar fluxos fluids en els quals tenen lloc processos de difusi convectius i difusius simultniament. Rep el nom en honor d'Ernst Schmidt.

El nombre de Schmidt s la relaci entre la component de cisalla de la difusivitat viscositat/densitat i la difusivitat per al transport de massa D. Fsicament relaciona el gruix de la capa hidrodinmica i la capa lmit de transport de massa.  


Es defineix com  as:


on:
  s la viscositat cinemtica
  s la difusivitat mssica.

L'anleg al nombre de Schmidt en transferncia de calor s el nombre de Prandtl.

 Nota .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231023" title="Perieres" nonfiltered="4166" processed="4158" dbindex="89240">
Segons la mitologia grega, Perieres fou un rei de Messnia, fill d'ol i d'Enrete.

Es cas amb Gorgfone i fou pare de Leucip i d'Afareu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 172.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231024" title="Enologia" nonfiltered="4167" processed="4159" dbindex="89241">
Enologia (del grec       "vi" y       "coneixement") s la cincia, tcnica i art de produir vi.
L' enleg s, tradicionalment, l'assessor tcnic responsable de dirigir el procs d'elaboraci del vi. L'enleg dirigeix al celler tant l'elaboraci, el magatzematge, anlisi, conservaci, embotellat i comercialitzaci del vi. Qui realitza la degustaci d'un vi s el sommelier per a ressaltar les seves caracterstiques i qualitat. 
Aroma. 
caldria vigilar l s de "y" en el lloc de la "i" al comenar l'article "Del grec       "vi" y       "coneixement"".
 
Afruitat: amb aroma de fruites. Fruits vermells (grosella negra, cirera o gerd) per als vins tints i altres (prssec, albercoc o ctrics) per als vins blancs.
Animal: vi negre que presenta un bouquet de cuir, molsa, caa. ;
Balsmic: encens, cmfora, resina, pi, vainilla. ;
Empireumtic: pa torrat, caf fumat, tabac, cacau. ;
Especiat: amb olors d'espcies (regalssia, canyella, pebre, clau d'olor, nou moscada). ;
Floral: amb perfum de flors (rosa, violeta). ;
Fusteritzat: possex una olor particular producte de la seva criana en barrils de roure. ;
Vegetal: herba, fulla, mala herba, humus, fenc tallat, pebrot morr.

Sensacions. 
 
Vellutat: vi harmonis, lleuger, fos. ;
Aspre: vi rude, que grata, com s el cas dels vins tints molt joves. ;
Clid: amb un grau alcohlic elevat. ;
Cos: t consistncia, amb una sensaci gustativa de plenitud. ;
Equilibrat: harmnic. ;
Estructurat: slid, ric en tanins. ;
Flexible: b equilibrat, d'astringncia i acidesa febles. ;
Geners: ric en alcohol. ;
Llaminer: flexible i lleuger, fcil de beure. ;
Licors: dol, ric en sucre, confitat en almvar. ;
Lleuger: pobre en alcohol, no s corpulent. ;
Mels: untus, amb sensaci de vellut en la boca, tamb s'usa per a vins dolos que contenen sucres residuals.
Nervis: amb sabor cid ben marcat, per no agressiu. ;
Rod: harmonis i lleugerament vellutat. ;
Sec: no t cap rastre de sucre. ;
Vigors: carns, estructurat i ric en alcohol. ;
Viu: amb acidesa molt notable.
Ceps. 
Entre unes altres podem nomenar les segents: 
Tintes: 
Cabernet sauvignon ;
Carmnre ;
Grenache ;
Mourvdre ;
Sumoll ;
Tinta fina ;
Cinsault ;
 Tannat ;
Malbec ;
Merlot ;
Pinot Noir ;
Sangiovese ;
Tempranillo ;
Syrah ;
Bonarda ;
Blanques 
 Torronts ;
 Ugni Blanc ;
Pedro Gimenez o Ximenes ;
 Verdelho ;
Chardonnay ;
Gewrztraminer ;
Semilln ;
Riesling ;
Viognier ;
Sauvignon Blanc ;
Palomino ;
Rosades: 
Pinot Grigio ;
Aspecte del vi.
Brillant: correspon al color. Pot notar-se que els tanins en els vins tints s'oxiden i van prenent un color ms "teula" o apagat tpic de les substncies oxidades.
Espumos: es caracteritza pel despreniment de bombolles de gas carbnic formades durant la fermentaci. ;
Ntid: sense matria en suspensi. No necessriament transparent. ;
Cames: relatiu a la presncia d'alcohol en els vins, s la untuositat i est lligada a la seva riquesa substancial. La presncia de llgrimes depn bsicament de la quantitat de glicerina present en el vi i, en gran mesura, de la seva dissoluci en l'alcohol, pel que les llgrimes depenen tamb del grau alcohlic. ;
Tranquil: No presenta bombolles de gas. ;
Frisant o Frizee: vi amb agregat de gas carbnic.

Temperatura del vi.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231027" title="liga de Montblanc" nonfiltered="4168" processed="4160" dbindex="89242">

L'liga de Montblanc s una figura que forma part del bestiari popular catal.

L'liga original data del 1579 i participava a les festes de Corpus, fou cremada a la Plaa Major l'any 1811 durant la guerra del Francs i es va recuperar l'any 1981 dins d'una acci de recuperaci del bestiari folklric de Montblanc (liga de Montblanc, drac de Montblanc i mulassa de Montblanc).

En la seva estrena l'liga portava un colom viu lligat a la boca que posteriorment s'ha substituit per una branca d'olivera. Ms tard tamb s'hi incorpor una corona metllica. La pea es portada per la colla del drac i l'liga de Montblanc i est acompanyada per la msica de la colla de grallers de Montblanc.

Fitxa.
 Material: Fibra de vidre ;
 Any de construcci: 1981 ;
 Pes: 30 Kg. ;
 Mides: Llargada: 290 cm, amplada: 110 cm, alada: 220 cm;
 Festes i celebracions que li sn prpies: fires, corpus i festa major de Montblanc (8 i 9 de setembre);

Enllaos externs.
Web del drac i de l'liga de Montblanc


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231029" title="Leucip (fill de Perieres)" nonfiltered="4169" processed="4161" dbindex="89243">


Segons la mitologia grega, Leucip fou un rei de Messnia, fill de Perieres i de Gorgfone.

Es cas amb Fildice i fou pare d'Arsnoe, Febe i Hilara.

Particip en la cacera del Senglar de Calid.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 136.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231030" title="Carmnre" nonfiltered="4170" processed="4162" dbindex="89244">
Carmnre s una varietat de ram que originalment es conreava a la regi de Mdoc (Bordeus, Aquitnia. Normalment es va utilitzar per a produir vins tints intensos amb la intenci de barrejar-lo amb altres, com es fa amb el Petit Verdot. 
 El desastre de la filloxera . 
El Carmnre va ser un dels ceps ms mpliament conreats a principis del segle XIX a les regions de Mdoc i Graves a Bordeus. EL 1860 es produ un desastre, les vinyes franceses foren atacats per la filloxera, un insecte diminut que afecta l'arrel i les fulles xuclant la saba de les plantes. Aquesta plaga va extingir el cep de totes les vinyes franceses, i europees en general, que a poc a poc van comenar a reemplaar-la per altres ceps menys sensibles com el Merlot. 
 El redescobrimient . 
L'any 1994 es produ un fet important, el Carmnre s redescobert a Xile, per l'ampelgraf francs Jean-Michel Boursiquot, qui va advertir que algunes parres de Merlot trigaven ms a madurar. Els resultats d'estudis realitzats van concloure que es tractava de l'antiga varietat de Bordeaux Carmnre. El cep que es pensava extingit era redescobert. El Carmnre havia estat introdut a Xile en 1850 des de Frana, i havia roms ocult al costat del Merlot. 

La major concentraci territorial dedicada al cultiu d'aquest cep es troba avui en les valls centrals de Xile, especialment a les regions VI, VII i Metropolitana. Segons el Cadastre Viticola Nacional (2005) elaborat pel servei Agrcola i Ramader, existeixen 6.849,2 hectrees plantades en el pas, sent la tercera en importncia en els cepatges tints desprs del Cabernet sauvignon i el merlot. La investigaci gentica recent ha comprovat que la varietat pot estar llunyanament emparentada amb el Merlot. Actualment, les empreses vitivincoles xilenes inverteixen molt en aquest cep amb el propsit de crear una identitat prpia per al vi xil basant-se en el Carmnre, seguint l'exemple de les empreses australianes i la varietat de ram de Syrah. 

La importncia que la indstria vitivincola xilena ha volgut donar-li al cep, va quedar patentada durant el primer concurs internacional "Carmnre al Mn" que l'Associaci de Enlegs de Xile va realitzar l'any 2006 i en el qual es van presentar ms de 200 mostres de la varietat. L'any 2006 la Vinya San Pedro va llanar una nova producci de va venir Carmnre amb el nom de Castell de Lndiras en Homenatge als 400 anys de la Companyia de Mara a Xile. Producci reservada com commemoraci d'aquesta Orde Religiosa que t els seus orgens en Bordeus. 
 Caracterstiques . 
El Carmnre es distingeix per un color vermell profund, aroma on sobresurt notes verdes. En el seu gust es troba la xocolata i notes de fruites vermelles, baies i espcies. Els seus tanins sn ms amigables i suaus que els del Cabernet sauvignon. Les seves notes vegetals el fan menys elegant que un Merlot. s un vi de cos mig, fcil de beure i que ha de beure's jove. El Carmnre es dna millor en sls que retinguin aigua, ja que tendeix a deshidratar-se. Els millors sls sn els argilencs i amb poca grava o pedregositat, a diferncia del Cabernet Sauvignon. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231031" title="Arsnoe" nonfiltered="4171" processed="4163" dbindex="89245">
Segons la mitologia grega, Arsnoe fou una herona, filla de Fegeu, rei de Psfide.

Tamb s coneguda amb el nom d'Alfesibea.

Es cas amb l'heroi Alcme, que l'obsequi amb el vestit i el collar d'Harmonia, per desprs el seu marit l'abandon per la nimfa Callrroe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 28.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231032" title="Binocular" nonfiltered="4172" processed="4164" dbindex="89246">


Els prismtics o binoculars sn un instrument ptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants observats, igual que el monocular i el telescopi, per a diferncia d'aquests, provoca l'efecte de estereoscpia en la imatge i per aix s ms cmode apreciar la distncia entre objectes distants, tamb jutjar i seguir objectes en moviment.

Els prismtics possexen un parell de tubs. Cada tub cont una srie de lents i un prisma, que amplia la imatge per a cada ull i aix provoca la estereoscpa.

Funcionament.

L'ampliaci s'assoleix quan la llum travessa cada srie de lents. Els prismes corregeixen la imatge collocant-la en la posici correcta, per mitj del principi de reflexi interna total, a diferncia dels telescopis que la mostren invertida. Tradicionalment, la majoria dels models usen un parell de prismes porro. El ocular de cada cmera no est alineat amb el objectiu, i el prisma reflecteix la llum en forma de S cap a l'ocular.

Com abunden els models de prismtics amb alta ampliaci d'imatge, en angls es defineix als prismtics com un parell de petits telescopis. 

Molts de models permeten ajustar la distncia entre els oculars per a adaptar-se a la cara de diferents usuaris. Tamb possexen una roda d'enfocament que es gira per a enfocar la imatge. Generalment, l'ocular dret t un anell de correcci diptrica, que es gira per a aconseguir la diptria diferent en l'ocular esquerre i millorar dhuc ms l'enfocament de la imatge observada amb ambds ulls.

Classificaci dels primtics.

La classificaci es basa en el nivell d'ampliaci d'imatge i el dimetre de l'objectiu, amidat en millmetres; s'indica amb dos nombres separats per una X. Per exemple, un parell de prismtics de 12X50, tenen un nivell d'ampliaci de 12X i un parell d'objectius de 50 mm de dimetre.

Els prismtics de menor abast sn de 3X10 i s'usen en els teatres o els circs. Els de 7X50 i 10X50 so per a l'observaci amateur casolana. Els de 12X50 fins a 20X50 so per a l'exploraci. Tots els anteriors se sostenen amb les mans, no obstant aix, existeixen prismtics tan grans com 20X80, 20X140 i de major grandria, que se sostenen en trpodes, a causa del seu pes.

El nivell d'ampliaci prctic s fins a 10X. Els models sostenibles amb les mans sn de fins a 20X. Els models superiors a aquest nivell sn tan sensibles al moviment que quan se subjecten amb les mans, fins i tot fermament, transmeten tremolors a la imatge observada, provocats pels mnims moviments naturals de les mans. A causa de l'anterior aquests potents prismtics han de sostenir-se amb trpodes ferms que absorbeixin la vibraci de la m. No obstant aix existeixen models que se sostenen amb les mans, per per a evitar els tremolors, tenen un dispositiu estabilitzador d'imatge.

Vegeu.
 Telescopi;
 Monocular;
 Ullera de llarga vista;
 Estereoscpia;
 Lents;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231039" title="Fegeu" nonfiltered="4173" processed="4165" dbindex="89247">
Segons la mitologia grega, Fegeu fou un heroi, fill d'nac i de Mlia.

Fund la ciutat de Fegea, a l'Arcdia, sobre la qual regn.

Acoll Alcme quan era a l'exili a causa de la mort d'Erifile i, desprs de purificar-lo, el cas amb la seua filla Arsnoe. Per Alcme abandon Arsnoe per l'amor de la nimfa Callrroe, i Fegeu, un dia que el trob a prop dels seus dominis, el mat. Al cap de poc, caigu per la venjana d'Acarn i Amfter, fills d'Alcme i de Callrroe.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 93.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231042" title="Lorenzo Monaco" nonfiltered="4174" processed="4166" dbindex="89248">

Lorenzo Monaco (Siena, c. 1370 - Florncia, 1425), nascut Piero di Giovanni, fou un pintor i miniaturista florent.

Va entrar al monestir de l'orde dels camaldulesos de Santa Maria degli Angeli a Florncia el 1391, on treballa com a miniaturista en el scriptorium i com a pintor sobre tela, consagrant-se en aquell temps com un dels millors pintors de temtica sagrada a Florncia. Pinta de manera ms espordica el fresc i la seva obra major en aquesta tcnica s la decoraci de la capella de la famlia Bartolini a la baslica Santa Trinita.

 El 1404, el seu estil s'orienta cap al gtic flamejant anomenat tard. Als seus nombrosos retaules de fons daurat, hi trobem un estil caracterstic dels moviments sinuosos de les figures i els vestits, de colors brillants i molt rics (profusi d'or i blau de lapis-lazuli), d'originals composicions arquitecturals.

Malgrat la seva reclusi monacal, les seves realitzacions mostren un cert coneixement de les novetats de l'poca, de la pintura sienesa i de la pintura nrdica.

Si b siens de naixement la seva formaci s de l'escola florentina, en la ms pura tradici giottesca i sensible als treballs de Spinello Aretino i d'Agnolo Gaddi. Ser l'ltim representant important de l'estil giottesc, abans de la revoluci del Renaixement de Fra Angelico (el seu alumne, que eclipsar el mestre) i Masaccio.

Les seves obres sn a tots els museus del mn, amb boniques colleccions a la Galleria dell'Accademia de Florncia i a la National Gallery de Londres.

Les seves obres inclouen:

 Mare de Du amb Nen i sants (1395-1402);
 Retaule de la Coronaci de la Verge (c.1407-9) monestir camalduls;
 Episodis de la vida de sant Benet (c.1407-9);
 La nativitat (1409), predella;
 Retaule de la Coronaci de la Verge (1414) Santa Maria degli Angeli;
 Mare de Du i el Nen entronitzats amb sis ngels (1415-1420) Museu Nacional d'Art de Catalunya;
 Adoraci dels mags (1422);
 Murals amb la Histria de la Mare de Du i Retaule de l'Anunciaci, a la capella Bartolini de Santa Trinita, Florncia;

Molts cdexs, el suport dedicat a les miniatures, sn conservats a la Biblioteca Laurentienne.

Galeria.


Enllaos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231044" title="Enrete" nonfiltered="4175" processed="4167" dbindex="89249">
Segons la mitologia grega, Enrete fou filla de Demac.

Es cas amb ol, amb el qual fou mare de nombrosos descendents, entre els quals destaquen Alcone, Atamant, Cnace, Creteu, Deon, Magnes, Perieres, Salmoneu i Ssif.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 75.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231045" title="Nieves Concostrina" nonfiltered="4176" processed="4168" dbindex="89250">
Nieves Concostrina s una periodista i escriptora nascuda a Madrid l'any 1961. Comena la seva carrera periodstica a Diario 16 entre 1982 i 1997, i posteriorment a la televisi, a Antena 3 i Va Digital, on treball amb Jess Hermida, Mercedes Mil i Pepe Navarro. 

Actualment dirigeix un programa una mica ttric, encara que ella s'ho pren amb molt d'humor, degut a que s un espai que parla de les tombes, els cementiris dels personatges famosos, i temes relacionats, anomenat  Polvo Eres  a Rdio 5, i tamb collabora amb temes semblants al programa del cap de setmana de Rdio 1 No es un da cualquiera, dirigit per Pepa Fernndez.

A RNE ha collaborat en el programa La ruta del Quijote. Tres minuts abans de les 9 del mat fa un microespai diari sobre efemrides de la histria.

Tamb collabora a la revista Yo Dona.

Ha rebut el premi Andaluca de Periodismo de la Junta d'Andalusia.

Ha rebut els premis Villa de Madrid i el premi Internacional de Relatos de Paradores de Espaa. 

Ha publicat, o participat en la publicaci de diversos llibres, entre ells dos de la srie  Polvo Eres .

Enllaos externs.

Biografia, per la prpia escriptora;
Blog;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231047" title="Salmoneu" nonfiltered="4177" processed="4169" dbindex="89251">
Segons la mitologia grega, Salmoneu fou un rei de l'lida, fill d'ol i d'Enrete.

Casat amb Alcdice, fou pare de Tiro.

Fams per la seua suprbia, pretenia igualar-se a Zeus i exigia que els seus sbdits li retessin el mateix culte. Va construir un pont de bronze sobre el qual passava amb el seu carro perqu sons com un tro i des d'all llanava torxes enceses per imitar els llamps.

Zeus, irritat per aquesta suplantaci, el va fulminar i el precipit al Trtar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 194.

Enllaos externs.

 Informaci addicional sobre Salmoneu. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231051" title="Cintica qumica" nonfiltered="4178" processed="4170" dbindex="89252">
La cintica qumica estudia la velocitat de les reaccions qumiques, el mecanisme pel qual es produeixen i els factors que hi influeixen i la determinen.

Hi ha un gran inters per controlar la velocitat de les reaccions qumiques ja que, per exemple, les reaccions responsables de la descomposici dels aliments interessa que siguin el ms lentes possible. En canvi, les reaccions implicades en processos productius han de ser rpides per tal d aconseguir millor rendiment.

La velocitat a la qu es produeix una reacci qumica (velocitat de reacci) relaciona el canvi en la concentraci (normalment en molaritat: mols solut / litre dissoluci) dels reactius o els productes amb el temps. S expressa en mol / (L  s)

Al principi de la reacci, quan la concentraci de reactius s alta, la probabilitat de qu les molcules dels reactius xoquin s ms alta i per tant la velocitat tamb ho s; a mesura que la reacci progressa, la concentraci de reactius disminueix gradualment i arriba a zero quan tota la substncia ha reaccionat.

La velocitat mitjana de la reacci d'aparici d'un producte est donada per la variaci de la concentraci d'una substncia qumica amb el temps: V = dC/dt. La velocitat d'aparici d'un producte s proporcional a la velocitat de desaparici d'un reactiu.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231052" title="Velocitat de reacci" nonfiltered="4179" processed="4171" dbindex="89253">
La velocitat de reacci s la velocitat a qu es produeix una reacci qumica. Relaciona el canvi en la concentraci (normalment en molaritat: mols solut / litre dissoluci) dels reactius o els productes amb el temps. S expressa en mol / l  s. 

Al principi de la reacci, quan la concentraci de reactius s alta, la probabilitat de qu les molcules dels reactius xoquin s ms alta i per tant la velocitat tamb ho s; a mesura que la reacci progressa, la concentraci de reactius disminueix gradualment i arriba a zero quan tota la substncia ha reaccionat.

La velocitat mitjana de la reacci d'aparici d'un producte est donada per la variaci de la concentraci d'una substncia qumica amb el temps: V = dC/dt. La velocitat d'aparici d'un producte s igual a la velocitat de desaparici d'un reactiu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231063" title="Gran Salt Endavant" nonfiltered="4180" processed="4172" dbindex="89254">
El Gran Salt Endavant (Xins simplificat:   , Xins tradicional:   , Pinyin:D yu #n) foren una srie de mesures econmiques, socials i poltiques implantades en la Repblica Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intenci d'aprofitar l'enorme capital hum del pas per a la industrialitzaci. El fracs d'aquestes mesures, unit a una srie de catstrofes naturals, va produir una fam que, segons la majoria de les estimacions, va provocar la mort d'entre 20 i 30 milions de persones. 
Antecedents. 
Durant els anys 1950, la Repblica Popular Xinesa va dur a terme un programa de distribuci de la terra i una industrialitzaci amb l'ajuda tcnica de la Uni Sovitica. Les relacions entre els dos rgims comunistes no eren bones i els dirigents xinesos veien amb preocupaci el deute contret amb la Uni Sovitica i els interessos que la Repblica Popular havia de pagar. El model de desenvolupament sovitic aplicat per la Repblica Popular durant el Primer Pla Quinquennal (1952 - 1957), encara que havia estimulat el desenvolupament industrial i el creixement econmic, no semblava sostenible a causa de la pressi sobre el mitj rural, que perdia poblaci a causa de l'emigraci a les ciutats, i a les inversions necessries, que noms podien fer-se grcies als prstecs sovitics, que augmentaven la dependncia del rgim xins. 

En la meitat dels anys cinquanta la situaci a Xina s'havia estabilitzat i l'amenaa de les guerres de Corea i Vietnam (la guerra francesa) havia desaparegut. Les persones percebudes com a capitalistes van ser expropiades el 1952 i 1953; els dissidents, tant d'esquerra com del Guomindang, empresonats. Per primera vegada en diverses generacions, Xina semblava tenir un govern fort i estable. No obstant aix, Mao Zedong es va alarmar pels termes usats per Nikita Khrusxov en el Vint Congrs del Partit Comunista de la Uni Sovitica. Mao va percebre que lluny darribar a i avanar Occident, l'economia sovitica s'estava quedant endarrerida. Davant les revoltes esdevingudes a Alemanya Oriental, Polnia i Hongria, i la Uni Sovitica buscant la coexistncia pacfica, que Mao va percebre com el poder imperialista d'Occident, va preparar el PCX per a avanar en solitari. 
El Gran Salt Endavant. 
El Gran Salt Endavant va prendre diferents elements de la histria de l'URSS per a combinar-los en una nica i original frmula xinesa. Collectivitzacions a l'estil del tercer perode, estakhanovisme de principis dels anys 1930, la gurdia popular creada per Nikita Khrusxov el 1959, i la poltica original xinesa de crear comunes com unitats econmiques autosuficients, que incorporaven la indstria lleugera al costat de projectes d'infraestructures. Es pensava que a travs de la collectivitzaci i el treball en massa, la producci xinesa d'acer sobrepassaria la del Regne Unit en quinze anys.

Tamb va influir l'herncia histrica de Xina, en la qual la lleialtat de les autoritats locals al centre de poder es demostrava obtenint bons resultats en la implantaci de les poltiques que aquest impulsava, igual que feia la petita noblesa en els temps imperials. Aix generava una competici de les autoritats locals per a informar del b que s'estaven complint les ordres, cosa que generava informes massa optimistes, o francament falsos. D'altra banda, la docilitat de la pagesia xinesa i el culte a la personalitat en la figura de Mao i la confiana que el poble sentia cap a ell, va dur a aquests camperols a un paroxisme collectiu de treball ininterromput. 

A la provncia de Henan es va establir una comuna experimental a principis de 1958, i aviat el model es va anar estenent pel pas. Desenes de milions de persones van ser mobilitzades per a produir un nic producte, smbol de la industrialitzaci, l'acer. Es van crear aproximadament 25.000 comunes, amb al voltant de 5.000 famlies en cadascuna d'elles. La idea era industrialitzar el pas i augmentar la producci agrcola fent s del treball en massa, evitant aix haver d'importar maquinria pesada. L'efecte ms visible des de l'estranger va ser la campanya de creaci de petits alts forns en el pati de casa per a la fosa d'acer que es van construir en cada comuna. A l'octubre de 1958 s'informava de la creaci d'un mili. Fins i tot a les fbriques, escoles i hospitals els treballadors qualificats abandonaven el seu treball per a destinar part del seu temps a produir acer. Alhora, els camperols eren collectivitzats. L'acer produt per aquests forns era en gran part inservible a causa de la barreja de diferents metalls durant la seva elaboraci. 

Prenem tots els objectes de metall que tenem a casa i els nostres vens van fer el mateix. Ho vam posar tot en un gran foc i barregem tot el metall. (Zhang Rongmei, professor de geometria en la zona rural de Shanghai) 

Tamb es van portar a terme altres experincies econmicament errnies, com l'intent de exterminaci dels ocells per a evitar que es mengessin el gra dels camps. Aquesta campanya va implicar una plaga d'insectes. 

Conseqncies. 
Ja el 1958 havia comenat un perode de males collites en el camp xins. No obstant aix, les estadstiques procedents de les diferents provncies mostraven un augment de la producci agrcola. Amb base en aquestes estadstiques falses, el poder central va exigir grans quantitats de productes agrcoles al camp el que va provocar una fam de grans proporcions. 

A la fi de 1958 es va comenar a fer marxa enrere en les poltiques del Gran Salt Endavant. Durant una reuni del Comit Permanent del Bur Poltic a Wuhan el desembre de 1958, Mao, encara que conservava el seu lloc de president del partit i era el principal capdavanter ideolgic del pas, cedia la prefectura de l'estat a Liu Shaoqi, nomenat President de la Repblica Popular de la Xina. Aix, Mao es veia apartat de la gesti de govern i Liu Shaoqi, juntament amb Deng Xiaoping, secretari general del PCX, prenia les regnes del govern. El juliol de 1959, durant una reuni de dirigents del partit a la ciutat de Lushan de la provncia de Jiangxi, Mao admetia haver coms errors pels seus escassos coneixements d'economia. 

A pesar d'haver estat relegat a funcions ms simbliques, Mao continuava sent el mxim lder del partit, com es demostraria per la seva fero resposta a l'nica crtica frontal que va rebre durant la reuni de Lushan. El mariscal Peng Dehuai, ministre de defensa i heroi de la Guerra de Corea va criticar obertament Mao. En veure's atacat, Mao va acusar Peng Dehuai d'oportunista i dret i va provocar la seva destituci. D'aquesta forma, Mao demostrava que encara era la mxima autoritat en el partit. Anys ms tard, la marginaci soferta en ser apartat de la gesti de govern seria contestada per Mao mitjanant el llanament d'una nova campanya de mobilitzaci ideolgica: la Revoluci Cultural, amb la qual Mao recuperaria el poder total.

Els efectes negatius del Gran Salt Endavant es van seguir manifestant durant els anys segents. El1960 es van donar a ms una srie de desastres naturals que van agreujar la situaci. La mortandad provocada per aquesta situaci noms va poder comprovar-se anys desprs, una vegada aixecada la prohibici de publicar estadstiques demogrfiques. Xina no va recuperar les xifres de producci agrcola i industrial anteriors a 1958 fins a 1964. 

Bibliografia. 
John King Fairbank. China, una nueva historia. Editorial Andrs Bello. ISBN 84-89691-05-3;

Vegeu tamb.
Maoisme;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231064" title="Trono Villegas" nonfiltered="4181" processed="4173" dbindex="89255">
El Collectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, conegut popularment com a Trono Villegas, s un grup de teatre que es va fundar a Tarragona l'any 1988 amb la representaci del tradicional Judici del Rei Carnestoltes, espectacle de carrer pirotcnic-musical, durant el Carnestoltes de 1989 a Tarragona. 

Obra teatral.
Aquest grup ha creat 16 obres, que han estat representades per tota Catalunya (i algunes per Espanya). Les ms importants sn:

 1989 La nit dels oracles. Jocs romans a l Amfiteatre de Tarragona.
 1990 In nomine dei. Obra sobre la inquisici catalana i espanyola al segle XV.
 1992 Transsexualisme a Catalunya. Simulacre de conferncia polmica.
 1993 Assemblea unitria de la ment serva. (La Padrina Consagrada). Comdia sobre el mn de les sectes religioses. Coproduda per la Universitat Rovira i Virgili. Participaci a la XIV Fira del Teatre de Trrega.
 1994 El jard de les mentides. Comdia musical situada al segle XVII. Projecte teatral guanyador del premi  SEVERIANUS 94  convocat per l'Ajuntament de Tarragona.
 1997 El sexe nostre de cada dia de Dario Fo, Franca Rame i Jacobo Fo. Conversa entre cinc amigues i un amic que ens expliquen els seus problemes sexuals i la seva manera de resoldre'ls.
 1999 Sopa de rdio. Quinze histries diferents, que passen en un lloc com: un locutori radiofnic. Obra d'encrrec per la celebraci del 75 aniversari de rdio Barcelona. Cadena Ser.
 2002 La veu del mn. Comdia sobre una coral multireligiosa que canta per la pau a iniciativa de la Unesco. Coproduda amb la Universitat Rovira i Virgili.

Independentment Trono Villegas ha rebut treballs i accions d encrrec que arriben prop de les 300 actuacions teatrals.

Collaboracions en TV.
El grup ha participat en els programes de televisi segents:

 Televisi Espanyola de Catalunya (TVE2): Teleuna. Recreacions histrico-cmiques de l poca romana.
 Televisi de Catalunya, SA (TV3):
 Sembla que tenim problemes;
 Sense Ttol amb Andreu Buenafuente (1a, 2a i 3a edici);
 Feli 96. Especial Cap d Any;
 Bonic Vespre;
 Matxembrat 96;
 Malalts de Tele (1a, 2a i 3a edici);
 La Marat de TV3 (96-97-98);
 Especial Cop d any 1997;
 L Enfo (...) 99. Especial Cap d any;
 La cosa Nostra;
 Plats Bruts;
 Canal Plus Televisi:
Premios Ondas 1998;
 Telecinco:
Moncloa Dgame?
 Canal Reus Televisi:
Festa de Presentaci. Inici Emissi;

Membres destacats.
Oriol Grau;

Referncies externes.
 Pgina oficial del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231073" title="Miquel Ferreres i Duran" nonfiltered="4182" processed="4174" dbindex="89256">
Miquel Ferreres i Duran (Barcelona, 1950) s un  dibuixant i caricaturista catal. Incisiu caricaturista catal. Format a l'Escola de la Llotja, va comenar la seva carrera al diari El Correo Cataln a mitjans dels setanta i ha colaborat amb un bon nombre de revistes i publicacions (El Jueves, El Be negre amb potes rosses, El Triangle, Econmics, El Papus, El Temps, Diari de Barcelona, Avui, El Pas, o La Vanguardia). Fou caricaturista del programa de televisi  Tribunal popular . Actualment publica  cada dia un acudit a El Peridico de Catalunya




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231074" title="President de la Repblica Popular de la Xina" nonfiltered="4183" processed="4175" dbindex="89257">
 
El President de la Repblica Popular de la Xina (xins simplificat:          , xins tradicional:          , pinyin: Zh nghu Rnmn Gnghgu Zh x) s el cap d'Estat de la Repblica Popular de la Xina. Les atribucions del crrec actual estan definides per la constituci de 1982. En l'actualitat, el crrec est ocupat per Hu Jintao. 

El crrec va estar vacant des de la destituci de Liu Shaoqi en 1969, durant l'poca de la Revoluci Cultural, fins a 1983, desprs que la nova constituci de 1982 restaurs la figura del cap d'Estat. 
 Terminologia . 
En xins hi ha dues paraules que corresponen a la paraula catalana "president". La paraula utilitzada per al crrec de president de la Repblica Popular s zh x (  ), paraula en general reservada per a presidents de partits poltics o congressos, per no per als caps d'Estat d'altres pasos, als quals en xins se'ls denomina z ngt ng (   /   ). La distinci entre zh x i z ngt ng existeix tamb en algunes llenges europees no llatines com el angls. El terme zh x equival a l'angls chairman, mentre que el terme z ngt ng correspon a president. Paradoxalment, la Repblica Popular Xina utilitza en l'actualitat el terme angls president com traducci oficial de zh x, la qual cosa crea una diferncia de mats important entre el nom utilitzat en xins, amb clares reminiscncies revolucionries, i el nom utilitzat en angls, sense connotacions ideolgiques. En catal, tant z ngt ng/president com zh x/chairman es traduxen sempre com a "president", pel que el nom del crrec, com en llengua xinesa, no ha sofert cap variaci. 
 Cronologia . 
 President del Govern Popular Central de la Repblica Popular de la Xina . 
 Mao Zedong (1 d'octubre de 1949 - 27 de setembre de 1954);
 Presidents de la Repblica Popular de la Xina . 
 Mao Zedong (27 de setembre de 1954 - 27 d'abril de 1959) ;
 Liu Shaoqi (27 d'abril de 1959 - 31 d'octubre de 1968 )1 ;
 Dong Biwu (31 d'octubre de 1968 - 24 de febrer de 1972) ;
 + Song Qingling (dona) (en funcions) ;
 Dong Biwu(en funcions) (24 de febrer de 1972 - 17 de gener de 1975);

 Presidents del Comit Permanent de l'Assemblea Popular Nacional . 
 Zhu De (17 de gener de 1975 - 6 de juliol de 1976)2, 3 ;
 Vacant  : (6 de juliol de 1976 - 5 de mar de 1978)4 ;
 Ye Jianying (5 de mar de 1978 - 18 de juny de 1983) ;
 President Honorari de la Repblica Popular de la  Xina . 
 Song Qingling (dues setmanes abans de la seva defunci; 16 de maig de 1981 - 28 de maig de 1981) ;
 Presidents de la Repblica Popular Xinesa . 
 Li Xiannian (18 de juny de 1983 - 8 d'abril de 1988) ;
 Yang Shangkun (8 d'abril de 1988 - 27 de mar de 1993) ;
 Jiang Zemin (27 de mar de 1993 - 15 de mar de 2003) ;
 Hu Jintao (des del 15 de mar de 2003) ;
 Notes . 
No es va escollir cap successor de Liu Shaoqi, ra per la que el vicepresident Dong Biwu va estar com cap d'Estat en funcions (noms entre 1972 i 1975, conjuntament amb la vicepresidenta Song Qingling entre 1969 i 1972). ;
El crrec de president va ser oficialment abolit el 1975 i les funcions del cap d'Estat van ser transferides al president del comit permanent de l'Assemblea National Popular. ;
Entre el 6 de juliol de 1976 i el 5 de mar de 1978 el crrec va estar vacant. Els 20 vicepresidents del comit permanent de l'Assemblea Nacional Popular van assumir les funcions del cap d'Estat. ;
Vicepresidents del Comit Permanent durant aquest perode  Wu De (1914 - 1995), Song Qingling (m) (1893 - 1981), Liu Bocheng (1892 - 1986), Wei Guoqing (1913 - 1989), Seypidin (1915 - 2003), Chen Yun (1905 - 1995), Tan Zhenlin (1902 - 1983), Li Jingquan (1909 - 1989), Ulanhu (1904 - 1988), Guo Moruo (1892 - 1978), Xu Xiangqian (1901 - 1990), Nie Rongzhen (1899 - 1992), Zhang Dingcheng (1898 - 1981), Cai Chang (m) (1900 - 1990), Ngapoi Ngawang Jigme (1910), Zhou Jianren (1888 - 1984), Xu Deheng, Hu Juewen, Li Suwen (m), Yao Lianwei, y, desde 2 Dec 1976, Deng Yingchao (m) (1904 - 1992);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231077" title="Agadir" nonfiltered="4184" processed="4176" dbindex="89258">


Agadir (en rab , en tamazight , en portugus Santa Cruz do Cabo de Gu, en castella Santa Cruz del Cabo de Aguer) s una ciutat del sud-oest del Marroc, capital de la regi Souss-Massa-Dra i de la prefectura d'Agadir Ida-Outanane, situada a la part nord d'una badia a la costa atlntica , a 508 km al sud de Casablanca, a 173 km d'Essoaouira i a 235 km a loest de Marrqueix. Es troba a entre 250 i 300 metres d'altura. Els seus habitants s'anomenen en francs gadiris, en berber gougadir, i en rab gadiri.

 Poblaci .

Segons el cens del 2004 tenia 346.106 habitants per la seva conurbaci reunia uns 600.000 habitants incloent les venes Inezgane i At Melloul. La prefectura el 2004 tenia 487.954 habitants. s la sisena ciutat del Marroc desprs de Casablanca, Rabat, Fes, Marrakech i Tnger. A la vila es parla l'rab, el berber (tachelhit) i el francs.  La poblaci el 1952 era de 30.111 habitants (dels quals 1.518 jueus) i 6.062 europeus).

 Descripci de la vila .

La ciutat fou destruda per un terratrmol el 1960 i fou totalment reconstruda. La vila central inclou diverses avingudes entre les quals les de Muhammad V i Hassan II; aqu hi ha la mesquita Loubnane. A la zona vora la mar hi ha nombrosos hotels i restaurants i barris residencials; la platja t uns 10 km.


El barri de Talborjt (paraula berber que vol dir la Petita torre) t una part nova coneguda com Nouveau Talborjt, allunyada de l'antic barri amb una avinguda de nom Muhammad Sheikh Sadi, que va derrotar els portuguesos el 1541. Destaca la mesquita de Mohammed V i dos jardins. El vell barri, al front de la mar i a la zona del uadi Tildi, va quedar destrut el 1960 i no es pot reconstruir.

Hi ha nombrosos barris residencials entre els quals el de Founti o Funti, prop de la platja, al costat del barri d'Illig (a 2 km de la platja). En direcci a l'aeroport, a l'est, la ciutat de Dakhla amb cases d'estil marroqu-andals.

El port es dedica a la pesca, port comercial, i darrerament tamb port esportiu. s el primer port sardiner del mon.


La Casbah, (Agadir Oufella = Agadir l'alta o Agadir N'Ighir = Agadir del tur) construda el 1572, i el barri de Founti als seus pues, s la part ms vella de la ciutat; hi ha restes de l'antiga fortalesa. El barri industrial (L'abattoir) es troba al cor de la vila; va ser menys afectat pel terratrmol del 1960. 

El soc (souk), on hi han unes sis mil botigues, esta rodejats de muralles amb diverses portes; esta organitzat en sectors d'activitat. La medina fou creada el 1992 per l'artista itali Coco Polizzi, al barri de Ben Sergao (a uns 4,5 km del centre), per donar sortida als productes artesanals, i fou construt segons tcniques tradicionals berbers. Inclou un jard extic.



 Lloc destacats .
 Museu municipal Bert Flint;
 Vall dels Ocells, zoolgic d'ocells;
 Jard de Portugal amb un museu;
 Mesquita Mohammed V;
 Souk al-Had (els diumenges);

 Histria .

Agadir no apareix a la historia abans del segle XII. Polibi en l'poca romana parla d'un cap de nom Rhysaddir, que podria estar a la zona d'Agadir, per la ubicaci s discutida. La primera menci es a un portol del 1325, amb el nom de Porto Mesegina, per la tribu berbers dels mesguina (els ksima). El 1505 un portugus, Joo Lopes de Sequeira, va fundar un establiment comercial i pesquer a la zona i prop d'una font va construir una petita fortalesa de fusta al peu del tur davant la mar, que es va dir Santa Cruz do Cabo de Gu (nom portugus del modern cap Ghir) al lloc on modernament hi va haver el barri de Founti (o Funti) ja desaparegut desprs de 1960, i que tenia el nom per la paraula portuguesa "fonte" (font). L'establiment va estar en mans de Lopes de Sequeira, fins que el 25 de gener de 1513 fou comprat pel rei portugus, i es van nomenar governadors portuguesos.
                           
1513 - 1521                 Francisco de Castro;
1521 - 1523                 Simo Gonalves da Costa;
1523 - 1525                 Antnio Leito de Gamboa          ;
1525 - 1528                 Luis Sacoto;
1528 - 1529             Antnio Leito de Gamboa  (segona vegada);
1529 (febrer a juliol)         Antnio Rodrigues de Parada ;
1529 - 1534                 Simo Gonalves da Camara;
1534                        Rui Dias de Aguiar;
1534                        Guterres de Monroy;
1534 - 1538                 Lus de Loureiro;
1538 - 12 Mar 1541          Guterres de Monroy (segona vegada);

El portuguesos van haver de front a l'hostilitat dels habitants de la regi anomenada el Sus (Sous) i especialment de la confraria religiosa dels djazuliyya que s'havien installat al Sus feia uns 50 anys, que van proclamar la guerra santa. Van afavorir l'ascens d'una famlia de shurafa originaris del Dra (Draa), els Banu Sad, el cap familiar dels quals, Muhammad, desprs Muhammed al-Kaim bi-amr Allah, fou proclamat "cap de la guerra santa" en una data a l'entorn del 1510. Desprs del 1530 el portuguesos van quedar bloquejats a la fortalesa. El 1540 el xerif sadita del Sus, Muhammad al-Sheikh, fill de Muhammad al-Kaim, va ocupar el tur que dominava la fortalesa la qual va quedar a l'abast de l'artilleria. El setge de la plaa va comenar el 16 de febrer de 1541.  El rei Joan III de Portugal (1521-1557) va considerar des del 1540 la convenincia d'evacuar algunes de les places de Berberia, i quan el xerif sadita va conquerir Santa Cruz el 12 de mar de 1541 (el governador va capitular), la seva decisi es va portar a terme en pocs mesos a les places de Safim i Azemor. Sis-cents portuguesos foren fets presoners en la conquesta de Santa Cruz, entre els quals el governador Guterres de Monroy i la seva filla Na Mcia; els captius foren rescatats per religiosos portuguesos; Mcia, el marit de la qual havia mort a la batalla, es va casar amb el xerif i va morir al llit el 1544. En aquest mateix any el xerif va alliberar a Guterres de Monroy, amb el que havia fet amistat.

La ciutat va quedar despoblada fins que el sold Abd Allah al-Ghalib (1557-1574) hi va fer construir una fortalesa (la casbah) el 1572, al cim del tur i es va dir Agadir N'Ighir o Agadir-Ighir, literalment, El graner fortificat del tur. El port, o ms exactament l'embarcador, fou desprs lloc freqentat pels cristians per carregar sucre i va conservar aquest carcter fins que es va fundar Mogador el 1773.  El cap va agafar el nom d'Ighir (modern Cap Ghir).

En 1731 s va produir un fort terratrmol. El 1746 els holandesos van installar all una factoria, amb autoritzaci del sold i van ajudar a restaurar la vila.

La ciutat ve entrar en decadncia progressiva desprs del 1773, per la concurrncia del port de Mogador (Essaouira). El 1789 un viatger europeu la descrivia com una vila quasi deserta i de cases en runes.  El 1884 Charles de Focauld a la seva obra  Reconnaissance au Maroc, assenyala que era un llogaret miserable de pescadors, sense comer. 

Noms va saltar a l'actualitat el 1911, per l'anomenat incident d'Agadir (vegeu Incident d'Agadir). El 1913 hi van entrar els francesos. En aquell moment tenia menys de mil habitants. En endavant va prosperar degut al desenvolupament de l'agricultura, de la pesca i de la mineria. El port es va comenar a construir el 1914 i desprs es va engrandir i a partir de 1920 va comenar a prosperar. Als any trenta era una etapa important de la Aropostale on Antoine de Saint-Exupry i Jean Mermoz,  van fer escala. Als anys quaranta va comenar a crixer sota els plnols del director del servei d'urbanisme del Marroc Michel cochard, amb forma de ferradura amb les puntes a la mar. El nou port comercial es va obrir als anys cinquanta, i l'activitat econmica va augmentar i va comenar a atreure turisme pel seu bon clima i els hotels que s'hi van obrir. El 1959 el iot d'Aristteles Onassis que portava com a hoste a Winston Churchill, va fer escala a la ciutat.

El 29 de febrer de 1960 fou destruda per un terratrmol de 5,7 punts de l'escala de Richter. Tenia llavors no menys de quaranta mil habitants dels que 15000 van morir. La vila fou reconstruda uns 2 km al sud. Va tornar a atreure turistes i es va desenvolupar en tots els aspectes.


 Economia i clima .

L'activitat porturia i comercial (s el primer port de pesca de Marroc), i l'exportaci dels productes agrcoles de la frtil vall del Sus, s la major activitat seguida pel turisme i la industria. La ciutat disposa d'un aeroport internacional anomenat  Al-Massira. El clima s particularment benigne amb 300 dies de sol, i temperatura sempre clida per no calorosa sent la mitjana de 14 a 16 la mnima i de 19 a 22 les mximes, excepte quan arriba aire del Desert del Shara que pugen fins als 40 graus. Les pluges son de 250 mm l'any, concentrades entre novembre i mar.

 Cultura i esport .

Des del 2004, celebra cada any al juliol un festival de musica berber, anomenat festival Timitar. El club esportiu principal s el Hassnia d'Agadir; la ciutat disposa d'un gran estadi.

Agermanaments .

  Nantes, Frana;
  Olho,, Portugal;
  Casablanca, Marroc;
  Miami, Estats Units;
  Oakland|, Estats Units;

 Referncies .

Llista de governadors portuguesos;
P. de Cenival, Chronique de Santa Cruz du Cap de Gu (Agadir), Pars, 1934;
J. Figanier, Histria de Santa Cruz do Cabo de Gu (Agadir) 1505-1541, Lisboa 1945;
Charles de Focauld, Reconaissence au Maroc, Pars 1934;
Article Agadir a la wikipdia francesa;




 Enllaos externs .
 Agadir Anuari Dmoz;
 Portal de la vila d'Agadir;
 El terratrmol d'Agadir del 29 de febrer de 1960;
 rabat-maroc.net, Maroc d'autrefois,  Agadir ,  fotografies antigues d'Agadir anteriors a 1960;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231079" title="Exrcit Popular d'Alliberament (Xina)" nonfiltered="4185" processed="4177" dbindex="89259">





Exrcit Popular d'Alliberament (xins simplificat:        , xins tradicional:        , pinyin: Zh nggo Rnmn Ji fng J n) s l'exrcit de la Repblica Popular de la Xina. 

L'Exrcit Popular d'Alliberament (EPA) va ser a l'origen l'exrcit del Partit Comunista de Xina, que va dur a aquest partit a la victria en la Guerra Civil contra el Guomindang. Fundat l'1 d'agost de 1927 com a  "Exrcit Roig", va adoptar el nom actual el juny de 1946. Des de la proclamaci de la Repblica Popular, s'ha mantingut subordinat fonamentalment al partit ms que al govern de l'Estat. 

Al capdavant de l'exrcit es troba la Comissi Militar Central, el president de la qual s en l'actualitat Hu Jintao. Encara que tcnicament existeixen dues comissions militars centrals, una del Partit i altra de l'Estat, ambdes tenen exactament els mateixos membres pel que en la prctica es tracta d'una sola instituci. A diferncia del que esdev en gaireb tots els pasos del mn, a la Repblica Popular de la Xina el Ministeri de Defensa no t autoritat sobre l'exrcit i el seu mbit d'actuaci es limita a les relacions militars amb l'exterior. 
 
L'EPA s l'exrcit ms gran del mn en nombre d'efectius, amb ms de dos milions i mig de soldats i des dels anys 1980 participa en activitats econmiques amb la finalitat d'autofinanar-se sense dependre de l'Estat. Aquestes activitats econmiques inclouen la venda de tecnologia militar a altres pasos i tamb mbits no militars. Precisament l'extensi de les activitats econmiques de l'exrcit a tota mena de negocis ha provocat la preocupaci del govern que, en els ltims anys, ha intentat frenar aquesta expansi empresarial de l'exrcit, que ha estat envoltada d'acusacions de corrupci i suborns. 

Des de mitjans de la dcada del 90 del segle XX i principis del segle XXI l'EPA s'aquesta modernitzant rpidament tant per importacions de tecnologies avanades com la creaci prpia d'armes avanades el propsit de les quals ms proper s l'ocupaci militar de l'illa de Taiwan si les negociacions fracassen i fer-se del control militar d'sia-Pacfic en correspondncia amb la seva status econmic originant recels als EUA i als pasos vens. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231085" title="La Casa Azul" nonfiltered="4186" processed="4178" dbindex="89260">
La Casa Azul s un grup de pop catal creat per Guille Milkyway, compositor, productor i arreglador musical de la banda. La seva msica s una combinaci del sunshine pop, el soft pop i el east listening dels anys 60, la msica disco europea dels 70 (Jackson Five, ABBA...) i certes reminiscncies del Jpop, especialment del Shibuya-kei (estil de Shibuya).

El grup es caracteritza per la seva esttica retro, similar als grups i sries de TV dels anys 60, tals com The Archies, The Brady Bunch... De fet, segons reconeix el propi productor, aquest projecte tracta de imitar a grups com The Archies, formades per carcters animats, darrere dels quals s'hi amaga el geni-productor-compositor de la banda. Entre les seves canos s destaca Vull saber-ho tot de tu que ha sigut la cano de l'estiu dels 25 anys de TV3 (al 2008).

La Casa Azul est formada per David, Clara, Sergio, scar i Virgina, components que, encara que apareixen en els videoclips, fotos promocionals i presentacions, no actuen en directe. s Guille Milkyway qui surt a escena amb els seus teclats, interpretant i cantant les canons del grup. 

 Components .
 David (veu solista, baix, guitarra i stylophon);
 Virginia (guitarra meldica, cors i alguns vents);
 Sergio (baix, minimoog, yamaha cs60, vocoder i mellotron);
 Clara (piano, hammond, clavicmbal, casiotone, wurlitzer, clavinet, vibrfon, flauta i algunes cordes);
 Oscar (veu solista, batera, pandereta, cascabells i triangle);

 Discografia .

 Senzills .
 Como Un Fan CD (Elefant, 2005);

 lbums .

 El sonido efervescente de la casa azul EP 10"/CD (Elefant, 2000);
 Tan simple como el amor LP 12"/CD (Elefant, 2003);
 El sonido efervescente de la casa azul (reedici amb temes extra) CD (Elefant, 2006);
 La revolucin sexual LP 12"/CD (Elefant, 2007);

 Enllaos externs .

 Myspace de La Casa Azul ;
 Elefant Records, discogrfica del grup ;
 Entrevista a La Casa Azul (Guille Milkyway) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231086" title="Mekns" nonfiltered="4187" processed="4179" dbindex="89261">


Mekns (en rab , antigament Mequines) s una ciutat del nord del Marroc, situada a 130 km de la capital Rabat i a 60 km de Fes.

El seu nom deriva del berber Meknassa, nom de la tribu fundadora de la ciutat. s el cap de districte de la regi administrativa de Mekns-Tafilalet, al centre del pas. s una de les quatre ciutats imperials del Marroc, juntament amb Marrqueix, Fes i Rabat. Va ser la capital del Marroc durant el regnat al segle XVII de Mulay Ismail, el qual l'envolt de muralles. Sn notables el palau (1634), que serveix de pante reial, i la gran mesquita. La ciutat europea s completament separada de la medina marroquina.

Llocs d'inters.

Madrassa Bou Inania;
Gran Mesquita;
Mausoleu de Mulay Ismail;
Casa de l'aigua;
Graners de Mulay Ismail;
Estany de l'Aguedal;

Portes.
Bab Mansour;
Bab el-Berdane;

Enllaos externs.

Pgina web de la ciutat;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231087" title="12 Aquarii" nonfiltered="4188" processed="4180" dbindex="89262">
12 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,53.

Segons la base de dades SIMBAD est formada per dos objectes: HD 200497, i HD 200496. 



Enllaos externs.
SIMBAD, 12 Aquarii;
Mapa celeste;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231092" title="Rienzi" nonfiltered="4189" processed="4181" dbindex="89263">

Rienzi, der Letzte der Tribunen (WWV 49) (Rienzi, el darrer trib) s una de les primeres peres de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novella homnima d'Edward Bulwer-Lytton. Va ser composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, sent estrenada a la Hofoper de Dresden el 20 d'octubre de 1842.

Anlisi.
Rienzi s la tercera pera que va compondre Wagner, i bsicament respon al model de la Grand Opra.  En la seua estrena a Dresden va rebre una clida acollida, malgrat la seua impressionant durada: ms de sis hores si es compten els intermedis. Posteriorment, Wagner va intentar arranjar-la per a ser executada en dues sessions i tamb va fer-ne una versi reduda per a ser interpretada en sessi nica.

A causa del seu estil atpic i la seua durada, avui dia s'interpreta rarament i mai no s'ha representat al Festival de Bayreuth. Ms endavant, el mateix Wagner va considerar Rienzi com un fracs, tot i haver estat una de les seues peres ms populars mentre va viure. 

Pren com a base la vida de Cola di Rienzi, un lder popular medieval itali que va reeixir en el seu enfrontament amb la noblesa, vencent els nobles i substituint-los per un govern popular. Inicialment magnnim, es va veure forat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l'Esglsia, que en un principi li havien donat suport, es van enfrontar a ell. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s'havien atrinxerat.

En la dcada del 1980, Nicholas Hytner va dirigir una enginyosa producci de Rienzi a l'English National Opera de Londres, situant l'acci en el context dels totalitarismes europeus del Segle XX.

Enregistraments.
Els enregistraments complets (i les interpretacions completes) de Rienzi son rars, tot i que l'obertura se sol interpretar com a pea de concert i es troba en discos recopilatoris.  Tots els enregistraments importants de l'pera contenen talls significatius de la partitura.

 Edward Downes dirigint la BBC Northern Symphony Orchestra. Mitchinson, Haywood, Langdon, Herincx. 1976 (Ponto) (Enregistrament complet de la versi "final" de 1843);
 Heinrich Hollreiser dirigint la Dresden Staatskapelle.  Kollo, Wennberg, Martin, Adam.  1975 (EMI).  ;
 Josef Krips dirigint l'Orquestra Simfnica de Viena.  Berry, Ludwig, Pernerstorfer, Schoffler.  1960 (Melodram).
 Wolfgang Sawallisch dirigint l'Orquestra de la Rdio de l'Estat de Baviera. Kollo, Rootering, Studer, Janssen. 1983 (Orfeo d'Oro);
 Michael R. Gomez dirigint l'Orquestra Filharmnica de Viena 2005 (EMI);
 James Levine dirigint l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wagner: Overtures & Preludes, 1993 (Deutsche Grammophon).

Notes.


Bibliografia.
The New Kobb's Opera Book (11th edici), 1997.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
  Sinopsi a Stanford University;
  Text complet de la novella de Bulwer-Lytton, Rienzi a Project Gutenberg.
 MIDI de l'obertura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231095" title="49 Aquarii" nonfiltered="4190" processed="4182" dbindex="89264">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (13 de novembre 2007)


49 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,48.



Enllaos externs.
SIMBAD, 21 Aquarii;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;







49 Aquarii
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231097" title="Louis Pergaud" nonfiltered="4191" processed="4183" dbindex="89265">


Louis Pergaud, va nixer a Belmont, Dubss el 22 de gener de 1882 i va morir a la batalla de Wovre, a Meuse el 4 d'abril de 1915. Va ser un escritor francs.

Va voler ser cientfic, per el seu somni es va venir a baix com a conseqncia de la mort del seu pare i l'escs nivell adquisitiu en el que es va veure enfonsada la seva famlia.

Va donar classes com a suplent a les escoles Durnes i Landresse. Un temps desprs va exercir com a mestre rural. s en aquest temps quan va comenar a concebre la seva novella. A 1908 publica el seu primer llibre de poemes i aconsegueix guanyar el premi "Goncourt". Va ser a 1912 quan va publicar "La guerre des boutons", obra de tipus una mica biogrfic, ja que la va titular "Novella dels meus dotze anys". Un temps desprs edita "Miraut gos de caa".

La publicaci d'aquestes obres la fa simultnia amb l'entrega d'articles periodstics, poemes, realts i algun estudi de psicologia animal. Va morir durant la Primera Guerra Mundial com a sergent en l'exercit francs. El seu cadver mai va poder ser reconegut.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231098" title="Oujda" nonfiltered="4192" processed="4184" dbindex="89266">


Oujda (en rab , Wajda) s la capital de la regi Oriental del Marroc, situada a l'extrem oriental del Rif. La ciutat est a 15 km de la frontera oest d'Algria i a uns 60 km del mar Mediterrani.  Hi va nixer Abdelaziz Bouteflika president d'Algria. El seu aeroport s'anomena Angads i la seva universitat s'anomena  Mohammed I.

S'hi han trobat ruines romanes. La ciutat moderna va sser fundada el 994 per  Ziri ibn Atiyya, rey de la tribu dels Zenata. La ciutat fou ampliada al 1 048 i reconstruida al segle XIII pel sold  Abou Youssef. Va sser ocupada dues vegades pels francesos al  1 844 i al 1 859. A Isli, a l'oest d'Oujda hi va haver la batalla Franco-Marroquina ms important.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231100" title="Polo (cognom)" nonfiltered="4193" processed="4185" dbindex="89267">
Polo s un cognom herldic amb escut propi on hi consten dues franges diferents pintades de blau atzur i separades per una lnia d'estrelles, a cada part hi ha una estrella daurada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231104" title="77 Aquarii" nonfiltered="4194" processed="4186" dbindex="89268">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (13 de novembre 2007)


77 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,53.



Enllaos externs.
SIMBAD, 77 Aquarii;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231105" title="5 Aquarii" nonfiltered="4195" processed="4187" dbindex="89269">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD (13 de novembre 2007)




5 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,53.



Enllaos externs.
SIMBAD, 77 Aquarii;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231110" title="Llista d'estats sobirans del 1991" nonfiltered="4196" processed="4188" dbindex="89270">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia (fins al 30 d'abril);
   Repblica d'Albnia (des del 30 d'abril);
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia (des del 26 de desembre);
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan (des del 26 de desembre);

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia (des del 26 de desembre);
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Estat de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
   Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia (des del 25 de juny);
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Repblica d'Eslovnia (des del 25 de juny);
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia (des del 6 de setembre);
   Repblica Democrtica Popular d'Etipia (fins al 27 de maig);
   Etipia (des del 27 de maig);

F.
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia (des del 26 de desembre);
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
 Kazakhstan   Repblica de Kazakhstan (des del 26 de desembre);
   Repblica de Kenya;
 Kirguizistan   Repblica del Kirguizistan (des del 26 de desembre);
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait (des del 27 de febrer);

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia (des del 6 de setembre);
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia (des del 6 de setembre);
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia (des del 8 de setembre);
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia (des del 26 de desembre);
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa (des del 26 de desembre);
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia (fins al 26 de gener);
 (des del 26 de gener);
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan (des del 26 de desembre);
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
 (des del 26 de desembre);
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica Federal Txeca i Eslovaca;

U.
 (des del 26 de desembre);
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (fins el 26 de desembre);
   Repblica Occidental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan (des del 26 de desembre);

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Bougainville;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica d'Osstia del Sud (des del 28 de novembre);
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
 (des del 19 de desembre);
 Somalilndia   Repblica de Somalilndia (des del 18 de maig);
   Repblica de Transkei;
 Txetxnia   Repblica de Txetxnia (des de l'1 de novembre);
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231112" title="Manel II Paleleg" nonfiltered="4197" processed="4189" dbindex="89271">

Manel II Paleleg (Manuel II Paleologus, ) (1348-1425) fou emperador de Bizanci del 1391 al 1425.

Era fill de Joan V Paleleg.  El 4 d'abril de 1390 el seu nebot Joan de Selmbria va donar un cop d estat i va deposat al seu oncle i es va proclamar sota el nom de Joan VII Palepleg. Manel Paleleg en aquell moment era hostatge a la cort del sold Baiazet I  i tant bon punt va saber que Joan V havia estat deposat es va escapar cap a Nicea i va arribar a Constantinoble abans que el seu germ Andrnic es pods apoderar del tron, i va expulsar a Joan VII amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de Baiazet I (17 de setembre de 1390) que el va confirmar com a prncep de Selmbria i altres llocs. Manel fou proclamat emperador com Manel II Paleleg i coronat, ja el 1391.

La fugida va molestar al sold que, sense declarar la guerra, va moure les tropes en direcci a la capital bizantina i la va bloquejar, assegurant que no es retiraria fins haver conquerit la ciutat i matat a l'emperador. Manel va implorar l'ajut occidental, i les negociacions van tenir xit: un poders exrcit de hongaresos, alemanys i francesos amb gran nombre de nobles, es va presentar a la frontera otomana i va obligar a aixecar el setge per defensar els seus propis territoris. La batalla de Nicpolis el 1396 va capgirar la situaci altre cop: els europeus foren derrotat pels otomans i van tenir deu mil baixes; tot seguit Baiazet va tornar a Constantinoble i en lloc del bloqueig com abans la va assetjar estretament. Els bizantins van resistir obstinadament. Llavors Manel, que encara no tenia fills, va donar el govern de Constantinoble a Joan (Joan VII), aliat de Baiazet, i el va designar hereu. Per ell mateix es va reservar el Pelopons on es va traslladar vers el 1397.

Va visitar les cots europees on fou molt ben rebut i el 1402 va tornar a Constantinoble. En la seva absncia Joan havia tingut tots els poders i el reconeixement de Baiazet I i s'havien establert tres mesquites on els  musulmans gaudien de llibertat de culte a las que Joan encara va haver de permetre l'establiment d'una quarta i fins i tot els otomans van obtenir el privilegi d'establir una cort de justcia (mehkeme) amb un cadi, pels seus nacionals; una nombrosa colnia s'havia establert a Kiniki al costat de Constantinoble. L'Imperi havia afegit deu mil ducats a l'any al tribut que ja pagava. Baiazet, assegurat per aquest costat, va decidir conquerir la resta de Grcia, governada en bona part per ducs llatins, dels que el ms important era el d'Atenes. Ocupat el ducat s'hi va establir un pasha. Quan el final de l'imperi semblava imminent Tamerl va envair sia Menor i va destruir per un temps el poder otom a la batalla d'Angora (Ancyra, moderna Ankara) en la que Baiazet i el seu fill Musa van caure presoners del conqueridor centreasitic, i el sold va morir poc desprs. Tamerl va morir el 1405 i els fills de Baiazet es van repartir els antics dominis patrimonials mentre els principats conquerits pels otomans recuperaven la seva independncia. 

Manel a la seva tornada, i caigut Baiazet, va apartar del poder a Joan, i es va aliar (1413) a Muhmmad, el fill de Baiazet, al que intua com el ms probable successor, hi aix fou ja que es va imposar finalment el 1415 sobre Musa, amb ajut de Manel. En recompensa, Muhmmad va cedir a Manel diverses ciutats a la costa de l'Eux, Tessalnica i el seu territori i diversos districtes al Pelopons. 

La resta del seu regnat fou tranquil. Va negociar l'ajut dels prnceps europeus al restabliment del poder de l'imperi Bizant i va enviar delegats al concili de Constana amb instruccions per la uni de les esglsies, uni que oferia per que no desitjava, i segons Franza, negociava principalment per fer por als otomans.

Va morir el 1425 als 77 anys i el va succeir el seu fill Joan VIII Paleleg, que ja estava associat al govern des del 1419.

Manel II es va casar amb Irene filla de Constant Dragas.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231113" title="Manel" nonfiltered="4198" processed="4190" dbindex="89272">



Onomstica:

Manel I Comn, emperador bizant 1143-1180;
Manel II Paleleg, emperador bizant 1391-1425;
Manel de Bizanci, historiador bizant del segle XI;
Manel Caristpulos o Manel Sarant, patriarca de Constantinoble (Manel I de Constantinoble) del 1215 al 1221;
Manel II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble vers el 1244 i fins el 1255. ;
Manel Holbol, escriptor bizant del segle XIII;
Manel Estraborom, escriptor bizant dels segles XI i  XII;

Grups de msica catalans:
Manel, grup de msica en catal de la ciutat de Barcelona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231114" title="Tanka" nonfiltered="4199" processed="4191" dbindex="89273">
Una tanka (o tannka) s una composici potica japonesa. Significa  poema curt . Consta de 31 sllabes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. Es compten totes les sllabes. Si seguim la mtrica catalana, en qu es compta fins a l ltima sllaba tnica, podem dir que una tanka s una estrofa que consta de 5 versos de 26 sllabes repartits seguint la mesura 4 -6 -4 -6 -6 .
La grcia d aquest poema s crear, en aquest lmit d extensi, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que s una ampliaci d un haiku.

La tanka es dna a conixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle passat de la m de Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes de les seves tankes apareixen a Del joc i del foc (1946). Tamb han treballat aquesta composici Mrius Torres i Salvador Espriu.


XIII
EUGNIA

Dir llimones,

pomes rosades, roses,

sal i petxines,

i es pensaran que passes

entre els jardins i l ona.

	
XXXVIII

INFANT REFUGIAT ADORMIT

Com qui reposa

en l amor o en l onada,

fill de la guerra,

dorms en la innumerable

falda absent de la fuga.




XXVIII

Penso en vosaltres,

ametllers de Siurana,

blanca esperana

d efmeres banderes

en l aspror irremeiable.



	
XV

Una altra fulla

desisteix de la branca;

cada vegada

el jardinet em sembla 

ms gran, i que ens oblida.

Carles Riba


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231115" title="Manel de Bizanci" nonfiltered="4200" processed="4192" dbindex="89274">
Manel  de Bizanci (Manuel, ) fou un escriptor bizant esmentat per Joan Escilitzes Curopalata, que va viure al final del segle XI. 

Va escriure sobre temes histrics per de manera poc acurada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231120" title="Manel I de Constantinoble" nonfiltered="4201" processed="4193" dbindex="89275">
Manel Caritpulos o Manel Sarant (Manuel Charitopoulus o Manuel Sarantenus, ) fou un filsof grec dels segles XII i XIII, fams pels seus coneixements en filosofia.

Fou nomenat patriarca de Constantinoble el 1215 (Manel I de Constantinoble) a la mort del patriarca Mxim II de Constantinoble, i va exercir el crrec cinc anys i set mesos fins el 1221. Se li atribueixen sovint tres decrets sinodals que consten al  Ius Graeco-Romanum de Leunclavius i que en realitat corresponen a Manuel II de Constantinoble.

El va succeir Germ II de Constantinoble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231121" title="Manel II de Constantinoble" nonfiltered="4202" processed="4194" dbindex="89276">
Manel II de Constantinoble fou patriarca de Constantinoble el 1244 desprs del breu patriarcat de Metodi II de Constantinoble (1240) i d'un perode de vacant (que els historiadors fixen entre un i quatre anys). Va governar la seu durant uns 11 anys (El Protrepticon li assigna fins a 14 anys) i va morir vers el 1255.

Abans de pujar al patriarcat era ja un eclesistic destacat entre els eclesistics de Nicea i considerat molt piets i sant encara que casat. Tenia un carcter suau i era servicial i amable, per no tenia gaires coneixements culturals. 

Va emetre tres decrets sinodals (Sententiae Synodales) que consten al  Ius Graeco-Romanum de Leunclavius, un dels quals est datat el 1250.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231122" title="Manel Holbol" nonfiltered="4203" processed="4195" dbindex="89277">
Manel Holbol (Manuel Holobolus, ) fou un escriptor bizant del segle XIII.

Era un religis que estudiava quan va pujar al tron Miquel VIII Paleleg; aquest el va fer mutilar vers el 1262, per haver criticat el tractament que l'emperador havia donat a Joan IV Ducas Lscaris  i li va fer tallar el nas i els llavis, confinant-lo al monestir del Precursor (), on va seguir els estudis amb tant d'xit que el patriarca Germ III de Constantinoble (1267) el va nomenar mestre de l'escola dels joves eclesistics, i va aconseguir de l'emperador que li aixequs l'allament i el deixs sortir del monestir; tanmateix el patriarca el va nomenar lector de les escriptures.

Quan Miquel VIII va voler la unitat de les esglsies llatina i grega, fou un dels eclesistics que fou consultat, i encara que va deixar entendre que hi estava d'acord, davant del snode de Constantinoble es va manifestar en contra provocant la ira de l'emperador que hi era present. Holbol fou desterrat al monestir de Hyacinthus a Nicea el 1273, desprs de ser passejat pels carrers i maltractat.

El 1283, poc desprs de la pujada al tron d'Andrnic II Paleleg (1282) fill de Miquel VIII, va tornar al favor imperial ja que Andrnic seguia una poltica oposada al seu pare en relaci a la uni de les esglsies. Va participar llavors al snode de Constantinoble que va deposar a Joan Vec (Joannes Veccus o Beccus, Joan XI Bekkos) el 1283 i va participar en les disputes amb el partit llat.

Desprs no torna a ser esmentat.

Va escriure:

Versus Politici in Michaelem Palaeologum ;
, Scholia in Aram Dosiadae;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231123" title="Manel Estraborom" nonfiltered="4204" processed="4196" dbindex="89278">
Manel Estraborom  (Manuel Straboromanus) fou un escriptor bizant de finals del segle XI i  comenament del segle XII, que va viure durant el regnat  l'emperador Aleix I Comn (que va regnar del 1080 al 1118).

Va escriure sobre astrologia i encara es conserva algun dels seus llibres



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231124" title="Juli Marat" nonfiltered="4205" processed="4197" dbindex="89279">
Juli Marat (Julius Marathus) fou un llibert de l'emperador August.

Va escriure una obra biogrfica sobre la vida del seu antic amo, esmentada per Suetoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231125" title="Kenitra" nonfiltered="4206" processed="4198" dbindex="89280">

Kenitra (en rab , Al-Qonaitirah) s una ciutat del Marroc, la capital de la regi Gharb-Chrarda-Bni Hssen. El nom kenitra significa 'petit pont', i durant el protectorat era coneguda com Port-Lyautey. T un port al riu Sebou.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231129" title="Marcella" nonfiltered="4207" processed="4199" dbindex="89281">


Onomstica:

Marcella (neboda d'August) (Marcella), neboda d'August, dona d'Agripa i jove de Marc Antoni;

Marcella (dona de Marcial) dona del poeta Marcial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231130" title="Marcella (neboda d'August)" nonfiltered="4208" processed="4200" dbindex="89282">
Marcella o Marcela (Marcella) fou la filla de Gai Marcel i Octvia (germana d'August). 

Es va casar en primeres noces amb Marc Vipsani Agripa que se'n va separar el 21 aC a la mort del seu germ Marc Claudi Marcel, per casar-se amb Jlia (filla d'August). Llavors es va casar en segones noces amb Juli Antoni, fill de Marc Antoni, amb el que fou la mare de Luci. Mort Juli, es va casar per tercera vegada amb Sext Appuleu, cnsol l'any 14, amb el que fou la mare d'Appulea Varlia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231131" title="Rodrigo Snchez de Arvalo" nonfiltered="4209" processed="4201" dbindex="89283">
Rodrigo o Ruy Snchez de Arvalo (Santa Mara la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomtic i escriptor castell del segle XV. 

Biografia.
Estudi Dret a Salamanca i all fou company d'Alonso de Madrigal, el Tostado. Deixeble del bisbe de Burgos i humanista Alfonso Garca de Cartagena, l'acompany al Concili de Basilea (1431-1438), on entr en contacte amb les noves idees de l'humanisme. Desprs torn a Burgos amb el seu protector. 

En aquell temps fou ambaixador de Joan II de Castella i Enric IV de Castella. El 1457 fou nomenat bisbe d'Oviedo, el 1465 de Zamora, el 1467 de Calahorra y el 1469 de Palncia; amb la sola excepci de la d'Oviedo, no arrib mai a prendre possessi d'aquestes dicesis i desenvolup la seva activitat a la cria romana. Pau II el nomen el 1458 Refrendarius utriusque signature i desprs alcaid del Castell de Sant Angelo el 1464. All tract amb alguns importants humanistes detinguts per conjurar contra el Papa, com Pltina, Pomponi Letus i Maffei, entre altres, amb els quals va mantenir una extensa relaci epistolar en qu queda palesa la simpatia de Snchez de Arvalo pels humanistes. No obstant aix, representava un tipus d'humanisme clarament cristi, com resulta de les seves obres, en qu posa per sobre de la literatura greco-llatina la literatura sagrada.

Obra.
Des de 1440 va escriure una abundant obra llatina, particularment sobre dret cannic i poltica. El De arte, disciplina et modo aliendi et erudiendi filios, pueros et juvenes o "Tractat sobre tcnica, mtode i manera de criar els fills, nens i joves" (1453) s el primer manual de pedagogia que se apareix a Castella al inicis del Renaixement; d'ell se'n serv abundosament Antonio de Nebrija quan compos el seu tractat sobre l'educaci. No obstant aix, al contrari que els seus referents humanstics llatins, no reserva cap paper a la formaci literriai i no li confereix valor pedaggic, el que sembla imputable a un voluntari distanciament de l'poca anterior, el regnat de Joan II de Castella, caracteritzat pel seu amor a les lletres. 

Al De remediis aflictae Ecclesiae es proposa enfortir l'autoritat del Papa enfront del moviment conciliarista i assenyalar els remeis als mals que pateix l'esglsia i entre ells apareix en un lloc destacat la lectura de llibres pagans. La titeratura sagrada ha de primar, doncs, sobre la pagana.

La seva primera obra en castell, Suma de la poltica (vers 1455), en dos llibres de divuit i setze "consideraciones", segueix la Poltica d'Aristtil i altres obres de l'Estagirita. Enumera les condicions ptimes de la ciutat i els seus regidors.

Vergel de prncipes (1456-1457), dedicada com l'anterior a Enric IV de Castella, descriu en tres tractats l'excellncia de les activitats adequades als governants: les armes, la cacera i la msica... 

El seu Speculum humanae vitae fou un dels primers llibres que s'imprimiren a Roma (1468 , i desprs fins a dotze vegades en diversos llocs durant aquell segle, i altres fins al 1683, la darrera de Frankfurt), i es tradu al francs, l'alemany i el castell (Spejo de la vida humana..., compuesto por el reverendo obispo de amora don Rodrigo...). 

La seva Compendiosa historia hispanica (Roma, 1470) es una histria d'Espanya en llat amb una minuciosa descripci geogrfica del pas i la relaci dels fets esdevinguts des de la invasi visigoda fins als primers anys d'Enric IV de Castella al tron. 

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231132" title="Marcella (dona de Marcial)" nonfiltered="4210" processed="4202" dbindex="89284">
Marcella o Marcela (Marcella) fou l' amant i desprs dona del poeta Marcial, el qual li va dedicar dos epigrames.

Era una dama nascuda a Hispnia que li va aportar com a dot una gran finca. Prviament Marcial havia estat casat amb una dona de nom Clepatra i probablement es va casar amb Marcella a la seva tornada a Hispnia l'any 96.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231133" title="Marcell" nonfiltered="4211" processed="4203" dbindex="89285">



Onomstica:

Ammi Marcell, historiador rom;
Marcell I, papa;
Marcell (ministre), ministre principal de l'emperador Magnenci. ;
Marcell d'Illria o Marcelli, emperador independent a Illria al segle V;
Bebi Marcell, magistrat rom.
Marcell Comes, escriptor bizant del segle V i VI;
Fabi Marcell, escriptor rom del segle II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231134" title="Marcell (ministre)" nonfiltered="4212" processed="4204" dbindex="89286">
Marcell (Marcellinus) fou ministre principal de l'emperador Magnenci. Apareix  inicialment com Praefectus Orientis, el  340, i probablement s el mateix Marcell que els fasti esmenten com a cnsol el 341. 

Sota Constant fou Comes Sacrarum Largitionum, es a dir encarregat de la hisenda, i fou un actiu participant (potser l'inspirador) en la conspiraci que va enderrocar a l'emperador el 350 i va portar al tron a Magnenci. Fou nomenat llavors Magister Officiorum i general en cap de l'exrcit, i va reprimir la revolta de Flavi Popili Nepoci moment en qu va exercir crueltats sobre algun habitants destacats de Roma. Desprs va encapalar l'ambaixada que va oferir un acord de pau a Constanci II. Aquest el va detenir, per si aix fou va ser alliberat al cap de poc, ja que  dirigia l'exrcit de l'Occident en la lluita que va seguir. Probablement va morir a la batalla de Mursa el 351. 

Encara que no va portar el ttol d'emperador, sempre fou el verdader governant i sovint s'ha pensat que Magnenci estava sota el seu control.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231135" title="Marcell d'Illria" nonfiltered="4213" processed="4205" dbindex="89287">
Marcell o Marcelli (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial rom que es va erigir en governant independent d'Illria desprs de la mort d'Aeci el 454. 

Coneguda la mort del general, Marcell, que era el seu amic, va desconixer a Valentini III i es va fer l'amo de Dalmcia i Illria. Ja mort Valentini III, en un moment indeterminat, es va produir a Roma una conspiraci de joves que pretenia portar a Marcell a l'Imperi per no ho van aconseguir. 

Durant el govern de Majori, Marcell el va reconixer i segurament va rebre llavors el ttol de Patricius Occidentis. Va enviar tropes en ajut de Majori contra els vndals i desprs va enviar forces a Siclia per defensar la illa. Ricimer el cap dels hruls que governava Occident, va subornar als seus soldats per que desertessin i pesessin al seu servei, i Marcell es va retirar e Siclia probablement ja el 462, desprs de mort Majori.

Libi Sever tenia un atacat per part de Marcell per la guerra es va evitar per medicaci de l'emperador d'Orient  Lle I (que va enviar una ambaixada presidida per Filarc). 

El 464 va tornar a Siclia de la que va expulsar als vndals i el 468, a petici de l'emperador d'Orient, va fer el mateix a Sardenya i va participar a la fallida expedici a frica dirigida per Basilisc. Fou assassinat a Siclia pels seus mateixos aliats (468) ocasi en la que el rei vndal va dir les famoses paraules: "els romans han tallat la seva ma dreta amb la ma esquerra".

Marcell era pag, per persona instruda amic del filsof cnic Salusti; era conegut com endev. Va poder governar uns 14 anys sense necessitat de cap gran crim.

Probablement el va succeir el seu nebot Juli Nepos desprs emperador d'Occident (474-475)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231137" title="Bebi Marcell" nonfiltered="4214" processed="4206" dbindex="89288">
Bebi Marcell (Baebius Marcellinus) fou un magistrat rom.

Era edil (no se sap si plebeu o curul) el 203 aC, i per una ra pueril, fou injustament condemnat a mort i executat, segons  diu Di Cassi (Dion Cassius, 9).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231139" title="Marcell Comes" nonfiltered="4215" processed="4207" dbindex="89289">
Marcell Comes (Marcellinus Comes) fou un escriptor bizant que fou probablement nadiu d'Illria per va exercir el crrec de comes a Constantinoble. 

Se li atribueix l'obra "IV. Libri de Temporum Qualitatibus et Positionibus Locorum", molt elogiada per Cassiodor, i que s'ha perdut. Tamb va escriure un Chronicon que s'inicia amb el consolat d'Ausoni i Olibri el 379 i va fins a la pujada al tron de Just I el 518. Un continuador annim va seguir el llibre fins el quart consolat de Justini I el 534. El llibre t fora valor histric.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231140" title="Fabi Marcell" nonfiltered="4216" processed="4208" dbindex="89290">
Fabi Marcell (Fabius Marcellinus) fou un escriptor rom.

Va escriure una biografia de Traj que s esmentada per Lampridi. Flavi Vopisc tamb l'esmenta encara que el situa entre els historiadors d'importncia secundaria, junt amb el mateix Lampridi i alguns altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231141" title="Marc Claudi Marcel I" nonfiltered="4217" processed="4209" dbindex="89291">
Marc Claudi Marcel I (Marcus Claudius Marcellus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 331 aC i es va destacar per l'execuci de setanta matrones romanes sota el crrec d'enmetzinadores. 

El 327 aC fou nomenat dictador per celebrar el comicis, per el seu nomenament fou desautoritzat pels ugurs. Els tribuns de la plebs van protestar ja que consideraven que el dictamen dels ugurs estava motivat per que Marcel era plebeu, i no volien un dictador plebeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231142" title="Marc Claudi Marcel II" nonfiltered="4218" processed="4210" dbindex="89292">
Marc Claudi Marcel II (Marcus Claudius Marcellus) fou un magistrat rom fill de Marcus Claudius Marcellus. Fou cnsol el 287 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231150" title="Marc Claudi Marcel III" nonfiltered="4219" processed="4211" dbindex="89293">
Marc Claudi Marcel III (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom, el ms important de la famlia Claudi Marcel, cinc vegades cnsol i conqueridor de Siracusa. Va nixer poc abans del 268 aC i va morir el 208 aC

Va rebre entrenament militar en la seva joventut, per la seva educaci en altres camps no fou massa bona.

La primera magistratura que se li coneix es la de edil curul el 226 aC durant la qual va acusar al seu collega Gai Escantili Capitol per un insult contra el seu fill, i Capitol va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica desprs fou escollit ugur. 

El 222 aC fou cnsol per primera vegada; els nsubres, derrotats l'any anterior pels cnsols Publi Furi i Gai Flamini, li van demanar la pau per va rebutjar els oferiments d'acord amb el seu collega Gneu Corneli Escipi, i un any ms els romans van fer la guerra als gals. Aquestos llavors van demanar ajut als gesates (gaesatae) de ms enll dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i aix Marcel i el seu collega van envair les planes del riu Po i van assetjat la ciutat nsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de prpia m. Desprs va tornar a Acerrae que poc desprs fou conquerida; la segent conquesta fou Mediolanum la ciutat ms important de la regi. Els nsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipi va tenir una part important en la campanya (sin la principal) noms Marcel va rebre els honors del triomf.

No se l'esmenta en els segents anys fins desprs de la batalla del llac Trasim; el 216 aC era pretor i se li va donar el comandament a Siclia per encara era al port d'stia a punt de sortir quan fou cridat a Roma al saber-se la noticia del desastre de la batalla de Cannes (216 aC). Se li van donar les corresponents instruccions i desprs de deixar 1500 dels seus homes a Roma, amb la resta va anar a buscar al que quedava de l'exrcit rom i va portar els homes cap a la Campnia on va acampar prop de Suessula.

Mentre Cpua havia obert les portes a Annbal i Marcel va arribar just a temps per impedir que Nola fes el mateix; quan Annbal es va acostar a la ciutat, Marcel, que era all, va fer una sobtada sortida i va rebutjar als cartaginesos; fou una petita victria per que va tenir un gran efecte moral entre els romans. Marcel va fer matar a 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i va retornar a Suessula, per no va poder impedir que els cartaginesos conqueriren Casilinum.

Aviat fou cridat a Roma per consultes amb el dictador Luci Juni Pera i el seu magister equitum Tiberi Semproni Grac II; llavors va rebre el rang de procnsol i va retornar a Campnia. All va rebre noticies de qu Postumi, elegit com a cnsol pel 215 aC, havia mort a la Gllia Cisalpina i Marcel fou escollit al seu lloc. El senat, hostil a que els dos consols foren plebeus, va rebutjar l'elecci dels comicis sota l'excusa d'auguris desfavorables, i Marcel va obeir i va renunciar a l'elecci retornant a Campnia com a procnsol. A l'any 215 aC va tornar a defensar Nola contra Annbal, tamb amb xit.

A l'elecci dels cnsols del 214 aC, Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Mxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartagins a Nola i quan els pnics van marxar al sud contra Trent, va aprofitar per assetjar Casilinum, on la guarnici cartagins finalment va capitular a condici de salvar la vida que els va garantir Fabi Mxim, per Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi noms en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar.

El senat li va ordenar tot seguit d'anar a Siclia (vers agost o setembre del 214 aC). Arribat rpidament a l'illa es va trobar amb que la mort Jernim de Siracusa, inicialment favorable als romans, havia portat virtualment al partit cartagins al poder, primer amb Andrandor de Siracusa (que aviat va passar al camp rom) i desprs amb Epcides de Siracusa i Hipcrates de Siracusa. Inicialment Marcel va tractar de negociar i fins i tot va aconseguir que els ambaixadors romans entressin i la ciutat i obtinguessin sentencia de desterrament contra els dos caps favorables a Cartago que van marxar a Leontins la qual fou ocupada pels romans que hi van exercir sagnants represlies i van matar a 2000 desertors romans que van trobar. Aquestes crueltats van aixecar als siracusans contra Roma, i les forces siracusanes i sobretot els mercenaris, es van unir a Hipcrates i Epcides que ara eren a Erbessos i que van recuperar el poder.

Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va assetjar. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La cincia d'Arqumedes, que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint Heloros i Erbessos i destruint Megara Hiblea; Himilc es va apoderar d'Agrigent, per Marcel va poder derrotar a Hipcrates de Siracusa prop d'Acrae; llavors va avanar Himilc, i Marcel es va haver de retirar cap el seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: Murgntia, amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i Enna no va obrir les portes als cartaginesos per la brbara matana dels seus habitants ordenada pel governador Luci Pinari, matana que encara va separar ms als siracusans dels romans.

Ja havia arribat l'estiu del 212 aC i Siracusa seguia bloquejada; llavors Marcel va detectar una zona de la muralla de Siracusa poc protegida i de nit va atacar en aquest punt i es va apoderar d'Eppoles i tot seguit dels barris de Tyche i Neapolis que foren saquejats. Els cartaginesos sota Himilc van fer un intent de salvar la ciutat per els seus atacs foren rebutjats; Marcel va renovar els atacs. Un cop d'estat interior dirigit per Mericus, cap dels mercenaris hispans, va obrir les portes de la ciutat a Marcel que hi va entrar i la va sotmetre a saqueig; les vides dels habitants foren respectades (alguns van morir com Arqumedes) per van quedar tant pobres que molts es van haver de vendre a si mateixos com esclaus per subsistir. Marcel es va apoderar del tresor i de les obres d'art, que va entregar als temples de Roma.

Els cartaginesos noms controlaven Agrigent (governada per Hann i ara tamb per Epcides) com a ciutat important, per des de all Mutines feia incursions a l'interior. Marcel es va dirigir contra aquesta base i va derrotar a Hann per no va ocupar la ciutat. 

El 211 aC es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al pretor Marc Corneli quan encara Mutines resistia i Agrigent no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del triomf i noms li va concedir una ovaci. Aquesta fou celebrada amb ms magnificncia que molts triomfs mercs al bot fet a Siracusa.

Fou cnsol per quarta vegada el 210 aC junt amb Marc Valeri Lev. Noms entrar en el crrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Siclia; tot i que alguns autors el lloen (especialment Plutarc) sembla que la seva conducta fou prou criminal com per indignar als seus propis conciutadans. Diputats de les ciutats sicilianes van comenar a presentar queixes al senat on van trobar fora suport si be finalment els seus actes foren ratificats per com a procnsol li corresponia Siclia i fou obligat a bescanviar-la per Itlia amb l'altra cnsol. Ms endavant els sicilians es van reconciliar amb Marcel i fou declarat patr de Siracusa i es va establir un festival anyal conegut con la Marcellea que es va celebrar fins al temps de Verres (73 aC). 

Marcel com a cnsol es va unir a l'exrcit consular a la Pulla i va conquerir Salpia on el notable local Blasi li va obrir les portes, i desprs dues ciutats ms al Samni. Mentre Annbal va sorprendre i aniquilar l'exrcit de Gneu Fulvi a Herdonea i Marcel va marxar contra el cartagins: els dos exercits es van enfrontar prop de Numistro a Lucnia en una batalla sense vencedor clar, i desprs ja noms va fer moviments de poca importncia. Fou cridat a Roma per celebrar els comicis per no hi va anar i els va haver de dirigir un dictador nomenat al efecte, Quint Fulvi.

A l'any segent  (209 aC) va conservar el comandament com a procnsol i altre cop es va enfrontar amb Annbal prop de Canusium on es van lliurar tres batalles seguides: a la primera no hi va haver resultat apreciable; a la segona els romans foren derrotats; i a la tercera els romans es van atribuir la victria per el cert es que els cartaginesos van poder avanar cap al Bruttium sense ser molestats i Marcel no el va poder seguir pel gran nombre de ferits que tenia. Marcel va restar prop de Vensia la resta de l'any. Un trib va proposar llavors de treure-li el comandament per es va presentar a Roma i va aconseguir evitar-ho i encara fou escollit cnsol per l'any segent, per cinquena vegada, junt amb Tit Quint Crisp.

Al seu cinqu consolat el 208 aC fou enviat a Etrria on va sufocar la revolta d'Arretium i va controlar el descontentament. Desprs va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Annbal per fou aturat per una auguris desfavorables. Finalment va arribar a Vensia on era l'exrcit consular i es va reunir amb el seu collega Crisp que venia del Bruttium. Annbal havia establert el seu campament no lluny del campament roma (entre Vensia i Bntia) i els romans, en una missi de reconeixement, van caure en una emboscada dels nmides i els romans foren derrotats i el mateix Marcel va resultar mort. Annbal generosament li va rendir honors.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231152" title="Claudi Marcel" nonfiltered="4220" processed="4212" dbindex="89294">

Claudi Marcel (Claudius Marcellus) fou el nom d'una illustre famlia romana de la gens Cludia.

Plutarc diu que el primer que va portar el cognom Marcel fou el conqueridor de Siracusa per realment apareix ja un cnsol amb aquest cognom el 331 aC (Marc Claudi Marcel I, llat Marcus Claudius Marcellus).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231155" title="Marc Claudi Marcel IV" nonfiltered="4221" processed="4213" dbindex="89295">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom fill de Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus.

El 208 aC va acompanyar al seu pare com a trib militar i era present el dia de la seva mort quan ell mateix fou ferit; va pronunciar l'oraci fnebre del pare.

El 205 aC va dedicar el temple de la Virtut prop de la porta Capena, que havia estat finanat pel seu pare, per no l'havia acabat. El 204 aC fou trib de la plebs i va acompanyar al pretor Marc Pomponi Mat per investigar l'acusaci de sacrilegi feta pels locris contra Escipi. El 200 aC fou edil curul amb Sext Eli Pet i es va destacar per la gran quantitat de gra que va importar d'frica i per la magnificncia dels jocs romans (Ludi romani).

El 198 aC fou escollit pretor i se li va donar Siclia com a provncia amb 4.000 infants i 300 cavallers, per va haver de dedicar-se a enviar subministraments a Grcia.

Finalment va obtenir el consolat el 196 aC junt amb Luci Furi Purpureu i va intentar renovar la guerra contra el Regne de Macednia que Flamin ja havia acabat, per la pau fou ratificada i es va haver de limitar a fer la guerra a la Gllia Cisalpina, on inicialment fou derrotat pels gals bois, per desprs va vncer als nsubres i va conquerir Comum; desprs va derrotar parcialment a bois i lgurs; al seu retorna  Roma li foren concedits els honors del triomf.

El mateix any fou nomenat pontfex en lloc de Gai Semproni Tudit. El 193 aC va servir altre cop a la Gllia Cisalpina com a llegat del cnsol Luci Corneli Merula i va participar en la gran victria sobre els bois.

El 189 aC fou censor junt amb Tit Flamin. En la seva censura es van admetre Formiae, Fundi i Arpinium als drets de la ciutadania romana.

Va morir el 177 aC.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231156" title="Glria Comerma i Broto" nonfiltered="4222" processed="4214" dbindex="89296">
Glria Comerma i Broto (Terrassa, 18 d'abril del 1987) s una jugadora catalana d'hoquei herba que juga com a davantera pel Club Egara, on la seva germana, Anna, tamb juga. Ha actuat amb la selecci espanyola diverses vegades.

Trajectria.
 Club Egara (1998   2007);

 Palmars .
 Ttols a nivell de selecci .
 Subcampiona d'Europa sub-16 Pdua 2001;
 4a. Campionat d'Europa sub-16 Rotterdam 2002;
 Campiona Campionat d'Espanya sub-18 per seleccions autonmiques 2002;
 4a. Campionat d'Europa sub-16 Siauliai 2003;
 5a. Campionat d'Europa sub-21 Dubln 2004;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 Subcampiona Campionat del mn en sala Viena 2007;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

 Ttols a nivell d'equip .
 Campiona Campionat d'Espanya juvenil 2002;
 Campiona Campionat d'Espanya infantil 2002;
 Campiona Campionat d'Espanya juvenil en sala 2003;

Enllaos relacionats.
Entrevista per a la Rdio Municipal de Terrassa (30/01/2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231157" title="Alcone (filla d'ol)" nonfiltered="4223" processed="4215" dbindex="89297">


Segons la mitologia grega, Alcone fou una herona, filla d'ol, el rei dels vents (o ol, rei de Magnsia, segons altres) i d'Enrete.

Es cas amb Ceix, amb el qual va viure fel i amorosa durant molts anys. Quan el seu marit era embarcat en un llarg viatge per consultar l'oracle de Claros, va somniar que havia naufragat i que ja no tornaria. La matinada segent, va anar a la platja i vei el cadver de Ceix surant sobre les ones. Desesperada, es llan al mar, i els dus, compadits, els transformaren en alcions.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 14.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Alcone. ;
 Alcone segons el Greek Mythology Link. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231158" title="Marc Claudi Marcel V" nonfiltered="4224" processed="4216" dbindex="89298">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom suposat germ de Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus tot i portar el mateix nom.

Fou probablement pretor el 185 aC i cnsol el 183 aC junt amb Quint Fabi Labe i els fou assignada Ligria com a provncia consular, per Marcel es va dirigir principalment contra els gals que havien creuat els Alps i s'havien establert a la zona d'Aquileia, i que foren derrotats i obligats a marxar per on havien vingut. Desprs va portar les seves forces a stria, per no va fer gran cosa i finalment va retornar a Roma per dirigir els comicis. Fou tamb decemvir sacrorum. Va morir el 169 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231161" title="Cnace" nonfiltered="4225" processed="4217" dbindex="89299">
Segons la mitologia grega, Cnace fou una herona, filla d'ol, rei de Magnsia, i d'Enrete.

Comet incest amb el seu germ Macareu i en tingu un fill. Quan el seu pare ho descobr, li envi una espasa amb l'ordre que es traspasss. 

Tamb se li atribueixen relacions amb Posid.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 42.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231162" title="Andrs Calamaro" nonfiltered="4226" processed="4218" dbindex="89300">


Andrs Calamaro (Buenos Aires - 22 d'agost de 1961), msic i compositor argent.

 Biografia .
 Inicis .

Quan Andrs va celebrar vuit anys deman de regal un acordi, i ms tard un tambor. Malgrat aix, amb el temps, es va anar bolcant a la guitarra elctrica i al piano, l'instrument on ha mostrat major fluidesa i versatilitat.

Anys desprs, pescant taurons a Uruguai, Andrs escolt la seva primera oferta de treball: un grup musical, ja en les seves hores baixes, necessitava un canvi en els teclats, i fou llavors quan un jovenssim Andrs sort a les carreteres per primera vegada.
Un temps desprs, es llaur el seu propi futur, i fou a una audici per entrar en el grup Races, i entre els crits del Mundial de futbol, i els tambors del candombe, don les seves primeres passes en el latin jazz, sent detingut per la policia de la dictadura. Calamaro debut oficialment com a msic amb el disc d'aquest grup: B.O.V. Dombe.

Prov sort en boites, amb Los Plateros, toc amb integrants d'una secta religiosa, i a tot arreu on pogus tocar un teclat, fins que, en els primers mesos de la dcada dels vuitanta, reb la trucada que canviaria el seu dest: Miguel Abuelo, acabat d'aterra de l'illa d'Eivissa.

Amb Los Abuelos de la Nada trob el seu lloc, tan desitjat, en l'olimp crioll del rock argent, eren els primers anys vuitanta. Los Abuelos eren un combinat de poesia, funky, carretera i harmonies, format per sis msics de talent i personalitat, entre els quals estaven el productor i baix Cachorro Lpez, el cantant de tangos Daniel Melingo i el ja mencionat Abuelo, Miguel ngel Peralta.

A mitjans de dcada, i amb dos discs en solitari publicats (Hotel Calamaro, 1984, i Vida Cruel, 1986), Los Abuelos de la Nada es dissolen i Andrs continua sent asidu als estudis d'enregistrament, amb una prometedora carrera de producci musical, que inclou el disc que consagr a Los Fabulosos Cadillac, entre d'altres gravacions realitzades entre Buenos Aires i Mxic.

Conduint el seu propi programa de rdio ("Bienvenidos al Hotel"), coneix a Ariel Rot i creen una societat musical per gravar llavors, dos discs solitaris d'Andrs i sortir a les carreteres d'Argentina. Escullen intertar-ho a Espanya el 1990 i refundar-se amb el nom de Los Rodrguez, amb el desaparegut Julin Infante, l'igualment estimat Guillermo Martn, i un bateria anomenat Germn Dukakis.

 Primers discs solistes .

Al tornar a unir a Los Abuelos de la Nada, Miguel Abuelo convid al jove Calamaro a participar com a teclista de la banda. Andrs havia rebut la invitaci de Gustavo Cerati per integrar una banda que aquest estava formant, i que desprs seria coneguda com Soda Stereo, per decid estar al costat de Miguel Abuelo.
Arrib l'xit i en els recitals de la banda es congregaven multituds i les rdios no paraven de passar els temes "Sin gamuln", "Mil horas" i "Costumbres argentinas", entre d'altres, totes creacions del jove Andrs.

El 1984 Calamaro public el seu primer treball com solista: Hotel Calamaro, amb producci de Charly Garca. Amb divergncies entre els membres de Los Abuelos de la Nada, Andrs se separava del grup per dedicar-se per complet a la seva prpia carrera. Poc temps desprs es publicava el seu segon treball com solista, Vida Cruel, recolzat per una important selecci de msics, ja que ell no comptava amb una banda estable per les seves presentacions i enregistraments. El disc obtingu molt mala crtica.

Desprs d'un any, Andrs decid canviar el seu rumb musical i torn al seu primer amor, el rock and roll. Aix es reflex en un nou treball de l'artista: Por mirarte, amb molt bona acollida per la crtica per baixes vendes. Entre els temes ms destacats del disc destaquen "Loco por ti" (compuesta por Sergio Makaroff), "Cartas sin marcar" (escrita a mitges amb Ariel Rot o "Me olvid de los dems" (cantada amb Len Gieco). El treball trig en ser editat, per Calamaro no va perdre el temps, doncs comen a treballar com a productor musical de bandes com Los Fabulosos Cadillacs, Los Enanitos Verdes, Don Cornelio y La Zona (banda liderada per Palo Pandolfo, que desprs formaria Los Visitantes.

Malgrat l'xit com a productor musical, Calamaro es trobava ms a gust composant i tocant els seus propis temes. Conjuntament amb Herrera i Rot, acabat de tornar d'Espanya, form una nova banda. Andrs i la seva banda enregistraren conjuntament amb diversos msics convidats l'lbum Nadie sale vivo de aqu.

 Espanya .

Amb una situaci econmica no gaire favorable a l'Argentina, a la primavera de 1990 decid emigrar a espanya, on s'un amb Ariel Rot i Julin Infante, dos integrants del grup Tequila, per iniciar un nou projecte musical batejat com Los Rodrguez, paraula amb un significat especfic en el vocabulari espanyol (s'anomena rodrguez a l'home que segueix treballant mentre la dona se'n va de vacances amb els fills, fet que li dna llibertat per fer coses que no pot durant la resta de l'any). Desprs de diversos anys com a solista, Calamaro tornava a formar una banda que acabava la seva formaci amb Germn Villela a la bateria i Daniel Zamora en el baix. La banda edit tres lbums en estudi (Buena suerte, Sin documentos i Palabras ms, palabras menos) i un en directe (Disco Pirata).

Buena suerte tingu molt xit a Buenos Aires. Aquest lbum contenia el tema "Mi enfermedad", que Diego Maradona, en una versi cantada per Fabiana Cantilo, escoll per fer escoltar al pblic present a l'estadi el dia que debut com a jugador amb Newell's Old Boys, club de la ciutat de Rosario (Argentina). s un tema considerat un clsic de la msica argentina.

Desprs de Buena Suerte, arrib el segon CD, anomenat Sin documentos, on es troben els dos xits ms importants de la banda: Dulce Condena y Sin documentos.

El tercer disc, Palabras ms, palabras menos (1995), fou el major xit de la banda. Els port a realitzar diverses gires per Espanya i Llatinoamrica i els colloc al cim del rock en espanyol, sempre buscant una nova esttica i incorporant sons diferents al rock com el flamenc i la rumba. Dins d'aquest disc es trobava la can "Mucho Mejor", una de les ms populars de la banda. A ms, contenia un altre, compost per Joaqun Sabina i Andrs, "Todava una cancin de amor". Para no olvidar, un altre dels clssics de la banda, una can amb estil flamenc, La milonga del marinero y el capitn, Aqu no podemos hacerlo (amb ritme reggae) i 10 aos despus sn altres de les bones canons que convertiren aquest CD en un dels ms importants del Rock espanyol.
Andrs Calamaro no podia para de crear, i al mateix temps que tocava amb Los Rodrguez seguia composant. Aix, edit els dos volums de la srie Grabaciones encontradas, que inclouen, tal com reflecteix el ttol, enregistraments trobats en baguls, mobles de la casa dels seus pares i temes en els quals el msic a acompanyat per personatges com Luca Prodan, vocalista de Sumo. Entre elles destaca "Buena suerte y hasta luego", can que Andrs reserva en els seus concerts als seus seguidors ms acrrims.

Per l'activitat amb Los Rodrguez continua a un ritme ferotge. Van publicar Palabras ms, palabras menos en 1995 i un any desprs acordaren separar-se, encara que abans vren recopilar els seus millors temes, alguns enregistrats en estudi i d'altres en viu. Aquest lbum recopilatori es batej com Hasta luego, consolidant la banda pel que fa a vendes entre el pblic espanyol, que va poder acomiadar-los en concert, acompanyats de Joaqun Sabina.


 De nou en solitari .

Ja en 1997, quan l'xit amb Los Rodrguez ja s'havia apaivagat, Calamaro inici un nou projecte que el duria als Estats Units. En aquest pas enregistr, junts a msics de sessi, els temes del seu nou treball com a solista, titulat Alta suciedad, amb canons com "Flaca", "Media Vernica", "Crmenes Perfectos" i "Loco", tema pel qual fou enjudiciat per fer apologia al consum de haixix. No era el primer judici, doncs durant un concert a la Ciutat de la Plata, un comentari seu "Es una linda noche para fumar un porrito" el port davant els jutges, d'on fou absolt sense crrecs. Prcticament totes les canons del disc sn potencials xits. El disc super les 500.000 cpies venudes en tot el mn i port al msic a realitzar un elevat nombre de concerts compartint escenari amb Fito Pez i Joaqun Sabina entre d'altres.

Amb el seu velo ritme de composici, en un lapse de sis mesos, entre finals de 1998 i mitjans de 1999, ms de 100 canons estaven llestes per ser editades, per per problemes d'espai noms se n'editaren 37. Aix s'edit Honestidad brutal, fins el moment el disc ms llarg de la histria del rock argent i, per alguns crtics, el millor treball de Calamaro. El disc inclou temes com "Paloma", "No tan Buenos Aires", "Con Abuelo" (homenatge a Miguel Abuelo, lder de Los Abuelos de la Nada), "Los aviones", "Son las 9", "Clonazepan y circo" i una versi, amb Virgilio Expsito, del tango "Naranjo en flor". "Paloma" s segurament la can ms coneguda entre els seguidors de Calamaro. Honestidad Brutal porta a Andrs Calamaro al ms alt de l'escena musical, amb el msic engolit pels excesos en qu es veu rodejat.

L'Any 2000, desprs de fer una selecci de 300 temes, de 500 que enregistra, l'artista viatj a Espanya amb els seus msics (Ciro Fogliata, Guillermo Martn, Candy Caramelo, Gringui Herrera i el "Nio Bruno") i enregistr les 103 canons que foren presentades en El salmn, un lbum histric per la indstria musical per contenir cinc CDs.

Els temes del Salmn tracten de l'amor perdut i de la vida a contracorrent. Tot l'lbum traspua melangia. Moltes canons tenen un to d'acomiadament. Incls "Tuyo Siempre", on sembla anunciar la seva retirada temporal dels escenaris. Curiosament, avisa de la seva hipottica tornada a "Nos volveremos a ver?. Grcies a aquest treball es guany l'lies de "El Salmn", tal i com se l'anomena avui en dia.

 Anys recents .

El msic pass quatre anys sense editar cap mena de material. El buit comercial s'ompl amb participacions espordiques, que incloeren xits com "Para siempre" amb Los Ratones Paranoicos, "Nada fue un error" amb Coti, "Moneda corriente" amb Estelares o "Ranchada de los paraguayos" amb Nio Josele. 

A partir dEl salmn, Calamaro es manifest a favor de la lliure circulaci de canons per la xarxa. "La msica es de los que la quieren escuchar y de nadie ms". Per recolzar amb l'acci aquesta filosofia ofer als seus fantics amb pgines a Internet el material que ell produia en estudi domstic. Aquestes canons aparegueren primer a Deepcamboya, un lloc batejat amb el nom de l'estudi on l'artista passa hores escribint canons. Els materials penjats a la xarxa eren de baixa qualitat sonora, la qual cosa provoc que un grup de seguidors (Camisetas para todos) remasteritzs el material i, amb perms de Calamaro, deixar-lo disponible a Internet. Per assegurar la qualitat total dels enregistraments, Andrs Calamaro fund Radio Salmn Vaticano, iniciant una mena de ciberestudi d'enregistrament a sitio web oficial. 

El febrer de 2004 edit l'lbum El cantante, un disc de versions de boleros i temes del canoner llatinoameric. A ms, Calamaro afegeix tres temes que d'alguna manera estigueren circulant pel web: "Estadio Azteca", "La libertad" i "Las oportunidades". Fou produt per Javier Limn i enregistrat en el seu estudi. Compta amb la partipaci de msics com Nio Josele i Jerry Gonzlez.

A finals d'any es retroba amb els seus vells amics de Bersuit Vergarabat i desprs d'acompanyar-los en el tancament de la seva gira, s'uneixen per assajar part del repertori de Calamaro.
 
El 2005, el cantant argent torna a l'escenari. L'11 de febrer es presenta, secundat per Bersuit Vergarabat, en el festival Siempre Rock celebrat a Cosquin, provncia de Crdoba. L'emoci del pblic oblig a Calamaro a pujar de nou a un escenari, per aquest cop a Buenos Aires. Els dies 18, 19 i 20 d'abril, Calamaro trepitjava Luna Park. L'acompanyaven msics com Juanjo Domnguez i Juanse (lder de Los Ratones Paranoicos, amb qui ret homenatge al desaparegut Norberto Napolitano, Pappo, en les canons "Desconfo" i "Tren de las 16"), Andrs Ciro Martnez (lder de Los Piojos, que aport l'harmnica i la seva veu a canons com "Alta suciedad") i, finalment, el seu germ Javier Calamaro. El dia 20, Gustavo Cordera substitu a l'absent Juanjo Domnguez i interpretaren "Estadio Azteca", "Mi tierra" (de Litto Nebbia) i el clssic de Bersuit "Mi caramelo". Un d'aquests concerts es convert en el disc El regreso (que serv a l'artista argent per acabar el seu contracte amb la discogrfica DRO).

El 17 de desembre de 2005 Calamaro, lligat sentimentalment amb l'actriu Julieta Cardinali, es present en l'estadi Obras Sanitarias de Buenos Aires davant ms de 22.000 espectadors. Aquell mateix any comen a preparar-se un disc tribut a l'artista argent.

El 22 de maig de 2006 sort a la venda el disc Tinta roja, composat per deu tangos, produt per Javier Limn i que compta amb la collaboraci del guitarrista espanyol El Nio Josele. Durant la gira, l'acompanyaren el Nio Josele, qui tamb ho va fer durant la gira dEl cantante, i l'argent Juanjo Domnguez.
 
Calamaro triomf durant l'entrega dels Premios Gardel, una cerimnia realitzada en el teatre Gran Rex de Buenos Aires. Aconsegu el Gardel de Oro i tres distincions pel seu disc El regreso. A ms, aconsegu el premi a la millor interpretaci de l'any per "Tuyo siempre", al millor lbum d'artista mascul de rock i al millor disseny de portada, creat per Zona de Obras.

Aquell mateix any, un grup d'artistes reconeguts interpreten versions prpies de canons de Calamaro en un disc homenatge anomenat Calamaro Querido! Cantando al Salmn. L'elenc d'aquest disc homenatge inclou a bona part dels histrics del rock argent com l'Indio Solari, Len Gieco, Litto Nebbia, Pedro Aznar, Fabiana Cantilo i Fito Paez, grups com Los Fabulosos Cadillacs, Los Pericos i Los Autnticos Decadentes, y d'altres latituds Joaqun Sabina, Nia Pastori, Julieta Venegas,i el catal Muchachito Bombo Infierno.

Des de maig de 2006 fins a finals del mateix any, Calamaro es propos premiar als ms nostlgics realitzant concerts amb el seu amic, i ex-Rodrguez, Ariel Rot. Les actuacions es realitzaren durant l'estiu del 2006 a Valladolid, Mrcia, Salamanca, Almeria i Bilbao. Posteriorment, en el club ciutat de Buenos Aires ofer dos concerts el 9 i el 10 de desembre, sent aclamat per la crtica.

El dia 21 de novembre de 2006 sort a la venda El Palacio de las flores, enregistrat amb Litto Nebbia i el seu grup La Luz, i on es recullen algunes canons de Calamaro ja conegudes per Internet, aix com nous temes i d'altres compostos amb Litto Nebbia, aix com una versi de "Contigo aprend" d'Armando Manzanero.

Durant el mes de juliol de 2007, realitza una minigira per Espanya amb Fito Cabrales (ex-cantant de Platero y tu amb el ttol de "Dos son multitud", repassant els xits d'ambds artistes. Els concerts es divideixen en una introducci amb ambds artistes al damunt de l'escenari, desprs de la qual Calamaro i Fito realitzen independentment el seu repertori, concloent de nou els dos junts. Entre els temes cantats per calamaro es troben autntiques joies oblidades del seu repertori, com "Lo que no existe ms", "Horarios esclavos" o "Crucifcame".


Parallelament a la minigira amb Fito & Fitipaldis, es confirm la sortida al mercat del darrer disc fins el moment, "La Lengua Popular", l'11 de setmebre de 2007. El primer senzill de l'LP, "Cinco minutos ms (minibar)" trenca de nou amb el Calamaro al que estem acostumats, amb uns ritmes influenciats per Cachorro Lpez, productor del disc. El segon single escollit s "Carnaval de Brasil".

Influncia.

La influncia d'Andrs en el panorama musical espanyol s inqestionable. Forma conjuntament a Enrique Bunbury, Joaqun Sabina, Fito Pez, Mikel Erentxun o Jaime Urrutia un elenc d'artistes consagrats. La seva influncia no s fcil de descriure, per el seu xit es veu reflectit en les llistes radiofniques.
Com a mostra de la seva influncia es pot veure al jove compositor Quique Gonzlez, qui en el seu disc "Ajuste de Cuentas" cita una estrofa de "Paloma": "Mi vida fuimos a volar con un slo paracadas, uno solo va a quedar volando a la deriva" junt a Enrique Bunbury en forma d'homenatge a Calamaro. Els segons inicials d'aquesta mateixa can apareixen tamb a "Santadrenalina" de Piratas, que figura en el seu disc Respuestas. Un altre exemple de la influncia d'Andrs es troba en el cantautor catal Rubn Pozo apodat com "El chico con la espina en el costado" que pren el nom de la can de Calamaro "Eclipsado". D'altra banda cal destacar que d'entre les seves canons ms conegudes i que ms vegades toca amb xit en els seus concerts, sn "Media Vernica", "Crmenes Perfectos" o "Paloma", les quals no foren xit comercial en el seu moment.

Discografia.
Races.
B.O.V. Dombe (1978);

Los Abuelos de la Nada.
Los Abuelos de la Nada (1982);
Vasos y Besos (1983);
Himno de mi corazn (1984);
En directo desde el pera (Directe 1985);

Los Rodrguez.
Buena suerte (1991);
Disco pirata (Directe 1992);
Sin documentos (1993);
Palabras ms, palabras menos (1995);
Hasta luego (Recopilaci 1996);
Para no olvidar (Recopilaci 2002);

En solitari.
Hotel Calamaro (1984);
Vida Cruel (1985);
Por Mirarte (1988);
Live en Ayacucho '88 (1994);
Nadie Sale Vivo de Aqu (1989);
Grabaciones Encontradas Vol. 1 (1994);
Caballos Salvajes (BSO de la pellcula 1995);
Grabaciones Encontradas Vol. 2 (1996);
Alta Suciedad (1997);
Ineditos + Rarezas + Canciones (1998);
Honestidad Brutal (1999);
Alta Suciedad (Collector Series) (1999);
El Salmn (2000);
El Cantante (2004);
El Regreso (2005);
Made in Argentina (2005);
Tinta Roja (2006);
El Palacio de las Flores (2006);
La Lengua Popular (2007);

Recopilatoris.

El Album (1988);
Calamaro Completo (1997);
Lo Mejor de Andrs Calamaro (2001);
Duetos (2001);
Calamaro Querido (Cantando al Salmn) 1 (2006);
Calamaro Querido (Cantando al Salmn) 2 (2006);

Enllaos externs.

Pgina oficial d'Andrs Calamaro;
Pgina NO oficial d'Andrs Calamaro;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231163" title="Gramado" nonfiltered="4227" processed="4219" dbindex="89301">





Gramado s una ciutat turstica de l'estat brasiler de Rio Grande do Sul.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231164" title="Creteu" nonfiltered="4228" processed="4220" dbindex="89302">
Segons la mitologia grega, Creteu fou un rei de Tesslia, fill d'ol i d'Enrete.

Casat amb Tiro, fou pare d'son, Feres i Amiton i adopt Plias i Neleu.

Fund la ciutat de Iolcos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231165" title="Marc Claudi Marcel VII" nonfiltered="4229" processed="4221" dbindex="89303">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou fill de Marc Claudi Marcel (edil) (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus).

Apareix com edil curul el 56 aC junt amb Publi Clodi. El febrer d'aquest any va defensar Mil (a petici de Cicer) acusat per Clodi. Tamb va defensar Marc Escaure i a la mort de Clodi va defensar activament Mil d'aquest crrec. 

Aquell mateix any fou escollit cnsol pel 51 aC junt amb Servi Sulpici Lemnia Ruf segurament amb el suport de Gneu Pompeu. Durant el seu perode es va mostrar un partidari decidit d'aquest i contrari a Juli Csar i va trobar la oposici del seu collega i de algun trib, mentre Gneu Pompeu no li va donar un suport actiu. 

L'any 50 aC, davant la ruptura entre Pompeu i Csar que es veia venir, va intentar moderar els pompeians i va urgir al senat per influir en els tribuns per retirar la seva oposici a les mesures proposades pels pompeians; al comenament del 49 aC va indicar la necessitat de reclutar tropes per estar preparats. Desprs fou dels primers a sortir de Roma i d'Itlia i se'n va anar a l'Epir. 

Desprs de la batalla de Farslia es va retirar a Mitilene i es va dedicar a la retrica i la filosofia sense participar en poltica i Csar el va deixar tranquil en una especia d'honorable exili. 

Cicer li va demanar de tornar assegurant-li el perd de Csar; el seu cos Gai Marcel tamb va demanar el perd a Csar amb el suport del senat i el conqueridor el va perdonar i el va deixar tornar amnistiat i amb tots els seus antics honors; Marcel es va mostrar fred per va iniciar el retorn; en la tornada va passar pel Pireu on es va entrevistar amb el seu antic collega Servi Sulpici Ruf (llavors procnsol a Grcia) i all fou assassinat per un servidor, Publi Magi Quil, suposadament per algun ressentiment privat (encara que es va corre el rumor que seguia instruccions de Csar). Sulpici li va fer funerals amb els honors corresponents, i fou enterrat a l'Acadmia on els atenencs li van erigir un monument pagat amb diners pblics.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231166" title="Marc Claudi Marcel (edil)" nonfiltered="4230" processed="4222" dbindex="89304">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom fill de Marc Claudi Marcel (magistrat) (Marcus Claudius Marcellus).

Fou edil curul el 91 aC. Se suposa que fou el germ de Gai Claudi Marcel Major (Caius Claudius Marcellus) i el pare de Marc Claudi Marcel VII (Marcus Claudius Marcellus, que fou cnsol el 51 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231167" title="53 Aquarii" nonfiltered="4231" processed="4223" dbindex="89305">
53 Aquarii s la estrella doble ms prxima de la constellaci d'Aquari.  s de la magnitud aparent 5,55. Est aproximadament a 65,49 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231168" title="Marc Claudi Marcel (magistrat)" nonfiltered="4232" processed="4224" dbindex="89306">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou un magistrat rom fill de Marc Claudi Marcel VI (cnsol 166 aC, 155 aC i 152 aC, nom llat Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) i pare de Marc Claudi Marcel (edil) (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus). No se sap quines magistratures va exercir per cap d'elles va ser molt important ja que no han quedat en el record.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231172" title="tienne Davignon" nonfiltered="4233" processed="4225" dbindex="89307">

tienne Davignon ( Budapest, Hongria 1932 ) s un poltic belga que fou membre de la Comissi Europea entre 1977 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1932 a la ciutat de Budapest. De ben petit es trasllad amb la seva famlia a Blgica, on va estudiar dret a la Universitat de Lovaina, en la qual es doctor. 

Entre 1989 i 2001 fou Director del Banc Socit Gnrale de Belgique, i actualment s vicepresident de Suez-Tractebel, filial de SUEZ. 

Activitat poltica.
El 1959 fou nomenat agregat del Ministeri d'Afers Exteriors de Blgica per part de Paul-Henri Spaak, en aquells moments ministre responsable d'aquest ministeri. Continu en aquest crrec fins el 1965, sempre com a membre independent.

Entre 1974 i 1977 fou nomenat president de l'Agncia Internacional de l'Energia (AIE). Aquest ltim any fou nomenat membre de la Comissi Jenkins, en la qual fou Comissari Europeu de Mercat Interior, Uni Aduanera i Afers Industrials. L'any 1981, en la formaci de la Comissi Thorn, fou nomenat Comissari Europeu d'Energia, conservant aix mateix la catera d'Afers Industrials.

Desprs d'haver participat en la Conferncia Bilderberg des de l'any 1974, el 1999 fou nomenat president honorfic d'aquest grup.

Enllaos externs.
  Curriculum vitae al Corporate Europe Observatory;
  Biografia al Portal del Govern Federal belga;
  BBC Entrevista a la BBC;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231173" title="Raymond Impanis" nonfiltered="4234" processed="4226" dbindex="89308">

Raymond Impanis (Berg, 19 d'octubre de 1925) va ser un ciclista belga, professional entre els anys 1947 i 1963.

La seva especialitat van ser les clssiques d'un dia, aconseguint la victria a tres dels anomenats Monuments del ciclisme. A ms d'aquestes victries, va acabar moltes vegades entre els primers classificats. Aix, per exemple, va ser quatre vegades segon a la Lieja-Bastogne-Lieja.

Malgrat no ser la seva especialitat, tamb va obtenir bons resultats en proves per etapes. Va guanyar dues edicions de la Pars-Nia i va obtenir dos triomfs d'etapa al Tour de Frana. El seu millor resultat en una Gran Volta el va aconseguir a la Volta Ciclista a Espanya de l'any 1956, en acabar 3r. A ms, tamb va ser 6 al Tour de 1947 i 7 al Giro de 1957. 

Palmars.  
1947;
 1r a la Berg-Housse-Berg i vencedor de 2 etapes;
 1r de l'Omnium de la Ruta;
 1r a Booischot;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1948;
 1r de la Kompenhout-Charleroi-Kompenhout;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques;
 1r a Steenokerzeel;
 1r a Bastogne;
 1r a Vilvorde;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1949;
 1r A Travs de Blgica;
 1r a la Berg-Housse;
 1r a Vilvorde;
1950;
 1r a la Berg-Housse-Berg;
 1r a Steenokerzeel;
 1r del Cap de Setmana de les Ardenes;
1951;
 1r A Travs de Blgica;
 1r a Kortenberg;
1952;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r del Ronde van Haspengouw;
1953;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r a Aarschot;
 Campi de Blgica de clubs;
1954;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Pars-Nia;
 1r a Keerbergen;
1955;
 1r a Hanret;
 1r a Boortmeerbeek;
 1r a La Hulpe;
 1r a Huy;
1956;
 Campi hivernal de Blgica de mig fons;
 1r a Namur;
1957;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del Gran Premi Stan Ockers;
 1r a Knokke;
 1r a Jadotville;
1958;
 1r a Braine-le-Chteau;
1959;
 1r a Londerzeel;
1960;
 1r de la Pars-Nia;
 1r a Londerzeel;
1963;
 Campi de Blgica de contrarellotge per clubs;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 6 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. 10 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1949. Abandona (11a etapa);
1950. 8 de la classificaci general;
1953. 23 de la classificaci general;
1955. 13 de la classificaci general;
1956. 33 de la classificaci general;
1963. 66 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 25 de la classificaci general;
1957. 7 de la classificaci general;
1960. 40 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 3r de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Impanis ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231176" title="Tetuan" nonfiltered="4235" processed="4227" dbindex="89309">


Tetuan (en rab  Tetw n, del tamazight Titt w n) s una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regi Tnger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956). El nom original berber vol dir "ulls" o "fonts". En ocasions s anomenada amb l'eptet "La coloma blanca".

Direcci llevant hi ha la ciutat pesquera d'Azla.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231180" title="Edouard Fachleitner" nonfiltered="4236" processed="4228" dbindex="89310">

Edouard Fachleitner (Santa Domenica, Itlia, 24 de febrer de 1921 - Manosque, 14 de juliol de 2008) va ser un ciclista itali de naixement, per nacionalitizat francs el 23 de juny de 1939. Fou professional entre 1943 i 1952, aconseguint 18 victries. 

Palmars.
1942 ;
 1r del Premi de Grenoble ;
1943 ;
 1r del Gran Premi de la Indstria de la Bicicleta - Copa Marcel Vergeat;
1945;
 1r del Gran Premi d'Armagnac;
 1r del Gran Premi dels Alps;
1946;
 1r del Critrium d'Aix-en-Provence;
 1r del Gran Premi de Manosque;
 1r de l'Ajaccio-Bstia;
 1r del Circuit de la Grande Combe;
 1r del Critrium de la Repblica del Sud-oest;
1947 ;
 1r del Gran Premi de Manosque;
 1r del Circuit del Ventor;
 1r del Souvenir Ferreol a Aix;
 1r del Premi d'Hautmont;
 1r del Premi de Valenciennes;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1948 ;
 1r del Critrium del Dauphin Libr;
1950 ;
 1r del Tour de Romandia ;
 1r del Gran Premi de Cannes;

Resulats al Tour de Frana.
1947. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. Abandona (7a etapa);
1949. Abandona (17a etapa);
1952. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Edouard Fachleitner ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231181" title="Comissari Europeu de Poltica Regional" nonfiltered="4237" processed="4229" dbindex="89311">
El Comissari Europeu de Poltica Regional s un membre de la Comissi Europea responsable de l'rea de la poltica regional de la Uni Europea aix com del Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

La seva actual comissria s la polonesa Danuta Hbner.

Orgens.
Aquesta cartera fou creada l'any 1967 en la formaci de la Comissi Rey. Al llarg de la seva histria s'ha denominat, aix mateix, Comissari Europeu de Poltica Regional i Cohesi.

Llista de Comissaris de Poltica Regional.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de la Poltica Regional-Inforegio;
  Activitats de la Polcia Regional en el si de la Uni Europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231185" title="Ricciotti Garibaldi" nonfiltered="4238" processed="4230" dbindex="89312">

Ricciotti Garibaldi (Montevideo, Uruguay; 1847 - Roma, Itlia; 1924) fou un general itali. Era el quart fill de Giuseppe Garibaldi. Li posaren el nom de Ricciotti en honor a Nicola Ricciotti, un patriota itali afusellat pels borbnics.

Combat a la Batalla de Bezeca (1966), de Mentana (1867) i als Vosges durant la Guerra francoprussiana en la que ocup Chtillon i comand la 4a brigada de voluntaris garibaldians que conquistaren a Poully la bandera del 61 regiment alemany de Pomernia, l'nica bandera prussiana presa durant la guerra.

Es cas amb l'anglesa Constance Hopcraft amb la que cre una empresa comercial a Amrica i Austrlia, acabada en desastre.

Fou diputat de 1887 a 1890.

El 1897 comand un cos de l'exrcit dels camises roges, que lluitaren a Grcia contra l'Imperi Otom.

La seva delicada salut i la seva avanada edat li impediren de participar en la Primera Guerra Mundial. Posteriorment estigu en contra del naixent feixisme.

Amb Constance Hopcraft tingu set fills:

Peppino Garibaldi (Roma 1879 - 1950), que lluit a Grcia, a Sud-frica en contra dels bers, a Veneuela contra Cipriano Castro i a Mxic contra Porfirio Daz.
Ricciotti Garibaldi jr (Roma 1881 - 1951), que tra Francesc Maci en els Fets de Prats de Moll.
Menotti Garibaldi jr (1884 - Sri Lanka 1934).
Sante Garibaldi (1888-1946).
Bruno Garibaldi (mort a Argonne el 1914).
Constante Garibaldi (Roma 1892 - Argonne 1915).
Ezio Garibaldi (1894-1971) lluit a Argonne i a Alpi, i don suport al feixisme.
Anita Italia (morta a Roma el 1962).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231189" title="Ricciotti Garibaldi jr" nonfiltered="4239" processed="4231" dbindex="89313">
Ricciotti Garibaldi fou un militar itali, net de Giuseppe Garibaldi i fill de Ricciotti Garibaldi.

Lluit a la Primera Guerra Mundial.

Durant els Fets de Prats de Moll, en qu Francesc Maci intent envair Catalunya, Ricciotti Garibaldi lider un grup d'italians anarquistes i anti-feixistes que se li havien unit per donar-li suport. Per Ricciotti en realitat era un confident de la policia italiana de Mussolini i delat a Maci i la gendarmeria francesa atur l'intent d'invasi. En el judici per aquells fets, fou condemnat a dos mesos de pres  i cent francs de multa, la mateixa condemna que reb Maci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231190" title="Giordano Cottur" nonfiltered="4240" processed="4232" dbindex="89314">
 
Giordano Cottur (Trieste, 24 de maig de 1914 - Trieste, 8 de mar de 2006) fou un ciclista itali. Els seus xits ms importants els aconsegu al Giro d'Itlia, on acab tres vegades tercer de la general.  

Palmars.
1937 (amateur);
 1r de la Biella-Oropa;
1938;
 1r de la Trieste-Postumia-Trieste;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1939;
 1r del Giro dell'Umbria;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1943;
 1r del Gran Premi de l'Imperi;
1945;
 1r de la Trieste-Opicina;
1946;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1947;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. 33 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1939. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1940. 3r de la classificaci general ;
1946. 8 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1947. Abandona (14a etapa). Vencedor d'una etapa;
1948. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. 3r de la classificaci general  ;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 25 de la classificaci general  ;
1947. 8 de la classificaci general  ;
1948. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Giordano Cottur ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231191" title="Danuta Hbner" nonfiltered="4241" processed="4233" dbindex="89315">

Danuta Hbner ( Nisko, Polnia 1948 ) s una economista, poltica i professora universitria polonesa que actualment ocupa el crrec de Comissria Europea de Poltica Regional en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 8 d'abril de 1948 a la ciutat de Nisko, poblaci situada al voivodat de la Subcarpcia. Va estudiar economia a la Universitat de Varsvia, ampliant els seus estudis posteriorment a la Universitat Autnoma de Madrid i la Universitat de Sussex, on realitz el seu doctorat l'any 1974. Des de l'any 1992 s professora l'Escola d'Economia de Varsvia.

Activitat poltica.
Sense estar afiliada a cap partit poltic el 1994 fou nomenada consellera del Primer Ministre de Polnia Waldemar Pawlak, aix com del Ministre de Finances. El 1995 fou nomenada sotsecretria del Ministeri d'Indstria i Comer, crrec que va desenvolupar fins el 1996. Aix mateix en aquest perode fou la lder de la delegaci polonesa que va permetre l'entrada d'aquest pas en la Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE). 

Entre 1996 i 1997 fou la cap de les negociacions bilaterals entre Polnia i la Uni Europea (UE), que van permetre l'entrada d'aquest pas en aquest organisme el maig del 2004. El 1998 fou nomenada consellera econmica del President de Polnia Aleksander Kwa niewski, esdevenint el 2001 Ministra d'Afers Exteriors i el 2003 Ministra d'Afers Europeus, crrec que ocup fins l'entrada de Polnia a la UE.

Amb l'entrada de Polnia com a membre de ple dret a la Uni Europea fou nomenada l'1 de maig de 2004 Comissria Europea de Comer en la Comissi Prodi, crrec que compart amb Pascal Lamy. En la formaci de la Comissi Barroso fou nomenada Comissria Europea de Poltica Regional, crrec que actualment ocupa.

Enllaos externs.
  Pgina de Danuta Hbner a la Comisis Europea;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231193" title="IES S'Agulla" nonfiltered="4242" processed="4234" dbindex="89316">









L'IES S'Agulla s un institut d'educaci secundria de Blanes.

 Histria .

El nom del centre.

El primer nom va ser el d'Extensi de l'IES Serrallarga, conegut tamb amb el nom de Blanes 3 per ser el tercer IES que funcionava a Blanes.

El nom oficial provenia del fet que el nostre institut va aparixer com una extensi, s a dir, com part d'un IES que ja existia a Blanes: L'IES Serrallarga. La ra d'aquesta creaci va ser que el 1992 hi havia tant l'alumnat matriculat que no hi cabia en els dos instituts de la poblaci, aix que es va decidir d'iniciar-se la creaci d'un altre centre per evitar el problema greu d'escolaritzaci que existia. Blanes 3 o IES de Blanes, com tamb se'l coneixia, eren el noms ms habituals per referir-se a l'extensi.

Per, igual com la resta d'instituts de Blanes que tenen com a denominaci un accident geogrfic, el nostre centre va adoptar el nom de S'Agulla, fent referncia a la punta rocallosa que es troba entre la costa de Blanes i Lloret de Mar.

 Els diversos Instituts .

El nostre institut ha tingut, amb l'actual, tres ubicacions.

La primera va ser l'antiga escola de la Safa, el 1992, que actualment s una escola d'ensenyaments per adults. L'equip de professors que va anar all va haver de condicionar l'antiga escola, ja que aquesta no reunia les condicions necessries. Amb l'augment de la matriculaci i aprofitant que quedava lliure l'edifici de l'antic CEIP Carles Faust, l'extensi es va ubicar all l'any 1993, per quedar-s'hi mentre es tirava endavant el projecte de construir un edifici del 1993-94 fins al 2000-01. Ara podem gaudir de tots els serveis que un institut de secundria necessita.

 El primer grup de professors i alumnes .

El primer curs, l'equip de professors i professores era bastant redut i era constitut per professorat voluntari: Felip Pons (director) Eduard Gri (Secretari) Merc Mundet, Carme Bargall, Carles Dolz, Alcia Aritja, M. del Vilar Gonzlez i Juan Miguel Snchez.

Ms endavant aquest equip es va anar transformant ja que alguns professors/es van marxar voluntriament i nou professorat s'hi va incorporar. El curs 1992/93 va comenar amb tres grups de 3r d'ESO, de 35 alumnes cadascun. En total 105 alumnes van iniciar la petita escola.

 Els directors .

L'antic director de l'IES Serallarga Felip Pons, va ser l'encarregat de portar un bon projecte de crear un nou institut per a Blanes. Amb tota la illusi del mn va aconseguir un grup de voluntaris que inici aquest repte amb unes infraestructures bastant pobres. Per amb moltes ganes, amb el anys l'IES S'agulla s'ha convertit en el que s ara.

Quan Felip Pons va sollicitar el trasllat a Camprodon, es va demanar a algunes persones que ja formaven part de l'equip directiu si alg estava interessat en ser director. En aquell moment Pep Torres va acceptar el repte i tant el claustre de professorat com el Consell Escolar va donar suport a la seva proposta d'equip directiu.

 Naixement d'un nou centre .

Un grup de professors i professores del Serrallarga i altres centres BUP i FP van endegar un nou projecte d'institut. En Felip Pons en fou el director. Ell es va entrevistar amb l'inspector, el senyor Comas i el delegat d'Ensenyament de Girona, el senyor Balcells, el qual li va dir que tirs endavant el projecte i la data en qu li manifestarien la notcia fou el 6 de maig de 1992. Segons en Felip aquesta data li porta bons records.

 Professorat que va participar en el projecte .

Una colla de professors i professores, entre els quals hi havia el mateix Felip de socials, l'Alcia de cincies naturals, la Merc de tecnologia i visual i plstica, etc, estaven illusionats amb uns dels objectius com ha remarcat en Felip, crear un nou centre amb esperit de reformar-se i sense prejudicis.

 Ubicaci i nom del nou centre .

El professorat va preparar durant setmanes en el Serrallarga, que per altre banda era el centre que la majoria del professorat integrava, el nou equip per posar en marxa noves maneres de treballar la reforma, ja que tots i totes rem aprenents de la nova metodologia que s'estava imposant. El claustre de professors feia de tot, des de treure pols fins a fregar  ja que l'Administraci noms va dir que es podia comenar, per no va donar els mitjans que hi feien falta. El centre es va situar en l'antiga escola la safa i depenia administrativament del Serrallarga, i durant uns cursos es va dir Blanes III.

 Com era el nou centre .

El nou centre era un veritable desastre com a espai, higiene i seguretat com recorda la Merc hi havia una sala que feia de magatzem que no estava ni pavimentada ni enguixada, noms entrava l'Eduard per por que alg s'ans cap avall ja que hi havia escletxes i perillava el trespol. L'espai era un veritable cau per a formigues com recorden 
La secretaria havia de fer la feina al passads perqu no hi havia espai suficient. No hi havia departaments.

 Installacions .

 Aules .

L'Institut t 4 aules per a cada curs a ms de les aules d'Informtica, Laboratoris, Audiovisuals, Biblioteca, Idiomes, Gimns.

 Informtica .

D'aules d'informtica l'institut en disposa de dues bastant grans.
Una est a la planta baixa i l'altra en el primer pis. Hi ha aproximadament uns 20 ordinadors per aula. La majoria dels ordinadors tenen com a sistema operatiu Linkat GNU/Linux, altres Windows i la majoria els dos sistemes operatius.

 Laboratoris .

L'institut disposa de diversos laboratoris com biologia, fsica i qumica  All van quasi tots els cursos, per els que ms hi van sn els de cicles formatius i els de batxillerat.

 Audiovisuals .

Est a la planta de baix. T una pissarra a la part del darrera i a la part del davant t un projector juntament amb la seva pissarra 
A ms s molt ampla, t unes 60 cadires, un ordinador, i una rdio. A ms d'aix, hi ha uns armaris mot grans.

 Biblioteca .

s un espai on es poden fer treballs, llegir, buscar informaci  A ms d'aix, est oberta a l'hora del pati i a l'hora del menjador. L'encarregada de la biblioteca es diu Nria, i s la que porta el prstec dels llibres.
Hi ha hores que diversos cursos hi van a llegir llibres, cmics o revistes en catal, castell o angls. En d'altres estones la responsable de la biblioteca s'ocupa d'alumnes que venen de diferents classes per buscar informaci i/o elaborar treballs.
En la biblioteca els alumnes guarden el seu Portafolis de Lectura que el comencen a elaborar en l'optativa de 1r d'ESO que es diu Aprendre a Aprendre i el van confeccionant al llarg de la seva escolaritat.
Hi ha 6 ordinadors (esperem que hi hagin 12)i es poden buscar fotos, informaci, mirar coses, estar en el msn  etc. Tamb hi ha un can on visualitzar DVDs, Power Points, etc.
En el curs 2006 -07 l'institut va guanyar un Projecte d'Innovaci de Biblioteques Escolars "Puntedu" per a tres cursos escolars.
A  la biblioteca s'est molt a gust.

 Aula d'Idiomes .

s l'aula en la que es fa angls, est constituda per 12 ordinadors, un projector, i un ordinador a part per als professors.
Est molt ben decorada, t dibuixos fets pels alumnes (sn del llibre de la selva).

 Gimns .

L'institut est equipat amb un gimns de grans dimensions que disposa d'una multitud d'equipaments per fer esport.

 Departaments .

Tot el professorat de l'institut est assignat a un departament. Hi ha 10 departaments: tecnologia, cincies socials, cincies naturals, matemtiques, idiomes, llengua castellana, llengua catalana, orientaci, expressi, matemtiques i cicles formatius.

 Consergeria .

Est situada a la porta principal.
s el lloc en el qual es fan les fotocpies, si et trobes malament criden a casa des d'all, tamb hi t les claus dels lavabos de baix, que els utilitzen tots menys els de primer i segon. (Noms els de primer i segon els utilitzem quan no hi ha ning a la sala de professors).

 Cafeteria .

La cafeteria es va inaugurar un any desprs de qu s'inaugurs l'institut. Es va fer un sorteig per veure qui portaria la cafeteria per ning s'hi va presentar, aix que se'n va fer crrec l'AMPA. La cafeteria est tot el dia oberta per noms es pot anar a comprar a l'hora del pati.

 El pati .

El pati est equipat amb una cafeteria que hem parlat anteriorment, tamb est equipat amb dos camps de futbol i dos de bsquet, a ms, es pot anar a la biblioteca que tamb hem parlat 

 Festes de l'IES S'Agulla .

A l'institut es fan aproximadament unes 3 festes 
La primera s per Carnaval, la segona s per Sant Jordi, i la tercera per final de curs.

-Per carnaval hem de venir disfressats perqu es fa un concurs d'aix, i qui desfilla millor guanya diners 

-A Sant Jordi fem uns dibuixos amb frases relacionades amb la histria de Sant Jordi, a ms d'aix cada profe designa unes activitats per fer (l'any passat vam mirar per un telescopi el Sol) 

-Per Final de curs fem una festa amb jocs d'aigua. Aquests jocs els preparen els alumnes de 4t d'ESO per recollir diners per la seva excursi de final de curs.

 Concursos de l'IES S'Agulla  .

Al l'institut es celebren diversos concursos amb premis econmics.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'IES-S'Agulla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231195" title="Johannes Nider" nonfiltered="4243" processed="4235" dbindex="89317">
Johannes Nider (Isny im Allgu, 1380 - Colmar, 13 d'agost de 1438), fou un frare dominic alemany.

Biografia.

Desenvolup un important paper en el Concili de Basilea. Fou un escriptor i polemista prolfic, autor de diversos tractats d'argument religis. 

Entr a l'orde dels dominics a Colmar el 1402. Desprs estudi a Colnia i posteriorment a la Universitat de Viena (1422-1426).

Prengu part al Concili de Constana (1414-1418) i va esdevenir un dels principals exponents dels corrents reformadors dins de l'Orde dels predicadors. Tamb va tenir un paper molt actiu en la persecuci dels hussites.

El 1428 fou elegit prior del convent de Nuremberg; l'any segent fou nomenat vicari general de la provncia d'Alemanya, crrec que va tenir fins a la seva mort. Tamb va ser prior del convent de Basilea.

El 1431 prengu part al Concili de Basilea (1431-1449). El 1434 fou enviat com a emissari del concili a la Dieta de Ratisbona.

Obres.

Entre les seves obres es poden destacar:

"De lepra morali", Norimbergae 1471; Colonia 1472 circa; Basileae 1475; Parisii, 1510.
Praeceptorium divinae legis i.e Tractatuus de decem praeceptis, un comentari als Deu manaments que va tenir 17 edicions a la impremta abans del 1500. ;
"Manuale confessorum ad instructionem spiritualium pastorum",  Coloniae 1467/1472; Norimbergae 1471; Parisii, 1473. ;
"Consolatorium timoratae conscientiae", Parisii 1478; Augustae 1484 ca.; Augustae 1494 ca.; Romae 1604.

La seva obra ms destacada s el "Formicarius", un tractat sota la forma del dileg entre teleg i el seu deixeble.  El "Formicarius", acabat entre el 1436 i el 1438, fou imprs tres vegades entre el 1472 i el 1484 i tingu cinc ulteriors edicions entre el  1516 i el 1692. El cinqu llibre, que tractava dels "enganys del malefici" (De maleficis et eorum deceptionibus) fou una de les principals fonts (junt amb el Directorium inqusitotum, de Nicolau Eimeric) del tractat Malleus Maleficarum (martell d'heretges, o de bruixes). 

Notes.



Referncies.
Abbiati, Sergio, Agnolotto, Attilio, Lazzati, Maria Rosario, La stregoneria. Diavoli, streghe, inquisitori dal Trecento al Settecento, Mil, Arnoldo Mondadori Editore, 1984, pgines 52-65 (introducci i traducci d'alguns passatges  del Formicarius) i pgina 354 (biografia i bibliografia)

Gbor Klaniczay, Entre visions angliques et transes chamaniques : le sabbat des sorcires dans le Formicarius de Nider, Mdivales, 44 (2003), 

Enllaos extrens.

 Documents medievals;
 Excerpts of the Formicarius: Nider;
 Excerpts of the Formicarius;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231196" title="Canal martim Brusselles-Escalda" nonfiltered="4244" processed="4236" dbindex="89318">


El Canal martim Brusselles-Escalda (Zeekanaal Brussel-Schelde en neerlands, canal maritime Bruxelles-Escaut en francs) s un enlla important de la xarxa de les vies navegables de Blgica. Connecta el port de Brusselles amb l'Escalda. Te una llargada de 28 km. s de la classe VI. 

Abans es deia canal Brusselles-Rupel o Willebroekse Vaart (en neerlands canal de Willebroek), del nom del poble on desembocava abans de les modernitzacions del 1965-1997. Es parla d'un canal martim per qu accepta embarcacions martimes fins a 4500 tones i embarcacions interiors empeses fins 9000 tones en connexi directe amb el port martim d'Anvers.


Histria.
 

s un dels canals ms vells de Blgica. 

Felip el Bo era el primer de d'exprimir al 1436 el desitg de construir un canal per a connectar Brusselles a l'Escalda. El projecte va ajornarse per qu les estats de la senyoria de Mechelen van protestar per que temien perdre el peatge al riu Zenne. Al 1531 Carles V renov l'atorgament per l'obra noms van comenar el 16 de juny 1550. El canal original tenia quatre rescloses i enllaava els molls nous a la capital del Brabant amb el Rupel.

Al segle XIX els molls centrals de Brusselles van omplir-se en canviant el curs del canal per a connectar-lo amb el Canal Brusselles-Charleroi. Als anys 1970 un tram del canal omplert va servir per a la construcci de l'estaci del metro Sint-Katelijne Sainte-Cathrine cobert d'un estany per a evocar el canal d'antany al qual noms els noms de certs carrers mantenen la memria: Arduinkaai, Kolenkaai, Houtkaai , el que seria en catal moll de la pedra, del carb, de la madera .

Dues fases de modernitzaci van tenir lloc al segle XX: al 1932 una nova resclosa a Wintam a la desembocadura al Rupel i una altra a Kapelle-op-den-Bos que va reemplaar-ne dues: la de Vilvoorde i la de Humbeek. Per a eixamplar-lo a la seva capacitat (Classe VI) van caldre 32 anys, de 1965 a 1997. Des de l'inauguraci de la resclosa de Hingene, el canal es desemboca directament a l'Escalda i noms t dues rescloses.

Geografia.
El canal s important per a l'aprovisionament de le ciutat de Brusselles, 30% del ctrec s petroli tot i que el vlum va minvar molt del mxim de 14 millions de tones al 1974 a noms 7 milions de tones al 1995. Al 2006 el port ha fet 4200 tones de transport propi i 3198 tones en trnsit, dels qual noms el 3 % eren embarcacions martimes. 


Infraestructures.

Resclosa de Zemst: 205m x 25m;
Resclosa de Wintam-Hingene: 205m x 25m;

Galleria .

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231202" title="Marc Claudi Marcel (pretor)" nonfiltered="4245" processed="4237" dbindex="89319">
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 188 aC i en aquest crrec va condemnar a dos nobles romans que foren declarats culpables d'ultratge cap a dos ambaixadors cartaginesos. Alguns pensen que fou aquest Marcel el que fou pretor el 185 aC i no el seu homnim el cnsol del 183 aC Marc Claudi Marcel V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231203" title="Gai Claudi Marcel Menor" nonfiltered="4246" processed="4238" dbindex="89320">
Gai Claudi Marcel Menor (Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom, germ de Marc Claudi Marcel VII.

El 50 aC fou elegit cnsol, crrec que va exercir el 49 aC. Sembla que va rebre suports pel crrec per ser opositor a Juli Csar. Sovint se'l confon amb el seu cos Gai Claudi Marcel, cnsol el 50 aC, i per aix aquest s anomenat Major, i el present personatge (cnsol el 49 aC), Menor, nicament a efectes de distinci.

Menor va tenir com a collega a Luci Corneli Lntul. Encara com electe va investir a Gneu Pompeu amb el comandament de l'exrcit, cosa que era un acte illegal; el mateix dia que va comenar a exercir el crrec va presentar una rogatio per establir mesures contra Juli Csar que llavors era a Ravenna. Es creu que era poc hbil polticament i no va tenir part destacada en els esdeveniments que van seguir.

Quan va esclatar la guerra va fugir de Roma i va anar a Cpua i desprs cap a Brundusium i Dyrrhachium amb part de l'exrcit pompei. El 48 aC dirigia una part de la flota pompeiana, i ja no torna a ser esmentat el que fa pensar que va morir en algun combat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231204" title="Gai Claudi Marcel Major" nonfiltered="4247" processed="4239" dbindex="89321">
Gai Claudi Marcel Major (Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat rom. Se l'identifica com a Major per evitar confusions amb el seu cos ms jove que fou cnsol el 49 aC.

Va gaudir de l'amistat de Cicer. Encara que era pompei tenia relacions amb Juli Csar perqu estava casat amb Octvia, germana d'August i per tant neboda de Csar. Fou per influncia de Gneu Pompeu i del seu cos Marc Claudi Marcel VII (cnsol el 51 aC) que va poder ser cnsol el 50 aC. 

En el seu perode fou hostil a Csar, per les seves mesures foren vetades pel seu collega Luci Emili Paulle i el trib Gai Curi, que encara que anteriorment enemics de Csar, darrerament havien estat guanyats per aquest a la seva causa. Es diu que Csar va intentar subornat tamb a Marcel per aquest va rebutjar qualsevol intent.

L'1 de mar del 50 aC Marcel va portar al senat rom una rogatio per la qual Csar havia de ser apartat del comandament, proposta que fou vetada per Curi; quan es podia tornar a presentar Pompeu estava malalt i ms tard es van fer els comicis de crrecs pel 49 aC i per aix la qesti va quedar posposada; si que va aconseguir que el senat decrets la retirada de dues legions de les que tenia Csar sota el seu comandament, amb l'excusa que es necessitaven per la guerra amb Prtia. Quan aquestes tropes van arribar a Itlia foren aquarterades a Cpua sense ser enviades a cap lloc; va crrer la noticia que Csar avanava cap a Roma amb quatre legions i Marcel va proposar al senat que Pompeu fos nomenat immediatament al front de les forces a Itlia, per com que la noticia no es va confirmar, el senat no va donar el consentiment. Llavors Marcel va investir a Pompeu noms amb la cobertura de la seva prpia autoritat i la de l'altre cnsol, Lntul.

Al 49 aC, al esclatar la guerra, Marcel s'oposava a sortir d'Itlia, i quan tots van marxar ell va restar. Per la seva relaci amb Csar fou perdonat. El 47 aC va intercedir pel seu cos Marc Claudi Marcel VII que vivia mig exiliat a Mitilene. En els anys segents va gaudir d'una elevada posici que li garantia el seu enlla amb Octvia. 

Va viure fins l'any 41 aC ja que la seva vdua estava prenyada quan fou promesa a Marc Antoni i quan va donar a llum el 40 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231205" title="Gai Claudi Marcel (pretor)" nonfiltered="4248" processed="4240" dbindex="89322">
Gai Claudi Marcel (Caius Claudius M. F. M. N. Marcel) fou el pare de Gai Claudi Marcel Major.

Fou pretor el 80 aC i desprs va succeir a Marc Emili Lpid com a governador de Siclia on les exaccions d'anteriors governadors havien deixat la provncia en mal estat, que la seva justcia i bon tracte va restaurar. Quan va acabar el seu govern se li van erigir esttues i el festival de la Marcellea, institut en commemoraci del conqueridor de Siracusa (Marc Claudi Marcel III), fou llavors considerat en honor seu.

Fou un dels membres del collegi d'ugurs on tamb havia entrat Cicer. El 70 aC fou un dels jutges que va jutjar a Verres. Encara era viu el 51 aC quan el seu fill fou elegit cnsol per l'any 50 aC, per sens dubte va morir no massa temps desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231206" title="Marc Claudi Marcel (gendre d'August)" nonfiltered="4249" processed="4241" dbindex="89323">
Marc Claudi Marcel  (Marcus Claudius C. F. C. N. Marcellus) fou un magistrat rom fill de Gai Claudi Marcel Major i d'Octvia (germana d'August). Va nixer vers el 43 aC i el 39 aC ja fou proms en matrimoni a la filla de Sext Pompeu com una de les condicions de la pau signada aquest any entre Pompeu i Octavi, encara que el matrimoni mai es va celebrar (Pompeu va morir el 35 aC).

El 29 aC August, al retorn d'Egipte, va repartir un congiarium als joves romans en nom de Marcel; el 25 aC apareix junt a Tiberi presidint uns jocs organitzats per August per celebrar la fundaci de la seva colnia d'Emrita a Hispnia, i poc desprs, segurament el mateix any, August el va adoptar com a fill i li va donar a la seva filla Jlia en matrimoni; tamb el va fer admetre al senat amb rang pretori i li va fer donar el privilegi de ser cnsol deu anys abans de l'edat legal.

El 24 aC fou elegit edil curul pel 23 aC i aquest darrer any va celebrar uns magnfics jocs; a finals d'aquest any una infecci que el va afectar es va anar agreujant i va morir poc desprs a Baiae, tot i l'atenci estricte del metge Antoni Musa. Tenia noms 20 anys. La seva mort fou vista com una calamitat publica, car com a fill adoptiu i gendre d'August i per la seva joventut i capacitat, s'esperava el mxim de la seva figura. 

El 14 aC August va dedicar un teatre proper al frum a la memria de Marcel.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231207" title="Marc Claudi Marcel (militar)" nonfiltered="4250" processed="4242" dbindex="89324">
Marc Claudi Marcel  (Marcus Claudius Marcellus) fou un militar i jutge rom de desconeguda relaci amb la famlia Claudi Marcel. Cicer, com a distinci, l'anomena el pare de Esern (Marc Claudi Marcel Esern (cnsol))

Apareix junt amb Gai Mari a la Gllia el 102 aC quan va jugar un paper important en la derrota dels teutons a Aquae Sextiae. El 90 aC se l'esmenta com a lloctinent de Luci Juli Csar a la guerra social, i desprs de la derrota del cnsol rom, Marcel, amb un grup de soldats, es va tancar a la fortalesa d'Esrnia al Samni on va resistir per fora temps, fins que fou obligat a rendir-se per manca de menjar. Aquest fet per, no demostra ni indica amb seguretat que els Marcel Esern descendeixen d'aquest personatge.
 
Fou jutge el 81 aC en el judici contra Publi Quinti i fou un orador de cert mrit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231208" title="Wintam" nonfiltered="4251" processed="4243" dbindex="89325">


Wintam s un nucli del municipi de Bornem a la provncia d'Anvers a Blgica. Hom hi troba la resclosa que connecta el Canal martim Brusselles-Escalda amb el Rupel. El poble s fora enclavat entre el Rupel i el bra nou del canal que va directament a l'Escalda.
L'antic poble de pescadors que es troba en terres sobrealades va desenvolupar-se desprs de la gran inundaci de l'Escalda del 1825 quan la poblaci d'uns pobles vens ms baixos hi trob un lloc d'habitaci ms segur.

Al 1969 va fusionar amb Hingene. Aquesta nova entitat va integrar-se i al 1977 a Bornem.

Referncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231209" title="Marc Claudi Marcel Esern" nonfiltered="4252" processed="4244" dbindex="89326">



Marc Claudi Marcel Esern (cnsol), cnsol any 22 aC;
Marc Claudi Marcel Eserni (orador), orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231210" title="Marc Claudi Marcel Esern (cnsol)" nonfiltered="4253" processed="4245" dbindex="89327">
Marc Claudi Marcel  Esern  (Marcus Claudius  Marcellus Aeserninus) fou un magistrat rom. Probablement s el mateix personatge que fou cnsol el 22 aC. 

Era qestor a Hispania l'any 48 aC sota Quint Cassi Long. Les exaccions d'aquest van provocar un mot a Corduba i Cassi el va enviar a la ciutat a reprimir la revolta, per Marcel es va unir als amotinats i es va posar al seu front oposant-se a Cass, per proclamant la seva lleialtat a Juli Csar. Encara que durant un temps els dos homes es van enfrontar, Marcel va evitar un xoc directe amb Long; quan el nou procnsol Marc Lpid va arribar, Marcel se li va sotmetre immediatament i va posar als seus homes sota el seu comandament. Va perdre el favor de Csar, per l'havia recuperat abans del 44 aC. Es va casar amb Asnia, filla de Gai Asini Polli, cnsol el 40 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231211" title="Marc Claudi Marcel Eserni (orador)" nonfiltered="4254" processed="4246" dbindex="89328">
Marc Claudi Marcel  Esern  (Marcus Claudius M. F.  Marcellus Aeserninus) fou un magistrat rom fill de Marc Claudi Marcel  Esern (cnsol)  (Marcus Claudius  Marcellus Aeserninus).

De jove es va trencar una cama mentre participava en uns jocs (els jocs troians) en presencia d'August i del seu avi Gai Asini Polli, i com a resultat els jocs van ser abolits. El seu avi el va educar amb cura i especialment el va entrenar en oratria. 

L'any 20 Pis li va encomanar la seva defensa del crrec d'haver enverinat a Germnic Csar per va rebutjar. Probablement va tenir al menys un fill conegut per Asini Marcel, esmentat per Tcit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231212" title="JAMMA" nonfiltered="4255" processed="4247" dbindex="89329">

JAMMA respon a les incials Japanese Amusement Machine Manufacturers' Association exactament s un tipus de connexionat per a videojocs. Tamb s el nom del consorci japons, qu, durant els anys 80, i que va duur a la llum un tipus de connex estandard per a mquines recreatives de video jocs.

Encara avui en dia moltes estan en funcionament i es poden trobar amb facilitat plaques JAMMA a ebay o altres llocs de venda de 2a ma o de colleccionistes.

ms info a:
http://www.jamma.or.jp/







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231213" title="Lucien Teisseire" nonfiltered="4256" processed="4248" dbindex="89330">






Lucien Teisseire (Saint-Laurent-du-Var, 11 de desembre de 1919) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1941 i 1955, aconseguint 9 victries. 

Palmars.
1942;
 1r al Circuit de les viles d'aigua d'Alvrnia;
 Vencedor d'una etapa al Circuit del Mont Ventor;
1943;
 1r a La Turbie;
 1r a Mont Chauve;
1944 ;
 1r de la Pars-Tours;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r del Gran Premi de Provena;
 1r de l'Omnium de la ruta - prova en pujada;
1946 ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1947 ;
 1r del Gran Premi de l'Echo a Oran;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1948 ;
 1r del Gran Premi del Pneumtic;
 1r a Beauze;
 3r al Campionat del Mn de ciclisme;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1951 ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 1r del Gran Premi de Cannes ;
1952 ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Constantina;
1953 ;
 1r del Critrium del Dauphin Libr i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
1954;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
1955 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Manche;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 11 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1948. 6 de la classificaci general;
1949. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1951. 31 de la classificaci general;
1952. 59 de la classificaci general;
1953. 26 de la classificaci general;
1954. 23 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1955. 45 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Lucien Teisseire ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231214" title="Ketelvaart" nonfiltered="4257" processed="4249" dbindex="89331">


El Ketelvaart tamb anomenat Ketelvest enllaa el Leie amb l'Escalda a Gant. Amb els seus 800 metres s un dels canals ms curts per tamb ms vells de Blgica que des de gaireb un millenari fa part de la xarxa de les vies navegables.
Histria.
El canal s'ha construit a linici segle XII i feia part de les fortificacions de la ciutat medieval. Era una part del primer cintur de fortificacions de la ciutat. Fins al 1777, una de les quatre portes de la ciutat, es trobava a ambds marges del canal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231215" title="Canal de Monsin" nonfiltered="4258" processed="4250" dbindex="89332">


El Canal de Monsin enllaa el Canal Albert amb el Mosa a Lieja. Amb els seus 750 metres s un dels canals ms curts de la xarxa de les vies navegables de Blgica



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231218" title="Xarxa utilitria de Catalunya" nonfiltered="4259" processed="4251" dbindex="89333">
La xarxa utilitria de Catalunya s una xarxa geodsica tridimensional que abasta tot el territori de Catalunya, i es recolza en les xarxes primries i secundries estatals.

En gran part, les observacions de la xarxa utilitria es basen en satllits i es complementen amb observacions d'anivellaci i amb el geoide de Catalunya calculat per l'Institut Cartogrfic de Catalunya.

La distribuci dels punts no s uniforme sin que varia entre distncies d'uns vuit-cents metres a les rees urbanes, on la major densitat d'edificaci fa menys convenient les observacions amb GPS, i uns deu kilmetres a les zones muntanyoses, on per contra l's de mtodes satellitals resulta ms efica.

Tot i que enfocada principalment cap a la geodsia espacial, en el disseny de la xarxa tamb es t en compte en la mesura possible, especialment a les rees urbanes, el requeriment de visibilitat entre vrtexs quan es fan servir tcniques de topografia clssica.

 Vegeu tamb .

 Geodsia;
 Cartografia;

Enllaos externs.
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Cerca de punts de la xarxa utilitria de Catalunya;

Referncies.
 Xarxa utilitria de Catalunya - ICC;
   National report of Spain 95-99 - IUGG XXII GENERAL ASSEMBLY;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231219" title="Gran Premi d'ustria del 1978" nonfiltered="4260" processed="4252" dbindex="89334">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1978, disputat al circuit de sterreichring  el 13 d'agost del 1978.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   Ronnie Peterson   1: 37. 71;
 Volta  rpida:  Ronnie Peterson   1: 43. 12   ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231221" title="Atac a Tudela" nonfiltered="4261" processed="4253" dbindex="89335">





El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283. 

El 1283 Eustaqui de Beaumarchais, governador de Navarra al front de quatre mil cavallers va irrompre al Regne d'Arag, entrant i conquerint el castell d'Ull, a Navardn i altres viles dels voltants, i pocs mesos desprs, ajudat per molts aranesos i en especial per Augr de Berbed, senyor de Ls va envair la Vall d'Aran entre l'1 i el 11 de novembre de 1283 i van ocupar completament la vall.

Mart IV coron com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana el 27 de febrer de 1284 a Pars.

Pere el Gran acavaba de completar el Setge d'Albarras, aliat del Regne de Navarra i pertant del Regne de Frana, conquerint el senyoriu a Joan Nunyez de Lara i incorporant-lo al Regne d'Arag.

El Setge de Tudela.
La resposta a l'intent d'invasi de Felip III de Frana a la Corona d'Arag des del Regne de Navarra del 1283 es va tancar l'any segent amb el contraatac de Pere el Gran a l'horta de Tudela. El rei va deixar la m lliure als almogvers, que van talar l'horta sembrant el terror.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231226" title="Josep Maria Llad i Figueres" nonfiltered="4262" processed="4254" dbindex="89336">
Josep Maria Llad i Figueres (Barcelona, 30 de juliol, 1910 - 9 de maig 1996) fou un periodista i advocat catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i collabor a La Publicitat, L'Opini i La Humanitat i dirig "ltima Hora. Tamb fou secretari de l'Associaci de Periodistes de Barcelona. 

Durant la guerra civil espanyola fou oficial de la columna Maci-Companys i en acabar el conflicte s'exili. Va publicar a Nia la revista Per Catalunya, rgan del Front Nacional de Catalunya i redact el Journal d'un expatri catalan (1946) del comte de Gell. Torn a Catalunya el 1950 i fou redactor de Tele-Exprs i de Tele/Estel.  El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

 Obres .
 14 d'abril (1938);
 El 19 de juliol a Barcelona (1938);
 Los ismos (1958);
 Raquel Meller (1963);
 La guerra de los seis das (1967)  ;
 Ferran Valls i Taberner (1970) amb Joan Antoni Parpal;
 Amadeu Vives : 1871-1932 (1988);
 Homenatge a vint-i-vuit catalans eminents : Medalles d'Or de la Generalitat 1978-1991 (1992);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231228" title="Merc Llimona i Raymat" nonfiltered="4263" processed="4255" dbindex="89337">
Merc Llimona i Raymat (Barcelona 1914 - 1997) fou una illustradora de llibres per a infants catalana. Pertanyia a una famlia amb tradici catalana i artstica, ja que era filla de Joan Llimona i Bruguera i neboda de l'escultor Josep Llimona. Estudi a l'Escola de la Llotja, al taller del seu oncle i a l'Acadmia Dalmases. Collabor tamb en revistes infantils i va fer originals destinats a estamperia i nadales, amb uns dibuixos expressius i tendres que tenen fora cura de l'ambient. Ha estat presidenta del Cercle Artstic de Sant Lluc (1936-1966) i de l'Associaci Professional d'Illustradors (API). 

El 1940 va illustrar el seu primer llibre, Blancanieves, publicat per Editorial Joventut, per el seu primer gran xit va ser Tic-Tac (1942). Ha publicat ms de 50 llibres, ha estat membre honorria de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i professora de la Mtua Escolar Blanquerna. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Part dels seus originals es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

 Obres .
 Illustracions .
 Tic Tac (1942);
 Bib, el soldadet de plom (1986);
 Peter Pan i Wendy (1994);
 Autobiografies .
 No m'oblidis mai. Diari d'una collegiala (1995) ;
 Han passat els anys (1996);

 Bibliografia .
 Montserrat Castillo Merc  Llimona Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-7845-020-6 Catleg de l'exposici a la Biblioteca de Catalunya, desembre 2007;

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231229" title="Josep Many i Vendrell" nonfiltered="4264" processed="4256" dbindex="89338">
Josep Many i Vendrell (Barcelona 1909 - 2000) fou un periodista i escriptor catal. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comer Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya , el 1937 en fou enviat com a delegat a la Gran Bretanya. 

Acabada la guerra civil espanyola, va romandre exiliat a Londres i form part del nucli d'activistes catalans del Consell Nacional de Catalunya (Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta). Durant la Segona Guerra Mundial fou comentarista de la BBC en les emissions per a Espanya i hi organitz emissions en catal, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1947. El 1952 fou un dels fundadors de l'Anglo-Catalan Society i corresponsal a Londres dels diaris Clarn de Buenos Aires, Excelsior de Mxic i de l'Avui. Tamb collabor habitualment a Destino i a La Vanguardia amb el pseudnim de Jorge Marn. 

A la fi del franquisme va tornar a Catalunya, on fou membre del patronat de Rdio Associaci de Catalunya i fou guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1994 el ttol de Membre Honorari de l'Imperi Britnic. Tamb ha rebut el premi Albert Viladot el 1995 i el premi God de periodisme de 1998.

 Obres .
 Los ingleses son as (1956);
 La coronacin en Inglaterra (1953);
 Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957);
 Margarita de Windsor (1960);
 La venus de Trafalgar Square (1976);

 Enllaos externs .
 Obituari a El Mundo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231237" title="Enric III del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="4265" processed="4257" dbindex="89339">

Enric III (29 d octubre de 1017   5 d octubre de 1056), anomenat el Negre o el Piets, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermnic de la Dinastia Slica. Era el primer fill de Conrad II d Alemanya i Gisela de Subia, i el seu pare el nomen duc de Baviera (com a Enric VI) desprs de la mort del Duc Enric V. El dia de Pasqua de 1028, havent estat el seu pare coronat emperador, Enric va ser escollit Rei d Alemanya i coronat a la catedral d Aquisgr per l Arquebisbe Pilgrim de Colnia. A la mort del duc Herman IV de Subia el 1308 el seu pare li conced tamb aquest ducat (com a Enric I) i el ducat de Borgonya, que Conrad havia heretat el 1033. A la mort del seu pare el 4 de juny de 1039, esdevingu l nic governant del regne i el 1046 fou coronat emperador a Roma pel Papa Climent II.

Es cas Gunilda de Dinamarca, filla del rei Canut el Gran, el 1306. A mort de Gunilda dos anys desprs es torn a casar amb Agns de Poitiers, dilla del Duc d'Aquitnia. Entre els fills d'aquests segon matrimoni s'hi troben el futur emperador Enric IV i Judit de Subia.

Es va enfrontar a Hongria, que convert en el seu feu ampliant la frontera dels seus dominis fins al riu Leitha. Tamb combat als ducats per mantenir el poder imperial.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231246" title="Lishui" nonfiltered="4266" processed="4258" dbindex="89340">


Lishui (xins simplificat: pinyin: Lshu   Sh ) s una ciutat de nivell de prefectura en la provncia del sud-oest Zhejiang, la Repblica Popular de Xina. Aix confina Quzhou, Jinhua i Taizhou al nord, Wenzhou al sud-est, i la provncia de Fujian al sud-oest. Lishui vol dir " l'Aigua Bella, " en el xins. 

Histria.
Lishui t una histria molt llarga, ja que durant el perode de Cultura Liangchu fa 4000 anys, hi havia tribus que vivien a l'rea. Al 589, un prefactor anomenat Chuzhou va ser establert per la Dinastia Sui amb Kuocang, Songyang, Linhai, Yongjia, Angu i comtats Lechen sota la seva jurisdicci. Tres anys ms tard, el nom del prefactor va ser canviat a Kuozhou i desprs al Comtat Yongjia en 607. El nom va ser canviat un altre cop a Kuozhou al 621 durant la Dinastia Tang, al Comtat Jinyun en el 1r any de l'Era Tianbao (742)i un altre cop a Kuozhou al 1r any de l'Era Qianyuan (758).

Al 779, durant la Dinastia Tang, va ser anomenat un altre cop el Comtat Lishui. El nom de l'rea va ser canviat altra vegada l'any 1276 durant la Dinastia de Yuan a Chuzhou Dl. i a Annan Fu al 19o any de regla de Zhizheng (1359). El nom de l'rea va ser mantingut com a Chuzhou Fu fins al Ming i Dinasties Qing quan va ser canviat un altre cop a Lishui. A l'any 1935, van donar a l'rea el nom oficial Lishui el Districte de Supervisi Administratiu. Al 1949, el Districte Lishui Especial va ser establert, per llavors suprimit al 1952. Ms tard, va ser rehabilitat al 1963 i l'rea va ser renombrada com l'rea Lishui Administrativa, que s com s'anomena avui en dia.

Cap a l'any 1997, les ciutats de Longquan, Qingtian, Jinyun, Yunhe, Qingyuan, Suichang, Songyang i comtats Jingning sota la jurisdicci de l'rea Lishui Administrativa, amb la ciutat de Lishui com la seva oficina central. Un fet interessant s que l'nic She people la Nacionalitat el Comtat Autnom en la naci, Jingning, s oposat aqu. A la prefactura Lishui, hi ha 129 pobles, 65 ciutats, 3661 pobles administratius, i 156 comunitats de venatge amb una poblaci total d'aproximadament 2.45 milions.

Geografia.
Lishui City est situada al Sud-oest de la Provncia Zhejiang on es troben Zhejiang i la provncia Fujian . Les muntanyes de l'rea pertanyen al Sistema de Muntanya Wuyi. El terreny en l'rea Lishui s'inclina del sud-oest al nord-est amb 3573 pics de la muntanya que arriben a una altitud de 1000 metres o ms. La muntanya ms alta a la Provncia de Zhejiang, que s 1929 metres d'alt, s localitzada prop de Lishui i es diu pic de Huangmao.


La Ciutat de Lishui cobreix aproximadament 17,298 quilmetres quadrats, entre els quals el 88.42 % s el 5.52 % muntanyenc s la terra de plantaci, i el 6.06 % s la cala, el cam i el poble. Lishui t un clima de mons subtropical amb quatre estacions diferents. La precipitaci anual mitjana s 14002275mm, i la temperatura mxima anual s 31.5-38.3. El Riu Ou controla per davant de la ciutat i desemboca a l'Est del Mar Xins.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231251" title="Llus Rigalt i Farriols" nonfiltered="4267" processed="4259" dbindex="89341">
Llus Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) fou un pintor, dibuixant i gravador catal. 

 Biografia .
Fill de Pau Rigalt, primer professor de perspectiva i paisatge de l'escola oficial de la Llotja de Barcelona, es form all i a Madrid, amb Prez Villaamil. Successor del seu pare a l'escola de Llotja (1845), de la que arribaria a director entre 1877 i 1887, conegu la Frana de l'escola de Barbizon. L'etapa ms activa com a pintor s'esdevingu entre 1850 i 1860, quan viatjant per tot Catalunya dibuix els seus paisatges i monuments. 

 Obra .

Fou l'autntic patriarca del paisatgisme romntic catal, en olis minuciosos i elegants que reelaborava idealitzant el paisatges originals. La seva obra com a dibuixant s ingent (noms a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que ell fou membre, ja n'hi ha vora set-cents) i s fruit dels seus viatges, sobretot estivals, per Catalunya i pel sud de Frana; el resultat fou un retrat fidelssim  del pas i d'una gran qualitat. Public obres didctiques i un eclctic Album enciclopdico-pintoresco de Industriales (1857). s tamb representat al MNAC de Barcelona, al Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i a altres museus de Martorell, Matar, a la Fundacin Santander, la Biblioteca de Catalunya -on a ms de dibuixos s'hi conserven matrius seves d'aiguafort-, etc.

 Referncies .
 Raimon Casellas, El dibuixant paisatgista Llus Rigalt, Barcelona 1900.
 Francesc Fontbona, Llus Rigalt, Cercle Artstic de Sant Lluc, Barcelona 1996.
 Victoria Dur, Catleg del Museu de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. Dibuixos de Llus Rigalt, Barcelona 2002.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231256" title="Nagpur" nonfiltered="4268" processed="4260" dbindex="89342">

Nagpur s un municipi de l'ndia, la segona capital de l'Estat de Maharashtra. T les funcions comercials i poltiques ms importants de la regi de Vidarbha i s la tretzena ciutat ms poblada de l'ndia, amb una poblaci de 2,1 milions d'habitants. 

Aquesta ciutat s coneguda a tot el pas amb el nom de Santra Nagari pel seu cultiu de taronges d'alta qualitat. 

Nagpur t una extensi d'uns 220 km, el seu clima s sec o suaument humit durant la major part de l'any menys en les poques de pluja.

La major part de la poblaci de Nagpur es de classe mitja, per en els ltims anys ha augmentat la poblaci de milionaris. 

La ciutat s la segona ms neta i verda de la ndia, desprs de Bangalore. La ciutat no t molta delinqncia, s una de les ciutats ms segures del pas. 

Tenen un aigua de molta qualitat, per tenen restriccions d'electricitat que dura de dos a quatre hores per la manca de centrals elctriques. 

Nagpur t una festa molt important, el Ram Navami que se celebra a finals de mar o principis d'abril. Acull espectaculars shobha yatra i moltes carrosses que tracten sobre el Ramayana






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231258" title="Lliga espanyola d'hoquei patins masculina" nonfiltered="4269" processed="4261" dbindex="89343">


La Lliga espanyola d'hoquei patins s'inici la temporada 1969-70. Actualment rep el nom d'OK Lliga.

El campi de la competici originriament i els primers classificats actualment disputen la temporada segent la Copa d'Europa. Els classificats en les posicions segents disputen la Copa de la CERS juntament amb el campi de la Copa del Rei.

Tots els ttols se'ls repartixen clubs catalans (amb la excepci dels gallecs del Liceo HC). Els ms destacats sn: Reus Deportiu, Igualada HC i FC Barcelona.

Historial.


Palmars.


Enllaos externs.
Reial Federaci Espanyola de Patinatge (RFEP) ;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231259" title="Copa espanyola d'hoquei patins masculina" nonfiltered="4270" processed="4262" dbindex="89344">
La Copa d'Espanya d'hoquei patins masculina (iniciada amb el nom de Copa del Generalsimo, actualment anomenada Copa del Rei) s una de les competicions ms antigues disputades a Espanya, ja que data la primera edici de l'any 1944. El campi de la competici disputava la temporada segent la Recopa d'Europa, actualment es classifica per disputar la Copa de la CERS. Des de 1999 es disputa el format de fase final a 8 equips.

Els clubs catalans sn els grans dominadors del palmars de la competici, destacant el RCD Espanyol durant les dcades dels 40 i 50; el CP Voltreg, el CP Vilanova i el Reus Deportiu durant els anys 60 i 70; i el FC Barcelona des dels anys 80 (amb l'acompanyament dels gallecs del Liceo HC).

Historial.


Palmars.



Enllaos externs.
Reial Federaci Espanyola de Patinatge (RFEP) ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231261" title="Josep Espar i Tic" nonfiltered="4271" processed="4263" dbindex="89345">
Josep Espar i Tic (Barcelona, 22 de desembre de 1927) s un poltic, advocat i empresari catal. s un del promotors culturals ms actius de Catalunya.

L'any 1950 es llicencia en Dret per la Universitat de Barcelona. L'any 1954 s'uneix al grup CC, format per catalanistes cristians. L'any 1960 es veu implicat en els Fets del Palau de la Msica.

Espar i Tic fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya (1974). Es presenta al Senat per CiU l'any 1980.

Al seu torn, Espar i Tic va participar en la creaci del diari Avui, la revista Cavall Fort, la discogrfica EDIGSA i l'editorial L'Arc de Ber.

L'any 1984 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Darrerament, ha participat de manera activa en el "Collectiu per un bon traat del TGV", que intenta aconseguir que el traat del tren d'alta velocitat eviti la Sagrada Famlia de Barcelona.

Una de les seves ltimes batalles s la de tirar endavant el Tercer Congrs Catalanista 2008-2009, que considera indispensable.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231266" title="Club Pat Taradell" nonfiltered="4272" processed="4264" dbindex="89346">


El Club Pat Taradell s un club d'hoquei sobre patins de Taradell (Osona). T equips base i un equip senior. El seu primer equip va assolir l'ascens a la 1a divisi estatal la temporada 2006-2007 desprs que a la temporada anterior, la 2005-2006, se li escaps l'ascens a l'ltima jornada. 

Palmars.
 Campi de la 1a Nacional Catalana, ascens a 1a Divisi (2006-2007);

Plantilla 2007-08.


Enllaos externs.
Ajuntament de Taradell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231270" title="Exposici d'art" nonfiltered="4273" processed="4265" dbindex="89347">
Les exposicions d'art sn exhibicions d'obres artstiques amb finalitat divulgativa o comercial.

En la seva forma actual sn un producte tpic del segle XIX, quan amb la revoluci liberal, el pblic interessat en l'art es generalitz, Tanmateix en segles anteriors ja hi havia exposicions pbliques oficials d'obres d'art en llocs com Pars, on des del segle XVII es celebraven peridicament els Salons. Aquest model an imposant-se, en parallel a les seccions de Belles Arts de les nombroses Exposicions Universals que se celebraren a diverses ciutats del mn.
Al mateix temps, per, tamb anaven proliferant les exposicions collectives organitzades per cooperatives de pintors, escultors, etc., que a Barcelona tingueren un auge especial els anys quaranta i cinquanta del segle XIX amb la "Sociedad de Amigos de las Bellas Artes". Sovint s'installaven en edificis fets exprs com el que planej el mestre d'obres Jeroni Granell a la Gran Via de Barcelona el 1868.

Tanmateix el model que arrel ms i que fou ms freqent va ser el privat: la galeria d'art -com la Sala Pars de Barcelona- regida per un marxant que hi acollia constantment mostres collectives de diversos artistes, que al quedar un temps a la vista del pblic acabaven venent-s'hi. Cap a finals del segle XIX an apareixent, primer molt espordicament i ja al nou segle amb ms freqncia, la exposici individual, que al llarg del segle XX ha proliferat extraordinriament als milers de galeries d'art que emergeixen a les principals ciutats.

s a travs de les exposicions que s'ha portat a terme principalment la difusi de l'art i el colleccionisme en l'edat contempornia.

 Fonts . 
Joan A. Maragall, Histria de la Sala Pars, Selecta, Barcelona 1975.
Slvia Flaquer i Revaud & M Teresa Pags i Gilibets, Inventari d'artistes catalans que participaren als Salons de Pars fins l'any 1914, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1986.
Antnia Montmany i cols., Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938), I.E.C., Barcelona 1999.
Antnia Montmany i cols., Repertori de catlegs d'exposicions collectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938), I.E.C., Barcelona 2002.
Llusa Sala Tubert, Les exposicions a Barcelona durant la Guerra Civil, "Revista de Catalunya", Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231273" title="Viana do Castelo" nonfiltered="4274" processed="4266" dbindex="89348">

Viana do Castelo s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2001 tenia 88.628 habitants. Limita al nord amb Caminha, a l'est amb Ponte de Lima, a sud amb Barcelos i Esposende i a l'oest amb l'Oce Atlntic. 

Situat al marge dret de l'estuari del riu Lima, entre l'oce Atlntic i el mont de Santa Luzia, el clima s temperat martim, plujs i fresc. Envoltat de turons, a la seva dreta hi reposa una platja de sorra daurada en forma de mitja lluna sense cap construcci que la malmeti.

 Poblaci .
                           


Freguesies.

 Afife;
 Alvares;
 Amonde;
 Vila Nova de Anha;
 Areosa (Viana do Castelo);
 Barroselas;
 Cardielos;
 Carreo;
 Carvoeiro;
 Castelo do Neiva;
 Chaf;
 Darque (Viana do Castelo);
 Deo;
 Deocriste;
 Freixieiro de Soutelo;
 Lanheses;
 Mazarefes;
 Meadela (Viana do Castelo);
 Meixedo;
 Monserrate(Viana do Castelo);
 Montaria;
 Moreira de Geraz do Lima;
 Mujes;
 Neiva;
 Nogueira ;
 Outeiro;
 Perre;
 Portela Sus;
 Santa Marta de Portuzelo, anteriorment Portuzelo;
 Santa Leocdia de Geraz do Lima;
 Santa Maria de Geraz do Lima;
 Santa Maria Maior (Viana do Castelo);
 Serreleis;
 Subportela;
 Torre;
 Vila de Punhe;
 Vila Franca;
 Vila Fria;
 Vila Mou;
 Vilar de Murteda;

 Histria .

La ciutat va rebre la seva primera carta el 1258, atorgada pel rei Alfons III. Va portar el nom de Viana da Foz do Lima fins al 1848, data en la qual un decret de les reines Maria II li va donar el nom actual al mateix temps que li era reconegut el rang de ciutat.

La ciutat ha conegut un passat gloris, grcies a la seva forta tradici martima, i sobretot per l'existncia de drassanes. A partir del segle XVI, els seus mariners van sortir a pescar bacall als bancs de Terranova i fins i tot van establir contactes amb les ciutats hansetiques.

 Economia .

La poblaci activa representa a penes el 24% de la poblaci urbana, a causa de la crisi de la indstria regional; d'aquest percentatge, el 73,3% treballa al sector terciari, el 21,3% en la indstria i el 5,4% al sector primari.

 Llocs d'inters .

Esglsia major;
Palau del Concelho;
Antic hospital de la Misericrdia;
Monte de Santa Luzia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231274" title="Codi ISTAT" nonfiltered="4275" processed="4267" dbindex="89349">
El codi ISTAT (en itali codice ISTAT) s un codi d'identificaci dels municipis italians elaborat amb finalitats estadstiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

El codi consta de sis xifres formades per dos grups de tres xifres. Les tres primeres identifiquen la provncia i les tres segents identifiquen el municipi en l'mbit de la provncia. 

La primera assignaci dels codis es va fer el 1966 segons l'ordre alfabtic del municipi dins la provncia. Les inclusions posteriors han seguit un ordre correlatiu independentment del seu ordre alfabtic, i en cas de variaci de la denominaci es mant el mateix codi.

Llista de codis de provncia.
Llista de codis i sigles de les provncies italianes agrupats per regions.


Vegeu tamb.
Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).
Llista de provncies d'Itlia per ordre alfabtic.
Regions d'Itlia.

Enllaos externs.
Definici del codi segons l'ISTAT ;
Formulari de cerca de codis ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231275" title="Joaquim Pals i Bosch" nonfiltered="4276" processed="4268" dbindex="89350">
Joaquim Pals i Bosch (Terrassa, 11 de mar del 1961), tamb conegut com a Quim Pals, va ser jugador i s actualment entrenador d'hoquei sobre patins, dirigint el primer equip del FC Barcelona.

Considerat un dels millors jugadors del mn d'hoquei en els anys 80, va desenvolupar tota la seva carrera com a jugador en el Bara. Durant les seves 13 temporades com a jugador del primer equip, del que va arribar a ser capit, va conquistar els principals trofeus internacionals i nacionals: sis Copes d'Europa, un mundial de clubs, cinc lligues espanyoles, una Recopa d'Europa, etc. 

Tamb va ser titular indiscutible amb la selecci espanyola d'hoquei sobre patins, amb la que va disputar un total de 87 partits, i va conquistar un mundial i tres campionats d'Europa.

Com a entrenador tamb ha desenvolupat la major part de la seva carrera lligat al FC Barcelona, encara que no va ser fins l'estiu de 2005 quan es va fer crrec del primer equip, com a primer entrenador i desprs d'haver passat tres temporades entrenant el CP Real Alcobendas.

 Palmars com a jugador .
FC Barcelona.
 6 Copes d'Europa (1980, 1981, 1982, 1983, 1984 i 1985);
 5 Lligues espanyoles (1980, 1981, 1982, 1984 i 1985);
 4 Copes del Rei (1981, 1985, 1986 i 1987);
 1 Recopa d'Europa (1987);
 1 Mundial de Clubs (1981-82);
 1 Copa de les Nacions  (1980);

Selecci espanyola.
 1 Campionat del Mn "A" (1980);
 3 Europeus (1981, 1983 i 1985);

 Palmars com a tcnic .
FC Barcelona.
 2 Copes d'Europa (2006/07, 2007/08);
 1 Copa de la CERS (2005/06);
 1 Copa Intercontinental (2008);
 2 Copes Continentals (2005/06 i 2006/07);
 3 OK Lligues / Lligues espanyoles (2005/06, 2006/07, 2007/08);
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (2007);
 1 Supercopa espanyola (2006/07);

FC Barcelona (2n entrenador).
 3 Copa d'Europa (2000, 2001 i 2002);
 3 Supercopes d'Europa;
 5 OK Lligues / Lligues espanyoles;
 4 Copes del Rei / Copes espanyoles;
 1 sotscampionat de la Lliga Europea (2003);

 Altres crrecs .
 Categories inferiors del FC Barcelona (juvenil, junior i coordinador de la pedrera: 1992-1995);
 Coordinador de la Secci d'Hoquei patins del FC Barcelona (2002-2005);
 Seleccionador mascul de Xile;
 Seleccionador femen d'Egipte;

Enllaos externs.
Informaci al lloc web del FC Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231278" title="Sanguina" nonfiltered="4277" processed="4269" dbindex="89351">

La sanguina s una tcnica pictrica basada en una varietat d'xid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa. Pot tenir diferents tonalitats, totes elles dintre de la gamma dels vermells (d'aqu el seu nom, ja que recorda a la sang), des del vermell ataronjat fins al roig intens.

Anomenada antigament sinopia -per la ciutat turca de Sinope, d'on procedia l'hematites-, va ser utilitzada en principi per als dibuixos preparatoris dels frescs: el traat de sanguina era aplicat directament sobre el revestiment del mur que s'anava a pintar. La sanguina es va convertir en tcnica de dibuix com a tal a finals del segle XIV, utilitzada llavors sobre paper amb la seva forma slida- traat deixat per la barra de la sanguina-, o b amb forma lquida -aigua aplicada amb pinzell-, i barrejada molt sovint amb altres tcniques: ploma, pedra negra o guix blanc.

Les qualitats essencials d'aquest material sn la lluminositat i el poder illusionista en l'acabat de les encarnacions, que fan d'aquesta tcnica idnia per a tot tipus d'estudis, tant com el retrat com el nu. La sanguina ha estat utilitzada per nombrosos pintors, especialment Leonardo, Miquel ngel, Pontormo, Lorrain, Le Brun, Fragonard i els impressionistes francesos -Manet, Renoir, Morisot, etc-.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231283" title="96 Aquarii" nonfiltered="4278" processed="4270" dbindex="89352">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD, Alcyone, (14 novembre 2007)



96 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,56.

Enllaos externs.
Base de dades d'estrelles Alcyone Astronomical Tables;
SIMBAD, 96 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231294" title="Suetoni" nonfiltered="4279" processed="4271" dbindex="89353">
Gai Suetoni Tranquil, en llat Gaius Suetonius Tranquillus; (70 - 126), fou un un escriptor llat de l'poca imperial, exponent fonamental del gnere biogrfic.

Biografia.

Nascut a l'entorn del 70 en un lloc imprecs del Laci, en una familia dequites. El pare, Suetoni Letus, era un trib militar.

Estudi retrica i jurisprudncia, arribant a ser advocat. Va ocupar crrecs importants sota l'emperador Adri, i bastants ms sota Traj, passant a formar part del personal amb contacte ms directe amb l'emperador. Fou, de fet, el seu secretari personal (magister epistolarum), i en tal qualitat tenia accs als documents ms importants dels arxius imperials. 

Amic i corresponsal de Plini el Jove, fou a instncies seves que aquest darrer va esdevenir governador de Bitinia. 

No es tnen massa ms dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta est establerta per alguns al voltant del 126, mentre que altres la situen una quinzena d'anys desprs, entorn el 140.

Obres.
De viris illustribus.
El De viris illustribus ("Els homes famosos"), que t el seu clar precedent en Cornelio Nepote, analitza les figures i les personalitats illustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filsofs, gramtics i retrics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l'obra se'n conserva gaireb intacta noms la secci reservada als gramtics i als retrics, tot hi mancar-ne la part final. 

Desprs d'un ndex on indica els escriptors que hi seran tractats, Suetoni ofereix breus retrats (alguns molt breus) de cadascun, qua han contribuit al desenvolupament de l'estudi de la gramtica a Roma. L'atenci es centra a referir les novetats que cada gramtic ha aportat, ms que en les seves dades biogrfiques. 

De les altres seccions del De viris illustribus, en resten noms algunes vides, la real atrubuci de les quals a Suetoni tampoc s, per altra banda, pacfica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de Terenci (que constitueix la font del comentari d'Eli Donat a les comdies terencianes, la vida de Quint Horaci Flac i la de Luc. Tamb formaria part del De poetis la vida de Virgili, de la que procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.

De vita Caesarum.
Les  Vides les dotze Csars sn molt ms extenses i han arribat als nostres dies gaireb completes (manca noms una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronolgic, el retrats biogrfics de Csar, Csar August, Tiberi, Calgula, Claudi, Ner, Galba, Ot, Vitelli, Vespasi, Titus i Domici.

En l anlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma rgida ja que l autor la modifica segons les seves necessitats, que es mant constant: descripci dels orgens familiars, carrera abans de l ascensi al poder, vida pblica i qestions relatives a Roma, vida privada, aspecte fsic i darrers dies abans de la seva mort. 

Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposici documents de primera m (decrets, senatus consulta, actes del Senat, ...), tots ells fonts molt tils per a la seva obra, i que sn molt tils als historiadors moderns per a la reconstrucci del perode. Tamb se serv de fonts no oficials, com escrits propagandstics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d alimentar el gust per l ancdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat. 

Notes.



Bibliografia.
Suetonius, De grammaticis et rhetoribus, ed. R. A. Kaster, Oxford, Clarendon Press, 1995, pp. 190-196.
Sutone, Vie des douze csars, I-III, texte tabli et traduit par Henri Ailloud, Paris, Les Belles Lettres, 1967;
A. Wallace-Hadrill, Suetonius, Londres 1983.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231298" title="Dinastia Slica" nonfiltered="4280" processed="4272" dbindex="89354">
La Dinastia Slica va ser una nissaga de quatre reis germnics que regnaren durant l alta edat mitjana (1024-1125), tamb comeguda com a Dinastia Francnia pels orgens de la famlia i el seu paper com a ducs de Francnia. Tots quatre reis foren coronats tamb emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic.

Van obtenir el poder a la mort de l ltim rei de la Dinastia Saxona-Otoniana el 1024, i la posterior elecci com a rei d Alemanya del primer monarca de la famlia: Conrad II. Tres anys desprs seria coronat emperador a Roma.

Els quatre reis slics de la dinastia (Conrad II, Enric III, Enric IV i Enric V) van governar l imperi del 1027 al 1125, i van establir la seva monarquia com una de les potncies ms poderoses d Europa. Van aconseguir desenvolupar un sistema administratiu permanent basat en una classe de funcionaris que responien directament a la corona.

Orgens.

La dinastia va ser fundada per Werned de Worms i el seu fill el Duc Conrad el Vermell de Lorena, que mor el 955. Conrad el Vermell s havia casat amb Luitgard, una filla de l emperador Ot I, i del matrimoni nasqu el Duc Ot I de Carntia.

El primognit del duc Ot fou el Papa Gregori V. El seu tercer fill va ser el comte Enric de Speyer, que fou el pare del primer emperador slic Conrad II.

Govern del Sacre Imperi.

Un dels motius de l xit dels primers slics va ser la seva aliana amb l esglsia; poltica iniciada per Ot I, que els proporcion el suport que necessitaven per sobmetre els ducs rebels. Les bones relacions es trencaren el 1075 en el que es conegu com la disputa de les investidures, una conflicte que esclat quan el papa reformista Gregori VII va demanar a Enric IV que renuncis als seus drets sobre l esglsia alemanya. El papa tamb va qestionar el concepte del dret div dels monarques i obtingu el suport de diversos sectors de la noblesa germnica interessada a limitar l absolutisme imperial.

El papa tamb va prohbir als religiosos de donar suport obert a Enric sota pena d excomuni. Enric se sotmet al papa i va viatjar fins al nord d Itlia per fer penitncia i rebre n l absoluci. Per al tornar a Alemanya va continuar investint religiosos i perpar l elecci d un antipapa.

La disputa entre la monarquia i el papat va resultar en una guerra que assol el Sacre Imperi des del 1077 fins a la signatura del concordat de Worms el 1122. Segons aquest acord el papa obtenia l exclusivitat del nomenament de crrecs religiosos per el rei d Alemanya disposaria de dret de vet.

El control imperial d Itlia es perd temporalment, i la corona es torn dependent del suport poltic de les diferents faccions de l aristocrcia. El feudalisme s estengu i molt governants locals acumularen poder, territoris i grans exrcits passant a administrar les seves propies terres. Els ms poderosos d aquets governants passaren a anomenar-se prnceps en lloc de ducs.

La disputa amb el poder local i amb l Esglsia acabaria passant factura a la monarquia, que perdria preeminncia (especialment en comparaci a d altres monarquies europees com Frana o Anglaterra). La vida cultural tamb se n vei ressentida; per exemple no es va fundar cap universitat al Sacre Imperi durant el segle XIV.

La dinastia slica finalitz amb l emperador Enric V, que mor sense descendncia legtima. El futur rei Hohenstaufen Conrad III era net d Enric IV a travs de la seva filla Agns, de manera que la seva dinastia descendia dels reis slics.

Emperadors slics.

Conrad II: 1024-1039, emperador des de 1027;
Enric III: 1039-1056, emperador des de 1046;
Enric IV: 1056-1106, emperador des de 1084;
Enric V: 1106-1125, emperador des de 1111;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231302" title="Cardassi" nonfiltered="4281" processed="4273" dbindex="89355">
Els cardassians eren uns ssers pacfics i espirituals en un passat, per l'esgotament dels recursos del seu planeta els va convertir en guerrers i conquistadors. L'adquisici de nous territoris i tecnologies va provocar la mort de milions d'ssers innocents. El planeta natal s conegut com Cardssia Prime. Els cardassians utilitzen el seu sistema judicial com garant per a la poblaci del bon funcionament de la Uni. A Cardssia tothom s culpable mentre no es demostri el contrari. Aquest sistema provoca l'execuci de molts innocents per ho consideren compensat perqu creuen que aix s'evita la comissi de delictes. En 2328 la Uni Cardassiana va conquistar el planeta Bajor, mantenint-lo en el seu poder durant gaireb 70 anys. El govern s controlat pel comandament Central, que t al seu crrec a l'Orde Obsidiana, una fora militar de gran poder. La Uni Cardassiana es va aliar amb el domini en l'any 2373 en la seva lluita contra la Federaci, l'Imperi Klingon i l'Imperi Romul.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231306" title="Moguer" nonfiltered="4282" processed="4274" dbindex="89356">

Moguer s una localitat de la provncia d'Huelva, Andalusia, Espanya. L'any 2006 comptava amb 18.441 habitants (INE). La seva extensi superficial s de 204 km i t una densitat de 90,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 16' N, 6 50' O. Es troba situada a una altitud de 51 metres i a 19 quilmetres de la capital de provncia, Huelva i a noms 80 km de la ciutat de Sevilla. Molt proper de la vena ciutat de Palos de la Frontera, i a pocs quilmetres de les platges de Mazagn, mancomunitat pertanyent a ambds municipis, Moguer i Palos de la Frontera.

Moguer s un dels anomenats Lugares Colombinos, que sn aquells van tenir especial rellevncia en el Descobriment d'Amrica.

 Poblaci .
Evoluci de la poblaci des de 1900.


Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:640 height:380
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:20000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:2000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:400 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1900 text:1900
  bar:1910 text:1910
  bar:1920 text:1920
  bar:1930 text:1930
  bar:1940 text:1940
  bar:1950 text:1950
  bar:1960 text:1960
  bar:1970 text:1970
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:1996 text:1996
  bar:1998 text:1998
  bar:1999 text:1999
  bar:2000 text:2000
  bar:2001 text:2001
  bar:2002 text:2002
  bar:2003 text:2003
  bar:2004 text:2004
  bar:2005 text:2005
  bar:2006 text:2006

PlotData=
  color:barra width:20 align:center
   	   	 
  bar:1900 from:0 till: 8455
  bar:1910 from:0 till: 7546
  bar:1920 from:0 till: 8028
  bar:1930 from:0 till: 7051
  bar:1940 from:0 till: 6821
  bar:1950 from:0 till: 7140
  bar:1960 from:0 till: 7222
  bar:1970 from:0 till: 8068
  bar:1981 from:0 till: 10004
  bar:1991 from:0 till: 12193
  bar:1996 from:0 till: 13371
  bar:1998 from:0 till: 13749
  bar:1999 from:0 till: 14030
  bar:2000 from:0 till: 14389
  bar:2001 from:0 till: 14731
  bar:2002 from:0 till: 15610
  bar:2003 from:0 till: 15980
  bar:2004 from:0 till: 16349
  bar:2005 from:0 till: 16961
  bar:2006 from:0 till: 18441

PlotData=

  bar:1900 at: 8455 fontsize:S text: 8.455 shift:(0,5)
  bar:1910 at: 7546 fontsize:S text: 7.546 shift:(0,5)
  bar:1920 at: 8028 fontsize:S text: 8.028 shift:(0,10)
  bar:1930 at: 7051 fontsize:S text: 7.051 shift:(0,5)
  bar:1940 at: 6821 fontsize:S text: 6.821 shift:(0,20)
  bar:1950 at: 7140 fontsize:S text: 7.140 shift:(0,5)
  bar:1960 at: 7222 fontsize:S text: 7.222 shift:(0,10)
  bar:1970 at: 8068 fontsize:S text: 8.068 shift:(0,5)
  bar:1981 at: 10004 fontsize:S text: 10.004 shift:(0,10)
  bar:1991 at: 12193 fontsize:S text: 12.193 shift:(0,5)
  bar:1996 at: 13371 fontsize:S text: 13.371 shift:(0,4)
  bar:1998 at: 13749 fontsize:S text: 13.749 shift:(0,6)
  bar:1999 at: 14030 fontsize:S text: 14.030 shift:(0,20)
  bar:2000 at: 14389 fontsize:S text: 14.389 shift:(0,5)
  bar:2001 at: 14731 fontsize:S text: 14.731 shift:(0,10)
  bar:2002 at: 15610 fontsize:S text: 15.610 shift:(0,5)
  bar:2003 at: 15980 fontsize:S text: 15.980 shift:(0,10)
  bar:2004 at: 16349 fontsize:S text: 16.349 shift:(0,20)
  bar:2005 at: 16961 fontsize:S text: 16.961 shift:(0,3)
  bar:2006 at: 18441 fontsize:S text: 18.441 shift:(0,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Font; Institut Nacional d'Estadstica d'Espanya - Elaboraci grfica per Wikipedia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231307" title="Uadi" nonfiltered="4283" processed="4275" dbindex="89357">




Uadi (el-uadi,       , uad    ) s un mot d'origen rab utilitzat per denominar els llits (lleres) de rius a regions clides i rides o desrtiques com el Magrib i sia Menor. Aquestes lleres sn canals de desgus, poden tenir fins a ms de 100 m d'amplria; noms transporten aigua durant breus temporades plujoses (d'hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara ms espordiques i impredictibles, tant en l'poca de l'any en qu ocorren com en la quantitat de pluja. En aquestes regions l'escassa vegetaci s xrica, espinosa, de creixement lent i est limitada al venat dels uadis. Si en el subsl o a la superfcie d'aquests s'emmagatzema l'aigua, la vegetaci pot prendre un carcter ms exuberant i originar un tipus d'oasi encara que la vegetaci natural en aquests s normalment reemplaada per espcies domstiques (palma datilera, arbres fruiters, hortalisses, herbes per a farratge ), sembrades pels qui habiten i usufructuen l'oasi.
 
El nom de molts rius de la pennsula Ibrica comena per  Guad- , especialment en el sud, (Guadalquivir, Guadiana, Guadarrama, Guadajira, Guadalhorce ); possiblement van rebre el seu nom per conformar uadis en el seu recorregut. En altres zones rides com la pennsula de Guajira, Colmbia i la costa del mar Carib a l'occident de Veneuela tamb ocorren rius estacionals i aquests presenten uadis, encara que el terme no es fa servir a Sud-Amrica. 

Nota: el mot Guajira no t cap relaci amb uadi, s una coincidncia, es deriva de Wayuu, l'tnia que habita aquestes regions des d'poques precolombines. A Colmbia es fa servir el terme jagey per dipsits superficials d'aigua a zones amb sequeres estacionals perllongades; es desconeix si el terme est relacionat amb els uadis o amb la cultura Wayuu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231308" title="26 Aquarii" nonfiltered="4284" processed="4276" dbindex="89358">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD, Alcyone (14 novembre 2007)


26 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,66. Segons la base de dades Alcyone aquesta estrella s del tipus K2III, i s de la magnitud aparent 5,67.

Enllaos externs.
Alcyone Astronomical Tables;
SIMBAD, 26 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231312" title="Star Trek: Voyager" nonfiltered="4285" processed="4277" dbindex="89359">
Star Trek: Voyager s una srie de televisi basada en l'univers de Star Trek  de  Gene Roddenberry. Fou emesa per primera vegada als Estats Units des del 16 de gener del 1995 fins al 23 de maig del 2001. Consta de 7 temporades i 172 captols, 4 temporades de les quals han estat doblades al catal i emesos per Televisi de Catalunya.

Dins l'univers de Star Trek, la srie s'inicia en la data este lar 48315.6 i presenta els viatges d'exploraci de la nau USS Voyager, sota el comandament de la capitana Kathryn Janeway (interpretada per Kate Mulgrew), fins a l'acabament de la srie en la data este lar 54973.4.

Personatges principals.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231313" title="Tau1 Aquarii" nonfiltered="4286" processed="4278" dbindex="89360">



Per altres sistemes estellars amb designaci de Bayer, vegeu 2 Aquarii.;

Tau Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la Constellaci d'Aquari. Est aproximadament a 260 anys-llum de la Terra.

  Aquarii s una nana de la seqncia principal blanca  del tipus A i de la magnitud aparent +5,68. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231319" title="19 Aquarii" nonfiltered="4287" processed="4279" dbindex="89361">





|- style="background-color: #E0E0FF; text-align: center;"
| colspan="2" | Origen de les dades:
|- style="text-align: center;"
| colspan="2" | SIMBAD, Alcyone, (14 novembre 2007)


19 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,71. s una subgegant blanca-groga del tipus F0IV. Est aproximadament a 445 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
Alcyone Astronomical Tables;
SIMBAD, 19 Aqr;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231327" title="Karen Blixen" nonfiltered="4288" processed="4280" dbindex="89362">
 
Karen Christence Blixen-Finecke (Rungsted, Dinamarca, 17 d'abril del 1885 - 7 de setembre del 1962), escriptora en dans i angls. A banda del pseudnim Isak Dinesen, que li don popularitat, tamb sign Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrzel.

 Infncia . 
El seu pare, Whihelm Dinesen, militar, parlamentari, es va sucidar quan ella tenia 10 anys, turmentat per no resistir la pressi de patir sfilis. La seva mare, Ingeborg Westenholz, va quedar sola amb cinc fills al seu crrec, als quals va poder mantenir grcies a l'ajuda familiar. Karen, com les seves germanes, es va educar en prestigioses escoles susses. 

 Viatge a frica . 
Karen Dinesen es va casar amb el seu cos lluny el bar Bror Blixen-Finecke, amb qui va iniciar a Kenya una plantaci de caf. El matrimoni va ser difcil. En el primer any, el seu marit li va contagiar la sfilis, per tot i aix, la malaltia mai no es va manifestar de forma greu. A Nairobi, Karen va conixer en Denys Finch Hatton, un pilot de l'exrcit britnic establert a Kenya. 

Van encetar una relaci amorosa intensa, per problemtica. Al poc temps (1925), el matrimoni va decidir divorciar-se i Karen Blixen va quedar a crrec de la plantaci fins que la caiguda dels preus agrcoles del 1931 la van forar a vendre-la i tornar al seu pas natal. 

Si b ja havia publicat alguns treballs, s ara quan comena la seva carrera literria sota diversos pseudnims, el ms conegut dels quals s Isak Dinesen, amb el que va publicar una srie d'apunts autobiogrfics sobre la seva vida a frica. Per va ser Memries d'frica (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. Ultra les moltes edicions en llibre, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pellcula de gran xit, Out of Africa, amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes.

Hom va batejar amb el seu nom un asteroide descobert el 1985, el (3318) Blixen.

 Obra .
 Eneboerne (1907), amb el pseudnim Osceola;
 Pljeren (1907), dOsceola;
 Familien de Cats (1909), dOsceola;
 Sandhedens hvn (1926), signada Karen Blixen;
 Seven Gothic Tales (1934), amb el pseudnim Isak Dinesen. Set contes gtics, traducci catalana de Jordi Arbons (Barcelona: Columna, 1995);
 Out of Africa (1937), dIsak Dinesen. Memries de l'frica, traducci de Xavier Pmies (Lleida: Pags, 1999);
 Winter's Tales (1942), dIsak Dinesen. Contes d'hivern, traducci de Toni Pascual (Barcelona: Edicions 62, 1986). El conte del grumet, traducci de Neus Nueno (Mxic: Fondo de Cultura Econmica, 2006);
 Gengldelsens Veje (1944), amb el pseudnim Pierre Andrzel;
 Last Tales (1957), dIsak Dinesen;
 Anecdotes of Destiny (1958), dIsak Dinesen (inclou el conte Babette's Feast, que origin l'oscaritzada Babettes gstebud, una pellcula del 1987 dirigida per Gabriel Axel i protagonitzada per Stphane Audran);
 Skygger p Grsset (1960), de Karen Blixen;
 Osceola (1962) de Karen Blixen, en dans;

 Obres pstumes .
 Ehrengard (1963, en dans. Traducci d'Ernest Riera (Barcelona: Columna, 2000);
 Essays (1965);
 Efterladte fortllinger (1975);
 Breve fra Afrika: 1914-31 (1978);
 Daguerreotypes and Other Essays (1979);
 On Modern Marriage and Other Observations (1986);
 Karyatiderne: en ufuldendt historie (1993);
 Breve 1931   1962 (1996), en dans;
 Karen Blixens kunst = The Art of Karen Blixen (2001);

 Enllaos externs .
 Karen Blixen   Plana web de l'escriptora ;
 Biografia ;
 El Museu Karen Blixen de Dinamarca ;
 El Museu Karen Blixen a Kenya ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231331" title="Josep Amat" nonfiltered="4289" processed="4281" dbindex="89363">


 Josep Amat Pags, pintor (1901-1991).
 Josep Amat Montcunill, president de l'empresa Akasvayu i president del CB Girona.
 Josep Amat i Girbau (Barcelona, 1940), cientfic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231342" title="Francesc Gimeno" nonfiltered="4290" processed="4282" dbindex="89364">

 Francesc Gimeno i Arasa (1858 - 1927), pintor i dibuixant catal. ;
 Francesc Gimeno Barn (1912 - 1978), pintor valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231344" title="Pembroke Dock" nonfiltered="4291" processed="4283" dbindex="89365">


Pembroke Dock (en galls Doc Penfro) s una ciutat i port en el comtat galls de Sir Benfro. Est situada a la desembocadura del riu Cleddau, en la badia d'Aberdaugleddau, i s la tercera ciutat ms gran del comtat.

 Histria .
Abans del 1814, l'rea que ara ocupa aquesta poblaci era -en general- terrenys agrcoles, i la zona rebia el nom de Paterchurch, una denominaci que es remunta al 1289.  Sembla que inicialment s'hi va construir una torre medieval que, com altres fortificacions posteriors  dels segles divuit i dinou, hauria servit de post de guaita. En el segle disset, diversos edificis s'aplegaven a prop de la torre, i el lloc ja tenia cementiri propi. Pels voltants del 1802, les edificacions de Paterchurch eren enrunades gaireb del tot i, en l'actualitat, noms en resten les runes de la torre, conservades en el recinte de la drassana.

La Torre de Paterchurch era el centre d'una gran finca que s'estenia des de Pennar Point fins a Cosheston. Desprs de passar per les mans d'un seguit de propietaris rurals -les famlies Adams, Owen i Meyrick- les terres on es construirien les drassanes i la nova ciutat quedaren en mans de la famlia Meyrick.

La ciutat de Pembroke Dock va ser fundada en el 1814, quan la Marina Reial hi feu aixecar unes drassanes. Al 10 de febrer del 1816 s'hi avararen els dos primers vaixells, les fragates de 28 canons Valorous i Ariane. En un interval de 112 anys s'hi construren 268 vaixells per a la Marina Reial, cinc dels quals "Iots Reials".

El creixement de les dimensions i la importncia de la drassana portaren a prevenir-les d'un hipottic atac, i amb aquesta finalitat es comen el 1844 a fer-hi casernes per la futura guarnici. A l'any segent arribaren efectius d'infanteria de Marina de la Portsmouth Division, i ms endavant passaren molts altres regiments per la poblaci. Entre el 1849 i el 1857 es van construir dues torres Martello en els extrems sud i nord de les drassanes.

El darrer vaixell avarat fou per a la Royal Fleet Auxiliary, el petrolier Oleander, el 26 d'abril del 1922.

El tancament de la drassana a l'any 1926 deix molts treballadors en l'atur fins al 1931, quan la RAF hi establ una base d'hidroavions, que duraria les tres dcades segents; en el 1943 era la base operacional d'aquests avions (especialment dels tipus Sunderland i PBY Catalina) ms gran del mn. Donada aquesta importncia, no s estrany que, durant la Segona Guerra Mundial, la Luftwaffe alemanya bombardegs les installacions. El 19 d'agost del 1940, un Junkers Ju 88 bombardej un seguit de dipsits de combustible a Pennar. El foc causat per les explosions crem durant 18 dies i a Gran Bretanya s considerada la conflagraci ms important des del Gran Incendi de Londres. La postguerra fou una poca de prosperitat per a la ciutat, que s'allarg fins al 1957, quan s'anunciaren els primers retalls en la guarnici de la RAF. En uns pocs anys (1965) s'estronc definitivament tota presncia militar .

La prosperitat de la ciutat es refaria amb la construcci de les installacions de refinat de petroli i d'una central elctrica de fuel, per mai en els nivells d'ocupaci que hi havia quan les drassanes estaven en plena activitat.

 Actualitat .

Avui en dia, la major part de la indstria naval de la poblaci ha desaparegut. La ciutat continua caracteritzant-se per un alt nivell d'atur, baixa inversi pblica i privada, i edificis en decadncia. La fi de la dcada dels norantes i comenaments dels 2000 van veure una revifalla grcies a l'obertura de grans magatzems com Tesco i Alda i l'inici del Cleddau Business Park. Malauradament, la major part del cintur verd que es va reservar per al Business Park roman en venda i sense desenvolupar. La fallida dITV Digital el 2002 tamb fou molt perjudicial a la poblaci, ja que pleg el centre d'atenci telefnica que l'empresa hi havia establert.

Les dues torres Martello s'han preservat fins al present: una s un museu local, i l'altre s de propietat privada i est fora conservada. El mur de la drassana est substancialment completa, i ha estat recentment restaurada per experts. Dos dels hangars que acolliren els hidroavions emprats en la segona guerra estan registrats com a protegits i en espera de nous usos. Tamb s'ha reconstrut recentment l'esglsia de la drassana que -de moment- est sense s concret.

La poblaci est ben comunicada per la carretera A477, que neix a Sanclr, passa per Pembroke Dock i per l'estuari del Daugleddau via el Pont del Cleddau fins a Hwlffordd, capital del comtat. Doc Penfro t tamb una terminal de ferris amb dues sortides diries a Rosslare, Irlanda.

 Enllaos externs.
Una altra plana de Doc Penfro ;
Plana del ward de Llanion del programa Communities First del govern galls ;
Plana del Pembroke Dock Sunderland Trust Histria i documentaci del pas dels hidroavions Sunderland per la poblaci ;
Memries de la Segona guerra mundial: la RAF a Pembroke Dock ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231350" title="Albert Bourlon" nonfiltered="4292" processed="4284" dbindex="89366">

Albert Bourlon (Sancergues, 23 de novembre de 1916) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1936 i 1939 i un cop acabada la guerra entre 1946 i 1951. En aquests anys aconseguir 9 victries. 

Palmars.
1936 ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Chteaumeillant;
1937 ;
 1r del Circuit de Viena;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Sant-Jean d'Angly;
1947 ;
 1r de la Pars-Bourges;
 1r del Premi d'Ussel;
 Venceodr d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de l'Oest ;
1951 ;
 1r del Premi de Cosne-sur-Loire;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 35 de la classificaci general;
1947. 21 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Bourlon;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231353" title="44 Aquarii" nonfiltered="4293" processed="4285" dbindex="89367">
44 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,75.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231354" title="Port de la Vall" nonfiltered="4294" processed="4286" dbindex="89368">

El Port de la Vall s una entitat de poblaci del municipi del Port de la Selva a l'Alt Empord. En el cens de 2006 compta amb 2 habitants. En aquest lloc s'hi situa un cmping del mateix nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231355" title="50 Aquarii" nonfiltered="4295" processed="4287" dbindex="89369">
50 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,76.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231358" title="51 Aquarii" nonfiltered="4296" processed="4288" dbindex="89370">
51 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,79.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231360" title="Cendra" nonfiltered="4297" processed="4289" dbindex="89371">
A qumica analtica, cendra s el nom donat a tots els components que no es consideren orgnics o aigua. Aquests sn components que queden (com a "cendres") desprs de la combusti d'una mostra, i consisteixen bsicament en xids de metall.

La cendra s un dels components de l'anlisi biolgica dels materials, i consisteix principalment de sals, composts no orgnics. Aix inclou sals de metall que sn importants pels processos que requereixen ions com el Na+ (Sodi), K+ (Potassi), Ca+ (Calci), tamb inclou traces de minerals necessaris per molcules niques, com la clorofilla o l'hemoglobina.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231363" title="35 Aquarii" nonfiltered="4298" processed="4290" dbindex="89372">
35 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent s 5,81. s del tipus B3. Las seves coordenades galctiques sn longitud 37,16 latitud -57,76.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231364" title="74 Aquarii" nonfiltered="4299" processed="4291" dbindex="89373">
74 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,80.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231370" title="Giuseppe Tacca" nonfiltered="4300" processed="4292" dbindex="89374">

Giuseppe Tacca (Cavaglio d'Agogna, Itlia, 12 d'agost de 1917 - Villepinte, Frana, 18 d'octubre de 1984) va ser un ciclista itali de naixement, per que el 2 de juliol de 1948 es nacionalitz francs, amb el nom de Pierre Joseph Tacca.

Fou un ciclista professional entre 1939 i 1952, aconseguint 10 victries. 

Palmars.
1945 ;
 1r del Gran Premi del Desembarcament Sud;
 1r del Circuit dels vins de Borgonya;
1946 ;
 1r del Tour de Corrze;
 1r del Circuit del Maine lliure;
1947 ;
 1r del Trofeu Internacional del Sud-oest;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1948;
 1r de la Pars-Nantes;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
 1r a Saint-Meen-le-Grand ;
1950 ;
 1r al Circuit de Morbihan;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 14 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. Abandona (14a etapa);
1949. 20 de la classificaci general ;
1950. Abandona (9a etapa);

Les dues primeres participacions les va fer sota la bandera italiana, mentre que les dues darreres fou sota el color de la bandera francesa.

Enllaos externs.
Palmars de Giuseppe Tacca ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231374" title="Enric Casassas i Cant" nonfiltered="4301" processed="4293" dbindex="89375">

Enric Casassas i Cant nasqu a Barcelona, el dia 14 d'abril de 1894, fill d'un llibreter que, com aquell que diu, acabava d'arribar del poble, Santa Eugnia de Berga (Osona). Ell fou el tercer fill d'una colla de deu germans, aix l'oblig a posar-se a treballar molt aviat per pagar-se els estudis, ja que volgu estudiar per mestre.

El curs 1906-1907 va poder ingressar a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. L'any segent hi conegu Carme Sim i Saco, que fou, anys desprs la seva esposa.

L'empremta que el pas per l'Escola de Mestres deix en el pensament pedaggic d'Enric Casassas no s'esborr mai ms.
L'Escola de Mestres fou una escola de concepci totalment distinta a les oficials i fu una tasca ms educativa que instructiva amb la finalitat de fer els seus alumnes aptes per a la vida del seu temps.

Bardina creia que les coses s'han de fer perqu hom en t el deure i no per obtenir-ne premis o per por del cstig. Ms encara, creia que les coses s'han de fer per entusiasme, per illusi conscient.

Quan acab la carrera, Enric Casassas, desprs d una breu etapa com a mestre del  Collegi dels Amics de la Instrucci , de Cardedeu (1914-1915), fou nomenat mestre de Castellgal, prop de Manresa, sobre l aiguabarreig del Cardener i el Llobregat (1916). All form la seva llar; hi tingu i hi enterr el seu primer fill; hi assaj les primeres llions; collabor amb les seves observacions diries a l elaboraci de l Atlas Pluviomtric de Catalunya de Joaquim Febrer, el meteorleg catedrtic d astronomia a la Universitat de Barcelona, i particip en les lluites inicials que, per introduir els nous mtodes i les noves orientacions, s havia de lliurar cada dia contra els partidaris de l status quo que moltes vegades formaven part dels cercles amb els quals l unien llaos efectius ben ferms.

Uns anys desprs, quan tenien vint-i-sis anys, el matrimoni Casassas-Sim va arribar a Sabadell. Ell, de mestre de l Escola Nacional de Nens, nmero 2, del carrer de Blgica; ella, a la mateixa Escola, per de Nenes.

L espectacle, quan hi arribaren, no podia ser ms desalenant: aules desmanegades, matrcules redudissimes i un prestigi social inexistent. En aquest quadre tan poc falaguer comen la labor dels joves mestres, un cop establerts a Sabadell.

A l Escola Nacional, que era unitria, Enric Casassas introdu els mtodes preconitzats per l Escola Activa, sense d altres concessions que les que li imposava el nombre cada dia creixent d alumnes als quals atenia personalment i les que derivaven de les normes coercitives i repressives que foren dictades durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929).

Amb energia i constncia tingu cura de la preparaci intellectual i fsica dels nois, organitz visites a indstries diverses, organitz treballs para-escolars, sense que hi manqus la msica i el dibuix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231375" title="15 Aquarii" nonfiltered="4302" processed="4294" dbindex="89376">
15 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,83.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231379" title="16 Aquarii" nonfiltered="4303" processed="4295" dbindex="89377">
16 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,87.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231380" title="60 Aquarii" nonfiltered="4304" processed="4296" dbindex="89378">
60 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,88.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231386" title="Albalat dels necs" nonfiltered="4305" processed="4297" dbindex="89379">
Albalat dels necs s un antic assentament, avui en dia abandonat, en el municipi de Cabanes, la Plana Alta.

L inters d'Albalat dels necs radica en la seva esglsia fortificada, un exemplar nic de la arquitectura defensiva de la costa mediterrnia. L'esglsia fou construda en el segle XII, posteriorment fortificada pels freqents atacs. Aquesta construcci s'ubica a la vora del Castell d'Albalat, en runes. A prop d'aquest indret, hi ha tres torres del segle XV, totes elles amb la mateixa funci defensiva.

 Enllaos externs .
 Castell d'Albalat dels necs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231387" title="45 Aquarii" nonfiltered="4306" processed="4298" dbindex="89380">
45 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,96.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231390" title="Joan-Antoni Maragall i Noble" nonfiltered="4307" processed="4299" dbindex="89381">
Joan-Antoni Maragall i Noble (Barcelona 1902-1993) fou un poltic i marxant d'art catal, fill del poeta Joan Maragall, germ del filsof Jordi Maragall i Noble i oncle del president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira. Estudi dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i des del 1925 fou director propietari de la Sala Pars de Barcelona, on hi exerc de principal marxant dels artistes postnoucentistes (Josep Amat, Josep Mompou, Rafael Durancamps i Josep de Togores). 

Fou militant d'Acci Catalana, per el 1933 es pass a la Lliga Catalana i durant la guerra civil espanyola escap a Burgos, on fou secretari d'Eugeni d'Ors en la Direccin General de Bellas Artes. El 1938 fou comissari de la secci espanyola de la Biennal de Vencia.

Durant la postguerra fou president de l'Orfe Catal, el 1968 ingress a l'Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1971 a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Juntament a aquests crrecs, el 1972 fou membre de la Real Academia de San Fernando, patr del Museu del Prado i membre de la Junta de Museus de Barcelona. Impuls la Fundaci Pau Casals i fou membre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia.

Polticament, a finals dels anys seixanta form part del consell privat de Joan de Borb, i el 1975 fou president del club Catalnia, grup poltic considerat hereu de la Lliga de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Histria de la Sala Pars (1975);

 Enllaos externs .
 Centenari de la Sala Pars;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231395" title="17 Aquarii" nonfiltered="4308" processed="4300" dbindex="89382">
17 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 5,99.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231399" title="Manuel Mas i Estela" nonfiltered="4309" processed="4301" dbindex="89383">
Manuel Mas i Estela va nixer el 1948 a Matar. Economista de professi, fa molts anys que es dedica a la poltica al PSC. Ha estat alcalde de Matar i actualment s Diputat al Congrs per Barcelona.

Enllaos externs.
 El Blog d'en Manel Mas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231400" title="Salvador Millet i Bel" nonfiltered="4310" processed="4302" dbindex="89384">
Salvador Millet i Bel (Viladrau, Osona 1912 - Barcelona 1998) fou un economista catal. Diplomat per la Instituci d'Estudis Econmics i Comercials de la Generalitat, estudi a la Universitat de Berln, on fou deixeble de Wilhelm Rpke i Friedrich von Hayek. 

El 1935 ingress a les joventuts de la Lliga Catalana i s'associ a Francesc Camb, a qui admirava profundament. Per aquest motiu fou perseguit en esclatar la guerra civil espanyola, i el 1936 s'exili a Frana. En tornar va dirigir el Servei d'Estudis Econmics de Camb, collabor a la Fundaci Bernat Metge i del 1947 al 1956 dirig l'editorial Alpha. 

Com a economista s adscrit a l'escola de l'economia liberal, ha escrit diversos estudis i collabor sovint amb articles a La Vanguardia i Destino. Tamb ha estat president de l'Institut d'Estudis Europeus i un dels promotors de l'acostament als mduls neocapitalistes i democrtics d'Europa. El 1975 va intentar ressucitar polticament la Lliga Catalana amb el Club Catalnia, que va patrocinar la Lliga Liberal Catalana, per que fracass en les eleccions generals espanyoles de 1977. Ms tard ocup crrecs empresarials i del 1980 al 1987 fou president de laCaixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 Qu significa ser conservador, avui? (1987);
 Estado de quiebra (1993);
 Histria de l'agricultura espanyola durant els segles XIX i XX (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia de Salvador Millet i Bel a anuaris.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231401" title="Maurice Diot" nonfiltered="4311" processed="4303" dbindex="89385">

Maurice Diot (Pars, 13 de juny de 1922 - Migennes, 4 de mar de 1972) va ser un ciclista francs. Entre els ciclistes era anomenat el tinnys.

Fou professional entre 1946 i 1958, aconseguit 24 victries. 

Palmars.
1946 ;
 1r del Tour de la Manche i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de Cantal;
 1r del Premi de Nouan-le-Fuzelier;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1947 ;
 1r del Gran Premi d'Esperaza;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1948 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
 1r del Premi de Nouan-le-Fuzelier;
1949 ;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Circuit de Viena;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint-Etienne;
1950 ;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 1r del Circuit de Viena;
 1r del Gran Premi Catox;
 Vencedor d'una etapa dels Boucles de la Gartempe ;
1951 ;
 1r de la Pars-Brest-Pars;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Oran;
 Vencedor d'una etapa dels Boucles de la Gartempe ;
1952 ;
 1r del Gran Premi del Pneumtic;
 1r del Premi de Salon;
1954 ;
 1r del Tour de Loiret;
 Vencedor de 2 etapes al Tour d'Europa;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 49 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. Abandona (13a etapa);
1949. Abandona (10a etapa);
1951. Abandona (20a etapa);
1953. 60 de la classificaci general ;
1955. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Maurice Diot ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231402" title="Fundaci Puigvert" nonfiltered="4312" processed="4304" dbindex="89386">
Fundaci Puigvert s un institut mdic especialitzat en urologia fundat el 1943 pel doctor Antoni Puigvert i Gorro i que s un dels ms prestigiosos arreu del mn en la seva especialitat. El 1961 es va constituir en Fundaci i el 1967 fou reconeguda oficialment com a entitat mixta de carcter benfic i docent.

Funciona com a una escola basada en una organitzaci mdica, clnica i cientfica, totalment extrauniversitria, per tal d'oferir formaci continuada als urlegs. El 1952 va dissenyar un Pla d'Especialitzaci en Nefrologia i el 1968 en Andrologia. Des del 1971 edita uns Annals de la Fundaci Puigvert i ha estat una pea vital en el desenvolupament del Model Sanitari Catal. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Presidents .
 Antoni Puigvert i Gorro (1943-1985);
 Antoni Puigvert i Sers (1985-2004);
 Esperana Mart (2004-);

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Puigvert;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231405" title="Llista d'estats sobirans del 1990" nonfiltered="4313" processed="4305" dbindex="89387">



Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya (des del 3 d'octubre);
   Repblica Federal d'Alemanya (fins al 3 d'octubre);
   Repblica Democrtica d'Alemanya (fins al 3 d'octubre);
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn (fins a l'1 de mar);
   Repblica de Benn (des de l'1 de mar);
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria (fins al 15 de novembre);
   Repblica de Bulgria (des del 15 de novembre);
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Estat de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica Democrtica Popular d'Etipia;

F.
   Repblica de les Fiji (fins al 25 de juliol);
 - Repblica Democrtica Sobirana de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen (des del 22 de maig);
   Repblica rab del Iemen (fins al 22 de maig);
   Repblica Democrtica Popular del Iemen (fins al 22 de maig);
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait (fins al 8 d'agost);

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica Popular de Moambic (fins a l'1 de desembre);
   Repblica de Moambic (des de l'1 de desembre);
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nambia (des del 21 de mar);
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca (fins al 29 de mar);
 Repblica Txecoslovaca Federal (del 29 de mar al 20 d'abril);
   Repblica Federal Txeca i Eslovaca (des del 20 d'abril);

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Bougainville (des del 17 de maig);
   Repblica de Ciskei;
;
 - Federaci Russa (des del 12 de juny);
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231408" title="39 Aquarii" nonfiltered="4314" processed="4306" dbindex="89388">
39 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,04.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231412" title="Pierre Brambilla" nonfiltered="4315" processed="4307" dbindex="89389">

Pierre Brambilla (Villarbeney, Sussa, 12 de maig de 1919 - Saint Martin-le-Vinoux, 13 de febrer de 1984) va ser un ciclista itali que es nacionalitz francs el 9 de setembre de 1949. Fou professional entre 1939 i 1951. 

Era anomenat la Brambille entre els seus companys. Els seus xits ms importants els aconsegu el 1947, quan guany el Gran Premi de la Muntanya del Tour de Frana i estigu a punt de guanyar la classificaci general. 

Palmars.
1939;
 1r de la Grenoble-Li-Grenoble i vencedor d'una etapa;
1941;
 1r del Critrium del Centre, a Montluon;
1942;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa dels 4 Dies del Douphine;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les Viles d'aigua d'Alvrnia;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya al Circuit de Frana;
1943;
 1r del Gran Premi de l'Alta Saboia;
 1r del Gran Premi d'Espraza;
 1r del Gran Premi de Midi, a Carcassona;
 1r del Gran Premi de Perpiny;
 1r del Gran Premi del Circuit del Mont Ventor;
 1r de la Cursa del Mont Chauve;
1945;
 1r a l'Annecy-Grenoble-Annecy;
1946;
 1r del Tour de l'Oest;
1947;
 1r de la Pars-Clermont Ferrand;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1949;
 1r a Cahors;
1950;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 3r de la classificaci general. Port el maillot groc durant 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1948. Abandona (13a etapa);
1949. 26 de la classificaci general;
1950. 11 de la classificaci general;
1951. 36 de la classificaci general ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Brambilla ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231414" title="Marcel" nonfiltered="4316" processed="4308" dbindex="89390">



Onomstica:
Marcel (cognom);
Marcel I, papa;
Marcel II, papa;
Famla Claudi Marcel;
Marc Claudi Marcel I, cnsol 331 aC ;
Marc Claudi Marcel II, cnsol 287 aC ;
Marc Claudi Marcel III, cnsol 222 aC;
Marc Claudi Marcel IV, cnsol 196 aC ;
Marc Claudi Marcel V, cnsol 183 aC ;
Marc Claudi Marcel VI, cnsol 166 aC, 155 aC i 152 aC ;
Marc Claudi Marcel VII, cnsol 51 aC ;
Gai Claudi Marcel Major, cnsol 50 aC ;
Gai Claudi Marcel Menor, cnsol 49 aC ;
Marc Claudi Marcel, casat amb la filla d'August;
Marc Claudi Marcel Esern (cnsol), cnsol 22 aC ;
Marc Claudi Marcel (pretor), pretor el 188 aC;
Marc Claudi Marcel (militar), militar i jutge rom;
Gai Claudi Marcel (pretor), pretor el 80 aC;
Marc Claudi Marcel Eserni (orador), orador rom;
Publi Corneli Lntul Marcell (orador), orador rom (adoptat per la famlia Corneli Lntul).
Gneu Corneli Lntul Marcell, cnsol l'any 56 aC ;
Publi Corneli Lntul Marcell (qestor), qestor el 48 aC ;
Publi Corneli Lntul Marcell (cnsol), cnsol el 18 aC.
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou edil plebeu el 216 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou trib de la plebs el 171 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou pretor el 137 aC i va morir per la caiguda d'un llamp durant el seu mandat.
Marc Claudi Marcel el Vell, conspirador rom;
Gai Claudi Marcel el Jove, conspirador rom;
Corneli Marcel, senador rom del segle I.
Marcel Empric, magistrat i escriptor rom del segle IV;
Epri Marcel, magistrat i orador rom del segle I;
Grani Marcel, pretor de Bitnia al segle I;
Publi Nerati Marcel, cnsol l'any 104;
Noni Marcel, escriptor i gramtic rom.
Marcel el Fsic, metge rom que va viure al segle I;
Marc Pomponi Marcel, gramtic rom del segle I;
Marcel Sidetes o Marcel de Side, poeta grec del segle II;
Sext Vari Marcel, pare d'Elagbal ;
Ulpi Marcel, jurista rom del segle II;
Andr Marcel, periodista i home de teatre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231415" title="82 Aquarii" nonfiltered="4317" processed="4309" dbindex="89391">
82 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,18.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231416" title="Publi Corneli Lntul Marcell (orador)" nonfiltered="4318" processed="4310" dbindex="89392">
Publi Corneli Lntul Marcell (Publius Cornelius Lentulus Marcellinus)  fou un orador rom, fill de Marc Claudi Marcel, que fou adoptat per algun membre de la famlia Corneli Lntul.

L'esmenta Cicer com un orador de mrit. Fou un dels llegats de Gneu Pompeu a la guerra contra els pirates de la mar Mediterrnia el 67 aC. Es va casar amb una Cornlia de la famlia dels Escipions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231418" title="70 Aquarii" nonfiltered="4319" processed="4311" dbindex="89393">
70 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,19.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231419" title="Garrinada" nonfiltered="4320" processed="4312" dbindex="89394">

La Garrinada s una festa pels joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Designa la festa de totes les garrines i garrins de la vila d'Argentona i part de l estranger. La festa ms popular del poble que ha anat evolucionant cap a una de les propostes festives ms diverses de la comarca.

Per qu Garrinada?.
S'explica la historia que temps en, a la vila d'Argentona s'esperava la visita d'un bisbe de la capital barcelonina, i tot el poble l'havia de rebre a la plaa de l'esglsia. El campaner era l'encarregat d'avisar a tocs de campana l'arribada del personatge a la vila, quan des de la torre de l'esglsia el veis ja venint.

El campaner va veure a la llunyania un carro amb molta polseguera i seguint les ordres va comenar a donar cops de campana, arribant aix tots els vilatans a la plaa on havia d'arribar l'eclesistic. Tots ja emocionats i contents per la visita, van guaitar fins que va arribar a la vila, per per decepci de tots, i ms pel campaner, no era el carruatge del bisbe, sin un carro ple de truges.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231420" title="78 Aquarii" nonfiltered="4321" processed="4313" dbindex="89395">
78 Aquariis una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,20.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231421" title="Difusi" nonfiltered="4322" processed="4314" dbindex="89396">
 



En fsica i qumica, la difusi descriu la barreja de dos o ms substncies o el moviment net d'una substncia d'una zona d'elevada concentraci a una zona de baixa concentraci. Ambds fenmens resulten en el moviment aleatori d'agents individuals a nivell d'escala microscpica (o micro-escala) -tals com les molcules- originant canvis a escala macroscpica (o macro-escala). 

Malgrat originriament era formulat en l'mbit de les cincies fsiques, el concepte de difusi ha estat tamb aplicat en fenmens del tipus "com s'escampa la informaci entre una poblaci".


Normalment, els processos de difusi estan subjectes a la Llei de Fick. Per exemple, una membrana permeable pot permetre el pas de partcules i dissolvent sempre a favor del gradient de concentraci. La difusi, procs que no requereix cap aport d'energia, s freqent com a forma d'intercanvi cellular.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231422" title="Gneu Corneli Lntul Marcell" nonfiltered="4323" processed="4315" dbindex="89397">
Gneu Corneli Lntul Marcell (Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) fou un magistrat rom, fill de Publi Corneli Lntul Marcell (Publius Cornelius Lentulus Marcellinus).

Va participar molt jove a l'acusaci contra Verres (70 aC) i el 61 aC contra Publi Clodi per violaci dels misteris de la Bona Dea. Desprs fou pretor el 59 aC i va presidir el judici contra Gai Antoni el collega de Cicer.

Fou desprs governador de Sria (part del 59 aC i tot el 58 aC) on va combatre els atacs depredadors de les tribus rabs. El 57 aC ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a cnsol, crrec que va exercir l'any 56 aC junt amb Luci Marci Filip i va combatre les violncies de Clodi i del trib Gai Cat; a final d'any es va destacar en afavorir el retorn de l'exili de Cicer i desprs va procurar la restauraci de la seva casa i les seves propietats; tamb va procurar limitar la influncia de Pompeu impedint el seu enviament a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes i sembla que fou aquesta actitud la que desprs va induir a Pompeu a participar al triumvirat a l'acord de Lucca.

Desprs del consolat ja no torna a ser prcticament esmentat i es desconeix quan va morir. Cicer l'esmenta alguna vegada per elogiar la seva eloqncia. Es sap que fou un dels sacerdots epulons.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231424" title="Publi Corneli Lntul Marcell (qestor)" nonfiltered="4324" processed="4316" dbindex="89398">
Publi Corneli Lntul Marcell (Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) fou un magistrat rom, probablement fill de Gneu Corneli Lntul Marcell (Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus). El seu nom es dubts ja que se li assigna Publi perqu se'l suposa el pare de Publi Corneli Lntul Marcell (cnsol el 18 aC), per aix resta a provar.

Fou qestor a l'exrcit de Juli Csar el 48 aC i dirigia el cos d'exrcit que fou atacat i derrotat pels pompeians prop de Dyrrhachium; es va salvar d'un desastre complert per l'oportuna arribada de Marc Antoni.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231425" title="Publi Corneli Lntul Marcell (cnsol)" nonfiltered="4325" processed="4317" dbindex="89399">
Publi Corneli Lntul Marcell (Publius Cornelius P. F. Lentulus Marcellinus) fou un magistrat rom, probablement fill de Publi Corneli Lntul Marcell (qestor) (Publius Cornelius Lentulus Marcellinus). Fou cnsol el 18 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231426" title="Marc Claudi Marcel el Vell" nonfiltered="4326" processed="4318" dbindex="89400">
Marc Claudi Marcel el Vell  (Marcus Claudius Marcellus) fou un destacat rom, que va participar activament a la conspiraci de Catilina l'any 63 aC.

Quan la conspiraci fou descoberta va intentar revoltar als pelignes, per fou rpidament derrotat pel pretor Luci Bbul, i va morir a mans de les forces d'aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231427" title="Gai Claudi Marcel el Jove" nonfiltered="4327" processed="4319" dbindex="89401">
Gai Claudi Marcel el Jove (Caius Claudius M. F. Marcellus) fou fill de Marc Claudi Marcel el Vell (Marcus Claudius Marcellus). Va ajudar al seu pare en tots els passos donat a favor de la conspiraci de Catilina i quan fou descoberta va anar a Cpua per intentar la revolta dels esclaus i gladiadors de la ciutat, per fou expulsat de Campnia per Publi Sesti i es va refugiar al Bruci, on finalment fou mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231428" title="11 Aquarii" nonfiltered="4328" processed="4320" dbindex="89402">
11 Aquarii s una estrella semblant al Sol, del GIVde la Constellaci d'Aquari.  s de la magnitud aparent 6,21. Est aproximadament a 86,29 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231429" title="Bruci" nonfiltered="4329" processed="4321" dbindex="89403">



Poble bruci, antic poble del sud d'Itlia, vegeu brucis;
Llenguatge bruci, llengua del brucis;
Bruci (historiador), historiador i crongraf grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231430" title="Corneli Marcel" nonfiltered="4330" processed="4322" dbindex="89404">
Corneli Marcel (Cornelius Marcellus) fou un senador rom durant el regnat de Ner a la meitat del segle I.

Fou acusat juntament amb d'altres romans, de complicitat en els crims de Lpida la dona de Cassi (any 64). Desprs d'un judici va poder eludir qualsevol cstig segurament per influencia del mateix Ner. Per quan Galba va pujar al poder, el va fer matar (68 aC) probablement com a partidari de l'emperador enderrocat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231431" title="81 Aquarii" nonfiltered="4331" processed="4323" dbindex="89405">
81 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,23.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231432" title="Marcel Empric" nonfiltered="4332" processed="4324" dbindex="89406">
Marcel Empric (Marcellus Empiricus) fou un magistrat i escriptor rom del segle IV, nascut a Burdigala (Bordeus). Fou "magister officiorum" amb Teodosi el Gran (379-395), per va perdre el crrec amb el seu successor Arcadi. Era cristi, per es creu que no era metge de professi encara que alguna vegada se l'esmenta com arquiatre i que va escriure un llibre de farmcia en llat ("De Medicamentis Empiricis, Physicis ac Rationabilibus") que inclou algunes supersticions. Com ell mateix explica al llibre inclou tant les medicines aprovades pels fsics (metges) com les recomanades pel poble com (agrestes et plebeii).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231438" title="Epri Marcel" nonfiltered="4333" processed="4325" dbindex="89407">
Epri Marcel (Eprius Marcellus) fou un magistrat i orador rom nascut a Cpua, que va viure al segle I. Va exercir com orador a Roma en els regnats de Claudi, Ner i Vespasi. A la mort de Luci Sil el 49 aC fou designat per ocupar la pretoria, que expirava al cap de pocs dies. 

Amb Ner (any 56)  fou procnsol a sia, probablement a Pamflia ja que el 57, al seu retorn a Roma, fou acusats de malversaci pels representats de Lcia que des de l'any 43 Claudi havia unit amb Pamflia; fou absolt del crrec i els que l'havien presentat foren desterrats per presentar una acusaci infundada i frvola. 

Sota Ner fou un dels coneguts delators i va adquirir riqueses i influencia. El 66 va secundar a Cossuti Capit en el processament de Trasea Pet. A la mort de Ner la seva sort es va capgirar i fou acusat de delator per Helvidi Prisc (gendre de Trasea) i d'afavorir a Vitelli per Licini Cecina (un partidari d'Ot), per les circumstancies de l'poca i la seva prpia oratria el van salvar.

Desprs del 70 Hevidi el va acusar novament i tamb se'n va sortir mercs a la seva amistat amb Vespasi i amb els Flavis, amb els que va tornar a ser poders; cap el 79, per motius desconeguts, es va unir a la conspiraci d'Ali Cecina contra Vespasi; Cecina fou assassinat i Marcel fou jutjat i abans de ser condemnat es va sucidar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231440" title="Grani Marcel" nonfiltered="4334" processed="4326" dbindex="89408">
Grani Marcel (Granius Marcellus)  fou pretor de Bitnia en el regnat de l'emperador Tiberi. 

L'any 15 fou acusat pel seu propi qestor Cepi Crisp i pel delator, Hisp Rom, de traci i extorsi al seu govern. Encara que fou absolt del delicte de traci, fou condemnat per extorsi per noms va haver de pagar una multa. Tcit assenyala aquest judici com un dels primers que van marcar el inici dels judicis injustos del regnat de Tiberi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231441" title="Publi Nerati Marcel" nonfiltered="4335" processed="4327" dbindex="89409">
Publi Nerati Marcel (Publius Neratius Marcellus) fou un magistrat rom. L'esmenta Plini el Jove com un personatge d'alt rang a la cort de l'emperador Traj. Fou cnsol rom l'any 104, tal com esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231442" title="100 Aquarii" nonfiltered="4336" processed="4328" dbindex="89410">







100 Aquarii (100 Aqr) s una estrella de la Constellaci d'Aquari.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231443" title="Noni Marcel" nonfiltered="4337" processed="4329" dbindex="89411">
Noni Marcel (Nonius Marcellus) fou un escriptor i gramtic llat.

Va escriure el tractat Nonii Marcelli Peripatetici Tuburticensis de Compaendiosa Doctrini per Litteras ad Filium, amb algunes copies sota el ttol inadequat de De Proprietate Sermeonis. Est dividit en divuit captols:

I. De Proprietate Sermonum, glossari de noms obsolets ;
II. De Honestis et Nove Veterum Dictis, paraules d'autors llatins en ordre alfabtic;
III. De Indiscretis Generibus, paraules en ordre alfabtic usades amb variacions segons els autors;
IV. De vera Significatione Verborum, paraules en ordre alfabtic de doble significat ;
V. De Differentiis Verborum, sinnims;
VI. De Impropriis, paraules usades en sentit figurat;
VII. De Contrariis Generibus Verborum, collecci de verbs;
VIII. De Mutata Declinatione, collecci de substantius;
IX. De Generibus et Casibus, collecci de passatges;
X. De Mutatis Conjugationibus, collecci de verbs conjugats de formes deferents;
XI. De Indiscretis Adverbs, collecci d'adverbis;
XII. De Doctorum Indagine, suplement dels anteriors i noticies curioses;
XIII a XVIII, termes tcnics (De Genere Navigiorum, De Genere Vestimentorum, De Genere Vasorum vel Poculorium, De Genere vel Colore Vestimentorum, De Genere Ciborum vel Pomorum, De Genere Armorum, i  De Propinquitate).

Se li dona el renom de Tuburticensis, Tuburcicensis, Tuburgiceesis, Tiburticensis, Thiburticensis, o Tiburiensis, que podria indicar el seu origen a Tibur o a Tubursicum o Tubasrsicca, a  Numdia, que vers els segles III i IV era un bisbat cristi.

Va viure en una poca desconeguda entre la segona meitat del segle II i la primera meitat del segle VI.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231444" title="Marcel el Fsic" nonfiltered="4338" processed="4330" dbindex="89412">
Marcel el Fsic (Marcellus) fou un metge rom que va viure al segle I, en el regnat de l'emperador Ner (que va regnar entre el 54 i el 68).

Segurament s el Marcel esmentat per Gal, Aeci, Paule Egineta i Alexandre de Tralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231445" title="Marc Pomponi Marcel" nonfiltered="4339" processed="4331" dbindex="89413">
Marc Pomponi Marcel (Marcus Pomponius Marcellus) fou un gramtic rom que va viure en el regat de Tiberi i que fou clebre per la rigidesa i puresa en el llenguatge.

L'esmenten Di Cassi i  Suetoni, aquest darrer a de Illius. Gramm. 22.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231446" title="Marcel Sidetes" nonfiltered="4340" processed="4332" dbindex="89414">
Marcel Sidetes o Marcel de Side (Marcellus Sidetes)  fou un poeta grec nadiu de Side a Pamflia, que va nixer a la part final del segle I i va viure al segle II en els regnats de Traj, Adri i Anton Pius.

Va escriure un llarg poema mdic en vers hexmetre, en 42 llibres, que l'emperador va ordenar posar a totes les biblioteques de Roma.

En resten un parell de fragments: .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231448" title="Sext Vari Marcel" nonfiltered="4341" processed="4333" dbindex="89415">
Sext Vari Marcel (Sextus Varius Marcellus) fou el pare verdader d'Elagbal, emperador que inicialment portava el nom de Vari Avit Bassi.

Es va casar amb Jlia Somies. Va fer funcions de procurador imperial diverses vegades i fou adms al senat. Els seus ttols es conserven en una inscripci bilinge descoberta  a Velitres al segle XVIII.

El seu nom es va conservar a les Thermae Varianae a Itlia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231449" title="Ulpi Marcel" nonfiltered="4342" processed="4334" dbindex="89416">
Ulpi Marcel (Ulpius Marcellus) fou un jurista rom.

Capitol l'esmenta com un dels consellers de l'emperador Anton Pius, junt amb Salvi Valent, Javol i d'altres. Va deixar algunes cites jurdiques d'una de les quals consten els cnsols de l'any, Pudent i Polli, que ho foren el 166. Tamb va deixar diverses obres alguns fragments de les quals s'han conservat. Hi ha constncia de 159 citacions d'aquest jurista per juristes posteriors, especialment Paule, Ulpi i Modest.

En el regnat de Cmmode hi va haver un governador de Britnia amb el mateix nom per segurament un personatge diferent, potser el seu fill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231450" title="Marciana" nonfiltered="4343" processed="4335" dbindex="89417">
Marciana fou la germana de Traj.

Segons el panegric de Plini el Vell fou una dona de grans mrits i virtuts. Fou la mare de Matdia que al seu tron fou mare de Sabina, esposa d'Adri.

No es coneix el nom del seu marit, per Plini diu que el senat li havia atorgat el ttol d'Augusta, que tamb consta en alguna moneda i inscripci. A la seva mort fou proclamada deessa (Diva). No se sap quan va morir per encara vivia el 106, ja que se l'esmenta a una inscripci, i ja era morta el 115 segons diu una segona inscripci. 

En honor seu Traj va anomenar a la ciutat de Marcianpolis a la Msia, a la vora de l'Eux.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231451" title="56 Aquarii" nonfiltered="4344" processed="4336" dbindex="89418">
56 Aquariis una estrella de la Constellaci d'Aquari. Segons la base de dades Alcyone s de la magnitud aparent 6,37.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231452" title="Mrcia" nonfiltered="4345" processed="4337" dbindex="89419">


Onomstica:

Mrcia (Marcia) fou la dona de Marc Atili Rgul cnsol per segona vegada el 256 aC;
Mrcia (Marcia) fou la dona de Gai Juli Csar (avi de Juli Csar) i germana de Quint Marci Rex, cnsol el 118 aC;
Mrcia (Marcia) fou una de les verges vestals condemnades juntament a Licnia el 113 aC, per Luci Cassi Long.
Mrcia, segona dona de Cat d'tica;
Mrcia, dona de Fabi Mxim;
Mrcia Furnilla, emperadriu romana;
Mrcia, amistanada de Cmmode;
Mrcia, esposa de l'emperador Septimi Sever ;
Gens Mrcia, gens romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231453" title="Mrcia (dona de Cat d'tica)" nonfiltered="4346" processed="4338" dbindex="89420">
Mrcia va ser la segona esposa de Marc Porci Cat d'tica (Cat el Jove). L'any 56 aC Cat se'n va divorciar perqu es pogus casar amb Quint Hortensi. Desprs de la mort d'Hortensi, Mrcia va tornar a la casa de Cat, tot i que hi ha dubtes sobre si s'hi va tornar a casar.

Biografia.

Era filla de Lluci Marci Felip. Es va casar amb Cat desprs de qu aquest es divorcis de la seva primera esposa Atlia degut als persistents rumors de la seva infidelitat. Segons Plutarc, Mrcia era "una dona d'excellent reputaci", que es cuidava molt del seu marit, i Appi diu que Cat n'estava molt. Li va donar tres fills.

Tot i que no hi ha indicacions de qu el matrimoni fos infeli, Cat se'n va divorciar i Mrcia es cas amb el reconegut orador Quint Hortensi. Hortensi era un amic i admirador de Plat, i la seva esposa acabava de morir sense deixar-li descendncia. El desig d'Hortensi d'unir-se a la casa de Cat el va portar a demanar-li la m de la seva filla Prcia. Per com que Prcia ja estava casada i la diferncia d'edat era molt gran (Mrcia tenia 20 anys, i Hortensi gaireb 60), Cat no don el seu consentiment. Aleshores Hortensi va suggerir que li deixs casar-se amb Mrcia perqu aquesta ja li havia donat hereus a Cat. L'ardor de la demanda d'Hortensi va convncer a Cat, que va accedir un cop obtinguda l'aprovaci del pare de Mrcia. 

Quan Hortensi mor el 50 aC, Mrcia va heretar la seva considerable fortuna, i va tornar a viure amb Cat. Plutarc afirma que es van tornar a casar, per segons Appi simplement es va traslladar a viure a casa seva.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231454" title="Mrcia (dona de Fabi Mxim)" nonfiltered="4347" processed="4339" dbindex="89421">
Mrcia (Marcia) fou la dona de Fabi Mxim, l'amic d'August. 

Pel seu marit es va assabentar de la visita secreta de l'emperador al seu net Pstum Agripa, i va informar a Lvia Drusilla, cosa que va costar la vida al seu marit vers l'any 13 o 14. Ovidi diu casualment que era de la famlia dels Filip.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231455" title="Mrcia Furnilla" nonfiltered="4348" processed="4340" dbindex="89422">
Mrcia Furnilla (Marcia Furnilla) fou emperadriu romana. Fou la segona dona de l'emperador Titus. Aquest se'n va divorciar desprs de la mort de la seva filla Jlia. L'esmenta Suetoni (Suetonius,  Titus  4.) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231456" title="R Aquarii" nonfiltered="4349" processed="4341" dbindex="89423">
R Aquarii (R Aqr) s una estrella variable de la constellaci d'Aquari.

La seva ascensi recta s 23h 43m 49,4s, i la seva declinaci 15 17' 04".

R Aquarii s una estrella simbitica que es creu cont una nana blanca i una variable del tipus Mira formant un sistema binari. L'estrella principal del tipus Mira s una gegant vermella, i varia el seu esclat en un factor de moltes centenes i amb un perode d'un poc ms d'un any; aquesta variabilitat fou descoberta per Karl Ludwig Harding l'any 1810.

Per la seva fora gravitacional, la nana blanca atreu material de la gegant vermella i ocasionalment ejecta un poc del sobrant en el misteris lla que forma la nebulosa que es pot veure. El sistema sencer apareix enrogit degut a estar situat en una regi molt polsosa de l'espai, i la seva llum blava es absorbida abans d'arribar a nosaltres.

La nebulosa en torn a R Aquarii s coneguda tamb com a Cederblad 211. A hores d'ara, segons Tom Polakis, ning ha tengut xit en observar aquest desafiant objecte visualment. s possible que la nebulosa sigui el romanent de una explosi semblant a una nova, que hauria estat observat per astrnoms japonesos l'any 930.


 Referncies .





Enllaos externs.
Una imatge del lla misteris en torn a R Aquarii;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231457" title="Mrcia (amistanada de Cmmode)" nonfiltered="4350" processed="4342" dbindex="89424">
Mrcia (Marcia) fou l'amant de Quadrat, i quan aquest va ser mort per ordre de l'emperador Cmmode, va esdevenir l'amistanada del mateix emperador. Cmmode va adoptar el ttol dAmazonius en honor seu. Mrcia fou una activa conspiradora contra el seu amant. Desprs fou la dona d'Eclecte, el seu camarlenc i tamb un conspirador, fins que fou executada finalment per Didi Juli junt amb Quint Emili Let. 

Xifil diu que fou simpatitzant de la religi cristiana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231458" title="Mrcia (dona de Septimi Sever)" nonfiltered="4351" processed="4343" dbindex="89425">
Mrcia (Marcia) fou la dona de l'emperador Septimi Sever per no va arribar a ser emperadriu ja que va morir abans de la pujada del seu marit al tron. Septimi li va erigir algunes esttues en la seva memria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231459" title="Gens Mrcia" nonfiltered="4352" processed="4344" dbindex="89426">
Mrcia (Marcia)  fou una gens patrcia romana, ms tard esdevinguda plebea. El seu nom apareix algunes vegades com Mrtia (Martia). 

Reclamaven ser descendents d'Anc Marci el quart rei de Roma, i una de les seves branques familiars va assumir el cognom Rex. Tot i aquesta reivindicaci, no apareix cap patrici amb el nom Marci (Marcius) o Marti (Martius) excepte Coriol i noms desprs de la llei Licnia que va obrir el consolat als plebeus, aquesta gens va obtenir els ms alts crrecs a la repblica i en concret el consolat. 

El primer cnsol fou Gai Marci Rutil Censor (310 aC). Coriol fou patrici, per la resta dels Marcis coneguts tots son plebeus amb els cognoms Censor (Censorinus), Crisp (Crispus), Fgul (Figulus), Lib (Libo), Filip (Philippus), Ralla (Ralla), Rex, Ruf (Rufus), Rutil (Rutilus), Sptim (Septimus), Serm (Sermo) i Trmul (Tremulus) . Alguns membres de la famlia no portaven cap cognom (vegeu Marci).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231461" title="Anastasi II de Bizanci" nonfiltered="4353" processed="4345" dbindex="89427">

Anastasi II (mort el 721) fou emperador bizant del 713 al comenaments de gener del 716.

El seu nom de naixement era Artemi, i fou un dels ministres (protoascretis) del emperador Filpic, el qual fou enderrocat i cegat pel trador Ruf el ms de juny del 713. Artemi era universalment estimat pel seu bon carcter i per les seves qualitats, i va ser escollit com emperador i proclamat seguidament.

Noms pujar al tron va castigar a Ruf i als seus cmplices i va nomenar al jove cap militar Lle l'isauri (desprs Lle III de Bizanci) com a comandant suprem d'sia, encarregat de la lluita contra els lazes i altres nacions del Caucas. El mateix Anastasi va fer preparatius actius contra els rabs que atacaven les provncies del sud-est; va planejar un atac naval a la costa de Sria per destruir la flota musulmana a les seves bases, flota que els rabs estaven reforant per assetjar Constantinoble. Va donar el comandament de la flota a Joan, gran tresorer de l'imperi, diaca de Santa Sofia i almirall, que va sortir de la capital el 715; per l'expedici va fracassar i va esclatar un mot als vaixells bizantins; Joan fou mort pels amotinats, i un recaptador d'impostos, Teodosi, es va proclamar emperador i es va presentar amb la flota a Constantinoble.

Anastasi va deixar una forta guarnici a Constantinoble i es va traslladar a Nicea per assegurar la zona. A finals del 715 la capital, desprs de sis mesos de setge, estava a punt de ser ocupada i Teodosi hi va entrar els primers dies de gener del 716. Anastasi II que era a Nicea, es va rendir a canvi de salvar la vida, cosa que li fou concedida i Teodosi fou coronat com Teodosi III mentre Anastasi es retirava a un convent a Tessalnica.  

Teodosi III fou enderrocat per Lle l'isauri que s'havia revoltat en defensa d'Anastasi II, per que el 718 va assolir el poder per a si mateix.

El 719 Anastasi, aprofitant el setge de Constantinoble pels rabs, va conspirar per recuperar el tron, instigat per Nicetes Xilonites, que esperava comptar amb la cooperaci de Tovirem (Terbelis o Terbelius en llat) rei dels blgars. L'execuci del pla es va retardar i el 721 fou descoberta i Anastasi i Nicetes foren empresonat i executats per ordre de Lle III.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231462" title="Marci (desambiguaci)" nonfiltered="4354" processed="4346" dbindex="89428">


Onomstica:

Marci d'Heraclea, gegraf grec ;
Marci (metge), metge de Roma del segle II.
Eli Marci (Aelius Marcianus) fou procnsol de la Btica en temps d'Anton Pius;
Eli Marci, jurista rom del segle III;
Gessi Marci, pare d'Alexandre Sever;
Grani Marci, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231463" title="Marci d'Heraclea" nonfiltered="4355" processed="4347" dbindex="89429">
Marci d'Heraclea (Marcianus, ) fou un gegraf grec posterior a Claudi Ptolemeu (al que esmenta) i anterior a Esteve Bizant (que l'esmenta), per de dates exactes desconegudes encara que probablement al comenament del segle V. L'esmenten tamb Sinesi i Scrates. 

Va escriure una obra en prosa  titulada  (Un periple per la mar Exterior, de l'est a l'oest, i les seves illes) . La mar Exterior s'utilitza en oposici a la mar Mediterrnia. Utilitza moltes informacions d'altres gegrafs, especialment Artemidor, Estrab i Menip de Prgam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231464" title="Marci (metge)" nonfiltered="4356" processed="4348" dbindex="89430">
Marci (Marcianus, ) fou un metge de Roma, que va gaudir de gran reputaci com anatomista i va viure al segle II.

Va escriure alguns llibres sobre anatomia, que s'han perdut. Fou amic de Gal amb el que es va trobar a Roma el 165 aC, quan Gal va visitar la ciutat per primera vegada. Probablement es el mateix metge que apareix esmentat com Marcial (metge) (Martialis, ). D'aquest darrer se sap que va nixer vers l'any 95 i era seguidor d'Erasstrat i va escriure diversos tractats anatmics que per un temps van gaudir de fora reputaci. 

Un metge del mateix nom esmentat per Aeci i Escriboni Llarg no pot ser la mateix persona ja que vivia en temps d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231465" title="Eli Marci" nonfiltered="4357" processed="4349" dbindex="89431">
Eli Marci (Aelius Marcianus) fou un jurista rom que va escriure amb posterioritat a l'emperador Septimi Sever. Vivia en el regnat de Caracalla al que va sobreviure i probablement encara vivia en el regnat d'Alexandre Sever (iniciat el 222). 

Va deixar nombrosos escrits jurdics: 16 llibres de Institutiones; dos de Publica Judicia; dos d' Appellationes ; cinc de Regularia; un de Delatores; un de dret hipotecari i un sobre Sct. Turpillianum. Tamb va escriure unes notes sobre Papini. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231466" title="Gessi Marci" nonfiltered="4358" processed="4350" dbindex="89432">
Gessi Marci (Gessius Marcianus) fou un noble rom nadiu de Sria, que es va casar amb Jlia Mamea. 

Noms se sap que va exercir algunes vegades com a procurador imperial. Se'l suposa el pare d'Alexandre Sever.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231467" title="Grani Marci" nonfiltered="4359" processed="4351" dbindex="89433">
Grani Marci (Granius Marcianus) fou un senador rom.

Sota el regnat de Tiberi va ser acusat per Gai Grac del delicte de majestas (traci a l'emperador) i davant el perill de ser condemnat a mort i perdre l'honor i els bens familiars, va decidir sucidar-se. L'esmenta Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231468" title="Marcili" nonfiltered="4360" processed="4352" dbindex="89434">
Marcili (Marcilius) fou un intrpret rom.
 
Va ser el intrpret de Cicer durant la seva estada a l'sia Menor i especialment durant el seu govern de la provncia de Cilcia l'any 51 aC, fins al febrer de l'any 50 aC. Cicer el va recomanar a Quint Minuci Term, propretor d'sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231469" title="Marci" nonfiltered="4361" processed="4353" dbindex="89435">
Marci (Marcion, ) fou un fams heretge del segle II, nascut al Pont, ben segur a Sinope. Era mariner i probablement constructor de vaixells. El seu pare fou bisbe d'una esglsia cristiana probablement a Sinope, per probablement va crixer abans de la conversi del pare. 

Marci es va convertir al cristianisme a l'edat adulta. Per circumstncies desconegudes (suposadament per la seducci d'una noia per probablement per els seus escrits contra les lleis mosaiques) fou excomunicat pel seu pare, cosa que el va afectar molt i es va dedicar a aconseguir l'aixecament de la sanci, per el pare, per temor a que es considers que ho feia per ser el seu fill, no li va voler retirar el cstig.

Marci va anar a Roma on el papa Higini I havia mort (vers 140) i va fer gestions per ser adms a la comuni de l'esglsia; sembla que ho va aconseguir i fins i tot va aspirar a un bisbat, per fou excomunicat novament diverses vegades (semel atque iterum) i finalment a perpetutat (in perpetuum discidium relegatus). Els darrers intents per ser readms van quedar frustrats per la seva mort, en data desconeguda.

Tesis.
Les doctrines de Marci consideraven l'existncia d'un deu superior i invisible, d'un deu visible (el creador) i del dimoni (la font del mal). Condemnava el matrimoni i no admetia cap casat al baptisme, sense acceptar la norma de la procreaci necessria per la supervivncia de l'espcia demanada pel mateix Creador. No creia tampoc en la resurrecci dels cossos i si en la transmigraci de l'nima (aix es dubts i noms ho esmenta Epifani el Monjo). Els seus deixebles estaven disposats al martiri i eren batejats tres vegades, potser aquesta prctica es va introduir desprs de la seva mort. Feien la festa el dissabte i no el diumenge. Els seguidors de Marci eren els marcionistes i la doctrina el marcionisme.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231472" title="Stereophonics" nonfiltered="4362" processed="4354" dbindex="89436">

Stereophonics s un grup de rock format per tres membres: Kelly Jones, Richard Jones i Javier Weyker. En Kelly i en Richard van crixer a Cwamaman, una ciutat al sud de Galles, on van comenar, juntament amb l'antic bateria Stuart Cable. El primer nom que va adoptar la banda va ser Tragic Love Company, inspirats pels noms dels seus grups preferits (Tragically Hip, Mother Love Bone i Bad Company). El nom actual es va adoptar a partir de la marca del radiocasset de l'via d' Stuart Cable.

Membres del Grup.

Kelly Jones (veu, guitarra, piano i composici);
Richard Jones (baix i veu);
Javier Weyler (bateria);


Discografia.

lbums.
 Word Gets Around (1997) n6 al Regne Unit;
 Performance and Cocktails (1999) n1 al Regne Unit;
 Just Enough Education to Perform (2001) n1 al Regne Unit;
 You Gotta Go There to Come Back (2003) n1 al Regne Unit;
 Language. Sex. Violence. Other? (2005) n1 al Regne Unit;
 Live from Dakota (2006);
 Pull the Pin (2007);


Singles.


DVD.
 Live at Cardiff Castle (1998);
 Live at Morfa Stadium (1999);
 Call Us What You Want But Don't Call Us in the Morning (2000);
 A Day at the Races (2002);

Enllaos.

Webs Oficials del Grup.
Web Oficial;
MySpace Oficial;

Webs dels Fans.
 wordgetsaround.org;
 StereoBase;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231474" title="Marci" nonfiltered="4363" processed="4355" dbindex="89437">


Onomstica:

Marcius, autor d'unes profecies ;
Gneu Marci, trib de la plebs el 389 aC;
Gai Marci, trib de la plebs el 311 aC;
Marc  Marci, edil de la plebs al segle III ;
Quint Marci (Quintus Marcius) fou trib militar de la Legio II mort en combat contra els bois el 193 aC;
Marc Marci (Marcus Marcius) fou trib militar de la Legio II mort en combat contra els bois el 193 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231475" title="Marci (profeta)" nonfiltered="4364" processed="4356" dbindex="89438">
Marci (Marcius) fou el suposat autor d'unes profecies trobades el 213 aC pel pretor Marc Atili, que suposadament predeien la derrota romana a la batalla de Cannes i altres fets. Les profecies estaven escrites en vers (Carmina Marciana) i foren portades al Capitoli i depositades junt amb els llibres sibillins.

Macrobi i Plini el Vell noms parlen d'un Marci per Cicer esmenta dos germans com autors de les profecies. Tot i aix la realitat es que no se sap qui les va escriure i en quin temps. Noms una parte del text s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231476" title="Estrella simbitica" nonfiltered="4365" processed="4357" dbindex="89439">
Una estrella variable simbitica s una estrella variable que forma un sistema binari que ha expandit el seu embolcall exterior i perdent massa rpidament, mentre una altre estrella calenta (sovint una nana blanca) est ionitzant el gas.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231477" title="Gneu Marci" nonfiltered="4366" processed="4358" dbindex="89440">
Gneu Marci (Cnaeus Marcius) fou trib de la plebs el 389 aC, quan Roma havia estat ocupada pels gals, i va portar a judici a Quint Fabi que en violaci de la llei de les nacions, havia combatut contra els gals, als quals havia estat enviat com ambaixador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231478" title="Gai Marci" nonfiltered="4367" processed="4359" dbindex="89441">
Gai Marci (Caius Marcius) fou trib de la plebs el 311 aC. Va aconseguir aprovar juntament amb el seu collega Luci Atili la llei coneguda com Lex Atilia. Fou probablement el mateix Gai Marci que fou escollit com el primer plebeu que va entrar com a membre del collegi d'ugurs l'any 300 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231479" title="Marc Marci" nonfiltered="4368" processed="4360" dbindex="89442">
Marc  Marci (Marcus  Marcius) fou un magistrat rom.

Fou edil de la plebs al segle III, per la data exacta es desconeix. Fou la primera persona que va donar gra al poble a un as per cada modi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231480" title="Marcom (retric)" nonfiltered="4369" processed="4361" dbindex="89443">
Marcom (Marcomannus) fou un retric rom de data incerta que va escriure un treball que fou utilitzat per Gai Juli Vctor per compilar la seva "Ars Rhetorica" que fou publicada modernament seguint una copia del segle XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231481" title="Malaltia de Canavan" nonfiltered="4370" processed="4362" dbindex="89444">

Malaltia transmesa per herncia. Es detecta als 5 mesos d'edat. No gatejen ni parlen a l'edat que ho faria un nen de la mateixa edat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231486" title="Vent estellar" nonfiltered="4371" processed="4363" dbindex="89445">
El vent estellar s un corrent de partcules carregades, aix s, plasma, que s ejectat per la atmosfera d'una estrella. Quan s'origina al Sol de nostre sistema, aquest fenomen s'anomena vent solar. Est format, en la major part, per electrons i protons (aproximadament de 1 KeV) que poden escapar de la gravitaci de l'estrella en part degut a l'elevada temperatura de la corona i a l'elevada energia cintica que les partcules guanyen mitjanant un procs que no s ben conegut encara avui.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231492" title="Quina" nonfiltered="4372" processed="4364" dbindex="89446">

Quina, planta medicinal.
Quina, joc popular nadalenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231497" title="Mochi" nonfiltered="4373" processed="4365" dbindex="89447">

El mochi (japons  ; xins   ) s un pastisset japons fet d'arrs glutins cuit i aixafat fins que esdev una pasta, i desprs modelat. Tradicionalment es fa una cerimnia anomenada "mochitsuki". Encara que es consumeix tot l'any, s el menjar tradicional de cap d'any. 

El mochi s molt enganxifs i costa bastant de mastegar, fins al punt que, durant les festes de cap d'any, sovint causa defuncions per ennuegament.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231500" title="Sputnik 1" nonfiltered="4374" processed="4366" dbindex="89448">

El Sputnik 1 (en rus: "       -1", "Satllit-1") fou el primer satllit artificial de la histria. A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7  des de Tiuratam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satllit, d'una mida un poc ms gran que la d una pilota de futbol. Minuts desprs, l agncia oficial sovitica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en rbita el primer objecte artificial en la histria de la humanitat.

El president dels Estats Units va ordenar d accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els sovitics no eren els nics a poder llanar objectes a l'espai. Quatre mesos desprs de l Sputnik els americans aconsegueixen llanar l Explorer I, de mida ms petita que l'Sputnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, president sovitic desprs d'Stalin va comentar irnicament  Bah, noms han pogut llanar una taronja .

En plena guerra freda, els americans foren els segons en matria espacial durant molt de temps, fins a l arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els sovitics eren els primers en tot all que feia referncia a l exploraci de l espai. 

Caracterstiques tcniques.

El cap d'enginyers encarregats de la construcci de l'Sputnik I fou Sergei Korolev.

L Sputnik 1 era una esfera d alumini, de 58 cm de dimetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una cpsula que tamb contenia un emissor de rdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a La Terra sobre la temperatura dins i fora de l esfera.


Enllaos externs.

 Sputnik 1;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231511" title="Llus Marsans" nonfiltered="4375" processed="4367" dbindex="89449">

Llus Marsans i Sola (1867-1955), poltic catal.
Llus Marsans i Juli (Barcelona, 1930), pintor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231516" title="Primognit" nonfiltered="4376" processed="4368" dbindex="89450">
Primognit es el nom donat al primer dels fills barons d'una famlia. Antigament la primogenitura era de molta importncia en qestions d'herncia, privilegis i obligacions.

Bblia.
Sota el sistema patriarcal, el fill major es convertia en el cap de la famlia a la mort del pare, i tenia autoritat sobre els altres membres m'entres visquessin a la casa.
Sovint rebia la benedicci del pare i representava a la famlia davant les autoritats. Al primognit li corresponia dos parts dels bens del seu pare o sigues, el doble dels seus germans.
Sota la llei de Moiss un home que tingus ms d'una esposa no podia prendre la primogenitura al seu fill major per donar-la al fill de l'esposa predilecta. 
 
A la Bblia Esa era el primognit d'Isaac, per el seu germ Jacob li compr la primogenitura (amb un plat de llenties) per rebre la benedicci del seu pare en el seu lloc.

En el cas dels reis d'Israel, la primogenitura portava el dret a la successi al tro.
 
Jess fou el primognit del seu pare Josep, segons Lluc: 
Quan arrib el dia de la purificaci d'ells segons la Llei de Moiss, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor tal com est escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primognit ser tingut com a consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de trtores o dos colomins. (Lluc 2,22)  

Vegeu.
Germans de Jess;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231541" title="El ball de la civada" nonfiltered="4377" processed="4369" dbindex="89451">
El ball de la civada s una can i una dansa popular catalana, que est relacionada amb les feines del camp; antigament era ballada noms pels homes. Aquesta dansa expressa amb diversos moviments, la feina del pags, des de la sembra dels cereals fins al seu consum, passant per la collita del gra i l elaboraci del pa.

Va ser una dansa molt coneguda i estesa  per tot el territori catal, la qual cosa comport petites variants segons el lloc on era cantada i dansada.

 Lletra .

Vegeu la lletra completa de la can a Viquitexts


1. El ball de la civada, jo us el cantar; (bis)
el pare, quan la fangava, feia aix, feia aix;
se n dava un truc al pit i se n girava aix.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.

2. El ball de la civada, jo us el cantar; (bis)
el pare, quan la llaurava, feia aix, feia aix;
se n dava un truc al pit i se n girava aix.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.

3. El ball de la civada, jo us el cantar; (bis)
el pare, quan la sembrava, feia aix, feia aix;
se n dava un truc al pit i se n girava aix.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.

4. El ball de la civada, jo us el cantar; (bis)
el pare, quan la segava, feia aix, feia aix;
se n dava un truc al pit i se n girava aix.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.


 Caracterstiques .

 Punts de dansa i figures .

Galop , punteig, gir, representaci gestual.

 Posici inicial .

En rotllana, amb les mans agafades i avall.

 Moviment i evoluci .

En la primera i segona frases musicals (AA) ens desplacem tot puntejant en sentit contra horari, i acabem amb els peus junts i encarats a l'interior del rotllana.

En la frase B ens deixem anar de les mans i fem l acci que vulguem representar (llaurar, sembrar...) i seguint la lletra de la can, en la quarta frase, ens donem un cop al pit i fem mitja volta en sentit contra horari, quedant encarats enfora de la rotllana.
En la quinta i sexta frases (CC') ens donem les mans i ens desplacem en sentit contra horari fent galop.
Reprenem la dansa repetint tots els passos anteriors, per ara desplaant-nos en sentit horari.

 Mtrica .

Binria, ja que t comps de 2/4

 Edat recomanada .

Nens i nenes d'entre sis i set anys

 Enllaos externs .

 Acords d'El ball de la civada;
 Partitura d'El ball de la civada;
 El ball de la civada a lxtec.cat;
 El vdeo d' El ball de la civada al Youtube;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231545" title="Catalina Sky Survey" nonfiltered="4378" processed="4370" dbindex="89452">
Catalina Sky Survey s un projecte per descobrir cometes i asteroides, i per cercar objectes propers a la Terra. Ms especificament, busca objectes potencialment perillosos (potentially hazardous asteroids, PHA), que poden suposar una amenaa de collisi.

Avaluaci del risc.
La tecnologia ha avanat a un nivell en qu l'humanitat s capa d'inventariar els objectes propers a la Terra (near-Earth objects, NEO). En previsi de les conseqncies catastrfiques de l'impacte d'un objecte de gran mida amb la Terra, la NASA va establir una directiva l'any 1998 per crear el Programa d'Observacions de NEO (NEOO, en sigles angleses). L'objectiu d'aquest programa s identificar els objectes d'un kilmetre o de mida superior, amb una confiana del 90%.

Altres raons.
A ms d'investigar la quantitat de NEOs, aquest projecte ajuda amb altres beneficis. Per exemple, permet conixer la distribuci coneguda del cintur principal, trobar la distribuci de cometes a distncies perihliques majors, determinar la distribuci de NEOs com a producte de la histria de collisions anteriors i de transport al sistema solar interior, i identificar objectius potencials per a futurs projectes espacials.

Objectiu de la missi.
El Catalina Sky Survey (CSS) i el Siding Spring Survey (SSS), que hi est afiliat, estan duent a terme la recerca de NEOs, contribuint a l'objectiu demanat pel Congrs dels Estats Units.

Sobre la recerca.
Cada mes, s'investiga el cel visible a angles molt grans, a aproximadament R ~19.5.  Es necessiten obertures ms grans per estendre la recerca a distncies ms grans, fins i tot si es limita el camp a la regi ellptica. A ms d'altres millores per beques anteriors atorgades al NEOO, s'ha completat una cmera pel telescopi de Mt. Lemmon, infrautilitzat, que ajudar a la recerca.

Equip de CSS/SSS.
L'equip de CSS est capitanejat per Steve Larson, del "Laboratori lunar i planetari" de la Universitat d'Arizona.

L'equip complet s:
Steve Larson;
Ed Beshore;
Rik Hill;
Richard Kowalski;
Alex Gibbs;
Andrea Boattini;
Al Grauer;

A Austrlia:
Rob McNaught;
Gordon Garradd;
Donna Burton;

Enllaos externs.
  Pgina web del Catalina Sky Survey;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231556" title="Llei Orgnica d'Educaci" nonfiltered="4379" processed="4371" dbindex="89453">
Context.

Actualment, Espanya se situa en el lloc 26 en desenvolupament educatiu, per sota de casi tots els pasos de la Uni Europea, segons l'informe "Educaci per a tots" elaborat per la UNESCO. Aquests informes donen el resultat dels ltims 10 anys.

 Caracterstiques .

Publicada al Boletn Oficial del Estado el 4 de maig del 2006, la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, estableix en el seu prembul que t com a objectiu adequar la regulaci legal de l'educaci no universitria a la realitat actual d'Espanya (educaci infantil (EP), educaci primria (EP), educaci secundria obligatria (ESO), batxillerat, formaci professional, d'idiomes, artstiques, esportives, d'adults) sota els principis de la qualitat de l'educaci per a tot l'alumnat, l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la transmissi i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerncia, igualtat, respecte i justcia, etctera.

Al Congrs dels Diputats va ser aprovada amb el vot a favor del Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), Convergncia i Uni (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Euzko Alderdi Jeltzalea (PNV-EAJ), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Coalicin Canaria (CC) i Eusko Alkartasuna (EA), el vot en contra del Partido Popular (PP) i l'abstenci d'Izquierda Unida (IU), Bloque Nacionalista Galego (BNG) i Nafarroa Bai (NA-Bai).

Efectes jurdics.

La LOE t importants consequncies en l'ordenament jurdic espanyol; les ms rellevants sn les segents:

DERROGA 

1.	LLEI 14/1970, de 4 de agost.

2.	LLEI ORGNICA 1/1990, de 3 d'octubre. LOGSE L.O. General del Sistema Educatiu.

3.	LLEI ORGNICA 9/1995, de 20 de novembre.   LOPEGCE: L.O. de la Participaci, l'Avaluaci i el Govern dels Centres Docents.

4.	LLEI ORGNICA 10/2002, de 23 de desembre. LOCE L.O. de Qualitat Educativa.

5.	LLEI 24/1994, de 12 de juliol.


MODIFICA 

1.	Els arts. 4, 5.5, 6 a 8, 25, 31, 56.1, 57 y 62 de la LLEI ORGNICA 8/1985, de 3 de juliol.

2.	L'art. 29.2 de la LLEI 30/1984, de 2 de agost.


DECLARA la vigncia de la LLEI 12/1987, de 2 de juliol.

 Tipologia de centres escolars .
El text de esta Llei preveu l'existncia de centres d'educaci pblics, centres d'educaci privats i centres d'educacin privats concertats. Els centres d'educaci privats concertats sn centres creats per iniciativa de la societat civil, per mantinguts, en tot o en part, amb fons pblics. Aquests centres responen a l'exigncia constitucional (article 27.1 de la Constituci Espanyola) de llibertat d'ensenyament, s a dir, de la libertat dels pares de famlia a triar el tipus d'escola a la que volen que assisteixin els seus fills, per la qual es imprescindible superar els obstcles econmics d'una elecci lliure.

El finanament de la llibertat d'ensenyament amb fons pblic pot ser realitzat de diferents maneres: Amb l'ajuda directa de les famlies a travs del denominat xec escolar, el pagament del salari dels mestres dels centres educatius no estatals, entre d'altres. El model recollit a la LOE pel que fa a concerts educatius s precisament aquest ltim: finanar els sous dels mestres.

Competncies.
Un concepte present a la LOE que no estava a les lleis educatives anteriors s el de competncia. Es considera que l'educaci ha de contribuir al desenvolupament de competncies apart d'impartir continguts concrets. Aquestes competncies sn habilitats personals que permeten l'alumne integrar-se amb xit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinar i prctic ms que en l'acumulaci de coneixements. 

Les vuit competncies bsiques sn:
competncia comunicativa o lingstica;
competncia lgico-matemtica;
competncia de coneixement i interacci amb el mn fsic;
competncia artstica i cultural;
competncia social i ciutadana;
competncia d'autonomia personal;
competncia digital;
competncia d'aprendre a aprendre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231557" title="Hgira" nonfiltered="4380" processed="4372" dbindex="89454">
El terme hgira (en rab,      ra , exili; ruptura; separaci) sinifica emigraci, tamb en el sentit de ruptura de llaos. Designa la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.  Aquesta feta significa el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en qu es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del seu calendari.
		 
Aquest esdeveniment crea una ruptura fonamental amb la societat tal com era coneguda pels rabs fins llavors. Mahoma acaba, en efecte, de rompre un model social establert sobre les llaos de la sang (organitzaci clnica), cap a un model de comunitat de creients. En aquest nou model on tothom s germ, no s perms deixar en l'aband el desprovet o el feble, com era el que succea abans. s clar, els clans poderosos de la Meca van fer el possible per eliminar aquesta nova proposici de societat que disminua el seu poder, per que era ben acceptada pels ms febles.

 L'exili a Yathrib .
Els esdeveniments descrits davall sn essencialment estrets de l'Alcor, el llibre sant de l'islam.

Nascut 52 anys abans en una famlia de venedors rabs de la Meca, Mahoma rep missatges de l'nic Du, All, per mitj de l'arcngel Gabriel. Aix comena la seva missi proftica. S'uneix amb diversos companys per aquests sn objecte de violncies i de pressions per part dels venedors de La Meca, de la qual el poder s criticat per la nova religi. Aquests ltims temen perdre els ingressos trets dels pelegrins vinguts de tota la pennsula rab per pregar als dols del santuari de la Meca, la Ka'ba.

Desprs d'haver marxat de la Meca cap a l'oasi de Taf, a un centenar de kilmetres al sud, Mahoma s recolzat per deixebles originaris de Yathrib, una altra ciutat-oasi situada a 400 quilmetres al nord de la Meca.

El 23 de juny de 622, a Aqaba, els representants de Yathrib signen amb el Profeta un pacte d'aliana i accepten acollir els seus deixebles mecquois, en total 70 persones. Poc desprs, el Profeta mateix es decideix a fer el viatge cap a Medina amb un grup de fidels. La seva sortida de la Meca es desenvolupa sota el segell del secret i marca l'hgira. La data d'aquest esdeveniment s fixada al 16 de juliol pel califa Umar en el moment de l'elaboraci del nou calendari musulm.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231559" title="Nfele (nimfa)" nonfiltered="4381" processed="4373" dbindex="89455">
Segons la mitologia grega, Nfele fou una nimfa.

Es cas amb Atamant i fou mare de Frixos i d'Helle. Desprs el marit la va repudiar per casar-se amb Ino. Quan els seus fills eren a punt d'sser sacrificats, els va salvar enviant-los el molt dels vellons d'or, animal prodigis capa de volar. 

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231563" title="Frixos" nonfiltered="4382" processed="4374" dbindex="89456">

Frixos, en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Atamant (rei d'Orcomen) i de Nfele.

El seu pare anava a sacrificar-lo a Zeus per culpa d'un engany de la seva segona esposa, Ino, quan va comparixer el molt dels vellons d'or i se l'endugu volant juntament amb la seua germana Helle. Frixos va arribar a la Clquida, on fou acollit pel rei Eetes. Es cas amb Calcope, filla d'Eetes, i d'aquesta uni varen nixer Argos, Citissor i Melas.

Segons es deia, fou mort pel seu sogre perqu l'oracle havia dit que un descendent d'ol el destronaria.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 98.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231564" title="Jean Robic" nonfiltered="4383" processed="4375" dbindex="89457">

Jean Robic (Vouziers, 10 de juny de 1921 - 16 d'octubre de 1980) va ser un ciclista francs. Era anomenat Biquet, Cap-de-cuir per la protecci de ciclocross que duia al cap. 

Va viure la seva joventut a Radenac, a Morbihan, on el seu pare tenia una botiga de bicicletes. La casa de la seva infantesa es troba situada al carrer que duu el seu nom. Fou professional de 1945 a 1961. 

El 1947 aconsegueix el seu xit ms important en guanyar el Tour de Frana. Aquest xit t l'afegit que l'aconsegu sense haver portat el maillot groc en cap de les etapes. A la darrera etapa efectua un atac a la cota de Bonsecours, a la sortida de Rouen, i amb l'ajuda d'Edouard Fachleitner i Lucien Teisseire aconsegueix superar el maillot groc fins el moment, Pierre Brambilla. La victria la dedic a Santa Anna, patrona de Bretanya tot oferint el maillot groc a la baslica de Santa Anna d'Auray, lloc on encara es pot trobar. 

Palmars.
1940;
 1r del Premi de Gros Caillou a Versalles;
1945;
 Campi de Frana de ciclocross;
 1r a Quimperl;
 1r de l'Omnium Routier i vencedor d'una etapa;
1946;
 Vencedor d'una etapa de la Mnaco-Pars;
1947;
 1r del Tour de Frana i vencedor de 3 etapes;
 1r del Critrium Internacional de ciclocross;
 1r a la Louvire;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1948;
 1r a Travs Lousana;
 1r de la Cursa de la cota de Mont Faron;
 1r del Gran Premi de la Muntanya del Critrium del Dauphin Libr;
1949;
 1r de la Pujada a Arantzazu;
 1r de la Cursa de la cota de Mont Faron;
 1r de la Cursa de la cota d'Onate;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1950;
 Campi del mn de ciclocross;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor de 2 etapes;
 1r de la Pujada a Arantzazu;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1951;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1952;
 1r del Tour de l'Alta Saboia;
 1r del Critrium de la Polymultiplie;
 1r del Bol d'Or;
 1r a ssen;
 Vencedor de 2 etapes de la Roma-Npols-Roma ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1953;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultars al Tour de Frana.
1947. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1948. 16 de la classificaci general;
1949. 4 de la classificaci generalet i vencedor d'una etapa;
1950. 12 de la classificaci general;
1951. 27 de la classificaci general;
1952. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. Abandona (14a etapa) i vencedor d'una etapa;
1954. Abandona (5a etapa);
1955. Abandona (10a etapa);
1959. Abandona (20a etapa);






Enllaos externs.
Palmars de Jean Robic ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231565" title="Eetes" nonfiltered="4384" processed="4376" dbindex="89458">
Segons la mitologia grega, Eetes fou un rei de la Clquida, fill d'Hlios i de Perseis.

De la seua uni amb Idia  varen nixer Medea, Calcope i Apsirt.

Acoll Frixos al seu regne i l'heroi, en agrament, el va obsequiar amb el vell d'or, que fou penjat en el bosc sagrat d'Ares com a garantia de prosperitat. Ms endavant, els argonautes, ajudats per Medea, li van arrabassar aquesta penyora i, tot i que sort a perseguir-los, no els va poder donar encal.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 71.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231566" title="Estadstica de Bose-Einstein" nonfiltered="4385" processed="4377" dbindex="89459">
A la fsica estadstica, l'estadstica de Bose Einstein (o ms colloquialment estadstica B-E) determina la distribuci estadstica d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri trmic sobre un conjunt d'estats d'energia.

Els bosons, a diferncia dels fermions, no estan subjectes al principi d'exclusi de Pauli: un nombre illimitat d'ells poden ocupar el mateix estat quntic a la vegada. Aix explica perqu, a baixes temperatures, el seu comportament difereix notablement del dels fermions, ja que tots els bosons tendiran a aplegar-se en l'estat de mnima energia (dit estat fonamental), formant el que s'anomena condensat de Bose Einstein.

L'estadsitca de Bose-Einstein va ser introduida per descriure la distribuci de fotons en la llei de Planck de la radiaci del cos negre, per Satyendra Nath Bose el 1924, i posteriorment va ser generalitzada pel cas de partcules amb massa per Einstein.

D'acord amb aquesta estadstica, el nombre mitj de bosons en un estat i  s:



on  i:

 s la degeneraci de l'estat i;
 s l'energia de l'estat i;
 s el potencial qumic del sistema;
 s la constant de Boltzmann;
 s la temperatura absoluta;

Aquesta expressi es redueix a la corresponent a l'estadstica de Maxwell-Boltzmann per a energies grans ().

Referncies.


Vegeu tamb.
Estadstica de Fermi-Dirac;
Estadstica de Maxwell-Boltzmann;
Bos;
Fermi;

Enllaos externs.
 Einstein en catal: els tres clebres articles de 1905 publicats amb motiu del 75. aniversari de la seva visita a Barcelona. Barcelona: Revista de Fsica, 1998. ;
 Mur, Jordi: "Aparellaments ultrafreds" (PDF). Article divulgatiu sobre toms freds aparegut al diari AVUI el 13 de mar de 2005.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231567" title="Helle" nonfiltered="4386" processed="4378" dbindex="89460">
Segons la mitologia grega, Helle fou una herona, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nfele.

Quan el seu pare anava a sacrificar-la juntament amb el seu germ Frixos va aparixer el molt dels vellons d'or, que se'ls endugu volant cap a la Clquida. Per en passar pel damunt dels Dardanels, ella va caure al mar que, en record seu, va prendre el nom d'Hellespont.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 108.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231568" title="Marc" nonfiltered="4387" processed="4379" dbindex="89461">


Numismtica:
Marc, moneda actual i histrica de diversos pasos europeus:
Marc alemany o Deutsche Mark;
Marc de l'Alemanya Oriental, Ostmark o Mark der DDR;
Marc convertible de Bsnia i Hercegovina;
Marc finlands;
Reichsmark;

Onomstica (cognoms):
Ausis Marc (o March), poeta valenci.
Franz Marc, pintor alemany.
Joan Marc (o March), monjo benedict i compositor catal.
Pere Marc (o March), cavaller i poeta valenci, pare d'Ausis Marc.

Onomstica (noms):
Marc (nom);
Marc, un dels quatre evangelistes.
Marc, emperador bizant, fill de Basilisc.
Marc d'Alexandria, patriarca d'Alexandria al segle XIII.
Marc Antoni, militar i poltic rom.
Marc Antoni Crtic, almirall rom.
Marc per, orador rom de la Gllia.
Marc Apuleu, magistrat i poltic rom.
Marc d'Aretusa, bisbe d'Aretusa, mrtir.
Marc Asceta, asceta grec.
Marc Aureli, emperador rom. ;
Marc Barbaci, qestor rom.
Marc de Cerinea, dirigent de la Lliga Aquea.
Marc Cinci, magistrat rom.
Marc Claudi Marcel I, cnsol 329 aC ;
Marc Claudi Marcel II, cnsol 288 aC ;
Marc Claudi Marcel III, cnsol 222 aC;
Marc Claudi Marcel IV, cnsol 196 aC ;
Marc Claudi Marcel V, cnsol 183 aC ;
Marc Claudi Marcel VI, cnsol 166 aC, 155 aC i 152 aC ;
Marc Claudi Marcel VII, cnsol 51 aC ;
Marc Claudi Marcel, casat amb la filla d'August;
Marc Claudi Marcel (pretor), pretor el 188 aC;
Marc Claudi Marcel (militar), militar i jutge rom;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou edil plebeu el 216 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou trib de la plebs el 171 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou pretor el 137 aC i va morir per la caiguda d'un llamp durant el seu mandat.
Marc Claudi Marcel el Vell, conspirador rom;
Marc Coponi, noble rom.
Marc Corneli Front, orador rom, el ms important desprs de Cicer.
Marc Cosconi, pretor rom, nt del trib Marc Cosconi.
Marc Curi I, trib de la plebs el 199 aC.
Marc Curi II trib de la plebs el 58 aC.
Marc Curi, cavaller rom conegut per un plet notable;
Marc Curi, amic de Cicer;
Marc Deci, delegat del senat rom;
Marc Deci, tribu de la plebs el 311 aC;
Marc Didoc, escriptor eclesistic grec. ;
Marc Duili I, trib de la plebs el 471 aC ;
Marc Duili II, trib de la plebs el 357 aC ;
Marc Emili Lpid, cnsol el 285 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol el 232 aC;
Marc Emili Lpid, pretor el 218 aC ;
Marc Emili Lpid, pretor el  213 aC;
Marc Emili Lpid , cnsol 187 aC ;
Marc Emili Lpid, cnsol el 158 aC ;
Marc Emili Lpid, trib dels soldats el 190 aC;
Marc Emili Lpid Porcina, cnsol el 137 aC ;
Marc Emili Lpid, cnsol el 126 aC ;
Marc Emili Lpid, pare de Lpid el triumvir, cnsol el 78 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol el 66 aC ;
Marc Emili Lpid, conegut simplement com Lpid o Lpid el triumvir, cnsol i triumvir;
Marc Emili Lpid, conspirador contra August;
Marc Emili Lpid, cnsol l'any 6;
Marc Emili Lpid, cnsol l'any 11;
Marc Emili, general rom, usurpador del tron imperial.
Marc Eremita o  Marc Anacoreta  o Marc Monjo, notable asceta egipci.
Marc Fulvi Noblior I, cnsol el 189 aC ;
Marc Fulvi Noblior II, cnsol el 159 aC ;
Marc Fulvi Noblior (trib militar), trib dels soldats ;
Marc Fulvi Noblior (conspirador), catalinari;
Marc Fundani, trib rom.
Marc Furi, jurista rom.
Marc de Gaza, escriptor grec. ;
Marc Gratidi, magistrat rom ;
Marc Gratidi, llegat rom;
Marc Octavi Herenni, comerciant rom ;
Marc Herenni (cnsol), cnsol el 93 aC;
Marc Herenni (decuri), decuri de Pompeia ;
Marc Herenni  Picent, cnsol sufecte el 34 aC.
Marc Hertic, maniqueu egipci.
Marc Hieromonac, escriptor grec. ;
Marc Juni Brut, poltic rom conegut com el Tiranicida, fill del tamb poltic Marc Juni Brut. ;
Marc Laetori, primer magistrat plebeu el 495 aC;
Marc Laetori Merge, trib militar;
Marc Laetori Planci, magister equitum ;
Marc Laetori, senador rom.
Marc Luri, militar i poltic rom.
Marc Meni (trib de la plebs), trib de la plebs el 410 aC;
Marc Meni (trib militar), trib dels soldats el 203 aC;
Marc d'tranto, bisbe d'tranto.
Marc Porci Cat Censor, escriptor rom, ms conegut com Cat el Vell.
Marc Porci Cat Saloni el jove, trib rom.
Marc Porci Cat Saloni el vell, pretor rom.
Marc Porci Cat Uticense, poltic rom, ms conegut com Cat el Jove.
Marc Juni Sil (pretor), pretor el 212 aC;
Marc Juni Sil (cnsol 109 aC), cnsol el 109 aC ;
Marc Juni Sil (cnsol 25 aC), cnsol el 25 aC;
Marc Juni Sil (cnsol any 19), cnsol l'any 19;
Marc Juni Sil (cnsol any 46), cnsol l'any 46 ;
Marc Valeri Marcial, poeta llat, ms conegut com Marcial.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231570" title="Marc de Cerinea" nonfiltered="4388" processed="4380" dbindex="89462">
Marc de Cerinea (Marcus, ) fou un poltic aqueu del segle III aC, ciutad de Cerinea (Acaia) que fou el principal inspirador de la mort del tir de Bura, que immediatament es va unir a la Lliga Aquea que s'acabava de formar. 

Quan la constituci de la Lliga fou modificada i es va decidir el nomenament d'un nic general en lloc de dos, fou el primer que va rebre el nomenament el 255 aC. 

El 229 aC la Lliga va enviar vaixells en ajut de Crcira contra els pirates illiris i en la batalla que va seguir Marc, que era a uns dels vaixells enfonsats, va morir amb la resta de la tripulaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231571" title="Marc (csar)" nonfiltered="4389" processed="4381" dbindex="89463">
Marc (Marcus, ) fou el fill de l'emperador Basilisc.

Fou nomenat csar i una mica desprs august i coemperador pel seu pare el 475. Fou executat per ordre de Zen el 477 junt amb el seu pare i els altres membres de la famlia. Apareix junt al pare en algunes monedes de l'poca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231573" title="Learc" nonfiltered="4390" processed="4382" dbindex="89464">
Learc, d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino. Fou mort pel seu pare quan, enfollit, el va confondre amb una fera.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 135.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231574" title="Marc d'Alexandria" nonfiltered="4391" processed="4383" dbindex="89465">
Marc d'Alexandria (Marcus, ) fou el nom de dos bisbes i quatre patriarques d'Alexandria. El primer fou Marc l'Evangelista (Marc I) que fou bisbe de la seu del 43 al 63. Un altre Marcos (Marc II) fou bisbe del 142 al 152. Un patriarca de nom Marc (Marc III) va governar la seu del 1180 al 1209. Marc IV fou patriarca del 1385 al 1389 i va fer diverses propostes de normativa i de practica eclesistica, seixanta quatra de les quals foren en resposta a les preguntes formulades per Teodor Balsam, i sn esmentades al Jus Orientale de  Bonefidius, i al  Jus Graeco-Romanum de  Leunclavius. Marc V fou patriarca del 1425 al 1435 i Marc VI del 1459 al 1484.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231575" title="Marc d'Aretusa" nonfiltered="4392" processed="4384" dbindex="89466">
Marc d'Aretusa  (Marcus, ) fou bisbe d'Aretusa a Sria, prop de l'Orontes. 

Fou un dels tres bisbes enviat a Roma el 342 per l'emperador oriental Constanci II per donar satisfacci a Constant en relaci a la deposici de Anastasi d'Alexandria i Pau o Paule de Constantinoble. Els tres prelats van presentar a l'emperador d'Occident no la seva confessi de fe arriana sin una ms complexa, acordada a un snode a Antioquia, no del tot ortodoxa per tampoc arriana. Marc sembla que representava als semiarrians i probablement va estar en aquest concepte al concili de Filippolis celebrat pels prelats orientals desprs del concili de Sardica (357) o del de Sirmiun (359).

Sota Juli l'Apstata Marc fou torturat pels pagans d'Aretusa que n apreciaven el seu esfor per les conversions al cristianisme. Encara que no va morir d'aix ja no torna a ser esmentat. L'esglsia grega el considera mrtir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231577" title="Marc Asceta" nonfiltered="4393" processed="4385" dbindex="89467">
Marc Asceta (Marcus, ) fou un asceta grec, natura d'Atenes. Va anar a viure a Etipia, amb els poble dels queteans (chettaeans)  en el curs del segle IV. La seva biografia apareix a Acta Sanctorum Martii (vol. III)  i llgicament tamb a l'original grec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231579" title="Marc Didoc" nonfiltered="4394" processed="4386" dbindex="89468">
Marc Didoc (Marcus Diadochus, ) fou un escriptor eclesistic grec d'poca incerta (possiblement del segle IV o V). Se l'identifica de vegades amb Didoc, bisbe de Fotice (Photice) a l'Epir que fou l'autor de  sobre la vida asctica, per que segurament s un personatge diferent (va viure probablement al segle V); tamb se l'identifica amb algun dels dos bisbes de nom Marc que foren desterrats d'Egipte pels arrians sota el patriarcat de Jordi de Capadcia (un d'Oasis Magna a l'Alt Egipte i un altre de l'Oasi d'Ammon).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231582" title="Fermo Camellini" nonfiltered="4395" processed="4387" dbindex="89469">
 
Fermo Camellini (Scandione, Itlia 7 de desembre de 1914) s un antic ciclista itali que es nacionalitz francs el 8 d'octubre de 1948.

Es far professional el 1937 i ho continuar sent fins el 1951. Durant aquests anys aconseguir 37 victries.

s germ del tamb ciclista professional Guerrino Camellini. 

Palmars.
1937;
 1r a la cursa de la cota Nia-La Turbie;
 1r del Gran Premi de Guillaumont;
1938;
 1r del Circuit dels Alps;
 1r de la Nia-Annot-Nia;
1939 ;
 1r del Gran Premi de la Costa Blava i vencedor de 2 etapes;
 1r del Circuit dels Maures;
 1r del Circuit del Mont Ventor;
 1r del Tour de Gard;
1941 ;
 1r de la Nia-Annot-Nia;
 1r de la Nia-Mont Chauve;
 1r del Circuit del Mont Ventor i vencedor d'una etapa;
 1r a la cursa de la cota Nia-La Turbie;
 1r del Premi d'Ambrieu;
1942 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 1r del Gran Premi de l'Alta Saboia ;
1944 ;
 1r del Gran Premi de Cagnes-sur-Mer ;
1945 ;
 1r del Gran Premi de Nia;
 1r del Gran Premi de Provena;
 1r del Circuit del Llemos;
 1r de la Pars-Reims;
 1r del Critrium del Sud-oest;
 1r del Critrium de la Costa Blava ;
1946 ;
 1r de la Pars-Nia;
 1r de la Nia-Mont Agel;
 1r de A travers Lausana;
 1r dels 4 dies de Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi d'Armagnac;
1947 ;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 1r del Critrium de Lausana ;
1948 ;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del Gran Premi de l'Echo d'Oran;
1950 ;
 1r del Premi de Pau;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 7 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1948. 8 de la classificaci general ;
1949. Abandona (18a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. 10 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1946. Abandona (12a etapa). Maillot rosa durant 3 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Fermo Camellini ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231583" title="Marc Eremita" nonfiltered="4396" processed="4388" dbindex="89470">
Marc Eremita o  Marc Anacoreta  o Marc Monjo  (Marcus Eremita o Marcus Anachoreta o Marcus Monachus, ) fou un notable asceta egipci que hauria viscut uns 100 anys. Palladi diu que hi va parlar personalment.

Va escriure vuit tractats ()  sobre passions humanes, y 32 sobre altres temes de disciplina dels ascetes; si en va escriure altres no s'han conservat excepte una homilia (, De Paradiso et Lege Spirituali)

Els vuit tractats foren reunits per Foci en un nic volum  (), junt amb un altre tractat contra els melquizedequians ().

Altres tractats del grup de vuit sn:

;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231584" title="Ino" nonfiltered="4397" processed="4389" dbindex="89471">
Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una herona, filla de Cadme i d'Harmonia.

Es cas amb Atamant i fou mare de Learc i de Melicertes.

Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Helle, intent que els sacrifiqus fent creure que era un manament de l'oracle, per la seua conspiraci fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar.

Per haver estat una de les nodrisses de Dions, nebot seu, va patir la clera d'Hera, que la va tornar boja juntament amb Atamant. Perseguida per aquest, es va llanar al mar amb Melicertes en braos. Els dus, apiadats, els transformaren en divinitats marines i li imposaren el nom de Leuctea.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 124.

Articles relacionats.
 Inoa;

Enllaos externs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231585" title="Marc de Gaza" nonfiltered="4398" processed="4390" dbindex="89472">
Marc de Gaza (Marcus, ) fou un escriptor grec que va escriure la biografia de Sant Porfiri de Gaza, que va viure als segles IV i V.

Era nadiu de la provncia proconsular d'sia i va viatjar a Terra Santa on es va fer amic de Porfiri que havia anat a Jerusalem vers el 393. Porfiri el va enviar a Tessalnica per fer algunes gestions amb el seu patrimoni i a la tornada va esdevenir el seu company inseparable; Porfiri el va ordenar diaca i el 398 el va enviar a Constantinoble per obtenir un edicte de l'emperador per destruir els temples dels pagans de Gaza. Va obtenir un edicte per tancar els temples per no per destruir-los i aix no fou suficient per acabar amb els pagans aix que Porfiri va anar personalment a Constantinoble el 401, acompanyat de Marc, i va aconseguir l'edicte desitjat. Desprs van retornar a Gaza on Marc va romandre fins a la seva mort. La biografia va tenir una traducci llatina (Vita S. Porphyrii, Episcopi Gazensis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231586" title="Bolland" nonfiltered="4399" processed="4391" dbindex="89473">

Bolland (en val Bolan o Bol) s un nucli del municipi d'Herve, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. El riu Bolland homnim rega el poble. Ha sigut un municipi independent fins al any 1977. 

El poble es troba al pas d'Herve. Un petit trocet del riu Bolland que el travessa s'ha cobert per a fer la plaa major Plaa Wirhet on es troba l'antiga casa de la vila. Altres monuments importants sn el mas fortificat, el castell i la capella de Noblehaye.

El castell .
El castell de Bolland, envoltat d'un fossat s una antiga propietat dels senyors d'Eynatten que ms tard, junt amb el poble de Julmont pass als senyors Lannoy. S'hi troba tamb l'esglsia dominial i els romasos d'un convent dels recollectes, fundat al segle XVI per Joan de Berlo i d'Eynatten, senyor de Bolland.

Capella de Noblehaye .
s un edifici del segle XVII que cont una estatua de la verge de les vertuts, venerada per les solteres que tradicionalment venien mossegar la grella en esperar trobar aix un esps.

Enllaos externs.

Servei de turisme de la ciutat de Herve;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231587" title="Marc Hertic" nonfiltered="4400" processed="4392" dbindex="89474">
Marc l'Heresiarca (Marcus Haeresirarcha, ) fou un mestre gnstic del segle II d'origen desconegut, si be Jernim el fa originari d'Egipte i segurament s el mateix que Isidor de Sevilla esmenta com natural de Memfis, expert en mgia, deixeble de Manes i mestre de l'heresiarca Priscilli. Se sap que va ser a sia on va seduir a la dona d'un diaca o d'un personatge de nom Diaconus. Tamb va visitar la Gllia i Hispnia. Els seus seguidors s'anomenaren marcosis o marcosians (marcosii, ), i la seva activitat es relatada per Ireneu i per Epifani el Monjo. Aquest darrer diu que es basaven en la doctrina dels gnstics aeons i diu que distingien entre el deu suprem i el creador i negaven la realitat de l'encarnaci de Crist i la resurrecci del cos. Ireneu explica que sabia fer trucs de mgia amb els que captava la credulitat de la gent i adquiria riquesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231588" title="Marc Hieromonac" nonfiltered="4401" processed="4393" dbindex="89475">
Marc Hieromonac (Marcus Hieromonachus, ) fou un escriptor grec que va escriure el tractat , De Dubiis quae ex Typico oriuntur, en cent captols, que apareix al Typicum o directori de l'esglsia grega (, Typicum, favente, Deo, continents inteyrum Offic Ecclesiastici Ordinem per totum Annum. 

Entre les teories sobre la seva persona est que fou un monjo de Sant Saba a Jerusalem vers el segle X o comenaments del segle XI. Un biografia de Gregori d'Agrigent, per Marc monjo i hegumen (abat) de Sant Saba, es possiblement del mateix autor. Altres obres signades per algun Marc monjo sn massa comuns per establir vinculacions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231589" title="Melicertes" nonfiltered="4402" processed="4394" dbindex="89476">
Segons la mitologia grega, Melicertes era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino.

La seua mare, embogida i perseguida per Atamant, es va llanar al mar amb Melicertes. Els dus els van convertir en divinitats marines i, a Melicertes, li van canviar el nom pel de Palmon.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 146.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231590" title="Marc d'tranto" nonfiltered="4403" processed="4395" dbindex="89477">
Marc d'tranto ( Marcus Hydruntis Episcopus o Marcus Idruntis  Episcopus ),  fou bisbe d'tranto probablement al segle VIII. Lle Allaci diu que era ecnom o assistent de la gran esglsia de Constantinoble abans de ser bisbe, i no se sap altre cosa de la seva vida. 

Va escriure: , Hymmus Acrostichus in Magnum Sabbatum, s. In Magno Sabbato Capita Versuum, un himne.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231591" title="Mdul elstic" nonfiltered="4404" processed="4396" dbindex="89478">
En fsica, el mdul elstic, mdul d'elasticitat longitudinal o mdul de Young s la relaci entre la tensi de tracci i l'allargament unitari d'un material slid en un assaig de tracci mentre no s'ha excedit el limit elstic .





on 
  s la tensi,
  s el mdul elstic,
   s l'allargament unitari.

A la imatge el mdul elstic seria el pendent en la zona elstica (recta blava). La deformaci del material a la  zona elstica s reversible. Un cop s'excedeix el limit elstic Re el material t deformaci plstica, s a dir no retorna a la longitud original un cop desapareix la tensi. 

S'anomena mdul de Young en honor del fsic britnic Thomas Young (1773-1829).

El mdul elstic s una caracterstica intrnseca del material i s una mesura de la seva rigidesa. 

Els materials amb mdul elstic alt com per exemple l'acer sn rgids. Materials com l'alumini o el plom sn menys rgids i els materials plstics i orgnics sn sovint poc rgids.
 

 Unitats .

El mdul elstic t unitats de tensi (o pressi), la unitat SI s el Pascal (Pa). La tensi t les mateixes unitats i l'allargament unitari s adimensional (metres d'allargament dividit per metres de longitud de la proveta).


 Relaci amb altres propietats .

Amb el mdul de cisallament (G) i el  coeficient de Poisson (v)} :
;

Amb la densitat  i la velocitat del so en un material: 
 ;

Aquesta equaci s noms aproximada doncs la velocitat del so depn tamb del coeficient de Poisson.


 Taula del mdul elstic de diversos materials .





 Enllaos externs .
 Matweb: base de dades amb propietats de ms de 63.000 materials (en angls);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231592" title="Citissor" nonfiltered="4405" processed="4397" dbindex="89479">
Citissor, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Frixos i de Calcope.

Natural de la Clquida, emigr a Alos, on regnava el seu avi, Atamant, al qual salv quan els seus sbdits es disposaven a sacrificar-lo a Zeus en expiaci d'un sacrilegi. Per aquest fet el du male Citissor i tots els seus descendents.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 52.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231594" title="Musculator" nonfiltered="4406" processed="4398" dbindex="89480">



En Musculator (     , Kinnikuman), el qual el seu nom real es Suguru Mscul (      , Kinniku Suguru), s el protagonista del manga i anime de Musculman, manga de lluita lliure dels Yudetamago. 

Sobre Ell.

Alias: Musculator, The Chanelman (Gira pels EUA);
Classificaci: Superhomes Justiciers;
Terra Natal: Planeta Mscul;
Edat: 20, 22 (Saga Mscara d'Or), 24 (Saga LLuita pel Tron);
Alada: 185 cm ;
Pes: 90 kg;
Fortalesa: 950.000 Power / 70.000.000 Power (grcies a la Fora Bruta en el Moment Decisiu);
Tcniques: Raig Destructor, Mscul Buster, Neo Mscul Buster, Mscul Driver, Cortina de Carn, Acoblament Mscul, Muscle *Spark versi Suguru, Muscle Spark Complet.
Equips: Machine Guns, Muscle Brothers. ;
Familia: Tatsunori (Avi), Mayumi (Pare), Sayuri (Mare), Ataru (Germ Gran) Ronyona (Muller), Mantar   (Fill);
Entrenador: Prncep Kamehame;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231595" title="Collectiu La Trinxera" nonfiltered="4407" processed="4399" dbindex="89481">



El collectiu la Trinxera s una entitat cultural juvenil del Vendrell nascuda l'any 2002 arran de la trobada de diferents joves amb inquietuds. El principal objectiu del collectiu es crear un espai cultural alternatiu i catal a la villa del Vendrell. D'altra banda, la recuperaci de la figura histrica, poltica, revolucionaria i literria d'Andreu Nin, vendrellenc illustre assassinat durant la Revoluci Espanyola de 1937 pels estalinistes en les troiques; s tamb un objectiu cabdal del collectiu de joves. El tercer objectiu principal de la Trinxera s la lluita contra el feixisme en totes les formes i tots els dems mals subjacents a ell: el racisme, el masclisme, la xenofbia, la pxc i altres grupscles poltics d'ultradreta i qualsevol altre fenmen semblant.

El collectiu la Trinxera ha gestionat durant ms de tres anys l'Ateneu Popular la Trinxera del Vendrell, situat a l'edifici de l'Escorxador que abans s'alava vora el pont nou. Durant aquests anys l'Ateneu va servir com a punt de trobada per al jovent vendrellenc que refusava l'entreteniment buit i comercial creat pel capitalisme. Actualment, el collectiu de joves treballa acondicionant el Nou Ateneu que se situar als lmits del Vendrell amb Santa Oliva, a la carretera que porta el nom del darrer poble.

El Correllengua al Vendrell ha estat organitzat des de l'any 2002 pel grup de joves, tot i que algun any han rebut l'ajuda dels joves dels pobles de la comarca. La cercavila, l'encesa de foc i la butifarrada sn ja les darreres noves tradicions vendrellenques posteriors a la fira. D'altra banda, els concerts del Correllengua han tingut moltes de les noves promeses de la msica catalana: Camarada Kalashnikov, Revolta 21 o Pirat's Sound Sistema han passat per l'escenari del pavell Pau Casals. Aquest any 2007 el concert ser un homenatge a la msica vendrellenca amb la presncia dels Peluts i la James Band, juntament amb la Vanda, els ex- Winni he Pum.

En una vessant ms poltica la Trinxera collabora activament amb la Fundaci Andreu Nin per tal de dur a terme una revisi del personatge poltic ms transcendental amb arrels al Vendrell. Durant el primer semestre del 2007 el collectiu va organitzar un cicle de conferncies que resta inacabat per la incompetncia de la burocrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231599" title="Conxita Badia i Mills" nonfiltered="4408" processed="4400" dbindex="89482">

Conxita Badia Mills (Barcelona, 14 de novembre de 1897   2 de maig de 1975). Soprano, concertista i professora de cant, de prestigi internacional.

 Biografia .
Casada amb Ricard Agust Monsech (1919), tingueren tres filles: Conchita, Mariona (casada amb en Jordi Bonet i Armengol) i Carmen (casada amb en Josep Maria Ainaud de Lasarte).

Fou una de les cantants ms destacades del segle XX, en el camp de la can culta i popular. A ms de cantar en els ms variats gneres -pera, msica de cambra, lieder, can popular, etc.-, tocava el piano i va desenvolupar una important carrera com a professora de cant.

Va aprendre msica de petita amb el fams compositor Enric Granados a l'Acadmia que aquest havia fundat a Barcelona, i va completar desprs la seva formaci amb els professors Marshall, Ms i Secarrant, Rosa Culmell i al Conservatori del Liceu amb Ramon Guitart. El seu debut professional va tenir lloc al Palau de la Msica Catalana el 1913, interpretant el paper d'una de les Noies Flor del Parsifal wagneri, interpretat pel tenor Francesc Vias. El 1915 va estrenar  Canons (dotze tonades) amatries , amb el propi Magraners al piano, ocasi en la qual es va mostrar ja com una gran liederista. Pocs anys desprs, el 1916 i desprs de la mort del seu mestre Enric Granados, inici una carrera internacional que la port als principals escenaris del mn. Consagrada a la msica de cambra i als grans oratoris, va fer concerts formant part de diverses agrupacions catalanes, entre les quals va destacar la "Societat Obrera de Concerts", fundada per Pau Casals, amb qui va cantar el David penitent de Mozart i la Novena Simfonia de Beethoven. El 1927 va tenir lloc una de les seves estrenes ms importants,  Canons epigramtiques , d'Amadeu Vives, amb la qual va rebre grans lloances per part de la crtica i del propi autor, que la va definir com la millor intrpret de lieder que havia conegut.

Amb l'esclat de la guerra civil es va veure obligada a emprendre el cam de l'exili. Desprs d'una tourne per diferents ciutats europees (Pars, Londres, Brusselles...), va fixar la seva residncia al Brasil (Sao Paulo), on treball amb Heitor Villa-Lobos, i desprs a Buenos Aires, on va debutar al Teatre Colom el novembre de 1939 i hi interpret el seu repertori espanyol (Granados, Nin, etc.). Va collaborar amb el clebre msic Manuel de Falla, igualment exiliat a Argentina, interpretant-ne el repertori. Tamb va contribuir notablement a difondre les obres de compositors argentins com Castro, Gilardi, Alberto Ginastera, Gustavo Gustavino, Lpez Buchardo, o Suffren. Actu als principals auditoris brasilers, argentins i uruguaians, aix com a "Radio El Mundo", a travs de la qual donava a conixer la msica catalana a Amrica. 

El 8 de desembre de 1946 torn a Barcelona, on va comptabilitzar les seves activitats amb l'ensenyament: va exercir de professora de cant -activitat ja iniciada en terres americanes- al Conservatori Municipal de Barcelona, on va tenir com a alumnes a Francisca Callao, Montserrat Caball i Carlo del Monte, entre altres; amb aquest ltim tenor va gravar al piano "Disset canons catalanes" dels ms importants compositors catalans (Frederic Mompou, Jaume Pahissa, Enric Morera, Eduard Toldr, etc.). Tamb va ensenyar cant i piano als Cursos Internacionals de Santiago "Msica en Compostela". El 1948, estren  La rosa als llavis  d'Eduard Toldr i Joan Salvat-Papasseit al Palau de la Msica. 

Deixeble fidel de Pau Casals, Enric Granados i Manuel de Falla, va saber comunicar a les seves deixebles una musicalitat excepcional i una dicci perfecta. Potser el fet que no es dediqus a l'pera -prefer el mn del lied i els grans oratoris- no ha donat a la seva figura l'aureola de les grans dives. Alguns crtics l'han recordada, sobretot, per les interpretacions de la can espanyola -Granados, Vives, Falla-; altres, per la msica argentina o brasilera, que ella don a conixer a Catalunya desprs del seu exili per terres americanes (1938-1946); altres no han oblidat com cantava les melodies d'Ali, Pedrell, Casals -que sovint la dirig-, Vives, Pahissa, Nin, Millet, Frederic Mompou, Homs, Montsalvatge i Bonet. Oberta als nous corrents musicals, va estrenar obres de Schnberg, Gerhard, Halffter, Falla (Psych, 1924), Rodrigo, entre altres.

Entre altres distincions, va obtenir la medalla d'or de la ciutat, de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1969. Va gravar molts discos en el decurs de la seva extensa carrera. Se li ha dedicat una plaa a Barcelona (Sant Mart) i carrers a Sant Pol de Mar i Castellbisbal, aix com una de les sales del Centre Cvic Casal de Sarri (Barcelona). Francesca Madriguera i Rodon li dedic la can Romancillo (1944, amb msica i lletra de Paquita Madriguera).

Bibliografia.

 Joan Alavedra. "Conxita Badia, una vida d'artista"; Editorial Prtic, 1975.
 Carlos Manso. "Conxita Badia"; Ediciones Tres Tiempos, 1989.
 Mnica Pags Santacana. "Conxita Badia, 1897-1997". Institut catal de la Dona, 1997.
 Mnica Pags Santacana. "Conxita Badia"; Infiesta, Editor; collecci Gent nostra. 2001.

Enllaos externs.

Conxita Badia: intrpret wagneriana; per Josep Maria Ainaud de Lasarte a la web de l'Arxiu Richard Wagner.
Homenatge a Conxita Badia a la web del "Barcelona Festival of Song".
Fons Conxita Badia a la web de la Secci de Msica de la Biblioteca de Catalunya.

Fotografies.



Referncies.

 Montserrat Caball al recital inaugural de la 43a edici del Concurs de Cant Francesc Vias (14/01/2006): "Espero que el meu cant en sigui digne. Conxita Badia no va ser noms la persona que em va ensenyar a cantar i a perfeccionar l'estil, va ser una persona sublime, una segona mare, que em va ensenyar a estimar la vida i a veure'n el costat positiu".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231600" title="Stavanger" nonfiltered="4409" processed="4401" dbindex="89483">

Stavanger s una ciutat del sud-oest de Noruega, capital del comtat de Rogaland. Situada a la costa del Mar del Nord, Stavanger s el centre de la indstria petrolera Noruega, propiciant-ne un enorme creixement des dels anys 70. 

T un clima martim que en suavitza les temperatures (mitjanes sobre 0 tot l'any) i abundant precipitaci.

El seu municipi t una poblaci de 117.315 (2007). L'rea metropolitana, d'uns 170.000 habitants, inclou els municipis propers de Sandnes, Sola i Randaberg, cosa que en fa la tercera algomeraci noruega desprs d'Oslo i Bergen i per davant de Trondheim.  

Juntament amb Liverpool Stavanger va ser triada com a Capital cultural europea del 2008. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231601" title="Manuel Ainaud i Snchez" nonfiltered="4410" processed="4402" dbindex="89484">
 
Manuel Ainaud i Snchez (Barcelona, 17 d'abril de 1885   28 de desembre de 1932) fou pedagog i artista, director general de l'Assessoria Tcnica de la Comissi de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Biografia.

De pare francs i mare andalusa, fou el menor de 7 germans; es va casar amb una de les filles de Carme Karr, Carme de Lasarte i Karr (1918), i tingueren 4 fills: Joan, Anna, Josep Maria i Montserrat. Est enterrat al cementiri del Sud-Oest de Barcelona (Montjuc).

Estudi dibuix a les escoles de l'Ateneu Obrer de Barcelona. Ben aviat es don a conixer com a capdavanter del grup artstic denominat Els Negres, pels grans dibuixos al carb (alguns tenebristes) de temes urbans i, sobretot, de multituds, amb una certa intenci social. Expos als Quatre Gats (1903), presid la secci d'Art i Literatura de l'Aplec Catalanista, collabor amb Les Arts i els Artistes i altern l'activitat artstica amb la pedagogia. L'any 1905 cre amb alguns dels seus amics l'Agrupaci Artstica, que organitz diverses exposicions molt notables. 

Ingress l'any 1909 com a professor de dibuix i treballs manuals a l'Escola Horaciana, capdavantera dels nous corrents pedaggics i   aleshores dirigida per Pau Vila, i ms tard (1910-15), va ser director del Nou Collegi Mont d'Or, on conegu la seva muller. 

Dedic tots els seus esforos a aconseguir una escola pblica gratuta i de qualitat. L'any 1915 fou elegit president de l'Ateneu Enciclopdic Popular, des d'on organitz una intensa campanya per a l'escola pblica, a travs de la premsa, de conferncies a entitats obreres i dirigint manifestacions ciutadanes. 

Viatj per Frana, Itlia, Blgica i Sussa per conixer directament les experincies de l'Escola Nova o Escola Moderna que s'imposava a Europa. Al seu retorn a Barcelona, l'any 1917, fou nomenat director general de l'assessoria tcnica de la Comissi de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, de la qual fou l'nima i l'impulsor. Ressuscit prop de quaranta antics llegats, que l'Ajuntament tenia oblidats, per a la construcci d'escoles ( Grups Escolars ) amb una subvenci del 50% de l'Estat, i project un ambicis pla de construccions escolars, d'acord amb l'arquitecte Josep Goday, que s'inici amb la inauguraci de dos centres el 1917 i 1919 i es culmin el 1934. Lluit per l'escolaritzaci dels nens i la dignificaci de l'escola pblica, restructurant centres d'educaci primria, especial i d'arts i oficis, dotant-los de recursos.

Tamb tir endavant tota una srie de serveis complementaris com les Cantines Infantils, els Banys de Mar, les revisions mdiques, les Colnies d'Estiu amb resultats tan admirables com Vilamar i Turissa i les modliques escoles innovadores, com l'Escola del Mar (1922) o la del Guinard (1923). Sab escollir bons collaboradors, com el Dr. Mias, Ventura Gassol, Ramon Jori, Antoni Gelabert, Pere Vergs i Artur Martorell i Bisbal, amb els quals era molt exigent i organitzat. El 1922, aconsegu l'aprovaci del Patronat Escolar de Barcelona, que don un gran impuls a l'ensenyament primari a Barcelona i influ en gran manera en el millorament pedaggic a Catalunya, formant i seleccionant mestres.

La dictadura de Primo de Rivera el destitu del seu crrec, i no pogu retornar a l'Ajuntament fins el 1930, desprs d'uns anys especialment difcils en qu es dedic a la venda de material escolar i al disseny de mobles per a escoles. Reprengu amb entusiasme l'obra interrompuda, ressucitant el Patronat Escolar, i en un sol dia, l'any 1931, pogu inaugurar 11 grups escolars nous, que Ainaud va definir com a  bells . Manuel Ainaud fou nomenat membre del Consell de Cultura de la Generalitat, vocal del Comit de la Llengua i conseller d'Instrucci Pblica a Madrid, treballant incansablement fins que una llarga malaltia acab amb la seva vida als 47 anys. 

Se li ha dedicat una plaa a Barcelona (Sant Mart), a la sortida de la parada de metro Bess. s un espai d'uns 7.400 metres quadrats, delimitat per la Gran Via i els carrers Andrade i Ca n'Oliva. Es va proposar al Districte de Sants-Montjuc els seu nom per a un dels futurs cinc centres educatius que est previst construir-hi, com un senyal de reconeixement a un model educatiu de ciutat que va ser capdavanter de l'educaci del perode republic. L'Institut d'Estudis Catalans ha concedit algunes borses d'estudi com a Premi Manuel Ainaud.

Bibliografia.

 Francs i Aragall, Hermenegild.  De la renovaci pedaggica a Catalunya: D. Manuel Ainaud i la Comissi de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Barcelona . Dins de Miscellanea Barcinonensia : revista de investigacin y alta cultura Barcelona nm. 48 (12 1977), p. 53-76. ;
 Caellas i Juli, Clia.  Poltica escolar de l'Ajuntament de Barcelona 1916-1936 ; prleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona, Ed. Barcanova, 1982. ;
 Borja i Sol, Maria de. "El joc, eina pedaggica a Catalunya". Edicions Universitat. Barcelona. 1984.
 Prraga Escol, Maria.  Manuel Ainaud (1885-1932) : memria d'una poca . Edicio : Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions , 1989. Colleccio : Gent de la Casa Gran ; 2. ISBN 84-7609-272-5;
 Domnech i Domnech, Salvador.  Manuel Ainaud i el Patronat Escolar de Barcelona . Temps d'educaci, revista de la Divisi de Cincies de l'Educaci, Universitat de Barcelona . Barcelona : Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1989. Nm. 17 (1er semestre 1997), p. 273-291.
 Domnech Domnech, Salvador.  Manuel Ainaud i la tasca pedaggica a l'Ajuntament de Barcelona ; prlegs de Marta Mata i Garriga i Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. Biblioteca Abat Oliba ; 152. ;
 Cipro, Miroslav - Slovnk pedagogu : 1. dl / Miroslav Cipro. -- 1. vyd. -- Praha : M. Cipro, 2001. 552 pg.
 Josep Maria Ainaud de Lasarte. "Mestres que han fet Catalunya . Barcelona, Ed. Mediterrnia, 2001.
 Aisa Pmpols, Ferran  (2000), Ateneu Enciclopdic Popular (1902-1999). Una histria de Barcelona, pgs. 138-139, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial. ISBN 84-931045-0-7;
 Saladrigas, Robert. "L'Escola del Mar i la renovaco pedagogica a Catalunya; converses amb Pere Vergs". Barcelona : Ed. 62, 1973. 25 x 17 cm. 368 p.
 Salvador, Joan. "Manuel Ainaud Snchez". Catalunya Cristiana nm. 641 (2/1/1992).
 Manuel Ainaud, La primera Escola de Sords muts establerta a Barcelona. Revista  La Paraula, Butllet de l'Escola Municipal de Sords muts , Any II, nm. 1, Barcelona, gener mar de 1919.
 Raimon Portell i Salom Marqus, "Els mestres de la Repblica", Ara Llibres, Barcelona, 2006.

Enllaos externs.
Fitxa d'Enciclopdia Catalana.
Manuel Ainaud i el Patronat Escolar de Barcelona: Article de Salvador Domnech a Temps d Educaci, nm. 17, 1r semestre del 1997, 273-291.
ndex del llibre de Salvador Domnech: Manuel Ainaud i la tasca pedaggica a l Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 1995, 545 pp.
Ressenya de Salvador Domnech del llibre: Ainaud, Josep M., "Mestres que han fet Catalunya", Barcelona, Mediterrnia, 2001. A Guix nm. 286-7, juliol-agost del 2002.
El Patronato Escolar de Barcelona: Manuel Ainaud: Mara de Borja i Sol; "El joc, eina pedaggica a Catalunya"; p. 40-41.

Fotografies.



Cites.

 Manuel Ainaud (citat per Alexandre Gal): "Una de les causes que ofereix ms benefici al nen s l'absoluta confiana entre professors i alumnes. Aquesta agradable vida en com, a classe, als menjars, als seus jocs, dna al professor una posici immillorable respecte als alumnes.".  Avui dia, hem de cuidar de la cultura de les democrcies i de la seva formaci moral amb la mateixa forma (...) com en altres poques es cuidaven de l educaci dels prnceps... ;

 Manuel Ainaud tenia com a objectiu: "Fer possible un pas educat en la llibertat i la responsabilitat, conscient dels seus drets i dels seus deures".

 Pau Vila: "Cal que Barcelona ho spiga: ha mort un home que li ha ofrenat, en persistent sacrifici, els millors anys de la seva vida".

 La Vanguardia, 29 i 30 de desembre de 1932.  Fallecimiento de don Manuel Aynaud. Despus de larga y penosa enfermedad que exigi una delicada intervencin quirrgica, ayer maana falleci en nuestra ciudad el asesor tcnico y jefe del Negociado municipal de Cultura del Ayuntamiento, don Manuel Aynaud. Persona competsima e inteligente, el seor Aynaud fue el verdadero artfice de la gran labor cultural desarrollada en Barcelona por diversos Ayuntamientos. Era, adems, miembro del Consejo de Instruccin pblica de la Repblica, cargo para el que fue designado poco despus de instaurado el nuevo rgimen. Gozaba de gran prestigio y solvencia en materia docente, y era muy estimado por su seriedad y trato caballeroso. Su muerte ha sido muy sentida. D. E. P. y reciban sus familiares la expresin de nuestro psame.    El entierro del seor Ainaud. Ayer maana se celebr el entierro del que fue Asesor Tcnico de la Comisin de Cultura del Ayuntamiento don Manuel Ainaud. Presidieron el acto el Consejero de Justicia seor Comas, en representacin del Presidente de la Generalidad de Catalua; el alcalde accidental seor Ventos, ei consejero de Cultura de la Generalidad, seor Gassol; el rector de la Universidad, seor Serra Hunter; el hijo y los hermanos del finado y el Presidente de la Comisin de Cultura del Ayuntamiento y teniente de alcalde seor Vilalta. Figuraban en la comitiva, entre otros, los tenientes alcaldes seores Duran y Guardia, Escofet, Pa, Ventall y Jov, los concejales del Ayuntamiento seor Tenas; el jefe del Negociado Administrativo Municipal de Cultura, seor Serraclara; el director de Museos, seor Joaquim Folch i Torres; el director de la Banda Municipal, seor Lamotte de Grignon; el director del Archivo Histrico de la Ciudad, seor Duran Sanpere; los funcionarios de la Asesora Tcnica de Cultura, seores Jori i Martorell, el jefe de la Guardia Urbana y Ceremonial seor Rib y oficiales de dicha oficina seores Puigdomenech y Oller. En el cementerio, el concejal seor Pellicena, en nombre del Ayuntamiento, pronunci breves palabras enalteciendo las cualidades del finado. ;

 Ramn Menndez Pidal. El Sol, 6 de setembre de 1931. "Mi ltimo artculo en EL SOL nos ha proporcionado dos encuentros con distinguidos catalanes. Uno de ellos amistoso y muy satisfactorio: la visita de D. Joaqun Xiru y de D. Manuel Ainaud, con quienes no slo es fcil entenderse, sino muy grato y til, dada su altura de miras, su deseo de equidad y acierto en lo presente y en lo por venir.";

 Sempronio, "La quitxalla al mar" (Revista Club, del RACC, juliol-agost 1980). "Un dels cervells, gaireb el motor d'aquest transcendental capgirament escolar barcelon, fou el pedagog Manuel Ainaud i Snchez, designat assessor tcnic de la Comissi de Cultura. Havia comenat la vida dibuixant i pintant, i fent de mestre de dibuix en algunes escoles. Per, neguitejat per l'ensenyament en general, no trig a dirigir totalment una escola, el Collegi Mont d'Or, i, desprs, des de la presidncia de l'Ateneu Enciclopdic popular, men una intensa campanya pro-escoles noves, prodigant-se personalment i inspirant campanyes de premsa, conferncies, mobilitzacions populars, etc.";

 Pere Vergs, "La Repblica d'Infants de Vilamar": "...va ser una obra magna, resultat d'una improvisaci increble. A Manuel Ainaud se li va ficar al cap que aquell estiu havia de posar-se en funcionament la primera colnia depenent exclusivament de la Comissi de Cultura. Aquesta colnia va ser poblada per tres-cents nens i nenes i una vintena de mestres, entre homes i dones." (citat per Robert Saladrigas) "M. Ainaud, Ventura Gassol i el doctor Mas no disposaven d'hores prpies ni sabien el que era el temps lliure, entregats com estaven a les seves tasques professionals". "Amb Ainaud havem decidit resistir al preu que fos" (referint-se a l'exclusi per part de Primo de Rivera).

 B. Delgado: "(Don Manuel Ainaud era un) hombre de extraordinario talento organizador, amigo y contertulio de la familia Giner en la torre que sta tena alquilada en San Gervasio." (, pg. 25, nota 21);

 Catalnia: revista literria setmanal. Nm. 2 (4 agost 1906) Pg. 3. La "Agrupaci Artstica" al Ateneu Barcelon. La manisfestaci d'aquesta naixent entitat es ben seriosa, y mereixedora de tota la atenci, no per lo que ara es, sin per lo qu's vislluma al travers de la meteixa. Es la manifestaci Ingnua d'uns elements jovens, artistes del pervindre, que mostren portar a dintre bona llevor. No tots arribaran; alguns fracassaran y's quedaran pe! cam emprs; empro avuy ells sn promeses. En la exposici qu'ns ocupa no hi cerqueu pas lo qu'n diuen personalitat; totjust s'hi apunta algn temperament. Enduhemnos, tantsols, una impresi general, al travers de la qual havem de visllumarhi la fesomia del art catal del avenir. Confiem en aquets xicots revoltosos, inadaptables al ambent d'acadmia y al d'aquets centres artstichs reglamentis hont s'adoren los personalismes y la frivolitat. Aquets xicots porten a dintre la protesta sorda, la revolta latent contra l caduch, lo extich, lo mercantil. Es cert que tot aix es una nuvolosa en los seus esperits; que no concreten; que encara no s'han orientat, empro no duptem qu's far la llum en los esperi s adolescents. No tots travallen ab la meteixa fe, ab la meteixa fortuna, "Molts sn los cridats, pochs los escuilits." Tamb entre ells, s'ha introduhida la malura dels artistes prestidigitadors, que tot ho fan depressa, corrents, per demostrar una facilitat que no posseheixen, sinnima en aquest cas de lleugeresa tonta; altrament no's veurien en la secci d'esculptura algunes obres que sn veres monstruositats; va semblarnos la secci menys slida, menys seriosa. Alguns expositors fan gala d'un ridcol menyspreu per la correcci, aix com demostren un gran desconeixement dels estudis auxiliars. S'hi descobreix en lo conjunt, com una tendncia a mirarse les coses baix l'aspecte pintoresch, cuidantse noms de fixar la impresi tpica. (...) Los carbons del Sr. Ainaud reproduheixen, baix un punt de vista original, les multituts, agrupades ab molt carcter.";

 Revista Catalua, 30 de mar de 1912, pg. 189. "Mucha parte de la desmoralizacin proviene del deseo en los nios de anticiparse a parecer hombres. Y no hay que decir qu concepto se tiene de lo que significa asemejarse a un hombre. Por lo tanto no hay que confiar sino en la sugestin del ejemplo dado por los que tienen la satisfaccin de sentirse ms morales que la mayora de sus convecinos.";

 Carta de Manuel Ainaud a Joaquim Torres-Garcia (30-11-1913; es conserva a la Fundaci Torres -Garcia a Montevideo, Uruguai): "Bon amic Torres-Garcia, Avui he sigut sabedor dels desgraciats comentaris que una revista posa a la vostra obra a la Diputaci. Enfront d'ells, la meva sincera admiraci i amistat, amic estimat. M. Ainaud (Bailn, 14, 4 Barcelona)". Ainaud fou un dels defensors de l'obra torresgarciana davant dels atacs del director del magazine "La Actualitat" i "La Publicidad", pblicament a travs de signatures a "La Veu de Catalunya".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231603" title="Gran Premi d'ustria del 1979" nonfiltered="4411" processed="4403" dbindex="89485">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1979, disputat al circuit de sterreichring  el 12 d'agost del 1979.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Ren Arnoux   1: 34. 07;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1: 35. 77  ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231605" title="Am?r al-mu'm?n?n" nonfiltered="4412" processed="4404" dbindex="89486">
Am r al-mu'm n n (en rab,              ) o Prncep dels creients, tamb tradut com a emir o comanador dels creients, que indica que el seu portador s la mxima autoritat religiosa entre els musulmans. s un grau religis, poltic i social. s un ttol islmic tradicionalment s'associava al de califa ja que s com tamb se'l designava en els primers temps de l'islam. El mot ha sofert modificacions, fonamentalment dels historiadors medievals, i en catal hom troba sovint les formes miramol o miramamol, entre d'altres.

El primer a portar aquest ttol va ser 'Umar ibn al-Hatt b i la persona s escollida seguint les regles de la xara, i en resposta a la concentraci dels representants del poble musulm anomenat Choura. Desprs de 'Umar el portaren tots els califes omeies i abbssides, tot i que van haver-hi sobirans que no hi van poder ser perqu no reunien les condicions que exigeix el dret musulm.

El ttol de l'atriburen diverses dinasties nord-africanes, i tamb el feien servir els omeies i almohades durant l'existncia d'Al-Andalus. Desprs del 1253 fou reivindicat pels hfsides d'Ifr qiya, pels mamelucs d'Egipte i pels marnides del Marroc, i fins el 1922 encara va ser usat pels soldans otomans.

Actualment, noms el Rei del Marroc porta aquest ttol, i aix queda recollida a la constituci marroquina. Va ser utilitzat tamb pels sultans almorvits, que tanmateix no usaven el de califa, i ms tard pel sult, ara rei, del Marroc. 

El moviment islamista Al Adl Wal Ihsane es nega a reconixer aquest ttol al Rei, al contrari del Partit de la Justcia i del Desenvolupament que ha escollit estratgicament acceptar-ho i unir-se, d'aquesta manera, a la legalitat poltica. L'autoritat religiosa dels sultans marroquins com a prnceps dels creients s reconeguda per aquells sectors del pas que no reconeixien tanmateix la seva autoritat poltica. 

Aquest fet transcendeix les fronteres del regne, ja que era reconeguda igualment ms cap al sud, entre les tribus del Shara, sent aquest un dels arguments esgrimits pel nacionalisme marroqu per reclamar la sobirania sobre el Shara Occidental i Mauritnia, encara que en aquest ltim cas ja no existeix aquesta reivindicaci.

Aquest ttol ha estat igualment portat per Mohammad Omar (Mullah Omar) a l'Afganistan quan els talibans van ser al poder en aquest pas.

Vegeu tamb.
Amir al-Muslimin;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231618" title="Maral Olivar i Dayd" nonfiltered="4413" processed="4405" dbindex="89487">
Maral Olivar i Dayd (Barcelona 1900 - 1994) fou un erudit i publicista catal. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i va fer cursos de literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans amb Antoni Rubi i Lluch i Jordi Rubi i Balaguer, i el 1927 marx a estudar amb Joaquim Balcells a la universitat de Berln, on comen a interessar-se per les qestions d'art. Entre el 1925 i el 1928 collabor activament en la collecci Els Nostres Clssics, on edit obres de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ramon Llull.

Entre el 1928 i el 1930 fou lector de castell a la universitat de Glasgow. Quan torn a Barcelona fou professor de llenges clssiques a l'Escola de Bibliotecries i a la Universitat Autnoma de Barcelona, per fou desposset del crrec en acabar la guerra civil espanyola. Tot i aix, continu fent traduccions amb la Fundaci Bernat Metge, de manera que entre el 1924 i el 1961 va publicar la traducci del primer volum de la Histria Natural, de Plini el Vell, i totes les obres de Plini el Jove, Apuleu i Plaute. El 1952 fou nomenat professor d'histria de l'art a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artstics de Barcelona. 

s autor d'articles sobre Felip de Malla, les Festes de la Gaia Cincia, la influncia de les Ars Dictandi en l'estil de la cancelleria reial, i altres.  s un gran expert en cermica, collabor en la Miscellnia Puig i Cadafalch amb un estudi sobre cermica valenciana i ha escrit tamb sobre el Museu d'Art de Catalunya (l'actual MNAC), l'impressionisme, Manuel Humbert i altres. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. La Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'eleg membre d'honor el 1990.

 Obres .
 Historia del mueble ingls (1949);
 Notas en torno a una porcelana histrica (1950);
 La vajilla de Madera y la cermica de uso en Valencia y en Catalua durante el siglo XIV (segn los inventarios de la poca) (1950);
 La cermica trescentista a Arag, Catalunya i Valncia (Monumenta Cataloniae, 1952);
 La porcelana en Europa desde sus orgenes hasta principios del siglo XIX;
 Obra dispersa. Llibre en homenatge en el seu 90 aniversari, a cura de Francesc Fontbona i Amadeu J. Soberanas i Lle, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1991.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231619" title="Carles Sala i Joanet" nonfiltered="4414" processed="4406" dbindex="89488">
Carles Sala i Joanet (Barcelona 1905 - 1991) fou un escriptor i poltic catal. Inicialment es va moure en ambients obrers i collabor a Solidaridad Obrera, per es gir al catalanisme i amb Ventura Gassol fund la revista Dansa, Ptria i Art, on escrivia amb el pseudnim Frbua. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou membre de Palestra, fou directiu de Rdio Associaci de Catalunya i redactor de L'Instant i Claris. En esclatar la guerra civil espanyola va lluitar al front, fins que el 1937 fou director general de rdio de la Generalitat de Catalunya, i s'especialitz en els reportatges en directe. En acabar la guerra s'exili a Cuba i a Mxic, on fou secretari de la comunitat catalana de Mxic. Torn a Catalunya el 1948, i fou fundador del grup literari barcelon El Cimbori i secretari de la Penya Joan Santamaria. El 1980 fou membre del patronat de la nova Rdio Associaci de Catalunya i el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Acte de fe (1946), sobre l'Onze de Setembre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231625" title="Caminha" nonfiltered="4415" processed="4407" dbindex="89489">

Caminha s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a  la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2001 tenia 17.069 habitants. Limita a nordest amb Vila Nova de Cerveira, a l'oest amb Ponte de Lima, al sud amb Viana do Castelo, al nord amb Galcia i al'oest amb l'Oce Atlntic.

Aquesta antiga ciutat-fortalesa que s'ala a la vora del Minho fou habitada per celtes i romans per la seva posici estratgica. Va anar creixent com un important port fins que el seu comer es va desviar a Viana do Castelo al segle XVI.

Actualment s un petit port amb un transbordador que l'uneix diriament a A Guarda, Galcia.

 Poblaci .


 Freguesies de Caminha .

 ncora;
 Arga de Baixo;
 Arga de Cima;
 Arga de San Juan;
 Argela;
 Azevedo;
 Caminha (o Caminha-Matriz) (Caminha);
 Cristelo;
 Dem;
 Gondar;
 Lanhelas;
 Moledo;
 Orbacm;
 Riba de ncora;
 Seixas;
 Venade;
 Vila Praia de ncora;
 Vilar de Mouros;
 Vilarelho (abanss de 1891, Caminha-Vilarelho) (Caminha);
 Vile;

Llocs d'inters.

Torre del rellotge (Torre do Relgio), situat a la plaa major, del segle XV, antiga entrada a les muralles defensives medievals.
Paos do Concelho, del segle XVII, amb una atractiva lgia suportada per pilars. Al costat, l'esglsia de la Misericrida.
Solar dos Pitas, del segle XV, a l'altre costat de la plaa, passada la font renaixentista, on s'hi poden observar les set finestres manuelines del pis superior.
L'esglsia parroquial (Igreja Matriz), del segle XV, de transici del Gtic al Renaixement. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231628" title="Walid II" nonfiltered="4416" processed="4408" dbindex="89490">
Al-Walid ibn Yazid o Al-Walid II (rab:               )(m. 16 d'abril de 744) fou un califa omeia que va governar des de 733, quan va succeir el seu oncle Hisham ben Abd Al-Malik (Hixam ibn Abd-al-Mlik) fins a la seva mort, quan el succe el seu cos Yazid III.
La seva vida li havia donat fama d'immoral, per la qual cosa va tenir una forta oposici al seu nombrament com a califa. Un cop al crrec va comenar una dura repressi contra tots els que se li havien oposat, creixent aix l'aversi que ja hi havia contra ell. Encara que les seves mesures socials eren populars (va fer grans donatius pels discapacitats), la seva poltica no va fer ms que crear-li enemics. Desprs de confirmar com a governador del Khurasan a Nasr ibn Saiar, va rebre un soborn de Iussuf ibn Umar i va acomiadar Nasr. Finalment fou mort desprs de perdre a Damasc contra els exrcits de Sulaiman ibn Hisham ibn Abd Al-Malic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231629" title="Josep Miquel Martnez Gimnez" nonfiltered="4417" processed="4409" dbindex="89491">



Josep Miquel Martnez Gimnez (Quart de les Valls) s un compositor valenci.

Biografia.
Comena els seus estudis musicals a la Societat Joventut Musical de Quart de les Valls (Camp de Morvedre   Valncia). 

Obt el Ttol de Professor Superior de Msica en l especialitat de trompa al Conservatori  Joaquin Rodrigo  de Valncia. 

Diplomat en l'especialitat de Trompa i Teoria Musical per la  Associated Board of the Royal Schools of Music of London . 

Amplia els seus estudis de composici i direcci de Banda i Orquestra amb els mestres Jan Cober, Jose R. Pascual Vilaplana, Miquel Rodrigo Tamarit, Miguel Angel Mateu i Ferrer Ferran. 

Com a compositor s membre de COSICOVA (Compositors Simfnics de la Comunitat Valenciana) i t un catleg de ms de 40 obres. Aquestes estan essent editades per AB-Msica i Rivera-editores. 

L'any 2006 va ser guardonat amb al III Concurs de Composici de Torrevieja amb l'obra  Vents del Garb . 

Recentment ha sigut guardonat amb el Premi Arrels per la seua trajectria musical i el premi Euterpe en la nominaci de millor obra simfnica per a banda del 2006, amb l' obra "Vents del Garb".

Ha sigut director titular de la  Uni Musical  d'Aldaia des de l'any 2.000 fins 2.004, aconseguint en l'any 2.002 un Primer Premi en la Primera Secci del Certamen Internacional de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia". 

Tamb ha sigut director titular des de l'any 2004 fins 2007 de la "Lira Saguntina" de Sagunt, en la que ha aconseguit un Primer Premi en la Primera Secci del 15 WMC de Krekrade (Holanda) en l'any 2005.

Director titular de la  Uni Musical Cultural  d'Estivella des de l'any 1.998 en la que ha aconseguit un Primer Premi en la Tercera Secci del 14 WMC de Kerkrade (Holanda) en l'any 2.001 i en el 2.003 el Primer Premi i menci d'honor en la Segona secci del II Certamen de Bandes "Vila de Bejs". 

Director titular de la Uni Musical  Lira Borriolenca  de Borriol (Castell) des de l'any 2000, en la que ha aconseguit en l'any 2005 el Primer Premi i la Menci d'honor en la Segona Secci, al I Certamen Internacional de bandes de la  Vall d'Aosta  (Italia), aix com el Premi amb la mxima puntuaci del certamen i un Primer Premi en la Segona Secci del XXX Certamen Provincial de Castell l'any 2007.

Ha sigut director assistent de la "Orquestra de vents Allegro" de Valncia des de l'any 2002 i actualment s director de la Orquestra del Conservatori Professional de Sogorb (Castell) des de l'any 1997, a ms a ms de professor d'harmonia i fonaments de la composici.

s tamb director titular de la Uni Musical  Santa Cecilia  d'Almenara des de l'any 2004.

A nivell internacional ha actuat com a director invitat en la Academia Musicale  Euterpe  de Siracusa (Sicilia-Italia), la Scuola Banda Musicale  P. Mascagni  de Milazzo (Sicilia-Italia) aix com en la banda Comunale  Giuseppe Verdi  de Sinnai (Serdenya-Italia).

2006-2007 uns anys d'ensomni.
"VENTS DEL GARBI" aconsegueix ser l'obra guanyadora del Premi Euterpe 2007 en la secci de msica simfnica.

Josep M. Martnez aconsegueix el Premi Arrels 2007. El premi ser lliurat el proper da 15 de desembre.

"VENTS DEL GARBI" ser l'obra obligada de la segona secci en el Certamen Internacional "Ciutat de Mrcia". El certamen comenar el proper dia 9 de novembre de 2007 apartir de les 20h en el Auditori Municipal  Sebastin Glvez Arce  de Beniajn (Murcia). .

Josep Miquel Martinez dirigir la "Santa Cecilia" d'Almenara. El concert ser el proper dia 1 de desembre al Auditori Multiusos d'Almenara.

La Uni Musical Lira Borriolenca de Borriol guanya un Primer Premi en la segona secci en el XXX Certamen Provincial de Bandes de Msica de Castell.

La Banda Federal enregistra el CD del 2007 amb l'obra "VENTS DEL GARBI".

AB-MUSICA edita i trau a la venda BISMARCK "El acorazado" .

A la venda en Rivera, el pasdoble i l'obra de Josep M. Martnez "PER TUBA AMIC" i "ENTORN AL MILLIARI". Per a escoltar el 1 temps de l'obra, busqueu en el menu d'obres per a banda.

Josep Miquel Martnez guanya el III concurs de composici simfnica Ciudad de Torrevieja amb l'obra VENTS DEL GARBI.

Obres (Llista no exhaustiva).
Msica Festera.
 1998 Perla Festera;
 1998 Per Tuba Amic;
 2000 Quarts de lluna;
 2001 Recordant un somriure;
 2001 Pas en silenci;
 2002 Entre olivos y naranjos;
 2002 Antonio Fauli;
 2003 Tio Jeroni;
 2005 Paco Soriano;
 2003 Vera Creu;
 2005 Vicente Manuel;

Obres per a banda.
 1988 Can;
 2000 El princep Kiry;
 2000 Homenatge a Quart;
 2002 La llegenda de Kagsagsuk;
 2003 Entorn al Milliari;
 2004 Himne C.F Borriol;
 2004 Vents del Garb;
 2005 Bismarck "el acorazado";

Obres per a Solista.
 2001 A la mar hi ha un t'estime;
 2001 Secret Horn;

Obres per a Cambra.
 1997 Entrada;
 1997 Una d'aventures;
 1998 El Rag de la Risa;
 1998 Burla als ots maniatics;
 1999 Tres folk-dances;
 2001 Quartet;
 2004 Duo per a percussi;
 2004 Nocturne;
 2004 Suite per a piano;
 2005 Quartz Horn's;
 2005 Carta a Sant Dionis;
 2006 El moment sTrambotic;
 2006 Himne de la falla del Mocador;
 2006 Tema i variacions;
 2006 Com les maduixes;
 2006 L'arpa oblida;

Enllaos externs.
 Josep Miquel Martnez website;
 Falla El Mocador, Sagunt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231631" title="Conrad II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="4418" processed="4410" dbindex="89492">

Conrad II (vers 990   4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francnia, fill del comte Enric de Speyer i Adelaida d Alscia. Quan el 1204 la lnea saxona-otoniana de la monarquia electiva germana es va extingir, va ser escollit rei d'Alemanya a l edat avanada (per l poca) de trenta-quatre anys. Tres anys ms tard va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, esdevenint el primer dels quatre emperadors de la Dinastia Slica.

Durant el seu regnat va consolidar la monarquia germnica com una instituaci viable, redunt-ne la dependncia de les aliances puntuals amb la noblesa territorial


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231637" title="Karl Ludwig Harding" nonfiltered="4419" processed="4411" dbindex="89493">

Karl Ludwig Harding (29 de setembre de 1765 - 31 d'agost de 1834) fou un astrnom alemany notable per haver descobert l'asteroide 3 Juno.

Apart de Juno, tamb descobr tres comentes i public l'obra Atlas novus coelestis amb 120.000 estrelles catalogades. El crter Harding a la Lluna fou anomenat aix en el seu honor, i tamb l'asteroide 2003 Harding.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231640" title="Apo Lazarids" nonfiltered="4420" processed="4412" dbindex="89494">






Apo Lazarids (Marles-les-Mines, 16 d'octubre de 1925 - Nia, 30 d'octubre de 1998) va ser un ciclista francs, tot i que d'origen grec (es va nacionalitzar l'agost de 1929). El seu veritable nom era Jean-Aptre. Va ser professional entre 1946 i 1955.

De poca alada, 1,63 m, Apo Lazarids va ser, sobretot, un escalador molt popular. 

Els seus principals xits foren un segon lloc al Campionat del Mn de ciclisme de 1948, una victria a la Polymultiplie el 1949 i un segon lloc al Dauphin de 1950.

El seu germ Lucien tamb fou ciclista professional.

Palmars.
1946;
 1r de la Mnaco-Pars;
1948;
 2n al Campionat del Mn de ciclisme ;
 1r de la cursa de la cota de Sainte-Beaume;
1949;
 1r a la Polymultiplie;
 1r a Quillan;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 10 de la classificaci general;
1948. 21 de la classificaci general;
1949. 9 de la classificaci general;
1950. 28 de la classificaci general;
1951. Abandona (22a etapa);
1954. 13 de la classificaci general;
1955. 39 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 34 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Apo Lazarids };







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231641" title="Crter Harding" nonfiltered="4421" processed="4413" dbindex="89495">


El Harding es un petit crter lunar que es troba a en el Sinus Roris, una badia del nord-oest de l'Oceanus Procellarum. Degut a la seva localitzaci aprop del lmit de la cara visible de la Lluna, aquest crter es veu amb un angle relativament petit des de la Terra, per la qual cosa els seus detalls noms es poden veure d'una forma limitada.

Aquesta formaci est bastant allada, la qual cosa la fa relativament fcil de veure. El crters ms prxims notables sn el  Gerard, a l'oest, i el von Braun al l'oest sud-oest. Ms al nord del Harding hi ha el Crter Dechen ms petit.

La vora del crter Harding s molt esmolada, i no s completament circular, amb prominncies exteriors esveltes, i un canto un poc angular en el sud-est. Les valls interiors s'han ensorrat, produint un anell de material voltant l'interior del seu sol. Hi a una carena esvelta en el centre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231642" title="A Contracorriente" nonfiltered="4422" processed="4414" dbindex="89496">


A Contracorriente s el segon lbum d estudi de la banda espanyola El Canto del Loco, llanat el 1 de mar de 2002 a Espanya.

 Llista de canons .

Son sueos	        3:52;
Preguntas	        3:23;
Vmonos	        2:43;
Puede ser	        3:00;
A contracorriente	3:01;
Una salida	        3:02;
Contigo	        3:32;
Tremendo	        2:58;
Sper hroe	        3:06;
Para siempre	        3:20;
Crash	                2:29;
Aquellos aos locos	2:21;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231647" title="Estados de nimo" nonfiltered="4423" processed="4415" dbindex="89497">


Estados de nimo s el tercer lbum d estudi de la banda espanyola El Canto Del Loco. El van treure el 22 de maig de 2003 a Espanya.

 Llista de canons .

Volver a disfrutar	             3:11;
La madre de Jos	             3:11;
Ya nada volver a ser como antes  2:55;
Insoportable	                     4:08;
Dentro de m	                     3:28;
Otra vez	                     3:22;
Siempre cerca	             3:43;
Como un perro ladrando	     2:38;
Ekix	                             3:39;
Una foto en blanco y negro	     3:29;
No voy a parar	             3:17;
Te recuerdo                       2:36;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231650" title="Zapatillas" nonfiltered="4424" processed="4416" dbindex="89498">


Zapatillas s el quart lbum d'estudi de la banda espanyola El Canto del Loco, llanat en el 21 de juny de 2005 a Espanya. Els singles extrets d'aquest CD sn Zapatillas, Volver i Besos.

 Llista de canons .

Canciones	       3:03;
Volver	       3:49;
Zapatillas	       2:55;
Ser	               4:08;
Besos	       2:25;
Vuelve              2:35;
Despirtame	       3:07;
sanos	       3:18;
El pescao	       3:21;
Qu caro es el tiempo  2:57;
Desaparece	       2:50;
Tal como eres      4:13;
Por ti	       2:50;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231655" title="Jarnail Singh Bhindranwale" nonfiltered="4425" processed="4417" dbindex="89499">
Jarnail Singh Bhindranwale o Jarnail Singh (en panjab:                       ); (Rode, Panjab, 12 de febrer de 1947- Amritsar, Panjab, 6 de juny de 1984), lder dels Damdami Taksal, un grup religis sikh de l'ndia. Bhindranwale va exercir gran influncia sobre gran quantitat de Sikhs al Panyab. Va intentar propagar els valors originals del sikhisme i va persuadir joves de seguir les regles originals i observances de la religi.

Era conegut pel seu suport a la creaci d'un estat teocrtic basat en el sikhisme a Khalistan. El 1981, Bhindranwale va ser arrestat davant les sospites de la seva participaci en l'assassinat de Jagat Narain, el propietari del Hind Samachar Group. Bhindranwale es va lliurar a la policia sense oposar resistncia per va ser alliberat posteriorment per falta de proves, tanmateix, Bhindranwale va ser mantingut sota la vigilncia de la policia ndia. Bhindranwale s conegut per la seva participaci en l'Operaci Estrella Blava en la qual junt amb altres militants van ocupar el complex Akal Takht, incls el Temple Daurat, a Amritsar. 

Fou assassinat per l'exrcit indi, que obea ordres d'Indira Gandhi de matar als separatistes sikh que es trobaven dins del temple. Des de la seva mort, Bhindranwale s'ha convertit en un personatge controvertit dins la histria de l'ndia. Hi ha qui el veuen com un mrtir que va morir defensant els interessos dels sikhs, mentre que d'altres el veuen com a un militant i extremista.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231657" title="Fira de Santa Caterina" nonfiltered="4426" processed="4418" dbindex="89500">

La Fira de Santa Caterina se celebra a Arbeca al cap de setmana ms proper al 25 de novembre. Les actuacions i programa d'activitats se centren en la realitzaci d'un cinefrum, exposicions, ball i fonamentalment la Fira del Gos caador. 

Durant tot el diumenge es realitza una fira amb tots els ingredients tradicionals, parades de productes artesanals, roba, etc. 

La fira ocupa un dels carrers ms llargs d Arbeca, avinguda dels portals, en un dels extrems hi ha un gran foc on couen l'esmorzar tpic de la diada "fesols amb llonganissa" regats amb l'oli de l'oliva arbequina del mn. Desprs de l'esmorzar, i a la plaa del Toll, hi ha un concurs dels que seran considerats els millors gossos de caa, per aix li diuen tamb  fira del gos caador . Posteriorment hi ha l exposici i venda de diferents animals: canina, de diferents tipus d aus i tamb de conills, s'hi poden veuen gossos de totes les races.

Arbeca i la caa.

Que La fira del gos caador s'organitzi a Arbeca no s cap coincidncia, ja que Arbeca amb la seva gran rea de caa sempre hi ha estat directament vinculada.
Arbeca disposa d'una superfcie de 5.704 H. on s'hi realitza la caa de la perdiu roja i el conill silvestre, existents en llibertat en l'rea, complementades amb repoblacions procedents d'una Granja cinegtica prpia. Tamb es pot caar la mitja veda en la zona de regadiu on hi ha moltes guatlles, trtores i tudons.

Histria de la fira.

s d una tradici antiqusima i en realitat seria la segona fira o retorn de fires ja que la primera que encetava el cicle era el primer diumenge desprs de la Pasqua de Resurrecci, encara que aquesta no se sap si es va celebrar o quan es va perdre.

El document de concessi est datat a Medina del Campo el 31 d Agost de l any 1504, conservat a l arxiu de la Corona d Arag secci de cancelleria reg. 3.555, foli 19 diu:

El rei Ferran I d Arag apateci de Joan Folc, duc de Cardona marqus de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur, senyor de les baronies d  Entena, Arbeca, Juneda, Alcolea, Cambrils, Ponts, Mald, Aramunt, Personada i gran conestable d Arag, concedeix a la poblaci i prohoms d Arbeca la celebraci de fires i retorn de fires.

Les fires comenaran el primer diumenge desprs de la Pasqua de resurrecci i durant tres dies consecutius, i el retorn de fires se celebrar el dia 25 del mes de Novembre que s la festa de Santa Caterina, verge, i durant tamb tres dies consecutius.

El rei posa sota la seva protecci, salvaguarda i guiatge a tots els qui vagin i retornin de fires.
Al final de la Gran Guerra (1795-1800) l ajunta de Lleida va enviar a la fira d Arbeca 3.400  varas de pao  sobrants del vestuari dels Miquelets perqu la nostra fira <<... es una de las ms concurridas de este pas y en la que se venden semejantes gneros>>.'
(Extret del llibre: Histria i record d'Arbeca)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231662" title="Albric Schotte" nonfiltered="4427" processed="4419" dbindex="89501">







Albric Schotte (Kanegem, 7 de setembre de 1919 - Kortrijk, 4 d'abril de 2004) va ser un ciclista belga.

"Brik" Schotte era anomenat L'home de ferro i fou professional entre 1940 i 1959. Guany el Campionat del Mn de ciclisme dues vegades, el 1948 i el 1950, a banda de molts altres triomfs.

Quan es retira del ciclisme passa a ser director esportiu, i junt amb Jean de Gribaldy dirigeix diversos equips: Flandria, Sem-France Loire i Skil. 

Palmars.
1939;
 1r del Gran Premi de Brusselles;
 1r a Wellen;
 1r a Aartrijke;
 1r a Mechelen;
1940;
 1r a Ransart;
1941;
 Campi de Flandes;
 1r a Merelbeke;
1942;
 1r del Tour de Flandes;
 1r a Desselgem;
 1r a Oostkamp;
1944;
 1r a Wetterem;
 1r a Zwevezele;
1945;
 1r a la Tielt-Anvers-Tielt;
 1r a Waregem;
 1r a Nokere;
 1r a Anzegem;
 1r a Olsene;
1946;
 Campi de Blgica per clubs contrarellotge;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a la Pars-Tours;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes;
 1r del Circuit de les Regions Flamenques;
 1r del Circuit Mandel-Leie-Escalda;
1947;
 Campi de Blgica per clubs contrarellotge;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a Heule;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1948;
 Campi del Mn de ciclisme;
 Campi de la Challenge Desgrange-Colombo;
 1r del Tour de Flandes;
1949;
 1r al Gran Premi Stad Vilvoorde;
1950;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a Montenaken;
 1r del Circuit d'Aalst;
1951;
 1r del Circuit dels 5 turons;
1952;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Circuit de les Muntanyes del Sud-oest;
1953;
 1r d'A travs de Blgica;
 1r al Gran Premi de l'Alliberament;
 1r a Waregem;
1954;
 Campi de Flandes;
 1r al Circuit de les 3 Provncies;
 1r a Soignies;
 1r a Vichte;
 1r a Oedelem;
 1r a Nederbrakel;
1955;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r d'A travs de Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
1956;
 1r al Circuit del Sarre i vencedor d'una etapa;
 1r a Lauwe;
 1r al Critrium de Bologne-sur-Mer;
1957;
 Campi de Blgica per clubs contrarellotge;
 1r a Wervik;
 1r a Langemark;
1958;
 Campi de Blgica per clubs contrarellotge;
 1r a De Panne;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 13 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1948. 2n de la classificaci general;
1949. 33 de la classificaci general;
1950. 22 de la classificaci general;











Enllaos externs.
Palmars d'Albric Schotte;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231663" title="Apsirt" nonfiltered="4428" processed="4420" dbindex="89502">

Segons la mitologia grega, Apsirt fou un prncep de la Clquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Quan la seua germana Medea fug amb els argonautes els va acompanyar, per Medea el va matar i escamp els seus membres pel mar perqu Eetes, que els perseguia, s'entretingus a recollir-los.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 22.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231665" title="Profunditat d'un crter" nonfiltered="4429" processed="4421" dbindex="89503">
La profunditat d'un crter en un planeta slid o un satllit natural (Lluna)   tant si s un crter d'impacte, com si s un crter volcnic, o un crter per subsidncia   pot ser mesurada des de la superfcie local del crter, o des de la vora al fons.



Aquest diagrama mostre el perfil tpic d'un crter. La profunditat  A  ha estat amidada des de la superfcie a la part baixa del crter. La profunditat  B  s la mesura des de l'altura mitjana de la vora al fons del crter.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231672" title="Gran Turismo 4" nonfiltered="4430" processed="4422" dbindex="89504">
Gran turismo 4 s un videojoc creat per Kazunori Yamauchi i distribut per Sony. El joc va sortir el 9 de mar del 2005. s la quarta saga d'aquest simulador, amb ms de 300 cotxes de marques reals com ara BMW, Mercedes i Porsche. Amb ms de 25 circuits reals, com el circuit japons de Suzuka.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231673" title="20 Aquarii" nonfiltered="4431" processed="4423" dbindex="89505">
20 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,38.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231676" title="Calcope (filla d'Eetes)" nonfiltered="4432" processed="4424" dbindex="89506">
Segons la mitologia grega, Calcope fou una filla d'Eetes, rei de la Clquida.

Es cas amb Frixos i fou mare d'Argos, Citissor, Frontis i Melas.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 40.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231677" title="Fiat 850" nonfiltered="4433" processed="4425" dbindex="89507">


El 850 s un model d autombil del que Fiat va produir ms de 2.800.000 exemplars entre 1964 i 1972.

 Gnesi del projecte i caracterstiques .
A comenament dels anys 60 Fiat va iniciar els estudis per a la creaci d un nou model per a situar-se entre el 600 i el 1100. 
El projecte va rebre el codi intern 122, que corresponia a un model completament nou (tot i que amb motor i tracci posterior), per va ser abandonat per tal de contenir les despeses i es va convertir en una evoluci del 600.  
Una de les propostes d estil del projecte 122 va ser utilitzada per Simca, en aquella poca scia de Fiat, per a crear el Simca 1000.
La primera versi en aparixer va ser la berlina. Derivat del 600, del qual conserva l estructura (incloent-hi el sostre i l habitacle) i la mecnica (actualitzada en molts aspectes, com les suspensions posteriors i el motor), el nou utilitari es proposava com a un model ms refinat que el seu progenitor. El treball de Dante Giacosa (cap de disseny de Fiat a l poca) va ser destacable: el frontal ms alt i quadrat, els fars anteriors ms grans (els mateixos del Fiat 1100), la part externa de la carrosseria redissenyada, el parabrises ampliat, les portes i les finestres posteriors modificades, s afegeix una nova cua posterior per ampliar l espai interior i per raons aerodinmiques amb llums posteriors rodones, l habitacle, tot i ser estructuralment idntic permetia major comoditat que el 600 i fins i tot disposar d una refrigeraci ms eficient del motor. Tots aquests canvis van fer que a ulls del pblic el  850  suposs un gran pas endavant respecte del 600.

Mecnicament el "850" es diferenciava del seu progenitor per la suspensi posterior de rodes independents (amb un nou bra en forma de "Y" que sostenia el motor), per un propulsor (4 cilindres refrigerat per aigua) amb la cilindrada augmentada de 767 a 843cc, muntat ms enrere que en el 600, amb la qual cosa s incrementava l espai interior. Al moment del llanament existien dues versions. La  Normal  de 34 CV i la  Super  de 37CV.
.

 Versions derivades . 
Poc desprs de la berlina va aparixer la versi familiar 850 T (evoluci del 600 T), de la que es va derivar una mini furgoneta.
En 1965 es van presentar les versions esportives, el Coup dissenyat pel centre d estil Fiat i el Spider dissenyat per Bertone. Totes dues compartien el bastidor de la berlina, per comptaven amb un motor ms potent (47CV per al Coup i 49CV per al Spider) i frens davanters de disc, mentre que la berlina mantenia tambors a les quatre rodes.
Aquestes versions van aconseguir un gran xit, ja que estticament (tot i que el Spider es considera ms encertat), semblaven Ferrari en miniatura. Tamb en 1965 es va presentar la berlina Super Idramatic, dotada d un embragatge hidrulic automtic (el canvi continuava sent manual de 4 marxes): tot i resultar molt cmoda en ciutat va tenir molt poc xit. Cal destacar tamb la versi presentada pel carrosser Siata, la  850 Spring , un descapotable inspirat en els models dels anys 30 amb la mecnica de la versi Super.

 Segona Srie .
En 1968 es van fer retocs a tota la gamma. Entre les berlines, la  Super  va ser substituda per la  Special , millor acabada (amb un nou quadre d instruments, perfils cromats als laterals, parabrisa i vidre posterior, paraxocs amb bananes rematades amb goma i l emblema davanter redissenyat) i equipada amb el motor de 47 CV del Coup i frens de disc davant. El 850 Standard va romandre sense grans variacions.


Les versions esportives tamb es van actualitzar, sobretot la Coup, que va ser reestilitzada (nova cua ms allargada amb quatre llums rodones encastades en compte de les dues anteriors que sortien com en la berlina, nou frontal amb fars auxiliars i intermitents diferents). Amb aquesta segona srie les versions esportives van passar a anomenar-se '850 Sport Coup i 850 Sport Spider. Totes dues van passar a equipar un nou motor amb la cilindrada incrementada fins a 903cc, que desprs es muntaria en el 127 entre d altres. La potncia del Sport Coup estava entre 47 i 52CV, mentre que totes les versions del Sport Spider tenien 52CV.

La producci de la berlina i el familiar es va aturar en 1971 quan es va introduir el 127), mentre que les dues versions Sport es van mantenir al catleg fins a 1972 (en 1971 els fars auxiliars del coup van incrementar el dimetre). 

En total la producci italiana del 850 va constar de:
2.203.380 berlines
342.873 Coup
124.660 Spider

 Versi Familiar i Furgoneta .

La versi Familiar (45CV) venia equipada amb el motor de 903cc, mentre que la Furgoneta 85OT  (37 CV) era una evoluci de la 600T (per amb el motor de 747cc del 600D). El bastidor d aquests models era el del 600  Multipla per amb la suspensi posterior del 850.

 Producci estrangera .
Sota llicncia la SEAT va produir el Seat 850 en versi idntica al dues portes de Fiat, aix com les versions Coup i Spider. A ms, Seat va introduir una versi prpia amb quatre portes i el bastidor allargat. Quan en 1972 Fiat va deixar de produir el 850 va continuar comercialitzant els que fabricava Seat fins a 1974. En total, Seat va produir ms de 655.735 unitats del 850. La versi dues portes va ser tamb produda a Bulgria, mentre que Zastava va fer servir el seu motor per a equipar el Zastava 850, que malgrat aquesta denominaci, compartia la carrosseria del Fiat 600. A Alemanya el 850 va ser el darrer model Fiat produt per Neckar, comercialitzat com a Neckar Adria.

El motor del 850 va ser incorporat al Seat 133, model basat en aquest, per amb una carrosseria actualitzada i que Fiat va comercialitzar en alguns pasos amb la seua prpia marca. Com a Fiat 133 es va produir tamb a Argentina. El motor del 850 tamb va trobar el seu lloc sota el capot del Seat Panda 35, comercialitzat a alguns pasos europeus com a Fiat Panda 34.

 Enllaos externs .
http://www.club850berlina.org/

FIAT 850   SIATA SPRING 








 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231680" title="Bisbat de Xtiva" nonfiltered="4434" processed="4426" dbindex="89508">
El Bisbat de Xtiva s un bisbat que va existir histricament en Xtiva entre el segle III i el segle IX, aix com una reivindicaci histrica de la ciutat que es va fer realitat de manera molt breu al segle XIX.

El Bisbat de Saetabis Augusta.

El primer bisbe de qu es t constncia s Athanasium al 243 encara en poca romana. Aquest bisbat continu existint durant poca visigtica i se sap que els seus bisbes acudien als concilis de Toledo. I els bisbat sobrevisqu a l'arribada de l'Islam i encara existia el 826, data en qu fou triat el darrer bisbe Severianus. La forta islamitzaci de Xtiva que passa de ser Saetabis a Medina Al Xateba, va fer desaparixer aquesta seu cristiana, la qual es trobava on actualment est l'ermita de Sant Feliu, algunes de les columnes i pedres de la qual sembla que provenen d'aquesta antiga seu.

El Bisbat de Xtiva.

Des dels inicis de l'poca foral, quan Xtiva era la segona ciutat del Regne de Valncia i capital de la Governaci dell de Xquer, es va reclamar la reinstauraci del catedralitat. Aix, Jaume II ja li va proposar al Papa que fera catedral a Xtiva. El mateix intent va fer Pere IV. I els mateixos xativins, amb l'objecte de reforar la seua petici, van comenar una nova seu al segle XVI sobre l'antiga Esglsia Major de Santa Maria. Aquesta era en realitat l'antiga Mesquita Major, la qual fou enderrocada per construir aquesta nova esglsia, de grans dimensions, que actualment s Collegiata i Baslica Menor, i que popularment, s coneguda per tots els xativins com "La Seu".

La realitat, per, s que aquestes aspiracions dels xativins, sempre es trobaren amb l'oposici de l'Arquebisbat de Valncia, ja que suposava una prdua de poder i influncia, tindre un altre bisbat tan relativament prop.

Tot i aix, el 1814, el xativ Joaquim Lloren Villanueva, diputat a les Corts de Cadis i bisbe de Conca, va aconseguir retornar-li el nom de Xtiva a la ciutat (front al de San Felipe imposat per Felip V) i segregar de Valncia a la ciutat creant el Bisbat de Xtiva. Aquest, per, noms dur uns dies, ja que Ferran VII, tot seguit, deroga tota l'obra feta pels liberals i Villanueva va ser apartat del seu crrec de bisbe de Conca i desterrat a un xicotet poble de Castella la Vella.

El Bisbe de Xtiva.
Actualment, si b no existix la seu episcopal, ni la diocesi, si existix el Bisbe de Xtiva, ja que la Santa Seu, concedix honorficament els ttols de les antigues diocesis a algun bisbe. De fet, des dels anys 70, hi ha hagut cinc "bisbes de Xtiva" (exactament, "Bisbe de Saetabis"). Actualment, el bisbe argent Juan Mariano Sucunza, s l'actual bisbe de Xtiva. Recentment, per, s'ha tornat a especular amb la possibilitat que Xtiva recuper una altra vegada la seu episcopal, davant la possibilitat que la Santa Seu vulga fragmentar la seu de Valncia, que actualment s massa gran.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231683" title="29 Aquarii" nonfiltered="4435" processed="4427" dbindex="89509">


29 Aquarii s una estrella blanca de la seqncia principal del tipus A2V de la constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,39. Est aproximadament a 471,33 anys-llum. La seva companya en un sistema estellar binari s una gegant taronja (K0III).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231686" title="58 Aquarii" nonfiltered="4436" processed="4428" dbindex="89510">
58 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,39.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231687" title="61 Aquarii" nonfiltered="4437" processed="4429" dbindex="89511">
61 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,18.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231688" title="HD 210277" nonfiltered="4438" processed="4430" dbindex="89512">


HD 210277 s una estrella de la 7ena magnitud de la constellaci d'Aquari. s una estrella nana groga del tipus G0V semblant al Sol. T una massa de aproximadament 0,92 vegades la del Sol, i s'estima que tendria uns 12 mil milions d'anys. Degut a que la seva distncia de la Terra s de uns 69 anys-llum, per la qual cosa no s visible per l'ull nu. Es pot veure fcilment amb uns binoculars.

Aquesta estrella t un planeta extrasolar massiu orbitant al seu voltant. L'any 1999 es va anunciar el descobriment d'un disc circumestellar per T. E. Trilling i cols. basant-se en observacions d'longitud d'ona infraroja. El disc podria ser similar al cintur de Kuiper del nostre sistema solar.



HD 210277 b.
 
  
 
 


HD 210277 b fou descobert l'any 1998 per l'equip de California and Carnegie Planet Search usant l'afortunat mtode de la velocitat radial. Aquest planeta s al menys un 24% ms massiu que Jpiter. La distncia mitjana s una mica ms gran que la distncia de la Terra al Sol. De totes maneres, la seva rbita s molt excntrica, tan que al periastre la distncia s quasi la meitat, i a l'apopside est a una distncia semblant a la distncia de Mart al Sol.

L'any 2000 un grup de cientfics propos, basant-se en dades preliminars astromtriques del satllit  Hipparcos, que el planeta podria tenir una inclinaci de 175,8 i una massa vertadera 18 vegades la de Jpiter convertint al planeta en una nana marr.

Sigui com sigui, aix s estadsticament molt improbable, i la postulaci no ha estat confirmada. Si el planeta orbita en el mateix pla del disc circumestellar, cosa que podria ser una suposici plausible, tendria una inclinaci de 40 i una massa absoluta de 2,2 vegades la de Jpiter.



El disc de pols a HD 210277.

L'any 1999 es va descriure un disc de pols voltant l'estrella HD 210277, similar al cintur de Kuiper del sistema solar. Est entre 30 i 62 UA de l'estrella i s'estima que s entre 50 i 80 vegades ms massiva que el nostre cintur de Kuiper.


Referncies.


Enllaos externs.
SIMBAD SIMBAD, entrada del planeta;
L'Enciclopdia dels Planetes Extrasolars entrada;
Visions Extrasolars tem;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231689" title="Cobla els Llusos de Taradell" nonfiltered="4439" processed="4431" dbindex="89513">
Cobla els Llusos de Taradell s la cobla ms antiga de Catalunya, fundada el dia de nadal de 1876 a Taradell pel seminarista Isidre Reig i Serra. Inicialment es va estrenar com a orquestra i no ho fren com a cobla fins el 1925. 

Durant ms de cinquanta anys han tocat a les festes majors de Les Borges del Camp i Calaf, i sovint ho fan a les de Ribes de Freser, Sant Juli de Vilatorta, Vic, Tona, Centelles, Navarcles i Aiguafreda. El 1986 van rebre la Creu de Sant Jordi.

El 1999 van crear la Cobla de Ball Tarasca i el 2000 enregistraren el disc Balls i danses del mn. Els seus components sn Jordi Galobart (flabiol); Xevi Capdevila i Carles Casanova (tibles); Enric  Esp i Marina Porta (tenores); Joan Miquel Gir i Josep Maria Puig (trompetes); Mriam Masramon (tromb); Aureli Pardo i Jordi Donet (fiscorns) i Jordi Oll (contrabaix).

 Enllaos externs .
 Web de la Cobla Llusos de Taradell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231692" title="Parc Nacional de Peneda-Gers" nonfiltered="4440" processed="4432" dbindex="89514">

El Parc Nacional de Peneda-Gers, (en portugus Parque Nacional da Peneda-Gers), conegut tamb per Gers s l'nic parc nacional de Portugal (si b hi ha nombrosos parcs naturals, paisatges i reserves protegits per tot el pas). Est situat a la regi Nord al nord-oest de Portugal.

El parc es va crear el 8 de maig de 1971 a causa del seu inters cientfic per tal de protegir el terreny, l'aigua, la flora, la fauna i el paisatge i preservar alhora el seu valor per als recursos naturals i humans existents. Altres objectius del parc sn el turisme i l'educaci.

S'estn pels municipis de Melgao, Arcos de Valdevez, Ponte da Barca, Terras de Bouro i Montalegre. T una rea de 702,9 km, dels quals 52,75 km sn propietat pblica, 194.38 km propietat privada i els restants 455,77 km sn bns comunals.

Hi havia una poblaci de 9.099 habitants segons el cens de 1991, que suposava un descens del 16% sobre els 10.849 censats el 1981.

El parc comprn una serralada de muntanyes, Peneda, Amarela i Gers, que formen una barrera entre les planes de la costa a l'oest i els altiplans a l'est. Les muntanyes ms altes sn el Nevosa (1.545 m) i l'Altar dos Cabres (1.538 m), que es troba a la frontera amb Espanya, pel que aquestes muntanyes s'estenen per Espanya a la zona anomenada Xurs.

Una important particularitat del paisatge s la constant presncia de l'aigua. Sn molt comuns els rierols i les cascades en els pendents de les muntanyes i el parc est travessat per diversos rius: el Cvado, el Lima, l'Homem, el Rabago, el Castro Laboreiro i l'Arado. Hi ha preses en la majoria d'ells: Alt Rabago, Paradela, Caniada, Vilarinho da Furnas, Lindoso.

Els pocs pobles de les terres altes estan situats al costat de terrenys de sembra. Els bancals, utilitzats per aprofitar al mxim els escassos terrenys, junt amb les casetes tradicionals de parets de granit i teulades tpiques, modelen un paisatge on es nota la indeleble, per alhora harmoniosa, m de l'home en alguns dels llogarrets ms allats, com Pites das Jnias o Ermida.

Les terres altes tenen una temperatura mitjana d'uns 10C, variant entre els 4 i els 14C. Les precipitacions sn de 2.500 mm/any, amb ms de 130 dies de pluja a l'any. La neu hi sol caure a l'hivern. Les valls dels rius Homem i Cvado tenen un clima bastant ms suau, amb temperatures entre els 8 i els 20C i una mitjana de 14C. La precipitaci aqu s de 900 mm i uns 100 dies de pluja a l'any.

Geologia.

Les muntanyes del parc es van formar fa entre 380 i 280 milions d'anys entre el perode permi i el devoni. Els cims estan coberts de roques grantiques. Les ms antigues, les d'Amarela, daten de fa 310 milions d'anys. Hi ha vetes de minerals com l'estany, el tungst, el molibd i tamb or, que van ser explotats, a les mines de Carris i Borrageiro, ja tancades. Tamb hi ha jaciments d'esquist i quars, sobretot al lmit nord-oest a Castro Laboreiro.

Algunes valls tenen signes d'haver estat sota la influncia de les glaceres a causa de les glaciacions del Plistoc.

Fauna.

La fauna de Gers no s tan prolfica com la flora, potser a causa de l'efecte negatiu de la presncia de l'home. Els ssos van desaparixer de la zona el segle XVII i la cabra muntesa, coneguda al lloc com a cabra de Gers, es va veure per ltima vegada als anys 1890.

Tanmateix, moltes espcies tenen a Gers el seu ltim santuari, no noms de Portugal, sin de tota la Pennsula Ibrica. El llop ibric i l'guila reial, considerats com una amenaa per al bestiar, gaireb van arribar a l'extinci a conseqncia de la cacera. Des de finals del segle XX s'han fet lleis per protegir-los.

Altres espcies salvatges relativament nombroses inclouen a mamfers com el cabirol, el senglar, la lldria, el gat salvatge, la marta dels pins i la del faig, aix com l'esquirol. Entre les aus hi ha la milana, l'aligot com, el Duc, i el falc. De rptils hi ha l'escur negre, el colbrid i el llandardaix. Finalment, entre els amfibis hi ha la salamandra i el discoglossidae.

Histria humana.

Potser perqu les muntanyes de Gers sn un lloc bastant inhspit on la mera supervivncia s ja molt dura, els primers senyals de presncia humana daten d'entre el 4000 i el 3000 aC. Encara hi ha dlmens i altres tombes megaltiques a prop de Castro Laboreiro i Mourela.

La Geira romana s una calada romana que travessa el parc. Connectava Astorga amb Braccara Augusta (actualment Braga). Encara es conserven parts extenses al costat de l'Homem i tamb alguns ponts romans i nombroses fites.

 La tribu germnica dels burs van acompanyar als sueus en la seva invasi de la Pennsula ibrica i el seu assentament a Gallaecia (les regions actuals de Regi del Nord a Portugal i Galcia a Espanya). Els burs es van assentar a la zona que queda entre els rius Cvado i Homem, a l'rea que es coneix com Terras de Bouro (terra dels burs).

Fins al segle XX era costum que els habitants de les muntanyes passessin l'hivern a dos pobles diferents, sobretot a prop de Castro Laboreiro. Aquesta costum prcticament s'ha abandonat amb la millora de les noves edificacions i els nous mitjans de transport.

En els ltims temps tamb han augmentat el nombre de runes. El 1970 el poble de Vilarinho das Furnas va quedar negat per la presa que porta el seu nom del riu Homem. Durant els anys en qu escasseja la pluja les runes del poble surten de l'aigua atraient milers de turistes.

Vegeu tamb.
Nossa Senhora de Peneda;
Soajo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231696" title="Llista de gratacels a Llatinoamrica" nonfiltered="4441" processed="4433" dbindex="89515">
Llista dels 30 gratacels ms alts a Llatinoamrica.

Aquesta es la lista dels 30 gratacels ms alts de Llatinoamrica, la llista inclou edificis de ms de 160 m.





Els 45 ms alts en construcci i en projecte.





() - dades actualitzades al 6 de setembre de 2007. ;
() - es considera l'altura des de la base fins a l'ltima planta de l'edifici, sense prendre en compte antenes, espirals o becs.

 Referncies .
www.skyscraperpage.com;
Emporis;
Proyectos de la Ciudad de Mxico;




L'Altura de Bicentenario s inexacta, li estan posant metres addicionals, favor verificar les pgines oficials d'aquests projectes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231697" title="Antoni Puigvert i Gorro" nonfiltered="4442" processed="4434" dbindex="89516">
Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, Barcelons 1905 - Barcelona 1990) fou un metge urleg catal. El seu pare era un metge originari de Sers (Segri). Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Sers i Ibars, i el 1933 entr al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirig des del 1951. El 1943 hi fund un Institut d'Urologia com a escola d'especialitzaci urolgica que ms tard es convert en Fundaci Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirrgics com la sonda de Bniqu a bscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsi amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pina de branques desiguals, el separador doble i la pina de dissecci i sutura.

El 1971 fou nomenat catedrtic d'urologia de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el rgim franquista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i tamb ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, la Croix de Chevalier de la Lgion d'Honneur (Frana), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus de les Ordes d'Isabel la Catlica i d'Alfonso X el Sabio.

 Obres .
 Atlas de Urologa (1933 i 1986);
 Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de l'Academia Nacional de Medicina ;
 Tratado de urologa clnica (1944) ;
 Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958);
 Tratado de operatoria urolgica (1981) ;
 Semiologa medular del rin. Estudio clnico y radiogrfico (1981);

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231698" title="Tssal" nonfiltered="4443" processed="4435" dbindex="89517">

Segons la mitologia grega, Tssal fou un heroi, fill de Json i de Medea.

Diu una tradici tardana que, quan Medea va matar els seus fills, ell fou l'nic a salvar-se.

Ms endavant ocup el tron de Iolcos.

----

Aix mateix, Tssal fou tamb el nom d'un rei de Cos, fill d'Heracles i de Calcope. 

Els seus fills Fidip i ntif s'establiren a la Tesslia, i es diu que li donaren aquest nom en honor seu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 207-208.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231706" title="Rafael Solanic i Balius" nonfiltered="4444" processed="4436" dbindex="89518">
Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 - 1990) fou un escultor catal. Des del 1910 deixeble i ajudant de taller d'Esteve Monegal i Eusebi Arnau, alhora que estudiava a l'Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor. Com a membre de l'escola noucentista, com els seus amics Frederic Mars i Enric Monjo i Garriga, practic l'escultura tant com a aportaci a l'arquitectura com a obra lliure, i particip al Sal de Montjuc de les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1933 al 1935. 

Treball el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta. Va fer obres per a l'esglsies nova de Lleida, Rub, el monestir de Montserrat, i l'esglsia parroquial de l'Hospitalet de Llobregat,  per tamb per a edificis i installacions pblics de Catalunya. Durant la Segona Repblica Espanyola fou professor a la Mtua Escolar Blanquerna i, di de l'Escola Normal de la Generalitat i expos individualment el 1934 a la galeria Syra de Barcelona i el 1941 a la Sala Badrinas. 

Desprs de la guerra civil va guanyar una tercera medalla a l'Exposicin Nacional Nacional de Madrid del 1943, i una d'or a la Nacional de Artes Decorativas del 1949.. Moltes de les seves obres sn fetes en collaboraci amb el taller cermic dels germans Serra. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2002 la seva filla va fer donaci de bona part de la seva obra al Museu Frederic Mars de Barcelona. 
 Enllaos externs .
 Petita biografia a El Mundo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231707" title="Ferdi Kbler" nonfiltered="4445" processed="4437" dbindex="89519">








Ferdinand Kbler (Marthalen, 24 de juliol de 1919), anomenat Le Fou pdalant i L'Homme cheval, va ser un ciclista sus, professional entre els anys 1940 i 1957, durant els quals va aconseguir 135 victries.

Ferdi Kbler s un dels ciclistes ms llorejats de Sussa. Campi del seu pas en onze ocasions en diferents categories, t els seus majors xits amb el triomf al Tour de Frana 1950 i la medalla d'or en el Campionat del Mn de 1951.

A banda d'aquests xits tamb cal destacar un segon lloc al Tour de Frana, dos tercers llocs al Giro d'Itlia i dues medalles ms, una de plata i una altra de bronze, al Campionat del Mn.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional es va convertir en monitor d'esqu. 

Palmars.


Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (6a etapa), vencedor d'una etapa;
1949. Abandona (18a etapa) i vencedor d'una etapa ;
1950. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes ;
1954. 2n de la classificaci general, vencedor de 2 etapes i de la classificaci per punts;
1955. Abandona (12a etapa) ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 4t de la classificaci general ;
1951. 3r de la classificaci general ;
1952. 3r de la classificaci general ;










Enllaos externs.
Palmars de Ferdi Kbler ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231709" title="Fidip" nonfiltered="4446" processed="4438" dbindex="89520">
Fidip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tssal, rei de Cos.

Com a antic pretendent d'Hellena, va marxar a la guerra de Troia al front de trenta navilis. Fou un dels grecs que s'amagaren en el cavall de fusta per prendre la ciutat.

Acabada la guerra, es retir a l'illa d'Andros.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 94.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231710" title="Seat 133" nonfiltered="4447" processed="4439" dbindex="89521">


El 133 va ser el primer model s un model d autombil dissenyat per SEAT sense tenir un equivalent en la gamma FIAT, tot i que el  fabricant itali el va comercialitzar a alguns mercats amb la seua prpia marca i fins i tot el va produir a Argentina. 

Tot i ser obra de Seat, el 133 partia de la base del 850, del que heretava el motor i la configuraci estructural. La carrosseria actualitzava la del 850 seguint l estil del 126, ms petit i que SEAT mai va produir, i del 127, amb el que li va resultar difcil conviure, ja que es tractava d un autombil d unes dimensions poc majors per amb una habitabilitat, prestacions i estabilitat superiors.

En les primeres versions del 133 es podia escollir entre dues versions del motor de 843cc, una de 34CV que podia funcionar amb gasolina normal, i una altra de major compressi, de 37CV que funcionava amb gasolina sper. En 1975 apareixen les versions  Lujo , que equipen un motor potenciat de 44CV, les llantes de 13  del 127 i un acabat superior, exteriorment eren fcilment diferenciables de les normals ja que tant al frontal com a la part posterior lluen unes calandres de plstic platejat i els paraxocs, ms voluminosos, eren de plstic negre en compte dels cromats. 

En total Seat va produir 200.000 unitats del 133 a les que cal sumar les 15.821 que Fiat va ensamblar a Argentina. El pas on el 133 ha esdevingut ms popular s potser Egipte, on el fabricant local Nasr el va produir sota llicncia.

El 133 no va assolir la longevitat ni l xit de vendes dels seus competidors, sent l ltim model de tracci posterior de SEAT la seua producci va acabar en 1979, tot i que es va mantenir en catleg fins a 1981, data en qu es van esgotar els darrers exemplars que quedaven en stock. En 1980 va ser substitut pel Seat Panda, que en la seua versi inferior (Panda 35) mantenia el mateix motor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231712" title="Anna Sahun i Mart" nonfiltered="4448" processed="4440" dbindex="89522">

Anna Sahun i Mart (Barcelona, 13 de mar de 1975) s una actriu catalana.

Va estudiar art dramtic a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Treballs destacats.
Teatre. 
Un dia. Mirall Trencat (2008);
La Plaa del Diamant (2007-2008);
En Plvora (2006);
Jo sc un altre! (2006);
Scherzo (2003);
Divertimento..., o la comdia dels criats (2003);

Televisi.
Porca Misria (2004);

 Cinema.
The Hours of the Day de Jaime Rosales (2003).

Enllaos externs.
IMDb;
Anna Sahun a teatrenacional.com;
Porca Misria;
La Plaa del Diamant al Teatre Nacional de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231714" title="Clostridium difficile" nonfiltered="4449" processed="4441" dbindex="89523">
Clostridium difficile s una espcie bacteriana del gnere Clostridium, els quals sn bacils grampositius formadors d'espores i anaerobis estrictes. C. difficile forma part de la flora intestinal normal en un petit nombre d'individus sans i de pacients hospitalitzats.  C. difficile s la causa ms important de colitis pseudomembranosa, una infecci del clon, amb freqncia secundari a l'eradicaci de la flora saprfita per l's extens d'antibitics. El tractament en general est basat a suspendre els antibitics amb excepci d'anti-costridials, com el metronidazol.

Caracterstiques. 
Les Clostridia sn bacteris mbils que es troben universalment en la naturalesa, amb especial prevalena en la terra. Sota el microscopi es veuen com bastonets de fsfors amb una inflor localitzada en un extrem terminal. Les cllules de Clostridium difficile sn grampositives i les colnies mostren un creixement ptim al ser sembrades sobre agar sang a temperatures corporals humanes. Quan el mitj que els rodeja es torna estressant, el bacteri produeix endspores que toleren les condicions extremes que d'una altra manera destruiria al microorganisme. Descrites per primera vegada per Hail i O'Toole en 1935, el llavors cridat clostridium dificil, per la seva gran resistncia als inicials intents de conrear l'espcie i si era sembrada, creixia molt lentament en els cultius.

C. difficile s un bacteri comensal de l'intest hum en una minoria de la poblaci. Els pacients qui han estat per llarg temps hospitalitzats o en residncies de cures especials tenen una major probabilitat de ser colonitzats per aquest organisme. En petites quantitats, no tendeix a causar danys de significat clnic. Els antibitics, especialment els d'activitat amb ampli espectre, causen un desequilibri de la flora intestinal, duent a una sobrepoblaci pel C. difficile. Aix comporta la colitis pseudomembranosa.

Factors de virulncia. 
Enterotoxina (toxina A). Produx quimiotaxi; indueix la producci de citocines amb hipersecreci de fluid; produeix necrosi hemorrgica. ;
Citotoxina (toxina B). Indueix la despolimeritzaci de l'actina amb la prdua del citosquelet cellular. ;
Factor d'adhesi. Interv en la uni a les cllules colniques humanes. ;
Hialuronidasa. Produeix activitat hidroltica. ;
Formaci d'endospres: permet la supervivncia del microorganisme durant mesos en el medi hospitalari.

Clnica.
La toxina produda per C. difficile s la responsable de malalties gastrointestinals associades a antibitics, que van des d'una diarrea relativament benigna i autolimitada, fins a una colitis pseudomembranosa greu que posa en risc la vida.

Epidemiologia. 
 

El microorganisme s ubic. Colonitza l'intest d'una petita proporci d'individus sans (menor al 5%). L'exposici a antibitics s'associa amb el sobrecreixement i posterior malaltia (infecci endgena). C. difficile s resistent a la majoria dels antibitics, ms encara, s capa de crixer sota aquestes condicions. Es transmet de persona a persona per via oral-fecal. Degut al fet que l'organisme forma espores resistents a la calor (termoresistents), pot romandre en un hospital o residncia d'ancians durant llargs perodes de temps. Pot ser cultivada a gaireb qualsevol superfcie de l'hospital. Per exemple, les espores es poden detectar en les habitacions de l'hospital amb pacients infectats (fonamentalment al voltant dels llits i banys), podent ser una font exgena d'infecci (malaltia nosocomial). Una cop les espores sn ingerides, passen per l'estmac illeses per ser cid-resistents. Evolucionen a la seva forma vegetativa en el colon, on es multipliquen. 

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231718" title="William Slim" nonfiltered="4450" processed="4442" dbindex="89524">


El Mariscal de Camp Sir William Joseph Slim, 1r Vescomte Slim, KG GCB GCMG GCVO GBE DSO MC (6 d'agost de 1891   14 de desembre de 1970) va ser un comandant militar britnic i el 13 Governador General d'Austrlia. Lluit a la Primera i a la Segona Guerra Mundial, i va ser ferit en acci en tres ocasions durant la seva carrera.

 Inicis .

Slim va nixer a Bristol, fill de John i Charlotte Slim (nascuda Tucker), una famlia de classe mitja-baixa. Va crixer a Birmingham. Desprs d'abandonar els estudis, enseny a una escola elemental i treball empleat a Steward & Lloyds, un fabricant de canonades, entre 1910 i 1914. S'un al Curs d'Entrenament d'Oficials de l'Universitat de Birmingham al 1912, i va rebre el despatx d'alferes al Regiment Royal Warwickshire a l'esclat de la I Guerra Mundial (a les darreries de la seva vida, de resultes dels seus orgens socials modestos i de les seves maneres sense pretensions, de vegades se suposava errniament que havia escalat per tot l'escalaf). Va resultar greument ferit a Gallpoli. Al tornar a Anglaterra, va ser destinat al Regiment de les ndies Occidentals. A l'octubre de 1916 torn al seu regiment a Mesopotmia. Va ser ferit per segon cop al 1917 i reb la Creu Militar. Evacuat a l'ndia, va ser transferit a l'Exrcit Britnic de l'ndia al 1919. Va ser promogut al rang de capit i destinat al 1r Batall del 6 de Fusellers Gurkha. Al 1921 va esdevenir ajudant del batall.

Es cas amb Aileen Robertson al 1926 ( 1993), amb qui tingu un fill i una filla.

Al 1926 va ser enviat a l'Acadmia d'Estat Major ndia a Quetta. La seva actuaci all li port el seu primer nomenament al Quarter General de l'Exrcit de l'ndia a Delhi i, posteriorment, a l'Acadmia d'Estat Major de Camberley a Anglaterra, on don classes entre 1934 i 1937. Al 1938 va ser promogut a Tinent Coronel i se li conced el comandament del 2n Batall del 7 de Fusellers Gurkha. Al 1939 se li atorg el rang temporal de brigadier i va ser el cap de l'Escola d'Oficials Superiors de Belgaum, ndia

Amb l'esclat de la II Guerra Mundial se li atorg el comandament de la 10a Brigada de la 5a Divisi d'Infanteria ndia i enviat al Sud. Va prendre part a la Campanya de l'frica Oriental per alliberar Etipia dels italians. Va tornar a ser ferit mentre que lluitava a Eritrea.

Slim s'un a l'Estat Major del General Archibald Wavell al Comandament de l'Orient Mitj. Amb rang de Major General, comand forces britniques a la Campanya d'Orient Mitj, comandant la 10a Divisi d'Infanteria ndia com a part de la Fora d'Iraq durant la Campanya de Sria i el Lban i la invasi d'Prsia

 Campanya de Birmnia .
Veure Teatre del Sud-est Asitic de la Segona Guerra Mundial i Campanya de Birmnia;

Al mar de 1942 se li conced el comandament del 1r Cos de Birmnia, tamb conegut com a BurCorps (consistent en la 17 Divisi ndia d'Infanteria i la 1 Divisi Birmana) a Birmnia, que estava sent atacada pels japonesos. Clarament inferior numricament, aviat es vei obligat a retirar-se fins la ndia. Llavors prengu el comandament el 15 Cos, a les ordres del Exrcit Oriental. Sota el seu comandament estaven la costa entre Birmnia i la ndia, a l'est de Chittagong. Tingu una srie de disputes amb Noel Irwin, comandant de l'Exrcit Oriental i, com a resultat, Irwin prengu el control personal de l'avan del 15 Cos a la Pennsula d'Arakan. Les operacions van acabar en un desastre, durant les quals Slim va ser restaurat al comandament del 15 Cos, si b ja era massa tard per slavar la situaci. Tant Irwin com Slim es culparen mtuament del resultat de l'operaci, per finalment Irwin va ser retirat del seu comandament i Slim va ser promogut per comandar el nou 14 Exrcit, format pel 4t Cos (Imphal). 15 Cos (Arakan) i el 33 Cos (reserva), i posteriorment s'uniria el 34 Cos.

Ben aviat es pos a treballar per entrenar al seu nou exrcit perqu pogus enfrontar-se a l'enemic. La premissa bsica era la manca de mobilitat per carretera: la major part de l'equipament pesat va ser canviat per mules o per equip transportat per via aria, i el transport a motor pass a mnims i restringit a aquells vehicles que podien moure's per alguns dels pitjors escenaris bllics de tot el mn. La nova doctrina dictava que si els japonesos havien tallat les lnies de comunicaci, llavors ells tamb es trobarien envoltats. Totes les unitats van haver de formar caixes defensives, que poguessin rebre subministraments per aire i assistides per un suport aeri i blindat integrat. Les caixes van ser dissenyades com una resposta efectiva a les tctiques d'infiltraci practicades pels japonesos durant la guerra. Slim tamb recolz que s'incrementessin les patrulles ofensives, per encoratjar als soldats a perdre la por a la jungla i a allunyar la creena  que els japonesos eren millors lluitadors a la jungla.

Al gener de 1944, quan la Segona Ofensiva d'Arakan es trob amb un contraatac japons, la 7 Divisi d'Infanteria ndia va quedar rpidament envoltada amb parts de la 5 Divisi d'Infanteria ndia i de la 81 Divisi de l'frica Occidental. La defensa de la 7 Divisi ndia tingu lloc majorment a la Caixa Admin, formada inicialment per conductors, cuiners, gent de plana major, etc. Van rebre subministraments per aire, negant la importncia de les seves lnies de subministrament perdudes. Les forces japoneses van aconseguir derrotar l'ofensiva dins Arakan, per van ser incapaces de derrotar de manera decisiva les forces aliades o d'avanar entre les formacions envoltades. Mentre que la Segona Ofensiva d'Arakan acabava fracassant, demostrava alhora que la tctica era efectiva contra els japonesos. Posteriorment al 1944, els japonesos van llanar una ofensiva per envair la ndia des d'Imphal. Slim port per via aria dues divisions senceres veteranes (la 5 i la 7 ndies) cap a l'Arakan. En llocs com Imphal, Sangshak i Kohima tingueren lloc accions defensives desesperades, mentre que la RAF i la USAAF portaven subministraments des de l'aire a les tropes que combatien. Mentre que els japonesos podien avanar i encerclar les posicions del 14 Exrcit, no van poder derrotar aquelles mateixes forces o de trencar les seves lnies a la frontera ndia. L'avan japons qued encallat; per van refusar abandonar, i fins i tot van tornar a l'ofensiva desprs de que comencessin els monsons i grans parts del seu exrcit van quedar molt afeblides per portar a terme operacions en unes condicions impossibles. Com a resultat, les seves unitats van patir moltes baixes i van veure's forades a retirar-se en un desordre total, deixant al darrera un munt de cadvers.

Al 1945, Slim llan una ofensiva a Birmnia, amb lnies de subministrament estenent-se a travs de centenars de quilmetres a travs de la jungla. Encara els mateixos problemes que havien patit els japonesos en la seva fallida ofensiva de 1944 en sentit contrari. Convert el subministrament dels seus exrcits en el punt central del pla de campanya. El Riu Ayeyarwady va ser travessat (amb el pont Bailey ms llarg del mn en aquells moments; la major part del qual havia estat transportada en mula o per aire), capturant les ciutats de Meiktila i Mandalay. Els Aliats havien assolit les plancies centrals birmanes, atacant forces allades i mantenint la iniciativa en tot moment, tot plegat amb una estreta cooperaci amb l'aviaci, amb continus aprovisionaments i suport aeri, realitzats tant per les unitats de la RAF com per les de la USAAF.

En combinaci amb aquests atacs, la Fora 146 ajud iniciant un alament per tot el pas posant als birmans en contra dels japonesos: a ms d'haver de lluitar contra l'avan aliat des del sud, els japonesos patien durs atacs des de la reraguarda. Cap al final de la campanya, l'exrcit es dirig cap al sud per capturar Rangoon abans de l'inici del mons. Es considerava necessari capturar el port per la longitud de les lnies d'aprovisionament des de la ndia i de la impossibilitat del subministrament (aeri o terrestre) durant el mons. Rangoon va ser capturada per un atac combinat terrestre (l'exrcit de Slim), aeri (operacions paracaigudistes al sud de la ciutat) i una invasi martima. Tamb assist la Lliga Anti-feixista d'Alliberament del Poble, dirigida per Thakin Soe, amb Aung San, el futur Primer Ministre de Birmnia i pare d'Aung San Suu Kyi, com un dels seus comandants militars.

 Desprs de la II Guerra Mundial .

Desprs de la guerra Slim va ser nomenat comandant de les Forces Terrestres Aliades al Sud-Est Asitic. Al 1948 retorn a Anglaterra, a on va ser cap de l'Acadmia Imperial de Defensa i posteriorment Cap de l'Estat Major Imperial General (el primer oficial de l'exrcit de l'ndia en ser nomenat per aquest crrec). Al 1953 va ser nomenat Mariscal de Camp i accept el crrec de Governador General d'Austrlia, sense retirar-se de l'exrcit.

Slim va ser una tria popular, car era un autntic heroi de guerra que havia lluitat amb els australians a Gallpoli i a l'Orient Mitj. Al 1954 va rebre la Reina Elisabet II en la primera visita a Austrlia d'un monarca regnant. Els deures de Slim com a Governador General eren totalment cerimonials i no hi va haver controvrsies durant el seu termini. El lder liberal Robert Menzies va ser el cap de govern durant aquell perode.

Al 1959 Slim es retir i torn a Gran Bretanya, on public les seves memries, Histria no-oficial i De derrotes a Victria. Al 1960 va ser creat 1r Vescomte Slim de Yarralumla i Bishopston. Desprs d'una bona carrera a diverses grans companyies de la Gran Bretanya va ser nomenat Comptable i Governador del Castell de Windsor. Va morir a Londres el 14 de desembre de 1970.

Se li atorg un funeral militar a la Capella de Sant Jordi de Windsor, i va ser incinerat. S'install una placa a la cripta de la Catedral de Sant Pau de Londres. S'erig una esttua seva a Whitehall al 1990.

Va ser condecorat amb Creu Militar al 1916, l'Orde del Servei Distingit al 1941, Company de l'Imperi Britnic al 1942, GBE al 1946, Gran Creu del Bany al 1950, Gran Creu de Sant Miquel i Sant Jordi al 1952 i Gran Creu del Reial Orde Victori al 1954. Va ser fet cavaller al camp de batalla d'Imphal (KCB), al 1944, i nomenat Cavaller de la Lligacama i Vescomte al 1960.

La carretera William Slim Drive, al districte de Belconnen, Canberra porta el seu nom.

 Carrera .

 Tinent de 2 - 22/08/1914;
 Tinent - 24/06/1916;
(...)
 Coronel - 08/06/1939;
 Brigadier - 08/06/1939;
 Major General - 16/11/1943;
 Tinent General - 03/04/1944;
 General - 01/07/1945;
 Mariscal de Camp - 04/01/1949;

 Condecoracions .

 Orde de la Lligacama ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi ;
 Gran Creu de Cavaller del Reial Orde Victori;
 Gran Creu de Cavaller de l' Orde de l'Imperi Britnic ;
 Orde del Servei Distingit ;
 Creu Militar;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Estrella de 1939-45 ;
 Estrella d'frica ;
 Estrella de Birmnia ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Servei General a l'Exrcit;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231724" title="Assrac" nonfiltered="4451" processed="4443" dbindex="89525">
Assrac o Arsrec, segons la mitologia grega, fou el primer rei de Dardnia desprs de la divisi de la regi de la Trade entre Dardnia i Troia.

Assrac era el segon fill del Rei Tros i la nimfa Callrroe, filla del du fluvial Escamandre. Desprs de la mort del seu pare, Ilos i Assrac es van repartir el regne:
Ilos es qued la zona prxima a la ciutat d'lion, que ell mateix havia fundat poc abans.
Assrac va quedar-se amb la resta del regne de Dardnia.

El fill i hereu d'Assrac era Capis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 29.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231727" title="Calid" nonfiltered="4452" processed="4444" dbindex="89526">


 Calid (ciutat);
 Calid (fill d'Etol);
 Calid (fill d'Ares);
 Calid (fill de Testi);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231728" title="Crisor" nonfiltered="4453" processed="4445" dbindex="89527">
Segons la mitologia grega, Crisor fou un heroi, fill de Posid i de Medusa.

Va nixer juntament amb Pegas quan Perseu degoll la seua mare. 

Unit amb Callrroe, fou pare del gegant Geron.

Alguns autors li atribueixen la paternitat d'altres monstres.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Crisor. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231733" title="Zenne" nonfiltered="4454" processed="4446" dbindex="89528">


El Zenne  (en francs Senne) s un afluent del Dijle que neix a Naast, un nucli del muncipi Soignies de la provncia de Brabant Val a Blgica. En confluir amb el Dijle i el Nete forma el Rupel, un afluent de l'Escalda. 
Geografia.
La conca del Zenne cobre uns 1164 km.
Les localitats regades pel riu sn Naast, Soignies, Horrues, Steenkerke (Steenkerque), Rebecq, Quenast, Tubize, Lembeek, Halle, Buizingen, Lot, Beersel, Ruisbroek, Drogenbos, Vorst, Anderlecht, Sint-Gillis-Obbrussel, Brusselles, Sint-Jans-Molenbeek, Laken, Schaarbeek, Neder-Over-Heembeek, Evere, Haren, Vilvoorde, Eppegem, Weerde, Zemst, Hombeek, Leest, fins al Zennegat a Heffen. 

Des de Tubize passa parallelment al canal Brusselles-Charleroi i des de Brusselles al canal Bruselles-Escalda. Desprs de Vilvoorde, el riu segueix el moviment de la marea que l'Escalda porta terra endins.

Histria.
El riu va tenir un paper important als origens de les ciutats de Bruselles, Halle, Soignies, Vilvoorde. El seu nom es troba en molts topnims: Soignies (ms clar al nom neerlands Zinnik), Zuun, Sennette, Zemst i la selva Zoninwoud (fort de Soignes). 
Des l'edat mitjana s'havia atorgat a la senyoria de Mechelen de cobrar un peatge a Heffen, que no  va agradar gaire a la ciutat de Bruselles que depenia del riu per al seu comer. Desprs de l'obertura del Willebroekse vaart, a la segona meitat del segle XVI, la importncia del Zenne va comenar a minvar, fins que al segle XIX va esdevenir una canalitzaci oberta per a les aiges contaminades.
Va perdre molt del seu brillantor al segle XIX quan la contaminaci industrial, la poca higiena i unes epidmies van condemnar-lo a una vida soterrnia a molts trams del seu curs. Desprs d'unes obres que duraren des de 1867 fins al 1871, el riu corria colgadament sota el grans bulevards centrals de Brusselles. De 1931 a 1955, van desviar-lo una segona vegada fora del centre. Des de l'any 1975, l'obra per a la construcci de la futura lnia 3 va utilitzar l'antic llit del riu. Soignies el colgar en dues fase (1896 i 1933), Vilvoorde i Halle entre 1933 i 1955.

Ecologia.
El riu era un dels ms contaminats de la conca de l'Escalda. Fins al mar 2007, quan l'estaci de depuraci de Buda va obrir-se, totes les aiges residuals de l'aglomeraci de ms d'un mili d'habitants, s'evacuaven sense tractament al riu. Al 2008 una segona estaci s'inaugurar al Brabant Val. A l'agost 2007 per a la primera vegada desprs d'un segle i mig, uns peixos van tornar.
Aquesta evoluci positiva ompleix el cor de l'associaci cvica SenneZenne que espera que un dia aviat el riu tornar a l'aire, el que va inspirar el poeta-escriptor flamenco-brussellenc Geert van Istendael a unes poesies. Es diuen vojos del Zenne (Zennezotten o Fous de la Senne) i organitzen activats educatives, turstiques o ldiques.

Afluents.

Maalbeek (Grimbergen);
Woluwe (Vilvoorde);
Molenbeek (Laken);
Neerpedebeek (Anderlecht);
Zuunbeek (Sint-Pieters-Leeuw);
Geleytsbeek (Drogenbos);
Linkebeek (Drogenbos);
Molenbeek (Lot);
Sennette (Soignies);
Brainette (Steenkerke);
Gageolle (Soignies);

Per a la construcci del canal Brusselles-Charleroi dos afluents del riu van detornar-se del seu curs natural i desemboquen des d'aleshores al canal: 

Thines;
Samme;

Enllaos externs.
L'associaci SenneZenne (En neerlands i francs)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231734" title="Music for the Masses" nonfiltered="4455" processed="4447" dbindex="89529">

Music for the Masses s el set lbum (el sis de material nou) de Depeche Mode. Va ser publicat el mes de setembre de 1987.

El ttol del disc (basat en una idea de Martin Gore) fa referncia, de manera irnica, als repetits intents del grup per aconseguir un xit estable i "massiu" als Estats Units. La maduresa en la composici de Gore i els arranjaments d'Alan Wilder donaren com a resultat temes que han esdevingut veritables clssics, com "Never let me down again" (tema imprescindible als seus concerts), "Behind the wheel" o "Strangelove", que els obriren finalment les portes del mercat nord-americ. Juntament amb els samplers i sintetitzadors que venien utilitzant des de sempre, el grup comena a fer s de les guitarres, anticipant el so de futurs lbums com Violator o Songs of Faith and Devotion.

El disc fou co-produt per Depeche Mode i David Bascombe; aix doncs, "Music for the Masses" s el primer lbum del grup on Daniel Miller no intervingu directament en la producci, sin que es limit a aconsellar i a fer aportacions addicionals. El resultat va ser un disc ms accessible i menys rid que Black Celebration.

Per presentar mundialment el disc, Depeche Mode iniciaren una gira mundial anomenada "For the Masses", la ms reeixida que el grup havia realitzat fins aquell moment. Aquesta gira tingu el seu punt culminant al concert de la ciutat nord-americana de Pasadena, enregistrat i publicat posteriorment amb el nom de 101.

Com tots els altres lbums, "Music for the Masses" fou remasteritzat (concretament, a l'any 2006), amb les cares B dels singles, material extra i un documental que mostra les evolucions del grup durant aquest perode.

Temes.

LP Stumm 47.

 Cara A;

 Never let me down again - 4:47;
 The things you said - 3:56;
 Strangelove - 4:55;
 Sacred - 4:47;
 Little 15 - 4:15;

 Cara B;

 Behind the wheel - 5:17;
 I want you now - 3:35;
 To have and to hold - 2:56;
 Nothing - 4:20;
 Pimpf - 4:53;

CD Stumm 47.

 Never let me down again - 4:48;
 The things you said - 4:03;
 Strangelove - 4:55;
 Sacred - 4:49;
 Little 15 - 4:19;
 Behind the wheel - 5:18;
 I want you now - 3:39;
 To have and to hold - 2:57;
 Nothing - 4:18;
 Pimpf - 5:27;
 Agent orange - 5:05;
 Never let me down again (Aggro Mix) - 4:57;
 To have and to hold (Spanish Taster) - 2:36;
 Pleasure, little treasure - 5:38;

 La versi de "Pleasure, little treasure" que apareix al CD s el Glitter Mix, encara que no s'especifiqui.

 "To have and to hold (Spanish Taster)" s la concepci original de Martin Gore del tema "To have and to hold". Encara que al final no aparegus a la versi definitiva de l'lbum, Martin insist perqu la seva versi fos enregistrada tamb.

Reedici de l'any 2006 (Mute: DM CD 6 (CD/SACD + DVD) / CDX STUMM 47 (CD/SACD)).

El disc 1 s un hbrid SACD/CD, mentre el disc 2 s un DVD que inclou "Music for the masses" en format DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo, amb material extra.

 Never Let Me Down Again - 4:47;
 The Things You Said - 3:55;
 Strangelove - 4:38;
 Sacred - 5:01;
 Little 15 - 4:14;
 Behind the Wheel - 5:17;
 I Want You Now - 3:28;
 To Have and to Hold - 3:08;
 Nothing - 4:12;
 Pimpf - 3:56;

Temes extra (en format PCM Stereo):

 Agent Orange - 5:05;
 Pleasure, Little Treasure - 2:53;
 Route 66 - 4:11;
 Stjarna - 4:25;
 Sonata No.14 en C#m (Sonata Clar de Lluna) - 5:36;

Temes addicionals en format 5.1 (DTS 5.1, Dolby Digital 5.1 i PCM Stereo):

 Agent Orange - 5:31;
 Never Let Me Down Again (Aggro Mix) - 4:58;
 To Have And to Hold (Spanish Taster) - 2:36;
 Pleasure, Little Treasure (Glitter Mix) - 5:38;

Material addicional:

1. Depeche Mode 87-88 (Sometimes You Do Need Some New Jokes) 37 minuts.

Senzills.

 Strangelove / Pimpf (13 d'abril de 1987);
 Never let me down again / Pleasure, little treasure (24 d'agost de 1987);
 Behind the wheel / Route 66 (28 de desembre de 1987);
 Little 15 / Stjarna (16 de maig de 1988);

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.

 Temes escrits per Martin Gore, excepte "Route 66" (escrit per Robert W. Troup Jr.) i "Sonata No.14 en C#m (Sonata Clar de Lluna)", compost per Ludwig van Beethoven.

 Temes cantats per David Gahan, excepte "The things you said" i "I want you now" (cantats per Martin Gore) i "Pimpf", "Agent Orange", "Stjarna" i "Sonata No.14 en C#m (Sonata Clar de Lluna)", que sn instrumentals.

 Enregistrat als estudis Guillaume Tell (Pars) i Konk (Londres).

 Mesclat als estudis Puk (Dinamarca).

 Produt per Depeche Mode i David Bascombe.

 Enginyer de so: David Bascombe.

 Producci addicional i ajuda: Daniel Miller.

 Disseny i fotografies: Martyn Atkins, David Jones i Mark Higenbottam (T&CP Associates).

Informaci addicional.

 "Never let me down again" utilitza la part de bateria del tema "When the levee breaks", de Led Zeppelin . En directe, Depeche Mode solen tocar la part del baix de lAggro Mix d'aquesta can.

 Al principi de "To have and to hold" se sent un sample d'un locutor radiofnic dient, en rus, "V dokladah rassmatrivayetsya evolyutsiya yadernyh arsenalov i sotsial'no-psihologicheskiye problemy gonki vooruzheniy" ("Els informes tracten sobre l'evoluci dels arsenals nuclears i els problemes scio-psicolgics de la cursa de les armes").

 En suec, "Stjarna" (escrit correctament Stjrna, a vegades s'ha arribat a escriure St. Jarna; es pronuncia aproximadament "xerna") significa "estrella".

 Cap al final del "Pimpf", desprs d'un silenci d'uns 30 segons, ve un tema ocult, anomenat "Interlude #1: Mission Impossible". La seva melodia recorda al tema "Strangelove".

 La can "I want you know" t una base de sons que recorden al soroll que fa alg en respirar. En realitat es tracta d'un acordi tocat sense pressionar cap nota.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre l'edici original ;
 Informaci sobre l'edici remasteritzada;
 Extracte del documental "Sometimes you do need some new jokes";




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231735" title="Saturn (mitologia)" nonfiltered="4456" processed="4448" dbindex="89530">


Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de carcter agrari ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. 

Fou identificat amb el tit Cronos, cosa que el convert en pare de Jpiter i oblig els romans a donar un final diferent al mite de la titanomquia d'acord amb la preeminncia de qu aquest du gaudia en la religi romana. Efectivament, ells creien que Saturn, un cop venut, s'havia installat a Itlia, hostatjat per Janus al Capitoli, i havia ensenyat als aborgens a conrear la terra, conforme als seus antics atributs de du civilitzador.

Tamb es deia que sota el seu regnat la humanitat havia conegut una edat d'or.

Tenia un temple al Frum antic, al peu de Capitoli, on es custodiava el tresor pblic (erari).

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 195.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231738" title="Setge d'Elna" nonfiltered="4457" processed="4449" dbindex="89531">





El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig de 1285 fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars. 

Durant l'hivern de 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentar una invasi entrant pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Arag, per foren rebutjades i Albarras, que donava suport al Regne de Frana va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Arag.

Pere el Gran volia la collaboraci de Jaume II de Mallorca per establir la lnia de defensa als castells del Rossell i la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpiny, per va escapar i unir-se als croats, amb el que Pere va haver de canviar la tctica i establir-la als Pirineus, especialment al pas natural, el Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpiny procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure.

La Batalla.
L'exrcit croat va sortir de Perpiny el 13 de maig en direcci als Pirineus, quan es va trobar una forta oposici a Elna, que va demanar socors a Pere el Gran, qui va enviar a Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, per van marxar en veure la desuni dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar.

La poblaci del Rossell que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb fora contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de santa Eullia, que fou cremada, produint una matana per part de l'exrcit croat, per a continuaci cremar la vila.

Varen prendre la vila i van matar tots els homes i foraren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi qued gaireb una pedra sobre l'altra, despullaren les esglsies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i desprs la deixaren estar. Partiren d'aqu tots junts amb gran goig i alegria

Conseqncies.
L'exrcit catal impedia l'avan  pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del pirineu. Un mes desprs d'estar concentrat al Rossell, l'exrcit va creuar pel Coll de la Massana.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231739" title="Capis" nonfiltered="4458" processed="4450" dbindex="89532">
A les mitologies grega i romana apareixen diversos personatges anomenats Capis:
Un rei de Dardnia, fill d'Assrac. Es cas amb Temiste i tingueren un hereu a qui posaren el nom d'Anquises, que esdevindria l'ltim rei de Dardnia i seria pare d'Enees. La llegenda el fa fundador de la ciutat de Cpua.
Un troi que va aconsellar no entrar el Cavall de Troia a la ciutat.
Un mtic rei d'Alba Longa anomenat Capis Silvius que va regnar durant vint-i-vuit anys.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231740" title="Naast" nonfiltered="4459" processed="4451" dbindex="89533">

Naast s un nucli del municipi de Soignies a la provncia Brabant Val de Blgica on es troba la font del riu Zenne. El 2006, comptava amb 2727 inhabitants.
Histria.
El topnim prov d'un mot gallo-rom Naxania que voldria dir aiges vives. Hom va trobar moltes traces dels temps romans: urnes, teules, monedes . A l'edat mitjana era una senyoria independent fins al 1339 quan va integrar-se al comtat d'Hainaut i esdevenir propietat de la famlia poderosa d'Arenberg. Fins a la fusi amb Soignies al 1977 era un municipi independent.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231744" title="Deon" nonfiltered="4460" processed="4452" dbindex="89534">
Deon, segons la mitologia grega, fou un rei de la Fcida, fill d'ol i d'Enrete. Es cas amb Diomede i se li atribueixen diversos fills, entre els quals destaca Cfal.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 62.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231748" title="37 Aquarii" nonfiltered="4461" processed="4453" dbindex="89535">
37 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231750" title="Esteve Catal i March" nonfiltered="4462" processed="4454" dbindex="89536">
Esteve Catal i March (Vilamajor, 1857   Sitges, 14 de febrer del 1902), msic i compositor.

Estudi msica amb els monjos de Montserrat. A comenaments del 1877 s'establ a Sitges per cobrir la vacant de Joaquim Oller i Fontanet com a organista i mestre de capella de l'esglsia parroquial. Tamb es feu crrec de la direcci de la banda de msica del Retiro i, al mateix any, i juntament amb Rafael Costa i Molet, promogu el renaixement de la societat coral La Bella Subur, que al 1896 s'integraria a lAssociaci dels Cors de Clav. Per la festa major de Santa Tecla de 1893 munt una escolania de dotze nens, i al 1899 inaugur un remodelat orgue parroquial que millorava considerablement l'anterior. 

En la seva curta estada a Sitges -mor als quaranta-cinc anys-, Catal destac com a intrpret, especialment d'orgue i harmnium i com a compositor. En aquest darrer camp fou autor tant de composicions de msica sacra, com un Stabat Mater per a orquestra que s'interpretava en el "Septenari dels Set Dolors", com de composicions de msica lleugera per als balls i celebracions del Retiro. Tamb music gran nombre de caramelles, amb lletres de Rafael Costa i de Sebasti Sans i Bori.

Part de les seves partitures es conserven a l'arxiu de la Societat El Retiro, per donaci del marmessor del seu fill Antoni Catal i Vidal, que tamb fou un msic i compositor d'anomenada. Altres obres seves es troben a l'esglsia parroquial de Cornudella, els arxius Monn i Parroquial d'Esparreguera, a l'arxiu del cor "La Uni Manresana", a l'Arxiu-Museu de Santa Maria de Matar, a l'arxiu municipal de La Pobla de Lillet, a l'arxiu del museu de Ripoll i a l'arxiu histric de Sitges.

 Obres .
 Fuf (1894), tango;
 Himno al Sagrado Corazn de Jess, per a cor i duet amb acompanyament d'orgue;
 La Siempre Libre (1977), masurca;
 Stabat Mater, per a orquestra;
 El toc de l'Ave Maria (<1885) ;
 Viva Cuba Espaola! (1895), dedicat al Regiment d'Infanteria nm. 46, destinat a l'illa de Cuba;

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231754" title="Altea (mitologia)" nonfiltered="4463" processed="4455" dbindex="89537">
D'acord amb la mitologia grega, Altea fou una herona, filla de Testi, heroi etoli.

Es cas amb Eneu, rei de Calid, i fou mare de Melagre i de Deianira. Quan va nixer Melagre, les Moires se li van aparixer i li digueren que el seu fill viuria tant com si trigus a consumir-se un ti que acabaven de posar al foc. Altea el va treure tot seguit, el ruix amb aigua i l'amag dins un cofre en un lloc secret. Al cap d'uns anys, va saber que Melagre havia mort en una discussi els seus oncles Plexip i Toxeu, i enutjada pel fet, com a germana dels difunts, volgu venjar-los. Llavors record que tenia amagat el ti, l'an a cercar i el torn a encendre. Quan es crem del tot, efectivament, Melagre va morir; per Altea no va poder suportar el remordiment i es va penjar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 16.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231755" title="Astrea" nonfiltered="4464" processed="4456" dbindex="89538">


Segons la mitologia grega, Astrea fou una deessa, filla de Zeus i de Temis. 

Encarnaci de la justcia, habit a la Terra durant l'edat d'or i l'abandon quan la humanitat caigu en la depravaci.

Puj al cel i es transform en la constellaci de la Verge.

Potser se la pot identificar amb Dice, de la qual seria un sobrenom.

 Bibliografia .

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.

 Enllaos externs .

 mplia informaci sobre Astrea. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231757" title="Carme (mitologia)" nonfiltered="4465" processed="4457" dbindex="89539">
Segons la mitologia grega, Carme fou una filla d'Eubul, heroi cretenc.

Estimada per Zeus, fou mare de Britomarte.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Carme. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231759" title="Britomarte" nonfiltered="4466" processed="4458" dbindex="89540">
D'acord amb la mitologia grega, Britomarte fou una nimfa, filla de Zeus i de Carme.

Natural de Creta, es fu companya d'rtemis, amb la qual anava sovint de cacera pel mont Dicte.

Segons la llegenda, havent fet vot de castedat, es llan al mar per escapar de l'assetjament de Minos. 

La seua figura sembla provenir d'una divinitat prehellnica de Creta, relacionada amb l'Afaia d'Egina.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 37-38.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre Britomarte. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231770" title="Halmos" nonfiltered="4467" processed="4459" dbindex="89541">
Segons la mitologia grega, Halmos fou un heroi, fill de Ssif i de Mrope.

Va fundar la ciutat d'Halmones, a prop d'Orcomen, en unes terres cedides per Etocles.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 103.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231772" title="Astrope" nonfiltered="4468" processed="4460" dbindex="89542">
Segons la mitologia grega, Astrope fou una de les Pliades.

Casada amb Enomau, fou mare d'Hipodamia. Tamb tingu relacions amb Ares.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.
 Kernyi, Karl: Die Mythologie der Griechen   Die Gtter- und Menschheitsgeschichten, Munic, 1994. ISBN 3-423-30030-2.
 Grant, Michael i Hazel, John: Lexikon der antiken Mythen und Gestalten, Munic, 2004. ISBN 3-423-32508-9.
 Robert von Ranke-Graves: Griechische Mythologie   Quellen und Deutung, Hamburg, 2001. ISBN 3-499-55404-6.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231774" title="Tagete" nonfiltered="4469" processed="4461" dbindex="89543">
Segons la mitologia grega, Tagete fou una de les Pliades.

Fou requerida per Zeus, per al principi el refus i, per ajudar-la a escapar del du, rtemis la va convertir en un cabirol. En agrament, Tagete li consagr la crvola de Cerinea.

Segons altres variants, acab cedint als precs de Zeus i fou mare de Lacedmon.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 200.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231778" title="Robert Recorde" nonfiltered="4470" processed="4462" dbindex="89544">


Robert Recorde (c. 1510   1558) fou un metge i matemtic galls que empr per primera vegada el signe igual (=) en l'any 1557.

Membre d'una respectable famlia de Dinbych-y-Pysgod, Galles, entr a la universitat d'Oxford vora el 1525, i hi obtingu feina al All Souls College el 1531. Havent-se dedicat a la medicina, an a la universitat de Cambridge, on s'hi titul el 1545. De tornad a Oxford, es dedic a l'ensenyament pblic de les matemtiques, feina que ja havia fet amb anterioritat al seu pas per Cambridge. S'afirma que ms endavant s'establ a Londres, i que exerc de metge del rei Eduard VI i de la Reina Maria, a qui alguns dels seus llibres estan dedicats. Tamb exerc d'interventor de la Royal Mint, o seca reial. Desprs que un rival poltic el demands per difamaci, fou arrestat per deutes i mor a la pres de  Southwark. La principal aportaci de Recorde al progrs de l'lgebra hauria estat en la sistematitzaci de la notaci.

 Obres .
Recorde public diverses obres sobre temes matemtics, generalment en forma de dileg entre mestre i deixeble, com:

The Grounde of Artes, teachings the Worke and Practise, of Arithmeticke, both in whole numbers and fractions (c. 1540), el primer llibre angls d'lgebra;
The Pathway to Knowledge, containing the First Principles of Geometry ... bothe for the use of Instrumentes Geometricall and Astronomicall, and also for Projection of Plattes (Londres, 1551);
The Castle of Knowledge, containing the Explication of the Sphere both Celestiall and Materiall, etc. (Londres, 1556);

The Whetstone of Witte, which is the second part of Arithmetike, containing the Extraction of Rootes, the Cossike Practice, with the Rules of Equation, and the Woorkes of Surde Numbers (Londres, 1557). Aquest va ser el llibre on present el signe igual;
 un tractat de medicina, The Urinal of Physic (1548), reimprs diverses vegades;

 Sherburne afirma que Recorde public tamb la Cosmographiae isagoge, i que hauria escrit els llibres De Arte faciendi Horologium i De Usu Globorum et de Statu temporum.

 Referncies .
Part d'aquest article es basa en lEncyclopdia Britannica Eleventh Edition 

 Enllaos .
Plana de biografies de matemtics de la Universitat de Saint Andrew ;
100 Herois gallesos: Robert Recorde ;
Primitius signes de relaci ;
Vida i obres de Robert Recorde ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231779" title="Crvola de Cerinea" nonfiltered="4471" processed="4463" dbindex="89545">


D'acord amb la mitologia grega, la Crvola de Cerinea fou una bstia de banyes d'or i pelles de bronze consagrada per Tagete a rtemis.

Un dels treballs d'Heracles consist a capturar-la, i va estar un any sotjant-la i perseguint-la abans de poder-la aconseguir.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 49.

Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231792" title="Maia (mitologia)" nonfiltered="4472" processed="4464" dbindex="89546">

 
Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Pliades. Filla d'Atlas i de Plione. En la mitologia romana era confosa per Maia i es creu origen del nom donat al mes de maig.

Fou una de les nimfes que vivien al Mont Cillene, a Arcdia. Zeus la va veure i es va enamorar d'ella i la va fer mare d'Hermes. A ms d'Hermes va criar a Arcas, el fill de Calisto a la mort d'aquesta.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 141-142.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre Maia. ;
 Maia a l'Encyclopedia Mythica. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231794" title="Daniel Snchez" nonfiltered="4473" processed="4465" dbindex="89547">

Daniel Snchez Llibre: Empresari i dirigent esportiu catal, president del RCD Espanyol.
Daniel Snchez Glvez: Jugador de billar catal, campi del mn.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231800" title="Molaritat" nonfiltered="4474" processed="4466" dbindex="89548">
La molaritat (mol/L; M s obsolet) s una unitat utilitzada en qumica per indicar la quantitat de solut, expressada en mols, dissolta per cada litre de dissoluci. 

Per exemple, si dissolem 0,1 mols de clorur de sodi en aigua fins arribar a tenir un litre de dissoluci, tindrem una dissoluci 0,1 molar (0,1 mol/L) de clorur de sodi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231811" title="Dinbych-y-Pysgod" nonfiltered="4475" processed="4467" dbindex="89549">

Dinbych-y-Pysgod (en angls Tenby) s una poblaci turstica en la costa del comtat galls de Sir Benfro.

El nom galls de la poblaci est format per les paraules Dinbych, petita fortalesa, i Psygod, peixos, resultant en una mena de El Dinbych dels Peixos (o de Mar) que la diferenciava de la molt ms important Dinbych, capital de la comarca del mateix nom .

 Atractius turstics .
Situada en la badia de Caerfyrddin, la vila s una destinaci turstica popular. Els seus atractius sn els quatre quilmetres de platges, les muralles de la ciutat, fetes del segle XIII, incloent-hi el portal dels Cinc Arcs, l'esglsia de Santa Maria, del segle XV, la Tudor Merchant's House -actualment propietat del National Trust-, un museu i galeria d'art, i el Cam Coster, part de l'nic Parc natural britnic que est situat a la costa. Un servei de bots permet accedir a la monstica illa de B r (Caldey Island en angls), mentre que la petita Illa de Santa Caterina resta unida a la ciutat en marea baixa i hom pot accedir-hi a peu. Moltes de les botigues i establiments de restauraci s'adrecen especialment als turistes, i l'oferta hotelera de la poblaci s mplia. Una rica oferta nocturna, amb ms de 20 pubs i bars, acaba d'arrodonir el perfil de Dinbych-y-Pysgod com a vila d'estiueig.

 Histria .
La poblaci s'origin possiblement en un post vking, i an creixent com a port al reds del castell, ara en runes. El primer comte de Pembroke, William de Valence, constru la muralla de la ciutat en el segle XIII. Ms endavant en l'Edat Mitjana, la importncia de Dinbych-y-Pysgod cresqu a mesura que ho feia la fama del seu port com el de zona arrecerada. En ell, el 1566 mariners portuguesos hi descarregaren les primeres taronges que mai s'haguessin vist a Galles.

En les poques georgiana i victoriana, la ciutat tingu anomenada com a balneari i centre per a estudis botnics i geolgics. Gran part de la vila fou adaptada per a passejades teraputiques a prop del mar, i aix ha facilitat que, en el present, moltes de les seves platges siguin accessibles per a disminuts fsics grcies a les passeres que permetien que les dides victorianes portessin els cotxets de nens fins a la sorra.

 Residents famosos .
Robert Recorde, 1510-1558, erudit elisabeti, inventor del signe igual (=) en la notaci matemtica;
Augustus John, 1878-1961, pintor;
Gwen John, 1876-1939, pintora i germana gran d'Augustus John;
Kenneth Griffith, 1921-2006, actor i director de documentals;
Charles Dale, 1963 -, actor;

 Enllaos externs.

 Consell Municipal ;
 Guia turstica de Wiki Travel ;
 Excursi pel Landsker ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231813" title="Joan Martnez" nonfiltered="4476" processed="4468" dbindex="89550">

Joan Martnez Alier (1939), economista catal.
Joan Martnez Bguena (1897-1986), compositor valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231832" title="Batalla de Guadalcanal" nonfiltered="4477" processed="4469" dbindex="89551">

La Batalla de Guadalcanal fou una de les batalles ms importants de la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacfic (1937-1945), la marina aliada i 16.000 soldats d'Estats Units van assaltar, el 7 d'agost e 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Jap. El nom en clau de l'operaci fou Watchtower (Talaia). Tamb van ser assaltades simultniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo.

Els japonesos estaven construint un aeroport a l'illa, des del qual podrien enviar avions i interceptar les rutes martimes entre Estats Units i Austrlia. Els americans, australians i neozelandesos van decidir atacar i prendre l'aeroport abans que en finalitzessin les obres. Grcies al factor sorpresa, varen prendre l'aeroport gaireb sense oposici, finalizant les obres i batejant-lo amb el nom de Henderson Field. Per all que semblava una victria fcil es va complicar: els japonesos varen contraatacar, i aquesta vegada els sorpresos foren els aliats, que van perdre diversos vaixells (de fet, el 8 d'agost de 1942 els aliats van patir la major derrota naval de la guerra, desprs de Pearl Harbor, en perdre 4 creuers pesats en la Batalla de l'illa de Savo) i van veure interrompudes les seves rutes de subministraments a l'illa, tot i que van aconseguir conservar l'aeroport, fet que, a la llarga, va acabar essent decisiu per a la seva victria.

Unes trenta mil persones varen morir a Guadalcanal. L'infructus intent japons de recuperar l'aeroport els va costar prop de 24.000 morts. Els altres 6.000 foren soldats aliats.  

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231834" title="Full moon wo sagashite" nonfiltered="4478" processed="4470" dbindex="89552">

Full moon wo sagashite s la segona obra d'Arina Tanemura desprs de crear Kamikaze kaito jeanne.

En ella ens explica la histria de Mitsuki, una nena de 12 anys que t cncer de gola, per aix no li impedeix tenir una afici... que s cantar. I s que per a ella s el ms important, desprs clar, de la promesa que va fer de petita a un noi, que es deia Eichi, del que estava enamorada, es van prometre que realitzarien el seu somni, el noi ser astronauta i ella, doncs, ser cantant.

Ella s orfe, ja que els seus pares van morir en un accident de trnsit. I va viure durant molts anys en un orfenat, que es on va conixer a aquest noi.

Per Mitsuki t un petit problema i s que viu amb la seva via que odia la msica i est obstinada que la Mitsuki ha d operar-se de les cordes vocals per curar-se, per aquesta operaci li sortir molt cara a la petita Mitsuki i s que aquesta operaci li estriparia les cordes vocals i no podria tornar a cantar! Per aix no ho vol ja que no podra parlar i tampoc no podr cantar. Un dia, quan Mitsuki entra en la seva habitaci, veu quelcom inimaginable, un noi i una noia entrant... a travs de la seva paret! Ella molt confosa els pregunta qu sn i ells, ms sorpresos,li pregunten si ella pot veure ls, en afirmar-ho ells li expliquen que sn shinigamis, s a dir, dimonis de la mort, es diuen Takuto i Meroko, i que ella pugui veure ls significa que li queda menys d'un any de vida.

Mitsuki desesperada els demana que l'ajudin a complir el seu somni, Takuto commogut li lliura una mica de la seva sang perqu ella es pugui transformar... en una noia de 16 anys! Amb aquest cos ella podr participar en un concurs per a gravar un LP, per tots sabem que a Mitsuki li queda menys d'un any...

Al cap d' un temps, ella descobreix que en Takuto, pertanyia al mateix grup de musica que el seu pare i el seu metge. Takuto, s' assebenta de tot, i se' n recorda de quasi tot el seu passat. Cosa que es molt dolenta per un shinigami principiant, ja que pot desapareixer.  

Ella debuta com una gran estrella del Jap, per no li es gens fcil, per que ha de competir amb molts cantants. Pr al final se'n surt de totes, i triomfa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231836" title="Lionel Richie" nonfiltered="4479" processed="4471" dbindex="89553">

Lionel Brockman Richie, Jr. (Tuskegee, Alabama, 20 de juny de 1949) s un cantant i msic de soul dels Estats Units, autor de nombroses peces durant la dcada de 1980. Ha venut al voltant de 100 milions de cpies dels seus lbums a tot el mn.  

Biografia.
El debut musical de Richie fou amb The Commodores grup format pels seus companys d'universitat (Milan Williams, Ronald LaPread, William King Jr, Thomas McClary i Walter  Clyde  Orange). El nom del grup es va fixar per casualitat, buscant una paraula qualsevol al diccionari. El grup es va fer conixer el 1971 i va tenir la sort de ser un dels teloners dels Jackson 5. Richie va signar la majoria d'xits dels The Commodores amb ttols com Three Times a Lady i Still. 

Els mitjans es van comenar a interessar ms per Richie i el 1980 va comenar una carrera en solitari. Va escriure i produir per a Kenny Rogers el ttol Lady. Aquest any el seu duo amb Diana Ross Endless love que formava part de la banda sonora de la pellcula del mateix nom, va estar al capdamunt de les ventes durant nou setmanes seguides, un rcord a l'poca. 

L'lbum Lionel Richie (1982) va ser un xit de vendes i va obtenir un disc de diamant amb ms de 10 milions de cpies venudes. Can't Slow Down va situar Richie en el nivell d'una gran estrella. 

Durant els Jocs Olmpics de Los Angeles, el 1984, els organitzadors van anunciar un convidat sorpresa per a la cerimnia de clausura. Molta gent pensava en Michael Jackson. Per fou Lionel Richie que va fer l'espectacle All Night Long al davant de 2 mil milions d'espectadors a tot el mn. 

El 1985 va coescriure amb Michael Jackson We Are the World, quatre vegades disc de plat que va donar molts beneficis a la lluita contra la fam a l'frica. Aquest mateix any va compondre la pea  Say You Say Me, banda sonora original del film White Nights. El 1986, va aparixer Dancing on the Ceiling 

El seu palmars en aquest temps fou impressionant: deu American Music Awards, sis People's Choice Awards i un Golden Globe. 

Desprs de tres lbums, Lionel Riche va decidir deixar la seva carrera durant gaireb deu anys. 

El 1990, Richie i la seva primera dona van adoptar una nena de nou anys Nicole Escovedo. La filla de Peter Escovedo, germ de Sheila E i d'una dona que es va saber que fou l'assistenta de Richie durant la gira mundial dels anys 1980. Nicole vivia amb els Richie des que tenia deu anys. Va aparixer com a comparsa de Paris Hilton a l'emissi del show televisiu The Simple Life. Michael Jackson s el seu padr. 

El 1996 Richi va retornar amb l'lbum Louder Than Words i el 2001 amb Renaissance. 

El 2004 l'lbum Just for You, tot i una important promoci a la televisi i a la rdio, noms va arribar al nmero 47 en les llistes nord-americanes. El 12 de setembre de 2006 apareixia el seu vuit lgum Coming Home

 Discografia.
1982 - Lionel Richie;
1983 - Can't Slow Down;
1986 - Dancing on the Ceiling;
1992 - Back to Front (Recopilatori);
1996 - Louder Than Words;
1997 -  (Recopilatori);
1998 - Time;
2001 - Renaissance;
2002 - Encore (Live album);
2004 - Just for You;
2006 - Coming Home;
2007 - Live In Paris;

Singles nmero 1 als EUA.
1981 "Endless Love" (ambDiana Ross) (9 setmanes);
1982 "Truly" (2 setmanes);
1983 "All Night Long (All Night)" (4 setmanese);
1984 "Hello" (2 setmanes);
1985 "Say You, Say Me" (4 setmanes);

Filmografia.
Scott Joplin (1977) (amb The Commodores);
Thank God It's Friday (1978) (amb The Commodores);
In Bed with Madonna (1991) (documental);
The Preacher's Wife (1996);
Pariah (1998);

Vegeu tamb.
 The Commodores;

Enllaos externs.
 Web oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231839" title="Mont Rushmore" nonfiltered="4480" processed="4472" dbindex="89554">


La muntanya feli, situada a Keystone, Dakota del Sud, commemora el naixement, el creixement, la conservaci i el desenvolupament dels Estats Units d'Amrica. El parc nacional Mont Rushmore t  5.17 km. Entre el 1927 i el 31 d'octubre del 1941, Gutzon Borglum i 400 treballadors van tallar els busts collosals de 18 metres dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt, i Abraham Lincoln que representen els primers 150 anys de l'histria dels Estats Units. Els models de guix i les eines que es van utilitzar per la seva construcci segueixen all. Recentment, desprs de deu anys de treballs de reconstrucci, s'ha construt una extensa xarxa d'installacions per a serveis complementaris i voreres. Hi ha nous camins per a vianants que proporcionen visions espectaculars des de la part posterior d'Abraham Lincoln. El manteniment del monument s un desafiament nic pels conservadors, perqu requereix escalar la muntanya per eliminar lquens i netejar les escultures.

El monument serveix com a llar a molts animals i plantes representatives de les Black Hills de  Dakota del Sud.  Les formacions geolgiques de l'interior de la regi sn tamb evidents, incloent grans afloraments de  granit i de mica. La formaci de roca es talla en un lloc sagrat de Lakota Native American. Un Memorial Crazy Horse (Monument al Cavall Boig), comenat el 1948, s'est tallant actualment prop de Dakota del Sud. El Mont Rushmore fou nomenat monument nacional el 3 de mar del 1925.

El 8 de juliol del 2005 van comenar els treballs de neteja de les cares por part d'Alfred Kaercher GmbH & Co., una empresa alemanya de mquines de neteja. Alfred Kaercher GmbH & Co. es va oferii a netejar les cares de forma gratuta. s la primera vegada que en la seva historia fou netejat amb aigua a pressi.

Aparicions.
El monument apareix a l'escena final de la pellcula Amb la mort als talons (North by Northwest) d'Alfred Hitchcock.
A Superman II, el General Zod i els seus sequaos desfiguren el monument, utilitzant superpoders substitueixen tres busts amb les seves prpies cares i eliminen la quarta cara.
A Mars Attacks!, els marcians des d'un OVNI esculpeixen les seves cares al Mont Rushmore, substituint els busts dels Presidents.
A la pellcula Abra catstrofe de Els Padrins Mgics, quan el mico demana un desig i converteix la terra en una selva, substitueixen els busts dels Presidents i els converteixen en gorilles. En una altra escena de la pellcula, quan Denzel Crocker canvia la terra substitueix els busts dels Presidents i els converteix en cares de Crocker.
En un captol de El Laboratori de Dexter, Dexter i el seu enemic Mandark mitjanant aplicacions d'energia elctrica li donen vida a George Washington i a Abraham Lincoln, i aix es barallen entre si i destrueixen la seva ciutat.
A la pellcula Team America la base d'operacions del Team es troba a l'interior del monument.
A la serie Pare de Famlia Lois i Peter fugen pel Mont Rushmore al ser perseguits per Mel Gibson, desprs mantenen relacions sobre el bust d'en Washington i els caps es posen a parlar.
En el videojoc Pilotwings 64 en una de les missions apareix el monument amb el bust d'en Washington substitut pel d'en Mario. Si el jugador li disparava un projectil amb el Gyrocopter o s'hi llenava amb el can al bust d'en Mario aquest es transformava en el bust d'en Wario.
A la pellcula Ricky Ricon, els pares del protagonista envien a tallar a una muntanya les cares del senyor i la senyora Ricon i del seu fill, d'una forma molt similar a la que t el Mont Rushmore.
A la pellcula La Busqueda: El Diari Secret apareix el monument mentre els protagonistes busquen l'entrada a la ciutat daurada.

El Mont Rushmore a la literatura.
William Dembski utilitza el Mont Rushmore com exemple d'un objecte que seria reconegut com a producte d'un disseny intelligent.

Enllaos externs.

 National Park Service: Mount Rushmore National Memorial ;
 La construcci del Monte Rushmore ;
 Passeig virtual fotogrfic ;
 Mapa satellital de Google Maps ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231841" title="Llista d'estats sobirans del 1989" nonfiltered="4481" processed="4473" dbindex="89555">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja (fins l'1 de maig);
 Cambodja   Estat de Cambodja (des de l'1 de maig);
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica Democrtica Popular d'Etipia;

F.
   Repblica de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria (fins al 23 d'octubre);
   Repblica d'Hongria (des del 23 d'octubre);

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia (fins al 30 de desembre);
   Repblica de Polnia (des del 30 de desembre);
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania (fins al 29 de desembre);
 (des del 29 de desembre);
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231843" title="Emelba" nonfiltered="4482" processed="4474" dbindex="89556">
Emelba era un carrosser catal d autombils establert a Arbcies, la Selva.
 
L empresa va ser fundada a finals dels anys 70 i estava especialitzada en la transformaci de models SEAT, tot i que tamb va treballar sobre models d altres marques com Talbot, Peugeot, Lada, Citron i Chevrolet. Emelba va desaparixer en 1986.

 Models .

























Seat 127 Samba
Primer model fabricat per Emelba sota llicncia del carrosser itali Fissore que el fabricava com a Fiat 127 Fissore Scout. Es tracta d un 127 de tipus platja a l estil del Citron Mehari. Es venia amb quatre places, per es podia transformar en una espcie de pick up de dues. Va ser un model prou acceptat, especialment per les cases de lloguer de cotxes de la costa

Seat 127 Elba
Presentat al sal Expomvil de 1980 se suposa que es tracta d un prototip nic. s una versi refinada del 127, amb paraxocs i graella en plstic diferents. En la part posterior incorpora els pilots del Seat 131 Supermirafiori. Tamb equipava llantes d aliatge i sostre solar.

Seat 127 Poker
Primera furgoneta elaborada per Emelba, presentada en 1980. Incorporava la mecnica de 903cc. Es va vendre en versi tancada, mixta i pick up. La mixta tenia finestrons al darrere i seient per a dues o tres persones. La versi pick up  tenia l opci de cobrir amb una lona la caixa de crrega. Inicialmente la caixa era absolutament quadrada, desprs es va estilitzar mnimament, per sense perdre volum de crrega. Al sostre tenia una obertura a l estil de les furgonetes Renault per a carregar objectes llargs.

Emelba tamb va preparar un curis kit d autocaravana sobre la furgoneta Poker. Era totalment desmuntable, amb capacitat per a dues persones i molt complet, amb pica, cuina, etc. Tot en la caixa d una furgoneta 127. El kit costava 130.000 pessetes de l poca. Es van fer altres kits personalitzats com el que es pot veure a les fotos per a transportar motors fora borda, o planxes de surf.

Emelba Chato:
L Emelba Chato era una petita furgoneta d esttica molt peculiar elaborada sobre la base del Seat Panda. Es va presentar a Expomvil en 1982 i l any segent va arribar als concessionaris. Comptava amb una porta corredora i va tenir cert xit, ja que la gamma era prou completa amb versions mixta, oberta, pick up, taxi, ambulncia o policia. La versi oberta tenia sis places i tamb es podien plegar els seients convertint-la en furgoneta. Les vendes del pick up van ser molt redudes a causa de l escasa capacitat i l esttica. Amb el trencament de Seat amb Fiat es va canviar la graella plana del Panda per la de plstic del Panda Marbella i va passar a anomenar-se Emelba 903.

Emelba 903
La modernitzaci del Chato va tenir lloc en 1985. Es va canviar el bastidor del Panda pel de la Seat Trans, versi furgoneta del mateix. El doble port plegable va donar lloc a un d una sola pea i la doble porta corredora lateral era de srie.
La comercialitzaci va ser escassa ja que al poc temps Emelba va plegar. Curiosament vint anys desprs encara va aparixer una unitat a un desballestador sense estrenar ni matricular.

Emelba Pandita
Era una versi pick up del Seat Panda presentada en el Sal de Barcelona de 1982. Estticament era molt semblant al Seat Panda Terra, per en el cas de l Emelba la part davantera tamb era descapotable i a la part de darrere es tancava amb el que era la part de sota del port d un Panda, mentre que al Panda Terra aquesta funci la cobria la lona que venia des del sostre. 
Tamb va existir una versi 4x4 preparada en collaboraci amb Juncosa, capa de superar pendents del 55%.

Emelba Elba 5 portes
Versi de 5 portes del Seat Panda, va ser presentada en 1983, per es dubta que hi hagus  ms d un exemplar. Tenia la mateixa longitud que un Panda normal, fins i tot conservava al mateix lloc el forat per a omplir benzina.
Les portes davanteres eren ms curtes que les de la versi d origen. Es tallaven les portes i es recollocava el pilar central per a muntar les portes de darrere.

Seat Panda Diesel 

Va ser un projecte de 1984, exteriorment no es diferenciava del Seat Panda. S hi pretenia installar un motor Daihatsu de gas-oil. 

Emelba Ritmo Elba
Furgoneta sobre la plataforma del Seat Ritmo amb el motor de gas-oil. Es fabricava en versi pick up, furgoneta tancada, oberta i isotermo.
Va tenir una bona acceptaci en ser una de les primeres furgonetes petites al pas amb motor de gas-oil, confort de turisme i una bona capacitat de crrega.

Emelba Ronda
Va ser l evoluci natural de l anterior al canviar Seat el Ritmo pel Ronda al acabar la relaci amb Fiat. Com l anterior va tenir unes bones vendes i es va mantenir al catleg d Emelba fins a la desaparici de l empresa. Tamb es va arribar a produir un kit d autocaravana.
Del Talbot Horizon es va fer una furgoneta semblant, comercialitzada a travs de la xarxa Talbot, amb la caixa de fibra en compte de xapa com la del Ronda.
Un altre projecte va ser l Emelba Ronda Familiar, amb els seients posteriors individuals mbils i portes posteriors corredores d obertura elctrica. Es va quedar en prototip nic.

Seat Ibiza Pick up
Un dels ltims projectes d Emelba, presentat en 1986, va ser la versi pick up del Seat Ibiza. L elaboraci de la caixa en fibra de vidre permetia majors concessions a l esttica per la qual cosa se l considera el pick up ms agraciat d Emelba. Les opcions mecniques eren les mateixes que les del Ibiza de srie, amb la suspensi posterior ms reforada.

Emelba 7
L Emelba 7 va ser presentat al Sal Expoocio en 1985 amb la denominaci LB.
Es tractava d un modern monovolum que feia servir la plataforma del recent Seat Ibiza allargada en 30 cm i la suspensi posterior reforada. El seu nom es devia a que comptava amb 7 places.
Incorporava les mecniques de gasolina i gas-oil del Ibiza. Curiosament la versi gasolina tenia millors prestacions i consumia menys que la de gas-oil i assolia els 160 km/h.
Els seients posteriors eren desmuntables i plegables per a oferir mltiples confifuracions, els davanters eren giratoris.
Amb l objectiu d alleugerir pes la carrosseria era de fibra, compartint alguns elements exteriors com els fars i la graella davantera del Ibiza, aix com el parabrs davanter i els pilots posteriors. L equipament de srie era prou complet per a l poca.

Altres projectes
La tasca creativa d Emelba va ser destacable. A banda dels models sobre base Seat es van arribar a fer alguns prototips o sries curtes d altres models. Cal destacar les versions Cabrio de models com el Peugeot 205, Talbot Samba Cabrio, Opel Corsa, Citron Visa o Lada Niva.

Final d Emelba:
Amb el temps Emelba va anar incrementant el seu deute amb Seat per la compra dels xasss, per qual cosa Seat va deixar de subministrar-li els components.
Es van arribar a fabricar les primeres 100 unitats de l Emelba 7, per nicament es van muntar 3 unitats del model definitiu i 4 o 5 prototips. Aix va portar l empresa a una situaci lmit ja que havia fet els comptes pera a muntar unes 5.000 unitats anuals.

Emelba va buscar altres eixides, com Hyundai o Daihatsu, per a muntar el petit Cuore, per no van quallar.
Un altre intent de salvar l empresa va ser presentar-se al concurs per a proveir d un taxi unificat per a la ciutat de Barcelona, que buscava homogenetzar la imatge amb un model nic de cara a les Olimpiades de 1992. Es comentava que per les seues excellents qualitats l Emelba 7 seria escollit com a taxi oficial. D haver guanyat el concurs potser Emelba s hauria salvat, ja que suposava la venda d 11.000 unitats fins a 1992, per finalment la convocatria no va seguir endavant.

L ltim recurs va ser negociar amb un grup israelita que aports capital per a contin uar amb la producci de l Emelba 7, per tampoc es va aconseguir, aix que l aventura d Emelba i el seu fantstic projecte l Emelba 7 van desaparixer per sempre.

Un Emelba 7 va ser sortejat per El Corte Ingls a Barcelona. Se sap que un exemplar d Emelba 7 sobreviu a Barcelona i se suposa que un altre de color verd o blau al nord d Espanya.

 Curiositats .
 La famosa flota de Seat Trans de Telefnica amb vius colors va ser equipada i pintada per Emelba.
 Emelba va tenir un estudi de disseny anomenat Elba Design on dissenyava els seus models.
 Emelba va estar implicada en el judici entre Fiat i Seat per la creaci del Panda Elba de 5 portes.

 Enllaos externs .

;
;
;
;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231847" title="Solut" nonfiltered="4483" processed="4475" dbindex="89557">
En una dissoluci, component minoritari o que, inicialment, es troba en un estat d'agregaci diferent del de la dissoluci final.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231851" title="Safi" nonfiltered="4484" processed="4476" dbindex="89558">

Safi (en rab , Asfi, contracci de Asafi, en portugus Safim) s una ciutat del Marroc situada en el litoral atlntic, al sud de Al-Djadida.  s la capital de la regi Doukkala-Abda poblada per les tribus Abda i Ahmar. 

 Descripci de la ciutat .

La ciutat est a la part baixa d'un altipl que baixa cap a la mar. La ciutat vella est dividida en quatre parts: la medina (barri rab) i el Melaj (antic barri jueu); el Ribat (barri al sud dels anteriors) amb una mesquita dedicada al patr de la ciutat el sant Abi Mohammed Salih; el barri de Biadha, al nord, on vivien antigament els europeus junt amb els naturals; i Al-Auina. Sota domini francs es va construir un barri nou a la part ms alta de l'altipl, darrera el campament militar. El carrer ms important histricament es el carrer del Mercat, que separa la medina del Melaj. Propera hi ha la gran mesquita, un morabit molt venerat i una antiga capella catlica. El carrer del Mercat acaba en el la porta del Barranc (Bab Chaaba); en un tur proper hi ha una zawiya anomenada de Sidi Abderrahman i Muley al-Wafi; el barranc est enjardinat. Al costat de l'antiga capella hi ha les zawiyas  Hamacha, Aisaua, Tydaniam Taibia i altres. El hamdan o banys rabs, es van construir sobre el que havia estat l'esglsia portuguesa. Hi ha una mesquita construda pel sold Muley Sidan al segle XVII i un altre mesquita amb madrassa construda per Sidi Muhammad ben Abd Allah. 

El monument principal es la ciutadella portuguesa que domina la ciutat, destacant la Dar al-Majzen o casa del govern (administraci local).  Cap al sud s'estn el barri de Rbat, on hi ha un altre fort portugus, i que s'ajunta avui dia amb Sidi Ouasse ja que la ciutat ha tingut un gran creixement als darrers anys. 

El port est protegit al nord pel promontori de Safi, per desprotegida al sud-oest (els vents causaven antigament algunes tempestes); els francesos van construir el port d'una fondria de 9 metres, protegit per un moll, port que s'ampli als darrers anys del segle XX. s el port ms proper a Marrqueix (uns 150 Km) per el de Al-Djadida s millor. 

La seva poblaci era de 30.000 habitants el 1920, quan hi havia uns quatre mil jueus, i de 284.750 habitants al cens del 2004.

La seva activitat principal s la pesca, el port, el txtil, l'orfebreria, la terrissa, la industria qumica (de l'Office Chrifienne de Phosphate) establerta el 1972 pels fosfats i que s la segona del mon en importncia i primera exportadora, i la industria del ciment, amb una fabrica establerta el 1993. 

Un club de futbol local, l'Olympique de Safi, juga a la primera divisi.

 Monuments de Safi .

 Minaret almohade;
 Castell de la mar (fort portugus, construt a tocar de l'aigua);
 L'esglsia portuguesa, primer edifici d'arquitectura gtica de l'frica ;
 Dar Asultane, antiga residncia dels soldans alauites i avui Museu Nacional de la Cermica;
 La sinagoga;
 Ciutadella de Ben Hamiddouch;
 Palau del caid Sidi Assa Ben Omar, del segle XIX;
 Fortalesa d'Ayir;

Principals barris .


 Histria .

Molt poc es coneix de la seva histria abans del segle XVI. Segurament fou un establiment fenici absorbit per Cartago, segons Claudi Ptolemeu; fou visitat desprs pels romans.

Els rabs hi van arribar el 713 i li van dir Asafi nom amb el que apareix esmentat als texts desprs del segle IX. Ibn Khaldun l'anomena com Hadirat al-Mouhit (Citat rodejada pel mar) i llavors feia de port a Marrqueix, la capital almohade (segle XII); disposava de fortificacions i una gran mesquita, i tenia contactes amb Andalusia. El patr de la vil, Abi Mohammed Salih, va fundar al final del segle XII un ribat o convent fortificat, que va convertir a Safi en un centre religis de certa importncia; el sant va crear dos ordres religioses, una tariqa mstica i la tafa dels Hujjaj pel peregrinatge a la Meca amb una xarxa de centres de acollida. Al segle XIV Abul Hassan al-Marini hi va construir una madrassa; per la mateixa poca s'hi va edificar un hospital (bimaristan) i altres edificacions sobretot comercials (una qaysaria i un mohtasseb) pels seus intercanvis amb Gnova, Sevilla, Marsella i altres llocs.

Se sap que els castellans hi van fer algunes expedicions comercials abans del 1480 quan el tractat amb Portugal conegut com Tractat d'Alcaovas, fou ratificat a Toledo i va deixar en mans dels portuguesos la costa atlntica marroquina. El 1488 la vila es va posar sota sobirania del rei Joan II de Portugal (1481-1495) per no estava ocupada militarment sin que els caps locals es van sotmetre voluntriament. A causa d'uns desacords, el 1508 el governador de Mogador hi va enviar una esquadra que es va apoderar de la ciutat; els portuguesos foren atacats el 1511 per van poder rebutjar als enemics.  Algunes incursions portugueses van arribar fins prop de Marrakech. Les milcies indgenes creades pels portugueses es nodrien principalment de jueus. Hi van lluitar en aquest temps el governador Nunho Fernandes de Atade i el seu adail Lope Barriga, que foren el terror dels berbers fins que se'n van anar a l'ndia. El 1515 la ciutat de Marrakech va estar a punt de ser conquerida pels portuguesos per segona vegada. Els portuguesos l'anomenaven Safim i tenien el suport d'un notable cap local anomenat Yahya ibn Taffut. El governador portugus Nuno de Ataide va morir en un combat el 1516, i el 1518 Yahya fou assassinat en un tumult i aix va afeblir la posici dels portuguesos, que van haver d'aturar practicament l'activitat militar. El 1534 el sult sadita de Marrqueix va bloquejar la ciutat.


El 12 de mar de 1541 els musulmans van ocupar Santa Cruz do Cabo de Gu. Ja les dificultats d'abastiment havien fet pensar al rei Joan III de Portugal (1521-1557) la convenincia d'evacuar algunes de les places de Berberia, i ara va donar l'orde d'abandonar Safi i Azemor, que es va complir a finals del 1541, concentrant-se les forces portugueses a Mazagan. La ciutat va passar al sold sadita i va esdevenir el seu principal port per la proximitat a Marrqueix, posici que va conservar fins la pujada al poder dels alauides que van traslladar la seva capital a Fes i Meknes. En el perode portugues fou seu d'un bisbat (vers 1487 a 1542) i entre els seus bisbes destaca Joo Sutil (1512-1536).

El 1580 es va establir a la ciutat el marsells Guillem Berard, que fou nomenat cnsol de Frana.  A aquesta ciutat es van signar els tractats de Safi de 1631 i 1635 entre Frana i el sult. A comenaments del segle XVIII s'hi va establir el francs Legendre, un comerciant de Rouen. En aquest temps Safi era encara un port important del Marroc. Chenier, pare del poeta Andr Chenier, era cnsol a la ciutat el 1767. La decadncia es va accentuar al segle XIX. El 1907 la ciutat va passar a Frana i va comenar una lenta recuperaci.

 Governadors portuguesos .
1508 - 1510                 Diogo de Azambuja (pare);
1510 - 1516          Nuno Fernandes de Atade;
1516 - 1522             Nuno de Mascarenhas ;
1523 - 1525          Gonalo Mendes Sacoto ;
1526 - 1528                 Garcia de Melo ;
1529 - 1533                 Francisco Lopes Giro;
1533                        Joo de Faro;
1534                        Rui Freire;
1534                        Garcia de Noronha;
1534                        Luis de Loureiro;
1535                        Jorge de Notonha;
1535 - 1541                 Rodrigo de Castro;

Personatges famosos.
 Abi Mohammed Salih El Magri,  patr de la ciutat;
 Mohamed Bajeddoub (cantant);
 Qzibra (cantant);
 Dabaji (cantant);
 Monsif El Hamrany (cantant);
 Tiraline (grup de pop rock);
 Abdelmajid Bouaffia (pintor) ;
 Edmond Amran el Maleh (escriptor comunista);
 Michel Galabru (actor francs nascut a la ciutat el 1922);
 Mohamed Ousfour (realitzador, considerat pare del cinema marroqu)  ;
 Noureddine Lakhmari (director de cine)  ;
 Roger Vives (pintor);
 Samy Al-Maghribi (1922-2008), malnom de Salomon Amzellag (cantant);
 Yassin Adnan (periodista i poeta);
 Abderrahim Goumri (atleta);
 Brahim Boulami (athlte);
 Rachid Ramzi (atleta) ;
 Mohamed Mjid (esportista i poltic);
 Mohamed Bouzowada (cantant) ;
 Khadija Mergoum  (cantant);
 Abderrahim Miss (cantant);
 Mohamed Bouhmid (1939-2002, intellectual especialitzat en arts populars);

 Ciutats agermanades .
  Montereau (Frana), 2007;
  Boulogne-sur-Mer (Frana), 1957}};
  Regi Nord-Pas-de-Calais (Frana);

 Referncies .
Article Safi a la wikipedia francesa;
Llista de governants;
Enciclopedia Espasa, volum 52, pagines 1215 i 1216, article Safi o Saffi;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231853" title="Pter Balzs" nonfiltered="4485" processed="4477" dbindex="89559">

Pter Balzs ( Kecskemt, Hongria 1941 ) s un poltic hongars que fou Comissari Europeu de Poltica Regional en la Comissi Prodi.

Biografia.
Va nixer el 5 de desembre de 1941 a la ciutat de Kecskemt, poblaci situada al comtat de Bcs-Kiskun. Va estudiar economia a l'Escola d'Economia de Budapest, en la qual es gradu el 1963.

Activitat poltica.
L'any 1982 fou nomenat pel seu pas representant d'Hongria davant la Uni Europea, crrec que va mantenir fins el 1987. Aquell any fou nomenat membre independent de la Cancilleria del Primer Ministre d'Hongria Kroly Grsz, esdevenint posteriorment Ministre de Relacions Econmiques Internacionals (1988-1992) i Ministre de Comer i Indstria (1992-1993) sota els governs de Mikls Nmeth i Jzsef Antall. L'any 1994 fou nomenat ambaixador a Dinamarca, i el 1997 a Alemanya, crrec que ocup fins el 2000.

Amb l'entrada del seu pas a la Uni Europea l'1 de maig de 2004 es convert en membre de la Comissi Prodi, esdevenint Comissari Europeu de Poltica Regional, crrec que compart amb el francs Jacques Barrot. Al finalitzar el seu mandat el novembre del mateix any en la Comissi Prodi no fou escollit com a membre hongars de la segent Comissi, passant el seu testimoni a Lszl Kovcs.

Enllaos externs.
  Informaci de Pter Balzs a la Comissi Europea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231855" title="Orde de la Insgnia d'Honor" nonfiltered="4486" processed="4478" dbindex="89560">




L'Orde de la Insgnia d Honor (rus:      "           ") s un orde de la Uni Sovitica institut l'25 de novembre de 1935 per la Presidncia del Consell Superior de la URSS.

Era atorgat:
	Pels alts ndex de producci en la indstria, l'agricultura, el transport, la construcci, el comer, l'alimentaci pblica, l'administraci dels serveis comuns, el servei domstic de la poblaci i d'altres branques de l'economia nacional;
	Per l'alta productivitat al treball, la millora de la qualitat de producci, la disminuci de les despeses monetries i laborals en la seva fabricaci, els xits en l'augment en l'eficincia de la producci pblica;
	Pels alts resultats en la competici socialista per l'execuci i la superaci de les tasques planificades;
	Per la introducci a la producci de la tcnica (maquinria) nova, tecnologia, experincia avanada, les invencions valeroses i les propostes de racionalitzaci;
	Pels xits a la investigaci cientfica;
	Per les fites creatives al camp de la cultura sovitica, la literatura i l'art, els xits en l'ensenyament i educaci comunista de les noves generacions, la preparaci dels quadres d'alta qualificaci, l'assistncia mdica de la poblaci, el desenvolupament de la cultura fsica i l'esport i d'altres activitats socials tils;
	Pels mrits en el reforament de la capacitat defensiva del pas;
	Pels mrits en el desenvolupament d'altres enllaos econmics, cientfics, tcnics o culturals entre la URSS i d'altres estats;
	Per les accions valentes i enginyoses fetes pel salvament de la vida de la gent, la gurdia de l'ordre pblic, la lluita contra els cataclismes i altres manifestacions del valor civil.

 Histria .

La descripci de l'orde va ser completat pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS el 19 de juny de 1943. L'estatut es confirm definitivament el 28 de mar de 1980.

Poden rebre-la els ciutadans de la URSS i les empreses, associacions, organitzacions, regions, ciutats i altres localitats. Tamb est oberta als particulars i collectius estrangers. 
Penja a la dreta del pit, i se situa desprs de l'Orde de l'Amistat dels Pobles.

s un dels primers ordes sovitics, i en un principi anava destinada als msics. En el moment de la seva creaci ocupava el darrer lloc dins de l'escala jerrquica del sistema honorfic sovitic. Va ser dissenyada pel pintor D.S. Goljadkin.

La primera concessi de l'orde va ser el 26 de novembre de 1935, i va ser atorgada pels Cors i Danses de l'Exrcit Roig. L'any de la seva creaci va ser atorgada en 443 ocasions, i a inicis de 1941 ja s'havia atorgat a 14.500 persones. 

Durant els anys de la Gran Guerra Patritica va ser atorgada a ms de 66.000 persones per l'heroisme laboral i el treball abnegat en les empreses de defensa. Pel decret del 26 d'octubre de 1943 va ser condecorada l'Escola d'Arts i Oficis n12 de Moscou i l'Escola Ferroviria n2 de Moscou.

A l'igual que l'Orde de Lenin i l'Orde de la Bandera Roja del Treball, l'Orde de la Insgnia d'Honor tamb podia concedir-se a les empreses i collectius, entre els que destaquen el Teatre de Nines de Moscou (1980), l'Institut d'Enginyeria Econmica de Leningrad (1981), les revistes "Fotos Sovitiques" (1976), "El Comer Sovitic" (1977), "L'Estat Sovitic i el Dret" (1977), "La Justcia Sovitica" (1982) o "El Naturalista Jove" (1978).

Va quedar derogada des de la creaci el 28 de desembre de 1988 de l'Orde d'Honor.

 Disseny .

T forma oval (46mm d'alt per 32,5 d'ample) amb una corona de fulles de llorer al voltant. Al centre hi ha les figures en plata de l'obrer i la treballadora que porten unes banderes que onegen de manera simtrica a dreta i esquerra amb la inscripci "                      ,              !" ("Proletaris de tots els pasos, uniu-vos"!). A la punta superior hi ha l'estrella de 5 puntes i a sota hi ha la inscripci en relleu CCCP (URSS), i als peus de les figures apareix la inscripci "           " ("Insgnia d'Honor").

Les banderes i l'estrella sn d'esmalt vermell amb les vores en daurat, i les lletres sn tamb en daurat. Mentre que les figures sn en plata brillant, la corona de fulles, la part inferior i el fons en general s rovellada. 

Penja d'un gal pentagonal de 24mm d'ample de color salm amb dues franges longitudinals taronja als costats, de 3,5mm.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231856" title="Mardontes" nonfiltered="4487" processed="4479" dbindex="89561">
Mardontes () fou un noble persa, fill de Bageu, que va tenir el comandament de les forces navals perses de la zona del golf Prsic contra Grcia. Quan Xerxes I de Prsia es va retirar cap a sia, es va quedar com un dels almiralls de la flota persa, i va morir a la batalla de Micale el 479 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231857" title="Margites" nonfiltered="4488" processed="4480" dbindex="89562">
Margites () fou un heroi d'un poema cmic pic, obra que sovint s'atribu a Homer: Margites era de Colof i aquesta ciutat s'atribua tamb ser el lloc de naixement d'Homer. Plat i Aristtil acceptaven que era obra d'Homer.

L'heroi Margites va esdevenir proverbial per la seva estupidesa. A Suides no es considera el poema una obra d'Homer i s'atribu al cari Pigres, germ de la reina Artemsia I, autor tamb de la Batrachomyomachia, per l'obra se situaria abans, vers el 700 aC.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231861" title="Maria (emperadriu)" nonfiltered="4489" processed="4481" dbindex="89563">
Maria fou emperadriu bizantina, esposa de Miquel VII Ducas i filla del rei Bagrat IV de Gergia.

Apareix en algunes monedes on hi ha el bust de l'emperador i l'emperadriu junts.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231862" title="Mria" nonfiltered="4490" processed="4482" dbindex="89564">
Mria fou una gens romana plebea. Hi havia Maris (Mari, llat Marius) a diverses ciutats d'Itlia, entre elles a Cpua (Mari Blosi, Mari Alfi)  i Praeneste. Per cap rom destacat s esmentat abans del fams Gai Mari, vencedor de cimbres i teutons que s considerat el fundador de la gens.

No es va dividir en famlies, per durant l'imperi alguns Maris van agafar renoms.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231865" title="Mariamne" nonfiltered="4491" processed="4483" dbindex="89565">


Mariamne o Mariamme () forma grega del nom jueu Mariam o Miriam

Mariamne I, esposa d'Herodes el Gran, la primera de les seves dones que va portar aquest nom;

Mariamne II,  esposa d'Herodes el Gran, la segona de les seves dones que va portar aquest nom;

Mariamne III , neta d'Herodes el Gran;

Mariamne IV, neta d'Herodes el Gran;

Mariamne V, filla d'Herodes Agripa I ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231868" title="Mariamne I" nonfiltered="4492" processed="4484" dbindex="89566">
Mariamne I () fou filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristbul II, i d'Alexandra la filla d'Hirc II. Aquest la va prometre a Herodes el Gran el 41 aC. L'enlla no es va produir fins el 38 aC. En aquest moment Herodes estava assetjant  Jerusalem i va deixar per un temps e setge per anar a Samria per consumar el matrimoni, en el que estava molt interessat per enllaar amb la casa dels asmoneus o macabeus i reforar la seva legitimitat com a rei.

El 36 aC Mariamne va influir per la deposici del gran sacerdot Ananel, i el crrec fou donat al asmoneu (o macabeu)  Aristbul III, germ de Mariamne. Aristbul va morir ofegat (segurament assassinat) el 35 aC. Herodes fou cridat davant Marc Antoni per respondre de la seva participaci en aquesta mort (34 aC) i quan va marxar va donar ordes al seu oncle Josep que si era condemnat no deixs viva a Mariamne, que sospitava que Marc Antoni volia per a ell.

Herodes va poder tornar tranquillament i la seva mare Cipros i la seva germana Salom I que havien estats avergonyides per Mariamne pel seu inferior naixement, van incitar a Herodes contra la seva dona; d'altra costat Mariamne es va assabentar de l'orde donada (sembla ser que per una relaci poc clara amb Josep). Herodes va fer matar a Josep, acusat de revelar el secret, i va fer empresonar a Alexandra la mare de Mariamne (30 aC).

La caiguda de Marc Antoni, del que Herodes havia estat un lleial, el va obligar a anar a veure a Octavi (August) i oferir la seva lleialtat, i pel cas de qu fos mort o empresonat, es va assegurar la successi en la seva casa fent matar al vell Hirc II, avi de Mariamne i va tancar a Mariamne i Alexandra a la fortalesa de Alexandrium, donant ordres a dos servidors de noms Soemos i Josep, de matar-les si no tornava. Soemos va revelar l'orde a Mariamne, i quan Herodes va tornar Mariamne li va mostrar una forta aversi i una vegada al menys li va retreure la mort del seu germ i avi. 

Cipros i Salom I van continuar instigant a Herodes i finalment Salom va convncer al porta copes de la cort de denunciar a Mariamne allegant que li havia demanat administrar a Herodes una droga d'amor al seu vi; el porta copes fou sotms a tortura i va revelar que Mariamne l'odiava perqu havia estat informada de l'orde de mort per Soemos. Aquest fou immediatament executat i Mariamne portada a judici acusada d'adulteri amb Soemos, i el mateix rei va dirigir l'acusaci; els jutges no van poder fer res ms que condemnar-la; Herodes li volia commutar la pena per Cipros i Salom I van insistir en qu hi podia haver una revolta popular a favor de la casa dels asmoneus i l'havia de fer executar cosa que finalment va fer (29 aC o poc desprs). Del remordiment Herodes va agafar unes febres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231869" title="Mariamne II" nonfiltered="4493" processed="4485" dbindex="89567">
Mariamne II  () fou la filla del sacerdot jueu Sim Boet. Herodes el Gran la va conixer i per la seva bellesa se'n va enamorar i s'hi va casar el 23 aC i va nomenar al seu pare Sim com a Summe Sacerdot, deposant a Jess ben Fabes. Fou reina consort del 23 aC al 5 aC.

Va tenir dos fills, Herodes Boet i Herodes Filip I. L'any 5 aC fou acusada de participar al complot d'Antpater (fill d'Herodes) i de Ferores, i la va fer matar; Sim fou destitut com a gran sacerdot. Segurament el fill Herodes Boet ja havia mort i l'altre fill, Herodes Filip I, que havia de ser l'hereu desprs d'Antpater,  fou desheretat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231871" title="Mariamne III" nonfiltered="4494" processed="4486" dbindex="89568">
Mariamne III  () fou filla d'Aristbul (fill d'Herodes) i de Berenice, i germana d'Herdies (esposa d'Herodes Antipas). Desprs de la mort d'Aristbul (6 aC), Herodes el Gran se'n va penedir i va bolcar el seu afecte en els fills del difunt. Va prometre a Mariamne amb el fill d'Antpater (fill d'Herodes), per el mateix Antpater va aconseguir que li fos donada a ell mateix en matrimoni, mentre el seu fill es va casar amb la filla de Ferores (germ d'Herodes) que anteriorment estava promesa a la filla d'Alexandre (fill d'Herodes). Com que Antpater va morir assassinat el 4 aC se suposa que Mariamne fou llavors esposa d'Arquelau de Judea (tamb fill d'Herodes i per tant el seu oncle) amb el que fou reina. Arquelau se'n va divorciar i es va casar amb Glafira, filla del rei Arquelau de Capadcia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231872" title="Mariamne IV" nonfiltered="4495" processed="4487" dbindex="89569">
Mariamne IV fou filla de Josep i d'Olmpies (nebot i filla respectivament d'Herodes el Gran). Es va casar amb Herodes de Calcis amb el que fou reina de Calcis i amb el que va tenir un fill de nom Aristbul; Herodes es va casar desprs amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231873" title="Mariamne V" nonfiltered="4496" processed="4488" dbindex="89570">
Mariamne V fou la segona filla d'Herodes Agripa I i la seva dona Cipros. Quan el seu pare va morir l'any 44 tenia 10 anys. Es va casar poc desprs amb Arquelau fill de Hlcies o Qulcies, al que el seu pare l'havia proms, per se'n va divorciar i es va casar amb Demetri un important jueu que fou alabarca d'Alexandria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231874" title="Mariand" nonfiltered="4497" processed="4489" dbindex="89571">
Mariand (Mariandynus,) fou el mtic fill de Fineu, o de Titi o de Frixos, i fou l'heroi ancestral del poble dels mariandins a Bitnia, poble que ocupava el venatge de la ciutat d'Heraclea del Pont.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231875" title="Mari" nonfiltered="4498" processed="4490" dbindex="89572">



Onomstica:

Mari Fortuny i Marsal, pintor de Reus;
Mari (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231876" title="Mari (poeta)" nonfiltered="4499" processed="4491" dbindex="89573">
Mari (Marianus, ) fou un poeta grec  fill de Mars (Marsus) un conegut advocat establert a Eleuterpolis a Palestina. 

Va florir en el regnat d'Anastasi I de Bizanci i va escriure parfrasis  () en vers imbic de diversos autors grecs especialment Tecrit de Siracusa, l' Argonautica d'Apolloni Rodi, epigrames de Callmac, rat, la Theriaca de Nicandre i altres. 

L'esmenten Suides i Evagri d'Epifania.

A l'antologia grega hi ha cinc epigrames que probablement li corresponen sota el nom de Mari Escolstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231878" title="Mariniana" nonfiltered="4500" processed="4492" dbindex="89574">
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254. Fou probablement la dona, la germana o la filla de Valeri I. La teoria ms probable es que fos la mare de Valeri (II) ja que se sap que Valeri junior i Galli eren germanastres (de diferenta mare) i com que la mare de Galli es deia probablement Galliena, la mare de Valeri es devia dir Mariniana o Mariana. Va morir al menys quatre anys abans de l'expedici a Prsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231879" title="Mar" nonfiltered="4501" processed="4493" dbindex="89575">

Relatiu a la mar. Vegeu:
 Blau mar;
 Corb mar;
 Corb mar emplomallat;
 Corb mar gros;
 Elefant mar;
 Falc mar;
 Fonoll mar;
 Lle mar;
 Llop mar de les Galpagos;
 Monstre mar;
 Serpent mar;
 Vell mar;
 Porc mar;
Geografia: Mar El, repblica de Rssia.
Onomstica:;
Mar o Publi Carvili Mar, usurpador del tron imperial rom, probablement la mateixa persona que Pacaci.
Mar cognom provinent d'Eivissa i que significa relatiu o pertanyent al mar. Actualment les provincies espanyoles amb ms habitants amb cognom Mar sn les Illes Balears, Valncia, Barcelona i Alacant.
Mar de Flvia Nepolis, filsof i retric grec ;
Mar de Tir, gegraf i matemtic grec ;
Mar (metge), metge i anatomista grec;
Mar, bisbe de Valncia durant l'poca visigtica.
Bernab Mar i Chirivella, comerciant, empresari i poltic valenci;
 Alonso Mar Calbet, poltic eivissenc.
 Antoni Mar Calbet, poltic eivissenc.
 Bartomeu Mar Mar, farmacutic i empresari eivissenc.
 Bartolom Mar-Mayans Tur, empresari eivissenc.
 Bernat Joan i Mar, poltic i professor eivissenc. ;
 Esperana Mar Mayans, poltica formenterera.
 Isidor Mar Mayans, filleg eivissenc;
 Joan Mar Cardona, religis i historiador eivissenc.
 Joan Mar de la Fuente, periodista formenterenc.
 Joan Mar Tur, poltic eivissenc.
 Josep Mar Mar, pintor i escriptor eivissenc.
 Manel Mar, escriptor eivissenc.
 Pedro Mar Torres, empresari eivissenc.
 Rafel Mar Llacer, empresari mallorqu.

Vegeu tamb.
 Mari;
 Joan Mar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231883" title="Mar de Flvia Nepolis" nonfiltered="4502" processed="4494" dbindex="89576">
Mar de Flvia Nepolis (Marinus, ) fou un filsof i retric grec nascut a Flavia Neapolis, a Palestina, deixeble i successor de Procle sobre el que va escriure un llibre; va escriure tamb altres obres.

Un epigrama tamb sobre la vida de Procle es conserva a l'antologia grega; Procle va morir el 485 per Mar el va sobreviure i encara vivia en temps d'Anastasi I de Bizanci (491-518)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231884" title="Agricultura extensiva" nonfiltered="4503" processed="4495" dbindex="89577">
L'agricultura extensiva s l'agricultura que t com a objectiu obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix,es practica en grans extensions de terreny, per mai es cultiva tota la superfcie possible.

Part del territori que queda peridicament sense cultivar s'anomena guaret.
Sn uns bons exemples els conreus de cereals,oliveres i vinyes que hi ha a l'interior de la pennsula ibrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231885" title="Mar de Tir" nonfiltered="4504" processed="4496" dbindex="89578">
Mar de Tir (Marinus, ) fou un gegraf grec natural de Tir que vivia a la meitat del segle II. Fou el predecessor de Claudi Ptolemeu, que l'esmenta sovint. 

Va ser el fundador de la matemtica geogrfica; el mateix Ptolemeu diu que havia basat la seva obra completament en la de Mar. Aquest va assignar les posicions dels llocs mitjanant la determinaci d'una longitud i una latitud; va dibuixar mapes i va estudiar acuradament les obres dels seus predecessors, els diaris dels viatgers, i cadascuna de les fonts que podia obtenir.

La seva obra geogrfica fou millorada en una segona edici, i l'estava millorant encara ms per una tercera edici quan va morir











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231886" title="Mar (metge)" nonfiltered="4505" processed="4497" dbindex="89579">

Mar  (Marinus, ) fou un metge i anatomista rom que va viure en part del segle I i part del segle II; fou mestre de Quint, el tutor de Gal. Va escriure nombrosos tractats d'anatomia o al menys una obra en vint llibres, que esmenta Gal amb elogi. Tamb va escriure un comentari sobre els aforismes d'Hipcrates. 

El metge de Plini el Jove portava el nom de Postumi Mar per no se sap si era la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231888" title="Mari" nonfiltered="4506" processed="4498" dbindex="89580">
Mari (Marion, ) fou tir de Tir, installat al govern local pel favor del repblica  Cassi (43 aC). Va envair Galilea i es va apoderar de tres fortaleses de la regi per finalment en fou expulsat pel governador del districte Herodes, el futur Herodes el Gran.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231892" title="Francesc Vallverd i Canes" nonfiltered="4507" processed="4499" dbindex="89581">
Francesc Vallverd i Canes (Barcelona 1935) s un poeta i sociolingista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i collabor a Serra d'Or i Nous Horitzons. La seva poesia tenia inicialment un caire existencial que vol ser tornaveu de la lluita poltica, amb s de la stira i el clam imprecatori, per finalment madur en l'art de la rima.

Alhora, s'interess per la sociolingstica, i ha escrit assaigs sobre temes punyents. Ha estat un dels fundadors i president del Grup Catal de Sociolingstica, alhora que ha estat redactor de la revista Treballs de Sociolingstica. Tamb ha estat cap dels serveis lingstics de la Corporaci de Rdio i Televisi de Catalunya i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha tradut al catal Alberto Moravia, Cesare Pavese, Italo Calvino i Leonardo Sciascia. Ha escrit articles a El Pas

s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), del PEN catal i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1988 va rebre el premi Bocaccio per la traducci del Decamer.

 Obres .
 Poesia .
 Com llances (1961);
 Qui ulls ha (1962) ;
 Cada paraula, un vidre (1968);
 Somni, insomni (1971);
 Retorn a Bbilis (1974);
  Poesia, 1956-1976 (1976);
 Regiment de la cosa pblica (1983);
 Leviatan i altres poemes (1984);
 Festival amb espills de Ramon Roig (1989) ;
 Encalar el vent (1995);
 Assaig .
  L'escriptor catal i el problema de la llengua (1968);
 Sociologa y lengua en la literatura catalana (1971);
 Dues llenges: dues funcions? (1970);
 El fet lingstic com a fet social (1973);
 Aproximaci crtica a la sociolingstica catalana (1980);
 La normalitzaci lingstica a Catalunya (1980);
  Elocuci i ortologia catalanes (1986);
 L's del catal. Un futur controvertit (1990);
 Velles i noves qestions de sociolingstica (1998) ;
 El catal estndard i els mitjans audiovisuals: escrits elaborats des de la comissi de Normalitzaci Lingstica de TVC (2000);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa de l'IEC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231894" title="Karel Kaers" nonfiltered="4508" processed="4500" dbindex="89582">







Karel Kaers (Vosselaar, 3 de juny de 1914 - Anvers, 20 de desembre de 1972) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1933 i 1948. Especialista en proves d'un dia, aconsegu 49 victries.

El 1934 es convertia en el campi del mn ms jove de la histria, en guanyar-lo a Leipzig als 20 anys. Tamb va guanyar el Tour de Flandes el 1939 i el campionat nacional belga el 1937.

Palmars.
1933;
 1r a Vosselear;
 1r a Oostende;
1934;
 Campi del Mn;
 1r a Anvers;
 1r a Blankenberge;
 1r a Kontich;
 1r a Ossendrecht;
 1r a Sombreffe;
 1r del Critrium de Zuric;
1935;
 1r del Gran Premi 1r de maig a Hoboken;
 1r d'Acht van Chaam;
1936;
 1r d'Acht van Chaam;
 1r a Anvers;
 1r a Bar-le-Duc;
 1r a Muizen;
 1r a Schaarbeek;
1937;
 Campi de Blgica;
 1r a Brasschaat;
 1r del Circuit de Pars;
 1r del Gran Premi 1r de maig a Hoboken;
 1r a Anvers;
 1r a Bar-le-Duc;
 1r del Gran Premi de Clausura a Putte-Kapellen;
 1r del Critrium de Zuric;
1938;
 1r d'Acht van Chaam;
 1r del Critrium de Brusselles;
 1r a Wouw;
 1r dels 6 dies de Pars;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint Etienne;
1939;
 Campi de Blgica de persecuci;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Premi Torpedo;
 1r del Critrium de Lieja;
 1r dels 6 dies de Londres;
 1r dels 6 dies de Copenhague;
1940;
 1r a Malines;
 1r del Critrium de Brusselles;
 1r dels 6 dies de Brusselles;
1941;
 1r del Circuit de les Regions Flamenques;
 1r del Critrium de Namur;
1942;
 1r a Kortrijk;
 1r a Herentals;
 1r a Hoboken;
 1r a Namur;
 1r a Wakken;
1943;
 1r a Anvers;
 1r a Herentals;
 1r a Ougre;
1946;
 1r del Critrium de Zuric;





Enllaos externs.
Palmars de Karel Kaers ;
Palmars de Karel Kaers ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231895" title="Peleu" nonfiltered="4509" processed="4501" dbindex="89583">

Peleu (en grec        Ples) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquilles.

Orgens.
Peleu nasqu en el s de la famlia reial d'Egina, era fill del Rei ac (al seu torn fill del du Zeus i la nimfa Egina) i d'Endeis (filla del mtic bandoler corinti Escir o del centaure Quir, segons les versions). El seu germ es deia Telam i tenia un germanastre, fill natural del seu pare amb la nereida Psmate, anomenat Focos.

Aventures.
Per haver participat amb Telam en la mort de Focos hagu d'exiliar-se i fou acollit per Eurici, rei de Ftia, que el purific del seu crim i li conced la m de la seua filla Antgona.

Durant la cacera del senglar de Calid va matar accidentalment el seu sogre i aleshores an a Iolcos perqu Acast el purifiqus; per Astidamia, l'esposa d'Acast, havent vist rebutjades les seves propostes amoroses a Peleu, l'acus falsament davant el seu marit. Acast port el seu hoste de cacera al mont Plion i all l'abandon a merc de les feres, per l'heroi, amb l'ajut del centaure Quir, aconsegu salvar-se i torn per venjar-se d'Acast i d'Astidamia.

Per consell de Zeus, prengu com a esposa la nereida Tetis i d'aquesta uni va nixer l'heroi Aquilles. Segons diuen, sobrevisqu al seu fill i pass els seus darrers dies retirat a l'illa de Cos.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 169.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231898" title="Michel Barnier" nonfiltered="4510" processed="4502" dbindex="89584">

Michel Barnier ( La Tronche, Frana 1951 ) s un poltic francs que fou membre de la Comissi Prodi i que ha estat diverses vegades ministre al seu pas.

Biografia.
Va nixer el 9 de gener de 1951 a la poblaci de La Tronche, sitauada  al departament d'Isra. Va estudiar a l'Escola Superior de Comer de Pars, on es gradu el 1972.

Est en possessi de la Legi d'Honor.

Activitat poltica.
Membre del partit poltic conservador Rassemblement pour la Rpublique (RPR) inici la seva activitat poltica l'any 1973, en el qual fou escollit Conseller General de la Savoia, esdevenint el seu president entre 1982 i 1999. En aquest crrec fou un dels principals responsables de tirar endavant el projecte, i posteriorment el desenvolupament, dels Jocs Olmpics d'Altberville 1992 juntament amb Jean-Claude Killy.

El 1978 fou escollit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la Savoia, esc que abandon el 1993 per esdevenir Ministre de Medi Ambient en el govern d'douard Balladur, crrec que va mantenir fins el 1995. Aquell any fou escollit senador al Senat francs, crrec per que abandon per ser nomenat per part del primer ministre de Frana Alain Jupp Ministre delegat d'Afers Europeus, crrec que va mantenir fins el juny de 1997, i des del qual fou el delegat francs en la signatura del Tractat d'Amsterdam.

El setembre de 1999 fou nomenat membre de la Comissi Prodi, en la qual fou nomenat Comissari Europeu de Poltica Regional, crrec que va mantenir fins el mar de 2004, sent substitut per Jacques Barrot, i pel qual fou membre de la Convenci sobre l'avenir d'Europa. Abandon la Comissi per esdevenir Ministre d'Afers Exteriors de Frana sota el govern de Jean-Pierre Raffarin en nom de la Uni pel Moviment Popular (UMP), crrec que va mantenir fins el juny de 2005. 

El mar de 2006 fou nomenat vicepresident del Partit Popular Europeu (PPE), i el juny de 2007 Ministre d'Agricultura i Pesca per part del nou govern dirigit per Franois Fillon, crrec que actualment desenvolupa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231901" title="Henri Massal" nonfiltered="4511" processed="4503" dbindex="89585">

Henri Massal (Montblanc d'Occitnia, 1 de maig de 1921) va ser un ciclista francs que fou professional a mitjans del segle XX. Va aconseguir 5 victries. 

 Palmars .
1947;
 1r del Circuit de les 6 Provncies i vencedor de 2 etapes ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1949;
 1r del Gran Premi del Midi-Libre;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 30 de la classificaci general;
1948. Abandona (3a etapa);
1949. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Henri Massal a www.sitiodeciclismo.net ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231902" title="Setge d'Albarras" nonfiltered="4512" processed="4504" dbindex="89586">
El Setge d'Albarras fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporaci de la Senyoria d'Albarras al Regne d'Arag.

Antecedents.
Albarras era un senyoriu d arrels musulmanes que formava part del Regne musulm de Valncia, quan un noble navarrs, del llinatge Azagra, va ajudar militarment al sobir valenci. Com a pagament, el rei li atorg el senyoriu d'Albarras, que el va repoblar amb navarresos. La conquesta de Valncia per Jaume el Conqueridor deix el territori en un buit legal, que els senyors aprofitaren proclamant una mena d'independncia.

A la mort de Fernando de la Cerda, el fill gran d'Alfons X el Savi, confrontats els partidaris de San i Alfons de la Cerda, el senyor d'Albarras, Joan Nunyez de Lara, va recolzar Alfons amb el recolzament del Regne de Navarra i el Regne de Frana. 

A la tornada del desafiament de Burdeus Joan Nunyez de Lara va posar un parany a Pere el Gran per fer-lo presoner per lliurar-lo al rei de Frana i tamb atacar l'Arag. El juny de 1283, Pere el Gran, que es trobava a Tarassona empren una acci militar a Navarra i Trevio com a resposta de l'atac navarrs a Arag en el que es van conquerir i cremar diverses viles, entre elles el Castell d'Ull.

La Batalla.
L'hivern de 1284 mentre Joan Nunyez de Lara es trobava a Trevio cercant reforos navarresos per defensar-se dels aragonesos, que l'havien declarat la guerra arran de la seva traci l'any anterior, s assetjada per Pere el Gran la vila d'Albarras, que havia quedat ben defensada.

De l'abril al setembre de 1284, els assetjants van construir un poblat en l actual carrer de los Palacios per a que els seus soldats estiguessin a cobert i ms cmodes que en tendes o cabanes en vistes a passar all l'hivern, per no calgu doncs Joan Nunyez de Lara, es va rendir i exiliar a Frana.

Conseqncies.
La Senyoria d'Albarras va passar a formar part del Regne d'Arag.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231903" title="Aqueront" nonfiltered="4513" processed="4505" dbindex="89587">


Segons la mitologia grega, Aqueront fou un fill d'Hlios i de Gea.

Fou transformat en riu i precipitat al Trtar perqu havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els Olmpics.

Les seues aiges, amargues i trboles, sn el cam per on la barca de Caront condueix els difunts a la seua llar definitiva.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 23.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231904" title="Pietro Tarchini" nonfiltered="4514" processed="4506" dbindex="89588">
Pietro Tarchini (Balerna, 29 de setembre de 1921 - Ponte Cremenaga, 14 de juliol de 1999) va ser un ciclista sus que va ser professional entre 1946 i 1949. Durant aquests anys aconsegu 4 victries.

Palmars.
1947;
 1r del Tour dels 4 Cantons;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1948;
 1r del Tour dels 4 Cantons;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;

Enllaos externs.
Palmars de Pietro Tarchini ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231905" title="Canal Haccourt-Vis" nonfiltered="4515" processed="4507" dbindex="89589">


El Canal Haccourt-Vis s un curt canal de 1,23km de la xarxa de les vies navegables de Blgica que serveix d'enlla  entre el Canal Albert a Haccourt i el Mosa a Vis. Noms hi ha una resclosa a Haccourt. 

Infraestructures.

El port de plaer de Vis;
La resclosa d'Haccourt;
Aquesta resclosa s'ha batejat resclosa de les muscles per qu les seves parets s'han coberts de muscles minsculs.

Enllaos externs.
Port de plaer de Vis;
Servei de promoci de les vies navegables de Valnia (en francs Office de promotion des voies navigables) hom hi troba mapes, fotos i informaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231906" title="Monika Wulf-Mathies" nonfiltered="4516" processed="4508" dbindex="89590">

Monika Wulf-Mathies, de soltera Monika Baier, ( Wernigerode, Alemanya 1942 ) s una poltica i sindicalista alemanya que fou Comissria Europea de Poltica Regional entre 1995 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 17 de mar de 1942 a la ciutat de Wernigerode, poblaci situada a l'estat alemany de Saxnia-Anhalt. Va estudiar histria, literatura alemanya i economia a la Universitat d'Hamburg i Friburg de Brisgvia, en la qual es va doctor el 1968.

El 1968 es va casar amb Carsten Wulf-Mathies, del qual va prendre el seu cognom.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) des de l'any 1965. El 1971 fou nomenada auxiliar oficial de l'oficina de premsa del Ministre Federal d'Assumptes Econmics, Karl Schiller. El 1976 va esdevenir una de les principals executives de ffentliche Dienste, Transport und Verkehr (TV), un dels principals sindicats orientats al desenvolupament social i la salut de la dona, esdevenint la seva presidenta entre 1982 i 1994. Des del seu crrec fou una de les principals promotores de la consecuci de la setmana laboral de 35 hores amb sou complet.

L'any 1994 fou nomenda membre de la Comissi Santer, esdevenint Comissria Europea de Poltica Regional, crrec des del qual fouu responsable dels Fons de Cohesi. Desprs de la dimissi d'aquesta Comissi el mar de 1999, com a conseqncia de nombroses denncies per casos de corrupci, ocup el mateix crrec de forma interina en la Comissi Marn, abandonant definitivament el seu crrec el novembre de 1999.

A la seva renncia de la Comissi fou nomenada assessora privada del Canceller Federal Gerhard Schrder, crrec que va mantenir fins el 2000.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231909" title="Aaron Miles" nonfiltered="4517" processed="4509" dbindex="89591">


Aaron Miles (nascut el 13 d'abril de 1983 a Portland, Oregon) s un jugador de bsquet, format a la NBA i actualment jugant al Cajasol Sevilla de la lliga ACB de l'Estat espanyol.
La temporada 2006-2007, Miles va jugar a l'lan Barnais Pau-Orthez equip de la lliga francesa de bsquet. 

 Historial esportiu.
Va ser designat jugador de l'any a Oregon l'any 2001. Va jugar la Final Four de la NCAA l'any 2002. Va ser campi de la fase regular i finalista de la conferncia B12 l'any 2002. L'any segent es va proclamar campi de la mateixa. Va ser finalista de la NCAA el mateix any. Va ser campi  de la fase regular de la D-League i finalista de la mateixa l'any 2006 i campi de la Copa de Frana de bsquet amb el lan Barnais Pau-Orthez l'any 2007.

Enllaos externs. 
Player Profile - NBA.com ;
Graduation Photo (3rd from left) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231911" title="Ferran Lavia de la Villa" nonfiltered="4518" processed="4510" dbindex="89592">

Ferran Lavia de la Villa (nascut el 24 de mar de 1977 a Barcelona) s un jugador de bsquet del DKV Joventut.

Ferran Lavia es va formar a les categories inferiors del CB L'Hospitalet, equip amb el qual va arribar a jugar el Campionat d'Espanya jnior la temporada 1994-1995. Lavia va passar pel Bsquet Manresa de la EBA i d'aqu va anar un any cedit al Club Gijn Baloncesto. Des de la temporada 1998-1999 va jugar al primer equip del Club Bsquet Manresa, incloent una etapa de dues temporades a la lliga LEB. La temporada 2006 - 2007 va fitxar pel DKV Joventut de Badalona, on juga actualment.

Lavia va superar la barrera dels 200 partits a la lliga ACB durant la temporada passada. En dues ocasions ha jugat l'Eurolliga. La primera amb el Manresa la temporada 1998-1999, la segona amb el DKV Joventut la temporada 2006-2007.

 Palmars.
 1 Lliga Catalana: 2007;
 1 Copa del Rei de bsquet: 2008;
 1 Copa ULEB: 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231912" title="Gai Mari el Jove" nonfiltered="4519" processed="4511" dbindex="89593">
Gai Mari el Jove (Caius Marius) (109 aC-82 aC) fou fill adoptiu de Gai Mari. Appi diu que era el seu nebot.

Va fugir a frica el 88 aC amb el seu pare, per hi va arribar abans i es va refugiar a Numdia i deman ajuda a Hiempsal, per aquest el va fer presoner; el jove Mari va seduir a una de les concubines del rei de Numdia que el va ajudar a escapar i es va poder reunir amb el seu pare a frica; el governador Sextili tenia ordre de complir el decret de matar-lo com enemic de l'estat, per Mari, el seu fill i els altres van poder fugir a Cercina (Qerqenna). El 87 aC va tornar a Itlia amb el seu pare que va entrar a Roma.

Del 86 aC en qu el seu pare va morir fins el 83 aC els seguidors de Gai Mari van controlar Roma, mentre Sulla estava ocupat a la guerra amb Mitridates VI Eupator. Mari el Jove fou elegit cnsol pel 82 aC (amb 27 anys) junt amb Gneu Papiri Carb. 

El 83 aC Sulla va desembarcar a Brundusium i es va apoderar de la part sud d'Itlia i va passar el hivern (83 a 82 aC) a Campnia. Mari el Jove es va estacionar a la frontera del Latium per fer-li front i la batalla decisiva es va lliurar el 82 aC a Sacriportus (de situaci incerta) i Mari fou derrotat i va quedar assetjat a Praeneste on va dipositar els tresors del temple Capitol. Sulla va deixar a Lucreci Opella per seguir el setge i ell va marxar cap a Roma. Mari va ordenar a Luci Juni Brut Damasip, que era pretor a Roma, de convocar  al senat amb algun pretext i matar a Muci Escevola el Pontfex Mxim, i alguns altres caps que eren partidaris de Sulla.

Els intents que es van fer per aconseguir aixecar el setge de Praeneste van fallar i desprs de la victria de Sulla a la porta Collina a Roma on va derrotar a Ponci Teles, Mari va intentar escapar de Praeneste per un subterrani junt amb el germ de Teles; com que foren descoberts es van sucidar (o potser Mari es va fer matar per un esclau). Se li va tallar el cap que fou enviat a Sulla.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231913" title="Marc Mari" nonfiltered="4520" processed="4512" dbindex="89594">
Marc Mari (Marcus Marius) fou un noble itali de Sidicinum. L'esmenta Aule Gelli que diu que fou maltractat per algun magistrat rom, i el qualifica de sua civitatis nobilissimus homo (home molt noble a la seva ciutat). Fou contemporani de Gai Grac. 

Podria ser un parent de Mari Egnaci un dels principals lders dels aliats italians a la guerra social.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231914" title="Gai Mari l'Altre" nonfiltered="4521" processed="4513" dbindex="89595">
Gai Mari, al que Appi anomena "l'Altre", fou un parent de Gai Mari. Es va reunir amb Luci Corneli Cinna quan Gai Mari fou expulsat de Roma pel seu collega al consolat Gneu Octavi (any 87 aC).

Appi diu que era un senador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231918" title="Luci Mari (governador)" nonfiltered="4522" processed="4514" dbindex="89596">
Luci Mari (Lucius Marius L. F.) fou un noble rom que va subscriure l'acusaci de Triari contra Escaure el 54 aC. Fou probablement el mateix Luci Mari que fou qestor el 50 aC i va succeir a Gai Sallusti en el govern d'alguna provncia d'Orient.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231919" title="Luci Mari (trib)" nonfiltered="4523" processed="4515" dbindex="89597">
Luci Mari (Lucius Marius) fou trib de la plebs que va exercir conjuntament amb Cat d'tica, el 62 aC, i els dos homes van aconseguir fer aprovar la llei anomenada De Triumphis. La histria s explicada per l'historiador Valeri Mxim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231920" title="Tit Mari" nonfiltered="4524" processed="4516" dbindex="89598">
Tit Mari (Titus Marius) fou un soldat rom natural d'Urbinium. Per causes poc clares que esmenta el historiador Valeri Mxim, va gaudir del favor imperial per part d'August, i va passar de ser noms un soldat com a adquirir una alta categoria i riqueses fora importants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231921" title="Sext Mari" nonfiltered="4525" processed="4517" dbindex="89599">
Sext Mari (Sextus Marius) fou un roma molt ric que tenia mines d'or a Hispnia. Vivia en el regnat de Tiberi i Tcit l'esmenta com Hispaniarum ditissimus. 

Fou acusat l'any 25 per Calpurni Salvi per se'n va sortir; El 33 fou condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia acusat d'incest amb la seva filla, per en realitat perqu l'emperador es volia apoderar de les seves riqueses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231922" title="Mari Alfi" nonfiltered="4526" processed="4518" dbindex="89600">
Mari Alfi (Marius Alfius) fou medix tuticus, crrec equivalent a suprem magistrat del poble dels campanis, el qual fou derrotat i mort pel consol rom Tiberi Semproni Grac II en una gran batalla el any 215 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231924" title="Marc Aureli Mari" nonfiltered="4527" processed="4519" dbindex="89601">

Marc Aureli Mari (Marcus Aurelius Marius) fou un dels trenta tirans esmentats per Trebelli Polli. Segons la Historia Augusta era ferrer d'ofici i extraordinriament fort, i fou el quart que va governar la Gllia desafiant a Galli. Tots els autors que l'esmenten diuen que noms va governar dos o tres dies per com que s'han trobat nombroses monedes podem estar segurs que fou ms temps, al menys dos o tres mesos.  A les monedes apareix amb el nom complert de Gai Marc Aureli Mari (C.M. Aurelius Marius) o simplement com a Gai Mari (C. Marius). Va regnar a les Gllies, Britnia i Hispnia desprs que Pstum I (i el seu fill Pstum II) i de Loli per segurament abans de Victor



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231925" title="Marcel Kint" nonfiltered="4528" processed="4520" dbindex="89602">







Marcel Kint (Zwevegem, 20 de setembre de 1914 - Kortrijk, 23 de mar de 2002) era un ciclista belga que va ser professional de 1935 a 1951. Era anomenat L'guila Negra. Durant els anys de professional aconsegu 77 victries, la ms important de les quals fou el Campionat del Mn de 1938. 

Palmars.
1934;
 1r de l'Arras-Boulogne;
 1r de la Brusselles-Marke;
 1r de Sint Maria-Lierde;
 1r del Premi de Gits;
 1r del Premi de Kaprijke;
 1r del Premi de Tourneppe;
 1r del Premi d'Ieper;
 1r del Premi de Zwevegem;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1935;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor de 2 etapes;
 1r del Premi d'Aalst;
 1r del Premi de Hoegaarden;
 1r del Premi de Ligny;
 1r del Premi de Kooskamp;
 1r del Premi de Zwevegem;
 1r de la Brusselles-Lieja;
 1r de la Jemeppe-Marche-Jemeppe;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1936;
 1r de l'Anvers-Gand-Anvers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1937;
 1r del Premi de Rollegem;
 1r del Premi d'Avelgem;
1938 : ;
 Campi del Mn de ciclisme;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Gran Premi d'Espranza,
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 1r del Critrium d'Herve;
 1r del Critrium de Mons;
1939;
 Campi de Blgica;
 1r de l'Anvers-Gant-Anvers;
 1r de la Ransart-Beaumont-Ransart;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r del Critrium de Molenbeek;
 1r del Premi de Zottegem;
1940;
 1r del Circuit de Blgica;
 1r del Critrium de Vis;
 1r del Critrium dels Assos a Brusselles ;
1942;
 1r a Gullegem;
1943;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del Circuit de Blgica;
 1r del Tour de Limburg;
 1r de la Brusselles-Pars;
 1r del Premi de Deinze;
1944 : ;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del Premi de Printemps a Gant;
 1r del Premi de Nokere;
 1r del Premi de Ninove;
 1r del Premi de Wingene ;
1945;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques;
 1r del Premi de Mont-sur-Marchienne;
 1r del Premi de Bellegem;
 1r del Premi d'Eke;
1946 : ;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r de la Lieja-Vichte;
 1r del Premi de Lauwe;
 1r del Premi d'Ingelmunster;
 1r del Premi de Vichte;
 1r del Premi de Brasschaat;
 1r del Premi de Meslin-l'Evque;
 1r del Premi de Quaregnon;
 2n del Campionat del Mn ;
1947;
 Campi de Blgica de clubs;
 1r del Premi de Staden;
 1r de les 6 hores de Zuric, amb Rik Van Steenbergen;
1948 : ;
 1r dels 6 dies de Brusselles, amb Rik Van Steenbergen;
 1r del Trofeu dels Routiers, amb Rik Van Steenbergen;
 1r de l'Omnium dels Campions, amb Rik Van Steenbergen;
 1r del Premi de Waremme;
1949 : ;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r dels 6 dies de Brusselles, amb Rik Van Steenbergen;
 1r del Premi de la Chapelle-lez-Herlaimont;
1950 ;
 1r del Premi de Tournai;
1951 : ;
 1r del Circuit de les 11 Viles;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 9 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1937. Abandona (17a etapa). Porta el maillot groc una etapa;
1938. 9 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1939. 34 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1949. Abandona (19a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1951. Abandona (4a etapa);






Enllaos externs.
Palmars de Marcel Kint ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231927" title="Gran Premi d'ustria del 1980" nonfiltered="4529" processed="4521" dbindex="89603">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1980, disputat al circuit de sterreichring  el 17 d'agost del 1980.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Ren Arnoux   1: 30. 27;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   1: 32. 53  ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231929" title="Corts de Monts (1435)" nonfiltered="4530" processed="4522" dbindex="89604">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella amb carcter d'urgncia el 5 de desembre de 1435 per a fer front al rescat demanat pels genovesos per alliberar al rei Alfons el Magnnim. Era President de la Generalitat en Pere de Palou. 

Alfons IV, molt segur de la seva fora, assetj Gaeta i fou venut i fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoraragonesa a la batalla de Pona contra una flota conjunta del ducat de Mil, el Papat i els reis angevins de Npols.  

ELs genovesos demanaven un rescat de 30.000 ducats i la reina va convocar Corts Generals per a obtenir els fons necessris.







 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231930" title="Corts de Barcelona (1436)" nonfiltered="4531" processed="4523" dbindex="89605">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Barcelona entre maig de 1436 i 1437. Era President de la Generalitat en Pere de Palou. 

Encara recent les darreres Corts, aquestes sn continuistes pel que fa al finanament de les campanyes mediterrnies del rei Alfons el Magnnim. s sufrag un estol de galeres que salp de Barcelona a finals d'agost de 1436.
Els diputats reberen el privilegi d'anar acompanyats per macers als seus desplaaments.

El 8 d'agost de 1437 s'escolliren nous diputats i odors, recaient en Pere de Darnius el crrec de President de la Generalitat.








 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231932" title="Joan Aldana" nonfiltered="4532" processed="4524" dbindex="89606">
Joan Aldana (Tortosa, Baix Ebre segles XV-XVI). Militar al servei de Ferran II de Catalunya-Arag , el catlic, i de Carles I d'Espanya  .

A la Batalla de Pavia (1525), fu personalment presoner el rei de Frana Francesc I. Altres crniques li donen aquest mrit al basc Juan Urbieta.

 Enllaos externs .
La Batalla de Pavia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231933" title="Orfe Catal de Mxic" nonfiltered="4533" processed="4525" dbindex="89607">
Orfe Catal de Mxic s una entitat social, musical i cultural dels catalans residents a la ciutat de Mxic. Es fund el 1906 com a continuaci del Centre Catal creat el 1905 pel Quintet Jord-Rocabruna, per un grup de paletes catalans que havien treballat en la reconstrucci de la ciutat californiana de San Francisco, promoguts pels msics Guillem Ferrer Clav, Josep Rocabruna i Francesc Jord.  Ha arribat a tenir un miler de socis. L'actual president s Xavier Torroja i Sabater.

 Histria .
El primer consell directiu, fou presidit per Enric  Botey. Des de l'inici la secci ms important fou la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Clav, nt d'Anselm Clav; tamb organitz altres activitats, com vetllades literries, conferncies, excursions, representacions teatrals i lriques (amb Virgnia Fbregas i Esperanza Iris) i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mxic. 

Durant la revoluci mexicana (1910-1917) va promoure dues revistes en catal Catalnia (4 de setembre de 1912), i Catalunya a Mjic, a partir del 1914, rgan oficial de l'entitat i d'aparici mensual. S'hi crearen com a seccions Agrupaci Catalana d'Art Dramtic, Club Catalunya d'Esports i Grup Excursionista, i el 1919, amb el suport econmic de l'empresari catal Artur Mundet i Esmeralda Cervantes Cerd, s'hi cre la mutualitat Secci d'Auxilis de l'Orfe Catal SA.

Des del 1929, per, l'entitat va viure una crisi econmica important, que va resoldre grcies Bertran de Quintana, qui tamb va promoure les recollides de diners i queviures per als refugiats durant la guerra civil espanyola.

Amb l'arribada dels primers refugiats catalans el juny de 1939 s'inici una nova etapa. Es crearen noves seccions i es revitalitzaren les antigues. El grup coral fou dirigit per Narcs Costa-Horts  i l'Agrupaci Catalana d'Art Dramtic es reorganitz amb la collaboraci d'Avell Arts i Balaguer, Emma Alonso i Manuel Fontanals. Va promoure l'edici de les revistes en catal Full Catal, Quaderns de l'Exili, Revista dels Catalans d'Amrica, Revista de Catalunya, Lletres, Pont Blau i Xaloc. A ms, Josep Toms i Piera cre  Comunitat Catalana de Mxic amb l'objectiu reunir els catalans, mantenir viva la cultura catalana i donar suport a les reivindicacions catalanistes al marge dels partits. Miquel  Ferrer Sanxis en fou el secretari l'rgan de difusi de les seves idees el diari El Poble Catal (1941-53). Alhora, tamb s'edit Orfe. Butllet de l'Orfe Catal de Mxic, en catal, editada a la ciutat de Mxic entre 1943 i 1955. Tamb va establir una filial del Consell Nacional Catal de Londres.

Aquells anys foren fora fructfers, ja que s'hi crearen nombroses entitats cviques i culturals, com la Uni de Periodistes de Catalunya, que public el Butllet de la Uni de Periodistes de Catalunya a Mxic (1947), el Club del Llibre Catal, el Pen Club Catal de Mxic i l'Institut Catal de Cultura. Hi coincidiren un grup molt important de poltics, intellectuals i cientfics catalans com Pere Bosch i Gimpera, Jaume Serra i Hnter, Josep Carner, August Pi i Sunyer, Llus Nicolau d'Olwer, Jaume Aiguader i Mir, Vctor Alba, Salvador Armendares, Llus Aymam i Baudina, Agust Bartra, Artur Blad i Desumvila, Dalmau Costa, Od Duran d'Ocon, Pere Foix, Bartomeu Costa-Amic, Josep M. Francs, Eduard Nicol, Vicen Riera i Llorca, Marcel i Miquel Santal i Joaquim Xirau i Palau. L'entitat organitz el 1956, a Veracruz, una gran rebuda a Pau Casals qui estren El Pesebre a Acapulco (1960). 

El 1962 es public la revista Orfe Catal. Portantveu dels catalans de Mxic (1962-1974), dirigida per Joan Potau i particip activament en l'organitzaci dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a la ciutat de Mxic de 1942, 1957 i 1973 i tamb als de Guadalajara de 1969. Tamb organitz el 1971 un homenatge al president de Mxic Lzaro Crdenas. El 1974 inaugur la nova seu a l'anomenada Nova Llar Catalana, sota la presidncia de Csar Pi-Sunyer i Bayo. L'entitat assol prestigi a l'interior de Catalunya i fou visitada per Manuel Ausensi, Raimon, Glria Lasso, Aurora Bautista, Montserrat Caball i l'equip del FC Barcelona. 

A la mort de Francisco Franco hi hagu molta activitat. Hi van fer conferncies Heribert Barrera, Narcs Serra, Jordi Sol Tura, Jordi Pujol, Miquel Roca i Junyent i Aina Moll, entre d'altres.  Amb la collaboraci de la Generalitat de Catalunya, el 1984 se celebraren les Primeres Jornades de Catalunya a Mxic, amb l exposici  Artistas Catalanes Contemporneos, inaugurada per l'aleshores conseller Max Cahner, amb l exposici de Modest Cuixart al Museo Nacional de Arte i conferncies de Joan Or, Jaume Sobrequs, Xavier Rubert de Vents i Csar Pi-Sunyer i Bayo. El 1986 va rebre la la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1989 Miquel Mart i Soler public L'Orfe Catal de Mxic (1906-1986), histria de l'entitat.

 Enllaos externs .
   Pgina de l'Orfe Catal de Mxic;
 Els catalans a Mxic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231936" title="24 Aquarii" nonfiltered="4534" processed="4526" dbindex="89608">
24 Aquarii s una estrella de la Constellaci d'Aquari. s de la magnitud aparent 6,66.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231943" title="Ynys Catrin" nonfiltered="4535" processed="4527" dbindex="89609">




Ynys Catrin (Illa de Santa Caterina, Saint Catherine's Island en angls) s una petita illa gallesa, accessible a peu eixut en marea baixa des del poble ve de Dinbych-y-Pysgod, en el comtat de Sir Benfro.

La illa rep el seu nom d'una antiga capella -desapareguda temps enrere-  dedicada a Santa Caterina. A l'any 1870, i per mor de les guerres napoleniques, s'hi bast un fort per protegir els ports de Pembroke Dock i Aberdaugleddau. En el 1907 l'illa pass a mans privades per un preu de 500 lliures.

El Fort de Santa Caterina t quatre dormitoris principals, 16 habitacions en torretes i un antic sal de banquets amb una esttua de mida real (o reial, en aquest cas) de la reina Victria. En el soterrani es conserva el que havia estat una armeria amb capacitat per a 444 barrils de plvora. En una fase de la seva histria hom va usar el fort com a zoolgic.

El lloc s conegut colloquialment per La roca de Santa Caterina (Saint Catherine's Rock) i la zona situada davant seu rep el nom de "The Catterns".

 Enllaos .
 Plana amb apunts d'histria de l'illa ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231946" title="Gustaaf Deloor" nonfiltered="4536" processed="4528" dbindex="89610">

Gustaaf Deloor (De Klinge, 24 de juny de 1913 - Malines, 28 de gener de 2002) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1933 i 1939.

Els seus xits ms importants foren els dos triomfs consecutius a la general de la Volta a Espanya de 1935 i 1936. 

Palmars.
1934;
 1r a Stekene;
 1r a Heist op den Berg;
1935;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint Etienne;
1936;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 3 etapes;
 1r a Poperinge;
 1r del Critrium de Ble;
1937;
 1r del Critrium de Mons;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1939;
 1r al Gran Preimi del Primer de maig a Hoboken;
 1r a Rijkervorsel;
 1r a St.Niklaas-Waas;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1936. 1r de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa






Enllaos externs.
Palmars de Gustaaf Deloor ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231957" title="Ovar" nonfiltered="4537" processed="4529" dbindex="89611">
Ovar s un municipi i una ciutat portugus, situat al districte d'Aveiro, regi del Centre i subregi del Baixo Vouga. L'any 2001 tenia 55.198 habitants.

El municipi limita al nord amb el municipi d'Espinho, al nord-est amb Santa Maria da Feira, a l'est amb Oliveira de Azemis, al sud amb Estarreja i amb Murtosa i a l'oest amb l'oce Atlntic, que banya prop de 15 km de la seva costa.
Aquest municipi inclou dues ciutats: Esmoriz i Ovar.

 Poblaci .


Freguesies.

 Bustos;
 Mamarrosa;
 Oi;
 Oliveira do Bairro;
 Palhaa;
 Troviscal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231962" title="Federico Ezquerra" nonfiltered="4538" processed="4530" dbindex="89612">

Federico Ezquerra (Gordexola, 10 de gener de 1909 - Gees, 30 de gener de 1986) va ser un ciclista basc, professional de 1928 a 1944. Va ser el segon ciclista espanyol en guanyar una etapa al Tour de Frana.

Biografia.

Federico Ezquerra va nixer a Gordexola, Biscaia, tot i que era considerat natural  de Sodupe, on viuria fins a la seva mort el 1986. Est considerat el primer gran ciclista basc de la histria, ja que va obtenir 87 victries al llarg de les 19 temporades de carrera com a ciclista. Va ser un bon escalador que va obtenir nombrosos triomfs en proves petites, per tamb en algunes proves de gran prestigi. 

 Desprs de guanyar les seves primeres proves locals va comenar a destacar el 1930 quan es va proclamar Campi de Guipscoa. Al llarg de la seva carrera van destacar les seves actuacions a la Volta a Llevant, que va guanyar 2 vegades, i a la Volta a Catalunya, que va guanyar el 1942. En ambdues proves va aconseguir diversos triomfs d'etapa. El 1940 tamb va aconseguir el Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta. 

A la Volta Ciclista a Espanya el seu palmars es limita a una victria d'etapa en l'edici de 1941. 

Al Tour de Frana va participar-hi 4 vegades. El 1934 va tenir una excellent actuaci, en protagonitzar una memorable etapa de muntanya que el port a coronar en solitari el Galibier. Desprs d'abandonar en l'edici de 1935, la seva millor actuaci va arribar en l'edici de 1936, en la que va guanyar l'etapa Nia-Cannes etapa que casualment es va disputar el 19 de juliol de 1936, en els mateixos dies que esclatava la Guerra Civil Espanyola.  En aquella edici  tornaria a ser el primer en coronar el Galibier i obtindria el tercer lloc de la Classificaci de la Muntanya. El seu darrer Tour de Frana va ser el de 1937, en el que va abandonar.

Al llarg de la seva carrera com a ciclista va defensar els colors de diversos clubs ciclistes Athletic Club de Bilbao, GAC, Sori, Societat Ciclista Bilbana, Orbea, RCD Espanyol i UD Sants. 

 Palmars .


Resultats al Tour de Frana.
1934. 19 de la classificaci general;
1935. Abandona (5a etapa);
1936. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 3r del Gran Premi de la Muntanya;
1937. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1941. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Federico Ezquerra ;
Palmars de Federico Ezquerra ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231964" title="Suite barroca" nonfiltered="4539" processed="4531" dbindex="89613">

Podem considerar-la com una de les primeres formes composades, ja que sembla obvi que en els primers intents histrics a l Edat Mitja per aconseguir estructures musicals ms complexes que les que existien fins llavors, la manera ms senzilla d aconseguir-ho era encadenant diverses danses.

Aix doncs, en el periode Barroc, es coneixia a la suite com una collecci de balls que eren fets per ser escoltats un darrera l altre, en grup. Aquests balls eren estilitzats, s a dir, estaven lleugerament modificats per ser peces interessants d escoltar. Els compositors tamb escribien msica prpia per a les suites, per el tempo, la velocitat i altres cracterstiques eren estandaritzades, com l estil. Agafaven varies danses contrastades que ja no estaven de moda i les estilitzaven per ser escoltades, no ballades. Molts balls diferents van ser incorporats a suites.

La suite s una pea musical instrumental que consta d un nombre indeterminat de moviments breus i contrastats entre ells els quals tenen com origen diferents tipus de danses. Per tant, cadascun daquests es basa en un ritme de dansa. Amb Bach i Haendel va adquirir una estandaritzaci amb quatre danses principals: Allemande, Courante, Sarabande i Gigue, precedida per una introduccio denominada preludi o obertura.

 La suite s la uni en una sola obra de varies danses de diferent carcter i ritme, amb el que s aconsegueix donar el sentit dramtic de contraposici, tpic del barroc .

Durant el segle XVII adquireix una gran importncia i tant a Italia com a Frana, Alemanya i Inglaterra es cultiva enormement. Posteriorment a Frana, amb Couperin, tamb aconsegueix un gran esplendor.


* Allemande:

L Allemande probablement va tenir el seu origen en balls alemanys. T un tempo moderat i un patr continu de corcheres i semicorcheres. Amb un ritme binari (4/4) i un carcter expresiu i meldic. T un ritme caracterstic que resulta de l s de l anacrusa (dbil a fort) en el seu inici.

* Courante:

El Courante era d origen francs. Es mou ms rpidament que l Allemande. s de comps ternari i carcter animat, sovint amb ritmes complexos. Sol contrastar notablement amb l Allemande.

* Sarabande:

La Sarabande s un ball lent, majestus i imponent. Un component infaltable de la suite barroca, amb comps ternari, amb prolongaci i accent del segon temps de cada comps. Amb una melodia formada per valors llargs i carregada d ornaments. Probablement va ser importat pels espanyols des de Mxic. 

* Gigue:

La Gigue va ser originria de Gran Bretanya, on era anomenada  jig . s rpida i viva, d origen popular angls o irlands, i es colloca apropiadament al final de la suite. Amb comps ternari, el seu desenvolupament es basa en la imitaci i a vegades en la fuga.


Amb elements de molts paisos, la suite barroca s una forma musical internacional. Rebia diferents noms segons el pas: 

Frana:  Ordre 

Alemanya:  Partita 

Italia:  Sonata 


Altres danses que es troben en suites sn el Bourre, Minuet, Gavotte, Loure, Polonaise i Passepied, entre moltes altres. Tamb a vegades s introduen formes de dansa com el Minuet, la Gavotta, la Chacona i el Passepied entre la Sarabande i la Gigue.


En aquest quadre podem observar els diferents tipus de danses que se solien incorporar a les suites, amb la seva procedncia, comps i el moment de la seva aparici:

Moltes vegades una suite s precedida per un preludi o overtura. El preludi s com l aperitiu de la suite. Introdueix la tonalitat i moltes de les idees musicals que es desenvoluparn en els moviments (danses) a continuaci. A vegades format mitjanant la improvitzaci sobre un tema rtmic o meldic.


s costum que totes les danses d una suite s escriguin en la mateixa tonalitat, o amb el relatiu major o menor. El compositor aconsegueix la varietat arreglant els moviments de forma que els balls ms rpids contrastin amb aquells ms lents.

Cada dansa comporta en la seva estructura dues parts repetides (AA - BB):

-	La part A va de tnica a dominant

-	La part B va de dominant a tnica


La dansa exigeix regularitat de ritme, per la qual cosa les frases solen ser d'una durada igual: cada 2, 4 o 8 compassos.


Les suites es composaven originalment per instruments de tecla, per en el barroc tard tamb s escribien per a orquestra. Els compositors del barroc no sempre especificaven quin era l instrument de tecla que volien.

 Bibliografia .

Enciclopdia Encarta Msn ;
El perode barroc - www.monografias.com ;
Formes musicals - www.fortunecity.com ;
La poca del barroc - www.geocities.com ;
La suite de Bach - www.mangore.com ;
La suite barroca - Universitat de Blanquerna ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231965" title="Tour de Frana de 1948" nonfiltered="4540" processed="4532" dbindex="89614">


L'edici del Tour de Frana 1948 vindr marcada per l'extraordinari triomf de Gino Bartali, el qual guanya el Tour de Frana 10 anys desprs de la seva anterior victria, el 1938. A ms aconsegueix 7 victries d'etapa. A l'hora de valorar aquest triomf cal tenir present que Bartali forma part d'una generaci que ha vist estroncada la seva progressi per culpa de la Segona Guerra Mundial. 

s una edici molt internacional, ja que la cursa visita Itlia, Sussa i Blgica.

Com a novetats trobem el fet que s'elimini el darrer classificat de la general entre la 3a i 18a etapa i la classificaci dels ports de muntanya en dues categories: A i B. 

Resultats.

Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci per equips.


 Etapes .



Enllaos externs.
1948. Histria del Tour de Frana ;
1948. Histria del Tour de Frana ;
1948. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231971" title="Adonis" nonfiltered="4541" processed="4533" dbindex="89615">


Segons la mitologia grega, Adonis fou un heroi, fill de Cnires, rei de Xipre, i de Mirra.

Fou recollit per Afrodita en el moment de nixer i confiat a Persfone perqu el cris. Es convert en un jove d'extraordinria bellesa, que suscit la passi d'Afrodita; per Persfone el volia tamb per a ella, i Zeus hagu de resoldre que passs quatre mesos de l'any amb l'una, quatre amb l'altra i els quatre restants queds lliure. Adonis, doncs, prefer passar vuit mesos seguits amb Afrodita. Un dia, anant de cacera, va ser ferit mortalment per un senglar; llavors la deessa, adolorida, prengu une gotes de la seva sang i en fu brollar una flor d'anemone, que amb la seva desclosa anuncia la primavera. 

Tant el personatge com el mite tenen origen en eldu sirac Adon -el senyor-, i entre els grecs la seua figura fou objecte d'un culte mistric, amb ritus de procedncia oriental.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 8-9.

Enllaos externs.

 Adonis al Greek Mythology Link.  i  ;
 mplia informaci sobre Adonis i Afrodita. ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231972" title="Ququicom" nonfiltered="4542" processed="4534" dbindex="89616">

Ququicom s un programa setmanal de divulgaci de la cincia ems per Televisi de Catalunya en el "33" des de mar de 2006.

Director, Jaume Vilalta. Presentador, Marc Boada. Realitzadors, Jacob Pea, Dani Vallve, Cari Pardo. Reporters: Samantha Vall, Miquel Piris, Pere Renom, Anna Lasaga.

S'emet els dimecres a les 21.30h al 33.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231974" title="Guy Lapbie" nonfiltered="4543" processed="4535" dbindex="89617">








 Guy Lapbie (Saint-Geours-de-Maremne, 28 de desembre de 1916) va ser un ciclista francs, professional entre 1936 i 1952. s el germ petit de Roger Lapbie.

Els seus xits ms importants els aconsegu el 1936 en ser doble campi olmpic dels Jocs Olmpics de Berln, al guanyar la cursa per equips i la prova de persecuci per equips. Al mateix temps va guanyar la medalla de plata a la prova en ruta, darrera Robert Charpentier.

Especialista en pista, va aconseguir nombroses victries en aquesta disciplina.

Palmars.
1936;
 Campi Olmpic per equips;
 Campi Olmpic de persecuci;
 Medalla de Plata en la prova en ruta individual als Jocs Olmpics;
1937;
 1r a Montpellier;
1939;
 1r a Prigueux;
1942;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Frana;
1943;
 1r del Gran Premi d'Europa;
1944;
 Vencedor d'una etapa de l'Omnium de la Ruta;
1945;
 1r de la Zuric-Lausana;
1946;
 1r del Gran Premi de Locle;
 1r del Tour dels Tres Llacs i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1948;
 1r dels 6 dies de Pars;
 1r del Bol d'Or a Nimes;
 1r a Bordeus;
 1r a Troyes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1949;
 1r dels 6 dies de Pars;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1950;
 1r del Gran Premi dels Vins de la Gironda i vencedor d'una etapa;
 1r dels 6 dies de Saint Etienne;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta al Marroc;
1951;
 1r dels 6 dies de Berlin;
 1r dels 6 dies de Hannover;
 1r dels 6 dies de Munic;
1952;
 1r dels 6 dies de Berlin;
 1r dels 6 dies de Dortmund;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. Abandona (10a etapa) i vencedor d'una etapa;
1952. Abandona (18a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Guy Lapbie a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Guy Lapbie a www.sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231979" title="Gibrelleta" nonfiltered="4544" processed="4536" dbindex="89618">

Una gibrelleta es un estri que es guarda sota el llit, i serveix per orinar a la nit, sense haverte de desplaar al cuarto de bany. Tamb se sol utilitzar molt en el cas dels nens que ja no porten volquers.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231981" title="Mirra (filla de Cnires)" nonfiltered="4545" processed="4537" dbindex="89619">


Segons la mitologia grega, Mirra fou una herona, filla de Cnires, rei de Xipre, i de Cencreis. 

Enamorada del seu propi pare, compt amb la complicitat de la seva nodrissa per ajaar-se amb ell fent-se passar per una altra. Per Cniras descobr l'engany, i llavors hagu de fugir corrents perqu no la mats. En arribar al desert d'Arbia, grvida per l'incest, va suplicar la misericrdia dels dus, que la van transformar en arbre de mirra. Al mateix temps, per un forat de l'escora d'aquella planta va nixer el seu fill Adonis.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 151.

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231982" title="Antoni Vila i Arrufat" nonfiltered="4546" processed="4538" dbindex="89620">
Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Valls Occidental 1894 - Barcelona 1989) fou un pintor i gravador catal, fill de Joan Vila i Cinca, co-fundador de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876.

Es va formar principalment amb el seu pare i a l'escola Llotja de Barcelona, per acabar els seus estudis a la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, grcies a una beca concedida per l'ajuntament de Sabadell.

Va rebre una pensi de l'ajuntament de Sabadell i viatj a Pars i a Itlia, on va rebre la influncia de Mela Muttermilch. El 1919 expos a les Galeries Laietanes de Barcelona, per va viure fins el 1920 a Pars, on dibuix paisatges urbans. Torn a Barcelona i expos individualment a les galeries El Camarn (1922) i Syra (1932), alhora que participava en algunes exposicions collectives. Al seu retorn es va dedicar sobretot a la pintura mural, especialment amb temes religiosos com els primers plafons que va pintar representant a Sant Cosme i Sant Dami, per a la farmcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut d'aquesta mateixa ciutat o l'altar del Santssim a l'esglsia de la Trinitat de Vilafranca del Peneds l'any 1935. 

Desprs de la guerra civil espanyola va participar a l'Exposicin de Arte Sacro de Vitoria de 1940 i en la Biennal de Vencia (1940 i 1952). El 1942 va rebre la medalla d'honor de l'Exposici Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per El sopar. El 1954 expos individualment a Buenos Aires i Rosario (Argentina), i ms tard ho va fer a Barcelona (1971, 1979, 1980) i a Sabadell (1974, 1978, 1979). Ha fet murals a Sabadell, Vilafranca del Peneds, Terrassa, Sant Sebasti de Montmajor, El Escorial i Barcelona. La seva obra es caracteritza per la nitidesa i serenitat noucentista de l'ambient, centrada sovint en figures i maternitats. Uns dels seus murals ms reconeguts sn els que va executar per a la Sala de Comissions de la Casa de la Ciutat de Barcelona l'any 1950. El Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, disposa de diverses obres de l'artista.

Alhora, del 1949 al 1958 fou catedrtic de gravat a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i tamb fou membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Mural de l'altar de Sant Sebasti al Gremi de Fabricants de Sabadell (1925);
 Retrat de l'abat Marcet, al Museu de Montserrat (1944);
 Mural de la Sala de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona (1964);

Bibliografia.
 Volum 20 (2004), Gran Enciclopdia Catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5448-2;

 Enllaos externs .
 Llibre sobre Antoni Vila i Arrufat;
 Vila i Arrufat al MACBA;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231983" title="Torquato Tasso" nonfiltered="4547" processed="4539" dbindex="89621">
Torquato Tasso (Sorrento, prop de Npols, 11 de mar de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta itali de l'poca de la Contrareforma.  s conegut sobretot pel seu extens poema pic Jerusalem alliberada, ambientat a l'assetjament de Jerusalem durant la Primera Croada, aix com per la bogeria que va patir durant els seus ltims anys de vida.


Biografia.
Procedia d'una noble famlia originria de Brgam. Son pare era el poeta cortes Bernardo Tasso, que va estar al servei del prncep de Salern, i sa mare, Porzia dei Rossi.  Va passar els primers anys de vida a Npols, on es va educar amb els jesutes. Als deu anys, el 1554, va seguir son pare a Roma. La mare de Tasso, que havia roms a Npols, va morir dos anys desprs, al febrer de 1556. Al setembre d'aquest mateix any, Bernardo Tasso va passar al servei de Guidobaldo II, Duc d'Urbino, i va enviar al seu fill a Brgam. Al cap de pocs mesos, el futur poeta es va reunir amb son pare a Urbino, i desprs es va traslladar a Pesaro, on va completar la seua educaci, sent company d'estudis del fill del Duc. 

A principis de 1559, es va reunir amb son pare a Vencia. L'any 1560 es va installar a Pdua, on va estudiar filosofia i retrica i va escriure la seua obra Rinaldo (1562), poema cavalleresc en vuitenes. D'aquesta poca data tamb el primer esborrany del seu poema Jerusalem alliberada. Ms endavant, va continuar els seus estudis a Bolonya, per va ser expulsat de la ciutat a causa de certs poemes satrics. Va tornar a  Pdua, on va continuar estudiant, i on va formar part de la informal Academia dei Eterei (Acadmia dels Eteris), amb el sobrenom de Pentito (Penedit). 

Durant la seua estada a Pdua va compondre els seus primers poemes lrics, dirigits primer a la seua estimada Lucrezia Bendiddio, i desprs a la mantuana Laura Peperara. Desprs de finalitzar els seus estudis, l'any 1565,  va entrar a Ferrara al servei del cardenal Llus d'Este, germ d'Alfons II, Duc de Ferrara. Al setembre de 1569 va morir son pare. L'any 1571 Tasso va realitzar un breu viatge a Frana, acompanyant el cardenal. La seua estada no va ser agradable (sembla que es va produir un petit incident amb el rei Carles IX, a qui Tasso va criticar inoportunament la seua tolerncia vers els hugonots), i va tornar a Itlia tan aviat li va ser possible. Segons esmenta en el seu dileg Cattaneo, durant la seua breu estada a Frana va conixer al poeta Ronsard.

Desprs de breus estades a Roma i a Pesaro, Tasso va tornar a Ferrara,  i va passar, el 1572,  al servei del Duc, Alfons II, amb el ttol de "gentilhome" (gentiluomo), i, a partir de 1576, amb el crrec d'historiador de la cort. L'any 1573, en la cort de Ferrara, va fer representar la seua faula pastoral Amintes, que va tenir un gran xit. Va acabar el seu poema Jerusalem Alliberada, en el qual portava treballant uns quinze anys, a l'abril de 1575, per no el va fer imprimir, limitant-se a llegir-lo pblicament en la Cort. Preocupat per la seua obra, sobre la qual tenia dubtes tant literaris com religiosos, va confiar la seua revisi a telegs, filsofs i preceptistes literaris. Els revisors van ser molt crtics amb l'obra, la qual cosa va contribuir bastant a la inestabilitat psquica del poeta. Mentre el poema estava sent revisat, alg, sense saber-ho l'autor, el va fer imprimir (l'any 1580).

L'any 1576 Tasso va ser agredit per dos cortesans de Ferrara, gelosos del seu xit. En aquesta poca, coincidint amb la interminable revisi de la Jerusalem alliberada, el poeta va comenar a mostrar els primers smptomes d'una malaltia psquica que potser era esquizofrnia, i que el feia caure en en estats de profunda postraci, de malenconia sobtada, d'irrefrenable ira i de mania persecutria. Tamb van anar augmentant els seus escrpols religiosos. L'any 1575, a petici prpia, s'havia fet examinar per l'inquisidor de Bolonya, i el 1577 pel de Ferrara. Tot i ser absolt per ambds, va continuar turmentant-se. Descontent de tot, va fugir de la cort de Ferrara, disfressat de llaurador, i es va refugiar a Sorrento, a casa de la seua germana, on va romandre alguns mesos. Desprs d'un breu retorn a Ferrara, va traslladar-se a Tor.

De nou a Ferrara, va ser readms en la Cort del Duc. El seu desequilibri es va aguditzar, arribant a atacar a un criat amb un ganivet. El Duc Alfons, contra el que havia pronunciat pbliques invectives, el va fer recloure en l'Hospital de Santa Anna (1579-86). El Duc tenia por que l'obsessi religiosa de Tasso, que havia arribat a acusar-se a si mateix d'heretgia, acabara sent perjudicial per a la Casa d'Este. A l'hospital va rebre la visita del fams autor francs Michel de Montaigne, qui esmenta aquesta visita en els seus Assajos.

L'any 1586, Vincenzo Gonzaga va traslladar el poeta a Mntua, on aquest va poder treballar a la seua obra amb certa tranquillitat, tot i que va tenir una recaiguda. A l'octubre de 1587 Tasso se'n va anar a Mdena, desprs a Bolonya, i, el 1588, va ser hoste dels monjos de Monte Oliveto, a Npols, on va escriure el primer llibre d'un poema que quedaria inconcls, el Monte Oliveto, sobre l'origen d'aquella congregaci.

En els seus ltims anys els seus escrpols religiosos el van portar a realitzar una revisi integral del poema, al qual va donar un nou ttol: Jerusalem Conquerida (Gerusalemme Conquistata, publicat l'any 1593). Va passar els seus ltims dies en Roma, al monestir de Sant Onofre, al Jancul,  a on havia acudit cridat pel cardenal Aldobrandini, i on va morir el 25 d'abril de 1595, poc abans de la data prevista per a la seua coronaci com a poeta pel papa Climent VIII. Va ser sepultat en l'esmentat monestir de Sant Onofre.

Llegenda.
La tempestuosa vida de Tasso va cridar l'atenci de nombrosos escriptors i artistes. Ja en 1755, el veneci Carlo Goldoni va compondre sobre ell una tragdia en cinc actes. L'any 1790 l'alemany Johann Wolfgang von Goethe va escriure una obra teatral en cinc actes, Torquato Tasso, sobre la bogeria dels ltims anys del poeta. El poeta angls Lord Byron va publicar l'any 1817 el poema The lament of Tasso. 

L'any 1833, Gaetano Donizetti va compondre una pera titulada tamb Torquato Tasso, amb llibret de Jacopo Ferretti (1784-1852).
 
Obres.


Jerusalem alliberada.
La Jerusalem alliberada s l'obra ms famosa de Torquato Tasso. Es tracta d'un poema pic en vuitenes reials, estructurades en 20 cants. Tracta el tema de l'assetjament de Jerusalem durant la Primera Croada. El tema -la defensa de la fe cristiana- est d'acord amb les preocupacions de la Contrareforma, i manifesta el desig d'uni de la Cristiandat davant l'amenaa que representa l'Imperi Otom. 

Rinaldo.
El Rinaldo pot considerar-se un antecedent de la Jerusalem alliberada. s un poema pic en dotze cants escrit l'any 1562, quan el poeta tenia noms 18 anys. Narra les aventures de Rinaldo i el seu amor per la princesa Clarice. En el poema ja es troben elements que reapareixeran en la Jerusalem alliberada (aventures, duels, amors, encantaments, somnis, etc.), per sense una intencionalitat religiosa tan marcada.

Amintes.
Amintes (Aminta) s un drama pastoral, en cinc actes, escrit en hendecasllabs i heptasllabs alternats. Es va estrenar en la Cort de Ferrara el 13 de juliol de 1573, amb un immens xit. Narra l'amor del pastor Amintes per la nimfa Slvia, que no li correspon per ser devota de la deessa Diana. Creient la seua estimada morta per un llop, Amintes intenta sucidar-se llanant-se des d'una roca. Slvia, penedida, cerca a Amintes, a qu creu mort, i descobreix que s'ha salvat. L'obra acaba amb els dos amants l'un en braos de l'altre. L'obra es desenvolupa en l'ambient idllic propi del gnere pastoral, amb una marcada influncia d'autors grecs com Tecrit; llatins (Virgili); i italians (Sannazaro, Poliziano o Ariosto).

Rimes.
Tasso va treballar durant tota la seua vida en les Rimes, en variats metres: sonets, canons en vuitenes, madrigals, etc. Els temes sn tamb diversos: alguns ms sincers, com l'amor, l'homenatge a la bellesa de la dona o els elogis dedicats als amics, junt amb altres que podem considerar de circumstncies, compostos amb motiu de festes. La temtica religiosa tamb hi est molt present.

El poeta va escriure nombrosos madrigals, alguns dels quals van ser musicats per clebres compositors de l'poca, com ara Claudio Monteverdi.

Dilegs.
Tasso va escriure un total de 23 dilegs, la majoria durant la seua estada a l'Hospital de Santa Anna (1579-86), encara en un d'ells se'n dubta de l'autenticitat. 

Epistolari.
Comprn al voltant de 1700 cartes, des de 1564 fins dates prximes a la seua mort. 

Obres menors.
 Les set jornades de la Creaci (Le sette giornate del Mondo Creato) s un breu poema religis, escrit en els seus ltims anys, que es narra, amb nombroses digressions d'ordre doctrinal i teolgic, la creaci del mn.

 Els Discursos sobre el poema heroic (Discorsi del poema eroico, 1567   1570) i  els Discursos sobre l'art potica (Discorsi dell'arte poetica, 1594) contenen les seues opinions sobre la creaci literria.

 Torrismondo, tragdia en cinc actes.

Enllaos externs.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231988" title="Llista d'estats sobirans del 1988" nonfiltered="4548" processed="4540" dbindex="89622">


Estats sobirans.
A.
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia (fins el 23 de setembre);
 - Uni de Birmnia (des del 23 de setembre);
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica Democrtica Popular d'Etipia;

F.
   Repblica de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
 (des del 15 de novembre);
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231993" title="Reichsmarschall" nonfiltered="4549" processed="4541" dbindex="89623">


Reichsmarschall (Mariscal de l'Imperi) era el mxim rang de la Wehrmacht de l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.

El rang de Reichsmarschall originalment es va crear al segle XII, a l'poca del Sacre Imperi Rom. A l'poca de l'Imperi Alemany i la I Guerra Mundial cap membre de les forces armades alemanyes hi va ser promogut.

Durant la II Guerra Mundial, Hermann Gring va ser l'nic en ser promogut al rang de Reichsmarschall, sent promogut al rang al 1940 per Adolf Hitler. Gring, que era el Comandant en Cap de la Luftwaffe, tingu diversos ttols prestigiosos, com Guardabosc en Cap del Reich, Comissari Plenipotenciari del Pla Quatrienal i Ministre d'Economia.

Hitler el nomen per distingir-lo entre els altres comandants de l'Estat Major de la Wehrmacht. Hitler havia escollit a Gring com el seu successor pel lideratge del Reich; i un dels motius era que en cas de qu Hitler fos assassinat exists una clara lnia de successi militar ja establerta. No obstant aix, el Gran Almirall Karl Dnitz va ser nomenat especficament com a successor per Hitler el 30 d'abril de 1945 al seu testament poltic (Dnitz noms va ser notificat del seu nomenament com a successor l'1 de maig de 1945 per Martin Bormann i Joseph Goebbels











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="231996" title="Nikolai Reznov" nonfiltered="4550" processed="4542" dbindex="89624">
 Nikolai Petrvitx Reznov (en rus                         ) (Sant Petersburg, 28 de mar de 1764   Krasnoiarsk, Sibria, 8 de mar de 1807) fou un noble i estadista rus que va promoure la colonitzaci d'Alaska i Califrnia per part de Rssia. 

Era un dels deu barons de Rssia, va ser el primer ambaixador rus al Jap (1804) i va fer el primer intent de Rssia de circumnavegar el mn (1803), comandant personalment l'expedici fins a Kamtxatka. Va ser tamb autor d'un lxic japons i de diverses altres obres, que es guarden a la biblioteca de l'Acadmia de Cincies de Sant Petersburg, de la qual era membre. Va ser recordat molts anys desprs de la seva mort per haver creat la Companyia de Pells Russoamericana i per l'inters que les poltiques seguides en aquesta empresa despertaven en els estudiants d'histria, les quals, si no hagus estat per la seva mort extempornia, haurien pogut canviar els destins de Rssia i dels Estats Units. 

 La Companyia Russoamericana . 
El 1791, Reznov es va incorporar al grup de Gavriil Derjavin, que era secretari privat de l'Emperadriu. Diversos anys abans, en conixer Grigori Xlikhov, de la Companyia de Pells Xlikhov-Glikov, Reznov es va interessar en el projecte del comerciant d'obtenir un monopoli sobre el comer de pells en aquelles llunyanes regions. Ja cansat dels plaers d'una cort dissoluta, es va convertir en soci de la companyia, i rpidament es va transformar en un hbil home de negocis. 

En morir Xlikhov el 1795, Nikolai es va convertir en el lder d'un conjunt de riques companyies i va decidir que obtindria per a ell i els seus socis una srie de privilegis anlegs als que la Gran Bretanya li havia concedit a la Companyia de les ndies Orientals. Acabava de persuadir Caterina II que signs la seva autoritzaci quan aquesta va morir, per la qual cosa es va veure obligat a comenar novament el trmit amb Pau I, que possea una personalitat summament inestable i intractable. Per algun temps les perspectives d'xit es van esvair, per l'habilitat, la subtilesa i el tacte de Reznov finalment van triomfar i, poc temps abans de l'assassinat del tsar, Nikolai va obtenir la seva signatura en el document que li atorgava a la Companyia Russoamericana durant vint anys el domini sobre les costes del nord-oest d'Amrica, ms amunt dels 55 graus de latitud nord i sobre la cadena d'illes que s'estenen al nord de Kamtxatka fins a Alaska (les illes Aleutianes), i des de la punta sud fins al Jap (les Kurils). 

Les prctiques monopolstiques de la Companyia Russoamericana van anorrear les altres petites empreses i els comerciants independents i fins a principis del segle XIX van ser una important font d'ingressos per a Reznov i els altres accionistes, inclosos alguns membres de la famlia imperial russa. L'ocs es va deure a la manca d'una gesti adequada i al desprovement d'aliments en els llocs comercials, que foren motiu de fortes prdues i en gran mesura van ser els causants de la seva runa. Un cop conclosa l'ambaixada de Reznov al Jap, va arribar a Kamtxatka el 1805 i es va trobar amb l'ordre de romandre a les colnies russes com a inspector imperial i plenipotenciari de la Companyia, per tal de corregir els abusos i excessos que estaven arrunant aquesta gran empresa. Per a aix es va embarcar en un lent periple cap al port de Novoarkhnguelsk, a Alaska, detenint-se en les illes que anava trobant pel cam. Va establir mesures de protecci dels animals dels quals s'extreien les pells a causa de les matances indiscriminades que s'estaven produint, que castigaven i fins i tot prohibien de caar aquells que havien violat de manera ms flagrant les lleis de la Companyia. Va introduir la influncia "civilitzadora" d'escoles i biblioteques, a les quals ell mateix va donar la majoria dels llibres. Fins i tot, va crear diverses escoles de cuina per a millorar les condicions de l'alimentaci del personal en aquelles colnies.

Biografies relacionades.
Aleksandr Barnov;
Nikolai Muraviov-Amurski;

 Enllaos externs .
 Pgina sobre Reznov ;
 Museu Reznov ;
 Missi de Reznov al Jap ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232003" title="Martin Niemller" nonfiltered="4551" processed="4543" dbindex="89625">

Martin Niemller (14 de gener de 1892   6 de mar de 1984) va ser un pastor luter alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera guerra mundial va comandar un submar. Desprs d'eixa guerra comandava un batall en el Ruhr i va participar en la repressi contra els comunistes. Entre 1919 i 1923 va estudiar Teologia a Mnster. Ja com a pastor va recolzar al principi la poltica anticomunista, antisemita i alemany nacionalista d'Adolf Hitler. 

Finalment va rebutjar el nazisme el 1933 quan Hitler, en desplegament de la poltica totalitria d'homogenitzaci, denominada oficialment Gleichschaltung, va imposar sobre les esglsies protestants el grup dels  (cristians alemanys) que van unir 28 esglsies regionals entorn d'una denominada Esglsia Evanglica Alemanya ( DEK), a la que van acudir la majoria dels protestants alemanys. La DEK va imposar el "pargraf ari" (Arierparagraph) que excloa de l'esglsia a tot creient amb avantpassats jueus.

Niemller va fundar llavors junt amb Dietrich Bonhoeffer, l'Esglsia Confessant (), que es va oposar a la nazificaci de les esglsies alemanyes. Per la seua oposici al control estatal nazi sobre les esglsies, Niemller va ser arrestat l'1 de juliol de 1937 i condemnat el 2 de mar de 1938 a set mesos de pres per una cort especial; com ja havia complit la condemna, a l'eixir va ser capturat per la Gestapo i va romandre retingut als camps de concentraci de Sachsenhausen i Dachau, fins el 1945. Desprs, es va incorporar fins al final dels seus dies al moviment pacifista, va ser president del Consell Mundial d'Esglsies el 1961 i va exercir un paper important en la denncia contra la guerra del Vietnam. Des de la dcada de 1980 s ms conegut com a autor del poema  Quan els nazis van vindre pels comunistes . 

 Frases clebres .
El seu millor i ms conegut poema  Quan els nazis van vindre... , tracta sobre les conseqncies de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment. L'orde exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que hi ha moltes versions, la majoria transmeses oralment. Martn Niemller, el seu autor, menciona  que no es tractava originriament d'un poema, sin d'un serm en la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern, Alemanya  Qu haguera dit Jesucrist? . Errniament aquest poema se li atribux, en molts idiomes, al dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. 



Referncies.


 Enllaos externs .

 Fundaci Martin Niemller ;
 Sobre el citat de Martin Niemller ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232004" title="Acadmia de l'Aragons" nonfiltered="4552" processed="4544" dbindex="89626">


L'Acadmia de l'Aragons (en aragons: Academia de l'Aragons) s un rgan creat el 15 de juliol de 2006 pel II Congrs de l'Aragons amb l'objectiu de ser l'autoritat lingstica de la llengua aragonesa. Actualment no t reconeixement explcit del govern d'Arag, i la seva forma jurdica s la d'una associaci cultural aragonesa sota el nom de Estudio de Filologa Aragonesa, encara que tothom la coneix com a Acadmia de l'Aragons.

Els objectius de l'Acadmia, segons les pautes homologades en aquest congrs, sn:
Explorar totes les manifestacions orals i escrites en aragons.
Aplegar i actualitzar el seu vocabulari.
Fixar la seva toponmia i onomstica.
Investigar i formular normes ortogrfiques, gramaticals i fontiques de totes les modalitats de l'aragons.
Estandaritzar la llengua.
Defensar i definir l'aragons en totes les seves variants, i procurar el respecte als drets lingstics dels seus parlants.


El seu primer consell de govern provisional el va presidir Jos Lera. El primer ple es va celebrar el 28 d'octubre de 2006 a la Diputaci Provincial de Saragossa, on es va establir un nou consell de govern de l'Acadmia, elegit segons les normes establertes, amb Manuel Castn com a president.


Actualment els membres de l'Acadmia de l'Aragons sn: 
Carlos Abril;
Chus Arags;
Mara Pilar Bentez Marco;
Manuel Castn, (President);
Juan Jos Lagraba, (Tresorer);
scar Latas Alegre;
Jos Lera;
Chabier Lozano, (Vicepresident);
Manuel Marqus;
Antonio Plaza Boya;
Francho Rods;
Fernando Romanos;
nchel Lois Saludas;
Fernando Snchez, (Secretari);
Chus Mara Satu Sanromn;
Juan Jose Segura;
Roberto Serrano;
Ana Tena;
Rafel Vidaller Tricas;
Quino Villa;


 Enllaos externs .
Web oficial de l'Acadmia de l'Aragons ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232006" title="Soajo" nonfiltered="4553" processed="4545" dbindex="89627">

Soajo s un freguesia portuguesa del municipi de Arcos de Valdevez, al districte de Viana do Castelo.

Situat en plena rea muntanyenca de l'Alt Minho, dins de Parc Nacional de Peneda-Gers, constitueix una de les principals portes d'entrada des de la fronterera provncia d'Ourense a Galcia, frontera que s limitada pel riu Castro Laboreiro.

Aquest poble s molt conegut per les seus 24 espigueiros construts de pedra. El ms antic s de l'any 1782.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232007" title="Xavier Ferr i Trill" nonfiltered="4554" processed="4546" dbindex="89628">

Xavier Ferr i Trill (Reus, 1962) s doctor en Histria (URV) i en Sociologia (UB).

Les seves lnies d investigaci sn l estudi del pensament poltic contemporani i la histria social de la cultura. Darrerament ha publicat: De la naci cultural a la naci poltica. La ideologia nacional d Antoni Rovira i Virgili (Afers, 2005), Naci i excursionisme. Biografia intellectual de Joaquim Santasusagna (Associaci d Estudis Reusencs, 2006)i Pensament positivista a Catalunya (Cossetnia Edicions, 2007). Actualment s professor de la Universitat Rovira i Virgili i forma part de grups de recerca a les universitats d Alacant, de Barcelona i Autnoma de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232011" title="Lionel Richie (disc)" nonfiltered="4555" processed="4547" dbindex="89629">
Lionel Richie s l'lbum de debut en solitari del cantant de R&B Lionel Richie. Es va enregistrar el 1982 per Motown Records.

Llista de temes.
"Serves You Right" (John McClain, Greg Phillinganes, Richie)   5:14;
"Wandering Stranger" (Richie)   5:38;
"Tell Me" (David Cochrane, Richie)   5:32;
"My Love" (Richie)   4:08;
"Round And Round" (Cochrane, Richie)   4:57;
"Truly" (Cochrane, Richie)   3:26;
"You Are" (Brenda Harvey Ritchie, Richie)   5:05 ;
"You Mean More To Me" (Richie)   3:08;
"Just Put Some Love In Your Heart" (Richie)   1:27;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232012" title="Can't Slow Down" nonfiltered="4556" processed="4548" dbindex="89630">
Can't Slow Down s el segon disc en solitari del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie, aparegut l'11 d'octubre de 1983. L'lbum va arribar al nmero 1 del Billboard el mes de desembre i s'hi va estar durant tres setmanes, a ms d'estar 59 setmanes consecutives al top 10 i durant tres anys en el top 200. Va ser el tercer lbum ms ventur del 1984. A l'any segent va guanyar un Grammy com a lbum de l'any. 

El tema Hello va ser versionat per Me First and the Gimme Gimmes en l'lbum Take a Break. Tamb fou versionat per Paul Anka a l'lbum Rock Swings.

Track listing.
"Can't Slow Down" (David Cochrane, Richie)   4:43;
"All Night Long" (Richie)   6:25;
"Penny Lover" (Brenda Harvey Ritchie, Richie)   5:35;
"Stuck On You" (Richie)   3:15;
"Love Will Find A Way" (Greg Phillinganes, Richie)   6:16;
"The Only One" (David Foster, Richie)   4:24;
"Running With the Night" (Richie, Cynthia Weil)   6:02;
"Hello" (Richie)   4:11;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232014" title="All Night Long" nonfiltered="4557" processed="4549" dbindex="89631">
All Night Long (All Night) fou un single del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie aparegut en l'lbum Can't Slow Down de 1983, el segon de la seva carrera en solitari. Combina el so soulful dels The Commodores amb l'estil caribeny. El tema de la pea s una festa que dura tota la nit. Va arribar al nmero 1 de les llistes d'xit.

Aquest tema fou interpretat pel mateix Richie en la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Los Angeles el 1984. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232017" title="Dancing on the Ceiling" nonfiltered="4558" processed="4550" dbindex="89632">
Dancing on the Ceiling s el tercer disc en solitari del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie aparegut el 15 de juliol de 1986.  

Llista de temes.

 Edici de 1986 .

"Dancing on the Ceiling" (Mike Frenchik, Richie, Carlos Rios)   4:35 ;
"Se La" (Greg Phillinganes, Richie)   5:51;
"Ballerina Girl" (Richie)   3:38;
"Don't Stop" (John Barnes, Richie)   8:07 ;
"Deep River Woman" (Richie)   4:39  ;
"Love Will Conquer All" (Phillinganes, Richie, Cynthia Weil)   5:43 ;
"Tonight Will Be Alright" (Richie)   5:10;
"Say You, Say Me" (Richie)   4:03 ;
"Night Train (Smooth Alligator)" (Walter Afanasieff, Jeffrey Cohen, Preston Glass, Narada Michael Walden)   4:58;

 Reedici de 2003 .
El 2003 va sortir una edici especial que incloa quatre temes ms.I

"Dancing on the Ceiling" (Mike Frenchik, Richie, Carlos Rios)   4:35 ;
"Se La" (Greg Phillinganes, Richie)   5:51;
"Ballerina Girl" (Richie)   3:38;
"Don't Stop" (John Barnes, Richie)   8:07 ;
"Deep River Woman" (Richie)   4:39  ;
"Love Will Conquer All" (Phillinganges, Richie, Cynthia Weil)   5:43 ;
"Tonight Will Be Alright" (Richie)   5:10;
"Say You Say Me" (Richie)   4:03 ;
"Night Train (Smooth Alligator)" (Walter Afanasieff, Jeffrey Cohen, Preston Glass, Narada Michael Walden)   4:58;
"Dancing on the Ceiling"   7:10;
"Se La"   8:12;
"Don't Stop"   9:40;
"Love Will Conquer All"   7:10;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232018" title="Say You, Say Me" nonfiltered="4559" processed="4551" dbindex="89633">
Say You, Say Me s una can de Lionel Richie. Va arribar al nmero 1 de la llista Billboard el 21 de desembre de 1985. Va aparixer en el film White Nights interpretada per Mikhail Baryshnikov i Gregory Hines. Amb tot, el tema no es podia trobar al disc de la banda sonora de l'lbum. La productora Motown Records no volia que aparegus en com a single desprs de l'lbum  Can't Slow Down i es va haver d'esperar a que aparegus el seu tercer disc, de 1986, Dancing on the Ceiling.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232019" title="Marobod" nonfiltered="4560" processed="4552" dbindex="89634">
Marobod o Marbod (Marobodus, alguna vegada Marabodus, vers 18 aC- 35 dC) fou rei dels marcomans (Maerk men = homes de la frontera o homes de la maresma), sueu de naixement.

Va nixer el 18 aC en una famlia noble, va ser enviat de jove a Roma com hostatge, i August li va fer donar una educaci liberal. A comenaments de l'era cristiana va tornar al seu pas i al front d'una de les branques dels sueus aviat va sotmetre als bois, una raa celta que habitava Bohmia i part de Baviera i va estendre progressivament els lmits dels seus dominis al nord del Danubi; al sud del riu va sotmetre a les tribus de Pannnia i Nrica. La seva capital era Boviasmum on va concentrar un exrcit de 70000 homes i 4000 cavallers, als que va disciplinar a la manera romana. 

L'any 7 August va comenar a tmer el poder que estava agafant; Marabod donava asil als descontents romans i els seus ambaixadors es dirigien a August com un igual i no com un superior. Amb alguna esxcusa es va decidir la guerra que fou encarregada a Tiberi. Aquest va creuar el Danubi a Carnutum, prop de la ciutat de Presburg (moderna Bratislava) a Eslovquia, a l'est del dominis marcomans. Gneu Senti Saturn fou enviat amb un contingent contra els cats (Chatti) i desprs, altre cop reunit a Tiberi, van avanar cap a Boviasmun. Una revolta a les provncies romanes al sud del Danubi, va salvar a Marabod, que va romandre neutral durant la guerra a Dalmcia i Pannnia.
 
El 9  no es va aprofitar del desastre de Var i va enviar el seu condol a August i va enviar el cap del general, comprat als que l'havien matat, perqu fos enterrat a Roma. El 17 els pobles sotmesos a Marabod van comenar a queixar-se del despotisme del seu rei. Els queruscs sota Armini van seguir un cam propi; clans dels smnons, longobards i sueus es van revoltar. Ingimer, oncle de Armini, va oscillar entre l'aliana amb els marcomans i amb el seu nebot. Derrotat Marabod, va demanar ajut de Roma. 

Catualda, un cap dels germans gotons, probablement els gots (poble germnic) enviat a l'exili per Marabod, va iniciar la invasi del regne marcom per Bohmia i Marabod va suplicar ajut a Tiberi que noms li va garantir refugi a Itlia i llibertat de retornar quan volgus. Marbod va haver de exiliar-se a Itlia, a Ravenna, on va romandre els darrers 17 anys de la seva vida.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232024" title="Delicate Sound of Thunder" nonfiltered="4561" processed="4553" dbindex="89635">
Delicate Sound Of Thunder, s un lbum doble i en directe de Pink Floyd. Va aparixer el 1988 i fou enregistrat durant la gira mundial de promoci de l'lbum A Momentary Lapse of Reason. Fou el primer disc que va anar a l'espai ja que els cosmonautes de l'estaci espacial MIR se'l van endur amb ells. 

El primer dels discos t, sobretot, temes de A Momentary Lapse of Reason, mentre que el segon agrupa ttols antics del grup. A ms hi havia una versi en VHS, que mai ha estat remasteritzada en DVD ja que el grup prefereix el directe P*U*L*S*E.

Llista de temes.

Disc1.

"Shine On You Crazy Diamond" (David Gilmour/Rick Wright/Roger Waters)   11:54;
 De Wish You Were Here;
"Learning to Fly" (David Gilmour/Anthony Moore/Bob Ezrin/Jon Carin)   5:27;
 De A Momentary Lapse of Reason;
"Yet Another Movie" (David Gilmour/Patrick Leonard)   6:21;
 De A Momentary Lapse of Reason;
"Round and Around" (David Gilmour)   0:33;
 De A Momentary Lapse of Reason;
"Sorrow" (David Gilmour)   9:28;
 De A Momentary Lapse of Reason;
"The Dogs of War" (David Gilmour/Anthony Moore)   7:19;
 De A Momentary Lapse of Reason;
"On the Turning Away" (David Gilmour/Anthony Moore)   7:57;
 De A Momentary Lapse of Reason;

Disc 2.

"One of These Days" (David Gilmour/Rick Wright/Nick Mason/Roger Waters)   6:16;
 De Meddle;
"Time" (David Gilmour/Rick Wright/Nick Mason/Roger Waters)   5:16;
 De The Dark Side of the Moon;
"Wish You Were Here" (David Gilmour/Roger Waters)   4:49;
 De Wish You Were Here;
"Us and Them" (Rick Wright/Roger Waters)   7:22;
 De Dark Side of the Moon;
"Money" (Roger Waters)   9:52;
 De The Dark Side of the Moon;
"Another Brick In The Wall (part II)" (Roger Waters)   5:29;
 De The Wall;
"Comfortably Numb" (David Gilmour/Roger Waters)   8:56;
 De The Wall;
"Run Like Hell" (David Gilmour/Roger Waters)   7:12;
 De The Wall;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232025" title="Mars (desambiguaci)" nonfiltered="4562" processed="4554" dbindex="89636">

Etnografia:
Mars, fou una poble d'Itlia central que vivia a l'entorn del Llac Fucinus.

Onomstica:

Domici Mars poeta rom del segle I aC;

Octavi Mars, llegat de Dolabella el 43 aC ;

Vibi Mars, governador de Sria i probablement d'frica;

Mitologia:
Mars o Mart (mitologia), du de la guerra;

Gastronimia:
Mars (Cervesa), cervesa de fermentaci espontnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232026" title="Domici Mars" nonfiltered="4563" processed="4555" dbindex="89637">
Domici Mars (Domitius Marsus) fou un poeta rom que va viure en  temps d'August al segle I aC. Pel seu cognom es dedueix que era d'origen mars (un poble itali) que hauria estat adoptat per algun membre de la gens Domcia. Era viu encara al 18 aC, per potser l'any 9 dC ja era mort o va morir poc desprs. 

Va escriure diversos poemes de tota mena, els ms destacats dels quals foren els epigrames generalment ertics.  Tamb va escriure unes elegies ertiques anomenades Melaenis, i una collecci de faules, com a treballs destacats. Marc Valeri Marcial l'esmenta amb admiraci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232027" title="Octavi Mars" nonfiltered="4564" processed="4556" dbindex="89638">
Octavi Mars (Octavius Marsus) fou un dels llegats de Dolabella a Sria el 43 aC que tenia el comandament d'una legi de les encarregades a aquest.  Cicer l'esmenta com "sceleratus homo atque egens". 

Era a Laodicea quan aquesta ciutat fou entregada al cap republic Gai Cassi Long, i llavors va seguir l'exemple del seu general i es va sucidar. Di Cassi l'esmenta com Octavi Marc o Marc Octavi, segurament per error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232028" title="Vibi Mars" nonfiltered="4565" processed="4557" dbindex="89639">
Vibi Mars (Vibius Marsus) fou un magistrat rom. Fou candidat (19) al govern de Sria que finalment fou donat a Gneu Senti Saturn (any 21). Apareix altre cop als debats del senat a l'any 26.

Just abans de la mort de Tiberi el 37 fou acusat de ser un dels cmplices d'Albucilla. Apareix el 42 com a governador de Sria crrec que va exercir un dos anys fins que el va substituir Gai Cassi Long. 

Es coneixen unes monedes d'un procnsol de nom Gai Vibi Mars i probablement fou procnsol a l'frica en una data desconeguda entre l'any 20 i el 35.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232030" title="Arzachena" nonfiltered="4566" processed="4558" dbindex="89640">

Arzachena (en gallurs Alzachna i en sard Altzaghna) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Olbia-Tempio. L'any 2007 tenia 12.241 habitants.

Arzachena s la capital administrativa de l'rea turstica de la Costa Esmeralda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232031" title="Bosa" nonfiltered="4567" processed="4559" dbindex="89641">

Bosa s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Oristany. L'any 2004 tenia 7.972 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232032" title="Cabras" nonfiltered="4568" processed="4560" dbindex="89642">

Cabras s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Oristany. L'any 2004 tenia 8.889 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232033" title="Carloforte" nonfiltered="4569" processed="4561" dbindex="89643">


Carloforte, tamb conegut en lgur tabarqu com a U Pize (literalment, "El Pas") s un municipi itali, situat a l'illa de Sardenya, concretament a la provncia de Carbonia-Iglesias. A l'illa de Sant Pietro, que s prou gran per a ser ocupada d'un sol municipi, es troba l'nic nucli urb, i s a 10 kms. de la costa sarda. L'any 2004 tenia 6.488 habitants.

Carloforte s una illa lingstica de la llengua lgur i es pot considerar un "poble de l'antiga Gnova", ja que l'illa de San Pietro, de poca distncia de la costa sudoest de Sardenya va ser colonitzada a l'any 1739 per persones provinents de la localitat tunesina de Tabarca els avantpassats dels quals, al seu torn, venien anys enrere del poble genovs de Pegli i envoltants.

L'nic nucli habitat de l'illa, Carloforte, va ser un projecte de l'arquitecte piamonts Augusto de la Valle. Hui dia els habitants de la ciutat, els carlofortini, encara romanen intacte el dialecte dels seus avantpassats lgurs que visqueren a Tabarka, i el diuen tabarkin. De fet, si b es consideren com a ciutadans carlofortini ("carlofortins", tamb es consideren una tnia diferenciada, i es defineixen com a tabarkini ("tabarquins").

La principal font d'ingressos de la localitat v de la pesca, el turisme i remeses de marins mercants d'arreu del mn que atraquen a Carloforte. Hi ha un servei de ferry cada hora que conecta el poble amb la costa de Sardenya amb Portovesme, aix com a amb Calasetta, un port pesquer a l'illa de Sant'Antioco.

 Histria .


L'origen ms antic del poble, i de l'illa de San Pietro, podria remuntar-se a la Croada dels nens de 1212. La data de fundaci d'una de les esglsies (Chiesa dei Novelli Innocenti) seria de principis del segle XIV, i va ser alat suposadament en honor de centenars d'infants croats que han desaparegut en l'afonament d'una gallera tot just davant de les costes de l'illa, en el seu cam cap a l'frica del Nord. En qualsevol cas, l'evidncia histrica d'aquest esdeveniment s discutida entre els historiadors.

Els primers habitants de l'actual ciutat vingueren des de l'illa tunesina de Tabarka. Al seu torn, els avantpassats dels habitants d'aquesta illa vingueren a l'any 1542 des de Pegli, aix com de diverses viles de la costa ligur. Encapalats per la famlia genovesa dels Lomellini, hi arribaren per a dedicar-se a la pesca, distribuci i comer de coral fins a l'any 1738; per aquest motiu a Carloforte es diuen a si mateixos com a "tabarquins".

A l'any 1738 una part dels tabarquins, encapalats per Agostino Tagliafico, aceptaren la proposta del rei Carles Manuel III de Sardenya de colonitzar l'illa de Sant Jordi, en despoblada; darrerament a Tabarka els corals s'havien esgotat fora, de manera que la concessi dels Lomellini era cada vegada menys rendible, i hi havien cada vegada ms conflictes amb els musulmans.

En honor del rei sard al territori se'l batej Carloforte. Desprs d'una primera poca complicada, per ser una rea prou unsalubre, i per malalties, en breu la colnia aconsegu millorar les seues condiciones i hi prosperaren, sobretot amb l'arribada de ms colons provinents de Tabarka, i d'un altre grup provinent de Ligria. Una zona mplia va ser aprofitada per a convertir-la en salines.

A l'any 1798 va tenir lloc a Carloforte una incursi pirata: 900 tabarquins de Carloforte van ser capturats i venuts com a esclaus a Tunsia durant cinc anys, si b van ser rescatats a poc a poc. No obstant aix, la persecucci pirata hi continu al llarg d'alguns anys, fins que el fenmen va ser reprimit a tot el Mediterrani. Com a testimoni de les incursions berbers, encara hi romanen restes de mur de defensa a l'illa, de dotacions fortificades, i diferents torres d'avistament.

Curiosament, Alacant i Carloforte comparteixen histria, no sols perqu tamb a l'Alacant es van fer a la seua planura murs de defenses, torres i emplaaments fortificats per a defensar-se dels pirates berbers, sin perqu una petita part de la poblaci de Tabarka va poblar l'Illa Plana, rebatejant-la com a Nova Tabarca. No obstant aix, els tabarquins es van integrar completament en la cultura i llengua valencianes, relacionant-se amb alacantins i illicitans, tot i mantenint els seus cognoms originals. En l'actualitat, els ajuntaments de les ciutats sarda i valenciana han acordat agermanar-se.

El 10 de novembre de 2004 es reconeix a Carloforte com a comune onorario de la Provncia de Gnova en virtud del llegats histrics, econmics i culturals amb la capital lgur i, en particular, amb Pegli. A l'any 2006 aquest reconeixement s'estengu a les viles venes de Calasetta, fundada pels tabarquins de Carloforte a l'illa vena de Sant'Antiocco, on hi resideixen una poblaci d'orgen anlog.

Una altra resta de poblaci d'origen tabarqu es troba dispersa arreu del mn, principalment a Gnova i la seua costa lgur, a Gibilterra. A Buenos Aires tamb hi s una part important al districte de Boca.

 Llengua i cultura .


El dialecte tabarqu, amb pretensi d'utilitzar-lo en llengua escrita, s'origina directament del lgur al segle XVI, i en part ha tingut una evoluci parallela amb les llengues lgur i genovesa, pel manteniment dels contactes amb la terra d'origen, al llarg de la permanncia en Tunsia, aix com per la colonitzaci de l'illa de San Pietro, pel trnsit de persones i de comer.

De fet, al port de Carloforte, per la seua possici estratgica, ha tingut a les primeries del segle XX una importncia prou remarcable com a centre de navegaci i de trnsit martim de cabotatge. La llengua conserva com a dispsit lingstic alguns sustantius i formes gramaticals prpies que es troben en dess al lgur genovs. No obstant aix, altrament, al llarg del darrer segle el lgur genovs ha evolucionat amb gallicismes.

Com a exemples de trets propis, la prdua de terms dialectals que no s'empren a l'frica, com ara "gel", la "neu" i els "glaons", que s existeix per a qualsevol itali; sn tamb evidents l'adquiriment de paraules de menjar o de verdures tunesines en la gastronomia prpia tabarquina. Tamb d'altres conceptes de la cultura prpia, com ara el cashc, un derivat del cuscs tunes, un plat popular de smola de dacsa, o b la facussa (del tunes faguss), un postre particularment dol.

L'accent del tabarqu tpic s sobretot semblant al lgur parlat a Pegli i del ponent lgur, per tant v del genovs pur. Com a influncia lingstica externa, s d'assenyalar alguns sustantius d'origen sard, rab, tosc, per ordre de riquesa aportada. La llengua tabarquina a Itlia es troba entre aquelles que sovint s'utilitza a la poblaci competent.

Enllaos externs.
 Carloforte fotos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232034" title="Castelsardo" nonfiltered="4570" processed="4562" dbindex="89644">

Castelsardo (en sassers Caltheddu Saldhu, i en sard Casteddu Sardu) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2006 tenia 5.679 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232035" title="Decimomannu" nonfiltered="4571" processed="4563" dbindex="89645">

Decimomannu s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 7.042 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232036" title="Dolianova" nonfiltered="4572" processed="4564" dbindex="89646">

Dolianova (en sard Pattilla) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 8.223 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232037" title="Domusnovas" nonfiltered="4573" processed="4565" dbindex="89647">

Domusnovas s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2006 tenia 6.504 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232038" title="Dorgali" nonfiltered="4574" processed="4566" dbindex="89648">

Dorgali (sard Durgli ) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2004 tenia 8.290 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232039" title="Elmas" nonfiltered="4575" processed="4567" dbindex="89649">

Elmas s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 8.475 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232040" title="Gonnesa" nonfiltered="4576" processed="4568" dbindex="89650">

Gonnesa s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia Carbonia-Iglesias. L'any 2004 tenia 5.184 habitants.
Enllaos externs.

 fotos de Gonnesa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232041" title="Gonnosfanadiga" nonfiltered="4577" processed="4569" dbindex="89651">

Gonnosfanadiga s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2006 tenia 6.993 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232042" title="Guspini" nonfiltered="4578" processed="4570" dbindex="89652">

Guspini s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2004 tenia 12.560 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232043" title="Ittiri" nonfiltered="4579" processed="4571" dbindex="89653">

Ittiri s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2004 tenia 8.976 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232044" title="La Maddalena" nonfiltered="4580" processed="4572" dbindex="89654">

La Maddalena (en gallurs A Madalena) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Olbia-Tempio. L'any 2006 tenia 11.418 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232045" title="Lanusei" nonfiltered="4581" processed="4573" dbindex="89655">

Lanusei (en sard Lanus) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Ogliastra. L'any 2006 tenia 5.728 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232046" title="Macomer" nonfiltered="4582" processed="4574" dbindex="89656">

Macomer (en sard Macumre) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2006 tenia 10.833 habitants.

El 1478 s'hi va lluitar la batalla de Macomer, en la que la victria catalana contra els sards encapalats per Lleonard II d'Alag i Arborea va posar fi a la independncia de l'illa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232047" title="Maracalagonis" nonfiltered="4583" processed="4575" dbindex="89657">

Maracalagonis s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 6.961 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232049" title="Villalpardo" nonfiltered="4584" processed="4576" dbindex="89658">

Villalpardo s un municipi de la provncia de Conca. Compta amb una poblaci, segons el cens de 2005, de 1191 habitants. Limita amb els municipios d'Iniesta, Graja de Iniesta, Minglanilla i Villarta.  

Poblaci.


Enllaos externs.
Pgina del municipi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232058" title="Mrsies (desambiguaci)" nonfiltered="4585" processed="4577" dbindex="89659">

Mitologia:
Mrsies, stir que va nixer a Celea (Frgia), expert tocant l'aulos.
Onomstica:
Mrsies d'Alexandria, general dels alexandrins ;
Mrsies de Pella, escriptor grec ;
Mrsies de Filips, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232059" title="Marrubiu" nonfiltered="4586" processed="4578" dbindex="89660">

Marrubiu s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Oristany. L'any 2004 tenia 5.034 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232060" title="Oliena" nonfiltered="4587" processed="4579" dbindex="89661">

Oliena (sard Ulana) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2004 tenia 7.689 habitants.

 Personatges illustres .
 Gianfranco Zola, futbolista;
 Mario Melis, poltic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232061" title="Mrsies d'Alexandria" nonfiltered="4588" processed="4580" dbindex="89662">
Mrsies (Marsyas, ) fou el general dels alexandrins quan es van revoltar contra Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc. Fou fet presoner per Hegloc  comandant de les forces reials, i portat davant el rei, que tot i la seva importncia no el va fer executar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232062" title="Mrsies de Pella" nonfiltered="4589" processed="4581" dbindex="89663">
Mrsies de Pella (Marsyas, ) fou un escriptor grec nadiu de Pella (Macednia), contemporani d'Alexandre el Gran i Suides diu que es va educar amb el conqueridor i que era germ d'Antgon el borni (segurament germanastre per part de mare). Demetri Poliorcetes el va nomenar comandant d'una divisi de la seva flota en la gran batalla naval de Salamina de Xipre el 306 aC. 

La seva obra principal es una historia del Regne de Macednia en deu llibres, fins al temps d'Alexandre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232063" title="Secci d'atletisme del RCD Espanyol" nonfiltered="4590" processed="4582" dbindex="89664">
Secci d'atletisme del RCD Espanyol.

 Histria .
La secci d'atletisme del RCD Espanyol es va fundar l'any 1918 i des dels seus inicis ha estat la secci del club que ms ttols i xits ha donat a l'entitat, essent un referent per a l'atletisme catal.

Als anys 20 destacaren a l'entitat atletes com Manuel Cuti, Diodor Pons, Joaquim Miquel, Pere Arbul, Salvador Tapias i Miquel Moreno. En la prova de marxa atltica l'entitat fou pionera amb homes com Llus Melndez i Albert Charlot, vencedors dels primers campionats d'Espanya de marxa a les distncies de 5 i 50 quilmetres respectivament.

Als anys 30 trobem atletes com ngel Mur i Jos Reliegos. Els anys 40 i 50 sn dels de ms xit de l'entitat, destacant a les proves de fons. Atletes com Gregorio Rojo i Constantino Miranda van participar als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 i guanyaren moltes ocasions els campionats d'Espanya individuals de fons i de cross. Aquests anys tamb destacaren Maria Victor o Ricardo Yebra.

A partir del 1950 destac un atleta per damunt de tots, Toms Barris, qui va arribar a guanyar 16 ttols de campi d'Espanya de diverses distncies de mig fons i fons i obtingu 34 records d'Espanya, esdevenint el primer atleta professional del pas en marxar a entrenar a Finlndia a les ordres del tcnic Olli Virho.

Entre els finals dels 50 i els 60 trobem a Josep Coll, Antonio Amors, Josep Molins i Francisco Aritmendi, els darrers grans campions de la secci. Aquesta entr en crisi degut al alt cost de manteniment i a la conseqent prdua de llicncies i el 1972 desaparegu.

Cal destacar, que durant els anys 50, la tradicional rivalitat futbolstica entre Bara i Espanyol es trasllad al mn de l'atletisme, tant a les pistes, com al cros, per sobretot al carrer, amb celebres duels entre ambds clubs a la prestigiosa cursa Jean Bouin. L'inici del professionalisme a l'esport provoc qu els principals atletes canviessin sovint de samarreta atrets per les ofertes de feina dels dirigents barcelonistes i espanyolistes.

Actualment hi ha un moviment intern d'una part del socis que han creat una plataforma anomenada Pro-seccions que vol que el RCD Espanyol torni a recuperar les seccions ms emblematiques que ha tingut a la seva histria. Dintre d'aquest moviment s'ha fet  un club d'atletisme anomenat Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions que vol fer veure que l'atletisme es una secci que pot tenir un baix cost, que pot tornar a guanyar ttols i ha de tenir un lloc al club.

 Palmars .
 Individuals .
Llista dels atletes campions d'Espanya del club


100 m llisos masculins
1946 Emili Vidri 11 9;
1948 Francisco Snchez 11 1;
1963 Francesc Font 10 9;

200 m llisos femenins
1947 Maria Victor 31 5;

400 m llisos
1925 Mxim Garca 55 ;
1928 Joaquim Miquel 52 8;
1948 Joan Victor 52 4;

800 m llisos
1926 Joaquim Miquel  2 06  0;
1928 Joaquim Miquel  2 07 8;
1930 Manuel Vives 1 59 8;
1948 Manuel Macas 1 58  9;
1949 Manuel Macas 1 57 1;
1950 Manuel Macas 1 58 5;
1951 Toms Barris 1 57 2;
1952 Toms Barris 1 58 0;
1955 Toms Barris 1 53 8;
1956 Toms Barris 1 53 8;
1958 Toms Barris 1,51 7;

1500 m llisos
1941 Josep Fonser 4 08 0;
1942 Gregorio Rojo 4 10  6;
1943 Gregorio Rojo 4 11  4;
1945 Gregorio Rojo 4 12  2;
1951 Ricardo Yebra 4  05 0;
1952 Toms Barris 4 09 4;
1954 Toms Barris 4 03 2;
1955 Toms Barris 3 54 2;
1956 Toms Barris 3 53 6;
1970 Jos A. Martnez Bayo 3 53 2;

5000 m llisos
1920 Diodor Pons 17 20  0;
1926 Salvador Tapias 15 42 2;
1930 Mart Serra 16  31  0;
1932 Antoni Grcia 16 21 4;
1943 Gregorio Rojo 16 25 4;
1944 Gregorio Rojo 15 42 8;
1945 Gregorio Rojo 15 49 8;
1947 Constantino Miranda 15 10 0;
1950 Ricardo Yebra 15 34 0;
1951 Josep Coll 14 53 4;
1952 Ricardo Yebra 15 25 2;
1953 Ricardo Yebra 15 35  8;
1955 Antonio Amors 14 48 8;
1956 Antonio Amors 14 48 2;
1965 Jess Fernandez 14 47 2;

10.000 m llisos
1925 Pere Arbul 34 02 2;
1930 Mart Serra 34 23 0;
1944 Francesc Cam 33 51 4;
1945 Constantino Miranda 33 37 0;
1947 Ricardo Yebra 33 06 2;
1948 Constantino Miranda 31 51 6;
1950 Josep Coll 31 03 8;
1952 Josep Coll 31 34 0;
1953 Josep Coll 31 59 6;
1956 Antonio Amors 30 55 2;
1957 Antonio Amors 30 41 4;
1961 Miguel Vidal 31 58 8;

110 m tanques
1948 Josep Jordi Parellada 16 6;
1949 Josep Jordi Parellada 16 3;

400 m tanques
1963 Josep Girbau 54 4;
1968 Enrique Tristn 55 7;
1969 Enrique Tristn 56 5;

3000 m obstacles
1930 Vicente Folch 10 30 2;
1931 ngel Mur 10 15 2;
1932 ngel Mur 10 20 2;
1940 Joan Aymerich 10 26 0;
1944 Constantino Miranda 9 50 6;
1945 Constantino Miranda 9 46 0;
1947 Constantino Miranda 9 45 0;
1948 Constantino Miranda 9 36 2;
1950 Constantino Miranda 9 28 8;
1955 Jos Quesada 10 10 2;
1958 Miguel Vidal 9 46 6;
1965 Jess Fernndez 9 26 4;
1966 Jess Fernndez 9 28 2;



Salt d'alada
1943 Samuel Franquet 1,75 m;
1944 Samuel Franquet 1,73 m.
1947 Josep Jordi Parellada 1,70 m.
1948 Josep Jordi Parellada 1,72 m.
1965 Francisco Nez 1,78 m.
1968 Joan Armengol 1,79 m.
1969 Jess Lpez Maoso 1,95 m.

Salt amb perxa
1944 Fernando Sagnier 3,25 m.
1945 Joan Esteve 3,16 m.

Salt de llargada
1928 Ramon Mongrell 6,04m.

Triple Salt
1944 Josep Planas 13,13 m.
1945 Josep Planas 13,02 m.
1949 Josep Jordi Parellada 14,08 m.

Llenament de pes
1929 Willy Stoessel 11,26 m.
1943 Juan Ramn Gimeno 11,88 m.
1944 Juan Ramn Gimeno 11,88 m.

Llenament de disc
1929 Willy Stoessel 36,62 m.
1944 Bonaventura Pujol 34,40 m.
1948 Ernest Pons 35,89 m.

Llenament de javelot
1946 Jos Cordoba 46,74 m.
1949 Jos Cordoba 44,99 m.
1968 Josep Maria Sanza 55,98 m.
1970 Josep Maria Sanza 60,10 m.

Llenament de martell
1968 Antoni Fibla 58,46 m.
1969 Antoni Fibla 57,92 m.

Marxa atltica
1918 Llus Melndez 15 51 1 (3km);
1920 Llus Melndez 26 07 6 (5km);
1922 Albert Charlot 50 Km marcha.

Cross individual mascul
1922 Joaquim Miquel;
1925 Joaquim Miquel;
1928 Salvador Tapias;
1929 Miquel Moreno;
1930 Jos Reliegos;
1932 ngel Mur;
1942 Gregorio Rojo;
1944 Gregorio Rojo;
1945 Constantino Miranda ;
1946 Constantino Miranda ;
1947 Constantino Miranda ;
1948 Josep Coll;
1950 Josep Coll;
1955 Antonio Amors ;
1957 Antonio Amors ;
1958 Antonio Amors ;
1959 Toms Barris;
1965 Jess Fernndez;
1967 Francisco Arizmendi;

Cross individual femen
1947 Maria Vctor;
1948 Maria Vctor;
1949 Maria Vctor;


 Equips .
 Campionat d'Espanya de relleus 4 x 100 m llisos (2): 1948 (J.Parellada-V.Torres-A.Murga-F.Snchez) 45 8, 1963 (J.Lpez-R.Porta-V.Febrer-F.Font) 43 6;
 Campionat d'Espanya de relleus 4 x 400 m llisos (1): 1925 (J.Baides- A.Solanes- J.Barber-M.Garca);
 Campi per equips de la Cursa Jean Bouin: 1921,  1922, 1923, 1924, 1927, 1929, 1941, 1943, 1945, 1946, 1948, 1949, 1951, 1952, 1953, 1954, 1957, 1966;

 Bibliografia .
Cent anys d'Histria del RCD Espanyol de Barcelona. Segura Palomares, Joan. Barcelona: Fundaci Privada del RCD Espanyol (2000);
 El Atletismo Olmpico Espaol. Amberes 1920/Barcelona 1992. Editat per RFEA ISBN 84-604-3552-0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232064" title="Orosei" nonfiltered="4591" processed="4583" dbindex="89665">

Orosei (sard Orosi) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2006 tenia 6.206 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232065" title="Ossi" nonfiltered="4592" processed="4584" dbindex="89666">

Ossi s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2004 tenia 5.775 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232066" title="Ozieri" nonfiltered="4593" processed="4585" dbindex="89667">

Ozieri (en sard Othieri) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2004 tenia 11.257 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232067" title="Portoscuso" nonfiltered="4594" processed="4586" dbindex="89668">

Portoscuso s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2004 tenia 5.361 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232068" title="Mrsies de Filips" nonfiltered="4595" processed="4587" dbindex="89669">
Mrsies de Filips (Marsyas, ) fou un escriptor grec conegut generalment com el Jove, sovint confs amb Mrsies de Pella. No se sap quan va viure per fou desprs d'Alexandre el Gran. Els primers que l'esmenten sn Plini el Vell i Ateneu. 

Obres seves foren:
;
            ;
       ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232069" title="Pula (Sardenya)" nonfiltered="4596" processed="4588" dbindex="89670">

Pula s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2005 tenia 6.959 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232070" title="Quartucciu" nonfiltered="4597" processed="4589" dbindex="89671">

Quartucciu s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 11.418 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232071" title="Samassi" nonfiltered="4598" processed="4590" dbindex="89672">

Samassi s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2004 tenia 5.332 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232072" title="San Gavino Monreale" nonfiltered="4599" processed="4591" dbindex="89673">

San Gavino Monreale s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2004 tenia 9.257 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232073" title="San Giovanni Suergiu" nonfiltered="4600" processed="4592" dbindex="89674">

San Giovanni Suergiu s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2004 tenia 6.075 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232074" title="San Sperate" nonfiltered="4601" processed="4593" dbindex="89675">

San Sperate s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 6.982 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232075" title="Sanluri" nonfiltered="4602" processed="4594" dbindex="89676">

Sanluri (en sard Seddori) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2006 tenia 8.566 habitants.

La batalla de Sanluri tingu lloc el 30 de juny de 1409, entre l'exrcit de la Corona d'Arag i l'exrcit sard del jutjat d'Arborea.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232076" title="Sant'Antioco" nonfiltered="4603" processed="4595" dbindex="89677">

Sant'Antioco s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Carbonia-Iglesias. L'any 2006 tenia 11.782 habitants.

Est format per l'illa homnima, al sud-oest de Sardenya, que amb els seus 109 km s la quarta illa ms gran d'Itlia, desprs de Siclia, Sardenya i Elba.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232077" title="Sarroch" nonfiltered="4604" processed="4596" dbindex="89678">

Sarroch s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 5.277 habitants.
Segons l'enciclopdia en lnia "Answers.com", el seu nom podra tenir orgens catalans "Sa Roca" o ""S'arroch" (nom tamb de la ciutat en Sard).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232078" title="Sennori" nonfiltered="4605" processed="4597" dbindex="89679">

Sennori (en sard Sennaru) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2004 tenia 7.298 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232079" title="Serramanna" nonfiltered="4606" processed="4598" dbindex="89680">

Serramanna s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2004 tenia 9.443 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232080" title="Serrenti" nonfiltered="4607" processed="4599" dbindex="89681">

Serrenti s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2004 tenia 5.125 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232081" title="Sestu" nonfiltered="4608" processed="4600" dbindex="89682">

Sestu s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2006 tenia 18.237 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232082" title="Settimo San Pietro" nonfiltered="4609" processed="4601" dbindex="89683">

Settimo San Pietro s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2001 tenia 5.949 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232083" title="Siniscola" nonfiltered="4610" processed="4602" dbindex="89684">

Siniscola (en sard Thiniscle) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2004 tenia 10.900 habitants.

 Personatges illustres .
 Kenze Neke, grup de rock tnic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232084" title="Sinnai" nonfiltered="4611" processed="4603" dbindex="89685">

Sinnai (en sard Snnia) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2005 tenia 16.068 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232085" title="Sorso" nonfiltered="4612" processed="4604" dbindex="89686">

Sorso (en sassers Sssu) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2006 tenia 14.556 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232086" title="Terralba" nonfiltered="4613" processed="4605" dbindex="89687">

Terralba (en sard Tarraba) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Oristany. L'any 2006 tenia 10.332 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232088" title="Tortol" nonfiltered="4614" processed="4606" dbindex="89688">

Tortol s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de l'Ogliastra. L'any 2006 tenia 10.310 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232089" title="Uta" nonfiltered="4615" processed="4607" dbindex="89689">

Uta s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 6.915 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232090" title="Villacidro" nonfiltered="4616" processed="4608" dbindex="89690">

Villacidro (en sard Biddexidru o Biddexirdu) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2006 tenia 14.586 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232091" title="Villasor" nonfiltered="4617" processed="4609" dbindex="89691">

Villasor s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 7.022 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232094" title="Senyor Fosc" nonfiltered="4618" processed="4610" dbindex="89692">

El Senyor Fosc (o tamb conegut com a Senyor del Mal, en angls Dark Lord) s un nom freqentment usat en ficci per a referir-se a un poders malvat (dolent o antagonista) envoltat de seguidors, especialment quan es creu que pronunciar el seu autntic nom porta molt mala sort. Un Senyor Fosc s un malvat de gaireb omnipotncia en el seu regne que busca dominar la Terra, o altres planetes, o galxies senceres, o l'univers mateix, amb l'ajuda dels seus grans exrcits i seguidors devots.  No tenen cap mena de sentiments per cumplir els seus malvats objectius.

Sn grans dolents amb inmeses nsies de poder. Sempre busquen obtindre un poder molt ms gran del que ja tenen. Es aix com el seu regnat de terror augmenta terriblement i incomparablement. No els importa tindre que matar a gent innocent per tal de complir els seus designes, i no importa qui vulgui combatre l, l exterminar sens dubte sense pietat si fa falta. Per aquest i nic motiu tenen que ser destruts o mutiltas o morts, o sencillament desviats al b, pel terrible poder que posseeixen. La lluita d'un Senyor Fosc i un heroi es la pica lluita del b contra el mal,  una lluita llegndaria on noms pot haver-hi un vencedor que decidir el dest de tots. En molts casos es tracta d'ssers que originalment van pertnyer a les forces del b per van ser corromputs, usualment com resultat de certeses pel que fa a les forces del b i tamb a causa d'esdeveniments traumtics, sent aquests el punt de trenqui per al canvi de personalitat. 

 Caracterstiques .

Un Senyor Fosc s un malvat de maldat pura que no t humanitat i s incapa de sentir amor i respecte mutu cap a uns altres. No tenen conscincia i no poden sentir culpa o remordiment pels seus actes de maldat. Per a ser classificat com Senyor Fosc, un malvat ha de tenir almenys uneixo d'aquestes caracterstiques:

 Poders extraordinaris i sobrenaturals.
 Una fortalesa impenetrable. ;
 Un exrcit de seguidors devots.
 Un nom que pocs s'atreveixen a parlar en veu alta.
 Una sed de poder a expensa d'uns altres. ;

Freqentment els Senyors Foscs es neguen a enfrontar-se directament als herois. Diverses vegades sn dus foscs, dimonis o fetillers malignes que existeixen en altra dimensi o mantenen una fortalesa impenetrable, preferint treballar a travs dels seus nombrosos seguidors. Freqentment, com en el cas de Suron en la trilogia de El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien i Arawn de Chronicles of Prydain de Lloyd Alexander, el Senyor Fosc s ms una fora que una personalitat i ell i l'heroi mai tenen una presentaci formal. No obstant aix no sempre s el cas. Freqentment com en el cas de Warlock Lord i Malthazar l'heroi s'enfrontar al Senyor Fosc al climax de la histria i el derrotar. 

 Context religis i poltic .

En el context de les ordres religioses (a diferncia de la literatura d'entreteniment) es refereix normalment a Satan o altres entitats similars que ostenten el poder sobre criatures diabliques inferiors i busquen acabar amb la tranquillitat i la vida de la gent, de vegades trgicament, i sempre maliciosament. Molts dels clixs dels senyors foscs procedeixen dels estats totalitaris amb propaganda i ideologia feixistes. En un entorn modern, sn de vegades dictadors megalmans que els seus seguidors sn representats amb robes similars als uniformes de les tropes nazis, i l'arquitectura s amb freqncia de l'estil geomtric i modernista com al de l'antiga Uni Sovitica.

 Context fantstic .  

En les novelles fantstiques els Senyors Foscs s'han convertit en un clix desprs de l'xit de El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, on el Senyor Fosc s Suron. El cas de Sauron tamb va iniciar l'hbit que els personatges tinguin massa por de cridar al Senyor Fosc pel seu nom: els Gondorians de la Terra Mitjana tenen per norma no cridar mai a Sauron pel seu nom, perqu temen que aix li atregui, i sempre es refereixen a ell com l'enemic o l'enemic sense nom, fins i tot encara que saben que t un nom. En la prosecuela El Silmarillion es revela que Sauron s el segon Senyor Fosc, car era el lugartenent del primer Senyor Fosc, Morgoth, fins a la derrota d'aquest. Morgoth va dur el mal original al mn i va crear als orcs torturant i mutilant elfs. 

Seguint l'exemple de Sauron, en el gnere fantstic els Senyors Foscs sempre sn representats com criatures immensament poderoses i implacablement malvades amb una insaciable luxria pel poder, amb les quals no es pot raonar ni negociar. La pau noms pot ser restablida amb un destrucci definitiva. Els senyors foscs no s'enfronten directament als herois; amb freqncia sn dus o dimonis foscs, habiten en altres dimensions o tenen una fortalesa fosca i inaccessible. Solen confiar en una mplia i ombrvola xarxa de serfs, que amb freqncia t una estructura extremadament jerrquica.

 Origen .

 El personatge del Senyor Fosc probablement s'origina de la mitologia i la religi que contenen els seus propis Senyors Foscs, per exemple Iblis, Set, Ahriman i per descomptat, Satans. Satans va ser una de les principals inspiracions per Sauron i el seu mestre Morgoth del Silmarillion i molts Senyors Foscs des de llavors han estat ngels Caiguts. El primer Senyor Fosc de la histria va ser probablement Suron  i com a tal s considerat per posar els estndards del personatge del Senyor Fosc. s una poderosa entitat que va intentar conquistar el mn en el qual la histria pren lloc fa molts anys per va ser derrotat i la seva forma fsica va ser destruda. No obstant aix el seu esperit torna i busca recuperar la seva forma fsica i continuar la seva busqueda de dominaci mundial amb l'ajuda dels seus exrcits malignes. No obstant Sauron. com tots els Senyors Fosc de ficci, son derrotats, i aquest no va ser execpci. Aquest es el ltim moment de la seva vida; el combat contra el seu enemic final, l'Heroi, qui el matar. 

Darth Vader s tamb un important Senyor Fosc, considerat per molts com el Senyor Fosc amb l histria ms profunda i trgica, sent un dels Senyor Fosc ms importants de la cultura de la ficci; com a Anakin Skywalker caigu en la corrupci del poder i es convert en un Lord Sith,  equivalent a un Senyor Fosc. Al igual que Sauron, Darth Vader es temut per tots els essers que l envolten, tant a amics com a enemics, i s ha convertit en un malvat tir que terroritz milers de sistemes i planetes en la galxia fictcia de Star Wars. Al igual que Sauron, Darth Vader tamb pa perdre el seu cos original, i s ha convertit en un monstre cborg. Altre arquetpic Senyor Fosc s Lord Voldemort dels llibres dHarry Potter de J.K. Rowling. 

Com Sauron, Voldemort posseeix un nom que pocs s'atreveixen a dir en veu alta, un exrcit de seguidors devots i vasts poders foscs. Com Sauron i Darth Vader, la forma fsica de Voldemort va ser destruda i la trama dels llibres enfoca el seu recerca de recuperar-la, no obstant aix, Voldemort t xit i els llibres posteriors enfoquen als protagonistes principals en una recerca per a destruir-lo. A diferncia de Sauron, Voldemort freqentment apareix com personatge i t una personalitat molt forta. El hibris excessiu s una mica com en els Senyors Foscs ja que freqentment fan gestos extravagants o dramtics com una demostraci del seu poder i/o misericrdia, plaer davant el predicament de l'heroi i/o subestimar als seus oponents, duent a la seva caiguda. 

En el mn dels videojocs tamb s han creats importants Senyors Foscs, amb histries i passats molt profundes i trgiques. Ganon  i Sephiroth  serien dos dels exemples ms notables, per ser Senyots Foscs amb histries molt profundes. La histria de Ganon, per exemple, es bastant profunda. Va nixer e un poble pobre, en un desert marginat en els confins  del Regne d Hyrule. Var ser criat en la seva infncia per dues despietades bruixes, Twinrova, que el desviaren al Mal, i l hi ensenyaren poderosa i malvada mgia negra. Des de llavors, Ganondorf busca el poder illimitat i volgu un mn perfecte per viure-hi. Aix fou com ocasionar els seus terribles crims fins a la seva posterior i ltima mort pel legendari Link. No li importaria matar qui fos per complir els seus objectius, la recerca del poder com Du, lo que li var causar la desaparici total.

 Llista de Senyors Foscs .

 Vegeu tamb .

 Dolent (ficci).
 Maldat.
 Heroi. ;

 Enllaos externs .
Les 100 primeres coses que faria si alguna vegada em converteixo en Senyor Fosc: Una divertida recopilaci de los estereotips sobre el Senyor fosc (angls);

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232095" title="Corneli Marcial" nonfiltered="4619" processed="4611" dbindex="89693">
Corneli Marcial (Cornelius Martialis) fou un trib militar que fou acusat d'estar implicat en la conspiraci de Pis contra l'emperador Ner. Fou privat del seu crrec pels pretorians (any 66). Ms tard va servir a l'exrcit de Flavi Sab contra les forces de Vitelli, i va morir en l'incendi del Capitoli el 69 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232103" title="Escola de la Llotja" nonfiltered="4620" processed="4612" dbindex="89694">
 

Escola de la Llotja o simplement Llotja sn formes populars per a referir-se a l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artstics que s una escola d'art i disseny catalana. Situada a Barcelona amb diverses seus a la ciutat i a Esplugues de Llobregat. Va ser nomenat primer director el gravador valenci Pere Pascual Moles i Corones, orientant cap a l'academicisme propugnat pel pintor Anton Raphael Mengs.

 Origen .
Fou fundada el 1775 per la Junta de Comer de Barcelona amb el nom dEscuela gratuita de diseo amb la intenci que esdevingus un centre de formaci d'arts aplicades, en principi amb vistes a la modalitat d'estampaci per a la indstria txtil de la seda i el cot i la seva aplicaci a les "indianes", i que amb els anys ampli la seva docncia a les arts plstiques. La seva seu inicial estava a la Llotja de Barcelona, al Pla de Palau, d'ac el seu nom popular. Actualment es troba al carrer Ciutat de Balaguer, 17 de Barcelona, encara que tamb t centres a la plaa de la Vernica de Barcelona, al carrer Pare Manyanet al barri de Sant Andreu i a Esplugues de Llobregat.

S'ha de precisar que l'etapa entre els anys 1768 i 1787 va ser la d'una gran expansi de les fbriques d'estampaci de teixits... a la dcada de 1780 Barcelona tenia la concentraci ms gran d'Europa en l'activitat manufacturera de l'estampaci d'indianes.

Les classes eren totalment gratutes, facilitant als alumnes el material que necessitaven aix com van ser les beques de pensions donades per l'acadmia el que van permetre a molts d'ells el desplaament a Madrid i a altres ciutats europees com Roma i Pars, on principalment es dedicaven a la cpia dels grans mestres, prctica molt utilitzada a l'poca. L'ensenyament impartit va anar evolucionant cap a les Belles Arts i el 1778 va passar a anomenar-se Escola de Nobles Arts, el 1790 es va estendre amb filials a Olot, Palma de Mallorca , Trrega, Girona, Saragossa i Jaca. Es va organitzar una primera exposici a 1786 per donar a conixer els treballs realitzats pels alumnes que havien estat premiats, a l'exposici celebrada l'any segent es va permetre, desprs d'una sollicitud, que presentaran les seves obres persones alienes a l'escola.L'any 1817 hi fou inaugurada la secci d'Arquitectura.

El 1850 l'escola passa a dependre de l'Acadmia Provincial de Belles Arts amb el nou nom d'Escola Provincial de Belles Arts. Pau Mil i Fontanals, catedrtic de l'escola Llotja des de l'any 1851 i a instncies de l'Ateneu Catal (ms tard Ateneu Barcelons) va proposar la realitzaci d'un pla d'ensenyament artstic de les arts industrials, per millorar la qualitat del disseny, i harmonitzar la bellesa amb la utilitat. Va ser llavors quan es van incorporar les especialitats en arts industrials. El 1884 es crea la nova assignatura deTeoria i Histria de les Belles Arts Industrialsparallela a l'existent deTeoria i Histria de les Belles Arts.Des de 1858 a 1885 es va fer crrec de la direcci de l'Escola Llotja Claudio Lorenzale que juntament amb les teories de Pau Mil i les influncies que tenien ambds de Friedrich Overbeck, van ser decisives per a la introducci de l'idealisme purista i una inclinaci cap a una aptitud ms conservadora juntament amb mtodes pedaggics oposats als acadmics. Al curs 1888-89 les bosses d'estudis van recaure entre altres, a Evarist Roca en escenografia i mobiliari i el 1895-96 a Joan Busquets i Jan, ambds van evolucionar ms tard cap al modernisme.

 Segle XX i XXI .


La reforma general de l'any 1900 dels decrets per a l'ensenyament artstic oficial com Escola Superior d'Arts i Indstries i Belles Arts coincideix amb un moment crtic de l'escola A l'Escola de Barcelona, la van trobar els decrets de 1900 en una situaci crtica. Dotada de vint-i-quatre ctedres, algunes d'elles lliures, tenia deu vacants i mancava de recursos per a realitzar la renovaci del material i la reforma del local, que els moderns mtodes i la implantaci dels ensenyaments establertes per aquells decrets exigien.

Els noucentistas encapalats per Joaquim Folch i Torres, veien a la Llotja com una escola caduca i amb una educaci artstica corrent segons un article publicat a La Veu de Catalunya.La Diputaci va crear un Consell d'Investigaci Pedaggica el 1913, el conflicte va sorgir per la no acceptaci de l'Escola cap tipus d'intervenci ni reforma proposada pels noucentistas.

ngel Ferrant professor d'escultura de la Llotja, el 1920, havia estat un temps a Viena amb una beca per a l'estudi del sistema educatiu artstic austrac. Va presentar un pla d'estudis inspirat als de la Bauhaus, l'anomenat Pla Ferrant "una de les propostes ms rellevants sobre ensenyament artstic generades a Catalunya i a tota Espanya des de la perspectiva de la modernitat".Malgrat tenir una gran acceptaci per part dels alumnes, no es va dur a terme.
 
La seva configuraci actual s fruit de la separaci que el 1940 es produ a l'antiga escola de Llotja, que es bifurc entre l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artstics i l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, que amb els anys esdevindria Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Desde l'any 1981 l'escola passa a dependre de la Generalitat de Catalunya.

Segons Arnau Puig :... L'evoluci natural de la societat imposa, cclicament, un replantejament de tot el saber i de totes les tcniques. Una escola pensada des de la perspectiva del disseny -adequaci de la forma dels productes a les exigncies de la societat- ha de fomentar, a ms d'un domini dels procediments tcnics actuals, un major estmul de la creativitat, inherent i exigible a tota producci material per la constant i creixent demanda de la societat. 

 Activitat .
Per les seves aules han passat al llarg de la seva histria algunes de les figures ms representatives del mn de les arts i del disseny catal, com els pintors Pablo Picasso, Josep Guinovart, Modest Cuixart i Mari Fortuny; escultors com Dami Campeny o Agapit Vallmitjana i Abarca; arquitectes com Csar Martinell i Brunet i scar Tusquets i Guilln; fabricants i dissenyadors de mobles com Joan Busquets i Jan; dissenyadors industrials com Gabriel Teixid; dissenyadors grfics com Josep Artigues, i terics de l'art com Alexandre Cirici i Pellicer i Arnau Puig Grau, entre molts altres.

S'hi imparteixen coneixements relacionats amb tot el ventall de possibilitats de formaci que existeix en el camp de les Arts plstiques i del Disseny: Estudis Superiors de Disseny a les quatre especialitats i cicles formatius de grau mitj i superior de les famlies professionals d'Art i de Disseny. 

L'escola es caracteritza per la utilitzaci del carcter pluridisciplinar dels seus estudis, en els que hi t especial importncia la preparaci humanstica dels alumnes. Aix fa que la Histria de l'Art i la sociologia esdevinguin matries fonamentals per a la formaci dels futurs graduats.
 Estudis .
A partir de l'any 2001 s'ofereix ensenyament superior de diplomatura universitria en quatre modalitats de disseny:
Disseny grfic;
Disseny de productes;
Disseny d'interiors;
Disseny de moda;
Cicles formatius de grau superior d'arts plstiques:
Aparadorisme;
Proyjectes i direcci d'obres de decoraci;
Enquadernaci artstica;
Gravat i tcniques d'estampaci;
Estampacions i tintatges artstics;
Estilisme d'indumentria;
Joieria artstica;
Esmals artstics al foc sobre metall;
Arts aplicades al mur;
Cermica artstica;
Grfica publicitria;
Illustraci;
Modelisme i maquetisme;
Modelisme industrial;
Arts aplicades de l'escultura;
Cicles formatius de Grau Mitj d'arts plstiques:
Art final de disseny grfic;
Autoedici;
Fosa artstica i Galvanoplstia;
Forja artstica;
Talla artstica en fusta;
Daurat i policromia artstica;

Vegeu tamb.
Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
 Referncies .

 Bibliografia .
Manuel Ruiz Ortega, La escuela gratuita de diseo de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.
 Enllaos externs .
 Pgina de l'Escola de la Llotja;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232112" title="Revolta del comte d'Urgell" nonfiltered="4621" processed="4613" dbindex="89695">





La revolta del comte d'Urgell s l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera, el juny del 1413, fruit del desacord amb el resultat del Comproms de Casp, en qu Jaume es present com a candidat per a succeir al rei d'Arag Mart l'Hum, per la decissi final dels compromissaris no li fos favorable.

 Antecedents .
El rei d'Arag Mart l'Hum tenia una gran consideraci per Jaume II d'Urgell a qui nomen Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort el seu fill Mart el Jove, el rei -ara sense descendncia- el nomen procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condici d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Mart l'Hum, revoc el nomenament sota pressions del arquebisbe de Saragossa aix com de la famlia Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor. Aquest fet, provoc el Comproms de Casp, una reuni de representants d'Arag, Valncia i Catalunya per escollir-ne el successor.

El resultat install al tron al candidat Ferran d'Antequera en detriment de Jaume II d'Urgell. Tot i els drets preeminents d'en Jaume, aquest no havia sabut administrar les oportunitats poltiques que li havia facilitat el rei Mart. L'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa per part d'Anton de Luna li fa perdre el suport del bra eclesistic dominat per Benet XIII i Vicent Ferrer qui jugaria al suport del candidat castell. Com a noble, no va cultivar el favor de la noblesa i la burgesia barcelonina. Aquestes febleses i els suports i diners de Ferran acabaren decantant la balana en la conclusi del Comproms el 28 de juny de 1412.

 La preparaci .

Ferran d'Antequera i els seus consellers tingueren un tracte de favor amb Jaume II d'Urgell que es concret en concessions territorials i econmiques per a ell, la seva dona la infanta Isabel i la seva mare Margarida de Montferrat. Malgrat tot, la instigaci d'aquesta que li insistia "Fill, o rei o no res" i d'alguns consellers i nobles fidels, com Anton de Luna, l'animren a revoltar-se en maig de 1413 contra el rei amb el suport de mercenaris anglesos i gascons lluitaven en la Guerra dels Cent Anys, mentre s desenvolupaven a Barcelona les Corts de 1413, contant amb el suport de Toms de Clarncia, fill del rei d'Anglaterra, qui va oferir mil cavallers i tres mil arquers, a canvi del Regne de Siclia, que es garantiria amb el casament amb una de les germanes de Jaume d'Uregell.

Revoltar-se a l'interior del pas mentre a Barcelona hi havia reunits els notables de tot el principat presidits pel monarca va ser un greu error. Els diputats, espantats per les notcies d'una revolta al camp i sense cap ganes de tornar a una situaci d'incertesa poltica que ja havia durat dos anys, van crrer a fer pinya amb el que, malgrat tot, era el nou rei reconegut per tothom. Ferran, amb ms habilitat poltica, havia obtingut suport dels notables i les Corts abans d'iniciar la repressi armada. Aconsegueix tamb l'aval del Regne de Castella i el Regne de Frana.

 La revolta .
Anton de Luna i Jrica disposava del castell de Loarre des d'on cinc-cents cavallers i algunes companyies d'arquers mercenaris del genovs Basili de Gnova i el gasc Menaut de Favars atacaven els voltants d'Osca  prenent el Castell de Montearagn i Albizanda i les viles de Trasmoz i Embn, i no podent pendre la vila de l'Ansa. 

La mort de Enric IV d'Anglaterra feu que el seu fill Enric fos coronat el mar de 1413, i Toms de Clarncia va haver de tornar a Anglaterra amb Menaut de Favars i els seus homes per la coronaci, deixant nicament tropes a Bordeus i AixAquesta circumstncia fou aprofitada pel rei Ferran, que amb ajut castell s'acull a l'Usatge Princeps namque que li permitia aixecar un exrcit a expenses dels seus sbdits i va concentrar les tropes a Saragossa, des d'on va recuperar Montearagn i bloquejant Anton de Luna al seu castell de Loarre. 

El 27 de juny de 1413, Jaume fracass davant Lleida i posteriorment el seu exrcit ser venut el 10 de juliol fet que li impossibilit de reunir els exrcits de l'Urgell i d'Arag a Alcolea de Cinca, havent de retirar-se a Balaguer esperant la intervenci anglesa, i el propi rei Ferran va sortir de Barcelona el 26 de juliolorganitz un setge el juliol de 1413 amb sis bombardes de gran calibre i tres fonvols.

El setge de Balaguer acaba amb la rendici del comte al rei el 31 d'octubre de 1413. El castell de Loarre caigu a comenaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta.

 El cstig .
Processat i condemnat a mort per traci, commutada per empresonament perpetu, tots els seus bns foren confiscats i malvenuts, aix com els de la famlia i la seva germana Elionor d'Urgell. S'orden enderrocar el Castell Forms a Balaguer, que era palau comtal i smbol de la resistncia. Jaume va ser empresonat i comenaria un llarg bandejament pel castell d'Uruea (1414-1420), Mora de Toledo (1420-1422), Alcsser de Madrid (1422-1424), Castro Torafe, Zamora (1424-1426), Terol i finalment a Xtiva (1426-1433), en una reclusi ms digne a instncies d'Alfons IV el Magnnim, fill de Ferran I, on va morir l'1 de juny de 1433.

 Notes .


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;
 Santiago Sobrequs i Vidal, Histria de Catalunya Cupsa Editorial, 1979. ISBN 84-390-0125-8;
 Josep Iglsies i Fort, Pere d'Urrea i la guerra de Joan II al Camp de Tarragona Dalmau, 1964.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
 Joan-F. Cabestany i Enric Bagu, Histria de Catalunya ISBN 84-390-0125-8;
 Ferran Valls Taberner i Ferran Soldevila, Histria de Catalunya;
  Jernimo Zurita, Anales de Aragn llibre XII;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232113" title="Hotu Matu'a" nonfiltered="4622" processed="4614" dbindex="89696">
Hotu Matu'a va ser el primer ariki (rei) de Rapa Nui, cap al segle IV de la nostra era.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232115" title="Thor Heyerdahl" nonfiltered="4623" processed="4615" dbindex="89697">

Thor Heyerdahl va ser un explorador noruec (6 d'octubre de 1914, Larvik, Noruega,   18 d'abril de 2002, Colla Micheri, Itlia), originalment un bileg mar amb especial inters en antropologia.  Heyerdahl va arribar a ser molt fams grcies a la seva expedici a la Kon-Tiki, nau amb la que va navegar ms de 7000 km, des d'Amrica del Sud fins les illes Tuamotu.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232116" title="Chunk" nonfiltered="4624" processed="4616" dbindex="89698">
Un chunk (de l'Angls: fragment) s un fragment d'informaci, contingut en molts formats multimdia com PNG, MP3, AVI, etc. Cada chunk cont una capalera que indica alguns parmetres com el tipus de chunk, comentaris, grandria, etc. Immediatament hi ha un rea variable de dades que sn decodificats pel programa segons els parmetres indicats en la capalera. Tamb es denominen chunks els fragments d'informaci que baixen o pugen els gestors de descarregues o programes P2P En computaci distribuda, s un conjunt de dades que s'envia a un processador o cadascuna de les parts en qu descompon el problema per al seu paralelizaci (per exemple, un subconjunt de files d'una matriu).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232117" title="Sant Baldiri de Tavellera" nonfiltered="4625" processed="4617" dbindex="89699">

Sant Baldiri de Tavellera fou una cella monstica situada al terme municipal del Port de la Selva que depenia del monestir benedict de Sant Pere de Rodes. Actualment noms queden les restes d'un edifici del segle XVIII i no hi ha restes de l'edat mitjana. 

Enllaos externs.
 Pgina web amb fotografies i informaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232120" title="Escut de Moguer" nonfiltered="4626" processed="4618" dbindex="89700">

L'escut de Moguer s l'escut actualment oficial de la ciutat de Moguer (Huelva), i que va ser aprovat per la corporaci municipal en ple el 24 de juliol de 1996, i posteriorment va ser ratificat per la Junta d'Andalusia el 15 d'octubre de 1996.

 Blasonament .

Quinze punts d'escacs d'or i atzur, bordura componada de Castella i Lle. Al timbre corona reial tancada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232121" title="Ian Stewart" nonfiltered="4627" processed="4619" dbindex="89701">

Ian Stewart , nascut el 1945, s professor de matemtiques a la Universitat de Warwick del Regne Unit i un reconegut divulgador de les matemtiques.

Biografia.
Ian Stewart va nixer el 1945 a Anglaterra. Es va llicenciar en matemtiques al Churchill College de Cambridge i posteriorment va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Warwick. Actualment, Ian Stewart exerceix de professor en aquesta universitat, encara que ha fet diverses estades com a professor visitant a Alemanya (1974), Nova Zelanda (1976) i als Estats Units (Universitat de Connecticut 1977-78, Universitat de Houston 1983 84). Ian Stewart s fams per les seves contribucions a les matemtiques i pel seus articles de divulgaci matemtica a la revista Scientific American. Sovint, en el mn de la matemtica recreativa, se'l considera deixeble Martin Gardner.

Ian Stewart ha rebut la Medalla Michael Fadaray (1997) i s membre de la Royal Society (2001). 

Bibliografia.
Ian Stewart ha publicat ms de 140 articles en nombroses revistes cientfiques i de divulgaci cientfica com  Scientific American, New Scientist, and Nature i s autor i collaborador d'un gran nombre de llibres.

Juega Dios a los dados?;
Como cortar un pastel y otros rompecabezas matemticos;
Cartas a una joven matemtica ;
Locos por las matemticas;
De aqu al infinito;
AT Hoy;
Ingeniosos encuentros entre juegos y matemtica;
Conceptos de matemtica moderna;
Es Dios un gemetra?;

Enllaos externs.
Professor Ian Stewart, FRS;
Guanyadors de la Medalla Michael Faraday 1986-2004;
Directori de membres de la Royal Society: Ian Stewart;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232126" title="Anton de Luna i Jrica" nonfiltered="4628" processed="4620" dbindex="89702">
Anton de Luna i Jrica (?-Mequinensa 1419), senyor de Loarre, defensor de la candidatura de Jaume d'Urgell al Comproms de Casp.

Oncle de Joan Ramon Folc I de Cardona, Guillem Ramon de Moncada, senyor de Mequinensa i Artal d'Alag, senyor de Pina.

El 1411 va assessinar a l'arquebisbe de Saragossa, Garca Fernndez de Heredia; excomulgat i atacat per la noblesa castellana, desprs del Comproms de Casp va instigar i donar suport a la revolta del comte d'Urgell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232129" title="Carles Pirozzini i Mart" nonfiltered="4629" processed="4621" dbindex="89703">
Carles Pirozzini i Mart (Barcelona, 1852-1938). Musegraf, crtic d'art, colleccionista i escriptor.

Fill de pare itali, Carles Pirozzini va passar part de la seva infncia al Piamont. De retorn a Barcelona, va cursar estudis superiors i va iniciar la carrera de Medicina, sense completar-la. El seu germ, Felip Pirozzini (1843-1876), mort prematurament, va ser un poeta premiat en els Jocs Florals. Pirozzini t tamb una producci escrita, ja que des del 1879 va exercir com a crtic artstic a la revista La Renaixensa, va redactar diverses biografies d'artistes, entre les quals les de Vicent Rods i Dami Campeny, i va cultivar la novella histrica i la poesia satrica. De ben jove va freqentar els ambients catalanistes i va formar part de l'entitat Jove Catalunya, conjuntament amb Pere Aldavert, Llus Domnech i Montaner i ngel Guimer, entre d'altres. Aix mateix, form part de la comissi organitzadora del Primer Congrs Catalanista (1880). Entre els anys 1881 i 1882 va exercir la docncia a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona -coneguda com la Llotja-, impartint interinament l'assignatura de Teoria Esttica i Histria de les Arts. En aquells anys va exercir, des de la redacci de la revista La Renaixensa, una defensa aferrissada del projecte ideat per Joan Martorell per a la faana de la catedral de Barcelona, si b finalment aquest projecte va ser rebutjat a favor de l'ideat per Josep Oriol Mestres.

L'any 1884, durant una estada circumstancial a Olot, va entrar en contacte, a travs del pintor Joaquim Vayreda, amb un ex-militar carl, Eugenio R. Serrano de Casanova, que projectava realitzar una exposici universal a Barcelona. En aquells moments, Pirozzini treballava a l'ombra de Francesc de Paula Rius i Taulet, que seria alcalde de Barcelona quatre cops, en la secretaria de la comissi per a la realitzaci del monument a Cristfol Colom. Els contactes de Pirozzini amb el govern municipal donaran els seus fruits i Serrano de Casanova podr fer arribar a l'ajuntament el seu comproms per organitzar l'exposici a canvi de la concessi dels drets d'explotaci. Per aquest projecte privat va fracassar i el municipi va assumir la realitzaci de l'esdeveniment, moment en qu Pirozzini va passar a ser nomenat secretari general de l'Exposici Universal de 1888. En ell, juntament amb Elies Rogent i Llus Rouvire, va recaure la responsabilitat de materialitzar l'exposici, la primera de l'estat espanyol, que es va celebrar el 1888 en els terrenys del Parc de la Ciutadella. Desprs de l'exposici, Pirozzini va assumir la secretaria de la comissi encarregada de convertir els palaus que no van ser enderrocats desprs del certamen en museus.

L'any 1892 va ser nomenat funcionari municipal i fins al 1920 seria el cap de la secci municipal de museus i secretari de la Junta de Museus, aix com un personatge clau en la poltica municipal d'adquisici de peces, en l'organitzaci de les exposicions de Belles Arts i altres certmens artstics, com el Concurs anual d'edificis artstics, i tamb va participar en nombroses comissions monumentals. Va ser acadmic de Sant Jordi i acadmic corresponent de l'Academia de San Fernando, i va rebre diversos reconeixements internacionals. Possea una collecci de pintures i de ventalls que en morir va llegar als museus de la ciutat. 

 Bibliografia .
 BOHIGAS, O.,  L imprescindible Pirozzini , L Avui, 30 de maig de 2004.
 OJUEL, M., "Carles Pirozzini i la Barcelona de 1888", L'Aven, nm. 296, novembre de 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232131" title="Franois Pompon" nonfiltered="4630" processed="4622" dbindex="89704">
 Franois Pompon (Saulieu, Frana; 9 de maig de 1855 - Pars; 6 de maig de 1933); escultor francs. 

Va nixer a Saulieu, una localitat propera a Dijon. Es va traslladar a Pars on va esdevenir ajudant d'Auguste Rodin. s conegut per les seves escultures d'animals, diverses exposades al Museu d'Orsay. El seu estil est caracteritzat per la simplicitat de les seves obres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232132" title="Bruce Millan" nonfiltered="4631" processed="4623" dbindex="89705">

Bruce Millan ( Dundee, Esccia 1927 ) s un poltic escocs que fou membre de la Comissi Delors entre 1989 i 1995.

Biografia.
Va nixer el 5 d'octubre de 1927 a la ciutat de Dundee, on va estudiar a les escoles d'aquesta ciutat.

Activitat poltica.
Membre del Partit Laborista, fou escollit diputat al Parlament de Westminster l'any 1959 per la circumscripci de "Glasgow Craigton", crrec que va mantenir fins el 1983, sent reescollit diputat, en aquesta ocasi per la circumscripci de "Glasgow Govan", aquell any. Abandon la poltica britnica el 1988. Aix mateix, entre 1976 i 1979 fou nomenat Secretari d'Estat per Esccia en el govern del primer ministre James Callaghan.

El 1989 fou designat membre de la Comissi Delors II, esdevenint Comissari Europeu de Poltica Regional i Cohesi, crrec que va mantenir tamb en la Comissi Delors III fins el 1995.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232137" title="Galeria d'escuts d'estats sobirans" nonfiltered="4632" processed="4624" dbindex="89706">


A. 




B.




C.




D.




E.




F.




G.




H.




I.




J.




K.




L.




M.




N.




 O .




P.




Q.




R.




S.




T.




U.




V.




X.




Z.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232138" title="Ruta dels Ibers" nonfiltered="4633" processed="4625" dbindex="89707">

La Ruta dels ibers s un recorregut pels diferents poblats ibrics de Catalunya, organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya. Actualment les diferents etapes de la ruta sn:

 Indigets:
 Ciutat ibrica d'Ullastret, a Ullastret.
 Puig de Castellet, a Lloret de Mar.
 Castell, a Palams.

 Laietans:
 El Poblat ibric de Ca n'Oliv, a Cerdanyola del Valls.
 Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.

 Cossetans:
 Olrdola.
 Fondo d'en Roig, a Cunit.
 La Ciutadella, a Calafell.

 Ilercavons:
 El Castellet de Banyoles, a Tivissa.
 La Moleta del Remei, a Alcanar.

 Ilergets:
 La Fortalesa, a Arbeca.
 El Mol d'Espgol, a Tornabous.
 Sant Miquel, a Vinebre.
 El Coll del Moro, a Gandesa.

 Ausetans:
 El Tur del Montgros, a El Brull.
 El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles.
 L'esquerda, a Roda de Ter.

 Iacetans:
 El Cogull, a Sallent.

Enllaos externs.
Ruta dels Ibers al Museu d'Arqueologia de Catalunya;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232148" title="Zuunbeek" nonfiltered="4634" processed="4626" dbindex="89708">


El Zuunbeek (tamb anomenat Bruggeplasbeek o Beringenbeek) s un afluent petit del Zenne que neix a Kester, un nucli del muncipi Gooik de la provncia de Brabant Flamenc a Blgica. 

Afluents.
Karenbergbeek Pepingen;
Molenbeek Oudenaken;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232149" title="Estrella de Birmnia" nonfiltered="4635" processed="4627" dbindex="89709">

L'Estrella de Birmnia' era una medalla de campanya de la Gran Bretanya i la Commonwealth, atorgada pel servei a la II Guerra Mundial.

Era atorgada pel servei a Birmnia des de l'11 de desembre de 1941,incloent el servei a Bengala o Assam entre l 1 de maig de 1942 i el 31 de desembre de 1943; i des de l 1 de gener a aquestes zones de Bengala o Assam oriental del Brahmapura; i el servei a Xina i Malisia des del 16 de febrer de 1942 i fins al 2 de setembre de 1945.

El personal de la Royal Navy i de la Marina Mercant optaven a ella pel servei a la zona restringida de la Bahia de Bengala, incloent una lnia des del punt ms meridional de Ceilan fins a una distncia de 300 milles al sud, i fins a un punt a 300 milles a l oest de la punta meridional de Sumatra, i seguint a l est cap a la costa occidental de l estret de Sumatra, incloent els Estrets de Malaca.

El personal aeri de la RAF havia de fer una sortida operativa.

El personal de terra de la RAF tenia les mateixes disposicions que el personal de l'Exrcit.

Abans de qu es pogus comptar el pla de termini per obtenir l Estrella de Birmnia s havien d haver acomplit els 6 mesos de servei necessaris per obtenir la Medalla de la Guerra 1939-1945. Aquesta restricci no comptava pel personal que es va incorporar al servei durant els darrers 6 mesos, amb tal que no entressin a un altre servei operatiu.

 Descripci .
Una estrella de bronze de 6 puntes amb el monograma reial  GRI VI  al centre amb una corona al damunt. Al voltant hi ha un anell amb la inscripci  THE BURMA STAR  a la part inferior. El revers s pla.

Penja d un gal amb 3 franges iguals en blau fosc (las forces britniques), vermella (les forces de la Commonwealth) i blau fosc. Les franges blau fosc tenen una franja taronja al mig (el Sol)

 Barres .
S atorgava la barra  Pacfic  a tots aquells que, qualificats per a l Estrella del Pacfic, per que ja havien estat condecorats amb l Estrella de Birmnia. En tals casos, es llua una roseta al gal.

 Vegeu tamb .

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella d'frica;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232152" title="Martina" nonfiltered="4636" processed="4628" dbindex="89710">
Martina fou una dona siriana molt experta en verins. Va fer amistat amb Plancina, la dona de Gneu Calpurni Piso (governador de Sria del 17 al 19). Gneu Senti Saturn la va enviar a Roma el 21 per testimoniar en el judici pel possible enverinament de Germnic Csar, per va morir sobtadament a la seva arribada a Brundusium (21).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232153" title="Martini" nonfiltered="4637" processed="4629" dbindex="89711">
Martini (Martinianus) fou magister officiorum de l'emperador Licini I, que el va elevar a la dignitat de csar quan estava fent els preparatius per la lluita decisiva contra Constant I el Gran. Es va rendir junt amb Licini a Constant i va compartir la sort del seu cap el 323. 

Existeix una moneda amb la inscripci D. N. MARTINIANUS P. F. AUG., que indicaria que desprs de csar fou elevat a august, cosa coincident amb les indicacions de Vctor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232156" title="Mart" nonfiltered="4638" processed="4630" dbindex="89712">


Onomstica:

Mart I, Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Siclia (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396) i de Girona (1409-1410); Comte de Barcelona i d'Empries (1402) i (1407-1410), conegut per Mart l'Hum;
Mart l'Hum, rei ;
Mart I de Ribagora, comte de Ribagora (1533-1565) i (1573-1581) IV duc de Vilafermosa (1573-1581).
Papa Mart I, papa;
Mart II, papa, vegeu Mar I;
Mart III, papa, vegeu Mar II;
Mart IV, papa;
Mart V, papa;
Mart el Jove, infant d'Arag, rei de Siclia com Mart I de Siclia (1390-1409).
Mart Zaccaria, senyor de Focea, Quios i altres illes de la mar Egea.
Mart de Tours, bisbe de Tours;
Cristfol Mart, jugador de futbol;
Jos Mart, poltic, escriptor i revolucionari cub;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232160" title="Plaa dels Alliberadors (Jagey Grande)" nonfiltered="4639" processed="4631" dbindex="89713">


La Plaa dels Alliberadors (en castell, Plaza de los Libertadores) s una plaa situada entre el carrer 13 i el carrer 60 de Jagey Grande (Cuba), molt a prop de la Plaa Eleuterio Paz. La plaa ret homenatge als combatents, ja sigui cubans com estrangers, que van actuar a la ciutat durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra d'Independncia cubana (1895-1898). Al centre de la plaa hi ha una tarima on s'erigeix una xemeneia blanca de ms de dos metres, que disposa d'una estrella blanca a la seva base. L'escultura est envoltada de detalls de jardineria com ara gespa i palmeres. Darrera, s'hi troba un mur amb l'escut del poble pintat sobre un mosaic de rajoles i, d'altra banda, diverses plaques metlliques amb noms de militars. Un exemple seria aquella que recull els noms dels qui van iniciar la revolta a Occident el 10 de febrer de 1869, o una altra que aplega el nom i la procedncia de tots els combatents estrangers que lluitaren a Jagey Grande durant les dues guerres que van precedir la independncia de l'illa.

Combatents internacionalistes a Jagey Grande.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232165" title="Marulle" nonfiltered="4640" processed="4632" dbindex="89714">


Onomstica:

Gai Epidi Marulle, trib de la plebs el 44 aC;

Juni Marulle, cnsol designatus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232166" title="Gai Epidi Marulle" nonfiltered="4641" processed="4633" dbindex="89715">
Gai Epidi Marulle (Caius Epidius Marullus) fou un trib de la plebs. El 44 aC, junt amb el seu collega  Luci Cesti Flau va treure la diadema que havia estat posada al cap de l'esttua de Juli Csar i va intentar portar a judici les persones que havien saludat Juli Csar com a rei. El dictador el va destituir del tribunat amb l'ajut del trib Helvi Cinna i el va expulsar del senat, poc abans de ser assassinat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232167" title="Juni Marulle" nonfiltered="4642" processed="4634" dbindex="89716">
Juni Marulle (Junius Marullus) fou un cnsol designatus esmentat per Tcit. Fou cnsol (probablement sufecte) el 62. El seu nom no apareix esmentat als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232168" title="Mascames" nonfiltered="4643" processed="4635" dbindex="89717">
Mascames () fou un strapa persa, fill de Megadostes o Megalostes. 

Xerxes I de Prsia el va nomenar governador de Doriscos a Trcia, crrec que va exercir amb energia i fidelitat, rebutjant tots els intents dels grecs, desprs del fracs de l'expedici persa, de fer-lo fora. Xerxes el va honorar amb regals, i ms tard Artaxerxes I de Prsia va continuar honorant als seus descendents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232170" title="Masinissa" nonfiltered="4644" processed="4636" dbindex="89718">



Onomstica:

Masinissa I, rei de Numdia del 202 al 148 aC;

Masinissa II, rei de Numdia esmentat entre el 82 i el 46 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232173" title="Masinissa II" nonfiltered="4645" processed="4637" dbindex="89719">
Masinissa II fou rei de Numdia esmentat entre el 82 aC i el 46 aC, totalment desconegut; probablement fou rei de Numdia Occidental i parent (fill o germ) de Hiarbes. El seu regnat probablement es va iniciar el 81 aC quan Pompeu li va reconixer la part occidental del regne, i es va estendre fins a la seva mort el 46 aC. Fou client de Pompeu i fidel al partit pompei durant la guerra civil (49 aC a 45 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232175" title="Masinissa I" nonfiltered="4646" processed="4638" dbindex="89720">
Masinissa I () fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC Numdia del 202 aC al 148 aC.

Era fill de Gayya rei dels massils, la ms occidental de les tribus nmides. Va rebre una bona educaci pel lloc i el temps. 

El 213 aC quan el seu pare es va aliar a Cartago durant la Segona guerra pnica pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei Sifax dels massesils que eren aliats de la Repblica de Roma i va donar al seu jove fill el comandament de la fora destinada a envair el regne oriental. Sifax fou derrotat i es va refugiar a Mauritnia i Masinissa va ocupar els seus dominis. 

El 212 aC Masinissa va anar a Hispnia on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria nmida, i segurament va restar dos o tres anys a la regi, per el 210 aC era a Cartago, demanant reforos  per l'exrcit cartagins i nmida a Hispania, on tornava a ser el 209 aC i encara consta present a la Batalla d'Ilipa el 206 aC on cartaginesos i nmides foren finalment derrotats. 

Desprs d'aix Masinissa va canviar de bndol i va fer obertures als romans (Sil, lloctinent d'Escipi) i finalment en una entrevista amb Escipi es va fer aliat rom. Es diu que en aquest canvi va tenir influncia la generosa conducta d'Escipi amb Massiva, nebot de Masinissa, i segons alguns tamb que el cartagins sdrubal li havia proms com a dona a la seva filla Sofonisba, una noia d'extraordinria bellesa, per desprs havia violat la promesa i l'havia donat com a dona al reis dels massesils, Sifax (Titus Livi situa aquest fet una mica desprs, quan Masinissa ja havia tornat a l'frica).

Llavors va tornar a frica on a la mort del seu pare que s'havia produt estant absent, probablement vers el 210 aC, la corona havia passat segons la costum al seu germ Ozalces que va morir aviat i el va succeir el seu fill Capusa.  Aquest havia estat enderrocat aviat (vers 207 aC) per Mezetulus que va assolir el poder com a regent del menor Lacumaces, germ petit de Capusa. Quan Masinissa va desembarcar, segurament el 206 aC, va dirigir el seu exrcit contra l'usurpador; no va aconseguir el suport de Boccus I o Boccar de Mauritnia i noms disposava d'uns 500 cavallers i uns milers d'infants, per amb aquestos va derrotar a Mezetelus; Lacumaces es va escapar a Numdia Oriental a la cort de Sifax per fou retornat o va tornar voluntriament i Masinissa el va tractar degudament al seu rang i el va permetre la retirada a la vida privada.

No gaire desprs fou atacat per Sifax i derrotat i va haver de fugir a les muntanyes des de on, durant algun temps, va fer atacs guerrillers contra Sifax i els cartaginesos. Els seus seguidors es van anar reorganitzant i molta gent se li va unir, i Sifax va enviar contra ell al general Boccar que va aconseguir dividir els grups de Masinissa i va obligar a aquest a fugir ferit i amb noms dos escortes; un temps desprs, ja curat, va reunir gents dels massils i va aixecar un exercit de deu mil homes; Sifax va agafar el comandament personalment i el va derrotar altre cop per una vegada ms Masinissa va poder fugir amb una petita escorta de cavallers.

Es va refugiar a les muntanyes de la costa i va seguir la guerra de guerrilles fins el 203 aC desprs del desembarcament d'Escipi a frica (que s'havia produt el 204 aC) quan es va unir als exercits romans. En la guerra que va seguir, especialment contra Hann fill d'Amlcar, va tenir part destacada; va ser el principal responsable del incendi dels campaments de Sifax i d'sdrubal, en el que el coneixement dels hbits enemics fou decisiu per l'xit. 

El 202 aC, desprs d'una victria sobre Sifax i sdrubal, tornava a dominar tot el regne dels massils i encara va derrotar altre cop a Sifax que fou fet presoner. Llavors va entrar a Cirta, la capital de Sifax i on tenia els seus tresors; all va fer presonera a la dona del rei enemic, Sofonisba, que com s'ha dit havia estat promesa de Masinissa, i que ara s'hi va casar per va morir trgicament. Com a consol Escipi li va donar el ttol de rei amb la possessi dels seus dominis hereditaris i l'expectativa dels del seu rival; aquesta concessi fou feta efectiva el 201 aC i ratificada immediatament pel senat. Masinissa va dirigir l'ala dreta de la cavalleria romano-nmida a la batalla de Zama, i va tenir part important a la victria. El 203 aC i 202 aC Annbal va fer esforos per fer-lo canviar de bndol, per Masinissa va romandre lleial als romans. 

Durant els segents 50 anys Masinissa va regnar a Numdia sense cap oposici. En aquestos anys va fer incursions a territori cartagins, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que sn esmentades pels historiadors. Els romans sistemticament van afavorir al rei nmida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al frtil districte d'Empria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la tolerncia romana que el va obligar a retirar-se al menys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra Filip V de Macednia, contra Antoc III el Gran, i contra Perseu de Macednia. En l'ultima guerra (171 aC-168 aC) el contingent nmida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa.

La seva poltica amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, per que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el 150 aC els principals dirigents del partit dit de Masinissa, es a dir de fet prorom, foren desterrats pels demcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills Gulussa i Micipsa com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, per el partit democrtic nacionalista cartagins  dirigit per sdrubal, general en cap de la repblica, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici. 

Masinissa va envair territori cartagins i va assetjar Oroscapa, i Asdrubal Barca li va presentar batalla; alguns caps nmides van desertar i es van passar a l'exrcit cartagins, i a ms l'exrcit d'sdrubal fou reforat per nous contingents reclutats a Cartago, fins arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat fou favorable a Masinissa per no fou decisiu. Escipi va voler fer de mediador, per no en va sortir ja que el rei nmida exigia l'entrega dels desertors i tradors nmides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Masinissa va aconseguir portar a l'exrcit d'sdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar desprs de capitular, per encara desprs d'aix l'acord fou violat per Masinissa i molts dels que s'havien rendit foren morts quan es retiraven sense armes; noms un grapat va poder tornar sa i estalvi.
 
Els romans van decidir aprofitar aquesta oportunitat per liquidar Cartago; les negociacions van donar pas a la tercera guerra pnica. Masinissa no volia als romans al costat del seu regne i quan se li va demanar assistncia va demorar expressament l'enviament d'ajut (149 aC). Les derrotes romanes el 148 aC van obligar a enviar una ambaixada a Masinissa demanant ms ajut, per quan l'ambaixador rom va arribar a Cirta, Masinissa acabava de morir. Va morir amb 90 anys i fins quasi el final encara muntava a cavall i feia altres exercicis impropis de l'edat (el 150 aC encara va dirigir personalment l'exrcit i seguia els exercicis militars com qualsevol jove). Va deixar encarregat el futur del regne al jove  (que llavors servia a frica com a trib militar), a la famlia del qual estava lligat per llaos clientelars i d'amistat.

Va deixar 54 fills (el ms jove dels quals va nixer noms 4 anys abans de morir el rei). La majoria eren fills de concubines i incapacitats per regnar segons les lleis nmides. Els nics legtims que el van sobreviure foren Micipsa, Mastanabal i Gulussa. Escipi va repartir el regne entre els tres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232176" title="HD 222582" nonfiltered="4647" processed="4639" dbindex="89721">


HD 222582 s una estrella de la magnitud 7,7 de la constellaci d'Aquari. L'any 1999 Steven Vogt va anunciar que un exoplaneta superjovi orbitava aquesta estrella.



HD 222582 b.
 

HD 222582 b s un planeta massiu que orbita l'estrella HD 222582.  El seu perode orbital dura 572 dies i orbita amb un semieix major de 1,35 UA en una de les rbites ms excntrica entre tots els planetes coneguts.

Referncies.
 ;
 ;
 ;

Enllaos externs.
 SIMBAD resultat;
 tem de la Enciclopdia de Planetes Extrasolars;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232177" title="Fum" nonfiltered="4648" processed="4640" dbindex="89722">
El fum s la suspensi en l'aire de partcules desprs d'una combusti. Aquestes substncies sn diferents segons el foc, el material cremat i l'ambient.

Usos del fum.
Si b en la majoria de casos no es busca obtenir fum, sin que sorgeix de cuinar, d'incendis (essent l'asfxia la principal causa de mort) o fogueres, el fum s'ha usat al llarg de la histria per:
conservar i cuinar aliments, com el salm;
inhalar substncies, com en l's recreatiu de certes drogues;
comunicar-se a llarga distncia (especialment entre les tribus indgenes americanes);
camuflar-se;
crear un ambient especial a concerts i a la discoteca;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232179" title="Massils" nonfiltered="4649" processed="4641" dbindex="89723">
Massils (massyli) foren una tribu numda, la ms important de les tribus occidentals del pas dels nmides, que ocupava  l'oest de la moderna Algria amb les muntanyes de la Cablia. Fou la base del regne conegut com Regne de Numdia Occidental (realment regne dels massils) i del regne unificat de Numdia. El seu rei ms important fou Masinissa I que va unificar massils i massesils el 201 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232184" title="Masisti" nonfiltered="4650" processed="4642" dbindex="89724">
Masisti o Macisti (Masistius o Macistius, Masstios o Makstios () fou un militar persa, comandant de la cavalleria de Xerxes I de Prsia, supeditat a Mardoni.

Quan els perses van entrar a Becia des de l'tica es van establir a la vora del riu Asop, i els grecs van acampar enfront a la vora de la muntanya de Citer. Mardoni va enviar la cavalleria sota Macisti i en el combat que va seguir els perses van derrotar els grecs per Masisti va resultar ferit per una fletxa i els atenencs se'n van adonar i un grup el van atacar per rematar la feina; l'armadura el va protegir per un temps  per finalment va morir per una gavinetada clavada pel visor del elm; els perses van buscar el seu cos durant la batalla, sense xit; finalment, desprs, el van trobar i va ser vetllat i honorat pels seus soldats.

Un Masisti fill de Siromitres, que va dirigir els contingents d'alorodians (urartians) i sasperians (georgians) a l'exrcit de Xerxes I de Prsia, es creu que era una persona diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232185" title="Leandre Amig i Batllori" nonfiltered="4651" processed="4643" dbindex="89725">
Leandre Amig i Batllori (Molins de Rei, Baix Llobregat 1906 - Barcelona 2005) fou un escriptor, periodista i crtic literari catal. El 1921 fou secretari del primer Pomell de Joventut, moviment catalanista i cristi fundat per Josep Maria Folch i Torres. Abans de la guerra civil espanyola va collaborar als peridics El Mat i La Revista, i en els Jocs Florals del 1934 obtingu el premi Narcs Oller de narraci, per fins el 1948 no public el seu primer recull de contes.

Desprs de la guerra treball com a executiu a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis i collabor als diaris Tele-Exprs, Tele/Estel, Catalunya Cristiana, Avui i al Butllet de l'Ateneu Barcelons, del que en fou vocal. Ha estat membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN catal. El 1985 reb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Narrativa .
 Elogi a l'ancianitat. Barcelona (1946);
 Enlluernament (1948);
 La pau dels dies (1954);
 La frontera de l'oblit (1981);
 Biografies . 
 Joaquim Ruyra (1950);
 Joan Oller i Rabassa, novel.lista (1953);
 Presncies i evocacions (1969);
 Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974);
 Semblances : testimonis d'una cultura (1990);
 Descripci i viatges .
 El batec d'una plaa : la plaa de Molins de Rei al llarg del temps (1997);

 Enllaos externs .
 Leandre Amig;
  Obituari de Leandre Amig;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232187" title="Mas" nonfiltered="4652" processed="4644" dbindex="89726">

Onomstica:
Rafael Mas i Valent (1880-1935), arquitecte modernista giron.
Mas (famlia) o Mass (Maso o Masso), fou una famlia romana patrcia de la gens Papria. Personatges destacats de la famlia foren:
 Luci Papiri Mas, edil el 312 aC;
 Gai Papiri Mas, cnsol el 231 aC.
 Luci Papiri Mas, pretor urb el 176 aC.
 Marc Papiri Mas, cavaller rom del segle I aC;

Geografia:
La Mas, municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Vegeu tamb.
Ma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232188" title="Luci Papiri Mas" nonfiltered="4653" processed="4645" dbindex="89727">

Luci Papiri Mas (Lucius Papirius Maso) fou un magistrat rom.

Fou la primera persona membre de la famlia Papiri Mas que va obtenir una magistratura de les anomenades curuls, essent edil curul el 312 aC. Per Cicer se sabut que no va exercir cap altra magistratura superior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232189" title="Gai Papiri Mas" nonfiltered="4654" processed="4646" dbindex="89728">
Gai Papiri Mas (Caius Papirius C. F. L. N. Maso) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol amb Marc Pomponi Mat el 231 aC. Va fer la guerra a Crsega i va sotmetre als corsos, per amb considerables prdues pel que el senat li va refusar els honors del triomf que va celebrar privadament al Mont Alb, cosa que fou feta per primera vegada i desprs es va repetir sovint quan el senat denegave algun triomf. Sempre portava corona de mirtal en lloc de corona de llorer i es diu que aix fou perqu va derrotar els corsos a la plana del Mirtal (Myrtei Campi). Amb el bot obtingut a Crsega va dedicar un temple.

Fou triumvir encarregat de la fundaci de les colnies de Placentia i Cremona a la Gllia Cisalpina (any 218 aC). Asconi l'esmenta amb el nom de Publi Papiri Mas, per sembla ser un error. 

Era pontfex quan va morir el 213 aC (un personatge amb el mateix nom i que va morir el mateix any s esmentat com a decemvir sacrorum, i s probablement la mateixa persona)

Fou l'avi matern de Escipi Afric el Jove (la filla Papria es va casar amb Emili Paulle el conqueridor de Macednia). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232190" title="Luci Papiri Mas (pretor)" nonfiltered="4655" processed="4647" dbindex="89729">

Luci Papiri Mas (Lucius Papirius Maso) fou pretor urb el 176 aC. Va demostrar la seva incompetncia com a pretor quan va establir que com que no se sabia el temps de gestaci d'un infant amb exactitud, tindrien dret a una herncia tots els fills nascuts en els tretze mesos segents a una copulaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232191" title="Marc Papiri Mas" nonfiltered="4656" processed="4648" dbindex="89730">
Marc Papiri Mas (Marcus Papirius Maso) fou un cavaller rom. Es conegut per que va desheretar a Eli Lgur, trib de la plebs el 57 aC anomenat frater (germ o cos germ). Segurament es el Marc Papiri que va morir a mans dels homes de Publi Clodi a la via pia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232192" title="Jos Luis Cano Garca de la Torre" nonfiltered="4657" processed="4649" dbindex="89731">
Jos Luis Cano Garca de la Torre (Algesires, provncia de Cadis 1912 - Madrid 1999) fou un poeta i crtic literari espanyol. El 1946 fou un dels fundadors, i alhora secretari i crtic literari de la revista Insula, des d'on divulg la poesia de la generaci del 27. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Poesia .
 Otoo en Mlaga y otros poemas (1955);
 Luz del tiempo (1963) ;
 Poesa 1942-1962 (1964);
 Crtica literria . 
 Poesa espaola del siglo XX (1960);
 La poesa de la generacin del 27 (1970);
 Heterodoxos y prerromnticos (1975);
 Federico Garca Lorca (1962);
 Antonio Machado (1976) ;
 Vicente Aleixandre (1977);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232193" title="Bebi Massa" nonfiltered="4658" processed="4650" dbindex="89732">
Bebi Massa (Baebius o Bebius Massa) fou un governador rom  i un dels informadors (delatores) del regant de Domici, esmentat per primer cop el 70 com a procurador a frica, quan va trair a Pis. Tcit el descriu com "jam tune optimo cuique exitiosus" (Historia, 4.50.). Fou desprs governador de la Btica on va oprimir al poble despiadadament, i quan va tornar a Roma fou acusat per una delegaci de la provncia, causa que van defensar Plini el Jove i Gerenni Seneci, i fou condemnat (93) per es va escapar al cstig pel favor de Domici, del que va esdevenir informador i favorit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232195" title="Executiu en cap" nonfiltered="4659" processed="4651" dbindex="89733">
Executiu en cap, tamb conegut com a Director executiu, President Executiu o Principal Oficial Executiu o amb les sigles CEO de l'angls Chief Executive Officer. s l'encarregat de mxima autoritat de la gesti i direcci administrativa en una empresa, organitzaci o instituci.

Encara que en les empreses petites s habitual que el lloc de president i del director executiu recaiguin en la mateixa persona, no sempre s d'aquesta manera, sent el president qui encapala el govern corporatiu (estratgies generals), i el Director Executiu l'administraci de l'empresa (la fase operativa de les estratgies).

En les empreses grans, el Director Executiu pot contar amb una srie de directors per a cadascuna de les responsabilitats de la companyia, com s el cas Director General d'Operacions, Director General de Finances i el Director General d'Informaci.

 Dilemes en la traducci .

En angls s'utilitza l'expressi Chief Executive Officer (traducci literal: oficial executiu en cap o oficial superior) o el seu acrnim CEO per a designar a la persona amb ms alta responsabilitat d'una organitzaci o corporaci anglosaxona. A causa de la creixent globalitzaci el terme CEO es comena a emprar en pasos no anglosaxons, en les empreses de tall tecnolgic.

No ha de traduir-se com "gerent", ja que aquest terme s generalment utilitzat per a directors i supervisores de baix nivell jerrquic (com al supervisor del torn de mat d'un local de menjar rpid d'una cadena internacional), mentre que quan s'usa el terme "CEO" es refereix indiscutiblement a la persona de major autoritat dintre de l'adrea diria d'una empresa.

El Diccionari Panhispnic de Dubtes de la Real Acadmia Espanyola encara no ha recomanat un terme en espanyol per a referir-se al lloc de CEO. No obstant aix, habitualment s'utilitza en castell el terme Director General que, igual que en el cas del terme angls Chief Executive Officer, fa referncia a un crrec que no ha de confondre's amb el de president.

Vegeu tamb.
 Llista d'executius en cap;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232196" title="Geert van Istendael" nonfiltered="4660" processed="4652" dbindex="89734">
Geert van Istendael (Ukkel, 29 de mar 1947) s un escriptor, poeta i assagista belga de llengua neerlandesa.
Biografia.
Geert van Istendael naix a una famlia catlica, erudita i amb un inters internacional. El seu pare era el secretari del Sindicat internacional cristi. De 1947 a 1953 la famlia s'est a Utrecht als Pasos Baixos. 

Van Istendael estudiava sociologia i filosofia a la Katholieke Universiteit Leuven, la aleshores universitat catlica unitria de Blgica. Desprs de les seves estudies treballa com a cercador cientfic al Fonds voor Wetenschappelijk Onderzoek (en catal Fons de recerca cientfica) especialitzat en urbanisme. Des del 1978 va esdevenir jornalista a la rdio i televisi nacional (BRT) de parla neerlandesa. S'especialitza en la histria belga i alemanya.

El 1978 debuta amb Bomen wijzen niet maar wuiven (traducci Arbres no indiquen res, et saluden). El 1993 va abondonar la televisi per a esdevenir escriptor a jornada plena i establir-se a Sint-Lambrechts-Woluwe.

Escriu molts libres ben documentats amb el tema Brusselles i Blgica, crtics del nacionalisme flamenc simplista, crtics del  cripto-catolicisme d'estat belga i adepte de la lacitat, caracteritzats per a un amor-odi pel seu pas i una ironia tant erudita quant esquerpa, amb un gran sentit de la polmica.
Sost el moviment per a la reoburtura del riu Zenne, colgat al segle XIX a Brusselles. El 1995 va obtenir el premi Geuzenprijs, un premi de l'associaci gantenca t Zal wel gaan que vol premiar persones que actuen per a un lacisme obert, multicultural i per al lliure examen sense complexos.

Bibliografia.
Una de les seves obres mestres s Het Belgisch labyrint of de schoonheid der wanstaltigheid (1989) (traducci: El labirint belga o la bellesa de la monstruositat). Al seu llibre Arm Brussel (Pobre Brusselles) pinta un retrat histric, cultural i urbanstic de la seva ciutat (1992). 
Polmica.
El seu esprit polmic es troba als llibres
Bekentenissen van een reactionair (1994 (Confessions d'un reaccionari);
Anders is niet beter (1997) (Different no s pas millor);
Nieuwe uitbarstingen (1999) (Noves explosions);
Novelles.
Verhalen van het Heggeland (1991);
Altrapsodie (1997) (candidat pel premi NCR i pel premi ECI.
Poesia.
De iguanodons van Bernissart. Een Belgisch gedicht 1983 (Els iguanodons de Bernissart, un poema belga) ;
Plattegronden (1987) s una evocaci poetica de la seva ciutat de Brusselles i una reflexi a proposit de la fora pictural d'en James Ensor.
El tema Brusselles torna als seus reculls Het geduld van de dingen (1996) (La pacincia de les coses) i Taalmachine (2001) (La mquina de la llengua).
Traduccions.
Van Istendael va traduir obres de Goethe, Heine, Brecht, Heinz Kahlau, Erich Fried i Urs Widmer de l'alemany al neerlands.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232201" title="Intelligncia emocional" nonfiltered="4661" processed="4653" dbindex="89735">
La intelligncia emocional s l'habilitat del subjecte per controlar l'emoci, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres. Un dels seus principals terics s Daniel Goleman, tot i que la visi que la intelligncia t mltiples components i que un d'ells gestiona la part dels sentiments data d'antic. S'ha intentat mesurar de forma objectiva a travs de tests i qestionaris, per molts psiclegs consideren que s impossible de quantificar. El nivell zero es considera una patologia denominada alexitmia. 

Trets definitoris.
Si b els components varien segons l'enfocament adoptat, hi ha una srie de caracterstiques que solen ser prpies de persones amb un fort quocient d'intelligncia emocional
bon autoconeixement;
tolerncia a la frustraci;
capacitat d'adaptar-se al canvi;
assertivitat;
optimisme;
empatia;
habilitats socials i de relaci;
estabilitat emocional;
control d'un mateix;
sensibilitat;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232202" title="Llista d'executius en cap" nonfiltered="4662" processed="4654" dbindex="89736">
Llista d'executius en cap (Chief Executive Officers o CEOs) de cada empresa.



A.
Accenture - William D. Green;
ACE Limited - Evan G. Greenberg;
Aditya Birla Group - Kumar Birla;
Adobe Systems - Bruce R. Chizen;
Alcoa - Alain Belda;
Altria Group - Louis C. Camilleri;
Amazon.com - Jeff Bezos;
AMD - Hctor de Jess Ruiz;
American Express - Kenneth Chenault;
Amgen - Kevin W. Sharer;
AMR Corporation - Gerard J. Arpey;
Analog Devices - Jerald G Fishman;
Anheuser-Busch - August Busch IV;
Anil Dhirubhai Ambani Group - Anil Ambani;
Antigenics Inc. - Garo H. Armen;
Apple Inc. - Steve Jobs;
Arcelor Mittal - Lakshmi Nivas Mittal;
AT&T - Randall L. Stephenson;
Austar - John Porter;

B.
Bad Boy Records - Sean "Diddy" Combs;
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) - Francisco Gonzlez;
Bank of America - Kenneth Lewis;
Barclays - Bob Diamond;
Bellsouth - F. Duane Ackerman;
Berkshire Hathaway - Warren Edward Buffett;
Best Buy - Bradbury H. Anderson;
Bharti Telecom - Sunil Bharti Mittal;
Blackstone Group - Stephen A. Schwarzman;
Bloodline Records - DMX;
Boeing - W. James McNerney, Jr.;
Borland - Tod Nielsen;
Boston Consulting Group - Hans-Paul Brkner;
British Sky Broadcasting - Rupert Murdoch;
Bruegger's - James Greco;

C.
Cameron - Sheldon Erikson;
Canonical Ltd. - Mark Shuttleworth;
Caterpillar Inc. - James W. Owens;
Cisco Systems - John Chambers;
Citigroup - Sir Win Bischoff;
Coca-Cola - E. Neville Isdell;
Cognizant Technology Solutions - Francisco D'Souza;
ConAgra - Gary Rodkin;
Continental Airlines - Larry Kellner;
Criteria CaixaCorp - Ricard Fornesa Rib;

D.
Def Jam - L.A. Reid;
Dell Inc - Michael Dell;
Delta Air Lines - Gerald Grinstein;
Deutsche Bank - Josef Ackermann;
DLF Universal - Kushal Pal Singh;
Du Pont - Charles O. Holliday;
Dubai Holdings - H.E. Mohammed Al Gergawi;
Dubai Investment Group - Salaam bin Said Al Shaksy;
Daimler AG - Dieter Zetsche;

E.
eBay - Margaret C. Whitman;
Electronic Arts - Lawrence F. Probst III;
Environment Agency - Barbara Young, Baroness Young of Old Scone;
Ericsson - Carl-Henric Svanberg ;
Exxon Mobil - Rex Tillerson;

F.
FedEx - Frederick W. Smith;
Free Software Foundation - Richard Stallman;
Fidelity Investments - Abigail Johnson;
Ford Motor Company - Alan Mulally;
Fisher Investments - Kenneth L. Fisher;
Full Surface - Swizz Beatz;

G.
General Dynamics - Nicholas Chabraja;
General Electric - Jeffrey R. Immelt;
General Motors - Rick Wagoner;
GfK AG - Klaus L. Wbbenhorst;
Goldman Sachs - Lloyd Blankfein;
Google - Eric E. Schmidt;

H.
Halliburton - David_J._Lesar;
Henderson Land Development Co. Ltd. - Lee Shau Kee;
Hewlett-Packard - Mark V. Hurd;
Home Depot - Frank Blake;
Honeywell - David M. Cote;
HCL Technologies - Shiv Nadar;
HSBC - Michael Geoghegan;
Honda Motor Co. Ltd - Takeo Fukui;

I.
IBM - Samuel J. Palmisano;
Infosys Technologies Limited - Kris Gopalakrishnan;
Intel - Paul Otellini;
ITC Limited - Y C Deveshwar;

J.
J.Crew - Millard Drexler;
JP Morgan Chase - James Dimon;

K.
Kingdom Holding Company - HRH Prince Al-Waleed Bin Talal bin Abdul Aziz Al Saud;
Koch Industries Inc. - Charles G. Koch;

L.
Las Vegas Sands - Sheldon Adelson;
Lehman Brothers - Richard S. (Dick) Fuld, Jr.;
Lucent Technologies - Patricia Russo;
L.L. Bean - Christopher McCormick;
Larsen & Toubro Limited - A M Naik;
Lufthansa - Wolfgang Mayrhuber;

M.
Macquarie Bank - Allan Moss;
McDonalds - Jack Greenberg;
McKinsey - Ian Davis;
Merrill Lynch - Stan O'Neal;
MetLife - C. Robert Henrikson;
MGA Entertainment - Isaac Larian;
Microsoft - Steven Anthony Ballmer;
Mile High Comics - Chuck Rozanski;
Morgan Stanley - John J. Mack;
Motorola - Edward J. Zander;
Mozilla - Mitchell Baker;
MySQL AB - Marten Mickos;

N.
National Amusements - Sumner Redstone;
Newlog - Yochanan Vollach;
News Corporation - Keith Rupert Murdoch;
Nike - Philip Knight;
Nissan - Carlos Ghosn;
Nokia - Olli-Pekka Kallasvuo;
Nortel - Mike S. Zafirovski;
Nintendo - Satoru Iwata;

O.
Office Depot - Steve Odland;
Oracle Corporation - Larry Ellison;
Orascom Telecom Holding - Naguib Sawiris;

P.
Patni Computer Systems - Narendra Patni;
PepsiCo - Indra Nooyi;
Perot Systems - Peter Altabef;
Pfizer - Henry McKinnell;
Pixar - Steve Jobs;
Polo Ralph Lauren - Ralph Lauren;
Procter & Gamble - Alan Lafley;

Q.
Qwest Communications International - Richard Notebaert;

R.
Realmware Corporation - Dan Moorehead;
Reliance Industries Limited  - Mukesh Ambani;
Renault - Carlos Ghosn;
Repsol YPF - Antonio Brufau;
Rocawear - Jay-Z;
Royal Bank of Canada - Gordon Nixon;
Royal Bank of Scotland - Fred Goodwin;
Ryanair - Michael O Leary;

S.
S. C. Johnson & Son - Herbert Fisk Johnson III;
Samsung - Kun-Hee Lee;
SAP AG - Henning Kagermann;
Scottrade - Rodger O. Riney;
SecureWorks - Michael R. Cote;
Siemens - Peter Lscher;
Simon Property Group - David Simon;
Singapore Airlines - Chew Choon Seng;
SingTel - Chua Sock Koong;
Sleep Country Canada - Steven Gunn;
SoftBank - Masayoshi Son;
Southwest Airlines - Gary C. Kelly;
Sony - Howard Stringer;
Sprint Nextel - Gary Forsee;
Starbucks Coffee Company  -  Jim Donald;
Statoil - Helge Lund;
Sun Hung Kai Properties Ltd. - Walter Kwok;
Sun Microsystems - Jonathan I. Schwartz;
Syntel Inc. - Bharat Desai;

T.
Tata Consultancy Services - S Ramadorai;
Tata Steel - Ratan Tata;
Telmex - Carlos Slim Hel;
Temasek Holdings - Ho Ching;
Time Warner - Richard D. Parsons;
Tracinda Corporation - Kerkor "Kirk" Kerkorian;
Toyota - Hiroshi Okuda;
Toys for Bob - Paul Reiche III;
Toys "R" Us - Gerald L. Storch;

U.
UAL Corporation - Glenn F. Tilton;
US Airways - Doug Parker;
United Parcel Service - Mike Eskew;
United Technologies - George David;

V.
Viking Range - Fred Carl, Jr.;
Vodafone - Arun Sarin;
Vulcan Inc. - Paul Allen;

W.
Walt Disney Company - Robert Iger;
Washington Mutual - Kerry Killinger;
Winn-Dixie Stores - Peter Lynch;
Wipro Technologies - Azim Premji;
World Wrestling Entertainment - Linda McMahon;
WPCS International Incorporated - Andrew Hidalgo;

Y.
Yahoo! - Jerry Yang;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232203" title="Efecte Flynn" nonfiltered="4663" processed="4655" dbindex="89737">
S'anomena Efecte Flynn a l'augment continu del quocient intellectual (QI) en algunes regions del mn. Va ser anomenat d'aquesta manera per Richard Herrnstein y Charles Murray en el seu llibre The Bell Curve.

De fet, est registrat que cada dcada el QI augmenta en 3 punts respecte l'anterior, tant en nens de pocs mesos a persones grans. A ms a ms est demostrat que cada generaci s ms intelligent que l'anterior, ja que presenta millors qualitats davant el pensament abstracte (o lateral). Un dels factors que es creuen com a causa s el canvi social i els estmuls que reben els nens petits en les seves activitats ldiques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232207" title="Massates" nonfiltered="4665" processed="4656" dbindex="89739">
Massates (Massathes) fou un cap nmida, aliat dels cartaginesos, als que va ajudar als moments finals de l'atac roma (203 aC i 202 aC). Va morir a la batalla de Zama (201 aC), mort pel rei Masinissa I de Numdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232208" title="Massiva" nonfiltered="4666" processed="4657" dbindex="89740">


Onomstica:
Masinissa I, rei dels massils del 206 aC al 202 aC Numdia del 202 aC al 148 aC.

Massiva (prncep)  fou un prncep nmida, nebot de Masinissa I;

Massiva (pretendent) fou un prncep de Numdia, fill de Gulussa i net de Masinissa I, pretendent al tron el 111 aC, assassinat per Jugurta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232209" title="Massiva (prncep)" nonfiltered="4667" processed="4658" dbindex="89741">
Massiva  fou un prncep nmida, net del rei Gayya, i nebot de Masinissa I, al que va acompanyar a Hispnia per lluitar al costat del seu oncle contra els romans i en aliana amb els cartaginesos. 

Masinissa va anar a Cartago el 210 aC per demanar reforos i segurament se'l va emportar a la seva tornada a Hispnia, el mateix 210 aC o comenament del 209 aC. El seu primer combat fou a la batalla de Baecula (209 aC), primera ocasi en qu va portar armes, i fou fet presoner; per Escipi, quan va saber qui era, el va tractar amb el mxim respecte i el va retornar al seu oncle sense cap rescat. Aquesta generosa conducta del general rom va influir en Masinissa que tres anys desprs va canviar les seves aliances.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232211" title="Massiva (pretendent)" nonfiltered="4668" processed="4659" dbindex="89742">
Massiva fou un prncep de Numdia, fill de Gulussa i net de Masinissa I.  En la partici del 118 aC es va posar al costat d'Adherbal de Numdia i quan la capital d'aquest,  Cirta, fou capturada per Jugurta, i Adherbal va morir (112 aC) va fugir a Roma. El 111 aC Jugurta tamb va anar a Roma i Massiva, aprofitant la desfavorable acollida que li va fer el senat rom, i amb el suport del cnsol Espuri Alb, va comenar a presentar la seva reclamaci al tron de Numdia. Aquestes pretensions van alarmar a Jugurta que per mig del seu cap dels serveis secrets, Bomilcar, el va matar. Aix va provocar el inici de la segona fase de la guerra de Jugurta (110 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232212" title="Mastanabal" nonfiltered="4669" processed="4660" dbindex="89743">
Mastanabal (tamb Manastabal) fou el fill ms jove dels tres fills legtims deixats per Masinissa I, entre els quals Escipi va repartir la reialesa (no el territori) el 148 aC. Mastanabal es va destacar per la seva afici a la literatura i l'amor a la justcia, per lo que Escipi li va assignar els afers judicials del regne. Va morir vers el 145 aC i va deixar dos fills, que van arribar a ser reis: Jugurta i Gauda. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232214" title="Flavi Materni" nonfiltered="4670" processed="4661" dbindex="89744">
Flavi Materni (Flavius Maternianus)  fou un comandant dels gurdies de la ciutat de Roma durant el regnat de Caracalla. No queda clar dels relats de Di Cassi i Herodi si l'emperador Macr el va fer matar o noms el va tractar amb indignitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232215" title="Curiaci Matern" nonfiltered="4671" processed="4662" dbindex="89745">
Curiaci Matern (Curiatius Maternus) fou un escriptor rom del segle I,  inicialment estudiant de retrica, estudis que va abandonar per escriure tragdies, entre les quals les ms famoses foren Medea, Thyestes, Domitius, i Cato; a aquesta darrera va ofendre al govern. Aquesta informaci no dona detalls ms precisos per probablement Matern fou el mateix personatge esmentat per Di Cassi com  al que Domici va fer executar per la seva llibertat de paraula.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232216" title="Sennette" nonfiltered="4672" processed="4663" dbindex="89746">
El Sennette s un riu de Blgica, afluent del Zenne . 

Neix a Familleureux i rega caussinnes, Ronquires, Virginal, Ittre i Oisquercq. Desemboca al Zenne a Clabecq, un nucli del municipi de Tubize.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232219" title="Protectorat Oriental d'Aden" nonfiltered="4673" processed="4664" dbindex="89747">

El Protectorat Oriental d'Aden fou la zona sota protectorat britnic a l'Hadramaut i Mahra, a la part oriental del que fou el Iemen del Sud i avui Repblica del Iemen. El soldanat ocupava una superfcie de 120.000 km incloent els soldanats Wahidi i els xeicats d'Irqa i Hawra

El protectorat mai fou ben definit. Els soldans Wahidi, a l'est de la part occidental i a l'oest de l'oriental, a vegades hi foren inclosos. El protectorat estricte era sobre la dinastia Quaiti que es titulaven soldans de Shir i Mukalla (o Shihr i Mukalla) i des del 1954 soldans Quaiti d'Hadramaut, i sobre els sultans Kathiri de Seiyun (dels que depenia nominalment l'emir dels Abdali orientals). Les relacions amb la dinastia Banu Afrar eren especials, ja que els Banu Afrar eren els sobirans de l'illa Socotra a ms de la part continental coneguda com Mahra, i portaven el ttol de Sultans de Quisn i Socotra (Quisn o Quishn era la capital continental, a la regi de Mahra), que desprs van canviar a sultans de Mahra.

Amb la desapirici virtual del Protectorat Occidental d'Aden el 1963, va recuperar el nom de Protectorat d'Aden (que va incloure al menys un dels estats occidentals) fins la seva desaparici el 1967.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232220" title="Netekanaal" nonfiltered="4674" processed="4665" dbindex="89748">


El Netekanaal s un canal de Blgica que connecta el port interior de Lier amb el canal Albert. T una llargada de 15,1 km i s de classe IV. El canal ofreix a les embarcacions una drecera des del canal Albert a l'Escalda i el canal martim Brusselles-Escalda sense passar per Anvers.




Enllaos externs.
Mapa interactiu de les vies navegables de Blgica





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232221" title="Protectorat Occidental d'Aden" nonfiltered="4675" processed="4666" dbindex="89749">
El Protectorat Occidental d'Aden fou la zona sota protectorat britnic a l'oest de l'Hadramaut, a la part occidental del que fou el Iemen del Sud i avui Repblica del Iemen. La diferncia entre el protectorat i la colnia d'Aden es que el Protectorat estava governat per caps locals (sultans o xeics principalment) sota supervisi d'un resident britnic, mentre la colnia era administrada directament pels britnics. El protectorat occidental cobria un territori de 58.016 km, exclosos els soldanats de Wahidi i els xeicats d'Irqah i Hawra.

Els territoris directament integrats al protectorat foren:

1. Sultanat de Lahej (dinastia Abdali), protectorat 1887;
2. Xeicat dels Akrabi de Bir Ahmad, protectorat 1888;
3. Sultanat Hawshabi de Musaymir, protectorat 1904;
4. Xeicat dels Alawi, protectorat 1895;
5. Emirat de Dhala, dinastia amiri, protectorat 1904;
6. Xeicat de Shaib, dinastia Saqladita;
7. Xeicat de l'Alt Yafa o Mahjabah, dinastia Askrida, protectorat 1895;
8. Sultanat del Baix Yafa o Jaar, protectorat 1895;
9. Sultanat de Fadli o Zinjibar, protectorat 1890;
10. Sultanat d' Awdhali o Zarah, protectorat 1888;
11. Estat de Dathina, repblica;
12. Emirat de Beihan, dinastia hashimita ;
13. Sultanat de l'Alt Awlaqi o Nisab, protectorat 1890;
14. Xeicat de l'Alt Awlaqi o Ma'an o Yashbum, protectorat 1890;
15. Sultanat del Baix Awlaqi o Ahwar, protectorat 1890;
16. Xeicat de Dubi;
17. Xeicat d'Hadrami ;
18. Estat de Mawsata;
19. Xeicat dels Muflahi;
20. Xeicat de Busi;
21. xeicats dels dhiab o dhiebi a Irqah i a Hawra, protectorat 1888;
22. Sultanat dels Wahidi d'Habban ;
23. Sultanat dels Wahidi de Bal Haf, protectorat 1888;
24. Sultanat dels Wahidi de Bir Ali, protectorat 1895;

Altres xeicats estaven sotmesos a l'autoritat d'un sult o xeic superior i formaven part del protectorat mo per un tractat directe amb els britnics sino per la relaci concertada pel cap dels que depenien. Els principals eren els de Nissiyin (Alt Awlaqi), Subayha (Lahej), Dahir (Alt Aulaqi), Ba Kazim (Baix Awlaqi), Irma  i Djerdan (al Wahidi) i Ba Abdali (Seiyun) 

El 1959 es va crear la Federaci d'Emirats del Sud d'Arbia que va esdevenir la Federaci d'Arbia del Sud. El Protectorat Occidental va desapareixer de facto ja que noms un dels estats va romandre fora de la federaci. Els estats que no es van unir a la federaci (Alt Yafa a la part occidental, Quaiti, Kathiri i Mahra a la oriental) van quedar inclosos en el Protectorat d'Aden, format principalment per l'antic Protectorat Oriental d'Aden.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232229" title="Corts de Lleida (1440)" nonfiltered="4676" processed="4667" dbindex="89750">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Lleida el 1440. Era President de la Generalitat en Pere de Darnius. 

Les Corts continuen centrant-se en el finanament de les campanyes mediterrnies del rei Alfons el Magnnim. s sufrag una galera amb 300 ballesters que salp de Barcelona a finials de juny de 1440.

Els diputats es varen mostrar molt inquiets davant la possibilitat d'una retallada de privilegis que, finalment, no es va produir.

Dins dels nomenaments corrents cal destacar el de Jaume Safont qui, iniciant la seva important carrera, es nomenat ajudant segon de l'escrivania de la Generalitat.

El 17 de setembre de 1440 s'escolliren nous diputats i odors, recaient en Antoni d'Aviny i de Moles el crrec de President de la Generalitat.








 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232230" title="Arbus" nonfiltered="4677" processed="4668" dbindex="89751">

Arbus s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia del Medio Campidano. L'any 2007 tenia 6.779 habitants.

Situat a 60 km al nord-oest de Cller i a 25 km a l'oest de Sanluri, el municipi d'Arbus cont els frazioni (subdivisions, principalment pobles i llogarrets) Montevecchio, Ingurtosu, i S. Antonio di Santadi.

Arbus fa frontera amb els municipis segents: Fluminimaggiore, Gonnosfanadiga, Guspini i Terralba.

Malgrat el vast territori d'Arbus, 267,16 km, el seu nombre d'habitants, al voltant de 7.000, segueix un decrement continu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232231" title="Llista d'estats sobirans del 1987" nonfiltered="4678" processed="4669" dbindex="89752">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan (fins al 30 de novembre);
 Afganistan   Repblica de l'Afganistan (des del 30 de novembre);
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista (fins al 10 de setembre);
   Repblica Democrtica Popular d'Etipia (des del 10 de setembre);

F.
   Domini de les Fiji (fins al 7 d'octubre);
   Repblica de les Fiji (des del 7 d'octubre);
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 (des de l'1 de gener ja no fa servir el mot "Domini");

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
 Rotuma   Repblica de Rotuma ( de l'Octubre al Desembre);
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232233" title="Corts de Tortosa (1442)" nonfiltered="4679" processed="4670" dbindex="89753">
Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnnim a Tortosa entre l'11 d'agost de 1442 i maig de 1443. Era President de la Generalitat Antoni d'Aviny i de Moles. 

El 25 de juliol de 1442, els diputats militar i reial, Andreu de Biure i Bernat Sapila, visitaren a la reina per demanar-li la seva intervenci davant d'un potencial atac de l'exrcit de Carles VII de Frana a terres catalanes. La reina convoc les Corts molt protestades pels diputats, ja que no havien estat comunicades en forma i termini. A ms, no tractaven de l'estat del regne sin d'un tema especfic i, per acabar, es feien a la residncia reial, cosa que limitava la independncia de la Cambra. Els sndics de Barcelona es retiren i la reina envi dues ambaixades a convencer-los, sense resultat.

Al febrer de 1443, la reina es informada del canvi de poltica de Frana i prorrog les Corts fins maig de 1443, si be no va ser necessri reunir-se, ja que l'exrcit francs decid dirigir-se cap a Normandia.

Acabades les Corts, l'11 de novembre de 1443 s'escolliren nous diputats i odors, recaient en Jaume de Cardona i de Gandia el crrec de President de la Generalitat.








 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232242" title="Gran Premi d'ustria del 1981" nonfiltered="4680" processed="4671" dbindex="89754">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1981, disputat al circuit de sterreichring  el 16 d'agost del 1981.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:   Ren Arnoux   1: 32. 018;
 Volta  rpida:  Jacques Laffite   1' 37. 62 a la volta  47.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232244" title="Terratrmol de Catalunya de 1448" nonfiltered="4681" processed="4672" dbindex="89755">
El terratrmol del 25 de maig de 1448, tingu l epicentre entre Cardedeu i Llinars del Valls. De fet, va ocorrer la nit del 24 al 25 de maig, motiu pel qual figura documentat amb un dia o l'altre indistintament.
La magnitud s'ha determinat que va ser de grau VIII, amb danys mpliament distributs i caus moltes morts.
Entre els danys documentats aparixen:
La muralla de Barcelona ;
Monestir de Santa Maria de l'Estany, s'enderroquen les voltes de l'esglsia i el campanar. ;
El castell del Papiol ;
El castell de Sentmenat ;
El castell de Montorns ;
El castell de Llinars del Valls ;
Campanar de l'esglsia de Cardedeu;
Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor;
Monestir de Sant Gens de Rocafort;



 Referncies .

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232248" title="Gran Premi d'ustria del 1982" nonfiltered="4682" processed="4673" dbindex="89756">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1982, disputat al circuit de sterreichring  el 15 d'agost del 1982.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Nelson Piquet   1' 27. 612;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet   1' 33. 699  a la volta 5.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232252" title="Casas de Fernando Alonso" nonfiltered="4683" processed="4674" dbindex="89757">

Casas de Fernando Alonso s un municipi de la provncia de Conca, a la comunitat autnoma de Castella-la Manxa. Es troba entre les localitats de San Clemente i Minaya, aquesta ltima a la provncia d'Albacete.

En el cens de 2005 comptava amb 1321 habitants. La principal activitat econmica s l'agricultura, amb cultius de vinya i producci de vi a la Cooperativa de la Pursima Concepcin i altres cellers. Les festes patronals se celebren al final d'agost en honor al Cristo de la fe.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232254" title="Louder Than Words" nonfiltered="4684" processed="4675" dbindex="89758">
Louder Than Words s el quart disc en solitari i d'estudi del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie que va aparixer el 16 d'abril de 1996 desprs de 10 anys de silenci musical. 

Llista de temes.
"Piece Of Love"   4:04;
"Still In Love"   4:33;
"I Wanna Take You Down"   5:01;
"Can't Get Over You"   4:33;
"Change"   5:01;
"Nothing Else Matters"   4:34;
"Ordinary Girl"   5:01;
"Say I Do"   5:01;
"Paradise"   5:02;
"Don't Wanna Lose You"   5:01;
"Now You're Gone"   5:43;
"Lovers At First Sight"   6:59;
"Climbing"   6:26;

L'edici italiana va incloure el bonus track Amo, T'Amo, Ti Amo, una vesi italiana del "Still In Love"






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232255" title="Time (disc)" nonfiltered="4685" processed="4676" dbindex="89759">
Time s el cinqu disc en solitari i d'estudi del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie, va aparixer el 23 de juny de 1998. 

Llista de temes.
"Zoomin'"   4:23;
"I Hear Your Voice"   4:00;
"Touch"   5:08;
"Forever"   6:13;
"Everytime"   4:15;
"Time"   6:11;
"To The Rhythm"   5:14;
"Stay"   4:09;
"The Way I Feel"   3:07;
"Closest Thing to Heaven"   4:00;
"Someday"   4:23;
"Lady"   4:26;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232258" title="Circuit d'sterreichring" nonfiltered="4686" processed="4677" dbindex="89760">

El Circuit d'sterreichring s un circuit automobilstic situat prop de Spielberg, Styria, ustria que ha estat utilitzat per les curses de Frmula 1 en diverses ocasions, en concret en les temporades que van de 1970 fins al 1987.

Desprs d'una important remodelaci, i ja sota el nom d'A-1 Ring va acollir les proves de Frmula 1 corresponents a les temporades que van de la temporada 1997 a la de l'any 2003.

A ms s'ha  d'afegir la cursa corresponent a la temporada 1964 que es va disputar a aquest mateix circuit per sota la denominaci de Circuit de Zeltweg o Zeltweg Airfield. 

 A la F1 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232259" title="Renaissance" nonfiltered="4687" processed="4678" dbindex="89761">
Renaissance s el sis disc d'estudi del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie que va aparixer el 16 d'octubre de 2000. Com a bonus track en l'edici internacional van aparixer els ttols Shout it to the World, Just Can't Say Goodbye i Angel (boogieman remix-extended). Tonight va ser produt per Rodney "Darkchild" Jerkins.

Llista de temes.
"Angel"   4:15;
"Cinderella"   3:42;
"Tender Heart"   4:28;
"Dance the Night Away"   5:08;
"Tonight"   4:31;
"How Long"   3:55;
"Don't You Ever Go Away"   4:13;
"Wasted Time"   4:07;
"Piece of my Heart"   4:15;
"It May be the Water"   4:56;
"Here is my Heart"   4:03;
"Don't Stop the Music"   4:13;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232260" title="David Lee" nonfiltered="4688" processed="4679" dbindex="89762">


David Lee (nascut el 29 d'abril de 1983 a Saint Louis, Missouri) s un jugador nord-americ de bsquet que milita en New York Knicks de l'NBA.

Carrera.
Institut.
Lee va jugar a Chaminade College Preparatory School. En aquells temps, David era niocament esquerr, per es va convertir en ambidextre ja que es va trencar el bra. Abans de passar a la Universitat de Florida, Lee va ser McDonald's All American i va guanyar el concurs d'esmaixades de l'edici de 2001.

Universitat.
David va passar el cicle universitari de 4 anys a Florida amb els Gators . All es va destapar com un gran aler pivot, fsicament molt dur i lluitador sota el crcol.

En el seu any freshman va fer 7 punts - 4.7 rebots i 11.2 - 6.8 com a sophomore. Les seves millors temporades estarien per arribar, va millorar en la 2004-05 on va pujar fins als 13.3 punts i 6.8 rebots. En el seu ltim any a Florida es va acomiadar amb 13.6 punts i 9 rebots.

Va acabar en el Top 15 en anotaci histrica a Florida, 8 en dobles-dobles totals (22), 5 en percentatge en tirs de camp (58.1), 6 en taps(109) i 3r en esmaixades (157).

NBA.
Lee va ser triat per New York Knicks en l'ltim lloc de la primera ronda del draft de 2005. Aquella va ser la tercera elecci en primera ronda dels Knicks desprs de Channing Frye i Nate Robinson.

La seva elecci va despertar tants dubtes en els afeccionats dels Knicks que van xiular quan es va produir l'elecci i Lee s'encaminava a David Stern. Lee va signar amb la franqucia l'1 de juliol de 2005. En els seus dues primeres temporades, David Lee s'ha encarregat de tapar les boques a tots aquells que van criticar la seva elecci, i li han valgut dos anys per a demostrar que pot ser un dels pilars dels Knicks actuals.

En la lliga d'estiu de Las Vegas i Minnepolis promitj 11.5 punts (56.7 % en tirs) i 5.6 rebots en el que va suposar el seu primer acte com un Knick.

En el seu any rookie, la 2005-06 Lee va disputar 14 partits de titular, 13 d'ells seguits i corresponents als mesos de desembre de 2005 i gener de 2006. En aquest espai de temps va fer el seu millor partit com a novell, va signar 23 punts (amb 10 de 11 en tirs) i 15 rebots en la victria sobre Phoenix Suns desprs de tres prrrogues. Aquests 23 es mantenen a dia d'avui com millor marca personal en punts. La marca de rebots va ser superada en la seva segona campanya, amb 20 enfront dels Utah Jazz.

Lee va acabar la seva primera temporada a l'NBA promijant 5.2 punts (59.6% en tir) i 4.5 rebots.

En la 2006-07 donaria un salt qualitatiu impressionant, els seus nombres van ser de 10.7 punts i 10.4 assistncies, convertint-se en un dels possibles candidats a jugador amb ms progressi a mesura que avanava la temporada. Un altre dels xits a nivell personal que va recollir Lee va ser l'MVP del Rookie Challenge de 2007, desprs de signar 30 punts (amb 14-14 en tirs) i 11 rebots.

Va comenar la campanya de titular per la lesi de Channing Frye i al final d'any va ser un dels 10 jugadors expulsats en la baralla que va tenir lloc en el partit Denver Nuggets-New York Knicks. No obstant aix, Lee no va ser susps per la lliga.
La seva cistella ms important va arribar el 20 de desembre del 2006 en un partit que els enfrontava als Charlotte Bobcats. Amb noms 0.1 segons per jugar, Lee va aprofitar una barreja entre un alley-hoop i un palmeig (en realitat va ser aix, per el d'alley hoop referit a la manera de donar la passada) per a donar la victria al seu equip.

Fins a l'All Star, Lee promitj 11.1 punts (amb 61% en tirs, 1r en la lliga), 10.8 rebots i 1.8 assistncies en 30.9 minuts de joc. Per desgraciadament, David tamb es va veure involucrat en la plaga de lesions que van tenir els Knicks i que els va minvar en les seves opcions de playoffs. En el cas de Lee, la seva lesi es va produir el 23 de febrer de 2007 enfront de Milwaukee Bucks. David va caure sobre el peu d'Andrew Bogut i es va torar el genoll. El primer diagnstic reflectia que el jugador podria tornar en pocs dies, per desprs d'estar de baixa 3 setmanes i no tornar a les pistes els serveis mdics van haver de tornar-lo a examinar i van trobar que la lesi era molt ms important del que indicava el primer diagnstic.

Trivia.
 Jugava al tennis fins als 12 anys.
 Va crixer de 1.88 fins a 2.06 entre el seu any freshman i sophomore de l'institut.

 Enllacis externs.
Fitxa de David Lee en NBA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232261" title="Just for You" nonfiltered="4689" processed="4680" dbindex="89763">
Just for You s el set disc d'estudi del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie, que va aparixer el 4 de maig de 2004. En la versi internacional hi havia els bonus track If You Belong To Me i Heaven.

Llista de temes.
"Just for You"   4:33;
"I Still Believe"   4:55;
"Just to be With You Again"   3:32;
"She's Amazing"   4:36;
"Ball and Chain"   3:16;
"The World is a Party"   3:25;
"Time of our Life" (amb Lenny Kravitz)   5:07;
"Outrageous"   4:30;
"Road to Heaven"   4:20;
"Dance for the World"   4:08;
"Do Ya" (amb Daniel Bedingfield)   2:39;
"In my Dreams"   4:56;
"One World"   3:52;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232262" title="Circuit de Zeltweg" nonfiltered="4690" processed="4681" dbindex="89764">


El Circuit de Zeltweg s un circuit automobilstic situat a ustria, prop de Spielberg, Styria,  que ha estat utilitzat per les curses de Frmula 1 en una sola ocasi, en concret a la corresponent a la temporada 1964.

Sota el nom de sterreichring s'hi van disputar les curses corresponents a les temporades entre l'any 1970 i el 1987.

Desprs d'una important remodelaci, i ja sota el nom d'A-1 Ring va acollir les proves de Frmula 1 corresponents a les temporades que van de la temporada 1997 a la de l'any 2003.



 A la F1 .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232264" title="Coming Home" nonfiltered="4691" processed="4682" dbindex="89765">
Coming Home s el vuit disc d'estudi i de moment el darrer del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie, que va aparixer el 12 de setembre de 2006. Va debutar en el nmero 6 del Billboard, cosa que el convertia en el millor xit des de Dancing on the Ceiling, del 1986. Se n'han venut ms de mig mili de cpies a tot el mn. 

El videoclip del tema I Call It Love est interpretat amb la seva filla Nicole Richie.

Llista de temes.
"I Call It Love"   3:18;
"Sweet Vacation"   3:54;
"Why"   4:00;
"What You Are"   4:12;
"Up All Night"   3:34;
"I'm Coming Home"   4:18;
"All Around the World"   3:33;
"Outta My Head"   3:13;
"Reason To Believe"   4:46;
"I Love You"   4:11;
"I Apologize"   3:37;
"I'm Missing Her"   3:57;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232265" title="Eddy Curry" nonfiltered="4692" processed="4683" dbindex="89766">



Eddy Curry Jr. (Calumet City, Illinois, 5 de desembre de 1982) s un jugador nord-americ de bsquet que milita als New York Knicks de l'NBA.

Carrera.
Institut.
Curry es va convertir en un dels millors jugadors de la naci a l'Institut Thornwood en South Holland, Illinois. Curry va liderar al seu equip a la segona plaa en l'IHSA State Playoffs de 2001 i al ttol estatal de la Class AA. En el seu any snior va ser nomenat "Mr. Basketball" d'Illinois i en el McDonald's All-American Game de 2001 es va convertir en l'MVP de la trobada amb 28 punts.

Quan tenia la intenci de jugar en la Universitat DePaul, Curry va decidir finalment presentar-se al Draft de l'NBA.

NBA.
Va ser escollit per Chicago Bulls en la quarta posici, per darrere, entre uns altres, de Pau Gasol. En la seva primera campanya en la lliga va contribuir amb pocs minuts, tenia noms 18 anys. Promitj 6.7 punts, 3.8 rebots, 50.1% en tirs de camp i 16 minuts en 72 partits, 31 de titular. En la seva segona temporada, va liderar la lliga en percentatge de tirs de camp (58.5%), convertint-se en el primer jugador dels Bulls a liderar una categoria estadstica important des de Michael Jordan (punts per partit) en 1998. Les seves mitjanes van ser de 10.5 punts i 4.4 rebots en 19.4 minuts de joc en 81 partits. Les expectatives que es van formar desprs de l'elecci de Curry no s'estaven complint, malgrat tenir un final de temporada molt forta.

En la campanya 2004-05, els Bulls es van classificar a playoffs amb un gran Curry, signant 16.1 punts i 5.4 rebots en 63 partits, sent 60 d'ells com titular, i liderant a l'equip en anotaci. A causa de problemes cardacs, es va perdre els ltims tretze partits de la temporada regular i els playoffs. En la pretemporada de 2005, va ser traspassat a New York Knicks. A New York va quallar la millor campanya de la seva carrera (la 2006-07), promitjant 19.5 punts i 7 rebots, encara que en les dues temporades que duu en la Gran Illa, collectivament el rendiment ha estat pobre, contrriament amb l'individual. El 7 d'abril de 2007, Curry va realitzar el seu millor partit en l'NBA, anotant 43 punts en la victria davant Milwaukee Bucks i convertint el triple que portava el partit a la prrroga. Actualment, Curry tan sols ha intentat dos triples en la seva carrera en la lliga, anotant-los tots dos.

La incapacitat de Curry a l'hora de defensar i rebotejar ha tret de polleguera als seus entrenadors Scott Skiles i Larry Brown. Quan un periodista va preguntar a Skiles que era el que necessitava Curry per a convertir-se en millor rebotejador, l'entrenador simplement va respondre: "Saltar".

Trivia.
 De nen, els seus pares l'anomenaven "Little Eddy".
 El seu lloc favorit de Chicago s The Rock i Roll McDonalds.

Enllacis externs.
Fitxa d'Eddy Curry en NBA.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232266" title="Why (Lionel Richie)" nonfiltered="4693" processed="4684" dbindex="89767">
Why fou el tercer single als Estats Units del disc Coming Home de Lionel Richie, aparegut el 2006. En el disc ocupa tamb la tercera posici en la llista de temes. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232270" title="Back to Front" nonfiltered="4694" processed="4685" dbindex="89768">
Back to Front s el primer lbum recopilatori del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie; va aparixer el 5 de maig del 1992. En la versi internacional s'inclouen els temes Dancing on the Ceiling i Stuck on You. Es va collocar al nmero 1 de les llistes de venda britniques en el moment d'aparixer. 

 Llista de temes .
"Do It To Me";
"My Destiny";
"Love, Oh Love";
"All Night Long";
"Easy";
"Still";
"Endless Love";
"Running With The Night";
"Sail On";
"Hello";
"Truly";
"Penny Lover";
"Say You, Say Me";
"Three Times A Lady";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232271" title="Truly: The Love Songs" nonfiltered="4695" processed="4686" dbindex="89769">
Louder Than Words s el segon lbum recopilatori del cantant nord-americ de R&B Lionel Richie; va aparixer el 1997. En l'edici internacional s'inclouen els temes My Destiny, Don't Wanna Lose You, Oh No, Ballerina Girl i Just to Be Close to You. Diversos dels temes d'aquest lbum sn de l'poca en qu Richie formava part del grup The Commodores. 

Llista de temes.
"Hello";
"Penny Lover";
"Three Times A Lady" ;
"Just To Be Close To You" ;
"Still" ;
"Sail On" ;
"Easy" ;
"Endless Love" (amb Diana Ross);
"Truly";
"Love Will Conquer All";
"Say You Say Me";
"Do It To Me";
"Sweet Love" ;
"Stuck On You";

* - temes del grup The Commodores





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232272" title="A-1 Ring" nonfiltered="4696" processed="4687" dbindex="89770">


El Circuit d'A-1 Ring s un circuit automobilstic situat prop de Spielberg, Styria, ustria que ha estat utilitzat desprs d'una important remodelaci per les curses de Frmula 1 en diverses ocasions, en concret en les temporades que van de 1997 fins al 2003.

Sota el nom d'sterreichring va acollir les proves de Frmula 1 corresponents a les temporades que van de la temporada 1970 a la de l'any 1987.

A ms s'ha  d'afegir la cursa corresponent a la temporada 1964 que es va disputar a aquest mateix circuit per sota la denominaci de Circuit de Zeltweg o Zeltweg Airfield. 



 A la F1 .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232273" title="Tuskegee (Alabama)" nonfiltered="4697" processed="4688" dbindex="89771">
Tuskegee s una ciutat de l'estat d'Alabama als Estats Units d'Amrica. A l'any 2000 comptava amb 11846 habitants i una superfcie de 40,7 km.

s una ciutat famosa per haver estat el lloc de naixement de Rosa Parks, figura emblemtica de la lluita contra la segregaci reacial, aix com del cantant de R&B Lionel Richie. Tamb hi va tenir llocd l'estudi cientfic anomenat Tuskegee Syphilis Study.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232279" title="Invasi de la Vall d'Aran (1283)" nonfiltered="4698" processed="4689" dbindex="89772">





Antecedents.
Durant el segle X, la Vall d'Aran pertany al comtat de Comenge fins el 1175, quan Alfons II d'Arag s l'annexiona pel tractat de l'Emparana, i Jaume I el Conqueridor assegura als aranesos protecci i dret reial amb el tractat de Corbeil, el 1258.

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars. 

Eustaqui de Beaumarchais uns mesos abans de l'atac a la Vall d'Aran va intentar una invasi per Arag des del Regne de Navarra, que nicament va aconseguir pendre el castell de Navardn, havent de retirar-se a Frana davant de l'avan de les tropes catalanes que hi anaven a l'encontre, que van baixar fins a Tudela abans de dirigir-se a Albarras, on van conquerir el senyoriu, incorporant-lo a la Corona d'Arag.

El 17 d'octubre de 1283 Jaume II de Mallorca tracta amb Felip l'Ardit la presa d'Arag a Carcassona.

El bisbe de Comenge, Bertrand de Miremont va informar als clergues l'octubre de l'excomuni del rei i els va urgir a llirar la vall al senescal de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, a qu es van negar-la pacficament. 

La Batalla.
Per exercir els seus drets, els francesos, amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augr de Berbed, senyor de Ls, va envair la Vall d'Aran amb un exrcit que contava entre 300 i 500 homes.

Entre l'1 i el 11 de novembre de 1283 i van ocupar completament la vall, incendiant el castell de Ls, on s'havien concentrat els partidaris de mantenir-se a la Corona d'Arag, i destruint el castell d'Entransaiges.

Conseqncies.
Beaumarchais va voler bastir un castell que li permets un domini permanent resguardant les millors entrades des de Frana, car els que hi havia a Vielha i Salard no li servien, de manera que en va fer aixecar un a es Brdes, fins llavors deshabitat. El castell fou abandonat i destrut des del 1719.

En el contraatac catal-aragones de l'any 1284 assetjaren Tudela, tot i que la noblesa aragonesa donava l'esquena al rei en aquest conflicte.

Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de Frana ced la Vall d'Aran a tercer sobir, Jaume II de Mallorca. Finalment la recuper Jaume el Just de Catalunya-Arag  el 1313, que hi restitu els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat.

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232281" title="Arxipreste d'Hita" nonfiltered="4699" processed="4690" dbindex="89773">
Juan Ruiz, conegut com l'Arxipreste d'Hita, va ser un poeta castell que va viure a mitjans del segle XIV, quan regnava a Castella el rei Alfons XI. Va morir abans del 1351 o, al menys, en aquella data ja no era arxipreste d'Hita. Es l'autor de l'obra literria ms important de l'edat mitjana espanyola: el Llibre del bon amor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232286" title="Xeicat d'Alawi" nonfiltered="4700" processed="4691" dbindex="89774">
Alawi (Alluwi, derivat d'Ahl Ali) s una tribu del Iemen en el cami entre Aden i Sana passant per Qataba. La vila d'Al-Sawda o Al-Qasha, en mig d'una zona arida i desertca, es l'nic poblet que cal esmentar.

La tribu va dependre dels Amiri de Dhala (que vivien al nord) dels que va esdevenir virtualment independent en el segle XIX (1839). El 1895 el seu xeic va signar un tractat de protectorat amb els britnics i va constituir una de les entitats ms petites del Protectorat Occidental d'Aden amb noms uns 1500 habitants el 1961. Fou membre de la Federaci d'Arbia del Sud fins a la retirada britnica del 1967; llavors hi va imposar el control el govern marxista del Iemen del Sud, i tot i que la tribu va romandre en existncia, els vincles tribals es van afluixar. Va formar part de la muhafazah (governaci) II amb capital a Lahej. El 1991 el Iemen del Sud i del nord es van unir i a la reorganitzaci administrativa es va integrar a la governaci de Dhala.

 Xeics .

Shaif I al-Alawi 1800-1839 ;
Hilal ben Shaif al-Alawi 1839- ?
Shaif II ben Shaif al-Alawi  ?-1875;
Said ben Salih al-Alawi 1875-1892;
Shaif III ben Said al-Alawi 1892-1898            ;
Al-Husain ben Salih al-Alawi  1898;
Al ben Nasir al-Alawi 1898-1920;
Abd al-Nabi ben Al al-Alawi 1920-1925;
Muhsin ben Ali al-Alawi 1925-1940;
Salih ben Sayhil al-Alawi 1940-1967;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232288" title="Amiri" nonfiltered="4701" processed="4692" dbindex="89775">
Els amiri sn una tribu del Iemen, subtribu dels Djada, que ocupen el pas anomenat Shafil, amb capital a Bilad Shafil, situat al nord d'Aden a una zona d'uns 25 km al sud de l'antiga frontera entre el Iemen del Nord i el Iemen del Sud

Estan governat per un emir, que troba el seu origen en um mameluc dels imans zaidites del Iemen, que fou reconegut com a cap pels amiri i va restablir l'orde al districte al segle XVIII. L'emir t residncia a Dhala (Dali).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232292" title="Andrs Jimnez Fernndez" nonfiltered="4702" processed="4693" dbindex="89776">





Andrs Jimnez Fernndez (nascut a Carmona, Sevilla, el 6 de juny de 1962) fou un destacat jugador de bsquet dels anys 80' i 90 . Va destacar com a jugador del FC Barcelona, amb el que va guanyar set lligues ACB i quatre copes del rei , entre d'altres ttols. Tamb va ser un membre destacat de la selecci espanyola de bsquet, amb la qual va disputar 186 partits, participant en l'assoliment de les medalles de plata dels Jocs Olmpics de Los Angeles 1984 i de l' Eurobsquet de Nantes de 1983. Jugava a la posici d'ala-pivot, amb un alada de 2 metres i 5 centmetres.
Es va retirar com a jugador actiu el juny del 1998. El 13 de setembre del mateix any, el FC Barcelona li va fer un homentatge retirant la seva samarreta amb el dorsal nmero 4 i penjant-la al Palau Blaugrana, en reconeixament als seus mrits esportius i a la dedicaci al club.
El periodista esportiu Andrs Montes va posar a Andrs Jimnez el sobrenom de l'home que marca les diferncies en el bsquet espanyol, ja que Andrs Jimnez va ser el primer pivot que era capa de jugar de cara a la cistella amb la mateixa movilitat que un aler.

 Biografia .
Els seus inicis com a jugador de bsquet van ser al club del seu poble: el CB Carmona. 
Als 15 anys es va traslladar a Badalona per jugar al Crcol Catlic , conegut com a Cotonifici pel nom del patrocinador. A Badalona va donar el salt a la primera divisi espanyola de la m del tcnic Ato Garca Reneses. La carrera de Jimnez va estar lligada, quasi b en la seva totalitat, a la figura d'Ato que va ser una pea clau en la seva evoluci com a jugador.

El Cotonifici d'Ato, Jimnez, Joaquim Costa i companyia s una llegenda del bsquet estatal. Amb un pressupost molt baix va aconseguir estar diverses temporades a l'elit del bsquet espanyol, protagonitzant temporades d'enorme mrit (va ser el jutge de la lliga 77/78 derrotant al Reial Madrid i entregant el ttol al Joventut de Badalona de Moka Slavnic). Aquell equip tenia uns trets caracterstics diferencials respecte els altres equips de l'poca: entrenaven mat i tarda cada dia, practicaven una defensa molt agressiva, batejada com a karate press, van ser pioners en practicar la defensa del saltar i canviar, i, sobretot, jugaven amb un jugador alt (Andrs Jimnez) lluny de la pintura i de cara al crcol. Ato ho va comenar a fer amb el Coto (Cotonifici) i desprs ho va anar polint a la Penya i al Bara, sempre amb Jimnez com a protagonista. 

La progressi de Jimnez va ser constant i va aconseguir la internacionalitat l'any 1980. Va formar part de la generaci que va assolir les plates de Los Angeles i Nantes. 

La temporada 1983-1984 Ato va fitxar per la penya i es va emportar el seu jugador franquicia, Andrs Jimnez. Tots dos van revitalitzar el club ms representatiu del bsquet estatal que venia de quedar set a la lliga.  La primera temporada, el Joventut va quedar tercer de la classificaci i l'any segent es plantar a la final davant el Reial Madrid. Tot i la gran exhibici de Jimix (sobrenom amb el que Andrs signa els cmics que dibuixa), Jordi Villacampa, Jose Montero i companyia en el primer partit de la srie a Madrid, el Joventut acabar perdent la lliga. 

A la temporada 1985-1986, el cam de Jimnez se separa per primera vegada del d'Ato, quan el tcnic fitxa pel FC Barcelona. El seu substitut a la penya ser Miquel Nolis i l'equip verdinegre va quedar tercer a la classificaci. Aquell any, el Bara va perdre la final davant el Madrid.

A la temporada 1986-1987, Ato va reunir al Bara, el triangle mgic del Cotonifici (Costa, Jimix i ell mateix). A ms a ms, l'equip compta amb Juan Antonio San Epifanio, Epi, Nacho Solozbal, Chicho Sibilio i companyia. Aquesta combinaci va donar com a resultat un equip imparable per l'poca, i ms tenint en compte que la penya havia quedat debilitada per la marxa de Jimnez i el Madrid per la de Fernando Martin que marxa a la NBA. El Bara va aconseguir tots els ttol en joc (Lliga, Copa i Copa Korac) i, amb l'arribada d'Audie Norris, va iniciar l'era de major domini que ha conegut l'ACB. Andrs Jimnez era pea clau d'aquesta superioritat blaugrana, ja que com a jugador exterior era imparable.

El seu bon tir de 4-5 metres feia de Jimnez una amenaa des d'aquesta distncia i la seva velocitat i coordinaci propiciava poder encarar amb xit l'un contra un. Prop de la cistella, els seus moviments sn nets i rpids, fet que, combinat amb la seva alada, el fan un jugador determinant en aquesta posici. La seva categoria dhome que marca la diferncia es posa de manifest al comprovar la freqncia amb que Lolo Sainz canvia d'aler americ en els seus intents intils per parar-lo (ni Spriggs, ni Alexis ni Rogers ni Frederik ho aconseguiran en moments decisius). Per Andrs Jimnez t una mancana en el seu joc: els tirs lliures, un fet que no aconseguir rectificar fins el tram final de la seva carrera.

A l'Eurobsquet de 1987 celebrat a Atenes, Andrs Jimnez va estar incls en el cinc ideal del Campionat. La selecci espanyola va quedar quarta.

Durant la temporada 1990-1991, Jimnez, va patir la lesi ms important de la seva carrera que el mantindria lluny de les pistes ms de mitja temporada. Aquell any havia arribat a la banqueta blaugrana, el serbi Bozidar Maljkovic. Jimnez es va perdre la final de la Copa d'Europa de bsquet i la final de la lliga (totes dues perdudes davant de la Jugoplastika de Split i el Joventut de Badalona, respectivament). El Bara va encadenar dos anys sense ttols, a ms de protagonitzar la pitjor temporada ACB de la seva histria (92/93, setens). 

Tant amb Maljkovic, com desprs amb el retorn d'Ato, Jimnez va comenar a desenvolupar un nou recurs ofensiu: el tir des de fora de 6'25. Jimix ja no marcava la diferncia en les seves accions dintre-fora ja que amb l'edat havia anat perdent velocitat d'execuci. El jugador va anar centrant el seu joc en el tir exterior i en postejar aprop de la cistella. Jimnez va aprofitar l'experincia i la intelligncia que sempre va caracteritzar el seu joc, per suplir la seva prdua de forma fsica.

Jimnez va tancar la seva carrera amb tres lligues ms consecutives. La ltima la va aconseguir, amb 35 anys, a la pista del Madrid en un extraordinari cinqu partit de la temporada 1996-1997. En motiu de la seva retirada, va ser objecte de diversos homenatges, tant per part del seu club (que va organitzar un desconcertant partit d'homenatge en el que no va jugar i on se li va retirar la samarreta) com per part de l'ACB, en ser l'ltim representant de la generaci de Los ngeles en retirar-se.

 Clubs .
 Cotonifici Badalona: 1978-1983.
 Club Joventut de Badalona: 1983-1986.
 FC Barcelona: 1986-1998.

 Selecci espanyola .
 186 vegades internacional amb la Selecci Nacional Absoluta .
 Debuta amb la Selecci Nacional Absoluta en partit amists el 22 de juliol de 1982 davant la Selecci de Cuba, a Palma de Mallorca (Espanya 97 - Cuba 93). ;
 17 vegades internacional amb la Selecci Nacional Jnior ;
 19 vegades internacional amb la Selecci Nacional Juvenil;


 Palmars .
 Amb el FC Barcelona:
 7 lligues ACB: 1986-1987, 1987-1988,  1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996 i 1996-1997. ;
 4 Copes del Rei: 1986-1987, 1987-1988, 1990-1991 i 1993-1994. ;
 1 Copa Prncep d'Astries de bsquet: 1987-1988. ;
 4 vegades sots campi de la Copa d'Europa de bsquet: 1989-1990, 1990-1991, 1995-1996 i 1996-1997. ;
 1 Copa Korac: 1986-1987.

 Amb la selecci espanyola:
 Medalla de Plata als Jocs Olmpics de Los ngeles 1984.
 Medalla de Plata a l'Eurobasket de Nantes 1983. ;
 Medalla de Bronze amb la Selecci Juvenil a l'Eurobsquet juvenil de Damasc 1979.

 Consideracions personals .
 Nominat Millor Jugador Espanyol de la temporada 1984-85 pel diari esportiu El Mundo Deportivo. ;
 Integrant del Cinc ideal del Campionato d'Europa de seleccions d'Atenes 1987. ;
 Nominat Gigante de Leyenda la temporada 1997-98 per la revista Gigantes del Basket. ;
 El 25 de setembre de 1998 rep la Medalla d'Or al Mrit Esportiu.
 Participant a l'All-Star de la lliga ACB a Vigo 87;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232293" title="Dhala" nonfiltered="4703" processed="4694" dbindex="89777">
Dhala (Dali) s una ciutat del Iemen situada a uns 80 km al nord d'Aden, al peu de la vesant sud-est del Djabal Djihaf, i a uns 15 km al sud de Qatabah i de l'antiga frontera entre el Iemen del Nord i el Iemen del Sud. s una ciutat petita de pocs milers d'habitants on resideix l'emir de la tribu amiri que habita la regi anomenada Shafil.

 Emirat de Dhala .

El segle XVIII el governador, un mameluc dels sultans zaidites del Iemen, es va independitzar, i va restablir l'orde a la comarca, sent reconegut com a cap pel xeic de la tribu dels amiris. Va agafar el  ttol d'emir i va fixar la seva residncia a Dhala, que va donar nom a l'emirat. El 1904 va signar un tractat amb els britnics i va passar a formar part del Protectorat Occidental d'Aden. El 1944 l'emir Nasir va signar una convenci amb el govern britnic per la qual les autoritats de la colnia dirigirien la gurdia tribal de l'emir i es construiria una pista d'aterratge militar permanent i una escola (que va tenir una mitjana de 50 alumnes). El 1961 l'emirat tenia uns 27000 habitants. Va formar part (1959) de la Federaci d'Emirats rabs del Sud (de la que fou membre fundador) i desprs (1962) de la Federaci d'Arbia del Sud i el 1967 va caure en mans del govern marxista que havia proclamat la Repblica Popular del Iemen del Sud. La introducci de l'escolaritzaci i la sanitat van afluixar els llaos tribals; la zona va quedar dins la governaci II (muhafazah II). El 1990 el Iemen del Nord i el Iemen del Sud es van unir i el seu territori va constituir el nucli de la governaci de Dhala.

 Dinastia amiri de Dhala .

Shafawl al-Amiri  ;
Ahmad ben Shafawl al-Amiri;
Al-Hasan ben Ahmad al-Amiri;
Abd al-Hadi ibn al-Hasan al-`Amiri;
Musaid ben al-Hasan al-Amiri;
Shafawl ben Abd al-Hadi;
Ali ben Muqbil al-Amiri  1872-1873;
Muhammad ben Musaid al-Amiri  1873;
Ali ben Muqbil al-Amiri (segona vegada) 1873-1874;
Abd Allah ben Muhammad al-Amiri  1874-1878;
Al ben Muqbil al-Amiri (segona vegada) 1878-1886;
Shaif ben Sayf al-Amiri 1886-1911;
Nasir ben Shaif al-Amiri 1911-1920;
Haydara ben Nasir al-Amiri 1920-1928;
Nasir ben Shaif al-Amiri (segona vegada) 1928-1947;
Ali ben Al al-Amiri 1947-1954;
Shafawl ben Al al-Amiri 1954-1967;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232296" title="Enlla Deule-Escalda" nonfiltered="4704" processed="4695" dbindex="89778">
L'Enlla Deule-Escalda s una via navegable internacional que enllaa el riu Deule a Marquette a Frana amb l'Escalda a Spiere a Blgica. T una llargada de 28km. Tres vies el componen: del costat francs la part canalitzada del riu Marque i el canal de Roubaix i del costat belga l'Spierekanaal.

Enllaa 11 municipes
Frana: ;
Nord   Pas-de-Calais: Marquette,  Marcq-en-Baroeul, Wasquehal, Croix, Tourcoing, Roubaix, Wattrelos, Leers (19,597km);
Blgica:
Valnia (Hainaut): Estaimpuis i Pecq (7,128km);
Flandes (Flandes Occidental): Spiere (1,275 km);

Per a superar un desnivell de 33,90m li calen a l'enlla 7 rescloses a l'aiguavessant del Deule i 8 al de l'Escalda (5 a Frana i 3 a Valnia).

Histria.
L'enlla va construir-se en diverses fases des del 1839 al 1893. Durant les dues guerres mundials les infraestructures van sofrir molt, per el trnsit repren al 1948. A poc a poc, va perdre la seva importncia a causa de la competici amb el transport per carreteres. La ltima embarcaci pass al canal de Roubaix al 1986. Des de l'inici del segle, les entitats dels marges de l'enlla van engegar un programma de restauraci batejat Blue Links. L'obra va comenar el 2005 i haur d'acabar-se el 2008.

Enllaos externs.
El programa de restauraci Blue Links





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232297" title="Antonio Giolitti" nonfiltered="4705" processed="4696" dbindex="89779">

Antonio Giolitti ( Roma, Itlia 1915 ) s un poltic itali que fou membre de la Comissi Europea entre els anys 1977 i 1985 i diverses vegades ministre al seu pas.

Biografia.
Va nixer el 12 de febrer de 1915 a la ciutat de Roma, sent nt del primer ministre Giovanni Giolitti. 

El 27 d'octubre de 2006 li fou imposada la Gran Creu dels Cavallers per part del President d'Itlia Giorgio Napolitano.

Activitat poltica.
Als inicis de la dcada del 1940 s'afili al Partit Comunista Itali (PCI), que en aquells moments es trobava en clandestinitat, sent un activista de la resistncia italiana anti-feixista, per la qual cosa fou arrestat diverses vegades en els anys posteriors. Al costat de Giancarlo Pajetta fund les Brigades Garibaldi, des de la qual van contribuir a la lluita anti-feixista al Piemont, sent ferit el 1944, participant per a partir de l'abril de 1945 novament en l'alliberament d'Itlia. 

El 1946 fou escollit diputat al Parlament d'Itlia pel PCI, esc que va mantenir fins el 1957. Aquell any abandon el PCI per afiliar-se al Partit Socialista Itali (PSI), amb el qual fou reescollit diputat entre 1958 i 1976. El desembre de 1963 fou nomenat Ministre de Balan i Programaci Econmica en el primer govern d'Aldo Moro, crrec que va mantenir fins el juliol de 1964. Posteriorment torn a ocupar aquest crrec entre 1969 i 1972 sota els governs de Mariano Rumor i Emilio Colombo i entre 1973 i 1974 novament en un govern de Rumor.

El 1977 fou nomenat membre de la Comissi Jenkins, sent nomenat Comissari Europeu de Poltica Regional i Cohesi. L'any 1981 en la formaci de la Comissi Thorn novament ocup aquest crrec. 

El 1985 abandon el PSI per una polmica amb Bettino Craxi, sent posteriorment escollit senador independent pel Partit Comunista Itali (PCI-PDS). Abondon la poltica activa el 1992 per dedicar-se a l'escriptura.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232298" title="Cromatografia de capa fina" nonfiltered="4706" processed="4697" dbindex="89780">
La cromatografia de capa fina, ms comunament coneguda com TLC (Thin Layer Chromatography), s una tcnica cromatogrfica utilitzada, entre altres usos, per separar els components purs que formen part d una barreja. 



Aquesta separaci es basa en la diferent interacci que experimenten els components de la barreja amb la fase estacionria; una capa fina de material adsorbent (normalment silica gel, almina o cellulosa) immobilitzada sobre un suport inert, i la fase mbil; un dissolvent o barreja de dissolvents que es desplaa per la lmina per capillaritat. Aquesta diferncia d'adsorci (que es deu a la diferncia de polaritat dels components) es tradueix en un major o menor desplaament de cada component per la capa fina, permetent la seva separaci i identificaci.

T moltes aplicacions entre les quals cal destacar:
Assaig de la puresa radioqumica dels radiofrmacs;
Determinaci dels pigments que cont una planta;
Detecci de plaguicides en el menjar;
Anlisi de la composici dels tints de les fibres en medicina forense;
Identificaci dels components presents en una mescla;
i sobretot s un mtode rpid i barat per al control de les reaccions orgniques

Preparaci de les lmines.

Les lmines de CCF es preparen barrejant l'adsorbent amb un agent aglomerant, com per exemple el sulfat clcic (guix). Aquesta barreja es diposita sobre un suport inert, normalment vidre, alumini o plstic, i la lmina resultant s'asseca i s'activa escalfant-la a temperatura elevada per un cert temps. Nombroses empreses comercialitzen aquestes lmines en diferents tamanys, suports i adsorbents.

Revelat. 

Moltes vegades els components que s'estan separant sn incolors. Aix doncs, sn necessaris reveladors per visualitzar la presncia  dels productes en la capa fina. Els ms comuns sn els segents:

Iode. El vapor de iode s'utilitza per visualitzar sobretot compostos insaturats i aromtics.
Ninhidrina. S'utilitza per a la detecci d'aminocids.
Lmpada UV. La radiaci ultraviolada resulta adequada per visualitzar compostos que sn sensibles a aquest tipus de llum, com els que presenten un alt grau de conjugaci o anells aromtics.
Permanganat potssic (KMnO4). Aquest revelador s ideal quan els compostos que es volen visualitzar presenten grups funcionals oxidables, com sn els alquens, alquins o alcohols entre altres. En alguns casos pot ser necessari escalfar la capa fina desprs de submergir-la en la soluci per tal d'observar la taca de producte.
p-anisaldehid i molibdat de ceri. Aquestes dues solucions s'utilitzen de forma general per a tot tipus de compostos, ja que sn sensibles a la majoria de grups funcionals. En el cas del revelador de molibdat de ceri s necessari escalfar vigorosament la capa fina.

Factor de retenci.

Article principal: Factor de retenci;



El factor de retenci (Rf) s un parmetre caracterstic de cada compost, que es defineix com el quocient entre la distncia recorreguda pel compost i la distncia recorreguda pel front de dissolvent, i que depn de la fase estacionria i de la fase mbil.

El valor d'aquest parmetre oscilla entre 0 i 1. Els compostos apolars interaccionen poc amb la fase estacionria, de manera que el recorregut per la lmina s gran, i per aquest motiu presenten factors de retenci elevats. Contrriament, els compostos polars interaccionen fortament amb la fase estacionria, desplaant-se menys per la lmina, i per tant, tenen factors de retenci menors.

Aplicacions.

En qumica orgnica, les reaccions es controlen d'una manera qualitativa, rpida i barata utilitzant cromatografia de capa fina. El procediment que se segueix s el segent: en la capa fina es diposita amb un tub capillar una petita gota del producte inicial, fent el mateix amb diferents alquotes del cru de la reacci a diferents temps. A mesura que la reacci avana, s'observa la desaparici de la taca del producte inicial, aix com l'aparici de una o diverses taques corresponents als productes de la reacci. 

A continuaci es pot observar un exemple d'una cromatografia de capa fina d'un extracte de fulles verdes (com podrien ser d'espinac) en diferents estadis del desenvolupament de la capa prima. Els carotens s'elueixen rpidament i noms sn visibles fins al segon pas. En l'ltim pas es poden observar les clorofilles A i B, ms o menys a la meitat de la capa fina, i la lutena, el compost ms retingut de color groc.




Vegeu tamb.
Cromatografia;

Enllaos externs.
Thin layer chromatography  ;
Stains for developing TLC plates ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232300" title="Alberto Fujimori" nonfiltered="4707" processed="4698" dbindex="89781">

Alberto Kenya Fujimori Fujimori (en japons, Kanji      ; Kana               ; R maji Aruberuto Ken'ya Fujimori) s un enginyer agrnom, fsico, matemtic i poltic peruano-japons. Va ser president del Per des del 28 de juliol de 1990 fins el 17 de novembre de 2000.

Desprs de deu anys al cap del govern, a finals de l'any 2000 es va veure esquitxat per escndols de corrupci. Aprofitant un viatge a Brunei, an al Jap, des d'on dimit com a president via fax uns dies desprs. El Congrs de la Repblica decid declarar vacant la presidncia de la Repblica, aduint incapacitat moral i l'inhabilit per exercir qualsevol crrec pblic en un perode de deu anys.

El 7 de novembre de 2005, durant una visita a Xile, fou detingut. Poc desprs comen el procs d'extradici al Per, fins que el 21 de setembre de 2007 la Cort Suprema de Xile en don el vist i plau.

N'Alberto Fujimori fund quatre agrupacions poltiques: el moviment Cambio 90, el partit Nueva Mayora, l'aliana Per 2000 i el moviment Vamos Vecino i S cumple.

Un important collaborador seu va ser en Vladimiro Montesinos, que sotmet els mitjans de comunicaci a un fort control.
Precissament el propi Montesinos va aparixer en diversos vdeos en qu subornava a membres d'altres partits per tal que recolzessin en Fujimori.

 Curiositats .
 Va ser la segona persona d'ascendncia asitica en convertir-se en cap d'estat d'un pas d'Amrica del Sud, desprs que n'Arthur Chung fos president de Guyana.

 Vegeu tamb .
 Per;
 Histria del Per;






 Enllaos externs .
 La seva plana web personal;
 L'extradici al Per. El Comercio 22 de setembre de 2007;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232301" title="Akrabi" nonfiltered="4708" processed="4699" dbindex="89782">
Akrabi o Aqrabi (plural akarib o aqarib) s una tribu del Iemen que viu a la proximitat d'Aden, entre la vila de Bir Ahmad (nord) i el Ras Imran (costa), ocupant un territori redut dins la governaci d'Aden. Segons el raslida Al-Ashraf (a Turfan al-Ashab) derivaven de la tribu dels Qudaa, facci dels Banu Madjid, per en un altre lloc diu que derivaven dels Khawlan. Se'ls ha volgut identificar amb els agraei esmentats per Plini el Vell, per aix es ms que dubts.

El xeic depenia del sold de Lahej per vers el 1751 un xeic que residia Hujjariyyah (o Hujjariyyat) entre Mokha i Taizz, de nom Abd al-Rabb, s va revoltar contra l'iman zaidita del Iemen i el sold de Lahej, Abd al-Karim, va donar suport a l'iman mentre el xeic dels aqrabi, Mahdi ben Al, el va donar al rebel. El 1753 Abd al-Rabb i Mahdi ben Al van assetjar Aden, el port de Lahej, setge que va durar tres mesos i es va acabar quan els atacants es van retirar a canvi d'una quantitat de diners i de la cessi als aqrabi de Bir Ahmad, on hi havia un fort de pedra; entre els termes de l'acord hi havia un apartat pel qual Mahdi pagaria una quantitat anyal al sold de Lahej. Mahdi es va establir a Bir Ahmad, es va declarar independent i va agafar el ttol de sult. Ms tard per convenincies poltiques, els anglesos van considerar el pagament com un tribut i van considerar aqrabi com una dependncia de Lahej i al seu cap noms com a xeic.

El seu territori s especialment sec i improductiu, i encara que est creuat pel riu Lahej, aquest quasi sempre s sec. El primer tractat amb els britnics el va signar el 1839 Haydara ben Mahdi. Abd Allah ben Haydara va signar tractats amb els anglesos el 1857, 1863 i 1869; el 1887 va esclatar la guerra amb els abdali de Lahej i aquestos van assetjar Bir Ahmad, que es va salvar per la intervenci britnica que va imposar la pau; finalment el tractat de protectorat es va establir el 1888, i va passar a formar part del Protectorat d'Aden, desprs dividit administrativament en dos parts quedant dins el Protectorat Occidental d'Aden. Alguns territoris dels akrabi foren incorporats a la colnia d'Aden. Fou un dels membres de la Federaci d'Arbia del Sud, que va durar fins el 1967 quan els marxistes van agafar el poder i van proclamar la Repblica Popular del Iemen del Sud; els akrabi van donar suport en general als revolucionaris. El territori fou integrat a la governaci I (muhafazah I) amb capital a Aden (la capital de la repblica fou Al-Ittihad, a la vora del territori dels akrabi). El 1991 es van unir el Iemen del Nord i el Iemen del Sud, i la comarca va passar a formar part de la governaci d'Aden.

 Xeics akrabi de Bir Ahmad .


Mahdi ben Al al-Akrabi vers 1750-?
Haydara ben al-Mahdi al-Akrabi ?-1853;
Abd Allah ben Haydara al-Akrabi 1853-1905;
Al-Fadl ben Abd Allah al-Akrabi 1905-1940;
Muhammad ibn al-Fadl al-Akrabi 1940-1957;
Mahmud ibn Muhammad al-`Aqrabi 1957-1967;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232303" title="Casta diva" nonfiltered="4709" processed="4700" dbindex="89783">

"Casta Diva" s una ria de l'pera Norma de Vincenzo Bellini.

 Enllaos externs .

 Traducci de la lletra a l'angls;
 Interpretaci de Maria Callas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232304" title="George Thomson" nonfiltered="4710" processed="4701" dbindex="89784">

George Thomson ( Dundee, Esccia 1921 - Londres 3 d'octubre 2008) s un poltic escocs que fou ministre diverses vegades al seu pas i membre de la Comissi Europea entre 1973 i 1977.

Biografia.
Va nixer el 16 de gener de 1921 a la citat escocesa de Dundee. Desprs d'estudiar a l'acadmia Grove de Dundee va servir a la Fora area britnica entre 1941 i 1946. Posteriorment, entre 1946 i 1956 fou editor del diari Forward.

L'any 1977 fou nomenat Bar Thomson de Monifieth per part de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Activitat poltica.
Membre del Partit Laborista fou escollit diputat al Parlament de Westminster el 1952 per la circumscripci de "Dundee est", esc que no abandon fins el 1972. El 1964 fou nomenat Ministre d'Estat en el govern de Harold Wilson, esdevenint posteriorment entre 1966 i 1967 Canceller del Duc de Lancaster, entre 1967 i 1968 Secretari d'Estat d'Afers de la Commonwealth, Ministre sense caretera entre 1968 i 1969, i novament Canceller del Duc de Lancaster entre 1969 i 1970.

Gran impulsor de l'europeisme, l'any 1973 fou escollit membre de la Comissi Ortoli, sent juntament amb Christopher Soames els primers britnics en ocupar aquests crrecs. En la formaci d'aquesta Comissi fou nomenat Comissari Europeu de Poltica Regional, crrec que desenvolup fins el 1977.

El 1993 fou nomenat membre de la Cambra dels Lords en representaci del Partit Liberal Demcrata.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232313" title="Pere Catal i Roca" nonfiltered="4711" processed="4702" dbindex="89785">
Pere Catal i Roca (Valls, Alt Camp 1923) s un fotgraf i escriptor catal, fill de Pere Catal i Pic i germ de Francesc Catal Roca. Obtingu el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954. Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha dirigit la monumental obra de referncia Els castells catalans i n'ha reunit una important documentaci fotogrfica. Els castellers ha estat un altre tema de la seva fotografia. Ha collaborat sovint amb l'Institut d'Estudis Vallencs i ha promogut les relacions culturals amb l'Alguer. s membre de la Societat Catalana de Geografia, de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya i del Centre d'Estudis Colombins, amb el suport del qual  ha investigat sobre la catalanitat de Cristfor Colom. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2000 el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Jaume I. 

 Obres .
 Invitaci a l'Alguer actual (1957) ;
 Els castells catalans (1966);
 Quatre germans Colom, el 1462 (1976);
 Llegendes cavalleresques de Catalunya (1986);
 La plaga de la llagosta a Catalunya (1686-88) (1987);
 De cara a la Mediterrnia : les torres del litoral catal (1987);
 Els Primers missioners d'Amrica foren catalans? (1988);
 El dia que Barcelona va morir (1988);
 El Virrei Comte de Santa Coloma (1988);
 Comentaris a castells catalans (1990);
 Un corsari anomenat Colom (1991);
 Histries d'en Jaume, rei conqueridor: (contalles d'un sobir que ampli el mn catal) (1999);
 Ctars i catarisme a Catalunya (2001);
 Ferran el Catlic, vidu i "catalanote" (2003);

Enllaos externs.
Dialnet. Pere Catal i Roca;
Concessi del Premi d'Actuaci Civica de la Fundaci Jaume I a Pere Catal i Roca ;
Societat Catalana de Geografia. Homenatge a Pere Catal i Roca en el seu 80 aniversari;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232314" title="Abdali" nonfiltered="4712" processed="4703" dbindex="89786">


Abdali (plural abadil o abadila) sn els habitants del Iemen que viuen a l'entorn de Lahej. s un nom collectiu per no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del 1732 quan el xeic Fadl ben Al ben Salah ben Sallam ben Al al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia al iman zaidita del Iemen. Va fundar la dinastia dels Abdali i el seu nom es va estendre als habitants de la zona que pertanyien a diverses trribus. Segons el raslida Al-Ashraf a la Turfan al-ashab, els abadil (abdali) eren un clan descendent de Khawlan ben Amr ben Alhaf ben Qudaa. Foren part de la confederaci dels yafii i la famlia Al-Sallam tenia representaci a Khanfar (en territori dels yafii) i a Mukha (Mokha); llavors el pas de Lahej estava poblat majoritriament pels asabih descendents d'Asbab ben Amr, que era un descendent a la seva vegada d'Himiar al-Asghar; la resta pertanyia a tribus del grup qahtnida com els adjalim, els djahafil, els yafii, elks akarib (akrabi), els hawashib (hawshabi) i els amiri, de les quals les tres darreres es van independitzar i els dems van formar els abadil (abdali). La capital fou Al-Hawta i la residncia del sold fou Lahej.

La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del 1732 al 1967, primer sota nominal sobirania otomana alternada amb perodes de independncia, i des del 1918 sota protectorat britnic. Els abdali van cedir als britnics el 1838 un territori on es va establir la colnia d'Aden. Fou el ms important dels estats del Protectorat Occidental d'Aden i un dels principals dins la Federaci d'Arbia del Sud. La dinastia fou deposada el 1967 i el sold Fadl VI va fugir del pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232318" title="Bir Ahmad" nonfiltered="4713" processed="4704" dbindex="89787">
Bir Ahmad s una petita vila de poc ms de mil habitants situada a uns 10 km al nord d'Aden, que fou la capital del xeic dels Aqrabi. El riu Lahej passa per la seva rodalia, per normalment s sec. La zona es molt rida i improductiva, amb una quantitat molt petita de pluja a l'any. A la vila hi havia el palau del xeic, conegut com el palau del sult, que encara es conserva. El 1887 fou assetjada pels abdali de Lahej, provocant la intervenci britnica. El juny de 1994 fou teatre d'una batalla entre els nacionalistes sudiemenites i les forces del govern de Sana que volien ocupar Aden.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232320" title="Cambra de Comer i Indstria de Terrassa" nonfiltered="4714" processed="4705" dbindex="89788">
Cambra de Comer i Indstria de Terrassa s una corporaci de dret pblic fundada a Terrassa el 28 de juny de 1886  amb seu a Terrassa, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya. Fou la primera cambra en constituir-se a Catalunya, i la tercera a Espanya.

 Objectius .
T com a finalitat oferir informaci, assessorament i formaci per millorar la gesti de les empreses, fomentar la promoci de la internacionalitzaci, afavorir els interessos generals de les empreses i comprometre's activament amb el desenvolupament econmic de la seva demarcaci, el Valls Occidental (t dues subseus a Rub i Sant Cugat del Valls) i proporcionar les actuacions necessries per al foment del comer i la indstria. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 rgans de govern .
El Ple s el mxim rgan de govern de la Cambra i est format per 36 membres que representen els diferents sectors de l'activitat econmica de la demarcaci de Terrassa, distributs d acord a la seva importncia econmica. s l rgan mxim de govern i de representaci i, com a tal, adopta els acords principals per a la vida de la Cambra i fixa les grans lnies de l acci corporativa.

El  Comit Executiu de la Cambra actua com a rgan de govern permanent de gesti, administraci i proposta de la Cambra i es responsabilitza de la direcci institucional de l entitat. Est format pel President, tres Vicepresidents, el Tresorer i set Vocals, elegits tots ells entre els membres del Ple.

Tamb hi ha Comissions consultives formades per empresaris i persones vinculades al mn econmic i empresarial que tenen com a finalitat promoure estudis i projectes de defensa dels interessos dels empresaris, fer aportacions que afavoreixin i fomentin el desenvolupament estratgic de la demarcaci i ajudar a la Cambra a posicionar-se en aquells temes de representaci i actualitat empresarial. Actualment, hi ha formades les Comissions de Comer Internacional, Indstria i Innovaci Tecnolgica, Medi Ambient i Qualitat i Comer, Serveis i Turisme. 

 Enllaos externs .
 Web de la Cambra de Terrassa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232324" title="ngel Colomer i del Romero" nonfiltered="4715" processed="4706" dbindex="89789">
ngel Colomer i del Romero (Barcelona 1915 - 2001) fou un msic catal. El 1942 fund a Barcelona l'Orfe Laudate, que va dirigir fins poc abans de la seva mort, amb el qual don a conixer oratoris importants, com Jephte, de Giacomo Carissimi (el 1945), Judes Macabeu, de Georg  Friedrich Hndel (1948), Rquiem alemany, de Johannes Brahms (1954), Hliogabale, de Dodat de Sverac (1972), i Sadok, de Hndel (1984). Ha actuat, a ms de a Catalunya, a la resta d'Espanya, Pasos Baixos, Frana, Anglaterra, Galles, Alemanya, Andorra, Itlia, ustria, Blgica, Sussa, Txquia, Hongria, Estats Units d'Amrica, Irlanda i Romania. 

Tamb ha dirigit associacions corals i realitz nombroses harmonitzacions per a cor representades per la Federaci de Cors de Clav. El 1965 fund l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya i el 1983 el Festival Internacional de Msica de Cantonigrs. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1992 amb un premi honorfic del premi nacional de msica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232327" title="Albert Borschette" nonfiltered="4716" processed="4707" dbindex="89790">

Albert Borschette ( Diekirch, Luxemburg 1920 - Brusselles, Blgica 1976 ) fou un poltic i escriptor luxemburgus que fou membre de la Comissi Europea entre 1970 i 1976.

Biografia.
Va nixer el 14 de juny de 1920 a la poblaci de Diekirch. Va estudiar cincies poltiques a la ciutat de Luxemburg, ampliant posteriorment els seus estudis a Ais de Provena, Innsbruck, Munic i Pars.

Va morir el 8 de desembre de 1976 a la ciutat de Brusselles.

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica, l'any 1958 fou nomenat Representant permanent del seu pas davant les Comunitats Europees, crrec que va desenvolupar fins el 1970. En aquell any fou escollit membre de la Comissi Malfatti, sent nomenat Comissari Europeu de la Competncia i Poltica Regional. Desenvolup aquests crrecs durant la Comissi Mansholt entre 1972 i 1973, mantinguent durant la Comissi Ortoli (1973-1977) el crrec de Comissari Europeu de la Competncia. No pogu finalitzar el seu mandat com a Comissari Europeu donada la seva prematura mort el desembre de 1976.

Obra literria.
Realitz una breu carrera literria, escrivent principalment en francs: 
1946: Journal russe;
1952: Itinraires;
1954: Literatur und Politik;
1959: Continuez  mourir;
1960: Itinraires sovitiques;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232328" title="Hawshabi" nonfiltered="4717" processed="4708" dbindex="89791">
Els hawshabi (plural hawashib) sn una tribu del Iemen a la governaci de Lahej. La seva ciutat principal es Musaymir.

Al-Hamdani al segle X identifica als hawashib (hawshabi) com una derivaci de la tribu dels himiars, que vivien al Djabal Sabir, no massa luny,  a l'oest, del seu territori modern. Exercien sobirania sobre les tribus dels saqasiq i rakb. Encara que es pensava que eren purs descendents dels himiarites, s'aprecia una forta component africana entre els membres de la tribu.

Van signar el primer acord amb els britnics el 1839, pero el tractat de protectorat no es va signar fins el 1895. Els hawashib s'havien enfrontat sovint als abdali de Lahej i encara el mateix any 1985 consta una cerimonia de prestaci de jurament al sold de Lahej.  La convenci entre britnics i otomans del 1914 va fixar els limits del Iemen amb els hawashib, pero desprs del 1918 l'iman mutawakelita del Iemen va reclamar el territori, reivindicaci que va continuar la Repblica rab del Iemen. El 1963 el sold dels hawashib de Musaymir, Faisal ben Surur, va ingresar a la Federaci d'Arbia del Sud; va fugir del pas el 1967 i el soldanat fou abolit el 29 de novembre d'aquell any i incls a la muhafazah II (governaci II, amb capital a Lahej) de la Repblica Popular de Iemen del Sud; desprs de la uni de Iemen del Nord i Iemen del Sud el 1991, va quedar inclosa en la nova governaci de Lahej.

 Sultans hawshabi de Musaymir .

Al-Fajjar al-Hawshabi;
Sultan al-Hawshabi;
Mani ben Sallam al-Hawshabi 1838-1858;
Ubayd ben Yahya al-Hawshabi 1858-1863;
Ali I ben Mani al-Hawshabi 1863-1886    ;
Muhsin I ben Ali al-Hawshabi 1886-1894;
Al-Fadl ben Ali (usurpador) 1894-1895;
Muhsin ben Ali al-Hawshabi (restablert) 1895-1904;
Ali II ben Mani al-Hawshabi 1904-1922;
Muhsin II ben Ali al-Hawshabi 1922-?
Surur ben Muhammad al-Hawshabi ?-1947;
Muhammad ben Surur al-Hawshabi 1947-1955;
Faisal ben Surur al-Hawshabi 1955-1967;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232330" title="Musaymir" nonfiltered="4718" processed="4709" dbindex="89792">
Musaymir s una ciutat del Iemen a la governaci de Lahej, antiga capital del sultanat hawshabi de Musaymir, a uns 90 km al nord d'Aden i uns 80 km al sud de Taizz.

La ciutat s troba a la riba dreta del wadi Tuban i t importncia estratgica perqu domina la via entre Aden i Taizz i perqu controla el wadi, que s el principal origen del subministrament d'aigua a la ciutat de Lahej. La ciutat noms t un edifici remarcable: el palau del sult, construit en grans pedres. Est poblada pels hawashib que vers el 1963 eren uns deu mil dels que la meitat vivia a la ciutat o a la rodalia. Avui dia la poblaci est barrejada amb membres de diverses tribus.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232331" title="Asmptota" nonfiltered="4719" processed="4710" dbindex="89793">
Una asmptota s una recta a la qual s'aproxima un punt sobre una corba quan el punt s'allunya cap a l'infinit.

N'hi ha de tres tipus:

 Asmptota vertical .
Donada una funci  existeix una asmptota vertical d'equaci  si, i noms si el lmit de la funci quan  tendeix a  s infinit (positiu o negatiu):
;
;


 Asmptota horitzontal .
Si prenem la mateixa funci, existeix una asmptota horitzontal d'equaci  si, i noms si el lmit de la funci quan  tendeix a l'infinit s un nombre finit :

, essent  un valor finit.

 Asmptota obliqua .
Les asmptotes obliqes sn rectes d'equaci  on:
 ;
i
;



Cal tenir en compte que no poden coexistir asmptotes obliqes amb horitzontals en el mateix sentit d'infinitud. s a dir, si existeix una asmptota horitzontal per a l'infinit positiu, aleshores no n'existir cap d'obliqua en aquell sentit, per s que pot existir-ne per a l'infinit negatiu.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232335" title="Spierekanaal" nonfiltered="4720" processed="4711" dbindex="89794">


L'Spierekanaal (en francs Canal de l'Espierres) s un antic canal internacional que fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica. Enllaa l'Escalda a Spiere amb  el canal de Roubaix a Frana. Te una llargada de 8,4 km. s de la classe I. 

Geografia.
En  seguir la vall del rierol Espierres o Spierebeek, enllaa 3 municipis:
Valnia (Hainaut): Estaimpuis i Pecq (7,128km);
Flandes (Flandes Occidental): Spiere-Helkijn (1,275 km);

El canal s la part belga de l'enlla franco-belga Deule-Escalda. Les dues altres parts sn el riu Marque canalitzat i el Canal de Roubaix. L'eix total t una llargada de 28km i un desnivell de 33,90m.

Histria.
El canal va construir-se des del 1839 per a facilitar el transport del carb de les mines del Borinage amb la conca industrial de Lilla i per a l'aprovisionament d'aigua potabla a l'aglomeraci Lilla-Roubaix-Tourcoing.

Aquesta ltima funci aviat va perdre's per a la contaminaci domstica i industrial de les aiges. Al 1872 la contaminaci era tal que les autoritats franceses van prohibir que els aiges residuals es vessessin al canal. En lloc del canal, van utilitzar el rierol del qual el cabal (per no la qualitat) va decuplicar a certs moments.

Durant la Primera Guerra Mundial el alemanys utilitzaven el canal per a transports materials de construcci des del Rin per a les obras militars a la lnia del front de l'IJzer. Durant la segona guerra els alemanys van malmetre les infraestructures. La navegaci va reprendre al 1948. Com a consequncia de l'expansi  fulgurant del transport per carreteres, el 1986 el canal es tanc a la navegaci i les installacions van commenar a caure en runes.

Rescloses i altres infraestructures.
El canal t quatre ponts i tres rescloses que totes van tornar a funcionar al 2006, connectades amb un sistema central i automtic de control.
Resclosa de Leers-Nord;
Resclosa d'Estaimpuis;
Resclosa de Warcoing;
Aprop de la frontera, es projecta una Casa del canal (en francs Maison du canal) que esdevindr un lloc d'atenci als turistes, d'informaci educatiua i de descans.

Restauraci.
Des de l'inici del segle, les entitats dels marges de l'enlla van engegar un programma de restauraci batejat Blue Links en voler tornar a integrar-lo a la xarxa europea de vies navegables. Amb subsidis europeus, nacionals i regionals, l'obra va comenar el 2005 i haur d'acabar-se el 2008. A Valnia, el canal ha sigut catalogat com munument histric. La restauraci del canal servir projectes de turisme i renovaci del teixit urb.

De resultes de la construcci d'estacions de depuraci i l'ocs de l'indstria pesada la qualitat de l'aigua va millorar-se molt i el peix ha tornat. 

Enllaos externs.
El programa de restauraci Blue Links







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232338" title="Vanessa (pera)" nonfiltered="4721" processed="4712" dbindex="89795">
Vanessa s una pera en tres (originalment quatre) actes de Samuel Barber amb un llibret angls original de Gian Carlo Menotti. Fou composta entre 1956 i 1957, i estrenada el 15 de gener de 1958 al Metropolitan Opera de Nova York, en una producci dissenyada per Cecil Beaton i dirigida per Menotti. Barber va revisar l'pera el 1965, reduint els quatre actes a la versi de tres ms comunament interpretada avui dia.

Vanessa fou un xit crtic i popular immediat i el Barber va guanyar el Premi Pulitzer. A Europa, es trob amb una recepci ms freda que es va reactivar ocasionalment als Estats Units.

Cal destacar l'escena on la soprano interpreta l'ria He has come, he has come!... Do Not Utter a Word (enregistrada per Leontyne Price i Rene Fleming), l'ria de la mezzo Must the Winter Come So Soon? (enregistrat per Denyce Graves), i el quintet del darrer acte, To Leave, to Break.

Sinopsi.

Temps: Aproximadament el 1905.
Lloc: La casa de camp de Vanessa a un pas del nord.
Acte I.

Vanessa, Erika, i la baronessa esperen l'arribada d'Anatol. Vanessa i Anatol foren amants fa vint anys; des que ell la va deixar en no voler casar-s'hi, ella es tanc a la casa, cobrint tots els miralls per no veure el pas del temps. Es nega a revelar la seva cara fins que digui que encara l'estima. Ho fa, per no el reconeix. s el fill dAnatol qui ha vingut. El seu pare s mort. Erika i Anatol ara gaudeixen de l'pat pensat per a Vanessa i el seu pare.

Acte II.

La baronessa renya Erika desprs que Anatol la sedueixi. Erika l'estima, per resisteix a la seva proposta de matrimoni perqu dubta de la seva sinceritat. Vanessa diu a la seva neboda que tamb estima Anatol, malgrat l'avs dErika que no s el seu antic amant. La baronessa diu a Erika que lluiti per Anatol. Est insegura si ell s digne dels seus esforos. Una altra vegada proposa, i una altra vegada declina.

Acte III.

El doctor va begut per la festa de cap d'any. La baronessa i Erika es neguen a anar a la festa per sentir el seu anunci dAnatol i el comproms de Vanessa. El doctor se'n va per portar-los, mentre que Vanessa explica a Anatol les seves pors. Finalment Erika retorna, per es desmaia quan el doctor fa l'anunci. Es recupera i fuig al llac mentre Anatol l'empaita.

Acte IV.

Vanessa s feli quan es troba a Erika. Pregunta a Anatol per qu Erika est actuant tan estranyament. Li explica que lErika no l'estima. Vanessa li prega que se l'emporti. Erika confessa a la baronessa que estava embarassada, per ja no. Mentre Vanessa i Anatol es preparen per marxar, pregunta a Erika per qu s'escapava. Erika li diu que noms estava sent ximple. Desprs de la marxa de la parella, Erika cobreix els miralls i tanca la casa, tal com Vanessa havia fet abans que ella.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Video de l'ria d'Erika, Must the Winter Come So Soon?, cantada per Mary Gayle Greene;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232339" title="Enuresi" nonfiltered="4722" processed="4713" dbindex="89796">
L'enuresi s la malaltia que provoca que una persona, generalment nens, s'orini de forma involuntria mentre dormen.

 Recomanacions .
Generalment no s'inicia el tractament dels nens fins els 6  7 anys, ja que un 15% es curen de forma espontnia. Quan aquest s'inicia el segent:

Restringir la ingesta de lquids a un got les tres hores anteriors a l'hora de dormir.
Orinar abans d'anar a dormir.
Dur a terme un registre dels dies que es pixa al llit, fent-lo cooperar amb la neteja del llit i el canvi de roba.
Motivar-lo a que no s'orini, potenciant el seu esfor i recompensant-lo quan ho aconsegueixi. Mai se l'ha de castigar i molt menys ridiculitzar.

 Tractament amb esponja .
Hi ha diversos tipus de tractament. Un d'ells s el de l'esponja:
Es colloca una esponja al pijama i es connecta amb una alarma situada a l'espatlla de l'afectat. Aix, si l'esponja es mulla el timbre sona i desperta l'afectat, que pot anar al lavabo a acabar d'orinar.

L'objectiu de l'alarma s que el subjecte es consciencii que quan sona l'alarma ha de contraure l'esfnter per a no orinar-se al llit. D'aquesta manera pot acostumar-se fins que aconsegueixi passar la nit sense mullar el llit.

 Tractament amb medicaments .
Els dos medicaments que s'utilitzen per a tractar l'enuresi sn l'acetat de desmopresina (DDAVP) i els antidepressius tricclics com l'imipamina.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232340" title="Hans von der Groeben" nonfiltered="4723" processed="4714" dbindex="89797">

Hans von der Groeben ( Lichtenfels, Alemanya 1907 - Rheinbach 2006 ) fou un poltic alemany que fou membre de la Comissi Europea entre 1958 i 1970.

Biografia.
Va nixer el 14 de maig de 1907 a la ciutat de Lichtenfels, poblaci situada actualment a l'estat alemany de Baviera per que en aquells moments formava part del Regne de Prssia. Va estudiar jurisprudncia i economia poltica a la Universitat de Berln, Bonn i Gttingen.

Va morir el 85 de mar de 2005 a la ciutat de Rheinbach, situada a l'estat de Rin del Nord - Westflia.

Activitat poltica.
El 1933 fou nomenat conseller del Ministeri de Nutrici, crrec que va mantenir fins la Segona Guerra Mundial, moment en el qual form part de la reserva de les forces armades. Al finalitzar la Guerra fou nomenat membre del Gabinet del Ministeri del Tresoar a l'estat de la Baixa Saxnia. Posteriorment fou nomenat pel Ministre d'Afers Econmics Federal Ludwig Erhard el nomen delegat en resposta a la Declaraci Schuman per les millores de les relacions entre Frana i Alemanya.

L'any 1953 fou nomenat delegat alemany a la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA). Ferm defensor de l'europeisme, fou, juntament amb Paul-Henri Spaak, uns dels grans impulsors de la Comunitat Econmica Europea (CEE), i fou aix mateix el delegat alemany en la signatura del Tractat de Roma l'any 1957 que marc la fundaci de la CEE. En la formaci de la primera Comissi Europea fou nomenat el primer membre alemany per part del Canceller Konrad Adenauer en la Comissi presidida pel tamb alemany Walter Hallstein, esdevenint Comissari Europeu de la Competncia. Ocup aquest crrec en les dues comissions presidides per Hallstein, esdevenint l'any 1967 en la formaci de la Comissi Rey Comissari Europeu de Mercat Interior i Poltica Regional.

Al finalitzar el seu mandat en la Comissi Europea fou nomenat conseller de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) especialista en qestions de poltica europea.

Enllaos externs.
  Obra assagstica publicada;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232346" title="Magnetoresistncia gegant" nonfiltered="4724" processed="4715" dbindex="89798">

La magnetoresistncia gegant (en angls, Giant Magnetoresistance Effect o GMR) s un efecte mecnic quntic que s'observa en estructures de pellcula prima compostes de capes alternades ferromagntiques i no magntiques. Es manifesta en forma d'una baixada significativa de la resistncia elctrica observada sota l'aplicaci d'un camp magntic extern : quan el camp s nul, les dues capes ferromagntiques adjacents tenen una magnetitzaci antiparallela ja que estan sotmeses a un acoblament ferromagntic feble entre les capes. Sota efecte d'un camp magntic extern, les magnetitzacions respectives de les dues capes s'alineen i la resistncia de la multicapa cau de manera sobtada. Els spin dels electrons de la substncia no magntica s'alineen en igual nombre de manera parallela i antiparalela al camp magntic aplicat, i per tant sofrixen un canvi de difusi magntica en una menor amidada respecte a les capes ferromagntiques que es magnetizan de forma parallela.

Descobriment. 
Aquest efecte va ser descobert de forma independent en 1988 en capes monocristallines de Fe/Cr/Fe per un equip liderat per Peter Grnberg del Jlich Research Centre, que posseeixen la patent, i en capes de Fe/Cr pel grup d'Albert Fert de la Universitat de Pars-Sud, qui per primera vegada van observar el fenomen en les multicapes que va donar lloc al nom i que primerament van explicar la fsica subjacent. 

Un equip d'IBM liderat per Stuart Parkin va reconixer rpidament les possibilitats d'utilitzaci de l'efecte per a un sensor de camp magntic i, per tant, per al cap de lectura en un disc dur d'ordinador i va replicar l'efecte en capes policristallines en 1989. En desembre del 1997 IBM va alliberar al mercat el primer dispositiu comercial basat en aquest efecte. 

El descobriment d'aquesta tecnologia va suposar per a Peter Grnberg i Albert Fert el Premi Nobel de Fsica de l'any 2007.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232349" title="Reagrupament de crdits" nonfiltered="4725" processed="4716" dbindex="89799">
El reagrupament de crdits s una operaci financera que permet reunificar els deutes que hom t en un sol crdit de llarga durada i amb unes quotes mensuals ms baixes.

Normalment consisteix a contractar un nou prstec hipotecari o b ampliar el prstec hipotecari que hom ja tenia contractat. Aquest nou prstec hipotecari permet cancellar anticipadament els altres prstecs que hom t i, per tant, deixar de pagar-ne cadascuna de les quotes mensuals, per comenar a pagar una nica quota mensual durant un termini de temps molt superior al termini dels altres crdits que hom tenia.

Aquesta opci financera la poden oferir una empresa (que actua com a intermediria financera entre les persones consumidores i les entitats de crdit), o b, directament, una entitat de crdit (banc, caixa d'estalvis, etc.).

Referncies.

 Revista "Funci Publicaci", nm. 55, tardor del 2007. Secretaria d'Administraci i Funci Pblica de la Generalitat de Catalunya, plana 44.

Enllaos externs.

 Campanya per prevenir el sobreendeutament familiar. ;
 Informaci del govern estatunidenc sobre els reagrupaments de crdits. ;
 Informaci sobre aquest tema del Federal Trade Commission dels Estats Units. ;
 mplia informaci sobre els reagrupaments de crdits de la Federal Student Aid dels Estats Units. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232350" title="Comissari Europeu d'Educaci, Formaci i Cultura" nonfiltered="4726" processed="4717" dbindex="89800">
El Comissari Europeu d'Educaci, Formaci i Cultura s un membre de la Comissi Europea responsable de l'educaci, formaci, cultura, joventut, societat civil i traducci en el si de la Uni Europea (UE).

El seu actual comissari s el txec Jn Fige .

Orgens.
L'any 1973 es cre per primera vegada el crrec de Comissari Europeu d'Educaci durant la Comissi Ortoli, si b va desaparixer al finalitzar el mandat, integrant-se en les responsabilitats del Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials durant dos anys. L'any 1985 en la formaci de la Delors I es crearen les carteres de Comissari Europeu d'Educaci i Comissari Europeu de Cultura i Turisme, carteres que l'any 1989 s'agruparen en una anomenada Comissari Europeu d'Afers Culturals i Audivisual. 

L'any 1999 en la formaci de la Comissi Santer adopt el nom de Comissari Europeu d'Educaci, Formaci i Cultura si b en la formaci de la Comissi Barroso adopt el nom de Comissari Europeu d'Educaci, Formaci, Cultura i Multilingisme. Amb l'entrada, per, de Bulgria i Romania el maig de 2004 es cre la cartera de Comissari Europeu de Multilingisme, retornant aix al nom anterior.

Llista de Comissaris d'Educaci, Formaci i Cultura.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Portal de Jn Figel' a la Comissi Europea;
  Portal d'Educaci i Formaci a la Comissi Europea;
  Portal de Cultura a la Comissi Europea;
  Portal de Joventut a la Comissi Europea;
  Portal d'Esports a la Comissi Europea;
  Portal de la Societat Civil a la Comissi Europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232358" title="101 (lbum)" nonfiltered="4727" processed="4718" dbindex="89801">


101 s el vuit lbum (la seva segona recopilaci) del grup de pop electrnic Depeche Mode. Es tracta, a ms, del seu primer disc en directe. Fou publicat per mar de 1989.

L'lbum va ser enregistrat al concert de l'Estadi Rose Bowl de Pasadena; de fet, es tracta de l'ltim concert (a ms, el nmero 101) de la gira "For the Masses", que serv per promocionar el seu lbum ms recent, Music for the Masses.

A ms del disc, es va editar una pellcula-documental amb el mateix nom, dirigida i produda per D.A. Pennebaker, fams documentalista de rock, que havia produt treballs d'aquest estil sobre artistes com Bob Dylan, David Bowie o Jimi Hendrix. La pellcula mostra escenes amb tres fans que tingueren l'oportunitat de viatjar amb Depeche Mode durant aquesta part de la gira, tot i que noms en moments puntuals tingueren contacte directe amb el grup; simplement s'hi mostren les seves vivncies personals durant el viatge i el concert, a ms d'imatges del grup preparant-se als vestidors poc abans de sortir a escena. Tamb s'hi inclou la filmaci d'una part d'aquest concert, amb dotze temes en total.

L'any 2003 vei l'aparici d'una versi en doble DVD de 101. El primer disc cont la pellcula original, mentre el segon cont entrevistes amb els fans escollits, a ms de converses amb els membres actuals del grup (que hi parlen sobre els seus projectes particulars), amb Daniel Miller, Jonathan Kessler i fins i tot amb Vince Clarke.

Temes.

LP: Mute / Stumm 101 .

Disc 1.

 Cara A;

 Pimpf - 0:58;
 Behind the Wheel - 5:55;
 Strangelove - 4:49;
 Something to Do -3:54;
 Blasphemous Rumours - 5:09;

 Cara B;

 Stripped - 6:45;
 Somebody - 4:34;
 Things You Said - 4:21;
 Black Celebration - 4:54;

Disc 2.

 Cara C;

 Shake the Disease - 5:10;
 Pleasure Little Treasure - 4:38;
 People are People - 4:59;
 A Question of Time - 4:12;

 Cara D;

 Never Let Me Down Again - 6:40;
 Master and Servant - 4:30;
 Just Can't Get Enough - 4:01;
 Everything Counts - 6:31;

CD Stumm 101.

 Disc 1;

 Pimpf - 0:58;
 Behind the wheel - 5:54;
 Strangelove - 4:50;
 Sacred - 5:09;
 Something to do - 3:53;
 Blasphemous rumours - 5:09;
 Stripped - 6:45;
 Somebody - 4:33;
 Things you said - 4:21;

 Disc 2;

 Black celebration - 4:55;
 Shake the disease - 5:10;
 Nothing - 4:36;
 Pleasure little treasure - 4:38;
 People are people - 4:59;
 A question of time - 4:13;
 Never let me down again - 6:40;
 A question of lust - 4:07;
 Master and servant - 4:30;
 Just can't get enough - 4:02;
 Everything counts - 6:28;

SACD: Mute / LCDStumm 101 .

 Disc 1;

 Pimpf 0:58;
 Behind the Wheel   5:55;
 Strangelove   4:49;
 Sacred   5:09;
 Something to Do   3:54;
 Blasphemous Rumours   5:09;
 Stripped   6:45;
 Somebody   4:34;
 Things You Said   4:21;

 Disc 2;

 Black Celebration - 4:54;
 Shake the Disease - 5:10;
 Nothing - 4:36;
 Pleasure Little Treasure - 4:38;
 People are People - 4:59;
 A Question of Time - 4:12;
 Never Let Me Down Again - 6:40;
 A Question of Lust - 4:07;
 Master and Servant - 4:30;
 Just Can't Get Enough - 4:01;
 Everything Counts - 6:31;
 Pimpf completa (noms en SACD multicanal);

 L'udio est disponible en tres formats: CD bicanal, SACD bicanal, SACD multicanal.

 VHS: Mute Film / MF007 (UK) .

101 - The Movie (117,00)

DVD: Mute Film / DMDVD3 (UK) .

 Disc 1;

1. 101 - The Movie (inclou comentaris en udio)

 Disc 2;

 Aquest disc combina imatges en directe dels temes i imatges del documental.

 Les canons marcades amb el smbol * sn exclusives de l'edici en DVD i no apareixien en la versi VHS. ;

 Es van perdre imatges dels temes Sacred, Something to Do, The Things You Said, Shake the Disease, Nothing, People are People, A Question of Time i A Question of Lust i no es pogueren recuperar per al DVD.

 Master and Servant;
 Pimpf;
 Behind the Wheel;
 Strangelove;
 Blasphemous Rumours;
 Stripped;
 Somebody*;
 Black Celebration;
 Pleasure Little Treasure*;
 Just Can't Get Enough;
 Everything Counts;
 Never Let Me Down Again;
 Entrevista amb Dave Gahan;
 Entrevista amb Martin Gore;
 Entrevista amb Andrew Fletcher;
 Entrevista amb Jonathan Kessler;
 Entrevista amb Daniel Miller;
 Entrevista amb Christopher Hardwick;
 Entrevista amb Oliver Chesler;
 Entrevista amb Jay Serken;
 Everything Counts (vdeo);

 Temes escrits per Martin Gore excepte "Just Can't Get Enough", escrit per Vince Clarke. ;

 David Gahan s la veu principal de tots els temes, excepte "Somebody", "The Things You Said" i "A Question of Lust", cantats per Martin Gore.

Singles.

 Everything counts (live) / Nothing (live) (13 de febrer de 1989).

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232359" title="JAAS" nonfiltered="4728" processed="4719" dbindex="89802">
Java Authentication and Authorization Service, o JAAS, pronounciat "Jazz" i que significa Servei d'Autenticaci i Autoritzaci en Java, s un entorn de seguretat de Java per la seguretat centrada en l'usuari per augmentar la seguretat basada en codi Java. Des del JRE 1.4, JAAS hi est integrat - prviament JAAS vas ser subministrat com una extensi d'una llibreria de Sun.

Enllaos externs.
 Plana principal de JAAS;
 Tutorial de JAAS;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232365" title="Ch?on" nonfiltered="4729" processed="4720" dbindex="89803">
El  o  s un smbol japons que es fa servir per indicar una vocal llarga, especialment en katakana. La seva forma s una lnia horitzontal o vertical en el centre del text amb l'amplada d'un carcter kanji o kana. S'escriu horitzontalment quan el text est escrit en sentit horitzonal i verticalment quan est en vertical. En romaji, la funci de la marca del ch on s substituda generalment per un macron a sobre la vocal o per dues vocals seguides, en el cas de l'o i l'u, totes dues amb una u, o sigui, escrivint-ho com si es transliters el hiragana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232371" title="Dalia Grybauskait?" nonfiltered="4730" processed="4721" dbindex="89804">

Dalia Grybauskaite (Vlnius, Litunia 1956) s una poltica lituana que actualment s Comissria Europea de Programaci Financera i Pressupostos en la Comissi Barroso.

Biografia.
Jn Fige a nixer l'1 de mar de 1956 a la ciutat de Vlnius, que en aquells moments formava part de la Uni Sovitica per que avui en dia s la capital de Litunia. Va estudiar economia a la Universitat de Sant Petersburg, on es va llicenciar el 1983. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Moscou, on es doctor el 1988.

Activitat poltica.
El 1990 fou nomenada professora de l'Institut d'Economia de Litunia, sent-ne la seva directora el 1991. Aquell any fou nomenada Ministra de Relacions Econmiques Internacionals de Litunia, convertint-se el 1993 Ministra d'Afers Exteriors i cap de la delagaci del seu pas per a formar part de l'rea de lliure comer de la Uni Europea (UE) i el 1994 fou nomenada ambaixadora del seu pas davant aquest organisme.

Entre 1996 i 1994 fou ambaixadora als Estats Units d'Amrica i entre 1999 i 2000 Ministra de Finances, crrec des del qual aconsegu l'entrada del seu pas al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. El 2000 fou nomenada altre cop Ministra d'Afers Exteriors, crrec des del qual lider les negociacions bilaterals entre Litunia i la UE per aconseguir l'entrada del pas bltic en aquest organisme, entrada que es produ el 2004. Entre 2001 i 2004 fou Ministra de Finances, crrec que abandon l'1 de maig d'aquell any per esdevenir membre de la Comissi Prodi, sent nomenada Comissria Europea d'Eduaci, Formaci i Cultura. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenada Comissria Europea de Programaci Financera i Pressupostos, crrec que actualment ostenta.

Enllaos externs.
  Informaci de Dalia Grybauskait  a la Comissi Europea ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232375" title="Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya" nonfiltered="4731" processed="4722" dbindex="89805">
La Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya s una iniciativa que t com a objectiu la consolidaci d'una fora poltica majoritria que desplegui una estratgia de construcci d'un estat catal propi.

Aquesta iniciativa est encapalada per Hctor Lpez Bofill i Diego Arcos i va ser presentada el 16 de novembre de 2007 al Collegi de Periodistes de Catalunya.

Entre les persones que donen suport a la Crida Nacional hi ha Miquel de Palol, Pilar Dellunde, Antoni Abad, Gemma Rub, Juli Cuf i Sebasti Alzamora.

 Promotors .
 Hctor Lpez Bofill, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra.
 Diego Arcos, dirigent associatiu.
 Bibi Solanes, directora del Museu Egipci de Barcelona i historiadora de l'art.
 Anna Puigvert, metgessa andrloga i secretria del Congrs Mundial d'Andrologia.
 Josep Pinyol, economista i empresari.
 Felip Mart, filsof i professor de Belles Arts a la Universitat de Tolosa.
 Francesc Granada, doctor en fsica i dirigent esportiu.
 Eva Juvert, enginyera qumica industrial.
 Carles Garcia, professor de fsica.
 Ramon Cervantes, empresari.
 Rut Martnez, cap de relacions externes de l'Escola Superior de Msica de Catalunya.
 David Rocamora, advocat.
 Eduard Cusc, estudiant de Geografia a la Universitat de Barcelona.
 Violeta Hernndez, estudiant de Batxillerat.

 Enllaos externs .
 Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232376" title="Crida a consultes" nonfiltered="4732" processed="4723" dbindex="89806">
La crida a consultes de l'ambaixador (o del cap de missi diplomtica) es l'ordre que s'envia pel Ministre de Relacions Exteriors perqu es personi urgentment a la seva capital, amb l'objecte d'informar sobre un determinat assumpte i rebre instruccions particulars. 

Freqentment el fet de la crida a consultes no respon a aquesta necessitat i es fa pblic a fi de mostrar a l'Estat receptor la preocupaci o disgust que produx en l'Estat acreditant una determinada situaci. El retorn del Cap de Missi a l'Estat receptor pot demorar-se ms o menys per a subratllar aquest disgust.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232382" title="Ruptura de relacions diplomtiques" nonfiltered="4733" processed="4724" dbindex="89807">
La Ruptura de Relacions Diplomtiques s la decisi unilateral d'un Estat sobir de posar fi a les relacions diplomtiques que ve mantenint amb un altre estat. s, com l'establiment de relacions, una lliure facultat de cada Estat, encara que, naturalment, obeex a raons molt greus i s conseqncia d'una aguda crisi en les relacions entre els Estats. A diferncia de l'establiment, la ruptura s un acte unilateral que no exigeix el consentiment de l'altre Estat. 

L'expulsi o retirada del Cap de Missi no suposa per si sola la ruptura de relacions diplomtiques. En canvi, l'expulsi o retirada de la totalitat del personal diplomtic d'una missi sembla que s implica ruptura de relacions diplomtiques, encara que alguns Estats prefereixen parlar, en aquest supsit i mentre no hi hagi declaraci expressa de ruptura, de "suspensi" de relacions diplomtiques. 

La ruptura de relacions diplomtiques no comporta necessriament la ruptura de relacions consulars. Els Tractats entre els Estats continuen en vigor. Els Estats poden confiar a un tercer Estat la protecci dels seus interessos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232388" title="Daniel Jackson" nonfiltered="4734" processed="4725" dbindex="89808">

Daniel Jackson s un personatge de ficci de l'univers Stargate. En la pellcula el personatge s interpretat per James Spader, i en la srie per Michael Shanks.

 Histria .
El doctor Daniel Jackson era un egiptleg, antropleg i lingista brillant que malgrat tot, no gaudia del reconeixement de la comunitat cientfica degut a les seves teories poc convencionals sobre l'antic Egipte.

La seva sort va canviar quan les Forces Aries dels Estats Units varen contactar amb ell perqu els ajuds a desxifrar els smbols que activaven una porta estellar descoberta a Gizeh, Egipte l'any 1928. Grcies a ell finalment es va poder activar l'Stargate, i degut als seus coneixements sobre els smbols va formar part de l'equip que va viatjar a Abydos, on juntament amb el coronel Jack O'Neill va aconseguir matar Ra i alliberar la poblaci del planeta de la seva tirania. All va conixer la que seria la seva futura dona, Sha're, i all s'hi quedaria a viure amb ella durant un any aproximadament, fins que el coronel O'Neill i la capitana Samantha Carter van tornar per investigar la desaparici d'una militar de la base Stargate de la Terra.

s llavors quan la seva dona i Skaare, amic seu i d'en Jack, sn raptats per Apophis per poder convertir-los en amfitrions de Goa'uld, el que fa que en Daniel s'uneixi a un nou equip, anomenat SG-1, format pel coronel, la capitana i en Teal'c, antic primat d'Apophis que els va salvar la vida i va jurar combatre els falsos dus. 

En un principi la seva nica motivaci ser trobar la seva dona, posseda per Amoneth, dona d'Apophis, per desprs de la seva mort continua formant part de l'equip per combatre l'amenaa dels Goa'uld i explorar altres planetes i cultures, la seva gran passi. Tot i ser un cientfic i no un militar, s un bon soldat i un membre vital de l'equip.

La seva relaci amb la resta de membres de l SG-1 s fora bona, especialment amb Samantha Carter, amb qui mant una gran amistat, i amb en Teal'c, que el respecta per la seva intelligncia i valors. La relaci amb en Jack s ms complicada degut a les seves personalitats oposades, i tot i que sovint s enfronten pels seus diferents punts de vista, han conservat una bona amistat durant els anys.


 Altres dades .
Va nixer el 8 de juliol de 1965. 

s fill nic, i orfe. Els seus pares, Melbourne i Claire Jackson, van morir quan ell tenia 8 anys. El seu nic familiar directe s el seu avi matern Nick Ballard.

Sap parlar ms de vint idiomes.


 Enllaos externs .
 Daniel Jackson a GateWorld ;

 The Daniel Friendly Zone ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232391" title="Cerimonial" nonfiltered="4735" processed="4726" dbindex="89809">
El Cerimonial, o protocol, s el conjunt de regles i formalitats fixades per als actes pblics o solemnes, establertes per decret o per costum. s una manera d'ubicar-se segons la precedncia, de comportar-se i d'actuar en una situaci social, especialment en el camp de la diplomcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232393" title="Lahej" nonfiltered="4736" processed="4727" dbindex="89810">
Lahej (variants Lahedj, Lahdj, Lahidj) s una ciutat del Iemen, capital de la governaci de Lahej, a uns 40 km al nord-est d'Aden, entre dos afluents del Wadi Tuban (el riu de Lahej), el Wadi al-Kabir i el Wadi al-Saghir. Situada en una zona frtil i ben regada per un complex sistema de canals i pous , amb producci de dtils, cereals i llegums. Durant l'poca comunista, amb ajut de la Uni Sovitica, es va introduir el cultiu del cot. La seva problaci actual s d'uns 25.000 habitants.

Lahej fou capital de la muhafazah II de la Repblica Popular del Iemen del Sud (des de 1970 Repblica Popular i Democrtica del Iemen). Units el Iemen del Nord i el Iemen del Sud el 1991, va romandre capital d'una governaci amb lmits similars.

 Sultanat de Lahej .

El soldanat es va crear el 1732 i abraava el pas de l'Abyan i el Lahej propi. A finals del segle XIX el sult Fadl va ocupar el pas del Subayha, que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat.

El 1728 va ser proclamat xeic dels asabih Fadl I ben Al ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Al al Sallami al-Abdali, cap del clan o famlia dels abdali que va donar nom al poble format per diverses tribus que li van donar suport quan va conquerir Lahej el 1732 i es va declarar independent dels zaidites del Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej. El 1839 va arribar el capit angles S. B. Haines i va signar un tractat amb el sult Mushin ben Fadl per la cessi del territori d'Aden, on es va establir una estaci pels vaixells anglesos dependent del govern de l'ndia Britnica de Bombai. La colonia d'Aden va incrementar el seu territori amb compres de terreny als abdali i aqrabi entre 1868 i 1888, especial amb la compra de Shaikh Othman el 1881. El soldanat va ms que doblar el seu territori a finals del segle XIX quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de Bab al-Mandeb. 

Lahej fou ocupat pels britnics el 1873 davant l'amenaa dels otomans. Des llavors va estar sota control britnic de facto per fins el 1887 no es va signar el primer tractat de protectorat, encara que els otomans no van renunciar a la sobirania. El otomans van envair la regi el 1915 i van arribar fins a Lahej, i el sult Al fou afusellat per cooperar amb els britnics (4 de juliol de 1915); els anglesos van recuperar la ciutat dos setmanes desprs (21 de juliol de 1915), per tornar-la a perdre el 21 d'agost segent; no la van recuperar fins el 1918 quan la sobirania otomana es va declarar abolida, i el protectorat va entrar en vigor amb plena fora.

El febrer del 1958 el sult Ali III, sospits de ser nacionalista rab i voler unir-se a la Repblica rab Unida, fou deposat i el 1959 es va formar la Federaci d'Emirats rabs del Sud, precedent de la Federaci d'Arbia del Sud a la que es va adherir a l'octubre. El sult fou nomenat ministre de defensa de la Federaci, crrec que va conservar fins l'enfonsament del rgim el 1967. El sult va fugir a l'estranger.

 Banderes del soldanat de Lahej .

La bandera del soldanat estava formada per un rectangle dividit verticalment en una part vermella al pal i blanca al vol. A la part vermella portava brodat en fil blanc o de plata dos espases o dagues creuades i en mig una llana. L'estendard reial era el mateix per ms elaborat. L'exrcit del sult tenia una bandera vermella amb les dos espases creuades blanques al centre. 

El cos militar dels Aden Levies Protectorate, utilitzaven tamb l'emblema de les dos espases o dagues creuades similar al de Lahej. Carr, 1961 

 Sultans abdali de Lahej .

Fadl I ben Al al-Sallami al-Abdali 1728-1742;
Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753;
Abd al-Hadi ben Abd al-Karim al-Abdali 1753-1777;
Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali 1777-1792;
Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali 1792-1827;
Muhsin ben Fadl al-Abdali 1827-1839;
Muhsin ben Fadl al-Abdali 1839;
Ahmed II ben Mushin al-Abdali 1839;
Muhsin ben Fadl al-Abdali 1839-1846 (restablert);
Sayyid Ismail ben al-Hasan al-Husayni 1846;
Muhsin ben Fadl al-Abdali 1846-1847 (tercera vegada);
Ahmed II ben Mushin 1847-1849 (segona vegada);
Al I ben Muhsin al-Abdali 1849-1866;
Fadl III ben Al al-Abdali 1866;
Fadl IV ben Muhsin al-Abdali 1866-1874;
Fadl III ben Al al-Abdali 1874-1898 (segona vegada);
Ahmad III ben al-Fadl al-Abdali 1898-1914 ;
Al II ben Ahmad al-Abdali 1914-1915;
Abd al-Karim II ben Fadl al-Abdali 1915-1947;
Fadl  V ben Abd al-Karim al-Abdali 1947-1952;
Al III ben Abd al-Karim al-Abdali 1952-1958;
Fadl VI ben Al al-Abdali 1958-1967;

 Genealogia dels soldans de Lahej .

Fadl I ben Al al-Sallami al-Abdali 1728-1742;
Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753;
Abd al-Hadi ben Abd al-Karim al-Abdali 1753-1777;
Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali 1777-1792;
Muhsin ben Fadl al-Abdali 1827-1839, 1839-1846, 1846-1847;
Ahmed II ben Mushin al-Abdali 1839, 1847-1849;
Al ben Ahmed al-Abdali 1914-1915;
Al I ben Muhsin al-Abdali 1849-1866;
Fadl III ben Al al-Abdali 1866, 1874-1898;
Ahmad III ben al-Fadl al-Abdali 1898-1914 ;
Abd al-Karim II ben Fadl al-Abdali 1915-1947;
Fadl V ben Abd al-Karim al-Abdali 1947-1952;
Al III ben Abd al-Karim al-Abdali 1952-1958;
Fadl VI ben Al al-Abdali 1958-1967;
Fadl IV ben Muhsin al-Abdali 1866-1874;
Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali 1792-1827;

 Notes i referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232394" title="Dnae" nonfiltered="4737" processed="4728" dbindex="89811">


Segons la mitologia grega, Dnae fou una princesa arglida, filla d'Acrisi i d'Eurdice.

El seu pare la va tancar en una torre per temor a l'oracle, segons el qual un nt seu el mataria; per Zeus va entrar en la seua cella transformat en una pluja d'or. D'aquesta uni va nixer Perseu.

Acrisi, veient que tindria el nt fatdic, fic la mare i el fill en una barqueta i els deix a la deriva al mig del mar; per el corrent els port a l'illa de Serifos, on foren acollits pel pastor Dictis. El seu germ Polidectes, rei de l'illa, s'enamor de Dnae i envi Perseu a una perillosa missi per tindre-la captiva.

El seu fill, tanmateix, aconsegu tornar i complir la venjana.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 60.

Enllaos externs.
 Dnae al Greek Mythology Link. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232396" title="Cap de protocol" nonfiltered="4738" processed="4729" dbindex="89812">
El Cap de protocol s el director del departament de protocol o cerimonial del Ministeri d'Afers Exteriors. En alguns estats - Espanya, per exemple - es anomenat Introductor d'Ambaixadors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232397" title="Introductor d'Ambaixadors" nonfiltered="4739" processed="4730" dbindex="89813">
L'introductor d'ambaixadors es un funcionari que tenen alguns estats, ja sigui al Ministeri d'Afers Exteriors o a les oficines del cap de l'Estat, al crrec del qual es troben algunes de les funcions inherents al director de Cerimonial o Protocol, principalment les de rebre als ambaixadors a la seva arribada i dirigir l'audincia de presentacions de cartes credencials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232399" title="Valisa diplomtica" nonfiltered="4740" processed="4731" dbindex="89814">
La valisa diplomtica s una tramesa que remet, generalment de manera regular, una missi diplomtica al seu Ministeri d'Afers Exteriors (i viceversa) que cont la correspondncia i els objectes d's oficial, i en la qual ha de constar de manera ostensible el seu carcter de valisa diplomtica. s inviolable: no pot ser oberta ni retinguda en cap concepte. Es troba regulada per la Convenci de Viena sobre relacions diplomtiques.

Vegeu tamb Valisa consular









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232401" title="Polidectes" nonfiltered="4741" processed="4732" dbindex="89815">

D'acord amb la mitologia grega, Polidectes fou un rei de Serifos, fill de Magnes.

Acoll Dnae i el petit Perseu quan, abandonats en alta mar, arribaren a la seua illa.

Desitjs de l'amor de Dnae i sense sser correspost, envi Perseu a cercar el cap de Medusa amb l'esperana que no tornaria i podria dur a terme el seu propsit. Per Perseu va tornar victoris de la seua gesta i, sabent que Polidectes maltractava la seua mare, el transform en pedra mostrant-li el cap de Medusa.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 180.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232402" title="Valisa consular" nonfiltered="4742" processed="4733" dbindex="89816">
La valisa consular s equivalent a la valisa diplomtica per tramesa per, o a, una oficina consular. La seva regulaci s molt similar a la de la valisa diplomtica encara que la seva inviolabilitat no s tan absoluta en la mesura que la Convenci de Viena sobre Relacions Consulars permet que l'Estat receptor pugui demanar la seva obertura quan tingui motius fundats per a sospitar que el seu contingut no sigui exclusivament correspondncia i objectes d's oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232409" title="Pel" nonfiltered="4743" processed="4734" dbindex="89817">
D'acord amb la mitologia grega, Pel fou un dels fills de Neoptlem, rei de l'Epir, i Andrmaca. Pel era nt, per part de pare, de l'heroi grec Aquilles. Els seus germans eren Mols, futur rei de l'Epir, i Prgam.

Pel va morir ben jove degut a una maledicci del du Apollo.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 174.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232410" title="Convenci de Viena sobre relacions diplomtiques" nonfiltered="4744" processed="4735" dbindex="89818">
La Convenci de Viena sobre relacions diplomtiques s un tractat internacional obert a la signatura dels estats a Viena el 18 d'abril de 1961, desprs de la cloenda de la Conferncia de les Nacions Unides en aquesta matria. 

Te 53 articles que codifiquen el dret diplomtic relatiu a les missions diplomtiques permanents de carcter bilateral i a les relacions desenvolupades per aquestes. Fins aleshores, les relacions diplomtiques bilaterals es regulaven pel costum internacional i ,de fet, els estats que no sn membres de la Convenci, segueixen fent-ho.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232412" title="Protectorat d'Aden" nonfiltered="4745" processed="4736" dbindex="89819">
El Protectorat d'Aden fou la zona sota protectorat britnic a l'Arbia del Sud. Inicialment el van formar nou petits estats propers a Aden:

Subayha;
Amiri (Dhala);
Alawi ;
Hawshabi (Musaymir);
Abdali (Lahej) ;
Akrabi;
Yafa;
Fadli inicialment conegut per Abyan (del nom de la regi) o per Shukra, primera capital;
Awlaqi;

Altres dos estats, ms a l'est, Awdhali i Beihan, tenien tractats pero no van formar part del protectorat inicial al que es van afegir desprs del 1917.
 
La majoria dels estats de la zona es van incorporar al protectorat entre 1888 i 1904. El darrer tractat es va signar el 1954.

El 1917 el Protectorat es va dividir administrativament en el Protectorat Occidental d'Aden i el Protectorat Oriental d'Aden. La diferncia entre el protectorat i la colnia d'Aden es que el Protectorat estava governat per caps locals (sultans o xeics principalment) semiindependents pero sota supervisi d'un resident britnic i amb obligacions garantides per tractats, mentre la colnia era administrada directament pels britnics.

El 1963 la Federaci d'Arbia del Sud va abraar practicament la totalitat dels estats del Protectorat occidental. Llavors el protectorat d'Aden va recuperar aquest nom (formalment Protectorat de l'Arbia del Sud) pels estats que no van entrar a la Federaci, que foren els soldanats orientals dels Mahra de Quishn i Socotra, els Kathiri de Seiyun i els Quaiti d'Hadramaut i un d'occidental, l'Alt Yafa. Va caure en mans del govern revolucionari d'Aden el 1967.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232413" title="Androgeu" nonfiltered="4746" processed="4737" dbindex="89820">
D'acord amb la mitologia grega, Androgeu fou un prncep cretenc, fill de Minos i de Pasfae.

Va anar a Atenes a participar en uns jocs atltics i les seues victries suscitaren l'enveja dels atletes locals, que el varen matar.

Minos, per venjar-lo, declar la guerra a Atenes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 19.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232414" title="Simfonia nm. 3 de Mahler" nonfiltered="4747" processed="4738" dbindex="89821">
La Simfonia nm. 3 en Re menor de Gustav Mahler va ser escrita entre 1893 i 1896. Constitueix la pea ms llarga de tot el repertori mahleri i, en ocasions, tamb de tot el repertori estndard, amb una duraci d'entre noranta i cent minuts.

Estructura.
En la seua forma final, consta de sis moviments:

Krftig entschieden (Vigors i decisiu);
Tempo di Menuetto (Tempo de minuet);
Comodo (Scherzando) (Comfortable, igual que un scherzo);
Sehr langsam--Misterioso (Molt lent, Misteris);
Lustig im Tempo und keck im Ausdruck (Divertit en tempo i descarat en expressi);
Langsam--Ruhevoll--Empfunden (Lent, tranquil, sentit);

Sols el primer moviment, amb una duraci aproximada de trenta minuts, forma la primera part de la simfonia.
La segona part la completen els altres quatre moviments i t una duraci d'entre seixanta i setanta minuts.

Tal com va fer a les anteriors simfonies, Mahler prove un programa musical amb la intenci d'explicar l'argument de la pea en qesti:

"Pan espera, L'estiu desfila";
"All que les flors al prat em conten";
"All que els animals al bosc em conten";
"All que l'home conta";
"All que els ngels em conten";
"All que Du em conta";

Tots aquests ttols foren deixats de banda a la publicaci del 1898.

Originalment, hi havia un set moviment adicional. "All que un noi em conta", fou, per, apartat.
Posteriorment formaria l'ltim moviment de la seua quarta.

La simfonia, encara que atpica pel seu excessiu nombre de moviments i les marcades diferncies de carcter i estructura d'aquests, s una obra nica. El primer moviment, grotesc en la seua concepci, a dures penes pren la forma clsica de la sonata. S'observen alternncies entre dos grups temtics, encara que correctament desenvolupats i raonadament adaptats a l'estructura de
la sonata.
La introducci pot ser vista com una evocaci a una natura dorment, despertant-se a ritme d'una marxa orquestral. Un solo de tromb introdueix una clida melodia que posteriorment s desenvolupada i transformada. 
La innovaci est present durant tot el moviment. A l'aparent conclusi del desenvolupament, hi ha un solo de caixa executant un passatge rtmic durant uns trenta segons i el tema inicial tocat per vuit trompes es torna a repetir.

El tercer moviment s un cita d'Ablsung im Sommer, una de les primeres canons de Mahler. El quart s una adaptaci de l'obra de Nietzsche Aix parl Zarathustra i el cinqu Es sungen drei Engeln, una pea del Lied de Mahler Des Knaben Wunderhorn. 

s a la part final, no obstant, quan Mahler revela el seu geni vertader per agitar l'nima. Comena amb un tema central interpretat ntegrament per les cordes, amb una harmonia que evoluciona constantment i una melodia de grans constrastos, des de la suavitat fins a la ms clara sonoritat. La simfonia acaba amb una serie d'acords en Re major, aix com colps de timbal fins l'acord final que s el ms llarg.

Instrumentaci.
Tal com s usual amb Mahler, la pea fou composta per a una gran orquestra:


Vent de fusta:
4 Flauta (Fl. 3, 4 doublats Piccolos 1, 2) (4 Piccolos en lloc de 4 Flautes al primer i cinqu moviments.);
4 Obos (Ob. 4 doblats Corn angls);
3 Clarinets en Si bemoll, La (Cl. 3 doblats Clarinet Baix) (Cl. 1 doblat si s posible);
2 Clarinets en Mi bemoll ( Cl. 2 en Mi bemoll doblats a Cl. 4 en Si bemoll) (reforats al cinqu moviment quan siga possible);
4 Fagots (Fg. 4 doblat Contrafagot);

Vent Metall:
8 Trompa en Fa;
4 Trompeta en F i Si bemoll ;
4 Tromb;
Tuba;

Percussi:
Timbal (2 intrprets);
Bombo;
Caixa;
Plats;
Tambourine;
Tam-tam;
Triangle;
Rute o "Switch";
2 Glockenspiels (sonant una octava per damunt al marcat);

Veus:
Contralt solo als moviments quart i cinqu;
Cor al quint moviment;

"Fora de l'escenari":
Trompes en Si bemoll (de vegades descrites com  Flugelhorn);
Caixes adicionals;

"Dalt de l'escenari":
Quatre o sis campanes ;
Cor infantil (al quint moviment);

Cordes;
2 arpa;

"Una gran quantitat de tots els instruments de corda":
Violins I, II;
Violes;
Violoncels;
Contrabaixos (Alguns amb extensi per a un Do baix);

Text.
Quart Moviment.
Text dAlso sprach Zarathustra: 




Cinqu moviment.
Text de Des Knaben Wunderhorn




Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232417" title="Converses" nonfiltered="4748" processed="4739" dbindex="89822">
Converses s el terme que freqentment s'utilitza per a referir-se a una negociaci entre dos estats sobirans, sobre un tema concret, preferentment per a designar els inicis de la mateixa (converses exploratories), o quan es dubta que arribin a entaular-se negociacions formals, o b quan es tracta d'una negociaci oficiosa.

Les Converses de Pars, que van comenar el 10 de maig de 1968, i van concloure amb els acords de Pars de 1973 que van posar fi a la Guerra del Vietnam en son un exemple. A ttol d'ancdota, per posar de manifest el carcter exploratori d'aquesta mena de contactes, cal esmentar que, durant mesos, l'nic tema de l'agenda de les converses va ser la forma que havia de tenir la taula, si rodona o rectangular. Altres exemples en son les Converses d'Helsinki, comenades el 1969, que van concloure amb els acords SALT per a la limitaci de les armes estratgiques entre els dos blocs de la guerra freda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232418" title="Convocatria" nonfiltered="4749" processed="4740" dbindex="89823">
La convocatoria d'un Ambaixador (o d'un Cap de missi diplomtica, o si escau d'un altre agent diplomtic), s una invitaci feta pel ministre de Relacions Exteriors de l'Estat receptor o per altre alt funcionari de la Cancelleria, perqu es presenti a la seu del Ministeri d'Afers Exteriors amb l'objecte de rebre determinada comunicaci que li ser transmesa verbalment, o per escrit, o, molt freqentment, de les dues maneres. La convocatria s el mitj ms usual de transmetre una Nota de protesta. 

Freqentment, el fet de la convocatria d'un Cap de Missi es fa pblic per a posar de manifest la importncia que l'Estat receptor concedeix a un determinat assumpte. (Cf. Crida a Consultes)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232419" title="Nota de protesta" nonfiltered="4750" processed="4741" dbindex="89824">
La nota de protesta s una comunicaci, que pot ser tant verbal com signada, per mitj de la qual un Estat sobir comunica a un altre la seva disconformitat amb determinada conducta d'aquest, deixant constncia d'aix, demanant (o exigint) el restabliment de la situaci anterior, i podent, eventualment, anunciar l'adopci d'alguna mesura de retorsi o represlia, o apellar a algun mitj de soluci pacifica de conflictes. 


Freqentment, la Nota de protesta es lliura per algun alt funcionari del Ministeri d'Afers Exteriors o, fins i tot pel propi Ministre, al Cap de Missi estranger prviament convocat a aquest efecte, per tamb pot ser lliurada pel cap de Missi en el Ministeri d'Afers exteriors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232420" title="Egeu (fill de Pandon)" nonfiltered="4751" processed="4742" dbindex="89825">


Segons la mitologia grega, Egeu fou un rei d'Atenes, fill de Pandon i de Plia.

No havent tingut fills dels seus dos primers matrimonis, es cas amb Etra, filla de Piteu de Trez, i d'aquesta uni va nixer Teseu (que alguns consideren fill de Posid).

Va acollir la fugitiva Medea al seu palau i diuen que tingu un fill amb ella, Medos. Quan Teseu arrib de Trez, on s'havia educat, Medea li aconsell que desconfis del foraster i li recoman d'eliminar-lo, per desprs de donar a Teseu una copa enverinada reconegu pel puny de l'espasa que aquell era el seu fill i li apart la copa dels llavis.

Destronat pels seus nebots, els fills de Pallant, Teseu l'ajud a reconquerir el poder, per fou venut per Minos, rei de Creta, i aquest li impos un tribut hum de set nois i set noies a l'any per alimentar el Minotaure. Quan Teseu an a Creta disposat a alliberar els atenesos d'aquesta humiliaci, el pare li don una nau amb veles negres i li digu que, si reeixia en l'empresa, a la tornada hisss veles blanques en senyal de victria. Per l'heroi oblid aquest encrrec, i Egeu, en veure arribar la nau amb les mateixes veles, es pens que el seu fill havia fracassat i va saltar al mar que des d'aleshores s conegut amb el seu nom.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 72.

 Apollodor: Die griechische Sagenwelt, Apollodors Mythologische Bibliothek, Parkland Verlag, Colnia, 1997, ISBN 3-88059-932-7.
 Pausanies: Reisen in Griechenland, Artemis Verlag, Zuric i Munic, 1987, ISBN 3-7608-3678-X.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232424" title="Amfter (heroi)" nonfiltered="4752" processed="4743" dbindex="89826">
D'acord amb la mitologia grega, Amfter fou un heroi, fill d'Alcme i de Callrroe.

Va fer costat al seu germ Acarn en la venjana del pare.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 18.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232427" title="Astidamia" nonfiltered="4753" processed="4744" dbindex="89827">
D'acord amb la mitologia grega, Astidamia fou una filla d'Amntor, rei dels dlops.

Tingu relacions amb Heracles i alguns li atribueixen la maternitat de Tleplem.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232429" title="Amntor" nonfiltered="4754" processed="4745" dbindex="89828">
Segons la mitologia grega, Amntor fou un rei dels dlops.

Es cas amb Cleobule i fou pare de Fnix i d'Astidamia.

Volgu impedir que Heracles entrs en els seus dominis, per fou mort per l'heroi en enfrontar-s'hi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 18.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232430" title="Driant" nonfiltered="4755" processed="4746" dbindex="89829">

D'acord amb la mitologia grega, Driant fou un heroi, fill d'Ares.

Consta com a participant en la cacera del senglar de Calid.

El seu germ Tereu, rei de Trcia, el va matar perqu l'oracle havia vaticinat que Itis, el fill de Tereu, seria mort per un membre de la famila.
----

Aix mateix, Driant fou tamb un fill de Licurg, rei de Trcia.

El seu pare, enfollit per Dions, el confongu amb un cep i el mat d'un cop de destral.

 Bibliografia .
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 69.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232431" title="Variant sud de Lleida" nonfiltered="4756" processed="4747" dbindex="89830">
La Variant Sud de Lleida s una via rpida entre la sortida intermdia de la L-12 (C-12) fins a la N-240, s un tram parcial ja que est previst que connexioni l'A-2 per Alcarrs i tamb l'A-2 per els Alamus donant una alternativa de mobilitat als usuaris de la part sud de Lleida i els que fan la ruta cap al sud (C-12). Aquest tram quan estigui complet ser en format autovia ja que en l'actual no suportaria el transit rodat.

Enllaos externs.
El DPTOP sotmet a informaci pblica el tram oest del perllongament de la variant sud de Lleida;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232432" title="Medalla del Centenari de Lenin" nonfiltered="4757" processed="4748" dbindex="89831">




La Medalla del Centenari de Lenin (Rus: 100                      . .        era un orde de la Uni Sovitica atorgada per les fites en sel servei civil, laboral i militar en ocasi del Centenari del naixement de Lenin.

Va ser instituda per Leonid Brjnev el 5 de novembre del 1969.

Poden rebre-la els ciutadans sovitics; les empreses, associacions, organitzacions i les divisions administratives de l'Estat, aix com tamb els ciutadans i organitzacions estrangeres. 

Es penjava a l'esquerra del pit, per en una posici superior a la resta de les medalles. Quan noms es llueix la cinta, se situa darrera de la Medalla de la Distinci Laboral.

Va ser atorgada sobre uns 11.000.000. de vegades: la van rebre uns 9 milions de treballadors, uns 2 milions de militars i uns 5.000 membres de les delegacions oficials estrangeres.
Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.


Va ser creada per la decisi del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica, la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, el Consell de Ministres de la URSS i el Consell Central dels Sindicats de la URSS mitjanant el Decret 723 del 28 d'agost de 1969. La prpia medalla, la posici i la descripci van ser institudes el 5 de novembre de 1969.

Va ser dissenyada pels pintors Nikolai Aleksandrvitx Halcon (anvers) i Aleksander Vasilevich Kozlov (revers)

 Concessi .

La medalla pel treball heroic era atorgada a:
 Atorgada als obrers, als camperols, als especialistes de l'economia nacional, els treballadors de les institucions estatals i les organitzacions socials, els homes de la cincia i la cultura i aquells que hagin demostrat la seva vlua professional abans del Centenari de Lenin.
 Per aquells que prenguin una part activa en la lluita per l'establiment del poder sovitic o en defensa de la Ptria, o que hagin aportat mitjanant el treball una aportaci important a la construcci del socialisme a la URSS, o que pel seu exemple personal o la seva activitat pblica ajudin al Partit a educar a les noves generacions.
i la medalla pel valor militar era atorgada a:
 Als membres de l'Exrcit Roig, la Flota de Guerra, Tropes del Ministeri d'Afers Interns (MVD) i orgues del Comit de Seguretat de l'Estat (KGB) que hagin aconseguit uns ndexs excellents a la preparaci de combat i poltica, en la direcci de l'Exrcit i en el manteniment del seu estat d'alerta abans del Centenari de Lenin.
Tamb podia ser atorgada als membres del moviment internacional comunista.

 Disseny .

s una medalla de llaut daurat de 32mm d'ample en daurat mate. A l'anvers hi ha la imatge de Lenin al mig mirant a l'esquerra amb les dates  1870-1970  a sota. 

Al revers hi ha la diferncia: a totes dues es llegeix  En commemoraci del 100 aniversari del Naixement de V.I. Lenin . A sota hi ha la fal i el martell; i a la medalla civil hi diu  Per l Esfor Laboral  i a la militar hi diu  Pel Valor Militar  sota la inscripci. A la part inferior hi ha una estrella de 5 puntes.

Penja d'un gal rectangular (25mmX29mm) de seda vermell. Hi ha 4 franges en groc, a les puntes i al mig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232436" title="Tereu" nonfiltered="4758" processed="4749" dbindex="89832">

Tereu (Tereus, ) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Trcia, fill d'Ares. Es cas amb Procne i fou pare d'Itis.

Encs de passi per la seua cunyada Filomela, la port a una casa de camp i la viol. Desprs, perqu no ho pogus explicar, li tall la llengua i digu a Procne que la seua germana era morta. Tanmateix, Procne acab descobrint la veritat i, per venjar-se'n, mat el fill que havia tingut amb Tereu i l'hi serv per sopar. Quan Tereu se n'assabent, comen a perseguir les dues germanes, per els dus el van transformar en puput.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 205.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232437" title="Coxal" nonfiltered="4759" processed="4750" dbindex="89833">
El coxal s un os pla de l'anca que connecta el sacre amb el fmur.

Articulacions.
Es troba en la cintura, l'esquelet de la qual forma. S'articula amb l'homnim oposat a nivell de la smfisi pbica i amb el sacre per a formar la pelvis., amb el fmur per a formar l'articulaci del maluc o coxofemoral. A pesar d'estar articulada en si mateixa, existeix certa mobilitat en els ossos coxals, d'especial importncia durant els esforos en el part, en les dones.

La zona articular ms important de l'os coxal s l'acetbul que s la cavitat articular per al cap del fmur. En aquest punt s on els tres ossos conformants de l'os coxal es troben. Aquest acetbil est bordejat pel "rodet cotiloide", que s un cartlag que amplia la cavitat cotiloide i permet major articulaci amb el fmur.   

Malalties associades. 
 Coxalgia: dolor artrtic del maluc, gonocccic o reumtic.;
 Displsia del maluc: trastorns de l'articulaci coxofemoral. ;
 Coxagra: gota, localitzada en l'articulaci del maluc. ;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232438" title="E-Week" nonfiltered="4760" processed="4751" dbindex="89834">
L'e-Week s la trobada que es realitza anualment a Vic per parlar d'Internet i les Noves Tecnologies i que porta a la capital osonenca, des de 2003, personatges d'Internet de rang internacional, com ara Ted Nelson, Howard Rheingold, Pierre Lvy o Kevin Kelly.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232439" title="Joo de Deus Pinheiro" nonfiltered="4761" processed="4752" dbindex="89835">

Joo de Deus Pinheiro ( Lisboa, Portugal 1945 ) s un poltic portugus que fou membre de la Comissi Europea i que actualment s eurodiputat.

Biografia.
Va nixer l'11 de juliol de 1945 a la ciutat de Lisboa. Va estudiar enginyeria qumica a l'Institut Superior Tcnic de Lisboa, on es llicenci el 1970, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Birmingham, on es doctor el 1976. Interessat en la docncia ha estat professor a la Universitat de Maputo (Moambic) (1970-1974) i catedrtic d'enginyeria qumica a la Universitat del Mio (1976-1985).

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata (PSP) l'any 1985 fou nomenat Ministre d'educaci pel Primer Ministre de Portugal Mrio Soares. L'octubre d'aquell any fou nomenat Ministre d'Educaci i Cultura per part d'Anbal Cavaco Silva, crrec que va mantenir fins el 1987. Desprs de les eleccions generals de 1987 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors entre per part de Cavaco Silva, crrec que va mantenir fins el 1992. En el transcurs d'aquest crrec, l'any 1991 fou un dels principals artfexs en l'acord de pau de Brioni que finalitz amb la Guerra d'Eslovnia.

El gener de 1993 fou escollit membre de la Comissi Delors III, sent nomenat Comissari Europeu de Relacions amb el Parlament i Comissari Europeu de Cultura i Audiovisual. En la formaci de la Comissi Santer l'any 1995 fou nomenat Comissari Europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitria. 

En les eleccions europees de 2004 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu, esdevenint vicepresident del Parlament en representaci del Partit Popular Europeu-Demcrates Europeus (EPP-ED).

Enllaos externs.
  Informaci de Joo de Deus Pinheiro al Parlament Europeu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232443" title="Procne" nonfiltered="4762" processed="4753" dbindex="89836">
D'acord amb la mitologia grega, Procne fou una herona, filla de Pandon, rei d'Atenes, i de Zeuxipe.

Es cItisas amb Tereu, rei de Trcia, i fou mare d'Itis. 

Desitjant veure la seua germana Filomela, encarreg a Tereu que l'ans a cercar. Aquest, en tornar, va dir que Filomela havia mort durant el viatge i Procne el cregu. Per al cap d'un temps Procne va rebre un mocador brodat on lleg que Filomela havia estat violada per Tereu i que es trobava presonera en una casa de camp. Procne an a rescatar-la i la port a palau. Desprs, per venjar-se, agaf Itis, el mat i el serv per sopar al seu marit. Mentre fugia de Tereu, que s'enfurism en assabentar-se'n, els dus la van transformar en rossinyol, segons els mitgrafs grecs, o en oreneta, segons els llatins.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 185.

Enllaos externs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232447" title="De viris illustribus catalanis" nonfiltered="4763" processed="4754" dbindex="89837">
De viris illustribus catalanis s un opuscle de l any 1476, obra del notari i arxiver reial barcelon del segle XV Pere Miquel Carbonell, que recull unes breus ressenyes biogrfiques de quinze homes illustres del seu temps, circumscrits a l mbit de les terres de parla catalana.

El seu nom complet s: De uiris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus.

Context.

La referida obra s insereix en la tradici d obres de carcter biogrfic iniciades en temps clssics, les Vides paralleles de Plutarc per exemple. La llista d obres sobre homes illustres, sota el nom de viris illustribus o similar s extensa, i fou represa pels humanistes.

Aix es pot destacar Suetoni, De viris illustribus; Aureli Victor, De viris illustribus; Sant Jeroni, De viris illustribus; Isidor de Sevilla, De viris illustribus; Gennadi de Marsella, De viris illustribus; Charles Franois Lhomond, De viris illustribus; Petrarca, De viris illustribus; Guillermo da Pastrengo, De viris illustribus et de Originibus; Bartolomeo Facio, De viris illustribus; Eneas Sivio Piccolomini, De viris illustribus i Benedetto Accolti, Dialogus de praestantia virorum sui aevi.
De fet Carbonell s inspira directament en l obra de Fazio. En aquest sentit, cal remarcar que, en el manuscrit 69 de l Arxiu Capitular de Girona, Carbonell hi copia tant la seva obra com el De viris illustribus de Fazio, que n s el model.

Contingut.

Els quinze viris illustribus (barons illustres) que biografia Carbonell sn, tots ells, del segle XV. D'acord amb l mbit humanista en qu es desenvolupa Carbonell, la tria queda centrada en aquells prohoms que escriuen en llat o, si s el cas, en llat i tamb en catal. Tanmateix, queden fora de la selecci escriptors que, en aquella poca, ja tenien un renom i reconeixement, per que es desenvolupaven bsicament en catal, com Ros de Corella o Ausias March. La tria tampoc s homognia, ja que al costat de grans humanistes com Jeroni Pau o Joan Margarit, hi apareix algun biografiat que no consta que hagus escrit res.
Amb tot, el valor de l obra de Carbonell s incalculable i inestimable per la informaci que aporta de la seva poca, de la literatura, de la introducci dels clssics i, en definitiva, de la influncia de l humanisme itali a les terres de parla catalana.

Personatges biografiats.

Els viris illustribus catalanis continguts a l opuscle sn:

Lluci Colomines, gramtic, natural de Perpiny.
Joan Llobet, filsof  lullista barcelon.
Joan Margarit, natural de Girona i bisbe d aquesta seu.
Joan Ferrando, valenci, prior de Tortosa i teleg.
Jaume Pau, barcelon, jurisconsult.
Joan Ramon Ferrer, jurisconsult barcelon.
Gabriel Desclapers, lullista balear.
Ferrer Berard, jurisconsult balear.
Jaume Garcia, arxiver reial barcelon.
Jeroni Pau, jurisconsult barcelon.
Bartomeu Gerp, astrleg valenci.
Joan de Bnia, astrleg valenci.
Felip de Malla, canonge barcelon.
Jaume Ripoll, notari i jurisconsult barcelon.
Gabriel Canyelles, notari barcelon.

Manuscrit.

El manuscrit del De viris illustribus catalanis s a l Arxiu Capitular de Girona, manuscrit n 69 , folis 62-67.

Cpies i edicions.

L'opuscle de Carbonell fou copiat per Francisco de Villanueva, el padre Villanueva, i el manuscrit de tal cpia es troba a la Biblioteca de la Real Historia de Madrid, manuscrit 9-4560.

El 1865 Manuel Bofarull i de Sartorio el public en els seus Opsculos inditos del cronista cataln Pedro Miguel Carbonell de la "Coleccin de Documentos Inditos del Archivo de la Corona de Aragn"", vol XXVIII.

El 1988, Maringela Vilallonga public l'opuscle, amb una introducci, aparat crtic i traducci al catal, en la seva obra Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell.

A ms, se n'han fet altres publicacions fragmentries.


Notes.




Referncies.

Maringela Vilallonga, Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell; Asociacin de Biblifilos de Barcelona (edici limitada), Barcelona 1988.
Maria Antnia Adroher Ben. Estudios sobre el manuscrito "PETRI MICHAELIS CARBONELLI ADVERSARIA.1492, del Archivo Capitular de Gerona. Disponible en lnia (PDF);
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232448" title="Os frontal" nonfiltered="4764" processed="4755" dbindex="89838">
L'os frontal s un os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formaci de la fossa cranial anterior.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232449" title="Jean Dondelinger" nonfiltered="4765" processed="4756" dbindex="89839">

Jean Dondelinger ( Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1931 - d. 2004 ) fou un poltic luxemburgus que va ser membre de la Comissi Delors entre 1989 i 1993.

Biografia.
Va nixer el 4 de juliol de 1931 a la ciutat de Luxemburg. Va estudiar dret a les ciutats de Nancy i Pars, i cincies poltiques a la Universitat d'Oxford.

Mor el 21 d'octubre de 2004 a la seva residncia de la ciutat de Luxemburg.

Activitat poltica.
L'any 1958 fou nomenat membre del Ministeri d'Afers Exteriors de Luxemburg, on fou director de la secci de Relacions Econmiques Internacionals. El 1975 fou nomenat ambaixador del seu pas davant la Comunitat Econmica Europea (CEE), crrec que va mantenir fins el 1984. Posteriorment retorn al seu pas per esdevenir Secretari del Ministeri d'Afers Exteriors.

L'any 1989, i com a cloenda la seva activitat poltica, fou nomenat membre de la Comissi Delors II, fent-se crrec de la cartera d'Afers Culturals i Audiovisual fins el 1993. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232451" title="Parietal" nonfiltered="4766" processed="4757" dbindex="89840">
L'os parietal (o simplement parietal) s un os parell de la volta cranial, d'origen membrans.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232453" title="Etmoide" nonfiltered="4767" processed="4758" dbindex="89841">

L'etmoide s un os curt i compacte, central, imparell i simtric, situat a l'escotadura etmodal de l'os frontal i davant l'esfenoide.

Est compost per una lmina vertical i mitja, una lmina horitzontal perpendicular a la primera i dues masses laterals. s un os de superfcies molt anfractuoses i amb nombroses cavitats (celles etmodals).

Anatomia.
 Porci horitzontal .
Tamb denominada lmina cribrosa de l'etmoide. s una lmina quadrangular amb mltiples orificis per als nervis olfactoris. En la seva cara superior, en la lnia migsagital, presenta una prominncia denominada crista galli.

 Porci vertical . 
s l'apfisi crista galli: situada per sobre de la lmina horitzontal. La seva base descansa en la lmina horitzontal. El seu vrtex dna inserci a la fal del cervell. La seva vora anterior completa el forat cec lmina perpendicular de l'etmoides: surt de la lmina cribrosa cap avall, formant la part superior del septe nasal.

 Masses laterals . 
Tamb es coneixen com laberints o masses esponjoses. Contenen les celles aries etmodals que, segons la seva localitzaci, es denominen anteriors, mitjanes o posteriors. Formen part de la paret medial de les rbites i de les parets laterals (externes) de les fosses nasals.

Bibliografia.
Estructura del cuerpo humano. Sobotta. Posel P. y Schulte, E. Ed. Marbn (2000). ISBN 84-7101-294-4;
Anatoma del aparato locomotor. Tomo III (Cabeza y Tronco). Michel Dufour. Ed. Masson (2004). ISBN 84-458-1282-3;
Atlas de Anatoma Humana Sobotta. Volumen I. Ferner, H. y Staubesand, J. Ed. Mdica Panamericana. (1982) ISBN 84-85320-25-5;
Anatoma Humana. Testut, L. y Latarjet, A. Salvat Editores (1986) ISBN 84-345-1144-4   ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232454" title="Spiere" nonfiltered="4768" processed="4759" dbindex="89842">


Spiere s un nucli del municipi de Spiere-Helkijn a la provncia Flandes Occidental de Blgica. s un poble flamenc a la frontera lingstica amb facilitats per a la minoria de parla francesa. Es troba al conflent d'une petit rierol el Grote Spiere, l'Escalda i l'Spierekanaal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232455" title="Os temporal" nonfiltered="4769" processed="4760" dbindex="89843">
L'os temporal s un os del crani que forma part de la volta per la seva porci escatosa, i de l'rgan de l'oda per les porcions petrosa i mastoide.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232456" title="Vmer" nonfiltered="4770" processed="4761" dbindex="89844">
El vmer s un os quadrilter, laminar, que constitueix el septe de les fosses nasals.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232457" title="Unguis" nonfiltered="4771" processed="4762" dbindex="89845">
L'unguis o os lacrimal s un os laminar de forma quadriltera, pari, situat a la part inferior i interna de cadascuna de les rbites.

Anatomia.
Es troba en la part anterior de la cara interna de l'rbita ocular, entre l'os maxillar superior, frontal i l'etmoide. S'articula, a ms, amb el cornet inferior. 

La cara externa presenta una cresta vertical o cresta lacrimal posterior, que s'acaba inferiorment per una apfisi en forma de ganxo (hamulus lagrimalis). Aquesta apfisi integra l'orifici superior del conducte nasal. 

La cara externa es troba dividida en dues porcions per la cresta lacrimal. La posterior s plana i es continua amb la lmina papircia de l'etmoide, mentre l'anterior s acanalada i contribueix a formar el canal lacrimonasal. L'esmentada cresta serveix d'inserci al tend reflex del mscul orbicular de les parpelles. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232463" title="Jacomart" nonfiltered="4772" processed="4763" dbindex="89846">
Jaume Baco o Ba (Valncia 1411- 1461) Pintor valenci del Segle XV 

Els seus pares d'origen estranger es van fincar a Valncia cap a 1400, sent la professi de son pare sastre. Es desconeix amb certesa la seua formaci pictrica, per, sens dubte, va haver de conixer les aportacions de tipus flamenc del tamb valenci Llus Dalmau. En la seua obra confluxen elements de l'art flamenc i itali del quattrocento aix com del gtic internacional.

Va residir a Npols com a pintor del rei d'Arag Alfons el Magnnim des de 1443 fins a 1451, excepte una curta estada a Valncia en 1446 i en Tvoli en 1447. En 1451 torna a Valncia.

Va collaborar amb el pintor catal Joan Reixac, el qual va acabar alguns dels retaules que desprs de la seua mort va deixar inacabats i creant en l'actualitat problemes per a conixer realment qui s l'autor d'algunes de les seues obres.

Algunes d'aquestes obres de Reixac i Jacomart poden trobar-se en el Museu Sant Pius V de Valncia

Obres.
 restes del retaule de la Collegiata de Xtiva, encarregat per Alfons de Borja, el futur Calixt III, 1456;
 Santa  Elena i Sant Sebasti, Collegiata de Xtiva ;
 el retaule de Sant Lloren i Sant Pere de Verona de Cat, (Alt Maestrat), 1460;
 el retaule de la Sala Capitular de la catedral de Segorb;
 el retaule de Sant Mart, de les agustines de Segorb, (Castell);
 Sant Jaume i Sant Gil Abat, Museu Pius V de Valncia.
 Sant Benet a la catedral de Valncia;
 A la Capella de la Comuni de la esglsia de Santa Maria d'Alcoi es conserva una taula gtica amb la iconografia de la Mare de Deu de Grcia, atribuda a Jacomart, provinent de l'esglsia de Sant Agust. Alcoi;

Bibliografia.

 Ferre i Puerto, Josep A. Jacomart, lo feel pintor d'Alfons el Magnnim: puntualitzacions a l'obra valenciana La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla societ e sul costume, Vol. 2, 2000, ISBN 88-87111-22-7 , pags. 1681-1686.
 Lassaigne, Jacques. La Pintura espaola : De los frescos romnicos al Greco, Barcelona Genve : Caroggio : Skira, 1978;
 Tormo y Monz,Elas Jacomart y el arte hispnico-flamenco cuatrocentista, Madrid : y Cia, 1913;

Enllaos externs.

 Museu de Belles Arts de Valncia. La Pintura Gtica ;
 Museu de Belles Arts de Valncia. Sant Jaume i Sant Gil Abat (Taula);
 El retaule de Jacomart de Cat;
 Ximo Company.- L'Europa d'Ausis March : art, cultura, pensament. VII. 3. Distribuci de les cases i contingut dels tallers medievals;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232467" title="Coronel Charlone" nonfiltered="4773" processed="4764" dbindex="89847">


Coronel Charlone (o Fernando Mart) s una localitat de l'Argentina, ubicat al partit de General Villegas, al nordest de la provncia de Buenos Aires. La  principal via que comunica el poble s la N 33, pavimentada al 2006, que uneix Emilio V. Bunge amb Charlone. Es troba a 80 km de la capital del partit: General Villegas i a 2 km del lmit amb la provncia de Crdoba. 

L'ltim cens poblacional, realitzat al 2005 pel Centre Juvenil Cooperatiu, mostra l'existncia de 1.523 habitants. 

Les principals activitats productives sn l'agricultura i la ramaderia. Tamb destaca la producci lctea, ja que el poble compta amb una planta industrial de "SanCor Cooperativas Unidas Ltda.".
L'activitat comercial est formada per uns 100 comeros habilitats. 

El patr de la poblaci s el Sagrat Cor de Jess. La seva festa es celebra el tercer divendres de juny.



 Histria .
Coronel Charlone va sorgir a conseqncia de les operacions colonitzadores en el marc del que va ser la  Campanya del Desert. 

Degut a que no hi ha registres exactes, es va adoptar el 30 de juny de 1908 com a data de fundaci de la localitat, ja que aquest dia va comenar la venta dels lots que donarien origen al nou poblat. 

Aquests lots perteneixien a l'empresari i comerciant catal Fernando Mart Toms (Xerta, 1851- Buenos Aires, 1925). Aquest empresari va emigrar a l'Argentina l'any 1871 i va fundar, junt amb els seus germans, l'empresa familiar "Mart Hermanos" amb la qual exportaven des d'Espanya oli d'oliva marca "Vaca", vins, licors i conserves a diferents pasos sud americans per, especialment, a l'Argentina. Cap al 1873 Fernando Mart va fundar una fbrica i uns tallers de calat a Buenos Aires, ubicats al carrer Catamarca. Amb el temps, aquesta empresa va esdevenir una entitat molt important a nivell nacional, formada per una plantilla d'uns 1.200 treballadors. Segons la tradici oral, com provea de calat a l Exrcit Argent, el Govern de la Naci va decidir gratificar-lo amb 17.000 hectrees de terra, en una zona que havia format part de territori indgena, concretament dels indigens Ranqueles. A partir de l'any 1900 va passar per aquelles terres el ferrocarril que unia les poblacions de Rufino i Ital. En aquell indret es constru l'estaci Charlone. Per aquest motiu, i donada la gran immigraci europea que rebia l'Argentina en aquells temps, Fernando Mart, igual que molts empresaris d aquell moment, seguit per les nsies de crear un nou mn, va considerar interessant crear un poblat per tal de vendre a lots les parcel les als nouvinguts, d'aquesta manera va nixer el Pueblo y Colonia Fernando Mart. La localitat va crixer al voltant del parador ferroviari, construint les diferents edificacions, entre les quals destaquen la capella, dedicada primerament a Sant Ferran en honor al seu fundador i desprs al Sagrat Cor, l'escola primria, el xalet del sr. Mart, l'hotel Mayo, l'antiga estaci del ferrocarril,... entre d'altres. Tots aquests edificis encara conserven l'estructura arquitectnica original els quals configuren el patrimoni histric de la poblaci.



 Toponmia .
Charlone era un militar itali que va morir als 40 anys a la guerra del Paraguai. El governador de Buenos Aires va decidir batejar l estaci del ferrocarril (ubicada a les terres de Fernando Mart) inaugurada el primer dia de juny de 1900, al ramal que uneix Rufino amb Ital, en honor a la seva valentia i la seva mort al servei de la Naci. Tot i aix, el caracter heroic va ser posat en dubte  per autors que relacionen la seva participaci en les tropes mercenries que comandava Giuseppe Garibaldi, les quals van lluitar a favor dels interessos unitaris i que van reprimir varies sublevacions indgenes. 



La proximitat de la localitat a l'estaci Coronel Charlone va causar que la gent de la zona  majoritriament immigrants espanyols i italians  nombraren quotidianament el poble com l'estaci del ferrocarril. Cap al 1980 una llei va determinar el que ja era una costum per part dels seus pobladors, i des del moment Pueblo y Colonia Fernando Mart va rebre el nom definitiu de Coronel Charlone.

Agermanaments.
Coronel Charlone mant una relaci d'agermanament amb :
  Xerta (Catalunya, Espanya), 2008.

 Enllaos externs .
 Pgina Web de Coronel Charlone;
 Pgina Web de la escuela N11 "Fernando Mart";
 Pgina Web de la Escuela de Educacin Media N 3 "Bartolom Mitre";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232471" title="C-12" nonfiltered="4774" processed="4765" dbindex="89848">
La C-12 o Eix de l'Ebre s una carretera que va d'Amposta fins a Lleida. Forma part de l'eix Occidental dividit en els trams Amposta - Lleida i Lleida - ger, aquest ltim tram ja com a C-13

La C-12 comena a la LL-12, a l'enlla amb l'AP-2, a partir d'aqu va en direcci a l'Ebre, a l'altura de Flix, voreja Asc, passa el congost del Pas de L'Ase, Mra la Nova, creua l'Ebre per Benifallet i segueix el marge dret del riu fins a Tortosa i finalment voreja Amposta fins a connectar amb la N-340.

Aquest eix est constitut per trams nous o aprofitant carreteres existents, Els trams des de la LL-12 fins Llardecans, i de Maials a Flix sn nous, d'Asc fins a Benifallet s'aprofiten carreteres locals i la resta del tram fins Amposta, s tram existent.
 
Aquest eix esta en projecte desdoblar-la en autovia des de Lleida fins a Amposta connectant la N-340 - A-7.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232473" title="Llista dels centres emissors del Pas Valenci" nonfiltered="4775" processed="4766" dbindex="89849">
Alacant.
Aitana.
Comarca: Marina Baixa

Cota: 1596m

Cobertura: Alacant i Baix Vinalop
Televisi.


Rdio.

Alcoi.
Comarca: Alcoi

Cota: 797m

Cobertura: Alcoi

Televisi.


Rdio.


 Benacantil .
Comarca: Alacant

Cobertura: Alacant
Televisi.


Rdio.


Benidorm.
Comarca: Marina Baixa

Cobertura: Marina Baixa

Televisi.

Rdio.

 Benitatxell .
Comarca: Marina Alta

Cota: 445m

Cobertura: Marina Alta
Televisi.


Rdio.

 Carrasqueta .
Comarca: Alacant

Cobertura: Alacant i Baix Vinalop
Televisi.


Rdio.

 Elda .
Comarca: Vinalop Mitj

Cota: 990m

Cobertura: Vinalop Mitj
Televisi.


Rdio.

Villena.
Comarca: Alt Vinalop

Cota: 940m

Cobertura: Alt Vinalop
Televisi.

Rdio.


Castell de la Plana.
 Mont Bartolo .

Comarca: Plana Alta

Cota: 758 m

Cobertura: Plana Alta, Plana Baixa i Baix Maestrat

Televisi.


Rdio.


Morella.
Comarca: Alt Maestrat

Cota: 1261m

Cobertura: Alt Maestrat i Montsi
Televisi.


Rdio.


Vinars.
Comarca: Baix Maestrat

Cota: 182m

Cobertura: Baix Maestrat i Montsi
Televisi.


Rdio.


Valncia.
Adems.

Comarca: Rac

Cota: 1164m

Cobertura: Rac
Televisi.

Rdio.


 Alginet .

Comarca: Ribera Alta

Cota: 270 m

Cobertura: Ribera Alta
Televisi.


El Picaio.
Comarca: Horta

Cota: xm

Cobertura: Horta, Ribera Baixa, Camp de Tria i Foia de Bunyol
Televisi.

Rdio.


 La Llosa .

Comarca: La Costera

Cota: 310 m

Cobertura: La Costera
Televisi.


 Mondver .

Comarca: Safor

Cota: 841 m

Cobertura: Costera, Marina Alta, Ribera Alta, Ribera Baixa i Safor
Televisi.


Rdio.

 Perenxisa .

Comarca: Horta

Cota: 330 m

Cobertura: Horta, Ribera Baixa, Camp de Tria i Foia de Bunyol
Televisi.


Rdio.

Torrater.
Comarca: Vall d'Albaida

Cota: 701m

Cobertura: Vall d'Albaida
Televisi.


Rdio.


Utiel.
Comarca: Plana d'Utiel

Cota: 1324m

Cobertura: Plana d'Utiel

Televisi.


Rdio.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232474" title="Prolapse mitral" nonfiltered="4776" processed="4767" dbindex="89850">
El prolapse mitral, prolapse de la vlvula mitral, sndrome de Barlow o sndrome de la vlvula flotant s una valvulopatia (cardiopatia valvular) caracteritzada pel desplaament anormal d'una de les valves de la vlvula mitral cap a la cmera de l'aurcula esquerra durant la sstole. Pot cursar sense smptomes i amb baix risc de complicacions, encara que en casos severs, pot causar regurgitaci mitral, endocarditis infecciosa i rarament, parada cardaca i mort sobtada. La paraula prolapse significa una sobresortida o descens d'una vscera, en aquest cas, la vlvula que separa l'aurcula esquerra del ventricle esquerre. edici 2001. Prolapse 

 Anatomia .



La vlvula mitral rep el seu nom per la seva semblana a la mitra usada pels bisbes i sacerdots catlics. s una de les vlvules del cor, la funci de la qual s prevenir el flux retrgrad des del ventricle esquerre cap a la aurcula esquerra. s una vlvula bicspide, s a dir, est composta per dos segments anomenats valves, una anterior i una altra posterior, que es tanquen en el moment en qu el ventricle esquerre es contreu. Cada valva est composta per tres capes de teixit, una fibrosa central de fibres de collagen, una capa esponjosa i una capa epitelial d'implantaci. L'obertura valvular est envoltada per una anell fibrs conegut com anell mitral.

Histria. 
En 1963, John Brereton Barlow va descriure les caracterstiques auscultatries d'una malaltia congnita en la qual una o ambdues valves de la mitral sobresortien cap a l'aurcula esquerra durant la sstole... alguns pacients presenten un tancament mesosistlic i un bufec telesistlic..... El terme prolapse de la vlvula mitral va ser encunyat pel Dr. Criley en abril del 1964, i va assolir popularitat sobre altres termes usats per al mateix trastorn.

El coneixement sobre aquesta patologia va ser escs durant molts anys, i se li associaven una gran varietat de signes i smptomas, molts d'ells sense connexi alguna, incloent murmuris sistlics, atacs de pnic inexplicables i politlia (mltiples mugrons). Estudis recents han suggerit que la ra per la qual el prolapse de la vlvula mitral se li atribua a determinats trastorns era el sobrediagnstic intencionat. Els criteris canviants per al diagnstic del prolapse de la vlvula mitral amb l's de ecocardiografia feien difcil el diagnstic encertat, i per aix, s'incloa a molts individus sense aquest defecte en estudis epidemiolgics sobre la malaltia i en la seva prevalena. De fet, estudis moderns reporten que fins a un 55% de la poblaci hagus estat diagnosticada de prolapse de la vlvula mitral si aquelles tcniques antiquades i menys fidedignes (especialment l'ecocardiografia en manera M) fossin usades avui dia. En anys recents, s'han proposat nous criteris objectius per al diagnstic de prolapse de la vlvula mitral, com l's d'ecocardiografia de dos i tres dimensions. S'ha classificat el trastorn en un nombre de subtipus en relaci a aquests criteris.

Classificaci.

El prolapse de la vlvula mitral es pot dividir en diversos subtipus, basant-se principalment en el grossor de las valves, la concavitat i el tipus de connexi a l'anell valvular. Aquests subtipus poden ser descrits como clssic o no-clssic, simtric o asimtric, i flotant o no-flotant. 

Nota: totes les mesures esmentades a continuaci es refereixen a pacients adults, i no sn aplicables en nens.

 Clssic vs. no-clssic . 
El prolapse ocorre quan les valves es desplacen ms de 2 millmetres per sobre de la porci ms superior de l'anell mitral. Segons el grossor de les valves, es pot dividir en una forma clssica o primria, per sobre de 5 millmetres; i una altra no-clssica, fins als 5 millmetres.

 Simtric vs. asimtric . 
El prolapse clssic pot ser subdividit en simtric i asimtric, referint-se a l'instant en el qual l'extrem o punta de les valves s'uneixen a l'anell mitral. En la coartaci simtrica, els extrems d'ambdues valves s'uneixen en punts comuns de l'anell mitral. En la coartaci asimtrica, una de les valves est ms desplaada en direcci a l'aurcula esquerra que la valva homloga. Els pacients amb prolapse asimtric tendeixen a una deterioraci severa de la vlvula mitral, amb el risc de ruptura de les cordes tendinoses i de desenvolupament d'insuficincia mitral.

 Flotant vs. no-flotant . 
El prolapse asimtric, al seu torn, se subdivideix en flotant i no-flotant. El prolapse flotant ocorre quan l'extrem d'una valva s'inverteix fent-se cncau cap a l'aurcula esquerra, causant deterioraci de la vlvula mitral. La severitat de la insuficincia valvular varia depenent del rang d'eversi, podent causar ruptura dels cordons. La dissociaci de la valva i els cordons tendinosos fa que el rang de motilitat de la vlvula es vegi severament restringit (d'aqu el terme d'insuficincia valvular). Els pacients que presenten valves flotants tenen una major prevalena de regurgitaci mitral que aquells amb prolapse no-flotants.

 Epidemiologia . 
Abans que existissin criteris estrictes per al diagnstic del prolapse de la vlvula mitral, la incidncia en la poblaci general era molt variada. Alguns estudis estimaven una incidncia del prolapse de la vlvula mitral del 5 al 15% o encara major. Com part dels estudis de Framingham, la prevalena del prolapse de la vlvula mitral en la ciutat de Framingham, Massachusetts, es va estimar en un 2,4%. No es distingia amb claredat la diferncia entre prolapses clssics i no-clssics, i no es va observar discriminaci significativa entre les edats i el sexe. Basat en dades generades als Estats Units, el prolapse de la vlvula mitral t una prevalena del 7% en autpsies. s probable que fins a un 10% de la poblaci mundial tingui aquesta alteraci en el cor.

Etiologia. 
Existeixen evidncies que existeix una relaci gentica del prolapse mitral amb gens en els cromosomes 11 i 16, especialment si hi ha associat un component mixomats. Tamb s'ha demostrat una relaci directa entre l'anorxia nerviosa i el desenvolupament de prolapse mitral, probablement a causa d'una disminuci de la grandria del ventricle esquerre en aquests pacients. 

Quan el prolapse mitral es presenta com l'nic trastorn del pacient, la formaci d'un tumor mixomats en substituci del teixit connectiu de les valves s la causa principal de l'aparici i desenvolupament del prolapse de la vlvula. En altres pacients, pot haver un factor hereditari debilitant, com s el cas de la sndrome X frgil. L'aparici de prolapse mitral secundria a la influncia o seqela d'una prvia malaltia de base s multifactorial. En la llista estan: la febre reumtica, la escoliosi, la sndrome de Marfan, la insuficincia del ventricle esquerre, endocarditis i degeneraci isqumica, entre altres. En certes ocasions en la vellesa, especialment en dones, la calcificaci de l'anell valvular com a conseqncia de l'envelliment pot conduir al prolapse mitral.

Anatomia patolgica.

Els pacients amb prolapse de la vlvula mitral en la seva forma clssica tenen una acumulaci histolgica de proteoglicans i excs de teixit conjuntiu que fa la zona esponjosa ms gruixuda i separa les fibres de collagen en la capa fibrosa. Aix s a causa d'un excs de sulfat de dermatan, un glucosaminogluc o mucopolisacrid cid i no per infiltrat inflamatori. Un excs de dermatan sulfat en la vlvula mitral s caracterstic d'una degeneraci de les valves de tipus mixomats (tumor cardac), causant redundncia del teixit constituent, agrandament de la valva en qesti i insuficincia funcional. Com a conseqncia, les valves i el teixit adjacent s'afebleixen, resultant en un increment en l'rea de superfcie de la valva i l'elongaci dels cordons tendinosos que connecten la musculatura papillar amb les valves. Amb freqncia, aquesta elongaci dels cordons causa ruptura, especialment de la valva posterior. Aquest s un procs crnic, principalment en dones majors de 60 anys, i que predisposa a la pacient a una calcificaci anullar, hipertrfia i a la ja esmentada insuficincia mitral. Altres lesions ms avanades, tamb involucrant amb freqncia a la valva posterior, causen que la valva es doblegui, s'inverteixi i es desplaci cap a l'aurcula esquerra.

 Quadre clnic . 
Alguns pacients amb prolapse de la vlvula mitral senten palpitacions al cor, fibrilaci auricular, ansietat i desmais, encara que la prevalena d'aquests smptomes no sembla diferir significativament de la poblaci general. Entre un 11 i 15% dels pacients experimenten dolor moderat del pit i dificultat per a respirar. El ms probable s que aquests smptomes no siguin causats directament pel prolapse de la vlvula mitral, sin per la regurgitacin mitral que amb freqncia precedeix el prolapso. 

Per raons desconegudes, els pacients amb prolapse mitral tendeixen a tenir un baix ndex de massa corporal i generalment sn persones mes primes que aquells sense prolapse mitral.  El prolapso mitral s un trastorn freqent en persones amb la sndrome d'Ehler-Danlos, , la distrfia miotnica de Steinert i la sndrome de Marfan, present en fins un 90% de pacients amb aquesta darrer sndrome. 

El prolapso mitral secundari a una endocarditis bacteriana o fngica pot cursar amb febre, malestar, fatiga i altres smptomes d'infecci sistmica.

 Auscultaci . 
En auscultar un individu amb prolapse de la vlvula mitral, s com escoltar, associat als batecs del cor, un clic o esclafit a mitjan sstole, seguit d'un bufo sistlic tard, especialment en l'pex del cor i en la vora esternal inferior esquerra, algunes vegades irradiat a les cartides i fins i tot a l'aixella. Aquest bufo pot passar desapercebut en decbit sup i s'escolta millor amb el pacient incorporat.

 Diagnstic . 
 
Amb molta freqncia l'electrocardiograma s normal. En alguns casos pot aparixer una lleugera depressi inespecfica del segment ST o una inversi de l'ona T amb allargament del QT en les derivacions que registren la cara inferior del cor (DII, DIII i aVF). Aquestes alteracions es troben amb ms freqncia durant l'exercici. 

L'ecocardiografia (eco) s el mtode ms til en el diagnstic del prolapse de la vlvula mitral. Les ecocardiografies bi- i tridimensionals sn particularment valuoses per permetre la visualitzaci de les valves mitrals en relaci a l'anell mitral. Aix permet amidar el grossor de la valva i el seu desplaament en relaci amb l'anell mitral. Un grossor de les valves major de 5 mm i un desplaament major de 2 mm s indicatiu d'un prolapse de la vlvula mitral clssic. Permet tamb visualitzar qualsevol grau de calcificaci de l'anell mitral, la integritat de les cordes tendinoses i la localitzaci detallada d'anormalitats morfolgiques en la vlvula.

Un eco Mode-M pot donar valors falsament negatius aix com falsos positius, per poden mostrar prolapses de 2 mm a mitjan sstole i moviments de les valves al final de la sstole.

L'adveniment del Doppler a l'ecocardiografia permet ara afegir un element funcional a les descripcions anatmiques de l'eco, el qual s til en el diagnstic de regurgitaci mitral. El mapeig a color del flux sanguini trans-mitral mostra la direcci, la velocitat i la quantitat de sang regurgitant, si existeix.

 Tractament . 
La majoria dels casos de prolapse mitral sn asimptomtics i no impedeixen l'activitat normal de l'individu, pel que no requereixen tractament. En el cas de les vlvules danyades per degeneraci progressiva, la tcnica de reparaci inclou la resecci de l'anell mitral (anuloplstia), la installaci de cordes artificials i el trasps de cordons de la valva anterior a la posterior quan aquesta ltima s l'afectada.

El prolapse ms seris de la vlvula mitral i els ms debilitants poden ser tractats amb un reemplaament quirrgic de la vlvula mitral per vlvules mecniques o de teixit hum (alloempelt) o animal (xenoempelt), vlvules provinents de bestiar bov i porc. Aix pot tenir major importncia en fins a un 11% de pacients amb prolapse clssic, i s'indica en pacients amb una fracci d'ejecci per sota del 60% i insuficincia progressiva del ventricle esquerre. La supervivncia quirrgica de 5 i 8 anys supera el 90%. Els pacients que han rebut trasplantaments biolgics, en general, si la valvulopatia s l'nic trastorn, no tenen necessitat de l's de anticoagulants, encara que la sobrevida d'una vlvula biolgica s d'aproximadament 10 anys, temps menor que les vlvules mecniques.

En tant que sigui possible, s'ha tingut preferncia per la reparaci per sobre del reemplaament de la vlvula mitral per a prevenir la debilitaci del cor, reduir el risc d'infeccions i evitar l's per a tota la vida d'anticoagulants. En general, desprs d'una d'aquestes operacions, el pacient roman entre 2 i 3 dies en vigilncia intensiva, durant la seva hospitalitzaci un terme mitj d'1 a 2 setmanes.

La educaci efica del pacient post-operat respecte les seves cures diries es d'importncia fonamental en la viabilitzaci de la reparaci mitral i en l'expectativa de vida de l'operat.

S'ha utilitzat -encara que en pocs casos estudiats basant-se en evidncies cientfiques- el coenzim Q10 (CoQ10) en nens amb prolapse mitral.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232477" title="Antonio Canova" nonfiltered="4777" processed="4768" dbindex="89851">

Antonio Canova (Possagno, 1 de novembre de 1757 - Vencia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor veneci. Est considerat com el mxim exponent del Neoclassicisme itali, i per aix ha rebut el sobrenom de el nou Fdies. Tamb se'l considera l'ltim gran artista de l'escultura italiana.

Va ser sobretot el cantor de la bellesa ideal femenina, exempta d'afectaci: basta a tal propsit recordar les obres inspirades per les tres Grcies i per Hebe, del Museu de Forl, o tamb algunes de les seues obres mestres, com ara la Venus sortint del bany, La Venus Itlica i l'esttua dedicada a Paulina Borghese. El seu art i el seu geni van exercir una gran i decisiva influncia en l'escultura de la seua poca.

Va iniciar jovenssim el propi aprenentatge, desenvolupant-lo exclusivament a la ciutat de Vencia, situada a prop de 80 km de la seua localitat natal, Possagno. A Vencia va comenar a esculpir les seues primeres obres. L'ambient veneci va ser per al jove Canova el de la seua formaci. Hi va absorbir, especialment durant el seu primer perode de producci artstica, la influncia de l'escultor del segle XVII Gian Lorenzo Bernini, indiscutit mestre de l'estil barroc.

Als vint-i-dos anys es va traslladar a Roma, on va trobar la manera d'identificar i conixer els principals protagonistes de l'art neoclssic, inserint-se amb aquests en el clima de capital de la cultura del qual gaudia la ciutat capitolina al segle XVIII. Desprs de la seua mort, i durant tot el segle XIX, els crtics van estar d'acord en el fet de qu, amb Canova, Itlia va gaudir d'un paper principal en el panorama escultric europeu, com mai no ho havia fet.



 Infantesa i adolescncia .
A l'edat de quatre anys, Canova es va quedar orfe de pare. La mare, que s'anomenava Angela Zardo, desprs de no massa temps, va contraure un nou matrimoni amb un home anomenat Francesco Sartori i immediatament desprs es va traslladar a la propera localitat de Crespano del Grappa.

Antonio va romandre a Possagno amb l'avi, Pasino Canova, picapedrer i tamb escultor local de discreta fama. Aquest, havent-se adonat de la vocaci per l'art i l'escultura del seu nt, va procurar formar-lo i guiar-lo en les seues primeres passes.

La sensibilitat d'Antonio Canova va impregnar-se d'aquests coneixements molt profundament, tant com per a quedar-ne marcat durant tota la seua vida.

Ja des d'infant, Canova va demostrar posseir una predisposici per l'escultura, modelant, amb l'argila de Possagno, petites, per bellssimes obres.

Hi ha un fams episodi que narra, com sent encara un jove artista, amb sis o set anys d'edat, durant un refinat sopar de nobles personalitats venecianes a la villa d'Asolo del senador Giovanni Falier, va suscitar una enorme impressi entre els convidats esculpint en la mantega, en breu temps per amb gran mestria i destresa, la figura d'un lle.
L'amo de la casa, intuint les grans possibilitats i el gran talent del jove, es va interessar personalment pel seu futur, proporcionant-li els estudis i una idnia formaci professional.

Amb onze anys, Canova comen a treballar a Pagnano d'Asolo, a l'estudi d'escultura de Giuseppe Bernardi Torretti, no molt lluny de Possagno. Certament va ser l'ambient que hi va viure i els ensenyament que hi va rebre els factors que van determinar el creixement artstic del petit Tonin. Amb l'ajut dels seus mestres, els Torretti, Canova va trobar la manera de ser introdut al prestigis mn veneci, ja ric d'esdeveniments artstics i culturals, per encara sota la influncia de l'estil Rococ.

A la ciutat de Vencia va aprofundir i estudiar el dibuix, freqentant l'escola de nu de l'Acadmia, on va practicar trobant inspiraci en les cpies en guix de la Galeria de Filippo Farsetti.

 La galeria d'art .
L'any 1775, amb divuit anys i a la recerca de nous estmuls i de noves experincies, va deixar l'estudi dels Torretti i va obrir-ne un de propi; una galeria d'art amb la qual va comenar el seu ascens artstic que acabaria fent-lo fams, primer a Vencia, al Vneto i a Llombardia, i desprs, a poc a poc, arreu d'Europa. Les primeres obres que va produir van ser: Orfeu i Eurdice (1776) i Ddal i car (1779), per comanda del procurador Pietro Vittor Pisani.

Deixant a banda la influncia de l'escultura del set-cents, es va inspirar al classicisme grec, per sense caure mai en la imitaci.

 El trasllat a Roma .

L'any 1779, desprs d'haver exposat el Ddal i car a la fira de la Sensa a la piazza San Marco de Vencia, i d'haver-ne obtingut clids i amplis reconeixements, decid traslladar-se a Roma, el que va fer el 9 d'octubre d'aquell mateix any.
A Roma va estudiar les esttues antigues i va freqentar l'escola de nu de l'Accademia di Francia i dels Museus Capitolins, on va poder conixer els principals protagonistes de l'art neoclssic i fer prpies les teories artstiques de "noble simplicitat" i "tranquilla grandesa" de Johann Joachim Winckelmann. Li va resultar fcil inserir-se en el clima de capital de la cultura del qual va gaudir Roma en el segle XVIII, reeixint tamb a crixer com artista, exercint-hi durant un llarg temps la seua activitat. Va ser precisament a Roma, on va iniciar-se el reconeixement al seu geni i al seu talent, que desprs li va procurar l'xit i la fama mundials.

A Roma es va allotjar al Palazzo Venezia i va ser hoste de l'ambaixador veneci Girolamo Zulian, apassionat de l'art i gran mecenes d'artistes, particularment dels venecians; l'arquitecte Giannantonio Selva, Francesco Piranesi, el pintor Pier Antonio Novelli, Giacomo Quarenghi, Raffaello Morghen i Giovanni Volpato.

L'amic Zulian li va fer les primeres comandes i, personalment, li va encarregar l'esttua de Teseu sobre el Minotaure (1781) i la de Psique (1793), que mostren com l'artista es va esforar a crear formes en les que s'encarnara l'ideal neoclssic de bellesa, eliminant torsions, drapejats i tots aquells elements excessius tpics de l'art barroc, obtenint-hi una forma pura, capa de transmetre sentiment i acci, per amb una "tranquilla grandesa".

Durant l'estada romana va conixer la filla del gravador Giovanni Volpato, Domenica Volpato, iniciant amb ella una amistat i una relaci difcil i molt problemtica. A Roma, Canova va aconseguir les seues obres ms belles: Amor i Psique, Les tres Grcies i moltes ms.

 Pintura .


Antonio Canova tamb va practicar la pintura, per en aquest camp artstic no va destacar, produint obres que no podien ser comparades amb l'esplendor i magnificncia de les seues escultures; aix, com a pintor no va ser mai considerat un artista de primer nivell.

Durant l'ocupaci de Roma per part de Frana, va abandonar la ciutat, i va tornar a la seua vila natal, Possagno. En els dos anys que hi va viure, es va dedicar exclusivament a la pintura.

El mateix Canova tenia dubtes sobre la seua producci artistica sobre llen. No obstant aix, en les seues pintures es mostren de manera transparent tant la forta emotivitat de l'artista com les innovacions que anava introduint en la seua producci estaturia oficial.

Als seus ntims, Canova els confessava que pintava per a si mateix, i aix fa comprendre millor la seua timidesa en mostrar al pblic aquestes obres que, de vegades, gaireb amagava. No s estrany, per tant, que la seua obra pictrica romanguera gaireb en la seua totalitat en mans de l'artista: avui dia s posible contemplar-ne la collecci al Museu Gipsoteca Canoviana de Possagno, en la que va ser la seua casa natal. S'hi troben al voltant de 300 obres de l'artista, en bona part procedents de l'estudi rom de Canova.

Entre els seus llenos s'hi troba un autoretrat, un retrat de T. Lawrence i Les tres Grcies, oli sobre llen del 1799 i la Lamentaci sobre Crist mort, Possagno, 1800.

 Influncia de l'art grec .

Canova va tenir el gran mrit artstic, ms que qualsevol altre escultor, de fer reviscolar a les seues obres l'antiga bellesa de les esttues gregues; per sobretot la grcia, no ja entesa com epidrmica sensualitat rococ, sin com una qualitat, que noms mitjanant el control de la ra pot transformar els aspectes bells, i sutilment sensuals, en un ideal que l'artista noms pot representar evitant les passions violentes i els gestos exasperats.

Canova havia estudiat les tcniques dels antics escultors grecs: des del dibuix (esbs), idea inicial d'una obra, passava a l'esbs en terracota, en argila crua o en cera, materialitzant aviat la forma real de l'obra.

La segona fase era la dedicada a l'esttua en argila sobre la qual es colava el guix. Sobre aquest model es fixaven les marques que, mitjanant l's un comps especial (pantgraf), servien per a traslladar al marbre les proporcions exactes del model en guix.

Algunes d'aquestes obres en guix, plenes de marques, sn avui dia peces niques al mn i considerades vertaderes obres mestres, ats que ja no existeixen els seus originals en marbre per haver estat destruts o perduts. Entre altres, cal esmentar el monument a George Washington, destrut en un incendi als Estats Units, el bust de Joachim Murat i el de Carolina Bonaparte, reis de Npols.

Tamb va veure's influt pels clssics de la literatura grega, que solia fer-se llegir mentre treballava; i sobretot, per les obres d'Homer. Canova era tamb un gran treballador, capa de restar al taller 12 o 14 hores al dia sense cap pausa. Aquests fets estan reflectits en la correspondncia amb el seu amic Melchior Cesarotti.

 L'estil inconfusible .
Antonio Canova treball pels papes, sobirans, emperadors i prnceps d'arreu del mn. En les seues escultures solia usar marbre blanc, el qual reeixia a fer-lo harmonis, modelant-lo amb plasticitat i grcia, finor i lleugeresa, de manera que les seues figures semblaven gaireb disposar de moviment; viure en la seua immobilitat.

Una altra caracterstica peculiar del seu talent era el polit de les seues obres, sempre refinat al mxim, grcies al qual les seues obres gaudien d'un especial efecte de lluminositat que n'accentuava la natural i esplndida bellesa; una bellesa radiant de puresa, segons els cnons del classicisme ms ortodox, la representaci de la bellesa idealitzada, eterna i universal.

 Classificaci de les seues obres .
La classificaci de les obres de Canova pot fer-se dividint la seua producci en dues categories principals; els monuments fnebres i les allegories mitolgiques.

 Monuments fnebres .

Pertanyen al primer grup els monuments fnebres realitzats entre 1782 i 1819, per a:

 Climent XIII, (Roma, Baslica de Sant Pere al Vatic, 1787 - 1792, marbre).
 Climent XIV, (Roma, Baslica dels Sants Apstols, 1787, marbre).
 Stuardi, (Roma, Baslica de Sant Pere del Vatic, 1817 - 1819, marbre),
 Vittorio Alfieri, (Florncia, Baslica de la Santa Creu), 1806 - 1810, marbre.
 Francesco Pesaro, (Vencia, Museu Correr, 1799, marbre).
 Maria Cristina d'ustria, (Viena, Augustinerkirche, 1798-1805, marbre).

En el cas dels monuments fnebres, Canova solia adoptar l'esquema clssic, amb tres nivells superposats.

Als monuments dedicats als papes, Climent XIII i Climent XIV, al primer nivell s'hi troben les esttues que representen les imatges allegriques, que pretenen indicar el sentit de la mort.
Al segon nivell se situa l'element central del monument; el sarcfag. Al tercer nivell, dominant el conjunt des de dalt, l'esttua que representa el Papa. Aquest era un esquema consolidat que especialment havia caracteritzat gaireb tota la producci relativa als monuments fnebres del segle XIV.

Al monument a Maria Cristina d'ustria, no obstant, Canova eludeix la tradici aportant-hi una variaci; introdueix una representac d'ultratomba, idealitzada amb una pirmide vers la qual s'acosta un petit seguici fnebre en l'intent de creuar el llindar que separa la vida de la mort.

Als monuments en forma d'estela, Canova evoca el reflex de les innombrables esteles funerries de l'antiga Roma.

 El tema de la mort .
La representaci de la mort als monuments fnebres fou un tema especfic i caracterstic de tot el perode del neoclassicisme; i van ser molts els artistes que el van interpretar.

No es estrany per tant que, a l'poca, tamb el poeta Ugo Foscolo reafirmara la importncia dels sepulcres, com a memria del passat i record dels grans personatges que havien marcat la histria, mereixent tant l'exaltaci de llur valor com el reconeixement de llurs virtuts.

A diferncia del perode barroc, al qual la mort era considerada un tema esfereidor, funest i macabre, a l'art neoclssic la mort era idealitzada com el moment culminant de la prpia vida.

 Temes mitolgics .

En la representaci dels temes mitolgics s'evidencia, en tota la seua immediatesa i ms encara que en altres obres, el lligam amb l'escultura grega i hellenstica.

Les formes anatmiques sn d'una perfecci nica, el moviment dels gestos sempre contingut i moderat, les interferncies psicolgiques s'hi troben sempre absents o transformades i elaborades en una tmida expressi. Tot el conjunt de la composici gaudeix d'un mgic equilibri i estatisme.

Per a les seues composicions, Canova tria sempre el moment escnic essencial, clssic: el moment del pathos. Com a exemple extraordinari cal esmentar el Teseu sobre el Minotaure.

L'artista, per suggeriment de Gavin Hamilton, decid abandonar la idea inicial de representar les dues figures en plena lluita. A Canova no li interessava representar la dinmica de la lluita entre Teseu i l'horrible criatura meitat home i meitat bou, que s el Minotaure. Va triar un moment diferent, menys dinmic per ms ric de fascinaci, d'interioritat; el moment final de la despietada lluita per vncer el Minotaure; exhaurida ara tota l'energia, Teseu es recolza sobre el cos del Minotaure, en un gest d'extrema serenitat i prxim a la pietat.  I s justament en aquest moment quan la narraci surt de la histria, llueix amb llum prpia i esdev mite etern i universal. No s estrany que la fama i el prestigi internacional li arribaren a Canova arran de la realitzaci d'aquesta obra.

L'any 1795, l'artista, sota comanda de don Onorato Gaetani dei conti di Aragoni, va realitzar el grup Hrcules i Licas. En aquesta obra, Canova afronta la representaci de l'acci en el seu complet desenvolupament, mostrant Hrcules mentre llana a Licas, arquejant-se com un llanador de disc antic. D'aquesta manera, l'escena est continguda en un esquema circular que tanca l'acci.

 Napole .


Durant el perode napolenic, Canova va ser designat per l'emperador Napole Bonaparte com a retratista escultric oficial. D'aquesta manera, l'artista va realitzar moltes escultures de l'emperador, entre les que cal destacar el Monument a Napole I en bronze que actualment es troba a l'Accademia di Brera, a Mil. En referncia a aquesta obra cal recordar l'ancdota que refereix a un Napole irritat amb l'audcia de l'artista, fins al punt d'haver rebutjat l'esttua perqu s'avergonyia d'haver estat representat nu, personificat com Mart el Pacificador.

El perode napolenic va ser per a Canova una poca molt fecunda des del punt de vista artstic, tot i que mai no va voler esdevenir artista de la cort francesa de l'emperador.
Una de les ms famoses i belles escultures dedicades a la famlia imperial s la que representa a Paulina Bonaparte, germana de Napole, seminua, recolzada sobre un triclini rom, amb una poma en la m, com una allegoria de Venus vencedora.

Aquesta representaci palesa l'influx de l'iconografia ms estimada per Tici, i en efecte, va ser intenci de Canova manifestar la tentaci de la bellesa femenina com origen del pecat.

Mentrestant la seua fama creixia ms i ms, a Itlia i a l'estranger, i augmentaven considerablement les comandes de tot Europa.

 Crrecs institucionals .
A ms de la seua activitat creativa, Canova va gaudir de diversos crrecs institucionals. L'acadmia de Sant Lluc li va confiar la tutella i valoritzaci del patrimoni artstic. L'any 1802 va ser nomenat "Inspector General de les Antiguitats de l'Estat de l'Esglsia".

L'any 1815, desprs de la desfeta de Waterloo i la caiguda de Napole, Canova, que aleshores es trobava a Pars en companyia del seu germanastre per part de mare, Giovanni Battista Sartori, qui fou un dels seus ms vlids collaboradors, que sempre l'acompanyava i li va fer de secretari i amic durant tota la seua vida, va empenyar-se en obtenir, amb Dominique Vivant Denon i mitjanant una hbil acci diplomtica, la restituci i la repatriaci de les nombroses i precioses obres d'art que, per ordre de l'emperador, havien estat expoliades i traslladades illegalment a Frana per l'exrcit napolenic.

El Papa Pius VII, com a senyal tangible del seu reconeixement i de gratitud per aquesta tasca de defensa del patrimoni artstic itali, li va concedir el ttol nobiliari de Marqus d'Ischia.

 Mort .



Canova va morir a Vencia el mat del 13 d'octubre de 1822, mentre es trobava allotjat a casa del seu amic Francesconi, en una etapa intermdia del seu viatge de retorn a Roma.

Deix com a hereu universal el seu germanastre, l'abat Giovanni Battista Sartori.

El sepulcre que custodia les seues despulles es troba a Possagno, la seua vila natal, a la provncia de Treviso, lloc que ell mateix, tres anys abans de morir, al juliol de 1819, va visitar personalment i on va projectar i va fer edificar al seu cost Il Tempio (El Temple), posant-ne personalment la primera pedra.

Aquest edifici majestus, dedicat a la Santssima Trinitat, s una esglsia parroquial que noms va ser conclosa deu anys desprs de la mort de l'artista.

En el mateix Tempio, l'any 1832 i per desig del germanastre, van ser traslladades, com a lloc definitiu, les despulles de l'artista des de la vella esglsia parroquial on s'havien conservat des de l'any 1830. En aquest Temple, ideat i desitjat per Canova i que va voler oferir als seus conciutadans, es troba actualment la seua tomba.

El seu cor es conserva a l'interior del cenotafi que els seus deixebles li van voler dedicar a Vencia, a l'esglesia de Santa Maria Gloriosa dei Frari, nau dreta.

La seua m es troba a l'Acadmia de Belles Arts de Vencia.

 Museu "Gipsoteca Canoviana" de Possagno .
La casa natal d'Antonio Canova a Possagno s avui dia un museu que recull la pinacoteca de l'artista (olis sobre llen i tmperes), alguns dibuixos i gravats de les obres, i molts records. Junt a la casa s'hi troba la Gipsoteca canoviana, un enorme edifici en forma basilical, sorgit per desig del germanastre de l'artista, Giovanni Battista Sartori (1775-1858), i projectat (1836) per l'arquitecte veneci Francesco Lazzari (1791-1871) per recollir els models en guix (gipsoteca significa de fet "recull de guixos"), els esbosos en terracota i alguns marbres que es trobaven a l'estudi de l'artista a Roma en el moment de la seua mort.

L'any 1826, Sartori va tancar l'estudi rom. Les obres van arribar a Possagno desprs de setmanes de transport per terra (amb carros tirats per bous) i per mar. L'any 1853, tots els edificis i les colleccions de la gipsoteca i de la casa van ser cedits per Sartori a la vila de Possagno. La Gipsoteca canoviana va ser ampliada l'any 1957, amb ocasi del 200 aniversari del naixement de l'artista, amb una nova ala projectada per l'arquitecte veneci Carlo Scarpa (1906-1978).

A Possagno, en la casa natal, Canova trob sovint l'ambient adequat per a reposar de l'enorme crrega de treball que li suposaven les comandes a Roma. Al reu "retir" de Possagno, mancant-li el marbre, l'artista es dedicava a la pintura per alleugerir el seu esperit (definia les tmperes, que pintava a la "torreta" del la Casa, els seus "lleures"), mentre els habitants de Possagno solien dedicar-li festes i alimares quan tornava a Possagno dels seus viatges a Viena, Pars i Roma.

El recull del centenar de guixos conservats a la Gipsoteca de Possagno s el testimoni del treball continu i difcil que Canova dedicava a les seues obres: de fet les esttues de Canova gaireb mai no naixien del treball directe i intutiu  del marbre, sin desprs d'un metdic i precs estudi, del dibuix a l'argila, del guix al marbre. El model en guix, particularment, es realitzava amb un colat sobre un "negatiu" obtingut de la precedent obra en argila. Sobe el guix es collocaven les marques, les tatxes de bronze encara visibles a les esttues de Possagno, que permetien - amb l'ajut del pantgraf - traslladar les mesures i les proporcions del guix al marbre.

Tot i que Canova treballava amb els seus 12 collaboradors que inicialment esbosaven l'escultura, posteriorment ell mateix la rematava amb els darrers retocs, polint-la i donant-li els matisos. Les escultures semblaven amb vida perque impregnava l'esponja en l'aigua del poal on deixava els instruments bruts i desprs la passava pel marbre pors per a finalment posar-hi cera fins a obtenir el color de la pell. Moltes escultures durant la seua restauraci han estat fetes malb perqu hom pensava que estaven brutes.

 Obres .
Escultures .

 Hrcules i Licas (escultura en marbre, Gipsoteca Canoviana, Possagno, TV).
 Teseu sobre el  Minotaure (grup escultric en marbre, 145,5 x 158,7 cm., 1781-1783, Victoria and Albert Museum, Londres).
 Bust de Napole (marbre, Castell de Fontainebleau).
 Bust del Cardenal Fesch (Muse Napolonien de l'Hotel de la Ville, Ajaccio).
 La Pau (escultura en marbre, conservada fins l'any 1953 a Sant Petersburg, desprs traslladada al Museu d'Art Occidental i Oriental de Kev).
 Ballarina amb el dit a la barbeta (esttua in marbre, 177 cm., 1809-1823, National Gallery of Art, Washington).
 Niade (marbre, 80 x 190 cm., 1815-1823, National Gallery of Art, Washington).
 Relleu Missirini, anteriorment al Cementiri Monumental de Forl, actualment a la Pinacoteca Civica de Forl.
 Sepulcre de la famlia Matteucci (per a la comtessa Guarini Matteucci va ser realitzada l'Hebe del 1816), al Cementiri Monumental de Forl.
 Sepulcre de la famlia Reggiani-Romagnoli, al Cementiri Monumental de Forl.
 Sepulcre de la famlia Saffi, al Cementiri Monumental de Forl.
 Monument fnebre d'Antonio Manzoni, Esglsia de la Santssima Trinitat, Forl.
 Amor i Psique, a Villa Carlotta, Tremezzo (Como).

 Obres de dataci precisa .
 Orfeu i Eurdice (grup escultric en marbre, 1775-1776, Museu Correr, Vencia).
 Ddal i car (grup escultric en marbre, h.cm.182, 1777-1779, Museu Correr, Vencia);
 Teseu sobre el Minotaure (grup escultric en marbre, h. cm 145,5x158,7, 1781/1783, Victoria and Albert Museum, Londres).
 Monument fnerari de Climent XIV (marbre de Carrara, travert i lumachella, cm 740x590x295, 1783 1787, Basilica dei Santi Apostoli, Roma,).
 Monument funerari de Climent XIII (marbre de Carrara, travert i lumachella, cm 820x630x254, 1783 1792, Baslica de Sant Pere del Vatic, Roma).
 Dana dels fills d'Alcnou (relleu en guix, mai tradut a marbre, cm 122x249, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Mort de Scrates (relleu en guix, mai tradut a marbre, cm 122x249, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Les troianes presentant el peplos a Palles Atenea (relleu en guix, mai tradut a marbre, cm 120x266, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 El bes d'Amor i Psique (grup escultric en marbre, cm 155x168, 1787 1793, Museu del Louvre, Pars).
 Adonis i Venus (grup escultric en marbre, h. cm 185, 1789 1794, Museu d'Art i d'Histria, Ginebra).
 Amor i Psique dempeus (grup escultric en marbre, h. cm. 150, 1800 1803, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg).
 Amore i Psiche (grup escultric en marbre, 1796 1800, Museu del Louvre, Pars).
 Amor i Psique (estudi en terra cuita, h. cm 16, al voltant de 1787, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Venus i Adonis (terra cuita, h. cm 30, al voltant de 1787, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Magdalena penitent (marbre, h. cm 90, 1793 1796, Museu de Sant'Agostino, Gnova).
 Hrcules i Licas (marbre, h. cm 335, 1795 1815, Galleria Nazionale d'Arte Moderna, Roma).
 Creugante e Damosseno, (I Pugilatori) (grup escultric en marbre, h. cm 225 e cm 215, 1795 1806, Museus Vaticans, Roma).
 Hebe (marbre, h. cm 157, 1795 1799, Nationalgalerie, Berln).
 Ballarina amb les mans als malucs (marbre, 1812, ).
 Hebe (marbre, 1800 1805, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg).
 Hebe (marbre, 1810 1812, Devonshire Collection, Chatsworth).
 Hebe (marbre, darrera de les quatre versions realitzades, h. cm 175, 1816, Pinacoteca Civica, Forl) ;
 Venus (1820, City Art Gallery, Leeds).
 Donar de menjar als famolencs (abans denominat: La bona mare o L'escola dels infants) (guix, mai tradut al marbre, cm 120 x 124, 1795 1796, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Ensenyar als ignorants (guix, mai tradut al marbre, cm 120 x 124, 1795 1796, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Monument fnebre de Francesco Pesaro (fusta i cera, cm 34 x 51 x 23, 1799, Museu Correr, Vencia).
 Lamentaci de Crist mort (guix, cm 92 x 73, 1800, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Perseu amb el cap de la Medusa (marbre, h. cm 235, 1797 1801, Museu Pio Clementino, Museus Vaticans, Roma).
 Monument funerari de Maria Cristina d'ustria (marbre, h. cm 574, 1798 1805, Augustinerkirche, Viena).
 Venus Itlica (marbre, h. cm 172, 1804 1811, Galleria Palatina del Palazzo Pitti, Florncia).
 Estela funerria de Giovanni Volpato (marbre, cm 185 x 122, 1804 1807, Basilica dei Santi Apostoli, Roma).
 Napole Bonaparte com Mart Pacificador (marbre, h. cm 340, 1803 1806, Apsley House, Londres).
 Retrat del Papa Pius VII (marbre, h. cm 59 x 50 x 35, 1804 1807, Promoteca Capitolina, Roma).
 Letizia Ramolino Bonaparte (terra cuita, cm 28,5 x 12 x 21, 1804, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Paolina Borghese Bonaparte com Venus Vencedora (marbre, llargria cm 200, 1804 1808, Galeria Borghese, Roma).
 Monument funerari de Vittorio Alfieri (marbre, cm 480 x 360, 1806 1810, Basilica Santa Croce, Florncia).
 Lament a la Comtessa De Haro (marbre, cm 186 x 220, 1806 1808, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Ballarina amb cmbals (marbre, h. cm 187, 1809 1814, Staatliche Museen, Berln).
 Les tres Grcies (grup escultric en marbre, h. cm 182, 1812 1816, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg).
 Cap de Callope (marbre, h. cm 46, 1812, Galeria d'Art Moderna, Florncia).
 Cenotafi dels ltims Stuart (marbre, cm 560 x 280 x140, 1817 1819, Baslica de Sant Pere, Roma).
 Mare de Du (terra cuita, cm 48 x 15 18, 1817, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Endimi dorment (marbre, cm 93 x 185, 1819 1822, Collecci del Duc de Devonshire, Chatsworth).
 L'Anunciaci (guix, cm 103 x 116, 1820 1822, Tempio, Possagno).
 Esteles Justinianes (Museo Civico, Pdua).
 Estela funerria d'Elisabetta Mellerio (Palazzo Mirto, Palerm).
 Paris (Alte Pinakothek, Munic).
 Deposici (esbs en terra cuita, al volant de 1815, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Monument a Gorge Washington (cpia en guix, l'original va ser destrut per un incendi als Estats Units, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Bust de Joachim Murat (cpia en guix, l'original va ser destrut, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Bust de Carolina Bonaparte (cpia en guix, l'original va ser destrut, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Autoretrats (bust en marbre, Gipsoteca Canoviana, Possagno).
 Eros, (esttua del prncep Lubomirski) (1788-1793, Castello, Lancut).
 Cistells de fruita, (dos) (marbre, 1774, Museu Correr, Vencia).
 Ninfa dorment (marbre, llarg. cm 190, al voltant de 1820, obra encarregada per Lord Londonderry, Victoria and Albert Museum, Londres).
 Amoret alat (1788 1793, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg).
 Psique (marbre, 1793, Kunsthalle, Bremen).
 Napole (Bust en guix, 1802).
 Ferran IV (1822, Museu Nacional, Npols).
 George Washington (1821, Raleigh, Carolina del Nord).
 Les Grcies (grup en marbre, 1812-1816, Collecci privada, Woburn Abbey).
 Apollo coronant-se (J.Paul Getty Museum, California).
 Venus i Adonis (grup escultric en marbre, 1795, Villa La Grange, Ginebra).
 Monument a Angelo Emo (Museu Histric Naval, Vencia, 1795).
 Victria Alada (bronze, 1803 1806, National Gallery of Art, Washington (districte de Columbia)).
 Retrat del Papa Pius VII (1804, Muse d'Histoire, Versalles).
 Monument del senador Giovanni Falier (1806, Esglsia de Sant Esteve, Vencia).
 Monument del comte Alexandre de Souza Holstein (1806, Sant'Antonio dei Portoghesi, Roma).
 Ballarina (marbre, h. cm 176, 1806, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg).
 Retrat de Domenico Cimarosa (1808, Promoteca Capitolina, Roma).
 Retrat de Letizia Ramolino Bonaparte (1808, Devonshire Collection, Chatsworth).
 Napole com a Mart Pacificador (bronze, 1808, Accademia di Brera, Mil).
 Terscore (1808 1812, Fondazione Magnani Rocca, Mariano di Parma).
 Cap d'Helena (1812, Palazzo Albrizzi, Vencia).
 Elisa Baiocchi Bonaparte com la Musa Polmnia (1812, Kunsthistorisches Museum, Viena).
 Julieta Rcamier com Beatriu (1813, Museu de Belles Arts, Li).
 Mart i Venus (1815 1822, Palau de Buckingham, Londres).
 Les Grcies (1817 1822, Victoria and Albert Museum, Londres).
 Venus sortint de l'aigua.
 Hctor i iax.
 La Guerra i la Pau.
 Esttua d'Asclepi.

 Pintura i dibuix .
 Lamentaci de Crist mort, oli sobre llen, Tempio, Possagno.
 Estudi per a la Lamentaci de Crist mort, dibuix, Museo Civico, Bassano del Grappa.
 Gravat de l'Apollo del Belvedere, amb notes autgrafes d'Antonio Canova, Museo Civico, Bassano del Grappa.

 Bibliografia .
 Giuseppe Pavanello, Grandi scultori   Antonio Canova Casa editrice 2005 e-ducation.it, Gruppo Editoriale l'Espresso.
 Elena Bassi, La Gipsoteca di Possagno,  Sculture e dipinti di Antonio Canova, Vencia, Neri Pozza, 1957.
 Giancarlo Cunial, La Gipsoteca Canoviana di Possagno, Asolo 2003.
 G.C. Argan, Antonio Canova, Roma, Bulzoni, 1969.
 Giuseppe Pavanello, L'opera completa del Canova,  Mil, Rizzoli, 1976.
 Antonio Canova, Catalogo della mostra, (Venezia Possagno, 1992), a cura de Giuseppe Pavanello i G. Romanelli, Vencia, Marsilio, 1992.
 Canova, Catalogo della mostra (Bassano del Grappa   Possagno, 2003-2004), a cura de S. Androsov, M. Guderzo i Giuseppe Pavanello, Mil, Skira, 2003.

 Enllaos externs .
 Museu Canova;
 Mostra antolgica del les seues obres;
 Obres de Canova (a Thais.it, 1200 anys d'escultura italiana);
 Apunts biogrfics i obres (Curs multimdia d'histria de l'art de F. Morante) ;
 Biografia i fotografies de les seues obres ;
 Mostra "Canova i la Venus Vencedora" a Galleria Borghese;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232480" title="Observador permanent" nonfiltered="4778" processed="4769" dbindex="89853">
Observador Permanent s el nom que rep el Cap de missi d'una Missi permanent d'observaci, acreditat per un estat davant d'una organitzaci internacional de la qual no s membre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232481" title="Representant permanent" nonfiltered="4779" processed="4770" dbindex="89854">
El Representant Permanent s el nom que rep el Cap de Missi que es troba al capdavant d'una Missi Permanent davant d'una Organitzaci Internacional. 

Per a la seva designaci s'acostuma a seguir els mateixos criteris i formalitats existents per la designaci d'un Ambaixador. Per altra banda s habitual donar-los el ttol complet d'Ambaixador Representant Permanent. No obstant aix, el procediment d'acreditaci presenta una diferncia essencial amb els Caps de Missi en la Diplomcia Bilateral en tant que els Representants Permanents no necessiten de la concessi de cap manera de placet amb carcter previ a la seva designaci. Tampoc hi ha, en aquest, cas, cerimonia de presentaci de cartes credencials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232482" title="Accessi" nonfiltered="4780" processed="4771" dbindex="89855">
Accessi es un terme que significa l'agregaci d'un tercer estat, a petici prpia, a un tractat internacional ja en vigor subscrit per altres estats, per a convertir-se en part d'aquest acord i acceptar tots els drets i deures que d'ell es derivin. Per a aix s necessari el consentiment previ de tots els estats membres d'aquest tractat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232483" title="Reserva" nonfiltered="4781" processed="4772" dbindex="89856">
Reserva (d'un Tractat) s la declaraci unilateral, qualsevol que sigui el seu enunciat o denominaci, feta per un estat sobir al signar, ratificar, acceptar o aprovar un tractat internacional, o en el moment d'adherir-s'hi, a fi d'excloure o modificar els efectes jurdics de l'aplicaci en aquest estat de certes disposicions del tractat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232484" title="John Frusciante" nonfiltered="4782" processed="4773" dbindex="89857">

John Frusciante s el guitarrista de la banda de rock californiana Red Hot Chili Peppers.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232485" title="Resoluci" nonfiltered="4783" processed="4774" dbindex="89858">
Una Resoluci s un terme amb el qual sn reconeguts els actes d'una Organitzaci Internacional mitjanant els quals aquesta manifesta formalment les seves opinions. El contingut de les resolucions pot ser molt variat, des d'aquelles que contenen autentiques decisions fins a les que es limiten a expressar una recomanaci o opini. 

Les Resolucions poden ser adoptades per aclamaci o assentiment en aquells casos en els quals sn aprovades sense que els Estats participants facin una manifestaci expressa de voluntat; per votaci majoritria, que pot ser de majoria simple o de majoria qualificada per una determinada proporci dels vots afirmatius en relaci amb el numero de representants d'Estats presents i votants en el moment de la votaci; o per consens que es produx quan els representants dels Estats acorden, en negociacions prvies, que s'adopti una resoluci sense sotmetre-la a votaci, amb independncia que puguin mantenir determinades discrepncies sobre aspectes concrets del seu contingut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232488" title="Retorsi" nonfiltered="4784" processed="4775" dbindex="89859">
S'entn per retorsi la reacci d'un estat sobir contra una determinada conducta d'un altre que li perjudica, per mantenint-se ambds dins de la legalitat internacional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232489" title="Rbrica" nonfiltered="4785" processed="4776" dbindex="89860">
Rbrica (d'un tractat internacional) s la forma ms freqent de procedir a l'autenticaci del text d'un tractat, que consisteix a estampar una forma abreujada de signatura (generalment la rbrica prpiament dita o les inicials) per part dels representants dels Estats que l'han adoptat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232491" title="Palacio de San Carlos" nonfiltered="4786" processed="4777" dbindex="89861">
Palacio de San Carlos s el nom que rep la seu del Ministeri d'Afers Exteriors de Colmbia, a la ciutat de Bogot. Anteriorment havia estat seu de la presidncia de la Repblica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232492" title="Palacio San Martn" nonfiltered="4787" processed="4778" dbindex="89862">
Palacio San Martn s el nom que rep el Ministeri d'Afers Exteriors de la RepblicaArgentina, a la ciutat de Buenos Aires.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232493" title="Java Naming and Directory Interface" nonfiltered="4788" processed="4779" dbindex="89863">
La Java Naming and Directory Interface (JNDI) que significa Interfcie d'Anomenament i Directori de Java, s una API per prover un servei de directori que permeti el la descoberta i el lookup d'objectes a partir d'un nom. Com totes les APIs de Java que accedeixen a altres sistemes a travs d'una interfcie, JNDI s independent de la implementaci sobre la que corre. A ms, especifica una Interfcie Provedora de Servei (SPI) que permet que les implementacions de serveis de directori siguin endollades a l'entorn. Les implementacions poden fer s del servidor, un fitxer pla o una base de dades; la tria la fa el venedor.

Bases.
L'API JNDI s usada per les APIs de RMI i Java EE per encarnar objectes en una xarxa. Jini t el seu propi servei d'encarnaci i no usa l'API JNDI.

L'API aporta:
 un mecanisme per enllaar un objecte i un nom;
 una interfcie per encarnar el directori, per poder fer queries generals;
 una interfcie d'event que permet als clients determinar quan les entrades de directori han estat modificades;
 extensions LDAP per suportar les capacitats addicionals d'un servei LDAP;
La porci SPI permet el suport per prcticament qualsevol tipus d'anomenament o servei de directori, incloent-hi:
 LDAP;
 DNS;
 NIS;
 RMI;
 servei de noms de CORBA ;
 Sistema de fitxers;
L'especificaci JNDI va ser llenada per primer cop per Sun Microsystems el 10 de mar de 1997. Des de 2006, l'actual versi s JNDI 1.2.

Lookup bsic.
JNDI organitza els seus noms en una jerarquia. Un nom pot ser qualsevol string com ara "com.domini.ejb.ElBean". Un nom tamb pot ser un objecte que suporta la interfcie Name, malgrat que un string s la forma ms comuna d'anomenar un objecte. Un nom est enllaat a un objecte del directori emmagatzemant o l'objecte o una referncia a l'objecte al servei de directoi identificada pel seu nom.
L'API JNDI defineix un context que especifica on fer el lookup d'un objecte. El context inicial s usat tpicament com un punt de partida.
En el cas ms simple, un context inicial ha de ser creat usant la implemntaci especfica i els parmetres exrra requerits per la implementaci. El context inicial ser usat per fer el lookup d'un nom. El context inicial s anleg al de l'arrel o el cap d'amunt d'un arbre de directoris d'un sistema de fitxers. El de sota s un exemple de creaci d'un context inicial:



Un context s usat llavors per fer lookup de noms prviament enllaats al context. Per exemple:




 Cerca . 
Els atributs poden ser adjuntats per entrades especials anomenades directoris. Els directoris calen per poder habilitar cerques d'objectes pels seus atributs associats. Els directoris sn un tipus de context, restringeixen l'espai de noms prou semblant a com com ho fa una estructura de directori sobre un sistema de fitxers.

 Enllaos externs .

 Pgina JNDI de Sun;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232497" title="Secretari d'Ambaixada" nonfiltered="4789" processed="4780" dbindex="89864">
Secretari d'Ambaixada s un dels graus de l'escalaf de la Carrera diplomtica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232498" title="Servei exterior" nonfiltered="4790" processed="4781" dbindex="89865">
El Servei exterior s el conjunt de funcionaris, agregats, empleats i tcnics que han estat nomenats per un govern perqu prestin els seus serveis en les missions diplomtiques i consulars que un estat sobir te a l'estranger i a les delegacions davant d'organismes internacionals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232501" title="Ultimtum" nonfiltered="4791" processed="4782" dbindex="89866">
L'Ultimtum s una comunicaci (escrita o oral) que un estat sobir dirigeix a un altre exigint-li una determinada conducta i amenaant-li amb l'adopci de determinades mesures si la seva demanda no s atesa, generalment, abans d'un termini determinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232502" title="Joan Margarit i Consarnau" nonfiltered="4792" processed="4783" dbindex="89867">

Joan Margarit i Consarnau (Sanaja, 11 de maig del 1938) s poeta, arquitecte i catedrtic jubilat de la Universitat de Barcelona.
Joan Margarit neix a Sanaja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Arag ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabat, mestra, de l'Ametlla de Mar.

El pare i la mare s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, per la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaja, a casa de l'via paterna, on va nixer el poeta.

Acabada la guerra i fins el 1948, la famlia canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rub, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la famlia viu davant del Tur Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l'Institut Ausis March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.

L'any 1954 la famlia es trasllada a les illes Canries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Collegi Major Sant Jordi, on residir fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any segent, i amb qui tindr tres filles, Mnica, Anna i Joana, i un fill, Carles.

Margarit s'havia donat a conixer com a poeta en castell el 1963 i el 1965. Desprs d'un llarg parntesi de deu anys, escriu  Crnica , publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la collecci  Ocnos , de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra potica en catal.

Des del 1975, Margarit i la seva famlia viuen a Sant Just Desvern, on tamb hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxad, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit s catedrtic, jubilat actualment, de Clcul d estructures de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

L'any 1987, amb motiu del millenari de Sant Just Desvern, l'Orfe Enric Morera va estrenar la seva Cantata de Sant Just.

El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericrdia, i l'octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya

 Obra .
Llibres de poesia.

 L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981;
 Vell malents Valncia: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrs Estells de poesia);
 El passat i la joia Vic: Eumo, 1982;
 Cants d'Hekatnim de Tifundis Barcelona: La Gaia Cincia, 1982;
 Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983;
 L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985;
 Mar d'hivern Barcelona: Proa, 1986;
 Cantata de Sant Just Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987;
 La dona del navegant Barcelona: Edicions La Magrana, 1987;
 Llum de pluja Barcelona: Pennsula, 1987;
 Poema per a un fris Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987;
 Edat roja Barcelona: Columna Edicions, 1990;
 Els motius del llop Barcelona: Columna, 1993;
 Aiguaforts Barcelona: Columna, 1995;
 Remolcadors entre la boira Argentona: L'Aixernador, 1995;
 Estaci de Frana Madrid: Hiperin, 1999;
 Poesia amorosa completa (1980-2000) Barcelona: Proa, 2001;
 Joana Barcelona: Proa, 2002;
 Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004;
 Clcul d estructures. Col. ssa Menor, Enciclopdia Catalana, 2005;
 Casa de Misericrdia. Col. ssa Menor, Enciclopdia Catalana, 2007;

Obra potica traduda.
A l'angls:
Tugs in the fog , versions d Anna Crowe (Bloodaxe Books, 2006);
Al rus:
Llums dels instants (Universitat de San Petersburg, 2003);
A l'hebreu:
Mai no m he tingut per grec, versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2004);

Referncies.


 Enllaos externs.
 LletrA;
 Web oficial de Joan Margarit;
 Joan Margarit, arquitecte;
 Xavier Ribalta canta Joan Margarit;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232504" title="Conseller d'Ambaixada" nonfiltered="4793" processed="4784" dbindex="89868">
El Conseller d'Ambaixada s una de les categories que integren l'escalaf de la Carrera diplomtica.

A Espanya, es tracta d'una categoria superior al Secretari d'Ambaixada de primera classe, i inferior al Ministre plenipotenciari de tercera classe .

La seva indumentria est regulada legalment : coll i bocamnegues amb brodat de palmes i fulls de roure en vuits, i els cantells de la casaca o torera s'acaben amb canonet i pilota.



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232506" title="Cap de Cancelleria" nonfiltered="4794" processed="4785" dbindex="89869">
El Cap de Cancelleria s el funcionari d'una ambaixada o representaci diplomtica, encarregat de coordinar el seu funcionament operatiu i administratiu. Generalment acostuma a ser el titular de la secci poltica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232508" title="Deg del Cos diplomtic" nonfiltered="4795" processed="4786" dbindex="89870">
Deg del Cos Diplomtic s el ttol que es dna al Cap de Missi de rang ms alt en un estat determinat i t precedncia sobre els altres Ambaixadors acreditats. En alguns pasos de tradici catlica, al Nunci Apostlic li correspon ser Deg pel sol fet de representar al Papa, i en els altres pasos el Deg s el ms antic dels Ambaixadors, en funci de la data de la presentaci de les seves Cartes Credencials o de la seva arribada al pas, segons el criteri que amb carcter uniforme s'hagi establert en l'Estat receptor. 

En l'actualitat les funcions del Deg sn limitades i es reduexen a la d'actuar com a portaveu del Cos Diplomtic en algunes cerimnies. Alguns pasos, entre ells Mxic, no accepta aquesta funci del Deg, ja que consideren que no hi ha necessitat d'un intermediari perqu un Cap de Missi plantegi directament a la Secretaria de Relacions Exteriors qualsevol queixa sobre el que ell pogus considerar com a violatori dels seus privilegis i immunitats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232509" title="Deg del Cos consular" nonfiltered="4796" processed="4787" dbindex="89871">
El Deg del Cos Consular s el cap d'Oficina Consular que ocupa, en aquells estats que reconeixen l'existncia d'un Cos Consular, el primer lloc en precedncia entre tots els seus integrants, establerta per la data de concessi del seu respectiu exequatur o, en defecte d'aix, per la data d'admissi provisional a l'exercici de les seves funcions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232510" title="Denncia" nonfiltered="4797" processed="4788" dbindex="89872">
La denncia d'un tractat internacional s una de les formes de terminaci dels tractats, i consisteix en la declaraci de voluntat prevista en el pacte que fa una de les parts per a manifestar que fa s del dret de retirar-se del conveni sense responsabilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232511" title="Joan de Bnia" nonfiltered="4798" processed="4789" dbindex="89873">
Joan de Bnia (Johannes Bonie) (?, Regne de Valncia   ?, desprs de 1485), fou un metge i astrleg valenci del segle XV.

Biografia.

Joan de Bnia apareix breument en el De viris illustribus catalanis, opuscle biogrfic del notari i arxiver reial catal del segle XV, Pere Miquel Carbonell, amb la segent referncia: 
"Bonia Valentinus.;
Bonia Valentinus astrologorum et mathematicorum huius aetatis princeps.";

("Bnia, valenci;
Bnia valenci fou el primer dels astrlegs i matemtics de la seva poca.");

Bnia fou un dels primers professors de l escola de cirurgia de Valncia. Tamb va ser metge del rei Renat d Anjou. 

Obra.
A Joan de Bnia es deuen dues traduccions d un tractat rab (citat com a risala o tractat d'Al, d autor fins ara desconegut) relatiu al sexagenarium (el quadrant de sinus, un instrument de clcul universal, astronmic i aritmtic)..

La primera de les traduccions de Joan de Bnia del referit tractat, duta a terme de l original rab al catal (Lectura del sextant), s de 1456 i cont 20 captols. El 1463 en feu una traducci de la versi catalana al llat (Lectura sexagenarii), inacabada, segons el que se n ha conservat. . Aquesta versi llatina Bnia la dedic a Ferran Valent, un jurista i teleg valenci. .

Notes.



Referncies.

Llus Cifuentes, 2n Suplement a "La cincia en catal a l'Edat Mitjana i el Renaixement" (Barcelona-Palma, 2006)", dins Scincia.cat 2007 (consultat: el 18 de novembre de 2007).
Llus Cifuentes i Comamala, La cincia en catal a l'edat mitjana i el renaixement, Collecci Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma de Mallorca 2006 (segona edici revisada i ampliada).
Maravillas Aguiar Aguilar i Jos Antonio Gonzlez Marrero, El tratado astronmico del "sexagenarium": una aportacin mudjar valenciana a la historia de la ciencia; Sharq-al-Andalus 13 (1996), pgs. 183-202. Disponible en lnia (PDF) ;
Un tratado latino sobre los usos del cuadrante de senos: edicin de los cnones del tratado de Christianus de Prolianus conservado en el ms. lat. n. 10263 de la Biblioteca nacional de Francia; Faventia 27/1, 2005 113-123. Disponible en lnia (PDF).
Maravillas Aguiar Aguilar, Notas sobre la astronoma de herencia rabe en Occidente en el siglo IX H./XV J.C.. Disponible en lnia (PDF);
Maringela Vilallonga, Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell; Asociacin de Biblifilos de Barcelona (edici limitada), Barcelona 1988.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232512" title="Dipositari d'un tractat internacional" nonfiltered="4799" processed="4790" dbindex="89874">
El dipositari d'un tractat internacional s l'estat designat per les parts signatries perqu custodi el text original d'un tractat i porti a terme certes funcions, tals com registrar-lo, expedir cpies certificades o autntiques, rebre els instruments de ratificaci, adhesi, etc., notificar i comunicar denncies i, en general, proporcionar tota la informaci relativa al mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232513" title="Dipsit d'instruments" nonfiltered="4800" processed="4791" dbindex="89875">
El dipsit d'instruments s l'acte pel qual un estat sobir tramet o lliura a l'rgan d'un altre estat o d'una Organitzaci Internacional, designats com a dipositaris d'un tractat internacional, el document acreditatiu de la seva voluntat de considerar-se vinculat per aquest tractat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232514" title="Dret de legaci" nonfiltered="4801" processed="4792" dbindex="89876">
El dret de legaci s el que tenen els estats per a enviar i rebre agents diplomtics. Es considera dret de legaci actiu la facultat que t un estat sobir per a enviar una missi diplomtica, i dret de legaci passiu  la facultat de rebre-la. No existeix obligaci d'exercir el dret de legaci. Alguns autors consideren al dret de legaci com un dels atributs de la sobirania.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232515" title="Despatx" nonfiltered="4802" processed="4793" dbindex="89877">
Despatx s el nom que alguns estats utilitzen genricament per a denominar les comunicacions escrites intercanviades entre el seu Ministeri d'Afers Exteriors i les Missions Diplomtiques i Oficines Consulars que en depenen. Es diferencien de les comunicacions telegrfiques pel seu contingut ms prolix i detallat. Amb contingut en principi limitat, poden ser decisoris, descriptius, deliberatius, informatius, etc. 

Malgrat aix, alguns pasos limiten l's del terme exclusivament quan son trameses des d'una Missi o d'una Oficina Consular, al Ministeri d'Afers Exteriors. 

La prctica reconeix tamb molts altres usos del terme. Aix, hi ha pasos que denominen Despatxos a les Notes Diplomtiques, i altres que reserven el terme per a les comunicacions telegrfiques intercanviades entre el Ministeri d'Afers Exteriors i les seves respectives Missions a l'exterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232518" title="Mat (desambiguaci)" nonfiltered="4803" processed="4794" dbindex="89878">


Mat, formatge;
Mat (cap mercenari), mercenari de l'exrcit cartagins a Siclia a la primera guerra pnica i cap rebel;
Mat (famlia), famlia romana ;
Quint Nevi Mat, pretor el 185 aC;
Mani  Pomponi Mat, cnsol el 233 aC ;
Marc  Pomponi Mat (cnsol), cnsol el 231 aC ;
Marc  Pomponi Mat (pretor), pretor el 204 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232523" title="Mat (cap mercenari)" nonfiltered="4804" processed="4795" dbindex="89879">
Mat (Matho, ) fou un afric que va servir com a mercenari a l'exrcit cartagins a Siclia a la Primera Guerra Pnica. 

Quan Amlcar Barca va tornar a l'frica desprs de la guerra, les seves tropes, que s'havien mantingut fidels noms pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors poltics d'Amlcar dins l'aristocrcia (241 aC) i Mat va tenir un paper dirigent; desprs d'aix va tenir por del que podia passar si finalment els amotinats es rendien i aix quan 	
Gisc (ambaixador)|Gisc]] va anar al campament dels mercenaris amb poders per satisfer las seves demandes, Mat i el campani Espendi, un altra dels caps del mot, van rebutjar els oferiments. Els mercenaris van nomenar als dos caps com a generals. El seu objectiu primordial era fer el conflicte irreversible i aix Gisc fou capturat aix com altres ambaixadors cartaginesos, i empresonats, i desprs es va declarar la guerra Cartago i es van enviar missatgers als nmides per impulsar-los a lluitar per la seva independncia, cosa que es va aconseguir fcilment i aix van dominar quasi tot el pas, i noms les ciutats d'tica i Hippo van romandre lleials a Cartago i foren assetjades pels mercenaris. 

El comandament contra els rebel es va donar al general (i cap aristocrtic) Hann, que no va aconseguir res i encara Mat i Espendi van capturar el seu camp. Al cap d'un temps Amlcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Amlcar noms disposava de 10.000 homes i 70 elefants per en una batalla va forar el pas del riu Bagrades (Medjerda), va derrotar els mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del pas, sometent moltes ciutats; en un moment d'especial perill el cap nmida Naraves es va posar al seu costat en el moment oport, i amb el seu ajut va poder derrotar a Espendi i un altre cap rebel de nom Autaritus (un gal) i va fer gran nombre de presoners; Amlcar es va comportar suaument i va deixar que els que estaven penedits tornessin al seu exercit, i deixant que els dems tornessin a les seves llars amb la condici de no tornar a agafar les armes contra Cartago.

Davant aquestes mesures Espendi i Mat per consolidar el seu poder van matar als hostatges com al general Gisc i altres presoners; desprs d'aix Amlcar va matar a tots els presoners que queien a les seves mans. Les victries d'Amlcar van quedar compensades per la prdua d'tica i Hippo.

Llavors el general Hann fou designat associat a Amlcar en el comandament i les dissensions entre els dos generals van fer que no es podes obtenir cap bon resultat a la guerra; finalment el govern cartagins va deixar que l'exrcit tris el seu cap entre els dos generals, i els soldats van escollir a Amlcar que va romandre com a comandant, encara que es va nomenar un nou comandant associat, que fou Annbal, probablement en posici subordinada.

Mentre Espendi i Mat havien fet progressos i es van decidir a assetjar Cartago. Amlcar llavors va practicar una poltica de terra cremada darrera les lnees dels mercenaris i els va interceptar els seus subministraments, de manera que les forces assetjadores aviat van quedar desabastides i van haver d' aixecar el setge. Espendi, que tenia un exrcit superior al d'Amlcar, va decidir enfrontar-se al general cartagins, per aquest era millor estrateg i va conduir al seu enemic a un lloc posicionament avantatjs per a ell i el va derrotar deixant als mercenaris sense escapatria.

El mateix Espendi i nou ms van anar a veure a Amlcar per demanar perd; Amlcar va acceptar deixar sortir a l'exrcit de mercenaris sa i estalvi per sense armes, i reservar-se el dret de castigar a deu caps. El pacte fou signat i Espendi i els seus nou acompanyants foren detinguts com a lders; els mercenaris en saber l'empresonament dels deu caps van tornar a agafar les armes per rodejats pels cartaginesos foren massacrats. Polibi parla de 40.000 morts.

Tot i aix aquesta matana no va posar fi a la guerra ja que un important exrcit sota comandament de Mat encara era operatiu i dominava la ciutat de Tunis. Amlcar la va assetjar per Mat es va aprofitar de la negligncia del general Annbal per sorprendre el camp cartagins i matar a una gran part del seu exrcit; el mateix Annbal fou fet presoner; Amlcar va haver d'aixecar el setge i retirar-se cap al riu Bagrades.

El senat cartagins alarmat va imposar la reconciliaci entre Hann i Amlcar i els dos general actuant en com van aconseguir l'avantatge fins que en una batalla decisiva Mat fou derrotat i fet presoner; desprs d'aix motes ciutat rebellades es van sotmetre. tica i Hippo van resistir un temps per Amlcar va sotmetre la primera i Hann la segona i la guerra es va donar per acabada (237 aC) desprs de tres anys i quatre mesos. Mat fou portat a Cartago on poc desprs fou executat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232525" title="Mat (cognom)" nonfiltered="4805" processed="4796" dbindex="89880">
Mat (Matho o Mato) fou una famlia romana de les gens Pompnia i Nvia. Cicer diu que la seva forma correcta era Mato, per el nom apareix escrit a monedes i inscripcions tant d'una manera com de l'altra i ms sovint com a Matho.

Personatges destacats de la famlia foren:

Mat (famlia), famlia romana ;
Quint Nevi Mat, pretor el 185 aC;
Mani  Pomponi Mat, cnsol el 233 aC ;
Marc  Pomponi Mat (cnsol), cnsol el 231 aC ;
Marc  Pomponi Mat (pretor), pretor el 204 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232526" title="Quint Nevi Mat" nonfiltered="4806" processed="4797" dbindex="89881">
Quint Nevi Mat (Quintus Naevius Matho) fou un magistrat rom.

El 184 aC va rebre el govern de la provncia de Sardenya, segurament desprs de ser pretor (ho hauria estat el 185 aC), amb l'encrrec tamb d'investigar els casos d'enverinament abans de marxar, cosa que li va ocupar quatre mesos, fins que va poder anar a l'illa. Segons Valeri nties, unes dos mil persones van ser condemnades com a resultat de les seves gestions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232527" title="Mani Pomponi Mat" nonfiltered="4807" processed="4798" dbindex="89882">
Mani  Pomponi Mat (Manius Pomponius M. F. M. N. Matho) fou un magistrat rom. Era fill de Mani Pomponi Mat i germ de Marc Pomponi Mat (cnsol).

Fou cnsol el 233 aC junt amb Quint Fabi Mxim Verrugs, i va fer la guerra contra els sards sobre els que va obtenir la victria per la qual se li van concedir els honors del triomf. No obstant els sards es van tornar a revoltar i el 231 aC el seu germ Marc tornava a lluitar a l'illa.

El 217 aC fou magister equitum del dictador Luci Veturi Fil I, i el 216 aC fou pretor, que en aquestos anys participaven activament a la guerra contra els cartaginesos, per no obstant va rebre la jurisdictio inter cives Romanos et peregrinos, sense cap comandament militar. Desprs de Cannes, junt amb el pretor urb, va convocar al senat a la Cria Hostlia per veure que s'havia de fer. 

El 215 aC fou propretor de la Gllia Cisalpina, comandament que li fou prorrogat el 214 aC segons Tit Livi que deixa entendre que el 215 aC no hi havia anat per manca de soldats.

Va morir el 211 aC sent un dels pontfexs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232528" title="Cala de Binibeca" nonfiltered="4808" processed="4799" dbindex="89883">

Binibeca (o Binibquer) s una platja situada en el terme municipal de Sant Llus, a Menorca. T una part d'uns cent metres de llarg i vuitanta d'ample i, separat per unes roques, una altra d'una vintena de llarg i cinc d'ample.

A 5km del poble de Sant Llus, est situada entre Binibeca Vell (el poble de pescadors) i Cala Torret.

Binibeca tamb comprn una urbanitzaci amb molts apartaments i xalets dedicats principalment a turistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232530" title="Marc Pomponi Mat" nonfiltered="4809" processed="4800" dbindex="89884">
Marc  Pomponi Mat (Marcus Pomponius M'. F. M'. N. Matho) fou un magistrat rom. Era fill de Mani Pomponi Mat i germ de Mani Pomponi Mat.

Fou cnsol el 231 aC juntament amb Gai Papiri Mas i fou enviat amb un exrcit consular a Sardenya per lluitar contra els sards que estaven altre cop aixecats desprs d'haver estat derrotats el 233 aC. En la lluita va fer servir gossos per empaitar als rebels que s'amagaven als boscos i coves. 

Fou pretor el 217 aC.

Va morir el 204 aC quan era ugur i decemvir sacrorum. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232531" title="Marc Pomponi Mat (pretor)" nonfiltered="4810" processed="4801" dbindex="89885">
Marc  Pomponi Mat (Marcus Pomponius Matho) fou un magistrat rom probablement fill de Marcus Pomponius M'. F. M'. N. Matho el cnsol del 231 aC.

Fou edil plebeu el 206 aC i va celebrar els jocs plebeus per segona vegada. El 205 aC fou ambaixador a Delfos on va oferir al temple el bot obtingut per la victria sobre Annbal. El 204 aC fou pretor i va rebre la provncia de Siclia com a govern; se li va encarregar investigar la denuncia dels habitants de Locris contra Publi Escipi. Mat va romandre a Siclia el 203 aC i va rebre el comandament de la flota de l'illa mentre Escipi era enviat a frica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232532" title="Matdia" nonfiltered="4811" processed="4802" dbindex="89886">
Matdia (Matidia) fou la filla de Marciana, germana de Traj, i per tant neboda de l'emperador.

Fou mare de Sabina que es va casar amb Adri quan Traj encara era viu. El nom del pare de Sabina es desconegut. Encara vivia quan va morir Traj i desprs va rebre el ttol d'augusta i a la seva mort en data desconeguda, per anterior a la mort d'Adri, va ser proclamada deessa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232533" title="Mati" nonfiltered="4812" processed="4803" dbindex="89887">


Publi Mati, trib militar;
Gai Mati, duumvir naval el 181 aC;
Marc Mati, pretor el 173 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232534" title="Publi Mati" nonfiltered="4813" processed="4804" dbindex="89888">
Publi Mati (Publius Matienus) fou un trib militar a l'exrcit de Publi Escipi.

Fou enviat junt amb Marc Sergi al governador (propretor) de Rhegium, Quint Plemni, per ordenar-li de cooperar en la conquesta de Locri. Desprs de la conquesta de la ciutat els soldats dels tribuns i els de Plemni es van enfrontar i quan Plemni estava a punt de ser derrotat va ordenar l'execuci dels dos tribuns, que foren salvats pels seus soldats que van colpejar Plemni. Un dies desprs Escipi va investigar els fets i va donar la ra a Plemni i va empresonar els tribuns als que va decidir enviar a Roma. Plemni no es va donar per satisfet i quan Escipi va tornar a Siclia va fer matar els dos tribuns amb les ms cruels tortures i ni tan sols va permetre enterrar el seus cossos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232535" title="Gai Mati" nonfiltered="4814" processed="4805" dbindex="89889">
Gai Mati (Caius Matienus) fou un duumvir navalis nomenat per Gai Lucreci el 181 aC. Va participar en la lluita d'aquell any contra el poble dels lgurs i va aconseguir la captura de  trenta dos vaixells de l'enemic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232536" title="Marc Mati" nonfiltered="4815" processed="4806" dbindex="89890">
Marc Mati (Marcus Matienus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 173 aC i va rebre la provncia de l'Hispnia Ulterior  on es va destacar per els seus saquejos i opressi, fins al punt de qu al tornar a Roma una delegaci de provincials va presentar acusaci pels seus actes al senat rom. Per evitar la condemna que semblava inevitable, ja que les proves en contra seva eren suficients, Mati va marxar a un exili voluntari a la ciutat de Tibur.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232537" title="Matrees" nonfiltered="4816" processed="4807" dbindex="89891">
Matrees (Matreas, ) anomenat , el Mentider o el Impostor, fou un escriptor grec autor de nombrosos enigmes, algun dels quals s esmentat per Ateneu i per Suides.

Tamb va escriure una parodia sobre els problemes d'Aristtil.

Se la confs sovint amb Matrees o Matr de Pitana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232539" title="Matr de Pitana" nonfiltered="4817" processed="4808" dbindex="89892">
Matr de Pitana (Matron, ) fou un fams escriptor de parodies sobre Homer, natural de Pitana, que va viure al final del segle V aC i comenaments del segle IV aC, i en tot cas abans del 362 aC.

s esmentat per Eustaci d'Epifania i per Ateneu. Aquest darrer esmenta un llarg fragment d'un poema seu. Fou contemporani d'Hegem de Tassos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232540" title="Mateu" nonfiltered="4818" processed="4809" dbindex="89893">


Onomstica:
Mateu (nom);
Mateu (evangelista);
Mateu Cantacuz, emperador de Bizanci associat el 1353 i fins el 1355;
Mateu de Castellb, vescomte de Castellb;
Mateu de Foix, comte de Foix ;
Mateu ngel o Mateu Panaret, monjo bizant;
Mateu Camariota , eclesistic grec del segle XV;
Mateu Bisbe, bisbe bizant;
Mateu I de Constantinoble, patriarca de Constantinoble del 1397 al 1410;
Mateu II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble tres vegades entre 1596 i 1603;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232541" title="Mateu Cantacuz" nonfiltered="4819" processed="4810" dbindex="89894">
Mateu Cantacuz (Mathaeus Cantacuzenus, ) fou emperador de Bizanci associat el 1353, fins el 1355.

El jove prncep Joan V Paleleg, coemperador amb Joan VI Cantacuz, es va emancipar de la vigilncia a la que estava sotms i el 1353 es va revoltar. Cantacuz i l'otom Orkhan el van derrotar en una batalla i Paleleg es va refugiar amb els llatins a Tenedos. Cantacuz el va excloure del tron i va proclamar al seu propi fill Mateu I Cantacuz com co-emperador i hereu del tron.

Per el poble afavoria als Paleleg i bandes armades es van organitzar aqu i all per defensar al jove prncep; aquest disposava d'una forces destacades de mercenaris que li havien donat els Gattiluso o Gattiluzzi, una famlia genovesa, a canvi de la ma de la seva germana i la concessi d'algunes terres (desprs van esdevenir prnceps sobirans de Lesbos i altres llocs). Amb aquestes forces va sortir cap a Constantinoble amb vaixells genovesos que van entrar al corn d'or com si anessin a comprar provisions.

Desembarcat Paleleg molta gent el va seguir i es va proclamar emperador (finals de desembre de 1355). Cantacuz, abandonat per molts dels seus fidels, va abdicar (gener del 1355) i quatre dies desprs es va fer monjo. Mateu igualment va abdicar i es va retirar tanmateix a un convent al Mont Athos, on va escriure algunes obres i comentaris sobre les Escriptures de les que el principal s Commentarii in Cantica Canticorum; Commentarius in Sapientiam Salomonis s tamb probablement obra seva.

Estava casat amb Irene Paleologina amb la que va tenir sis fills.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232543" title="Mateu Panaret" nonfiltered="4820" processed="4811" dbindex="89895">
Mateu ngel o Mateu Panaret  (Matthaeus Angelus o Matthaeus Panaretus, ), fou un monjo bizant, qestor eclesistic en poca indeterminada. Podria ser el mateix que el monjo Panaret ambaixador de Miquel VIII Paleleg al papa Gregori X i al concili de Li.

Va escriure:

1. "Antithesis contra Thomam Aquinatem de Processione Spiritus Sancti";
2.  ;
3. " Dissertatio contra Latinos de Primatu Papae";
4. " Refutatio Sex Capitum a Latinis editorum in Defensionem Processionis Spiritus Sancti ex Patre et Filio";
5. " Demonstratio in quot Absurditates Latini incident dum Spiritum Sanctum etiam a Filio procedere asserunt";
6. " Dissert. de aliis XXII. Latinorum Erroribus";
7. " Dissert. contra Latinos de Azymis";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232544" title="Mateu Camariota" nonfiltered="4821" processed="4812" dbindex="89896">
Mateu Camariota  (Matthaeus Camariota, ) fou un eclesistic grec. El 1438 va acompanyar a Joan VIII Paleleg a Itlia i fou present als concilis de Ferrara i Florncia. Fou tutor de Jordi Escolari. El seu pare va morir durant la conquesta de la capital de l'Imperi pels otomans el 1453; Mateu, nadiu de Constantinoble o Tessalnica va presenciar els fets. 

Va escriure:

1. " Epistola de capta Constantinopoli" ;
2. " Epitome in Hermogenem et Rhetoricae Liber" ;
3. "Synopsis Rhetorica" ;
4. "Commentarii in Synesii Epistolas";
5. " Encomium in tres Hierarchas, Basilium, Gregorium et Chrysostomum";
6. (dubts) "Matthaei Monachi et Presbyteri Thessalonicensis de Divina Gratia et Lumine";
7. " Tractatus de iis qui Spuria et Aliena docent";
8. " Orationes de Sacro Officio Pastorali" ;
9. " Tres Canones Iambici s. Hymni";
10. " Canon Iambicus de Christo atque ejus Cruce ";

Les tres darreres s'atribueixen normalment a un altre Mateu Camariota contemporani, per sembla molt estranya l'existncia de dos personatges simultanis amb el mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232545" title="Mateu Bisbe" nonfiltered="4822" processed="4813" dbindex="89897">
Mateu Bisbe (Matthaeus Episcopus, ), fou bisbe bizant titulat Ioniae et Asiatidis Terrae Episcopus. No se sap exactament d'on era bisbe ni en quina poca va viure. Unicament se sap que va escriure 
"Epistola ad Magnum Magnae Ecclesiae Constantinop. Chartophylacem", obra que s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232546" title="Mari Mature" nonfiltered="4823" processed="4814" dbindex="89898">
Mari Mature (Mari Maturus) fou procurador dels Alps Martims durant la guerra entre Ot i Vitelli el 69. Va reclutar pel segon als muntanyesos de la regi. Desprs de la mort d'Ot va conservar el crrec i va romandre lleial a Vitelli, per amenaat a Narbona per forces enemigues i al no estar segur de la fidelitat dels muntanyesos, va reconixer a Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232550" title="Vetti Agori Basili Mavorci" nonfiltered="4824" processed="4815" dbindex="89899">
Vetti Agori Basili Mavorci (Vettius Agorius Basilius Mavortius) fou el suposat autor d'un poema que figura a l'antologia llatina sota aquest nom, format per 42 lnees (quan el poema acaba d'una forma sobtada). 

Fou cnsol el 527. Sembla que va ser el que va distribuir els treballs d'Horaci en la seva forma actual.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232552" title="Juni Maurici" nonfiltered="4825" processed="4816" dbindex="89900">
Juni Maurici (Junius Mauricianus) fou un jurista rom al que l'ndex florent atribueix sis llibres (Ad Leg. Juliam et Papiam). 

Se'l situa vers el regnat d'Anton Pius (138-161). Va escriure tamb algunes notes sobre Juli. En alguns manuscrits apareix com Martianus i no Mauricianus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232553" title="Maurici (desambiguaci)" nonfiltered="4826" processed="4817" dbindex="89901">


Onomstica:

Maurici, repblica de Maurici;

Maurici (revolucionari), revolucionari de la provncia romana d'frica ;

Flavi Tiberi Maurici, emperador de Bizanci del 582 al 602. ;

Juni Maurici, poltic rom del segle I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232554" title="Maurici (revolucionari)" nonfiltered="4827" processed="4818" dbindex="89902">
Maurici (Mauricius) fou el jove rom que va dirigir la revolta a frica contra Maxim I i el que va proposar elevar al tron al vell Gordi I i al seu fill, prestigiosos a la comunitat. L'esmenta Capitol  (Gordianus tres, 100.7)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232557" title="Flavi Tiberi Maurici" nonfiltered="4828" processed="4819" dbindex="89903">

Flavi Tiberi Maurici (Flavius Tiberius Mauricius) (539-602) fou emperador bizant del 582 al 602. Era descendent d'una noble familia romana establerta a sia.

La seva genealogia es la segent:

Paul, noble d'Arabissos (+593), casat amb Joana (+ 605 o 607);
Maurici (emperador) 582-602;
 Teodosi (+603);
 Tiberi (+602);
 Pere (+602);
Pau (+602);
Just (+602);
Justini (+602);
Anastsia (+605 o 607);
Teocrista (+605 o 607);
Clepatra (+605 o 607);
Sopatra;
 Maria, suposada dona d'Hormisdes de Prsia;
Pere o Petrus, dux de Trcia i curopalata (+602);
Gordiana, casada amb Filpic dux d'Orient;
Teocrista;
Damiana;


Va viure de jove a la cort de Just II i va servir a l'exrcit; el 578 fou nomenat comes cubiculorum; just llavors Tiberi, successor de Just, el va nomenar magister militum, i li va donar el comandament a Mesopotmia en lloc del general Justini.

S'acabava d' aconseguir una treva de tres anys amb guanys territorials arreu excepte a Armnia on la frontera va romandre igual, i quan els bizantins estaven confiats els perses van trencar la treva i van envair Mesopotmia, just quan arribava Maurici que va restablir la disciplina de les legions; el general Tamcosroes es va apoderar de la fortalesa de Tomana i va arribar fins Amida; Maurici va envair l'Arzanene i va arribar fins darrera el Tigris (578). A l'any segent Maurici i el seu lloctinent Narss van fer una campanya a la Mdia i van retornar a Mesopotmia al hivern. El 580 va creuar l'Eufrates a Cricesium per avanar cap a Ctesifont per fou trat per part dels seus aliats rabs; es va haver d'enfrontar amb l'exrcit persa al que va derrotar; els perses van evacuar les fortaleses que tenien a Mesopotmia i es van retirar ms enll de l'Eufrates. Cosroes va oferir la pau; Maurici va exigir la devoluci de la fortalesa de Dara i com que no la va obtenir el 581 va reprendre la guerra; l'exrcit persa fou aniquilat en una batalla sagnant en la que el general Tamcosroes va morir. Els perses van haver d'acceptar la pau sota las condiciones imposades pels bizantins.

El 582 va retornar en triomf a Constantinoble. Poc desprs Tiberi es va posar malalt i va cridar al senat per anunciar que volia nomenar a Maurici com a successor, cosa que fou acceptada sense oposici. Maurici es va casar amb Constantina, filla de Tiberi pocs dies abans de la mort de l'emperador el 13 d'agost del 582. Maurici fou coronat seguidament quan tenia 43 anys.

Ja aquell mateix anys, Hormisdes de Prsia, fill de Cosroes, va renovar la guerra. Joan Mistac, el general encarregat de la frontera, va sostenir una sagnant batalla prop del Nymphius i el Tigris, i fou derrotat; una segona derrota a Acbas va portar a operacions defensives tot el 583. Maurici el va destitut i va enviar al seu lloc a Filpic, casat amb la seva germana Gordiana; l'exrcit bizant estava delmat per la fam, les malalties i el cansament i no va poder fer res el 584 per el 585 va passar a l'ofensiva sense cap resultat concret; el 586 es va enfrontar als perses a Solacon, prop de Dara i va obtenir una victria decisiva, destruint l'exrcit persa; un contingent de veterans que s'havia salvat, parapetat a un tur proper, fou aniquilat pel bizant Esteve.

Filpic va envair l'Arzanene i es va trobar un segon exrcit persa i per causes desconegudes un temor es va apoderar dels bizantins que es van desbandar; els perses els van seguir fins Amida; Filpic desesperat va transferir el comandament a Heracli, Andrees i Teodor d'Addea; el primer (ms tard emperador) va aconseguir redrear la situaci. El 588 Filpic va retornar a Constantinoble i el comandament de la guerra fou confirmat per l'emperador a Heracli, provisionalment fins l'arribada del nou comandant Prisc.

Heracli es va sentir ofs i es va revoltar negant-se a reconixer a Prisc i va posar al front de l'exrcit a Germ, deposant a tots els oficials que no el secundaven. Llavors fou enviat Aristbul que va aconseguir aturar el mot, i va dirigir l'exrcit que era prop de la fortalesa de Martirpolis a la Sofene contra l'exrcit persa que s'acostava amb la intenci d'assetjar la fortalesa. Els perses foren derrotats per desprs de la batalla els soldats es van amotinar altre cop; llavor va arribar el bisbe Gregori d'Antioquia amb poders de l'emperador que va aconseguir que els soldats reconegueren a Filpic com a comandant en cap.

Aix Filpic va retornar per el 589 fou derrotat pels perses que es van apoderar de Martirpolis per una estratagema. Maurici el va destituir i va nomenar al seu lloc a Comentiolus, un general que era incapa de la tasca que se li encomanava, per era de la confiana d'Heracli (al que havia donat suport en el mot) que ara li va donar suport. Sota la direcci de Comentiolus i Heracli els bizantins van lliurar la batalla de Sisarbene; Comentiolus fou el primer que va fugir per Heracli va redrear la situaci i va obtenir una victria gloriosa, fent un gran bot al camp enemic. Llavors va reconquerir Acbas. 

Mentre els perses tenien problemes greus amb els turcs d'sia Central als que s'havien aliat i que havien enviat un contingent de dos-cents mil homes a cavall, per que quan eren a la Mdia van comenar a combatre als perses segons es creu perqu havien fet una aliana secreta amb Maurici; el general Bahram va poder derrotar els turcs als passos d'Hircnia aconseguint dominar el perill, per desprs fou privat del seu comandament i es va revoltar; la revolta al pas es va escampar i Hormisdes fou enderrocat i cegat pel prncep Bindoes, i Cosroes, fill d'Hormisdes, fou posat al tron; llavors va combatre contra Bahram per aquest el va derrotar en una batalla i Cosroes va haver de fugir a territori bizant; reconegut a la zona de Circesium, el comandant bizant el va enviar a Hierpolis on Cosroes va demanar per carta a Maurici de ser reposat al tron.

Maurici va reunir un gran exrcit sota comandament del seu general Narss que va marxar a la frontera acompanyat de Cosroes; en una batalla decisiva a Balarath va derrotar a Bahram que va fugir al khanat dels Turcs on va morir i Cosroes fou restablert (591). Una pau duradora es va establir entre Bizanci i Prsia. Dara i Martirpolis foren retornades als bizantins com a preu de l'ajut.

El 587 els bizantines havien iniciat la lluita contra un nou enemic, els vars. Comentiolus va dirigir les forces aquest any i no va tenir xit, i el va substituir Mistac, que mercs a l'habilitat del seu lloctinent el germnic Droctulf va aconseguir derrotar els greument als vars, que van romandre inactius al menys cinc anys.

Vers el 596 la guerra es va reprendre. Maurici va fer retirar part de l'exrcit estacionat a la frontera persa, per lluitar ara contra els vars; l'emperador volia dirigir l'exrcit per ja no era costum i el senat no ho va permetre i llavors l'emperador va enviar a Prisc, una mala elecci (598) ja que en dos anys no va aconseguir gaires xits i certament cap d'important; el 600 fou substitut per Comentiolus, que en el primer combat ja va patir una greu derrota i els vars van fer dotze mil presoners. 

Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victries parcials, per Comentiolus fou reconfirmat com comandant. El 602 Maurici li va ordenar passar el hivern al nord del Danubi per Comentiolus ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels vars; aquesta mesura, potser considerada un cstig per l'emperador, era imprudent; a aix es va ajuntar que els vars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners que Maurici no va voler pagar i els presoners (molts d'ells participants al mot de l'exrcit a Prsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, Focas (Phocas) fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germ de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de qu el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble. 

Maurici va considerar ms prudent fugir a provncies i organitzar la resistncia i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autnom prop de Calcednia; all va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort de Cosroes per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador (23 de novembre del 602).

Va enviar a buscar a l'emperador i famlia que foren localitzats rpidament, i va fer executar cinc dels seus fills (Tiberi, Pau, Pere, Just i Justini) a la vista del pare, i desprs aquest (27 de novembre del 602). Tamb va fer executar Pere, duc de Trcia, germ de l'emperador, el general Comentiolus, Constant Lardis i altres nobles. Una mica desprs Teodosi fou arrestat i tamb fou executat (segurament el 603). L'emperadriu i tres filles foren empresonades per finalment executades el 605 o 607. En el seu testament repartia l'Imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itlia i les illes, el que indica que el 597, quan va fer el testament, preparava una expedici per conquerir Itlia.

Va escriure dotze llibres sobre tctiques militars que s'han conservat i han estat publicat amb el nom  i en traducci llatina Tactica.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232558" title="Mausol" nonfiltered="4829" processed="4820" dbindex="89904">
Mausol (Mausolus, Masolos o Massolos ) fou dinasta de Cria, fill gran d'Hecatompos o Hecatomnos, al que va succeir el 377 aC.

No se l'esmenta histricament fins el 362 aC quan va participar a la revolta general dels strapes contra Artaxerxes II de Prsia temps en qu ja possea diverses fortaleses i ciutats prosperes, entre les quals la principal era Halicarns; durant la revolta va enviar a les seves forces cap a Jnia i Ldia i va arribar fins a Milet i es va apoderar d'algunes de les illes de la costa.

El seu desig era apoderar-se de Rodes i de Cos, i va aconseguir enderrocar la democrcia a Rodes i establir un govern oligrquic que li era favorable.  El 358 aC es va aliar a Rodes, Quios i la ciutat de Bizanci contra Atenes en l'anomenada guerra social, de la que segons Demstenes fou el principal instigador per nicament es coneix la seva participaci enviant un cos de tropes a defensar Quios.

Va morir el 353 aC i el va succeir la seva germana i esposa Artemsia II.

Mausol fou un prncep avar que va carregar d'impostos als seus sbdits amb els que va decorar la seva nova capital d'Halicarns (l'antiga capital era a Milasa) i va construir un palau esplndid, un gora, temples, i nombrosos edificis pblics. Va protegir alguns erudits com l'astrnom Eudoxe de Cnidos.

Mausol es fams pel seu monument funerari construt per la seva dona i germana, considerat una de les set meravelles del mn, i que va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Vegeu Mausoleu d'Halicarns















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232559" title="Asandre" nonfiltered="4830" processed="4821" dbindex="89905">


Onomstica:

Asandre de Cria, didoc, strapa de Cria;
Asandre del Bsfor, rei del Bsfor Cimmeri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232561" title="Joan Maxenci" nonfiltered="4831" processed="4822" dbindex="89906">
Joan Maxenci (Joannes Maxentius) fou un religis bizant que va viure al segle VI en temps de l'emperador Just I (518-527). 

En aquest moment uns monjos anomenats escites (perqu venien de Tomi i terres adjacents, al sud del Danubi) van introduir a Constantinoble l'expressi "Unus e Trinitate in carne crucifixus est" que fou considerada propera als eutiquians ja que la formula ortodoxa era  "Una Persona e Trinitate". Aix va donar peu a una de les famoses controvrsies bizantines. Joan Maxenci va donar suport als anomenats escites per no consta que fou un dels iniciadors de la controvrsia, que es va complicar quan s'hi va afegir la controvrsia sobre la divina gracia.

Maxenci va esdevenir el cap dels escites i va presentar una confessi de fe als llegats del papa Hormisdes I que eren a Constantinoble per altres afers, i que el lliurava de l'acusaci d'eutiquianisme; es tractava d'obtenir la sanci a l'expressi "Unus e Trinitate" i per aix Maxenci va anar a Roma per veure al papa, per no ho va aconseguir i al cap de poc temps va retornar.

Ms tard Hormisdes va atacar als escites als que va tractar en una carta de mentiders i gent de mal carcter; Maxenci va escriure una replica, i desprs no torna a ser esmentat a la histria.

Va deixar escrit:

1.	Joannis Maxentii Confessio suae Fidei, s. de Christo Professio;
2.	Ejusdem contra Nestorianos Capitula ;
3.	Ejusdem alia Fidei ;
4.	Ejusdem Adunationis Verbi Dei ad propriam Carnem Ratio;
5.	Joannis Maxenti ad Epistolam Hormisdae Responsio;
6.	Ajusdem contra Acephalos Libellus;
7.	Ejusdem Dioloyoruin contra Nestorianos, Libri II;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232562" title="Maxenci" nonfiltered="4832" processed="4823" dbindex="89907">

Maxenci (Maxentius) de nom complert Marc Aureli Valeri Maxenci (Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador rom del 306 al 312. Era fill de Maximi Herculi i d'Eutrpia i es va casar amb la filla de Galeri.

Pel seu carcter indolent no fou incls en la divisi de l'Imperi que va seguir a l'abdicaci del seu pare i de Diocleci el 305. Els impostos eren molt elevats i el descontentament era important; a Roma el descontentament s'ampliava perqu Nicomdia i Mil havien estat convertides en les residncies dels augusts.

Maxenci es va posar al front del partit que ell anomenava els patriotes i va organitzar una conspiraci amb homes de tots els rangs; una revolta va esclatar el 28 d'octubre del 306 i Maxenci fou proclamat sense gaire resistncia emperador a Roma, amb el suport del senat, el poble i els soldats; Itlia va secundar la capital; tamb frica el va reconixer. 

Sever II (III), o Sever Flavi Valeri, a qui corresponien aquestes provncies , va marxar cap a Roma per sufocar la revolta,  per les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximi, va abandonar el seu retir a Lucnia, a petici del seu fill, i va assumir altre cop la porpra. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximi. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difcil de conquerir, per, mal aconsellat, va decidir entregar-se al vencedor i demanar clemncia; Maxenci i Maximi noms li van concedir escollir la manera de morir (307).

Galeri va avanar llavors des d'Illria, per Maximi, amb el seu talent militar, va establir un sistema defensiu que va paralitzar el seu enemic; evacuats els camps i sense subministraments, avanava sense obstacle, per cada vegada ms lluny de les seves lnies, fins que es va considerar prudent fer ofertes de pau; aquestes foren rebutjades i llavors es va retirar.


Maxenci es va desempallegar tan aviat com va poder del seu pare i llavors va enviar una expedici a frica, on el governador Alexandre s'havia erigit en independent; les tropes de Maxenci van derrotar Alexandre (311) . El pas fou arrasat i la mateixa Cartago, encara una ciutat esplndida en aquesta poca, fou escenari de les lluites i va quedar destruda en part; desprs Maxenci va retornar a Roma per celebrar el triomf.

Llavors va decidir conquerir tot l'Occident i va declarar la guerra a Constant I el Gran, allegant el tractament donat al seu pare Maximi, i va marxar cap a la Gllia amb dos-cents mil homes. Constant va rebre la petici d'una part dels senadors de combatre a Maxenci, que no era ben vist, i va creuar els Alps Cottis (Mont Cnis), va derrotar a la avantguarda de Maxenci a Tor i va entrar a Mil. Verona fou assetjada i davant les seves muralles Maxenci va patir una seriosa derrota. Una segona batalla es va lliurar a Saxa Rubra, prop de Roma, el 28 d'octubre del 312, i Constant fou victoris, i Maxenci es va ofegar al Tber quan al escapar-se fou tirat a l'aigua per la multitut de fugitius que tamb volien creuar el Pont Milvi; aix va passar just el dia que feia sis anys que havia estat proclamat emperador.

Constant va entrar a Roma i fou l'nic sobir de l'occident; la llegenda diu que Constant va veure en un somni la creu amb les paraules  (amb aquest signe guanyars) i que la va adoptar a la batalla contra Maxenci, i va considerar que la seva victria s'havia degut a la creu, i per aix va afavorir el cristianisme.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232565" title="Handelsdok" nonfiltered="4833" processed="4824" dbindex="89908">


L'Handelsdok (traducci: Moll del comer), s una via navegable de Blgica curta de 1,625 km de la classe VI que enllaa el Leie amb el canal Gant-Terneuzen. 

s el primer dels molls moderns al marge del casc histric de Gant. Es va excavar al 1828 profitant els fossats obsolets de les fortificacions segons el mtode Vauban, quan el comer va deixar els molls massa petits del Leie i de l'Escalda a l'interior de la ciutat. 

Aquest moll era el primer en una evoluci lenta a la qual el trnsit fluvial i les activitats porturies van deixar el centre per moure's cada vegada ms al nord. L'excavaci del canal Ringvaart de 1950 a 1970 va permetre de desviar tota la navegaci. Als anys seixanta del segle passat van comenar a colgar o cobrir parts dels rius per a fer aparcaments i carreteres a l'estil dels golden sixties en pensar que el ferrocarril i els canals eren una cosa del passat. La contaminaci creixent i la polluci olfactiua van contribuir a la voluntat de colgar-los. L'aigua negra no era gaire atractiua.

Des dels anys noranta, la mentalitat va canviar, la polluci va minvar i a poc a poc la ciutat va recuperar els braos fluvials enterrats. 

Desprs de la construcci del nou port interior a l'inici del segle XX, ms accessible i ms al nord de la ciutat, LHandelsdok va perdre al seu torn la seva importncia econmica i el barri va degradar-se fins a un estat de decrepitud total. Avui, l'ajuntament prepara un projecte de renovaci per fer-ne un barri distingit profitant el front d'aigua com principal trumfo.

Resclosa.


Altres molls amb el mateix nom.
A l'inici del segle XIX, es van construir tot arreu el pas molls nous amb el mateix nom Handelsdok, com, per exemple, a Bruges i Oostende.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232566" title="Javier Villa Garca" nonfiltered="4834" processed="4825" dbindex="89909">

Javier Villa Garca (nascut el 5 d'octubre de 1987 a Colunga, Astries) s un pilot d'automobilisme espanyol. 



Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Lloc web oficial de l'equip;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232567" title="Adrin Valls" nonfiltered="4835" processed="4826" dbindex="89910">

Adrin Valls (nascut el 3 de juny de 1986 a Teulada, Alacant) s un pilot d'automobilisme valenci. 

Enllaos externs.
Lloc web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232570" title="Roldn Rodrguez Iglesias" nonfiltered="4836" processed="4827" dbindex="89911">
Roldn Rodrguez Iglesias (nascut el 9 de novembre de 1984 a Valladolid) s un pilot d'automobilisme espanyol. 

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Lloc web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232573" title="Colnia d'Aden" nonfiltered="4837" processed="4828" dbindex="89912">
La colnia d'Aden fou una colnia britnica al actual Iemen. La colnia es va formar el 1839 quant el sold abdali de Lahej va cedir un territori on els britnic volien establir una base pels seus vaixells, desprs de l'obertura del canal de Suez (16 de gener de 1839). 

La colnia va ser posada sota dependncia de l'ndia Britnica, i fou administrada des de Bombai. El capit S. B Haines, que havia obtingut la cessi, fou el primer agent britnic (1839-1854). El 1857 la colnia fou ampliada amb l'illa de Perim. El 1859 es va introduir la figura del resident que va existir fins el 1932.

El 1868 les illes de Kria Mria, cedides 14 anys abans pel sold de Mascat, foren posades sota l'autoritat del resident britnic a Aden sense formar part de la colnia. Entre 1868 i 1888 es van comprar nous territoris al soldans de Lahej i als xeics aqrabi de Bir Ahmad, especialment el 1881-1882 quan es va comprar Sheikh Othman. El 1915 l'illa de Kamaran a la costa del Iemen fou ocupada als otomans, i els anglesos la van conservar al final de la guerra; fou posada tanmateix sota dependncia del resident britnic per no va formar part de la colnia.

Aden es va convertir en colnia separada el 1 d'abril del 1937. El comissionat Bernard Rawdon Reilly va demanar un emblema (badge) per la nova colnia, que ja estava dissenyat el 23 de febrer del 1937, obra de Geogre Kruger Gray, amb dos vaixells de vela tpics (amb la bandera de l'estat Quaiti). El pavell blau amb l'emblema fou utilitzat a partir del 1 d'abril del 1937 i a la residncia de Reilly es va collocar l'emblema al centre de la bandera britnica rodejat per llorers com era habitual als estendards dels governadors.

Una autonomia limitada fou concedida a la colnia el 1947.

El 11 de febrer de 1959 es va crear la Federaci d'Emirats rabs del Sud, amb sis estats, per la colonia no va alterar el seu status. Tot i aix el 1960 a la Conferncia Afrioasitica de Dones una delegaci que hi va estar present va utilitzar una bandera blanca amb inscripci "Aden" (lletres rabs) en vermell.
	
El 18 de gener de 1963 la colnia es va convertir en Estat d'Aden, amb una nova constituci i una nova bandera; l'estat va ingressar el mateix dia a la Federaci d'Arbia del Sud.

 Llista de governants .

Agents britnics:
1839-1854     Stafford Bettesworth Haines  (inicialment comandant, desprs agent)     ;
1854        James Outram                        ;
1854 - 1859            William Marcus Coghlan              ;
Residents:
1859 - 1863                William Marcus Coghlan              ;
1863 - 1867                William Lockyer Merewether          ;
1867 - 1870                Edward Lechmere Russell             ;
1870 - 1872                Charles William Tremenheere ;
1872 - 1878                John William Schneider              ;
1878 - 1882                Francis Adam Ellis Loch ;
1882 - 1885                James Blair                         ;
1885                       Frederick Mercer Hunter (acting)    ;
1885 - 1890                Adam George Forbes Hogg             ;
1890 - 1895                John Jopp                           ;
1895 - 1898                Charles Alexander Cunningham        ;
1898 - 1900                Garratt O'Moore Creagh (primera vegada)   ;
1900 - 1901                H.E. Penton ;
1901 - 1902                Garratt O'Moore Creagh (2nd time)   ;
1902 - 1904                Pelham James Maitland               ;
1904 - 1906                Harry Macan Mason                   ;
1906 - 1910                Ernest de Brath                     ;
1910 - 1915                James Alexander Bell (primera vegada)      ;
1915 - 1916                David Shaw (inter) ;
1916                       James Alexander Bell (segona vegada)     ;
1916                       Charles Henry Uvedale Price (inter) ;
1916 - Apr 1919            James Alexander Bell (tercera vegada)  ;
1919 - 1921                James Marshall Stewart              ;
1921 - 1925                Thomas Edwin Scolt ;
1925 - 1928         John Henry Keith Stewart            ;
1928 - 1931  George Stewart Symes                ;
1931 - 1932         Bernard Rawdon Reilly               ;
Comissionat en cap:
1932 -  1937         Bernard Rawdon Reilly               ;
Governadors ;
1937 -  1940  Sir Bernard Rawdon Reilly           ;
1940 -  1945  John Hathorn Hall  (1941 Sir)                ;
1945 - 1950         Reginald Stuart Champion (1946 Sir)           ;
1950 - 1951            William Allmond Codrington Goode    (inter);
1951 - 1956     Sir Tom Hickinbotham                ;
1956 - 1960  Sir William Henry Tucker Luce      ;
1960 - 1963  Sir Charles Hepburn Johnston        ;

 Referencia .
Llista de governants de Ben Cahoon a worldstatesmen












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232574" title="Borja Garca" nonfiltered="4838" processed="4829" dbindex="89913">
Borja Garca (nascut el 15 de desembre de 1982 a Valncia) s un pilot d'automobilisme valenci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232576" title="Federaci d'Emirats rabs del Sud" nonfiltered="4839" processed="4830" dbindex="89914">
La Federaci d'Emirats rabs del Sud fou una entitat neocolonial britnica destinada a substituir el protectorat Occidental d'Aden. Fou creada el 11 de febrer de 1959 es va crear , amb sis estats:

Emirat hashimita de Beihan;
Emirat amiri de Dhala;
Sultanat awdhali de Zarah;
Sultanat fadli de Zinjibar;
Sultanat yafi de Jaar (Baix Yafa);
Sultanat awlaqi de Nisab (Alt Awlaqi);

L'octubre de 1959 s'hi va afegir el soldanat abdali de Lahej, i el febrer de 1960 s'hi van adherir dos estats ms:

Sultanat awlaqi d'Ahwar (Baix Awlaqi);
Estat de Dathina;

La Federaci va canviar el seu nom el 4 d'abril de 1962 a Federaci d'Arbia del Sud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232577" title="Sergio Hernndez" nonfiltered="4840" processed="4831" dbindex="89915">

Sergio Hernndez (nascut el 6 de desembre de 1983 a Xbia, Alacant) s un pilot d'automobilisme valenci. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232580" title="Gran Premi d'ustria del 1983" nonfiltered="4841" processed="4832" dbindex="89916">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1983, disputat al circuit de sterreichring  el 14 d'agost del 1983.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:   Patrick Tambay   1' 29. 871;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 33. 961  a la volta 20.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232582" title="Federaci d'Arbia del Sud" nonfiltered="4842" processed="4833" dbindex="89917">

La Federaci d'Arbia del Sud fou una entitat neocolonial britnica destinada a substituit al Protectorat Occidental d'Aden. Va agafar aquest nom el 4 d'abril de 1962. Fin aleshores era una federaci de nou membres (sis fundadors i tres adherits) amb el nom de Federaci d'Emirats rabs del Sud.

 Emirat hashimita de Beihan;
 Emirat amiri de Dhala;
 Sultanat awdhali de Zara;
 Sultanat fadli de Zinjibar;
 Sultanat yafi de Jaar (Baix Yafa);
 Sultanat awlaqi de Nisab (Alt Awlaqi);
 Sultanat abdali de Lahej;
 Sultanat awlaqi d'Ahwar (Baix Awlaqi);
 Estat de Dathina;

El 18 de gener de 1963 va ingresar el nou estat d'Aden, format per l'antiga colnia d'Aden, i a la resta de l'any van ingresar quatre estats ms:

Sultanat hawshabi de Musaymir;
Xeicat aqrabi de Bir Ahmad;
Sultanat wahidi de Bal Haf (amb sobirania sobre els soldans wahidi de Bir Ali i d' Habban);
Xeicat saqladi de Shaib;

El febrer de 1964 el sult de Fadli Ahmad ben Abd Allah va abandonar la federaci exigint la independncia, pero el 9 de juliol fou deposat i substituit pel seu germ Nasir, que va reingresar a la federaci rpidament. En la resta del 1964 van ingresar:

Xeicat alawi d'Al-Qasha;
Xeicat de Muflahi;
Xeicat ma'an de Yashbum (xeicat d'Alt Awlaqi);

El sult yafi de Mahjabah (Alt Yafa) i uns quatre xeicats de la zona (Hadhrami o Hadrami, Busi, Dubi i Mawsata) a ms del xeic dels qutaibi, dependent de Dhala, no van reconixer a la federaci. 

La lluita amb els nacionalistes es va centrar en aquesta zona de la frontera (Baix Yafa), al Radfan, i a Aden; finalment el 1967 els revolucionaris van ocupar el poder progresivament i el 30 de novembre de 1967 la federaci va quedar dissolta i es va proclamar la Repblica Popular del Iemen del Sud.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232597" title="Gran Premi d'ustria del 1984" nonfiltered="4843" processed="4834" dbindex="89918">
Resultats del Gran Premi d'ustria de Frmula 1 de la temporada 1984, disputat al circuit de sterreichring  el 19 d'agost del 1984.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:   Nelson Piquet   1' 26. 173;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1' 32. 882  a la volta 23.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232599" title="Temporada 1984 de Frmula 1" nonfiltered="4844" processed="4835" dbindex="89919">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1984. s la temporada n 35 de l'histria del Campionat del mn de la F1. 

 Sistema de puntuaci .

S' adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Es disputen un total de setze (16) curses.

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1984 .



 Clasificaci del mundial de pilots del 1984 .


()

 Enllaos externs .
La Formula 1 a l'any 1984;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232600" title="Temporada 1985 de Frmula 1" nonfiltered="4845" processed="4836" dbindex="89920">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1985. s la temporada n 36 de l'histria del Campionat del mn de la F1. Es disputen un total de setze (16) curses.


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1) i noms es tenen en compte els 11 millors resultats. Ja no es donen punts per la volta ms rpida.
 
Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1985 .






 Clasificaci del mundial de pilots del 1985 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1985;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232601" title="Gliese 876" nonfiltered="4846" processed="4837" dbindex="89921">








Gliese 876 s una estrella nana vermella localitzada aproximadament a 15 anys-llum dins la constellaci d'Aquari. Com a estrella variable t la designaci IL Aquarii. Des de 2006 aquesta estrella s coneguda per tenir planetes extrasolars, incloent un planeta amb una massa menor que la meitat de Nept.

Distncia i visibilitat.
Gliese 876  es troba a prop del nostre sistema solar. D'acord amb els mesuraments astromtrics fets pel satllit Hipparcos, l'estrella t una parallaxi de 212,59 millsimes de segon d'arc,  que correspon a la distncia de 4,70 parsecs (15,3 anys-llum. Malgrat estar tan a prop, aquesta estrella s massa feble per ser vista amb l'ull nu i noms es pot veure amb un telescopi.

Caracterstiques de l'estrella.
Per ser una estrella nana, Gliese 876 s menys massiva que el nostre Sol: les estimacions suggereixen que noms t un 32% de la massa la nostra estrella. La temperatura de la superfcie de Gliese 876 s ms freda que la del nostre Sol i la primera estrella t un radi menor. Aquests factors combinats fan que la lluminositat de l'estrella sigui noms com un 1,24% del nostre Sol, encara que la majoria d'aquesta radiaci s en la longitud d'ona de l'infraroig.

Les estimacions de l'edat i metallicitat de les estrelles fredes s dificultosa per la formaci de molcules diatmiques en la seva atmosfera, la qual cosa fa l'espectre extremadament complex. Adaptant l'espectre observat al model d'espectres, s'estima que Gliese 876 t una abundncia lleugerament ms baixa d'elements pesants comparat amb el Sol (al voltant d'un 75% de l'abundncia de ferro).

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232603" title="Variable BY Draconis" nonfiltered="4847" processed="4838" dbindex="89922">
Una  variable BY Draconis s una estrella variable de la seqncia principal dels darrers tipus espectrals, usualment K o M. Mostren variacions en la seva lluminositat deguda a la rotaci de l'estrella aparellada amb taques estellars i altres activitats cromosfrica. Totes aquestes fluctuacions esmentades produeixen fluctuacions del seu esclat de, generalment, menys de 0,5 magnituds en escales de temps equivalents al perode rotacional de l'estrella, tpicament des de una fracci d'un dia a molts de mesos. Qualque estrella d'aquestes pot tenir tamb erupcions, la qual cosa produeix variacions addicionals del tipus UV Ceti.

Referncies.
Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232605" title="Llista d'estats sobirans del 1986" nonfiltered="4848" processed="4839" dbindex="89923">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Democrtica de l'Afganistan;
   Repblica Socialista Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica Popular d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Commonwealth de les Bahames;
   Estat de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica Popular de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica Socialista de la Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica Popular de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
 Cambodja   Repblica Popular de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Islmica Federal de les Comores;
 - Repblica Popular del Congo;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Etipia Socialista;

F.
   Domini de les Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
   Repblica de Gergia;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Repblica rab del Iemen;
   Repblica Democrtica Popular del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Socialista Federal de Iugoslvia;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kenya;
   Repblica de Kiribati;
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa (fins a l'abril);
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa (des de l'abril);
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica Democrtica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall (des del 21 d'octubre);
   Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
 (des del 3 de novembre);
   Repblica Popular de Moambic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Repblica de Nauru;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Socialista de Romania;
   Repblica Rwandesa;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat Independent de la Samoa Oriental;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
   Repblica Democrtica de Somlia;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
   Repblica socialista Txecoslovaca;

U.
   Repblica d'Uganda;
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica del Zaire;
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de Bophuthatswana;
   Repblica de Ciskei;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Transkei;
   Repblica de Venda;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232611" title="Antumi Toasij" nonfiltered="4849" processed="4840" dbindex="89924">
Antumi Toasij, historiador i activista panafricanista. Procedent d'una famlia de retornats afric-colombiana amb origen a Sierra Leone, encara que ms vinculat a Guinea Equatorial, s especialista en cultura africana de la resistncia (afrocentricitat), racisme i filosofia poltica panafricana, ha desenvolupat la seva activitat acadmica i social principalment a Espanya. 

Va cursar estudis universitaris en la Universitat de les Illes Balears obtenint el ttol de Llicenciat en Histria, posteriorment va cursar estudis de doctorat en la Universitat Autnoma de Madrid. s rector del Centro Panafricano d'Estudis Culturals, Director de la Revista de Migracions de la Federaci d'Associacions d'Immigrants de Balears   i Membre del Grup d'Estudis Africans de la Universitat Autnoma de Madrid. 

En 2003 funda en Balears juntament amb un grup d'intellectuals africans i afric-descendents, l'Associaci d'Estudis Africans i Panafricanisme, la revista africana dels quals NSIBIDI ser la primera revista d'estudis socials afric-centrada en Espanyol. En 2005 dirigeix el comit cientfic del 2 Congrs Panafricano a Espanya amb l'auspici de la UNED . Actualment coordina el moviment de reparacions per l'esclavitud hispnica . 

s coautor de diversos llibres sobre Migracions i temes africans, i ha escrit extensivament en mitjans especialitzats i en mitjans divulgatius  i en mitjans divulgatius . 

Activista social i conferenciant habitual en universitats i institucions s generalment citat com representant d'una generaci panafricanista que es desembolica en l'mbit de llengua castellana grup al que pertanyen altres intellectuals com: Mbuyi Kabunda Badi, Just Bolekia Bolek o Abuy Nfubea.

Obres indites.
Esclavisme Tardiu Hispnic (2003);
Resistncies Africanes, Cultura i Poder (2007);

 Vegeu tamb .
Panafricanisme;

Enllaos externs.
Entrevista al Professor Antumi Toasij (Audi) ;
Entrevista al Professor Antumi Toasij ;
Notcia sobre migraci africana a Espanya, Guardi de Sudfrica ;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232621" title="Llista de platges de Formentera" nonfiltered="4850" processed="4841" dbindex="89925">
Llista de platges de Formentera en sentit horari:


Platja de Llevant, es Pas de n'Adolf, Rac de ses Ampolles.
Sa Roqueta;
Platja de ses Canyes;
es Pujols;
Cala en Bast;
Platja de Tramuntana;
es Cal, o ses Platgetes.
Cal des Mort;
Platja de Migjorn, es Copinar, es Arenals, es Valencians, es Cdol Foradat;
Cala Saona i Cal d'en Trull;
Estany des Peix, Cal des Moro, Cal de s'Oli;
la Savina;
es Cavall d'en Borrs;
ses Illetes;
Espalmador: Cala de Bocs, s'Alga i sa Torreta.

Vegeu tamb.
 Llista de platges de Mallorca;
 Llista de platges de Menorca;
 Llista de platges d'Eivissa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232623" title="I Capuleti e i Montecchi" nonfiltered="4851" processed="4842" dbindex="89926">

I Capuleti e i Montecchi s una pera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la histria de Romeu i Julieta, pres ms de fonts italianes que no directament de Shakespeare. Es va estrenar l'11 de mar de 1830.

Se li va encomanar a Bellini d'escriure l'pera per a la temporada de Carnaval de 1830 al Teatro La Fenice a Vencia, amb noms un mes i mig d'antelaci. Reeixia grcies a apropiar-se d'una quantitat important de msica prviament escrita per la seva pera Zaira.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232626" title="Itis (mitologia)" nonfiltered="4852" processed="4843" dbindex="89927">
Segons la mitologia grega, Itis fou un fill de Tereu i de Procne.

Per venjar-se del seu marit, Procne el va matar i l'hi va servir en un pat.

Segons alguns, fou transformat en fais.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232629" title="Un pont de mar blava" nonfiltered="4853" processed="4844" dbindex="89928">
Un pont de mar blava s un disc publicat per Llus Llach el 1993 que cont les segents canons amb textos del mateix Llus Llach i del Miquel Mart i Pol :

 Ulisses;
 Al carrer dels quatre llits;
 Tanta llum de mar;
 Lentament comena el cant;
 Marona;
 Et deixo un pont de mar blava;

Fitxa tcnica.

 Editat per: Picap S.L. D.L B-20289-93 i reeditat: Claus Records 03 00111| 04 2003;
 Enginyer de so: Didier Richard;
 Estudis de gravaci: Jan Cadela;

Enllaos externs.
 El disc al web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232633" title="Filomela" nonfiltered="4854" processed="4845" dbindex="89929">


Filomela, d'acord amb la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Pandon i de Zeuxipe.

La seua germana Procne, casada amb el rei traci Tereu, desitjant veure-la, envi el seu marit a cercar-la. Per Tereu, encs de passi per Filomela, durant el viatge cap al seu regne la port a una casa apartada i la viol. Desprs, perqu no pogus parlar, li tall la llengua i la deix all tancada. Filomela brod en un mocador la seua histria i aconsegu fer-lo arribar a Procne, que s'encarreg d'alliberar la seua germana i venjar-la pel que Tereu li havia fet. 

Els dus la van transformar en oreneta, segons els mitgrafs grecs, o en rossinyol, segons els llatins. 

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 96.

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232635" title="Pandon (pare d'Egeu)" nonfiltered="4855" processed="4846" dbindex="89930">
Segons la mitologia grega, Pandon fou un rei d'Atenes, fill del segon Ccrops.

Casat amb Plia, fou pare d'Egeu, Licos i Pallant.

Expulsat del seu regne, es refugi a Mgara.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 167.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232637" title="Plia" nonfiltered="4856" processed="4847" dbindex="89931">

Plia, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Pilas, rei de Mgara.

Es cas amb Pandon i s considerada mare d'Egeu, Licos, Nisos i Pallant.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 175.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232641" title="Nisos (fill de Pandon)" nonfiltered="4857" processed="4848" dbindex="89932">


Segons la mitologia grega, Nisos fou un rei de Mgara, fill de Pandon i de Plia.

Va sser pare d'Escilla.

Tenia un cabell de color de porpra del qual depenia la sort de la seua ciutat. Quan Minos va declarar la guerra a Atenes, tamb atac Mgara; per Nisos resist fins que la seua filla, enamorada de Minos, li tall el cabell fatdic: al dia segent fou derrotat.

Els dus el van transformar en liga marina.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 159.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232642" title="Eural" nonfiltered="4858" processed="4849" dbindex="89933">

D'acord amb la mitologia grega, Eural fou un dels companys d'Eneas.

Es fu amic de Nisos, al qual ajudava sempre en les seues comeses.

Va morir al costat seu en un combat contra els rtuls.

----

Aix mateix, Eural fou el nom d'un heroi, fill de Mecisteu.

Va participar en la guerra dels epgons contra Tebes, i desprs en la guerra de Troia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 88.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232643" title="Mecisteu" nonfiltered="4859" processed="4850" dbindex="89934">
Mecisteu, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tlau i de Lismaca. Acompany el seu oncle Adrast a la guerra dels set contra Tebes, on fou mort per Melanip.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 143.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232644" title="Regi del Nord (Portugal)" nonfiltered="4860" processed="4851" dbindex="89935">
 
La regi del Nord (en portugus Regio Norte) s una regi portuguesa, que comprn el districte de Viana do Castelo, el districte de Braga, el districte de Porto, el districte de Vila Real, el districte de Bragana i part dels districtes d'Aveiro, Viseu i Guarda. Limita al nord i l'est amb Espanya, al sud amb la regi del Centre i a l'oest amb l'oce Atlntic. rea: 21.278 km (un 24% del Portugal Continental). Poblaci (2007): 4.196.354 (un 37% del Portugal Continental). Les ciutats ms poblades sn Porto, Gaia i Braga.

Subregions.

La regi del Nord compren les segents subregions:

Alt Trs-os-Montes (14 municipis; 8.171 km; 223.259 habitants). Principals ciutats: Bragana i Chaves;
Ave (8 municipis; 1.245 km; 509.969 habitants). Principal ciutat: Guimares;
Cvado (6 municipis; 1.246 km; 393.064 habitants). Principals ciutats: Braga i Barcelos;
Douro (19 municipis; 4.110 km; 221.853 habitants). Principals ciutats: Vila Real i Lamego;
Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km; 276.814 habitants). Principals ciutats: So Joo da Madeira, Santa Maria da Feira i Oliveira de Azemis;
Gran Porto (5 municipis; 815 km; 1.260.679 habitants). Principals ciutats: Porto, Gaia, Matosinhos, Rio Tinto, Ermesinde, Pvoa de Varzim i Vila do Conde;
Minho-Lima (10 municipis; 2.219 km; 250.273 habitants). nica ciutat: Viana do Castelo;
Tmega (15 municipis; 2.621 km; 551.301 habitants). Principals ciutats: Penafiel, Amarante, Felgueiras i Paredes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232648" title="La Riera" nonfiltered="4861" processed="4852" dbindex="89936">
La Riera s una entitat de poblaci del municipi de Portbou a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 no tenia habitants censats. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232649" title="Tlau" nonfiltered="4862" processed="4853" dbindex="89937">
Segons la mitologia grega, Tlau fou un rei d'Argos, fill de Biant i de Pero.

Va prendre part en l'expedici dels argonautes.

Casat amb Lismaca, fou pare d'Adrast, Partenopeu, Mecisteu, Prnax i Erifile.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 200.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232651" title="Riberada d'Amunt" nonfiltered="4863" processed="4854" dbindex="89938">

Riberada d'Amunt s una entitat de poblaci del municipi de Sant Lloren de la Muga a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 tenia 45 habitants. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232653" title="Riberada d'Avall" nonfiltered="4864" processed="4855" dbindex="89939">
Riberada d'Avall s una entitat de poblaci del municipi de Sant Lloren de la Muga a la comarca de l'Alt Empord. En el cens de 2006 no tenia habitants censats. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232654" title="Awdhali" nonfiltered="4865" processed="4856" dbindex="89940">
Awbdhali (plural Awadhil) s una tribu del Iemen a la governaci d'Abyan.

Va formar un dels estats del Protectorat Occidental d'Aden. El seu territori tenia uns 2000 km2. La seva poblaci vers el 1961 era d'uns 10.000 habitants. Limita al sud-oest amb el Baix Yafa, al sud amb Fadli, a l'est amb la Dathina, al nord amb l'Awlaqi i a l'oest amb el Iemen (nord). La frontera es va delimitar el 1934. Al nord es troben els territoris del Dahir o Dahr (capital Al-Baydha) i de Rassas (capital Meswara). Una part del Dahir (centrat a Aryab) i de la Dathina, foren incorporades al territori el 1934. La muntanya de Al-Kawr al nord, amb uns 2000 metres, fa de barrera entre el  Sawr Himyar i el Sawr Madhbidj. A les pendents de la muntanya i a la frtil plana de Mukayras i Lodar (respectivament al nord i sud de Al-Kawr) es cultiven fruites i llegums; la principal producci de la zona s la mel; el clima es quasi b  tropical. El districte tenia dos escoles i dos dispensaris.

La poblaci estava formada per tribus que noms donaven obedincia al sult en cas de guerra per en temps de pau eren de fet independents, especialment a la zona nord i nord-est, tocant a la Dathina

El govern corresponia a un sult de la tribu dels Awasidj (singular awsadji), branca de la tribu dels Haytham, que dona nom a la dinastia. La residncia s a Lodar (Lawdar) tamb anomenada Al-Ghudr. El tribunal islmic del sultanat tenia residncia a Zara. El 1890 es va signar un primer tractat amb els britnics. La famlia del sult va tenir conflictes desprs del 1900, per els britnics van imposar el seu arbitratge i el 1912 el sult Salih ben Husain Djibil va signar un tractat definitiu amb el govern britnic. Pistes d'aterratge es van establir a Mukayras i Lodar.

El 1959 el sult fou membre fundador de la Federaci d'Emirats rabs del Sud. Va romadre a la Federaci d'Arbia del Sud (1962) fins el 1967. El setembre d'aquest any va caure en mans dels revolucionaris que van abolir el sultanat i pass a formar part de la Repblica Popular del Iemen del Sud, dins la muhafazah III (governaci III) i el 1990 de la Repblica del Iemen.

 Sultans .

Salih al-Awdhali ben al-Awsadji, vers 1750-1780;
Jabil ben Salih al-Awsadji, vers 1780-1820;
Ahmad ibn Salih ben al-Awsadji, vers 1820-1870;
Muhammad ben Ahmad ben al-Awsadji, vers 1870-1890;
Hamid ben Jabil ben al-Awsadji, vers 1890-1900;
Qasim ben Hamid ben al-Awsadji 1900-?
Salih ben Husain Djibil al-Awsaji ?-?  (signa el tractat amb els britnics el 1912);
Muhammad Djibil  ?


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232655" title="Zara (desambiguaci)" nonfiltered="4866" processed="4857" dbindex="89941">



Zara, ciutat de Crocia;
Zara (Awdhali), capital de l'estat d'Awdhali a la Federaci d'Arbia del Sud;
Zara (marca), marca de moda;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232656" title="Roger Lambrecht" nonfiltered="4867" processed="4858" dbindex="89942">

 Roger Lambrecht (Sint-Joris-ten-Distel, 1 de gener de 1916 - Saint-Pol-de-Lon, Frana, 4 d'agost de 1979) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1945 i 1954. Durant aquests anys va aconseguir 18 victries, sent les ms destacades 2 etapes al Tour de Frana. 

Palmars.
1946 ;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r del Critrium de Callac;
1947 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Finisterre;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1948 ;
 1r del Gran Premi de Redon;
 1r del Premi d'Hautmont;
 1r de la Plonour-Lanvern;
 1r de la Dijon-Li;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Maine-Normandie-Anjou;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1949 ;
 1r del Gran Premi de Redon;
 1r del Gran Premi de l'Equipes;
 1r del Critrium de Sint-Niklaas Waas;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1952 ;
 1r del Gran Premi de Gros Horloge a Rouen;
 1r del Premi de Saint-Pol de Lon;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Finisterre;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i porta el maillot groc durant 2 etapes;
1949. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa i porta el maillot groc durant 1 etapa;
1950. 13 de la classificaci general;

Enllaos extenrs.
Palmars de Roger Lambrecht ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232657" title="Educaci tecnolgica" nonfiltered="4868" processed="4859" dbindex="89943">
Cada pas ha introdut en el seu sistema educatiu la formaci tecnolgica de forma diferent. La tradici tecnolgica a Anglaterra i Sucia, pioners en aquest camp (ambds van fer els seus primers plans d'estudi assessorats per Comenius) contrasta molt amb la recent incorporaci al currculum espanyol, on les diferents comunitats autnomes han fet el seu desplegament de forma diversa.

L'ensenyament de la Tecnologia a Catalunya.

La Tecnologia a primria.
Es tracta de la incorporaci ms recent al currculum, amb l'actual LOE. Introdueix continguts de Tecnologia a tots els cicles. La seva implantaci es realitza entre els cursos 2007-2008 (1r, 3r i 5 d'EP) i 2008-2009 (2n, 4t i 6 d'EP).Aquests continguts poden impartir-se dins l'rea de coneixement del medi, com a transversals a totes les matries o dins de projectes especfics segons l'autonomia de cada centre.



La Tecnologia a l'ESO.
Desprs d'un perode on l'ESO es va fer de forma experimental a diferents comarques, la seva implantaci a tot el territori catal es va generalitzar amb la LOGSE els cursos 1996-1997 (1r d'ESO) a 1999-2000 (4t d'ESO). Decrets i lleis posteriors, com ara la LOCE van modificar el seu desplegament. A l'actualitat la LOE la incorpora com a matria obligatria als primers cursos (1r a 3r d'ESO) i com a matries optatives (en fa dos, Tecnologia i Informtica) a 4t d'ESO. La implantaci de la LOE es relitza als cursos 2007-2008 (1r i 3r d'ESO) i 2008-2009 (2n i 4t d'ESO). Un canvi important en la concepci de l'rea al desplegament catal de la LOE s l's del mtode de projectes al llarg de tots els cursos com a eix vertebrador de la matria.  


La Tecnologia a 1r-3r d'ESO.
Una nica matria, Tecnologia, es realitza de forma obligatria a tots els cursos entre 1r i 3r d'ESO (altres comunitats autnomes de l'Estat Espanyol limiten a dos cursos la seva presncia).




La Tecnologia a 4t d'ESO.
Dues matries, de carcter optatiu tenen presncia a 4t d'ESO: Tecnologia i Informtica.







La Tecnologia al Batxillerat.
Si b amb la LOGSE es crea un batxillerat especfic, el Batxillerat Tecnolgic, amb matries de modalitat prpies -com ara la Tecnologia Industrial, lElectrotcnia o la Mecnica-, que es va implantar els cursos 1998-1999 (1r de batxillerat) i 1999-2000 (2n de Batxillerat), l'actual LOE, que s'implanta els cursos 2008-2009 (1r Batx.) i 2009-2010 (2n de Batx.) contempla un nic Batxillerat cientifico-tcnic, on desapareix la matria Mecnica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232658" title="Zara (Awdhali)" nonfiltered="4869" processed="4860" dbindex="89944">
Zara s una ciutat del Iemen a la governaci d'Abyan, amb uns dos mil habitants.

Durant el protectorat britnic fou residncia del tribunal islmic o tribunal de la xara del soldanat awdhali. El sult, que residia a Lodar o Lawdar (Al-Ghudr) i va fixar la residncia vers el 1959 quan va esdevenir membre fundador de la Federaci d'Emirats rabs del Sud, fins que l'estat va desaparixer el 1967. Del 1967 al 1990 fou part de la muhafazah III (governaci III).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232659" title="Partenopeu" nonfiltered="4870" processed="4861" dbindex="89945">
Partenopeu, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Hipmenes (o, segons altres, de Melagre) i d'Atalanta.

Abandonat en nixer, fou recollit i educat per Crit, rei de Tegea.

Es cas amb Clmene i tingu un fill, Prmac.

Va prendre part en la guerra dels set contra Tebes i all fou mort per Periclimen, segons la versi ms divulgada.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 168.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232660" title="Joan Vandells i Jard" nonfiltered="4871" processed="4862" dbindex="89946">
Joan Vandells i Jard fou alcalde de Vilaboi (Sant Boi de Llobregat) per ERC.

Fou fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Boi. Membre de l Ateneu Enciclopdic, fou elegit regidor el 1934 per la coalici d'ERC i Acci Catalana Republicana  i desprs dels fets del 6 d octubre del 1934, s exili a Frana. Arran de la victria del Front Popular, el febrer del 1936, torn a Sant Boi, i el juny del mateix any fou nomenat alcalde. Durant la guerra tingu una actuaci destacada, junt amb els seus companys, en defensa de molts santboians i santboianes  . Les diferents mobilitzacions i lleves durant la guerra, va fer que cada cop ms s amplis la franja d edat dels 1500 santboians que va ser cridats al front. La incorporaci de l alcalde Joan Vandells a files provoc que l abril del 1938 deixs el seu crrec, el qual fou ocupat per en Gaiet Mestres fins al final de la guerra. El 1939 marx cap a l exili, del qual no torn fins l any 1973.

Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232664" title="Maria Assumpta Escudero i Ribot" nonfiltered="4872" processed="4863" dbindex="89947">

Maria Assumpta Escudero i Ribot (Llan, Alt Empord, 18 de desembre de 1931). Historiadora, musegrafa i crtica d'art. Filla de mestres catalans del Patronat Escolar de Barcelona represaliats pel franquisme, es cas amb Joan Ainaud de Lasarte (1962) i tingueren quatre fills: Joan-Francesc, Maria del Mar (+), Jordi i Josep. Germana de l'arquitecte Francesc Escudero i Ribot.

Biografia.
Estudi a l'Institut Joan Maragall (Barcelona) i es llicenci en Filosofia i Lletres (secci d'Histria) per la Universitat de Barcelona amb beca de la Diputaci de Girona. 

El 1953 va comenar a treballar com a becria al Gabinet Numismtic de Catalunya, i va collaborar amb l'Institut Amatller d'Art Hispnic. Guany oposicions amb el nmero 1 la plaa de bibliotecria dels Museus de Barcelona (1958), treballant al Palau Nacional (Barcelona), i el 1972 guany el concurs estatal de conservadora de museus, essent destinada al Monestir de Pedralbes, d'on fou nomenada directora (1983-1996), primer per catalogar les seves peces i preparar-hi el trasllat i la installaci del Museu Nacional d'Art de Catalunya i, finalment, per fer el projecte musestic del Museu-Monestir. Canviat el projecte de trasllat, finalment prepar i execut el projecte musestic del Museu-Monestir, i en catalog totes les peces i obres d'art. En les excavacions per dur a terme el projecte de trasllat, va descobrir el Palau de la reina Elisenda de Montcada.

Fou responsable de les exposicions "Laborde" i "Dibuix catal a Toulouse", i va catalogar la pintura mural romnica de l'exposici del Consell d'Europa sobre Art Romnic (1961). Fou deixeble de Jaume Vicens i Vives.

s autora d'alguns llibres i articles, principalment sobre el Monestir de Pedralbes, per va collaborar en la majoria de llibres, assajos i articles d'en Joan Ainaud de Lasarte durant 30 anys. s co-autora d' El moble catal al Monestir de Pedralbes  (amb Josep Mainar; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu d'Art de Catalunya, 1976), d'"Art i histria de Catalunya en el Monestir de Pedralbes" (Barcelona: Museu-Monestir de Pedralbes: Fundaci Gell, 1986; amb Maria Maragall Garriga), d'"Els vitralls medievals de l esglsia de Santa Maria del Mar" amb Joan Ainaud de Lasarte i altres (Premi Crtica Serra d'Or de Recerca, 1986), d'"Els vitralls medievals de la catedral de Girona" amb Joan Ainaud de Lasarte i altres (1987), d'"Els vitralls medievals de la catedral de Barcelona i el monestir de Pedralbes" amb Joan Ainaud de Lasarte i altres (1989), i d'"Histria de Sarri: les nostres arrels" (amb Antoni Ma i Merc Palau-Ribes; Barcelona: Associaci de Vens de Sarri, 2002). T en premsa el llibre amb la histria del descobriment del Palau de la reina Elisenda de Montcada.

Tamb s autora d'"El Monestir de Santa Maria de Pedralbes" (Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, 1988; Terra nostra, 12), del qual es va fer una segona edici ampliada amb la guia per a la visita del Museu l'any 1993, i de les traduccions de "Museo de Arte de Catalua. Arte Romnico. Gua" (Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1973), "Los templos visigtico-romnicos de Tarrasa" (Madrid: Editora Nacional, 1976) i llibres d'art de l'editorial Vicen Vives. Tamb ha collaborat en la redacci dels articles en catal de l'Enciclopdia Salvat sobre Art.

Enllaos externs.
Article sobre el Monestir de Pedralbes al Butllet de l'Associaci de Vens de Sarri (gener-febrer 2001), pg. 12.
Ressenya d'"Els vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes" Jess Alturo i Perucho; Faventia, Vol. 21, Nm. 1 (1999).

Fotografies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232666" title="Artria pulmonar" nonfiltered="4874" processed="4864" dbindex="89949">
L'artria pulmonar s la que condueix la sang venosa que surt del ventricle dret cap als pulmons.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232667" title="Louis Thitard" nonfiltered="4875" processed="4865" dbindex="89950">

Louis Thitard (Anzin, 31 de maig de 1910 - Saint-Gilles-Croix-de-Vie, 21 de gener de 1998) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1932 i 1950. Aconsegu 22 victries. 

Palmars.
1934;
 1r de la Pars-Vimoutiers;
 1r de la Pars-Hnin Litard;
 1r de la Pars-Laigle;
1935 ;
 1r del Tour de Doubs;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Wolber;
1937 ;
 1r de la Polymultiplie;
1938 ;
 1r del Tour de Mosela;
 1r del Circuit de Lorena;
1939 ;
 1r de la Pars-Caen;
1942 ;
 1r del Gran Premi de l'Auto;
 1r de la trobada Franco-Belga;
 Vencedor d'una etapa del Circuito del Norte;
 Vencedor de 2 etapes del de la Volta a Espanya ;
1943 ;
 1r del Gran Premi d'Aix en Provence;
1945 ;
 1r de la Pars-Caen;
 1r del Gran Premi Franois Faber;
1946 ;
 Campi de Frana de contrarellotge ;
 1r del Gran Premi d'Europa a Li;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1947 ;
 1r del Premi d'Arras;
 1r del Premi de Moutiers;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 36 de la classificaci general;
1936. 13 de la classificaci general;
1937. Abandona (6a etapa);
1939. 17 de la classificaci general;
1947. Abandona (1a etapa);
1948. 8 de la classificaci general;
1949. Abandona (4a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. 15 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Thitard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232668" title="Els set contra Tebes" nonfiltered="4876" processed="4866" dbindex="89951">


Segons la mitologia grega, Els set contra Tebes fou una coalici formada per Polinices amb l'objectiu de conquerir Tebes, d'on havia estat expulsat pel seu germ Etocles.

A ms de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, per malgrat els seus esforos no la van poder prendre.

Polinices i Etocles es mataren l'un a l'altre i noms Adrast aconsegu salvar-se en la fugida.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 196-197.

Enllaos externs.

 Text dEls set contra Tebes, obra d'squil. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232673" title="Crit (fill de Zeus)" nonfiltered="4877" processed="4867" dbindex="89952">
Segons la mitologia grega, Crit fou un rei dels tirrens, fill de Zeus i d'Electra.

Se'l considera fundador de la ciutat de Cortona.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 55.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232676" title="Awlaqi" nonfiltered="4878" processed="4868" dbindex="89953">
Awlaqi (plural Awalik) s una confederaci tribal del Iemen a la governaci de Shabwa.

El territori de la confederaci va ocupar la part a l'est del Protectorat Occidental d'Aden, entre la costa i el Ramlat Sabatayn (el desert). Limita al nor amb el Beihan, a l'oest amb Awdhali, Dathina i Fadli; a l'est amb el territori dhiebi d' Irqah i els territoris dels wahidi incloent els territoris tribals de Burayk, Djerdan i Irma de limits indeterminats, i al sud amb el mar.

Esta dividit geograficament en l'Alt Awlaqi i el Baix Awlaqi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232678" title="Hipomedont" nonfiltered="4879" processed="4869" dbindex="89954">
Segons la mitologia grega, Hipomedont fou un heroi, fill d'Aristmac d'Argos.

Particip en la guerra de Els set contra Tebes en el bndol atacant.

Fou mort per Ismari.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 118.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232681" title="Ventricle dret" nonfiltered="4880" processed="4870" dbindex="89955">
El ventricle dret s una de les quatre cambres del cor hum. Rep la sang provinent de l'aurcula dreta i l'impulsa cap als pulmons a travs de l'artria pulmonar.

La sang entra al ventricle dret a travs de l'orifici auriculoventricular dret, on es troba la vlvula tricspide.

Anatomia.
Podem dividir la cavitat del ventricle dret en dues cambres:
Cambra d entrada a la cavitat ventricular: pol vens del ventricle dret.
Cambra de sortida: pol arterial.

Separant ambdues cambres s hi troba un env incomplet, format per:
Valva anterior de la tricspide.
Mscul papillar anterior.
Bandeleta ansiforme (de Poirier) o trabcula septo-marginal o moderator band: pel seu interior s hi troba la branca dreta del feix de His.
M. de Lancisi.

Musculatura.
El ventricle dret impulsa la sang grcies a la contracci dels msculs papillars:
Mscul papillar anterior: s el ms volumins. Envia preferentment les seves cordes tendnies a la valva anterior. La seva base est a la part mitja de la cara anterior;
Msculs papillars interns o septals: (sn 4 o 5): poc voluminosos. Envien preferentment les seves cordes tendnies a la valva septal. D ells n hi ha un molt destacat per la seva localitzaci (just per sota de l infundibul pulmonar -o con arteris-). Luschka el va denominar mscul papillar del con arteris. Tamb s conegut com a mscul de Lancisi. Envia les seves cordes tendnies preferentment a la valva septal de la vlvula tricspide. s el ms constant. s de morfologia cnica i poc volumins. s un indicador molt vlid per localitzar all on comena l infundbul pulmonar o con arteris.
Msculs papillars inferiors (de 4 a 6): molt poc voluminosos. Envien preferentment les seves cordes tendnies a la valva inferior de la vlvula tricspide;

Imatges addicionals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232684" title="Alt Awlaqi" nonfiltered="4881" processed="4871" dbindex="89956">
L'Alt Awlaqi s un territori tribal del Iemen a la governaci de Shabwa.

Fou un dels estats del Protectorat Occidental d'Aden, amb 100.000 km2 i 50.000 habitants. El seu clima s tropical i el terreny frtil produeix blat, moresc. tabac i ndigo. L'Ard al-Madjhir al nord pertany a la confederaci tribal dels awlaqi que reuneix tamb als marazik, rabiz, hamman, dayyan i daqqar. El seu centre fou i s Nisab (o Ansab) residncia del sult. La seva autoritat s'estenia tamb a la plana d'Ard Markha, ocupada pels beduins autnoms Nisiyyin que ocupen Wasit, Dadjar i Hudjayr.

El territori est creuat pels rius Abadan, Dura, Khawra i Markha. Al nord-oest, no lluny de Beihan al-Qasab es troben les riques mines de sal de Khabt. Dins el territori viu un altra confederaci tribal, els ma'an o ma'n (derivat de mineus) centrats a la ciutat de Yashbum, al sud-est, que no estaven sota l'autoritat del sult, sin del seu xeic.

Desprs d'un acord preliminar el 1890, el sult Awad II ben Salih va signar el tractat de protectorat amb els britnics el 1904. Una pista d'aterratge es va establir desprs a Nisab. El sult fou un dels sis membres fundadors de la Federaci d'Emirats rabs del Sud (1959) i membre de la Federaci d'Arbia del Sud (1962-1967). El novembre del 1967 el sultanat fou abolit i va passar a formar part de la Repblica Popular del Iemen del Sud, dins la muhafazah IV (governaci IV), fins el 1990.

 Sultans dels awlaqi de Nisab a l'Alt Awlaqi.

Munassar ben Abu Bakr (exercia el 1839);
Farid ben Munassar;
Abd Allah ben Farid;
Awad I ben Abd Allah 1862-1879;
Abd Allah ben Awad 1879-1887;
Salih ben Abd Allah 1887-?
Awad II ben Salih ? (ja governava el 1904);
Sense informaci desprs del 1904  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232685" title="Ricardo Londoo" nonfiltered="4882" processed="4872" dbindex="89957">
Ricardo Londoo-Bridge (Nascut el 8 d'agost de 1949 a Medelln, Colmbia) s un pilot automobilstic que va arribar a correr a la Frmula 1.

Va ser el primer pilot colombi a disputar curses a la F1, encara que va disputar un unic GP, el Gran Premi de Brasil del 1981 en el que no va qualificar-se per disputar la cursa.

 A la F1 .



 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232690" title="Pere Martell" nonfiltered="4883" processed="4873" dbindex="89958">

Pere Martell (? - 1244) va ser un navegant expert que coneixia la importncia de les Illes Balears en l'entramat comercial mediterrani. Fou qui va convncer al rei Jaume I del projecte de conquerir Mallorca, participant-hi ell mateix aix com en la de Valncia.

Aquest fet es pot observar durant el banquet que illustra una miniatura de l'autobiografia de Jaume I, El llibre dels feits.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232692" title="Vincenzo Rossello" nonfiltered="4884" processed="4874" dbindex="89959">

Vincenzo Rossello (Stella San Bernardo, 16 de febrer de 1923 - Alessandria, 20 de gener de 1989) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1946 i 1958. Durant aquests anys aconsegu 6 victries.

El seu germ Vittorio tamb fou ciclista professional entre 1946 i 1957. 

Palmars.
1948 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1949 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1953 ;
 1r del Circuit de Maggiora;
1955 ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomotorstic;

Resultats al Giro d'Itlia.
1946. Abandona;
1947. Abandona;
1948. 18 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1949. 18 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1950. 24 de la classificaci general;
1951. 9 de la classificaci general;
1952. 20 de la classificaci general;
1953. 10 de la classificaci general;
1954. 40 de la classificaci general;
1955. 41 de la classificaci general;
1956. Abandona;
1957. 32 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (17a etapa);
1948. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa;
1949. 36 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1953. 22 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Vincenzo Rossello ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232693" title="Tideu" nonfiltered="4885" processed="4875" dbindex="89960">



Segons la mitologia grega, Tideu fou un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Per haver mort els seus cosins durant una cacera fou expulsat de Calid i an a la cort d'Adrast, a Argos, perqu el purifiqus. Adrast el cas amb la seva filla Depile i d'aquesta uni nasqu Diomedes. 

Tamb va conixer Polinices, un altre gendre d'Adrast, que havia estat expulsat de Tebes pel seu germ Etocles i volia formar una coalici (Els set contra Tebes) per conquerir la ciutat. Tideu s'hi afeg i an a la guerra de Tebes amb el seu cunyat, primer com a ambaixador i desprs al front del seu exrcit. En la batalla final va ser ferit per Melanip, i estava ests al camp quan Amfiarau, un dels seus aliats, va arribar amb el cap de Melanip, acabat d'abatre. Aleshores, Tideu el va obrir i es menj el cervell del seu enemic abans d'expirar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 209.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232695" title="Aurcula dreta" nonfiltered="4886" processed="4876" dbindex="89961">
L'aurcula dreta s una de les quatre cambres del cor. Rep la sang venosa i la condueix cap al ventricle dret.

Configuraci interna.
Cara superior: presenta a la seva part posterior l orifici de la vena Cava superior (avalvular);
Cara posterior: presenta un relleu muscular (torus   eminncia - de Lower, tamb anomenat tubercle vens o tubercle intercaval, ja que es troba entre els orificis de la vena Cava superior i de la vena Cava inferior);
Cara inferior: presenta l orifici de la vena Cava inferior (hi ha la vlvula d Eustaqui, que noms tapa parcialment l orifici). Per davant, per per dintre (anteromedial) respecte l orifici s hi troba l orifici del si coronari, que presenta la vlvula de Tebesius, la qual tamb noms tapa parcialment l orifici.
Cara externa: presenta unes crestes musculars (crestes o msculs pectinis). Es continua cap a davant i cap a dintre formant l orelleta dreta.
Cara anterior: presenta l orifici auriculoventricular dret o orifici tricuspidi, en el qual s hi troba la vlvula tricspide;
Cara interna o septal (es correspon amb l'env interauricular): hi apreciem una depressi de morfologia oval (fossa oval), delimitada per un relleu muscular (limbe de la fossa oval o anell de Vieussens) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232697" title="Peter Sutherland" nonfiltered="4887" processed="4877" dbindex="89962">

Peter Sutherland (Dubln, 1946) s un advocat i poltic irlands que fou Director General de l'Organitzaci Mundial del Comer entre els anys 1993 i 1995 aix com membre de la Comissi Delors I.

Biografia.
Va nixer el 25 d'abril de 1946 a la ciutat de Dubln. Va estudiar dret a la Universitat de Dubln, esdevenint posteriorment Fiscal General d'Irlanda en els governs de Garret FitzGerald a principis de la dcada del 1980 i membre del Consell d'Estat, crrecs des dels quals va ajudar al govern a introduir una esmena constitucional que prohibs l'abortament.

Actualment s membre dels consells directius de British Petroleum (BP) i del grup inversor Goldman Sachs.

Activitat poltica.
Membre del partit conservador Fine Gael, el gener de 1985 fou nomenat membre de la Comissi Delors I, esdevenint Comissari Europeu de la Competncia, Assumptes Socials i Educaci, crrec aquest ltim que va compartir amb Manuel Marn desprs de l'entrada d'Espanya a la Uni Europea l'any 1986. Ocup aquests crrecs fins l'any 1989.

L'any 1993 fou nomenat Director General de l'Organitzaci Mundial del Comer (OMC), un crrec que ocup fins el 1995.

Enllaos externs.
  Biografia a l'OMC;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232698" title="Melanip" nonfiltered="4888" processed="4878" dbindex="89963">
Melanip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec de Tebes, fill d'stac.

Defens la ciutat durant la guerra dels set cabdills. En la batalla decisiva, mat Mecisteu i fer Tideu, per fou mort immediatament per Amfiarau, que li tall el cap i el port a Tideu. Aquest, abans de morir, li devor el cervell.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232704" title="Pero" nonfiltered="4889" processed="4879" dbindex="89964">
Segons la mitologia grega, Pero fou una filla de Neleu, rei de Pilos, i de Cloris.

Promesa pel seu pare a qui li ports els bous d'ficle, fou la primera esposa de Biant per concessi de Melamp, veritable autor de la gesta.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 173.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232706" title="Baix Awlaqi" nonfiltered="4890" processed="4880" dbindex="89965">
El Baix Awlaqi es un territori tribal del Iemen a la governaci de Shabwa.

Fou un dels estats del Protectorat Occidental d'Aden amb 80000 km2 i 15000 habitants. La major part del territori s rid i erm. Generalment la pluja s molt dbil per permetre als wadis de crrer. La zona principal es la vall del wadi Ahwar (tamb Uthrub) format per la uni del wadi Djahr procedent de la Dathina i del Wadi Deka (o Layka) procedent de la regi sud d'Habban en territori wahidi; aquesta vall creua l'altipl de Munkaa. Est habitat pels clans himiarites (mashaikh) dels kumush, a la comarca de Labakha (a l'oest) i els Ahl Shama a la comarca oriental al sud de Yashbum. Sota autoritat dels awlaqi s troba la tribu beduna dels Ba Kazim que viuen principalment a l'oest del territori amb alguns grups al sud. Les ciutats principals es troben al Wadi Deka i sn: Khabr, Shadjima i Kulliya; tamb hi ha alguns pobles pescadors a a la costa; el sold t residncia a Ahwar (o Hawar) a uns 5 km de la costa a l'est del wadi; Ahwar dona nom a la comarca i la ciutat mateix s'anomena de vegades Al-Madjabi i est formada per un grup de poblets ms que per una nica ciutat, reunint uns cinc mil habitants quasi tots pagesos.

El primer tractat amb els britnics fou signat el 1888. Un nou tractat es va signar el 1944 pel sold Haidarus (o Aydarus) ben Al, que fou assassinat el 1948. A Ahwar es va establir un aerdrom i una estaci de telegrafia i es van crear dos escoles, una secundaria i una indgena. El 1960 es va adherir a la Federaci d'Emirats rabs del Sud. Fou membre de la Federaci d'Arbia del Sud del 1962 al 1967. En aquest any el soldanat fou abolit i el territori va passar a la muhafazah III (governaci III) de la Repblica Popular del Iemen del Sud fins el 1990.

 Sultans awlaqi d'Ahwar .

Al I ben Munassar al-Awlaqi;
Mahdi ben Ali al-Awlaqi;
Al II ben Mahdi al-Awlaqi;
Abd Allah ben Ali al-Awlaqi;
Nasir ben Abu Bakr al-Awlaqi;
Munassar ben Abu Bakr al-Awlaqi vers 1850-1863;
Abu Bakr ben Abd Allah al-Awlaqi 1863-1892 ;
Salih ben Ali al-Awlaqi 1892-1900 ;
Al III ben Munassar al-Awlaqi 1900-1902 ;
Nasir ben Abu Bakr al-Awlaqi 1902-1912;
Abu Bakr ben Nasir al-Awlaqi 1912-1924;
Munassar ben Ali al-Awlaqi 1924-1930 ;
Haidarus (Aydarus) ben Ali al-Awlaqi 1930-1947 `;
Nasir ben Aidarus al-Awlaqi 1947-1967;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232711" title="Biant" nonfiltered="4891" processed="4881" dbindex="89966">
D'acord amb la mitologia grega, Biant fou un rei d'Argos, fill d'Amiton i d'Idmene.

Va compartir el regne amb el seu germ Melamp.

Tamb per concessi d'aquest es cas amb Pero, filla de Neleu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 36.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232715" title="Puritanisme" nonfiltered="4892" processed="4882" dbindex="89967">
El puritanisme fou un moviment politicoreligis dels segles XVI i XVII en el s de les esglsies reformades d'Anglaterra i d'Esccia que pretenia la total purificaci de les reformes romanes en el culte i la implantaci del pensament calvinista.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232718" title="Llista de Consellers en Cap" nonfiltered="4893" processed="4883" dbindex="89968">
Conseller en Cap era un crrec histric que provenia de la instituci barcelonina del Consell de Cent. El crrec va desaparixer amb el Decret de Nova Planta en 1714, junt amb l'abolici de la Generalitat de Catalunya. El primer Conseller en Cap fou Pon d'Alest en 1257, mentre que el darrer en ocupar el crrec va ser Rafael Casanova en 1713.

 Cronologia .
 Segle XIII .
 1257, Pon d'Alest.
 1258, Jaume Giralt.
 1259, Jaume Perer.
 1260, Bernat Burgus.
 1261, Bernat Eimeric.
 1262, Bernat d'Adarr.
 1263, Bernat Saborit.
 1264, Arnau de Sanaja.
 1265, Bernat Burgus.
 1266, Berenguer d'Adarr.
 1267, Guillem Moneder.
 1268, Guillem de Llacera.
 1269, Berenguer Durfort.
 1270, Berenguer de Sarriera.
 1271, Berenguer d'Adarr.
 1272, Berenguer de Sarriera.
 1273, Guillem de Llacera.
----
 1274, Duran Perer.;
 1275, Bernat Baraller.
 1276, Berenguer d'Adarr.
 1277, Bartomeu Pon.
 1278, Bernat de Ripoll.
 1279, Pere de Sitges.
 1280, Jaume Grony.
 1281, Berenguer Burgus.
 1282, Bernat Durfort.
 1283, Berenguer Burgus.
 1284, Galceran de Nagera.
 1285, Bernat Burgus.
 1286, Toms Grony.
 1287, Francesc Guerau.
 1288, Bartomeu Romeu.
 1289, Bernat Sarriera.
 1290, Berenguer Mallol.
 1291, Guillem Durfort.
 1292, Pere Burgus.
 1293, Pere Sitjar.
 1294, Galceran de Nagera.
 1295, Guillem de Llacera.
 1296, Ramon Rocard.
 1297, Pere Sacosta.
 1298, Guillem de Llacera.
 1299, Berenguer Mallol.
 1300, Ramon Ricard.

 Segle XIV .
 1301, Toms Grony.
 1302, Miquel Marquet Mallol.
 1303, Pere Desvilar.
 1304, Bernat Sescases.
 1305, Guillem Pere Burgus.
 1306, Guillem Llull.
 1307, Toms Grony.
 1308, Guillem de Llacera.
 1309, Pere Desvilar.
 1310, Toms Grony.
 1311, Ferrer de Manresa. ;
 1312, Miquel Marquet Mallol.
 1313, Guillem Pere Burgus.
 1314, Ramon Ricard.
 1315, Toms Grony.
 1316, Ferrer de Manresa.
 1317, Ramon Ricard.
 1318, Miquel de Marquet.
 1319, Arnau de Sarri.
 1320, Guillem Llull.
 1321, Ramon Ricard.
 1322, Toms Grony.
 1323, Arnau Bernat.
 1324, Ramon Ricard.
 1325, Bernat de Marimon.
 1326, Ferrer de Manresa.
 1327, Jaume Sabater.
 1328, Miquel Marquet Mallol.
 1329, Arnau Bernat.
 1330, Francesc Grony.
 1331, Ramon Ricard.
 1332, Miquel Marquet Mallol.
 1333, Arnau Bernat.
 1334, Francesc de Santcliment.
 1335, Jaume Sabater.
 1336, Bernat de Marimon.
 1337, Romeu de Marimon.
 1338, Guillem de Nagera.
 1339, Ferrer de Manresa.
 1341, Guillem de Nagera.
 1342, Ferrer de Manresa.
 1343, Francesc Grony.
 1344, Bernat de Marimon.
 1345, Ferrer de Manresa.
 1346, Francesc Grony.
 1347, Arnau Dusai.
 1348, Romeu Llull.;
 1349, Ferrer de Manresa.
 1350, Guillem Oliver.
 1351, Berenguer Vives.
 1352, Guillem Oliver.
 1353, Jaume Marqus.
 1354, Jaume Cavaller.
 1355, Guillem Oliver.
 1356, Ramon de Bosquets.
 1357, Jaume Cavaller.
 1358, Jaume Marqus.
 1359, Pere de Santcliment.
 1360, Jaume Cavaller.
 1361, Ramon de Bosquets.
 1362, Ramon Sarrovira.
 1363, Ramon de Bosquets.
 1364, Pere Despl.
 1365, Ramon Sarrovira.
 1366, Ramon de Bosquets.
 1367, Joan Serra.
 1368, Pere Despl.
 1369, Ramon Sarrovira;
 1370, Joan Serra.
 1371, Pere Despl;
 1372, Ramon Sarrovira.
 1373, Ramon de Bosquets.
 1374, Ramon Sarrovira.
 1375, Ramon de Bosquets.
 1376, Ramon Sarrovira.
 1377, Pere Terr.
 1378, Joan Serra.
 1379, Pere Terr.
 1380, Ramon Sarrovira.
 1381, Joan Serra.
 1382, Ramon Sarrovira.
 1383, Pere Terr.
 1384, Joan Serra.
 1385, Ramon Sarrovira.
 1386, Pere Terr.
 1387, Guillem de Vallseca.
 1388, Joan Serra.
 1389, Galceran Marquet.
 1390, Guillem de Vallseca.
 1391, Joan Serra.
 1392, Berenguer de Sant Climent.
 1393, Pere Sacalm.
 1394, Guillem de Santcliment.
 1395, Joan Serra.
 1396, Sim de Marimon.
 1397, Ramon Savall.
 1398, Bernat Bussot.
 1399, Guillem de Vallseca.
 1400, Ramon Savall.

 Segle XV .
 1401, Sim de Marimon.
 1402, Ferrer de Gualbes.
 1403, Francesc Terr.
 1404, Francesc Savall.
 1405, Guillem de Vallseca;
 1406, Ferrer de Gualbes.
 1407, Ramon Savall.
 1408, Bernat de Gualbes.
 1409, Ferrer de Gualbes.
 1410, Joan Despl.
 1411, Francesc Marquet.
 1412, Ferrer de Gualbes.
 1413, Francesc Burgus.
 1414, Bernat Serra.
 1415, Marc Turell.
 1416, Llus de Gualbes.
 1417, Ramon Despl.
 1418, Joan Fiveller.
 1419, Joan Ros.
 1420, Francesc de Conomines.
 1421, Ramon Despl.
 1422, Ferrer de Gualbes.
 1423, Felip de Ferreres.
 1424, Llus de Gualbes.
 1425, Galceran Dusai.
 1426, Joan Ros.
 1427, Joan Fiveller.
 1428, Galceran Dusai.
 1429, Joan Ros.
 1430, Galceran Carb.
 1431, Joan Llull.
 1432, Joan Bussot.
 1433, Guillem Romeu.
 1434, Francesc Despl.
 1435, Joan Llull.
 1436, Joan Bussot.
 1437, Hug Fiveller.
 1438, Francesc Despl.
 1439, Guillem de Soler.
 1440, Hug Fiveller.
 1441, Guillem Destorrent.
 1442, Joan Llull.
 1443, Joan de Marimon.
 1444, Francesc Despl.
 1445, Joan Llull.
 1446, Pere Dusai.
 1447, Bernat Sapila.
 1448, Ramon Savall.
 1449, Jaume Ros.
 1450, Ferrer Nicolau de Gualbes.
 1451, Francesc Despl.
 1452, Francesc Carb.
 1453, Ferrer de Gualbes.
 1454, Ramn Despl.
 1455, Betrn Turr.
 1456, Bernat Miquel.
 1457, Pere Serra.
 1458, Pere Destorrent.
 1459, Guillem Romeu.
 1460, Pere Destorrent.
 1461, Miquel Despl.
 1462, Francesc Llobet.
 1463, Jaume Ros.
 1464, Felip de Ferrera.
 1465, Antoni Pujades.
 1466, Joan de Marimon.
 1467, Joan Llull.
 1468, Ramon Ros.
 1469, Francesc Llobet.
 1470, Jaume Ros.
 1471, Llus Setant.
 1472, Pere Joan de Santcliment.
 1473, Joan Bosc.
 1474, Pere Bussot.
 1475, Galceran Carb.
 1476, Llus Setant.
 1477, Galceran Dusai.
 1478, Jaume Destorrent i Casa-saja.
 1479, Ramon Marquet.
 1480, Joan de Marimon.
 1481, Guillem Oliver.
 1482, Pere de Conomines.
 1483, Romeu Llull.
 1484, Jaume Destorrent i Casa-saja.
 1485, Bernat Sapila.
 1486, Francesc de Vallseca.
 1487, Joan Roig.
 1488, Joan Ros.
 1489, Joan Llull.
 1490, Jaume Destorrent i Casa-saja.
 1491, Guillem Oliver.
 1492, Pere Bussot.
 1493, Baltasar de Gualbes.
 1494, Pere Destorrent.
 1495, Gabriel Sams.
 1496, Pere de Conomines.
 1497, Jaume de Gualbes.
 1498, Guerau de Vallseca.
 1499, Francesc Guerau de Vallseca.
 1500, Guillem Oliver.

 Segle XVI .
 1501, Jaume Ros.
 1502, Gabriel Sams.
 1503, Joan Sabastida.
 1504, Rafael Romeu.
 1505, Francesc Marquet.
 1506, Guillem de Santcliment.
 1507, Dions Miquel.
 1508, Joan Llull.
 1509, Joan Berenguer d'Aguilar.
 1510, Guillem de Santcliment.
 1511, Pere Girs.
 1512, Vicen de Santiga.
 1513, Bernat Terr.
 1514, Galceran Fiveller.
 1515, Pere Girs.
 1516, Joan Bisbal.
 1517, Pere Esquerit.
 1518, Galceran Sestrada.
 1519, Bernat de Merls.
 1520, Francesc Bussot de Sitges.
 1521, Pere Llull.
 1522, Benet Miquel de Corbera.
 1523, Francesc de Marimon.
 1524, Galceran Fiveller.
 1525, Jaume Salv.
 1526, Joan Berenguer d'Aguilar.
 1527, Francesc Bosc de Vilassar.
 1528, Benet Miquel de Corbera.
 1529, Llus Gibert.
 1530, Francesc Terr de Picalquers.
 1531, Bartomeu de Guimer.
 1532, Francesc Bosc de Vilassar.
 1533, Galceran Llull.
 1534, Miquel Setant.
 1535, Bertran Desvalls.
 1536, Francesc Terr de Picalquers.
 1537, Gaspar Durall.
 1538, Llus Gibert.
 1539, Joan de Ferrera.
 1540, Pere Vila.
 1541, Miquel de Vallseca.
 1542, Francesc de Bosc de Vilassar.
 1543, Miquel Despalau.
 1544, Galceran Rovira.
 1545, Ramon Durall.
 1546, Pere Sapila.
 1547, Galceran Carb.
 1548, Miquel de Bellafila.
 1549, Pere Salv.
 1550, Miquel de Vallseca.
 1551, Joaan Llus Llull.
 1552, Galceran Llull.
 1553, Llus Dusai.
 1554, Jaume Joan Sapila.
 1555, Miquel Despalau.
 1556, Onofre Pau.
 1557, Dions de Clariana.
 1558, Joan Bonaventura de Gualbes.
 1559, Francesc Amat.
 1560, Mateu de Soler.
 1561, Miquel de Bellafila.
 1562, Joan Valent de Ferrera.
 1563, Jaume Joan Sapila.
 1564, Joan Benet Salv.
 1565, Jaume de Mitjavila.
 1566, Lluis Gibert.
 1567, Andreu Sacosta.
 1568, Llus Setant.
 1569, Antoni Sarrovira.
 1570, Ramon Vicen de Sentmenat.
 1571, Llus Dusai.
 1572, Miquel Sarrovira.
 1573, Galceran Pau Llull.
 1574, Bernat Fiveller.
 1575, Galceran de Navel.
 1576, Miquel Oliver.
 1577, Miquel d'Oms.
 1578, Llus Gibert.
 1579, Galceran Burgus.
 1580, Jaume Vila.
 1581, Francesc Ferrer i Despuig.
 1582, Francesc Cala.
 1583, Pau Ferreres.
 1584, Jaume Vila.
 1585, Toms Pujades.
 1586, Antoni Sarrovira.
 1587, Galceran de Navel.
 1588, Jeroni Caors i de Soler.
 1589, Miquel d'Oms.
 1590, Francesc Terr de Picalquers.
 1591, Pere de Tamarit i de Salb.
 1592, Joaquim de Setant.
 1593, Joan Benet Codina.;
 1594, Joan de Gualbes.
 1595, Miquel Joan Sabastida.
 1596, Pere Ferreres.
 1597, Miquel Joan Pon.
 1598, Pere Benet Soler.
 1599, Miquel Montserrat Grau.
 1600, Francesc Gualbes de Corbera.;

 Segle XVII .
 1601, Llus Salavardenya.
 1602, Pere Ailla.
 1603, Francesc Gamis.
 1604, Joaquim Setant.
 1605, Esteve Montfar i Sorts.
 1606, Gabriel Bosser.
 1607, Pere Ailla.
 1608, Francesc Palau.
 1609, Jeroni Bosc i de Corbera.
 1610, Jeroni d'Ollers.
 1611, Gaspar Muntaner.
 1612, Pere de Bellet.
 1613, Juli de Navel.
 1614, Joan Dusai.;
 1615, Joan Bonaventura de Gualbes.  ;
 1616, Josep Sescases.;
 1617, Joan Eroles. ;
 1618, Jeroni Cardona.
 1619, Francesc Fiveller.
 1620, Jose Illa i Carb.
 1621, Pau d'Alta-riba.
 1622, Joan Llus Vileta.
 1623, Joan Francesc Rossell.
 1624, Josep Sescases.
 1625, Juli de Navel.
 1626, Betran Desvalls.
 1627, Francesc Corbera i de Gualbes. ;
 1628, Josep de Bellafila. ;
 1629, Jeroni de Navel.
 1630, Jordi de Fluvi.
 1631, Bernat Sala.
 1632, Francesc Bru.
 1633, Guerau de Peguera.
 1634, Jeroni de Navel.
 1635, Francesc Joan Magarola.
 1636, Ramon d'Olmera i Sarrovira.
 1637, Joan Argila.
 1638, Joan Francesc Rossell.
 1639, Llus Joan de Calders.
 1640, Joan Pere Fontanella.
 1641, Galceran Nebot.
 1642, Francesc Sala.
 1643, Josep Muntaner.
 1644, Joan Argila.
 1645, Felip de Sorribes i Rovira.
 1646, Onofre Vila.
 1647, Antoni Segu i Capella.
 1648, Jeroni de Gver.
 1649, Pere Pau Miquel.
 1650, Jacint Fbregues. ;
 1651, Francesc Vila. ;
 1652, Joan Mart.
 1653, Josep Mra.
 1654, Vicen Magarola.
 1655, Miquel Vilanera.
 1656, Antoni Segu i Capella.
 1657, Josep Amat i Desboc.
 1658, Joan Pau Marc i Gelp.
 1659, Miquel Vilanera. ;
 1660, Rafael Bonaventura de Gualbes.
 1661, Josep de Navel i d'Erill.
 1662, Joan Mart.
 1663, Francesc Puiggener.
 1664, Joan Gaci.
 1665, Rafael Grimosacs.
 1666, Francesc Asprer.
 1667, Josep Bru.
 1668, Segimon Bofill.
 1669, Francesc Bonaventura de Gualbes.
 1670, Joan Maresc. ;
 1671, Francesc Reverter. ;
 1672, Carles de Calders i Vilafranca.
 1673, Miquel Boneu.
 1674, Francesc Vidal i Ros.
 1675, Francesc Santjust i Pags.
 1676, Josep de Navel i d'Erill.
 1677, Cristfor Lled.
 1678, Josep de Merls.
 1679, Palladi Joncar.
 1680, Francesc Vidal i Ros.
 1681, Erasme de Lana i Fontanet.
 1682, Cristfor Lled.
 1683, Joan Jofreu.
 1684, Francesc Santjust i Pags.
 1685, Josep Melic.
 1686, Cristfor Lled.
 1687, Jeroni Novell i Bartrol.
 1688, Jaume Falguera.
 1689, Miquel Grimosacs.
 1690, Josep de Merls i Casademunt.
 1691, Antoni Morell.
 1692, Francesc Falguera.
 1693, Felip Ignasi d'Alegre.
 1694, Jacint Andreu.
 1695, Esteve Serra i Vileta.
 1696, Francesc Taverner i Montorns.
 1697, Flix Boneu.
 1698, Joan Mag Barrera.
 1699, Alexandre de Boixadors.
 1700, Josep Company.

 Segle XVIII .
 1701, Flix Boneu.
 1702, Antoni de Valenci.
 1703, Francesc Costa.
 1704, Josep Company.
 1705, Francesc Nicolau de Santjoan. ;
 1705, Joan de Claresvalls.
 1706, Francesc Orriols.
 1707, Josep Areny i Garriga.
 1708, Ramn Codina i Ferreres.
 1709, Antoni de Valenci.
 1710, Josep Coromines.
 1711, Ramon Sabater.
 1712, Manuel Flix.
 1713, Rafael Casanova i Comes. ;
 1714, Junta de 16 administradors presidida per Josep Galceran de Pins.
 Vegeu tamb .
Alcalde de Barcelona;

 Notes i referncies .


 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232719" title="Clarobscur" nonfiltered="4894" processed="4884" dbindex="89969">


El clarobscur (en itali, chiaroscuro) s una tcnica pictrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjanant l's de contrasts acusats entre els volums illuminats i els volums enfosquits s'aconsegueix destacar d'una manera ms efectiva alguns elements d'un quadre. 

Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del cinquecento, per la tcnica assoliria la seva maduresa en el barroc, en especial amb Caravaggio, i donaria lloc a l'estil anomenat tenebrisme.

El primer s conegut del terme data del gravador itali Ugo da Carpi, de qui es creu que hauria pres la idea de composicions d'origen alemany o flamenc. A les obres de da Carpi, l'efecte del clarobscur destaca una figura central illuminada per una font de llum normalment absent del pla del quadre; tanmateix, les rees fosques no estan tan accentuades com arribarien a veure's a l'obra dels principals difusors del chiaroscuro, com sn Caravaggio i Giovanni Baglione. La tcnica s'imposaria tamb entre els manieristes, sent exemples d'aquest s L'ltim sopar de Tintoretto o el seu Retrat de dos homes, que presagia les composicions de Rembrandt. El pintor holands ha estat un dels ms conspicus practicants del clarobscur, utilitzant la llum en la seva composici per destacar noms el seu objecte especfic.

 Enllaos externs .

Chiaroscuro al Metropolitan Museum of Art Timeline of Art History ;
Chiaroscuro a la Evansville University ;
Glossari a Tate.org ;
Suzanne Buchan: Animated Chiaroscuro (chiaroscuro a la fotografia i el cinema ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232722" title="Ma'an" nonfiltered="4895" processed="4885" dbindex="89970">
Els ma'an o ma'n sn una confederaci tribal del Iemen a la governaci de Shabwa.

La confederaci ocupa la part oriental i sud-oriental de l'Awlaqi, i fins el 1967 era governada per un xeic, independent del sult de l'Alt Awlaqi. Els membres de la confederaci eren els Madhidj, Bu Bekr, Ba Ras, Atik, Sulayman, Tawsala, Mikraha i Thawban, governades per habilis semiindependents; els membres de la tribu servien sovint com a mercenaris a l'estranger. La residncia del xeic i ciutat principal era Yashbum, al sud del territori.

El xeicat (anomenat normalment Xeicat de l'Alt Awlaqi) fou un dels estats del Protectorat Occidental d'Aden. El xeic Mushin ben Farid va signar un tractat de protectorat amb els britnics el 1903; el 1963 el xeicat va ingresar a la Federaci d'Arbia del Sud. El 1967 fou abolit i va quedar incls en la muhafazah IV (governaci IV) de la Repblica Popular del Iemen del Sud fins el 1990 amb la uni dels dos Iemen.

 Xeics de Yashbum a l'Alt Awlaqi .

Daha;
Yaslam ben Daha;
Al ben Yaslam;
Amm Daib ben Al ;
Ruwais I ben Amm Daib ;
Nasir ben Ruwais ;
Farid ben Nasir  vers 1870-1883;
Ruwais  II ben Farid 1883-1890;
Amm Rassas ben Farid 1890-1902;
Muhsin ben Farid 1903-1959;
Abd Allah ben Muhsin 1959-1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232725" title="Melamp" nonfiltered="4896" processed="4886" dbindex="89971">

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melmpos ) fou un endev, fill d'Amiton i d'Idmene.

Es diu que entenia el llenguatge dels animals i desprs d'escoltar-los feia els seus vaticinis.

Tamb destac en l'art de la medicina. Fou considerat el primer mortal que tenia poders proftics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dions a Grcia. 

Amb el seu germ Biant arrib a Pilos, on Neleu havia proms la m de la seua filla Pero a qui li ports els bous d'fide, rei de la Ptitida. Melamp ho aconsegu per encrrec del seu germ, desprs d'enganyar el terrible gos que els vigilava, i Neleu conced ladonzella a Biant a canvi dels bous. 

Tamb an a Argos, on guar la follia de les filles de Pretos. En recompensa, Pretos li don un ter del seu regne i una de les filles (Lisipe o, segons altres, Ifianassa) en matrimoni, i fou el pare de Manti i Antfates.

A Egostena a la Megrida hi havia un santuari i una esttua seva i se celebrava un festival anyal en el seu honor

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232726" title="Amiton" nonfiltered="4897" processed="4887" dbindex="89972">
Segons la mitologia grega, Amiton fou un heroi, fill de Creteu, rei de Iolcos, i de Tiro.

Casat amb Idmene, fou pare de Biant, Elia i Melamp.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 18.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232730" title="Neleu" nonfiltered="4898" processed="4888" dbindex="89973">
Segons la mitologia grega, Neleu fou un heroi, fill de Posid i de Tiro, i pare de Periclimen.

Disput amb el seu germ Plias pel tron de Iolcos, al qual tots dos tenien dret, i un cop venut s'adre a Messnia, on fund la ciutat de Pilos. 

Es neg a purificar Heracles per la mort d'fit, i per aix l'heroi torn al cap d'uns anys a venjar-se'n: assalt Pilos i mat Neleu i tots els seus fills, llevat de Nstor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 155.
 Ruiz de Evira, Antonio: Mitologa Clsica, segona edici, Madrid, 1982: Editorial Gredos. ISBN 8424902041, plana 248.

Enllaos externs.

 Neleu al Greek Mythology Link. ;

 Vegeu tambe: .

Nileu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232732" title="GOL (diari)" nonfiltered="4899" processed="4889" dbindex="89974">


GOL s un setmanari gratut esportiu en llengua castellana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232733" title="Kagome Higurashi" nonfiltered="4900" processed="4890" dbindex="89975">

Kagome Higurashi s la protagonista femenina d'aquesta srie. s la reencarnacci de la Kikyo,tot i que de carcter a penes tenen coses comunes. Est enamorada de l'InuYasha, per com sap la seva relaci amb la Kikyo, ha de fer cor fort i els deixa fer, ella s feli a costat de l'InuYasha. Per no s'acaba aqu. L'Inuyasha tamb se l'estima i t un munt de pretendents ms la Kagome: en Koga, En Hojo del seu institut, en Hojo de l'poca feudal, a ms de de l'Inuyasha, evidentment.

Ella en realitat, volia tenir una vida normal. Trobar nvio, estudiar de valent i sortir amb les amigues. Per des que va caure en aquell pou la vida li va donar un gir de 360 graus. Ara de viure entre els dimonis i els estudis, i tot s molt estressant.

La Kagome, s una noia, amigable, amable, t valor i bastant geni. La seva millor amiga s la Sango, tot i que a la seva poca t molt bona amistat amb les seves companyes de classe, l'Eri, l'Ayumi i la Yuka.

El pare de la Kagome, s mort, per li queda famlia com el seu germ petit, en Sota, la seva mare que se'n desconeix el nom i el pesat del seu avi Nonnno. Tot i aix, se'ls estima molt.

Amb el seu germ Sesshomaru esta rivalitzat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232735" title="Tiro" nonfiltered="4901" processed="4891" dbindex="89976">

Tiro, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Salmoneu i d'Alcdice.

S'enamor del du fluvial Enipeu, per Posid el va suplantar per unir-se a ella i engendrar els herois Neleu i Plias.

Desprs es cas amb Creteu, rei de Iolcos, i fou mare d'son, Feres i Amiton.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 211.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232736" title="Albert Folch i Rusiol" nonfiltered="4902" processed="4892" dbindex="89977">
Albert Folch i Rusiol (Barcelona 1922 - 1988) fou un qumic i empresari catal, fill de Joaquim Folch i Girona i nebot-net de Santiago Rusiol. Estudi enginyeria tcnica qumica, ampli els estudis als EUA i es gradu com a professor mercantil. Es cas amb Rita Corachan, filla d'exiliats republicans a Veneuela.

Es va afeccionar a l'etnologia quan feia el servei militar, ja que viatjava sovint a frica per a collaborar en la construcci d'una planta d'aigua potable, i un dia va tornar a Barcelona amb una escultura fang, que seria la primera de la seva collecci. Des d'aleshores desenvolup una gran tasca com a patrocinador d'expedicions cientfiques arreu del mn. Es va fer amic de l'escultor Eudald Serra i Carbonell, i ambds viatjaren plegats a Borneo, Papua-Nova Guinea, Ladakh, Burkina Faso i Sikkim. Amb aquest objecte cre el 1976 la Fundaci Folch, i collabor amb el Museu Etnolgic de Barcelona, al qual ced vora 4.000 escultures africanes, d'aborgens australians i altres. 

Aquesta contribuci a la cultura li valgu la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona al Mrit Cientfic i el 1985 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Arte del Sepik (1966);
 Arte aborigen australiano (1967);
 Arte negro africano (1968);
 Arte en la India (1969);

 Enllaos externs .
 Detalls biogrfics d'Albert Folch a El Pas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232737" title="Eudald Graells i Puig" nonfiltered="4903" processed="4893" dbindex="89978">
Eudald Graells i Puig (Ripoll 1901 - 1992) fou un investigador i erudit catal. Estudi principalment la histria de la farga catalana i l'antiga manufactura ripollesa d'armes i de claus. Des del 1957 fins a la seva mort fou director de l'Arxiu Museu Folklric de Sant Pere de Ripoll i ha collaborat sovint amb el Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls. EL 1985 va rebre la Creus de Sant Jordi. Des del 1993, el Centre Cultural de Ripoll rep el seu nom.

 Obres .
 La manufactura de claus a Ripoll. Contribuci a l'estudi de la farga catalana (1972);
 Les armes de foc a Ripoll (1974);
 Els Orgens industrials de Catalunya : Ripoll, bressol de la industrialitzaci (1990);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232738" title="Plias" nonfiltered="4904" processed="4894" dbindex="89979">


Segons la mitologia grega, Plias fou un heroi, fill de Posid i de Tiro.

Usurp el tron de Iolcos als seus germans son i Neleu, que li disputaven el regne. Quan se li present el seu nebot Json, hereu legtim del tron, l'envi a cercar el Vell d'Or de la Clquida amb l'esperana que no tornaria. Per Json torn victoris al costat de Medea i, com que Plias es negava a restituir-li el tron, com li havia proms, aquesta ide una venjana. Efectivament, va convncer les filles de Plias que podien rejovenir el pare si el dessagnaven i el submergien en una caldera de brou bullent (experiment que ella mateixa havia realitzat amb xit en la persona d'son). Per les filles, en degollar-lo i escaldar-lo, el varen matar.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 169-170.

Enllaos externs.

 Plias al Greek Mythology Link. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232743" title="Casal de Catalunya de Buenos Aires" nonfiltered="4905" processed="4895" dbindex="89980">


Casal de Catalunya de Buenos Aires s una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusi del Centre Catal (fundat el 1886) i del Casal Catal (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Catal de Buenos Aires. Continu la publicaci de la revista Ressorgiment, dirigida per Hiplit Nadal i Mallol i tamb public la revista Catalunya, rgan del casal del 1930 fins al 1965.

L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influncia en la direcci del casal, que es disting per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientaci ideolgica provoc l'escissi d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendncia independentista, que ms tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edici trilinge (castell, angls i francs), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents pasos d'Europa i Amrica, que tingu un cert ress internacional. 

Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre catal durant ms de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en catal per la rdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El president s Jordi Font.

 Enllaos externs .
 Web del Casal de Buenos Aires;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232746" title="son" nonfiltered="4906" processed="4896" dbindex="89981">
Segons la mitologia grega, son fou un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Es cas amb Alcmede i fou pare de Json.

Destronat pel seu germanastre Plias, es vei obligat a sucidar-se. Altres, per, diuen que va viure molts anys i desprs de la tornada dels argonautes fou rejovenit per les arts de Medea.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 84.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232751" title="Tleplem" nonfiltered="4907" processed="4897" dbindex="89982">

Tleplem, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i d'Astoque (o d'Astidamia).

Fou expulsat d'Argos, d'on era natural, per haver mort el seu oncle Licimni en una discussi, i es refugi a Rodes, on fund tres ciutats.

An a la guerra de Troia al front de noranta naus i fou mort en combat per Sarpdon.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 212.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232755" title="Sarpdon (fill de Laodamia)" nonfiltered="4908" processed="4898" dbindex="89983">


Segons la mitologia grega, Sarpdon fou un rei de Lcia, fill de Zeus i de Laodamia.

Particip en la guerra de Troia com a aliat de Pram i destac pel seu valor en combat.

Fou mort per Ptrocle.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 195;

Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232758" title="Laodamia" nonfiltered="4909" processed="4899" dbindex="89984">

D'acord amb la mitologia grega, Laodamia fou una filla de Bellerofont i de Filnoe.

S'un a Zeus i foumare de Sarpdon.

Fou morta per rtemis, que volia castigar la seua suprbia.

----

Aix mateix, Laodamia fou tamb el nom d'una filla d'Acast, rei de Iolcos.

Es cas amb l'heroi tessali Protesilau, al qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit era mort a la guerra de Troia, va suplicar als dus que el fessin tornar de l'Hades. Aquests hi accediren, per noms per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparixer, ella se sucid per seguir-lo a l'altre mn. 

Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava fora temps abraant-la. Quan el seu pare orden que la cremessin, ella es va llanar tamb a les flames.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 133.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232766" title="Brighton" nonfiltered="4910" processed="4900" dbindex="89985">
Brighton s un municipi localitzat a la costa sud d'Anglaterra al comtat de East Sussex, i juntament amb els vens Hove formen la ciutat de Brighton i Hove.

Brighton s una de les ciutats costaneres ms clebres d'Anglaterra. Va ser posada de moda sobretot per Albert Abdullah David Sassoon, el Rothschild indi, als anys 1870. Entre els seus edificis clebres hi ha l'extravagant Royal Pavilion, d'aspecte indi per amb l'interior xins, i la seva gran escullera amb mquines escurabutxaques i fira. L'any 2007 tenia 155.919 habitants i 248.000 la conurbaci Brighton-Hove.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232767" title="Protesilau" nonfiltered="4911" processed="4901" dbindex="89986">
Protesilau, segons la mitologia grega, fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'ficle i d'Astioquea.

Es cas amb Laodamia, filla d'Acast, a la qual hagu d'abandonar molt aviat per anar a la guerra de Troia. L'oracle havia anunciat que el primer grec que desembarqus a la Trada moriria aquell mateix dia. Protesilau accept el sacrifici i en el primer combat que hi hagu fou mort per Hctor.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 186-187.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232770" title="Miguel ngel Guerra" nonfiltered="4912" processed="4902" dbindex="89987">
Miguel ngel Guerra , nascut el 31 d'agost del 1953 a Buenos Aires, Argentina, fou un pilot automobilstic argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

 A la F1 .

Va arribar a disputar 4 Grans Premis, debutant al Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1981 encara que noms es qualific per a disputar una cursa, el Gran Premi de San Marino del 1981.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232771" title="ficle" nonfiltered="4913" processed="4903" dbindex="89988">
Segons la mitologia grega, ficle fou un heroi, fill de Flac, rei de Ptitida, i de Clmene.

Particip en l'expedici dels argonautes.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 122.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232776" title="Llista d'agermanaments de municipis balears" nonfiltered="4914" processed="4904" dbindex="89989">
Llista d'agermanaments de municipis balears:
Alcdia amb Ciutadella de Menorca (Menorca);
Art amb Totogalpa (Nicaragua);
Ciutadella de Menorca amb Alcdia (Mallorca), Barcelona (Barcelons), Cursi (Itlia), Oristany (Itlia);
Consell amb Sureda (Rossell);
Felanitx amb San Pedro (Argentina);
Inca amb Telpaneca (Nicaragua);
Ma amb Cervia (Itlia);
Porreres amb Porrera (Priorat);
Santa Margalida amb Trbena (Marina Baixa);
Sller amb Almenno San Bartolomeo (Itlia);

Altres.
Govern de les Illes Balears amb Malta;
Mancomunitat Pla de Mallorca amb l'Asociacin de Municipios de Nueva Segovia (Nicaragua);
Mancomunitat del Raiguer amb Wilaya d'Auserd (Shara Occidental);

Referncies.
 Agermanaments espanyols amb Europa i Latinoamrica, de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232782" title="Copa d'frica de Nacions 2006" nonfiltered="4915" processed="4905" dbindex="89990">
La XXV Copa d'frica de Nacions es va realitzar a Egipte entre el 20 de gener i el 10 de febrer de 2006.

En aquest torneig van participar 16 equips que es classificaren com a part del procs de classificaci per a la Copa Mundial de Futbol de 2006. Mentre que pel mundial es van classificar els guanyadors de cadascun dels cinc grups del torneig, per a la Copa d'frica de Nacions ho van fer els tres primers llocs de cada grup. El local Egipte, que va obtindre el tercer lloc del seu grup de classificaci, va cedir la seva plaa al quart , Lbia.

A la final, el conjunt d'Egipte va empatar a zero amb la selecci de Costa d'Ivori, per a la tanda de penals va obtindre la victria per 4:2.

Paisos participants.



 Seus .


 Primera fase.
Grup A.


 Grup B .


 Grup C .


 Grup D .


 Segona fase .


 Golejadors .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232783" title="Alcme (mitologia)" nonfiltered="4916" processed="4906" dbindex="89991">
D'acord amb la mitologia grega, Alcme fou un heroi, fill d'Amfiarau, rei d'Argos, i d'Erifile.

Juntament amb el seu germ Amfloc, va assaltar Tebes en la guerra dels epgons, i en tornar va matar la seua mare per complir una promesa feta al pare. 

Perseguit per les Ernies, es refugi en el regne de Fegeu i es cas amb la seua filla Arsnoe, a la qual regal el fatdic collar d'Harmonia, que havia pertangut a la seua mare. Amb Arsnoe va engendrar el seu fill Clici. Al cap d'un temps, se'n separ per unir-se a Callrroe, filla de l'Aquelou, amb la qual fou pare d'Acarn i d'Amfter. Com que Callrroe tamb li demanava el collar d'Harmonia com a dot, l'an a cercar, per fou descobert i mort per Fegeu.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 14-15.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232784" title="Al-Hakam II" nonfiltered="4917" processed="4907" dbindex="89992">
Al-Hkam II al-Mustnsir bi-Llah (en rab                     , al- akam al-Mustan ir bi-Ll h) va ser califa de Crdova del 961 al 976. Amb ell el califat va assolir la mxima esplendor com a bressol de cultura i progrs dins Al-Andalus. Va tenir dues esposes, una oficial, Radhia, amb qui no va aconseguir engendrar fills, per aix els va tenir amb una concubina esclava, Subh, d'origen basc, qui assoliria gran poder a la cort (i amb ella Almansor, un cabdill destacat).  

Poltica exterior.
Destaca la seva ofensiva contra el regne de Lle per un deute antic de deu fortaleses. Els xits del general Galib van obligar els cristians a cedir places importants com Calahorra o Sigenza, fet que va incrementar el poder del Califat. Per la frontera sud, la prioritat era frenar l'expansi del califat fatim, que amenaava les prpies terres. Els fatims, per la mateixa ppoca, havien aconseguit conquerir Egipte i llavors van traslladar la capital cap a l'est, oblidant en part el Magirb occidental. Aquest fet va afavorir que Al-Hakam II decids incrementar la seva presncia a la zona per assegurar els seus territoris; per aix va enviar Galib amb gtans quantitats d'or per subornar els enemics locals i garantir la pau. Els normands van intentar saquejar wl 966 Lisboa i posteriorment Sevilla, per la qual cosa el califa man construir una flota que repells els atacs dels pobles del nord, que van derrotats a diverses batalles al Guadalquivir.

Poltica interior.
El califat destaca pel respecte a totes les tnies i religions als seus territoris. Va engrandir la Mesquita de Crdova i va construir obres pbliques a la ciutat, que va esdevenir la ms poblada i avanada d'Europa i objctiu de viatges i pelegrinacions de savis d'arreu, que venien a consultar les obres de les seves escoles. Destaca el domini de la medicina i la poesia.

Crdova s'especialitz en els treballs de luxe, que comercialitzava amb caravanes per frica i el sud d'Europa. Aquests ingressos, junt a l'agricultura, van fer que  el regnat tingus prosperitat econmica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232785" title="Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Poltica Europea de Venatge" nonfiltered="4918" processed="4908" dbindex="89993">
El Comissari Europeu de Relacions Exteriors i Poltica Europea de Venatge s un membre de la Comissi Europea responsable de les relacions exteriors de la Uni Europea.

L'actual Comissria s l'austraca Benita Ferrero-Waldner.

Dualitat.
En la Uni Europea hi ha dues responsabilitats en la representaci exterior: el Comissari Europeu de Relacions Exteriors, membre de la Comissi Europea; i el Representant del Consell Europeu. 

Actualment la figura del Comissari de Relacions Exteriors treballa al costat de l'Alt Representant de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, que en aquests moments ocupa l'espanyol Javier Solana. 

Llista de Comissaris de Relacions Exteriors.

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora

Enllaos externs.
  Pgina de Benita Ferrero-Waldner a la Comissi Europea;
  Portal de les Relacions Exteriors a la Comissi Europea;
  La Uni Europea al Mn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232786" title="Bartomeu Gerp" nonfiltered="4919" processed="4909" dbindex="89994">
Bartomeu Gerp (Bartholomeus Gerbius) (Segle XV, Regne de Valncia), fou un matemtic, teleg i astrleg valenci del segle XV.

Biografia.

Bartomeu Gerp apareix breument en el De viris illustribus catalanis, opuscle biogrfic del notari i arxiver reial catal del segle XV, Pere Miquel Carbonell, amb la segent referncia: 
"Bartholomeus Gerbius.;
Bartholomeus Gerbius Leriae natus ex agro Valentino ubique cristianorum notissimus sacris litteris deditus admodum fuit astrologia doctissimus.";

("Bartomeu Gerp;
Bartomeu Gerp nascut a Lria del pas valenci arreu entre els Cristians fou notabilssim coneixedor de les lletres sagrades especialment i molt docte en astrologia.");

De Gerp no se'n tnen massa dades biogrfiques ms, segurament degut a que no consta que deixs obra escrita. Tanmateix, l'esmenten Jeroni Pau i Jernim Torrella, aquest darrer en el seu De imaginibus astrologicis. 


Notes.



Referncies.

Maringela Vilallonga, Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell; Asociacin de Biblifilos de Barcelona (edici limitada), Barcelona 1988.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232790" title="Beihan" nonfiltered="4920" processed="4910" dbindex="89995">
Beihan (Bayhan) s un riu i comarca del Iemen, a la governaci de Shabwa.

 El riu .

El riu es troba entre el wadi Harib (a l'oest) i el wadi Markha (a l'est) que el separa de l'altipl de Nisiyyin habitat per beduns.

 La comarca .

La regi pren el nom del riu i va entre el pas del Awdhila (Awdhali en singular) fins uns 100 km al nord on desapareix al desert de Ramlat Sabatayn. Aquesta zona fou el cor de l'antic estat de Qataban (Kataban). La regi no fou mpliament explorada fins el 1950 per una expedici americana. Part de les tribus de la regi s'anomenaren Dhu Bayhan i el pas Bayhan o Beihan (antigament Byhn). Landberg suposa que vol dir "pastures collectives", per aix s discutit. Les zones regades de Radman i Hasi no aprofiten el riu sin que agafen l'aigua del wadi Sudara. La tribu principal sn els Banu Murad, el xeic de la qual tenia origen a Al-Makraman i exercia autoritat sobre part de la tribu dels madhhidj. 

 Divisions internes .

El territori es dividit en tres parts: 

El Bayhan al-Dawla o Bayhan al-Ala, al sud, desolat i quasi be deshabitat excepte la zona de Nati al sud al lmit amb el Bayhan al-Qasab. Aquesta zona fou part del sultanat de Rassas que incloa tamb el Banyar amb la capital Al-Baydha (o Al-Bayda) que queda dins l'estat a la part sud del districte. El clima s insalubre per l'estancament d'aiges de Ghayl.

El Bayhan al-Qasab, la part central ms frtil. Inclou la vall occidental del Khirr que corre al sud, a l'oest del wadi Bayhan, fins que s'uneix a aquest prop de Al-Qasab. El territori s ric en aiges subterrnies que es troben a pocs metres de profunditat, i hi ha centenars de pous actius, que permeten un sistema acceptable d'irrigaci. La regi es rica en palmeres i en l'arbre anomenat ilb i altres tipus de vegetaci. La pluviometria s reduda i de vegades hi ha uns quants anys seguits sense pluja. la producci principal sn  els dtils, el nabk, les figues, el blat, l'orgue, el mill, el dukhn, el ssam, el blauet, i el cot; a les zones muntanyoses hi ha bones pastures per cabres; la regi produeix una apreciada raa de camells. Est poblat per la tribu Al-Musabayn dividits en dues branques: Al-Ahmad i Al-Arif, i viuen en nombrosos petits llogarets; l'nica ciutat de certa importncia es Al-Qasab (anomenada tamb Hisn Abd Allah) on hi ha el mercat, i es tamb el centre administratiu regional; disposa d'aerdrom i estaci de radiodifusi.

El Bayhan al-Asfal, al nord, poc poblada i que acaba al desert d'arena. Est dividit en quatre comarques governades pels haiximites, descendents del profeta: Hinw, Al-Shatt, Hakba i Asaylan; les dues primeres governades per sayyids i les dos darreres per xerifs. La regi s'anomena en conjunt Bilad al-Sada o Bilad al-Ashraf (Bayhan al-Asfal s un nom geogrfic) i t capital a Nukub amb un aerdrom, poblada per beduins i per membres de la tribu dels Bal Harith; aquesta tribu domina a les mines de sal de Ayadim, ja en el desert.

 Histria .

El territori sencer estava antigament ben regat per aqeductes durant el regne de Qataban; era part de la ruta de l'encens entre Shabwa i Marib. El tell Hadjar Kublan al sud de Asaylan t nombroses restes arqueolgiques i es el lloc on era l'antiga Timna o Tumna, la capital del Qataban; s'hi han trobat nombroses restes romanes i es pot establir que la capital fou destruda pel foc vers el 10 dC. S'han trobat tamb esttues (una de la princesa Brt), dos lleons de bronze de tipus hellenstic, uns cavallers, i les restes de dos palaus; la necrpolis, a Hayd ben Akil, ha estat tamb excavada parcialment. Ms al sud tamb hi ha unes runes antigues a Hisn al-Hadjar. A la confluncia entre el wadi Bayhan i el wadi Mablaka, a Hadjar ben Humayd,, s'ha trobat molta poteria datada vers mil anys abans de Crist. El sistema de rec fou abandonat vers el 800.

 Emirat de Beihan .

El riu don nom a la regi, que constitu un emirat que fou part del Protectorat Occidental d'Aden. Els seus lmits a l'oest i sud foren establerts el 1934 per un acord amb el Iemen (nord); t al nord el desert de Rub al-Khali i a l'est i part del sud les muntanyes de l'Alt Awlaqi; al nord-est limita amb les tribus Kurab. L'emirat tenia uns 6000 km2 i uns 8000 habitants. 

Els ashraf (xerif) i els sayyid no sn un grup tribal sin famlies descendents del Profeta; tenen el suport dels Bal Harith de Bayhan al-Asfal i dels Al-Ahmad de Bayhan al-Qasab. El xerif Ahmad ben Mushin, de la branca dels Ahl Abili, va signar un tractat de protectorat amb els britnics el 1903. Les reivindicacions del territori pel Iemen (desprs del 1920), la situaci interna, i les necessitats de seguretat dels britnics, van imposar al xerif protegit anomenat "cap del tractat" com a cap de tot el territori, amb l'altra xerif, els dos sayyids i els xeics com a subordinats. El tractat final de protectorat es va signar el 1944 entre el regent del xerif (que llavors era un menor) i el govern britnic. La seva capital fou Nukub, on es va construir un aerdrom. El 1954 es va concedir un tractat especial de protecci al xeic dels Musabayn, en terreny dels quals es va construir un altre aerdrom, de la protecci del qual foren encarregats. En aquest temps funcionaven a l'emirat dos tribunals: un de la xara i un de dret ancestral (urf), i hi havia dos escoles.

El 1959 fou un dels membres fundador de la Federaci d'Emirats rabs del Sud, i del 1962 al 1967 fou part de la Federaci d'Arbia del Sud. El juliol de 1967 l'emir va fugir al Iemen del Nord i els revolucionaris es van apoderar del poder, van posar fi al sistema feudal i van abolir l'emirat, que va quedar incls a la muhafazah IV (governaci IV) de la Repblica Popular del Iemen del Sud. Desprs del 1990, amb la uni dels dos Iemen, form part de la governaci de Shabwa.

 Emira haiximites de Beihan (o Bayhan) de la branca dels Al-Abili .

Sharif Husain ben Qais al-Hashimi vers 1800;
Sharif Suqbil ben Husain Abu al-Qaisi al-Hashimi ;
Sharif al-Barak ben Abili al-Hashimi;
Sharif Muhsin ben al-Barak al-Abili al-Hashimi;
Sharif Ahmad ben Muhsin al-Abili 1903-1935;
Sharif Husain bin Ahmad Al Muhsin (regent) 1935- ? (desprs de 1944);
Sharif Salih ben Husayn al-Abili al-Hashimi 1935-1967;

 Bandera de Beihan .

La bandera dels xerifs i sayyids haiximites era vermella fosca brodada amb inscripcions alcorniques en daurat o argentat de gran complexitat i exemplars nics. El vicecnsol americ a Aden, Thomas Henighan, inform el 1959 d'una bandera de l'emirat (que hauria estat usada entre 1944 i 1959) de color verd fosc a l'asta i blau al vol, amb una espasa corba blanca al mig i un estel blanc, emmarcada entre dos lnies horitzontals blanques damunt i sota. La bandera de l'emirat de Beihan fou adoptada el 1959 quan el pas va ingressar a la Federaci d'Emirats rabs del Sud. Esta formada per tres franges horitzontals, la superior de color vermell molt fosc (smbol dinstic), la central verda i l'inferior groga . Amb base al pal un triangle de color vermell. Una mitja lluna amb les puntes cap al pal simbolitzava probablement  la identitat musulmana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232791" title="Creont (fill de Licet)" nonfiltered="4921" processed="4911" dbindex="89996">
Segons la mitologia grega, Creont fou un rei de Corint, fill de Licet.

Va acollir Json i Medea quan foren expulsats de Iolcos. Com que l'heroi volia repudiar Medea i casar-se amb Cresa, filla de Creont, la fetillera es venj enviant a Cresa un vestit que, posat, s'encengu en flames, i Creont mor amb la seua filla en intentar salvar-la.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 55-56.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232792" title="Banyar" nonfiltered="4922" processed="4912" dbindex="89997">
Banyar s una confederaci tribal del Iemen, que vivia a cavall entre el territori de Beihan i el Iemen del Nord, formada pels Banu Amir, Banu Yub (o Ayyub), Al-Azzan, i Al-Umar. El seu territori se situa al nord dels Awdhila (Awdhali en singular), a la comarca coneguda per Dahir, i tamb als districtes de Markha i del Wadi Marfart (conegut sovint com Wadi Banyar). La confederaci va pertnyer al soldanat de Rassas o Al-Rassas amb seu a Miswara o Meswara. La seva capital es Al-Baydha o Al-Bayda. Estan governats per un akil que resideix a aquesta ciutat i que exerceix una certa sobirania sobre l' akil dels Banu Yub, que resideix al nord, a Al-Farsha. A les inscripcions antigues el territori es anomenat Mdhy, del que deriva el seu nom la tribu madhhidj al Beihan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232794" title="Club Esportiu Premi" nonfiltered="4923" processed="4913" dbindex="89998">


El Club Esportiu Premi s un club de futbol catal de la ciutat de Premi de Mar, al Maresme.

Histria.
El Club Esportiu Premi s l'entitat degana de les entitats esportives de Premi de Mar. Es va fundar el 1915, amb el nom original d'UE Premi, adoptant el 1921 CE Premi. L'poca ms brillant de l'entitat comen a la segona meitat de la dcada dels 80. En sis anys, el club ascend de la Segona Categoria Territorial fins a la Segona Divisi B.

 Palmars .
 1 Campionat de Tercera Divisi: 1992-93;
 1 Torneig d'Histrics del Futbol Catal: 2006;

 Temporades .
Fins l'any 2008 ha militat 4 temporades a Segona Divisi B i 10 a Tercera.


1991-92: 3a Divisi 4t;
1992-93: 3a Divisi 1r;
1993-94: 2a Divisi B 16;
1994-95: 2a Divisi B 20;
1995-96: 3a Divisi 6;

1996-97: 3a Divisi 8;
1997-98: 3a Divisi 13;
1998-99: 3a Divisi 2n;
1999-00: 2a Divisi B 12;
2000-01: 2a Divisi B 20;

2001-02: 3a Divisi 15;
2002-03: 3a Divisi 18;
2006-07: 3a Divisi 16;
2007-08: 3a Divisi 7;


 Enllaos externs .
Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="232796" title="Al-Baydha" nonfiltered="4924" processed="4914" dbindex="89999">
Al Baydha, Al-Bayda o El-Beiza (Vila Blanca en rab) s una ciutat del Iemen. T uns 3000 habitants.

Yaqut esmenta fins a setze ciutats amb aquest nom al mon musulm. La del Iemen fou la capital de la confederaci dels Banyar. Va pertnyer al soldanat de Rassas i desprs la cofederaci tribal va esdevenir independent de facto per el Iemen reclamava la sobirania. El 1903 els britnics, per un tractat amb un dels emirs de la comarca, van considerar la zona sota el seu control, i vint anys desprs fou inclosa en el govern de l'emirat de Beihan, creat pels britnics amb diverses zones tribals possades sota sobirania de l'emir del tractat. El 1934 la delimitaci fronterera amb el territori sota influncia britnica del Protectorat Occidental d'Aden, la va deixar dins aquest. Va esdevenir formalment part del protectorat el 1944. Fou part del Iemen del Sud del 1967 al 1990.










ENDOFARTICLE.
</doc>
